Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fina una persona que sàuà d'arribar l'amidà i d'arribar l'amidà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
L'alcalde representa.
Capitalistes, feixistes, castellanes Festa de toro i orquestra Festa que no ens representa I a la plaça de dalt res havia canviat Véret a la historieta podrida d'un temps passat Bon dia i bona vida! Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània, un programa produït per la Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí, que tot d'una vos explicarà
quins són els principals ingredients que tenim preparats per avui.
Vestida de blanc, talment un torrent de neu, venies per anar-te'n de mi, com una onada d'aigua marina que desapareix suau.
Penjada del sostre a la corda mig desfet, baixaves del torçal per la politja.
Com en un fondalt d'immensa magnitud, esquizofrènica mentida de l'amor. Directament, sense camí de plata al fons, te'n vas d'aquí. Un hivern de purpurina, ets estalfogàs fantàstica.
Una llarga cua penjava de l'Ernest, sense encastador ni assegurança. Un canó de llum directe des de dalt, confonia el blanc en blau. Magnèsia a les mans, el trapezi insegur, deixaves d'entreveure un esmanolo.
Home en un en un, si esplèndid i valent, instal·lació inconscient, mentida de la vida directament. Sense camí de plata al fons, te'n vas d'aquí, univers de purpurina, ets estalfogàs fantàstica.
El ment, sense camí, de plat al fons, te'n vas d'aquí. Un hiverns de purpurina, ets estalfogàs, fantàstic. Un hiverns de purpurina, ets estalfogàs, fantàstic.
Dijous 16 d'octubre de 2025. Això és Ona Mediterrània. Això és bon dia i bona vida.
i tot d'una. El primer que farem serà actualitzar-vos, explicar-vos quines són les principals notícies a hores d'ara a través de Diari de Balears i també de VilaWeb. A continuació, escoltarem una de les entrevistes de la plataforma audiovisual Vida i a partir de les 8.40 mos connectarem amb en Joan Josep Pasqual de Som Mallorca.
que ens han d'explicar el seu posicionament al voltant d'aquesta idea de posar un polvorí a Son Sant Joan. A partir de les 9 en punt repassarem l'actualitat. A les 9 i 20 ens connectarem amb Sofía Alonso Bigler, secretària de Drets Socials del PSOE. A les 9.40 tindrem recomanacions de llibres amb Miquel Serra. A les 10 en punt...
Farem curiositats de la història amb en Xisco Roger i a les 10.30 posarem el focus en en Jaume Sastre i en tot allò, en totes aquelles qüestions de l'actualitat que ell vulgui passar per l'òptica decolonial, anticolonialista. És el moment de revisar l'actualitat i de faró amb el diari de Balears.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I al Diari de Balears trobam en primer lloc milers de persones en manifesten a Palma per la llibertat de Palestina. A continuació, vos ofereix, Diari de Balears, un vídeo de l'entrevista a Naina Riera, escriptora. Per a mi, escriure implica un posicionament polític, explica...
l'escriptora que va ser entrevistada per el programa Això és vida. A continuació també trobem una altra informació que diu que Comissions Obreres demana a les agències de viatges que no operin amb AirBnB, Booking, Expedia i TripAdvisor perquè comercialitzen allotjaments en els territoris ocupats de Palestina.
També hi ha espai pel viatge que diversos representants institucionals de les Balears han fet a Brussel·les. D'un costat, Proens i els presidents dels Consells demanen a la Comissió Europea l'activació de Frontex a les costes de les Balears. I d'altra banda, el govern defensa Brussel·les un règim específic per a les illes de la Unió Europea en matèria d'ajuts d'estat.
També en destaca a Diari de Balears que Govern i FEPIP fan una jornada de formació sobre les entitats col·laboradores urbanístiques. També en destaca a Diari de Balears que falten 15 dies pel seminari Blanquerna. Quines dates, quin és el programa, com inscriure's, tot això ho trobeu a diaridebalears, debalears.cat.
També mos informa que arriba el treu la llengua Esporles, Embadala, Fades, diversos punxadiscs i una gran ballada. I també se fa ressò a Diari de Balears d'unes declaracions...
del delegat del govern espanyol a les Illes Balears, Alfonso Rodríguez, que diu que criminalitzar la immigració i parlar d'invasió a les Balears és pura xenofòbia. També destaca a Diari de Balears que han estat detingudes a Palma dues persones per tenir persones treballant 10 hores a canvi d'un plat de menjar.
Montanam a Vila Web, allà el titular més destacat a Hores d'Ara diu, és unes declaracions d'una entrevista a l'historiador i catedràtic de la UPF, Josep Pic, que diu que Vedo és qui comença a formular la catalanofòbia i acaba de publicar un llibre titulat Catalanofòbia, una immersió ràpida.
També hi ha una peça titulada L'alt al foc vist per Hamas. Milers de persones es manifesten arreu del país amb incidents a Barcelona, València i Manresa, destaca també Vilaüeb, i confirmen sis nous focus de dermatosi nodular contagiosa a l'alt Empordà.
Diu que la Generalitat preveu de començar la vaccinació en massa a més de 93.000 cap de bestiar en un radi de 50 quilòmetres. I també destaca que Salvador Illa participa en Carles III a Londres en un acte a favor d'una economia sostenible.
que la fúmiga amplia la ronda de comiat amb dues noves actuacions a Barcelona i València, que Mazón revela finalment el registre de les telefonades en les hores més dures de la gota freda i que Coiboni tanca un acord amb Esquerra Republicana per a la tramitació del pressupost de 2026. Aquests són els principals arguments informatius
que mos ofereix hores d'ara, Vila Web, on anem ara a Diari de Balears, tornem a la seva portada, perquè allà hi ha destacats diversos articles d'opinió, que ara mateix vos recomanem el d'en Joan Lledonet, Benvinguts Immigrants Legals,
el d'en Miquel Ripoll, un temps perdut, el d'en Josep Meliaqués, el segon cable, el d'en Joan Vicenç Lillo, Alemanya i Israel, es germanades en el genocidi, i el d'en Alila Tomàs, l'imprescindible canvi de model, senyora Proens. Tots aquests arguments informatius i d'opinió els trobeu a diaridebalears.cat. Ara és el moment d'escoltar la predicció del temps. Ho feim
Com sempre, escoltant en Tomeu Mateu Canals, que us explicarà quina és aquesta previsió. Bon dia. Després de ruixat d'ahir, sempre localitzat, però localment forts, avui es tornen a repetir.
Seguim amb aquesta bosseta freda i sobretot a partir de middia avui que seran eniguls, possiblement serà ponent i sud de Mallorca on seran més probables i que hauran roixats, alguna tempesta
de molt de cil i de cil de sora baixa ja tot ho ha escampat. I temperatures que seguiran més avant que el que són normals per a aquesta època. Demà continuï aquesta situació molt similar, inclús part de dissabte. A partir de diumenge, per aquest temps, s'estibilitzaria i aquestes temperatures començarien a pujar.
Ara és el moment d'escoltar l'entrevista que li feien des de la plataforma audiovisual Vida, en el programa Això és Vida, a l'historiador Pere Fullana. Escolta'm-hi-do aquesta entrevista. I que pot parlar també molt de present. És en Pere Fullana, Pere Fullana i Puigcerver, historiador, professor de SWIP i moltes escoles més que ara aniran del Granant. Pere Fullana, molt benvingut a aquesta casa.
Moltíssimes gràcies i per convidar-m'hi. Tenia moltes ganes de fer aquesta conversa i en el mateix temps tinc la certesa que no l'acabarem, que deixarem moltes coses a mitja embastades.
Escolta, per parlar d'una qüestió d'actualitat, la presidenta del govern va citar en Francesc Antic, la qual cosa, diguem, en principi ha de dir bé d'ella.
Jo penso que, afortunadament, la figura d'en Xiskòntic cada dia va guanyant més, cada més crèdit. És a dir, s'està enfortint no més arran de la seva malaltia i de la seva mort, sinó perquè s'està imposant una manera de fer, s'està imposant no.
Aquella gent que té un poquet de sony cada dia valorarà més el tarannàs de sa solidesa com sa d'en Xisco, que realment jo crec que els qui vam estar de vore ell potser passaran mal moment, potser hi hagués ombres, però realment hi ha molta llum de la qual per il·luminar molts aspectes.
Pere Follana té el seu focus com a historiador en les religions, en la història social, en la història de l'esport, en la història de l'educació. Per tant, el que dèiem, segurament serà molt complicat anar tancant tots aquests temes. Però comencem per qualque banda i comencem precisament
per l'educació, tu perquè a més a més ets educador, com definiries, com explicaries l'evolució dels estudiants aquests darrers anys, aquests darrers 15-20 anys?
Bé, els que d'alguna manera, o poc o molt, en el meu cas, he passat de poc a una situació intermigua, hi ha gent que s'hi dedica amb molt més dedicació, però en el meu cas jo amb 30 anys he vist, ja no per part de l'alumnat, també, he vist un canvi al que és el concepte de la Universitat de les Illes Balears,
d'avui tampoc té res a veure amb aquella universitat de la dècada dels 90. Pensi que ara és una universitat molt més pragmàtica, molt més liberal, molt més oberta i molt més necessitada de complir els objectius que te marquen les línies tan...
tant dels acords a nivell europeu com els acords a nivell estatal, com el que sigui. Això, per una banda, per tant, és una universitat, tampoc no és el mateix. L'alumnat, jo crec que és un dels grans interrogants de dir fins a quin punt realment no estem...
focalitzant més, més que jutjar l'alumnat, al final estem jutjant aquesta generació en què estan pujant. El que ara ens donem és que hi ha una joventut que no és la que havíem imaginat. Interessant. I que està apuntant qüestions
ideològiques, mentals, socials i de comportament espontani, la gestió del seu temps i tot això que realment en els adults mos té desconcertats.
Molt interessant, això que dius. Escolta, l'altre dia, no fa gaire, vaig entrevistar el bisbe de Mallorca, la veritat és que m'ha fet molt bona impressió, com a referent intel·lectual, vull dir, i de ser molt de titulars que m'ha donat, i de ser moltes idees que va dir, te'n dic una, que és...
Em va dir que ell té accés, lògicament, a tota una tasca de l'Església que segurament la gent que ens ho miram de fora no hi tenim accés i que és molt dinàmica, molt viva, molt solidària, molt potent. Em pots corroborar aquesta idea?
Bé, jo tinc una altra visió de la que té el bisbe perquè també particip en grups alternatius i grups amb altres models d'església per entendre molts que perventura no són tan jeràrquics ni estan tan a dins d'organització, dins d'estructura.
I jo no veig el mateix. És a dir, el que perventura està volgant dir el bisbe, i amb això sí que estaria d'acord, és que hi ha una altra manera de creure que perventura no passa per aquella fidelització a participar d'exactes liturgis tradicionals, no?
Bé, de fet, els exemples que em posava anaven més per aquí, no? Correcte. Jo diria que jo prefereixo l'Església d'avui com a referent cultural i com a referent d'identitat i com a sostenidor d'una determinada cultura
i d'un determinat concepte antropològic que crec que l'Església encara té crèdit, crec molt en el paper de l'Església a nivell geopolític i a nivell de...
pens que davant de determinades angoixes, davant determinades concerts i davant determinades, quan s'apaguen tots els lluns, el concepte de ser noves espiritualitats, la interiorització, estan veient el pes que té el budisme, que tenen religió, que no tenen Déu fins i tot, però aquelles cultures.
que són capaços de donar valor a lo petit i donar sentit en allò que per ventura no té grans visibilitats, jo estaria d'acord amb el bisbe que l'Església té menys visibilitats però té més profunditat. Entes que un dels focus d'investigació actual teus és ser batalles culturals a l'entorn de les religions?
És el gran tema, no? És el gran tema de la contemporaneïtat. La religió d'alguna manera forma part, és un element substancial que entra en joc en aquestes batalles i guerres culturals
el culture camp com a gran element, és a dir, clar, això ja ve del segle nou, però quin paper ha de tenir la religió i en el cas que tingui paper, de quina manera s'ha d'expressar aquesta religió. Al final, el que tenim, per exemple, ho veiem amb l'Islam o amb el judaïsme, és a dir,
Adavant el fet d'Israel i palestina ara, la clau religiosa ja no sabem exactament en quin paper hi juga. És a dir, estem davant un judaïsme religiós o estem davant un judaïsme que en el final ja és una cultura política o una cultura religiosa?
També es veu que històricament potser havia jugat un paper més per entendre-ho, o de tapar interès sobre més materials. Correcte, però sí que veiem que cada vegada més cobre més interès el fet que hi hagi dirigents
o que hi hagi organitzacions que siguin molt traversals i que, és a dir, jo crec que el gran èxit de les grans organitzacions internacionals religioses és que tenen totes les games.
Aleshores, t'ha permet que no només té una manera d'entendre-se allò, té moltes maneres i d'aquesta multiplicitat i d'aquesta diversitat som capaços de dialogar, ja ho veiem, és a dir, què significa ser cristià a Espanya en aquest moment, o a Catalunya, on és per i basc, no? És a dir, hi ha una quantitat
i no quantificada, per dir-ho, no tenim estadístiques de dir en quin sector ubicaríem cada un de les nostres maneres d'entendre la religió, cada un d'aquests espais, no? Te pot trobar gent de l'extrema dreta políticament i l'extrema esquerra, no? És a dir, en el País Vasco, Catalunya, sobre una base cristiana, no? Sí, sí.
i quin paper hauria de jugar la religió a la Mallorca d'ara i a la Mallorca els propers anys? Tenint en compte que ja tenim de tot, diguem. Sí. Bueno, naixerà i neix per necessitat altres maneres i que quan m'ho donaran compte
tot l'ovell està morint, és a dir, està agonitzant, no? És a dir, tu ara ho has viscut a Sant Sardina, és a dir, el model nou és un diaca que ve, però si diaca no significa necessàriament ser més obert i perquè no és capellà serà més receptiu, no? És a dir, en aquest cas no és el personatge el que canvia, és a dir, necessitem persones, necessitem persones,
formades, obertes, però sobretot formades. A mi el que me preocupa ara, veritablement, és on estan els nivells, on estan els tallers
no?, perquè el taller als anys 70, 60, 70, sabeu on eren, eren a s'escoltisme, eren a s'esport, a sa formació, és a dir, a sa educació no formal, no?, a tot lo que era educació informal, no?, és a dir, allà se creaven els vincles, no?, i una determinada manera de socialitzar,
d'entendre el país i podries venir d'un món parroquial i d'un món obrer o d'un món sindical i te trobaves i parlàveu de compromís o parlàveu de país, no? Sí, sí.
Ara estem a estar en què ens formem a uns altres tallers i aleshores què sortirà d'aquí? Què sortirà de cara al futur? És un poc la gran incògnita i el que ens té un poc despistats en quan els observatoris que miren, és a dir, si no tenim dirigents
Si no tenim vous, si no tenim referències, d'on veurem? I estirant-t'ho una mica més al fil, al paper de la religió a la educació. Quina ha de ser? Perquè clar, és veure que sense entendre les religions no podem estudiar gairebé res,
però en el mateix temps no sé quin paper ha de jugar la doctrina, diguem. Sí, jo he participat en un debat darrerament molt interessant que és, és a dir, professors de religió primària i catequistes. Els catequistes són gent molt major,
i d'on s'ocupa que ja hi ha massa diferència entre una senyora de 70 anys que fa aquest assistiment a una parroquia i el nen, l'infant. Bé, han portat junts el professor de religió i si aquest aquí està reduït, que el professor de religió és un que ha acabat d'estudiar primari, que se'n va a l'escola i tampoc no té l'undes.
Però té s'edat perquè t'has interès. Però ni és qui ho fa d'un punt de vista escolar ni és qui ho fa d'un punt de vista informal per voluntat aconsegueix d'alguna manera socialitzar
la formació. I si no hi ha formació, és a dir, estem, sobretot en el món més meridional, en els països, diguem-ne, de la contrarreforma, Itàlia, Espanya, Portugal, Grècia, bé, els països que més barrocs
En el moment d'altre estem a la formació. Països més centres europeus, la cultura religiosa està a les universitats civils, la gent se forma, pot triar, et pots anar a formar, pots fer teologia i et pots interessar un cert estudi de la Bíblia, et pot interessar estudiar la figura o estudiar història i la religió comparada o història i les religions.
Això, en els països meridionals no existeix aquesta, no? Moltes dones teòlegues espanyoles s'han hagut d'anar a formar a universitats evangèliques protestants o han hagut d'anar a Alemanya o s'han hagut d'anar a Centro Europa per graduar-se, no? I gràcies a aquesta graduació que tenen fora ara poden ensenyar a una catòlica que no els ha volgut deseducar.
I aterrant això, ara hi ha polèmiques en els mitjans. Aquests pares, per exemple, que demanen educació en l'islam en els fills, per exemple,
què se'ls ha de dir des d'una societat com la nostra? Jo entenc que les minories religioses de l'estat espanyol tenen, és a dir, constitucionalment tenen dret a ser tractats primer
L'Estat els ha de garantir llibertat de culte, però també, després, si hi ha col·lectius, més val que això s'analitzi a través d'una certa...
d'un cert format, que estiguin regularitzats per la mateixa institució o la mateixa administració, que no es faci per lliure i es faci al marge del sistema enfrontats a marginats.
És a dir, jo entenc que és just el que demana la comunitat islàmica, el que demanen els pares, i jo no veig cap element, al contrari,
Tots aquells que ho fan, com més públic és una realitat, més avaluable i més per aprendre de respecte. Ho estan demanant que per respectar hem de conèixer i així coneixem i si no es fa la clandestinitat, jo crec que és més fàcil assumir per la propi societat.
canviem de qüestió, perquè a més estem molt menjar, i hem de parlar d'esport, i diria que de manera bastant específica de futbol, és un dels teus focus d'estudis. T'he de dir que bàsicament tu i en Llorenç Capellà sou per jo referents d'una idea
que ara, Medo Manco, jo crec que està bastant acceptada, però que fa una partida d'Ainventura 20, no ho sé, era com a incompatible, una certa intel·lectualitat amb l'interès per l'esport i pel futbol.
Jo crec que ara han sortit revistes, ha sortit moltíssima cosa que en parla tot el dia, no? Però aleshores era gairebé un tabú quan tot un escrivia o quan jo en Capallà feia aquelles cròniques, no? Aleshores, s'esport, des del punt de vista de l'intel·lectual i de l'historiador, què representa? Què és?
Des del punt de vista cultural, des del punt de vista social, per mi la base està a l'essència de la socialització i la persona. Ara vaig tenir les fonts clàssiques
i des de Sócrates endavant, Plató, Aristòtil, etc., i podríem arribar a s'il·lustració, a somenim a s'il·lustració, és a dir, aquest equilibri entre una ment sana i un cos sa, és a dir, això està a l'essència de la filosofia clàssica, en el sentit que, és a dir,
En el final hem hagut esperant que l'esport és una qüestió esperant, és una qüestió per anar a la guerra, és una qüestió per ser més forts físicament, és a dir, l'esport ho més toca el múscul, quan sabem que l'han d'interpretar que és precisament el factor
el factor que equilibra la personalitat i l'individu si no hi ha activitat física, si no hi ha cuidar el teu cos, si no hi ha salut corporal, no hi ha salut mental. I quan estem vivint un planeta que està patint salut física i que està tal, el que veiem que automàticament se deriva és la salut mental.
se desequilibra tot el factor. I això està a la base. Què passa? És que l'esport i l'activitat física és allò que és molt aristotèlic. És a dir, la manera millor de pensar és caminar.
És a dir, Aristòtil era el peripatètic. Per tant, qui no se mou, qui no és actiu, qui no és això, se converteix en un ésser estrany que se deshumanitza.
Ara pensava en aquella frase d'en Camí que diu tot el que sé sobre les relacions amb els homes ho he après a anar a futbol, no? Per aquesta idea de col·lectivitat. Avui hi ha un diari de tirada estatal, que és un llibre que comenta avui dilluns especialment esport i literatura.
És a dir, cada vegada més està com a mesa damunt la taula que, és a dir, no m'ho haurem, anem a recuperar un relat, perquè en el relat n'hi ha molt i és real el fet que un... És a dir, hi ha hagut un divorci, però ja crec que és un divorci que mos hi duia, no estava ben vist, no era políticament correcte, no era culturalment correcte...
la sutilització que em va fer esfanquir-me. Correcte, segurament. Sí, però ha passat també a altres cultures, on l'activitat física se ve com una qüestió secundària quan el que fan els grans innovadors de la pedagogia, de Rousseau endavant, és precisament tornar i recuperar aquesta realitat que els infants a l'escola facin activitat física
i s'amoguin i facin exercicis, exercicis atlètics i comencen una altra vegada i recuperam el moviment olímpic a final del segle nou, però la gran majoria de recuperadors són educadors. Pere, ara estàs fent una feina justament de recuperació de la història de futbol, en aquest cas en la Federació de Futbol de la Gilles Balears, no?
Bueno, i afortunadament, afortunadament, tot aquest món que tenim, que és desconegut, que és oblidat, estan, i ara estan sobretot a la fase de recuperació de molt de patrimoni històric o futbolístic, no?
i hem fet un primer intent, uns primers assajos de recuperar materials personals, arxiu personals, arxius perduts, etc. I hi haurà, i quan es facin les exposicions, la publicació de llibres, hi haurà anar massa en els llocs comuns i en els aspectes massa etiquetats, però hem de canviar un poc aquest xip. Jo no dic que tots haguem de ser panencas,
que tots haguem de ser filòsofes de futbol, ni sàvies de futbol, però hi ha una sèrie, hi ha elements que quan llavors les recuperes veus que no hem estat tan separats al món de la cultura i al món de l'esport, no?
I que darrere el món del futbol i darrere el món de l'esport hi ha hagut més cervell i més estratègia i individus que per aventura en aquell moment no els convenia, pensaven que no els afavoria la seva imatge pública, no?
el fet que tenien aquesta àrea relacionada amb el món de l'esport. En què se concretarà tota aquesta feina que esteu fent en la Federació? Si ja ho sabeu, exposició, llibres... Bé, nosaltres tenim la Federació i el centenari
Ha dissenyat un poc el centrari del 2026-27 com una gran gala de futbol, evidentment, que serà la més espectacular. S'està fent un documental de 100 anys de futbol.
que suposo que s'emetrà en el moment del centenari, un llibre institucional sobre 100 anys, però 100 anys de la federació, no 100 anys de futbol, sinó l'existència d'un organisme capaç de socialitzar i d'organitzar i de fer que hi hagi una competició amb uns reglaments, uns àrbits, una formació d'entrenadors, un control sobre fitxes, sobre kits, i un llibre,
I volem acabar amb una exposició, però una exposició, en principi s'havia pensat en una exposició molt lleugera per donar en compte que hem de recuperar moltíssim de materials. Hi ha un poc del handicap que el futbolista no guarda coses. Els clubs tampoc no han valorat tot això, però la realitat amb els Estats Units és el contrari.
que estan apareguent molt de signes i molt de patrimoni, d'endumentari, banderi, balons, fitxes i molta documentació, cartes, correspondència. Es fet també que molts dirigents esportius
han estat els jugadors, els periodistes, els periodistes, esportistes, dirigents molt freqüents a la Mallorca fins als anys 70. Interessantíssim.
Pere, ja estan fora de temps, eh? Però, per tant, t'hauràs de tornar un altre dia perquè només hem fet una pinzellada de cada cosa. De totes maneres, no te puc deixar partir sense parlar de dues fites que a mi m'entusiar-me i que tu, de qualque manera, has estat una al capdavant i l'altra...
la gran enciclopèdia de Mallorca una de les grans aportacions de la Mallorca contemporània i que malauradament no la tenim disponible encara per internet però encara moltes vegades hi he d'anar perquè parles d'un personatge i l'única referència que hi trobes encara a dia d'avui és la gran enciclopèdia en la qual cosa se queda també un any però bé
Bueno, sabem que està digitalitzada, afortunadament, i que si no està penjada... Jo diria que no està... Però si és imminent o... afortunadament. Bueno, per mi és el moment que et da la meva trajectòria.
i agreesc l'oportunitat d'haver pogut dirigir aquesta obra durant pràcticament 10 anys i haver participat d'aquest projecte perquè
ara la vida m'ha penalitzat a mi en els darrers anys de la meva vida, la vida acadèmica, perquè ara està de moda la transferència del coneixement. Nosaltres feren transferència quan no estava de moda, quan no comptava, quan això no era acadèmic, no? I si féssim aquesta enciclòpèdia ara tothom hi voldria participar i llavor era una cosa com de segona fila, però un cop estigués a Xerxes i
i si intel·ligència artificial hi tingui accés, a nivell local m'anarà en compte d'aquí tenim accés a una quantitat d'informació bestial. I l'altra qüestió, el diari de Balears, com va anar els inicis?
Jo diria que això ja ho vam compartir, tu i jo vam estar allà per aventura. No estarem a primera fila de res, però estàrem en aquelles fileres essencials. Us obre tot, però en el principi.
Sí, jo vaig aprendre molt, vaig aprendre molt, tot estava per fer. Me'l pensàvem, que afrontàvem, que tenint una caçalera ja havíem tocat amb un dit en el cel. I hi havia...
I començaves la feina. I avui sabem que començava una aventura que els horitzons eren molt bons però que tenia molt més dificultats i tenia menys recorregut des que nosaltres imaginàvem. Nosaltres imaginàvem que tenint aquesta eina transformaríem i ajudaríem a accelerar els processos de canvi. Què ha passat? Que també hem après de llavors,
que sense allò vam ser un poc pioners i hem vist que fer un diari en català
a dins l'aquest coiner català no parlant, l'aquest gran comunitat català no és fàcil per ningú. I jo avui quan venia cap aquí pensava, ara de les coses, n'hi ha altres, o pot dir de l'obra cultural, o pot dir del Gop, o pot dir d'un parell de dir Mallorca,
sense aquest instrument, no?, en aquest cas sense el diari de Balears, seria una miqueta pitjor, o dit d'una altra manera, és una miqueta millor tenint el diari de Balears, no? Sí, jo aquells 3 o 4 primers anys que patirem i tal, però vam tenir una gran oportunitat, és a dir, i sobretot aquella il·lusió
que teníem, jo la m'entenc, és a dir, tornaria a fer i dedicar les hores que vaig dedicar a un moment en què era difícil, perquè tot era presencial, les hores eren hores més de desplaçament, més no sé què, ara tot és molt més senzill. L'article n'era millor l'escada o l'havies de dur en disquet?
Sí, sí, sí. O d'embla i bonet que t'arribava amb paper aixapat i girat damunt de ball i que l'havia d'interpretar, no? O quan en Nadal Batll inventava un sistema de correu electrònic manual fet casolà, no? Però vam assistir a una metamorfosi que tenia moltes dinàmiques i moltes perspectives.
i la dificultat d'adaptar cada dia el llenguatge en allò que passa, en aquella paraula nova, en aquella organització ara, però no sé què, com la tratllades en el llenguatge periodístic català, que se pugui entendre, etcètera.
No, per mi, jo crec que per la gent que se va trobar allà, perquè després hi havia, els qui eren, és a dir, els qui van a ser en el taller d'un diari normal, d'un diari corrent i havien de fer un diari
i no tenien temps per pensar. El dia de fer els impedia dedicar-nos a cobrar. Però sí que és cert que el miracle era que el diari sortia i el diari dels primers anys era molt bo.
Cada dia estic més convençut que quan s'analitzi en profunditat aquells 4 o 5 primers anys, en tots els sentits, fins i tot amb esport, anaven dues voltes. Si no hagués estat bo, posant una anècdota, ja heu començat amb el Xiscontic, en Xiscontic l'any 98 no hauria de guanyar els primaris.
i sense en Joan Riera, sense Diaia de Balears, sense aquesta realitat. Per tant, el Diaia de Balears sí que en aquell moment, és a dir, pensa que la conjuntura era un pacte embrionari en el Consell de Mallorca amb totes les forces que miraven a veure si això valia la pena per de centredreta.
fins a l'extrema esquerra, dels ecologistes més radicals al centre dreta, jo crec que el diari va ser, bueno, aquell llumet de la rondalla que va fer que tot diguéssim bé, doncs i tal, anem cap allà.
Per tant, hi ha res més, però va ser un element que, a la seva manera, va il·luminar que també hi hagués un canvi a nivell polític. Pere, un plaer, hauràs de tornar. Moltíssimes gràcies.
Gràcies a molt. I després d'aquesta conversa que manteníem amb en Pere Follana, és el moment de parlar d'una altra qüestió d'actualitat, i és que Som Mallorca ha acusat el PSOE i Suma d'actuar contra els interessos del ciutadà de les Balears amb la construcció d'un magatzem de míssils a Son Sant Joan. Ens han connectat ja amb el secretari general de Som Mallorca, en Joan Josep Pasqual. Joan Josep, molt bon dia.
Molt bon dia. Explica-nos aquest posicionament que heu fet públic i que parteix del rebuig rotund en el projecte anunciat per Govern d'Espanya i impulsat per PSOE i Suma de construir un magatzó de míssils i municions a la base militar adjacent a l'aeroport de Sant Joan. Sí, bé, això és un de tants de greuges que pateix
i pateixen les llibres de Balears i Mallorca en concret, de menys tenir els nostres interessos. Per exemple, aquestes bombes que ens posaran és una ala de l'exèrcit espanyol que no té actualment avions de caça ni cap dispositiu aèric que pugui servir aquest armament. Això vol dir...
que segurament a sala 49 que és el que hi ha aquí, que sols hi ha avions de reconeixement, de procuració mèdica o helicòpter de rescat de patrovia marítima, segurament hauran de dur avions de combat o hauran de dur els famosos drons per fer-se un entrenament o el que sigui. En tot cas, una instal·lació d'aquest tipus, des del nostre punt de vista estancès als militars,
està ploment tot la leta i perillosa pel tràfic civil que té el nostre aeroport. Pensa que no fa gaire. Unes instal·lacions ultrasecretes de l'Iran, no sé quant de metres soterrades, que van rebentar l'exèrcit israelià. Però tot això ve perquè sempre estem potuts i damunt hem de pagar el deute.
L'aeroport quan tu ve saps se diu Palma de Mallorca i des del 2016 la denominació oficial de la ciutat de Mallorca es palma. L'obra cultural no fa ni un mes ja va demanar que se canvies el nom. És que sempre del mes servim per mullir-nos com una llimona. L'aeroport té un guany estimat de 300 milions d'euros anuals.
i que d'obert no en veiem ni un. És a dir, només patim les conseqüències d'estar aquí al servei de l'Estat espanyol i els seus interessos. I ja és ben hora de començar a dir-nos, escolta, que nosaltres som aquí per fer peles aquesta discriminació que estem patint des de ja fa moltíssims anys.
Crida l'atenció també que ho haguem sabut a partir que ja estan adjudicades les obres per construir aquest polvorí, això per un costat, i per l'altre destacar això, que segurament és el lloc de Mallorca on s'hi concentra més gent en un moment donat que és l'aeroport, i per tant, no sé, usarem-nos com a escuts humans gairebé.
és que ningú hauria pogut dir millor que tu és que és així, vull dir, la tramitació ja s'ha fet, ja s'han adjudicat les obres, gairebé 2 milions d'euros, capacitat per 35.000 quilos de material explosiu, és que si això fa un tro, rebrà a Sant Jordi, a Sant Jordi, a Sant Jordi, a Sant Jordi, a Sant Jordi, a Sant Jordi. Clar, és a dir, si te n'adones, tots els partits que ens envolten, i quan tu m'estàs intentant ser un partit transversal, no és que ho intentem, és que ho som,
tantes que més sumar PSOE, PP, vots, tots estan tirant cap els interessos de l'estat espanyol. Malgrat que nosaltres tenim un diputat i que s'ha interessat sovint pel tema de l'aeroport, pel gestió, pel nom i tot això, aquest tema ens ha passat totalment desapercebut. Ni s'ha fet ressò perquè ja està fet i no ens contemplen per...
ni tan sols com a consulta i pràcticament ni com a informació. M'agradaria saber si se presenta el govern balear, que ara, curiosament, és el seu midi en darrer, hi ha un reto molt curiós que diu Som Illes Balears, que pareix que li ha agradat el nostre nom, és a dir, més que ha estat assabentada que s'havia de construir això, i sobretot
si hi ha de dir res. És que, clar, fan i desfan, i en milions... I una altra cosa, d'aquestes 100 milions d'euros que entren, quan hi ha alguna inversió a Sarrioport, que realment és un... és una... com ho diria això? Sí, un sucursal de l'estat espanyol, una queixa registradora, com tu bé saps, aquesta inversió la contemplen com a inversió a totes les Illes Balears. És a dir, que mos imputen les despeses de...
d'instal·lacions estatals en el conjunt del Mallorqui, sense tenir trens, sense tenir carreteres viables, seguim en no sé quant de creuers, bé, tot el que s'ha dit constantment, aquí no en Espanya, punyotero car. Joan Josep, feis una interpel·lació directa, a més per Mallorqui, amb aquest aspecte, amb el sentit que mirin d'aturar això, aquesta bogeria, no?
Sí, el manco que presentin una queixa o alguna cosa o explicacions, perquè, clar, això ja està adjudicat. Vull dir, començaran les instal·lacions i són les típiques instal·lacions que han vist a la guerra d'Iraq, a la primera retransmessa en directe dels missils que impactaven a les...
des bunkers. Sí, sí. Si vols una fotografia d'això, és que jo el vaig pastat, això en cas de conflicte duraria res de cinc minuts, perquè s'arabentaríem res de les primeres de canvi. A més, des de Som Mallorca, clar, nosaltres aglutinem moltes sensibilitats, antimilitaristes...
Bé, de tot. I, clar, això ens ha sobtat. Això de preparar-te per la guerra si vols pau, nosaltres pensant que millor que te preparis per la pau si vols la pau. Evidentment, evidentment. I l'única manera de fer la pau és en pau, no en guerra. Això és evident. Sí, sí, sí. Joan Josep, per què va? Com evoluciona...
Som Mallorca i diguem les negociacions o els pactes ja amb la resta de formacions per crear aquesta coalició de cara a les properes eleccions Bé, com bé saps i ja ha sortit en premsa i crec que ara en enviar un comunicat hem iniciat conversacions vull dir, hi van prou bé
Sempre que ens uneixi una finalitat comuna, estem disposats a col·laborar amb totes que tinguin els nostres mateixos principis, sense defugir. I molt bé, com ja han dit algunes vegades, el que se trata és de fer feina amb un programa comú més que...
Enllot, no, i en repartiment de poder. El que volem és millorar la societat a Mallorca i veure si en podem treure algun profit. Des del meu punt de vista van força bé i supos que aviat vos podrem fer alguna...
donar alguna notícia encorregidora. Molt bé. I, doncs, estarem pendents, ja ho sabeu. Sempre teniu aquí els micròfons oberts per tot allò que vulgueu. Joan Josep, Joan Josep Pasqual, moltíssimes gràcies per atendre el microfon d'Ona Mediterrània.
Moltíssimes gràcies a vosaltres per atendre'ns. Moltes gràcies, adeu. És una qüestió que continuarem parlant, aquesta d'aquest intent de posar un polvorí just de vora d'allà on hi ha més gent de tot Mallorca, allà on hi ha més gent que és l'aeroport de Sant Sant Joan.
És el moment, sí, som a punt d'arribar a les 9 i, per tant, arribarà el moment de fer-vos un repàs a l'actualitat. Ho farem, com sempre, amb Diari de Balears i també mos fixarem i comentarem les portades d'altres mitjans de comunicació. Mos hi posam tot d'una. ...hi ha una cosa que em té un poc així, i el destí de la...
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears, ara mateix el principal titular diu que milers de persones es manifesten a Palma per la llibertat de Palestina. També que Comissions Obreres demana a les agències de viatges que no operin amb AirBnB, Booking, Expedia i TripAdvisor perquè comercialitzen allotjaments en els territoris ocupats de Palestina.
També destaca a Diari de Balears que Proens i els presidents dels Consells demanen a la Comissió Europea l'activació de Frontex a les costes de les Balears, que el govern defensa a Brussel·les un règim específic per a les illes de la Unió Europea en matèria de just d'estat.
i que els estudiants de la UIP se varen concentrar davant el rectorat en suport de Palestina. També destaca el diari de Balears que el govern i la Felip fan una jornada de formació sobre les entitats col·laboradores urbanístiques
Que el seminari Blancarna queden 15 dies perquè comenci i des de Diari de Balears podeu accedir a totes les dades. Quan se celebra, quin és el programa i com inscriure's en aquest seminari. Interessantíssim.
Més qüestions. Arriba el Treu la Llengua d'Esportles. El jouart de Mallorca per la Llengua en la col·laboració de l'Ajuntament d'Esportles han organitzat per aquest dissabte d'avui d'octubre una nova edició del Treu la Llengua. L'esdeveniment es farà al costat del camp de futbol de Sonquín
i participaran els grups Fades i Adala, així com els punxadiscs PD's Desquiciades i PD Xuxinata i Yuca. A més, a les 22 hores començarà una gran ballada amb Esclefits i Castanyetes, un dels grups de ballada més importants actualment del panorama musical.
Més qüestions de l'actualitat a través del diari de Balears, unes declaracions del delegat del govern espanyol que diu que Alfonso Rodríguez criminalitzar la immigració i parlar d'invasió a les Balears és pura xenofòbia, diu el representant de Pedro Sánchez aquí.
I, finalment, també destacarem que l'Institut d'Estudis Baleàrics ha concedit 826.000 euros per a la projecció exterior de les arts visuals als centres de creació artística i a l'edició de llibres. És el moment d'aguaitar la mirada que fa damunt l'actualitat el Mallorca Daily Bulletin.
Diu, a mesura que augmenten els desnonaments de llogaters a les Balears, la incertesa jurídica dels propietaris és la causa dels lloguers més elevats. És la interpretació que fa Majorca Daily Bulletin. També, vacances a Mallorca, les companyies aèries espanyoles demanen una baixada de les taxes...
aeroportuàries fins al 2031. Es redueixen els vols d'hivern a les Balears i podrien augmentar les tarifes. Més qüestions, no vull bombes a prop de ca meva preocupació dels residents pels plans per a un dipòsit de missils a l'aeroport de Palma.
Finalment destacarem un altre titular del Mallorca Daily Bulletin que diu Brussel·les evita respondre a Trump sobre Espanya però respondrà a qualsevol acció comercial contra un país de la Unió Europea. El vicepresident del govern espanyol dispara un tret d'advertència, diuen des del Daily Bulletin. Ara sí que ens fixarem també
amb les portades dels diaris en paper. Començarem per Diario de Mallorca, que diu que les aerolínies redueixen un 1,5% les places cap a Mallorca per aquest hivern. La fotografia principal és per la manifestació a favor del poble palestí, diu l'Alto el Foc,
No és pau. També hi ha una entrevista al catedràtic de Sociologia Antoni Vergé, que declara que les zones escolars necessiten passar de la lògica individualista a una de cooperativa.
i també el diari de Mallorca mostra una fotografia en una espècie de bosses de fems i diu expedients judicials a l'escala. També destaca el diari de Mallorca desgrupor d'un grup de comunicació espanyol que se diu Moll,
Però ens demana Europa ajuda per a contenir els fluxos de la ruta argeliana. I també hi ha una petita fotografia de la reina espanyola, la reina mèrita espanyola, Sofia, i diu la mèrita respatlla l'impuls al tir de fona perquè se practiqui a les escoles gregues.
Una feinada, aquesta dona. On anem ara? Última hora. Diu que Proens demana auxili a Europa per contenir l'onada de pasteres, diu. Última hora. I, d'altra banda, una fotografia per una gran bandera palestina
mouuda per una sèrie de gent i diu els carrers donen suport a Palestina. També destaca Última Hora, una notícia de darrera hora d'ahir, que diu que el televisiu Juan del Val
s'endú el Premi Planeta amb una història d'amor, haurien de dir el televisiu i ultradreta, Juan del Val. També destacaríem que en l'àmbit dels successos, Última Hora destaca unes declaracions d'una amiga,
de la menor que va ser trobada morta a Sona Oliva. Diu, era a grups de WhatsApp on se venien drogues i fàrmacs. I també destaca, última hora, rotatiu del Grut Serra, que Portopí compleix 30 anys. El primer centre comercial de Mallorca estrena una exposició fotogràfica.
Aquests són els arguments que ens ofereix Hores d'ara, la premsa escrita en paper, concretament Diària de Mallorca i Última Hora. Pegam una dada ràpida, vi la web que de moment no s'ha actualitzat respecte al darrer repàs que fèiem.
i que recordem que enceta la seva portada amb una entrevista a Josep Pic, historiador i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, que acaba de publicar «Catalanofòbia», una immersió ràpida sobre els orígens i causes de la catalanofòbia, i diu Josep Pic que Bédo és qui comença a formular la catalanofòbia.
Totes aquestes qüestions també les podeu revisar a Vilaweb i, com sempre, vos en recomanam si voleu estar al dia. La millor manera, evidentment, és connectar-vos diàriament, el manca un pic o dos cada dia, a Diari de Balears. Escoltam res uns consells i mos posem ja en una nova entrevista.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Perquè vols donar suport a la nostra llengua. Perquè t'agrada la música feta a canostra. Perquè creus en una ràdio plural, de qualitat i feta en clau mallorquina. Anuncia't a Ona Mediterrània. Donen suport i ajuda a fer créixer la teva empresa. Ens avalen prop de mil socis. Informa't sobre com posar una anuncia Ona a la web onamediterrània.cat. Recorda, onamediterrània.cat. Tu fas Ona.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Ha estat finalista en el darrer Premi de Palma de Pop Rock i també és una d'aquestes artistes emergents que ara mateix estan marcant el panorama musical a Mallorca per descomptat i en el conjunt del domini de la cultura catalana.
Marina Duel, molt benvinguda. Hola, què tal? Molt bé, encantat que siguis aquí. I en primer lloc, per començar, potser per la darrera, enhorabona per haver estat finalista. Gràcies. Com va anar? Va anar, va anar.
que és l'important. Molta feina vam fer i al final no van treure cap premi, però estem contents d'haver arribat i que al públic li hagués agradat i que la gent va connectar amb el que feim, que per nosaltres és el millor premi.
De fet, la fita important d'un concurs així és arribar a la final. Després allà a la final és molt mal de fer d'estriar un grup que fa pop suau amb un que fa rock o rap o no sé què. Diguem que és complicat, però és per el mateix jurat.
És que quan compares l'art, vull dir, al final no hi ha ningú millor o pitjor, ja és qüestió de gustos. Sí, sí. I clar, al nostre llorat li agradava més altres coses i
A continuar, a continuar. En qualsevol cas, tu comences artísticament el 2020, jo diria que com bastant altra gent, no? Sí, vaig començar un poc abans quan vaig tornar a Mallorca perquè jo vivia a Barcelona i quan ja vaig acabar la carrera vaig tornar, que no era musical, era so farmacèutica. Sí.
I vaig dir, bueno, ara faré les coses que m'agraden i m'entretenen, i em vaig apuntar classes de cant, i ja en el 2019 vaig començar a anar a micros oberts de cantautors, i ja el 2020 vaig dir, vaig atreure un disc. Perquè la pandèmia marca d'alguna manera la teva carrera o no? La marca, però cap a malament.
Perquè ja estic molt motivada, molt... Heu dit perquè em pensava que era més a Sant Res, és a dir, que era un dels punts d'origen, com en altres casos. Jo venia en Carrerilla i me va frenar. I te va frenar. Sí.
Bé, tu has actuat en solitari, t'he vist també en duet, però ara has creat un grup. Qui el forma, qui sou, què feies...
Jo sempre he anat com a la recerca d'una banda que connecti i encaixi més amb les meves cançons i la meva sonoritat. I per aquest disc, que treurem ja a finals d'any, no se sap encara la data, vaig crear aquesta formació nova que en el final ha tingut, no m'esperava resultat i ha tingut molta... O sigui, som una família
i encaixant molt bé i bàsicament el que hem fet és treure la bateria típica i l'hem substituït per percussió folclòrica sobretot i aquí estan n'Àngela Guerrero i na Raquel Gutiérrez que són les percussionistes que elles són d'Ato Gato també després estan Jerónimo Serena que ell m'acompanya des que vam començar com a baixista i guitarrista exacte
la Lola Bortolotti, que és com és de refitxatge, que toca el piano, i després la Maria Roller, que també tenc telúriques amb ella, es duet musical, que ella fa els coros i percussions també petites. Com és el teu procés creatiu? És a dir, per on comences? Per la música, per la lletra? I d'on t'ha vès l'inspiració per cada una de les composicions?
Jo començ perquè vaig néixer sofrint molt. I vaig dir que he de treure partit en això. I bàsicament sona broma però és real. Quan hi ha alguna cosa que em crea incomoditat o d'alguna manera ho he d'expressar i ho faig composant. Ho trec per allà. I depèn. Normalment sol ser melodia i lletra sol ser la vegada. Però a vegades també escric alguna poesia i després la passa a cançó.
I rarament faig acords que després acaben completant-se. Tot més a la vegada, sí. Bé, Déu-n'hi-do, és dolor com a font d'inspiració que deia en Joan Alcover. Escolta, quines són les següents passes ara? Ens has dit que treure un disc, que tampoc ja no sé què vol dir això de treure un disc avui en dia, però bé. Ja ho tampoc.
O sigui, ara hem gravat a Red Carpet, en els estudis a Lloret, i ara també formem part de la família de Red Carpet, i bàsicament hem gravat el disc, ara l'estem encara masteritzant, són 11 cançons,
I hem de treure un single ara en octubre, final d'octubre. Després, què implica això? Vull dir, no sé si tindrà versió física o serà només a plataformes. Vinil. Vinil. I esperen que alguns discos també. De CD. I plataformes digitals. I el que més ens agrada és que és directe.
Aquí anava ara. Això evidentment tindrà una versió directa. Per el que mos has dit de la formació, no és una formació, diguem-ne, bona de traslladar, per dir-ho d'alguna manera, però així i tot vos plantejau fer gira a partir del disc. Clar, clar. Nosaltres, o sigui, reivindicam un poc el sentit de... perquè el disc s'anam persimoniosos, que vol dir aquesta lentitud que avui en dia no és molt habitual...
I és un poc, potser la gent dirà un poc suïcida, perquè no és gent pràctic, però al final el que se fa avui dia és anar perdent el costum i la qualitat d'estar, és a dir, que mos costa, o sigui, les percussionistes duen, jo crec que duen tota casa seva cada vegada que fan un concert.
Surto a compte? No, però és molt guapo. No, però aquí el problema és sortir de Mallorca després, clar. Sí, hem de pensar com hem de fer això. Hem de trobar una fórmula. Vale, Aria, si mos vol fer un descompte. Estirem encantades.
No vas desencaminada, jo crec que... Bé, ma nena, de totes maneres, m'ho ha dit aquí, hem de xerrar molt i tal, però no importa dir, el que faré serà mostrar-vos el que faig. I nosaltres li agraïm i hem dit, vinga, endavant, ma nena, què mos faràs? Quina peça mos faràs? Cantaré una cançó, sí, perquè en aquest disc només tenen dues cançons en català. Ahà.
però cantaré una d'elles que sonava incondicional i sí que va néixer d'un desamor, no? Lo típic. I bàsicament un poquet disc és tot aquest entorn de com aprofundir les teves emocions.
i d'alguna manera senar, i això són poques discs. Idò, aquí, diguem, Mosso ha explicat en paraules parlades, però jo crec que tenim el privilegi ara de poder-la escoltar en paraules cantades, que segurament és com més còmode que se sent. Manena Duel. Gràcies. Gràcies.
Vaig en els teus records, vaig alineant-les d'olor. No em crec que aquí s'estigui tan bé. Una raó per incomodar-te.
No ho cercava, això d'enamorar-me. Però quan, quan estic amb tu, se m'oblida el futur, el passat i el present.
abrancant la vita només m'ho surt cantar quan vull estar amb tu no valit ses emocions
Penso que tot són fracassos i és que sóc hipersensible i estic aprenguent a comunicar-me i estic aprenguent a obrir-me.
Perquè vaig sentir tant que me'n vaig assustar i pens que me'n farà mal. Però ara ja sé que s'amoa és incondicional i està per davall de tot. I amb això puc sortir al món. I amb això puc sortir al món.
I després d'aquesta entrevista amb la nena Duel, que ha acabat aquesta explicació cantada d'allò que fa, és el moment d'obrir el nostre espai d'entrevistes polítiques. Avui entrevistarem la Sofia Alonso Bigler, ella és la secretària de Drets Socials del PSOE. Ja saludàvem la Sofia. Sofia, molt bon dia!
Molt bon dia. Bé, amb tu volem parlar de diverses qüestions de pleníssima actualitat i de base social i econòmica. Primer lloc, expliquem-nos una mica com està ara mateix la situació de la pobresa a les llers balears, les dades que menetgeu des de PSOE.
Doncs, justament, demà és el dia de la erradicació de la pobresa a tot el món i demà serà quan TAPN farà l'explicació, entre còmatres, a tothom del seu informe que fa anualment. Però, bueno, ahir ja se va presentar a nivell d'Espanya i la veritat és que les dades...
entre cometes, mos corroboren una mica on pensam que s'han de fomentar les polítiques i les polítiques socials, sobretot. I mos donen dues claus d'aquest informe. I això que el tinc des d'ahir vespre i, per tant, encara no l'he llegit amb tota la profunditat que caldria. Però mos diu que, efectivament, des de l'any 2014, les Illes Balears anant millorant les dades, però passa una cosa que jo crec que és la percepció que té les persones del carrer.
i és que no mos basten salaris que tenim. És a dir, és veritat que se redueix el número de persones que estan en un estat de pobresa severa, però els que hi estan passen, o sigui, han de sobreviure amb molt poc diners. Parlem d'una renda d'uns 644 euros en el mes. I això, a les nostres illes,
és una dada que ens ha d'interpel·lar a fer qualque cosa. I després una altra cosa que també ens diu, i que jo crec que també tots constatem, és que tenim una dificultat enorme. La gent va fer feina, té una vida que podríem qualificar de totalment normalitzada, en suport social, suport família, etcètera, va fer feina, però no té capacitat per accedir a un habitatge. I això...
també és una de les coses que, si informe una vegada més, torna a dir que la nostra comunitat autònoma ha de fer qualque cosa perquè aquest dret que ens va donar la Constitució sigui realment un dret per a tothom. I aleshores crec que és on també hauríem de posar més accent, en aquest cas, a les Illes Balears.
I després, clar, la gran qüestió d'aquests anys és la manca d'habitatge i d'oportunitats i inacció per part del govern com a principal problemes que causen aquesta situació que ara mos comentaves.
Efectivament. Nosaltres anem a les diferents institucions on tenim representació i, a més, anem presentant diferents iniciatives perquè pensam que tenim una eina. Tenim una eina que és importantíssima i és la llei d'habitatge. Està constatat que en aquelles ciutats on s'ha començat a aplicar, com, per exemple, Barcelona, ara també ho ha demanat la Corunya, hi ha diferents pobles de la comunitat de Navarra o ciutats que ho estan aplicant i, a més,
on s'aplica aquesta llei sí que se comencen a veure que ja se baixa el preu del lloguer, se baixen els preus d'accés a l'habitatge i, per tant, les persones que viuen allà poden accedir a un habitatge. I, clar, tenim davant un Partit Popular que està governant, efectivament, moltes comunitats autònomes i no vol aplicar aquesta llei. I això ens està retardant i jo crec que d'una forma alarmant
perquè realment hi posen fre en aquesta situació. Més tenim un Partit Popular que no està frenant el lloguer vacacional, ara tenim un batle de Palma que està dient que ja no en farà més, però ja no en farem més quan ja en tenim moltes. Tenim un govern que tampoc està fent absolutament res, un consell insular que també ha tret noves places de lloguer vacacional, la sort és que encara ha tingut dificultats...
logístiques i encara no els ha repartit totes. I és que el que s'ha de fer és canviar un poc el paradigma. Hem de pensar que en el seu moment, com he dit, a la Constitució mos ho vàrem donar com un dret i ara l'habitatge s'està veient com una font de negoci. I aquest és el canvi més important que hem de fer ara de mirada i de més. I en el nostre cas el govern no està fent res. Hem de recordar el precàs estrepitós de la política del lloguer segur.
No s'ha tornat a fer un lloguer, un bònis de lloguer, per als joves. Els hi deien que han de compartir, que han de fer projectes igual de convivència intergeneracional. Els joves volen tenir la mateixa oportunitat que vam tenir nosaltres en el seu moment, de poder tenir el seu habitatge, de poder independitzar-se de casa seva i de tenir l'experiència. I aquesta, que és el que volen tots, tenir el seu projecte de vida, no? I estem fent, doncs, invents. Vé a ser com té habitatge el que pot.
I realment aquesta política no és solidària amb la gent. I una cosa que també diu S'Informa, que jo també crec que és molt important, és la necessitat de fer polítiques socials.
de no deixar la gent enrere. Si vos en recordeu, en Sobret de la Francina vam fer tot un escut social quan vam tenir la Covid, vam tenir la pujada de la desinflació a causa de la guerra amb Ucraïna i demà, i vam fer tot un seguit de mesures precisament per estar al costat de les persones. I això és el que realment també ajuda a davallar aquesta desigualtat
entre els que menys tenen i els que més tenen. Per què? Perquè a vegades, efectivament, els governs, les administracions, han d'estar al costat de les persones i han d'ajudar en aquelles coses que costin més. Hem d'ajudar, precisament, per combatre la pobresa infantil, hem d'ajudar que tothom tingui un plat de menjar calent, hem d'ajudar que tothom tingui cobert una cosa tan bàsica com les temperatures tèrmiques de les cases.
Clar, tots ens hem acostumat que si fa calor posem en marxa l'aire condicionat o si fa fred posem-se a calefacció. Però hi ha moltes llars, i això també ho diuen els informes, i no només els d'APN, sinó molts altres informes que ens diuen que hi ha moltes llars, això és un privilegi, és una cosa com que impensable.
I aleshores pensam que això l'únic que fa és fer un món més desigual i aleshores sí que les mesures socials s'han de fer. I si ara pensam amb els governs que tenim ara, no som d'acord cap mesura en aquest sentit. És a dir, si ara pensam que hi ha un bo social per lloguer de joves, no n'hi ha cap.
Hi ha qual que mesura en aquest sentit? Doncs no n'hi ha cap, no? I en aquest sentit és una de les coses que estem reclamant de forma insistent en els governs, a totes les administracions, tant els governs com els consells insulars, com a cada un dels ajuntaments. Hem d'estar al costat de les persones. Sofia, bé, ja mos has avançat moltes de les propostes que feis. No sé si n'hauries d'afegir alguna més.
Bé, jo crec que una de les més importants és que hem d'exigir a cada un dels ajuntaments que s'apliqui la llei d'habitatge, que és el primer que potser també vos he comentat. I, a més, l'hem d'explicar molt i han de ser molt pedagògics, perquè aquesta llei d'habitatge, entre comates, tot el que són els governs del Partit Popular s'han dedicat a menysprear-la, a explicar bolots sobre ella, com que és una llei que no protegeix els propietaris, quan parlem de declarar zona tensionada i limitar els lloguers
Sembla que serà ineternum o per sempre, i això està marcat que són per tres anys, després se pot seguir amb aquestes mesures, però de forma anual. És a dir, també hi ha mesures per protegir els propietaris, també per protegir els llogaters, que això també era una cosa que no teníem a cap banda tan estipulat i de més...
I entre còmates és marcar les regles de joc i és començar a aplicar-les. I aquesta és una de les principals mesures, perquè si m'ho no donant compte, el problema de l'habitatge s'està creixent encara més i és perquè tenim 13 comunitats autònomes governades pel Partit Popular que no estan aplicant aquestes mesures. Igual si començàsim a aplicar-les, les polítiques i els resultats són uns altres, no?
I, clar, el que no podem fer és combatre el tema d'habitatge de qualsevol manera. Fem més habitatges socials. Tenim tota una sèrie de promocions que duen anys tancades, que se podrien entregar a les persones. És a dir, estem donant unes respostes per a les que més tenen. I els altres, entre combatents polítiques, ara, que espavillin. I no podem dir això com a responsables polítics.
Torno a repetir, hem d'estar en el costat de les persones i hem de fer mesures. I precisament, si veiem que la nostra comunitat autònoma té una dificultat molt gran, que és l'estima d'habitatge, que això, a més, està comprovadíssim, que donar un habitatge a les persones dignifica un muntes projectes de vida de cada un, millora perquè després trobi feina, perquè després fa xarxa social, perquè les persones se sentin bé amb elles mateixes, perquè és el més bàsic que pot necessitar qualcú
el que han de fer és arremar tots cap allà mateix i no posar pals a les rodes i governar a base de comptar sa llei sa manera que cadascun les vol interpretar. Sofia, per acabar, volíem comentar amb tu també l'enduriment dels requisits de sa renda social garantida.
també és una altra de les polítiques que jo califico d'antipersona. És a dir, la renda social garantida és una renda que precisament també dignifica la vida de cada una de les persones quan qualcú està passant moments de dificultat, no pot accedir per diferents motius en el mercat laboral o té dificultats per poder desenvolupar una jornada sencera. Per diferents circumstàncies, cada un té la seva història personal
Nos va donar aquesta eina perquè tothom tingués un mínim de salari, una renda social que te permeti, entre còmetes, sobreviure, perquè els dobbes que te donen és molt ínfim tenint en compte els nivells de vida que tenim en aquesta comunitat autònoma.
I el que fem ara és posar-ho encara més complicat. I marcant que han de fer tres anys d'empadronament a les illes i demés. I amb això el que estem fomentant és que la gent no pugui ni tan sol sobreviure, que és molt greu quan parlem així de la vida de les persones. Hem de garantir les necessitats bàsiques de totes les persones. I fins i tot hauríem de garantir les necessitats bàsiques d'una manera digna. Però posant aquesta mesura, el que estem evocant és el fracàs de moltes vides.
de famílies, de pares i mares, que han de sobreviure i han de treure endavant els seus fills. I l'únic que estem posant són pals a les rodes en lloc de fer el que he dit des del principi. Un escut social que estigui al costat de les persones, independentment de quant de temps duen la nostra comunitat. Perquè sempre ha estat una administració que ha posat polítiques socials o les ha prioritzat davant altres coses. I ara...
Estem posant pals a les rodes perquè potser qüestionem qui les rep, com les rep, i perquè no les volem donar a un col·lectiu en concret, perquè estem governant amb un partit com Vox, que es racista, que no vol que els immigrants rebin segons quines coses, i el Partit Popular s'ha doblegat en aquestes polítiques.
Aleshores, nosaltres estem totalment en contra. Seguirem exigint que es facin polítiques per a les persones, seguirem exigint que hi hagi una renda social garantida per tothom, perquè això garanteix també convivència, dignitat, humanitat, garanteix drets socials i, per tant, seguirem reclamant que canviïn la deriva que han pres en aquest govern en polítiques socials. Idò, Sofia Alonso, moltíssimes gràcies per atendre el microfon d'Ona Mediterrània.
Moltes gràcies a vosaltres, bon dia. Gràcies, bon dia. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Actualitat, anàlisi, reflexió, debat, a bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània.
Som el Bon Dia i Bona Vida, Dona Mediterrània, amb els escoltes a través del 88.8 de la freqüència modulada o també a través DonaMediterrània.cat. El dijous 16 d'octubre són les 9 i 36 minuts i és un bon moment per començar a escoltar recomanacions.
de llibres per això mon anam a sa nostra prescriptora que és na Miquel Serra Miquel, molt bon dia Bon dia a tothom Com estàs? Molt bé Llegint moltíssim Llegint tot lo que sapat
Això és moltíssim. Coses endarrerides que no hi havia tant de temps abans, ara n'hi ha un poquet més. Recuperant temps. I sempre amb atenció en els nets també, que són prioritat.
Sí, hi ha moltes coses per fer durant aquest dia. Exacte, exacte. Miquel, darrerament vos hem avisat que m'ho recomanis tres llibres, ja ho veurem avui fins on arribarem. Per on començam? Començam per poesia, com he començat aquestes darreres ballades, i sempre han estat llibres de novetats,
i aquest també bas, perquè no és de fa molt de temps, fa un parell de mesos, i és el darrer llibre de poesia d'en Sebastià Alçamora, titulat Sal Agusta. Ah, sí, sí, sí. Editat per Edicions Proa, i Sal Agusta està format per dos poemes llers,
Com diuen Sebastià, de memòria personal. Sebastià el Zamora, nascut a Llum Major, poeta i escritor mallorquí, que supos que tots coneixem. El primer se diu Salagusta, i com saben tots que va ser a la presó franquista, no? De Camp Mir, sí. A Camp Mir, exacte.
Que l'altre dia encara me va xocar, que ho vaig dir a una persona, quan passaven per davant, i me va dir, ah, sí? Sal Augusta ha estat una presó franquista? No ho sabia. Cosa que no sé, que et pens que tothom ho va de sobre, de segon quina edat, clar, no xerrant de joves que no entenen ni idea. I, bé, el primer poema se diu Sal Augusta, i va dedicat a aquells homes i dones que van ser víctimes d'esfranquisme.
I el segon poema, perquè com que he dit aquest llibre són dos poemes, però dos poemes llers, el segon se diu Llengua materna, i va dedicat a sa mare d'en Sebastià, que la dedica per sa seva mort. I és un homenatge, en el mateix temps, fa un homenatge a ses cosidores de sabates, ja que sa mare era, entre els anys 40 i 80, aquelles dones que cosien sabates a casa seva,
amb unes condicions laborals que no existien, com diu, no en tenien cap, i és una indústria que moltes dones van fer feina a Mallorca en aquell temps, però que va desaparèixer perquè va arribar el turisme, se va acabar.
primera recomanació per tant aquesta el títol complet el títol de llibre et sà l'agusta sí seguit de llengua materna exacte i editar per edicions però és un nom que és un títol que em vull una mica segona recomanació Miquel de Serra segona recomanació un llibre que vaig llegir fa molts anys sí
molt d'anys, quan va sortir, el 2017, tampoc és que em faci... Per tant, i és una novel·la, una novel·la negra, una novel·la negra ambientada a Mallorca, que el meu temps de llibretera guard creixent, quan me demanaven una novel·la entretinguda, deia, oh, novel·la negra, que hi hagués assassinat i tot això, sempre l'he recomanada. Bé, el títol és Un incendi al paradís. Sí. És d'en Joan Pons Bové, de Santanyit. Eh...
també el considero amic escriptor d'aquesta gent que he conegut en tots aquests anys que vaig fer de llibretera, i va guanyar el Premi Poyança de Narrativa del 2016, i el 2017 va ser publicada pel 2017, ai, per el Gai Editor. El 2017 per Gai Editor. És una novel, com he dit, negra, és a dir, que ha assassinat, hi surt un famós prostíbul de ciutat,
i està ambientada a Mallorca, una illa que està molt copetjada per corrupció, especulació immobiliària, suposa botxona de qualsevol cosa, tot això, i uns illons que ja comencen a estar emprenyats de sentir-se com molt estranys
a la seva pròpia terra és una novel·la molt entretenguda i que quan en Joan va descriu entre llots que li canvies nom més o menys la identifiques
has dit que la recomanaves molt i llavors el retorn d'aquesta gent que l'havia llegit era positiu, supost era positiu per això dic que jo la recomanava perquè clar, quan recomanes un llibre
i sa gent torna a venir, el client torna a venir i diu, aquella que a vegades us recomanar me va agradar molt, me'n recomanes una altra per escuda? Clar, això t'agrada, però clar, jo sempre deia el mateix, per escut, per escut, sempre cada llibre té el seu punt i cada cosa, no? Però sí, sa gent, no sé si l'has llegida a tothom meu. No l'he llegida. No leixo molt de novel·la.
no, no, no, però m'has fet venir ganes i la llegiré sobretot perquè hi ha una cosa que mos agrada molt m'apareix que és això que dius és a dir, para identificar els llocs encara que el dia hi he canviat el nom o això para ubicar llocs o fins i tot hi ha algunes novel·les que pots identificar també les persones i això jo crec que mos encanta eh?
Jo m'encanta, jo en el moment que la vaig llegir, jo identificar persones, ara mateix no sé si em va identificar cap, però en Joan sí que em deia que hi havia gent del seu poble que s'havia sentit identificat, encara que no ho digués, i ell diu que són inventats, però que hi havia gent que sí, que s'havia sentit identificat. I jo llegia una novel·la, i on identificar llots m'agrada molt. Sí, sí, a mi també, a mi també.
Fantàstic, idò, l'incendi al paradís, que va ser, com us has dit, Premi Pollensa de Narrativa del 2016. Sí, en Joan Fons Bové, que a més ara acaba de guanyar un altre premi. Enguany ha guanyat el Premi Ciutat de Manacó
de novel·la, i crec que l'any ha de sortir molt aviat, davant de Nadal, amb un títol que m'agrada molt, en Joan me va telefonar per donar-me la notícia que havia guanyat i tal, que és Quan voleu, germans, que canti. Uh, que guapo!
però aquest xerraram més en bans perquè encara no ha sortit però ja que dic en Joan Pons Bober de Sant Anyí acaba de guanyar fa poquet el Premi Ciutat de Manacó de Nobel de 2025 interessantíssim tercera recomanació com us fas Miquela? tercera i darrera recomanació no sé per què però tres està bé està bé
Una lectura que tenia pendent, d'aquestes que van quedant a l'estanteria i que n'hi ha moltes, que és Els Norats. Un llibre històric que suposo que tots coneixem, o quasi tots hauríem de conèixer. Aquest sí que l'he llegit, a més a més. Aquest l'ha llegit, i doncs jo l'estic llegint. Vaig començar, crec que era ahir de matí, i vaig per més de la meitat. Ho crec, sí, sí.
que és un llibre d'aquest que enganxa i que encara que sàbils històric com acaba han fet la sària de televisió però he de dir que jo no l'he vist la sària de televisió el llibre se diu Els Norats 1936-1949 dos antifeixistes a les muntanyes mallorquines escripta per Mateu Morro
i editada a setembre de 2021 a Illa Edicions.
un llibre molt molt recomanable i que clar, sí amb la polèmica que hi va al voltant d'aquesta minissèrie que se va fer de 4 capítols a IB3 va com a recobrar protagonisme recobrar actualitat i bé, és això que dius és una història real en aquell moment
crec que vam haver de fer nova edició perquè se va acabar totes les llibreries arrel de sa sèrie quan t'ho dius i clar va ser un llibre bastant penut és un llibre que sempre surt que va sortint de tant en tant però clar ens ho rebob un vòrum de sa sèrie va ser un llibre bastant penut aquells dies
i que és això, no? És a dir, és un llibre que conta una història real i com se diu a vegades, que la realitat supera la ficció, no? En aquest cas, m'apareix que és difícil fer una ficció que superi la realitat, no?
Exacte, perquè, bé, com diu en Mateu Morro, és una història que romp esquemes, no? Sí, sí. I no encaixa dins els comportaments habituals d'aquell temps, perquè, clar, són... bé, és història dels dos germans, no?, que se varen sobreviure a les muntanyes durant 13 anys, molt de temps, no? Sí.
Pare i fill, pare i fill. Ah, sí, pare i fill, perdó, he dit tots germans. Sí, sí. Esnorats. Miquela, un plaer, com sempre. Aquesta setmana, mira, he de pegar un vot a quart creixent, veurem que hi ha de nou.
Suposo que hi ha novetats, ja els dimecres sol ser el meu dia d'anar a veure novetats, però ahir teníem tancat la vaga general a favor de Palestina. Així és que ahir no vaig poder veure novetats. Però demà he de baixar a ciutat i suposo que passaré per allà. I aviat Namedeu Corbera presenta llibre. Exacte, la setmana que ve també estaran pendents.
Idò, Miquel de Serra, com sempre, un plaer xerrar de llibres amb tu i mos tornem a connectar la setmana que ve. Perfecte, idò. Moltíssimes gràcies. Gràcies, bon dia. Adéu.
Follow the Moscow, down to Konki Park Listening to the wind of change August, summer night, soldiers passing by Listening to the wind of change
The world is closing in, did you ever think that we could be so close like brothers? The future's in the air, can feel it everywhere, blowing with the wind of change.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Som el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània. És el moment d'explicar-vos que l'associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins ha convocat la seva assemblea general. Serà dissabte 25 d'octubre de 2025 en primera convocatòria a les 11 hores i en segona convocatòria a les 11.15 i es celebrarà a Can Alcover Espai de Cultura en el carrer Sant Alonso, número 24 de Palma.
L'ordre del dia que s'ha proposat és, en primer lloc, informació econòmica, pressupost 2025 i pressupost 2026, apropació si s'escau dels pressuposts, tercer punt, informació del funcionament dels mitjans, quart punt, informació de les activitats del 2024, cinquè punt, fui de ruta per a l'any 2026 i reforma dels estatuts.
també hi haurà un espai per als precs i preguntes. A l'assemblea hi poden assistir totes les persones associades a l'entitat i, de fet, vos convidam a fer aquesta passa i associar-vos
reforçar aquesta entitat que cada dia compta amb més suport, amb més implicació i amb més gent que fa pinya al voltant de cinc mitjans de comunicació que ja tenen un impacte importantíssim a Mallorca i en el conjunt dels territoris de parla catalana, en el conjunt dels països catalans.
perquè l'associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins és la que edita aquesta ràdio, Ona Mediterrània, també Diari de Balears, també la plataforma audiovisual Vida.cat, també la publicació en paper
l'Estel i també el suplement cultural ploma.cat. Tots aquests mitjans són possibles justament gràcies al fet que hi ha moltíssima gent, insistes, que cada vegada sumam més gent en aquest projecte, gent que fa pinya amb els mitjans de comunicació
en català, gent que fa pinya a favor de la nostra llengua. Si no teniu casa, ni dones per fer-la. Si no teniu feina, ni ganes de fer-ne.
I no passeu pena, per qui són els veïnars, només són gent de tan. Veniu a les plats.
No haureu de pagar impostos, ni aigo ni corrent. Vos enxufau a sa xarxa i a viure content. Podreu tirar fent dins qualsevol pinat. No pot ser més passi.
Voleu polsar i alines, voldreu sembrar un or, gaudir de sa natura, cantant una cançó, que cada dia em veig en canta, perquè és molt bona de cantar. Si voleu saber com sona, veniu en es pla.
Veniu en es pla d'ànimos pàrrec. És el tema que ens ajuda a arribar a les 10 en punt, que és el moment en què iniciarem un nou episodi de Curiositats de la Història que ens fa en Xisco Roger, a qui connectem ara mateix.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida, com us hem explicat, és el moment d'encetar un nou episodi de Curiositats de la Història. Curiositat de la Història que ens fa cada setmana en Xisco Roger i que avui ha titulat El mallorquí que no va cotar el cap davant d'un cop d'estat.
Un capítol més basat en els reportatges que publica cada setmana l'Àra Balears. Xisco Roger, molt bon dia. Bon dia. Com estàs?
Molt bé, i voltros. Molt bé, molt bé. Encantats de poder gaudir, de poder aprendre una setmana més a partir de les teves propostes. El mallorquí que no va cotar el cap davant d'un cot d'estat. Qui era, aquest senyor? Sí, senyor. Com tu has dit, és el reportatge que surt aquesta setmana a l'Arabalears, tant en paper com de manera digital. I sí, és un personatge curiós, jo crec que no gaire conegut, Nantoni Villalonga,
I bé, ja ara comptarem. A veure, tothom se'n recorda, Pantura, dels 23 de fa, d'acord? Sí. Bueno, hi ha molta gent que això ho ha viscut, que això ho recorda, i en aquell moment, quan va entrar la Guàrdia Civil amb el Tejero i companyia, va haver, això hi ha bastantes imatges, i vaja, crec que tothom les coneix, va haver molt poca gent, i ho entenc, que es va quedar en el seu escó, o que, bueno, que no va acotar
es cap perquè, escolta, estaven pegant tiros, estaven pegant drets. Aleshores, sí, què és mallorquí del qual parlarem ara? En una situació bastant semblant, només que cent anys abans, aproximadament un segle abans,
exacte, vull dir, no va contestar, no se va deixar intimidar, per així dir-ho, per un cop d'estat molt civilat, que també va passar. Sí, sí. Idò, si t'apareix bé, començam a desgranar una mica tota aquesta història, perquè, clar, en Toni Villalonga, família Villalonga, Escalada, qui era aquesta gent?
Sí, mira, jo com fa sempre, evidentment m'he basat en llibres, en articles especialitzats de gent que ha estudiat totes aquestes coses. Hi ha un llibre d'Alfons Ensenyat que parla de la família Villalonga, família coneguda, un llinatge aristocràtic i tot això.
amb les seves branques respectives. Una d'aquestes, la Villalonga Escalada, que és justament aquest Toni Villalonga del qual parlarem, que arrenca d'un senyor, que es deia Francesc Villalonga, que va ser pal·lo de ciutat cap a l'any 1675. Ara, hem d'aclarir una cosa.
que és que l'any 1675 se batla, no volia dir ser el primer adil, la persona càrrec de l'Ajuntament, sinó que era una mena d'oficial de la corona. Després, en descendre en seu, una altra fa ser Villalonga, que aquest se casa amb la Joan Escalada. I des de llavors, que té una heriva important, des de llavors que en aquesta família se'l fa conèixer com a Villalonga Escalada o simplement la gent de Can Escalada.
Aquest Francesc Villalonga i na Joana Escalada tenen una història de mot, per això dir-ho, curiosa. Això era cap al segle XVIII, al 1700 i busques, final del segle XVIII, no? I en aquest Francesc Villalonga es va prometre amb na Joana Escalada. Na Joana Escalada era filla d'un personatge important, Tomàs d'Escalada, i resulta que quan ja s'havien promès...
la família li volia casar amb una cosina seva. Això era molt habitual entre la noblesa mallorquina, això de casar-se entre cosins, entre familiars pròxims. Llavors el Tomàs Escalada, com que tenia moltes influències, el Tomàs Escalada sabia que per casar-se amb la cosina i espanyar les noces que tenien previstes amb la seva filla, necessitaven un permís especial de Roma.
justament per això, per ser parents pròxims. Llavors, el Tomàs Escalada va moure totes les seves influències per aturar Roma, espenyar aquell matrimoni en sa cosina i aconseguir que la Joana, sa seva filla Joana, es casés al Manfreder Villalongà. I, efectivament, ho va aconseguir. És que Tomàs Escalada sembla que era un personatge que s'havia d'anar a veure també. Fins i tot va ser processat per un desafiament. Vull dir que era un senyor que tenia un terrenar una mica intens, per així dir-ho. Jo...
i d'una vegada, diguem, situats, qui va ser el primer personatge insòlit d'aquesta família? Justament el fill d'aquests dos. Amb els noms no se trencaven el cap, d'acord? Gairebé tot se diu en francès o en Toni. Francesc Villalonga Escalada va ser el primer voltarià de Mallorca. Voltarià
vol dir que era el primer mallorquí, fixeu-vos, que era un aristòcrat, un aristòcrata, un noble, però en Voltaire, i en Voltaire era un autor perillosíssim, està parlant del segle de 9, d'acord? I en Voltaire era un personatge que criticava molt fortment la clàssia catòlica, i no ell, bé, evidentment era això que se diu la vella negra de la noblesa, en el seu sentit que ell era un entusiasta de Voltaire,
per reunir una biblioteca amb llibres que li enviaven directament als llibreters de París. Va viatjar per tot Europa. De fet, a la seva família li coneixien com els viatgers. I fins i tot hi ha un detall que és molt significatiu. Aquell famós viatge d'hivern a Mallorca del 1838-1839, en Alfred i Chopin,
i Nallorsan, no va haver gaires mallorquins que els van acollir a casa seva perquè, a veure, en Chopin, tuberculós.
una por immensa d'escontagi. Nallors Sant, que fumava, que no estaven caçats, que no anava a missa els diumenges, amb la qual cosa aquest Francesc Villalonga va ser un dels poquets que sí que els va acollir a casa seva. De fet, sembla que ja s'havien conegut a París en un dels viatges de Francesc Villalonga. Interessantíssim. I quina relació tenien en aquesta família amb les seves possessions?
Bé, una cosa, aquest Villalonga Esclada eren gent que tenia terres, tenia finques, a Manacó, a Cap de Pere, a Laroa, a Escorca, a Solle, vull dir que eren gent. Potentada, eh? Estava preocupat per altres coses. En Francesc Villalonga, pels viatges, els llibres, la filosofia, el seu fill Toni, del qual parlarem ara, que és aquest, després del meu cop d'estat, la política, vull dir,
No feien gaire cas, de fet, després tindrien problemes econòmics perquè no es van preocupar gaire per administrar les seves posicions. De fet, hi ha una anècdota que en el fons ha ensenyat, que és que aquest Francesc Villaronga, aquest alt viatller, com li deien, bueno, viatjava molt per Europa, però s'aprenia la molèstia d'anar a visitar les seves finques, fins que a Canyamel li van insistir, has de venir, has de venir, has de venir.
I al final, sí, hi va anar Canyamell. Escolta, en aquella època, estem parlant del segle XIX, anar des de Palma a Canyamell era una odissea. Vull dir, havies d'anar amb un cotxe de cavalls i tot això. Total, que va arribar a Canyamell i ja estava fet pols. Estava cansadíssim, havia estat un viatge esgotador. I li va rebre l'amo, l'amo de la possessió. Li va dir, escolti, moltes gràcies per venir. Son pare de vostè mai no va venir per aquí.
I en francès Villalonga contesta, sí, idò, jo n'he de ser més que el meu pare. I tot d'una va replegar i se'n va anar cap a Palma. Déu-n'hi-do. Qui va ser, idò, en Joan Villalonga Escalada? Aquest és un personatge també molt curiós i no gaire conegut. Era el seu germà, el francès Villalonga Escalada. Era el seu germà gran i un germà més petit era Joan Villalonga Escalada. Aquest també se va interessar per la política. De fet, va haver de fugir a França
l'any 1825, perquè era d'idees liberals. Després, set anys més tard, va haver de tornar a exiliar-se a França amb s'acusació, que conta una història d'Ojos, Elis Isabel, que té una biografia d'aquest, d'en Joan Villalonga Escalada, estava acusat d'exaltadíssim i francmaçó. Els exaltats eren el sector més radical del liberalisme. I francmaçó, evidentment, també se li acusava de ser maçó. Boró era militar.
I com que va tenir una actuació molt notable a les guerres carlines, que van ser aquestes guerres civils que van durar pràcticament tot el segle IX i principi del XX, ja se va convertir en un personatge respectable. La reina Elisabet II li va concedir els títols de Màrquès del Maestrat,
i també va ser senador vitalici. Una cosa és un altre mallorquí que va triomfar a Madrid, per així dir-ho. Sí, sí. I aleshores, quin és el personatge més destacat de tota aquesta família que mos estàs explicant? Bueno, els personatges, fixeu-vos que és una família curiosa, són personatges bastant curiosos, però el més curiós de tots i el més destacat és Antoni Villalonga.
Que és el personatge del qual fèiem al·lusió en el començament. Aquell que no va acotar el cap davant d'un cop d'estat. Exacte. Si en França de Villalonga havia estat peculiar en comparació amb el que era la noblesa mallorquina, la noblesa mallorquina conservadora, molt lligada a la gràcia, bé, tot això... Perdoneu. En Toni Villalonga va ser massor republicà.
va ser partidari, va ser un dels primers promotors del Moviment Obrera Mallorca, defensor i partidari de l'autonomia. Va reunir una biblioteca, ja va heretar la biblioteca del pare, però va reunir una biblioteca espectacular, tota plena d'autors i de lectures prohibidíssimes, literatura eròtica, filosofia francesa... I aquest personatge, en Toni Villelonga Pérez, que aquest era el segon llinatge,
Fixeu-vos que en sa seva vida, a banda de sa actuació política, que va ser molt significativa, va ser membre de dues loies maçòniques. Administrador de Ferrocarrils de Mallorca, vicepresident de sa Societat Agrícola Industrial, president del Cercle Mallorquí, president del Casino Artístic, president de la Protectora, president de la Societat d'Enllumenat pel Gas...
Hi ha una cosa curiosa també. Recordeu que en aquella època la gent emigrava de Mallorca. Per què emigrava de Mallorca? Perquè ha faltat per allò que s'ha emigrat tota la vida, que no te pots guanyar la vida a la seva terra i a la vida. Antonio Villalonga va dir que això no pot ser. I va idear de crear a una de les seves possessions una colònia agrícola, una mena de...
Comunitat campesina, amb noves tècniques perquè la gent no hagués d'anar-se'n de casa seva. El que passa és que aquest és un projecte que no va sortir endavant. I què li va passar en el gener de 1874 a Madrid? Bé, jo he comentat això, que en Toni Villalonga era un senyor d'idees molt avançades i tota la seva vida va ser republicà.
Era el referent, a més va ser una persona molt respectada per diferents sectors, amb molt de prestigui i era un aristòcrata republicà, cosa que no deixava de ser molt curiosa. El 1868 hi ha la famosa Revolució Gloriosa, que és la que endarroca en Elisabet II, i ahí va formar part de la Junta Revolucionària. Després va sortir diputat a Madrid.
I també va ser Batla de Palma. I el 1872 va ser Batla de Palma i, entre altres iniciatives que va tenir, va impulsar la creació d'un cementeri laic. Cosa que, això, m'imagino que tots s'esmenten.
ben pensants de Mallorca es van horroritzar. Quan va ser diputat va tenir el seu vot, va ser decisiu per abolir l'esclavitud a Puerto Rico. Això era l'any 1873, una cosa així. Imagineu-vos que encara era legal l'esclavitud a Puerto Rico, que llavors era una colònia espanyola. I aquest grup de republicans va dir això no pot ser mai, això s'ha de suprimir.
Ara, anem a gener de 1874, primera república, que només va durar uns pocs mesos, amb molt de problemes, al mateix temps havia les guerres carlines, total, qui es produeix un cop d'estat, el famós cavall de Pavia. Pavia era un general, el general Manuel Pavia, i...
amb sa Guàrdia Civil, gener de 1874, va entrar en el Congrés dels Diputats i, evidentment, va ja dir a tothom fora, vull dir, s'escorts van ser... És curiós això dels cavalls de Pavia, perquè això és un mite que es va crear després, no va entrar cavall, va entrar, bueno, com va entrar, vull dir, amb la Guàrdia Civil i tota la pesca.
Què passa? Home, els guarders civils entren en el Congrés i es produeix una desbandada espectacular. Normal, normal i humà. En Antoni Villalonga, que en aquell moment era diputat, va dir, o sigui, va dir, no, jo no em moc d'aquí. Literalment va dir, va dir en castellà, clar, perquè si no, no s'hagués enterat, són diputats de la nació i no em moc d'aquí fins que la nació m'ho mani. Vull dir, el tio se va agafar a l'escola,
amb un parell de nassos, després al final va haver de sortir, evidentment, perquè tothom se va anar i allò va ser el final de la primera república Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do el personatge Sí, sí, i tant Quines conseqüències va tenir aquest fet? Home, això evidentment no surt de franc, vull dir que quan se va restaurar la monarquia
Després d'un mes de transició, per això dir-ho, se va restaurar la monarquia. Vull dir, el fill d'en Elisabet II, que l'havien enderrocada uns anys abans, es va convertir en rei com a Alfons XII. La idea de restaurar la monarquia, després d'uns anys de molt de moviment polític, amb la monarquia d'Amadeu, amb la república, era com reconciliar. Reconciliar i ja està, i tots ens durem bé i tal. Això era la teoria, perquè de fet el que se va fer...
va ser agafar aquells que s'havien distinguit pel seu republicanisme, molt pocs mallorquins entre ells, i Antoni Villalonga el varen ficar a presó. Això era l'any 1875, en un any es compleixen exactament 150 anys de quan aquest Antoni Villalonga que se va enfrontar en el cop d'estat, que va ser republicà, que va ser massor, que va ser demòcrata, que va ser defensor dels obrers, el varen ficar a presó. Primer a València i després al Bacete. I, bueno, va estar uns mesos a presó i després el varen a mullar.
Idò, una altra més. Què li va passar després a Antoni Villalonga? No se va donar per vençut. Ell va continuar, clar, les circumstàncies eren complicades. La restauració de la monarquia va significar aquell sistema que a Ventura us sonarà, que era el caciquisme,
Per la qual cosa, les eleccions estaven manipulades de manera que sempre hi havia dos grans partits, conservadors i liberals. Primer es posaven d'acord de quin partit havia de governar i després feien les eleccions i ja això ho manipulaven de manera que el resultat de les eleccions sortís exactament el que ja havien pactat prèviament. En aquestes circumstàncies, ser referent visible de republicanisme era una cosa complicadeta.
Així tot, a pesar del sistema casiquil, ell va aconseguir tornar a ser, com a mínim, va ser regidor a l'Ajuntament de Palma, evidentment en minoria, i va donar suport en el moviment obrer. En aquell moment es va crear el que probablement va ser el primer sindicat de la història de Mallorca, la Unió Obrera Paulea. Ell es va donar suport. No tan sols això, sinó que es va crear una escola pels obrers i ell se'n va fer càrrec, va estar càrrec d'aquesta escola.
I finalment va morir l'any 1910 i va existir en el seu enterrament a Palma una llentada impressionant. Antony Villalonga Pérez és una persona que hauria de ser molt més recordada, és una persona que se va guanyar el prestigui quan va morir
va haver en la premsa obrera, va haver articles que li lleven com una persona honesta, com una persona compromesa, com una persona sempre, ja et dic, en aquell temps, era autonomista, era un defensor de l'autonomia per les Balears. Va ser una persona unànimament respectada en aquells temps.
i quin personatge destacat més va tenir aquesta família? M'ho n'has parlat de 4 o 5 ja, de sa família. Sí, sí, aquest ja és una mica es de re, encara que sa família continua fins en els dos dies. Fins en Toni, va ser un altre Francesc Villalonga. Ja han vist que es padria, es repadria, es deia en Francesc, i aquest també es deia Francesc.
Aquest era república, com son pare. Francesc Villalonga, Fàbregues, era república. Tot i ser aristòcrata, tenia les mateixes idees que son pare. Va sortir a l'ellit regidor de l'Ajuntament de Palma i el 1902 hi ha una decisió del governador civil, ja sabeu que llavors els governadors civils eren pràcticament virreis, com anava moltíssim,
I va decidir prohibir el català, prohibir que se fes ús públic del català. O sigui, per exemple, en els plenaris de l'Ajuntament no se podia fer servir el català. S'havia de fer servir el castellà, per més. És una cosa bastant absurda, perquè entre altres coses aquesta gent parlava molt malament del castellà. En francès Villalonga Fàbregas va posar escrit en el cel.
va proposar a l'Ajuntament que es posés un recurs per revocar aquella decisió que havia pres el governador. I aquesta intervenció se va amb una defensa absolutament entusiasta de la llengua catalana. Després, quan va arribar a la Primera República, va ser Valde de Palma. De fet, l'any 1962, quan
president de la república, Niceto Alcalá Zamora, va visitar Mallorca, ell li va fer costat, vull dir, li va fer una mica d'anfitrió per mostrar-li Palma i tot això. I aquesta era Francesc Bionga. Bé, després el que va passar després en la república és la Guerra Civil, això per dir que sí, ja molt bé. Sí. I per acabar, com s'ha inspirat la literatura en ells, en aquesta gent?
Sí, això és molt curiós. Aquest Toni Villalonga, aquest personatge republicà, massor, autonomista, diuen, penso que això era en Jaume Pomar, que va estudiar al Celsia, que va estudiar molt sobre la literària del Nell Jorès Villalonga, un altre Villalonga, encara que no era familiar,
Diu que el personatge de Don Toni de Beart, el protagonista, està inspirat en Antoni Villalonga. De fet, hi ha algunes coses comunes. Per exemple, també era massor, també era d'idees molt avançades, tot i que era molt ric, anava llustet de diners per fer una administració no gaire curada de les seves finques, una gran biblioteca, com tenia ell...
amb la qual cosa s'assembla bastant, però encara hi ha una cosa més. És curiosa, perquè això esnet d'Antoni Villalonga li va contar, en el fons ha ensenyat, que quan va morir Antoni Villalonga, aquest personatge que se va enfrontar en el cop d'estat, es van presentar a casa seva uns maçons alemanys, alemanys,
que van escorcollar tota sa casa, que van cercar papers, cartes, i s'ho van dur tot. I això és exactament el mateix que passa a Beart, que quan mor d'en Toni de Beart venen uns maçons alemanys que es entrevisten amb el capellà Joan Mallor. Altres trets d'en Toni de Beart, en canvi, podrien ser de son pare, d'en Francesc Villalonga, perquè, per exemple, aquesta història...
que en Toni de Beart viatja a París amb la seva neboda, doña Xima, i això és exactament el que va fer en Francesc Villalonga. Se'n va anar a París, va se'm anar a França, perdona, amb una neboda seva que se deia Teresa. I a banda de en Joanens Villalonga i del seu Beart, hi ha un altre autor que va ser per aquí, va ser per Mallorca, en Vicente Blasco Ibáñez, que va escriure una novel·la que a pintura no és gaire coneguda, però que se diu Los muertos mandan, que està ambientada justament a Mallorca i a Eivissa.
I en Vicente Blasco Ibáñez, quan venia a Mallorca, es quedava a casa, justament, del Villelonga. I, de fet, un dels seus personatges de sa seva mogola, que es diu Horacio Febrer, sembla que era talment en Francesc Villelonga. I, bueno, el descriu, per exemple, com un personatge d'una puntualitat tan extrema que hi havia gent que calculava l'hora que era per el moment en què passava pel carrer en Francesc Villelonga.
Això recorda molt de l'anècdota d'en Kant. Kant, el famós filòsof, que també era molt metòdic i sempre feia la passejada a la mateixa hora, havia gent a la seva ciutat que posava rellotgen hora segons el moment en què Kant passés per el carrer. Espectacular. Sí, sí.
Escolta, Xisco, bé, no en tenia ni idea de tota aquesta història, d'aquests personatges. No, jo ja t'ho dic. Francesc Villalonga, espadrí. Antoni Villalonga, fill. Francesc Villalonga, net. Jo crec que hauríem de ser molt més coneguts a Mallorca i a més, escolta, va ser gent que partint d'una posició privilegiada eren nobles, tenien terres, tenien riqueses,
se van en comprometre. En Francesc Villalonga es conta que quan hi havia gent que ho passava malament, sobretot quan hi havia epidèmies, els seus criats per davall de la porta els passaven monedes d'or per donar-los una mà. A casa seva tothom tenia sempre, sempre hi havia un tassó de brou disposat per a qualsevol persona que descarre, un turista, una persona pobra...
Tothom que es passava per la casa de Villalonga tenia un tassó de brou calent per menjar l'uricol. Eren temps durs. Eren temps duríssims. Explica'm-nos quina cançó has triat per tancar la secció. Sí, he pensat en això, el que dèiem en el començament de tot. Aquest cop d'estat de Pavia del 1874 se sembla molt, fins i tot amb la Guàrdia Civil,
al cop d'estat del 23F del 1981, que segurament hi ha molta gent que recorda aquestes coses passen, no? Jo me'n recordo del que feia aquell dia. Sí, sí, jo també. I molta gent probablement se'n recordarà, home, gent que tingui el manco, jo què sé, uns senyets, perquè hi ha molt jove que no ha viscut, però molta gent de les nostres edats, més o manco, segurament se'n recordarà. Així que he pensat en una cançó del cop d'estat, S'adança del Sabre, de la Trinca.
Bé, la trinca, que també són un clàssic, no? I fan servir aquesta música clàssica de la dança del sabre per fer una cançó sobre el 23 de fa, sobre el que va passar aquell dia. Idò amb aquesta dança del sabre de la trinca i aquell tranquil Jordi, tranquil, que és la Guàrdia Civil, eh? Sí. Acomiadant la secció fins dijous que ve.
D'acord, i només recordar que si encara voleu saber més coses sobre Antoni Villalonga i la seva curiosa família, podeu consultar l'Ara Balears d'aquesta setmana, tant a l'edició en paper, que és aquesta sabenda aquesta setmana, com a l'edició digital. Exacte. Sisko Roger, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres, una parada, que vagi tot molt bé.
Llavors ens diuen que a València per acabar de fer la guitza va la cosa adelantada i un catxó dos i organitza unes falles pel febrer. Ai, quin merder! Ja ens vèiem tots altra vegada ballant la dansa del sabre que si algú no se'n recorda és la dansa més macabra de les casfàries d'esfany. Oi, tall!
Llavors, quina nit, quina nit, estàvem amagats sota el llit, però amb serenitat i amb el cul apretat. No ens poséssim pas nerviosos, tranquils, Jordi, tranquil, que és la Guàrdia Civil, tot tranquil.
I se'ns donava la consigna, demà tots cap a la feina, perquè aquí no passa nada, assegadors no es moleu l'eina, que podrien prendre mal, en general. I sobretot serenitat. Però si guanya el del mostatxo, valdrà més estar borratxo, i deixar-se de punyetes, corre, agafa les maletes, i no paris fins a Perpinyà. Ja soparà.
I l'endemà quan m'ha arreglar-se quina cosa més estranya. Fins i tot els més escèptics tots cridàvem viva Espanya i viva la Constitució. Mira per on hi visca el rei, ves quin remei. I és que no saps mai de qui, carai, has de refiar-te si serà per bé o per mal, però ben segur que mai no és res, no serà igual. I és que ja et dic jo que viure així a Blay el cor no pot ser bo.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Dijou 16 d'octubre de 2025, que això és Bon Dia i Bona Vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània, i quan són les 10 i mitja és el moment de connectar-nos amb en Jaume Sastre. Jaume, molt bon dia. Bon dia. Preparat. Preparat.
Hi ha moltes qüestions avui, eh? I ara me n'ha arribat una altra, que després te comentaré. No sé, però han de començar. Han de començar pels polvorins, pels polvorigues i tot això. Home, jo penso que parlant des del punt de vista colonial, avui han de parlar de l'exècit espanyol d'ocupació. Exacte. Que ha estat notícia per... per les tres cases, no? Poden començar...
per espolvorir aquest que volen fer a l'aeroport de Palma un pressupost de 1,8 milions d'euros per amagatzemar 75 tonelats d'esplorrius amb míssils, etc. A Mallorca teníem un polvorí de l'exèrcit de Saire espanyol que era puntiró
Exacte. A la carretera de Sineu, pujant les costes de Puntiró, hi ha un polvorí que avui en dia està en desús. Està dins un comallà en forma de bauma, no es cova, però tots els que vengueu amb avió i aterreu per de Montsenjordi...
de ballant l'avió a mà dreta se pot veure perfectament són 14 barracons i aquest polverí se va fer l'any 45 en el final de la segona guerra mundial i se va utilitzar fins a l'any 1998 molts de mallorquins entre els quals un germà meu li va fer saber militar aleshores
ara aquest magatzem d'explosius de vora Sareu Port, de vora zona turística, diuen que hi ha garantia que si estarà puintat, però bé, avui en dia els seus missils que hi ha al món no té cap. Vaja, té una mínima defensa, no? Interessant
aquesta notícia, perquè des de fa anys l'exercit espanyol estava retirada, dir-vos que aquí a Palma, on tens, vava destinats els primers avions de reacció militars, el Sabre, l'american de la Guerra de Corea, s'ho tracta amb els Estats Units, n'hi vava destinats aquí,
però ara aquí ja només ha de ser dècid helicòpter de solament marítim i 4 avions per enradar i tot això Jaume, quina és la lògica però de posar tot aquest arsenal en el lloc on s'hi concentra més gent de tot Mallorca diguem
Jo crec que això és propaganda. Necessiten fer gestos perquè la presència de l'exècid a les colònies en aquests moments està a saltar mínims, a tots els nivells. I tenint tot el que ens arriba del nord d'Àfrica, doncs, escolta, necessiten fer gestos
per transmetre que no són terra abandonada i deixada la seva sort. Això està vinculat a l'altre tema que està en notícia aquest dia, que es vol ampliar, es cappinar
en 140 hectàrees. 145 hectàrees que ja s'ha posicionat en compte a l'Ajuntament d'Ocudi. Escapinà va ser notícia fa molts anys
quan en Felipe González sí, en Felipe González van discapar perquè en Felipe volia construir allà una residència per autoritats, per presidents del govern espanyol per ell? Sí, els Borbons tenen també una residència a Canàries
i en Quinès s'hi va posar frontalment. Escapinà és una zona, doncs, des del punt de vista natural, doncs, vaja, verge. Aquesta, Escapinà, dir també que és interessant recordar que se va quedar l'any 40, ja en la Segona Guerra Mundial, quan en Franco
tenia por que els aliats desembarcassin a les balears tots els nius de matralladora que hi ha per la costa de Mallorca aquests bunkers que hi ha per el trenc tot això és d'aquesta època no és de la guerra espanyola del 36 sinó que és durant la guerra mundial que Franco, els franquistes, els feixistes pensaven que
que en compte de desembarcar a Sicília, els americans desembarcassin a Balears i de Balears cap a sud de França o Catalunya i d'allà directes cap a París i cap a Berlín. Aleshores, els canons de Cap Pinà són de l'any 40 i vàrem posar canons de l'any 1903, això perquè veieu clar, el règim, el franquisme, la dictadura...
va estar aïllada internacionalment fins als pactes amb els Estats Units Aleshores aquesta bateria la van modernitzar els canons als anys 50 i va quedar en Jesús el 94 crec Què volen fer ara? Clar, ells necessiten un lloc per anar a fer maniobres i fer disparar i tot això
i clar, utilitzaven el cap blanc, que també hi ha una base de canons, però clar, el cap blanc és esport de palma, sereoport, m'entens? Sí. I ara ho volen concentrar allà i clar, aquestes 145 hectàrees significa que la penya-rotja, si algun estat la recomano,
la penya-rotja, una torre de defensa amb un canó d'època, ha secat la niu de Sàgila, això dins les noves 145 hectàrees, que en fi, que molta gent hi va d'excursió, i se'n volen apropiar a partir de, pràcticament, del santuari de la victòria cap a l'escap.
És una altra manera, doncs, de fer-se visibles, no? Sí, sí. Necessiten fer-se visibles i el fet que ha passat va ser divendres passat, sap que van fer la plaça major. Ahà, sí. Torna a formar part d'aquesta visualització. Vam dir, el 12 d'octubre aquí a les colònies ho van fer a dia 10 i ho van fer a la plaça major, que el PP vots a cedir la plaça perquè els militars, doncs,
tinguessin protagonisme. I, bueno, dir-vos que les colònies, l'administració colonial, que són aquests noms que no se solen conèixer, començarien pel delegat del govern, que en aquests moments és Alfonso Reolíes Badal,
conegut perquè ha estat bala de Calvià, però és un manyo, va néixer a Saragossa l'any 1964, va venir aquí a fer classes, un funcionari d'ensenyament, va estar destinat a Llum Major, a Marintònia Solvà de Llum Major, després a Andraig,
I bé, dir-vos que en aquest moment tenim tres manos, tres manos que controlen la colònia, un altre és el coronel cap de la Guàrdia Civil, Alejandro Hernández de Mosterá, també de Saragossa, l'any 65, i l'altre és el protagonista de divendres passat, dia 10, és el comandant general, Fernando Luis Gracia Arraiz, de Saragossa també l'any 64.
Si això hi afegim, el cap de la policia, José Luis Santa Fe, Sí, del 65. Després hi hem de posar el fiscal superior de Balears, és en Julio Cano Anton, també madrileño. Després hi hem de posar el president de l'Audiència, un dia com Gómez Reino, que aquest és Gallec, el fatge que en Fraga i en Franco Junts.
és el que va dirigir la operació de repressió contra els mallorquins, la operació Mallorca en col·laboració amb Belmundo, Ninda, Nora i Chieta, era un dels que brevetjava que la marintònia Monà no s'atreviria a parlar en català davant del jutjat, davant del seu tribunal.
Després més noms, la Trinidad Gómez, directora de la presó. N'ha hagut cap director ni director de la presó indígena d'ençà de la construcció de la presó a la carretera de Solla.
Un altre personatge molt important és el president de l'autoritat portuària de Balears, un altre madrilenyo, i ja gran, del 49, José Javier Sanz Fernández, que aquest és importantíssim, ja que és el que està darrere tota l'operació per liquidar-se els nàutics mallorquins, que els mallorquins no puguin tenir la seva lluita ni les seves barques,
i que tot això acabi en mans de fons estrangers, de fons taurons, per grans iots i... Perdona, m'ho pots repetir el nom d'aquest? José Javier Sanz Fernández. És del 49, ha estat president d'esconaltis de Palma i, vaja, del cercle...
primer dels Borbons. Bé, tota aquesta gent, tots aquests foresters, tenen el seu dia, els dies del 12 d'octubre, quan compareixen tots, els funcionaris colonials, els funcionaris,
També compareixen un altre dia importantíssim, que també és el 12 d'octubre, que és la festa de la Guàrdia Civil, que en guany s'ha fet a Fornells, a Menorquia, per primera vegada, i l'altra festa és per Sant Miquel, Sant Rafel, que és patró de la policia espanyola, és la granca dels custòdios, i fan la festa...
fa un país d'anys allà, no se passa amb allò, però en el pati de la Misericòrdia. Ah, sí, sí, sí. I allà em munten. I és curiós, perquè durant aquestes 3 festes és quan se repleguen i surten fotografiats, no?
i els foresters que contornen a la colònia, no? Bé, vull comentar el discurs que va fer el comandant general de Balears, Luis Fernando Gràcia Caball, diumenge, divendres passat a la plaça Major. Aquest senyor, segons la crònica de l'última hora, el Javier Jiménez, gran amint de tots aquests que han inventat, bé, un protagonista d'hivern va ser l'escent, l'escent, putifarra,
completa espanorama bé el comandant general va dir Espanya és un país fantàstic amb una pluralitat maravillosa en llengües, en costumres en tradicions que el que fa d'aquest país un país tan únic però a continuació s'ha mostrat orgulloso que 500 milions de persones al banc espanyol he de dir
que Espanya és un país fantàstic, segons aquest foraster, amb una pluralitat meravellosa de llengües, però resulta que s'ha decidit espanyol té prohibit utilitzar qualsevol altra llengua que no siguis espanyol, que no siguis castellà, és a dir, que no siguis foraster. Va dir algunes paraules en català, i atenció,
Ningún español deseo que ningún español se sienta forastero cuando visite cualquier punto de España, implicándose y aceptando y abrazando las tradiciones y costumbres de todos los puntos de España. ¿De acuerdo?
Fixa't el que es veuen obligats a dir. Després fan tot el contrari, no? Que ningú de ser o que ningú espanyol es sienta forastero. És a dir, ho saben que són foresters. Sí, sí, sí. Ho saben. I que això és terra de conquesta. Per això, en el Palau de la Mulaina donarà la bandera espanyola. Perquè ja és capitania.
allà és el Palau del Rei de Mallorca. El govent de Balears toca estar a l'Homolaina. D'acord?
Però no, se'l reserven per ell i se li fixeu cada vegada que us passeu marítim només hi ha la bandera espanyola, la torre del Modaina. Ho saben, ho saben que són foresters i saben que aquesta paraula és molt viva a nivell popular i bé, implicándose i acceptando i abrazando las tradiciones y costumbres de todos los puntos de España. Doncs que prenguin lluny de la pintora tots els llutges foresters
com en Castro, que no sé, ha fet 20, 25, 30 anys que va venir a Mallorca, els fiscals, que prenguin nota de tot això que ho ha dit, sí, el forestès, els policis foresters, els professors foresters, perquè clar, una altra cosa que també s'ha de mirar molt són els màxims responsables de les grans empreses espanyoles aquí.
Això és un altre tema també molt important. Qui són els representants de Balears dels grans banys, per exemple, i de les grans empreses de CB35, d'acord? Que hi ha poquíssims indígenes, no? Un altre tema és, ja ho he explicat, una excepció és Sareoport.
Sòria Port ha tingut molts directors foresters, però n'hi ha un que és Tomàs Melgar, no hi era, nascut a Palma el 69, però que és un enginyer aeronàutic format a la Universitat de Navarra, i el fet que sigui nascut a Palma és més foraster, vaja, en un mallorquín cap de foraster. Aquest va ser format...
a Navarra, no? Aleshores tot el terastre de l'àrea Port de Palma que ja dura anys tota aquesta reforma és un caos les goteres tot aquest terastre, tot això el responsable directe és aquest Tomàs Amelgar Noguera d'acord aquest estiu ha estat un caos
i això continuarà perquè la reforma encara no està acabada. Molt bé, hem parlat per tant de les forces d'ocupació en general. Hem parlat de pensar una cosa que un temps tenint el seu protagonisme, i tu ho saps perfectament,
els independentistes d'allà recorregut ho sabem, que el 31 de desembre sortien a la plaça d'acord a reitre un homenatge a la senyera del rei Jaume I, d'acord, i que van deixar d'anar-hi perquè els independentistes...
Els anàvem allà a xiular, sí, sí. Sí, sí. Vàrem ocupar s'oposició, per dir-ho. Exacte. I clar, necessiten fer-se veure, fer-se el pa. Mostra-se, mostra-se. Sí, sí. I diré, nosaltres som aquí els que comandam i tam el batallà i demanem les xireles, d'acord.
En castellà me parece que tenen una paraula que se diu, o un verb, que se diu alardear. Alardear. Fer alarde, no? Sí, sí. Escolta... Això és típic descolonitzador. Sí. És molt brevetjador, perquè en mi tierra, en mi tierra, i no sé què...
mos queden 7-8 minuts i te vull anunciar un nou desembarc de fet ara veig el targetó de la invitació a l'acte que es fa a l'hotel Victoria Gran Melià de Palma avui a les 19.30 h anirà la presidenta Margalida Proens
I el targetó, després te l'enviaré, eh? És una espècie de goleta d'aquesta d'en Colón, eh? Sí, sí. I a l'altra banda hi ha la seu, eh? És talment... Sí, sí.
Un desembarc, i és el desembarc de El Debate, un nou mitjà de comunicació, una web, o el que li vulguis dir, promoguda, i ara ho coneixem, per la Associación Católica de Propagandistas.
que són els mateixos que han fet el desembarc també en l'àrea universitària amb aquest nou. Per tant, si t'apareix bé, mos poden mirar un poquet qui són aquesta gent i de cara a la setmana que ve poden anar a parlar un poquet, sobretot des que
dels que quedaran desembarcats aquí, no? De fora ja els sabem, però sobre qui són els que envien aquí. Està obrint la porta en aquestes universitats forasteres,
i integristes espanyoles. Bé, vull recordar que Naproens, quan en Inda va voler muntar una festa, però que diari jo, no s'hi va ocorre altra cosa que donar-ne ara. Donar-ne ara en espai de congressos,
i veien a veure si Noproens que farà, perquè clar, Narnars que se va carregar amb el Quinyelles, i ara que farà amb Noproens, i Noproens se va presentar allà a fer les fotos amb Ninda i Narnars. No, no, és que tot això s'ha de recordar, i recordar que Noproens i en Galmès eren...
a la contramanifestació d'en Pedro J. Ramírez, a la margell de la costa d'Espins, defensant la seva piscina il·legal, i ha estat privilegiat que li concedia la justícia i l'administració de marcació de costes, etc. Vull dir, en Provenza té escollegat a Madrid i és una petita Ayuso, una fotocòpia d'en Ayuso,
I bé, la mort fica dolçat, dolçat, saps? Sí, amb aquesta rialla. Sí, amb aquesta rialla. I no li hem de dir margalida, eh? Namarga. Namarga. Namarga. Amarga és foraster, perquè en català ja fem la viatura de darrere. Per tant, Rafa també és foraster, com Tolo o Bartolo. Sí, sí.
en català es Tomeu, de Bartomeu Tomeu, de Josep Pep, d'Antoni Toni i de Melcior Sion, de Joaquim Enquim i de na Isabel Nabel i per tant na Catalina és Nalina i na Magdalena és Nalena i na Margalina és Nalida, en Bon Mallorquí.
Sí, sí, és així. Sí, per tant, jo penso que el nom que li pertoca és a Marga. I dona Marga avui s'anirà a fer també el rendezvous en aquests nous colonitzadors. Jaume, dijous que ve més. Mor mirarem això i segur que encara t'endrem...
Acabant amb una notícia positiva, un dels temes que segueix, que és la guerra total entre el bany de Sabadell, que el BBVA, Sant Màfia Madrilenya, del BBVA, que ja no és de Basc, perquè el BBVA es va amb Bilbao-Biscaya, a Argentària, i a Argentària, que es va amb Patim Madrilenya, es va menjar i va fotre els Bascos, els Bascos de Neguri.
Bé, doncs, la notícia que s'ha de confirmar demà, o s'ha de desmentirà, és que el Sabadell sembla que, bueno, que hi ha bones notícies i que el seu pau hostil dels Marialenos no ha triomfat i els càlculs més optimistes és que arribarà a tenir entre un 35 i un 40,
mai els 50 en els quals aspiraven i que estaven convençudíssims el president Torres, Carlos Torres que això seria un passeig militar
i que s'acabarien futbolint Sabadell, que és el bany de les petites i mitjanes empreses i que gairebé 90% dels accionistes, petits accionistes de Sabadell s'han revelat i no han venut.
i ho confirmarem també amb una victòria que els intenten colonitzar-nos però bé això encara han de néixer els foresters que puguin ser mallorquins encara han de néixer exacte beníssim Jaume moltíssimes gràcies
Molt bé, gràcies a vosaltres. Bon dia. Salut, bon dia. Avui tancam amb en Jaume Sastre, que ens ha explicat des de l'òptica anticolonialisme diverses qüestions de l'actualitat.
Tancam aquí el programa Bon Dia i Bona Vida, un programa que ha fet possible la Maria Moreno a la producció, també un Martí a la conducció, i que tornarà demà a partir de les 8. Abans, a les 7, el que hem tingut en redifusió del programa Crepuscans en Estels, i ara tot d'una, ja són aquí en els estudis, comença el programa transitant.
Fins demà!
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornemire, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.