Com s'aïllant, es dimonis, no m'assustaran. He tirat es penet, es que ja no tenc fam. I passa el temps, se torna gran a comprar peix, ja l'he comprat. Es dimonis, no m'assustaran. He totjat la paret, estàs eliminat.
Anant ja per l'escola, van mig adormit. Les tomates la cau com un nen petit. Mai en sol peu ens sona, si també en sol dit. Estic fet un ballerí com en Joan Petit. Sol, solet, vine'm a veure, vine'm a veure, ja tens fred. Sol, solet, vine'm a veure, vine'm a veure, estic solet. Ningú me guanya, heroi de rondat.
Gràcies.
Que te'n vagi sense visar, ja m'és igual. Que no has sortit sol quan hi ha cel, clar ja m'és igual. Dames, dames, dames, dames. Estic cansada.
S'ha desmeu pensat contra el meu estimat. No tenc jo a dins ses mans, tot s'ha enfonsat. Vaig una fletxa, veni l'he destilat. Ja t'engagis sense avisar, ja m'és igual. Ja no has sortit sol quan hi ha sa clà, ja m'és igual. També.
T'en que has cos brevonat d'estimar-te tant, de sentir-te tant distant, tot està mig més.
Bona nit.
Fins demà!
Calla, domina la por, doctrina, morfina les mans sobre el capó, una fina cortina de fum, estimul, resposta, rutina, consum. Goberna la fòbia, l'escòria, la pasta i la làbia, obre la gàbia, fug religió, crida capot, organitza la ràbia. Controlo el tempo més viu que mai, jo estic atent al ciberespai, jo, jo rebeto tucassant el hype, ens batem els mics, com donant clai de la mà, ara tenim un pla.
Volem un plat a taula i un tros de pa, prou. No demanem, sisplau, som el vostre si la nit cau cap. Ho saps, no? Hem assumit el risc, no guardem el cric a la boca. Hem creuat el límit, idiota. Sóc a prop del precipici, intentant no perdre el cap. Com Grandmaster Flash i Furious Five, com al principi, malson.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània, un programa produït per en Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí, que vos saluda. Avui és dimecres 7 de gener de 2025 i de 2026 i és el primer programa d'enguany, el primer programa del 2026, un programa que tot d'una vos desvaldarem quins són els principals ingredients que tenim preparats
perquè mos acompanyeu fins a les 11 des de matí. Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània.
Fins demà!
I el padrí reposant, l'avi Josep no es deixa perdre cap detall.
L'espectacle de la gent. Nens disclan, olor i xundegar, veïnes que un cop has passat em critiquen. Gent llançant la brossa d'amagat i un rat tardat cap ulls burletes et miren.
Som a dimecres 7 de gener de 2026. Vos saludam des Dona Mediterrània. Això és el Bon Dia i Bona Vida, un programa que vos oferirà als següents continguts avui. Parlarem amb en Pep Vergé sobre l'actualitat esportiva del Mallorca i també, sobretot,
de la Supercopa que comença avui. També vos presentarem el documental Mallorca, un futur amb mirada jove. És una sèrie, en aquest cas, de podcast que ha amat la plataforma audiovisual Vida, on presentarem algun capítol. Sí, també vos presentarem el reportatge titulat Nosaltres, els altres.
un documental dirigit per en Josep Boades i que avui entrevistarem en Josep Amangual i Badla, que acaba de publicar un llibre ben interessant sobre una disputa entre jueus i cristians
També mos connectarem amb Marisa Sardó per fer literatura comparada. Vendrà en Joan Miranets Estudis i veurem si podem connectar mos també, ni que sigui un petit moment amb el nostre diplomàtic que avui és pel món.
i que intentarem conversar amb ell sobre l'actualitat internacional que, com ja sabeu, ve ben carregada. Tot això i moltíssimes coses més vos oferim. Tot d'una, vos presentam l'actualitat en format de titulars. Abans, escoltam la salutació que mos envia Maria Nadal.
Imagina que llances alguna cosa i el conte no desapareix, torna cap a tu amb més força, més ritme i més sorpresa. Com aquell amic que apareix just quan t'has bogat el pijama, com aquell que al satí que desapareix misteriosament a la rentadora i reapareix en el lloc menys pensat. O com aquell record que et fa riure mentre camines pel carrer pensant que has estat seriós. Així és aquesta cançó, un boomerang musical que no s'atura mai. Et segueix, et sorprèn i de vegades et fa ballar sense que t'ho esperis.
Així que, afina les orelles, preparat per somriure, deixa't portar i recorda, això no només és una cançó, és un viatge que torna una i altra vegada. Ara sí, sense més preàmbuls, sona Boomerang de Manel.
Ja estàvem bé i eren dies de després.
S'han baixat els altres a la Vanessa, ai, la Vanessa, com li deuen? Menjàvem pipes amb arrodància, s'enfotien des del blanc, fins que avorrit aquell espectacle babania.
Fins demà!
Fins demà!
Ballava entre les brangues i no tornava mai. La bombera reclamava l'aparícia d'un professional. Ei, Vanessa, si sents això, una abraçada mourem.
Bon dia i bona vida, dona mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I precisament Diari de Balears enceta avui la seva portada amb Nosaltres els altres. Vida estrena el documental sobre l'exclusió social a Mallorca. És un documental del qual d'aquí una estona o no parlarem i el podrem escoltar.
Una part, com a mínim. Els militars parlen de política en la celebració de la Pasqua Militar. És una de les notícies de Diari de Balears que també es demana que celebra la Pasqua Militar.
Si ho voleu saber, podeu entrar a Diari de Balears i consultarò en aquesta notícia. Pitjorines actuaran a la rebel·la de Sant Sebastià de Palma. I també informa a Diari de Balears que la grossa del sorteig de Reis deixa un dècim premiat a Solla.
Més qüestions. L'ONU deixa clar que l'atac dels Estats Units contra Venezuela soscava el dret internacional. També ens informa que hi ha una nova aplicació que permet consultar mapes de Mallorca des de 1968.
i també un avanç científic important. Una gota de sang podria permetre detectar l'Alzheimer. La premsa estrangera condemna la decisió d'Israel de perllongar el veto a l'entrada de periodistes a casa.
convocats a juts per la formació de professorat universitari en àrees deficitàries, i Nicolàs Maduro, que davant d'un jutge dels Estats Units es va declarar no, va declarar no som culpable, som un home decent i continuo sent president del meu país, estic...
segrestat d'aquesta qüestió, segur que serà una de les que marcarà l'agenda dels propers dies i que, per tant, marcarà moltes de les anàlisis que vos proposarem des d'aquí, des del Bon Dia i Bona Vida. El diari de Balears també mos informa el retorn de Brams. Tornar-hi, tornar-hi i tornar-hi!
i és que el grup liderat Francesc Rivera-Titot torna i anuncia nou disc i com a mínim quatre concerts. Veurem si després aquesta agenda de concerts creix com a mínim una mica. I d'altra banda també una altra tornada...
Torna terra ferida. Parlarem amb alguns dels seus membres aquesta setmana. On anem ara? A Vila Web. Allà hi trobem com a peça més destacada recolonització. Trump excita l'extrema dreta mundial en l'atac contra Venezuela.
També Trump considera oficialment la possibilitat d'usar l'exèrcit per envair Grenlàndia. Un manifest, la vella guàrdia i eleccions, la dissidència del PSOE esfrega les mans amb el futur negre de Sánchez, és una peça d'anàlisi positiva.
que publica també Vilaweb. Uns quants estats europeus acorden d'enviar tropes a Ucraïna com a garantia en cas d'alto al foc i Francesc Torralba guanya el premi Josep Pla amb un assaig sobre l'esperança contracultural en un món apocalíptic. Aquests són els principals arguments informatius que mos ofereix hores d'ara
Vila, web, monatornam, la portada de Diari de Balears. Allà hi trobam sis articles d'opinió destacats. El primer és d'en Josep Melià, titulat Descontents. El segon és d'en Joan Vicenç Lillo Cabres, esperant la resposta del GOP.
El d'en Lila Tomàs, Trump ataca Venezuela. El d'en Rafael Borràs, no top 2026, no top lidis de casa. El d'en Joan Lledonet, el català es troba en un greu estat d'indefensió. I el d'en Borja Cruzalegui,
titulat 31D, Mallorca no es compra amb una ensaïmada. Tots aquests arguments informatius i també d'opinió els trobem a diari de Balears, de Balears.cat. Vos informem d'una important activitat que s'està preparant i que segur que vos interessa.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre. Revista L'Estel, pensament, cultura i territori.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Malauradament avui no tenim predicció del temps, però ens estau informant, vosaltres ens diuen que, a part de la moltíssima humitat que hi ha per tot Mallorca,
Des de fa la nit mordeix que es pluviòmetre està congelat, temperatura de menys 2 graus, mos diuen. En qualsevol cas, fa molt de fred, si encara no heu partit, brigueu-vos. Nosaltres ara vos volem informar
que aquest mes de gener arriba una nova edició de l'activitat de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca titulada Converses amb. En aquesta ocasió els protagonistes de l'acte seran en Biel Oliver, majoral, i el que és Filola, bé, ja el coneixeu, Filola, músic, professor de català i cultura catalana i activista sempre com promes, i Pere Antoni Pons, Filola, escritor, poeta i periodista.
General i Pons estan convidats a parlar sobre com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent. Mallorca, converses amb, és una activitat de les més importants que fan l'Assemblea Sobiranista de Mallorca i que permet entrar en contacte amb tots els associats i simpatitzants i informar-nos i formar-nos en tot.
l'objectiu principal de sobirania i independència. Aquest acte amb en Miel Majoral i en Pere Antoni Pons serà en el restaurant Sacreu de Petra divendres 23 de gener
A les 20 hores, ja ho sabeu, divendres 23 de gener, després de tota la festa de Sant Antoni i de Sant Sebastià, moment per debatre i reflexionar.
Aquesta és una de les fites importants d'aquest mes de gener. Amb aquest sopar escològi que organitza l'Assemblea Sobiranista, m'on anem ja a parlar d'esports. Ho farem amb en Pep Vergé.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Tu ja saps, no és un conte ni un somni tampoc. La veritat és una història i un trist record. Miles de joves vinguts van a un motiu ben clar.
Una escurra de llum per vèncer la foscor. Una escurra de llum per vèncer la foscor. Voluntat contra bales i fotos que no. Aturar tropes d'infàmia i humilació.
A més a 50 orilles diferents.
I una espurna de llum per vèncer la foscor. I una espurna de llum per vèncer la foscor. El 36, el novembre de l'any 38, de Tarol, amb el xic de cara, amb el tron d'aragò. I a vora de l'ebre que hi van deixar la pell, com s'aprenés per un
Bona voluntat, txecs i galès, i els valents també. I els guioncs, els egipcis i els serians plegaran els yanquis amb alegres cubans. A les fredes escandinàvies, dels magicans, de l'àbriga de Lincoln a la Selman. Dos men forts, que tal no passaran. Dos men forts, que tal no passaran. I una espuna de llum per vèncer la foscor.
Una espurna de llum per vèncer la foscor.
Tau, et sol de sora baixa, dins l'horitzó, damunt la mar rissada, els avions. Tau, et sol de sora baixa, ferma i talent, maçala i marellada, sa pell. Espanyà assegat i una pluja suau de pols estel·lars.
Cau el sol de sora baixa i plàcidament la gent s'adulxa i omple els terrers. Cau el sol de sora baixa dins el meu cor, tothom m'estima i jo estim tothom. Falla la corrent, les mireres no vendran cacauets.
Les vees deixaven de riure i els dies s'acaben i els fars s'il·luminen les gòndoles entre les tasses.
I amb alegria començar amb aquest 2026. I ho farem també parlant de futbol. Pep Vergè, bon dia. Molt bon dia. Amb alegria també, amb alegria, sí senyor. Sí, sí. Vas començar bé aquest any, eh?
Sí, sí, sí, amb alegria, també. Amb alegria, eh? Sí, la veritat és que sí, eh? Molt bé. A més, tenim molt bona sensació per aquest del 1026. Crec que serà un gran any. Ah, ah. A quin nivell? Perquè a nivell de la pau mundial no ho veig molt clar.
Bé, anirà bé en el final. Sí. Anirà bé. Sí, sí, hem de tenir fe. Bé, bé. No sé amb aquest i amb aquí, però sí, anirà bé. Molt bé. Bé, sí, ja no... Sí, sí. Ara no s'acabarà d'espanyar del tot. Esperem, esperem.
Bé, aquesta és l'actitud, eh? Audiència d'Ona Mediterrània, aquesta és l'actitud que en la qual podem convidar-vos a encetar aquest d'Ona 1026. Pep Vergé, avui volia fer una pinzellada sobre el Mallorca, que justament no va començar gaire bé, vaja.
i després ja veu que jo he començat un poc constipat
Bé, però això en general, jo diria que hi ha un constipat general entre el 99% de la població, de qual cosa tampoc no t'has de sentir especialment afortunat. No, ni tenc dret a lamentar-me gaire, no? No, correcte, correcte. Estàs en una situació de privilegi.
en comparació amb el 99% de la població mundial. Sí, sí, jo segur. Pep Vergé, el primer, així, res, una pinzellada del Mallorca, i després me volies entrar i, de fet, t'han telefonat, bàsicament, per parlar d'aquest campionat de la Supercopa, que ja veurem quina importància té, eh?
Bé, anem primer pel Mallorca, nosaltres potser ja hi arribarem a l'altre. No ha començat bé l'any pel Mallorca i el Mallorca està en una situació complicada en què no aconsegueix dues victòries consecutives que treguin l'equip d'espou d'una forma definitiva. Quan sembla que reacciona, després torna a perdre i se torna a apropar, se sona
més perillosa, per la qual cosa diguéssim que no està bé. A més de tot això, la situació de l'equip, jo diria que el joc de l'equip, el d'avorriment general. Cada vegada jugant pitjor, cada vegada s'avorreix més el públic que va a Son Moix. I jo diria que és imprescindible que en Pablo Hortells, el director esportiu, encerti en aquest mercat hivernal. I és...
imprescindible que fitxi i que fitxi bé. Perquè fitxar no basta, a més ha d'encertar. Veig que s'última hora parla d'en Yacer Esprilla, aquest jugador. Bé, bastant bo aquest tio, crec.
Sí, men, quan te'l fitxes, quan te'ls de fitxes, tots els jugadors són bons. Són bons, sí. Sí, quan jo no he escoltat... No, l'important és llavors si encaixen o no i tot això, no? Sí, sí, és vera. Efectivament, efectivament. Però quan te'ls de fitxes, tots són bons i segur que té un vídeo... Exacte, highlights aquests. Exacte, és meravellós, no? En tot cas, bueno, anem a veure, men. De tota forma, el que sí que és vera és que és imprescindible...
recuperar valors que no fa tant el millor que tenia, com per exemple la solidesa defensiva. Això és un valor imprescindible per un equip que aspira a continuar a primera divisió.
I després... És com a trit, dir-ho, perquè sempre lo guapos dir no. Jo m'agrada que el Mallorqui depengui d'ell mateix i no ens hem de fixar amb el que fan els altres. Si nosaltres guanyem, anirà bé. Bé, això està molt bé, és molt maco, i a més és vera, però també és vera que el llevant, que jo el donava per descendit, pràcticament ja, i el darrer partit de Lliga va guanyar 0-3 dins Sevilla.
I això sí que és un element, per jo, novedor, no? Perquè ja t'ha dit que jo el donava per descendit. L'Oviedo, aquest altre equip que jo també donava per descendit, va empatar a un d'Invitoria davant l'Aleves, però sembla que va fer un bon partit i que fins i tot se va fer mereixedor d'alguna cosa més.
Per tant, vius, vius. Sí, sí. Una altra cosa, encara ahir, fugint de l'àmbit esportiu, però que també està relacionat amb l'àmbit esportiu, a l'altre dia, en el darrer partit de Lliga, i ahir dia, som moix 16.000 persones. Són molt poques. Són molt poques perquè el Mallorca té 23.000 abonats. Ja. És a dir, 7.000 abonats...
No van anar al camp. En quin dia que era això, però? Sí, era mig festa i era molt mal temps. Sí, és igual. Si hi ha altres camps d'Espanya, la gent t'hi va.
I els abonats hi van quasi sempre, hi va faltar 1.000, si val 2.000. És que a Mallorca han faltat 100.000 abonats que no hi anaren. No, al contrari, és a dir, hi hauria d'haver més públic que abonats. Correcte, correcte. I després hi ha un maró, un marrotllo que diuen, entre el que és l'afició i el que és el Consell d'Administració. Hi ha aquest...
un moviment mallorquinista que va fer una carta duríssima en Alfonso Díaz, esteo del Mallorca.
Una carta duríssima. Pel seu comportament em van contestar que, com se sap, va morir fa uns dies. En el sentit que no li van tributar en vida l'homenatge que li havien reclamat. I a tot això encara hi han d'afegir els malestars...
el disgust, de bona part de la afició per a la fotografia que va publicar l'altre dia del Mallorca del seu CEO de negoci, en Alfonso Díaz, el seu president de la Federació Espanyola del Futbol. El Mallorca té un, diguem-ne, afrontament de disgust, del que li vulguis dir, en la Federació Espanyola per diversos motius i...
a la ficció no li ha tingut bé aquesta espècie de reconciliació abans de rebre les explicacions felicitades per el que va passar a la final de la Copa de la Cartoixa i el que va passar a la Supercopa de l'any passat. Per tant, vull dir que a la crisi, diguem-ne,
única i exclusivament esportiva, hagin de sumar aquest malestar, aquest rum-rum que hi ha per s'estadi, que el que et segurs és que no ajuda. No, això no és segur. Perjudicar, no sé si perjudica molt, però ajudar no ajuda gens. Efectivament, efectivament. En la qual cosa haurem d'anar...
S'ha d'anar aberta. S'ha d'anar aberta perquè sa reacció de Llevant i Oviedo, esperen que sigui efímera i que passi, però vius, eh? Sí, sí. T'agraïm molt tot. Perdó, el Mallorca està a tres puntes del centre. Sí, sí, no. És molt coprop. I perdre contra el Girona, francament, és molt mal senyal. Molt mal senyal, la veritat. A més, el Girona és un equip que...
en guany, és un equip defensivament molt fràgil. Tothom li fa gols al Girona. Sí, sí. El Mallorca n'hi va poder fer un i de penado. Sí, sí, sí. Vull dir que no està... Hem d'anar alerta. S'ha d'anar alerta. S'ha d'anar alerta. Sí, sí, sí. Com per teix. I t'agraïm també moltes comentaris i informacions perquè, clar, nosaltres ara mateix el seguiment que fem del Mallorca és bastant més superficial i, per tant, se mos escapen moltes d'aquestes
Però, vaja, m'interessantíssim tot això que m'has explicat. Entrem en Supercopa. Comença, vaja, avui i demà hi ha set semifinals, tot això. Sí. Lo primero de todo, perdona, la Supercopa.
Domés és una competició interessant si la guanyes. És una competició menor sense cap importància. Això mateix. Totalment d'acord. Per tant, s'ha de postergar una vegada que s'hagi disputat. Diu, menja, valorarem la importància que té aquesta competició.
És així, talment, és correcte. És a dir, pot ser molt important, o pot ser res, una competició de no res. De totes formes, per exemple, en el Madrid, si et sent si d'anem va bé, dona a entendre que tampoc no és tan important, però que realment aquest home està molt fotut. Ja, ja.
No, perquè com a mínim que viatjar és per si, ser un partit se posa complicat i ha de sortir darrere quart d'hora. Exacte. Però no, ni això. I això no sé si vol dir que està molt futur realment o que, mira, que descansi, que ha d'estar bé per la Lliga i per la Champions. Sí, sí. Però, bueno, de todas formas, avui...
el primer partit, no? l'equip de Bilbao Barça Barça, sí la Minyamala entrena en el gimnàs també
Sí, però jo sempre dic que quan juguin un equip o bo i un que no ho és tant o xerec, normalment guanyen bo. Sí, sí, sí. Per tant, per tant, lo normal que és que guanyi el Barça. Final Barça-Atlètic de Madrid, idò. Si mos hem de senyir en aquest criteri... La final serà Barça-Atlètic. Això vol dir que l'Atlètic de Madrid derrotarà demà el Madrid, no? Clar.
Jo no hi tinc moltes esperances. No. Bé, per tant... Molt irregular i no... Però bueno, no ho sé, llavors... Bé, el viuràs amb interès. Amb passió, això segur.
per tant avui lo normal seria que passés al Barça però sempre pot passar de tot perquè en futbol tot és possible però lo normal que el Barça passi
I sense gaire dificultats. Perquè això que se jugui a Aràbia, a banda que poden compartir, que és absurd, deu tenir lletra petita, això. Al final l'han de disputar aquests dos equips.
En aquest món nostre ja ho hem vist quasi tot i per tant jo no diria en total i absoluta rotunditat que no hi ha lletra petita. Vull pensar que no. Vull pensar que no n'hi ha.
De totes formes, evidentment, compartim que això de jugar a Aràbia és una autèntica aberració. Sí, sí. Des de tots el punt de vista. I bé, i sí, per mostra un botó, ho comentaves tu, l'any passat al Mallorca, no? Sí, sí. Els incidents que hi va bé i tot això. Exacte. Per això... És que clar, és que...
A vegades ja donant per bo o per bones situacions que realment són molt sorprenents. Sí, sí, sí. I després mort va com mort va. Efectivament, efectivament. Jo amb això d'entrar a Venezuela... Sí, sí, sí. No ho sé, és que vivim un món molt convuls. El vàrem votant a Trump, eh? Sí, sí.
no ho sé, que en el final no s'hauran de fer antidemocràtics i no no, no és pitjor encara, no, no estem a favor la democràcia i no, no sí, sí, sí, completament sense cap dubte bé, bé, ho has dit tu, que quedi clar és un homo democràtic és la d'en Churchill valides les actuacions de Donald Trump perquè tenen el suport
de selectorat nord-americà, és així, no? Bé, diguem que tenen el que han triat. Ah, sí. El problema és que el podim nostres també, que jo no ho he triat. Exacte, exacte. Això s'hauria de revisar. Sí, sí. En fi. Val, pronòstic final Barça-Madrid, i no. Real Madrid, vull dir.
no descartem la sorpresa no, a banda de jugar no podem han d'arribar, han de tenir un pot de fer jo crec que sense cap dubte la final serà Barça-Atlètic de Madrid i que l'Atlètic de Madrid passarà per damunt el Barça
4-0 o 5-0, una cosa contundent. No te passi, no te passi. Mira, justament, és a dir, dins el valor o no d'aquesta competició, etcètera, justament jo hi vaig això, és a dir, hi vaig que... Reforma oral. Reforma oral.
Sí, és a dir, no sé si l'any passat, jo crec que l'any passat va ser un moment en què el Barça va començar a guanyar la Lliga, per dir-ho de qualsevol manera. És a dir, diguem que guanyarí...
Hi guanyes poc, per dir-ho d'alguna manera. Però hi pot perdre molt. Però hi pot perdre molt, eh? Sí, sí, sí. Ara una bona estamanejada ja de qui sigui i tardes 3-4 partits a recuperar-te, no?
Bé, i mira, me sap greu, però no ho cal que t'ho digui. Jo... La veritat és que ho veig i m'agradaria, eh? Una victòria contra un dret de Sardegi de Madrid a la final. Sí. Sí, crec que estaria bé. Ja ho veurem. Dos d'en Sorlos i dos d'en Griezmann i l'altre d'en Koch, eh? En Sorlos és aquest tan alt que sempre que juga contra el Barça...
per a ser el millor jugador del món, no? sí, només quan juga contra el Barça sí, sí única i exclusivament sí, sí ja volem tenir fe i esperança dilluns que ve ho repassarem si t'apareix bé?
Vinga, perfecte. Moltíssimes gràcies, Pep Berger. Salut, to meu. Gràcies. Igualment. Bon any a tothom. Igualment. Bon any a tota la nostra audiència aquest 2026 que ha començat ben com vulguis. Ara vos oferim una entrevista que vàrem gravar fa dos dies a la llibreria Ramon Llull.
perquè ja s'hi presentava un llibre ben interessant i vos no volem oferir com a mínim aquesta conversa que vàrem mantenir amb en Josep Amangual i Badla. Escolten-me.
Som amb en Josep Amanguà Libalda, que acaba de presentar un llibre titulat Ingueto Contardo, la disputa amb els jueus de Mallorca, 1286. Josep, moltes gràcies per atendre-nos. Molt bé. Qui era Ingueto Contardo? Ingueto Contardo era un mercader...
molt considerable de Gènova que traficava tant des d'Egipte com des de la Provença i venia aquí i va estar present i era ben conegut aquí a Mallorca a la llotja de Gènova que estava per davés Porto Pi. Era un home amb bastanta cultura
devia saber llatí perquè manetja molt la Bíblia i la Bíblia llavors encara no tenia tantes traducions, ni havia ja de traducions italianes, o italiana, no sé si existies italian, però genova sí. I aquest va tenir una disputa molt grossa,
els seus cristians, els seus jueus de Mallorca, que tenien la seva presència ja molt fort i molt reconeguda des de sempre, però sobretot molt bé en Jaume.
Això va ser una disputa pública de l'estil que hi havia hagut a Barcelona. Sí. Aleshores, quins són? És a dir, quin és l'origen? Com arriben a aquesta disputa? Tot és a dir, el qual es presenta és una disputa...
Una mica preparada. Però, anteriorment, hi havia hagut discussions entre pescadors i mariners per esport, per Portopí, parla de Portopí no, és a dir, per Portopí.
i qualque va dir, qualque cristià va dir, diu, això, vos discutiu, però és perquè no hi ha ningueto, perquè si hi hagués ningueto, vos posaria a l'ordre. És a dir, vos tancaria perquè té més il·lustració que vosaltres, i resulta que es cap de pot temps ningueto ho deia sabre, s'ha va fer tot per dins i comença una sèrie de discussions, són de betset,
en la qual tracten tota una sèrie de problemes de diversa categoria, sobretot des del punt de vista cristian, però que sobretot ressalten els aspectes que els jueus tenien com a més perillosos a l'hora de tractar-nos els cristians.
El problema que surt és un problema que, gràcies a Déu, el tenim resolt, que és la qüestió del menjar. Resulta que la dieta jueva té prohibida determinats cants, determinats animals, etc. i parlen de les...
de les potes, dels animals, si tenen dues o tres parts, etc., o fins i tot cinc, com les gallines, etc., i discuteixen molt d'aquest aspecte.
Arriba en un moment en què se diu, bé, això prohibeix, s'ha d'entendre en sentit espiritual o en sentit material. I arriba un moment donat en què ha de ser espiritual perquè el jueu diu, no, diu, si jo me trobàs en un cas d'un malalt greu i menjar aquesta carn prohibida, li fer bé, jo li donaria. És a dir, aquesta disputa però llavors ja no torna a sortir pus.
Aquesta. Després, les altres ja entren per altres viranys, com pot ser la divinitat del Messies. Els jueus creuen en són Messies, per suposat. I aquest Messies, però, no el tenen com els cristians com a fills de Déu. I aquí ve tota...
tota una discussió de si s'ha d'entendre també d'una manera literal o s'ha d'entendre d'una manera, diríem, difusa. I els cristians defensen en Ingeto molta d'argumentació. En aquest cas crec que és una argumentació bastant sòlida
que la divinitat del Messias està provada per la Biblia. I després venen altres discussions com per exemple sobre la reconstrucció de Jerusalem que s'estiren molt fort i fins i tot parlen de dades
parlen dels anys, apel·lanten els profetes Azequiel i Daniel, sobretot, un dels quals, per jueus, en aquell moment no era entengut com a profeta, i tot això d'un debat molt gros, també bons, diu altres feixfars i quarts, diu ninguetto, els jueus se defensen,
i dir que no es veu, però que hi havia una manera diferent de parlar i que, per tant, no acabava en pertànyer correctament al gènere dels profetes. I tot això condueix a que cada vegada el cercle s'estreny més.
Hi ha que dir que la manera de debatre és molt digna i en el meu modo de veure té una gran qualitat. Evidentment arriben a discussions bastant fortes, bastant afinades, però de cap manera podrem parlar d'agressions i insults, sinó que quan acaben dic bé, mos veurem dir a tal, i tenen una cosa, i és que...
es volen anar retirant els jueus de la discussió davant la gent i prefereixen fer-la en centres més reduïts i així van acorralant tota la seva temàtica. I se suposa que aquestes discussions hi havia qualcú que les transcrivia?
Això és un dubte que jo tenc. Per les fonts que heu treballat quines són? De fet,
Jo crec que es van prendre notes perquè, si no, ningú tindria una memòria fabulosa a l'hora de transmetre el contingut d'aquesta discussió perquè això es va escriure a Gènova més o menys a final del segle XIII
després de la discussió i ningú ho deia comunicar i qualcú que sabia un poc de llatí ho va posar en llatí. Però és un llatí molt popular, un llatí diria molt de carrer, qui vagi amb en César o amb en César per aquí realment se trobarà molt amb boat. És un llatí molt casolà que està en els fons de les llengües romàniques,
per a, diríem, reflectir determinades paraules i terminologia i també girs gramaticals de tipus literari que són assequibles. Aleshores, la vostra feina ha estat bàsicament traduir-ho i donar-li-s com a test, no? És a dir...
La feina ha estat aprofitar el test que ja han elaborat tant en Gilbert Dahan, un francès, com llavor amb més còdits una jueva, Oralimor. Damunt d'aquest test d'Oralimor jo he elaborat la traducció al català i li he posat moltes notes.
moltes notes provenients d'aquesta edició francesa, en traducions franceses, que no són traducions franceses per la mirada. Però així són moltes notes perquè són molt especialitzades i llavors són notes de Nora Alimor.
de tots dos els recull i pos que correspon a cadascun i ha intentat acostar-ho en tot allò que nosaltres podem saber de judeus i de la mentalitat i de la estructura política d'aquell temps. De tal manera que les notes són molt abundants
i sobretot intenten actualitzar la presència de jueus que hi havia aquí. Presència molt antiga, presència que durant aquell temps encara, tot i que havia mort el rei Jaume feia deu anys,
Era una presència molt important perquè el rei en Jaume va incorporar jueus a la seva administració, les finances, no en el dret judicial. Això no. Mai cap jueu va adjudicar un cristià. Però sí, la part financiera i productiva sí que està molt condicionada per jueus perquè estaven intel·lectualment i escolarment
aquí a Mallorca. I aquest text, a dia d'avui, per què mos pot ser útil, per què mos pot servir, per què mos pot interessar? Bé, primer de tot per conèixer la riquesa, diríem, mental i pluralitat religiosa del segle XIII, per conèixer els nostres arrels. En segon lloc,
No seria gent dolent que els nostres debats, els debats dels que tenen càrrec públics i els que surten per mig, premsa i televisió, per un turem els tractàvem un poc més bé. Perquè crec que a vegades, no sé si és un poc escandalós la manera de discutir,
i moltes de coses que se discuteixen no interessen gens. La gent necessita escola, necessita salut, necessita vacances, necessita treball, necessita sobretot, sobretot, sobretot casa. I resulta que ens entretenim amb agressions verbals que a mi no m'agraden, sincerament no m'agraden. Per tant, podem aprendre molt d'aquí. Les formes educades del segle XIII, entre dues religions
que eren, diríem, competitives. Jo crec que sí, jo crec que sí. I també els jueus apareixen com persones que sovint tenen bastant de llibres. Avui en dia, la cultura nostra no ha deixat el llibre ni prou fer-sí, però requereix altres recursos més actuals, més...
més d'avançada, i jo crec que una cosa no contradiu-s'altra, sinó que se pot tenir una cultura que pensi
no que rebi, sinó que discorri, que processi, que no confia en justes màquines, això també crec que aquests jueus i aquests cristians que van discutir, crec que poden ser un alicient perquè avui en dia mos posem en la mateixa òrbita, és a dir, fer treballar escapat, no fent-ne un magatzó, no fent-ne un depòsit, sinó fent-ne una fàbrica.
I aquesta discussió que era de 1986, per tant, a mi segle després de la Conquesta de Manco, significa que aleshores hi havia una certa llibertat religiosa i un cert respecte al Manco entre cristians i jueus, això sí. Jueus, els jueus dins del món romà mai van anar a ser perseguits.
va veure aquesta sublevació de Jerusalem, clar, en aquest sentit se van rebel·lar contra un poder invasor. Però la persecució de la religió el món romà no va tenir cap problema mai perquè no era gens universalista,
però no era proselitista. El problema va venir el cristianisme, que era tan universal com el món romà. Per tant, en aquest moment, en els segles fets, els jueus eren jueus del rei i tots els temps ho recorden. Nosaltres no tenim rei, no tenim tota la llibertat. És a dir, que políticament no podrien constituir un estat, però
sí que podrien practicar la seva religió i podrien tenir una sinagoga. Dues sinagogues ja eren més problemàtiques i per tant tenien unes limitacions però bàsicament
Hi havia una llibertat, i en quant a la part econòmica practicaven susura, que aquí els ho critica diverses vegades, però tenien una llibertat de comerciar, de deixar d'albert, de fer prestes per tot, s'escampaven per tot Mallorca, estandatats, estandatats en nons i llinatges, algun d'ells.
Per tant, hi havia llibertats. La llibertat, llibertat, no existia. Però tampoc per als cristians. Llibertat, llibertat, no existia. I era un altre món, però un altre món en què veiem que certes qüestions vitals, preguntar per...
pel sentit de la vida, pel sentit de la humanitat, pel sentit del sofriment, pel sentit del treball... Tot això eren preguntes que els medievals se sabien fer i crec que donaven una consistència a la vida molt desitjable.
Idò, Josep de Mangual, i m'ha donat moltíssimes gràcies per la feinada que fa a ells i per atendre-nos. Molt bé, jo estic molt ben content.
El que és característic de la vida actual no són la inseguretat i la crueltat, sinó el desassossec i la pobresa. George Orwell. Perquè existeixi la riquesa d'una minoria, és necessària la pobresa d'una majoria, d'origen popular. Analitzam la pobresa i l'exclusió social a Mallorca, amb el teixit associatiu que hi treballa. Jaume Mateu ja fa un 40 anys que hi fa feina. Actualment dirigeix Can Gazà, una institució que cull dint persones excloses.
Sí, Can Gasà és allò que se'n diu un dispositiu que està engegat per aquelles persones abstinents que provenen del món amplíssim de la toxicomania, però que tenen problemes de salut afegits. Aquests problemes de salut afegits, diríem, la seva toxicomania ara abstinent, fa que difícilment puguin accedir al món laboral, diríem, ordinari.
Com es veu el fenomen de l'exclusió social des de la perspectiva de Jaume Mateu?
ell serà sempre, evidentment. És a dir, la societat, totes la societat del món, tenen tendència a escloure. I per tant, difícilment podrem erradicar l'exclusió social. Allò que hem de fer és arbitrar tots els mecanismes que emparin aquesta exclusió. Però l'exclusió social no la podrem erradicar.
Ens trobem amb en Toni Grimalt a un edifici de l'Ajuntament de Palma, al barri del Can Radó. És director tècnic DAPN Balears, una xarxa existent de tota Europa que lluita contra la pobresa i que, entre altres coses, recopila dades sobre l'exclusió social a les Illes Balears.
La pandèmia, Balears és una de les comunitats autònomes que millor ha reaccionat en aquesta crisi provocada per la Covid-19 i se situa en una tendència de reducció de xifres de pobresa i d'exclusió social. Així tot, continuem tenint gairebé 200.000 persones en aquesta situació, al voltant d'un 16% de la població, i una dada encara més esfreguidora, al voltant d'un 7% està en situació de pobresa severa.
persones que viuen al voltant de 600 euros o estan obligades a viure al voltant de 600 euros menys sols. Però hi ha moltes persones que estan fora d'aquesta estadística que estan patint també processos d'exclusió encara que no entrin aquí, encara que superin aquell llindar i que cobrin o tinguin un salari, diguem-ne, normalitzat o mitjanament digne, estan abocats en aquests processos d'exclusió, primer, per aquest increment dels cost de vida que han tingut en els darrers anys, i segon, i com a part fonamental, per aquesta exclusió residencial que pateix gran part de la població llenca.
deslligar-ho de la que abans es denominava el pobre de solemnitat, aquella persona que vivia en el carrer o que havia de cercar menjant els contenidors. La pobresa és multifactorial i és molt més ampla que això. Lògicament, això és la part més extrema de la pobresa, aquella persona que està obligada per noctar en el carrer, que no té un sostre allà on dormir, o que ha de recórrer les famoses coses de la fam, però la pobresa té molt més factor.
Tenir una feina normalitzada i no arribar a final de mes són les pobreses d'exclusió, no poder gaudir d'un oci és exclusió, no poder donar els teus fills a un dels nostres escolars, per exemple, és exclusió, o poder decidir simplement si pag la factura del llum o li comp el material escolar en els meus fills. Això també és pobresa, això també és exclusió. I per tant, hi ha moltes famílies que se troben malauradament en aquesta situació aquí a Balears.
Demanam a Jaume Mateu com ha canviat l'exclusió social aquests anys i assenyala una problemàtica que serà recorrent, l'habitatge. I és que fa 40 anys un lloc de feina era el vehicle de socialització. Avui ja no. Avui tenim persones que sí que tenen feina
però que no poden assumir el cost d'un lloguer, no poden assumir el cost de comprar un habitatge i, per tant, s'han obligat, en molt de casos, a viure dins cotxes, si és que en tenen, a viure dins caravanes, si és que també poden, o viure en assentaments a Palma,
d'aquests assentaments n'hi ha moltíssims. Un lloc de feina ja no és un lloc de socialització, ja no socializes, ja no és aquella eina d'inclusió social. Perquè ara, i aquí a Can Gazeuva, hi ha molta demanda de gent que a l'Andre no nada. Pensem que a Balears hi ha un desnonament cada dos dies.
No se'n parla, no transcendeix, però és així. És una dada bestial, podríem dir. Perquè no només desnones una persona, desnones famílies. I aquestes famílies desnonades on van? Moltes se'n reparteixen entre els familiars. Però i els nuclis familiars per què s'ha de disgregar, per què s'ha de dissoldre?
L'evitatge, per nosaltres, ha esdevingut ara mateix la clau de volta de qualsevol procés d'exclusió social o, si vols posar un positiu, l'eina fonamental per desenvolupar un projecte de vida digne. Si abans tenir una feina era una garantia per escapar de situacions de pobresa d'exclusió, ara, malauradament, la feina per moltes persones ha perdut aquest factor inclusiu i el que...
o generen molts d'aquests processos d'exclusió primer residencial que poden derivar en processos d'exclusió socials, bàsicament, és l'habitatge. Parlaves ara de joves, crec que a l'estudi que feia referència parlava del 90% o 80% de joves que no es poden emancipar, és a dir, no poden accedir a un habitatge. Imagina persones també que estan en situació de pobles d'exclusió que tenen uns ingressos que no ens permet ni tan sol somiar amb el lloguer d'una habitació, ja no d'una casa, sinó d'una habitació.
Segons un estudi del Consell de la Joventut de les Illes Balears, quasi un 85% dels joves no poden emancipar-se. En parlà més en profunditat amb la seva vicepresidenta, Antonia Sales. Basta veure que la taxa d'ocupació, la franja d'edat de 25 a 29, quasi 30, ja és d'un 80%. Per tant, què tenim? Que la gent sí que fa feina, però no es pot emancipar, perquè la taxa d'emancipació ara mateix és un 15,3%.
És a dir, els salaris no basten, no van en consonància amb el preu dels cost de vida en aquesta terra. De fet, hi ha un fenomen que no se sol donar en països amb un cert nivell de benestar econòmic i social, que tenim més joves en risc de pobresa i exclusió social, que és un 15,7%, que no joves emancipats, que és un 15,3%.
Per tant, detectem que sí, hi ha pobresa, perquè les feines són estacionals, les feines per joves, sobretot. Són estacionals, precàries, mal pagades... De fet, a prop d'un 81% dels contractes dels joves són contractes temporals, i dins d'aquest 80%, un 40% són fitxos discontinus. Per tant, vol dir que la majoria de població jove no té uns ingressos estables.
Balears és la comunitat o l'espai de l'estat en què es lloguen més car. Amb molta diferència de Barcelona i Madrid, que són els que li van darrere. Però pensa que també et sou mitjà d'un de les illes Balears, d'un de les archipèl·legs, els 500 euros més avall que la mitjana espanyola.
Aquesta és una dada, diríem, que no hem de perdre de vista. D'acord, la mitjana de sou, deu fregar els 27.000, o això es catxa d'euros, però és més baixa a Balears que la mitjana europea. Això que fa que les bosses de pobresa, diríem, detectades però que no transcendeix, és molt gran.
Pensem que tots els centres dedicats a exclusió social, tant de l'església com de públics, com privats, com altres, jo crec que en aquests moments poden acollir 500 places. D'aquestes 500 places, ara no sé el nombre exacte, però fregarà aquest nombre, n'hi ha moltíssimes que els estan ocupant, persones que tenen feina.
Aquestes persones que tenen feina a la vegada, que eviten que gent que sí, que literalment viu en el carrer, no pugui anar a aquests centres. I tens, de cada vegada més, diríem, a carrer, ja hi viuen moltíssimes persones, a carrer directes. I després, en assentaments, aquí, just entrant de la Real, ja n'hi ha un d'assentament. No sabem exactament quantes n'hi ha.
Tant Jaume Mateu com Antonia Sales i Andreu Grimalt, en diferents tons d'intensitats, reclamen que l'Estat actui per pal·liar la crisi habitacional.
En primer lloc, com a problemàtica que hem destacat, és el tema de desenvolupar polítiques valentes envers garantir un dret a l'habitatge. El dret a l'accés a l'habitatge és fonamental. Qualsevol mesura o qualsevol política que es desplegui, que no consideri l'habitatge com un dret i el continuï considerant com una mercaderia, un bé de mercat o fins i tot un bé d'especulació, serà una política coixa, serà un pagat. Pots construir, no sé si parlaves com a vegades l'altre dia, no sé quant de milers d'habitatges, però si no...
Si el teu pensament no va, que l'habitatge és un dret i no una mercaderia, la política quedarà a coxa.
Nosaltres, des del Segip, consideram que seria molt interessant declarar zones tensionades certs punts, i en aquestes zones tensionades considerar la possibilitat de regular el preu de lloguer, proposant que un 15% de la borsa d'habitatge públic sigui destinat als joves, i també proposant la reconversió d'espais i instal·lacions obsolets, com podrien ser certs hotels o els quartiers de Sant Busquets de Palma, en habitatge destinat als joves.
i aquesta inèrcia mundial cap al feixisme, m'ha durat això. Has individualitzat. Tu estàs així perquè vols. Per què no posen uns preus justos en els lloguers? Si Mallorca, la majoria de gent, la majoria cobra 1.200, 1.500 euros, ha de poder pagar el lloguer a raó d'aquests 1.500 euros.
Per tant, per què l'estat no intervé? Aquesta és la qüestió. És a dir, el sistema mos dur l'individualització i l'individualització mos dur l'emarginació, evidentment. Quina és la solució del govern a la manca d'habitatge? Construint-se el que abans era rústic. No, perdona, quants habitatges hi ha tancats? Quantes cases hi ha tancades?
els grans grups voltors, les grans corporacions, els grans bancs, quant d'habitatges tenen tancats? Per què no els poden posar a un lloguer no social, a un lloguer just? Perquè estan parlant de justícia. Andreu Grimalt o l'activista Rafael Borràs posen al punt de mira el model turístic de les Illes Balears. Els responsabilitzen de generar desigualtats, de la crisi habitacional i de l'alt consum de recursos.
El que hem viscut a les dues darreres crisi, la crisi financera de l'any 2007-2008 i la crisi de la Covid, el discurs, quan s'estava patint aquesta crisi, i crec que els palets i podem anar a la meroteca, era que en sortirien millors, que havien de diversificar, que no podien posar tots els ous en el mateix paner,
que havien de créixer d'una altra manera, que el monocultiu turístic havia demostrat que era massa feble a circumstàncies com la Covid o com la guerra d'Ucraïna, per exemple, i que havien de diversificar. Però tots els esforços van enfocats de nou a reforçar aquest monocultiu turístic que patim a les illes i que s'ha demostrat, crec que en els darrers 40 anys ho hem vist, ineficient a l'hora de redistribuir la riquesa. Estan fent un consum de territori, estan fent un consum de recursos naturals i estan...
creixent d'una manera exponencial a nivell demogràfic i no està repercutint de la mateixa força a un increment del benestar de la població o d'una gran part de la població llenca. Per tant, s'haurien de fer un repensament important
que volen ser de grans cap a on volem enfocar el nostre model socioeconòmic, a través que el turisme s'ha demostrat que és molt feble a influències exteriors o qualsevol cosa que ens pugui passar i que no reestigueix correctament la riquesa.
Crec que si fins i tot el Partit Popular ha acceptat una cosa que era innegable fa un parell d'anys per ell o que era un anatema, que era que han de posar límits, ara han de començar a parlar, crec que seriosament, de decreixement turístic, de decreixement de persones que ens visiten i, per tant, també un decreixement d'aquella mà d'obra intensiva de diversa qualificació que necessita el sistema turístic i anar apostant per altres nichos econòmics que puguin garantir un benestar per a tothom.
No oblidem que si primera expressió massiva en contra de la turistificació o com a efecte de la turistificació no va ser aquest desig legítim,
ni lista de que no puc anar en escaló del moro com hi anava fa deu anys, sinó que sa primera manifestació social de malestar va ser a partir de sa convocatòria mig així, mig tal, des bany de temps,
De senzelles. De senzelles, perdona. I va ser una manifestació importantíssima, massiva. I la reivindicació fonamental era tenir dret a s'equitatge. Tornant a cangazar, totes aquestes decisions i mesures afecten directament la població marginal de Mallorca. Ja el moment teu fa la següent reflexió. Jo crec que ara és molt pitjor
Aquelles persones que estan obligades a viure en unes condicions deplorables, per dir-ho d'alguna manera, que no els que viuen que han engajat en aquest moment. És una contradicció. Dius, com és possible? I, doncs, sí, els 20 que són aquí són afortunats, perquè tenen totes les necessitats cobertes. Es veurà que ells tenen molta necessitat de salut i tot això, però dius...
Aquesta gran població de Mallorca que viu en unes condicions, jo no diria infrahumanes, però sí d'una precarietat saluta, no transcendeix. I aquest és el drama que tenim en aquest moment, parlant d'erda, s'estrat més baix de l'exclusió social. Malgrat tot, Randa Nadal, els conegs de rata de Can Gazà, ens atrevim a imaginar-nos que trobarem un lloc a la cova de Batlem.
amagats dins del caramull de palla del bou i la mula, tal com encampà amb la nostra marginàlia.
Hem escoltat l'àudio de nosaltres, els altres, un documental elaborat per en Josep Boades i que ha estat produït per la plataforma audiovisual Vida. També de la plataforma audiovisual Vida vos anirem oferint cada dia un capítol de Mallorca, un futur amb mirada jove.
que és un podcast preparat per la plataforma audiovisual conduït per la nostra companya Maria Nadal i que ha anat entrevistant menors de 30 anys per demanar-los potencialitats
i també problemes principals que hi veuen a la societat mallorquina actual. Escoltam avui el capítol protagonitzat per a Maria de Lluc Muñoz.
Mallorca és terra de mar i de muntanya, de tradicions i de modernitat. Una illa que ha viscut molts canvis i que encara en viurà molts més. Però com serà el futur d'aquesta? Aquesta sèrie de podcasts, Mallorca, un futur amb mirada jove, vol escoltar la veu de les generacions joves.
Què en pensen sobre l'illa on viuen? Quins problemes hi veuen? Quines coses els preocupen? Però també, quines fortaleses i oportunitats imaginen per construir una Mallorca millor?
Conversar amb la Maria de Lluc. Maria de Lluc, com estàs? Molt bé. Ella és presidenta del Club Blanquerna, és així? Així és. I si t'hagués de proposar una darrera pregunta, què és allò primer que et ve quan penses en Mallorca?
Que és Canostra, és d'allà on som, és d'allà on vull ser. D'allà on som, d'allà on volem ser. És així, és el que és Canostra, no? Que és Mallorca, tot i que actualment pot ser, no està passant per un bon tràngol, deixem-ho així, perquè hi ha moltes coses que es poden millorar, no?
I crec que el primer de tot és, o el més important, vaja, ser-ne conscients de què passa, què poden fer per millorar-ho, no? Quins diries que són els principals problemes que té Mallorca avui?
Jo crec que Mallorca afronta molt de reptes diferents com la turistificació, la falta d'habitatge, la falta d'oportunitats i crec que sobretot tenim un problema que no tenim suficient autogovern com poder pal·liar aquests reptes o simplement poder governar que nostre.
Poder governar que nostre, una missió realment difícil, no? I això creus que és un detonant de certes preocupacions que puguis tenir tu com a mallorquina a dia d'avui? Sí, sí, sí, evidentment. Crec que el nostre model socioeconòmic provoca moltes coses que en un futur veurem més agreujades, com puguin ser la destrucció del territori, el canvi climàtic, el declivi del nivell de vida dels mallorquins...
I crec que això són problemes que hem d'enfrontar més aviat que tard. El més aviat possible, no? Perquè és que, vaja, el futur és nostre i és el que tindrem d'aquí tres dies, no? Què pot fer que Mallorca perdi el que ha estat fins ara? O bé, fins ara. Pot ser no ara, però fa uns anys.
L'objectiu és que no ho perdi. Jo crec que el que hauríem d'evitar és que ho perdés. Crec que si continuem amb aquesta línia, si no prenem mesures prest, si no actuem de qualque manera, òbviament no anirem cap al bon camí. Veus el futur en pla o no?
Jo, la veritat és que som molt estimista i m'he ensenyat a ser molt optimista. Per tant, crec que encara hi ha feina per fer, però que la poden fer i poden veure canvis. I que s'ha de fer, eh? Perquè què diries que és allò que més t'agrada de viure o de ser mallorquina? A mi...
Crec que tenim un poble molt guapo, crec que realment som un poble molt lluitador, molt resilient, crec que jovent mallorquí té molta consciència de poble i això és una cosa molt important i crec que és una de les nostres grans fortaleses. Creus que això és com únic i exclusiu dels mallorquins, aquesta resiliència?
No, crec que com a nació completa som una nació molt resilient i és mallorquins molt, molt. Que som de bona canya, no? Ara bé, què podríem fer per millorar una mica tot aquest...
rebombori que tenim actualment a Mallorca de coses potser no tan bones o de gestions no tan ben fetes. Com podríem enfocar el futur amb una mirada més positiva? Tu que ho ets tant, no? Sí, crec que tenim coses molt bones, crec que tenim organitzacions molt potents en les quals s'ha de fer molta més feina, crec que cada vegada hi ha més joves que veuen que han de fer feina per provocar aquest canvi.
i crec que hem d'anar que totes les lluites aquestes han d'anar de la mà. Crec que és molt important que darrerament les lluites més per la defència del territori, de l'habitatge, contra la turistificació, se n'hagin a adonar que han d'anar de la mà de la lluita per la llengua i la cultura d'identitat pròpies i crec que han de seguir per aquest camí.
I a títol individual segurament ja deus formar part d'un col·lectiu o d'una entitat, però com a persona, com a tu Maria de Lluch, què creus que pots fer per fer de Mallorca un lloc millor, encara que sigui una petita acció? O quina recomanació faries tu a la resta de gent jove, per exemple, per poder afrontar aquesta lluita per tal de fer un futur millor a Mallorca?
Crec que hauríem de ser integradors en els nouvinguts, en el sentit que els nouvinguts s'han de sentir part del nostre poble i això implica parlar-los català, parlar català tot allà on siguis i reivindicar els nostres drets.
És així, tan important o més que cuidar i estimar Mallorca, que també llengua i cultura van estar també lligades de la mà. Afegiries alguna cosa més? Vols remarcar alguna cosa que hagis dit?
No ho sé, sí que crec que del que he dit l'important és que som una terra que acull a molta gent i és important que l'integrem de manera efectiva en aquesta gent perquè se puguin sentir part del nostre poble. I que també puguin formar-ne part, exacte. Molt bé, moltes gràcies. Gràcies.
Gràcies.
Mallorca és un territori de contrats on la mà i la muntanya conviuen amb les tradicions i la modernitat. Una illa que ha experimentat molts canvis i que encara en té molts per endavant. Però quin futur li espera? La sèrie de podcasts Mallorca, un futur amb mirada jove, vol donar veu a les generacions més joves. Què opinen de l'illa on viuen?
Quines dificultats hi detecten? Quines inquietuds tenen? I sobretot, quines oportunitats i punts forts imaginen per construir una Mallorca millor?
Entrevistam avui en Josep. Josep, com estàs? Molt bé. Ell actualment està exercint com a politòleg, és així? Més o manco sí, poden dir que sí. Molt bé. Mira, te plantejo aquesta primera pregunta per començar a entrar en matèria. Què és el lloc primer que te ve quan penses de Mallorca?
Quan penses Mallorca així, així ras i curt. Mallorca. Mallorca, la Mediterrània Occidental. Crec que és un territori en el món molt perillós, perillós no, amb moltes expectatives de futur relativament dolentes.
Va, expectatives de futur relativament dolentes. Aquí anem, perquè quins són els principals problemes que té Mallorca a dia d'avui, eh?
Mallorca com a societat, dins la societat mallorquina jo veig que és una societat molt poc cohesionada, molt dividida tant per geogràficament, lingüísticament, a nivell de renda, en general és una societat molt poc cohesionada i crec que això és un problema molt gros de cara a afrontar reptes que tenim com a futur.
I aquesta falta de cohesió després acaba sent detonant de moltes altres coses, no? De moltes altres coses. Sensacions d'inseguretat, friccions entre diferents comunitats i moltes altres tipus de problemes socials. I fins i tot com a la pèrdua de la xiriosincràcia de Mallorca, s'identitat...
Clar, llavors, si tens tanta dispersió, quin dius que... És a dir, jo el tinc clar, jo el tinc clar quina és la cultura que per jo... La cultura, entès en un sentit molt ampli, que per jo hauria de ser la cultura hegemònica que és el territorial de Mallorca. Ara bé, amb tota aquesta dispersió és normal que hi hagi friccions i diferències d'opinió sobre què ha de ser Mallorca.
Dius que tu tens molt clar el teu pare. Sí, jo sí. Quines pors creus que podríem afrontar o que afrontes tu com a resident aquí a Mallorca?
Bueno, jo com a mallorquí tenc por a la desertificació, tenc por a la pèrdua de la nostra comunitat lingüística i cultural, que és la històrica d'aquesta illa des del 1229, tenc por a les diferències molt grosses que hi pugui haver entre classes socials dins d'aquesta illa, que m'han convertit en una colònia encara més d'Alemanya...
Són moltes. Vaja, i a la llarga tot això empitjora el que ja realment està... És a dir, tot això que jo dic és una projecció futur del que tenim ara si segueix el camí. Se pot canviar aquest camí i jo vull creure que faig feina per canviar aquest camí, però és molt difícil, és com un transatlàntic i intentar moure'l de cop a una altra banda.
És molt difícil, però no és impossible, no? No, no, no. Com deia en Pompeu Fabra, no s'ha d'abandonar mai ni la tasca ni l'esperança. I encara que ho vegis molt difícil, has de seguir a peu de canó, perquè si no, com a mínim, podràs dir, ho vàrem intentar. Ja hi vàrem ser per fer-ho, sí? Perquè què diries que és allò que fa que Mallorca sigui única en el món?
Tot i res, és a dir, és única. Sí, té unes fronteres molt ben delimitades, la mà molt estanca per totes les bandes i això defineix molt clarament què és de dins i què és de fora. A partir d'aquí, què és de dins i què és de fora? La gent se mou molt, ve molta gent de fora, però dins aquest petit tros del món, aquest trosset de terra, està molt clar
que el que passa aquí de dins, encara que pugui tenir les percussions de fora i pugui tenir influències de fora, passa aquí de dins. Llavors, les límits biofísics, límits poblacionals en general, estan molt delimitats i això suposo que és una característica que compartim amb altres illes, però com que és la nostra, és la nostra que estudiem. Però quines coses bones poden acabar passant a Mallorca?
Home, si realment si poguéssim fer una mica una vereta màgica
o avançar cap allà on volguéssim, realment és un territori preciós, és un territori amb recursos naturals, realment, encara que no ho perezqui, jo crec que sí, tenint en compte que no hem d'entendre Mallorca tota sola, encara que l'hem xerrat tot el temps, l'hem d'entendre dins un context que, des del meu punt de vista nacional, que abarca tots els previsors catalans,
dins d'aquest context, Mallorca té moltes possibilitats de futur. Sempre entès des del punt de vista nacionalment autocentrat i saber quins són els nostres referents. Aquí jo veig molt de futur a Mallorca com a centre de la meva ditadania occidental. Jo li veig...
Un futur, però ha de ser un futur des de Mallorca, des de la nostra situació i des de sabent qui tenim en el nostre voltant. Molt bé, molt interessant això que proposes i planteges, però a títol personal, tu com a Josep, què pots fer per aconseguir aquesta Mallorca? Què imagines?
A títol personal no ho sé, perquè som, crec que molt poc en solucions individuals, però sí que és vera que amb els companys de Mallorca Nova estan molt engrescats a l'hora de pensar que, a part del present, som el futur també i som la gent
Nosaltres confiem en l'escola dels futurs quadres, com a mínim d'aquest sector concret ideològic del futur. A partir d'aquí,
fer feina per ser el millor possible i com millor siguem més bé ho podrem fer. Llavors crec que és això. Formar mos, preparar mos, pel dia de demà o pel dia d'avui si fes falta, estar al cap davant del que faci falta. Creus que està a les nostres mans això? Això sí, això sí. Crec que és...
Que ho tenim en el nostre pas. Ho tenim en el nostre pas, és a dir, com a persones, en general, jo crec que el por de cadascú ha d'intentar la millor versió d'ell mateix perquè en el final tots conjuntament poden ser la millor màllar que possible. Uau, quin final, més aportació. Em va sentir completament improvisat. Ho deixem aquí? Jo crec que sí. Molt bé, moltes gràcies. Gràcies a tu. Vinga, vinga...
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre. Revista L'Estel, pensament, cultura i territori.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornemire, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Som el Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània. Avui és dimecres 7 de gener de 2026 i, per tant, feim ja el primer programa d'enguany, el primer programa d'aquest any 2026. Hem escoltat dos episodis de Mallorca, un futur amb mirada jove. Anirem escoltant, procurarem més avancó cada dia, escolten un o dos episodis
Ara, però, és el moment de fer literatura comparada, i per això ens hem connectat ja amb Marisa Cerdó. Marisa, molt bon dia i molt bon any. Bon dia, Tomeu, i bon any també per tots. Has començat bé aquest any? Sí, afortunadament sí. I els Reis han duit molt de llibres.
Mira, abans de Reis vaig fer-ne un cop a la meva llibre, bueno, a la pastatgeria, vaja, perquè m'imaginava que vendria un allau i en guanyen estan moderats. Dos altres han caigut. No està gent malament, dos altres? No, no, no. De què parlem avui?
Mira, avui m'ha passat una cosa que m'ha passat poques vegades, vaja. He volgut fer un exercici de literatura comparada i no he trobat un llibre que se pugui igualar en el que avui vull parlar, vaja. Vull parlar d'un llibre que se diu El misteri de l'amor.
Tens una mica del divent, imagina que ho coneixes. Sí, sí, jo col·leg i he llegit el llibre, sí, sí. Ja he llegit el llibre. Bé, a mi el que me passa llegint aquest llibre és que me fa riure. Per jo és un llibre d'humor. I quan estic en moment baixos, vaig a les pàgines d'aquest llibre, me concentren en aquells episodis que jo sé que...
són els que me fan riure i ser veritat és que no torno a parar de bon humor El misteri de l'amor però clar, jo he llegit tot el que ha tret en Joan Miguel i ara no record és aquell que no té majúscules i que va tot seguit o no és aquest?
Sí, el que passa és que no m'estranyaria que això ho fes en altres obres també. Val, val, sí. Ara veig que de fet ha sortit una segona edició. Sí, sí, Empúria. Sí, sí, sí. Clar, quan he volgut fer literatura comprada amb aquest llibre és que no he trobat un altre llibre que s'hi pugui emblar perquè...
Clar, és un exercici de llibertat tan gran i un exercici de creativitat tan gran que, home, ja m'imagino que hi ha altres obres que també són creatives i són desbaratades i amb un esperit de llibertat molt gran, però jo, que a més a més m'hagin fet riure tant, no em sap greu, no n'he trobat cap d'altres i qualsevol en sap una que, per favor, m'ho digi perquè no m'he llegit.
Fes molt cinc cèntims de que va llibre. Sí, el més important en aquest llibre és el nostre argument. Perquè això de que l'argument sigui, diguem, la base d'un llibre és una cosa com molt de best-sellers. Amb perdó de totes best-sellers i tal. És a dir, el que és més important en aquest cas, des del meu punt de vista, són els monòlegs que hi ha.
que els monòlegs que hi ha corresponen a un personatge de ficció que se diu Toni Mangual però que és el que indubtablement tot és alter ego i això és el que em fa riure de fet he de dir que clar el sentit del món és una cosa universal no a tothom li fa gràcia i el mateix és evident
Hi ha gent que a Mr. Bean no li fa gràcia, no sé si a tu te fa gràcia, Mr. Bean. A mi me fa gràcia, sí, sí, sí. Però hi ha gent que li pare nerviosa. Sí, sí, sí. Per tant, a mi me fa gràcia i he de confessar que són molt bàsiques, diguem-ne, sumo jo. Me fa gràcia coses molt elementals. Ja.
i el que volia dir també és que aquesta aportació de l'humor és una cosa que me fa atractiva a sobre però evidentment també hi ha un component de creativitat que el du a sa màxima potència com en ses cançons d'Antònia Font que són indultablement molt creatives i en el llibre allò que destaca
Són els capítols en què parla del gaudi i de sa vida. Hi ha moltes escenes sexuals, no sé si això convenceria molta gent perquè se llegeixi l'obra. De fet, la portada, no sé si te'n recordes, però és una vulva.
amb una vulva gigant... Te refereixes a la portada de primera edició, eh? Jo ara tinc... Sí, en pantalla la segona. La segona no hi ha res. Sí, sí, sí. Perquè hi ha un escultor que, si no record malament, que va esculpint una vulva gigant o no sé què, no? Sí, sí, sí.
Hi ha aquest capítol de Gaudi, ja t'ho dic, que se centren en escenes sexuals, però també en festes, en gateres. Ell explica gateres en què se posa a caminar i cau i bé. I després hi ha també capítols, diguem, més de Sassosa, en què ell explica...
que és de ser-se en què a vegades sa vida t'enfronta, no? De fet, ell, en Joan Miquel, és filòsof, és a dir, ell va estudiar filosofia. Efectivament, sí, sí. I abunden moltes reflexions sobre el sentit de sa vida, del propi jo, i n'hi ha un especialment que m'ho fa molta de gràcia i l'otrop,
Jo crec que una de les claus d'aquesta obra és tota la sinceritat que té. És a dir, l'obra, per jo, és bona perquè parteix d'un principi vital de sinceritat molt gran d'una persona amb ell mateix. És a dir, és aquest esperit humà que pot ser repulsiu però també en el mateix temps pot ser molt atractiu. I ell fa una reflexió sobre la paternitat. I...
aquest monòleg sobre la paternitat, en què ell recorda com son pare i ell jugaven, i després que ell se reconeix que cap als seus fills no sent aquest esperit tan bé, que forma part de sa vida, no? I és molt... Per jo és molt atractiu aquest monòleg, no?
ben interessant tot això que mos comptes la tenia un poc així ja arxivada a sa memòria aquest text i a veure què me va agradar i a més a més clar, és a dir per un costat com per tés aquesta idea de sinceritat i jo crec que de transparència és a dir, en els fons curiosament no?
en Joan Miguel quan fa totes aquestes lletres que mos pareixen tan tan elaborades i tan al·lucubracions en el final són molt transparents moltes vegades
És una cosa curiosa, quan coneixes la persona, veus que quedes així, i que parla així, i que s'expressa tal com parla la novel·la en aquest cas, o en moltes de les cançons d'Antònia Font, curiosament. Això per un costat, després aquest punt d'humor, i després aquesta...
aquesta cosa tan universal que és parlar de coses molt locals o sigui, de paisatges i d'entorns que són molt coneguts, molt familiars i que han trepitjat com ell, no? Sí, sí. Bé, jo he de recordar una cosa que no he dit en el principi i és que
Jo aquest llibre el vaig conèixer precisament en el transcurs d'unes activitats sobre la campallengua. Ah. Sí, vaig anar a la presentació del llibre. Sí. No sé si era la campallengua de Son Cervera. Podria ser. Podria ser.
i quan vaig arribar a Sacta, organitzat per la Campa Llengua, l'acompanyava en Toni Artigues, en en Joan Miquel, perquè en Toni Artigues era un gran defensor d'en Joan Miquel. El fan número 1 d'en Joan Miquel. De fet, quan va sortir l'obra crec, m'han explicat, no me'n recordo això, que va tenir alguna crítica
i en Toni Ertigues va sortir en defensa ultrança d'ell fins a un punt que va acompanyar la presentació esperant que allà la gent faria preguntes incisives i jo crec que vaig ser una de les espoques que vaig xerrar i vaig fer una pregunta sense malícia que bàsicament era una reflexió que deia si un pla fos un moment donat ha d'explicar aquesta obra s'haurà en complicació perquè estan
tan creativa i tan diversa, i hi ha tantes coses per comentar, que serà un llibre difícil de sistematitzar, perquè m'entenguis, no? Que és el que estic intentant fer ara, no? Un llibre mal classificat, diguem, no?
Sí, totalment mal de classificar, perquè és un exemple de novel·la per moderna, en el sentit que utilitza totes les tècniques d'avantguarda que se van posar de moda a principis del segle XX. El que és la novel·la canònica, això que les novel·les han de tenir arguments, no ho sé, ell, diguem...
que en això no li veu molt de treballat. Acampar la estructura és una estructura ordenada, totes tenc ja flashback cap endarrere i cap endavant.
Hi ha moltes veu narratives, hi ha la veu narrativa d'Antònia Mangual, però també n'hi ha altres que parlen, l'enviat, l'art de sobre quan parla un, quan parla l'altre, en definitiva són elements propis de la novel·la actual. També hi ha varietat de gèneres, hi ha moments en què l'obra se converteix en un format de teatre, en què els personatges parlen amb...
en les convencions dels teats és a dir, amb un guió indicant el lletre majúscula qui parla hi ha monòlegs, com t'he dit s'intenta reflectir els llucs de la consciència d'aquesta persona que parla
i després també allà que tu dius que trenquen les regles gramaticals és a dir no utilitza majúscules és a dir, tu saps què parla Antonia Mangual perquè quan parla ell les frases no comencen per majúscules a vegades no posa comes
però vaja, s'ha de llegir molt bé no és com aquell monòleg interior d'en Joyce que no saps però hem començat perquè ara pensava tu que durant tant d'anys has tractat en gent jove és un llibre que recomanaries a gent de batxillerat per exemple o has de ser una miqueta més digue, has de haver llegit un poc més encara
A veure, si ets fan d'en Tània Font, molt de moments, ja estic segur que tu quan treballes a llegir el llibre, molt de moments de sobre recorden les seves cançons. Sí, sí, sí. Aquestes escenes de Gaudi, és a dir, ell conta una escena, per exemple, a Formentera, a una platja, i aquesta...
Aquesta escena, que estan a la plaça, que aneren amb pilotes, de Formentera, quan encara era Formentera, no sé si m'expliques, quan encara hi havia tranquil·litat i estan tots sols a una plaça i tal. Recorden escenes de cançons, de lletres de cançons seves? Sí, sí. Això pot ser un atractiu. De fet, jo crec que si he de recomanar aquell llibre, de tot d'una...
diria que se centrassin en seus capítols que són aquests monòlegs, que són els capítols 9, 12... Bé, se coneixen per això que he dit abans, no? Perquè no hi ha... No sé com... Com que ell intenta captar el flux de la consciència, no utilitza majúscules en el principi de la oració, etc. És a dir, són bons de nyipar, no? Sí.
I jo m'agradaria llegir un fragment molt curt de la pàgina 61 en què ell explica un poc la fortuna o la alegria que sent d'haver pogut dedicar-se a la música i que l'hi paguin per això, no?
i ara el llegiré intentaré no ser molt llerga però diu despertar-te a les 10 i no aixecar-te fins a les 12 perquè total no tens res a fer més que pensar i si està tan calentat al llit i és tan difícil amb la gent del barri aixecar-te i heu de lluitar per demanar el cafè amb el llet al bar pensar què pensa de tu la cambrera mira'l ja és la una i s'aixeca a fer el cafè amb llet
i no podeu-li explicar que t'has despert a les 10 i que ja has fet dues hores de feina estirat al matalàs. Després se vol que qualcú li diu, no és com a manejar billetes, diu un, com si t'hagués de sentir culpable per haver-te trobat un dia sense voler, que pots viure de sobre amb la pasta que guanyes, amb les parides que t'inventes. Jo això ho trobo genial.
Com has conviat, diu l'altre, quan rebutges una feineta que no ve de gust. Clar, què ha canviat, fi de puta? Jo no havia triomfat abans de néixer. Recorda, pare electricista i mare costurera. A tu t'agradaria que tota la vida fos el teu criat. I de no senyor, he tingut sort. Què vol que te digui? M'he trobat la llibertat un dia que trucaven a la porta i jo dormia encara.
Jo això m'encanta. És a dir, si la llibertat va tocar la porta de casa seva i ara pot viure això, escrivint parides. És talment ell, aquesta transparència de la qual parlava abans. És a dir, això segur que ell ho pensa talment.
Clar, clar, i és aquest to de sinceritat que te fa encara que sigui més atractiva sa lectura, no? I després ell continua i diu, me vaig aixecar tot amputat i rascant-me els ous i vaig dir, qui és?
I a través de la porta, una gou d'ultratomba em va dir, soc la llibertat, venc a ca teva, i a partir d'ara faràs sempre el que et surti de la punta de la polla, perquè les parides que t'inventes valen pasta i un senyor te'l compra i te'l ingressa a la caixa. Això, el trob, genial. Ja ens agradaria a tots que ens passés això, que la llibertat tocava a la porta de la nostra.
i poder dir-ho poder fer aquest plantejament talment clar, i que sigui vera sí, sí bé, una meravella justament mira però bé, és igual, ja en parlarem un altre dia perquè te volia comentar que un altre llibre que m'agradar seu i que no té res a veure perquè és un altre tipus d'exercici
és aquest titulat setembre, octubre i novembre no sé si l'ha llegit si no l'ha llegit el comentàrem en una altra ocasió no l'he llegit però s'ha d'acabar s'ha d'acabar són tres mesos que ell va darrere Miquel Riera aquest diguem famós que va morir ja famós escalador que va inventar una tècnica no sé si diu tècnica bé
el psicobloc, que és aquesta escalada sense res de bany, etc. a la mà, és a dir, que si caus, caus a la mà, i que bé, fa un exercici, em van parlar un dia amb en Joan Miquel Oliver, i em va dir que ahir el que volia fer era com aquest nou periodisme americà, no?,
que dedica un temps a seguir un personatge i després l'explica i tal i crec que ho aconseguim molt bé però en tot cas avui es protagonir-me és per El misteri de l'amor Joan Miquel Oliver molts els recomanes Marisa Cerdó i fins i tot molts els recomanes per èpoques en què això en què necessiten posar-nos un pot de bon humor necessiten vitamines
Vitamines. Com s'ha de ser la cançó que ara posaràs, no és vera? Exacte. Però és que abans volia dir una cosa, perquè si no, repentaré. Hi ha un altre monòleg, que és boníssim, que és un episodi en què ell llegia en el diari una notícia que a una dona li han trasplantat el cervell d'un home. Ahà.
Ell diu que ho ha llegit en el diari de Mallorca, bé, no sé si és verona o no és vera, però hi ha de creure. I diu, comenta els resultats de l'experiment. I diu, un cop li han portat el cervell d'home a aquesta dona, diu, només han estat dues hores fins que la pacient ha entrat dins d'un coma profund. I tu dius, i ara què li ha passat a aquesta dona?
Una sèrie de pensaments absents l'han començat a atormentar. Deia que inexplicablement s'havia de fixar amb les mames i els culs de totes les infermeres, que ha començat a notar una lluita interna insalvable. Ella li deia, no, no, ja no puc més amb aquest cervell. El doctor li deia en privat, tranquil·litzis, és normal. I ella diu...
No pot ser. Com podré viure d'aquesta manera, pensant tot el dia el mateix, en l'allau d'imatges pervertides que se substitueixen, confoses, una darrere l'altra sense descans? És a dir, els cervells masculins tendeixen a pensar tot el temps, diguem, amb això, amb visions...
diguem, per partir de la mama, rinculs i tot això que diu, no? I clar, una dona això no ho pot soportar? Si haguessis implantat un cervell?
No t'ho creguis, té més base del que apareix, perquè teníem aquí una companya, una mediterrània, fa uns anys, que ens explicava que, efectivament, amigues seves que havien fet el trànsit de dona cap a homo, llavors se comportaven com a homos masclistes, diguem, per dir-ho de qualque manera, no?
o sigui, qualque cosa hi deu bé, de tot això. Marisa, mos has triat una cançó que ja has avançat. Sí, sí, Vitamina Sol. A veure si mos ens suplam de vitamines per aquest nou any. I d'alegria, no?
Sí, sí. Idò amb vitamina sol, tancar amb aquesta secció de literatura comparada, que avui no tenia com pressió. Moltíssimes gràcies, Marisa. A vosaltres. Fin dimecres que ve, eh? Sí, sí, fin dimecres, només faltaria. Adeu. La llarxa i la teulada tan intenses, la lota s'entretenen amb una planta i deixa la terrassa com la terra.
T'he enviat l'aigua de la cadernera i bufes perquè volin les claules i deixes de una verge a primavera inundir tots els metres cubits que has pagat amb la hipoteta. T'estim i jo volia fer un rigui, t'estim, crec que això és més un vals.
redonda en aquestes paraules damunt tot el camp fornicat. Les quatre i els carrers se posen marxa, s'estressen que fan tard ses dependentes, i baixes que tens hora en embuades li diràs tenes costat estres i te damuntes quatre.
i escures una cuina de tres dies i grenes passadissos de cent metres i ja estàs mildurats en escaparà bo i deixa't la gelera més decenta.
I t'estim i jo volia fer un rigui, t'estim, crec que això és més un vals. Redondant aquestes paraules, damunt tot la que em forn i tat. T'estim i jo volia fer un rigui, t'estim, crec que això és més un vals. T'ho dic per te, no em vull fer hippie, t'ho dic per te, ja tento una edat.
T'estim i jo volia fer un rigui. T'estim, crec que això és més un vals. Redonden aquestes paraules damunt tot la temporitat.
Bon dia i bona vida. Dóna Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un calc.
I a de Balears ara mateix com a notícia més destacada, nosaltres els altres, vida estrena documental sobre l'exclusió social a Mallorca. Podeu accedir a aquest documental de manera gratuïta a través de la portada, de la coberta del diari de Balears.
També ens informa, diari de Balears, que els militars parlen de política en la celebració de la Pasqua Militar i mos informa que se celebra exactament la Pasqua Militar. També una actualització d'ara fa poc pel·lícula sobre el rapte de Nicolás Maduro generada amb intel·ligència artificial es viralitza a les xarxes socials, el podeu veure també
Des de la portada de Diari de Balears, pitjorines actuaran en la rebel·la de Sant Sebastià de Palma. La grossa del sorteig de Reis deixa un dècim premiat a Solle. L'ONU deixa clar que l'atac dels Estats Units contra Venezuela s'oscava al dret internacional. Una nova aplicació permet consultar mapes de Mallorca des de 1968.
i un avanç científic. Una gota de sang podria permetre detectar l'Alzheimer. A Vila Web mos ofereixen un informe titulat recolonització. Trump excita l'extrema dreta mundial en l'atac contra Venezuela.
Trump considera oficialment la possibilitat d'usar l'exèrcit per envair Granlàndia i Trump diu que Venezuela lliurarà fins a 50 milions de barrils de petroli als Estats Units. I també un informe de Vilaweb, un manifest, la vella guàrdia i eleccions, la dissidència del PSOE es frega les mans,
amb el futur negre de Pedro Sánchez. I, finalment, una ONG denuncia 36 morts en 10 dies de protestes a l'Iran. Mona Namanes, Majorca Daily Bulletin, que informa que el creixement més gran del nombre de turistes a les Balears inclou amics...
i familiars falsos. També destaca glaçades a Mallorca, temperatura mínima de menys 4 graus centígrads registrats a escorca. I també mos informa que avions militars nord-americans sobrevolen Mallorca, inclòs un avió espia. Última hora, la seva portada en paper.
corresponent en aquest dimecres 7 de gener. Diu que més de 21.000 persones reben ajut a Balears per obtenir aliments i una adoració sota sostre. La tradicional funció...
de la representació dels reis d'Orient. Se va fer enguany en assaixes fortes per qüestions meteorològiques. També la loteria de reis somriu en timidesa a Mallorca i els turistes que dormen a cases d'amics, això de cases d'amics entre còmates, són els que més creixen.
Finalment, Diario de Mallorca en diu el preu dels pisos i la falta de conciliació empenyen més famílies a viure amb els padrins. L'adoració homenatge a Aurora Picornell.
i l'exèrcit assenyala la immigració com un dels grans reptes. Europa demana a Trump que respecti Granlàndia després de les amenaces d'anecció i, finalment, Mallorca supera en vuit anys el mil·lenari
d'enderrocaments d'edificacions il·legals en sol rústic. Aquests són els principals arguments informatius que ens ofereixen a hores d'ara els mitjans de comunicació que solom consultar aquí a una mediterrània i saludar-me ja en Joan Mir, que avui l'hem fet venir perquè amb tanta cosa com ha passat d'art de...
d'acabar amb tancar el programa l'any passat en volíem fer una estona d'anàlisi. Joan Mira, bon dia. Bon dia. Hi ha temes. Hi ha molt de temes. No els acabarem. Però bé, Pantura et convidarem a venir demà també. Sempre venc de gust.
Joan, bé, la veritat comença per on vulguis perquè hi ha tantes qüestions. Però bé, una pinza allà, deixa'm apuntar una cosa, que és això que tantes Daily Bulletin que en s'última hora senyalen, que és aquests turistes que venen a Mallorca a casa d'amics. Què t'apareix, això? Mm-hm.
Bé, quan hi ha un problema desmarcat, que hi ha més demanda que oferta o està regulat més enllà de...
de lo normal, diguéssim, que sa regulació altera el mercat, el mercat mateix sa cerca sortides de rodatzes, diguéssim, i quan que aquí hi ha més demanda i oferta, llavors, una vegada els hotels estan plans, una vegada les cases legals estan planes,
Una vegada les cases il·legals estan planes i llavors s'inventen aquesta nova il·legalitat i es fa veure que estan convidats. Val a dir que...
És una pràctica, crec, institucionalitzada. És a dir, poca gent d'aquesta venen efectivament havent acordat amb els seus propietaris que aniran allà en pla de mitjans i que així no ho declararan i tot això. No, la majoria crec que arriben...
per agències, per anuncis públics. El que passa és que aquestes agències saben la manera de posar l'anunci de tal manera que no siguin detectades i que, en canvi, els clients sí que puguin dir que teniu per jo. I llavors li ofereixen aquestes habitacions, diguéssim...
paralegals Jo a mi hem començat aquí en matèria has començat bé l'any per fet que tu i la família l'any comença dia 1 i dia 1 ve després de la nit d'aquest any que abans era un xocolata amb enzimada i ara és un tiberi
I llavors l'endemà torna-me i torna-hi, de manera que a tots els començaments d'any s'ha de ser una mica feixucs per la panxa. Bé, i no sé, en el teu cas, en el meu sempre hi ha un constipat de rigor aquests dies. Ja, ja.
entre finals d'any i principis d'any el vam passar abans un gripet i ara passar d'aquest xampatx, diguéssim tot d'una revenida sècid del Barça de l'Espanyol que diguéssim pot qualificar de bona el començament de l'any ara veurem aquesta supercopa d'avui abans com va, abans com comença esperant que continuï així
Ara sí, Joan, sí que te deman que diguis tu per on hem de continuar. Bé, la notícia queixa de la marginació de Mallorca, d'aquesta gent, diguéssim, desemparada, m'ha cridat l'atenció perquè...
una setmana avant de Nadal va passar una cosa a Badalona que jo crec que més per s'entorn i els comentaris que van venir després i les coses que van passar després és molt significativa és a dir, hi havia uns 400 persones que estaven
allotjades a un institut antic abandonat, que no s'utilitzava, que havien format una espècie de poble amb tendres de campanya en els voltants, perquè no tots hi havia dins d'institut, i van ser allotjats, supos que per municipals de Badalona, perquè va ser d'anar al viol.
aquesta gent se va trobar en qüestió d'hores sense res, haguem de traginar els coixins, la cuineta que tenien o el que sigui. I bé, la qüestió és que
els serveis socials de Barcelona o de pobles pròxims van acollir i esquivar-en pora i tothom va fer el que va pora per pal·liar aquesta situació tan greu, han sofret i tot això.
I vam quedar 15 d'aquests 400 van optar per l'oferiment d'anar a estar, a llotjar-se a una iglesia. A una iglesia, em parec que...
que estan al barri de Sant Crist. I el problema va ser que uns docents o badalonins s'han de posar en aquesta mesura, no van voler que els marginats estiguessin a dins de l'iglèsia i van barrar espais en aquesta gent i no els van deixar entrar
a la Iglesia. Amb una mostra que després el bisbe va calificada manca de pietat. Bé, fins aquí, a Sant Greu no és normal. Des de fa centenars, milers d'anys,
Hi ha hagut gent desafortunada i marginada i amb dificultats. I sempre hi ha hagut gent amb poca pietat, diguéssim. Ara, el que fa, diguéssim, molt il·lustratiu que fa el comentari que va fer el bisbe quan va dir que el que has fet representava
va destrossar el més preable que havia conquistat, que havia tingut l'humanitat des de fa 150 o 200 anys, que eren els drets humans.
Bé, drets humans, si només hagués dit lo dels drets humans, ho hagués entès com quan va dir lo de la pietat. Però quan tu vinga fa 150 o 200 anys aquest escomençament, vol dir que identificar els drets humans en el procés de la il·lustració que va donar lloc a la revolució francesa, a la revolució americana...
i per tant van de posar dins l'il·lustració, que és el moviment que va començar a establir unes normes morals de comportament
i del poder i de la societat diferent de les que hi havia hagut fins aleshores, que hi havia hagut pietat o impietat, però la llei més forta era com a reconeguda, com a vigent,
i que era, nosaltres tots hem estudiat aquesta història, els herois que eren, ha vist des d'aquesta òptica, depredadors, gent que s'apropiava de terres per engrandir s'imperi, sense tenir en compte les poblacions autòctones que hi havia, els mataven, els esclavitzaven, o com a mínim els aprenien...
les terres, cosa que nosaltres en els llibres d'història hem vist com a glorificat allò d'en Espanya no se pone el sol nunca i totes aquestes històries. A partir del final del segle XVIII i principis de XIX, com a mínim a nivell dels pensadors, filòsofs i dels que marcaven, diguéssim, la norma moral de l'època,
Això havia desaparegut en favor de les drets humans, igualtat de tots els homes i l'estat de dret i, bàsicament, també la democràcia. Bé, és molt greu que...
la història de l'imperi, el manco intel·lectual, el manco dins del nostre pensament, perquè després dels il·lustrats no se va acabar l'esclavitud, no se va acabar la desigualtat de la dona, però se va tendir en aquesta direcció, diguéssim, cada vegada hi havia més democràcies, cada vegada hi havia més... les dones eren més respectades...
i cada vegada s'abolia més esclavitud. Que això sigui un parèntesis de 150 o 200 anys, aquella tendència, que no resultats absoluts, però aquella tendència que a nosaltres molts ha fet pensar que així havien de ser les coses i que el món aniria indefectiblement cap aquí...
És greu, és greu, i que vegem que aquesta onada, diguéssim, de contrasil·lustració, de gent no il·lustrada en tots els sentits de la mesa en seu filosòfic,
se vagi fent en vanta és terrible i aquesta és jo crec que el que dona una dimensió universal en el fet aquest de Badalona que et se prova comentada a més per un bisbe que normalment són conservadors partidaris de sentir règim i
i de no moure massa coses, que un birba te digui que s'ha acabat amb aquest fet puntual, s'ha acabat amb els drets humans, que molt venen no del bon cos, sinó del pensament il·lustrat de final del segle XIX i principis del XX, això és, crec, molt greu. Si ara tu...
si vol ho deixem aquí però a mi m'agradaria allargar-me un poc amb la transcendència que li veig en això no, no, és important i mira, te diria que a banda de tot pintura és casual, no ho sé però ahir trobava mort una persona
que malvivien un aparcament de Badalona. És a dir, ja tenen conseqüències. Home, ja saben els camí, vull dir, que a Badalona passin aquestes coses. Així i tot, inclouent-hi les barbaridats d'en Trump, que es...
l'exemple més clar de la no-il·lustració en tots els sentits, perquè pareix que ja no va ser capaç ni que va ser primària. Després de tot, jo som optimista en un sentit,
que m'ha de ser il·lustració. La il·lustració no només és el moviment aquest dels drets humans i tot això, també té una... Històricament, significa el final de sentir règim i l'entrada dels...
de la idea que el progrés i el canvi són bons i aquest progrés i canvi són bons se pot referir a la democràcia i els drets humans però també se pot referir a la ciència el respecte a la ciència el respecte a la ciència jo crec que és el que molt salvarà i els qui no la respectin fracassaran
Perquè el respecte a la ciència és el que va fer, per exemple, que s'esfondreix l'Unió Soviètica. Perquè a l'origen va ser un retras tecnològic.
aquest retras tecnològic va provocar un retras a dins la carrera momentística. Però l'origen està que els russos havien abandonat la investigació dels computadors i de la informàtica, almenys l'havien abandonat en bona part i, en canvi, els Estats Units no.
Si se fan la ciència i es respecten els científics, crec que és el que ha fet que triomfi un sistema o que fracassi els que no el tenen. I en aquests moments, què és el més vistós d'en Trump? No és les seves veleitats de poder d'Alaska, de Canadà...
El principal d'en Trump i el més significatiu com a persona no il·lustrada, bezol, beneit i retrógrat, és que ha posat de ministre de Sanitat a un que no creu en els vaccins.
I, a més a més, ha llevat l'ajuda a les universitats més punteres i tot això. És a dir, és la negació de la creença en la ciència. És a dir, tu creus que l'enfondrament pot venir per aquí, justament? El dia que la gent pensi...
Per ser trompista, has deixat que el teu fill s'ha mort perquè no poses les vacunes, la gent ho pensarà tres vegades abans de votar la ignomínia, la ignorància, la retrógrat i la beneditura aquesta.
Amb això, quan la gent s'hi jugui la vida de la seva o dels seus fills, s'ho pensaran dues vegades. No pot ser mai que un sistema basat en sòdia, la ciència i el progrés acabi triomfant.
i en certa manera són unes paraules que me'l reconforten bastant, sincerament entrem una miqueta en totes aquestes peces que s'han mogut a partir de començament d'any hi ha una operació militar per reptar el president de Venezuela i d'Urloa en sol estadounidense
Però, diguem que la cosa no acaba aquí, sinó que, en aquest sentit, en Trump és especialment transparent. És a dir, ell no se n'amaga, diu el que vol... El diu i fa el que diu. Sí, vol... Ara vol... Ha fixat un... Ara no recordo quin era, un número de barrils que... Sí, un 50...
milions de treure de Venezuela han de veure fins a quin punt la nova direcció de Venezuela diguem ja estava o ja està tot un poc treballat i pactat o això d'aquest punt de vista pentura
el Nobel en Corina Machado podria ser ara se podria entendre com un escolta te donam el Nobel i ja està per tardar de ser cohesió
Més aviat, si no renuncies a un Nobel en favor meu, no obitaràs res en el món pur mai. És una altra manera també de veure, no? Sí, s'ha de valorar. I després, també, aquesta amenassa, figura, anava a dir velada, però gens velada, damunt Groenlàndia, que és un territori europeu, eh...
Això ja de per si és gravíssim, però després resulta que la resposta en això és d'un grup de països d'Europa, és a dir, ni tan sols és de la Unió Europea, no?
I aquests que responen no paren respondre en fets, només paren respondre en retòrica, perquè no tenen força que es terrenya en el qual se mou en trampa per a Torero. És peculiar, allò de Groenland, perquè...
Veneçuela era hòstil al xavisme, els aliats eren els russos i els xines i la seva idea era fer la guitza als Estats Units que bé, de moment als Estats Units el manco han après una lliçó pràctica que no han de repetir la barbaritat que van fer a l'Iraq o a Líbia
matant en Gaddafi i destruint tot el govern, perquè el Ramai va ser pitjor que se maltia, perquè era un desastre de països i de governs, però almenys hi havia ordre i després hi va desordre. I allà, a Venezuela, pareix que ha fet un estípic negoci
d'en Trump, que tot ho compra i ho veni, tu te quedes el govern i jo me quedes el petroli. Això ha estat el pacte que tenia en el xavisme, que pareix que hi ha xavisme i madurisme. És a dir, hi ha molta gent dels antits xavistes, entre els quals està, pareix la presidenta aquesta nova,
que no estaven massa d'acord en el desastre de Maduro, que ho va fer molt més, molt ben que en Chaves, a nivell pràctic hi havia més fam, més desastres. És a dir, que és molt possible. I llavors és això, dins un concepte global, que és el que cerca en Trump. Jo ho vaig entendre molt bé quan un ho va dir. Diu, el que vols repetir el pacte de Varsovia,
Però el Pacte de Basi, tot això serà. És a dir, igual que Rússia, Moscú, no era propietària de Bulgària ni de tot això, ni de Bielorússia, sinó que eren àrees d'influència, protectorats, posava i llevava dirigents i tot això, però eren països...
en teoria independents però a les ordres de Moscú ara és el que volen Trump és tenir també un coixí de països dependents que com la presidenta nova de Venezuela facin bonda i ja li han dit si no fas bonda serà pitjor que en Maduro el que te passarà aquest delicte encara no l'han acusat de res perquè ja l'amenacen que la votaran serà pitjor que en Maduro que hi haurà més anys
O la Mataran. O la Mataran, això. Però dins d'aquesta lògica, pareix que sí, és el que vol fer en Trump. És a dir, tot tira monroe actualitzada, diguéssim. Per tant, aquí tindríem...
uns Estats Units que controlen tot el continent americà, amb aquesta cosa de Canadà allà dalt que no acaba de ser però bé. Ja veurem. Després tens Rússia, que en el final més tard o més prest, acabaria fent aquesta zona de l'URSS, diguem. Jo crec que no, que aquí la cosa acabarà amb
En Xina i Estats Units, en diferents maneres. A Xina no li interessa fer un pacte de Pequín, per dir-ho d'aquesta manera, sinó tenir llibertat per negociar i tenir les seves àrees d'influència econòmica.
I a la llarga, Taiwan, és l'única ambició. A la llarga, dius? Sí, bastant a la llarga, perquè diuen que està, ara li han donat permís, diguéssim, això d'entrar a Venezuela, també sense... Pareix que els xinos no van per això.
vam per no canviar-nos la estratègia per allò que ha fet en Trump, en una paraula. Si feien comptes fer-se, apropiar-se de Taiwan en 50 anys, no canviarà per això. Això sempre...
en totes les reserves, però els xiners no són de reaccions immediates i en calent. Les dues idees centrals d'en Trump són aquesta que t'he dit de fer el seu pacte de Varsovia amb règims controlats, fixa't tu, que
el Brasil va amenaçar, si no, perquè havien castellat els golpes d'en Bolsonaro, i dir que inclús els països que no tenen hostils, diguéssim, estan amenaçats, no s'aturarà, i ha encantat amb en Milè i en Xile no en parlem, i...
És a dir, es reproduï una mica aquesta història. El de Groenland i Canadà és més bèstia, perquè Groenland i Canadà ja formen part d'aquest pacte de Washington. Els canadanys estan a ses hordes i Dinamarca és el país d'Europa més a ses hordes de Washington fins al punt que l'economia
totes les armes fins al 22 va a comprar armes americanes que duen un botonet que en Trump els pot aturar. Els avions que van comprar el F-35 poden no xicar-se d'enterra si en Trump no vol. No dona permís. I així tot els hi compren a ell en lloc de comprar el Rafal Francesc o els suecs, que són més bons. Aquestes deixen...
Estan assorrosos. I tenen una base militar a dins Granlàndia. Està absolutament... I si en volies en tenir deu, Dinamarca els donaria. Lo seu ja és més...
més pobre, més miserable. Ell somia en por obtenir els mapes en sa bandera americana de Canadà i tot això. Per què? Perquè està obsessionat en que Rússia té de 7 milions de quilòmetres quadrats i als Estats Units només en té 10. Si soms Canadà
i Groenlàndia, en tindria 22. I ja seria més que Rússia. La tindria més grossa que Putin. I això és la seva obsessió. És infantil, és ridícul. Penses que un tio així no pot arribar a president dels Estats Units, però ha fet tantes coses que un president dels Estats Units no podia fer i els ha fet. I justament, ara ja hi som, que és el paper, ja n'han parlat d'altres pits, el paper...
no sé què he de dir, que juga Europa. És a dir, una Europa totalment desnortada, totalment desorientada, sense força, diguem, suficient per imposar res, i això sí, representant encara el valor més...
avançats del planeta. De part, perquè hi ha països que ja no els defensen i a dins cada país que els defensa hi ha un percentatge de població que vota en contra d'això, que vota
que vota nacionalisme en el sentit més pervers. És a dir, el nacionalisme d'Europa, de les nacions, no dels pobles, sinó dels estats, se tradueix en baturàs progrés de l'Unió Europea. Que Europa no s'unesqui i formi uns Estats Units d'Europa amb un poder...
militar, un poc d'econòmic i un poc d'això. Ara és molt vulnerable perquè tu vas toquant, sempre trobes dissidents a dins d'Europa, calçó a votació, sempre trobes un que se desmarca i atura tots els progressos d'Europa. Per tant,
En aquests moments, en Manco hi ha uns quants països que són conscients d'aquesta necessitat, però se troben en problemes econòmics greus com França, bastant greus com Alemanya, no hi ha cap país d'Europa que vagi bé,
d'Espanya, que més el manco va sortint amb un creixement bo, aquests països, a més a més, han de guanyar la guerra i han de fer la revolució, és a dir, han de canviar Europa i al mateix temps han de defensar
Ucraïna, i no tenen armes per defensar-la, ni tenen dobbers. És a dir que ara Europa el que intentarà serà, gonya temps, gonya aquests 3, 4, 5 anys que pareix que necessitaràs Unió Soviètica, vull dir, sentir Unió Soviètica o Moscú o Rússia per rearmar-se i refer-se de...
dels fracàs d'Ucraïna perquè té la vista posada en Batacà Estònia, que és el punt més fèbil perquè xapa per mig l'Unió Europea.
i li dona accés a la mà bueno, accés a la mà ja el té però el té molt precari i pràcticament no hi ha cap país del Mar Bàltic seu, diguéssim quan tantes n'hi havia la meitat ara està tot el Mar Bàltic només té una sortida per Sant Petersburg i per allò per aquell corredoret que té a dins Estònia
Bé, aquest és el drama d'Europa i té dos enemits grossos, com he dit, la crisi econòmica que tenen especialment la França i la dissidència interna de països i partits
com l'extrema dreta i l'extrema esquerra, que s'oposen a qualsevol progrés abans de s'unitat d'Europa. I dins d'això, bé, la primera ministra de Dinamarca ho va advertir i pareix que és bastant evident, que és...
és una situació estrambòtica que és un estat de l'OTAN fa comptes usar l'exèrcit per envair una part d'un altre estat de l'OTAN quan tenen l'estatut de l'OTAN diuen que si un estat de l'OTAN és atacat els altres l'han de defensar no, l'estat final de l'OTAN almenys tal com l'entenem
I Pentura serà per bé, perquè ja s'està parlant de fer una OTAN europea, és a dir, una OTAN sense els Estats Units. I Pentura seria la manera de solucionar el problema de la manca d'un exèrcit europeu, aprofitar les estructures que ja hi ha, de...
que estan molt ben muntades la col·laboració entre països amb diferents armes estan molt ben estructurats les maniobres que fan conjuntes tot això està molt bé l'únic que no funciona és que tots sempre tenen un mandó nord-americà al món llavors s'hauran de reorganitzar i llavors veurem si ets alemanys etc un mandó francès o un comandament alemany
Entre els alemants i els francesos serà difícil per mort de la puta guerra mundial, que no els fan simpàtics. Bé, tu has dit Anglaterra, o Gran Bretanya, si vols, eh...
tampoc no està clar de quin costat està de fet han optat per un perfil baixíssim vaig veure el president el primer ministre, perdó que va dir que no estava informat ni que participaven de l'operació aquesta de Maduro i
que és com tota una novetat perquè diguem que Estats Units i Gran Bretanya sempre havien com actuat com a mínim en coordinació en total complicitat sí, però això de Maduro
diguéssim, no és tan greu com la decisió dels Estats Units de voler agredir Groenland i això, perquè forma part de la dòctria monro que ja està experimentada i que d'una manera de soltra...
el cop d'estat contra l'allende el varem moure als Estats Units com s'ha de moure la pel·lícula aquella d'en Jack Lemmon me pareix que era i bé, això és Amèrica pels americans Europa
Ara, quan els de retira et suporta Ucraïna, quan s'hi fa explotar l'OTAN, què passa amb les bases americanes que tenen Europa, sobretot en Àpols?
Pareix que tenen més armes a Itàlia que als mateixos Estats Units. Vull dir, tenen la flota americana i els avions i els míssils i tot està a punt allà. Va a desmantellar tot això. Ja ho veurem, ja ho veurem.
però no per difícil que sigui el que no pot ser no pot ser i el que no pot ser és que un país de l'OTAN ataqui un altre país de l'OTAN i l'OTAN seguésqui en sots seus estatuts el que passa és que la carta que jugarà en Trump serà la de relacions bilaterals per exemple ara pens en Meloni ja veurem de quin costat tomba i així altres bandes i es banya mateix es banya
Sí, sí, és això. Ja ho veurem, però vaja, se mourà molta cosa. És possible que els Estats Units, també, el Partit Demòcrata i la gent sensata l'aturin. Han de veure com aniran les pròximes eleccions, aquestes parcials. Aquestes parcials.
Però hagi de moment... En Trump ha pujat amb això de Venezuela, ha pujat les enquestes.
I també sempre hi ha la CIA, que en un moment d'orat canvia de president i ja està. Però va, el vicepresident no era molt més viu, m'apareix. Ja ho vaig escriure en el seu moment. Allà el més llest pareix que és en Marco Rubio. És aquest. Que, a més a més, s'ha de levantar amb la vicepresidenta de Venezuela en castellà.
Ah, sí, sí, no. Perquè és cubano, eh? Sí, sí. I molt de mariners d'aquests... M'ha pareix que xerraven en castellà. És que el poble nord-americano ja té un percentatge altíssim. O sigui, els atacants eren... Sí, de parellà. De Puerto Rico i coses d'aquestes. I els defensors eren cubans. Sí, sí, sí.
Si els ha de dir rendir-ho, s'ha de dir que és d'allà. En fi. Joan, si vols fer qualsevol apunt més, i si no, ja ho tanquarem aquí. A nivell d'estat espanyol, te deman un apunt ràpid.
Diguem que en Pedro Sánchez cada vegada està més aïllat, cada vegada està més tot sol. A veure que la por a l'extrema dreta, especialment a un estat com Espanya, venim d'on venim, etcètera, encara mobilitza molt i encara fa que... Jo crec que ara no record... No mobilitza prou, però...
No basta la que mobilitza. Ara no recordo qui era... No sé si era... A part de Més, per exemple, de Més per Mallorca. Ara no recordo qui era. Què venia a dir això? És a dir, venia a dir... Pentura era enrufiant, no ho sé, però que venia a dir, mira, aquesta és corrupta, però encara m'ho estimant més és corrupta que no s'estrema dreta, no? Que ja és dramàtic, no? Ja
no, no, però tant de bo que fins ara la corrupció havia estat també una línia tan de bo que això fos més general aquesta visió perquè en el meu entendre l'error més gran que estan cometent tots els partits polítics diguéssim tradicionals o democràtics o el que sigui
és que estem en guerra contra el feixisme com en el 36 i no se n'ha entamut en el 36 van desaparèixer totes les acusacions de corrupció de totes les demandes d'independència de Catalunya tot això va desaparèixer perquè el que es tractava era d'enviar armes a Madrid i això és el que no fan ara no sentem que estem en guerra
No va anar molt bé, però l'anterior vegada. Pentura deia que és tan millor... Aquesta vegada tampoc no hi aniré. Pentura deia que és tan millor no anar ni a Aragó tan sols. Bé, però el fet és que no podies fer altra cosa perquè hagués tingut l'opinió pública en contra. En aquell moment el que volia la gent, que era el que diuen, era aturar el feixisme.
i ara el que volen ser gent és aturar el mateix, aturar Vox i fins i tot n'hi ha que diuen aliar-se amb el PP per aturar Vox no veig que la situació sobretot dels partits catalans sigui massa intel·ligent Esquerra Republicana és intel·ligent però perversa
Esquerra Republicana crec que és avui que Nòria el Junqueras se reuneix amb Pedro Sánchez. Això vol dir que ja tenen qualque petit pacte, qualque comissari... Ja fa estona que el tenen fet. Per presentar, no? No, el finançament, el finançament...
singular, que diuen, que no té res de singular. I que tot anirà a ser una estafa, ja ho podem avançar. Això en Alemanya, la vicepresidenta, el va explicar. Clarament, per qui saben de què va ser el negoci. I no hi haurà finançament singular, és a dir, no hi haurà un finançament que digui el finançament general serà així per a tothom i per Catalunya serà així de sa. No, això no ho serà, perquè no ho passarien.
Serà un finançament general i uniforme per a tothom. I si de cas, se donarà a Catalunya unes petites propines a dins la negociació de ses competències, que això també és un tema pendent. S'han de negociar noves competències i en ses competències s'ha de negociar sa dotació d'aquestes competències.
i en aquesta dotació els estrements no hi tenen res a dir és una negociació entre Barcelona i Madrid quant d'hospitals s'arrodelies quant de quilòmetres de vi s'han de renovar això no ho saben els de Cantàbria ni els de Calici ni els ho explicaran i es volen fer inflar o desinflar aquestes quantitats i per aquí anirà bona part de s'acord que ja tenen fet
que ja tenen fet perquè si no en Junquera no se'n aniria a Madrid, ni en Alemany ho hagués explicat d'una manera tan clara per qui sabent de què va. I a tot això dir, però bé, Pentura simplement és una postura, diguem-ne...
negociadora però des d'Euskadi serveus del PNB no estan gent conformes diuen que no han complit amb ells en Sánchez és un incompliment a dins guerra aquesta a dins lo normal a dins negociació
que Espanya ha de donar les competències definitives i totals en la seguretat social que no acaben de donar però formen part de la dinàmica d'anar augmentant progressivament les competències d'Euskadi i Euskadi se queixa que a ritme en què van aquelles sessions no ets acordat
Però no és com a Catalunya, que ells ja tenen independència, l'únic que ara necessiten és exercir-la cada vegada més i deixar el que s'aqueixen.
Idò, ara sí que hem d'acabar. Jo, Mir, moltes gràcies. Fantàstic. Hem de fer un dia, hem de fer una sessió perquè m'expliquis com va l'economia espanyola, perquè no l'entenc gens. Us has d'anar un economista.
suposàvem que tu eres tinc jubilat però en podem parlar Joan Mir, moltes gràcies moltes gràcies a tothom i bon dia nosaltres ho deixem aquí moltíssimes gràcies a la nostra audiència per ser-hi hem encetat aquest 2026 enguany mantendrem aquest horari de les 8 a les 11 des de matí
i tindrem nous fitxatges i també, malauradament, qualca petita, qualca baixa que lamentam. Però bé, també mos han demanat descans i, per tant, el concedirem. En qualsevol cas, a partir de dilluns que ve vos repassarem com queda la graella d'enguany d'esperar-me bon dia i bona vida. Moltíssimes gràcies, bon dia i fins demà.
But still it's farewell. And me... Does the girl know yet what to preserve and for more?
Des de que no hi ets, passos de zebra, peus de plom, no som qui era.
Fins demà!