Fins demà!
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània, un programa conduït per en Tomeu Martí, que vos saluda des dels estudis d'Ona Mediterrània, Canal Cove Espai de Cultura, un programa produït per en Maria Moreno i un programa que tot d'una vos explicarà quins són els principals arguments que tenim preparats per avui.
Un programa que avui vos acompanyarà fins les 11 del matí i que a partir de les 11 donarà el relleu, donarà el pas al programa Sobiranistes. Començam amb una espècie d'himne.
En per tu d'entien l'açà mai en fa com l'açà de l'açà de l'açà de l'açà.
i ens hem el salva i hem faltat les ganes d'aixecar el sol. Quedarem els patalins amb llarg i mestre avui que som del mar. El sol. Porto l'escul d'en Vic. Em protegeix el cor.
Porto l'escolta al pit, el meu tesor. Porto l'escolta al pit, em protegeix el cor. Porto l'escolta al pit, el meu tesor.
Som Ona Mediterrània, som el Bon Dia i Bona Vida i tot d'una. Vos repassarem l'actualitat a través dels titulars de Diari de Balears i també de Vila Web. A continuació, connectarem amb Pep Verger per parlar...
de la Supercopa, i també del Mallorca i del Merder, que ahir hi va haver incidents, fins i tot, la arribada de jugadors de retorn a l'estadi, hi va haver incidents amb alguns aficionats, diguem-ne aficionats.
També parlarem de la realitat del taxi amb en Biel Moragas. Entrevistarem en Toni Sales, portaveu del PI en el Consell de Mallorca. Recuperarem la secció en manera duel. Tot està connectat. Parlarem amb en Llorenç Capellà.
i tindrem una selecció de música. Avui no tenim n'Anita Sancho, que està malalta, la saludant d'aquí i desitjant que s'ha recuperat aviat, però en qualsevol cas tindrem una petita selecció musical de produccions, bàsicament, de disc blau-medi.
Tot això i moltíssim més aquí a Ona Mediterrània, el 88.8 de la freqüència modulada o també a onamediterrania.cat. Anem ja a l'actualitat.
Bon dia i bona vida d'Una Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Déb Balears veiem en primer lloc en el titular principal càrregues policials contra els manifestants que protestaven contra l'acte del grup neonazi Nucleo Nacional a Barcelona. També informa a Diari de Balears que l'Assemblea Sobrianista de Mallorca tria el nou secretariat i en els propers dies triarà els càrrecs de president, vicepresident, tesorer i secretari.
sumar, el partit sumar, fa feina en una alternativa àmplia i esperançadora a PP i Vox per un canvi de rumb a les Balears.
I també informa a Diari de Balears que adverteixen que el govern del PP torna d'avaluar els drets lingüístics rebaixant la nota necessària per obtenir un certificat de català. Ha mort Xisco Amatlé, ex-balla d'Esmercadal durant 13 anys. I també unes declaracions de més per Mallorca. El PP utilitza el Consell de Mallorca per tapar la seva mala gestió a Menorca i a Eivissa.
Un comunicat de la plataforma Mallorca per la pau que reprodueix Diari de Balears íntegrament. La terra està molt ferida i la humanitat també. El vaixell de la poesia trenyina recala sineu per parlar de les vivències transcendentals i efímeres.
És una crònica d'en Josep Antoni Calvo i Puigdemont, deu anys després de ser investit president. No podem renunciar a la unitat i a la generositat. També des de Diari de Balears podeu...
accedir a un vídeo amb una entrevista exclusiva amb en Josep Nadal, es cantant de La Gossa Sorda, tornant per plantar cara al feixir, em diu, és la primera entrevista que ofereix La Gossa Sorda després de haver anunciat que retornen als escenaris.
També una crònica en clau internacional. Trump torna al poder de la força i inicia a Venezuela el seu projecte expansionista i neocolonial a Amèrica Llatina. I l'exercit iranià assegura que protegirà els interessos nacionals contra la conspiració amagada en les protestes.
Aquests són els principals títols de Diari de Balears Monanà Mare a Vilaweb.
I a Vila Web hi trobam, en primer lloc, una anàlisi titulada «S'acosta a l'hora de la veritat per la fi de l'exili de Puigdemont». També destaca a Vila Web un agrament d'alta volada que han dit fins ara José Manuel Cuenca i Salomé Prades.
També el judici del cas Pujol s'endinsa a partir d'avui en les entranyes de les operacions més tèrboles. Els veïns de Moyà refusen la planta de biogàs i l'ampliació de l'escorxador. S'hi va fer una consulta i el no ha estat molt majoritari, al voltant del 90%. Els pagesos mantenen tots els talls de carreteres i dormen per quarta nit al ras.
i els grups de drets humans adverteixen d'una matança a Iran mentre el règim desferma la violència contra els manifestants. I finalment destacam, en clau esportiva, el Barça de Flick guanya la tercera final seguida al Madrid...
Aquests són els principals titulars de VilaWeb. Retornem a la portada de Diari de Balears i allà anem a la secció d'opinió. En Rafael Borràs mos ofereix un article titulat 2026, no t'oblidis de casa. El de Nalila Tomàs, Trump ataca Venezuela. El de Joan Vicenç Lillo,
Cabres esperant la resposta del Gop. El d'en Joan Melià, que és descontents, i el d'en Joan Lledonat té solució a la qüestió catalana. Aquests són els principals articles d'opinió que mos ofereix Hores d'Ara, Diari de Balears. M'ho anem ara a escoltar, de la veu d'en Tomeu Mateu Canals, quina és la predicció del temps per les properes hores.
Bon dia, iniciem setmana amb un temps estable després de les ventades d'aquest dies. L'ambient serà més agradable, vent de sud, temperatures cap amunt, bastant cap amunt, amb un ambient pentura que no serà de pla gener, sinó temperatures un poc altes per a l'època. Encara que això segurament no durarà molts dies. Els cap de setmana possiblement tindrem canvis importants.
Però, per ara, temps estable, pas de nígol prins, és molt difícil que hi vi cabra alguna gota, i hi ha temperatures, sobretot les diunes, cap amunt. I tot fa pensar, segons els models, que la revolta de Sant Antoni al dia de Sant Antoni, el temps podria ser bastant inestable, però falten dies encara.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Començam el 2026 amb un nou sopar col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, el restaurant Se Creu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista, i en Vial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional.
Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre, vos hi esperam!
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre. Revista L'Estel, pensament, cultura i territori.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
ni ganes de fer-ne. Hi ha una terra on podeu anar. D'aquestes portes obertes veniu a esplar. Pousar una caravana a mig d'un cortó. Ampliar una caseta sense permís per fer-ho.
i no passeu pena per qui són els veïnats. Només són gent de tan veniu en es pla. No haureu de pagar impostos, ni aigua ni corrents. Vos enxufau a la xarxa i a viure contents podreu tirar vent.
Din qualsevol pina, no potser més pa.
Voldreu polsar i alines, voldreu sembrar un or, gaudir de la natura, cantant una cançó, que cada dia més gent canta, perquè és molt bona de cantar. Si voleu saber com sona, veniu a esplar.
No sé si aniran a l'esplac, però allà on sí que aniran serà segona, si no l'envius. Pep Berger, bon dia. Molt bon dia. Molt de titulars coincideixen. Així se baixa segona. Sí, la veritat és que... l'equip no està bé. De fet, està molt malament, està just a un punt dels descents. I el pitjor que pot passar és que a vegades...
trobes excuses, arguments, per dissimular la teva feblesa, no? I en aquest cas, és d'ahir, és el penal que va suposar el segon gol del Roya Vallecano i que en el final va ser de la victòria, que va ser, és cert, entenc jo, un penal absolutament inexistent. Això no pot servir com a excusa per maquillar el mal partit del Mallorca.
que va tenir tota la segona part per reaccionar, per intentar com a mínim empatar, i no ho va fer. I fins i tot va tenir els 10 darrers minuts en superioritat numèrica. 11 contra 10. I tampoc no va reaccionar ni va saber empatar. El Mallorca va fer un molt mal partit, va exhibir la seva mediocritat a Madrid, i el millor és que encara no ho estan
A més, de la qüestió estrictament esportiva, en el final, aquest malestar generalitzat que hi ha en contra de l'Alfonso Díaz, que és el CEO de negoci, com en Pablo Ortells, que és el director esportiu, i que en el final...
jo sempre dic que les crisis en els despatxos s'acaben traslladant de Montsegespa. Sempre, sempre. S'acaben notant en el terreny d'això, no? Sí, sí, sí. I en aquest cas, jo que diria que ja s'està notant, no? El Mallorca, a més, té, en aquest sentit, una ferida complicada de solventar, perquè el lligam que té amb aquesta terra, amb aquesta societat, a nivell institucional...
podríem dir que és pràcticament null. Tenim una propietat nord-americana, un president nord-americà que només viu aquí a Estonetes, tenim esteu de negocis
que la seva vinculació amb el Mallorca és estrictament professional, i s'estima que tenen els clubs, que supos que hi va cada dia i fa feina pel Mallorca i el pous arribar a estimar, però res més, no és mallorquinista. Sí, sí. I el mateix passa amb...
amb en Pablo Hortells de fet hi va aquest episodi de sa mort d'en Miquel Contestí i sa valoració que sa feia d'una part de sa afició com a mínim que no sa li havia fet prou cas no tantes dies de sa mort com en vida sí, sí ara així això va lligat a això que ara comentàvem de que
És un club que no té mallorquins. No té aquest lligament s'associarà. En el Consell d'Administració del Mallorca no hi ha ni un sol mallorquí. Tots són estrangers. Això no és important. No és important si la pilota entra. Quan la pilota no entra és un factor més que no ajuda.
Sempre dic, men, és vera que si ara el Mallorca guanya 3 partits seguits, ningú se'n recordarà d'en Alfonso Díaz. Pots se'n recordaran d'en Alfonso Díaz. I si en guanya 4, encara serà en Manco. Quan no venen ben donades, quan els resultats no acompanyen, és quan aquest tipus de coses se noten. I si tu veus que esteu...
El cap pateix amb el Mallorca i te sents un poc solidari amb ell, també. Ho pot disculpar més si ho veu, escolta, no, és que... Però no, és clar, aquests són gent de fora que... No vull dir que tant els hi és, però quasi quasi. Jo diria que la situació és molt complicada. I a més...
És que el Mallorca està en un moment en què ara estem en el mercat d'hivern. Sí, ara te volia demanar per això, sí, sí. Ja, i clar, és convenient fitxar. Molt convenient. Més que fitxar, és convenient fitxar i encertar. No? Però si me demanes i què li fa falta en aquest Mallorca? Quasi, quasi, t'hi diria que hi ha uns futbolistes. Moriqui, se salva, és el segon match 5 o 12 de la primera. Moriqui, està bé. Per la resta,
Ahir, per exemple, ahir varen ser suplents en Sergi Darder i en Pablo Torre. Aquests dos futbolistes estaven cridats a principi de temporada a ser titulars indiscutibles. De fet, estaven cridats a menetjar el centre d'esquiam del Mallorca. Sí, sí, sí. Clar, quan varen sortir, varen sortir plegats en el terreny de joc. Jo vaig pensar, ara, ara, ara...
fer un partit fa l'est. Perdues de pilota contínues, entregués en el rival... No ho sé, jo, jo, una cosa que vaig dir... Vaig pensar, no és estrany que siguin suplents, perquè la seva aportació va ser nul·la. Ara, els dubtes, que és que no els hi saben treure, en aquest cas en Jago Barra Sate...
no el 17 treure el seu millor rendiment. Clar, quan això passa a molt de jugadors, la tendència és a pensar això, eh? Sí, sí. I és possible que sigui així. És possible que sigui culpa que en Jago va no el 17 treure el seu millor rendiment. I també és possible que per ventura nosaltres teníem depositades unes experiències amb ells que no són justes. Jo és primer. Jo, Sergi Dardé, no...
vaig trobar un fitxatge extraordinari. Extraordinari. Aquí en el Mallorca, la veritat és que ha fet algun bon partit, ha demostrat que té classe i que en sap en comptagotes, en comptagotes, i cada partida fa una jugadota, una passada bona, sí, però diguis, no, ha fet, ha encadenat tres partits seguits, que dius en Sergi Dardés és el nostre... No, no, no ho ha fet. No.
No, i en Pablo Torre, bé tu saps, bé del Barça, no ha demostrat res. Res, però. Res és res. En Jan Virgili, que apareixia que s'havia de menjar al món, doncs ahir va estar.
de ser veritat, molt malament no, no, ara ja és una qüestió de dinàmica col·lectiva i així era molt mal era molt mal de fer despuntar, molt mal de fer aquí, no sé, ha de passar qualque cosa ha de passar qualque cosa a nivell col·lectiu
Sí, a vegades un fitxatge que deixa bé o dos pot canviar o també és veritat que a vegades un bon resultat canvia la dinàmica o dos bons resultats canvien la dinàmica i tot se vol de forma diferent però bueno no serà fàcil no serà fàcil, de fet el millor, ja ho he dit al principi és que encara no estem en descens això és bastant tranquil·litzador sí, sí
Sí, perquè sabem... No ho sé, és que és això. Sabem que l'equip pot jugar millor del que està jugant, no? O ho pensàvem. Jo ara ja no ho tinc tan clar, la veritat. I després hi ha una altra cosa. Quan les coses no van bé, primera tendència quina? No hem canviat d'entrenador. Sí. Han de ser realistes. Els canvis d'entrenador, habitualment, no funcionen. Mhm, mhm.
Aquesta és la realitat. Tu canvies d'entrenador, saps que és un revulsiu, i sí, a vegades va bé, és vera. Sí. Habitualment no va bé. Habitualment no va bé. Saps? I jo crec que és molt important fitxar, i fitxar bé. I fins i tot fitxar 3, 4 futbolistes, si és possible des del punt de vista econòmic. Perquè el Mallorca jo diria que ho demana per a les totes, eh? Ja.
com les totes molt malament molt malament i Pep que em penses d'aquesta rebuda que va dispensar un grupet d'aficionats en els jugadors i l'enfrontament que hi va amb Mojica que va sortir del cotxe fins i tot i se va poder discutir i Nortells també i tal que és tot això
Aquestes coses no ajuden. Aquestes coses només fan que hi hagi més gent solieventada i enfadada i disgustada i trista. No aporta res de bo. Què pot treure d'una discussió a un pàrquing?
Què esperes si t'atures? Que t'aplaudesquin? Esperes convèncer qualcú? No. De què els vol convèncer? De que tu fas tot el possible. No convenceràs a ningú mai. Aquestes coses s'han d'evitar. No porten res. No hi ha solució.
Que una part de la afició vol protestar i vol mostrar la seva indignació. Bé, que ho facin ara els futbolistes, els directors esportius que han d'anar a xerrar i que han d'anar a baixar el cotxe i que han d'anar... No. Acoltar el cap i partir. No porta res de bo, això. Res, però no arreglaràs res.
Aquí diu, has donat sa cara? No. Allà on has de donar sa cara és en el terreny de joc. Aquí has de donar sa cara. No fer aquell llet i sortir del cotxe i... No, no. Això està de més. Està de més. No, no, no. Si vol donar sa cara, dóna-ho en el terreny de joc. No hi ha... Mem, que has de dialogar-se l'aficionat. No els ho compensaràs de res. Per tant, jo entenc que...
Això està de més. I tot això és producte del que parlàvem un poc en el principi, no?, que aquest club està desmallorquinitzat. És un club sense ànima. És un club que, sí, juga aquí, però si tu agafes el Consell d'Administració...
i els seus principals executius i els de Tendús Albacete és el mateix. I si els de Tendús Sòria és el mateix. I Alacant i Sevilla és igual. Poden jugar qualsevol banda. No...
No són d'aquí. Això és vera, però diguem-ne que no és precisament culpa dels que han comprat el club i el gestionen, sinó dels que no l'han comprat, no? Sí, però també és veritat, home, que...
se pot obligar a qualcú a comprar un club de futbol a estimar un club de futbol a tirar a tirar milions d'euros no, no, no saps, és que a vegades dius i a Mallorca entenc que a altres bandes també ha passat l'experiència dels empresaris mallorquins que han invertit en el Mallorca no ha estat bona jo sempre dic que quan tu inverteixes en un club de futbol sempre hi perds
I perdre des del punt de vista econòmic, evidentment. Però també des del punt de vista de la teva imatge. Perquè a la llarga sempre t'anirà malament. Però és molt difícil que treballi bé. Fins i tot en Roig, en el Vila Real. Ara té una bona època. Però perd 3 partits seguits. I gent li deu el mocador. I li diuen de tot.
Aquí, el futbol és un entreteniment, un esport, el que li vulguis dir, un negoci, és que sempre acabes perdent econòmicament. Això, evidentment. Però també des del punt de vista social, no?
Perquè ara aquests inversors, per exemple, d'Estats Units, tot això, ara aquesta gent quins són? Era una aposta estrictament econòmica? Bé, era i és.
Sí, jo el que entenc... El que hem de tenir clar és que aquesta gent no pateixen atats de mallorquinisme. Això és evident. No hi ha un atac de mallorquinisme que t'obliga a comprar el club perquè l'estima. No, això no passa. Això no passa. Pot ser per entreteniment, però diu, no, jo el que vull és entretenisme, tenc un club de futbol i el manatge. És que aquesta gent no el manetgen tampoc.
No sonen el dia a dia. Digessin, no, jo, vaig a ser aquí per fitxar-me, xerrar-me, tot el dia... No, no. Jo entenc que això és una aposta estrictament econòmica. Que, de moment, els hi ha costat bastants, però bastant de milions d'euros. Sí. I que l'única manera que tenen de recuperar-ho... És quant o quant? Exacte.
exacte, quan t'ho venguin s'ha de donar alguns requisits primer evidentment que ha de haver un comprador interessat i disporat a pagar molt de milions d'euros i el segon que el Mallorca ha d'estar primera perquè el negoci sigui rendible és imprescindible que el Mallorca estigui primera mhm, mhm
Si no, sempre te'n vas per davall, sinó per això que has fet. Evident, evident. Idò, molt mal començament d'any, esperem que això se revertesqui, perquè, bé, tu ho dius en el teu article, Camí de l'infern, però és que tots els analistes van cap aquí, cap a que...
En fi, ja mos ho coneixem, això, eh? Ja mos ho coneixem. I això, efectivament, comença així, i pareix que s'arreglarà, i no s'arregla, no s'arregla, i pam, eh? O sigui que... Alerta, eh? Vius. Vius. Vius. Doncs així.
Bé, també te volia demanar per aquest tornaig, per aquest trofeu que els darrers anys diguem que ha agafat bastanta força i prestigi, que ets la supercopa, no?
Sí, ho comentaren, crec que era molt important si el guanyes i és un trofeu de no res si no el guanyes. És un trofeu relativament important, no té gaire rellevància. Ja ho va dir molt bé en Xavier Alonso.
allò de què eres menys important de les competicions que jugava el Madrid però ara parlant més seriosament diguem Arbera que jo crec que darrers anys també clar, ubicat on està ubicat ara mateix es torna perquè clar, una cosa era quan estava l'estiu però ubicat on està a
pot marcar tendència, així de clar. L'any passat el Barça va ser on va pegar Scott damunt la taula i a partir d'aquí va guanyar també la Lliga.
I en guany podia haver passat això a l'enrevés, és a dir, que el Madrid, que anava trempatjant i tal, hauria ergonyat i aleshores te canvia completament la dinàmica. O no. I bé, la veritat és que... Bé, un Barça-Madrid sempre és interessant, sempre té elements interessants, no?
i jo crec que ahir se va veure un Barça que va creixent i un Madrid que molt insegur d'ell mateix i que se va comportar com un equip petit com un Getafe, com una cosa així es plantejament tàctic sí, podem dir que sí que el Madrid jo entenc que se va comportar com un equip petit que va ser
clarament inferior en el Barça. Sí, jo crec que sí. Ara, també, disculpar-los una mica, és que de centrals,
Jugava en un tal Asensio i enjuisen aquest. Vull dir que tenia baixes importants. Tenia baixes molt importants al Madrid. Gonzalo va ser titular, va ser suplent. I no serveix això com a disculpa, perquè al final el Barça va ser molt superior, entenc jo, en el dret. El Barça va rebre dos gols.
la tendresa defensiva que té en guany el Barça és preocupant perquè diguem-ne que amb aquest nivell no guanyarà la Champions sap què passa Tomé? que en el final amb això per ventura haurem de donar una mica la raó en Florentino Pérez i sap greu però la Champions és el que marca les temporades una temporada és bona o excel·lenta en funció de si has guanyat la Champions o no
Sí, capaç que la Champions només la guanya una. Sí, sí, però... Si no has... El Barça guanyat la Lliga l'any passat, va ser una bona temporada. Bueno, perquè venies de no... Sí, però, escolta, si el Madrid hi ha guanyat la Champions...
Enfonsats. Però el que vull dir és que la Champions només la guanya un. Jo crec que un equip com... Sí, però un equip com el Barça o Madrid, això, el que se li ha de demanar és que estiguin entre els quatre primers. Vull dir, entre els semifinalistes. Comeu. Jo, els semifinalistes de Champions de l'any passat... No me'n recordo qui són, ja ho sé. Ja està. És que hem de ser...
El Madrid n'ha guanyat 3 de consecutiva, es fa no res. Seguides, una darrere a l'altra. Això fa molt de mal, Tomeu. Jo sé que tu pateixes, però... Que fa tant de mal que ja se m'havia oblidat, no em portava que me recordassis. Però és que et sa realitat. El Barça necessita Champions.
necessita guanyar Champions en plural un bon grapat i per guanyar això ha de ser un poc més contundent defensivament el manco del que ha demostrat en guany estic absolutament d'acord necessita millorar bastant millorar bastant
Pensa que en Eric Garcia, que fa dos anys o tres, estava desoficiat al Girona perquè no servia pel Barça, ara és titular indiscutible com a central, com a lateral, com a mid-centre. El jugador més usat per en Flick. Pot servir de tot i és titular. Vull dir que en el final, bueno, alguna cosa està passant aquí. Sí, sí, sí, sí.
però bueno, ja estava així ho he de rapidíssim a la segona ref perquè tenim un líder que no fluixa que és el Poblera i un Atlètic de Balears que està allà sí, va guanyar per la mínima del Parc Vastre i està tercer per darrere els Reus, que és segon i la Unió Esportiva Poblera que va líder l'Andratx va perdre dintre seva encara no està en zona de descens però
Està molt a prop. L'endratge són amics de Sarracó o són els rival? Això hi ha un pot de ton. Hi ha que te diran que els raconets són endritxols i hi ha que diuen que...
No hi ha res de bo i que l'únic que fan és robar. Val, val, val. Hi ha un pot de tot, per tant. Jo, futbolísticament, l'endratge no és un equip que me desperti grans simpaties. No, jo tampoc. De quan t'hi jugava jo. No amb l'endratge, sinó en contra. Bé.
però bueno, jo soc tossat jo soc soci del Sarracó i bueno feim el que podem feim el que podem Pep, se mos ha acabat el temps i mira que hi havia encara un parell de teves més però ho deixem aquí tornarem a connectar-nos moltes gràcies com sempre només recordar que el Mallorca bé s'ha col·locat líder de tercera divisió perquè va guanyar el Monacó aquest segon això era molt important eh
La veritat és que ho és perquè la primera plaça et sent directa, per tant sí que és important. I perquè a més, bé, en certa manera és garantia que hi haurà relleu, no? Tomeu, tercera federació de jugadors no poden pegar el vot.
però bueno, recordar que divendres s'ha arribat a Sant Antoni perquè va sí, sí, sí, no sé a on li pegaràs tu perquè jo no no ho sé és que Manacó Manacó, darrere, sí, tu eres sí, sí, sí no l'han dit qualsevol vegada per Manacó i hem coincidit, sí, sí, sí ara fa any que no vaig a Artà i està bé també Artà sí, sí, sí
Bé, ja ho veurem. No podem ser per tot, eh? No, no, improvisarem. Gràcies, Pep. Salut. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia. Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Bona nit.
Fins demà!
I avui, al Bon Dia i Bona Vida d'Una Mediterrània, volem parlar d'una notícia que la setmana passada mos posava pel de punta, i és que l'agrupació de taxis PYMEM ha demanat en el govern que rebutgi la concessió de prop de 10.000 llicències de vehicles de transport en conductors, conegut com a VTC, a les Balears, perquè en el seu pare seria una hecatombe que provocaria la fallida absoluta de tots els mitjans de transport de les illes.
a parlar amb en Biel Moragues, que és el president de l'entitat de taxistes de Sapimem. Biel, bon dia. Bon dia. Amem, que punyetes és això de 10.000 llicències? Això és una... En fi, és una barbaritat, no? Bueno, és una barbaritat de tot. Però aquesta gent, sobretot de les aplicacions darrere, com sota Uber, Cabify, Pol, tota aquesta gent que està darrere són els cancers d'aquestes institucions.
Avui s'ha produït a l'allà de molts anys un fons especulatiu a damunt d'aquestes autoritzacions. Avui gent ha fet una milionada, reparta una empresa com ara el Capiçal, que havia demanat autoritzacions de tot l'estat, ens pels mateixos cotxes, és a dir, demanaves de dormir, demanava una altra comunitat autònoma, que trebaven de totes, espero que va superar 200 milions d'euros. I clar, en el moment que el govern, perdonau, el Tribunal Europeu va sentenciar que el límit que tenia...
l'Estat no es té debut de menys esteticat, aquell mateix dia, o l'altre dia, quan va conèixer-se en casa, potser va produir una demanada brutal d'autoritzacions de les Illes, molt més d'Eivissa encara que a Mallorca, perquè Eivissa havia estat bastant més laxa entre els requisits per donar-se d'autoritzacions, i aquestes empreses ho sabien, i, en fi, és un desastre, perquè és un tema creat per fons d'or d'inversió, a pesar que hi pugui haver petit empresari de permisos,
que l'home és per que en s'especulació ja que aquestes llicències la majoria s'han venudes en moltes ocasions estiguent en procediment judicial i si no s'està otorgada ja està venuda Escolta, Biel, aquestes xifres que són 6.500 a Eivissa 3.500 llicències a Mallorca aquestes xifres d'on surten? Surten de les llicències que estan demanades
Sí, són de les llissències que estan demanades, eh? A 660, que ja tenen... Ah, perquè jo se sentenci havia llegit això, sí, sí, sí. Sí, sí, hi ha una sentència de 60, que no se m'ho ha dit res, ja va una de 600, abon deixen al tribunal, pues, que s'han de retornar les actuacions a l'Oriol del 23, que passa a quants van ens...
qualificades que s'expansió d'autorament aprovat per el decret del govern, per la llei del 24, no era d'aplicació en aquesta autorització. Evidentment, a totes les demanades tindria un efecte similar. No dic idèntic, però similar.
Perquè, veieu, i aquestes sentències... Primer de tot, te deman, valoració de la sentència i aquesta recent del Tribunal Superior de Justícia de la Silla de Balears. Quina valoració en feia vosaltres? Bé, no m'ho queda més remei que aquestes sentències. Generalment, no hi ha tutia. En altres crec que hi havia un element de recurs...
que el govern ningú s'ho havia anunciat i que llavors resulta que no el fa perquè es van equivocar quan es van pronunciar de recarreurien, perquè no tenien coneixement com n'altre que hi havia hagut una sentència inicial de 60 llicències anteriors i aquesta ja era ferma en el que la possibilitat de recursos, doncs pràcticament hi poden guanyar més temps, almenys sense recursos, per desapareixer les possibilitats
donat que s'havien més en cassació escenàries amb un cas molt similar a discutir si el ràdio estatal era discutible a nivell insular o no, perquè Canàries el tenia a nivell insular i nosaltres també. Però clar, es va deixar que aquella sentència primera fos ferma, evidentment eliminava moltes possibilitats que se pogués fer un recurs amb aquest sentit.
Clar, perquè jo ara anava un poc aquí, és a dir, ara jutges ja, ho decideixen tot i, clar, no és el mateix una comunitat autònoma que té continuïtat territorial i que té carreteres estatals a les Illars Balears que no tenim ni carreteres estatals ni tenim continuïtat amb una altra comunitat, no?
Exacte, això és el nostre fonsetjament. Nosaltres tenim molt clar que el govern es pot denegar perquè són una autorització que es demanen d'àmbit estatal. L'àmbit estatal, el Tribunal Constitucional, en reiterades ocasions, ha pronunciat que només era aquell que transcorria entre distintes comunitats i que s'utilitzava infraestructura estatal, les literatures estatals, d'aquí això no passa,
Hi havia un costum, evidentment, de donar-les en base a la normativa estatal perquè mai havien generat cap problema i tal, però davant d'una petita tan multitudinària tenim clar que aquesta seria l'eina que té el govern. Una altra cosa és que aconseguien que realment ho duguin a terme o que els servicis jurídics ho vegin en seclaritat, que ho vegin altres, que crec que mitjanament sí, però bueno, haurem d'esperar a veure el bonament que passa. Aquestes autoritzacions són noves de fes N,
i per tant només poden fer transport que transcorri entre la Comunitat Paleà i una altra, cosa que és impossible perquè ningú agafa un cotxe o el fica dintre d'un barc o el client i llavors, o sigui, l'ideat ha cobrat desprésament el barc. Quan s'ha arribat, pot agafar un cotxe sense cap problema i això no existeix i tampoc existeix cap carretera d'àmbit estatal. Aquí són totes autonòmiques i insulats i per tant
Ja no diria autonòmic, dic inclús insulats, que com el transport? El transport ni si que era el transport autonòmic és possible. El transport autonòmic seria entre les diferents illes i tampoc és possible.
Exacte, exacte. Escolta, vial, quina relació hi ha entre aquesta gestió dels BTCs aquests, que a qualca banda els atillau fins i tot que hi ha màfia per darrere, quina relació hi ha també amb algunes empreses de lloguer de cotxes?
Bueno, hi ha una empresa de lloguer molt coneguda, que jo ara no l'enombreré, però que ja està fent contractes falsos de lloguer perquè poguessin aportar les documentacions de vehicles llogats per través de les autoritacions. Encara no hi ha hagut resolucions judicials, però estan en sèrie judicial proves primer que acrediten que els cotxes mai van estar disponibles, cotxes que en el dos menys s'havien venut de particulars, no? I, per tant, que tampoc no s'havia informat a l'administració que aquella autoritació que anava sense cotxe, i, per tant, hi ha un
un fraude descomunal. Inclús a Eivissa van detectar un cas en què totes les autoritzacions d'Eivissa se demanaven a un domicili d'un senyor que no sabia que s'empleva al seu domicili per demanar-se l'autorització. És que és un escàndol sense precedent que nosaltres entrem que a nivell estatal
hauria d'haver provocat i no tenen com no s'ha produït una intervenció de la Fiscalia, perquè estem jugant, o sigui, s'està especulant d'una manera descomunal i s'està fent fraudes uns darrers altres de llei amb títols habilitants estatals del Ministeri i per tant de govern. I crec que això li hauria d'evaporar en pleno. Veient que aquestes trampes anaven sortint bé, imagina que no pagaven ni sa taxa, és a dir, demanaven, tenen una taxa de 40 euros,
i no hem aconseguit que ni siquera els tribunals reconeguessin el fet que s'hauria d'haver pagat la taxa per endavant per iniciar el procediment administratiu que d'una feina, la taxa se cobra per la feina administrativa, de 1.000 i 1.000 d'experients, i el risc que tenien aquestes empreses era zero. Primer, perquè no pagaven la taxa fins que t'hi donava't, per tant, quan me donava l'autoritzó pagava 40 euros de taxa de cada autoritzó, els cotxos, els de treia, els contractes de lloguer, de 5 euros diaris, que no s'altreu ningú, si ets seguro d'un UTC un taxi val 3.000 euros cada any,
Com s'ha cobrat 5 euros de lloguer cada dia d'un cotxe que fa? No de lloguer per servei privat com és un cotxe de lloguer normal, no, fa de servei públic transportant passatgers. En fi, una cosa que és perpèntica.
Sí, sí, sí. I tot això que mos dius, en fi, de qualque manera, o de s'altre, s'ha anat demostrant, vull dir que són fets contrastats, eh? Sí, ho han presentat en sèrie judicial, en el que passa és que van, com a tot s'artivissa que hi va més irregularits contra denes principis, estan en sèrie judicial amb recursos que han fet de s'allargament de les autoritzacions,
i vam a través de tribunals de primer instància administratius i en 5 o 6 anys encara no hi ha hagut cap pronunciament. Vull dir, van amb una marxa, vamos, que...
dues qüestions diguem perquè va que no sé si estan lligades o no però una és que vosaltres malgrat tot parleu de coexistir és a dir que també hi pugui haver aquest tipus de vehicles però evidentment des d'un plantejament racional això per un costat i per l'altra una cosa que tu coneixes que jo mateix he patit i és que
i he de reconèixer que pentura aquest dos darrers estius no tant però hi ha hagut estius que mos han passat jo concretament més d'una hora esperant un taxi pel centre de Palma llavors tenim que s'hivern ho passau malament els taxistes quina és la solució a tot això? la solució passa per tenir les autoritzacions de tots els transports necessaris
necessari, valgués la redundància. És a dir, el que no pot ser que arribin un creuent, 8.000 persones, i el mal de cobrir aquest servei, que és molt mal de cobrir, significa que se desvesteix a ciutat.
no es cooperar el taxi que venguin 8.000 persones de tot. Clar, que nosaltres paguem les conseqüències que un senyor està separada de bus, 10 o 12 persones esperant una parada de bus, ve el bus ple, no s'atura o no carrega, i val un taxi immediatament. Escolti, això no es coopera. El que passa és que tot això, la gent no ho veu, no ho valora, però clar, potser el usuari final que està esperant un taxi rep les conseqüències de la falta d'infraestructura que ve superada també per una set de turistes d'un moment determinat
sobretot en arribades comunals al moment puntuals. Això li ha de donar solució, però no tot és estar xicat a donar solució. Nosaltres sempre som els culpables. Nosaltres sempre ens costa molt poc a rebre. Jo, per exemple, a vegades, quan tinc un cop de servici, tens un cop que diu que fa mitja hora que et pren un càxi. I jo fa una hora que no faig cap viatge. O sigui,
No sé com vol dir. Jo fa una hora que no faig cap client. Hem millorat, estem intentant de prestar això, això fa molt més eficient la flota. Ara mateix la misura més grossa, que pràcticament unifica 70-80% de la flota de Palma, té un sistema de guardat que funciona excepcionalment bé, dins d'un descobert
una tècnica meravella amb aquest tema, que fa que, evidentment, el tema de la central pot ser descongestioni molt, perquè hi va una cosa que la gent tampoc no entén, és a dir, és que la central no t'agafi el telèfon o estigui congestionada, perquè en un moment determinat hi pugui haver 60, 30, 100 llamades de cop, no significa que no hi hagi tàctil, és simplement que la central no es capaç de sumir 100 llamades. Clar, clar. No té res que veure una cosa en s'altra, i la gent tota una de relacions... Es que fa una hora que cridin... És que potser hi ha 60, 70, 80 persones com vostè...
i ha d'entendre que no poden tenir 200 persones agafant el telèfon perquè val el que no ha escrit, però perquè fa 200 llamades un moment puntual que hi pugui haver les 100 llamades, ni siquiera 100. I clar, són situacions que el ciutadà diu a mi no m'importa, perdona l'experiència, però li buco, que són realitats, i sempre m'ho toca a nosaltres rebre. No estic dient de sa convivència, només sa convivència
Nosaltres els deim la convivència perquè aquestes aplicacions i tots aquests fons d'inversió no serquen la convivència, serquen d'expropiar a les braves, al mercat, a les empreses que han estat fent este part de tota la seva vida per arribar a ells i queden a ells.
és la llei d'estauró que és a menjar aquell petit i el que val és nosaltres hem tingut moltes condescendències en la existència d'Uber a pesar que no estan compliquant en res en la legalitat ni en quant a captar clients ni estar deambulant per la via pública ho estan fent i l'administració no està fent res i no ho estan controlant i hi ha 60 o 70 vehicles o un centenar entre una i l'altra en bobetes particular que van feina per uberts
que tenen incompligència anonimativa i no han dit res perquè la gent no pugui dir, no és que no volguem, però és que no s'està fent res. I per tant dient, ja no vull pensar que passaria, no que sortin 3.500. Els 500 més, si no compleixen la llei com estan fets aquestes 100,
en un puta desastre. I te diuen, no, però ho controlarem. Però ja m'ho has de demostrar com ho controlarem. Quan no arriba sent, no sóc capaç de controlar-lo. Em fa molt mal creure aquesta situació. Per un poquet, espera el grullo amb on se mescla el mal funcionament administratiu de moltes administracions, la falta de medis, de policia local, etcètera, la falta de personal administratiu per tramitats expedients, i si junta una quantitat de coses...
per escriure un llibre però no t'apareix que hi ha que alguna cosa és el que diuen però que des de representants polítics institucionals hi ha una certa complicitat en tota aquesta... Bueno, jo ara no tinc raons per pensar que el govern no té intenció d'arreglar-ho ho he de dir així de clar a vegades aquest tema demostri el contrari i evidentment tranquils
100% no estem. L'altre dia tenia una conversació amb el Consigui, em demanava tranquil·litat, i sí, sí, jo a l'altre me treu la tranquil·litat quan jo la tingui en els meus, ja mentre no la tingui jo no la treu en els meus. I aquesta tranquil·litat total no la puc tenir perquè és que com que no m'ha dit farem això, això, això, si no està tot un poquet així, doncs no puc perdonar per la tranquil·litat. Contrascendència, doncs sí, clar que n'hi ha hagut, ningú jo, que hi ha vista més que aquí,
ja vull dir que han estat molt laços en el seu control, si realment era un fraude, que els cotxes no han estat mai aquí, o han aportat documentacions de Fiat 500 per fer WTC, un Fiat 500. Per ell mentida, però clar, el que dic, la falta de meris, va de controlar expedients de 100 i 100 i 100 d'autoritzacions, que ara es converteixen en 1.000, i va de mirar un per un els cotxes, i va de comprar, per això amb molta feina, no s'ha fet,
que no s'hagin fet molts d'aquestes conseqüències, és a dir, hem estat, jo li he transmis aquí un poc a la gent i ens ho anirà fa altre dia. La benevolència amb aquesta gent no t'ho duc més que pitjors conseqüències. I un cas d'exemplar és el de la presidenta Ayuso a Madrid. A Madrid, la presidenta Ayuso va a homologar a fer urbà. Avui ni l'altre i jo em van consentir amb molta facilitat de ser pràcticament
comprovar res de res, donar 8.000 autorregions d'UVTC, inclús van negar en el taxi que està legitimat, pot estar present a la revisió de l'expedient, que llavors van anar de guanyar en el Suprem, que està inlegitimat per persones molts, i ara el Premi va permetre que a aquest 8.000 passa que se li demanaven 100.000 més. De ces 100.000 n'ha hagut de tramitar 25.000. De ces 25.000, de moment, 8.000 s'han de tramitar sí o sí.
no t'ha educat conseqüències a estar bon al lot o a intentar, perquè el que ha dit no és una convivència i és dir, no, jo ja tinc una petita quota de mercat, ja tinc una X quota de mercat, he de convivir-se d'altra, no, no, no, van a saco en tot, absolutament en tot. Aquesta casa de lloguer, des que parlem, a Formentera, va impugnar, a través de la Comissió Nacional de Mercat, de la competència, el que es aconsegui un salari de Formentera...
Interessant. Està, per una banda, traient el trillón, fent contractes de lloguer, impugnant la limitació de cotxes, anant en contra de les escales de lloguer d'aquí, perquè, a més, aquesta gent més que dedica-se a llogar cotxes, se dedica a vendre els cotxes. Els negocis seus que tremen els cotxes més barats o que qualsevol concessionari, et demanen llavors particulars i tenen ganància amb això. Tot és, està el seu bolla, està el seu bolla, que per molt que compti amb aquest cotxe,
i doncs Biel Biel Marelles estarem en contacte perquè això no acaba aquí tornarem a contactar amb tu aviat perquè mos actualitzis la situació molt bé, moltes gràcies i molt bon dia gràcies, bon dia no, no, no, molt interessant molt interessant, aprofitant per saludar a estatsistes que mos escolten que saben que n'hi ha uns quants com a mínim que mos tenen posat, gràcies, bon dia molt bé, gràcies, bon dia
Mallorca és terra de mar i de muntanya, de tradicions, de cultura, de gastronomia i de modernitat. Una illa que ha viscut molts canvis i que encara en viurà molts més. Però com serà el futur d'aquesta? Què en pensen els joves sobre l'illa on viuen? Quins problemes hi veuen? Quines coses els preocupen? Però també quines fortaleses i oportunitats imaginen per construir una Mallorca millor?
Conversar amb en Pau Emili Muñoz, sí, és així? Sí, sí, sí. A veure, quin és el teu tret més característic? Què diries de tu? Ah, que uf, que no sé deixar de fer coses. No sé estar tranquil sense tenir cap projecte o qualque cosa. I quin projecte tens en ment o de què formes part actualment?
Ara mateix estic a la Junta del Grup Blancarna i soc el president del Consell de la Joventut de les Illes Balears. Llavors en saps molt sobre Mallorca i sobre la joventut, no? Bueno, un poc, sí, un poc. Amb una paraula, com descriuries l'estat actual de Mallorca a dia d'avui?
Crític. Molt crític. Molt crític, sobretot jo crec que si xerraram estrictament de gent jove, hi ha altres temes que ens preocupen molt en els joves i s'ha demostrat perquè les tres darreres grans mobilitzacions que s'han fet, que justament han estat en gran part liderades per joves, han estat sobre llengua, sobre model turístic i...
sobre habitatge, perquè a més les tres coses tenen un lligam bastant important. I jo crec que en els tres temes estem en un moment molt delicat.
Els ho consideries tot tres com un problema, una debilitat que té Mallorca? Sí, els ho consideria no com una debilitat, sinó com un repte. El que em fa passar pena és que molta gent que té el poder polític
o econòmic per fer canvis sobre aquests temes i no els fa, és còmplice que la situació empitjori. El que veiem és que menys d'un 15% de joves estan emancipats,
que el percentatge de sou que has de destinar a un lloguer cada 6 mesos puja. Fa 6 mesos era un 122% de sou d'una persona jove. Ara uns 150% estem ara mateix. Per tant, la situació és cada vegada més greu. I això perilla. Has parlat també de llengua. Com veus el futur de la nostra llengua a Mallorca?
Veig que hi ha moltes possibilitats. Em preocupa un poc el discurs que està començant a calar. Sort que poc, però un poc, que el problema de la llengua apareix que és la gent nouvinguda, quan no ho és mai. És a dir, el problema és que no hi ha prou recursos com per poder...
expressar la nostra llengua i durar la nostra llengua en normalitat. No hi ha pels recursos no perquè no hi siguin, sinó perquè no se volen destinar. Llavors, que vengui molta gent a una terra i que, o sigui, per una llengua, això, una llengua normal, implica que els parlants d'aquella llengua augmenten. Si ve molta gent a un lloc on se xerra aquesta llengua, llavors és...
més gent xerra aquesta llengua. Què passa? Aquí això no està passant. Per què? Perquè la llengua catalana viu un procés de minorització, que minorització no és la mateixa que una llengua minoritària, no és la mateixa que una llengua minoritzada. Una llengua minoritzada és una llengua en què hi ha unes forces socials i polítiques que s'encarreguen que aquesta llengua se xerri manca. Llavors, jo crec que això és la situació que s'està tenint tant aquí com a altres llots on se xerra catalana.
I en quant a això, a més de llengua, quins perills també pot arribar a afrontar Mallorca de cara en el futur? Jo crec que aquestes dades que van sortir fa poc, que Mallorca rep més turistes que el Brasil, jo crec que això és molt preocupant, sobretot perquè a mi el que me preocupa és...
no només la sobrepoblació que ja és insostenible, ja arriba un punt que tothom veu que això no pot arribar més, sinó que, a més, com pot ser que reben més turistes que el Brasil i després les infraestructures que tenim són tan dolentes. És a dir, com així no...
Una resposta proporcional a les turistes que venen en sols del BES que se podrien guanyar i per tant invertir en infraestructures, en educació, en sanitat, etc. Aquí hi ha qualque banda abonear un pou que les coses se perden per allà i això és un problema greu. I com creus que se li pot fer front a això?
Jo crec que, primer de tot, mobilitzant-se, sortint en el carrer. A Mallorca sí que una cosa bona que tenia és que quan està molt malament s'abandonarà una resposta. El que passa és que a vegades hem d'arribar a una situació límit. Ja estic xerrant que, per exemple, a l'època d'on veu-sà, però sortint en el carrer és una i després exigir en els càrrecs polítics que tenim que això no pot continuar així.
No pot continuar així, a més, ho hem d'exigir per fer-ho encara més ràpid, perquè si no ho exigíssim, igualment, hi hauria un moment que se'n donaria en compte que ningú, si tu tens dos fills, no podran tenir una casa. O sigui, no la podran tenir, siguis d'un partit, siguis de l'altre, hagis nascut a Mallorca, no hagis nascut, siguis el que siguis, no la podran tenir perquè...
Així com s'estan fent les coses, no és sostenible. Llavors, intentem no arribar al punt límit, límit que no poc en pes, i començar a posar solució ara. Perquè com abans posen solució, menys dràstiques hauran de ser les mesures. Que ara ja haurien de ser per revertir-ho, però cada vegada el panorama que estem veient és que haurien de ser molt més contundents.
I ara, deixant-te una mica davant d'aquest pessimisme, perquè és així, és el que has dit, crític, és una mica la situació. Què creus que té Mallorca que no pot copiar a cap altre lloc? És a dir, quines fortaleses destacaries de Silla?
Bé, jo crec que si xerrem més del tema paisatgístic, una illa on... És normal, que hi ha molta gent que hi vulgui venir, una illa on tens muntanyes que arriben a quasi unes mil metres i a la vegada tens la mà i hi vens, ara ja supos que jo no, però que neva i després d'estius fa molta calor. Clar, el paisatge que se serra tramuntant, el patrimoni de l'UNESCO...
Clar, això no és enlloc més. Ara, hem de ser conscients del que tenim i que s'ha de cuidar. Jo crec que això és una part. I després, la cultura mallorquina, aquí tenim gent molt, gent com en Barcelona, o sigui...
Han sortit tantes esportistes com escriptors, com poetes, com gent de tots els nivells internacional de Mallorca. I jo crec que això és gràcies també a la cultura que tenim aquí i als nutrients socials que hi pot tenir una persona que ha nascut o que viu o que se sent Mallorca com a cas seu.
I ara donant-li ja aquesta perspectiva una mica més positiva, quines noves possibilitats té Mallorca de cara en el futur?
En té moltes. Jo crec que si s'aprofitessin bé els recursos que tenim i hi hagués una distribució que no toca de recursos, a Mallorca s'hi podria viure molt més, a Mallorca podria ser els paradis que diuen que és i que ara mateix no és. Jo crec que sí que té aquestes possibilitats, però molts han d'agonyar i han de fer molta feina perquè així sigui. I han de fer feina a partir del teixit associatiu, per exemple?
Per exemple, jo crec que a Mallorca una gran fortalesa és esteixit associatiu, que a cada casa poble tenen una associació que mira pels interessos d'aquell poble, associacions d'àmbit de tot Mallorca, de totes les balears com el Consell de la Juventut,
I jo crec que això és una de les grans fortaleses que tenim perquè, a més, en els darrers anys han crescut molt les associacions juvenils. I això també és un panorama bastant esperançador. Jo crec que cada generació diu, no, ara, nosaltres, la nostra generació és la bona i els joves d'ara, no sé què. Això jo crec que se diu des de l'antiga Roma, quasi, quasi.
Si cada generació hauria de ser així, ja arribaríem a un punt. No, però ara sí que crec que hi ha una pujada més forta d'associacions juvenils i això és molt esperançador. I cal seguir-la potenciant, no? Ah, sí, sí. I a Tito, a l'individual, què creus que podries fer per fer de Mallorca un lloc millor?
Jo, personalment, des del Consell de la Joventut intento fer tot el que puc, sobretot amb aquestes matèries, i a més amb altra militància personal, en tema de llengües i habitatge, jo crec que són dos de les grans problemes que tenim, i des d'allà on estic intentant fer-hi feina. I és on fa falta pitjar, sí? Afegiries alguna cosa més?
No, això... Animar a joves a teixir... Animar a joves a posar-se l'entitat del seu poble o qualsevol que s'hi sentin còmode amb les coses que defensen, siguin d'un aspecte polític o de l'altre, però que facin feina, que se n'adresquin sobretot de la cultura associativa,
Deveu de xerrar uns amb els altres, de no estar d'acord, de trobar consensos, d'organitzar coses, perquè a més això t'ajuda també en l'àmbit professional, en l'àmbit de la feina que facis. Jo crec que l'associacionisme en general et fa ser millor persona.
És la millor persona, és això, a títol personal. I t'ensenya moltes coses. I per tant, jo convido a tothom que s'afiqui en qualque associació i faci feina des de Llamo Pugui. Molt bé, moltes gràcies. A reveure.
Bon dia i bona vida, dona mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
Hem escoltat el capítol número 3 de Mallorca, un futur amb mirada jove. D'aquí una estona escoltarem el capítol número 4. Abans, però, vos actualitzam la informació a través del repàs dels titulars de diversos mitjans de comunicació, començant per Diari de Balears.
I a continuació entrevistarem en Toni Sales, portaveu del PI en el Consell de Mallorca. També oferem la nostra secció, tot està connectat amb en Anna Duel. I parlarem amb en Llorenç Capellà, que ja mos espera també.
El diari de Balears informa que càrregues policials contra els manifestants que protestaven contra l'acte del grup neonazi Nucleo Nacional de Barcelona. És curiós veure com hermosos d'esquadra defensen els feixistes.
L'ASM tria el nou secretariat i en els propers dies triarà els càrrecs de president, vicepresident, tresorer i secretari. També informa diari de Balears que sumar fa feina en una alternativa àmplia i esperançadora a PP i Vox per un canvi de rump a les Balears.
Adverteixen que el govern del PP torna d'avaluar els drets lingüístics rebaixant la nota necessària per obtenir un certificat de català.
A mort, Xisco Amalé, exval d'Esmercadal durant 13 anys. També més per Mallorca, diu que el PP utilitza el Consell de Mallorca per tapar la seva mala gestió a Menorca i a Eivissa. I el vaixell de la poesia trenyina recala sineu per parlar de les violències transcendentals i efímeres. És una crònica d'en Josep Antoni Calvo.
Puigdemont, deu anys després de ser investit president, no podem renunciar a la unitat i a la generositat. I destacam també l'entrevista que podeu escoltar, que podeu veure a través de la portada diària de Balears.
En Josep Nadal, el cantant de La Gossa Sorda, explica coses molt interessants d'aquest retorn que coincidirà amb l'arribada a Palma de la correllengua. Ja veureu una entrevista interessantíssima que hi podeu accedir a través de la coberta de la portada diari de Balears,
Vila Web, simplement vor destacar que l'anàlisi principal en aquests moments que ens ofereix s'atitula S'acosta l'hora de la veritat per a la fi de l'exili de Puigdemont i altres peces informatives que vor volem destacar.
One Bottle After Another i Hamlet, triomfadors dels globus d'or. Els pagesos reobren un carril del port de Tarragona després d'haver aconseguit una reunió en Villa i els veïns de Mollà refusen la planta de biogàs i l'ampliació de l'escorxador. Aquests són ara mateix les peces més destacades que ofereix VilaWeb
També una ueada amb el Majorca Daily Bulletin que diu com a titular principal la patida vida notturna de Palma dels passeig marítim. Lío Mallorca diu que s'està plantejant el seu futur
També destaquen que Joan Triant Riu, hoteler mallorquí, diu que estem a ple rendiment. L'única cosa que podeu fer és apujar els preus.
diuen des de Riu, també destaquen que els hotelers a Espanya exigeixen un reforç urgent del control fronterer per evitar el col·lapso del control de passaports, culpa del Brexit, diuen,
Un llot britànic històric de 120 anys va encallar a Mallorca després dels forts vents i la mirada sobre la Mallorca de futbol. El Mallorca va de mal en pitjor, diuen. M'ho anem ara a la portada d'última hora en la seva versió impresa, en la seva versió en paper, que destaca com a fotografia grossa principal i titular principal
derrota i bronca dos jugadors del Mallorca que s'atapen el cap i després amb una crida dins la mateixa foto tensiós a l'arribada de l'equip un grup d'aficionats va anar a l'estadi per traslladar el seu malestar als futbolistes
També destaca Última Hora Rafinha derrota el Madrid i li dona la Supercopa al Barça. Un gran San Sebastià petit, és un altre dels titulars amb una petita fotografia, detinguda un ex del príncep Harry per un Simpa en un hotel de Calvià,
i en clau local les Balears van tenir les pujades salarials per conveni més altes, condenen per 23 avaries a un cotxe o un concessionari, i les piscines de Saiga Dolça obriran a l'estiu després de 4 anys d'obra. Aquests són els titulars principals d'última hora, i agafem ara l'edició en paper...
de Diario de Mallorca, i mos hi trobam una sobrecoberta de publicitat, de quatre pàgines, que cobreixen tot el diari, de 125 anys d'Iberdrola.
Això per tota aquella gent que pensa que el diari de Mallorca és un diari progressista i que és el seu referent. Aquí el teniu, quatre pàgines d'Iberdrola finançant el diari, que després, evidentment, ja saben el que fan. M'on anàvem a la portada, que en aquest cas queda tapada per aquesta sobreportada.
Màxima tensió, diuen Sabou Mògica, jugador del Mallorca, que sembla que està renyant a un aficionat. El Barça guanya el Madrid i guanya la Supercopa 3-2.
Una entrevista a n'Antònia Font, a la professora Antonia Font i artista. El projecte té la voluntat de conjugar diferents disciplines i és que n'Antònia Font mostra els seus collage aquest dimecres a Esvaluart.
Jutgen un professor per acosar, per assatjar una dona i les seves fies de llum major. Passa a carrers i ous a Santa Clara perquè no plogui el dia de la rebetla.
i la venda de tabac disminueix més a les Balears que a la mitjana estatal. Aquests són els principals titulars que ens ofereix hores d'ara en la seva versió en paper diari de Mallorca. És el moment d'anar a una nova connexió telefònica. En aquest cas...
mos hi espera en Toni Sales, portaveu del PI al Consell de Mallarca. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I, com vos dèiem, el protagonista de la següent entrevista, de la següent connexió, és en Toni Sales, ell és el portaveu del PI a Proposta per les Illes, al PI al Consell de Mallorca. Toni Sales, bon dia.
Bon dia. Bé, hem connectat perquè volíem que mos comentassis algunes mocions que heu presentat i que han estat rebutjades pel PP però també pel PSOE.
En primer lloc, el PIB reclama un règim jurídic especial dins Europa per limitar la compra d'habitatge per part d'estrangers. N'hem parlat altres vegades, però Toni, explica-nos una mica en essència què és aquesta proposta i quines possibilitats reals hi hauria que s'arriba a fer això.
Bueno, anem per parts. Dos grans partits, el PP i el PSOE, que són els que tenen la responsabilitat a l'Estat, que l'ha entenguda, que és la darrera legislatura de l'Estat, són els que haurien d'haver intentat posar un fre a un marc especial per a les Illes. I no ho han fet, francament, no ho han fet, perquè són els que tenen potestar per fer-ho com a Estat, però a més també per demanar-ho a la Unió Europea.
Nosaltres, com que hem vist això ja d'octubre del 22, hem anat presentant proposicions no de lleis en el Parlament o mocions en el Consell, hem sentit de poder protegir un pot la població mallorquina davant d'aquesta allau de poder comprar habitatges aquí, a les illes, com a segones residències per part de ciutadans d'arreu del món. Perquè ja no només poden dir europeus, també ja fins i tot... Com ho diu això...
Bé, ara no me surt la paraula, perdona, un latxo d'aquests, però bé, és a dir, fins i tot hi ha immobiliàries especialitzades en clients d'Estats Units, és a dir, ja estan cercant clients d'arreu del món perquè vengin a comprar. Amb aquesta demanda tan gran, si no limitem la demanda, la nostra oferta és limitada, tenim un territori limitat,
amb uns recursos limitats i fins i tot un nombre d'habitatges limitat. I clar, si tens aquesta demanda tan brutal d'arreu del món i l'oferta d'habitatges et seques, òbviament què fan? Fan que espero pugi i fan que hi hagi especulació.
I mos hem trobat que, darrerament, han aparegut una sèrie de notícies a damunt, a mitjans de comunicació, que han vingut a reafirmar ja aquesta línia de feina que l'UELP de voler limitar la compra a estrangers. Són dues, especialment una era que d'an...
que grups inversors estrangers consideraven que invertir en habitatge a les illes és un bon negoci perquè sempre puja de preu. Clar, això per mallorquins és dolent, òbviament, perquè tindrem més competència a l'hora de comprar, molt fan pujar els preus i aquestes gent fins i tot ja venen de fons estrangers a especular en l'habitatge aquí. Ja no bastava els especuladors de ser a la terra, sinó que damunt ja en tenim darrere del món.
I després, per altra banda, vam veure una notícia que deia que cada vegada hi ha menys persones que tenen un habitatge.
És a dir, n'hi ha. Fa 20 anys hi havia 60 i busques per cent dels propietaris, eren propietaris d'un habitatge, i els 30 i busques, 36 o això, eren propietaris d'una o més, és a dir, de més d'un habitatge. I ara aquest nombre quasi s'han revertit. És a dir, ara hi ha el més del 56% que té un habitatge i els 44%, que ha pujat quasi un 10% en 20 anys, que en tenen més d'un.
Això què vol dir? Que amb la manera de viure que tenim, amb els salaris que hi ha, amb aquesta gran demanda que hi ha cap a l'habitatge i l'especulació que hi ha en l'habitatge, la gent no se pot permetre comprar un habitatge. Per tant, ens han empobrit i un reflex més...
l'altre reflex d'aquest problema que tenim en l'habitatge. I ara, perdoneu que hagi fet aquest marc introductori tan llarg, però era perquè volia que entenguéssiu bé, és perquè demanem aquesta limitació. Nosaltres hem demanat que se limiti sa compra a estrangers, és a dir, que s'estat demani a Europa un règim jurídic especial per limitar sa compra d'estrangers,
d'habitatges aquí s'hagin de Baledes. I aquesta compra no és impossible, òbviament, no som xenàfos ni volem privar ningú de si té somni la seva vida de viure aquí, però sí que volem privar un poc la dificultat s'especulació.
M'explicaré. Nosaltres demanam que aquestes restriccions, aquest règim jurídic especial que Europa hauria d'aprovar per s'hagin avaliat, només permeti comprar habitatges estrangents si duen 5 anys residint aquí. Això vol dir que primer hauria vingut de llogar durant 5 anys, i si és vera que és una gent que vol arralar, bé, després sí que li donen socció de por a compra. I...
Després també, un altre punt d'aquest règim que nosaltres demanem, és que em va comprar un habitatge, ja està. Perquè el que no pot ser que, com hem dit abans, vengui gent d'arreu del món a especular
amb els habitatges segis valents. És a dir, tu vens aquí, arreles, fa 5 anys que hi vius, si vols comprar un habitatge, bé, d'acord. Però un, te basta un. No n'has de master més d'un perquè estaràs especulant, també. Molts estaràs empitjorant el mercat. Per tant, demanem aquestes restriccions. Primer 5 anys de residència, després...
que només se'n pugui comprar un habitatge a aquests estrangers i després, per acabar, que aquestes compres d'habitatge per part d'estrangers, com que això suposa que és un caprici o que és un luxe, perquè és que hem nascut aquí,
No m'ho caldrà mai que intentar viure aquí perquè és allò que tradicionalment han fet i és allò que és més normal, que tu vulguis desenvolupar la teva vida com a adult, la terra on han nascut, amb la teva família i els teus amics. Més enllà, òbviament, de la teva llibertat, si motius professionals o una cosa o l'altra, vols anar a una altra banda, òbviament. Però...
Com que aquí tenim un territori limitat i els que hem nascut d'aquí mostrava moltes dificultats i el que volen venir, que és un lutsa, és un caprici, en certa manera, hauríem de tenir una fiscalitat damunt d'aquestes compres d'habitatges per a estrangers, uns imports forts. I què faríem amb aquest dobbes? Amb aquest dobbes s'hauria de fer habitatge públic,
per gent jove o joves famílies d'aquí de Sergié-Balès. I seria una manera de tancar un poc el cercle, és a dir, sense prohibir res, però sí que intentes protegir un poc els mallorquins, aquesta especulació internacional, que no vegin grups inversors de fora, que és el que bàsicament rompries amb el de cinc anys de residència i això,
i després que els que tinguis caprici de comprar aquí pagui uns imposts i aquests imposts ajudaran a que la població mallorquina que ho té bastant malament pugui
pugui tenir accés a un habitatge públic és a dir, això seria un pot ser idea d'aquesta idea per dir-ho d'una altra manera diguem perquè a la nostra audiència li quedi clar si el Pi tingués majoria i governàs tingués la presència del govern implementaria això que mos has explicat ara
Naturalment, però ja no només aquí és que també és importantíssim tenir diputats a Madrid que defensin la nostra cultura i la nostra manera de ser, i sobretot que ens defensin d'aquests problemes tan greus com tenim ara en l'habitatge, en la sobrepoblació, perquè els dos grans partits estatals no ho han fet en legislatures. Aquí simplement t'han vist un de dos i que eres turisme i dius, vinga, arreu.
i vengui a posar gent, i vengui a posar negocis, i tant se val, si en negocis no tenim res que veure en sa nostra cultura, i aquí tenim com tiquis, i tenim holahops, i tenim qualsevol cosa d'arrel del món, excepte negocis que vulguin vendre cultura mallorquina, una experiència mallorquina, i que mos trobam. I d'això, que tenim sa part cultural danyada, tenim aquesta setxa de s'habitatge complicat, i després tenim, que vam vosaltres comentat, que cada vegada ens estàvem empobrint.
perquè a nosaltres ens estan posant el fet i llanc com un problema per els preus, els preus de tot, però especialment ara de l'habitatge, perquè hi ha aquesta especulació que hi ha, però tenim els salaris més o manco com la resta de l'Estat, i clar, tenim també un greuge comparatiu amb la resta d'Europa, on hi ha un salari molt més elevat i poden pagar un preu molt més elevat. La prova, basta veure la gent que ve aquí de fora, o d'arrel del món, però de fora d'Espanya, que venen a comprar...
Per tant, és molt important que tinguem diputats de Madrid que defensin un projecte mallorquinista i segis balears a davant de tot. És molt important també que, mentrestant, aquestes institucions balears, les conserres de Mallorca, etcètera, també demanin a Europa un règim especial, perquè aviat, quan tu demanes una limitació d'aquestes, te voten i te diuen no. Això va contra la lliure circulació
dins la Unió Europea, hi ha una circulació de persones i la propiedat privada, etcètera. Clar, si no fas un marc especial dins la Unió Europea, més de 300 milions de persones, i moltes d'elles estan disposades de tenir un segon habitatge aquí a les illes, per tant, com bé...
que fa l'altra cosa per defensar-ho. I com t'ho dic, el que és important és poder tenir aquesta línia de defensa ja no només a les Illes, sinó també a l'Estat i també a la Unió Europea. Us poso un exemple per acabar. A les Illes Canàries...
no són sospitoses de ser un govern anti... que sigui anti-estat i anti-partit popular i anti-tal, perquè el Partit Popular dins el govern de Segis Canàries és ja fa estona que han rebut la visita de dos comissaris europeus, va ser per gener, farà un any, per gener de 2025, per anar a analitzar la crisi migratòria i també per analitzar
és problemes que tenen també demogràfic, però sobretot de cara també a aquestes crisis migratoris, però també aquest problema demogràfic. Molt bé. Això ho va anunciar, per cert, el vicepresident d'Esglés Canàries i d'aquí vicefeina a través del grup popular europeu. Molt bé. Tens aquest grup popular europeu també, a Colca Mallorquina.
I que han duit cap a Mallorca, que han duit cap a les illes. Ha vengut cap comissari a Beurero. I ara se presenta probablement, i el senyor Gaelmés, el president Gaelmés, van anar fa uns mesos per Europa, i perdona-me l'expressió, van anar a fer esmè,
que estem acostits per anar a fer-me, perquè en el senyor Galmès, dins el ple del Consell, li vaig demanar, personalment jo li vaig demanar, si havia demanat que vengués un comissari, un comissionat, com havia anat, també s'hagia escenaris, i va dir, és que això no era dins la agenda. I ja ho val. Ja ho val. Segur que els problemes de Mallorquins no donen exactament dins la agenda.
Jo, m'ho perdonareu, però duc molt d'any de bala, ja duc uns anys de consell, electen el Consell de Mallorca i jo, pel poble de Mallorca, no em fa callar ningú, ni me parlen d'agendes, ni me parlen de res. Si hi ha un problema ja de ser resolt, en l'Europa aprofit i en part, les vegades que faci falta i en qui faci falta, tant si està programat com si no està programat, m'és igual. Trobo que les institucions mallorquines són per defensar davant de tot
I quan dic Mallorquín i dic Balears, som per defensar davant de totes, pel de Sergi i Balears, i ens trobem, per desgràcia, que aquí va tot primer, accepta el benestar del ciutadà de Sergi.
És així. Toni Salles, canviant de qüestió, perquè també mos ha cridat l'atenció aquest altre plantejament que feis. El PI demana un pla urgent per millorar les vies ciclistes de Mallorca. Heu defensat una planificació real coordinada amb Ajuntaments i la Federació Balear de Ciclisme.
De fet, fa unes setmanes crec que el govern presentava com a gran aportació l'aposta pel creixement del turisme de ciclisme que, en fi, qualsevol que hagi passat passat, vaja, o que s'hagi hagut de moure per les carreteres de Mallorca sap què significa això.
Així és, és a dir, nosaltres som conscients que hi ha un pla de viatxiclistes de fa legislatures també, que ja han fet feina el Partit Socialista i han fet feina el Partit Popular, i també que hi ha un pla d'això de viatxidits i viatxidits. M'ho esperem molt bé. El problema és que hi ha molts plans, hi ha molts de paper i molts de projectes, però pot s'han dut a ser realitat. El fenomen dels ciclismes a les Illes és molt antic, per començar,
És una de les comunitats, és un dels llocs on hi ha més afició al ciclisme. I tenim, tots us saben, no fa el penomenal dos, però tenim ciclistes, homes i dones molt famosos, amb qualsevol disciplina ciclista, que han reaixit i han triomfat. Però a més d'aquests locals que practiquen el ciclisme, que són milers,
Tenim cada any un mes de 150.000 cicloturistes que venen a visitar molts cada any.
Fins aquí, correcte, en principi és positiu. Clar, en principi tot el que sigui esport i benestar és positiu. El problema aquí no és, el problema és que fa legislatures, que ho veiem i que ho patim i que hi ha molt de projectes, hi ha molt de pla de biciclistes i tal, però tu mateix ho has dit, qualsevol que tingui dos ulls i hagi circulat un poc, quanta és la temporada de ciclisme especialment, les primeres de tardor,
s'atrava, s'atrava, en carreteres embossades, t'atraves un grup de ciclistes, per exemple, d'anar de Palmañola a l'esgleta, per exemple, per anar cap a la universitat per no anar per autopista que fa la via de cintura i pujar per amunt, que de vegades és un desastre, estudiant de la part forana, molts opten per anar cap a Bunyola, diríem, i cap a...
I de Palmañola cap a l'esglada de tapet, tu aquí trobat un grup de ciclistes amb un autocar, amb un camió de proveïdors, repartidors, etcètera, i allò que seria un trajecte de 20 minuts se converteix en una hora perfectament, a més de carregat d'anirvis i per desgràcia i per desgràcia accidents. En la qual cosa, els dos que hem demanat, vàrem xerrar en la Federació Ciclista, vàrem xerrar també...
Han xerrat amb transportistes que molts han fet arribar el seu malestar. Òbviament, en particular, ja no en parlem, basta veure els debats que hi ha en xarxes socials sobre aquest tema. I també han xerrat amb una plataforma de la coexistència
de ciclistes, amb la resta de vehicles, les carreteres, i sobretot per la seguretat. Please, se diu aquesta plataforma. I la veritat, que tothom, tothom, diu el mateix, diu, escolta, tot està ideat i tot està programat, però no s'ha de res. I tu hi ha anys d'endarreriment
en aquestes dies. Què demanam? Un pla, encara lluís, un pla d'actuació en calendari, on tothom s'hi impliqui. Llavors, com que tothom hi va estar a favor i va votar a favor en el Consell, també vaig demanant als companys, als partits socialistes que governen a Madrid,
que aportin, que des del Ministeri d'Esports, per exemple, o des del Ministeri de Mobilitat, o des del Ministeri de Turisme, també puguin aportar del best. Perquè és curiós que en un moment en què passen a la posició, que han governat 8 anys, i en un moment en què passen a la posició, però és que s'obliden
s'obliden de les feines que han fet. Si has deixat coses a mitges i ara tens l'opció que des de l'Estat arribi qual que ve el bé i la pitja, i òbviament tots els del Govern Baleat, el Consell de Mallorca, en aquest cas el Partit Popular, també haurien de pedir i de vots, i haurien de pitjar també, perquè és una cosa, crec que estan tot d'acord, la moció va sortir per unanimitat,
i allò que voldríem és que no sigui un brindis en el sol. Allò que voldríem, i de fet, de tant en quant, nosaltres com a PIT tenim una reunió amb el Consell de Carreteres i Infraestructures, en Fernanda Rubió, i és una de les coses que farem seguiment i farem repàs, que no quedi un brindis en el sol, i que a més, que totes aquestes infraestructures i carreteres, fins i tot qualsevol camí municipal que empleen els ciclistes per fer rutes, se puguin millorar i se puguin eixamplar i
Podrem circular tots millor, fomentar els metges de la bicicleta i especialment guanyarem en seguretat i evitarem accidents perquè, per desgràcia, cada any han de lamentar accidents, ferits i de vegades cal que mort.
a les carreteres de Mallorca en aquest cas per a la pràctica del ciclisme per tant és una de les coses que des del pit no entenem com fa 20 anys que en parlem però fa 20 anys que se fa poja cosa aquesta plataforma plis molts demanen unes voreres com a mínim de metre vuitanta
i ben agranades, ben mantingudes, perquè això és una altra. De vegades se fan les voreres que siguin practicables pels ciclistes, però són tan brutes, estan tan plenes de ferrets, de vidres, de frements de vidres, que constantment foraden. Què fan? No volen anar per la vorera i van per la mateixa calçada, per el mateix vial, diríem,
que van cotxes i camions. I de vegades malament tinguis una andana amb un costat, una borera, practicar-la pels ciclistes, si volen aquesta ruta no hi volen anar. Per tant, estan necessaris les infraestructures com d'un manteniment. Però és mentida que amb una cosa tan important com el ciclim a les Illes, anem tan enrere.
Toni Salles, no tenim més temps, o sigui que moltíssimes gràcies. Hem entès perfectament tots els plantejaments que heu fet. Continuarem en contacte. Moltes gràcies i molt d'anys. Moltes gràcies a vosaltres, molt d'anys. I quan una cosa te pressiona, disculpa-ho si li dono molta llendera, però és la veritat que Mallorca se'l paga. Moltes gràcies. Gràcies.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Tot està connectat. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània. I per començar tenim connectada en Manena Duel. Manena, molt bon dia. Hola, bon dia. Com va? Va bé. Com has començat l'any?
Doncs crec que com tu, costipada. Sí, sí. Jo ja, quasi, quasi, és tradició. Ja fa uns anys que... Sí, sí. Després, clar, després ja millorarà. Bé, el que t'he deia no és gaire original en aquest aspecte. No, no, no. Ni jo tampoc, vaja, que som uns quants, m'apareix. Tot està connectat. Primer... primer episodi d'aquest 2026...
No sé cap on mos duràs. Pues avui estic... Ben que du algo molt senzill i molt sentimental, com que començant l'any, és Nadal, sempre mos emociona. Pues seguirem un poc per aquí. Mira, aquesta vegada que sempre t'he dit com a tres paraules relacionades...
connectades, i aquesta és molt fàcil, segur que ho diguis. Va posar més pressió així, eh? Que ho sàpies. La primera és el cor. El cor, d'acord, sí. La segona és la música, música, i la tercera és Sant Antoni. Cor, música, Sant Antoni...
No ho sé, ara mateix m'aboc a cercloses, evidentment. Correcte, sí, molt bé. Veig ximbombes, en fi, tota aquesta part, la part festiva de Sant Antoni. Però reconec que no ho estic connectant del top bé, això. Bé, però per allà va ser cosa. Ah.
Bueno, venir un poc a xerrar del que és el cor com a element relacionat amb la música. És el concepte que el cor és el primer instrument musical que sentim, realment. El primer ritme.
que està de dins de nosaltres. I, bueno, és això un poc... En aquest cas parles d'escor literalment, diguem, d'es... Sí. D'es... Orga. D'esorga. Exacte. Que tenim els animals, diguem. Correcte, sí, sí. Que és, per això, bàsicament...
El que ens fa funcionar, el que ens dona ogillen a les cèl·lules, reparteix s'ogillen a totes les cèl·lules perquè puguin entendre energia i fa tot aquest circuit. I ho fa amb un ritme que està molt clar, que és pum pum, pum pum. Sí, sí, sí, sí. I en el final és una cosa tan bàsica com...
Com que això ja realment és el primer que sentim des que naixem. Per tant, diguem que això seria el ritme més elemental, més bàsic per als éssers humans, aquest pum-pum-pum-pum, aquest batec. Total, o sigui, en el final és com reflexionar un poc la pregunta aquesta d'un músic neix o un músic se fa? Se fa, sí, sí.
Tu què opines? No ho sé, perquè diguem-ne que si ara m'ho aplica jo mateix, no sé com dir-ho, per molt que volgués no m'hi faria.
Saps? És a dir, tenc gran passió per la música, vull dir, sí, però en canvi som absolutament gens dotats per la música. Sí, però realment és com... hi ha molta gent, no?, i sobretot un poc la societat que vivim avui en dia, que viu la música com molt allunyada de...
de la persona no? no, no, això jo la música no no va amb jo o som molt dolent o jo no sé res de música i al final però bueno, des de petit si ho penses bé des de petit estàs sentint música que has batat descoques la base rítmica de qualsevol tipus d'estil musical sí, sí tots els gèneres musicals
de qualsevol tipus, qualsevol ritme, entrarien amb el batac d'escoa. Perquè, tornant-te a la pregunta que em feies de si se neix o se fa, aquesta gent que tenen aquesta habilitat especial per, no sé com definir-ho, per escoltar sa música...
Per exemple, el típic director d'orquestra o de banda que sap escoltar per separar tots els instruments, no sé com se li diu en aquesta habilitat, m'explica o no? No ho estic explicant. Tu te refereixes a Sòlid Absolut? Crec que sí, que li diuen així. Clar, això sí que seria gent que ha nascut per sa música, no?
Sí, en el final, bueno, un director d'orquesta està molt entrenat, no? És com que te fixes... És a dir, tens aquesta habilitat però l'has d'entrenar. És que no sé exactament de què te refereixes, o sigui, per exemple, hi ha s'oïda absolut, que això... O sigui, toques una nota i la persona identifica perfectament una nota. Sí, exacte, sí, sí, sí, sí, sí.
Sí, això és una qualitat com... És una qualitat... Això sí que se neix amb això. Per això dic, per això dic. Sí, sí, sí. Això és cert. No sé exactament en què correspon, o sigui, com a nivell cerebral. Segur que és una cosa que tens una àrea més activada. Sí, sí.
I t'ajuda a identificar-ho, no? També hi ha gent que veu com, veu colors. Això, això també ara t'anava, mira, jo t'anava a dir això ara. Sí, sí. Sí, sí, en conec un, com a mínim, que veu, sí, sí, sa música la veu amb colors, no? Que és una cosa que jo no sé ni imaginar-me, diguem.
Doncs mira, investigaré sobre això al pròxim programa. D'acord. En qualsevol cas, la teva tesi és que, bàsicament, el músic se fa. Bueno, no, més bé se'n revés. Se neix perquè, bàsicament, això, no? O sigui, si pensam en qualsevol estil de música, o sigui, des d'un vals, una jota...
un cinc, un compàs de cinc, un reggaeton, una seguidilla, tots tenen el batec d'escor de dins del ritme. Jo quan vaig descobrir això me vaig quedar...
Bastant sorpresa. Ja. I, bueno, realment això, no?, hi ha com una relació ja, bueno, bastant evident, però també no està de més comentar-la, que és la velocitat de sa música, o sigui, sa música té una pulsació, no?, que sa diu, que un BPM, no sé si te sona. Sí, sí, sí. Doncs això és com beats per minut, no? I en realitat vol dir això, batecs per minut.
Clar. I, per exemple, si escoltes una cançó que va molt ràpida, 120 bpm, se t'accelera el cor de manera involuntària, no? I, per exemple, si escoltes alguna cosa molt més relaxada, te relaxes i baixes ses pulsacions i realment és això, no? Hi ha una connexió molt forta entre el cor i la oïda i la música, o sigui, en el final...
realment tots hem nascut amb aquesta capacitat de poder sentir i escoltar la música una altra cosa és que la puguis desenvolupar o no això ja és una altra història però realment tots però jo tots hem nascut músics interessantíssim
Ma nena, per cert, no sé si ara hi encaixa aquí o no, però com tenim la campanya de micromecenatge? Claro que encaixa. Si no, per que no me conegui, tinc un projecte musical que serà ma nena, que és el meu nom.
no vàrem pensar gaire més està bé, està bé i estem fent una campanya de finançament del disc, a ver camis a ver camis, sí, sí, sí i bueno, estem o sigui, li estem donant molta canya el que passa és que, claro, pues a gent a vegades li costa un poc però realment la donació se tarda en 3 minuts sí, sí, sí i és bàsicament comprar comprar el disc per adelantat perquè nosaltres puguem
poder financiar-ho totes les despeses que suposa. Però bé, estem en el 32%. I quants dies falten? Falten molt poc, falten 15 dies.
no 15 dies en molt no no t'ho dic perquè la meva experiència és que no van malament perquè més o menys si aconsegueixes arribar a la repta final la darrera setmana per dir-ho d'alguna manera amb un 50% jo crec que els darrers dies l'altre 50% s'acaba fent no?
jo som dels que esperen el darrere dia molta gent diu això sí que col·laboraré però després sí i la veritat és que les festes no ajuden perquè la gent està despistada ja no ajuden també has de comprar regals però mira també és un regal això el que passa és que clar
si no has de fer un val o qualque cosa en tot cas això bàsicament si volem el teu disc hem d'entrar a Verkami i fer l'aportació que a més crec que desgrava i i bueno ja tens el disc quan surti serem els primers a tenir-lo no? sí
Sí, a més el disc està per 11 euros en format digital. O sigui, si no teniu... La gent ja no té CDs ni vinils o... També està el vinil. Està el CD per qui li agradi. I si no estàs format digital, que tenim a 11 euros. Molt bé, molt bé. Està molt bé. Si tothom aporta ja 11 euros, mos ajudau arribant a aquest objectiu.
ja sé que tot està connectat però m'he perdut el fil bé o no anem estirant el fil és el mateix fil en el final sí, com que tot està connectat sí, exacte
Bueno, i això, i com per... Tornant a lo dels batecs, on se nota molt això, no? Que deim que la música està connectada amb els batecs de cor, seria el folclore del món, no? I aquí, a Mallorca, precisament, que ara vénen les festes, que a mi són les que m'agraden de tot l'any, que ve Sant Antoni i Sant Sebastià, i que se fa? Tocar la ximbomba. Sí, sí.
I això literalment toca esbatat d'escor. Esbatat d'escor, sí, sí, sí, totalment. O sigui, és això que dèiem, és el ritme més bàsic, més elemental dels humans, no? Totalment, sí, sí, sí. I res, i un poc per enllaçar-ho amb la cançó que ve ara, que és
que és el nostre single del grup, que aquest dijous estarem tocant en el teatre xesportes, estarem presentant el disc. Ah! Sí, aquest dijous a les 8. Aquest dijous a les 8 presentau el disc.
Sí, correcte. I hi haurà discs allà o encara no? No, perquè no ho estaran fets. Encara no n'hi haurà. Però bueno, el millor es veurà en directe. I també serà un bon impuls per esvercami. I què hi ha? Entrada. Sí, hi ha entrada que se pot aconseguir online a través d'una pàgina que se diu Jiglon que s'escriu en G G-I-G-L-O-N
o allà taquilla que sí que són un poc més cares però per la pàgina web estan a 10 euros i si no podeu seguir per Instagram es manana música també sortim allà i tenim les enllaços les entrades i tot idò fantàstic que escoltarem ara?
I això, bueno, per tancar-ho, no?, serà com aquesta cançó té una particularitat, és el tinguet del disc, sona amb tres llaves, i comença amb un ritme de cinc, un compàs de cinc, que són cinc pulsacions, en lloc de les típiques tres o quatre, doncs té cinc. Val. I això, com que és un poc, és molt raro, però recorda també en esbatec d'escoc. Mhm.
I després se'n va un blues, un ritme de blues que també és molt folklòric, no? Ja. I, bueno, un poc això per acabar el tema i que pugueu escoltar-ho així analitzant-ho un poc.
idò mos fixarem com comença i com continua aquest 3 llaves Marenna moltíssimes gràcies per aquest tot està connectat dijous te vendrem a veure ja n'he deixat fortes aquí de vora i en tot cas estarem pendents de com evoluciona el Verkami i d'aquí 15 dies un altre de tot està connectat moltíssimes gràcies bon dia adeu adeu
Tengo tres llaves para abrir desde el mes de mayo hasta abril.
La primera habla de ti. Lo que me gusta.
1, 2, 3. 1, 2, 3.
No sé, no sé, no sé, no sé, no sé.
10 i 8 minuts ja, avui, d'aquest dilluns 12 de gener de 2026. Connectem amb en Llorenç, capellà Llorenç. Bon dia.
Bon dia, com estem? Molt bé. Com han començat anys? Bé, la veritat és que bé, amb energia, amb força, però costipats. És una tradició que complim els darrers anys. Sí, és una tradició que ens acompanya. Bé, com tot és la tradició, en veritat.
i el que hem de fer, bé, avui fa sol, esperem que vengui un parell de dies també de sol i que passa un poquet aquest fred i perfecte. Exacte, exacte, perquè si no... Coto, com has començat? Bé, sense constipat. Bé, bé, millor. Amb això me guanyes tu i bé, afortunadament, com sempre, no som molt festers, jo. Ja.
Sí, he pensat de dir, m'agradava ser gent alegre, això ho té moltes vegades. He pensat que aquest dia és més o menys com els altres. Fem feina i tinta. Que guapo.
Porta tenir temps per llegir. No, que guapo també és que si em faci festa. Sí, sí, sí, clar. M'assombra els teus diaris, la veritat, les notícies, i m'assombra i m'adverteix i m'agrada com el caràcter de mallorquí, de l'acabament de la finalització, de la dictadura ara,
ha canviat en el sentit que és molt més de la festa, som més a les carrers, i això suposo que és positiu en el sentit que ha perdut un poc la por de que se relaciona, de que vol com viure. I per tant, beníssim, m'agrada la llibertat.
Mira, hem començat parlant de festes i de fet tu en esteu article també hi comences parlant perquè el càlcul era que aquestes festes, que efectivament, vulguis que no, marquen una ruptura, un descans, un tèntol, pareixia que en Pedro Sánchez el tendria, però dius que no, que no ha estat així.
Bé, en Pedro Sánchez no sé quan tendrà... No, ara fins que no s'encarreguin no podrà desplaçar. Mira, Trump acaba de donar a Serraú fins i tot les golpistes.
És a dir, Trump amb el que ha fet el màge de tot allò que pugui ser el règim d'en Maduro, que suposa que té moltes coses a revisar i mirar i criticar a veritat, el màge d'això, Trump el que ha fet és que en nom de la democràcia ha vingut a dir que la raó i per tant la democràcia no està...
en la conversa, en el diàleg ni en l'enteniment sinó que està en la força, simplement
Aleshores, escolta, que va fer en Franco, per exemple, o Hitler, o Mussolini, etcètera, etcètera. És a dir, de la força imposa ser la raó. Trump als Estats Units, és a dir, el centre de la democràcia, el capital de la democràcia mundial, veritat, com als Estats Units, allò que han dit és que fins ara ens havíem equivocat.
No es tracta de ser organs a una taula i dialogar per anar endavant i per comandar a tots i per tenir llibertats, sinó que es tracta dels que tingui més força, no més servei, els que tingui més força...
pegui un cot de monstraula i se'n dugui el petroli cap a casa. Mira, dins d'això, deixa'm en queixerir un article que hauré de llegir amb més calma, que publica a l'última hora avui, de Fulgencio Coll-Boucher. Perillosíssim, com tots els que està publicant. Perillosíssim. Coincidim, idò, coincidim. T'has avançat, ho anava a dir així. És a dir, hi ha un tuf de...
de colpisme claríssim i això és molt perillós no ja per nosaltres sinó per tot el que ha significat ara el món de la construcció de la democràcia
Idò, en fi, no em porta a dir res més perquè ja ho has dit tu. Bé, recuperam esteu article que com a mínim està més ben escrit.
Bueno, a unes referències musicals que sempre aconsegueixes sorprendre-me, perquè vas d'anar Rosalia, Florence and the Machine i Guitarrica... Guitarrica de la Fuente. Guitarrica de la Fuente, sí, és un cantant. Bé, reprodues un verso de la vieja, que és una de ses cançons més de mal seva, i que bé...
como lo ves si nos metemos al barra, fíjate como tengo calado. Realment, si Guitarrica de la Fuente és un dels cantants que creuen que graven a Pedro Sánchez, com ell diu i com fes la veritat, aleshores un versos com aquests s'hi pot sentir reflectit perfectament perquè...
En el barro, ja no sé si s'hi ha ficat per voluntat, però en el barro camina així continuament i gairebé hi són tots. I fíjate'ns, si ho tinc acabat, jo segur que no ho tinc acabat perquè respectant més gent. Ara, si demanem a Feijó,
a la senyora Proens, etcètera, etcètera, si ho tenen calat, diran que sí, que ho tenen caladíssim, la veritat. I, per tant, són, segons versos, que d'una a l'altra fan una mica de gràcia i convidin a Sironia en pensar que Pedro Sánchez té a Reca de la Fuente un dels seus cantants predilectes, la veritat. Però bé, amb això de la cançó i de Sironia...
l'aspectres polítics a la vida pública, és una cosa que ja ve d'antic. Sí, i m'agrada molt l'antologia o el repàs que fas, és realment apoteòsic, des d'en Alfonso XIII, bé, fins evidentment avui, però vaja, la majoria no els situava, aquell Podellano, Ramarones... Sí, hi havia una estrofa que...
Si a tu ventana llega una paloma, si a tu ventana llega Alfonso XIII, pégale 4 tiros, se los merece. Eso es un cante anarquista.
Déu-n'hi-do. Però que ja diu moltes coses, és veritat. Sí, sí. La diu totes. Després parlarem d'un altre anarquista, o? Sí. O d'un anarquista, vaja. Sí. Però abans també n'en Toni Maura, oi? Sí, sí. En Mallorquia hi ha aquesta expressió de molts frankensons, oi? Esclar, és que quan nosaltres tenim els frankensons...
O te posaran ses cançons, on hi ha ses cançons. Es referint a esglosat. Exacte. Les nostres cançons serien ses gloses, de veritat. I naturalment tots molt de polítics han estat...
tema de l'Osa. Això pot ser, no hauríem de parlar amb un comandial majoral, veritat, que ens sap molt de ser l'Osa pagesa i de la manera que tenien d'intervenir amb ironia damunt l'estat d'opinió general, que l'Osa ho sabien fer perfectament,
I, evidentment, això, te posaran gloses, te cantaran gloses, te sentiran les plaguetes, te posaran les plaguetes, veritat, tot això són expressions d'aquesta manera que té el poble de criticar, i fins i tot jo, a vegades, però normalment criticar amb ironia el que és la vida pública.
N'hi ha una que cites que diu de estos trastornos ministeriales. Dicen que tiene la culpa sola un astro errante llamado Maura que es un cometa de mucha cola.
Sí, i aquesta cançó era, aquesta lletra s'adaptava a la cançó a una romança de la corte de Faraón, que coincideix aquest disc, la representen al teatre principal.
M'imagino que no hauran introduït aquesta falca, perquè jo crec que el nostre govern, totes les institucions que han programat la Corte de Faraón en el teatre principal, més aviat són mobilistes que altra cosa. Per tant, no convé fer-los enfadar la veritat per a tota la companyia.
convida s'ironia el fet que celebrem el centenari de Maura que l'hem celebrat d'una manera una mica per jo i en tots els respectes una mica una mica oficialista diríem que celebrem el centenari de Maura i se representi al mateix temps la corta de faraones principal que és un...
un centre de cultura, un teatre que estarà guiat en aquest moment per el Partit Popular. El Maurisme i el Partit Popular encaixen perfectament. Escolta, quan dius que el Maurisme està en viu entre nosaltres, és a dir, aquest PP d'ara, per dir-ho d'acord que m'ha referent en Feijó i tal, això...
molt semblant a l'esmaurisme, diguem. Sí, en part sí a l'esmaurisme, però crec que l'esmaurisme té tentacles molt més amplis i molt més potents. És a dir, evidentment,
que el PP és una línia recta que ves votant per damunt de la processa de dictadura i el franquisme, s'hi ha de troncar, s'hi ha de lligar amb qualque cosa, és el que va ser el casiquisme de Maure, després l'oposició al casiquisme maurista d'un altre casiquisme més modern que va ser el liberalisme de Marc, etcètera, etcètera. Però...
Aquesta idea cultural d'esmaurisme s'estén també a tot allò que puguin ser, a totes no, però a moltes opcions que puguin ser de país, de veritat.
És a dir, no oblidem que el maurisme com a força aquí tenia un gran poder entre les classes dominants però també entre les classes pageses entre les classes mitges, etc. En tot i el que podria ser mallorquisme hi trobarem el maurisme. Si anem a cercar
tota sa evolució del dia, si vols, dels anys 20, etcètera, etcètera, si mos fixam amb Joan Estarric, si mos fixam amb moltes actituds dels primers intel·lectuals dels anys 40, etcètera, etcètera, hi trobarem...
més maurisme que altra cosa. La màxima liberalitat se mou cap al verguisme, és a dir, que entre el maurisme i el verguisme
trobarien les bases d'un mallorquinisme que encara es diu. Escolta, Llorenç, també, en el teu article, bé, diguem-ne que en certa manera...
poses en evidència diguem-ho així aquest progressisme que no acaba de sobregestionar bé sa relació amb sa religió i diria en sa tradició i en sa religió per distingir-ho si jo crec que bé clar la nostra història és moderna veritat
no s'ha de gestionar aquestes situacions perquè no s'ha de gestionar ni la república ni la transició ni ara en absolut
Clar, és una gana de ser progressista de pintar llavis, per entendre molts. Que estic de guapa pintar-te llavis. No, ser progressista m'imagino jo que és una cosa molt més profunda, de veritat, i passa...
per saber crear perfectament allò que és vàlid d'aquelles tradicions o d'aquella cultura que hem tingut nosaltres. Això ho dic, faig referències, felicitacions de Nadal, de Sánchez o de Bolaños, que ha intentat passar de puntetes per damunt de allò que significa Nadal. I això és un absurd.
Perquè el marge de les creences individuals, que cadascú té les idees de la religió que vulgui tenir, fins i tot contrària a tot tipus de religió, ateísme, el que vulguis dir, però conjuntament venim d'una tradició i d'una cultura profundíssima que parteix des cristianisme. Com podem...
entrar a la seu, per exemple, sense conèixer tota aquesta història. No dic que siguis creent, conèixer i respectar aquesta història. Com podem entendre la pintura? Sense emmetre de on venim i qui som. Com podem emmetre les relacions humanes amb el que ha estat la família, el concepte de família, etcètera, etcètera.
que tot evoluciona, que tot canvia, i que pot ser, bé, en un moment determinat no hi hagi tanta referència religiosa, jo no ho crec. Jo crec que d'aquí 500 anys encara no ha d'alt en el seu significat,
que és admissible per tots, una idea de pau, una idea de concordi, un tipus de relacions humanes que puguin tenir una lectura positiva. I el que no podem fer és negar l'existència d'això. Com ho entendrà ser literatura? Si no està, de veritat, sense conèixer l'història mínimament, l'història de la religió i de la relació...
d'aquesta religió amb altres religions. És a dir, és que és impossible. La república mateix, quan va esclatar la guerra, va llevar els reis el dia 6 de gener i va posar la festa dels infants. Era una cosa freda. Era una cosa falsa, absolutament. Tota aquesta...
meravella de sensibilitat i d'imaginació que hi pugui veure encidera del rei ja no tinc en les carrosses ni tot això no, no, no encidera d'un nin que mira sa fosc i diu ven d'anar els cavalls o ven d'anar els camells i ven un rei s'estranys d'enfora d'una jugueta això no es canvia d'un dia per l'altre ni un munt de creier existeix i existirà suposo que durant molts anys
I... I que t'ondem matra.
és així Llorenç fa referència ara ja connectant-te amb això però vull fer un parèntesi per aprofitar per recomanar el llibre fa referència en el llibre de Viure la força és un llibre que he aprofitat per llegir aquest dies és una meravella la veritat i
A més, reprodueix el quadern escrit per en Simone Weil, o una part d'ell, com a mínim.
és un llibre compilat per en Xavier Artigas, i tu en destaques una anècdota entre còmica i lamentable, com tu mateix dius. Sí, perquè... Dins aquesta línia que parlàvem ara, dels reis i tot això. Sí, la línia que parlàvem ara, l'Estat Gregor, un poble que volen celebrar les festes patronals de Sant Agustí, que els han celebrat tota la vida.
Possiblement molt d'aquesta gent que volia celebrar les festes de Sant Agustí eren anarquistes. Per tant, clar, el sentiment que tenien de Sant Agustí era que eren les festes populars. Bé, aquí la cúpula d'anarquistes estava amb un dilem. Com poden celebrar les festes de Sant Agustí?
I de Ruti dictamina. Aleshores, en vez de celebrar-los en honor de Sant Agustín, les salverem en honor del compañero Agustín. Això és còmic, radícol i és sort, de veritat. Sí, sí, sí.
idò sempre feien la recomanació que recuperin l'article nosaltres el comentàvem però anem per ser branques a vegades i tornem i tal a l'entorn de Nadal s'ha titulat l'article publicat dijous passat dia 8 de gener a última hora que s'ha pot recuperar ara per la versió digital Llorenç Capellà moltíssimes gràcies
Moltíssimes gràcies, Valtors. Adeu i gràcies. Gràcies, bon dia.
un dilluns més el primer d'enguany amb en Llorenç Capellà hem arribat a les 10 i mitja i és el moment d'escoltar ja vos anunciàvem abans hem escoltat el capítol número 3 i ara escoltarem el capítol número 4 de Mallorca Un futur amb mirada jove escoltem aquest nou capítol
Gràcies.
Mallorca, un futur amb mirada jove. Vol escoltar la veu de les generacions joves. Què en pensen sobre l'illa on viuen? Quins problemes hi veuen? Quines coses els preocupen? Però també, quines fortaleses i oportunitats imaginen per construir una Mallorca millor?
Conversàvem amb Aina Galan, una jove de Manacó i que actualment formes part de Xitxarous en Bambandes, així? Sí, correcte. Afegiries alguna cosa més? No, he cursat primer de batxillerat en guany i avui veig a explicar una mica una problemàtica actual que veig jo damunt Mallorca i el seu sistema actual.
Dius que has cursat primer de batxillerat, llavors deus haver fet el que se fa ara, això del treball de recerca, no? Efectivament. Sobre què l'has fet, el teu treball? El meu treball de recerca anava enfocat en les malalties rares i a com vivien les famílies tenia un fi amb una malaltia rara. Però investigant m'he adonat que les famílies, una de les necessitats més grans que tenen és...
una ampliació de la jornada laboral de les persones que fan feina a la unitat de cures pal·liatives, que és una unitat on persones passen com aquells que tenen en els seus darrers anys de vida o bé quan tenen malalties greus. Fent aquest treball, les famílies m'han expressat i m'han donat a entendre i m'han fet posar en lloc
de la necessitat que tenen que aquest servei sigui un servei de 24 hores a 7 dies de la setmana. Perquè, clar, al final els malalts no trien quan es posen malalts i tampoc no trien quan tenen una urgència. I, clar, moltes vegades quan tenen una emergència que necessiten l'assistència sanitària, els de subidors o els de l'ambulància, en aquest cas, no tenen els recursos suficients com per saber
com han d'actuar davant d'aquesta situació. És molt interessant això que esposes. A veure si ho podem guiar una mica i que tot vagi per aquí. A veure, relacionant tot això que has exposat, quins creus que són els principals problemes que té Mallorca a dia d'avui?
Bé, jo crec que fonamentalment el problema més important sobre aquesta temàtica és la falta de coneixença sobre aquest tema. És a dir, és un problema que possiblement no engloba moltes persones, però sí que és veritat que les persones que afecta és bastant greu. És a dir,
Aquestes persones necessiten aquesta assistència, ja sigui psicològica, mèdica, inclús per assessorar-los en totes les lliures de papers, d'ajudes que els corresponen i coses així.
D'acord, i dins d'aquesta mateixa tendència, quins perills pot afrontar Mallorca perquè ha fet aquesta mala gestió que no hi ha a dia d'avui, per exemple, en aquest sector del qual tu parles?
Bé, jo crec que un dels perills més importants és morts que no s'han pogut salvar per falta d'aquest recurs. Com he explicat abans, els pacients no trien quan es posen malalts i és molt probable que es posin malalts en un moment que la unitat de cures pal·liatives no està activa.
Aquesta unitat funciona de dilluns a divendres al dematins. I clar, realment són molt poques hores. I clar, el risc que corren és aquest, que qualque pacient, o inclús que no se mori, que patisqui qualque tipus de crisi d'emergència sanitària o qualque cosa així.
I en aquest procés de recerca que tu has anat fent, malgrat això, que sí que se ve una miqueta més cru i amb falta de tensió, creus que hi ha alguna cosa que se podria considerar una fortalesa, que és una cosa potent dins d'aquest sector, per exemple, dins d'aquest àmbit?
Sí, sí, totalment. Hi ha diferents associacions que lluiten i fan feina cada dia perquè això pugui ser una realitat, és a dir, la unitat de cures pal·liatives pugui ser 24 a 7. Estan a punt de sortir diferents associacions de famílies que s'han vist afectades, inclús hi ha hagut...
Bé, de fet, jo estic a una penya del Barça, la penya barcelonista Estamarès, que cada any fèiem un acte solidari. Un acte solidari. Sí, sí, que fèiem un atreit solidari que li deien nosaltres, que es quedaria recaudant dos bens per una causa benèfica. I diferents anys l'hem fet per malalties rares. Bé, jo això he de ser malalties rares perquè és el meu tema de treball de recerca, però realment engloba a totes les malalties.
I sí que és veure que la gent quan se tracta de persones amb problemes sanitàriques sí que és veure que se mou bastant bé. Tothom menys els que s'hauríem de moure. I qui són aquests? El govern.
Vaja, però que no quedi en que no se pot fer res perquè sempre hi ha aquesta oportunitat de futur i de poder fer alguna cosa, no? Existeix aquesta possibilitat? Sí, totalment, també. Els recursos hi són. Bé, de fet, s'hi va proposar una lloy, ara no sé si era més la persona que va proposar una lloy per ampliar aquesta jornada, i acceptar aquesta lloy suposava 200.000 euros de llasta, és a dir,
200.000 euros per govern balear, no és res. Per sort, hi ha dos bens i no suposa res i crec que la vida de les persones no s'hauria de posar preu tampoc. Per a ja que els preus eren molt baixs, així tot l'actual govern
el PP va decidir no acceptar aquesta llei i per tant la jornada laboral d'aquestes persones continua com sempre i els infants segueixen fora tenir aquesta supervisió, aquesta seguretat en el final perquè saber que si et passa alguna cosa sí que hi ha algú que et pot ajudar et dona una tranquil·litat molt gran per les famílies i pels infants.
Molt bé, a títol personal ja has fet tota aquesta recerca i estàs més que informada, però creus que així tot podries fer encara alguna cosa més? Bé, mem, jo aprofit qualsevol oportunitat que me surt per dir-ho, per explicar-ho, perquè crec que, com he dit abans, és un tema que la gent no és conscient, no és molt conegut, aquest tema, i jo aprofit la mínima per... Per fer corre-sevol, no? Clar, sí, sí, igualment, en el tema de les xarxes actualment, pots arribar molt tan fort a les xarxes...
I el mínim, qualsevol cosa que m'envien, perquè les mares d'aquesta associació em van enviar coses, i això té un compte d'Instagram... Encara segueixes en contacte, llavors és una feina que continua, no? Totalment, totalment. Jo sempre ho dic, el més important d'aquest treball se nota que me serà igual, perquè totalment, perquè la part teàrica ja ho veurem, si l'entrec en condicions o no, però ja amb aquest, les persones que he conegut...
El que he après, perquè en el final també he après moltíssim, que és superimportant, en el final, la gent que se mou més per les persones afectades al poble, crec que en moltes ocasions l'hem vist, i que en el final el poble salven el poble, no? Exacte. I també el sentiment de solidaritat i tot això dins d'aquest món tan individualista, crec que és molt important, i jo he après moltíssim amb aquest treball.
perquè, no sé, com que més sensibilitzem molt, i no només amb això, amb qualsevol tipus de persones que se troben en un moment més vulnerable, com si tu tens els recursos, pots donar un cop de mà. Tota sa raó. Ja has vist un abans i un després, després d'haver fet aquest treball i aquesta recerca? Totalment. És a dir, no sé si és perquè ha coincidit en sa recerca o què, però ja, sa veritat, abans...
Sí, no vull dir que fos mala persona abans, però sí que personalment sent que he crescut molt, tinc més eines a l'hora d'actuar davant diferents situacions i també em veig com a capacitada per ensenyar altres persones aquest sentiment solidari i...
i és com a esperit de voler ajudar en els altres. T'empronta, sí, no? Sí, t'empatitza. Molt bé. Llavors, que una experiència personal també obri ses portes a una perspectiva que pot ser... No n'havíem estat mai conscients, no? Sí, sí, totalment. Que bé. Afegiries alguna cosa més? No, això, que siguin solidaris, que no costa res i, veus, un petit jet no emporta si quin dobret és que...
Una paraula de consol, el que sigui, tot ajuda. Tot és arreu. Molt bé, moltes gràcies, Aina. A vosaltres. Adeu. Adeu. Vida, vida. Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània.
I faltar su, credo te.
La vi jo ser nostre i se perdre cap d'etàl.
Nens disclan, olor i xundegar, veïnes que un cop has passat em critiquen. Gent en sant, la brossa d'amagat, i un retardat que avui esmorret no s'admira.
I el Bon dia i bona vida dona mediterrània quan són les 10 i 43 minuts d'aquests dilluns 12 de gener de 2026. I ja que no tenim en Anita Sancho avui, vos explicam dues novetats o dues noticis importants.
Provinents, precisament, de xocolat i de Blau. I és que, per un costat, ja està disponible, ja teniu disponible tots els episodis del podcast Ses Rondalles Mallorquines. Les podeu trobar a Blau Podcast. Ses Rondalles Mallorquines és un projecte que recupera els enregistraments històrics editats per Blau l'any 1985.
amb la inoblidable veu d'en Amaruja Alfaro i la companyia Senoguera Alfaro, sota la direcció d'en Joan Mas i la producció d'en Joan Bibiloni. Incorpora, però...
narracions noves de les pitjorines tot això insisteixo que ho podeu trobar a Blau Podcast i també a les plataformes com ara Spotify, Apple Amazon i Vox mirarem que aviat ho podeu tenir també o a Mediterrània que segur que pot serà molt més fàcil
Aquesta, per tant, és una notícia important, interessant i a més, en fi, els tastos que vos hem anat mostrant segur que els recordeu i segur que vos han interessat.
I d'altra banda, una novetat d'aquests dies de Blau, que és un EP d'Humbert, l'altre ego d'en José Juan Humbert, guitarrista de Negats, i un dels membres fundadors, compositors i llatristes de la mítica banda Cerverina. Ha publicat Preludi,
un EP en quatre cançons amb el qual repren el projecte iniciat el 2023 amb el seu debut discogràfic en solitari, titulat aleshores Fragments. Escoltam algunes d'aquestes peces de preludi, que formen preludi. Ja en algun moment en Anita havíem escoltat Clara, diria, i també Huracà,
Escoltam ara, per exemple, l'espectacle. És un honor que poden entrar dins les vostres vides.
És un sentiment colpidor, mil històries compartides. És un meteor, o pots és una estrella fugaz. Vinga, demana un desig, ja veuràs que se complirà.
El teu amor s'escalf, la força per superar sotrots de tot. Som guanyadors després de tot, després de tot. Gràcies per haver-nos acompanyat.
I sa germenor, escrit abans de sa sortida. Molta merda, lots disfruteu. Feim pinya per agafar embranzida. Sense remor, emoció, el minut que se pugi és de l'oi. Ja veus...
Som guanyadors després de tot, després de tot. Gràcies per haver-nos acompanyat. L'espectacle el teníem nostres davant. Gràcies a tots per haver-nos acabat.
Gràcies a tots per ser-hi. Gràcies a tots per venir. Aquesta nit ha estat la millor. Hem escoltat aquest tema d'Humbert que forma part del preludi d'aquest EP. I ara escoltam un altre. Atles del teu gos.
i que el cul se distanci el teu canell i el talai. L'horitzó d'aquest paisatge divi em prenc el camí cap al nord.
Queda poc i si tu estàs d'acord dormiré aquesta nit resguardat entre els teus malucs no puc. Per la geografia del teu cos deixa de caminar. En tu som un cert diminut cercant l'arca perduda per l'atlas del teu cos humà.
Jo estic tan perdut, si aquest amor és un miratge. Digue'm-ho tu, digue'm-ho tu, abans de trobar els passatges secrets. Que dugui el teu cor i quedar-me atrapat.
És com gos de l'espina dorsal i m'acost a la vall de les escàpoles, escalets d'antics aventurers que varen passar per aquí. Ja els veus i amb pas saliva i mar de valor, en definitiva, aquesta expedició és un viatge.
de no retorn paques peatge de tot explorador. He perdut per un bosc de cavalls i me vaig empenedint, no sé com sortiré d'aquest laberint. Tom Bat el cuir cavallut on tensa lluna,
Per la geografia del teu cos deixa de caminar. En tu som un ser diminut cercant l'arca perduda per l'atlas del teu cos humà. I estic tan perdut, si aquest amor és un miratge, grida'm a tu.
La geografia del teu cos deixa de caminar. Tu som un cert diminut, cercant l'arc perdut per l'atles del teu cos humà. I estic tan perdut. Aquest amor és un miratge. Digue'm-ho tu. Digue'm-ho tu. Abans de trobar
els passatges secrets. Que dugui el teu cos i quedar-me atrapat.
Escoltam un verd nou disc, Preludi, un nou disc que també incorpora aquest tema titulat Clara, que a més a més és un de produccions blau i que compta amb un videoclip ben curiós, ben interessant.
Són sempre puntual, apareix el sis del carrer Estanc. Avui do falda i un jacer blanc. De fons sonen els esmitses l'any 85.
que m'he posat al seu costat, a la secció de novetats. Perdona, aquests els has escoltat. Disculpa, te puc ajudar.
Entra molt bé directe cap es mostra do. Perdó, teniu cap vinil d'anat xapó. Faig un esforç per empassar el club. Que som un toc, però has de sentir, s'espanta estar aquí. I a veloci o la granja, si me dius que sí, junts les podríem descobrir.
Quan vas pel vell local, vaig ser valent a un covard, tant de bo i pogués tornar. Clara, quina és la nostra cançó? Clara, si pogués reunir el valor.
I amb Clara vos dèiem ja adeu aquí en Es Bon Dia i Bona Vida. Abans, però, pegam una vegada molt ràpida. El diari de Balears, que ja ha actualitzat la seva portada, continua com a notícia més destacada. Aquestes càrregues policials contra els manifestants que protestaven contra l'acte.
del grup neonasi nucleonacional a Barcelona. També altres notícies importants que vos repassarem, però la novetat és que el Gaida anomenarà Francesc Antic, fill il·lustre del municipi. L'expresident del govern, Francesc Antic, que va morir fa un any, serà aquest dissabte anomenat fill il·lustre del Gaida,
en el pla municipal extraordinari. El reconeixement tendrà lloc, segons ha informat l'Ajuntament, en el marc de les festes de Sant Honorat, patró del municipi que se celebren justament aquesta setmana. Aquesta és la notícia que ara mateix és novetat ja aquí a la portada de Diari de Balears.
Continuarem amb tota l'actualitat a través de Diari de Balears. Podeu continuar connectats durant tot el dia. Nosaltres vos convidam a continuar ara amb Bona Mediterrània perquè tot d'una ja són aquí en els estudis i tot d'una comença el programa Sobiranistes i també a continuació tota la programació interessant
Fins al vespre demà de matí, a primera hora, a les set, farem la redifusió del programa que s'haurà a més avui a les nou des vespre.
El crepuscle encén estels i a partir de les 8 tindreu un nou bon dia i bona vida. Tancam aquí i do. Moltíssimes gràcies per ser-hi. Bon dia i bona vida.