Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània. W-E-L-O-V-E
Comença Bon Dia i Bona Vida, el matinal d'Ona Mediterrània, conduït per Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.
Basti, papi, ho l'isciedà, gustatze zai d'armo, gèm'edua.
El Bon Dia i Bona Vida és un programa produït per l'associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins, una associació que fa possible 5 mitjans de comunicació com són, a part d'Ona Mediterrània,
la plataforma audiovisual Vida, el diari digital devaleas.cat, la publicació en paper l'Estel i la revista cultural ploma.cat. L'associació és possible i la seva feina és possible gràcies al treball i al compromís de tots els socis i sòcies d'aquesta casa institucional
i també gràcies, evidentment, a totes les persones que de manera voluntària fan feina i ajuden en aquest projecte, que és Ona Mediterrània, un projecte que manté viu el convit a tothom per col·laborar-hi i participar-hi.
Les carrers d'aquest poble, sense sort, no podria comptar-te. Hi ha un adim, si sots jo soc atrib, viure aquí o deixar d'existir.
Si som jo, sé que tric el bo que sóc. Qui és que ho ha de decidir? Potser això s'hi porta un mitjà obertat. Tampoc quedaré tota la nit desperta. Mentre amb mi se'n deu caure per la finestra.
M'agrada com un estar al vespre, ensenyaràs una llum i vaig creure en tu. Només xerrar sabien que era vera, només mirar-te era un sí perfecte. I si tens jo la primera pedra, i si això que sé només me passa això, perquè hauria de venir tot.
que sóc com sóc. Vull que vinguis a saber d'ella. Vull que entenguis perquè sóc com sóc.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida d'aquest dimecres de 8 de març, tot d'una volta repassarem l'actualitat, ho farem a través dels titulars de Diari de Balears i també de Vila Web. A continuació podrem escoltar diverses entrevistes entre elles, una en en Ramon Baixauli, escriptor, també connectarem en Lucía Muñoz, amb ella repassarem l'actualitat política de Palma,
i evidentment parlarem d'habitatge a Palma i també evidentment de la situació a l'Orient Mitjà. Avui també repassarem amb en Rafael Borràs l'actualitat, ho farem a través del seu article a Diari de Balears. Connectarem en Marisa Sardó per fer l'exercici de literatura comprada que feim cada dimecres amb ella i tancarem el programa amb el focus internacional obert
per repassar l'actualitat a nivell mundial amb en Joan Manuel López Nadal. Tot això és el que ens espera d'ara fins a les 11 des de matí aquí al Bon Dia Bona Vida, on a Mediterrània començant ja el repàs a l'actualitat.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears trobem com a notícia més destacada a hores d'ara una peça feta elaborada per Gisela Badenes titulada De la tutela. El sensellarisme denuncien l'abandonament institucional de joves extutelats a Mallorca.
És un reportatge ben interessant fet per la companya Gisela Badenes, com sabeu. També polèmica lingüística en una cafeteria de Vilanova i la Geltrú amb intervenció policial. Podeu escoltar fins i tot l'àudio que reprodueix Diari de Balears en clau política coalició per Mallorca.
Diu que el PP pren mesures que desprotegeixen els mallorquins. El Consell de Mallorca homenatge 317 esportistes en la festa de l'esport base. En temps de crisi i vacances, el PSOE retreu a Proents la seva absència en plena escalada del conflicte. Més denuncia un atac ideològic al català i acusa el govern de cedir a Vox.
i els docents es planten i exigeixen situar l'escola pública al centre de les polítiques educatives. També destaca Diari de Balears, nou cop a la llengua, PP i Vox pacten eliminar el requisit de català en docents de difícil cobertura i en altres places de la funció pública.
Aquests són alguns dels arguments informatius de Diari de Balears i en clau d'agenda, avui dimecres d'avui de març a les 19.30 hores a Can Alcobé, se farà la presentació del llibre. Es pot planificar la sostenibilitat lingüística del sociolingüista Isidore Marí. L'acte comptarà la participació del mateix autor, així com de Damià Pons i Antoni Llebrez, que dialogaran sobre els reptes actuals de la llengua catalana
i les perspectives de futur en un context globalitzat. Aquests són els principals arguments informatius que mos ofereix l'hora d'ara a Diari de Balears. Després hi tornarem per revisar la secció d'opinió. Abans m'anem a Vila Web. Allà hi trobam.
13 llistes entre 226 municipis, l'estratègia de l'extrema dreta a Catalunya Nord, també Luxe i Golf, així és l'hotel de Mallorca vinculat al nou líder suprem
de l'Iran també. L'Audiència de Barcelona jutja dos guàrdies civils per haver coaccionat i vexat un flamenc català no parlant. Els docents tallen la A2 a Ponent i la C55 a la Catalunya Central en el tercer dia de vaga.
i en clau d'Estats Units, Joey Kent, l'home que ha plantat cara a Trump per la guerra d'Iran. Aquests són els principals arguments informatius que mos proposen a hores d'ara Vila Web. Nosaltres també vos recomanem la secció d'opinió de Diari de Balears. Allà hi trobeu
Els següents articles. El d'en Noemi Navarro, titulat Samadona de Mallorca. El d'en Joan Lledonet. Qui són els que volen sí a la guerra? El d'en Joan Mira. La tardor del picador.
Es d'en Rafael Borràs, a Mallorca en català, també amb la Policia Nacional. Es d'en Alila Tomàs, no ens cansarem, volem la pau. I es d'en Joan Vicenç Lillo, que seria dels nostres estius sense el vol i els xiscles de les falsies. Aquests són, a hores d'ara, els principals arguments informatius
que mos presenta, que mos proposa, Diari de Balears. Escoltau, bon dia i bona vida. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Den Distri, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Una cançó que és energia i que parla d'una força simple i poderosa, la de la gent quan s'uneix. Som foc de xarango és un cant aquesta espurna que tenim a dins i que quan es troba amb les dels altres pot encendre coses molt grans. La cançó ens recorda que som foc que encara crema i que la música també pot servir per refer camins i tornar a unir pobles.
Amb la llibertat com a única bandera, els versos van explicant batalles, però també somnis. Els d'un món diferent pot ser més just, pot ser més alegre. Un món que balla avui et sens dubte un món una mica millor. Pot ser perquè quan la gent balla, quan la gent canta, també està imaginant que les coses poden canviar. A vegades només cal una espurna perquè tot torni a començar.
Som foc tots dos i encara crema. Portem a dins el crit d'un món que desespera. Portem cançons, desitjos nobles. Cantem per provar de refer el camí dels pobles. Som foc tots dos i encara crema. La llibertat és la nostra única bandera. Portem cançons, desitjos nobles. Cantem per provar de refer el camí dels pobles. And now we're all out here to
Something burning, something burns. Si cau la nit, aquí seguirem sense pressa, cantant les nostres cançons, explicant batalles, somiant un altre món. Si cau la nit, aquí ballarem la tristesa, llun dels problemes del món.
Molt que balla, avui és un món millor.
Són foc tots dos i encara crema. La llibertat és la nostra única bandera. Portem cançons, desitjos nobles. Cantem per provar de refer el camí dels pobles. And now we're all out here tonight.
Si cau la nit, aquí seguirem sense pressa, cantant les nostres cançons, explicant batalles, somiant un altre munt. Si cau la nit, aquí ballarem la tristesa, lluny dels punts.
Si cau la nit aquí seguirem sense pressa cantant les nostres cançons, explicant batalles somiant un altre món.
dels problemes del món.
Som foc, és la salutació musical que ens ha fet avui Anna Maria Nadal. Ara ve entrevista amb en Toni Marimón, 50 anys d'aniversari de la fundació del PCM.
Avui el plató de la plataforma audiovisual Vida fa olor d'Aufa Pegueda, té el color de la senyera i de música podria sonar
des de la Internacional fins a la Belenguera. Avui fem un programa dedicat als 50 anys del Partit Socialista de Mallorca, que va començar sent el Partit Socialista de les Illes, i volem revisar, repassar el que ha estat aquesta formació
política, de caire sobiranista, de caire d'esquerres i que ha marcat l'histori de Mallorca i per extensió també de la Sillera Balears. Mallorca i la Sillera Balears serien molt diferents segurament si no hagués existit aquest grup de persones, de militants, de líders polítics que van ser capaços de marcar la gent de política fins i tot
a partir d'un grup parlamentari no massa extens. De tot això, volem parlar amb en Toni Marimon, que és historiador, amb ell repassarem la història i, d'altra banda, després farem un exercici una mica més d'avaluació
amb dues de les figures més importants d'aquest espai polític, com són en Sebastià Serra i en Mateu Morro. Toni Marimon, molt benvingut en aquesta casa.
Bones tardes, gràcies. Te farem venir un altre dia per fer-te una entrevista en tant que historiador i en tant que persona que mos pot explicar moltes coses de Mallorca, però avui mos centrarem explícitament, exclusivament amb el PSI i PSM. I justament podrem començar per aquí. Com comença un partit, el Partit Socialista de les Illes,
que fa les seves primeres passes, diria que just després de la mort d'en Franco. Sí, si bé després del mes de novembre ja hi havia un grup promotor del PSI, novembre del 75, però per tant, quasi quasi amb en Franco viu, idò. Quasi quasi amb en Franco viu, encara en clandestinitat,
I la presentació pública es farà el 8 de febrer de 1976, de manera que apareixerà la premsa dia de nou, i encara s'haurà de fer una cobertura, que en lloc de dir-li PSI es dirà Promocions Socials i Llanques.
però de totes maneres era una situació d'inici de transició i va ser un acte on hi van assistir quasi 200 persones, on hi va haver persones convidades i el ressòs de premsa va ser molt important. És a dir, va ser un projecte que va néixer amb una certa empenta, amb una certa força.
En quins plantejaments? Els plantejaments eren, per una banda, clarament d'esquerres, clarament socialistes en aquell moment. Jo diria que socialistes d'una tercera via entre els socialdemòcrates i els comunistes, és a dir, una via que havia intentat a França el partit socialista unificat ja fa temps,
i d'altra banda un partit a favor de l'autodeterminació, a favor de la sobirania de Mallorca o de les Illes Balears, amb un plantejament nacionalista. De fet, crida l'atenció a la premsa l'endemà,
Posa molt d'enfàcia amb aquesta idea nacionalista. És a dir, que són d'esquerres però que són nacionalistes. I sense aquest dubte, perquè això era el que demarcava un poc aquest partit de tant d'altres com n'hi havia. Perquè en aquells inicis de 1976 hi va haver una florida de partits polítics extraordinària. Encara dins una semiclandestinitat. Quins lideratges podem destacar d'aquest primer moment?
Bé, allò que em ve en el cap és per una banda en Toni Tarabini, per altra banda en Sebastià Serra, en aquell moment també era important en Sebastià Lomà, per citar algunes persones i em sap greu, si no les podem citar totes.
En quina base mos has dit que si mateix té un cert suport popular, en quina estructura compta si és que compta amb algun tipus d'estructura? Jo crec que inicialment l'estructura s'havia de crear, s'havia d'anar organitzant.
Però hi havia persones que procedien d'altres partits polítics o que havien militat a altres partits polítics, entre ells nacionalistes de NAM, Aliança Nacional Mallorquina. Després hi havia...
gent que procedia del Partit Socialista Popular, que era un altre partit socialista, el d'en Tierno Galván, per exemple, un Ángel Muerta, si no m'equivoques memòria, pertenia a aquest grup. Després hi havia gent que havia estat o havia passat pel Partit Comunista d'Espanya,
però que quasi tots alhora procedien de bandera roja, que també era una sensibilitat diferent, més vinculada a Catalunya. Després hi havia gent independent i jo crec que en tot plegat s'haurien dues idees. Per una banda, una idea de connectar amb sectors obreristes
i en aquest sentit seria important la figura d'en Pa Cobrador, d'en Francesc Cobrador, que en aquell moment estava muntant o ja tenia muntat la alternativa sindical per un sindicat de turisme unitari, o unes sigles així, perquè com a 5 o 6 sigles era gairebé impronunciable, a sud, que tenia una base social jo crec que molt important,
i després també hi havia un component, Pentúr un poc més difús però real, de catolicisme pro-racista. Hem de recordar també que hi havia hagut el Vaticà II, que hi havia un canvi dins l'Església que eren molt importants i Pentúr encara haurien d'afegir el component de les associacions de veïns, que en aquell moment també estaven molt actives. De manera que jo crec que són diversos aspectes que van confluir per aquest gènere de naixement
fos un partit amb una certa entitat. Perquè si un lletgeix, per exemple, les interessantíssimes memòries d'Antoni Serra de Gràcies no volen flors, ell mateix reconeix com a fundador del Pesant, ell mateix diu bé, nosaltres és que mai vam passar de la 25.
molt coherents, molt respectables, és una opció molt legítima, però ell mateix diu mai van passar de 25. Clar, el PSI quan neix ja neix amb un cos més important i després intentarà créixer naturalment. Es passa a PSM, que de fet durant una època també signa
el Partit Socialista de Mallorca guió PSI, per què se fa? Bé, aquí hi ha un trauma, jo crec que hi ha un trauma enorme, i és que aquest projecte que tenia aquestes bases, que tenia aquests sectors en els quals podríem afegir tal vegada també un peu dins universitat, dins els professors d'ensenyament mitjà,
Pareix que té força, malgrat que tingui ja algunes petites crisis, hi ha gent que se'n va, en Sebastià Lomà se'n va bastant aviat, però malgrat això jo crec que té una base d'una certa importància. I a més a més, abans de les elevacions de juny del 77, s'ajunta amb el moviment socialista de monarquia i amb el partit socialista popular que ja hem armamentat, tot plegats conforme amb l'unitat socialista. Aquest de Montes Paper té molta força.
damunt el paper devia tenir més militants que el PSOE i aquest element sindical i presència a diversos municipis intel·lectuals destacables que vi donaven suport en aquell moment però a juny del 77 les eleccions són un bany de realitat implacable i tot i que en perspectiva el resultat tampoc van ser tan dolents perquè el resultat van ser un 5% a Balears
i jo vull recordar que en eleccions recents i no tan llunyanes, el PCM i fins i tot en Europa, tampoc ha passat massa més del 5% de Balears, però en aquell moment i en les il·lusions que hi havia, es van considerar una frustració molt gran.
I aquesta frustració va ser que hi hagués gent que més aviat o més a poc a poc s'anàs ubicant dins del PSOE, que va ser el segon gran triomfador després del PSOE va triomfar. El socialisme se va passar a identificar amb el PSOE després de juny del 77, cosa que abans no passava. Aleshores el PSI estava un poc en hores baixes, no? Però va passar que de la part forana, sobretot,
gent vinculada al Congrés de Cultura Catalana, a l'Obre Cultural Balear, gent com en Pere Sant Pol, com en Damià Farrar Pons, com en Damià Pons i Pons, com en Jaume Armengol, com en Pere Trias, es van integrar al PSEI. I en el Congrés, que hi va venir al mes de desembre de 1990,
77, en aquest congrés s'hi va optar perquè envia el nom a PSM i també per dotar el partit d'un contingut més nacional. No és que no el tingués, però tal vegada s'hi va accentuar l'element identitari. I llavors saps quan, efectivament, de vegades s'hi diu PSM guionat PSI.
i no sé si deu ser el moment en què es comença a parlar, a mi sempre m'havien parlat de les tres potes del PSM. Sabran que la lluita més social, la lluita ecologista, que devia ser en aquells moments bastant incipient, i la lluita nacional o lingüística o nacional, si volen.
Potser fos en aquell moment o una miqueta després, perquè la qüestió ecologista va anar creixent. Ara després els ho demanarem. Sí, jo crec que va ser un poquet després quan l'element de la mateixa manera, que encara més després, se va incorporar l'element feminista com un quart element fonamental.
Com que no tenim tampoc tots els temps per anar, diguem, passa a passa, a nivell electoral, que tu has estudiat totes les eleccions i fes aquells estudis que publicaves al Mirall de vot autòcton i vot de fora, etc. Dues pinzellades sobre...
la capacitat de concentrar el vot autotonista i la evolució. Jo diria que hi ha un moment de creixement molt gran que són la seleccion pre-eutonòmica del 79 i molt oblidat.
La seleccion pre-eutonòmica del 79 s'aconsegueix més d'un 11% de vots a Mallorca, tercera força, i en algun municipi és el 50% de vots. A Sou Bos i Neu s'atreven el 50% de vots. I això va acompanyat d'un conjunt de candidatures independents, que jo fa temps vaig publicar un article...
sobre aquest tema que suposen una extensió d'aquest missatge, si se vol d'una manera suau, ara en diríem soft power, a través d'aquestes candidatures, però que va ser molt gran, perquè Mallorca Socialista s'ha atribuat 5 batllies després d'aquestes eleccions, entre elles Inca, Artà, Sineu, Montuíri i ara se m'escapa la cinquena.
Ventura Campanet o... Ventura Campanet o alguna... No, Campanet crec que va ser un poquet després, quan hi va a Sabatlia, Sabatlia de Campanet. Però el Gaida, el Gaida, que hi havia uns independents però molt vinculats al PCM en aquell moment.
Llavors es ve la intervenció institucional. Després farem un apunt de la gestió de govern, però l'intervenció institucional importantíssima. Per exemple, en el primer Ajuntament Democràtic a Palma, en el Consell
General interinsular. General interinsular. Si vols minoritaris, però marcants. Vista en perspectiva és una cosa importantíssima. És a dir, si en lloc de treure dos diputats el 83 no se'n treu cap,
aquest projecte hauria tingut molt difícil, hauria quedat pràcticament difuminat i oblidat. Però en aconseguir una presència, encara que fos minoritària, i a més d'en tenir persones, ja crec que d'una capacitat intel·lectual i d'intervenció important, com eren en Sebastià Serra i en Damià Ferrar Pons,
en el començament, després en Joan Maol, posteriorment en Mateu Morro, en Pere Sant Pol, és a dir, se va tenir la sort de tenir un conjunt de personalitats molt destacades, enviar el majoral més en el començament, prèviament, exacte, perquè eren personalitats en pes, això va fer que el projecte jo crec que tingués més influència social i cultural que l'estrictament política atorgada per vots.
I això també s'ha de tenir present. És a dir, jo m'he dediquat molt a estudiar Vox, com bé has dit. Però després també hi ha una influència en el sociocultural que tampoc se pot menysprear. De fet, diria que una de les costants és que les altes formacions van agafant missatge, idees del PSM, no? O li van robant, si m'ho dius... Hi ha algun cas...
jo diria, com extraordinaris d'aquest element. I també és a veure que als anys 80 també hi ha un part de persones des del PSM i cap a altres formacions que també té a veure amb aquesta incorporació de bona part d'aquest missatge.
Bé, ara pensava el municipi que ha preservat més el seu entorn de tot Mallorca és Artà i segurament té a veure el fet que gairebé sempre o fins fa poc havia governat el sobiranisme d'esquerres
Estil PSM. Sí, sense aquest dubte. Això crec que és important destacar-ho. I ja entrem en la gestió de governs, és a dir, el PSM aconsegueix valdies i també regidories importants. En general, ja sé que és una...
quasi ridico fer la pregunta així, però en general, què te suggereix el PSM governant? Me suggereix dues idees contraposades. Per una banda, que en general se fa una bona gestió, que en general la gent honesta que fa la seva feina d'acord amb els postulats ideològics que abans hem hermentat, però d'altra banda,
Tenim un país que és esqueç i no és el que voldríem que fos. Aleshores, això també crea una certa frustració. Jo, esqueç que vaig viure de pop, va ser esquerre de la incineradora de Sant Reus, que clar, va ser un poc traumàtic, perquè quan no governes pots estar molt en contra de la incineradora i pots ser molt coherent.
Però en el moment en què tens regidories, en què tens conselleries, en què tens part del Consell Insular de Mallorca, la realitat és molt dura. I això seria un poquet un exemple. Per això jo crec que en general no s'ha rentabilitzat gaire la tasca de govern.
encara que en proporció a moltes altres sources la tasca de govern fos molt correcta i molt ben feta i amb un projecte de país molt ben estructurat. Però tanmateix els múltiples condicionants de la realitat del dia a dia d'unes administracions que moltes vegades no funcionen amb la rapidesa que un vol fan que el teu electorat pugui tenir una certa frustració.
Per això se sol dir que aquest espai creix més quan està a la oposició que no quan està en el govern. Ja. Em sap molt greu perquè és molt interessant però hem d'anar acabant. Una primera pregunta seria aquest vot cap a lo més. Què significa? Com el llegeixes en la perspectiva que ja tenim?
Jo, en la perspectiva que ja tenim, ho llegeixo en una manera d'adequar-se a la realitat mallorquina. La realitat mallorquina és que en aquests darrers 25-30 anys s'ha incrementat la població venguda de fora en un percentatge extraordinari, que fa que ara tinguem un 30% de població nascuda a l'estranger. Nascuda. És a dir,
de qual cosa ens situa en un context diferent en relació amb el 1976. Això fa que hi hagi una certa necessitat d'ampliar l'espai del que era el PSM.
I aquesta aliança amb l'iniciativa BERS pot cobrir uns espais més obreristes o més... que intenten ser més obreristes, perquè la qüestió obrerista jo crec que és un drama avui en dia. És a dir, la incapacitat de les forces d'esquerres per arribar als obrers és un dels problemes reals.
I lo que voten molt d'obrés. Exacte, això és un drama extraordinari. I ecologista, és a dir, aquest ventall ecologista. I en tot cas, Initiative Verbs també és un partit amb un conjunt de personalitats molt destacades que han permès, sobretot a Palma, consolidar un espai important.
jo crec que era una passa necessària, que no quedava altres mai. Com que després parlarem amb algun d'ells, m'estic més demanant-ho ara aquí, a nivell mundial, els lideratges polítics han canviat molt i m'atreves a dir que era pitjor, mira què te dic.
Sí, sí, no, no, no, jo crec que no havíem tingut mai uns dirigents tan dolents com els que tenim ara mateix, és a dir, dolents de malvats i d'estúpids, és a dir, conjuguen les dues coses. A nivell mundial. A nivell mundial, a nivell mundial, estem parlant de nivell mundial. I a nivell d'aquí amb més poca preparació segurament. Ventura són tendència a fer més equip,
Però... Jo crec que aquí hi ha hagut un error terrible i està que des de molt de mitjans de comunicació s'ha criminalitzat la vida política. A veure que hi ha hagut molt de casos de corrupció, a veure que hi ha hagut molta de gent... I això ha allunyat...
I això ha allunyat la gent més ben preparada que pugui intervenir dins la vida política. I ha fet que sigui difícil avui en dia trobar gent per formar govern. I això ha estat una realitat. És a dir, els darrers governs autonòmics han estat més els i més els en cobrir
Totes, això és un fet objectiu, és a dir, és un fet positivista, és a dir, que han estat més al cercant gent. Això dona una idea del que s'ha devaluat sa vida política. Això era impensable el febrer del 76, quan se va fundar el PSI. És a dir, era un moment d'il·lusió, de reformar sa institució en polítiques, que estaven en mans encara de franquistes, encara d'ordre polític.
Hi havia gent que estava disposada fins i tot a deixar feines amb merda obves per poder, durant uns anys, fer servei públic. Unió Autonomista, sempre s'ha dit que en Josep Melià i en Climent Grau... En Climent va perdre molt de obves. Va perdre molt de obves dins Unió Autonomista. És a dir, això avui en dia és impensable.
Dues coses per acabar. Una, l'hem passat així molt de rasquillada, però em sembla que té un pas molt important en la història del PSM, que és la gestió modèlica quant a ètica, quant a moral, quant a netedat.
Sí, jo crec que és una cosa que s'ha posat poc en valor. És a dir, és curiós, però deu ser pràcticament l'únic partit polític que no ha tingut casos de corrupció i en canvi passa molt desapercebut.
Fins i tot hi ha hagut casos en què se va fer dimitir persones que després van ser totalment assaltes, però aquesta persona no ha pogut ser candidat a bal, no ha pogut ser candidat a diputat i ha estat una pèrdua important per aquest projecte polític.
I tant, diguent, Mallorca i la Seger Balears segurament serien bastant pitjors si no haguéssim tingut aquests 50 anys de PSM, diguem-ho així. Sí, jo crec que seríem més província, seríem més florida, encara més del que ja ho som i encara seríem més desiguals del que ja ho som, que ja ho som bastament.
Toni, mare i món, moltíssimes gràcies, és un autèntic plaer. Jo ara tenim aquí que mos esperen en Sebastià Serra i en Mateo Morro, però quasi que t'he convidat que venguis també i participem. Ara esto serà diferent, però... Moltes gràcies. Sí, idò venga, mos ho podem. Gràcies.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I avui al Bon dia i bona vida dona mediterrània el protagonista de l'entrevista és Manuel Baixauli Manuel Baixauli Mateu ell és un escriptor i pintor valencià nascut a Sueca i que ha publicat entre d'altres llibres el darrer Cavall, Atleta i Ocell que va ser guardonat amb es Premi
Òmnium, la millor novel·la de l'any 2024. Manuel Baixauli, molt bon dia. Hola, bon dia.
hem de dir que de Cavall, Atleta, Ocell, em van parlar la setmana passada d'Anna Marisa Cerdó, ella t'ha fet una entrevista que aviat també farem pública, i per tant farem, si t'assembla bé, una entrevista un poc més, evidentment parlarem de la novel·la, però més genèrica, si te va bé.
Sí, sí, clar. En primer lloc, mos crida l'atenció a això, escritor i pintor, aleshores preguntes si realment la creació literària i la creació plàstica són dues oles vius com dues cares de la mateixa moneda.
Sí, són molt compatibles, si més no, en el meu cas el problema és que no es pot viure de cap de les dues. He de treballar i el problema més seriós és el trobar temps per fer les dues activitats. Sempre hi ha una que és malparada en aquest cas, ara és la pintura, ara escric molt més que dibuixa i que pinta,
Abans era al revés, però vaja, anem fent el que podem. Què significa per tu la creació literària? Doncs escriure per a mi és una manera de multiplicar la vida perquè en la vida real hi ha moltes limitacions i en canvi en l'art, per a mi la literatura és sobretot art, tot és possible, fins i tot és miracles, no? Aleshores per a mi és com
exemplar la vida i ramificar-la d'una manera que l'enriqueix molt més. Una de les característiques del teu estil és dissenyar personatges peculiars. En què t'inspires? T'inspira bàsicament, no només els personatges, sinó també les situacions, bàsicament la realitat, en què t'inspira? Sempre partís de la vida, de l'experiència de la vida.
Però després és importantíssim la imaginació i a partir de la realitat sempre comença a ficcionar i se m'ocorren idees.
no planifique massa el que escric, sempre vaig una mica a cegue sense saber com avançarà, com acabarà, i això fa que mentre escrius estàs tenint una vivència, i aquesta vivència és imprevisible, i se te van ocorrint coses, van passant coses, és molt interessant per a mi el fet d'escriure en si, després ja publicar i tot això és una altra cosa.
I els premis, què tal? Perquè Déu-n'hi-do, no? És que has aconseguit en la teva carrera literària? Mira, els premis són molt importants al principi. Jo estic molt agraït al Premi Mallorca de narrativa perquè és com si digués el punt d'inflexió en la meva carrera, quan vaig publicar el meu manuscrit. A partir d'ahir ja ho he tingut tot molt fàcil.
I penso que els premis han de ser sobretot per a la gent que no és coneguda, que encara no tenen un nom. De fet, jo no m'ha tornat a presentar a cap premi i els que m'han donat són a llibre publicat, els Premis de la Crítica.
Manuel per la mare un moment de sa novel·la que balla l'Eta i Ocell en fi també reconeguda per un dels premis més importants segurament ara mateix que és el d'Òmnium
Clar, Marisa mos explicava una mica que és un exercici literari arriscat, no?
Bé, sempre que faig alguna cosa intento arriscar. És una manera de, cada llibre que fas, fugir de tu mateix per no repetir-te, no? I cada vegada te la jugues, sempre tinc la pressió de partir de zero, no? D'arriscar i que isca mal i que puguis perdre el lector, però de moment la cosa m'ha anat bé, no puc queixar.
i ens parlava que constantment la novel·la posa interrogants per mantenir la vinculació amb el lector. Sí, és la base de la narrativa, el tindre els lectors
en suspens, amb ganes de saber què passarà i amb les incògnites obertes. Pensa que la lectura ha de ser sobretot un plaer i després també coneixement i tot el que vulguis, però sempre ha de ser un goig estar llegint un text.
i a bordes la complexitat de les relacions paternofilials que bé, és un tema que va sortint de la literatura però tampoc no és dels més habituals
Bé, ja t'he dit que a partir de l'experiència vital, com a pare he tingut experiències i això ha fet que tinguera la necessitat, perquè l'origen d'un llibre sempre pensa que és una cosa que és irracional, no és una cosa premeditada i planificada...
i conceptual sinó que és com un sentiment que necessites expressar i com a pare he tingut la necessitat de parlar d'aquest tema Tu també no sé si dir que ets crític literari però sí que parles o sigui ajudes a difondre la literatura a través d'esperiodisme en aquest cas
No, jo no soc crític literari. El que faig són articles, però són articles que no parlen ni de l'actualitat, ni de política, sinó que parlen de cultura, i sobretot de la vida. És més una mena de dietari en forma d'articles, de columnes, que no el típic article que... Són coses que es poden llegir des de 10 anys i no hauran.
caducat perquè parlen de coses que són permanents. Ho diré també perquè l'altre dia vaig llegir un llibre i per allà apareixies unes preguntes teves i aleshores
Bé, o sigui, era com... Ara no recordes el títol del llibre. Ara no el recordaré. Bé, vaig fer un paròleg, un text,
sobre un llibre de Julià de Joder això, aquest era d'en Julià de Joder sí, sí, sí sí, perquè tenim molt bona relació i són unes preguntes perquè ell explica una mica el llibre de què va i com va però no sol fer pròdics en Julià de Joder és un dels escriptors segurament més potents que tenim i que tot i que té reconeixement pot ser no té tota la projecció que mereix estic convençut que no la té
Per la qualitat que té, hauria de tenir molta més projecció i més lectors, si això és tan imprevisible. Jo, per exemple, he tingut molta sort, i no sé per què, perquè faig coses molt estranyes, que sempre pensi això a qui li pot interessar, no?
Manel també te volia demanar sa situació sempre ja saps que nosaltres en fi tota sa gent que estimant sa llengua sempre tenim aquest patiment explica-mos una mica com veus tu ara mateix sa situació de sa llengua catalana en Espai Valencià Bé, mira, te parlaré del meu poble que és un poble que sempre hem fet la broma que només parla la castellà la Guàrdia Civil Sí, sueca Sueca
fins fa quatre dies i ara ja no és així. Ha vingut una massa enorme de gent de fora i alguns ja t'exigeixen que es parles castellà per entendre't quan vas al bar a fer-te'n una, no? I és una situació molt incòmode perquè t'obliga a estar cada dia creant un mini conflicte quan són ells els que realment el creen.
Manuel, perquè vaja, en què estàs treballant, si és que mos pots donar algunes pistes? Sí, estic treballant en un llibre, bueno, ara acabo de reescriure el manuscrit, sortirà ara al Jum una edició nova a Periscopi,
és un llibre que ja estava esgotat, ja s'havia acabat el contracte amb 62, i ara l'he volgut. Idò, Manuel, moltíssimes gràcies per atendre el micròfon d'Ona Mediterrània. Moltes gràcies per convidar-me. Gràcies, bon dia.
Bon dia, adeu, adeu. Som el Bon dia i bona vida dona mediterrània que vam entrevistar Manuel Baixauli que és escriptor valencià nascut a Sueca i tenim pendent un repàs a l'actualitat que vos oferirem ara mateix i ho farem a través de la Diari de Balears i dels titulars de Diari de Balears i també d'altres publicacions.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània, quan són les 9 i un minut, vos oferim un repàs a l'actualitat i ho fem a través dels títulars de diversos mitjans de comunicació. Començam, evidentment, per Diari de Balears, que ja sabeu que sempre vos recomanam que vos mantingueu connectats a diaridebalears, de balears.cat.
El primer titular és el d'un reportatge, un informe fet per Gisela Badenes, titulat De la tutela, el sensellerisme. Denuncien l'abandonament institucional de joves extutelats a Mallorca. També voreu escoltar
Un àudio a través de Diari de Balears Polèmica Lingüística en una cafeteria de Vilanova i la Geltrú amb intervenció policial. Més qüestions. Coalició per Mallorca. El PP pren mesures que desprotegeixin els mallorquins. El Consell de Mallorca homenatge 317 esportistes en la Festa de l'Esport Base. Els docents es planten i exigeixen situar l'escola pública al Centre de les Polítiques Educatives.
Més titulars més denuncia un atac ideològic al català i acusa el govern de cedir a Vox. I, encara en temps de crisi, vacances. El PSIP-PSOR treu a Proens la seva absència en plena escalada del conflicte. Nou cop a la llengua PP i Vox pacten eliminar el requisit de català en docents de difícil cobertura
i en altres places de la funció pública. Aquests són els principals titulars. També vol recordar que avui hi ha a Canal Cové la presentació del llibre d'Isidor Marí. Es pot planificar la sostenibilitat lingüística.
serà un acte a les T8-30, Canal Cové, amb la participació d'Isidore Marí, de l'autor, així com de Damià Pons i en Toni Llebrés. Aquests seran, idò, els presentadors d'aquesta nova aportació d'Isidore Marí. Més qüestions, m'anarà ara a VilaWeb.
que anuncia que ella retira el pressupost per continuar negociant amb Esquerra Republicana.
També diu Vila Web, luxe i golf. Així és l'hotel de Mallorca vinculat al nou líder suprem de l'Iran. L'audiència de Barcelona jutja dos guàrdies civils per haver coccionat i vexat un flamenc català no parlant i els docents tallen l'A2 a Ponent i la C55 a la Catalunya Central a Ponent.
en el tercer dia de vaga. També diuen des de Vilaweb que informen que l'Iran bombarda Tel Avit i venjança per l'assassinat de l'Arijani. I el fill del president de l'Iran diu que el règim fracassarà si no atura els assassinats dels seus dirigents.
Aquests són, a hores d'ara, els principals titulars de Vila Web. Món anam ara en el Mallorca Daily Bulletin. El sector turístic de Mallorca impugna els informes sobre un augment del 40% de les reserves al Regne Unit. El conflicte no té cap impacte apreciable.
També destaca Major Cateli Bulletin que una parella britànica és a presó preventiva, massa drogada per recordar el presumpte intent de segrest a Mallorca. I un gegant tresatlàntic britànic arriba a Palma. La fotografia realment dels vaixells és impactant.
On anem ara? Les portades dels diaris en paper, concretament d'última hora, que la seva portada de paper d'aquest 18 de març de 2026 diu que Vox desafia el PP amb el pla per privatitzar l'administració i també Cimera a Santo Domingo.
Balears i Dominicana estrenyen llaços durant la seva trobada entre Proens i Abinader. També destaca Última Hora que homenatge als assos de l'esport mallorquí,
Israel mata el cap de seguretat iraní Ali Lariyani en un bombardeig. Les reserves turístiques de Pasco es mantenen com el 2025 i les rebaixes al català indignen l'esquerra i els sindicats docents. En cultura, la relació de Miró i els Estats Units s'exhibeix a Washington i...
També destaca en l'àmbit de successos que el jutge envia a presó la parella detinguda per intentar segrestar una dona sonferrial i les forenses diuen que la nadó llançada a un contenidor havia nascut viva.
Moranam ara a la portada diària de Mallorca d'aquest de 8 de març. El govern eximirà de sobre català els funcionaris que no atenen el públic i habitatge de protecció oficial acabades però sense entregar.
En l'àmbit d'educació, protesta dels docents per l'accés de burocràcia i les elevades ratios. El Consell multa en 80.000 euros en draig per la destrucció d'un lleut històric. Presó per a la parella que va intentar segrestar una dona sonferriol. Condemnada per intentar agredir i amenaçar una infermera amoró. I Trump contra l'OTAN.
per no sumar-se a la seva ofensiva a l'estret d'Hormuz. Aquests són, a hores d'ara, les principals titulars que tenim a la premsa local. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. Destinam més de 30 milions d'euros a modernitzar les carreteres de la part forana. Cream 13 projectes per millorar els accessos a Palma i 26 vials cívics per unir els pobles de l'illa. Ballam pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. El Consell de Mallorca inverteix més de 30 milions d'euros per arribar a totes les comarques i millorar i fer més segures les vies de la part forana perquè cada trajecte sigui més segur. Ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Obrir cada dia, acompanyar, liderar, cuidar, investigar, protegir, compartir, emprendre i aprendre. Les coses ordinàries ens fan ser dones extraordinàries. Transforma el dia a dia amb els nous terers del Consell de Mallorca. Descobreix totes les activitats disponibles al teu municipi. Un programa obert a tothom. 3B dobles Consell de Mallorca. Puntes.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Una cançó de tardor pot passar per dins nostre. Això és conte de tardor, de Sóc un bohemió. És un diari obert. Parla de buscar paraules que el vent s'endú, d'històries amagades en llibres antics i de frases solemnes que en el fons només intenten tapar allò que portam a dins.
La cançó té aquella honestedat que de vegades fa una mica de mal, adonar-se que estàs sol, plorant, recordar algú que abans et protegia i sentir que ara és precisament qui et pot trencar. I el desig de volaturar els pensaments per un moment, i al final queda aquesta sensació estranya, que pot ser això no és ben bé viure, però tampoc és morir.
És aquell instant en què després de la foscor encara queda la possibilitat de ressorgir i d'aprendre una cosa que pot ser és la més difícil de totes, tornar a estimar-se a un mateix. Casca la tardor, us hagi agafat una mica per dins, pot ser aquesta cançó i sabrà posar paraula.
Busco ses paraules que se'n porta el vent Busco ses bratícies que digueres fa temps Busco ses mentides, ses frases fatals Busco ses ferides amagades pels anys
Busco tes mirades punxons i brutals Des pors reprimides que se l'ha mort però fa mal Busco ses històries des llibres antics Ses frases solemnes per oblidar el que porto dins I ara m'adono que sóc aquí sol plorant I tu tens tes mogudes, tens teus amics, tens teus amants
I ara qui m'abraça I ara qui em dirà re Si ets tu qui em protegia I ets tu qui em destrueix He comprat una trampola de vi I he fumat fins que el meu cop ha d'existir Que això no és viure
Això no és morir, però prefereixo morir-me a preguntar-me per què visc.
Busco ses paraules, que se'n porta el vent Busco ses brutícies, que digueres fa temps Busco ses mentides, ses frases fatals Busco ses ferides, amagades pels anys Busco tes mirades, punxons i brutals Tes pors reprimides, que se l'amor però fa mal
Els dimarts, que em fa poc que m'oblidis, que res va ser i res serà. He comprat una altra ampolla de vi i he fumat fins que el meu cap ha desistit.
que això no és viure, que això no és morir, però prefereixo morir-me a preguntar-me per què visc.
Vull sortir d'aquesta cançó trista, d'aquest mal som que porto a dins. Vull sortir de cop entre la fosca i per fi perdó.
Fins demà!
Visca el cor de llengua i visca la terra!
Per imaginar els meus davantpassats. Poder parlar al carrer i no fer-ho d'amagat. I ara jo tinc sa veu per cridar-ho ben fort. Que jo parli en català i que ho sàpia tothom.
De fraga a l'onguí, de salsa a seguar de mar. Ens hem enamorat del que no podem tocar. I em portem a lasanyes, això no es pot canviar. I si en vols formar part, canteu fort i ben alt. I ara que estàvem, no temo. No hi ha impossibles si estem junts tu i jo. I ara que ja ens veu, tot arreu.
Per la llengua correm fins al vol. Guanyar o perdre no és qüestió de sol. I gritarem fins que els braços ja no donin més. Fins que al davant hi ha molts que hi ha més. Fins que la germana ho sigui.
No és impossible si estem junts tu i jo. Cridarem fort amb el cor. Que cada gota de suor que em regali mà per la pell és la mostra de la lluita que no es deixa indiferent.
Un poble en moviment, obrint massa que és que venen i els que estem aquí presents. Hem encès un sentiment amb el caliu d'aquesta gent, orgullosos d'una llengua que no morirà amb el temps. I si mirant tu des d'enfora, sens que em pots donar una mà, aquest moviment ens tracta com germanes i germans. I no trobarem l'esquena que és que volen ajudar, una festa sempre a banda als països catalans.
Amb el cor, l'himne del Corre Llengua Germanat, un Corre Llengua Germanat que avui comença les inscripcions. A partir de les 10, a partir de ja, d'aquí mitja hora, una miqueta més, s'obriran les inscripcions i tothom que vulgui podrà triar el tros que vol córrer.
és la informació que vos repetirem d'aquí una estona, vos recordarem d'aquí una estona, i que en tot cas és important perquè avui és el dia que comencen aquestes inscripcions al Correllengua Germanat 2026.
que se farà els darrers dies d'abril i els primers dies de maig, concretament a Mallorca, dia 2 i 3 de maig, a la Sillera Balears, entre els 1 i els 4 de maig, participarem en aquest Correllengua Germanat.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I al bon dia i bona vida, dona mediterrània, saludem a la Lucía Muñoz, que és regidora de l'Ajuntament de Palma per Podem. Lucía, molt bon dia. Hola, molt bon dia, què tal? Regidora i coordinadora de Podem a Sallar Balears, no?
Lucía, en primer lloc parlem d'habitatge i concretament d'aquest cas que hi ha ara mateix que des del govern de l'Ajuntament de Palma se vol desnonar les persones que viuen a l'antiga presó de Palma però sense donar-los cap alternativa. En quin moment està ara mateix aquesta qüestió?
Bé, ara mateix ens trobem en una situació amb un nivell d'incertidum molt gran. En el moment, administrativament, sembla que estan estudiant les alegacions perquè hem tingut accés a l'expedient i no sembla que hagin avançat gens. El que ens trobàvem són, amb tres informis de la policia local,
de 2024, 2025 i l'últim, de 2026, un informe de bombers, un informe de serveis jurídics i totes les al·legacions que han presentat els residents que sumen un total de 41. Però no hi ha cap informe de serveis socials.
Llavors, aquest és l'argument que han donat els residents amb les al·legacions, dient que hi ha un dret reconegut al nostre majorí, que és un dret a l'habitatge i que aquest tipus de desallotjaments poden fins i tot ser legals, segons la doctrina europea, però sempre que hi hagi un estudi individualitzat
d'impacte social que pot tenir les persones que estan vivint allà. Llavors, crec que al Manco hem aconseguit guanyar una mica de temps a l'hora que també s'està treballant en una línia d'aconseguir més suport social. Jo crec que és molt important també destacar que el divendres es va manifestar
centenars de persones davant de l'antiga pressió per denunciar aquest desallotjament planeat per l'Ajuntament, bé, no planeat pràcticament per l'Ajuntament i que sembla que la conseqüència directa serà deixar 200 persones al carrer. I també crec que és important destacar la reacció que ha hagut tant d'Anna Proens com del Batla Martínez, no?
Jo crec que aquest és un tema que pensaven que no hi hauria cap tipus de reacció, que la gent miraria cap un altre costat, però la realitat és que aquest cap de setmana, en el seu congrés, no han pogut evitar xerrar aquest tema. I la decisió que han pres és fer unes declaracions molt més dures
els arguments que vam presentar per iniciar aquest procés de recuperació possessòria. Jo crec que hem de recordar que vam començar amb una línia quasi paternalista, diguent que era per la seva pròpia seguretat i que els anaven a donar solucions habitacionals, encara que era mentira.
I ara estan defensant el desallotjament, criticant a qui s'oposa i condemnant aquestes 200 persones a viure en el carrer que califiquen com ocupes en un intent de criminalitzar la pobresa.
Bé, abans t'ho vull demanar una altra cosa, que és justament aquesta xarxa de solidaritat que se va creant i que hi ha hagut una crida a recollir material, diversos casals de palma, com ara pensant l'elèctrica,
o en la fonera, que demanen que se duguin sacs de dormir, tendes de campanya, maletes, en fi, tota una sèrie de materials que aquesta gent pugui un moment donat fer servir.
Sí, jo crec que és important també preparar-se pel pitjor escenari, que pot ser un escenari com el que vam veure a Badalona, perquè això no deixa de ser el mètode alveol d'un macro desnonament criminalitzant a les persones que estan en una situació de desensellerisme i sense cap tipus d'alternativa...
i jo crec que sí que és molt important preparar-se per aquest escenari però el que hauríem d'intentar sobretot és llançar un missatge que aquesta és la cara més crua de la crisi d'habitatge i que això és un problema que és transversal a tota la classe treballadora a les nostres illes
i que la solidaritat comença també per posar el cos davant de les persones que més difícil ho estan passant, que són les persones que estan en una situació com les que viuen a l'antiga presó. Jo crec que també hi ha una aporofòbia interioritzada per part de la gran majoria de la gent,
i que és important rompre amb això i també pensar que això també forma part de la lluita per l'habitatge per a tothom. També volia xerrar un tema parlant del tema de criminalitzar la pobresa, si m'ho permets, perquè és que avui hem conegut
que l'Ajuntament, a banda de donar de baixa a les persones que estan empadronades als edificis municipals, que són sobretot persones sense allà, sense cap tipus de notificació, ara més la SER ha publicat que està fent una retirada massiva d'empatronaments que la majoria són de persones migrants.
Llavors, bueno, denunciar també això, que és que aquest Ajuntament, des de l'aprovació de l'ordenança cívica, està en una guerra contra els pobres i contra les persones migrants. I se veu perfectament en el tema de l'ordenança cívica, en el tema d'aquest macrodesmonament o en les bases del padró. Clarament hi ha una política de prioritzar l'apariència de control
per damunt de la dignitat de les persones, perquè això de donar de baixa els empadronaments és un cop directe a qui té manca capacitat per defensar-se, que són persones sense habitatge estable, treballadors precaris, famílies migrants, que estan convertint la seva vulnerabilitat en un motiu per expulsar-les
del sistema en una decisió política conscient, perquè el Barles sap perfectament que el padró és la clau d'accés a drets bàsics, no? I estan deixant-se la cobertura efectiva en serveis socials, en l'escolarització, en sanitat, a tota aquesta gent. I el fet que tota aquesta política que te deia d'ordenança cívica de desnonament del padró, tingui un impacte especial sobre la població de migrants,
No és casualitat. Quan les decisions s'afecten sistemàticament a un col·lectiu concret, no és un efecte col·lectoral. És una conseqüència previsible i políticament assumida. I això només té un nom que és racisme institucional.
Sí, sí, més clar. Lucià, no, jo volia dir... Fa dues preguntes, diguem, que t'has referit també a Mercadí de Prens i...
Volia aportar una reflexió també, que és, diguem que no és el cas de l'Ajuntament de Palma ni del Consell, però sí que el govern havia intentat mantenir, o en Amarcalia Prevent sobretot, havia intentat mantenir com una imatge un poc més de moderació, de tal,
però que tot això ho han tirat per la borda a partir jo crec que de la aprovació de la derogació de la llei de memòria democràtica i ara han recuperat la pitjor agenda una altra vegada contra el català una altra vegada contra els pobres de discurs securitari etc. Sí, sí
Però crec que en realitat sempre han tingut la mateixa posició, que de vegades mos hem cregut que el Partit Popular era un partit democràtic amb el que es podia xerrar i en qüestions de país.
i que podien mantenir una posició diferent amb el tema de la llengua. I això mai ha sigut així. Vull dir... Jo t'ho dic, Lucía, perquè justament he parlat amb empresaris i amb molta gent que per ells aquest tema era una línia bremella, no? És a dir... I estaven...
Estaven, no diré que contents, però sí confortats en el sentit de dir bé, n'aproents no és embauçà, n'aproents no està fent, no està atacant aquest tema i tal, no? I en el final ha resultat que és igual, no? Clar, és que jo crec que el que hem d'entendre és que no és una qüestió que n'aproents
sigui més moderada o manco moderada, sinó de quina és l'estratègia nacional del Partit Popular que està ficada en una competició en Vox per intentar guanyar aquest espai. Això és el que explica que el Partit Popular vagi prenent posicions cada vegada més...
boxissants estan intentant ocupar aquest espai que no veuen que amb una línia més centrista es pugui ocupar perquè clarament hi ha un electorat que l'activa el tema de l'anticatralisme el tema de l'antimigració etc. que a més és un
és un discurs que s'ha alimentat ja fa molts anys per part de Vox, però també amb la complacència de molts mitjans de comunicació que han presentat aquestes posicions com posicions legítimes i suposadament democràtiques.
inclús amb uns llits discursius, que és el trampisme. Jo crec que a les Illes Balears ha arribat també el trampisme discursiu i que el Partit Popular està intentant adaptar-se a aquest nou terreny de fer política, que és un terreny mediàtic d'espectacle,
i que bàsicament Proents està fent ja poca cosa. El que havia de fer que era afavorir els interessos dels més rics ja ho ha fet amb aquest perdó dels impostos a qui més tenen, amb la llibarització de...
De sol, no? I ja ho ha fet. Llavors, el que faci d'aquí endavant ja està en clau electoral i per suposat que això anirà més perquè el que estan fent és competint amb Vox. Ja, ja, ja.
Lucía, canviem d'ubicació amb on anem a Solient Mitjà bé, una situació catastròfica de guerra no sé, de guerra descontrolada i que bé, en general totes les guerres se sap com comencen però no com acaben i en aquest cas jo diria que de manera bastant especial, no? Sí, jo crec que
Cada vegada és més evident que la clau de totes aquestes guerres no és imposar la democràcia a un país amb el tema d'Iran. Ni tan sols es molesten en fer aquest tipus de discurs que vam escoltar en l'invació en Irak, que hi havia armes de destrucció massiva i hi havia al manco una excusa.
per fer aquesta intervenció, però aquí clarament ja és evident i explícit que la clau és el control energètic i de les rutes marítimes. Jo crec que estem en un moment històric de tots aquests episodis
que estem vivint estan enmarcats en un procés d'erosió total de l'ordre internacional posterior a la Guerra Fria i que estem en una disputa entre potències per recursos i rutes energètiques i tot aquest comportament dels Estats Units no deixa de ser una política imperialista que sempre...
que sempre han tingut, però en un moment de transició a un món multipolar, perquè Xina està pràcticament ja en unes posicions per damunt dels Estats Units. I és que no es tracta només d'Iran, ni dels episodis militars puntuals o els genocidis perpetrats durant dos anys, sinó que és una pugna estructural per l'hegemonia global, per l'energia i per les rutes comercials.
I en aquest concepte jo crec que el paper de l'estat espanyol, d'Europa, és molt secundari, que està molt condicionat per l'estratègia dels Estats Units, més que per actors autònoms. I això m'ha preocupat molt, perquè al final aportarem mitjans militars, legitimitat política, però...
però la iniciativa vindrà d'en Trump i aquesta dependència que ens genera una aliança militar com l'OTAN crec que ara mateix és un dels factors que ens posa en risc. El portaavions nuclear dels Estats Units que va passar per aquí aquest estiu és un portaavions que va estar a la intervenció de Venezuela i que està ara mateix també en Iran. Llavors...
les nostres idees també formen part d'un mapa geopolític i no som aliens a tot el que està passant. Crec que és molt important que ara mateix tinguem present quin ha de ser el paper del govern central que jo crec que passa per...
per reduir els riscos que ens posa tenir bases militars a Espanya i que Espanya sigui un aliat que estigui enmarcat en aquest esquema de seguretat que és l'OTAN que està absolutament caducat i que no deixa de posar les nostres illes
com a plataforma logística per operacions a la mateixa de l'Oretnit. I Lucía, ja per acabar, no per amoblidar Palestina, dues qüestions. Una, continua jugant un paper dins tot això que ara estàvem parlant, i dues, la nova flotilla.
Sí, bé, de moment és important que sapiguem que la nova flotilla segueix en marxa, en principi, encara que el context és difícil, ja ho era quan va sortir l'any passat, però diguem que la situació del Mediterrani és encara més...
impredecible, però en principi la flotilla el mes que ve sortirà. Estan encara amb moltes preparacions logístiques perquè no és una missió gens fàcil. Aquesta vegada sí que s'ha preparat amb més temps i espero que en aquest sentit s'hagin millorat també
totes les qüestions que van impedir que fos una missió més àgil, no? I, bueno, també recordar que aquest cap de setmana 2, el següent, hi haurà una manifestació a Palma, no?, el dia 29, a la tarda, que és important que siguem presents, no?,
Crec que el dia anterior també hi haurà qualque cosa perquè són dies importants i crec que, a més, amb la situació a l'Orient Mitjà també s'està deixant de parlar del que està passant a Palestina i Israel també està aprofitant tota aquesta desviació de l'atenció per
avançar posicionaments a Cisogronlània per invadir també el sur del Líban per continuar amb els bons marbellos a Gaza llavors és una situació que requereix de la nostra persistència en quant a mobilització dels carrers
per no deixar d'acompanyar la lluita del poble palestí. Idò, tendrem aquestes veus ben presents i tu sempre mos hi ajudes. Lucia, moltíssimes gràcies per atendre el microfon d'una mediterrània. Moltes gràcies, Tomeu, un abraçada. Igualment, salut, bon dia. Bon dia.
Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània. La vella Montserrat Desperta al barri a cops d'escombra Tot cantant Les primeres persianes Sobre el feixugues per tu
Es fa la conversa i falta el sucre d'altellà.
el vell mig de la plaça la peixatera pren paciència amb la consol que removem regales Rafael Borràs, bon dia Bon dia, com va? Com està? Espera que bé Volem comentar amb tu, cert i que ara mateix és en portada en el diari de Balears Abans, però, com dus la preparació de sàcta d'avui vespre?
Tanta d'avui vespre de la taula redona? Sí. Bé, bé, bé. Hi ha hagut alguna modificació de participant perquè sempre a darrera hora qualsevol té algun inconvarient, però bé, substancialment parlarem del 25è aniversari de l'anul·lació del servei militar obligatori a l'Estat espanyol.
i reivindiquem la lluita de la gestió de consciència, de la insubmissió, perquè no quedi com que la mili va desaparèixer, el servei militar obligatori va desaparèixer, l'estat espanyol,
per art de màgia o només per interessos o pactes polítics. A manera d'això hi va haver una, com tu bé saps, una lluita que va col·letxar, per dir-ho d'alguna manera, va arribar a col·letxar el sistema, amb tantes demandes, amb tant de presos, en alguns casos, amb tantes de...
prestacions substitutòries a la mili que eren ingovernables i els polítics van ser obligats per la pressió popular. Ja fa 25 anys has dit que l'organització i les lluites de la societat civil es detenien els seus fruits en positiu.
Exacte. Això és avui de 8 de març a les 18 hores, a les 6 de sora baixa, en el carrer de Geroni Pou, número 9, en aquest local relativament nou, que se diu La Col·lectiva. Efectivament. I 25 anys després de l'abolició de l'Emili obligatòria, marxa enrere amb en Bernat Aguilon, Joan Mascollet i en Rafael Borràs de Moderador, no?
Sí, efectivament. Abordam-hi dos altres qüestions, que també és important. A Mallorca en català, també amb la Policia Nacional, a partir d'una de les teves múltiples vivències amb la policia, clar, dius que...
o denuncies, has fet, que molt de policies que estan a s'atenció, per dir-ho de qualque manera, en el públic, no mos entenen quan xerram. Sí. Dimarts passat, a la concentració d'avant les portes del Parlament,
per protestar per aquesta vergonyosa derogació de la llei de memòria democràtica i de reconeixement de les víctimes del franquisme. Jo vaig arribar allà i el primer que me vaig trobar va ser un policia nacional
feia recular la gent cap acord, diríem, no? I no va mai poder estar de demanar què passa, no ens poden concentrar davant la porta del Parlament exactament. I va dir que era asturiano i que no m'entendia si podia parlar en castellà, no? I òbviament...
Com que no gir la llengua, doncs jo parlo de llengua i té dret a parlar-ne. Si vostè no m'entén, és el seu problema. Bé, a partir d'aquí el que faig és la reflexió. Que hagi, i crec, no ho sé, potser serà parlant molt i potser jo no ho conec.
però així com parlant molt de determinats àmbits de la vida, que el català està especialment fotut, diguem-ho així, sigui l'àmbit jurídic, de la justícia, en fi, en aquests àmbits, en aquest àmbit se'n parla poc. I la veritat és que...
Jo, la meva experiència de concentracions i de manifestacions, és que és pràcticament impossible, jo diria impossible, diguem-ho de pràctic, pràcticament, no? Tenir una conversa amb un exigent de la Policia Nacional, en aquest cas,
Per si hi ha qualsevol problema dels papers i han de demanar permís i els permís han d'estar més aquí, més allà... És impossible dir fer-ho en català, perquè s'ha, entre còmetres, normalitzat. Això, del meu punt de vista, té un perill.
Si una cosa és que no mos entenguin, si realment no mos entenguin, malament. I si no mos volen entendre, també malament. Perquè en sa aplicació de ses normatives...
i especialment de la llei Mordassa, perquè vols entengar, que dona presumpció de veracitat dels agents policials, no? Insistent, no? Presumpció de veracitat dels agents policials, ho tenen?
ho tenen ensafat a tomeu i a audiència d'una mediterrània per imputar-mos lo que les hi passi. Efectivament, sí, sí. O no mos entenen o tal. I això està comprovat amb alguns expedients administratius. És a dir, això és impossible. Això és impossible que se li doni, se li doni.
se li doni presumpció de variousitat a lo que no ha dit un ciutadà de Mallorca o una ciutadana de Mallorca que li ha dit això si li ha dit en català i vostè no entén el català o diu que no entén el català a veure com quedàvem aquí com quedàvem aquí i això és una és posant
És un risc a la llibertat individual i col·lectiva, no? Sí, sí. M'hi he trobat en diverses ocasions. També m'agrada recordar sempre que, perquè clar, moltes vegades esgrimeixen com a argument el seu naixement a qualque banda. I jo sempre m'agrada recordar que encara no s'ha trobat cap lloc del món on néixer allà
impedesqui, sigui un impediment per entendre el català de moment els científics no ho han trobat per tant vull dir, està molt bé si te vol explicar que ell és historià però això no té res a veure amb la qüestió que és que...
En fi, no? Sí, sí. Me parece que es un tema que se li presta poca atenció. Sí, segurament perquè ja molta gent en van ser pilot posat i quan veu un uniforme canvia ràpidament d'idioma. Però per què? Per por, per por.
Bueno, sí, però la por l'han de vèncer també, no? No han de girar la llengua, per favor. Evidentment. Nos han de posar fermes, han de ser militants, o no? I tant, i tant, i tant. Sí, sí, sí. Escolte, tens mateix...
Manca de respecte, per dir-ho d'alguna manera, un cambrer, que no m'entén... I tant, i tant, i tant. Que no un funcionari, o un funcionari, en aquest cas, policial. Sí, sí. Què és això? De tenir por. Escolta, sé que tens pressa... Si no vencem aquesta por, catalanoparlants, i fem militàns, i de no girar la llengua, a la més, la primera...
Si no m'entenen, que ho arregli la delegació del govern o qui vulgui. Si jo som el responsable d'una concentració i han d'interlocutar amb jo perquè no hi ha un problema amb la comunicació o delegació del govern, en què si aquest carrer s'ha de tancar o s'ha d'obrir, o qualsevol discussió d'aquestes, jo no he que enviar mai la llengua. M'expliqui?
I si no m'entenen, és el seu problema, no és meu. Sí, sí, sí, sí. Està ferm amb això. Jo què sé, si són asturians o si són murcians, a mi me'n fot, m'expliques, el que me fan és dos, en tot cas, però ja que les he d'aguantar, només faltaria que si les hem d'aguantar, a més a més, no?, les hi hagi on parlar en castellà, no?, ja seria això, això sí que és el como,
Sí, sí, sí. Exacte. Que me salti. Escolta, ràpidament, perquè sé que tens pressa, com està la situació d'aquest incident que també tu m'ho recordes, del maig passat? Bé, això està...
pendent de resolució, parella ser que va per bon termini, però ara està en fase de contenciors d'alçada, de recursos d'alçada. Això és que...
que se va imposar o se va demanar una sanció econòmica per un incident, entre cometes, que jo a l'article ho dic, i si ho llegeixem, és que havent tingut possibilitat d'entrar en bona part de les entralles de l'expedient,
Hi ha tres possibilitats, és a dir, perquè se m'hagi sol·licitat una assunció. Primera, possibilitat és per mala fe, m'explica? D'inventar-se, per dir-ho clar, unes determinades qüestions. Segona, per què no me van anar a entendre? Per què no me van donar la gana de xerrar en castellà? De totes les meves... en català.
I tercera, totes dues coses, no? Però clar, sigui el que sigui, és impossible que a mi m'imputin que vaig cridar no sé què i ademàs que ho cridàs en castellà, no m'expliqui? Sí, sí, sí. I és...
Per tant, és el que reforça, que jo ho estic visquent encara, fins que no se confirmi la sanció o fins que quedi anul·lada la sanció, amb un poquet d'angoixa a veure com que farà això. Per què? I la pregunta és, per què no m'has entès? Per què no m'has volgut entendre?
Perquè qüestiones el meu dret de parlar, de dirigir-me a tu en català. Fins aquí ho podem arribar. Perdona. Això està així, està pendent. Idò... Te demanam que quan te sàpiguen més coses, més informis... Perquè a l'audiència ho sé, jo conto aquesta anècdota, que no m'agrada parlar de batalletes personals, que és una sanció motivada per... per...
fonamentalment perquè segons la policia nacional me vaig negar a identificar-me
com a participant a una concentració quan feia mitja hora o més que havia acabat la concentració però això no va ser exactament així senzillament vull pensar que ja duien el pilot automàtic i he de sancionar qualcú en aquesta concentració o senzillament no me van entendre que tot és possible no ho sé aquesta escena del corpus d'aquesta gent
no m'ho ha d'entendre en el català, no parlarem si no li passa res, i no passa res, i ningú fa res, doncs també és possible, tot és possible. I tant.
En fi, Rafael, avui vespre se cita la col·lectiva. Moltíssimes gràcies. Molt bé. A voltros, una passada. Salut. Igualment, salut. Gràcies a en Rafael Borràs amb ell, repassant cada dimecres el seu article en el diari de Balees, ara per on anem a fer aquest exercici de literatura comprada que feim cada dimecres. En Marisa Cerdó.
Fins demà!
Comença un dia nou a sobre les taulades, veiem com balla la foscor amb la matinada. La teva pell brillant com una estrella rana, jo vull quedar-me a viure entre les teves mans. Un crit a l'univers i se trenca la veu, el nostre amor té tan valor que no té preu. Brindem per les persones que han deixat petjada, pel dia que ens va portar molt la nostra mare, i és igual.
Que costi tant, no hi ha res gratis, però estem aquí, tu al meu costat, enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint. I és igual, estem de guais, que sembla un somni, però està passant. L'angoixa marxa i mira de lluny, però no m'espanta si estic amb tu.
Les fullos aguantant el cel, vull ser feliç, sense entendre res. El pes que tinc de voler ser qui vull ser no em serveix. Comença un dia nou amb el tranja de fons, tot allò que cou em fa ser així com sóc. Vull sentir que en tinc prou en saber que ho dono tot i que queda temps per fer-ho millor.
I és igual que costi tant, no hi ha res gratis, però estem aquí. Tu al meu costat, enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint. I és igual, estem de baix, que sembla un somni, però està passant. L'angoixa marxa i mira de lluny, però no m'espanta si estic amb tu.
La sort que tinc de tu, la set que tinc de tot, un punt de llum.
I el bon dia i bona vida d'aquest dimecres ha arribat l'hora de fer un exercici de literatura comprada, per això mos hem connectat ja a Marisa Cerdó. Marisa, molt bon dia.
Bon dia, Tomeu, com va això? Molt bé, encantadíssims de tenir-te per aquí. Sort de tu, mira, subscrivim el títol de la cançó. Sort de tu, Marisa. Per què has triat aquesta cançó? Molt bé, molt bé, aquí m'agrada. Per què has triat aquesta cançó?
Bueno, jo l'havia triada perquè per jo aquesta cançó és una declaració d'amor. Ah, bé, clar, sí, sí. És a dir, estic contenta que me facis aquesta declaració.
Per això res. Extraordinari, extraordinari. Què mos has preparat per avui? Estic intrigadíssim. En Joren Montero, es cantant d'aquesta gràcia, diu, vull quedar-me a viure entre les teves mans, sembla un somni però està passant, si estic amb tu l'angoixa marxa i mira de lluny, és a dir que s'amo com un bàlsam, no?
I jo volia parlar de les declaracions amoroses en literatura. D'això volia parlar. Ja saps que la literatura té moltes funcions. És a dir, no faria falta que tingués una funció la literatura, però la veritat és que quan un està enganxat a la lectura, a la literatura...
és perquè hi troba coses que a la millor un altre àmbit no li proporciona. Sí. Jo, a través de la literatura, m'agrada emocionar-me, però també he après moltes coses. I tant, i tant. Jo també, igual. Idò, en aquestes obres que avui compararem, et descrip tots que...
han imaginat aquestes situacions de declaracions amoroses, mos ensenyen com fer una declaració. És a dir, per tota aquella gent que estigui en aquesta etapa vital de la seva vida, que necessiti de declarar-se a qualcú, i de la literatura mos proporciona eines. Extraordinari. No sé per què tot això que dius m'assuggera i sa poesia, però intues que no m'ho ardui poesia.
No, fill meu. Som més aviat jo lectora de novel·les, ho he de confessar. Però a veure que la poesia allà és una font d'inspiració molt gran en qüestions amoroses, no? També de desamor, he de dir. En aquesta ocasió compraré dues obres, dues grans obres, i després veuràs què has fet. Hem de dir que fins aquí...
Has aconseguit el que ens contava la setmana passada. Has aconseguit enganxar-nos. Clar, clar, clar. Era una cosa que jo feia servir amb els meus alumnes. Bé, avui aprendreu com veureu declarar a la persona que estimau. I aquí ja s'enganxava. Perquè parlaré de dos clàssics. O de tres clàssics. Sí, senyor.
Avui feim un retrocés en els temps i també en l'espai, que compararé dues obres de teatre d'un senyor que no menja, el Guimarà. Sí. Aquestes obres de teatre les coneix molta gent. Una és Terra Baixa, l'altra Maricel, d'una banda. I de l'altra...
Tirant-lo blanc, que és i res. Buf. D'en Joan Amartorell. Avui, paraules majors, eh? Sí, sí, sí. He de dir que si he triat aquestes obres és a causa d'una notícia de diari, una notícia desafortunada en premsa,
que el dia 24 de febrer, és a dir, no ha passat un mes encara, però que quasi que estàs al dia i que en el País Valencià hi ha hagut una modificació en els currículums de batxillerat, del qual s'han eliminat de l'estudi d'autors, els autors balears i catalans. Sí, sí.
A més valen fer els valencians. I jo he fet un exercici d'imaginació a què ens passaria a nosaltres si ens passés una cosa semblant, és a dir, que s'eliminassin del nostre currículum obres de catalans com Àngel Llimarà
o valencians com Joan Martorell. De què m'exprimaríem? No em demanés té molta imaginació per saber que sí que hi ha qualcú que ja ho deu estar com a mínim meditant aquesta possibilitat. Bé, la notícia que vaig llegir en el diari és que...
ja hi ha més de 200 instituts que s'han negat a seguir aquesta normativa. Sí, sí. Ho vaig saber a través de la premsa. Sí, sí. Perquè, per altra banda, és pura lògica. Hauran de reduir les seves expectatives.
és pura lògica i fins i tot, encara que volguessin, seria difícil aconseguir-ho, que no hi hagués referències a autors tan essencials d'Es Principat o de Zerbalears. Vull dir que és absurd, és totalment absurd. Però bé, centrem-nos en Guimarà,
i a més he triat aquest tema amorós com un acte simbòlic d'adhesió a les obres que sense ell
per aventura no s'haurien escrit moltes coses que després han aparegut posteriorment seguríssim els escriptors d'avui són herous dels escriptors d'ahir i això és una cosa evident i fins i tot cantants etc que sense s'inspiració per exemple estirant l'au blanc que ara mateix m'ha venen en el cap tantes referències sobretot del pop rock
valenciar dels darrers anys tirant-lo blanc i altres elements que no... que és difícil, no? Pensar que... obviar-los, per dir-ho de qualque manera. De fet, no sé si te recordes, però la nova cançó no és només que un intent de recuperar tot allò que el franquisme ens havia mal llevat, és a dir...
Llach recupera Salvat pel passeig Raimon recupera Eusias Marc Maria de Magona recupera Ramon Llull tot allò que mos havia estat rellevat i ara ells ho recuperaven en cançons Bé, i ara nosaltres farem aquesta recuperació en pla morós que ja sempre va bé perquè és un motor de vida
Samó? Sí, sí. I compararem de quina manera se declaren els protagonistes de Terra Baixa i Maricel, en Manelic i en Saïd, com fa en Guimarà que se declarin a sa seva estimada. En aquest cas, de Manelic és na Marta i d'en Saïd és na Blanca. Mhm, mhm.
Bé, primer hem de recordar aquests protagonistes, qui són. El Manalí, que és un pastor. És un pastor que viu aïllat de ses muntanyes i guarda el ramat d'ovees. Un ramat que té un propietari, que és l'amo. I Saïd és un pirata. Un pirata musulmà, de religió musulmana, que segresta una nau cristiana. És a dir, una nau qui onea sa fia...
d'un gran magnat cristià. Sí. Bé, llavors, que Samó, en aquests dos casos, neix en unes circumstàncies d'obstacle, no? Unes circumstàncies amoroses que són un obstacle, perquè, clar, justament sense it, s'enamora d'una cristiana. I en Manelí, que és un pastor, s'enamora d'en Marta, que és una samolinera, que també...
també estàs a l'ordre de l'amo, però és que l'amo té relacions amoroses amb la Marta. Per tant, ja veiem aquí dos obstacles que han de superar. Sí, sí, sí. Bé, com te pots imaginar, són herois romàntics. És allò que deia en Manel l'altra setmana de la mort d'un heroi romàntic. Són herois que neixen com a...
com a motor de sa seva intensitat emocional, amorosa, d'estimació cap a qualcú, que són capaços de fer qualsevol animalada, qualsevol fet extravagant, per tal d'aconseguir aquest amor. Per exemple, en Manelic, escapar de matar l'amo, no?, per quedar-se en la Marta. I en Seït, he matat un acte que és que...
nacional se llancen dins demà se suïcida per aconseguir se moden a Marta bé per tant són dos herois romàntics i com se declaren els herois romàntics en el cas de Guimarà amb s'ajuda de sa paraula i aquí és allà on mos deteníem amb els alumnes a veure quines paraules utilitzen els herois romàntics
Per descriure, has fet amorós, és dir, la sensació amorosa. Per expressar el seu desig. És difícil expressar el seu desig amorós. No sé si ho has intentat mai, Tomeu. Sí, sí. Ho has intentat. Com el van poeta, m'imagino que cal que pic, t'has enfrontat en aquest repte. Però és difícil triar les paraules.
Sí, i tant. Sí, sí. Quina paraula utilitza Manelic per declarar-se i quina paraula utilitza Saïd per declarar-se? Pregunta d'examen. D'examen. Mira, mira que guapa, així com ho diu Manelic. Ell intenta descriure aquesta sensació que té, paraules, i diu...
Som un grapat de neu que es va afondre mirant-te. És a dir, que es comparen la neu que es afon. I després diu, vull besar-te i mossegar-te fins l'ànima i estrenyar-te amb els meus braços ofegant-te en ell. És a dir, és una passió sense mesura. Sí, sí. I en canvi, Seït,
pren unes altres paraules, ja fa unes altres paraules, diu, quan passau, Blanca, tota la meva vida, tot el meu ser, cos i ànima, es desperta. I en un fragment més a baix diu, vos, Blanca, no sou d'aquests espais, sou d'altres espais, no heu nascut com han nascut els homes.
on s'engendraven els somnis endolcits de ma infantesa. I espir la de que heu respirat i en ell m'ofeg i mi revolc l'ànima. Mi revolc. És a dir, és una passió absoluta que s'expressa en paraules. En aquests dos casos.
que els autors diguem l'adequen a l'univers simbòlic que poden tenir cada un dels personatges clar clar, clar aquell ho fan sa neu perquè està basat a viure sa muntanya i en canvi en Saïd ho expressa amb aquestes paraules som una onada potent
quan s'arrenca del fons del mar les roques per llençar-les contra el sol o les estrelles. És a dir, saps aquest moviment que fan les zones a la mà quan t'està reuguda? Sí, sí. Que necessitaris vist a vegades... Bé, agafat a dins d'una ona...
una correntia molt gran que no se pot aturar, no? Sí, sí. I, clar, en Saïd utilitza la mà per fer referència a aquest sentiment amoror, no? Aquesta ona potent. Val, això és com se declaren els herois romàntics. Però, clar, Tirant-lo Blanc no és un heroi romàntic. Tirant-lo Blanc està concebut dins del moviment del humanisme, segle XVI, el Renaixement
El centre del món és l'home. I tu saps que l'home, l'amo, és una...
una pasta que no acaba de ser perfecta, sinó que té punts dèbils i punts forts. I això és allà que li interessava replegar en Joan Martorell, aquesta condició humana. Per tant, és un heroi que en realitat no és un heroi ideal, sinó que té fusta humana. S'acerca...
que sigui un heroi o un cavaller creïble, amb contrastos, un home amb contrastos. I quin és aquest contrast de tirant? I que per una banda és molt valent en el terreny bèl·lic, en el camp de batalla, però per una altra, en el terreny amorós, és un verdader covard.
Per tant, si és un covard en el terreny amorós, no pot tenir la valentia de geraris romàntics com en el cas que hem analitzat abans de Terra Baixa, sinó que és un heroi que és covard i, per tant, no se pot declarar en paraules. Què triarà per declarar-se? Què t'apareix, Tomeu?
Ui, perdona, hauria de sabre, però recorda molt. És a dir, si una persona no se pot expressar en paraules, ha d'utilitzar altres estratègies, per exemple, fets, no? I saps com s'hi declara? Amb un mirall.
que clar, Joan Martorell és una obra escrita en la valencià del segle XVI i per tant no utilira la paraula Mirai professora ho sabia li juro que ho sabia utilira la paraula espill i el que fa tirant-lo blanc és que fa un espill li donen aquesta armesina que és soldat a la qual se vol declarar i li diu
Yes. Diu, la imatge que veuràs en aquest objecte és la imatge de la persona a qui jo estim. I la carmesina se retira, se'n va i, clar, obri el regal, perquè està tapat, és un mirall, se mira i se veu a ella. I diu, estic molt admirada que, sense parlar, qual cosa pugui requerir d'amor
a una dama ella se sent molt orgullosa de veure com un estranger com tirar-lo blanc perquè no és grec tirar-lo blanc no viu Constantinople com ella si no el que ha vengut de lluny sigui capaç de declarar-se d'aquesta manera i diu jo me pensava que les virtuts serien de la nostra gent grega
Però ara conec que n'hi ha moltes més de gens que d'altres nacions que també tenen virtuts, no? Això és el que diu... Però la més divertida, jo, perquè Tirar la Blanca és una obra d'humor, és a dir, serveix per riure, i sobretot en aquesta tercera part, que és d'aquí on he extret aquesta...
aquest episodi, aquesta part en què tirant la passa a Constantinople, en el palau de l'emperador que l'acaba de llogar per foregitar els turcs de la ciutat. Aquesta part és més divertida. Allò més divertit és la reacció d'una de les...
criades, diguem, de carmesina, concretament sa teta, sa teta, que sa viu de reposada. Que quan una carmesina li compta a ella, que és una mica més gran del tenir una trentena d'any, perquè tots aquests herois, tots aquests personatges d'aquesta... de tirar-lo blanc, són molt joves. Sí, sí. Se calcula que sa princesa...
aquesta Nacermesina devia tenir de 8 anys, una cosa així, o fins i tot no tants. I s'havia dut reposada en aquell moment, tu t'imagines com una vea, però segurament devia tenir una trentena d'anys, al màxim. I aquella dona, quan veu que Nacermesina està tan exisada i que se li acabava de declarar un jovenet, valent i tal, li diu, ai senyora,
quan vos vaig caminar per Pedregall, jo aquí me vaig morir de riure, perquè en realitat, aquesta dona, el que té és enveja d'anar que hermesina. És a dir, serò més heroi, més valent,
que ha estirat el blanc, se li acaba de declarar a la Carmesina, però en realitat és a ell que li hauria agradat que se declarés. I en lloc de dir-li que bé, que Carmesina, que aquest cavaller tan valent i tan hermoso, se l'ha declarat, en lloc de dir-li això, diu senyora, com veig anar per Pedregall.
I jo crec que és una frase que està molt encertada i que la dic moltes vegades dins el meu interior, perquè això no pot dir si és normal. A vegades és la meva filla. Ho pens. Ai, senyora, com el vaig anar per Pedregal. Ja, ja. A vegades no hi podem fer res, però...
I això és una frase que jo també dirigiria en aquesta gent de Vox. Com vols vaig anar per Pedregall? Espera. El problema és que en aquest cas mos arrosseguen a naltros, també, no? Sí. Però no mos han de retre. Sí.
No, no, això ha de ser l'actitud. Ho hem de fer difícil. Bé, tres maneres de declarar l'amor, efectivament, meravelloses, totes tres. Una amb paraules i l'altra amb fets. Amb aquest mirall, que també té un aspecte animàtic, com deien l'altre dia. Sí, sí.
La carmesina queda totalment espereïda quan veu aquesta manera tan original de declarar-se. I, evidentment, és això, no?, que s'impulsa amorós com a font d'inspiració i com a motor que mou muntanyes, no?,
Sí, he de dir que si a qualculia d'experts s'ha ganes de llegir Tirant-lo Blanc, clar, jo me vaig llegir en principi la versió de Martí de Riquer de l'any 79 de l'editorial d'Ariel, que ja crec que deu estar jaurida, però...
Darrerament ha sortit una versió, diguem, en català, diguem, normatiu, del segle XX, que la recomano, és de l'editorial Prova, i qui ha fet la versió aquesta és en Màriot Serra. I és una versió de l'any 2020, és a dir, que no té tant d'anys. Si a qualcú li fa pares amb vestir, amb un...
la versió d'un català del segle XV antic, o del segle XVI antic, per aventura amb aquesta altra versió se sentirà més motivat, diguem. Jo vaig llegir un llibre, que el tinc encara enquadernat, que era El Temps, la revista El Temps el va, el donava per facicles, el Tirant l'Oblanc,
que m'imagino, no, no, ara no ho recordo exactament, però que deu ser la versió d'en Martí de Riquia. No ho tinc ni idea, no ho sé, si estava... Sí, perquè estan parlant de fa una vintena d'inbons o no, més, més, més, més de vint, sí, sí. Sí, sí. No recordava allò del Mirai, tot i que evidentment m'havia llegit.
Estaries d'acord que Tirant lo Blanc és la millor novel·la europea? Bé, no he llegit totes les altres, per això honesta. Però jo, diguem que m'ho vaig passar molt bé, llegir Tirant lo Blanc. Sí, sí.
L'humor és una novel·la molt humana en què l'objectiu és demostrar la vàlua d'aquest personatge, però que no és un personatge fet de manera inversemblant, sinó que tot allò que s'acompta ho podries veure reflectit en un personatge molt acostat a tu, perquè té defectes
i té virtuts. I, sobretot, la part aquesta de Constantinoble, que és la tercera part, era molt entretenguda, perquè veus que també en el Renaixement, en el segle XVI, la gent se'l passava bé. De fet, me'n recordo d'un altre episodi en què en Tirat-la Blanca ha de fugir corrents del llit de la Carmesina, perquè en principi ningú sap que tenen una relació, i
i resulta que en aquella marina veia un crit i aleshores ell ha de partir corrents perquè resulta que tota la gent en el castell s'ha despert, descrit de la denina i ell ha de fugir i se tira per una finestra i se tira per una finestra i quan cau evidentment se fa mal si hagués estat un herari romàntic segurament
no s'hauria fet mal ni s'hauria romput una cama però i quan sa mare de Nacra Marina arriba en el quart i diu, què t'ha passat filla meva i diu, una rata, una rata bé, és molt divertida i de terra baixa i mar i cel sempre hi ha la possibilitat de veure les representades evidentment hi ha la versió cinematogràfica de totes dues sí, sí
I també en el teatre se pot veure. Jo, per la tele, la Terra Baixa l'he vista. Vull dir que hi ha una aplicació per TV3 que la pots veure. Jo Terra Baixa l'he vista i Maricel la vaig veure fa molt d'anys a l'auditorium, molt d'anys, i en aquesta nova etapa no la vaig arribar a anar a veure,
Però diu que ara tornarà. Per tant, tindrem ocasió de veure-la. Jo, si me permets, m'agradaria dir que Terra Baixa té, per jo, un gran encert. Bé, tu saps que forma part d'una trilogia, que hi ha també la filla del mar i Maria Rosa.
en què Guimarà fa una cosa que jo nota faltar en el teatre de la actualitat, ara mateix, de la programació que se fa en el teatre principal. I és que... Bé, jo ho he comentat a diversos dramaturgs, guionistes, animaldos, que... Que ho facin. Que ho facin allò que jo els dic. I és que...
per jo, sencer de Guimarà, és abadut en escena problemes socials que eren habituals en aquella realitat. I era, parlava de sabús de poder dels senyors. A Terra Baixa parla de sabús de poder dels propietaris agrícoles, dels grans terratinents, que abusaven dels seus treballadors, és a dir...
en Sebastià, que és l'amo de les terres, abusa de Manelic com a pastor, perquè fins i tot el fa enfrontar en els llops sense armes tan sols. Per això en el final hi ha aquell final tan gloriós de he mort el llop, he mort el llop. En realitat, aquí hi ha mortes en es poda de l'amo, no? L'amo. I la filla del map,
Parla del mateix abús, però dins l'àmbit dels pescadors, i Maria Rosa dins l'àmbit dels constructors d'una carretera, m'apareix, dels picapreders, de la gent que fa feina dins sobre. És a dir, parlava d'un tema social d'abús. I vols dir ara mateix, Tom, que no se produeixen situacions d'abús? Uf, moltíssimes, moltíssimes. I els has vist representades en escena, en aquestes relacions?
Molt poques vegades. Jo he fet un exercici de pensar quina obra de teatre he vist recentment que parli de s'abús. I de més m'enveneix cap una, que és Les Kelis. No sé si te'n recordes, que en Rafa Gallego va dir una versió... Ha escrit una obra que planteja aquest abús laboral
que s'està produint ara mateix i sobre els quals s'han intentat trobar solucions dins el món de les treballadores dels hotels.
i d'això és una cosa que veix a l'aire sí, sí, menys si qualsevol autor o tu mateixa aventura agafen agafen esguant que se diria moltíssimes gràcies Marisa Sardó hem gaudit moltíssim gràcies a vosaltres sort de tu sí, gràcies no m'espanta si estic amb tu
Les fullos aguantant el cel, vull ser feliç, sense entendre res. El pes que tinc de voler ser qui vull ser no em serveix. Comença un dia nou amb el tranja de fons, tot allò que cou em fa ser així com sóc. Vull sentir que en tinc prou en saber que ho dono tot i que queda temps per fer-ho millor.
I és igual que costi tant, no hi ha res gratis, però estem aquí. Tu al meu costat, enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint. I és igual. I el bon dia i bona vida tenim ja connectat en Joan Manuel López Nadal. Joan Manuel, molt bon dia. Bon dia a tots meus.
Com estàs? Ho tenim tot ben remogut, eh? Sí, sí, sí. Realment... Perquè, vull dir, tenim molts de llocs on hem de mirar. El primer, evidentment, és la guerra que van començar en Trump i en Netanyahu contra l'Iran, que no els hi va com ells els voldríem, però no podem oblidar també el tema de Palestina,
el tema d'Ucraïna el president Zelensky justament és avui a Madrid també el tema d'Amèrica Llatina amenaces de Trump ara dirigides més aviat contra Cuba amb una paraula que mirant el mapa del món i oblidant dels conflictes que continuen per l'Àfrica mirant el mapa del món en aquest moment
la situació no pot ser més inquietant, més preocupant i més desestabilitzada. Si trobes, anirem fent un repàs molt esquemàtic, perquè no ens dona massa temps per veure tot en detall, però de tots aquests embuis. Exacte, exacte. I vinculat, evidentment, a Israel i a Palestina, a l'Iban, també, que en aquests moments...
Tenc entès que està sent envait per forces terrestres d'Israel. Totalment, totalment. Per començar aquí mateix, el Liban és a més una seqüela provocada directa i exclusivament per Israel de l'atac dels Estats Units d'Israel
contra l'Iran, perquè l'Iran té a l'Iban un suport important de la milícia xiïta del Hezbollah, i el Hezbollah, evidentment, col·labora amb l'Iran per defensar-se de sagressió dels Estats Units i d'Israel, i també ho fa
Per això Israel, a la vegada que està atacant l'Iran amb el material bàsicament americà, però ells concentren la seva atenció particular en el tema de l'Iran i, com tu mateix n'has dit,
Hi hauria gairebé un milió de persones
i un número indeterminat de víctimes. Aleshores, el Líban és un altre punt d'atenció, però de qualsevol manera està integrat o imbricat en la guerra dels Estats Units d'Israel contra l'Iran.
forma part, per diguem, d'aquest escenari conjunt. L'Iran té diferents aliats, també hi ha incidents a l'Iraq, on hi ha milícies pro-iranianes que també estan actuant
Hem de pensar, per exemple, l'Iran va bombardejar ahir l'Ambaixada dels Estats Units a Bagdad, i després els que no han fet res de moment, però sempre també estan allà, són els hutis al Yemen, que també són aliats de l'Iran, que podrien també intervenir i tancar un altre estret important, a més de l'estret d'Hormuz, de qual...
Nosaltres parlem de l'estret del mar Almanteb, que connecta l'oceà Índia amb el mar Roig i després amb la Mediterrània. Aleshores, molt de punts estratègics. Precisament el tema de l'estret del món és una de les bases que l'Iran està empleant per defensar-se.
la tancada de l'estret d'Hormuz a les naus hostils i s'utilització per atacar també els aliats dels Estats Units al golf, no? Kuwait, Qatar, Bahrain, Aràbia Saudita, fins i tot Jordània, no? Aleshores, una guerra que pràcticament
s'implica també amb els conflictes real-Palestina perquè és tot l'Orient Mitjà que està en aquest moment en foc. Ara, si pensem concretament a la guerra unilateral, injusta, il·legal, no me cansaré de repetir-ho. Començada, sense cap motiu ni raó pels Estats Units contra l'Iran, en aquest moment el que sí que està clar és que els resultats no són
els que en Netanyahu i en Trump esperaven, no? Evident, això és evident. Tot i que han descabatsat la dirigència iraniana, van matar primer el Khamenei, ahir els israelians van matar un altre personatge important, el cap de la seguretat, l'Irarijani,
Sí, això sí, també, no que no ho sabem, perquè hi ha hagut rumors que si també hi havia morts del costat israelià, però això no està confirmat. Fins i tot si en Netanyahu mateix podria haver estat mort. Però, vamos, amb una paraula, el que és la guerra que ells pensaven que els podria durar una setmana o un parell de dies no és així.
ara ja estan parlant d'una guerra sense termini, i això ha fet, per exemple, un detall interessant, hi ha molts el tema de l'arigari, però en el costat americà, ni més ni manco que en Joe Kent, que era fins ara el cap del Departament d'Antiterrorisme, de l'administració Trump, i que, a més, un trompista reconegut, i reconegut per ell mateix, que havia estat col·laborat, ha dimitit
com a protesta per aquesta guerra. I diu clarament que els Estats Units s'ha deixat armossegar per Israel i que aquesta guerra no serveix, no és que sigui bona ni dolenta, sinó que és prejudicial pels interessos dels Estats Units. I això ho diu un personatge alineat des del primer moment amb la línia d'Amèrica Great Again del trompisme, no?,
Aleshores, el que ha fet de la dimissió, a més amb molt de espectacle, de l'administració de Trump demostra que en els Estats Units mateixos el sentiment de disgust, de protesta i d'oposició en aquesta guerra està creixent.
No sembla ser la mateixa Israel, on tot diu que Netanyahu continua amb un suport important de l'opinió pública israeliana, però Iran, utilitzant, evidentment, tots els mitjans que pot, és a dir, atacar on fa mal, semesteixement d'energia, que això complica la vida en els països que atacen, i a més la resta de països del món, i fan, per exemple, que Europa...
Europa, per primera vegada s'ha unit per dir no als Estats Units, quan els Estats Units han demanat a la Unió Europea i als països d'Europa que li ajudin a desbloquejar l'estret d'Hermud. Els europeus, fins i tot els que fins ara hi havien estat més amics dels americans, els alemanys, han dit que aquesta no és la nostra guerra. Es diu que hi ha una bretxa evident
i una quiebra, l'únic que està continuant, vull dir, ho anava a dir d'una manera un tant bruta, però ho direm en castellà que sona menys... La me culo, no, zepa cul, no, d'entram...
en Marc Rute, el secretari de l'OTAN, però en aquest moment aquest home afortunadament sembla bastant marginat dins el context europeu. Aleshores, curiosament, tots se van anar ficant amb Pedro Sánchez perquè va ser el primer que va sortir, però ara a poc a poc, gairebé la totalitat d'Europa s'està alineant davant d'aquesta guerra que no només és injusta i és il·legal, sinó que a més perjudica molt.
els interessos. Basta veure la pujada dels carburants, els efectes que té a les nostres poblacions, als agricultors, als transportistes, amb una paraula, la vida de cada dia de tots, no només dels països directament implicats, sinó dels països afectats als transports. Per exemple, que pugin els preus dels vols dels avions entre Europa i Àsia per mort de la pujada dels carburants,
Tot això té unes conseqüències indirectes que encara no som capaços de calibrar. Els governs miren de prendre mesures. Està anunciat un Consell de Ministres extraordinàries aquí a Espanya per veure quines mesures es prendran. Tenim aquí els paperots que estan fent la oposició de dretes, que no condemnen aquesta guerra, però que bloquegen qualsevol intent d'arreglar les coses tant a l'exterior com a l'interior.
I amb una paraula, aquesta situació està en un impàs que no som en cap anirà però que no pinta gens bé. Que aquesta guerra s'acabi, que és el que tota la gent en sentit comú i amb bona voluntat voldria, malauradament no sembla que sigui el cas.
els que van començar en pla victoriós poden sortir malparats. I això, en el final, fins i tot, indirectament, naturalment, no seria una mala notícia, que Trump i en Natalya ho pagassin les seqüències del que han començat.
Podem anar per altres bandes i el que més a prop tenim naturalment és el tema de Palestina, no? Palestina. Escolta, quanta hi havia d'avaluacions aviat a Israel, no? S'octubre.
En principi hauria de haver eleccions, ara no sé molt bé, però dins d'aquest any. Crec que a octubre, sí, sí, sí. Ara no deixem el cas que el Netanyahu, en primer lloc, ho aprofiti, ho manipuli en el seu gust. Per això ho comentava. De tota manera, ja et dic, així com hi ha esperança dins els Estats Units,
que les eleccions, que han de ser a novembre, li peguin una bona bufetada a en Trump, si és que en Trump no ho impedeix per mitjans que ell sol utilitzar, a Israel, malauradament, no sembla que hi hagi una oposició molt forta en aquesta guerra criminal que s'ha fet en Netanyahu, no només contra l'Iran, sinó el que continua, el genocidi quotidià, que continua a Gaza i a Sins Jordània.
en el que respecta que els colons israelians estan actuant en una brutalitat inaudita, enlliant tota la simpulitat en Cisjordània, i que ara fa dos o tres dies una família sencera palestina van assassinats per aquests colons.
i que aquesta violència, aquesta voluntat d'anecció i d'ocupació i d'exterminació i aniquilació del poble palestí és evidentment una cosa que ens ha de fer o no a qualsevol persona que tingui sentiments humans.
I això ho vull denunciar clarament a la política d'Israel, exterminar el poble de Palestina i controlar la gran potència de l'Orient Mitjà. Això naturalment seria un desastre per l'Orient Mitjà i pel món sencer. Aleshores anant ben alerta. O sigui, Iran, Palestina, el Líban...
Tot això vinculat és una operació israeliana, els Estats Units són el segon, el que comanda aquí és el Netanyahu, Trump és el criat del Netanyahu, però són els Estats Units els que posen els mitjans militars, econòmics i polítics. Aleshores, no és que Israel sigui un satèl·lit dels Estats Units, en aquest moment és més aviat a Sant Revés. Ja...
I això convé que la gent ho sàpiga. Sí, sí. Que aquí el sionisme és en aquest moment l'amenaça major per la pau en l'òria mitjà i en general en el conjunt del món.
Palestina ara mateix sobreviu però clar sobreviu però com dèiem continua la repressió israeliana tant que si Jordània ara fins i tot han prohibit que els musulmans
Al final del ramadan, les mesquites de Jerusalem prenguen com a excusa la guerra. És dir, la persecució i la repressió contra el poble palestí no cessa, sinó que fins i tot augmenta dia a dia en l'excusa, naturalment, que Israel està en guerra.
no oblidem, com s'han fet concentracions que s'han fet i se faran, se continuaran fent, uns els organitzen uns, uns altres els organitzen uns altres, per tot el que sigui dir no a la guerra, no oblidem Gaza, no oblidem Palestina, hem de ser molt conscients i no ho podem deixar de dir totes les vegades que faci falta.
Efectivament. Joan Manuel, dins la llista, dins el sumari que mos deies, hi posaves també Cuba. Que en saps? Sí, posava Cuba perquè en aquest moment Cuba té un doble desastre. En primer lloc, l'interior.
que no accepta cap mena de dissidència.
té un desastre de gestió. La gent s'ha mort de fam, no tenen electricitat, estan a les fosques, la gent està desesperada, els que no han pogut fugir, que molts han fugit, han vascut molt d'ells aquí a Mallorca i altres bandes d'Espanya i d'Europa i del món, fins i tot als Estats Units també, molts de covans que s'han hagut de refugiar,
però en aquest moment en Trump, després d'aquesta situació dramàtica, que a més està greusata, no oblidem, pels bloqueig que des de fa ja dècades, des de la revolució, tenen els Estats Units, que impedeixen a Cuba pràcticament comerciar i dotar-se des de l'exterior de productes energètics, el qual també és un crim internacional, per la part dels Estats Units, que tot s'hi digui,
sense escoltar la mala gestió i la repressió del règim cubà. Igual que dèiem en l'Iran, l'atac d'Israel i dels Estats Units no excusa el règim dels ayatoles. Les amenaces d'entrar a Cuba, que no són acceptables, tampoc no excusa la mala gestió i la repressió del govern cubà.
Ara, a Estats Units, en Trump, amb aquest estil frívol i grotesc que el caracteritza, va dir fins i tot, la qual va deixar bocabadats, que seria un honor per ell prendre Cuba.
No sé si prendre Cuba és fer una operació militar o fer una operació llampet com van fer amb Maduro a Venezuela, però en aquest moment hi ha conversacions entre els americans i el govern cubà. Sembla que la condició que estan posant a Washington és que en Diez Canel, que és el president de Cuba actual, deixi el seu lloc.
Hi ha una persona que és en Marcos Rubio, que té molta influència, és el secretari d'Estat i és de Seguretat Nacional i que, a més d'abans, és pràcticament més a prop d'en Trump, que és d'origen cubà i que sembla que el seu somni seria el governador general de Cuba sota una colonització, de fet, nord-americana.
Aleshores, els cubans ho tenen malament perquè a dins tenen un govern absolutament repressiu, incompetent i inhumà, i a l'estariot tenen l'amenaça dels Estats Units que no seria lliberar Cuba.
Deixar els cubans que decideixin per ells mateixos i de manera independent del seu destí, que és el que hauria de ser, sinó els problemes que poden pensar en ocupar Cuba, colonitzar-lo. I això ja seria harina d'altre postal. Per tant, hem d'estar molt pendents. Aquí, a més, la relació amb Cuba és molt estreta.
Per exemple, els meus germans, Bonsal, té molts amics i amigues cubanes i està seguint molt de prop el que està passant allà i hem de tenir tota la simpatia pel poble de Cuba. No pel govern de Cuba, però sí pel poble de Cuba que pateix aquesta doble amenaça interna i externa. Aleshores, Cuba s'ha convertit
després de Venezuela, i en conjunt d'Amèrica Llatina, amb la nova doctrina Monroe d'en Trump, amb un punt d'atenció internacional. Hem de veure, a més, que l'Amèrica Llatina, malauradament, les forces d'extrema dreta, com han vist el Xile amb el Cas, amb el Milley, amb el Bukele, i tot això, fan la corta en en Trump, i estan creant una situació molt arriscada dins el conjunt del continent, no?
aleshores el que pot passar a Cuba, les conseqüències d'Amèrica Llatina també és un tema que haurem de mirar ben alerta i després ja més a prop de nosaltres aquí a Europa tenim Ucraïna efectivament i tenim Ucraïna en un moment avui mateix el president Vladimir Zelensky
que ha visitat antes París i Londres, és avui a Madrid, en aquest moment reunit amb en Pedro Sánchez. Espanya, com els països de la Unió Europea, amb tot motiu i amb tota raó ha donat i continua donant suport a Ucraïna davant de l'agressió de la Rússia d'en Putin. I això està molt ben fet.
I hem de seguir així, hem de donar... En aquest moment, en un moment en què en Trump pràcticament ha abandonat Ucraïna, té una entesa més o menys... Pràcticament deixa fer en Putin el que vol. En Putin, si aquesta guerra de l'Iran li va molt bé, perquè té dues coses. En primer lloc...
que a l'Ukraine li deixa fer el que vol a l'Ukraine i en segon lloc, a més, Trump ha obert les sancions a les bandes dels petroli russos, la qual a Rússia li dona una vena més per guanyar més econòmicament i finançar la continuació de la guerra d'agressió i ambassió contra l'Ukraine.
Demà, amb Zelensky, continua aquesta visita ja a Brussel·les, a l'Unió Europea, Ucraïna té una candidatura a l'Unió Europea, i Espanya hi dona suport, i hem de fer-ho, amb les precaucions i les condicions que siguin necessaris.
Però el suport a Ucraïna, dins d'un context tan complicat com el que tenim i com el que ha descrit, tampoc no continua. Mentre els ucraïnasos resisteixen i ho estan fent d'una manera admirable, amb les 6 condicions en què estan patint bombardejos indiscriminats,
contra hospitals, escoles, poblacions civils, i de tot, que ningú no diu res, perquè aquí també hem de dir que hi ha un cert sector de l'esquerra que quan se parla de Rússia i d'en Putin tanquen els ulls i tanquen sa boca, la qual per mi és una manera absolutament hipòcrita i de doble joc de veure ses coses, si els Estats Units i Israel han fet una agressió a l'Iran,
Si Israel fa un genocidi a Palestina, no és menys cert que Rússia du quatre anys d'agressió i d'invasió contra l'Ucraïna. I això no ho podem oblidar.
de l'Orient Mitjà, hem parlat d'Amèrica Llatina, hem parlat d'Europa, no hem parlat massa d'Àfrica i d'Àsia. A Àfrica també hi ha molt de conflictes, al Congo, al Sudan i altres bandes de tota manera. Àsia en aquest moment està molt pendents i molt insegurs de la política d'en Trump.
els països que eren aliats tradicionals, el Japó, Corea del Sud, Austràlia, s'han negat també, com ha fet Europa, a enviar el que els demanava Trump, a enviar vassalls de l'estrat d'Hormuz. És a dir, els països asiàtics també se miren un poc què és el que han de fer, i en aquell cas, no només pel que seria el distançament dels Estats Units, sinó una política agressiva i expansiva de part de la Xina.
I parlant de la Xina, i amb això segurament ja acabarem, he de fer esment d'una llei que ha aprovat, naturalment, per unanimitat, per ordres d'en Xi Jinping, el seu del Parlament xinès, de les dues sessions, una llei que se diu fomentar l'unitat nacional. Ah, sí, sí, sí, sí.
Pràcticament reprimir les etnies minoritàries, uigurs, tibetans, mongols i altres, i obligar-los a tots a adoptar com a preferent la llengua xinesa. És a dir, parlant d'una manera que tothom ens ho entendrà aquí a Mallorca i a Catalunya i a l'estat espanyol, un 155 a lo bèstia. Sí, sí.
Això és el que ha fet China. I també valgui això, el que he dit per Putin, ho dic també per Xi Jinping, que de vegades pensava, i feia molt bé, de criticar en Trump, i de criticar en Netanyahu, i de la OTAN, i tot això està molt bé, però oblidem que també hi ha altres emperadors en el món.
amb Putin d'un costat a Europa i en Xi Jinping a Àsia, i que aquests senyors també no són gens de fiar, i molt menys encara de justificar o de donar suport.
ni a Rússia a Ucraïna ni a la Sina a Taiwan o a la resta d'Àsia anem alerta Joan Manuel, un repàs extraordinari, fantàstic mos ha servit moltíssim un apunt hem hagut de corromper
Sí, sí, sí. M'acrida l'atenció, no més perquè tenim un minut, però Colòmbia. Sembla que en Petro ha jugat bé les seves cartes i s'està consolidant com un governant molt potent ara mateix i molt referent, no? Efectivament, és una observació molt interessant i molt ajustada. En aquest moment, a més,
Crec que és una dona. La candidata del partit d'en Petro per les eleccions presidencials, segons les enquestes, sembla la favorita. I a les eleccions parlamentàries, el partit d'en Petro, de moment, se n'ha sortit prou bé.
Dretes també molt potents, el uribisme, que els hi diuen, els successors del president Uribe, la part de la dreta. Però, com has dit, en Petro s'està consolidant com a líder a Colòmbia, en primer lloc, però també dins del conjunt d'Amèrica Llatina. A l'esquerra d'Amèrica Llatina ha perdut un element important, que era en Boric a Xile, que s'ha substituït per un element de l'extrema dreta, en cas, no?
és important veure que hi ha persones com en Pedro, d'un costat, també en Lula, al Brasil, i una altra, que també hi podem dir una parauleta, perquè a més ha sortit moltes en les diàries els darrers dies, en Claudi Assembau, a Mèxic. Exacte, sí, sí, sí.
i el Lula són un poc l'esperança de l'esquerra democràtica d'Amèrica Latina. Perquè han de pensar que en Maduro, els cubans o l'Ortega, que també alguns sectors de l'esquerra hi donen suport, no són gent d'esquerra, són dictadors. Ah, t'anava a dir, m'acosta d'ubicar l'Ortega a l'esquerra ja avui en dia. L'Ortega i la dona...
que hi hagi un vot d'esperança per la gent progressista
d'aquestes paraules del rei Felip VI, que en aquesta exposició ha dit que s'hi veien com a abusos de la colonització espanyola. No és tot. És a dir, podríem dir que és poc i és tard.
Perquè aquí el que fan falta són unes disculpes formals. Però tot i així, és un gest. Mèxic ha pres nota, i sembla, i tant de bo que sigui així, perquè serà important, sobretot dins els contextos que estan, que la cimera iberoamericana que s'ha de fer a Espanya...
Mèxic estigui present. Sobretot també personalitats com en Petro i en Lula i els seus països són elements importants, sobretot amb el govern espanyol actual d'en Pedro Sánchez davant de l'amenaça de la dreta i de la ultradreta que tenim tant a Amèrica Latina com aquí mateix a Europa. Per tant...
I també hi ha atenció a la presidenta
pensant que Mèxic és el veïnat dels Estats Units, i que d'una manera o d'una altra no tenen més remei que entendre-se amb ells, s'ha fet una política realista, pragmàtica, però bastant eficient, dins d'un conjunt de complicat, perquè Mèxic, com tots sabem, té un problema intent molt seriós amb les bandes narcotraficants, i dins d'aquest context tan difícil, la Claudia Seinbaum també és un...
un punt d'esperança pels mexicans i pels llatinoamericans en general. I tant que sí. Joan Manuel, moltíssimes gràcies. A vosaltres, una abraçada i seguirem endavant. Exacte, fins dimecres que ve. Gràcies. Que vagi bé. Salut. Moltíssimes gràcies a en Joan Manuel López Nadal, que com sempre mos fa un repàs a l'actualitat internacional.
i realment darrerament va molt carregada tota aquesta informació i és complicat les succintes. En qualsevol cas, nosaltres tancam aquí el programa. Recordem que les inscripcions en el Correllengua Germanat ja estan en marxa, s'han obert fa una estona,
I, per tant, a partir d'avui ja vos podeu inscriure en el tram que desitgeu d'Escorrellengua Germanat, tant a Mallorca com a la resta de països catalans.
Nosaltres ho deixem aquí. Vos convidam, si voleu entrar a Diari de Balears, ara mateix informa sobre aquesta qüestió d'escorrellengües germanat i, per tant, vos posaran el link allà on vos podeu escriure. És la manera més fàcil, segurament.
En qualsevol cas, això, vos convidam a continuar a Ona Mediterrània, a continuar connectats en s'actualitat a través de Diari de Balears, i demà tornarem-nos a escoltar a partir de les 7 al Crepuscans en Estels, i a partir de les 8 al Bon Dia i Bona Vida de la Vida.