Fins demà!
I a Talaia es buida, sense ningú que hi espera. I a Talaia es buida, sense ningú que hi espera. Pagún com s'acosten, vaixells amb mala bandera. Pagún com s'acosten, vaixells amb mala bandera. Vergonya i misèri,
N'hem portats i pestes, si creïm la terra, d'aquesta manera, vergonya i miseria.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal Dona Mediterrània, un programa produït per en Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí, que vos saluda des dels estudis Dona Mediterrània, Canal Cove, espai de cultura situats aquí en el casc antic de Palma. Avui tenim, com cada dia, continguts interessantíssims per tots vosaltres. Tot d'una, vos les expliquem.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Avui és dimarts, 24 de març de la 1026. Tot d'una, farem un repàs a l'actualitat i ho farem a través dels titulars de Diari de Balears i també de Vila Web. A continuació, entrevistarem en Pere Fullana. Ell ens presentarà el llibre Premsa i Esports a les Illes Balears. Entrevistarem també en Anabel Villalonga. Ella és glosadora i ens ha de parlar d'un projecte que acaben de presentar.
Ens connectarem amb en Biel Palleres, de Més per Mallorca, el Consell de Mallorca, i també tindrem seccions habituals d'aquest dimarts, com per exemple Cafè en Filosofia, amb el Miquel Ripoll, i tindrem en Joan Mir analitzant l'actualitat aquí.
Us presentarem també un altre dels llibres importants de cara a aquest Sant Jordi, Nites sense ales, d'en Pere Joan Martorell. Tot això i moltíssimes coses més aquí avui a la Bon Dia i Bona Vida d'on Mediterrània, un bon dia i bona vida, que ara mos fa, mos saluda, mos dona sa benvinguda i sa salutació,
Maria Nadal, aquí ja escolta'm. L'anar. És una pausa, un desig senzill. Que el món s'aturi una mica, que el sol no surti avui i que tornin els estels. Perquè quan algú et fa falta de veritat, tot es fa més evident. Jo t'he de m'estir prop, sense distàncies. A prop per jugar amb els cavalls. A prop per existir en un mateix instant.
Tot el camí que foim és per anar endavant, sí, i amb sentit, amb barrels. I després hi ha aquesta imatge preciosa, tres portes, una per tu, una per la bona gent i una altra, inevitable, per la mort, perquè viure també és això, saber que tot és finit i tot i així estimar igualment. Elanà, de Maria Gein, té llum de lluna i de sol i quan s'acaba és com una déu suau que encara respira, que encara elana.
El sol que no surti avui i que tornin els estols. Que jo t'he de màstia a prop per jugar amb els teus cavalls. Que jo t'he de màstia a prop per jugar amb els teus cavalls.
Si tothom que hagi jocat vol dir que mos entenem. I tot el camí que fèiem serà per anar-hi.
que té geranis i sombres, humitats i tenebrós.
saliva i enteniment, si voleu saber quina és el carrer de cavallers. Si voleu saber quina és el carrer de cavallers. Tres portes, tenc a cap meva, obertes a tots els temps, la que està oberta per tu.
per la bona gent, la tercera per la mort, que la tanquearà el meu temps.
Àngel caigut, principi del foc, malgrat oberta. Àngel caigut, principi del foc, malgrat oberta. Tot això ets tu per mi, jo n'estic certa. Tot això ets tu per mi, jo n'estic certa. Jo he cantat en nom vostro,
La vostra veu és la mia, adéu lluna de nit, adéu sol de migdia.
I tot seguit vos oferim el repàs a l'actualitat. Ho feim començant per Diari de Balears.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears enceten la portada. En prop de mil persones reclamen l'obertura de tots els camins de la Serra de Tremontana. També aquest dissabte acte de record i homenatge a Guiem Solivelles i Reiners serà el local de l'Associació de Veïnats dels Guerrovers.
L'E100 abandona les seves responsabilitats i no serà present al ple d'aquest dimarts per anar a una trobada de patriots. I el govern espanyol justifica el viatge d'Armangol a l'Azerbaijan. També des de Diari de Balears destaquen que més de la meitat dels docents de l'escola pública de l'Estat han patit agressions a les aules, segons una enquesta...
I des de més per Mallorca s'insta el Consell a reeditar el còmic d'Aurora Picornell i reforçar la transmissió dels valors democràtics a les noves generacions. Més qüestions a la lluita judicial contra el pla de segregació lingüística continua endavant.
I, en termes culturals, per un costat, lamentar la mort del poeta, pensador i professor Antoni Marí. I, d'altra banda, dues fites. Per un costat, diàleg entre els fotògrafs Dona Ferratto i Tomeu Coll, Esvaluart, això serà avui vespre. I Maria Almà Bonet presenta nova cançó aquest dijous i nou disc el 30 d'abril.
També destaca a Diari de Balears que l'Assemblea Antiracista de Mallorca denuncia racisme estructural i sistèmic, que el fui de ruta de la FAPA de Mallorca inclou la defensa del català i de la inclusió propostes per la climatització dels centres i rebuig a la zona única d'escolarització,
i que Caritas Mallorca està a favor de la regulació extraordinària. Aquesta posició s'inspira en la crida evangèlica d'acollir, protegir i dignificar les persones migrants. També des de Diari de Balears recullen...
Dues convocatòries en més, la Universitat dels Girs Balears presenta el seminari Històries i Memòries del Tardofranquisme i la Transició, i d'altra banda l'Obre Cultural Balears celebra una nova edició del Serra Mamera a Cineu.
activitats en català per a tota la família. Aquests són els principals arguments informatius que destaquen hores d'ara la portada de Diari de Balears. M'ho anem ara a la portada de Vila Web. Allà...
tenim en primer lloc la batalla que falta per decidir l'extrema dreta a l'assalt de la metròpoli perpinyanesa. I, d'altra banda, també informen que el Tribunal Europeu de Drets Humans refusa de revisar el cas de la presó preventiva de Junqueras, Turull i Sánchez.
Més qüestions en el minut a minut que fa Vilahuepa sobre la guerra a l'Orient Mitjà informen que l'Iran denuncia l'atac contra dues infraestructures gasístiques tot i la treva dels Estats Units. I també Dinamarca vota sota l'ombra de Trump i el debat independentista a Grenlàndia.
i les Feroe. Aquests són, a hores d'ara, els principals titulars que ens ofereix Vilaweb, per ho trobar a vilaweb.cat. Ara retornem a la portada de Diari de Balears i allà hi trobam diversos articles destacats.
Joan Mascollet, però ens enfonsa la pagesia. Joan Mir, la caputxinada. Joan Lledonet, vos agradaria viure a Cuerno Soplar o a Pico Punzante? En Rafael Borràs, no a les guerres. Lila Tomàs, quan caiguem en el desànim mirem enrere.
i és d'en Joan Vicenç Lillo lluitar pel progrés aquests són a hores d'ara els principals títols també d'opinió que tenim a diari de Balears m'anem ara a escoltar quina és la predicció del temps que mos ha enviat en Tomi Mateu Canals Bon dia avui després del canvi d'ahir esperàvem
que el temps s'estabilissi. Per tant, nit fredes, per al dia, al migdia, ha de tenir suavidat. Pots nígols, es veu que amb el teu interior, ponent de Mallorca, per entrar algun nígol de bòrruja diurna, no se descarta que puguin fer alguna brusqueta, però coses molt localitzades a partir de migdia, a primera hora, o a baix, dins un temps totalment estable.
Per tant, venen un dia d'estabilitat que se verà en tot un punt de cada dijous amb una entrada bastant contundent de tramuntana. No esperàvem moltes pluges, les precipitacions aniran més bé cap a Itàlia, però podrà caure algun lloc de les silles i sobretot de nou vent i temperatures baixes de ple hivern.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrània.cat o telefonant al 971 100 222.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Són la resposta de tot un poble despert. Seguim tossudament alçats. Venim a capgir a la història. No deixarem de caminar. Per la memòria dels que van lluitar primer, per les que arriben.
Ensetam aquesta primavera fent un canvi en l'organització dels col·loquis. Farem un dinar on retrem homenatge a un mallorquí revolucionari i compromès en la independència de les colònies espanyoles a Amèrica. Joan Batista Picornell Gomila. Presentarem el llibre de Joan Mallol, prologat per Bartomeu Mestre Balutxo.
Convidam els nostres socis i simpatitzants i amants de la història a assistir al dinar i participar en el posterior col·loqui. Serà dissabte, dia 28 de març, a la una i mitja, al restaurant Sacreu de Petra. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat o a través del bàner del Diari de Balears. Vos hi esperam!
Mentre hi hagi un gest i una esperança, mentre hi hagi algú que obri la casa, un poble rebel llest pel combat. Un poble rebel llest pel combat. Sonen el vent i uns sons de llibertat. Són la resposta de tot un poble despert. Seguint-ho sudament alçats.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
i al Bon Dia i Bona Vida, vos volen presentar ara un llibre que va fer la seva primera presentació d'hi, havent respassat, quart creixent. Es tracta del llibre titulat Prensa i esport a les Illars Balears, segle XX, d'en Toni Marimon Riutort, de Narnau Company Mates i d'en Pere Follana i Puigcerver, editat per Joan Art Montaner dins la col·lecció Larejau. És un llibre
que volen comentar ara amb un d'aquests autors o coordinadors del volum, que és en Pere Follana. Pere, molt bon dia. Bon dia, com està? Molt bé, encantats de saludar-te, de tenir-te aquí de bon dematí. Pere, explica'm-nos en primer lloc què hi trobarem en aquest llibre premsa i esport a les Illars Balears segle XX. És un llibre col·lectiu fet per...
per un equip d'investigadors, que és un grup d'història contemporània a la Universitat de les Illes Padears, que actualment lidera el professor Toni Marimont. I, bueno, arran d'uns ajuts de l'Institut d'Estudis Padears, doncs se va fer, se va presentar aquest projecte que inicialment era
sobretot premsa esportiva i a partir d'aquí se va derivar tot un seguit de recerques i que ha derivat en aquesta publicació que recull pràcticament el 100% del que va ser els resultats d'aquesta recerca i tenim des d'una visió general de la recerca de l'història de l'esport
a les Illes Balears fins a la presència de l'esport premsa forana o alguna publicació de caràcter local. La veritat és que el llibre jo diria que és una aportació bastant acceptada
i bastant justa de desconeixement que tenim a dia d'avui sobre allò que sabem de l'esport o que s'ha publicat sobre l'esport a les Illes Balears. Està molt centrada en el món del futbol o realment la premsa esportiva del segle XX és diversa i inclou també altres disciplines?
La premsa esportiva a Balears cal la resta de la premsa és un fenomen que mereix ja de per si una anàlisi bastant jo diria que bastant profund perquè té unes singularitats sobretot pel volum d'aquestes eines que tenim aquí des de principis de la contemporaneïtat i és curiós
quan ja a final, des del final del segle IX, quan comença els primers moviments esportius i sobretot ja apareixen aquí revistes d'una certa qualitat com Palma Ciclista o la bicicleta que apareixen ja en ple 1898 i 1899 i aquesta cultura del món de l'esport que va més enllà encara que
que la seva quetzalera sigui ciclisme, i que és bàsicament de ciclisme, però ja hi ha indicis de pràctica esportiva, regates i altres modalitats que van apareixent en una societat que l'esport és un refletx també del nivell de vida
i de les condicions en les quals viuen la societat. La societat i els esports van molt units, i en aquest sentit, respondent a la teva pregunta ja, és que no és només futbol, encara que hi ha un moment en què el futbol esdevé l'esport de masses a partir, sobretot, dels anys 20,
i això és 60-70, ja pràcticament el futbol que para el 80% de s'interès. I Pere, a nivell, no sé si hi ha cap exercici...
de comparació amb el nostre entorn però a nivell de qualitat i de capacitat informativa de la premsa de les Illes Balears és equiparable per exemple a Catalunya o al País Valencià o a l'estat espanyol en general jo el que veig és que hi ha com
que hi ha com a tres o quatre models de premsa escrita al llarg de tota la història. Hi ha molta premsa política, la premsa està molt ideologitzada, no? Això està claríssim, aquests aderes efímeres, molt de contingut polític en moments determinats i això en general arreu, arreu. El que passa és que després aquí
aquí i a Catalunya i a altres indrets hi ha unes caçoleres com a molt consolidades, molt de llarga durada i que ja és una premsa més comercial, més plural, encara que claríssimament totes representen, totes tenen el seu nicho
el seu ninxó també ideològic, o la seva clientela, o els seus lectors. Els que estan adreçant saben quins són els tipus de lectors. Aquests dos models van acompanyar també de premsa com a molt especialitzada. I l'esport, curiosament o no curiosament, és una d'aquestes modalitats que interessa i
i és aquella gent que practica, aquella gent que l'interessa, s'esport per motiu que sigui, doncs també veuen que això té cada vegada més recepció, també gent interessada i que és un espai on el món també comercial, el món informatiu,
I també se veu en la premsa esportiva, una, la qualitat de les publicacions, que va molt en sintonia també en cada moment històric, no hi ha moments que la premsa esportiva estic pensant esport balear, els esportes i tal, que dels anys 20-30 té moltíssima qualitat, no? Per altra, en verba que...
que després, als anys 40 i 50, el paper, o la qualitat de la foto, també diminueix. Per què? Perquè la societat en aquell moment donava de si el que donava de si a nivell econòmic i a nivell de qualitat del paper. Però en general, l'esport i sobretot les imatges. Jo crec que l'esport, esport, fotografia...
També molts intel·lectuals, això sí que hem descobert, que també hi ha molta gent del món cultural que un moment o altre els veiem interessats en el món esportiu i també me deixaria un cert estudi.
Sí, això seria, diguem-ne, un altre estudi. Pere, en aquestes publicacions que heu estudiat, la llengua dominanta és castellà, no? Evident, evident. Tot i que algunes publicacions, totes,
Evidentment, totes s'interessen per l'esport molt ràpidament. Les quetzalenes, diguem-ne, diaris, ràpidament introdueixen pàgines d'esport. Això està clar. Però clar, l'esport és...
i d'alguna manera s'informa d'allò esportiu en la mateixa llengua que ho fa és aquest sòlida. Aleshores, si els nostres mitjans
són bàsicament en castellà. Hi ha excepcions, no? Hi ha excepcions, però són molt recents. La premsa forana ha estat, a nivell local, un mitjà
que informativament aporta a nivell local una informació, ja diria, extraordinària de les activitats esportives al municipi, no? I es fan publicacions en català, el que passa que això té molt d'interès a nivell local, però no sé que se faci un estudi més general, però, per exemple, després trobant localitat com Manacor, Solle...
que hi ha publicacions esportives en català. Foc i fum, jo diria que és la primera publicació que s'interessa moltíssim per el tema esportiu i allà
jo diria que una informació riquíssima de tema futbol, en versió gloses, en versió sàtira, en versió més, diguem-ne, més bufona, no? Però amb aquell català de Mascle Ros...
i dels col·laboradors que són molt interessants també. Pere Follana, recomanem a la nostra audiència aquest premsa i esport a les Illars Balears segle XX que heu dirigit o codirigit tu, juntament amb el meu company i en Toni Marimón. Pere, tu ara estàs o dediques bona part de les teves energies i del teu temps a estudiar la història de l'esport, no?
Sí, i la veritat és que jo crec que estem ara fent un moment de metamorfosi però general, és a dir, te dono una primícia que jo crec que és important, que és que en aquest moment s'acaba de constituir, bueno, està en procés de constitució, la primera societat d'historiadors de l'esport del Països Catalans. Interessant.
que el pròxim dia apareix, que és dia 11 d'abril, ja estem en contravic dels membres d'aquesta societat una jornada. Per tant, què vol dir això? Que començarem a ser professors del món acadèmic,
doncs entenem que aquesta història social, econòmica, política i escritament també esportiva, val la pena també tenir-la molt present i introduir-la i que tingui més visibilitat i més, diguem-ne, més validesa i que se li doni més reconeixement també
a nivell acadèmic, perquè això en els països on vosaltres som, i sobretot al centre Europa i tal, vull dir, ja aquest fenomen és com molt corrent, i en canvi, bueno, a Itàlia també,
però en el cas espanyol hi ha hagut com a... Imaginem que el franquisme també ha marcat molt. Sí. S'organització política de l'esport no ha ajudat que, diguem-ne, el món acadèmic, el món més crític,
Això ve i s'esport també com una eina de transformació social i per tant el seu estudi també com una anàlisi que ens ajuda a entrar en aquest submón, en aquests subterrànies o en aquestes profundidats que expliquen la història.
i també estàs involucrat en el centenari de la Federació Balear de Futbol. D'aquí sorgirà també diversos productes sobre la història del futbol aquí a Balears. Sí, en aquest moment estem preparant i sortirà aquest 2026
una història de la Federació de Futbol de les Illes Balears, i que d'alguna manera serà un anticip d'una història un poc global de futbol de les Illes Balears, d'una presència significativa també de futbol menorca i de pitiuses, però sobretot tindrem-ho pocs els llibres institucionals, és veritat,
però hi ha com un o 12 historiadors implicats i l'objectiu és posar un poc les bases per possibles estudis i això. La intenció, i ara estem negociant els estudis balèrics,
la possibilitat i jo crec que ja està bastant encaminada perquè les pròximes jornades d'estudis locals de les Illes Balears se destini a històries de futbol també i després hi haurà més productes evidentment però a nivell de producció de coneixement rigorós i en aquest sentit jo crec que donarem una primera passa
I sobretot també ens interessa molt aprofitar aquest centenari, i això també és una crida que feim a la societat de les Illes Badears, que et salva un poc tot el patrimoni històric o esportiu. Me refereixo a arxiu de clubs, imatges, fotografies, elements com puguin ser, vestimenta, trofeus, tot allò iconogràfic.
que ha donat el futbol de memòria, de records, d'experiències, de vivències, etc. Tot això s'hi va salvant, perquè de moment tampoc no tenim viscuts que tenen una mica d'història, com potser en Mallorca, que tinguin... Però ni tan sols ells saben molt bé com...
com fer d'aquest museu o d'aquest volum de materials, no saben exactament què han de fer ni com fer per mantenir-lo, conservar-lo i posar-lo a disposició de la societat, no només dels investigadors, sinó en general. Jo crec que els grans clubs creen un relat, el futbol mereix,
també n'ha quedat enrolat
que de moment en tenim bastants. Tenim, quan analitzem, i perdó que m'allà digui un poc, però quan analitzem la quantitat de monografies que hi ha sobre inclús de futbol de les Illes Balears, n'hi ha realment a desenes i són volum que val la pena llegir de la història de futbol al malecó, al Lluv major, al Fadenitz, al Curi, al Bià...
Cap de Pere, bueno, hi ha monografies sobre Solet i Balears o Mallorca, etcètera. Hi ha molta història recuida del món de futbols darrere, també que s'acaba de publicar del Petra en molts anys. Futbol i política, futbol i pensament, futbol i intel·lectuals són algunes de les línies que aquests darrers anys
sí que s'han posat en valor però que com tu bé has explicat durant molts anys hi va com un com un recel per part de la intel·lectualitat i de les polítiques progressistes envers els esports això s'ha corregit molt aquest darrer any jo penso que sí més que corregir-se
el tema polític cada vegada els clubs són més traversats estan més oberts i intenten no fer-ne massa problemes jo veig el tema lingüístic ara hem vist amb altres mateixos donat passes també en simple que això d'alguns clubs en el tema del català això crec que s'ha de valorar molts han normalitzat
els seus noms oficialment i jo crec que això val la pena consignar-ho però només posaré un exemple ahir constatava per exemple que fins i tot es dir escuts mirava una història de Mallorca una història que és reconeguda que és de dos de Miquel Vidal i d'en Jordi Vidal
I n'hi ha una paraula, però per exemple hi va haver un acte aquí a Palma a setembre de 1940, tot just acabada la guerra, de la vinguda del Real Madrid.
I aquesta vinguda simbòlica del Real Madrid és perquè el president del Mallorca era un militar, Arbal era un militar, el president del Madrid era un militar, el governador civil era militar, aquí. I se va poder fer una gran posada en escena, no? I d'aquest partit, per exemple, ningú n'ha parlat mai, d'aquests dos partits. Se van jugar a Palma, que va venir Quincotes, i va venir...
Bueno, val dir el Madridir-me més, diguem-ne, més espanyolista, no? Sí, sí. Perquè és com una cosa vergonyant, o una cosa que no se li ha anat, no? Però, clar, això, aquest seu post, és a dir, hem de pensar el que significava, és que ha estat la vegada propagandística de la vinguda del Madrid. I aquesta vinguda està allà per què?
perquè estava la situació, sobretot en Mallorca, està molt polititzat, i quan algú es polititza a confrontar això, l'acusen de fer política. Però, mentrestant, el gran club de les Illes Balears, el club que s'ha consolidat, el club de Gà, el club hegemònic, el club amb més poder i més projecció,
Aquest club és que està més polititzat durant aquests 125 anys de futbol a Balears. Això no ho dubte ningú. Però ja han marcat un poc el clima, ja han creat un univers simbòlic.
que el futbol no s'ha de polititzar, però des de la política. Sí, sí, sí. No ho sé, vull dir, que tenc un poc aquesta sensació. I ahir analitzant aquests dos partits, que van mobilitzar Palma d'una manera extraordinària, i en canvi, ningú ho menciona en aquest partit. Però ningú, és que no havia trobat...
que no hi ha referència mai fins que ara no he tornat a llegir les cròniques dia per dia de tot el que es va fer amb aquesta visita del Madrid aquí, que tenia un caràcter absolutament propagandístic. Sí, sí, sí.
I Pere, perquè ara pensava que com més hi pens, més viers d'estudi me venen al cap. També hi ha tota la part de les penyes futbolístiques o les agrupacions de seguidors, la seva ideologia, la seva influència...
la seva capacitat de mobilització, és a dir, realment ser branques que sorgeixen d'estudis a partir d'estudiats esports i de donar-los importància que tenen és gairebé infinita, no? No, no, està claríssim. Per exemple, que ara estem amb el Miquel Piera, s'acabant una història del Costanzi a un primer volum,
d'una macra història del Costanzi i és curiós com el Costanzi per posar un exemple. És a dir, l'any 1940 van ser depurats 500 socis que tenia el Costanzi. No? Sí, sí. És a dir, diguem-ne, s'estat, bueno, s'organismes oficials van demanar llistat de socis. I van ser depurar tots?
i se va analitzar un per un, sí. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Sí, sí. Costant sí que deu ser un dels clubs que va rebre més repressió per part... Exacte, d'aquest club, una de les novetats d'aquest llibre, que l'han pogut escriure sense filtres, i amb molta llibertat,
aleshores tenim tot el procés de depuració de la directiva tot el procés de control de socis i el constanci a més hem de pensar que fer l'EC45 que és el club hegemònic de les Illes Padears que no ho fan fora del circuit més o menys que ho podem dir per què però el problema no és la depuració de la guerra el problema és que intenta eliminar-lo
diguem-ne, del circuit de poder, no? Sí, sí, sí. I ho aconsegueixen l'any 45, comprant en Cruelles, i quan dic comprant, entre cometes. No tenim evidències documentals, no? Però ja alguna cosa ha quedat allà. Però a Constància, per exemple, la seva afició no era només, dic, que vull dir... Tot a la seva part forana, no?
A Par Forana, però també a Palma. I també a Palma. A Palma, hi havia el Bar Cristal, era la penya de la Constància de Palma. Perquè, davant el tren, si allà anava a comprar les entrades al Bar Cristal, allà hi havia la penya.
i des d'allà partien els seus trens especials, cada dia un manja i cada dia un manja que hi havia futbol en les cores, als anys 30-40, no?, fins que hi ha una constància, per això, després, ja serà més del final dels 40 i els 50,
quan faran una extensió de penyes pràcticament de tots els pobles de Mallorca, que hi haurà una penya de Constància i primer que hi hagués penyes de Mallorca a la part forana.
El teixit associatiu, la capacitat d'associabilitat que té la Constància, quan la Constància l'any 52 baixa la primera categoria regional perquè fa un catecrac i ha anat per els pobles. La gent dels pobles té un dubte. Vull anar amb el Monteverí, amb la Constància. Ells de tota la vida són la Constància, no?
És un poc allò que li passa suficionat del Madrid o del Barça, quan els primers anys que venien a jugar a Palma, si ja no sabia si hi havia d'anar a jugar al Madrid o al Barça o al Mallorca. Al final és aquesta doble militància. La majoria de pobles, si ja en tenia una doble militància.
I això, això, això, i el Constància, evident. Cosa que, per exemple, no ha tingut mai el Manacó, ni el Poblense, ni aquests, amb tots els respectes de la simpatia que s'hagien tot se pugui tenir, que el Poblés també té molta simpatia contra la part forana, però no té aquesta empatia,
i ni aquest lideratge que va tenir constància als anys 40 sobretot i als anys després dels anys 60 també quan va fer el Camp Nou d'Incre.
apassionant i realment no don per acabar aquesta conversa l'haurem de reprendre qualsevol dia però ara haurem d'introduir allò de cada set temps una mica de repàs anècdotes i memòria de futbol que en el fons és memòria de la nostra societat si m'ho permets una anècdota que
que és que en Josep Pinyol, que va ser president del Barça... Josep Sunyol, eh, Sunyol. Perdona, perdona, sí, efectivament, Josep Sunyol, no?, és de la Rambla i el gran artífit d'alguna manera de Canovates, no?, va ser president, Toni Riffit, de la Federació Balear de Futbol. Mhm, mhm.
Brutal, brutal. Els anys 30 era una persona que va treballar molt també perquè el futbol de les Illes Balears estigués assançada de futbol a nivell d'estat i poder participar i venia sovint a Mallorca
i va col·laborar molt, diguin-ne, perquè el futbol de les Illes anés endavant i com a dirigent, Sunyol, va ser un personatge que va tenir un reconeixement, de tal manera que ja et dic el que passa que després de la postguerra, tot el que va passar, el seu nom desapareix dels llistats oficials, no?
pell de gallina ara mateix perquè mos dones una informació que no se sabia és una cosa que estava soterrada efectivament jo crec que hem de començar a treure tota aquesta arqueologia tots aquests elements arqueològics del nostre futbol i
d'una manera rigorosa, d'una manera sense... És que no té... És que objectivament és una manera rigorosa. És així, és així. Igual que després se farà amb president honorificis militars o gent de governadors civils als anys 40, bueno, als anys 30,
Te n'adones que aquí hi ha uns sectors, diguem-ne, burgesors, burgesors republicans, burgesors oberts, que, com era sonyol, no? Està molt més oberts i el futbol d'aquí és un futbol molt obert. Si no, ens explicaríem la història del Balears, si l'ha de dir que després...
El 42 se fusionen. Per què? Perquè és aquesta cultura burgesa republicana de la Palma que té suport de les classes populars de la perifèria de Palma. Sí, sí.
Pere Fullana, dues coses més per tancar. Una, haurem de fer una negociació, si te paren fitxar o si paren fer qualsevol secció permanent aquí a la ràdio, perquè m'has donat tastos de tot això que vas descobrint en les teves investigacions al voltant de l'esport.
i darrera cosa avui s'acompleixen 10 anys de la mort d'en Johan Cruyff un personatge que va marcar també en certa manera la història del futbol a nivell mundial de fet a la puntada perquè jo crec que Cruyff ha fet una aportació molt poliàtrica perquè clar no és només que va ser
un jugador de futbol diferent que va rompre un poc aquests estereotips del futbol també del futbol professional però també com a entrenador
i com a visionari, jo crec que Corifa és un visionari, no? Sí, sí, sí. I que avui té el seu, i se parla dels seus, de les seves comunitats de seguidors i els seus temples, el parça, l'Aia, se parla també del Manchester City, que s'hereu també un pot aquesta filosofia,
de la seleució de Països Baixos també, és a dir, que Cruyff no només el recordam com a jugador, sinó que com a un personatge que ha canviat
ha canviat el Fusomia i l'estiu de futbol, diguem-ne abans i després d'en Cruyff, al marge que puguem discutir si està entre els tres millors jugadors de futbol. Ah, sí, sí, això, sí. Però, que està entre els tres, el futbolista, entrenador, preparador, dirigent,
estilista visionari per jo crec que en aquest moment això és el número 1 per jo per mi també Pere Follana un autèntic plaer ja te dic haurem de cercar una fórmula perquè per tenir-te connectat més sovint moltíssimes gràcies el faré sobre el meu representant que digui immediatament que sigui el qualsevol preu d'acord
No ho sé, no ho sé. Serà una negociació dura. Moltes gràcies, Pere. Molt bé, home, fins aviat. Fins aviat. Fins aviat, gràcies.
Vosaltres no sabeu, vosaltres no sabeu què és escoltar el galeig, escoltar el galeig. Vosaltres no sabeu, vosaltres no sabeu què és escoltar el galeig, escoltar el galeig.
Però jo he vist la música escapant-se entre els dits i buidar-se del sac als jamecs de la festa, contra l'odi i la pena, contra els vespres en blanc. Quan el brot de l'eufòria es queixava amb tambors i el caliu dins la nit ja quasi ni escalfava, sense més llum que el so, jo l'he vist tornar a prendre, descendre el got gensès.
Vosaltres no sabeu què és escoltar el galeig, escoltar el galeig. Vosaltres no sabeu, vosaltres no sabeu què és escoltar el galeig, escoltar el galeig. Però tots els calfrets, totes les espinades, talment un cor etàvic, tots s'arrabaixinaven a una mateixa veu. I era com una espeula fent ballar la foscor sobre la gralla.
I el bon dia i bona vida, bon ritme, saludar amb Nanabel Villalonga. Nanabel, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Nanabel és una glosadora menorquina que des de fa uns anys viu a Mallorca, és així, no? Així és. I això que escolta'm que és...
El que escoltau és un nou disc que acabo de treure, que són de poemes musicats d'un altre glosador i poeta, Miquel Àngel Adrober de Campos, que va treure un disc, oi, un disc, un poemari fa un parell d'anys, que es diu Les cares de la cúgula, i aquí hi ha uns quants poemes musicats.
Com ha estat aquest procés? És a dir, a partir de conèixer la poesia de Miquel Àngel, què fas? Decideixes tu posar-li música, cercar un grup de gent? Com ho organitzes això?
Bueno, ahir quan va treure Espumari, però clar, jo som músic de tota la vida, em va dir, vam firmar música a escolta poema, i em vaig músicar un parell, però després l'any passat van sortir unes beques d'esteta principal de Palma, per poder fer unes residències artístiques de creació, i vaig entregar el projecte de poder acabar de musicar aquests poemes i donar-li forma, i bueno, van donar la beca, llavors a partir d'aquí vaig anar a Cas Música, a Santa Eugènia,
i vam treure, vam composar bé, vaig composar més més músiques per aquests poemes i els vam poder enregistrar i aquí hi ha el resultat Anabel, no em perpasses explica-mos com arribes tu a la glosa i pel que veig també a la música de Menorca realment arribes a la glosa mitjançant la música fa uns anys vaig
Bueno, fa uns anys, em fa 20, vaig començar acompanyant els glosadors de Menorca, que els glosadors de Menorca sempre van a Guiterra, i vaig començar a acompanyar porgueres. Llavors, de tant de sentir-los, vaig aprendre a glosar, de manera natural, no?, els de sentir tant, que un glosat me'l vaig posar a glosar amb ells, i a partir d'aquí va també començar a ser una afició per ser glosa.
I ara que visc a Mallorca també estic amb els glosadors de Mallorca i a vegades glòs i a vegades també els acompany l'estona de sonar per seguir terra.
Podríem dir que la glosa menorquina també, diguem pel públic mallorquí, perquè ho entenguis, ha seguit la mateixa evolució que la glosa mallorquina, que va estar a punt de desaparèixer i després ha resorgit amb una força molt gran, o no? O va fer un camí diferent?
No, la veritat és que ha tingut una evolució bastant semblant. A finals dels anys 90 hi quedaven dos glosadors en actiu a Menorca, només dos. I n'hi va haver un d'ells, el Miquel Amalé, que va fer molta feina per poder recuperar aquesta glosa per dur-les a les escoles. La va com institucionalitzar, tot i que per part dels antics era una mica així, dur-les als personaris i tal, però va ser la manera de visibilitzar-la.
i a partir d'aquí van anar sortint nous glosadors i ara també hi ha una bona tongada de glosadors joves que estem en actiu. Joves, no sé si amb 40 anys us considerem joves encara no, però ja no som aquella imatge d'homo gran que anava a fer gloses, sinó que hi ha tot un resurgiment. No tant com a Mallorca, perquè Mallorca és més gros i la veritat és que se fa molta feina, en Mateu Xuri també fent moltíssimes feines,
i a part dels glosadors hi ha molt de talleristes i molta gent que segueix la glosa, però sí que dins la mesura, tinguent en compte que Menorca és més petit, jo crec que sí que estem en un moment de bona salut dins la glosa. I important participació de les glosadores, tant a Mallorca segur i a Menorca, no ho sé, sospit que també en part.
Són poquetes, estan per centes més petits, igual que Mallorca, però bé, també són 3 o 4 que ja glosam i això és una gran cosa. Una fita important. Què hi fas, Mallorca, a banda de glosar? I ara entrarem en s'àlbum, també, de titulat Mà.
Què faig a Mallorca? Vaig venir per amor, que era molt romàntic, eh? Vaig conèixer precisament un glosador. Sempre és un bon motiu. És un bon motiu, és un bon motiu. Vaig conèixer un glosador, bé que ja el coneixia, però d'una glosada a Girona, vull dir que vam anar parant fora des de Menorca i Mallorca, va sortir una història d'amor i a partir d'aquí. Ara estic a fa la nit, com que tant mateix la meva feina era molt d'anar i va dir...
que sempre m'he dedicat a la música, jo dic que abans anava i venia i ara vaig i venc. Perquè al dinar abans venia molt a Mallorca a fer concerts i ara venc. Vaig a Menorca, a Ferner, a Menorca, a Catalunya, a Europa, a Amèrica, per tothom m'acridin, no? Llavors, sí que tant mateix el meu lloc de... La meva residència no era gaire important amb la feina que faig i vaig venir jo cap aquí.
Mà és el títol d'aquest àlbum té nou cançons que són nou poemes musicats en quins formats el podem trobar? jo ara l'he trobat dins d'una plataforma d'aquestes que hi ha per internet no sé si té versió física o s'entendrà en qualque moment
Bé, ara mateix, com has dit, està penjat a xarxes, Spotify, YouTube, iTunes, totes aquestes xarxes socials d'avui en dia, i a nivell físic el tindré jo, n'he fet uns quants de manera casolana, vull dir que aquí venien els concerts,
o qui es pugui posar en contacte amb Instagram Anabel Villalonga podrà aconseguir aquest format físic però vull dir que serà un format molt exclusiu Anabel i això també té una expressió en directe has format una banda per representar aquestes cançons com anirà això?
Sí, he hagut de fer... He hagut de formar una banda, molt bé ho has dit. De fet, no hi ha cap de... Ho farem dues allotes i no hi ha cap de les dues allotes que estiguin en el disc, perquè en aquell moment ni el te coneixia, no? Aquest disc sí que el van gravar, van venir col·laboracions. Va venir, per exemple, Miquel Àngel Adrober, que és poeta, que és estipada rapsoda. Algunes cançons tenen poesia xerrada i algunes, no, algunes és tot cantat, no?
Després va venir Nova Villalonga a fer aquesta meva neboda, a posar veu a dues cançons. Ana Maria Camps, que és una cantant lírica, també va posar veu a una cançó. En Miquel Uguet va fer un saxo. Ana Maria Drober va fer Sets Xirimies...
i en Moisés per la Gribateria. Vull dir, que vaig anar cridant companys perquè posessin el seu granet d'arena dins el disc. Però, clar, per presentar-lo en directe me vaig haver de reinventar, perquè cada cançó és un món. Aquesta que heu sentit de Xirimies, de fet ja som guitarrista i ni ja hi som en aquesta cançó, no? Perquè ja nocturn per Xirimies i no hi feia. Llavors, m'he hagut de reinventar i fer-ho abans com podia fer en directe tot allò que es fa en el disc, perquè ja des d'una sonada de Xirimies, com heu sentit...
a una cançó clàssica, a una cançó més de rock, a una cançó més de cantautor, a una ranxera, hi ha una mica de tot. Llavors vaig agafar dues altres, una és Nanur, la Núria Dorover, que sona es violoncel, i l'altra és la Sara Mingolla, que sona teclat i acordeó,
i reinventaré, diguéssim, de nou aquestes cançons. Apassionant. I ja tenim dates de concerts o com te podem seguir? Tenim dates. Dia 8 de maig el presenten els clausos del Carme de Mahó
de mo, que si els que a meva m'assenten m'arranyaran que ja deim mo a Menorca Esclaustre, aquell lloc que ara s'hi fan tant de concerts i que estan potent, no? Sí, sí, en Esclaustre és un espai molt guapo i molt polític i ho duen la gent que la veritat és composada en boga i li han donat molt de valor
i s'hi fan una quantitat de concerts immensa durant tot l'estiu. Sí, sí, sí. I després, dia 9 de maig, el presenta fa la nit en el meu poble de residència actual, el presenta en el meu poble de naixement i en el meu poble de residència. Bé, per començar, no està malament, no? Sí, sí, era al principi. Després en l'estiu hi ha més vegades, però de moment...
aquestes són les dues dates de presentació de disc ara a la gent que li hagan despertat un poc escugat i que s'ha pogut interessar ara posarem qualsevol altra cançó avui anirem posant algunes cançons del disc com ho ha de fer? ha de cercar les plataformes Mà d'Anabel Villalonga exacte, si posen Mà
I Anabel Villalonga, Anabel amb dues enes, com a Norca d'Emana, m'ho podran trobar, tant el que he dit abans de totes les xarxes aquestes, com a Instagram, si me volen seguir, que vaig penjant publicacions, en el Facebook i per tot.
Anabel, ets multidisciplinar, no és que te conegui molt, però fa s'aspecte que t'apuntes a un bon verdatge, si fa falta. Ho intent, m'agrada molt. Tot el que ets la música, i la glosa, i tota aquesta expressió artística, i tot el que ets la cultura popular, també m'agrada fer ball de vot, i m'agrada fer cantades, i m'agrada tota aquesta història.
I llavors que també un músic s'ha de com reinventar, no?, i anar fent coses constantment perquè amb un projecte sol, a no ser que sigui una cosa molt sòlida i que siguis un artista més cantant, diguéssim, no més reconegut, és molt complicat poder viure només de ser música, no?, llavors com que vaig fent moltes, estic en molt de grups, estic acompanyant i fent de curista moltes històries per poder...
per poder viure, no?, i m'encanta, no?, poder fer un poc de mercenària, com deim els músics, un poc de mercenaris, un poc de tot, per poder...
per poder viure això, que és una gran cosa. Vull dir, estic molt contenta de poder fer-ho així. T'he vist aquí a Cama del Comè no fa gaire, te record també la Campa Llengua de Felanits, precisament. Sí.
dos llocs on sobretot hi havia públic jove xoca i és un petit miracle que la glosa tingui aquest encant ara entre la gent jove jo crec que sí i com deia la glosa com també he dit abans es va i de bon vull dir que hi ha com una revisada cultural que jo crec que era molt necessària i que sí que està agradant aquestes coses més
Més que se suposaven que eren antigues, que no són antigues, perquè al final és la tradició i la música popular és d'espoble, no? I és d'espoble que la viu i una cosa... Un moment, una volta la tenim com a cosa antiga ja deixa de ser música popular, ja deixa de ser música de museu, no? Ja és música de museu. Llavors jo crec que era molt important aquesta revifada i per sort sí que hi ha tota una tongada de joventut que segueix aquestes coses i...
I és un gust. Jo vaig venir a Mallorca i vaig veure una plaça plena de gent ballant ball de bot jove i dic, ah, que passant, no? Vull dir que superbé. I amb la glosa igual, vull dir, vas a les Val Mallorquí per Sant Antoni i glosa tothom i és una meravella. Recorda-m'ho, per acabar, on te podem veure amb aquesta expressió més musical, diguem, amb aquesta representant de l'àlbum Mà,
en Esclaustre dia 8 de maig en Esclaustre de Mó i dia 9 de maig a les portasses de l'hospici de Felanitz i doncs mirarem el manco Felanitzarí i no descartarem bé, hi ha un vot en Esclaustre presentem-nos una de les cançons per acabar, trien una si és que pots és complicat perquè són tan diferents totes que és complicat però
Se podríeu posar-se de Cançó inacabada d'existir, que és una cançó que va dedicada a un mestre desglosador que va morir i li dedicà aquesta cançó.
I amb aquesta dedicatòria, Anabel, quedem citats per més endavant tornar a parlar dels teus projectes de la glosa, però també de tot allò relacionat amb la música. Moltíssimes gràcies, Anabel Villalonga. Moltes gràcies. Bon dia.
I no et puc dur cap mot sense plorera. Però no et plor, m'envaig.
Però faré cantar tot el camí per veure amor-ho amb tu una altra vegada.
La cançó de passar a gust d'existir. Cançó de perdre el ritme i la tonar. Me'n toco un ou si just penses en mi com a cançó per sempre inacabada.
Els nostres ulls, les espines, som fetes d'un mirant dins. Els nostres ulls, les espines, som fetes d'un mirant dins.
a l'aire balins de plom en setembrosquines, rebejada amb carmesines, imatges d'un altre cor. Va de la cadència el so, galejat de rosa en néixer, amb color d'ella mateixa, i amb l'arrel d'un
Hi ha un inc que Joan s'entrega a l'amor dins
i a cada cosa que pega li entra un somni a la sabata. L'esdevenir de la finestra estant, l'instant de flastomia dels àugurs que anuncien la culpa d'un error interpretable amb la remor d'alfat.
Les melleres de lluny, rere la vidriera, cernent les primaveres d'un hivern fins ara insospitat, encara ben tensava per les tiges el dubte. Hi ha un incajugant s'entrega a l'amor dins de la nit,
I a cada cosa que pega li entra un somni a la sabada.
I el lladoner que calla? I el cel que va de ploure? I el sol que fan les ales en un vent de jugueta? En quina llei els mouen les moires? En quin ui reserven la ignorància per al dubte? Les de venir fan home al dictat, si ja no hi ha qui hi posi les juguesques del temps i de l'atzar. Els andromans encara desconeixen l'invent de la dardor. Com han de sacallar els pressagis en fets?
Les de venir, tisores rovellades, es clou a l'ultimbert. És per això que callen. És per això que callen.
Ja no juga ni respon. I l'enrevolten les rates. I a dins les seves sabates ja no hi cap d'altre malson.
L'eufòria dels 16 anys ens cal, i no les bardavells amb n'enfama i corbata, que prediquen versots en què has deixat el que vol ser un record en el tassó on deixen el barram. La passió resulta un artifici, una brevata. La recància és l'excusa més barata que mai s'han inventat per dir l'amor. Ai, l'amor.
Només aquest instant serveix aval a la veracitat i als anticossos, contra l'enyor dels vells, ser l'animal que estima fins que el seny se li fan rossos.
a dins la veu dels homes. Un pedregat subtil, a dins la veu dels homes. He trobat la plegueta on fa no sé quants anys un fill de la cucula va començar un poema.
Només havia escrit aquest do de casílab. He pogut suposar per la cal·ligrafia que no era el primer cop que escrivia aquell vers. Llavors m'he demanat que què volia dir-me. Que per què repetia un pic i un altre pic aquella ratxa trista, tan òrfana de tot. Perquè sincerament no entenc ni puta idea.
Quan tingui un poc de temps, provaré d'acabar amb lo que he dit. Faré un poema que parli d'enyorança, del temps que haurà passat i de les coses entre aquell vers i els altres, de veus que s'han merecit. D'això anirà el poema quan el sàpiga escriure. Per ara, l'he estotjat dins el mateix calaix per quan em torni a lleure. La finestra era oberta i m'ha semblat que feia molt d'anys que feia fosca.
i el Bon Dia i Bona Vida amb aquesta música i aquesta veu deliciosa d'en Anabel Villalonga arribem a una nova entrevista amb enllaçat entrevista amb entrevista avui en sa música d'aquest d'aquest treball que vos recomanam que és Mà
d'en Anabel Villalonga que presentarà dia 8 d'abril perdó, dia 8 de maig i dia 9 fa la nit però ara entraram ja en clau política molts hem connectat amb en Biel Palleres conseller del Consell de Mallorca molt bon dia Biel molt bon dia molt bon dia
des de Més per Mallorca diria que fa uns mesos vareu avisar que hi havia la possibilitat de comprar uns immobles a la poble a preu de patató i ha passat el que a mi avisàveu que podria passar i és que hi ha hagut una operació especulativa
Correcte, és així. De fet, fa tot just un any una illa sencera d'un bloc de pisos es va posar, no es va votar una alerta, que s'estava a punt de produir una operació de compra-venta entre un fons voltor, un gran tenidor en base nord-americana, i una immobiliària mallorquina, no?
Llavors aquí vàrem aixecar la mà i vàrem avisar al govern llei en mà, llei d'habitatge en mà, que exercicen el dret a compra preferent, el dret d'atemptat i retracte, que permet pel mateix preu on s'està registrant aquesta operació, adquirir, fer públic o fer...
que els immobles, que hem de recordar que eren un total de 87 immobles, entre els quals 21 pisos, 54 pàrquings, 11 locals comercials, etc., i que passassen a titularitat pública i que, en definitiva, no contribueixen a reproduir aquesta bombolla especulativa que mos ofega a nivell d'habitatge a totes edats, no?
Clar, aquesta... I malauradament, un any més tard, fruit d'aquest rebuig per part del govern de Marca Provenza i d'Esport i Popular, assabalents, malauradament, dient d'insistir,
ha estat la crònica d'una especulació anunciada. No ha estat sorpresa de ningú, allò que ha succeït, perquè on sap que si tu no colles el mercat, el mercat serà de les seves. I aquells habitatges que venien aleshores entre 80 i 110.000 euros, ja comencen a veure vendes a 350.000. Per tant, superior...
el multiplicador per 3 en un any, en tan sols un any. Això és molt mal de parir. I la ciutadania és un fet indignant que allunya la confiança inerme, la confiança en les institucions, en un govern que protegeix allò que ha de protegir, que és el més bàsic, que és un allar per a cada família.
Bé, o sigui, les xifres que ens dones es carrufen i són una mostra, diguem-ne, una mostra de com funcionen les coses, de com funciona el mercat immobiliari a tot Mallorca, no?
és el mercat voràs, és salvatge, però, clar, això ho sabem. Allò que s'espera de les institucions que gestessin és el paper de defensa de l'interès general. I aquí l'interès general era molt clar, perquè tu pots entendre, qualsevol pot entendre, que bé, que el mercat fluctui, que hi hagi interessos privats, que cercin el major rendiment...
però quan s'alerta que hi ha temps per corregir una situació i que hi ha una resposta bona en partit de defensats d'interès general i una que reprodueix els interessos del mercat i del mercat immobiliari,
allò que no té sentit és no actuar. I hem esperat un any i hem vist, perquè hem assistit, perquè pot veure tot on, si s'entren un portal per excel·lència de lloguer i compra de pisos, ho hem vist així. No hem fet res de l'altre món. Simplement, allò que denunciàvem fa un any, ho hem vist tots. I, com deien, em tristeix, em rebia...
i com no es perdona Mallorca serà inevitable en aquest cas concret bé, ja saps que hi ha aquella frase que diu no atribu esquís a sa dolentia allò que puguis atribuir sa inutilitat en aquest cas què ha hagut? hi ha hagut inutilitat o sospita de qualque cosa més? no, aquí ha hagut omissió sobretot, és a dir, conivència per omissió
I van sentir el conseller Mateo, el conseller d'habitatge Mateo, que la primera reacció en aquesta denúncia que van fer per tots els millors de comunicació va ser estudiar en el cas. Peredalament, en aquell moment, fa un any, el govern Balear havia intervingut fins a 35 habitatges a tot Balears per aquest mateix dret d'atemptatge de tracte. Vull dir, hi havia precedents, allà precedents,
L'avantatge que té aquest tipus
aquest tipus d'operació. És que és una resposta ràpida a l'emergència habitacional. Què volen dir amb això? És que aquests pisos eren habitables, estan construïts, no hi ha consum de territori. Això és fruit del boom del 2008, que com sabem, la ciutadania de tot l'estat espanyol va salvar la banc de rota dels bancs, no? I aquell rescat són fruit d'aquests habitatges són fruit d'aquell moment, no? Per tant,
Avui, en lloc de veure una notícia que mos indigna a tots, allò que hagués pogut fer Marca Proems és, avui, entregar les claus a 21 poblers i pobleres, o mallorquins i mallorquines, en règim de lloguer social,
I la foto és diferent, hauria pogut ser un símbol de com volem revertir la crisi habitacional en aquest país, que davant d'un bloc de pisos, propietat, que sabem que tenen vincles amb els tentacles de l'administració Trump, aquest bloc, aquest fonvoltor Ferberus, que té tentacles...
als Estats Units. Clar, nosaltres ho consideràvem un símbol, aquest rescat. Amb quina part estem? Entre la ciutadania que té problemes i dificultats per accedir a un habitatge digne, o ja, rendim a la pleitesia del mercat immobiliari i mira, tu, campi qui pugui i ben i tot de res.
Sí, sí. I ara, justament per aquesta funció o per aquest mecanisme de símbol que tenen aquests pisos, que no sé si tens informació d'exactament què passarà. És a dir, són...
pisos que gestionarà Colcu globalment i que anirà especulant, són pisos que ha comprat gent, en aquest cas amb un pod adquisitiu important, que ha passat o que passarà amb això? Bé, primer de tot uns fets, els fets són que crec que fa ja la setmana passada
va sortir en el mercat, ja com dic, en aquest portal que tothom pot consultar, s'ha pogut inventar desprimer, desprimer d'aquests 21 pisos i 87 immobles. Nosaltres, allò que observarem, creiem, és la poblatina, diguéssim, gota a gota d'aquests pisos. Clar, aquesta immobilià els va comprar en bloc, com dic, a preu de patató, i el que...
Per l'operació lògica del mercat, s'aniran traient a compte gotes, com dic, a preus de mercat. I avui el mercat està sobrecitat, em va desbocat, i com no introduïm elements de correcció, d'intervenció pública i de criteri per defensar una mica el benestar o l'interès general...
Això serà any sostenible i avui, clar, és que hem de pensar una cosa, és que hem de pensar una cosa. És a dir, fa un any el teu port adquisitiu per comprar aquests pisos, si no vengues intervingut, seria, o sigui, dividit entre 3. En un any, el teu esforç s'ha de multiplicar 3 vegades, això, a qui va dirigit.
Aquí va dirigit. Quan avui obrim la premsa i cada dia obrim la premsa i veiem les dificultats que tenim els joves per accedir a un habitatge en règim de lloguer o en règim de compra, però no només els joves, els pensionistes que també estan en lluita per equiparar el salari a la pensió mínima. Llavors, és que...
Com he dit en el principi, organització i mobilització per revertir aquesta injusta situació. Més enllà de la pobla, quines són... Va més enllà de la pobla. Sí, sí, tens raó. Però volia dir, quines són les propostes de més, quines són les vies...
No sé si de solució o de pal·liar el greu drama que viu ara mateix la situació de s'habitatge. Per què aposta més per Mallorca? Bé, en primer lloc, hi ha una via d'acollidència via antiespeculativa, que és...
evitar o no donar incentius, que és allò que creiem que fa el pla del govern, a la via especulativa. I això es pot fer des de diverses palanques. En primer, la primera, o una de les que m'ocorre en primer lloc, és tot aquell gran tenidor que mantingui l'habitatge buit fora règim de lloguer, és a dir, aturat per especular, que ha estat aquest cas que em comentava fa uns minuts, això ha de tenir un gravament especial,
i que ara és esperonador fins i tot des del punt de vista del mercat per treure aquest habitatge allò que com sabem. És a dir, el problema de l'habitatge que tenim a Mallorca
Allò que segur que tenim són cases buides. Se parla molt de s'ocupació, però és que són més de 100.000 habitatges que tenim a Mallorca buits sense que hi hagi famílies que l'ocupin. Per tant, la primera mesura ha de ser que se castigui a tenir un habitatge sense una família allotjada.
i dins d'això tu ara no fa gaire que vas entrant a Esconsell de Mallorca
Quina receptivitat hi veus? Ja no te diré en el PP, sinó les altes forces d'esquerres. Bé, jo crec que com a mallorquins hem de pensar una cosa. És a dir, no ens sabia desenvolupar pista, tampoc ens convé. I jo crec que en aquests moments es sabia que està aprenent les institucions que ens governen.
I té un perill. Té un perill perquè, com deia abans, tenien detectades que bona part de la planta d'habitatge està desocupada, però, en canvi, sabia que la pretena el govern és la vida desenvolupista, que, casualment, afavoreix els interessos de classe i els interessos dels sectors potents econòmics, com els immobiliaris, la construcció, etcètera.
hem de rehabilitar, hem de reocupar els centres dels pobles i de les ciutats que estan degradades. No podem seguir el model desenvolupista perquè, evidentment, arribarem a tenir dos milions d'habitants i això no convé en cap de sentit. Per tant, és important abordar el tema de l'habitatge des d'una perspectiva ecologista
i que ens hem de liar en el gremi o en el sector de la construcció en un sentit rehabilitador. Segur que si jo dic que a cada barri o a tothom se li pot ocórrer un barri o un centre històric d'un poble en què hi hagi certa degradació, habitatges caiguts... En definitiva, apostar per aquest tipus de rehabilitació farà que
han de girar junts. És a dir, el gràmi de la construcció és imprescindible, perquè, evidentment, sense la construcció no hi haurà cases, però el que no poden fer és consumir més territori, per tant, per baixar els índices de protecció ambiental per un altre motiu que és important, però no pot anar en detriment del medi ambient ni de la sostenibilitat. Llavors, això crec que...
el canvi que ha de fer aquest govern, no pensar en construir més i massivament en detriment del territori, un, perquè Balears i Mallorca tenim una sorpresa poblacional, i dos, perquè no vol massa malta.
Sí, sí. En seu sentit de la densitat de població. Sí, sí. No hi queda ni un pam perquè no estigui construït ja a Malta. És que és això. És això. Llavors, bé. Hem de ser optimistes, també. Hem de ser optimistes i confiar en que tenim agents socials, moviments socials, que...
que amb Alden i lluiten per tenir un model alternatiu, una transició ecològica, social, i que ens ha de permetre el benestar col·lectiu. Això sí que ho sabem, que el benestar és col·lectiu o no existeix.
En qualsevol cas, avui hem analitzat, sobretot, després hem parlat d'altres qüestions, però hem analitzat sobretot un cas que era molt evident i que vareu anunciar i que en el final s'ha gestionat malament per part del govern. Jo la setmana passada vaig anar a una roda de premsa que hagués estimat més no anar.
Jo vaig dir que sí i ho vaig dir així de clar. En aquella roda de premsa, qui hauria d'haver fet aquella roda de premsa és la senyora Proens. I l'hauria d'haver feta amb 21 claus en sa mà per donar, com ella diu, a sa gent d'aquí. Però no ho va fer, perquè és que aquestes claus no les donarà la senyora Proens, malauradament, i ho hagués fins celebrat. Llavors...
veurem qui podrà fer front en aquesta pujada massiva de sanitatge i com dic no és una qüestió local és una qüestió del país i com a tal li hem de fer front Bial Payeres moltíssimes gràcies per atendre el microfon d'Ona Mediterrània
Moltes gràcies, Tomeu, i bon dia. Bon dia, gràcies. Bon dia. Bon dia i bona vida. Aquest és el nostre lema i és el programa matinal d'aquesta casa, d'on a Mediterrània, 88.8 de freqüència modulada, on a Mediterrània.cat. Tenim una cita, aquest dia.
Són la resposta de tot un poble desperts i tots sudament alçats. Venim a capturar la història, no deixarem de caminar. Per la memòria dels que van lluitar primer, per les que arribem.
Ensetam aquesta primavera fent un canvi en l'organització dels col·loquis. Farem un dinar on retarem homenatge a un mallorquí revolucionari i compromès en la independència de les colònies espanyoles a Amèrica. Joan Batista Picornell Gomila. Presentarem el llibre de Joan Mallol, prologat per Bartomeu Mestre Balucho.
Convidam els nostres socis i simpatitzants i amants de la història a assistir al dinar i participar en el posterior col·loqui. Serà dissabte, dia 28 de març, a la una i mitja, al restaurant Sacreu de Petra. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat o a través del bàner del Diari de Balears. Vos hi esperam!
Mentre hi hagi un gest i una esperança, mentre hi hagi algú que obri la casa, un poble rebel llest pel combat. Un poble rebel llest pel combat. Sonen el vent, cançons de llibertat, sonen els postres de tot un poble despert, seguint tossudament al sac.
I avui al Bon Dia i Bona Vida tenim un programa ben atapeït. Ja hem fet diverses entrevistes i encara tenim per endavant tres seccions més. Ara tot d'una entrevista amb en Pere Joan Martorell sobre aquesta novetat que se presenta precisament aquest dijous. La presentam aquí.
que en el cové, Nit sensada, és una novel·la d'en Pere Joan Martorell. També tenim la nostra secció Cafè amb filosofia. Avui en Miquel Ripoll mos acostarà
un llibre interessantíssim i a partir de l'heure d'avui mitja serà aquí en els estudis en Joan Mir i amb ell farem un repàs, una revisió de tota aquesta actualitat que tant a nivell internacional com a nivell local venen carregadíssimes. Som el Bon dia i bona vida dona mediterrània
I et convidam a continuar aquí precisament perquè tenim tots aquests continguts tan interessants. Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània.
Desperta el barri a cops d'escombra tot cantant. Les primeres persianes sobre el feixugues padellant. Rere el vidre entelat, el capa té segur que no era penal. I és que es fa la conversa igual que el sucre del tallat.
El vell mig de la plaça, la peixatera, pren paciència amb la consol, que remueix regales, transgafarades del que vol. I el padrí reposant, l'avi Josep no es deixa perdre cap detall.
Nit sense sales, aquesta és la nova novel·la que presenta en Pere Joan Martorell, que de fet ja va presentar aquest divendres passat a Lloseta, que aquest dijous serem a Canal Cové per presentar-la.
i que també tindrà altres, o ja hi ha altres presentacions previstes a Inca, Manacó i a Sa Pobla, que després revisarem aquest dijous 26 de març, a partir de les 7.9.30, que en el Cove Espai de Cultura, en el carrer Sant Alonso, número 24 de Palma, farem aquesta presentació de Nits sense Ales. Pere Joan Martonell, molt bon dia.
Hola, bon dia. Què tal? Molt bé. Una novel·la ben densa, però en el mateix temps, amb una prosa que discorre i que fa que se pugui llegir de manera bastant dinàmica. Enhorabona.
Gràcies. La veritat és que és diferent a l'anterior, a la memòria de l'oracle, que hi havia més un recurs estilístic, era més barroca i donava més importància a la forma. Aquesta no és que no n'hi doni, però com que m'agradava, la intenció era que la història pogués ser molt directa, arribar a ser gent sense...
sense gaires problemes, així que vaig adoptar un poc aquesta prosa més neta i més afinada i més directa. És així, sí. Fins on puguis contar, de què va Nits sense Aves?
Sí, jo ho deia l'altre dia. Sobretot hi ha dos nuclis temàtics importants i un és el món tancat fins i tot de vegades desconegut, ocult, de...
d'esta discapacitat i aquesta discapacitat sobretot associada amb el trastorn de conducta. Aquest tema sorge d'una experiència personal com a psicòleg en un centre
pioner aquí a Mallorca i de l'altra banda hi hauria el tema a reflectir la dificultat i la complexitat d'allò que anem les relacions sentimentals o amoroses i sobretot
Més que mai avui en dia, bé, avui en dia a partir ja d'allò que en Bauman de la modernitat líquida i avui en dia amb les xarxes, no?, perquè fas un clic i automàticament pots tenir una situació a les que vulguis. Nits en Sales és una anhelada sobre la vulnerabilitat, sobre la necessitat de salvació i la impossibilitat de guarir-se del tot, de les ferides, no?
Sí, aquesta frase encaixa amb aquests personatges que tenen aquestes dificultats i evidentment s'ha de fer feina en benefici de la seva qualitat de vida per millorar-los el dia a dia però clar, tenen un condicionants molt problemàtics i això fa que el seu benestar no pugui arribar mai a un 100% i per tant
aquesta vulnerabilitat, aquesta problemàtica, aquest malestar, aquesta angoixa, que no només és personal, viscut en primera persona, sinó que també afecta l'ambient més proper, com pugui ser aquesta residència de la novel·la, fins i tot les famílies d'aquestes persones.
crida l'atenció a aquesta prosa que dèiem abans fluïda, dinàmica però en el mateix temps elegant i no sé si dir també perfecte que la fas encaixar amb un intent de reflectir el llenguatge actual un llenguatge...
que podrien usar la gent jove d'avui, per dir-ho de qualque manera. Sí, és així. És a dir, som molt partidari sempre. A mi me sobta moltes vegades en llegir, en llegir una novel·la, que veus, sovint, no sempre, però que molts dels personatges parlen...
Igual, pràcticament, no? Aleshores, la reflexió és aquesta. Jo sempre dic, no parla igual d'un advocat, no sé, com fa mateix, no vol dir que un llenguatge sigui millor ni pitjor que l'altre, no? Però aquí també...
Com que hi ha veus narradores diferents, hi ha una primera persona, hi ha una segona i una tercera, també hi ha volgut donar a cadascú aquesta veu pròpia, perquè és el que deies avui dia, joves,
xarren d'una determinada manera, tenen expressions que s'han anat solidificant i que per aventura algú de sa meva generació s'obten, no? I per tant volia fer aquesta diferenciació d'idelectes, és a dir, cadascú té unes particularitats a s'hora d'expressar-se, de parlar, i això sempre m'ha agradat tenir-ho present a sa...
en la novel·la, fins i tot en els diàlegs de la tercera persona, que salen,
Si algun editor em deia que això no podria ser estàndard, dic no, no, no, perquè aquestes persones viuen en un lloc determinat, que és Mallorca, parlen d'aquesta manera concreta, en Barcelona, per jo és més real, és més versemblant, fins i tot les senten aquestes veus perquè moltes d'elles neixen de personatges, de persones reals.
I en algun cas fins i tot hi ha expressions en castellà o fins i tot algunes frases en castellà, no?
Sí, sí, sí, és això que veiem, no? I en podien sortir amb anglès i amb alemanya avui en dia, i en molt d'idiomes perquè sobretot vivim a una illa, tots ho sabem, que hem tingut una arribada massiva, no?, de gent de diversos països i de cultures diferents, no?,
Aleshores, també, si algú parla espanyol en un castellà concret i fins i tot se menja síl·labes, com a vegades el sentim, sí que també hi ha volgut posar aquestes expressions més col·loquials, perquè m'assemblava que donaven un punt de realisme o de versemblança a la novel·la.
Que per cert avançam a la nostra audiència, per aquí mig hi surt Can Alcobé, hi surt Ona Mediterrània, en fi, és una novel·la que replegues la vida talment, no?
Sí, jo sempre ho he dit, jo no, jo no tinc gaire imaginació o fantasia, no sé recrear mons ni personatges, sorgit del no res, com fer un Tolkien o un senyor dels anells, no? I sempre em sol de veure de...
Sí, d'experiència personal, haver viscuda directament, o bé perquè me l'han contada, o de llegir en els diaris... Sí, però m'asserveix molt i també, per tant, aprofit per posar llocs o situacions conegudes, com és el cas de quan el poble i com és el cas de dona, i això m'asserveix per...
a construir una ficció. És a dir, a partir de la realitat ficcional, una història, malgrat que alguns dels personatges són reals. Perquè una de les protagonistes, la Judit, surt d'un cas real que va passar i que va sortir molt per mitjans. Sembla molt culpada pel Consell, que va ser violada durant una sortida. Sembla que era per Nadal, no? I aleshores és això, no? El que fa un personatge
real o no, en aquest cas la majoria reals, i a partir d'aquí fer un artefacte de ficció literari. Justament per aquests personatges que viuen, que han viscut traumes,
veig que hi fas aparèixer la poesia sovint píndoles petites però que solen donar entrada o sortida en els capítols i que en certa manera des del meu punt de vista connecten un poc amb aquesta...
amb aquesta funció de la poesia, que és parlar d'aquelles coses que segurament parlant en prosa mos és més difícil, mos és més incòmode o directament mos és impossible.
Sí, és així. Primer, un tema que jo intent sempre, quan faig narrativa, quan faig novel·la, sempre intentem tenir aquesta mirada poètica. De fet, a la memòria de l'oracle, són dos llibres dins un, i un és un llibre, són poemes. I aquí també he volgut ficar-hi una veu en poemes, perquè també en teràpia, en psicoterapia,
Funciona molt, no només dir, digues que penses, sinó que molts fobins s'ha fet servir com a eina terapèutica el tema d'escriure, escriu els teus pensaments, escriu allò que te passa pel cap, i en aquest cas era un poc aquesta feina. En Amador, que és el psicòleg d'aquest centre, està fent una teràpia, un seguiment,
d'anar ajudit i aleshores un dels acords és que ella intentarà posar per escrit tot allò que li vagi sortint i pugui retenir a banda de també contar-li. Però a vegades quan estàs bloquejat i a vegades no te surten ben bé les paraules o no és que no te surtin però no els vols explicitar
El tema d'escriure, el pensament, algun esdeveniment ajuda i seria aquesta funció de buidatge, també terapèutica, d'aquest versos o d'aquest poemes que van encapçalant i van tancant els episodis d'Ana Judit. Sí, sí. Pere Joan, parlem de les presentacions. Com va anar la divendres?
Bé, bé, molt bé. Sempre que puc ho faig, començar jugant a casa dona una mica de força i alegria. Sobretot perquè també m'atropa amb la família, ets amics i això sempre és agradable.
I per tant va anar bé, va venir molta gent, la llibretera em va dir que hauria d'haver demanat més llibres, que no ho harem d'estar, això sempre és un bon senyal. I ara això que deies tu, allò típic de quan treus un llibre, que ho sap tan congelar, de fer una mica d'atur, no?
I aleshores sí, dijous a Cana del Coler, després a Espirafort, Inca, després onze ja anem cap amunt de llibres i després set a Sa Poble. N'hi ha algun més de tancats ja?
Però bé, més endavant ja anirem dient les dates i els llocs. De moment, aquest dijous a les 19.30 Palma convocàvem a la nostra audiència i serà perquè serà un acte que jo crec que interessant perquè farem aquesta conversa i podrem veure'm des d'uns ulls d'una persona que...
que tot aquest món que reflecteixes en el llibre li xoca una mica i li ve una mica de nou a vegades fins i tot i veurem com podem explicar
és el llibre i després, evidentment, escoltar-te tu, explicar un poc l'origen del llibre i les circumstàncies en què està escrit. El que ja puc avançar a la nostra audiència és que és un llibre
molt guapo de llegir pel tipus de prosa que hi ha i perquè si història s'ho val i en el mateix temps està explicada jo crec que amb una sensibilitat especial. Per tant, aquestes presentacions, dijous 26 de 9-30 Palma, Canal Cové,
i després ja vendran dimecres 1 d'abril a Inca, dissabte 11 d'abril a Manacó i divendres 17 d'abril a Sa Poble. Pere Joan Martorell, no sé si has d'afegir res més en aquest Nits sans sales.
Bé, no, simplement agrair un poc les paraules certes aquestes, de resum, de llibre, però és un poc així, no? D'una banda intent mostrar o fer veure, perquè és un món pràcticament desconegut, per la gran majoria, aquests éssers, no?, aquestes persones, no?, i el seu dia a dia.
Que és vera, que he intentat ser bastant light. Quan l'altre dia ho deia a la presentació, algú no s'ho creu, però és així. Tot i que no ho som, és un món desconegut i que existeix i que a vegades, quan viu...
A nosaltres hauríem de conèixer una mica més i d'altra banda una cosa que afecta a tot el món, no? Perquè es posa damunt la taula una reflexió sobre el tema sentimental o amorós. És a dir, qui és que no s'ha enamorat i després què vol dir enamorar-se, no? Perquè d'amor n'hi ha molt de tipus, no? En els germans, en els animals, en els amics, vull dir, això és un altre tema, no? De vegades no m'ho centrem en un i hi ha diferents
molts diferents maneres d'estimar i aquest seria un dels altres temes, grans temes de llibre. Idò, sí, un tema universal. Pere Joan Martonell, m'orbeïm aquest dijous a Canal Cove, set i mitja, audiència, veniu i disfrutarem i pegarem una mossegada després en el final, també, que això sempre és important.
Vinga, beníssim, moltes gràcies, fins aviat. Moltes gràcies Pere Joan, gràcies. Adéu, adéu. Ja ho sabeu, aquest dijous a partir de les 19.30 aquí a Canal Cove Espai de Cultura presentarem aquest nou llibre, aquesta nova novel·la d'en Pere Joan Martorell Nits sense ales un llibre de gairebé 400 pàgines
però que s'alletgeix de manera ràpida i dinàmica. Un llibre que serà dels importants, que és Sant Jordi 2026. Veniu a Canal Gover i gaudirem d'aquest repàs en aquesta novel·la, la nova novel·la d'en Pere Joan.
Són la resposta de tot un poble despert, seguint tossudament alçats. Venim a capgir a la història, no deixarem de caminar. Per la memòria dels que van lluitar primer, per les que arribaran.
Ensetam aquesta primavera fent un canvi en l'organització dels col·loquis. Farem un dinar on retarem homenatge a un mallorquí revolucionari i compromès en la independència de les colònies espanyoles a Amèrica. Joan Batista Picornell Gomila. Presentarem el llibre de Joan Mallol, prologat per Bartomeu Mestre Balucho.
Convidam els nostres socis i simpatitzants i amants de la història a assistir al dinar i participar en el posterior col·loqui. Serà dissabte, dia 28 de març, a la una i mitja, al restaurant Sacreu de Petra. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat o a través del bàner del Diari de Balears. Vos hi esperam!
Mentre hi hagi un gest i una esperança, mentre hi hagi algú que obri la casa, un poble rebel llest pel combat. Un poble rebel llest pel combat. Sonen el vent, cançons de llibertat, sonen les postes de tot un poble despert, seguint-ho sudament alçats.
Bona nit.
Fins demà!
I en la sintònia de The Last International, Hard Times, és el moment de preparar un cafè amb filosofia. Miquel Ripoll, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Com vas, que ha fet tot?
Molt bé, tot a punt, ben preparat, ben carregat i amb filosofia. Amb molta filosofia. Necessitant filosofia per aquests temps durs. Per aquest temps durs que tenim. Sí, sí, sí. I avui el que xerraram precisament anirà un poc enfocat a l'actualitat. Idò, vinga. Molts durs, un llibre.
Exacte, vols dir que un llibre o un filòsof que es dirige en iranià, no? Ahà. Nascut a Teheran el 1956, és en... jo m'acosto el pronunciar, és en el camí Ham Biglu. Ham Biglu, sí. Exacte, i és un home que defensa, s'ha posicionat molt a favor d'una política basada en la no violència. Ahà.
Ramin Hambeglu o Jambeglu, depèn de com ho llegim, això. Un seguidor d'en Gandhi, per el que veig. Clar, de tota l'obra que té, jo la veritat que no...
tampoc no ho he seguit molt en detall sobre què té, però sí que té un llibret, que és un llibret que jo m'assembla bastant paradigmàtic, que es diu L'hora de Gandhi. És un llibret que ja té uns anys, és del 2012, i que va guanyar el tercer premi Josep Palau i Fabra d'Assaig, molt interessant. I allà posa un poc unes bases per parlar d'una...
d'una política o de repensar la política en el marc de la globalització basada en premis de la cooperació, la solidaritat, la no violència, un poc de fugint.
el realisme polític clàssic, que és un poc el que malauradament tenim avui dia. En Ramin Jambeoglu has nascut a Tehera en el 1956. És un filòsof iranià, per tant. On saps gens on viu? Jo pel que sé, és a dir...
és a dir, ell se va doctorar a la Sorbona i també va estudiar a Harvard i això, i bé, se va establir, durant els anys 90 se va establir al Canadà, i allà al Canadà va fer una carrera més docent, va aconseguir la doble nacionalitat, i llavors va tornar a Teheran. Un moment que va coincidir, l'any 2000, que el règim s'obria un poc,
va decidir tornar a Teheran, però llans, quan va arribar en el govern ahmadinejat, no sé si ho recordeu, que jo m'ho era petitet, i quan va arribar allà, que va prendre una altra vegada una deriva molt més cruel, conservadora, ell se va mostrar molt en contra del règim i va acabar empresonat.
i Human Rights Watch, i vam prendre una campanya internacional molt forta, el vam alliberar i se va establir, se va afiliar el d'any 2007 a Nova Delhi.
i el llibre concret aquest del qual mos véns a parlar avui quina tesi manté? quina és la proposta? una tesi molt interessant així com per exemple des de Maquiavel un poc s'entén que hi ha una separació entre l'esfera de la política que seria més
pragmàtica, utilitària, etc. i l'esfera de la moral, de l'ètica, el que molt bé dir és que a través de l'exemple de Gandhi hem d'ajuntar aquestes dues esferes. És a dir, que una política sense moral està condemnada a la violència. I que el que cal és fer una política basada precisament en el que avui d'alguna manera establiríem
com a drets humans, la responsabilitat cívica, la responsabilitat ciutadana. I una altra tègi molt forta que defensa és que és l'exercici de la sobirania. Perquè diu, clar, la sobirania normalment en els ordenaments nostres, jurídics, se canalitza a través de la institució. Una institució...
acaba d'alguna manera fent de representant de la sobirania. El que hi advoca és que ha de ser com una mena de sobirania compartida, és a dir, una materialització institucional, però a la vegada la base de la sobirania, els pobles, la ciutadania, han de tenir com una mena de bou més enllà dels vots a unes eleccions.
sinó que han de tenir una soberania real, perquè això és el que dur a la responsabilitat política, a que la gent se senti representada precisament per aquelles institucions, etc.
i a partir d'aquí d'aquesta idea que crec que em tronca molt bé en el que seria la línia de la no violència que predicava en Gandhi a partir d'aquí cap on fa arribar això és a dir, té posicionaments polítics en la realitat actual en la no...
Clar, ja vols dir que aquesta és del 2012, però sí que tindria posicionament polític. Ell, d'alguna manera, a partir de Gandhi diu, clar, hi ha tot un fenomen de seguiment del que ha estat l'empremta de Gandhi que podríem trobar a Sud-àfrica amb Nelson Mandela, podríem trobar-ho amb la lluita d'en Matthew Luther King...
podríem treballar a diferents esferes i diu es mostrar que en el fons les coses que se volen aconseguir els moviments socials que volen aconseguir coses a la globalització han de renunciar a una cosa que en qualsevol moment també ja n'hem parlat que és que la violència de més dur més violència i per tant és a dir
tota acció política s'ha d'emprendre a través del canvi de la consciència i el canvi social generat per la fraternitat, per elements que siguin positius.
Bé, veig que va tenir un posicionament claríssim en la qüestió de l'autodeterminació de Catalunya. Veig que se va pronunciar a favor. A quina és la relació en Catalunya? Sí, té molta relació perquè ell també ha participat a diversos col·loquis, ha participat a diverses coses. De fet, té un llibre, jo aquest no el tinc, que es diu...
el deure de desobeir el deure de desobeir un pròleg d'en Jordi Cuixart i sí, s'ha posicionat perquè precisament el procés català és paradigmàtic és paradigmàtic d'una lluita pacífica no violenta
per aconseguir un dret tan fonamental com el dret d'autodeterminació.
Està en paradigmàtic, Miquel, que segurament si en aquells moments la comunitat internacional hagués estat més contundent a favor de la resolució dels conflictes per la via catalana, és a dir, per la via de la no violència, del referèndum, de les votacions, etcètera, a dia d'avui el món no estaria tan fatut. Sí, sí, sí.
I de fet, aquest que got xerra avui, de l'hora de Gandhi, té un pròleg del Dalai Lama, que són unes paginetes. Però clar, no hem d'oblidar que el Dalai Lama aquí no parla tant com a líder religió, sinó com a líder polític. És a dir, que també tenim el cac del Tíbet, que el Dalai Lama dava de fugir al 59, de tirar-se, i un poc la defensa també de...
del dret del tibet ho han fet des d'aquest paradigma de la no violència has vol de trobar aquest llibre? jo crec que sí jo crec que el Manco Comananto encara no crec que estigui descatalogat i jo crec que s'ho ha de trobar ja té uns anyets i això vol dir que segurament no està a ses novetats editorials ja sabeu que
que normalment funciona tot com més en novedat. Sí, fa molta via. Ja fa tot molta via, però jo crec que és bo de trobar.
i actualment quin posicionament té aquest home és a dir, és una persona que és escoltada a nivell internacional com no sé si saps si té ara mateix una postura sobre el que està passant ara mateix en el seu país d'origen
Clar, la postura un poc, el que sé, és que ell evidentment se mostra en contra de la repressió del règim, pel que sé, totes les protestes generades al voltant de la necessitat d'un canvi de règim, la repressió que hi va haver més de gener també ho va condemnar,
però el que no està a favor ni molt manco és que la solució vengui donada per la lluita, per la lluita o per la invasió, o per la guerra, o per una política neocolonial d'un estat que només vol el control de recursos i l'altre que només vol acabar amb tot el que sigui la properitat d'un país per controlar la zona.
Ara, cercant sobre aquesta figura, que segurament tots plegats tenim algun input més del que mos sembla,
sobretot perquè pas nom i això me'n sona poc però he trobat una entrevista en aquell programa que feien a TV3 quan TV3 no estava controlada pel PSOE
que era un programa que se deia FAQs, Preguntes Freqüents, i li van fer una entrevista a en Ramin Jahan Bilu. Per tant, segurament és interessant rescatar-la.
i tant, i tant Miguel Ripoll, per acabar recomanem-vos perquè hem de cercar aquest llibre i perquè l'hem de llegir o també, ja estem molt a prop de Sant Jordi, ja mirarem de fer qualque especial, Miguel sobre Sant Jordi també, recomanacions específiques sobre en termes de literatura filosòfica
Però bé, explica-mos per què hem de fer-mos amb aquest llibre ja. Jo, un dels motius principals seria perquè en s'actuar el context d'incertesa, crisi i guerra generalitzada, amb una política que sigui un bou ses declaracions...
de secretari de guerra dels Estats Units pareix que anàvem cap als desastre, doncs en aquest context el millor és un poc un antidot i un antidot és una política centrada en això, en la violència i l'empatia ciutadana. Jo per això ja és un llibre que val molt la pena, perquè te dona unes eines o unes claus
que t'ha permetat el manco respirar en tot aquest ambient. Idò aquesta recomanació d'avui.
Jahan Belou, l'hora de Gandhi, amb un pròleg del Dalai Lama. Miquel, moltíssimes gràcies per aquest cafetet amb filosofia. Com sempre. D'aquí 15 dies hi tornem. Hi tornem, perfecte. I mentrestant, hard times. Gràcies. A moltes gràcies.
Hard Times per introduir, per obrir i per tancar aquesta secció dedicada a lectures filosòfiques que fem cada 15 dies amb en Miquel Ripoll i que vos oferim encantats. Som el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània. És el moment de fer un repàs a l'actualitat i a partir justament d'aquest repàs farem l'anàlisi de l'actualitat amb en Joan Mir.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I Diari de Balears, ara mateix en portada, diu que prop de 10.000 persones reclamen l'obertura de tots els camins de la Serra de Tramuntana. Va ser una mobilització en el pàrquing de Raixa que se va fer aquest diumenge.
També informa a Diari de Balears que l'Esen abandona les seves responsabilitats i no serà present al ple d'aquest dimarts per anar a una trobada de patriots, entre els quals hi ha el xivato de...
de Rússia, el president Orbán d'Hongria, i també altres perles de l'extrema dreta internacional, Púrria, com el mateix Lesen. Més qüestions de l'actualitat. Xerrant de Púrria, mira.
El govern espanyol justifica el viatge d'Armangol a l'Exerbatjan, que recordeu, va visitar el museu que celebra l'extermini de ciutadà de població.
de població civil de l'Alt Carabaj, càrrec de l'exèrcit Zeri. El 2023, la liquidació de la població armènia. Més qüestió de l'actualitat. Acte de record i homenatge a Guillem Solivelles i Reines. Aquest dissabte 28 de març a les 13 hores es farà un acte de record i homenatge
aquí en Solivelles i Reinès, que va morir el 20 de març del 2025. Ara, per tant, s'ha complit un any més qüestions. Més de la meitat dels docents de l'escola pública ha patit agressions a les aules, segons una enquesta. També destaca a Diari de Balears que més insta el Consell a reeditar el còmic d'Aurora Picornell i a reforçar la transmissió dels valors democràtics
a les noves generacions. També destaca en l'àmbit de l'educació la lluita judicial contra el plat de segregació lingüística continua endavant. Diari de Balears també es fa ressò de la mort del poeta, pensador i professor eivissanc Antoni Marí. I...
Avui mateix hi haurà diàleg entre els fotògrafs Dona Ferrato i Tomeu Moy, serà esvaluart de Palma. I ja serà aquest dijous, quan Maria del Mà Bonet presentarà una nova cançó que servirà com a avançament d'un disc que publicarà el 30 d'abril. Més qüestions. L'Assemblea Antirracista de Mallorca denuncia racisme estructural i sistèmic.
També Càritas Mallorca es declara a favor de la regularització extraordinària. Aquesta posició s'inspira en la crida evangèlica a acollir, protegir i dignificar les persones migrants. Full de ruta de la FAPA Mallorca en tres eixos, defensa del català i de la inclusió, propostes per a la climatització dels centres,
i rebuig a la zona única d'escolarització. I també des de Diari de Balears, mos recorden dues convocatòries importants. L'Obre Cultural Balears celebra una nova edició de Serra Mamera a Cineu, amb activitats en català per a tota la família.
i l'avui presenta el seminari Històries i Memòries del Tardofranquisme i la Transició. Podeu veure tot el programa, la reproduïm aquí a Diari de Balears, el programa de tot aquest seminari en una dotzena ben bé de conferències.
On anem ara a Vila web? Allà hi trobem com a notícia destacada les tortures del franquisme als germans Ferrandiz arriben a l'ONU i és que la col·lectiu d'advocats Iridia ha decidit de fer el pas arran del blocatge judicial de l'estat espanyol i del tancament espanyol.
de la via europea. També destaca a Vilaüeb que la batalla que falta per decidir l'extrema dreta a l'assalt de la metròpoli perpinyanesa. El Tribunal Europeu de Drets Humans ha rebutjat de revisar el cas
de la presó preventiva de Junqueras, Turull i Sánchez. La Unió Europea tanca un nou acord de lliure comerç amb Austràlia després de vuit anys de negociacions i en la guerra, el seguiment que fa a Vilagüeb de la guerra a l'Orient Mitjà, l'Iran denuncia l'atac contra dues infraestructures gasístiques tot i la treva dels Estats Units.
El Mallorca Daily Bulletin destaca com a notícia principal que Brussel·les diu que les Balears han d'aixecar la prohibició de nous lloguers d'apartaments vacacionals. El govern insisteix que no ho farà. Un jutjat allibera el presumpte incendiari d'un barri de barraques de Palma.
el clàssic llot de vela britànic amb un futur incert a Palma Nova i els preus dels bitllets pujaran a finals d'estiu a mesura que els turistes estrelladin a Espanya segons el gegant de les aerolínies de baix cost.
Finalment, també destaca el Daily Bulletin, que una explosió en un superillot de palma deixa dos ferits. M'honem ara a l'edició en paper d'última hora.
corresponent en aquest 24 de març de 2026 Brussel·les s'oposa al vet de noves places turístiques en pisos fotografia principal per proents
que va mantenir una trobada en la governadora de Puerto Rico, però ens reforça llaços, és el titular que remarca aquesta fotografia principal. En part forana, el govern areta una casa inca a canvi d'obrir-hi un alberg,
El grup Damm arriba a un acord amb els treballadors de gama. En cultura, Cort inicia el projecte de rehabilitació del Teatre Catalina Valls i en successos, accepta 13 anys de presó per matar el seu lot a Pedrades Marratxí. Mort un motorista després de patir un accident en Aixecada a la Real i també en clau local
més de 70 milions d'euros en ajudes directes i fiscals per a les Balears i crida demanant auxili dels empresaris de la plataforma Maritim. Aquests són els principals titulars d'última hora, que també du una foto a la part de dalt,
amb una trobada a Montuíri de dol. Montuíri guarda silenci, diu mig centenar de veïnats recorden el nin que va ser atropellat per un cotxe. Finalment, vor destacar amb els principals titulars de Diario de Mallorca.
El més destacat, l'escut del gobierno front a la guerra aportarà 70 milions a les Balears. Fotografia principal per la família Serra que cerca un relleu que mantengui la tradició del bar Plata. Diu, ens ha costat prendre la decisió.
i també destaca en clau política que l'Essent deixa el pla del Parlament per donar suport a Orban a Hongria que una entrevista en Biel Mesquida que acaba de ser reconegut
amb el Premi d'Ono de les Lletres Catalanes. El titular és Trast, és un llibre de poemes contra la por i a favor del coratge. Patrimoni, diu, el Consell inverteix més de 780.000 euros en protegir jaciments arqueològics.
En successos, un motorista de 58 anys mor en xocar contra un pal de fusta en aixecada a la Real. Alcaraz en tenis, Alcaraz es trenca a Miami en caure a la tercera ronda. No puc més, me'n vull anar cap a casa, diu el tenista.
Aquests són els principals títols de la premsa local que vos hem llegit, que vos hem reproduït aquí al Bon Dia i Bona Vida d'Una Mediterrània, un Bon Dia i Bona Vida que ja entra en el seu format d'anàlisi de l'actualitat tot d'una feïm aquest repàs a l'actualitat.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Som al Bon Dia i Bona Vida Dona Mediterrània, un programa que combina les entrevistes, l'anàlisi, la informació per anar configurant dia rere dia el blog de l'actualitat. Un blog que tot d'una vos analitzarem amb en Joan Mir, que ja és aquí en els estudis Dona Mediterrània,
Vos aprofitam per recordar-vos que aquest dissabte hi ha un acte de record i homenatge a en Guillem Solivelles i Reines. Aquest dissabte 28 de març a les 13 hores es farà un acte de record i homenatge a Guillem Solivelles i Reines que va morir el 30 de març de 2025.
Se farà al local de l'Associació de Veïns dels Garrovers, avinguda dels Garrovers número 2 de Marratxí, i abans hi haurà hagut una assemblea de la societat cooperativa Som Serveis Energètics, una entitat que Guillem Solivelles va ajudar a fundar.
Som ja en temps d'anàlisi i saludam en Joan Mir, que ja és aquí, en els estudis d'Ona Mediterrània. Joan Mir, bon dia, Joan. Joan...
Joan, bon dia. No m'ho escolta, en Joan Mir. Ara mateix cercarem un micròfon que funcioni bé. Som el Bon Dia i Bona Vida d'Una Mediterrània.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Joan Mir, bon dia. Bon dia a tothom. Te teníem aquí silenciat. Deixem que s'hi dius. Els auricoles. La sort. Joan Mir, bé, si te pareix bé, feim un poc, un repàs de l'actualitat...
començant per l'àmbit internacional que, com darrerament passa, ve ben carregat. No sé si tu dus informació fresca, però en tot cas nosaltres hem fet un repàs i ara mateix el que hi ha en l'àmbit internacional és evidentment la guerra a Iran. Aquesta cosa ja...
absolutament caricaturesca d'en Trump, que ja no saps molt bé quina part és veritat, quina és mentida, quina és estratègia, quina és o creu, quina no. És molt mal de resseguir, no? D'això hi ha una notícia avui interessant en el país, que sabeu que l'escola o l'institut de psiquiatres
dels Estats Units estan plantejant-se molt seriosament de determinar que en Trump està loco, que és un malalt mental, i fins i tot intentar incapacitar-lo en aquest aspecte. Hi ha símptomes, hi ha indicis de que fins i tot...
els seus propis metges, que són els que diuen que està bé, de vegades diuen més del que volen dir. Per exemple, van dir que en els sis mesos li havien fet una prova del cervell que no se fa mai en els sis mesos, a no ser que sospitis que hi ha un començament de malalti i el vol seguir. Diu que està, com tu dius, és grotesc, és...
i se mereixeria aquests iranians que per ahí que duen les... Bueno, ahir, per exemple, un general francès que va ser el numerador de la OTAN va dir, diu, el dilluns, el diumenge, el diumenge, el diumenge, diu, és el dia que es pot decretar la derrota dels Estats Units en aquesta guerra.
Tant... Així de tetsatiu. Ara, que vendrà, que explicarà el que vulgui. Però que, evidentment, l'han agafat per allà on fa mal. Han dit, bueno, fotran totes les desaladores i totes les fàbriques d'electricitat dels Emirats i de tot això. Això significa, aproximadament, que haurien de...
traslladar de viure allà uns 30 o 40 milions de persones en dos o tres dies. O sigui, en dos o tres dies se queden sense condicions... Sense aigua i sense electricitat. Perquè, de fet, l'electricitat és necessària per aigua. Però si Espanya és de salador i Espanya és de salador, llavors segur que no paren. Diu, era un desert i tornarà un desert. I això no se pot permetre als Estats Units.
ja pot dir històries partint de sa base que Iran en aquests moments deu estar bastant devastat sí, està devastat però ningú pensava que tinguessin missils de 4.000 quilòmetres de bast i en van tirar un que no el va arribar però el van tirar
a Diego García, que està a 4.000 quilòmetres, i no han parat, també els havien de quemar tot, els drons i els míssils, i no paren de tirar-ne a Israel i als Emirats. Ningú sap quants de míssils els queden als iranians, i per poc que els en queden poden perjudicar molt.
Perquè dins... O sigui, una de les qüestions importants que crec que hem de compartir amb la nostra audiència és que és molt mal de fer trobar informació contrastada. Per descomptat, no mos podem informar per les xarxes perquè...
es terrorifica el nivell de manipulació, de mentida i fake news. Mira el que hi ha al respecte de lo que diu en Trump, que en Trump diu que està negociant amb l'Iran i que estan d'acord completament en 15 punts, el manco, i el president del Parlament d'Iran diu que no tenen notícia de què contacten als Estats Units. Ara dic aquí, un dels dos menteix, i jo diria que és en Trump.
el banco per... S'ha agonyet. S'ha agonyet, sí, sí. Però més enllà d'això, és a dir, no sé si tu segueixes gent les xarxes, però no saps la quantitat de piulades que hi ha confirmant la mort d'en Netanyahu, per exemple. Això és fantàstic. Sí, sí. És fantàstic.
Per tant, tu penses que malgrat tots els morts que sobretot ha posat Iran, en aquest cas, creus que la guerra a nivell estratègic la pot estar perdent als Estats Units? No.
La perduda ja, la perduda. No té sortida. En Trump, desesperadament, això de dir, ara donen dos dies. No, en donen cinc. Es vergonya tens a veure si troba una sortida de qualsevol manera, perquè no pensàvem mai que l'Iran continués tenint míssils de creuer, que és el que fa mal, més que els drons,
i que s'atrevissin a embastir en els Emirats i a les Ambaixades Americanes, que hi ha en els Emirats, i en Rouman, i Qatar, i l'Aràbia Saudita, i tot això. Bé, les proves que van atacar a l'Ambaixada Americana de...
de l'Iraq, que deu ser una de les més protegides del món. I hi van arribar. Ara en Trump no sap quan sortir-ne d'allà, perquè ell havia pensat dir engonyat, però clar, que és cosa així, els perses els diuen engonyat, però fugiu com a conis. Llavors ens sembla que
no sap quan n'ha de sortir i si m'ho permet la broma ooooh l'allau de pel·lícules que mor venen ara de Hollywood serà terrorífic serà pitjor que Vietnam
bé, bromes a part guerra o invasió d'Ucraïna no se'n parla gaire però ahir vespre tot el territori va estar en alerta perquè els aplovien drons i míssils a part tot arreu sí, pareix que ahir va ser excepcionalment dura l'ofensiva d'en Putin
Ja en Putin ha sortit, no sé si reforçat, però sí envalentonat. Home, nosaltres anem a analitzar les coses en funció dels païs, com si tots fossin més drets, més d'esquerres, més autoritaris...
Hi ha una diferència tremenda, que és un tall, que són les democràcies, aquells que s'obmeten a unes eleccions més al manco lliures, on el votant pot castigar o premiar el govern, i aquells que no ho fan.
Això és una cosa que és bastant òbvia, però que una persona com en Trump, ni ell ni els assessors que té, li van advertir que el fet que a Xina fos un país, una dictadura, que li havia d'anar alerta. Perquè si li puja els erensels, a Xina...
per molt malament que ho passi la població, ho aguanten i veurem qui se cansa primer. I en Putin és el mateix. A part que el control que té de la televisió i dels periodistes és total, i si hi hagués una relació lliure, els guanyaria amb molta facilitat, els 60, 70 o 80% de vots a favor. I això dificulta molt el que dius tu.
que no sabem mai la veritat d'aquestes coses perquè quan hi ha 300 milions de russos que no la saben em diràs tu com ho podem saber nosaltres pegam un vot ja mos aproximam perquè parlem de les eleccions municipals a França diguem-ne crec que podem parlar com a mínim
Com a mínim en dos aspectes. Per un costat, resultats generals a tot l'estat francès i després, per enture, ens podríem detenir una miqueta o entretenir una miqueta en mirar resultats a Catalunya Nord. A nivell global, apareix que la dreta avança i l'esquerra aguanta les grans ciutats? Seria això.
Sí, és a dir, l'esquerra aguanta les grans ciutats, però va sortir en Bardelà i va dir amb aquests resultats que presumeixen que han aguantat París i
i Marsella, i Lió, per exemple, crec que són les tres grans ciutats que han aguantat l'esquerra, diuen, però, si sumem els vots de les poblacions petites i mitjanes, que a l'hora d'unes presidencials compten, això mos fan altres president de la república. I deu-ho saber, jo.
i llavors ara això sí és una mica el que va passar a la república la república espanyola que la monarquia va caure perquè la república va guanyar el referèndum a les ciutats però en la suma global perdien i el rei va tocar el 2 a fons 13 i d'ahir aquí el rei no toca el 2
i pareix que està bastant... és molt difícil que l'extrema dreta o la dreta diguéssim més dreta no guanyi les eleccions sobretot per molt de la... que això també ha sortit i es pot comentar aquí la divisió de l'esquerra diuen que això ha estat una de les grans causes d'això
la divisió de l'esquerra ve bàsicament d'allà de l'extrema esquerra que molts la consideren una línia vermella com s'havia considerat ara l'extrema dreta i queda molt maleït aquell que pacta
amb el Melenchon o amb la França Insumisa. Té pareix tant d'al·lèrgies com el que tenia el Front Nacional de Le Pen. I clar, aquí serà molt difícil que això s'arregli i per tant és molt probable que se vagi a unes eleccions presidencials
amb en Valençón i els socialistes a camps contraris, que és bàsicament els dos grans partits de l'esquerra.
I Catalunya Nord, on també les ciutats penduren més destacades les ha guanyat l'extrema dreta, però pareix que en general ha guanyat ballies independents, no? Pensam que ja Perpinyà era la ciutat més gran de França, que tenia un ball... Sí, sí.
de Lepenista diguéssim que a més a més era set homos i pareix-se que el comentari que va fent Lepen ahir el va posar a l'exemple de Pere Pinyà diu sí, sí, molts diuen que hem perdut les grans ciutats i les mitjanes i tot això però fixeu-vos que hem perdut
a molt de llocs hem quedat l'única força de s'oposició perquè tots els altres o han desistit o estan a sa vista ajuntat de manera que a dins el consistori dins l'ajuntament només hi ha els que han guanyat, el batle i els seus i nosaltres quedàvem com a única veu de s'oposició diu això va passar a Perpinyà fa 10 anys o això que
A les següents, en el batle que ara, que va a Gonyà, diu, i això pot passar a moltes ciutats de queixis que ha passat aquest fenomen, que molts han quedat sols a la oposició a nosaltres.
I bé, és una observació interessant, sobretot per a nosaltres que no llegim el detall dels resultats. I això voldria dir també que en unes possibles presidencials el que sí que tindria garantit l'extrema dreta
que tampoc és cap sorpresa, és passar la segona volta. No només passar la segona volta, és passar la segona volta a les primeres. A les primeres. A les primeres, perquè passaran la segona volta a les primeres. Llavors ja veurem què passa amb l'altra gent. Ja hi ha veus que comencen a fer la farina blana, per dir-ho de qualque manera, entre la dreta republicana, que és...
CLR els republicans que són la dreta civilitzada i que se repartien sots socialistes més o menys serents i desgolisme i tot això i que ja n'hi ha que diuen no és cap pecat que qual que val s'hagi entès en sots lapinistes i totes aquestes coses de totes maneres l'altra notícia que
han de donar perquè a més a més mos afecta a nosaltres aquí a Mallorca i en tot cas a tot Espanya que la derrota i la pràctica de desaparició del centre és a dir, tot el que era macronisme i centre, centre dreta, centre esquerra i tot aquestes
històries s'ha esveït cosa que coincideix en el resultat que hem tingut aquí allà a Espanya a Castilla i León i a
no sé quan més hi ha hagut eleccions a Extremadura crec i que l'altre dia parlant amb en Climent Picornell que va dur els resultats i el va comentar molt bé que li hauria de demanar els seus apunts a Castilla i León
Navascal si no fos per vots que li ha passillat l'extrema-extrema l'altra la fiesta no sé què s'acaba la fiesta i tot això tres diputats més
en Abascal estem en una situació realment crítica en la qual no és raro que aquí les enquestes els partits de centre hagin desaparegut del mapa diguéssim i desapareixeran les eleccions també previsiblement
T'ha demanat ja per... Estat espanyol. Pot ser el més destacat que hem viscut aquests darrers dies. Aquestes mesures anticrisi... Bé, no, dit d'una altra manera. Pentora ho plantejarem d'una altra manera, que és...
tot el que està passant a Orient Mitjà. Contrarrestar el preu dels petroli. Bàsicament. Entès el preu dels petroli com allò que farà pujar-ho tot. L'experiència que se té fins llavors no la servia. De fet, a l'any 73 i 79, que hi va haver la crisi del petroli repartida en dues fases, diguéssim,
No se va produir un efecte tan d'arrosseguament, tan clar. O tan immediat. O tan immediat. Però ara sí, ara se sap que... Clar, per la via del transport, que si s'encareix el transport, tot el transport és més que hi ha i no hi ha res que no sigui transportat, per dir-ho de qualsevol manera. Sí, sí.
llavors hi ha una pujada de preus que espanta molt. Espanta molt, primer, perquè afecta molt les butxaques més nombroses que ja ha estat, que són els pobres i classe mitja baixa, que aquests...
s'agasten tot el seu sou en consum, els rics poden estalviar i, per tant, si pugen els preus, compran el mateix, però estalviaran un poc menys i invertiran un poc menys. Però les classes més baixes ho inverteixen tot en consum i aquests no arriben a final de metlla, llavors és el problema que se produeix...
Que per cert, vaig llegir que sèxit, ara que s'ha estudiat una mica més de prop, sèxit de les extremes dretes no ve tant de les seves proclames antimusulmanes o racistes o contra la immigració, sinó que ve del malestar que hi ha en el nivell de vida de la població que no veu sortides.
fàcilment en la seva economia. Hi ha una insatisfacció sobre l'economia que pesa més que les teories o els seus suggeriments sobre la immigració. Tens raó amb això que l'Estat està preocupadíssim perquè no arribin a aquestes classes
mitjanes baixes, els efectes d'espujada dels peus de petre, o que arribin el manco possible perquè saben que el primer que estigui serà el govern que estigui en el govern en aquest moment. I ja... A pesar que és gravíssima el que està fent el govern, perquè està dedicant una obverada en això, quan no té un cèntim.
El govern espanyol està fent aquest escut social que li diuen. Això costa molt. Basta veure la benzina. 11 cèntims per litre.
i tot això ho paga l'estat espanyol sense tenir d'on, no és que tinguin superàvit, no és que hi hagi una bossa fantàstica de dones aquí per repartir, no en tenen, els hauran de llevar a saber d'on, i ja ningú sap d'on, perquè no els han de llevar, no el poden llevar de la sanitat, mira el drama que hi ha en Andalusia, que les dones que els havien de fer la mamografia perquè...
que se sospitava que tenien càncer passaven anys, no mesos anys sense que els ho fessin i va fer una revolta i van demanar auxilien al govern central i van dir que no hi ha d'obres no arregleu-vos com pugueu en una situació en què l'estat està molt endeutat i no té recursos aquestes mesures han de ser perquè la situació la consideren desesperada
i finalment i aterrant aquí a les illes balears aquests dies s'han produït una sèrie de notícies de l'aspecte de l'actualitat
que marquen un perfil del govern de Naproens que gira cap a la dreta de nou, per dir-ho de qualque manera. És a dir, contra la previsió, o la meva previsió, que justament a mesura que s'acostassin les eleccions s'aniria centrant,
apareix que hi ha com un gir cap a la dreta que no m'ha cap d'explicar molt bé tàcticament però que fa que aparegui com a... A quines mesures te refereixes? Per exemple, derogació de la llei de memòria democràtica.
aquesta és purament ideològica perquè aquí no hi ha d'on ves tornar a moure l'espantall del català una altra vegada llevar els requisits que en el final la construcció és rústic
La Constitució és rústic. Hi ha una sèrie de mesures que pens que són les típiques que prens en el principi, però que en el final ja no sé si és que tenen... Venture van a la confrontació oberta.
Nosaltres som així, passa res, conyerem sent així. Perquè volen frenar la pèrdua de vot per la banda dreta, diguem. Jo crec que més que res és perquè volen mantenir, no decepcionar els seus votants. Jo crec que és això, bàsicament. I per ventura també, per evitar la fuga de vots cap a l'extrema dreta.
Però te diré una cosa, és a dir, tenen molt de votant que es vota en Pepero, que no ho pot ser més, que... que...
que no vol que ataquin el català ni que sigui per la mala experiència i pel que sigui perquè l'altre dia vaig xerrar amb uns empresaris i tornaven a estar inquiets perquè en els fons el seu vot natural és votar PP però a l'època d'en Baussar no el van votar i ara voldrien que en Proens no fes de Baussar
Això ve d'una equivocació d'anaproents d'informació. És a dir, ella creu que el que fa li ha d'anar bé, li ha de donar vots, quan pot passar al contrari. És a dir, jo crec que és que no...
aquesta gent és com en Trump que tenen 4 consells o 5 consells i s'escolten aquests 4 o 5 consells i no s'escolten la gent del carrer i si aquests s'equivoquen s'equivoquen la política i això va així és molt possible que s'equivoqui el que passa és que bastarà aquest error perquè no guanyin les eleccions probablement no ho sé
Joan Mir, moltes gràcies. Tenim els sobiranistes aquí fent colla, esperant. Gràcies, Joan. Bon dia.
Efectivament, tenim els sobiranistes que ja entren en els estudis d'Ona Mediterrània i tot d'una ens posem en els programes sobiranistes. Abans, però, recordar-vos, continueu informats a través de Diari de Balears i, evidentment, connectats a Ona Mediterrània, ara amb sobiranistes, després en la millor...
programació de la ràdio difusió de la Segella Balears i demà a partir de les 7 al Crepuscle i a partir de l'hora 8, bon dia i bona dia.