Gràcies.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular. Comença Bon dia i bona vida, el matinal d'Ona Mediterrània. Conduït per Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència molt odada també a onamediterrania.cat. Una salutació a tota la gent que mos escolta des de Mallorca o des de qualsevol punt del món. El Bon Dia i Bona Vida és un programa que fan possibles socis de l'associació
L'associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins que dona cobertura i edita cinc mitjans. El diari de Balears, l'estel de publicació en paper, l'estel també.
a la publicació cultural ploma.cat, també vida.cat, la plataforma audiovisual, i evidentment aquesta casa, Ona Mediterrània. Començant el Bon Dia i Bona Vida, avui un programa ple d'actualitat i ple d'anàlisi. Som-hi!
me fan creure que sóc titeia. Ries fins que tiro de seneia, no m'amag si tiro la pedra. Ho neguen, no sóc gent honesta, cada línia és un teatre que fa peste. Sóc un personatge més dins aquesta merda, actor secundari que fa un canvi la novel·la. No se me respecta, no xerra ni surt de cap acte, però tenc un impacte que a la llarga fa marca. M'amag de jo, me trobo a mil racons, sempre net fons, si tiro de barres mos faig esclot.
Si goi, tu mou, es coi, es pos van dins de soi, m'enfil per tot, es crica el meu nom, es guàrdia, me xupa el nou, polititzar sou, me fan renou, millor que et llaus, i tir desmantell, em moc es canell, pot fer i ser vell, així que tothom a lloc.
Qui no sobreviu en aquestes terres no mereix viure canvis tangibles, herois que no escriuen llibres. La pasta no molt va fer lliures, ho sabíem. Gordava antiga per si arribava es dia i servien. Sense cap mania, segrets ni retrets dia, se nit i es dia, però se'n tenien, se tenien, rompien monotonies, creaven sintonies. Tot eren promeses d'una nova vida.
I el bon dia i bona vida. Hem començat a ritme de baltònic. Avui començarem el programa repassant l'actualitat del que passa a través de les titulars de Diari de Balears.
i també de Vila Web. A continuació, avui dimecres de 8 de febrer de 2026, tindrem connexió amb en Toni Vannassa. Bé, i repassarem tres fites de l'actualitat més immediata amb en Carles Cabrera de l'STEI. Parlarem de per què consideren negatiu aquest avançament, aquesta imposició,
i avançament del que seran les proves per accedir al professorat. A més, qüestions a partir de les 9 i 20 aproximadament mos connectarem amb en Jesús Jurado.
Podem entrevistar també Javier Pérez de Arevalo, que està preparat o farà una conferència sobre fars, parlarem amb ell, per tant, de sa importància i de sa...
part referencial d'aquestes construccions. A les 10, connexió de literatura comprada, en Marisa Cerdó, i a les 10 i mitja farem el nostre focus internacional amb en Joan Manuel López Nadal. Som el Bon Dia i Bona Vida, el programa aprofit per en Maria Moreno i Conduit, per en Tomeu Martí.
que vos acompanyarà fins les 11. M'on anar amb Lleida a repassar l'actualitat. Ho feim, com sempre, començant per Diari de Balears.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears hi trobam com a notícia més destacada una peça titulada Més exigeix el govern que tuï davant la mallorquinofòbia. Diari de Balears dedica tota una sèrie de peces en el debat que hi va ahir, plantejat en el Parlament de Saïllar Balears, plantejat per més...
per Mallorca i que fa referència a totes aquestes agressions lingüístiques que ha anat denunciant, sobretot, el diari de Balears. Escoltarem, en acabar repàs, escoltarem aquesta part d'aquest debat. Però ens tergiversa els casos d'agressions lingüístiques i diu que s'assenyalen persones per no saber xerrar català.
Quan ella sap que no és així, que en tot cas és per no voler atendre les persones que parlen en català, que és molt diferent. Proens va desmantellar l'oficina de drets lingüístics i ara brevetja que hi ha menys denúncies, mentre que a Pesteguia recorda que Proens va patir insults com maleducada antiespanyola i superprovinciana per haver parlat català.
Homenatge Joan Alcobé en la renovació de Can Alcobé en el centenari de la seva mort i més Joan Alcobé encara. Joan Alcobé serà protagonista d'un cupó de l'Onze.
També en clau estatal el número 1 de la policia espanyola processat acusat de violar una subordinada. I PP i Vox tomben la proposta de més per incrementar el salari mínim de les Balears.
UOP, ensenyament. En el nostre ADN hi ha la defensa de la llengua pròpia. En el de Vox hi ha el totalitarisme. També un impressionant vídeo que mos arriba des de Menorca i que reproduïm a Diari de Balears. El GOP denuncia abocaments a la mà al penyal de Calacorp.
mentre que el Consell de Mallorca inaugura la GR 226, un itinerari senderista
També el culiacull un glosat en veus de Mallorca i Menorca. La corrupció policial, un element clau per entendre el tràfic de persones, drogues i influències a l'estat espanyol. És una anàlisi que fa en Mariu Verdú. I Vera defensa l'avançament de les oposicions docents i assegura que es va decidir des del diàleg i la negociació. Això li demanarem...
en Caldes Cabrera, ara quan l'entrevista. Vicenç Vidal, Marga Proens i el PP ja no tenen excusa per oposar-se al senador per forma entera i el Parlament rebutja fixar un nombre màxim de turistes, també destacant que més de 40 associacions i empreses es concentren a Palma per demanar que no es limiti l'arribada de creuers.
Totes aquestes informacions les trobeu i podeu accedir a través de la portada de Diari de Balears. Vos oferim ara els àudios resumits de la intervenció d'anar
Amargar Proens en el Parlament i després la resposta d'en Lluís Apesteguià. Estaven debatent aquesta qüestió de les discriminacions lingüístiques.
Jo me diuen coses pitjors i vostè no diu res. Miri, vostè mos fa aquest relat i atribueix comportaments particulars a un clima de crispació cap a sa llengua, però ses dades diuen una altra cosa. Una setmana més, me demani de lo que me demani, ses dades maten el seu relat.
Miri, del 2021 al 2023 es van enregistrar 453 denúncies per vulneracions de drets lingüístics, del 24 al 25 s'han enregistrat 90 denúncies. D'aquestes 90 denúncies, la majoria són per falta de documentació o formularis en les dues llengües i correspondrien a suposades agressions lingüístiques un total de 34 denúncies.
Només a l'any 2022, que és el darrer any íntegre que vostès governaven, es van enregistrar 156 reclamacions, 53 per suposades agressions lingüístiques en un any. De quin augment m'aixerra vostre senyora Pesteguià? Com jo li vaig dir, sa llengua.
no és un problema en aquestes illes. Som una comunitat on el bilingüisme se viu amb normalitat, on les dues llengues conviuen i on tothom és lliure de xerrar la llengua que vulgui. I crec que és perillós intentar fer veure una altra cosa. Crec que no se pot faltar en el respecte a ningú per fer servir la llengua propi d'aquesta comunitat. D'o més faltaria. Però que tampoc se pot assenyalar a una persona
a un negoci de més per fet que no el sàpiguen xerrar. Perquè jo no sé que se troba hoste en el seu dia a dia, però jo li puc assegurar que visc en la meva llengua, que surt en el carrer, que vaig per les nostres illes fent servir la meva llengua i sempre m'atrop en una societat respectuosa.
Senyor Apesteguià, que li ha dit moltes vegades, jo no me trobarà en sa confrontació lingüística. I és perillós i molt trist que ho faci vostè només per intentar... Moltes gràcies, senyora Prens. I ara escolta'm la intervenció que feia en Lluís Apesteguià.
És vostè una maleducada. Hable vostè espanyol, que sabe perfectamente. Són antiespanyoles i superprovincianos. I encima hable catalán que no balear. Saps a qui li van dir això? A una ciutadana anomenada Marga Prens. Ella també va callar. Ella no va contestar. Ella tampoc no va denunciar l'agressió. I per això li deman, senyora presidenta...
actuïn ja perquè l'única resposta del seu govern ha estat eliminar l'oficina dels drets lingüístics. La següent tal vegada sigui eliminar directament els drets lingüístics.
Aquesta era la intervenció que feia en Lluís Apesteguià, que li recordava a la presidenta que ella mateixa va ser víctima d'insults i que no els va denunciar. Vilagüeb, un illa inflexible, no fa autocrítica i es renta a les mans de les decisions d'aquest darrer mes, diu Vilagüeb. També informen des de València que el primer examen de Pérez Llorca a les Corts, dos mesos i mig després...
Més qüestions. La imposició d'avançar les oposicions causa el caos entre els docents de les illes. Més de 1.000 sanitaris exigeixen a la consellera Paner que no vinculi el finançament dels CAP a la durada de les baixes.
i ningú no va avisar la directora del centre de dia de Picanya el va evacuar en veure el perill a la televisió. També destaca Vilaüeb, que dimiteix el cap operatiu de la policia espanyola investigat per una presumpta agressió sexual. També destaca en mig miler de persones expressant el condol per la mort de 5 adolescents en l'incendi de Manlleu.
i comença a treballar a Ribarroja de Túria la Comissió Mixta Generalitat Estat per a la Reconstrucció. Retornem a la portada de Diari de Balears per mostrar-vos, per explicar-vos quins són ara mateix els articles d'opinió
que estan destacats. Per un costat, el d'en Mariu Verdú, titulat És el moment d'associar-se i teixir xarxes a les Balears. El d'en Joan Vicenç Lillo, Caça, Hàbitats i Democràcia. El d'en Lila Tomàs, 90 anys del Front Popular. Rafel Borràs, en el 50è aniversari de la proclamació de la República Europea.
àrab, saharau i democràtica. Ahir l'analitzàvem, aquest article, amb el propi Rafael Borràs. Joan ja ha donat la solució en mans del poder judicial. I, però bueno, cucorba vol dir refugi. Aquests són, idò, a hores d'ara, els principals arguments informatius i també d'opinió que tenim a Diari de Balears, es vol de trobar, diaridebalears.cat.
ens posem ja en mode anàlisi Escoltes Ona Mediterrània des de la 88.8 de la freqüència modulada
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. El Consell de Mallorca inverteix més de 30 milions d'euros per arribar a totes les comarques i millorar i fer més segures les vies de la part forana perquè cada trajecte sigui més segur. Ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
De vegades, la vida et posa davant d'una cruïlla. Moments en què et preguntes si cal continuar com sempre o si seria millor deixar-ho tot enrere i començar de zero. Si ho deixéssim tot, dels diots, és exactament d'això. Una cançó que parla de riscos, de decidir, de sentir que l'aire canvia quan fas un pas cap a l'inconegut.
La música et porta amb suavitat, gairebé com una brisa que et sacseja suaument mentre la lletra et remou per dins. Et fa pensar, et fa somiar i al mateix temps et recorda que de vegades deixar anar és també una manera de viure més intensament. Els tiets converteixen aquesta idea de deixar-ho tot en una emoció que es pot escoltar, sentir i compartir.
I el capdavall pot ser el més important, no és el que deixem enrere, sinó tot el que ens atrevim a viure a partir d'aquí.
Deixa'l a l'esquena i la cara li brilla I observem els peixos dins de l'aigua cristal·lina La pell la té morena i el sol l'il·lumina Diu, diu que una vida amb mi s'imagina Què passaria si ho deixéssim tot?
Tu n'enquem, deixa el mòbil
La cara li brilla, i observem els peixos dins de l'aigua cristal·lina. La pell la té morena, però no es diu Marina, diu que una vida amb mi s'imagina. Què passaria si ho deixéssim tot?
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
I el bon dia i bona vida dona mediterrània. Després d'escoltar la salutació musical que ens ha fet Maria Nadal, que ens fa cada dia, avui dimecres ens connectem amb en Toni Benassa. Toni, molt bon dia. Què tal? Com anem?
Molt bé, molt bé. Encantats de saludar-te, Toni. Volem analitzar una sèrie de posicionaments que has fet durant la setmana. Bé, has fet una piulada sobre unes declaracions d'en Sílvia Oriols, dient que el més semblant a un racista espanyol és un racista català.
Bueno, és que les declaracions de la Silvia Riols donen per xerrar bastant. Per quin motiu? Perquè aquesta senyora diu obertament que el fet de benescut, de viure, de treballar i de tenir voluntat d'estar a Catalunya no te converteix en català. Si giram els termes, la qüestió és, primera, què te converteix en català?
I segona, qui viu, qui és i qui no és català. Per què m'estic referint a tot això? Perquè d'una perspectiva històrica, aquelles persones que han establert des de la seva talalla, per dir-ho de qualque manera, la potestat de decidir qui és i qui no és membre d'una determinada nació, normalment han acabat en règims que de democràtic ben poques coses en tenien.
Per quin motiu? Perquè basta per girar-se allà de cap enrere i veure la retrospectiva històrica del que és la història de l'Europa contemporània per poder establir tota una sèrie de precedents històrics allà on aquelles persones que...
com dic, des d'una potestat de govern, han segregat la gent en funció de la seva puresa en quant a l'adesió a la comunitat política a la qual pertanyen,
sempre, sempre, sempre, sempre han format part de règims no democràtics o de règims autoritaris o de règims que aplicaven la discriminació racial. Per tant, fer aquestes grans màximes està molt bé, tot i que siguin perilloses, però se li ha de demanar. Si ja ha dit que el fet de néixer, viure i treballar a Catalunya no te fa català, la qüestió que se li ha de plantejar
Què és el que te fa català? La puresa de sang, una determinada religió, el nombre de generacions que porta visquent a Catalunya, parlar o no d'una determinada llengua, tot això és el que te fa català. En llamin la mal, és o no és català?
Ha nascut a Catalunya, parla català, ha fet declaracions múltiples a favor de l'identitat nacional de Catalunya. Com dic, enllamint la mal, és català, o segons la senyora Sílvia Oriol, perquè el seu pare són immigrants i no professa la religió catòlica, ja no és català. Crec que són qüestions que se l'ha de plantejar a ella i al seu partit, però són qüestions molt prellevants.
I com a segon element, tornem al començament de la meva intervenció. Qui és ella, entre cometes, per donar carnet de catalanitat? Que és que ella és lo suficientment pura per dir qui és i qui no és català, en canvi, els altres no tenen aquesta potestat, no tenen el seu grau de pureza, de llinatges, o de vanpassats, o de religió, per determinar qui és o qui no és català.
Clar, que quan hi haixes el discur de l'extrema dreta catalana, n'hem parlat en moltes ocasions, és idèntic en el de l'extrema dreta espanyola i en el de l'extrema dreta internacional. Per quin motiu? Perquè, per exemple, a l'extrema dreta espanyola, vots diuen en repetides ocasions que es fer de viure, de treballar i d'haver nascut l'estat espanyol no te fa espanyol.
sinó que també defensen una puresa de sang i també religiosa, etcètera, etcètera, que no te converteix en ciutadà el fet de cotitzar, treballar, tenir la nacionalitat jurídica, ja que, tot i que puguis tenir els papers i la nacionalitat, te miren com a ciutadà de segona i ets la mateixa dinàmica.
A banda de tot, si m'ho permets, són una declaració amb doiudes perquè realment si és així com ella diu, aleshores ella mateixa tampoc no té per què ser considerada catalana, no?
Correcte, correcte. I una altra cosa, qui és que l'ha de considerar catalana? Qui és que té la suficient puresa ètnica per definir qui es formen part i de qui no formen part de la nació? Crec que aquí hem de fer també, com sempre, una petita retrospectiva històrica.
i han de reclamar el paper que en junts i ombres han tingut grans homos de la història dels principats. Entre ells, evidentment, el gran constructor de s'oponomia moderna que va ser en Jordi Pujol i Soleil, molt honorable president Jordi Pujol i Soleil,
que ara està sommes en aquest procés de judicial a Madrid amb més de 90 anys i amb un estat de salut molt fràgil. Però per què apèl en Jordi Pujol i Soler i en el que va ser l'antiga convergència?
Perquè el discurs en quant a s'immigració, en aquella època no hi havia encara s'allau immigratori extraespanyol, però sí en quant a s'immigració espanyola que havia anat a Catalunya i que continuien anat a Catalunya, era molt i molt i molt clar. Què se deia? Se deia que Catalunya havia de ser una nació cívica, no una nació ètnica.
En quin sentit que el concepte de nació cívica era que tots aquells ciutadans, cibes, que vivien a Catalunya, que volien viure a Catalunya, que tenien un projecte de vida a Catalunya i que se sentien catalans, eren catalans. I això se confrontava a altres models d'apart hate i de racisme de nació ètnica. Per molt que tu donessis vuit generacions
de guineig dels catalans, si la teva voluntat era anar a fer carrera a Madrid, abandonar Catalunya i renegar el teu origen, allò no te feia català. En canvi, si tu eres primera generació que havies arribat a Catalunya però t'havies integrat i te senties català, ningú tenies dret racial de fer-te fora del projecte polític de Catalunya.
Crec que han regulat com estranys amb aquesta nova extrema dreta que està creant estructures i discursos racials que res tenen a veure, com dic, en la història del nacionalisme i del catalanisme modern en els principats.
Toni, passant en el següent posicionament en aquest cas era una resposta en el Marc González si no vaig equivocat i bé, justament era a partir de referir-te a la victòria electoral des front d'esquerres de les eleccions del 16 de febrer del 36 per tant ara ha fet 90 anys
i a partir d'aquí, bueno, aquesta acusació diria que greu que vés a ell damunt tu, no?, perquè t'haver a dir que series còmplice de l'assassinat d'en Calvo Sotelo, i clar, tu recordes, només els balles del mallorquin que van ser assassinats pels franquistes, no?,
Correcte. Bé, estem patint i estem sofrent.
el que és un revisionisme històric brutal. Aquesta setmana s'acomple, el dia 16 de febrer se va complir, 90 anys de la victòria del front popular a front d'esquerres a Catalunya. Una victòria que mai, mai, mai va acceptar la dreta política i que va provocar, pot menys després, el top d'estat.
Evidentment va ser una victòria totalment neta, democràtica i per majoria absoluta. I com va acabar? Evidentment, amb una guerra civil i amb un cop d'estat dels militars africanistes amb el suport de la dreta espanyola i en culminació de tot plegat amb 40 anys de dit terror. Intentar vincular, intentar vincular
La reivindicació d'aquella victòria electoral que intentava consolidar valors republicans en un determinat episodi d'acte terrorista que no se va saber mai molt bé qui ho va cometre en contra d'un dirigent monàrquic
i que havia estat, sembla que hi ha atemptat una represàlia prèvia, o s'havia duit a terme aquell atemptat com a represàlia a un atemptat prèvi que havia estat s'assassinat de Tinent Coronel Castillo, que era un destacat dirigent socialista, evidentment intentar vincular una cosa amb l'altra, però legitimar en definitiva el cop d'estat de 18 de juliol de l'any 1936 és molt greu.
I des del meu punt de vista és molt greu que dugui a terme aquest tipus de discursos una persona que fins ara no res era el director de vetre, la ràdio de televisió pública de les lligues Balears. Per què? Perquè no crec que dirigís la televisió pública alemanya a una persona, esperant que no, perquè amb el torn de l'Alemanya qualsevol cosa pot passar, però fins ara seria impensable que dirigís la ràdio de televisió pública alemanya a una persona que justifiqués el règim nazi.
el que justifiquia Nadol Hitler, el que digués que els nazis se varen veure obligats a implantar un règim dictatorial perquè socialistes i comunistes havien cremat el Bundestag.
Són arguments, són discursos que abans només s'assumia un sector molt minoritari com en Ricardo de la Cerva i quatre pseudo-intel·lectuals revisionistes que intentaven justificar totes totes la dictadura franquista, però cada vegada estan més estesos, que formen part...
de les fake news i que se les ha d'intentar combatre amb dades històriques. Això per un costat. I per un altre costat, estem a la reivindicació històrica del que va la Esquerra Republicana Balear, amb més de 240 militants assassinats sempre per falangistes a Mallorca, destacant baldes com Emilie Dardé, Antoni Mateu,
assassinats amb Pere Llull al Giaida i evidentment que s'intenti tancar el bon nom d'Esquerra Republicana que està integrada dins d'Esfront Popular no se pot permetre i ni s'ha de combatre amb arguments històrics de totes totes.
Toni, darrera qüestió tu te bases en un reportatge del diari Ara que recorda que un D8 de gener del 76 fa 50 anys es va fundar el PCI que després va evolucionar cap al PCM
Lamentes que no s'hagin dut a terme actes de commemoració per part dels hereus de l'actual partit, jo hi vull afegir també dues peces informatives que publica també el Temps, amb en Miguel Payeras, també un poc en la mateixa línia de...
fer memòria de tot aquell procés i després una entrevista amb en Sebastià Serra. Per tant, diguem que a nivell periodístic sí que hi ha hagut aquesta memòria però és vera que crida l'atenció que a nivell polític no s'ha fet res. Crida moltíssim l'atenció perquè
sembla que el PSM dins l'actual més és un tema tabú, el que està prohibit per l'Anna. És a dir, un membre de més molt d'aquests dies, i tot en els congressos, quan surt la paraula PSM, el Miquel Rosselló, que prové d'iniciatives,
s'exaltava, sap el que m'ha dit, jo no ho he discutit perquè no ha participat a cap d'aquest congresso, dient que no s'havia de fer cap esment en el PSM perquè quan se va fer espat amb iniciativa se va acordar que no se tornaria a fer cap esment en els partits previs a s'integració. Crec que és un error històric. Per quin motiu? Perquè això ja demostra una situació de normalitat. No fa gaire, fa dos o tres anys, per exemple,
se va dur a terme el centenari de la fundació del Partit Comunista d'Espanya. Evidentment, el dur crec que són de l'any 86, és a dir, el dur a prop de 40 anys,
sense presentar-se a unes eleccions en segles pròpies, però van fer desenes i desenes d'actes de commemoració per part del propi partit, tot i que s'hagin integrat dins o mar o dins d'Izquerda Unida.
Per tant, que un partit que ha tingut la presència i que ha tingut, que ha tingut la quantitat de baldes que ha tingut, que ha tingut la quantitat de consells, vicepresidents del govern, etcètera, etcètera, etcètera, a dia d'avui, Sant Pellers, que és la seva història i no celebri el seu cinquantenari, crec que ho diu molt de l'ànima actual d'aquesta...
d'aquesta actual etapa. I, a més a més, crec que és una desconsideració per tots aquells militants que ho van donar tot i ho van donar molt per aquest partit i que ara, a dia d'avui, per avui, no se senten representats en la línia ideològica de l'actual més, però sí que el seu record s'havia de mantenir. I jo, sempre que parli i record del PSM,
sempre amb haver-sement un acte d'heroïsme màxim que van fer desones de militants anònims del PSM, que van avalar el seu patrimoni personal, la interposició de la demanda i de les mesures cautelars que va aconseguir finalment en el Tribunal Suprem aturar la urbanització d'estreny.
a gent que va jugar-se tot el seu patrimoni per intentar salvar el litoral mallorquí. I només per aquest gest se necessita el seu reconeixement i se necessita el seu record i la seva reivindicació històrica. Per tant, que no s'hagi fet absolutament res considero que és una raó...
majúscul que no s'ho pot permetre Bé, encara hi són atents de rectificar Serà tot l'any veurem ara si hi ha voluntat o no hi ha voluntat de fer-ho i si no hi ha voluntat no hi ha cap tipus d'acte no hi ha cap tipus de taula redonda data d'homenatge
etcètera, etcètera, etcètera, és que la veritat és que és molt rellesta. Jo me'n recordo que s'efectuava, no fa gaire, jo fins i tot, com a convidat, he assistit a més d'un a uns sopars multitudinaris
de sentit PCM allà on s'entraiaven les plaques de 15 o millor dit de 10 no sé si eren plaques o plats un plat de test pintats i anaven centenars i centenars de persones
i s'anaven fent la pujada, la tarima per pobles on queda tota aquella gent i on queda aquells records i eren actes oberts a més a més a la ciutadania com dius, on era militant i se feia públic i eren actes emotius i multitudinaris a on ha quedat tot això, me deman
Bona pregunta. Perquè no es manté ni el record. Bé, molt bona reflexió. I ja dic, menys si som a temps de rectificar aquesta mancança, de moment es mancança. Sí, i ja te dic, com a mínim, com a mínim...
L'únic que faran serà que els outsiders, per dir-ho, de qualque manera, hauran de fer aquesta tasca de recordança que no fan els professionals, per dir-ho, de qualque forma. Però crec que és necessari, com dic, només per la memòria de tots aquells que donaren tant pel país a través del PSM.
i doncs queda feta aquesta estirada alhora de les ara he tingut un flash perquè ja ha passat temps que me'n record precisament que se va fer devia ser per 40 anys
un acte en el teatre municipal, te'n recordaràs, en Nanda Ramon, que crec que tu formaves part de la taula redona, pot ser? Podria ser, sí, sí, sí, perquè se va fer un llibre, sí, sí, correcte, i ho presentava en Nanda, en Nanda Ramon, que crec que també es va acabar en Nanda Bassa de Militància, també, no sé si...
Sí, suposo que el PSM de facto està disalt, suposo que també, però en anant tinent davant de l'Ajuntament de Palma... Sí, sí, sí. I me'n record que tu vas estar a la taula redonda a la presentació, correcte? Sí, sí, sí. Sí, sí, jo un poc, com tu deies, en aquest sopa has vingut i comprat, me pareix que se feien i altres bandes. Jo hi havia anat sempre, sí, no he estat mai militant, però...
sempre havia estat diguem-ne i clar he tingut molt de companys militants del PSM en fi sempre hi havia hagut una una situació molt propera vaja
Sí, i és molt curiós aquesta pèrdua d'identitat, perquè jo me'n recordo durant el procés de configuració desactualment, que hi havia, m'atreviria a dir-ho d'autèntic pànic, per dir-ho de qualque manera,
entre si gent d'iniciativa i t'ho expressaven obertament, que com que el PSM era el 80 o el 90% de la coalició, acabaria desapareixent d'iniciativa, perquè només eres 10, i doncs resulta que és el comentari que no ho fa sempre tothom, que aquest 10 ha estat, és qui s'ha menjat, el 90%.
i ha desaparegut completament l'identitat del PSM vista externament i tot en els colors corporatius és a dir, si tu mires els colors corporatius és que són els colors d'iniciativa, el verd i el vermell i no hi ha una sola referència a la senyera amb una cosa tan simbòlica és a dir, no anem més enllà, simplement amb els símbols
Per tant, per reflexionar-hi. Sí, sí, sí, sí. Toni, ara sí que ja no tenim més temps, però vaia, queda feta s'estirada d'hores. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies, Toni. Vinga, gràcies. Gràcies, bon dia, bon dia.
Qui em fuma? El Puma! Amb el metge d'on sa boca i un cigarros en mans. I una teleu gastada que m'has donat.
I ara fes un L, però poses cartó a la banda esquerra. Qui vol fer-ho mai? Qui vol fer-ho mai? Qui vol fer-ho mai? Qui em fuma? El Puma! El Puma!
Les branques escupen flames nues de fulles. Ballen les danses nues com putes. Criden i dansen polítics o cendres. Canten i ballen sou menys perverses. Cremin les vostres ànimes a l'infern. Cremin com les fulles dels nostres arbres.
Cremin les vostres ànimes a l'infern. Cremin com les fulles dels nostres arbres. Sou el que nosaltres érem, sereu, el que nosaltres som. Sou el que nosaltres érem, sereu, el que nosaltres som. Les branques escopen flames, no és de fulles. Ballen les danses, no és com puntes.
Criden i dansen, polítics sou cendres, canten i ballen, sou ments perverses, crem les vostres ànimes a l'infent.
Cremin com les fulles dels nostres arbres. Cremin les vostres ànimes a l'infern. Cremin com les fulles dels nostres arbres. Sou el que nosaltres érem, sereu el que nosaltres som. Sou el que nosaltres érem, sereu el que nosaltres som. Sou el que nosaltres érem, sereu el que nosaltres som. Sou.
El que nosaltres som.
Cau la neu damunt seu, ja ho mor d'un món de llarg, temps que ningú sap d'ell. Ja ho mor d'un món de llarg, gelat des que va fugir del seu destí.
Fa feliç al mig del bosc, vist que el marge durant anys fa que ningú el veu, només voltors que volen de Montseu. Ara que hi ha el mar damunt la neu del llat gelat,
Cau com neu la pluja de Montseu, naixent flors al seu voltant, fa que ningú el veu que ja ho cobert de plantes i animals que es mengen el seu cor i en surten més per dalt, que gràcies a ell viuran.
Menjant jo al mig del bosc sense que ningú els torbi per res.
Nos, a la platja, farem l'amor. Nos, sota l'aigua, fem-nos petar.
Llepem la galta, està ensalada, llepem dins l'aigua.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
i el Bon Dia i Bona Vida Dona Mediterrània, volem parlar, volem donar claus a la nostra audiència per entendre aquesta polèmica que s'ha generat a l'entorn de l'avançament de les oposicions 200 i aquesta imposició que sembla que ha fet el conseller Vera. Per això ens hem connectat ja amb en Carles Cabrera, representant de l'STEI. Carles, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Carles, explica-nos què ha passat, és a dir, per què el govern ha insistit tant en imposar un avançament d'aquestes oposicions?
Un poc el que has explicat tu és una decisió unilateral d'esconseller Toni Vera. Hi ha una mesa, en diverses meses que ens han reunit, perquè ja en duim tres, dues amb ell i una que no era, que era Londres, amb la seva directora general. Llavors, tenint els seus treballadors allà al costat, el que va dir és que no volia que aquesta gent tingués aquesta onada de feina
que és vera que existeix, és a dir, l'estiu és un període molt complicat a la conselleria, nosaltres ho sabem, igual que és molt complicat a les seus sindicals, perquè no és com Nadal i Pasco, sinó que tota la gent ha d'estar col·locada dia 1 de setembre,
Tenim l'adjudicació dels interins, que és un procés molt gran, tenim les oposicions, que és un altre procés bastant gran, i després reingressats, les comissions de servei, de fet, ja s'adonarien en l'estiu, perquè tot aquest procés acaba dia 30 de juny, després al principi de juliol és quan ve això, i justifica aquest augment considerable de la feina,
de manera que treure les oposicions d'aquí, dur-les cap es maig, o s'intent que va arribar a fer de dur-les cap es mes d'octubre, seria relaxar una mica aquesta qüestió, aquest és el motiu principal. I aleshores, bé, deixa'm clar que, perquè ho dic, perquè ahir mateix deia el conseller que s'ha fet del diàleg i sa negociació, deixa'm clar que això no ha estat així, no?
Evidentment no. El Consell és molt polític doblement en el sentit de la paraula. Ha estat tot el contrari. Ha estat una imposició, una decisió unilateral, com he dit jo, i després tant els nostres sindicats com tots els altres li vàrem dir...
Tot té pros i contres i si haguessis presentat aquesta opció a principi de curs no hi hauria cap problema perquè la intentassin calibrar. Un poc el que li retrem és que la gent ja està estudiant i han perdut quatre setmanes pel camí.
I quins són els principals perjudicis que pot crear aquesta decisió unilateral del govern? Aquestes els principals, aquestes quatre setmanes que perden els opositors, els aspirants, molt importants, s'ha de tenir en compte que ell per intentar cobrir-se les espatlles ha convertit els tribunals
el 75% en gent voluntària, d'aquesta manera no trobarà tanta oposició. Però, esclar, abans els tribunals la feien per elecció, per evitar que hi pogués haver amiguisme, que evidentment en el 99,9% de casos no existia, però això ajudava a evitar-ho. Ja s'havia introduït la voluntarietat, però no més de dues persones, recordem...
que els tribunals són 5, i a part el president es electa, es ha dit, no va per sorteig, però d'aquesta manera parla d'un 75%, imagina que forçosament s'ha de traduir en 80, és a dir, 3 persones voluntàries, això i hem de veure la viabilitat legal que té. I una altra cosa que nosaltres, com a sindicat, també volem posar damunt la taula. S'ha de tenir en compte que si tu poses oposicions el maig o l'octubre,
A diferència dels si els afas entre Sant Joan i Sant Jaume, que ja no hi havia ensenyament, tens tots aquests aspirants i tots aquests tribunals. Els dematins, evidentment, estaran als seus alumnes i després, a les hores baixes, estaran fent oposicions. Llevat dels dos primers dies, que són dia nou,
i 10 de maig, que això és dissabte i diumenge. Però a partir de dia 11 de maig serà així. Llavors, una persona no pot fer més de 9 hores de feina en el dia i ha de tenir 12 hores de descans entre 9 hores i 9 hores. I si això s'incompleix, evidentment ho denunciaran perquè nosaltres som un sindicat de treballadors.
Quina és l'alternativa que proposa l'ESTEI? Enguany, per exemple, mantenir-ho igual i anar parlant de veure com es pot fer millor, no?
Sí, efectivament, perquè en el principi que has començat ho vas dir com ens ho deien ells i la nostra resposta, tot i que no hi ha hagut la segona meitat que has posat tu, la directora general ens va dir com ho voleu fer i nosaltres li van dir no són nosaltres que ho haurem de decidir
vosaltres sou s'administració, però efectivament amb això que has dit tu és el que nosaltres li dèiem, és a dir, en guany no toquis res, fes-les el mes de juny i com t'he deia abans, a partir dels curs que ve, en poden parlar perquè tot té pros i contres, tant es maig com s'octubre. Una altra cosa que va passar és que nosaltres, el sindicat estei, mos vàrem aixecar
i després, per efecte d'òmino, tots els sindicats que ens venien darrere, excepte un, també se varen aixecar de la mesa i no varen votar. I el director general ens va dir abstenció, li van dir, no, això no és una abstenció, nosaltres m'ho anem perquè no votarem ni maig ni octubre.
i ara què passarà? és a dir aquestes oposicions se faran esmaig i això pot generar recursos, protestes què hi pot haver?
pot generar protestes, el que passa és que sempre hi ha molta abnegació i molta resignació en el nostre col·lectiu. Aquests dies estan veient la qüestió dels metges i de vegades et crea una envejaçant en el sentit de gent que està denunciant uns fets que els semblen...
completament lògics i coherents. Jo dic que nosaltres tenim enveja sana perquè ens agradaria poder fer mobilitzacions, però moltes vegades ens han dit que, sobretot en el nostre sector, que evidentment és del que he de parlar jo, pesa molt l'individualisme i hem de ser conscients que quan fas una mobilització o una concentració, moltes vegades ho fas perquè evites una manifestació, perquè saps que no tindràs la gent darrere.
I, esclar, el que no tendria sentit seria una mobilització dels sindicats, que després nosaltres, és cert que som els majoritaris, però també hauríem de veure què farien altres sindicats. Ja t'he dit que un fins i tot va quedar assegut a sa mesa en sa negociació de sa conselleria. I, esclar, si mos han de manifestar els sindicats tots sols no faria molt de sentit.
Bé, idò Carles, estarem expectant-nos una mica a veure com evoluciona això, veurem fins a quin punt hi ha gent que se pot sentir molt perjudicada, perquè entenem que per aventura ja s'havien fet tota la planificació dels curs o de sany i no comptaven amb aquest avançament. Sí, sí, sí. No hi podien comptar mai, vull dir...
Tu ha tretes com ser de sa xistera. Sí, sí, sí. Bé, n'estarem pendents. Carles, moltíssimes gràcies per atendre el microfón d'una mediterrània. Gràcies a vosaltres. Bon dia. Bon dia. Seguirem aquesta qüestió perquè, com ho dèiem, se poden produir casos d'això, de gent que se senti molt perjudicada per aquest avançament.
Som al Bon dia i bona vida dona mediterrània. Ja són més de les 9, són les 9 i 3 minuts d'aquest dimecres de 8 de febrer. Per tant, pot ser un bon moment per repassar l'actualitat i fer-ho, com sempre, de la mà de Diari de Balears.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
i a Diari de Balears destaca com a informació ara mateix que encatsala la portada, més exigeix el govern que tuï davant la mallorquinofòbia. Quatre peces que recorden quatre casos de discriminació lingüística, però ens tergiversa els casos d'agressions lingüístiques i diu que s'assenyalen persones que no saben xerrar català,
Quan en realitat el que s'assenyala en tot cas és gent que no vol atendre les persones que xerren en català, que és una cosa diferent. Vídeo d'una Proens, l'hem pogut escoltar abans amb àudio. Proens va desmantellar l'oficina de Drets Lingüístics i ara brevetja...
que hi ha menys denúncies. Mentrestant, a Pesteguiar recorda que Proens va patir insults com maleducada antiespanyola i superprovinciana pel sol fet de parlar català. Dues notícies dins l'any Joan Alcover.
Un homenatge a Joan Alcobé amb la renovació de Can Alcobé en el centenari de la seva mort i, d'altra banda, Joan Alcobé serà protagonista d'un cupó de l'11. En clau espanyola, el número 1 de la policia espanyola, processat, acusat de violar una subordinada. Pepe i Vox,
tomben la proposta de més per incrementar el salari mínim a les Balears. UOP, Ensenyament, diu que en el nostre ADN hi ha la defensa de la llengua pròpia, en el de Vox hi ha el totalitarisme. També vos recomanam un vídeo que publica Diari de Balears
del Gop de Menorca, que diu que denuncia abocaments a la mà al penyal de Cal Corp. Voreu el vídeo, impressiona realment. Més qüestions, el Cudi acull un glossat en veus de Mallorca i Menorca. Vera defensa l'avançament de les oposicions docents i assegura que es va decidir des del diàleg i la negociació. Ja heu vist que...
encara l'Escabrera de l'Estell ho ha desmentit, i Vicenç Vidal, Marga Broens i el PP ja no tenen excusa per oposar-se al senador per a forma entera, són les declaracions que ha fet. Guaitam ara a Vila Web ja continua com a primera peça més destacada la crònica de l'entrevista d'ahir a
TV3 entrevista el president Illa. Un Illa inflexible no fa autocrítica i es renta les mans de les decisions d'aquest darrer mes. D'altra banda, una crònica d'en Esperança Camps que diu el primer examen de Pérez de Llorca a les Corts, dos mesos i mig després.
També destacam des de Vilaüeb que han detingut el marit de la dona assassinada a Xilxes per haver trencat l'ordre d'allunyament, la imposició d'avançar les oposicions causa el caos entre els docents de les illes i més de 1.000 sanitaris exigeixen a la consellera Paner que no vinculi el finançament dels CAP a la durada
de les baixes. Finalment, també destaquen des de Vilaweb que limiteix el cap operatiu de la policia espanyola investigat per una presumpta agressió sexual. Morena Amnes Major Cadeli Bulletin que diu es preveuen noves accions de protesta contra la massificació
turística de Mallorca. També destaquen que la Fiscalia demana 10 anys de presó per a turistes britànics per una agressió a un restaurant de Palma Nova i iot de luxe alemany encallat davant de Mallorca. Un propietari ven una part per només un euro.
més qüestions les noves normes de passaport britànic fan que els residents de Mallorca estiguin furiosos diu el Mallorca Daily Bulletin m'anam ara a les edicions en paper d'última hora i Diària de Mallorca amb el rotatiu del Grut Serra corresponent
en aquest dimecres de 8 de febrer. Diu com a titular més destacat, Aràbia Saudita encarrega a Domingo Zapata el mural més gran del món. I d'altra banda, sa veu, sa fotografia principal, si veuen...
una sèrie de senderistes, i diu una sendera de 100 quilòmetres. La nova ruta GR 226 s'obri camí després d'una llarga espera i transcor per 5 municipis de Llevant. També destaca en última hora l'adeu al Carnaval, en la celebració de l'enterrament de la Sardina,
que inicia la Corema. El govern vol aprovar divendres el reglament pels taxis i els VTC. Més de 40 entitats alerten de la pèrdua de Creuers a Palma i la societat civil planeja noves mobilitzacions contra la turistificació.
El Parlament reivindica bonificacions per contractar espanyols, diu Última Hora. I ara m'anem a Diario de Mallorca. El titular principal és justament per aquesta notícia. PP i Vox demanen incentius per contractar espanyols front a immigrants.
Fotografia de l'enterrament de la sardina Pòrtol. Diu, Pòrtol enterra la sardina. La capella del Sagrat Cò de la Seu recupera el seu esplendor després de ser rehabilitada. Són espases, però hi veig avisar els pacients de cancel·lacions per la vaga.
Cort renuncia a construir en rústic i en àrees de transició. La nova ruta Est-Mallorca, 100 quilòmetres que travessen 5 municipis. Una jutgesa de Manacò dicta un ordre d'allunyament de la casa a una Ocupa.
i Ventura Canyelles tots els incendis de Salbufera són intencionats és el que diu el caporal de Seprona que parla d'aquesta recent detenció que hi va d'aquest piròmen que sembla que és l'autor, el culpable de molts dels incendis que hi ha hagut a Salbufera
Totes aquestes notícies, ja ho sabeu, formen part de les portades dels mitjans que vos resumim, vos consultam aquí cada dia. Som el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània. Parlem ara, parlarem de política política.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
L'artesania sempre ha estat aquí. A Mallorca hi ha una dama que és hermosa com un sol. Vine a conèixer els artesans i artesanes que formen part de la nova marca de garantia Moda Artesana de Mallorca. Divendres 27 de febrer al Teatre Principal de Palma. Reserva la teva entrada a teatreprincipal.com. Consell de Mallorca.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. Destinam més de 30 milions d'euros a modernitzar les carreteres de la part forana. Cream 13 projectes per millorar els accessos a Palma i 26 vials cívics per unir els pobles de l'illa. Ballam pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. Per això el Consell de Mallorca té en marxa 13 projectes per millorar els accessos a Palma, com els nous carrils entre el polígon de Sonoms i la via Cintura o altres intervencions a les entrades a Can Valero i a l'aeroport. Vallam pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método slow-tend district. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants...
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org També podeu telefonar al 971 0901 94.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. El Consell de Mallorca inverteix més de 30 milions d'euros per arribar a totes les comarques i millorar i fer més segures les vies de la part forana perquè cada trajecte sigui més segur. Ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània.
Desperta el barri a cops d'escombra tot cantant. Les primeres persianes sobre el feixugues padellant. Rere el vidre entelat. El capa té segura que no era penal. I es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.
Al vell mig de la plaça, la peixatera, pren paciència amb la consol, que removem regales, transgafarades del que vol. I el padrí reposant, l'avi Josep no es deixa perdre cap detall.
tot l'espectacle de la gent. Nens disclan, olor i xundegar, veïnes que un cop has passat em critiquen. Gent ensant la brossa d'amagat i un ratardat que avui esborretes et miren.
I el bon dia i bona vida dona mediterrània. Ens hem connectat ja amb en Jesús, jurador de Podem. Aquí ja saludam. Jesús, molt bon dia. Què tal? Bon dia. Hem de parlar de memòria democràtica, de memòria històrica i del dia de record de ser víctimes del franquisme que se farà a Palma aquest dissabte, 21 de febrer, a les 17 hores, en el mur de la memòria.
És correcte, sí, sí, és una activitat que està organitzant la plataforma per la memòria, que vull recordar que és una plataforma que aglutina un feste d'organitzacions, d'entitats, de partits, de sindicats, que s'han reunit al voltant de la defensa de la memòria democràtica i concretament de la llei de memòria, que és la que vol derogar la dreta i la ultradreta, o la ultradreta i la dreta, que som tan confoses que no sabem qui és qui.
Aquest acte comptaran les actuacions musicals de Xeremies Desprat, en Vial Majoral, en Miquel Brunet i en Eduard Riera, i en les intervencions d'en Maria Llull, en Miquel Vidal, en Elisabet Ripoll i en Alice Weber, de l'Ajuntament d'Inca.
és com diria que aquest acte és de les primeres fites s'ha anat reconvertint i se li ha donat després en nom de dia de record de les víctimes del franquisme però ve d'enrere de recordar l'assassinat d'en Emili Darder a Badla de Palma juntament amb altres no?
Sí, és correcte. Varen ser assassinats un 24 de febrer de l'any 1937, i clar, entre ells també es va a la Dinca, i per això també generalment ve representació de l'Ajuntament Dinca, que en aquest cas és un ajuntament que sí vol col·laborar,
amb el record d'aquestes persones assassinades, no com l'Ajuntament de Palma, que des que han tratat a governar l'ultradreta ha ignorat completament aquest acte, que vull recordar, les dies de record de les víctimes del franquisme, a Palma, vull dir, el celebram a Palma perquè es de la comunitat autònoma se celebra el 28 d'octubre.
Com valorar-ho des de Podem això, aquest fet tan greu que l'Ajuntament, que la màxima institució que va presidir precisament unes persones assassinades no hi sigui present?
allò me'n pareix repugnant, com ho he de dir. Allò me'n pareix tan greu, democràticament xerrant, que un batle d'una ciutat no vulgui participar, perquè és que no volen participar, perquè estan convidats i refusen, no vulguin participar a un homenatge a un batle de la seva ciutat que va assassinat
per a esquadristes feixistes a llocs que m'apareix una declaració d'intencions en tota regla o sigui, se volen desentendre de tot el que sigui salvaguardar les figures referents de la democràcia
que més enllà de les possibles figures de la transició, els nostres autèntics referents democràtics estan en aquella època, estan l'any 36, estan l'any 37, estan entre els que van dur la república aquí a Balears i estan entre els que van defensar fins a les darreres conseqüències com aquestes quatre persones. L'Ajuntament de Palma, que fins a l'any 2023 havia col·laborat a l'hora d'organitzar-lo,
i havia avançat en aquest sentit en la qualitat democràtica de la ciutat, que ara refugi tenir res a veure amb això, dona a les clares una idea molt aproximada d'on estan ideològicament aquesta gent.
Recordem-hi-do, dissabte 21 de febrer a les 17 hores, en el Mur de la Memòria, per tant, en el cementeri de Palma, dia de record de les víctimes del franquisme a Palma, acte d'homenatge i ofrena floral, organitzat per la Plataforma per la Memòria Democràtica i en les actuacions musicals de Xeremies Desprat, en Vial Majoral,
en Miquel Brunet i en Eduard Riera, i intervencions de Maria Llull, en Miquel Vidal, en Elisabeth Ripoll i en Elis Weber. Això és aquest dissabte. Jesús, ja que parlàvem amb tu, volíem també abordar una altra qüestió.
i és que des de Podem preparau una campanya d'acompanyament a la regularització i també hi voleu fer unes jornades m'imagino que per reflexionar i per avaluar
el funcionament d'aquesta regularització, no? Sí, és correcte. Bé, nosaltres ja vam enxerrar fa un parell de setmanes damunt d'aquest tema, sabeu sa nostra opinió. Nosaltres pensam que sa regularització és una gran notícia i li hem estat ficant molta feina durant molts de mesos en aquest tema. Finalment,
ha sortit bé i s'ha pogut convèncer en el govern de l'estat per tirar endavant amb aquesta mesura i jo crec que ara el que fa falta és molta pedagogia perquè evidentment han sortit en tromba tots els fatxes que hi ha en aquest país, que malauradament són molts, difondre búlors, mentides, desinformació i mitges veritats damunt tot això. Aleshores, nosaltres per una banda volem fer unes jornades de portes cap endins a nivell del nostre partit però que són obertes per tothom, evidentment
per explicar amb fil per randa cada un dels detalls d'aquesta mesura, i per altra banda també obrim la nostra seu a donar informació a la gent que se vulgui informar, principalment persones migrades, que els pot afectar aquesta regularització, i nosaltres posem a disposició el nostre equip jurídic,
i la nostra seu per explicar i guiar un poquet en les següents passes que han de donar a aquestes persones que vulguin continuar de gran fe dins la nostra societat.
Efectivament, ja en vàrem parlar de posicionament, ara la qüestió és justament aquesta, veure com persones que per aventura tenen poc temps i poques relacions burocràcia se'n puguin sortir. En què consistirà aquesta campanya d'acompanyament?
Bé, com ha dit, nosaltres posarem la nostra seva disposició, farem difusió entre els col·lectius, estem a diferents plataformes que tracten els temes d'immigració, de racisme i aquest tipus de qüestions, per explicar que si hi ha dubtes sobre com s'aplicarà, sobre quines són les passes administratives a seguir...
quines són les característiques d'aquesta regularització, nosaltres oferim la nostra seu per fer aquestes explicacions. És una cosa que crec que va en bé de la nostra societat.
He de repetir una altra vegada que aquestes persones a les quals està dirigida aquesta regularització són persones que ja estan aquí, ja fa molt de mesos que estan aquí, són gent que està aquí fent feina, són gent que està aquí aportant a la nostra societat i el que demana és que ho puguin fer tranquil·les i amb drets. I això és una mesura que va directament a concedir-li drets a aquestes persones. Jo crec que és...
de justícia és d'humanitat i és convenient per la nostra societat tirar endavant amb mesures com aquestes i per part de formacions com les nostres que s'han destacat amb aquesta lluita i amb aquesta línia política, que a menys que posar a la nostra disposició un sistema d'informació i assessorament en els possibles beneficiari.
Jesús, mantenim, diguem, els càlculs que aquesta regularització a nivell de Balears podria afectar a unes 15.000 persones, dèiem. Sí, en el principi es va dir unes 10.800, però realment...
Sí, 10.800 era el càlcul inicial. Però bé, jo he estat xerrant i he estat en contacte amb algunes persones de l'àmbit de les comunitats migrades i ells tenen la simplicació que serà més gent. Aleshores, bé, ja ho anirem de gent. És que serà molta gent. I en molts casos és gent...
que desconeix molt tot el sistema de tràmits burocràtics d'aquí, més enllà del que hagin hagut de fer ja a nivell d'estrangeria. I per això pensant que un sistema d'assessorament personalitzat és útil. No som els únics, hi haurà més associacions i entitats que estan posant en marxa aquest sistema d'assessorament. I bé, nosaltres volem col·laborar amb aquesta iniciativa.
Idò, Jesús, moltíssimes gràcies. Evidentment, molt bon endissabte a l'acte de memòria en el seminari de Palma a les 17 hores. Moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres i allà ens veurem dissabte a les 5. Exacte, bon dia. Gràcies a en Jesús Jurado. Som el bon dia i bona vida d'on Mediterrània no aturam, continuam amb més continguts. Tots ells, ja ho veus, de màxim interès i de màxim actualitat.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Fins demà!
Mallorca combina natura i cultura, tradició i modernitat. Una terra en constant evolució, que ja ha canviat molt i que continuarà canviant. Però quin camí seguirà? Amb la sèrie de podcast Mallorca, un futur amb mirada jove, escoltam les opinions del jovent. Com veuen l'illa? Quins obstacles hi troben? Què els inquieta? I alhora, quines qualitats i possibilitats destaquen per imaginar Mallorca més justa i sostenible?
Parlem avui a Anna Maria Llebrés, ella és graduada en Dret i secretària del grup Blanquerna i de l'Espai Mallorque. És així? Sí? Mira, te plantejo una primera pregunta per rompre el gel i després començam. En una paraula, com descriuries Cilla avui?
Massificació. Massificació. I això ja és detonant de moltes coses. Per això, aquí va ser segona. Quins creus, Maria, que són els principals problemes que té Mallorca avui?
Bé, idò, principalment en aquesta línia també diria la classificació turística com a problema principal i com a origen un poc dels altres problemes que tenim, que per jo passen molt també per problemes d'accés a l'habitatge, sobretot per part de la població més jove, de la classe treballadora també, i...
Bé, problemes en general amb la sostenibilitat, tant lingüística com social i també a nivell, evidentment, mediambiental. Clar, parlant de tot això, vull dir, com a principals conflictes que hi ha, com a amenaça de cara en el futur, quines pors tens de veure el futur de Mallorca? És a dir, analitzant-te en perspectiva tot això que has dit, quina por te genera a tu com a Maria?
Bé, en Genera sobretot ve de perdre la nostra identitat, la nostra cultura, la nostra llengua, perquè tot això va relacionat amb que tenim unes institucions que en lloc de protegir-la, però és que el que els interessa és fer créixer encara més el model turístic que ja és insostenible avui dia.
però és que en lloc de protegir allò que mos caracteritza com a societat estan apostant per un model que ho està destruint conscient o inconscientment. Que l'enfonsa totalment, no? Clar, i seguint una mica aquesta mateixa línia però ara enfocant-te amb una visió una mica més optimista perquè Mallorca té moltes coses que a nosaltres com a mallorquins mos agraden i que són un regal. Què diries que és allò millor que té Mallorca?
No ho sé. Crec que és una terra molt rica en moltíssimes coses, o sigui, culturalment, també en diversitat de... bé, paisatgística, per exemple, i dins d'això crec que també és fet de... bé, que cadascú és d'un racó, també...
aporta molta diversitat a nivell d'entendre com... d'entendre si ella no és la mateixa que ha nascut a Palma, que ha nascut a Esplà, que ha nascut a Sa Serra i no ho sé, crec que això mos fa ser bastant diferents. Aquesta riquesa total, no? De dir, és que d'un lloc a un altre, potser la distància és mínima i ja les diferències són abismals, no? Nouvinguts també, crec que és una terra d'acoida, clarament, que també en el final...
Sí, són diferents i a la vegada podem tots, crec, lluitar per una causa més amant que la mateixa. Compartida, exacte. Quines noves possibilitats creus que té Mallorca de que ara no és futur?
Crec que encara som a temps de revertir el que s'ha produït en els darrers anys de legislatura, no només, però especialment, i crec que tenim l'oportunitat encara de revertir-ho perquè estem en una situació molt crítica a nivell de creixement poblacional, evidentment a nivell d'amenaça cap a la nostra llengua,
però crec que encara és temps de revertir-ho i no esperar sempre que mos ataquin per defensar mos o defensar-la, perquè és quan pareix que més reaccionem, no només s'associen mallorquines sinó en general, i que el canvi pot començar abans. Quan t'imagines Mallorca d'aquí uns anys, tenint en compte que aquest canvi comença abans i que comença partides ja?
No ho sé, jo me l'imagino com una Mallorca, bé, plural, feminista, on també els joves hi tinguin més veu i on les persones que ara són joves i que es poden començar a organitzar, després arribin a poder materialitzar els canvis que es proposen actualment des de les organitzacions juvenils, que són moltes, molt diverses i que crec que s'han de mantenir, evidentment.
Clar que sí, aquest teixit associatiu que ha nascut com a resposta a tota aquesta rebel·lió també jo crec que és essencial i participar-ne i militar també pot ser el principi de fer una Mallorca millor, no? Així a títol pot ser col·lectiu però a títol personal i això ja com a darrere pregunta què pots fer tu per fer una Mallorca millor a partir d'avui, per exemple?
Bé, és que sempre m'ha interessant molt de la militància i de l'associacionisme, en aquest cas juvenil encara, i jo el que faig és com puc, perquè jo visc a Barcelona i doncs intentem dur aquesta cultura nostra o que sentim tots tan nostra a la ciutat de Barcelona i obrir-la en aquesta part també del nostre país, dels Països Catalans, i...
i dur-hi artistes mallorquins, traslladats a la nostra literatura, la nostra música, que s'està fent taçilla i que actualment crec que estem en un molt bon moment en aquest sentit d'efervescència cultural. I jo el que faig o el que intent fer és dur això a Barcelona des de l'Espai Mallorca a Mallorca i donar suport, evidentment, a totes les iniciatives
Crec que és molt important donar suport a allò que ens agrada, no només puntualment dir això està molt bé, sinó fer-ho activament, fer-te soci de les entitats que funcionen a base de quotes de socis, anar a les coses que organitzen l'obra cultural, llogues per la llengua, etc.
Crec que això és la base de tot. Que són moltes, eh? Les possibilitats que hi ha per poder posar el teu granet d'arena en tot això. Molt bé, moltes gràcies, Maria. Quin final més xulo.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Vinga, aixeca tòstia, que no és el primer cop que perdem. Duem tantes derrotes que fins i tot les celebrem. No per turmentar-nos, sinó perquè tenim present que una derrota viva invoca una victòria pendent. Ja no queden dubtes, la màgia no existeix.
Tornar-hi, què hem de fer? Tornar-hi, què hem de fer? Tornar-hi, què hem de fer?
Que hem de fer tornar-hi. Que hem de fer tornar-hi. Que hem de fer guanyar. Tornaré. Tornaré. Tornaré. El pac que s'hi dóna ja ho tenim ben clar.
La repressió funciona per desmobilitzar. Calen noves formes, calen nous mitjans, noves companyies i nous capitans. Però amb tot el que hem après, si en lloc de tuit...
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I al Bon Dia i Bona Vida Dona Mediterrània, ens volem fer ressò d'una nova activitat feta, organitzada per a ARCA. En aquest cas és una conferència titulada Faros per a Orientar-se, Faros per a Perder-se, dues mirades complementàries
en la costa mallorquina, una conferència que serà a càrrec d'en Javier Pérez de Arevalo, doctor en Història, feré i músic. Serà dimarts 24 de febrer de 2019.
és a dir, dimarts de la setmana que ve, a les 18 hores en el Col·legi d'Abogats de les Illes Balears, situat, recordem-ho, a la Rambla, el número 10 de la Rambla, de Palma, l'accés és lliure. Ens hem connectat ja amb Javier Pérez de Arevaló. Javier, molt bon dia.
Hola, bon dia, què tal, com va? Javier, en primer lloc, m'agrada l'atenció, doctor en història, faré i músic. Són tres disciplines una mica diferents, no? Sí, una mica diferents. Bé, primerament jo vaig ser músic i vaig ser precisament...
d'aquí, d'aquesta activitat musical i de mirar cap al futur, de cercar una professió que me pogués deixar temps per componer i viure en jocs, per jo, ideals per componer, no? I va ser per això que vaig cercar professions com la de Faré. I va sortir bé. Escolta, no devia ser esfarer de cap de pena?
No, com aquesta cançó de Joan Manuel Serrat. Basílio García era el nom d'aquest home, del pare de Joan Manuel Serrat. En que en Serrat el contraposava al vigiar d'Occidente. Sí, sí, sí.
Faros per a orientar-se, faros per a perder-se. Bé, per a orientar-se, quins són els fars? Els fars sempre és, vaja, per a mi justament és sinònim d'això, d'orientació, d'ubicació, no? Sí.
Sí, pero ¿sabes qué pasa? Una cosa es el faro visto desde el mar, visto para la navegación, es el origen de los faros, pero en las últimas décadas, hace dos o tres décadas,
La visión de los faros del de tierra, es decir, una visión turística, una visión viajera, una visión quizás más romántica, ha ido creciendo y creciendo hasta tal punto que hoy en día es quizás más numerosa y más importante, no te voy a decir importancia, importancia se puede entender mal, porque la seguridad de la navegación es la prioridad de un faro.
Pero se ha vuelto más masificada, más numerosa esa visión interna. Y esa visión en realidad que se busca de los faros desde tierra es para perderse, es para salir de la rutina, es para salir de ese día a día cotidiano en el que estamos. Entonces se busca su historia, se busca su paisaje, su patrimonio medioambiental, su patrimonio histórico, etc. Es ese faro para perderse al que me refiero.
La conferència com l'enfocaràs? És a dir, serà com un recorregut pels fars de Mallorca? No, en un principi havia pensat anar fent un recorrido per els 17 fars que tenim a Mallorca però em semblava una visió un poc lineal i aburrida al final serà tot molt més calidoscòpic és veritat que seran tots els 17 i també els que estan fora de servei com el viejo de Sacré o el de Napòpia o el Faro de la Ribas
però ian saliendo todos poco a poco de una manera más laberíntica. Poden ser també, com jo que he estat a l'estiu a Formentera, poden ser com a punts de trobada també, els fars?
Sí, sí, sí, por supuesto, de hecho lo son. Son prácticamente meeting points. Y lo que se están convirtiendo cada vez más son en reclamos turísticos para los ayuntamientos que gozan de tener allí en sus enclaves...
estas estructuras que ya forman parte de nuestro paisaje. Entonces, sí, por supuesto que son lugares de encuentro, a veces incluso demasiado masificados, como aquí tenemos un faro que ha muerto de éxito, que es el de Formentor, es uno de los faros más visitados de toda España. Sí, sí, sí.
i ara pensava que la vida d'un farer és com una vida relaxada, allunyada del món d'anar al ruïdor.
Digamos que esa es la visión típica y tópica del farero, ¿no? Pero es verdad, eso ha existido durante bastante tiempo. Pero hoy en día no es así. De hecho, ya somos muy poquitos los que quedamos viviendo en Faros. En España, no creo que seamos más de 20. Entonces, lo que en realidad ahora tenemos que hacer son kilómetros. O sea, yo salgo por la mañana y mis compañeros igual...
Ahí tenemos que recorrer toda la isla. Nos encargamos del mantenimiento de los 17 faros, más incluidos, por supuesto, Dragonera y Cabrera. Entonces, son muchos kilómetros y ya no es aquella vida sedentaria, rutinaria, donde vivías en tu faro y te ocupabas de poco más, ¿no?
Tampoc estaba exenta aquella vida de sobresaltos, ni mucho menos. Tenía que convivir con muchísimos sobresaltos, sobresaltos internos, porque cuando vivían aislados la convivencia era muy difícil, sobresaltos externos con los no fracios, con las tormentas, etc. En un món hiperconectat amb GPS, intel·ligències artificials, etc., els Fars encara tenen aquesta missió també d'orientar, com dèiem abans?
Sí, por supuesto. Esta es una pregunta que desde luego todos los fareros nos hemos hecho siempre. Cuando estás ahí en tu faro de noche muchas veces te preguntas pero realmente está viendo alguien ahora en la luz. Se orientan realmente todavía con los faros debido a la aparición de todos estos posicionamientos globales y demás por satélite. Pero yo siempre tenía la oportunidad, preguntaba a un capitán de barco y demás y desde luego te decían que sí, que las referencias visuales les aporta una tranquilidad que no les aporta un aparato electrónico.
Entonces, sí, por ahora, desde luego, sí, lo que pueda pasar aquí en un siglo o dos siglos, pues ya será otra cosa. De hecho, por ejemplo, en Norteamérica se han eliminado hasta 200 faros vendidos. Vendidos a particulares, se les ha quitado el bus y se han convertido en residencias particulares. Siempre se les obliga a respetar, por supuesto, el patrimonio arquitectónico. Temps que aquest sigui el futur d'aquí, dels fars d'aquí, dels 17 fars de Mallorca.
En Europa todavía no se están vendiendo los faros. Lo que sí que se está haciendo desde hace bastante tiempo, un par de décadas, es empezar a intentar darle uso a aquellas viviendas, que antes eran las viviendas donde vivían los fareros con sus familias,
intentar darle unos usos alternativos manteniendo, por supuesto, la funcionalidad para los navegantes del faro. Es ahí donde hay un debate abierto, una polémica también, sobre todo en la manera de ofrecer esos usos. Para algunos un hotel es una visión elitista de lo que han sido los faros,
Mientras que otros prefieren, por ejemplo, usos más sociales, centros de interpretación, museos, etc. Hay un debate abierto desde hace tiempo y en eso estamos ahora, ese es el presente. I com a historiador, la historia de los fars de Mallorca y de la resta, ¿está escrita, se está escribiendo, está pendent de escribirse?
A ver, lo más importante para poder escribir la historia, para poder divulgar la historia, lo más importante es la conservación de la documentación histórica. Si no se conserva su documentación no hay nada que divulgar. Entonces, afortunadamente aquí sí hemos hecho ese trabajo. Empezamos hace ya también un par de décadas, sí.
a recopilar toda la documentación que estaba en los faros. Alguna no llegó en muy buen estado de conservación, porque tened en cuenta que había faros como, por ejemplo, el de Penjats, el Freus, en Tribis y Fomentera, que se automatizó, es de los primeros en automatizarse en España, se automatizó en el año 29. Desde entonces no había familias residiendo. Entonces, claro, el estado en el que estaba esa documentación era paupérrimo. Mientras que había ahora, por ejemplo, el mismo de la Mola, donde estaba yo, que estaba intacta.
Hemos ido recopilando todo y se ha creado un archivo histórico de señales marítimas interesantísimo. De hecho, yo hice la tesis precisamente estudiando y ordenando toda esta documentación.
A partir d'aquí el que se tiene que hacer es invitar a nuevos doctorandos, a historiadores, investigadores, para seguir trabajando esta documentación y hacer más publicaciones. Clar, ara pensava que, des de la meva ignorancia, diguem-ne, que cada FAR, per definició, és únic. Perquè cadascú té el seu còdic, no? I a partir d'aquí això ho fa únic, no?
No es exactamente sí, porque los códigos no se pueden estar diferenciando. Llega un momento que por narices se tienen que repetir. No podemos ofrecer tanta variedad de ritmos. Lo que sí que se intenta es que desde un punto en el mar no puedas ver dos faros con el mismo ritmo.
Tampoco se cumple, porque en estas historias de visibilidad fantástica que hay muchas noches invernales, pues sí, sí se llegan a leer. Tú, por ejemplo, si estás acercándote a Ibiza, en un momento puedes estar viendo el faro de Muscarte y al mismo tiempo el faro de la moda, y los dos tienen un destello cada cinco segundos.
Hoy en día tampoco eso importa mucho, porque hay muchos sistemas de posicionamiento. Javier, convidamos a nuestra audiencia a venir a aquesta conferència. Faros para orientarse, faros para perderse. Sí, intentaré que haya lo más amena posible.
i d'això, conferència que se farà dimarts que ve a partir de les 18 hores en el Col·legi d'Abogats de les Illes Baleares. Anirà acompanyada d'algunes imatges? Com ho faràs, això? Sí, per supòs. Duraré una presentació amb imatges i també per jo és molt important portar la visió dels faroners, dels antics faroners. Portaré uns documents que...
que allí cobrarán voz los antiguos fareros. Fantàstic. Moltíssimes gràcies, Javier Pérez de Lévalo.
A vosaltres, moltíssimes gràcies. Gràcies. Vols recordar, amb aquesta conferència que organitza Arca, centrada en els fars per orientar-se o per perdre-s'hi, dues mirades complementàries de la costa mallorquina, a càrrec d'en Javier Pérez de Arevalo, que van entrevistar doctor en història. Faré i músic. Serà dimarts 24 de febrer de 2026, a partir de les 18 hores,
en la sala d'actes d'Escol·legi d'Abogats de Palma, situat a la Rambla. Número 10 és un acte, com ho dèiem, organitzat per Arca. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Som al Bon Dia i Bona Vida d'Una Mediterrània. És el moment ja de fer l'exercici de literatura comprada que feim cada dia en aquesta hora. Per això, tot d'una, mos connectarem amb Marisa Cerdó.
Avui, no sé de què parlarem, però encetarem el programa, o millor dit, encetarem aquesta secció amb una cançó ben coneguda i veurem si això m'ho suggereix de què parlem. Quina memòria de quan vaig venir.
He fet molta feina i he comerciat. He estat escarnit i he estat befat. M'han fet durrodones i en ses fogons m'han fet jutipiris totes les nacions. Els vaixells, que irós o xapen la mà gran, més que el vent, els mou el meu capital. Si són d'orella alta o d'altra condició, és el meu orgull de sa xuetó. Tant si són drapaire com xuetafí, és el meu orgull de sa mallorquí.
Quan me batiaren, mig de coa d'ull, tothom me mirava, no en creia ningú. Vaig anar a missa, vaig menjar porquim i em feren pagar jo no sé quin crim. A la meva dona i als meus infants els han tirat pedres i afuats als camps. Tant cristians com moros, moros com cristians, m'aprenen quan volen cadells i cavals.
Conec de Mallorques, camins i racons. Tenim por que són tots els xuetons. Vius i co a dreta ens han ensenyat d'anar per la vida venent i comprant.
Ja fa tant de temps que vaig arribar, que d'abres i penyes m'assembla sa part. Malgrat tant de temps de sa per aquí, hi ha qui me nega de sa mallorquí. Però la història del nostre país no se pot escriure prescindint de mi. Si son d'hora alta o d'altra condició, es el meu orgull de sa xuetó. Tant si son drapaire, con xuetafí, es el meu orgull de sa mallorquí.
Bon dia, Marisó. He fet molta feina i he comerciat. He estat escarnit i he estat befat. M'han fet durrodones i han en ses fogons, m'han fet jutipiris totes les nacions.
Els vaixells, que irós o xapen la mà gran, més que el vent, els mou el meu capital. Si són d'orella alta o d'altra condició, és el meu orgull de sa xuetó. Tant si són drapaire com xuetafí, és el meu orgull de sa mallorquí.
Quan m'abatiaren, mig de coa d'ull, tothom me mirava, no en creia ningú. Vaig anar a missa, vaig menjar porquim i em feren pagar jo no sé quin crim. A la meva dona i als meus infants els han tirat pedres i afuats als camps. Tant cristians com moros, moros com cristians, m'aprenen quan volen cadells i cabals.
Conec de Mallorques, camins i racons. Tenim poca son tots els xuetons. Vius i co a dreta ens han ensenyat d'anar per la vida venent i comprant. Ja fa tant de temps que vaig arribar, que d'abres i penyes m'assembla sa part.
Malgrat tant de temps de ser per aquí, hi ha qui manega de ser mallorquí. Però la història del nostre país no se pot escriure prescindint de mi. Si som d'hora alta o d'altra condició, és el meu orgull de ser xuetó. Tant si som drapaire com xuetafí, és el meu orgull de ser mallorquí. Maritja Serrador, bon dia.
Bon dia, gameu. T'he deia que l'estava liant perquè he amollat dos pics el mateix poema d'en Guillem de Fac. L'hem escoltat dos pics, però bé, és igual, va bé per començar. És el començament que mos has suggerit. Entenc que, per tant, qualque cosa d'això et espal·larem.
Evidentment. Avui el tema és l'assetjament històric que han patit les xuetes, la conversa de Mallorca. Aquest és el tema que planteja avui. I també he de dir que vull fer un homenatge a dos personatges que jo crec que ja formen part...
la història de les Illes Balears, que són en Emili Dardé i en Guillem de Fac. Avui és dia d'avui de febrer i es programa ha caigut en dimecres entre la data que va morir en Guillem de Fac dia 15 de febrer i la data que va morir en Emili Dardé dia 24 de febrer. M'ha agafat enmig.
i a ell dos es volia dedicar el programa d'avui perquè justament aquest tema volia comparar dues obres una és una novel·la de ficció però basada en fes reals que és Carrera d'Argenteria 36 de Nantoni Serra i el llibre Mal tractades de Miquel Ferrar i Martorell és una...
és un assaig d'investigació de set cases d'assetjament que hi ha hagut a Mallorca. En aquest cas, de dones,
Però una d'elles està relacionada també amb una dona que s'enamora d'un xuetà i tots els problemes que això li comporta. Aquest era el tema d'avui. Bé, interessant i punyent tema.
No sé si ho he dit perquè res ja tenies de l'Antoni Serra de l'any 1988. És una bala que ja té uns anys.
I per allò és una novel·la, a mi concretament m'agrada molt aquesta novel·la perquè té molt de mèrit. Per una banda, ajunta dos temes que són tabú, o que han estat tabú al llarg de la història. Per una banda, la qüestió de la guerra civil, durant molts anys va ser un tema tabú, jo recordo que era...
la meva provincia tia no se podia parlar de la guerra ni de la portgarra ni res d'això hi havia silenci i salut i si qualcú esmentava qualque nom o sortia un poquet del votador tot d'una era ràpidament reprimit d'això no se'n parla o això no se'n parla a sa taula o coses d'aquestes jo ho he viscut també
I, per una altra banda, també és la qüestió de xuleta, que és una cosa que també hi havia... A part de l'escarni que se'n feia, no? Després, segons on te trobaves, tampoc no en podies parlar, no? Per tant, jo crec que el mèrit d'en Toni Serra, en aquest cas, és ajuntar aquests dos temes i després...
També, sobretot en el tema de memòria històrica que planteja, que és aquest de la Guerra Civil, pensa que ell escriu sobre en un moment en què encara sobre la Guerra Civil se sabien poques coses, és a dir, en Josep Massot i Montaner, el 76...
Ja escriu La guerra civil a Mallorca, després, dos anys després, escriu Cultura i vida a Mallorca. El discenari vermell, per exemple, és de 1989, és a dir, és un any posterior. És a dir, que ell avança, és a dir, junta ficció i realitat per alguns fets,
que després s'han comprovat els historiadors que havien existit, ell ja els avança el 88 en aquesta novel·la. I bé, no sé per on he de començar. Jo crec que explica-mos un poc de... Bé, ja ho has dit d'acabar, però vull dir, quin és el plantejament narratiu de carrer de l'Argenteria número 36? Vaja, 36. Mm.
Sí, sí, i doncs... Bàsicament, ses primeres pàgines, ja, així com vas avançant, tenen relat, apareix un personatge que, a poc que siguis mallorquí, coneguis un poc...
quatre coses de l'història de Mallorca, ja els saps identificar. És en Lloren Villalonga. En Lloren Villalonga camina per un dels carrers de Palma i es venta, és a dir, s'enorgullar de 7 cits que ha tingut el cot d'estat el 36, vaja. I...
I bé, això és l'inici. Clar, aquest inici de qualque manera xoca amb tota aquella altra gent que no pensava com ell. I sempre darrere a fons hi ha a la bala aquest xoc entre aquestes dues maneres de pensar. Però vaja, bàsicament jo el que pens és que en Toni Serra allò que fa és arreplegar totes les coses que ha pogut sentir
sobre la guerra civil, sobre l'esclat d'estat, els primers mesos, els primers anys de la guerra, i ho ajunta a la novel·la. Per exemple, ahir va haver un tiroteig en el carrer de Santanyí, que van detenir un tal Galiana, vell, parla d'aquest fet. Després parla de l'aforillament d'esbalda, perquè
Jo m'imagino que en Toni devia saber que, bueno, això ja ho sabem molt de nosaltres, no?, que el dia de l'afusellament hi va anar molta gent a contemplar el fet, no? Sí, sí, sí. I molts van acabar aplaudint. I jo crec que en Toni també li digué arribar a l'hora, és que entre aquesta gent que hi havia, que hi havia...
gent de casa bona, molta gent, també hi havia xuetes. I ell, a partir d'aquí, intenta explicar, la novel·la és una explicació de per què alguns xuetes van anar a l'afusellament. I la raó, la conclusió la tens en el final. I van anar per poc.
Per por de què, diràs tu. I d'ell ho diu ja a ses primeres pàgines. El personatge, el protagonista, el nin nazi, el monxueta que viu en Esquerra Argentaria, només el 36, és el títol de sa novel·la, i ho diu en el principi, diu, qui m'assegurava que per qualsevol cosa no me denunciarien a mi o a sa meva dona?
ja sigui per enveja, per odi o, senzillament, perquè era xoota. És a dir, allò que volia, el tema de la novel·la, bàsicament, és explicar el clima de por, és a dir, la por que sentien el col·lectiu xoota a causa de l'escolt d'estat i del triomf dels falangistes, vaja...
perquè qualsevol excusa bastava per ser víctimes d'un atac.
Al llarg de les històries ja sabem que n'hi ha hagut molts en el barri jueu. Per tant, és aquesta por, allò que es va impulsar, potser anar fins allà. Bueno, era aquesta mateixa exhibició d'anar a missa o de menjar porquim, que deies, en públic, per demostrar que...
que s'havien convertit i d'això mateix aquesta exhibició i segurament ara ja em faig jo la pel·lícula eren dels que aplaudien més i més fort
Bé, això no el diu. Concretament, el que fa Antoni és explicar els pensaments que ell té quan està allà mirant. I és que allò que més li importa és que els altres el vegin perquè no tinguin res a dir en contra d'ell. M'entens? És a dir...
Ell no està a favor que el matin en la milibertat, però troba que ha d'anar per por que després això no sigui utilitzat en contra seva. De fet, hi ha una altra cosa que circulava en aquells moments, un rumor que hi havia. Jo no sé si això està provat històricament o no, però...
un rumor que circulava en aquell temps és que hi havia algú havia confeccionat una llista amb els noms de xuetes que vivien en aquell moment que eren vius el 36 perquè hi havia la possibilitat d'enviar-los a camp de concentració jo no sé si això ho sabies tu però no, no me sorprèn diguem però no ho sabia no, no
Idò, més que més, una altra raó per estar preocupats. I tant, i tant. Perquè, de fet, en Hilary i en Franco eren amics, o no? Sí, sí, sí. Bé, amics. Sí, sí. S'havien vist un parell de vegades. Sí, sí. Què mos dius de maltractades d'en Miquel Ferrar? Sí, maltractades no és novel·la, sinó que és una investigació que ha dit a terme Miquel Ferrar,
i que reculles casos de 7 dones, casos reals, de dones que han estat discriminades per diversos motius al llarg de la història. Per exemple,
Moltes d'elles han estat discriminades per raons diverses, no perquè siguin xuetes ni res d'això, sinó per raons diverses. El que passa és que jo m'he fixat justament en un cas d'abús d'una dona cristiana que s'enamora d'en Miquel Cortés.
que és Xuota, descendent de Joao Conversos. Aquesta dona, no en Caterina Seguí, perquè això sí que ho fa en Miquel i és donar dades concretes i d'any i de noms i de llocs que han existit a la realitat i que tots els ciutadans sabem localitzar.
en aquest cas és una dona que és aquesta lota en aquest any en seguir que queda embarassada d'en Miquel Cortés i aquí esclata el conflicte si la primera obra esclata el cop d'estat i l'estat de por en què viuen els personatges en aquest cas el conflicte és això aquesta lota que queda embarassada
i a partir d'aquí bueno, és com una pel·lícula jo crec que si se'n fes una seria un èxit perquè la rapten és a dir ella el que fa primer de tot és anar a les bales a demanar-li ajuda que l'ajudi a fer entendre'n als seus pares, a la seva família que ella d'aquí està enamorada d'aquesta jove i
i que, per favor, l'intercedeixi per ella. De quina època parlà més o manco? Sí, bona pregunta. No ho he dit.
Perdona, que això ho hem d'apuntar per qualque banda. Segle XIX. Segle XIX. Segle XVIII, XIX. Final del XVIII, principi del XIX, a Palma. De fet, aquest tal Miquel Cortés diu en el barri jueu. Sí, en Escall, supos. Sí, en Escall.
Aleshores, dos cosins seus l'erraten, l'ingressen a l'Hospital General, té fi, quan ha tingut el fi li roben, el s'enduen a l'inclusa... Bé, una sèrie de peripècies. Ella acaba mig trastornada, quan veu que no té fi. Però, ja et dic, al final també és de febícula, perquè...
I això està comprovat, en Miquel Ferrar ens aporta, no sé si fins i tot el dia, una festa de freses, per això avui també estem en plena amb una de les freses. Sí, sí, sí.
I del dijous llarder de l'any 1802, on s'organitza una festa de freses a la llonga, i aprofitant aquesta vinentesa, ella se defraça, en Miquel Cortés se defraça per al seu costat d'una altra cosa, i gràcies a això fugen...
Van a cercar-ne a la Inclusa i comencen una nova vida lluny de Mallorca, evidentment.
No me diguis que no sigui una pel·lícula, això. I tant, i tant, sí, sí. Clar, i això, vull dir, ell l'únic que fa és, diguem, retratar casos reals d'aquestes set dones. Per exemple, n'hi ha un altre que fa referència a un jove que s'enamora d'una maçona, és a dir, d'una dona...
Diu un jove aristòcrata que s'enamora d'una dona que no ho és. I això també ocasiona un tres bals gros a la família i també hi ha una sèrie de peripècies. No totes les històries acaben tan bé com aquesta que acabes de dir ara. Ja, ja.
aquí tenc els noms de ses protagonistes la Margarida Despuig la Caterina Seguí sort Elisabet la Francina Rosselló la Joaneta Puig Puyent la Maria Lat Bernant i la Ramona Miraclet són aquestes set persones reals diguem amb històries totes són tan pel·liculeres diguem
N'hi ha que sí, eh? Per exemple, la primera que has dit, l'Elisabet de les Olors, no n'hi ha una que és aquesta? És que ara no tinc el llibre davant. Sora Elisabet, sí, sí.
Aquesta és la famosa història del Capità Barceló, que va... Ah, sí, sí. És a dir, una monja que se va enamorar d'un... del seu cunyat, me sembla. Sí, sí. El comandant Bustillos, no? I se va enfogar, i després el Capità Barceló els va anar a cercar, els va trobar, i després, no sé si a ell el va empenjar, i...
i ella no recorda la seva fi però això en Joan Park té un poema dedicat a aquesta història Marisa diguem que les històries tràgiques tenen un punt més tràgic si el protagonista és Xueta no
Home, justament, és que en aquest cas de maltratades, la història d'això és la que acaba millor. Et sé que acaba millor, home, mira, sí, sí, també. Sí, perquè les altres són terribles. Ja, ja, ja. Ja, ja. Jo, en allò que he analitzat, és...
Com se manifesta aquesta animadversió contra Xuetes? De quina manera la novel·la se manifesta? Aquesta por que sent contínuament el protagonista que la causa en el seu dia a dia, no? I, per exemple, la cançó aquesta d'en Gent de Fac,
Sí. Que és un poema que es diu El Suata. Sí, sí, sí, sí.
que pertany, no ho he dit, a un espectacle teatral, un muntatge escènic que van fer fa una bona partida d'anys, que s'ha d'haver posat en bicicleta. Idò, una de les paraules que diu, en Guillem de Fa, que és la paraula escarni. Exacte. A la novel·la apareixen diversos fets en què la bou es...
s'escarni que sempre s'ha fet cap a xugotes, no? Per exemple, en un moment donat ell recorda fets del seu passat, en Ignasi, que és el protagonista, i sent que un nen a s'escola, quan era petit, li diu m'agradaria que tots els xugotes d'arròs s'apadrissin dins una olla, o dins olla.
per exemple o posteriorment també té una topada amb una sèrie de lots que hi ha al carrer i un que és més gran diu sou com les anguiles que deixen els dits plans de llim en acabar la guerra enviarem la llista de suetes a Hitler que ho diu un
i en això hi han d'afegir la cançó o cançons recitant tallinatges de xuetes i tota una sèrie també d'elements de la cultura popular mallorquina que el que fan és criminalitzar o ridiculitzar i per tant fer escarni de xuetes.
Jo t'ho havia demanat també, perquè clar, jo cercava cançons d'aquestes per posar-les al lloc de la locució, perquè clar, la locució està molt bé, és poema, però no és una cançó, és una locució. Tu on aniries a encarçar aquesta cançó? Perquè jo l'he cercada per internet i vaig trobar una cançó
Però tenia molt mala qualitat, molt mala qualitat, per tant, ja no te la vaig enviar. Te refereixes a aquesta cançó que va recitant els llinatges de xuletes, eh? Em mirava o mirava, no sé què tal, això, eh? La veritat no ho sé. És que hi ha una pàgina per internet d'un tatxís que va en Nin, que estic el que hi havia...
I n'hi ha un parell de cançons. Però ja t'he dit, la qualitat musical, diguem, no... Sí, sí, sí. Deu pensar que no seria...
abastament bona per teleporacis. Idò, mira, ho cercaré i ho demanaré, en tot cas, a gent que segurament ho ha de saber. Investigarem sobre aquesta qüestió, a veure si la podem recuperar, tot i que no sé si m'entens.
Sí, s'ha de recuperar en tant que pesa de vergonya de la nostra memòria col·lectiva, però tampoc no...
No fa falta que la gent l'apreny. Ja, però jo, to meu, mira que la cançó que t'he donat en segon lloc per tancar els programes obriran per tancar. Jo no sé si, ja que hem estat capaços en els casos de la memoria històrica d'obrir per tancar, és a dir, recordar
per poder tancar ferides, jo no sé si en el tema de xueses haurien de fer una cosa per l'estil. Ja, ja, ja. És una proposta que... Ho dic perquè jo me'n record que vaig anar a sa reedició de sa novada d'en Toni, a la regenteria, i a mi me va agradar molt anar-hi perquè va venir molta de gent
que vivien a Esquerra Argenteria o que eren veïnats del barri i va ser com una teràpia col·lectiva perquè ells van començar a explicar Ell era viu encara, dius? En Toni era viu No me'n record Avui de matí ho pensava No me'n record Ell no era, crec Idò, ja no devia estar bé o això, perquè clar No devia estar bé Sí, sí, sí
i record que va ser com una teràpia de grup perquè ells anaven comptant eren gent que el meu tenia 60 anys o un fa més majors i recordaven les coses que havien viscut de petits tampoc no fa tant d'anys i eren situacions d'escarni jo no sé si valdria la pena
fins i tot demanar perdó no sé l'Illari també té un paper en aquest episodi històric no sé o se societat mallorquina no sé estaria bé no sé fer algun tipus de
Sí, sí. Això és el que dèiem, és a dir, quan jo era petit, per dir que sí, jove, adolescent, això era ben vigent, aquest odi, aquesta cosa tan...
No sé, que per altra banda mai vaig entendre, eh? Mai vaig entendre. Ni tan sols vaig entendre com se diferenciava un xueta d'un no xueta, no? Més enllà d'això, de llenatge i tal, però bueno. Però sí, sí, això era molt viu i sortosament ha estat una cosa que s'ha esveït de manera molt ràpida també, eh? Sí, sí, evidentment s'ha esveït. Mhm.
Marisa, per tant, tenim, recopilant, per un costat, el llibre d'en Toni Serra, Carrer de l'Argenteria 36, que és una novel·la, i que ara és la primera edició de 1988, però ara hi ha dues llibreries, hi ha una...
Una reedició de l'editorial Xandri. Això anava a dir, de l'editorial Xandri. I, d'altra banda, tenim maltractades històries antigues d'amor i odi d'en Miquel Ferrar i Martorell, que no és una novel·la, és un assaig, per dir-ho, i és d'edicions documenta Balear de l'any 2008. Aquests són els dos llibres que han comprat avui.
He de dir que en el llibre d'en Toni, Carrer de l'Argenteria, treureu referències a personatges històrics, també. Vos he dit en Loren Villalonga, que apareixen les primeres pàgines, però també hi ha una petita referència en el Miquel Àngel Colomà, en Aurora Picornell, en el conte Rossi, en Gabriel Fuster,
en Ateu Martí, dir són personatges que van jugar a qualque paper en els temps d'aquests tan conflictius del 36, el 37. Sí, sí, sí.
I per tancar... Si voleu saber més coses sobre s'hagués residir la Palma concretament, tot això, aquí, Senebrella d'Antoni és un bon camí per començar. Si vos agrada Senebrella, clar. Sí, sí. Fa una estona hem parlat també de...
de la trobada que hi haurà aquest dissabte a les 17 hores al cementeri de Palmen, en el mur de la memòria, en el marc de l'exercici de memòria històrica i de commemoració de l'assassinat d'Emili Darder. Per tant, ho encaixem aquí també.
i ja mos has avançat que per tancar la secció mos has triat aquest Obrirem per tancar diguem-ho dues paraules sobre Obrirem per tancar Bueno, és una cançó que pertany al grup Verge Endins i parla de la sensibilitat de tornar a obrir el tema de la guerra civil, de la port guerra
de ses víctimes de banda del perdedor sí per poder de qualque manera tancar ses ferides recuperar sa seva memòria i sa seva dignitat no? en aquest sentit idò em obrirem per tancar tancam avui sa secció moltes gràcies Marisa a vosaltres fin dimecres qui ve fin dimecres qui ve gràcies bon dia
Vull apretre't el meu humil homenatge. Vull apropar-me la teua fossa i depositar davant ella l'homenatge de la tristesa del meu amor a tu. A tu, que et vas dedicar a la causa del nostre poble i vas morir per ell.
En la memòria ens fan ressò ideals que han estat oprimits. Cantarem per a tot allò que fins ara no s'havia escrit.
Ens tallàrem les ales, tantes vides per a ossegar, però el seu vol no s'atura, les ferides no s'han tancat.
Aquesta guerra ja ha acabat, i hem de mirar per en va. Altredí, un nom de remoure més el passat, que hem de mirar per en va.
Aquells que teníreu de sang les sabates dels infants. Aquells que de dia vestíeu sotana i de nit camisa blava. Aquells que us omplíreu la boca de mentides per trencar els somnis de llibertat. Aquells que enganyàveu els vostres germans per penjar-vos medalles.
que amenaçàreu del forn d'arrotjats, que consentíreu el pànic dins els ulls d'un infant innocent. Sí, ha arribat el dia en què els morts ja heu enterrat els vius, aquells que sense vergonya empunyareu l'arma, que sense consol matareu els meus. No mereixeu que el temps us guardi els secrets, els crims de la guerra s'han d'airejar, que la veritat eixi de la terra, perquè només així aquesta batalla s'acabarà.
Hi ha tanta pena enterrada, tant silenci que es va imposar, que s'alcia i pega l'aire, aquesta llaga s'assecarà.
Aquesta guerra no acabarà Fins que descansin en pau recordar Això si és mirar per mar Hem d'obrir per tancar I és així Aquesta guerra no acabarà Fins que descansin en pau recordar
Això si es mirar per armar, obrirem per tancar. Obrirem per tancar. Un nou ara et surt de la culpa, tanta guerra, tanta llàgrima, amb ràbia a la iauta, es retrequi la vida.
M'obrirem per tancar.
I el bon dia i bona vida dona mediterrània, ja sabeu que, es dimecres a darrera hora, connectam amb en Joan Manuel López Nadal per fer un repàs de l'actualitat internacional. Aquestes setmanes, en Joan Manuel, és pel món, volta pel món. I clar, això me l'ha ocupat en un dia, però us assegur que me l'ha de donar la peta. Ho crec. Joan Manuel.
Demanar-te l'experiència, aquesta cosa més viscuda, més personal sobre la situació geopolítica però sobretot vista des del sud-est asiàtic que tu has voltat totes aquestes setmanes.
Sí, ara, justament, demà prendré el volt de tornada cap a Mallorca, en baixar la Viena, i arribaré a Mallorca migdia de diumenge, i he passat gairebé un mes i mig, bàsicament, a tres països, a Tailàndia, a Laos i a Vietnà. He passat dues setmanes i mig a Tailàndia i altres a Laos...
i una setmana a Vietnam. Aleshores, a part que és una part del món que jo, per la meva carrera, per la meva experiència personal, conec i estic molt, amb molt de vics, és una terra que me resulta familiar. Potser Tailàndia i Laos, sobretot. A Vietnam feia més temps que no...
I sí que vols actir, en dues paraules, Vietnam és un país que en aquest moment està conegut un desenvolupament econòmic bastant impressionant. El creixement econòmic és un dels majors d'Àsia.
i aleshores anar avui a ciutats com Ho Chi Minh City, que era Saigon, o Hanoi, després d'haver anat fa 15 o 20 anys, veus que francament les coses han canviat molt des del punt de vista del desenvolupament econòmic. El sistema polític que continua sent es mateix, és dir, hi ha un règim de...
dominat pel partit comunista, tot el que això suposa, però des del punt de vista econòmic, una gran liberalisme o apertura econòmica de producció i de mercat i financeres, que ha donat lloc a un nivell de desenvolupament que és un dels més destacats dins el Conjun d'Àsia.
I pel que passa a Tailàndia, el més interessant que té per a tots vos és que, com ja vos vaig comentar en el darrer programa, dimarts passat van tenir eleccions generals. I va haver una sorpresa perquè les enquestes donaven favorits en el partit més que, diguem, de tipus progressista i de canvi democràtic,
I tot i que no van tenir un mal resultat, van quedar segons, perquè els que van guanyar van ser conservadors, més prou establishment, no? Aleshores, en aquest moment, el primer ministre que hi havia, en Utín Xanvirà Kun, que tot sembla indicar que no tindrà massa problemes,
Tot i que no té majoria absoluta, però per trobar aliats suficients per tornar a tenir un govern més aviat conservador. I segons els analistes, els motius, a part de l'estabilitat econòmica, d'un costat, però també ha tingut molt de veure...
s'utilització de l'element nacionalista. Perquè, com sabeu, Tailàndia va tenir dos episodis, un el mes de juliol i un altre de desembre, d'enfrontaments militants a la frontera de Cambòdia, no? Exacte. I aleshores...
el govern conservador que sortint amb el suport evidentment dels militars ha utilitzat aquest sentiment nacionalista i no li ha anat malament perquè com sortia un poc darrere ha quedat justament davant
del partit del poble, que és un partit més innovador, més reformista, hi ha un tema que és un tema clau i tabú, que és el tema de la monarquia aquí a Tailàndia, hi ha un article del Codi Penal, el famós 112,
que castiguen penes de presó molt severes o qualsevol crítica que se faci a la monarquia o a les persones reals, i justament el partit progressista volia modificar aquestes lleis i donar un tarannà més democràtic als països. Això sembla que haurà esperat. Tot i així...
ha hagut un element positiu que paral·lelament ha hagut un referèndum sobre si s'havia de reformar o no la Constitució i per una majoria superior al 60% ha sortit que sí aleshores tot cal esperar que tot i que lentament i amb els entrebancs de les classes oligàrquiques dominants i tot a tot, a poc a poc el canvi generacional passi que Tailàndia avanci
a poc a poc i gradualment si se pot un poc a l'estil asiàtic cap a un sistema més democràtic des que té avui en dia aleshores pel que pertoca en aquests països són un poc les novetats més importants l'AOS és un país on també hi ha un partit dominant que és el Partit Comunista per a una associació de desenvolupaments econòmiques modestes
té un suport econòmic i financer important de Xina, el qual li crea un problema de deute, però des del punt de vista social hi ha un sentiment com de pau i de tranquil·litat al tema, per exemple, del budisme.
és un element molt important dins aquest conjunt de temes i l'element que el budisme i el règim polític tinguin un esperit de col·laboració fa que en aquest moment Laos sigui un país tranquil i pacífic. A mi, francament, si he de recomanar un lloc on vulgui anar a descansar
Estar tranquil·la i estar en pau, el primer nom que me sortirà serà sempre a Laos. I dins de Laos, una ciutat meravellosa que li diuen Luan Prebank. Això no sé si els nostres oients que els han interessat per aquesta porta del món o tot, però sí que els hi recomano vivament. Jo em prenc nota, però al mínim em prenc nota. Luan Prebank és una experiència vital que val realment la pena.
Joan Manuel, el món, tot el món està molt remegut. El món està molt candidat i molt remegut. Ho hem comentat moltes vegades. Sí, l'efecte d'en Trump. I ara molt ja ha sortit una qüestió que està un poc escoltant les notícies a les cadenes internacionals, que és l'escàndol de la publicació dels papers
Sí, sí, això és important. Que fins i tot té conseqüències polítiques, no només en els Estats Units, sinó també fins i tot en països europeus, com el Reino Unit, on el primer ministre mateix està en qüestió, i també a França, on representants polítics i diplomàtics notables han resultat que estan implicats. Però per mi...
Per mi pot ser, com a persona que som progressista i d'esquerres, un poc el que més m'ha deugut, i hi ha un article que es va publicar fa poc, crec que a Público, d'en Santiago Alba, que és un filòsof progressista important, que és un poc...
La decepció que hem tingut quan hem conegut que una persona que és un referent intel·lectual per tota la gent d'esquerres, que és en Noam Chomsky, tothom coneix en Noam Chomsky, una persona admirada i respectada i, a més, amb unes idees, amb una trajectòria...
admirable però que mos ha donat el disgust de veure que hi havia tingut una correspondència no sabem fins a quin nivell fins a quin punt i quines conseqüències amb el mateix Epstein és a dir fa s'efecte que Epstein és un a més d'una persona que a més ja és mort és un factor que ho embruta tot
que ho embruta tot, i en un moment en què el món està tan en revoltat com tu mateix dius, per l'efecte sobretot de les barbaritats d'en Trump, però també les conseqüències de ser instabilitats.
a altres parts del món, a Amèrica Llatina, a la Xina mateixa, on tota aquesta purga militar també fa pensar sobre l'estabilitat del règim i el poder real que pot tenir o no tenir Xi Jinping, que sembla que és tot poderós, però que pot ser no bastant.
quan passen aquestes coses aleshores quan veiem aquests elements d'incertesa d'inestabilitat quan veiem també i ho hem vist malauradament a Espanya amb les darreres eleccions autonòmiques a l'Aragó
Com ja havia passat a Extremadura que l'extrema dreta va cap amunt i que l'esquerra moderada que diguem del PSOE no sembla comptar i l'esquerra progressista continua en la mania de dividir-se i de barallar-se entre ells,
Aquí vull dir una paraula que potser a molta gent li agradarà i a altra no li agrada tant. Que per mi crec que l'iniciativa d'en Gabriel Rufián de fer un gran acord, de manera que sigui coalició, esforç, que ho liderin un o uns altres, però que pot a l'esquerra, de l'estat espanyol, estatal...
i plurinacional, féssim un front per defensar molts del fascisme, això no és que sigui una idea interessant, és que és absolutament necessari, perquè molts jugam, molts, i les persones com jo que van viure part de la nostra vida sota la dictadura franquista, si hi ha una cosa que no volem, però de cap, de certs maneres, qualsevol cosa és que els fascistes tornin a comentar.
I el PP i Vox, Vox i el PP és el fascisme. Ara mateix a Mallorca i a Balears ho estan fent amb aquesta indignitat i aquesta portada, i profit per dir-ho amb tota la contundència, la meva condemna de la seva decisió de derogar la llei de memòria democràtica, que és un insult a les víctimes del franquisme, un insult a la democràcia i una canetònia...
ridícula i injusta en els elements més repugnants de les nostres polítiques, que són els fascistes. No ho oblidem i no ho perdonem mai. Aleshores, la mobilització de la nostra societat, siguem des partits que siguem, o de la llengua que parlem, la religió que tinguem o no tinguem, però de tenir una cosa, el fascisme ens amenaça a tots i si no ens unim
M'ho esperaran una bona bufetada i la tindran merescuda, perquè això que la gent i els partidats i els dirigents, perquè jo vull comandar o tu vull comandar, no s'ho posin d'acord, a mi, francament, me fa molta ràdio. No sé si m'estic sortint del tema internacional i fins i tot del temps que teniu limitat, però crec que totes aquestes coses són prou importants.
perquè compartir-lo amb els nostres veients, que la nostra societat reaccioni, que ens juguem molt en el futur i que per jugar-nos molt ens hem de preparar i ens hem de preparar d'una manera realista i d'una manera eficaç. Aleshores, deixem les petites coses que ens diferencien i trobem les grans coses que ens uneixem.
Perquè sentir feixisme és un element que ens hauria d'unir a tots, als demòcrates. Joan Manuel, és un debat que, de fet, jo crec que està començant i que més endavant en parlarem i pots organitzar un debat sobre tot això que mos planteges. Sí, molt interessant i molt necessari.
Idò, el farem, el farem. Jo te volia demanar, quan te deia que el món està molt remegut, etcètera, sobretot era veure com se viu en el sud-est asiàtic tota aquesta inestabilitat i sobretot aquesta amenaça permanent de la Xina de Montaiguan, no? És a dir, està en un moment calent o no? O no?
En aquest moment, és molt difícil dir-ho, perquè si no, una cosa és que no hi ha gens de transparència, una opacitat total, sobretot això que ha hagut. Però el que és per mi, la meva anàlisi personal, que naturalment pot estar encertat o equivocat, és possible com una cosa o l'altra, és que en aquest moment el Xi Jinping té massa problemes de dins,
com mirar de ficar-se, sobretot si a més els problemes els té amb els comandaments militars, en aquest moment una aventureta militar a Taiwan crec que seria massa arriscada per la Xina mateixa, no? Perquè també ha hagut un element que d'una altra manera dissuadeix, que ha estat el triomf aclaparador de la senyora primera ministra japonesa, no? La de Takahashi.
que és molt conservadora i molt nacionalista i, a més, que ha dit ben clar que el tema de Taiwan és una amenaça a la seguretat directa del Japó. Aleshores, tot això, i naturalment el sud-est asiàtic, s'ho miren tot, el que passa a la Xina, el que passa al Japó, el que passa a la Índia, naturalment, com per tot, el que passa als Estats Units, no? És a dir, aquí estan un poc mirant i tot això.
Hi ha un element que en aquest moment crec que ells mateixos se'n donen compte del que l'haurien de pinjar més, que és així, com nosaltres tenim la Unió Europea, aquests països tenen una organització regional que es diu l'ASEAN,
Asociació de Nacions del Sud-Est Asiàtic i en aquest moment jo crec que precisament els interès d'aquests països seria incrementar el nivell d'integració econòmica i de seguretat.
dins l'ASEAN perquè l'ASEAN sigui un element d'equilibri entre les potències, la Xina, els Estats Units, el Japó, l'Índia, la Rússia mateixa. L'ASEAN podria ser un factor d'equilibri i el sud-est asiàtic jo crec que l'interès de tots aquests països seria justament reforçar l'ASEAN.
i doncs ara sí que ja per acabar Joan Manuel la setmana que ve te recuperarem ja en horari habitual en principi en horari habitual després estar a Mallorca a partir de diumenge de cap vespre
i jo, simplement una pinzellada final sobre aquest tour que has fet a nivell econòmic tot sud-est asiàtic són països emergents en aquest moment
Sí, a més són països amb un bon potencial. Cadascú, naturalment, té les seves situacions, però el nivell general del creixement d'aquests països, la mitjana, supera molt el 5%. És a dir, a nivell, per exemple, de desenvolupament econòmic, que està molt per davant d'Europa, no hi ha dubte. Ara,
Hi ha problemes de desequilibris, de desigualdats, nivells de desigualtats socials importants, també d'autoritarismes, de corrupcions, és a dir, tots aquests problemes...
Cadascú, a la seva manera, sigui Tailàndia, sigui Vietnam, sigui Indonècia, les Filipines, Singapur, tots els països d'aquesta zona, d'una manera o d'una altra, ho tenen. Però precisament, justament per això, el seu interès comú agrupa-se més, sobretot perquè no els interessa ni que els dominin massa els xinesos, ni tampoc que els dominin els americans, no?,
Aleshores, tenir una unitat entre ells, tenir una relació, per exemple, amb països com el Japó o la Índia o Austràlia, que són potències mitjanes que també poden contribuir a liderar, tot això són elements favorables que crec que a més Europa també hi hauria de donar suport. Hauria de tenir unes relacions més estretes amb aquesta part del món,
Ens interessa econòmicament i ens interessa també des del punt de vista de la seguretat. I tant, i tant que sí. Joan Manuel, t'agraïm moltíssim, perquè sabem que en els fons són molèsties, però t'agraïm moltíssim la teva intervenció. Sempre és un gust i ben aviat ens parlarà i ens veurà, m'espera també aviat a Mallorca.
I a més a més de tot això, mos has suggerit la possibilitat, crec que interessantíssima, de fer un debat sobre el present i el futur de l'esquerra i de les esquerres. Ho farem.
Aquí, a més, per parlar de les Illes Balears, aquí tenim més de Mallorca, més de Menorca, Esquerra Unida, Sumar i Podem i els ecologistes o persones d'esquerres també que siguin independents i totes aquestes forces cadascuna a la seva manera han de contribuir a fer aquesta unitat que és necessari que sigui també possible
i el més aviat és possible Idò agafam aquest guante també moltíssimes gràcies Joan Manuel el llop està allà i ja ses orelles ja li veig molt clara ses orelles del llop o sigui que ben alerta Gràcies i bon viatge de retorn Joan Manuel Salut i república
Salut i república catalana en el nostre cas. Som al Bon Dia i Bona Vida, on anem ja cap a la Casa Blanca i cap a l'entorn més immediat de Sant Joan. Hi ha una notícia en principi molt positiva. L'artesania sempre ha estat aquí.
Ara es reconeix. Vine a conèixer els artesans i artesanes que formen part de la nova marca de garantia Moda Artesana de Mallorca. Divendres 27 de febrer al Teatre Principal de Palma.
I aquí acaba el bon dia i bona vida d'aquest dimecres. Vos convidam, vos combinam a continuar connectats aquí a onmediterrania88.8 de la freqüència modulada o onmediterrania.cat.
També vos convidàvem a estar pendents de tota la programació d'avui dimecres. Interessantíssima tota ella. I, evidentment, com sempre, si voleu continuar connectats a l'actualitat, ho voleu fer a través del diari de Balears, de Balears.cat. Nosaltres hi tornem demà a partir de les 8 des de matí. De 7 a 8 haureu tingut la redifusió.
Desprograma El Crepuscle en 100 estels, un programa que s'estrena avui a les 9 de vespre, i demà a partir de les 7 al Crepuscle en 100 estels, i a partir de les 8 al Bon Dia i Bona Vida, que us acompanyarem fins les 11.
Bona nit!
No tinc massa coses per fer. Sé que vull ser lliure com es veu. Però ja tinc massa coses en el cap. Deixa't desestar, és això el que no te deixa volar.