Mitja enterrat, que queda un cimple sent de ser, l'aire s'atura. Que sigui jo, demà, que oblidis el meu nom, un gris cap endins, no anem cap allò.
Quin plor més gran que duc a dins del meu poc cos. Quin raig de foc que sento a dintre meu. Que fort que bufa el vent aquesta nit suau. Quines coses més estranyes que passen prop de mi. Què passa aquí on sóc? Que tinc regust de res.
Vaig i anem passant, anem i vaig passant, vaig i anem compartint sense cap novetat. A poc a poc els minuts, a poc a poquet l'hivern tots passant un camí, havent-ne tants i tants i tantes coses més que neixen cada instant.
Espero tant i tant de tu, que esperant moro amb tu.
Mil trencaments de viure, mils i mils d'enemics, tot contra tot havia cops amagats, muntanyes de paranys, enganys i més enganys, paraules sense lletra, imatges sense vida i un arma a prop la mà pel que pugui passar.
Espero tant i tant de tu, que no mato el meu cos, segueixo amb tots.
I un pensament, però, per aquells que estaran junts a tots i tots junts, per aquells que ara estan tan lluny, però tan a prop, tan a dins de nosaltres, per aquells que fan possible l'esperança de viure morint a cada instant, un dia qualsevol, serà la vida i tots, serà la vida i tots.
Canto a la vida plena, des de la vida buida, tanco els ulls, baixo el cap, la sang em puja al cap i el cor em diu que sí i el cervell em diu que sí i tot amb mi és un sí que mai no acabarà. Canto a la vida sí, canto a la vida sí, canto a la vida sí.
Canto a la vida plena, des de la vida buida, tanco els ulls, baixo el cap, la sang em puja al cap i el cor em diu que sí, i el cervell em diu que sí, i tot en mi és un sí que mai no acabarà. Canto a la vida, sí, canto a la vida, sí, canto a la vida, sí.
Ok, ha tornat BBJ directes del Caribe defensant el dret de fumar marihuana. Així que escolta, què diu? Express Comence! Així que alça la mano si té gutra marihuana, alça la mano si té gutra fumar. Alça la mano si té gutra marihuana, alça la mano si té gutra fumar.
La marihuana es mi lema. Yo soy yo con la marihuana. Mira, esta es mi meta. Así que hay en la mano si te gusta.
Bébiche, bébiche, bébiche, bébiche.
I al ritme de Dos Minguet han començat el Bon Dia i Bona Vida d'avui.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mira com rebenta l'abuela aplaudir quan veu passar borratxo el seu i desfilant amb dos guàrdies civils i un municipal.
Som a dijous 5 de febrer de 2026. Això és Bon Dia i Bona Vida, el programa matinal Dona Mediterrània, produït per en Maria Morena, conduït per en Tomeu Martí, que vos saluda des dels estudis Dona Mediterrània a Canal Cové. Un programa aquest de dijous 5 de febrer que tot d'una vos dirà quins són els principals titulars de Diari de Balears i també de Vila Web.
A continuació estrenarem avui secció una Joana Turm, una aibissenca que viu a fora.
Ens farà cada setmana, els dijous, a primera hora, a les 8 i 20, aproximadament, el soroll del món i el silenci de casa. A continuació, a l'heure 8 i 40, parlarem amb en Joan Mallor, l'autor d'un llibre important, el sediciós.
Repassaran les notícies. Entrevistarem a Mercedes Garrido, portaveu d'habitatge del grup elementari socialista. Tendrem una entrevista de la plataforma audiovisual Vida i tancarem el programa amb el focus anticolonial amb en Jaume Sastre. Tot això i tot el que s'esdevingui d'ara fins les 11 aquí al Bon Dia...
I Bona Vida, un programa que arribarà fins les 11.00, i que, evidentment, a partir de les 11.00 cedirem el testimoni als companys i companyes de Transitant, que arribaran fins les 12.00.
Som a Ona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència modulada o també d'onamediterrania.cat. Anem ja a conèixer quina és l'actualitat. Ho feim, com vos dèiem, a través dels principals titulars de Diari de Balears.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I Diari de Balears obri la seva portada amb la mort de l'escriptor André Txol Gabriel Tomàs Alemany. Podeu trobar l'obituari i podeu trobar també una entrevista que li va fer sa companya Marisa Cerdó fa uns anys. Un escriptor interessant i en el mateix temps molt poc conegut.
Palma presenta el programa de Serrueta i de Serrua. Teniu tots els detalls a Diari de Balears. Les Illars Balears tanquen el 2025 amb un nou rècord d'autònoms. La justícia confirma el problema de la falta de personal per a la instrucció de denúncies ambientals a les Balears. També més per Mallorca, PP i Vox competeixen entre els superfatxes i els supersuperfatxes.
i l'Institut d'Estudiar Baleàrics concedeix una subvenció directa a la Fundació Casa Planes Imatge i Turisme. També teniu un gràfic diari de Balears per aprendre a distingir els diversos tipus de vel islàmic, perquè a vegades hi ha confusions...
nominatives, i des de Diari de Balears fan aquesta aportació pedagògica. El PP s'entesta a mantenir el pla de segregació lingüística a les aules, malgrat l'oposició de la societat civil. Comença la recollida de signatures per exigir fixes dels docents en situació de fraude llei. Baussà assegura que es comença a veure un equilibri entre turisme i
i qualitat de vida, més reclama al Consell Ajuts per als Creadors de contingut per a normalitzar el català al món digital i l'any Gaudí 2026 reivindica la Catedral de Mallorca com a obra principal i única de l'arquitecte català. Amb on anem ara a Vila web, allà hi trobam unes declaracions
en una entrevista a Gerardo Pisarello, que és candidat a les primàries de Barcelona en Comú per a disputar les eleccions municipals de l'any vinent. És a dir, voldria ser l'alcaldable de Barcelona, en aquest cas. Diu, es titular que li han posat és «m'he tornat més radical».
També informa Vilaweb que Rodalia manté al matí la mateixa oferta ferroviària de transport alternatiu per carretera, que la destitució de les responsables del SX3 fa aflorar el debat de fons del canal infantil i també destaca que l'amo de Telegram critica durament Pedro Sánchez perquè vol regular l'accés a les xarxes socials.
També una altra notícia de l'àmbit dels mitjans de comunicació. El Washington Post acomiada un terç de la plantilla i tanca les corresponsalies d'Ucraïna i el Llevant. I també justament un...
Una crònica d'Oriol Babler que diu, titulada Un ultra rodamons i gorres maga, les misèries de la visita de Trump Jr. a Nook. Tot això ho trobeu a vilagüep.cat. Ara tornem a la portada de Diari de Balears. Allà vos hi esperen diversos articles d'opinió
Com, per exemple, es d'en Joan Mas Collet, que diu, defensar la pagesia és defensar Mallorca. També podeu accedir a es d'en Joan Lledonet, la llengua catalana continua sense ser respectada. Es d'en Rafael Borràs, EPA, regularització, precarietats. El d'en Lila Tomàs, la presidenta, ha perdut el nord i...
els d'en Joan Vicenç Lillo, ens manquen ous. Tots aquests articles d'opinió els podeu trobar a Diari de Balears, de Balears.cat. Ara és el moment d'escoltar la predicció del temps que mos fa cada dia. Bon dia. La notícia meteorològica de les darreres hores ha estat aquest empejorant temporal d'aigua que sobretot està afectant Andalusia.
Se tracta d'un ribomorfèric que ve des del Carib, que per cert, ja que s'han del Carib a Cuba, aquests dies per primera vegada han agafat 0 graus de temperatura. Sones com Orlando han estat 5 by 0, o sigui, per allà fa molt de fred. Per altres, de la península ibèrica, aquest temporal tan important de pluges,
que ha deixat una localitat que sabem que plou molt, que és Grazalema, ahir van encabre 700 litres. El dia més plujós de la seva història
eren 315 litres, o sigui que ha pulveritzat absolutament, ha doblat l'anterior registre. Ha sonat molt, però també és un projecte molt local, que amb una sona molt concreta, perquè localitats a plat d'Ella, com són el bosc òbriqué,
Plou bastant, però ni d'on farà el que plou d'aquesta localitat. Una verdadera aberració. I un guany ja duen més de 2.000 litres. Tornant a nosaltres, avui tindrem un dia més tranquil que ahir, on vam tenir pluges que curiosament es veia de pàlmades o on més va caure. Tindrem algunes projectes i sobretot per les notícies més importants seran 20.
sobretot a partir del migdia, i és fortíssim temporal marítim de lleveix. Per tant, s'aparirà de Palma una altra vegada a Bra. De cada demà, per aquí, tindrem un dia bastant tranquil. I el cap de setmana anirà canviant temps, un dissabte de matí bastant estable, però a partir del migdia s'anirà endigulant i diumenge pot ser un dia complicadament de precipitacions i...
i de fred. Per tant, és un moment, avui podem tenir alguna brusqueta, poca cosa en conjunt, i sobretot és protagonista, de nou, siret ben fort, i és temporal marítim. Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Som al Bon Dia i Bona Vida d'Una Mediterrània. Un dels anuncis que vos fèiem quan començàvem el programa és que avui encetam una nova col·laboració, una nova secció, titulada El soroll del món i el silenci de casa. És càrrec d'anar a Joana Tur. Escoltam aquest primer episodi que mos ha preparat Joana Tur.
Bon dia. Avui m'hi desperta la mirada fita en les noves que ens arriben de fora. I m'he sentit colpida. Guaiteu el món. Guerres que sembla no tenir aturall, algoritmes opacs que malden per confegir-nos el pensament i una globalització que, com una piconadora impecable, voldria nivellar cada racó de la Terra fins a convertir-lo en un desert d'uniformitat.
submisos a una cultura de plàstic d'aquelles que no tenen arrels ni memòria. Ens volen idèntics, ens volen intercanviables, com si fossin peces d'un engranatge buit. Ens voldríem muts i, sobretot, ens voldríem submisos a una cultura amorfa, a això que de tota saba on s'ha de lloc. És l'única virtut per massa. Però sabeu que avui...
En sortir al carrer he sentit el bon dia d'una veïna, aquest bon dia, amb la nostra vocal neutra que carona l'aire, amb una dolçó que cap màquina no podrà replicar mai. I quan després m'he atracat fins al mercat, allà, entre el brugit de la gent, he recordat una veritat absoluta.
No som cap ramonalla del passat. Som la promesa d'un futur que encara té molt a dir.
I siguen clars i directes. Ens volen fer creure que la nostra llengua és un destorb, una rèmora per una suposada modernitat o una relíquia només apta per rondalles de vora el foc. Ens diuen que per ser globals hem de ser invisibles. Quina mentida tan grossa! Jo us dic que cada vegada que algú d'altres us tria un mot nostre en comptes d'un manllevat està fent política de la de debò.
Està vestint un baluart contra l'oblit i la despersonalització, un mur fet amb rebel·lia de persistir en qui som. Esteu fent l'acte de política més honest i directe que existeix.
Sovint ens diuen que el català és una llengua per anar per casa, per la intimitat. Quina ignorància! Atureu-vos un moment i penseu en tot el que m'ha solit, en tot el que valtros i els vostres avantpassats heu construït emprant només aquests mots nostres. Hem recorregut la Mediterrània de cap a cap. Hem solcat les zones sota el llibre del Consolat de Mar, dictant les lleis que governaven el comerç d'una mar sencera.
Hem escrit constitucions i furs, hem redactat lleis que valen ser l'enveja d'Europa, hem conquerit terres i hem vestit regnes i ho hem fet tot, des de la primera lletra fins a l'última, a la nostra llengua.
Hem nascut, hem patit, hem gaudit, hem viscut, vaja, i hem batallat i hem mort sentint el batec d'aquesta parla que ens defineix. Quan un sobirà mallorquí dictava una llei, no ho feien una llengua prestada, ho feien la llengua que el poble entenia i estimava.
No ens deixem entabinar. Tenim una llengua capaç de governar estats i d'obrir rutes per tot el món conegut. No som fills d'una parla menor. Som la llengua de la gent de Foravila que n'ha custodiat la saba en cada sol i en cada collita. I som alhora la parla dels reis, dels juristes i dels navegants. És una llengua que va de la possessió al palau, capaç d'anomenar les eines del camp i de redactar les lleis més avançades d'Europa.
Permeteu-me ara que us porti enrere en el temps, perquè la memòria és el millor antídot contra la submissió. I demanem-nos per què ens han volgut robar, transversar i reescriure la nostra història. La resposta és tan vella com el món. Ho fan per fer-nos oblidar qui som i d'on venim. Un poble que no coneix la seva pròpia història no té identitat. És d'haver un full en blanc on els altres poden escriure el que vulguin.
un poble desmemoriat, és molt més fàcil de sotmetre. Anem-nos ara fins al 9 de maig de 1337. Aquell dia, el rei d'en Jaume III, el darrer monarca de la nostra dinastia privativa, va signar un document que canviaria la història del dret a Europa, les leges palitanae. I fixeu-vos bé en el que us dic ara.
Mentre la diplomàcia europea encara s'arrosegava pel llatí medieval, la llengua morta i distants dels monjos i els escribes d'altres regnes, el nostre rei, en Jaume III, va voler que el cor del seu estat bategués en la llengua viva de la seva gent. Varen ser dictades i escrites, paraula per paraula, en un català d'una puresa i d'una elegància sublim.
Aquelles lleis es van concebre i redactar des de la primera lletra fins a l'última en català, la llengua de la modernitat jurídica. No és només història, és la prova que l'any 1337 ja eren mestres de reis i mirai per les corts més poderoses del món.
Aquestes lleis regulaven amb una precisió quirúrgica des de les funcions del majodrom fins a les del canseller, passant per l'ordre dels processons o com s'havia de servir la taula real. Fau el primer codi d'aquest tipus a tota Europa.
Imagineu-vos la força d'aquell moment. Mentre altres regnes encara vivien la improvisació feudal, Mallorca ja tenia un manual de gestió d'estat, un codi que va enlluernar tant que la seva influència va viatjar a les grans corts de Burgonya o França, fins a arribar segles després, fixeu-vos bé, segles després, a l'etiqueta dels reis catòlics i els àustries.
Tots ells ens van voler copiar i el que feien, en realitat, era traduir el gènir guanitzatiu que nosaltres havíem creat a la nostra llengua. No deixeu que ningú us digui que som una parla petita. Som la veu d'un poble que va ensenyar a Europa que es pot governar el món sencer i no renunciar a la paraula de casa.
Una llengua petita i pobra, diuen. És que no us heu fixat en la bellesa d'aquest país? Quina riquesa tan vasta d'una llengua que sap dir una mateixa cosa amb mil músiques diferents. Mireu si em som de rics. Allà en un català del continent hi sent soroll, un ibisenc hi percep la Ramó. I aquí a Mallorca hi trobem l'enrenou.
No és meravellós? Tres mots per un mateix concepte i cadascú en porta amb ell el paisatge que l'ha vist néixer. La remor de les onades, l'enraó de les nostres places i el soroll de les ciutats que bateguen. Que som de rics i cada vegada que trieu un mot nostre en comptes d'un malllevat esteu fent l'acte de política més honest i directe que existeix. I al mateix temps manteniu viu un llinatge de segles.
La llengua no és un simple inventar de signes per transmetre dades, és una cosmovisió, una arquitectura del pensament. Quan diem enraonar, cercem la raó, i quan diem estimar, ho fem amb tota la força de la nostra herència.
Això és geopolítica de la proximitat. Si perdem el mot, perdem el concepte. I estem lliurant la sobirania del nostre esperit. No permeteu que us antevinin dient que la nostra pala es feixuga o inútil. El que és realment assenyat, el que és realment pràctic, és mantenir viva l'ànima d'un poble que fa més de deu segles.
que resisteix les tramontanades de la història. I qui som nosaltres per deixar caure el que els nostres avis van protegir amb els seus propis cossos, en tant de silenci i sacrifici? En aquest món de pantalles gelades i relacions que s'esveeixen com la bòria,
on podem trobar recert. Encara em commouen les imatges de les festes de Manacó, en orquestes cometent esgots de Sant Antoni, que hi ha gentada cantant a una sola veu i la música.
Això és nostre, no és pas un espectacle per aforesters del tot inclòs, és el batec d'un poble que reconeix a si mateix. La tradició no consisteix a venerar les cendres, sinó a trasmetre aquesta flama ben viva que ens ha permès caminar cap al futur amb el pas ferm. Reivindico la festa com l'acte de rebeldia més sublim,
perquè en la celebració ens fem forts, ens fem comunitat i ens fem lliures del que ens és propi. Un poble que se sap poble, que no es deixa trepitjar per cap vent de fora.
no es podem ensopir sota l'ombra de l'olivera. La submissió més perillosa és la que entra sense fer en renou. Quan acceptem el relat incidiós que ens tilla de petits, no ho som. Som de la mida exacta de la nostra dignitat i de la nostra voluntat de ser. Som una potència cultural si som capaços de creure-hi, si deixem de demanar veïnia per respirar a ca nostra.
La nostra llengua ha superat mal tempestades, terribles i dictadures que ens volien aixucs de paraules. No permetrem que ara s'apagui per desídia, per mandra o per la por servil de no semblar prou moderns. Escolteu-me bé. La modernitat autèntica és la fidelitat a un mateix. Ser modern és ser-hi, amb tota la càrrega del passat i tota la llum del futur, sense complexos i amb el front ben alt.
Acabo amb un missatge que vull que us cali ben bé, fins al moll de l'os. Ens voldrien muts, però ens trobaran ben desperts.
Demà, quan sortiu al carrer, recordeu que la vostra paraula i l'orgull de tot allò que ens és propi són les eines més potents que posseïu. No som una peça de museu. Som un país viu que batega, que pensa i que estima en la seva llengua. I mentre hi hagi algú a l'altre costat d'aquest micròfon sentint aquest pateixi orgull, la nostra existència està assegurada.
Gràcies per la vostra lealtat a la Terra. Ha estat un honor compartir aquests minuts amb altres. Fins la propera i per damunt de tot, recordeu, mantigueu-vos ben desperts.
Mon cor estima un arbre més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més bar que el taronger. Conserva de ses foies l'eterna primavera i lluita amb les vantades que tupen la ribera com un gegant.
No guaita per ses buies, la flor enamorada, nova a la fontanella, ses ombres a besar, més té un gi d'aroma, sa testa consagrada i li dóna per terra les querbes serralades per font la immensa mà.
Les zones reneix la llum divina, no canta per ses branques l'ocell que encaptiva. El crit sublim escolta de l'àguila marina o del voltor qui puxa. C'est l'ala gegantina, remoure son fueas.
De llim d'aquesta terra sa vida no s'ostenta, revincla per la roca sa poderosa rel. Té pluges i rosades i vents i llum ardenta i com un vell profeta revida i s'alimenta de les amors del cel.
Sublim del geni, n'és d'ell la viva imatge, domina les muntanyes i guaita l'infinit. Per ell la terra és dura, n'és basa, som rematge, el cel que l'enamora i d'ell ampi l'oratge, per glòria i per feliç.
Quan a lloure remula les ventades i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal. Llavors ell ri i canta més fort que les sonades i vencedor es polsa damunt les nubolades.
Enveja sobre la terra impura, com a enyora santa, adoreixo el teu record. Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura, oh vida, oh noble sort.
Amunt, ànima forta, traspassa la boirada i arrela dins l'alturó com l'arbre dels penyals. Veuràs caure a tes plantes la mano en po' mirada i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada. Com l'au dels temps,
dels temporals com l'album dels temporals.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida dona mediterrània és el moment de parlar de literatura, d'història, de sorpreses i segurament d'un dels llibres que marcaran aquest principi d'any. M'ho referim al llibre titulat El sediciós per a història del revolucionari mallorquí Joan Batista Picornell que ha publicat en Joan Maiol. Aquí ja saludem. Joan, molt bon dia.
Molt bon dia. Parlava de sorpreses perquè per mi és una sorpresa descobrir que també ets escriptor, escriptor de narrativa, vull dir, i sa sorpresa descobrir aquest personatge que...
diguem-ne que jo particularment no n'havia sentit parlar mai i resulta que, ara en parlarem, és un dels personatges més importants de la història de Mallorca. Sí, efectivament. No és que fos un personatge desconegut, els historiadors i els especialistes sí que el coneixien, però a veure que popularment que el primer president de Texas, un dels líders de la independència de Venezuela,
I un pedagòg extraordinari nascut a 30 metres de la plaça de Cort no s'hi ha conegut per Mallorquins, realment una mostra.
de la descuidada que hem tingut de la nostra història. En els sediciós reconstrueixes la vida de tu ara ho des, no? Un mallorquí com a mínim polifacètic que és en Joan Batista Picornei nascut l'any 1759 i que va morir el 1825. Com te trobes? És a dir...
Com descobreixes la riquesa d'aquest personatge? Bé, jo som un lector compulsiu i va ser amb un llibre de Roman Pinya, que li dedica unes línies, només simplement es menta com de passada i apuntant cap a aquesta...
ignorància pública de persones rellevants de la nostra història esmentava en picor a ell. A partir d'aquí avui dia no és difícil trobar informació internet és un gran invent i vaig trobar molt ràpidament algunes petites biografies que me van impressionar. També a través de internet vaig aconseguir el contacte amb una historiadora venezolana
que li havia dedicat la tesi doctoral, no és l'única persona ni d'altres, però aquesta és realment una molt bona reconstrucció de l'etapa venezolana de la seva vida. I després vaig seguir cercant, vaig trobar bibliografia nord-americana de l'etapa de Texas i d'aquesta manera vaig aconseguir bastanta informació
històrica llavors això s'ha de treballar literàriament perquè ràpidament no s'ha tractat de fer un assaig sinó de precisament intentar donar-li la dimensió narrativa que el personatge mereix ha estat una feina llarga perquè no m'he dedicat a l'exclusiva tenc altres corolles però he lludit molt d'aquesta d'aquesta tasca
perquè sempre he escrit però fins ara havia escrit més aviat qüestions d'història natural i m'he passat en aquest cas a la novel·la de la qual fins ara havia estat lector però no creador Joan, sense tan poc o sigui, nosaltres el que fèiem aquí és evidentment recomanar que la gent compri i llegeixi el llibre i el gaudesqui
Però, per tant, sense voler fer tampoc gaires d'arbalaments de qüestions del llibre, t'aparic bé si repassam un poc ses èpoques d'en Joan Baptista Picot-Mell. Sí, sí, perfecte. I començam per sa merbàgica que era Mallorca. No és una novel·la negra, no hi ha por de mostrar llutó. S'etapa mallorquina.
L'etapa mallorquina, per aventure, sé que he passat més de puntes, no? Perquè va ser breu. Ell se'n va anar de Mallorca relativament pres, però sí que va tenir una formació intel·lectual bona per a aquella època. Ell era fi d'un comerciant de ciutat. Probablement era parent d'un professor d'eslulià, que no m'havia de cornelles d'aquella època,
i va tenir una molt bona formació. Jo he començat la novel·la amb la reconstrucció d'un episodi usual en aquell temps, que era una condemna mort a Palma d'uns malfactors, reconstruït d'un poble que podia ser una execució pública en aquell temps. I he introduït una cosa que havia sentit comptar de nit i que està reiteradament comprovat, és que...
l'execució en públic eren molt seguides per la població i que els nens rebien una bufetada en el moment en què se penjava arreu per gravar-los al cap el perill de l'inqui. I això m'ho havia contat la meva predina, que ella ho havia sentit a compte, ella no havia assistit a cap execució, però sí que ho havia sentit a compte del seu major
i he trobat que valia la pena deixar-ne a constància. De Mallorca va a Madrid. De Mallorca va a Madrid. Ell se'n va a l'acord, ell té una vocació pedagògica i va a Madrid i se situa un poc en aquells moments en el Madrid dels Àustries. Bé, ja eren els Bourbons, però la ciutat era encara una ciutat molt endarranida.
i allà intenta fer carrera de pedagog, però ben aviat passa a Salamanca. I a Salamanca què hi fa? I a Salamanca fa moltes coses, entre altres de professor de la universitat, a part d'acabar-se de formar com a pedagog, fa de professor de la universitat, intervé en sa vida, diguem, tècnica de sa ciutat, dirigeix una fàbrica de cerànica, dirigeix...
fa innovacions tecnològiques importants amb els treballs de metalls, arriba professor de la universitat i, sobretot, l'episodi més impressionant d'aquesta etapa és que posa en marxa les seves teories pedagògiques amb un fi seu i el fa examinar amb un examen públic de professor de la universitat
a l'edat de 3 anys. El nit no sabia llegir ni escriure, però havia estat intens d'haver format pel seu pare i triomfa amb un examen increïble a l'edat de 3 anys en públic, a més. D'això sí que hi ha constància, ja he vist actes a la societat de mi del país on se conserven.
document d'aquella època, que la sorpresa que va ocasionar aquest episodi va ser enorme. Realment és un personatge fascinant i encara no hem començat pràcticament, no? D'Espanya, sense tampoc darbelar segon que, però d'Espanya ja se'n va a Sud-amèrica.
Bé, encara hi ha una altra etapa. Torna a Madrid, ell torna a Madrid en aquell temps, intenta aplicar les seves teories pedagògiques amb el suport d'escompte de Florida Blanca, però amb un canvi regressiu del govern, quan entren els més conservadors, els partits de govern, el despedeixen, queda sense ofici ni benefici, i comença a conspirar. I conspira contra Galoi i fa un intent de...
Desenvolupar Espanya és l'equivalent a la Revolució Francesa. Aquest és un punt d'inflexió, que és un episodi que surt en els llibres d'història, la rebel·lió de Sant Blas, i allà es descobert amb els seus col·laboradors torturat, tancat, jutjat i condemnat a mort.
Però, efectivament, no el maten, sinó que per una qüestió un poc misteriosa, que probablement està relacionada amb la maçoneria, el rei, l'indulte, millor dir l'indulte, li que envia la condemna mort per un desterrament perpètu en el pitjor penal de silla més allunyada de l'imperi, que no arriba a ser així, sinó que l'envien a Caracas.
I allà passa, està tancat a Venezuela. I allà deu entrar en contacte amb els independentistes? Efectivament, efectivament. En aquell moment començava el primer episodi d'Intent independència de Venezuela, la revolució d'Espanya, se diu, perquè un dels líders, nomia Espanya, de llinatge,
i ells entren en contacte amb ells i des de la presó promou, redacta documents i promou, cerca complicitats i aconsegueixen avadir-se de la presó i participar a l'intent de rebel·lió, que també es descobert i també són encalçats. Ell aconsegueix fugir, però els altres independentistes són condemnats a morts i executats públicament.
i llavors ja s'ha fugit del Du fins a Texas. Bueno, hi ha més episodis per mig, ell passa uns anys per les illes del Carib, en aquell moment el Carib era el líder mundial en la fabricació de sucre, el sucre, i ho explico de passada la novel·la, però és una història molt interessant, perquè el sucre realment
la primera droga sintètica. Sí, ho pensava quan ho facturava. I ell, clar, en aquell moment el Carip és un vesper encès, perquè hi ha illes sota totes les corones europees, i ell va trobant aliats successivament, França, Anglaterra, Dinamarca, Holanda, i va canviant d'illa, sempre conspirant,
Allà és el primer que tradueix a l'espanyol el dret de l'home i el ciutadà, per aclamar per la revolució francesa, i els imprimeix i els difon sempre que pot, sobretot entre tripulacions espanyoles i construeix moltes complicitats per les seves conspiracions. Llavors sí que passa a Nova Orleans i s'estableix a Nord-Amèrica, són els primers anys de la...
dels Estats Units independents, allà entra en contacte amb els polítics americans, i un dels seus escrits inclou sa frase d'Amèrica dels Americans, i és molt probable que tingués contactes amb en Monroe, i fos ell és qui li donar-se idea que de la cara s'ha convertit en aquesta... d'aquesta eslògan... d'aquesta doctrina... Sí, sí. Sí, a més, m'hem deformada... Sí, sí.
plantejava una qüestió imperialista, sinó que ell promovia la independència de les colònies, no la...
l'interferència dels Estats Units amb altres països americans. Ara pensava que en Pigon Ney podria ser com la cara oposada d'allò que representaria en Juní però Serra, no?
Sí, efectivament, perquè José Pablo Serra, de qualque manera, actua en les coordenades de l'estat espanyol i en Picornell abomina absolutament de realisme.
Vull dir que Junipero té aquesta, per vergonya de tothom encara, aquesta estàtua aquí davant Sant Francesc, etc. I en Picot Ney, ja dic, bé, ara té aquesta novel·la que no és poc. Però hauria de tenir com a mínim, com a mínim, un carrer i una placa. Sí, com a mínim. I segurament una pel·lícula, no? Perquè això, la història és absolutament de pel·lícula.
Efectivament, perquè no ha acabat aquí, perquè ell després torna a venir a Europa, se fa metge, és autor de ser primera farmacopènia publicada als Estats Units amb un episodi de Pesta Groga a Nova Orleans,
i després participa en els esquemats que intenten ser independència de Texas i en un d'aquests períodes és proclamat president de la República de Texas. És una cosa que serà a primera, seran poques setmanes, però ocupa aquest càrrec
Encara que en aquell moment t'hauria d'haver dit igual, perquè realment no s'havia aconseguit la independència, però no deixa de ser un president polític desactual estat de Texas. Sí, sí. Bé, jo crec que està bastant justificat, però per què van estriar els sediciós?
Sí, perquè la seva condemna a mort és exactament per aquest càrrec. Per sedició. A mort, per sedició. I quan que era un moment en què la paraula de sedició sortia una diària, evidentment vaig assimilar la idea i...
No, no, molt ben trobat. A la novel·la i per tant diríem que a la vida d'en Picot Ney hi passen personatges, diguem-ne, reconeguts a nivell mallorquí i a nivell mundial, no?
Sí, sí, sí, m'ha agradat anar ficant persones d'aquell temps que val la pena que situïn el context de la història d'en P. Cornell, no? Des d'en Godoy, en Goia, els polítics espanyols d'aquell moment, també en Fuixer, que és una persona que sempre m'ha... no sé qui veia, qui és la seva biografia, sempre l'he trobat extraordinari, la xínic més gran de la història, i he trobat que sí que valia la pena...
contextualitzar la història d'en Picornell amb aquests personatges. Quan t'has aprofundit dins la història d'en Picornell, diguem, has entès les claus que han fet que mos hagi passat tan desapercebut, diguem? O que ha estat una figura amagada, aposta? La veritat...
Bé, jo no sé si ha estat amagada a posta, però sí que ha estat negligida, no?, perquè realment mereix, jo crec que probablement des d'en Ramon Llull i tal vegada després d'en Joan Picornet i d'en Joan dels seus germanats,
Sí, és la persona més influent de la història que ha nascut en aquesta illa, no?, i que realment mereix, mereix això, mereix la coneguda, no? A Palma hi ha un carrer, que s'hi diu el carrer Picornell, però no està clar l'origen, no està clar com se decideix posar el nom de Picornell en aquest carrer,
I el que sí que se sap és que està per allà pel Vivero, està una zona que era propiedat d'una família d'hipicorneig que la va urbanitzar en el segle XIX. Per tant, és molt probable que el nom vengui dels que van establir aquella finca i no de seroi de Venezuela i de Texas.
Joan ara s'ha recorregut del llibre quin seràs? aneu fent presentacions fas comptes fer moltes presentacions a Mallorca i Pentura Fora de Mallorca?
Bueno, sé que me convidin, jo estic perfectament disposat a anar-hi, crec que val la pena parlar-ne, i el contacte amb el lector sempre és enriquidor. La primera està prevista aquest cap, bueno, la primera se va fer a Palma, a l'Obre Cultural, ja fa, a finals d'any passat, i realment vaig quedar molt satisfet, perquè varem omplir completament la sala. Dissabte, a la hora baixa, el presenta la Biblioteca Pública d'Estallancs,
També tenim programada ja una presentació a Eivissa, a Can Ventosa, a Fanitur, i hem parlat d'altres també a Menorca i evidentment altres pobles de Mallorca. Amb la teva primera incursió en el que seria la narrativa, la novel·la, t'atreviries a fer un guió per una pel·lícula?
Això no ho he fet mai, però, bueno, se pot intentar, no? D'altra manera, jo m'agrada dir que, encara que es veu que sigui la meva primera novel·la, no és la meva primera incursió a la narrativa. En els anys 70 vaig tenir sonor de guanyar el primer premi de narrativa breu de la pobla, una...
amb un històric que vaig escriure en aquell moment però bueno, ja han passat molts anys de llavançar i ara recuperar la narrativa ha estat un gust Joan, clar tu per jo com a mínim has estat un referent de psicologisme com està el moviment ecologista ara mateix de Mallorca segons la teva mirada?
Bé, s'ha canviat molt. Aquell esperit associatiu i reivindicatiu públic dels anys 70-80 de la transició ha mort.
són molt més complicades avui dia, però afortunadament tenim el Gop en primera línia que manté una activitat constant, cosa que no ha passat a moltes bandes del país. Centenars d'entitats ecologistes que hi havia hagut a l'estat espanyol al final del segle XX han desaparegut i el fet que se mantingui a Mallorca
I Eivissa és una bona cosa i jo crec que ha de rebre més suport públic i ciutadà d'Esquerra.
i també darrerament sabia que te dedicaves a produir oli jo m'hi he apuntat ara també molt bé evidentment amb molt poca quantitat la qualitat i algú que passi de consumir-lo aquesta és una activitat molt mediterrània som els que tenim aquest privilegi de viure un clima que m'ho esperàvem a produir
el millor aliment, l'aliment més saludable que hi pot haver i per tant val la pena que a mos hi dediquem Idò a les edicions aquesta apassionant novel·la jo crec que serà un dels llibres importants de Sant Jordi de la campanya de Sant Jordi que de fet el llibretet ja me diuen que ja ha començat quasi això cada dia comença més aviat
Jo crec que la lectura no ha d'estar... No ha d'estar... Ha de tenir un dia de festa general, que és el Jordi, però no ha d'estar recollida ni de molta aquesta festivitat. Espero que sí. M'agradaria compartir aquesta història amb moltíssima gent perquè val la pena.
idó, recomanam els ediciós per a història del revolucionari mallorquí Joan Batista Picot-Mell Joan, més endavant en tornarem a parlar veurem com van les presentacions i en tot cas enhorabona per haver encertat tant amb aquesta publicació
Molt bé, moltes gràcies també i bon dia a tots els que mos escolten. Gràcies, bon dia. Adéu, adéu. Les ediciós vera història del revolucionari mallorquí Joan Batista Picornell. Un llibre, no ho han dit, editat per la nova editorial Moll, que ja fa temps que és a les llibreries que s'estan fent o que s'aniran fent presentacions com mos ha explicat en Joan...
en Joan Maiol Serra, que és l'autor del llibre. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida quan passen 4 minuts ja de les 9 d'aquest 5 de febrer. Serà el moment de fer-vos un nou repàs a l'actualitat. Començant per Diari de Balears.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I el diari de Balears, notícia d'obituari, que en primer lloc ha mort l'escriptor Andri Txol, Gabriel, Tomàs i Alemany. També ens expliquen des de diari de Balears que Palma presenta el programa de Sarrua i de Sarrueta. Les Illars Balears tanquen el 2025 amb un nou rècord d'autònoms.
i la justícia confirma el problema de la falta de personal per a la instrucció de denúncies ambientals a les Balears. Més per Mallorca, PP i Vox competeixen entre els superfatges i els super-superfatges.
i l'Institut d'Estudis Baleàrics concedeix una subvenció directa a la Fundació Casa Planes Imatge i Turisme. També destaca des de Diari de Balears que més reclama el Consell Ajuts per a Creadors de Contingut
per a normalitzar el català al món digital i que l'any Gaudí 2026 reivindica la Catedral de Mallorca com a obra principal i única d'aquest genial arquitecte. També destaquen des de Diari de Balears que el Comitè de Serveis Ferroviaris de Mallorca lamenta
la lentitud de les negociacions en seguretat. Des de Vilaweb, vos destacam aquesta entrevista que vos comentàvem amb en Gerardo Pizarello, que vol ser candidat a batle de Barcelona. M'he tornat més radical, diu.
i Rodalia no estableix encara cap tram ferroviari més, però reforça la R8. Diuen, mos compten des de Vilaweb, que també vos destacarem dues notícies més, una, l'amo de Telegram critica durament Pedro Sánchez perquè vol regular l'accés a les xarxes socials,
I el Washington Post acomiada un terç de la plantilla i tanca les corresponsalies d'Ucraïna i del Levant. M'anarà ara en el Mallorca Daily Bulletin. Allà hi trobam la primera notícia destacada que diu que Epstein enllaça amb individus, amb vincles amb Mallorca.
Richard Bradson i els Reuven. Aniran sortint més noms, encara, suposem. Els britànics a Espanya s'enfronten a una nova complicació per a la targeta TIE. S'acosta una nova data límit per a la identificació. Avisen des de... des dels Mallorca Daily Bulletin i, finalment...
des del Bulletin també ens ofereixen una guia de restaurants sense gluten mapejats per als celíacs de Mallorca, diuen des del Daily Bulletin. Anem ara a la portada d'última hora.
la seva versió en paper, la publicació corresponent avui dijous 5 de febrer del 2026, que en el seu titular principal diu Els papers d'Eibsten...
toquen empresaris amb interessos a l'illa, fan referència també al fundador de Virgin, Richard Branson, entre d'altres. I la fotografia principal és per una troballa, un secret ocult a solla. Les obres de reforma del mercat treuen a la llum dos frescos que podrien ser
de Juli Ramis, diuen des de l'última hora, i que també destaquen un any de genialitat. La Catedral de Mallorca anuncia els actes de l'any Gaudí que comencen aquest diumenge
En l'àmbit local, el retard en el pla d'habitatge deixa centenars de iogaters sense ajuda al ioguer. Les illes tanquen el 2025 amb el màxim històric de 101.608 autònoms. Les Balears posen en marxa el registre d'objectors d'avortament.
i Cort plantarà 35 nou arbres a la plaça Llorenç Villalonga. També amb esports, Pablo Ortells defensa l'estratègia del Mallorca en el mercat hivernal i Indonèsia contrata José Tirado per reactivar el futbol sala. M'anem ara a la portada del diari de Mallorca
en la seva versió també en paper d'aquest dijous, i diu que el govern prepara vals de descompte en restaurants similars als dels comerços. També la fotografia en aquest cas és per un accident. Una grua s'enfonsa...
en un oujup, diuen. El vehicle retirava pins del temporal del pati de l'Antoni Maura quan se va enfonsar. Més qüestions. Cort preveu un jardí urbà que...
substitueixi els vella ombra atalats i unanimitat per homenatjar totes les víctimes dels bombardejos. Se refereixen a un acord en el Parlament de la Silla i el Balears. El Consell cerca consensual en limitació de l'entrada de vehicles, el Consell de Mallorca en aquest cas, i calviar avala el contracte adjudicat a la mare d'un alt càrrec.
I, finalment, destacarem també un altre titular que diu els treballadors del Servei Ferroviari de Mallorca denuncien que ha baixat la despesa real en manteniment. Tot això són titulars de diverses capçaleres que tenim aquí, on a Mediterrània, com a referents...
Són ja les 9 i 11 minuts. Anirem ja cap a l'entrevista de l'àmbit polític. Escoltes, bon dia i bona vida. El programa matinal d'Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. Es dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
La palmesana. La palmesana. Compri la palmesana. Si ha de fer un regalet o un detallet, compri la palmesana. No confondre la palmesana, que això és formatges, va, també, però no són joies. Gràcies. Gràcies.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Una economia fora del circuit del capital. Una economia fora del circuit del capital. Del circuit del capital. Eso no es materializa democracia radical.
Pobles autogestionats.
Reapropiem molt de la vida al treball cooperatiu. En salut i en energia hi ha un ensenyament d'actiu.
i et col·lectiu, premi del poble pel poble, un cavall de droi al fil, un cavall de droi al fil.
Fins demà!
Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània. La vella Montserrat desperta el barri a cops d'escombra, tot cantant les primeres persianes sobre el feixugues.
Fins demà! Fins demà!
I el bon dia i bona vida, dona Mediterrània. Ens hem connectat ja en Mercedes Garrido. Ell és portaveu d'habitatge del grup elementari socialista. Mercedes Garrido, molt bon dia.
Molt bon dia. Mercedes, volem parlar, bé, de la gran qüestió apareix d'aquests anys, que és l'habitatge. Però, clar, diguem-ne que dins tot aquest debat hi ha també la qüestió de com afecta la dedicació al lloguer turístic de part dels habitatges de Palma, per exemple, en aquest cas.
Quina opinió vol mereix ser mesures que ha anunciat Herbalda? Bé, ser mesures que ha anunciat Herbalda, en el final no són... En el Tromón mereix una bona opinió en aquest cas perquè és el plantejament que ha fet el Partit Socialista. Jo vull recordar que el pacte de progrés, el Partit Socialista, l'Ajuntament de Medi i Podem, la passada de legislatura,
i l'anterior, que limita el lloguer vocacional en els pluris familiars a Palma, no han estat permets mai a Palma, i nosaltres, dels partits socialistes, ja fa estona que havíem proposat que a Palma s'havia de prohibir
de manera completa, lloc educacional, tant en els plurifamiliars com en els unifamiliars. Ara sembla que el Partit Popular va donant petites passes, però són petites passes que després, així com veiem, per exemple, que tu a la presidenta del govern, que va actuar en el seu moment amb la proposta d'increment d'ITS i tornar a rere amb aquesta proposta d'increment d'ITS, veurem com acaba també.
tot això per part del Partit Popular. Però, va, benvingut sigui el Partit Popular a les polítiques que se fan per intentar aportar molt més habitatges cap al lloguer residencial, que és el que necessiten
els nostres ciutadans en aquest moment. Jo vull recordar que dalt de la palma en Martínez s'hi va oposar en el seu moment quan el Partit Socialista va prohibir el lloguer vacacional en el plurifamiliar, s'hi va oposar i el Partit Popular s'hi va oposar d'una manera feroja, però és que, a més, qui, la persona que va permetre que tinguem el lloguer vacacional
de manera tan desbocada com el tenim, no únicament a Palma, sinó a totes les illes, va ser en Jaime Martínez quan es feia amb en Bausàs o concederia turisme. Per tant, jo crec que la credibilitat dels partits socialistes, dels partits populars, dins tot aquest àmbit, deixa una mica que desitjar. Però, vaja, benvinguts siguin.
Mercedes, avui llegim que, segons la versió del Govern, el retard en el Pla d'Habitatge deixa centenars de llogaters sense ajudes. Això és així?
El Partit Popular i el Consell d'Habitatge i el Govern de Serinyar Balears, jo crec que el poc que els hi pugui dir amb aquesta qüestió és cínic. Miri, nosaltres dimarts passat vam dur en el plenari una proposició de llei que el que demanava era que les quasi 4.000 persones que en el 2024
se varen quedar fora de ses ajudes en el lloguer perquè s'havia acabat el crèdit, no perquè no complissin els requisits, sinó perquè s'havia acabat el crèdit que tenien aquelles ajudes. Ses 4.000 persones des del 2025 que s'han quedat de fora perquè s'ha acabat el crèdit en aquelles ajudes, no perquè no tenguin dret a elles o no perquè no complessin els requisits,
sinó perquè no és a crèdit que el govern de Sergillers Balears posi més dobbers. I demanaven 3 milions d'euros per complementar el 2024 i 3 milions d'euros per complementar el 2025 perquè amb aquests 6 milions d'euros cobririen aquestes 8.000 persones que s'han quedat fora tant en el 2024 i en el 2025. I la resposta és Partit Popular, va ser que no.
La resposta del Partit Popular va ser no, que no se posava un cèntic més en aquestes convocatòries per cobrir aquestes famílies. I avui surten dient que les famílies no s'arriba perquè no s'aprova el pla estatal d'habitatge. El que ha demanat el govern de les Illes Balears en el pla estatal d'habitatge és que en lloc de pagar lloguers de fins a 900 euros, s'apaguin lloguers més elevats.
Però si el govern de Sevilla i Balears no complementa aquestes quanties, no se quedaran 4.000 persones de fora amb les ajudes del 2026. Se quedaran 6.000 o 7.000 persones de fora. Aquest és el problema que tenim, que el govern de Sevilla i Balears digerix en el govern d'Espanya, però quan li toca fer la feina a ell, quan li toca...
Ell, ser responsable, no ve. En el moment de seguir el Balear, li sobra un erdol vesper, el que li dóna la gana. El programa lloguer segur, que únicament ha aconseguit 75 cases amb un any i mig que dur de durada, té 16 milions d'euros de pressupostes, s'ho concederia, d'habitatge. Per tant, n'hi està en sobrant ara mateix, en torna 15 milions i mig. Perquè no dediquen aquests 15 milions i mig a les ajudes de l'erdolguer
d'aquestes famílies que s'han quedat de fora, que ho necessiten que a més vull recordar que són famílies que tenen ingressos inferiors a 24.000 euros per tant no que siguin famílies riques per què no fa això?
L'actitud del govern de Sevilla de Balears és d'un cinisme absolut. Exigeix en el govern d'Espanya, però no fa res. Exigeix en el govern d'Espanya que en el pla estatal d'habitatge s'incrementi, estope, les ajudes en el lloguer. Per tant, que el tríoc abordarà abans, que el lloguer sigui superior. Però no fa absolutament res perquè els preus del lloguer no puguin.
El govern de Sèvixer Balears fa tot el contrari. Les mesures que ha pres fins ara són les mesures que han facilitat que cada vegada l'habitatge sigui més clar en aquesta comunitat autònoma. A més, cada tot s'estat, ell facilita amb les seves mesures especulatives que el preu del lloguer pugi cada dia més i exigeix que se subvencionin aquests preus que pugen de manera exagerada, que topin els preus del lloguer.
A Catalunya està funcionant, a Navarra està funcionant, a La Corunya està funcionant i en el País Basque està funcionant. En les quatre comunitats autònomes, allà on s'està aplicant, t'estope del lloguer. Per què no ho apliquen aquí? Perquè no els hi donen la gana. Perquè en el final el seu objectiu no és afavorir en el ciutadà de classe mitja i treballadora d'aquesta comunitat autònoma.
El seu objectiu és facilitar-li la sa vida als especuladors i a sa gent que té interessos amb ells, que és el que han fet tota sa vida. Mercedes, ara voldria ampliar un poc més els focus. És a dir, el problema global de les Illes Balears...
no seria tant la falta d'habitatges, la falta de cases, com el fet que n'hi ha moltes que no estan dins el mercat del lloguer o de la venda, no? Efectivament. A nivell de número d'habitatges, és a dir, de cases construïdes, n'hi ha.
El problema és en mans de qui estan aquestes cases. Si aquestes cases estan en mans de segones residències de ciutadans del nord d'Europa,
però no estan en mans de Ciutadans de Serilles Balears. Si aquestes cases estan en mans d'especuladors que els retenen i no els atreven en el mercat, esperant que vagi pujant i anar jugant en el mercat i que el preu de s'habitatge pugi cada vegada, no estan en mans de Ciutadans de Serilles Balears.
Si aquests habitatges estan dedicats al lloguer vocacional, en moltíssimes ocasions, al lloguer vocacional il·legal, com va fer el Partit Socialista dilluns passat, no estan en mans dels ciutadans de les Illes Balears.
I el que necessitem és un govern que de veres lluiti contra aquesta oferta il·legal. Un govern que de veres vulgui lluitar contra aquesta especulació i contra la retenció dels habitatges per part de grans especuladors i grans tenidors. I que prengui mesures perquè els preus dels habitatges devallin i no mesures perquè els preus dels habitatges fugin.
que és el que ens estem trobant amb aquest govern. Habitatges suficients n'hi ha. S'ha de construir, clar que s'ha d'anar construint, sobretot s'ha d'anar construint lloguer, habitatges per fer lloguer assequible per ciutadans d'aquesta villa, els habitatges de protecció oficial, que és el que aquest govern també ha abandonat aquesta legislatura. La darrera licitació que se va fer per un habitatge de protecció oficial la va fer el govern de la Francina en Mengol en el maig de l'any 2023.
Ara aquest govern ha posat en marxa una nova licitació d'obra pública d'habitatge de protecció oficial a Sant Ferran, a Formentera, però és que la mateixa licitació que nosaltres vam deixar en construcció, que l'empresa va abandonar l'obra i ara han tornat a licitar aquesta. Per tant, no es diu una nova licitació d'habitatge de protecció oficial. És que ni tan sols estan aconseguint acabar els que nosaltres vam deixar en marxa.
Aquest és el drama que tenim en aquesta terra amb aquesta gent.
Mercedes, per anar acabant-te, les solucions que proposa el Partit Socialista serien, per un costat, ja mos ho has dit, topar, jo ho hagués, per l'altra, construcció d'habitatges de protecció oficial. Què més s'ha de fer per posar en el mercat, per exemple, tots aquests habitatges? Algun càlculs aquí a la ràdio mos han dit d'uns 60.000,
habitatges que no estan ara mateix en el mercat. Com ho podem fer per atreure part d'aquests habitatges en el mercat?
Bé, jo crec que primer el que ha de fer és amb mesures incentivadores, però també amb mesures que siguin coercitives contra aquesta gent. Perquè el govern de Sergiers Balears l'únic que pensa és en davallar impots. Qualsevol cosa que passa, l'únic que li passa a les capes és davallar impots, davallar impots. Però a tu no els han d'agravar aquesta gent amb un bon d'impots i que els ajuntaments d'aquestes illes que en la seva majoria estan governats pel Partit Popular...
facin el que els permet fer la llei d'isenda local, que es agafessin i gravar tots aquests habitatges que estan buits i estan especulant també, gravar-los amb un idi molt elevat, per exemple.
És a dir, no han de pensar únicament, han de pensar en mesures que incentivin que aquests habitatges de manera voluntària per part del seu propietari surti en el mercat, però també en mesures que siguin coercitives. Han de plantejar una lluita decidida i ferma contra el lloguer vocacional, sobretot el lloguer vocacional i legal, que n'hi ha moltíssim. Palma no és l'única ciutat
a Balears que té prohibit el lloguer vocacional o el producte familiar, tota silla d'Ibissa ho té prohibit, per exemple. No, Ibissa, Vila, no. No, no, tota silla d'Ibissa ho té prohibit, inestable, i el que s'ha de fer és lluitar de veres contra el lloguer vocacional. I no dir que ja no existeix el lloguer vocacional, perquè dir que no existeix un problema és negar un problema que és evident i que els ciutadans palpen cada dia i que toquen en les seves mans i que pateixen.
I l'únic que ha fet aquest govern ha estat dir que ja no hi ha una oferta il·legal. Bueno, nosaltres vam demostrar dilluns passat que efectivament sí hi ha oferta il·legal a Palma. Però és que podríem fer això a tota i cada una de les nostres ciutats. Hi ha oferta il·legal a totes les dilluns de Balears i no se fa una lluita decidida i ferma contra aquesta oferta il·legal. Fan tot el contrari.
El govern de Surgis Balears, per primera vegada en la nostra història, ha sigut dins l'estam de Balears a futur, Air BNB, com una to més dins del mercat turístic. Ja. Crec que han de ser, han de prendre mesures valentes. I no, els poderosos, els gran tenidors, Air BNB, no han de fer que decaiguem amb aquestes mesures valentes.
I el que han de fer és pensar que els ciutadans de les Villes Balears necessiten un govern que faci feina al seu costat, que necessiten un govern que prengui mesures, no un govern que permeti construir per tot, per elevar molt més el preu d'habitatge o que no lluiti contra l'oferta il·legal, que és el que tenim en aquest moment.
d'ara fins a final de legislatura, des del PSIP, que quines iniciatives impulsareu, és a dir, quina serà un poc l'estratègia per mirar de millorar la situació que ara mateix tenim en l'àmbit de sabitatge.
Nosaltres no hem deixat, en quant a habitatge, el que després digui el Consell, perquè el Consell molla una sèrie de mantres que en el final som tots mentida i ell mateix, com que els molla moltes vegades, se'ls acaba creguent, però no hem deixat de fer propostes en positiu per intentar corregir una mica la deriva que té el mercat de l'habitatge en aquesta comunitat autònoma.
I nosaltres, per exemple, ja vam fer una proposició de llei demanant que es declarés tot a Balears com a zona tensada. En aquest moment tenim al Parlament de les Illes Balears introduïda una proposició de llei que el que planteja és que, ja que el govern de les Illes Balears no ho vol fer, puguin ser els ajuntaments d'aquesta dilleres que declarin el seu municipi com a zona tensada, que, per exemple, és el que ha fet la Coruña a Galícia.
han fet distintes iniciatives. Nosaltres vam... Jo crec que encara no l'hem vist, tenim una proposició allò i també en el Parlament de Sedillas Balears que demana que desaparegui a totes Sedillas Balears el lloguer vocacional en es plurifamiliars. Perquè vull recordar que el lloguer vocacional en es plurifamiliars s'ha de renovar cada cinc anys. Per tant, que no se tornin a renovar aquest lloguer vocacional quan vagin vencent aquestes
aquestes autoritzacions que tenen de 5 anys. Per tant, amb un termini inferior a 5 anys, si això s'ho provés, no tindríem cap lloguer vacacional a cap habitatge plurifamiliar en aquesta comunitat autònoma. La nostra intenció és continuar amb aquesta línia propositiva d'intentar que l'habitatge sigui pel ciutadà d'aquestes illes, no sigui pels estrangers que venen aquí únicament a especular
amb aquests habitatges ni tampoc per font voltors que els està introduint el Partit Popular d'una manera acceleradíssima i ho veiem ara Palma en les licitacions que ha fet per habitatges de preu limitat allà on únicament
i han accedit s'envolta per construir aquests habitatges. Idò, Mercedes Garrido. Moltíssimes gràcies per atendre els micròfons d'Ona Mediterrània. El tema de sabitatge és una qüestió que serà present d'ara fins a final de legislatura i suposant que molt més. Per tant, entornarem a parlar. Mercedes Garrido, portaveu d'habitatge del grup parlamentari socialista. Moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies, vostès. Bon dia. Bon dia. Hem parlat fins ara d'aquesta qüestió, que és una de les qüestions que ja sabeu que darrerament és absolutament present en la agenda del debat polític.
Oferim ara una selecció d'algunes intervencions que es van produir en el darrer sopar que va organitzar l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, on els convidats eren en Vial, Majoral i en Pere Antoni Pons. També hi podreu escoltar algunes intervencions.
d'en Joan Planes com a ex-president de l'Assemblea Sobiranista i d'en Jaume Sastre que s'estrenava com a president de l'Assemblea Sobiranista. Vos oferim aquest resum i a continuació ja anirem a parlar amb en Jaume Sastre precisament. Lectures ètiques tan profundes
Entre els nens, jo agafaré la mateixa línia que ell i també faré lectures poètiques. Ah, la tendència amb un germà. Jo crec... Jo crec en la justícia i en els justos.
Però, com que l'autoritat és mútua o no és, a canvi de la meva font la justícia, que cap jutge d'aquí, en català, ni de la terra, no gosi posant la firma o signatura sota una pena de 12 bales, sinó ha de ser ell mateix, en la pròpia mà, que posi al garrot la forca
o la bala al condemnat. Perquè la forca, la bala i la firma han de tenir la mateixa lletra, si no és que ets, com aquells que estimen just el seu temps i certes imatges tradicionals de l'home, perquè s'han colgat, més o menys, amb Espanya. Això ho escrivia Blai Bonet,
entre 1970 i 1965, aplicar aquests versos, quan d'una manera gairebé que no es podia dir coses, defensava en tots moments la seva catalanitat. I aquest concepte de la globalitat nostra, no universal, també la tenen altres poetes. Deixeu que també llegeixi
un poema d'un altre gran poeta, tot i que no ha nascut aquí, que va escriure una vella cançó com a himne, a pensar que vida és com un himne d'aquesta terra, i el va titular Si hau qui sou. I en aquest poema, escrit al voltant anys del 80, diu, en la nostra llengua un dia...
dictàvem la nostra llei i la nostra llengua sempre dictarà la seva llei. Tot quan un dia ens prengueren contra pau i amistat, contra honor i per la força, ara ens ho han de tornar. No necessitam cap pares que ens duguin de la mà. No som nins de mel i sucre.
i ens sabem governar. Aquesta és la clau, aquesta viure totalment la nostra catalanitat. Perquè, a per a meu, si és que m'he de definir una vegada més, com he fet al llarg de la meva vida, només tenim un camí perquè Mallorca torni a la Mallorca. Només en tenim un.
i és que ho sigui dins el conjunt de tota la nació sencera. Si no és així, no tenim camí. Diguem-li el nom que vulgueu. En Joan ha dit països catalans, jo també sempre he reivindicat aquest terme per qüestions de tàctica. I això és una cosa, se sent bé ara,
És una cosa que mos ve de lluny. Direu... Bé, ell ha estat sincer i ha dit la meva edat. Vaig fer 75 anys. No me n'amagaré. Som un vell. Som un vell que té la necessitat de pensar què he fet al llarg d'aquesta vida, què he fet, què he manifestat,
i com ho he pogut comunicar a l'altra gent. I quan vaig començar a fer això? Bé, vos ho diré. No és que vos vulgui comptar la meva vida, però hi ha uns aspectes de la vida que són importants per transmetre a l'altra gent. Varen començar molt joves, però molt joves. I als anys 70 ja hi érem.
I els anys 70 mos revelàrem organitzant coses senzilles. I hi ha gent que és aquí i ho pot sabre. I van cercar ser això el club d'institucions. Recordaré que unes campanyes que van ser importantíssimes l'any 72 i l'any 73, 1972, 1973, van ser unes campanyes que feien de mallorquí i la nostra llengua per tota...
Mallorca. I van trobar la complicitat de molta gent. I no els demanaven ni què pensaven ni què nivells tenien. Només s'estimaven el país i la llengua. I va ser espectacular la llentada que trobàvem. No els interrogàvem. No els deien si eren progressistes o no eren. Senzillament s'estimaven aquest país i la llengua.
I gràcies a això iniciàvem totes unes activitats culturals i de reconeixement de la llengua per a tota Mallorca. I això me'l va marcar moltíssim, i vos diré perquè. Érem un grup de gent que estudiàvem a Barcelona, també veig companys aquí, que eren en aquell temps, i que pensàvem que no podrien quedar de braços.
caiguts, sinó que vinc d'actuar. Varen pensar que la pèrdua de l'identitat era terrible i, per tant, vinc d'aconseguir que la gent torna a estimar allò que li arrebaçaven tots aquells anys de dictadura terrible. Jo un dia era molt llegidor en aquella àpoca i tenia un autor que m'agradava molt, que escrivia llibres
però a Batzef i li vaig llegir unes frases que deien la cultura no solament és l'art, els llibres, sinó totes les manifestacions d'una comunitat. La cultura és la mateixa manera de viure que té un poble. Manuel de Pedrolo.
Ara, ara el tornen reivindicant, en Manuel de Pedrola, quan l'han tingut a l'oblig tant d'anys. Déu meu, hem de començar a pensar què ha passat durant aquests anys. I per tant, això em va fer pensar que l'identitat no només venia d'un cercle petit, sinó que volia abraçar molt més llots. I per això en Joan ha dit
que em vaig formar en gent que no era lletra ferida. I els han inventat gent que estimava aquesta terra sense puntura consciència d'allò que estimava, però que estimava una manera de ser, allò que en diuen avui en dia, la manera més antropològica. I això va fer que aquest col·lectiu passés a actuar en allò que em van anomenar
la transició política. Si a mi em diuen que ha estat important allò que has fet, jo sempre diré que va ser en aquell moment allà. El primer acte polític que vaig fer en la meva vida, que per cert, en Damià Ponses aquí va ser un dels que em va empenyar a fer el lot, va ser un metí que vaig fer, perdona,
en què vaig participar en un acord amb un personatge molt interessant, que és de Lluís Maria Xirinats. I era, justament, un debat sobre la Constitució. I en Xirinats ja ens va advertir que en aquesta Constitució hi havia un maleït article 8er,
que ja s'encarregava de separar-nos a tots nosaltres, és a dir, que no mos poguessin juntar. I aquells joves, en aquelles hores, van demanar o s'extensió o el vot en contra d'aquesta Constitució, que ara, diríem, és aquell pes que tenim a damunt i que no deixa ni tan sols, en sol mitjà de comunicació, que mos puguem juntar. Quina crueltat, Déu meu!
També va ser important ser en aquelles primeres eleccions. Per què? Per tenir càrrecs? No.
Va ser important perquè sabéssim que érem. I per tant, amb una activitat important de tot un col·lectiu, a mi va dir on tu eres. Eres del PSM, i tant que era el PSM, però molta de gent. Però vàrem a la discussió i vàrem lluitar per allò que creiem que era important. I ho fèrem. Vàngrem lluitar pel nom de la llengua. Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do, quina lluita més interessant. A veure què van tenir aliats. Per exemple, a través d'una cosa que ens van criticar molt, el concepte de paritat. Defensaven la paritat amb la certesa que a Menorca i a Eivissa mai discutirien la unitat de la llengua. I va ser així. Per això el nostre estatut,
juntament amb unes forces que ara no enmentaré perquè seria llarg, posen llengua catalana.
en l'espai valencià no ho van aconseguir i ara encara toquen les conseqüències. Un dia d'aquests, quan s'ha tractat de fer la traducció de la paperassa de les coses i publiquen-les amb una llengua específica que li han dit valencià. Per tant, què vull dir amb això?
Que vull dir amb això, que és important accedir. I és important que els joves hi siguin. Això és el que jo voldria transmetre. Que els joves hi siguin en tot moment. I sempre pensen que només ens celebrem si realment creiem en la unitat de tota la nació. I això ho pensàvem molta gent. Me direu, ets un exagerat.
T'insultaran si ho dius. Bé, llavors diré amb tota sinceritat que al llarg de tots aquests anys que he cantat per tot arreu de Mallorca he cantat cançons com que jo soc català i ningú no m'ha pegat. Ningú no m'ha insultat aquí. He cantat la porrassa que acaba amb un crit de països catalans i ho ha cantat molta gent i ningú no m'ha pegat.
i ningú no m'ha insultat. El únic que manen, un dels paus que manen tres de bon deveres, ha estat l'extrema dreta quan ha insistit a dir que els països catalans no existeixen. Si diuen que no existeixen és perquè són conscients que sí, que existeixen. Això és evident. Després d'aquesta actuació,
que a València va ser terrible per desfegir la nostra nació, hem passat tristament a una gestorització de la política.
I això sigui massa greu. Han començat coses i després la mateixa inèrcia política m'haurà fet de baixar el nostre nivell d'actuació. I ara hem passat a un altre estat que em preocupa moltíssim, però això és un tema de debat, que és la neofalcularització.
et donava una nova focalització de la cultura. A través del subvencionisme, mai un poder com el que ara havia subvencionat tantes coses perquè seguint se pensàs que la nostra identitat fos senzillament
un folclorisme, una cosa simpàtica, una cosa a tenir en compte. I hem arribat a un terme que a mi no m'agrada gens, que és la valerització. Si no defugim d'aquest tema, estan perduts, creu-me, estan perduts. Té moltes coses per dir, però ja ho direm més envant, si ja col·loqui. I no volia fer...
una batalleta de dret recordant tot això, sinó que quan hi ha un moviment de gent jove i vea, que sigui marcadament reivindicativa, no hi ha ningú que ens pugui aturar.
amb accions clares, contundents, no només festives, no només festives, clares i contundents. I podrem aconseguir que molta gent entengui el nostre missatge i, com ha dit en Jaume al començament, i ara ja ho ha dit quasi tot, ens podrem alliberar d'aquest colonialisme que ens ofega.
perquè avui, en comptes d'això que he dit, si m'hagués excitat enormement, hauria pogut dedicar tot el temps a parlar de rodalies, de Renfe i dels maquinistes, i també hauria pogut ocupar el mateix temps.
Bé, bon vespre. Si m'haguessin dit que volia ser independentistes mallorquins aplaudint la prosa de Jiménez Caballero, no m'ho hauria creut mai.
També s'ha de dir que la prosa falangista genera aquella fascinació repugnant que te'n fa oi, però a la vegada no pots deixar de mirar-la i d'escoltar-la. És bastant al·lucinant. Crec que amb en Joan, la primera vegada que vam xerrar de veure què titulava amb aquesta conversa, aquest diàleg sopar,
Va sortir el verb salvar, no? Què em poden fer per salvar Mallorca? I jo vaig dir, tio, això no té forces per salvar, ni la meva carrera literària, segons quant, no? Salvar, em va pareixer que era un verb, això, molt tempulós, molt pretensiós, molt grandiloquent,
I ho van canviar per com ho poden fer perquè Mallorca continuïs amb Mallorca. Que no deixa de ser un eufemisme de com ho poden fer per salvar Mallorca tal com la coneixem, tal com ha estat durant vuit segles i tal com l'estimam. I jo crec que aquest és el gran repte ara mateix. Després ja decidirem...
aquesta mallorquinitat i aquesta Mallorca com són, no? Però en termes identitaris, jo ara xerreré en termes identitaris, d'identitat nacional, que crec que és la base de tot, i crec que és el gran repte que ara mateix tenim, és el repte tràgic en el qual estem acarats, vull dir...
O millor que continua ser el que ha estat aquests darrers vuit segles, o passa a ser una altra cosa. I si passa a ser una altra cosa, jo personalment m'interessarà d'una manera molt diferent, o molt menor, a com m'interessa ara. Però abans de xerrar d'això, el primer que em declaria és què vol dir la millor mínim.
que és la mallorquinitat, que és la identitat nacional, de la comunitat formada per això que en deim mallorquins. Perquè això era un terme que teníem claríssim fa 40 o 50 anys i ara vivim dins una espècie de boira confusa de conceptes i de teories estranyes. Des del meu punt de vista, el que defineix la mallorquinitat, el que l'encarna, el que la representa, són quatre coses.
Podríem afegir una cinc ara, no? Però quatre o cinc de bàsiques. Llengua, memòria, imaginari, símbols i si volem, diguem-ne, autoconsciència i autopercepció. Però bé, llengua, memòria, imaginari, símbols...
Això és el que ens defineix i això és el que fa que siguem el que som. Què vull dir amb això? Que si deixem de xerrar la llengua i passam a xerrar-ne una altra, deixem de ser mallorquins. Si passam de tenir una determinada memòria i passam a tenir-ne una altra, deixem de ser mallorquins. Si tenim un imaginari i passam de tenir-ne una altra,
Deixam de ser mallorquins, passarem a ser una altra cosa. Evidentment passarem a ser castellano-espanyols, que et sa llengua, s'imaginari i sa memori, que mor vol destruir o que mor vol substituir o suplantar.
Un problema que tenim, crec jo, gravíssim ara mateix, i el tenim tant en el País Valencià com aquí, com més encara a Catalunya, perquè a Catalunya tenien unes eines que nosaltres no teníem i les han totades. Tenien uns poders que no han utilitzat i que nosaltres no han tingut mai. O sigui, allà encara estan pitjor que aquí, crec jo. Un problema que tenim és que els nostres enemics tenen molt més clar que els i quines coses representen o encarnen la millor equinitat que nosaltres.
per no molestar, per no ofendre, per mirar d'ampliar
per covardia, per una espècie de possibilisme d'estar per casa. Nosaltres hem anat diluït aquest concepte de mallorquinitat, no? Des del mateix mallorquinisme al catalanisme s'ha arribat a dir, i això és cert, que el castellà és tan identificatiu de la mallorquinitat i de la catalanitat com ho és el català. Se diu així, vull dir, des del moment que hi ha determinats polítics que reivindiquen amb orgull
que parlen en castellà i que són igualment català que els altres, i clar, quan dius això no estàs menyspreant el castellà, estàs intentant aclarir conceptes, que és una cosa bàsica quan fas política. Si el castellà representa tant la catalanitat o la mallorquinitat com el català,
podem renunciar en el català i podem assumir tots el castellà i serem tan mallorquins, mos ho creiem que serem tan mallorquins com ho hem estat fins ara? Idò, fins i tot s'ha arribat a dir que la Fèria d'Abril és cultura mallorquina.
I fins i tot de dir que si no acceptes que la Feria d'Abril és cultura mallorquina estàs menyspreant la Feria d'Abril. I són totes dues coses equivocades. Vull dir, la Feria d'Abril no és cultura mallorquina i la Feria d'Abril és perfectament respectable. Vull dir, són les dues coses a la vegada. És així, no?
però és que per estimar una cosa o fer-la respectable li hem de donar una pàtina de mallorquinitat. Això, evidentment, només s'explica per això, per una espècie d'impotència sublimada, de covardia, de distorsió en l'autopercepció i en el projecte polític. Després, una altra cosa que darrerament, sobretot des de l'esquerra, diguem-ne mallorquinista-catalanista,
s'ha donat com molt per vàlida, és un concepte més acadèmic que una altra cosa però que ha circulat molt, que és el de les identitats postnacionals. O sigui, ara se suposa, segons alguna gent, que vivim en un món en què les identitats nacionals no pesen. Bé, això que sapigueu que aquest concepte d'identitats postnacionals se'l van inventar en Jean-Marc Ferri i en Jorgen Habermas.
Un filòsof francès i un filòsof alemany té collons la cosa. O sigui, un francès i un alemany ens diuen que les identitats nacionals no importen.
És ridícul, només falta un espanyol dient, sí senyor, tienen razón, no? Però el problema quin és? Que un alemany, que un francès, que un espanyol naturalitzin aquesta idea que desactiva les lluites nacionals? No, el problema és que nosaltres les comprem, que nosaltres les assumim. Vull dir, l'enemic sempre farà un discurs, l'enemic sempre anirà a favor de lo seu.
els problemes que darrerament nosaltres acceptam el diccionari de l'enemic i els hi compram unes certes rutes ideològiques i polítiques. Jo crec que això és un problema gravíssim.
I això el que està provocant és que els instruments polítics, perquè les comunitats nacionals s'expressen, o les identitats nacionals s'expressen de moltes maneres, de cultura de carrer, cultura, llibres, quotidianitat, dia a dia, però tenen un instrument fonamental en democràcia, en un règim més o manco democràtic com el nostre, que són els partits polítics. Per molt malament que vagi tot,
per molt d'agradar que estigui la democràcia, per molt malament que puguin funcionar els partits polítics, per molt de revista gandul que hi hagi, els partits polítics continuen sense la gran estratègia o la gran eina perquè unes determinades idees se concretin damunt la realitat.
Crec que més o menys tots hi estarem d'acord, no? Molt més que les entitats cíviques, que són imprescindibles, però allò que pot tomar lleis o pot impulsar lleis, pot tomar governs, pot molestar, pot fer xantatges negociadors, allò són els partits polítics. Jo crec que un dels grans problemes ara mateix del catalanisme, mallorquinisme, valencianisme, és que els partits polítics que en teoria mos representen,
cada vegada mos representen manco. Mos representen manco i pitjor. Vol dir això que tothom que allà és un gandul, una rivista i un traïdor nacional? No, evidentment que no. Jo estic convençut, sé perfectament que hi ha patriotes allà dins que són tant o més patriotes que jo, no? Però com a entitat política, com a organització que creu en unes coses i les vol aplicar de muntes places a la realitat perquè la realitat se transformi a favor nostre,
cada vegada ho faim manco, cada vegada ho faim manco i cada vegada ho faim pitjor. En aquest sentit crec que no has exigerat parlar de desnacionalització del que havia estat desnacionalisme mallorquinista, gadonista, valencianista, en el sentit que hi ha hagut un desplaçament en el seu ideològic i, per tant, en l'ordre de prioritat i la jerarquia dels objectius. Abans...
Torna a dir, això val per la nació sencera, diguem. Si abans de defensa de la identitat nacional pròpia, ho repeteixo, llengua, cultura, memòria, imaginari, era la prioritat, una prioritat que de manera natural se complementava amb un afany de justícia social i, diguem-ne,
d'esperit ecologista i de preservació mediambiental, ara, des de fa molt de temps, aquesta qüestió nacional s'està arraconant. S'està arraconant, s'està diluint, s'està sacrificant per una suposada millora de l'altre.
Això és terrible perquè evidentment ni millora ni res i només és dissolució. Això moltes vegades se fa, però crec que és una espècie de complexament decolonitzat. És aquesta actitud d'una determinada, sobretot esquerra mallorquinista, perquè jo crec que la dreta mallorquinista existeix molt poc, per desgràcia, també em poden xerrar, però bàsicament l'esquerra mallorquinista i l'esquerra catalanista
Això, un acomplexament davant despoderós, però no només és un acomplexament davant despoderós, és això que aquell sociòleg anglès que nomia Michael Billig va denominar nacionalisme banal. És aquella realitat que és tan com és, que tothom la dona tan presumida,
A tothom li pareix tan normal que fins i tot nosaltres mateixos la mos prenem com si fos la més normal del món. És com en aquella època que van començar, això evidentment, instruccions d'anar a anar a tots els seus diaris i a tots els mitjans de comunicació, va començar a demanar que se distingís molt clarament, era l'època de criminalització dura del PNB i del nacionalisme basc, però també des de res anys del nacionalisme pujolista, dient constitucionalistes i nacionalistes.
Aquesta terminologia se la van fer seva els mitjans de comunicació públics catalans, els partits polítics catalanistes. Fins al punt que ara un partit polític catalanista, un dirigent catalanista li dius ets nacionalista i et diu no, no, no, el nacionalisme és terrible, jo no som nacionalista, nosaltres som una altra cosa. Com si no fossim prou intel·ligents i com si el món no fos prou...
Prou, evidentment, diàfane en aquest sentit com per dir, no, és que hi ha un determinat tipus de nacionalisme depredador, expansiu, imperialista, exterminador, hi ha un altre tipus de nacionalisme defensiu. Sempre he dit el mateix, nacionalista és jo com un castellanista. No, si les tesis de l'espanyolista s'imposen, el món tindrà una llengua i una cultura manca, la meva.
Si les meves tesis i els meus objectius s'imposen, en el món continuarà a ventir tantes llengües i tantes cultures com hi ha ara. Tot això que és tan elemental, vull dir, si hi hagués un parabolari d'escoleta política, això seria el primer.
que la gent hauria de saber. És com vol tocar el piano i saber les notes. Això són les notes bàsiques del catalanisme. En aquest moment no sabem les notes bàsiques del catalanisme. No només no sabem les notes bàsiques del catalanisme, sinó que aquells que toquen la sinfonia ideològica del catalanisme
Diuen que no, que aquestes notes són terribles. Així és molt difícil aconseguir res. L'independència ja en xerrarem, tant de bo, no? Però jo ara no m'interessa l'independència. Vull que el meu país, la meva identitat nacional, sobrevisquin i pervisquin prou temps, com quan se torni a presentar l'oportunitat, poder ser independent. Perquè jo, una Catalunya independent o un país independent en què la llengua majoritària és castellà,
en què la cultura majoritària és castellana. Per això queda una comunitat autònoma espanyola com ara i mos estalviar amb els deu anys de pseudo-guerra civil que possiblement hi haurà, no? És així d'alimental, no? En aquest sentit, a mi m'emprenya molt, m'ha agradat, perquè en Bial ha repetit diverses vegades la paraula identitat, tal,
aquesta criminalització de lo identitari. Això és una cosa que també a nivell europeu, a nivell global, s'associa lo identitari amb lo racista, lo feixista, lo d'extrema dreta. Evidentment això és una trampa dels estats poderosos, que volen que no se xerri d'identitats perquè les jerarquies identitàries que hi ha ara mateix al món volen que quedin intocables, que no s'immutin. Bé, això...
En Joan Franssen Mira, que és un magnífic intel·lectual, valencianista, jornalista, antropòleg, novel·lista, ha escrit sovint per descriminalitzar el concepte d'identitat i el seu adjectiu directe és adjectiu identitari.
En Mira ha explicat del dret i del revés que etimològicament identitat vol dir simplement ser en allò, posseir aquella qualitat i no aquella altra. I en realitat, si ho miram, tot és identitari. Vull dir, la del Barça és identitari, perquè t'identifica.
La comunista és identitari, la feminista, la catòlica, parlar una llengua, que t'agradi rock and roll, que t'agradi amb les sèries americans, les pel·lícules franceses. Tot això és identitari, no? Perquè tot marca o defines identitat. La cosa és que determinats poders
d'estats-nació que controlen el cotarro, com que volen que tot segueixi tal qual ara, l'identitari és terrible perquè les aigües de la identitaritat no s'han de remoure perquè així ja estan bé com estan.
I en termes d'identitats, hi ha trets identitaris que són compatibles i n'hi ha que són incompatibles. Tu pots ser catòlic o musulmà, però no pots ser les dues coses a la vegada. Mentre que sí que pots ser a la vegada comunista i feminista, perquè són identitats que no comparteixen una mateixa esfera ni simbòlica ni real. També hi ha trets identitaris a la mateixa esfera que són compatibles.
Per exemple, la mallorquinitat i l'espanyolitat.
Però són compatibles quan? Quan una se somba de l'altra. Perquè si no, no són compatibles. Vull dir, tota aquesta gent que defensa, per exemple, el xerneguisme, la xerneguitat, o catalans, o a més quins de la seva, que diuen que el castellà està amb meu o Espanya està amb meva com Mallorca. Me sap greu, piet, eh? Vull dir, haurà de decidir quina se somba de l'altra i, evidentment, sempre se que se que se somba de l'altra. Aquesta gent, amb la petita i la fluixeta, amb la poderosa que ho té tot a favor, no?
Bé, tot això ve, ara, recupero el que he dit inicialment. En el cas de la catalanitat, de la mallorquinitat, de la valencianitat, tot són expressions d'una mateixa identitat de real catalana, durant molt de temps s'havia tingut claríssim que este identitari troncal era la llengua.
s'havia tingut claríssim. Això, mires declaracions d'escriptors, de qualsevol ideologia d'escriptors que tenen del segle XX, en Pla, que va donar suport a les franquistes, després se'n va penedir d'aquella manera, Pla ho tenia claríssim, que la llengua era l'alament troncal bàsic. La redorada exactament igual, en Josep Carné exactament igual, tots els partits polítics també exactament igual. Bé, tot això, ara...
Jo crec que durant els procès se va accentuar molt, van decidir deixar-ho de banda o neglegir-ho, no? Perquè justament era allò, aquella idea de... No tocarem aquest tema tan delicat que aixeca tantes passions i tantes sospicàcies perquè així molta gent s'incorporarà a la nostra causa. Ja sabeu que l'idea era entre patètica i suïcida, no? Però vull dir, el que ha passat després no ha fet més que confirmar-ho.
Aquest sentit s'ha vist que obviar la llengua no tan sols no va ampliar la base ni va enfortir cap causa, sinó que va accelerar la dissolució de la catalanitat i de la consciència identitària comunitària. I això evidentment t'arrossega totes les altres.
Això de vegades ho dius, hi ha determinada gent que ho dius, i gent de l'esquerra independentista o de determinats catalanistes-possibilistes t'acusen d'amnicista, t'acusen de supremacista, o sigui, t'acusen d'allò que et podien acusar els de Ciutadanos fa 20 anys. Quan en realitat dir que la llengua és el marcador identitari central,
És irònic, és perfecte, és democràticíssim, perquè és el marcador identitari més plural, més transversal i més inclusiu que existeix.
Ara mateix, vull dir, perquè qualsevol que vulgui ser mallorquí, basta que prengui la llengua dels mallorquins, basta que la faci seva, basta que se l'estimi, i amb la llengua, evidentment, vendrà memòria, imaginària i vendrà símbols. En aquest sentit, jo som partidari de dir i repetir, ara que tots han boat amb la aparició d'Aliança Catalana, amb una espècie d'enviliment general, amb una espècie d'autoritarisme racista que se va escampant pel món,
Defensar la llengua com a marcador identitari bàsic ens permet situar-nos d'una manera gairebé exemplant al món. En aquest sentit, per això, l'experiència personal de la xerneguitat o de la foresteritat explicada per un ciutadà de l'Hospitalet o de Calvià, o l'experiència personal de l'Islam explicada en català per un musulmà de Ripoll o de la poble,
Per això som més cultura catalana que una biografia d'en Gaudí o que un assai sobre el Santuari de Lluc en castellà, en francès o en anglès. Si expliquem això en el món, jo crec que ho podria entendre el món, perquè a més és una manera molt natural i clara i directa de gestionar la complexitat del món sense aclarir-la cops de martell, que és com la vol aclarir determinada gent.
Però no ho estem fent. En aquest sentit, jo estic convençut que si posem el català al vell mig de la taula, ho podem tenir tot en termes nacionals, tot, tard o d'hora. Ja veurem com, potser no ho tindran tot, però ho podem tenir tot. Si llevem la llengua damunt la taula no tindran res abans de 25 anys.
És així. Que el personal no ho entengui, que gent que cabra uns sous estratosfèrics per fer de diputat, a part per determinada gent de Madrid, de rufians i companyes que fa 10 anys que hi són, no siguin capaços d'entendre això, a mi m'alleva qualsevol esperança que puguin entendre res. Perquè res més elemental que això. En aquest sentit, nosaltres ara a Mallorca,
han viscut uns canvis demogràfics, som mesos amb una bota poderosa que mos deforma, mos xucla en termes econòmics, mos desfà en termes de xarxa comunitària social, mos suplanta en termes culturals, lingüístics, identitaris,
Va, davant de tot això hi ha un doble repte per continuar-se amb mallorquins, per tant, perquè se traspassi d'uns en els altres la llengua, memòria, imaginari, símbols. Aquest doble repte és...
Primer, que els mallorquins, que ja ho som, puguem continuar sento, puguem continuar exercint de mallorquins en el nostre dia a dia i compartint la nostra mallorquinitat amb els altres mallorquins en el nostre dia a dia. Això és importantíssim, vull dir...
I que els nostres petits, que ja han nascut en famílies mallorquines i que parlen en mallorquiu i que ho tenen interioritzat, després quan surten de xeurredol no topin en una realitat que és diferent, que està desnaturalitzada, que està castellanitzada.
Això és un repte. I el segon repte, amb tota aquesta gent, amb tota aquesta gent que està arribant, clar, això és un tema demogràfic, és un tema especial, però tota la gent que ha vengut, tota la gent que encara continua arribant,
hem de fabricar nous mallorquins i els de mallorquinitzar de tota manera. Són les dues coses que nosaltres, que ja ho som, ho continuem assent i que els que arriben els de mallorquinitzem. I aquí hi ha dues coses que es veuen especialment en el tema de Catalunya. Quines són les dues grans fàbriques de mallorquinització, de catalanització? Sobretot de Catalunya. Aquí només en tenim una i hi ha dues. Les escoles...
i els mitjans de comunicació. Quines són les dues coses que l'espanyolisme està obsessionat en destrossar de totes les maneres? Les escoles i els mitjans de comunicació. Per què? Perquè volen fer un país més just i això sí que és transversal. Esquerra espanyola, dreta espanyola, extrema esquerra, Podemos, Vox, tots volen més o menys que el mateix. Diran el que vulguin, però al final tots acaben posant-se d'acord amb això.
Per què? Perquè volen que el món sigui més just? No, perquè volen que les escoles i el mitjans de comunicació catalans i mallorquins no fabriquin catalans i mallorquins, sinó que fabriquin espanyols. I això és un... En aquest sentit... Bé, després ja enxerrem més. I hauria de ser una prioritat fins al punt que... Ara, aquí ja entrem en la politicaria del dia a dia, no? Jo crec que un dels grans errors del catalanisme, mallorquinisme...
és que com que la dreta i l'extrema dreta espanyoles són tan evidentment destructores i terribles, perquè evidentment t'ho són, és així, no haguem...
haguem sublimat el malmenor, haguem convertit el malmenor en una espècie d'àngel benèfic. Malmenor, evidentment, aquí seria l'esquerra espanyola de Podemos i la de la PSOE, no? Oh, no, és que aquests no ens volen matar, no ens volen destruir. Evidentment que no són tan terribles com els altres. Evidentment que allà hi ha gent que més o manco mos pot entendre, un de cada 350.000, no? Vull dir, esclar, amb aquell mos entendrem.
Per això de convertir aquell en l'aliat natural, en el soci en qui tarda entendre... No, tio, me sap greu. Esquerra espanyola no és un aliat natural, no és un soci en qui tarda entendre. És un tio amb qui t'hi discuteixes i si les negociacions van bé ja veurem que feim junts. Però si les negociacions van bé. I ara hem entrat en una dinàmica de...
rendició, de submissió, de sublimació de la pròpia impotència, de purpurineta damunt la frustració general, i així l'únic que feim és anar naturalitzant una degradació nacional que és acceleradíssima. En aquest sentit, per mi l'ideal que seria, ara ja capa,
He xerrat 6 minuts, crec, no? L'ideal que seria ara que celebrem els 800 anys de la conquesta de Mallorca, no? Per això, un país normal, ara mateix, o fort, nacionalment robust, seria que hi hagués mallorquins patriotes de so carrel celebrant-ho amb consciència històrica però sense problematitzar-ho i que nous mallorquins d'origen marroquí, per exemple,
ho criticassin, ho problematitzassin en català. Això seria una mallorquinitat platòrica d'aquí un parell d'ai, no? No, perquè... I que fessin articles per a un català. No, perquè el rei en Jaume va estermint... Ostres, val, això seria una nació... una nació... saludable, forta, articulada, viva... Per ell és que... Més que mallorquin patriotes de la carrel...
o fins i tot areus de fills de foresters, vull dir, ja també els incorporen. Aquests no hi serem, o hi serem poc, de marroquins n'hi haurà pocs, perquè en la majoria continuen sentint-se marroquins, jo ho sé, perquè molts dels millors amics del meu fill són marroquins, seran un mallorquí perfecte, però ells, vull dir, són marroquins, perquè no... ni espanyols, ni mallorquí, marroquins, que viven a Mallorca, no? Però lo ideal seria això,
I l'únic que tindrem, possiblement, seran espanyolistes, imperialistes, amb un historial de mort i de massacres brutal, acusant-nos a nosaltres de com és una massacre fa 800 anys. No? Que això serà, és el deliri total, no? Però bé, anem perdent, però no em perdó de cara.
Bé, moltíssimes gràcies. Fem com sempre. Ara començarem al sopar, quan siguem a les postres us repartirem uns papers perquè apunteu preguntes i després farem el col·loqui. Bon profit. Començarem perquè se'ns acumula la feina, hi ha molta gent que vol fer preguntes. No sé si esteu preparats per tanta bateria de preguntes.
i sucre, sucre, ara durant les postres i amb sucre tot puja. Bé, hi ha preguntes que estan clarament dirigides a un de vosaltres i en canvi n'hi ha que són com a més generals i per tant qui trobi que té la resposta més tuna o que li surt més bé, doncs fem això. O tots dos, sí, sí, però vull dir que no sense vergonya.
Bueno, jo crec que només hi ha una solució, que és exigir que els polítics, una primera vegada que es senten d'aquí, exigeixin els seus competències sobre la integració que ve d'aquí. Perquè allò que no farà ningú serà fotre gualtades en els que parlen una altra llengua, m'imagino. I llavors l'altra actitud és parlar sempre en català. Però...
Hi ha gent de quina immigració? Per exemple, els militars, els foresters que venen, tots no els integraria jo de cap de sermanera. Jo integraria la gent que té una necessitat de venir i de viure's i fer-los entendre... Hi ha gent que ho entén, fer-los entendre que si s'integren la llengua...
Aquesta gent serà, realment, ella ho ha explicat molt bé, serà considerada com gent d'aquí. La llengua és fonamental. Perdona per enturar més preguntes, però aquí hem perdut una cosa, que és l'escola. Jo ara ho diré. Quan jo vaig començar a fer escola de magisteri, fèiem...
Català 1, Català 2, Català 3, i història dels països catalans. Ara, en aquests moments, en una universitat altament espanyolitzada, hi ha un quatrimestre de català. Un quatrimestre! Per tant, vull dir, aquí, allò que perdem serà pasturant. I ningú...
Cap polític protesta contra aquesta ignomínia que ha estat que la universitat no prepari bé els mestres que surten. I això és una vergonya. És una vergonya. I ara m'he exaltat. Què feim davant d'una migració que, a més, el català de l'Obradigua i útil?
fer-la una llengua útil, necessària, imprescindible per viure i relacionar-se amb Mallorca. El poden fer dins d'un règim autonòmic i en la Constitució espanyola? No. No. Per tant, independència, descolonització, independència i fer una llei com ha fet Andorra.
Jo distingiria entre un colonitzador i un immigrant. Un immigrant no vol problemes, vol sortir de la misèria i aprendre la llengua que sigui necessària i útil. D'acord? No podem esperar que un immigrant que la seva primera preocupació és la subsistència, que aprengui una llengua inútil. L'hem de fer útil. No ho podem fer dins d'Espanya. Per tant, independència.
Això, dos i dos, quatre. Mira, Pere Antoni, aquesta va per tu, jo faré un maxmix de dues preguntes en una. Et donen les gràcies per el plantejament que has fet, te'n troben molt correcte i molt encertat, però quines accions a curt termini veus factibles per millorar la situació? Jo no diria en aquests moments que hi ha tanta baixa autoestima dels mallorquins, dels catalanoparlants, què podem fer per no decair
Això que diré és més aplicable a Catalunya que aquí, encara que aquí també és aplicable. Jo crec que tenim eines encara i que les eines que tenim estan infrautilitzades. Per començar, estic convençut que si tothom, això sonarà elemental demagògic, però és absolutament veritat,
si tothom que és més o manco mallorquinista i que diu que estimes català o mallorquí, parles amb tothom i permanentment en català o en mallorquí, la sensació que se parla encara moltíssim de català a Mallorca, a Menorca, a Catalunya, en el País Valencià, seria una constatació diària. I després jo crec que una cosa que hauríem de fer tots
és activar-nos, no? Clar, això és molt bo de dir, molt mal de fer, però activar-nos en termes d'individu, en termes d'associacions cíviques des de pobles a comarques a ciutat, de partits polítics, de militància de partits...
i això, i activar-nos i dir, tenim aquest programa, tenim aquest objectiu i tenim aquest argumentari, i intentem concretar-lo al dia a dia, professors en els claustres, mestres en els claustres, perquè una cosa és evident, com més temps passa, més difícil és aconseguir allò que volem perquè tot canvia més, no? És així, avui aconseguir una Mallorca nacionalment plena és 30 anys més difícil que fa 30 anys,
i d'aquí quinze anys serà quinze anys més difícil de la que és ara. I aquesta idea que les coses per a seu propi pet s'imposaran i nosaltres tenim la raó o no sé què, és exactament tot el contrari, perquè totes les dinàmiques de poder i totes les hegemonies ens van en contra.
En aquest sentit, activar-nos i coordinar-nos. El que no pot ser és que no tinguem tots un determinat argumentari i una determinada mentalitat per afrontar una batalla d'una qüestió que se suposa que per nosaltres és molt important. Però ja ho dic, la primera qüestió és xerrar sempre i per tot i en tothom en català. Això ho canviaria moltíssim, però moltíssim.
i si immensa majoria de mil... Jo sempre he dit el mateix, si en lloc de fer tanta manifestació de dos milions de persones i tanta via catalana, tota aquella gent que se manifestava per allò, que perfecte, però haguéssim parlat en català cada dia amb tothom durant tots els anys que va durar el procés, avui Catalunya estaria infinitament millor del que està. Però traient la bandereta independentista i després camarero, per favor, un cafè con leche. Te pots posar la bandereta per allà on no dic.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mira com rebenta l'abuela aplaudir quan veu passar borratxo el seu fill desfilant amb dos guàrdies civils i un municipal. L'alcalde.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
I a la plaza d'edat, res havia canviat. Imereta la història d'amodrida d'un temps passat. We la liguem, nosaltres desfilem. La barca recuperem, we tornem a celebrar a contra corrent.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Som el Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània. Avui és dijous, 5 de febrer de 2026. Som les 10 i 31 minuts i mos hem connectat amb en Jaume Sasta, aquí ja saludant. Jaume, molt bon dia.
Bon dia, com va? Va bé. Avui, en el Bon Dia i Bona Vida, hem tingut dos continguts que, bé, ja coneixes, però que tu no poden comentar. Per un costat, hem entrevistat en Joan Maiol sobre...
aquesta narració que ha construït per reconstruir la vida d'en Joan Baptista Picornell, un personatge interessantíssim. I de s'altre han sentit alguns fragments d'en Vial Majoral i d'en Pere Antoni Pons del sopar de l'ASM. T'apareixi començant per en Picornell?
sí, sí, sí personatge fascinant personatge influent un revolucionari i personatge molt desconegut molt desconegut el mos han amagat totalament sí, sí i dotat del geni mallorquí un revolucionari sediciós sí, sí paraula que han de reivindicar
Lo de Sediciós dius? Sí, sí, sí. I no venga, m'hi apunt, m'hi apunt. Sí, sí, no, no. Em sembla molt encertat el títol de sa novel·la, El Sediciós. Jo vaig parlar...
a Twitter i vaig posar Joan Batista Picornell i Gomila, Palma 1759, Cuba 1825, un mallorquí revolucionari que va contribuir a la insurrecció d'Amèrica contra el colonialisme espanyol. I després diu, ja vaig repetir, el sediciós
No molts acuden de sedició. Sí, sí, sí. No molts acuden de separatistes. Jo recordo, nens, que la paraula és un insurrecte. Sí, sí, sí. Que sona. Sí, sí, sí. Jo crec que també m'ho ara en dic el que dic. Sí, sí, sí. Quan els nens eren dolents, bolissons, no? Insurrecte, aquest és un insurrecte.
Bé, d'això ve, de la guerra de Cuba. Ni idea, no? Sí, sí, això ve de la guerra de Cuba, perquè si tu mires la premsa espanyola d'aquells moments, la premsa patriòtica espanyola, no? I mires...
i mires ara aquell diari, el diari de l'extrem dret de la faixa forretera de vots, el separatista, l'alcalde separatista, té un acord, i com això, sí, sí, som separatistes, som sediciosos i som insurrectes, en sacada ben alta i hem de reivindicar aquestes paraules, no? Som separatistes, evidentment, perquè ens volen separar,
Quan acuren de separatistes en sentit pejoratiu, és que encara no accepten ni el divorci. Quan resulta que vas a un dinar, vas a una xingent, i tu no, jo m'he separat. Sí, això...
s'han separat avui en dia està normalitzadíssim s'ha normalitzat ha llevat aquesta tragèdia perquè clar aquests fatxes peperos de vots encara estan en sa que el matrimoni és per tota sa vida i és un pacte que no pot romper ningú
L'hama té perquè era mía que llegia't l'altre dia. Exacte, vull dir que el seu llenguatge el de tre i el de la trata. Quan diuen separatistes, sí, sí, són separatistes, però no ho volen separar, perquè en sol espanyol no molt entenem i no es pot conviure plegats a...
i aleshores separació d'acord insurrecte doncs sí una insurrecció contra l'imperi colonial contra el colonialisme aleshores en Pico Ornell bé és un personatge fa anys vaig intentar aconseguir un pròleg de Nugo Chávez president de Venezuela sí
per un llibre que no havia d'escriure jo, però sóc qui estava malalt i no hi va la resposta. En Pere Antoni Pons parlava de cellau i migratori que tenim, de llatinoamericans i de marroquins i tot això. Jo, som de la seva opinió que, en comptes de veure-ho com un problema, ho veig com una oportunitat. Aquí a Balears tenim 6.000 venezolans,
penso que nosaltres hem de passar l'atac, no hem d'estar a la defensiva i convertir els problemes en oportunitats. Aleshores, aquí tenim en Gomila, en Pico Anella, en Gomila, que primer se'n va anar a Madrid, Madrid va intentar la revolució francesa, no ho va aconseguir,
aleshores el van condemnar mort, el van torturar d'una manera brutal i se va fer massor però al final no van executar la pena de mort per influències a dins la novel·la al final sembla que per influències de pressions franceses
perquè clar el llibre és molt interessant perquè ell va coincidir amb la revolució francesa però abans de la revolució francesa hi va haver la independència dels Estats Units i aleshores esclar allà hi ha unes contradicions bestials perquè per una banda Espanya
la monarquia espanyola era feudal i anti-revolució francesa total, d'acord? Però, per altra part, ja li anava bé donar suport als independentistes americans dels Estats Units
per fotre el seu rival, que érem la perra. I aleshores, clar... Bé, clar, això va així encara avui. Bé, el problema és que jo recomano aquest llibre perquè t'ajuda a entendre com funcionaven les coses
i que nosaltres no tenim mentalitat d'estat i més bé tenim mentalitat de nació sense estat i només pensam en sols curts i només pensam en sols saharauis i només pensam en sols iogurts i només pensam en sols palestins i no pensam com funcionen les relacions internacionals i entre
Estats i tota aquesta història, no? Vull dir, els Estats Units no s'haurien independitzat. Colons descendants dels colonitzadors anglesos se van revelar com tot seu rei. Sí, sí, sí. I s'espurna que va fer petar-ho tot va ser s'impost d'Estè.
D'acord, el que he dit d'altres vegades, no? Això serà omplint amb gotes, amb gotes, i fins que hi ha una goteta que sembli significant i pot explotar tot, no? Els anglers volien que els americans, els seus descendants dels anglers, Washington, Franklin, tota aquesta gent, comprassin el té
pagant els imposts a la corona britànica i els volien consumir te d'ull directament d'altres bants del món al marge dels imposts britànics i aleshores
Si em pot dester, ara és que el va encendre tot, no? Perquè ja tot estava molt remogut, no? Vull dir que ara això que està passant a Catalunya, en la col·latça de Rodalies, saps? Que qui saps si en qualsevol moment, doncs escolta, el mur de Berlín va caure i ningú havia previst, no? Per què? Doncs perquè quan la cosa ja està molt calenta,
Després qualsevol, no diré beneitura, però mira, si en pot dester, tu, mira, si n'hi ha d'impots sobre menjars, aliments vitals, en canvi vas ester. Sí, sí, sí. Aleshores han d'estar preparats i sobretot han de ser molt receptius per aprofitar totes aquestes oportunitats que l'enemic va creant i va provocant. Aleshores en Guamila se troba dint tot això, no?
Però bé, a Madrid el condemnen a mort, però en el final el foten dins d'un vaixell torturadíssim, les llames destrossades, no podia ni caminar, i l'envien a Venezuela i els conspiradors els desaparen, no? Uns a Venezuela, d'altres a Costa Rica, d'acord, i arriba allà...
I clar, això és típic de l'imperi, no? Envien-se gent problemàtiques, les colònies, com a Quimor varen enviant jovellanos, o com varen enviar soldats francesos a Cabrera, no? Aleshores, allà entran en contacte amb criollos i també, però també amb indígenes,
i se vol que tenia un po de llenguatge i de convicció bestial, perquè la Sesca ho va encendre, la Sesca va liderar, va tenir una vida superdifícil, perquè una vegada se'n va anar cap a ses colònies, ja no va tornar a veure sa dona, ni el fill,
al final va tenir una gran depressió perquè el fill el va anar a veure, una vegada mort sa mare, el va anar a veure, però durant la trajecte de saldant li va agafar malalties i per qüestió d'hora els pare i fill no s'ho van poder trobar perquè el fill va morir. I això el va afectar moltíssim.
va ser president de Texas però va durar un parell de setmanes la seva vida va ser
però tenia una força de voluntat extraordinària i en el llibre ell i el seu duia sempre un caixó molt gros una caixa, són llibres el llibre conta que en el seu fill de 3 anys
el dia preparat de tal manera des del punt de vista pedagògic que públicament professors li van fer uns exàmens i va aprovar a 3 anys, sí, sí, brutal és alucinant, és alucinant i com ell, doncs per tant va ser un innovador pedagògic avui en dia seria un redaccionari de Caldeu perquè ell creia en sa memòria i treballaves a memòria d'acord
i bé, va ser també un metge molt interessant per mi el capítol que m'ha fascinat més és quan va a París va a París aprendre medicina en un moment en què la situació estava molt complicada perquè clar per fer la independència de Venezuela doncs els anglesos doncs a vegades donaven suport a vegades no hi havia tots uns interessos saps
que la cosa no era dos i dos o quatre, saps? Aleshores el tio arriba a França amb un nom fals i de cop i volta se troba que allà on vivia diu, demà vostè ha de venir aquí a la policia.
i se'n va allà i pensant que se trobaria el que el traurien de fora, el que l'entregarien a Espanya, que era el que li feia por, que l'entreguessin a Espanya perquè tenia un pendent de l'execució.
I alhora va ser un fuixer, no sé si sap qui era el fuixer, no? El revolucionari que controlava la policia i controlava la informació i va acabar sobrevivint la revolució, el Napoleó...
La tens de tornar a afundar-me, tornar a la monarquia, etc. I en Fuxet li diu, escolta, tu ets en Picornell, no me venguis amb això. I l'ambaixador espanyol te saps perquè te vol matar i t'embarinar.
i diu, escolta, si respectes els nostres interessos de França, econòmics, allà, el Caribe i tot això, t'aconseguir que te'n vagis, aquí tens el passaport, tens els papers i et ponis allà a fer la revolució en contra d'Espanya.
Interessant, interessant. Interessantíssim. Interessantíssim, no? Aleshores, bé... Bé, jo no l'he llegit, el llegiré. Avui mateix el aniré a comprar. Jo l'estic acabant, jo. M'ha enganxat i l'estic acabant. I el que haurien de fer és fer una pel·lícula d'això, perquè és una vida de pel·lícula, realment. Sí, sí, sí. En Joan diu que després de Ramon Llull és...
el Mallorquí que ha tingut més influència a nivell internacional està claríssim perquè aquí és un gran desconegut i jo penso que l'hem d'utilitzar com a bandera li hem de fer un homenatge nacional i en aquest homenatge hem de convidar tots els consoles d'Amèrica d'Amèrica del Sud, d'Amèrica Central que hi ha aquí ja sé que Madrid els impedirà que venguin
Però bé, han d'agafar aquest Mallorquí com a bandera per arribar al llatinoamerican que Espanya ens envia aquí com a força d'ocupació i per assimilar-nos a la cultura, girar-se el setí, girar-se la truita i dir, ei, nosaltres volem per Mallorca, el que nosaltres vam aconseguir
Xile l'any de 8, Argentina l'any tal, i... m'entens? I calc-ho de Texas. Pentura podem... Sí, sí, sí. Vaja, enguany se celebra 250 anys de la independència dels Estats Units, el 4 de juliol. Exacte. Hi ha molt a aprendre després de ser l'independència dels Estats Units, a tots els nivells, a tots els nivells, i...
i jo penso que hem d'internacionalitzar la nostra causa i veure'm molt a nosaltres mateixos com el que som una colònia d'Espanya i aleshores a cercar connexions internacionals suport, complicitats
Però a tots els nivells, eh? També en el nord d'Àfrica. També entre els marroquins. Els marroquins van ser colonitzats per Espanya, van ser bombardejats en gran mostassa, han estat utilitzats sempre en contra nostre, els militars africanistes, els tabulares indígenes del Marroc, els regulares, que van crear l'any 12, a Posta,
per utilitzar contra els demòcrates de l'estat espanyol, la Guàrdia Mora de Franco, tot això se n'ha de parlar i parlar amb els marroquins de tu a tu i dir, escoltau, els mateixos espanyols que ens van putejar i ens van enfotre i ens van deixar són els que a nosaltres ens volen assimilar i ens volen destruir.
D'acord, el pitjor que podem fer és posar un model defensiva i en vestir a tot veu. Entens? S'aparar bé, grada, s'aparar. Sí, sí. El tio és el nostre un amic
i com instrumentalisar altres pobles que han estat espoliats i colonitzats per Espanya i ara els utilitzen contra nostre, que això és típic d'escolonialisme, combatre un colonitzat amb un altre colonitzat. Sí, sí. Escolta... Aleshores van a utilitzar els senegalesos, els espanyols han utilitzat històricament els marroquins, en contra de la República Espanyola, i en contra de Catalunya, i en contra nostre, doncs han de desactivar això. Mhm, mhm.
Digues, digues. No, t'anava a dir que vaig veure una... He vist una piulada teva avui parlant de psiquiatres, de psiquiatres que malmenen... Per cert, mos han enviat un requeriment perquè retirem el vídeo i l'àudio del diari de Balears, però, en fi, de moment no han trobat cap motiu per fer-ho, i per tant, ja...
ja suposo que hi ha molts que hem de volar d'una lot que va reclamar que vagi a xerar en català, en el psiquiatre i el psiquiatre li va dir que no, això per mi és gravíssim i he volgut anar un poc més enllà de la cohesió estrictament lingüística aleshores he citat a Franz Fanon Franz Fanon va ser un
un aborigen de la Martínica, colònia francesa, que va estudiar psiquiatria, va morir jove, i aquest home se va dedicar com a psiquiatre a estudiar estorns propis descolonitzats.
i va teoritzar sobre el tema del desarreglament, del problema d'identitat, del problema de s'autodi, tots aquests temes. Però jo ho vaig descobrir en Franon, ja als anys 80, a principis dels anys 80 del segle passat, però una cosa que no sabia era que hi havia un psiquiatra en Tostelles, d'arreus,
en tots aquelles que va ser un dels mestres d'en Fanon en tots aquelles és molt poc conegut no n'havia sentit a parlar
Doncs en Tosquelles va ser un metge de Reus que es va interessar per la psiquiatria i el primer que va fer va ser estudiar els brots psicòctics dels soldats catalans, la lleve del viberó, que tenien a les trinxeres de la batalla de l'Ebre.
D'aquests siguem mai coneixedors de persones que van estar a selleva de viure aquesta. I a França doncs va continuar treballant doncs ajudant com a psiquiatra en els que estaven en el camp de concentració.
d'exiliar que estava en el camp de concentració. Després va acabar fent feina a un petit hospital i és allà on hi va anar a fer les pràctiques en Franz Fanon. Per tant, en Franz Fanon va aprofitar i va estar influenciat per tots aquelles, per un català.
Per tant, ja no només una qüestió lingüística, sinó que, imagina't un colonitzat que ha d'anar a un psiquiatre colonitzador.
És terrible, és terrible. Vull recordar que un dels psiquiatres que ha lluitat més en contra del catalàvem i el Pàzaro de Teruel, un foraster de Teruel. Avui mateix publica un article en el diari de Mallorca. En Lázaro, publica un article. Sí.
El miraré, el miraré, hem de seguir en aquest. Però fa anys era deixaduir la bandera contra descatalar la sanitat. Imagina't, un mallorquí que va a un psiquiatre d'aquests i considera que això de xerrar català és una cosa de fanàtic, de boig, de mal educat, etc. És molt greu, no? Necessitant psiquiatres...
que desmuntin tota la manipulació colonialista, xenocentrisme, en contra de la nostra gent. Aquí en Lluís Garcia Sevilla fem molt bona feina, en el llibre sobre genocidi,
que també és un llibre que no se n'hauria de parlar més, se n'ha quedat com arreconat, i parla clarament de genocidi en contra dels catalans, i a vegades només mos quedam en sa llengua, però clar, quan ens parlen en temes de psiquiatria,
Aquí entrava una qüestió molt, molt, molt, molt profunda, perquè, hòstia, a les hores necessitam psiquiatres nostres, per dir que molts entenguin. I tant, i tant. Que no m'agropegin com un tarat, un boig, en fi, que vol xerrar la seva llengua tribal d'incaseva, aquestes coses, aquests deliris que tenen aquests psiquiatres foresters.
Escolta, Jaume, per què va? Perquè queden 5 minuts. No sé si en tant que president de l'Assemblea de la Generalitat de Mallorca assistiràs a la manifestació d'aquest diumenge a Barcelona contra el col·lapse i les fallides infraestructures.
Sí, sí, sí, sí, aniré, aniré. El tema és que puc agafar un avió de mig matí, m'entens? És a dir, arribaré quan ja la manifestació hagi començat. Però sí, faig comptes d'anar-hi, faig comptes d'anar-hi. Nosaltres aquí, els trens, no hem fet res, i es tracta, i depenent del govern,
d'aquí tenim molt de problemes, que ara els maquinistes posen en evidència, manca d'inversions, no s'han recuperat les línies, descarrilaments, etcètera, supersaturació de viatgers,
Etcètera, etcètera. Jo penso que, clar, no té aquesta dimensió de dastre que hi ha a Catalunya, però jo he fet compte de treure un altre tema vinculat a això que és a AENA. Clar, clar.
Vull dir, el que harem fer a Barcelona, a Catalunya, aquí, és que molt estranyen de valent l'ANH, que és una màfia medialenya, l'Assemblea Solidarista ha fet un documental sobre l'Espoli, que s'anirà a les idees d'un dos a tots els pobles de Mallorca,
I les entrevistes surten empresaris, hotelers, gent d'Unió de Pagesos i surten enginyer aeronàutic i explica la barbaritat del que és AN. AN és una cosa única al món.
que a part de l'estat espanyol, fora de l'estat control de les 35 o 40 aeroports i s'estan gairebé tots, no? Però AENA se mantén sobreexplotant els aeroports de les colònies.
per afavorir l'aeroport de Madrid i per crear una xarxa van crear un aeroport per la meseta que és totalment econòmicament rastre però tot era perquè arribessin els avions dels mil multimilionaris que van a caçar
a les finxes dels grans oligarques espanyols. Nosaltres el que mos fot és AN. I qui manté AN? Doncs s'ara el port de Barcelona, s'ara el port de Palma i s'ara el port de Tenerife, les colònies. Si tu mires d'on treu AN els grans beneficis,
que després dilapida, perquè clar, la majoria d'estats del món, els aeroports estan controlats per...
o per els ajuntaments, les ciutats, no? I en canvi aquí això d'ENA és un monstre que, bueno, tot se gestiona de Madrid, m'entens? Tot està pensat per negoci, per vendre, vendre, vendre, no està pensat per...
per facilitar els viatges als usuaris i nosaltres com a mallorquins hem de pagar de per tot Escolta Jaume hem d'acabar però t'alletgesc un titular no ho podrem ni comentar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea dona la raó a Puigdemont i anula l'aixecament de la immunitat com a eurodiputat en una sentència sense precedents l'haurem d'estudiar
Sí, sí, sí, sí. Mal de ventre que tindran ara ja la broneta mediàtica. Exacte, exacte. Molt bé, ara mateix ho miraré. Beníssim. Gràcies, Jaume. Beníssim. Vinga. Moltes gràcies. Salut. Adéu.
En Jaume Sastre, sempre amb aquesta línia i aquesta visió anticolonial que li procuram donar a la secció. Nosaltres hem d'acabar aquí perquè ja són res, falten segons per arribar a les 11. Moltíssimes gràcies per ser-hi tota la nostra audiència. Vos convidam a continuar...
aquí a ONA Mediterrània perquè tot d'una arriba al programa transitant. Ja són aquí en els estudis preparats per fer-nos un nou programa de transitant. Nosaltres tornem demà a partir de les 7, ja ho sabeu, la redifusió del programa El crepus que encén estels i a partir de les 8, bon dia i bona vida. Moltíssimes gràcies, bon dia, adeu.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.