S'ha de llevar tot just quan l'alba es desfà i cantar. De bar en bar, amb la guitarra entre les mans, s'ha fet gran.
S'ha anat cansat d'empaitar un somni daurat i amb els anys. S'ha acostumat a compartir amb la soledat desenganys. Somnis que es desfan pels carrers d'una ciutat, dies que ja mai més tornaran.
Tornint pels balls, convertint en noves llars.
S'ha rassarat a tres monedes que han deixat el seu barret. I mentre no arriba l'estiu busca raons per estar viu, canta per sortir de l'apostó. La vella té sol que diu...
Tu, tu, tu, tu... Tu, tu, tu... Tu, tu, tu... Tu, tu, tu... Tu, tu... Tu, tu... Tu, tu... Tu, tu... Tu, tu...
Desnavalo.
i els carrers en galanestes prenen llum. És Nadal i alguns tornen per uns dies des de lluny. I al voltant de taules ben parades s'arreplega la quitxalla amb els regals que ja ha rebut.
I al costat de les copes t'acabes a mi. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Avui és dilluns 13 d'octubre de 2025 i els continguts que vos han preparat per aquest Bon Dia i Bona Vida d'avui dilluns són els següents. Tot d'una revisarem l'actualitat, ho farem a través de Diari de Balears i també de Vilaweb. A continuació, mos connectarem amb una trobada que començarà avui a Inca.
organitzada per Resero. Ens explicaran què hi fan. També a les 8.40 tindrem entrevista amb en Climent Picornell, que ens presenta novetat, nou llibre. A les 9 farem repàs de notícies, entrevistarem o escoltarem
una entrevista que hem fet el poeta Àngel Tarrón, també a les 9.40, que enviarem de registre i entrevistarem en en Gavi Rodas, preparen concert del retorn de Roc Amprès. A les 10, Focus amb en Llorenç, cap allà, i a les 10 i mitja,
Connecció amb Anita Sancho per conèixer totes les novetats que tenen preparades el xocolat. Tot aquest contingut i moltíssimes coses més aquí a Ona Mediterrània, el 88.8 de la freqüència amaldada, també a onamediterrania.cat.
Deu et sol de sora baixa, dins l'horitzó, damunt la mar rissada, els avions. Deu et sol de sora baixa, ferma i talent, maçala i maranyada, sa pell. Espanyà sallat i una pluja suau de pols estel·lars.
Cau et sol de sora baixa i plàcidament la gent s'adulxa i omple els terres. Cau et sol de sora baixa dins el meu cor, tothom m'estima i jo estim tothom. Falla sa corrent, ses vireres no vendran cacauet.
Les vees deixaven de riure i els dies acaben i els farts il·luminen les gòndoles entre les tases. I alegria, les òrbites en sincrònies.
i els ovnits s'apinyen i deixen un cràter per sempre dins la meva vida.
Cau el sol de sora baixa, dins l'horitzó, damunt la marrissada, els avions. Cau el sol de sora baixa, vermell i talent, maçala i marantllada, sa pell. Els municipals, és evident, fan anar per ja bé sa gent.
I alegria, les fets s'aixafen de riure, i els dies s'ataven, i els fars s'il·luminen, les góndoles entre les tasses. I alegria, les òrbites en sincrònia, i els ovnits s'aprenen.
Un cràter per sempre dins la meva vida i alegria. Les vees s'aixapen de riure i els dies s'actaven i els farts s'il·luminen les góndoles entre les cases.
Bon dia i bona vida d'una mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I començar amb aquest repàs de l'actualitat, amb Diari de Balears, la portada del qual avui comença amb un titular que diu Concentració antiracista a Palma, en rebuig als atacs constants contra la població migrant racialitzada. També ens indica a Diari de Balears que neix la Confederació de Sindicats de Llogateres amb l'objectiu d'estendre la desobediència contra el rendisme.
Demanen que els tres aeroports de les Balears passin a tenir el nom en català. I també informa de Balears que han estat desactivats tots els avisos per pluges i tempestes a les Balears. Destaquen també diari de Balears que Lucía, Alejandra i Reyes arriben aquest dilluns a les 13.30 a l'aeroport de Palma.
i que s'ha convocat una rebuda a les tres mallorquines de la flotilla aquest dilluns a partir de les 13 hores de la 1 a l'aeroport de Sant Joan. També destaca a Diari de Balears que una iniciativa particular demana poder fer tràmits digitals en català i li responen que a finals d'octubre serà possible, mentre que en Clau ja...
d'agenda. Tenim la poesia trenquina, sensibilitat femenina o la coexistència de sensibilitat diferents, tant si parlant d'homes com de dones, o presentació del llibre El mallorquinisme polític 1936-2024 a Pòrtol, concretament dia 16, les 19 hores, en el local de l'Associació de Veïnats
La Pua de Portol acollirà aquesta presentació del llibre El mallorquinisme polític 1936-2024 que han fet en Toni Marimón, en Joan Pau Jordà, en Miquel Amangual i en Miquel Vidal Bosch
També destaca a Diari de Balears una altra convocatòria. Climent Picornell i Vicent Sastre presenten Paisatge en Minbats, un nou llibre dedicat a la Mallorca profunda. La Mallorca que es perdi es transforma. El Gai Editor acaba de publicar Paisatge en Minbats de Climent Picornell, que clou el cicle que ha dedicat a la malanomenada Mallorca profunda. El llibre que començarà amb un atapeït calendari de presentacions,
unes il·lustracions d'en Vicenç Sastre. Parlarem avui de vesles 8.40, tenim previst, connectar-nos amb en Climent Picornell, i parlarà amb ell d'aquesta qüestió. També destaca el diari de Balears, que 40 editorials catalanes participen a la Fira del Llibre de Frankfurt,
que l'Assemblea Nacional Catalana denuncia davant l'OSCE la manca d'independència judicial i les violacions dels drets humans a l'estat espanyol. Moltes qüestions més a Diari de Balears, però vos destacam que podeu recuperar a través de la portada Diari de Balears els quatre primers programes de la segona temporada d'Això és vida, el programa audiovisual que en aquesta temporada
En aquestes ocasions podeu tenir l'entrevista amb en Pere Estalric, en el programa número 51, l'entrevista amb en Antonia Sáler, vicepresidenta del Consell de la Joventut, d'Això és vida 52, l'entrevista a Cili Erguinbau, presidenta de Jubilats per Mallorca, d'Això és vida número 53,
i en Això és Vida 54 podeu recuperar l'entrevista en Àngel, Terró i Omado, Tón, Ciències Químiques i Poeta. Molt anem a Vila Web, allà!
Imatges d'alegria. Hamas comença a llibrar ostatges per complir l'acord de pau. És la notícia que durant el dematí s'anirà actualitzant. De moment ja hi ha hagut un primer lliurement i sembla que n'hi ha previstos dos més.
En un altre ordre de coses, les afectacions d'aquesta dana que ha assolat els països catalans. Reoberta la circulació a l'AP7 mentre les Terres de l'Ebre es mantenen en alerta meteorològica. I també Renfe suspèn la sort i dels trens del corredor mediterrani amb origen Barcelona i València.
També destaca el diari de Vila Web, que ara ja en clau estatal de França, Manuel Valls, queda fora del nou govern francès. I també destaca...
la traducció de l'article de The Washington Post, en aquest cas titulat Després d'anys d'anamistat, l'Índia esdevé el darrer país a allargar la mà als talibans. També veiem a Vila Web dues notícies. Una, l'activista Reyes Rigo arribarà d'aquí a poques hores a Mallorca després d'un acord amb la fiscalia israeliana i de set detinguts per incidents en una manifestació
contra la Falange a Vitoria, a Euskadi. Tornem a recuperar la portada de Diari de Balears perquè ja també mos hi esperen diversos articles d'opinió. Per exemple, el d'en Rafael Borràs, titulat, un títol en ressonàncies d'Ovidi Monlló, Va com va!
Bernat, Joan i Marí, enemics dels palestins, el d'en Joan Vicenç Lillo, gent normal, el d'en Alila Tomàs, on hi manca la llibertat, no cerquis felicitat, i...
tots aquests arguments també teniu el Palma Suits de n'Àngel Tarrón i altres articles destacats d'opinió. M'ho anem ja ràpidament a escoltar la predicció del temps que mos fa cada dia en Tomeu Mateu Canals.
Bon dia. Després de les pluges d'aquest cap de setmana, que han estat a alguns llocs molt, molt intensos, aquesta setmana, el banc o la primera part seguirà igual. De fet, inclús han deixat d'un empitjorament a partir d'una hora baixa, on hi haverà més aire fàcil amb altura, una perturbació...
que des de l'estratégibilitat intensificarà les tempestes. Per tant, a partir de l'hora baixa vespre i també demà, poden tornar aixecar tempestes molt fortes, molt violentes, i que ja acaben a gran part dels territoris amb un banyat, en zones que encara ha plogut poc, però la gran majoria ja s'ha plogut bastant,
i ho podrien fer mal. Per tant, anar amb molta alerta a les tempestes a partir d'avui a la baixa, segurament avui a la baixa vespre, si a més complicat que plogui avui dematí, i també gran part de demà dimarts.
Actualitat, anàlisi, reflexió, debat, a bon dia i bona vida, dona Mediterrània.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del Diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Perquè vols donar suport a la nostra llengua. Perquè t'agrada la música feta a Canostra. Perquè creus en una ràdio plural, de qualitat i feta en clau mallorquina. Anuncia't a Ona Mediterrània. Dona'ns suport i ajuda a fer créixer la teva empresa. Ens avalen prop de mil socis. Informa't sobre com posar un anunci a Ona a la web onamediterrània.cat. Recorda, onamediterrània.cat. Tu fas Ona.
De Balears, periodisme mallorquí, periodisme valent.
Tens WhatsApp i d'ara també tens el Consell de Mallorca a la teva butxaca. Rebràs comunicats, avisos, inscripcions, subvencions i l'agenda dels actes més destacats. Tot directe al teu mòbil. Vés a la web del Consell de Mallorca, entra i directament toscaneja el codi QR amb el teu mòbil. El Consell de Mallorca més a prop que mai.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Ona Mediterrània és la realitat més potent de mitjans de comunicació en català. Formen part. Associa't.
I a una Mediterrània és el moment de parlar d'unes jornades que són a punt de començar. Per això mos connectam ja en Marta Beltrán. Marta, bé, ella és la directora d'estratègia internacional i de l'àmbit de salut de Resero. Marta, molt bon dia. Molt bon dia. En primer lloc, per la gent que potser estigui de la nostra audiència que estigui un poc despistada, que és Resero.
Doncs ReZero és una entitat que aquest any celebra 20 anys i que bàsicament ajudem a la societat en la transició cap al residu zero i la toxicitat zero. I ReZero, juntament amb altres entitats, organitza avui unes jornades en el centre BitDinca. Quin és l'objectiu d'aquestes jornades?
Doncs l'objectiu d'aquestes jornades és, d'una banda, compartir experiències ben emponents que hem convidat, d'Alemanya, de França, d'Anglaterra, de Brussel·les, etcètera, i ens expliquem experiències que ja estan funcionant en el seu país, de reutilització d'ampolles de vi,
i d'envasos de menjar i d'aguda per a emportar reutilitzades. És a dir, models eficients que el que fan és, en comptes de llançar aquests envasos cada vegada que els fem servir, són retornables. Per tant, es recuperen, es renten i es tornen a omplir i es tornen a fer servir, allargant la vida de tots aquests productes. Això és molt millor ambientalment i econòmicament, també.
Recordem que parlem no de reciclatge sinó de reutilització. Sí, exacte. Sí, sí, sí. I el focus de la jornada avui en concret està molt centrat en el sector turístic que Balears és tan important. Perquè els hotels, els restaurants tenen un paper molt important en aquests sistemes. I de fet les Balears és un territori que per la seva insularitat i altres característiques
són molt idonis per implementar. Per tant, esperem que aquesta jornada, amb aquestes iniciatives que demostren que això ja està funcionant, que és viable, etcètera, també ajudi a crear un debat per poder fer passes cap a implementar. Pensem que hi ha demanda. En una enquesta que hem fet nosaltres, en un estudi, el 83% diuen que voldrien ja participar, per exemple, en sistemes de...
d'envasos de begudes i de take away, no? Que, per exemple, quan et vas a fer un cafè, en comptes de prendre un cafè i que te'l donin amb un got de plàstic i que et llencis quan t'acabes el cafè, doncs que et donin un got que sigui retornable. És a dir, tu després de beure el cafè el pots tornar a qualsevol establiment de la xarxa on es renta i després es torna a fer servir, no?
Quina acollida té en l'àmbit d'oreca que em deies d'aquí de Set Balears totes aquestes propostes?
Sí, el sector està bastant interessat, vull dir, amb la prospecció que hem fet nosaltres. Al final el sector busca estratègies de circularitat, també les normatives estableixen uns objectius i avançar cap aquí i per tant també estan mirant com aterrar això i com implementar-ho, o sigui que sí que hi ha interès. La jornada d'avui és oberta a tothom, no?
Sí, és una jornada oberta a tothom. Sí que és veritat que el focus d'alguna manera temàtic és el sector turístic, però venen administracions públiques, venen cellers, venen distribuïdors, venen altres actors, associacions empresarials, etcètera. I la jornada és possible gràcies al suport de la Conselleria de Turisme del Govern de les Illes Balears.
Marta, ara no t'ho demanarem aquí que mos expliquis tot, però posem-nos algun exemple de persona que ve i quina experiència mos aportarà. Sí, doncs per exemple, tindrem en Tobias,
d'un sistema de pool systems, que és un sistema d'envasos convertits, molt important que hi ha a Alemanya, d'aigües i refrescos. És un expert en sistemes de reutilització que al final explica com això, competitivament, econòmicament, és un sistema avantatjós i que per això Alemanya té tantes i tantes empreses que estan participant d'això.
També tindrem un ponent de França que explicarà com la reutilització d'ampolles de vi està en marxa des de fa uns anys amb participació de molts cellers, de molts restaurants, etc. També al Regne Unit, allà com que no proveixen vi, importen el vi i llavors l'envasen allà en ampolles reutilitzables i les hi trobeixen als hotels i després les recullen i les renten i les donen a fer servir. Per posar-te uns exemples, eh?
Clar, que a més són exemples que ens ajuden a entendre que molta part de la clientela potencial, és a dir, de turistes, segurament en el seu països d'origen ja coneixen aquestes experiències, no? Totalment, sí. Totalment és així. Molts turistes que de fet venen a les Balears, venen de països que ja tenen aquesta experiència. Per tant, ja estem un punt més a favor, no? És a dir...
Si el territori m'aportés per aquest sistema, no vindria de nou alguna part de la població.
Marta, aquestes jornades quin objectiu tenen més enllà d'ara? És a dir, això generarà unes conclusions que després s'intentaran implementar? Com funcionarà?
Sí, la jornada, bàsicament, el que fa és presentar aquestes iniciatives inspiradores i després crear uns espais de debat, de treball conjunt, amb diferents actors, de restauració d'hotels i altres, per poder avançar i concretar properes fases, perquè a les Balears, això simplement sí, i tenint en compte, evidentment, les característiques del territori, perquè hi ha elements que es poden importar directament i altres que s'han d'adaptar.
Com es donarà a conèixer aquestes conclusions? En fareu un informe? En fareu algun tipus de comunicació cap a la societat en general?
Sí, després de la jornada en farem comunicació i al final d'any, de fet, publicarem els resultats dels dos projectes, pròpiament, del TECO i del Rewind, perquè al llarg d'aquest temps, no només en aquesta jornada, sinó que s'ha obtingut, diguéssim, bastanta informació, i això es comunicarà,
I també pot ser útil no només per les Balears, sinó en altres territoris on també estem treballant, com a Catalunya. Aquestes jornades són a punt de començar, falta mitja hora, les 9 començaran. Si encara hi ha qualcú per la zona que s'hi vulgui apuntar, ho pot fer?
Sí, per la sala plenària encara queda furament, és a dir que sí. Si correu, us esperem a tots i a totes. Molt bé. Marta, moltíssimes gràcies per atendre el micròfon d'una mediterrània i estarem pendents de quines conclusions s'han tret de les jornades. Moltes gràcies a vosaltres, a veure. Gràcies, bon dia. Bon dia.
hem parlat amb la Marta Beltrán, ella és la responsable d'aquestes jornades que s'estan fent, o que començaran ara, d'aquí mitja hora, en el centre VIT d'Inca, una jornada que començaran sabentvinguda de representants del govern i de la organització de Resero, i que hi haurà diverses ponències en l'àmbit d'això que vos explicàvem,
de sa reutilització, que és diferent que és reciclatge. I estan convidats molta gent del sector anomenat d'horeca, és a dir, d'hostaleria, de restauració i també de tot allò que té a veure
amb les cafeteries o horeca aquestes són les jornades que vos volíem presentar ara i tot d'una vos presentàvem una altra iniciativa en aquest cas un nou llibre i ja en van uns quants d'en Climent Picornell
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Ona Mediterrània és la realitat més potent de mitjans de comunicació en català. Formen part. Associa't.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. Es dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Si no sabria un cafè.
S'han acabat tardors i primaveres i els larongers florixen per febre i puja la mar que trenca les barreres i el temps que ens queda s'acaba, s'acaba, s'acaba.
No em tendré en marxa, matar de fam, ja no és suficient el sistema. La butjaca, matar de calor i morir-se de set i ara diuen que tots sou culpables. Mentre ells fan negoci de l'escalfam encara dures putrefactes. Ja no ens queda un altre que anar a fer ells. Ei, quina calitja i quin sol imant. Em passaria mil hores mirant-te mentre pujan els oceans. Redeu quina basca, quina xaforor.
Tindrem marxa, els dies de glòria ja s'han acabat. Mercat lliure, competència. L'American Dream ens està sortint car i ara venen els abuts que faltaven. Que de les desgràcies faran capital i triaràs en democràcia. Canvi climàtic o final nuclear. I quina calitja i quin sol imat. Passaria mil hores mirant mentre pugen els oceans. Redeu quina basca, quina xafó.
Pasarien mil hores mirant-te. Mullirà la mar, com casò la por, l'entén s'acabà, s'acabà. Mullirà la mar, com casò la por, l'entén s'acabà, s'acabà. En estos moments acaba de caure el cant, laiva s'han portat per complet.
Quina calitja i quin sol imat em passaria mil hores mirant-te mentre pujen els oceans. Redeu quina basca, quina xafodó, passaria mil hores mirant-te mentre pujen els oceans. Redeu quina basca, quina xafodó, passaria mil hores mirant-te.
ni ganes de fer-ne. Hi ha una terra on podeu anar. D'aquestes portes obertes veniu en esplac. Pousar una caravana a mida d'un cortó. Ampliar una caseta sense permís per fer-ho. I no passeu pena
Per qui són els veïnars, només són gent de tan veniu en el spa. No haureu de pagar impostos, ni aigo ni corrents, vos enxufau la xarxa.
I com us hem explicat, és el moment de presentar-vos un nou llibre d'en Climent Picornell, titulat Paisatges Minvats. Un nou llibre dedicat a la Mallorca profunda. Bé, ara en parlarem de tot això. Climent Picornell, molt bon dia. Hola, molt bon dia. La banda sonora triada per introduir-te correcta, no?
El més correcte, perquè si cantava era el meu fill, a més, en Julià Picordell. No només per això, sinó, perquè a més a més, el tema també... El tema era Veniu en Esplà, sí, sí. Escolta, clinc... No, no, és que jo crec que en Julià, que és el compositor de lletra i música del grup Ànimos Parrec,
jo crec que amb aquesta cançó fa una espècie de resum de lo que se troba pesplà avui en dia que no és aquella espècie de cosa bucòlica com si fos un balamat és una cosa diferent d'això tracta el meu llibre també efectivament, efectivament no podria estar més relacionat Climent, un altre llibre quants en fas cada any?
Ara duc un ritme d'un cada any. Des de fa molt de temps. Enhorabona. Enhorabona no es poden fer, eh? No, no, no, no es poden fer. Però jo com m'oblic. Jo només sé fer feina...
Baix pressió. Si no tingués una pressió d'obligable, no faria res. Jo som molt vago. La meva inspiració són els terminis. Exactament. Això és una frase certíssima. I de totes maneres, vull dir, he de dir que d'aquest cicle que he dedicat
a la mal anomenada Mallorca Profunda jo crec que és una cosa que la Mallorca Profunda la se van inventar quatre panecillos d'aquests de ciutat que no han estat mai per la Mallorca ni per la Profunda però bé, el nom li ha quedat i ja va bé jo l'any 2009 vaig publicar punts del Pla de Mallorca sí
l'any 2015 vaig fer Mallorca Profunda amb un interrogant, un altre llibre. Jo vaig publicar Dalt del Turó, que era l'any de nou, exacte. I fa dos anys vaig publicar La fi d'un món i vaig dir que seria el darrer d'aquesta saga. I vaig dir mentides, perquè m'ha n'ha sortit una altra, que és el de Paisatges Minbans,
que ha sortit ara és calent encara amb il·lustracions magnífiques d'en Vicent Sastre i que jo no sé si tanca o no tanca això t'ho anava a dir perquè ara llegia aquí tanca el cicle sobre l'evolució dels paisatges socials i ambientals de la Mallorca Interior però per aventura te'n surt un altre encara
no m'estanyaria que me'n surtis un altre perquè el procés de canvi que hi ha hagut en es pla tan rutilant i tan enorme sobretot aquests anys després de la Covid després de la pandèmia hi ha hagut una espècie de giro però ja s'hi va haver a venir però sobretot els paisatges humans perquè els paisatges físics vulguis o no
Encara se mantenen, no? Ja, ja. Se mantenen en el seu sentit que, bueno, els camps estan lliurats, els amalers estan morts, evidentment, passa Xilella, les figueres els han repassades, vull dir, no és el mateix, no? Però vull dir, si tu ara fas una volta pel Pla de Mallorca, encara vols fora Vila...
que apareix que bé, que se conserva, no? I sobretot gràcies a aquests pagesos joves que tenen maquinotes enormes, no? Que mentre llauren escolten Spotify, no és com abans, no? Que compten de fer feixos i garbes, ara ja fan unes garbotes redones immenses, no? Sí, sí, sí. I bé, i com a mínim m'entenen això, no? Ja.
no els diguem jardiners de fora vila perquè a vegades he vist que aquests
que se preocupa amb aquest turístic diuen, no, i hem de cuidar els nostres pagesos perquè són els jardiners de fora de vila. Perquè mantenen el paisatge. Sí, sí, com amb una espècie d'equip procur, no ho entens? Jo faig tomadones, no? I no crec que sigui exactament això. Climent, què hi trobam en aquest nou volum? És un recull d'articles?
Mira, és un recull d'articles nous, n'hi ha una trentena més o menys de nous, i llavors hi ha una trentena d'articles que he anat recuperant de llocs que jo em havia publicat, mals d'accedir, no? Revistes de Pertaveses Pla de Mallorca, col·laboracions que m'havien demanat de revistes del País Valencià, del Temps, no? I de...
de Catalunya i tal hi ha anat bastant aquests articles que tenen evidentment una línia argumental claríssima i tots tracten
dels pobles de l'interior de Mallorca, no dic despla, vull dir, perquè un dels meus presentadors, que és en Corma Guiló, me va dir, no, Santanyí, vulguis o no, i ha passat el mateix, i dic, però Santanyí està quasi de vora a la mà, i teniu hotels, i teniu tal, i diu, no, no, no, no, ells hi té el llibre i hi ha coses que també passen. Per això jo dic, mira, els pobles de...
cinteria de Mallorca, no? I sobretot haver dit abans, no? Vull dir, aquest procés de canvi que s'està produint en els pobles d'Esplanó. Mira, l'altre dia vam fer una entrevista per un diari que és última hora, no? Sí, sí. I el periodista, que és molt a mi meu, en Joan Serra,
que fa com a titular el pla està ple de furgonetes d'Amazon. Ah, és un bon resum. A partir de la pandèmia, sobretot, com tu deies. Sí, no, no, però és que no te pots imaginar. Vull dir, és que jo li vaig dir, mira, és que a determinades hores el paisatge humà dels pobles, el bosc que canvia, no? Està ple de gent.
amb una bata blanca que el que fa és anar a xicar homes i dones vees i els arrenten, no? I a partir que aquests s'amaguen, venen els repartidors d'Amazon i comencen a dir, eh, tomeu fletsas, sabeu on està, no? I sempre com aquesta espècie de bata i burrull. Clar, evidentment, això són els aspectes, si vols, més cridaners d'escanvi, no? És a dir, una població vea...
ve en el sentit que hi ha gent que té molts anys, que necessita ser cuidada, i que per tant demanda gent que la cuidi. I aleshores han vengut molt de sudamericans, perquè els sudamericans són els que cuiden els nostres vells, perquè entenen el castellà i l'espanyol. En canvi, els magrebins, que són els que ja fa estona que són per aquí,
se dediquen a fer bastanta de feina en el camp, els seus nins van a l'escola, l'escola fa una feina d'integració meravellosa i tots aquests nins...
xerren un mallorquí perfectíssim, no? El fet que s'integrin o no després ja és un altre problema, no? Però, bàsicament, aquests grups poblacionals són els que, aquests nouvinguts tan immensos que Palma estaven a basar, saboreu, ara mos hi han de basar la gent que està en el poble. I aleshores, el llibre intenta comptar aquest procés de canvi, però posant-ho
en la veu dels personatges de Sant Joan. Mira, ara te contaré, per exemple, el que em va dir un home, que a més està en el llibre, per explicar-me el canvi demogràfic. I ho va brodar, a més. Em va dir, era la Montoni Bello. Em va dir, jo te diré el que ha passat a Climent. Diu, mon pare era germà de Déu. Jo només vaig tenir una germana. Mhm.
Jo he tingut una filla i em diu que no vol tenir nins, no vol tenir infants. I diu amb un moix senat. I així anem. Imagina't tu de quina manera tan gràfica, no? M'ho va dibuixar cibern demogràfic dels insulars oriuns, no? I...
I bé, tal, no? I hi ha una altra dona, també, vull dir, que també està en el llibre, aquesta anèdota, no? Vull dir, m'hi diu, Climent, jo surt pel poble, diu, i tots els de fora me fan por. Diu, en canvi, els que són d'aquí, per dolents que siguin, no me'n fan gent de por. Diu, i a més, surt i no conec ningú.
I en canvi l'altre dia, que era tot sants, vaig anar al cementer i vaig conèixer tothom a dins les tombes, no? Clar, aquesta espècie de cosa relita, no? Vull dir, que se va com acabant i reemplaçant per una altra...
Bueno, això és el que a mi, de qualsevol manera, pens, no?, que el llibre compta i ho compta a través d'històries, vull dir, no és un llibre de sociologia, no és un llibre de geografia, és un llibre d'històries, jo m'agrada, jo som un contador d'històries, no?, i això és un part del que fas llibre de paisatges minvants, que ha sortit ara i que m'ha editat el Gall, en el qual agrae moltíssim la seva confiança.
I hi ha melancònia en tot això? Molta, jo pensava que no n'hi havia, però vull dir, la veritat vull dir, és que n'hi ha molta, vull dir, jo a mesura que to'n vei, a mesura que to'n més vei, perdona, jo ja som un home vei.
com guanya la nostàlgia, com guanya la melanconia i te recordes d'aquell temps i quanta hi havia i quant no hi havia i amb això ja apareix com vei xeruc que s'enyora de quan era més nit i de fet jo m'enyora de quan era nit i com era vei torn més encara
I en aquestes discussions que hi ha que solen demanar tu tornaries enrere la teva vida? Jo sempre dic sí, encara que me passassin les mateixes putades que m'han passat. Ja, ja, ja. Què trobes, Tomeu? No, no, interessantíssim i em fa venir gana de llegir el llibre. No sé si algun dels articles els ha de acabar llegit a l'última hora, però... Probablement qualsevol n'hi ha de l'última hora. Però després supos que...
Que els has organitzat de manera que flueixin i que vagin contant una història, no? Exacte, i que tinguin sobretot una certa, no sé com dic to, una certa unitat, no? Perquè això jo crec que és el més important, no?
qualcú me va dir tu fas literatura costumista ah, mira i jo li vaig dir ja m'agradaria fer literatura costumista com vàrem fer els nostres grans escritors que feren literatura costumista i jo he dit sí, la faig i la veritat és que
no estic gens empagaït de fer-ne, no? Jo sempre dic, mira, jo som un escritor local, un escritor costumista i no estic empagaït de seró, no? Sí, sí. De totes maneres, a la contracoberta del llibre hi vaig posar una frase d'una crítica que m'havia fet en Pere Antoni Pons, que ara la te llegiré, i en Pere Antoni Pons deia, és possible fer literatura costumista moderna
intel·ligent, divertida, autoirònica, culta, sociopolíticament maliciosa, fins i tot amb algú en ocasional caient científic, diu la resposta a aquesta pregunta no et sí. És Climent Picornell.
molt bé, molt bé, Pere Antoni sí, sí, sí l'estic molt agraït d'aquesta crítica que m'ha de fer Climent aquest llibre parla de passat i parla de present i en certa manera hi deu haver una projecció cap al futur avancemos qualque coseta d'aquesta projecció cap als futurs o si no és en el llibre igualment te la deman
No, mira, sí, sí, n'hi ha, vull dir, perquè de qualque manera també te demanes què passarà a nosaltres, com serà el Pla de Mallorca d'aquí 30 anys, i aleshores serà un reflet de lo que està passant en aquests moments. És a dir, serà un Pla de Mallorca mestís, mestís vol dir amb un mestissatge, jo sempre compto,
que quan me parlen de Mallorca Profunda, quan me parlen de la Mallorca Profunda, els dic, mirau, en el meu poble, el cuiner de restaurant més famós que hi ha, que és Camp Tronca, que fa frit de freixura perfeta, és Magraví, és en Mustafà. El nostre rector és un rector negre, és del Congo,
I xe porretge mallorquí, fa l'esforç per xe porretgeró, no? Sense invaders, que fa les enzimades famoses, tronyelades, inflades, aquest és argentí. Es metge, o se metge, quant és o quant n'hi ha, perquè això també es cubà.
o colombiana a vegades, no? I llavors a Sant Joan tenim un batle que és britànic, és en Richard Thompson, i ho fa molt bé, no? Per tant, quan parlen de Mallorca profunda i això i tal, escolta, vull dir, el dibuix que se dissenya és un dibuix molt mestís, molt mesclat, però que...
a Sant Joan han tingut la potència com per mirar que tothom s'integri al màxim del que se vulgui integrar. Ja, ja. Que és molt, que és molt. I parlant de Sant Joan, que segurament, bé, saps que el meu Florita ho és, de Sant Joan...
Sí, tu tens una cama, Sant Joanera, tothom, sí, ho té. I parlem de segurament el poble que s'havíem entengut més, diguem, més cobert, no?, perquè eres que no té connexió directa de les autopistes, no? Sí, sí, sí, parles de Sant Joan com un poble que has d'anar a posta,
que no ve de passada per anar al lloc i això tenia com sa fama que havia quedat com aïllat però vaja ara ja no passa això les cases per comprar o per llogar a Sineu o a Petra que tenen tren són molt cares a Sant Joan són més barato de lloguer i de banda i per tant això ha tret una quantitat de gent importantíssima sobretot per a les ciutadanes
sense fills, però en cans. Què tenen cans? Lloguen una casa i suposo que durant el Covid ho passaren malament. I bé, hi ha tot un procés d'aquesta gent. Vull dir, primer, són gent que pel carrer no saluda. En el poble tothom se saludava. Només no se saludaven els barallats. Però a poc a poc van entrant, se van...
se fan d'alguna associació, a Sant Joan hi ha una quarantena d'associacions, és un poble amb una societat civil molt potent, i això fa que vulguis o no, que tinguin aquesta espècie de procés atractiu, són com un bestió, que jo crec que és important
que aquests bastions s'aconservin i s'autoalimentin. Som a l'Ona Mediterrània i parlem amb en Climent Picotney d'aquest llibre que acaba de publicar, Paisatges Minbats, que ja tens preparada tot un tour, tota una sèrie de presentacions. Tens preparada una bateria de presentacions. Si vols, la repàs. Tots els oients d'Ona Mediterrània...
estan ben convidats mirau, Sant Joan dia 17 a les de 9 hores a Can Tronca Déu-n'hi-do efectivament, a Can Tronca i el meu presentador seran en Miquel Calent el cuiner i en Corma Guiló que són dos presentadors de l'Utze perquè riurem segurament fa entrar ganes i gana
No, no, si voleu venir i tal, podreu menjar bunyols calents i botifarrons, a més. A més del llibre, anireu amb la panxa plena. Palma, dia 23, a Can Alcobé, a les 9 hores. A les 9 hores. També amb dos presentadors d'OLE, que són de Margalida Mateu, periodista.
i en Josep Lluís Pol, que és químic però que és un divulgador científic extraordinari i molt bon amic meu. I després tenc aquí Felanitz, dia 31, a les 20 hores, a la penya barcelonista als Tamarells. Exactament. Suposo que has estat en el local, eh?
Home, jo som soci de la penya barcelonista. Tu ten en compte que la penya barcelonista a nivell associatiu és realment una espècie de miracle. La més grossa del món, la més gran del món. Exactament. Té 1.400 associats i me varen demanar
a veure si volia presentar el llibre allà, dia 31, darrere dia d'octubre, i vaig dir, triaré dos felanitzers il·lustres també perquè me presentin, no? Llibres en Jaume Pinimelis, que és geògraf i professor de la universitat, i s'altres en Joan Mi, que és molt conegut vostre, però que el teniu aquí de tertuliar. El tenim de col·laborador, sí, sí. És una persona extraordinària, sí, sí.
Climent, en fi, moltíssimes gràcies, llegirem el llibre i... Molt bé, gràcies a vosaltres, sobretot, perquè ara en aquests moments, quan surt un llibre, sempre és una alegria, saps? Treure un llibre, és una cosa que t'ajuda a viure, no? Sí, sí, totalment. Jo sempre dic que el que més m'agrada d'haver escrit un llibre
és quan trob qualcú que l'ha llegit i me fa un feedback, me fa un retorn, no? I em va dir, tal, és que en aquella pàgina comptes allò i a mi me va fer riure molt, no? Això, això per un autor és realment una satisfacció immensa. Idò, enhorabona, Climent. Moltíssimes gràcies, Tomeu, moltes gràcies per haver-me cridat i per explicar un poc d'acabar aquest paisatge de mi abans. No serà el darrer pic.
Molt bé, moltes gràcies. Gràcies, bon dia. Podreu posar i alines? Podreu sembrar un or? Què ho dir de sa natura? Cantant una cançó que cada dia més s'encanta.
Si voleu saber com sona, veniu a nas.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears.cat.
I quan són les 9 i 3 minuts d'aquest dilluns, 13 d'octubre, és el moment de fer-vos un repàs a l'actualitat. Diari de Balears, concentració antiracista Palma en rebuig als atacs constants contra la població migrant racialitzada. També mos informa, Diari de Balears, que demanen que els tres aeroports dels Illars Balears passin a tenir el nom en català.
I també que neix la Confederació de Sindicats de Llogateres amb l'objectiu d'estendre la desobediència contra el rendisme. Més informació des de Diari de Baleades. Desactivats tots els avisos per pluges i tempestes a les baleades.
I també mos informa a Diari de Balears que Lucía, Alejandra i Reyes arriben aquest dilluns a les 13.30 a l'aeroport de Palma i ha convocada una rebuda a partir de les 13 hores a l'aeroport de Palma. Més qüestions. Demana poder fer tràmits digitals en català i li responen que a finals d'octubre serà possible. Mirau tots els detalls a Diari de Balears.
I aquestes dues presentacions que vos parlàvem, presentació del llibre El mallorquinisme polític, 1936-2024, a Portol, concretament dia 16 d'octubre a les 19 hores, al local de l'Associació de Veïnats,
La Pua de Pòrtol i aquest llibre que vos acabam de comentar i que tindrà diverses presentacions, la primera de les quals serà el 17 d'octubre a les 19 hores a Can Tronca, al carrer de Palma de Sant Joan.
Totes aquestes informacions i moltíssimes més les trobeu a Diari de Balears Monanà. Maren es Mallorca Daily Bulletin. Allà hi trobam com a notícia més destacada. Amb una reducció del nombre de vols, els restaurants i botigas de Mallorca s'enfronten a una temporada baixa complicada. També destaca el Mallorca Daily Bulletin que més retards de vols a l'aeroport de Palma a causa de la tempesta a Lís i que els pagesos de Mallorca podran convertir
Edificis podran convertir edificis per a turistes. També destaca el diari Mallorca Daily Bulletin que fragmentació social en un districte de Palma on la renda mitjana ha augmentat un 50%
En 10 anys se refereix a la barriada de Pere Grau. Finalment, mos destaquen avís de viatge. Es demana als britànics que arribin als aeroports abans a partir de diumenge per al nou sistema d'entrada i sortida europeu. Compte amb els expatriats. Ja sabeu que des del Brexit...
Els viatgers britànics ho tenen una miqueta més complicat per anar i venir. M'ho anem ara a la portada d'última hora, en paper. La fotografia principal és per una guarda de guàrdies civils que desfilen mentre el titular és La patrona brilla a Menorca. I també el titular destacat diu que l'exerci projecta un magatzem de bombes i de missils a Palma.
Les mallorquines de la flotilla arriben avui a Mallorca després de l'alliberament de Rigo i la Dana Elis escombra les illes i deixa grans retrasos en els vols.
un titular de l'àmbit estatal que diu una festa nacional amb desplans polítics i finalment també en l'àmbit esportiu diu Paula Barceló retorna a la cimera mundial la mallorquina ha reditat l'èxit del 2020 i guanya l'O juntament amb Maria Cantero
Parlem de navegació a bala. M'on anem ara a Diario de Mallorca. Allà la fotografia principal és per Antonio Raillo, jugador del Mallorca. I diu... No, de cap manera, no ho concebesc.
També el titular principal diu Les Balears lideren el 2025 l'augment de la venda de cotxes elèctrics i híbrids. El govern prohibeix a Panini repartir cromos i àlbums en els col·legis, Palma clama per una Mallorca sense racisme ni odi en el Dia de la Hispanitat i Israel de Porta
Rei és enrigo i avui arriba a l'illa amb les mallorquines de la flotilla. Tots aquests arguments informatius són els que ara mateix poblen la portada de Diario de Mallorca. Nosaltres ara escoltarem l'entrevista que li fèiem a Això és vida, al programa audiovisual de vida, a Àngel Tarrón, el poeta i químic Àngel Tarrón.
94 d'Això és vida, o la número 4 d'aquesta segona temporada, i avui, entre altres coses, parlarem efectivament de poesia. Tenim nosaltres com a convidat especial, n'Àngel Terron, amb ell farem l'entrevista, ell és poeta i també és
i veurem també si hi ha qualsevol relació entre dues circumstàncies. I d'altra banda també en la segona part obrirem taula d'anàlisi. Avui hi tenim asseguts ja en Joan Riera Frau, Francina Jaume i en Pere Bueno. Començam, Àngel, molt bon dia. Bon dia. Benvingut. Gràcies.
en tu em passa que sé que acabarem l'entrevista i no haurem parlat de tot el que voldria haver parlat per tant ja advertim que és un extracte d'una conversa que podria ser molt més llarga però que per força haurem d'anar reduint començant per qualque banda primer de tot la poesia que és per tu és més o menys això que acabes de dir
És una manera d'entendre el món i m'agrada això, que la poesia s'empre justament quan un no té clar què dir. Quan s'ha mort a mare, per exemple. Exacte. I és una de les primeres vegades que vaig fer un sonat que paregi impossible de fer i surt, i emocionat. La poesia és un mètode de recerca espiritual, alquímic, si vols. La poesia és un bon sentit de la paraula. El problema actual de la poesia, en qualsevol llengua,
és que molta gent confon una nota de dietari en poesia i la poesia s'ha de transmetre. Una nota de dietari pot ser un poema, tenim el cas d'en Gil de Bienma, per exemple, o en César Vallejo, però no tothom és en César Vallejo.
T'he presentat, no sé si estàs d'acord, com a químic i com a poeta. Sí, són les dues coses. L'altre dia parlàvem amb Pere Estalric, matemàtic i divulgador de la música i aquí sí que hi va una relació molt clara. Poesia i química entenen? Esclar, la química justament t'ajuda a veure el que els teus ulls no paren veure.
Des d'aquest punt de vista, per tant, té una funció molt... La química és molt bella, és preciosa, el que passa és que és dificilíssima. A més té una projecció de compressió del món molt estranya, perquè la física va molt bé. A nivell de partícules elementals,
i a nivell macroscopic. Però el que hi ha al mig, que és l'espai de la química, que els físics diuen que tot és física i d'acord, però no ho saben moure. I venen com te l'amagava una anècdota d'un que venia de... havia passat ses vacances a Palma però estava a Holanda a un centre d'investigació i era allà enginyer. I ell me deia que els enginyers i els físics s'entenien
Però no tenien capacitat d'entendre els químics. I jo vaig dir, però el que tu no saps és que qui té raó és químic.
Perquè té una altra manera de veure les coses. Escolta, Àngel, bé, a tu, en la teva obra poètica, sí que hi ha... La Inicació a la Química. La Passió. Bé, per d'escolta aquesta, anava a dir, fins i tot soltunen el títol. No, és que és curiós que a vegades hi ha poemes que per jo són molt científics i la gent no s'entén. I hi ha altres que jo no m'he donat compte i això l'altre diu, no, això ho ha hagut d'escriure un de Ciències.
Els de Ciències tenint l'avantatge de parlar d'una manera estructurada. El Papa Francisco, que està recent mort, quan xerrava sempre tenia un ordre, tenia una escaleta mental i no deia beneitures. O no es callà, és a dir, no es roba el cava a l'hivern, que també era químic,
li van fer una pregunta complicada quan era Ministeri de Història. Va estar un minut sense xerrar. I al cap d'un minut va començar a xerrar amb bordó. Això és típic d'agenda d'existit, de plantes i pensen. Per contra, la gent de lletres el que fa és començar a dir banalitats mentre pensen.
Per tant, si en qualsevol moment quedes en silenci, no ens ens assusta. Àngel, tu ets un dels poetes que gaudeix d'un reconeixement important a Mallorca, en el conjunt de la literatura catalana, i a més a més també que justament t'han traduït molt.
I hi ha moltes llengues. Sí, no, i especialment al darrer d'en Rafa Penyes Cruz, que és un editorial que ha fundat ell, m'ha traduït com a 100 poemes, però molt ben traduïts, i a més una quantitat de notes de pana, molt ben estudiats, i s'alegria, és premi més gran que he tingut jo, és aquesta traducció, perquè sé que el manco, doncs mira, si el català s'afon,
Quedarà la traducció. És un consol. Abans aludies a la mort de ta mare. És aquest xoc el que t'acosta a la poesia o ja havies fet... No, no, jo des de 10 anys sempre he escrit coses amb una certa...
diguem, transcendència, a partir de 14, 15, 16, 17, sí. Poesia, jo, però jo, quan estudiava preu, el que feia eren contes, o sigui, contes surrealistes, que encara en guardo qualcun. I ja després sí que vaig, en els 18 anys, començar a escriure poesia en castellà, que no he publicat mai, i després ja en català. Que hi ha una altra curiosa, i és que jo tenia dos poemes dedicats en Borges,
que els de tenia que publicar quadernos hispanoamericanos. I era l'any que tothom sabia que els Premi Nobles era un exequo, Borges i els poeta de Belintònia, l'Alessandra. Però en Borges va acceptar un nomenament honoris causa d'una universitat de Xile
Des de l'Acadèmia Sueca el van avisar i ell va dir que no seria sentatges i se va presentar a rebre aquest nom. Aleshores no se va donar, dos anys després li van donar a Alessandre i la revista d'aquest número extraordinari que deixien fer Alessandre no es va publicar. Si aquest poemes véssim sortit jo possiblement seria un poeta en castellà.
Si aquest poemet no ve a ser ensurtit, com no varen sortir estan allà. Tampoc series el primer que començàs en castellà i que després passàs en el català, no? No ho sé, però hi ha aquesta evidentesa perquè eren dos poemes que jo mateix els afirmaria. És el primer que jo he fet en poesia que era, estava conscient i
I en tant que creador poètic, com fas feina? Com funcions? Això és una cosa que a mi m'agrada. Orfila de Gulloncà
és un intent de narració i fatalment és un poema, el vaig pensar a la cant, que havia anat a veure El misteri d'ells, vaig arribar a Palma, vaig agafar Sunderboot i vaig posar a picar de dalt a baix i ja no vaig fer més variacions. Varen fer més variacions la primera edició, les errades que varen sortir tipogràfiques, que no tal.
I si tu llegeixes sembla molt elaborat. I a vegades hi ha poemes que és una sola línia que tu penses, bé, això és un acudit i per contra està enormement elaborat. No hi ha una tècnica per definir, jo suposo que és el tema, però jo bàsicament els poemes sempre els he escrit de cap, majoritàriament de cap,
i va ser com molt antidees, experiències, imatges. Jo ho escrip, diríem, per descarrega. Vull dir, tu, uns, un depòsit i un vol hem donat tops. El tema de Norfila, per exemple, era una obsessió de molts anys, havia llegit moltes biografies i tal, del tema pam pam pam i va sortir això.
i per tant no ets d'aquests poetes que refà i refà i torna en el poema i... Jo no, no, el que va fer en Carné o el que va fer en Juan Ramón Jiménez no li recomana ningú perquè jo quan vaig reditar els tres primers llibres el que sí que vaig fer va ser restaurar els poemes.
llevar ses errades tipogràfiques i si hi havia un castellanisme que s'havia colat Lleberló, etc., o si una cosa està contada, si un vers fallava, posar una falca, etc., res més. No recomana a ningú reescriure els poemes perquè no els tornes a escriure.
El Fruits Saberosos en Carnel se'l va refè i en Riba li va dir el nom d'esporc. Perquè el que passa és que tu agafes el mateix tema i fas un altre poema. Tu no tens els pols en els 20 anys que tindràs en els 60. Evidentment. No ho tens.
Aleshores, jo això no ho recomano a ningú. I en Juan Ramon Jiménez va provocar un desastre i dispersió de la seva obra que encara intenten aclarir-se. Sort que va fer les tres antologies, que són les tres èpoques com a poeta, perquè en Juan Ramon Jiménez com a Engueta són tres poetes diferents. Tres èpoques... Són tres poetes diferents, totalment diferents. I en Bosch és darrer, és d'Espacio.
Mira, ja que parlem d'això, fonts d'inspiració no, referents poètics. Veus? Sí. Jo sempre quan me diuen això dic, quina literatura en quin segle? N'hi ha moltíssims. Com deia en Borges, escribir una berengaza per haver leído tanto.
No, jo escriu català per culpa d'en Gabriel Ferreter. De fet, la meva primera publicació és un article, que no és l'americanos, és per americanos, crec que en les primeres institucions que se van fer d'en Ferreter en el castellà, i un petit estudi de la meva manera, jo tenia 20 anys, vull dir que no, i jo quan va llegir
Teoria dels Cosos, que fa referència a les coses de la matemàtica, fa el doble joc i classifica tres tipus de poesia, els poemes d'infància, els poemes amorosos i els poemes més filosòfics en el final, entre altres el poema inacabat.
A mi m'ha impressionat moltíssim aquell home i m'hi vaig donar a compte que era factible escriure en català com en Tia Zeliot ho havia fet en anglès o en rembó en francès i aleshores vaig passar a escriure en català per això. Que els meus primers poemes era que jo volia aprendre a escriure en català perquè no havia tant... N'espia 12 havien tingut a cinquè de batxiller en professor Senyor Blar que no es va...
fer una introducció i teníem un llibre que llegíem tres o quatre poetes i tal, però no havia fet més. I volia repassar perquè havia passat dos anys per Madrid, etc. I jo el que em feia era anar a autodictats, perquè a mi tots els exercicis de llengua sempre m'han avorrí molt i els examens també. Com a president de l'examen de llengua jo t'he dit
Que escriguin un sonat, és molt millor que aquestes regles gramaticals de punyeta per aquí, punyeta per allà, i passa això amb veu passiva, dic quines benitures, que escriguin un sonat en rima i en sentit, això seria un bon examen. Justament t'anava a dir, amb perdó, ets un sonatista, no? Bueno, he fet sonat. Des pocs sonatistes. No, ara n'hi ha un molt bo que s'empera per allò que els aborda. Sí, sí. No, jo només tinc dos... I que és deixable, o no?
Bueno, és amic, jo diria. Jo tenc dos altres sonats perduts de la meva obra fins que faig el llibre de Sonats, que és quan tens 50 anys i fas com un esgarbull de la teva vida i l'analises. I els sonats són intel·lectuals i els parells són més personals i emotius. Però després no n'he escrit cap poço.
I això me la diuen jo a un par, si fas un sonat en faràs 40 i després no en faràs cap. I jo em vaig fer 33 i després no n'he fet cap. Per fer un sonat tens que tenir alguna punyetera cosa a dir.
Que normalment se gent que vol ser poeta vol expressar-se, però no té molta precisió de ser cosa que vol dir. I jo t'he dic, jo és poema aquest que me vaig decepcionar perquè ser rimes sucre, lucre i involucre. A més vaig fer una cosa que no s'ha fet mai en català i és que totes les rimes són femenines. I algunes es druixen, caràtula amb espàtula per exemple, dedicat a en Llorema ja.
No ho sé, això és un pot d'olipo, de posar encara més limitacions de ses habituals. Supost que influït per això ho vaig fer i em vaig sortir. I quan vaig arribar a 33, que és el número de poemes que m'agrada per als llibres, dic ja està. I després no m'ha fet, lo qual no vol dir que no em faci. El que sí que faim molt ara, faltarien 7. El que sí, entenc 3 d'abans.
El que sí que fa molt ara és comptar de casíl·les i el que jo dic de casíl·les líquids. M'explicaré. El de casíl·les líquid se'l va inventar en el llibre lèrbic que vam editar a la nostra col·lecció de Tafal.
i el decacíl·lab líquid és un decacíl·lab però que no tens que tenir la quarta en cesura o la cinquena en cesura o la quarta o sisena i quarta i vuit, no, no, no. Tu deixes els ritmes aleatòriament, respectes els contagis,
El ritme no em du, és tan mi que a mi, en vers contacte i vers lliure. Si has de fer, si no la fas, i si no te convé, doncs no la fas. Per això li dic que un cristall està tot ordenat i un líquid és un cristall que li has deixat trossos i se mou. I jo per això li dic que siguin les líquids.
Ets també, o tens una faceta, de dinamitzador poètic. Sempre he fet coses. Tant en ser part d'editor, diguem, d'editar, de donar veu. Blandau, blandau...
I després tota sa part d'organització o coorganització d'activitats. Ara els acomp, perquè en Espínzell han fet, en Espínzell o abans... Innombrables en Espínzell.
Abans de Sagavi, d'en Santiago Carbonell, en Andreu Vidal, farem també una tertúlia i aquestes no les tenim apuntades. Però ara, jo poso número per ser conscient de... Ho feis ara allà a les llonges, Sac Guavard, i a més a més, a part de tot, portes una coca nova cada vegada. Sac Guavard és un bar preciós que fa música en viu,
i el varen fundar dos lot de Nova York, en Lee i l'altre que era el meu bé, no, en Richard crec. En Richard va morir fa un parell d'anys, que era el que li agradava més la poesia. I jo anava per allà i tal, i quan nos... després de la pandèmia i tot això...
perquè ja m'havia aturat, vaig voler tornar a començar i li vaig demanant a Lima si ho podien fer allà i no es va coir molt bé. I està contentíssim amb nosaltres. Està contentíssim amb nosaltres. Està molt guapo, eh? És que estem a la zona més gentrificada de Palma fent el contrari. És un oasi poètic. El vàrem fer abans a Sol i 13 i abans a la llibreria diari, que era ideal per Sant Atulé, perquè era una llibreria que tenia un petit barret i tal.
I sí, jo faig les coques a partir d'aquell diari sempre duen una coca de preves. I la van deixar de dur. I vaig dir, bueno, intentaré fer nou, i vaig demanar a la meva dona, en Paula, com puc fer la coca? I me'l va donar un parell d'instruccions i a partir d'aquí vaig començar
Cada una inspirada d'alguna manera. Sí, sí, ara per exemple, per exemple, la següent Vendran Alaia Maló, que m'ha dit que val bolets, i són dedicats a Marina Tsaiaskaya, que no ho sé pronunciar, jo he dit marinate perquè no me surt, aleshores poses pel de punta perquè ella sap que és estalinista, un fill se li va morir de fam.
i de caure coca una persona que va morir de fa. Aleshores, la meva idea és desoriginar l'Ensalada Olivier, del restaurant de Moscú del xef belga de cuina francesa Hermitage. Agafaré tota sa part, una part, dels components vegetals i els faré i després faré una mena de chunni, però sense vinagre,
perquè hi ha durat apres i li posaré vi blanc. I això serà la base. I després damunt faré un gran T entre rovellons o els catassans i picornells.
i després faré rebaves de trompetes de la mort, tot. Me'n fas venir gana ara mateix. Ahir vendrem, ahir vendrem. Escolta, estan fora de temps però evidentment hem de parlar també d'aquest Àngel Terron que m'encanta, que és, no sé com dir-ho, cronista de Palma o no sé com ho és. Bé, ja vaig naixent escoll d'enrebar, se n'escarregarà piles,
Me vaig criar Son Canals. En una època en què fins i tot Palma era una societat en xarxa, en el sentit de que més o manco... Tothom se visitava. Tot d'una sabies referències en els pitjores casos, diguem. No hi havia telèfon, però me'n mare anava a veure ses amigues. Tenia una tal Francisca al terreno, una Josep també al terreno, d'una època aquella va fer feina allà.
Després anava en el carrer Sotno de la Taboura, Ana Maria, que havia estat repuntadora de Can Salom, i s'anaven fent, com aquesta és un munt, i s'anaven fent entrevistes. La meva mare era una persona molt particular, perquè en funció de la amiga que anava a veure, Sebastià.
Això avui en dia fa res, però en funció de sa psicologia, del nivell social, s'ha vestit d'una manera o s'ha vestit d'una altra? Curiós. I d'on surten aquests palmas suïts? Perquè clar, és una mica, a vegades són evocacions, no? D'un passat molt recent o això, i a vegades no, són, diguem, instantànies d'aquell...
Comentaris sobre Palma. El darrer, ara que com diuen que Palma està a una zona indubtada, és que està a un cop de direcció hídrica. Totes les aigües de les muntalles ve cap a Palma. Hi ha tres torrenys. El més temible és a Riera, però Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-dos de Can Barberà, és de Can Barberà. Jo justament un cot se va desbordar l'any 62 i jo record, nosaltres vivíem en una planta baixa i vam haver d'entrar per la finestra. I mon pare havia posat sats perquè no entrat s'aigua a la planta baixa i vam haver d'entrar per la finestra i era bastant alta. I a mon mare, que era una persona de gràcia, li va costar bastant.
Quina mirada té, n'Àngel Tarrón, tot això que mos has dit i en tot aquest bagatge cultural, familiar, etc., sobre el present i el futur immediat d'aquesta Mallorca que pareix que mos fuig de ser mans.
Jo ho he comentat a un dels Palmasuits. A Palma, realment, ara ja... La població se distribueix en tres grups que són més o menys que la tercera part. Una tercera part d'estrangers, d'alt nivell o pot nivell acquisiciu,
Cada vegada tenim més colombians, venezolans... Bé, s'hostaleria és argentina, perquè si és de Lutza ja és argentí, és cambrer. Després una tercera part d'immigració a la península, molt poc d'ella integrada. Ellos hablan espanyol, no hablan castellà, no? Vull recordar que la primera vegada que se va dir espanyol en la llengua era quan el papa Borja i la Xander VI estava a Roma. Tot anava en català.
i la correspondència entre ell i el seu fill, la Lucrecia Borja, en Joan Dut de Ben Grandia, etc. està escrita en la valenciana prosa, que ho va dir en Mascana. I després una tercera part de Mallorquins. Mallorquins, que no vull dir que tinguin tots els llinatges de Mallorquins, jo sempre dic jo, també som home a Salom Ferrer Fiol.
Jo ven de l'Heroi, ven de Sencelles. Bé, el Salón venint de Santa Ponsa, que el meu besavi era el que duia tot, conrava tota la possessió. Una possessió enorme. Mallorquí és qui ho vol ser. I és molt senzill. Si parla mallorquí, és mallorquí. Si no parla mallorquí, no és mallorquí. Pot haver nascut aquí, pot ser d'aquestes famílies i tal, que tot ho fan en castellà. Aquests senyors, per jo, són estrangers. Més que estrangers, estranys.
Perquè Foraster, i això la meva mare ho sabia, Foraster no és un insult. Si li poses aquest insult davant sí, però Foraster en si no ho és. I ningú sap el que vol dir Foraster. Mo' mare, a un català li deia català, a un valencià li deia valencià. I a un manyo li deia manyo. I a un italià, per Milà i per anar pel Sicília i tal, li deia italià. Foraster volia dir que no era de la comunitat de la corona d'Aragó.
Perquè en castellà tradueixen per Forastero, diuen estranger. I nosaltres també deim estranys. Jo, aquesta gent que ha nascut aquí i que és incapaç d'entendre el mallorquí, o que te diuen, és que tinc problemes de oído, i els hi parles en castellà i t'entenen malament si els hi parlis baixat, jo els dic estranys i me preocupa moltíssim. I estem així.
Uf, ara quasi que ens ataríem una altra línia de conversa. Àngel, un plaer, moltíssimes gràcies. La nostra audiència supos que ha disfrutat tant com nosaltres, tot d'una, mos posàvem en la taula d'anàlisi per parlar d'actualitat. Vinga, vinga.
Som l'edició número 54 d'això es vida, l'edició número 4 d'aquesta segona temporada i després s'entrevista en Àngel Tarrón, farem una taula d'anàlisi, mirarem d'anar per feina. Tenim en Pere Bueno, molt bon dia Pere. Bon dia, gràcies.
També tenim en Joan Riera, molt bon dia. Hola, bon dia. Anna Francina Jaume, molt bon dia. Què tal, molt bon dia. I, en primer lloc, ràpidament vos deman, si voleu fer qualque, apunt, qualque comentari, a tot el que hem comentat amb l'Àngel Terron. Jo vull dir que és un luxe per jo haver-lo conegut. Quan t'heu parlat d'Espinzell, de Mabé Sabes, de Mabé Sabes...
i l'he fregat per diverses bandes, perquè també va ser professor de Química i jo tenia una certa relació amb aquesta facultat i emet la part poètica i després formen despinzell. Sí, ha estat... Tornar-me a sentir...
part de Palma, que per a jo és... Idò, si ara que els hi aneu a Saguabaragués, a més a més de bona poesia, tastareu... Ah, sí, sí, també, també. Un coca cada dia diferent. Ell, el que més m'agrada és que era memòria viva darrer 70 anys de Palma. Exacte, exacte. Se me torna. Fins darrer tal, és un...
És un ciutadà de Sot Carrel. Això també, saps interessant. Que coneixen persones, situacions... Que el dia que ja no estiguin nosaltres, que tant de bo que sigui d'aquí moltíssim d'anys. No, i molt interessant totes les observacions que fa. Perdrem, tant que se parla tant de memòria, perdrem memòria de bona hora, això. De Palma, de Palma. Memòria barratjada en ciència perquè té una profunda formació científica i poètica i literària.
Jo me'n recordo molt, ell com a químic i a la vegada poeta, en Borodines, compositor rus, que era químic i era compositor. Sí, sí. De joves tenim ídols i quan som madurs tenim referents. Exacte. L'Àngel Tenor, exacte.
Serà sempre un referent. Però, quina és la corolla que m'ho proposes parlar avui? La meva corolla seria que Mallorca, en algun moment del seu futur recent, pogués ser una terra on disposar d'un habitatge digne no depengués del nombre d'escriptures de propietat que ha tingut la seva família, sinó del seu esforç, la feina que fas i que en tot cas tenir un habitatge digne sigui un dret garantit. Un dret garantit.
Jo, la meva corolla m'atura des d'ahir, és que marca prevenç en el debat sobre l'estat de l'autonomia, l'ordre política de general, que ho diuen ara, si t'has en Francesc Antic.
que no tingui com a referent tota aquella tropa de vots, ni tingui com a referent la seva correligionària Ayuso, sinó que tingui com a referent el Francesc Antic. Va citar altres socialistes, però anava per antica, a més va tenir el mateix càrrec que aquella presidenta de la Comunitat Autònoma.
Jo crec que un lògic d'una mallorquina de soc arreu de dretes o un mallorquí de soc arreu d'esquerres té molta importància. Interessant, mirarem de bonderí. Francina? No, jo ara ho he llegit a Sestal, m'ha fet gràcia perquè també dia 27 de setembre em va recordar que varen afusellar, en Franco va fer aquests afusellaments,
I és curiós perquè per la nostra família era una edat important, se va casar el meu germà i un amic li va dur el casso perfectament i li va dur les cinc, les fotos del fosellament de Burgos i ara curiosament ho he llegit aquí perquè també s'ha de recordar tal com estan les coses en aquest moment. I tant.
aquests que fa cinquanta anys, per cert, d'aquests afusellaments que hi va... l'odera que va fer en Franco en vida, no? I d'allò que podem fer? Bueno, recordar per tot lo que passa amb Gasbe i tot lo que està passant en aquell moment, no?
podem fer aquest mateix ordre per començar a desenvolupar. No és feina meva fer part teòrica d'aquesta qüestió de s'habitatge avui en dia, però hi ha consens de cada vegada més ampli entre antropòlegs, sociòlegs, geògrafs, economistes, que el nou viatge social no ve per la renda disponible fruit del treball, de la feina que pugui fer cadascú, fruit d'una formació o d'una experiència que hagi pogut adquirir.
sinó que la diferència entre rits i pobles de la Mallorca contemporània i altres regions rustificades del món ve donada si has pogut disposar d'un habitatge o no independentment dels teus esforços. I quina va ser la meva remarca? M'agradaria viure en un lloc
en què, independentment de quina sigui la fórmula jurídica i econòmica, que això ho poden debatre, sí que teniu un sostre. Tenen en compte que vius un lloc, ja ho he dit fa temps en això, però ho vull repetir, tenen en compte que vius un lloc on un xalet de la home vida val 8 milions d'euros, o el port d'Andrà val 6 milions d'euros, on el port de Pallàns val 5 milions d'euros. Aquí vius.
O vius un lloc allà on... A qui dius? Clar, dius han de fer habitatges socials. Clar, què n'han de fer? I qui els farà?
perquè els constructors van com a locos per construir en el Pelígon de Levant, que facis. El Pelígon de Levant, que ara fa 30 anys anar-se'n a viure en el Pelígon de Levant era per segon que era quasi un desterro, per casa miga,
Ja d'un pis te demanen mig milió d'euros. Mig milió d'euros en el Podigón de Llevant. Si el meu predinat xecàs el cap, se'n tornaria la tomba. Perquè diguéssim, en el Podigón de Llevant un pis val 85 milions de pessetes, se'n torna la tomba. Segur, segur. Llona Bunyola, que han fet 36 habitatges, la promotora d'aquests habitatges ja ha dit
que pràcticament tots estan venuts estrangers. És a dir, ni tan sols joves de bunyola poden adquirir un habitatge, un pis que no arriba a 80 metres quadrats i val 500.000 euros. Vull dir, ni un bunyolí pot adquirir això. És que és una vergonya.
És que són per allà on jo vinc, n'emporta allà, a estapa de suets que cerquen, que volen comprar i que cerquen. I com no vols que cerquen els suets gran logos per viure aquí, si se'n van al supermercado del cap de cantó i jo fer-te 3 botelles de 10, 6 euros, i botella de whisky mar que no te fixis en el mercat d'on ha 7 euros, quant allà, han d'anar a comprar una tenda estatal. Lo primer que fan, saps què és?
el suec quan vérem se fan la bodega. Això de tenir una bodega és com el Mallorqui d'un temps tenia la marqueta, que si no tenia la marqueta se moria. I jo, aquests suecs, quan saben... Jo he estat un ferri de Xocolm. Corxa Bou diu, el Mallorqui se fan la bodega, això és... Jo he fet un ferri de Riga a Xocolm,
en què hi ha un límit de 12 botelles de vodka de 90 o 24 botelles de 70 per cada persona i els matrimonis s'enduen els fills major d'edat i els dos per dins.
que el nombre de botelles a transportar pugui ser més alt i durant el ferri n'hi ha que se n'entreferren dues de botelles. A Suècia has d'anar-se atent, va, un ronyó, te surt, mira, te surt més que a Suècia que compres 6 botelles que aquí n'hi ha tant, jo què sé, una joeria d'esquerrer... Esquerrer que diguis ha de mantenir joeries, eh? Fàcil d'habitatge, tanca, Pere.
Sí, crec que haurem de discutir més coses perquè estic d'acord en tots els tòpids de l'esquerra acadèmica en el sentit que aquests habitatges serveixin per una cosa que no és viure encara el preu de les cases com a habitatges m'apareixin dubtable i sí que podrien negociar quins són els límits que ha de tenir això però no discutim altres coses aquella gent Jo tinc una corolla aquí si no, el nostre govern no és capaç de fer
una constructora pública, pública, però uuuu, no hi ha res que fer, que fer el mercat, el mercat, el mercat. No, no, volia apuntar a una altra banda, volia apuntar a una altra banda, no ves jo merda el món del treball. Els nostres fills, bé, els nostres fills, jo no ho sé, els fills, jo no sé, se n'hauran de viure un bany de la Rambla, perquè no hi ha... Jo volia apuntar a una costó que no apunta gairebé ningú en aquest debat.
Si la Unió Europea és un mercat únic, és un mercat comú i el dret a adquirir habitatges dins la Unió Europea i Mallorca és un lloc privilegiat on tothom vol tenir un habitatge, això també li passa per exemple a Hamburg. El problema és que una persona alemanya o sueca
dint-se nòmina, final de mes, hi entren bastant més de dos besos que una persona que fa feina aquí. No sé si té relació amb productivitats, amb plurbàlues, o... Però és un debat que no feim. És un debat que no feim. Un habitatge, a part que estan molt regulats a costa de lloguers, i que pots accedir a un lloguer, i que els joves poden accedir a un lloguet aquí, és una bogeria, allò de lloguers, és una bogeria. Parlàvem d'Estocolm. Estocolm és...
Segon habitatge en propietat, el pot jo va a preu lliure. El tercer que tens en propietat ja va a preu tetsat, forçolosament. Aquí, una casa, un xolet de dos atípics d'ort europeu, que ara que se'n fan molts per aquí, val el triple.
Perdona, però jo crec que haurien de... Ja, arribat a aquest límit, perquè això ja és un límit, aquí ja no hi ha més, el que s'hauria de regular és la prohibició
de comprar habitatges i comprar més habitatges gent que no viu aquí regularment. Ara, una persona que viu aquí... Perdona, perdona. Regularment, però aquesta gent que només ve tres mesos i té tancat. Perdona, perdona. Un que se fa un xalet és un bé de 8 milions d'euros. Saps quin percentatge s'endú cort?
Ja, ja. És que quan els polítics senten els percentatges amb vint pots que s'entuen, els que els fan l'aula, no ens estirem llets. No ens sortirem mai. Els fan l'aula. Cap intenció de monopolitzar el programa.
En tot cas, no ho resoldrem tampoc, però estem d'acord en que hi pot haver una línia que sigui de mirar de topar o de limitar o de baratir preus, però s'altre s'ha de pujar sous. Però primer s'ha de pujar sous.
Primer has de fer els pisos perquè no tenies... Si vas a topar en el mercat lliure, trampa. La meitat en negre, la meitat en banca. Com se l'ajuda pel lloguer. De la que jo vegi és, i tothom em diu que és impossible, una empresa pública.
A Civissec, quan s'empresa privada fa pisos, fa pisos, s'empresa privada i van els arquitectes de Civissec a posar pelles i a posar pelles a damunt, que no en valen fer perquè a damunt d'aquest marge de benefici pels privats, al mínim, a damunt com han dit, posen pelles. No, no, pelles no, posar els arquitectes de Civissec a construir, a construir.
M'entens? A construir, o a ajudar a construir. La república va saber el que va fer. La república s'emmenaçó una espanyoleta, la soledat, i els obrers mateixos se feien que se va supervisar per les equitectes municipals. I ara què hi ha ara? Empresa pública. I si no és així, no en sortirem mai. I l'empresa pública que tregui en el mercat el lloc és els equips per joves, ja veuràs com el mercat s'espavilarà. Perquè ara abusen.
Ara busen, i això hagués de ser equip... Jo vaig dir que el mercat s'espedirà. De l'única manera, una empresa pública,
Serà possible? No, ja ho sé que no ho serà. Vam veure amb l'Ambaixada de la Verge Maria, una altra vegada. Ja m'ha vist tot. Segona qüestió. En Joan parlava d'en Mar Gaproent, dels seus referents. Jo vull dir pintura d'una altra manera. I confondre en Joan el que ve amb Castelló Vena.
mos dona una de freda i una de calenta. Jo no crec que és qüestió de freda i de calenta, jo crec que és una qüestió de ferradera, de Margarroens i en Xiscontín, que eren dos millors quins del carrel, polítics, un de Campos, l'altre del Gaeida, no està tan enfora Campos del Gaeida, tampoc és que sigui Boston i California. Tot va anar bé allà mateix.
L'estiu se volen allà mateix. I això és una ferradera. Tu què creus que s'entendria abans amb un prototip d'enteniment? Amb una persona com l'Incesc Antic? O com aquesta tropa de les Sens i Rodríguez i tot això?
Ja no pel qual em diuen a Madrid, veure'n Ayuso, que se'm va a la conferència de president i per què no et va anar a Espanya el dió a mi marxo. Amb això, amb això. Sí, però paraules i fets. Paraules i fets. Paraules i fets. Parlàm bé d'en Francesc Antic i mantenim el feixista que Espanya fa o tots defusellades de president del Parlament. Quan feim els discurs que mos construeixen, som la perfecta. Sí.
quan mos toca parlar d'immigració i sortim del marge d'allò que mos han escrit els modeladors de la presidenta, tornàvem a ser la persona que érem. És una hipòcrita, és una hipòcrita. Total. Que hi hagi hipòcracia i te don tota la raó. Però si mires la perspectiva d'aquí 20 o 35 anys, o el mallorquins de dretes i d'esquerres mos entenem, acabarem a la bodega de Suez.
Amb una persona que on amarga, però ens és impossible una entesa. Aquesta senyora és el que d'enquant li convé, manté aquesta imatge de mallorquina, de socarrel, però per una altra banda...
Una cosa molt millor quina que heu tenir deu semblar a la mare de n'Àngel Terron, que en funció de quina amiga se'n va visitar, se'n posa una muda o una altra. I llavors recita en Còstia Llobera i... Li diu mossèn el Coveu, li diu mossèn el Coveu. Amb una paraula. Però el Manco ho va citar malament, però el va citar, i això és molt important.
No que hi ha amb aquesta cosa. Ves-te'n en Gabriel a la escena i diu, ara què me recitas tu? A què te recitaran? Però el mantén, el mantén, el mantén com a presidenta, el mantén o un senyor... No entén jo, entén raó, però hem de debatre una mica.
Aquí, a 20 anys, el mallorquís mos posant d'acord, això, això, no veig si jo n'he penturejant el poré, però això, on anam? O sigui, on anam? Per a les pòximes eleccions, on anam? Social, cultural, lingüístic, on anam? I de més m'he de contar les xulades dels madrilenys i de la seva sucursal d'aquí. Però, perdona, el seu referent...
De la senyora Marga Proen, jo te diré una cosa, sap quin és el seu referent? La senyora Ayuso. Quan se va presentar a les eleccions, se va presentar en el mateix dilema. Aquí hi ha llibertat, hi ha llibertat, hi ha llibertat. Les mateixes paraules que deia Ana Ayuso Madrid, tu d'ella, en el seu referent. Se'n dona compte que amb això no hi ha lloc.
No, el que passa és que se'n dona compte que si toca la llengua o l'escola pentura hi ha un rebombori. Encara, encara. I va molt alerta amb això, però amb altres coses no. Han de regar la llei de memòria històrica. Això són quatre...
Però aquesta dona veu que si se'n va contra les roques. Aquesta senyora se li té una paraula, que és una senyora dolenta. No estima ni la llengua ni el país, no estima res. Aquesta dona veu que si se'n va contra les roques. I el paper clàssic, el paper d'en Quinyelles, el paper quinyellista que tots hem conegut,
Se'n dona compte que se'n van contra les roques, que s'estimen més antics que en Sergio Rodríguez aquest, home. En Quinyelles, vaja quin altre, aquest senyor també. Sí, però en Quinyelles, vaja quin altre. Ara el feim bo, quan gràcies a ell...
tenint tot aquest merder de sa llengua. No va fer res, aquest senyor, res. El de 8 de juliol de l'any 95, en Ednard va citant Quinyelles a Madrid, a la calle Génova, i fumant-se un puro li va dir Gabriel teceso por el bien d'Espanya. No serás una piedra ni camino.
Això va determinar la història de Mallorca. I els mallorquins què mos passa? Ah, els mallorquins, els mallorquins són com són, som i mira... Són vius perquè són molt vius. Era de poesia, s'ha de ser entrevista. Són vius perquè són molt vius.
Sí, hem hagut de fer escapviu. Darrera qüestió. Aquest autobombo determina bastant el nostre final, com a poble.
i xerrar malament d'un perquè és de dreta. Jo he arribat a la conclusió que no és aquest el camí, és un altre. Es cohesiu aquesta societat civil nostra perquè si no la cohesionàm... Som en minoria ja. Bona nit, bona nit, mos fotran xalets, fins i tot en els cilos de missil de Sons Soledat allà.
La darrera qüestió la tractarem molt brevíssimament. Francina mos proposava parlar, recordar una vegada més... Però en termes de present i de futur, no? Sí, en termes de present i de futur. És a dir, fa 50 anys que Franco va fusillar i se va morir,
Però... És a dir, dit d'una altra manera, fa 50 anys fusellaven gent. Fusellaven gent, alerta. En aquest moment no fusellen gent, però tenim una dreta agressiva, una dreta xenòfoga, una dreta horrorosa...
que si tingués poder també es fusellaria en aquest moment. I això s'ha de tenir en compte i s'ha de llegir com anant també. Aquesta dreta és molt perillosa. I jo el que vull és fer com una comparació entre...
i podem enllaçar la complicitat mundial, la gran xarxa mundial d'aquesta dreta desbocada. Aquesta dreta desbocada. Tenen molt de recursos, eh? Aquesta dreta que quan se fa un minut de silenci per aquest desastre que jo ara... Se comporten com a corant. Peguen cots a la porta. Això és greuíssim, eh? Jo crec que el més gros no és tot això. No és que posessin el 5 al setembre del 75,
És que un mes d'hora després s'autoamnistiaren tots. I encara... Encara, per així que donava llimor a l'esquerra. Ja ho sé, per això va... Va ser una escopetetjada... No els has fet polític, els has fet jurídic, que van dir, nosotros somos el amor de l'estado, i ara no s'autoamnistiaren tots, el tribunal que va ordenar a fusillar,
Aquesta transició va ser un teatre. Els que afusellaren tots, que eren voluntaris d'escossos de seguretat. Alguns anaven amb melena i estricornio perquè eren de serveis d'intengència infiltrats dins la universitat i tot això.
i què? S'autornistiaren. Avui en dia, cinquanta anys després, tenim l'actual president del govern dient que alguns suecis fan política. I què és, hombre? Si quan l'ejercito norteamericano y britanico entraran a l'Alemanya nazi el 45, els depuraren a tots.
I aquí no. No, i a partir del 53, en la Guerra Freda, els altres anaven a remetre. Però ara, de fer-los passar per Estúbal durant vuit anys, que val, i van a Tercer Reich, enrere de Tercer Reich, enrere de Tercer Reich, enrere de Tercer Reich, enrere de Tercer Reich. República Federal.
Com els nostres, els ianquis, els ianquis, ara tant de nostres, però estem d'en Roosevelt i d'en Truman, era una altra història, en Guerra Freda i la que volgueu. Clar, aquí, aquí s'ha, ells mateixos, jo, feren de Juan Palabó, jo me lo guiso, jo me lo como.
Els jutges que havien estat togats militats a l'època d'en Franco i que se'n declaraven orgullosos, fa dos o tres anys que s'han jubilat, jo em coneixia. És una manera de dir-te que aquesta transició, res de res. Jo volia enllaçar també el context internacional d'abans i d'ara. Si passaven coses, si en Franco va poder prendre el poder...
i si fins l'any 42-43 el seu govern va estar ple de falangistes, va ser perquè tenia el suport immorcapable. 42-43, em va rellevar una bona part, vull dir quan va veure el desenllaç de Segona Guerra Mundial va haver de fer un poc de netatge i d'hora igual, ja serem allà on anaven en Tomé i na Francina abans,
Jo crec que la situació internacional em para un moment d'excepció i que haurien d'aturar tots amb aquesta massacre de Gaza, que crec que ha arribat a un punt que és qui no el vol, és qui no el vol moure. Exacte. Ho podem deixar aquí, eh? Joan, moltíssimes gràcies. Gràcies.
Francina també, moltíssimes gràcies, Pere, gràcies. Gràcies a la nostra audiència també, moltíssimes gràcies per ser-hi. Ja sabeu, podeu continuar gaudint els continguts de vida.cat totalment gratuïts en aquesta plataforma, vida.cat. Moltíssimes gràcies, bon dia, adeu.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cart.
Hi ha una mediterrània, tot d'una, mos posam en la nostra conversa des dilluns amb en Llorenç Capellà. Però abans vos actualitzam algunes informacions. Per exemple, una que acaba de publicar ara, Diari de Balears...
L'exèrcit espanyol de l'aire ha adjudicat per gairebé 1,8 milions d'euros la construcció d'un nou magatzem d'explosius tipus Iglu a la base aèria de Sant Sant Joan de Palma. El projecte ha estat adjudicat a una UT formada per les empreses MAP, Grupo Render Industrial i Coetze i respon, segons diu el Ministeri,
la necessitat de disposar d'un espai modern i segur per a l'emmagatzematge de material explosiu i munició. El projecte també contempla la construcció d'un vial d'accés per a vehicles pesacs, una esplanada de càrrega i una porta de seguretat adicional per al trànsit a peu. En conjunt, la instal·lació estarà preparada per actuar de forma autònoma i segura en qualsevol circumstància. La militarització de l'aeroport de Sant Joan posa en perill...
un aeroport civil on hi passen cada any més de 20 milions de passatgers. Aquesta és la notícia que ara obri Diari de Balears. L'exèrcit espanyol pretén construir un gran magatzem de bombes i missils a l'aeroport de Palma. Més informacions a Diari de Balears. Concentració antiracista Palma
en rebuig als atacs constants contra la població migrant racialitzada. Neix la Confederació de Sindicats de Llogateres amb l'objectiu d'estendre la desobediència contra el rendisme. Demanen que els tres aeroports de les Iller Balears passin a tenir el nom en català. Desactivats tots els avisos per pluges i tempestes a les Iller Balears i rebuda avui a les catalanes
13 hores a l'aeroport de Palma de les tres mallorquines que han format part de la flotilla i que van estar detingudes a Israel, una d'elles fins ahir mateix. Tot això a Diari de Balears. Vila Web mos anuncia que jamás comença a llibrar hostatges per complir l'acord de pau i...
té un minut a minut posat sobre l'impacte de la Dana als països catalans. Reoberta la circulació a l'AP7 mentre les Terres de l'Ebre en mantenen en alerta meteorològica és la darrera actualització. Tot això, Vila Web, és el moment ja d'encarar la nostra conversa de cada dilluns.
Llorenç Cap allà Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània
Bon dia i bona vida és el moment de connectar-nos amb en Llorenç. Cap allà, Llorenç, molt bon dia. Molt bon dia, com estem? Molt bé, encantats de saludar-te, Llorenç, un dilluns més. I com que a dilluns miram...
parella de dies enrere fins a dijous de la setmana passada que és quan es dijous tu publiques els teus articles a l'última hora aquest passat 9 d'octubre en publicaves un titulat Mont Mont Quim Mont bé un titol amb un punt musical això és una mica teotrat la veritat però d'una mea sort indica un punt un punt de senzillis
i una voluntat de lluita i comences assenyalant una bipolaritat de la nostra societat que crida molt l'atenció i que és molt curiosa i que és aquest contrast entre la gent que se manifesta a curt i també d'altres bandes en solidaritat en Palestina i contra la violència i les guerres i aquesta altra Mallorca
que amb una paròdia de Bienvenido Mr. Marshall posa cartells i banderes estadounidenses de benvinguda a les marines d'aquestes portaavions més gros del món, no? Sí, sí, que evidentment és un arma de guerra que, si és tan necessari, s'hagués emprat en contra de Palestina, veritat,
El que crida molt atenció de què he fet és que aquestes dues mallorques, que són evident i són al carrer i són electoralment, tant com vulguis, ben definides i ben separades, és veritat, però amb aquesta qüestió no s'enfrontaren. És a dir, se respectaren l'espai, la qual cosa per mi suposa...
perdó, per un exercici d'hipocracia política, veritat. És a dir, alçant les banderes, per alhora...
Tenim l'enemic que volen combattre, el tenim a casa i l'estem preparant-se per a ella perquè la pagarà ben cara. Bé, és un poquet la història d'aquesta mallorca pot definida que tenim. Bé, que està entre ser idealisme que és i sa voluntat d'acumular d'acumular del bes. Allò que veiem...
que tenen sobretot les televisions o veieu que dies passats, és que Magaluf ha fet una mala temporada i ara fa molts diners amb pell i cervesa i tot això. Ho comprenc humanament, ara és fet, però no pot suposar mai un parèntesi en s'ha...
amb l'actitud de Mallorca enfronta la guerra. És a dir, està com posar un parànteses i dir ara servirem els americans i després continuarem com ja vam fer reclamant una polèstia lliure. Bé, són aspectes de sa vida, de veritat. A mi fins i tot em vaig veure un parell per aquí de...
per equipa al centre de Palma de Marines, passejant i tal. Me'n recorda quan jo era petit que bé, aleshores sí que era com un Mr. Marshall, no? Perquè la diferència econòmica era bestial, eren una gent que deixaven propines,
Mostraven monedes.
Sí, sí, sí.
a recollir aquelles monades que m'ho donaven els americans. Sí, sí. Clar, la qüestió econòmica ha canviat molt, però no han canviat la postura, diríem, ideològica d'ells i de nosaltres. Els nens saben que això és una colònia, una colònia dels Estats Units, del que vulguis, i que, per tant, és terra cega.
D'altra banda, ara que t'anava a dir d'això de... Ah, sí, i fins i tot els nostres pensadors, la gent que se mou aquí, se'n va donar compte i va intentar, d'una manera als altres, establir ponts. Ens va fer molta gràcia un informatiu d'IB3 que va entrevistar un parell de vegades
és una inmarina, de veritat, que s'interessava pel gòtic mallorquí. I ho posaven un parell de vegades. Un marina que havia desembarcat i deia, sí, he vengut per veure el gòtic. No coneixia Mallorca, però coneixia Cartagena. Bé, era una cosa tan falsa. Anava a dir, no descartis que fos una toa.
Era totalment fora... A diferència de l'exèrcit espanyol, l'exèrcit americà i l'exèrcit irradià, per exemple, com a relacions públiques, contracten actors, actors que després... Clar, el de saber que aquell mariner, això del que venia a veure és gòtic, era perquè el man mos una mica de consciència, que no ajudinàvem a estar per ell.
israelià que mostra aquestes dones valentes i tal, això són vídeos preparats de propaganda protagonitzat per atrius, no per segur. Natural. I venia a veure el gòtic i coneixia aquesta gent, no? Sí, sí. En fi, és... Bé.
en condicions de vida Llorenç, m'agrides atenció també que dius tan absurd és aquesta doble imatge de la Mallorca real que ens dona peu a pensar que la costa de Calvià ja no és terra mallorquina i em fa gràcia perquè jo a vegades he parlat dels territoris ocupats de Calvià Sí, sí, ho són i hi ha altres bandes de Serenal gairebé podríem dir
el mateix, tota la zona d'aquesta costa. Sí, són terres que sembla com a Eivissa, veritat, Eivissa em preocupa molt, sembla que són terres de les quals nosaltres ja hem dedicat com estem a punt d'edificar
d'un tros de Son Sant Joan que segeix un magatzem de bombes. I això? Una bestiosa increïble. M'apareix al·lucinant que pretenguin posar un magatzem de missils i de bombes en el lloc, en el punt de Mallorca on s'hi concentra més gent. És una bojeria. És una barbaritat. Bé...
Sembla que renunciem a trossets de mica en mica i acabarem renunciant-nos a les caminoles. És una cosa que no sé quant replantejarem s'idea de recuperar l'esperit crític i d'intentar dir que nosaltres aquí tenim
Vot i veu, no ho sé, veu sí que en tenim i ens han d'escoltar. Això és el gèstit, ja et dic, no cal ja ni discutir-lo, és una bestiesa, però també el que està passant a Calvià, el que està passant a Serenal, aquests indrets, quan de restaurant, de cafè, segurà que te podran atendre en català. Quan dic...
I hem anat cedint tota aquesta propietat històrica i col·lectiva, l'hem anat cedint sense plantejar un canvi de res i acceptància de normes de la indústria turística, que bé, que allarga el necessari, és important, però que en aquest moment està generant pobresa.
I tant. Un article molt dens, aquest molt bon quin món, on també hi fas passar el president Carlos Mazón, president dels Valencians, dius l'amigàs del torero que dubtava de nomenar el seu nou cavall Duce o Caudillo. Se m'havia oblidat. Sempre me recordes detalls...
que són detalls, que són anècdotes, però que són ben reveladors. La primera setmana passada, que parlàrem de l'elit de sodi, que els llibres han d'intervenir. Bé, per exemple, quan m'azones a mit d'un senyor, que el seu cavall no pot du-se o caolí o veritat,
ja no cal que ningú ens digui qui és aquest senyor. És a dir, que és tan absolutament desprestigiat que tot allò que pugui venir després, com la persecució de la llengua, la negació del país, o fins i tot la dana, és comprensible, és comprensible.
Efectivament, Llorenç. Bé, l'important d'en Mazón, l'important d'aquesta setmana, diguem, és que ha tornat a la pitjor versió del blabarisme més ridiculista i sempre per tapar altres mancances, evidentment, sempre s'espantar i català, i en aquest cas ha vetat els autors no valencians
de la literatura en els estudis, no? Com en Llull, en Rodoreda, en Villalonga, que tu assenyales, no? Sí, és el que vol que m'afegim, Joan Alcobé, en Pemri i en Pac, és el que volgui. Clar, aquí hi ha un... un palet de lectures, és a dir, d'una banda, el blabrisme és sempre amb pressió, però també ho vinc de voler qui és que ha donat aquestes armes al blabrisme. Si fa anys, quan hi veus transició...
no haguéssim acceptat la divisió lingüística, el valencià com a llengua, si no haguéssim acceptat el bilingüisme, si no haguéssim acceptat les separacions entre les terres que avancen altres, i en aquest sentit potser no tant Mallorca o el País Valencià, que són en un sentit de païs,
està menys desenvolupat, però sí que és responsabilitat de la mateixa Catalunya, del mateix pujolisme que va fer l'autonomisme. És a dir, en aquests moments, per exemple, Villalonga, Villalonga és molt respectat dins Catalunya, dins les àrees literàries, és veritat, però l'any Villalonga que es va fer l'any passat o fa dos anys, a Catalunya no se va fer.
És a dir, són coses incomprensibles que acceptem aquestes divisions. Nosaltres, acceptant les divisions, dient que això no té cap importància, i després ve un mazón o qualsevol persona d'aquestes, és veritat, i et fa efectiu allò que nosaltres, d'una manera sense dir-ho, hem anat acceptant. Si parlem d'escriptors valencians,
En Joan Fuster, actualment, dintre de Catalunya és un desconegut, i en Joan Fuster és un home que va unir els països catalans i que, a part que era un procista extraordinari, parlant de la prosa d'en Pla, parlant de tant de periodistes, i de la prosa d'en Joan Fuster, i de la seva fina ironia, i de la seva contundència i la seva idees,
L'hem oblidat totalment, i l'Atlònia Joan Fuster és un desconegut per les generacions joves. Aleshores, si nosaltres hem deixat de banda allò que podria ser unitat política, unitat intel·lectual, literària, unitat lingüística, que després vingui un mazón, evidentment que l'hem de combatre, però també ens hem de opinar un poquet de nosaltres,
i hem de dir, bé, qui és que ha creat el nostre? Una part l'haurà creat, el sistema, el borbonisme, la transició i tot el que vulguis, però no ens hem de mirar el meu llibre, l'altra part l'hem creat nosaltres.
Llorenç bé anem evolucionant a partir del teu article ara mos posam en moda irònic i dius la frase més brillant d'aquest primer terç de segle l'hem d'atribuir a la senyora Ayuso en la línia del millor teatre de l'atsurt el de Beckett, Ionesco, Pinter endevinau quina és?
M'agrada la fruta. Ah, que estàs d'acord. Tu repassa aquests anys. Aquell titular de primera plana que em puc dir, és qui vulguis, de personalitat que està fent país o que està fent estat o el que vulguis dir, hi trobem una frase més brillant que és aquesta senyora i el que passa és que
el que s'enginy, la gran genialitat, veritat, i aquí ens equivocan totalment. És a dir, per a mi un geni era fabra amb ois, si tant vols, però no era com és actualment l'amint, com és morante, etcètera, etcètera, com són les flores, que també els anomenen. Les flores, ja no hi havia flores, que era genial,
que hi ha en Pemà, en veritat, sinó que els nens, tots els que duen els seus anys, són genis. En la Minyamal, per exemple, aquest lot, els tinguin genis cada dia, i és un lot que tot el que està fent, al marge de jugar a futbol molt bé, són bestieses que surten d'ecologir amb un punter, en veritat, a vegades que s'ha d'emplear, s'ha d'emprar.
pensant que la Millamal va llogar persones de poca estatura i veritat per una festa del seu aniversari, no sé de què era, i coses d'aquestes. Pensant que Morante ahir se va retirar i va brindar un bo a Ayuso i l'altre a Abascal. Bé, quan parlen de genis,
han de saber un poquet a liquidar en geni, perquè en geni n'hi ha, afortunadament, però els amagam, els amagam d'en sota terra, això és evident.
Sí, sí, sí. I després, clar, mos trobam l'inevitable Juanma Moreno, que, en fi, per tapar... És que sempre estem allà mateix, és a dir, per tapar les males gestions que fan sempre tenen la carta de Santi Catalanirma.
És a dir, que hi ha 2.000 dones posades en perill de mort per una mala gestió. Vinga, un poquet d'anticatalanisme i ja ho tenim arreglat, no? No, un poquet, no. No, no, perdó, perdó. No, un poquet, no. I això passa a Ossia, a Extremadura, a Castella, i ens hauria de fer...
agafar una actitud més combatida potser és que jo em sembla que sempre he estat de mal amunt en aquest sentit és que cap a on anem aquestes actituds que pot tenir Juanma Moreno o que pot tenir un Mazón és que tenia un abril maratorell el 77 o que tenia el president d'Andalusia Socialista que hi va estar 10 anys no me'n recorde el seu nom en veritat no en sortim ni en sortirem
O sigui, ens sortirem a dir que deixem d'existir. Deixem de donar creu i deixem de ser-hi d'una manera o d'una altra, en veritat. Però si no, escolta, si hi ha algú ambassada al 77, la mateixa algú ambassada, el que passa, que ara té mosques, en veritat, o moscars, la tenim ara. No hem canviat absolutament res, res amb absolut. Aleshores, què feim? Què feim?
Déu-n'hi-do en ses reflexions Arribam a els altres catalans bestsellers dels anys 70 que dius encertadament en realitat per edicions 62 d'en Paco Candel d'aquests catalans tallats de mala lluna te demanes? Sí, és que en Juanma Moreno és català
En Juan Moreno, el seu pare anava a Catalunya, ell va néixer a Barcelona. Això ara no ho recordava, en tot cas. Digues? Dic que no ho recordava aquesta cosa. Sí, sí, clar. I afortunadament, com tant d'altres que han anat a cercar una mica de progrés fa la seva terra, perquè d'aquell moment no ho tenen, afortunadament ho trobàvem a Barcelona. Aleshores...
Jo els he dit 3 de mal i una, perquè allò que primer fas no és fer una actitud servil cap a una terra determinada, però sí tenir un cert condivenci, un cert agraïment, o un agraïment a la sort de la trobada i que t'ha permès sortir d'una situació més difícil. Aquesta gent no...
no ho fa i realment els preocupants de Candel va partir de tot el món, de tota l'oferta, diríem, cultural i convivència que li oferia el PSUC, el que havia deia el PSUC, de veritat, de la integració tiratida, de respecte de cultures, etcètera, i que les generacions serien integrants.
Evidentment, hi para un moment dolç quan existia aquesta possibilitat i aquesta creença absoluta. Bé, aquesta creença s'ha fet mica, és a dir, hi ha una part, evidentment, dels altres catalans, que són catalans sense oblidar les seves rails, evidentment que no els han d'oblidar. Ara n'hi ha una altra banda, que ja el que volen és que Catalunya...
sigui allò que ells entenen per cultura, allò que entenen per llengua, allò que Espanya s'entén com a unitat absoluta lingüística i cultural de veritat. I aleshores, aquests són catalans de mala lluna. És a dir, Candel no va arribar a conèixer-los, però hi són.
Justament, Llorenç, l'altre dia presentàvem un nou llibre que han publicat d'articles, algun d'ells inèdits d'en Manuel de Pedrolo, un dels quals qüestiona una mica aquest concepte dels altres catalans, perquè ell ve dir que és una manera de...
de crear una alteritat per dir-ho d'alguna manera és a dir que ja està, tots són catalans i punt seria un poc la alternativa els altres catalans s'ha agafat el títol per donar els xarnegos que ells molt no consideren els foresters consideren altres i per tant ells tria els altres catalans però crec que t'he dit abans
Candel preteix de les teories del PSUC, que en un moment determinat van ser molt vàlides, perquè als anys 60, etc., bé, la manera pot ser d'evitar enfrontaments o d'evitar una nova derrota que ve a saber quines conseqüències hagués tingut
per el catalanisme, per la gent catalana, en veritat, se van entreure aquesta connivencia entre el que eren els altres catalans i els catalans. Evidentment, ara és una cosa absolutament superada. És una cosa de la nostra història escrita, els altres catalans, que ho necessitem per arribar a la conclusió que m'has dit tu ara, que és evident, és a dir, no podem parlar d'altres catalans, hem de parlar de catalans.
i catalans que no el volen ser, això és tot. Ja, ja, tristament. Bé, no sé, per acabar també, segurament aquesta reflexió final, no?, d'aquesta Mallorca dual, d'aquesta Mallorca en què hi pot haver això, gent que...
que d'alguna manera demana justícia a Gaza, que segurament també gent que en algun moment s'hauran, alguns, jo crec que molts ja ho han fet, però alguns altres s'hauran de plantejar si estem en contra del que passa a Gaza i si estem en contra dels imperialirmes, no ho poden fer d'imperialistes aquí a Mallorca. M'ho han de passar a l'escostat de Santa Imperialirma i de la lluita
per la s'autodeterminació, no? Al marge de la tragèdia que s'ha posat la fortilla, veritat, que afortunadament ha acabat bé i benvingudes siguin aquestes miloquines que avui arribaran avui a mitjà, arribaran a Palma, veritat. Al marge d'això, si les postures contra l'imperialisme de Gaza i del Sàhara i dels païs que vulguis no s'entenen
com una part també de la defensa de les esteres catalanes no deixen de ser actituds folklòriques. Qui defensa la llibertat de Palestina ha defensat la llibertat dels països catalans. Qui defensa el Sàhara la seva llibertat.
ha de defensar la llibertat després que tant. Si no ho fa, simplement allò que fa és pur folcolisme progressista, res més. Han de ser clars i retons amb això. I una darrera mirada en el bal de Calvià, un personatge curiós també, eh? Sí.
Llorenç, jo diria que es balda, no ho sé, no el conec tant, però respon a un perfil de persona més aviat poc polititzada i amb una mirada, diguem-ne per ser suaus, d'interès damunt la política, no?
Sí, estic amb tu, és a dir, tens imatge d'un funcionari polític, d'un funcionari d'hostaleria, això volia dir, perdona. Aquest senyor que ve al món de l'hostaleria, bé, entrem que ho veia com una font de productiva.
I aquí s'ha acabat la història. Com que el molesten i s'envolucen o critiquen o coses d'això, de tant en tant treu el rei en jaume o treu dues pagesetes i els posa per allà enmig com tu poses un pot de sal d'espamboli. Però la cosa queda aquí i aquest senyor és això. Ens passa també ja un poquet en tots els partits polítics. Allò de triar les cicles i no triar les persones ens dura aquesta situació en què dius
i aquest que fa aquí. L'altre dia, també per IBCs, vull l'anomenar un període de vegades, damunt el debat d'escomunitat, Marga Provenç discutia en ser presentant de vots, de canyada, de veritat, i clar, en un moment de...
de sa discussió, li va dir, però és que, n'amarga prevenç a la Canyades, però és que vostè fa dos o tres anys no la coneixia, ja no sabia qui era vostè. Té tota la raó del món. És a dir, qui mos trobem? Que una persona amb aquest camp de Canyades, com en trobrien 100.000 dins el Parlament, no n'hi ha tants, però ja m'enteneu, passa de ser una...
una respectable venedora de pisos, que és allò que era, i de solars, a tenir gairebé la clau de la governabilitat de les llibres balears, en tots els aspectes. Això, escolta tu, aquí darrere no hi ha ni tan sols ideologia d'estremadeta. Aquí hi ha, mira, una persona que ha aterrat no sap on ha aterrat i pega d'estrelades. Això...
no ho sé, també preocupa. Preocupa en tantes coses, Monquimón. Sí, Monquimón. Llorenç, cap allà, un plaer sempre conversar amb tu. Dijous 9 d'octubre se publicava aquest Monquimón a l'última hora, però ho recuperar evidentment a través de l'edició digital del diari. I nosaltres agraïm moltíssim a en Llorenç, cap allà,
aquesta participació cada dilluns aquí en el Bon Dia i Bona Vida. Jo, d'altres, suposo que és que m'ho aguanteu, francament. Moltes gràcies. Gràcies, bon dia, és un plaer, un tant i plaer. Adéu. Com una bufetada, perquè se seran descomptades, l'havia pres, quan tot atrevolava de temps, s'aguantava de sol.
No sé si t'he dit
no haguessis partit mai. Just ara que començava a creure que no vagues a existir mai. Ara i aquí vull agrair sa vida tot el que tens. Ara i aquí com un regal que tantes vegades he demanat i he confiat.
Havia de ser així, però si això ja ho sabíem ja m'és igual. Ara i aquí, no tinguis por, cuidaré de tu, cuida tu de mi, no tinguis por.
Avui, records que he vist cada cinc minuts. Vull saber què has estat a tu aquests vint anys. T'he llorat un munt d'estiu del 98. No sé si t'he dit que fas els mateixos. Està com tornar a casa. Doncs si no haguessis partit mai, just ara.
Gràcies.
10 i 32 minuts d'aquest dilluns 13 d'octubre de 2025. Som a Ona, Mediterrània. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'aquesta casa. I en aquestes hores mos connectam amb xocolat amb Anita Sancho. Anita, molt bon dia!
Molt bon dia, Tomeu. Sempre tancar martilluns amb novetats, amb idees, amb coses que mos proporcioneu des de xocolat. Anita, què està sonant ara? Perquè mos has enviat una novetat, m'apareix. Estem escoltant en primícia el single que estrenarà en 111 aquest divendres. Uh, i d'un privilegi.
Sí, sí, tot un privilegi poder compartir amb altres. S'esperen aquest divendres, i que encara no havia sonat, a plataformes digitals. És el nou cingue l'avançament, que al novembre vendrà un segon tema, i després ja tot sepè, que ens preparen 111. Després en parlarem, però ara escoltam una altra...
no sé, una altra novetat, una altra iniciativa fantàstica que heu posat en marxa. Molt bé. Bon dia, guerridats i guerridates. Començarem amb una rondàia mítica per jo, com et sejaia xalot i sejaia villalot. Valtre sabeu que és un vigalot? Un villalot és un tros de fusta forta i rectangular que les sabateres empleaven per tupir la sola de les sabates.
la jaia Xaloc i la jaia Bigalot. I heu de creur-hi pensar que el rei s'ha cansat de safadrí.
I va fer fer unes dites que li acusassen totes ses lotes més fines que n'hagressen fet 13 i no n'hagressen d'obligat ses 21 i prendria sa més fina de totes. Al cap i a la fi, se ja es xaloc si presenta i li diu... Senyor Rei, tenc una fadrineta, sa cosa més fina i purificada del món. Ai, de bo...
On és ella? Senyor rei, a dins la meva cambra. Idò, què surta? És que no vol sortir. Sap que ho has d'empagueïdora. I ella va que és tan fina, que sa cosa més monica basta per ofendrar-la. Però com he de sabre jo si és tan fina com vos deis?
Sabeu què farem? Per una ratxillera de sa porta treurà dos dits i vostre real majestat els hi podrà veure. Se'n van a sa porta de sa cambra i Naby Galot treu per una ratxillera els dos dits que sempre xuclava, única part del seu cos que fos blanca i fina. El rei se mirà bé aquells dos dits i s'exclama. Anita, què és aquesta meravella?
Estem escoltant una gravació de la gravació original de les rondalles mallorquines, que va editar producions blau fa just 40 anys, amb la companyia Sant Opera Alfaro, estàvem sentint ara mateix Maruja Alfaro, amb una interpretació brillant, bé, amb totes les seves, i amb en Joan Melis com a narrador, en aquest cas, amb aquesta rondalla,
que se va editar en casset, en 24 cassets col·leccionables fa 40 anys, amb producció també d'en Joan Bibiloni, amb músiques de música nostra... Bé, tot un trassó que teníem amagat perquè només estava disponible en casset i estava amagat aquest trassó. I ara fa poc, arrel que des de Blau volíem implementar el model de podcast,
estàvem preparant una plataforma, l'hem estrenada amb les rondalles mallorquines adaptant-les a podcast. Una meravella. Sí, sí, sí. M'ho has preparat diversos tarts per en fer calcun. Sí. Res, escoltam breument, mos ho comentes i després ja anirem a la novetat musical aquesta des de qual començàvem. Fantàstic.
Sejaia Xaloc i Sejaia Bigalot Això eren dues fadrines de Ardes que havien noms Sejaia Xaloc i Sejaia Bigalot. Casera sempre n'havien tenguda per vendre. El que mai havien tengut era estat un home que en cap d'elles hagués volgut posar es coll de balla jo del sant matrimoni. És que eren tan lleig que ningú li havia bastat cor.
La jaia Xaloc i la jaia Bigalot. Aquesta és la primera rondalla del primer casset que recuperam en aquest podcast. Amb la novetat, clar, no podíem agafar aquest material i treurem-lo a plataformes digitals i ja està, no? És un material que té 40 anys sobre...
una ronda, i és que ja tenen un cremuit d'anys, que són les desrecuides emocionals que bé, que sota el pseudònim de Jordi Arracó. Per tant, era molt necessari contextualitzar-les. De fet, en els cassets, en Joan Mas, hi ha d'una banda els crèdits, el repartiment i d'una altra una selecció de vocabulari que va fer en Joan Mas per definir algunes paraules que ja en aquell moment ja estaven en desbòs.
Per tant, aquí van dir, no podem mullar això, i ja està, i l'escoltes. No podem fer. Doncs aquí entren les pitjorines.
Con les escoltarem ara... Bueno, en qualcomment s'hi portàvem. Escoltam... Molt bé.
Mem, el primer que vull aclarir és, què són els lletzons? Jo no havia sentit mai aquesta paraula. Jo tampoc la sabia. Sabeu que els lletzons són les plantes que surten pel voltant dels camins, que serveixen com a aliment d'esbestiar. Els lletzons d'escampanar.
Diuen que per serracó ho compten d'escampanar d'endrats i que els sollerics ho compten d'escampanar de fornaluts. Són aquestes tírries que sempre hi ha hagut i hi haurà entrepables veïnats, però que ben sovint no passen de galindaines.
I ja hem sentit l'introducció de pitjorines, no?
És entreteniment i és també una manera d'aprendre la nostra llengua, paraules, algunes d'elles en desús, algunes d'elles, diguem-ne, poc usades.
Exacte, aquí elles ens presenten, com heu vist, d'una banda el repartiment, fer rondalles, i d'altres van comentant aquestes paraules, i de fet, de vegades diuen, ah, doncs jo aquesta expressió en el nostre poble ho deim d'una altra manera, perquè clar, pitjorines cadascuna és d'una banda de Mallorca. Sí, sí. En aquest cas ara sentíem en la Sílvia Ratxac, en la Masejara i en Abel Miquel, que són saps responsables de guionitzar o de conduir,
el primer episodi. De fet, llavors puc avançar que en alguns episodis tenim fins i tot presses falses amb elles, que va ser molt divertit gravar-ho. Se van repartir els episodis entre tres, entre dues, pitjorines, o membres de pitjorines, i clar, hi ha vegades que es pren divertit, per exemple, més endavant...
quan sentim el festejador, és molt divertit el que comenten, també. És un més a més. A part de les rondalles, que, com m'heu pogut comprovar, no se senten malament. Tenen aquest so un poc vintage, però no és aquest so de cinta de casset. Aquí hi ha hagut una feina molt bona de Mateu Picornei, que les ha remasteritzat des de les cintes originals, des dels màsters,
potser ha fet un poc en nat perquè soni bé Escoltam un altre tast Vinga Les llençons d'escampanar
Diuen que per serracó ho compten d'escampanar d'endrats i que els sollerics ho compten d'escampanar de fornaluts. Són aquestes tírries que sempre hi ha hagut i hi haurà entrepables veïnats, però que ben sovint no passen de galindaines.
Posa'm idò que una vegada, damuntes campanar de l'església d'un poble de muntanya i dins una encletxa entre dos mitjans, hi va sortir una mas de lletzons que s'ha va anar fent gros i gros. Bé, m'han fet una idea de la meravella que heu estat recopilant, recuperant i remasteritzant.
Exacte. Si voleu seguir escoltant aquesta meravellia de contar-li com dius, ja està disponible tant a la nostra web blaupodcast.com, que ja se pot sentir l'episodi 1 i el pròleg, també. El pròleg us convida a escoltar-lo perquè li dona... Són tres minutets per donar que les pitjorines ens expliquen un poquet el context de tot això, el projecte, no? Sobretot perquè no vam viure fa 40 anys aquestes cintes en primera persona, no? I després, el primer episodi...
i allà ho teniu disponible de manera gratuïta només play i punt i d'altra banda teniu també succès a plataformes principals d'escolta de podcast perquè tingueu subscripció en aquestes plataformes també hi és també afegiré només que cada 15 dies sortirà un nou episodi fins a completar a 6 idò, escoltam, dos tastos més primer aquest es queda en boa i es moix d'empejudir
Les intèrprets són Maru Jalfaro com a narradora, Esperança Font com a moix, Joan Maria Melis com a lladre 1, Manel Tubert com a lladre 2, Antoni Zanoguera com a lladre, Fernando Zanoguera com a gall, Susanna Maria Zanoguera com a xot i Joan Bonet com a ca.
Escà d'emboa i es moix d'empejolí. Un dia, a hora baixat, escà d'emboa sortia a fer quatre passes. Passa per de vos a cera d'empejolí i veu a es moix i li diu... Si anam a estirar-me'ns les llames, qual que pot.
No ho haguessis dit? Piquen de talons i de d'allà. I que tanmateix toqueren pal? No ho sé, no ho sé com ho faran bé. I encara no ho va haver dit, com Zas, mou un conic i ja li ha pitjat darrere. Anita, i ara n'escoltarà més darrere que mos assenyalaves també?
Podem igual anar directament al final, si no a les rondelles divertides. Sí, sí. És aquesta, no? Es gall, ben de matí, ja va acabar de ser sóc. Crides mos, es calla això, i ve de panxa i millor de bossa, se'n tornaren cadascú que seua.
I jo me'n vaig venir amb un ratolonet de formatge i els moixos pel camí. M'hi arribaren i no me'n deixaren bocet. Jo me'n vaig venir amb un bocet, amb un bocet de formatge i els moixos pel camí.
Una passada, eh? He de dir que, bueno, divendres vaig poder estar amb la Susana,
que forma part del repartiment que es fan a Zanoguera, fia de la Maruja Alfaro, i també vaig poder estar en Esperança Font, i bé, me van trasllidar que realment, tal com jo ho podem més o menys endevinar, quan ho escoltam, s'ho vam passar molt, molt bé gravant això. A la vegada que era tot un repte, no? Perquè, clar,
Diuen que de vegades arribaven, els donaven el guió i vinga, vull que m'ho pateu fer aquí de moix, aquí de tal, vinga, anem a fer. I a vegades que se nota que se tapen els nets per canviar-se de bo. Bé, és molt, molt, molt divertit.
Anita, després d'aquesta meravella que enviam de registre mos presentes aquest nou projecte musical jo com a mínim el desconeixia completament amb el qual hem començat el programa d'avui que se diu 111 sí, 111 què és això? què és això?
111, un pelet que lidera en Pere Durant, coneixent per mel i sucre, entre altres cosetes, en Joan Planes, en Bernat Nadal, en Bernal Molet i en José Luis Villegas, que bé, s'hi van juntar per fer un pelet més de pop, amb lletres també un poc de consciència social o de repensar, no?, aquestes coses, de fer l'any passat...
va a treure més en digital un EP que se deia Problemes d'Occident i ja només el títol ja ho diu, no? És un poquet una reflexió d'aquells problemes que tenim aquí, doncs de vegades que, ojalà, fos vines de tothom, no? Sí, sí, molt pertinent segurament per a l'època que vivim. N'escoltam un tast, si t'apareix bé. Molt bé.
Ara no ho sento. I no t'oblides de penjar-ho a Instagram.
Són problemes d'Oxident i aquí passant fan perquè volem. Són problemes d'Oxident. Ara no ens privem de res. Fas fotos que mai miraràs. Mira els vídeos que no recordes que has mirat. La vida i el temps se te'n va.
Tot t'ha ràpid, reses profund, usam per després tirar. No ets capaç de saber des de quan estàs enganxat. Closes cap, has d'estar assabentat. Un clic et dirà que és lo important. Compta-li a tothom on has anat. Posa-hi un filtre, fes el teu ego més gran.
Són problemes d'Oxident, i aquí passant fan perquè volem. Són problemes d'Oxident, però no ens privem de res. Són problemes d'Oxident, ho tenim tot i no tenim res. Són problemes d'Oxident, siguis com siguis, ets una peça fort.
Problemes d'Occident, te sona beníssim Anita. Sí, i aquest era l'any passat, vull dir, de la plena l'any passat, ja van gravar també a Casar el Ruido.
miren que sigui això un poc modern, però de vegades els nota madurs, vull dir, no en recorde algun, no? Deuen continuar a fer música. Per tant, tenen aquestes influències que se noten bastant, però, clar, i tenen també aquesta maduresa per treure les lletres, de vegades més directes, més metafòlics o més sarcàstics. I aquest divendres, com deia abans,
Aquest divendres farem la presentació d'aquest nou projecte. Sí, sí. Escoltàvem estiu del 98, els primers singles que treuen d'aquest nou projecte d'en Guany. I si t'apareix bé, per acabar, perquè hem d'acabar ja, podem escoltar Por, que també és un tema d'aquest grup, no?
Sí, aquest també era l'any passat, però perquè veieu un poc el registre que tenen. Molt bé. I mos dius que divendres llancen aquest nou single, eh?
Estiu del 98, que era amb els que obríem el programa, ja el tindreu disponible de plataformes i d'aquí a poc comentarem les següents cançons que aniran traient. Fantàstic. I n'estarem ben pendents d'aquest nou projecte. Anita, com sempre, moltíssimes gràcies. Vendrem a Xocolat a fer una volteta, a gaudir de mirar discos en vinil, en CD, també llibres, en fi, tot allò que mos oferiu. Moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies, Tomeu, que te'n passeu. Molt bon dia a tots. Igualment, salut.
S'ensenya que el que importa és la cartera, que si aquesta no és ben plena, la ràbia se'l menja tot. Que no miris cap enrere, no sentis mala persona, però vam anir les joies de la primera.
111 és aquest nou projecte musical que mos presentava Nanita Sancho des de Xocolat i que aquest divendres es trenen a estiu del 98. Nosaltres hem arribat fins aquí, el Bon dia i bona vida, un programa que vos acompanya des de les 8 de matí fins a les 11. Just abans, de 7 a 8, cada dia vos redifonem el programa...
El Crepus Can Senestals, un programa que heu pogut escoltar en versió estrena a les 9 de vespre de l'any anterior. I durant tot el dia programació interessantíssima, cada vegada més programes aquí a la Mediterrània.
i també, el que sempre porta, i si voleu estar informats, si voleu estar informades, anau pegant una vegada tant tant tant a Diari de Balears, perquè constantment va actualitzant les notícies. Bon dia a la nostra audiència, bona setmana, demà més i millor, esperem.
que sento un indigent. Quan no em quedi, quasi res. Dormiré dins un caixer. I ara què faré? Si la banca és digital, m'hauré d'inventar una app. Que me digui que sóc més, quan més coses poses, m'hauré d'inventar una app.
Portes la cartera, que si aquesta no és ben plana, la ràbia s'ho menja tot. Que no miris cap enrere, no et sentis mala persona, però veuen-ho les joies de la primera comunió.
Reneixem de totes les ferides, escrites a l'espels mestisses. Reneixem de la perseverança, de lluitar amb la vella esperança. Finge l'aigua, la terra i el foc. Reneixem amb tu.
Reneixem del cel cobert dels trenes, la lluna gris entre les branques, el vent que s'emporta a les ports, la crida salvatge, la remor del bosc. Reneixem dels nostres orígens les paraules que mantenen vives, els versos que expliquen la història d'un antic llegat.
Renaixem de les guerres que es lliuren a les valls fosques de les nostres vides. Renaixem de totes les derrotes. Si hem caigut ens alçarem mil voltes. Fins a l'aigua, la terra i el foc. Renaixem amb tu. I amb tu vencerem.
Fins demà!
Les dematins, la matèria s'ordena, a base de cafès i cafès. Les carrers se posen en marxa, plans d'intencions i plans més. La llum encara amb poc sol, la gent encara de son, diambulen per les voreres, amb clares direccions.
Moments esdevenen cada dos per tres.
Un políglot se mossega ses llengos, perquè tanmateix ja ha après que els moments esdevenen cada dos per tres, cada dos per tres.