T'he contat d'aquella nina que anava a comprar farina i passant per espontat d'esport d'endratx. Li va caure per aventura tres penats des d'una altura, encara avui no ha pogut arribar. Tracte d'una senyoreta elegant i arregladeta, anava en cotxe quan tothom va caminant. Ni morena ni rosseta i fins i tot en bicicleta donava distinció al pedalejar.
Un perfum de disciplina tan benignat.
i passant per espontat d'esport d'endrats, li va caure per aventura tres penes des d'una altura, encara avui no ha pogut arribar. Tracte d'una senyoreta elegant i arregladeta, anava amb cotxe quan tothom va caminant, ni morena ni rosseta i fins i tot amb bicicleta, donava distinció al pé de l'atjà.
on viuen els àngels celestials. I a les claus de la porta tallen com bé que estiguis dreta quan davant de tu s'obri el Palau Reial. Separats pel rei en Jaume dos minuts sense enredar-me allò que dura des del nís el Bar Cristal.
que anava a comprar farina i passant per espontat d'esport d'embrac. He comptat d'aquella nina que anava a comprar farina i passant per espontat d'esport d'embrac.
Despertem, trenquem la bombolla.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular. Escoltes Bon Dia i Bona Vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Desvinant amb un guardia civil i un municipal.
I el bon dia i bona vida d'aquest divendres, 24 d'octubre de 2025. Tot d'una. Vos repassarem l'actualitat. A continuació, escoltarem la secció que mos fa cada divendres, na Francisca Grimald.
i també escoltarem Maria de Lluc Muñoz. Parlarem d'una proposta que se presenta avui a Canal Cove i que té a veure amb el Club Esportiu Mallorca. S'atitula En Mallorquet i d'aquí una estona sabrem d'acabar tot això.
A les 9 en punt mos connectarem amb la nostra rebel i consentida, na Laura Ribas, i a les 9 i mitja arribaran noves i perers amb en Joan Lillo. A partir de les 10 omplirem sesones de música amb amor, en la i en amor.
I a les deu i mitja direm bon dia, poesia, avui amb unes convidades molt especials. Començam amb una estrena musical que sorgia al que se presentava ahir, Lladres de sobretaula, mos bene, una proposta des d'Espaís Valencià. Escolta, des de morir, se'n torna.
Hi ha una taula que David, diuen que és la sang de Déu. Han begut fins quedar farts, el rellotge marca tard, ja hi ha ningú diu adeu. I al país se lo libera,
de la plana i dels serrans. La desgràcia té burrera i li ha pres la davantera a uns indignes governants. Allà un horto i la ribera on viuen els valencians. S'ha fet carme el mal presagi, la rosa s'ha fet naufragi i engull la vida el seu pagó.
I ara tot zanzen la beu, perki ja no pot alzar la modriutot el que togeu. No teniu cor ni paraula, sou i adreze sobre taula.
Ofrenant incompetència va una colla de senyors. Que bonica està València quan t'amagues de l'horror. On el silenci és salvatge i on el dolor és paisatge, els llepors li fan massatge a mediocres vividors. Fins que la gent de les cases torna a creuar el pont,
Tornen a omplir-se les places, va nuet l'emperador. I això és la nostra victòria, us farem sentir vergonya. Sol atacant la memòria d'aquell octubre traïdor. I ara tots alcem la veu, perquè ja no pot alçar-la. Podriu tot el que toqueu, no teniu cor ni paraula.
Sou de adreses sobre taula.
I ara tot xalçem l'adeu, perquè ja no pot alçar-la, modiu tot el que toqueu. No teniu cor ni paraula. Sou de adres de sobre taula. Sou de adres de sobre taula. Sou de adres de sobre, sou de adres de sobre, sobre tot de sobre.
Sobretot de sobre, lladres de sobre taula dedicada a en Mazón i companyia. És el moment d'anar ja a revisar quins són els principals titulars de l'actualitat, principals titulars en aquest cas que revisam a través de Diari de Balears i també de Vilaweb. Començam en Diari de Balears.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears poden llegir en primer lloc que passa a disposició judicial el jove detingut per motius polítics. L'acusen de desordres públics i atemptat contra un agent. I és que ahir matí se va produir aquesta detenció política. La policia espanyola se'n va dur de casa seva un jove militant comunista.
També titula Diari de Balears Nova fetxanderia de Jorge Campos, que el bisbe aculli menes a la seu palau, diu. També podeu recuperar a través de Diari de Balears l'entrevista amb Pere Antoni Bons, aquí només es poden fer polítiques autènticament progressistes si ets nacionalista,
És el titular que li han posat. I també podeu recuperar aquesta cançó que escoltàvem ara mateix. Lladres de sobretaula. Músics valencians s'uneixen en suport a les víctimes de la dana. Podeu trobar aquest tema amb el seu vídeo a la portada de Diari de Balears. També tenim informació sobre la catorcena edició
de l'Evolution Mallorca International Film Festival, que ha arrencat ja amb molta força i trobau també a través de Balears, de Diari de Balears, un vídeo en sa millor selecció d'aquest Evolution Mallorca.
Mallorca Internacional Film Festival, que mos el fa a sa seva coordinadora i sa seva productora, que és Navicar Durant. També destacam que, a més per Mallorca, demana la dimissió del responsable d'haver comprat ambulàncies que no podran ser manades pels actuals conductors.
El GOP denuncia l'abocament d'asfalt per part de l'Ajuntament de Solla als horts emprats com a aparcaments dissuasoris temporals. I també destacam que arriba el cinquè torneig internacional obert d'escacs Chiswomen 2025. Totes informació...
a través d'aquesta crònica que mos fan Enric Pozo a Diari de Balears. També destacam que la UOP diu aprovar uns pressuposts no ha de ser l'excusa per a fer caure dins l'oblit les persones que lluitaren per la llibertat i la democràcia.
I també destacant que més per Menorca demana a ENA que l'aparcament de l'aeroport sigui gratuït per als residents. Més qüestions, hotelers de Mallorca cercen a treure nous mercats com el Canadà per allargar la temporada. Ahir ja vos informàvem que hi haurà una...
un vol directe entre Montreal i Palma a partir de l'estiu que ve. També destacam que Antoni Vidal Ferrando, el còmic teca de la Biblioteca Pública de Palma de Can Sales, és una crònica en aquest cas d'en Josep Antoni Calvo,
Finalment també destacam que el nou mapa d'infraestructures científiques de l'Estat redueix el pes científic de les Balears. Bon anam, anam a guaitar ara.
per conèixer quins són els principals arguments que mos ofereix l'hora d'ara al diari dirigit per en Vicent Partal i que en la seva peça principal diu ens sentim maltractades pel Consell. Les presidentes de les associacions de víctimes esclaten...
Contra Mazón. També les dades que proven la magnitud de la devastació de la gota freda un any després, i és que vora de 80.000 persones arrosseguen trauma psicològic. Centenars d'edificis han estat enderrocats i la reconstrucció continua...
i continua en marxa. Va ser realment devastador. El govern andorrà presenta el pressupost del 2026 amb un augment del 12% de la despesa. Jordina Freixenet serà la candidata Esquerra Republicana a la valdia de Lleida el 2027. I Puigdemont convoca l'executiva de Junts a Perpinyà amb la relació amb el PSOE
penjant d'un fil. També molts destaquen des de Vilaweb, que l'abal·lia de Ciutadella condemna l'etat vandàlic al mural en suport del poble palestí, absolut el soldat Efe, l'únic soldat britànic jutjat pels assassinats del Bloody Sunday, ja està tot sol, i els dirigents europeus tanquen la cimera sense cap acord sobre l'ús dels actius
Les trobeu a Vilaueb, on anem ara a Diari de Balears, però cercam ara la portada o la secció dedicada a opinió. I ahí trobam l'article d'en Joan Lledonat, titulat Avorten l'autodeterminació i celebren el genocidi SPA.
També en Rafael Borràs, Frontex. Lila Tomàs, la violència masclista present. Joan Vicenç Lillo, la fam d'en Franco. Escoltarem en Joan Vicenç d'aquí una estona en la seva secció Noves i Peres. I en Bernat, Joan i Marí.
llibertat d'expressió, límits i democràcia. Aquests són els articles que ara mateix són a la portada de Diari de Balears. Els podeu recuperar tots entrant a dbalears.cat. Ara és el moment d'escoltar quina és la previsió del temps per aquest cat de setmana. Previsió com es fa, com cada dia, en Tomeu Mateu Canals...
Escolta's, bon dia. Bon dia, després de les ventades d'ahir, avui tindrem un dia bastant més tranquil. Bon temps, sol, bon dia, temperatures més baixes que els d'ahir, i tot esperant canvis una mica importants cap de setmana.
De cara a demà, dissabte, no se pot descartar algunes plujetes dematí. Poca cosa, poca cosa. I temperatura, de nou, per amunt farà calorat el migdia. Ara bé, diumenge es canviarà radicalment, sobretot sobre baixa. Es dematí més a manco es agontarà. De cara a sobre baixa se n'hi ha negolant i començarà a ploure i les plujes poden ser...
generoses, no serà un canvi de temps que duri molt, perquè ja dium de matí se m'ha acabat, però és que poden tenir una realitat guapa i, sobretot, un ambient transitoriament que acordarà un poc si vent. Per tant, cap de setmana, molt variable, dissabte bastant, bastant estable, sobretot dissabte a la baixa i mentre que d'un manllo a la baixa serà quantes temps i dia més inestable.
I aquesta és la previsió del temps que mos ha fet en Tomeu Mateu Canals. Aquí li agraïm, com sempre, aquest compromís de fer-nos cada dia aquesta previsió del temps. Ja ho heu sentit. Cap de setmana inestable, dissabte, per aventura, més sol.
i de cara a diumenge ja pluges, escoltarem la secció d'ana Francisca Grima. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Bon dia Tomeu i bon dia agents de Bon Dia i Bona Vida.
La setmana passada ens vam assabentar tots de l'adjudicació de les obres per construir un polvorí a Sant Sant Joan, per més de 70 tóners d'explosius. Quasi res del diari a mig. Ens volen construir un polvorí dins el corral de Canostre.
Sinalitzant totes les notícies dels darrers mesos, hem d'arribar a un parell de conclusions. Estats Units, com a potència imperialista occidental en quebra tècnica, s'ha imposat a la Unió Europea submisa. Els nostres irresponsables polítics han acceptat salvar l'economia estadounidense, fent una gran inversió en compra de consumibles.
Però quina coproducció de consumibles dels Estats Units? Armament.
No tenen altra indústria productiva en aquests moments. Per tant, que s'ha compromès a comprar l'Unió Europea. Armes. Sí, ja sé que petroli i gas també en tenen, però no oblidem el que han dit abans. Estan en quebra i el que han de vendre sí o sí és la producció industrial. Armes.
Per això les pressions feroxes a l'Unió Europea per aconseguir el compromís dels 750.000 milions de compres a empreses estadunidenses. Per això estem a l'OTAN. Per fer seguidisme dels polítics desequilibrats dels Estats Units.
I les armes, o les ha d'emplear, o les ha de guardar. I de moment, l'estat espanyol no té on emprar-les. Per tant, les ha de guardar. I on les poden guardar? Idò a la colònia més allunyada. I quina és aquesta colònia? Mallorca, Menorca, les Pitiuses. No tenen més on triar.
Talment com van posar el projecte Castor davant les costes de Castelló, no pas davant el Maria, no fos cosa i hi hagués un accident. Així pensa un colonitzador. Si s'ha de fer malbé un espai a una vida, que sigui la colònia o el colonitzat.
Si som la comunitat que més aporta per càpita a l'Estat, quins seran els ciutadans que més aportaran aquests fons del 2% del PIB que s'ha d'invertir en compra d'armament? No és necessari ser un expert en matemàtiques o en economia per fer els càlculs. I sempre acabar pagant la festa els mateixos. Sí, pagant la festa, però també pagant les bastretes.
Duint, en números redons, trecent de banys, pagant les baixes i els mals vicis a Castella, i no fan comptes deixar d'hi estar, ni tampoc posant-hi dels seus.
Un altre tema que també serveix per mostrar el despreci i el menyspreu que ens té l'estat espanyol a nosaltres com a ciutadans és AN i el seu projecte de la sembradissa de plaques solars a Sant Bonet.
Per els que no hi valen la reclamació en veïnals, les protestes, ni tan sols les promeses polítiques. El gran xuclador s'ha amorrat a uns terrenys i, indistintament del que diguin els polítics d'aquí, dels informes mediambientals, res els farà mollar l'os.
L'estat espanyol en si mateix és una màquina espoliadora que durant segles per allà on ha passat a practicar la política de terra cremada. I ara estem a les acaballes de la destrucció sistemàtica de la nostra terra. Xuc clar fins a la darrera bota i llavors tal vegada ens escopiran com un pinyol de liva.
I què podem fer nosaltres? Protestar, organitzar-nos. Si tenim clar que no fem compte esbarallar-nos amb ningú, no necessitem un polvorí. Que l'únic que pot provocar és que ens convertíem en un blanc de qualsevol enemic que la gran diplomàcia espanyola es fabriqui.
I mentre protestem i organitzem vagues, els podem oferir solucions al seu problema. Les tenim. Si el que es necessita és una parcel·la en terreny suficient per a l'instal·lació, ben comunicat i amb molta seguretat, hi ha una alternativa.
Hi ha una parcel·la pública de més de 79 corterades, de les quals no estan ocupades ni 50, que per tant tenen quasi bé 30 corterades allunyades de nuclis urbans per situar el polvorí a qualsevol punt estratègic. I tota la resta ho poden omplir de plaques solars, sense por que cap mallorquí s'hi pugui oposar.
Una parcel·la molt ben comunicada, ja que té el corredor mediterrani a Tokyà, amb unes mesures de seguretat extraordinàries, el que permetria aprofitar sinèrgies i estalviar quatre duros del que ens espal·lien diàriament. La parcel·la és la número 12 del Polígon 38 de Madrid.
i que normalment la coneixem amb el nom de la Zarzuela. Ja sé que pot sonar a broma, però no, no veig de bromes. Esperem que entre totes les entitats facem pinya i aconseguim que aquests diputats nostres s'empalladesquin de seguir fent de botifles venuts per una cadira corqueda. Bon cap de setmana, Tomé, violents, i fins la setmana que hi veu.
Bon cap de setmana també per a Francisca Grimal. Moltíssimes gràcies.
I can know all things on earth. Without looking out of my window, I can know the ways of heaven. The farther one travels, the less one knows.
The last one really knows. Ah, ah, ah...
Without going out of your door You can know all things on earth Without looking out of your window You can know the ways of heaven The farther one travels The less one knows
I això que sentim, encara que no us sembli molt, són els Beatles, interpretant d'Inner Light, aquesta cançó que en George Harrison va dedicar en Masqueró Fornés.
mos servirà com a introducció per la nostra col·laboració d'avui amb la Maria de Lluc Muñoz que passàvem a escoltar ara mateix.
Bon dia i bona vida. Som la Maria de Lluc Muñoz Canyelles i hi ha moltes coses que m'interessen i que espero que també vos interessin a vosaltres. Avui vos vull parlar del llibre Orientalisme, que Eduard Doble Bessait va publicar el 1978 i que l'editorial Tigre de Paper va publicar en català l'octubre de l'any passat.
Perquè crec que és un llibre essencial per entendre la relació entre cultura i poder i la visió que tenim d'Orient des de la mirada occidental. Saïd hi desenvolupa el concepte d'orientalisme, una eina crítica per analitzar com el món occidental ha representat i sovint distorsionat el món oriental. I ho ha fet de manera despectiva, carregada per de judicis i al servei d'un projecte de dominació.
A la introducció, ja assenyala que massa sovint es dona per descomptat que la literatura i la cultura són àmbits políticament i fins i tot històricament neutrals. Tanmateix per ell, la societat i la cultura no es poden entendre de manera separada, només es podran comprendre plenament si s'estudien en conjunt. Aquesta idea resulta especialment interessat per mi, tant com a politòloga, com per la meva fascinació amb la literatura i activisme cultural.
perquè evidencia que, en molts dels casos, aquests dos camps s'interconnecten profundament lluny de ser mons aïllats. La literatura i la política, per exemple, es nodreixen, de vegades de manera subtil, d'altres de forma explícita i fins i tot deliberada.
Seguit argumenta que aquesta interrelació no és en cap cas accidental, sinó que la societat política penetra en àmbits de la societat civil, com ara la literatura, i els impregna d'un significat que respon a interessos concrets. La teoria de l'orientalisme és un d'aquests casos. En aquest llibre, Seguit analitza el tractament que els escriptors occidentals fan de l'Orient i el presenta com una construcció cultural i política al servei del poder imperial.
Segons ell, l'orientalisme no és només un conjunt d'idees sobre l'Orient sinó un estil de pensament basat en una distinció ontològica i epistemològica entre l'Orient i l'Occident.
Aquesta separació artificial s'ha usat com a punt de partida per elaborar discursos acadèmics, literaris i polítics sobre la regió, la seva població, les seves creences i les seves pràctiques, basats no en un coneixement profund de l'Orient, sinó en prejudicis que han anat agafant d'entitat a base de ser repetits, o basats més i tot en una imatge intencionadament prefabricada al servei de la ideologia de l'imperialisme.
D'aquesta manera, l'orientalisme ha funcionat com un mecanisme de dominació que no només ha saturat la manera en què Occident percep l'Orient, sinó que també ha legitimat el seu control sobre el territori. Aquesta construcció està reforçada durant segles a través de textos literaris, estudis acadèmics, discursos polítics i representacions artístiques que han configurat una imatge de l'Orient com un lloc misteriós, exòtic i sovint inferior.
Seït posa exemples d'autors com Gustave Flabert, qui, en les seves descripcions d'Egipte, no solament exotitzava les dones orientals, sinó que les presenta com a passives i sotmeses a l'home europeu. Aquest tipus de representacions han influït profundament en la percepció occidental sobre l'Orient.
i ha servit per incentivar els processos de migració colonitzadora dels territoris, mitjançant la manipulació de les expectatives dels peons de la colonització. A més a més, molt d'aquestes imatges han estat interioritzades com a veritats indiscutibles en els cercles de la cultura i s'han convertit en un sistema de coneixement acceptat sobre l'Orient.
Això ha fet que l'orientalisme no sigui només una manera de pensar, sinó una eina de poder que ha desembocat en institucions socioeconòmiques i polítiques de terrible durabilitat i ha ajudat a legitimar la dominació colonial i la ingerència política en els territoris orientals.
Seït explica que aquest procés no es limita a la representació de l'Orient, sinó que està clau a la construcció de la identitat europea mateixa. Mitjançant la definició d'Occident en oposició a Orient, la cultura europea s'ha vestit d'una imatge de superioritat identitària, basada en el seu suposat progrés, racionalitat i civilització, en contrast amb una representació orientalista que retrata l'Orient com a estancat, irracional i exòtic.
Aquest sistema de característiques oposades ha estat tan persistent que ha esdevingut pràcticament inqüestionable, fins al punt que moltes de les nocions occidentals sobre l'Orient han estat acceptades no per la seva correspondència en la realitat, sinó per la seva reiteració sistemàtica en la literatura i el discurs polític.
S'haí també segura que l'establiment cultural i literari en conjunt ha marginat l'estudi seriós de l'imperialisme i la cultura, una connexió inquestionable si tenim en compte que tot escriptor del segle XIX i d'èpoques anteriors era perfectament conscient de l'existència d'una estructura imperialista i els seus textos s'hi fa evident que tenien opinions marcades per la visió de superioritat racial i postures favorables a l'imperi.
El mateix autor declara que tothom qui escriu sobre l'Orient ha de prendre una posició davant d'ell, ja que tot escriptor dedicat a l'Orient assumeix algun coneixement previ d'aquest i el fa servir com a referència. Això es reforça pel fet que l'Orientalisme es basa en l'exterioritat, ja que, segons el tòpic, si l'Orient pogués representar-se a si mateix, ho faria. Com que no pot, Occident és qui es fa càrrec de la seva representació.
Aquest discurs i coneixement que provenen i són acceptats per institucions acadèmiques i polítiques donen força i autoritat a Occident per continuar alimentant i perpetuant aquesta imatge distorsionada de l'Orient, una representació que, com diu Saïd, està lluny d'una correspondència amb la realitat de la regió.
Estic totalment d'acord en seguit quan finalment s'urratlla la importància d'aquesta teoria pels estudis literaris i crítics, ja que serveix d'exemple clar de les interconexions entre societat, història i textualitat. A més, connecta l'orientalisme amb la ideologia, la política i la lògica del poder. L'orientalisme no és només una ideologia, sinó també una manifestació del poder, capaç d'influir en la manera en què s'estructura el coneixement i es construeixen les identitats culturals.
Orientalisme, d'Eduard Seït, continua sent una obra fonamental per entendre com es construeix el coneixement i que la cultura no és mai neutral, sinó que sempre reflecteix relacions de poder. És un llibre que convida a qüestionar els discursos dominants i revisar la manera com s'explica la història des d'Occident, una tasca imprescindible en un món globalitzat on la representació de l'altre encara té un impacte profund en la política i la societat.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I el bon dia i bona vida dona Mediterrània volem conèixer detalls d'una notícia que es produeix avui a Canal Cove i que realment crida molt la atenció i sona molt bé i és aquesta iniciativa titulada En Mallorquet i que ara mos presentarà en Xisco Moreno, aquí ja saludar en Xisco, molt bon dia Hola, molt bon dia
Explica'm-nos en què consisteix aquesta iniciativa que presentau avui, que es titula Mallorquet. Bé, avui la presentam, ja duim d'haver un any i mig o dos anys darrere de tirar-la endavant.
És una iniciativa que ara s'ha convertit en associació i avui la presentam i que el que pretén és que el Club Real Mallorca torni a el que nosaltres considerem una major afinitat.
Bàsicament és això. Després entrem en més detall, però bàsicament els temes aquests. Perfecte, ben ubicat, ben situat, bon punt de partida. I a partir d'aquí, primer de tot, diguem a la nostra audiència, que la presentació és avui a Canal Cové.
Sí, a les 6 de sobrebaixa. A les 18 hores i que evidentment estàs obert a tothom i per tant està tothom convidat i no fa falta ni ser soci del Mallorca ni res de segon. No, no, no. Tot i que evidentment... Al contrari.
Beníssim. I a partir d'aquí, Xisco, com se fa aquesta idea que per altra banda és tan positiva, no?, de recuperar la mallorquinitat o d'augmentar la mallorquinitat del Mallorca? Bé, tot això comença, ja t'he dit, fa any i nit dos anys, quan un grup de seguidors i aficionats i socis del Mallorca
varen veure una mica la deriva d'aquest tema per part del club. Jo crec que l'expressió màxima va ser quan varen veure que a Som Moix mateix totes les locucions que es feien a través de les speakers, totes les frases que sortien als marcadors,
tot, absolutament tot, era en castellà. D'entrada hem de dir que nosaltres no teníem res en compte del castellà, no és que sigui una lluita aquí lingüística, no, però pensant que el Mallorca, per les seves característiques, sent el club més important a nivell esportiu dins de Mallorca,
i sempre ha estat així, és el nostre referent a nivell no només futbolístic i no només esportiu, sinó també cultural. Això venia també amb un seguit de qüestions, també a través de xarxes socials. En el final el que vèiem és que el club pràcticament deixava
no només la llengua, la cultura mallorquina en general, molt relegada, molt a una banda pràcticament inexistent. I això mos va fer sortir, diguéssim, a intentar fer aquesta, no diré lluita, sinó aquesta voluntat que el Mallorca recuperi aquesta essència que li pertoca. Bàsicament és això.
En quin moment se va perdre tot el tema de la megafonia? Perquè jo record, 16 anys, principis dels 90s, bé, o mitjans, 90 millor dit, vàrem crear una penya que se deia, bé, primer com una suta i després tramuntant a rets, i en aquell moment vàrem aconseguir que se...
que la megafonia se fes en català. Estic parlant encara de Lluïc Sitja i després record que quan se va passar en els primers anys de Som Moix Cova Minim també funcionava en català. Jo el que no sé és ni una data concreta ni si hi ha hagut una intencionalitat amb això. Jo el que sé és que la megafonia en el club
Jo distingiria, perquè hi ha una megafonia, diguéssim, oficial, que dona els titulars que surten a l'equip, etc. I després hi ha una megafonia dins l'estadi que duen els grups d'animació, diguéssim, el que s'agrada d'animació.
totes dues majoritàriament en aquell moment que us estava explicant dos anys així era gairebé tot en castellà per part d'aficionats
pràcticament al 100% i això bé a nosaltres molts crides atenció perquè segurament aquesta grada d'animació tenen un micròfon segurament perquè el club els hi dona no pots anar allà amb un micròfon i pots cantar bé no sé si hi ha una intencionalitat però en tot cas és una realitat això és el que hi ha
I no estic dient que ells no volguessin fer càntics o fer animació en català, no ho sé, no tenen constància, però la realitat és que no passa.
I, Xisco, a banda de les qüestions més evidents, com són les lingüístiques, també m'has parlat de la vinculació amb la cultura d'aquí, i en la part econòmica, és a dir, clar, aquí s'apert una miqueta també per dos costats, és a dir, per un costat tenim una propietat que, en fi, que com a mínim nord-mallorquina o no ho era,
esperem que ho acabi esdevenint però en el mateix temps tenim una empresaria en Mallorquí que no se banya del tot ja, totalment d'acord clar, jo amb el tema que el club estigui en mans de gent d'estrangera jo a títol personal puc tenir la meva opinió també és ben una cosa i és que a nivell podríem dir econòmic s'han aconseguit fites
recordam que no fa tant el club era segona B, vull dir que jo crec que en aquest sentit no sé si hi ha una crítica per part nostra en aquest sentit i a més que siguin estrangers no sempre ha de ser un punt negatiu i vull recordar que hi ha un club que actualment és de primera divisió que és en mans d'accionariat o d'obbes estrangers però
que el seu president, darrerament, s'ha expressat en uns termes de vinculació emocional, en el seu club, no? Estic xerrat de l'espanyol, no? L'espanyol, sí, sí. Precisament, no és el club, diguéssim, que més...
Té aquella qüestió, diguéssim, a favor del català. Sí, sí, sí. Per tant, igualment, crec que això una cosa no lleves a altra. Jo crec que en esclus nosaltres el que sí que demanaríem, això sí, estigui en mans de qui estigui,
Primer de tot, és que mos escolti. Sóc el primer, perquè en aquest temps que mos hem anat formant com a associació, hem fet qualsevol intent de comunicació amb ells i la resposta ha estat nula. I més enllà que contactin amb nosaltres o no, en el final que se posin a fer coses en aquesta direcció.
Sí que trobam que quan vàrem començar a fer moviment a través de xarxes, segurament el club sí que va rebre una mica d'inputs en aquest sentit, i sí que vàrem notar un cert canvi, com una espècie de modificació, per exemple, en xarxes socials, si hi havia més presència d'escalada, etcètera.
crec que la cosa s'ha anat refredant i tornem una mica a on era. I com deies abans, no és només un tema lingüístic, també és un tema cultural. Allò...
personalment em fa una mica de pena, però quasi, veure com el que es considera per part del club cultura, en el final, bàsicament, és folclore, no? És a dir, imatges que recorden la tela de llengua, dimonis, que està molt bé, però no? És a dir,
Tot això està molt bé, però cal fer un pas en banc, generar més sentiment de vinculació a través de la cultura, involucrar-se més en temes més propis de la nostra essència.
Això és el que jo reclamaria més clau. I, Xisco, la gent que vulgui... Diguem en Mallorquet, que és una campanya, és una associació, és una penya? No, no som una penya, som una associació, evidentment oberta a tothom. No és imprescindible que la gent se faci sòcia, si ho se fa, perfecte, perquè ara començam i evidentment mos aniria molt bé que la gent
s'hi vinculars d'una manera, no només amb accions, sinó també a nivell econòmic. No és molt el que demanem, vull dir que al final són poc dones, però que ens donen molta ajuda a poder fer accions, sobretot a nivell cultural. Però tampoc no és el que nosaltres més molts motivem. Nosaltres el que voldríem és gent que s'acostàs a nosaltres, que participàs
de les seccions que a partir d'ara mirarem de fer. En el final, el nostre lema, vàrem acordar que era,
si vols, vine amb nosaltres doncs una mica és això pensant que tothom que vulgui està convidat a participar en les nostres idees i accions i en què consistirà l'acte d'avui? recordem, avui a partir de les 18 hores a Canal Cove presentació de Mallorquet hi haurà en Pere Fullana, històriador i professor de la UIP, que suposo que ens farà una conferència, no?
Sí, exacte. Serà una conferència, més que una conferència serà una xerrada col·loci. Voldríem que la gent que vengui pugui participar i que no sigui una xerrada només, sinó...
que hi hagi participació de la gent que vengui. Serà molt interessant, molts parlarà de qüestions vinculades a la història i al mallorquinisme i a mallorquinitat. Vull dir que crec que molt, molt lligat al nostre objectiu. Per tant, li agraïm molt a en Pere Follana que vengui
donar la seva gran eloqüència i els seus coneixements per nosaltres. Hi haurà la presentació per part del nostre president i farem una mica de coneixença en tothom.
Estic tots convidats i estaríem encantats de veure molta gent. I a partir d'aquí, quines més activitats vos plantejou? O ja ho veureu? Ja a partir de les aportacions de la gent anireu fent més iniciatives? No sé si dependerà de les aportacions. En realitat, perquè al final...
Tampoc tenim un objectiu molt essencial amb això. Hi ha aportacions perfectes, però farem el que podrem amb el sencer d'on ve. Nosaltres el que volem, sobretot, tenir més presència a nivell de grades, a nivell d'estadi. No només a de dins, sinó també a de fora. Vull dir que de tant en tant segurament mirarem de posar qualque stand o fer qualque activitat.
I també volem fer coses no només vinculades al Mallorca estrictament a nivell de dia de futbol, dia de partit, sinó també accions culturals que tinguin a veure amb el Mallorca, però no d'una manera tan direta. Segurament avui s'anunciarà també a la presentació fer una altra xerrada amb una altra persona
esportista molt important dins l'illa i que també ha accedit a fer una presentació amb nosaltres. Tenim ganes de fer activitats amb altres entitats, per exemple. Vull agrair especialment a Obra Cultural Balear totes les facilitats que mos ha posat per poder fer aquesta presentació a casa seva, a Canal Cové. Vull dir que
a partir d'aquí començar a rodar i a fer coses. De fet, ja vàrem fer una mica el que vàrem por, perquè clar, tenim un hàndicap i és que dins l'estadi no estem plegats. Això és bo i és dolent. És bo perquè ens fa ser molt més transversals, molt més difusos, diríem,
Però clar, té la banda negativa que el no estar concentrats en un punt concret no són visibles dins l'estadi. Però sí que vàrem fer, diverses vegades, la iniciativa
que la gent dugués banderes mallorquines en dies de partit i la veritat és que més d'un pic hem aconseguit, no sé si només nosaltres, però en bona part nosaltres, que la gent hi fes un seguiment d'aquesta iniciativa.
a partir d'ara fer coses així. I hi haurà més presentacions a part d'aquesta? És a dir, per exemple, anireu fent una roda de presentació per pobles? Com anirà això? No, la presentació com a tal la feim avui.
no tenim pensat fer més presentacions. El que sí que farem són més activitats de diferents maneres, vull dir, no només com una presentació física, sinó també de vegades podrem fer qualque podcast o qualque intervenció a través de xarxes socials, serà diferent. I segurament també haurem de fer coses diferents,
no només d'Impalma, sinó per tota l'illa, perquè això ens donarà molt més impacte en l'aví de ser gent. Idò, Xisco Moreno, gràcies per atendre el micròfon d'Una Mediterrània, gràcies per aquesta iniciativa, i mira, ja te dic que teniu a disposició Una Mediterrània per si voleu fer-hi qualque participació, qualque col·laboració,
Això que m'agrada és ara del podcast, el que vulguis. Perfecte, idò. Vols donar les gràcies de part de Mallorca, no només per aquesta xerrada d'ara, sinó per tota aquesta implicació. Vull dir que moltíssimes gràcies. No te dic que no. Idò, Xisco. Gràcies de veres. Molt bé. Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Cau la calor a l'assafor, bombeja el ritme. No estem fent merda, faci l'ona, si fem himnes. Se'n va el dolor amb l'olor a mar. Les primaveres demanen vida, l'estiu arriba. El sol ha eixit, la ràdio sona, estem vius. Estic fent temes i esperant per si somrius. Erem feliços amb mentides de mil colors. Tinc els conflictes d'un suïcida, tinc por.
Tornaràs meus impulsos, ser pràctic, que si ella sona i ho tremola, lo màxim, venen trompetes, no és i lespi, és Ainsley el sampler, en calma, brother, que ho volen simple, volen que venga el discurs que ven, que no gestione, volen que calli i que puja el tren, i aquella gent que em demana frases, que em diu que torne, no s'imaginen lo mal que em senc.
Però avui ja passe del drama, vull tocar el foc sentir que crema. Jo tinc set de vida, no de fama, no vull que un error siga un problema. Però avui ja passe del drama, l'autocompasió és una condena. Jo tinc set de vida, no de fama.
No vull ni la reixa ni la pena, res del que passa és comparable a tu. La nostra aixida, homes i dones d'actes impurs. Tu eres rebel·li i consentida, res del que passa és comparable a tu. Passa la vida, res del que passa és comparable a tu. La nostra aixida, homes i dones d'actes impurs. Perquè tu tanques la ferida, res del que passa...
és comparable a tu. Passa la vida! I un altre any perdut en esta confusió vital. Jutant contra els dimonis que van perdre ens cridant. Buscant guanyar-me la partida i perdre la raó. Buscant que perga les forces. Passa la vida i jo. Veig els majors si pensa en tot el que es mereixen. I baixa l'esperança i puja el pa. I amb aquesta perspectiva qui vol créixer? Dubtes i dubtes. Depressió bé i eufòria, va.
que no serà per ganes de ficar les bombes, que serà per la por a perdre el que tenim, que no censura el fons, critica per les formes, i us passen del tema i uns filen massa prim, volen que venga el discurs que ven, la porten clara, jo el que vull vendre és la victòria a cara, que vull mirar els ulls i un dia arriba l'hora, que no puc ser feliç amb tanta merda i fora. Però avui ja passe del drama,
Vui tocar el foc, sentir que crema. Jo tinc set de vida, no de fama. No vull que un error siga un problema. Però vull a passe del drama. L'autocompasió és una condena. Jo tinc set de vida, no de fama.
No vull ni la reixa ni la pena, res del que passa és comparable a tu. La nostra haïcida, homes i dones d'actes impuls. Tu eres rebel·li i consentida, res del que passa és comparable a tu. Passa la vida, res del que passa és comparable a tu. La nostra haïcida, homes i dones d'actes impuls.
És d'actes impuls, perquè tu tanques la ferida. Res del que passa és comparable a tu. Passa la vida. Res del que passa és comparable a tu. La nostra aixida, homes i dones d'actes impuls. Tu eres rebel·li, consencida. Res del que passa és comparable a tu. Passa la vida. Res del que passa és comparable a tu. La nostra aixida, homes i dones d'actes impuls. Perquè tu tanques la ferida. Res del que passa és comparable a tu. Passa la vida.
Divendres 24 d'octubre de 2025, les 9 en punt a l'hora de la rebel i consentida. Anava a saludar-la ja. Laura, molt bon dia. Molt bon dia, Tomeu. Laura Ribas, la nostra rebel i consentida. Anava a dir la nostra rebel i consentida preferida, però no, és l'única rebel i consentida que tenim. Laura, me diuen que ets per la muntanya.
Bueno, no, però podria ser. Vinc a xerrar avui d'una cosa que pot ser, pot parecer que mos pega molt tan fora, però jo crec que ho poden relacionar bastant amb coses que passen aquí. I, bueno, jo personalment me pega bastant a prop perquè una de les meves millors amigues és de Huesca. Llavors, vinc a xerrar d'un documental que han fet, però també d'un moviment.
es documenta el nom Por una muntanya digna, és un curt de mitja hora, de semillas producciones, l'han fet en guany, i bàsicament el que fa aquest curt és xerrar d'un moviment, que és Movimiento por la muntanya digna, que va començant el 1999, i que ara es llovent i la gent del Pirineu Aragonès ha recuperat.
Aquest primer moviment va començar arrel d'unes inversions que volia fer el govern d'Aragones o deixar que fes certes empreses privades com per treure-li més profit a la muntanya. Què passa? Que quan seguien des de pobles que anaven a patir tot aquest canvi,
Varen començar a informar-se un poc i tal, varen veure que molts dels projectes que se feien eren absolutes locures a nivell ecològic. Bé, tot aquest moviment, com que va tenir el seu moviment més gran a una vaga general amb més de 100 adhesions fa 25 anys, i bé...
per dir quatre coses que van aconseguir sortint al carrer i sobretot unint-se tots els pobles, seguint de les ciutats i fent com a front comú, va ser a Hànovas, van projectar un embalse de Monterrió ara i aquest projecte de Pantà se va descartar. Van aconseguir que se tombés i que no se construís.
A Viscarrués també van projectar un envalç de Monta Río Gallego i també, com que s'exerra que un dels logres més grans que va tenir aquest moviment per ser la muntanya digna va ser que no s'ha fet aquest envalç. Després, a Santa Aliestra també havien projectat un envalç de Monta Río Estera
i també va ser un altre projecte hidràulic que van aconseguir que no se fes. I, bueno, encara que tot el moviment va començar en 1999, molts dels projectes, perquè he posat aquests exemples, però n'hi havia més, molts s'han de resoldre anys més tard. És a dir, per exemple, el de Santa Liestra s'ha de licitar més o menys cop a l'any 2000,
i se va descartar pel 2004. He de dir que, entre altres coses, també, no vull fer molt d'espoilers del documental, però se volia fer un telefèric atrevessant com a tota una barrera de muntanya per connectar diferents pobles que fan explotació a la temporada neu que realment ja estan connectats per carretera
i que quan s'han posat com a estudiar un poc aquest projecte, se'm van adonar que, a part que era una locura a nivell ecològic dur a terme, és que era una absoluta barbaritat a nivell perill. O sigui, que moltes vegades, com que per tal de treure-li més profit a la muntanya, s'ha plantejat fer unes coses que ja no és només que no tinguin en compte les condicions vitals de seient d'espaules d'allà
o de les condicions laborals, també, perquè una de les queixes prioritàries que tenen és la estacionalitat, sinó que els que no tenen en compte moltes vegades ni siquera aquesta part més de la seguretat de la gent que consumeixi aquest servei. Bueno, he intentat cercar d'aquell moment...
més o menys quanta gent s'emobilitzava o com s'emobilitzava perquè també ara fèiem manifestacions a Madrid i l'únic que he trobat és una font que diu que la gran manifestació de Saragossa en contra del Plan Hidrològic Nacional va congregar més de 300.000 persones és moltíssim ja trobem com s'enen els xifres però sí, molta gent duc unes quantes dades com sempre correcte, correcte, moltes agraden
que són que les empreses de turisme actiu facturen uns 140 milions d'euros a l'any Aragó, que l'impacte econòmic total inclou efectes d'estelleria com impostos supera 550 milions d'euros, que el sector amplia més a manco
unes 4.800 persones, que, bueno, ara entrarem un poc en això, però, bueno, igual que nosaltres aquí, que és per lo que jo penso que se pot lligar un poc aquest moviment de coses que passen aquí, allà hi ha molta estacionalitat, molta diferència de classes, molt de problemes de salutatges, ara entrem un poc en això. Però, bueno, claro,
Perquè mos passem una idea... Ai, tenia aquí cercades, menys si les dades de gent mou el turisme... Un segonet.
He de dir que he cercat la seva web ara i, mira, justament me surt que demà hi ha una manifestació, o sigui, organitzen una manifestació aquesta gent. Es lema per una muntanya digna, 25 del 10 del 25, Haka, Xaka, manifestació, amb...
en fi, també amb sublema, diguem, de Pirineòdic, no, per dir-ho de qualque manera. Sí, sí, de fet, bueno, ara tenim les dades, ara xerraram un poc d'aquesta, d'aquesta manifestació que fan demà, que, bueno, van i demà que estan supernerviosos, que se n'he oblidat allà. Mira, perquè mos posem una idea, el 2023, que és la darrera xifra que se pot trobar,
s'ha de reportar 715.400 visitants i 1.722.854 per notacions, només per sa part d'hotels i tal, o sigui, és a dir, aquí no se té en compte ni càmpings ni gent que campi, a sa part d'Espiriné o Aragones, o sigui, ni siquiera tot Aragó. Per comparar un poc aquests 1.722.000
tinc aquí les dades de quanta gent més o menys hi viu perquè ens posem una idea a la província d'Osca hi viuen 229.998 persones a la ciutat d'Osca hi viuen 55.850 a dada d'avui a Saragossa són 723.063 habitants
i a la província 987.790. És a dir, la quantitat de gent que hi va enfronta la quantitat de gent que hi viu és estratosfèric. Llavors, això com que demà fan la manifestació que durant aquesta festiva han anat fent com a presentació el projecte a 60 localitats, al mes de 60,
i se suposa que han arribat a més de 2.000 persones de manera directa des d'Almçó fins a Benàsquet com a xerrant de tots els temes Pirineu i tal i unificant com a no vull dir la militància però la gent que està activa dins d'aquest moviment el que fan és com que dins les seves reivindicacions
inclouen diferents eixos, entre altres, doncs això, l'habitatge, la part més laboral, la part ecologista, és a dir, no és que només xerren de la muntanya com a tal, sinó tot el que afecta aquesta explotació de la muntanya que se fa allà. I avances demà comencen a les 5 i mitja, la manifestació se fa hacka,
i a les sis i mitja se fa un acte d'homenatge al moviment històric bé, no és moviment però la dignitat de la segon bany històric amb un concert d'en Albatur i bé, com que tornen a agafar els discursos unitaris que són els quatre pilars d'aquest moviment que són el Pirineu no se vende vivienda digna, trabajo digno y servicios básicos
i després faran un parell de concerts com per fer un pot d'esbarjo de tot això però bé, per lloc és bastant fort que s'estigui reivindicant 25 anys després coses que ja s'estigui reivindicant en el 99 no sé, a què s'estigui estant si entre esgobem i s'hagin que habita el territori
Jo crec que hi ha moltes coses semblants aquí. És veritat que aquí ara s'està xerrant que el turisme ja no està estacionant, cosa que jo no té molt clar encara que sigui per mi jo partit jo, perquè allò em dóna la sensació que aquí el que tenim ara és simplement molta gent venent tots l'any, no la mateixa repartida. Però crec que són un bon exemple a seguir.
d'un poble que vol recuperar el seu, que vol unes condicions dignes i que s'han unit per lluitar per coses molt bàsiques però que no tenen i que jo crec que nosaltres tampoc tenim ara mateix unes condicions laborals en condicions... una situació d'habitatge mínimament bona...
I bueno, els serveis bàsics diria que sí que amb el banco els tenim cobert però crec que estan en constant perill, vamos. I no sé. I el que sí que veig que és comú i que s'obre per tot és aquesta avarícia infinita, no? Aquesta necessitat de desigual, de passar per damunt de lo que sigui, de destruir els territoris i...
platges peridisiaques, o sigui, muntanyes, amb l'objectiu de fer d'on ves avui i punt, no? Sí, és molt fort perquè jo, bé, jo he estat, evidentment, sobretot a la zona d'Osca, moltíssimes vegades, per això, per anar a Marta, és ver que varen fer un viatge amb uns amics d'aquí, com en paral·lelo, i el varen fer per gener, que jo mai havia viatjat a la zona del Pirineu, Aragones,
ni Aragó en general per gener. I ens van quedar a quadres perquè van dir venga, anem a Formigal, que és com un dels llocs més famosos d'esquí i tal, que una de les millors amigues d'Anna Marta és d'allà i és que s'apaga la pell de gallina de les coses que compten. Però bé, és que nosaltres vam quedar a quadres perquè tu anaves a Formigal, que és un poble, i realment com que...
tothom feia, no sé com explicar, era com que tu arribaves i veies que el poble esteia fins a dalt de gent, la majoria de gent lligada a ser esquí, que la pista d'esquí era com a més, no sé com dir, com una demostració d'estatus, una festa que no, un mos agrada fer aquest esport i el practicar, molt heavy, i un any de Marta i jo vaig anar per el pont de Mac, i...
i vam anar a fer un perí de rutes i tal, i vam fer la cola de cavall, que és com una ruta molt famosa d'aquella zona, i just amb gent que és d'aquí, que també l'ha fet en un any, xerrava fa poc, que això m'ha impactat molt, perquè la Marta, que a mi evidentment m'explicava moltes coses, i me deia, ara aturarem un pàrquing perquè per pujar on comença l'excursió, han de pujar en un bus.
I jo li deia, com un bus. I me deia, sí, perquè hi ha tanta massificació a la muntanya que tanquen el segon pàrquing, com el pàrquing de més a dalt, i duen recompte de quanta gent puja jugant-la amb buses. Buses que, evidentment, s'apaguen. Llavors, com que el que consideren la temporada de rutes i no d'esquí, que crec que és, no sé si d'abril-maig fins, no sé si a octubre,
hi ha certes rutes que tu no pots arribar amb el cotxe perquè ja hi va tanta gent que han hagut de prendre mesures perquè no hi pugi més gent. I tu diràs, bueno, llavors es pujaves i no veies a molta gent. Era una barbaritat. O sigui, jo mai havia vist a una muntanya tanta gent fent la mateixa ruta. O sigui, era com que
Caminaves pràcticament en filera, bé, en filera, però perquè ara Marta, Irene i jo duien bon ritme i anàvem adalentant. Però, o sigui, no ho sé, molt heavy. Jo mai havia vist alguna cosa així a la muntanya i de fet va ser una xerrada que vaig tenir amb ella, va dir, ni res d'una cosa, això, que, en plan, és la normal. I vaig dir, joli, mira que a Mallorca ja tenim explotat quasi tot,
de muntanya, més o manco, perquè ara comença a estar un poc petada també, s'ha mantenint l'Israeli. No donis idees, no donis idees. No, no donis idees, de fet, tot el contrari. Jo la que vull és que s'aprotellesqui tot el màxim possible. Però bé, molt fort, perquè és una cosa com a molt evident, saps? Si xerres en sa gent d'allà i sobretot sa gent dels pobles d'Espirineu, perquè al final qui és més de ciutat o tal, doncs
pots trobar altres condicions laborals o condicions no tan estacionals, però, clar, és que tota aquesta gent que s'ha criat amb la temporada d'esquí, amb tal, amb qual, tenen les condicions molt precàries a nivell laboral. I després, tot el tema d'habitatge que hauria de ser per local, que se destinen al turisme, que tal, que qual, o sigui...
moltes problemàtiques que tenim nosaltres aquí a l'habitatge per modes turisme, ells les tenen, també. És que pareix que moltes vegades són com a problemàtiques que tenim a zones concretes. Aquí, al final, el nostre turisme és com més de sol i platja i, al final, tenim els mateixos problemes que hi ha amb un turisme de muntanya, que ja dius... Realment, és el tipus de turisme, els problemes...
No ho sé, potser és com ho han passat de per tot. Però bé, això jo convido a tothom a veure el documental, a informar-se un poc d'aquest moviment que demà fa una setmana i per 25 anys. Sí, hi podràs ser tu, hi podràs anar? No, no que va, no. Ojalà. Ojalà, m'haig xerrat de Marta avui dematí en plan...
tia, estén supernitius o tal, no sé què, i jo té foma, Marta, de... de no sé, ja. No, molt guai, o sigui, molt guai, perquè a més ella té gent molt pròpia que està molt ficada en els moviments, no sé, molt guai. Vengo a fer també una petita recomanació de lectura per a tots els nostres oients que els agradi la muntanya. Bé, la muntanya més bé de...
Més tipus alpinisme, muntanya un poc més dura, te diré. Que és Alpinisme bisexual, que és un llibre d'en Simón Elia, que reuneix com a diversos escrits que va fer al llarg de Times, que estava més a tope amb el periodisme, que s'han escrit sobre escalada i alpinisme. He de dir que és un llibre que,
per aquest títol, però és que ha de xerrar molt de tema sexualitat i tal, i no tant. De fet, bastant poc. Però, bueno, és un llibre que està molt ben escrit, que jo crec que val la pena pegar-li un ull. Si no hi va malament està descatalogat, jo el vaig comprar de segona mà, però, bueno, se pot trobar. Si no hi troba, se troba. I això, troc que és un llibre que es fa reconectar en la seva muntanya.
potser és una part que moltes vegades deixem un pat de banda i això ara que venen pluges i que no poden sortir tant ni a escalar ni a caminar doncs pon lleig un poc sobre la muntanya perquè tu ets una apassionada de l'escalada i de la muntanya bueno, sí sí
Sí, realment sí, anava a dir, no, tal, sí, a més de la muntanya en si, o sigui, jo des de molt petita he sortit a la muntanya amb la meva família, la meva família es va estar muntanyera, i bueno, de fa un parell d'anys, diria, sí que és veritat que m'agrada escalar, no té molt de nivell, però bueno, m'agrada sortir, pegar quatre peges,
Al final la muntanya té una cosa i és que és molt psicològica. O sigui, per l'au i per l'au dolent, però bueno, per jo sobretot per l'au. I que també per jo el guai és que la majoria d'activitats que se fan a la muntanya, les heu es fer-les amb gent o se poden fer amb gent. I té com aquesta part més social també de dir, vale, doncs no me'n vaig jo totes solen els gimnàs, sinó...
que surt a la muntanya amb la meva família o amb els meus amics, a fer això, te pot muntar com a projectes de dir, aquest cim no l'he fet o aquesta via no la vaig aconseguir, vaig estudiar un poc quines característiques a nivell físic tenen... Bé, té...
i t'ho prepares un poc i ho entrenes i tal Escolta interessantíssima és tota la recomanació que mos has fet i ara diguem-ne en contraprestació per dir-ho d'alguna manera o en correspondència ara te'n fareu una jo tu
Saps què s'està fent? És Mallorca, no me'n recordo mai de nom sencer, de l'Evolution Festival de Cinema. I de dilluns, en el Cineciutat, diria que a les 6, o 6 i mitja, se presenta un documental titulat 21.000 Palabres,
Un capezuto e dos collons, és com a subtítol, no? I diu, és un llarg metratge documental que s'ocupa de sa peculiar feina de recuperació del veicetan. Te sona de res, veicetan? No. A mi tampoc, eh? És una llengua, eh?
I en Ángel Luis Saludas és un pastor d'Espierba a Sabay de Bielsa, en Espirineu Aragonès, per tant, i que fa 47 anys que va replegant, bé, va fent un diccionari, per això es titula aquest de 21.000 paraules, de recuperació d'aquesta llengua. Jo no la coneixia bé i sé tant. No la coneixia.
Però bé, per el que veig en el trailer, el paisatge és el mateix del qual avui m'has parlat tu. Que guai, és apuntadíssim. Sí, sí, mira, sí, pot pegar un bot. Jo miraré d'anar-hi també. La veritat és que els paisatges d'allà són espectaculars. Tot el que s'estiri neu és brutal i jo crec que precisament per això s'ha de protegir. Al final, no sé,
tenen una cultura pròpia i una manera de fer les coses que jo crec que no se pot perdre. De fet, per exemple, jo el tema de Sidiom és una cosa que he xerrat bastant amb la Marta i amb els seus voltants, que aquí tenim la sort.
que qui vol pot xerrar mallorquí que ho estudiem però ja també tenen Aragones i ja no s'estudia a les escoles hi ha poca gent ara s'està tornant a recuperar hi ha molta gent jove que ho està recuperant per exemple qui miri les xatxes del moviment aquest veurà que estan també en Aragones però ja no hi ha tanta gent que ho xerri és com
Per això que arribi a morir una llengua és una cosa que no se pot permetre mai, saps? I això que ara amb tot això ho estiguin també aprofitant per recuperar, és increíble, és supernecessari.
Mira, ara he cercat informació i bé, per el que veig, és una varietat dialectal de Saragones. Sí, suposa. El Belcetà aquesta. Diu l'Aragones Belcetà, o simplement Belcetà, és una varietat dialectal de l'Aragones per la de les valls de Bielsa, vall de Bielsa propament dit, vall de Pineta...
Etcètera. I això, bé, bàsicament és una varietat de Saragones i no. Sí, li he demanat a la Marta, m'ament si volia que digués alguna cosa de part seva, i m'ha dit que, bueno, m'ha dit que, si a Bocajarra no sabeu córrer, però m'ha dit que és una situació molt similar a la que vivim nosaltres a la illa i que esperen que encara que sigui a distància
Apoyem nosaltres un poc aquesta causa, també, que al final se pot lligar bastant tot el que ens passa a nosaltres. I tant que sí. Digue-li que ens han vingut foto i informació de com ha anat la manifestació i la publicarem en el diari, en el diari de Balears. Doncs li diré, li diré, li farà molta il·lusió.
Beníssim. Pilar Ribas, Pilar no, ja sabia jo que qualsevol dia te diria Pilar, perquè teníem una col·laboradora que és Pilar Ribas. Laura Ribas, la nostra rebel·li consentida, moltíssimes gràcies per la feinada que fas sempre de preparació d'aquesta secció. Divendres que ve i t'honerem, no?
Por supuesto. Dianros que ve a men de cómo es cerr. Ya lo vórem. Que siempre tengo temas ya más o menos preparados, pero siempre espero.
Dos, tres dies abans de dir, anem de com fa ganes xerrar aquesta setmana. Sí, i a més també sempre a vegades s'ha de vincular a l'actualitat més immediata. Clarament, sempre que se pot jo ho intento. I com sempre, si no, ho relaciones amb la proposta cultural que molt sols fer. Sempre, això no pot faltar. Beníssim. Laura, moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies, Tomeu. Bon dia. Bon dia.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
A Diari de Balears, en primer lloc, passa a disposició judicial el jove detingut per motius polítics. L'acusen de desordres públics i atemptat contra un agent. També destaca a Diari de Balears que hi ha hagut una nova fetxanderia d'en Jorge Campos. Ara diu que el bisbe Cui Menas...
al seu palau. També destaca a Diari de Balears l'entrevista que li fa la plataforma audiovisual Vida en en Pere Antoni Bons. Aquí només es poden fer polítiques autènticament progressistes si ets nacionalista. Un vídeo amb la millor selecció de l'Evolution Mallorca International Film Festival a càrrec d'anar a Vic Adorant, que ets la persona que coordina tot el festival.
Més per a Mallorca demana la dimissió del responsable d'haver comprat ambulàncies que no podran ser manades pels actuals conductors. Concretament, un 80% dels conductors no tenen el tipus de carnet necessari per manar les ambulàncies que han comprat.
El GOP denuncia l'abocament d'asfalt per part de l'Ajuntament de Solla als horts emprats com aparcaments dissuasoris temporals i, més per Menorca, demana a N que l'aparcament de l'aeroport sigui gratuït per als residents. Els hotelers de Mallorca cercen a treure nous mercats, com el del Canadà, per allargar la temporada.
I una vegada molt ràpida en els diaris que s'imprimeixen en paper. S'última hora diu en el seu titular principal que Sánchez vol limitar les segones residències en zones com Balears.
i precisament de ser Volucion Festival. La icònica Twiggy dels 60 és una de les convidades en aquest festival. També ens indica a última hora que Arrasat i sumarà 50 partits amb el Mallorca i que el delegat del govern espanyol insisteix que
Frontex opera a les illes des de fa mesos. Diària de Mallorca Interior assegura que Frontex vigila amb un avió les barques cap a Balears i lluita per una sombra en el pati. És la...
o per una ombra, millor dit, en el pati, és el titular de Diario de Mallorca amb fotografia on s'avouen famílies dels col·legis i d'establiments que s'han concentrat una vegada més per demanar que en el pati hi hagi qualsevol ombra.
La ventada rebassa branques i enfonsa la cúpula d'una escola de Porto Cristo i també destaca el diari de Mallorca que alerten del risc que dos de cada tres turistes siguin alemanys i britànics. Això és el repàs que vos hem fet avui per arribar a les 9 i mitja, que és el moment...
d'escoltar la secció que ens prepara cada divendres en Joan Vicenç Lillo i que escoltem ara mateix.
Bon dia, bon dia vida. Hi ha diaris digitals, com de Balears o Viloweb, que conformen i presenten treballs de desintoxicació informativa importants. El funcionament del nostre sistema social i polític els necessita com l'aire que respiram. Allò important és que aquests mitjans informatius, com igualment Ona Mediterrània,
assoleixin abats importants de coneixement i divulgació. Per això cal, com bé saben i gaudeixen, les forces del mal de finançament econòmic. Els d'aquest diaris és el que aporten els seus socis.
Per tant, només estan venuts el contrast i rigorositat informativa i alhora complementada amb articles d'opinió absolutament necessaris com a eina de desintoxicació. No tens cap dubte que si molts d'aquest nous conversos al feixisme, especialment joves,
Digitassin en freqüència les pàgines digitals d'aquest diaris, la seva visió, coneixement i formació es veuria enriquida i disposada a congriar noves formes emancipadores, valentes i democràtiques d'enfrontar el futur.
Vicent, per tal, di la web, 11 d'octubre de 2025. L'origen feixista del Dia de la Hispanitat, una marca que la covardia política del postfranquisme no pot esborrar. El Dia de la Hispanitat el van inventar els feixistes espanyols per atacar la Segona República i la democràcia.
La covarda transició postfranquista l'ha mantingut, malgrat que té una història que fa fredat. Els conceptes polítics tenen història.
I l'anàlisi d'aquesta història no tan sols explica els seus temps, sinó que serveix per a comprendre també la influència que tenen en el present. És el cas d'aquesta, entre cometes, hispanitat, que, sorprenentment, continua celebrant-se l'estat espanyol com si res. Tot, i que no és només un argument recurrent del franquisme, sinó que és un concepte nascut precisament
contra el republicanisme i contra les idees progressistes. Com una arma. La pèrdua de les darreres colònies espanyoles d'Amèrica és el punt clau per entendre l'evolució fins avui de la idea d'Espanya. Com explicava ja el 1912 Rafael Maria de Labra, en la signatura de la Tractat de París,
Espanya va perdre el seu caràcter de nació americana. Aquest és un llenguatge que avui pot estranyar, però que cal entendre si volem comprendre bé què passa en el present.
Espanya es veia a si mateixa com una nació que havia evolucionat a partir de ser un imperi americà i no es concebia com una nació europea. La Constitució de Cádiz ho deixava clar en la primera frase. La nació espanyola la reunió de tots els espanyols d'am dos hemisferis.
Aquesta existència de la nació en dos hemisferis, Europa i Amèrica, es veia consubstancial a l'existència d'Espanya com a nació. I era el contrapès necessari a l'obsessió i al complexa, sempre dolorós de no ser considerada veritablement europea pels altres europeus. Per això...
quan Espanya, menys d'un segle després de proclamar-se constitucionalment un poble en dos hemisferis, és derrotada a Cuba i perd la condició de nació americana. El sotrac és immens. Com a reacció al desconcert sobre què és Espanya, van aparèixer dos moviments que marcaren profundament la història posterior.
el colonialisme compensatori al Marroc del qual va sortir de manera directa el franquisme i l'intent de reconstrucció de l'Espanya Americana a partir de la Hispanitat.
El concepte d'hispanitat apareix precisament enmig de la confusió i el desconcert que causa la pèrdua de les darreres províncies americanes. El formula Unamuno el 1909, però a partir de la segona dècada del segle derivarà, sobretot de la mà de Ramiro de Maestu,
i la seva tenebrosa idea de la reconquista espiritual en la base de la ideologia nacionalista espanyola profundament reaccionària. Maestu era basc, però d'una família rica establerta a Cuba que ho va perdre tot en la independència, fet que va marcar la seva vida.
profundament anticatalà, va deixar escrit que l'única solució del cas català era la guerra d'extermini, Maestro, que va ser assassinat quan va començar la guerra del 1936-1939, va ser un dels inspiradors més notables dels grups espanyols emuladors del feixisme italià.
Contra les seues tesis va intentar emergir, sense reaixir, una visió alternativa progressista i sensata que volia vestir un projecte multilateral que considerava per igual l'Espanya Europea i les repúbliques americanes.
Aquest, i no el de la hispanitat racial i nacionalista, és el projecte de la Segona República Espanyola, del govern d'Azanya i, molt en concret, de Luis de Solueta.
Solueta proposa un escenari de cooperació, pau, democràcia i progrés en què el frost d'Espanya que havia quedat sol a Europa només era una més, i no pas el principal, en el conjunt de les nacions independents sorgides dins l'Espanya dels dos hemisferis.
És enmig d'aquest intent de canviar el debat que el 1934, maestro, reaccionat tot publicant el pamflet Defensa de l'Hispanidat. Aquest test doctrinal converteix la visió del passat de la dreta extrema en una proposta de futur. Obrim cometes. Los pueblos hispánicos no hallaran sosiego sino en su centro, que es la hispanidad.
La nació espanyola tenia, segons aquesta doctrina, la missió de defensar el catolicisme contra la perfida europa luterana i de recuperar els valors associats a l'imperi, entre els quals, i de manera molt destacada, hi havia la jerarquia i un concepte molt mascle i masclista de l'honor, que repudiava el liberalisme, el debat i la raó il·lustrada.
Aquesta doctrina esdevingué l'aliment principal del moviment reaccionaris que van desembocar. Personatges com ara, Ramiro de Ledesma i Ernesto Jiménez Caballero, la van desenvolupar encara més en la incorporació d'un profund component anticatalanista.
El falangisme, amb aquella idea de la unitat de destí en l'universal, va acabar de donar forma política al projecte. Es tractava de superar el desafiament que plantejava el nacionalisme català, tot recuperant el mite de l'Espanya major, és a dir, l'Espanya americana.
La disparitat es va convertir en una arma ideològica de primer ordre contra la república, contra aquella república que la dreta reaccionària considerava laica, secularitzadora i liberal, i sobretot esdevingué la referència mítica i legitimadora de la dictadura quan Franco va guanyar la guerra. El règim es va esforçar a vestir amb aquest concepte un mite sobre què era Espanya,
que ens van transmetre durant dècades mitjançant el sistema educatiu franquista. Es va inculcar la idea que la història d'Espanya, i molt en particular la hispanietat, era una successió de fets gloriosos i mergulosos, únics, al servei del catolicisme i alimentats quasi per Déu mateix en persona, que conferien a Espanya una missió universal enfront de la qual les particularitats
eren una cosa no tan sols ínfima, sinó antinatural i ridícula. Com remarca el professor de la Universitat de Florida, Santiago Juan Navarro, tots per resumir la frase estreta del film Alba de Americà, 1951. Una sola fe en una sola lengua. La castellana, evidentment.
Aquest repart històric no és de cap manera només cosa del passat perquè el desenvolupament d'aquesta idea reaccionària d'Espanya que avui encarna sobretot vots però que ja xupa bona part de la societat espanyola, de dretes i d'esquerres, funciona bé perquè té ben viva aquesta rel que ningú no ha volgut estirpar mai. I aquesta rel la té, sobretot, perquè la transició
Com es fa clarament visible en un dia com el 12 d'octubre, no solament no va alterar, modificar ni destruir les bases ideològiques del franquisme, sinó que les va emblanquinar i dignificar, de la mateixa manera que va emblanquinar i dignificar les institucions de la dictadura.
Venint d'on venim, de vegades sembla que no siguem conscients del preu que s'ha pagat i es paga encara per una transició que, en definitiva, va deixar intactes les estructures profundes del règim anterior. La pervivència del franquisme no és cap secret. La monarquia espanyola no és sinó el llegat directe i incontestable de Franco, en totes les lletres.
a la ley de sucesión en la jefatura de l'Estado del 1947. L'audiència espanyola continua sent el sinistre top, Tribunal d'Orden Público, en les plaques canviades.
La Guàrdia Civil, braç executor privilegiat del terror i de la repressió franquista, es manté en l'estructura intacta i el Valle de los Caídos robant com a monument faraònic al feixisme, construït en la sang i el dolor dels presoners republicans i continuen havent-hi milers i milers de morts assassinats a les carreteres o contra parets de cementeris que ningú no es preocupa de cercar i dignificar.
I significativament, Espanya continua celebrant com a Dia Nacional Anacrònic Dia de la Hispanitat que Franco va fer servir contra la República.
Només això explica que el 1981, en compte de marcar un trencament radical amb els lemes del franquisme, en compte de penalitzar la ideologia franquista, encara que només fos per prevenir la reaparició, en compte d'estirpar les bases del nacionalisme reaccionari espanyol,
Els cors espanyoles van decidir que la festa nacional espanyola continués assent aquell dia de la hispanietat que se va instaurar precisament contra la república del 1931 i per destruir-la.
Val la pena de recordar per fer-nos una idea de l'abast de l'excentricitat espanyola i per apreciar el contrast que els nazis van imposar a Alemanya la celebració el 9 de novembre de l'anomenat Dia del Destí com a Festa Nacional en commemoració del Puig de Múnich del 1923. Després de la guerra, la Festa Nacional es va trelladar el 7 de juny.
Però quan el mur de Berlín va caure, passa que va caure precisament el 9 de novembre de 1989. Tenia tota la lògica del món considerar que el dia en què va caure el mur havia de ser el dia de la nova Alemanya, però el Parlament alemany va decidir que era impossible de commemorar el 9 de novembre a causa de les connotacions nazis de la data i per no emblanquinar de cap manera una data vinculada a la dictadura.
I fent una petita trampa escènica, van optar perquè la festivitat fos el 3 d'octubre, que commemora també la reunificació. Fe 44 anys que ja ningú no celebrava Alemanya el dia del destí, però, així i tot, la democràcia alemanya era conscient que no es podia fer servir de cap de les maneres. Spain és diferent.
Hi ha joves i adolescents d'aquí que pateixen emocionalment pel genocidi a Gaza que presencien en directe i a tota hora. Com bé ens recorda clara i valenta un altre jove, una altra lota, Greta Thunberg. Senten molta vergonya i tristesa i impotència i ràbia
com la d'una part important de la humanitat. Però, i l'altra part, i l'altra banda de la humanitat? No indigna tant el posicionament ultradretà del govern hongarès, per exemple, estret aliat ideològic d'extrema dreta, amb Israel, com indigna el d'Alemanya.
Acampat aquest estat amb més població d'Europa, després de Rússia, que també és europea, responsable d'un dels genocidis més importants del segle XX, posicionar-se mitjançant la seva passivitat i ostacolització en la continuïtat del genocidi d'Israel sobre Palestina.
Es cau, ara aquí, m'enllevar unes paraules de Jordi Llovet, catedràtil de literatura comparada de la Universitat de Barcelona. Hem de discutir si això és massacre, crits de guerra, genocidi o monstruositat.
Fer-ho només ha servit per dissimular i pervertir el fet vergonyós que les nacions d'Europa han estat incapaces de moure un dit per evitar aquests fets. Portin el nom que portin. Ni els sofistes de la Grècia clàssica, ni les discussions bizantines, ni les disputes escolàstiques van ser tan infructuoses. Queda dit.
El que cal demanar-se és si el periodisme d'opinió, d'investigació, de crònica política, el món intel·lectual, acadèmic, germànic, es fa també aquesta mena de preguntes. Si realment li importa a la majoria de la població alemanya el que està succeint a Palestina. Si ho saben i ho consenten,
Provoquen estupor i incredulitat i, sobretot, una gran desesperança en el futur d'Europa i de retruc de la humanitat. I de rebot, els mateixos israelians en són conscients de l'atrocitat humana que estan cometent. Com veuen i entenen les imatges de gas a cada dia?
d'infants morts estesos a l'espera que els venguin a cercar per enterrar o per incinerar, d'infants amb membres amputats o ferides males de guarir, imatges d'immensos dolors, d'una població exausta a qui impedeixen l'accés a beure o a menjar i fins i tot a banyar-se a la mateixa mar que toca la seva terra.
a una població que fan moure d'una banda a l'altra en un processó humiliant amb un clar objectiu de càstig físic i psicològic? Qui és la persona que dispara contra nins i joves quan desesperats van a cercar menjar? Paguen aquests per poder-ho fer. Són voluntaris. Són membres de corporacions paramilitars de seguretat americanes.
Qui són aquests soldats arrealians que dia sí dia també persegueixen en la tecnologia i armament més modern a una població terroritzada? Qui pitja els botons que massacren amb bombes de tota mena? També incendiàries a la població civil palestina?
Qui són que piloten les aeronaves que llancen bombes sobre poblacions civils de Gaza i altres territoris de Palestina i de l'Orient Mitjà? Què van aprendre als seus kibuts, a les seves escoles, aquests soldats? A odiar? Sobretot a odiar? Com feren els altres nazis contra la població jueva? Així va néixer
i evolucionar, així ha evolucionat l'estat modern d'Israel, els resultats els tenim ara, aquí i en directe. No oblidem les múltiples resolucions vinculants internacionals de l'ONU, l'Organització de les Nacions Unides, en referència a la pau per a l'Orient Mitjà.
que s'han aprovat i que s'han incomplet sistemàticament per Israel, sovint amb la incondicional ajuda dels vetos dels Estats Units d'Amèrica, autèntic, patrocinador amb altres col·laboradors europeus d'aquesta matança, d'aquest genocidi.
I bé, fins aquí avui, Ona Mediterrània, noves i parès. Vos esperam, si voleu, el proper divendres a la mateixa hora. També ens podeu visitar a la web onamediterrania.cat. Gràcies, salut.
Gràcies a en Joan Vicenç Lillo per aquest nou lliurement, per aquest nou episodi de Noves i Peres. És el moment de tornar a escoltar, perquè ja l'hem escoltada avui, aquesta cançó.
que d'alguna manera ve a recordar el primer aniversari dels efectes terrorífics que va provocar la Dana d'ara fa un any al País Valencià. I també molt de músics s'han ajuntat per denunciar els polítics responsables d'algunes d'aquelles morts.
Hi ha un el camor de pena, innocente el zoo del llamp. Hi ha una taula que David, diuen que és la sang de Déu.
Han begut fins quedar farts, el rellotge marca tard i allà ningú diu adéu. I al país de l'Olivera, de la plana i dels serrans, la desgràcia té burrera i li ha pres la davantera a uns indignes governants. Allà un horto i la ribera,
on viuen els valencians. S'ha fet carme el mal presagi, la rosa s'ha fet naufragi, i engull la vida el seu pagà. I ara tots ensem la veu, per qui ja no pot alçar-la, modriu tot el que toqueu, no teniu cor ni paraula. Sou lladres de sobre taula,
ofrent anti-incompetència va una colla de senyors. Que bonica està València quan t'amagues de l'horror. I on el silenci és salvatge, i on el dolor és paisatge, els llepots li fan massatge a mediocres vividors. Fis que la gent de les cases torna a creuar el pont, torna a omplir-se les places, va nuet l'emperador.
I això és la nostra victòria, us farem sentir vergonya. Sol atacant la memòria d'aquell octubre traidor. I ara tots alcem la veu perquè ja no pot alçar-la. Podreu tot el que toqueu. No teniu cor ni paraula. Sou d'adreces sobre taula.
I ara tot xalçem l'adeu perquè ja no pot alçar l'amoriu tot el que toqueu. No teniu cor ni paraula. Sou de adres de sobre taula. Sou de adres de sobre taula. Sou de adres de sobre, sou de adres de sobre, sobre tot de sobre.
Lladres de sobre, de sobre taula, dedicat a Amazon i companyia. Som el Bon Dia i Bona Vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de Freqüència Moldada o també d'onamediterrania.cat i te recordam que demà, a partir de les 11, hi ha convocada una assemblea de socis de l'Associació de la Mediterrània a mitjans
Mallorquins, tota la gent que sigueu socis i esteu convidats. És que no sou socis, esteu convidats a ser-ne. A partir de les 11 repassarem els números de l'entitat i també tota la feina feta i tota la feina que encara ens queda per fer i volen fer durant el doble.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Here comes the sun Here comes the sun I said, it's alright Little darling, it's been a long, cold, lonely winter Little darling, it feels like years since it's been here
Here comes the sun. Here comes the sun. I say, it's all right. Dear darling, the smiles returning to the faces.
It seems like it since it's been here Here comes the sun Here comes the sun And I say it's alright
Va de jota. És una jota, això, no? No, crec que no. Crec que no, també. Avui, una altra de San Cristos Grossos. Per cert, bé. Els Beatles, no?
Sí, crec que són un d'aquests que no necessiten gaire introducció, en quant a que sents lo primer i ja saps qui són, però tot i així vaig fer un pot de recopilatori d'informació per descobrir-los o per redescobrir-los. Jo no som superseguidor, eh, diguem. Evidentment és impossible viure a Occident i no conèixer això, però més enllà d'això no som un superseguidor.
És a dir, això m'agrada bastant, el que passa és que tampoc és d'esquí... És a dir, per això quan jo vaig començar amb els música amb el meu vaig fer més, vaig fer... què vaig fer? Diaries 3, vaig fer en Brut, vaig fer en Bon Jovi, vaig fer tots aquests... I és perquè els Beatles encara no els havia fet. És a dir, no és que no m'agradin, però també és un poc amb tu, que és com que estan bé, bé, estan molt bé, però tampoc és dels grups que més escolt.
Però no podíem fer música amb amor i no fer qual que dius Beatles. Evidentment, evidentment. I per això, avui us dic una recopilació de 9 cançons d'ells, de les més famoses i conegudes, i que jo considero més bones, tot i que en tenen moltíssimes, per tant, és impossible posar-les totes.
Avui, justament, anava a dir, hem començat amb no, hem començat amb una altra cançó, però la segona cançó que ha sonat en el matinal ha estat The Beatles. A veure, l'has triat tu. Bé, perquè tenia relació una mica, he trobat...
pel que mos explicaven Maria de Lluc Muñoz però realment és una raresa de fet crec que tenen un disc titulat rareses i no sé què més és una d'aquestes i és una raresa no és molt de l'estil gent ni mica
i després la comentarem si tenim un minut té una història molt guapa i connectada amb Mallorca evidentment això serà molt interessant
Bé, hem escoltat Here Comes The Sun i bé, abans de posar la següent, o mentre escoltant la següent. La següent és la següent. Sí, aquesta, Hey Jude. Mentrestant, bé, els Beatles venen de Liverpool i eren quatre joves, en John Lennon, en Paul McCartney, en George Harrison i en Ringo Starr, que van començar als anys 60.
i van créixer musicalment molt fortament i van marcar una espècie d'abans i després a la música. El nom prové d'un jota de paraules entre Beatles amb dues es, allò de Beatles, que és com s'hi fiuen ells, que vol dir escarabat.
i beat, que és com a ritme. I hi ha diverses teories de com va néixer, però això és el que he trobat que era com a més universal. I el grup se va separar oficialment als anys 70, després de diverses funcions internes, causades principalment per diferències creatives.
I estrès i pressió mediàtica, problemes de gestió, i també que va arribar a Yoko Ono, a l'auto d'en John Lennon, i va canviar un poc la manera de viure i de treballar d'en John Lennon. És el culpable de tot, eh?
Bé, jo crec que sempre crec que hi ha molt de factors. I com que no els hi poden demanar, no culparo ningú. I bé, després dels Beatles, en Jolino va iniciar una carrera en solitari i sovint han escoçat d'anar a Yoko Ono. I amb poma carn negra que encara dura.
Sí, sí, sí, sí, en Pont McCartney segueix en el seu carrer en solitari, té molt d'èxit. I bé, en John Lennon tràgicament va morir assassinat per un fan que estava un pot trastornat.
quan només tenia 40 anys. No hi ha teories cospiranoiques respecte d'això? Pot ser, però és que jo no m'he volgut endinsar gaire, perquè això és un programa de música i tampoc... Tampoc en sé gaire i per començar a dir aquest opina, això i aquest tal... M'has dit més que no. I això, en Josh Harrison va també continuar en carrer en solitari però va morir el 2001.
I en Ringo va continuar fent música també. Per tant, ara escolta en Hey Jude. I'm making this world a little colder.
Hey Jude, don't let me down
A veure, aquí anirien grits de fans. Sí, però no m'escenderia més en lotes que en lotes, però normalment sóc un crid d'amenergut i és l'únic que s'ha de fer.
Don't you know that it's just you?
Bé, van representar una revolució en el món de sa música, no? En el món d'entendre sa composició, sa creació i sobretot sa manera de fer concerts. Jo crec que va ser molt un canvi que va arribar a tots els àmbits i sa música, òbviament. Però crec que també van fer com el canvi de mentalitat i no ho sé.
Clar, jo no ho he viscut. S'apuntura més tu. Perdona. De quin segle... De quin segle més enllocs?
Deu-vuit, mal o menos, no? T'ho veus? No? No, broma res. Deu-vuit, segle de ser un il·lustratista, en poc sí. A men, podries ser un il·lustrat, no? No, és broma, però que... A men, òbviament, quan encara tocaves, no, però supos que els has viscut més que jo. Sí, perquè tu ets d'aquest segle, no? Sí. Uau, jo som del segle passat.
Tenim un segle mig increïble, també. Superconeguda, aquesta. I superpressionada, crec, també. Sí, moltíssim, però aquesta i diria que totes les que pos. Perquè...
És que, clar, és inevitable que no siguin conegudes. Sonen per tot, per tot, per tot. Per cert, xerrant de Sant Cristó Grosos i de Música amb Amor, la nostra audiència demana dimissions. Dimissions de...?
No ho sé, demanen qualsevol responsable del fet que en el programa dedicat, en l'episodi dedicat a en Lluís Llach, no se va dir la paraula l'estaca. No vàrem posar l'estaca? No és que no la vàrem posar, és que no la vàrem ni citar, crec. És bueno. És bueno. Un moment, vaig a mirar el recopilatori perquè... Un moment, mentre l'escoltà feix-ho.
Afortunadament, no van posar les d'aquestes. Bé. En fi. Espero que haurí de bastar. La más asamblea se pot dedicar un punt a aquest tema.
Hi hauria de bastar totalment, i he de dir que la tinc en el meu, en el document principal, ho entenc com pot ser esquema, però després a les descarregades i en el document de la informació no la tinc. Per tant, bé, ha estat un fallo. I s'ha de dir que ara ha sortit un llibre que recopila gairebé, diria, totes les versions que hi ha pel món. Que van presentar fa poc o quart creixent, no? Efectivament, sí, sí, sí, sí.
Bé, li haurem de dedicar un altre programa a l'esquerra. Això, una altra himna. I'm in my heart of darkness She is standing right in front of me Speaking words of wisdom Let it be Let it be Let it be Let it be Let it be Whisper words of wisdom Let it be
And when the broken hearted people living in the world agree There will be an answer, let it be
But though they may be parted, there is still a chance that they will see there will be an answer, let it be. Let it be, let it be, let it be, let it be. Yeah, there will be an answer, let it be.
I la pregunta de si Mosa m'ha oblidat del petit país, la resposta és... La resposta és no. De fet, mira quina botella jo té. Això és original? No. Com que no tenim una càmera i no... Bé, teniu una càmera però no està gravat i no m'ho veig. Tinc una botella que... És una botella que és estermo. I tenia un símbol... Tenia pintada una...
ploma. I de fet la nota s'està esborrant. I vaig dir l'he de tapar perquè queda fatal. I vaig agafar una decisió del petit país i queda perfecta i queda encara millor. Idò, ara tenim una foto. Ai, espera, espera, encara ara. I quan les xarxes funcionin bé, que serà... Quan serà això, Aina? Serà d'aquí res, d'aquí res, res, res. Per a tu una nova responsable. Tenim una nova community manager.
Atenció, perquè està... Atenció, vos presentàvem una primícia mundial. Aina Amor, nova community manager d'Una Mediterrània. Increïble, però bueno, músico, m'amor seguirà. Seguirà, seguirà.
Sí, no, no, no, no, no mos bloquegeu els telèfons. No, no us preocupeu. Tranquilitat, eh? La música em va molt continuar, el petit país continua... Exacte, bé, el petit país, com ja sabeu, sí, continua a fer la nit, no s'ha mogut.
el petit país molt patrocin a la secció i és un bar de faranits que és més que un bar i que de fet aquesta setmana tenen una programació molt xula que és divendres, és a dir avui mateix estic muntant el pla d'avui hora baixa per tant, de res
Allà, una espècie d'acte que se diu Nits Beusanianes que dura dos dies. Avui fan un acte en el petit país i demà els esportistes de l'hospici, que per cert, demà un dels poetes que recites amb Pere Perelló.
que ara mateix ja deu estar entrant per la porta que tindrem d'aquí res a l'estudi fent tot bon dia poesia i d'avui, és a dir, el dia abans se fa una presentació de llibres Hivern Humil i Aire d'Intrus d'en Joan Perelló amb una conversa amb en Pau Badell a les 7 en el Petit País que està en el carrer d'Escall, número 27 i després podeu quedar a sopar d'on van voler una ensalada i quedareu ben plens i ben satisfets
I escolta, El Petit País és un bar baussaní, Aida? El Petit País és un bar que engloba tot el que sigui cultura i tot el que estigui relacionat amb la nostra. Per tant, efectivament, sí, que de fet en Miquel Baussà es fa la nitxer, per tant, és un molt bon lloc per fer-ho. I ja...
Ja no és, però si no, segur que... No, és un bon homenatge que se li fa. Escriure un poc d'inspire-se. Com t'ho queda? No sé. Com t'ho queda? Aquesta és... Perdona? No, anava a dir de votar-la, però veig amb una cara d'entusiar-me. No, no, està bé perquè... Jo m'agrada perquè té un estil diferent de la majoria d'aquestes de Beatles. És com a misteriós, un poc així estranya, com a... més xula. Ah?
No, però no puc passar. Ja, basta. Hi, dig a pygmy! Are aquí estas chuvas que comences-hi sempre. A ti jokey el fa venitius.
C'ho quasi-casi es country.
Un poquet, però és com, clar, comparat amb el que van escoltant Comtogether, que és com estranya, perquè s'està fent tanta rima. I sí, jo crec que té fot de base de country. No, podries que vagi en línia amb això. Supos que sí. Oh my God.
I per cert, també, també en el Petit País la setmana que ve se fa un altre acte i l'explicaré ja avui perquè com que és dijous, la setmana que ve, quan torni ja haurà passat, perquè esteu tots convidats a venir, se fa un gran esdeveniment poètic amb el títol de Tres Poetes, Tres Bous, on hi participen Jaume Amorillo, en Ricard Pinyol i en Lluís Cerbero.
i els dijous dia 30 a les set i mitja són tres poetes de diferents orígens, però tots han acabat vivint en Esplà i estarà molt bé. Per exemple, bé, en un moment, perdó.
En Lluís Cervera sí que és Montuiré i viu allà, però després hi ha en Jaume Murillo, que és fa on és, viu a Mallorca ara, i en Ricard Martínez és de Tortosa. En Ricard Martínez Pinyol és de Tortosa i ara viu aquí també. Per tant, tots tres... No sabies que era de Tortosa? No, no sabia que vivís a Mallorca. Ah, sí, sí.
O no, això m'han dit des del petit país. Vull pensar que no he rebut informació errània.
Tenien estils variats, eh, malgrat... Sí, és que... Malgrat tenir un estil Beatle, diguem. Sí, tot té la seva essència Beatle, però a veure que pot trobar cançons de tots els tipus. De més animades, més tristes, més balades, més pop... Estan molt bé totes.
que la va escriure amb Pol McCartney com pràcticament totes. I bé, és com molt dolça però també molt valenta, com que encoratja a defensar els drets civils, sobretot.
Per tant, és una cançó que té el seu missatge polític. A part de que tranquil·la té això en els fons i escolta't si entra en el que està potent. La única que és la cançó és que no m'ho era de gens que, de fons, té com un tic, tic, tic, tic tot aquest. No sé si ho sents.
I a mi m'ha tornat molt loca. Vaig cercar diferents versions de Messi i era que aquesta que havia trobat era així, però totes tenen aquesta cosa. I demanem a un dels autèntics superhimnes. Sí, yesterday.
I'm not half the man I used to be There's a shadow hanging over me Oh, yesterday came suddenly
I don't know she wouldn't say I said something wrong Now I long for yesterday Yesterday Love was such an easy game to play I need a place to hide away
Que és... Imàgines del Beatles? No, és d'en Joel Ellon. Ja la va treure en solitari. Per això no l'hi posava, si no l'hagués posada. Però aquesta cançó, per exemple, és que... Me fa molta gràcia que yesterday, com no, la va escriure en Paul McCartney, però se diu que ara va somiar literalment, que se va despertant la melodia, i que li hi havia un moment que es dormia i la va escriure tot d'una.
I aquesta cançó em dono molt de records perquè jo, des dels 6 anys fins que vaig acabar batxiller, per mi, és a dir, fa 3 anys, he fet teatre, sempre, i una de les obres que vam fer un any s'ha deia Criaturades i començava amb aquesta cançó, però fora lletra, només melògicament.
i no ho sé, ara m'ha transportat en aquell moment i no sé, va ser molt xulo. Sempre és guapo que la música te transporti. Ja m'ho passa molt. Sobretot si són moments feliços. Sí. Com aquesta cançó. Aquesta, quasi quan em veig la versió de... Quina versió? Sí. De l'Ormano 2. Tens una versió d'aquesta cançó? Sí. No en té ni idea. No.
I'll send out my loving to you. I'll pretend that I'm missing the lips I am missing and hope that my dreams will come true. And then why?
Es el bailo Vindelman.
No tenia ni idea de això. Està chus en el de bon ritmo. Tornàvem a ser originat. S'accenta el pañol.
Vamos, un poquet de ritme, eh? Close your eyes, and I'll kiss you. No, però molt estil·la. Tipo, bueno, la fan sí, però... Remember, I'll always be true. And then while I'm away, I'll ride home every day. And I'll send all my love to you.
All my loving I will say to you Hey, all my loving All my loving I will say to you Hey, all my loving All my loving I will say to you Hey, all my loving All my loving
I ara sona? Avui m'he arrementat la secció. Et sé que en socades? Sí. La llum interior.
T'ha enviat la carta que li va enviar a Ringo Stare a Mascherò i Fornes. Ai voy! Una carta que diu que vi ha inspirat aquesta cançó. Wow! I can know the ways of heaven
On hem d'anar? Sí, sí, sí. M'he agafat amb el submarí. M'he agafat amb el submarí i on anem? M'he agafat amb el submarí. Però bé, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
Fins demà!
Bona nit! Bona nit!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Bon dia, Poesia. Bé, avui podem dir allò de quines dues que tenim per aquí. Avui estem molt contents, el Bon dia Poesia, de tenir una d'aquestes visites, d'aquestes de Qualité.
Se fan dir quines dues, però quines dues són dues, una més una. I una és la Maria Victoria Sakaika, ja ha vengut un parell de vegades, psicòleg, poeta, activista cultural i poètica. Maria Victoria, benvinguda de Veinou.
Moltes gràcies, Pere. Contentíssima perquè el Bon Dia Poesia ens en fa uns. I bé, i N'Àngels Cardona, que també teníem ganes ja de veure-la per aquí, i bé, benvinguda al Bon Dia Poesia. N'Àngels, mestra, poeta, també conem una victòria activista cultural de molts anys, i benvinguda.
Molt bé, moltes gràcies. També molt contenta d'estar amb vosaltres. A més, sempre és un bon pretest perquè puguin venir aquí, però avui el pretest també és dels bons, perquè en la Victòria i en Àngels estan presentant un nou llibre, un llibre que han fet, d'això que es diu, a quatre mans. Que és i que és i avui, tal.
ara ho explicareu és un gibre que té un títol d'aquests que fan ganes brindis què és això de brindis?
és un brindis de sa vida. Aquest llibre està fet per Ana Maria Vittori i jo, que són dues dones més majors de 70 anys, una il·lustradora que és ceramista i que té 80 anys, i una fotògrafa que en té també molt més de 70. I quina era la idea? Era primer visibilitzar-se a dones majors,
aquesta cosa de l'edatisme d'avui en dia, de la discriminació per qüestió d'edat. I és una manera de dir que són dones que encara estem aquí, que volen participar en la vida política, social, cultural, a través de la poesia i a través de moltes altres coses.
I d'una manera maca, fent un brindis a sa vida, perquè tots aquests anys que hem viscut han estat molt bons i és una experiència que cal compartir-la, que la que em fa ganes compartir-la.
És una celebració del viscut i del que queda per fer i per viure. No sap un quant, però sí. Justament ara ha llegit a la baixa, aquí a la cafeteria estava llegint el diari Ara.
I a la portada, precisament, deia aquest tema, que l'edatisme és, després del racisme i el sexisme, la tercera discriminació més important que hi ha en el món. Així és. I quan s'intersecten el tema del sexisme i l'edatisme... Exactament, encara és més difícil. Pensa, per exemple, que en Sos Amos no passa això. Mira en Trump quina edat té aquest home, aquest home quina edat té.
79. Quina edat i quin estat mental. Exacte. Però mira els seguidors. Exactament. Vull dir, això amb una dona seria impensable. Cal dir que tant a mi Victoria com a Àngels, a més, vull dir, també la seva trajectòria, vull dir, d'una vocació feminista, sempre han fet, no?, d'aquesta perspectiva feminista, perquè la poesia també serveix per, com a causa, per compromís, no? Sí, sí.
És així, és un tema... La poesia per nosaltres ha estat un creixement personal, un contacte amb les persones que abans han descobert la poesia i han descobert les coses de la vida fonamentals que importa transmetre o que importa plantejar-se. I llavors, com hem dit moltes vegades, per nosaltres fer poesia i feminisme ha estat...
ha estat com a conjunt, perquè fem una poesia que no vol competir amb altres dones, sinó compartir. No vol competir amb el mascle, sinó compartir. Fem una poesia que, en certa manera...
i ens agrada pensar que és així, és un gra de sorra a una revolució social per demanar més justícia, per constatar les injustícies. L'edatisme, quan es tracta de dones, encara és més gran, perquè hi ha una invisibilitat en general al llarg de la història, de la cultura, de la història de l'art, que moltes dones i dones de grans artistes que eren tan bones o més que ells han estat silenciades
i algunes que ni sabem qui són, i en aquest punt, si s'assuma que a la dona se li exigeix estar sempre perfecta, se li exigeix estar sempre perfecta,
sense rues, cosa que no se li exigeix a l'home. A l'edatisme, la dona és encara més gran. Moltes actrius estan també reivindicant aquest tema i estan també posant damunt de la taula. Nosaltres estem aquí...
A cada etapa de la vida creiem que s'ha de validar les persones i nosaltres i totes les dones de la nostra generació que ja a vegades hem dit que la dècada dels 70 és una dècada gloriosa perquè ja ho has fet tot, entre cometes, ja ho has fet tot però a vegades tens, com dius tu, un horitzó.
I aquest horitzó és la vida. I per això en brindis celebrem la vida. I hi ha una cita d'una de les autores que nosaltres hem fet el llibre recollint molta obra que sí que creia que ens donava llum i far en aquesta poemària que estaven confegint. I hi ha una cita de la Mariluz Esteban que diu...
De vegades, una dona vella sobresurt entre la gent sense rum i assenyala
la sortida. I podríem pensar, per exemple, amb les mares de Maig, amb totes aquestes dones que han lluitat i lluiten per la dignitat d'elles, dels seus fills i del seu país. I una cita, així com és l'Antonina Canyelles, que també ens serveix molt per riure'ns de nosaltres mateixes i de les arrues, que diu, arrues meves, no tingueu pietat de mi, creixeu i multipliqueu-vos.
Les arrugues que en aquesta societat tan materialista, en moltes societats, comunitats, d'altres cultures, les arrugues són la senyal de distinció d'autoritat i de dignitat. Així mateix. Ha dit el número 70, però el número 70 és un número important en aquest llibre. Sí, sí, sí, sí.
Són 70 poemes, no? El llibre s'estructura a través del símbol de sabre, i cada part de sabre correspon a una part d'escòs. Aleshores, són 7 apartats, cada apartat té 10 poemes, en la qual fan 70 poemes.
I els poemes són fets a quatre mans? Són poemes independents fets per cada una? Com ha estat el procés? Durant dos anys hem estat vejant molts una Maria Vittària i jo cada setmana i deia, bueno, ara treballarem aquest tram.
i cadascuna escrivia cinc poemes, i després els hem casat, els han col·locat de manera que... Que dialoguessin. I no ha estat gens difícil fer això. I així ho han fet. No, s'estan per separat, però, en fi, en sa mateixa... Els poemaris són conjunt, són set parts, que són arrel, branca...
flor, fruit, ulls, fulles i tronc, i cada apartat té deu poemes, més dos d'introduir-los i dos de despedida de Píleg, per tant, són 74 poemes, i quan l'Àngels deia a vuit mans, perquè contem també que les artistes visuals, la fotògrafa i l'autora de litografies, que hi ha una novetat molt guapa en el llibre,
que va ser una idea interessant de la Matilde Martínez, de Godall Edicions, perquè nosaltres volíem posar al manco una fotografia o litografia a cada part. Ella em va dir a l'edició que hem decidit fer de poesia, de cadup, no hi entra aquesta temàtica. Per tant, si vosaltres voleu que elles hi siguin presents, perquè per una altra banda farem una exposició i elles tindran molta pertenència, estan...
amb un codi QR a cada poema o a cada part, un codi QR que, si el comproves, veus la imatge que pertoca. Nosaltres els hi vam oferir elles si volien acompanyar, perquè creiem que la imatge visual era molt important en aquest tema.
poemari, veure les soques, les arrels retorçodes, les fulles, el vent, el vent que també és maco de fotografiar perquè te l'imagines, no? I les litografies de la Carmen Gallego són molt potents, s'acompanyen un poema d'elles sobre la guerra amb marmell, són precioses. Llavors, el poemari creix
entre aquestes dones grans que som actives, que nosaltres fa molt temps que fem poesia, elles fan molt temps que fan fotografia i litografies, que ens caiem bé, que fem sororitat, que ens complementem. I ja no te dic, l'editora, la Matilde, que ha estat un crac, ha estat preciosa, quan li vam oferir el llibre de seguida va dir que sí...
Ens va canviar el títol molt encertadament, perquè nosaltres dèiem velles velles, amb V alta i V baixa, però ella va dir, sí, això estarà dintre, ja podeu posar que és un projecte que es deia així, però el llibre s'ha de dir brindis, que hi ha un poema que després el podem llegir, que es titula Brindis, en l'epíleg,
I és un cant a la vida, un cant a l'edat, un cant que pot ser, pot haver-hi un món millor i un món menys just, en què tenim alguna cosa per donar, en què tenim un llegat. Hi ha un pròleg en el llibre de la Maria Antònia Massanet, també molt estimada per tots, per tu i per nosaltres, i per la poesia, el món de la poesia en general, que és un pòrtic preciós, que ha recollit molt bé les idees i els poemes i la bellesa que hi ha també dins dels poemes, perquè volíem...
que la bellesa hi fos present, sense amagar res, ni un dol, ni un sotrac, ni una injustícia, però que sempre hi hagués una pinsellada de bellesa. I crec que ho hem aconseguit. De totes maneres, qui diu això, que és un llibre escrit per dues persones majors, i dues dones, i jo sempre dic, parlant de plaer, parlant d'amor, parlant de mort...
Són temes que això interessa a qualsevol persona de qualsevol edat. Vull dir que, parlant de temes socials i polítics, vull dir que això interessa absolutament a tothom, no només a persones majors i a dones.
A més, vull dir, clar, avui dia, en el món actual, vull dir, s'ha perdut això, però vull dir, de qui hem d'aprendre, qui ha viscut, qui té l'experiència, vull dir, i qui hem d'escoltar, és la gent que ha viscut. Sí, sí, sí. Però bé, la joventut, que és una època gloriosa. Meravellosa. Meravellosa.
Però a vegades sí que hi ha com una certa vanitat. Cada època té la seva. Nosaltres ara tenim, jo de vegades ho dic, tenim viues desig. I el que passa és que no és un desig d'aquests tumultuosos com se té a la jovindut, sinó que precisament és un desig molt més serà,
madur i profund, fins i tot. I això és el que podem oferir, jo penso. Crec que això és el que podem oferir. En aquest món, a més nostre, que tot és ràpid, tot és visual, tot és desbocat, tot és estressant. No, hi ha altres coses. Tot és obsolescència programada. Exactament. Això és un cant contra obsolescència programada. Totalment, totalment. Cal dir que hi ha molts poetes joves, amics, que ens han acompanyat, un d'ells ets tu, per exemple, no?
i que ens han acompanyat amb aquesta història que l'han llegit, que ens han escoltat i que estan en bonde del poemari i que els agrada i que diuen esteu aportant alguna cosa que en aquest moment és absolutament indispensable i llavors nosaltres estem molt contentes de també rompre les barreres de cada etapa vital és una, la persona
que al llarg de la vida fa un viatge. I en aquesta vida s'assumen com els cercles de l'arbre totes les etapes. I és fabulosa la infància, i és fabulosa l'adolescència, la maduresa, la maternitat, el dolor i la mort d'amics i la mort de persones que estimes...
de pares, tot forma part d'aquest gran arbre que som cada un de nosaltres i que és la vida. I llavors sí que és veritat que ens sentim que no hem escrit per dones velles, sinó que hem escrit per dones velles.
la bellesa de la vida, incluïda la de les dones de 70 anys en endavant, que fan llata, que fan ceràmica, que van a corals, que participen en manifestacions, que fan cultura, que fan ciència, que estimen, que fan l'amor, que cuiden nets, vull dir, les dones de cada dia, que fan fotografies, les dones, tots nosaltres, cada un de nosaltres com a persona que construïm aquest món que si no ens espavilem
Els elements tòxics ens poden arribar a ofegar. I és el que no volem. Volem respirar encara. Ja només contant-lo, ja esteu transmetent esperança. Vull dir, ara que vos pareix, i doncs hi farem un tast d'aquest brindis. Molt bé. Molt bé.
dissabte passat va a la presentació Can Olló que va ser, els diaris Balears ho narraven, va ser un veritable èxit, no? En Naina Serra que va presentar... Naina Riera, sí. Naina Riera, sí. Ple de goma, goma. Ahir va moltíssima gent i, a més, se va aconseguir un ambient tan agradable, se va arribar tan profundament a sa gent que sa gent estava conmoguda, tothom estava conmogut.
A les dues se'ls veig de fer fora, perquè... Sí, sí, sí. Perquè avui en dia, clar, només és lo visual, lo ràpid, lo urgent, no lo profund, no s'emoció profunda i honesta, perquè jo crec que s'honestirà també... Fonamental. És fonamental. Avui en dia... És fonamental, és fonamental.
Va ser molt guapo i van participar amics i amigues poetes i traductors en la lectura. L'Aina va fer unes preguntes exquisites que molts van donar per poder explicar i per poder parlar de com era el poemari. Aquests amics que van recitar un tast de poemes també van emocionar. La Cati Eva Canyelles, que ja la coneixes, va acabar amb unes gloses. Va glosar a partir de...
Bueno, va ser total. I llavors hi va haver un brindis amb vi de bona vera, hi va haver el brindis metafòric i el brindis amb vi.
I que no se'n volia anar ningú, saps? Llavors va donar per xerrar. Vam estar molt contentes, perquè en una presentació d'un dissabte al dematí, pràcticament 100 persones o més, totes les que acaben a Canoleo i a darrere dretes, nosaltres vam ser les primeres sorpreses. Un èxit total. Llegiré un poema que es diu El vinil de vida. El blat estotjat
Germina, adormit fa milers d'anys, torna la veu clamada entre muntanyes com un salt d'aigua inevitable. La llum dels esters morts ens il·lumina, l'olor de la mar després del viatge ens acompanya.
Sigues tu, pa, tu, llum, tu, tornaveu. Sigues el sol qui la flama, la immensa mà, el vinil de la vida, l'amor i fa solcs inesborrables. Gramòfon entre runes, no callis mai la vida, sigues la vida.
Bé, jo, en vista de tot el que tenim ara de guerres, que és una cosa que no se pot suportar. No l'esperava. Aquest poem el vaig escriure fa temps, quan vaig anar a Sarajevo, just després de la guerra.
Estàvem fent una... Anàvem amb una ONG, amb una metgessa, perquè la gent major... Sarajevo, no sé si sabeu, és com a Sulla, està a baix. La gent major que estava a dalt no podia baixar perquè estava tot destruït. I vaig escriure Sarajevo, 1999, o totes les guerres. La carretera puja un rost fern. Boscos que no poden ser trepitjats.
Mines. Dins la casa estores a terra. Matalassos per asseure'ns i coixins. A les parets cap imatge. Al fons una taula que milla i una dona que seu davant d'una finestra. Mira.
La vista s'obre a un horitzó immens. Als peus, la ciutat tancada per muntanyes, altes, corulles de neu. Una figuració de batlem, ara destrossat. La dona Bea viu sola, està malalta, li oferint paraules, li oferint remei. Ella parla trist, tancat al gest, sense vida.
La dona Bea està cega. Ens diem, millor estar cega davant la destrossa? Què és la cegesa? Provocar una guerra o guitar rere una finestra el buit d'una bellesa que no es veu?
Tant de bo, tots aquests miserables que fan aquestes guerres, escoltessin aquestes paraules. Són sexes. Bé, moltes dues, a més, conspirau plegades de fa temps. Fa molt de temps. Aquest llibre no primer.
Perquè he dit al principi quines dues que arriben, perquè quines dues és quan vos feis, quan conspireu conjuntament, i una de les grans conspiracions que heu fet de fa anys i que és una de les coses rellevants culturals que hi ha a Palma són aquestes tertúlies de la llibreria Lluna. Sí, sí. De quin any varen començar?
Ja duim quasi 20 anys, fa molt de temps, s'ha passat moltes etapes, també queixa tertúlia, com és normal, moltes persones han passat per ella, però ja fa 20 anys. I la veritat és que és un espai allà on ja hi ha moltes persones de la tertúlia que estan publicant llibres, és a dir, que hem estat capaces de compartir...
i d'estimular tota una part no només literària, sinó literària compromesa socialment, lingüísticament, personalment. És a dir, en fi, estem contentes. Un contagi dels bons. Sí, havíem fet, abans ens reuníem a cases d'amics i amigues,
Després, institucionalment, a través d'espais de llibreries, principalment la llibreria Lluna, que és la més antigua. Aquí també, a Can Alcobé. A Can Alcobé també havíem vingut a fer tertúlies. En el lloc on Alcobé feia les seves tertúlies, que va venir enviar el Florit entre d'altres. Sí, enviar el Florit. Que en Pau descansi, però va venir, vàrem fer tres o quatre tertúlies aquí dalt.
L'important també és que les tertúlies nostres sempre han estat de poesia. Per tant, més de 200 i escaig de llibres elegits cada any, eren 10 o 11, que era un cada mes, sempre en català, és a dir, llibres traduïts al català o escrits en català, i això, clar, com diu ella, ha donat una força a la llengua, a nosaltres. I també...
equidat entre dones i homes. Sí, sí, sí. Equidat moltíssim, és a dir, amb igual nombre dones que homes. Pràcticament, sí, sí. Llavors queda molt pate, però una altra pregunta que ho volia fer. El tema què és, vull dir, clar, vosaltres dues, ara mireu la vostra biografia, i vau començar a publicar relativament tard, no? Sí, sí, sí. Vull dir, clar, i dir...
Per exemple, avui en dia es veu que crec que el tema de sequidat a nivell de publicació, de presència pública de dones poetes s'ha equilibrat molt, però es veu que fa 20 o 30 anys no era així. Vareu patir això, vosaltres?
Sí, no som massa conscients del patiment, però evidentment no va estar possible. Jo escric de fa, o escrivim segurament les dues de fa molts anys, a l'adolescència. Quan em vaig atrevir a presentar-me el primer, el certamen del rei en Jaume de Calvià, que hi havia en Montaner, pare...
en les publicacions de llibres vaig guanyar el premi del rei en Jaume i va ser als anys 90 i llargs jo tenia més de 40 anys també va coincidir nosaltres som professionals jo donava classes tenia un gabinet de psicologia
I tres fills. Fins que no van estar bastant surats els fills, no me vaig atrevir a dedicar-hi en aquest espai, no a escriure, que ja ho feia, sinó a dedicar-hi en aquest espai una mica de públic, de compartir, fins que jo no me vaig sentir que aquest temps em pertanyia. Abans no, i no en té la culpa ningú, les coses són d'aquesta manera.
A mi m'agradaria, si m'ho permets, recitar brindis que donen amb el llibre. I és un poema molt curtet. Vinga, acabem amb el brindis? Molt bé, perfecte.
Sempre hem sabut que eren àmfores, transportant vi amb mel per l'àpat místic on totes hem de veure. Acostem les copes, brindem, abans no s'esquerdin els somnis, abans no es perdi el testimoni i s'ofeguin els cans. Veniu, acosteu-vos, brindem.
La pare benassent que l'amor no s'endú, és el nostre llegat. Brindis, edicions Godai, codicions Caduc, Maria Victoria Sekai, Àngels Cardona, moltíssimes gràcies. Crec que podíem xerrar molt més, molt més, molt més, però així deixem en ganes de la gent. Molt bé, molt bé. Moltíssimes gràcies i sobretot enhorabona i gràcies per aquesta feina tan necessària. Molt bé. Moltes gràcies a tu. I per molt d'anys. I per molt d'anys.