Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània. W-E-L-O-V-E
Comença Bon dia i bona vida, el matinal d'Ona Mediterrània, conduït per Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.
Fes de cara al vent, corrobare que, horre la coada, visita, e genza son, be' ardu sona, horre la coada, visita, e genza son, be' ardu sona, horre la coada, visita, e genza son, be' ardu sona, horre la coada, visita, e genza son, be' ardu sona, horre la coada, visita, e genza son, be' ardu sona, horre la coada, visita, e genza son, be' ardu sona, horre la coada, visita, e genza son, be' ardu sona, horre la coada, visita, e genza son, be' ardu sona, horre la coada, visita, e genza son, be' ardu sona, horre la coada, visita, e genza son, be' ardu sona, horre
El Bon Dia i Bona Vida és un programa produït per a l'associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins, una associació que fa possible cinc mitjans de comunicació com són, a part d'Ona Mediterrània, la plataforma audiovisual Vida, el diari digital devaleas.cat, la publicació en paper l'Estel i la revista cultural
ploma.cat. L'associació és possible i la seva feina és possible gràcies al treball i al compromís de tots els socis i sòcies d'aquesta casa i també gràcies, evidentment, a totes les persones que de manera voluntària fan feina i ajuden
en aquest projecte que és Ona Mediterrània, un projecte que manté viu el convit a tothom per col·laborar-hi i participar-hi.
No sé què parlen, si van no sé quantes passes darrere jo, m'he passat totes lloc sense sabó. Amagat en els fons amb el meu tassó fins als darrers globs i molts trobant de cara, jugar a problem bró. No sé com, però control la situació, fins i tot ens surt millor. Polítina, tir de tres i lloc. Sonen alarmes cada vegada que tinc de barres, perquè sabors desmunt de la història que no són bones. Calla, que sou morraia, gran camp barra, les teves repassades,
produccions i galardons me les pas per la polla Tu et vols un premi? Teniu un obsequi Jo vull que matin un faig aquí Cada vegada que soni Que ningú te freni No paguin la rabi Els teus ídols de fan se desfant fàcil si et vull que plogui No és cap misteri Amb informació per enfonsar s'imperi Jo tu també, però només ets imbècil
i no té cap mèrit, sou còpies, enganxa un de s'altre, filosofia, barata, se'ns impacta ni crèdit, ja no xerren policies ni per estalviar sa multa, no faig cara de bon nit ni quan mires jutja, no hi ha suficient vales per tant de fill de puta, per això demà només lluita quan es ve amb bufes, que rufa, tu molt de barri però a poca mani, per què te rufes quan veig sa poli treus pit amb el dèbil despatit, busco una
Fins demà!
Ara hivern te'n vas lluny d'aquest gener i jo t'espero aquí conscient que tornaràs amb el bon temps. I tot i els blaus d'aprendre a deixar anar, sé que on te'n vagis ja estàs bé i quan arribis
que aquest amor desfaci el gel. Quan se t'acabi el cel, sempre en trobaràs un altre. Vola, vola, vola contra el sol, que jo demà estaré millor. La pluja és teva i l'aire és més fred quan sap que marxes. I de cop, quan començava a florir el roser, se va sentir de lluny, tral, laral, laral,
que sempre ho sap tot primer. No va fer volar per fondre massa les teves ales. Cada hivern te'n vas lluny d'aquest gener i jo t'espero aquí conscient que tornaràs en pas bon temps.
I els blaus d'aprendre a deixar anar, sé que on te'n vagis ja estàs bé, i quan t'arribis cantaré. Vola, vola, vola contra el vent, que aquest amor desfaci el gel, quan se't acabi el cel.
És més fred quan sap que marxes.
I a ritme de Gina Està i Maria Gein, laia col·laboració enhorabona. Començant el Bon Dia i Bona Vida d'Una Mediterrània, un programa que vos acompanyarà fins les 11 del dematí, un programa que tindrem tot d'una repàs a l'actualitat a través dels titulars de Diari de Balears i també de Vila Web. Entrevistarem avui, mos connectarem amb Antoni Manassa,
Per repassar l'actualitat, bé ben carregada, entrevistarem a Francesca Jalabert, que prepara un acte, art en nom de dona, en parlarem amb ella. També repassarem l'actualitat, entrevistarem a Lucía Muñoz, connectarem amb en Rafael Borràs per parlar amb ell del seu article a Diari de Balears,
Ens connectarem amb la Marisa Sardó, amb ella farem aquest exercici de literatura comparada que fem cada setmana i avui a les 10 i mitja posarem el nostre focus internacional en marxa per entendre tot el que està passant. Ho farem connectant-nos amb en Joan Manuel López Nadal. Començam, idò, repassant l'actualitat a través de Diari de Balears.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears hi trobem com a primera notícia, Mallorca per la Pau convoca una concentració d'urgència divendres 6 de març a les 18.30 hores. L'entitat Mallorca per la Pau rebutja l'atac dels Estats Units i Israel contra l'Iran i convoca una concentració per demanar respostes i diàleg.
També, en qualque moment podrem escoltar aquest vídeo que reprodueix Diari de Balears. Es fa viral una emotiva glosa de Júlia Colom. Escoltarem aquesta glosa d'aquí una estona. Trump encén la metja amb l'estat espanyol i amenaça amb tallar relacions per a les bases militars.
Els bombers de Palma sufocen un incendi en un habitatge a les Avingudes de Palma que deixa un ferit lleu. També des de Diari de Balears exigeixen al govern espanyol respostes urgents davant del desallotjament de més de 200 persones a l'antiga presó de Palma.
Aquests són els Premis Protecció del Patrimoni 2026, són els premis que atorga ARCA i que el diari de Balears repassa. Els guardanats del 2026 són...
etnogràfic Campos, l'exposició etnogràfica permanente de Miquel Ballester, Antoni Obrador pel compromís amb la preservació, difusió i projecció del patrimoni de Mallorca, Open House Palma, menció especial per la Fundació Coll Verdolet i lliurement dels premis serà el proper dilluns 9 de març
en el restaurant de Port Ixol amb un sopà, com fan aquests darrers anys Arca. També destacam des de Diari de Balears que 3 i 4 publica 3 poemaris inèdits de Vicent Andrés Estellers, Inca commemora el 8 de març amb un ampli ventall d'activitats, el PSI-PSOE acusa el PP de competir amb Vox,
En el discurs contra la migració, l'ocupació femenina arriba al màxim registrat a les Ier Balears i supera la mitjana estatal i acusen el govern de turistitzar la serra i els teatres. Tots aquests arguments informatius els podeu trobar a diaridebalears.cat
M'anem ara a la portada de Vila Web. Allà hi trobem una entrevista a Gabriel Garrou, un politòleg catalano-sírià, expert en el llevant i investigador de la UPF. La titulada és Per a Iran has arriscat que s'allarguin les hostilitats. Més qüestions. Ja sabeu que Vila Web ofereix aquest minut a minut sobre la guerra...
al Levant, allò que altres mitjans diuen Orient Mitjà. Els Estats Units retiren més personal del Levant arran de l'atac iranià al Consolat de Dubai. La guerra al Levant esquince la connexió entre Europa i l'Àsia amb un tancament de l'espai aèri sense precedents. Trump anuncia que tallarà les relacions comercials en l'estat espanyol
i no crec que ho hàgim assimilat perquè el Pentàgon teme que el conflicte amb l'Iran es descontroli és en aquest cas una anàlisi d'en Alex Horton de The Washington Post traduït per VilaWeb
Catalunya Nord, Perpinyà. Eliott absorbeix la vella guàrdia de Pujol per consolidar l'hegemonia Perpinyà i el Tribunal Superior de Justícia Valencià designen els magistrats que decidiran sobre la petició d'investigar
Carlos Mazón. Finalment també des de Vila Web ens ofereixen una entrevista interessant en Albert Sánchez Pinyol. Els catalans són gent d'ordre que volen fer la revolució. Entrevista a l'escriptor que ha escrit després del naufragi una continuació de Moby Dick i a la vegada una faula política sobre el procés a Catalunya, el procés d'autodeterminació.
Bon anar amb el diari de Balears perquè en la seva portada també conté diversos articles d'opinió que vos volem recomanar. Per exemple, és del Miquel Àngel Vidal, un altre centenari de Joan Alcover, és d'en Joan Lledonet, Espanya i Catalunya...
Falla l'ús de la raó. En Rafael Borràs, quan convé, seguim cadenes. És l'article que serà objecte avui d'anàlisi aquí en el matinal d'Ona Mediterrània. Bon dia i bona vida.
Lila Tomàs, és urgent la pau. I Joan Vicenç Lillo, això és el terror. Aquests són ara mateix els principals arguments d'opinió i també abans vos hem explicat els informatius que té el diari de Balears, de Balears.cat.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània Som a Ona Mediterrània, som a la matinal. Bon dia. És el moment d'escoltar la salutació que ens ha enviat Ana Maria Nadal.
La cançó de Cristall, de Manel, és una cançó que parla de creure, de creure en allò que volem, d'invertir en sabies els dies, com si el temps fos el nostre únic tresor real. També parla de mirades, d'aquell instant en què dues persones decideixen coincidir i decideixen quedar-hi. Amor meu sempre hi seré, diu un dels versos de la cançó.
La vida que ens hem perdut simplement no existeix. Quina manera més bonica de reconciliar-se amb el passat, de dir, el que tenim és això i això és suficient. Si avui necessiteu tres minuts per recordar que l'harmonia pot ser senzilla i que estimar també és una decisió conscient, per a vosaltres la bola de cristall.
surt el sol de les ciutats on haguéssim pogut viure. I una llum plena de pau va inundant totes les cuines. Jo faig pinta de tranquil i tu sembles tan tranquil·la.
No crec que siguem la vida que ens estem perdent. Mira, tot ha anat segons el pla, quin exemple d'harmonia.
Això és creure en el que un vol. Invertir en sabies els dies. Si prens nota, crec que en surt un bon llibre d'aforismes. He inscriut-se amb ambus les mans, us he viscut.
Som realment la vida que ens hem perdut. Mira, penderetes, serpendines, apa, nena, quines mitges. I som tots, sí, però fixa't bé, com et miro, com em mides.
Assumimo els dignes bons, gairebé som invencibles. I ens crido que això és lamentable teatre mateix. I no la vida que se'ns escapa a cada moment.
Miren com els nervis no han pogut. Les paraules que buscàvem les diem i no fan por. Les diem amb la veu alta. Amor meu, sempre hi seré. Amor meu.
Ja sé que anem i he perdut l'interès. Cada vida que ens han perdut simplement no existeix.
La tria musical que mos fa a Maria Nadal i que sempre és encertadíssima. Amb això hem donat pas ja sa connexió amb en Toni Van Nassa, aquí ja saludam. Toni, molt bon dia. Què tal? Molt bon dia, to meu. Estàs en ruta avui, eh?
Sí, sí, tenc un judici a la nova Manacor i vaig camí de cap allà. Toni, han de parlar, te volem plantejar una sèrie de qüestions també sobre posicionaments teus a les xarxes, etc. Bé, en primer lloc, aquesta dada que els estrangers compren gairebé una de casa de cada tres.
Habitatges a Cervalears, cada vegada hi ha menys producte disponible, diuen, des de les agències immobiliàries. Sí, crec que és una dada més que significativa i que demostra no tan sols el model econòmic, sinó també el model productiu i el model social que tenim aquí a les Illes Balears. Ja fa molts anys que Matías Balears...
escrivia i reiterava una idea que crec que hem de recuperar. I és que la principal indústria de les Illes Balears, tot i que ens haguem volgut fer creure el contrari, no és el turisme, sinó que és la venda de patrimoni immobiliari a Estrangers Rits. Per tant, aquesta indústria, que és una indústria que es fonamentava en la despatrimonialització d'allò que havien acumulat les famílies mallorquines durant generacions i segles,
evidentment ara han canviat d'estadi. I per quin motiu han canviat d'estadi? Perquè ja pràcticament totes les propietats immobiliàries més o mancos significatives ja estan en mans d'estrangers i les compreventes o les operacions immobiliàries que es realitzen sobre elles ja se fan d'estranger a estranger. Ja simplement m'agradaria que la gent es fixés en una cosa
i és en les pròpies agències immobiliàries, que ja un se'n dona compte que la gran majoria d'agències immobiliàries ja no són agències immobiliàries dirigides o regentades per gent d'aquí, per gent mallorquina, o fins i tot, si no són mallorquins, per espanyols, sinó que són agències, de cada vegada més i en sa pràctica totalitat, de capital i de direcció etrangera.
L'altre dia un vicemi meu es van fer qualsevol operació immobiliària i ja te'n dónes compte que l'únic que és d'aquí és el notari i perquè no les queda més remei perquè si no no et farien servir un d'Alemanya o un de Reino Units o un dels Estats Units.
Perquè l'intermediari és estranger, l'immobiliari és estranger, els compradors estrangers, venedors estrangers i els piquepedrers que faran servir per fer la reforma també són de fora.
Ja tenim allò que en els anys 80 és catedràtic, en geografia humana, és professor Pere Salvata, illes dins una illa, referint-se a les illes de foresters quin dia a dins Mallorca, referint-se a Sant Maldeu, a Sant Calderes, a Sant Roca...
etcètera, aquestes illes tancades d'Illas dins una illa, ara ja tenim una altra gran illa dins una illa, que són els estrangers que, en mentalitat colonial, han comprat el nostre mercat immobiliari i que ja representen, com a mínim, el 33% del mateix. Un mercat immobiliari en el qual hiperinflacionat, evidentment, per mallorquís no hi tenim cap possibilitat d'accés. Toni, i a tot això...
ho vincules en part en el discurs, un discurs ben poc institucional, que va fer-se encara president del Parlament, on va parlar de la teoria aquesta de la substitució demogràfica, en fi, un poc...
de les tesis més ultras, a banda de reconeixer directament que està fent feina des de dins del sistema autonòmic per carregar-se'l. Sí, començarem pel darrer que has dit. Vots, obertament, és un cavall de tròsia. Vots és un cavall de tròsia amb el sentit
que diuen obertament, que participen del sistema constitucional espanyol del... ...en tot allò que no els agrada. I, evidentment... Aquest senyor guanya prop de 80.000 euros anuals, estudiant desformament, que provenen de fons autonòmic, però diu que fa feina per destruir l'autonomia perquè no creuen... Aquest és el primer... esquizofrènic i que xoca...
que ja n'està bé, és a dir, que hi hagi partits que no creuen per l'extrema dreta i per l'espanyolisme amb el sistema. Jo no hi crec tampoc amb el sistema constitucional espanyol per l'extrema esquerra i perquè no fon part d'aquesta realitat nacional que li diuen Espanya. Per tant...
ens trobam que hi ha un partit que no hi creu per sentit contrari, perquè és un partit d'extrema dreta i un nacionalista espanyol i creu que tot allò que no sigui una gran delibre s'ha destruït. Però la qüestió és què hi fa aquest partit presidint la principal institució autonòmica i sent soci de govern d'un partit que teòricament hi creu tal com és el Partit Popular. Per tant, aquest senyor tenia dues possibilitats.
Primera d'elles, dimitir el seu càrrec i continuar el seu posicionament ideològic, és a dir, de voler destruir les autonomies, de lluitar en contra de les lligues balears i de lluitar en contra de... ...a si ocupa...
Ara sí que sembla que hem perdut la connexió. Ja mos havia advertit. Toni, mos escoltes? Sí, ara sí. El darrer argument, diguem, l'hem perdut. L'heu perdut. Idò bé, resumit. He de dir que el senyor Lescent tenia dues possibilitats, si m'escoltau ara. Deixar el càrrec.
i continuar amb la seva ideologia en contra de l'autonomia, que és molt legítim, és a dir, ser un diputat de la oposició i lluitar per destruir les lligues Balears com a entitat autònoma i destruir la seva identitat i actuar de manera colonial, això és una postura total i absolutament legítima. A, segona opció.
Evidentment, si ocupa un càrrec públic i ocupa un càrrec institucional que és la segona autoritat de la dillera Balears, ha de saber que quan parla no ho fa com a candidat a les properes eleccions de l'extrema dreta, sinó que ho fa com a un càrrec institucional que representa tots els ciutadans de la dillera Balears.
Exacte. I, de totes maneres, més enllà de les seves opinions, hi ha les seves accions. I aquí sí que jo crec que ja, amb aquella acció violenta que va protagonitzar contra dues diputades i contra...
el que representa l'Aurora Picornell des d'aquell moment jo crec que queda inhabilitat com a president i aquí sí que les altes formacions polítiques en fi no surten bé perquè clar ell pot opinar el que vulgui efectivament també considero que
hauria de sabredistingir quan parla en nom del Parlament. Però, a banda de tot això, jo crec que ja està inhabilitat de molt abans, no? Correcte. Hi ha una persona imputada que està pendent de judici oral per de l'itxadori. És a dir, que és una qüestió que fan per llei a totes ciutadans de segis balears.
que una persona al marge que pugui sortir et solta o no, perquè no fa que és el màxim defensor del principi de presumpció d'inocència, però que ja hagi acabat imputada i asseguda la banqueta amb una decisió que ha vengut ratificada, no només per jutjar d'instrucció, sinó també...
per una sala en ple de l'audiència provincial, per un presumpte delicte d'odi, presidesqui el Parlament de les Illes Balears, per mi, com a ciutadà de les Illes Balears, m'empagueix, i ho he de dir, i ho he de repetir. I, en quant a del sentit institucional, jo que durant quatre anys vaig ser director general d'Escolònia Autònoma, evidentment, m'havia de mossejar constantment la llengua. Per quin motiu?
perquè seria de manera ben clara que dels moments en els quals ocupes un càrrec institucional executiu en aquest cas, no només representes a qui t'ha nomenat, no només representes a qui t'hagi pogut elegir, no només representes a la ideologia que dius de pensar, sinó que representes el moment del nomenament i que s'ho publicat a la nomenament en esborit, representes, com dic, a tota la comunitat autònoma, t'hagin votat o no t'hagin votat.
Però és que ja ha arribat a un nivell de prepotència i d'errogància que ja ni aquest mínim institucional ho vol assumir s'extrema dreta. I un altre element simbòlic és si vols en parlar, Matomeu. Sí, mira...
Tu l'altre dia també treies les teves xarxes i m'apareix que és un dels temes interessantíssims, no? Aquesta sobrecoberta, diguem, que duia en Diària de Mallorca i Última Hora.
pagada per una universitat privada. A més a més, el dia del primer de març, el dia de ser Balears, una universitat privada i castellana que, evidentment, només podrà fer ús qui se la pugui pagar,
I jo crec que primer de tot hem de dir a la nostra audiència que fer aquesta operació publicitària val una dobrada, però una dobrada. Són molts milers d'euros.
De zones de milers d'euros. Sí, sí, perquè són quatre pàgines. I sobretot jo crec que es por de simbòlic que té això, perquè això vol dir...
que, evidentment, aquests mitjans, com a mínim, estaran un poc compromesos en no dir segons què d'aquestes universitats, però part d'això demostra aquest potencial. És a dir, s'UIP se pot permetre, se podria permetre aquest LUTSA? Jo diria que, evidentment, que no. Que no, i ara ja veiem en una situació on a Sergius Balears hi ha més universitats privades que públiques.
És a dir, tenim ADMA i ara tenim aquesta feu.
que és un símbol brutal, que evidentment va en la línia d'una orientació ideològica que és l'allocisme. Jo quan mirava aquestes cifres d'inversió universitària, la comunitat autònoma que menys inverteix en universitat pública és Madrid, i la comunitat autònoma que també és universitat privada és Madrid, i aquí van pel mateix camí, evidentment, el normal i el lògic.
i amb un element també simbòlic molt clar. La universitat era un instrument d'ascensor social que permetia que una persona amb esforços, a través de la universitat pública, pogués millorar la situació social de la seva família i del seu pare.
A dia d'avui no és així, al contrari. Apliquem el model nord-americà en el sentit que, evidentment, els ensenyaments universitaris no són per aquí més demostres la capacitat per obtenir-los.
sinó que queden reservats per qui més capacitat té per part dels seus pares per obtenir un títol. Jo a tothom li estic dient una cosa. Fa 10 anys, si tu tenies, si tu tenies...
un enlot, un fill, una filla que volgués ser metge, sabies que havies de tenir una filla que obtingués més d'un 13 a la nota combinada de proves d'acceleració de la universitat i de batxillerat. Tardaria de ser un nina o una nina de premi extraordinari. A dia d'avui, qui té 250.000 euros acabarà tenint un fill metge per gastar.
Això crec que és extremadament preocupant per la situació del conjunt dels països. Per què? Perquè impliquem a un model nord-americà que els títols no es guanyen, els títols es compren. I això és extremadament greu. I ara, molt bé, no és ofensiva, perquè esperem que ho pugui provar, no sé si ho podrà provar el govern central perquè veurem quin és el paper de Junts,
volia fer una reforma des d'aquesta universitat per evitar tot aquest tipus de xiringuitors universitaris que s'estan muntant arreu. En definitiva, què és el que crec jo? Que ni la sanitat hauria de ser un negoci, ni el servei social, per exemple, les residències haurien de ser un negoci,
ni l'educació hauria de ser un negoci. I el maleït capitalisme ho va prostituir tot, ho va privatitzar tot, i com dic, a dia d'avui tenir una carrera ja no és una qüestió de mèrit acadèmic, sinó de capacitat de despesa dels teus pares. I amb això està tot dit. A més de la gestionització, crec que s'hi vol també en parlar.
No, i tant, i no obliden tampoc Madre Alberta, no? Correcte, la tercera, és a dir, la tercera pensava en Badema i en Déu, ara Madre Alberta, ja n'hi ha 3 o 1, per tant. Sí, sí, sí, i que ja veiem els resultats, és a dir, un tipus de...
Segurament sortirà qualque bon element també, però una fàbrica de periodistes dòcils, amb una mirada espanyola, incapaços de redactar bé en català, en fi, un desastre, un moment de desastre. Tomeu, tu que toques d'un professional del mèdic... Sí, sí, ho toquem en ser mans, ho toquem en ser mans.
però ho dic, s'ha llençat la facultat de periodisme a les ciències de la comunicació no s'he tratament de nominació de Madre Alberta en el mateix temps que en Jaume Matres ja s'ha vivint res.
És a dir, era una operació completament coordinada. I la majoria de periodistes i vetres, com molt bé has dit tu, han sortit de Mar del Veta. No veieu el que això implica. Sí, sí. Darrere qüestió ràpida, perquè se mos acabes. Tens el sentimiento balear en el qual apel·lava.
la presidenta Provenç en el seu discurs del primer de març que també convidava a aixecar la veu contra el sistema de finançament Bé, primera el sentiment paleant no existeix és a dir jo no conec ningú ho dic a la meva fiolada que quan li demanes dones i te digui no sóc paleant
Per dir, ha de ser un bonella o un foraster que no mogui, perquè evidentment ja no es conegui mai un mallorquí que se digui Balear. Encara, com a expressió, primer se dirà illa en cada ses illes, i s'està desapenint-lo de manera genèrica. Però jo que sigui, que algú te digui Mallorquí o Vicenç i que te digui Balear, no.
Això és una qüestió que tu que també vas fer feina amb ell i vas estar proper a ell, Nadal va al Celsia, ho repetia molt, és a dir, que la nostra identitat era la illa i que Balears, com a concepte, era una invenció castellano-borbònica i crec que és una idea clau que hem d'intentar recuperar per llevar aquests mites colonials que se'm estan creant.
Molt bé, el sentiment balear. I què és el sentiment balear, el sentiment mallorquí o qualsevol altra cosa relacionada amb aquest sentiment identitari? El primer és la llengua. I engeixarem el començament de la meva intervenció. Crec que la primera vegada que es col, un discurs institucional de Sudamars, que és una festa també completament inventada, dels presidents, dels parlaments, de la lliga balear, fets en castellà.
Quin major simbolisme hi ha quan el president dels parlaments, la segona institució de la Liga Balear, no fa servir la llengua pròpia d'acord amb l'estatut d'autonomia d'aquest país? Quin menyspreu no hi ha? I continuarem amb tots els simbolismes, perquè també va tenir bastant de ressò una entrevista que se li va fer a IP3,
amb motiu de la reobertura de la llibreria Campus a la universitat de la lliga del Balear. I va tenir bastant de raó perquè la responsable directora propietària encarregada en el tractament d'escàrrec
va fer tota l'entrevista íntegrament en castellà. Sí, sí. Estant a la seu de la llibreria, a pensar al centre directament de concessió pública, a dins l'edifici de lletres, que és l'edifici Ramon Llull, de la universitat. Quin major simbolisme no hi ha si la màxima institució consultora en matèria de llengua que és la universitat, el que ha de ser el nostre part lingüístic,
que té com a llengua pròpia la llengua catalana d'aquestes illes, fins i tot, fins i tot, la seva llibreria, la seva directora responsable, és incapaç de fer una mini-entrevista de dos minuts a la llengua pròpia d'aquest país. El element simbòlic que ja també ho diu tot. I només això, que hi va haver anàlisis de les toques que diuen
que havien fet rebostatge, la veritat és que no he tingut temps de fer-ho sobre el catàleg que faria, hi havia molt més oferta en llengos no castellanes que en llengos catalana. És a dir, evidentment, la llengua predominant
Des que tal, que era el castellà, però que després hi havia més oferta amb anglès o amb alemany que en català. I això són diferents comentaris que vaig poder llegir a la notícia d'en AIB3. Tot plegat de simbolismes i que després no ens venguin amb folklorismes apel·lant a sentiment balears inexistents.
Toni, no tenim més temps, moltíssimes gràcies perquè avui sé que has fet un esforç especial per entrar, moltíssimes gràcies dimecres que ve mos tornem a connectar Adeu, bon dia Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània sempre fidels al nostre poble
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida d'una mediterrània, mos hem connectat en Francesca Jalabert. Molt bon dia, Francesca. Molt bon dia, com estàs? Molt bé, encantats de sentir la teva veu fer, ara que no la sentíem. Sí, però és que estic un poc en feina, la veritat. Bé, bé, bé. I fins i tot, mira, ahir vaig fer el tercer itinerari d'un curs que faig d'escultures de Palma, i amb els alumnes...
Vam fer una fotografia al costat d'aquesta magnífica escultura d'en Georgina Gamundí, d'en Josep Maria Llompart, que està a la cantonada Olmos, Ops i Cabernició. I la veritat és que és una petita meravella tenir... És una meravella. La publicareu, aquesta foto?
Jo l'he publicat a les meves tarxes socials, però sí, puc etiquetar aquí. No, la recuperarem perquè a Diari de Balears farem un recull de fotografies. En general són d'una persona, de vora en Joan Part, però bé, si t'apareix bé també agafarem aquesta. Sí, i tant, i tant, t'estaran encantats.
T'hem telefonat perquè fas una conferència que és divendres a les 7.30 a la Biblioteca Municipal d'Andratx. Imaginem que dins el marc de les activitats del 8 de març
i la títol és Art en nom de dona Remedios Varo he de reconèixer la meva ignorància no sé qui eren Remedios Varo i tampoc pretenc que mos expliquis molt però sí que mos facis un tast perquè mos faci gana de venir a la conferència la veritat és que és un cicle de conferències que jo tinc dins la plataforma del Consell
I en realitat són art en nom de dona, però en nom de set dones, no? I cada una és un poc paradigmàtica d'un estil. Des de Soforís van Guissó, la del Renaixement...
o Artemisia Quintileschi del barroc, o Pilar Montaner, que en guany s'acompleixen 150 anys del seu naixement, la pintora mallorquina del modernisme, per posar una etiqueta, Remedios Baro Uranga, és una pintora catalana que va néixer al poble d'Anglès, a Girona, i és un poc paradigma del surrealisme. Què passa? Que normalment la gent pensa surrealisme a Frida Kahlo. N'hi ha moltíssimes més surrealistes que no pas a Frida Kahlo, però és veritat que aquesta dona...
arran de la Segona Guerra Mundial i primer per la Guerra Civil va fugir a París però després s'ha va instal·lar a Mèxic va ser molt amica d'en Leonardo Carrington i d'altres artistes que vivien allà i és una pintora surrealista però en el sentit que tot el que fa és molt fantasiós és a dir, té per exemple un quadre que és un mussol que està creant altres ocells amb una pintura màgica
Era una dona que li agradava molt el Bosco, Leonardo da Vinci. Té quadres amb un arrolot que sembla un d'aquests artefactes que feia Leonardo da Vinci. I una de les raons per les quals jo he triat aquesta és que, parlant amb la Marga i Nevero, que són les responsables de la biblioteca, m'han comentat que hi havia molta gent jove. I una de les coses interessants, que potser la gent no cau en aquesta cosa, és que un dels vídeos de Madonna està...
inspirat en quadres d'aquesta artista també d'un altre artista sorrerista que és Leonard Fini una argentina aleshores sembla que moltes vegades està tot inventat que són novedats però està tot inventat i és una manera també d'obrir no només els ulls a artistes femenines que no són conegudes
però que en la seva època sí ho van ser, i també mostrar a la gent més jove que són reinvencions, perquè bàsicament tot està fet. Ana Remedios Varo va estar connectada amb els surrealistes Salvador Dalí i companyia?
Mira, ella va coincidir amb en Dalí i amb Muñoel a l'escola, a la residència famosa d'estudiants, quan va estudiar a Madrid. També va coincidir amb Maruja Mayo. I a París va coincidir amb en Breton perquè ella va ser, ella se va casar amb un company pintor quan estaven estudiants, però després va tenir una relació molt llarga i de moltíssims anys amb un poeta francès que és Benjamin Perret.
i perquè et donis una idea, la famosa escena d'un gos andalús, que agafen aquesta... Uuu, que escarufa! Sí, que no la puc veure. Ja tampoc, ja tampoc. No, no puc. Això ve d'un poema d'en Benjamin Perret, que diu que no hi ha major plaer en el món,
que tallar els ulls amb un... bé, ja m'has entès, que és una cosa que em fa molta grima, però bé. I ella sí que va estar, no només amb ells, amb Esteban Francesc, Oskar Domínguez, tota aquesta colla de gent, que a més a més amb Nancy Breton van ajudar molt d'ells a fugir a França quan va començar la Guerra Civil Espanyola, perquè tot era molt d'esquerres,
I després amb aquest grup de gent també va ser quan se'n va instal·lar a Mèxic, però a França, mira, va ser amiga d'en Max Ernst, d'en Miró, d'en Adoramar, o sigui... De fet, ella inclús va participar a una exposició surrealista en 1937 a Tòquio i també a Amsterdam, amb tota aquesta colla de gent.
Francesca, clar avui amb internet tot era més senzill hem sentit que si poses el seu nom segurament veuràs una mostra com a mínim de les seves obres però per veure-les físicament on han d'anar és a dir, a Mallorca no n'hi doba complicat perquè la majoria o bé estan a Mèxic o bé estan a col·leccions particulars ella va començar ella va ser una il·lustradora per la farmacèutica si no va xerrar de Bayer
Però se va dedicar a pintar, diguéssim, d'una manera completa a partir de 1952, quan se va casar amb un austríac, Walter Grund, que li va dir, escolta, dedica't a pintar, no te preocupis de res i dedica't a pintar. I en aquest sentit, clar, és complicat perquè moltes d'aquestes obres o bé eren encàrrecs o bé estan en col·leccions particulars. Però sí, hi ha bastanta... A Mèxic se pot...
se pot veure al Museu d'Art Modern de Mèxic, perquè el seu amo, quan ella va morir jove d'un atac de cor, i el seu amo se va tornar a casar i se va dedicar, diguéssim, a salvaguardar o protegir tot aquest patrimoni. Bàsicament, si no, col·lections privades del Museu d'Art Modern de Mèxic.
Però la diferència és que ella feia coses molt fantasioses. Al contrari de la Frida Kahlo, Andrea Breton li va dir una vegada, vostè és surrealista, i li va dir, no s'equivoqui, jo estic pintant la meva vida. I és veritat. La Frida pinta la seva tragèdia de l'accident, els seus avortaments, la majoria naturals, perquè va quedar destrossada la seva columna vertebral i la pelvis, no podia tenir una gestació normal. Però...
En el cas d'en Remedios Varo o Leonor Fini o Leonora Carrington, són dones que pinten coses molt surrealistes perquè no tenen res que veure en la seva vida personal. Aquesta és la gran diferència. I el que té Remedios Varo és que era una grandíssima dibuixant i tenia un coneixement de l'art medieval espectacular. Té quadres que dius, això és com un déjà vu, això me sona molt, però és que està molt basada en la pintura renaissance, com t'he dit, coses com del Bosco,
coses del Leonardo da Vinci, és molt interessant. Per cert, el cartell és guapíssim. Sí, m'ha agradat molt. La veritat és que aquestes eslotes ho han fet molt bé i ja sabeu, evidentment, sabeu de primera plana aquesta fotografia d'un reportatge que va fer imprescindible de la televisió espanyola. Hi ha una cosa molt curiosa també. Té un tríptic cap a la torre. És un tríptic molt gran
on unes atlotes estan en una escola, a la meitat del tríptic estan fent com una tela molt llarga, el manto terrestre, que diu ella, i la tercera part és una d'aquestes atlotes que se'n va fugint, volant, amb el seu estimat. Però el fons, l'arrerfons del quadre, és una muntanya increïblement gran. I aquesta muntanya està al seu poble anglès,
a Girona, és a dir com la memòria visual del seu infantesa perdura, no? exacte, és com en Miró si voleu comprendre Miró heu d'anar a Barcelona al Parkway i visitar el museu que ara és el NAC i veure tot el romànic català, perquè la pintura de Miró és romànic català reinterpretat per ell les estrelles
Els colors, plans, tot això és romànic. Clar, podíem haver començat per aquí, però... Bé, en certa manera ja hem començat, perquè t'he dit que no la coneixia de res. I...
clar, diguem que és un... és un fet recorrent, és una cosa que passa, no? Si es dona, per molt bona que sigui, és difícil que sigui coneguda, no? I una mica la tasca que feix ara és de recuperar, justament, no? Clar, però mira, en 1971 Linda Nochlin, que és una crítica d'art i una artista americana, va fer...
un assaig que deia per què no hi ha grans artistes dones als museus. I en part, jo no t'ho vull dir que sigui una qüestió de gelosia, però per exemple, Rosa Bonner va ser una pintora francesa que pintava animals. De fet, hi ha un quadre al Prado que es diu El Cid, és un cap de guió excepcional. Aquesta dona va guanyar tant de dobbers que va poder comprar un...
en Chateau, un castell, a Fontainebleau, a fora de París, vivia ja amb els seus animals, amb els seus llogors...
i cabres i cavalls i tot i tenia un cervell que no havia de menester anar a París per res aleshores no estava en el cercle artístic dels altres pintors perissins una dona a més a més que pintava animals que va ser la reina Victòria d'Inglaterra li va fer un encàrrec vull dir aquesta dona a la seva època va ser famosíssima fins i tot li va fer un quadre a Buffalo Bill una vegada morta va desaparèixer
I d'aquestes n'hi ha un munt. I està molt bé que ara s'intenti reivindicar, per exemple, jo també he fet un curs de Nadmònia Lewis, que és una de les primeres escultores afroamericana, amb unes escultores neoclàssiques meravelloses, que va fer tota la seva carrera a Roma i després a Londres. I només la gent afroamericana ara ha començat a reivindicar tot això. I et puc donar un llistat llarguíssim de dones que en el seu moment...
tenien una presència molt important de la vida cultural. Però si, mira, si no te'n recorden, si no te'n recorden, estàs a l'oblit. És com la gent quan diu, què passa quan te mors? Que si no te'n recorden, estàs mort en vida. Vull dir, recordar la gent és molt important. Amb les seves ombres i les seves llums i ombres, evidentment. Però la tasca professional...
d'aquestes dones va ser molt, molt bona. I la tasca ara es recuperarà, perquè per pura lògica, més o manco, més o manco, hi hauria de haver 50% d'artistes, d'escriptores, en fi, de persones rellevants en molts àmbits.
I això que dius, no? Segurament fins i tot durant la seva època van assolir un mínim de rellevància, però tot d'una que moren desapareixen de la història, no?
Sí, i mira, jo a les meves xarxes socials normalment cada dia estic penjant una mitjana de 10-12 artistes a diari. És a dir, tal dia com avui va néixer tal, tal, tal, escultora, fotògrafa, etc. I una cosa curiosíssima és la quantitat de pintores, sobretot britàniques i australianes, que van ser pintores oficials durant la Segona Guerra Mundial.
per deixar constància a quadres de fàbriques, de municions, d'acampaments, més que la fotografia. Clar, en un moment en què els homes segurament... Home, sí, els homes estaven... No estaven... Sí, sí, sí. Clar, però triar dones, perquè tu dius, un home...
pot ser físicament, no pot anar de guerra, evidentment, perquè té una discapacitat o el que sigui, podria pintar. Però a Austràlia, per exemple, hi he trobat moltíssimes pintores molt bones i d'altres que dius com pot ser que aquesta dona no sigui coneguda per un talent o per un estil o per un hiperrealisme. Estic descobrint coses fantàstiques i me'n record que fa molts anys
quan vaig fer una petita intervenció en una universitat de Mèxic vaig dir però a més de Frida Kahlo n'hi ha moltíssimes més saps? però te diré que Frida Kahlo també té aquest màrqueting que tothom és molt reconocible se pot reconèixer la seva obra el seu estilisme perquè a més va triar aquest vestit de tehuana que és un que és un senyal d'identitat perquè les tehuanes eren dones comerciants
que tenien el seu propi dobbers, que no tenien que... Tenien un poder que no li calia estar casada ni fer coses d'aquesta mena, no? Aleshores eren molt independent. I ella va triar aquest vestit específic. És com si dius, jo vull triar el vestit de pagesa de Mallorquina i no el de Farallà de Sevilla, per exemple, no? Perquè té aquesta connotació molt independent i molt autònoma. Però, mira...
La pel·lícula aquesta, La substància, que va sonar fa no gaire amb Demi Moore, que el pòster és aquesta esquena que té una cicatriu, val? Això és una còpia d'un quadre de Frida Kahlo. Hi ha gent que me diu, ostres, la pel·lícula La La Land, quan comencen a ballar pel carrer, t'hi dic, tu no has vist Les senyorites de Rochefort, que comença igual? Clar, les senyorites de Rocheforts de l'any 60.
És aquesta mena també de cosa que jo vull, al manco, mostrar a aquesta gent jove que vindrà a la conferència, que intentin cercar perquè, t'he dit, tot està inventat. Ja, les connexions, els homenatges, les inspiracions, tot el que hi ha darrere l'art, això et cert en literatura, en pintura, en escultura, etcètera.
bé, només mos queda convidar la gent a venir a la conferència hi haurà la il·lustraràs una miqueta la conferència, vull dir poden veure alguns quadres és una projecció amb un powerpoint amb totes les imatges perquè una de les coses que m'interessa més a banda de la jo faig un esbòs biogràfic evidentment però el que m'interessa més és un poc desgranar la seva pintura explicar
el que passa dins del quadre, els petits detalls... Clar, això és l'important. Estau tots convidats divendres a 5 i mitja a la Biblioteca Municipal d'Andratx.
conèixer un poc més l'obra de Remedios Varo, Oranga. Aquest divendres, 6 de març, a les 17.30 hores, Biblioteca Municipal d'Andraig, Art en nom de dones, Remedios Varo, a càrrec de Francesca Jalabert. Francesca, com sempre, moltíssimes gràcies per atendre el micrófono de la Mediterrània. Gràcies i bon dia. Una ferrada forta. Igualment, salut.
Repetim, Art en Nom de Dona Remedios Varo a la Biblioteca Municipal d'Andratx aquest divendres a les 17.30 hores a la conferència que farà Francesc Cagelabert, ja heu vist que evidentment
serà interessantíssima perquè no m'he sentit-la avui, ja mos ha fet entre ganes de conèixer més sobre d'aquest Remedios Baro.
Som el Bon Dia i Bona Vida, mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència molt dada o també d'on a mediterrània.cat i tot d'una vos feim un repàs a l'actualitat en format de títoles. Tots homos trillen massa, mai no en surt res de profit.
Mon fill és fora de casa, fa tres dies i tres nits. Així cantava una dona, sense voler, vaig senyor.
Quan me mira no me mira, i si me mira no me veu. La meva veu el regirà. Vull parlar-li, no li lleu. Mon pare mor a Astúries i a Belgi té el meu marit.
Ja comença a passar ànsia d'on morirà la meu fill. De tots els homes de casa ni un no ha mort en el llit. De tots els homes de casa ni un no ha mort en el llit.
Ja torna el temps de plorar. Sento una veu que m'odiu, una veu que mai no engana. Sols les mares la sentim, tantes voltes l'he sentida, com un corcó al fons de la pit.
Mon pare mori a Asturias i a Belxiter, el meu marit. Ja comença a passar ànsia d'on morirà la meu fill. De tots els amors de casa, ni un no ha mort en la lli.
Pregeu dones, pregeu dones, que Déu senti el vostre escrit.
I sempre t'amagues per no acabar-ne de xerrar. Gravitant com un cometa, un cot celeste a punt d'enfonsar. Tres mesos de negociació.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Casa de abades, incapaç de poder.
La disputa. La disputa.
I sempre t'amagues per no acabar-ne de xerrar. Gravitant com un cometa, un cot celeste a punt d'enfonsar tres mesos de negociació.
Fins demà!
Fins demà!
Casa de abades, incapaç de poder.
A disputar. A disputar. I el bon dia i bona vida repasa l'actualitat.
Bon dia i bona vida d'Una Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I Diari de Balears enceta avui la seva portada amb la convocatòria de la plataforma Mallorca per la Pau. Mallorca per la Pau convoca una concentració d'urgència divendres 6 de març a les 18.30 hores
La plaça de les Tortugues de Palma per mostrar el rebuig a la guerra. També Trump encén la metge amb l'estat espanyol i amenacen tallar relacions per a la qüestió de les bases militars. Els bombers de Palma sufocen un incendi en un habitatge a les Avingudes de Palma que deixa un ferit lleu. I des de Podemos exigeixen al govern espanyol respostes urgents davant del desallotjament
de més de 200 persones de l'antiga presó de Palma. I també vos ofereixen, les hem repassat fa una estona, els premiats, els col·lectius i persones guardenats amb els Premis de Protecció de Patrimoni 2026 que fa lliurement
Finalment també destacam que l'ocupació femenina arriba al màxim registrat a les Illes Balears i supera la mitjana estatal. En aquest moment s'entrevista en portada a Gabriel Garroum, que és politòleg catalano-sirià.
Expert en llevant, investigació de la UPF per a l'Iran, has arriscat que s'allarguin les hostilitats en el minut a minut que ofereix Vila Web. Israel diu que intentarà dematar qualsevol successor de Hamenei.
La Guerra del Llevant esquinsa la connexió entre Europa i l'Àsia amb un tancament de l'espai aèri sense precedents. Trump anuncia que tallarà les relacions comercials amb l'estat espanyol i també m'ho haurà destacant aquesta entrevista amb Albert Sánchez Pinyol. Els catalans són gent d'ordre que volen fer la revolució.
L'escriptor acaba de publicar, després del naufragi de l'editorial Univers, una continuació de Moby Dick i, a la vegada, una faula política sobre el procés català.
Moneram a Mallorca Daily Bulletin, que titula com a notícia més destacada el conflicte de l'Orient Mitjà, Mallorca com a refugi segur per al turisme. També la Guàrdia Civil confirma que la dona trobada morta en un llot a Palma és una dona britànica de 26 anys i Espanya diu adeu als avions militars dels Estats Units mentre el govern
s'endureix la relació amb l'administració Trump. Aquests són els principals titulars del Mallorca Daily Bulletin. M'anem ara a la portada en paper d'última hora.
darrerament són portades molt, molt atapeïdes. Dimecres 4 de març del 2026, titular principal, Trump anuncia que taerà tot el comerç amb Espanya, però Enns i Hereu apel·len a la prudència i destaquen les Balears com a destinació segura.
També en la fotografia principal es veu una persona a un supermercat i diu Agama, adeu a un símbol. Més qüestions, un gran incendi en un àtic de les Avingudes deixa una dona ferida.
Condemnada una auxiliar de Sones Pases per entrar en la història clínica d'una doctora. El govern reivindica a la ITB de Berlín el gire sostenible del turisme de Balears. Cort cerca un sostre urgent per als moradors de la presó.
i Bens de Vall tancarà durant un any per redefinir el seu concepte. També a la part de dalt de la portada s'hi veu una fotografia d'en Carlos Briones i diu Respostes a l'origen de la vida. Carlos Briones omple l'aujub d'Esvaluart per desgranar els secrets de la
i ara m'on anem a la portada també en paper de Diario de Mallorca portada corresponent en aquest dimecres 4 de març de 2026 Damm anuncia el tancament d'Agama i el govern fracassa en el seu intent de salvar-la testimonis del seu rebuig és el titular una fotografia ben significativa
on s'vou la portaveu de Vox, Canyades,
amb tot un grup de persones de colors diferents que es diari titlla de migrants. Testimonis del seu rebuig, és el titular. Un grup de migrants va seguir ahir el debat al Parlament que se va oposar a la regularització
de Sánchez amb els vots de PP i Vox. Més qüestions, però ens reforça a la ITB la imatge de Balears com a destinació segura. Trump amenaça en tallar tot el comerç amb Espanya. Vera anuncia que tots els centres tindran menjador en el pròxim curs. Alarma
per el foc en un àtic a les Avingudes de Palma i nova jornada de caos per la caiguda informàtica atenció primària. Aquests són els principals arguments informatius i també d'opinió que vos hem oferit aquí, a la Bòndia i Bona Vida d'Ona Mediterrània. Som ja en temps d'entrevista.
i començarem ara amb una entrevista amb la Lucía Manuel de Podem. Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Lucía Muñoz, molt bon dia. Molt bon dia, què tal? Molt bé, encantats de donar-te a escoltar per aquí, per a una mediterrània. Lucía, com està en aquest moment, ara mateix, la situació de la gent que habita l'antiga presó de Palma? Ara mateix la gent que viu l'antiga presó està molt nerviosa,
perquè no té molta informació sobre quines seran les següents passes i sobretot el dubte que tenen és quan començarà aquest desallotjament. Nosaltres estem anant tots els dies per donar tota la informació que tenim i el que sabem és que el divendres es va notificar individualment les persones que viuen allà, que estan censades,
Ara sabem que no totes les persones estan censades, però les que han sigut notificades ara sí tenen 5 dies per presentar al·legacions. I ara estem en aquest procés d'ajudar aquesta gent a presentar al·legacions. Estem parlant de persones que necessiten aquest acompanyament i que per part de l'administració evidentment no estan oferint cap tipus d'ajuda.
hi ha persones que no saben escriure i que no saben llegir. Estem parlant de persones en una situació de vulnerabilitat extrema i que no entenen el que està passant. Llavors, bueno, dilluns acaba aquest termini i després, pel que ha dit l'equip de govern, començarà a notificar ja l'ordre de s'allotjar voluntàriament i tindran quatre dies per...
per anar-se'n i si no això ja passarà en mans del jutjat. Han de dir que dilluns passat vàrem veure allà, juntament amb tota la gent que està intentant crear una xarxa de suport, una xarxa doble per un costat de suport,
totes aquestes coses que ara mos deies, des de respondre a una comunicació oficial fins a, com vèiem, preocupar-se que hi havia concretament un home que feia dos dies que no menjava
i intentar, això, no?, dublir qualque cosa de menjar, etc. Per tant, per un costat hi ha aquesta tasca molt de base, molt sobre el terreny, no?, i després hi ha la tasca política que ahir mateix votava també en el Congrés de Diputats, no?,
Sí, tenim obertes diverses línies d'actuació. Ara mateix està la via més jurídica de la presentació de delegacions i d'explorar quins són els arguments que podem donar per demanar aquesta suspensió immediata del desallotjament, una moriatòria, fins a garantir alternatives habitacionals, no?
Després també la via política fent tota la pressió possible a través dels mitjans de comunicació però també amb iniciatives polítiques com la pregunta escrita que va presentar Ione Balarra ahir també perquè el govern d'Espanya estigui assabentat de tot el que està passant i també formi part
de la solució, estem parlant de l'antiga pressió que està de vora de Sombosquets, que encara no sabem en quin punt està aquest projecte. I després també preparant propostes perquè hi hagi un pla d'emergència habitacional municipal i una mobilització d'habitatges buits. El que no s'entén és que a Palma hi hagi 200 vivendes buides en mans de grans tenidors
mentre s'està expulsant a 200 persones en una situació d'extrema vulnerabilitat que viuen a l'antiga pressió. Jo crec que això no ho entenc ningú i només s'explica perquè tenim un govern de paper i Vox que protegeix l'especulació abans que el dret a l'habitatge. Llegim avui a l'última hora que diu «Cort cerca un sostre urgent per als residents de sa presó». Mos hem de creure això?
Bé, jo el que he llegit és que estan cercant ajuda per trobar alternatives habitacionals a la desesperada, perquè van demanar ajuda a l'obispat, van demanar ajuda a l'exèrcit, van demanar ajuda a Creu Roja i ara estan fent una crida ciutadana amb un correu perquè les persones que vulguin acollir aquesta gent a casa seva puguin...
puguin fer-ho. Jo crec que això és traslladar la responsabilitat que té l'Ajuntament a altres entitats i a la societat civil i no assumir que han començat un procediment que tenia que haver-se anticipat d'abans aquesta alternativa real i materialitzar-li a curt termini d'alternativa habitacional per 200 persones.
I tot això mentre estan en uns discursos i en unes polítiques de criminalització de la pobresa i de criminalització de les persones migrants amb un racisme a nivell discursiu i a nivell institucional que és evident, no?
I tot això per desviar l'atenció que realment són un govern que afavoreix l'especulació i la mercantilització de l'habitatge. Lucia, ara que pensava que l'única política que hi havia dilluns eres tu, te sents molt tota sola políticament, vull dir?
Si m'he sent tota sola, políticament, crec que el manco els col·lectius s'han activat i han reaccionat, però m'agradaria veure més gent anant allà, perquè crec que tot aquest discurs de que són persones molt perilloses i tal, ha calat i que hi ha una deshumanització molt gran amb aquesta gent. Jo...
Crec que, a més, les administracions especialment tenen una responsabilitat davant d'aquesta gent, encara més perquè hi ha un procés extraordinari de regularització del qual no estan informants i en aquest espai hi ha molta gent en aquesta situació
i haurien de tenir garantit aquesta informació per poder-se acollir a aquest procés extraordinari de regularització de persones grans Bé, quan començàvem mos explicaves una mica quines són ara les passes següents i ara un oient que mos pugui sentir com pot ajudar?
Avui mateix, a les 11 del matí, la PA anirà cap allà, nosaltres també, per ajudar la gent a preparar les al·legacions per presentar a l'Ajuntament de Palma. Tenen fins dilluns per fer això. Després, també, nosaltres estem fent aquest treball de xerrar amb ells i veure quines són les necessitats immediates que tenen. Però, sobretot,
en el cas que aquest intent per la via judicial de suspendre el desallotjament fins que hi hagi una alternativa habitacional no funcioni, hem de posar-nos en el pitjor escenari. I el pitjor escenari és que tota aquesta gent pot anar-se al carrer a la força. Com hem vist el Benou amb les polítiques del viol, que no deixen de ser una inspiració per aquest Partit Popular suportat per Vox a l'Ajuntament de Palma. Llavors...
Aquest és un escenari possible d'ahir també que presentem aquesta pregunta al govern d'Espanya perquè el que no volem veure és la policia nacional també col·laborant en aquest crim contra les persones que viuen allà i llavors en aquest sentit jo entenc que el que hem de fer com a societat és
veure de quina manera podem acompanyar aquesta gent i quines alternatives podem cercar davant una política d'habitatge absolutament criminal per part de l'Ajuntament de Palma.
Clar, i això per un costat jo no sé si ara ho han començat a veure responsables polítics de l'Ajuntament de seguit de golem vull dir amb el sentit que jo crec que ells no havien calculat que la situació encara pot ser pitjor si se desallotja aquesta gent sense cap alternativa, no?
Jo crec que és evident, homeu. Jo soc el que no entenc.
El que no entenc és que no s'hagin anticipat a aquesta situació i que ara estiguin a la desesperada intentant traslladar la responsabilitat de les seves pròpies decisions a altres entitats. Segurament per tenir un argument per dir que ells sí que han cercat alternatives, un argument a nivell jurídic, però la realitat és que allà hi ha projectada la construcció d'una rotonda per el segon cinturó que volen fer des del Consell de...
de Mallorca. Llavors, el Partit Popular amb les seves obsessions acaba prenent unes decisions que són molt males decisions ja a nivell de gestió municipal bàsica enmarcada en un març jurídic concret.
És molt significatiu unes declaracions que reprodueix també a l'última hora d'en Javier Bonet, primer tinent de bala, que diu «Fins a la data ni el Bisbat ni la Creu Rotja han posat cap solució habitacional a disposició. Seguim cercant qualcú que pugui col·laborar».
Sí, sí, i al mateix temps, al ple de l'Ajuntament, la setmana passada, Javier Bonet, amb l'Urdre Roca, la regidora de serveis socials, li va dir a la cara als afectats que van venir al ple de l'Ajuntament que si s'anaven voluntàriament tindrien una alternativa habitacional, quan saben perfectament que això és mentida. Ho saben perfectament. Llavors, estan intentant enganar aquesta gent que es deixaran al carrer. Ja...
Darrera qüestió, Lucià, simplement, no farà mares de bata, però bé, això és un cas concret, aquí hi ha 200 o més de 200 persones, 200 vides, 200 humans que cadascú té el seu passat i hauria de tenir...
el seu futur, no? Això és un cas concret, però després hi ha tot el debat, el debat important de debat gros que és que punyetes feim a Palma i a Mallorca en conjunt amb la qüestió de l'habitatge, no? Ja dic, no ho resoldrem ara però en tot cas en algun moment s'ha de fer un debat de conjunt, no? De totes les forces polítiques, no?
Sí, sí, evidentment, però el tema no és que no hi hagi solucions o que no hi hagi propostes. El problema és un problema de voluntat política. Ara estem veient un govern d'Espanya que no ha fet absolutament res per l'habitatge,
i que té una política d'habitatge molt similar a la del Partit Popular, amb bonificacions fiscals per propietaris, etcètera, amb un telèfon d'assistència a la gent perjudicada, tu digue-li a un afectat de l'antiga pressió que cridi aquest telèfon a veure què te diu. Vull dir, el problema d'arrel és pensar que l'habitatge és un bé de mercat
i no un bé de primera necessitat i un dret. I això, que sembla un eslògan ja de tantes vegades que ho hem repetit, es tradueix en que no pot haver cap tipus de lloguer turístic a Palma.
i les licències que estan donades i que no es poden revertir perquè no sé què, s'ha d'estudiar com revertir-les i s'ha de mobilitzar tot l'habitatge buit que hi ha a Palma i s'ha de rehabilitar totes les edificis municipals o de propietat pública com és l'antiga presó i s'ha de mobilitzar tots els recursos a l'habitatge. No es pot...
fer grans obres, no és un moment per fer grans obres ni grans projectes ni res, és el moment de posar tots els recursos públics al principal problema d'aquesta societat, que és l'habitatge, perquè les conseqüències són el que estem veient, que és un augment de la situació de...
de sallarisme a la nostra ciutat i un augment de sessantaments informants a la ciutat. Com pot ser que estiguem parlant de si fem un espai per a caravanes o no? És que no hauríem de tenir aquest debat a la ciutat. El debat és com fem per mobilitzar tots els recursos per treure habitatge i com fem perquè l'habitatge sigui universal i un dret per a tothom. I això...
es fa desmarcantilitzant l'habitatge. I encara, si m'ha permès una punta, recordar que un dels grans tenidors, i que Palma és un exemple brutal, és el Ministeri de Defensa. Té una quantitat d'espai públic grandiós. Aquí mateix, al centre de Palma, allà de vores a presó i a moltíssimes altres bandes.
Sí, sí. Bueno, clar, és que l'administració pública també està en aquesta lògica de l'especulació. Clar, clar, clar. Quin sentit té que un Ministeri de Defensa especuli amb estarreny a dia d'avui? Però quants anys ha costat que el Ministeri de Defensa cedeixi al Ministeri de Foment en son busqués? Sí, sí, sí. Només això ha sigut una legislatura sencera. Sí, sí.
i mentrestant hi ha vides per davant exacte, això és el més important segurament Lucía, com sempre moltíssimes gràcies en continuarem parlant perquè clar, és un tema que no està ni molt manco tancat moltíssimes gràcies
Gràcies a tu. Bon dia, igualment, salut. Ana Lucía Muñoz, que com a mínim sempre es presenta a les lluites socials. Som el Bon Dia i Bona Vida, una altra, una altra persona que sempre hi ha és en Rafael Borràs, ara anem a saludar-lo.
Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània. La vella Montserrat Desperta al barri a cops d'escombra
I és que es fa la conversa i falta el sucre d'altellà.
I el padrí reposant, l'avi Josep no es deixa perdre cap detall. I amb les guardes preguntes quants dies més té darrere.
Rafael Borràs, bon dia. Hola, bon dia. Els editors del llibre Quan convé seguen cadenes, te deuen com a mínim la venda d'un d'ells. Ahir me'l vaig comprar, eh?
i vaig anar a quart creixent el vaig veure ja esposat i vaig dir, ep, així és el llibre del qual parla en Rafael Borràs l'he comprat me'l vaig foetjar però evidentment no l'he llegit quan el vaig foetjar em va sonar que hi havia un llibre semblant de fa uns anys o m'ho estic inventant
Que jo recordi semblant, semblant, no? No, així també un llibre amb molt d'articles i tal, val, val, idò, no sé, tinc... Tinc així com un record, però no, no, no, no, no ho sé. Bé,
Rafael Borràs avui, bé, aquest dia, aquesta setmana, publica en el diari de Balears un article d'opinió titulat «Quan convé seguem cadenes», que de fet també és el títol d'aquest llibre coordinat per en Sergi Reventós i Nadolo Medinà.
quan convé seguint cadenes, per una renda bàsica a Catalunya. El subtítol. Sí, el títol del llibre ja indica que parlen de Catalunya, no? Perquè és un moment d'una estrofa dels segadors, no? Exacte, exacte. Que tremoli, per mi, estic parlant de memòria, que tremoli l'enemic, no?
Sí, que te la mòbil de la nit, quan convé seran cadenes. Quan convé seran cadenes, no? M'ho encanta...
Però, bon cop de fals. Però, més enllà del títol i que hi ha en el llibre alguns articles, algunes dades, inclús, en algun d'ells, és un llibre que és perfectament el missatge, la reflexió, els arguments, els debats, és a dir, que planteja entorn a la renda bàsica, incondicional i universal...
i per tant és dir absolutament digible i aplicable a Balears i en el conjunt del món, diria jo, no? Tot i que, efectivament, els títols ja es pot sospitar, no? Sí, sí. Està fet. Clar, el Principat té una tradició molt gran en matèria de renda bàsica, aquest llibre Coïnsides,
Perdona-ho? Sí, Rafael. Ah, és que no sé què passava en este tema, no? Coincideix amb el 25 aniversari de la fundació de la xarxa de xarxa reta bàsica, no? Sí, sí. Que passa a Catalunya, que està molt liderada, dir, per professors i per activistes catalans, no? Catalans del principal, Marques. Sí, sí. No?
i bé, i que, bueno, doncs, vàrem posar en marxa ara per el nou Grovent de la Generalitat de Catalunya, no? Està formalment no, però a la pràctica sí, no? Desarticulat o desactivat, un pla pilot probablement el més potent, no?, que s'havia fet a Europa, no?, occident diria jo, no?, més potent, i hi ha molta, hi ha una certa tradició, si més no,
en el debat acadèmic, en el debat dels moviments socials, etc. Pot ser, ara, que parla de moviments socials, és a dir, que hi hagués bastantes de coses publicades relacionades amb moviments socials a l'època de la pandèmia del Covid-19. Sí, i Pantorà era un recull de ponències de càlcula. Ara, ara, amb un vot a la memòria quan t'he citat moviments socials, no? Sí, sí. I moltes d'aquestes reflexions es dieren, precisament, de moviments socials des Principats de Catalunya, no?
tu en el teu article a banda d'aprofitar per fer pedagogia sobre la renda bàsica cosa que no s'obre mai també te fixes o fixes una mica el focus en algunes de les aportacions sobretot en el bloc darrer per dir-ho de qualque manera sí però poquetes i
A la mesura que escrivia l'article, me n'adonava, no puc comentar tots els articles, tots els apartats, perquè si no, és a dir, això serà molt llarg.
i em vaig tirar el quadre un poquet a l'atzar. Ara, si l'és de tornar a escriure, a la proximitat del 8 de març comentaria la molta sellada reflexió que fa de renda bàsica i feminisme, perquè hi ha un debat de la remuneració o no remuneració dels treballs. Ara no remunerarà.
si és una proposta feminista o no ho és les autores concloven que sí que ho és d'altres qüestions que dona llibertat la renda bàsica en definitiva és fer efectiu el dret a la llibertat efectiva que és tenir garantida la existència material sempre depèn no és del tot mai lliure i aleshores en matèria de les
que algunes autores feministes parlen, anomenen violència econòmica contra les dones, a mi m'emprenya molt, perdoneu que ho digui, aquesta...
visió que totes les ajudes socials inclús per als més pobres han de ser familiaristes, com si aquestes famílies no hi haguessin relació amb el poder. Efectivament. Però bé, he triat aquest 4 contestant. Sí, aquest 4 que ha comentat-los un poquet, molt succintament.
hem de dir que has complit en so compromis de ara fa una setmana que jo te vaig plantejar el tema de si començàvem per... Tu vas tenir sa culpa de que escrivies sobre això.
sobre els artistes i tal i veig que fa referència en el programa irlandès de renda bàsica per les arts i la cultura que va començar com a provisional i que s'ha convertit en permanent la qual cosa vol dir que ha funcionat no?
Clar, i tant que ha funcionat, els resultats són espectaculars, a veure des de tots els punts de vista, des de la producció artística en el país, a la satisfacció dels artistes i de les treballadors i treballadores de l'art, artistes,
en un sentit molt ampli, no? Des de promotors, des de... en fi, no? Literats, des de pintors, des de arts escèniques, etcètera, etcètera, etcètera, no? Aleshores sí, jo crec que és dir que val la pena. I crec que és dir que és una...
és una altra visió de quan parlem de cultura perquè cada vegada i nosaltres aquí ho patim a Mallorca i a Balears en el seu conjunt però particularment a Mallorca aquesta cultura business, diria jo aquesta cultura turística aquest model màlaga que ens volen imposar exportat de Màlaga, que sí que amb molt de negoci, molt de turistificació en tornen a
en el que ells en diuen cultura i en molt de negoci cultural per les minories però crec que és dir que en el mateix temps és dir que se fan passes enrere quan no actats per terra, mar i aire ben menys preuant de la nostra cultura que la llengua catalana per exemple
I, bueno, aquestes grans exposicions, i aquesta anava, per exemple, no?, es dir, ahir, abans d'ahir, no recordo ara, no, sí, dilluns, no?, crec que va començar a Berlín, no?, a la ITV de Berlín, presentant, es dir, la cultura com un reclam turístic, es dir, miri, no...
La cultura és això, des del punt de vista d'espectacle, des del punt de vista de grans museus, etcètera. Escolta, jo som una rata de museu, sobretot del contemporani, però el que me preocupa és amb on són els programes de lectura, amb on són les ajudes pels artistes, per on són, és dir, per la cultura que se fa en els barris d'una ciutat com Palma, no? M'entens, no?
crec que hi ha una alternativa a una cultura no turistificada amb on són els ajuts per la gent que fa feina durant tot l'any per mantenir o per impulsar i crear noves tradicions culturals populars de cultura popular, etc. etc. etc.
I aquesta és la lògica que els irlandeses li han donat en esclau de dir, no, miri, la millor cultura, la millor política cultural que el país es pot fer és preocupar-se dels seus artistes i dels seus treballadors i treballadores de la cultura. M'apareix, és a dir, molt encertat. És a dir, com? Amb una renda bàsica que les hi garantisqui poder crear en llibertat, perquè no està amb
subjectes en el mercat, crear en llibertat i a partir d'allà que creïn i que ofereixin a la humanitat i als ciutadans dels països, en aquest cas d'Irlanda, d'una forma lliure i potent.
Els articles en digital tenen la virtut que et permeten fer el que feim amb aquest, que és una sèrie de vinculacions, d'enllaços, de links...
i n'hi ha un que fa justícia perquè recupera un article teu, titular Renda bàsica per a la cultura, publicat el 24 d'agost del 25, és a dir, no descobríem res la setmana passada, ja fa temps que envies pel lato. Sí.
No, però bé, no, però allò, si no recordo malament, en aquell article parlava del que encara era un projecte experimental, era un experiment, era provisional, no?, és la gran notícia, és que, bé, al final d'any, és a dir, han vist els resultats.
i fins i tot de retorn econòmic, no?, per les arques públiques, no?, de tot aquest. Clar, si la gent es diu, bueno, jo no sé si compres, però sobretot si llegis més, no?, no sé si tot el que se publica és enlligible per temps, no?, per temps material, però...
Bé, doncs, en aquell moment, el que anava a dir, que en aquell moment era un experiment de bonament com funcionava, i clar, i a partir del principi d'any, d'un guany, no?, de l'any 2026, de l'any 2026, que s'ha fet ja permanent, no?, i això és la diferència. Però sí, fa temps que li duc que segueixi aquest tema... Escolta... Aquesta relació de renda bàsica i molt cultural, no?, perquè...
Bé, jo sempre que parlo d'aquest tema no ho puc evitar. Tomé i jo ja ens em sap molt de greu, però se'm salta un poquet la llàgrima. M'està passant exactament el mateix que tu. Estàs pensant en una persona. Sí, una Berta Sureda. I tant, en aquests moments m'estava passant el mateix.
I també amb una mica d'emoció. Talment, Rafael. Escolta, ara me n'aniré un poquet més enfora, però just abans de tu m'entrevistant Lucía Muñoz, que dilluns era allà a l'antiga presó, juntament amb...
membres de la societat civil, intentant crear aquesta xarxa de suport, etc. Clar, jo pensava, mira, seria un bon exemple també, no? És a dir, ara tenim 200 persones en una situació terrorífica, ara l'Ajuntament pareix que comença a veure
que treure-les de fora sense una alternativa encara serà pitjor i clar aquí sí que tens 200 possibles usuaris de la renda bàsica de manera diguem-ne urgent i absolutament ràpida no?
Bé, segurament, si molta d'aquesta gent, no tota aquesta gent, però una part d'aquesta gent, si fossin titulars d'una regna bàsica, universari i incondicional, ja no és entengut la necessitat d'aquests darrers anys de viure amb aquestes condicions precàries, no?
No sé si m'explico, no? Sí, sí, clar, clar, clar. És a dir, ja segurament ja hauríem evitat aquesta situació. Clar, perquè ells han estat, perquè ells han tingut les seves necessitats vitals, no? És a dir, el dret a l'existència material, no? Que són per menjar, per estar vestit, tenir una llar, tenir un sostre, no?
i si és possible una llar, etc. Aquest és el principi de la renda bàsica, fer un poquet efectiu el primer dels drets humans que declara la Declaració Universal de Drets Humans del 48. És un bon exemple perquè una renda bàsica
a més finançada amb imposts i mitjançant una reforma progressiva, no?, realment, no?, de sa fiscalitat i una lluita ferrissada, no?, en compte de sa evasió i desfrau fiscal, etcètera, etcètera, etcètera. El que fa és que allà on s'ha aplicat i allà on s'han fet experiments és que la única forma, si no de...
fer desaparèixer la pobresa, m'explica, la pobresa material, sí de reduir-la de forma dràstica, no? Com els ajuts socials que són per pobres, m'explica, ho han de ser molt pobres i que sempre estàs pendent de si te la renovaran o no te la renovaran, si te la donaran o no te la donaran, de tal manera que no te fa, no te permet, no et permet aquestes ajudes condicionals, sempre has de
has de demostrar que la vols, que la necessites per viure o per cuidar els teus fills, al final això no fa lliures a la gent, sinó que les fa estar angoixades pel que serà demà i pel meu fill i pel meu llarg.
La renda bàsica és totalment diferent de tot el que hem conegut com ajuts socials, no? És com es privilegi entre cometes, no? El dret que tenim els pensionistes a cobrar una pensió, no? Nosaltres en principi...
Som més lliures, jo som més lliures des que copo una pensió, que quan feia feina, perquè quan t'està sentat en el mercat de treball es diu, bueno, per mi, sobretot a la meva darrera època, per mi d'anar alerta, que no m'acomiadassen, que s'empresa, sa fundació, n'hi hagués bé, etcètera, etcètera, no? Crec que és una altra mentalitat. Rafael Borrán, mos queda un minut, fem-nos una mini-ressenya del llibre i així tancar-me el cercle. Quan convé, seguim cadenes.
Jo crec que és un llibre que s'ha de llegir perquè la gran novedat que té aquest llibre és que hi ha reflexions i obri debats molt importants més enllà del clàssic en relació a la renda bàsica, explicant-te el que és, el que no és...
les propostes per la seva finançament i per la seva viabilitat, la filosofia de fons, el republicanisme de paradisament fent bàsic el dret a la existència immaterial, etc. A més d'això,
l'aborda des de punts de les vides de la gent, sigui des del feminisme, des de les vides LGTBI,
1+, crec que ho he dit bé, des de la immigració, des de l'antiracisme, la joventut, l'infància, la pagesia, important, és a dir, la renda bàsica i pagesia, una relació molt important, la salut mental, els drets humans, en fi, la democratització del treball i tal, i jo crec que s'ha trobarat, és un llibre
Bo de llitgi perquè són com articles un poc enllats, però bo de llitgi. Els recomana, és dir, molt, molt, molt. I ha estat una excusa per parlar de renda bàsica. La pagesia, una altra de tots els quals convendria començar també, eh? Sí, sí, és molt interessant, és molt interessant, és dir, l'article que conté el llibre i la problemàtica i la relació. Ja hi comença a haver algun moviment pagesos, la pagesia...
especialment en el principal, és dir que se l'ha fet a seva aquesta reivindicació i aquesta bandera de renda bàsica. Rafael Borràs, fantàstic, moltíssimes gràcies. A vosaltres, vinga, salut.
Inquisició, soy máscaras o cariñas de cregos de fra de son. Llaman tres bruxas bellas por ter cara de cartón, pero solamente hay meigas donde hay inquisición.
Eren temps de misèria, de pobles histèria, quan les joves es van decidir. Varen emprendre un viatge sols a ir a la butxaca i van fer cap al poble veí. Un home es va veure i les convia a seure en una taula embutada de fruit.
Com a bruixes dic temps que et toca morir, per les venes et corre el nostre avari.
Entre els crits del fau d'alls en ve la guàrdia i el reial troben a nil l'escena d'un crim. S'inplantaren mesures a les desconegudes sentenciades per ordre diví. I la gent d'aquell poble porten fustes i mobles, una gran pira van construït. Avivant la foguera criden foc i més llenya com prises del terrible destí.
I amb aquest ritme de bruixes, de roba estesa, rebem Anna Marisa Sardó. Molt bon dia, Marisa. Bon dia. Com està? Això, aquesta, extraordinària aquesta cançó, perquè sa música, home, que evoca bastant, no?, lo que va dient sa lletra.
Sí, sí, mos anuncia la presència d'un personatge femení molt conegut al llarg de la història, que són les bruixes. Parlarem de bruixes avui? Avui toca xerrar de bruixes. Ja, vinga. Som-hi. I t'he dit que m'ha vengut aquesta idea en el cap precisament en relació a una pel·lícula que fan a Xina, que es Hamnet. No sé si l'has vista. Hamnet.
que és fill que va donar origen a Hamlet i tot això, no? Sí, sí. Em vàrem parlar a la nostra secció rebel i consentida
de fa d'or divendres crec la Laura Ribes mos va parlar de sa pel·lícula però evidentment en altres termes des que en parlarem avui segur i de que sàpigues que llisteix un llibre que és el que ha donat lloc a sa pel·lícula el llibre és de l'any 2020 i és d'una escriptora irlandesa que no hagi o farrel no sé si ho pronuncio bé però...
Resulta que, si has vist la pel·lícula, ve un personatge femení que és la dona d'en Shakespeare, de nom Agnes, que té una relació amb la naturalesa molt estreta, ell passa moltes estones en el bosc, tota sola...
I el que ens està explicant l'autora, Anna Maggi O'Farrell, és que aquesta dona té aspectes de bruixa. És a dir, és una remaera i també fatillera. Clar, què passa? Que fa poc m'acaba de llegir el llibre del Llac, el llibre d'Orat,
I aquí sí que hi ha un estudi més...
més estens sobre qui eren aquests personatges. És a dir, en realitat, jo crec que allò que ens està explicant enllà, és que les remayeres i les fetilleres són l'antecedent, diguem, històric, de ser bruixes, el que després vàren ser ser bruixes. En el sentit que aquests personatges, ser bruixes, que nosaltres coneixem com a dones que són s'esperit del mal, perseguides per la Inquisició...
i que després igual Disney ens ha presentat amb aquesta cara, amb un fic en el nas, dones veus, aquesta imatge tan horrorosa, són, diguem, el producte del que l'entén eren ser remeieres i fatilleres. El llibre d'Haurat, què és? És una novel·la.
Sí, sí, avui va de novel·la. Són dues novel·les, d'una banda Hamnet, que està escrita originalment en Banglors. Sí, sí.
I després el llibre d'Ourat, que és el llibre del Llach, i és de l'any 2025. Jo vaig anar a la presentació d'aquest llibre a la plaça d'Espanya. Això va ser, no sé si l'any passat... Ho recordo, ho recordo. Tenim fotos, fins i tot. Tenim fotos. Bé, l'any 2025, diria això. Sí, sí. En motiu de la filla del llibre, crec. I ell ho va explicar, diu, que...
per circumstàncies que ara no recorda exactament bé, es va poder investigar sobre aquest tema de les remalleres i les fatilleres i va quedar tan impressionat que va decidir d'escriure el llibre, perquè darrere d'aquesta novel·la hi ha molta tasca d'informació prèvia. I és curiós perquè el llibre té unes 350 pàgines, per en per cas, ara no sé exactament
Però hi ha 225 pàgines, 225 pàgines primeres, que és un relat de ficció sobre el paper que jugaven aquestes remaeres i fatilleres durant la mitjana, perquè se situa secció en el segle XIII, en aquest cas. La fatillera o remaiera de Hamnet
del segle XVI. La fetillera remeiera de Hamne, que és Nagnes, la dona d'en Shakespeare, va existir la realitat. El que passa és que no sabem fins a quin punt va ser remeiera i fetillera. Jo ho he cercat a l'encicloperi i això sembla que és una ficció de Magí o Farrell. I aquestes fetilleres i remeieres del llac també són totalment fruit de la ficció, vaja.
però sí que se sap que van existir aquestes remeieres i fetilleres. Bé, si vols explica un poc la diferència que hi ha entre remeieres i fetilleres, però així com us ho explica enllà, les remeieres són aquelles dones que coneixen les plantes, que fan beuratges, ja sigui per guarir malalties, però també per confeccionar averins. Mhm, mhm.
I, en canvi, les fetilleres són aquelles que prediuen el futur i et poden posar en contacte amb l'altre món, en aquest altre aspecte.
Aquest és el plantejament d'avui. Mira, jo no fa gaire vaig anar a un arxiu d'Espaïr Basc, on hi tenen arxiu diversos, i també hi tenen alguns llibres molt antics, en aquest cas Fatilleres, d'allà, no sé com se diuen,
i em va cridar l'atenció perquè hi havia trossos que estaven com a arborrats o tatxats, en aquest cas per una espècie de censura eclesial. És a dir, hi havia fórmules de combinació d'herbes per, per exemple, abortar,
i estaven tatxades o malmeses. Estic parlant de llibres escrits a mà, vull dir que una cosa molt curiosa. Sí, no, ara aquest món de les bruixes i tot això està més... se n'han informat molt més, no? O sigui, hi ha...
Per exemple, en Pec Coll, no sé, és un escriptor també en català, recorda haver visitat un ecomuseu, com ara Manas Terry, i diu una exposició sobre bruixes i...
I a partir de les llegendes que han quedat i tal, hi havia una exposició molt interessant sobre el paper que havien jugat les bruixes en aquell moment. I el punt d'inflexió és quan el segle d'Àsid comença a encalzar-les, que això és un poc més... És a dir, en el moment en què enllà situa secció de la seva novel·la, encara no són personatges perseguits, però comença a haver-hi reticències.
I clar, la novel·la del llac, la tesi és per quin motiu van començar l'encalçada, les bruixes, bueno, les remeieres i fetilleres. I jo crec, i crec que el que molt vol termina el llac, que és senzillament perquè afugien de l'estereotip de dona que l'iglesi volia imposar. Ah, exacte. És a dir, quina és la...
l'estereotip de dona que les hi vol imposar i d'una dona que satisfaci els desitjos d'un home, perquè és la seva funció, la procreació. Per tant, què li demana un home o una dona? Fidelitat, fidelitat, submissió, servei, plaer...
i d'ascendència. Això és el que ens diu el llac en un moment donat, no? I doncs, les luixes, o les armeslleres i les gatilleres poden fugir d'aquest paper. Perquè, clar, elles, com que fan remeis, guanyen dos bens i són independents. I aquestes... Jo crec que un poc també és l'eimmotiv que hereda una... una... Ai...
Maria Marçà Marçal, quan escriu aquest poemari, Bruixa de dol, que hi ha un vers que diu avui les fades i les bruixes s'estimen. Com si les bruixes i les fades fossin dos estereotits de dones diferents. A nosaltres ens ha arribat a través de l'Eglésia
l'estereotip de dona fada, perquè m'entenguis, però n'hi ha un altre d'estereotip no tan ben vist al llarg de la història, però ja en ple segle XXI, no vull dir que sigui l'únic estereotip de dona del futur, però també una dona independent, no? És possible viure sense vincle a un home. Això és allò que m'ho vol dir en Llach en aquesta novel·la, no?
I mos explica com viuen aquestes remalleres. I és molt graciós perquè ell se centra en sa remallera rica, per dir-ho d'alguna manera, en aquella que viu molt a prop de sa cort. Aquests dos personatges de ficció que ell inventa, que són una Morgana, que és una dona vídua, i sa seva filla, una Júlia, són ses assessores de sa dona del baroc.
Esbró en aquell moment era un aristòcrata que tenia el seu besterro, un senyor feudal, perquè m'entenguis. I elles exerceixen el paper que podien exercir ara mateix, eren com les metgesses, les assessores d'aquesta senyora, de Naviana. I viuen a ciutat?
Bueno, és que en aquells moments és molt interessant això perquè és el moment en què apareixen les ciutats i ells no viuen a ciutat, viuen a dins del castell, m'entens? Sí, sí, sí. És un poc l'aparició de les ciutats, l'aparició del precapitalisme, perquè m'entenguis. Sí, no sé per què, clar, m'imaginava que han de tenir el bosc a prop, diguem, o...
Clar, clar. Ella enllà no mos parla gaire del bosc, eh? Així com a Hamlet el bosc és molt present, no sé si has vist la pel·lícula, però... No, no l'he vista, no l'he vista. No, jo te la recomano. Sí, sí, sí. Tengo una llista. És curiós perquè el decorat de sobre Hamlet és un bosc i és molt present a dins la pel·lícula aquest bosc, no? Perquè s'ha...
N'Agnes, la dona d'en Shakespeare, passa moltes estones en el bosc i té un ocell que, a la traducció que jo he llegit, diu que és un xeriguer, no? És un xeriguer, saps que es vol dels ocells, és una manera també d'endevinar el futur, no? Per formular presagis, no? Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
I, bé, aquestes dues dones, en Esquerra i en Llach, són molt llestes i guanyen la confiança de Nadiana, aquesta senyora, i fins i tot, això me va fer molta gràcia, perquè li ensenyen a Nadiana com ho ha de fer per satisfer un home. Li ensenyen el botó.
Es punge. I per ensenyar-li el botó, diguem, per poder tenir plaer, li posa el dit, la Júlia, més amante de la seva edat. I a partir d'aquí comencen una relació lèrbica que dura durant tota la novel·la. És molt graciós. Jo ho vaig riure molt.
Està bé. Això, d'una banda. M'imagino, tot per fet, que, a part de tot, és un llibre molt ben escrit, no? Perquè enllà ho té tot. Bé, precisament té nascut de l'actura, vam parlar d'això. Ah, m'encana. Mira, és un llibre...
des del meu punt de vista un pot descompensat dins de l'estructura en l'estructura, ho dic perquè ha fet massa via a escriure el Loidal aquestes 200 primeres pàgines són com una introducció en el llibre després d'ell 700 darreres pàgines hi posa una trama policia que hi ha un assassinat i hi ha d'endevinar qui és qui hi ha mort en aquesta víctima, no? sí
és una mica descompensat. Segons les regles ortodoxes, ja no crec molt en sort d'òxia, però record que en un moment d'anar em vaig llegir un llibre d'en Sánchez Pinyol que diu Com s'ha de construir un best-seller. Ah, sí, sí. Una bona obra.
I ell diu que, per exemple, en una pel·lícula, en els 20 primers minuts has de contextualitzar, però després, quan passen 20 minuts, ja has d'explicar quin és el conflicte, perquè si no...
l'atenció des que em mira la pel·lícula decau. Se trata d'anar plantejant preguntes contínuament perquè no decaigui s'interès. I del cas aquí que enllà que se veu que s'entudiar-me tant en la contextualització de ser bruixes,
que després escrim, diguem, el posa que hi hagi al final. I no és que decaigui l'atenció del lector, perquè clar, és tan interessant aquest món que ens descriu de les fetilles i les remeies, que això ja basta per sostenir l'atenció.
El conflicte és massa en fora del principi, perquè m'entenguis, i jo crec que se precipita massa i la resolució del conflicte és massa apresurada, no té molt de trallat al final, no? Però d'amés per el principi, aquestes 250 pàgines primeres,
val la pena, la veritat. Escolta, ara que has esmentat en Sánchez Pinyol, deixa'm fer un parèntesi, comentant que acaba de publicar una novel·la que fa molt bona pinta, no sé si t'ha arribat ja o no, diu ell o explica que és la continuació de Moby Dick, o sigui, poca broma, però
Però vaja, si hi ha algú que part de fer-les ell, eh? I en el mateix temps és una crítica soterrada en el post-procés, diguem. Perquè sabeu que hi ha un capità de vaixell i uns sots capità que no s'entenen i tal, i això. Un lluit d'egos. Sí, sí, fa bona pinta. És el que crec que havia passat.
tancant parèntesi, continuant, llibre daurat per un costat, i Hamnet per l'altre. Hamnet era... era el fill d'aquesta... Sí, en aquest cas, n'Agnes va tenir tres fills. I d'en Shakespeare, diguem. Sí, sí, d'en Shakespeare van tenir tres fills. Que eren bessons, eh? És a dir...
Sí, els petits eren bessons. Hi havia una nina més gran i Hamnet és un dels bessons. No sé si he d'explicar més coses perquè ja saps que no m'agrada avançar accions. Bé, jo crec que podem explicar qualque cosa també és de Hamnet. Bé, idò que sapigueu que sa família viu a Stratford el que passa és que
Ja sabeu que ella, la dona d'en Ham, d'en Shakespeare, era filla d'un gran gent i sa casa embarassada des fill del guanter, que és en Shakespeare. En Shakespeare, son pare era guanter. Sí, sí. I sa casen...
perquè ella ha quedat embarassada, l'enciclopèdia diu que ella era bastant més gran que ell, no sé si se duien vuit anys, i que ell, clar, sempre havia tingut aquesta inclinació per escriure, de fet en Shakespeare és un gran poeta també, tothom el coneix com a dramaturg, però és un gran poeta. Sí, té un llibre de sonets com a mínim que jo tenc i sí, qualsevol altra cosa, sí, sí.
i diguen que per triomfar o perquè sigui conegut no li queda més remei que viatjar a Londres i la veritat és que passen molt de temps separats perquè ell necessita donar a conèixer tot allò que escriu i per tant estar dins de la ciutat que és Londres i ella no se mou d'estat fort que és allà on viu amb els seus fills
És el cas d'una remeiera de classe mitjana, si es pot dir en aquell temps, que continua vivint a Stratford i...
és que no vull contar més coses perquè vull que veni a veure la pel·lícula però mira clar ara ho destaparé un poquet però el que vull dir és que quan vàrem tractar la pel·lícula i el llibre Hamnet ho vàrem connectar també amb altres casos
de poetes sobretot en aquest cas poetes o escriptors que a partir d'una desgràcia important familiar esdevenen grans autors digue-li Joan Alcover
i na Laura mos parlava també d'en Francisco Umbral amb aquest llibre també que va fer dedicat a la mort d'un fill i amb això a Pentura ja han dit el que no volia dir però bé, és igual exacte
Ho deixem aquí, ho deixem aquí. Per tant, tenim Hamnet, que a banda de ser una pel·lícula que no sé si encara és, supòs que sí, que encara... Cartellera, sí. És també, o era primer, un llibre, Hamnet, d'Anamagia O'Farrell,
i tenim per salt de costat el llibre d'aurat d'en Lluís Llach amb protagonistes aquestes dones que en el seu temps van ser considerades bruixes i que en realitat eren això, persones que coneixien la combinació de ses... Un detall que vull afegir, que m'ha pres que surt a sa pel·lícula, a Sant Més també,
i en el llibre del llac, i és que per elles, per les fetilleres i les remeieres, era important la transmissió de coneixements. Per tant, no era res secret ni res així. No sé què va sense la seva mort. I aleshores s'havien de procurar descendència, havien de tenir, i millor si era una nina.
Això en el llibre del llac és així. Hamnet no queda tan clar. És a dir, hi havia homes remallers, però les dones tenien com més estatus. La gent com que se fiava més de les dones remalleres que dels homes remallers. Això és una cosa que apareix en el llibre del llac.
Bé, i per transmetre el coneixement de mares de la FIA, en aquell temps la gent era analfabeta, molta gent no sabia escriure.
I allò que feien era transmetre coneixements a partir de cançons. És a dir, per fer una infusió, per evitar mal de queixar-los. I explicaven la fórmula en cançons. Perquè tu saps que és més fàcil de memoritzar les coses a través de cançons que no tens una llista així sense cap altra ajuda, no?
I això també surt a la pel·lícula, que és ja, que sa mare transmet en els seus fills els coneixements que té de remais a través de cançons. Escolta, i ara pensava, tu morbares parlar de les assassines de la soledat, no? Sí. Això eren dignes hereves, o no? Sí.
Evidentment, va per aquí, va per aquí, sí, sí. I bé, el llibre d'anar a Caterina Carmany, d'alguna manera, també l'hi podrien connectar. Hi ha un fil conductor aquí, eh? Hi ha un fil conductor perillós, perquè va resultar que l'altre dia vàrem comentar, precisament, en el club, que feia poc havia sortit una notícia d'una dona que ha estat acusada d'haver...
proporcionat a l'home bé, medicaments tranquil·litzants en excés per tal d'eliminar-se eliminar-lo és a dir, de matar-lo, vaja sí, sí, sí, sí interessantíssim és a dir, d'anar alerta
Interessantíssim. Saps què passa? Que la dona s'ha de defensar i s'enforcen, no esteu forts. Exacte, exacte. Ha de recórrer altres mitjans. I tant que sí. Bé, per un costat Hamnet, per saltar el llibre d'Orat. Marisa Cerdó, moltíssimes gràcies. A vosaltres. I bruixes de roba estesa, bruixes. Sí, senyor.
Gràcies, bon dia. Bon dia.
N'eren temps de misèria, de pobles histèria, quan les joves es van decidir. Varen emprendre un viatge sols a ir a la butxaca i van fer cap al poble veí. Un home es va veure i les convia a seure en una taula embutada de fruit.
Era aquell llit on la trampa esdevingué amb el son, quan l'imaginaran amb els seus propis petons. Com a bruixes dic temps que toca morir, per les venes et corre el nostre avari. Com a bruixes dic temps que toca morir, per les venes et corre el nostre avari.
Entre els crits del falvall també la guàrdia i el reial troben aquí l'escena d'un crim. S'implantaren mesures a les desconegudes sentenciades per ordre diví. I la gent d'aquell poble portant fustes i mobles una gran pira van construir.
avivant la foguera, criden foc i més llenya, còmplices del terrible destí. Les bruixes ja s'encenen la plomba, les enceguen, malareixen tot el volitant. Nostra vista us aterra, doncs claveu, us aterra, perquè en dintre ens cremeu, de la flama bauneu, com reneix l'esperit.
Com a bruixes dictem que us toca morir, per les venes us corre el nostre avari. Com a bruixes dictem que us toca morir, per les venes us corre el nostre avari.
Meigas feititos e bruxas que perseguen a Inquisición, sem máscaras o cariñas de crevos e fravesón. Llaman diez bruxas verdes por ter cara de cartón, pero solamente hay meigas donde la Inquisición.
Quan al matí següent no canta el gall i veiem aquell poble mort i devastat. I del mig de la celda s'entreveuen dues nenes que desperten i aixequen el cap. I en aquell lloc de misèria, de por, clòs, histèria, dues tropes es van decidir. Varen a prendre un viatge sols a ir a la butxaca i van fer cap al poble bastant.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida molt disposa a abordar la secció d'anàlisi internacional que vos oferim setmana rere setmana i que així com estan les coses, ni que vos l'oferíssim dia rere dia, donaríem a l'abast. Joan Manuel López Nadal, molt bon dia. Hola Tomeu, bon dia, com estan?
Molt bé, molt bé. Molt contents de sentir-te, de saludar-te. I molt content de poder disposar de tot el teu bagatge per intentar entendre tot el que mos passa, que no és poc. Cosa que no és gens fàcil, perquè de tot està cada dia més complicat. Si voleu que comencem per el més important...
Quina llàstima i vespre el Barça, que va estar ben a punt. Sí, sí, sí. He de dir que en la nostra conversa amb en Pep Berger, que a part de ser nostre especialista futbolístic, és de l'Atlètic de Madrid, té aquest defecte. Bueno, els de l'Atlètic són amics nostres. Bé, sí, d'acord. Són antimadridistes. Exacte.
Fa més normal perdre amb l'Àpica que amb altres. Això també, això també era bueno. Però li vaig dir que passarien, que seria just, però que tal. I clar, inevitablement m'han de recordar de la injustícia, de l'anul·lació d'Argol, d'encoversir en el partit de nada, no? Sí, efectivament, això va ser important.
Tot i que també s'ha de dir que el Barça, el partit de nada, va jugar molt malament. Ahir, tot i que va fer un partidàs, però no va arribar el gol que tots esperàvem. Però bé, tant de bo, ara hem de concentrar la Lliga i la Champions i la cosa pinta bé. Si ho fan aquesta gent jove, els hem de fer un pot de confiança.
Però ara haurem de començar a parlar de coses més preocupants. I tant. Tenim un mapa del que li diuen Sorient Mitjà, absolutament remogut. Intentarem posar una mica d'ordre. És a dir...
bé, s'anava parlant que hi hauria un atac sobre l'Iran però al mateix temps s'anava explicant si jo record i faig autocrítica que com em van demanar
si era probable o no era probable jo vaig dir que no ho era i evidentment me vaig equivocar. Però no ho era en part perquè la intenció dels Estats Units i d'Israel era donar a entendre
que encara no se faria per agafar més per sorpresa la direcció de la dictadura iraniana efectivament així ha estat i bé ara ens trobem en una situació imprevisible incontrolable el darrer que tenim
i vull assenyalar-ho de manera molt positiva, ha estat l'intervenció del president del govern, Pedro Sánchez, no sé si l'heu sentit a les nou, ha deixat molt clara i d'una manera sense cap manera d'equívoc la posició espanyola, donant una resposta...
les amenaces i les xularies d'entrar en país pràcticament descalificant i amenaçant Espanya perquè no li obeix només per aquesta cosa per no obeir-lo i aleshores
La rèplica que ha donat el president Sánchez ha estat, a la meva manera, impecable, sobretot amb el contrast amb el que vàrem fer els governs anteriors, recordo el de Nadal, la guerra d'Irak, i aplicant justament, molt hàbilment, des del meu punt de vista, la política espanyola actual amb el lema no a la guerra.
Aleshores, crec que en aquest sentit, com a ciutadans de l'estat espanyol, podem estar satisfets del comportament del nostre govern. Això per començar-ho. Dit això...
preocupa també la situació d'una Unió Europea clarament dividida i que no sap molt bé cap a on anar ni què ha de fer. Joan Manuel, sobre la relació Espanya-Estats Units, una pregunta. Si hi hagués una ruptura total de les relacions comercials, quin impacte tindria?
En primer lloc, els Estats Units no pot rompre les relacions comercials amb Espanya perquè el tema comercial està integrat dins la Unió Europea. Espanya no té una política comercial independent, com tampoc no la té França ni Alemanya,
ni a qualsevol altre país de la Unió Europea, perquè la política comercial de la Unió Europea és única. És a dir, si els Estats Units pren mesures contra un país de la Unió Europea, de fet està prenguent mesures contra la Unió Europea. I això també ho ha dit en una intervenció la vicepresidenta Teresa Rivera, vicepresidenta de la Comissió, en bon sentit,
de recordant als Estats Units que els Estats Units no poden prendre sancions comercials contra Espanya ni contra cap estat membre, sinó que això seria una ruptura de l'acord comercial entre els Estats Units i la Unió Europea. De qualsevol manera, la Unió Europea ha començat a reaccionar
amb el tema aquest d'Espanya, les bases americanes, la postura d'en Trump, un poc com va fer en Dinamarca i en Groenlàndia. Que és dir, quan és un país europeu el que has posat en el punt de mira
d'en Trump, aleshores la Unió Europea fa el que ha de fer, fa fer front comú amb aquest país, igual que ho fa, i fa molt bé, i també Espanya ha mostrat la seva solidaritat davant de l'atac, en aquest cas per part de l'Iran, contra una base a Xipra, i Xipra
és un estat membre de la Unió Europea. Aleshores, Europa també ha de ser sol solidària amb Xipra, com ho va ser amb Dinamarca i com ho hauria de ser amb Espanya en cas que en Trump prengués mesures contra nosaltres.
Efectivament. Perdona que t'he tallat quan anaves a parlar d'aquesta, justament, diversitat d'opinions i d'estratègies dins la Unió Europea mateix. Ahir mateix sembla que França va decidir enviar el seu portaavions cap a prop d'Iran, no?
Això són manobres més aviat jo diria que simbòliques, no? De dir a Anglaterra, a Alemanya, a França particularment, de dir a Iran a nou alerta perquè si decau els nostres interessos haurien de reaccionar. Això no vol dir...
També s'ha de dir clar que la Unió Europea ni que aquests mateixos països s'hagin alineat a veure del front d'en Trump amb Netanyahu, amb els Estats Units i Israel. El que volen és que les mesures que facin a Iran o que pugui prendre a Iran no afectin tampoc als interessos europeus, com ha passat amb el tema de Xipra. Tot i així...
Les diferències entre diferents estats de la Unió Europea amb aquest tema, els matisos d'uns i d'altres, el no voler condemnar, com ha fet Espanya, el que és un acte de violació del dret internacional, afableix la Unió Europea perquè...
impedeix la seva actuació com a actor internacional des del moment que el seu interior està dividit a Norbera. Aleshores, Europa té un problema molt sèrio, i això no ho podem negar.
com volem tenir un paper important en el món si no som capaços de tenir una política exterior i una política de defensa i de seguretat que amb les amenaces i els jocs d'en Trump fa més necessària una política europea de defensa i de seguretat integrada, no?
i una política exterior europea integrada. I això, els fets actuals, demostren que, malauradament, el camí és llarg per arribar en aquesta situació. I, clar, això fa que les grans potències, començant pels Estats Units, però també per Rússia, pel que pertoca a Ucraïna o el que podria fer Xina, eventualment,
no prenguin en sèrio a la Unió Europea com a interlocutor potent i important dins l'esfera internacional. I això ens perjudica a tots, no hi ha dubte. Aquí, tot això clar, amb aquest tema podem treure moltes aspectes, moltes qüestions, moltes conclusions que no es veurem.
Sí, efectivament. Jo et volia plantejar d'anar sobre el terreny, sobre l'Iran en aquests moments. Sembla que hi ha com una cursa amb el sentit de veure si Estats Units i Israel són capaços de destruir a tota velocitat
tots els arsenals que té l'Iran o si l'Iran té capacitat per usar aquests arsenals abans que siguin destruïts aquí hi ha una de ses claus en termes militars per dir-ho de qualque manera que crec que ni tu ni jo som grans especialistes però que en tot cas sembla que aquí hi hauria una de ses claus efectivament és això i els temes que a més no estem segurs
de quina és realment la situació interna a l'Iran una vegada que els atacs del primer dia d'aquesta nova ofensiva israelo-americana, i vull assenyalar, després vos explicaré per què dic israelo-americana, aquesta ofensiva, el primer que va fer va assassinar
el líder màxim de l'Iran, l'Ayatollah Khamenei, no? I aleshores sembla que hi ha un triomvirat provisional de dirigents, però també és difícil saber quina és la situació interna de l'Iran, perquè l'Iran en aquest moment, jo crec que la població iraniana està dividida entre dos sentiments, no?
D'una banda hi ha rebuts que s'ha posat de manifestacions i protestes, on ha hagut també morts i de manera recent, contra un règim dictatorial totalitari que no respecta els drets humans i particularment els de les dones. Això d'un costat. Aleshores, hi ha el tema de la situació de la política social
de la població iraniana respecten el règim d'un costat. Però després també hi ha una altra part important també de la població iraniana que rebutja el que considera, i amb motiu, una agressió des de l'exterior.
sigui el que sigui, el que passi dins de l'Iran és un problema que existeix però que ho han de resoldre els iranians. No pot ser una solució imposada i sobretot d'una manera bèl·lica per potències exteriors i d'una manera contrària en el dret internacional perquè no n'hi ha cap mandat ni de les Nacions Unides
ni de ningú per aquesta intervenció, ni fins i tot el Congrés americà tampoc, des del punt de vista de la legalitat interna als Estats Units. Ara bé, voldria dir, si t'assembla bé, Toméu, per què dic Israel o americana. Per aquest ordre, a més a més, diguem. Sí, perquè...
Dins la meva opinió, el que realment ha dirigit tot això, des del punt de vista polític i estratègic, no és en Trump, sinó que és en Netanyahu. Hem de pensar que aquest atac a Israel, a Iran, estava dins la ment d'Israel des de feia temps, no?
Per què? Per desestabilitzar l'Orient Mitjà i crear una nova situació geopolítica general a l'Orient Mitjà, perquè hem de pensar que indirectament també, i com s'ha veu dins les repressalies i els bombardejos, els països àrabs de l'Orient Mitjà, l'Aràbia Saudita, l'Ira, el Qatar, el Kuwait, els països del Golf...
Estan afablits per tota aquesta situació i això que passa que dona una situació hegemònica de fet a Israel i a més li permeten a Netanyahu marginar el genocidi que està continuant comatent no només a Gaza,
sinó també amb aquesta, que hi vàrem parlar la setmana passada, amb aquesta anacció, soc damunt dels fets, de fet, de la Cisjordània.
Aleshores, aquí el que verdaderament és l'esperit director de tota aquesta barbaritat, de tota aquesta salvatjada, de tota aquesta agressió, és en net allà. En Trump, tots ja comencem a conèixer-lo, és una persona amb poca, per no dir nulla, intel·ligència, és un home capritxós, egòlatra, només pensar en si mateix...
i vol ser el centre de l'atenció internacional, però ni dins la política interna nord-americana abona el seu paper, està constantment més discutit, segons totes les enquestes. Els republicans podríem perdre la majoria al Congrés quan hi hagi aquestes eleccions. Si és que en Trump no les bloquejarà d'aquí a tant, cosa que tampoc no podem preveure, però de fet...
afegit en el fet de la força que Israel té als Estats Units, on el lobby dueu sionista és molt important, no només en política, sinó també en economia, en finances, en mitjans de comunicació, hem de pensar que probablement, és una cosa forta, però que probablement
Israel és més potent als Estats Units que no als Estats Units dins Israel. Els Estats Units són utilitzats per Israel perquè és la primera potència militar i econòmica del món. Però en aquest moment el que fas és que els Estats Units estan...
subordinant els seus interessos a la voluntat i a la direcció d'un Israel genocida dirigit per un criminal de guerra perseguit per l'acord de justícia i que vol naturalment imposar un nou disseny imperialista a l'Orient Mitjà
on tot giri a l'entorn d'un gran Israel aixamplat amb Gaza, amb Cisjordània i potser amb el Líban, no oblidem que també Israel està atacant el Líban. Per això parlo i dic que això és una agressió israelo-americana perquè el que comanda tot aquest desbarat és en Netanyahu, més que no en Trump.
Això és la meva opinió personal, no vull dir que hi hagi gent que ho pensi, però a mi tots aquests elements que vos he dit me fan pensar que en aquest moment en Trump és pràcticament un satèl·lit d'en Netanyahu, o s'està comportant pràcticament com a tal.
Mira, ara hi ha un oient que mos demana a través de les xarxes bé, fa un comentari que diu el que diu no tan sols és Israel també l'hegemonia geopolítica econòmica dels Estats Units i diguem-ne, les idees ja que els Estats Units si no s'apaga en dòlars pot caure arruïnat és un de...
És una de les claus aquesta, la clau econòmica i la clau que hi comencen relacions internacionals que no se paguen en dòlars?
També és factor important i també hem de pensar que totes aquestes operacions estan en aquest moment trastornant els equilibris econòmics a nivell mundial. Pensant, per exemple, que la tancada o l'obstrucció de l'estret d'Hormuz
impedeix la circulació, per almenys segons estadístiques, d'un 20% de tot el comerç de petroli mundial. I això fa que ja les nostres benzineres ja comencem a notar la pujada del preu de la gasolina i del petroli.
I això, naturalment, té efectes globals. I el que diu l'OIEM no deixa de ser raó en el sentit que els Estats Units tenen por que, sobretot, hi ha un intent per la part del grup denominat BRICS,
La Rússia, la Índia i altres països del sud global, el Brasil, l'Àfrica del Sud i altres, de substituir el dòlar com a moneda de referència internacional per altres. També s'ha de dir que la política econòmica dels arancels d'en Trump ha afablit molt el dòlar també.
Per exemple, respecte a l'euro, l'euro ha pujat comparativament en el nivell del dòlar. I aquí la Unió Europea també tindria els seus interessos, que hauria de defensar el paper internacional de l'euro, no?
Si el dòlar no ha de ser la divisa hegemònica, Europa hauria de fer feina perquè l'euro tingués la funció que hauria de tenir. Aleshores, el que diu aquest oient té raó, l'element monetari és un component...
No és l'únic, perquè hi ha un element geopolític, hi ha també un element geoeconòmic, el tema de l'energia, que és tan important com la moneda, el tema dels avasteciments, i després tenim un altre efecte col·lateral que és...
el tancament de l'espai aèri dels països del Gol, que hi hagi milions de persones, segons diuen hi ha 30.000 ciutadans espanyols, però no només són ciutadans espanyols, són ciutadans de totes les parts del món que volen volar d'Àsia cap a Europa o d'Europa cap a Àsia i que han de passar per damunt de l'espai aèri
dels països del golf, que en aquest moment Aràbia Saudita, Iran, el mateix Iran, evidentment, o lògicament els Emirats i tota aquesta zona està en aquest moment tancada al tràfic aèric en tot el que això suposa d'incomoditat personal i també de conseqüències econòmiques. Aleshores, amb
Aquest conflicte, quina és la verdadera motivació, a part del que ja he dit, respecte a la voluntat estratègica, de la gran estratègia,
de Netanyahu, d'Israel, i a la falta de coherència total i absoluta de la política exterior d'en Trump, que ja hem vist a Ucraïna, que ja hem vist a Groenlàndia, que ja hem vist a Venezuela, i que veurem segurament d'altres llocs. Avui mateix, abans de començar aquest programa, he llegit que els Estats Units havien començat una operació militar
en col·laboració amb Equador, dins d'Equador, contra grups de crim organitzats, sobretot narcotraficants. Això seria també, tot i que en aquest cas, si el govern de l'Equador participa, no seria, no hauria una il·legalitat, però és una nova prova de l'intervencionisme
americà, sobretot en el continent sud-americà, la nova aplicació de la doctrina Monroe. Aleshores, en Trump, efectivament, amb aquesta personalitat tan absolutament crispant, convulsiva, contradictòria, egoàtrica i insofrible, per dir-ho dins d'una paraula, està trastornant tots els equilibris
estratègics, polítics, econòmics i fins i tot culturals, no? Perquè el trumpisme també és un dels motors d'aquesta guerra cultural que mena l'extrema dreta i l'ultradreta aquí mateix, a casa nostra.
Avui, per si no ho sabeu, o si crec que ho sabeu, perquè crec que ho heu anunciat vosaltres també, hi ha un acte important, que és que un diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya, que també és escriptor i periodista, en Francesc Malcàlvaro, acompanyat pel diputat de més en el Congrés, en Vicent Vidal,
Vicent Vidal han de presentar un llibre a Palma i segurament serà interessant sobretot per el que significa un poc de a quina extrema dreta hem de fer front avui en dia a Can Ostra sense sortir de Mallorca mateix
i anant a Catalunya i a l'estat espanyol i a tota Europa, al conjunt d'Europa, aquesta amenaça de l'extrema dreta que tenim i que és molt sèria i a la qual potser no som capaços de donar les respostes que caldria. Serà avui...
Tot això, aquest fet d'Iran, de Trump i Netanyahu, i tot això alimenta en aquests grups, també. I això també ho hem de tenir en compte. Per tant, l'amenaça és cultural, és ideològica, és política, és econòmica, és social, és de tots. Estem dins d'un món caracteritzat per la incertesa
i per la perillositat en augment per aquesta conclusió Joan Manuel, estem fora de temps simplement recordar el franquisme en temps de Trump de Francesc Marc Álvaro se presenta efectivament com tu des avui a les 18.30 hores en el local de la col·lectiva Palma i ja que hi som ja que hi som
i segurament mos hi veurem i ja que hi som recordam que Mallorca per la pau ha convocat una concentració d'urgència aquest divendres a les 6 de març a les 18.30 a la plaça de les Tortugues coincideix també amb una presentació interessantíssima que hi ha a Quart Creixent però vaja, mirarem de doble hermoso una mica Joan Manuel, moltíssimes gràcies hi ha moltes coses
moltíssimes gràcies han quedat temes pendents a veure si a banda dimecres que ve te ponen un torn a connectar queden temes pendents perquè el món de cada vegada està més complicat segurament la setmana que ve podran parlar també d'altres per exemple un tema que no han parlat
que ara són les dues sessions a la Xina i des d'aquí punt en aquest moment el règim xinès està afectat per les purgues que en Xi Jinping han fet amb els militars. Però bé, no mos ha donat temps de parlar-ne, ja ho farem, però són coses que també hem de mirar de seguida. I tant que sí. Gràcies, Joan Manuel. Amb molt degut sempre. Gràcies. Una abraçada, Thomas. Igualment, igualment.
No tenim temps per resposta. Moltíssimes gràcies a la nostra audiència per ser-hi un dematí més. Nosaltres tornem demà a l'Arbuit. Just abans haureu pogut escoltar la redifusió del Crepuscle en 100 estels. Continueu connectats aquí.