Gràcies.
Les branques escupen flames nues de fulles. Ballen les danses nues com putes. Criden i dansem polítics o cendres. Canten i ballen, soments perverses. Cremin les vostres ànimes a l'infern. Cremin com les fulles dels nostres arbres.
cremin les vostres ànimes a l'infern, cremin tot en les fulles, les nostres arbres. Sou el que nosaltres érem seu, el que nosaltres som. Sou el que nosaltres érem seu, el que nosaltres som. Les banques escupen flames, no és de foges, ballen les dances, no és com puntes.
Criden i dansen, polítics són cendres, canten i ballen, sou menys perverses, cremin les vostres ànimes.
Cremin com les fulles dels nostres arbres. Cremin com les fulles dels nostres arbres. Sou el que nosaltres érem. Sereu el que nosaltres som. Sou el que nosaltres érem.
Fins demà!
Cal la neu damunt seu, ja ho mor del món de llarg, temps que ningú sap d'ell. Ja ho mor del món de llarg, gelat, des que va fugir del seu destí.
Fa feliç el nits del bosc, visquer el marge durant anys. Fa que ningú el veu, només voltors que volen d'un seu. Ara que jo mor damunt la neu del llat gelat,
Cau com neu la pluja de Montseu, naixent flors al seu voltant. Fa que ningú el veu que ja ho ha cobert de plantes i animals que es mengen el seu cor i en surten més per dalt que gràcies a ell viuran.
sense que ningú es torni per res.
Nos, a la platja, farem l'amor. Nos, sota l'aigua, fem hospèter.
Sota l'aigua fem dos pèl·lons. Epam la galta. Estan salada. Epam dins l'aigua.
tan i tan dolça. Ah.
Nus a la gespa, farem l'amor. Nus sota terra, farem l'amor.
Fins demà!
Tants i tants planetes com hi ha al cel, tants i tants estels com hi ha dins teu. Som de tantes formes com hi ha estels, som de totes formes, partícules de vell.
Tants i tants planetes com hi ha al cel, tants i tants estels com hi ha dins teu, són de tantes formes, com hi ha estels, són de tot.
Tants i tants planetes com hi ha al cel, tants i tants estels com hi ha dins teu, són de tantes formes, com hi ha estels, són de totes formes, partícules de Déu, tants i tants planetes.
Som de tantes formes com hi ha estels. Som de totes formes, partícules darrere.
Tants i tants planetes com hi ha al cel. Tants i tants estels com hi ha dins teu. Som de tantes formes com hi ha estels. Som de totes formes. Partic.
planetes com hi ha al cel tants i tants estels
Gràcies.
Callen les plantes, floren els arbres, ja no lo mai.
Caguen els pares, ploren les mares. Moren les filles i riuen les àvies. Ja no plou mai.
El dos d'aquest merder tan gros fugim tots dos. Esquivarem a tots aquests voltors que volen baix.
Agafa't a mi fort, que sortirem volant, arribarem allà.
Llams i trons cauen dins del mar. Poca pena no et faran cap mal. T'has guiat per alfar-me el bar.
I ara t'has perdut al fons del mar. Oh, que pena...
Poca pena, irams i trons cauen sobre el seu cal.
T'han guiat fins al fons de mar. Cap sirena no et vindrà a salvar.
dins el seu sac i cap al teu baixer estimat ja tot és blau de fons marí
Ja no s'hi es cau el teu botí. Solta't l'aigua.
Home, a l'incambra petita prepara una balla i dup, se fa i té més no se jup, se fa i té més no se jup. Home, a l'incambra petita prepara una balla i dup, se fa i té més no se jup, se fa i té més no se jup.
Home, a l'encambra petita prepara una balla i tu, se feita més no se jug.
Fa el cavall de Cartró, tormenta i motilet, em gés obstinat.
Escurça les botes, li talla la cua, li esclafe les anques a cops de martell. I amb llargues agulles forada ses mines, l'infant clau els llavis del rostre de vell. Llavors l'abandona per altres joguiners, se'n cansa i reprèn el cavall mutilat. Cal vol escapsar-los com l'aixec, com suert i brolla la sang invisible.
que vol escapsar-nos com greixer i com suer i proller la sang invisible.
Em fan el cavall de Cartró, tormenta i mutiler amb gesto obstinat. Li escurce les botes, li talla la cua, li esclafe les anques a cops de martell i amb llargues agulles forades ses nines. Em fan clau als llavis, té rostre de vell, llavors l'abandoné per altres juguiners. Em cansa i reprèn el cavall mutilat.
Que voles capçar-nos com greix i com sua i brolla de sang invisible? Que voles capçar-nos com greix i com sua i brolla de sang invisible? Que voles capçar-nos com greix i com sua i brolla de sang invisible?
Carboles, capsar-los, compleixen com suert i brolla.
Busca i captura d'un criminal que escapa del banc. Busca i captura una vida més plena que abans de sempre es pregunta com s'ha de ser per fer-ho tot bé. Aquesta és la història
Sent la sirena que ja el ve a buscar. De sobte s'adona que el tret directe ja l'ha atrapat. Li sangra l'esquena i l'últim que penses que tot s'ha acabat.
L'hyveria.
Fins demà!
Les formigues, pobre somni que t'expressi. I no despertes, pobre cuquet que se't mengi. Les formigues, pobre somni que t'expressi.
No despertes, pobre coquet que se me, me fulmiré, pa' usar mi que desprecié. No despertes. No despertes.
I don. Bye.
Des dels teus pits fins als meus dits. Des dels seus ulls fins als teus punys. Des del seu plor fins al teu dol. Des del teu bol fins al meu dol.
Som partícules, som partícules, Déu. Som partícules.
Jo sóc d'aquests. Jo sóc d'aquests. Jo sóc d'aquests.
També escolta ràdio. Nova cançó d'Antònia fa l'ensenyament. Nova cançó d'Antònia fa l'ensenyament. Nova cançó d'Antònia fa... Si vols, si vols,
Moltes coses te'n puc ensenyar. Moltes coses m'ho pots ensenyar. Que quedi clar, sense pujar-ho davant.
Sona a ser ràdio, no, la cançó d'Antònia fa la guanare. No, la cançó d'Antònia fa la ser ràdio, no, no, senyores.
Estan noites foliades, estan noites aixeran. A las noches no ocurre ir a un compañerina leal. Compañerina leal, compañerina leal. Estan noites foliades. Para cantar, veñore un guapandeire tan amà. Maturuxa canta a min, que nos escoiten berrar. Que nos escoiten berrar, que nos escoiten berrar. Guapandeire tan amà.
La gent que està a bailar La gent que està a bailar
cantaria aquella cançó que a mi tant t'agrada, però que no sap que és per tu.
Surt et sol i jo me'n vaig cap al ca meva. Ha vergut la pena estar amb tu fins aquest instant. Tant de bo torni a veure sa terra mirada. Apollada en el meu coixí o en el meu braç.
Yo también te diré cuerpo al sangre y sé que es algo especial Algo especial que no se puede explicar Algo especial desde fuera parecías normal Algo especial que no voy a ir al mar
que ho he passat bé. Sé que tens algo especial, com que vas pensar quan vaig sortir, tant que hi era un domenatge clar, que ho faré, com el vent, de diré que ho he passat bé. Sé que tens algo especial,
La vida em passa pel costat quan estic estirat al llit, envoltat de la soledat de les meves nits.
Nosaltres som els sense rostre, sempre oblidats per la memòria. N'estan petits moments de joia, la recerca del que et veu prometre com a glòria. Els anys passen de pressa i jo encara no em conec. No vull resignar-me, acceptar el que ve i limitar la meva existència entre quatre paredes. Estic vivint el meu propi capardent, sé que tot el que em drogui ho pagaré.
I no et parlo de calés, l'objectiu és saber qui ets per fer-se valent. Entre likes i plays sembla que el temps és valent, el tren davant del mòbil, obedients i quiet. Nosaltres som els temps a rostre, mostrant la música ben forta, mentre el vent s'emporta la frescó del temps, quan només el rap em reconforta.
Em porta escarfo a dins, quan fa fred a fora, encara que cau el sol als jardins i les flors floreixen 8, vull aprofitar les hores Gaudi a la vora de la gent que estimo. La vida és com un xiclet, quan deixes de mossegar per alçapol, viviu de clitzes.
Fem-me un favor, poseu-me en una gàbia si no voleu que us trepitzi. Pillo el micro i encenca els motors. Fàcil fer-se famós amb papis promotors. Sembla que faci rap entre voltors. Si feu música amb el cap, altres la fem amb el cor. Nits de fum i amargor, demano perdó. Si apagada te'n perdo, estic esquet d'un gran dia sencer. Sé que el riu arriba al mar, però celebro estar en pau, celebro estar viu.
Voleu el fluix? Jo fumar-me un blum sota un cel blau fluix. Vaig donar amor, vaig tupar contra un mur i ara sóc un murmurador sense vergonya ni perdó. Amb les cendres del meu cor cremo el seu murmur d'alimentacions sense culpa ni pena. No ho feis però ulls a l'esquena. No place in my city, ciutat princesa. La vida em passa pel costat quan estic estirat al llit envoltat de la soledat de les meves nits. La vida em passa pel costat quan estic...
Nosaltres som els sense rostre, posant la música ben forta, mentre el vent s'emporta la frascó del temps, quan només el rap em trac un forta. Nosaltres som els sense rostre, posant la música ben forta, mentre el vent s'emporta la frascó del temps, quan només el rap em trac un forta.
Fins demà!
M'agraden que m'agraden, a vegades, m'agraden, a vegades, m'agraden.
Te dic que m'agrades, a vegades, m'agrades, a vegades, m'agrades, i si no ho has notat, te dic...
anys incers, apagant els drames, melògames. Tu a cadastra! Tu a cadastra! Enguany fa més que d'or que mai, els meus crinals de vos com es veu fer-te.
Tantes històries, sempre cap darrere.
Fins demà! Fins demà!
Sorarem s'esperes, sou el que treus de fer.
Fins demà!
Tot a prop per atestar i quan pensa en sossegar.
M'agrada l'espiga i la replegant espiga.
Bona nit.
Fins demà! Fins demà!
Gràcies.
Gràcies. Gràcies.
Gràcies.
He vist salses que se'n molen, he vist cops que regeixen, he vist tantes meravelles, a quina m'ho ensenya estan.
He trobat unzelles negres, refregant-se pels estanys. He fet ritos estrampàtics, bruman i semen i sal. He dit bruixes i dimanis,
Edi Zalama i Zagreta! Bollada tapotokan!
La gent t'ha mirat, esperes una senyal. Molts hem estimat tant com animals, molt sexual, això és de manual.
Sé ben cert que tot s'arreglarà. Nos hem despedit tant i hem fet plans. No vull canviar aquest lletre.
Fins demà!
Fins demà!
La salsa ara dolça que corre per les teves penes. La brisa marina i els vents d'huracans a les bales.
Morsos i morsos.
i la salsa ara dolça que corre per les meves vanes. Orelles i ulls de pantalles
i oxigen. Balla, balla aquest ritme abans que arribis final. Balla, balla amb ossos i músculs i oxigen
Vaig al cel i només vaig a estrellas de leds. Què he de fer? S'apredint a Madrid el que he de fer. Aquí som, som un camp per i d'extinció. Dolent i vell, fores crupols i un poc poble beix.
Sols me cremen a les carreteres noves i modernes. I això fa mal als ulls.
Aigua i vent, ses gallines demanen aigua i vent. He desfet un estal amb sa forma de serp. I demà, aixecar-me amb valor i fer-la.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
En la gent que més estima.
Cada etapa una nova cançó, sóc com un nenúfer quan s'acaba el mundó. Què serà el següent si no plou? Regarem la tija amb les botres de suor. Cada etapa una nova cançó, sóc com un nenúfer quan s'acaba el mundó. Què serà el següent si no plou? Traurem aigua fresca amb el colmei dins del por.
Ressorgir de les cendres, aprendre dels errors, mimetitzar la selva, obrir un camí frondós. Sobreviure costa el got, s'enfonsa el fons de l'ombra, l'amor remunta, l'aposta és donar-ho tot. L'escombra aixeca pols, un pols no es guanya si darrere no hi ha cap esforç.
M'acompanyo sí, cos i ànimes tenen acord, transcendint l'anàlisi, trencant la paràlisi i s'arrenca el vol. Ho explicaria quatre vents però em quedaré en silenci. La gent es pensa que em coneix, no reconeix el Sergi. Porto consell sota la pell dinar quan ensopeguis. S'apaga millor el foc quan saps d'omplir l'incendi. Eterna guerra.
que governa els dos hemisferis. Intento trobar l'equilibri entre nadir i zenit els problemes. Seran anècdotes quan les superi i les pors voire a translucidar quan les travesti. Cada etapa una nova cançó. Soc com un endúfer quan s'acabla del mundó. I ell serà el següent si no plou. Reganem la tija amb les gotes de suor.
Cada etapa una nova cançó, sol com un nanúfer quan s'acabava el monó. Què serà el següent si no plou? Traurem aigua fresca amb el comedi.
cantar fluixet i cridar per dins, la mulet se m'ha trencat, ara depenc de mi, ho tenia calculat menys aquest imprevist, error meu d'onar per fet el que està per venir, no puc predir re, t'ho intuir més, cap de l'essència sense l'ull de l'algoritme, doncs ara ric més, doncs ara tinc temps, no m'adalanto, deixo cap a ser el seu ritme.
Busca maneres, estudia, entrena el projecte, no facis cas de la resta, guanyes respecte, no hi ha barreres ni límits, cadenes i precipici, situacions dramàtiques a sota els edificis, entre plaer i sacrifici, rega l'arrel de l'inici, enterra bé els prejudicis, deixa que el teu cos s'habit i fàcil, que tot es compliqui i supliquis a la sort, no estigues fort que estarem junts en això.
Sóc com un nanúfer quan s'acaba el mundó. Què serà el següent si no plou? Pregarem la tija amb les gotes de suor. Cada etapa una nova cançó. Sóc com un nanúfer quan s'acaba el mundó. Què serà el següent si no plou? Treurem aigua fresca amb el comè i distalcó.
Negra baseix el carrer, sota la pluja d'un dia feiner. Per la finestra el serro i el veig, cauen les portes i els seus repiquets. És de nit a la ciutat i l'infinit està bé desenfocat. Sento la veu d'aveir al costat que ha arribat, la porta tancat d'un cop fort, quan dins el cor tan mort.
a la presó que guarda el confort. Per què costa mi sort si no la pots compartir per el destí d'un gran passaport? Veus que la fi del dolor mai arriba? T'obres en si i continues el port. I el teu vaixell que se'n bala deriva, navega la vida. És bonic en el fons, és un tresor rodejat de taurons. Cal demostrar-hi collons, no hagués existit un manual.
Les instruccions, els faraons que s'enderren amb totes riqueses fan pena. Parlo d'avui, la vergonya és aliena. Una de cal i d'arena, cartera buida i la vida molt plena. Que un dàvies desperta una criatura, música i literatura.
El gat ha tornat, podria ser el teu orgull apagat, porta un missatge amagat, sota el palatge brillant i mullat, entro a la gola del lloc fent el gos,
Mantinc el mono i em preso nerviós, visc a la punta d'aquell i saber-ho, un món tan fosc i un vell tan bé que es perd. A les estrelles som de demo, pinta el planeta i el pinta en error, porta careta i és la formidó, forma galances de ser i d'istor.
I això és tot, tot el que hi ha, qui sap si demà trobarà? Un tros de cap a menjar, o la soplut d'un humà, tan hi fa. La llibertat ja la té quan vol, veu condol, suficient consol. Passa un borratxo parlant tot sol, no veu el gat, el que veu és alcohol. Baixant el cotxe, creu que xucat, veu a l'asfalt un basalt i un gat segnant. Tot ple de fam, què està passant?
S'està acabant la primera de les set vides i el que queda de l'estampida. Mira, la ciutat convida a repensar-te la vida que aspires, digues. Vintre ja mires, digues, creus en les teves mentides o et quedes fora del joc de cadires desitjant que s'acabi la vida.
Estic en una cala. Parlo amb les palmeres abans de la tala. I veig com s'iguala el color del cel i el de les onades. Toco una guitarra amb adhesius. Agafo aire pels nervius. Em bec un suc de nervius amb color de bellius. I em sento ple com Tòquio. Rocks you should try, pieces of life. Sóc el mig de Hawaii cridant bandit.
Em recorda l'asfalta. Vas trobar-me un vell, parlava com un influencer. 10 metres quadrats perquè era una cabana immensa. Tenia pots de vidre acumulats a la despensa. I guardava cúrcuma i herbes de Provença. Va donant potència.
Som mosqués, ens fa dir que l'oblíssim al mig del trànsit i ens faria moure com un xerroquí. Em desplomo la hiperació, i el món em va quedar amb l'estiu. I'm gonna get away from you, no penses on anirà mi salut. Em desplomo la hiperació, i el món em va quedar amb l'estiu.
Perdo l'interès en dos minuts amb ella sense rum, niña, result, bombs on the roof, like Beirut. At can't you can't, són ben vagut, crema les plantes dels beltwalking, we rush, and for sure I live, we rush, and for sure I live, we rush, and for sure I live, we rush, and for sure I live, we rush, and for sure I live, we rush, and for sure I live, we rush, and for sure I live, we rush, and for sure I live, we rush, and for sure I live, we rush, and for sure I live, we rush,
Però repeteixo el mateix error Em crema però mantinc viu al foc Fins que ja reconec el meu lloc Estic caient molt a poc a poc Ja podeu desitjar-me sort Ei boi no busquis conclusió Ei boi que ho tot no tinguis por Ballant descalç sobre l'asfalt
I amb magia negra i ma vaca. Tutant el cel like a rock. These overdose keep me starting. Tell me my shame and my glory. Yeah, yeah, it's not your party. On this global apparition. Que el món del macaroni es dur. I'm gonna get away from you. Your pants you gotta run me so good. On this global apparition.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Acaba salins al jardí. Jo tenco bé. Si vols jo te puc convivir.
I vaig a les penses que m'envoix. S'aigua de sa dolça. Un dibuix pensant castells de flors. I en s'estima el trauré. I dins es taixa molt segur.
la mort i no és fàcil matar algú que no acaba d'estar viu. Ja són cinc i vens i cap estiu. Sempre està més trist qui més somriu, qui menys odiu per sentir vida camina trepit i caliu. Amb una pala fent un clot per tapar ses pors, ni volíem ni podíem canviar aquest món.
Si me mires en els ulls foscor Si ets tan claror Puc aprendre tot més dir-te que no Passés lo que passés mateix I ja només passa temps En restes de nosaltres entre ses dents Hi ha moments que penso que no puc més Digue'm si vens perquè sóc un estranyer si no hi és A quatre pams d'enterra per si incertesa Fent-me la base i fent-te senyals per si serveixes Per si contestes, per si topes
Per si rap la bossa tristes, ahir fem ses maletes, faig bandera d'una guerra perduda.
Acostumat a derrota, victòria m'assusta La mà que s'acosta és la mà que t'allunya i t'agaps la mà La molla s'acorda que aguanta la lluna En cel obert amb una escala que puya Però d'espera vas per si te torna la pluia Hi ha la mort que saluda i m'ensuma i dorm amb mi En un silenci que dura
Somiant truites a l'esponjó dels teus vits Seguint les constel·lacions dels teus lunars amb els meus dits En un món on les espunyalades no són de mig I tots els semàfors estan en verd per arribar en els teus pis Amb riares de plàtan que dibuixen la forma dels teus ulls I preocupacions de dilluns que per sort ressonen lluny Allà on vius tu, on vull morir jo Vaig veure la llum desllam però ja no vaig sentir estró Faig bandera d'una guerra perduda
Acostumat a derrota, victòria m'assusta. La mà que s'acosta és la mà que t'allunya i t'agaf sa mà. La molla s'acorda que aguanta sa lluna. El cel obert amb una escala que puya, però t'espera, vas per si te torna sa pluia. Hi ha sa mort que saluda i n'ensuma i dorm amb mi, en un silenci que dura.
Sents que demà arribarà. Sents que demà trobaràs seguit del teu present. Un futur incert que has arrossegat.
L'on passa a m'aner.
Fins demà!
Que demà arribarà, seguit del teu present, un futur incert. Cas, casar el segat, del teu, del teu passat.
Fins demà!
Gràcies.
Turistes quan se perden, això ara en sé tu i jo. Quina pena, quina pena. On recorda quan anàvem junts de sa mà i de quan m'ho deies.
Sé que lo que voy no es tras noi
Sa teva cara, sa persuada, top en terra pa de roba escapada. Cada mirada tan gravada, parada que no hi haurà una altra vegada. Recorda quan anàvem junts de semà i de quan m'aleges mèri i m'avui casat, ara sí.
Gràcies.
Fins demà!
Elèctric com la Reagan, trassos de Rembrandt, dubtes mengen models que adormenten a Rick Decker. Pertorbat de Ben Ginebra, una pizza al fora i nits d'infarlles i naloc. Cap més tard, criatures de Biogai, sortirem a prendre mal per acabar a vora del forn. Hi ha més fàsties a molt nord, que a la porta d'un banc, droga temporal, el capítol caient a blus.
Gràcies.
Fins demà! Fins demà!
la vera ha citat un cop, la set de cap i destrucció, que això què sé? El barco tot i cap, 4 en 4 és per cap, i acaben cincis, i 3 hores tancats al pis. No entiendes lo que quieres, zorro, que no intentes entendre, lo que pretendo, en vez de ver lo que produce en sí. Aquí lo vi, en el interior, i és la finalidad con la que doy el play, baby feel me. En idioma no importa, com no importa la raza, la música libera, i el dinero tan volarta.
L'odio, l'enveja, una barreja en vermut, un gir de nord a sud, si el canvi ho val estic amb tu, pugen ben amunt i que la llum molt clari tot, fem del món una cançó i de cada tarda un nou brot. Les cintes això i molt més, estic amb el cafre, el 13, fumant somnis i bevent misèria, si busques l'èxit, aquí no hi és.
Fins demà!
Fa tant de temps que no escric, que ja no sé ni com agafar el boli. De foment sombrer, surto de coma i l'odi, torna de sobte amb el dubte. Sentiment de culpa, recel·la una conducta que voli un sóc d'oli. Sóc incapaç de fer-te un boli en el buí. Deixo que voli les idees i les venen a mi. Distreta, sóc poeta, no sé si l'explico. Jo sóc poseda com l'Alessandro Manico. I tu, m'estàs venent fum i per això està l'estànquia. Les 3 i pico i tinc un ús de la tràquia.
A cada tèc hi ha una miqueta de més que arrisco, amb mi de tu, tot el teu disc, un risult a ràdio. T'exploro dins de la còrnia, de l'escàrnia, l'òrnia, les cròniques de l'Àrnia, desperta l'Ufórnia, l'Of, i tot són còpies, jo no estic per hòsties, trec el dragonò, fa mai que nòpsies, ningú de fer-te l'estrella, sento nàusies.
No puc t'encarles per penyes, no t'ho creies, però Víctor Pizza torna el bon romàtum, però sóc en dubte com l'autòpsia del Tupac Free. És Pachi Basili, Víctor Pizza. Sigui com sigui, immortalitza paraules així, jo les atravo en desidees sota el coixí, què portes? És Jota Calzone, Víctor Pizza, els canyons de la Barone. Només fem clàssic shit, és funky, no t'ho prenguis a pit primo.
En tu prengues afret, en tu nat familiar.
com un legionari torna a Roma. Perbut fent el còmput de baixes del tirón amb una sola toma. Rebaixes i trenqui-me cins. Ves amb punta, la penya està desquiciant i a mi em salten espadachins. De poca munta a cada cantonada. Sona perro el pàrquer, el búnker. Respecto la zona com un és d'alquer. Si falten cinc minuts tinc cobradora. You run your mouth and I run my business brother.
I així anem pel món, vestits de viking com amunt d'or. L'instinct, mira fixament al foc, l'enginy esquiva el control. Perros, aquest és el credo, extrany a waste, nosaltres el nostre credo. Samples, LPs, movies, i tu, tu fes-ho com puguis. Fes Jota Calzone, Víctor Pizza, els canons de Navarone.
Spaghetti western morricone, Italian class com Don Corleone. Est, match i basili, victor pizza, sigui com sigui. Em surna perquè ella somrigui i me la folla perquè ella ens ho digui.
Això són temes nous, família, dia.
Bona nit!
Estilo els ensos per fer-te'l llit, tot preparat per fer-te'l llit. Tot ho faig per tu. Vaig a comprar molícolars, passo a fer un broloquí.
Cinquanta a cinquanta, entre el caos i les caixes d'engança. Els meus discos, els teus bàrcols, els teus llibres, fot els diacos. Ho fem enrere, late back. Estem orquestes on a hit the road, Jack.
Darrere meu en caic, sempre al límit de la zona de strike. Bad boys d'estar per casa, amb pantufles esperant la jefa. Sóc un antiarogi fent el lavabo, passo el super sense un pavo. Trialógics vinguts a menús, vermuts, bernús i sense fremos, clàssics.
Bambes de percro, faros, la llodriga i el pulcro. Em llevo massa d'hora, enxerco la cafetera, endollo la rentadora. Preparo costa, saps de cafè en llet i una estorrada de gent. Mentre espero sentar escoltant els temes que vaig separar.
I amb vos escombrà, quan les pides jo som aixecar no tornarà. Me levanto sempre fora del lugar, com a llover en julio. Mis hojas abren pronto, mi cabeza arranca tarde. Desayuno pausa, tu i jo. No serà idíl·lico o no, però el nostre garden. Shit, hoi te fuiste, so soon. Tiro la lejia al agua, hasta que haga espuma i pongo a Meddun. Late back, late back. Lo hicimo en fric, la actitud de you gotta pay back. Late back, late back.
Petites coses de la vida, esmorzar el llit, baixar el gos, llegir alguna cosa sense preocupació. No importa el jove, per la comunió. En pares largos, els petines, estructurar el beat, 50-50, entre mi rap-life i cuidar de ti. Pon' esta mierda, preparale algo, calienta el fuego, toma un pèper exil y eneldo, que cueza el caldo.
Podria vivir con ello, mi hombre no prende tu nilo, mi estilo pone a prender tu cuello. Estoy esperando que llegue el cielo, tú traes los chavos, pero yo barro y luego friego el suelo. Estiro els nensols per fer-te el llet, tot preparat per que ara vivis a mi. Tot ho faig per tu. Vaig a comprar molícolars.
Tret, uns plats, són raijals. Em trenc una roba a la terrassa de dalt. Menys i tu, ara el que pensi. Aparellar mitjons, plegar calcetes. Vaig d'abocades necessaris.
Sos Alfons, Blue K, des de Faura, BZ, Tirali. Volien menjar mos a pesos i m'amiràes, però era una guerra i si guanyàvem t'hieran naves. Mai van creure en comptes de fades i deixaves molles de papa a pedret com me encontrares.
I van volar els minuts i segons Segons el meu reloj ja haurem canviat de mons Ja no és la lluna qui vigila els nostres passos I qui fica els nassos quan descalços acariciava el teu llum Quan fem patir el veïnat puja en l'acústica I els mobles eren còmplices del nostre escàndol Quan fusionem els nostres coses i la música Que fan tots músculs si els meus volen apressar-los Tu pots controlar-los i fer d'ells una experiència única Només t'obliga a compartir-los i a tornar-los La vida és més senzilla si la visc al teu costat Respirant el poc oxigen que m'hagin deixat
Fins demà!
Puc ser tan pesat, si vull de tindre't, però és que el millor moment del dia és 4, que és el timbre. I sense GPS et vaig de córrer, i juraria que també et vas córrer. La teua pell era el camí a seguir, quan vaig baixar del melic i ma llengua no et va socórrer.
Que bon record d'aquell embolic, la llum a fosc és el nostre millor amic. Som tan fàcils i tan complicats, que la pressa per sentir al final no tenia sentit. Em vas deixar sense sentit i així ho escric, que et necessite. I necessita els teus moços i arrels i quin confites. Em fa sentir tan especial que sols ser riure i dibuixar en el teu ventre el meu sinònit per somriure. Riure pendent d'un film que veig que us irà a tu i no sé parar-me. Siguem els arquitectes d'esta nit i que no acabi. Complir contemps eternament, mirar els teus ulls, que a mi és un bon castig.
i de tal crim vull ser culpable i tornar a patir de nou l'insomni perquè palpe la pit de no somni puc ser pretensiós per voler tindre't però sé que tu eres lliure i el millor està per vindre i tornar a patir de nou l'insomni perquè palpe la pit de no somni puc ser un pesat si vull retindre't però és que el millor moment del dia és quan toques el llibre
Que del carrer eres llama Estos fesos son mel El teu cos es canyellan rama Esta nit dica del drama Cos a cos, un art marcial mil·lenari I el respecte de tots bons adversaris Fem que els astres estiguen celosos Fem un pacte i trenca el que complirem de tramposos I el poc al que jugàvem se'n va anar de mare Són vols d'estrela, supernova, en tu no lloc pa anar Crec que l'hama ja des de llavors Canvis per somriure és cadascun dels meus plors
Colp a colp, un físic extraordinari. I la passió de qui es vols és del parvulari. No n'hi ha res més dolç que el teu orgasme. Només la innocència amb que el gust estigui a l'oït. I estic perdut per tu bruixa amb els maleït. Però ho amagueixo d'un embut de sarcasme. Desitja fer eternes les nits. Que no puguis fugir. Que no puguis fugir.
Després de tant temps a bord d'un baler. Desembarca Jordi. Posa rumba a terra Timoré. Que casa volen que tornis. Desembarca Jordi.
Posa rumbo a terra, timoner, que casa vol.
I ara que alta mar ja no hi bufa el vent. Desembarca Jordi. Recorda el teu poble i la teva gent. De casa volen que tornis. Desembarca Jordi. Desembarca Jordi.
El poble i la teva gent que casa volant
i canta feliç la tripulació. Desembarca Jordi, tot plegant les peles del Palmajor, que a casa volen que tornis. Desembarca Jordi,
Tot plegant les veles del Palmajor que en casa volen.
i ara que la calma ha arribat a bord, desembarca Jordi, recull el teu sou i baixem a port, que casa volen que tornis. Desembarca Jordi,
Rencullo el teu sou i baixem a port que casa vola.
Diguem-nos adéu i acabem el rob. Desembarca Jordi, s'ha acabat voltar i navegar pel món. Que a casa volen que tornis. Desembarca Jordi, oh desembarca.
S'ha acabat voltar i navegar pel món, que a casa volen que tornis. Desembarca Jordi, oh, desembarca Jordi, s'ha acabat voltar.
S'ha acabat.
Que casa volen que torni.
La presa et posa a s'orgull en joc. Cara per ara, confrontar-se, exigeix com fa. Tudar-se, tudar-se també. I tudar-se, tudar-se també.
Tu danses, tu danses també.
La presa o posar-me sense mirament. Que mal me sergés la conversa en 33.
I desconfies, desconfies un poc més. I te satures per ventura un moment. I te satures per ventura un moment. I te satures per ventura un moment.
On the memes! Vale, vaig cridar-ho tu. On the memes! Vale, jo dic King Macho i tu dius on the memes! Ahà, els pedrinxa-prinxu amb King Macho. On the memes!
amb les mans, el volant i els peus, els pedals i els pedals a fons. Estic volant com volen els diners, estic jo al davant darrere els de més i enfilant carretera, me niner ben lluny. Celebraré Sant Joan amb el Kim Jong-un. Voldria ser el primer hippie per portar-te a Eivissa i mossegar la lluna a qualsevol nit acida. Viurà una vida plàcida estirat en una hamaca, d'una mà a un porro, l'altra mà a un cul.
i és que a mi tot me la sua i me la torna a suar. Saps que avui no es fia, que es fia a demà. I ara vaig per lliure, estic lluny en somriure. 3, 2, 1, desconexió. Sí, sí. Vaig volant amb el mod avió. Apret el fres, l'únic que em fa por. I amb les mans, el volant i els peus, els pedals i els pedals. A fons. Estic volant com volen anar els diners. Estic jo al davant, darrere els de més.
Vaig sentir una cosa que tenia regost de mormor. Ens petonesàvem, se'ns paraven els chamàfors. Ara ja no ets més que una fibra del cor, un mal record. I oblidar-ho serà millor. Perquè va pudor nostalgiar en aquesta habitació. I vull oblidar els rancors. No és per fer-te spoiler, però al final et mors. Que estima la vida no té por a la mort. Té amb les mans el volant i els peus.
els pedals i els pedals a fons estic volant com volen els diners estic jo al davant darrere els de més malgrat del tacte suau dels meus dits acaricient la superfície dels teus pits malgrat del tacte rugós dels bitllets acaricient les gemes dels meus titets i l'art de convertir inquietuds en mogudes demano tabac però no ajuda
Em presento, perinxo-pinxo, persona entre personatges, la ment de Nietzsche, fotut d'allahuasca, sóc com un semideu però sense el seny. I això és tot, xomi.
Partiré un dia i no tornaré mai més. Partiré un dia i no tornaré mai més. I com més m'allori, més em fora m'aforaré.
Però van de pegar en terra. Sempre hi posaré ses mans. Però van de pegar en terra.
Mai t'he dit sa cara, i no sé ni qui no en tens. Mai t'he dit sa cara, i no sé ni qui no en tens. Ta mateix quan te vegi, tot no sabré qui ets. Ta mateix quan te vegi,
Sé que et pot donar sobre qui és.
Fins demà!
Make.
Humanity, en el temps, ha undermined els insectes. Es diu que aquests creatures només singen per sex. Well, they actually make music to communicate, identify themselves, protect their homes and tribe, and also just for fun.
no different from these creatures. Some are crickets and what is human life but sex and song.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
He decidit trobar-me sol dins la multitud. De baix la pell sent el braçol de la pell.
Solitud dins la frissot, el que vindrà a marcar totes les pors dels no sé a qui. I compariràs que ja he fet tard, fa més de mig any.
Fins ara per aquest.
M'han mort pel seus canes, amb paraules noves, tots els llans m'allades.
Gràcies.
De matinada en trucar sona el replà de l'escala. La mare quan surt a obrir porta la bata posada. Que volen aquesta gent que truquen de matinada. El seu fill que no és aquí, n'has adormit a la cambra. Que li volen al meu fill, el fi mitjà es desvallava. Que volen!
Aquesta gent que truquen de matinada, la mare ben poc en sap de totes les esperances del seu fill estudiant, que ben tant promes n'estava trobant. Aquesta gent que truquen de matinada, dies que parla poc i cada nit s'agitava, li venia un tremoló.
El banc que vol ara aquesta gent, que ha trucat de matinada, encara no ben despert, ja sent viva la trucada, i es llença pel finestral, a l'asfalt d'una volana.
que volen aquesta gent, que truquen de matinada, els que truquen resten muts, menys un d'ells pot ser el que mana, que s'inclina el finestral darrere xisple la mà.
Aquesta gent que ha trucat de matinada, de matinada han trucat, la llei honora senyala, ara l'estudiant es mor, no es mor d'un trucat d'alba que voen aquesta gent que ha trucat de matinada.
Es mor tothom, cada dia. No hi ha cap problema per això. La gent ho tenen assumit. És que sí, mor. Doncs, tio, el que sí que trobo que és extremista total és saber com és que la gent no aprofita la vida. Com és que si t'agrada fer alguna cosa, no ho fas al màxim, a l'extrem? Com és que ets tan gandú i t'estimes tan poc a tu mateix que no lluites? No et puc permetre, tio, m'estic mutant a mi mateix i a la vida que no et puc permetre això, tio.
No em puc assegurar i mirar com passa. És tan valor cada segon, cada minut, cada cap de setmana que ja has llegit, té tan valor. Jo he vist una gaire feliç, estic supercontent en això. És el màxim tan car de si mato. M'importa a mi només si mato, és la meva vida, no és la de ningú més. Vull dir, la gent que es preocupi per saber si els importa la seva vida, i si quan arribin a ells, si volen arribar-hi i si hi arriben, t'ensenyo i miren enrere i estiguin contents. T'ensenyo i miren enrere i estiguin contents. T'ensenyo i miren enrere i estiguin contents. T'ensenyo i miren enrere i estiguin contents.
Tant que fa ser la judògica dels costells, no veu, però l'alegria, quan s'acaba. No quan cal la penya, tenc els d'esperats, val la pena, però no, perquè acaba. Vull morir de concepte.
Bona nit!
Amig del pla del Cerdà, amb un plat camino, ja domino aquesta zona, el laberint de Barcelona. Escribo persones rares mentre esgrino com passades hores, l'espai a temps que mai tens quan estàs a soles. Posen el punt sobre les llis, jo a les comes, a pausa. Dones a la platja entre les bones zones, on es recolzen la no sé ningú l'escolta.
però prepara el plec de la revolta. Resta i sumar per saber qui sóc. Em moc perquè és un joc, però jo com a casa, una altra cosa és que la vida passa. No espera massa, em desplaça el passat, que m'ha caçat de cada passa. Jo porto nova cosa, no es va fer la nota. La música ja es descontrola i les caies queden soles. Un dia més sota la pluja, pujaries no són bajanades. Puja, jo et guio, jo et pudo, et poso la caputxa. Desperta'm bé.
Aixecar el teu nit, pensar-ho abans del que vulguis dir. Mala i de sol, no hi et sentit, i des de ser-te i tu paren s'estir.
És diferent veure les coses com tu les veus, de peu lligat a un mar que està tintat amb el color dels teus. Dius que no creus i creus en tants déus, que deus haver baixat la guàrdia i construït amb unes creus la teva clàvia. No hi ha cap àvia que pugui baixar aquests punts, creiem que som uns màquines i no plantem-li alguns. Volem ser com les àguiles, mirar-ho des de lluny, revisem les nostres ànimes quan aixequem el puny.
Deixa que vagi que ens sobegui, ensenyi que ell ensenya del seu i en seu. Si vols escoltar més d'aquest parell, un riu per caure quan el poble s'hi aguanta. Si t'esplenta i tapa, res el pare de la mà i m'encanta cantar aquest tema amb ells. Perquè el nano ha tornat i us estireu els cabells. Estic còmode en el temps, ho sents a la cançó. L'esperit flotant per l'aire divina. Mira el passat per obligar.
De l'endemà, res que pugui ingressar. I així un dia desperta'm avui i no empracem.
Que l'endemà ja n'ho sap, ja n'ho sap, desperta. Tot sàpia el guí, no el que volen de mi. Volen vides, guides, vides, han escrit el destí. Estirant paraules que són capaces de fer canvis. Han vist i ha vist em creen tots els àmbits. M'ha vist que no perdis el nom, no perdis el nom. En cap de distracció ja no sabem ni qui som. Dispensi, feu silenci, si vol destacar entre els sorolls. Descobrim tot el que som quan arrenquem els endolls.
Desperta el nit, aixecar el teu llit, pensar-me en el teu que vulguis dir. Marell de sol, que no hi et sentit.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Pots diuen, ai, em de brest. Tinc de puta, sou com els de més. L'Àngela de fer el concret. Els teus pares, germans, princes. Avui tothom és llest. Per ser d'un més, no tinc ni més. Per fer-me l'Everest.
Una altra dimensió. Aquest, aquest teodisme. Som d'actors d'obrots d'organisme. No d'actors d'espantorisme. Aquesta merda d'emblorisme. Truca el 08 sigma. Torna a partir d'aquest carousel de flors. Tu parles això amb el teu disc. I amb els frontfrees.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Per l'algordo, unanimitat. Pel teu fardo, unanimitat. Per sopar, pa dur, i a l'ànima, fragilitat. Algú haurà de pagar els plats trencats. Disponeixis, et falten 5 minuts de forn. Això no és merda del monton, clàssic. Com pereta discofón, els teus beats són pinky amb pizza, moec, xandon. Pel teu malson, posera molt dita la llaga. Una altra lliga, sobreviure a la plaga.
Jo sí que he plegat més de mil vegades. Fem l'últim polvo i clavem-nos l'última vaga. Apaga, deixa'm les fosques. Que fot puta mandra saber què hi ha allà fora. Ignora'm, han de córrer, salva les foques. La meva merda i les meves mosques. Com és el maco de Santurce, a life of making. Com expliquin' què és el plan C. Deixar-me anar, entrar en trance. Tinc el jac port i em sobra un avance. Transcendent com el vibrator d'un celo.
i refilo, respecta els iaios, no facis el canelo, una mica de justícia és el que anelo jo. Truca el 085, torna a partir d'a més carosel a fi, tu pares això amb el teu disc, només un fris, t'has fet quan dispares. Estranyo, s'ha tornat a armar, porten la merda tan l'aigua, dames per menjar-te el pastís, respecta els obusis, saps qual de qui són els teus pares.
I en el final se tamenya sa vida, per totes les teves posen estampida i no donar-li sortida, per tenir sa boca callada quan s'ànima crida, per crear barreres i proteccions entre gent que t'estima, respira, angoixa que s'infla, fredors que s'enfilen, per lloc que te'n miren i amb mi que s'apiren.
Si marxes de cara se m'apaga, se fira en canvi, són plers de vida i obrin botigues i t'emmenyo a sa figa Mentida, diu menya de gos, fredor ses pupilets i me trenques es coma brollant ses rimes, no llàgrimes. Eres estàtic en un món que només regala rutina i te transforma mentre passen els dies. Dóna forma en aquestes ruïnes i de broma que seurares a sombra d'aquestes línies.
Més que riach d'Instagram amb filtres podrien, però m'oblides i són pols a targetes que em piquen. Estic en una altra xica, la xica dels que no tenen xica perquè no juga, no viva, no suma. Vida. Estic en una altra xica, la xica dels que no tenen xica perquè no juga, no viva, no suma.
He tornat a perdre ses formes amb mi mateix, perquè si te pens me cau una rialla i no ho tol he. No em mouré, vist de pessigues, paranoies i records també. Macarrons en llorer, si tornes fes cafè, si vols que no canviï no m'atractis de vostè. Sense de drets, estimar-te tant com sé, si obrim una síndria tornarem a ser i tornarà a estar bé.
Aquesta cançó acompanya un caut, perquè la família no ha vingut. No sé què fer.
Aquesta cançó és un funeral, muria en silenci, ningú sonar. Qui hi ha la caixa, és on el gran, d'entre el cibre estem avançant.
Aquesta cançó és un punt final. L'únic que vol és fer-t'ho més clar. No fer més faltes, no fer més faltes.
Fins demà!
ballant els morts al sol a les nostres vens.
Senyores i senyors, no poden faltar. Passin i sequin, serà espectacular. Preparin ses flors, que m'han de tirar. Estic segur que demà me'n voldreu tornar a comprar. No haureu vist mai paraules com aquestes, que d'un ventall hi ha molt de...
te foten una empanta. L'espectacle és a punt de començar, preparar-vos penissons i molts xalalalans. Que ses vinjolites estan amagades pel cel, que es vineguen, no és el mateix que ens has fet.
Apuntes cap a qui em vas fer el dit de jutge per dir-me que som un vessut. Faci el que faci, me rebutges, ja te'l pots fotre pas. M'encanta el remei que no t'he demanat. Pla de roi i poc encertat. Dius que ets un exemple a seguir.
Amb tu tot va millor, amb tu tot va millor, amb tu tot va millor.
Ets un desguàs fet de frases fetes. Torça'm es braç i posa'm etiquetes amb molta elegància. No dius mai mentides, te dones importància perquè ho sàpia més me crides. Si no ho recordeu, us ho tornarà a dir. Si no us avui vespre, serà demà matí. Vaig les acrobàcies més grosses i sempre caig de pèl.
Passar-se joia dorada de tots els museus. Amb tu tot va millor. Amb tu tot va millor. Amb tu tot va millor. Amb tu tot va millor.
Basta fama, quin delíric, tires els testos, miri qui et diri, ets els deu de bastos, ets els deu de bastos.
Ja, ja, ja.
Érem de fer matemàtiques per estar a l'orga del dia. Esquiven els cops i no és la policia. El van enganyar dient que es podia i de tant intentar l'impossible va veure que es podien. Amb la màscara a la mà i un somriure de cara te lía. Dips, music i pur tràmit es lía. Els llavis tancats i per no fer ni es copia. Estudia els carrers a les darreres hores del dia. No calia, però ens han acostumat a menjar, a part de rapar, no els amics de les arts.
No hi ha petons a un portal, hi ha jocs de mans, surten més ràpid que el circuit d'alemans. M'envies el tot disc, dius per la pinentesa, el guatges un circ i fas el pallasso, aprofitant la disfressa. Si et fas mala sang, procura portar compreses, una cosa és el fang, però del barran no se surt amb les presses. Dissimula, idiota, és la teva festa sorpresa.
Tants sabats i el pastís en Grècia encaixa les peces i el toro, què diria aquell? Escolta! I jo no et cobro el consell amb el to més seriós que la porta d'un tenatori. Llum artificial i fum, interrogatoris. A vegades la música és tractada com un accessori. Jo que tinc notes d'àudio per omplir un auditori. Tu no sabeu que millorin i que veus que m'ignorin.
A les 10, antiinflamatoris, escric perversos, ells perversos. No m'expliquis els plats, fes-los, no és freestyle però cauen sols i els pesco. Sents els d'en pur i el resto, de 20 a 8 no contesto. Deixa'm un missatge llestos, what up? Deixa'm un missatge llestos.
Deixem un missatge al llest, el pur i el rest. De fi d'avui no corretto. Deixem un missatge al llest, deixem un missatge al llest. It's music for drumming, i després el rest.
Fins demà!
Gràcies.
Buf, com a... M'hasta m'acabar aquesta bovolta.
No saps el món que hi ha darrere aquestes cortines, veuries el teu nom si m'allits els ferides, si no et trobs sortides, sempre li dons la volta, tirant la porta, entrant per la força, govila, amb cinc galàxies a cada pupila, tinc cara de bon nen per si arriben policies de males, un cocodril a cada mama, no ets tu guimanes, si vius amb ta mare millor calla i desfaviles, estic tan fora tant de dimonis que s'alloguen apartaments allà on hi havia porc i odi, tu calla porc, que xerren pel tònic,
N'hem patit caien quan els grans fan negocis. Voleu ser famosos que vos tirin fotos, que vos apuntin focos i que vos xupin ses protos. Per a sa teva medio pitano la compra ningú i sa construcció d'un llany porta feina i no vendre full. Ramentitzen sa locura però no palen el loco. Rapers surten de debaix ses pedres low cost. Els amats i els a col·leccion com cromo. Nos semàfora ja d'escubata i t'he venut sa moto. Si me la torres,
amb el pack fàcil, darrere aquell aliat feminista llibia un nazi, darrere Artengo, pisos de gràcia i papis amb l'espuma del cappuccino amb el bigot d'estàlil. Estant trist veure còpies de còpies, un premi amb els mèrits del productor que no surten els crèdits, patent i uapes, estau fets amb flows sintètics, fallar-vos és un tràmix ràpid, callau histèrics, te'n falla el teu nom si vull, t'encanta els ulls, aquí no ets ningú, no met soroll i cruix, un vaixell de paper que s'enfonja llui, amb estens un mes en el
Fins demà!
Encara record que dèiem no tenir sort. Vam decidir lluitar, vam decidir canviar el mort. Partir sense motxilla ni tampoc passar port. I no aturar mai fins a lliures o morts. D'un aire i d'una lluita tu me vas contagiar. Si me sentia avui trobava d'on respirar. Deies que cerqués autogestió en tot enllà. Que el poble està bé o si està organitzat.
Un món lliure no és lliure si no pots organitzar i crear poder popular.
No és el millor que m'ha passat, vull viure sempre al teu costat. Per tu seguiré fins que no t'hagi trobat. Llibertat, no t'he conegut, però sí que t'he tastat. No és el millor que m'ha passat, vull viure sempre al teu costat. Per tu seguiré fins que no t'hagi trobat. Llibertat, no t'he conegut, però sí que t'he tastat.
Mostrar que sempre es pot caminar, i que si mai camines no sabràs on anar. Vas dibuixar camins damunt d'un mapa l'atzar, i vas dir que si un vols sempre pot arribar. Miraves cap amunt, sempre apuntaves al cel, cercaves una llum per apagar aquest anel. Voleies que tots junts fóssim un poble rebel, voleies ser pur i tornar ser real.
Cada vegada senties una força major, cada vegada tornava més a prop s'horitzó. Cada vegada més lliure i menys esclau, perquè saps que no aprèn aquell qui no cau. Un món lliure no és lliure si no pots experimentar. Un món lliure no és lliure si no pots organitzar.