Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
I a Ona Mediterrània amb el Bon Dia i Bona Vida que comença ara el programa matinal d'aquesta casa, un programa produït per en Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí i que vos acompanyarà
Fins les 11 des de matí. Tot d'una vosa explicant quins són els principals arguments que hem preparat per avui. Ara, escoltam però en Geralt Laoz, una de les veus més meravelloses de l'actualitat musical dels països catalans.
Si no vols avui, passa, veldràs demà, perquè ets la metxula de tota sa festa. Balla qui t'avalla, no t'acturis, no. Posa un peu aquí, no te passis de voltes. No me'n posis cara de desil·lusió. Balla qui t'avalla, escopeu traïdor.
i en estar cansada no t'aturaràs. Balla aquí, t'aballa, no t'aturis, no. Posa un peu aquí, no te passis de voltes. No me'n posis cara de desil·lusió. Balla aquí, t'aballa, escolt peu traïdor.
Si la lluna vol, ballaré amb la via. Aquest ball no, aquest ball no és el sol qui l'adomina. Ai, sí, ai, no, no. Ai, sí, ai, no.
Saps les altres guapes m'agraden a mi? De tant que m'agraden m'he quedat fadrit.
que era el Tlaoz i la Copeo Traïdor, amb, evidentment, l'Esmeralda, aquest conjunt musical extraordinari format per tres cantants, una d'Es Principat, una d'Es País Valencià i la Clara Fiol, d'aquí, de Mallorca.
Amb aquest copeu començant el programa Bon dia i bona vida d'aquest divendres 30 de gener de 2026. Un programa que tot d'una, vos repassarà l'actualitat, a continuació podrem escoltar Francisca Grimald en sa seva...
crònica i opinió com es fa cada setmana. A continuació, Ana Maria de Lluc Muñoz, també tendrem a partir de les 9 i 20, 9 i mitja, Rebel i Consentida, en Laura Ribas, avui un tema també ben interessant,
A les 9.30, noves llibres amb en Joan Vicenç Lilló. A l'ardeu arriba Naina Amor, amb una nova edició de música amb amor. I a l'ardeu i mitja, com sempre, farem aquesta recta final del programa i de la setmana. Bon dia, poesia, amb en Pere Perelló i nom de Déu i...
amb Pep Lledó avui tot dos títoles tot això i moltíssimes coses més aquí a Ona Mediterrània el Bon Dia i Bona Vida un programa que vos acompanyarà fins les 11 des de matí som-hi escoltes Bon Dia i Bona Vida el programa matinal d'Ona Mediterrània
I el bon dia i bona vida dona mediterrània. Avui vos oferirem un repàs a l'actualitat molt breu i a continuació vos oferirem una entrevista que és de molta actualitat perquè...
en Pere Janer avui publica un nou disc i per tant parlarem amb ell, o comença a publicar un nou disc, avui publica sa primera cançó. Parlarem amb ell i l'escoltarem, evidentment. Això serà tot d'una. Simplement explicar-vos que des de Diari de Balears mos informen encara de diversos casos...
de discriminació lingüística, que experts juristes debatran a Palma sobre la protecció dels drets lingüístics, justament. També tarifes inflades i irregularitats en la licitació dels serveis de temporada de les platges de Palma
i també mos fein ressò que, un i després podem acusar l'Ajuntament de Palma de seguir la política racista i aprofòrica del viol a Badalona. També podeu trobar a Diari de Balears els articles d'opinió destacats i Àngel Tarrón, protagonista de gener del cicle Poetes essencials a la biblioteca a Can Sales,
i també justament d'en Àngel Tarrón, vos convidam a llegir la seva darrera aportació, Diari de Balears, en el seu Palma Suites. Tot això en l'actualitat. I ara, això que abordem, una entrevista de plena actualitat, vos connectam tot d'una amb en Pere Janer, i amb ell parlarem de...
Aquesta nova cançó que s'atitula L'altra cara. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Dius que aquest és un món depriment, ho expliques a tota la gent i jo només vull divertir-me. Voldria ser capaç de fer qualsevol dubte o moviment que pugui fer fugir aquest pensament. No, totalment evident.
Encara que he de fer més passes. No hi ha res que pugui fer un altre.
Veus que es fa petit tot el teu món quan sents de prop la por i t'agafes allà on pots però si impossible no sé voldria ser capaç de més multiplicar-me o dividir-me per tal de fer-te sortir aquí no totalment evident
encara que he de fer més passes. Gairebé no hi ha resalvable si no ets capaç de reinventar-te.
Som al Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània, amb bon ritme, amb aquest tema. L'altra cara, que és una estrena, una estrena. Avui, divendres, s'estrena aquesta cançó d'en Pere Janer, a qui ja tenim connectat en aquests moments. Pere Janer, molt bon dia.
Molt bon dia, hola a tothom, com estàs? Molt bé, encantats de saludar-te, Pere, i d'escoltar... Jo sí que sí, que estem estrenant aquesta cançó, i és just aquí amb Voltros, i que em feia moltíssima il·lusió ja mostrar d'una vegada, no? I moltes gràcies també per convidar-me. Quina meravella, Pere. Escolta, què és l'altra cara? Bé, per començar és el meu retorn, després d'un temps que em feia que no...
que no publicava cap cançó nova. És veritat que he fet concerts i ja han començat a cantar algunes de les cançons que configuren el nou disc, però aquesta vegada ja és dició, és a dir, estan publicant la cançó i feliç perquè és el primer, compartir-ho amb el públic, que sempre et fa moltes ganes. I res, és una cançó que parla sobretot de sobreviure, de treure's cap, quan...
tot sembla que és fosc i un poc reivindicava l'actitud vitalista. I és un poc que aquesta és l'emotiv. Pere, l'altra cara és el títol d'aquesta cançó que estrenam avui, serà també el títol d'un disc que aniràs oferint per episodis, per cançons. Sí, bé, no serà el nom del disc, perquè...
En el final hem volgut, bé, promocionar aquesta cançó a l'altra cara, però pertany a un disc que se dirà 2080. Se dirà 2080 perquè aquest disc l'hem fet recuperant un poc els sons dels anys 80, però amb una visió actual des 2000 i, per tant, el disc se dirà 2080 i aquest és el primer senzill.
Mira, precisament te volia comentar que, clar, aquest primer tast em fa s'afecte, que és el mateix Pere Gener de sempre i en el mateix temps un Pere Gener molt actual, molt d'ara mateix.
Sí, bé, a veure, els 80 sempre m'han interessat moltíssim com a llenguatge i en el final ho han duit una mica en aquest present, no?, l'any 2026. Per tant, sí, és a dir, m'ha oferit un poc aquesta cançó i aquest disc la possibilitat de fer créixer, de néixer una nova etapa
i amb la qual jo m'he sentit molt còmode i estic molt satisfet. És un disc amb lletres teves, músiques teves i producció d'en Tomé Eugener, del teu germà. Exactament, és així. Aquesta vegada compta amb la producció del meu germà, d'en Tomé, que té molta experiència i que ha fet molta feina en el món de la música i els dos mos hem atrevit a fer feina junts a fer aquest disc i ha estat un repte perquè...
és una aposta com molt bé, ell tampoc no havia treballat tant s'electrònica i bé, ha estat fantàstic perquè en el final ho han passat genial i està molt contents amb el resultat. Per a aquests que van viure els vuitantes encara és molt important s'objecte disc. En qualsevol moment prendrà forma física aquest disc? Jo penso que sí, aquesta és idea. Nosaltres volem que surti publicat
Però possiblement serà un vinil, perquè ja la gent escolta la música a través de les plataformes i probablement serà un vinil que és més un objecte que fa il·lusió i que fa això, com a ganes de tenir. El TV, possiblement també se'n farà una tirada, però això serà ja més endavant, és a dir, quan ja s'hagi publicat per totes les plataformes.
L'altra cara, és representatiu del so i d'allò que trobarem en aquest 2080? Exactament. És un dit bastant unitari pel que fa al so. És veure que cada cançó respira tota sola, però l'univers sonor és el mateix. I bé, no sé, cada cançó ha de fet seu camí
i és independent però alhora hi ha aquesta coherència a l'hora de plantejar-ho a nivell sonor.
Pere, tu, en qualsevol altra conversa que hem tingut, clar, has dit que la música sempre està molt important per tu, però que no l'has tingut com a prioritat en el sentit de deixar de banda tot per fer una aposta clara per la música. En aquest cas, continua amb aquesta mateixa actitud o hi ha un pas endavant, per dir-ho de qualsevol manera?
Jo crec que hi ha una passa endavant, perquè després d'un temps sense publicar, ara tota l'energia se'n va en això. I amb tota l'il·lusió i amb tota la força, no? No esquetimarem ni un bril d'energia i de força per aquest projecte que presentàvem amb tantes ganes. És cert que potser la meva carrera en solitari
ha tingut intermitències, però jo sempre he cantat. Això no ho he deixat de fer mai, encara que no ho fes pel públic. És a dir, ha estat una constant, com tu deies, la música a la meva vida i no l'he deixat mai de banda.
l'altra cara parla també de la idea de reinventar-se per dir-ho de qualque manera no sé fins a quin punt aquí hi ha també una declaració d'una reinvenció d'en Pere Genè d'en Pere Genè música si parlant de cares jo te diria que jo només entenc una de cara no, no, molt interessant això
jo només tinc una cara, no és que en tingui dues ni tres, en tinc una. Però el que és evident és que moltes vegades no està conscient que una mateixa història es pot interpretar d'una manera diferent de com ho estava fent jo. I quan parlant de l'altra cara, o quan jo és cert d'això, és per explicar que sempre hi ha una altra forma d'entendre i de veure les coses i que...
Moltes vegades ho tenim molt més a prop del que sembla perquè només hem d'obrir una finestra perquè hi ha un trillum i perquè tot canviï el color, no? I és un poc aquesta és idea, no? De l'altra cara. Podem estar deprimits, podem estar, potser, amb uns problemes o uns altres, però en el final hi ha una actitud, no?, que te pot salvar d'enfonsar-te i que te pot dur
en aquesta reinvenció, que en el final un pot t'ha permet treure's cap i està bé. Vivim en un món molt complex, amb molts problemes a nivell mundial, però jo penso que hem d'intentar el manco més fort per ser positiu, el manco més fort per ser-ho.
i els impulsos d'en Pere Gené dels 80 són ara mateixos d'ara o no sé, o tenim un Pere Gené més reposat? Sí, a les 80 molta gent ho sap que vaig cantar amb un grup que es deia La Fosca i varen fer 3 discs a la dècada dels 90 en aquell moment nosaltres d'alguna manera
bé, cantàvem en català en un moment en què la indústria no apostava per tots els gèneres musicals. Jo crec que actualment... En aquest sentit sou absolutament pioners. S'ofereixen molts gèneres ara mateix en català. Potser no hem arribat a aquesta normalització total, però sí que hi ha hagut un canvi, una evolució positiva en aquest sentit. Però del que sí estic molt content, es deve...
viscut aquella època i d'haver cantat en català quan grups com Sopa de Cabra o Culs o fins i tot Espots començaven en els seus inicis, en aquell moment varen coincidir, varen cantar junts, varen fer concerts junts. En el final, haver format part d'aquell moment i d'haver viscut i d'haver contribuït un poc a la normalització lingüística m'afalaga molt i m'ha fet sentir molt orgullós. Jo crec que encara
s'ha de fer feina en aquest sentit. Per tant, els meus ideals són un poc els mateixos. I els teus referents i els teus motius d'inspiració? Bé, jo sempre dic que som un consumidor... Ah, sí, escolt moltíssima música i n'escolt de molt diferent. És a dir, no tinc prejudicis perquè considero que per...
No m'agrada dir, això no ho escol, no? I que sigui com una espècie d'actitud. No, això no, això sí, això no. Jo m'agrada, m'agrada escoltar molta música molt diversa i suposa que de tot això que jo veig i de tot això que jo escolta, en el final em surt també un poc el meu resultat, no? Perquè les influències veuen de tot allò que tu vius, de tot allò que tu escoltes. No sé, a l'època dels 80 m'agradava molt escoltar música...
electrònica, fins i tot escoltava música, sí, pop industrial, de peix mot, per exemple. Però també escoltava de cura, escoltava... havia escoltat molt d'adolescent la nova cançó, perquè el que nostre sonava molt, molt, la nova cançó.
I bé, de tot això, en el final sempre ens surt, ens surt, la persona ha construït la persona que jo som. I bé, sí, són les meves influències, la meva trajectària.
i Pere aquest aquest 2080 tindrà versió directa suposes hi haurà no sé si format gira però sí segur concerts i presentacions sí, nosaltres tenim moltíssimes ganes d'actuar en directe perquè ho estem gaudint moltíssim i a més pocs concerts que han fet fins abans de treure aquest disc
la veritat és que han estat genial i ens vam passar molt bé. També hem percebut una bona coïda, hem percebut que bé, no sé, que la gent ho disfruta, que això és molt important i clar, està previst que facem més concerts i que facem una mica de gira. Jo, d'això s'encarrega el meu germà també, que és un poc el que ha muntat, un poc el projecte a nivell global del que és
però sí, està previst fer concerts perquè mos fa moltes ganes, a més, compartir-ho en directes, quan més divertit, quan més bé mos ho passàvem. I quin seria l'espai ideal? Perquè clar, jo t'he vist en espais tancats on la gent tamateja acaba xecant, s'acaba ballant i tal, no? T'hi veus la rebel·la d'aquestes típiques de Mallorca?
La veritat és que totalment m'hi vaig, és a dir, fa uns anys, per aventura no, per aventura cercava espais especials que m'agradaven per un motiu o per un altre, un pati, vaig cantar raixa, vaig cantar, jo què sé, espais molt bons i molt, però sí, com a més petits, i jo crec que ara ja amb aquesta proposta podem arribar
a més gent i és el que tu dius, és a dir, en el final la gent s'aixeca a dreta, vol ballar i amb aquesta línia necessitam que sigui un format un poc més gran.
Perquè, Pere, ara toca defensar aquesta cançó, l'altra cara que avui estrenam, que vendrà just després, o després, no dic de sa cançó, sinó de tot el món, de tot s'espai que necessiti aquesta cançó per créixer. Però després que ve?
Després vendran, és a dir, el que farem serà un poc com se fan ara. Sí, pareix que se fan així ara, sí. Se publicen un poc així en bones. Nosaltres tenim ganes de, després d'aquí un mes, treure un altre tema, també promocionar-lo, acompanyar-lo, mostrar-lo a la gent i després probablement ja treurem el disc tot sencer perquè se pugui escoltar ja un poc així...
de forma global, no? Sencera, perquè clar, vivim en aquesta societat tan de consum que fa tot tanta via que si ho podem dosificar una mica també la manera de crear un poc de notícies, l'expectativa, no? Sí, sí. I amb aquesta línia ho volem presentar i ho volem fer. I videoclip com va aquest tema ara? Perquè no sé si la gent jove em mira gaires ara, no ho sé, no ho sé.
És que els videoclips estan un poquet, sí, com ha passat de molt. De moment el que faran serà, bé, el dia que s'estreni hi haurà a YouTube un... No és un videoclip, és una espècie de...
Sí, és un petit videoclip, però no és el videoclip oficial, però sí que es podran veure unes imatges referides a aquesta cançó, que tenen molt de color i que al final acompanyen la música que és la que la gent escolta. Ni que sigui per acompanyar la presència de la cançó a YouTube, clar.
Exacte. A YouTube hi haurà aquesta mena de videoclip, però no és videoclip oficial, sinó que és com unes imatges que acompanyen aquesta cançó per tal que si una persona ho escolta per YouTube i se ho posa en sòdia visual, que es manca unes visuals que no siguin tan sols una lletra amb una pantalla negra. És a dir, que hi hagi i hem elaborat aquest material que no és un videoclip
típic, però sí, protegeix una mica la cançó a nivell audiovisual. Idò de moment, gaudim i celebram l'altra cara, que és el primer tast d'aquest 2080, que serà un disc que segur que mos mourà, mos farà ballar, mos farà emocionar, que és el que fas sempre, Pere. Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres per compartir-ho, fins aviat. Gràcies.
Veus que es fa petit tot el teu món, quan sents de prop l'apoi t'agafes allà on pots, però és impossible. No sé, voldries ser capaç de més multiplicar-me o dividir-me per tal de fer-te sortir aquí. No, totalment evident.
Encara queda fer més passes. Gairebé no hi ha resalvable. Si no ets capaç de reinventar-te.
Bon dia a totes i a tots els que encara creieu en la força d'una flama. Enguany es compleixen deu anys d'aquella iniciativa de l'IES Maratxí i que va ser assecundada sense dubtar-ho ni un moment per un grapat d'institucions i associacions. L'encesa de les torres, talalles i taliots de la Mediterrània pels drets humans.
Varen començar Mallorca, però en pots anys s'hi van anar adherint molts dindres, les nostres illes germanes i després des de Catalunya, País Valencià, Aragó, Catalunya Nord i altres dindres de la Mediterrània. Aquest dissabte centenars de persones tornarem a pujar a les nostres torres italaes,
Tornarem a encendre bengales i fum per recordar que la Mediterrània, el nostre Mare Nostro, s'ha convertit en una de les fosses comuns més grans del món. Com diu el manifest d'enguany,
Que des de cada torre, talaia i talaiot, s'escampi un missatge alt i clar. Els drets humans no es negocien. No són una opció ni un privilegi. Són la base del nostre pacte social i de la nostra dignitat col·lectiva.
És curiós, fa segles els nostres avantpassats vivien amb la mirada clavada a la mà per por a ser capturats pels pirates. Avui, la por ha canviat de banda. La por la tenen els que pugen a una pastera i nosaltres, mentrestants, juguem a fer geopolítica de saló sense adonar-nos que som estatges d'un sistema inhumà.
Aquestes torres que encenem no són només unes pedres decoratives. Són el record d'un temps on Mallorca havia de saltar suficient. Avui ens omplim la boca de sobirania. Però què passa si ens tallen el cable que ve de la península? O si hi ha un temporal a la mà?
Ens han venut la dependència com a progrés i ens volen fer mirar cap a la mà en rebuig a la pastera que arriba, esperant que mai girem la vista a l'aeroport, la major estructura extractiva que ens aplica a la colònia.
i col·lador de potencials nous colonitzadors agraïts a un estat que no els ha donat res mai, que només els ven un somni de pobresa a canvi de la seva lleialtat espanyolitzadora. I no podem encendre una telaia sense xerrar de la llengua, que és la nostra llar de foc espiritual.
De tant en tant sentim com alguns volen fer passar la nostra parla per un obstacle, com si batiar les coses amb el nom que els han donat als nostres padrins fos un pecat contra la modernitat. Hi ha qui li fa mal sentir-nos parlar en català. Hi ha qui no ens vol atendre ni entendre quan parla en català.
No hem de renunciar al nostre dret a ser qui som a ca nostra, ja que la llengua és el nostre sistema d'alerta més antic. Si perdem la paraula, perdem la capacitat d'escriure la nostra realitat.
Un poble que no pot anomenar la seva terra és un poble que ja ha estat conquerit del tot. Per això, l'encesa d'aquest dissabte també és un cri de resistència lingüística. Encesa, talaia, fum, paraules que s'enfilen cel amunt.
Fent una ullada al passat, m'agradaria que aquest dissabte, quan veient la flama, pensassiu en les dones que es quedaven a les cases de possessió o als pobles de la costa. L'història oficial sempre ens parla del teleer, del capità, del soldat. Però qui sostenia la vida mentre la por venia de la mà?
El patriarcat ha escrit les cròniques de guerra, però han estat les dones les que han escrit les cròniques de la supervivència. La defensa de la dona no és només una pencarta al 8 de març. Es reconeix que la nostra identitat col·lectiva ha estat guardada, transmesa i protegida per mans femenines que mai varen sortir a les fotos del llibre de test.
També voldria fer esment que ser feminista també és defensar el territori, perquè la terra també és femenina, també és qui crea i dona vida, i aquesta terra està sent tractada i maltractada per la bota del poder, com un objecte d'explotació i conquesta, de dominació, talment el cos d'una dona ho ha estat durant segles.
Davant la sumisió política a la metròpoli, ens queda la xarxa col·laborativa.
L'encesa de torres d'aquest dissabte no és un exemple perfecte. Ningú cobra, ningú ho fa per sortir la llista de Forbes. Es fa per castimar la Terra. És l'esperit del treball comunitari, de l'ajuda mútua que sempre havíem tingut i que el capitalisme salvatge ens vol estirpar per convertir-nos en consumidors solitaris.
Per tant, aquesta xarxa no hauria de quedar només dalt d'una torre, hauria de baixar el carrer. Cada vegada que trieu anar a la botiga del poble, en lloc de fer clic a una plataforma multinacional que tributa al mig de l'oceà, estau encenent una petita talaia. Cada vegada que donem suport a l'emprenedor local, estem fent país.
La sostenibilitat de la qual tant agrada parlar a la classe política es practica aquí, consumint productes de la nostra gent, pagant preus justos i entenent que el negoci més rendible és aquell que no es destrueix la comunitat on viu.
Així que, amigues i amics, aquest dissabte, quan vegeu el fum o la llum damunt les telaies, no penseu en el passat com una reliqui. Penseu en el futur com una responsabilitat.
Som els taleers del segle XXI. Ens toca vigilar que no ens robin la llengua, que no ens cimentin el cor i que cap ser humà hagi de morir a la mà cercant una vida millor.
Mentre hi hagi un que encengui una flama, hi haurà una esperança. I mentre hi hagi un que escolti la ràdio en la llengua de la terra, hi haurà país. Gràcies, salut i bon vent.
Bon dia, som la Maria de Lluc Punyot Canelles i hi ha moltes coses que m'interessen i que espero que també us interessin a voltros. Fa un dia es rebia un missatge d'un dels meus millors amics, que és dels Estats Units i hi viu, i em deia que no estava bé, que et sentia romput. La darrera execució d'un home a mans de l'AIS i sobretot la justificació que em feia la gent del seu entorn laboral i familiar l'havia trastocat profundament.
em va dir una frase que m'ha empès a fer el capítol d'avui. Això és com a l'inici de l'Holocaust, quan els ciutadans del Reich donaven suport al seu govern sense qüestionar les seves accions inhumanes. I és que la impunitat amb la que està actuant la policia antimigratòria de Trump només s'explica, encara que ens costi acceptar-ho, per un suport social extens que considera necessàries aquestes accions.
El problema, com deia el meu amic, és que cada vegada que normalitzes o defenses una acció injusta, prepares el terreny per normalitzar i defensar la següent. I hem de recordar que el 20 de gener, encara que sembli que fa una eternitat, el segon mandat de Donald Trump complia només un any.
Un any en que hem vist com l'administració TAMP bombardejava l'Iran, l'Iraq, Síria, Yemen, Somàlia, Nigèria i duia a terme bombardejos extrajudicials al Carib, que ja s'han cobrat 115 vides. Bombardejava Venezuela i segrestava el seu president. Sortia dels acords de París i desmantellava polítiques ambientals internes. Emetia ordres executives que atacaven els drets sexuals i reproductius amb greus conseqüències per a dones i persones LGTBIQ.
retirava l'assistència legal a infants migrats no acompanyats i feia servir l'AIS per empresonar, expulsar i fins i tot executar ciutadans. Lies que, després de l'assassinat de René Gutt el 7 de gener, dissabte passat el Servei de Control d'Immigració i Duanes, anomenat AIS per les seves sigles en anglès, executava un altre ciutadà nord-americà, Alex Petty, que protegia una dona durant una protesta contra una batuda anti-immigració.
Els dos tenien 37 anys quan varen perdre les seves vides. Ell era infermer d'UCI i va morir després de rebre 10 tirs d'una gent de la platulla fronterera mentre estava estès a terra. Ella, escriptora, poeta i mare de 3 fills, va rebre 3 tirs per part d'una gent de l'AIS quan era dins el seu cotxe.
L'administració Trump i el comandament de l'AIS l'han justificat dient que era en defensa pròpia i els han qualificat de terroristes domèstics. Aquestes dues vides es sumen a les de 38 migrants que han mort sota custòdia policial als centres d'internament de l'AIS.
Les centenars de milers de deportacions amb entrades a domicili sense ordre judicial i gent treta de les seves cases en roba interior, vidres de cotxes rebentats per expulsar-ne els ocupants, batudes a llocs de feina i fins i tot la detenció d'un nin de només 5 anys. A més dels 2.200.000 persones que s'han autodeportat i han sortit voluntàriament del país per por.
Amb tot això, potser ja us podeu començar a fer una idea de què és aquest cos per a la militar lligat al govern, que va de casera d'immigrants o de la gent que s'atreveix a defensar-los. Però m'agradaria aprofundir-hi un poc més. Què és l'ICE? Qui és l'ICE? I per què serveix l'ICE? Com ja hem comentat, ICE són les cigres d'Immigration and Customs Enforcement. Segons la seva pàgina web, aquest cos va ser creat el 2003 sota l'administració de George W. Bush,
Any que és especialment recordat perquè sota el seu mandat es va iniciar la guerra de l'Iraq. L'AIS naixia de la fusió dels elements investigatius i de control migratori interior de l'antic Servei de Duanes dels Estats Units i l'antic Servei d'Immigració i Naturalització. El que no diuen, però, és que fóu una resposta directa als atemptats de l'11 de setembre amb l'objectiu de dur a terme investigacions criminals que involucressin ciutadans estrangers.
Segons dades oficials, l'ICE compta amb més de 20.000 membres de personal de l'ordre públic i de suport, repartits en més de 400 oficines dins i fora dels Estats Units. Mai cap altra agència federal havia tingut un pressupost tan elevat com el seu. Fins al 2029 superarà els 100.000 milions de dòlars, dels quals 30.000 milions es destinaran només a contractar i entraran nous agents.
Sabem que només en els darrers quatre mesos la plantilla de l'agència ha augmentat un 120%. El govern de Trump ha llançat una campanya històrica de reclutament que ells mateixos han batejat com a reclutament en temps de guerra.
Aquest 2026 preveuen gastar 100 milions de dòlars en publicitat per ampliar les files, amb una estratègia dirigida sobretot a persones que escoltin podcasts amb afinitats ideològiques al govern de Trump, es defineixin com a conservadors i patriotes i tinguin interès en la compra d'armes o mostrin inquietuds militars.
També han canviat el requisit de l'edat. Abans s'havia de tenir entre 21 i 37 anys. Ara aquests límits han desaparegut. Els de 8 anys ja et pots convertir en un agent de l'AIS. A més, segons declaracions públiques de funcionaris de la pròpia agència, si abans els agents havien de rebre 4 o 5 mesos d'entrenament, ara aquestes formacions duren unes 8 setmanes.
La seva pàgina web oficial insisteix que la seva feina és imprescindible per aplicar les lleis migratòries contra aquells que presenten una amenaça per la seguretat nacional i pública, així com contra aquells que, segons ells, socaven la integritat del sistema migratori del país. Afirmen també que l'AIS està a l'avantguarda dels esforços de la nació per enfortir la seguretat fronterera
i prevenir el moviment il·legal de persones, béns i fons dins i fora dels Estats Units. Expliquen que només actuen contra els estrangers delinqüents condemnats i membres de bandes criminals o altres individus que han violat les lleis migratories de la nació.
A la primera plana de la web mostren fotografies de persones acusades de delictes sexuals contra menors, assassinats o assalts, o vinculades a bandes organitzades que l'AIS ha arrestat per fer la nació més segura. La realitat que poden veure cada dia a les nostres xarxes, però, és molt diferent.
Tot i que en teoria els agents només poden usar les armes de foc quan hi ha vides en perill, des de la pròpia agència se'ls ha autoritzat a prendre mesures que qualifiquen de decisives si se senten amenaçats. Supost que és per aquesta capacitat de «decisió» que els agents que van executar Renegut i Alex Preti no estan sent investigats per les seves accions.
Pel que fa a la seva presència al territori, en els darrers mesos s'han destinat milers d'agents a diverses ciutats demòcrates dels Estats Units. Van començar en Los Angeles el juny i després en Washington DC, Charlotte, Portland, Chicago i Nou Orleans. Ara, més de 3.000 agents estan concentrats a les ciutats de Minneapolis i St. Paul.
Bastions demòcrates del país, on va sorgir el moviment Black Lives Matter. I ja estan preparant un altre gran operatiu a Maine. El president Trump està utilitzant clarament l'AIS per atacar ciutats demòcrates amb l'excusa que la delinqüència està descontrolada. Tot i que les dades no diuen el mateix, es tracta d'una estratègia clarament política.
Mentre no s'investiguen les actuacions dels agents, el sistema judicial està investigant governadors, padles i funcionaris per, suposadament, obstaculitzar la feina de l'AIS i el president ja ha amenaçat Minnesota amb aplicar la llei d'insurrecció que li permetria enviar l'exèrcit a les ciutats per acabar amb les protestes.
Aquestes actuacions estan semblant un discurs de por entre la ciutadania, una por com la que senta el meu amic, una por que en molts casos s'ha transformat en solidaritat, en ajudar i protegir els feinats immigrants, però que també s'ha transformat en una altra cosa molt més inquietant, el naixement d'una urgència per armar-se, tant per protegir-se, segons Trump, d'una suposada criminalitat immigrant que ell afirma recórrer als Estats Units,
com per protegir-se del mateix govern federal. Això no és només por, és la transformació de la por en una forma de supervivència, una mentalitat que, encara que estigui arrelada a la història social i constitucional dels Estats Units, avui pren una dimensió nova i alarmant, perquè quan la població comença a armar-se per por de l'Estat, vol dir que alguna cosa molt profunda s'ha romput.
I el perill més gran no només és l'Ais, ni Trump, ni cap administració concreta, sinó la normalització de tot això. L'acceptar que aquest tipus d'ús de força, aquesta impunitat, aquesta retòrica i aquests morts siguin vistes com a inevitables o com a coses que passen. No dic que tingui totes les solucions, però sí que sé una cosa. Si la por es converteix en norma i la violència es converteix en llei, llavors, amics, no pot acabar mai bé.
No estem fent merda facilones i fem himnes. Se'n va el dolor amb l'olor a mar. Les primaveres demanen vida, l'estiu arriba. El sol ha eixit, la ràdio sona, estem vius. Estic fent temes i esperant per si somrius. Erem feliços amb mentides de mil colors.
Tinc els conflictes d'un suïcida, tinc por. I vull tornar els meus impulsos, ser pràctic. Que si ella sona i ho tremola, lo màxim. Venen trompetes, no és di lespi, és Ainsley el sampler. En calma, brother, i ho volen simple. Volen que venga el discurs que ven, que no ho estione. Volen que calli i que puja el tren. I aquella gent que em demana frases, que em diu que torne, no s'imaginen lo mal que em senc.
Però avui ja passa del drama. Vull tocar el foc, sentir que crema. Jo tinc set de vida, no de fama. No vull que un error sigui un problema. Però avui ja passa del drama. L'autocompassió és una condena. Jo tinc set de vida, no de fama. No vull ni la reixa ni la pena. Res del que passa és comparable a tu. La nostra eixida, homes i dones,
Rebel i consentida és el moment de saludar a la Laura Ribas. Laura, molt bon dia.
Bon dia, Tomeu, com estàs? Molt bé. Com estàs de nivells de rebeldia? De rebeldia sempre a tope. Ah, 100%. I de nivells d'energia en general de pont de setmana, diria. Ara per gener costa un poc.
Sí, sí. No sé quin dia d'aquests figura que eres dia més trist de l'any, no sé què, però bé, ja sap que tot això respon a unes claus que nosaltres intentem justament de fugir. Efectivament, efectivament. Bé, avui, preparant un poc el programa, m'he donat, a menys si files per on va el programa d'avui,
que se dona en William Shakespeare se deia Anne Hathaway igual que s'actriu m'ha sorprès bastant Anne Hathaway una dada que tira així a l'aire no parlarem de com era allò aquell tòpic de darrere un gran homo sempre hi ha una dona no, no, no no
Crec que això també és una de les claus que intentem de fugir nosaltres. Sí, sí. Però bé, eh? Però bueno, sí, igual reo no falta. Sí, sí. De cap a parlar? O m'has de donar qualca pista més encara? No, no, no. He estat pensant... Jo penso molt en el que vull xerrar aquí. Sí?
I tenc una llista on tenc temes i coses per si en qualque moment no he anat a veure, no he llegit alguna cosa així més actual, poder tirar un pot de carret que li diuen a Instagram. Sí, sí, sí. I, bueno, no ha estat el cas. Hem de xerrar d'alguna cosa bastant actual. L'altre dia vaig anar al cine, que és un privilegi, diria, a dia d'avui, encara no entenc molt bé perquè...
És un privilegi, però ho és. Si entenc per què, no entenc els preus. Ja. Però bueno... Perquè era en cap de setmana, eh? Que hi vas anar. Sí, sí. Bé, per altra banda, com un hi va quan pot, no? Claro, efectivament. Jo vaig haver d'anar en cap de setmana, perquè era quan tenia temps. I vamos, quasi un sopà de fons anys. Nanastines.
Però bé, val la pena. Crec que en aquest cas, o per jo, va valer molt la pena. Vaig anar a veure Hamnet, que és una pel·lícula històrica, bé, un drama històric, dirigida per Chloe Zhao, que se va estrenar a uns festivals l'any passat, perquè ja estem a 2026, i s'ha estrenat a Espanya fa ben poquet. S'ha basada també en la novel·la
homònima, Hamnet, de Mario Farrell, i està coescrita entre Sau i esta autora. Aquesta pel·lícula, i bé, es llibre, dramatitza en sa vida familiar d'en William i Agnes Shakespeare, en sa realitat en Hathaway, després que morís el seu fill Hamnet,
d'onze anys, xerrant un poc dels dol, de l'amor, de l'art i un poc s'inspiració que hi ha darrere de la tragèdia teatral Hamlet. Abans de... Perquè això de Hamnet, d'on ve Hamnet? Hamnet era el nom de Cid a veure. Ah, val, val, val. I els primers textos de Hamlet surt el nom que és Hamnet de Cid. Molt fort. He de dir que
Bueno, no, anava a contar una cosa de la pel·li però no vull fer spoiler. Bé, una miqueta. Sí que diré que si gent que la vegi i que m'estigui escoltant ara, hi ha una escena que jo després vaig haver de cercar perquè vaig dir jo aquesta història me sona, que és una història popular d'Amèrica Latina,
i, bueno, ja sé, no diré res més. Fantàstic, mos deixes aquí. Escolta, per tant, aquella teoria que Hamlet eren més d'una persona, la descartaven completament, no? Sí, a més, realment, sí. O sigui, per jo, com que la pel·lícula explica molt bé un poc de bombe Hamlet, no vol dir que el personatge de la tragèdia
no puguin ser més d'una persona o més d'un tal, però sí que està basat en un moment que va viure l'autor concret. I quin paper hi juga la dona? És un paper important, t'entenc. Sí, realment bastant important, per jo bastant xula, perquè és com una dona així...
mig repudiada perquè en teoria és com a mig bruixa que realment tothom sap el que eren les bruixes realment i mostra un poc tot això també està guai perquè els personatges d'en William un caràcter raro també com a no vull dir que visqués en esmarges però igual en esmarges socials sí guai digne d'anàlisi això m'agrada molt
la fotografia és espectacular que és una cosa que jo valor molt a nivell guió molt guai també perquè van ficant frases de Hamlet
Llavors, molt ben tirat. Molt guai. Escolta, veig que amb la protagonista, bé, Agnes Hathaway, no? Hathaway. Exacte. Elaborava remeis amb plantes. Efectivament. Era una mana de curandera i, clar, això no agradava generalment molt, encara que fos molt útil.
Sí. Bé, pensant un poc en aquesta pel·li, he dit, de cap a enxerrar, veient, com a tot, és l'història de Hamnet. He de dir que jo tenia un altre tema preparat, que ara m'esclaré un poc, que eres l'eucemia infantil. Llavors, m'he volgut aquí com a...
Bé, he volgut xerrar un poc de la malaltia en nens, no ho centraré tant en l'euzemia infantil com a tal, sinó en el que és tenir fills malalts i en la mort d'un fi, que mo mare no ho ha viscut, menys mal, pobreta, però sempre diu que ella pensa que és lo pitjor...
que pot viure un pare, una mare. Jo crec que coincidesc. Jo crec que coincidesc. Sí, sí. És a dir, per un fill o una filla veure morir son pare o sa mare és dur, però a l'enrevés és... Exacte. És molt mal de superar. Ma mare sempre diu que té ja com un punt mig que no és natural. Saps que lo natural és...
perta vell, morida vell, i totes les següents generacions, doncs lo mateix. Pensa que som aquí a Can Alcobé, i en Alcobé em va veure morir quatre dels seus cinc fills. O sigui, només el va sobreviure un. Horrorós. Horrorós, sí, sí. Probablement d'aquí neix també el poeta extraordinari que passa, d'aquesta.
impossibilitat d'explicar d'explicar sa vivència d'una manera normal exacte bueno, damunt sa peli realment o sigui, sa peli no només se posa malalt en Hamnet, sinó també sa seva bessona en Judit i bueno ja saí tampoc és un gran spoiler perquè
Qualsevol persona que sabe un poc com ha anat la història, en Hamnet està mort. Però, bueno, sí que volia xerrar un poc d'això, perquè es veu que hi ha temes que són claus en la pel·li, que ara ho contaré perquè m'ha prescut interessant lligar-ho. La obra de la que volia xerrar ja amb un inici per xerrar d'això, però, bueno, xerra des de pèrdua i des d'ol,
de quan s'hi viu i s'assumeix la mort d'un fi, de ser molt familiar i el matrimoni, o sigui, no només s'entra en això, sinó totes les conseqüències que du dins un matrimoni que passi això. Bé, un poc la història versus la ficció, perquè en el final, encara que la novel·la estigui empleant fets històrics que són coneguts, aquests realment són pocs,
i tot està ficcionat per tal que tu et fiquis dins a teli i diguis buah i després ja és la possible connexió amb Hamlet en Hamlet va morir en bons anys és veritat que els registres parroquials només registren el seu autisme i s'enterramenta
no sé detalles de causa de la mort tampoc sé fins a quin punt, en aquell moment havia moltes autòpsies però és que hi havia una epidèmia de pesta aquell any per tant és molt probable que morís d'això, no? exacte, de fet aquesta pel·li és un poc el rotllo que surt llavors, com m'ho vaig a treure jo veient aquesta pel·li l'altre dia? doncs que fa uns anys mai llegia un llibre
d'un autor molt conegut per dir la frase «He venido aquí a hablar de mi libro». Francisco Umbral. Efectivament.
autor pot llegir per sa gent de sa meva generació però jo he anat xerrant amb sa gent he de dir que som un admirador profund de sa literatura i sa literatura de numbral i en canvi ell és personatge, era un personatge més aviat
més aviat rebutjable, diguem, però com a escriptor és extraordinari, ho he de reconèixer. Just anava a dir lo mateix, que igual ell com a personatge és un personatge que jo no acabo de comprar entre comits, entre comits, que podria rebutjar inclús, però que la seva literatura, bueno...
obres mestres d'un donament, a part de molt prolífera, perquè crec que escrivien moltíssim. Un article cada dia, sí, sí. Exacte, un article cada dia. A banda de llibres, etc. I clar, ja sé per on vas, sé per on vas. Claro, jo fa uns anys vaig anar a veure... Un dels seus millors llibres. ...el treno del documental que li van fer a Anatomia d'Undandi. Sí, sí.
I a l'estrena t'ha regalat un llibre d'un umbral, en aquest cas Mortal i Rosa, que és un llibre bastant central en aquest documental també. Realment jo no vaig llegir un umbral perquè jo soc una persona molt llegida, sinó perquè m'ha de caure un llibre en les mans gratis. Però bé, a part que Mortal i Rosa es considera una de les seves obres més importants i personals, jo vaig ser un llibre que vaig trobar
és que no, com que no trob jo ses paraules per definir-ho. Me va impactar molt, crec que és un llibre que és molt dens en tots ses aspectes, que té moltes referències culturals i literàries i que uau, no? Si t'estava plantejant d'una manera molt crua tots els processos que passa a un pare des dels moments en què se comença a sentir bé perquè...
La dona s'ha quedat embarassada i comença a ser conscient de la edat que té fins a com se sent amb una depressió profunda perquè s'ha mort així. Sí, sí, sí. Llavors, és claro, inevitablement he lligat Hamnet amb aquesta obra mestra d'en Francisco Umbral i m'ha criat un poc l'atenció que justament són dos pares, homes tots dos,
que han escrit un llibre perquè, bueno, al final Hamlet va sorgir un pot d'aquest dol, saben el seu fi també, i dues obres mestres, no? Si una se podria dir que és de la literatura espanyola, l'altra és universal, evidentment.
no se pot comparar aquestes coses però crec que justament crida bastant l'atenció i afegim-hi no és ben bé el mateix perquè és poesia però afegim-hi en Joan el que ve
Efectivament, efectivament. Perquè també el moment de ser mort de dos fills com a mínim és el moment en què ell sent un poeta normalet passa a ser un poeta extraordinari. I és justament la tragèdia el que el marca, també. Sí, sí, és curiós, és curiós. Molt curiós. Sí, sí, com és.
Bé, com ja he dit, el llibre d'un umbral, doncs, xerra un pot de sa malaltia i de sa mort de fi, que va morir en 5 anys de leucèmia. Clar, en aquell moment, a més, no sabíem fer tots els estudis que s'han fet ara de muntar el càncer, perquè estem encerrant de 1975. Un poc abans, perquè això va ser l'any de publicació. I...
i és curiós perquè en aquest llibre sa mort desnit no és només seix narratiu sinó seix des que s'autor explora aquest mal que sent sa memòria, el significat de sa vida i un poc sincapacitat que ell té de trobar un consol després d'aquesta tragèdia que és un poc el mateix que li va passant a Shakespeare ara cercaves nom que no me'n recordava, Pinxo Pinxo, sí
Bé, és que a més en el documental surten gravacions d'ell, de qual hi parlaven els minyins, que s'inventaven contes junts, bé, pelos com escàrpies que li diuen, o sigui, molt fort. Bé, això, ell ho experimenta com un buit absolut, una ruptura en sa vida quotidiana i una confrontació directa en sa mort. És una reflexió poètica, així com Hamlet sí que té
un inici i un final, per així dir-ho. Mortal i Rosa és un poc un diari personal on s'entremesclen moltes coses. Hi ha parts que es podrien considerar reflexions poètiques per lloc d'un llibre molt filosòfic que xerra d'això un poc de lo mateix, de dolor, de l'amor i de l'absència.
Impressionant, realment molt interessant totes les connexions que has fet. Jo ara em faré una un poc més banal, si me permets, perquè també hi hem d'anar acabant. Tu has estudiat a Madrid, no? Sí. I freqüentaves el Café Gijón, o com a mínim hi vares anar qualque dia.
He anat qualsevol dia, sí. I jo... T'hagués pogut trobar en un... Bé, no, no, no, clar, no, no, ja era mort, ja era mort. No, sí, ja era mort, però... Sí, sí, sí. Uns anys abans, sí, vale. Sí, sí, era habitual d'Escafé Gijón en umbral, no? Sí. De fet, té molt d'escrits davant d'Escafé Gijón. Sí, sí. També ho estan dignes de llegir. Que també s'ha de dir que quan jo hi vaig anar com a mínim era més una atracció turística que un cafè normal. Sí, ara ja...
Com tot, s'ha turistificat. Bé, jo era el primer que l'estava turistificant quan hi vaig anar, però això. Escolta, per acabar, conclusió que mos proposes. Bé, primer de tot mos has fet entrar ganes d'anar a veure sa pel·li, que no sé si encara sa pot veure. Nanescine.1.2 i ets dir, vos don quatre xifres així pincellades, malalties cròniques de nens a Espanya, ara mateix.
Entre 1,3 i 1,4 milions de nens són els de 14 anys amb malalties cròniques, no vol dir que estiguin en perill. Mortalitat infantil de menys d'un any, se considera baixa en Espanya, que la xifra més fàcil de trobar són 875 defuncions en 2023. La mort més comú són malformacions congèniques i anomalies en els desenvolupaments.
Pincellades també de cols que lliguen, mortal i rosa i Hamnet, més enllà de sa mort. El llenguatge que s'ha romp ja no estem narrant, no ens estem confrontant a una narrativa habitual. El dol no es considera una cosa a superar, una motivació de superació, sinó una nova manera de viure. I el fi mort no desapareix, reordena el món dels autors.
D'altra banda, he de dir que peli 2024-2025, sin instrucciones, Paco León com a protagonista, li cau un pot de txell, diré, i Safia també acaba amb una malaltia crònica, també la recomano bastant, jo la vaig veure amb bastant... bé, amb bastant de poca esperança que m'agradés. Sí, repeteixes títol. Paco León, ets el millor, però sin instrucciones. Ah, sí, sí, sí, perdones.
I interessant també, xula, diria que aquesta sí que té igual una visió un poc més positiva, donar-li la volta a la malaltia de la peque i un poc aquest rotllo. No està en tragèdia. Però bé, que no xerra només tant de la mort de la filla, sinó només bé de la paternitat, de l'abandonament, de la relació afectiva entre el pare i la nina.
Però, bueno, tampoc volia deixar de mencionar-la.
Uf, idò, avui mos has donat molt d'inputs, encara encara haurem de processar una miqueta, necessitarem una mica de temps. Sí, avui he donat molt de dures a fer. Sí, sí, sí. Però bé, sempre són temes durs, però són temes que a te mateix convé abordar, convé conèixer i sobretot, com sempre mos fas també, convé tenir dades. Efectivament, en el final, sa mort, mos agrada o no, forma part de sa vida. I tant, i tant.
i us ha d'assumir com a tal. Sí, sí. Laura, Laura Ribas, moltíssimes gràcies. Vos tornem a connectar d'aquí una setmana. Efectivament, moltes gràcies a tu, home. A menys si puc anar a veure la pel·li en aquesta setmana. Per favor, i la comentem.
Gràcies, Robert Consentida. Gràcies, Laura.
Bon dia, bon dia, vida. Benvinguts a la secció de noves i parets del matinal Bon dia, bona vida, dona mediterrània, que matem cada divendres en aquesta hora. El món no ha tornat més bo, ni més pacífic, ni més solidari, ni molt menys més empàtic. Paraula maleïda pels nous amos rics del planeta...
en l'emergència gairebé insultant i suïcida d'aquests individus. Musk, Bezos, Trump, Zuckerberg... Per això només són nons. Altres nons el podrien o poden fàcilment suplir o substituir. El que els sembla més és que, en aquests que he citat, és que tots són de nacionalitat estatunidenca.
No fora menor l'interès sociològic, antropològic, polític, el d'analitzar. Com així? Aquell país originat de la colonització anglosassona fa pots segles ha assolit nivells tan alts de nocivitat, de toxicitat per al planeta, per a la humanitat.
Podria ser un bon precedent d'anàlisi recordar que fins que Hitler no va posar en pràctica el seu expansionisme territorial militar, inacceptable econòmic i militarament per les altres potències occidentals, no era gent rara l'admiració pel nazi de les classes més riques i poderoses d'aquell estat. N'hi ha prou exemples d'estudi, també de la Gran Bretanya,
la confrontació bèl·lica les va amagar. Però no foren poques les línies mestres comunes amb aquell narcisme que els nous estats vencedors de la Segona Guerra Mundial varen mantenir. Racisme estatal, institucional, control polític policial, militarisme, imperialisme, intervencionisme armat... No és tan d'estranyar veure on hem arribat ara, avui,
Val a dir que no tots hem estat tan ingenus, innocents o directament còmplices, col·laboradors ideològics en aquesta història. Exemples com el de Vietnam, Amèrica del Sud, Sud-Àfrica, Palestina, la mateixa llarga i encara no zaurida per vivència franquista, l'estat espanyol sempre ens van mantenir en alerta i mai no ens enganaren. Ni ens enganàrem.
Avui, del món desmantellada la important estructura solidària internacional amb els països més empobrits del món, que també ho som segurament per causes colonials, per part de l'estat més econòmicament poderós del món,
Abandonades totes les organitzacions dedicades urgent intensament a fer front al canvi climàtic, a la preservació de la biodiversitat, a l'activitat científica de preservació de la vida al planeta, emergeixen.
amos i senyors de la tecnologia planetària en els sistemes de comunicació, en la implantació de la intel·ligència artificial, en la instal·lació de satèl·lits orbitals avui dedicats essencialment a vigilància i estudi per espionatge, amb objectius bàsicament comercials i militars, per a finalitats d'exploració i extracció, de depredació de recursos naturals,
per persistir en un creixement econòmic que esgota el planeta i posa en risc la supervivència de gran part de la humanitat.
Aquest mes de gener de 2026, Oxfam Intermond ha publicat un informe que percebut no és menys important per difondre, on alerta que el poder d'aquesta gent, cada vegada molt més rits, és una amenaça també per a la democràcia.
Fins demà!
De 9 de gener de 2026, Oxfam Intermont alerta d'un món amb multimilionaris cada vegada més rics. La ONG considera una amenaça per a les democràcies l'augment de riquesa d'uns pots mentre s'engrandeix la desigualtat.
Els rits del món són cada vegada més rics. En concret, la fortuna dels multimilionaris va créixer més d'un 16% l'any passat, fins als 18,3 bilions de dòlars, el que suposa el seu màxim històric. Així es recull contra l'imperi dels més rics, defensant la democràcia enfront als poders dels milionaris.
Un informe publicat aquest dilluns per Oxfam Intermona amb motiu del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, és a dir, dia 19 de gener de 2026. A l'altra part de la balança, quasi la meitat de la població viu en situació de pobresa, amb menys de 8,3 dòlars al dia i un 28% es troba en situació d'inseguretat alimentària, xerrant de nivell planetari.
Alerta l'ONG. A l'informe s'afirma que la fortuna conjunta dels multimilionaris augmentà en 2,5 bilions de dòlars l'any passat. Aquesta quantitat és pràcticament la riquesa que posseix la meitat més pobra del planeta. Uns 4.100 milions de persones. A més...
Aquests 2,5 bilions es podria acabar amb aquests. 2,5 bilions es podria acabar amb la pobresa extrema dels propers 26 anys.
L'any passat fou el primer en què el nombre de multimilionaris superarà les 3.000 persones. I els més rits de tots ells, Elon Musk, fundador de Tesla Space X, va veure que amb el seu patrimoni solia la barrera dels 500.000 milions de dòlars. A l'actualitat es calcula que supera els 700.000 milions de dòlars.
a tenor de les dades de Forbes que s'han usat per a l'elaboració de l'informe. Intermond sosté en un comunicat de premsa que acompanya l'informe que la intensificació en la concentració de la riquesa milmilionària coincideix amb el mandat del president Trump i suposa una clara senyal d'alerta.
Des de la seva arribada al poder s'han anat reduint els impostos als superrics, s'han bloquejat els avanços en fiscalitat internacional per a grans corporacions, s'han limitat els intents de frenar el poder dels monopolis i s'ha impulsat el valor en borsa de sectors com el de la intel·ligència artificial, generant importants beneficis que han anat a parar quasi exclusivament a les grans fortunes.
Mentre la riquesa dels mil milionaris no atura de créixer, la taxa de reducció de la pobresa a nivell mundial s'ha estancat i es situa a nivells semblants al de 2019. Fins i tot la pobresa extrema ha augmentat a llots com a Àfrica.
La nostra missió, diu Otsfam, a la seva pàgina web, és acabar amb la injustícia de la pobresa. Posa les persones al centre per treballar per millorar les seves vides, independentment del seu origen, raça, ètnia, creences, edat, capacitats o orientació sexual.
Estan convençudes, diu Oxfam, que la nostra organització ha de ser el reflex d'aquesta diversitat que perseguim i promovem, i on volem, que totes les persones puguin gaudir dels mateixos drets. En treballar per a incorporar-la dia a dia, guanyem en talent, ja que ampliem els punts de vista, els pensaments, les experiències i les reflexions i ens equiparam a la societat que representam i per a la qual treballam.
Treballem per desmantellar les estructures de poder desiguals existents, fins i tot en la nostra organització i en el món de la cooperació. Volent ser una organització habitable i inclusiva on totes les persones poden contribuir des de la seva diversitat i sentir-se valorades per això.
Adaptar amb els nostres processos i sistemes de treball perquè siguin accessibles per a qualsevol persona. Ens formam i sensibilitzam sobre el valor de la diversitat per prendre consciència dels nostres viatges i erradicar prejudicis discriminatoris.
Establim aliances amb organitzacions socials, administracions públiques, universitats i empreses que defensen i promouen els drets fonamentals de totes les persones. Fomentam que els nostres proveïdors siguin també socialment responsables, treballant perquè la diversitat sigui un element indissociable de la nostra marca a través de les nostres campanyes i missatges comunicatius.
En el document concret d'anàlisi sobre causes i solució de la desigualtat a l'estat espanyol, Oxfam conclou que existeixen desigualtats en esperança de vida que s'expressen tant a nivell de classe social, existeixen 11 anys de diferència d'esperança de vida entre els barris més flics i els més pobres de Barcelona, i 7 anys en el cas de Madrid.
Com de gènere, l'esperança de vida de les dones és de 86,9 anys comparada amb els 80,3 dels homes. Però, a pesar de tenir una major esperança de vida, les dones viuen menys anys sanes. Menor esperança de vida saludable.
Als 65 anys, les dones només poden esperar que el 40% dels anys restant de vida siguin saludables, comparat amb els 50,1 dels anys dels homos.
A pesar que l'estat espanyol es troba entre els països amb major esperança de vida del món, no aconsegueix classificar-se entre els deu primers països d'Europa en relació a anys de vida saludable, als 65 anys. És a dir, existeix una gran esperança de vida, però una part molt important d'aquesta són anys on està present alguna limitació per motius de salut.
Les diferències en les condicions de vida de la població de l'Estat determinen les desigualtats en la capacitat per a la presa de decisions saludables i en l'accés d'hàbits de vida saludables. Per exemple, el percentatge de persones de les classes socials més baixes que consumeixen a diari begudes ensucrades o menjar ràpid és el doble que a les classes més altes.
Existeix un gradient de desigualtat que es manifesta en la pràctica totalitat dels determinants de salut mesurats, sent més acusat quan la intersecció de gènere i classe social es fa present.
L'accés al sistema sanitari a l'Estat presenta una desigualtat inferior a la d'altres països de l'entorn, però les limitacions a l'accés, a necessitats sanitàries no cobertes o a medicaments no presos per causes econòmiques, es concentren en un grup de població especialment desfavorit, com denota que les persones de classe social més baixa
tingui 7 vegades el major risc de no poder accedir a medicaments per causes econòmiques que les persones de classe social més alta. Els problemes de salut mental estan fortament influïts en la seva distribució per la classe social i el gènere sent un exemple dels problemes dels serveis sociosanitaris per a donar resposta als problemes en aquesta dimensió de la salut.
21 de gener de 2026, l'ONU ha denunciat que aquesta matinada, 20 de gener de 2026, excavadores israelianes han enderrocat la seu de la UNRWA, l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins, a Jerusalem.
És un atac sense precedents contra l'agència de l'ONU i les seves instal·lacions. Ha alertat. L'acció que el cap de l'agència, Filippe Lazzarini, titlla de nou nivell de desafiament obert del dret internacional,
Arriba després que el 12 de gener forces israelianes hi rompeixin en un centre de salut de la UNRWA a Jerusalem Est i ordenessin tancar-lo. Israel també tallarà l'aigua i l'energia a les instal·lacions de l'Agència de les Nacions Unides per als refugiats palestins la setmana que ve. En el marc de la legislació aprovada pel Parlament israeliar el desembre,
L'Agència de les Nacions Unides per al Refugiat de Palestina al Pròxim Orient és una organització de les Nacions Unides que proporciona i atent el desenvolupament, l'educació, la salut, els serveis socials i l'ajuda d'emergència a més de 4 milions de refugiats palestins que viuen a Jordània, Líban i Síria, així com a Cisjordània i la Franja de Gaza. Es va crear
aquesta agència d'ajuda al refugiat palestins al Pròxim Orient després de la guerra àramo-israeliana de 1948 per l'Assemblea General de Nacions Unides en virtut de la resolució 302 d'avui de desembre de 1949.
Aquesta resolució es va aprovar per unanimitat, amb el suport express d'Israel i els països àrabs i en l'extensió del bloc de l'Est i Sud-àfrica. Va entrar en funcionament l'1 de maig de 1950 i l'Assemblea General ha renovat successivament el seu mandat.
A l'efecte del seu propi mandat, l'UNRWA considera refugiats els que hi ha d'atendre en totes les seves facetes. Els palestins, el lloc de residència habitual dels quals era l'antic mandat britànic de Palestina entre juny de 1946 i maig de 1948 i que van perdre la seva llar i el seu mitjà de subsistència en la guerra àrabo-israeliana de 1948.
i els seus descendants, en total més de 4 milions de persones. Així, l'organització atén 58 camps de refugiats palestins on limita la seva participació en l'ajuda i la prestació de serveis però no intervé en les accions de govern o de policia que corresponen i són obligació del país anfitrió.
De manera general, la situació dels que eviten els camps de refugiats és de pobresa, amb una alta densitat de població i amb infraestructures bàsiques insuficients.
El 2008, l'UNRWA tenia desplaçats un total de 23.500 funcionaris, el 99% dels quals són refugiats palestins del conflicte de 1948 a llorts descendents, amb més de 900 instal·lacions pròpies en què només col·labora.
L'àrea de treball a la qual es destinen més fons, el 50%, és l'educació, amb gairebé mig milió d'alumnes amb més de 600 centres. Pràcticament tots d'educació primària, encara que a prop de 5.000 acudeixen a centres de formació professional.
Manté 197 beques universitàries anuals i centres de formació per al professorat a Jordània, Liban i Cisjordània. En l'àrea de la salut manté 122 centres mèdits, la majoria d'atenció primària, així com servei d'urgències i un hospital a Cisjordània. A més de diversos projectes de salut comunitària i medi ambiental.
Va col·laborar també en la creació de la Unió Europea de l'Hospital Europeu de Gaza, en capacitat per 230 dos llits, prop de la ciutat de Can Junís. Acabat el 1996 i lliurat a l'autoritat nacional palestina el 1999,
El 2002, la xifra de visites als centres fou de 9 milions. Les ajudes alimentàries directes arriben a unes 225.000 persones que no podrien subsistir als camps de refugiats per si mateixos.
D'altra banda, a cadascun dels episodis del conflicte àrabo-irrelià presta ajuda humanitària d'emergència accentuada a Gaza i Cisjordània, on es presta de forma contínua des de Dormil.
El 7 d'octubre de 2023, Hamas i altres grups militars palestins va llançar incursions armades coordinades des de la franja de Gaza al sud d'Israel, coincidint amb la festa religiosa jueva de Simchat Torah.
Els etats van donar lloc a la guerra de Gaza de 2023. Segons els informers d'intel·ligència israelians, basats en mètodes que incluïen intel·ligència de senyal, seguiment de telèfons, mòbils i interrogatoris,
Entre 4 i 12 empleats de la UNRWA, de l'Agència per a Refugiats Palestins, van participar en els etats del 7 d'octubre a Israel. Aquests empleats, inclòs els diversos professors d'escola, van ser acusats de participar des de rols de logística i adquisició d'armes fins al segrest i la intervenció directa en els atacs, inclòs en la massacre de Beheri.
Un informe d'intel·ligència israelià va al·legar que al voltant del 10% dels 13.000 empleats de l'UNRWA a la franja de Gaza tenien connexions en grups militants islamistes, principalment Hamas i el jihad islàmic palestí. L'informe va al·legar que 190 empleats de l'UNRWA eren militants de Hamas o del jihad islàmic.
El 26 de gener de 2024, l'Agència per als Refugiats Palestins de les Nacions Unides va anunciar que investigava les acusacions presentades per Israel gairebé dues setmanes abans sobre la participació dels seus empleats en el Zetat de Hamas el 7 d'octubre.
Filip Lazzarini, el comissari general de la UNRWA, va afirmar que l'organització havia acomiadat els empleats implicats i va iniciar una investigació afegint que qualsevol persona que es trobés compromesa en etat de terror s'enfrontarien a conseqüències.
El secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, va reconèixer que 9 empleats de l'agència havien estat acomiadats, un va morir i les identitats de dues persones més implicades en el cas es van aclarir. El Parlament israelià va prohibir el 28 d'octubre de 2024 l'activitat de l'UNRWA, l'Agència de Solidaritat, al territori per la seva vinculació amb Hamas.
i en l'accés al poder del nou president dels Estats Units, Donald Trump, es va suspendre el finançament del govern estatunidenc a l'UNRWA, a l'Agència per l'Ajuda al Refugiat Palestins. Finalment, aquest mes de gener del 2026,
Com dèiem al principi, el govern d'Israel ha ordenat la demolició de la seu de l'UNRWA a Jerusalem Est.
I fins aquí, sense temps per més, gràcies per escoltar-nos fins aquí, una abraçada, salut.
A tota veu, sobre la casa plava dels llançols marins. Fas la calor més líquida i surts al jardí. Rosers, flori, mare en lliure.
Aigua l'impsia al blau del cel.
Conversos blaus a les parets dels nostres ulls reciprocs. Escrivim cercles anàrquics sobre el blanc. Espanta ocells que són cometes, una porta sense pany. Papallones propagant incendis. Los nuestros días.
Mòbils al vent del fang del teu so d'aigua obrint camins entre mig del plural que els corre si ten... Bon dia. It's Nelia.
No, no, no, no, però m'ho dic costarà molt. M'havien pagat aquí cada dia, no sé què, d'anar al dia a Sampai, pensava que eres anar al dia. Qui ets? Molt bon dia. Aina! Me cago en dina. No t'havia conegut. Entornat, entornat. Com estàs, Tomeu?
Bé, bé, bé. Molt content de veure-te per aquí. Molt content de ser aquí. Sí, sí. Han coincidit a l'estudi número 3 avui. En el mateix espai, en el mateix moment. En la mateixa hora, en el mateix tot. Sí, sí. Idò, sí. Te vaig un pel més gran. Un poquet. Pot ser, pot ser, pot ser. Una setmana més gran que la setmana passada. No, sí. No serà que has complit anys.
Pot ser, pot ser que ara... Podria ser que ja tingui 21 anys. 21 anys? Estic flipant, també ho estic flipant, sí, sí. Uau. Sí, sí. Molt d'anys, molt d'anys.
Gràcies. Ah, pensava que me deies que tenia molt d'anys. No! Molt d'anys que m'adones molt d'anys. Va, gràcies. No, no, jo tinc molt d'anys. Tu tens pocs d'anys. No, i encara em falta molts. Idò, mira, no som de l'IA, però ens hi costarem bastant avui, perquè com que la setmana passada va fer un concert fantàstic, a més, en el petit país, ja hi vaig anar i vaig disfrutar molt, que ja vos contaré un poc com va anar.
vaig pensar és que li he de fer un programa sí o sí perquè és que canta tan bé i és tan dolça i és tan emociona tant que la vaig trobar perfecta per mostrar-la i per fer una música amb amor que per cert som en la música amb amor d'una mediterrània que sempre se m'ha d'oblir de dir quina excepció que ja no tornaríem a fer música amb amor mai més
Música amb amor se manté. 2026. Tenim un patrocinador o no? Evidentment. Clar, és que el concert s'agafa en el petit país, que és el bar que molt patrocina la secció de Música amb amor.
que, per cert, cada dos per tres, majoritàriament dijousos, jo us recomano que mireu's Instagram, que és allà on se penja tot, arrobapetit.país. És un bar que està fa la nit. Bé, de fet, és més que un bar on, a part de quedar-hi sopar o fer uns beures, sobretot als dijousos hi ha això que ara se li diu...
bé, que en el petit país se li diu petits, grans i jousos, i són actes, per exemple, com es concerta i va bé, també hi ha recital de poesia, a vegades hi ha, bueno, hi ha obres de teatre, també... Una gran presentació de llibres, mescla d'actes culturals en general, que estan superbé,
S'ha de dir que quasi-casi, en el mateix temps que em vaig enterar que actuaven a Lia Sampai, ja vaig veure que estava ple. O sigui, que no... Sí, no, no, no. Sí, és que, a més, va ser tot un èxit perquè se varen a obrir ses entrades.
El fet que s'ha d'anunciar des de bastant de temps enrere i més ja a prop amb molt de la data és quan ja s'ha confirmat que estaven a Jaurides i de fet hi va haver gent que
que demanava entrades i era com massa grep i les s'han acabades. Però bé, això no vol dir res més que haurà de tornar i així la podreu disfrutar tots. Amem, escoltem qualque cosa més d'ella i després mos expliquem coses. Molt bé. Primer hem escoltat La Conta dels Flamencs i ara escoltarem Vents.
Marectes, roses blanques, finestrals al vent del delta.
paisatges insomdables, amarats pel cel turquesa. Un pessic que torna a casa, que et desperta d'infantesa. Una taula tota estesa, els jardins florits de festa.
de planes d'aire on l'oblid són flors d'escasses. Vents d'aigües de taiques on l'amor t'engull les cases. Paraules de la terra rovellants en temps de cega
Camises de frenela i sombreros plens de pena. Un pessic que torni a casa, que et desperte d'infantesa. Una taula tota estesa, els jardins florits de festa.
Saps que la vàrem entrevistar aquí? Sí, la setmana passada. Va ser interessant. Ella és cantant, és actriu. I també ets psicòloga.
És polipacètic tope. Sí, se va llicenciar arts... Bé, és a dir, per l'Institut del Teatre, el 21, psicòloga avant de sa guap l'E8, i també és cantautora.
I se va endinsar en el món de sa música el 2017. I... Cal dir que, bueno, en sa seva música s'inspira bastant, és a dir, va contar que té...
Un poc de... Sí, com que s'ha inspirat en cançons tipus en Raimon, Ovidi Montlló, en Maria del Bavolet, Lluís Llach, també un poc de Ned Piaf i en Jacques Brel i en Georges Bresens. Per tant, sonava cançó i un poc de cançó francesa, també. Sí, sí, sí. Bé, ella és una cantautora bastant...
Bastant, diguem, típica, així com molt tranquil·leta, molt arrelada, diguem, a la seva zona, no? Sí, per les terres de l'Ebre, que en diuen. Se li nota molt per s'accent, però realment ha viscut molt a Barcelona. Ah.
Lo que és la seva família és de les Terres de l'Ebre, per tant estan bé com a casa seva. I de fet, la majoria de cançons hi fa referència, i si més no, amb la manera de xerrar, basta que digui lo, allò de el, que ja sabeu de quina zona té l'accent.
I clar, va venir la setmana passada, va fer un concert, bé, a part que va ser molt guapo, va ser íntim, perquè clar, el petit país també, lo guapo que té de dalt és que, com que és un espai més homen que petit, la tens super a prop, no és com si nascis a un concert, a un teatre...
que l'apuntura ja està des de l'escenari i estàs un poc més enfora, sinó simplement és que de fet jo tenia, vaig tenir la sort d'estar a un costat en el banc d'ajut de vora i la tenia de costat i super davant, és que si se girarà, quan se girarà avui me'l mirava és com si m'ho encantés a mi, saps? No. I era super proper. I clar, varen venir ahir mateix
I just va... Ai, ahir, perdó. La setmana, o sigui, vull dir dijous. El dijous mateix, sí, sí. Ens ho va comptar. Nosaltres vàrem entrevistar el del mateix dijous. Clar, exacte. I bé, jo després just va acabar el concert i clar, no vàrem poder quedar gaire temps xerrant la gent. Vàngrem vendre un parell de disco així ràpid i vàrem partir i els vaig acompanyar a l'aeroport.
Perquè venia amb el guitarrista. Venia amb el guitarrista, exacte. N'Adrià Pagès, que és fantàstic també. És a dir, si vos fixeu en la guitarra, toca d'una manera que jo m'ha emocionat molt. És que hi fan un duo que combinen tant, és a dir, tenen tanta química, just vos quan se miren, com connecten l'un amb l'altre, que això és molt necessari i no sempre passa en tots els duets.
I ells com miràvem perfectament, i això els vaig tornant els dos amb dues amigues meves que també varen venir a veure-los, que m'ho van encantar totes, a l'aeroport. I clar, passàvem un pot de pena, dic, espero que no fer tard, que no passi res, però van arribar bé. Van arribar bé per sort, després m'ho van avisar que ja havien arribat a Terres, supersimpàtics, i van riure molt.
M'ho va dir que no era la primera vegada que havia vengut a Mallorca, tot i que jo, francament, no m'ho sonava de res abans que el petit país la programàs, diguem. Això tampoc m'ho sonava. I ha estat un gran descobriment. Un descobriment que quan torni és que ni m'ho pensaré. Aniré 100%. I vos recoman a tots anar-hi. I ara també anant a escoltar-nos les cançons, és que també en té qualcuna...
Això m'agrada molt quan un cantant fa un concert i sobretot si és més íntim, que sigui és que sigui, també troc que s'ha de fer i m'agrada i no tots els artistes ho fan, que quan canten una cançó o abans o després expliquen de què va. T'ho donin un pot de context.
Això m'encanta, això, que t'ho doni en context, també t'emociona més, l'entens més, i connectes més amb l'artista perquè l'entens a ella. I això mos ho va anar contant. Per exemple, ara està sonant...
L'Oball. L'Oball. Aquesta cançó, ara després callaré perquè la pugueu escoltar, això m'ha emocionat, això m'ha deixat els ulls vermells i amb diàgrimes, perquè mos va dir que aquesta la dediquen al seu predí. Ah.
que va estar malalt bé, suposo que va anar perdent la memòria a la mesura que estava fent gran fins que fa un moment que ja no hi és i compte que la va compondre per intentar-se acostar un poc més a ell perquè quan érem petits ell li ensenyava a ballar i ell ja se posava damunt dels seus peus i ballàven junts i segur que quan posava música es predit tornava un poc a ser ell
i tenia un moment de ser ell dins de la malaltia, no? I en aquesta cançó, com que connecta un poc amb ell i va ser molt guapa. I com pot ser que avui tan blanc que briller plenament i sense tu
Fins demà!
Els teus peus damunt dels meus, un soldat irreverent que s'emporta les batalles perquè la memòria et véns. Marca el pas que ja no tens, el record que no et convéns i la música tremola perquè avui ha vist que ballo tota sola.
dins dels passos de colors, dins del ball del nostre mitjador, dins la vida que s'està
Té bona veu, eh? Té molt bona veu. I, a més, canta tan bé que, és que clar, jo la veia i deia, és que ho fa fer, pareix que és fàcil. És a dir, la veu és que canta tan natural per ella que dius, uau, és que té una boarra, jo intent fer el mateix i no me sortirà igual, però és que no, ni perescut. I...
I jo m'hauria d'esforçar moltíssim. I ella, evidentment, haurà fet moltíssima feina i haurà practicat molt, però també té una bo privilegiada. I li sortia tan natural que jo deia, uau...
Lía Sampai te va entusiasmar pel que veig m'agrada molt per cert, això de Lía Sampai perquè clar, no sé nom Lía, crec que és Ibáñez de llinatge ella però no sé de on ve això no en vàreu parlar
He de dir que això no ho sé. Això... No em va parlar, no? No em va parlar. És a dir, i de fet, jo em pensava que era el seu nom. L'Ira Sampai. I que Sampai era llinatge. Podria ser, podria ser. O Pentura Sampai, no ho sé. Bé, sí. No, no, no en tinc ni idea, però bé. Sí, és Pentura el seu nom artístic i... Però bé, que ella se va presentar així i en cap moment va dir que no fa... És a dir, que tanqués un altre nom ni això.
Ara escoltem un tema... Sí, que no en tome un Nicolau. Després, si no te'n diuen, te penses que no en tome un panya. La queixeta. Mira, aquesta cançó ens va dir que la va escriure dedicada al guitarrista, en Adrià.
Aquí hi ha qualca cosa. Nosaltres mos ho pensàvem, però en el cotxe, quan els tornavem, van confirmar que no. Que no? No. No, no, no. Crec que no. Però com a mínim...
fan moltíssima, o sigui, tenen una relació super... que coneten molt, tenen moltíssima química i artísticament són fantàstic. Tu que m'escoltes i em fas sonar, a tu que sones i em fas cantar, a tu que cantes al meu costat, a tu te canto a tu, i hem obert una altra via.
però em vull a caminar. Tinc les mans on les volia, hasta el puc arribar. S'ha desfet la llunyania, de què no em podreu sentir. Tinc les mans on les volia, ja va tros hostil.
en mi.
Era un concert interactiu, en pla que es va convidar a fer palmes i coses d'aquestes? Sí, sí, perquè en tinc algunes que, és que clar, en tu no m'equivoc, però que tenen un ritme un poc més de rumba o no sé com a més, que convida més a aplaudir. I sí que és ver que quan venia aquesta part, la part més així animada, que generalment és la tornada, sí que feia així i després tot la seguíem aplaudint.
I duiem el ritme. I també una cançó que ha sonat abans, El secret dels arbres. Sí, El secret dels arbres. El secret dels arbres, exacte. En aquesta mos va contar abans que aquesta cançó va sortir perquè una amiga seva li va dir que de petita se pensava que...
Bé, sempre tenies dubte que com així tots els arbres se posaven d'acord en els mateix temps per bufar i fer vent. És una bona pregunta. I me'n va començar a contar situacions d'aquestes amb on...
s'interpreta una cosa i s'pensa que és totalment diferent i mos va convidar a comptar també com a acudits d'aquests que a ningú se mos em va corregar però ell en tenia molts i em va anar per exemple, me'n record que un clar és que jo no som gens bona a comptar d'acudits però me'n record que va dir per exemple que no sé qui se pensava que per Nadal s'havia d'anar cap a dalt i no sabia perquè la gent per Nadal no anava a dalt si Nadal era anar a dalt
I coses aquestes, com de... Jocs de paraules. I va ser molt guai. Aquest no és especialment afortunat, s'ha de dir. No, però... Tampoc tinc gràcia per contar-lo, saps? Ja sentarem junts la pluja. Sereu de tants de colors que fareu florar la lluna d'este cel que riu per tots. I caurà la lluna
Veu-los reflex d'aquell instant en què el fóssim bo. Quan la nit s'apagui tornarem
Aquesta que ens ho se diu, la nit del foc. Com van les nits per fer la nit i per el petit país?
Les nits van molt bé, sobretot divendres i setes, que és quan hi ha menjar. I per exemple, la setmana passada en el concert d'Analia, tot i ser dijous, ja se va avisar tot això. És que per xarxes espero on s'avisa més. I també per aquí jo aniré avisant. O sigui, no queda més remei que seguir el petit país a través d'Instagram.
Sí, i si no, anant allà també s'apengen coses i també s'hi demanes allà, però bé, que per Instagram així t'informes amb més temps. I ja se varen preparar sopars, se va demanar qui volgués quedar a sopar, i sempre dic ahir, perquè res, dijous, que si se reserva, en dijous també se podia, com que hi havia concert.
I... No sé si ja havíem comentat la meva presència en el petit país. No estic segura de si hem comentat la teva presència. Va ser... Va ser dins el 2025, encara, crec. Clar. Sí, sí, sí. Per tant, igual, sí que l'havíem... No ho sé. Si no, Puntura la poden recordar. Va estar bé.
Va estar bé. Sí, sí, sí. Una pinya puig. Vaig prendre. Ah, i unes patatilles. Era el migdia. Per tant, quin dia és que ha marcat allà? Es diu monja. Clar, perquè és l'únic migdia que s'obri, perquè la resta de dies és hora baixa.
Bé, local, superagradable, superguapo, en fi, molt bé. Sí, és molt acuïdor. I sobretot, jo li trobo encara més quan fa fosca. Perquè té, l'il·luminació és bastant... Com que les parets són groves, la llum no és superblanca, és una llentilanta càlida, evidentment, s'il·lumina perfectament, però que tot és conjunt...
Ho fa com encara més acollidor de vespre, el llum del neo que posa, somia i actua, el llum de les geleres, tot i així, tot, la barra que té els leds a baix... No ho sé, convida molt a quedar i a prendre qualque cosa i... Ja vos convido a tots a anar-hi o a tornar-hi. Ara parlarem de Fadrini. Que ja estàs cansada. Que ja estàs cansada.
que ja no pots més vols mereixer que ja no pots més vols mereixer que ja no pots més vols mereixer que ja no pots més vols mereixer que ja no pots més vols mereixer que ja no pots més vols mereixer que ja no pots més vols mereixer que ja no pots més vols mereixer que ja no pots més vols mereixer que ja no pots més vols mereixer
Sí, sí, de fet he posat les que més... les que més me varen... Impactar. Impactar. I també és que va ser un concert d'una hora i mitja, no, una hora i quart. Em va cantar més de les que jo estic posant, però clar, tampoc me'n recorda tots els títols, per tant, he posat les que més he retingut.
Però és que també es te van quedar per qualque cosa, per el que sigui, per la història... I sobretot, és a dir, totes tenen aquesta línia com a acústica, íntima, així tranquil·leta, però n'hi ha... Bueno, la majoria tenen ja sí que la part de la tornada un po' més animada. I clar, és que en el concert encara ho devia ser més perquè tots aplaudíem i...
I dorm, nina, dorm a l'albada, i deixa que passa gent, s'enduen de matinada, los somnis que van al cel. Hi ha olives, negres, pinyols de gel, records mal d'estres i pena urgent.
Pinyols de gel, s'ha títol aquesta. Amem, fa de nit, què passa? Ja, novetats importants, eh? Fa de nit, quin nervis. Hem dedicat ja... Hem dedicat un Música amb Amor a la Gosa Sorda, et recorda molt.
Encara no, però està pendent. Aquest serà gros, aquest serà gros. Ja ho podem animar. La setmana passada se va anar a mollar unes grans novetats importants. Important, important. O sigui, la gossa sorda que havia anunciat que actuaria Palma, resulta que no actua Palma. Se'n va, se'n va a capital. Se'n va a capital mundial. Sí.
Actuarà en el Felanitz, que hi ha més gent, per cert. Sí, crec que han fotat a la banda 1.500 entrades més, unes quantes per residents.
de per la nit, és a dir, que es podran anar a agafar allà per preu reduït i després ja va més, que es pot començar per pàgina web, si no ho entres malament. Serà grandiós, idò, perquè ja crec que ja havien venut 7.000 o una cosa així. I estava tot exaurit, per tant, la gent que s'havia quedat sense entrades. Se va exaurir en vores. O sigui, abans que amics meus s'entressin que la cosa sorda venia, ja no quedaven entrades, o sigui...
És que té molt de sentit perquè és que fa tant de temps que no tocaven i que se reuneixin i, a més, amb motiu d'escorrellengo, que facin un concert i hi coincideixi, és que no mostraran gens que se'ls abrissin tot una. Però bé, tota aquesta gent que se va quedar sense entrades té una nova oportunitat, però que no va dir gaire, perquè té finta que també se'ls abriran ben aviat.
segur que sí molt d'inputs o sigui, tenim concert dia 2 de maig pot ser que sigui 2 de maig 2 de maig concert a fa de nit de la gossa sorda corre llengua serà una setmana increïble unes setmanes abans hi haurà hagut camp a llengua o
Això serà, això serà. Serà... Si acabem vius d'aquí, vamos. Ja pots començar, ja pots estudiar ara, que a partir de... A partir d'abril te veig ja cremant-te llibres. No, no, perdó, perdó, cremar llibres mai. No cremaré llibres, tampoc en tenim. No en tenim, és tot online. És terrible. Figures, si estic desfasat. Sí, sí, sí, PowerPoints ara, va així. Val, val, val, val.
Bé, avui hem dedicat la música amb amor a Nadalia Sampai. Tenc aquí una que no sé si l'havies triat tu o no, que se diu Torna, que està bé, perquè segur que tornarà, no? Està molt bé, Torna, sempre. La podem fotar. Que hi ha una cançó feta d'aigua que m'has d'ensenyar, que diu...
Porten fins a la primavera sobre els límits del verd, on les flors no es penseixen perquè burlen el temps, com els anys que carono quan t'estimo la pell i les pigues enlairen i constelen el cel.
Torna a casa, que ja és tard, que la llum ja se'ns en va. Tu em preguntes, què és tornar? Mirar enrere o avançar?
I em prens la tardor que tenia guardada per si de cas. I escampes les fulles daurades damunt del meu jazz. I dius que recordes un lloc on l'estiu és demà. Que hi ha una estació en una platja que m'has d'ensenyar... Torna-li a Sant Baix. Suposo que és un... Bé, ja has dit que te fa ganes que torni. Sí, sí. I bé, idò. I espero que sigui prest
Lia Sampai, veu preciosa, lletres guapes, aquest punt sempre de les Terres de l'Ebre. I l'acompanyament amb la guitarra d'en Adrià, que també és fantàstic. I amb tot això hem de tancar on anem directament en el petit país, si vols.
Hey, ¿puedo començar a fecó por cuánto abren? Eh, quedo aquí ya...
Hem d'anar correguent, no? Sí, hem d'entrenar per el correllengo. Per preparar per el correllengo. Sí, sí, idò així, ja m'ho veu, ja m'ho veu, ja m'ho veu, ja m'ho veu, ja m'ho veu, ja m'ho veu, ja m'ho veu, ja m'ho veu, ja m'ho veu, ja m'ho veu, ja m'ho veu, ja m'ho veu, ja m'ho veu, ja m'ho veu, ja m'ho veu, ja m'ho veu, ja m'ho veu, ja m'ho veu, ja m'ho veu, ja m'ho veu, ja m'ho veu, ja m'ho veu, ja m'ho veu, ja m'ho veu, ja m'ho veu, ja m'ho ve
Fantàstic, l'enconeguda, mos ha agradat. Moltíssimes gràcies. Divendres que ve. Per favor. Hi seràs. Hi seràs. Fins la setmana que ve. Bon cap de setmana. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modular.
Hi ha una mediterrània, el bon dia i bona vida, quan arriba aquesta hora de divendres, deim bon dia poesia, bon dia poesia. Bon dia, tomeu, bon dia poesia, bon dia, Pep. Bon dia, bon dia, Pere. I avui, quan que la poesia ens permet aquestes estranyes connexions, avui farem una connexió directa dels carrers de Mineàpolis amb la pobla.
Fins demà!
Some of those that work forces are the same that bar crosses. Some of those that work forces draw the same that bar crosses.
Fins demà!
Fins demà!
Aquesta cançó del Rage Against The Machine, o com se vulgui que es pronunciï en anglès, el Killing In The Name Of, que està tan desgraciadament de moda, i que ens consta que era una de les cançons que sonava al mític Bar Sa Plaça de Sa Poble.
I, precisament, avui tenim nosaltres a qui la posava. Des de la poble, poeta, activista cultural, promotor... Bé, un home d'aquests que a la seva feina fa poble i fa país. Toni Gósbert Nasser, en Toni Curro. Bon dia, Toni, benvingut al Bon Dia Poesia.
Bon dia a tots vosaltres i m'ha agradat escoltar aquesta cançó. Era una cançó d'aquestes que s'apodaven ja fa anys, però se segueix escoltant i gràcies per donar-me avou a vosaltres.
Gràcies a tu precisament per estar aquí amb nosaltres. Bé, Toni, vam tenir ara dimarts passat l'ocasió d'escoltar-te al Bar Agua, de passar aquesta ballada meravellosa, de poesia i d'amistança sobretot.
Sí, per jo va ser, se posi a es compartir, a es compartir, a acompanyar i d'amistat i crear interaccions i víncles emocionals i sentiments i compartir alguna cosa important que és la part espiritual, la part humana i millorar i lluitar per trobar-nos dins un món millor.
Sí, una de les coses que es va comentar, no?, amb Miquel Àngel Tortell, no?, de la Fundació H, que bé, tu estàs tan vinculat, no?, és que ets un poeta que ha publicat poc, però que ha llegit molt, però sobretot que ha aportat molta sa poesia, no?, també a través de la Fundació H, no?, amb el projecte, aquest projecte que dur ja dècades, no?, del solstís i d'estiu, publicant-te jo, donant veu a joves poetes, no?, en llengua catalana.
Sí, en Guany, en Guany ara, en Guany, l'any passat, perquè fa dos dies que era l'any passat, han fet 30 anys que van crear l'Aula Poètica, però ja fons feina dels principis. Jo estic amb en Toni Caimari Lomà, que va ser el creador, el fundador i s'impulsor de tot això, que eren germans amics, que sempre van estar junts, que ja havíem fet feina junts a la Delegació d'Obre Cultural Balear,
la pobla i que sempre van tenir les idades clares que amb aquesta idea de la fundació i de la sala política era sobretot recolzar els joves, la poesia de joves, a tothom també, perquè tenim altres línies i altres coses, però essencialment això...
I això se fa amb passió, amb passió i amb devoció. I ho ha de sentir. I lluitar perquè els joves puguin treure tot el que les vol fer de la matèria i la seva ànima i ho puguin anar treient com un acte intimista. I és importantíssim perquè les dones les lleves un afegit que no et seu per continuar escrigent.
Pensa que això en el 90, quan van créixer era en el 95, que era molt difícil de publicar per a un jove que començava. Sobretot els que no estan a dins d'aquestes estructures que estan a dins el món de la literatura i el món de l'editorial i tot això, encara era molt més difícil. Però res, és una feina que és molt agrida, que és donant.
I a part, també mostrant aquesta dimensió oral de la poesia, no només la paraula publicada, d'escrita, sinó aquesta dimensió oral d'escoltar la veu dels poetes, també, que important. Sí, és importantíssim. Jo vaig, vam xerrar molt, antes de començar i definir el que hi havia de la aula de poesia, vam parlar, i que era molt important, una de les coses que tu ara faig, un matís molt important, que vam dir, anem a gravar la veu de xofes.
I vam començar amb el llibre i amb una casset, amb la bou dels propis poetes, que és importantíssim. I donant-los a peu, que ja tenien un espai per créixer, per mostrar i per desenvolupar tot el seu univers poètic. I això va ser molt important. Tot d'una va encaixar això en els jorros, tot d'una...
Vava una gran sintonia amb això. Encara i llet la sintonia. Ara mateix, demà mateix, anàvem a Barcelona a la festa de gràcia, a l'espai de la Violeta, que és una associació cultural que mordeixen fa 5 anys, que presentàvem aquell llibre de joves poetes de la Mediterrània. I que van por aconseguir, per primera vegada, dos poetes de tot l'àmbit de parla en llengua catalana.
Que important això, no?, jo avui en dia. I també, en aquest donàveu, també hi ha el teu paper, també, darrere aquest festival, també, que ja d'uns anys se'n marxa, el Festival de Poesia de Crestat, no?, també, que és un referent, ja, també, del Festival de Poesia a Mallorca. Sí, sí, és un referent, i hi ha d'haver molts referents. Jo, que és molt guapo, jo ara, el que vaig veure l'altre dia, que és recitar-me, va emocionar-se, s'espai, vaig dir, això és un miracle que passi d'Inpalma.
Pots ser dins d'un bar que te deixen registrar aquell ambient, aquella gent, totes aquelles emocions, aquells sentiments...
que van compartir, això és un miracle, i que hi hagi molt d'espais, i això mai la gent ha de pensar que han de fer activitats, s'han d'implicar, i s'han de posar actius, i aquí a Cristall, i una altra, després se'l fan una altra cosa, i com més coses hi hagi, més mos col·lusionarem en torn a la nostra cultura, a la nostra identitat, i la nostra llengua, sense cap dubte. Perquè abans...
Abans eren quatre bolets, els poetes eren quatre bolets, per a cada poble estan interconectats, nois ni se coneixien. I ara, amb totes aquestes balades, o aquests recitals, o aquests certaments, tot això fa que s'atròbiguen. I no és que s'atròbiguen, és un punt de partida perquè s'aconeixen, s'interrelacionen, i d'aquí surten moltes coses més. S'obren nou camins. Per jo, altres coses són importants.
és veritat, que hi ha aquests espais i la importància dels bars. Bé, tu, que durant tant d'anys el bar Plaça, que va ser un espai de trobada, aquí tenim en Pep Lledó, que està aquí amb nosaltres, en Pep Lledó durant tants anys va dur el pinzell i va convertir el pinzell també en un referent de la poesia en català. Que important, aquests espais. Bé, bon dia, Toni.
Bon dia, bon dia. Encantat i enhorabona per dos fins ells. En tothom, el sastre sempre, el pintor, a mi i el meu, sempre menjar-la. Bé, són uns anys emocionants, de molt de passar pena, perquè també la gent només veu la part positiva o la part de festa, però no veu la part de feinar a les hores que hi perds i a vegades la butxaca no compensa.
No, no, no, això no se fa per butxaca, perquè soc butxaca perquè aquestes coses no compensen. Estic totalment d'acord amb tu. Però la passió i el resultat del final tenen una satisfacció immensa.
Te volia fer dues preguntes. Diguéssim, te vaig llegir una frase que deies que tu no creies en sors intel·lectuals, sinó en balsamits. Me la podries explicar breument en aquesta frase? Bé, també l'han agafat dins escontent que la vaig dir, que ara no me'l recordo dins d'aquest context.
No he estat mai a prop jo de ser intel·lectualitzat. Hi han de ser, són necessaris també. A dins tot hi ha d'haver tothom. Tots són part d'aquest ecosistema creatiu. Hi ha de ser. Però jo, com a poeta, més que literat, que me sent més poeta que literat,
És diferenciat. Són literatura i la poesia. Són dos mons. Crec que els intel·lectuals sempre he dit, ho miren d'una vertent i...
que s'allunyen més de sa part espiritual i sa part artística d'això. I m'estim més un amic, un amic que m'ho trobo al dir, perquè em sapig que hi ha unes relacions sinceres, sanes, generoses, generoses, tolerants i tot això. De fuig de l'autoradotxa i dels dones.
Estic totalment d'acord. I normalment, a nidses intel·lectuals hi ha molt de dogmatisme. Que no els que ho critiqui, a cadascú, per fer el que vulgui. Jo et dic, només es posa una opinió, sense jutjar els altres. Si jo tenc de triar un intel·lectual una mica, triaré una mica. No, jo estic bastant d'acord amb tu. Crec que n'hi ha calcuns, no tots, però n'hi ha calcuns que viuen damunt d'un pedestal i no se mouen d'allà. Sí. Només saben jutjar. I jutjar a distància sense conèixer-te.
I l'altre que te volia demanar és per què creus tu que la poesia té tan poc públic? La poesia, diguéssim, el que no és cantat, perquè jo considero que tota cançó és un poema, però tot el que no sigui musicat, per què té tan poc públic i perquè la gent sense coneixer-ho ja pensa que és avorrit?
Sí, jo crec que hem de començar totalment d'acord, que les cançons són poesies, ho heu cantat, sense cap dubte, precioses. Jo m'encanten, menys que quan jo m'ha agradat la música de cantautor, és fort, i hi ha tant de cantants, cantautors i de diferents...
tipus de tendències que és poesia. Però jo crec que la música també té aquell encant. Ara en tres jo vaig molt per les escoles, a fer molt de xerrar, interactuant-se als nens, a parlar de poesia, de pintura i d'art, tot això. Els nens entran un instrument i ja queden fascinats. Un instrument encís. La poesia, el que ha passat és que també tenim un pot de culpa nostres
perquè no hem estat a l'hora de transmetre o de crear sintonies amb els nens o amb la gent jove, amb la poesia, crec que no hem estat suficients ni didàctics ni pedagògics en aquest aspecte. I li hem agafat un to, però no hem trobat el to que necessita. I ara te posaré un exemple.
xarraven un dia dels creadors d'escavall verd, d'escavall fort, vull dir, d'escavall fort, que era aquell home i tan famós i tan meravellós i tot això. I els seus, els que duen, els que participaven i els que ho fan, diuen que el més difícil va ser trobar l'estor de
de quan parlava de ciències, que fossin ciències, no les virtuessis de part científica, però que tampoc fos pedants, ni fos això, i que també tingués aquell punt màgic que les atregués en els nens.
I amb això crec que s'acupa en molts dels poetes. I de què? I de què? Volem ser massa protagonistes, massa llarg, massa llarg. M'he d'un amic meu de fa anys, diu, escriu poc i s'ho prima i molt.
M'entens? Hem de sabre dosificar aquestes coses. Els nens, les hi ha d'entrar, has de tenir aquest punt de connexió amb l'infant i la màgia, i la màgia i la brevedat, i vol ser-los sobretot molt dosificats, i que ells se vagin sent part d'allò. I sempre les vols com si fossin espectadors. No. Jo, quan entro a una classe, ells són els poetes, no jo.
sinó la màgia del llenguatge. Tal vegada, un poc el que dius abans, hem entel·lectualitzat massa tot això poètic i hi ha una màgia bàsica del llenguatge que comença per ritmes del llenguatge. Jo me'n recordo de petit quan jo sentia...
Ja em feien aprendre l'opi de Formentó i aquests poemes que em feien aprendre abans, ara ja no es fa aprendre res. I quan te senties com el llenguatge se te feia malassa dins la boca, no? Sí. I això és aquesta màgia també que hem perdut. És aquesta màgia. És aquesta màgia. I fer-lo protagonista en els nens. Ja, a les escales, form...
i són ells que fan la poesia. Escriven, reciten i ells se fan protagonistes. I quan entren dins el llenguatge de la màgica que les expliques, diu, què és la poesia? Dic, la poesia la duis vòtros, tot se la duem de dins. Les preseràs o no les preseràs? Dic, és molt senzill. Sembla on esteu pres a dir és poesia.
El que sempre esteu per dir, el que sentiu pels amics, per les amigues, totes aquestes coses abstractes i intangibles, aquestes coses que se'n... Dic que això és poesia. I aquestes paraules màgiques i el que somies...
I ells després comencen i les dones, ells han de les protagonistes. Tu, simplement, les has d'acompanyar i les has de portar aquestes dosis d'embruix i de màgia perquè ells ho sentin. Igual la sentida ja està. És un poquet salvant les distàncies, les matemàtiques no s'estudien. On tens el concepte no en tens res.
Toni, i aquest cuquet màgic de la poesia, com va entrar dins tu? Com el valer rebre? Aquest cuquet màgic de la poesia, com va arribar a tu? Jo vaig tenir una gran sort. Jo me va arribar perquè vaig tenir com unes connexions tridimensionals que eren pintura, música i poesia. I aquests tres elements fusionats me van donar, me van fer entrar i lluny, i lluny,
La part més convencional i més acadèmica, alluny, sinó més dins la part creativa i la part lliure que fan. Jo tenia amics pintors, atenc, músics de música jugera, de música clàssica, de música contemporània, de nous poetes que sorgien i de nous conceptes. I tot això és després...
Jo te diré una cosa, i Ventura, allà ara m'ha vengut a escamp. Jo crec que la me va donar el meu predí. M'ha predí que quan jo sortia d'escola, cada dia anava a corrent s'escapa que seva, perquè ell me contava cada dia ses rondades. O et sabia de memòria, ell me contava. I crec que va ser un punt. I escamp, sa màgia d'escamp.
perquè tenia un altre prèdic que era de buja, que anava al camp i al camp hi havia màgia, i el bosc, i la natura, i tot això. I, sents, i que els tífons més val, s'obaten més a vides. De joven a quasi no vaig anar a escola. Ah, està bé.
Doncs mira, Toni, tu i jo crec que, sense conèixer-nos, compartim diverses coses. No, ja ho coneixem, hombre. Bé, sí, sí, però volia dir-ho abans l'altre dia. Sí, sí.
Primer de tot perquè tots dos han gestionat o han regentat un bar. Tots dos, a la nostra manera, han intentat promoure el món de l'art i de la cultura. I, a més a més, escrivim... Jo dic, no sé si som poeta o si... Escrip versos, el manco. I també ara, regeixant-te en el darrer que tenia pensat demanar-te, si m'adonava temps, ara ho agaf...
Perquè a mi, per exemple, m'ha de la passió d'escriure i de la poesia de la vau de la meva mare, perquè la meva mare recitava de memòria poemes llarguíssims d'en Campoamor i de Nesfronceda i coses d'aquestes, i me'ls recitava i jo els escoltava també. I també el meu predí, el meu predí,
perquè sempre el meu predí va quedar un poc tocat en la guerra i sempre xerrava poc, però també sempre de tant en tant recitava qualque cosa. I bé, crec que compartim aquesta cosa. Crec que tu també,
vaig llegir, si no vaig equivocar, que la teva mare també va tenir una influència, no sé en quin sentit, té molta influència damunt tu.
La meva mare va tenir la influència de la bondat, de la màgia, de la comprensió i d'estar a veure jo i dona't aquesta cosa que no s'anomava amor, dolidesa i ella, quan venia del camp, ella venia del camp de la part de la carn, que encara és més màgic que la part de l'agradiu. Ella venia de possessió.
de possessió, de son pare, no eren els senyors, eren els amos que arriben, que hi ha els senyors i els amos. Allí va néixer una possessió entre que mare i vina i bona. I sempre també li va agradar molt aquest món de fantasia màgica, de contes i d'això, de les històries de la serra de muntada, ell la contava.
i la matrimatia i això. I sobretot també perquè me llegia, quan estava malalt en els tifos, que només me podia veure a ma mare perquè era una malaltia que se contagiava i se morien en aquell temps, els tifos. I només entrava ella i ella també me llegia. I el món de s'arrondar té aquest puntet
té aquesta màgia, que tenen aquesta reminiscència dels contes de la mil i una nit, i de la màgia de transformar el que sigui, i damunt tenen aquesta part de la literatura, i a més, en vés de llegir-los tu, que te'l diguis, se vol de ta mare, que te'l diguis, se vol desprevisional, es canvia totalment. Totalment d'acord. I es trasllada de llenguatge.
I estressar de llenguatge, que són les rondalles, no? Sí, sí, sí, exactament, exactament. Que jo em fascinaven, que jo sempre he dit una cosa, i que no és final, no, però els que donem totes aquestes corolles i totes aquestes passions, som els que vivim una infància prolongada. Sí.
Jo, a ma mare, curiosament, se'n rondaves, els de llegia, i ella no sap com els de sabia llegir, perquè diu, jo mai va anar a ensenyar escola a parlar en català, ni a llegir ni res. Al contrari, si molt sentien, mol deien, a plat del castellà, no?
Igualment que jo, igualment que jo. I ma mare diu no sé com i ella llegia les rondelles. I ma mare també va llegir, no sé com la llegia, perquè ma mare va anar de dinar a tacar ses monges i ses botes, 12 anys, 11 anys, deixaven d'anar a s'escola i se posaven a fer feina, a menteris, a provar, a vestir, però sí que tu dius ara m'ha agradat el que has dit darrere de...
de això, lo de la llengua, nosotros, que era increíble, i quan tu ho dius, pensen que no es veia, això, nosotros, el poble, el poble, el que xeràvem cada dia, amb els amics, les famílies, i tot això, i amat de l'escola que xeràvem en castellà, no era conscient que era una llengua, això. Exacte. Una llengua viva, i viva, per tant, és riquíssima i immensa.
i immensa, i que ens dona sentit i ens dona identitat a nosaltres mateixos. Ja recordava que va dir l'espriu, perquè els poetes han viscut per salvar-vos els mots. Sí, sí, sí. Toni, t'escolt. Tendries qualque poema per llegir, no? També per escoltar la teva veu poètica.
Sí, com que no volia llegir l'altre dia i no va arribar a llegir. I d'ara és el moment. Sí, diu, en un poema vull dir també que és important això. Antoni que i Mar i jo van fer un homenatge i un reconeixement en el marginat de Can Casante. Quan tu en Jaume s'entendreu. Quan tu en Jaume s'entendreu. Van voler fer un regal a aquesta gent que ja no tenia cap opció de vida, que ja està en els espais terminals i tot això.
I en Toni va fer una composició de música blanca, és a dir, en bascala diatònica, només, en bascala diatònica, i va fer un poemes, o unes peces per piano, molt guapes, peces que eren amb aquells perfums d'aquest Mediterrani mallorquí. I jo vaig dir, què és que les puc regalar a aquesta gent? Què és que les puc donar? Algo.
que estan acompanyats, que tenen una persona humana que està allà i que pensen bé i que vol intentar aportar la poc que pugui un poc de senar. I vaig pensar un poema de mot. Vaig dir que la mot és la clau per jo
de sa vida. I vaig fer un poema de bo que es titula, ara el bollet diré, el fet de ma mare en aquell, no és el mal. Diu, al costat, a esquerre, a sa tercera costella, on tu m'acridiciaves. Pare, fernet, i d'ús taxes treballades, em penja la teva essència.
Preciós. I un record molt gros també per aquests dos homes de país i de cultura que foren Antoni Caimari i en Jaume Sant Andreu que també me'l va deixar fa poquet. Sí, sí. Són imprescindibles. Gràcies a aquestes persones...
d'aquestes persones que jo. Jo vaig tenir-se sort en Toni. En Toni, que hi mare és, que jo el conec de mi. I també van néixer el mateix dia, en deu anys diferent, en Toni i jo. En Toni i jo, són germans, són una conjunció d'astres que mai ho podré explicar. I en Jaume Santangreu, jo vaig tenir de jovenet, de vicari de la pobla, i després, posteriorment,
El va conèixer quan va posar a les apiències a l'hospital de nit i després cangues i tot això. I gràcies a aquests homes lluitadors que han cregut en bonedat i que han obert camins i que han estat i que han marcat fites i que han deixat fites, ha estat importantíssim. És importantíssim perquè els que venim a darrere donen molta energia i la força suficient per continuar els seus camins.
Toni, quan tu ben dius, i ho aprenem de tu escoltant-te, poesia és compartir, poesia és generositat i és una sort poder contar amb gent com altres. Jo si me deixis... Jo crec, Toni, que...
Ara estic pensant, bé, m'agradaria tornar a seguir això, que la conversa duràs una hora més, però no tenim més temps. Però crec que és una pena que gent com tu, entre com ets jo també, i altra gent que hem conegut... Molta d'altres, molta d'altres. N'hi ha moltes més del que m'ho has pensat.
Sí, però el que volia és que no m'ho haguem conegut abans i haguéssim muntat una cosa conjunta. Encara tenim temps. Encara tenim temps. Sóu jo per enxabana. Jo per enxabana no m'ho vull. Vull dir, per despedir-me i per acabar per això, que m'agradaria molt que vengués un dia a la Fundació Arca. Sí, sí.
Això potser seriu el meu número de telèfon. Quan volgou? I podríem dinar-hi allà, podríem fer una bona xerrada tranquil·lament. Jo també som els cuiners d'allà. Seria un bon arroz brus. I la Toni, vols apuntar? T'aprenem la paraula. Ja estem sobre bé damunt. Toni, moltíssimes, moltíssimes gràcies. Un plaer escoltar-te i aprendre de tu. Moltes gràcies, Toni.
A l'altre, és un empresari. Mor veiem a buja. Mor veiem a buja, sí, no fa mal. Salud. Salud. In the dawn's early light.
The citizens stood for justice, their voices ringing through the night. And there were bloody footprints where mercy should have stood. And two dead left to die on snow-filled streets, Alex Pretty and Renee Good.
Fins demà!
Fins ara!
Fins demà!
Portem un missatge contundent claret. Feministes no vivim de cara a la paret. Traucares, humides, per llàgrimes masclistes. Senceres, vives, i amb vides dignes. Som quatre gates per les teulades. Cocker de asses, batalla de ratllades. Camites nostres, rima d'illuminem. Dones i flow canten i avancem.
Los cuatro jinetes de l'apocalipsi, la desante delicte, la creix y botjeries, Natalia y Jordi, la teme el sentit. Xica, vine a mi, vallem aquesta nit, que parten dones en la palestra, i quatre són més fortes de la hola a la cresta. Mutes sense excuses, oporem tot, amazones en equip, sortets en crots, entre dones, cap a me que m'agarre, se fa raro més patar, putin d'allà el tablet,
No ja es vorem, avui tinc una que larre. Quedat amb les germanes i el micro ja està obert. Perdem un pas i tremola la terra. S'estem intentant-lo i anem a donar guerra. Rafa feminista d'experiències pròpies. El teu pateix a dones eternes, com memòries. Perdem un pas i tremola la terra.
Fins demà! Fins demà!
fent que les pupil·les dilatives no són complement d'un home com ens venien amb ells i ens agrada la gent real, per això anem amb la crazy. Quatre figues, arriben les pigels, som quatre com els Beatles, no anem de killers, tampoc de digues, però l'escenari és nostre amigues, perquè nosaltres som l'escena, duem temes.
No te seguimos el rollo, pedazo de machista, tu estará la que te parte artista, esta es mi conquista, tu herida se enquista, tu no respetas y rechistas. No saldré por la tele, tampoco en portadas, pero nunca mantendré esta boca cerrada, bocanadas de aire.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Y donde las sombras con su manto de olvido.
Torno per recordar qui m'han aquí Porto deu trucades en un matí Que no l'agafo, semblo un maniquí I quan ho faig, maniquí Ets tan pesat com un manatí M'heu caparca del meu carril Pel l'AC5-8 High Speed Adeletant el Lambo amb un 5 a mi Tinc tantes trucades que semblo automàtic El contestador sempre automàtic I ja no contesto, no em cal ser simpàtic La vaina de cara és dareus i tani Treus la vergonya ballar La birra s'acaba
El jersei de costat, rius i m'agafes el braç. Fem el nostre lloc dins de tota aquesta llió. No està malament, soc gaic però estic content. Sento que em s'obre tota la setmana perquè sento la resposta de totes les històries. I ara...
Agafo el telèfon i qui és? Uf, no em vull saber, res més. No tinc els papers ni els calés, faig estel, em fa perdre el temps. Sí, digui, barros a domicili. No, gràcies, aquí he estat bé. Dispensi, tranqui, a GDB en Dami. Inter de Miami, et fa so a la Cami. Hola, estic d'un cul, et sento-me pel cul.
Quan ets mira, loco, et passo a buscar, m'he trobat el d'enllasca. T'ho pillat un pack, anava amb boratge, m'ha arretat el cap i m'he oblidat. Fresco, què fas? Estava pillant hash, perquè et pugis al meu globo, loco, semblo un yellow mask. Max, què fas? Estava pillant cash, que si porto la targeta no m'acabo mai al vas. Eh, tu, ja, tu, una ronda més, eh.
Espero el teu col amb el mòbil al coll. Merdo el control, mas es perdis al foc. Espero el teu col amb el mòbil al coll. Merdo el control, mas es perdis al foc.
Fins demà!
Fins demà!
per anar les cames a l'espai. I arribar al vent d'un bec, li he alçat el davant per si vulguis parlar.
Vaja, unes alzines. No són alzines, això. Bé, aquests pollancres. No són pollancres, tampoc. I doncs què són? Són homes. I és que no sabeu res. Quan jo no hi sigui...
No sabreu ni què és un baladre, ni un atzaroler, ni un ginjoler, ni un rebell, ni una argelaga, ni una estepa, ni un arbosser, ni un alabern, ni un lloc púgol, ni una albina.
El jovent sap destriar entre un golf GTI o GTX, si és un iPhone 7 o un iPhone 8, un PC o un Mac. Ho saben tot de les coses efímeres
de les coses que es venen com a imprescindibles i que en pocs anys passen de moda i formen part del record, com un Espectrum o un Atari, un xubasquero carú, un vídeo VHS... De les coses permanents,
de les que transcendeixen pel nostre efímer pas per la vida, no els interessa res, ni el seu nom. I amb un genèric, l'humilien. No destrien pumeres de pareres, cirerers, els vines ni homes.
Només diuen arbres. No destrien un mussol, una oliva, un tort, una merda, un pinçà o un sabalí. Només diuen ocells. I d'aquesta ignorància embesteixen una seguretat ben falsa. En canvi...
La gent gran sap destriar si és ordi o cibada a les tres setmanes de néixer el sembrat, quan tot just és una fulla. O saben si és una carbassera o una malonera el que tenen davant perquè saben que allò és bàsic per la vida.
per sobreviure. Diuen un cotxe, sigui quina sigui la paraula o marca que duia al darrere, perquè només serveix per anar d'un lloc a l'altre. Les paraules... Les paraules diuen qui som. Diuen qui som. Convivim.
Què valorem i què menys creem? Expliquen el nostre món i la nostra esquizofènia. Ens expliquen a nosaltres. I si canviem de paraules, canviem de món.
I el món, per bé o per mal, sempre canvia. I els forts guanyen. I si amb una debilitat covarda descuidem els mots, quan moren els mots, moren els conceptes. I llavors,
I llavors la vida seguirà silvestre i anònima o morirà com moren els pobles si moren les paraules. Morirà com moren els pobles si moren les paraules. I és que la paraula és l'ànima d'un poble. És la paraula
És la paraula, l'ànima dels quarts.
Quan sa vida no te dóna direcció i quedes vagant en un rumb estrany i te trobes ben enmig d'aquest camí, no pots recordar cap on vols anar.
I una mà de boira deixa lloc en aquest immens desert de colors. I tu i jo des del lloc més alt del món per un instant units en un sol cop. En un sol cop.
de certes revelacions, has retornat en el teu valor. Ara vas camp a través de l'horitzó, fora de pensar que esperava tu. I la lluita que abans duies a sa pell, ja li mandava els soms d'un cel. Ara i altra vegada es teu camí, te'n costa molt el teu destí.
An un sol cor.
a veure deixar lloc en aquest dimens.
Fins demà!
Supost que avui em sento bé. No puc sentir-me gaire bé. Oh, no. Com dins d'un pou. I tot ha de canviar. Tu veus? No té sentit i és un abús. Sé que és molt cansat i absurd. Me la hi ha.
Ja no puc confiar en la gent, mostrar-me com jo ara em sent, i et dic que ara estic. Segur el meu cor, cap por, és una raó pensar que el mal.
M'agrada mirar a l'espai. No sé com amagar-me mai. Fugir més lluny d'aquí. I gaudir ballant, tu veus, és molt cansat i és un absurd. Mira tot el temps que em perdus. M'agrada
Moltes gràcies.
Em pensàvem per aigua amb un paner i no em passava cap gota. Les monses dins d'una bota que pareixien ballanes, ballanes val de castanyes de la roca del cocó. Vaig sentir una riçó que cantaves amb els gelis, perquè els nostres patris gelis vaig vol un plat de confits.
I vaig ficar dos tindits i la senyora molt pellona se'n va anar a Barcelona. Va guanyar un bon salari. Salari vol dir mare, mare vol dir torrent, que no fa de sal de vent, només un sal d'Ariçó. Ariçó de 100 passatges jo venc de botinatge.
Un dàtil, piscina, té pastes fines. Sempre em baixa. Sangria.
Maria, rau, Coca-Cola i limon. Ingrid és minimalista, té un discurs. No ve si res futurista, té un futur.
Jo de marines i olivers, jo vull sedar-da. Ah, ah, ah, ah, ah, ah.
Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.