Fes créixer Ona Mediterrània. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Comença Bon dia i bona vida. El matinal d'Ona Mediterrània. Conduït per Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.
Fins demà!
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència modulada també a onamediterrània.cat. Una salutació a tota la gent que mos escolta des de Mallorca o des de qualsevol punt del món. El Bon Dia i Bona Vida és un programa que fan possibles socis de l'associació
Ona Mediterrània, una associació, l'associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins, que dóna cobertura i edita cinc mitjans. El diari de Balears, l'estel de publicació en paper, l'estel també...
a la publicació cultural ploma.cat, també vida.cat, la plataforma audiovisual, i evidentment aquesta casa, Ona Mediterrània. Començam, bon dia i bona vida, avui un programa ple d'actualitat i ple d'anàlisi. Som-hi!
Em vaig de festa, morts, ells mai tenen cap pressa. Sorto de festa, morts, dels vius tots m'interessen. Ho tenen tots ja fets i no poden cagar-la. Rebelar-se tot d'una com uns gilipolles intractables. Tot en ells és perfecció la seva actitud irrefutxable.
Les posicions són de tot insurmurables. Van baix de peste, morts, ells mai tenen cap pressa. Sorto de peste, morts, els pius quals m'interessen. Han travessat el taló, saben que hi ha l'altra banda. No hi puteca el seu coratge, ni la por ni l'esperança. Saben el que de la vaia t'importa i no s'estan per tonteries, ni sortiran per tot.
Ells són reals, no són un simulacre. Ells són reals, no fan psicotlames. Ells són reals, no són un simulacre. Ni a tots a quanta vida d'una periberada. Me'n vaig a festa amb molts. Me'n vaig a festa amb molts. Me'n vaig a festa amb molts. Me'n vaig a festa amb molts.
La festa en marx. La festa, la festa, la festa en marx. Jo em vull allunyar de tu, si tu no som més res per mi. Tu ets el que tapa el meu sol, tu ets la moral d'ol, jo ja no sóc així.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el Bon Dia i Bona Vida d'aquest 16 de febrer, tot d'una, vos repassarem, vos revisarem l'actualitat, ho farem a través dels títols de Diari de Balears i també de Vila Web. A continuació, repassarem la jornada futbolística, Mallorca torna a estar en descens, amb en Pep Berger entrevistarem la Margarida Ramis a les 8.40 aproximadament,
i a les 9 i 20 entrarà en directe en Toni Salles, portaveu del PI al Consell de Mallorca. Parlarem també amb en Jaume Claret de l'Escola Municipal de Mallorquí que han preparat unes jornades
interessants en títols ben provocatius. A partir de les 10, aproximadament, connexió amb Ben Llorens Capellà i a les 10 i mitja, on anem a Xocolat a escoltar les principals novetats musicals de la setmana. Tot això i moltíssima actualitat d'ara i fins les 11. Aquí, a la Bon Dia i Bona Vida, dona Mediterrània, anar a marxar a repassar l'actualitat.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a D Balears, diari de Balears, dbalears.cat, 123 anys de la primera lectura pública de la balenguera. És l'acte que se va fer en el Gran Hotel de Palma. Pere Pavia és l'autor dels murals del mercat de solla i es confirma que seran conservats. És un article que fa la seva fia, la fia d'en Pere Pavia.
Sara Martínez Moll i mos explica també l'origen d'aquests murals. Es port les convocades a la segona edició del Premi Literari Eloi Sanz Fresno, de novel·la breu, i estrenam a Diari de Balears nova cançó de Brahms, titulada A cada enterrament. D'aquí una estona l'escoltarem.
habiliten una càmera per asseguir en directe el niu d'àguila peixetera del Parc Natural de la Península de Llevant. Actes de cloenda de la commemoració del 150 aniversari del tren de Mallorca. Unitat de totes les forces progressistes de forma entera per reclamar al PP una rectificació i aconseguir el senador propi a l'illa.
Més qüestions rebutgen avançar les oposicions docents al maig perquè perjudica el calendari escolar i l'alumnat. L'oposició carrega contra el govern per la seva postura irresponsable en l'aprovació del reglament del TATSI i BTC i proposen un programa per l'accés real a activitats extraescolars dels infants en necessitats de suport. També destacam des de Diari de Balears...
que hi ha hagut un èxit de la mobilitat d'Erasmus Plus de l'alumnat del CEPA Son Canals a Bèlgica i als Països Baixos. I recuperam una entrevista a Pep Juárez,
Portaveu de la ILP per la millora de les pensions proposant garantir un complement social per als pensionistes de les Balears que no arriben al salari mínim. També a Diari de Balears, 3 peces dedicades a l'adeu de Cucorba que avançàvem aquí.
on a Mediterrània Cucorba anuncia que aquest 2026 serà el seu darrer any, l'adeu de Cucorba, i un article d'opinió de Cucorba vol dir refugi. Aquests són ara mateix els principals arguments informatius
que vos ofereix De Balears. M'on anem ja a la portada de Vila Web. Allà hi trobam com a peça més destacada ni reforma del codi penal ni indult. Hassel continua a la presó 5 anys després i amb totes les promeses polítiques incomplertes.
No estem disposats a continuar esclavitzats. Els metges mantenen la batalla contra salut per les condicions laborals. El govern fa proves pilot...
amb incentius perquè els CAP escurcin les baixes, se refereixen a govern de la Generalitat de Catalunya, les ventades no desapareixen, es mantenen les alertes a Catalunya i al País Valencià, i la direcció de TV3 expedient Xavier Valls, és una de les moltes...
dels molts símptomes que es veuen del control del PSC damunt els mitjans de comunicació públics de Catalunya. Més qüestions. Israel designa zones de Cisjordània com a propietat de l'Estat per primera vegada des de 1967. I, finalment, entrevista l'excorresponsal de TV3, l'Orient Mitjà,
que ha publicat el llibre O la humanitat, en què reflexiona sobre la vida professional i el periodisme. És en Albert Elfa i el títol de l'entrevista és A gasa sens por, però de seguida s'esveix quan t'arriba el moment d'explicar al món el que veus. Tots aquests són els títols informatius que vos ofereix Vila Web. Bon anem a la secció d'opinió.
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Francesca Grimalt, carta a la directora del Banc de Sang, Joan Vicenç Lillo, del Naixement de la Consciència i Lila Tomàs, manca un mes per al 8 de març. Tot això a Diari de Balears i ara m'on anem a escoltar la previsió del temps, una previsió del temps que mos fa com cada dia i li agraïm en Tomeu Mateu Canals.
Bon dia. Després de setmanes i setmanes de perturbació, borrasques, vents, pluges, encara que aquí a les illes tampoc, les pluges no han estat tan intenses com altres zones de la península, comença amb una setmana que vindrà ja més tranquil·la. És veritat que de cada dijous
ens passaria segurament la darrera perturbació d'aquesta sèrie tan llarga que hem tingut, que segurament s'anomenarà Pedro, encara no està batillada, però a posteriorment serà batillada per cinc dies perquè serà potent. A totes les manes aquí ens passarà molt de llis, ens provocarà una altra vegada vins forts de mestral i pràcticament sense pluges. Posteriorment sí que pareixerà que hi ha un potent anticicló
centrat en la península imèrica que pot durar molts dies. Per tant, avui tendrem una mica de vent, que és de mestral i de bonent, però seguirem temps estables, pot ser cinc dies, fins dijous que ens passarà aquesta pertorbació. Podria provocar alguna precipitació. I aquest dia també hem de destacar la pujada de temperatures.
Lijalt on anem baixat, però de forma molt transitori, i possiblement a cada setmana. I bastants dies després, el temps és molt estable i temperatures molt suaus, hi ha el que preliminarà. Això sí, ens hi ven, els vespres tranquils i estirats provoquen temperatures fredes. Però de dia ja, a final de febrer i principi de març, la temperatura ja en soçal puja bastant.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori.
Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants. Fer odontologia slow no et s'ha pausat, et dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excelents, segurs i de qualitat.
Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351. La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori.
Diuen que si una cosa no cou ni pica potser no importa gaire. Bé, depèn. Vivim en temps de soroll constant. Tot crida, tot opina, tot vol ser tendència a 5 minuts. I enmig d'aquest volum tan alt hi ha cançons que decideixen no competir en decibels sinó en contingut.
No cou, no pica, d'auxili amb badala, es rigui amb somriure tranquil i discurs afilat. Però mentre et deixes portar pel ritme, el missatge va fent feina. Sense cridar, no molesta, no incomoda, no sembla que vulgui sexejar el món, però ho fa. Et fa pensar una mica. I qui diu que pensar no pot ser la forma més divertida de fer revolució?
He vist un basalt de llàgrimes, tràgiques imatges a les andanes d'este món pervers. He vist un grapat d'ànimes, pàgines i pàgines que parlen de la cana i dels diners. He vist el foc de llum, el fred de prop d'allà, els llums tombar els blocs. He vist el cel de plom, els lligs de plor, els ulls de port. He vist xoldar barroix, xoldar xiclos, xoldar garrots.
I no he dit res com feien tots. No res arriba, no respira, no. No res canvia, no cau, no pica. No res arriba, no respira, no. No res canvia, no cau, no pica.
Mas anestesia, pues tan fentopos Fins que arriba el dia que no quede ni una flor No, no, no, no, no
He vist fer més gran l'esquerda, justificar una guerra, mil raons per continuar bombardejant la terra, relats tot i cendre, molt fàcils d'encendre, i és que el que es mira el nostre món es pot comprar estant venta, cas que és part del seu plan, ni una pàgina en blanc, enganyant guamacas.
Tot el que fan o te fan, la cara plena de fan, la mà atacada de sang, la bandera tapant mentre estàs. No res arriba, no respira, no.
No res canvia, no cou, no pica. No res arriba, no respira, no. No res canvia, no cou, no pica. Pols, a tanta pressa que no note ni el pols. Mas anestesia ho està fent tot pols. Fins que arribe el dia que no quede ni una flor.
Fins que arriba el dia que no queda ni una flor Fins que arriba el dia que no queda ni una flor
Era la salutació musical que mos ha enviat avui Maria Nadal. La Maria cada dia mos envia una salutació avui amb aquesta col·laboració entre Auxili i Adala. Som ja en temps d'anàlisi on anem ràpidament a connectar amb en Pep Vergé per veure com va viure el partit d'ahir del Mallorca i altres qüestions.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mira quan rebenta l'auel aplaudir quan veu passar borratxo el seu fill desvinant amb un guàrdia civil i un municipal.
Existen privades i posades, capitalistes, reixistes castellanes. Festa de toque i orquestra, festa que no'n representa. I a la plaza d'edat, res havia canviat. Per et a la història es aportirà d'un temps passat. I a la plaza d'edat, res havia canviat. Per et a la història.
Som el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània, el 88.8 de freqüència molt dada, també onamediterrania.cat. Parlarem una miqueta de futbol, sobretot, i una repassada del que ha estat el cap de setmana. Pep Berger, molt bon dia. Molt bon dia. No sé si eres ahir a l'estàdio o no. No, no hi vaig anar, però evidentment vaig veure el partit.
Tres de pitjors títoles. Això passa moltes vegades al Mallorca, no? N'hem de trobar tres de pitjors, no? Sí, tres de pitjors per no baixar. Sí, sí. Tenim un avantatge, i és que els darrers dos partits del Mallorca en aquesta temporada són contra l'Oviedo, que ja estarà segona...
I contra el Levant. Que també hi estarà? Efectivament. Això... Tot fa pensar això, no? La qual cosa... Clar... Després... La lògica diu... Que... Jugar contra equip d'Atsendit... I en el final de temporada... Sempre serà... Més fàcil aconseguir la victòria. En tot cas... Podem abocar... Aquell viatge...
de jugadors del ballar de lit, amb les seves famílies, una setmaneta a Mallorca, no? Tot pagat. Aquests estaven salvats, però ja. No l'ho han dit, si no recorden malament. Però bé, no, t'ho vull dir, perquè clar, serà complicat que se'n puguin anar de festa. Si han baixat, no? Però bueno, no, ho dic en el sentit que, en teoria, aquests sis punts no s'han d'escapar, no? En teoria.
Després la realitat és molt diferent i les dinàmiques hi juguen molt i a vegades te vols acomiadar d'esteu públic de primera divisió però amb una victòria i amb sa cara alta. Hi ha molt de factors que hi juguen. Perquè qui és? O viedó a casa i llevant a fora o s'enrevés?
Jo, si no record malament, crec que és amb el Levant a València, la penúltima jornada, és a dir, Levant a Mallorca, i Mallorca a Lledó per el darrer partit. Bé, més enllà d'això, de totes maneres, el seu seria arribar a saldats en aquestes dues darreres jornades. No ho veus, eh?
possible ho és i complicat també la primera divisió està molt ajustada i guanyar dels partits consecutius pràcticament te col·loca dins Europa no tant però guanyar dels partits seguits t'atreu de tots els problemes i per tant no ho poden descartar en tot cas a Mallorca quan dus 24 jornades
com és ara, i ets a baix, dius, aquí hi ha alguna cosa que no... que no funciona, i per tant s'han d'encendre totes les alarmes de dient que el Mallorca...
alguna cosa no funciona si no record malament només ha aconseguit perdona, si no record malament només ha aconseguit mantenir la porteria 0 en 3 partits d'aquest 24 i el Mallorca és defensivament un equip molt fràgil, no? li falta contundència sí, sí de que derrota 1-2 Som Moix davant el Betis i en millor de tot va ser esporter en Leo Román
Sí, la veritat és que en el tram final del partit va salvar el Mallorca d'una derrota més avoltada, en tot cas també és vera que el Mallorca en aquest moment quan va passar això ja estava avocat a atacar, exacte, cercant un gol que possibilitat s'empat per somiar amb una remuntada que no, no, no...
No va ser possible, no? I el Mallorca és a compte de dir que és un equip molt, però que molt fràgil. És el segon equip que més gols han queixat en aquesta primera divisió, no? El Llevant en ha rebut 40 i el Mallorca, i crec que és el Sevilla 39. Vull dir que el Mallorca té molts, molts de problemes en defensa, no?
fa temps que no faig travès, no hauria de fer perquè no dir, lo del Real Madrid és és una aposta segura sempre, no? Sí, bueno. Tant de penals quan li facin falta. Sí. I l'edat de Madrid també era previsible. Aquest 4-0 el pagarà
Durant mesos, ara. Ja veig que tu ho tenies previst. Sí, sí, completament. Però la veritat és que no m'ho pensava mai. Que jugant a votar, que damunt a leganés, el Ratio fos capaç de fer... de guanyar, evidentment, però molt manco de guanyar tercero a l'Atlètic, però bueno. Però i que no el coneguis, després de l'esforç de l'altre dia en Copa...
Sí, sí. Esperava la teva cridada, però no... No me vaig desferrar d'estel·lefon tot el 2 de matí, m'ha dit menys si me crida avui. Se va produir l'on de massa cridada, si no vaig equivocat. Ah, sí.
Hi va la criada? No, no, no, jo per la ràdio no vaig entrar. Ah, per la ràdio? No, no, no, va ser privada, va ser privada. Ja, home, jo dic el dèficit de Madrid 4, Barça 0, a les sedes de Matista, penjant d'estar... Es notici, no? Havien d'haver obert amb això el programa.
Bueno, això ja ho decideixes director, però bueno, jo, solidaritat. No, no, com analitzes el partit aquest de Copa? Atlètic de Madrid-Barça. Mem, és un d'aquest partit, jo diria que, completament boig, en és que a un equip li surt tot i a l'altre no li surt absolutament res, no?
I és un potser reflexió aquesta de dir, mem, l'edètic de Madrid no és tan bo ni molt manco i el Barça no és tan xerec ni molt manco. Mem, jo no dono la eliminatòria per superada, no? No, vindrà just. Que ho tenim bé, però ja saps que el Barça en aquests anys s'ha convertit en una espècie de Real Madrid en aquest sentit, no?
el tema dels esbitratges del Barça no és la del Madrid però no el perjudiquen perdona Pep no no no no o sigui anul·lar-li un gol en el primer minut que hagués estat la remuntada que haguessin quedat 4-4
estar sis minuts endollant perquè no sabien com justificar el robatori això t'ho per dir que és a favori el Barça el Bar t'agradi o no t'agradi és un sistema científic científic que quan convé no funciona que en alguna ocasió falla
Però sempre és curiós que falla en contra del Barça i a fora del Madrid. Però escolta, va quedar clar que era fora de joc. Mira, el conversí no va fer... I a part de què? Clar, 4-1.
4-1. No seria el primer 4-0 que remunta el Barça contra l'Atlètic de Madrid? Bueno, bueno, bueno, bueno. M'ha estat xerrant segurament de Sanya Sapicó. No, no, no. No massa realista. El gol va ser fora de joc i va estar perfectament anul·lat. En el Barça ja li permeten fins i tot
que l'entrenador se'n vagi a veure a l'àrbitre que vas partint. No, no, no. Suposo que li diré que jo pago, eh? No, no. Encara se paga o ja s'ha deixat de pagar? No, no, no. El que havia de fer el Barça és retirar-se, com va fer Camerún, i com fan els equips en dignitat. Seriosos, sí, sí. Retirar-se en aquell moment. És a dir, tan bèrbara que ara m'ha parell que no tenim president i això, però...
retirar-se bé, en tot cas en tornarem a parlar després dels 4-1 que s'aproduiran en el Camp Nou ah, bé bé 4-1 m'ho va bé, ja ja, ja firmaria sí, llavors no recordaran del gol aquest bé, l'han pensat en el que vulgui un segon
Bé, mira, ja està. No, no, men, en certa manera està bé que l'Etit de Madrid jugui a la final de la Copa i tal. El que no està bé, tomeu el de l'Ennegreira. Això ho hauríeu d'explicar una mica millor. Jo no t'he escoltat encara. Però l'Ennegreira, els únits afectats som els socis del Barça, que som els estafats.
Perquè han pagat un dot més a un tipó per no ser feca. El que està clar és que no ha estat per ajudar-nos. Ja, però això és el que hauríeu d'explicar. Això és el que ens haurien d'explicar als socis.
jo si fos assembleari faria dues coses una, demanar-li al president que m'expliqui ben explicat perquè no s'ha explicat amb això tens tota la raó perquè s'ha estat pagant un dobbes en negreïda aquest
i segona, proposarà que cerquin ja una alternativa a les competicions espanyoles que estan adulterades sempre, des de sempre, i que el Barça no ha de... Jo ja ho dic, que tots ets barcelonistes, és a dir, la Sabiesa Popular Mallorquina diu que si te roben una vegada és culpa des que t'ha robat.
però si t'arroben durant tant d'anys tanta estona i tal, el Pantura ja comença sa Cupa Nostra de no cercar una alternativa per tant jo crec que s'ha de cercar una alternativa i el Barça ha d'abandonar ses competicions esportives i si hi hagués cap candidat que se presentás en aquest programa jo el votaria Bé, crec que de moment no n'hi ha cap en aquest programa, però de moment no, però ho intentarem ho intentarem No descartem res
cercar una alternativa i, tot d'una que sigui possible, fer el canvi, perquè això no... De moment no vols quedar a Terramau que continua jugant ses competicions espanyoles, vos agradi o no vos agradi. Sí, però quina gràcia hi té competir en un lloc que saps...
que faran tot el possible perquè no guanyis ja, jo també és que avui crec que estàs amb aquest estat anímic
fruit que has mirat la classificació de primera divisió, avui. I quan t'has vist que el Madrid anava líder, has començat amb aquest discurs victimista, de pobra, de segundon, que diuen en castellà, no? No, de víctima. Però que bé, que no passa res, que està bé, així. No, no, no.
Però, bueno, evidentment és un discurs... Home, si li llevem tots els penals... Suposen que algun ho fos, eh? Des penals que li han pitat en el Madrid. Si li llevem tots els punts que li han donat els penals, estaria... Seria un dels tres aquests que tu dius, eh? Estaria per davall del Mallorca.
Bé, els punts són els que són i ja està. De totes formes, ja t'ho dic, si el Barça avui guanyés a Girona, recuperaria el lideratge. Per tant, tampoc no, no, no, vull dir, no passis un mal dia avui. Aleshores anau després, per això. Haurem de patir moltes hores. Sí, però no m'agrada, no m'agrada. No m'agrada com patir...
m'agrada competir amb igualtat de condicions no així, però bé bé, m'ha demanat molt de la cosa esport, bé, no perquè sempre estem igual, però això bé, el Mallorca me sap molt de greu perquè mira que me cau bé l'entrenador però com dir és a dir, tenc la sensació que amb aquesta plantilla que té el Mallorca
se pot jugar molt millor. Se pot jugar molt millor, diria jo, i se poden aconseguir també millors resultats. Sí, sí. Jo també n'estic convençut. Jo crec que en Jago Barra Sate va despertar il·lusió entre la afició mallorquinista, especialment perquè veníem d'en Javier Aguirre, que era, jo diria que l'entrenador més avorrit del món, o el man com ho semblava en aquell moment, no?
La realitat, avui, és que el joc del Mallorca no és més divertit, no és més atrevit, no és més valent i els resultats estan en sola de descens ara mateix. La qual cosa és evident que les coses no funcionen, no? Una altra cosa també és que haurien d'avaluar si realment el Mallorca té plantilla per jugar millor i fer més punts que jo, com has dit tu,
Jo crec que sí. Jo crec que sí. Crec que aquesta plantilla no és tan dolenta com mostra la classificació.
L'únic dubte és la línia defensiva, diguem, que no sé si són prou bons, però el mig camp, pots fer un mig camp molt bo i una davantera, tenint un despitzitzis gairebé, no ho sé. Mem, és evident que la línia defensiva
defensiva és la més fluixa de l'equip i sí que més problemes està donant perquè el Mariano, que és el segon equip, ho hem xerrat abans, que més gols ha rebut,
En tot cas, si guanya 5 o 4, no hi ha cap problema. Si en fan 4 cada partit, però tu en fas 5, tampoc no hi ha moltes dificultats. Però bé, la realitat és que el Mallorca necessita millorar, evidentment, en defensa, però també en molt d'altres aspectes. Hi ha futbolistes que estan mantenint, jo diria, una línia d'irregularitat...
molt, molt, molt, molt pronunciada, no? Són massa irregulars. I hi ha futbolistes, també, que no estan complint amb les expectatives. I estic pensant, per exemple, amb en Sergi Dardé, no?, que és per ventura...
havia de ser Somo, que havia de canviar aquest Mallorca, que havia de ser un moment donat un vot de qualitat a la Mallorca, i avui per avui no... Perquè, Pep, un entrenador de primera divisió, diguem, evidentment ensenyar a jugar a futbol no ho ha de fer, llavors...
Bàsicament, ha de ser una persona que gestioni els egos, no? Si tu i cada jugador en el lloc que més rendiment pot donar i gestioni la plantilla, en el sentit de tenir, que avui en dia no són 11 jugadors, n'has de tenir com a mínim activats 15-16, no?
i gestionar això és a dir aquest jugarà 60 minuts l'altre 30 no sé què tal tota aquesta part i després també crec que hi ha una part que és d'acompanyament de jugador per jugador
per mirar de trobar la seva millor versió, que se diu, no? És a dir, per exemple, en Darder, no? És a dir, vinga, anem a veure per què en Darder, que és millor del que està demostrant en el Mallorca, com li podem fer arribar, no? Això és la feina d'un entrenador avui en dia, o no? Sí, sí, sí. Puc estar perfectament d'acord. Ara, amb en Darder, de moment no veiem la seva millor versió. També t'he de dir que ell
Per exemple, quan oferia, jo diria que una molt bona versió, el van canviar. El va canviar. Crec que se va enfadar, no? Sí, bueno, no sé si se va enfadar, no? Suposo que sí. Però era quan millor estava jugant en Sergi Dardé i el va canviar. I, per exemple, hi ha un futbolista, en Pablo Torre, que et suplenta en Mallorca ja.
Ja, ja, ja. Ho ha estat tota la temporada, no? Però sempre hi havia... No, tard o d'hora aquest home acabarà sentitular. Sí, sí, sí. Jo diria que tard o d'hora ja no, no, no, no. Et suplent. Et suplent, sí. I és una mica sorprenent, també, no? Perquè també hi havia moltes esperances depositades en ell. Sí, sí, sí. En el Pablo Torre. Però no, no... Sí, sí. No, no, no, no. No ha permès. I és un Pablo que des tu, que per ventura se funciona en...
d'anar a Sate seria aquesta treure la millor versió d'en Pablo Torre hem de suposar que en té hem de suposar que és bastant millor del que hem vist fins ara
Sí, sí, sí. Sí, llavors també hi ha jugadors que amb un estil de joc brillen més que amb un altre i tenen poca capacitat d'adaptar-se, o bé, Ventura també és feina de l'entrenador, fer-los, convencer-los mentalment i després tècnicament que s'han d'adequar en aquell sistema, no ho sé.
és així escolta, se mos gaves temps i han de pegar una vegada ràpida la segona ref l'Atlètic de Balears empata 0-0 en l'Alcoyà el Poblera empata dins València i manté es lideratge sí, va empatat anava perdent 2-0 va empatant a 2 però ja té el set Andreu només dos punts sí, això cada vegada sí
Bueno, no encara és líder, encara pujaria directe, però el fet que heu estat només a dos punts. I de Salvet i Balears, la veritat és que sí, treure un punt a fora quan lluites per la permanència està bé, però si lluites per pujar directe, Salvet i Balears està a quatre punts del líder. Sí, sí, sí. Ahir, guanyant, hauria donat una passa molt important cap a...
Que per aquesta et sent directe, no? Però no, no va ser possible. El Sant Andreu que des va gualetjar l'Andratx, 3-0. Sí, un partit que si no vaig malament a la primera part va acabar 0-0. Que per cert el Sant Andreu té un president xinès. Ah, sí? Sí. És a dir que això de...
Els xinots són per tot. Sí, sí. A Barcelona, no? Fins i tot és el club de futbol de Sant Andreu. Sí, sí. Demà crec que comença l'any. L'any no és. Sí, crec que és demà. En tot cas, aquí ho celebrarem el diumenge, si vol venir allà a Peregrau. Ah, ho celebrau... Sí, sí. Treballant.
Jo és que no acostumo a celebrar l'arribada dels 9 anys xines, però apuntar-me a una festa és bastant fàcil. No hem de tenir molt de problemes per això. Sí, no. I amb el drac que balla, allà, el nom Pep, com tu. Què dius, ara? Sí, sí, sí, el drac Pep. Bé, no sabia si era el drac de la coca, que no. No, no, no. I, porreres 1, Girona 2...
En fi, del Porrera ja... Que disfruti, que gaudesquin de l'estat on han estat, de l'arribat allà... Exacte, ha jugat a segona ref, una temporada i que destrossen o faci molt de mal. Exacte. Ràpidament, darrer apunt que destacaries i m'ho anàvem.
Bueno, que en el món del bàsquet els dos equips mallorquins jugaven a Som Moix, els dos, i els dos varen perdre, no? Sí, sí. Un ho va fer amb l'Histia Menorca, que és el Fibui, i l'altre, si no record malament, va perdre i de forma contundent davant dels líders, no? El bàsquet Corunya. La qual cosa, doncs, el primer continua baix, en zona de descens, i el Fibui...
la part ja, zona baixa de la classificació, però lluny dels descents. Peu, per exemple, moltíssimes gràcies. Una ferrada ben forta, també. Igualment. Salut. Salut. Escoltes, bon dia i bona vida. El programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida dona mediterrània és el moment de connectar mos en Margarida Ramis, portaveu del gol. Margarida, molt bon dia.
Hola, bon dia, com esteu? Molt bé, heu contactat amb tu perquè, bé, des del GOP heu posat en dubte el discurs de moderació del govern, més promoció turística i cap mesura real de límit, és el que denuncia el que passa. I crec que és molt pertinent perquè potser s'està imposant entre la societat aquesta imatge, clar, en contraposició, evidentment,
d'altres energúments del Partit Popular que havien presidit el govern. Pot ser ara sí que aquesta primera imatge és la de moderació, és d'una certa capacitat de diàleg, etc. Però, clar, ara la por és que ens vagin matant com...
Com a ser granotes, no?, allò de bullint allò a poc a poc, no? Sí. Sí, home, jo, com analitzant un poc el que ha estat aquesta legislatura i el diferent posicionament que ha tingut argoments d'anar proents, crec que bàsicament hi ha hagut intenció de guanyar un relat, però en absolut de fer cap mesura real...
de contenció d'un model que per ells, des del seu punt de vista, que és la generació d'ingressos i que l'economia s'amogui i tot això, en realitat no té cap problema. O sigui, l'únic problema per ells és que la gent comença a estar molesta d'això. I el fet que la gent estigui molesta i faci manifestacions i hi hagi una constant preocupació i debat social sobre els excessos d'aquesta turistificació, els efectes de massificació que implica, això és el que realment els testa.
Per tant, per ells, aquest és l'únic problema i per tant l'única mesura per contenir aquest problema, que és la molèstia social generalitzada, és intentar avançar-se en un relat de suposades mesures.
Vam tenir com un abans quan varen treure la mesa de sostenibilitat, però ja veient com està integrada i en el final perquè tots els actors socials, o gairebé tots, van sortint de les taules, perquè no és un diàleg real, no és una voluntat real d'impulsar mesures, sinó senzillament de guanyar un relat, sobretot també de cara a l'estranger.
O sigui, de cara a l'exterior, en els països emisors, allà on volen donar aquesta bona imatge, el fet que en Amargar Provenç se posicioni davant d'un problema generalitzat, que és aquesta qüestió del turisme massiu a moltes ciutats d'Europa, etcètera, clar, ella se posiciona, ho van veure en el comitè de les regions, ho veiem en els discursos que fa a les fires turístiques...
se promociona, diguem, posant-se sostenibilitat i com a un superat diàleg com a relat. Però després, a l'hora de la realitat, cap de les mesures anunciades s'han materialitzat i no ho farà fins d'aquí que acabi la legislatura, i això crec que ho tenim tots claríssim.
Clar, i el drama, si m'ho permets dir-ho amb aquests termes, és que a Mallorca, a Seginyer, Baleat, ja no s'ho poden permetre ni tan sols alentir el procés de destrucció que vivim, sinó que han de reaccionar i segurament la reacció és més difícil davant d'això, davant d'un relat...
que en certa manera cerca neutralitzar totes les protestes.
Sí, sí, sí, totalment d'acord. I que és difícil fer persistir una mobilització social contra una cosa que és tan transversal. És a dir, això ho hem dit molt de les campanyes que duim a terme en les que hem estat implicades des del GOM. Quan tens una plataforma contra un objectiu concret, digue-li un hotel, la construcció d'infraestructura, una autopista, tu tens un objectiu molt concret a dins la plataforma. I per tant...
com que desenvolupes tota una sèrie d'estratègies, la demanda que tu fas darrere de tot això és molt clara. Quan fas una plataforma perquè decreixi la qüestió turística, toques una qüestió que és darrere, és el model econòmic, és l'organització de tota la societat al voltant d'això, és tots els conflictes de la dependència que te genera aquest model. Llavors, mantenir una confrontació sense poder enfocar un objectiu molt clar
Digue-li, a lo millor hauria de ser que se rebaixin tant de milions de turistes a l'any. A lo millor hauríem d'enfocar cap aquí com a primer objectiu per rebaixar aquesta pressió, però saben que no ens poden quedar aquí. Llavors, clar, ells ho saben en això també. I, per tant, què fan? O sigui, assumeixen que durant l'estiu hi haurà algunes accions i hi haurà algunes mobilitzacions, sostenen, aguanten el tipus que diuen durant aquest temps, els de minimitzen...
no hi confronten dialècticament i deixen passar Estens, sabent que evidentment Estens en aquest cas els juga a favor, perquè mentre ells van fent polítiques actives per seguir alimentant la màquina, digue-li qüestions d'ordenació territorial, liberalitzant salt per noves construccions vinculades a totes...
model turístic o immobiliari, o ha anat a fires turístiques i fent promoció i obrint noves rutes d'àrees amb altres destinacions que fins ara no hi eren. O, permetent l'ampliació de l'aeroport, que si ara aneu a l'aeroport, no sé si heu anat darrerament, però està clar que la capacitat d'operativa de l'aeroport, malgrat els discursos que no hi havia ampliació, és una realitat. I l'aeroport és cada vegada un monstre més gros que reorden els seus espais perquè pugui venir més gent. Llavors, això, en una situació límit,
és un tema complicat d'envestir des de la articulació social i això n'hem de ser conscients. Sí, mira, respecte a això que deies de l'aeroport, l'altre dia, quan vaig anar a cercar una amiga, li vaig dir, sobretot, no pensis que tot això que veus és una ampliació.
clar, no hi ha tres quarts d'hora caminant per allà i no sé si era en Miquel Serra i jo després ahir que feia un article a l'última hora on explicava que per casualitat havia mesurat des que havia baixat de l'avió fins que havia arribat en el seu vehicle i havia caminat tres quilòmetres i mig
Sí, sí, efectivament. Realment. Escolta, Magalida, s'està preparant ja un assemblea de menys turisme, més vida i mobilitzacions, no?
Sí, sobretot un assemblee per trobar-nos, perquè també sempre mos passa, o sigui, després d'una mobilització, ara en duim aquests darrers estius, cada estiu hi ha hagut una manifestació grossa, agafant forces com a per poder-la embestir,
Sí que és cert que el Main Surin Mer Vida va sortir també el primer any amb una recol·lació territorial de nuclis que funcionaven de manera autònoma i això ens va donar com a molt de coratge. El cas és que totes aquestes estructures que ja fa un temps que funcionen i que tenen un recorregut, vol dir que no els has de repensar constantment. I això és un poc l'objectiu de la trobada d'aquest divent res. És veure on estarim ara,
veure quin és l'objectiu de cara a l'estiu i quines forces tenim per embestir-ho, per intentar que aquesta qüestió no passi desapercebuda tant en aquesta temporada turística com abans de les eleccions, que ja són el propi any. Crec que ens interessa molt posicionar el conflicte de la turistificació
a damunt la taula, contraposant aquest discurs, precisament, d'aquesta paraula que s'han inventat, que és contenció, o redistribució de fluxes, o utilitzar-se intel·ligència artificial perquè... però és que aquí n'hi ha amègonos, no? Ara he fet una broma amb aquesta darrera qüestió.
Però jo crec que sí, és important trobar-nos, veure això, cap on enfocam, quin objectiu marcam i com mos articulam territorialment per posicionar aquesta qüestió en un any que serà molt decisiu. Hi haurà...
Hi haurà manifestació o això se decidirà? Això sempre se decideix amb una assemblea oberta, va molt en funció dels sentits de les persones que hi venen i això és impossible d'avançar. No, ara mateix no t'ho puc avançar. Perquè també hem de mesurar aquesta qüestió de que després quan ets
500 persones manco que l'estiu passat ja és com un precàs, no? Ara ja els turistes augmenten però la mobilització no està a l'alçada de les circumstàncies. Escolta, és que la gent se cansa de mobilitzar-se. Insisteix, quan no tens un objectiu concret i quan tens malestar ja és tan generalitzat que arriba un moment que també moltes vegades estan afluixes, no?
I això també passa, passa en una societat on cada vegada més espais de la seva quotidianitat estan atrevessats per un conflicte que és enorme, ja sigui l'habitatge, sigui tot el tema de la mobilitat, sigui el tema de residus, que també tothom veu amb molta preocupació, aquesta arribada de residus des d'Eivissa, sigui aquesta creixent massificació, sigui l'aigua que, enguany perquè m'ho ha plegut molt, però tindrem problemes estructurals,
de manca d'aigua i disponibilitat d'aigua, no?, si seguim creixent en aquest ritme. Llavors, clar, tot això preocupa, angoixa i inquieta molt fins a un punt de, com ja, tirar la tabiola. Això ho hem dit molt, també, que hi ha molta gent en aquest punt de saturació màxima i de dir, mira, m'ha de dir...
a intentar viure el millor possible però no puc sostenir aquest conflicte a múltiples bandes d'una qüestió tan essencial o de qüestions tan essencials per sobreviure i intentar trobar mecanismes per sostenir la pressió a nivell individual, que no és lo seu però que s'entén que pugui passar.
Per això també és tan important justament això que dèiem, la batalla per relat, la tasca de documentar la destrucció de Mallorca. En aquest sentit, Margalida, celebram el retorn de terra ferida també, no?
Efectivament, i molts. Jo crec que ells havien fet ja una feina de documentació de la transformació rústica amb el Mateu Geògraf, la van deixar com molt quantificada, i a nivell visual, i jo crec que ara han fet, en aquest impàs que han estat com retirats, han fet un salt qualitatiu a nivell sobretot d'imatge.
de la documentació gràfica d'aquesta transformació del salt rústic, que nosaltres hem advertit que és una transformació silenciosa, però probablement més determinant, perquè això no hi ha cap instrument d'ordenació territorial que ho hagi planificat, això senzillament s'ha anat deixant fer. I és un poc també un dels arguments que nosaltres fem servir precisament quan hem preparat amb empès per a recursos d'inconstitucionalitat davant la llei de simplificació administrativa que dués amnistia en el salt rústic,
o la llei de liberalització de sol que te'n permet requalificar per construir habitatge, precisament farien servir les dades de terra ferida per dir que hi ha hagut tota aquesta transformació no planificada de sol rústic i aquestes mesures agreuen una situació que tenta contra un sol que és fèrtil i que hauria de ser prioritari de cara a...
polítiques, diguem, de sosteniment de cara al futur, no? El sol fèrtil i l'aigua haurien d'estar blindats i ara mateix són el nou flanc, diguem, no?, d'expandir les fronteres de mercantilització turística i immobiliària. Perquè, clar, jo sempre he dit el mateix, darrerament, mirant molt el foco turístic, però el foco immobiliari, per jo, és encara més greu. Perquè així venem un paradís. El venem per fer vacances i el venem materialment. Sí.
Tenim venent patrimoni i aquestes és que verdaderament mos expulsa, perquè el turista va i ve, hi ha com aquesta possibilitat encara de recuperació, quan fas front a un lloguer turístic, per exemple, però quan fas front a una compra-venta que nosaltres des d'aquí no podem assumir i anar venent patrimoni.
i l'estan convertint en patrimoni, a més de luxe, evidentment, com que la separació se fa més grossa, no?, i davant d'això, jo crec que sí, molt important, ja sempre he dit el mateix, és que encara que fossin 40.000 entitats, no donem l'abast per fer front a tots els impactes que hi ha. Llavors, nosaltres hem impulsat moltes recursos d'inconstitucionalitat, una denúncia davant la Unió Europea, la denúncia davant i comos, diguem, a grans termes,
I apel·lant més enllà, i sa feina ta referida, la complementa també, tocant una mica sa fibra de sa gent, perquè hi hagi una indignació generalitzada i una necessitat de dir fins aquí. Margarida Ramis, com sempre, un plaer escoltar-te. Tornarem a connectar-te amb tu ben aviat. Beníssim, fins aviat. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I de Balears trobam el primer titular que diu 123 anys de la primera lectura pública de la Belenguera. Diu, menja, es va fer un acte al Gran Hotel allà on per primera vegada en Joan Alcover va llegir en públic la Belenguera i 123 anys després...
va tornar a ressonar allà en el gran hotel de Palma Pere Pavia és l'autor dels murals del mercat de Solla i es confirma que seran conservats és un article de Nassara Martínez Moll la fia d'en Pere Pavia i la marmesora de la seva obra Esporla es convoca la segona edició del Premi Literari Eloi Sanz Fresno de novel·la breu
habiliten una càmera per seguir en directe un niu d'àguila peixatera al parc natural de la península de Llevant, actes de cloenda de la commemoració del 150 aniversari del tren de Mallorca, unitat de totes les forces progressistes de forma entera per reclamar al PP una rectificació i aconseguir el senador propi per a l'illa,
Proposen un programa per a l'accés real a activitats extraescolars dels infants en necessitats de suport. L'oposició carrega contra el govern per a la seva postura irresponsable en l'aprovació del reglament de Tatsi i BTC. Rebutgen avançar les oposicions docents al maig perquè perjudica el calendari escolar i l'alumnat.
I també des de Diari de Balears destacàvem que la llar d'ancians de Lima es celebra el carnaval amb una desfilada i un concurs de disfresses. També vos oferim tres peces relacionades amb la déu que anunciava Cucorba aquest passat divendres.
Cucorba anuncia que aquest 2026 serà el seu darrer any. Cucorba vol dir refugi, és l'article d'en Pere Buenó, i la déu de Cucorba, vídeo. Algun dia d'aquesta setmana vos oferirem l'àudio sense d'aquesta déu.
Vila Web, on anàvem a la portada de Vila Web. Allà hi veiem una fotografia del president de la Generalitat, Salvador Illa. Illa torna després d'un mes de baixa. Soc plenament conscient del que ha viscut Catalunya. Més qüestions. No estem disposats a continuar esclavitzats. Els metges mantenen la batalla contra...
Salut per les condicions laborals. Ni reforma del Codi Penal ni indult. Hassel continua a la presó 5 anys després i amb totes les promeses polítiques incomplertes.
Més qüestions. Les ventades no desapareixen. Es mantenen les alertes a Catalunya i al País Valencià. I també informa Vilaweb que la direcció de TV3 ha expedientat el periodista esportiu Xavier Valls.
Israel designa zones de Cisjordània com a propietat de l'Estat per primera vegada d'ençà de 1967 i una entrevista a Albert Elfa a Gaza sense por, però de seguida s'esveix quan t'arriba el moment d'explicar al món el que veus l'excorresponsal
de TV3 a l'Orient Mitja. Morarem ara el Mallorca Daily Bulletin. Allà trobam com a notícia més destacada ara mateix, com a peça més destacada, límit proposat al nombre de turistes a les Illes Balears. El 50% dels casos de baixes per malaltia investigats a Mallorca són...
freudolents oposició a la caça recreativa a les finques públiques de Mallorca. I encara una peça més, multes de 200 euros per oblidar-se d'activar els llums d'emergència en cas d'avaries a Espanya, diuen des del Mallorca Daily Bulletin. M'enamara la portada...
De l'última hora, en paper corresponent en aquest dilluns, 16 de febrer del 2026, el preu de l'habitatge dispara els ingressos tributaris del govern. També fotografia per la rua. Palma gaudeix a ritme de rua, és el titular. Violeta, víctima de trata en un club de Cala Major. No hi havia forma de fugir, explica.
Un menor en estat greu per atropellament entre Inca i Joseta. I, en clau local, el pla per recuperar els 435 pisos del banc d'Olenc, encara sense calendari. Els metges arrenquen avui un dia
De vaga per demanar l'Estatut Marc. I, atenció, Palma Arena. Aquest any s'apagarà la darrera factura de l'obra. Déu-n'hi-do, en Jaume Matas. El Mallorca cau...
per una altra vegada en descens en clau esportiva que també ens indica que empats del Poblera i Atlètic i derrotes del Porreres i l'Andratx i el Fibui perd davant la Gèstia i el Palmer davant el líder. M'anem ara a Diario de Mallorca.
que diu el seu titular principal l'estalvi és exigit i els impostos asfixien els joves a la recerca d'habitatge. El principal titular fotogràfic és per la Rua de la Tala dels Vella Ombres. En tribunals absolen el inquiocupa. S'han inventat aquest terme, eh?
el que Joan Monjo va acusar de quedar-se amb quadres i mobles, l'impacte invisible de les espècies invasores, Mallorca s'enfronta des d'avui a 5 dies de vaga de metges, el Mallorca torna a caure en descens, és el titular en clau esportiva.
Tot això fins aquí. Aquest repàs a l'actualitat a través dels titulars dels diversos mitjans de comunicació que consultem diàriament aquí a una mediterrània.
Sempre, però, em vas consell que seguiu l'actualitat a través de Diari de Balears, de Balears.cat, que vos ofereix, sens dubte, el millor resum de l'actualitat dia a dia.
Som el Bon dia i bona vida dona mediterrània. Tenim dues entrevistes més preparades, però abans ja vos ho anunciàvem.
volem estrenar aquesta nova peça, aquesta nova cançó que ha publicat el grup Brahms. És la segona cançó del disc Tornari, Tornari, Tornari, de Brahms i s'atitula A cada enterrament. Brahms, a cada enterrament.
La història que un dia ens van escriure, memorant el nostre trist final. No acaba mai de produir-se, no hi ha forma que es mori aquest malalt. Quan sentim que ens canten les absoltes, contrapronòstic ens eixeribim,
d'armus per vius fora de poc que soltes, i tant mateix existim. Aquesta terra té l'estigma d'un prodigi persistent, que és la traça de ser capaç de sobreviure fins l'extrem.
Ens han aïllat i ens han fet desconeixe'ns, i els miralls ens hi han posat fotos d'ells. Han redibuixat els nostres mapes, esquinçant a cada cop un tros més. Ens han negat la llengua i la cultura, i com a màxim ens l'han fet opcional.
Ja no hauria de quedar ningú parlant-la, i tanmateix la continuem parlant. Aquesta terra té l'estigma d'un prodigi persistent, que és la traça de ser capaç de sobreviure fins l'extrem.
Podar ser exemple de resistència i que ens diguin que som dos de pelar. Però a nosaltres la nostra existència no volem fiar-la a aquest ensar. No volem ser figurants d'allò que fórem ni demanar permisos a pelar.
Som un poble que es vol concentrar en viure. Que se'n vagin i que ens deixin en pau. Aquesta terra té l'espigma d'un prodigi persistent. És la traça de ser capaç de sobreviure fins a l'extrem.
La moda són carabassa, la moda són carabassa, diu que en sap molt de tu.
Ha negat dins una bassa i un dia el varen trobar. Ha negat dins una bassa.
D'alça muntanya més alta, d'alça muntanya més alta, hi ha un romaní. I a les dotze de cenit, hi ha un russinyol que canta, i a les dotze de cenit.
S'ha darrere i no'n can més. S'ha darrere i no'n can més. S'ha darrere i no'n can més.
Hi ha mil històries en els teus ulls van fent camins desconeguts.
Reunint memòries que t'han romput, vas dissenyant un nou futur. Plena d'eufòria, te deixes dur, et somnis que no has viscut. Agafa força, partirem junts, fins on mos dugui aquest impuls. Sin certesa, amb dues vides s'ha cremat.
navegant entre ferides mos trobant, arrencant amb valentia un viatge sense fi, on tot tindrà un nou sentit.
Fins demà!
Hi ha mil històries en els teus ulls, el teu moment s'ha convertit en una llum. Agafa força, partirem junts fins on mos dugui aquest impuls i canta amb mi.
Fins que un dia vam desfer Per les històries que fan que s'aturis temps Per l'esperança fins que tot se pugui fer
I viatjaran per aquells somnis que un dia van desfer, per les històries que van tres a turistes, per s'esperança fins que tot s'ha pogut fer, ja ho farem bé.
Sí? A veure, va. Som-hi. Senyores i senyors, vos voldria contar l'histori d'un pagès que tot el dia va vengat. Ell és bona persona, però sempre molts trastornen els problemes amb sa mare, amb sa filla i es veïnat. És un tio bon rotllo, és un tio legal, és un tio que sempre té coses que contar, però quan arriba l'hora de posar-se a currades apareix i tothom diu...
On t'ha ficat? La seva dona encarca pel jardí i pel corral. Son pare han passat pel bingo i tampoc li ha trobat. No estàs a tragar perras i s'escura a butxarques. I el germà diu que ja torna a tenir el mòbil apagat. I se demana un tassó de canya a baix. Se'n fa un xigarro i se'n preparen per fumar. I surt al bar per saludar tothom. I diu mirant-te'n el sol. Nets brillants i ties oscurs. De matins no ho han ningú.
Hei, hei, hei, hei, hei, hei.
El meu que fas ja tornes a estar igual Estàs tan petita mare i a tot és personal Au venga pou i paga i tira cap a casa Que si l'amo el pou per mig t'he fotrat tot el jornal A nit he anat de greca i encara no m'he colgat I abans d'anar que nostra m'ha pegat per anar a pescar I encara tens ressaca i estic ben regirat Perquè m'acerca tot es poble i jo ara m'he enterat
Ai, to meu, ai, to meu, saps que vius de bé, to meu? Ai, to meu, ai, to meu, tothom pot ser com el to meu. Ai, to meu, ai, to meu, saps que vius de bé, to meu? Ai, to meu, ai, to meu, tothom pot ser com el to meu.
Tothom vol ser com en ton meu. Ai, ton meu. Ai, ton meu. Tothom vol ser com en ton meu. Ai, ton meu. Ai, ton meu. Tothom vol ser com en ton meu. Tothom vol ser com en ton meu. Tothom vol ser com en ton meu. Tothom vol ser com en ton meu. Tothom vol ser com en ton meu. Tothom vol ser com en ton meu.
Ai tolito, tolito, tolete, Bartolò, tomeu. Tot va ser com a tomeu.
Passen els anys i tot segueix igual al cantó meu i segueix tan feliç i fora res a fer.
Som el Bon Dia i Bona Vida d'Una Mediterrània. És com hem escoltat un parell de cançons d'en Changuito. Escoltarem ara també un tema que connecta amb el primer que hem parlat i és que vos hem presentat avui la segona cançó del disc Tornari, Tornari, Tornari de Brahms i ara n'escoltarem la que presentàvem fa pocs dies.
Vinga, xeca, tòstia, que no és el primer cop que perdem. Duem tantes derrotes que fins i tot les celebrem. No per atormentar-nos, sinó perquè tenim present que una derrota viva invoca una victòria pendent. Ja no en queden dubtes, la màgia no existeix.
N'hi ha sis claus que valdi ni favors de qui t'oprimeix. Només rebentant la reixa se surt de la presó. El guardià no obrirà la porta fins que no deixarà.
amb tot el que hem après, si en lloc de tuits i retrets tornem a fotre el país sencers, no hi haurà qui ens pari. Tornari, que hem de fer, tornar-hi, que hem de fer, tornar-hi, que hem de fer guanyar.
Que hem de fer tornar-hi. Que hem de fer tornar-hi. Que hem de fer guanyar. Tornaré. Tornaré. Tornaré. El pac que s'hi dóna ja ho tenim ben clar.
La repressió funciona per desmobilitzar.
Però amb tot el que hem après, si en lloc de tuits i retrets tornem a fotre el país sencers, no hi haurà qui ens pari. Tornar-hi, què hem de fer? Tornar-hi, què hem de fer? Tornar-hi, què hem de fer guanyar? Tornar-hi, què hem de fer? Tornar-hi, què hem de fer?
Tornar-hi, que hem de fer tornar-hi, que hem de fer guanyar. Tornar-hi, que hem de fer tornar-hi, que hem de fer guanyar.
El podcast Mallorca, un futur amb mirada jove, vol recollir la veu dels joves. Què en pensen de l'entorn on viuen? Quins reptes hi identifiquen? Quines són les seves preocupacions? I també, quines esperances i potencials veuen per fer créixer una illa millor?
I avui, conversa amb en Nathalie, com estàs? Molt bé. A veure, si mos haguessis de dir alguna cosa sobre tu, què diries? Com te presentaries? Primer que tot, soc Nathalie Pinson Romero. M'agrada dir-lo perquè és una breu descripció de qui soc lloc.
De què fas feina? La meva professió és avocat. Jo soc avocat, conciliadora i mediadora de professió, però diguem que els meus interesses, sobretot dels drets humans, la conservació de la memòria i com un acte de reparació. Que interessant! Uau!
Què penses quan qualcú te diu la paraula Mallorca? Contrast i diversitat. Contrast i diversitat, uau! I això a la llarga genera una gran riquesa, no? Clar que sí.
Jo mateixa he nascut a Colòmbia, però he vist aquí des de fa 4 anys i jo tinc Mallorca en el meu cor. I per això crec que Mallorca és una mica de jo i d'altres històries com jo. Llavors tu dus un troset de Mallorca dins teu i t'hi sents, eh que sí? Sí.
Molt bé, a veure, què creus que és allò que més preocupa de Silla avui? Tant allò que puguis creure tu com fins i tot el que t'hagi fet arribar a la gent en la que fas feina el millor. Però és que dona una contradicció, però crec que és la seva riquesa. Especialment els seus recursos.
Perquè la seva riqueza no només és la platja o els paisatges, sinó la seva gent, el poble, el pagès, els costums, la terra, tot això.
I crec que el turisme, la massificació i tot això que ja vam xerrar moltes vegades, han desviat la mirada de lo importante. De lo importante. Clar, això a la llarga es pot convertir en una amenaça de com perdre allò que ha estat nostre, no? De perdre el que és pròpiament dita l'essència de Mallorca.
Jo li dius això, el síndrome de la muralla, perquè tinc molta riquesa, però crec que algunes vegades la muralla és com una barrera per, en el fons també és per por del poble mallorquí, de no saber què hi ha més enllà de la muralla. Tu sempre t'has interessat per saber què hi ha més enllà darrere aquesta muralla? Sí? Sí.
Clar que sí, perquè jo he arribat de fora. O sigui, per el concepte més tradicional, soc una forastera. Però sempre ten la intenció d'habitar la terra i ser parte de la construcció ciutadana.
Què és allò que més t'agrada de viure ara aquí a Mallorca? Què és allò que més admires de la societat mallorquina? Crec que com a filles i filles del mar, tinc aquesta sensació com el mar que és ambiciós però també protector, canta
plora, pero siempre retorna lo que no es suyo. Y yo trobo en la sociedad mallorquina esto mateix. Es una sociedad resistente,
Oberta, però també celosa d'allò que et seu, no? Sí, amb tot el que li pertanyes. Quines noves possibilitats tens tu com a Natali vivint aquí a Mallorca?
Primer que tot, aprendre una nova llengua. Per mi és molt important perquè quan tinc aquesta afició, aquesta passió per la memòria, crec que la llengua no només és una forma de comunicació, sinó és una força o una manera de resistència. I la llengua i les paraules conten històries.
lloren de la conservació, lloren de l'amor, de les maneres d'amar, de les maneres de comunicar, d'ofrecer, de demanar. I per això la gengua per mi és una gran oportunitat, no només per aprendre una nova cosa, una nova cosa, sinó per...
No m'agrada molt la paraula integració, sinó millor per la construcció col·lectiva. Construcció col·lectiva, m'agrada aquest concepte. Fes comptes quedar vivint a Mallorca? Quatre anys.
Fa 4 anys que hi vius i hi seguiràs vivint? Jo crec que sí, però la vida com el mar, ve i va. Si no, te'n duràs una molt bona experiència d'haver viscut aquí a Mallorca. Sense dubte. Sense cap tipus de dubte. Molt bé. A veure, i ja una darrera pregunta. I fem ja una mica de cloenda.
A títol personal segur que ja deus haver fet moltes coses per superar aquest mur, no? Però què creus que podem seguir fent per fer una Mallorca millor?
Sense dubte, aquests espais són molt interessants i molt importants perquè donen visibilitat i donen bosc a persones com jo, que tenen molt d'interès i tenen també la intenció de construir juntament.
I crec que quan tu tens una mà aliada i entens que no només estem aquí per demanar serveis o ajudes o una cosa així, sinó també per fer feina per el poble, per la construcció i sobretot habitar el territori, que per mi és molt important, perquè no només és arribar
fer turisme i ja està, i tornar, sinó que també és una qüestió d'habitar el territori. Habitar és respetar la terra, és entendre els temps de la terra, un respecte també per l'aigua, per el mar, per els recursos i, obviament, per la gent, per la població.
Que guai tot això que dius! Vols acabar d'alguna altra manera? Amb això que has dit, el tanquem. Crec que no, només diré que Mallorca és una casa que dona moltes oportunitats i crec que m'agradaria rescatar el treball que fan les dones
per la conservació de la llengua. En el meu cas, tinc un grup d'aportiment molt important i totes som dones. Sonia fa la força. Molt bé, moltes gràcies per haver participat i per haver-nos demostrat quina fluïdesa de català que tens. És perfecte, xulíssima. Moltes gràcies i una última cosa.
Gràcies per la participació, per l'espai, però també perquè és una mirada jove i crec que, com jo, estan ampliant aquesta mirada. Que bé! Moltes gràcies! A reveure!
Som el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània. Vos volem recomanar ara la secció Focus de Diari de Balears, de Balears.cat. Allà tenim un focus sobre llengua. Els dos darrers articles assignats per Nelga Cremades són Com pronuncieu la B de poble i la G de segle?
I també un altre titulat Homens, ja n'hi ha prou, o hauria de ser homes. També un focus de la bolletia antiimperialista de Mallorca, que la seva darrera aportació...
és la que s'atitula Una massacre paradigmàtica d'un genocidi i, com sempre, aquest sí que vos el recomanam, procuram recomanar-vos-lo setmana rere setmana, l'article de n'Àngel Terron a Palma Suites, en aquest cas titulat Els nous forns. N'Àngel Terron fa...
una evocació setmanal d'algunes de les realitats actuals, sempre la pentura amb una mirada cap enrere, però sobretot actual de la realitat de Palma i dels llocs més simbòlics de la ciutat. Som al Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània, tot dona bé una nova entrevista.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Ja, bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània. És el moment d'explicar-vos una activitat que organitza l'Escola de Mallorquí de Manacó. Per això ens hem connectat ja amb en Jaume Claret, que és qui coordina justament aquesta jornada. Jaume, molt bon dia. Molt bon dia.
el titol és ben cridant i ben provocador existeix la raça mallorquina les llengües són éssers vius fa ganes participar-hi bé, la idea és provocar una mica crear l'atenció de la gent perquè la gent vingui
A més a més hi ha aquesta cosa encara, si tu vols més simpàtica, que algú de Catalunya, de Ticaragliana, Mallorca, munti un cicle sobre què és la mallorquinitat. Això és bastant curiós. D'on neix aquestes jornades? Bé, ara fa un temps ja em van encarregar una des de l'Escola de Mallorquí que vam dedicar al tema de la mort i en un dels debats oberts
va sortir la qüestió de la genètica i de aquesta idea de fins a quin punt ens determina o no ens determina i això, la conversa va derivar cap a una mica allò de l'ou i la gallina i quan amb la directora del...
de l'escola, la Mara Conselló, com dir, d'intentar muntar-ne una segona, doncs de seguida home es tira aquest fil, i aquest fil ens va dur intentar, bé, xerrar entorn a la identitat, perquè de fet, més enllà que el títol sigui molt opòcridament, el que és el parlant de la identitat.
ha quedat en un sentit no fixa, sinó que és una identitat que sempre està canviant. Llavors, reflexionar des de diferents punts, des del punt de vista, si tu vols, més biològic, genètic, des del punt de vista de la llengua, de la cultura i del llegat, de la continuitat històrica.
en Jaume Claret és historiador i coordina aquest cicle com bordem, que tindrà lloc els divendres d'entre el 6 i el 27 de març de les 19 hores, d'on són tots els divendres de març, per dir-ho d'alguna manera. És fàcil dir-ho així. Els 4 divendres que té aquest mes de març, els 4 divendres hi haurà sessió a les 7 de la tarda.
a les 7 a l'escola mallorquí que t'apreixi feim una pinzellada cada un dels 4 plantejaments dels divendres mira i el primer l'heu titulat Existeix la raça mallorquina?
Sí, a veure, també la gràcia del cicle és que són diàlegs, no són conferències, no és algú que vingui a fer una conferència i diguem-ne una cosa unidireccional, sinó que la idea és que hi hagi diàleg i per tant sempre portem dues persones que són especialistes de diferents àmbits que xerren sobre la qüestió, jo faig una mica de dinamitzador i faig preguntes si fos necessari i després també el públic intervé, per tant és una cosa diguem-ne bastant viscuda, vull dir que la gent hi pot participar.
Per la primera, aquí sí que hem convocat a dos genetistes, que a més a més són socis en una empresa que té seu a palma, i la idea és una mica parlar de genètica, però parlar també...
de qüestions que, si tu vols, són presents en el debat públic. És a dir, fins a quin punt hi ha una sèrie de malalties que són endògines, endèmiques, perdó, que són endèmiques de la zona de Llevant, per exemple. Fins a quin punt, això que s'ha posat de moda, de fer-se l'ADN, si això té sentit o no té sentit, si ens revel alguna qüestió, si la suposada...
el suposat llegat xueta o el suposat llegat a la zona d'Edissa de cultures vingudes de l'extrem-orient si encara és present. És a dir, una mica parlar de qüestions d'aquest caire per veure que al fons les races no existeixen perquè el que venim és que venim d'una barreja múltiple i llavors és una mica parlar d'aquestes qüestions.
el següent divendres, que serà dia 13 de març, també a les 19 hores, les civilitzacions es fecunden les unes a les altres, que també és una d'aquestes qüestions que surt habitualment, no? Sí, a més a més, aquesta, diguem-ne, i ens hi ha aproximadament des de la materialitat, des de la tecnologia, perquè hem juntat dos perfils, aquí sí que són molt diferents, però una banda, en Llanes Valverde, que va ser el primer director i fundador
de l'Institut d'Intel·ligència Artificial de les Lides d'Alears, la cosa més puntera que et puguis imaginar, i per una altra en Gerri Serrallonga, que és un arqueòleg, naturalista, especialitzat en luminització, que conviu una temporada cada any amb una tribu d'aquestes de caçadors-recol·lectors. És a dir, el que ens vindran a explicar d'alguna forma és que les tecnologies poden canviar,
perquè no és el mateix un Open AI d'aquests que una eina il·lítica, però en el fons estem fent el mateix. En el fons estem parlant d'eines i com aquestes eines configuren la nostra relació amb el món i ens configuren a nosaltres mateixos. És a dir, depèn quina eina t'ho fas servir, això t'acaba també condicionant de com veus el món. I aquesta cosa que diuen, que quan tens un martell tot el que no són cabotes, doncs una mica aquesta idea, i llavors veure...
intentar dialogar amb milions d'anys de distància, entre les cultures recoladores i caçadores al que és el present que ve representant-nos per aquest xat d'intel·ligència artificial. El tercer divendres, el 20 de març, a les 19 hores també, quina baula som en aquest cas en Déu Manresa i en Matalena Sales?
Sí, també dos perfils diferents, però una banda la directora del Museu d'Història de Manacó i per una altra d'un periodista amb una llarga trajectòria fent cròniques del canvi. Llavors, un museu no deixa de ser d'alguna forma un registre d'aquests canvis en el llarg període històric,
i un periodista fa el mateix, però en el curt període històric. Llavors el que volem parlar és això del canvi i la continuïtat. Evidentment, la Magdalena ens parlarà de canvis que tenen un gran impacte i són de càcters civilitzatoris, no té res a veure amb la cultura megalítica, amb el que vindran després els romans, etcètera, etcètera, i en canvi l'Androma Enresa ens parlarà també d'un canvi molt bèstia, que és d'una Mallorca pot ser molt més rural,
a una Mallorca que ara ens deien fa poc que hem arribat als 19 milions de turistes en un sol any és un canvi segurament l'impacte que això té sobre el territori sobre les formes de vida i després en quina forma transmetem el llegat per això parlem de baules d'aquesta cadena transmissora doncs quina serà la baula que estem jugant nosaltres i el quart divendres el 27 de març també les 19 hores les llengües són éssers vius?
Bé, perquè si parlem d'identitat, com a mínim a la nostra cultura, identitat va molt lligada a llengua. Vull dir, no es pot parlar a casa nostra d'identitat sense acabar parlant en algun moment de llengua. Per fer-ho, hem triat dues persones que ens saben molt des de diferents punts de vista, és una sociolingüística, que a més a més coneix molt bé quin és el...
què està succeint entre els joves, és a dir, aquesta llengua viva, cap on està anant i quines influences està tenint, i per una altra, una persona que viu a l'estranger, tot i que és de Manacó, Nacèlia Nadal, que és professora Siena,
i que ens parla d'un altre aspecte, és a dir, a vegades podem pensar que la llengua està desapareixent o que està en perill, i en canvi, ella ens explicarà com tot el que és els estudis sobre catalanística a la resta del món, és a dir, mai els autors d'aquí havien estat tan llegits a fora, ni traduïts, ni hi havia hagut tanta gent interessada en aprendre la llengua o conèixer la cultura, no?
Aquesta dualitat, que també ens ho explicarà la professora Vanrell, perquè m'ha deixat ser curiós també això. És a dir, mai tanta gent havia sabut, havia conegut la nostra llengua, però potser la sensació és que es parla menys, o és amb menys qualitat. Llavors, parlo una mica d'aquests contrastos, perquè també les llengües canvien, i actualment...
si surts al carrer, en qualsevol població de Mallorca, ja no és només el català, el castellà el que escoltes o l'alemany, sinó que escoltes un gran detall de llengües diferents. Llavors això com condiciona la nostra identitat?
L'Escola Municipal de Mallorquí, juntament amb el centre de professorat de Manacó, ens presenta aquestes jornades sobre genètica del nostre món. Com ho han de fer si volen participar? Volem venir directament? Ens hem d'inscriure? Bé, únicament aquella gent que vulgui tenir crèdits, per això també es fa amb el centre de la ciutat,
aquest de formatiu, perquè hi ha gent que sí que això ho fa amb un criteri formatiu i per tant ha de demostrar assistència, doncs aquesta gent sí que s'ha d'apuntar. La resta de la gent, l'accés és lliure, gratuït i fins que, com diuen, fins que estigui ple. L'anterior que vam fer sobre la mort, la realitat és que va anar molt bé, vam fer ple cada dia i molt bé detallar perquè la gent seguia fent preguntes i demés, esperem que aquest també vagi bé.
Idò, us seguirem amb interès Jaume, moltíssimes gràcies per explicar-nos aquest cicle i esperem que bé, que no siguis de res Molt bé, moltes gràcies Gràcies, bon dia
Un cicle organitzat, com dèiem, per l'Escola Municipal de Mallorquí en col·laboració amb el centre professorat de Manacó, titulat La genètica del nostre món i que, entre d'altres coses, se demana si existeix la raça mallorquina, si les llengües són éssers vius,
i altres qüestions amb un punt de provocació, com mos explicava en Jaume Claret. En qualsevol cas, ja ho sabeu, són els quatre divendres del mes de març, el dia 6 existeix la raça mallorquina, el 13 les civilitzacions es fecunden unes a les altres,
el divendres 20 quina baula som i el divendres 27 les llengües són éssers vius teniu tot el programa el podeu trobar a través de la coberta a través de la portada
de diari de Balears, hi entreu i veureu la notícia, si hi entreu hi ha tot el programa ben explicat i ben definit. M'ho anem ja a analitzar l'article que publicava en Llorenç Capellà dijous passat a l'última hora.
Fins demà!
mutues i les granges d'esta gent i el port de pa, d'esta gent i el port de pa. Una economia fora del circuit del capital, una economia fora del circuit del capital, del circuit del capital, les zones materialitzar democràcia radical.
Fins demà!
Pobles autogestionats.
Reapropiem molt de la vida al treball cooperatiu. Reapropiem molt de la vida al treball cooperatiu. Al treball cooperatiu. En salut i en energia hi ha un ensenyament d'actiu. Hi ha un ensenyament d'actiu.
Premi del poble pel poc.
L'artesania sempre ha estat aquí.
Ara es reconeix. Vine a conèixer els artesans i artesanes que formen part de la nova marca de garantia Moda Artesana de Mallorca. Divendres 27 de febrer al Teatre Principal de Palma. Reserva la teva entrada a teatreprincipal.com. Consell de Mallorca.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
I el Bon Dia i Bona Vida quant són les 10 i un minut d'aquest dilluns 16 de febrer de 2026. És el moment de connectar-nos amb Llorenç Capellà. Llorenç, molt bon dia. Molt bon dia, com estem? Molt bé, encantats de saludar-te, de tenir-te aquí un dilluns més. Sí, tot bé.
És un luxe, no?, estar aquí una estoneta xerrant sobre... Podré parlar, i tant que sí. Sempre, però, per dialogar a veritat, és un luxe. Sí, sí. En trop, no sé si a tu i a vosaltres, a vosaltres, supos que sí, en trop, molt coneguts, gent amiga a veritat, en la qual potser vaig prendre un cafè,
i després de saludar-nos en busca o salta, agafa el telèfon mòbil i se dedica a mirar si té missatges o cosa d'això mentre xerra. Per tant, poder parlar deixant el mòbil a un costat i encara que no et vegi o vos vegi mirem vos la cara simbòlicament té un gran valor per mi, té un gran valor.
I doncs, mira, avui s'entrarà en la conversa, ho feim sempre, en el teu article anterior, en aquest cas és des dijous 12 de febrer, que puc dir que és a l'última hora, que el títol és Els carteristes d'un temps, un article que abans de llegir-lo ja me'l vàrem elogiar.
En Joan Mir va disfrutar, em va dir, de llegir-lo. Jo encara no l'havia llegit, l'havia gordat i l'havia fotografiat perquè no me passàs com cal que pic que després m'ha desaparegut.
Caps un tot. Sí, sí. Bé, comença l'article parlant que, efectivament, darrerament, s'abouen notícies en el sentit que un grup de joves ha robat el mòbil a un altre, un company de curs, o no, a un altre, no? Això per un costat. I després, efectivament, també, a mi m'havia creat l'atenció també aquesta...
aquesta cosa que hi ha de robar rellotges de luxe i també jo crec que n'he vist més de 3 de noticis que els han agafat a l'aeroport ja partint sí també és característic dels robotaris aquests d'ara el sust de la violència si la violència sempre
és estúpida veritat. En aquest cas no ho pot ser més, és a dir, per robar un mòbil, per robar un riotge, allò que poden demanar mínimament et s'enginya, de veritat, i no el cop brutal i groguer que s'està fent cara, és a dir,
un pic d'aquest estranger de Rolex, això ho dic continuament, l'he vist un parell de vegades aquest estiu. Clar, embesteixen a una persona, li prenen quatre cops de puny i li prenen riolles. Això, a més d'un robatori, és una agressió totalment innecessària i absurda.
Fa la referència a Barcelona, que com amb altres coses, coses bones, en aquest cas no és bona, ets la capital també, ets la nostra capital, no? Ets la nostra capital, per moltes altres com som.
I fas referència a en Domènec de Bellmunt, periodista que jo no tenia gens localitzat, tot i que els llocs on va publicar, com són La Nau, La Rambla o Decida, ja sí que els coneixia. Sí, també va dirigir La Campana de Gràcia. Clar, ell era Domènec Pallarol, el que passa és que es queda de Bellmunt.
I bé va ser al seu moment un d'aquests grans periodistes. Ves que va a Barcelona i va veure una generació de grans periodistes de preguerra, però també a la postguerra, que crec que en parlàvem la setmana passada, quan parlàvem de Néstor Luján i aquesta gent. És a dir, ha estat seu de grans periodistes. I aquest senyor, un domènic de Veïmunt,
va ser un dels grans periodistes de pleguerra. Amb molta, a més, actualitat pública. Va ser secretari també Nicolau Lover, amic de companys, i bé, una persona que s'ha...
que per la seva feina periodística s'hava exiliat estant de l'editut de Primer Rivera i després era un problema. És a dir, s'hava exiliat després era civil, evidentment, i bé.
Per cert, hi ha un recull d'articles seus titulat La Barcelona pecadora de Contravent 2009. Me'l compraré perquè no coneixia gens aquest personatge i justament sí que m'ha interessat molt alguns periodistes coetanits seus i per tant també en rescatarem aquesta figura.
Bé, la qüestió és que aquest periodista va fer un reportatge sobre una escola de carteristes podríem dir així, no? Exactament, que està de gràcia i que no dic que tingués un cartell a la porta oficial denunciant que era una escola de carteristes però gairebé sí per allò que compta
d'Almenet de Veïmunt, tothom era públic que hi havia una escola de carteristes i naturalment pagaven, com va ser una acadèmia per banca o cosa d'això, pagaven un tant del vespre per el coneixement, per les classes, i sortien més o menys amb capacitat amb habilitat per robar carteres. Mira, ara parlàvem...
d'aquesta manera brutal que tenim actualment de robar un mòbil o de robar un rodatge o coses d'això sense finançament i d'una anècdota que compta que li va contar el professor de l'acadèmia Nui Lluís pot estar a dir el nom de Lluís que és l'articul d'ell i lluís va contar l'home de Bellmunt
la primera acció a la qual va participar l'entornador del cent amb un robotari d'una cartera, veritat? I va ser que l'ensinistrava, el mestre de l'ensinistrava, li va dir, vinen amb mi, pujaren a un tramvia, exactament. I si t'envia l'ideal, a les baixades, perquè l' accident s'aposa damunt la porta i van sortir tot de cop a les altres.
Quan era dins l'estanvia li diu, fixa't en aquell senyor que em reagi més guapo. Diu, jo m'acostaria i l'agafaré, però tu vines sempre davant ja. Després, amb això de la parada, de l'estanvia...
cadascú de nosaltres perté per un lloc diferent, i nosaltres venim d'aquí una hora a tal cafè de Gràcia, veritat. Aleshores, ho fan així, s'acosten, en Lluís no va veure com el seu mestre agafava riotge, però, clar, quan va baixar, se'n va anar per un camí diferent i se'n van trobar el cafè de Gràcia. I quan se troben, li diu en Lluís, el seu mestre, li diu...
M'ho he vist congfar-vos al reiatge, a volor tens.
I el mestre li diu, jo no ho tenc, ho tenc tu. I se mira dins la butxaca i se troba a la llarga. És a dir, que hi era perquè en cas que hagués pogut ser detingut o acusat, veritat, havia posat, no se l'havia furtat a la llarga, sinó que l'havia posat dins la butxaca de la llarga. En tot cas que fa sense ajudant i en pau.
La veritat és que parlar de carteristes i Barcelona a mi m'aboca moltes coses. No sé si abusar i explicar-ne un parell. La primera, evidentment, el metro anant o tornant al camp del Barça. Un metro que va...
que reguadíssim però que no hi pot anar més. Clar, tot es tens van repetint per la megafonia, anava alerta, anava alerta, i la veritat. Se ficaven justament per aquest carrer, que no pareix un carrer, de manera que jugaven en sol factor sorpresa de la persona que li havien estirat la bossa, que veia que havia desaparegut i no hi havia cap carrer per on havia desaparegut.
Per tant, això. Sí, són certes totes aquestes coses que comptes. El mateix Domènech de Veïmunt proclama amb orgull, no, amb orgullosa ironia, amb orgullosa ironia veritat.
que Barcelona és històricament el capital dels carteristes i el París podrà ser de robatoris tal banda de desalls, el que vulguis però dels carteristes el capital mundial és Barcelona ho he de creure i encara t'encontaré una altra d'això any 92 any 92
S'alimpiàvem. Sí, nosaltres, jo estava a la crida i preparàvem una... Havíem anat a un bar que s'hi diu Glacier, que a puntura t'essonarà, a la plaça Reial. Sí. Per preparar una acció que era botar en el Camp Nou amb una pancarta.
I quan tornàvem cap al local de la Crida, se mos situa aferrat, però aferrat i acotat, a darrere nostre un homo. I nosaltres, clar, sa sorpresa, i tot d'una mos diu, tranquilos, soy policia.
com te'n pots imaginar, no mor va tranquil·litzar a més mínim. I just després se va poder córrer cap a... Estava ballant un carterista, justament, i en el moment que ell va actuar, que el carterista va actuar, ell va córrer cap a ell i el va detenir. Però aquest tranquilos policial no va resultar gens tranquil·litzador per nosaltres en aquells moments concrets.
En fi, són una manera, diguem-ne, un poc el mateix que tu fas aquest article, una manera bé de tractar una qüestió que realment a Barcelona deu ser molt important. Sí, clar, i és un ofici, si havíem de dir qualque cosa, de...
De les grans ciutats, veritat. Difícilment hi haurà un craterista a un poble de 1.500 persones, a les grans ciutats. Es veu també unes seguissons que dona Lluís, el craterista veritat,
és la discreció amb el vestir i amb el seu treball i amb tot que ha tingut els bons característics. Els bons característics s'ha de confondre amb la massa, amb la multitud.
quan tu tens sospites de que ets secretet i en qui has estat, ets dir, sí, se m'ha costat un pelot, i com era? I no saps si era rosa o morena, ni si era corbata, ni si era... I això són detalls que va dir, sí, i té raó amb això. Unes coses que també diu, que no crec que el digui aquest article,
és que es característica ha d'anar ben afeitat per no crear animaversió del principi quan t'aveven a prop de tu. Però ben alerta a dur calonis cares o cosa que també crida extensió en positiu. És a dir, allò que no ha de fer mai es crida extensió. Ja, ja, ja.
La discreció, per cert, l'anèdota, el fet que comptes dels comissaris Sastre també és brillant. Aquí hi havia dos, a Palma, hi va haver dos comissaris, un que ara salta més endavant, que és el que he dit jo, que abans han conegut i famosos,
Un inim igual, donant en Nicolau Sastre, amb sort, veritat, que bé, està associat, clar, no tenim proves, però els comentaris que sempre he pogut recollir a una manifesta brutalitat en els seus interrogatòries, veritat. Recordo que fa anys, també hi ha molts anys, vaig fer amistat
amb un Viaja Guàrdia, també bastant brutal, i em va obrir un germà i em va dir, mira aquesta verga de bau, és germana de la descomissaria Sastre. És a dir, aquests interretaris en Prada, una verga de bau, m'ho va dir, una cosa terrible. No, jo em refes, Nicolau Sastre Palmer, que bé, va ser...
policia franquista, això és evident, va estar molts anys a Barcelona i ell mateix em va contar que havia intervengut contra els maquis, vull dir que forma part del que és estament repressiu
de l'estat, però era un home intel·ligent i bé, no vull dir que no empràs mètodes durs, però si el s'emprava era més discret que aquesta altra, de veritat. Bé, i doncs en Gau Sastre, ja a les darreries quan ja havia tornat a Mallorca, que li quedaven pels anys per a jubilació, se va trobar aquí en el gran problema que cada un metge farien toro a la palma,
Lluvia omplia sa plaça. Molta part del públic eren estrangers que arribaven en grup i si tu tens en compte els recintes d'Escoliseu Baleà saps que hi ha tota una esplanada enorme. Aquesta esplanada està plena de taules llarguíssimes i a cada...
a cada deu pans hi havia un pitxer de sangria, de veritat. Aquella gent que arribava, que havia estat a la plaça, baixaven de l'autocar, se sent en aquestes taules, hi havia cadires de veritat, i bevien sangria a matar. Després, els sedunen a la plaça i se posaven, normalment era...
Era gent que anava de sol, és a dir, que no pagava una gran entrada d'ombra, de veritat. Sangria i sol ni sabien on es trobaven. Era un públic ideal per als carteristes, de veritat. Aleshores, cada setmana...
les denúncies, bé, bé, s'haven a comissaria i bé, la policia enviava més números, la Guàrdia Civil, però, exemple, l'acte de la discreció d'aquesta gent, en veritat, i, per tant, bé, agafaven un tant en tant, però no els agafaven. Fins que es començava en Sari Sastre, va agafar el fil que aquesta gent devia arribar al mateix dia perquè just...
el gran robotoig se pavien d'un menjar a la plaça de Toros. Aleshores, l'estat Mediterrània va demanar els llistats d'arribades i de sortides des d'un menjar, de veritat, i clar, quan va veure la gent que arribava des d'un menjar al matí i se'n tornava des d'un menjar a vespre cap a Grasola, va dir que aquests són els carteristes. I en sa llista s'anava a la...
a l'escaleta del vaixell de Barcelona que arribava al matí, a les set o a les set i mitja. Diuen, vostès asseu, vostès asseu, doncs venguin amb mi. No el se podia tenir perquè no havien fet res, però el se retenia. O sigui, anaven a menjar a comissaria i després, pel que faven una forma de tir, se tornava a les barcades,
perquè se'n tornassin cap a Barcelona. Així, tot d'una, els robatòries de carteres van minvar d'una manera espectacular. I després ja els mateixos carteristes van dir, no val la pena, perquè no m'ho sou rendible, la veritat. Anàvem ja, mos tanquen, passàvem els diumenge empresonats i després tornàvem-nos les butxaques boides. Per tant, ja se va rompre aquesta cadena dels carteristes de diumenge i dels d'oros.
Aquí va estar brillant. El és brillant i un gran narrador. És a dir, s'havia contat sa història gairebé jo crec que cada mirava molt de...
Molts no, però n'hi ha prou de Mossos o Mosses, de veritat, d'Esquadra, que s'han passat a la novel·la negra. Exacte, sí, sí. Nicolau Sastre, que has pogut escriure una novel·la negra just de les seves memoris i possiblement que has tingut gràcia.
realment no ha minvat això dels carteristes o no ha mutat gaire diguem en els darrers cent anys pràcticament els carteristes pertanyen a
normalment molt amplia a la cultura de la picaresca i estan d'altra banda associats a una cosa molt concreta que és la falta de jornals o una economia que no acaba de roguiar per tant sempre possible n'hi haurà però jo crec que sí que hem invat una mica crec que
fins tot a un punt ideològic molt dèbil però per exemple aquest professor de caracteristes de veritat llegia la nau i era catalanista vull dir que un cert punt cultural ideològic no ho exigirà de les caracteristes que se diferencien
d'aquests assaltants que han dit abans, de mòbils i de roues, etcètera, que tenen una pulsió per ser oportunitat pròpia del que nosaltres entenem per l'extrema dreta, la veritat. I possiblement venen de barris o d'entons d'extrema dreta. És característica ben sapigresca, però...
Té un punt d'elegància, un punt d'humanitat i entenem-me com dic aquestes coses que no tenen els assoltants actuals. He vist, no sé si tu ho has vist, diria que és bàsicament el que era Twitter,
que hi havia qualsevol vídeo de gent alertadora de carteristes. És a dir, que filmen el vídeo i van dient, alerta que aquest és un carterista, o bé, també ho diuen en anglès, perquè solen ser això, concentracions grosses de turistes, i aleshores... Sí, sí, i se veu la persona assenyalada que se tapa la cara i tal,
Per exemple, aquí que hem tingut a Palma i a Mallorca, totes aquestes festes multidisciplinaris, Sant Sebastià, Sant Antoni, Reis, tot això, mires diaris o mires informacions...
I no veus moltes referències de característica, de que hagin robat la cartera, de que no ho veus perquè està presentant això. En canvi sí que veus assalts brutals que no tenen sentit.
Sobretot això, mòbils, mòbils cas i rellotges caríssims, no? Caríssims, que també t'assusta que puguis dur un rellotge de tant de milions, també dius, a vegades. I per què necessites per saber sort això? Si el meu padrí mirava el sol ja ho sabia quina hora era.
Efectivament. Llorenç, com sempre, un plaer. Els carteristes d'un temps, el títol que li has posat és article de dijous passat a l'última hora, un article que es pot recuperar a través de la pàgina web, jo el tinc aquí davant en paper, però el podeu recuperar a través de la web de l'última hora. Llorenç, moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies a l'altre. Ha estat un plaer. Continuant la setmana que ve. I tant, i tant. Gràcies, bon dia. Adéu, bon dia.
Els carteristes d'un temps ha estat l'argument, el fil conductor d'avui d'aquesta conversa amb en Llorenç Capellà. Aquí el Bon dia i bona vida dona Mediterrània, un bon dia i bona vida que ja se posa en clau musical, perquè tot d'una manera...
xocolat i allà Nanita Sancho mos espera crec que són dues avui novetats importants que gaudirem aquí gairebé en primícia o calcuna d'elles en primícia
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània. L'artesania sempre ha estat aquí.
Ara es reconeix. Vine a conèixer els artesans i artesanes que formen part de la nova marca de garantia Moda Artesana de Mallorca. Divendres 27 de febrer al Teatre Principal de Palma. Reserva la teva entrada a teatreprincipal.com. Consell de Mallorca.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània. L'artesania sempre ha estat aquí.
Ara es reconeix. Vine a conèixer els artesans i artesanes que formen part de la nova marca de garantia Moda Artesana de Mallorca. Divendres 27 de febrer al Teatre Principal de Palma. Reserva la teva entrada a teatreprincipal.com. Consell de Mallorca.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània.
Una mujer de pereza
Se tambalea y cae rendida a los pies del sol que bebo. Y le duele el cielo, le duele el cielo, le duele el cielo.
Las mujeres de la lluvia huelen a romero Anita Sancho, bon dia. Hola, bon dia a tu meu. Com estàveu per Xocolat? Molt bé, aquí a tope, com sempre, envoltat de moltíssims discos, tant de novetats com de segona mà, amb CD, amb vinil...
Tenim uns clients aquí que entren i, pobres, no poden sortir. El que me passa a mi, el que me passa a mi quan venc. Anita, què hem escoltat ara? Ara hem escoltat Les Mujeres de la Llúvia, que va ser el primer avançament del nou disc de Psiconautes. És una cançó que anés de la poesia d'en Biel Vila i la música d'en Alberto Vizcay, no?
I aquella veu femenina era justament la de Galen Ayers, que es feia del mític Kevin Ayers. Li he notat aquest accent una miqueta així britani, bé, o angloparlà o francès, no ho sé, no ho sé, però...
on et sent una miqueta estrany. Què són els psiconautes? Crec que anem a parlar qualque pica, però qui són i què són? Psiconautes, efectivament, aquesta cançó, de fet, ja la vàrem escoltar unes setmanetes, van tenir la sort de poder-la posar aquí a la ràdio, i com avançament del nou projecte d'Albert Ruizcaí, que passa també amb
Molt conegut. Va tenir una època molt... sobretot en els 80, que va ser molt conegut per haver format part de bandes molt mítiques d'aquella època. També va guanyar un concurs del pop rock de Palma, del 88, amb la banda a la Isla.
després se'n va anar a Madrid i va seguir allà i allà va fer contactes com és amb Luis Alferón, que és un en qui fa moltes col·laboracions o convida moltes vegades cada vegada que fan un concert a Palma, també. I doncs ara, després d'uns anys que feia que no tenen novetat,
aquest projecte que lidera en Alberto, juntament ara amb en Fran Sobrino, en Pep Aguiló i en José Tornero, i també en Berné i en Mengual, ens publiquen un tercer àlbum, que es diu Jungla, que edita Espora Records i distribuixen en Noltos, en Blau i Ismeli. I justament conta aquest disc amb unes col·laboracions que hem escoltat ara, en Gallen Ayers,
i s'escoltarem a continuació com és en Lorenzo Santamaria, els germans de Ocerón també, l'Animi Sweet, també compten amb alguna de les cançons amb música d'Alo Garau, les lletres hi ha aparegut moltes vegades amb Vial Vila, bé, és un disc que té una participació oral molt rellevant, no? Sí, sí. També hi ha...
Un dels temes compten amb l'Amable Rodríguez, que ha treballat molt amb en Coque Maya. Bé, en fi, podem escoltar alguns temes d'ells i la bona notícia és que ja el tendrem a les nostres mans aquest dijous, dia de nou. El disc sortirà en vinil, en CD i, per suposat, a plataformes digitales.
Fantàstic. Escoltem una cancion que col·labora en Llorent de Santa Maria i que jo crec que sí, vam acomiadar la setmana passada escoltant-la. Tornem a l'escoltem. Molt bé.
Que no me deja dormir Debe querer algo de mí Y yo fijo no escuchar Pero parece darle igual Insinuosa en su vuelo Continúa con su juego
y no estoy por la voz de perseguir otra canción.
Y no deja de insinuar Voy a tenerla que atrapar Para poder descansar Y no me vaya a arrepentir Dejarme escapar Nunca se alcanza a saber Lo que una canción te puede
Una cancion amb en Llorenç Santamaria. És un ritme molt guapo que m'aboca una miqueta, no sé, des de Radio Futura, per dir-ho de qualque manera, Daniel Higiénico, no sé. Però bé, en realitat és un estil propi de psiconautes, eh?
Sí, i l'estil d'en Albert és fàcil d'identificar-lo, no? De definir-lo igual no t'ho sabries explicar, però sí que quan l'escoltes i d'això és un Albert Vizcaí, no? Totes aquestes cançons sense la seva emprenta, així com aquesta cançó d'autor, de tant d'autor, però amb aquesta influència rock i pop, no? I aquí compta amb el gran Llorenç Santamaria,
I aquelles guitarras que també li donaven aquell toque si tan brillant eren precisament d'un amable Rodríguez, que sol treballar amb en Coquemalla. Amb el pròxim tema, l'extraterrestre, aquesta m'apareix, bé, n'havíem parlat, jo crec que com a mínim n'hem parlat dos pics, però es estrena d'ara, no, aquesta?
Exacte. L'Estraterrestre és el darrer single, just abans de sortir el disc. Varen parlar, però com que encara no havia sortit, no el van poder escoltar i ara ja sí que podrem escoltar aquest tema que compta justament amb en Lluís Auxerón i en Santiago Auxerón, no? I amb els cors d'en Ani XVIII, vull dir...
Una cançó, doncs, no sé... Un luxe, un luxe. Un luxe de col·laboració, sí. Escoltam, psiconautes, l'extraterrestre, amb el germà en Zauceró. Tiene una visión en frente Que para los relojes Y sonríe a la gente
Tiene una visión que ofrecerte Es una visión diferente Para salir del sueño Y despertar tu mente Suele amanecer en la luna Evita los abismos terrestres
y vive en un planeta que vas a conocer y siembra en tu maleta una canción y cuando asciende sus alas
Fins demà!
de sus alas no tocan que el cielo te espera y te espera por amor por amor por amor el extraterrestre de psiconautes sona beníssim Anita
Sí, té un poc, amb aquest cors d'Anni Bisuit amb en Santiago Serón, que queden un poc onírics, no?, aquest tema sobre un extraterrestre...
però que és una manera de parlar en el mateix temps de la sensació de no encaixar en aquest món, bueno, aquestes altres cançons diuen. I me deman, hi haurà presentació dels disc, així en directe, hi haurà gira, com se presenta aquesta part?
Sí, mira, ara el dijous mateix farem la presentació als mitjans de comunicació. El xocolat, sí. I després tenen ja el concert...
El 10 d'abril al Teatre Ses Fortes. Idò... I sabem si... Hi haurà algun dels convidats aquests? Alguns sí, no? Supost. Dijous. Si no, no vendreu.
Correcte, correcte. I pegarem un vot. I ara pegarem un altre vot. Diff Bufalos, grup que la setmana passada recuperàvem, redescobríem, no?, amb aquest retorn, un retorn que també, diguem, que pareix que...
Vendrà marcat perquè canten en català i perquè veig que, com a mínim, els títols són de temes, diguem-ne, compromesos, no? Molt, efectivament. Això és el que vam parlar la setmana passada. Vam poder escoltar el seu primer treball, que en aquest cas era en anglès,
Red Dirt, que com el mateix títol és un estil de country americana com molt cru, jo vaig descobrir amb ells, de fet, no el coneixia com a tal, que era només guitarra i harmònica.
I ara, arrel del dia a dia de la societat i de tots aquests esdeveniments que ens envolten en l'actualitat, el grup ha volgut fer un pas endavant i fer país, com diuen ells, amb un nou disc que es diu País, que en aquest cas recuperant la llengua catalana, la seva llengua, per fer, com diuen ells, país així i...
fer divulgació de la nostra cultura, empleant el català per reivindicar temes tant des de la violència domèstica, com escoltarem un dels temes que avui escoltarem en primícia, com hi ha temes també del feixisme o d'actualitat que vivim a les Balears amb l'Airbnb,
i la massificació turística. És un disc que, diguéssim que... M'explicaven en Pere Joan Cabot, que es veu i guitarra i fa les composicions, que ells de fet sempre han estat bastant reivindicatius en el seu dia a dia.
I per tant no és que facin ara alguna cosa com dient, vinga, anem a posar-nos aquesta bandera, sinó que aprofiten la veu que tenen i aquesta afició per la música per canalitzar aquests temes que els preocupen. I així és com arribem a aquest nou disc.
del qual avançarem aquest divendres el primer single, i que podrem escoltar aquí en primícia, no només aquest single, sinó una altra cançó, ja aquí som. I d'aquest primer single, o sigui, encara no se pot trobar avui? No. No podrem escoltar el de Déu veneix i l'Airbnb, i vos he deixat una altra cançoneta per posar, no sé per quina vols començar, tothom, sota tu volís.
Tenc aquí preparada Déu beneix i l'aire ben bé Vinga Escolta'm-la
A molts els importa només fer calaix, d'això li diuen progrés i benestar. I no protestis, no diguis res més, ara tu qui t'has pensat que ets? No ballis a la platja, qui balla fora és el rei de l'illa i ens dona el pa. Sóc a l'origen, part del decorat, vist que s'alloguem vacacionat.
Que Déu beneixi l'Air B&B, que fa com tens de tants de Mallorquins. Que Déu beneixi l'Air B&B, que podem viure abans que existís.
Gadeu banahashi Gadeu banahashi l'Air B&B
Fins demà!
Fins demà!
BNB
Heu, bene, heu, she let B&D. I fa com tens de dants de Mallorquis.
Déu bene així, Déu bene així, Déu bene així, Déu bene així, Déu bene així, Déu bene així, Déu bene així, Déu bene així, Déu bene així, Déu bene així, Déu bene així.
Efectivament, hem escoltat el primer single que estarà disponible aquest divendres, acompanyaran també amb un videoclip, que, bueno, acompanya totalment el missatge d'aquesta cançó, amb un títol que apareix així festiu, però és totalment una denúncia i una provocació al debat.
Bufalós que presenten també disc i podrem aquí tenir el tast d'un darrer tema Anita, simplement dues coses una, convidar la nostra audiència evidentment a fer la passadeta per xocolat un pic a la setmana està bé, no?
Sí, sí, jo vos recomano un pic. La vida està molt cara i no podeu només gastar xocolata. Però, clar, si m'has traïn el batat cada setmana... Sí, sí, jo dic que entrar aquí és fàcil però sortir-ne és molt difícil. Cada vegada... No és broma, ho dic en sèrio, que tenim clients que pareixen que ja venen amb els seus quatre discos així mateix...
I després en tornen enrere un moment, un moment, que he vist un altre per allà. I jo els dic que estan molt còmodes. És que està a la botiga, en Toni, la veritat que la deia en David, que són els que vos acompanyaran i vos arrendran quan vangueu.
doncs és que vos ateneu fantàsticament bé i ja et dic perquè hem llevat el bar que si no us queda el costat de la vida és fantàstic tenir aquest espai de benestar i de gaudi aquí al mig de Palma ben enmig i des de xocolat
mos recomanen aquest de dir bufalós. Ulls tancats. Fes-mos cinc èntim d'aquest tema, ulls tancats. Justament no tancarem amb una cançó, diguéssim, positiva o alegre, però bé, així com Déu vener si l'Airbnb era una crítica, però amb tot el festiu, justament mos despedirem amb un tema positiu
que per desgràcia segueix sent actualitat, com és la violència masclista, i mira, donat que han passat encara aquestes desgràcies, com aquestes notícies en què mos aixecam, com aquest cas d'Ibissa i tal, també aquí Death Buffalors no podia tancar els ulls, i ha fet aquest tema, bé, també, un poquet una crida...
i un poquet de sensibilitat Sí, sí, la conscienciació amb aquesta qüestió que encara és ben necessària Gran aportació de Dave Buffalos tant amb Serben B&B com ara amb buis tancats Anita Sancho, moltíssimes gràcies ens voren per xocolat
i escoltar amb aquests ulls tancats que tanmateix mos convida a tenir els ulls ben oberts davant situacions com se que parla. Moltíssimes gràcies Anita. Moltíssimes gràcies, bona setmana i bon dia i bona vida. Gràcies, bon dia.
Ella es curava, ella era el sofà. La camia suada i una birra a sa mà. Algunes bufetades i crits de tant en tant. I el que passa a casa, a casa de què edat?
I ella mai no piulava que fos que s'enfadàs. I d'una portada se n'anàs directe al bar, ja pel bar. Quan tornava tard i emprenyat, del seu el la podia d'alcohol i a tabac.
Ella obria les cames i amb els ulls tancats esperava que ella acabà. I esperava que ella acabà. Desitja el teu home i ell te dominarà. Que Déu no s'equivoca i essa Bíblia ho deixa clar.
La cena es repetia des de temps immemorials. I així molts varen créixer pensant que era normal. I ella mai no pillava de rosques en faràs. I d'una portada se n'ha anat directe al bar.
Quan tornava tard i emprenyat, el seu a la por dia, el col li atabat. I ella obria les cames i amb els ulls tancats esperava que ella acabà. I esperava que ella acabà.
Vespre, ja cansada, quan ell era al bar, va fer les maletes i mai més no va tornar. No va tornar.
I justament aquest tema que ens ha presentat Xocolat de Diff Bufalós, ulls tancats, ens dona pas a comentar-vos la darrera notícia i és que justament la dona agredida per la seva exparella a Eivissa continua ingressada a la unitat de cures intensives
de la Policlínica Nostra Senyora del Rosari. El centre ha informat que està estable dins la gravetat. Segons que explica el centre, la víctima de 31 anys té un traumatisme crânioencefàlic greu i politraumatismes greus. Ara per ara continua sota vigilància mèdica estricta. La dona va ser ferida ahir
ahir diumenge, en una agressió atribuïda a la seva expareia que tenia un ordre d'allunyament vigent. La víctima va ingressar a l'UCI de l'Hospital Camp Mises a les 11 de 8. Han estat crític amb un traumatisme al cap. Més tard, a les 15.15, la varen traslladar a la policlínica. La Guàrdia Civil va detenir l'home al lloc dels fets
També varen resultar ferides la mare i la germana de la víctima de 56 i 27 anys respectivament. En contusions i traumatismes les varen atendre també a cap missa i ahir mateix varen ser donades d'alta.
Aquesta IDO és la darrera hora sobre aquesta notícia que se produïa ahir, un nou cas de violència masclista, en aquest cas a Eivissa. Tancam aquí el bon dia i bona vida.