Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
I a la plaza d'edat res havia canviat I a la plaza d'edat res havia canviat I a la plaza d'edat res havia canviat I a la plaza d'edat res havia canviat
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània, que vos acompanyarà fins les 11 des de matí. Un programa que avui, com cada dia, té continguts ben interessants per oferir-vos i per convencer-vos que continueu aquí, a Onamediterrània, el 88.8 de la freqüència modulada a onamediterrània.cat. Avui començem amb una energia especial.
Fins demà!
Mon cor estima un arbre més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més bar que el taronger. Conserva de ses foies l'eterna primavera i lluita amb les ventades que tupen la ribera com un.
No guaita per ses buies, la flor enamorada nova, la fontanella, ses ombres a besar, més d'un gi d'aroma, sa testa consagrada i li dona per terra l'esquerpa serralada per fort la immensa mà.
Les zones reneix la llum divina, no canta per ses branques, l'ocell que encaptiva, el crit sublim escolta de l'àguila marina, o del voltor qui puxa, ser l'ala gegantina, remoure's on farà.
De llim d'aquesta terra la vida no s'ostenta, revincle per la roca la poderosa rel. Té pluges i rosades i vents i llum ardenta i com un vell profeta reviva i s'alimenta de les amors del cel.
sublim del geni, n'és d'ell la viva imatge, domina les muntanyes i aguaita l'infinit. Per ell la terra és dura, n'és basa, són rematges, el cel que l'enamora i d'ell ampi l'oratge, para glòria i per feliç.
Quan a llaure, bramola les ventades i sembla entre l'espuma que tombi el seu penyal. Llavors ell ribe i canta més fort que les sonades i vencedor espolsa damunt les nuvolades.
Quan t'enveja sobre la terra impura, com a penyora santa, adoreixo el teu record. Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura, oh vida, oh noble sort.
Amunt, ànima forta, traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels panyols. Veuràs caure a tes plantes la mano en bo mirada i tes cançons tranquil·les mirant per la ventana.
Fins demà!
El Pi de Formentó en una versió espectacular. Avui és divendres 31 d'octubre de 2025. Vots saludar-me des dels Estudis d'Ona Mediterrània situats a Can Alcobé Espai de Cultura. Això és Bon dia i Bona Vida, el programa produït per en Maria Morena, conduït per en Tomeu Martí, que avui vos oferirà en primer lloc un repàs a l'actualitat a través dels titulars.
de Diari de Balears i també de Vila Web. A continuació, escoltarem na Francisca Grimalt en la seva secció habitual des divendres i a partir de les vuit i mitja aproximadament una miqueta més, na Maria de Lluc Muñoz també mos farà la seva secció habitual. A continuació, entrevistarem en Manel Amé.
En nom de la Junta Gestora de l'Obre Cultural Balear d'Inca, volem saber com viu l'entitat, les fires que ja estan en marxa a la ciutat inquera.
A partir de les 9 i mitja, Noves i Parès, amb en Joan Lillo, a les 10, Música en Balmó, i a les 10 i mitja, Bon dia, Poesia. Tot és aquest, i evidentment repàs de l'actualitat, les hores en punt aproximadament. És el moment d'anar a veure quins són els principals titulars que mos proposen Hores d'Ara, Diari de Balears i també Vila Web.
Bon dia i bona vida d'una mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cart.
I a Diari de Balears, en primer lloc, mos trobam el titular que diu Jaime Martínez, diu vividora a Lucía Muñoz, i ella li entrega l'uniforme de presonera que li van posar a la presó israeliana. També destaca a Diari de Balears que hi ha hagut una nova detenció per raons polítiques a Palma, tercer solidari en Palestina, arrestat per la policia espanyola.
La militància de Junts ha avalat la ruptura amb el PSOE. Un 86,98% dels vots amesos per la militància del partit sobiranista han estat a favor de trencar amb el PSOE.
També destacam una notícia que se produïa i a hora baixa i que avançava última hora limiteix el director general de turisme del govern, Josep Eloi. I destacam també dues de les notícies que ja s'encaminen cap al 25 de novembre, dia d'eliminació de totes les violències masclistes. A Manacó s'han atès 130 dones víctimes de violència masclista.
un 43% més que l'any anterior, i novembre per a l'eliminació de totes les violències masclistes a la UIP. També destacam que Armengol presideix un homenatge oficial als guerrillers que van combatre amb les armes la dictadura franquista i la UIP,
i el Barcelona Supercomputing Center signen un acord de col·laboració. Vos destacam també una crònica de la darrera trobada poètica que hi va al Bar Agua de Palma. Laia Malo recita Marina Sesvelleva al Bar Agua de Palma.
L'obra cultural d'Aleà demana a les companyies aèries que respectin la toponimi oficial i incorporin al català la seva activitat i també destacam que la catedral de Mallorca participa l'any Gaudí 2026. La Sagrada Família esdevé l'església més alta del món i el govern dona suport a la institució pública
en Toni Maria Alcover. També ressenyam dues peces dedicades a l'Evolution Mallorca International Film Fest. L'Evolution es consolida com un dels festivals més potents d'Europa, amb més de 8.500 assistents.
i 130 pel·lícules, i també destacàvem el palmarès de l'Evolution Mallorca International Film Festival. Més informacions ara de l'àmbit de serveis, els autobusos del TIP que connecten amb l'aeroport de Palma no entendran també en temporada baixa,
i una anàlisi en clau internacional, un alto foc de posa i lleva. També teniu encara la portada del diari de Balears, i podeu recuperar el vídeo amb el programa de Lucía, Alejandra i Reyes, expliquen a vida tots els detalls de l'Odissea que van viure.
i també l'entrevista a Roser Amills, la cultura de qui ha de menester una revolució. Finalment destacàvem que Vianants Mallorca carrega contracord per la construcció de noves places d'aparcament. Aquests són, a hores d'ara, els principals titulars que ens ofereix el diari de Balears, de Balears.cat.
M'anam ara a conèixer quina és la portada que mos ofereix Hores d'Ara a Vila Web. Per un costat, Carlos Mazón a la gola del Llop. També catarroja un any després de la gota freda amb Vicent Olmos. El sentiment de la gent és de no saber què ha passat encara. També destaquen a Vila Web a l'Arma Andorra. Espanya avança el sistema de control fronterer i posa en risc la temporada d'hivern.
I també destaca PilaWeb, tres qüestions més. Els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio convoquen una consulta sobre el manteniment de les marques històriques. La Universitat Miguel Hernández-Delch abandona la xarxa Vives per les darreres presses de posició sobre la defensa del català.
i el judici contra els policies que varen fer perdre un ull a Roger Espanyol es farà nou anys després de l'1 d'octubre. Aquests són els principals titulars que ens ofereix a hores d'ara. Vilaüeb és el moment d'escoltar un parell de consells
I ja m'anam directament a escoltar la secció d'ana Francisca Grimal. Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam. El futur és ara. 9 a plec de relats d'en Amant Nolem. 4 relats de ciència-ficció mallorquina. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals.
Més informació a
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Bon dia, fidèles oients d'Ona Mediterrània. Avui, en la nostra brússola, sempre apuntant a la realitat illenca i la dignitat humana, ens hem d'aturar en un tema que, pel que sembla, a alguns els afa una noça terrible, la memòria democràtica.
Aquesta terra nostra, que ha vist passar tantes onades, de mateix n'hi ha una que mai no hauria d'haver minvat, la del record i el respecte per la gent que va patir la barbària. Però ve d'aquí que la voluntat d'alguns d'esborrar la llei de memòria democràtica de les Illes Balears ens ha de fer obrir bé les orelles i ja que hi som els ulls de la història.
Noia, hi ha qui pensa que això de la memòria històrica és un passatens de quatre idealistes, o pitjor, una revenja. Quanta dolentia mai aquest pensament. Escondi que mirar el plànol d'una ciutat és una agressió contra els arquitectes que la van dissenyar malament. Bona gent, estem parlant de drets humans fonamentals.
el dret a la veritat, a la justícia i a la reparació. No es cap capritzi. És una qüestió de decència democràtica. Però quan es parla de droga a aquesta llei, aquesta ànsia per obligar-nos o oblidar, em ve al cap una imatge molt de Mallorca, la d'aquell qui té la casa bruta i, en lloc de netejar, decida estancar les finestres i apagar la llum.
pensant que així la pols i la trinyina desapareixeran, per art de màgia. Amics, l'història no desapareix per decret. La nostra història recent no és un conte de fades. És la història de les obertures de fosses, de les recertes de familiars,
I aquí és on l'intent de silenci és d'haver patètic. Perquè la gent honesta d'aquesta illa no va esperar aquell lloi. Cal recordar que la primera obertura de fosses es va fer a la clandestinitat, en les mans, en por, en dignitat, per part de gent que s'estimava la veritat per damunt de tot.
Després d'anys de silenci, la gent va haver de fer d'arqueòleg i de jutge, i ara que tenim un marc legal, el volen tirar per terra.
Aquesta pretensió d'esborrar la llei és un acte de profund més preu. Un més preu que és una potada pels morros. Aquí ja no hi són i no es poden defensar. Un insult a les famílies que encara cercen. És dir-los, la vostra pena, la vostra història, no ens importa gens.
Per als mallorquins hi ha llots i nots que clamen el cel. Pensem en sancoletes, pogueres, cansales, les tretes, camps de concentració. Cementeris i camps on el silenci de la postguerra va ser la banda sonora de la por. Allà on moltes dones i homes van veure la seva vida estronquada per la barbaritat.
I ara tornarem a permetre que hi hagi morts de primera i morts que fan nosa, no deixant que tornin les veus ofegades. La malmenada a la foto d'en Aurora Picornell per part del president del Parlament i les conseqüències polítiques que ha tingut l'adhesió sense fissures del partit del govern a aquest president indigne
Ja ens van donar una pista de com bufa el vent per les giradors actuals.
Voldria recordar-vos que aquests 28 diputats del Partit Popular, que hauran de votar a favor de la derogació de la llei perquè tirin davant, no són 28 éssers anònims. Són veïns nostres. Pot ser algun d'ells viu al nostre carrer, o passant per davant casa seva quan anem a la parada del bus, o els topant a la coa de la caixa de la carnisseria.
Són persones que van mostrar la seva voluntat de fer feina per a la comunitat presentant-se a les eleccions. Són ells els que ens han de mirar als ulls i han de dir per quin motiu dobleguaran la seva dignitat a la voluntat de sis persones que fan seguidisme d'una doctrina franquista.
I aquests 28 diputats i diputades són els que els han de demanar, cara i ara, per què? Si es deroga la llei, dic que totes aquestes vides i els crits que es van cometre contra tantes persones, només per les seves idees, no mereixen la dignificació que la llei els otorga.
Estem permetent que la misèria moral del feixisme continuï ofegant la memòria de tots nosaltres com a poble. Pel que han expressat, sembla que es volen especialitzar a practicar el turisme de l'oblit, visitant només els monuments que els convenen, els bombardejos de Palma, i deixant els altres nos cuines.
Però la història, i això ho sap qualsevol que hagi estudiat una mica el nostre passat, és com un organisme viu. Si talles un braç, la resta del cot se'n ressent. I si es borra la història incòmoda, el teu present és fals i escorç. Tampoc no podem oblidar els orfes, aquells nens i nines que van créixer sense pare ni mare,
sovint en la necessitat de callar la seva història per por de represàlies. La veu dels orfes, ofegada durant dècades pel franquisme, és la que aquesta llei s'esforça a recuperar i a reparar. Voler deroiar-la és voler tornar a tapar-los la boca, quan, finalment, havien començat a respirar en democràcia.
Com a defensors de la dignitat humana, de la identitat i de la història de la nostra terra, no poden permetre que la por a la veritat guanyi la partida. La memòria democràtica és l'ànima del respecte a l'altre per damunt de tot, fins i tot a l'altre que ja no hi és.
La dignitat és la nostra bandera. És el dret a ser, a existir i a ser respectats. No ens enganem. Derogar aquesta llei no és un acte de neutralitat. És un acte de part. És un acte de minspreu històric. És, en el fons, voler dir-nos que hi ha morts sense drets.
I això, a una democràcia que es vulgui dir madura, és absolutament inacceptable. Si el respecte a l'altre està per damunt de tot, això inclou el respecte a la veritat i al patiment dels nostres avantpassats. Això és memòria democràtica, una qüestió de respecte universal, no de batalla política.
Així doncs, gràcies a Ona per donar-me l'oportunitat de fer una crida a la coherència. L'història de Mallorca i dels països catalans és la que és. Obrim les finestres i deixem entrar l'aire de la veritat i netejem la casa.
La veritat d'Aurora Picornell, de Son Coletes i de tants altres no es pot ofegar ja mai més. Fins la setmana que ve i que la memòria ens faci lliures. Adeu. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida. Som la Maria de Lluc Muñoz Canyelles i hi ha moltes coses que m'interessen i que espero que també vos interessin a vosaltres. El juliol de l'any passat vaig tenir l'honor i el privilegi de ser elegida presidenta del grup Lenguerna, una entitat clau en la formació i reflexió entorn al nacionalisme a Mallorca, que un any celebra els seus 40 anys d'història.
I dic que per mi és un privilegi perquè l'admiració que he sentit i encara sent per la seva tasca ha estat immensa des de ben petita. Alguns dels meus records més estimats d'infància i joventut estan lligats al seminari Blanquerna, l'activitat estrella de l'entitat.
Aquell cap de setmana intens de tardor era el més esperat. De petita, per les activitats d'acampament amb els joves de Mallorca per la llengua que ens guardaven i el berenar de bufet d'hotel. I de gran, per la formació política, el debat rigorós i el descobriment d'altres joves que compartien les mateixes inquietuds que jo.
Va ser al seminari Blanquerna on vaig conèixer dues de les meves millors amigues i també l'amor de la meva vida. Aquesta entitat ha marcat la meva trajectòria i sempre li estaré agraïda. Per això, quan la junta anterior començà a cercar relleu, no vaig dubtar ni un moment a sumar-m'hi per continuar aquest llegat amb empemda i compromís.
Des d'acabar a assumir la direcció, conjuntament amb els meus favorosos companys de junta, hem organitzat un nou seminari blanquerna, que podríem dir que va ser de transició. Un homenatge a Climent Grau, un dels seus fundadors, i l'acte central de celebració dels 40 anys de l'entitat. També hem participat en diversos actes i col·laboracions amb altres entitats amigues. Però avui vos vull parlar...
especialment del seminari que hem preparat per enguany, el Seminari Blanquerna 2025, el dels 40 anys, que se celebrarà els dies 1 i 2 de novembre a l'hotel Eix Platja Daurada de Can Picafort i inclourà tres taules redones i dues conferències dedicades a qüestions clau per entendre el país i per trobar respostes col·lectives als reptes que afrontam com a poble.
La primera taula redona començarà dissabte a les 10.45, després de les acreditacions i el discurs de benvinguda. Du per títol el sindicalisme nacional i de classe avui i hi participaran representants dels sindicats intersindicals CSC de Catalunya, l'AP del País Basc, CIC de Galícia i COS, amb implementació a tots els països catalans.
En un moment d'onada reaccionària global, en què l'extrema dreta intenta sembrar la por entre la classe treballadora, consideram essencial parlar de com els sindicats nacionals i de classe planten cara a aquest discurs i defensen la solidaritat entre pobles. Ens interessava molt, també, incorporar la mirada basca i gallega, països on els sindicats amb ells nacionals són els més forts.
A les 12 i mitja tindrem una conversa entre Catalina Mangual, filòloga catalana, doctoranda a la Universitat de Dublin i màster en gestió de diversitat cultural, i Òmniel Bacali, escriptora catalana d'adscendència marroquina. Amb elles reflexionarem sobre si el català és, o pot ser, llengua d'integració, i el castellà ho és també. Què entenem realment per llengua d'integració? Com ens relacionem dels dels països catalans amb els nouvinguts i, sobretot,
Fa falta que parlem més i millor d'immigració? Després de dinar ens acompanyarà Jordi Muñoz, doctor en Ciències Polítiques, professor de la Universitat de Barcelona i exdirector del Centre d'Estudis d'Opinió, per encetar un debat imprescindible sobre quins passos ha de fer el sobiranisme a les Illes Balears per avançar cap a la genomonia política.
Per complementar aquesta visió més tècnica, hi participarà també Carme da Silva, senadora del Bloc Nacionalista Gallec, que ens explicarà com el BNH ha passat, en només 10 anys, de no tenir quasi rellevància política a situar-se com a possible primera força política de Galícia.
A continuació, tindrem una taula redonda amb les organitzacions juvenils dels països catalans, Arran, Jovent Republicà, Mallorca Nova, la Joventut Nacionalista de Catalunya, els Joves per les Illes i els Joves PB, per abordar una de les principals preocupacions dels joves del nostre país, la crisi de l'habitatge. Parlarem de causes, de solucions polítiques i de quins canvis estructurals calen per garantir que tothom tingui dret a un sostre digne.
El dia acabarà amb una dinàmica de reflexió i debat oberta a tots els participants, per compartir punts de vista, fer propostes i, sobretot, enriquir-nos mútuament. I com deia Josep Maria Lleompart, precisament referint-se a les vetllades del Seminari Blanquerna, el país també es fa al vespres. Per això han preparat una activitat nocturna per continuar fent nació, també des de la complicitat i la convivència.
Però tampoc en podrem fer massa, perquè l'endemà, diumenge, a les 10 i mitja, celebrarem la darrera taula rodona, titulada Quatre Illes, un País, on volem reflexionar sobre com s'ha d'articular la relació entre les diferents illes de l'arxipèl·leg. Debatrem sobre si cal més unitat o, contràriament, més autonomia per cada illa, i sobre si, en una república independent dels països catalans, la interlocució amb les institucions federals l'hauria de tenir l'arxipèl·leg com a conjunt o cada illa per separat.
En aquesta taula hi participaran tres veus de gran rellevància i experiència, que seran moderats per Margarida Solivelles, periodista i corresponsal de TV3 a les Illes Balears del 1986 fins al 2022. Miquel Àngel Maria, que va ser vicepresident del Consell Insular de Menorca del 2021 al 2023 i conseller de Cultura i Educació de la mateixa institució del 2015 al 2023,
a qui donarem, a més, la ben tornada a casa, ja que va presidir el grup Lenkerna entre el 2005 i el 2007. També comptarem amb Alejandra Ferrer, en representació de forma entera, que va ser presidenta i consellera de Turisme del Consell Insular. I, finalment, amb Bernat Joan, d'Eivissa, doctor en Filologia Catalana, escriptor, exeurodiputat i exsecretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Aquest debat promet ser intens, profund i molt necessari per pensar plegats com volen articular el nostre país des de la pluralitat insular. Tot això ho acabarem amb un debat final obert i un dinar de germanor per tancar dos dies intensos d'aprenentatge i retrobament.
En definitiva, aquest seminari l'encarna serà molt més que unes jornades de reflexió. Serà una trobada per enfortir vincles, compartir experiències i imaginar plegats el futur que volen per al nostre país. Les inscripcions són obertes fins dia 20 d'octubre a través d'Etiquet.ib. Trobareu l'enllaç a les nostres xarxes socials i inclouen el dinar i sopar del dissabte, l'allotjament a l'hotel Eix Platja Dourada, en habitació individual o doble, i berenar i dinar del diumenge.
Així que vos anima a venir-hi, perquè si volem avançar com a poble, ho hem de fer junts, debatent, compartint i construint país colze a colze. Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània.
Desperta el barri a cops d'escombra, tot cantant. Les primeres persianes sobre el feixugues padellant. Rere el vidre entelat, el capa té segura que no era penal. I es desfà la conversa, igual que el sucre del tallat.
Al mig de la plaça, la peixatera pren paciència amb la consol que remueix regala grans gafarades del que vol. I el padrí reposant, l'avi Josep no es deixa perdre cap detall. I amb les pares preguntes quants dies més tens.
tot l'espectacle de la gent. Nens disclan, un cop i xundegar, veïnes que un cop espessant em critiquen. Gent ensant la brossa d'amagat i un grat tardat cap uns burletes.
Això és el Bon Dia i Bona Vida, dona Mediterrània. És el moment de repassar-vos l'actualitat a través de titulars de diversos mitjans de comunicació i començarem per Diari de Balears.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I Diari de Balears obria avui la seva portada amb Jaime Martínez Diu Vividora a Lucía Muñoz i ella li entrega l'uniforme de presonera que li van posar a una presó israeliana. També destacam que hi ha hagut una tercera presonera
nova detenció per raons polítiques a Palma, tercer solidari amb Palestina, arrestat per la policia espanyola. També destacam que la militància de Junts avala la ruptura amb el PSOE i que limiteix el director general de Turisme del Govern, Josep Eloi. També destacam que a Manacor s'han atès 130 dones víctimes de violències masclistes, un 43% més.
que l'any anterior, que novembre per l'eliminació de totes les violències masclistes a la UIP i Armengol presideix un homenatge oficial als guerrillers que varen combatre la dictadura franquista en les armes. La UIP i el Barcelona Supercomputing Center signen un acord de col·laboració
També destacam que l'Obre Cultural Balear demana a les companyies aèries que respectin la toponímia oficial i incorporin el català a la seva activitat. I destacam també que la Catedral de Mallorca participa a l'any Gaudí.
i que les Sagrades Famílies de B, l'església més alta del món. També vos oferim dues peces informatives sobre l'Evolution Mallorca International Film Festival.
una de les quals s'atitula L'Evolution es consolida com un dels festivals més potents d'Europa amb més de 8.500 assistents i 130 pel·lícules i el palmarès de l'Evolution Mallorca International Film Festival el teniu a una peça que vos ofereix també de Balears
És el moment d'anar fins al Majorca Daily Bulletin, a la seva portada, la primera notícia que indica que el número 2 del ministre de Turisme de les Illes Balears dimiteix dies abans del World Travel Market de Londres. També...
una fotografia espectacular des Mallorca Daily Bulletin creuer gigant britànic amb destinació a Palma atenció perquè des del Mallorca Daily Bulletin també fan un seguiment
les memòries del rei espanyol Borbó i del rei Emèrit, en aquest cas, en la seva relació, diguem-ho, entre còmates, en Lady Di. Diu, Lady Di tenia un atractiu per Mallorca, però no per l'ex-rei d'Espanya. Em sentia incòmode estant sola amb ell en una habitació.
va explicar l'ADD. Després d'anys de negligència, els residents uneixen a la policia, les empreses i els sindicats per un pla que exigeix un canvi a la platja de Palma. Aquest és el titular també de Mallorca Daily Bulletin Monanamara en el diari de Mallorca.
denuncia un assetjament extrem en un institut de Palma Azte, un Sandra Peña, segur que li van dir relació, en aquesta jove que se va suïcidar a Sevilla.
També la fotografia principal és per a la pizzeria Giovanni de Palma, que tanca després de 35 anys en no poder afrontar els 6.000 euros que els demanen per renovar el lloguer. Era impossible continuar, destaquen els seus propietaris. També des de Diario de Mallorca mos informen
que la Balears passa ronda a la Copa i que a cort demanaran al govern que paralitzi el polvorí previst a Sant Joan. Miquel Rosselló, número 2 de Turisme, després de la dimissió de l'històric Pep Eloi. I veïns de Llot Major deixen el pla perquè la batlesa del PP parlava en català...
Anem ara a Última Hora, que per cert avui ve acompanyada del Suplementa d'Econòmico, més gruixat que habitualment, amb un titular que diu «La contenció satisfà tothom».
I la portada de l'última hora. El titular principal es limiteix Josep Aloi al servei de l'estratègia turística del govern. La desesperació de Som Bordoi és la fotografia de veïnats de Som Bordoi esperant de fora de la sala plans d'acord per entrar a intervenir.
També destaca que a última hora Sánchez aguanta 5 hores d'interrogatori. Mazón diu que farà una reflexió profunda i ha activat un pla per evitar un col·lapse el 12 d'agost, el dia de l'eclipsi total.
També diu que Sons Sant Joan tancarà el mòdul D per renovar tot el sostre, detingut per abusar de quatre companyeres en una residència i l'empresa del xòfer que va donar positiu en cocaïna espera l'atestat policial. També en clau esportiva diu una copa de primera, fent referència que l'Atleti Balears espera ja
un rival de primera divisió. Som el Bon Dia i Bona Vida i tot d'una ens anirem a Inca perquè ja estan de fires i volem saber diverses qüestions relacionades amb la cultura i les fires i per això parlarem amb l'obra cultural de la ciutat.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Som el Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània i inca. Ja vos adem, està de fires i volem parlar de les fires i de la cultura de la ciutat. Per això ens hem connectat amb en Manel Amé. Ell és un dels membres de l'Obre Cultural Balear de la ciutat. Manel, bon dia.
Bon dia al meu, què tal? Molt bé, encantats de saludar-te. Manel, ara mateix en l'Obre Cultural Balear hi ha una gestora en marxa, no? Exacte, ara hi ha una gestora que ve arreu de les eleccions, ha passat mes de juny, i l'anterior junta que dirigia la delegació d'aquí d'Inca va...
no es va presentar, no es va presentar ningú, no hi va haver cap candidatura en aquestes eleccions i van formar una junta gestora que durant aquests mesos ens estem dedicant a cercar una nova junta i a seguir la tasca habitual que fa l'obra aquí a Inca. I en aquest moment estem molt contents perquè ja hem aconseguit reunir fins a 15 membres entre socis i simpatitzant de l'obra per formar aquesta nova junta
De fet, avui enviarem aquesta convocatòria d'eleccions de l'Assemblea General, el proper 20 de novembre, per ja establir una nova junta directiva d'aquí de l'Obre Cultural. I actualment manteniu un programa d'activitats? Sí, durant aquests mesos hem mantingut les diferents activitats que s'organitzen, ja...
Històricament, lògicament, l'obra, després de 50 anys que tu hi ha aquí a Inca, han anat organitzant activitats i esdeveniments que s'han convertit en tradicionals, com la Festa de les Gentennes, que va organitzar ara fa un mes...
i diferents activitats, com per exemple ahir mateix que organitzàvem una taula rodona. I també treballant per les futures activitats fins a final d'any. No ha quedat a xorc de...
d'una directiva durant aquest mes. Hem seguit treballant per mantenir l'activitat. D'acord, d'acord, d'acord. Expliquem-nos també, clar, durant les fires, no sé si justament és un bon moment per programar activitats o tot el contrari, no ho sé.
Sí, perquè de vegades penses que potser quedarà aquella activitat que em pot diluir entre tantes activitats, però també tens que potser també hi ha més assistència i hi ha més visibilitat durant les fires per fer activitats als d'aveniments i és una cosa que l'obra durant les fires normalment dels darrers anys no ha normalitzat
coses específiques per servir, però en fi, és una cosa que se pot estudiar i en el futur, doncs, aquesta futura junta que entra, doncs, decidirem que coincidirem més aportú.
Bé, l'obra cultural Baleà d'Inca és un motor d'activitat això ho ha estat com to des tota la llarguíssima història de l'entitat també l'obra cultural fa altres tasques com per exemple la vigilància de...
descompliment de la llei de normalització lingüística per part de les institucions. En aquest cas a Inca poden dir que no bordonen molta feina l'Ajuntament?
No, l'Ajuntament, la veritat és que l'Ajuntament fins ara és molt bona i crec que tenen molta cura i molta sensibilitat en aquest aspecte. Mantenir un poc la llengua i la cultura pròpies en tots els elements que fan i les activitats...
tot amb aquestes peques, la veritat és que no ens poden queixar. I el gran repte que té Inca i tot Mallorca és d'acostar la nostra llengua i també la nostra cultura a tota aquesta gent nouvinguda. En el cas, per exemple, d'Inca era bastant evident quan vas pel carrer la quantitat de gent procedent del Magreb, per exemple, que es poden veure.
Quin nivell d'integració hi ha? Hi ha suficients ofertes per a tota aquesta gent? Sí, bé, tu ho saps, una de les finalitats que té l'Obre Cultural Balears és aquesta de promoure i mantenir en portes nostres llengües. I aquí hi ha Inca, com bé dius, el nivell que hi ha de nouvinguts és alt.
i se fa feina des del Pateix Ajuntament, a diferents entitats, doncs sí que treballen en cursos i en diferents, per fomentar aquesta integració lingüística d'aquests nouvinguts. Des de l'obra s'havia, aquí a Inca, al Manco, com que també hi havia altres entitats, com era en Paraula, que ja oferien aquests serveis, doncs fins ara estava una mica aturat, però també hi ha a través d' Institut d'Estudis Balearis i
es pretén tornar també a donar suport a totes aquestes iniciatives que es facin aquí al nostre municipi per augmentar la nostra llengua i aquesta integració. Manel, mos parlaves que hi haurà assemblea el 20 de novembre, no te demanem noms, però hi haurà candidats a president o candidates? Sí, bé...
De fet, ara el que s'ha fet és obrir la convocatòria d'eleccions, que se presentin les juntes que considerin oportú, però al final tots hem fet el nostre projecte que volen presentar en aquesta assemblea, aquestes persones que tenen aquestes 15 o 16 persones, que ja tenen decidit també els diferents càrrecs, de dir que serà una junta...
Renovada gairebé en un 100%. A més, hi ha dues persones que formaven part de Santa Lió Junta que continuen. A més, hi ha molta gent jove, que crec que és molt important, a més, anar a rejuvenint les juntes i disporar tots a fer feina per l'obra i per la nostra llengua i la nostra cultura.
Idò, és una bona notícia. Manel, ja que te tenim connectat i encara que no sigui subjecte de la entrevista, però tu ets una persona que te dediques en el món de la comunicació, amb el projecte Som Inca, com està el panorama comunicatiu de la ciutat d'Inca i de la comarca, si vols?
A Inca has de pensar que som Inca, doncs és l'únic mitjà de comunicació local que tenim. Sí. La qual no és una molt bona notícia. Personalment penso que no és una molt bona notícia, que no hi deva més. Sí que és veritat que n'hi ha de comarcals que fan informació sobre el nostre municipi, però a nivell purament districament local som l'únic, no tenim ràdio, no tenim tele, no tenim cap tipus de revista, l'únic que és és digital, som Inca. I nosaltres ho vam crear precisament per aquest buit,
hi havia informatiu aquí a Inca, diu que els rinqueros de vegades som una mica estofats i jo no podia consentir que no tinguessin a Inca un mitjà de comunicació perquè per exemple tu mires Manacó i tenen 5 revistes digitals en marxa i aquí a Inca que durant 5 anys hagués hagut aquest buit informatiu era una cosa que no podia ser i per això doncs vam engegar Som Incas diari
diferents col·laboradors i a poc a poc l'anem solant i entrem amb molt bona acceptació. Estic molt pendents. Idò, en Manel, estarem molt pendents. Bé, pas dijous bo, no sé si l'obra cultural i som inca tindreu predates.
Tu, aquest coneixedor, que l'any passat ja vàrem coincidint, parlant destans dels mitjans de comunicació, doncs sí, serem present lògicament per aquesta fira, aquesta és la fira més estimada per tots els xinqueros.
idò mos hi vorem, nosaltres també mirarem de ser-hi i en tot cas acabarem de conversar i que mos posis al dia de com s'està preparant aquesta assemblea de l'Obre Cultural Baleà. Manel, moltíssimes gràcies per atendre el microfon d'una mediterrània. Moltes gràcies a vosaltres també. Gràcies, bon dia. Bon dia.
Gràcies a en Manel Amé, de Som Inca, i també membre d'aquesta junta gestora de l'Obre Cultural Balear de la Ciutat d'Inca, que estan preparant una assemblea pel proper 20 de novembre, una assemblea que ha de donar els seus fruits i que, com ja mos ha avançat, com a mínim hi haurà una candidatura
preparada per assumir els nous reptes seguirem aquesta notícia evidentment
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
I ara que els màxims dirigents de l'estat espanyol reconeixen que les seves institucions són un circ, vos proposam parlar de circ, però de circ seriós, no del que fan les corts. Un circ seriós i de la terra, que és el que promou el circ bobé. Vos oferim una entrevista amb en Tià Jordà, un dels seus...
promotors i una entrevista que ha fet la plataforma audiovisual Vida. ...entrevista en en Tià Jordà, aquí ja saludant. Tià, molt bon dia, molt benvingut. Hola, bon dia, moltes gràcies per canviar-nos. Moltes gràcies per seguir.
bé, en Tia és un dels impulsors del Cirque Bové i amb ell volen comentar que és i sobretot que fa el Cirque Bové Tia, el Cirque Bové va començar l'any 2005 2005, això mateix per tant, 20 anys com el poden definir? un circ social? un circ educatiu? com ho poden
Jo ho vull definir un poc com un circ de la terra i els mateixos valors de la nostra terra també ens duen a impulsar un projecte que pensa no només en fer espectacles i omplir teatres o omplir places, sinó també que tots aquests espectacles tinguin un missatge darrere
i poder també sembrar aquesta llavor de les arces sàniques reivindicatives, amb valors i que fan una feina social. Com funcioneu per temporades? És a dir, dissenyau un espectacle i el moveu durant X temps, és això?
Sí, bé, això en els nostres inicis sí, no? Que era quan érem un circ itinerant. Quan només el movíem per carpa, sí que fèiem només temporades, evidentment molt estratègiques, perquè moure una carpa cada cap de setmana un poble diferent, amb molta reina. I el que passa és que sí que això ho van fer els primers 4 o 5 anys i després van començar ja a...
obrir una mica més les nostres propostes, fer espectacles també a sala, al carrer, també fer tallers de circ, també van començar a fer polletes solidaris fora de la illa i moltes coses que després de 20 anys arriba a ser un...
una companyia multiprojecta, per dir-ho d'alguna manera. En els dies d'avui tenim Circaire, que és un festival de circ que fem al Cudi, que en guany ha fet la desenedició. També fem campanyes escolars, que es descobreix el circ, que és una campanya en la qual venen entre 5.000 i 6.000 nens cada any al circ. Venen ells a la nostra casa, per dir-ho d'alguna manera.
I bé, un conglomerat de projectes que ja hem fet per en terra aquesta temporalitat. O sigui, sí que nosaltres ja anem una mica, que ja tenim tot un any calendaritzat i cada mes tenim aquests, diguéssim, aquests projectes que anem executant. Per exemple, fa una setmana o dues varen fetes setmanes de...
de programació apollensa, on van d'un tercer poltrona, entre altres, i van fer-te setmanes també un poquet de programació d'espectacles, tallers i un poquet de tot. I feix formació també, o no? Formació de les arcs circenses. Això mateix.
Sí, sí, perquè nosaltres quan vam començar, els pocs anys de començar, no hi havia cap escola de cirque a Mallorca. I per dir Mallorca, però podria dir Balears, tu més. I bé, nosaltres vam impulsar aquesta escola, que no tenia nom, era l'escola de cirque, nosaltres en un moment tampoc no havíem posat nom en aquest projecte, però sí que ara ja ho han delegat a una Carla,
Anna Carla Fontes, que és una professional brutal amb el tema de l'educació circense i ara se n'encarrega ella, perquè a nosaltres l'escola se mos feia un poc gran i vàrem delegar-la a Anna Carla, que l'ha dut superbé, el d'estar a la Quintana, és un espai emblemàtic de Cineu, i allà fa anys que està amb esport de l'escola de cirque.
És on hi havia el cine o ja és un altre espai? No, el cine és un altre espai. O sigui, la Quintana és l'escola antiga, que ara han fet una escola nova fa uns anys, i on hi ha el cine, com el segle es diu, el cine o el teatre de tota la vida del poble.
De totes aquestes activitats que feis i d'alguna més que estàveu a punt de llançar, em voldria parlar amb una mica més de deteniment i voldria començar per Sir Caire, que has comentat. En què consisteix? Convideu també gent de fora a venir? Sí, Sir Caire, una mica quan el vàrem...
Quan el van crear, ja el van fer amb un projecte de molts anys enrere. El festival de circ és una cosa que nosaltres teníem la corolla de dins i moltes ganes de fer-ho, però sí que no volíem fer-lo de qualsevol manera. Per tant, va tardar molt.
que si volgués començar a donar vida al que és el que hi ha. Jo estic molt orgullós d'això perquè la vegada que vam arrencar ja vam arrencar-se i no necessaris, amb un mínim d'infraestructura i amb una filosofia per darrere. Nosaltres sabíem que encara
Quedava molta feina perquè hi hagués un públic de circ, o sigui, encara costava que es publiqués anar al teatre o anar a la nostra capa a veure espectacles de circ. I el primer que vam fer és fer un estudi de públic, se li diu, el que és sembrar públic i començar la feina des de zero i des d'aquesta partida. És a dir, començar...
crear aquell projecte i educar-te una miqueta al públic que és el circ en totes les seves basars. Per això mateix el nom de Circaire molta gent se pensa que és circ i aire i ve de la paraula Firaire i el Firaire és aquest que ven i aquest que compra per tant és un homenatge clarament al públic i també a l'artista per tant mos agrada
ja vam començar amb aquesta filosofia que també es publi i se sentís una mica amenatjat per el fet de venir ja. I ja et dic, nosaltres el primer any ja vam tenir una jantada, no m'ho esperàvem mai, l'Ajuntament del Cudi al·lucinava, perquè vam pensar que seríem, com és normal, seríem quatre a cada espectacle, i ja el primer any ja van ser 100.000 persones.
Ara estem en els 10 anys, estem en números d'esfiat, més o menys d'esfiat, evidentment és insuperable perquè és una fira molt important, però estem a 20.000 espectadors en dos dies i mig. Per tant, crec que estem molt contents i crec que el secret de Circaire, que era saltar,
L'altre objectiu de festival és mostrar el circ amb tots els seus capells. Circaire, els despots festivals de tota Espanya, que mostra el circ en el carrer, el circ en el teatre, el circ dins Carpe i el circ i tingrà. Jo crec que aquest objectiu de mostrar en el públic el circ amb tots els seus vessants és un objectiu complet.
Perquè a volta sou pioners en els tipus de circ que feis, no? No feis aquell circ d'animals i tot això de quan jo era petit, bé que encara n'hi ha alguns que allarguen la vida, però que això no, sinó que és un altre tipus de circ. Jo de Sociedat Responsable, tu has dit de la Terra, m'ha agradat aquesta definició.
Aquest circ de la Terra s'ha hagut d'anar obrint camí, és a dir, hi ha hagut d'anar generant públic, no? Durant aquests 20 anys s'ha hagut de fer aquesta feina d'anar generant el vostre propi públic. Això mateix, jo me'n record que el primer any va costar moltíssim. T'ho imagina, que nosaltres anàvem amb una carpa superpetita, mos plantàvem, la sort de por d'anar amb una carpa petita, mos podíem plantar a la plaça d'Espau, però la gent no entenia què fèiem.
Vull dir, la gent veia tot el contrari al que els mallorquis s'ha acostumat a veure quan se xerra d'ací. Els mallorquis s'ha acostumat a aquestes carpes grosses, a això mateix, tot el que són publicitat bastant cutre, per cert, infestada a tot el poble, i després el que tu dius, aquell espectacle de...
de vestuari de llumins, d'animals, el presentador que està més dormit que una altra cosa. Perquè nosaltres estem proposant espectacles amb música en directe, amb un fil argumental teatral, evidentment sense presentador, i les disciplines de circ modernes. Ja no fèiem el típic trapeci, les típiques acrobacis, o el típic mag que surt allà traguent un coni d'un capell.
I clar, això xocava molt. I jo record que els primers mesos, una anècdota que se'm repetia molt, és que quan nosaltres teníem el bici, de quan havíem acabat de saludar davant d'un escenari, ens anàvem de fora. Ens repartíem entre dos i hi havia dues portes de sortida i ens repartíem i ens posàvem a despedir-nos del públic mentre sortíem les portes. I molta gent ens xerava en castellà, o en anglès, o en francès,
perquè pensaven que venien de fora. I clar, hi ha molta gent que diu, i se gent m'ho demanava, doncs on sou? Sois de Francia vosotros? Sois d'Inglaterra? No, no, és que som ben mallorquins. Clar, hi ha molta gent que se soltava d'això. Jo crec que això va ser un poquet... aquella llavor
que crec que va ser important de poder mostrar aquí a Mallorca que era aquell circ contemporani que potser a comunitats com País Vasc, Madrid o Catalunya ja estaven bastant acostumats i aquí encara no.
L'altra gran activitat que volia que mos explicassis una mica amb més detall és aquesta de Descobre el circ. En aquest cas són centres educatius, de quines edat? Tot a primària. Tot a primària. Venen a voler-vos i ja teniu preparat una espècie de taller, no ho sé, no? Sí, mostra, no ho sé.
Sí, nosaltres tenim una proposta que és bàsicament una benvinguda que es fa mentre arriben els busos i comencen a sortir nit. Nosaltres ja estem allà donant aquesta benvinguda, ja els hi començàvem a fer un pot de trull. És una qüestió de divertir-los mentre surten de l'autocar, però també és una manera d'organitzar ràpid, perquè a vegades els alumnes tarden molt en sortir dels busos.
I la majoria de vegades s'ajunten diferents escoles en un mateix dia. I després els deduïm a l'exterior de les carpes, els fem un espectacle de fora, que explicàvem un poquet com se vive un circ, com viatjam, com muntam, com desmuntam, totes aquestes quatre causes bàsiques del que se vida en el circ. Varenen i després entren dins la carpa on fem l'espectacle d'escarre el circ.
Allà de dins hi tenim una màquina d'estens, que és una pantalla molt gran, que feim ombres i projeccions, i allà viatgem a les diferents èpoques del circ, fins al futur. D'aquesta manera, nens se fan una idea general de la història del circ, com ha evolucionat, com va començar, i després feim aquest salt en el futur, una mica per imaginar que pot ser el circ més endavant. I després tenen, evidentment, una guia didàctica,
que acaben de completar, quan tornen al centre, completen uns dies en els quals poden començar a completar tot allò que han viscut i, bé, quatre activitats. Heu fet col·laboracions amb altres disciplines, diguem, permanentment en feïsa, però vull dir, jo ara record, per exemple, en Suasi, no?, com que feia un concert allà dins la vostra carpa, bé, amb qualcú de volta us interpretant algunes espècies musicals, no?,
Per tant, hi ha aquesta connexió amb generadors de cultura d'aquí, de Mallorca i de Cerbalears.
és el que té la lògica d'un projecte, no només de Cirovés, sinó també d'en Suasi mateix. Crec que tot el que som els creadors, tant de música i llars escènics de Mallorca, tot el que són aquests experiments, per de qualque manera, aquestes col·laboracions conjuntes creen comunitat i crec que és molt agradable fer públic.
Jo soc el primer que com a pobri m'encanta veure aquest tipus de fusions, d'experiments que no te'ls imagines fins que no s'han posat en pràctica i els estan mostrant davant d'un escenari. I són coses que jo m'adverteixen molt
i m'encanta fer-les. Després, són inviables econòmicament. La donació a CIRC, és una cosa que sempre ha agradat moltíssim a qualsevol programador de qualsevol ajuntament. Però ara surten en nom, van anar a sortir de número. Com en totes altres coses guapes. Sí, però perquè també li falten els programadors. Ho dic ja en clau crítica, no? Crec que a els programadors li falten un poquet...
es també pot estar per aquest tipus d'històric, no?, que es cau una mica, diguem. Això mateix. I a vegades se gasten, aquests dos mesos que pot costar un projecte així, que en el final jo i en sòsia com hi ha poc, en el final se'n va pagar artistes i les despeses i tot el que són tenis, tot això, i ho feia més per ganes de fer aquestes volades, no?, per qualque manera. Però després tot mostrant que el programador moltes vegades està un poc.
Adormit o que no li... Reticent. Això mateix. Tià, d'Atzir, veu bé. Quin és el present d'Atzir i per on passa el futur? I quins són els projectes que teniu en marxa o més immediats?
Bé, ara ja t'ho dic, amb 20 anys, ara mateix serveix estar en un moment d'inflexió un poquet, perquè és veritat que aquests 20 anys pesen molt i el que diguéssim, el mercat, que jo no m'agrada en ple aquest tipus de paraules, però el mercat cultural de Mallorca ha canviat molt també.
no només per jo sinó per tots els que som els professionals d'arts escènics. És vera que cada vegada en el catàleg cultural d'aquestes illes apareixen propostes molt econòmiques que moltes vegades venen
Aquests espectacles que es feien a hotels ara han pegat el vot a programar-se ajuntaments i tot el que són teatres o aquest tipus de circuits i això els polítics l'estan fent molt també per facilitar aquest nou paradigma i això és una cosa que està impetint.
tots els que hem dedicat a les arces càniques. Jo no acabo d'entendre que siguin els mateixos ajuntaments que propicin la decadència de la cultura, i ho són, perquè jo moltes vegades m'he de variar amb un regidor, amb un tècnic, per mostrar-li que fa-li entendre que moltes vegades el comentari de que si ho veig és molt car.
I jo li dic, mira, l'artista que obre 170-200 euros és un mínim, més alta la seguretat social com a artista. Se te'n mata 100 euros per artista. Suma, i dic que hi guanya.
I se'n dona en compte que es guanya el benefici que és el productor, que és el que està amassant el teu espai, que estàs tirant el teu carro, és molt petit envers altres coses. No pot ser mai que un cercaviles o un espectacle de quatre artistes dins del cacim vagi mil euros.
Això és que ja 4 artistes, a 1.000 euros ja no estàs pagant el que és espeu de mercat, ja no estàs, entenc jo, donant d'alta com toca, que és com amb un contacte d'artista. Ja ho entenc, sí, sí. I després són les institucions com el Consell de Mallorca, com els ajuntaments, que propicien això. I clar, la frustració que arrossegam,
tots els professionals de les xarxes escèniques són molt grans. Clar, arriba un moment que després de 20 anys que tu has estat estirant-te el carro, que has passat per totes i veus que estàs igual que el primer dia, que és com tornar enrere, doncs és frustrant-te això. I evidentment que es sirva bé ser ressentès d'això.
No en una qüestió econòmica, sinó d'il·lusió i de ganes. Perquè arriba un moment que dius, ostres, això no havia de anar així. I que els polítics posin per endavant el mercantilisme, posar, posar, monetitzar, ara no ho he dit bé, però posar...
com a prioritat l'economia de la cultura és una raó molt gran. I bé, nosaltres, a part d'això, que és una qüestió que ens està sobtant molt, a mi, i seiem de teatre, de música i de cirque, i de dansa, vull dir, tots estem un poc igual. A part d'això, sí que és vera que es sirva bé. En 20 anys ha agafat una estratègia i nous projectes
que són molt il·lusionats. El més recent ha estat aquest crofonding que vam fer fa poc, aquest Verkami, per captar del vespre per la carpa, que ens va anar molt bé. Ara a finals d'enguany, que òrbviament ens arriba. Nova carpa. Després ja també el mes que bé comencem a construir una...
una escenografia nova per un espectacle que començarem a França en gener, on anem a França a fer 3 mesos de creació amb un festival que són els que ens han demanat que ens sessin amb aquest projecte i crec que serà un projecte molt xulo.
I entre altres coses, ara aquest dissabte, dia 1 de novembre, començàvem un projecte nou amb Escola Izeu de Palma i que se diu Escola Izeu Menut. Allà farem una diada infantil, bé, familiar, per de qual manera, on farem un dia d'esbarjo total. Farem espectacles de circ,
Tegers, també de circ, Jots, Lodoteques, Cercaviles... Bé, tot un dia serà de les 11 a les 6 de Sora Baixa i a les 4, perdona'm, i a partir d'allà passarà tot un dia de mil coses i que, bé, que ara esperant que aquesta primera edició mos funcioni. Esperem que aquesta línia nova d'Escolisseu se mantengui, no? Sí, perquè... Línia cultural, perquè alhora la volen tornar a llevar, no? M'apareix?
Sí, els que són els organitzadors d'allà estan un poc, que jo crec que és un poc mal que ja venia dient abans, no? Com que no acaben d'entendre com un espai com la plaça de Torra, no? El que nosaltres tenim la plaça de Torra, és que ara se vol dir que es col·liseu per diferenciar-se un poc també del que era, no? Com és aquesta valentia d'assumir un projecte així i de fer projectes culturals i a més vinculats al barri, que això és molt important. Aquesta gent no va tot això.
ja ha fet una feina de fer comunitat això mateix de comptar amb les associacions d'allà i de si després de fer tota aquesta feina aquesta posta està en risc Tia Jordà moltíssimes gràcies per seguir vida i per explicar-mos totes aquestes coses, informacions i reflexions tan interessants, moltíssimes gràcies
Moltes gràcies a vosaltres i també per aquesta feina que estàveu fent i de fer programes de qualitat que hi ha i de repensar un poc això és molt necessari. Nosaltres i de pegar-me un bo. Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Don't you know you might find a better place to play.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam. El futur és ara. Nou a plec de relats d'en Amant Nolem. Quatre relats de ciència-ficció mallorquina. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals. Més informació a amantnolem.cat
Fins demà!
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Hi ha un el que ha mort de pena i no es entelso del llamp. Hi ha una taula que David, diuen que és la sang de Déu.
Han begut fins quedar farts, el rellotge marca tard i allà ningú diu adéu. I al país de l'Olivera, de la plana i dels serrans, la desgràcia té burrera i li ha pres la davantera a uns indignes governants. Allà un horto i la ribera,
on viuen els valencians. S'ha fet carme el mal presagi, la rosa s'ha fet naufragi i engull la vida al seu pagament. I ara tots alcem la veu perquè ja no pot alçar-la, modiu tot el que toqueu. No tenim cor ni paraula, sou lladres de sobretaula.
ofrenant incompetència d'una colla de senyors. Que bonica està València quan t'amagues de l'horror, on el silenci és salvatge i on el dolor és paisatge, els llepors li fan massatge a mediocres vividors. Fins que la gent de les cases tornem a creuar el pont,
Tornen a omrir-se les places, va nuet l'emperador. Deixes la nostra victòria, vos farem sentir vergonya. Sou l'atacant la memòria d'aquell octubre traïdor. I ara tots alcem la veu, perquè ja no pot alçar-la. Podriu tot el que toqueu. No teniu cor ni paraula. Sou d'adreces sobre taula.
I ara tots els en la veu, perquè ja no m'ho ha tançat l'avant.
Soia drestes sobre taula. Soia drestes sobre. Soia drestes sobre. Soia drestes sobre. Sobre totes sobre.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia, bon dia, vida. Mireu, si jo hagués de xerrar d'allò que m'agrada en el sentit d'una cosa que m'interessa i que conec, sobretot per la meva experiència professional de tota una vida, parlaria de les muntanyes de Mallorca, dels seus espais naturals protegits, de la seva rica biodiversitat, a pesar de tot.
Hauria de parlar de la vulnerabilitat en què es troben els seus ecosistemes, hàbitats, espècies, de la indiferència gairebé absoluta en què es troba als ulls de la nomenada opinió pública, de la ignorància que pesa sobre ella i de l'aprofitament que de tot això en fan autèntits en arguments col·locats a les institucions per una electoral
per un electorat, amb tan poca cultura política i general com demostren tenir aquests que han posat allà. Però jo sé que aquests temes no interessen, llevat d'una poca gent. Sovint els mateixos excursionistes, senderistes i muntanyistes
corredors de muntanya, d'escalada, barranquismes, peleologia o submarinisme, que literalment envaeixen aquests espais naturals, els recorren sense gairebé aturar-se a reconèixer els elements que s'hi troben, a mirar d'entendre la dinàmica continuada i complexa que s'hi crea, a mirar el paisatge,
a no ser per fer la selfie i deixar constància que s'hi ha estat, a la muntanya.
Un dels problemes pot ser qui sap si el problema radica en l'autoposicionament de l'home com a centre de l'univers, com a amo de la Terra, com a dominador de la natura. Existeix la percepció, si no real, si interioritzada, que és el sol el que dóna voltes a la Terra.
han fet massa via a evolucionar dels estats semisalvatges d'aquells recol·lectors per centenars de milers d'anys que, qui sap si per intel·ligència natural, es resistien, es resistiren a convertir-se en sedentaris, ramaders i agricultors, a un estat revolucionari agrícola, ramader, industrial, tecnològic i d'intel·ligència artificial.
En què et sembla aquell monolit emergent de forma cúbica, rectangular, de la pel·lícula de Kubrick, Dormilú, un odissea a l'espai? A un mòbil? Ara vivim amb les mans aferrades a un mòbil, a una forma rectangular, cúbica, a la que retem constant homenatge i sense el que no podem viure.
Podem comprovar com una ideologia tan carregada d'ignorància, mentida, manipulació, odi, tan tòxica per a la mateixa espècie humana, i ja no parlem d'una comprensió biològica i climàtica del planeta com és el feixisme, s'està estenent arreu del planeta.
militarisme, balicisme, vulneració de drets humans, negacionisme climàtic, discriminació contra la dona, contra col·lectius vulnerables, abús dels recursos naturals, creixement econòmic desbocat, representa, sense disculpar la responsabilitat de l'altre espectre ideològic, la seva senyal d'identitat. No cal mirar només a nivell global o mundial,
No cal sortir d'unes illes com les nostres per comprovar aquest expansiu moviment reaccionari. Un territori, el nostre, fa poc milers d'anys paradisià que hi ha habitat, ara està superpoblat.
ha patit en només mig segle un desenvolupament urbanístic tan maldestre que fins i tot en àmbits acadèmics arquitectònics de bast mundial s'estudia com a valerització la destrucció d'un paisatge sublim. Lluny de representar una excepció a la tendència general de dretenització,
L'electorat d'aquí, un territori que s'ha d'entendre limitat per raons òbvies, fa guanyadores al govern opcions sense discontinuïtat de dreta i ultradreta. Un electorat que s'ha d'entendre que per pures raons de guanys econòmics personals ignora cap consciència de bé col·lectiu comú ni tampoc ben lluny de conservació del medi natural i protecció del territori o de lluita contra el canvi climàtic.
Una conselleria, la del govern de Margar Proens, convertida en agricultura, urbanisme i turisme. I una altra, pur sarcasme, de medi ambient, la del Consell de Mallorca del senyor Galmés, de Llorenç Galmés, en mans d'un caçador, un tal Pedro Bastard, creador de vedats de caça i granges de cabres a les finques públiques,
que abans, a finques públiques de la Serra de Tramuntana, que abans eren refugis de fauna. Una grotesca forma de tornar enrere en aspectes bàsics de conservació de la natura. Un govern on medi ambient o medi natural ja li sonen malament. Paraules d'esquerres.
Mentrestant, la biodiversitat, la gran oblidada, el medi forestal, el paisatge, les nostres muntanyes, pateixen la més greu degradació des de l'ocupació humana de les illes fa un miliard d'anys per l'espècie humana.
un oblit d'aquest àmbit que s'ha d'entendre com a general, gairebé intrínsec, el ser humà centre de tot, perquè, ja és ben trist, també està oblidat per part del principal grup ecologista d'aquí, de doble llinatge i de la conservació de la natura,
Aquí el respecte d'aquesta regressió en la gestió del medi natural forestal salvatge, al contrari que en altres aspectes mediambientals, tot s'ha de dir, no senten piolar.
L'ús del carbó assolir un nou rècord el 2024, allunyant l'objectiu de l'1,5 graus centígrats.
L'informe anual de State of Climate Action no du bones notícies. A pesar de constatar grans avanços en energies renovables i altres indicadors, adverteix que molts indicadors evolucion més lentament del que deurien, mentre altres, com el consum de carbó, directament retrocedeixen.
L'any 2024, en plena evidència dels riscos sovintes existencials que planteja la crisi climàtica, ja en marxa el ser humà crema més greu que mai. No record. Així ho ha constatat l'informe anual State of Climate Action, publicat el passat 21 d'octubre.
La peredats encara és major perquè l'informe també assenyala que la participació del carbó en la generació d'electricitat global està baixant gràcies a la ràpida expansió que l'energia d'origen renovable està vivint a tot el món. Tanmateix, això no significa que s'estigui reduint el consum de carbó.
Allò que passa és que la demanda d'electricitat està disparada, el que impedeix que les renovables substitueixin els fòssils. Simplement s'agreguen resultant en una oferta energètica inèdita.
És una dada que posa el focus en una tradicional demanda de l'ecologisme que dur dècades advertint que no n'hi ha prou en substituir la font d'energia, sinó que s'ha de reduir el consum.
La Unió Europea generà el 2023 un total de 79,7 milions de tones de residus d'envasos, el que equival a 177,8 quilos per habitant, que inclou 35,3 quilos d'embalatge de plàstic, segons ha informat l'Oficina d'Estadística Comunitària Eurostat.
La dada conjunta representa una reducció de 8,7 quilos per càpita respecte a 2022 en envasos, però segueix sent 21,2 quilos superior als nivells de 2013, ha assenyalat Eurostat en un comunicat.
El 40,4% dels envasos va correspondre a paper i cartró, seguit d'un de 9,8 de plàstic, un de 8,8 de vidre, un 15,8 de fusta, un 4,9 de metall i altres un 0,2.
Cada persona que viu a la Unió Europea generarà el 2023 uns 35,3 quilos de residus d'envasos de plàstics, dels quals es reciclaren 14,8 quilos.
La quantitat de residus plàstics generats disminuït un quilo respecte a 2022, mentre que la quantitat reciclada augmenta en 100 grans, agrega Eurostat.
Entre 2013 i 2023, la quantitat de residus d'envasos de plàstic generals augmenta en 6,4 quilos per càpita, mentre que la quantitat reciclada augmenta en 3,8 quilos entre 2013 i 2023.
En total, la Unió Europea recicla el 42,1% dels envasos de plàstids generats, el que indica un augment de la tassa de reciclat en combinació amb el 2013, que era un 38,2%. En les tasses més altes, en Bèlgica, un 59,5%, Letònia, 59,2% i Eslovàquia, 54,1%.
i nivells més baixos a Hongria, 23%, l'estat francès 25,7% i Àustria 26,9%.
El GOP i l'Associació de Defensa dels Paisatges Destellencs alerten d'un procés accelerat de pèrdua de valors culturals, socials i ambientals que posen en risc la continuïtat de la serra com a paisatge viu.
El govern Proens ha obert la porta a l'especulació en sol protegit i ha desarmat el sistema de protecció que va justificar la declaració de la UNESCO.
El GOM Mallorca i l'Associació de Defensa dels Paisatges d'Estallancs han presentat sengles d'anúncies formals davant ICOMOS Espanya, organisme assessor de la UNESCO, per advertir que la serra de Tremontana es troba en una situació crítica de degradació agreujada i accelerada per les polítiques desreguladores del govern de les Illes Balears.
Les entitats alerten que, en les reformes normatives aprovades en els darrers mesos, el govern Proens ha convertit la serra en un territori desprotegit davant la pressió especulativa i turística, posant en risc els valors universals que van justificar el seu reconeixement com a patrimoni mundial el 2011.
El GOP denuncia que el govern ha impulsat un paquet de lleis i decrets que representen el major retrocés en protecció territorial dels darrers 30 anys i que afecten directament la Serra de Tramuntana, un dels espais més sensibles i simbòlics de Mallorca.
Legalització massiva d'habitatges il·legals. La llei 7 barra 2024 de simplificació administrativa i la llei 4 2025 de projectes residencials estratègics han permès amnistiar milers de construccions il·legals en sol rústic protegit, incluent grans mencions edificades sense criteris paisagístics.
Aquestes normes anulen la imprescriptibilitat de les infraccions urbanístiques vigents des de 1990 i permeten regularitzar obres que abans haurien estat objectes de sanció i demolició.
El GOP adverteix que això trenca el compromís internacional assumit davant la UNESCO i obre una via d'impunitat per a la destrucció del patrimoni.
Impuls a la turistificació i a la convenció d'immobles històrics. El Decret Llei 4 barra 2025, presentat com a mesura contra l'oferta il·legal, ha aixecat la suspensió de noves places turístiques i ha creat noves bosses amb 1.500 places més a Mallorca, incluent 500 edificis patrimonials protegits.
fet que promou la transformació del patrimoni històric en hotels de Lutza.
Lluny de regular la saturació, aquestes mesures multipliquen la pressió turística i acceleren la gentrificació dels nuclis de la serra. Desprotecció del sol rústic i debilitament del pla territorial. La llei 4 barra 2025 també modifica la norma de 9 del Pla Territorial de Mallorca permetent construir en zones agrícoles i àrees de risc ambiental
abans protegides. Aquesta modificació obre la porta a nous creixements urbanístics en plena serra desvirtuant el seu caràcter rural i paisagístic.
El GOP denuncia que, paral·lelament, el govern ha reduït recursos tècnics i capacitat de control de les institucions ambientals i patrimonials i que la nova llei de la serra que es prepara no afronta aquests problemes, sinó que podria consolidar-los sota el paraigua de la...
entre cometes simplificació. A la denúncia s'anomeren i es fonamenten altres impactes greus, com la turistificació i l'expulsió dels veïnats, que estan buidant la serra de vida i d'activitat agrària. L'expansió del lloguer vacacional i la conversió massiva d'habitatges en segones residències han disparat els preus i ha expulsat la població local, especialment la jove, que ja no pot romantre els pobles.
Les cases tradicionals es transformen en allotjament turístic i els espais productius, amb simples decorats per al consum, convertint un paisatge viu en un escenari turístic.
Un altre impacte destacat és l'escassetat i a la sobre explotació de l'aigua, agreujada per l'augment de piscines, jardins ornamentals i habitatges de l'Utze, que ha provocat restriccions en municipis com Estellencs, Deia o Bany al Bufà. El GOP averteix que el canvi climàtic i la urbanització intensiva amenacen la continuïtat dels sistemes hidràulics tradicionals.
un dels elements essencials del paisatge cultural i de la seva declaració, com a patrimoni mundial. La massificació turística i el col·lapso de la mobilitat són igualment preocupants. Cada any, milions de visitants s'aturen als punts més emblemàtics de la serra, com Vall de Mossa, Deia o Sacalobra, generant embossos, contaminació, renou i malestar social. La manca d'un pla de mobilitat sostenible
contradiu els criteris de l'UNESCO i evidencia la falta de gestió i planificació per part de les administracions.
El test denuncia també que molts municipis pateixen planejaments urbanístics obsolets i una deriva desenvolupista amb ajuntaments com Estellencs o Selva que encara no disposen de planejament actualitzat o treballen en documents antiquats o propostes desenvolupistes que amenacen els valors i la indició en gràcia de la serra.
La desprotecció del patrimoni etnològic i cultural és un altre símptoma greu. Només dos dels 18 municipis de la Serra disposen de plans especials de protecció del patrimoni. I molts elements històrics, com molins, marjades o sistemes de regadiu, es troben en risc de desaparició per manca de manteniment i suport institucional.
A tot això s'hi afegeix una greu manca de governança i coordinació institucional. Les dues figures de protecció existents, el paratge natural de la Serra de Tramuntana i la declaració com a patrimoni mundial,
No estan articulades ni gestionades en coherència. El pla de gestió aprovat al 2010 continua desfassat i sense actualitzar-se 15 anys després, mentre les pressions urbanístiques, turístiques i ambientals no deixen d'augmentar.
Finalment, la denúncia alerta que la futura llei de la serra de Tramuntana genera més incertesa que solucions. Si no afronta els problemes de fons, la turisticació, la pèrdua d'activitat agrària i la manca d'aigua podria debilitar encara més la protecció actual.
Les entitats consideren que el procés participatiu ha estat purament formal i sense incidència real i adverteix que la norma pot acabar consolidant el model que precisament està degradant el patrimoni mundial de la serra. Reclama a ICOMOS i a la UNESCO, diu el GOP, una avaluació independent del grau de compliment dels compromisos de la serra com a patrimoni mundial.
Que ICOMOS alerti a la UNESCO sobre el risc real de pèrdua dels valors que justificaran la declaració. Que s'insti el Govern i el Consell de Mallorca a revertir la desregulació, restablint un marc de protecció ferm i coherent.
I ja per acabar volem informar de la notícia que segurament ja coneixeu, que Jacob Arrasate, centrador del Mallorca, dirigirà la selecció basca en el partit contra Palestina, que s'ha de jugar el 15 de novembre a Sant Mamés, a Bilbao.
La direcció esportiva de la selecció basca, encatxalada per Miquel de Gregorio, ha anunciat el nou equip tècnic que donarà suport a l'equip en el partit contra Palestina. L'aposta per la continuïtat és clara, reforçant el projecte amb excel·lents professionals en tots els àmbits. Iago Barra Sate continuarà liderant la selecció basca en el partit que jugarà Sant Mames.
I bé, i fins aquí, vos agraïm que ens hàgiu escoltat i vos convidam a tornar-hi en el proper programa de Noves i per Est, d'Una Mediterrània, que com ja sabeu, podem meditar, emetre i escoltar gràcies als socis que la fan possible. Una abraçada. Salut.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel, pensament, cultura i territori. Actualitat, anàlisi, reflexió, debat, a bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Ni idea de què és això, no...
Bon dia. Bon dia. Comença aquí. Bon dia. Ho hem de presentar bé aquí se cantant. No, no. No tindes? Bé, vols dir que hem de presentar aquí se cantant? No te sona de primeres? O sigui, la cançó me sona, però ja està. Bé, idò. Ja m'encarregaré de posar-vos el dia d'aquí. Se me sent bé.
donarem un poquet més de força ara se m'ho sent jo crec que ara millor ara? ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara
Ja, ja, ja. Una sintonia, música amb amor... L'hauríem de fer... És que sempre dic que l'hem de fer fa un any que l'hauríem de fer. Ja fa un any que ho fem. No, quasi un any. No, no, no, no, no. I després podria entrar un anunci del nostre patrocinador.
Podríem fer una falca, totalment. Sí, sí, hem de fer. Ara en cap als programes posarem a fer tot això. Bé, per qui no la conegueu, Nadel, o sigui, és coneguda com Nadel, seran completes, Adel, Laurie, Blue, Atkins. Carai.
És una artista de Londres, de Tottenham, i va néixer del 88, té 37 anys. Hauria jugat que era francesa, mira què te dic. Ah, sí? Tot i que ja sé que canta amb anglesa. No, no, no, és anglesa, és anglesa. I té un accent ben marcat. Val.
I bé, és canta d'autora britànica i canta una espècie de soul, pop, blues i jazz, com una mescla de moltes coses. Ha guanyat 10 premis Grammy, 4 Brit Awards, un Golden Globe i un Oscar. Uf! Per millor cançó original d'una pel·lícula. No sé on he viscut jo aquests anys. De fet, aquesta cançó ja la posarem. Però, Tomé, que ara anant poden ser cançó, ja veuràs com te sonaran totes o quasi totes. Va, va, parlàvem. Let me
Aquesta m'hauria de sonar. Bueno, eh, aquesta, per tu no ho sé si et sonarà més.
I had no time to choose what I chose to do Bueno, la majoria de ses seves cançons van un poc com a desamor i de crisis i tal No sé per què ho s'hospitava Sí, sí, crec que va passar una molt mala temporada Bé, i... Aquesta... Anava a dir actriu Aquesta artista que va néixer va néixer, vull dir, artísticament durant sa pandèmia, no?
No, d'abans. De fet, el primer àlbum que va treure va ser el 2008. Figuera't. Bé, també ara te'n descobriré un artista nou, per tu, no te preocupis. Canta molt bé, és a dir, té una boarra i m'agradaria anar-la a veure, el que passa és que és molt complicat, és a dir, continua activa, però...
no fa una gira com a tal ara mateix. Segur que s'ha comprat una casa de Las Vegas, viu allà, i de tant en tant fa concerts allà, una banda per allà de vora. Però és que no sé quant de temps que no fa un concert que no sigui allà. I clar, però jo anar a Las Vegas ho tinc molt complicat. Ah, no sé si era en Bat Bunny, ja sé que no tenen res que veure, però crec que en Bat Bunny. Però si en música em va molt en Bat Bunny, també ho. M'hauràs d'ensenyar tu, perquè jo no ho escolti.
Ara no sé si era en Bat Bunny o un d'aquests que deien que també feia... Aleshores de Puerto Rico, en Bat Bunny, o no? És que no en tinc ni idea. Podria ser, no ho sé. No vull dir res per no cagar-la, saps? No, demostra. No continua a metge 20. La nostra part més poc il·lustrada. Però què deia en Bat Bunny?
Això, que crec que ara ja no fa concerts per als Estats Units, sinó que la gent que el vulgui veure ha d'anar a Puerto Rico. Si és que és aquesta, potser m'estic confonent. Ara ho cercaré. Ara m'ha escoltat Easy on Me, que és bastant tranquil·leta, i podem passar a la pròxima, que és Skyfall, que aquesta és la que ha guanyat un Òscar.
Aquesta cançó té la banda sonora de Skyfall, que també és el nom de la pel·lícula, que és una pel·lícula d'en James Bond, protagonitzada per en James. I no tocaria amb el de vista, jo, aquesta. La nova. La nova, què vol dir? Nova, tipus de darrere, crec. Ah, bé.
Sí, no, no, d'ara. Ah, no, mentida. No, no, no, no, no ets darrere. Uau! No, no ets darrere, però sí. És en Daniel Craig. També surt en Javier Bardem. Hold your breath and count to ten Feel the earth moving then
Bona nit.
Ara sona això un poc. En un poc, què sap? Te sona mínimament? Mínimament. Però sí, sí, ara veig aquí en... Aquí veus una possible escena d'en James Bond. En 007. Sí, és fins a 20 ombres.
Música en vamos a l'únic espai del món on, parlant de Nadel, parlarem també d'en Bad Bunny. Ja t'ho he comentat.
Sí, efectivament, en Bad Bunny, que, curiosament, ara s'ha fet com a nacionalista d'allà, de Puerto Rico. Sí, sí, i va treure una cançó que s'atitula Lo que le pasó a Hawaii, que ve a dir no m'agradaria que mos passen lo que li ha passat a Hawaii, turistificació, tota aquesta cosa. Crec que podem empatitzar amb ella bastant. Sí, sí, per això me va cridar l'atenció. I, efectivament,
ara amb en Trump i tot això no vol anar als Estats Units, sinó que perquè s'aprofiten també, s'aprofiten els seus concerts per fer radades i allò fa... Sí, sí, sí, immigrants il·legals i tal, i aleshores diu, bueno, idò les faré a Puerto Rico i que vengui sa gent.
que vulgui veure els concerts que vengui allà. I també és una manera d'això. I a més crec que fa una sèrie de concerts per residents i després altres per turistes, diguem-ne. Ostres! I de, vamos, que si jo volguis una entrada, que no la vull, Pentú no me quedaria sense si tots els residents em volen. No, m'ha pareix molt bé, m'ha pareix molt bé. Sí, sí, sí. Acabam aquí la nostra intervenció sobre en Bad Bunny.
Bona nit!
Ja com s'ha d'haver estat d'animer-se, eh? Sí, al principi, a veure que érem un poc massa tranquil·les, potser ja els hauria d'aventurar. No, i això amb molt desapenturat. Ara, si veus que no s'animen, poden anar a la veritat. Pega un vot així, tipus DJ. Sí. Hem parlat d'Es Petit País, o no? No, ara toca. Ara toca. Perquè ahir hi havia cosa, no?
Ahir va haver un acte que vam anunciar la setmana passada, cosa de tres poetes i tres bous. I van venir tres poetes i van recitar, jo no hi vaig poder anar, però m'han dit que va ser molt guapo i va estar molt ben fet.
Molt bé. I està molt bé que hi hagi espais que apostin per sa cultura i per sa poésia especial. Sí, va ser un lloc així com també tipus íntim.
I no ho sé, va ser molt guapo. Però és que el petit país va ser un poc això, a part de ser un bar, també vol ser, i és, un espai un poc de cultura on se puguin fer actes, tant com concerts, així més en petit comitè, evidentment, o recitals de poesia...
I qualsevol cosa que qualsevol se li corri... Se pot proposar, com a mínim. Se pot proposar. Però, evidentment, El Petit País, per qui no ha escoltat mai aquesta secció i ara votava aquí, és el nostre patrocinador oficial de Música en Mamó, que és el programa que estava escoltant. I és un bar a fa la nit. Bé, de fet, és més que un bar.
que estan als carrers Call, on hi podeu anar a sopar avui mateix. Demà també, només divendres i dissabtes, i la resta de dies, dilluns i dimarts està tancat, però la resta hi podeu anar fent beures, o bé, servei de bar. Producte... Producte 100% local, i amb on pot sentireu com a casa.
I del petit país anàvem descobrint avui, bé, me'l manco jo, en Adele. Adele. Aquesta cançó va tenir molt d'èxit, Hello. Hello. Hello. Hello. Hello from the outside. At least I can say that I'm child.
De quin any és aquesta? Més que res per trobar una explicació a per què no m'ha anat res. Vale, aquesta cançó ara mateix no sé sang, però t'ho diré. Va... Sí, que la vaig escoltar pel primer pic, me'n recordo que me la va posar a mon pare. Un dia que jo estava malalt, em va dir, mira, Nadè la tracta una cançó. I me'n recordo i fa bastant de temps. Estava a casa meva, però vine...
i m'ha dit que anava a escoltar la cançó d'Averca Tret, que diuen que és tan bona, que jo no la coneixia, per distreure-m'ho. I deu fer un parell d'any, 2015, mira, fa deu anys. Clar, jo tenia això, tenia deu anys, estava barata, tenia deu anys. Jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo.
Bé, aquesta cançó també és com... Trata de... Com una espècie de disculpa a posteriori, com que torna... És a dir, diu com a massa greu, et rompo tascó i tal... I és supòs... Bé, no, supòs no. És com que un pic, tot el dolent ha passat, és com que es torna a dir... Ei, escolta, massa greu, saps? I com a intentar solucionar aquestes coses. Però ara ja com a amics...
Bueno, aquí ja està lliure d'interpretació. Jo suposo que sí. No? Sí, sí, sí. No és la intenció de tornar. És la intenció de deixar les coses bé.
Té bona veu, això sí. Té molt bona veu. De fet, hi ha un vídeo que circula, que segur que... Jo no sé si això era als Estats Units o Anglaterra, ja que ell és d'Anglaterra, no ho sé, però és com que se fan càstings per imitar-la, no? Tipo això de tribut o el que sigui, no?
i tu veus allà totes les dones que sortien amb una perruca així rosa i vestides de negre perquè solen anar així com a mama de negre cantant de l'escenari fent d'ell i en un moment va sortir allà com que se va colar, saps? Estic vist programes d'aquesta tele que fan això i se va colar i tu veus que les dones diuen ostres, tio, sona superbé, se pareix molt a la de... Aquesta sí que se'n sembla, aquesta sí que... Que se'n donen compte i va ser molt bo.
Ara, escoltam, Chasing Pathments. Chasing Pathments, que vol dir com a perseguint eseres, literalment. I parla un poc com a de... Bona dies, si vols. Sí, sí que em trobis. I parla un poc de la indecisió aquesta amorosa que m'ha de seguir a deixar-la córrer quan la cosa no acaba d'anar. I és una de les primers cançons que la va començar a fer coneguda. Mm-hm.
Aquesta cançó, uau, és que ara és tipo... Mentre s'ho muntava i pensava que moltes cançons d'aquestes m'han com a... Me'n recordo en qualque moment concret. Sí? Aquesta, jo... Val, jo anava a classes d'anglès amb una dona britànica i sé que un dia per intentar fer com a sa classe més divertida perquè no fos acorrit. El típic. Anava a posar una cançó d'anar a... Anava a escoltar una cançó. Ja. I t'agafava aquesta. Sí. Vale, vale.
Just keep chasing pavements Even if it leads no way Would it be a way Even if I knew my way Should I leave this day? Should I give up Or should I just keep chasing pavements Even if it leads no way
I ara podrem passar a la pròxima, que se diu Hola, Yask. I aquesta és la cançó d'en Adele que he tingut durant aquest any més escoltant. Perquè la resta no ens escoltava quasi. És a dir, em sonen, sé quin et són, però no és una actriz que escolti molt. I aquesta... En bucle. Bastant, però bastant heavy, eh? Després mos confessaràs per aquí.
La tornada és molt guapa, té un significat molt guapo, però ja no tant per el que signifiqui, no tant per jo, sinó per la cançó, perquè és molt guapa i ja està. No importa, anem a fora. No, no, ara hi anirem. No importa. Aina, no t'escapis. Que no. All I ask is if...
Fins demà!
De què va? Què diu? All I ask is... All I ask is tot lo que deman. Tot lo que deman, però no com a desig, sinó com a pregunta, no? No, no, no, no. És com a... És a dir, jo traduiria més com a... És a dir, un tot lo que te deman, però...
Tot el que et pregunto. No, en aquest cas no és de pregunta, és de demanar, perquè el que demana és que... És a dir, es diu que si aquest serrera nit que tindrem junts, que no sigui només com amics, perquè és important com te'n recordi, i si mai torna a estimar, saps? Bàsicament, això és el que diu la cançó. All my eyes, they speak for me.
No, Tomeu no ha venit així. No pot agradar aquest son, ja està. És com es volu tenir un record guapo. Saps? És com que ho deixes però vols tenir un record guapo. Aina, eh tu que te delates posant-te tan nerviosa mentre xerres d'aquesta cançó. No, és vera, és que mira raro, Tomeu.
Ara segur que ho passarà a meva. Sí, sempre. Mai a meva. M'han hagut de passar d'aquesta enzoa. No, oi, d'aquesta mà de la mateixa. Vaja, vaja, sensió com està quedant tu. Parlar amb despetit peïn, millor. Bé...
Petit País també és un lloc on se pot conèixer gent i... No sé, anar-hi... No té per què ser ser darrere... No, no, no. El Petit País pot ser ser la primera de moltes. Epa, també. Tenim cap cançó que sigui així o no?
de Nadal no. Mira, avui m'haig anat bé, no? Sí? Bé, si m'estigarem i m'entarem entre la setmana que ve. Aquesta cançó diu... És a dir, se pot lligar un poc amb la d'anterior. Jo diria que és una de les cançons més tristes i guapes que tens al mateix temps, perquè xerra de veure qualcos que has estimat, trobar una nova vida, però és a qual tu no ets.
El moment torna a repetir. És a dir, és com que Nadel s'alegra, perquè es canta tot l'escriu ella, l'espella, s'alegra que a l'altra persona li vagi bé, però clar, és com que veig que te va molt bé, però sense jo ja, saps? És a dir, i diu, no passa res, ja trobaré qualcú com tu.
És molt trista, sí, com tu, perquè li diuen a aquesta persona que ho han deixat, que ara ha començat una nova vida i totalment a part d'aquesta persona. Aquesta és més una cosa, però ara veig la melòdia i te toca sonar, i si no te sona, dius que sí, perquè si no queda malament. Uh, sí, sí, sí, molt. Someone like you. I hate to turn up out of the blue uninvited, but I
Fins demà!
Never mind, I'll find someone like you I wish nothing but the best for you too Don't forget me, I beg I'll remember you say Sometimes it lasts in love But sometimes it hurts instead
No, no, no. Perdó, perdó, perdó.
He tingut una connexió. Aquella altra. Aquesta que és com a... així com a morena... Sí.
Morena. Bueno, aquest descarta totes rosades. Me quedan totes en morenas. Dona més pistes. Ara l'etra. No, és que anava a dir que me recordava molt, però no... Neimi Winehouse. Neimi Winehouse és aquesta... Lady Gaga. Avui, eh? Se pot borrar tot això? Jo me estic pensant. Jo crec que amb el que he dit jo també se podria... Avui no anem bé, eh?
No, no. Sí, de l'última vegada sí que se podria comparar, però també. És que hi ha una cançó que me sona a totes les cançons que mos has posat fins ara. És que Nadal sol cantar ballades.
No, a Lady Gaga no dos més balades, però en té i... Jo de la Lady Gaga m'agrada molt. Aquella pel·lícula... Anava a dir, m'agrada molt la de Shallow, que ets la pel·lícula que fa. Aquesta, va, i no. Això volia... Això volia... Això volia... Forma tan com... Que ara qui és? Se m'ho ha encorat a s'estudi ara. Hola, qui és vostè? No és en Pere Perelló.
I així, en aquesta pel·li, no l'hi diga gaia amb Bradley Cooper, perquè en aquest programa estan xerrant de tothom menys d'anaden. Perquè vegi el que m'ha agradat. Ja ho entres, també ja ho entres. No, però és que totes me'n recorden la cançó famosa de Shadow. Sí, aquesta pel·lícula que l'has vist,
L'he vist un parell de vegades. A veure. Crec que la primera vaig plorar. Mem, és que al final es va ser tràgic. Però bueno, també era un moment molt concret. Estaves en el sentiment. Sí, sí, sí. Compràvem. Compràvem, compràvem. A veure, te podo treure més memòries del meu?
Perquè poden canviar de secció, enllà de ser música molt poca, se moden també. I que mos el condis. Bueno, avui hem ressuscitat una cantant i tot. Oh, aquesta és un poc més animada. I aquesta sona per tot. Mem, ara p'entroja no tant, però ha sonat per tot. Ja.
No sé, no sé per què no m'he quedat amb ella, però evidentment... Hi ha molt d'artistes que és impossible conèixer-los tot. Per això hi ha música nova. Exacte.
Mira que t'he dit que aquesta m'agrada. Sí, és molt guapa i és més animada. Per tant, si tu, en tu no ets molt de balades, aquesta, sí.
Jo què sé, no sé de què som ja. Depèn del moment. Hem d'anar, t'encanta, i avui, avui, avui, avui hem de pegar un vot en el petit país. En el petit país, clar. A més, avui, 31 de novembre, ai, de novembre, d'octubre, perfecte, pots celebrar la nit de ses ànimes, perquè Halloween no.
i jo crec que és un dia perfecte per anar a Sapa en el petit país i fer un bambol i potser pareix una bobota, qui sap? Qui sap, qui sap? Aquesta cançó també te sonarà. És una cançó molt nostàlgica que es diu When we were young, quan érem joves, i xerra d'espats d'estens, de records i un pot de sabatesa, de compartir moments.
I és com una espècie de fotografia d'espeçat, com que xerra de quan érem joves. Jo, jo, com si jo, però quan tu eres jove. Quan ell era jove. Quan jo era jove. Perquè xerrem d'anar d'ell, no d'això, això està clar. És que...
Però el programa com se diu? Música en Nadel o música en Mamó? Uau, si tinguéssim l'Adel seria increïble. No, no, no. Música en Mamó, perquè l'Ai Namó xerra de música. Però no xerra d'ella. No, mai, això no, això és privat.
You sound like a song My God, this reminds me Of when we were young Let me photograph you in this light In case it is the last time that we might Be exactly like we were before
Música amb amor i amb el petit país com a protagonista. Sí, com a patrocinador, que de fet tinc la meva botella del petit país, allà, just allà, la vaig deixar allà vespre. Tenim qualque foto amb tu. Sí, sí. L'hem publicada allà, les xarxes? No, la podíem publicar, la podíem publicar. Ara quan serà una persona que s'encarregarà de xarxes, faci qualque cosa... Menci, menci, menci. Ja, ja, que ho pengi, no? Aquesta persona és el jove. Només queixant de dir-ho.
Sí, sí, sí. Ho faré, ho faré. És igual que quan critiquem el DJ, eh? Exacte. Aquí, si critiquem algú, som nosaltres, eh? No critiquem ningú més. Però el DJ és molt bo. Que va. Que sí. El DJ vol dir que arriba a la hora de... Que seria acabat el torn. Anem al petit país, Adel, avui. Encantat de conèixer en Adel, eh?
Moltes, estic contenta d'avoir fet un d'escubri ben. Adéu, m'agradu.
It's hard to admit that everything just takes me back to when you were there. To when you were there. And a part of me keeps holding on just in case this past is gone. Because I still care. Do you still care? It was just like a movie.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
As we live a life at least Every one of us has all we need
Fins demà!
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Bon dia, Poesia. Bé, avui podem dir allò de quines dues que tenim per aquí. Avui estem molt contents el Bon dia Poesia de tenir una d'aquestes visites, d'aquestes de Qualité.
Se fan dir quines dues, però quines dues són dues, una més una. I una és la Maria Victoria Sakaika, ja ha vengut un parell de vegades, psicòleg, poeta, activista cultural i poètica. Maria Victoria, benvinguda de Veinou.
Moltes gràcies, Pere. Contentíssima perquè el Bon Dia Poesia ens en fons. I bé, i N'Àngels Cardona, que també tenien ganes ja de veure-la per aquí, i bé, benvinguda al Bon Dia Poesia. N'Àngels, mestra, poeta, també conem una victòria activista cultural de molts anys, i benvinguda.
Molt bé, moltes gràcies. També molt contenta d'estar amb vosaltres. A més, sempre és un bon pretest perquè puguin venir aquí, però avui el pretest també és dels bons, perquè la meva Victòria i l'Àngels estan presentant un nou llibre, un llibre que han fet, d'això que es diu, a quatre mans. Quasi, quasi, avuit, eh? Quasi, quasi, avuit. Ara ho explicaré. Ara ho explicaré. És un llibre que té un títol d'aquests que...
que fan ganes, brindis. Què és això de brindis?
és un brindis a sa vida. Aquest llibre està fet per Ana Maria Vittor i jo, que són dues dones més majors de 70 anys, una il·lustradora que és ceramista i que té 80 anys, i una fotògrafa que en té també molt més de 70. I quina era la idea? Era, primer, visibilitzar-se de dones majors,
aquesta cosa de l'edatisme d'avui en dia, de la discriminació per qüestió d'edat. I és una manera de dir que són dones que encara estem aquí, que volen participar en la vida política, social, cultural, a través de la poesia i a través de moltes altres coses.
I d'una manera maca, fent un brindis a sa vida, perquè tots aquests anys que hem viscut han estat molt bons, i és una experiència que cal compartir-la, que la que em fa ganes compartir-la. És una celebració del viscut i del que queda per fer i per viure. No sap en quan, però sí.
Perquè bé, justament ara ha llegit a baix, aquí en la cafeteria estava llegint el diari Ara i en la portada precisament deia aquest tema, que l'edatisme és després del racisme i el sexisme la tercera discreta.
més important que hi ha en el món. Així és. I quan s'intersecten el tema del sexisme i l'edatisme. Exactament, encara és més difícil. Pensa, per exemple, que en Sos Amos no passa això. Mira en Trump quina edat té aquest home, aquest home quina edat té. 79. Quina edat i quin estat mental. Exacte. Però mira els seguidors. Exactament. Vull dir, això amb una dona seria impensable.
Cal dir que tant la Victoria com l'Àngels, a més, vull dir, també la seva trajectòria, vull dir, d'una vocació feminista, sempre han fet, no?, d'aquesta perspectiva feminista, perquè la poesia també serveix per... per causa, per compromís, no? Sí, sí.
És així, és un tema... La poesia per nosaltres ha estat un creixement personal, un contacte amb les persones que abans han descobert la poesia i han descobert les coses de la vida fonamentals que importa transmetre o que importa plantejar-se. I llavors, com hem dit moltes vegades, per nosaltres fer poesia i feminisme ha estat...
Ha estat com a conjunt, perquè fem una poesia que no vol competir amb altres dones, sinó compartir. No vol competir amb el mascle, sinó compartir. Fem una poesia que, en certa manera...
i ens agrada pensar que és així, és un gra de sorra a una revolució social per demanar més justícia, per constatar les injustícies. L'edatisme, quan es tracta de dones, encara és més gran, perquè hi ha una invisibilitat en general al llarg de la història, de la cultura, de la història de l'art, que moltes dones i dones de grans artistes que eren tan bones o més que ells han estat silenciades...
i algunes que ni sabem qui són, i en aquest punt, si s'assuma que a la dona se li exigeix estar sempre perfecta, se li exigeix estar sempre perfecta,
sense rues, cosa que no se li exigeix a l'home. L'edatisme amb la dona és encara més gran. Moltes actrius estan també reivindicant aquest tema i estan també posant damunt de la taula. Nosaltres estem aquí...
A cada etapa de la vida creiem que s'ha de validar les persones i nosaltres i totes les dones de la nostra generació que ja a vegades hem dit que la dècada dels 70 és una dècada gloriosa perquè ja ho has fet tot, entre cometes, ja ho has fet tot però a vegades tens, com dius tu, un horitzó.
I aquest horitzó és la vida, i per això en brindis celebrem la vida. I hi ha una cita d'una de les autores que nosaltres hem fet el llibre recollint molta obra que sí que creia que ens donava llum i far en aquest poemari que estaven confegint. I hi ha una cita de la Mariluz Esteban que diu...
De vegades, una dona vella sobresurt entre la gent sense rum i assenyala
La sortida. I podríem pensar, per exemple, amb les mares de Maig, amb totes aquestes dones que han lluitat i lluiten per la dignitat d'elles, dels seus fills i del seu país. I una cita, així com és l'Antonina Canyelles, que també ens serveix molt per riure'ns de nosaltres mateixes i de les arrues, que diu «Arrues meves, no tingueu pietat de mi, creixeu i multipliqueu-vos».
Les arrugues, crec que aquesta societat tan materialista, avui hem dit, però a moltes societats, comunitats, d'altres cultures, les arrugues són la senyal de distinció d'autoritat i de dignitat. Així mateix. Ha dit el número 70, però el número 70 és un número important en aquest llibre. Sí, sí, sí, sí.
Són 70 poemes, no? Bé, el llibre s'estructura a través del símbol de sabre, i cada part de sabre correspon a una part d'escòs. Aleshores, són 7 apartats, cada apartat té 10 poemes, en la qual fan 70 poemes, que són a l'edat que... I són...
I els poemes són fets a quatre mans? O són poemes independents fets per cada una? Com ha estat el procés? Durant dos anys hem estat vejant-nos una Maria Vittòria i jo cada setmana i deia, bueno, ara treballarem aquest tram. I cadascuna escrivia cinc poemes i després els hem casat, els han col·locat de manera que... Que dialogueixen. I no ha estat gent difícil fer això.
I així ho hem fet. No, s'estan per separat, però, en fi, en sa mateixa... Els poemaris són conjunt, són set parts que són arrel, branca...
flor, fruit, ulls, fulles i tronc, i cada apartat té deu poemes, més dos d'introduir-los i dos de despedida de Pílac, per tant són 74 poemes, i quan l'Àngels deia a vuit mans, perquè contem també que les artistes visuals, la fotògrafa i l'autora de litografies, que hi ha una novetat molt guapa en el llibre,
que va ser una idea interessant de la Matilde Martínez, de Godall Edicions, perquè nosaltres volíem posar al manco una fotografia o litografia a cada part. Ella em va dir a l'edició que hem decidit fer de poesia de Cadub...
No hi entra aquesta temàtica. Per tant, si vosaltres voleu que elles hi siguin presents, perquè per una altra banda farem una exposició i elles tindran molta pertenència, estan amb un codi QR a cada poema o a cada part, un codi QR...
que si el comproves veus l'imatge que pertoca. Nosaltres els hi vam oferir elles si volien acompanyar, perquè creiem que la imatge visual era molt important en aquest poemari. Veure les soques, les arrels retorçodes, les fulles, el vent, el vent que també és maco de fotografiar perquè te l'imagines, no?,
I les litografies de la Carmen Gallego són molt potents, s'acompanyen un poema d'elles sobre la guerra amb marmell, són precioses. Llavors, el poemari creix entre aquestes dones grans que som actives, que nosaltres fa molt temps que fem poesia, elles fan molt temps que fan fotografia i litografies, que ens caiem bé, que fem sororitat, que ens complementem i, ja no t'adicc,
l'editora, la Matilde, que ha estat un crac, ha estat preciosa, quan li vam oferir el llibre de seguida va dir que sí, ens va canviar el títol molt encertadament, perquè nosaltres deiem velles velles, amb ve alta i ve baixa, però ella va dir, sí, això estarà dintre, ja podeu posar que és un projecte que es deia així, però el llibre s'ha de dir brindis, que hi ha un poema, que després el podem llegir, que es titula Brindis, en l'epíleg,
I és un cant a la vida, un cant a l'edat, un cant que pot ser, pot haver-hi un món millor i un món menys just, en què tenim alguna cosa per donar, en què tenim un llegat, no? Hi ha un proleg, en el llibre de la Maria Antònia Massanet, també molt estimada per tots, per tu i per nosaltres, i per la poesia, el món de la poesia en general...
que és un pòrtic preciós, que ha recollit molt bé les idees i els poemes i la bellesa que hi ha també dins dels poemes, perquè volíem que la bellesa hi fos present, sense amagar res ni un dol, ni un sotrac, ni una injustícia, però que sempre hi hagués una pinsellada de bellesa. I crec que ho hem aconseguit. De totes maneres, qui diu això, que és un llibre escrit per dues persones,