Bona nit, quesols, que les llums ja s'apaguen, els infants ja dormen i s'apreparen els lladres. Del cau, deixen les rates. Ha, ha!
La banda més bandarra, més macarra, harmonia. La barra ja s'amaga, ja s'apaguen espanals. És la farsa, la tabarra, la fanfària del Showtime. Passen i vegen començar la funció del Showtime. Mas go on agarrés el seu silló.
Bona nit.
Fins ara!
Tenim un domador que és policia nacional, que a base de porrades fa callar els replicants. Tenim una fallera que saluda el personal i una gran foguera pa cremar els renegats. Amb la dona Barbuda que li diuen Barberà, farem de la memòria un cementeri més modern. Tindrem una vinguda que ens arribi fins al mar i no presenta l'or. Tenim tot un canal.
I el cirque és ara. País de negoci, negoci de porcs. I la gent crida prou de jocs. Ja n'estem més que farts. I el cirque és ara. País de negoci, negoci de porcs. I la gent crida prou de jocs. Ja n'estem més que farts.
I el país del circ podrà ser soci si vas maquillat. I la gent mira a unes de costat. Ja n'estem més que farts. I el circ és allà. País de negoci, negoci de porcs. I la gent mira prou de jocs. Ja n'estem més que fins al sol. Negoci de porcs, negoci de porcs, negoci de porcs. Porcs, porcs, porcs, porcs, porcs, porcs, porcs.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
i a la plaza d'edat res havia canviat i m'era ta la historieta podrida d'un temps passar i a la plaza d'edat res havia canviat i m'era ta la historieta
I avui, dilluns 24 de novembre, els continguts que tenim preparats per aquest Bon Dia i Bona Vida són els següents. Tot d'una, vos actualitzarem les notícies a través dels titulars de Diari de Balears i també de Vila Web. A continuació, connectarem amb en Pep Vergé per repassar l'actualitat esportiva i també econòmica. Vos oferirem una nova entrevista de la plataforma audiovisual vida.cat.
A les 9 i 4, aproximadament, i 20, tendrem la nostra entrevista política avui, en Joan Miralles, del PIB. Amb ell parlarem de les denúncies que ha fet el PIB de la incapacitat del govern per executar els projectes finançats en l'Egotatxa i també...
evidentment d'aquest procés d'unificació del centre dret mallorquinista. A les 9.40 tot està relacionat amb en Anna Dual. Amb ella farem un nou episodi d'aquesta secció. Tot està relacionat a les 10.00. Ens connectarem amb en Llorenç Capellà i a les 10.30.
amb Nanita Sancho per conèixer les novetats de la música a Mallorca i a les Illes Balears. Anem a repassar les notícies a través de Diari de Balears.
Bon dia i bona vida d'una mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I al dbalears.cat avui, el titular principal, són unes declaracions d'en Jordi Domingo, president del Consell de la República. Ell diu que el Consell de la República treballa per la independència del conjunt dels països catalans.
També destacàvem la presència de Jordi Domingó en el sopar de l'ASM que se va fer d'Ivan Respassat, les estratègies per assolir el reconeixement internacional de la nació catalana, a debat, el sopar,
De l'ASM, més qüestions, 30 anys de cap pela i nou romancer, un aniversari amb regals meravellosos. I la trentena trobada de Xeremies i Fira de Lutiers, retomenatge al seu fundador, Antoni Torrents. Més qüestions, identifiquen serioses violacions del dret a l'asil dels migrants arribats a les Illes Balears.
I també Armengol carrega contra el Consell per eliminar les ajudes a l'obra cultural balear i a joves per la llengua. L'acta que el català és evident, diu l'expresidenta del govern. Som Bonet Pulmovert fa una crida a acudir al ple de l'Ajuntament de Marratxí per demanar transparència.
El Pi i Som Mallorca llancen una nova col·lisió mallorquinista el proper 28 de novembre. I també el tercer cap de setmana antifeixista planta cara a l'extrema dreta. Més qüestions, més de 3.000 persones participen en la segona edició de la Fira de la Gent Gran...
a judici l'exvaldesa de Petra, i falangistes, assassins i violadors, l'essent nuclé nacional, i de mateix l'aurora persisteix. És una de les anàlisis que ofereix Diari de Balears. També vos oferim una crònica.
del recital poètic de n'Antonina Canyelles a Can Sales. Cada dia trec material, el mira, el remir i així en venen els poemes. Les dones autoorganitzades de Menorca convoquen una manifestació per a comemorar el 25 de novembre i cooperatives, escorxadors i espais de transformació col·lectius. La ramaderia ecològica vol fer-se un lloc en el mercat. Aquests són els principals arguments informatius i també d'opinió que vos ofereix
Diari de Balears, Montanamara, Vila Web. En primer lloc, una foto d'Amazon somrient. Camarero haurà d'explicar avui al Congrés Espanyol les morts en residències i les dels usuaris de la teleassistència el 29 d'octubre.
També Vilaweb indica que hi ha incertesa i expectació per la situació del president Pujol hores abans de començar el judici. També l'ANC reuneix les bases per definir les noves línies d'acció i reforçar el moviment independentista.
el controvertint negoci milionari de trànsit que involucra dos exguàrdies civils i una compra obligatòria. També Armengol denuncia l'eliminació d'ajudes a l'obra cultural balear com un atac al català. Els veïns de Palamós aproven d'incorporar Sant Joan al nom del municipi i ja en clau internacional l'augment dels segrets escolars aboca el país més poblat de l'Àfrica
la inestabilitat i l'exèrcit irreglià diu que ha mort el número 2 d'Esbolà en un bombardament a Beirut. Aquests són els principals arguments informatius que ofereix VilaWeb a hores d'ara
Tornem a la portada de Diari de Balears i m'anaran directament a la secció d'opinió. Allà hi trobam diversos articles destacats a hores d'ara. Per exemple, el d'en Rafael Borràs, una entre tantes fotografies de la resistència palestina. El d'en Joan Lledonet, Espanya inundada de polítics corruptes. Però bueno, poder o no tenir poder.
Josep Meliaqués, Societats Plurals, Miquel Ripoll, 30 anys de música d'arrel. Tots aquests arguments informatius i d'opinió els trobeu a Diari de Balears, de Balears.cat. M'on anem ara a escoltar la previsió del temps que mos fa en Tomeu Mateu Canals.
No serà tan contundent com els que van dir a iniciar en setmana de nou en canvis.
que ens tornaran d'una entrada freda. No és tan contundent com els que vam tenir la passada setmana. Però si tornarà a fer fred, pot nevar a partir de 900.000 metres, tornarà a fer fred i també tindrem algunes precipitacions. Això començaria a partir d'aquesta nit. L'altre dia podria fer el que busqueta, poca cosa.
però que es passarà un front, es passarà ràpid, quasi no m'ho dono en compte perquè la majoria de gent dormirà, i tenim algunes precipitacions, i d'aire, ja demà, amb les temperatures repassinant,
Entrarà la tramuntana tant dimarts com dimecres, amb temperatures baixes. Després es tens perquè es podria estirar una mica, i alguns mapes, alguns mapes, no està llenç clar, donen una perturbació molt activa de cara a un menjar, els darrers dies del mes.
però no tots els mapes ho donen. Per tant, tindrem d'esperar exactament a veure la previsió que necessitem per a cada setmana. Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Den Distri, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De vola el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
No és un conte ni un somni tampoc. La veritat és una història i un trirrecord. Milers de joves vinguts per a un motiu ben clar. Intentar vèncer l'imperi del terror i la por. Una escurna de llum per vèncer la foscor. Una escurna de llum per vèncer la foscor.
Voluntat contra bales i fotos que no. Aturar tropes d'infàmia i humil·liació. Homes i dones a més de 50 origens diferents.
I una espurna de llum per vèncer la foscor. I una espurna de llum per vèncer la foscor. El 36, el novembre de l'any 38, de Tarol, amb el xic de cara, amb el tron d'Aragó. I a vora de l'ebre que hi van deixar la pell, tots aprenents
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. I a Ona Mediterrània és el moment de connectar-nos amb Pep Vergé. Pep Vergé, molt bon dia. Saludem a Pep Vergé de nou. Sí, no sents res, eh? Hola? Sí, me sents ara, Pep?
Pep Verger, no m'ho sents. Recuperam la connexió amb en Pep Verger, però és que ahir no m'ho escoltava, tot i que nosaltres l'hem pogut sentir un moment. Recuperam ara la connexió amb en Pep Verger.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Ara hem solucionat això del botó. Pep Berger, bon dia. Molt bon dia. Ara sí. No, res, que teníem aquí un botó que no tocava tenir. En directe se diu, no?
i de tenir un tècnic que som jo mateix Pep Berger bé, feim sobretot repàs a l'actualitat esportiva perquè bé, ve que regadetes sobretot la competició de Lliga el Mallorca no el vaig veure però diuen que no comptau que
No, va estar malament, però va perdre, no? Sí, talment, és així. Va fer un bon partit, va estar bé, però va ser insuficient per puntuar. I és que jo sempre dic que quan juguen un equip bo amb un altre que no és tan bo, el més normal és que guanyis millor. Sí, clar.
I això és el que va passar. Jugava en un equip molt bo, el Vila Real, amb un equip que no ho és tant, el Mallorca. I va guanyar, és que és millor. És el que acostuma a passar. El que passa és que el futbol és meravellós perquè no sempre passa això. Hi ha vegades que no és tan bo, guanya. En aquesta ocasió va succeir el més normal, que guanyar és que l'equip que és més bo. I jo diria fins i tot que...
tot i que ens pot fer mal i sobregreu, va ser una victòria justa del Vilarreal. És a dir, que la segona part va passar de part amunt del Mallorca. Que sí, que el Mallorca va millorar, sí, que se va defensar bé, que va tenir algun contracop perillós, sí. Però el Vilarreal, sa vau, va quedar clar, jo entenc que quedava molt clar que era més bon equip que el Mallorca.
Què tal se portaria del Mallorca? Bé, Mem, Benstrom va fer alguna aturada de mèrit.
Però, almenys, un porter que sí, que pot jugar a primera divisió, jo no... Sí, està bé. No és un porter que marqui diferències, diguem, que te salvi una sèrie de gols... Almenys, alguna oportunitat per Ventura sí, però jo crec que en general, avui per avui, és millor porter el Leo Román. Sí, eh?
jo crec que sí jo crec que sí encara per ventura en un futur no serà així i pot ser, veurem la evolució d'un i l'altre perquè Leo Roman també és molt jove però en principi és millor és millor de tota forma no crec que s'acupa que el Mallorca perdés fos dissabte fos d'esport i molt manco i molt manco
un Mallorca que l'aspiració màxima que pot tenir ara és quedar a mitja taula Sí, la permanència sempre és primer dels objectius i aquí estàs i tot fa pensar que en guany s'haurà de patir un poc
per aconseguir la permanència i que, si tot va bé, el Mallorca acabarà a mitja taula sense patiment. I si va malament, estarà fins al final. En aquest sentit, dissabte, hi ha un partit importantíssim perquè les dues de Sola Baixa ve a Ribasson Moja o Sassuna i no aconseguís tres punts seria una molt mala notícia pel Mallorca. Sí, sí. En principi,
avui per avui sembla que el Mallarca és més equip que allò se sona pegàvem un vot a Madrid ja per un costat el Real Madrid va bé en aquest cas era Elche però aquest partit que jo donava per fet que guanyaria el Real Madrid i no, no va passar per exemple ahir no va passar això
Efectivament, jugaven un equip molt bon, un que no ho és tant, i van empatar. Miracles del futbol, no? De totes formes, en el Madrid hi ha com a tot un revolu. Sí, sí, sí. I hi ha molta gent que ja se comença a qüestionar en Xavi Alonso, si té autoritat, si no té autoritat, si els jugadors no l'escolten, si ell diu una cosa i no li fan cas. Mhm.
De totes formes, això s'arregla tres victòries consecutives i ja està. O s'acaba d'espanyar en dues treballades més. Però jo diria que el més normal és que el Madrid...
té plantilla més que suficient per aconseguir 3 victoris consecutives i que en Xavi Alonso el manca momentàniament deixi d'estar qüestionat. Té molts bons futbolistes. És el que t'anava a dir, és a dir, té més d'11 titulars titularíssims i aleshores, bé, no es va de gestionar això, però clar, beneït problema, no, diguem, per qualsevol entrenador. Sí.
Sí, el que passa és que tu ho has dit molt bé, no? No és fàcil de gestionar. I és vera, els egos són, possiblement, el problema més greu de solventar en un grup, en un equip. Tant de futbol com de costa de l'àmbit. Sí, sí, sí. I ja no és futbol, evidentment, no? Hi ha molt d'egos en el Madrid i n'hi ha molts que...
se consideren els millors del món en el seu lloc. Per tant, això és una dificultat afegida pel Madrid. De totes formes, ahir de matí, si m'ho permets que t'ho digui, ahir va ser l'assemblea del Madrid. Ah, sí, sí, sí, t'ho volia demanar també. Jo, francament, vaig quedar en sors pel drets. Sí, sí. Mem, dues coses. Jo amb això som crític amb el Barça, eh?
Això també em produeix cert... El que? Lo de Negreira?
ah no, sí, jo com a soci també deman que m'expliquin que punyetes han fet amb aquest DOB 7 anys pagant-te en el vicepresident exacte no, és igual, aquí sigui bueno, no, no, sí, està bé, d'acord, sí, sí això per una banda jo vull saber per què han pagat en aquest tipus exacte perquè si era perquè m'hospitassin a favor no s'ha gestionat bé oi?
Efectivament. El resultat no acompanya. Lo de pagar se pot emmetre, ara, lo de pagar i que te perjudiquin. És raro. És una reflexió interessant. De totes formes, jo me volia referir a aquesta palanca per emprar el llenguatge del Barça que ha posat en marxa el Madrid. Que...
Jo considero que és una mica més perillosa que les palanques que ha emprat el Barça. Perquè el Madrid es cap i la filó que fas crear una societat i donar una participació...
de 5% avui, potser en un futur fins i tot el 10%, a una entitat o una empresa privada o a diverses empreses privades. El club no se convertirà en societat anònim esportiva, pel que jo vaig entendre, però sí que tindrà aquesta participació privada en els seus actius. Cosa que és un poc rara, no?
no sé com se deu fer jo això és una fórmula organitzativament m'imagino que legal que han trobat els llentarners d'en Florentino es capi a la fi per aconseguir finançament per sortir
de la greu crisi econòmica que pateix Sequim, no? És a dir, aquesta reforma del Santiago Bernabéu sembla que encara s'està pagant, evidentment, i s'està pagant durant molts anys. I, segurament, el Barça, gran part dels problemes econòmics que té, venen també provocats, a més de per altres circumstàncies, també per aquesta...
Sí, sí, són grans inversions, sí, sí. El que passa és que en el Madrid lo des Fair Play financer no li afecta, no? Bueno, sembla que ho duen millor, coneixent... Els seus internets són millors que els del Barça, podríem dir. Perquè això d'aquest jutge sigui... Jutger i part? No, sí, però no ho cap de veure, eh?
Perquè el Madrid té una pèssima relació amb la lliga de futbol professional i amb el seu president. Tot i que ha declarat el seu president que és del Madrid. És curiós, però alerta, perquè la relació és pèssima. Jo no crec que en Javier Tebas ajudi en res en el Real Madrid. En respecte a...
el fair play financer he de dir que de ses declaracions que va fer en Florentino bé, de ses declaracions del seu discurs hi va haver un moment que diu quan criticava lo del Negreira del Barça va dir i coincideix justament en ses en sort millors resultats
a la competició no sé com ho va dir, domèstica del Barça i clar, i jo afegiria i són millors resultats de la seva història també a nivell internacional
ho dic perquè això també perquè si no sí que potser seria bastant més sospitó que jo què sé que se lliga tingués bons resultats i després Europa no però com que justament coincideix en l'època que ha guanyat Mundialets i en l'època que ha guanyat més Copa d'Europa i tal bé, no ho sé, Ventura Negreira també teníem allà no ho sabem
Sí, la veritat és que són circumstàncies que jo crec que mai sabrem exactament què ha passat i per què, no? Ja, tot i que insistes que els socis del Barça tenen dret a saber...
què ha passat? Sí, segurament tenen raó o és així, tenen dret a sobre-ho però també no crec que ho sapien no crec que ho arribin a sobre mai la veritat però bueno el Barça esportivament té res una pinzellada també va passar per damunt de l'Atlètic
el més important és el retorn al Camp Nou retorn al Camp Nou molta gent emocionada de totes formes Tomeu i ara aprofitaré aquest retorn al Camp Nou el Barça té més de 100.000 socis quasi 150.000 jo crec d'acord
Si no vaig malament, més o menys abonats, quan el Camp 9 està al 100%, on superaràs 80.000. Sí, però sí, sí. 90.000. Sí, sí, més o menys abonats. El Montjuïc, que té una capacitat de 45.000 espectadors, el Barça tenia 20.000 abonats. Sí, sí. No, no, no... No, ho dic perquè també a vegades...
Escolta, gaire afició, eh? És molt estrany, és molt estrany. No, molt estrany, si fos el Madrid no diríem és molt estrany, home, diríem que és un desastre i una vergonya. Ja. És molt vergonyós, 20.000 abonats.
per anar a veure el teu equip a Montjuïc. Sí. Això són aficionats del Barça. Tampoc a fidelitat, eh? O, perdona'm, o tan dolentes són les condicions de Montjuïc? Que no s'hi pot anar. Ho són, eh? Ho són. Però també es verà que... No sé qui és que va dir... Tampoc en l'Himalaya, eh? Digue'm. I d'això mateix. I d'això mateix. Ara, sí. Però vaja, sí, sí, sí. No, no. Coincides que no... No quadra...
és a dir, entenc que sa part més major de sa massa social li sigui molt complicant a Montjuïc perquè a part de tot te fan caminar d'haver mitja hora per arribar dalt, saps? sí, sí
que tampoc no ho entenc com no fan un sistema més fàcil de pujar amb busos no ho sé, no ho entenc jo ara salti i vaig anar per veure la selecció catalana i és això, dient al final camines ben bé mitja hora d'estar per amunt i després de tornar d'altra mitja hora que Pantura encara fa més presa tot i que sigui per avall
Depèn del resultat, no? Depèn del resultat. Depèn del resultat se'm va molt feixuc. Però, no, no, així tot coincida, és que no m'ha quadrat gens aquesta etapa, no lentes. Han passat coses molt estranyes aquí. Sí, sí. Té molt tot.
molt era el tot també lo de ses ses obres s'han allargat molt cosa diguem-ne no conec cap obra mai que no s'hagi allargat el triple del que t'havien dit però avendint el que havies dit prèviament també no? sí, sí, i a més que
vas escollir una empresa determinada precisament perquè oferia uns terminis d'obra molt bons excel·lents i ha estat un desastre ha estat un desastre després jo encara no sé exactament com serà el nou Camp Nou però què ha canviat?
Serà més còmodo, perquè hi ha més gent. Més còmodo és una bona pregunta, perquè jo els vaig veure molt destrets. Idò, quina és la diferència? Que hi cabrà més gent i que estarà tapat. I que estarà cobert. Ja. No ho sé, jo fa molt d'any que estic a la llista d'espera d'abonats, perquè aquesta vegada ja me toqui. Tomeu, si això és tota la diferència...
Jo no sé si és clar, valgut la pena. Ja. És a dir, la gran diferència és que serà tot cobert, ara. Sí. La tercera agradaria també. Això és important. La tercera, crec que sí, sí, sí, tot. Perquè, clar, com plou cada cap de setmana a Barcelona... Deixa't estar, és més còmode, és més còmode, si està tapat, és més segur. No ho sé, jo... Ara, clar, me'n qüestiono una...
Cosa que supos que no, no, no, no, que qualcú que en sapigué em podria dir, no, mira, això, això, totes aquestes coses canviaran, o que en respecte a l'antic camp, no, vull dir, bé, idò, i jo ho acceptaria, no, però... Així, si només és que s'ha cobert, ho sé, no ho acabi de veure.
perquè la capacitat de l'estadi augmentarà però em sembla que augmentarà a poc no serà res de l'altre món i ja veuran si els preus que posen se poden pagar de moment les entrades ara per ara no se poden pagar no estan pensades
Per fer queixa? Per fer feines estrangers? Per estrangers, sí, sí. Això està clar també, però bueno. Pep, hem de pegar una vegada també. Bé, l'Atlètic de Madrid mantens el discurs, no? Bé, la veritat és que se va guanyar, però va ser una espècie de miracle, perquè l'Atlètic de Madrid va fer un partit pèssim a Getafe. Va aconseguir guanyar, que al final sempre és el més important, però...
No està la cosa per celebrar-ho molt. No és per treure pit. Ja. Bé, bé. A quart, ja està, lliga de campions i mig, si no vol, i ja està. I això és el que és. Una màxima alegria. I pregunta, el Vilareal, que el bar és por a veure, agontaràs? És a dir, no és casualitat, diguem que estigui ara mateix el tercer...
Jo crec que no. Jo crec que el Vila Real agontarà i crec que té una excel·lent plantilla. Té una excel·lent plantilla, a més, no només 11 titulars, sinó plantilla. És a dir, té relleus de molta qualitat que poden sortir en qualsevol moment des de sa banqueta. Té bastants i quan t'arriba...
la part important de les competicions europees, llavors, per aventura. Però, bueno, ja ho veurem. En principi, jo ho està fent molt bé, Vilareal. Vilareal és una ciutat més petita que Inca, o no? Sí, per l'estil. Per l'estil, per aventura un poc més grossa, però en tot cas és una ciutat molt petita i tu saps que...
no sé si ara és escàs encara, però a la poble sempre s'ha de dir que en el camp nou de la poble hi cap tot el poble. No? Sí, que és tan gros que hi cap tot el poble i altres pobles, a més. I a Vila Real passa el mateix, jo crec. No vull dir que sigui exactament així, però també és una ciutat que no...
No és una ciutat de llarga tradició futbolística. O que diu, no, és un equip amb histori que sempre ha estat... L'Alcoiano, estava pensant ara, no? L'Europa, el Júpiter, no? Per dir equips senzillots. Són equips amb histori que subsisteixen.
El Vilarreal és un nouvingut. És un nouvingut, sí, sí. A base de talonari i anar fent. Existeixen els talonaris avui en dia? Jo crec que ja no. La veritat és que ara... Jo no l'he tingut mai, de fet. No, vull dir tant mateix, si no hi ha fons, no val la pena tenir talonari.
si vius el dia i deixar-te hem parlat del Poblera ni que fos per una altra qüestió però bé anem a la segona ref ràpidament Atlètic Balears 2 Poblera 1 justament t'havia de ser el Balears que aturàs la bona ratxa
Sí, la veritat és que no vaig poder veure el partit, però, bueno, una victòria de Sedat i Balears, que així i tot la Unió Esportiva Poblera continua líder i en tres punts de diferència damunt del Barça B i Sedat i Balears, precisament, no? Sí, sí. El Barça B només va poder empatar.
I per la Unió Esportiva Poblesa, evidentment, és una gran notícia. Sí, sí, sí, sí. I, bueno, i el Balears està tercer, ja és allà dalt una altra vegada. Sí, sí, ara t'anava a dir. Només garanteix 700 a la primera posició. Ja. I això... S'està podent guapo, però, ara mateix, a sa banda de dalt, eh? Sí, sí. I molt lleig a sa banda de baix. Sí, la veritat és que lo de baix... Perquè tenim el Porreres enfonsat...
I tenim la Eivissa, que encara ens sona de descens, i l'Andratx, perillosament tallat. Però tenen mateixos punts que un equip com l'Eivissa, que sí que hi està. Sí, sí, sí. Per tant, moltes dificultats. Sí, sí. Però bueno...
4 kits de segona ref, jo no record d'això. S'havia vist poques vegades. Sí, sí, sí. I, de moment, dos amb aquesta gran capacitat de competir, com a mínim, de plantar cara. Hem d'acabar, Pep, només una coseta. Encara seriu Champions, no? La Copa d'Europa, diguem.
Sí, no? Sí. Té aquest format diferent ara, però sí, no? De la Champions que destacaries, a part d'un Barça-Chelsea, que jo crec que, per bé o per mal, no? Per bé o per mal, servirà per, ara sí, ubicar el Barça bé ja, no? Ubicar-lo allà on està aquesta temporada, no?
Tu ja dones el partit per jugat i guanyat. No, no dic això. Dic per bé o per mal. Ah, d'acord. El Chelsea, que no és el Chelsea de la temporada passada, però vaja, això sí que ja és un equip sèrio.
Sí, la veritat és que la Champions sempre és interessant, no? Sempre darrerament se poden donar qualsevol tipus de resultats. Sí que és cert que l'enfrontament entre el Barça i el Chelsea donarà un...
una visió més o manco exacta de com està aquest Barça i de quines són les seves opcions, no? Sí, sí, sí, sí. Però, bueno, vorem-me, vorem-me, és interessant, és un partit interessant, això sense cap dubte. El vorem, esperem que... Segurament el vorem és la penya més grossa que hi ha en el món, de Barcelonaista.
perquè té un únic soci, són dos com és això? no, no, la penya més grossa la penya més potent la penya barcelonista més potent del món és a Felenich
Ah, sí. D'acord, d'acord, d'acord. Com seria una ironia de les teves com aquella que s'estadi més gros del món et s'estadi Baleà, perquè no s'omplim mai. No, veig que no anaves per aquí. No anava per aquí, no anava per aquí. Bé, jo per si un cas. Això ho deiem de sentir que s'estadi Baleà, no de s'actuar. De s'actuar, sí, sí, sí.
Per Verger, sempre és un plaer per revisar amb tu l'actualitat. Bé, qualsevol dia parlarem d'economia. Sí, segur que sí, segur que sí. Beníssim, moltes gràcies. Vinga, una ferrada forta. Adéu, bon dia. Adéu. Com a convidat de Lutz.
Pep Sobassi, Pep Sobassi, encantat que estiguis aquí. Per favor, encantat jo. Com estàs, també? Bé, molt bé. Ja te dic, amb moltes ganes de parlar amb tu de... moltes... és a dir...
Ja t'he fet bastantes entrevistes, més puntuals, diguem-ne, i aquesta pentura m'agradaria que fos un poc més general, no? I per tant, si t'apareix bé, començar amb els teus inicis, és a dir, com punyetes un tipus d'una persona amb el teu perfil, opta per fer fora del sembrat. Digue'm, no sé si prèviament t'hi havia...
i sé evidentment que la família tenia coses musicals, sobretot de cultura popular en aquest cas. En aquest cas sí, des dels 82. Jo venc de família que aquests dissabtes jo sentia la guitarra de mon pare afinar i tocar. Mon pare i ma mare des dels 14 anys que festejaven ja dins el món de
Música tradicional, però després, clar, nosaltres ja l'hem prostituïda com a música folklòrica, no? M'entens cap a on vull anar. Però la música arriba jo gràcies a mon pare i a meu mar, que és una gran cantadora.
I a partir d'aquí, és cert que jo ja dins l'escola mateix ja començava a agafar també se'm a seguir terra, a tocar, i uns 16 anys vaig montar el primer grup d'escola, que li dèiem quinta essència. Quinta essència. Sí, sí. Aquí teníem clar que ja començàvem a composar. Jo no era massa compositor, a mi m'agradava més executar, cantar, tocar la guitarra.
I arrel d'aquesta banda que em van sortir i em van sortir d'altres, 16 fins als 18, vaig anar a veure un concert amb el meu estimat i amic Guillem Cerdà, dels Tots Sants, i aquí el cap se va explotar tot. Els Tots Sants va...
hi havia una moguda a Catalunya perquè la meva altra passió era el futbol i jo record que diumenge sí, diumenge no viatjàvem a Catalunya amb una lliga que li deien la lliga nacional de juvenils i jo record... amb la Salle. No, amb els teatins. La Salle eres cosí.
Tu eres el bo, però, ja sé que el bo eres tu. Ho dic perquè, també, en aquella època, record que dins l'autobús un dia va sonar Sopa de Cabra, i en concret l'Empordà, i per la ràdio, o sigui, jo flipava. Perquè que nostre, tot i tot anant enrere, mon pare i meva mare sí que es verà que hi havia en Maria del Malbonat, en Miquel i en Miquel Hallador, hi havia en Lluís Llacs, en català.
Però clar, això eren coses que per mi em varien un poquet massa de majors. I quan començo a sentir el rock, que era la meva pressió, ja és quan decides que em vengui a encardar, després de veure un concert en directe dels Tots Sants, decides dir-li que en Guiem deixaven de tonteries, anem a por a dir que...
que podem fer lletres en català. Estic parlant de l'any 90. Que en aquells moments, clar, ara és molt difícil, jo tinc memòria i record, que en aquells moments era
super sorprenent veure un grup de joves apostar per cantar en mallorquí, per cantar en català. Tot i que també ha recorregut, de més enrere, hi havien els acults, hi havien la fosca, tremenda, tremenda banda.
I clar, vulguis o no, en tot aquest procés, que tot era molt a ciutat, molt més centralista, instituts, t'anaves a Manacó i escoltaves uns ocults, però després apareixen tots sants per donar aquella... Això va ser aquesta inici d'esfora de Sant Brat en concret per creure que s'aparia cantar en el nostre idioma.
I dins d'aquest discurs, després arriba el discurs de que a nostra demanem un cafè al llet, que a nostra demanem un testim. Aquestes paraules quotidianes que fan que hi creguis. Tinc molt d'amics ara, bé, tinc molt d'amics que en aquesta època actual de cantant en anglès en genicis ara ho fan en català. I ells els sorprèn la sonoritat.
Nosaltres cantàvem en català en el 92, no per la sonoritat, era ja per una cosa que la política que també existia no acompanyava massa i era un poquet reivindicatiu.
Bé, només de repassar la trajectòria dels forats de Sant Brat, ja podríem dedicar una entrevista a dues. Per tant, te deman breument un balanç de tots aquests anys. Una mica bojos, no?
Home, nosaltres ens ho vam passar superbé. Sí, ho crec. Ens ho vam passar superbé. Tot i que sempre ens ha passat el mateix, i encara està passant dins l'Espanarama actual, la insularitat. Sí. La insularitat, tot i que és vera que em vas fora, et sembrat, viatjaves molt, tocaves molt, i ens ho passàvem molt bé. Vist des d'ara...
van fer una feina que és la mateixa que van fer els grups que estaven abans de nosaltres per normalitzar un panorama que a poc a poc se va normalitzant abans eren 4, ara n'hi ha 70 i després n'hi haurà 200 de grups que actualitzaran el panorama però aquesta feina és... la cara té més pes que abans no sé com ho explico ara
abans era una feina reivindicativa i ara ha de ser més reivindicatiu encara per normalitzar i fer feina per normalitzar jo crec que se fa feixuc Parlem una mica de quines són com a persona que has picat pedra que han de menester els grups perquè
ara hi ha l'època que hi ha els festivals hi ha sales que obrin i tanquen uns circuits, què és el prioritari? què és el que han de menestar? Mira, ara mateix també vist des de l'actualitat jo crec que la part de l'administració ha d'ajudar a poder
a poder fer dels grups de casa seva, fer-los importants. I no tantes econòmicament, que sí que ho és, però tenir un bon local d'assaig, tenir unes sales que els puguin ajudar perquè ens puguin contratar, que has fet...
que els músics d'aquí se puguin sentir importants, com els grups de fora se senten importants a casa seva. Sin solaritat, no només és aquell vaciot que te deia, sinó que és un poquet, és estrenar mallorquí.
És un tren que com que ja et veuen, ja t'atenen. Jo sé també com moltes vegades com a programador o clou programador això, és vera que aquí tenim una idea una mica provinciana en el sentit que si no hi ha un grup de fora com a mínim, ja no pareix que sigui un concepte. Ja és com dir, bé, sí, és vera, tu no vull el fora de sembrar, però ahir aniré en el pròxim. Sí.
que també la vostra feina, abans no existia, hi havia un altre mitjà, però el fet que hi hagi un mitjà, això és superimportant perquè pots venir a presentar les teves mogudes,
Aquesta certa indústria fa que encara ha de muntar... Quan dic fer-me els sentits importants, no me malinterpretis, és posar-nos a lloc. Sí, sí, sí. O els premis en derroc, per exemple, també ajuden, no? Sí, premis en derroc i sobretot que si tenim una societat on creuen el sobiranisme, mos ha d'agafar com a grups nacionals. Clar.
Si estem defensant un cert sobiranisme, està passant amb l'alimentació. L'alimentació sobiranista, l'agricultura, tot el producte local, bé, anem a dir-li producte nacional. Sí, producte nacional, quilòmetre zero, no sé.
Bé, jo vull anar més enllà. Jo vull anar com a quilòmetre nacional i producte nacional. Per què? Perquè si ho defensem de veres, aquesta indústria forma part d'això. Bon, m'ha anat un poc cap a un altre costat perquè volia abans parlar de Suasi, un projecte que a mi m'apareix a la continuació lògica de Fora del Sembrat, evidentment en el mateix temps, amb una maduresa, amb un...
amb un sabresfer, amb altres dinàmiques, però en els fons és el mateix rock and roll, que tu dius. Sí, és l'actitud. Ara me'ls passa que amb Atsuàssia realment neix perquè deixant de bandes fora de Sant Brat i jo vol dir continuar damunt un escenari per ballar, per tocar, no tant per dir coses, en el principi,
I la continuació de tot això ha fet que la gent que ha anat entrant a Suasi s'acragués un poc el projecte que ara mateix és el que tenim en mà, que som diferents músics en diferents projectes, en Joan Toni Escarabat en Suaseu, en Margraces en Batseu Nua tocant tant en Maria del Malabonat, en Bernat tocant també a altres bandes, en Guillen Sardà...
Avui ja vos puc dir que tenim un teclista en el Suasi i aquests cinc tíos o sis tíos tocam i mos creiem el nostre projecte que és conjunt. I que és d'alta qualitat. Pep, treix disc, no? Això quant serà?
Mira, ara dia 12 de novembre, de desembre, surt el primer senzill, dia 10 de genet segon i el 20 i no sé què de febrer ja sortirà els dies. Avui en dia se fa així. I disc vol dir també en físic o no? No, d'un principi no estava preparat per... I això vol dir gira?
Sí, sí, sí. Estiu i ja tancant per a l'octubre, o sigui, les dates ja s'estan tancant per l'any que ve. No només a Mallorca. No només a Mallorca, no, per poder anar a presentar i amb la productora que fem feina, aquí a Mallorca, amb l'Àngel Ment i a Catalunya i a RGV, perquè mos puguin defensar en el territori.
Ah, damunt s'escenari ja t'he comptat jo, no, no has canviat. Però a s'hora de crear, a s'hora de composar, has canviat molt? Sí. Ara, així com en els inicis no vol dir res, només vol dir ballar, ara sí. Te preocupa? Ara he trobat s'eina i crec que és interessantíssim. No, hi ha grups que de nou any te diuen. Ja.
Jo se sap que també en de nou anys deia, però ara som més conscients i ara es verà que vull xerrar més de llum.
Em fa ganes de trobar un grup que m'aixerri d'optimisme, tranquils, de donar canya, però d'optimista. Sí, sí, no, no, és el que trasmets. I, per altra banda, també sempre has intentat la connexió amb altres expressions culturals, no? Vam tenir no fa gaire aquí a Entià de... Sí, sí, va bé.
has fet el Suà Circ, en fi, sempre intentant obrir públic, conquerir espais. M'agrada aquest escenari.
M'agrada, just ahir també xerrava amb un artista, que moltes vegades els artistes que acoten, que tanquin un poquet la seva proposta, queden allà. Si l'obris té més possibilitats de poder tocar la llum pi.
perquè m'entenguis, sense trampa, sense guiterra, afinada o desafinada, depèn quan vengui a la meitat de Mallorca, però sí que és vera que m'agrada, m'agrada la possibilitat de poder tocar damunt un pupitre, de cantar la cuina amb els que fèiem
És el meu tren d'anar. Sí, sí. Pep, ja pas pena pas temps. Escena musical actual, diríem que mallorquina o illenca, com la veus? Tu hi estàs molt a darrere ara mateix, no? A mi, jo de cada vegada dic que estem en bones mans.
Ja no només per la joventut, sinó també per la gent que hi ha més del que nosaltres, en barat i amb experiència. Però està bé. Passa que sí que és vera que mitjans com els vostres són necessaris. Com els nostres, perquè m'hi sent. El mitjà és molt necessari per fer-nos, per ser-hi, per...
per no deixar de banda, per recordar. I si veus tota la música que se fa a Mallorca, a Menorca, a Ibiza i a Formentera, és que jo crec que no fa falta d'anar massa més. Està brillant. Vinga, ja que d'això, unes pipallades sobre els panorames del mitjà de comunicació d'aquí. Tu ja has fet feina. Vares triomfar a una Mediterrània. Me va encantar aquella experiència. I va, després... Vull tornar, vull tornar. No ho podem retenir. Vull tornar.
El mitjà de comunicació ha de ser en català. El mitjà de comunicació ha de ser en català. O sigui, no pot ser que inclús el privat no hi hagi una desconexió en català. No pot ser que a la ràdio i televisió autonòmica hi hagi un col·laborador en castellà perquè entra en català.
bé, aquest mateix es perit que tu a banda és de rock de l'alimentació de tot, també hi ha de ser per mitjans, clar, és que si no arribarem a perdre el cap i aparèixer normal el que no ho és clar, o sigui, no és una imposició és que és la naturalesa perquè és que si no, jo ara no m'hi vaig fent una cançó en castellà però ja t'he dit ja per la meva manera que vull que quedi
El mitjà és superimportant en català. Hi ha molta gent que apren el català gràcies al mitjà. I molta gent que coneix en aquest cas la música, perquè nosaltres fem música, gràcies a un mitjà en català. També a un mitjà que ho fa en castellà. Però és superimportant...
El mitjà en català. Quants s'aprencors del nou disc i tanquem així? El dia 12 de novembre. 12 de novembre el primer... 12 de desembre, perdó. 12 de desembre ja l'hauríem escoltat. 12 de desembre teniu ja novetats. I el disc s'encela el mes de febrer. I el primer vol el que farem serà per febrer.
Per febrer, oi? Febrer, març, abril, mat, junts, juliol, agost... No, no, no hauràs posat. Fins a octubre. Tenim opcions de bo d'art. Tenim moltes gades. Moltíssimes gràcies per ser aquí. Gràcies per convidar-me un luxe a tu meu. Nosaltres passam en el segon bloc a parlar d'actualitat.
Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània.
I el Bon Dia i Bona Vida vos hem oferit aquesta entrevista amb en Pet Suasi i ara vos oferim la segona part d'aquest programa Short Vida número 77 que ja teniu disponible a la plataforma audiovisual vida.cat una segona part amb una taula d'anàlisi formada per gent jove, per tres persones molt joves.
però 77 d'això és vida, acabant d'entrevistar en Pet Suasi i ara farem una taula d'anàlisi amb les persones que hem convidat avui, que són n'Antònia Sales. Antònia, molt benvinguda de nou, ben trobada. Gràcies. Després d'un temps que has estat fora, però tot no hagués pogut, has tornat, eh? Sí, sí, sí. Correcte. Pau Emili Muñoz, moltes gràcies per ser aquí. Moltes gràcies. A tu. I a Blanca García Libé, també moltíssimes gràcies per ser aquí.
A vosaltres per convidar-me un altre dia. Si ho vas per ahí bé, mos podràvem en marxa ja a partir de les propostes que mos fasseu. Pau, comença tu ben jo. Jo volia parlar que el PP ha llevat les ajudes que rebia l'Obre Cultural Balear i Joves de Mallorca Perellengo.
Ho han anunciat fa poc, han retirat l'aportació que feien per Canal Cové i també una aportació per joves per la llengua que estava dedicada a l'activitat grossa. Sí, sí, sí. I ara en parlarem. Antonia, quina corolla molt durs, quina proposta molt durs de debat? Bueno, aprofitant que avui aquí tots els tertorians són joves o joves d'esperit. No, no, jo ni d'esperit ni de res.
I que en Pau Milius és president del Consell de la Joventut i jo és vicepresidenta. La notícia d'aquesta setmana que havíem de xerrar és que el Consell de la Joventut ha celebrat la Fira d'Entitats per celebrar precisament que fa 40 anys com a Consell de la Joventut.
40 anys del Consell de la Joventut, eh? Sí, sí. Nosaltres no havíem nascut encara. Jo me'n recordo i dels inicis perquè... El 85 va ser? El 85, eh? Aina Calvo de que és una de les primeres presidentes? Van tenir una taula de presidàncies que es van endevatre entre presidentes de diferents èpoques i va venir el primer de tots.
Era un homo. Sí. Blanca, com puja l'aposta? Jo puja l'aposta perquè ahir es va disputar el partit entre Catalunya i Palestina i va ser un resultat suposo que satisfactori per a la nostra noció però trobo que l'important és que
es va donar una imatge d'unitat amb les altres nacions oprimides i d'estadi gairebé ple.
Per tant, parlarem un poquet de les seleccions esportives i de tot el que això pot dur. Idò venga, som-hi. Ajuts del PP, o millor dit, ajuts retirats pel PP i Vox, les entitats que fan feina a favor del català. Antònia, com ho analitzes això?
Bé, jo òbviament crec que és una catàstrofe, quasi, quasi, perquè precisament entitats com l'Arbre Cultural Balear o com Jogues de Mallorca per la llengua fan una tasca social i cultural molt important i que si no la fan ells probablement no la faci ningú altre i per tant el que hauria de fer el Govern és
continuar donant ajudes i fins i tot augmentar-les a totes les entitats que promouen la llengua, que promouen la cultura, que en el final, quan venim aquí sempre xerrant que el fet de promoure la llengua, també oferir-la en el nou vingut, és una altra manera, és un recurs per fomentar aquesta cohesió social
que també és fonamental perquè hi hagi un benestar social. Per tant, el fet de retirar aquestes ajudes tindrà un impacte no només a nivell de les activitats que es puguin fer o no fer, sinó de totes les conseqüències que després desencadenarà.
Efectivament, una societat segurament més descohesionada que per ventures, lo que vol qualcú també, no m'ho s'entenganar. Blanca, com ho valores tu? Clar, jo ho valore, entre cometes, positivament, perquè se suposava que, com a mínim, ja n'havien donat. Suposo que l'any passat sí que em van donar, i clar, jo d'on vinc la primera mesura va ser
zero ajudes a qualsevol entitat que defensa la unitat de la llengua o que defensa simplement el concepte de País València. Per tant, ho veig com un retrocés, però no m'estranya en la dinàmica com a partit, ni del PP ni de Vox, perquè trobo que és l'ofensiva que estan desplegant arreu dels Països Catalans. Zero, zero, zero, zero per asfixiar encara més tant la llengua com el País. Per tant,
No em sorprèn, suposo. Em sap greu. Pau, jo crec que a una societat ideal, joves de Mallorca per la llengua, l'obra cultural, hauríem de rebre zero o dobest per tot, perquè no serien necessaris aquestes entitats. O sigui, que tu haig de tenir una entitat que promogui la llengua d'un territori,
Realment com a concepte greu, perquè vol dir que el govern, que és qui té l'obligació estatutària de fer-ho, no ho fa. Llavors, damunt que tu no ho fas i tens entitats sense any de lucre, que sí que ho fan, els lleves les ajudes. Només està justificat llevar les ajudes i després d'aquesta feina les assumeixes tu. Dius, no, això ho fa l'administració d'aquesta manera, d'aquesta manera estructural i tal. No és el cas. Per altra banda, em sorprèn, perquè...
El PP va veure que el sistema bolsà no funcionava, que el sistema bolsà era el que deia anar blanca. Aquí van tenir la sort que es va demostrar que aquest sistema no li funciona en el PP i ara estan intentant fer un híbrid. Per aquí t'endom, per aquí t'estir, per aquí no sé què... Clar...
Les persones que realment sabem que el Partit Popular quan te redueix l'ajuda per tenir-te asfixiat per no matar-te és perquè no te puguis queixar gaire però a la vegada no ajudar, perquè això és una realitat, veiem que clar, que aquest sistema que fem podia enganar un poc a la gent i dir, no, realment no són tan dolents o més o menys també se'n preocupen i tal.
I jo penso, des del punt de vista polític, que és un sistema que al PP li interessa, li va bé. Ara, aquest altre... aquest desviament que han agafat cap a una política totalment de Josep Ramon... Josep Ramon Bausà. No, Josep Ramon Bausà no li anirà bé. I no sé com de molt ha de pressionar Vox
perquè el PP se jugui 8 anys fora de governar una altra vegada. Sí. I a tot això que deies, clar, cal recordar que en el cas, per exemple, de Can Alcover, sí que és una tasca que igualment, encara que fóssim un país normal, s'hauria de fer, que s'ha de recordar segurament s'autor, s'autor, un dels poètans més bons en llengua catalana, ara dic això i el banca de la pentura humà que regirà, però...
és un d'art viciós, o un d'art més reconegut. I per tant, clar, i això només ho pot fer el propietari de la casa museu i de la casa on va viure, que és l'obra cultural d'Aleà. Per tant, en el fons, les institucions han de donar suport a això. Recorden que tampoc és que en Joan Alcabé fos molt d'esquerres, per cert, era més aviat un senyor... Un senyor conservador. Un senyor conservador. Això, al PP se'l podria fer-te una figura...
Pròpia, no? Bastant, bastant. I no ho han fet. Passam ràpidament al segon punt, que és el que plantejava n'Antònia, i que són els 40 anys del Consell de la Joventut de les Illes Balears, 40 anys també en Vals i Baixos, jo crec que també vas a l'època d'en Beusau, que també se'l va volacarregar, no? No, se'l va volacarregar. En fi, vaja.
Un destroyer aquest home. En tot cas, 40 anys de feina positiva per s'associar i sentir-me juvenil. Va ser molt d'interessant aquesta taula de presidències
Perquè, clar, el que els van demanar a cada època, no hi havia els del 85, un que va governar els anys 90 a principis dels 2000, després la persona a qui li van tancar el Consell i qui el va presidir una vegada tancat, que s'ha reconstitut com una plataforma d'entitats.
I clar, i el primer de... Jo ho tenia oblidat, però el primer de... Nosaltres vam haver de fer molta feina per desestimatitzar-se als persones homosexuals perquè en aquell moment hi havia exiliat. I un altre va dir, però nosaltres vam haver de fer molta feina perquè...
la gent se podia emancipar, no com ara, però hi havia molt d'atur juvenil i era més que cercar feina, no tant una casa i una altra, però nosaltres vam fer feina i cada època ha tingut problemes diferents de joventut i hem tingut la sort que durant 40 anys ha estat el consell de la joventut per posar-la damunt la taula i per pressionar perquè s'arreglesin aquestes problemàtiques tenint en compte
que el 85 no hi havia ni cap regidoria de joventut a Mallorca, cap ajuntament, ni direcció general de joventut encara. Hi havia el Consell de la Joventut abans de ser direcció general. Per tant, va ser una institució molt pionera. Blanca, no sé que en coneixes, però en qualsevol cas també una de les línies de feina ha estat la connexió amb els Consells de Joventut de Catalunya i d'Espaí Valencià, amb el Triangle Jove.
Sí, sí, sí. Això jo crec que Pau et pot donar més informació sobre el triangle jove que no passi. Però sí, o sigui, el fet que hi hagi consells que frenen i que a banda aporten la seva visió com més propera perquè el dia a dia és treballar amb les entitats juvenils, doncs està molt bé i sobretot per a recordar que el futur i el present del país som nosaltres. I sí, o sigui,
el fet també que hi hagi una connexió entre les diferents entitats dels Països Catalans, doncs mostra això, que les connexions són fortes i que aspirem a tindre-les encara més fortes. Pau, un apunt ràpid d'Es Triangle i tanca en Antònia, o el pot fer en Antònia, no ho sé. No, no he de fer en Antònia, vinga. Bueno, s'ha quedat aquí en Es Triangle, és en Pau, si voleu xerrar de Triangle, que s'ha fet en Pau, si voleu que faci jo es tanca ment. Tanca, tanca, vinga. El faig, que...
Jo crec que el més important, el que hem de destacar, és que ens encarregem del Consell de la Joventut, que no siguin personal tècnics, ho fem de manera voluntària. I el Consell de la Joventut el formen totes les associacions i entitats juvenils, o també prestadores de servei a la joventut, que també marxen per mordes voluntaris que tenen. Per tant, és posar en valor...
Aquest compromís que hi ha tant de joves que tenen que moltes vegades diuen, és que els joves no van de res, és que els joves no se mouen, és que els joves només s'interessen per ells mateixos. És ver, encara hi ha un sentiment individualista molt més grau que les millors generacions anteriors,
però posar en valor això, que hi ha molta gent jove, mobilitzada i compromesa amb un projecte que no té per què tenir idees polítiques ni tot això, sinó simplement fer pinya, fer poble, promoure un oci a una socialització sana i això, que és un gran tresor tenir això.
I tant que sí, i esperem que se reforci i que vagi més. Darrera qüestió, sé que plantejava Blanca, que són les seleccions nacionals. L'estat espanyol, com en tantes altres coses,
continuo estafant-nos com sempre, és a dir, per no anar més enrere perquè jo ja no hi tindria memòria, però a l'any 92, just quan faltava pot temps perquè començassin els Jocs Olímpics, hi havia creat el Comité Olímpic Català en totes les seleccions nacionals i en Samaranc va dir
per demanar que no fessin trull durant els Jocs, va prometre, i ara haurien de sortir aquestes riagues enllaunades d'això, va prometre que l'endemà mateix que acabessin els Jocs el Comité Olímpic de Catalunya se reconeixeria internacionalment.
Han passat 30 anys i estem igual. Hi ha hagut, ja no tinc memòria, molt d'acords entre PSOE i qui fos en aquell cas que sí, sí, que reconeixerem les seleccions.
i mai ha estat vera i no serà vera mai, no? I si qualcú vol continuar enganyant, dient que ara sí, ara sí que finalment Pedro Sánchez, els que toqui de don, ara sí que ho farà, que s'enganyi ell, però que per favor no engani en els altres. Una vegada fet el meeting,
Bé, crec que és molt important, no, Pau, tenir seleccions de cada nació que puguin competir internacionalment i que puguin fer l'aportació a l'esport mundial, no?, des de cadascun de...
Sí, jo una vegada vaig dir aquí que no m'interessava el futbol, sinó implicava política i per tant aquest tema sí que m'interessa. No, crec que és una cosa que, és a dir, tampoc no seria pioner l'estat espanyol, eh? Ah, no? En la terra, es juga a Escòcia, es juga a Gales, es juga a Inglaterra, vull dir, que tampoc no és una cosa tan estranya. Sí, sí.
Clar, si tu agafes l'equip que va guanyar la Copa d'Europa, que vas a Espanya, és darrere que va guanyar, i lleves els bascos, els catalans, els gallets i tal d'allà, també ho quedes 4 o 5 jugadors. Perfecció. Sí, no sé, un parell. Clar, jo crec que és això el que els fa pena.
Vull dir que els fa pena, que els assusta, que queden ridícul i que se demostri que l'estat espanyol és un estat que funciona gràcies a les recursos materials i també a les persones que agafa d'altres nacions. Per tant, jo crec que no ho fan perquè no s'ho poden permetre.
Pot ser o seria una manera d'augmentar el nivell i de millorar? A vegades aquestes coses no estan mai. Antoni, com ho valores el tema de les solucions? Els hi dones importància o no?
Bueno, no és la meva preocupació principal, jo sí que m'apareix que està bé xerrar, no? Home, jo el que troc que, a part del que diu en Pau, que perjudicaria, que se quedarien pràcticament fora esportistes d'elit, és també que tindria unes implicacions polítiques bastant fortes, tot i que
el regne unit també pot tenir en certa manera jo crec que aquí se presentaria més com un tema polític i se deixaria en segon pla el tema esportiu per tant jo crec que no interessa per això perquè no se pugui interpretar com que donen força a tot el tema del nacionalisme
Clar, donaria molta visibilitat a les nacions, el fet que competissin a nivell internacional. També a la gent d'aquestes nacions també això els dona un orgull, a lo millor, com uns ànims, una esperança, un reconeixement de cara a fora.
i a lo millor, de certa manera, se pot interpretar com una espècie de promes o que te pot donar una esperança que aquesta exigió vagi més enllà del món esportiu. Blanca?
En la línia que el que ha dit Pau i el que ha dit Antonia seria reconèixer que efectivament Espanya és una nación de naciones, no? És un dels grans debats de la divisió territorial de l'estat espanyol. I bé, sobretot el que es va demostrar ahir és que la solidaritat que no ha tingut l'estat espanyol
doncs sí que la tenim la resta de nacions a les que ells anomenen perifèriques i el fet que ahir Catalunya i Palestina es donaren la mà crec que és una imatge que val milions i que sobretot deixa en ridícul qualsevol altre estat que s'ha omplert la boca de paraules
durant aquest mesos sobre el genocidi i ara que ja Israel sembla que ha parat entre també moltes cometes l'ofensiva, doncs ja no queda res, no? Ja s'ha acabat la paràmica. I bascos també van jugar contra Palestina i també estava a ple s'estadi. Sí, sí. No, no, això sí, han servit com a mostra de solidaritat, mostra i fer reals perquè ses recaptacions, es partits han anat
per casa, etc. Bé, ho hem de deixar aquí. Hem arribat fins al final d'aquest, això és vida, número 77. Antonia, moltíssimes gràcies per ser aquí.
Gràcies. Per tenir-me una altra vegada? Blanca, moltíssimes gràcies. Sí, sí. Ah, mira, sempre està bé tenir taules de gent jove, perquè si no... Em sembla divertit. Segur. Pau, moltíssimes gràcies també per venir. I a la nostra audiència també, gràcies per arribar fins aquí. I ja ho sabeu, teniu molt més continguts a la plataforma audiovisual vida.cat.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Això és el Bon Dia i Bona Vida Dona Mediterrània. Avui és dilluns 24 de novembre 2025. Són les 9 i 25 minuts i és el moment de saludar en Joan Miralles, coordinador del PIB. Joan Miralles, molt bon dia.
Molt bon dia. Primer lloc, bé, volem comentar amb tu una sèrie de qüestions de l'actualitat i una sèrie de posicionaments del PI. I si t'apareix bé, començem per aquest comunicat en el qual denuncieu que el Partit Popular no està gestionant bé els recursos, els ingressos de l'impost turístic.
heu denunciat-s'incapacitat del govern per executar els projectes finançats en secotaxa. Sí, així és. S'ha de dir que no és una novetat. Ja que el Pacte de Progrés li va passar, si més no, una mica el mateix. Li va ser incapaç de gestionar el preix de secotaxa, de manera que es cap de...
de 6 anys d'equatat-se, crec que no s'havia executat ni la meitat. Això és una tendència que no és nova, però que, en fi, és preocupant, que ara mateix tenc un import de turisme sostenible, perquè l'equatat-se no deixa de ser el nom comú que li donem als ciutadans a l'import de turisme sostenible, que té com a característica que vol mitigar els impactes del turisme. Això vol dir que, clar, amb una societat turistificada com la nostra,
se pot interpretar que tot és un impacte del turisme i que, per tant, s'ha cotat-se, o s'ha mal anomenat d'ha cotat-se, sigui un impost que s'ha de vescí per tot. S'ha de vescí per tot i, per tant, tenint en compte que els impactes del turisme s'emproperen en tres esferes, impacte econòmic, ambiental, social i cultural, ara mateix s'ha cotat-se s'ha de vescí per...
per pal·liar aquest dèficit fiscal que tenim els dies balears i que ofeguen els ciutadans i les empobrades de cada dia més. Clar, si tenim en compte aquesta realitat, que és que ara m'ha de ser cotat-se, o si en pot tenir més sostenible, has espegat la tireta que tenim per mitigar un empobriment generalitzat de ciutadans, que no saben capaços ni tan sols d'usar aquests recursos de manera eficient,
no deixa de vitenciar, en aquest cas s'incapacitat del govern, del Partit Popular i Vots, de fer afronte a les reptes que tenen els ciutadans i, en definitiva, de no voler veure una situació que a poc a poc se va cronificant.
A mi és que m'apareix com a mentida i tot que, clar, és a dir, que un polític tingui dificultats per aconseguir recursos m'apareix, bé, ja ho entenc, que entre dins el meu univers mental però que no tingui capacitat per gastar m'apareix com a mentida i tot, no?
no ho sé, és que hi ha tantes necessitats i directament vinculades a la turistificació, no ho sé, no entenc com és possible. És un tema complex, perquè és cert que quan tu recates l'acotat, des que la recates, des que decideixes on destinarà els dobbers i que poses en marxa el projecte en els que van deixant aquests dobbers,
és normal que passi un temps, no són immediates, no hem de ser conscients. Ara, d'aquí a aquesta incompetència generalitzada, en fi, és preocupant la incapacitat tant d'aquest govern com de l'anterior. Van parlant d'habitatge públic.
tots són conscients que fa falta mitjà social, però clar, que en 12 anys no hem estat capaços de fer pràcticament res, perquè allò que hem construït, explicat a minuta, que diuen, que em recorda l'anterior pacte, que sortien promocions que estaven molt bé, amb ensostres de...
d'alga i bioconstruccions i tot això per no deixar de ser declaracions de bones intencions i allò que les empreses en diuen greenwashing és a dir, maquillar amb actuacions sense cap tipus d'impacte fent capacitat de fer front per part dels governs a una necessitat urgent que tenen els ciutadans que es poden disposar
d'habitatge digne a un preu mínimment assequible. On és el problema? El problema és molt complex, però sobretot hem de tenir en compte que aquí, partint d'aquesta situació d'empobriment generalitzat, derivat des d'àfica fiscal i d'un estat que, sempre que governin partits d'àmbit estatal, que acaben prioritzant els interessos dels partits en els païs,
mesurant les pressions de pobriment crònic. Les necessitats són molt majors en els recursos que hi poden destinar, però no perquè no tinguem els recursos. Les Illes Balears, per elles mateixes, també és un parell de dades. L'any passat vam recaptar el PIB de les Illes Balears de 40.000 milions. Poca broma. D'aquests 40.000 milions, 12.000, 12.000,
les enviarem a Madrid. I d'aquests 12.000, 6.000 no tornen. Clar, on van aquests 6.000 milions? N'hi ha 5.000 i pico que van a diferents fons d'inversió de l'Estat, però n'hi ha 400 que van a compensar, perquè m'ho fos una idea, aquelles comunitats que se suposa que són més pobres que nosaltres i que, per tant, necessiten de nostre ajut. Això vol dir que
Grosso modo, només aquesta partida de solidaritat interterritorial ja és cinc vegades el que ha recatat de ser cotatsa, o quatre i pico. Per tant, el que deia abans, ser cotatsa, encara que té per funció mitigar impactes del turisme, aquí s'interpreta que tot és un impacte del turisme,
no deixa de ser una tireta per aquest altre forat que tenim, que és la solidaritat interterritorial, que podríem dir, sí, hem de ser solidaris, però hem de ser solidaris amb 400 milions, quan aquí, a l'hora de repartir-se d'on ve el que toca a ciutadans per càpita, no té en compte la població fluctuant, no té en compte que aquí s'hagués baleat...
de la població resident que hi viu i hem de sumar una població fluctuant brutal que no és a cap altra comunitat. I tot això, a més, ens ho tenim en compte que d'aquests 6.000 milions que van i no tornen, a més, i hem de sumar,
totes aquelles inversions no regionalitzables que van a finançar infraestructures o projectes o entitats com la Reina Sofía, Cervantes, que, a més, Cervantes té més pressupost que totes aquestes inversions que es fan a les infraestructures
Durant un any, faig una idea, només a Cervantes. I clar, quan Madrid diu que ells també paguen més que la resta de comunitats i que també tenen d'àfici fiscal, són unes dades maquillades, perquè té un facte centralitat claríssim que fa que tu tinguis totes aquestes infraestructures ubicades a Madrid.
i que generen riquesa i feina a Madrid, a les que hem de sumar tota la tributació que hi fan, per exemple, Correus. Quan nosaltres comprem un segell aquí a Mallorca, això tributa Madrid. Sí, després Madrid paga els seus impostos i les sortirà el dèficit o la balança com sigui, però aquest...
aquest tribut l'han pagat els mallorquins, no? Bé, amb això vull dir que... I a tot això, Joan, i a tot això s'hi va turístic, que s'hi va turístic el que fan és comptar-lo com si per tot entràs igual, és a dir, com si fos una sola entrada a tot s'estat. Clar, és que no és una partida que molts van contra, és que són totes, són totes i a un nivell que no té cap altra comunitat, no?
I això fa que nosaltres, de cada vegada, malvisquem més. No només per aquesta necessitat de contribuir a altres comunitats, que s'ho podria entendre, que tingui una certa solidaritat amb altres comunitats, però és que mentre a la península gasten en infraestructures megamilionàries d'andaves i
Hi ha altres infraestructures que nosaltres no ens beneficien per res i aquí no té cap sentit. Tenim una AVE. Nosaltres no tenim ni tan sols trens de rodalies. Quan parlant de CPC, aquí no se té en compte que, clar, tu comprar un habitatge a Mallorca te pot costar 400.000 euros. Quant en 400.000 euros te pot comprar un poble d'Extremadura. És a dir, se fan comparatives que són absurdes
i a més se fan inversions que no tenen per res en compte les nostres necessitats derivades, entre d'altres, de sensolaritat, perquè nosaltres a Sant Una Illa tenim unes característiques molt concretes, necessitem un tipus de serveis i infraestructures molt concretes, i clar, aquesta mirada madrilenya o peninsular de desfinançament autonòmic
i sobretot la falta de tenir un governant que planti encara, de bon de veres, fa que, no d'ara, sinó que fa dècades, vivim en una situació de profunda agonia i estrangulament econòmic que fa que nostres ciutadans de cada vegada visquin pitjor.
Joan, bé, ho podem lligar ja molt amb aquesta proposta del PIB, ja fa temps, de fet, però que de tant d'entrar-ho, que les Illars Balears tinguin un concert econòmic, com és que ja tenen a Navarra, o com és que tenen a Espai de Basc. Clar, això és per si gent que desconegui que és un concert econòmic, perquè clar, a vegades veiem rep, i si no sap ni què és el rep, i que és el concert econòmic. El rep
en definitiva, és un règim especial que mos permet compensar la solidaritat, un exemple molt clar, és el descompte de resident. Hem de tenir en compte que aquesta pujada des del descompte de resident no la tenim gràcies als nostres polítics. La tenim perquè els Canaris ho van demanar. I com que els Canaris tenen força per pressionar el govern central, ho van aconseguir i de retruc, me'l va tocar a nosaltres. Però no és gràcies a la feina dels nostres polítics.
i pel que fa concert econòmic és molt més ambiciós i és aconseguir allò que tenen els perillats i Navarra, que ells en es calàs comú aporten la seva part proporcional, perquè hi ha una sèrie de despeses que són comunes on ells aporten per aquestes despeses comunes de l'Estat, però després els seus recursos les gestionen ells i les gestionen tenint en compte les seves necessitats, no les necessitats
d'altres comunitats que moltes vegades no tenen res a veure en les nostres. I que fins i tot en necessitats comunes, nosaltres moltes vegades també hem demanat la policia autonòmica, mostravant que sí, aquí evidentment necessitant seguretat,
Però nosaltres, quan rebem els dobbers destinats a seguretat, què ens trobem? Ens trobem que estan per davall de semis de finançament durant tot l'any, però clar, és que s'estiu aquí. La població se duplica o se triplica en algunes zones. No pots fer front a les mateixes necessitats, tenint un pressupost que és el mateix que és d'un altre territori on no tenen aquesta població fluctuant, no?
És a dir, resumidament, se mos demana que siguem solidaris i que no tenen les necessitats d'altres comunitats, quan aquí ningú té en compte les nostres. És talment així. Joan... Resumidament, eh? Això, clar, dona per fer una tesi, o dues o deu, però resumidament és això. De fet, a qualsevol moment volen fer un...
Un especial, hem de fer un especial dedicat a tots aquests números perquè ses dades són tan bèsties que és que per ell mentida que sa gent no reaccioni més. Joan, per tancar s'entrevista d'avui que mos queden res, 3 minuts, simplement minut i resultat.
de la creació d'aquesta nova coalició mallorquinista. En Tolo Gil i Jamos pensava que seria dia 28, que se presentaria en el que hi hagi de moment i sempre obert a sumar més gent, no? Sí, sí, és així. Evidentment ja, jo crec que estem amossats ja, que les negociacions en som han anat molt bé, ja en sintonia. La presentació serà aquest divendres,
Però, evidentment, a part de Som, s'ha sumat en el projecte ja molta gent a títol individual, ja han rebut moltíssima gent que ens ha comunicat la seva intenció de participar del projecte, i després també hi ha tots els partits municipals que també s'hi poden anar sumant, de fet ja en gran part d'ells les converses estan molt avançades,
Però sí que és vera que ritmes, els tempos, entre un partit d'àmbit insular, autonòmic, són diferents de municipals. Municipals, gairebé que falti mitjany o un any per les educacions, fins que no falta mitjany per les educacions, potser no s'hi posen, però per nosaltres era molt important començar a donar a conèixer quin és el programa de la coalició per a Mallorca.
és a dir, si la gent escolta les declaracions que fan els diferents dirigents, tant del PI com de SOM, veuran que hi ha molta coincidència, però és important que comencem a crear marca, que si la gent conegui quin serà el projecte de circulació per Mallorca, que vagin que és un projecte nou, que és un projecte transversal, i que sobretot té un objectiu clar, que és prioritzar els interessos dels residents per damunt de qualsevol altra cosa, sobretot fer país i no fer partit, és a dir,
Jo crec que la gent que està amb el capdavant, per normes generals, són persones que no han interès cap partit o... En fi, les sigles ens interessen relativament. Allò que ens interessa són les propostes polítiques i que tot allò que ha defensat el mallorquinisme polític històricament faci avanços. Faci avanços perquè partim de la premissa que podrien dir... Jo aquí ara, com jo...
Faig una observació que molts no poden discutir, però bé, des d'en Jaume Matas fins ara, a Megamanco, no només no han fet passos envant, sinó que han fet passos enrere. Han recuperat part del terreny, però no han fet passos envant. Si mirem la situació d'ara en la davant d'en Jaume Matas,
pràcticament estan igual en moltes coses i en moltes d'altres estan molt pitjor. I el que volem és tornar a posar el mallorquinisme polític damunt...
sexe de debat polític, fer una força que sigui netament mallorquina, mallorquinista, evidentment també volen que se faci una coalició per Menorca i una per Erbissa, ja veurem si serà possible, però ara molt centrem en Mallorca.
I, sobretot, que independentment amb qui se pacti o amb qui se faci feina, l'objectiu sigui polític de fer avanços i mai que la prioritat sigui, en cap cas, fer partit o repartir cadires.
No ha de ser mai la prioritat. I una curiositat, aquesta coalició emmetrà també militants directes a la coalició o no? O serà estrictament una coalició de partits? Bé, ara mateix és una coalició de partits, per tant, la gent està affiliada a un partit o a un altre, però
Això que dius tu no és descartable, en una segona fase, però en qualsevol cas sí que el que estan fent és xerrar amb molta gent independent o... Bé, és que de fet se m'ha costat moltes persones. Que ha dit l'individual, potser participar d'una força política a una altra no els fa ganes i preferiria integrar-nos un projecte més àmpli que en aquest cas seria la Col·leció per Mallorca.
Idò a veure com va divendres i la setmana que ve en tornarem a parlar segur Moltíssimes gràcies Joan Moltíssimes gràcies Gràcies Bon dia
Gasta el dinero que tiene y también el que no. Él es tan encantador, estrella de la sin razón, un espejismo, medalla olímpica de oro al más cabrón. Tienes el podio de la gran desilusión.
Bona nit.
De la trece y catorce, no sabe lo que es cotizar. Él es el centro del mundo y ya después todo demás quedará. Por fin vamos a terapia, soy psicólogo, taño y psiquiatra. Pero ¿de qué te sirve si siempre mientes más que hablas te hará?
Déu-n'hi-do, Rosalía. Nena Eduel, molt bon dia. Bon dia.
Bé, bé, obrim aquí aquesta secció que anomenem Tot està connectat. De moment tenim Rosalia posant-te a parir a qualcú. No ho sé, molt bé aquí, tampoc no estic tant al dia. En el més pur estiu, Shakira, o sigui...
Ha quedat de gust. Exacte. Segur que és ben senador aquest exercici. De què hem de parlar avui, ma nena? Doncs mira, avui vinc a xerrar de... Es fer nom que no fan. Perdó, repeteix.
Es fenomen fan, fanetisme. Ah, val, sí, sí, sí. I ara, clar, m'he carregat el meu propi lloc, que era de dir tres paraules relacionades, i ja ho he dit jo, però bueno, les diga igualment. De moment, duc zero de no sé quants, de tots els programes que duim, i no n'he insertat ni una. Aquesta l'encertaré, evidentment. Clar, això ja...
Bueno, pues, la primera paraula, evidentment, és Rosalia. Rosalia. La segona és la nostra estimada Dopamina. Dopamina, sí. I la tercera és el Litz, el Frank Litz. Aquí m'hauries acabat de despistar i aleshores no ho hauria encertat mai.
Litz és compositor, diguem, compositor que era pianista també, pianista i compositor. Exacte, compositor húngaro de romanticisme, d'aquesta època de romanticisme. Sí, sí, sí. I d'on ho hauria encertat, si te serveix de guia? Doncs, bueno, ara com que està tan de moda no Rosalia, que acaba de treure un disc,
i aquest disc hi ha molta intervenció no sé si l'has escoltat o has tingut oportunit o sigui, m'han dit que s'ha d'escoltar tot sencer i tal, seguit i això no, no ho he fet, no he fet això és a dir, he escoltat qualque cançó i per cert, no sé si l'han dit aquesta s'atitula La Perla, aquesta que hem escoltat i no l'havia escoltat, per exemple fins ara per tant, no, encara no
Encara no. El que fa Anna Rosali en aquest disc, que és com a bastant innovador, que això ho duen fent des de sempre, ha aparat una orquestra sinfònica i ha jugat...
amb aquests sons d'avui en dia que ja és com que tot és autotune i tot és artificial i ella ha dit, bueno, posaré el que ha funcionat tota la vida que és l'orquestra i bueno, i un poc anant en això se me va aparèixer el nom d'en Frank Litz que com que tot està relacionat una cosa me va dur a l'altra i
I en Farlitz a mi personalment m'encanta, soc... Ets una fan. Soc fan, soc fan. És una cosa impressionant. Després escoltarem un trosset d'un tema que és el meu, bueno, dels que més m'agraden d'ell. I bé, i ell era un pianista, compositor...
I va ser el primer fenomen o fan que sabem, no? Això ho desconeixia completament, eh? Idò com un Beatles o com un Elvis Presley. Carai. Va ser a sèpoca. I ell feia llires...
i, bueno, era una cosa espectacular fins al punt que hi havia gent que se quedaven metxons de pel agafava els xigarros que tirava a terra bueno i i sobretot el punt que tenia o sigui, ten com una rosalia també és que ella agafava agafava el que és esfolc
allà on va néixer, que era húngaro, i la ficava a les seves composicions, que això és un poc també el que ha fet na Rosalia, que l'ha duit un poc a sa fama també, que és agafar el folclore i donar-li un poc de personalitat.
Clar, perquè es folclore és com una aposta segura en el sentit que és música d'arrel i és música que ja saps que connectarà amb la gent, no? Efectivament, això és justament el que anava a dir ara. Ah, mira, perdó. Sí, sí, sí. No, no, no, que va, que va. Correcte, o sigui, realment què fa que algú sigui fan? És a dir...
Aquest fenomen, bàsicament, és això, connectar amb la gent d'una manera bastant brutal, no?, perquè dir, vale, tenc alguna cosa en comú amb aquesta persona, però que no sé na Rosalia exactament quanta gent té, però potser té més d'un milió de persones que l'estan seguint, no?, i aquest milió de persones connecten amb ella...
amb alguna cosa en comú. És com massa... massa casualitat, no? O sigui, alguna cosa ha de ballar que te faci connectar i jo crec que una part important s'esfolca, perquè en el final és alguna cosa, això, no? Aquest sentiment de pertanyança, de pertanyar a alguna cosa i sentir-te...
sentir-te que formes part d'una família encara que ni tan sols coneguis a sa gent molt interessant i aleshores sa dopamina diguem quin paper hi juga en tot això? clar, sa dopamina és un hi juga un paper un poquet més de sistema de recompensa és a dir, quan tenim
com que sempre m'encanta xerrar al cervell, tenim, diguéssim, la serotonina, que tothom sent xerrar de la serotonina, la serotonina de la felicitat, la dopamina seria la hormona de la felicitat immediata. Per exemple, algú que juga en un joc de taula i guanya,
De sobte té aquesta dopamina. Aquesta pujada de dopamina. Exacte, li dona un subidon. Sí, sí, sí. I això és el que fa, per exemple, això. Quan la Rosalia, imagina't que ara avui, xerrant de segle on vivim, si jo poso un comentari a un vídeo de la Rosalia i soc fan i me dono me gusta,
m'adonaria aquesta subidon de dopamina. O anar a un concert d'ella, escoltar les seves cançons, estar en aquesta comunitat que se va creant una eufòria col·lectiva com un plaer, això, a curt plaç.
jo, el fenomen, ara tu sense res, diguem així, pam, me dius fenomen fans, me vénen en el cap imatges de gent absolutament histèrica rebent o en concerts The Beatles
i més, diguem, més vinculats a jo, per dir-ho de qualque manera, encara que no directament, els especos, que no te donen ni sonar, i hombres G, que a pintura te sonen.
És a dir, aquest grau, però, d'histerisme és natural, diguem, està provocat per aquest excés de dopamina. Com s'ha d'interpretar això?
No sé si m'explica, és a dir, entenc que és fenomen fan, de fet, segurament jo ho som fan de coses, de grups de música i d'equip de futbol i tal, però fins al punt d'arribar a cisterisme, per dir-ho d'alguna manera, no sé si l'he cap d'entendre molt. Jo tampoc. Sí, o sigui, ara aquí ja és una opinió meva personal. Sí.
Jo crec que que se crea, no? L'important també és una massa de... Igual quan fas una manifestació i sents aquella energia col·lectiva, no? Exacte. Però jo crec que passa igual quan hi ha aquest tipus de situacions, no? D'aquesta gent que se'n va en el camerino que potser tots sols no sé si farien aquestes coses que acaben fent.
Però com tenir aquest reforç d'un grup de persones, te sents com més, no sé, més vàlid per fer una locura. Sí, sí, sí. I el xute que te dona de plaer, això crec que és la base de tot.
Sí, és... Com una droga. Sí, sí, sí. És un punt mal d'entendre, però després és vera, també veus aquests excessos de felicitat per la victòria d'un equip de futbol, per exemple, no?
i aleshores dius, bé, sí, sí, ho pots acabar de no sé si entendre, però com a mínim de sí, de saber quina ets l'experiència, per dir-ho de qualque manera i efectivament té un punt de catarsi col·lectiva clar, és que sembla un poc com una religió, no? com aquest punt d'aquestes misses de gospel sí
que la gent entra en un estat de catarsis, també. Sí, sí, sí. I em recorda un poc a tot això, no? Sí, sí. Tot està connectat. Ma nena, no sé si mos has de fer qualsevol apunt final, perquè, si no, ja presentarem la cançó. Bé, la cançó, la peça de música. Apunt final. Si no, ja...
A punt final, m'agradaria, o sigui, en Rosalia, si serveix d'alguna cosa, doncs mira, potser ens pot acostar un poc a aquesta gent jove que ha deixat d'escoltar la música clàssica.
i que actualment moltes de les coses que escoltam venen d'allà i mira, podria ser interessant creus que el fenomen pot ser tan potent que arribi fins i tot a despertar interès per la música clàssica?
Sí, jo crec que sí. Molt interessant. Agraïda a Rosalia per això. Mira, ara me fas pensar en obrint pas recuperant la figura d'un cantador, no? A veure.
o de diverses cançons de sa música popular, el cantador El Botifarra, no? Jimeno, El Botifarra i per tant bé, bé, si és per això massa bé, idò, no? Massa bé, sí, sí Vinga, presenta'm-ho la peça final que ja comença a sonar Sí, això és de... Mira que he perdut el nom perquè...
Valentina Licita, Licitsa, una cosa així. L'intèrpret i és, recorda-me tu. Sí, és la rapsòdia número dos de Litz, d'espianista i compositor que és Franz, Franz Litz. Sí, Franz Litz. Primer ídolo de masses.
primer idol de masses interessant això no en teníem ni idea ma nena moltíssimes gràcies escoltam i do aquesta música que sabeu que fa 150 anys despertava autèntiques passions molt bé moltes gràcies adeu adeu
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
I a ritme de Franz Liszt, aquest primer ídol de masses, com us el definia en la nena Duel, amb on anem per connectar-m'ho ja amb en Llorenç Capellà. Llorenç, molt bon dia. Molt bon dia, què tal? Com estem? Va bé. Avui hem après això, que en Franz Liszt va ser el primer ídol de masses i sabeu que despertava passions a l'estil d'en Rosalie avui en dia. No ho sé, però en plan sembla...
Perfecte, diu molt de la seva generació. Exacte. Llorenç, dijous passat, que és el dia que tu publiques els dijous, és el dia que publiques els articles a l'última hora, era 20 de novembre. Com de gay no fa falta dir res més, no? No, no. Tants i tants de...
de 20 de novembre, és la veritat. I bé, i cada vegada, jo crec que tota una sèrie de cronistes, d'articulistes, d'informadors, sembla que deim el mateix. I deim el mateix, però curiosament no ens repetim. Sembla una contradició a això, però espero que m'entengueu. És a dir, és tan real l'existència del franquisme
i de la pervivència de tot el desastre que va suposar, que de fet, encara que diguem el mateix que l'any, es consti, diguéssim, de coses que han passat ahir.
Llorenç bé, primera cosa que dius crec que ho vàrem comentar fins i tot dilluns passat no està clar del tot que en Franco moris dia 20 mateix no, no està clar però crec que no té gaire d'importància és a dir, potser has fet Franco dura ja possiblement setmanes
pendent d'una màquina és a dir, vivia perquè li faren bategar escola, veritat és a dir, que era mort pot ser fa 3 setmanes pot ser fa 15 dies però com per què ha fet? perquè estàs connectat a una màquina i no te desconecta, veritat, fins que supos que van tenir les coses ben fermades ben decidides i aleshores estriaren el fil, desconnectaren
I va morir franco. M'ho dic que va ser d'aquesta manera, però, insisteixo, va morir fisicament, no ideològicament ni profet sí.
Bé... Mira... Mira que ho sabia, però... La imatge d'Ariadna Navarro plorant i Franco a Muerto m'havia fet oblidar el carnicerito de Màlaga. Sí, el carnicerito... Això ho diu tot damunt d'aquest senyor...
que a més hi ha una circumstància. Ariel Navarro vivia a Màlaga, abans del 36 tenia molta relació amb grups anarquistes, de fet quan es va produir el sement militar el va trobar a Màlaga,
i un grup també, o aquests anarquistes, el protegiren i el refugiaren per evitar que li poguessin assassinar també, en veritat. Aleshores, quan després entren les forces rebades a la ciutat, ells se'ls donen a conèixer, etcètera, i el primer que fa és represaliar els que ho havien protegit. És tota una història.
Tot una història. És clar, anomàstiques i festes i recordatori, n'hi ha tants i tants i tants. Avui mateix s'última hora recorda que demà farà anys de s'explosió de Revellida a Sant Ferran, en veritat. És una cosa terrible, s'amorten d'aquí bava. Però és una cosa que també cal dir i que és molt dolorosa.
que tot d'una se diputació s'opla en contacte amb Madrid, amb el seu govern, en veritat, demanant el suport que fos, tant econòmic com de medecines, com de personal, de sanitari, en veritat, perquè estaven absolutament desbordats per aquesta situació. Són 96 morts però no poden desferir, no?
Bé, i la resposta de Madrid va ser, la Diputació, va ser que s'arreglasen sols mitjans que tingués perquè Madrid no estava en disposició, Madrid, Espanya, no estava en disposició de portar-les a aquells moments per a totes aquestes víctimes. És doblement dolorós veritat i crec que també s'ha de tenir en compte...
Per despertar moltes consciències. Sí, sí, sí. Una altra informació que dones a aquest article...
i que és òbvia, que és evident però que també queda molt tapada moltes vegades és que això que justament dius que va ens va recordar en Gironde Velasco els primers dies és a dir, en els fons, la legitimitat de la recuperació del sistema monàrquic i de la corona, etcètera, etcètera, etcètera, ve des de 8 de l'Uriol, no?
esclaríssim, tu mateix l'has dit, Girón de Velasco ho va recordar i ho va recordar perquè ho tingués en present. És a dir, allò que va fer Girón de Velasco va ser alçant la bandera, és a dir, la bandera és la mateixa i continua tot igual. Però sí, és així, és a dir, si la monarquia s'havia tret per un propici popular, com va ser les eleccions
municipal del 31, de la mateixa manera s'havia de tornar a reincorporar, a veritat, instaurar. No es va fer així qui és que va posar el rei, evidentment, va a Sant Franco i tot el que representava la dictadura. Es fet mateix que la primera persona a la qual concedís l'audiència
Juan Carlos Fogirón de Velasco, crec que m'ho diu clarament, qui era que d'una manera de saltes manetjava els fils d'aquell moment del començament de la transició. Està també clar, també molt significatiu. Bé... Perdona, un altre efecte que també ens ha de tenir en compte. Adolfo Suárez
tot i el que pogués representar després de cada transició i la consolidació d'aquest procés, hem de pensar que era el secretari general del moviment. I venia de ser secretari general del moviment quan fa dos mesos s'havien produït els drets afobrigaments, quan hi havia el procés 1001 en marxa. Per tant, la relació directíssima del que era la dictadura en la monarquia...
Bé, no, crec que no hi ha d'insistí.
Mira, un petit parèntesi per després reprendre el fil del teu article però tota aquesta gent que ara mateix no entenen la condemna per exemple del fiscal general de l'estat Álvaro García Ortiz etcètera
bé, haurien de saber que a la judicatura no hi va haver cap tipus de ruptura ni cap tipus de depuració ni res, és a dir, va ser una continuïtat la transició i amb les altres coses nacionals també, policia, guàrdia civil, etc. En tot, en tot. Què passa? No és que a la judicatura no hi hagués cap ruptura tan sols
Senyor Castellà d'Educatura ja són transicions de família en família, veritat. Aleshores, hauríem de trobar els padrins de moltes jutges actuals que els trobaríem al 36. I abans del 36, vam primer en el que vulguis, que la cosa encara és molt més forta en aquest sentit, veritat. I el que diuen totes les forces armades...
de la Guardia Civil, clar, totes aquestes coses no obrien es portes, no explicaven quina havia estat la seva actuació. Això ens fa que, per exemple, Margarita Robles aquests dies negaix un periodista de dret a entrar a Salcàzar de Toledo. Jo no sé si s'han dit motius,
però és evident que Salcàzar de Toledo encara ha penjat el retrat de Moscardó, veritat, que va ser gran defensor per ells de Salcàzar. Hi ha tota una sèrie de detalls de situacions que demostren que estem amb això, amb una continuïtat absoluta. A les museus militars de Càdiz, de Marina, veritat,
Encara hi ha una placa que recorda el creuer Baleares i el delegat de nazi alemany que anava de s'assolir en el barco i que va morir en el formament. I posa el seu nom i recorda...
la seva presència. En fi, són mil coses que demostren la vigència d'aquest sistema.
Aprofit també aquest parèntesi per informar a la nostra audiència que el fiscal general de l'Estat, Álvaro Garcís Ortiz, ha comunicat aquest dilluns en el govern espanyol que deixa el càrrec. Ho ha fet amb una carta adreçada al ministre de Justícia, Félix Bolaños, en què demana que se li accepti la renúncia immediatament i reclama ser destituït a petició pròpia abans no li arribi formalment la sentència al Tribunal Suprem Espanyol.
que el condemna a dos anys d'inhabilitació per un delicte de revelació de secrets contra Alberto González Amador la parella de presidenta de Madrid Isabel Díaz Ayuso això és informació que ara mos arriba i la compartim en la nostra audiència i reprenem el fil del teu article que hi ha a terra a Mallorca a la casa
tu sent bé, sempre diguem-ne has denunciat no sé si dir denunciat o has recordat que part del mallorquinisme polític era no sé si dir directament franquista o que... Sí, no, no franquista i moltes vegades compromet en les coses que passaren terribles coses que passaren han de ser clars, és a dir
No és tant la meva voluntat de denunciar com de reclamar des del present una lectura més pregona de la nostra situació i d'allà d'on venim. És a dir, jo crec que partim de teoritzacions
que potser no són les més correctes per formar i recrear el que ha de ser un mallorquinisme, un catalanisme, un refer-se país, en veritat. Difícilment es pot refer-se país des de les idees o desplantejament
de gent que si no ho va destruir directament, si va fer part dels que ho destruïren. Escolta, és que no crec que reclamar ni demanar res que no sigui ben lògic. Com podem partir de la teorització d'unes persones que el que han fet ha pogut ser escar-ho i fer part dels que ens han represaliat?
És molt mal d'entendre la nostra situació, però crec que aquest pensament d'aquestes persones influeix d'una manera molt directa en la teorització actual del migratorisme.
Ja, i dins això, Llorenç, i no sé si és tampoc el missatge principal del teu article, però hi ha com ara, aquests darrers dies, han viscut com un intent...
d'apropiació del mallorquinisme per part del PSOE, na Francina Armengol... Sí, però més que apropiació, havia ocupació d'espai. Bé, sí, millor. No és que robi un espai, és que ocupa un espai que s'ha deixat buit. Bueno... Molt interessant, això que dius. Na Francina...
No engana, com no enganava en Francesc Antic. Són federalistes, de certa manera, difícilment podran aplicar la seva idea d'un estat federal perquè estan tots sols, gairebé estan tots sols a dins l'estat espanyol, la veritat, però si són federalistes. I clar, si el que és...
la gent, els teoritzadors que han de posar llevat perquè recuperem l'idea de país, el deixen buit, naturalment, en totes del món aquestes idees federalistes que estiguin representades en aquest moment per Francina, la Mengol i el Soe, ocupen un espai que està...
Està Bèlgia el que està per ocupar, i naturalment també corre'm el risc que molt d'electoral, molta gent del que vol serà molt més enllà del que tenim, se conformi, digui, miri, mira, el manco aquest té una certa coherència, cosa que no veig amb altres.
És a dir, per posar-hi noms i llenatges, si tant mateix, si més ha d'anar a ensumar, ja hi pot haver gent que opti... Francament, però soc dintre moltes mentalitats de gent que estima el país. Sí, sí, sí, sí.
Si ha d'anar i ha de fer política espanyola, de veritat, aleshores mira, fent política espanyola amb un partit més potent i que pot defensar en rigor idioma, possiblement, i qüestions socials, etcètera, etcètera. Més o menys que va per aquí, és a dir, el que ho haurien de ser els partits
propis, veritat. Sí. D'una manera o d'altra, possiblement, han de definir molt més quines són els seus missatges. És a dir, parlant de dretes a esquerres, de país a país, o com parlarem. És a dir, ja la meva postura és que no es pot parlar de béns socials, no es pot parlar d'habitatge, no es pot parlar de feina, no es pot parlar de cultura...
sense tenir en compte la recuperació dels païs. Una cosa va lligar amb l'altra, no podem dir lligar, no podem dir anem a fer Espanya i llavors farem Baleares o Catalunya o els països catalans o el que vulgueu. És impossible, és a dir, qui defensa que hi hagi una llei d'habitatge justa està defensant
també és país i l'ha defensat des del que entenem pel país i aquesta certa indefinició una recreació en aquest moment que segur que està augmentant del mallorquinisme Mallorca com a país Mallorca fins i tot com a nació veritat escoltes que això ho trobem
el trobàvem als anys 20. És a dir, quan té la carta, la resposta del 2015-20. Sí, sí. Que és una resposta absolutament laica, veritat, sense gaire valor. És perquè el resultat de l'enfrontament de la dret que representava en Estelric en...
amb Pons i Marquès, amb Miquel Ferrà, amb dubtes però que també era, enfront de la que defensaven, de la resposta que defensaven, el barba de Ferenic, la Libertat, etcètera, etcètera. Aquestes coses hem de tenir en compte perquè hi va guanyar naturalment la idea, la proposta que defensava, la dreta que defensava Estarric, Pons i Marquès, etcètera, etcètera.
I ha resultat el temps una resposta a les propostes dels catalans que bé, que són de la mateixa cultura, historicista, sense besò de res, veritat. No era el que volia Oliver del Manger, no era el que volia Dardé, no era el que volia tota aquesta altra gent, de veritat.
Ara estem partint de la proposta d'Escarric, etcètera, etcètera, i de gent que ara, com que el produeix, que no dic el nom, però el produeix com la frase, l'article, que havia col·laborat directament amb el seu franquisme, la veritat. A partir de tots aquests, s'està reconstruint el millotinisme o el que vulguem dir en aquest moment. I això és construir una casa de Montserena.
hi havia una frase que m'havia creat molta atenció ara la cercava que era aquesta que deiu la memòria arriba fins allà on arriba el nostre interès a recordar si això és així m'explicaria moltes coses
Clar, és una frase que ja vol dir que fos més estiguet, veritat, però ho diu tot, és a dir, fins i ja a on volem recordar i com, ho hauria de dir, i com volem recordar. És a dir, manipulant la memòria. Tant com un jersei que procurant que m'ho estigui bé, veritat, igualment moltes vegades la memòria la manipulant per a sa nostra conveniència.
I bé, sí, pot donar resultats immediats, però a la llarga, evidentment, no funciona.
Bé, però aquesta frase explica moltíssimes coses, no només d'això que comentàvem ara, sinó, com tu bé dius també, explicaria aquest rival de franquisme i tantes altres qüestions. Sí, sí, qualsevol qüestió. És una frase certament brillant.
finalment recordem que hi va molta gent que va brindar per sa mort d'en Franco i en Brossa Pentura en Joan Brossa Pentura va ser es que hi va posar anava a dir sa banda sonora però sa text sa il·lustració poètica més adequada no?
Amb aquell ha mort el dictador meravell d'Europa, una abraçada a amor i el sembla copa. Ja que en parlàvem, de brindis, veritat, sí que deu dir que jo no vaig brindar. Ah, sí, doncs jo no hauria brindat tampoc. Perquè la sensació que vaig tenir va ser de buidor.
vaig tenir un gran buit vaig dir a un som vaig haver molt de sementir i per tot arreu i no vaig brindar així de clar però a altres maneres comprenc perfectament sem que brindar sí, sí, sí
Llorenç Capellà, idò, com sempre, recomanem la lectura del teu article, Memòria i Oblit, s'atitula, no sé si ho han dit avui, Memòria i Oblit, publicat el 20 de novembre del 2025 i que se pot recuperar ara, a dia d'avui, a través del web d'última hora. Llorenç Capellà, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. Adéu.
Gràcies, bon dia. En Llorenç Capanyà, que sempre mos serveix per fer memòria, un exercici de memòria històrica i sempre a través de dades i de reflexions que mos serveixen i moltes.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida, dona mediterrània. Som a punt d'entrar ja a Xocolat i de veure quines són les novetats que ens ofereixen aquesta setmana. Per tant, ens connectarem amb Anita Sancho.
Abans, recordam que el diari de Balears ja ha actualitzat la seva portada amb unes quantes notícies, per exemple, que el fiscal general de l'Estat limita, llevant de rebre de manera formal la condemna del Tribunal Suprem. També ens recorda
que el Jazz Voyeur Festival presenta el cicle Cinema i Jazz amb projeccions esvaluart. Teniu el programa de projeccions a Diari de Balears i també a través de la portada Diari de Balears veiem encara una nova actualització que diu que la Fiscalia considera que els fets que es jutgen
en el judici a l'ex-Badlesa de Petra no són constitutius de cap delicte i en sol·licita la lliure absolució. Per tant, la Fiscalia que marca el que serà aquesta resolució d'aquest cas, recordem, la Fiscalia considera que els fets
que es jutgen en el judici a l'exvaldesa de Petra, no són constitutius de cap delicte i en sol·licita la lliure absolució. Aquesta és la notícia que ara mateix també destaca a la coberta la portada del diari de Balees. Montanam cap a xocolat.
Haia lai, haia lai, haia lai, haia lai lai
Molt bon dia, Catalunya! Molt bon dia, catalans! Encara no són l'una i abonau tan elegants! Molt bon dia, Catalunya! Molt bon dia!
Gràcies.
És que vós faig la pilota, però això no és veritat. És perquè jo tens la lota, correguent per la portar. Molt bon dia, Catalunya, molt bon dia, Catalunya. Ai, alai, ai, alai.
Bona nit!
Molt bon dia, menorquina, quant de falsa permanent. Espera que en sortir de missa trobes espenacalent. Molt bon dia, menorquina, dalt i branca.
I avui entram a xocolat a ritme de Tomeu Ponya, gairebé ballant. I mira que és la nostra especialitat. Anita Sancho, molt bon dia. Bon dia, Tomeu. Què tal? Com ha anat el cap de setmana? Fantàstic.
Això sempre ajuda a començar bé la setmana. I nosaltres hem de començar amb 30 xocolat, remenant músiques i remenant ofertes. Hem de parlar d'en Tomeu Penya avui. Jo, la veritat, Tomeu Penya, xocolat blau, sempre és com una relació molt, molt directa.
Sí, jo podria dir que he crescut en xocolat, en blau i en Toi Eupanya. Exacte. I se me fa inevitable sa imatge d'en Toi Eupanya sempre ben aconsellat i guiat per en Miguel Ángel Sancho.
sense es qual Pentura hauria fet encara més més animalades i ho dic com a amic sí, sí, són un bon duo tot i que de vegades recordant l'anèdota que
de vegades no li deixa entrar a l'estudi diu, Miquel Àngels que no vengui, que no vengui fins que no ho tingui més avançat perquè diu que a mon pare li encanten les balades que fa i sempre li diu, no, has de fer més balades i jo m'agrada també fer un poquet de marxeta i així entre tots dos, doncs mira han començat a ritme de Hai Abai què mos pot dir d'aquesta peça?
Doncs és una cançó, una d'aquestes cançons que hem tret en digital, no? Sí, sí. Ara darrerament anem avançant coses així, després ja segurament ho compilarem tot en un disc.
I Hi Alay és un tema que, bueno, això passa pipa quan ho toca en directe, perquè, clar, diu molt bon dia a Catalunya, molt bon dia a Formentera, aprofita i, doncs, allà on estigui, que toca tantíssim en to meu, tant per aquí com per Catalunya, doncs, afegeix allà els jocs, la ciutat o poble en què està tocant i, clar, diu, és que això al meu públic li encanta. Llavors, era una cançó que, d'una banda, té aquest
aquest toque d'entomeu d'incloure en el seu públic, no?, en aquesta com una dedicació al joc que està visitant, i d'altra,
recorda també una sala de festa dels anys 60 que ell tocava quan estava amb els mallorquins. En aquella època, en Tomeu, ell conta que era menor d'edat i que havia d'entrar i sortir per la porta de darrere d'una sala que justament se deia Hayalai.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Escolta, a banda d'aquest Hai-a-lai, també mos has preparat un altre tema que és... bé, dos més. Un d'ells...
quan te'l vaig escoltar, me va entusiasmar, que és el que ha fet en Safia, en Alexandra, has vist ploure mai, i vaig descobrir una artistassa, que és ella, també, no? Al·lucinant. Sí, sí, no sé, tots varen quedar bocabadats, entre que, a part que en Alexandra és, bueno, és un bon bon de nina, en quant a que té unes capacitats... Bé,
Com son pare, vull dir que allà on entra té una presència molt bona, és supersimpàtica, és una nina molt intel·ligent també, vull dir, i fer aquesta cançó amb en Tomé, amb son pare, que així mateix jo no ho sabia, però sí que havia pujat alguna vegada a l'escenari a cantar amb ell, perquè de fet vàrem anar a cantar el meu a fer el vídeo també perquè acompanyi la cançó,
i vam estar mirant les fotos, que té moltíssimes amb ella, i entre elles també ens vam comentar que amb aquesta cançó ha estat per nosaltres, els que podem escoltar i disfrutar el vídeo, se nota moltíssim que hi ha una complicitat contagiosa, que ens envaeix també aquesta...
sensació tan guapa, no?, de pare i filla, i, i, doncs, molts compten que amb aquesta cançó se van sentir encara més units i, i, i recordar d'aquests records que tenen, tenen aquesta cançó i un viatge que van fer junts també als Estats Units, que també surten els vídeos en un momentet que, com ells comenten, i miren una foto que tenen junts, plegats allà per, a Las Vegas, i, i,
I bueno, després, comentava en Alexandra, clar, ella va estudiar també als Estats Units, per tant, té un anglès fantàstic, una pronunciació fantàstica, i el que no sabíem que és que cantava tan bé. Efectivament, i que sí, i que... i que sa càmera l'estimava tant, no?, per dir-ho d'alguna manera. Clar, és que... a part, clar, bueno, fill d'en Tomeu, molt guapa, molt guapa, clar que sí, i... i queda molt bé a càmera, i... i bueno, és que va quedar...
Molt, molt guapo. Jo crec que ens vam sorprendre tots i fins i tot el mateix to meu, jo penso. Feim un tast, vinga. Vinga. Al com va dir ja fa temps Quan se calma dorm i es vens Jo sé La tempesta ve després
When it's over so they'll say It'll rain a sunny day I know Shining down like water
No vull saber si és que t'ho han vist ploure mai. Arriba un dia clar. És posit tant com avui.
El sol és fred i plou més fort. I jo sé, hagi estat tot el meu temps. Till forever on it goes. Through the circle fast and slow, I know.
It can't stop, I wonder. I wanna know, have you ever seen the rain? I wanna know, have you ever seen the rain?
Fins demà!
Bona nit.
Has vist ploure mai? How you ever seen the rain? Aquesta versió que ens ofereixen Antonio Ponyà i Alexandra. Una joia, Anita.
Convito a mirar el videoclip que està penjat a YouTube perquè si ja sona guapo quan els veus ells és fantàstic. Vaig tenir el plaer de poder gravar-los, de prendre aquestes imatges i va ser tot molt natural i la veritat és que han fet una adaptació d'aquesta cançó original de John Fogarty
Fantàstica, va ser gravada a fonos d'àudio allà a Manacó amb en Juanjo Tur i aquesta guitarra que sentim així, una guitarra slide d'en Jordi Álvarez. Preciosa, per certa. Sí. Manita, i ara ve una novetat, no?,
Exacte, en Tomé ho va dir ara després de fer això tan guapo, ell sempre té idees. Bueno, ell ho diu, fa una feinada, s'ha de dir que en Tomé Pena no només fa la feinada de fer aquests concerts que fa moltíssims i està tan en actiu, sinó que ell seu, pensa ses cançons, escriu cançons...
sempre ho diu, fa feina no li surten dius, les cançons no vénen soles ja, ja, ja pots tenir una idea i tal i clar, després de fer això en sa seva fia era difícil dir que ara com puc fer alguna cosa que pugui sorprendre un poquet doncs va tenir ell va molt a Menorca a cantar com a visitar amics i allà va conèixer un bariton menorquí molt conegut internacionalment
amb qui, bueno, cada vegada que hi va, diu ell que s'ajunten, s'ajunten i, bueno, si els ha vols junts, entens per què, perquè s'adonen molt, molt, molt bé, hi ha hagut aquesta química i van en dir de fer una cançó plegat. I d'aquí va sortir una cançó preciosa escrita per en Tomé Upanya, que se diu Llavors, senyor, i que canta amb en Simón Orfila.
Jo, si voleu, ho podem escoltar i després la comentarem, o com tu me diguis, també. I tant, escoltem-la, escoltem-la, perquè aquesta connexió, Tomeu-Penya, Simón Orfila, a banda del que tu mos has contat ara, de començaments, resulta molt sorprenent.
Quan jo t'enyor, lo primer que faig en despertar-me és pensar en tu. I lo darrer que faig abans de dormir-me és pensar en tu. De tant en tant faig cançons i escric tot lo que tu m'inspiris.
Me pas totes ses mig dies recordant-te la vau t'enyor. Quan jo t'enyor, si me'n vaig de viatge amb cotxe o amb bus,
Si llegisc un llibre i not que me falta concentració,
perquè veig la teva imatge i amb cada pàgina, cada racó, m'adona temps per fer poesia i en recordar-te. I avós teniu...
El teu cos me sona melodia. Perfumat amb flot de taronges. Pas de sa tristesa, sa alegria. I se'n torna quan no hi és. I se'n torna quan no hi és.
Oh, tenyor. Quan jo tenyor, lo primer que faig en despertar-me és pensar en tu. I lo darrer que faig abans de dormir-me és pensar en tu.
De d'an en d'an faig cançons i escrit allò que tu mis vies. Me pas totes els meus dies recordant-te la vó.
Peste claus me sona melodia Perfumat-n flot de perongeri
Anita, només un superartista és capaç d'aconseguir tant de registres com en Tomeu Penya, perquè des d'una cançó, diguem-ne, totalment informal i catxonda, fins a peces compartides bé, en Bomberiton com en Simón Orfila.
Sí, té un bagatge amb to meu que canta-canta un rap en un escenari quan te fa un hi-a-la i així més tard o un ball en línia quan tenim una cançó que és una cançó molt escoltada als Estats Units que és un pinyol Sí, sí, sí, un dia la comentarem perquè és perfecte per fer ball en línia i bé, l'escolten i la ballen moltíssim
com aquesta delícia que hem escoltat abans amb C.C. Ofía, en Alexandra, d'una adaptació o una cançó original com aquesta de Llavors Tenyor, preciosa, pensada per cantar amb en Simón Orfila, que està gravada també amb en Juanjo Atura a Fones Audio i a Manacó. La guitarra, en aquest cas, és d'en Damià Timoné.
el contrabaix Wojciech Soboleski i en Dimitri Strukov, el Txelo, perdonau si no he dit bé els noms, no? I, òbviament, les veus d'en Tomeu Penya i en Simona Fila. El resultat és fantàstic, ha que sí? Sí, una meravella, realment, enhorabona, una producció realment magnífica. Anita, simplement dues cosetes per tancar, importants totes dues, una...
espectacular concert de 30 anys de cap pèl·la i nou romancer. Per començar, teatre plò, per continuar un espectacle malauradament difícil que se repetes aquí,
Espereix i tot que el Manco, ja que sé, un concertet a Palma i un altre Manacó caiguin, perquè si no, en fi, magnífiques interpretacions de tot dos, intercanvi de regals, que apel·len...
veu que hi ha Nou Romance amb una interpretació de Plou i en el seu torn Nou Romance van fer una interpretació una mica tonetjada, com van dir ell mateixos, de No Som el Rei, una tonetjada que a més t'ho he incorporat homenatges a Enviat Majorà, Luc, Música Nostra, Mallorca, Germán Martorell, Enxurí,
na Maribel Cerver, etc. i realment un concert de pell de gallina molt guapo, la veritat
i haurem de punyir perquè facin alguna repetició pels que no van tenir el plaer de disfrutar com és el meu cas justament jo em va ser impossible i mira que ho vàrem comentar aquí a la ràdio que és una cita imperdonable obligadíssima no se pot estar per tot jo tampoc no ho aconsegueixo
Bé, i d'altra banda, per tant, aquesta ja és una fita important i l'altra és que, tot i que encara som a 24 de novembre, o si vols també ho poden dir, ja som a 24 de novembre...
que vol dir que queda un mes per Nadal però hi ha llums encesos ambient de Nadal, Nadal es pescarrés i per tant pot ser, està molt bé acabar el programa d'avui amb una Nadala clar que sí, és que ja mos hem de d'ambientar d'ambientar ja que tenim aquests llums encesos i
i bueno, si és que queda només un mes, 30 dies per celebrar ja una de les nits més guapes de l'any, no? Per tant, i que millor manera que començar amb aquesta Nadal que ens prepara Mel i Sucre, el grup de música infantil i familiar, o sigui que està dirigida tant en els infants com en les famílies, que tant ens agrada posar-li cançonetes de Nadal a les infants i cantar amb ells, que a part és una cançó que es diu Aquest Nadal,
que mos convida un poquet a gaudir de les coses petites, de passar temps de qualitat junts, bé, de donar-li un poquet d'estimar més el present, no? Per això aquest Nadal, que de vegades fem les coses així molt ràpides i donar-li un poquet d'aquest... dedicar-li en el present en aquest moment...
i que millor manera, no?, que en aquests dies que ara començarem a estar plegats amb la família i ens estimem, no?, doncs anem a preparar aquest Nadal jugant plegats, fent l'arbre i gaudint de cada momentat.
Són unes dates també especials de xocolat, no?, en el sentit que tothom hi passa, no?, per veure-me que hi pot treballar, no? Sí, efectivament. Mira, ara mateix m'acaben d'arribar els calendaris que regalem cada any als nostres clients. Nosaltres el tenim per aquí posat, el tenim per aquí posat. Clar que sí, que ja podeu venir. Xocolat, ja vos dic, com cada dilluns està preciosa, a part que m'està anant...
una mocata nova, tenim molt, molt, molt de material nou, tant de vinils de segona mà com de noves incorporacions musicals, per tant, bé, i ara, a més a més, nosaltres el CD encara el venem amb molt de carinyo, però es vera que tenim molta gent jove que ve a comprar també vinils, perquè la veritat és que queda el vinil un regal guapíssim i preciós, amb
amb aquest demà tan bo, que pots apreciar també les portades. Per tant, encantats de tenir-vos aquí. Nosaltres us cuidarem igual amb Black Friday o sense. No trobareu cartellets d'aquests, però sí que us trobareu aquí amb un somriure i vos regalarem el nostre calendari de cada any.
Quina meravella. Anita, amb aquest convit a passar per xocolat i aquesta Nadal titulada Aquest Nadal de mel i sucre.
Amb tot això, vos deim fins dilluns que ve, en el cas de xocolat. Fins dilluns que ve, que tingueu molt bona setmana. Igualment, Anita, moltíssimes gràcies. Gràcies a tu. I molt bon dia. I això que dèiem, Anita, que s'acaba el temps, escoltem aquesta Nadal titulada que és Nadal de mel i sucre.
Ara que s'enrevores foc amb sa guitarra, ara que em mires i em cantes una cançó, sa padrina ha fet xocolata calenta i els petits toquen tambors i picarons.
Ara que hem tret totes les coses per fer s'albre i les garlandes amb vestit tot el celor, retallar amb neules per penjar les finestres, les galletes de canyella dins el foc.
que no som tots. Recordarem els que enyorem, si els sentim amb nosaltres sempre quedarem i celebrarem.
Ara que tots endim la màgia d'aquest dia i desitgem que cada dia sigui nadal, recordem el que importa en aquesta vida i escrivem el que volíem caminar.
Una sorpresa m'ha donat molta alegria, i és que a Sabustia m'he trobat una postal. Encara que som molt lluny ja te sentia, però la teva carta és el millor regal.
Recordarem els que lloram, si els sentim amb nosaltres sempre quedarem. I celebrarem aquest nas.
Custom musical.
I amb aquesta Nadal vos deim adeu, però abans, això sí, vos repassam les darreres notícies que ha actualitzat Diari de Balears. El fiscal general de l'Estat imiteix abans de rebre de manera formal...
la condemna del Tribunal Suprem. El Jazz Voyeur Festival presenta el cicle de cinema i jazz amb projeccions esvaluart. La Fiscalia considera que els fets que es jutgen en el judici a l'exvalesa de Petra no són constitutius de cap delicte i en sol·licita la lliure absolució.
Jordi Domingo, president del Consell de la República, que ha estat aquest cap de setmana a Mallorca. El Consell de la República treballa per la independència i el conjunt dels països catalans. I una crònica des de Diari de Balears, 30 anys de cap pela i nou romancer. Un aniversari en regals meravellosos. I també...
Recordem que la trentena trobada de Xeremies i Fira de l'Utiés va retre homenatge al seu fundador Antoni Torrents. Una abraçada des d'aquí. S'amic i oient Antoni Torrents, moltíssimes gràcies per tanta feinada.
Nosaltres simplement ja vos recordam que heu de continuar connectats a la zona mediterrània. Tenim molta programació molt interessant durant tot el dia i demà a partir de les 7 el crepúscul encén estels i a partir de les 8. Bon dia i bona vida. Moltíssimes gràcies per ser-hi un dia.
S'hi rebelel, se mou, ja tens des quà de bau.