Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
Comença Bon dia i bona vida, el matinal d'Ona Mediterrània. Conduït per Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.
Fins demà!
Gràcies.
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència molt odada també. Onamediterrània.cat. Una salutació a tota la gent que mos escolta des de Mallorca o des de qualsevol punt del món. El Bon Dia i Bona Vida és un programa que fan possibles socis de l'associació
Ona Mediterrània, una associació, l'associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins, que dona cobertura i edita cinc mitjans. El diari de Balears, l'estel, la publicació en paper, l'estel, també...
a la publicació cultural ploma.cat, també vida.cat, la plataforma audiovisual, i evidentment aquesta casa, Ona Mediterrània. Començam, bon dia i bona vida, avui un programa ple d'actualitat i ple d'anàlisi. Som-hi!
que tot és més senzill, treure el borrelló al melic, desfer ris a ris el bolic, porta passimònia i Will Dias un llit, a la caseta com l'àvia amb les teus poines. Estic vivint amb àvia, bufant brumerols, abraçant la ràbia, m'impre
El que trobe no ho porta per suport. Desiga cada corda tensa el cos. Del botí jove mentre el foc del sol cau. Em senca cada raig més jove, més tove i m'estegue cacaus. Estic en pau, per si em notes papau. Tino tot en compte. Vull collir tot lo que ja no ve de sobte. Oye, ve que ja estem a un i altra volta ho plove. Vaig més lluny en qui s'enfoca en lo que em plonte. No hi ha moral que no
No me enflonte. Vull reventar de calor. Reventar de calor, companys, ser petador. Companys, ser petador. I jo, estius amb amics, falta de brics. Fa calor, però és per el carinyo que ens tenim. Sempre vaig a Pinyó, ara vacances de xic. És el torro de nedat, per estir-me petit.
Quan tenia cinc ja passejava nasa, som un cabre, però més bona elota cap de fau. Sempre a dalt d'un arbre, usines i oliveres m'aguantaven per ser magre. Focs artificials a la platja, d'altre poble, ni siquiera surt el mapa. Nascut a un sofà, criat a la capital de Mallorca. La seu carregada d'ous i es tracten a coca. Com tu i espaljat se pensaven que era una elota. Mai me va agradar la pilota, és així.
Vull reventar de calor Reventar de calor company Ser petador Reventar de calor
Canvia de lloc amb el sol Escaleretes i banquets On no pega tan fort Completa el joc de xiquets Allà ensèiem per escriure cançons Records d'agost I amb molins abandonats a la pols Coses bones per a l'ànima i cos Pegar-te mos i que el suc Em regaia pel col Vull blaer perquè la vida és això
fins a rebentar de calor com panisset vetador. Venen d'altre poble amb uns boanes, l'home fresc com en les coves, compartint el mur i el sol on soben, si ens engracen les ombres de camuflats i gombers, no fem ni mà pel bronze, ni tenim manetes al rellotge, baix d'un xoc per dalt del sostre, molestant a les mosques, munt el trencaclosques a fosques, orgullós de tot això perquè és nostre, l'únic que no porta és el conte,
Vull rebentar de calor. Rebentar de calor com pan i se petadon. I així del sol i esclata la llavor, mantenint el sabor somnis sense llençols, final de primavera fins que siga tardor. Toca rebentar de calor com pan i se petadon.
I esclatada i a bord, mantenim els sabors amb licència i amb salts, final de primavera fins que siga tardor, reventar-li calor com pan i ser petador.
Ets sense marxa, sense remei. Amb les pròpies mans et espinja del cervell. Puges per l'escala, baixes en ascensor. Ningú no et demana per què et fas pudor. Ballo un grup meu.
No tens cap i peus, no tens perra de neu. Entrar a casa de les velles, pots carregar-se que l'ovella. Sursum una nit amb vesta, homenatge, fulla, volen fer i venen avançar-se.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
un bon dia o pot ser una nit prop del mar jo m'havia adormit quan de cop el cel s'omple de llum i un ocell negre surt sense venir d'enlloc lentament les ales pategant
Lentament ella anava girant. Prop de mi el patac s'acabava i com caigut del cel l'ocell es va aturar. Els ulls eren de color roví i les colmes de color de nit.
I al seu front, millrats de tot suau, l'ocell rei coronat, lluïa un diamant blau. Amb el rei la cara em va tocar, amb el seu coll em vaig trobar.
Que jo vaig saber aquí, imatge del passat, volia tornar amb mi. Bon uixell, porta'm amb tu al país, d'altres temps sigues el meu amic.
Com abans, amb somnis clars d'infants, per bo i tremolants, estals i més estals. Com abans, amb somnis clars d'infants, com abans, damunt d'un lupor.
tu i jo el sol encendrem i a l'illa del record la pluja llençarà. L'ocell negre tomba els ulls, el sol cap al cel.
Un bon dia pot ser una nit. A prop del mar jo m'havia dormit. Quan de cop el cel s'omple de llum i un ocell negre surt sense venir d'allò. Lentament les ales pategats
i anava girant. Prop de mi el petat s'ha acabat i, com fringut del cel, l'ocell es va curar. Un bon dia o pot ser una nit.
Lentament, les ales pateguen. Lentament, ell anava girant. Prop de mi, el batec s'ha acabat. I com que ell...
I Maria Antònia i Maria Dalmà Bonat mos ha ajudat a començar aquest Bon Dia i Bona Vida. Avui és dijous 26 de febrer del 2026. És el moment de repassar l'actualitat. Ho feim com cada dia amb els titulars de Diari de Balears.
i també de Vilaweb. Més tard ho repassaran també els titulars d'altres mitjans de comunicació. Començam, idò, amb aquest repàs a l'actualitat a través d'aquests titulars.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I de Balears situa en primer lloc de la portada, en el lloc més destacat, una entrevista a Antoni Marimón a compte del 50 aniversari del PSM. Diu Antoni Marimón, Mallorca sense el PSM seria més província, més florida i més desigual del que ho és ara. Una entrevista que en algun moment vos oferirem
Aquí també el Bon Dia i Bona Vida. Més qüestions. Uop Ensenyament denuncia la persecució demencial del català. El País Valencià. Igualtat als diferents campionats per equips d'escacs de les Balears. És el títol de la crònica sobre escacs que ens presenten Enric Pozo Mas.
Gabriel Esquerrer va cobrar l'any passat més de 3 milions d'euros de sou. La pensió mitjana a les Balears creix un 4,5% el febrer i se situa per sobre dels 1.274 euros.
Alerta que hi pot haver qualcú que consideri que en Gabriel Esquerrer cobra 3 milions d'euros és just i, en canvi, que les pensions pugin sigui molt complicat. 1.274 euros ara és la mitjana, però això no vol dir que tothom hi arribi. Més qüestions. El Parlament dictamina el tràmit de la llei de memòria democràtica.
I el constitucional espanyol desestima el recurs del govern contra la llei d'amnistia.
Més qüestions, el govern celebra un acte de commemoració del centenari de Joan Alcover i, com fèiem ahir, tot un seguit de peces dedicades a aquest centenari i un article de Miquel Àngel Vidal titulat Un altre centenari de Joan Alcover.
També destaca a Diari de Balears que mor Antonio Tejero, l'ex-tinent coronel del cop d'estat del 23F. UOP, Ensenyament, denuncia l'emarginació del català al batxillerat valencià. Vox i Vissa ataca el català als seus carrers.
i, més per Mallorca, durarà els ajuntaments el rebuig de la zona única d'escolarització del govern. Aquests són alguns dels titulars que ofereix Hores d'Ara, diari de Balears, monenam a Vila web. Allà tenim la fotografia del monarca espanyol en la seva compareixença del 23F.
i diu quins interrogants continuen oberts després de la desclassificació de documents del 23F. També acompanya aquesta notícia, una altra més petita, que diu s'ha mort el colpista Antonio Tejero el mateix dia que s'han desclassificat els documents del 23F. Unes declaracions de l'advocat de Puigdemont...
Gonzalo Boye diu, això els fot, que la sentència transcendeix els exiliats i el procés. També destaca a Vilaüeb que Vox va gastar 7.600 euros en àpats que el Parlament no veu justificats. I una entrevista a la portaveu del Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya,
Diu, el bloc progressista fa les mateixes polítiques d'habitatge que el de dretes. I, finalment, tallada la línia ferroviària entre Foix i Ax, que dificulta la connexió amb Andorra i l'Alta Cerdanya. Aquests són els principals arguments informatius de Diari de Balagàs i de Vilaweb. Ara mos fixam en la secció d'opinió
de Diari de Balears. Allà hi trobem, com ja us han dit, l'article de Miquel Àngel Vidal dedicat a aquest centenari. Un altre centenari de Joan Alcover és el titular. D'en Joan Vicenç Lillo, plantes salvatges. Lila Tomàs, cinquantenaris importants. Rafel Borràs, salari mínim propi de les Illars Balears, condició necessària per frenar l'empobriment.
Joan Lledonet, el Principat de Catalunya, un país on es fonamenta la corrupció. I finalment, Mariu Verdú, és el moment d'associar-se i teixir xarxes a les Balears. Aquests són els principals articles d'opinió que ara mateix hi ha en portada, que hi ha a la coberta de Diari de Balears.
Ara és el moment d'escoltar la predicció del temps que mos fa en Tomeu Mateo Canals. Bon dia, la situació avui no presenta cap canvi, situació totalment anticiclònica, per tant, baixes, menys que els altres dies, i temperatures altes al migdia, que superem 20 graus i algunes se costen 25,
i pràcticament sense cap ningú, mar pràcticament encalmada i així seguirem pràcticament tota la setmana. Per tant, situació totalment anticiclònica, d'inversions tèrmiques, per tant, faran més fretes vesprees a les plaques en muntanyes i poca cosa més que dir.
Aquesta és la predicció del temps que mos ha fet en Tomeu Mateo Canals. Aquí, com sempre, li agraïm aquesta tasca de difusió i d'informació que fa des d'aquí, des del Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània. Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Hi ha un lloc molt petit dins nostre on neixen totes les llàgrimes. El Llagrimal. És gairebé invisible, però és allà on comencen les emocions que no sabem dir en veu alta. On s'acumulen les paraules que ens en passam, els records que pesen i les preguntes que tornen quan cau la nit. Llagrimal, d'o-r, és precisament això. El moment exacte en què la tristesa es transforma en paraula, en música.
Aquelles nits mirant-te al sostre, amb el cap ple de pensaments, preguntant-te com he arribat fins aquí. Aquell instant fràgil en què el silenci pesa més que qualsevol resposta i el cor demana una segona oportunitat, encara que sàpiga que el temps no retrocedeix.
OR canta des d'un lloc molt fràgil, molt sincer. Llagrimal sona com una conversa amb un mateix, d'aquelles que tens de matinada quan tot està en silenci. I pot ser per això connecta, perquè tots hem estat, alguna vegada, en aquest punt.
Tenc moltes ombres dins d'espit que me mengen per de dins i el remordiment no me perdona. I sent que arribat en aquest punt se me fa tot cap amunt i ara a mi no me queda persona.
I duc tant de vespres desvetllat, mirant tot sòtil d'amagat, que s'acopa i esta soma vessant. Puc tant de vespres desvetllat, intentant pensar en demà, i aquesta cura no demana pressa.
Vaig, corrent a cegues dins un pou, que cada cop se me fa fosc, i quan vella un tonol que hi trobes boire. I pot ser que d'això lo més trist és com he arribat fins aquí, te veig a tu i se m'endú l'eufòria.
I dubtant d'haver espres desballat, mirant-te'n sortir.
I ara és final. Ja no queda res a dins el llagrimal. I t'he fet mal. Tant de bo poder tornar com era abans.
Fins demà!
Som el Bon Dia i Bona Vida Dona Mediterrània. Ens escoltes a través del 88.8 de la freqüència modulada o també a través Dona Mediterrània.cat. Per cert, ahir ens donaven la notícia que les entrades a través Dona Mediterrània.cat
s'han multiplicat per molt, per més de 20, i per tant vol dir que hi ha moltíssima gent que aposta per escoltar-nos a través de sa web. Una web que per cert, la primera vegada que hi entreu, vos ofreix la possibilitat de convertir-se en una aplicació d'es mòbil de manera molt senzilla, només diguent-li que sí.
Avui és dijous 26 de febrer de 2026. Tot d'una, vos oferirem la secció que mos fan a Joana Tur, titulada El soroll del món i el silenci de casa. Entrevistarem en Jaume Roca, que és responsable del sindicat d'ensenyament privat i concertat de la UGT.
També ens conetrem en Omar Lamín, diputat del PSIP. Tendrem les curiositats de la història amb en Xisco, amb en Xisco Roger.
tindrem focus amb en Jaume Sastre i abans avui que no tenim Miquel a serra parlarem igualment de llibres perquè mos connectarem amb en Toni Mir de Nova Editorial Moll que mos explicarà els plans d'edició de les obres completes d'en Joan Alcover
Ara és el moment d'escoltar na Joana Tur. Bon dia a tots els mallorquins que, malgrat tot, encara cercen la claretat en el dir i el fer. Aquests darrers matins de febrer, mentre la llum comença a guanyar terreny a la fosca, m'he aturat a observar com canvia les coses que creem immutables.
Hi ha una equitud estranya als nostres carrers, una sensació de transformació que no sempre és fruit del pas del temps, sinó de decisions preses lluny de la pell de la gent. No voldria entrar avui amb el clam de la indignació, sinó amb la pausa de qui analitza els fets amb el cap fred. Però és difícil.
És difícil no sentir una certa arrencança quan veiem que aquells pactes de convivència, aquells ponts que havíem vestit entre tots per protegir qui som i la nostra llengua, comencen a presentar esquerdes profundes. Aquells consens que creem sòlid a la brigada i que ens prometia ser nosaltres mateixos, a la sanitat,
a l'escola o davant l'administració, sembla que s'estan aigualint sota la pressió d'una política que no reconeix la nostra soca. No és una ràfaga de vent passatgera, és una estratègia que avança silenciosa, buscant esvair la nostra presència institucional.
Quan el català deixa de ser el requisit per convertir-se en un obstacle o quan se'l despulla de la seva funció vehicular, el que s'està fent és trencar un fil invisible que es lligava com a societat. I és aquí, des de la serenor, però amb una claretat absoluta, on hem de dir que aquest camí no ens porta a cap horitzó de llibertat, sinó a una minorització que ens voldria fer sentir estranys a la nostra pòpia terra.
És curiós com, de vegades, la resposta a les incerteses d'avui es troba escrita en el llibre del pesat. Ahir mateix, 24 de febrer,
Mentre el calendari ens recordava el pas dels dies, la ciutat d'Inca ensenia una petita llum de justícia. Es va constituir el primer Consell Municipal de Memòria Democràtica. I es va fer amb la solemnitat de qui sap que les paraules que no es diuen acaben sent oblits que fan mal.
No és una data qualsevol. Coincideix amb l'aniversari d'un silenci imposat, l'afusellament, ara fa 99 anys, de l'exballa Antoni Mateu Ferrer. Honor i glòria per a vos.
M'agrada pensar en ell no com una víctima de la història, sinó com un símbol de la nostra persistència. Ell no va caure només per unes sigles o unes idees, va caure perquè encarnava un projecte de poble, culte, lliure i que, sobretot, es reconeixia en la seva pròpia veu.
Pujar nom als carrers i senyalitzar els llocs com la història batega en força és un acte de fidelitat i de guarició. És la manera que tenim de polir la nostra memòria, pam a pam, com qui poleix una peça de merès, fins a trobar la forma neta i noble de la veritat.
És una manera de dir-nos en altres mateixos que la nostra soca és prou forta per haver sobreviscut a la fosca més espessa. Perquè un poble que no cuida els seus referents és un poble que corre el risc de veure com la seva identitat es dilueix en mans de la desídia. L'exemple d'en Toni Mateu ens ensenya que la dignitat no és una concessió, sinó un llinatge que hem de defensar amb firmesa.
Som els fills d'aquella soca que no es va doblegar. Avui la nostra tasca és mantenir aquest abrigall ben viu, sabent que la memòria, quan es cultiva, ens respecta.
és el fonament més sòlid per a la nostra casa, comuna. Aquesta feina de polir la nostra identitat també es fa recuperant les paraules que el vent s'hauria pogut emportar. Aquesta setmana s'ha presentat mallorcaoral.cat, una iniciativa que plega el nostre patrimoni oral, el cançoner, les rondalles, que són la moll de l'os de la nostra cosmovisió.
És fascinant veure com la tecnologia es posa al servei de la veu dels nostres padrins, assegurant que la nostra essència no s'aguali enmig del soroll dels mots aliens. Sovint es preocupa el retrocés del català entre els joves, però potser el que es cal és redescobrir la màgia que s'amaga en aquest inventari de l'esperit d'un poble, com de Borja Moll.
Quan un jove glosa o escolta una rondalla no només reprodueix una llengua, està activant un mecanisme de pertinença i d'autoritat sobre la seva pròpia realitat. Recuperar la nostra herència oral és un exercici d'autoestima, és recordar-nos que som un poble amb una veu singular, capaç d'anunciar al món, amb matisos únics. Davant de qualsevol intent de fer-nos esvair institucionalment, la nostra resposta és la vitalitat de la paraula al carrer.
Cultivar la nostra pala entre les noves generacions és un acte de futur, una manera de garantir que la nostra soca continuï traiem brots nous, tan ferms i tan vells com els que ens han precedit. No podem permetre que els nostres joves es quedin orfes de mots, perquè perdre una paraula és perdre una forma d'estimar, de comprendre i d'anomenar la realitat i la vida. Quan una lot o una lota traia un mot genuí, està aixecant una tàpia contra la uniformitat,
està decidint que la seva veu no serà un eco buit, sinó un clam amb barrels. Han d'encomanar-los la certesa que el català no és una llengua de rencança, sinó una eina moderna, esmolada i plena de matisos per descriure els seus anells i els seus somnis. Garantir que aquests mots passin de boca en boca, del pati de l'escola a les xarxes digitals, és l'acte de generositat més gran que poden fer per ells.
És donar-los la clau de la seva pròpia sobirania perquè qui possés la paraula té el poder de decidir el seu lloc en el món. Que la nostra pala sigui per ell un orgull, la prova vivent que som un poble que sap renovar-se sense atrair mai la seva essència.
Us dic a reveure ara, en la certesa que la nostra identitat és una obra viva, un projecte que construïm cada vegada que obrim la boca, per dir el món a la nostra manera. La nostra mirada de futur no neix de la reacció, sinó de l'autoestima. Davant de qualsevol intent de fer-nos invisibles, nosaltres responem, fent-nos presents en cada conversa, en cada gest de respecte cap a la nostra cultura i en cada paraula que ens connecta amb els qui vindran.
Tenim la sort de comptar amb un llegat de segles que ens serveix de fonament i d'un present que ens crida a ser fermes a la nostra fidelitat. El nostre projecte com a poble depèn de la claretat amb què siguem capaços de mantenir aquest abrigall cultural en la nostra vida quotidiana. Cada mot pronunciat amb orgull és una victòria de la convivència i un recordatori que la nostra cosmovisió
té la força de la persistència. Som la veu que evita aquestes illes i tenim la facultat de decidir amb cada silenci trencat que el nostre demà serà tan digne i tan nostre com ho és la terra que trepitgem. Marxem-hi-do en la pau de qui sap que la fidelitat és el camí més repte cap a la llibertat. Recordeu que la nostra veu és l'eina més esmolada i alhora més delicada que tenim per evitar aquest món.
Gràcies per la vostra lleialtat a la terra. Ha estat un honor compartir aquestes paraules amb altres. Fins la propera i per damunt de tot, cada matí no oblideu dir en cura i respecte els nostres veïmots. Sempre en veu ben ferma. L'artesania sempre ha estat aquí.
Ara es reconeix. Vine a conèixer els artesans i artesanes que formen part de la nova marca de garantia Moda Artesana de Mallorca. Divendres 27 de febrer al Teatre Principal de Palma. Reserva la teva entrada a teatreprincipal.com. Consell de Mallorca. Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix.
Per això el Consell de Mallorca té en marxa 13 projectes per millorar els accessos a Palma, com els nous carrils entre el polígon de Sonoms i la via Cintura, o altres intervencions a les entrades a Camp Valero i a l'aeroport. Vallam pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Gràcies.
I avui, el Bon Dia i Bona Vida d'Una Mediterrània, la primera entrevista la farem amb en Jaume Coll Roca, que és responsable del Sindicat d'Ensenyament Privat i Concertat de la UGT. Jaume, molt bon dia.
Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Bé, aquesta demanda no és que sigui una cosa que ve ara de fa poc temps, sinó que venir reclamant des del cor passat, tant de la conselleria com del conseller, una reunió formal i unes meses tècniques per dues qüestions. Una primera, per tancar tot el que queda pendent de l'acord 2023-2027, que van signar l'anterior equip de govern, i...
De la mateixa manera que l'ensenyament públic han arribat a una sèrie de millores, que el que fan és que, sobretot, el que es diferenci, el que seria la equiparació retributiva, cada vegada es fa més gran.
el que demanem és un calendari de reunions per fixar un nou acord per als treballadors i treballadores de desensenyament concertat. Vostres deies que havíeu convocat de manera conjunta una concentració i que hores abans la conselleria vos convoca a una reunió per tractar justament de les reivindicacions que feu comptes fent aquesta concentració.
Exacte. Les dues darreres sol·licituds formals que van fer conjuntament Ulleta i la resta de sindicats des del passat mes de gener reclamàvem una mesa de concertada per tractar aquests temes que us he comentat. Què passa? Que han tingut un mes per convocar-nos i, donada que no teníem una resposta, van decidir convocar una concentració per dimarts passat.
La nostra sorpresa va ser que dilluns a les 8 i quart de vespre varen rebre una convocatòria de la conselleria per una reunió del dia 5 de març. Nosaltres entenem que això és actuar amb un pot de nocturnitat i no som fins a quin punt si també amb un pot de malafat per aturar la concentració. I amb la responsabilitat que tenim com a
com a negociadors i dins la negociació col·lectiva, entenem que davant d'aquesta convocatòria vam desconvocar en part la concentració per responsabilitat, però entenem que si ara en aquesta reunió que tindrem dia 5 de març no hi ha un full de ruta clar, amb uns objectius clars, i que se mos presenti unes alternatives i unes propostes reals, seguirem amb la nostra...
que passa per concentracions, manifestacions i tot el que faci falta per dignificar la feina i els salaris dels professionals desconcertats.
Entenc que justament allò que reclamau és que dia 5 surti com des aquest full de ruta clar, que vol dir que se tinguin clares quines passes s'aniran fent per millorar tant a nivell salarial com amb altres qüestions la situació del professorat de la concertada i la privada.
Sí, a la convocatòria, a l'ordre del dia, posa exactament el que nosaltres reclamam, que és un tancar els punts que queden pendents de l'acord del 23, i nou acord a partir del curs 26-27. Està molt bé anar damunt el paper, però nosaltres el que volem són propostes, és a dir, que se mos presentin exactament en quins termes i en quins terminis se farà tot això que tenim pendent,
i, sobretot, un calendari de reunions d'aquí, en el mes de setembre, per tancar un acord que sigui realment bo per als treballadors i els treballadors de concertada. El que no podem permetre és que, doncs, se'm ho va dir en llargues, és perquè en tot moment hi ha una declaració de bones intencions, de bones parables, fins i tot el conseller ha dit,
que la concertada se mereix un acord millor que el que van signar en l'anterior legislatura, i ara és el moment que totes aquestes bones paraules se transformin en fets. Per això, dimarts, en funció del que se mos proposi o del que se mos posi damunt la taula, haurem de prendre unes decisions o unes altres.
Entenc que el professorat de la privada i la concertada se sent discriminat respecte del professorat de la pública i sobretot en una situació de pintura més poc estable.
Sí, de fet, bueno, a nosaltres aquesta mesa és només de l'ensenyament concertat, o sigui, el que s'hi ha de part d'ensenyament privat, no hi ha més de... És una altra història. El que passa és que és vera que l'ensenyament privat concertat, són centres privats concertats. Sí, la veritat és que sí, és vera que els professors de la taula pública han anat aconseguint coses que per a nosaltres ens pareix fantàstic, però a dia d'avui...
el professorat de concertada ha quedat enrere, molt enrere, perquè ells tenen nous complements, tenen una nova indemnització per residència, tenen plusses per jocs de difícil cobertura, han iniciat també un nou concepte, que és el tema de la carrera professional, que està molt bé per al professorat de l'ensenyament públic, però clar, nosaltres tenim una normativa en una llei que diu que tenia el mateix talali, hi ha d'haver una equiparació progressiva, doncs,
davant d'aquest fet que els companys de l'ensenyament públic tenen una sèrie de nous complements, nosaltres mos hem quedat enrere. I sí que és veritat que se senten una mica discriminats. De fet,
córrer amb el risc, per exemple, a Menorca i a Eivissa, que hi hagi... Però el procés de concertada és un baixa pública, perquè la realitat és que si per la mateixa feina has de cobrar 400, 500, 600 euros, és evident que s'anirà a l'ensenyament públic. I això també és un problema, no només pels treballadors, sinó també per als centres.
t'avui demanar també si no hi ha acord hi haurà mobilitzacions? estem davant la possibilitat fins i tot de vaga? nosaltres no descartem res de fet els treballadors de la concertada quan s'han hagut de mobilitzar i quan s'han hagut de concentrar i han hagut de reivindicar els seus drets ho han fet
Nosaltres el que plantejarem és, en funció de la proposta que hem de ser molt fàcil i de la predisposició que tingui la Conselleria, tenim un full de ruta marcat que passa per concentracions, per mobilitzacions, i si en un moment s'ha d'arribar a fer qualsevol jornada de vaga, és un dret que té el treballador per reivindicar les seves millores sociolaborals.
No s'ha descartat, però a dia d'avui no poden ser encara de tot això, perquè estem pendents de veure què se mos planteja. De moment, la primera passa s'ha donat, que és la convocatòria d'aquesta mesura, que, bàsic, és el nostre punt de vista, el manco per part d'UITEC, entenem que arriba tard. Però, a partir d'aquí, el que volem és el que he comentat fa un moment, que les bones paraules i la bona fe se transformi en fets.
i a partir d'aquí ja valorarem si hem de fer quant a altres coses Idò Jaume Coll Roca, responsable del Sindicat d'Ensenyament Privat i Concertat de la UGT de les Illes Balears en Estrem pendents si t'assembla bé, després d'aquesta reunió de la qual hem parlat el 5 de març ens tornem a connectar i ens expliques com ha anat
Molt bé, perfecte. Moltes gràcies per ser la vostra atenció. Gràcies a tu per atendre el micròfon d'una mediterrània. Bon dia. Bon dia.
és una de les qüestions a les quals estaran pendents els propers dies, per tant, aquesta negociació entre els sindicats i la Conselleria d'Educació respecte de les millores que reclamen, no només en l'àmbit salarial, el professorat de les escoles privades concertades. Escoltes el bon dia i bona vida a una mediterrània.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I aquest dijous 26 de febrer del 2026, Diari de Balears obri amb una entrevista a Antoni Marimon, una entrevista que li va fer a la plataforma audiovisual Vida i que ara podem escoltar aquí, en el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània.
Avui el plató de la plataforma audiovisual Vida fa olor d'Ufaballera, té el color de la senyera i de música podria sonar des de la internacional fins a la balenguera. Avui fem un programa dedicat a els 50 anys del Partit Socialista de Mallorca, que va començar sent
Partit Socialista de les Illes i volem revisar, repassar el que ha estat aquesta formació política de caire sobiranista, de caire d'esquerres i que ha marcat
s'histori de Mallorca i per extensió també de la Sillera Balears. Mallorca i la Sillera Balears serien molt diferents segurament si no hagués existit aquest grup de persones, de militants, de líders polítics que van ser capaços de marcar la agenda política fins i tot
a partir d'un grup parlamentari no massa extens. De tot això volem parlar amb en Toni Marimon, que és historiador, amb ell repassarem la història i, d'altra banda, després farem un exercici una mica més d'avaluació
amb dues de les figures més importants d'aquest espai polític, com són en Sebastià Serra i en Mateu Morro. Toni Marimon, molt benvingut en aquesta casa.
Bones tardes, gràcies. Te farem venir un altre dia per fer-te una entrevista en tant que historiador i en tant que persona que mos pot explicar moltes coses de Mallorca, però avui mos centrarem explícitament, exclusivament amb el PSI i PSM. I justament podrem començar per aquí. Com comença un partit, el partit socialista de les Illes,
que fa les seves primeres passes, diria que just després de la mort d'en Franco. Sí, si bé des del mes de novembre ja hi havia un grup promotor del PSI,
Novembre del 75, però per tant, quasi quasi amb en Franco viu, idò. Quasi quasi amb en Franco viu, encara en clandestinitat, i la presentació pública es farà el 8 de febrer.
de 1976, de manera que apareixerà la premsa dia de nou i encara s'haurà de fer una cobertura que en lloc de dir-li PSI se dirà Promocions Socials i Llanques.
però de totes maneres ja era una situació d'inici de transició i va ser un acte on hi van assistir quasi 200 persones, on hi va haver persones convidades i el ressòs de premsa va ser molt important. És a dir, va ser un projecte que va néixer amb una certa emponta, amb una certa força.
En quins plantejaments? Els plantejaments eren, per una banda, clarament d'esquerres, clarament socialistes en aquell moment. Jo diria que socialistes d'una tercera via entre els socialdemòcrates i els comunistes, és a dir, una via que havia intentat a França el partit socialista unificat ja faia temps,
i d'altra banda un partit a favor de la autodeterminació, a favor de la sobirania de Mallorca o de les Illes Balears, amb un plantejament nacionalista. De fet, crida l'atenció a que la premsa l'endemà
Posa molt de enfàcil amb aquesta idea nacionalista. És a dir, que són d'esquerres però que són nacionalistes. I sense aquest dubte, perquè això era el que demarcava un poc aquest partit de tant d'altres com n'hi havia. Perquè en aquells inicis de 1976 hi va haver una florida de partits polítics extraordinària. Encara dins d'una semiclandestinitat. Quins lideratges podem destacar d'aquest primer moment?
Bé, allò que em ve en el cap és per una banda en Toni Taravini, per altra banda en Sebastià Serra, en aquell moment també era important en Sebastià Lomà, per citar algunes persones i em sap greu, si no les podem citar totes.
En quina base mos has dit que si mateix té un cert suport popular, en quina estructura compta si és que compta amb algun tipus d'estructura? Jo crec que inicialment l'estructura s'havia de crear, s'havia d'anar organitzant.
Però hi havia persones que procedien d'altres partits polítics o que havien militat a altres partits polítics, entre ells nacionalistes d'ANAM, Aliança Nacional Mallorquina. Després hi havia...
gent que procedia del Partit Socialista Popular, que era un altre partit socialista, el d'en Tierno Galván, per exemple, un Ángel Muerta, si no m'equivoques memòria, pertenien a aquest grup. Després hi havia gent que havia estat o havia passat pel Partit Comunista d'Espanya,
però que quasi tots alhora procedien de bandera roja, que també era una sensibilitat diferent, més vinculada a Catalunya. Després hi havia gent independent i jo crec que en tot plegat sobraven dues idees. Per una banda, una idea de connectar amb sectors obreristes,
i en aquest sentit seria important la figura d'en Paco Obrador, d'en Francesc Obrador, que en aquell moment estava muntant o ja tenia muntat la alternativa sindical per un sindicat de turisme unitari, o uns sigles així, perquè com a 5 o 6 sigles era quasi impronunciable, a sud, que tenia una base social jo crec que molt important,
i després també hi havia un component, Puntura un poc més difús però real, de catolicisme progressista. Hem de recordar també que hi havia hagut el Vaticà II, que hi havia canvis dins l'Església que eren molt importants i Puntura encara haurien d'afegir el component de les associacions de veïns, que en aquell moment també estaven molt actives. De manera que jo crec que són diversos aspectes que van confluir perquè gènere de naixement
fos un partit amb una certa entitat. Perquè si un lletgeix, per exemple, les interessantíssimes memòries d'Antoni Serra de Gràcies no volen flors, ell mateix reconeix com a fundador del Pesant, ell mateix diu bé, nosaltres és que mai vam passar de ser 25.
molt coherents, molt respectables, és una opció molt legítima, però ell mateix diu mai van passar de 25. Clar, el PSI quan neix ja neix amb un cos més important i després intentarà créixer naturalment. Es passa al PSM, que de fet durant una època també signa
el Partit Socialista de Mallorca guió PSI, per què se fa? Bé, aquí hi ha un trauma, jo crec que hi ha un trauma enorme. I és que aquest projecte que tenia aquestes bases, que tenia aquests sectors en els quals podríem afegir tal vegada també un peu dins universitat, dins professors d'ensenyament mitjà,
Pareix que té força, malgrat que tingui ja algunes petites crisis, hi ha gent que se'n va, en Sebastià Lomà se'n va bastant aviat, però malgrat això jo crec que té una base d'una certa importància. I a més a més, abans de la seleccion de juny del 77, s'ajunta amb el moviment socialista de monarquia,
i amb el Partit Socialista Popular que ja hem armentat tot plegats conforme amb l'unitat socialista que de Montes Paper té molta força de Montes Paper devia tenir més militants que el PSOE i aquest element sindical i presència de diversos municipis intel·lectuals destacables que vi donaven suport en aquell moment però a juny del 77 les eleccions són un bany de realitat implacable
I tot i que en perspectiva els resultats tampoc van ser tan dolents, perquè els resultats van ser un 5% a Balears.
i jo vull recordar que en eleccions recents i no tan llunyanes, el PCM i fins i tot en Europa és més, tampoc ha passat massa més del 5% de balears, però en aquell moment, en les il·lusions que hi havia, es van considerar una frustració molt gran, exacte.
I aquesta frustració va ser que hi hagués gent que més aviat o més a poc a poc s'anés ubicant dins del PSOE, que va ser el segon gran triomfador després d'UCDE el PSOE va triomfar. El socialisme se va passar a identificar amb el PSOE després de juny del 77, cosa que abans no passava. Aleshores el PSI estava un poc en hores baixes, però va passar que de la part forana sobretot,
gent vinculada al Congrés de Cultura Catalana, a l'obra cultural balear, gent com en Pere Sant Pol, com en Damià Farrar Pons, com en Damià Pons i Pons, com en Jaume Armengol, com en Pere Trias, se varen integrar en el Passei. I en el Congrés, que hi va haver el mes de desembre de 1990,
77, en aquest congrés s'hi va optar per canviar nom a PSM i també per dotar el partit d'un contingut més nacional. No és que no el tingués, però tal vegada s'hi va accentuar l'element identitari. I llavors saps quan, efectivament, de vegades s'hi diu PSM guionat PSI.
i no sé si deu ser el moment en què es comença a parlar, a mi sempre m'havien parlat de les tres potes del PSM. Sabran que la lluita més social, la lluita ecologista, que devia ser en aquells moments bastant incipient, i la lluita nacional o lingüística o nacional, si volen.
Potser fos en aquell moment o una mica després, perquè la qüestió ecologista va anar creixent. Ara després els ho demanarem. Sí, jo crec que va ser un poquet després quan l'element de la mateixa manera, que encara més després, se va incorporar l'element feminista com un quart element fonamental.
Com que no tenim tampoc tots els temps per anar, diguem, passa a passa, a nivell electoral, que tu has estudiat totes les eleccions i fes aquells estudis que publicaves al Mirall de vot autòcton i vot de fora, etc. Dues pinzellades sobre...
La capacitat de concentrar el vot autotonista i la evolució. Jo diria que hi ha un moment de creixement molt gran que són les eleccions pre-eutonòmiques del 79 i molt oblidat.
La seleució en preu autonòmica del 79 s'aconsegueix més d'un 11% de vots a Mallorca, tercera força, i en algun municipi el 50% de vots. A seu Bos i Neu s'atreven el 50% de vots. I això va acompanyat d'un conjunt de candidatures independents, que jo fa temps vaig publicar un article...
sobre aquest tema que suposa una extensió d'aquest missatge, si se vol d'una manera suau, ara en diríem soft power, a través d'aquestes candidatures, però que va ser molt gran, perquè Mallorca Socialista s'ha atribuat cinc batllies després d'aquestes eleccions, entre elles Inca, Artà, Sineu, Montuíri i ara se m'escapa la cinquena.
Ventura i Campanet o... Ventura i Campanet o alguna... No, Campanet crec que va ser un poc després, quan t'hi va saber el dia de Campanet. Però el Gaida. El Gaida. Aquí hi havia uns independents, però molt vinculats al PCM en aquell moment.
Llavors es ve la intervenció institucional. Després farem un apunt de la gestió del govern, però intervenció institucional importantíssima, no? Per exemple, en el primer Ajuntament Democràtic a Palma, en el Consell
generada interinsular, si vols minoritaris però marcant. Vista en perspectiva és una cosa importantíssima. És a dir, si en lloc de treure dos diputats el 83 no se'n treu cap,
aquest projecte hauria tingut molt difícil, hauria quedat pràcticament difuminat i oblidat. Però en aconseguir una presència, encara que fos minoritària, i a més en tenir persones, ja crec que d'una capacitat intel·lectual i d'intervenció important, com eren en Sebastià Serra i en Damià Ferrapons,
en el començament, després en Joan Maol, posteriorment en Mateu Morro, en Pere Sant Pol. És a dir, se va tenir la sort de tenir un conjunt de personalitats molt destacades. En el majoral i de la vòrdia molt més. En el majoral més en el començament, prèviament, exacte. Però que eren personalitats en pos, això va fer que el projecte jo crec que tingués més influència social i cultural que s'estrictament...
política atorgada per vots. I això també s'ha de tenir present. És a dir, jo m'he dediqué molt a estudiar vots, com bé has dit. Però després també hi ha una influència sociocultural que tampoc se pot menys pregar.
De fet, diria que una de les costants és que les altes formacions van agafant missatges i idees del PSM, no? O li van robant, si no... Hi ha alguns casos, jo diré...
com extraordinaris d'aquest element i també és vera que en els anys 80 també hi ha un pas de persones des del PSM i cap a altres formacions que també té a veure amb aquesta incorporació de bona part d'aquest missatge
Bé, ara pensava el municipi que ha preservat més el seu entorn de tot Mallorca és Artà i segurament ahir té a veure el fet que gairebé sempre o fins fa poc havia governat el sobiranisme d'esquerres
Estil PSM. Sí, sí, sense aquest dubte. En fi, això crec que és important destacar-ho. I ja entrem en la gestió de governs, és a dir, el PSM aconsegueix valdies i també regidories importants. En general, ja sé que és una...
Quasi rigo fer la pregunta així, però en general, què te suggereix el PSM governant? Me suggereix dues idees contraposades. Per una banda, que en general se fa una bona gestió, que en general gent honesta que fa la seva feina d'acord amb els postulats ideològics que abans hem hermentat, però d'altra banda...
Tenim un país que és escàs i no és el que voldríem que fos. Aleshores, això també crea una certa frustració. Jo, escàs que vaig viure de pop, vaig ser escàs de la incineradora de Sant Reus,
que clar, va ser un poc traumàtic, perquè quan no governes pots estar molt en contra de la incineradora i pots ser molt coherent. Però en el moment en què tens regidories, en què tens conselleries, en què tens part del Consell Insular de Mallorca, la realitat és molt dura.
I això seria un poquet un exemple. Per això jo crec que en general no s'ha rentabilitzat gaire la tasca de govern. Encara que en proporció a moltes altres forces la tasca de govern fos molt correcta i molt ben feta i amb un projecte de país molt ben estructurat. Però tanmateix els múltiples condicionants de la realitat del dia a dia
d'unes administracions que moltes vegades no funcionen en la rapidesa que un vol, fan que el teu electorat pugui tenir una certa frustració. Per això se sol dir que aquest espai creix més quan està a la oposició que no quan està en el govern.
Ja. Em sap molt greu perquè és molt interessant, però hem d'anar acabant. Una primera pregunta seria a què vot cap a el més? Què significa? Com el viatgeixes amb la perspectiva que ja tenim?
Bé, jo en la perspectiva que ja tenim, ho lletgesc en una manera d'adequar-se a la realitat mallorquina. La realitat mallorquina és que en aquests darrers 25-30 anys s'ha incrementat la població venguda de fora en un percentatge extraordinari, que fa que ara tinguem un 30% de població nascuda a l'estranger. Nascuda. És a dir,
de qual cosa molt situa en un context diferent en relació amb el 1976. Això fa que hi hagi una certa necessitat d'ampliar l'espai del que era el PSM.
I aquesta aliança amb l'iniciativa BERS pot cobrir uns espais més obreristes o més... que intenten ser més obreristes, perquè la qüestió obrerista jo crec que és un drama avui en dia. És a dir, la incapacitat de les forces d'esquerres per arribar als obrers és un dels problemes reals. I el que voten molt d'obrers.
Exacte, això és un drama extraordinari. I ecologista, és a dir, aquest ventall ecologista. I en tot cas, Iniciativa Verbs també és un partit amb un conjunt de personalitats molt destacades que han permès, sobretot a Palma, consolidar un espai important.
jo crec que era una passa necessària, que no quedava altra mai. Com que després parlarem amb algun d'ells, m'estic més demanant-ho ara aquí, a nivell mundial, els lideratges polítics han canviat molt i m'atreves a dir que era pitjor, mira què te dic.
Sí, sí, no, no, no, jo crec que no havíem tingut mai uns dirigents tan dolents com els que tenim ara mateix, és a dir, dolents de malvats i d'estúpids, és a dir, conjuguen les dues coses. A nivell mundial. A nivell mundial, a nivell mundial. I a nivell d'aquí amb més poca preparació, segurament. Ventura són tendència a fer més equip,
Jo crec que aquí hi ha hagut un error terrible. Des de molt de mitjans de comunicació s'ha criminalitzat la vida política. A veure que hi ha hagut molt de casos de corrupció, a veure que hi ha hagut molta gent. I això ha allunyat la gent més ben preparada que pugui intervenir dins la vida política.
I ha fet que sigui difícil avui en dia trobar gent per formar govern. I això ha estat una realitat. És a dir, els darrers governs autonòmics han estat més els i més els en cobrir totes. Això és un fet objectiu. És a dir, no hi ha manera de trobar... És a dir, que han estat més els en cercant gent.
Això dona una idea del que s'ha devaluat sa vida política. Això era impensable el febrer del 76 quan se va fundar el PSI. És a dir, era un moment d'il·lusió de reformar sa institució en polítiques que estaven en mans encara de franquistes. Hi havia gent que estava disposada fins i tot a deixar feines amb merda al vest per poder durant uns anys fer servei públic. Unió Autonomista sempre s'ha dit que en Josep Melià i en Climent Grau
Ara em va perdre molt de dolpes dins Unió Autonomista. És a dir, això avui en dia és impensable. Dues coses per acabar. Una, l'hem passat així molt de rasquillada, però me pareix que té un pas molt important en la història del PSM, que és la gestió modèlica quant a...
quant a ètica, quant a moral, quant a netedat, no? Sí, jo crec que és una cosa que s'ha posat poc en valor. És a dir, és curiós, però deu ser pràcticament l'únic partit polític que no ha tingut casos de corrupció i en canvi passa molt desapercebut.
Fins i tot hi ha hagut casos en què se va fer dimitir persones que després van ser totalment assaltes, però aquesta persona no ha pogut ser candidat a bal, no ha pogut ser candidat a diputat i ha estat una pèrdua important per aquest projecte polític.
I tant, diguent, Mallorca i les Iger Balears segurament serien bastant pitjors si no haguessin tingut aquests 50 anys de PSM, diguem-ho així. Sí, jo crec que seríem més província, seríem més florida, encara més del que ja ho som i encara seríem més desiguals del que ja ho som, que ja ho som a Bastament.
Toni, mare i mon, moltíssimes gràcies, és un autèntic plaer. Jo ara tenim aquí que mos esperen en Sebastià Serra i en Mateo Morro, però quasi que t'he convidat que venguis també i participem. Ara esto serà diferent, però... Moltes gràcies. Sí, i va venga, moltes gràcies. Gràcies.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I després d'escoltar aquesta entrevista que li fèiem a en Toni Marimón, en el marc d'una sèrie d'entrevistes que vos oferirem per avaluar, per valorar el 50 aniversari o 50 anys de PSI-PSM. Repassam l'actualitat en format de títols, precisament Diari de Balears obri amb aquesta entrevista,
Mallorca sense el PSM seria més província, més florida i més desigual que ho és ara, diu en Toni Marimon en aquesta entrevista, entre moltíssimes altres coses. També destacàvem que hubo ensenyament denunciar la persecució demencial del català al País Valencià,
que Gabriel Esquerrer va cobrar l'any passat més de 3 milions d'euros de sou, que la pensió mitjana a l'Hervalears creix un 4,5% el febrer i se situa per sobre dels 1.274 euros,
El Parlament dictamina el tràmit de la llei de memòria democràtica. El Tribunal Constitucional espanyol desestima el recurs del govern contra la llei d'amnistia.
El Govern celebra un acte de commemoració del centenari de Joan Alcover. També Diari de Balears vos ofereix una desena de peces dedicades a aquest centenari, entre les quals també l'article d'opinió de Miguel Àngel Vidal, titulat Un altre centenari de Joan Alcover. I també destacam que ha mort Antonio Tejero, l'extinent coronel del Cod d'Estat del 23F,
Més per Mallorca durarà els ajuntaments el rebuig de la zona única d'escolarització del govern. I també destacam que Inca impulsa la memòria històrica amb el primer Consell Democràtic de les Balears. Amb on anàvem ara a Vilaweb, ja bàsicament hi trobam encara,
diverses qüestions relacionades amb la desclassificació de documents sobre el 23F, uns documents que tampoc han aportat gran cosa. Quins interrogants continuen oberts després de la desclassificació dels documents del 23F? Es demana VilaWeb, que també diu que s'ha mort el colpista Antonio Tejero el mateix dia que s'han desclassificat els documents
del 23F, unes declaracions de l'advocat Gonzalo Boyer, això els fot, que la sentència transcendeix els exiliats i el procés, diu. I també destaca a Vilaue que Vox va gastar 7.600 euros en àpats que el Parlament no veu justificats. M'ho anem ara a consultar la pàgina del Major Cateli Bulletin, la portada.
El seu primer titular diu bandes d'ocupació organitzades que ataquen els complexos turístics de Mallorca a l'hivern i els aeroports de les Balears crearan zones de control fronterer només per a britànics no pertanyents a l'espai Schengen després del nou caos
als aeroports de la Unió Europea. Finalment destaca Mallorca Daily Bulletin, que una dona de 75 anys mor en un xoc frontal a Mallorca. M'anem ara a les portades de les edicions en paper.
Trobem la última hora que destaca com a titular principal el PP i Vox negocien eliminar els ajuts als migrants sense papers.
També destaca, avui ve molta tapeïda, la portada d'última hora, on destaca la fotografia amb aquests controls de la Polícia Municipal a les persones que viuen a l'antiga presó de Palma.
Operació Presó V, titulen i s'hi veu un grup de policies identificant un grup d'habitants d'aquest espai. També destaquen a última hora...
que soc un defensor de la democràcia i la veig en perill. És el que diu en Juan Echanove, actor espanyol entrevistat per última hora. Antonio Tejero mor el mateix dia que se desclassifica en els arxius del 23F.
l'errada dels colpistes segons un document, deixar el Borbó lliure i també diverses qüestions relacionades amb el paper que va jugar Joan Pla en el cop d'estat del 23F del 81.
També en clau local, altres 621 milions per a millores són Sant Joan fins al 2031 i el regidor Llorenç Baussà intenta paivagar
la policia local de Palma. Això mateix que mos contava també el Daily Bulletin, mor una dona de 75 anys en un xoc frontal a Peguera. El sindicat de Felanits inicia el seu projecte de rehabilitació després de 7 anys d'espera i en clau futbolística el Mallorca segueix negociant
amb Javi Gracia. Aquests són, idò, els principals títols que mos ofereix hores d'ara última hora, la seva edició en paper. M'anem ja a escoltar una nova entrevista, i és que
Tot d'una mos connectarem amb en Omar Lamín, que és diputat del PSOE. Tot d'una mos connectarem amb ell i vos oferim aquesta nova entrevista aquí. Bon dia i bona vida, dona Mediterrània.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I com vos anunciàvem, aquí el Bon Dia i Bona Vida, mos hem connectat ja en Omar Lamín, ell és diputat de la PSI-PSOE, i amb ell volem comentar diverses qüestions de sexualitat. I començant per aquest... per aquest fet, que ara mateix vos comentàvem, aquesta operació per fer fora unes 200 persones que viuen a l'antiga...
presó de Palma, que està precipitant l'Ajuntament i que, de moment, com a mínim, no ha explicat quina alternativa els ofereix. Omar, quina valoració te mereix tota l'actuació de l'Ajuntament de Palma respecte d'aquesta gent que viu a l'antiga presó de Palma?
El primer, molt bon dia i moltes gràcies per aquest espai. Bé, jo crec que per fer una valoració de lo que està passant de Palma, hauríem de contextualitzar d'aquí moment, no? Jo crec que aquesta operació d'expulsió s'ha de dir, és a dir, de desorientar persones que ja estan en una situació absolutament vulnerable, és a dir, parlant perquè estan davant d'un Partit Popular que amb la seva concessió d'assemblea 70 a Vox...
que ha perdut qualsevol abisme d'humanisme i que cada vegada ha venit un govern liderat per Margar Proens, un govern local i desconseguit de Mallorca, a tots els nivells, més obsessionat
un superodi, racisme, com a forma de fer política que ha realment fet-se cap el problema real que té la gent. I això no és una qüestió aïllada, és una qüestió... És una forma de fer política, és una forma de gestió. És a dir, l'Ajuntament, el govern de Marga Bruns fa 3 anys, i l'Ajuntament de Palma fa 3 anys que governen.
Fa tres anys que saben que aquest problema era, i aquest problema no ha nascut de no res, sinó que és la màxima simbologia d'un fracàs de forma de gestionar. És a dir, estan davant d'un Partit Popular que com que està més obsessionat amb aplicar polítiques ideològiques i sobretot
com patins d'extrema dreta per gratar quatre vots que no ha fet la carn del problema real de la gent. I per tant, la màxima expressió del que està passant a la antiga presó de Palma és la deixada institucional, és la manca de polítiques públiques per protegir la gent que més ho necessita. Perquè ells voldran fer creure que això és gent que està allà per voluntat pròpia, no. Això és gent que fa molts anys, que avui m'acontava una companya de la plataforma Antidesoladaments,
que parlant de persones que fa 10 anys que tenien un lloguer, que pagaven de manera puntual el seu lloguer, pagaven fins a 700 i 800 euros de lloguer, és a dir, estem parlant de lloguets ja que ja eren no suficientment tals, i que degut...
a la manca de topall de preus, a la manca de regulació, a la manca de disposició d'aquest govern d'aplicar tots els mecanismes dels que disposa, evidentment ha abocat que el preu passi de 800-700 euros a 2.000 euros a Palma. I com entendràs, allà hi viu gent treballadora, gent que estan estudiant, allà hi ha joves que han estat protegits per l'administració. Un moment,
Hem perdut un moment de connexió en Omar, però la recuperarem. Ja està, perdona, Aua. Sí, Omar, digues, digues. Està com perdut? No, deia que allà són famílies, són persones treballadores, són joves que han estat, tenim casos de joves que han estat protegits per l'administració. I per tant, l'administració tenia deures de protegir aquests joves perquè eren joves...
que havien estat tutelats per l'administració i que arribant de vuit anys l'administració demarga però és les dies de garantir una plaça d'habitatge perquè poguessin seguir treballant, seguir estudiant, seguir en definitiva transitar cap a una vida adulta. I això del que el Partit Popular no vol parlar, perquè ells volen fer veure que ja, probablement, sí, pot haver-hi un conatres perquè al cap i a la fi, imagineu-ho, no?, com viure un context d'absolutament infrahabitatge. Perquè des dels partits socialistes coincidint
I valorant que la presó ni els entrehabitatges mai poden ser una alternativa d'habitatge. Però davant la incapacitat d'un govern que davant les denúncies, davant el prec de la ciutadania de regular, de posar ordre i sobretot de topar preus,
Sempre ha optat per protegir els mateixos, la gent rica. S'ha negat a establir qualsevol mesura que vengués del govern d'Espanya. La llei que topava preus. El finançament més que mai per poder fer habitatge. Però, clar, ara és habitatge públic protegit. No, el Partit Popular aposta més perquè...
els especuladors campin les seves anxes i facin negoci. I el Partit Popular ha normalitzat. I no només ha normalitzat, sinó que ha estipulat en les seves polítiques que un preu
de 1.500, 1.800 euros de lloguer a Palma és un preu normal, és un preu assumible per ser gent. I, per tant, el que està passant a la presó de Palma és la màxima simbologia del fracàs de gestió d'aquell govern. Un govern que no ha previst, que durant tres anys no ha anat ni una vegada a preocupar-se per ser gent que vivia allà, no ha anat ni una vegada a veure qui eren les persones que vivien allà, què necessitaven, no articular mai els serveis socials, no articular mai un pla específic,
per acompanyar, per donar suport a aquestes famílies, perquè hem de dir, perquè som famílies treballadores dins la seva immensa majoria. Són persones que fins ara podrien assumir un lloguer, fins fa uns anys podrien assumir un lloguer,
normalitzat i ara no ho poden assumir. I que han vist com un govern, com el de Marga Proen, s'estima més competir, assumir les dèries i els postulats de l'extrema dreta que s'han tret en fer polítiques públiques per protegir la classe treballadora i, sobretot, els més vulnerables. Per tant, estem parlant de la màxima expressió de la deshumanització, de la manca d'humanitat.
I el que ha de respondre al Partit Popular és on ha quedat el seu humanisme cristià. On ha quedat els seus principis amb els drets humans. Perquè el dret a l'habitatge és un dret humà que s'ha de protegir, que s'ha de treballar. I avui ho voin en com el Partit Popular mai ha estat. En les solucions, en protegir, en fer costat a la gent d'aquesta terra. I ho ha fet votant en el Congrés.
en contra de l'escut que protegia no deixar pujar preus de lloguer.
segons IPC, han votat en contra de les pujades de les pensions, han votat en contra del bònus social elèctric. És a dir, han votat en contra que la gent no passi fred, que les famílies puguin pagar la corrent o un preu raonable, que la gent major que tenen unes pensions molt baixes no només puguin veure revaloritzades i pujades les seves pensions, sinó que puguin seguir tenint accés
a un bònus elèctric que és la major forma de fer justícia i d'acompanyar les persones que més ho necessiten. Al cap i a la fi, està endavant
un Partit Popular, a totes les institucions, per estar mostrant la seva cara més insensible, més humana, més racista i de major odi cap a les persones que no només venen de fora, sinó cap a la pròpia classe treballadora, perquè ells són això. El Partit Popular és el Partit Popular de sempre. És el que davant protegir les persones treballadores o protegint els especuladors, sempre estirar a veure amb els especuladors.
de voler protegir l'immensa majoria de classe treballadora d'aquí o obrir la finestra a la desregulació i el caos perquè la gent no pugui tenir oportunitats,
Això és el Partit Popular de sempre. Escolta, Omar, entenc que en aquest cas concret hi hauria d'haver una solució a curtíssim termini, immediata, i una altra a més llarg termini. Des del PSI-PSOE, quines propostes faríeu per trobar aquestes solucions a ser immediatesa i després a mitjà termini?
Sense cap d'obtenir, evidentment, les solucions de l'habitatge no ve d'una manera de fer, sinó de moltes mesures aplicades a la vegada per contenir preus, evidentment, per seguir construint l'habitatge, és a dir, el Partit Popular no està ni capaç de fer un sol habitatge públic, és a dir, ha optat perquè l'empresa privada, i no només l'empresa privada, els que ets especuladors, perquè no parlem de l'empresa privada, perquè l'empresa privada és un bon element perquè també fer aliances,
per incrementar el parc públic. Ara, el que no se pot fer és deixar que l'especulació reini a les seves canixes, no? I, evidentment, ara immediatament el que s'hauria d'haver fet és, no només ara, fa 3 anys que s'hauria d'haver analitzat, i preocupar per la situació d'aquestes persones, fer un seguiment, fer un acompanyament, analitzar situació a situació,
Fa tres anys que el Partit Popular hauria de ser encarregat de ser necessari d'aquesta gent i començar a preparar programes, projectes i, sobretot, seguir apostant més que mai per l'habitatge públic. Molts habitatges que se li van deixar en marxa no han estat ni capaços d'inaugurar-los. Molts projectes que se les van deixar redactats, licitats, les han deixats
De la mà de Déu. Vull dir, clar, el tema és que aquí, el Partit Popular, el que està més cegat és amb obrir, s'aporten els especuladors, fer que el turisme
de masses, descontrolat, campi a les seves anxes perquè ells no volen una Mallorca, ni una Menorca, ni una Eivissa, ni una Formentera per ser gent que ha d'habitar, vengui de on vengui. És a dir, si gent pugui establir un projecte de vida amb condicions i amb dignitat i ells aposten per un model absolutament desenfrenat a on es qui pugui que faci. I això ho ha fet la gent amb un miler. És a dir, el Partit Popular...
amb la sància, en competir l'extrema dreta, el que està fent és obrir la porta en escals regulatoris. És a dir, a la manca d'ordre, i clar que s'haurien d'haver aplicat, fa 3 anys que s'haurien d'aplicar la llei estatal, que ara ens permetria tenir lloguets topats, tenir lloguets de 800-900 euros al màxim, i fins i tot molt per davall d'això, a zones que podrien regular-se. I s'han negat, s'han negat, perquè no hi creuen.
Amb això, ells no hi creuen, ells creuen en el liberalisme
i que qui pugui, faci. I, evidentment, aquí, l'Ajuntament de Palma, liderat per Jaime Martínez, ha fet una deixa de defuncions perquè és que a mi s'ha preocupat, i no només ho deien els partits socialistes, que ho constatam a través de la bou i el testimoni de les entitats que fa anys que se preocupen que cada dia van a visitar aquestes persones, és que no ens han preocupat ni de recollir sens de l'antiga presó, és que això és la màxima indignitat feta política.
És a dir, ells han generat que aquesta situació s'adoni, que aquests infrahabitatges siguin forma d'habitar Palma. Perquè no només ho veiem en s'antiga presó de Palma, ho veiem en Palma, ho veiem en els habitatges de Joan Miró, que...
Una persona llogava de manera totalment fraudulenta persones i després ha anat desallotjant. És a dir, això és la forma de fer el Partit Popular. I ara que tenen l'oportunitat de poder coordinar una resposta institucional en tots els nivells, tiren pilotes a fora. No, la responsabilitat és municipal, insular i de govern necessitats balears, que per això tenen la responsabilitat. No a més de desenvolupar, regular i ordenar i...
i intervenir al mercat perquè la gent pugui tenir accés al dret a l'habitatge, sinó també acompanyant aquelles famílies que més necessitin, però precisament degut a la seva situació de vulnerabilitat. I el Partit Popular prefereix perquè està a altres coses, perquè no està a lo que li preocupa a la classe treballadora.
Perquè el que prefereixen és una societat que expulsi els treballadors i treballadores a altres llocs perquè es pugui seguir venent gent aquí, especular i arrebentar el mercat de sanitatge com un dret fonamental.
Omar, una altra qüestió que en certa manera pot estar relacionada és tot el procés de regularització a partir de de la iniciativa del govern espanyol en aquests moments a nivell d'Iller-Balears en quin moment està això si ja tenim una xifra més exacta de quanta gent pot afectar
si des del PSIP està fent algunes iniciatives per contactar amb aquesta gent, ajudar-los, com està en aquests moments aquesta situació? Jo crec que la regularització de persones migrades evidentment és el reconeixement
d'una situació que no s'hauria de demanar mai. I és que aquí tenim moltíssimes persones, és a dir, parlem d'entre 10 i 15.000 persones en el conjunt de les dies malears, que fa anys que viuen aquí, que estan desenvolupant aquest projecte de vida aquí, que són veïnats i veïnades, venguts de diferents bandes, amb l'elegítim dret de migrar, amb l'elegítim dret de venir a desenvolupar una vida, amb l'elegítim dret de sumar en aquesta societat. I que, evidentment,
degut a diferents situacions, probablement moltes d'elles sobrevingudes, alienes de la pròpia persona, ens trobem en una situació totalment no es novedosa, la regularització com a forma precisament de posar ordre, com a forma de dotar de drets en aquelles persones que ara mateix no tenen drets perquè estan fent feina en una situació d'absoluta precarietat i el que volen fer en la regularització, el que vol fer el govern d'Espanya, és primer de tot reconèixer
la dignitat en aquesta persona, reconeixer un dret humà que és el dret a tenir papers, el dret a poder cotitzar, el dret a tenir un contracte de feina en condicions, en definitiva, el dret a la dignitat humana, no? I efectivament, no és la primera vegada que això ha perdut Espanya, és a dir, parlant de més de 40 processos de regularització a tota Europa, i Espanya és la cinquena. Per cert,
tres deies protagonitzades per el Partit Popular. Per tant, no és cap demorat. El que passa és que ara mateix, com que tenim un Partit Popular més preocupat de rebentar els grans consensos i d'anar en contra del que fa bé en aquesta terra, que és precisament gent que tenim aquí, prop de 15.000 persones, que han valorat positivament, una mesura que ha valorat positivament el conjunt de la societat civil,
a través de les entitats de drets humans, socials, la pròpia església, la patronal, és a dir, totem ho veu bé, excepte el PP i Vox. Bueno, doncs, si tu te quedes escorat dins la cova ideològica amb Vox, esperem el tens tu, o té la immensa majoria de la societat que veu aquesta mesura com una mesura justa, necessària,
i que, evidentment, ben en un moment en què el progrés econòmic està donant possibilitats, perquè hem de reconèixer i hem de recordar que el Partit Popular, la regularització que va donar Aznar, la darrera, se va fer en plena crisi econòmica. Per tant, no hi havia unes circumstàncies favorables perquè se pogués fer aquest procediment, i se va fer, i el Partit Socialista hi vàrem estar a favor i hi vàrem fumar.
Per tant, nosaltres, com a partit internacionalista, com a partit comprem els drets en la dignitat humana, evidentment sempre estarem, i el govern d'Espanya considera que és un encert, aquesta mesura no ve del no-ret, sinó que és un clam social que va recollir el sentit de més de 700.000 persones a través de signatures de suport en aquesta iniciativa, que van canalitzar moltíssimes entitats
socials, plataformes ciutadanes i que efectivament davant del bloqueig de la dreta i l'extrema dreta i davant el no
i es posa a pals de les rodes, el Partit Socialista, i en aquest cas evidentment el govern progressista liderat per Pedro Sánchez, va fer una passa valenta endavant i fa una passa endavant per regularitzar aquestes persones perquè s'incorporin en el mercat laboral ordinari, és a dir, perquè l'economia d'aquest país, perquè l'economia d'aquestes dies vagi a millor, perquè això se traduirà no només en millors i més drets per les persones migrades que estan d'obtenir aquesta prioritat, sinó també que això afavorirà molt positivament en el progrés
com a partit d'aquesta terra, és a dir, en forma de majors cotitzacions, majors drets, major enfortiment de l'estàndard de benestar, major salut, major servei social, major educació i major, evidentment, recursos per poder invertir també en polítiques que crec que sense cap d'obtenir un seran repartidores de progrés
d'oportunitats i drets per tots i totes. I el Partit Socialista ja està, molts han reunit en el tercer sector, molts han reunit en entitats de drets humans, molts han reunit en la comunitat migrant i estarem aquí perquè aquesta mesura, que pensant que és una mesura valenta, necessària i bona per aquesta terra i bona per la dignitat humana i per els drets humans, evidentment estarem perquè surti bé, perquè sigui una realitat quant abans millor. I ja te dic, és que jo crec...
que el Partit Popular s'ho ha de fer mirar. És a dir, s'ho ha de fer mirar perquè és que és el partit que s'ha convertit, ha passat d'erigir-se com a el partit constitucionalista a rompre tots els grans consenses, a votar-se la pròpia Constitució, perquè no garantir el dret a sabitatge, deixar gent... Considerem que la presó, com també abans, no és un lloc per viure. Però és millor viure entre quatre parets que viure en la raça. I me cregui que jo seré de la qual estic xerrant perquè jo
Són treballadors socials que he tingut el privilegi i s'ho heu de fer molt d'anys feina amb gent en situació de carrer i tampoc assegurar que ningú vol estar en situació de carrer per voluntat pròpia. I d'igual manera que tampoc ningú vol estar en situació administrativa irregular per voluntat pròpia. Però tenim una situació que hem d'ordenar, que li hem de posar solució i els partits socialistes, sense cap dubte ni un, sempre estarem en sort dels humans
amb els principis de dignitat, de justícia social, i sense cap dubte, sempre mos marcarem i mos distingerem per estar-nos al costat bona història, i nosaltres no validarem ni donarem carta de validesa, ni a racisme, ni a sòdit,
i estarem perquè aquest país vagi bé, perquè a la mesura en què conferirem drets a tota la gent que ja és aquí, que ja són veïnats i veïnades, estic convinsut que això retorna en forma d'oportunitat de drets i de major progrés compartit per tots i per totes. Idò, Omar Lamin, moltíssimes gràcies per atendre el micrófondona mediterrània. Són qüestions que anirem seguint. Moltes gràcies. Gràcies, bon dia.
Omar Alamín, amb el qual hem parlat, diputat del PSOE, en el Parlament de Ceciller Balears, i amb ell hem comentat dues qüestions de màxima actualitat, com són, per un costat, aquest...
procés de desallotjament de 200 persones que viuen ara mateix a l'antiga presó de Palma i, per altra banda, també aquest procés de regularització de persones que viuen en situació.
i legal, ara mateix, a Mallorca i a la Silla de Balears. Som al Bon Dia i Bona Vida, mos escoltes a través del 88.8 de Frequència Moldada, on a mediterrània.cat. És el moment de tornar a parlar.
de Joan Alcobé, de les seves obres completes i de diverses qüestions relacionades amb aquesta figura de la qual ahir commemoràvem el centenari de la seva mort. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I ara mos hem connectat ja en la nova editorial Moll per parlar amb en Toni Mir. Toni Mir, molt bon dia.
Bon dia, com està? Molt bé, encantats de tenir-te en aquesta hora i de poder conversar d'un personatge fascinant. Ahir commemoràvem el centenari de la seva mort i tots aquests actes que s'estan fent són importants i no sé si seran... si seran...
o n'haurem de fer més. Però bé, en qualsevol cas, pel que fa a l'editorial Moll, heu presentat el primer volum de l'obra completa d'en Joan Alcover. Què recull aquest primer volum? Bé, aquest primer volum recull la prosa completa. Les obres completes seran dos volums,
que és la prosa i l'altra que serà poesia completa prosa completa i poesia completa la prosa s'havia publicat per Editorial Select l'any 1951 i des de llavors si comptaran 75 anys era absolutament introbable bàsicament ho podries trobar de manera aïllada podries trobar llibreries de vell llibreries de vell com a molt amb poca visió però solta
Una obra completa el que fa, la contribució que fa en el país i en el lector, és que amb un sol volum ho té tot arreplegat. I per tant, qualsevol persona que s'interessi per una personalitat de la categoria i de la rellevància i d'en Joan el Pover, amb aquest volum ho té a l'abast. La prosa completa 600 pàgines exactes i 300 gairebé no arriben
Són un estudi de la Maria Antònia Parelló, que ha dedicat sa vida, pràcticament, i per començar sa seva tesi doctoral, sa vida i sa obra de Joan Alclavé. Per tant, tenim un volum d'absoluta referència. Qualsevol que vulgui saber de prosa i poesia amb aquests dos volums de Joan Alclavé, amb aquests dos volums, té dos volums de referència gràcies també a ses claus interpretatives.
que la Maria Antònia Parelló mos aporta com a lectors per entendre i per situar-nos també en una obra i un poema i una prosa escrites fa més de 100 anys. Vull dir que són necessàries aquestes claus per no fer allò que seria el presentisme. Ell es gira on vulguis d'avui, no, no, t'ho has d'entendre, igual que entens una persona de Sedat mitjana i necessites claus, aquí també les tenim. En el temps, temporalment, no fa tant de temps, però socialment, històricament,
tecnològicament, el món d'avui, a tot el món, és molt diferent que el món destombat de segle XIX o XX. Per tant, insistes que aquest estudi val molt la pena i ha fet una feina magnífica a la Maria Antònia.
a banda que, per el que mos explicava, ha corregit qualque petit error que hi havia en edicions anteriors i en el cas de sa poesia fins i tot haurà incorporat algun poema dispers que s'havia perdut, diguem, o que no se tenia gaire controlat.
Sí, efectivament, perquè sigui completa, completa, encara que per aquí una redundància, val la pena tenir el segon volum, que sortirà, espero que abans de Pasco, i sempre abans de Sant Jordi. Per tant, són unes obres de referència que val molt la pena tenir a les nostres biblioteques personals.
Toni, mira, ets un dels màxims coneixedors de la figura d'en Joan Alcobé, ni que sigui, perquè vas gestionar durant molts anys el procés de recuperació de casa seva, de tot el seu arxiu, etcètera, etcètera. Què significa en Joan Alcobé per Mallorca i per la literatura catalana? Home, en Joan Alcobé, primer, és l'autor de la lletra de Cina de Mallorca. No és poca cosa, és una lletra que fa el seu camí,
que la gent s'estima, que se seca quan la sent, que se sap ses estrofes, i només per això ja podríem dir que forma part de s'ànima de Mallorca. Però és que, a més, té uns quants poemes que formen part de sa literatura universal i de ses millors creacions en català de tota sa nostra cultura. I, per tant, en definitiva, és un dels grans representants de sa portació de Mallorca
en el conjunt de la llengua catalana. Poc valorada a vegades fora d'aquí. Jo la presentació de Dijuns en el Consell de Mallorca, en la sala de plena d'Espelau, en la presència del president i de gent molt interessant i molt interessada, per cert, per dir, que en acabar l'acte, com a mínim quatre persones, me'n van dir, no coneixia el pensament d'en Alcobé, d'en Joan Alcobé, no sabia...
que existia aquesta reflexió sobre art, sobre Mallorca, sobre llenca, sobre el país, sobre cultura, i el llegiré. Això és el millor que poden dir com a editor després de presentar un llibre i sobretot una obra tan important, d'un clàssic de les nostres lletres com en Joan Alcobé. I també he de dir que en aquell acte va ser tan meravellós, va ser tan preciós, que en el final, sense que ningú ho generés,
hi va haver un aplaudiment de més de 5 minuts, que no aplaudia res concret, aplaudia exacte, aplaudia el sentiment profund d'estimació a Mallorca i la llengua catalana que s'havia respirat.
en aquesta presentació i això per mi val tot un món no se pot pagar endobles no sé si has tingut ocasió de visitar la nova casa museu però en qualsevol cas què t'apareix la tasca que s'està fent de recuperació d'això de la figura, de l'obra d'en Joan Alcover que més enllà de ser un extraordinari poeta
com ara tu mos explicaves, també és un bon procista, un intel·lectual de primera categoria, i un personatge, mos ho expliquen en Pla i molta altra gent contemporània, referent a la seva època a Mallorca i fora de Mallorca, fins i tot, no? Sí, sí, va tenir relevància a Catalunya, per mi sempre...
Insuficient, però la va tenir, igual que en Costa Llobera, i la generació d'estambant de segle de nou a vint va tenir una presència important de l'exterior. Bé, jo com has dit abans, a mi m'ho va tocar acceptar l'herenci de Pau el Pover, que era el fill d'en Joan el Pover, i que va sobreviure, diguem, i que va tenir sa brillant i sa generosa de fer l'opera cultural balear, heraua,
de la casa de son pare, de la casa aquí on hi ha ara el centre social de l'àmbit cultural, l'estat de San Alonso. Me va tocar tot aquest procés i l'últim que vàrem fer va ser classificar, fer un inventari de tot el que hi havia dins la casa en aquells moments i deslladar, depositar a l'execció del Regne de Mallorca, de la correspondència, llibres que anaven signats,
d'aguerotips, de fotografies... En fi, tot allò que mos pareixia que pertanyia a en Joan Autover se va depositar a l'exil de regne, l'exil de regne ho va indexar i classificar, i tot aquest material ja va ser utilitzat o estudiat per a la seva tesi doctoral i per aquell llibre d'en Joan Autover Maspons,
el poeta Coltí Terrell i Sort, que també recull moltes imatges i fotografies d'aquest, diguem, depòsit de cartes, d'escrits, de manuscrits, en fi, tot el material que disposava sa casa està associat al regne a disposició dels estudiatos. A Can Alcobé, més enllà, se va fer tota sa construcció, que també m'ha de correspondre a mi,
I, finalment, se va fer una primera casa-museu, una primera museografia, i ara he llegit que s'ha promogut una nova, i m'apareix molt bé, perquè segur que...
que s'ha fet amb moltíssima estimació i que serà infinitament millor que s'altre sempre en el servei de la memòria viva d'un dels nostres grans homes i escritor. M'agradaria recordar el dir en les meves paraules un dels seus pensaments. Més amant que ho dèiem, voleu ser universals, voleu tenir projecció de fora, si hi hau Mallartins, que recorda aquell, si hi hau qui sou, d'un costi llovera, però que en els fons...
no deixa de ser la mateixa idea del món medi ambiental de veritat. És a dir, actua localment o et pensa globalment. En aquest cas, si tu vols anar fora, tant dins el propi territori de la llengua catalana com a l'estrió, sigues profundament mallorquí. I aquest m'apareix un pensament totalment actual cent anys després. Amb orgull, confiança i sapiguem que som centre de la llengua i la cultura catalana.
Toni, Toni Mir aprofita ara per connectar dues figures que en si mateixes ja hi estan que són en Llompart i Nelcové entre altres coses perquè en Llompart va ser un gran admirador i gran difusor de Nelcové com valores l'any Llompart i si creus que l'any Elcové hauria de seguir el mateix patró
No m'ho veurà. Jo crec que són dos casos semblants en sa figura, però diferents. S'impacta per dues raons. És a dir, Sant Llampart, i en Llampart, quasi tots l'han conegut. Sí. Llevat de ser més jove. Sí. En canvi, en el Coler, no deixa d'estar lluny. No l'han conegut personalment, l'han conegut a través dels escrits. I, en el cas d'en Llampart, a més, en tota s'etapa de...
dels setantes, vuitantes, en els primers anys dels 90, se va convertir en un símbol de la llengua, un símbol. Quan arribes en aquesta categoria, m'ha pareix lògic que hi hagi hagut aquesta torrentada d'actes amb mil iniciatives, en fi, jo crec que hi ha part més viu que mai,
i això mos n'ha d'alagrar a tots per dir també que l'editorial Molle estan publicant les obres completes d'enlloc parc que tenen la mateixa finalitat que en el poder és sentir de país i posar a disposició dels lectors tot a sobre d'un dels nostres grans referents i després l'any el poder per mi no té per què ser igual però en canvi fa que unes fibres
que tenen molt a veure amb l'ànima profunda dels pobles mallorquí. I jo crec que, si més no, a Mallorca serà un gran any durant el poder. Que és la manera que després pugui ser també un any important a fora. Primer, a Mallorca hem d'estimar els nostres autors i després poden reclamar a les principades, a les Estades Valencianes, que et sentin seu els escriptors
que han fet la seva contribució des de Mallorca com a Mallorca sentim nostres, els autors del conjunt del territori lingüístic. Toni, mira, som a Berdeu, hem d'acabar. De fet, ara connectarem Benxisco i Roger, que m'ho espaldrà d'anar al cobé, també, des d'un altre bé. En sap molt, endavant. Gràcies per la feina que feis. Digues.
Una qüestió de cara a Sant Jordi. Com a mínim, ja mos has dit que tindrem dos volums de sobre completa d'en Llompart. No sé si arribarà a temps un tercer. Bé, bé. Esperem, que arribi. No sempre depèn.
Si no són tres, seran dos, que valen moltíssim la pena. Perfecte. Per tant, ja tenim això. Després tindrem els dos volums de l'obra completa d'en el Cove. I encara et puc afegir una cosa. Vinga. Que és el primer volum de la poesia completa de Joan Francesc López Carles. Ahir vaig ser... Bueno, ara estic venint de Ciutadella. Se va presentar ahir en un concentrat de persones, en fi, un acte meravellós. I profit per dir que en aquest, un dels referents...
poètics d'en Joan Francesc López en poesia era precisament en Joan Alcobet. I és un llibre en fi, jo coneixia molt en Joan Francesc López com a polític, com a conferenciant extraordinari, com a obrador imbatible i alhora respectat per tothom. Desconeixia la poesia. Jo mateix he descobert un grandíssim poeta de les nostres lletres, Ciutadallans,
i que també estarà a disposició de la gent que li agradi assaborir la meravella de joc amb les paraules que fa aquest home amb uns poemes que arriben en històries ànimes. Tenc entès que més endavant hi haurà un segon volum, també? Sí, el segon volum estarà també, per tant. Amb obra inèdita, fins i tot.
Anant bé, anant bé. Tendrem emocions per gaudir de la bellesa de la nostra gent. Començaré estalviar ja perquè si no... Preus molt econòmic. Correcte, correcte. Toni Mir, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres, bona feina. Gràcies, bon dia. Antoni Mir, nou editorial Moll, mireu un 3x1, Joan Alcover, per un costat, Josep Maria Llompart, ja n'hem parlat sobradament, però sempre és interessant.
I aquesta tercera recomanació que mos feia des de també la nova editorial Moll, aquesta edició, aquesta recopilació de la poesia d'en Joan Francesc López Casas Noves.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
i amb en Xisco, Roger, avui no hem pencat més tard, però vaja, ho valia la pena, perquè a més enllaçarem un tema amb una altra. Xisco, Roger, molt bon dia. Bon dia, com anem? Va bé, avui mos parlaràs d'en Joan Alcover, però des d'una vessant que ja de bon principi t'ha dit que m'encurioseix molt, eh?
Joan Alcobé, l'amic de Maura que es passa al catalanirma el poeta de qui es commemora el centenari en aquest cas de sa seva mort va ser diputat a Madrid però es va desenganyar i va optar per la reivindicació de la llengua comuna com a senya d'identitat és el reportatge que has publicat l'Ara Balears i que ara repassarem
repassarem en tu i mirarem de complementar Joan Alcobé i Antoni Maura amics, veïns crec que fins i tot no sé si van estudiar plegats però jugaven junts, això sí
Sí, exacte, home, havien de parlar, evidentment aquesta setmana havien de parlar d'en Joan Alcover, ahir es van fer exactament cent anys, a Can Alcover, que és cas de seva, a Bonfeims a Ràdio, es va inaugurar aquesta exposició, hi ha un munt d'activitats i d'iniciatives, entre les quals també és la publicació de les obres completes per la nova editorial Moll, i s'havia de parlar d'en Joan Alcover. Aleshores, el que passa és que, com tu comentaves fa un moment meu,
És un altre vessant, perquè en Joan Alcobet tothom sap que és un gran poeta, un immens poeta, autor de poèmes tan coneguts com la Balanguera, a partir del qual en Amadeu Vives va crear la seva música, però efectivament potser el seu vessant en sentit ampli, polític, potser no hagi quedat una mica en un segon pla.
Antoni Maura, sí, són dues vides pràcticament per a l'Otles, és curiós. Mira, d'Antoni Maura, justament el 2025 ha estat el centenari de la seva mort i en Guaynes el centenari de la mort d'en Joan Alcobé. Perquè tots dos van néixer a Palma, Antoni Maura 2 de maig de 1853, Joan Alcobé 3 de maig de 1854, o sigui, pràcticament un any després just,
tots dos amb el mateix indiastrològic, taure, i tots dos tenen una vida relativament ple. Hem de pensar que tots dos eren no de família aristocràtica ni res d'això, però sí d'una família relativament ben situada des del punt de vista econòmic.
En Maura era fill d'un petit comerciant, en Joan Alcover, fill d'un funcionari dels tribunals, després ell també es dedicaria a aquesta activitat professional, i justament, com tu ho dius, van ser companys a l'Institut Bola de A, el que ara seria justament l'Institut Ramon Llull, allà a la plaça del Tub de Palma.
Vull dir que es van conèixer llavors i van conservar aquesta amistat tota sa vida, tota sa vida fins a sa seva mort. Hi ha una cosa interessant també, que és que justament per ser d'una família relativament ben situada...
que tant els Maura com els Alcover es van permetre el luxe, perquè llavors era un luxe, d'enviar el fill a estudiar fora de Mallorca. En aquell temps s'havien suprimit els estudis universitaris a Mallorca, això va ser justament cap a mitjans del segle IX, i tots dos van anar a estudiar fora.
Varen estudiar dret. Tots dos varen estudiar dret. De fet, com comentava fa un moment, en Joan Alcover, professionalment, que es va dedicar, va arribar a ser magistrat de l'Audiència de Palma, i en Toni Maura, misser, primer, i després polític, com sap tothom. Hi ha una diferència. En Toni Maura, si em permets, va anar a estudiar a Madrid.
I allà els altres estudiants varen fer molta conya amb el seu accent mallorquí. Us hem d'imaginar que parlava en castellà, però bé, amb aquestes mallorquinades que sobretot ja quan parla castellà. En canvi, en Joan Alcobé va anar a estudiar a Barcelona. I a Barcelona va anar a ses tertúlies que un mallorquí que vivia a Barcelona, que era en Maria Aguiló,
També l'any passat es va complir el seu aniversari, en Maria Guiló, hem parlat d'aquí d'ahir fa unes setmanes, si no recordo, i era un home que va lluitar moltíssim pel català.
I clar, així com en Toni Maura, amb aquestes conyes que li feien, va dir, bé, i no parlaré castellà millor que ningú, i se va passar pràcticament a fer servir només el castellà, va arribar a ser president de la Real Acadèmia. Això t'anava a dir ara, sí. En canvi, el Joan Alcabé, quan era molt jovenet, i ja sap que quan ets jovenet i quan ets estudiant ets molt influenciable,
la influència que va repassar de Maria Guiló clar, això si vols és una cosa neutòtica però jo crec que això ja marca una diferència amb la seva història segur que sí n'has començat a parlar però què tenien en comú en Toni Maura i en Joan Alcover?
Bé, tots dos tenien un interès ampli, com si diguéssim, evidentment, en Toni Maura, claríssimament, per sort de política. En Joan Alcover també, però en Joan Alcover, fins a un cert punt, va ser una mica influenciat per ser amic. Tots dos eren molt bons oradors, molt bons oradors. Vull dir, de fet, Toni Maura va, com hem comentat fa un moment, va arribar a dominar el castellà espectacularment,
i feia uns discursos als cors. Ell va ser cinc vegades president del govern central i feien discursos espectaculares. Però en Joan Alcover encara era... De fet, Antoni Maura deia que era el millor orador de tot l'estat. De fet, ell va fer discursos en aquell moment, amb una breu carrera política, que si vols ara en parlarem, però després...
Ell va participar en el primer congrés de la llengua catalana, que es va fer a Barcelona l'any 1906, impulsat per un altre Alcobé, Antoni Maria Alcobé. I en Miquel Costa i Llobera, eren molts amics també, comptava que en Joan Alcobé, quan va intervenir en el congrés, va deixar tothom estorat, impressionat, de com parlava de bé.
Bé, a banda del que hem comentat ja, de la seva trajectòria, la situació econòmica familiar i sobretot l'amistat, l'amistat la vam mantenir sempre. Quina va ser la carrera política d'en Joan Alcover? Crec que va ser regidor a Palma també.
Sí, sí. Mira, això era l'any 1879. Joan Alcobert només tenia 25 anys, era un lotet. I en aquell moment Antoni Maura estava en el Partit Liberal. Va estar al començament de la seva carrera política, llavors hi havia dos grans partits, Partit Liberal i Partit Conservador, com si diguéssim ara soy es paté, un bipartidisme...
El que passa és que aquell bipartidisme era més perfecte perquè com que les eleccions estaven amanyades no fallava i sempre governava un o s'altre. Bé, és igual. Llavors estava en el Partit Liberal d'Antonio Maurea, va fitxar en Joan Alcover i efectivament Joan Alcover es va presentar a regidor de Palma, va sortir a regidor de Palma, després va ser membre de la Diputació Provincial i finalment va arribar a ser diputat a Madrid. O sigui, van a les llistes del Partit Liberal
i el varen... el varen... el varen elegir diputat a Madrid. Va ser a Madrid, curiosament allà no vol... això va deixar ser gent estorada, no vol obrir sa boca, no va fer cap discurs ni va dir res, va ser a unes quantes sessions plenàries i després se'n va tornar a Mallorca. Ja...
decebut i crec que té qualca frase d'aquesta lapidària amb el sentit de dir això aquí no hi ha res que fer no?
Home, jo com faig sempre amb aquestes curiositats i en el reportatge de l'Ara Balears sempre miro un munt d'informació, llibres, articles que parlin sobre tota aquesta trajectòria. Home, és una persona que s'ha quedat tot, la d'en Joan Alcovec, la d'en Maria Antonia Perelló, però jo fa servir també textos d'Ignasi Moleta, d'en Josep Maria Llompar, d'en Magdalena Botons i també...
d'en Josep Pla, que té famosos homenòs. Ah, sí, boníssim. Sí, boníssim, i un d'aquests el va dedicar a en Joan Alcover. En Josep Pla va ser personalment a Mallorca per parlar amb en Joan Alcover, en Josep Pla era un jovenet, un jove periodista, i Joan Alcover ja era una persona gran, i, bé, curiositat periodística, li va dir, bé, escolti, com que és que vostè d'un dia per l'altre va deixar sa política,
Llegeix textualment el que escriu Pla perquè em sembla molt revelador. Diu Pla que en Joan Alcobé feu amb el braç un gest com si volgués apartar de la seva mirada alguna cosa revelant i em digué parlant amb lentitud. No val la pena. Vaig comprendre que no hi havia res a fer. Clar,
Estòpic ens diu que, bé, un polític, escolta, moltes vegades ha de comptar amb una pòl·lícula, no? O també, home, un polític normalment té una certa figura, li agrada sortir a les fotos, i a Joan Alcobé hem de tenir en compte que el seu taranà era completament oposat. En Joan Alcobé tenia veritable pànic a figurar, o sigui...
No, no volia que ni que se parlés d'ell, ni sorties les fotos o les equivalents d'aquella època. I després era una persona molt sincera. Clar, si ets molt sincer i a més no tens figurera, sinó de raó a figurar, tal vegada la carrera política no sigui més adient per tu. Efectivament.
i per això la va deixar per tots aquests motius que mos has explicat com va continuar l'amistat entre en Toni Maura i en Joan Alcover sí, sí, sí efectivament vull dir home, veiem que ahir se va retirar de la política també les seves trajectòries s'anirien diferenciant s'anirien diferenciant però
l'amistat humana, l'amistat personal entre tots dos homes, se va mantenir sempre. De fet,
Hi ha una carta que li adreça en Joan Alcover, en Miquel Ferrar, que era un home de confiança, també un intel·lectual mallorquí important de l'època, i que li diu, vostè ja haurà observat que del meu maurisme, és a dir, del meu seguiment d'en Maura, cada vegada queda manca cosa. I, de fet, crec que en Maura se ho ensuma, això. Però...
ja quan tots dos eren molt grans i en Maura ja semblava que se retiraria de la política ahir se va oferir a donar suport al seu fill Gabriel que seria una mica el seu successor incondicionalment ben igual que havia estat amic del pare seria amic del fill però a més és que una cosa curiosa això, Ignasi Moreta ha fet molta feina amb el tema de la poesia d'en Joan Alcobert
I, coneixement, la seva poesia en català té un parell de poemes dedicats a Antoni Maura. És un que compara Antoni Maura amb el rei David de la Bíblia. I després és molt curiós perquè és un poema que es titula Volem rei. Això és dels poemes bíblis, que se va inspirar en històries de la Bíblia. Hi ha un poema que es diu Volem rei, que és un poema antimonàrquic.
Vull dir, perquè el rei, que volen els jueus, és un tirà. I tot indica que això va ser un atac d'en Joel Alcover contra Alfons XIII, que era el rei d'aquell moment. Un atac directe. Per què? Perquè en Alfons XIII s'ha portat molt malament amb Antoni Maura. Vull dir, quan Antoni Maura va ser president del govern...
en Alfons 13 volia, això que se deia en aquella época que era borbonetjar, d'acord? Això volia dir que se sortia del seu paper constitucional i li volia imposar nomenament. S'havia de nomenar un alt càrrec i el rei li deia, ah, Toni, has de nomenar en aquest. I clar, això a en Toni Maurel li emprenyava moltíssim.
Després, quan la famosa setmana tràgica de Barcelona, que això va ser un desastre absolut, i que tothom va quedar d'acord per allà, des de part dels conservadors fins als anarquistes, tothom deia certament el mateix. Maura no. I en Alfons XIII no li va donar un suport. Adéu, fill meu. I això, en Maura i en Joan Alcover pensem que era molt amic, en Maura. Vull dir, les coses que li feien a l'amic, a ell li feien mal.
Xisco, com va evolucionar la posició política d'en Alcover? Clarament, en Joan Alcover cada vegada es distancia més, ho hem comentat això que li deia a Miquel Ferrar, cada vegada es distancia més d'esmaurisme, cada vegada es distancia més de la política estatal, per així dir-ho.
I cada vegada, això coincideix també, això crec que es conegut, en Joan Alcover, al començament, escrivia bona part de la seva carrera, escrivia tant en castellà com en català. I hi ha un moment, al començament del segle XX, en què ja té claríssim que ha d'escriure en català. I no tan sols escriu en català, sinó que reivindica el català.
Vull dir, té una sèrie d'articles, de conferències, com la llengua comuna, en la qual defensa directament. Qualcun dels seus discursos diu que la veu de la sang comença a proclamar que tots som uns. O sigui, traduït en els nostres temps, Joan Alcove és un home que, diríem ara, aposta clarament pels països catalans.
En aquest sentit, ell s'acosta molt més, està molt més en sintonia amb la Lliga Regionalista, que era el partit autonomista català d'aquell moment. De fet, en Prat de la Riba, que va ser el primer president de la Comunitat de Catalunya i líder de la Lliga Regionalista, en Joan Alcover estava considerat somo de confiança a Mallorca d'en Prat de la Riba. I és curiós, és curiós perquè, a més...
En els moments, va haver un moment en el qual en Maura i sa Lliga, que fins aquell moment semblaven totalment oposats, va haver un cert acostament entre els dos. De fet, Maura, un dels governs que va presidir Maura, en Can Bó, que era líder de la Lliga, va entrar com a ministre.
Això se suposa que en el Joan Alcover hi hauria hagut de semblar, perquè era seu amic i la gent ideològicament més propera, per això dir-ho. Però aquella sinceritat que tenia a fi meu va dir, no sé si és que no m'acaba de quedar clar això que Maura se torni lliguista o que se lliga se torni Maurista. Vull dir, això no ho veia clar i, de fet, no va arribar enlloc això.
En quins aspectes es distanciava el Cove dels tòpics sobre ell? Mira, Joan el Cove, a banda de la poesia, que és excepcional, espectacular, és un senyor benestant, un senyor amb barba, un senyor conservador, un senyor de sa burguesia, o no, o no.
Fa poc sortia una entrevista d'aquesta setmana, em sembla que era al Diari de Mallorca, amb, com dic, amb l'Antonio Perilló, que és biògrafa d'en Alcobé, que ara prepara, ara ha tret el primer volum de les obres completes, és una persona superinteresa amb en Joan Alcobé.
Era un home molt inquiet pel tema. Per exemple, era un defensor de les dones. Cosa surrealista en aquella època. Té un poema, un dels poemes bíblics, que és absolutament... Bueno, és que és el protagonista. El que guia en el protagonista és una dona. Avui diríem una dona empoderada. I després té un altre dels poemes bíblics, Enoch,
que fa una crítica contra la desigualtat social, fins i tot contra la propietat privada, que la considera, això està molt d'aquest pensament cristià també, tot s'ha de dir, que considera la propietat privada un dels mals que pateix la humanitat. Té el discurs aquell, molt conegut també, Humanització de l'Art, que diu que l'art ha d'estar al servei del poble. Això ho deia l'any 1904,
Això sona al que després seria aquella famosa poesia social, que hi hauria cap als anys 50, i en aquest sentit, Joan Coré, sensibilitat social, sensibilitat cap a la dona, l'art, ell reforçava en aquell discurs d'humanització de l'art, l'art elitista, i defensava això, una poesia que estigués directament connectada amb el poble. I de fet és així, perquè fixa't una poesia seva...
és la cançó popular coneguda com una de tota Mallorca i tant i també tota aquesta cosa que deies precursora del que vendria la poesia més descompromís la poesia cívica que fa la balenguera mateix i molts altres escolta per acabar la complicada història
del monument que ja ha dedicat a ella Palma en el reportatge de l'Àrafa és com una peça a part que te demanaves si realment en Joan Alcover estava d'acord o no amb que li fessin aquest homenatge Bé, supos que com a mínim tota la gent de Palma sap quin és el monument Com bé recordar-ho Sí, això està a la plaça de la Reina és un jardinet davant de una parada de bussos
Hi ha un jardinet amb una escultura, que és La Serra, és una escultura d'en Esteve Monegal, i hi ha el monument a Joan Alcover, que va dissenyar en Guillem Fortesa. Guillem Fortesa era un arquitecte, però a més a més, casualment o no casualment, era un gran defensor de l'autonomia per a les Balears. Llavors, la proposta de fer aquest monument va sortir quan en Joan Alcover encara era viu. Això era l'any 1920,
sis anys abans de morir, i un grup de joves escriptors mallorquins, admiradors seus, seguidors seus, perquè Joan Alcover era una persona unànimament respectada. Això és una de les coses que comenta també en Josep Pla, en el seu homenot dedicat a Alcover. I comenta això, que era una persona que tenia respecte de tothom, de qualsevol ideologia i de qualsevol edat. La qüestió és que l'Ajuntament va dir, bé, sí, d'acord, em sembla bé la proposta, li he de dedicar un monument.
I en Joan Alcover se va enterar per sa premsa. Ja sap que això d'enterar-se per sa premsa de vegades passa. I va posar el grit en el cel. Va dir, no, no, no, jo no vull que me dediquin cap monument. Abans ho he comentat. Era una persona que no tenia cap figurera. I això, i va dir, escolta, no estic d'acord. De tota manera, ja sap que aquí no frissam gaire, no? Llavors això va tardar vuit anys en fer-se. I ja s'havia mort en Joan Alcover.
Llavors, el que és curiós és que aquest monument se va sofregar amb aportacions dels ciutadans. Vull dir, ho va pagar el poble. I en aquest sentit, és un monument que... Clar, t'he demanat... Home, potser per de dins sí que es sentís com un rat, que la seva ciutat tingués aquest detall amb ell.
I, curiosament, hi ha una part d'un discurs d'en Joan Alcobé que fantaseja una mica i diu, ho sé textualment, si jo tingués la doble sort de ser un home il·lustre i assistir a la meva immortalitat i em donessin a triar un monument, jo diria que sigui un lloc d'habitació humana, o sigui, que sigui un espai on se gent se trobi, que el manco i brolli una font pública,
i les veïnes que apaltar i conversin mentre el doi de l'aigua rumorella caient a dins dels càntirs. Home, això s'ha complit, perquè no fot, efectivament, i de fet et diré una cosa.
Aquest llardinet, que fa poc que li ha fet una restauració a l'Ajuntament de Palma, aquest llardinet és una mena d'oasi de pau. Vull dir que estàs amb totes tràfiques, tràfiques, turistes, però pots seure allà i allà és un raconet que tens una certa tranquil·litat. També t'he dit una cosa, en aquest monument, quan es va inaugurar l'any 1928, posava a Joan el Coder, llavors és.
Va arribar al frinquisme i ho va canviar, i va posar a Juan Alcobet. Home, quin escàndol, Juan com que Juan, que som a Espanya. I llavors ja quan va acabar la dictadura després se li va tornar el nom que té ara que és a Juan Alcobet.
i de magnífic repàs un vessat interessantíssim d'en el Cove i pentura que no són més coneguts Xisco, moltíssimes gràcies clar, havies de triar la balenguera sí, home però has triat una versió una versió
Sí, una versió roquera. Home, la balanguera, a més, fa poc també se complia l'aniversari de quan ell la va llegir per primera vegada, primer com a poesia, després se li va posar la música, en un any també se complia l'aniversari de quan se va estrenar, ja amb la música, i he triat una versió que és de Pastorets Rock,
i m'ha semblat, no sé, curiós, sentir una balenguera roquera, no? I escolta, no, gràcies a vosaltres. I només recordar el que fem sempre, que aquesta història, Joan Alcabel, l'amic de Maura, que es passa al catalanisme, ha ser reportatge que surt aquesta setmana a les Balears, amb la qual cosa en podeu accedir, tant en paper, que saps que va sortir dissabte i continuarà en els kioscos fins demà, i o veia per internet.
Fins demà!
La balanguera misteriosa, com una aranya d'art subtil, cuida que buida, safilosa, de nostra vida treu el fil. Com una part que ve cavit, la teixin la tela pel demà. La balanguera fila, fila, la balanguera filarà. Com una part que ve cavit, la teixin la tela pel demà. La balanguera fila, fila, la balanguera filarà. La balanguera fila, fila, la balanguera filarà.
Ja de cap enrere guaita les ombres de l'avió, i de la nova primavera sap on s'amaga la llavor. Sap que la soca més en fila, com és en dins pot arrelar. La balanguera fila, fila, la balanguera filarà. Sap que la soca més en fila, com és en dins pot arrelar. La balanguera fila, fila, la balanguera filarà. La balanguera fila, fila, la balanguera filarà.
De tradicions i d'esperances fins la senyera pel jovent, com qui fa un bal de noviances amb cabelleres d'or i alcien. De l'infantesa que s'enfila, de la vellura aquí se'n va, la balanguera fila, fila, la balanguera filarà. De l'infantesa que s'enfila, de la vellura aquí se'n va. La balanguera fila, fila, la balanguera filarà. La balanguera fila, fila, la balanguera filarà.
La balanguera fila, fila, la balanguera filarà.
Jaume Sastre, bon dia. Bon dia. Preparat? Oh, avui la cosa va... Uf, el tema és... Treu foc, això. Sí, sí, va aflamada, va aflamada. En qui primer vaig pensar? Quan va sortir que denunciaven a la porta vas amb tu. Sí, sí, sí. Quasi, quasi era cantat, o no? Quasi, quasi era...
Jo vaig escriure que era qüestió de temps que la Guàrdia Civil i el CNI no entrassin a la campanya. I ja ha passat. I mireu, una gent del CNI, supòs, no ho sé, de Toledo, se fa soci del Barça. Sí, sí. Bé, però això és calcat el que va passar.
amb en Sandro Rosell. Ahir després vaig fer la conferència sobre el cas Rosell a Petra i vaig recordar que un soci del Barça català, Jordi Casas Pujol, permeseuti Dolors de Montserrat,
va denunciar a l'Audiència Nacional, el desembre del 2012, a Don Rossell, diguem que per sospita de cobrament de comissions en el tema de Neymar i Blanqueria de Capital, i a jutja Rus, que és que Pablo Rus, en qüestió d'un mes i mig,
va acceptar la denúncia, va imputar el Rossell i el dia 22 de gener i el dia 23 de gener el Rossell va haver de dimitir perquè els estatuts es diguen que un president imputat no pot continuar sent president. D'acord? En aquell cas van haver de recórrer un català
que anava d'independentista, se va passejar per Madrid, passeu del país de marca i les televisions amb una estel·lada, presentant-se com un independentista que denunciava en Rosell per corrupció, etcètera, etcètera.
i ho va aconseguir, va aconseguir carregar-se a Rossell, el 23 de gener i a principi de maig del 23 la policia, la guàrdia civil entran a sac a Can Rossell, el detenen i va estar 645 dies
a la presó, li van denegar 13 vegades la llibertat condicional i en aquesta sèrie de judici el van envedemollar perquè tot havia estat un muntatge de la fiscalia i la policia. Al·legaven que hi havia un informe de la FBI que implicava dos a ell en blanqueria de capital i narcotràfic i tot això i resulta que aquell informe no existia.
Les defenses d'en Rossell no havien aconseguit que l'hi donessin i a sort de judici d'ingestes seria ni la fiscalia no va poder allò ni la policia perquè és que era un farol i el van emollar però tot el mal que li han fet
moltes i recuperables. Aquesta vegada, com a mínim, ja no ha estat un català. Ha hagut de recórrer a un militant de vots, Isidro Navarro Gurumeta,
Toledo, 1972, i que van a ser llistes de vots a un poble de Toledo que es diu Pulgar. Se va afiliar els dijous
i els divendres entra la denúncia a l'Audiència Nacional. Ell ara ha sortit a dir que fa any que ho era, però que havia deixat de ser-ho per motiu burocràtic o no sé què. Com a mínim no és un catalanet, és que el CNI ha hagut de reclutar un altre
I tu em diràs, estàs convençut del CNI? Doncs això no és un modus operandi. Avui sabem que en Casas feia feina pel CNI perquè en Villarejo així ho va firmar.
ho va firmar i per tant en casa no s'ha carallat contra en Villarejo per haver dit que feia feina pel CNI i que el CNI li havia pagat les despeses de posar a demanda i tot aquest tema. Una vegada ha aconseguit que la Fiscalia agafés el tema com a propi
crec que va ser l'octubre del 23, en casa se va desentendre de sa demanda, ja havia fet sa seva feina, sap que jo ja estava en manda sa fiscalia i va anar a extrapolar en Rossell. Per tant, el fet de repetir sempre sa mateixa operació hauria de servir perquè
la gent s'espavili perquè en vista tot d'una que se va fer pública existia aquesta demanda en Víctor Font en Xavier Vila Joana i en Marc Siria que són els altres candidats a la presidència del Barça com els ells que ronyaires se van tirar a la jugular de la porta
I van donar credibilitat i legitimitat en aquesta denúncia. I ara se troben que han quedat en evidència i ara se troben en el cul de l'aire. Doncs que n'aprenguin, que n'aprenguin. Perquè això ja s'ha repetit moltíssimes vegades. Perquè el que està passant ara, fins que coincideix en el judici contra Pujol i família, no? Sí, sí, sí, sí.
surt que això ha estat una operació d'estat. Els policies ara, quan han de respondre davant del jutge, se tiren els trastos unes o d'altres perquè no volen assumir el que van fer. Bé, tots aquells que van donar per bona els nostres moralistes, sepultes emblenquinats, que van fer sang contra un pujol i sa família, etcètera, etcètera,
ara també estan en la cuina en l'aire. Tots els de Vilau Web, tots els de TV3, corresponsals de TV3, que repetien una altra vegada el discurs oficial de la policia, de la Guàrdia Civil i la Fiscalia, ara... què han de dir? Evidentment que tenim còrruces entre nosaltres, perquè nosaltres no som diferents dels altres, però el que no se pot fer és donar legitimitat
a la justícia de l'enemic, en els seus policies, donar-los credibilitat i fer-los joig. Quan un independentista el que ha de fer és dir, escolta, sí, en tenim de corruptes, però me'ls corresponen altres, com a nació i poble adult,
perseguir-los, i per això necessitam un sistema judicial propi, per això necessitam un codi de lleis, un codi penal propi, per el que fan els estats, els estats persegueixen la gent que no respecta les lleis i que se roba o mata o fa... Però clar, mentre que diguem en la trampa dels espanyols,
és que nosaltres mateixos morfem, perquè clar, ara ja sabem que si els espanyols no tenen proves, se les inventen. Sí, sí.
Sí, sí, sí Aquesta és una contradicció Que jo mateix no tenc resolta Que és Que feimen Són nostres corruptes Que no sigui Diguem Jugant les armes de l'enemic Per dir-ho d'alguna manera
Clar, però és que necessitant que la independència es faci ràpid, precisament, precisament per no viure en aquestes contradicions el mínim temps possible. Per això els processos d'independència s'han de fer ràpids. I ara pareix que bé, que no passa res si durant 10 anys més o 15, m'entens? I això fa que el país se mos calli a trossos, la sanitat,
a mitjant de comunicació, a Rodalies, a Sareo Port, és un desgavell. I els missatges que vaig voler transmitir, com els de l'ANC, em van demanar que hi ha unes paraules, és que han de pinjar l'excelerador, perquè imagina't que si colats en la central nuclears es coïben d'allòs que han colat en els trens, ja no quedarà país per defensar?
Perquè si es van d'allò i es cofa un pet, se'n va a la merda, es balears.
tants els que se senten catalans i els que se senten espanyols i els que almenys se senten mallorquins moraran tots a qui hi ha i després valencià, escolta, és una qüestió de vida o mort et cedarà sa independència home, així ho veig jo perquè tot això que està passant mos està obrint el canal o jo ho veig així
escolta, no passa que els espanyols venguin a una lliçó d'ètica i naltros repetir ja he dit mil vegades que la pitjor colonització és la colonització mental Jaume avançam, lo del Barça ho tornarem a tocar però aquesta setmana t'han posat un parell de cremetlets sí, sí, no me puc queixar entre que...
entre que en Pedro Jota diu que no pot advocar la piscina perquè no li contesten un faig o un mail o no sé què és i negat el ruït de la Prada que torna a fer comèdia ara per ibé 3 va ser un programa de 50 minuts d'aquest en Esteban Mercè demà posarem...
Posarem els trots que parlen de la pizina, demà el posarem. Aquest cronista de l'alta societat, primer es publicava fotre un dià a Mallorca i després a l'última hora i ara fa coses per nindar.
i ja veig que tamé ara fa coses per i vetres, no? A mi me va sorprendre, perquè jo no el havia sentit xerar mai, jo tenia per un pijó foraster, Esteban aquest Mercè. Eh, tu, té una veu de Mallorquinarro, però de Casteller, de Castalla, eh? Queda al·lucinat. Sí, sí, de picapedre que cada matí es fotre els Castalles, van de collant el vestiment, eh? Regla-se tu l'ara.
Brutal, brutal. I clar, ella té pendent de comptar quantes vegades s'ha autodefinit com a pija. Berta, millor, 12 hores, eh? I dels pijors de la costa d'Espins, no? Però bé, ha obert cas seva, en Merseguest, a s'introdució, diu que va ser ella que us la va demanar
No, no, no han arribat a prendre.
No va quedar escalivada pel que veig Sí, sí, i però ella diu, després ella se presenta com se diva que diu que només ha obert la porta i ve tres, m'entenc, com si totes les televisions del món l'haguessin demanat per portar la seva casa, no? Sí, sí, sí I bueno, té escenes molt bones, no? Perquè Mercè se presenta, evidentment, de tots els que són color rosa, entens? Eh, per tot rosa, i ella mostra el pati color rosa
N'entens? I en Mercè, que feia allà, de paperona, li diu, li diu, aquesta rosa d'Esteu Tilsons està en el xinçatge. S'ha volgut. S'ha volgut. És bestial. I s'ha volgut anar de pintura. La pintura d'aquest pati rosa, i no sé si li va dir que està feta, està pintada amb pintura de cotxo. Per preguntar la intempèria. Bé,
Això ho podeu passar estones, però bé, de dir que 7 o 8 minuts això haurà de ser piscina Idò, els aposarem, demà els aposarem Sí, sí, si vols comentar-me després, però ja des d'abans una, diu que el millor amic que tenia a Mallorca, muy pero que muy amigo Sí Qui era? En Joan Mesquida, director general de la Guàrdia Civil Sí, sí, sí Que va morir Sí, sí, sí
Joan Mesquida, quan era conseller del primer pacte de progrés, conseller d'Economia... Va ser que va rebentar per dins el govern.
Sí, va fer rebentar, però a més a més, Margarida Rosselló, que era el de Medi Ambient, va posar una multa de donar milions de pessetes perquè arreglaven les piscines d'una manera il·legal, sense permisos, i mai varen pagar aquesta multa. El 9 de setembre del 2004, l'última hora va publicar, Mestida dice que Pedro Jota no pagó la multa per un error informat
és a dir que va descompareixer sa multa i aquesta multa no se va pagar mai això perquè vegeu el amigo muy amigo de Nagata en Pedro en Joan Mesquida en Joan Mesquida que es va pressionar es brigada es brigada d'artar perquè crea una falsa prova en contra meva
va inventar un informe on deia que jo havia exercit la violència per tant quan a mi algú em diu ja home és que tu poses tu a troia defensen massa en Amonà i defensen massa en Canyelles i en Pujol i jo dic si a mi que som un no ningú se guàrdia si el fabrico una prop una falsa en contra meva
que no havia sortit en totes institucions de judici, que poden haver fet en gent com a Maritònia Morà, com a Pujol, etcètera, etcètera, on tries o... Entens? I, per tant, jo, quan acusen algú, jo els aconsegueixo
el benefici del dubte i la presumpció de l'innocència fins que no es demostra el contrari. Però ara ja m'ho hem instal·lat dins la presumpció de culpabilitat perquè aquest 3 aspirants del Barça, Font, Vila Joana i Siria ja van donar per fet que aquesta denúncia era l'hora
i que tota la directiva d'en la porta era corrupta, és corrupta, entens? En Mesquida, en Mesquida li va dir a un conegut teu i meu, li va dir, vos tenim a tots fitxats, ho sabem tot de valtros. Sí, sí, sí, nou dut, nou dut, sí, sí, i què hem de fer a naltros?
el mateix com el fan ells els naltros, cercar informació de tots ells. Has vist... I si no ve una guerra de Carpeter i de dossiers, feim una guerra de Carpeter i dossiers. Doncs hòstia, i ara li poden tirar sa cara de nàgat al ruït, que en vestida era un corrupte venut en el foraster de sa costa d'Espins,
que va evitar que ha pagat sa mort va fer desaparèixer una multa de 2 milions de pessetes de principi de l'any 2000 de l'any final del 90 principi au has vist Don Perfet que has vist la pel·lícula Michael Collins
Ja sé de quina imatge me xerres. Vull saber què varen els dematins. Ah, no. Jo som un gran admirador d'en Collins perquè va aconseguir seduir un irlandès polícia i va aconseguir entrar dins el quartet del castell dels anglosos de Dublin i va passar un vespre i allà va mirar totes les capetes que hi havia i
i va sortir d'allà amb tota la xarxa de confidents infiltrats, te'n recordes? Sí, sí. Que tenien els anglesos dins el moviment independentista. Per mi això és el més important de la pel·lícula.
perquè hi ha un abans i un després hi ha un abans i un després de saber tots els infiltrats tots els confidents que tenien bé, no tots ja en sabem un parell n'hem estafat un parell ja però bé animam a que mos continuïn passant coses la Guàrdia Civil i els policies que mos veïn passant cosetes que mos queda, dos minuts que mos queda
Ens queden 5 minuts. Molt bé, la notícia d'ahir era que en Pedro J. acusa Neproens...
El s'excusen de Proents que no li contesta el correu. És a dir, la piscina és il·legal, la piscina s'ha desblocat. Aleshores, què passa ara? Que aquí hi ha un triangle. Ministeri de Medi Ambient, Govern Balear, de Proents i PDJ. I se passen la pilota un a l'altre. Perquè en PDJ no vol pagar, desblocar la piscina, cosa que ha fet...
ha de fer ser gent que se troba en situacions, ha de pagar el Bucà si la legalitat, ell no el vol pagar, el Ministeri diu que ho ha de pagar ell, ell diu que ho ha de ser al Ministeri, i ara el mig se passa amb la pilota, tenen una comèdia muntada,
Ahir vaig escriure que se fa la beneïta, però ja li va haver fet la beneïta, i ara no respon en els correus d'en Pedro Jota. I davant d'això he decidit cada mes, ahir era dia 25, cada mes, dia 25, publicaré la foto d'en Pedro Jota, en el Corpinyo, publicaré la foto d'en el Proens i d'en Jelmès,
Manifestant-se en defensa de la pitxina? Manifestant-se, liderant-se manifestació en defensa de la pitxina legal, aleshores eren en el cap de nuevas generaciones de Santanyí i de Campos, d'acord? Estaven a primera línia, llant-se pancarteta, acusant-nos de terroristes, va dir-ne, nosaltres que l'únic que vam fer va ser posar una denúncia a costes, anar allà amb un notari que aixeca d'acte i duren els tribunals, d'acord?
espanyols, però és que són els que hi ha. Després ja explicaré perquè crec que després d'anar en derrota, en derrota, en derrota, finalment el Suprem ens va donar la raó, que és interessant parlar d'aquest tema. Però bé, ara el tema és que aquí hi ha un triangle,
N'aprovem que se fa la beneïta, el Ministeri que se passa amb la pilota i aquí la piscina no s'esbuca. Però bé, no l'utilitzen. En el programa d'Iv3 no mostren.
Però ella diu que s'estalvia 6.000 euros cada any perquè ja no fan el manteniment de la piscina. Ja la donen per perduda, però ara pretenen que els contribuents a damunt els apaguem l'esbulcament de la piscina. Que va alguna pasta allò, esbulcar allò, perquè està damunt la mà.
Clar, s'ha de fer... Si no tiren els prastos a la mà, tot allà ho han de treure per din cas seva. Sí, sí, sí. Tenen un bon trull. Sí, sí, tenen un bon trull. Sí, sí, sí. I què més allà? Bueno, el 23F, un altre tema que... Uh, sí, sí, sí. Per parlar-ne detingudament, però bé, jo crec que es confirma la implicació del rei.
que se va reunir amb un bosc d'amagat per tal que no el delatassin sí, sí, sí però bé quan quan tu llegeixes entre línies veus precisament que el que confirma és el que intenten mentir sí, sí, sí vamos, que si en Sánchez
tragués els papers, el matarien. Evident. Evidentment. Si en Sánchez tragués els papers, tot el que hi ha és home mort.
Sí, sí. Xerrant de morts i hem d'acabar, el cas de corrupció del Partit Popular que implicava tant de dirigents, em sembla que anaven per 13 o 14 morts ja.
i és Gurtel i ara veig que ja hi ha un mort en el cas d'en Mazón
Sí, bé, l'Amazon també era interessantíssima, i vaig donar s'enabona a Acció Cassandra, són dos advocats, en Rossell, Josep Rossell i Lluís Givert, perquè ells van enfocar el tema com un homicidi, negligència en resultat d'homicidi. Altres advocats van presentar un contenció d'homicidi, ells van optar,
i sa jutgessa ha agafat el seu discurs i, a més, hi ha afegit groller. És a dir,
un acte de negligència en resultat d'homicidi, però una negligència grollera. Grollera, sí, sí. Ha afegit la paraula grollera, i bé, Volondú, des de l'ACM, Assemblea Sobiranista de Mallorca, Acció Cassandra, presentar-la a Mallorca, i, vaja...
Espero que en qüestió dels mesos puguem presentar aquesta iniciativa, que és un missès, d'un missès, que en un sentit d'estat nostre,
doncs posen demandes, si com ell tenen manes límpies, ja té oir i tot això, nosaltres tení un equip, però nostre, han posat ja demandes per, en contra de les pòli de les pintures de Xixena,
que ja et suprem la reenviada en el Constitucional, la seva idea és arribar als tribunals internacionals, i per exemple ara van aconseguir que una dona denunciada perquè parlava en català, imagina't, la van denunciar a ella,
es perdava tant alà en un forn de, no sé si he de dir la nova de la Iltru, doncs que la madona del forn ha perdut, per tant aquesta dona no va com a tracat de dita, però la llotgessa rabiosa, una llotgessa de bosc,
a dins de sentència diu que sí que sí que aquesta dona no el va amenaçar ni va fer res penalment delictuós però que hi ha estat una mala educada per xerrar català o una fortera Jaume, mos queda un minut tenint Margalida Rosselló s'estudi que ha de fer el següent programa transitant explica-li el que diu una gata ruït de la Prada
Sí, sí, sí, sí. Sí, sí. Espera, te saluda, te saluda. Com anem? Bon dia. Què tal? Bé, com estàs? Bé, i tu? Explica-li això a una gata ruït de la Prada. Què diu? Què diu una gata ruït de la Prada? Bueno, parla 100 minuts de la piscina. Sí. I pens que, bueno, diu que el millor amic que tenia a Mallorca era en Joan Mesquida.
que en Joan Messides es que després va perdre sa multa que li van oporar a Valtros per obres il·legals a sa piscina, que suposava 12 milions de pessetes. És a dir, confessa que es que va perdre els papers i va impedir que li cobrassin sa multa era amic íntim. Muy amigo. Muy amigo. El amigo muy amigo que he tenido en Mallorca.
d'acord? I estan aquests 100 minuts que vos he dit, d'acord? I bé... Demà ho posarem, demà ho posarem. Hi ha altres coses, però és que si poses tot, presenta que quan va venir de Nina Mallorca el presenta romàntico i no sé què... I bueno, és al·lucinant, perquè...
la visió que té dels mallorquins vaja, mos veu com una caricatura sí, sí, com veu un colonitzador els indigeners de sa colònia Jaume, acabam Jaume, estic content que jo senti això no ho sabia perquè, bueno aquest programa va ser dissabte hora baixa de vespre
Demà posarem s'àudio Demà posarem s'àudio Jaume, salut Adéu Tot ja no mos queda ni tant de posar sa música final Moltíssimes gràcies a sa nostra audiència Demà a l'her 8 i tot anem Comencen aquí ja es companys