Fins demà!
Surt et sol, cerca el camí a triar com un gorrió quan vol, prendes vol, estàs tot sol, ningú te vol ajudar, per descapa tramuntant a menys i me puc inspirar. Això és l'OVT, Mallorca té de tot, si tens oportunitat, vine, pega i un vot. Aquestes vistes des d'aquí tal, te deixen en xoc, alerta, no vadis que te poten vestir un poc. Això m'agrada, respirar aire pur de sa muntanya, pura com un ferraret s'enfila per una canya.
S'haurà d'anar a poc a poc, tira, tira. No puguis frissar, no ho pots veure tot en un dia. Si vols anar de Palma, sól lleves per sa via. Te pot sortir un poc més ca, però et dóna alegria. Si no hauràs de pagar peatges, si vols fer més via. No deixis mai que ningú triï per tu, no passis mai el que no vulguis per tu. Eh, eh, eh. Encara que això cosa faci malament, has de procurar que els teus punts altres et duguis més fent. No deixis mai que ningú triï per tu, no passis mai el que no vulguis per tu.
o millor per els seus fills. Nosaltres no hem viscut mai una guerra i tampoc hem fet feina mai ajoneats a terra. En aquell temps qualcuno tornava a casa perquè per una altra causa lluitava. No puc evitar que es cama doni voltes, m'agradaria que nascen d'una altra manera ses coses. Sempre hi ha noses, ningú les vol llevar, sempre a tots molts costa massa canviar. Si vols replegar, abans hauràs de sembrar. Per cuir sa fruita, millor deixa-la madurar. Per cuir-la, abans més bona no serà.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Cualquier sistema que montéis sin nosotros será derribado. Ya os avisamos antes y nada de lo que construisteis ha perdurado. Oídlo mientras os inclináis sobre vuestros planos. Oídlo mientras os arremangáis. Oídlo una vez más.
Cualquier sistema que montéis sin nosotros será derribado. Tenéis vuestras drogas, tenéis vuestras pirámides, vuestros pentágonos. Con toda vuestra hierba y vuestras balas ya no podéis cazarnos. Lo único que revelaremos de nosotros es este aviso.
Nada de lo que construisteis ha perdurado. Cualquier sistema que montéis sin nosotros será derivado.
Del teu silenci s'alimenta el monstre. No callis mai. Del teu silenci s'alimenta el monstre. No callis mai. Del teu silenci s'alimenta el monstre.
La cara dura, se l'està estirant com un infant. Mentre es clous, li vens les gràcies.
el monstre i ell desperta cada dia prestes de matí. Ves en sabanetes de seta xinguinades i pou un bon pic. Cap amargura, la seva cara dura, se l'està estirant com un infant. Mentre esclous i vences gràcies
Del teu silenci, sedimenta el monstre.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
But guess what that you're asking for?
Gràcies.
Fins demà!
i t'ha desigual. S'ha desmeu pensat contra el meu estimat. No tenc jo a dins les mans, tot s'ha enfonsat. Vaig una fletxa a venir i l'he destilat. Ja te'n vagi sense avisar, ja m'és igual. Ja no has sortit sol quan hi ha sa clà, ja m'és igual. També.
T'enc que has cos brevonat d'estimar-te tant, de sentir-te tant distant, tot està mig més.
Gràcies.
Un llamp i fa una marca a sa plaça major. Sa gent s'espanta.
Ha tremolat tot palma i sa marca ha deixat un escrit que diu que qui no estigui bé té permís per fugir de tu.
Se gent se mira i se sorprèn, se demanen per què. Ells se pensaven que si n'éssim era negociable o no sé què. Se gent se mira i se sorprèn, se demanen per què. Ells se pensaven que si n'éssim era negociable o no sé què.
Era una revolució. Oh, oh, oh, oh, oh. Tothom deixa els seus llocs de feina. No pensaven que hi podia haver. Una altra manera de creure. La gent se mira i se sorprèn.
perquè ells se'n pensaven que si n'éssim renegociable no sé què. La gent se mira i s'assompren, se demanen per què. Ells se'n pensaven que si n'éssim renegociable no sé què.
Podria sortir al carrer i saludar tothom amb qui em creués i abraçar-los. Dir-los que està viu és fantàstic encara que mai ningú els ho hagi deixat triar. Però sóc malmentider i segurament m'encallaria.
i pensaria en pobre boig aquí enganyant-se a si mateix. No sé què en penses tu, però jo ho tinc bastant clar, si no m'enganyés mai sortiria de casa.
M'enganyo mi mateix per seguir endavant. M'enganyo mi mateix per no cremar-ho tot. M'enganyo mi mateix per seguir endavant. M'enganyo mi mateix per no cremar-ho tot.
Dones que no teniu por i en els fills deu figuets saques. Això, això són ses paperetes que vos donaren ses dretes.
Per què nació a votar? Per què nació a votar?
Fins demà!
Jo tenia una caseta Hansel i Gretel Ses parats de tots els colors Eren grogues i liles i de xocolates marrons Jo tenia unes cortines Hansel i Gretel
i tot això amb un esforç inhumà. Per mirar tenia uns ulls i mirava passar els ovnis. 2000 era 2001 i m'acariciava els coccis. Per dormir tenia un cop
Un somni somiava sempre en jo i me deia, no te dormis.
Pirulins i piruletes, Hansen i Gretel. I la nit ocultava els avions i la lluna en paraigus al cel despenjava neons.
i mirava passar els ovnis, 2000-2001, i m'acariciava els coccis, per dormir tenia un cos, i dormia com un somni, somiava sempre en jo, i me dèiem, no te dormis,
I mirava passats ovnis, dos mil zero, dos mil un. I m'acariciava els coccis, per dormir tenia un cos. I dormia com un somni, somiava sempre en joc.
¿Qué cree usted que le ha aportado a usted? ¿A la té absolutamente nada? ¿A la tona? ¿A la tona? ¿A la tona? ¿A la tona? ¿A la tona? ¿A la tona? ¿A la tona? ¿A la tona? ¿A la tona? ¿A la tona? ¿A la tona? ¿A la tona? ¿A la tona? ¿A la tona? ¿A la tona?
Fins demà!
M'enduc tot el pastís, sóc el català en Kendrick. Em diuen John Salvat, s'ha follat el medi. Això va per el tram i això va per el mata. Això va per el dam i això va per Terrassa. Això és per senyor Oca i també per les grasses. Això va per els ludris, la cross i la raixa. Això va per Draplut i senyora Tomassa. Pugeu aquí el tetam i ja veurem què passa. Us vull a tots a dalt amb les mans a la massa. Us vull a tots a dalt però sóc la puta Nassa.
M-m-m-mock'n-roll!
Fins demà!
Fins demà!
a mallorca hi ha una dama que és hermosa com el sol té la cabaera rosa i llarga fins a estalons
perquè hi ha una dama que és hermosa com el sol. Té la cabaera rosa i llarga fins als talons. La mare la pentinava amb una pintatador. Pau i en Déu, ai, nen,
Són germanes, mirava amb els seus ulls robadors. Si no fos ma germana, jo me casaria amb vos, valguem Déu.
A dins sigles hi entrava, deixava anar el resplendor. Ella pren aigua beneïda i ses pics es tornen flors. Ses damats se ven en terra i ella encadirador. Valgui amb Déu aina Maria robador.
Fins demà!
de pare, de nano ni rastre, colze a colze amb la vell, saltant pels teus paratges, damunt la furgoneta, només guiats pels astres, petjades en el fald, ballant sota la pluja, anem lents perquè anem lluny, motxilla i caputxa.
El futur no ens ha canviat Som lliures i fois Cantem i veiem
Es crida, crida de calofrida Camina el nano i l'àlien en aquesta vorera A presa, perquè si és la mort la que ens espera La sua crema, és millor no quedar secret La filla dispara, correm en zigzag Esquivem a tret, ens traiem l'estret Presa la decisió, cal preocupar-se Presa la lliçó, aplico una acció
Feliç, guiat per l'ànima. Camina el nano i l'àlia a la calçada. La plaça és el descans on oblidem lluitars passades. Serveix a la terrassa i arreglem el món d'un vol. Organismes socials per si vols posar-nos nom.
I ens perdem en lluites vanes, perdem les ganes, esclaus d'hipoteques, puguem viure en caravanes, puguem donar calor a qui passa fred a l'hivern, estem lligats amb cos i menú, viem el que és etern. Caminem descalços, sense tom, perides i fracassos ens ha fet ser el que som, i és com
Fins demà!
Sous-titrage Société Radio-Canada
Te les promets felices llences coets, prossegueix l'escrutini de les G7. Dibuixes serpentines
Xa-la-la-la... Xa-la-la-la... Xa-la-la-la...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Come on, motherfuckers, come on, benvingut. Si et fa ràbia que canti, això és per tu. Si et creus millor que els altres pel que tens, això és per tu. Si que arribi l'estiu és el teu únic objectiu i no t'hi capres més el cap, puja el volum, que això és per tu. Gia, saps que a mi també m'agradaria no haver de preocupar-me per allò que em passaria. Si allarma la garrota
sense haver de mirar el rellotge i fotre merda per l'atotge és el que més desitjaria, sí, però no vinc de matar de pera. Què esperaves? On l'únic que t'espera és allò que més odiaves. Acaba una carrera, els papis t'omplen la cartera i acabam tots els de sempre parlant de l'escola que anaves. Pintacus, el millor moment de la meva vida, sí, sí.
No tinc temps ni de trobar una piba que m'entengui, preocupat per una xarxa plena de mentides i quatre putos nodes que em donen lliçons de vides. Papila, collons, que aquesta merda són dos dies, per molt que pensis que no només tu ets el que ho tries. Viure com un esclau, controlat pels que te'n volta, no viure la teva vida, el que sempre has dit que faries. No et sentis insegur pel que poden dir de tu, fes que es sentin insegurs.
pel que pots sortir de tu, perquè el que importa no és el que han fet per tu, sinó el que fas amb tot allò que els altres han fet de tu. Jo faig hip-hop, és el que m'acaba d'omplir, tu fes la teva merda surta del que t'hagin de dir, sigues fotògraf, guitarrista, poeta, ballarí, men pelucos, talla pelucas o canta amb mi, però no deixis que el que pensin canviï el teu destí, que no canviï el teu destí, perquè això ja em passava amb mi abans d'estar aquí.
Benvingut, vaig créixer avui de sort des del fast food Escric el que he viscut perquè el rap va ser la llum Que em va mostrar el camí quan em rodejava d'oda i fum Ara sóc adult, puja el volum perquè això és per tu Impertinents, nosaltres nens primers i atents Sabem el que busquem i no és el fes que ens va fer conseqüents Sinó guanyar-nos el respecte d'aquells que admirem Rodejats d'incoherents, desaprofitant el present
saps que també m'agradaria col·locar-me tot el dia, però tinc objectius clars en aquesta puta vida. Com xapar boques podrides, sabien que no cesarien, les ganes d'escopir la seva cara fan ferroneria. Avui dia poso per davà la set MC, enfro la porqueria que la gelosia va dir de mi. Defineixo el meu camí, però al final tot desemboca el mateix destí, així que confia i menja't el pastís. Si estem aquí és perquè li ensenyem el dit del mig.
a tots els que ens van dir que no ho podíem aconseguir. Volem estar al cim tot i que sabem que dalt està podrit, que valgo el bit fred like a top i ens tiri. Pensa que el que diguin és el reflex de les carencies, així que deixa'ls que ho din igual i fuma't un fili. Compagma, Attitude i Shiri, trepitjo l'espalt segur a cada Siri, universal com l'art del grafiri.
Recordo quan era petit i em coneixia. Quan em complia 15 crec que ja em desconeixia. Vaig anar creant un personatge, una careta que després voldria desfer.
El meu algú es podria i la dolor es nodria. Aquell entendre es feia gran i ara es moria i volia luxes i vicis, tenia edificis, fer sacrificis que el beneficiarien. Després de créixer vaig trobar-me amb els problemes, la mentalitat que se'm creava plantejaven. Havia estat forjant, consoliant unes cadenes, idealitzant, cristalitzant mentre somiàvem.
Ens vam anar dalt d'una roca a meditar. Volíem netejar amb el fuga dins del nostre ànima lluny de l'ar. Perquè el dia del somni americà passen els anys i passen pàgina amb la rima. El meu germà no va poder fer la matrícula a la uni. No per la nota, sinó per la punta.
Fins demà!
Després de reconèixer'm el mirall que envia la movie, comença a preocupar-me, a ocupar-me de lo propi, lo probi, els enemis en els seus iris, em va realitzar i va fer feliç el meu paradís. One for the trouble, two for them seas, passo del que diguis, no demano por amís. One for the bubble, two for the peace.
Ara que el Cunex reclama un par del pastis. Me estoy volviendo loco y no por un polo lacost. Colonias de ucopos son putas con labios de botox. No sé de pasarme el día viendo la Fox. Mis amigos parecen cibors, hombres buenos quedan pocos. El tiempo escapa mientras ahorro pa' comprar la moto. Sabiendo que algo me puede matar de un momento a otro. Mi Cleopatra solo piensa en hacerse fotos y me trata como si el problema fuéramos nosotros.
No soy sinatra, mi amor, no canto baladas a masas drogadas que van buscando calor. El viento sopla a favor, pero tengo las horas contadas. Voy a vivir la vida como yo me la esperaba, qué mejor.
Estar tirado en el salón, mirar la televisión hasta entrar en una depresión. Solo les veo gritar para llevar la razón y para eso ya oigo mis vecinos. Han tenido cada discusión, loco broncas de las fuertes. De esas que ya no sabes ni qué decirle al verles. La mierda es la de siempre, nada cambia, llega el viernes. Y el domingo el riñón ya se está quejando de fin de siguiente.
Siempre las mismas haciendo de las nuestras Cambiando paradigmas con canciones de protesta Si te despistas harán que vivas de las muestras De sixpacks, de hextacks, tú dices si sumas o restas La clave está en exigir más que el resto En cuidar bien tu puesto y no dar nada por supuesto Aquí muchos se creen los reyes cuando vienen puestos Pero se quedan sin folles y se topan con los nuestros Tú cuida a tus amigos, mantén cerca a tus enemigos Pero hacen paz tu recorrido Y si oyes a alguien decir que el hip hop está jodido
Es porque no nos ha conocido ser good.
Mira. Hem arribat aquí. Li he fet un pató al terra com a pava, nen. Mira. Ha estat arribar i basar el sant. Posar cera, polir cera, Daniel Sant. Mira, primo, diu que s'han fet grans. Vaig pel rebot i et segueixes apartant. No forçar-ho, jo sé com fer-ho. Trec un altre conill dels sombreros.
Un drago, encenc el metger-ho, un calo. He fet un imperi i impero, nano. Com Jerry Masucci, Johnny Pacheco. Escoltant discos, ajustant plecos. Ara hòsties per fer-vos un hueco. Entra massa Gucci o massa hippieo. Digue'm long time veteran.
5 stars, general. Vam obrir la selva amb el Zetemac, Tete, no donant la torrida a l'Instagram. Va, que estem de barbacoa, plis, amb el sound bompejant cocotis. Tantes vegades que anar a set anys en sis, passa massa temps de release a release. Jo no comprego amb rodes de molí, apretar el cul, trinxar tot xus, moda xaoli, passar el motxo i apostar per VIP, Xbox, Popoli, tinc veines per tullir.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Encén la metge, endavant les atxes, balla el xatxatxà i que follin la mala ratxa. De sol a sol, quema tot el que tinguis. Van bé molt fins que sigui cendre, ja ho vam dir fa temps que no és vendre. Jo ho porto a la sala.
el vi com fer l'indic. Vindis metropolitans, amb la benzina a la mà, a cavall prenent la ciutat. Jo ho porto a la sang, canessant que el sospici. El nostre ofici és el plaer, disfruta, el sacrifici per aquests fills de puta. Males peces, el domino, la pasta negra, el peu del canó.
No tinguis pressa, és la perdició. Jo dic que sí, mai dic que no.
Fins demà!
Cremo la placa, m'aplico ràpid. Us veig des de l'àtic. El vostre pas pel rap és com l'aventura de primera del gimnàstic. Admiro i faig fàstic. Per això giro la cara del mirall com els avis. És un clàssic. El pas dels anys és un pallany també pels més hàbils. Va ben ginebra amb poc de gel i molta herba. És més la intro o el tema.
És més l'actitud que el problema, les persones marxen, però els records es queden. Ei, pa d'aguant, no n'hi ha per tant, tots volem el cheddar. Sempre hi ha un adult preocupat quan infants neden. Tota la tarda ratllen per quedar i al final n'hi venen. Som els obrers, els que fem calès, els rics ens esprenen.
Hi ha qui convènces si oblides els sexes quan veus melenes com el maleducat que surt espantat quan venen problemes el meu rap estructurat com la bellesa Helena i m'agradaria canviar el món però el temps em crema i així anem tots capcots les rabiades venes perquè es veuen a globs els pots que ens costen tantes menes. Hi ha una especial dedicació per fer els pancets de Vita Carada.
vuit per dintre creus que m'importen molt els teus likes a l'insta perdeu de vista l'instant somrieu a la foto però teniu l'animatrista jo alcoolitzat soc tan simpàtic tot talirant vaig cridant com un fanàtic combato el tic tac amb exercici sintàctic els anys passen ràpid si et quedes estàtic
Amb un six-pack per la ciutat veig fent zigzag Porcs del Vallès no ploraran pel teu feedback Caminem torts però no caiem mai Si això no és sort, digueu-nos carismàtics Món sintètic governat pel plàstic Enganxats al tàctil, espantats pel Teddy Et faran creure que un cotxe és necessari Que xateges gràtics, no és coincidència, és estratègic Educant sense mòbil, els nens de Silicon Valley Ho penso i mentre el pànic
Protesto amb música densa sobre corsetànics, amb dos com un alcohòlic, però si em pots bu, no hi ha qui em palli. Si no t'interesso el que explico, cony, no m'ho demanis, no t'hi que fiquis. Quan tot s'acabi, ja el món tremolis, t'arren mirant el mòbil, fotuts de mòli o fotuts de tripis.
No estic tan enamorada i que no em puga divertir, que no em puga divertir.
Per què hi sé d'una passada? Per què hi sé d'una passada? Tira-li cosetes, anàs davantal. Tira-li cosetes, no els hi tiris fortes, que li faràs mal. Tira-li cosetes, anàs davantal. Tira-li cosetes, no els hi tiris fortes, que li faràs mal. Per ballar escopeu, jo ningú tenc bo i et so de pastel.
Per ballar escopeu, jo ningú té por, i en so de pasteres és millor so.
d'aquesta casta de peix.
Tira-li corsetes en els davantals. Tira-li corsetes, no els hi tiris fortes, que li faràs mal. Tira-li corsetes en els davantals. Tira-li corsetes, no els hi tiris fortes, que li faràs mal. Per ballar es copeu, jo ningú tenc por. I et so de pesteres, és millor so. Per ballar es copeu, jo ningú tenc por.
Fins demà!
Gràcies.
Les branques escupen flames nues de fulles. Ballen les danses nules com potes. Criden i dansen polítics o cendres. Canten i ballen sou ments perverses. Cremin les vostres ànimes a l'infern. Cremin com les fulles dels nostres arbres.
cremin les vostres ànimes a l'infern, cremin tot les fulles dels nostres arbres. Sou el que nosaltres érem, sereu, el que nosaltres som. Sou el que nosaltres érem, sereu, el que nosaltres som. Les blanques escupen flames, nostres fulles.
Ballen les danses, nues com puntes, criden i dansen, polítics són cendres, canten i ballen, sou ments perverses, cremin les vostres ànimes a l'infent.
Cremin com les fulles dels nostres arbres. Cremin les vostres ànimes a l'infern. Cremin com les fulles dels nostres arbres. Sou el que nosaltres érem, sereu. El que nosaltres som, sou. El que nosaltres érem, sereu. El que nosaltres som, sou.
que nosaltres érem sereu, que nosaltres som.
Cal la neu damunt seu, ja ho mor del món del llarg, temps que ningú sap d'ell. Ja ho mor del món del llarg, gelat, des que va fugir del seu destí.
Fa feliç al mig del bosc, vist que el marge durant anys fa que ningú el veu. Només voltors que volen de munt seu. Ara que ja el mar damunt la neu de llat gelat,
Cau com neu la pluja de Montseu, naixent flors al seu voltant, fa que ningú el veu que ja ho cobert de plantes i animals que es mengen el seu cor i en surten més per dalt, que gràcies a ell viuran angiant.
al mig del bosc sense que ningú els torbi per res.
Fem-nos a la platja, farem l'amor. Nos, sota l'aigua, fem-nos petir.
Sota l'aigua Fem-nos per tots Llepem la galta Estan salada Llepem dins l'aigua
tan i tan dolça.
Nus a la gespa, farem l'amor. Nus sota terra, farem la mort.
Gràcies.
Tants i tants planetes com hi ha al cel, tants i tants estels com hi ha dins teu, som de tantes formes com hi ha estels, som de totes formes, partícules de veu.
Tants i tants planetes Com hi ha al cel Tants i tants estels Com hi ha dins teu Som de tantes formes Com hi ha estels Som de totes formes Partícules de Déu Tants i tants planetes Com hi ha al cel Tants i tants
Tants estels com hi ha dins teu, són de tantes formes, com hi ha estels, són de totes formes, partícules de Déu, tants i tants planetes.
Estels com hi ha dins teu Som de tantes formes Com hi ha estels Som de totes formes Partícules de reu
Estels com hi ha dins teu Som de tantes formes Com hi ha estels Som de totes formes Partícules de Déu Tants i tants planetes Com hi ha al cel Tants i tants estels Com hi ha dins teu
Bona nit.
Callen les plantes, ploren els arbres, ja no plou mai. Ploren les filles, ballen les arbres,
Boges s'adonen que es moren els arbres. Caguen els pares, ploren les mares. Moren les filles i riuen les àvies. Ja
Blow my...
toquem el tos d'aquest merder tan gros fugim tots dos esquivarem a tots aquests voltors que volen baix
Agafa't a mi fort, que sortirem.
Llams i trons cauen dins del mar. Poca pena no et faran cap mal. T'has guiat per far-me el bar.
I ara t'has perdut al fons del mar. Poca pena...
Poca pena. Llams i trons cauen sobre el seu cap. Poca pena, el teu moment ja ha arribat.
T'han guiat fins al fons de mar Cap sirena no et vindrà de salvar
Fins demà!
Ja tot és blau del fons marit. Ja no s'hi escau el teu batí.
Sò de laiwa, del tempo.
Home, a l'encambra petita prepara una balla i tup, se fa i té més no se jup, se fa i té més no se jup.
I el mirall el de Capite. I el mirall...
Home, a l'encambra petita prepara una balla i tu se feita més no se juc.
L'infant el cavall de Cartró, tormenta i mutiler, amb ges obstinat.
I escurça les potes, li talla la cua, li esclafe les anques a cops de martell. I amb llargues agulles forades les nines, l'infant clou els llavis del rostre de vell. Llavors l'abandona per altres joguines, s'encança i repren el cavall mutilat. Cal vol escapçar-lo, escombleixa i com sue i brolla la sang invisible.
que vol escapçar-los, compleixer i consular i brolla la sang invisible. L'infant, el cavall de Cartró, tormenta i mutiler, amb gesto obstinat.
Li escurse les botes, li talla la cua, li esclafe les anques a cops de martell. I amb llargues agulles forades ses nines, l'infant clou els llavis, té rostre de vell. Llavors l'abandona per altres joguiners, s'encança i reprèn el cavall mutilat. Que vola escapsar-lo, es compleixer, com suer i brolla la sang invisible.
Que vol escapçar-los com bleixa i com sue i brolla la sang invisible. Que vol escapçar-los com bleixa i com sue i brolla la sang invisible. Que vol escapçar-los com bleixa i com sue i brolla la sang invisible.
Busca i captura d'un criminal que escapa del banc. Busca i captura una vida més plena que abans de sempre es pregunta com s'ha de ser per fer-ho tot bé. Aquesta és la història
el va fer ser. Surt tremolant, el cor li batega i la sua en les mans.
Sent la sirena que ja el ve a buscar. De sobte s'adona que un tret directe ja l'ha atrapat. Li sangra l'esquena i l'últim que penses que tot s'ha acabat.
Quan la seva ànima se parte del cap, li parla. Si sempre havies estat tan bon, quina injustícia tan gran. Aquest tren tan fulminant, senyor policial.
Bona nit.
Pobre cuquet que se't mengen les formigues. Pobre somni que et desprecien i no et despertes. Pobre cuquet que se't mengen les formigues. Pobre somni que et desprecien.
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
I don't.
Des dels teus pits fins als meus dits. Des dels seus ulls fins als teus punys.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Som partícules Som partícules Som partícules
M'ensenyo una altra quan tinc ganes de matar tothom, surto del cercle del vici, hi ha massa crisi al món, hol acabaràs com qualsevol, tira't
Entren en joc i es queden en estat de xoc. Jo ja em follava el professor de llengua i era un moc. Cap rat espia boig, però això
Són ells mateixos, per això no giren els eixos, no trenquen les cadenes. Trec la brossa de dins, la reciclo i faig etres. Segueixo un cicle fins la fi, mai he tingut un mestre. Si veus el vincle té sentit, estàs lligat a perdre. Un altre diògenes escampen la merda pel terra. Toca fer neteja, però fers exteriors no em deixen. Apunyalo al fòl i escric una de sany i fetge. Heretges del sistema, hereus del caos per si no arriba un metge. A mans d'una ciutat que sense maquillar es molteja. Quan faig una encaixada demà amb el mal,
Fem lletres terques, a veure si t'espertes, quan la cross l'encerta i et penetra el ventre. Diuen que l'underground estava mort per sempre, mort estàs tu, recupera't per setembre. El vi t'estenta, engegar-te la merda, la mira al centre, dispararribes amb trempa, vol,
Tu no tens frases, no tens res, apaga i vamonos.
Fins demà! Fins demà!
Tinc la millor matèria prima però no està al mercat. Tens que al cor ten que l'espits fotent-li foc al tema. No justifico cap crim líric, boig baixa la meva. Sempre fent rap, protesta, sigui interna o externa. Mai he prioritzat la feina, el rap a per davant sempre. Tan si val, si cal firmar, sense feedback. Filmar, lligar, enfilar, filpar, filtrar el normal. Fins al final, fins fer-me un fart. A la vora d'un mar de fems i fam. Filmes, cada minut de la teva vida. Porto veritat davant tanta mentida. Trenc a la brida.
La llibertat d'expressió és per a tothom, perquè tothom s'expressi, perquè tothom l'exerceixi.
Fins demà! Fins demà!
I sobretot, no sigueu com aquests que també tindreu problemes. Pensem com, en com mos estimen, lo molt que ens estimen.
I ara és dia sense ritme i la por que s'ha arribat es presenta i ens desfà.
Zonens i moors i mons. Zonens, treins i spijs el mons.
Dins d'un avió de paper que ve, mar del Nord, Amèrica, més enllà el Marroc, Corib, Garrabat. Dins d'un vaixell de paper que veu, Congo, Nú, Burundi, més enllà, ciclons a damunt els meus, papers, mapa, mundi, adeu.
Adeu, lluna plena. Sempre seràs o no seràs la meva estranya.
Un avió de paper que ve, mar del Nord-Amèrica, més enllà Sud-Àfrica, també té ciutats de paper, dins un vaixell de paper que veu.
Més enllà de munt i s'equivalent, pilotes de rumb. I adeu, adeu lluna plena. I sempre s'iràs, o no s'iràs, la meva estrella. I adeu, adeu lluna plena. Sempre s'iràs, o no s'iràs, la meva estrella.
Fins demà!
que l'episodi per fer un canvi s'ha perdut en el dolor, ja sento dins meu.
Camino recto, eso es lo que quiero decir, que no hay destino. Tan solo dos huevos y un pepino y un corazón partido pa' afrontar lo que perdimos. Y arrostrar a mi enemigo y arrastrar lo que aprendimos. Comprendimos que va a ser igual, así que lo aprendimos. Preferimos acabar exhaustos, acabar rendidos y parecen sorprendidos. En un parque crecimos, aún le rindo culpa al vicio, pero yo no me complico. Simplifico mis principios y me haré al micro. Es porque viro cuando alzo mi voz y equilibro el malestar con esta euforia que llaman hip hop.
Miró el ciclón, no sirve ese rap simplón, chico listo. El propio camino es cobijo, sale tu escondrijo, encuentra el sitio, completa el ciclo, traeles amor. Más allá del límite, el infinito visite, ven si quieres sígueme, allá donde los sueños son tangibles, tan vivos, tan libres, cáten que despiertes. Más allá del límite, el infinito visite, ven si quieres sígueme, allá donde los sueños son tangibles, tan vivos, tan libres, cáten que despiertes.
Sin descubrir un camino, sin descubrir hacia la fuente. Un puente oculto en mi mente, una puerta al subconsciente. La crucé y regresé para contártelo.
Todo ya te ve el cartelón, la par tensón, el verso abre un nuevo aire. En esta tierra de nadie y de todos también, hará que los tiempos cambien. Turno del libre pensar, sin credo, aceptando el azar, la clave es amar. No hay peros, no, si creo puedo, mi único enemigo el miedo, por eso al ruedo. Y así cruzo ese límite, mi propia represión.
Ella donde los sueños son tangibles. El sabi no diu el que sabe, el Messi no sap el que diu. Per això que anem i els il·lumnen on viviu. De molts, el meu camí no s'hi d'arte ni l'uqui l'utxan, és la Rafa.
Com foren tempos fugit, ens torni a inflar-se coca i claca. La vida és curta i crem el sarcasme quan els que cantaven les taga ens estan empresonant. La pobresa fa lladres, l'amor, poetes. Per això som trobadors tremant, com atracar un banc i xacletes. La vaga, la massa, el partit, la classe, el grafo, el rap, cuirassat quan trenqui.
i passaré grans estones cantant nenes a les nenes amb produs del Benin, flous de la Magna, entre llibres de Lenin, entre els sistemes de Sagna. Más allá del límite, el infinito visite, ven si quieres sígueme, allá donde los sueños son tangibles, tan vivos tan libres que hacen que despiertes. Más allá del límite, el infinito visite, ven si quieres sígueme, allá donde los sueños son tangibles, tan vivos tan libres que hacen que despiertes.
Mira, Déu, Déu, plorava llàgrimes de vidre, dibuixava un trencadís, el tapís on cada mentís es fon. Somnis de color, un aparador gris, gastem els bolis quan tu com s'atorm, cauen a plom, i alguns som panteres en un programa de deu punts. Grava la terrassa, inflar-nos els sons.
El Ben i el Mando, la Magna Metodó, jugant al Mikado en aquest ingres tendo. Ei, tu de quin bando estàs? Jo sou mi, Ramon Montaner, devorat per caràndoles. Welcome to Jazz Landman, Jacques Macduff, es maca. Més allà del Lémin, saltant-nos el Def, Pono, la Magna i adversaris en un gegegut. Voy a romperme el coco, pues sé que es lo que tengo que hacer. He venido a divertir.
Bona nit.
El infinito visite. Ven, si quieres, sígueme. Allá donde los sueños son tangibles. Da, vivo está, libres que hacen que despiertes. Más allá del límite. El infinito visite. Ven, si quieres, sígueme. Allá donde los sueños son tangibles. Da, vivo está, libres que hacen que despiertes. La Magna Método. Adversaris. Adversaris. Ella, 2010. Arce la estraça. Un pensament que no descansa.
Escolta, no sents les males llengües? Diuen que sóc un gastro. No se'n passi, tenen raó o no. Però si el que busquen és sapretx, jo els en guardo dues tasses, d'ells. Gato Elkyman, K-D-O, representant el fet en Xava. Mans en l'aire, mi boy!
Ja sé que aneu dient, parai, que em crec el rei del món, que em passejo per gràcia com si fos un don, sempre estilos a la can, repartint sabor al barri, em torna mort per babor i estribor. Què voleu que us digui, xaval? Teneu raó? M'agrada anar del pal, vacilant per revolució.
Són males llengües però són certs tots els rumors. De borratxos com el guet no en veureu dos. Mala sua la reputació. Quan creu la plaça es claven les mirades tots. Pregunten amb lo guapa aquesta gràcia, per favor. Com deixen un gualtrapa com aquest sense morrió? Mai he quedat bé amb la decoració. Tinc la llengua massa llarga, aixeca, em falta correcció. Tinc una història amarga, en tota regla un perdedor. Però quan agapo el micro, nen, és el so campió.
Fins demà!
És el so, campió. Al meu barri represento a qui representes tu. Allà on ets sense casa depèn de cadascú. Exiliat de Sant Cugat per no ser grat aquest ramat de papàs mamats passejant amb diu menjats. Algú ha putat a la gespa? He sigut jo. M'he cagat a la piscina i m'he xugat al parasol. Hi ha un perull i l'aigua, nen, és així de gros. El trobareu flotant quan torneu de jugar al golf.
Deu queixar, truqueu la poli, si voleu. Em vau volar xantar i ara esteu pagant el preu. Rap del gordo, rap gruixut, rap sobrat. No estem per hòsties xec, portem missatge i competició. Sóc un perdut i per això em diuen renegat, però quan agapo el micro, nen, és el so campió. Vila de gràcia, porta el so campió. Vila de gràcia, porta el so campió. Vila de gràcia, porta el so campió. Vila de gràcia, porta el so campió.
Esa só campió.
Tu saps que em moro pel teu foc? Ahi vaig passar pel rebo i no se't veia per enlloc. Volia un brí del teu varilla, parlo a poc a poc. Que cada nit et busco i mai no em canso del teu joc. Em dius que sóc indòmit per obstinació, que no tinc rum ni direcció, que tot és pura factació. I no vols que els teus amics t'hi vaig coneguin la passió. Que amagues quan els dius que el gat només sap fer el cabró. I és veritat que no sóc res de l'altre món. Mai he guanyat res de pes, mai ningú no m'ha comprès. Arrossego per la nit, aquest meu cor malmès.
M'agrada dins de res, les coses són com són, digue'ls-hi. Ja em poden anar mirant per sobre l'espàtia, és un fet del mar i que no sóc un triomfador, però quan pujo a l'escenari és el torn d'una tralla, de gat només n'hi ha un i et porto un soc, campió. Pilar de gràcia porta el soc, campió. Pats a l'aire, gent, és el soc, campió.
Bébé, bébé, bébé, bébé, bébé, bébé, bébé, bébé, bébé, bébé, bébé, bébé, bébé, bébé, bébé, bébé, bébé, bébé, bébé, bébé, bébé, bébé, bébé, bébé, bébé.
Música Música Música Música Música
Fins demà!
Igual final!
Vaig de festa, morts, ells mai tenen cap pressa. Sorto de festa, morts, dels vius pots m'interessen. Ho tenen tot ja fet i no poden cagar-la. Rebelar-se tot d'una com uns gilipolles intractables. Tot en ets és perfecció la seva actitud.
Les posicions són de tot insubornables. Te'n vaig a peste amb morts, ets mai tenen cap pressa. Sorto de peste amb morts, els pius pots m'interessen. Han travessat el taló, sabant que hi ha l'altra banda. No hi putec el seu coratge, ni la por ni l'esperança. Saben el que de la veritat importa i no s'està per tonteries.
sortirà a parlar de gent quan vingui mal d'aigua.
Ells són reals, no són un simulacre. Ells són reals, no fan psicodrames. Ells són reals, no són un simulacre. Mira tots a quanta vida d'una pel·li barata, m'embaixa més tan molts.
Me'n vaig a festa en marx! Me'n vaig a festa en marx! Me'n vaig a festa en marx! La festa! La festa! La festa en marx! Eh... Eh...
Eh, what up, what up, what up, what up, eh, pur tràmit. Saps com sona? Eh, jo. En què ho saps, encara estàs? Pur, pur. Podríem dir, what up, what up, eh. Ja ho saps, eh. Perquè al final... Eh.
Ho volen pujar ràpid, però jo ho vull ara. Plàstic i bisturí, doctor Magnamara. Soc massa pur per purgar encara. Tu l'altre galta, jo tota la cara. Frem-te per gastar i tot són porqueries. Fumant a la porta del bar, roteries. Saps com em poso, cony, perquè em lies. T'espero a casa, està petat, vaig fent via.
Si en casa torno la trucada, amb la boca dormida, amb la gola inflamada. Amb la il·lusió del 2007 el temps em senyala. Penso penjar-la a la cadena per lluir la bala. Em diu que va descobrir-me de sobte, que també fuma. Que a vegades m'escolta, que sona pur, però encara no entén per què em dic pobre. Ni jo mateix li sé respondre. What up, son? Ho està sentint? Això és pur tràmit. What up, what up, uh?
Això ja és nostre. Abans de tenir-ho, abans de sentir-ho. Siguem 10, 20 i 30. Allò, allò, ho estàs escoltant? Escolta! Portrà, eh!
Pots matar la por, però quedarà l'olor del monstre. No he tocat sostre, no he trobat sostre. Brutant la sang sota la costra. La llum a la nit fosca, a part l'hort, per l'Òscar. Actor, revelació, les apostes. Si sona, t'acostes, portrà. Demostra-ho ara. Se senti orgullosa, la mare.
Res, no, a dia d'avui rutinaris. Posa'm un límit o no hi ha qui em pari. Llensa el diari, llegeix-me els llavis. No vull que em manis, vull que em demanis. Aflau de pell, estil yanqui o mediterrani. La costa i fila, però són canis. Ara són Airmax i Bad Bunny. Momentani, jo tiro rap cutani. What up, son? Ei, jo, pur tràmit. Queig aquí el tema d'avui.
Fins demà!
El baix inflat i sóc perjudicat Està tornant, però mai se n'ha anat Com la pluja que cau sempre sobre el terrat Aquesta merda em té enganxat, ben col·locat Com si l'hagués vernissat, qui sap? O em dóna feedback, o em posa de peu per deixar-me planxat Bro, i són digris, són dualitats La música amaga identitat, sí Sempre em surt de dins
És magma sense fi perquè sempre surt de dins. Ei, noi, tanca els ulls. Fem un back, back, clac, clac, bang, bang, fora. No és una pistola, és la força de la gola. Això és el que m'arriba de la vella escola. Davant del foli agafo el boli. Escric la idea abans que voli. El rap és històric. Tenim un buit clar i grillat sempre al cap. I el millor d'aquests és que tot és simbòlic. Això em comença a agradar. Va, començo a gravar. Estic a gust i estic just on vull estar.
Això és el foie. Allò de més no està de més, però has d'entendre que aquí sempre ho tenim tot ben clar. I és fàcil si li fots ganes i entusiasme. La música és l'única música que mou la panxa. Ho fem com sabem, a pèl sobre la marxa. El magma dins del cor fins que de cop és orgasm.
gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas, gas.
Fot-li gas, fot-li gas, fot-li gas, fot-li gas i les corbes al ras. Fot-li gas, fot-li gas, gas, gas, gas. Si m'estrello, doncs m'assuda. A mi m'agraden les hòsties dures. Sempre vaig a tot gas per la carretera. No em pot avançar, vaig per la recerca.
pot avançar per la recera. Revaig a tot gas per la carretera, pugueu avançar per la recera. Revaig a tot gas per la carretera, pugueu avançar. Mira, mira, mira guapa, i mira com briga la xapa, aquí ningú no s'escapa.
Fondre el gas, les corbes del gas, ja sé que em diràs, que m'agrada com ho fas, fot mi gas.
Gràcies.
GAS GAS GAS GAS GAS GAS GAS GAS GAS GAS GAS GAS GAS GAS GAS GAS
Fins demà!
Per un segon trepo un racó sense ningú
Després de tot, amb molta por, no tinc opcions. Tot el que sabré que vull per escoltar.
La nit i el dia, la nit i el dia, se m'han confut.
Massa preguntes sense respostes i a lo millor mentre cercava.
Se n'hi t'hi es dia, se n'hi t'hi es dia, se me'n confús. Com puc trobar-me o puc cercar-me, no sé on sóc.
Massa preguntes, massa respostes, i a lo millor, mentre cercava.
Anys 80, el sud de la ciutat, la vida no era senzilla. De petit amb el destí marcat, te tocava espavilar. A cas les monges feies el primer pas cap a la supervivència. Les gitanes el feien complicat, omplint aquest llibre.
Per ajudar la policia de passada mai se'n va arribar a durar.
Que ben joves començaràs a odiar, mai van ser benvingudes. Un descuit era aprofitat per agafar allò a préstec. No esperaves aquell príncep d'au, tenies massa mogudes. A mi de casa, que d'Europa i menjar, com molts engord de nitja. No vulguis anar.
Són ses dones d'avui. Totes juntes sense pa. Són ses nines d'aquell barri. Totes juntes sense pa. Són ses dones d'avui. Totes juntes sense pa. Són ses nines d'aquell barri. Totes juntes sense pa. Són ses dones d'avui. Totes juntes sense pa.
Fins demà!
Fins demà!
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sento que avui són paraules, quan miro al cel i m'abraces, sento que enfonc amb els altres. Ara que ho dius i que hi penso, mai se m'oblida una cara, tot aquest temps que esperava.
Ares que no tenen presa.
i en el final se temenya sa vida per totes es teves posen estampida i no donar-li sortida per tenir sa boca callada quan s'ànima crida per crear barreres i proteccions entre gent que t'estima respira, angoixa que s'infla, fredors que s'enfilen per ell que te'n miren i amb mi que s'apiren
Si marxes de cara se m'apaga, se fira en canvi i s'omples de vida i obri un botiga excitament jo se figa. Mentida, diu menya de gos, fredor ses pupilets i me trenques es coma, brollen ses rimes, no llàgrimes. Eres estàtic en un món que només regala rutina i te transforma mentre passen es dies.
Dóna forma en aquestes ruïnes, i de broma que s'haurà a la sombra d'aquestes línies. Més que riach d'Instagram amb filtres, podrien, però m'oblides, i són pols de targetes que piquen vidres. Estic en una altra lliga, la lliga dels que no tenen lliga, perquè no lluga, no viva, no sube. Vida.
Estic en una altra lliga, la lliga dels que no tenen lliga, perquè no juguen, no viven, no sumen. He tornat a perdre ses formes amb mi mateix, perquè si te pens me cau una rialla i no ho tol he.
No em mouré, vist de pessigues, paranoies i records també. Macarrons en llorré, si tornes fes cafè, si vols que no canviï no m'atractis de vostè. Sense de drets, estimar-te tant com sé, si obrim una síndria tornarem a ser i tornarà a estar bé.
Ningú fa cançons per ningú, i et tinc en el meu cor, i en el meu cor, i en el meu cor, i en el meu cor, i en el meu cor. Fet pols descontrolat, malalt d'estar tancat, ni corre, bola, dorm, sóc feble i sóc innat als penjats.
Ningú fa cançons per ningú. Ja tinc anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu cor i anar al meu
Bona nit.
que pengem dels terres de tu de la ciutat de la ciutat de la ciutat de la ciutat de la ciutat de la ciutat de la ciutat de la ciutat de la ciutat de la ciutat de la ciutat de la ciutat de la ciutat de la ciutat de la ciutat de la ciutat
Sofèba i etina.
jo tingui mània, va com va. A mi m'emprenya molt que tu vagis fent cria, va com va. A tu t'han dit preciós, a mi m'han dit tu caia, va com va.
I jo no vull callar mentre tu tens la traia. Va com va, va com va. A tu t'han dibuixat i jo trenqué la ploma. Va com va. A mi m'han fet ple d'odi, a tu t'han fet de goma.
A tu t'han dat l'herència, a mi m'han dat la vida, va com va. A mi em toca lluitar, a tu prendre la vida, va com va.
Si jo no en tinc per mi, si tu no en tens mai, però va com va. Ets tu qui reps de mi, jo de tu pobre em sou. Va com va, eh? Si jo ja m'he cansat d'anar mirint dient el va com va.
Pensa que sols diré, fins que més no podré. Va com vull, com puc. Si jo ja m'he cansat d'anar a mi et diré, em va com va. Pensa que sols diré, fins que més no podré.
I want to talk to you
El track viu sent atractius en el cap viu, un blau fet vell de blau, el pas del cas palau a la colau, qui crida lluita ara diu pau, si la ment es buida faci el cau, va aguantant peu i veu del meu xerop a prop del foc amb els companys, molts anys passen de cop, lo cert és en el dany com en el plaer l'engany, en la promesa és el parany i no paràs la clau la sort, va pagant el pit i per mirar endavant, buscant una sortida a la misèria, com fet
curant la histèria i la història és la merda que va i torna. És una broma nena i sèria alhora plora. M'ha estigat fer ratlla per un sou treballa i calla i en les seves malles el consol de viure entre la valla. Estem amb les ganes d'assajar de nou, estem al vou i si plou sóc bé que el poc orgull que escou.
Amagats en el portàtil, prometien com narri, però es queden sense premi. Incurable, rere cables, canalitzant despreci. Zombis pel seu pis, menys els rics fan negoci. El business del sexe per vici. Cables, surto el de fitness, esfonjo.
tots els dies cubren hòsties, el cap contra el sostre. Fantasmes en tàndem duen el rostre riàries per les lluites que superen. Saltant les balles, vales van brindar carixes, mentre fires deixen fites i victòries per les feres. Sempre els que més tenen es pengen les medalles, els demés mengem les sobres, masteguem sense comprendre. Baralles ballant, agafades amb idees, ara elles corren soles, deixen lloc per a les penes.
Fins demà!
al seu entorn. Forces i forces que trenquen el cor. I no
Gràcies.
Aquest millor sugar, mama, not your love. Surto de la cova, no crec en la sort. Si estic sola, supernova, like clock. Clàssic, bitch, rock, canrola, bien hot. Sé que tu tremoles quan estic ben a prop. Faig el que dicta, no imita el meu cor. La meva convicció és el meu suport. I cop fort, cop fort. Fora, fora, fora, l'enveig a fora. Al voltant tinc enemics, mira, estic a la vora. Estic aprenent el que no s'ensenya a l'escola. A treure totes les pots de la gola.
Bona nit.
Mira, tu ja no em vas sofrir, m'aixeco cada dia al dematí, vull descobrir el que m'ha format avui, mira que tinc una cosa a dir,
Easy-e-run DMC. Get the blaster now wakes me feel free. Quiero improvisar all day with my G's. Masterpiece. Never your shorty. No, no gonna say sorry. Never your homie. Shit keeps rolling. Keep it, keep it, keep it rolling. Una bala cuando quiere y se destapa, clapa, estapa. Mira, make like chulapa, papa. Si una quiere curra, se lo saca. Curro para que no me afecten vuestras navajas. Ring and ring like the queen.
A mi me salté guavís, ahora llevo grills, tira so clean.
Què serà el següent si no es plou? Regarem la tija amb les gotes de sucre.
Resurgir de les cendres, aprendre dels errors. Mimetitzar la selva, obrir un camí frondós. Sobreviure costa el bot, s'enfonsa el fons de l'ombra. L'amor remunta, l'aposta és donar-ho tot. L'escombra aixeca pols, un pols no es guanya si darrere no hi ha cap esforç. Jo m'acompanyo si cos i ànimes tenen acord, transcendint l'anàlisi. Trenca la paràlisi i arrenca el vol. Ho explicaria quatre vents però em quedaré en silenci. La gent es pensa que em coneix, no reconeix el Sergi. Porto consell sota la pell, vine quan em supleguis.
Intento trobar l'equilibri entrant a dir i zenit els problemes. Seran anècdotes quan les superi i les pors. Veurà translúcida quan les trevessi. Cada etapa una nova cançó. Soc com un anúfer quan s'acaba el mundó. Què serà el següent si no plou? Regarem la tija amb les gotes de suor.
Cantar fluixet i cridar per dins. La mulet se m'ha trencat, ara depenc de mi. Ho tenia calculat menys aquest imprevist. Error meu donar per fet el que està per venir. No puc predir re, puc intuir més. Captar l'essència sense l'uida d'algoritme. Doncs ara ric més.
Doncs ara tinc temps, no m'adalanto, deixo cap a ser el seu ritme Busca maneres, estudia, entrena el projecte, no facis cas de la resta, guanyat respecte No hi ha barreres ni límits, cadenes i precipici, situacions dramàtiques a sota els edificis Entra plaer i sacrifici, rega l'arrel de l'inici, enterra bé els prejudicis Deixa que el teu cos l'eviti, fàcil que tot es compliqui i supliquis a la sort Però estigues fort, que estarem junts en això
Què serà el següent si no plou? Pregarem la tija amb les gotes de sucre.
que m'entenguis, que ho vegis amb els meus ulls, canviarà les tradicions, nedarà contradiccions, esperar-me les sortides, afinar-me les
i ets quan ningú m'ho esgou per donar fets d'un sol. Despertàvem els precipicis, no fan falta més edificis, preparàvem els còmiats que venen, quan dos calços se venen.
Com sentit ploure, només és tant de pas, que ets pas, per ser tenombre, i ets quan ningú mos vol.
M'he retrobat, jo, enmig del teu camí. Som la collita del que vam sembrar ahir. M'he retrobat, jo, enmig del teu camí. Som la collita d'ahir. Mare, avui t'escric des d'aquest món fred. Un mot analfabet, res li passa a les set. De viure en un present que oblida tal vell secret. No recorda el passat, no recorda el passagüe. Oh, oh.
I ara volem tornar a l'instint de l'animal. Ara volem tenir memòria com un mineral. Ara hem trobat en la música lo natural, amb qui pot escoltar l'arrel del nostre mal. Un arbre sense res, el seu sistema és un cel sense estels. És un arbre sense res.
és un estiu sense s'hivern. És un arbre sense res, el seu sistema és un cel sense estar. És un arbre sense res, és un estiu sense s'hivern. Digues, digues, un discurs ple de mentides
i ara està ple de ferides. Mira, mira, a quin preu has ven sa vida, el món vadeca prou i tu l'ofegats i resquera. Robaràs i mentiràs, un riu brollava i tu l'has condemnat, l'haig extropiat. Compraràs i estropiaràs, si ja no hi punt ni veure tot està amb
I ara, ara, vaig dir que confiés que aquí tots som iguals i que no tens cap interès. Però encara, encara, espero que sigui prest per aturar un sistema.
És un arbre sense res. El seu sistema és un cel sense estel. És un arbre sense res. És un estiu sense givern. És un arbre sense res. El seu sistema és un cel sense estel. És un arbre sense res. És un arbre sense res.
Que és un arbre sense res. Un arbre sense res. Que és un arbre sense res. Que és un arbre sense res.