Fins demà! Fins demà! Fins demà!
L'estiu ha passat, plantges sense sol, cremes ni batalls, illa en soledat. Ara t'has trobat, illa en soledat.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
i a la plaza d'edat res havia canviat. Per et a la historieta podrida d'un temps passar.
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània, un programa produït per anar a Maria Moreno a conduir Pantomeu Martí, que tot d'una vos avançarà. Quins són els continguts que hem preparat per avui, per aquest dilluns, tot d'una després d'escoltar en Feliu Ventura quan el cel es torna negre.
Se'ns va fer de nit els ulls quan el cel es torna negre. Aquell 29 d'octubre que mai més no sabrem oblidar. Una història escrita en fan que amb la pluja no es borrarà. Vencen la plana d'Utiel, l'or de Sud i la Ribera i la folla de Bunyol on sona un home que és ara ja un malson. Quan el cel es torna negre.
Serà el president del fang, ni honorable ni excel·lència, que amb vores d'indiferència va deixar tirat el seu país. Una història escrita en fang que amb la pluja no ens borrarà. Quan un s'hi avança amb les veus, i ells van fer com qui se'n plaure, i sense saber se'm haure van deixar morir la nostra gent. Quan el cel es torna negre,
S'accege l'aire, l'antiga d'alçà que remou les traceres. Hi ha una història en fan que sembla dormida, però jo hi ha mort per a fer-la viva. Vindrà la claror que s'accege l'aire, l'antiga d'alçà que remou les traceres. Hi ha una història en fan que sembla dormida,
Però és la llavor per a fer la vida. S'apagaren tantes veus, que es buidaren les paraules, i a poc a poc les ompliren de motius per a seguir avant, quan el se destorna alegre.
Els veïns desemparats, braç a braç i poble a poble, van haver de fer la crida demanant tot el suport comú. Una història escrita en fan que amb la pluja no es borrarà. Van vindre de tot arreu, governaven les graneres, perquè foren les primeres d'arribar, desobeint tot, una història escrita en fan que amb la pluja no es borrarà. Els relats de salut,
Quan el cel es torna negre, aquesta cançó dedicada d'Anna del 29 d'octubre, un dia en què estan pendents i que l'actualitat anirà marcant el seu camí.
estan pendents que Amazon anunciï la seva dimissió, la seva renúncia. Som al Bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Us escoltes a través del 88.8 de la freqüència amaluada o també...
i avui tenim preparats una sèrie d'ingredients, una sèrie d'entrevistes i de...
xerrades que tot d'una vos expliquem. En primer lloc, avui és dia dilluns 3 de novembre, tot d'una escoltarem en Pep Vergé, a continuació entrevistarem en Virgilio Moreno, batle d'Inca,
Repassarem l'actualitat de les 9 en punt, entrevistarem Antolo Gili, president del PI, escoltarem una nova entrevista de la plataforma vida.cat, vos explicarem també l'actualitat a partir de les 10 aproximadament,
i a continuació focus amb en Llorenç Capellà i connexió amb Anita Sancho per parlar de les novetats musicals d'aquests darrers dies. A banda de tot això, evidentment estaran pendents d'aquesta actualitat que vols comentar on avui passa per veure...
si finalment Mazón se'n va, renuncia, de president de la Generalitat Valenciana. És el moment de revisar l'actualitat, ho feim com cada dia, a través de Diari de Balears i també dels títols de Vilaweb.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I el diari de Balears poden llegir en primer lloc sindicalisme, hegemonia política, habitatge, balearitat i futur en el 36è Seminari Blanquerna. I és que aquest cap de setmana passat s'ha celebrat amb un èxit de participació i també d'organització el 36è Seminari Blanquerna amb espai sobretot per al debat i la reflexió. Més qüestions?
Memòria democràtica, sentit homenatge al mur de la memòria de Palma, en record de les víctimes del franquisme. Llucia Pellicer, defensionari, és una mena de purga que parteix d'un trencament emocional molt sobtat. És la crònica de la presentació del llibre defensionari que mos fa en Josep Antoni Calvo.
També destacam que troben 27 cans de caça morts en una furgoneta dins d'un vaixell en el port de Palma. Joan Miró envaeix Oxford Street amb una experiència immersiva. Les entitats del sector cultural carreguen durament contra la mala gestió de la regidoria.
de Cultura de l'Ajuntament de Palma. També destacam que sentit i emotiu homenatge a Víctor Uris a la plaça Alexander Fleming de Palma. S'hi ha inaugurat un banc en memòria de l'Harmònica Coixa, d'en Víctor Uris, i evidentment aquest banc té format, té forma de...
Més qüestions. Palma retràu homenatge a Josep Maria Llompart amb una escultura. Santanyí preveu enllestir aquest mes l'interior del nou centre multifuncional de Cala d'Or. Més aconsegueix que el govern avanci en matèria de conciliació a través del Parlament.
El PI defensa que l'habitatge que es construeix a les Balears ha de ser per als residents. El Parlament aprova la proposta de Més per Menorca per reduir les llistes d'espera de dependència i discapacitat. I Esquerra Unida Podem celebra l'aprovació de mantenir la gratuïtat del transport públic.
Tots aquests arguments els trobeu a Diari de Balears, de Balears.cat, on anem ara a Vila Web. Allà mos hi trobem una fotografia més destacada, que són un mazón i un feijó, amb cares de molta circumstància. Són dels dies de la funeral d'estat per a les víctimes de la Dana,
i es titular diu La fi de l'era Mazón. El PP es reuneix sense ell i anuncia que avui farà una declaració institucional. També destacam que alerta els mòbils a 5 milions de persones. Així serà el simulacrum massa a l'àrea de Barcelona.
Un fiscal general al Banc dels Acusats. Comença un judici inèdit al Tribunal Suprem Espanyol. És una crònica d'en Josep Noalart. També destacam una entrevista a la professora Esther Baiget, sociolingüista.
de la Universitat de Lleida que diu vivim en un procés de substitució lingüística. També destacam que Concòrdia acusa el govern andorrà d'haver fet la despesa de manera malaltissa i en clau internacional
Les Maldives deixen de vendre tabac als nascuts a partir del 2007, una mesura pionera al món. Tot això ho trobeu a Vila Web. Ara és el moment de destacar-vos quins són els principals articles d'opinió que vos ofereix Hores d'Ara, diari de Balears, per això m'on anem a la secció.
d'opinió i trobam en primer lloc un article d'en Rafael Borràs, titulat Macromagnituds de l'ocupació laboral versus la realitat de cadascú. També destacam un article d'en Joan Lledonet, una nova nació catalana necessita ERC i Junts Units. En Miquel Ripoll mos parla de Rosalia, de l'amor, el consol i la llum.
I també destacam l'article d'en Jaume Bordils, Moviments al centre dreta mallorquinista. Igualment destacam l'article d'en Joan Vicenç Lillo, Contra la natura. Aquests són els principals arguments informatius i d'opinió que ens ofereixen hores d'ara.
tant el diari de Balears com també el diari Vila Web. Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort anglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam. El futur és ara. 9 a plec de relats d'en Amant Nolem. 4 relats de ciència-ficció mallorquina. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals.
Més informació a
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Porto dues hores a sota el solete. Eh, per aquesta cala mai no ve ningú.
Sempre que faig bronzo em quedo blanquete. Eh, però així despullat, m'hi veus tu? Però em fa un epic solete, deixa'm a la platja fer un rete.
que ja arriba l'estiuet i la furgó dóna voltes a 140 cavalls. Avui és el complet del night. Li toca fer un solo al mig del bolo pel flexer i per guanyar-se la bendició del retall.
Bañitu, ora i piku, gazpachi tu i rapi tu. Un bañitu, ora i piku, gazpachi tu, a tu lai tu. I fa un epic solete, baixem a la placa fe un rete. Cerrada sangria, i reggaeton cada dia. Pro fa un epic solete,
Bona nit.
Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània. La vella Montserrat desperta el barri a cops d'escombra.
I pato el sucre d'otellà.
I amb la consol que remuda ens regala grans gafarades del que vols. I el padrí reposant, l'avi Josep no es deixa perdre cap detall. I amb les pares preguntes quants dies més té de res.
Tot l'espectacle de la gent. Nens disclan, un cop i xundegar, veïnes que un cop espassant em critiquen. Gent llançant la brossa d'amagat i un clat tardat que em vull ser.
i el Bon Dia i Bona Vida és el moment de Connect Thermos amb en Pep Vergé amb ell cada dilluns a primera hora revisar una miqueta l'actualitat esportiva i si queda temps també l'econòmica Pep Vergé, molt bon dia Molt bon dia Bé, ahir te quedes anar a dormir tard i de mal humor
si tard són les 11 del vespre, sí. Fas un aviari, no? 11 i quart, però sí, de totes formes he après a relativitzar l'importància de les derrotes i de les victòries, la qual cosa...
Home, no diria que me'n vaig anar a dormir molt enfadat. Tampoc no és escàs, no? Sí, disgustat. Sí, volguis que no. Però, mira, hi havia aquella frància que et nació no dint massa cura viatjant.
i es fora firma futbolístic s'ha curat viatjant amb l'equip si has viatjat amb l'equip veus que a vegades tornen més emprenyat tu que ells i aleshores penses, bueno, escolta, potser no tu saps que jo sempre dic a un polític quan més el coneixes menys voteres te fa
I és vera. Sí, sí. En el meu cas ha estat vera, ho vull dir sempre, però moltes vegades, no? Moltes vegades, sí. Quan menys l'he conegut, menys vot era m'ha fet. Sí, sí. I amb el futbol passa el mateix, no? Una mica, sí. Sí, sí. La veritat és que sí. Sí, no, no, jo ho veig perquè, clar, bé, de fet jo mateix ho era així, però tota aquesta gent que després no s'open sinó si el seu equip...
No te diré que ahir he perdut, però una derrota tan severa com la d'ahir, per exemple, no? En el cas del Mallorca, dius... Ah, tal, te'n vas de mal cos, i després penses que se'm majoria, per no dir tots els jugadors, etcètera, després de fer la comèdia i tal, vull dir, agafen l'avió i, vamos, desconecten completament de tot allò. En fi, com vas a veure el partit? És a dir, un desastre, no?
Sí, la veritat és que se va decidir com a molt aviant, no? El Mallorca jo diria que no va entrar malament en el partit, però clar, va rebre el primer gol quan només se duien jugant 9 minuts i pot després de ser mitjana ja partia 2-0 i pretenia el partit pràcticament finiquitant, no? S'havia acabat el minut 37, ja van fer el tercer i aquí sí que vas dir, bueno, no esperes ni un miracle entre el 0. Mhm.
Per tant, el van donar es partit. Jo deia que per acabar, no? Jo crec que el vaig donar per acabar jo i també els futbolistes que després van intentar alguna coseta però clar, en tercero que has d'anar a fer. I fins i tot des del Betis, no?
Sí, sí, un Betis que ja se sap que té una afició espectacular, no? Però juguen a la cartuja, que no és el seu camp, i ahir n'hi van ficar 54.000, quasi 55. 54.000 persones. És una barbaritat, una barbaritat. Però, bueno, l'afició no juga, no? Els que juguen són els futbolistes i el Mallorca en defensa no va estar bé. Esporter que debutava
No diria que va ser culpable en els gols, però tampoc va demostrar ser un porter que diu que no et salvarà d'alguna cosa. Lucas Bergstrom, eh? Sí, sí. Normalet. Normalet, eh? I s'ha de defensar malament.
normal i abesats a porters que que sempre t'aturaven d'un altre gol class no? clar, teniu un porter llavors se nota si és porter
Se va notar, però no atribuïa la funció del Lucas Bestrom, que en se derrota ni molt manca. No, no, no. I aquell Mallorca té problemes d'estructura, no? Sí, sí. Una defensa que anys enrere funcionava, avui en els mateixos homes no funciona. No funciona.
Ja saps tu que això, tant en defensa com en atac, la CUP mai és només dels defensors que els atacants, sinó que defensar bé és una qüestió dels futbolistes. De tota manera...
han passat moltes coses que jo diria que la victòria del Mallorca davant del Sevilla, del Sánchez y Juan, van a quedar tapades, no? Però tot fa pensar que sí que es vera que existeix una certa desunion, el vestidor... Mal ambient, eh? Sí, el que normalment se diu mal ambient. I això, evidentment, un factor més, no vull dir que sigui el principal...
sense cap dubtes el que va passar amb en Dani Rodríguez, que continua allunyat de ses convocatoris, continua entrenant en normalitat, però no entra cap convocatori i per tant no té ni opció de jugar.
és un factor que no diria que sigui determinant, que sigui el més important del món, però que és evident que no contribueix a crear el que se diu buen rollito. No. Per tant, bueno, s'ha de tenir en compte. I aquí...
Bastant... I va estar bastant malament. Amb això que tu dius, i després vull anar en el teu article titulat Qüestió de qualitat, però amb això que tu dius, sempre m'ha prescut...
Sempre m'ha prescun mentida, però en el mateix temps ho he viscut tantes vegades, aquesta incapacitat. És a dir, tu saps que si ets jugador d'elit, més o manco tens una vida útil, o no sé com se diu, d'entre 10 i 15 anys. Estan parlant d'això, de 10 temporades, de 12, de 15...
per i mentida que no siguis capaç de dir escolta, mira aquests anys és igual no mal rotllo no fer dois concentrant-me en això que m'agranteix una vida fantàstica tot
sí, això tomeu la teoria sí, però quan té ets no va així això no, no va així la realitat és que els futbolistes en general tots se pensen que són els millors de l'equip i tots se pensen que han de jugar, sempre i tots creuen que quan els canvien l'entrador s'està equivocant
I, clar, habitualment, les derrotes mai són culpa d'un, sinó que són culpa, se generalitzen, no en tot cas, però mai un assumeix la derrota com a una culpa pròpia, que segurament mai ho és, tampoc.
Vull dir que en el final els futbolistes són com són. Tots se pensen que són molt bons i pràcticament imprescindibles. De totes formes, en aquest Mallorca hi ha passat coses estranyes durant aquesta pretemporada. El Dani Rodríguez ha llegat un poc, però en Maffeo va dir clarament que se'n volia anar.
de fer bastant, no sé quant de partit fora a jugar. Sí, sí, sí. En Samu Costa tenia una oferta de sa Premier, que en el final no se va concretar, però també tenia un peu i mig a Anglaterra, ja. Clar, són futbolistes que...
Bueno, a principi, i ara són títoles. Sí, sí. Està clar que... Perdó, deixa't dir una altra cosa. T'ha dit això, també és vera que en Pablo Ortell, secretari tècnic o director esportiu, que ara se diu, el Mallorca no ha fet segons quines coses jo diria que malament, sinó que ha...
ha pensat en futur. I ha fitxat aquest futbolista del Barça, en Jan Virgili, que és molt jove, però, per exemple, ara, en el Mundial Sub-20, va ser més destacat de la selecció espanyola. I això és una dada objectiva. I si no és més, dins els tres millors hi havia el futbolista de Mallorca, per no dir el millor, no?
I això és una... Sí, és així, és així. I el Mallorca també ha fitxat aquest estiu en el Pablo Torre, que no va triomfar en el Barça, però que el Barcelona el va fitxar del Racing de Santander com una promesa de molt de valor. Sí, sí.
Vull dir que són futbol i en el Mallorca de moment en Pablo Torre no és ni titular ara mateix ja. Vull dir que al final dius, no, és que està bé, si tu ho xerres en general de com ho hem de fer. Diu, mira, estaria bé anar fitxant poc a poc jugadors joves, que... Pues sí, aquest és camí. Ja, ja. De moment, si avui l'Oviado va guanya, entrarem en descens. Sí. Esperen que no guanyi. Esperen que no.
Bé, ja, ja, ja, ja, quasi, ja ho has dit tota, però qüestió de qualitat, eh? Deies? Sí, sí, perquè, mira, el partit va començar, jo dic que el Mallorca va entrar més o manco bé en el partit. Sí, sí, sí. Més o manco bé, no? Però és que, clar, en Antoni en va tenir una que va ficar prendits. Sí, sí.
en Moriqui va tenir una i la va tirar a una punyeta no va entrar no va anar ni a porteria una rematada de cap que hagués pogut ser vital aquest gol i la diferència quina és? segurament la diferència és la qualitat el Betis té alguns futbolistes
que tenen molta qualitat, que en saben molt de futbol, que són molt bons. I n'Antoni jo diria, evidentment, que és el millor exemple, no? N'Antoni és molt bo. Pensa que el Manchester United el va fitxar per recordar que eren 100 milions de lliures. O d'euros, ara no estic molt segur. Tant de milions me perd, no? Però...
Vull dir que és un futbolista que, o era una gran promesa del futbol, i avui ja diria que amb el Betis és una realitat, ahir va fer els gols,
i va marcar la diferència en el partit i el Betis té jugadors que per ventura ahir no van estar d'allò més bé però que ningú discutirà que són grans futbolistes i que poden decidir un partit amb una jugada, anar amb Rabat, amb Fornals, Lo Celso tot això són futbolistes molt però que molt bons i el Mallorca dius i qui és el Mallorca que pot decidir en Jan Virgili però té 20 anyets o
Bé, és que ara hi pensava i el Betis vendria-se això que tu des d'anar d'això, que ha anat fitxant gent d'aquests que han cruït de peloteros gent que ens pensaven molt anar fent aquesta aposta, tira, tira no anar fent allot i bueno, sí, llavors clar se nota en el camp
però pentura és això, pentura també ha de passar un temps i el Mallorca no pot especular molt no té molt de temps jo te posaré un exemple jo de Girona estava absolutament convençut que superaria aquest d'alta-baix i acabarà fins i tot la part d'alta
Però després ve l'Oviedo i te guanya, i vaig pensar, opa, aquí, ja no, això, em retira la meva predicció, no anirà bé.
És a dir, el veure que falta molt, que tal, que qual, però quan ja dus això, dir que ja has superat els 10 primers partits, ja la tendència marca molta, no vol dir, evidentment que han vist canvis de tot tipus i tal, però ja han de començar a sonar, no ho creus, que ha de començar a sonar qualsevol arma ja.
Evidentment, evidentment. I és igual que passi avui amb l'Oviador i l'Ossasuna, no? El Mallorca pot entrar o no pot entrar en 200, però el Mallorca el que no lleve ningú és que està en 9 punts. Sí, sí, sí. I que avui mateix el València que està en 200 en té 9, també. Per tant, vius, vius. I ja...
jo crec que si feim un pronòstic i d'en que el Mallorca patirà aquesta temporada per continuar un any més a primera divisió... L'encertarem. Clar, te pots equivocar, evidentment, clar que sí. Ara, tots els números apunten a que això no va com hauria d'anar, no? Després, tu has parlat els cas del Girona, i jo te podria parlar de la Real Sociedad, que també va començar la temporada molt malament,
molt malament, ja ha d'un gol de punts, però. I aquest cap de setmana va guanyar 3-2 a l'Atlètic Club. Sí, sí. No, ja tens, ja tens, però... Sí, ara, bueno, s'han d'espavilar, i si és possible aviat, millor. I diu Montgebel, què t'ha fet? Sí, un altre...
Sí, sí. Un altre d'aquests que mai saps com prendràs partit, eh? Sí, sí, correcte. El que normalment passa amb el Getafe és que no es poda guanyar. No, no, no. Això, no vull dir sempre, però quasi sempre és un equip mal de superar. És un os, és un os. Efectivament, efectivament. És mal de fer fer-li gols, és un partit complicat sempre, el Getafe.
Has citat el València, no vaig veure gens el partit, no sé si tens informació, però vaja, una derrota contundent davant del Madrid. És que el Madrid, per desgràcia nostra, també ho és molt bo.
T'apareix. És molt bo, té molt bon jugador. Bé, sí. Una cosa, dues altres. I jo crec que cada vegada més... M'estan bé. Crec que han resolt el manco de forma momentània. No sé si de forma definitiva bastant bé s'ha fet Vinícius, no? Ah, sí. De moment, de moment, sembla que hi ha reconciliació i tot són... Totes formes, en Vinícius...
fa tot el que pot per espanyar la cosa, no? Perquè l'altre dia es partit precisament davant del València i va llançar un penal quan els primers llançadors ne'n va fer, el va voler llançar ell, ne'n va fer, li va dir que sí, li va deixar llançar i el va fallar.
Però bé, així i tot, sembla que... En Carlitor Domínguez, de vora d'ell, és professor universitari. Sí, sí. De totes formes, són 5 punts ja. Sí, no, no, no. Són molts punts. Sí, i si no...
Un penal més i au. Bé, sí, però l'any passat no hi va haver penal que volgués. Sí, sí, sí. Un dia... No, no, perquè això... Però com que tu és catedràtic de futbol i d'economia, un dia mos has d'explicar això que és sistema de...
que uses la Federació Espanyola per fer-hi play i tot això. El control pressupostari i tot això. Això és cosa de la lliga de futbol professional i la veritat és que és complicat. És un sistema complicat però que en teoria fa que els equips no puguin gastar més enllà del que realment poden gastar.
I per tant, el Madrid pot gastar infinitament. Bueno, el Madrid no ha tingut els problemes que ha tingut el... Té una estata darrere, té una estata darrere que entre tot la de l'AM. Sí, una cosa així, una cosa així. Com el City.
no, en el món hi ha els clubs després hi ha els anomenats clubs d'estat, com el City i després hi ha un equip que té un que és part de l'estat que tots els instruments juguen en el seu favor jutges, policia fiscals...
sí, però darrerament això ja no és tant així no te record que no fan concerts no sé quant de mesos i que tots els bons concerts se fan en el metropolitano i això cosa que te permet anar a dir no, no, no estic absolutament convençut que no té res a veure això en què el batle de Madrid sigui de Sant Lerit Madrid segur que no
Però és una realitat, no? I després també ara han volgut fer un pàrquing i l'Ajuntament de Madrid també els hi ha tombat. També t'he de dir que de tots els Peperos de Madrid el viu és aquesta. El lleig i el caricaturitzen molt però és el viu del grup.
això ja no ho sé tu tens un concepte de viu que no l'hem d'anar a discutir ja estava així viu no sé si ets intel·ligent ja va bé igual de primera divisió o qualque cosa més el Barça ni fa ni fa no?
No, va guanyar, bé, més o menys, un bon partit. Bon partit? Bueno, bon partit, entretingut, no? No ho sé, la segona part jo m'adormia, quasi, quasi. Sí, no sé què dir...
Està bé, la Gonya 3-1 va complir i per avall. M'entens... Se va por a 2-0, no me vaig pensar que això avui serà una calça que se desfà, ni farà en sí. Sí, sí, jo també, jo també. I després no la vas agir. M'entens la prudència amb l'Atlètic de Madrid? Una prudència que és estratègica, que sabem que és impostada, que per de dins estàs eufòric, però bé. No, no, no, no, la veritat és que
No estan ni tercers, ocupa la quarta posició, se l'ha dit de Madrid, i se l'ha dit jo, sempre dic que és capaç del millor i del pitjor, no? Això no ve, això no ve. No tenc cap, diu, no, és que viu immers dins l'eufòria, no, no.
No, no, bé, va anar bé, es va guanyar 3-0, però se va patir, no t'ho pensessis, que fos un partit fàcil. Això m'ho volia agradar molt, el Betis de Madrid, crec que era dilluns passat, avui fa una setmana, en el camp del Betis, precisament. Ah, sí, sí, sí, sí. 0-2, però que va fer un partit pràctic, bo, i que el resultat va ser molt just. Va semblar que el Betis era molt dolent, i el Betis no és tan dolent.
que no, mireu ahir ocupa la cinquena policia sí, sí han de pegar una ullada rapidíssima la segona RF o RF no sé com se diu bueno, clar l'Atlètic Balears estaven de ressac encara va pagar lo de sa copa no?
Sí, va 4-0 i l'objectiu és pujar directe. Ja. L'objectiu no és fer una bona copa, l'objectiu és 700. No, idò. Perquè ara sembla que, men, segona rep és tot el món, però ja és la quarta categoria. Sí, sí, sí, no, no, no, no. L'objectiu de la Tint Balears ha de ser pujar...
Pujar, per estar primer de ref dues temporades i pegar el bot d'una punyetera vegada en el futbol professional. Exacte. Això era s'idea, no? Sí, sí, sí. Jo és que en Cel·let i Balears jo crec que se fan ses coses malament perquè tot ve, s'ha pressupost. O n'hi ha hagut el manco als anys anteriors, no? Sí, sí, sí. Per tant... Coincides, coincides molt. No, no, no.
No es capa d'anar. Estava així. El poble era 1-0, però continua a dalt de tot. Sí, continua a dalt de tot i ha perdut un per tu fins ara. I per tant... Molt bé, no? Qualque cosa bé s'està fent. Sí, té un entrenador consagrat, que en sap molt, i té futbolistes...
o bons, no? El poble en si ara té la fullana, jo diria que és un veterà, però que en sap molt de futbol. Sí, sí, sí. Per exemple, en té d'altres, evidentment. N'Hector Pons, que el que va fer els gols aquest cap de setmana, és un goletjador consagradíssim. Mhm, mhm.
Com sagradíssim. Sí, sí. Molt ràpidament ja, Andratx i Porreres. En Jaume Amut va debutar a Porreres i ho va aconseguir sa victòria i a Porreres, bueno, sa lluitarà fins al darrer la...
per intentar aconseguir-se permanent si volem al principi i l'endratge a casa ho guanya i perd a fora Bé, mira, si manté aquesta tendència jo ja afirmaria o no? Sí, sí, sí, i tant, i tant que sí
No ho vol de fer, però bueno, si mantén aquesta tendència, aconseguirà la permanència sense molt de problemes. Sí, sí, sí. Per tant, ja anirà bé. No tenim temps per... res més. D'economia, si vol, feim es titular que els turistes alemany van a la baixa i els britànics quasi que també. Sí, sobretot tots alemany, no? Els alemany...
N'han vengut manco, n'han vengut manco. De totes formes, aquestes coses del número de turistes i d'on són, els hem d'aprendre a relativitzar, no? I que hagin baixat el número de turistes alemanys, tampoc no és un dalt a baix, no passa res, n'han vengut un perill manco, no?
Hem d'anar vius perquè en l'esfinada és cert que l'indústria turística és important per Balears i que vivim d'això. Que tots estarem una mica satisfets si no en venen tants. Segurament és així. Ara, hem d'estar atents i veurem com evoluciona aquesta qüestió del número d'alemany en el mercat alemany. És vera que Alemanya econòmicament està patint.
no està en el seu millor moment però bueno jo de moment no hi ha motius d'alarma i més que res perquè s'han substituït els turistes alemanys per turistes d'altres nacionalitats per tant no no que ningú s'espanti ja ja moltíssimes gràcies dilluns que ve mirarem de tenir més temps per l'economia
Una ferrada molt forta. Au, gràcies. Adéu. Adéu, bon dia. Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
ni ganes de fer-ne. Hi ha una terra on podeu anar, aquestes portes obertes teniu en esplac. Pousar una caravana a mig d'un cortó, ampliar una caseta sense permís per fer-ho i no passeu penes
Per qui són els veïnars, només són gent que veniu en esplac. No haureu de pagar impostos, ni aigo ni corrent. Vos enxufau a la xarxa i a viure content. Podreu tirar fent dins qualsevol pinat.
Voldreu polsar i alines, voldreu sembrar un or, gaudir de sa natura, cantant una cançó, que cada dia em veig en canta, perquè és molt bona de cantar. Si voleu saber com sona, veniu en es pla.
El sol que no surti avui i que tornin els estols. Que jo t'he de màstia a prop per jugar amb els teus cavalls. Que jo t'he de màstia a prop per jugar amb els teus cavalls.
Si tothom que hagi jocat, vol dir que mos entenen. I tot el camí que feim serà per anar endavant. I tot el camí que feim serà
Si hi ha un carrer que té geranis i sombres, humitats i tenebrós,
saliva i enteniment, si voleu saber quina és el carrer de cavallers. Si voleu saber quina és el carrer de cavallers. Tres portes, tanca cap meva, obertes a tots els temps, la que està oberta per tu.
La tercera per la bona gent, la tercera per la mort, que la tancarà el meu temps.
Àngel caigut, principi del foc, malgrat oberta. Àngel caigut, principi del foc, malgrat oberta. Tot això ets tu per mi, jo n'estic certa. Tot això ets tu per mi, jo n'estic certa. Jo he cantat en nom vostro.
La vostra veu és la mia. Adeu, lluna de nit. Adeu, sol de migdia.
Bon dia, som amb en Tomeu Coll, el pintor llosatí Tomeu Coll. Som en el seu estudi que té situat aquí a la ciutat d'Inca i volem conversar amb ell, evidentment sobretot de la seva obra i dels conceptes que l'acompanyen. Però també volem
traslladar a la nostra audiència que en Tomeu Coll ha estat una aportació essencial en aquest projecte que estem començant, aquesta plataforma audiovisual Vida,
perquè ell ha participat a través de la campanya de micromecenatge i ho ha fet aportant una de les seves obres. Tomeu, molt bon dia. Bon dia. Moltes gràcies per ser acollida en aquest espai tan guapo. O altres, per ser convidada.
I, evidentment, moltíssimes gràcies per participar en aquesta campanya, en aquesta obra que té tota una història, però forma part d'una sèrie, per dir-ho de qualque manera, no sé si ho heu dit bé. Sí, era... Estava a l'exposició que vaig fer l'any passat, Saltra, l'any passat o Saltra,
damunt de poemes d'en Francesc Garriga, allà on aquesta peça és una cinquena part, perquè eren cinc papers que formaven un vers d'en Francesc, i allà on l'exposició era un poema format en collage de versos de llibre de Ragtime d'en Francesc Garriga.
És una obra que s'anirà a Eivissa perquè la persona que ha obtingut aquesta recompensa és una dona d'Eivissa i li farem arribar.
t'arriteram la nostra gratitud per aquest compromís que demostres i això que dèiem, voldríem comentant tu una sèrie d'aspectes de la teva obra, però t'encantes que tens en marxa o estàs tancant una exposició al Museu del Rebellin, a Ceuta
i en perspectiva en tenim una una mica més a prop, no? Sí, ara d'aquí dia 8, d'aquí no res, un poc més d'una setmana inaugura Ceuta. Aquest individual en el Museu de Rebellín, que són dues sales, una ets individual i l'altra justament hi ha una col·lectiva que també hi tenc una peça. És tipu ontològica o és temàtica? És el que precisament ara hi ha aquí en Esteller. És una exposició que se diu Blau,
formada per 14 peces i això és lo nou que he fet que se'n va cap allà. Bé, tu ets una persona que realment ha mogut sa obra per moltes parts del món, per tant diguem que
ja no és una novetat el fet que exposis a llocs aparentment exòtics com ara Ceuta, per exemple. Però en qualsevol cas, l'experiència de moure la teva obra pel món, com és? A dir, què t'ha portat? Bé, moltes exposicions que he fet no he anat de viatge quan són col·lectives. Sempre dic que s'han mogut més els quadres que jo.
Però sí que a vegades hi ha hagut exposicions que no m'he volgut perdre l'ocasió d'anar-hi, com la de Nova York, o a Algèria, o ara París, que vaig anar perquè són llocs que fa gana de viatjar, però després n'hi ha hagut d'altres que també m'hauria agradat anar-hi, però per compromisos, per exemple, en l'escola, que també som docent, no he pogut anar pertot. Però sí que el fet de viatjar, que sortin les peces a fora i que sortin de si, o que vagin a la península a Europa o allò on sigui,
és molt agradable veure que t'agafen un projecte així a nivell internacional. I d'alguna manera t'enriqueix també com a artista, no? Bé, per una banda queda molt bé amb el currículum veure que has anat a segons quins espais, però independentment d'haver fet una exposició, el fet de sortir i viatjar enriqueix a qualsevol persona, el que molts enriqueix més.
Per tant, tenir l'excusa per poder anar un lloc a un altre i conèixer la gent d'allà, conèixer els galeristes, periodistes de per allà, o la gent que ve a l'exposició sempre te fa créixer. Ja me perdones perquè ara ve una pregunta molt tòpica. Què és per tossar-te?
Mmm... és un... és difícil. Aquest Sart... no sé contestar-ho bé, perquè... és que no... No contestes pintant. Sart és una forma de gaudir de les hores que tens. No només pintant, sinó anant pel carrer perquè te ven a anidar, disfrutes de veure obra d'altra gent, a Varga fan tides i després quan t'estàs en el taller és el millor d'aquest món.
Disfrut d'estar en el taller, a vegades tot el que estem a crear l'obra és el que agrada menys. Coneixer i ens està molt bé, i ja està molt bé, però al moment d'estar allà davant d'una tele i veure que a vegades et surt, i a vegades no, que també fot una miqueta, tot això fa que sigui entretengut el viure. En el teu cas, en el cas de la teva obra, m'apareix bastant evident que hi ha
un procés intel·lectual darrere. I per tant, en certa manera, allò que sorgeix podríem dir que és una fusió, una mescla entre un procés intel·lectual i una inspiració, un sentiment, un coneixement més intuitiu, diguem, no? Sí, és una mescla de tot. Intervenen servivències que tenim,
perquè no pintava igual que fa 20 anys que ara, per tant tot el que jo visc m'influgeix a l'hora de crear més el que llitgés, el passeig per veure, les coses personals que van passant durant aquest temps,
I tot això forma un tot. O sigui que la intel·lectual sí, perquè estem tot el dia estudiant, aprenent coses. No només a fora, també en els tallers, fet de fer segons quines mescles i anar fent provatures de textures, de pigments... Tot el temps estàs fent feina per arribar a crear una cosa que a vegades ets content i a vegades no.
i et fa créixer com a artista. Com tries, si és que tries, no sé si és la paraula més adequada, però com optes per s'abstracció, per s'afiguració, fins a quin punt és un tot?
Mira, quan vaig començar, vaig començar d'una manera totalment abstracta, amb una història de psicologia que estava estudiant a la universitat i jugant vaig fer una peça que era bastant abstracta. A partir d'aquí, jo sempre tota la vida estava fent dibuixos i m'agradava molt dibuixar, vaig començar a posar dibuixos. I quan vaig fer la primera exposició ja em quedava com un poc clar que hi havia una part abstracta
que era per jo la més difícil, l'extracció, amb una part figurativa, i que la figuració formava part de l'extracció, com si fos un atac a més, un col a més dins la peça, que ajudava a equilibrar la peça.
i de llavors en sà sí que hi ha hagut peces amb molta més figuració o amb molt poca figuració, però ha estat la combinació. Moltes vegades seien fit sense figura, perquè és el més bo de percebre i allò on se tenen els ulls, però per jo sempre el més important és tot, però la part es tracta fins i tot per jo és més important que la part figurativa.
i com fas feina, com arribes a l'esquadra? Perquè també en descartes molts, no? Per tant, quan saps que allò està acabat, per dir-ho d'alguna manera, o està culminat? Sempre faig feina, sempre hi ha un procés abans. Faig feina per exposicions. Quan tenc un individual,
faig feina per allò. A qualca col·lectiva que t'adiven ha d'anar de muntar això, faig feina de muntar aquests quatre quadres o tres quadres de muntar aquesta temàtica. Però això de pintar, si no tenies cap exposició a la vista i hagués de pintar un quadre, no sabria per on començar. Agafo una línia, un fil conductor i a partir d'aquí començo a fer feina. Vaig triant les idees que tenc referent en aquest fil conductor i les vaig desenvolupant. Desenvolupant és pensar-me en què puc explicar referent en això. Però jo, fora pretenda que ningú ho sàpiga,
és el meu motiu. M'interessa jo tenir clar el que vull fer, fora pensar que l'altre arribarà al mateix lloc que jo. I a partir d'aquí comença a posar idees, a fer bossos, a fer el que seria l'estructura de la peça on ha d'anar cada cosa, amb colors, amb textures, amb figuració de persones o amb elements geomètrics, el que sigui.
I quan ho tinc, comença el procés de pintar. Hi ha molta feina prèvia, potser he dut dormir fent feina i no pintar ni una tela. He fet dibuixos i això, paperet petits. I després, quan em poso a fer feina, hi ha un camí per cada peça. I aquest camí, a vegades, s'ha pot aturar. S'ha pot aturar perquè no em porta a fer res més. O aquí hi posaria això. Després de munt bloqueig la preparació, en s'ho tens, mentre fas feina ho enriqueixes una miqueta, posant o llevant. Moltes vegades, a llevar.
Això ho vaig aprendre d'en Rafael Joan. En la primera que vaig fer a Palma, en la primera de la galeria a Benrell, un 2004, una nit de l'art, un individual, vaig conèixer en Rafael, va venir al taller, el 2004, ja fa 21 anys, i en Rafael va veure l'obra i li vaig dir amb aquest m'he quedat atascat. Tenia tot preparat, tot acabat, i aquell estava... Li vaig mirar, això era el camí, i m'he quedat aquí. I em diu, i què més art de fer?
I vaig dir que he de fer això, això i això, i t'ho trada així. I vaig dir, sí, és que si ho faig, ja està, tu t'has contestat.
Ho vaig aturar. És una cosa que sempre recordé. Bé, una mirada externa a vegades ajuda també. Sí, i més d'aquest nivell. També és cert. I el fil conductor, de bon sorgeix? Pot sorgir d'un poema, això és evident, o d'una escena quotidiana, per dir-ho de qualque manera. Sí, d'avivències. A vegades has cercat, per exemple, un llibre o un poema.
una cançó, el món del teatre, el món de cement, o sigui, he cercat excuses per tenir fi el conductor per fer. I a vegades, quan tenc qualsevol idea, la vaig donar tant a un quadernet que tenc, i a vegades hi ha projectes que s'han quedat en esquadern i no han sortit a la llum, no les hem plat per fer feina.
però sempre preocupar tenir idees que em puguin donar una excusa per fer una exposició individual. I justament te volia demanar pel diàleg de la teva obra amb altres arts, amb altres disciplines artístiques com pugui ser la literatura en general i la poesia en particular, com pugui ser el teatre que comentaves, etc.
Com dialoga la teva creació, diguem, amb aquestes altres arts? Bueno, com que són arts creatives, precisament el que faig és aprofitar-me de la seva creativitat per jo fer feina en la meva. Posta-s'hi en poesia, en vi, per exemple. En vi he fet, hi ha una etiqueta de corgollesa de...
de Camp Majoral, que el meu, ara he fet unes etiquetes per Vinun Pronovis, una bodega nova, allà on per fer feina vaig provar tots els vins, Segons Escola d'Herví, la història de cada vi me la van fer, a partir d'allà vaig fer uns dibuixos petits, de 30x30, era un format petit, però el que cada un era l'etiqueta.
i era a partir de la seva feina de Monterví i la sensació que t'adona t'ho fas. O sigui, tu te n'adreixes de la creativitat i de la feina dels altres. I evidentment també. Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Hem escoltat l'entrevista que li fèiem a en Tomeu Coll, pintor que il·lustra la coberta, la portada de l'especial de diari de Balears dedicat en el proper dijous. I és que Inca ja és en fires i per això ens connectem amb el batle de la ciutat, amb en Virgilio Moreno, aquí ja saludar. Virgilio, molt bon dia.
Hola, molt bon dia, com estàs? Molt bé, això queda inquejar amb fires i com s'apresenten aquestes fires, com s'apresenta el dijous bo?
Bueno, efectivament, com tu dius, ahir mateix vàrem acabar la tercera fira, aquestes tres fires abans de la setmana gran de la fira de les fires, que començàvem aquest divendres amb Espregó d'on també ho volsar, i tres fires que han anat molt bé, molta participació, i sobretot, complint l'objectiu,
que és el d'una fira, mostrar el millor que tenim aquí a la nostra ciutat d'Inca amb aquest gran teixit associatiu. Llavors, sense ell seria impossible es poder organitzar tanta quantitat d'activitats i, a més, tenir places, carrers, tot ple de gent i gaudint conjuntament amb nosaltres d'aquest dia tan especials.
Què és el que destacaríeu d'aquest dijous bo 2025? Bueno, el dijous bo sempre és concertfides, no? Sempre estem mostrant el millor que tenim a la nostra ciutat i és veritat que el dijous bo hi ha els dimecres del dijous bo i amb la seva rebel·la hi ha moltíssimes activitats
dins la mateixa fira, però destacar el seu caràcter tradicional, agrari, del sector primari, on aquests dies el que intentem és... És veritat que s'ha d'ignobar i s'ha de combinar aquesta modernitat amb la tradició, però sense perdre que el llibre sempre ha estat un punt de trobada del sector primari d'aquí de la nostra i de Mallorca i de fora, perquè també és una gran mostra...
de maquinari, de maquinari agrícola i de maquinari diversa, i també tenim una gran mostra d'animals, no?, a la plaça del Bestià, amb els diferents concursos morfològics, sobretot el d'Esport Negre, i en definitiva, no?, aquest mercat bellès, que és tot seix central de Safira, marca tot el que és, és a dir, jo, bo, més de 8 quilòmetres d'exposició, on podem trobar de tot i molt,
i sobretot el que trobaran els nostres visitants és aquesta il·lusió i aquestes ganes de totes rinqueres i serinqueres d'obrir les seves cades de pin d'anample per aquest dia convidar tanta gent a poder gaudir de ser fira de ser fira de Mallorca aquí a Inca.
Exacte. Volem aprofitar per fer vots 5 preguntes de l'actualitat d'Inca, la primera de les quals, clar, és el gran tema d'aquest temps, que és l'habitatge. Què fa l'Ajuntament d'Inca per facilitar l'accés a l'habitatge? L'habitatge és un tema que, evidentment, no només és una problemàtica d'Inca, ni de Giga de Mallorca, ni de Cedilla, sinó de tot el país i pràcticament
de tots els continents, perquè és una gran problemàtica que aquí han de sumar forces tots, no?, i aquí fins que no hi hagi un gran consens, un gran pacte per poder dur endavant totes aquelles mesures que siguin necessàries per trobar una solució en aquest problema que, bueno, que ja s'anunciava, no?, fa una dècada, no?, ja xerraven de ser germana d'Irissa tots els problemes que tenien de massificació i que després tot això va produir
aquest desplaçament de la pròpia llendivisa cap a fora i després de la falta d'habitatge, ja el tenim aquí. Nosaltres, des de Ciutadans d'Incre, de fa ja tota una sèrie d'anys, vam portar en marxa tota una sèrie d'iniciatives, sobretot modificacions del pla general per poder donar cobertura a totes aquestes noves demandes que tenim d'habitatge, sobretot molt dirigit a l'habitatge
La primera de tot és la rehabilitació de l'habitatge. Nosaltres aquí tenim un parc d'habitatge antic, però a més és el nostre tradicional. L'habitatge tradicional que és una planta baixa amb un primer pis, amb un corral... Tot això fa tres dècades va ser substituït per altres tipus d'habitatges, inclús molta gent que se'n va anar cap a la costa i feta després
amb tot el tema de l'habitatge vacacional, etcètera, etcètera, han tornat aquí a la nostra ciutat i ara estan veient que aquesta aposta que vam fer, el pla de reformes, de rehabilitació de façanes,
i sobretot aprofundint molt i donant més ajudes en el casc antic, que és on tenim més habitatges tradicionals que estan tancats, estan veient que s'estan rehabilitant i són espais en els quals estaven, com he dit abans, en desús i que ara se tornen a habitar molt d'ells per generacions posteriors a les que van deixar aquesta casa aquí tancada a Inca, no?
i que a través també, com he dit abans, dels plans d'ajudes que tenim municipals i un pla especial de rehabilitació a través d'un Next Generation, que és un pla de barris, estan veient que aquesta iniciativa està tenint una gran acollida.
dins del pla de ruta que tenim, bueno, tenim moltíssimes iniciatives des de les fiscals per poder incentivar que se construïa esquí HPO, habitatge protegit, aquí a la nostra ciutat, on hi ha dues vessants, no?, aquells que volen fer aquests habitatges protegits, on els poden bonificar...
S'importa construcció i obres fins a un 95%, és una ajuda que pot fer l'Ajuntament perquè hem de tenir clar que també nosaltres tenim competències, però aquestes competències estan compartides en la comunitat autònoma i en el govern de l'Estat
I els ajuntaments sí que som els primers que coneixem la necessitat que tenim a cada un dels municipis, de quina manera podem ajudar a uns i als altres, però moltes vegades no tenim maniobres, no tenim maniobra per poder dur endavant segons quin tipus d'accions.
ajuntaments mitjans com el nostre, ja no dic els petits, però ajuntaments mitjans on evidentment les limitacions pressupostes són les que tenim. Però com he dit, ajudes fiscals en els que volen fer aquests HPO, que evidentment estan limitats i estan taxats els seus preus, i després en els que compren un HPO, o jo dono un HPO, en aquest cas és que compren,
que durant els tres primers anys tenen el 50% de desimport de béns immobles civi bonificat. I això també és un reclam, és una ajuda perquè els que puguin adquirir aquest pis o els que ja tenen un benefici de sort de poder-lo comprar perquè és HPO, perquè és un preu tassat,
i després també tenen aquest descompte a cinc pot de béns immobles. Nosaltres el que fem aquí a Inca també és continuar fent feines amb Xibavi, amb les bandes i els Balears, perquè pugui haver més construcció d'HPO a la nostra ciutat, sobretot destinada al joguer, que és molt important, el tema del joguer, que no tot sigui lenta, i també amb els promotors particulars, perquè
que és una ciutat molt compacta urbanísticament, tot el territori, tots els sectors urbanístics tenen nom i llinatge i el que anem és intentar que se pugui fer aquest habitatge protegit assequible per la gent i des de l'Ajuntament intentar
que se creï aquest habitatge, però que a la vegada sigui assequible. L'habitatge de 400 i 500 mil euros torna a estar igual, no? Per això d'aquí el nostre objectiu d'anar a intentar que aquest preu pugui ser més a la baixa i que la gent pugui tenir accés en aquests habitatges que se fan a la nostra ciutat.
També hi ha tot el tema normatiu que ja des de l'any 2008 van iniciar les modificacions dels planejaments urbanistes d'Inca per a aquestes noves formes de poder tenir un habitatge col·laboratiu, el cohousing, que es diu en nom tècnic, però al final són habitatges col·laboratius en què un grup de persones s'ajunten per poder dur endavant un projecte de construcció i aquí notes també hi ha tota una sèrie
d'ajudes des de siuntament, sobretot fiscals, perquè s'ha pogut dur endavant aquest tipus d'habitatge, que és una eina més que tenim per poder tenir aquest habitatge digne aquí a la nostra ciutat. Una altra qüestió, el tercer polígon, quan comencen les obres? Just dijous passat, quan vam aprovar, vam fer ja l'aprovació definitiva de la modificació parcial
del sector 1, del tercer polígon industrial. Ara just queda que la Junta de Propietaris ens faci arribar el Pla d'Urbanització que ens consta que també el tenen bastant avançat perquè ja puguem aprovar si es cau el projecte d'urbanització i ja se puguin adjudicar les obres i puguin començar les obres. La previsió és que durant
l'any vinent, l'any 2026, ja puguin començar aquestes obres, un polígon industrial que, bueno, de remuntar a la història, l'any 2003 se va iniciar el seu procés d'aprovació, precisament en el Parlament de Sillers-Balears, amb una llei transaccional del Deport General de l'any 2023, que havia de ser d'un polígon del més ràpid d'Espanya, però que pràcticament 23 anys després
donant inici d'aquestes obres. Per nosaltres és molt important
que se pugui donar atxús en aquest polígon industrial, perquè són 380.000 metres total del polígon industrial, més de 180.000 metres industrials, després hi ha cials, zones verdes, zones esportives, etcètera, que comporta tota l'urbanització d'aquest polígon industrial, perquè ens consta que hi ha una gran necessitat de terrenys industrials a Silla de Mallorca, de més s'ubicació estratègica
del tercer polígonisme industrial d'Inca, que està...
pràcticament tenim l'hora dels dos ports comercials, tant del Cudi com de Palma, els hi dona encara més valor i escolta que hi ha molt d'interès per empreses a poder-se instal·lar i que també ens consta que hi haurà novament fàbriques en aquest poli industrial que potser no se dediquen a la tradició de la nostra ciutat que era el calçat i la pell, però sí que tornarem a tenir
que se pugui fer fabricació aquí a Escola Mallorca i que això donarà sobretot joc de feina, més possibilitat de millorar joc de feina en aquells que ja ho tenen aquí a la nostra ciutat i sobretot que hi haurà un dinamisme econòmic important
que és ben necessari, ja no només per la nostra ciutat, sinó també per la silla de Mallorca, per la diversificació de l'economia, que evidentment tantes vegades xerram, que no només hem de viure del model turístic, sinó que hi ha altres possibilitats.
empresarials i econòmiques, doncs aquí a Inca haurà la possibilitat d'instal·lar aquestes empreses que se puguin dedicar a altres sectors importants de la nostra econòmica. Serrón de Nord, tenim notícies noves? Hi ha res de nou?
Res de nou des que vàrem tenir la darrera reunió amb el Consell de Mallorca, ja fa uns set mesos que aquí mateix on estic ara, que és en el despai de la Lloria, amb una reunió amb el president del Consell i el Consell Rubio, el Consell de Carreteres, on vàrem expressar la seva voluntat de dur endavant aquesta petició que els vàrem fer d'Ajuntament d'Inca, que ja teníem pactat
amb els altres executius d'Esconsell de Mallorca, d'altres legislatures, i era que havien de prioritzar aquest accés des de la carretera de Saúba cap a la carretera del Cudi, amb un model molt de ronda urbana, molt basat a la proposta que nosaltres tenim en esplanyaments urbanístics, que el que ens interessa és poder desembossar el centre de la nostra ciutat, que des de fa dècades està patint, no és flux d'entrada i sortida cap a
cap a la serra de Tramuntana, especialment cap a Soubot i Marilluc, i moltíssim que estan amb el tema del projecte, i jo crec que aquesta legislatura, xerrant, sincerament, només podrem tenir el projecte,
per ser propera poder executar aquestes obres, com he dit, d'una ronda molt urbana, on el que volem és que hi hagi també un passeig intent perquè puguem anar caminant d'una barriada a l'altra i que, sobretot, morgui aquesta densitat de trànsit d'accentes de ciutat per poder continuar ampliant les zones peratorals de viandans en el centre d'Inca.
amb dues qüestions de cultura. La primera, què ha significat per Inca la reobertura del teatre principal i quina valoració en feix de ja aquest 4 anys de funcionament.
Sí, sí, quatre anys van inaugurar en novembre, bueno, per aquestes dates. Sí, sí, passa aviat això. Exacte, sí, sí, passa. Ara fallo quatre anys, l'any que ve haurem de celebrar cinc anys d'aquesta opertura i, bueno, com ja m'han dit, s'han complert les expectatives però en màxims, no? Sabíem que l'opertura ha estat a principal d'Inca i era una demanda històrica de tota la ciutadania i especialment dels sectors
culturals d'Inques de fer molts anys, sabíem que seria un revulsiu cultural, econòmic i social també, perquè a la vegada la darrera memòria presentada per la gerència del teatre són més de 34.000 persones que van passar la temporada passada i això evidentment són unes dades importantíssimes
sapiguem, primer, que som un teatre novell, en el qual tenim molt clar que, evidentment, començava no de zero, sinó de 900, fa 20 anys que no hi havia una instal·lació cultural tan important de la nostra ciutat i tan preparada per posar el sol i aquesta diversa programació que té el Teatre Principal d'Inca, i després també les qüestions econòmiques, tenim un pressupost
ja era de 800.000 euros. En comparació amb altres teatres, un altre teatre principal, com el de Palma, està superant els 7 milions d'euros. Nosaltres aquí tenim una estructura que està aprovada per la Fundació Atat de Principal d'Inca, en on participem a Consell, Govern i Ajuntament,
i són molt realistes del que poden fer, però també ens il·lusió, ens esforça, ens ser ganes de poder tenir cada vegada més diversitat cultural aquí a la nostra ciutat. I evidentment el teatre principal ha estat fonamental per poder donar encara més opcions
culturals en els nostres ciutadans i a tota la comarca i d'altres comarques que també venen a veure diferents espectacles que es fan en la xeta principalment. L'altra gran aposta cultural de present i de futur és per el còmic, en aquest sentit teniu la fira Còmic Nòstrum i preparau el Museu del Còmic.
Sí, així és. És un dels reptes. Jo crec que a vegades hem de pensar en gran, en gros, i en aquest cas, en tema de cultura, jo crec que se'ns va plantar ja la possibilitat de poder tenir aquí, a Inca, el primer museu públic d'Escòmic, pel que tenim arrel de l'estat, són exposicions privades, col·lections privades, i aquí seria...
el primer museu públic de tot el país. Hem estat xerrant, i això sense cap dubte que no ho podríem fer, sense el Cluster, que sense ells no podríem tenir ni si l'il·lusió de poder tenir aquest museu, ni poder tenir-ho com el nostre aquí, el Festival Internacional del Còmic, que el tindrem aquest mes de...
de novembre aquí a la nostra ciutat. Després, el dia bo, respirarem una setmaneta i després ja tornarem a tenir aquesta fira, que també l'assolim amb moltíssima dil·lusió, amb moltíssimes ganes, perquè, com tu has dit, estem fent feina paral·lelament amb aquest museu, en el qual estem intentant engrescar bastant bé en el Ministeri de Cultura, en les altres administracions, per poder, bueno, cada vegada va agafar més cos aquest museu d'escòmic,
i ara mateix està en fase de redacció del projecte d'obres, per després ja començar amb tot el tema museològic, museogràfic, per poder finalment obrir les portes d'aquest museu d'escòmic que crec que també, com ja va passar i com està passant amb l'estrata principal, serà un gran revolució cultural per Inca i per tota Mallorca.
darrere qüestió val 10 anys a Sabadlia quin balanç evidentment telegràfic feix d'aquest 10 anys sobretot s'orgull de poder dur endavant aquesta tasca
de representació institucional de la ciutat d'Inca, de poder liderar un gran equip de govern durant tots aquests anys, que han fet possible, perquè sense aquest equip seria impossible poder dur a terme totes aquestes accions.
que duim a lo llarg de l'any i de tota aquesta dècada, i sobretot una il·lusió que tenim intacta, amb moltes ganes de poder continuar, de poder dur endavant aquest projecte de transformació social, econòmica, que estem duent aquí a terme la nostra estimada ciutat d'Inca.
i que han passat moltíssimes coses, però si hagués de resumir en cinc coses, sense cap dubte, ja l'enxapada, que és el teatre principal, després l'ampliació de l'hospital comarcal d'Inca, que és una lluita també importantíssima, no només d'Inca, sinó de tots els municipis de la comarca, després es poden dur aquí a Inca un hospital com és el Sant Joan de Déu, gràcies a la col·laboració d'Argobanc
de Cedilles Balears, perquè no només dona servei aquí a la nostra lliandinga, sinó, evidentment, al comarcal i insular. Després es pot tenir el quart centre d'educació primària obert, el van obrir el passat mes de setembre de l'any 2024, i, bé, sense cap dubte, la transformació de la societat civil. Nosaltres vam dir que des de la oposició
Ja fa més de deu anys que teníem una societat civil a la Targada, que dormia i que havia de menester un impuls institucional. No un control institucional, sinó un acompanyament i un impuls i una ajuda institucional per poder treure el millor de nosaltres mateixos. I ho estem aconseguint gràcies a la implicació de tanta gent.
que fa possible, precisament, que puguen muntar unes fires com s'han muntat, que puguen muntar un llou bo com els que muntarem i que puguen tenir tantes activitats de tantes diverses índoles a la nostra ciutat i això és gràcies a que la societat civil inquera està més viva que avall.
Val, Virgilio Moreno, moltíssimes gràcies, mos veurem el dijous bo, si mos deixeu entrar, Inca, supos que estem convidats tots. Moltíssimes gràcies i mor veiem el dijous bo. Moltíssimes gràcies i esteu tots ben convidats i convidats d'Inca a gaudir d'aquest dia tan especial de nosaltres. Gràcies, bon dia, gràcies.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el Bon Dia i Bona Vida és el moment de conèixer Mós amb el president de Proposta per les Illes, el PI, Antolo Gili, que aquí ja saludà. Antolo, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. En primer lloc, volem parlar que el PI ha denunciat la greu situació d'inseguretat que hi ha a Serenal. De fet, nosaltres revisàvem una mica la premsa cada dia i ja fa dies que el Mallorca Daily Bulletin em parla en termes bastant poc elogiosos del que passa a Serenal. Sí, estàvem amb aquesta situació a Serenal
especialment allà, en aquesta zona enfocada però bé, també és una sensació que vull dir que és en molts de pobles de Mallorca en altres molts temen bastant en molts de pobles i de seguretat que segurament fa uns anys ningú en xerrava o gairebé ningú ha llevat de zones conflictives turístiques, pintura aquest punt més calents per dir-ho així ara és una sensació que s'ha estès per molt de llocs i un tema que realment preocupa preocupa i molt de la gent d'aquí de Mallorca i justament quines solucions proposeu?
La primera és reclamar la policia autonòmica que fa 20 anys i que està prevista a l'Estatut que la demanem. Una policia autonòmica ben dotada i que pugui actuar en funció del que està passant aquí. Nosaltres pensem que això seria la base bàsica. En un segon lloc, també reformar segurament el sistema de policia local, que depenent de cada ajuntament, i on hi ha una espècie de...
de, diríem, de fitxatges entre pobles, de moviments, de diferents nivells salarials, diferents coses que fan que hi hagi malestar dins totes aquestes plantilles i pensant que també hi hagi una cosa més coordinada a nivell de la Baleà de Consell de Mallorca o de cada Consell.
en aquest cas tenint bons equips dirigits des d'aquí i pensant en clau d'aquí seria la base per començar a actuar en aquest sentit Més o manco no sé si perquè sé que esteu fent feina però
un model policial propi d'aquí, suposant ara que el PI governàs o participàs d'un govern, quant de temps se podria posar en marxa, diguem? Bueno, posar en marxa seria relativament senzill i segurament començar amb una fase de planificació i de parts, diguéssim, parts efectius per anar començant. Clar, això és un procés de mig pla, s'han de ser conscients, diguem-ne les referències, diguem-ne
un procés molt llarg. El que passa és que si no se comença tampoc no acabarà mai, no se planifica, som al mínim. I nosaltres no vam cridar ni intenció de planificar-se, ni de demanar-se, ni de fer-se alguna competència que vam dir que està marcada l'estatut ja fa molts anys. Per tant, no estem demanant res estrany ni res que no estigui previst, demanant la voluntat política
que s'hi posin, que s'hi posin a fer feina, que hi hagi un pla de feina conjunt estat com a unitat autònoma i començar a planificar. Jo sé que demà no hi haurà la policia autònoma implantada, però sí que la podríem tenir planificada i començar a xerrar en sèrie aquest tema.
una altra qüestió que darrerament en parlàvem dia sí i dia també que és l'habitatge i en aquest sentit heu fet un posicionament que diu que l'habitatge que s'ha construït que s'hi ha de ser per a residents explica al Moss com s'hi faria com s'hi pot fer això
Bé, nosaltres el que tenim és que tot el que depengui, diguéssim, del sector públic, en certa manera del sector públic a part, simplement ha de tenir uns condicionaments que si en què puguin cedir, doncs, tingui uns anys mínim de residència a nosaltres, però cal que siguin 15. És una qüestió de supervivència, és una qüestió que la gent d'aquí ha de poder trobar habitatge aquí,
perquè si no és que entrem en una situació que això mos potrà aixecar fa dir jo més de 15-20 anys que s'està preocupant de fer polítiques d'habitatge i ara de cop i volta tot han de ser la solució d'avui per demà i la mala, no tenen pensant que llibrarà sol i construir sense límit sigui tampoc la solució però el manco s'hi començar a planificar el que dèiem abans que la policia començar a planificar
un cert habitatge públic on la gent resident pugui tenir un accés preferent, per dir-ho així, a l'inclusió obligatòria, no preferent, vull dir que caigui de ser de propa gent d'aquí, perquè és que si no entrem en una dinàmica és que difícilment en sortirem.
I dins d'això, deies que el PI aposta per un model turístic i territorial sostenible que prioritzi l'accés a l'habitatge als ciutadans de les Illes Balears. Quines són les principals línies d'aquesta idea de model turístic i territorial sostenible?
Això és un tema que donaria per xerrar-hi. Sí, també era bé. Jo m'hauria remarcat que hem de començar per la base de tot. La base de tot és tenir una classe política, un govern que realment cregui que s'ha de fer un pacte d'estat a nivell econòmic aquí a mig plaç, com ha passat a altres llocs, per exemple al País Basc, on ens mirem bastant.
Perquè és que si no, tampoc no, amb això en puntual si petit no en farem. Calcú em recorda dels fons europeus que fa 3-5 anys era la solució i havien d'arribar a les empreses i havien de transformar els models productius. Han desaparegut, no sé per on.
No sé qui ho demanetja, no sé on són, però no em veiem cap a l'esquerra, ni cap empresa, ni cap projecte realment de transformació econòmica. Veiem solucions puntuals o problemes puntuals. Nosaltres ens fa mal, esclar, quan veiem la presidenta que surt prevetjant que tenim alts nombres d'ocupació, com una altra vegada prioritzant la quantitat amb la qualitat, quantes salàries són...
quasi de misèria en aquest temps. Jo crec que aquí s'ha de fer una transformació econòmica bestial, però des de la base. Com tant el turisme com el motor, perquè ho serà, i és una industria molt positiva, ben tractada, i si es xerra d'ell en seu sentit positiu, però que s'han de posar moltes més coses. No pot ser només apujar nombres de visitants, apujar nombres de despesa, apujar nombres de treballadors mal pagats,
Estem en unes dinàmiques molt xeraques i el que hem de fer és tenir pas polític per a...
per a decidir, per a fer un pla aquí seriós cada dia d'avui no el veig. I clar, m'ha criat l'atenció també aquesta idea, a més no manco ja l'hem parlada, però que diu no poden parlar de sostenibilitat si expulsar amb els residents del mercat de l'habitatge. Jo diria mercat de l'habitatge i de Mallorca en espais que anem, sobretot en general. Sí, sí, sí. En tots els sentits, en tots els sentits. I la veritat,
Jo, no és una crítica cap a cap persona en concret, ni cap partit en concret, però crec que darrerament fa anys ja la part política s'ha dedicat massa a ser que vots i estem tenint una classe política més de tiktokers, cari cari, de gent que pensi.
no sé, ja veig els vídeos que van traient darrerament, molt de partit polític, tot l'enfrontament, de propostes reals i pactes d'estat importants que s'haurien de donar. Ningú en xerra, ningú s'asseu un en s'altre, sinó que amb aquestes dinàmiques difícilment se podrà fer res encara lluís, de cara a la nostra gent, de cara a recuperar a Mallorca, a reequilibrar, no tota la meva vegada en Mallorca, ja no recuperar a reequilibrar, està tot desequilibrat.
Tolo Gili, moltíssimes gràcies per atendre el micròfon d'una mediterrània. Moltes gràcies, bon dia. Bon dia, gràcies.
Ja d'això és vida i ho feim saludant en David Gennart. David, molt bon dia, molt benvingut. Bon dia a vosaltres. Encantats de tenir-te per aquí. Bé, mos centrarem molt en la teva darrera obra, però abans t'ho vull demanar, clar,
Quan jo era jove, pareixia que la guerra i sobretot la postguerra, aquí no havia passat gairebé res, havia estat tot bastant bassa d'oli.
Després, a poc a poc, la feina que heu fet tu i altres, ens ha anat fent sorgir una quantitat immensa de noms, de persones, de fets, que ens han descobert una història un poc massa tard, perquè s'ha fet quan ja els protagonistes pràcticament no en queda cap, de viu, i aleshores, així tot,
mos ha anat canviant molt aquesta percepció. Em manco tapar de mi, del que jo he viscut, diguem. Sí, sí, efectivament és així. És a dir, que clar, hem de tenir en compte que durant 40 anys se va imposar la visió dels vencedors, però una visió dels vencedors combinada també, bueno,
per un costat hi havia tota la literatura apologètica al règim franquista, però d'altra banda també això se convina amb llibres més de caràcter literari o memorialístic, com els d'en Llorenç Villalonga, que anaven un poc amb aquesta línia, no? És a dir, una espècie de Mallorca idílica, que afortunadament s'havia lligurat de la guerra, excepte la bàrbara invasió de Rojos, d'en Bayo... Exacte.
i una visió de tota la societat mallorquina unànimament agrupada amb els vencedors, que hauria estat l'origen d'una etapa de prosperitat que s'hauria produït a partir del final de la guerra i que estaria en l'origen després del boom turístic.
I clar, tot això, tota aquesta visió absolutament ascientífica del que havia estat la Guerra Civil, jo crec que se va trencar abans de la meva generació d'historiadors, per ser exactes, perquè en aquest sentit hi ha el rol, que suposo que estarem totalment d'acord, d'aquesta figura sense parengó que Sant Josep Massot i Montaguer.
que l'any 1976 amb el seu llibre La guerra civil a Mallorca va construir o va descobrir, va redescobrir una realitat molt més plural i molt diferent i que a més és un llibre que jo sempre reivindic pertot arreu
Perquè jo crec que els Mallorquins de vegades no són conscients d'allò que tenim i el cert és que en aquest cas és claríssim, és a dir, no hi ha cap llibre ni el conjunt dels territoris de parla catalana ni el conjunt de l'estat espanyol a nivell local relatiu a la guerra civil del mateix nivell.
en aquell moment, fins a mitjans dels anys 70, etc. Aquella obra va ser magnífica i jo crec que els altres el que han fet ha estat una mica resseguir i completar les passes que va iniciar i que va duetar amb en Josep Massot.
Tu, a banda de tota la tasca com a escriptor, com a historiador, també ets docent, com has vist precisament l'evolució dels alumnes que han passat per les teves classes respecte a la lluita antifranquista i aquesta figura
del punt de vista incomprensiblement d'en Franco, que encara desperta en certs joves, no sé, com una espècie de, no sé, de certa fascinació, no sé, o pot ser només una actitud provocadora, no ho sé.
Això el cert és que surt molt en els mitjans de comunicació. A mi companys meus que et deixen a secundari també m'ho comenten, expliquen allò que hi ha gent que té el cara al sol com a sintonia del seu mòbil, aquest tipus de qüestions.
Si he de ser honest, jo de moment no ho he percebut, però clar, jo estic a la universitat, per ventura les coses s'arriben una mica més tard, per ventura d'aquí uns quants anys se'ns arribaran és que ara estan fent tercer o quart d'ESO i que són d'aquesta tendència, i per un altre costat també el grau d'història possiblement té un tipus de públic
que no cau tan fàcilment com els interessa la història, tenen més tendència a llegir, tenen més tendència a valorar opinions diferents i a tenir criteri propi. No és que tots siguin meravellosos, però jo estic bastant content en línies generals del nivell dels meus alumnes i per tant jo penso que això de moment no ens ha arribat.
Què passa, o sigui, quina idea mos hem de fer dels cop d'estat, des d'avui de juliol del 36, què passa a Mallorca aquells dies? I després sí que ja mos centram en la resistència antifranquista, que insistes, jo com a mínim l'he descoberta molt tard, no sé...
Bueno, Mallorca és cert que era un territori en termes generals conservador, ni si no era el conjunt de l'Estat. Les eleccions de febrer del 36 les havia guanyat la coalició de dretes aquí d'una manera molt clara. Però, atenció, Mallorca era més plural del que de vegades ens pensàvem. En aquest sentit vull reivindicar un altre autor de referència que és en Pere Gabriel, el seu llibre sobre el monument obrer a Mallorca. Exacte.
I la realitat és que hi havia diverses mallorques, és a dir, hi havia barris de Palma, com podien ser el Molinars o la Santa Catalina, etc., que eren fervorosament d'esquerres. Amb això què vull dir? Amb això vull dir que no és cert que el juliol del 36 això fos un passeig total i absolut per part dels colpistes, evidentment van triomfar perquè eren els que tenien les armes,
Però hi va haver diversos àmbits de resistència, hi va haver una vaga general a Palma, que jo crec que s'hauria d'estudiar més i trobaríem segurament que, per exemple, sectors com els transports públics, hi va molta gent que va participar en aquesta tur, hi va haver alguns pobles on hi va haver resistència,
És a dir, a partir d'aquí és cert, Mallorca passa a ser franquista, però hi ha una resistència soterrada que existeix, que evidentment pateix una repressió brutal. El fet que hi ha una repressió tan intensa, estem parlant de 1.500 morts com a mitjana, ja és un element indicatiu que en una societat bastant més plural del que de vegades...
ens diuen al marge dels milers de detenguts i de represaliats d'altres maneres i per tant jo crec que això ens dibuixa un panorama bastant més ric del que en ocasió ens pensam. Te demanava això per ara, demanar-te quins són els col·lectius que realment estan organitzats el 18 de juliol del 36.
Vull dir, organitzats amb capacitat per plantar cara. És a dir, són els comunistes, els anarquistes aquí pareix que no estan tan organitzats com per exemple a Barcelona. No sé si tot s'entorn d'Emili Darder i tot aquest món republicà. Quins són els que realment tenen capacitat de plantar cara? Capacitat de plantar cara.
El 36, amb les armes pràcticament ningú, perquè el que hi ha són algunes pistoletes. Clar, hem de pensar que ja on el cop d'estat s'ha aixafat i queda dint la zona republicana, són bandes on hi ha un moviment obrer d'una certa consistència, però que a més compta amb algun tipus d'organització prèvia...
armada i també hi ha un sector de les forces de seguretat o de la Guàrdia Civil que resta al costat de la República. Perquè fins i tot bandes com eren Saragossa i Sevilla, que eren bandes molt d'esquerres, en el cas de Saragossa molta força de la CNT, queden dient la zona franquista. Per tant,
Clar, quan jo dic aquí hi havia un moviment obrer minoritari però d'una certa presència, no estic dient que estiguessin en condicions de ser fa el cop d'estat. Evidentment la correlació de forces que aquí hi havia el 36, la força principal era el Partit Socialista i Esquerra Republicana Balear,
una força molt potent, molt arrelada, que de vegades es presenta només com una força de classe mitjana burguesa, però que tenia també unes arrels populars, tant a les zones urbanes com a les zones agràries, importantíssima.
I com tu mateix has comentat, el Partit Comunista, la CNT, el Partit Obre de Unificació Marxista, eren presents perquè aquí hi havia tots els partits i organitzacions, però evidentment en aquell moment el 36 molt menor. Una altra cosa és després a partir del 39. I a menor que la diferència és que part de les forces armades, diguem, se planten...
Efectivament. És a dir, a Menorca es veia que a Menorca era un poquet més d'esquerres que a Mallorca, però tampoc hauríem d'exagerar. Jo no recordo exactament les xifres de febrer del 36, però si aquí a Mallorca hi va un 35% de vot d'esquerres, a Menorca a Pantora hi va un 40%, i que tampoc no estem parlant de...
Però bé, que hi hagués una tradició progressista notòria va ser un factor, però el factor essencial va ser que sobretot dins la Marina hi hagués uns suboficials, com va passar d'altra banda dins la Marina per tot arreu, que van estar al costat de la República i això va permetre capgirar la situació.
Contra Franco i la Falange, les resistències clandestines a les Balears 1939-1948 és la darrera publicació, el teu darrer llibre que has posat a l'abast de la ciutadania i que realment és un estudi molt, molt, molt exhaustiu de justament això, de la
poca gent que té capacitat d'organitzar-se i de, què hem de dir, combatre, franquir-me. Sí, efectivament, perquè aquí a les Balears, com passa a tot arreu, al deceni dels anys 40 s'articula una clandestinitat, jo crec que bastant notòria, bastant important,
que en part s'explica perquè hi ha una tradició prèvia, com hem comentat anteriorment, que ja se manifesta a partir de l'any 39, per exemple, en qüestions més puntuals com l'ajuda en els presos, o sigui, se crea allò que se deia el socorro rojo, que ja havia existit anteriorment per ajudar.
en els presos. A les presons hi ha comitès de presos organitzats per partits, per exemple, la presó de dones del carrer de Can Sales o la colònia penitenciària Formentera. I a l'any 39, 40, 40, 42 hi ha notícies de pintades, de petits fulls que es reparteixen a zones com, per exemple, a Viní Salem o a Es Castell, a Menorca.
Hi ha durant la dècada dels anys 40 també, per exemple, motins, zones agràries, per exemple, el poble. És a dir, hi ha aquest tipus d'activitats més individuals. Però, al marge d'això, també hi ha una reconstrucció dels partits i de sindicats dels quals abans feien referència
el Partit Socialista, l'UGT, el Partit Comunista, el PUM, els partits republicans, que a partir sobretot dels anys finals de la Segona Guerra Mundial, quan ja se vol que la situació és desfavorable en els aliats nazifeixistes de Franco, se comencen a organitzar. Quines són les figures principals d'aquesta resistència?
Bueno, n'hi ha tota una sèrie, no? Si ens referim, per exemple, a allò primer que te deia de la resistència a les presons, a mi m'agrada recuperar la figura de Matilde Landa, que no era Mallorquín, era estremeña, però va arribar a la presó de Palma l'any 1940 i serà la que protagonitzarà la resistència dins la presó de dones del carrer de Can Sales, a Palma, i que se suïcidarà al setembre del 42 perquè la volien convertir al catolicisme, és una figura molt rellevant,
Però després, si tractem ja de aquests grups clandestins que actuen en el carrer, hi ha figures molt variades, per exemple, dins la CNT, Albert-Omeu Albertí, que havia estat un dirigent important dels anys de la República, electricista,
Dins els partits socialistes tenim figures que venien també de l'època de la república, com era Rafael Rigo, que havia estat president de l'UGT i ara torna a estar al capdavant de l'UGT a Mallorca, o Gabriel Joan Imas, que va ser també una figura important que va viure fins fa una sèrie d'anys.
per posar un exemple, i després dins del Partit Comunista, que és una força que era minoritària abans del 36, molt minoritària a Mallorca, tot i que va créixer abans de la guerra, ara en canvi és d'haver la força principal, una cosa que també passa una mica bastant de llocs, que els comunistes s'adequen més a aquestes condicions de clandestinitat,
i en aquest sentit tenim unes quantes figures de referència com Antoni Martínez Juliana, que havia estat president del comitè que havia governat a Ibiza durant la república, o Joan Albert Imoi, que serà el dirigent principal del PCL Clanesidat fins a la caiguda de 1948 i que per cert morirà a l'exili a França l'any 79 en el mes absolut anonimat.
Aquestes xarxes, una tasca és tot el que pugui organitzar-se dins les presons o dins els camps i tota la solidaritat que hi pugui haver.
Després m'imagino que hi ha també una tasca que és intentar salvar, és a dir, intentar organitzar la fugida de gent perseguida, amenaçada o directament represaliada.
Sí, sí, efectivament. És a dir, en els anys 40, sobretot, estem parlant de xarxes solidàries. Ja hem comentat anteriorment que el primer que fan és crear comitès d'ajut a les presos i a les seves famílies per enviar dobbers, roba, tantes presos, que hi havia presons d'aquí, de les illes, com a Mallorquins, o Mallorquins, o Ibiscens, o Formenterers, que havien estat enviats a presons de la península, també els envien suport.
I després ja, a la dècada dels anys 40, ells sobretot el que fan, que si vols després se'n parla més a fons, són activitats de propaganda, però també una tasca important en determinats moments és amagar o facilitar la fugida a gent perseguida, que normalment la via de sortida en aquella època és agafar una barca i anar-se'n cap a Algèria. Això és la principal via de sortida que hi ha en aquests moments.
No fa gaire encara teníem aquí una persona, no? En Gràcia. Ah, en Gràcia també, sí. I després hi havia una Magdalena que mos va deixant vot, que mos va deixant no fa molt.
David, parlem també d'aquesta altra tasca més política en aquest cas, que és la d'intentar a través de bolletins clandestins, etc., que s'intenta...
elaborar un discurs de crítica en el règim. Clar, perquè les forces clandestines, bàsicament, allò que han de fer és comunicar els seus punts de vista i intentar d'alguna manera animar, incentivar la població a prendre una posició contra el règim. I clar, per això compten amb diversos mitjans que van des de les pintades, des d'escoltar les ràdios clandestines...
que arriben, per exemple hi havia la Pirenaica, Radio España Independiente o d'altres, però sobretot una part molt important és editar propaganda i distribuir propaganda. I clar, aquí no només arriba propaganda de fora, que ens arriba en cantitat important de Catalunya, del País Valencià, sinó que compten amb les seves pròpies impremtes clandestines
diverses. Estem parlant ara mateix de 7-8 publicacions clandestines diferents a les Illes Balears durant la postguerra. Alguna d'elles, com per exemple l'edició regional, l'edició de les Balears del Mundo Obrero, arriba a treure 25 números entre l'any 46 i l'any 48, en determinats moments amb una periodicitat quinzenal. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do, sí, efectivament. I la distribució, quina és?
La distribució, tenen unes xarxes de distribució perquè tenen delegats en els diversos pobles i comarques de Mallorca i a través tenen un grup de militants que s'encarreguen d'agafar aquests paquets, dur-los d'una banda a l'altra i ens consta que determinats números, per exemple, tenen uns tiratges d'entorn de mil exemplars
És a dir, estem parlant d'un nivell d'activitat molt gran. Evidentment, la qualitat des del punt de vista literari i d'aquest tipus de publicacions és la que és, fan el que pot, evidentment el que volen és sobretot animar l'acció, però bé, són realment publicacions bastant més interessants del que un se podria imaginar.
i aquestes xarxes tenen cap tipus de petit contacte amb l'exili mallorquí, diguem-ne, mallorquí català? En l'exili no tant, m'imagino que hi devia haver persones que a nivell individual tenien alguna mena de connexió a través del correu particular, el que tenen és connexió amb les organitzacions que hi ha a la península, és a dir, per exemple, la CNT
el seu punt de contacte és Catalunya i tenen reunions amb gent que ve de Barcelona, arriba aquí, gent d'aquí se'n va allà, etc. I de fet el comitè de Balears de la CNT estava integrat dins del comitè de Catalunya. Després tenim el Partit Comunista que està connectat amb el País Valencià, perquè hi ha un comitè comarcal que agafa el País Valencià i els Balears i per mi que també Murcia i Albacete.
el Partit Socialista està en contacte amb Madrid i amb València. És a dir, que la conecció és important, que aquí arriba propaganda de la península, que tenim exemplars de propaganda que se distribueixen aquí, que els hem trobat a arxius de la península, per tant també la propaganda d'aquí també arriba allà.
i bé, i apliquen les línies polítiques que s'adopten a nivell general i, per exemple, consignes com la creació d'organismes unitaris, com la Unió Nacional i l'Aliança Nacional de Forces Democràtiques també s'adopten aquí a les Lies Balears. Ara pensava, no sé si existeixen els espòilers en llibres d'història, però...
Podem explicar per què el 1948? Sí, sense cap mena de dubtes. Per mi és una data referencial d'una gran incidència, perquè és un moment en què es produeix una caiguda molt important de militants antifranquistes a Mallorca, en concret cauen uns 80 militants antifranquistes. És conseqüència d'una caiguda prèvia que hi havia hagut al País Valencià,
són militants del Partit Comunista, de les Joguntats Socialistes Unificades i d'un exèrcit clandestí que hi havia aquí i altres bandes de l'Estat, que se deia Agrupación de Fuerzas Armadas República Española, AFARE, aquesta gent es detenguda, apallissada brutalment i, en torn de 70, acaben a la presó provincial de Palma, en Escapuixins,
I després, en posterioritat, hi haurà un judici, el que t'explicava abans, el seu principal dirigent, Joan Albert Imoix, serà condemnat a llargs anys de presó però podrà fugir, passarà en el seu cas la frontera pirinanca i morirà a França.
I al mateix temps, quan es produeix aquest episodi, també hi ha dotzenes de persones que agafen barca i se'n van cap a Algèria i, per tant, a partir d'aquest moment, el cop que rep l'antifranquisme organitzat a Mallorca
i de fet podem dir que el 48 és un punt definitiu, en alguns aspectes quasi més contundent que el 36, perquè després l'antifranquisme organitzat que apareix en posterioritat, perquè en els anys 50 és molt feble, ja en els anys 60 ja és completament diferent.
Ja són gent jove. Que no havia viscut sa guerra. No, encara que ser militants i els partits siguin els mateixos, ser maneres de fer, etcètera, ja no són sermateixes, etcètera. Bé, en fi, ser estudiant si el que ha de fer és llegir llibre. No vull deixar de partir sense comentar una o dues qüestions més de l'actualitat. T'ho supos com a mínim preocupat per tot aquest...
Bé, per començar, has detectat un cert revisionisme en s'historiografia d'aquí? Historiogràfic? Hi ha algun cas, però diguem-ne que de moment no ha tingut la incidència que ha tingut en aquests casos.
I això que t'ha supos preocupat a nivell polític per aquest retorn de maneres de fer que mos pensàvem que ja havien passat el que havien passat però que s'havien quedat superades.
Sí, sí, és una llàstima perquè, clar, és un fenomen que ens afecta pràcticament dins de l'estat espanyol a tot arreu, llevat de casos puntuals com puguin ser Catalunya o País Baix, que és que no ha hagut aquest gran consens antifeixista europeu que hi va després de la Segona Guerra Mundial. I que va fer que països com Alemanya, França, Itàlia, s'atengués molt clar...
la idea que s'havia de defensar la democràcia amb uns referents previs que eren les democràcies existents abans dels feixismes. Fossis de dretes o d'esquerres. Efectivament, efectivament. És a dir, la república de Weimar evidentment tindria aspectes criticables però comparat amb el nazisme no ha color i quan se funda la República Federal Alemanya
No hi ha una equidistància per part del partit demòcrata cristià alemany entre Hitler i la República de Weimar? Bé, una mica el mateix. En aquests altres països que estem comentant s'han anat practicant polítiques de memòria democràtica durant dècades a França els golistes,
han dut a terme polítiques de memòria democràtica durant molts d'anys, reivindicant també personatges del Partit Comunista, del Partit Socialista, que havien participat a la resistència. Malauradament, l'estat espanyol no ha estat així. Tu has estudiat, i has difós moltíssim, la figura d'en Aurora Picornell, que per un costat ara s'ha vist
violentada, agredida, de nou, no? Per es fets, aquest violent, per ses pintades, etc. I en el mateix temps no sé si això ajuda a fer mite més gros, també, no? Sí, sí. Tenim segurament aquest doble sentit
Sí, sí, és un cas curiós perquè, clar, tots els mites, les llegendes se van resignificant, i el cas d'en Aurora Picornei és espectacular, i en determinats casos els seus adversaris s'han fet molt per eixamplar la seva figura. Jo crec que arran d'aquests fets que tu has aludit anteriorment, ha ajudat que Aurora Picornei, que ja era una figura molt coneguda a les Ies Balears, al País Valencià, a Catalunya,
ara és una figura coneguda a altres llocs de l'estat on fins ara no havien sentit parlar mai d'ella. Sí, sí, jo tenc gent coneguda d'altres bandes que tenen la seva imatge, diguem, de les xarxes, de whatsapp o el que sigui, la cara d'en Aurora Pigornay, per exemple. Per tant, és molt significatiu. Darrera qüestió, la memòria democràtica, la memòria històrica, què mos queda per fer? Evidentment,
no fer passes enrere, això ja ho don per fet. Què mos quedaria per fer ara? Home, jo, una mica el que m'està comentant la major part d'aquesta entrevista, és a dir, jo crec que moltes vegades la memòria democràtica s'ha enfocat molt exclusivament cap al període de la Guerra Civil 36-39. I la Guerra Civil és importantíssima, però la Guerra Civil haurà de ser 3 anys, després van venir...
40 anys de dictadura i aquests 40 anys de dictadura no s'han estudiat suficientment ni s'han divulgat suficientment, potser en alguns aspectes sí que s'han estudiat per part dels investigadors però han quedat una mica i per tant jo crec que s'hauria d'anar recuperant
les resistències, les vides quotidianes, els fenòmens socials d'aquest primer franquisme, que jo he treballat en aquest llibre que hem comentat, en els anys 40, però també els anys 50, 60, 70, que també són importantíssims, en el cas de Mallorca es coneixen una sèrie d'esdeveniments que canvien completament la nostra societat i que haurien de ser més coneguts per la ciutadania.
Idò David Ginart, doctor en Història, no sé si ho havien dit, doctor en Història i professor d'Història a la universitat. Moltíssimes gràcies per ser aquí. Això és vida. I a la nostra audiència li recomanem aquest Contra Franco i Falange. Voreu que aprendeu moltíssimes coses.
Nosaltres mos anem ja en el segon bloc a parlar, a analitzar l'actualitat a partir d'allò que mos proposen en Rafael Borràs i en Josep Monconí. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida dona mediterrània després d'aquesta conversa que vos hem oferit amb la història d'hombre, el doctor amb història.
en David Ginart, m'on anem amb un altre... podem dir doctor, també, que és en Llorenç Capellà. Llorenç Capellà, molt bon dia. Molt bon dia, com estic? Doctor en periodir-me, doctor en recuperació de sa memòria històrica, ets un despioners, com a mínim, i... en fi, i el nostre doctor de Cazzalera, quasi, quasi. Si t'he de dir la veritat, si m'hagués de definir, me diria...
Caçador fortiu de paraules i d'històries. Gairebé no m'atreveixo a dir-me altra cosa perquè no tinc carnet de res. Mira, com a caçador fortiu he passat sa vida i per tant ja va bé.
Massa bé. Llorenç, publiques un article en l'última hora de dijous passat, 30 d'octubre, titulat El català Europa i el carrer Dragó, que ens agradaria ara disseccionar una mica perquè sempre això ens ajuda a analitzar el passat, el present i el futur. Sí, sí.
Dins d'això comences, evidentment, per el debat o comèdi del reconeixement del català a Europa. Des que Espanya va entrar a la Unió Europea, des de la societat civil s'han promogut moltíssimes campanyes, iniciatives, etcètera.
per aconseguir aquest reconeixement. Finalment, des de la part política també s'ha assumit aquesta idea que és repte. Puigdemont el va plantejar. Record que va ser dia que volia cobrar per adelantat
i de moment no ha estat així no se cobra mai per la veritat mira, quan has dit comèdia crec que has dit una paraula molt encertada perquè des del primer moment molt de nosaltres hem tingut ja aquesta sensació en realitat aquesta història d'escatalà a Europa s'està convertint
en un exercici de cinisme extraordinari, tant per part del govern espanyol com per les entitats, autoritats europees. És a dir, que tot un grup de gent, per molt que han estat elegits molt pràcticament del seu país,
redueixin a una qüestió d'oportunisme polític, perquè no és altra cosa. Has fet que una llengua, unes llengües antigues d'Europa, i si no ho fos, també seria igual, una llengua parlada per una grapada de milions d'europeus, de veritat, tingui o no tingui dret i dissesquin però on tingui, a ser considerada com les altres, ja he dit un exercici de civisme,
però també d'una pobresa intel·lectual i ètica, fins i tot i ètica, terrible. D'altra banda, els plantejaments que se'n fa d'un principi d'aquesta qüestió és fals. És a dir, el govern socialista assumeix reclamar els drets lingüístics
de català, basca i esquera, a Europa, però ho fa per la presió de tenir un vot al Parlament espanyol. Amb aquestes bases no es pot anar a lloc. D'altra banda, tu imagina't que ets un polític europeu, que ataven a reclamar una cosa tan justa com que una llengua sigui considerada com d'altres, no d'altra cosa, sigui considerada com d'altres.
Bé, i el que primer he de demanar a aquell polític europeu és dir el vostre territori està respectada. Clar. I tenia la nostra resposta.
Bé, a l'esquerra d'Eregó, com deim, aquesta persona de suïtiva va trobar-se la setmana passada, amb la falta de respecte cap a aquell grau legítim que té, i després és sencer. Per tant, comencem... A mi, personalment, m'interessa molt que el català sigui reconent a Europa. No ja per una qüestió de prestigi, però una qüestió de dignitat, no?, col·lectiva. Però començant-se a casa pels fonaments. I se casa pels fonaments...
és que no te vengui un senyor d'Escramadura, d'Andalusia, de Castella, desinformat, o massa informat, i te digui que li has de parlar amb una altra llengua, amb la seva llengua, perquè la teva no serveix. Començant per aquí. Jo, no sé si ja ho havia acompat, però durant anys també, a l'època de joves per la llengua i després de...
l'obra cultural, sempre, diguem-ne, vàrem mantenir aquesta flama de la reivindicació de la Oficialitat del Català Europa, vàrem fer diversos viatges a Brussel·les, tant, diguem-ne, a nivell de grup de gent per manifestar-nos com un petit comitè per reunir-nos amb gent. I, efectivament, un dels pics que vaig reunir amb el vicepresident del Parlament, aleshores, que era un tal Gerard Honesta,
dels vers francesos no sé en quin grau d'ironia però hi va haver un moment de la conversa que ens va dir vos heu plantejat mai la possibilitat de separar el bord d'Espanya?
És que, francament, l'història és repetitiva. Si no hi ha una capacitat política que ens pugui dir a l'independència, difícilment ens durarà el respecte cap a la parla i a la nostra cultura. És així de clar. Però, de tota manera, entre...
una cosa i l'altra, i podria veure aquest terme mig que parteix, que s'ho sustenta en l'aspecte cultural cap a les persones i cap a les grups. I aleshores Espanya podria prendre, sigui Partit Popular, sigui Partit Socialista, podria prendre s'iniciativa
simplement cultural d'exigir el respecte cap a aquests idiomes que són la part d'identitat de diversos pobles que ha incestat, de veritat. I això és impossible en aquest moment, perquè en aquest moment n'hi ha altres moments històrics, és a dir, ja no han de mirar fins i tot la classe política, han de mirar la classe intel·lectual, els estudiosos, els
Els escriptors, els artistes espanyols comprenen perfectament la nostra situació, però quan els que som exactament com vosaltres, els que tenim el dret que teniu vosaltres, aleshores en trobes molt pots,
que diguin tens raó i estic al costat Llorenç aterram en el carrer d'Aragó perquè anava a dir perquè és lo important però realment està relacionat perquè efectivament si el català fos reconegut a nivell europeu per aventura el llest de torn del carrer d'Aragó també ho tindria més en compte no?
És que és un tot, és una roda. Naturalment que ho hauria de tenir en compte, però si aquest senyor d'Esquerra i Gregó, que no ho sé si està en el laboral i diu que durava 15 anys a Mallorca, però va de estar entre els 40 i els 50 anys, aquest senyor. Aleshores, d'una manera de l'altre, va a l'escola, se va instruir, a la seva terra, a la veritat,
Si d'aquesta escola li haguessin ensenyat una cosa tan simple com que s'ha estret espanyol a diverses llengües i diversos pobles que les parlen, quan vendria aquí a TVA potser estaria en contra de l'idioma, potser li costaria per allò que vulguis, però sabria que aquí és un poble que se parla aquesta llengua.
Amb això et vull dir que ni de les escoles d'Extremadura, ni d'Andalusia, ni de Castella, ni de cap indret d'Espanya, haguant governs socialistes com ha hagut d'Extremadura, Castella, Andalusia, durant moltes èpoques, a les slots s'ha ensenyat aquesta pluralitat
lingüística de l'estat. Estic parlant des de la seva perspectiva, no com un independentista. Estic parlant des de la perspectiva de l'estat. Volen un estat autonòmic, volen un estat plural que tot el dia diuen que existeix. Però com ha d'existir, si ets el bloc de l'escola no ho saben. Per tant, aquests casos, que són escandalosos, ja estem parlant dels 40 anys de la mort de Franco,
escandalós que es pugui produir això que un senyor no vulgui tendre una clienta per que li poden català bé, no es produirien o es produïen en quantitat molt inferior si hi hagués una informació adequada a les escoles.
I tant que sí. Llorenç, també, de totes les reflexions... Bé, primer de tot, una oportuna, la carta del president de l'Obre Cultural en Merz, que va venir a Mallorca. Clar, recorda-li a aquest senyor que...
La Mallorca aquesta que tant estimen és una Mallorca català no parlant i com és possible que s'oposin a la oficialitat de la llengua de Mallorca a nivell d'Europa? Jo crec que això no quadra. La carta de l'obra és oportuníssima i corruptíssima i tot han de ser joances
en aquest sentit. Ara, clar, un senyor com aquest, tenint en compte que l'agent, com són els germànics, escolta, s'ha d'empedir també. S'ha d'empedir. És que a mi no m'entra a dins les caques, puguin donar aquestes situacions, de dir, és que don per mi, s'ha donat oficialitat a una llengua. Escolta, és que ni tu, ser president de lloc,
li donen oficialitat, la oficialitat li donen a les persones que la parlen. Però és que a un cop està prenguent totes unes iniciatives que són vergonyants ara mateix en el fet que considerin que el Sàhara no pot adoptar la seva independència que està de Marroc. Escolta, qui són ells?
Ja ho sabem que són els potències econòmiques, potències militares i potències polítiques, evidentment. Ho són i imposaran la seva veritat, però a mirar-te per en compte, quin país d'Europa, tu imagina't, Polònia o el que sigui, pot dir que el Sàhara no té dret a la independència. És que el dret a la independència és la pròpia gent que l'ha decidit. No és tu de...
des de hits quilòmetres... Són formes d'opressió i de colonialisme claríssim. I l'Europa, que des de Brussel·les se vol convertir en sofars de la llibertat i de les convencions, de les convivències, de la democràcia, fets com aquells, no s'ho poden passar per alt. Altra cosa és que se diguin... En fi, jo crec que
és molt intel·lectual el món d'esponsament d'Europa està com el desestat espanyol dels països catalans en baixa forma en aquest moment perquè aquestes coses sigues un Bernat Rousseau gent així que s'han d'anunciar clarament naturalment des de sa força per dir que el Sahara no té de sa independència però des de sa raó no ho podrà dir mai
Efectivament. Bé, sempre deim que aprenen coses, són els teus articles, i n'hem presa una, i és aquest ordre que hi va haver en estatsistes perquè no donaven conversa en castellanes clients. Sí, això va ser al final del 39, al principi del 40, ara no en tinc referència exacta. Clar, la mateixa gent que havia guanyat cigarra aquí, la mateixa gent falangista,
el seu idioma d'expressió i de convivència era el català. Aleshores, clar, un taxista pensar que s'havia de posar pel blanc cristallà és que ni se li passava pel cap. Això demostra la diferència. És a dir, la diferència de consciència que mos queda a les millors quins actualment, aquella consciència que m'ha anat perdent,
És a dir, aquesta gent que fins i tot va guanyar la guerra, que era fascista, en teoria era fascista, de veritat, tenia assumit quin era el seu idiòmic, quina era la manera d'expressar-se. Nosaltres, en 80 anys, bé, se nota bé la mà de franquisme, que han estat 80 anys, continua santa, són els 40 de la dictadura, més la transició i tot el que han vingut després, això està clar.
Però sí, aquest fet és molt real, el governador civil se va trobar que rebia queixes, perquè clar, venien sobretot espanyols que venien d'aquell moment, representants comercials, noces, gent que es clava de casar i coses d'aquestes, i bé, i donar converses taxistes, si anava bé, però els taxistes contestaven en català.
i estirant aquest fil el famós no ladres el blanc cristiano totes aquestes coses i es marca tan global i que a vegades jo he mirat de cap girar perquè també me l'han dit això de de estamos en España sí clar aquí tornem a
No hi ha els del·logans polítics que es poden dir ni s'excusa que puguem els que se xerxes estan tenint llibertat per dir el que diuen i estan bombardejats contra menys. No, no, la cosa ve de molt més tan fora. La cosa per mi ve de l'escola. Ja. Si que estem en Espanya, insisteixo que jo que parlàvem fa 5 minuts, des del concepte d'Espanya i que hi volen a Espanya, d'acord, vinga...
Si estàs en Espanya, ho de saber que hi ha totes aquestes llengües que conviven i que s'han de respectar, aleshores aquesta llengua que no estàs en Espanya desapareixeria, perquè si estàs en Espanya simplement vol dir que tu ets externe, tu ets el que estàs contradint, si deis, si deis, fins i tot.
I això, simplement amb una explicació tan senzilla, que els deia el que t'acabes de dir, que s'estat que hi conviven, o haurien de conviure diferents parles, de veritat, s'ha podria millorar amb un tant per cent molt elevat, perquè som encara d'aquella gent que creu en sa gent, de veritat. Sempre hi haurà un tant per cent que és més visible...
que voldran en contra de les persones i voldran en contra de la cultura i de la convivència. Però una gran majoria, sigui nascuda a Portugalete o sigui nascuda a Òscar o sigui nascuda on sigui veritat, a gent amb capacitat d'entendre i amb voluntat d'entendre.
I ja per què va aquesta qüestió? Després te'n trauré una, la novetat que hi ha. El ministro Albares continua afirmant que la llengua catalana serà llengua oficial a Europa. Bé, aquí, o sigui, una vegada demostrat que no haurà estat per el seu interès i per la seva voluntat, sinó per la pressió política, etcètera, etcètera,
Creus que així hi ha cap possibilitat o que els apodrà més aquesta cosa anticatalana que a tots els partits espanyols se diguin PP o se diguin PSOE o se diguin altres coses? Si PP i PSOE pels interessos que siguin o per creença o per voluntat no se posen d'acord no hi ha possibilitat que el català sigui reconegut com llengua europea
A no ser que aconsegueixi independència. Això és una altra cosa que Catalunya aconsegueixi independència. Si no és així, si no hi ha un acord d'aquests dos partits majoritaris de l'estat espanyol, per això és impossible. I sobretot és que aquest acord no pot ser comercial. És que s'està comercialitzant en la nostra llengua i en la nostra identitat. Ten en compte que el Bares
diu, aconseguiré tal cosa, em fa bandera. Però per la pròxima reunió que és el Consell d'Europa, el Bares ha tret la qüestió del català, l'ha tret de la seva agenda. Perquè l'ha tret, perquè les relacions junts s'han espanyades, s'han trencades.
Aleshores, si ell m'ho s'ha de defensar i és la primera reunió perquè té un enfrontament amb un partit de Catalunya, la llei de l'agenda, quin confiança poden tenir? Amb el que hem de creure en aquest aspecte. D'altra banda, que estaven parlant, si el grup socialista europeu diu que han de tirar les qüestions català endavant i el grup popular europeu diu que no...
Mira, tot allò que se parli es perds temps i ganes de confondre'ns amb nosaltres, res més. Llorenç Capellà, moltíssimes gràcies. Recomanem a la nostra audiència, com sempre feim, que llegeixin l'article publicat dijous, que el recuperin a través de la versió digital de S'última Hora, el Català Europa i el Carrer d'Aragó.
Però, ja que te tinguin connectat, el diari de Balears anuncia ara que Carlos Mazón ha dimitit un any després de la dana mortal, però s'aferra a l'aforament. Aquest és el titular que mos envien ara des del diari de Balears. En fi, pareixia que ja era evident, des del dia del funeral d'estat, pareixia que ja ses hores eren contades. Semblava que era evident. Ara també passa una cosa, no està...
Supost que les persones afectades, sobretot la dimissió de Manzón, és important d'una manera o d'altra, el que reivindica les seves afanyes, les seves ganes de justícia i veritat. Ara pensem en una cosa. Manzón es part d'un tot.
Si hi ha en Mazón, la factoria del PP en posarà una altra que serà de les seves treedures, que tal volta, i esperen que no, no se trobarà en una situació cràgica com va ser de Sedana i podrà passar més desapercebut. Però desenguem-nos de la factoria del Partit Popular, des de l'Abril-Martorell, Mazón, bé, l'Abril-Martorell, però és el mateix.
Amazon treu les mateixes persones contínuament del guizón dels que vulguis. Treu les mateixes persones. Per tant, sí, està bé, és reconfortant aquestes persones que han patit tant i reclamen justícia que si més no Amazon dimitesqui, però allò que ha de dimitir o allò que s'ha de canviar és una manera d'entendre el país i una manera de governar.
sense un fonament i, perdó, que sembla un predicador, però és que si sense un fonament ètits que ens han d'afectar tots, socialistes, conservadors, ara que sigui, totalment solidaris, no ha res a fer. M'aprenent molt bé que m'ha fet un limites, que ja et dic, però la factoria popular continua en marxa.
És així, és talment així. Llorenç, moltíssimes gràcies. Dilluns que bé mos tornem a connectar i a veurem si... Clar que sí, encantat. Molt bé, gràcies. Adéu, gràcies. Gràcies a en Llorenç Capellà. Nosaltres continuem aquí el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània. Mos queda una darrera secció que és anar fins a xocolat.
i escoltar quines són les recomanacions que ens fan des d'allà. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam. El futur és ara. 9 a plec de relats d'en Amant Nolem. 4 relats de ciència-ficció mallorquina. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals. Més informació a amantnolem.cat
Fins demà!
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
i a Ona Mediterrània és el moment de pegar un vot cap a xocolates ho feim cada dilluns en aquesta hora i sempre hi trobam novetats i sempre hi trobam Nanita que mos atén perfectament, Nanita molt bon dia Hola, bon dia, bon dilluns
Igualment, no sé si m'ho ha donat, hem de parlar de totes les novetats que teniu en marxa, no sé com ho feis. Sempre em passa el mateix, primer no saber ben bé quina novetat serà i després em falta temps. Exacte, amb dues històries paral·leles guapíssimes, que són nou romancer i capella, no?
Sí, els vam tenir aquí divendres passat presentant en els mitjans el concert que faran el proper dia 23 de novembre al Teatre Principal d'Inca. Han juntat aquest argument molt maco, tant nou romancer com capella, que és que celebren 30 anys de trajectòria.
han tingut la fantàstica idea de celebrar-ho amb un únic concert que no consisteix en que primer toca capella i després no romansar, no, no, sinó que compartiran cançons, faran com un repertori així compartit que combinarà temes d'un, temes d'altre, amb nou arranjaments, clar, per l'ocasió. Serà una trobada inèdita. Sí, guapíssima, per el que dius. Escoltam, ara ja no romansarà.
que de vos tenc que enyorança
La lluna i la dama de nou romancer no m'ho esperava això que m'ho has contat ara clar, donava per fet que era primer un grup i després l'altre exacte, sí, per això ho he remarcat perquè crec que és important clar, potser veus el pòster o sense notici
però i que penses, va, doncs serà un concert que primer toquen uns, després els altres i no, no, han preparat una cosa molt curiosa perquè clar, capella és una formació que canta només canten i nou romancer ho fan amb instruments per tant, a veure aquesta fusió com la presenten que ens hauran preparat fora de la ciutat de nou romancer també
Si sap clar que massa aquí s'ajunta fora de sa ciutat. Aquí no hi ha ambicions ni hi ha egoismes, ni llei ni autoritat. Cantant xarà.
Anita, quin dia és això?
Això serà el dimanye 23 de novembre a les 7 de sora. Baixen al teatre principal d'Incre. Les entrades ja estan disponibles a la web del teatre.
i bueno, promets un espectacle... únic, no?, perquè una trobada que no sé si donarà llum a alguna cosa més entre ells, la veritat. Ja, ja. O sigui, jo ara ho pensava, oi? No ho sé, però, o sigui, no sé com dir-t'ho, és a dir, per un costat m'ho imagino i per saltar no m'ho imagino, oi?
Idò haurem d'anar-hi i comprovar-ho. Haurem d'anar, haurem de comprovar. Ja mateix. I per s'altre crec que pot ser, clar, coneguem-te uns i els altres, si l'experiment surt bé, pot ser meravellós. Pot ser meravellós. Sí, sí, sí. Mira, ara sentim... Ara Montribert de Cap Pela. Cap Pela.
Fins demà!
Clar, són dos grups formats per un tipus de gent amb perfils molt semblants i, en canvi, estilísticament són molt diferents, no? Totalment. La trajectòria de Capella podem trobar cançons populars de Mallorca amb els arrenyaments tan especials d'ell, a veu,
i com després aquestes versions tant de clàssics com aquest concretes d'un disc que també es deia Moon River que té 15 temes fantàstics que tenen a veure en pel·lícules d'Elena Ripley, Pimpanzer aquest va ser un disc molt molt molt guapo que vols el recomans a part també
físicament expressiós, ha de ser una feina de disseny també molt xula. Idò em feim un tast d'aquest Pink Panther.
Bona nit!
Bona nit.
Anita, em deia que m'apareix que les entrades volaran, eh?
Esperem que sí, jo penso que sí. Home, tenen el seu públic cadascú, per tant, entre ja la gent que els coneix i fa seguiment d'aquests grups, més els altres que potser puguin sentir aquesta curiositat de veure aquestes dues trajectòries combinades, clar que sí. Aprofitant també per comentar que de capella, després de...
no sé si tenen ja uns vuit discos a la seva trajectòria, els darrers han estat sobretot de Nadales, doncs ara ens estan preparant ja un nou disc, l'estan gravant, tenen algunes ja gravades, pel que m'han comentat, altres les acabaran de gravar ara al gener,
i bé, però la novetat és que aquest 2026 a la fi comptarem amb un nou d'ells de capella que ja feia temps que no teníem cap novetat i sobretot fora de les Nadals que hi haurà temes tant de versions de clàssics com temes propis, també en català i bé, compten de nou amb en Mateu Picornei
i en Joaquim Domènech fent la producció. Que en Mateu Picolmey des que s'ha jubilat no ha pura de fer feina. S'ha jubilat d'una feina però de l'altra no, jo crec.
escoltar amb un altre clàssic, en aquest cas singing in the rain, també de capell.
I'm sorry.
Just singing in the red. What a glorious feeling. I'm happy at that. I'm laughing at clouds. So dark up above. Just singing.
I'm dancing and singing in the rain.
Quina cosa més preciosa i podrem viure aquest concert, que de moment serà únic. El dissabte 23 de novembre, les 19 hores en el Teatre Principal d'Inques, les entrades ja són a la banda. Anita, en tenim, però, a part d'aquesta gran notici, en tenim d'altres. Per exemple, les rondalles continuen, eh?
Continuen les rondalles en format podcast comentades per pitjorines. Ja hi ha disponible el segon episodi, és a dir, tenim el pròleg, el primer, el segon. Aquest segon té la rondalla de Martí Tacó.
i que amb un golpe en mat 8 i en valt 4. És molt difícil de dir. I una altra rondada molt curteta, molt breu, que és la bosseta, que quasi que convida més a la reflexió que no... com una petita fàbula, no?
I aquest divendres ja estrenarem també el tercer. Escolta, podem escoltar el tícer, no?, del segon episodi en aquest cas. Tenim un tícer, sí, sí, per escoltar en aquest cas, bueno, com un poquet, un tast de Martí Tacó.
Bon dia, garridets i garridetes! Naltres som na Rosa i na Bel, membres del grup Pitxorines, i mos encarregaran de presentar aquest segon episodi del podcast Ses Rondaes Mallorquines. Avui escoltarem dues rondaes. La primera és en Martí Tacó. Això era un taconer que fugia de fam i de feina i s'estimava més quatre festes seguides que un dia faner.
Senyor rei, va em matar aquí. Ben que fes-li sabre que som un homo que me nomen don Martín Tacón, que amb un golpe, amb M4 i amb el Tocho. Idò a tu, ta vida m'esté. Hi ha un animalot com a tres bous, que de tant en tant se m'entra dins la ciutat i no es pot dir sa destrosa que em fa. No s'escompte de gent que em mata cada any.
Tu, idò, que ets tan valent, quedes encarregat de matar-lo. Ens ho ben entès que, si el vespre no l'has mort, te matarem a tu. Però en 40 soldats, quan varen haver caminat un bon tros, entraren dins un pinar molt gran que feia un pujol lluny, cop en sec, senten uns bramuls olors més forts i esgléadors. Allí!
L'animal havia sentit de solor, duia rusca ferm i havia arrencat de córrer cap en el tacó. Se'n venia ben acanalat, amb set pans de boca oberta, i en cada estrabada s'hi faria un pi, crac, el rompia en sec.
Don Martí, quan el se va veure damunt, però va fugir. Però com més anava, més li reprenia l'animal. L'home, perdut de tot, se posa darrere la soca d'un pit. L'animal, en la foca que duia, no es pogués returar, en la banyota pegà en aquella soca i la se ficà un forc i mig i va arromandre enrocat.
Don Martín s'atreu un guinevet i guinevetades a l'animal per els pits i per la panxa. El punt el va tenir mort i li va rompre la banyota amb una pedra.
Que em tirin d'una passa si això no és Don Martín que mos crida. Ei, veneu, veneu, veneu! Ei, veneu, veneu, que l'he mort, l'he mort! I com dimoni l'heu mort? Si vosaltres no em coneixeu! Si som un amo que amb un golpe en Mach 4 i en Valdocho!
Les rondalles mallorquines que sempre aconsegueixen embaladirmos, no només en els nin petits, sinó també a la gent major. Aquesta, un poc gore, però bé. Ah, que sí. I això que només hem sentit tontats, perquè a partir de cor s'enfronta unes quantes bèsties i sí, jo quan la vaig sentir vaig dir això és un thriller una mica gore, la veritat. Sí, les rondalles eren, bueno, no...
No se té aigua en un pal, la veritat. Escolta, Anita, ja està amb que jo estic dins el target, per edat, del concert de Nou Romancer i Cap Pela, però ja m'han arribat un parell de missatges de WhatsApp que no mos podem perdre aquest concert, o sigui que hem despertat ja inquietud.
ah que bé, fantàstic i dels que vulguin sentir a capella aquest dimecres rebran el premi a la trajectòria a la gala dels premis els premis en de rock i crec que tocaran una bueno tocaran no, perquè no toquen cantaran una cançó i bé però la veritat no sé si ja ens avançaran una novetat
o serà algun clàssic d'ells, això no ho sé. Bé, bé. Ahir serem i mirarem de Contaró i de Gaudiró. Escolta, mos anuncies diverses novetats
de les quals... Bé, mira, feim una cosa, citam les tres i en comentam una de les tres. Vinga. Per un costat, el llibre d'en Sandro Fantini, que tiempos aquells deu ser 60, 70 i 80, per tant me l'hauré de comprar, sense cap dubte.
després també en Bot Dilan què és això que treu en Bot Dilan? una caixa per als més fans una passada perquè vull CDs un llibre, imatges
d'un tema així com de... de lo primer que va gravar, o fins i tot maquetes, no sé, és un petit tresor per a aquells fans de Bob Dylan, que va sortir divendres, aquí el xocolat ja ha embolat, però bé, que si els interessa el poden comanar, no hi ha problema, perquè és una casa molt, molt guapa, se diu The Bootleg Series, volumen de 8,
està fent una tirada de diferents volumens i aquest va dir que seria la trajectòria entre el 1956 i el 1963. Uau, vendria a ser l'equivalent, l'obra completa en diverses entregues, no?
Sí, exacte. Amb extres, amb tot un contingut així molt cuidat i molt especial. Bot, Dilan, entre altres coses, Premi Nobel de Literatura. Una altra novetat, bé, el llibre d'en Sandro Fantini, una pinzellada, i en parlarem un altre dia. Sí, sí.
Ja que ho som a comentar, ens ha arribat aquesta delícia de llibre, que també va arribar divendres i ja s'està venent bastant bé, perquè és molt interessant, ja que en Sandro Fantini va ser un promotor dels anys 60 i 70, també va ser manager dels CETA 66, dels Bravos, va ser un dels impulsors musicals de Mallorca que tant de nom li van donar sillas,
i ara ha editat aquest llibre que explica històries d'aquell temps, no? O sigui, vamos, si aquest home mos pot contar, meravelles, segur que és un llibre ple d'anècdotes, mare meva, que, bueno, que és recomanable no només per a aquells que ho van viure o conèixer més aquesta etapa d'aquella època, sinó també per als joves músics d'avui en dia, no?, que estaria bé...
conèixer aquella història, que potser pensen que estan fent ara alguna cosa pionera o novedosa i potser en aquests llibres es duen sorpreses segur i finalment també Mosdus ja dic, jo crec que tant de l'Odenbot, Dylan com et llibre n'hem de parlar un altre moment però com que també Mosdus és una altra novetat musical, que a més se n'ha parlat molt crec que val la pena tancar la secció i la nostra visita a Xocolat amb aquesta novetat que Mosdus també
fantàstic, idò, escoltarem amb això m'acomiadaré de tots vosaltres, vos desig, bona setmana, mentre escoltàvem els darrers disc de Manolo García drapaires poligoneros ja disponible també de xocolat idò, que és drapaires poligoneros també en feim un tast i segurament en tornarem a parlar qualsevol dia Anita, moltíssimes gràcies ara pegarem un bot de xocolat a carregar d'aquestes coses que mos han anat recomanant i com sempre moltes gràcies
Moltíssimes gràcies i bona setmana a tots. Igualment, un dia. Drapaira poligonerosos con tots vosaltres. Som Drapaira. Drapaira són reis i reines, bisbes i carretes. Drapaira són reis, reines i bisbes
i que en unes tots són drapaires. Drapaires poligoneros,
Drapaires poligoneros que és una cançó que segur que tindrà molt d'èxit perquè ve avalada per tota una carrera de Manolo García
És el moment de tancar aquest Bon Dia i Bona Vida. Moltíssimes gràcies. Ara tot d'una, venen els companys sobiranistes, ja són aquí en els estudis preparats, i també, a continuació, com sempre, programació inviolable, Ona Mediterrània...
I demà, ja ho sabeu, a partir de les 7, la redifusió del Crepúsquen Cent Estels, un Crepúsquen Cent Estels que s'haurà estrenat avui a les 9, i a partir de les 8 de matí i fins a les 11, bon dia i bona vida, amb tota l'actualitat. Per cert, si voleu estar pendents de l'actualitat, també podeu seguir-la a través...
del diari de Balears, que ara mateix mos informa que Carlos Mazzón ha dimitit un any després de la dana mortal, però, segons diu el mateix diari de Balears, continua fent-se sa víctima. Moltíssimes gràcies, demà un altre bon dia i una altra bona vida.
Fins demà!
But still it's farewell And maybe we'll come back To both look and tell I guess there is no one to blame We're leaving ground Leaving ground Will things ever be the same again? It's the final countdown
Bona nit.
Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència