Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Hi ha on a Mediterrània, el 88.8 de la freqüència molt dada onamediterrania.cat. És el moment de començar el programa matinal. Bon dia i bona vida, un programa produït per en Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí i que tot d'una vos dirà quins són els principals arguments que vos tenim preparats per avui.
Avui és dimecres 22 d'octubre de 2025, tot d'una partida a les 8 i 20. Conversarem amb en Toni Benassa i analitzarem l'actualitat a través del seu prisma. Escoltarem una entrevista interessantíssima, ja ho veureu, o bé, un document interessantíssim, ja ho sentireu. També...
tendrem en Jesús Jurado de Podem.
A les 9 i 20, evidentment, també haurem de parlar d'aquests retrocessos en matèria de memòria històrica. A les 9.40, celebrarem el retorn de Roc Amprès. Ens connectarem amb en Gaby Rodas. I, a partir de les 10, connexió amb Mariesa Cerdó, que ens du un nou llibre
També a l'edat i mitja tindrem el focus internacional amb en Joan Manuel López Nadal. Una llarga llista, més de 10 temes tenim avui per parlar amb en Joan Manuel, a veure si ens dona temps d'abordar-los tots. Ara és el moment de repassar-vos l'actualitat i, per tant, de mirar en primer lloc, de guaitar a la finestra de Diari de Balears.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a debalears.cat trobem una notícia d'impacte que se produïa ahir a hora baixa i que tot d'una diària de balears se'n feia resò. Expulsen de la botiga Hipermueble de Palma una jove professora de la UIP amb crits de Estamos en España, eres española, que ponen tu DNI, entre d'altres. Vos oferirem un document sobre aquesta qüestió d'aquí una estona.
També destaca a Diari de Balears que Pedro Sánchez torna a enganyar Puigdemont, retalla l'atenció en català a les grans empreses. I mos destaca també el vídeo del programa ja número 60 d'Això és vida, amb una entrevista a l'escriptora Elisa Rosselló, Feminisme és igualtat, és el titular d'aquesta conversa.
Diari de Balears, atenció a la pregunta que es fa a Diari de Balears. Estan d'acord els pares amb que l'extremista negocionista Pedro Bestart utilitzi els seus fills? Vé a compte d'una sèrie de fotografies publicades per la web de...
per la web del Consell de Mallorca on es veu més tard en revoltat de nins menors d'edat. Més qüestions. Tota la població de les Balears ha respirat aire perjudicial per a la salut.
I una crònica que ens fa en Enric Pozo. Arriba el 5. Torneig internacional obert d'escatxis, Women 2024. Encara més informació. L'Institut d'Estudis Baleàrics presenta Mercartes 2025, la Fira d'Arts Escèniques de Valladolid.
Coll Berdolet, commemoració dels 20 anys de la Fundació Cultural Coll Berdolet, un enamorat de Mallorca però també apassionat viatger seduït pels paisatges i les tradicions d'altres cultures. També diu diari de Balears que comença la setmana de la dramatúrgia, activitats, xerrades i classes magistrals.
Memòria de Mallorca alerta de l'enorme retrocés que suposarà derogar la llei de memòria democràtica. Ahir en vam parlar prou aquí en el matinal d'Una Mediterrània. Bon dia i bona vida. També destaca que el Ministeri de Defensa sol·licita que el camp de maniobres al cap del Pinar sigui declarat zona d'interès per a la defensa nacional.
una ofensiva en totes regles del Ministeri de Defensa espanyol contra Mallorca. Entre aquesta qüestió i espalvori de Sant Joan estan realment completant un setge contra la nostra terra.
Una qüestió importantíssima en l'àmbit mundial. L'expresident Nicolas Sarkozy entra a la presó al condemnat per finançament il·legal. També exigeixen la dimissió del director general de Música i Arts Escèniques per la nefasta gestió del cicle de circ.
i Feliu Ventura torna amb un crit coral contra la gestió de la Dana i en suport de les víctimes al País Valencià. Escoltarem un tast d'aquest retorn. Anem ara a Vilaüep. Allà hi trobam com a peça principal una crònica d'en Esperança Camps que diu «Amb l'aniversari de la gota febrera de tocar, Carlos Mazón comença a perdre el control de la situació».
Uns operaris troben restes mortals, amenices, que podrien ser d'un dels desapareguts de la gota freda. També destacant que Carina Givert, doctora en informàtica i medallador del Parlament, diu que si ens fan cas, la intel·ligència artificial no ens farà perdre llocs de feina.
I també aquesta notícia que vos dèiem, Julio Ojeda denuncia que l'han expulsada d'una botiga per haver parlat en català. Som a Espanya. I la lliga espanyola cancela el Villarreal-Barça de Miami.
Per cert, el Barça va guanyar ahir 6-1 el seu compromís europeu amb dues peces més. Una, Noguera, es qualifica l'abús de propostes sobre els autònoms del govern espanyol i confirma el vot contrari de Junts.
I Rufián diu que Esquerra Republicana no triarà entre corruptes tronats o premium i que caldrà posar urnes si es demostra la corrupció al PSOE. Amb on anem ara a escoltar la previsió del temps. Ho feim amb la veu d'en Tomeu Mateu Canals. Bon dia.
Avui esperem un dia estable, amb vent de ponents, algun nivell prince i poques novedats. Temperatures molt suals, perquè el vent de ponent tenen això, però demà sí que esperen canvis. Demà hem de mantenir el mestral fort, bastant fort, i sobretot temporal marítim, molt de nivells, però molt poques precipitacions, temperatures que més al manco seguirien iguals.
Crec que de cara a dissabte, diumenge, tindrem un canvi important de temps amb pluges que podien ser generals i generoses. Per això ja anirà amb vent per els 100 dies. Per tant, d'aquí a dissabte, temps sense pluja, però estones de molt de vent. Sembretot dijous, divendres, el vent ja disminuirà.
Moltíssimes gràcies a en Tomé Mateu Canal per aquesta previsió. És el moment d'escoltar la salutació que avui ens fa Maria Nadal.
Hi ha ciutats que no només són punts al mapa, sinó instants que ens marquen per sempre. Tòquio és un d'aquells llocs que encara que no hi hagis estat mai, et fa sentir que hi tens una part del cor. Aquesta cançó parla de tot el que hem viscut, del que hem deixat enrere i del que encara ens espera, de les persones que passen, dels moments que ens transformen i de la força de seguir endavant.
Els catarres ens hi porten amb una cançó que brilla, que respira llibertat i que ens recorda que els viatges més importants, sovint, són els que feim dins nostre. Tancam els ulls, obrim el cor i avui, dimecres, anam fins a Tòquio.
dins el pit i de sobte te n'adones que tu també tens dret a ser feliç. Si aturem tots els rellotges i estirem fins l'infinit aquest breu moment de pausa entre rutines i neguits si oblidem el que s'espera de nosaltres i fem cas al que sentim. Queda't amb mi aquesta nit
Perseguirem l'albada fins a Rússia. I més enllà, creuant el mar, et despertaré a Tòquia amb un petó vora del nas.
Si és un càstig o és un premi, encara està per decidir. A vegades val la pena arriscar-se a patir. Tota nit de borratxera, deixa pas a la ressaca pel matí.
i digue'm qui és el jutge dels amors i dels instints. Potser tots som culpables d'ignorar el que portem dins, però en algun lloc que en algun moment haurem de començar a escriure el destí. Queda't amb mi aquesta nit, perseguirem l'albada fins a Rússia, i més enllà creuant el mar,
et despertaré a Tòquia amb un petó vora del nas. Queda-te amb mi aquesta nit, perseguirem l'albada fins a Rússia. I més enllà, creuant el mar, et despertaré a Tòquia amb un petó vora del nas.
és el deliri més gran, el pols que ens fa moure endavant. Queda't amb mi aquesta nit, perseguirem l'alba de fins la Rússia, i més enllà...
Et despertaré a Tòquio amb un petó. Queda't amb mi aquesta nit, passeguirem l'alba fins a Rússia. I més enllà, creuant el mar, et despertaré a Tòquio amb un petó.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
I Ona Mediterrània, és el moment de recordar-vos que aquest dissabte, a partir de les 11 des de matí, a Canal Cove Espai de Cultura, a Palma, hi haurà l'Assemblea de Socis d'Ona Mediterrània, una assemblea que tendrà com a punts principals, evidentment, tota la informació econòmica i aprovació dels pressupostos 2025 i 2026.
També s'explicaran les principals novetats en quant als 5 mitjans que formen part de l'associació Diari de Balears, zona mediterrània, l'estelploma.cat i vida.cat. També hi haurà espai per recollir noves propostes i per debatre.
sobre el futur dels mitjans. Si en sou associats, si en sou associades, podeu participar en aquesta assemblea que començarà a les 11 a Canal Cove o, si encara no ho sou, vos hi podeu fer, vos podeu associar a una mediterrània és la millor manera de donar suport als nostres mitjans, als mitjans en català.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Actualitat, anàlisi, reflexió, debat, a bon dia i bona vida, dona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània és el moment de començar l'anàlisi de l'actualitat. Per això, com cada dimecres en aquesta hora, dimecres passat no perquè vàrem fer vaca, mos connectem amb en Toni Van Nassa. Toni, molt bon dia. Hola, què tal? Molt bon dia. Dimecres passat no vàrem parlar, no? Sí, va ser una vall una miqueta peculiar, però...
Sí, tant en el seguiment, en quant a les finalitats i en quant al conjunt del context, però sí que crec que havien de respectar i que havien de contribuir de qualque manera a condemnar aquest malatge que s'està produint en contra del poble...
dic que s'està produint perquè no ha acabat, ja veig que la suposada pau era un simple miratge. Tenim moltes qüestions i clar, s'acaba marcar ahir i continuarà marcant aquest dia part de la agenda política, és la derogació de la llei de memòria democràtica. Com la valores, Toni? O s'inicia del procés, eh?
De la tramitació. Bé, és un retrocés de primer ordre a tots els nivells. I el que més preocupa és un retrocés democràtic que demostra, se deriva total i absolutament ultradretana del govern. Hem vist molt d'alt i baixos d'aquest govern durant el conjunt d'aquests pràcticament
ja més de dos anys de legislatura, hem vist pactes de tot color, hem vist moltes traïdories entre uns i els altres, però ara, en aquesta repta final d'aquest període de sessions darrer i començament d'esquí,
des que ha de venir a partir del mes de febrer pròxim, estem veient que s'està consolidant no només un pacte estable amb vots, sinó el que és més preocupant. Una deriva ideològica dels pactes proents...
però en vots, i sobretot del Partit Popular com a partit en si mateix, de cap a l'extrema dreta. I la veritat és que la llibertat pública i la democràcia és molt preocupant. I clar, el canvi de la llei de memòria democràtica és a punta de llança i el símbol màxim d'aquesta deriva.
Toni, no sé si m'ho et senties, eh? No, no, no t'ho senties. No, deia que a banda d'aquesta qüestió també te volia comentar la degeneració del nivell del debat polític, la degradació del llenguatge, de les formes, no?
Sí, una cosa va vinculada a salt. Perquè abans el tema de memòria, que no havia pogut escoltar, s'havia perdut el senyal, han de dir que la llei de memòria democràtica bàsicament té dues finalitats. La primera, restituir les víctimes de la dictadura i de la guerra civil, primer punt.
I segon, que no se perdi la memòria d'aquestes víctimes i que no se tornin a repetir els fets. Quan un govern ataca una normativa que només té aquestes dues finalitats i no hi ha cap altre transfons, ja està tot dit d'aquest govern i de la ideologia que l'empara. Perquè, evidentment...
en primer punt, vol menystenir i vol fer oblidar i vol deixar de costat el dret de ser víctimes de la dictadura i de la guerra civil, en primer punt. I en segons, no li importa si se tornen a repetir els mateixos fets. Aquest és el primer punt. Vinculat a tot això, basta veure els debats de...
que ja durant moltíssim d'anys, via YouTube, ja fos amb streaming o després en diferit, les he anat seguint, se deriva, se deriva, que se ve produint, en quant a nivell de debats, la veritat és que és vergonyosa.
S'ha convertit ja el debat polític en una espècie d'espectacle que no és ja per fer un tall, sinó que simplement per fer un petit reel de segons se diu la barrabassada més grossa que un pot imaginar per intentar aparèixer durant un parell de segons en el vídeo de TikTok o en la publicació de Facebook. I això és extremadament perillós.
Jo, la veritat és que ahir quan vaig a veure la presidenta Proens manifestar-se que quan li deien el partit de l'oposició, que també n'hi ve i Déu n'hi do, però bona, quan li deien i li retreien l'inici del procés de delegació de memòria democràtica, ella atacava amb Maduro i Venezuela, és total i absolutament surrealista. O s'assumpció per part
del govern proest, dels homenatges a les víctimes, dels bombardejos, del partit de Barcelona, de la Guerra Civil, de Palma, que és una cosa total i absolutament surrealista. I que van únic i exclusivament amb una línia molt clara de revisionisme històric, i és que ja que he participat a diferents congressos de memòria històrica,
i que els autors des de fa moltíssimes dècades ho venen posant per escrit a les seves monografies de manera pràcticament unànima, és una determinada dada que es pretén ara revisar interessadament, transversar i mentir sobre ella i ho està intentant fer aquest govern. Quina és aquesta dada que la historiografia contemporània té extremadament clara?
Ah, clar, millor dit. I és que en el cas de Mallorca, Menorca i Eivissa són altres històries, però en el cas de Mallorca no hi va mai guerra civil. A què m'estic referint? A que, llevat el fet puntual de desembarcament de Bayo a Managó, no hi va dos bàndols en confrontació. El enfrontament d'en Bayo en quant a desembarcament va ser un episodi militar que va durar dies, és a dir, no se pot considerar un front de combat...
mínimament continuar perquè se pugui parlar de guerra. Però, com dic, sigui de Mallorca, no hi va haver mai guerra civil. Per tant, és gairebé 2.000 morts que s'havaren dur a terme durant els primers mesos després del cop d'estat de 10 i 8 de juliol de 1936, va ser repressió pura i dura a mà armada en contra de gent indefensa.
No eren dos bàndols en confrontació, hi ha unes víctimes per dos bàndols. No, senyor. Era un bàndol que va agafar el poder polític amb el suport del poder militar i es va dedicar a exterminar tot aquell que considerava que no li convenia. En moltíssimes ocasions, no només per aquests rols ideològiques, sinó per simples venjances personals o econòmiques de gent
que no tenia cap tipus de participació en activitat política. Per tant, aquestes 2.000 víctimes van ser víctimes no de la guerra civil ni de la repressió. Hi ha una línia historiogràfica que ara s'intenta impulsar per part de l'extrema dreta i la figura visible de la seva autor, història 2, que van per aquesta línia, que dient que com que hi va a episodis
molt puntual de bombardejos d'aviació republicana, això demostraria que aquí hi va també guerra civil i que això, entre cometes, justificaria la repressió de l'enemic dut a terme per les forces feixistes. Per tant, aquest homenatge a les víctimes dels bombardejos no és res anecdòtic, sinó que va amb una línia revisionista
de l'extrema dreta que ha assumit plenament, ha abraçat i li dona dues besades en aquesta aprenent
de Diaz Ayuso que tenim a Mallorca i a Serir Balears que és la presidenta Proenza. La veritat és que aquest espectacle és preocupant i patètic. És preocupant i coincideix molt amb tu en que hi ha ara mateix una línia de revisionisme històric amb personatges que, en fi, ja en qualsevol moment ja...
Anirem traient tots els seus noms també aquí a Mallorca. Toni, molt lligat, nou atac en el bus d'en Aurora Picotney situat a la Rambla del Molinar. Correcte, els peixistes i els seus assassins han celebrat l'aprovació inicial de la derogació de la memòria històrica.
Per tant, Bovencats seus les donen suport institucional i ells actuen en el carrer. I quan jo vaig aquestes coses, ara que em guany, no, perdó, aquesta setmana, en concret es compleixen anys que he estat enrallats les armes i abandonats afortunadament el terrorisme i el que el denominaven la lluita armada.
Me'n demano una cosa. Si el Partit Popular, durant dècades, i el PSOE també repetia un mantra, i era que tot el que eren aquestes actuacions violentes a tots els navies per part d'aquesta organització terrorista no s'haguessin pogut dur sense tots suports,
que era, per un costat, el que se denominaven els Païs Basc, la lluita de carrers, és a dir, la cale borroca, i, per una altra banda, el suport institucional de l'esquerra berxale, crec que podríem extrapolar exactament el mateix. És a dir, totes aquestes agressions que s'estan produint, simbòliques i reials,
perquè d'un punt de vista no només simbòlics, sinó també reals, van tenir una altra agressió lingüística, una tenda de mobles de palma. Totes aquestes agressions extrapolant del mateix discurs
Entenc jo que moltes d'elles no se podrien produir sense el suport ètic, polític, moral i simbòlicament institucional dels qui donen suport a dia d'avui a les tesis revisionistes, que donen suport al neofeixisme, que donen suport al racisme i a la xenofòbia des dels seus seus públics i des de les institucions. Crec que és una reflexió per fer, perquè és el mateix discurs
que feien aquestes organitzacions quan eren víctimes d'aquests etats d'una determinada zona necessitat, tal com era el País Basc. I crec que a dia d'avui ho podem extrapolar en el que s'està patint arreu.
per part dels moviments neofeixistes que se senten recolzats per part de les institucions, la veritat. Efectivament. Toni, diguem, per reblar esclau, perquè tot està molt lligat, aquesta consolidació de l'extrema dreta, em deixes que et proposi una tesi?
Digues, digues, per favor. Perquè ho veig bastant clar a l'estat Francesc. És a dir, el sistema considera que els treballadors, diguem, europeus, han arribat a uns nivells excessius de drets, eh?
i aleshores considera que abans que repartís la riquesa el que s'ha de fer és retrocedir en drets i per això necessiten els tontos útils de l'extrema dreta. Sí, correcte. És a dir, hi ha una frase molt bona que a mi m'agrada repetir-la
de Noam Chomsky, que dèiem que els fascismes darrers recursos en els que acudeixen les classes privilegiades... En això em referia. ...poden mantenir de cap altra manera els seus privilegis. Per tant, la veritat és que tota aquesta casta privilegiada, fruit dels abans dels drets, de les minories, per dir-ho d'alguna manera, o de les majories, en el cas de les classes treballadores,
veuen perillat els seus privilegis seculars. I a què acudeixen? En el mateix recurs que van acudir fa cent anys, que eren els anys 20 i 30, que és en el fascisme com un intent d'involució i que no se continuï avançant. Quins són els grans enemics d'aquesta extrema dreta? Evidentment, està molt clar, és a dir, s'abans del dret de la dona, per tant, de ser una mica del feminisme...
sabants de drets dels treballadors, per tant, el seu enemic és el socialisme, sabants de drets lingüístics de les minories nacionals de l'estat, per tant, qualsevol moviment identitari que no sigui el nacional espanyolisme el volen com el seu enemic, i en definitiva aquesta màxima d'en Chomsky. Varen veure que en les opcions tradicionals
ja no eren atractives per el seu votant lumpen, és a dir, per el votant tilletrat, per el votant que se'n denomina de forma molt graciosa com a cunyador de bar, és a dir, qui està tots els dies a barra del bar amb les curadents i serveix amb la mà i arregla el món a base de les cerveses. I, bé, l'opció clàssica que era el Partit Popular de la dreta ja era molt atractiva per aquest tipus de votant
i se crea copiant el que passa arreu del món, des d'en Trump, a Le Pen, a Melona i a Itàlia, un model de feixisme del segle XXI amb respostes molt simples perquè els privilegiats, que són els que mouen espiroles de darrere, puguin mantenir els seus trets. Jo crec que aquesta és una anàlisi que Megamanco s'abou de forma molt clara
sense necessitat d'anar més enllà, però la veritat és que saben també, perquè aquesta història com de Marx sempre s'acaba repetint, com va acabar això fa ara just cent anys, que encara ho tenen com memorant, és a dir, entre els anys 20 i 30, és a dir, va acabar en la Segona Guerra Mundial i l'Estat espanyol en la Guerra Civil espanyola, que és el mateix tipus de discurs que se'n ve produint.
I amb una altra frase que a mi m'agrada sempre, sempre, sempre repetir d'Antonio Machado, que de l'arma més poderosa que té el fascisme és la mentida. Per tant, mentint, mentint, mentint, mentint, digues sí i les és igual. I el pitjor de tot és que et seu votant per moltes mentides que diguin, les tornen a votar més i més. Ja, ja.
Me'n recordo que quan va acabar el primer mandat d'en Trump, se va fer un estudi per un dels principals canals dels Estats Units, no sé si és a CINIE, per un dels principals canals dels Estats Units, i s'havien contrastat en discurs oficials, no estem parlant d'actes de partit, més de 8.000 mentides dites durant el mandat, contrastades, per part de Trump, més de 8.000 mentides en 4 anys.
i la gent l'ha tornat a votar massa, és que és una manipulació total i absoluta. I si m'ho permets, ja també per anar tanqueant... Sí, sí, perquè va. Vaig veure l'altre dia un meme molt bo, que resumeix molt bé aquest perfil de votant,
i aquesta por en els avanços que s'ha venen produint en quant a drets. I sortia el típic cunyat de barra de bar i d'una cosa així com aquestes en Pepe. Diu que no té lota per culpa del feminisme, diu que no té feina per culpa dels immigrants i diu que no té casa per culpa dels ocupants.
però ell se passa tot el dia visquent fent cerveses. I d'això és una miqueta el perfil per a tot aquest tipus de gent sense oficina i benefici que és el que li dona a l'extrema dreta. Cercar un culpable que sempre és algú que considera més dèbil que ell. I en aquest cas, fonamentalment, és immigració, en el món de les relacions de gènere amb la dona...
etcètera, etcètera, etcètera. Quants dels són i serien els principals d'amnificat de les seves polítiques si van a respondre a la solució d'extrema dreta. Efectivament, talment. Toni, un plaer, moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres i una forta abraçada per tot l'equip. Igualment, salut. Adéu.
Moltes gràcies, en Antoni Benassa. Bé, i sempre gaudim de l'anàlisi, de l'actualitat. És el moment d'oferir-vos l'entrevista amb Elisa Rosselló Fortes, una escriptora, educadora i filòsofa.
Molt benvinguda. Moltes gràcies. Elisa, bé, tu ets llicenciada en Filosofia per la UIP i exerceixes com a docent a un institut. Gràcies. I a més a més, me sona que ha llegit que la docència és una vocació per tu.
Sí que ho és. Sí, tenc aquesta sort. Bueno, tothom té aquesta sort de poder fer feina del que li agrada. Si damunt te paguen, ja no pot demanar res més. Estic encantada. Vull dir, fora de context, no ho puc dir. M'agrada molt estar en gent molt jove. Però aprenc moltíssim. Ahir vaig amb il·lusió fer feina. Sempre hi ha moments més complicats que els altres. Però podria dir que som una persona amb molta de sort. Sí.
Hi ha aquest rum-rum que els estudiants cada vegada és més difícil que tinguin interès, no diguen ja, per matèries com per exemple la filosofia.
Sí, jo crec que bé, ells són poc víctimes del que el món dels adults els ofereix. Vull dir, els estudiants són un reflex de la societat que tenim i és vera que a poc a poc m'invant el interès per segons quins coneixements o...
però realment quan ells no estan del tot contaminats, per el que els adults a vegades, sempre amb un interès econòmic a darrere, els ho convidam a fer, si encara no ha arribat tota aquesta contaminació i els hi presentes, per exemple, sa filosofia,
com allò nou que pot entrar a la seva vida, s'enamoren. S'enamoren de la filosofia i responen millor que qualsevol. Vull dir que no se pot criminalitzar a ser gent jove per això. Jo crec que la revisió ha de ser de quin món els està impresentant, perquè la seva resposta és coherent.
Si no els hi presentes d'una manera atractiva, es poden pensar, es poden pensar per ells mateixos. S'autonomia, ells tenen ganes de tornar grans, no? I fer-los atractiu és pensar, és conèixer, és aprendre. Vull dir, si els hi presenta d'aquesta manera, ells responen molt bé. Ara, és vera que si no ho coneixen, no ho poden triar.
Aquesta vocació d'ensenyar i d'aprendre el mateix temps que ensenyes, etc., l'has duit també a la teva altra vessant de la qual parlarem, que és com a escriptora, no? Has escrit una sèrie de llibres de divulgació, per dir-ho d'alguna manera, no? Sí. De divulgació en l'àmbit de la filosofia, de l'ètica, no?
Sí, jo de ben petita era com un misteri, però sí, m'agradava llegir i escrivia.
Aleshores vaig tenir un moment de la meva vida en què vaig tenir més temps els estius, perquè són coses personals, però és que les coses vénen així. Me vaig separar de son pare de les meves filles i els estius elles passaven la meitat de l'estiu en son pare i la meitat en sa mare. I aleshores va ser quan vaig poder començar a escriure i tenir temps, perquè en l'estiu estic de vacances.
I una cosa em va a dos altres. I és com també he tingut aquesta sort, entre còmates, de tenir temps per poder fer allò que sempre m'ha agradat, que és escriure. Qui llegeix, escriu, i qui escriu, llegeix. I jo crec que és un poc el que m'ha passat a mi. I el món de la docència i la veritat és que m'ha inspirat moltíssim per triar un tipus de temàtica o unes altres, diríem.
Abans d'entrar, bé, has escrit assaig, has escrit poesia, què és la poesia per tu, què representa per tu?
Jo crec que és terapèutica. Jo crec que és terapèutica. La poesia, a més, no l'he publicada, és com aquella part íntima, no l'he oferida per publicar tampoc. És un poc la part d'Analisa, la relació que té l'Analisa amb ella mateixa, sense voler-me donar cap importància, perquè a més crec que és una cosa que ho pot fer tothom,
I ajuda molt. És trobar sa bellesa en allò que potser un altre no la trobaria. I és un poc treure el que dus de dins. I convertir-ho en poesia, simplement, que surti des del cor i des del que un sent.
Ja te dic, jo ara el que diré està basat en fer reals. Ja de ben petita, me'n record, una germana de mon pare, feia 40 anys i jo devia tenir 9 anyets, 8 o 9 anyets. I li vaig voler fer una poesia que no me'n recorde al principi, però vaig pensar perquè tothom se'n riu. Perquè la poesia la vaig fer en castellà i acabava així. Hoy estoy feliz y contenta porque mi tía cumple más de 40.
Vull dir, això que vol dir, qualitat a lo millor no n'hi ha, a la meva poesia, però la disfrut. Ara, el que a mi m'identifica et se saig. És amb el que te sents, bé, sí, més identificada. I també has fet teatre, com comentaves ara així fora de micro.
He fet teatre i he escrit teatre. També he fet teatre amb un grup amateur, amb la família, amb els amics, i el director que mos duia era una persona també molt amica i tal. I jo li vaig dir, dic, jo és que m'entren moltes idees, m'inspira molt el teatre i tal, i me va animar a escriure.
en Toni Oliver, i d'això vaig treure un comedi còmic, la vaig titular En Pèl.
I era una història entre la típica perruqueria de barri per a temperat amb els bars de barri. I era una dinàmica un poc ràpida, no?, de coses típiques mallorquines, situacions còmiques. I la segona obra que he escrit, ja és més serieta,
perquè està basada, bueno, xerra de la violència masclista. I també hi ha moments còmics però estràgia còmica, és a dir, està inspirada un poc en aquest mal que tenim social i les víctimes que han de rebre teràpia i un poc això, tot això.
mos has dut el darrer llibre, que és aquest, Les dones i Mallorca, una mirada crítica, que vull fer un parell de preguntes sobre aquest llibre, la primera de les quals és, és un llibre feminista? Sí, és un llibre feminista. I quin paper ha de jugar el feminisme avui en dia a la societat mallorquina? Molt bona pregunta.
Per a mi quan me demanen que és el feminisme he d'anar molta alerta, perquè crec que hi ha molt de prejudici sobre el que és el feminisme. En certa manera, el meu recorregut personal, és a dir, l'Elisa de fa 30 anys desconeixia el feminisme.
I tenia jo mateixa molt de prejudicis. Jo un poc el que se m'havia fet arribar és aquestes loques feministes, aquestes histèriques que protesten i fan renou.
He descobert el feminisme un poc per situacions que jo he viscut, malauradament, i he procurat llegir i entenar-me bé i documentar-me bé. En el final he entès que el feminisme parla d'igualtat.
Igualtat però que s'ha d'explicar de no a favor de les dones en contra dels homes. La societat és patriarcal i jo en el meu llibre m'he procurat documentar moltíssim per poder parlar d'aquestes coses i tenim dades empíriques de per què puc dir que la societat és sistèmicament patriarcal.
Per exemple, a Espanya la dona no va poder entrar a la universitat fins al 1910. Això demostra quan van començar a votar. Aleshores, el patriarcat és un sistema que està incrustat a la nostra societat. I m'atreveixo a dir que els homes també són víctimes d'aquest patriarcat. És un sistema cultural...
Invisible, però que afecta a tot l'àmbit humà, des de l'economia, la cultura, la política, la societat, la religió, per descomptat. I fins que no te n'adones, hi participes. Inclús adonant-te, hi participes.
Aleshores, què és el feminisme? El feminisme parla d'igualtat. El feminisme neix en el moment en què moltes dones que es tenien dividides, de sobte se'n donen compte que viuen el mateix, pateixen el mateix i s'ajunten per evidenciar que això que m'està passant a mi també t'està passant a tu i segurament li passa a totes les dones, tot i que algunes se'n donen compte i unes altres no.
Hi ha un llibre molt bo de Nachimamanda Nozi Arichie que s'intitula Tothom hauria de ser feminista i ell explica que el feminisme és igualtat.
Jo m'adresca en aquesta mirada. De fet, he dedicat aquest llibre, les dones i Mallorca, una mirada crítica, a la humanitat sencera. A la humanitat sencera, per què? Perquè no és que els homos siguin més culpables o les dones més o menys, és que és una cosa sistèmica i la humanitat sencera s'ha de conscienciar per sortir-ne.
Perquè aquests estereotits binaris d'home o dona fan molt de mal. No podem ser nosaltres mateixos. Elisa, a l'entrevista que fèieu en la Marisa Sardó, per a Diari de Balears, ella te demanava també per aquests elements de matriarcat que hi ha a la societat mallorquina, que jo mateix també segurament n'he viscut alguns, no?
I aleshores, com ho ubicar amb això? Perquè jo a vegades havia dit que la societat majoria era una societat matriarcal, però masclista, deia que la meva padrina era matriarca i era masclista, no sé si mos pots ajudar, si mos pots orientar.
No és fàcil. Jo segurament no tens respostes absolutes ni una veritat absoluta a la conclusió que jo en aquest moment de la meva vida he arribat. Demà no ho sé. Mira, hi estic d'acord. Jo crec que a Mallorca sí que podem parlar d'un matriarcat, un matriarcat molt peculiar, nostre. La resta del país no m'atreviria a parlar d'aquest matriarcat, no?
Però, per exemple, nosaltres les dones a Mallorca saben que des de la porta de cap a dins se t'escolta.
i mets i et sapredina. Se t'escolta. I la teva parella, els teus fills, t'escolten. Perquè el que tens a dir els interessa, els importa. Ets capaç de, ja t'he dit, de la porta, de l'entrada cap a dins. Ets capaç de dir el que penses i fins i tot de com s'han de fer les coses. Ara bé, des del portal de cap a fora,
Tot i que tu saps que tu de dins ets qualcú, davant la gent el que diguis és meu home. És a dir, tu respetes la figura d'espatriarca i la respetes. És com si hi hagués una mena de pacte, no ho sé, no m'ho estic inventant. O de representació, sí. Sí, aquell contracte social dels que mos parlaven els il·lustrats, un poc adaptat a l'espatriarcat.
Per què? Perquè de cara a la galanía, som o comanda.
I és aquesta figura. És a dir, és que de cara a la gent, dos calçons, és una expressió molt mallorquina, és ell. Ara, tots sabem, jo la meva predina catalina, la meva àvia era de Reus, era catalana, però jo no vaig conèixer el predí, però tot el que m'arriba a través de mon pare i la meva família és que, bé, tenien aquesta...
aliança entre tots dos. Vull dir, tots dos tenien el seu terreny. Has dit que no el vas conèixer, el Padrí? El Padrí Ramon no, sa part de mon pare no. I de part de mon mare tampoc, savi to meu tampoc. El coneix d'una altra manera. Te'n vull parlar després. Però abans, i no te n'intent de tota, però... Perquè clar, tu repasses el paper de sa dona en diversos àmbits. M'hauria agradat anar un per un, però...
No, no tenim temps. Com ho feim? Educatiu, religiós, cultura popular, literatura, economia, no ho sé. M'acrida l'atenció religiós, per exemple, que és un tema que ara està bastant en debat. Tot el que jo sàpiga, si una opinió a lo bruto, totes les religions són masclistes. Sí.
Per el que jo sé, sí. De molt, a més. Sí, però és que la religió és un sistema de transmissió cultural molt potent. La creença, els valors que reps de la primera família, la segona família, sempre dic que és l'escola, però el teu entorn, el teu contesta, t'amarca moltíssim, no? I això pot provocar...
Moltes coses. La nostra religió, la religió cristiana, tenim les grans religions, la jueva, l'islam i la cristiana. Quin paper hi juga la dona? Pot ser sí que la que més conec és la cristiana,
I sigles-hi, m'atreviria a dir, potser m'escomulgaran després d'això, no ho sé, que és patriarcal. L'imatge de la dona que s'ha donat d'un perfil, jo ara vull resumir una cosa que quan vaig llegir un llibre me va donar molt a pensar, és un llibre que s'atitula Raboní.
i parla d'ana Maria Magdalena. I parla d'ana Maria Magdalena com la primer apòstol. La primer apòstol perquè ja està que cadascú ha d'interpretar els textos sagrats com trobi, perquè és hermenèutica pura, és a dir, tot el que se mos diu en els textos sagrats
No vos vull dir que és metàfora i que tot és mentida, no és vera, però s'ha d'interpretar i s'ha de contextualitzar. No se pot fer una lectura literal. Ara, si agafem el sentit de la ressurrecció de Jesús de Nazaret, que suposadament ressuscita, i la primera persona que li parla és una dona, Anna Maria Magdalena.
que ella se'n va pitant a avisar, suposadament, als apòstols, que no la creuen. I fins que ells no hi van i troben que no hi és el cos de Jesús, no la creien. Què passa aquí? Que la imatge d'Anna Maria Magdalena, a través d'aquesta història, s'ha criminalitzat. Perquè era una dona...
com podria dir, molt diferent de l'imatge que, per exemple, s'ha donat de la Mare de Déu. És a dir, què passa? Que si s'acriminalitza una dona que és capaç de prendre decisions, tot i que no es contesta de Jesús, hi havia un masclisme brutal, perquè la religió jueva és molt masclista, però ell no ho va ser, ell no ho va ser, perquè ell s'envoltava de dones, els donava dignitat,
Què ha passat? Que l'Iglésia, durant la nostra història, ha oblidat això. Ho ha oblidat. I l'imatge de la dona que ha volgut promoure és a través de l'obediència, d'una imatge d'una dona que acata el seu rol en segona línia,
Aleshores, s'ha institucionalitzat un patriarcat molt delicat. Ara hi ha grups de teòlegs feministes molt potents, molt intel·ligents i molt capaces que comencen a parlar en veu alta. El papa Francesc,
és que ara no l'he descobert tant, però va ser bastant important el que va fer, que és que va començar a donar un protagonisme a les dones atípic i històricament no hi havia tingut lloc de cap de les maneres. Haurem de fer una altra entrevista només per parlar d'aquest paper de les dones en altres àmbits. Te resumec una darrera pregunta sobre aquesta qüestió que encara t'ho vull fer més breus.
La història de Mallorca explicada a través de l'òptica i del protagonisme de les dones seria tot una altra, m'imagino. I tant. I la pregunta seria, podríem escriure, no?, se podria escriure aquesta història. Seria una il·lusionada.
És complicat perquè serà difícil trobar fons i trobar... No te pensis, no te pensis. El tema del feminisme, pensa que les dones sempre han pensat. El que passa és que hem estat invisibilitzades. Jo crec que hi ha prou documents, hi ha recursos, hi ha persones especialitzades, hi ha molt a dir sobre això. El que necessitem és gent que ho recolzi.
A persones com tu, que ara se puguin interessar per aquest tema. Perquè hi ha molt a dir i supos que les mateixes persones que ho investigassin se quedarien ben sorpreses perquè... La quantitat de... Sí, que n'hi ha molta cosa, sí.
Dues qüestions ja al marge. Una, ets presidenta de l'Associació Filosòfica de les Illes Balears, que és que fa... Quin impacte té? Molt bona pregunta. Aquesta associació neix en els anys 90, Don Biala Mangual, que va ser professor meu de la universitat, i Ana Margalí de Sant Andreu van ser, sobretot, es...
Es fundadors, per dir-ho de qualque manera. Aleshores, bé, aquesta associació, ja te dic, no és nova. I bé, hi va haver un moment en què se me va demanar per crear un equip, perquè per situacions i circumstàncies que no venen en el cas, hi havia com...
Aquesta associació havia perdut força, per el que sigui, o credibilitat, o no ho sé dir, perquè en tots els meus respectes qui són jo per dir això. Jo, de fet, la maternitat a mi em va aturar molt i vaig estar molts anys desconectada de la associació filosòfica. Aleshores, em vaig atrevir a dir que sí i vaig crear un equip...
dividit entre homes i dones, per adaptar un poc a sa filosofia que mos agradaria que sa gent conegués. Hi ha un lema que mos agrada molt en aquesta remesa de sa associació filosòfica o sa darrere junta directiva que som esquistany, que és la filosofia al carrer.
Nosaltres volem fer arribar la filosofia a les persones i la filosofia al carrer significa que tots són filòsofs, tots són filòsofes. Que la filosofia ha de deixar de ser allò tan acadèmic, tan propi d'un elit, de quatre intel·lectuals que no surten de casa seva i estan desconnectats del món.
Nosaltres, i sobretot tots els que estem dins d'aquesta associació filosòfica actualitzada, ens dedicem a la docència. I el que volem és això, o sigui, fer-la propera amb una paraula. I això és un poc el nostre lema. No sé si m'he explicat. La Sofía Nascarré, fantàstic. Darrera qüestió, te volia demanar per el teu padrín, en Bertomeu, Fortes i Pinya,
Ell va ser assagista i poeta, me parece que també va publicar poesia. Sí, sí. I també va ser germà del primer president de l'Obre Cultural. Correcte. El bar es pot reconèixer una mica? No, va morir abans de jo néixer, 11 anys abans de jo néixer, però sí que puc dir que l'he conegut. Home, això és una cosa un poc rara. No. L'he conegut a través dels seus llibres, l'he conegut a través de la meva família,
I l'estim, l'estim i l'admir. De fet, jo vaig saber qui era l'avi Toméu quan ja era adolescent, perquè quan dic qui era em refereixo a nivell intel·lectual. Com a avi sí, però aquesta vessant d'escritor, d'assetgista, periodista... Quan vaig descobrir que ell, junt amb els seus dos germans, en Miquel i en Guillem, Fortesa i Pinya,
havien format part de l'escola mallorquina, que havien estat regionalistes, que havien signat a favor de la llengua aquella carta, no? La resposta als catalans. Eh, con la cua, la resposta als catalans. La tristesa que va tenir el meu avi, no?, quan va arribar el moviment en Franco i tal, i va haver de renunciar, no?,
A tot això, que de fet crec que va agafar una depressió forta i tot, perquè ell vivia l'identitat mallorquina, estimava la seva terra, i junta amb en Guillem, també en Guillem era arquitecte, volien introduir lo nou, ells viatjaven, van estudiar fora de Mallorca, lo nou en lo de sempre, en lo nostre.
Jo quan vaig descobrir l'avi, i que crec que a més no està bé que ho digui perquè són la seva neta, però la seva gran qualitat literària, va quedar xiflada d'ell. Però és que a més a més, la seva part humana. Mo mare sempre em diu que era tan bona persona.
Ho crec, ho crec. Tan bona persona. Per les referències que puc tenir, que són poques, ho crec. Sí. Hem de recuperar, idò, la figura. M'encantaria. Hi ha cosa publicada. Una cosina meva va fer la tesi doctoral sobre l'hàbitat meu. Sí, la va titular... Bé, va publicar un llibre que, si el voleu cercar, se diu Les veus esteris. I parla de sobre de l'hàbitat meu.
Idò, interessantíssim. Elisa Rosselló, fortes, moltíssimes gràcies. Ja te dic, ja te convidarem un altre dia. Encantada. I nosaltres ara hem de continuar i continuem amb una segona part dedicada a analitzar l'actualitat d'avui. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
I a una mediterrània vos feim un repàs a l'actualitat en forma de titulars de diversos mitjans de comunicació i, evidentment, començant per diària.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cat.
I ha de avaliar-se en aquests moments com
Notícia més destacada hi ha la d'Expulsen de la botiga Hipermueble de Palma, una jove professora de la UIP amb crits de Estamos en España, eres española, que ponen tu dir ahí. També destaca a Diari de Balears que Pedro Sánchez torna a enganyar Puigdemont, retalla l'atenció en català a les grans empreses i mos destaca aquesta entrevista que acabàvem d'escoltar ara mateix Elisa Rosselló, Feminisme és igualtat. Si la voleu recuperar,
Ho podeu fer a través de la plataforma vida.cat. També se demana a Diari de Balears, estan d'acord els pares amb que l'extremista negacionista Pedro Bestart utilitzi els seus fills?
Aquesta pregunta ve a col·leció d'una sèrie de fotografies publicades a la web oficial del Consell de Mallorca. També destaca el diari de Balears que tota la població de les Balears ha respirat aire perjudicial per la salut. Són les dades d'un estudi publicat per Ecologistas en Acción. També destaca el diari de Balears que acaba de publicar
Aquesta notícia d'impacte d'ahir també, PP, Vox, colpetgen la llei de memòria democràtica. L'Institut d'Estudis Baleàrics es presenta a Mercartes, la Fira d'Arts Escèniques de Valladolid.
i una informació que parteix del 20è aniversari de la Fundació Cultural Coi Bardolet. Coi Bardolet, un enamorat de Mallorca, però també apassionat viatger seduït pels paisatges i les tradicions d'altres cultures.
Més qüestions. Setmana de la dramatúrgia, activitats xerrades i classes magistrals. El Ministeri de Defensa Espanyol sol·licita que el camp de maniobres al cap del Pinar sigui declarat zona d'interès per a la defensa nacional.
i a memòria de Mallorca alerta de l'enorme retrocés que suposarà derogar la llei de memòria democràtica. També destacà amb enclau internacional que l'expresident Nicolas Sarkozy entra a la presó, condemnat per finançament il·legal.
I encara destacàvem la crònica que fa en Enric Pozo Mas del 5è torneig internacional obert d'escacs Chess Women 2024 que se celebrarà ben aviat a Can Picafort.
I el diari de Balears també destaca que Feliu Ventura torna amb un cric coral contra la gestió de la Dana i en suport a les víctimes al país. Escoltarem ara mateix un tast d'aquest retorn d'en Feliu Ventura.
Abans, però, m'on anam en el Mallorca Daily Bulletin, que diu el poble mallorquí amb el percentatge més alt d'ingressos procedents d'activitats empresarials. És un reportatge d'Andre Witt i...
Ja veureu, ja descobrireu quin és aquest poble. Grans temors que el cost de les vacances a Mallorca pugi, és un altre dels titulars del Mallorca Daily Bulletin, que també diu que el projecte de la planta de bateries a Pollença és totalment inacceptable per als residents en aquella zona, com a mínim.
i l'hotel del port esportiu d'Alcúdia s'enfronta al tancament immediat després d'una sentència judicial. Se'n refereixen a aquesta Alcúdia Botel. I 50.000 euros el cost de retirar les embarcacions abandonades al port de Pollenses, una altra de les informacions...
Des Mallorca Daily Bulletin. Ara m'on anem directament a les portades en paper de Diària de Mallorca i última hora. Diària de Mallorca, el titular principal del govern homenatjarà les víctimes dels bombardejos republicans, és el titular principal, mentre que la fotografia principal és per...
Steve Buscemi, ovació per Steve Buscemi diu i és que va començar el festival Evolution i va ser un dels convidats. També condenen a Vox Espanya per usar en Joan Mas
en un vídeo d'immigració. Sarai Pollensí ha estat manipulat també. Tenen una capacitat de manipulació infinita. M'anem ara a última hora. Allà trobarem com a titular principal del govern
honrarà les víctimes dels bons verdats jocs republicans a Palma i també la fotografia per en Bustemi que encén l'evolution.
És una de les qüestions que convendrà després en algun moment analitzar. El govern aprova 500 milions d'euros destinats als malalts de L.A.
i un home denuncia a Palma la seva dona per avalir estafat 700.000 euros. També destaca a última hora que els municipis de la Serra on viuen més rendistes i empresaris és un reportatge que fa aquest diari i que desvetla les llistes d'això de municipis on hi viuen més rendistes, d'on hi viuen
més persones emprenedores, etc.
Finalment, també, Última Hora, destaca que els dos regidors de Petra que van participar en un pla mentre conduïen seran multats. Tot això, les portades, ara mateix en paper, de Última Hora i Diario de Mallorca. Montanam, en això que vos havíem promès, escoltam un tast del retorn d'en Feliu Ventura.
d'una representació d'unes idees que després...
Vencen la plana d'Utiel, l'or de Sud i la Ribera i la folla de Bunyol on sona un nom que és ara ja un malson. Quan el cel es torna negre, serà el president del fang, ni honorable ni excel·lència que amb hores d'indiferència va deixar tirat el seu país una història escrita en fang que amb la pluja no esmorrarà.
Quan un se avança amb les veus, i ells van fer com qui se'n plauré, i sense saber se'm haure van deixar morir la nostra gent. Quan el cel es torna negre, vindrà la claror que s'asseja l'aire, lentida d'alçà que remou les gràcies, i a una història el fan que sembla l'oblidar.
però és la llavor per a fer la vida. Vindrà l'aclaror que s'acxa a l'aire, l'antiga d'anxa que remolgues traxes. L'heu d'extuari al fan que sembla dormida, però és la llavor per a fer la vida.
S'apagaren tantes veus que es buidaren les paraules i a poc a poc les omplirem de motius per a seguir avant. Quan el cel es torna negre, els veïns desemparats, braç a braç i poble a poble, van haver de fer la crida demanant tot el suport comú. Un exfeliç i d'enfant que amb la pluja no es borrarà.
Les granares, perquè foren les primeres d'arribar, de sobreintotot, una història escrita en fan que amb la pluja no esborrarà. Els relates de salut, prepareu granera nova, perquè encara queda molt per agranar, i farem falta a tots, una història escrita en fan que amb la pluja no esborrarà.
Un magnífic tema, una magnífica cançó d'aquest retorn d'en Feliu Ventura, acompanyat, ja ho heu pogut escoltar, de gent com en Vicent Torrent, en Miquel Gil, en Pet Gimeno Botifarra, en Noelia Llorenç,
i se cantant també la Maria. Tot això en aquest retorn d'en Feliu Ventura que la setmana que ve mirarem de conversar amb ell i d'oferir-vos algun tast més. Ara és el moment d'oferir-vos també un document relacionat amb aquesta notícia que...
encara és la principal diari de Balears. Ahir conversàvem amb una empleada de Hipermueble que mos confirmava els fets que havia denunciat prèviament na Júlia Ojeda. Escolta'm la conversa sentit.
Hipermueble, buenas tardes. Hola, de Telefón d'Ona Mediterrània, que mos han dit que hi ha hagut un cas d'una discriminació perquè una clienta vos parlava en català i no l'heu volgut atendre. Volíem confirmar que ha estat així. Esto fue... ¿Y esto es de dónde que nos llama, perdón? Sí, d'Ona Mediterrània, d'una ràdio que se diu Ona Mediterrània. Ona Mediterrània, sí, és una clienta que se ve que le habían dejado un paquete aquí...
Y llegó hablándole en catalán a mi jefe. Mi jefe le dijo que por favor le hablara en castellano para poder entenderle mejor que porque él era asturiano, español y que no le entendía el catalán. Entonces ella se ha enfadado y ha seguido hablándole en catalán. Y entonces él...
se ensalzaron los dos ahí a decir, pues, ¿quién tiene más razón? Ella decía que si están aquí tenemos que hablarle en catalán y él le decía que no tiene razón, que estamos en España y tenemos que hablar en español. Eso ha sido todo. Pero, bueno, sí, pero como clienta te rogó, ¿no? La clienta tiene razón siempre, ¿no? Pero el cliente tiene la razón siempre y cuando todos podamos entendernos. Si usted viene y me habla en
En català. I jo li pido, per favor, que m'hable en castellà perquè jo no l'entendo. Llavors, vostè què fa? Seguidem parlant en espanyol perquè vostè té més raó que jo. Però i si li vengu parlant amb alemany? Doncs crec que s'ha salut un poc de context. No sé què desviste.
Però si jo ara, vostè me demanava això, però... Sí, però si jo ara li venc parlant amb anglès o amb alemany o amb rus o amb això, també me dirà que li parli en castellà? Claro, si usted viene y me habla en inglés le diré... Ah, però tot el món sap xerrar castellà? Todo el mundo que trabaja en esta tienda, sí, claro.
No, no, però dic, tots els clients del món... A veure, si viene un cliente en inglés, si yo le digo que no hay inglés, no hay hispanis, la mayoría son empáticos, sacan el traductor del móvil y me hablan con el traductor del móvil. Ah, pues això no, per exemple, això se pot fer, no? Pues no lo sé, o sea, esto...
sempre és qui té més la raó o sigui, ens vamos a pelear jo crec que ser empàtic en la vida jo abans de fer feina a la ràdio feia feina a una botiga i sempre el meu jefe sempre, sempre, sempre me repetia el client té la raó, sempre el client sempre té la raó, saps? no lo sé, jo és que és discutible, jo sempre dic que la raó del client sempre és discutible perquè si jo no estic entendint res
i ens podem comunicar. Si jo sé que vostè parla espanyol i es pot comunicar amb mi en el mateix idioma perquè ens entenem tots perquè hem de armar un problema d'això. Però com ho sap vostè que una persona sap espanyol o no? A veure, tots els catalans
Por lògica, tots els catalans saben el espanyol, saben el castellano. No, no, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no. Estamos hablando de una chica joven que, no sé, o sea, ya... Y no te dret ella a parlar com vulgui. O sea, ella puede hablar como quiera, pero yo la estoy entendiendo y encima le he hecho un favor, que es lo que se le ha...
Venir a buscar algo que le habían dejado, pues no sé. Es que le digo que es muy complejo. Falta de empatía. Esto es falta de empatía. Falta de empatía per part de... Por ambas partes, porque ya se empecinó en que no iba a hablar en castellano.
Clar, perquè ella té dret a xerrar així com ella vulgui, clar. I el vostre empleat segurament també, però el que no ha de fer és dir-li... No, és mi empleat, és mi jefe. Ah, doncs és el teu jefe, eh? És el meu jefe que le pidió educadamente que le hablara en castellano perquè ell no l'entendia. Ja, però com pot fer feina a Mallorca sense entendre el mallorquí? Jo això no ho entenc. Bueno, se me está hablando en mallorquín y yo le estoy contestando pero no porque le entienda todo lo que me dice.
Ja, però a vostè li pareix normal anar a una altra banda i no parlar l's idioma d'aquella banda? Sobretot quan està fent feina de cara al públic. Si no lo hablamos, què fem?
No, aprendre-lo, que no passa res per aprendre-lo, o sigui, no és que te demanin que te canviïs de res ni res, sinó simplement, primera, educació, i després, que a poc a poc el vas aprenent, i mira, és una cosa més que saps, però és una manera també de respectar el lloc on has estat, no?
Eso le digo, esto todo se sale de contexto y yo, que soy una empleada más aquí, yo es que no... Yo le estoy explicando lo que yo he visto. Sí, sí, sí. Pero no tengo que entrar en esto porque no ha sido conmigo. Ya. Entonces no tengo que...
O final. La verdad que ya he hablado demasiado, ni dades tantas explicaciones. He dado demasiadas. Bueno, en tot cas, això, jo crec que a Mallorca, pues, no sé, lo mínim, no. Porque vivimos en Mallorca, yo no soy de aquí. ¿De dónde eres vostra? Tengo que estar obligada a entenderlo a usted porque usted me quiere hablar en catalán todo el tiempo y yo estoy obligada. Yo no soy de aquí, yo soy extranjera. ¿De dónde eres vostra? ¿De dónde eres? Yo soy colombiana.
Hablo castellano y con el castellano es que si estamos en España nos entendemos todos. Però un moment, si jo vaig a Colòmbia... Va a parlar castellano, jo no crec que estic a Colòmbia i vaig a parlar en català. Clar, perquè estaré a Colòmbia i si vostè ve a Mallorca...
No, no, no. Miri, si jo vaig a Colòmbia... Mira, esto es demasiado chuvinismo y no se habla de empatía aquí. No se habla de empatía. No, però... Hablamos de nacionalismo. Estamos metiendo política aquí hablando de nacionalismo. Efectivament, efectivament. Diguem que això és Espanya i coses d'aquestes que no tenen res que veure. Lo siento, pero yo termino mi turno ya y ya me pasan... Però només una cosa...
Vostès de Colòmbia. Si jo vaig a fer feina a Colòmbia, seria de molt mala educació que jo no aprengués el castellà, no? Però és que estem en Espanya, no estem en... Però vostè ara està ficant política. Vostè ara està parlant de política. I jo li estic parlant d'una altra cosa, que és educació. M'està parlant de que si va a Colòmbia, me tiene que hablar en castellano. Yo no le obligo que me hable en colombiano, porque si le hablo que me pide que me hable en colombiano, pues imagínese...
No passa res. Se pot aprendre el colombià. Se pot aprendre el colombià. És fàcil d'aprendre. Tots els idiomes són fàcils d'aprendre. I jo, si vaig a Colòmbia, per respecte, però sense política, sense parlar de política, per respecte... Lo siento, yo no puedo seguir hablando, que es que ya me pasa mi turno. Li passes torn i se li han acabat els arguments. No, es que tengo ganas de discutir por un problema que no ha sido conmigo. Ja, ja, ja.
Però en tot cas, no ho sé, crec que els que s'han equivocat són vostès, però això ja és una opinió meva. Però és que no és ni siquiera... Usted me está hablando de un cliente. És que ni siquiera es un cliente. Era una persona que en el momento vino a buscar algo que le habían dejado aquí guardando. O sea, no estamos hablando de un cliente que me viene a comprar... Bé, ella diu que venia a comprar un llet, però... Vino a buscar un cubrelecho que le habían dejado aquí guardado hace una semana.
ella m'ha dit que havia d'això per això le digo cada uno tiene su punto de opinión cada uno tiene su punto de opinión ella llega y dice vengo a buscar todo en catalán pero es que es lo más normal del mundo que esa gente a Mallorca parli en catalán es lo normal lo que no es normal es que se insulti a esa gente si insulti a esa gente para hablar el idioma de aquí
Es lo normal. Mira, lo tengo que dejar, lo siento. Yo es que eso lo tengo que dejar. Yo no tengo que entrar en este tema. Si hubiese sido un cliente, me esfuerzo por entenderle, por atenderle, pero si viene maleducadamente y le estoy pidiendo, por favor, vengo a buscar esto que me han dejado aquí guardando.
¿Puede hablarme en español, por favor? Que no le estoy entendiendo. Pues si me tienes que hablar por narices... ¿Pueden dir que ahí per mueble no volen gente que parli en mallorquí, en català? Claro que sí, viene gente de pueblos. Y también tengo compañeros que hablan en mallorquín y son los que las atienden.
Idò, i era tan fàcil com fer això amb aquesta jove, idò. Però és que vostè també és molt nacionalista, perquè és que vostè m'està parlant tot el temps en mallorquí. Ah, xerrat mallorquí a Mallorca et nacionalista. Mira, lo siento, m'està parlant en català i jo no soc catalana. Però vostè considera que...
Aquest és el document que aconseguíem ahir i que confirma fil per randa els fets que explicava la Júlia Ojeda. És el moment d'entrar ja en fase d'anàlisi. Tot d'una recuperarem...
diverses qüestions que tenim ja en marxa a hores d'ara aquí a Ona Mediterrània, el 88.8 de la Freqüència Maldada o onamediterrania.cat.
Ona Mediterrània és la realitat més potent de mitjans de comunicació en català. Formen part. Associa't.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
i a una mediterrània continuarem parlant d'una de les qüestions que marquen aquest dia, que és aquest cop contra la memòria democràtica, contra la memòria històrica, que van perpetrar ahir en el Parlament PP i Vox, o que van començar el procés per fer aquest cop. Jesús Jurado, en representació de Podem, molt bon dia.
Hola, bon dia, com estàs? Bé, tu justament segurament és una de les tasques més importants que has desenvolupat en el teu pas per la política institucional, la defensa i la construcció o la elaboració
d'aquesta llei de memòria democràtica, i ara veure com s'ha de desfà tot això, clar, té un impacte, no? Clar, és innegable que és un atemptat contra, no només contra les víctimes del franquisme, això és un atemptat contra tota la societat, de tenir en compte que la memòria democràtica és important per les víctimes, és un reconeixement que han esperat durant moltes dècades, però a qui li afecta
realment a tot el conjunt de la gent que viu en una societat, que tenia unes garanties de no tenir un paisatge urbà franquista, per exemple, que se reconegués el patiment i la repressió, sobretot d'un seguit de col·lectius,
moltes coses que conté aquesta llei i que ara, una altra vegada, com el Partit Popular, la ultradreta i la dreta, se posen d'acord amb el que sempre han estat d'acord, que són franquistes.
i aquí estan una altra vegada impulsant la derogació d'aquesta llei. I aquí estem nosaltres també intentant oposar-nos en totes les eines que tenim. Explica'm-nos, clar, ahir és la primera passa. Què ha de passar ara? Com ha d'anar això perquè culminin aquest cop contra la memòria democràtica?
Bé, això ha estat una presa en consideració per part del Parlament de les Illes Balears. Hem de tenir en compte que estem xerrant d'una llei, no se desfà una llei de qualsevol manera, s'ha de menester una altra llei per derogar-la, i aquesta proposta de nova llei de derogació és una proposta de Vox, d'esfranquisme,
que tira de cap a lo seu i no li agrada que hi hagi reconeixement a les víctimes que els seus avantpassats botxins varen ficar dins les foses. Aleshores, impulsen aquesta derogació. A més, d'una manera molt burda, perquè
També fan un accent damunt del fet que no es puguin donar subvencions a les entitats, perquè hi ha un article de la llei que diu que es poden donar subvencions a les entitats memorialistes. Quan poden consultar les dades, les entitats memorialistes mai han demanat un euro
en el govern de les senyors balears per fer les seves activitats. Aleshores, bueno, és una proposta antidemocràtica, antimemorialista, per suposat, però a més xabacana. Aleshores, bueno, és una llàstima tenir un govern que no li agraden els drets adquirits de les persones que vivim aquí i que li donarà suport en aquesta proposta. Això serà a les properes setmanes, veurem com funciona el debat
però això acabarà amb una votació allà on tothom haurà de mostrar la patata i els partits polítics hauran de votar si accepten aquesta derogació o no l'accepten i presumiblement, així com vam escoltar ahir la nostra presidenta del govern clamar contra la memòria, nosaltres pensam que aquesta vegada sí que la derogaran.
Veus cap possibilitat que hi hagi, per exemple, ahir el diputat de la Unió de Formentera se'n desmarcava d'aquesta majoria? Creus que hi ha possibilitat que qualsevol diputat més se'n pugui desmarcar durant el procés i pugui evitar aquest retrocés?
Bé, en tant de bo. Això és una qüestió de parlar-ho, però m'estanyaria moltíssim que la disciplina interna del Partit Popular fallaç en aquest sentit. Endereçar sempre se porta oberta, perquè ja volem veure que com que tenim una presidenta que no té paraula i no té cap tipus de credibilitat, en el darrer moment tot pot canviar perquè se baragin una altra vegada amb les fatxes
i aleshores no hi hagi derogació perquè s'han barallat i no els hi proven el pressupost i com que per ells el col·lectiu de víctimes no deixa de ser una moneda de canvi en la qual aconseguir aprovar pressupostos o qualsevol altra cosa que vulguin demanar,
i després hi ha tot un seguit de partits polítics d'esquerres que també piquen en aquestes qüestions i se pensen que el paper canvia i de sobte és un partit molt més democrat del que realment és, jo no deixaria res fermat fins al darrer moment, però jo m'estranyaria moltíssim que aquesta vegada la derogació no sorti endavant. Una altra cosa és que se pugui torrar la derogació en el Tribunal Constitucional, que és on estan aturades,
totes les lleis de derogació i les lleis aquestes de concòrdia que li diuen des de la ultradreta a l'Estat. L'Estat espanyol ja s'han intentat derogar tot un seguit d'elles i estan aturades aquestes derogacions en el Tribunal Constitucional perquè s'han presentat recursos d'inconstitucionalitat. Jo vull pensar que s'ha presentat també recursos d'inconstitucionalitat en aquest cas Balear. Nosaltres, per la nostra banda, estem preparant
que se pugui presentar un d'aquests recursos per aturar aquesta derogació en el Tribunal Constitucional, ja que aquí no s'ha pogut aturar.
I Jesús, ahir parlàvem amb Maria Antonia Oliver, de Memòria de Mallorca, i també ella apel·lava a tota la feina que se pugui fer d'altres institucions, com per exemple els ajuntaments. Des de Podem també se comparteix aquesta estratègia?
Evidentment, és que s'ha de fer feina en xarxa. És vera que aquí una llei autonòmica està a punt de ser derogada, però tenim una llei estatal que dona cobertura a aquestes víctimes. Les víctimes no quedarien desemparades i la societat tampoc. És vera que és una llei que és molt millorable, però no significa que el govern d'aquí pugui fer qualsevol cosa, perquè...
pot ficar-se molt fàcilment dins d'un supòsit de contravenir una llei estatal. Això, de totes formes, tampoc els ha aturat molt de pits en altres àmbits, aleshores haurem d'estar vigilants. I també és veure que a nivell municipal, i també se podria impulsar a nivell dels Consells, si els Consells no estiguessin en mans de la dreta, se pot generar normativa, com ha fet molt bé l'Ajuntament d'Esportles i com ha continuat fent
aquesta estela és l'Ajuntament d'Inca. Tenir un reglament de memòria democràtica municipal dona una cobertura local a la memòria democràtica, tant a les víctimes com a totes les societats. Jo crec que és una iniciativa molt bona que nosaltres hem fet arribar a través de la nostra organització a altres bandes de l'Estat perquè vegin que existeixen
altres maneres de protegir la memòria democràtica. Vull felicitar des d'aquí els batles i els equips de govern d'aquests municipis perquè és una feina impagable. Des de Podem i des de tots els moviments memorialistes, què se farà a partir d'ara?
Bueno, mobilització. Això és evident. Jo crec que hem de continuar pitjant perquè la societat estava total i absolutament volcada en la memòria democràtica, ho van poder veure obrint les foses, ho van poder veure en tots els actes que s'han fet al llarg de molts anys que s'ha estat fent feina damunt d'aquest àmbit. La societat Balear acceptava la memòria democràtica tal com estava plantejada sense cap problema, excepte quatre fatges.
Aquests quatre faixes ara estan imposant la seva voluntat a un govern que se deixi imposar perquè ja li va bé, i nosaltres continuarem mobilitzant-nos i exercint paral·lelament totes les mesures de pressió, ja siguin judicials, ja siguin polítiques,
necessàries i treballar per donar-li la volta en aquesta situació, ja pensant en unes noves eleccions i treure a sa dreta i a sa ultradreta de qualsevol banda on puguin fer mangarrufes i llevar-li drets a col·lectius que han estat tan complets com ser víctimes del franquisme.
Escolta, Jesús, una altra qüestió molt relacionada, que és que ara el govern s'ha tret de la màniga aquest homenatge a les víctimes dels bombardejos republicans a Palma. Quina és la posició teva i no sé si ja en teniu o no com a Podem?
Mira, jo te diré que s'estudi soldes de l'estat per part d'avions que sortien de les xarxes balears,
el vàrem iniciar nosaltres, quan nosaltres estiguem governant la legislatura anterior. Això forma part d'un paquet d'estudis i d'investigacions al voltant de la memòria democràtica que es va posar en marxa i forma part del quart pla que encara té accions que s'estan duent a terme. Aleshores, jo crec que era palès que nosaltres vàrem ser un govern que mirava per totes les víctimes, per totes les víctimes,
Se va fer, evidentment, una major tasca damunt de les víctimes que no havien estat mai reparades, més enllà de les que sí que ho havien estat, que van ser les causades per atacs republicans o per repressió en zona controlada per la República. Però nosaltres vàrem iniciar, vàrem portar en marxa lleis i vàrem desenvolupar normes que abastaven totes les víctimes.
Les primeres de canvi, com el Partit Popular i la ultradreta, fan un homenatge específic a víctimes dels bombardejos de Palma, que curiosament són les úniques víctimes de bombardejos causades per avions republicans. Quan les Illes Balears, que jo sàpiga que el govern és de les Illes Balears, no de Palma,
A aquestes Illes Baleares tenim bombardejos feixistes dels italians a Mahó, tenim bombardejos feixistes també dels italians a Evisa i tenim uns bombardejos feixistes per a Raú damunt la població d'Artà, que també van provocar tot un seguit de víctimes que estaven pendents de rebre un reconeixement i ara resulta que el govern supos que, amb aquest tren que el caracteritza, s'oblidarà curiosament de protegir
i de commemorar totes les víctimes i ja li van bé commemorar els que van encaussar els avions republicans. Això només deixa palesa una altra vegada que la ideologia que està campant per dins del govern és la mateixa que va aixecar el monument de la faixina.
Idò, clar, estarem pendents de com s'abasteixen discursivament i ideològicament aquests homenatges perquè, clar, matem que aquí darrere hi ha la mà d'algun d'aquests històriadors revisionistes que dia rere dia van intentant reescriure la història, no?
Bàsicament, Tomeu, el que passa és que, per finalitzar amb aquest tema, existeix des d'aquestes àrees que tu menciones un intent, que és molt antic també, d'equiparar les dues coses. Tothom va fer desastres, tothom va matar i tothom va causar víctimes.
innocents. Però clar, és que era una guerra. Les guerres passen aquestes coses. No s'ha tratat de justificar unes i no justificar les altres. Però és que jo crec que hem d'anar un poc més enllà. Era una guerra, sí, però provocada per un cop d'estat feixista. Era una guerra, sí, però dins un context molt més ampli. Aleshores, del que es tracta és, sí, de donar-li cobertura i reparació a totes les víctimes, perquè totes són víctimes, però també
ara i sempre, condemnar un règim terrorista, franquista, que va assassinar desenes, centenars de milers de persones i que les va posar dins foses, que encara les està entreguent. O sigui que sí, que vam anar víctimes de les dues bandes, però el franquisme, el feixisme i el nazisme estan malament. També convé recordar-los en aquesta llengua. Idò, Jesús Jurado, moltíssimes gràcies per atendre el microfon d'Ona Mediterrània.
Moltes gràcies a vosaltres per t'invidar-nos. Gràcies, bon dia. Adéu, bon dia. Jesús Corrado, en nom de Podem, una persona tan justament que hi va fer molta feina en l'àmbit de la memòria democràtica. Atenció, perquè ara canviem de registre. Atenció en això que hi ha ara.
Túneles y puentes, zanjas, carreteras, grúas y canteras, máquinas, camiones, largas retenciones, inauguraciones, recalificaciones, oscuras corrupciones, metro por cojones. ¡Esto es una invitación!
de construcción. Si quieres sobrevivir, algo habrá que destruir. Cementa. Cementa. Puentes y espigones, obreros y ladrones, toma comisiones,
En todas las calas, grandes rascacielos, ¿sólo ganan ellos? Grandes constructoras, grandes corruptoras, ¡sois excavadoras! Esto es una invitación para la deconstrucción.
Si quieres sobrevivir, algo habrá que destruir. Cementa.
¡Cemento! Parques de diseño, valles con piscina, vigas por vecinas, aeropuertos y rotondas, tuberías en la arena, una isla calavera, yacimientos arrasados, fuera monasterios, ellos van en serio. Esto es una invitación.
Això és Rock Empres, i Rock Empres torna. Ens connectem amb en Gaby Rodas. Gaby, bon dia. Hola, bon dia a tu meu, què tal? No sé si qualificareu de bona notícia o de mala notícia, mira què te dic.
Bueno, jo diria que molt mala notícia, sobretot cap i para los oídos, i de classe política també, que tiemblen los cimientos de la seu. Exacte. No, home, sobretot ho deia perquè ara sentint aquesta cançó, que no sé quant any té, que en té 20 de bons. 20 anys, sí, exacte. I encara posen més ciment.
Sí, sí, la verdad que preparando esta historieta hemos visto que el 80% de las canciones se mantienen derechas, siguen vigentes, lamentablemente sigue habiendo mucho cemento, mucha crisis y mucha corrupción, que serían los tres.
i els tres eixos fonamentals d'aquest grup un grup que està format encara per mateixos no, no
No, van canviar ja de fet en el principi, no? Sempre ha estat, ha hagut un nucli, un nucli duro, que era el Carlos Garrido, jo i el Miquel Masutí. Exacte. Bueno, el Mane Capilla, el Carlos Grauches, el Joan Frau, no ho sé, no sé què dir-te. En aquest concert estaran, dels sis membres originals, estaran tres. Estaran tres. Todos libremente participan. Aquí nadie pone una pistola en las y en cada uno es libre de hacer lo que quiera, ya somos mayorcitos.
El rató no és com d'altres gruts per forrar-vos una miqueta i tal, no? No, no te pensis, en cara gratuïta. Nosotros nunca nos hemos forrado, ¿no? Al revés, hemos sido una ONG con piernas, hemos estado allí en todas las causas, no diré pérdidas, ¿no? Sí, sí, sí. Pero hemos estado en todas las causas que nos han llamado y hemos cobrado muy pocas veces. Una vez cayó en mis manos o en nuestras manos
El caché de toda la historia de los grupos que habían cobrado en el Ayuntamiento de Palma, ¿no? Y figurábamos los últimos. O sea, te lo prometo, es una larguísima lista con 400 euros. Creo que cobramos 300 en su día. Entonces, imagínate, 400 euros a repartir entre 5 nos salió...
Nos salió poquita cosa comparado con otros cachés que tú sabrás que se manejan ahí. Sí, sí. Se manejan muchísimo dinero. Sí, sí. Cada día más, de fet. Poques cerveses poguereu fer, no? Bueno, no. Esos cerveses siempre ha estado un moto de personas que inspire sido. Cerveses siempre hemos hecho muchas y habrá muchas también aquí en Estos Voltes el día 25 en...
de 4 i media a 11, imagina't quan las cervezas te puedes tomar. Recordamos, retorn de Rocamprés a ser voltes. Sí, mira, aquest dissabte ser voltes, gratuït, presenta, fa maestro de ceremonias, que no sé com se diu en català, ha concedit maestro de ceremonias. Mestre de ceremonias, sí. Mestre de ceremonias, farà Enrique López, que estava retirat, però ho han convençut per aquesta història i col·laboraran també en el papel de...
de presentador en Xavi Cañelles, en Masià, i un artista maldito que se diu Carlos Penas, que mos fa també una performance. En l'escenari hi haurà 9 bandes, que són en Cruia, Mapatxes, Toni Burt, que és conocido por su época en Crudos, ara com a Josei Cantaire, que tocarà con John Silvetti, Porcus Crisi, que és un grup de metal de Sant Jordi, Cohete Palmera,
Pep de Diabéticas Aceleradas, Totsans, desde Manacor, El Estado, José Domingo. Cada uno de estos grupos harán dos versiones nuestras y tres o cuatro canciones suyas. Son 20-25 minutos por actuación.
Y en el final, si el tiempo lo permite y las autoridades competentes también no nos desenchufan, pues haremos siete canciones nosotros. Siete clásicos, por llamarlo así. El concert está dedicado a Jaume Anglada y no es una cosa oportunista. Jaime tenía que participar también, como el resto de grupos, con dos canciones. Las tenía ya listas y tuvo el pacífico accidente, del cual, tengo entendido, va recuperándose. Sí, sí, sí, per sort, ¿eh?
Escolta, Gavi, una qüestió més de Rock and Press, i després t'ho vull demanar també per s'escena musical, però de Rock and Press és més que preocupant, i ara ja no parlant d'embroma, la vigència que tenen totes les crítiques que fèieu ara fa 20 anys o ara fa 10 quan vareu tornar o això, no? Sí, sí, està clar que vamos a peor, no? Sobretot, bueno, muchísimas cosas, no?
Odio en las redes. Esto, imagínate, cuando nosotros empezábamos... Ahora nos costaría mucho seguir, ¿no? Nos pondrían a parir por todos lados. Y bueno, y en todo, en saturación turística, hay una canción que se llama Puto Guiri. Puto Guiri, la tengo aquí, sí, sí. Que nació como una broma, ¿no? Y la broma ahora se ha convertido en algo muy serio, ¿no? Cuánto guiri hay, cuánta saturación y cuánto... Hemos llegado a un límite, ¿no?
Igual que los acentados ecológicos, vamos a más, también hablábamos de esto nosotros en todos los discos y bueno, basta darse una vuelta por la serra de Tramuntana para ver hasta dónde hemos llegado y hasta dónde llegaremos, porque esto parece no tener límites y en términos políticos lo mismo de lo mismo, escándalos por todos lados.
I això, crisis i corrupció, és el que et dic al principi. Sí, sí, vamos en mal camí. Club de golf, live in prison, no fui jo, fue la droga, en fi, tots temes que... Mallorca VIP, Mallorca Freak, en fi, eh? Brutal.
Escolta, no puc parlar amb tu, diguem, i no demanar-te ni que sigui així en pla ara mirada d'ocell, però com està el panorama musical de Mallorca, tu que el tractes i el copses dia a dia? Bueno, aquí ja no sé si vamos a peor o en qué estado estamos, porque tengo que recordar que también al principio hace 20 años, al principio nuestro me refiero, esta cosa estaba mal también, ahora está bastante chungueta porque...
Porque para conseguir un concierto en el que tocar y en condiciones... Bueno, ya no en condiciones, ¿no? Para conseguir simplemente un sitio en el que tocar y sobre todo que te paguen, ¿no? Aquí no paga ni Dios. No paga ni Dios, no sé quién se queda el dinero, si es el intermediario, si es el promotor, yo qué sé. Está muy mala la cosa y, bueno, te lo dirán todos los grupos con los que hables que...
que el cobrar en este oficio de cien cobran dos, ¿no? Y se lo llevan todo, que hacen bien, ¿no? Nada más faltaría que no... Pero bueno, que hay mucho trabajo detrás, incluso de una canción, no te diré de un disco, ¿no? Pero con toda ilusión un grupo Nobel que empieza, que hay cientos, ¿no? Cada semana lo vemos en Palma y en La Parforana...
Un mogollón de grupos que presentan sus trabajos y lo tienen muy difícil. Y es una pena, ¿no? Porque aparte del dinero que se gastan, porque pagar a un estudio y todo esto pues cuesta dinero. Y no sé si se sabe, lo tendrían que saber...
No te voy a decir que tendría que estar subvencionado, pero tendría que haber unas ayudas a la gente que empieza y no a los que ya lo tienen todo conseguido y les montas luego un festival para, no sé, grandes fastos a los de arriba. Siempre se han hecho las cosas así y aquí falla. Apoyo a la cantera tendría que ser.
Claríssim. Gaby, i per acabar de rematar la repassada en el món precari en què ens movem, el periodisme també tres quarts de la mateixa, no?
Sí, sí, pero aquí, como siempre digo, yo tengo un sitio que me da de comer, no puedo tirarle piedras a mi cabecera, pero bueno, precariedad absoluta. En cualquier caso... No, no, en otros están... Son dos mundos que se tocan, ¿no? El mundo de la música y el mundo del periodismo. Del periodismo, si algo tienen en común, pues es eso, es la precariedad con la que nos movemos desde hace muchísimo tiempo, ¿no? Un aumento de sueldo, vamos, es una ilusión utópica.
Sí, sí. Gaby, aquest dissabte és, eh? Aquest dissabte, 4 i mitja, 11, 6 voltes, i al principi d'avant lluvia, però hem fet un exercici de xamanisme i parece ser que lloverà el domingo. 9, 8 ous a ser monges d'aquí d'avore, no? De Santa Clara. Mira, m'ha recordat ara, n'iré ara ni què fer aquest exercici que m'ho recomana.
Gavi, moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies a tothom per l'interès. Vinga, molt bé un dissabte. Vinga, salut. Gavi Rodas, cantant de Roc Ampres, aquest grup que després de 20 anys i després d'un retorn que varen fer fa 10 anys tornen i tornen en lletres sempre vigents.
Los que se creen superiores, ¿por qué vienen de Madrid? Si presumente, señores, se merecen un pipí. Famosetes invasores, edifican por cojones, gente guay con intereses.
Se merecen un pipí. Y si sale una defesio con colores de magnesio, no te alarmes, nada pasa. Se llama Ruin de la Prada. Hace un pis en la piscina que el mearo no contamina. Piensa, piensa en Pedro J. Hasta la ultima
Un pis en la piscina Que la democracia orina Piensa, piensa en Pedro J Hasta la última gota No queremos privilegios Donas bimbi con desplecios Porque la costa es de todos
de cuatro enchufados. Haz un pis en la piscina, que es una casa muy fina. En la costa de los pinos voy a aplastar mi pepino. Levantaron posesiones, cerraron sin condiciones los vecinos.
No me cierres los caminos Que un día fueron de todos Los derechos no se compran Con dinero y con codicia No me cierres los caminos Que un día fueron de todos Los derechos no se compran
Con dinero y con codicia. Los que se creen superiores. Porque vienen de Madrid. Si presumen de señores. Se merecen un pipí. Famosetes invasores. Etnifican por cojones. Gente guay con intereses. Se merecen un pipí. Carlos Sain. Ana Obregón.
Roc en pres amb aquesta descàrrega d'energia, la piscina d'en Pedro J. Ara són les 9 en punt, vull dir, perdó, les 10 en punt, i és el moment, per tant, de connectar-nos amb Marisa Cerdó, qui saludar. Marisa, molt bon dia. Bon dia, bon dia, tomeu. Tu avui mos proposes com a banda sonora d'aquesta conversa aquesta peça que ara mateix escoltarem.
Fins demà!
Intues que això anirà de memòria. He trobat que era molt adequat parlar-ne avui, que l'altre dia vaig saber per les notícies que el govern està fent passes per derogar la llei de memòria històrica. Ahir va fer la primera, juntament amb Vox, que és la missió de tràmit del procés per derogar la llei de memòria democràtica.
Bé, el programa d'avui val això una mica una reivindicació, un senyalat desastre que significa esborrar o fer enrere una llei de memòria històrica. Idò, molt oportú. Marís, quin llibre mos recomanes o mos comentes avui?
Bé, ja saps que tenc afició per això de sa literatura comparada. Sí, sí, sí. I li troba Augusta en això. Resulta que hi ha un fet que jo vaig tenir coneixement d'ells a través de sa sèrie documental Memòria i obri d'una guerra, no sé si te'n recordes. Sí, sí, sí, sí, molt bona, sí, sí.
sèrie documental que per cert va tenir el Premi d'Obre Cultural de l'any 2008 i se va matre per Televisió de Mallorca que era en aquell temps la Televisió del Consell de Mallorca i la sèrie documental la va dirigir Lluís Hortes si no vaig equivocar ho dic perquè si teniu temps per passar aquests episodis estan penjats a IV3 IV3 les va comprar quan
la televisió de Mallorca que se va dissoldre. D'acord, d'acord, d'acord. I jo vos recomano que la revisou. I a mi hi va haver un capítol que em va impressionar molt d'aquesta sèrie, que és... Du per títol trets al paradís i se refereix a la Guerra Civil de Cabrera.
Jo m'ho va sorprendre perquè, clar, som pensant en Cabrera com un paradís, com dius en el títol, no? I doncs resulta que va ser un desastre, és a dir, hi va haver un caos total. Mireu, hi ha com a mínim tres obres que parlen d'això que va passar a Cabrera i són tres obres, la darrera de les quals s'ha publicat ara fa poc, que és de Nachesca Sastre,
i s'hi diu Ben Sorant. I després hi ha una altra sèrie, una altra novel·la, que s'hi diu Geroni de Cabrera, o també Els de Cabrera, d'en Joan Rigo. I, per últim, un altre llibre que segurament en teniu notícia l'ofulletjada, que és Viure Cabrera, d'en Francisca Sonyer, de l'editorial Molles. Sí, sí.
Perdona, repetim. O sigui, avui compram tres llibres. Els primers els de Naixesca. Geroni de Cabrera o els de Cabrera també, perquè en Joan Rigo diguem que va escriure com a dues obres sobre el mateix fet. Una més ampla i l'altra més reduïda. La més ampla té fotos, té totes les cartes que va escriure el seu tio, etcètera, etcètera.
I després Viure Cabrera, que és un llibre que va tenir molt d'èxit, és de l'any 1993, diguem-ne, és més antic. I na Francisca Sunyet, dins d'aquesta obra, els tres darrers capítols es dedica a comptar com ella, de nina, va viure la guerra a Cabrera. Bé, per aclarir-vos, perquè crec que és un exercici molt interessant,
Vos diré que a Cabrera, en el moment que va estar, hi havia 60 persones aproximadament, 60. D'aquestes 60, ja vos podeu imaginar, hi havia els soldats, hi havia els mariners, els faroners, els carabiners, però hi havia també quatre famílies. Quatre famílies. Bé, igual, la guerra va començar precisament...
o allà on hi havia unitat d'aquestes quatre famílies i va provocar, diguem, l'oposició o l'enfrontament entre elles. És a dir, un dels llibres, per exemple, Viure Cabrera, la Francisca parla de com va afectar la guerra a la seva família, que va tenir un final tràgic perquè son pare, Damià Sonyer i els seus dos germans, van ser afusallats a Menorca. Després,
Na Xesca Sastre, a Ben Sorant, en aquesta obra que ha escrit, explica... Marisa, deixa'm enviar-li una abraçada, segur que molts escolten a Xesca, i per tant li enviem una ferrada, una abraçada des d'aquí. Sí, sí. Jo vaig anar a la presentació del llibre, precisament, que la va fer a Inca.
I dona Xesca Sastre, a Ben Soran, parla del punt de vista de Salferes Facundo, que estava casat amb na Bàrbara Mateu, i aquell estiu justament havia vengut un nebot de na Bàrbara Mateu a passar l'estiu, imagina, i se va trobar en tot aquest serau. Era un nin de 9 anys o 10 anys, una cosa així.
I el llibre de Geroni de Cabrera, d'en Joan Rigo, explica el punt de vista dels missatges, dels amigès, diguem. És a dir, aquestes tres famílies tenen un llibre, però jo d'alguna manera, que explica el punt de vista de cada una d'elles. I la interessant és...
tenir la visió global i tenir per poder-te formar el teu propi criteri i això és el que jo he fet aquest dies que és un exercici molt interessant gairebé podries fer el quart llibre tu com es compendi això no el passarà
També volia dir que hi ha una quarta família, que no té llibre, per dir-ho d'aquesta manera, que és la família d'en Teresa Vicenç, que en el vídeo posa un altre llinatge, perquè deu ser llinatge de Somo, que era mariner, que s'hi diu Teresa Vicenç o Teresa Panizza. En el vídeo apareix Panizza. I era la tota dels fills d'en Geroni Mars i de la família Sunyer, diguem-ne.
Era una torta que tenia també 3 o 4 fills i van fer molt bona colla, una Teresa Vicens i una Jerònia Mars. Bé, com que tu moltes vegades em dius, bé Marisa, això que és una novel·la o és un assaig? Exacte. Sí, perquè sé que hi ha l'actor de novel·la i l'actor d'assaig i no són els mateixos.
normalment. Jo bàsicament tot teria per s'assaig, jo particularment. Sí, sí, ja te conec, ja te conec. Jo també conec gent que li agrada més s'assaig. Bé, idò, és que s'assembla més a un assaig... Més que s'assaig són llibres de memòries. No sé quan les toleres tu en els llibres de memòries. Bé, bastant bé, bastant bé. Vaig gaudir molt ara llegint-ne un, sí, sí. Molt bé. I va viure a Cabrera i la vida en una maleta, aquesta de Geroni de Cabrera, són més
llibres de memòries. I, diguem, Vibre Cabrera ho escriu una nina petita que havia viscut els fets, és a dir, la filla d'uns dels sonyers. La vida d'una maleta són les memòries de la mitger, d'en Geroni, que les recull el seu nebot Joan Rigo,
i enregistra, bé, això que feim quan volem tenir l'estimoni directe de qualcú, no?, enregistrar sa vou del seu pió. I a mi, com a filòloga, m'atreu molt aquesta manera de comptar perquè reprodueix totes les característiques del llenguatge de sa realitat, no?, i aquestes estructures lingüístiques que utilitza sa gent major, saps?, que ja n'hi ha ningú que hi parli com aquells, no?, quins lingüístics,
d'expressions molt vives, per exemple, dir, jo què sé, això d'aquí, això d'allà de sa, remillants, bé, coses d'aquestes, no? I ho vaig trobar molt interessant. I és bastant fidel en aquesta manera de xerrar. I després, ben surant, és, diguem, que és més novel·la, però s'assenyaix molt en els fets. Ja.
Es novel·la en el sentit que intenta reproduir les sensacions, els sentiments, els personatges, però els fets són els fets. La Cesca s'assenyeix bastant en allò que va passar. I que va conèixer perquè ella va poder xerrar o va conèixer a través de la Bàrbara, que era la dona d'en Facundo.
No t'he dit una cosa, perquè la cosa és encara més complicada. És a dir, tant en Facundo, que en principi, com a militar que era, o com a alferes que era, va defensar el Cot d'Estat, no? Era la seva obligació, com a cosa que tenia. I et sonés que també en principi se van posicionar a favor del Cot d'Estat,
Estaven emparentats amb dues dones, les seves dones eren germanes de dos baldes que després van assassinats per feixistes. Són en Joan Mas, si vives, no sé si te'n recordes que va ser el balde de Montuïdi. Sí, en colla d'abans, diguem. Sí, sí. I en Toni Mateu, que era el balde d'Inca. Exacte. Si et sap tu si la cosa...
se va complicar, no? Perquè les pròpies famílies ja estaven semidividides, per dir-ho d'alguna manera. Suposo que això són els efectes tràgics de tenir una guerra civil, no? S'hauria de dir una guerra incivil, perquè... Bé, mirau, jo una cosa que... La primera que...
que he de dir d'aquestes novel·les, sobretot segona Xesca, és que ella, en el principi, ho diu molt clar, diu, sorprenent veure com, en un lloc tan tranquil com Cabrera, acaba convertint-se en un escenari de guerra civil amb conseqüències tràgiques per a la major part dels seus habitants. Perquè els que no van ser assassinats van patir penes de presó per...
centres penitenciaris de l'estat espanyol durant una sèrie d'anys. Això els va passar precisament a en Geroni de Cabrera. Sí, sí, sí. El llibre és interessant perquè inclou aquestes cartes que dirigia ell i seu germà a sa família que vivien a Santenyí. Sa germana i sa mare també varen patir a presó.
No tant de temps, però va ser així. Això és una de les coses que més prides atenció, no? La dura repressió, pràcticament, va cercar res d'ells, no? Perquè no va participar ningú en sol cop d'estat, ni... Senzillament, el Feres se va limitar a complir ordres, no? Ja.
I tot se gira perquè arriba un submarí de la República a Cabrera. Això va ser un poc el detonant de tot. S'ha fet veure aquest submarí, no va volar per a resistència, i en poc minut se va veure com va passar de ser un vencedor de la guerra a un vençut, perquè se va arretre a l'embarcació republicana. Ja.
D'allà se'n van endur a Menorca i a Menorca ja te pots imaginar el que va passar. El van assassinar. És molt, molt impactant que un llogre tan petit amb tan poquíssima gent se traslladi també la monstruositat de la guerra i molt revelador de com som els humans, eh?
Sí, sí. Mirau, tantes vents orants com la vida en una maleta de més no se limiten a comptar els fets de Cabrera, sinó a el que va passar després a Menorca. I, per exemple, explica que la dona d'en Facundo va voler anar fins a Menorca per veure que passava amb el seu home i mentrestant intentava fer la sortida de la presó
va estar vivint o sobrevivint allà en son abot, com va poder. I el més interessant també, que això ja apareix en una novel·la d'aventures, és el que va passar amb ses dones que van quedar a Cabrera, perquè de cop i resposta sa filla va quedar buida, només amb dones, vivint a ses hordes d'un comitè anarquista que era el que repartia el menjar, va confiscar els béns,
i varen passar a la condició com a de retingudes pels anarquistes Escolta, quant de temps va durar això aquesta revolució diguem anarquista? Jo suposo que el temps que Menorca va estar no t'ho sé dir no t'ho sé dir ara no t'ho vull contestar perquè no ho sé els tempos no tenen a ser molt
Bé, la qüestió és que elles van estar allà, retingudes, finalment, quan acaba la guerra, els abandonen allà totes soles. Pràcticament sense menjar, hi eren dues dones, han de haver set infants, i també van quedar sense embarcació, és a dir, van quedar allà a la mà de Déu. I això ho conta precisament la Francisca en el seu llibre, no?
Com varen sortir d'aquesta situació? M'estimeu, no comptar-ho, perquè si no no vaig llegir el llibre. És a dir, sí que compta això, viure que obrera. Ben sorant, s'alimita en el testimoni d'en Facundo i de sa dona, na Bàrbara Sonyer. Na Bàrbara Mateu, perdó. Mhm, mhm.
sempre aconsegueixes fer-me entrar ganes de llegir i clar, avui són tres no dona la past era el meu objectiu és el meu, tornar-te boig
No, però realment... Mira, que m'havia... Te diré que les tres obres me sonaven i que, de fet, s'ha d'anar en xesca, la tenc. Bé, i... No sé si alguna de les altres dues la tenc, també. Però...
No sé, no sé, m'havien passat més com a més desapercebudes. Crec que has fet bona feina de recuperar, de juntar-les i, clar, de contar-nos la història així. Clar, realment això dona per al que te deia. Bé, és el quart llibre de la quarta família i després un amb la visió de les quatre famílies, no?
Jo crec que això seria l'argument d'una bona pel·lícula. Sí, sí. Jo animo la gent que se n'entén d'això, que és un argument d'allò més interessant, perquè això oferà diversos punts de vista i després no he entrat en aquesta qüestió, però...
També és un exercici entretengut, explicar, veure en quines coses coincideixen els relats i en quines coses se distancien. Tu pensa que hi ha dos relats que compten nins. És veure la guerra des del punt de vista dels nins que hi havia allà o des del punt de vista dels adults. No són els mateixos ulls que miren.
I per exemple, la Francisca Sonyer, quan ella viu a Cabrera i està amb sa mare i ses dones aquelles abandonades, ella diu en el seu llibre de memòries, aquest viure a Cabrera, que hi renava el caos. En canvi, sa família d'Esbonat, en cap moment diuen que hi hagués caos mentre governaven els anarquistes.
La veritat és que hi van estar menys temps vivint, perquè també en el final els van dur a Menorca, en Esbonat, per lluitar a favor de la república. Bé, hi ha petits detalls que també és interessants.
I tant. Marisa, si t'apareix bé, recopilem o, diguem, recuperam les fitxes d'estres llibres per a la nostra audiència. Si em volen prendre nota, ni que sigui mental. I direixes editorials.
exacte, vinga 3 llibres avui 3 llibres que hem comprat i que són complementaris realment i lo guapo si un té temps seria llegir-los tots 3 un darrere s'altre sí, sí, el més recent és Vent Sorant de la Xesca Sastre i és de Documenta Baleà després ella reprodueix la situació d'en Facunda i una Bàrbara diguem i és nebot
que és en... ara no me'n recordo el seu nom, aquell nindo. Bé, després hi ha el llibre Jeroni de Cabrera o una altra, la versió més ampla, que és el de Cabrera, que és d'en Joan Rigo. El de Cabrera és de la documenta, també, de la col·lecció Menja Vents, i Jeroni de Cabrera, que és la versió més abraujada, crec que la se va...
imprimir ell, saps? Es posa l'empremta Bristol, Gràficer Bristol, no sé si serà bo d'aconseguir, però en tot cas existeix aquest de menjadens de l'editorial documental. I el tercer llibre, que és el més antic, és de l'any 1993, és de l'editorial Moll, i se diu Viure a Cabrera, que és el testimoni
de Sant Nina, Cunyet, que va viure els fets, així com van succeir a Cabrera, l'any 36. Idò, tres fabuloses recomanacions que ja hem pres nota i que, en fi, acumularem en el munt de llibres per llegir.
Molt bé. Marisa, si t'aparegui bé per tancar la secció, faig jo la tria i te posaré una cançó de vers endins que se diu Obrirem per tancar. Ah, sí, sí, la conec. Sí, eh? Vendria ser complementari de tot això que han dit, també, no?
Jo, senzillament, vaig triar aquesta altra melodia perquè volia retre un homenatge, diguem, de qualque manera, en aquesta sèrie documental, Memòria Oblit d'una guerra, que val molt de pena, també, que se pugui visualitzar.
Sí, jo diria que va ser bastant pionera en el seu moment, no? Molt, molt. Jo diria que va ser una gran passa que s'ha de fer endavant, però fins ulls sobre la necessitat que ha existit la llei de memòria històrica. Efectivament.
I, clar, ja va agafar pràcticament els darrers vius que quedaven, tant d'un costat com de l'altre. I és una llàstima perquè, clar, ara mateix, figura't, només en Cabrera...
3 històries de pel·lícula o 3 històries o 4 si vols per una pel·lícula en tot cas però és que clar si un pensa totes les pel·lícules que va viure la gent que per exemple vava de partir amb barquetes
per salvar la vida, no? Des de Mallorca cap a la gent, la majoria, o al Terbà, o a Marsella, o el que fos, no? O també totes les històries de tota aquella gent que anava amb el vaixell, que havia de participar, que tu i la gent que havia de participar en les Olimpiades populars de Barcelona i que se queden en terra de ningú, literalment, no? O en mar de ningú. En fi, tantes històries, eh?
que ara m'has fet pensar-hi en tot això. No, i després diré una cosa que...
Tot això, aquest malestar, perquè clar, és que hi va haver assassinats i gent empresonada, crea molt malestar entre les famílies, és a dir, moltes velles, i això s'ha volgut a la sèrie documental. No s'han tornat a xerrar mai, mai més. Evidentment, evidentment, sí. Per exemple, ara estic en el llibre de Cabrera, d'en Joan Rigo, que ell ho conta, diu una Geroni,
va culpar en Geroni Bonat del que havia passat en el seu home i en els seus fills de Menorca. I, clar, això és una cosa que... Arribar a la veritat de com van ser fets, suposo que existeix una veritat, però sempre hi ha els sentiments que s'amaguen a darrere que fa que cercin un culpable i...
I potser no és tan fàcil sobre quina és culpable de tot. Les circumstàncies històriques, les circumstàncies que van viure, l'aparició del submarí i totes aquestes coses, van declinar les coses cap a una banda que ningú valia.
és talment així Maritza Cerdó t'agraïm moltíssim la teva participació en el Bon Dia i Bona Vida i les teves recomanacions que sempre són de gran interès dimecres que ve, més molt bé, endavant moltíssimes gràcies Maritza
Adéu. Adéu, gràcies, bon dia. Marisa Cerdó, amb les seves recomanacions sobre alguns dels llibres, aquest exercici de literatura comparada que mos fa.
Vull arretre't el meu humil homenatge. Vull apropar-me la teua força i depositar davant ella l'homenatge de la tristesa del meu amor a tu. A tu, que et vas dedicar a la causa del nostre poble i vas morir per ell.
En la memòria ens fan ressò ideals que han estat oprimits. Cantarem per a tot allò que fins ara no s'havia escrit.
ens tallàrem les ales, tantes vides mareossegar, però el seu val no s'atura, les ferides no s'han tancat.
Aquesta guerra ja ha acabat i hem de mirar per en mar. Altredí no hem de remoure més el passat, que hem de mirar per en mar.
Aquells que teníreu de sang les sabates dels infants. Aquells que de dia vestíeu sotana i de nit camisa blava. Aquells que us omplíreu la boca de mentides per trencar els somnis de llibertat. Aquells que enganyàveu els vostres germans per penjar-vos medalles.
que amenaçàreu del forn i marrotxats, que consentíreu el pànic dins els ulls d'un infant innocent. Sí, ha arribat el dia en què els morts heu enterrat els vius, aquells que sense vergonya empunyàreu l'arma, que sense consol matàreu els meus. No mereixeu que el temps us guardi els secrets, els temps de la guerra s'han d'airejar, que la veritat eixi de la terra, perquè només així aquesta batalla s'acabarà.
Hi ha tanta pena enterrada, tant silenci que es va imposar, que s'alcia i pega l'aire, aquesta llaga s'assecarà.
Aquesta guerra no acabarà Fins que descansin en pau recordar Això si és mirar per mar Hem d'obrir per tancar I és així Aquesta guerra no acabarà Fins que descansin en pau recordar
Això si és mirar per en van, obrirem per tancar. Obrirem per tancar. Un nou ara et surt de la culpa, tanta guerra, tanta llàgrima, amb ràbia a la llalta, es retrec la vida.
M'obrirem per tancar.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània és el moment d'enfocar el nostre interès cap a l'exterior, cap a tot allò que està passant actualment en el món i que són moltíssimes coses i que cada dimecres en aquesta hora repassam amb en Joan Manuel López Nadal i que normalment no m'ho dona temps de revisar-ho tot. Joan Manuel, molt bon dia.
Hola a tot meu, què estàs? Com estàs? Molt bé, encantats de saludar-te, de tenir-te aquí, i tenim, mira jo, mos hem fet una llista de sis temes, no sé si m'ho donarà temps de tot.
Bueno, mira, han de fer-ho tot i que sigui un poc telegràficament, però hi ha moltes coses a molts llocs diferents i crec que està bé fer una repassada. Evidentment, Gaza-Palestina, el teu foc precari, però sa pau, i m'apres que tothom n'és conscient, pau amb majúscules com a mínim queda molt lluny encara. Sí, efectivament, això és...
Fins i tot, net allà ho s'aferra a qualsevol protesta per trencar, ja ho ha fet un parell de vegades, salta el foc. Ha hagut més d'un centenar de morts palestins després que oficialment hagi entrat en vigor que salta el foc. I aleshores, si aquesta situació ja és de per si precària,
que això s'arribi a una pau estable, segura, justa, està molt lluny. En la qual, naturalment, les pressions de tota manera i de tot costat hauran de continuar perquè això, pel que dia, pugui ser real. Però vull dir, hi ha una situació on el que se suposa que l'àrbitre juga clarament a favor d'un dels contendents
Evidentment, Trump i els Estats Units no fan cap secret del seu suport a Israel i particularment al govern de Netanyahu.
Aleshores, en aquesta situació és necessari que els altres actors a Europa, per començar, també els països àrabs, les altres potències de la comunitat internacional, s'impliquin perquè aquest procés de pau parteixi del reconeixement de tots els drets del poble de Palestina, inclòs el dret a tenir el seu propi estat.
Tot això ho hem de tenir molt clar perquè quan aquest procés, així esperem que no trigui molt, es pugui posar en marxa, que es faci sobre unes bases que siguin sòlides, estables i justes. Però sí, com dèiem, això avui en dia sembla que encara està bastant lluny, malauradament.
efectivament si t'apareix bé anem fent això que han dit un repàs gairebé telegràfic per tant anirem votant ja ho advertim a la nostra audiència anirem votant de tema a tema
Ucraïna, els jocs d'en Trump i Putin, res no està clar i a més a més s'hi va haver una reunió ahir crec entre els responsables de la política exterior dos ministres d'exterior respectius en Marco Rubio per part dels americans i en Lavrov de Rússia i en Lavrov va dir que va fer una declaració
dient que les coses no estaven madures perquè Rússia insisteix en que la pau només des del seu punt de vista, en Putin el té molt clar, ha de ser una pau que ells guanyin, és dir-ho,
que Ucraïna s'ha desquit, territori s'obrirà a Rússia, i clar, Ucraïna evidentment no està disposada. I en Trump, que ha volgut jugar teatralment, ja ho va fer a la reunió, que no va donar cap resultat,
més que la pura imatge, no?, que van tenir a Alaska, en Xoreix, en Van Putin, i hi havien parlat d'una possible reunió, que a més estava molt content el que hauria de ser l'amfitrió, però és que és molt amic de tots dos, en Víctor Orbán hauria d'haver estat a Budapest, però ara sembla que aquesta reunió Putin-Trampa-Budapest no és per demà ni per demà passat.
sinó que ja no té data i sembla més llunyana perquè els americans tampoc no semblen disposats de moment a acceptar un dictat d'en Putin. I a més a més, ahir també va haver una reunió important de dirigents europeus amb en Zelensky a París, on Europa de qualque manera s'ha compromet a donar suport a Ucraïna. En aquesta reunió
Hi van participar diferents països europeus i, finalment, també dos que no hi eren però es van afegir, que eren Espanya i Suècia, i particularment pel que pertoca Espanya, el president Sánchez va enviar un missatge a Antalenski
assegurant que Espanya continuaria donant suport a Ucraïna de cap que s'arribarà a una pau que sigui justa. I aquesta pau justa no pot ser una capitulació davant dels dictats imperialistes de la Rússia d'en Putin. Aleshores, si la pau a Palestina sembla llunyana, la pau a Ucraïna tampoc no està gens a prop.
Mentre no hi hagi un alto al foc, i aquí no hi ha ni tan sols un alto al foc perquè les condicions no s'hi donen i les demandes i les exigències de Rússia són inacceptables per la part ucraïnesa i per la part europea, i els Estats Units han fet un paper-off.
perquè tot aquest joc d'en Trump i el seu amic Putin ha estat... Putin ha jugat amb en Trump i en Trump ha quedat un poc fora de joc. En aquest sentit, se pot dir que sí, que als Estats Units i particularment Trump ha fet bastant el ridícul amb el tema de Rússia i Ucraïna fins ara. Europa té una postura més consistent, però aquestes postures d'Ucraïna i de Rússia estan llunyanes i per això...
tampoc no podem ser massa optimistes que aquesta guerra, que no oblidem, va començar per una agressió de Rússia ja fa gairebé tres anys que ve, aquesta, més de tres anys, el febrer del 22, que aquesta guerra s'acabi d'una vegada. Aleshores, ni a Gaza ni a Ucraïna tenim, malauradament, massa motius per ser optimistes.
un altre vot ha estat francès en aquests moments bé no sé estan passant moltes coses i totes elles i totes elles com a desestibilitzadores diguem no?
Exactament. Tampoc no hi ha elements que donin positius. En primer lloc, en Trump, en Macron va tornar a imposar en Le Cornu com a primer ministre i en Le Cornu sí va sortir de les dues mocions censures gràcies a que els socialistes li van donar suport a canvi de retirar, que ho va fer, el projecte de reforma de les pensions, no?
que pels socialistes era innegociable i aleshores en Le Cornu es dia Macron, a través de Le Cornu, va fer marxa enrere per no que el govern no caigués a donar. Aquests governs no poden deixar de veure que és un govern inestable, que no té majoria a l'Assemblea Nacional i que la seva estabilitat és molt, molt precària.
Sí, a més a més, afegim dos successos que han tingut lloc a França. En primer lloc, el robatori que ha hagut al Museu del Lombre, que ha estat molt més ètic, perquè ha estat, a més, d'un valor bastant important i que dona també...
La sensació que la falta de seguretat a centres públics tan importants com el Museu del Louvre, que, com s'ha dit, és el museu més visitat del món, tingui aquestes errades de seguretat tan greus, no deixa en molt bé lloc a l'estat francès.
I també tenim el fet, ja per acabar aquesta constel·lació d'esdeveniments, que l'antic president Sarkozy ha ingressat, finalment ahir a la presó, condemnat per un acord de finançament il·legal que va fer amb l'antic dictador de Líbia, Mohammed el Gaddafi,
i que li ha costat també una sentència condenatòria per primera vegada. Un ex-president de la República, un ex-cap d'estat, a França entra a presó.
En Sarkozy, evidentment, defen la seva innocència, però el cas, vull dir, també naturalment donarà lloc a una crispació encara major d'aquesta situació política tan inestable i tan precària a un país tan important dins d'Europa com és França, no?
realment Joan Manel vull fer un parèntesi tu què en penses perquè a mi m'apareix que l'estat francès és ara mateix la gran mostra d'això
És possible que les elites econòmiques hagin arribat a la conclusió que els treballadors, que els drets socials, etcètera, a Europa han anat massa lluny i en comptes de continuar ampliant-los el que necessiten ara és moure l'espantall de l'extrema dreta o que hagi una etapa marcada per l'extrema dreta per intentar frenar tots aquests avanços, si no
fer retrocessos i a partir d'aquí diguem que tothom se mantengui més aturat diguem sí efectivament i a més a més
hem de pensar una cosa important, recordar la història. Hem de recordar que la dreta tradicional, conservadora, i els sectors econòmics i financers que hi donen suport, fa ara gairebé 100 anys, van donar suport
la pujada al poder d'elements d'extrema dreta, el fascisme a Itàlia, el franquisme a Espanya i sobretot el nazisme a Alemanya. Aquests sectors ara, vull dir, estan en un procés de mimetització d'aquesta dreta conservadora democràtica tradicional arrossegada cada vegada més a plantejaments d'extrema dreta. Tot això
naturalment no fa més que polaritzar la societat i aleshores és important ser molt conscients que el que pot passar a aquesta història se podria molt bé repetir si no hi anava molta alerta i no hi anava molt viure aquest perill que tu mateix has anomenat que l'extrema dreta torni a pujar és un perill molt real i molt cert no és una cosa
que se jugui o no. És un fet i que aquestes élites tradicionals de les oligarquies polítiques i econòmiques, justament per desestabilitzar el que és el progrés social, puguin tornar a jugar la carta de l'extrema dreta, és una hipòtesi que no ho podem excloure del tot. Per això, justament,
seria més necessària que a mi i a mi em causa una gran frustració que els moviments d'esquerra progressistes de tota manera dins el món
deixassin els seus sectarismes, els seus individualismes i els seus personalismes perquè el perill que tenim davant és molt gran i molt real, no? I si no feim força no mos en sortirem. I aquí, com va passar també amb el tema de la qüestió de Palestina, que ja hem parlat altres vegades, la mobilització de la societat civil és molt important.
és la societat civil la que mou. Si hem d'esperar que siguin els partits i els dirigents polítics que ho facin, no crec que el resultat sigui molt bo. Ara sí, fan pressió des de baix, des de la societat civil, sobre aquests dirigents perquè se deixin de tonteries, posin ses piles i s'aprenguin en sèrio la necessitat de fer front a l'amenaça de l'extrema data fent precisament
polítiques socials més clares i més ambicioses. Estic pensant ara aquí un tema que està molt viu, que és el tema de l'habitatge. És a dir, són actuacions com aquestes com de fet podem posar un freno o evitar que aquesta vaga ultradratana mos torni a donar un altre disgust com es promou a donar ja fa cent anys.
i és que tenim una certa edat encara molt recordant del que va ser la dictadura franquista cosa que en joves sembla que ignorem per complet malauradament i això a mi personalment m'apreu
Guanya la dreta, però dins la dreta hi havia dos candidats que havien passat, en Jorge Tuto i en Rodrigo Paz,
i en Rodrigo Pat de dins, la dreta és el més moderat, podríem dir que és més de centredreta, mentre que en Tuto és pràcticament de l'extrema dreta més ultra. Aleshores, les primeres paraules d'en Rodrigo Pat són un poc tranquil·litzadores, hem de pensar que Bolívia ha tingut molts anys de diverses dècades de governs d'esquerres, primer amb Nevo Morales,
i després amb en Arce i justament ha estat sebareada entre Arce i Morales, sé que de qualque manera ha donat lloc en aquest retorn de la dreta a Bolívia l'esquerra va perdre clamorosament la primera volta i ha quedat eliminada i la segona volta ha estat entre la dreta i l'extrema dreta però bé, a veure amb Bolívia va cap a una situació política diferent, han de pensar també que Sudamèrica ha
les tensions d'en Trump provoca al Caribe, amb Venezuela, amb Colòmbia, i la situació en diferents països, l'acord que en Trump ha fet amb Millet per donar suport a financer a l'Argentina en un moment on les polítiques d'en Millet justament provoquen un desastre econòmic en aquest país. Aleshores, aquesta situació, les eleccions a Bolívia són un factor més
dins d'una situació també inestable i incerta en el conjunt de l'Amèrica Lletina. Un altre focus i anar a pegar amb un vot de continent a continent. El Japó, Sanae Takeichi, nova primera ministra també de dretes. Sí, és la primera dona que arriba en el poder com a primera ministra a un país tradicionalment masclista
com ha estat el Japó. De pensar que, segons les informacions d'ahir, el Parlament japonès, la dieta japonesa, només un 15% dels diputats són dones. Aleshores, aquesta senyora, és una senyora conservadora i nacionalista, ha canviat d'aliat de coalició, ha fet coalició amb un altre partit també de dretes,
i té una majoria molt justa en el Congrés entre els dos, no segur si també hauran d'adaventar eleccions, però aquest element que els apogiri cap a polítiques encara més nacionalistes podria crear dificultats també en les relacions amb els seus veïnats,
Van de pensar, per exemple, una relació important com és la del Japó i Corea, amb el qual el primer ministre anterior, Xi Jinping, va fer grans pas per normalitzar les relacions amb Corea, on hi ha un ressentiment històric a l'ocupació japonesa abans i durant la Segona Guerra Mundial, i aleshores a veure si la senyora Takaichi de qualque manera pot continuar...
amb les polítiques que, diguem, de seguides pels seus predecessors, en una situació on també l'aliança amb els Estats Units està un poc en perill per la inconsistència generalitzada de les polítiques d'en Trump,
I el Japó és un actor important dins del conjunt de l'Àsia i l'Indo-Pacífic i aleshores el que pugui passar al Japó, la Xina, la Índia i els altres països ho millaran molt de prop perquè també els equilibris dins d'aquella part del món són complexos.
efectivament i veurem com evolucionarà i la darrera qüestió aquestes revoltes de la generació Z sí, la generació Z això és interessant perquè això vull dir, així com ara dèiem fa un moment dèiem que tota aquesta qüestió d'on va la gent de generacions joves
i aquí a Espanya i a Europa sembla que malauradament hi ha una certa tendència, sobretot amb els albots, amb els masculins, el govern masculí ha d'anar-se'n un poc cap a l'antisistemisme de l'ultradreta, no és afortunadament el cas...
d'altres moviments juvenils arreu del món, i hem vist aquesta generació seta provocar canvis polítics importants, en segons quins ocs, fins i tot en caiguda del govern,
Com va passar en primer lloc a Bangladesh, ara fa més o menys un any, a on una revolució popular, a on els estudiants van tenir un protagonisme important, va fer caure la primera ministra Sheikh Hasina.
i després, pot després, aquests moviments es van estendre a Indonècia, Filipines, a Nepal, on també va caure el govern, a Nepal, un moviment popular molt important, i després d'Àsia va passar a altres continents, també a Àfrica, vàrem veure el que va passar al Marroc,
també, on darrerament el govern ha tingut que fer concessions amb el pressupost donar més importància a les despeses socials, tal com li demanaven els joves. Aquestes manifestacions
Els juvenils del Marroc van ser seriosos i importants. Ara sembla que aquesta situació està més calmada, però el govern ha tingut que fer determinades concessions. Hi ha altres països importants on també aquest moviment juvenil ha enderrocat el govern i ha fet fugir el president. Ha estat a Madagascar.
a la illa de l'Oceà Índic al sud d'Àfrica, i el règim militar que ha substituït el president enderrocat a promes que se farien eleccions,
I també aquests moviments a altres països d'Àfrica, com a Kènia, on sembla que també hi ha incidents d'aquesta mena, i finalment passant també al continent d'Amèrica Llatina, la destitució de la presidenta Boluarte a Perú
l'assunció provisional del president del Parlament ha estat contestada per un moviment juvenil important amb incidents i revoltes en el carrer provocant una situació d'inestabilitat que també existeix a Perú. Però tot això té en comú el fet que tots aquests moviments han estat protagonitzats i dirigits per organitzacions de joves
sorgides un pot de la base a l'empat de l'utilització de les xerxes socials, que en aquest sentit han tingut una instrumentació de mobilització social important, i vull dir que fan que al món se denunciïn tantes i tantes injustícies, però que, de moment...
no puguem dir que, tot i que tenim la diagnosi del que està malament, tampoc no tenim el remei per corregió. Tot i que sí, que el jovent es mobilitzi en favor de la justícia i del canvi social no és una mala cosa i aquí potser el jovent nostre no hauria d'aprendre també qualsevol cosa del que ha passat als llocs del món.
I aquí lo dejo. Quin repàs més interessant. He estat un poc telegràfic, però avui crec que sí, que em tocan moltes cosetes, no? Efectivament, sí, sí. Beníssim. T'ho agraïm moltíssim, Joan Manuel. Com sempre, amb molt de gust. Fins a la propera setmana, si tot va bé. Efectivament, fins dimecres qui ve. El Barça bé, no?
Bueno, i sí, ara veurem, lo important és lo que passi, diu, menja el Bernabeu, aquí, fora bromes. Beníssim, gràcies. És el meu, una abraçada. Igualment, bon dia.
I nosaltres enfilam ja aquests darrers metres, aquesta repta final per acabar el programa d'avui. Un programa que ja heu vist que hem tingut interessantíssimes qüestions a tractar i evidentment travessat per aquest cop contra la memòria democràtica que han perpetrat el PP i Ocastan.
A punt de penapetre, PP i Vox, que ja han començat a fer. M'ho anem i ho feim destacant que Diari de Balears ha actualitzat ja la seva portada. Continua, evidentment, com a notícia més destacada. Expulsa'm de la botiga Hipermueble de Palma una jove professora de l'HIP.
amb crits de estamos en España, eres española, que ponen tu DNI. Ja heu vist que una mediterrània ha pogut contrastar els fets perquè una de les empleades els ha explicat i intentat justificar
S'ha de dir, fil per randa. També, el diari de Balears destaca aquest cop de PP, Vox a la llei de memòria i reconeixement democràtics. I se demana, estan d'acord els pares amb que l'extremista negacionista Pedro Vestart utilitzi els seus fills, esderrant d'unes fotografies
que ha publicat el Consell de Mallorca i que haurien de fer reflexionar els pares d'aquests nens que surten de vore aquest negocianista del canvi climàtic, defensors de tortura animal i d'altres qüestions.
També encara s'emporta l'atac feixista contra el bust d'Aurora Pigarmell, tot i que en aquest cas l'Ajuntament de Palma ha fet via i ja ha esborrat les pintades. Fins aquí el Bon Dia i Bona Vida, demà més. Ara continua la programació sempre interessant d'Una Mediterrània i demà a partir de les 7 la redifusió de...
el crepús con 100 estals i a partir de l'hora 8, bon dia i bona vida.
Fins demà!
de la plaça.