què passa quan la poesia es troba amb la música electrònica, els Manel tenen la resposta. Per la bona gent és una d'aquelles cançons que comença com una broma fina i acaba convertint-se en un himne. Amb una melodia de Maria del Mar Bonet que travessa dècades i una producció que juga amb l'ironia i el ball, els Manel signen una cançó que és tota una declaració d'intencions.
Ser crític sense perdre el ritme, mirar-nos al mirall amb un somriure i recordar que, malgrat tot, encara volem ser bona gent. Irònica, moderna i 100% maneliana.
per la bona gent. Aquesta ho veig per tu, l'altre per la bona gent. Aquí estic, en ple control dels meus instints, lluïnt.
Tres portes.
Tins d'una casa respectable, gaudint de ser estimat. Engaixo en mans! T'omigro els soms i en mi fones quan veig comportaments que m'han semblat del tot inadequats. Ja sap que no ho veig fer, no seria capaç que no troba mares caves.
Encara no et dic si sóc bo, encara no saps si sóc bo, encara no saps si calculo en dos actes buscant una retribució. Encara no et dic si sóc bo, encara no saps si sóc bo, encara no saps si dedico a la força i sembrindo les meves accions, cap a un novenal subsistència o si estic perseguint algun bé superior. Mirem, dic, no sé en el barret, torno fora i en el barret fent una gestació.
Fins demà!
no saps si sóc bo, encara no he dit si sóc bo, encara no saps si il·lumina la mà necessita que espalla per la cor, encara no he dit si tinc l'ànima pura o si em marxen les baixes pressions, encara no saps uns minuts, necessito que lloguis aquesta cançó, encara no he dit si la joia dels altres em porta només alegria o em fa bulletins, un venir, una metgina, una forma subtil de dolor. Tres portes, tinc la camina, obertes a tots els dents, perquè s'ha obert de perdut,
Fins demà!
Som el Bon Dia i Bona Vida. Hem començat amb aquesta recomanació i amb aquesta salutació que ens ha fet Maria Nadal. És el moment d'explicar-vos que avui, dimecres 12 de novembre, dimecres bo, un dimecres important a Inca, també a Manacó, avui serem a Manacó per parlar de la descolonització dels mitjans.
de Comunicació del Sistema Mediàtic i Llenc. Avui, dimecres 12 de novembre, a partir d'ara mateix ja vos farem un repàs a l'actualitat. Ho farem a través dels titulars de Diari de Balears i també de VilaWeb. A continuació, ens connectarem amb en Toni Ben Nassa, amb ell farem una anàlisi de diverses qüestions de l'actualitat ja més immediata,
Vos oferirem una entrevista de la plataforma audiovisual Vida. Ens connectarem també a Cristina Gómez, diputada d'Unides Podem. Amb ella parlarem de diverses qüestions també de l'actualitat.
política en aquest cas i del Parlament també tindrem literatura comparada amb la Marisa Cerdó i acabarem el programa amb una nova entrevista de la plataforma audiovisual Vida tots aquests continguts a partir d'ara mateix aquí a Ona Mediterrània el 88.8 de la freqüència amaluada o també a través de
Dona, mediterrania.cat, mon anam, repassada actualitat.
Bon dia i bona vida d'una mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I el de Balears obre avui amb una exclusiva i és el document aprovat pel Consell Social de la Llengua aquest passat dilluns. El Consell Social de la Llengua aprova un pla de mesures urgents que inclou la retirada del pla de segregació lingüística. El diari de Balears vos ofereix tot el text.
sense d'aquestes 15 mesures que conté aquest pla de mesures urgents. També vos ofereix, diari de Balears, una entrevista feta per la nostra companya Marisa Cerdó a Anna Caterina Carmany. Per ser lliure, el que compta és ser honesta amb una mateixa i decidir.
També destaca a Diari de Balears la transició ecosocial a les Balears, més feina, millors condicions i més qualitat de vida. És el que proposa l'informe Impactes sobre el treball de la transformació ecosocial de les Illes Balears. És una proposta que ha presentat el GOP i altres entitats de l'ecologisme social.
Més qüestions, declaracions de la Lucía Muñoz de Podem. En lloc de més policies, Palma necessita més educadors socials i més habitatges. També destaca a Diari de Balears que tot Vall de Mossa es manifesta contra el tancament de l'Escoleta del Poble i que el Parlament demana al govern, amb l'extensió del PP en aquest cas, que situï l'educació pública com a prioritat absoluta.
També destaca Diari de Balears, que s'ha llançat una edició especial en paper del Diari de Balears per aquest dijous. Bé, més tard, repassarem els continguts d'aquesta edició especial. I clau de cultura musical, en aquest cas, Frederic guanya el de 8è premi Miquel Martí i Pol a la millor poesia musicada.
També des de Diari de Balears podeu veure quins són els serveis especials de tren previstos per el dimecres bo i el dijous bo. I també vos anuncia a Diari de Balears una trobada a Mallorca organitzada pel col·lectiu de dones dels Països Catalans.
que Manacó sa germana amb Girona i que Manacó també acollirà la primera trobada municipis de Mallorca actius pel català. Totes aquestes qüestions i moltíssimes més les trobeu a Diari de Balears, de Balears.cat. M'anarà ara a Vila Web perquè allà hi tenim en primer lloc com a peça més destacada
Una entrevista a Laura Borràs. No estic ni reeducada, ni rehabilitada, ni penedida. És el titular d'aquesta entrevista. També s'informa a Vilaweb que s'ha de fer de seguida. S'accentua la pressió per a convocar el referèndum sobre l'acord d'associació d'Andorra amb la Unió Europea.
També destaca a Vila Web que la militància de Junts decideix de sortir del govern de Sabadell i que el govern Le Cornu, de l'estat francès, prova d'evitar la censura per la reforma de les pensions a costa de fracturar el macronisme.
Hi ha també una crònica d'en Esperança Camps titulada L'estratègia de Carlos Mazón a les Corts, mentir fins al darrer L.E. I també destaquen un perfil de qui és Juan Fran Pérez Llorca, el negociador fidel de Mazón i que serà qui el substituirà al capdavant de la presidència del govern del País Valencià.
Tornem ara a la portada del diari de Balears, on anem fins a la secció d'opinió i ja hi trobam un article relacionat amb una de les notícies destacades d'avui, és d'en Pepa Ramis, titulat L'escola infantil de Vall de Mossa tanca la vergonya d'un abandonament institucional. En Joan Lledonet, l'ensenyament del català retrocedint encara.
Rafel Borràs, persistiran, persistirem, Polisari avançarà. En Alila Tomàs, un batle progressista a Nova York. I en Joan Vicenç Lillo, l'oscil·lació del pèndol. Tots aquests són arguments d'opinió que trobeu a la secció d'opinió de Diari de Palau.
Ara és el moment que escoltem la previsió del temps. Dimecres bo i dijous bo sempre és important saber el temps que ens farà.
Bon dia. Per aquest dimecres esperàvem... Té, completament, té ciclònica. Són dos sal, suf, tropical, mos agafa ja de plom. Hi ha temperatures estables, sol i bon temps. Poden tenir algun nígol prim, algunes boies de matí. Hi ha temperatures més a mango, com les d'ahir. Demà, que és dijous bo, seguirà la mateixa tònica, però encara amb temperatures més altes. O sigui,
Sol, en conjunt, pot fer el conicol decoratiu, i temperatures clarament altes, on 25, 26, inclús algun 27 graus podem agafar el migdia naturalment. Els vespres seran frescats, però no freds, seran frescats, però inclús quedarà una mica per damunt el que t'endigues per aquesta època. De cada divà, les temperatures començaran a baixar una miqueta,
i s'aniran normalitzant de cada cap de setmana. No van de fred, però sí, les temperatures que tocaríem teníem mitja a novembre. Hi podem tenir algunes precipitacions i entrar pols en suspensió, però tant podien ser brutes, no esperant gaire pluja, serien algunes brusquetes o gotes.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Don't you know you might find a better place to play.
Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants. Fer odontologia slow no et s'ha pausat, et dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excelents, segurs i de qualitat.
Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351. La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Som al Bon Dia i Bona Vida i és el moment de saludar ja en en Toni Benassa. Toni, molt bon dia. Molt bon dia, com anem? Va bé, encantats de saludar-te en aquestes hores. Toni, mos has enviat un àudio, o has penjat, has fet públic un àudio, recuperat un àudio, que crec que val la pena que escolten. Endavant, endavant.
No llevan ni p*** razón. Están en sus derechos, pero cuáles son sus derechos. Irse por ahí de pares y discotecas como la mía se ha ido. Mujer es una guarra, pues la tiene que partir el marido de la cara. Ese hombre tiene que coger a esa mujer y matarla. La mujer no es para irse a la calle, es para estar en casa. Pero puede ser que está en casa, como no está siempre. Ya las mujeres sumisas no existen. Si la veo que se está pasando, pues la tendría que dar un correctivo. Darle dos hostias y esa. ¿De pelada? Sí, cuando quería. Porque se emborrachaba.
¿Y cómo lo llevaba usted? Pues bien, a ver cómo lo iba a llevar. Con muchas denuncias. Desgraciadamente, cuando una mujer va a comisaría, pues lo primero no le hacen mucho caso. Una juez, una señora, lo absolvió porque, claro, no había testigos.
Yo creo que esto del gobierno es lo que debe de cortar, dar más castigo a estos señores, y si están mal, que los encierren y que no den lugar a cometer esos asesinatos. Hay algunas mujeres, ¿sabes?, que se merecen, algunos hombres que también. Los hombres llevamos la depresión. Porque un hombre pide una patada, una afetada a su señora, y ya figurarla en la lista negra, pues yo tampoco, eso lo veo. La culpa, yo pienso que lo pueden tener ambos.
No, la tiene el que maltrata y punto. Pero, ¿por qué maltrata? Habrá que mirar a él. Nunca hay razón para maltratar, nunca. Sí, yo pienso que alguna vez sí. Yo no tengo nada contra la mujer, que Dios me perdone, pero... Pero había que investigar muy, muy, muy profundo y a fondo quién es a quién y el que más año hace.
Toni, no sé si tens cap paraula per afegir. Quin desastre. Bé, és un àudio de tant en A3, de finals dels anys 90, allà on se va fer una enquesta de carrer. Final de 90? Tampoc fa tant, eh? No, no, no fa tant. Una enquesta de carrer demanant l'opinió de la gent del carrer sobre la violència de gènere. I aquest era el resultat, és a dir, coincidint amb la progressió de les primeres normatives específiques de prevenció
de violència de gènere. Clar, quan un pot veure aquest tipus de reaccions comença a entendre que des de l'any 2003 que se va posar en marxa registre estatal també vinculat a aquesta normativa que acab de dir de protecció en matèria de violència de gènere, que se va posar en marxa registre estatal de víctimes, porta gairebé 1.300 dones matades amant de les seves parelles.
Per tant, és una situació, i en guany ja crec que n'han passat 60, no, és una situació que és molt, molt, molt, molt greu, que també és molt, molt, molt, molt típica d'aquest estat i que jo m'atreveix que atribuï un comportament atavi que s'hauria d'analitzar amb més profunditat i amb més perspectiva del que s'ha fet fins ara, és a dir, veure per quin motiu
un gruix molt important de la població espanyola també tenia, i crec que ara a dia d'avui continua tenint, aquesta visió total i absolutament misògina, masclista i legitimadora de la violència en contra de la dona.
és terrorífic veure de quin passat venim i no t'he dit jo si encara m'ho hem remuntat més enrere però també em dona que pensar lo poc que hem avançat no?
Correcte, i fins i tot que han retrocedit, perquè estem parlant de final dels anys 90, ja no hi havia cap partit parlamentari en representació institucional que nega l'existència de la violència de gènere. I ara, a dia d'avui, tenim un percentatge de vot que està entre el 10 i el 20% d'una organització com el Vots que nega l'existència de la violència de gènere.
que ho intenta subsumir dins d'una qüestió de violència domèstica general, que considera que, evidentment, tot el que fa referència en els discurs igualitaris en contra de la violència de gènere és a lo que el denominen la ideologia de gènere i que aquesta ideologia de gènere mai hi ha un odi en contra dels homes i, en definitiva,
Basta parlar amb qualsevol expert en matèria de violència de gènere, fan un discurs que en els fons està farcit de misogínia i de justificació de la violència de gènere de manera implícita.
És una qüestió molt greu de la mateixa manera que, com dic, anteriorment s'han de legalitzar moltíssim de partits polítics durant anys perquè no tenien un discurs el suficientment clar sobre el terrorisme, ja fos el terrorisme d'ETA, d'Esgrapo o de qualsevol altra organització terrorista des que s'havien patit l'estat,
i jo entenc que aquí s'hauria de fer una reflexió molt profunda sobre el que feim amb aquelles organitzacions polítiques i sobretot amb aquelles que té representació institucional que de manera continuada neguen la existència de la violència de gènere i que fins i tot veiem l'espectacle lamentable que en moltíssimes ocasions, quan ha hagut un assassinat que se repeteixen pràcticament de forma setmanal, de manera molt trista, se neguen a participar en els actes d'homenatges institucionals a les víctimes en moltíssimes institucions. És que és molt greu el que està passant
I com dic, amb això hem retrocedit moltíssim, ja que hi ha una força política amb una ample representació institucional que qüestiona i fins i tot nega l'existència de la biogen.
Bé, un i dos, una qüestió que es presenta contínuament i que, per tant, en parlarem en altres moments, canviem de qüestió. Vull llegir una piulada que feies fa poc dies i que diu així, amb el que costa comprar-se un pis a Mallorca es poden comprar 5 pisos a Extremadura.
En canvi, les pensions, sols funcionaris, salari mínim interprofessional, salaris via convenis col·lectius estatals i d'a més, són iguals o inclús inferiors en el cas de les pensions, aquí que a Extremadura. En resum, els mallorquins tenim sous espanyols i preus propis de les zones més luxoses del centre d'Europa. Aquí hi ha la clau de l'empobriment continuat de les classes populars i treballadores d'aquest país.
Són unes xifres claparadores i molt contundents.
Totalment, és a dir, quan es parla de l'Espanya vaciada, crec que també hauríem de començar a parlar de l'Espanya superpoblada, no? Com un concepte a menjar, per quin motiu? Perquè es parla de les dificultats d'aquelles zones dels territoris estatals allà on hi ha menys població des d'aquell que hi hauria,
però ningú parla d'aquelles zones com Balears, on hi ha moltíssima més població de la que també hi cabria. I tot això provoca, a més a més, una immigració massiva del nord de cap al sud, que és el professor Pere Salvat de la Universitat de les Illes Balears, i després del sud de cap al nord per servir de criats en aquest nord que ha vengut de cap al sud. És a dir, estem parlant d'una doble immigració, de ser immigració rica,
que ens prové de zones com Suècia, Alemanya i Regne Unit fins ara, i que ara està començant a venir de Canadà i dels Estats Units amb els ponts aèris que s'han establert, i després tenim una immigració fonamentalment africana, també de països de l'est i també majoritàriament llitinoamericana,
que venen aquí per servir a les necessitats de turistes temporals i de residents permanents que provenen d'aquestes zones nòrdiques i d'aquestes zones nord-est d'Europa. Clar, tot això que provoca que inflacionin el mercat i que els mallorquins no tinguem accés a cap tipus d'habitatge a un preu mínimament raonable, és a dir,
ja estem parlant d'hipotèquies de 40-50 anys i a més a més un altre afegit, que normalment qualsevol, ja ho toca molt en el despatx, qualsevol entitat bancària, a dia d'avui ja t'està demanant un 30% d'entrada per qui s'ha volgut comprar un habitatge.
Si estem parlant que qualsevol pis normal, o normal no, minipis, se te'n va aproximadament a 400.000 euros, estem parlant que se necessiten a prop de 120.000 euros d'entrada per poder, o més, perquè després ja és aproximadament el 10% de despeses de...
de gestió hipotecària, escrituració, registre i impostos de transmissió. Per tant, estem parlant que se necessiten 130-140.000 euros d'avançament d'entrada per poder intentar cedir a un pis de 80 metres, a sigui de Mallorca. Quina persona fent feina a una edat raonable pot tenir aquesta quantitat estalviada? Jo diria que pràcticament ningú. Per tant, estan condemnant-les a pobresa.
realment la solució Toni és intentar baixar preus i limitar preus o intentar augmentar els sous
El primer que hem de dir és que la solució que es dona a l'actual govern és tot el contrari d'aquestes dues. És a dir, la solució que es dona és dir i intentar actuar, urbanitzar quant més millor Mallorca.
Això és la seva gran solució. Per exemple, la gran solució que s'estan donant a Palma és tot el sol que havia d'anar destinat a equipaments públics, és a dir, a fer parts, a fer escoles, a fer centres socials, l'estan privatitzant i entrellant a constructores
per ferir més bloc de pisos. És a dir, el model polític que s'està executant a dia d'avui és el model polític que s'està executant als anys 60 i 70, quan es van construir barriades com Són Cladera, Són Goldeu o Corea, perquè molt entenem. Això és el model polític.
No canviar l'estructura econòmica, no canviar l'estructura social, no canviar per res el model productiu i, en canvi, urbanitzar el màxim possible per fer civius perquè empreses privades s'aforrin amb aquests civius i intentar posar el màxim de gent possible. Aquest és el model que ens donen.
Què passa? Que evidentment això és com un flux d'un forat que tu puguis fer un bidó. Com més gros facis el forat, més aigua te sortirà. Com més oferta immobiliària donis, més gent te vendrà. És que no n'hi ha d'altre. Però aquest és el model que ell veuen de progrés i de creixement. Ara, si vols,
Te contaré una petita anèdota de fa molts anys, perquè tu s'ha quedat moltíssim d'anys a l'activisme social, i d'ara de fer ja que ja ve 20 anys, que està a la plataforma en contra del segon cinturó de palma, que està encara semi-executat amb un trajecte que no va enlloc, perquè comença a son banyes i acaba...
Al Campos, el primer tranc que era el més important, que era el de Sareoport, no s'ha executat pels interessos de fan Mallorca, etc. Però bueno, fa 20 anys lluitàvem perquè no se fes aquest segon cinturó. I vam tenir, sempre me'n recordaré, una reunió amb un senyor que alguna gent encara se'n recordarà, que era el senyor Rodrigo de Santos.
posteriorment empresonat per diferents causes de delictes d'agressió sexual. Tothom se'n recordarà que era el número dos de Catalina Esquerra, l'Ajuntament de Palma. Quan me'l varen reunir amb ell, ja eren el número dos d'en Joan Fageda. És a dir, mira si ha plegut i després també ho va ser...
Bé, aquest senyor me'n record que a una d'aquestes reunions que varen tenir perquè s'àrea d'Urbanisme i era responsable d'Urbanisme de Palma m'ha donat suport en intentar aturar segons cinturó, li estàvem plantejant que nosaltres tocàvem a la porta d'Urbanisme per un motiu.
és que darrere de tot projecte de construcció d'una autopista hi ha interessos immobiliaris i que evidentment el que mos sospitàvem era que darrere del segon, quan després s'ha confirmat que és així, que darrere del segon cinturó hi havia la construcció de grans pelotafos urbanístics i que s'implicava la destrucció dels territoris rústics, dels pocs territoris rústics que quedava a Palma. I sap que mos va mollar?
Lo que ustedes ven como destrucción del territorio rústico, nosotros lo vemos como progreso.
I crec que és en una mateixa situació. És a dir, el que nosaltres veiem com la destrucció de Mallorca, ells ho volen com a progrés. Quanta més gent millor, com més empreses madrilenyes puguin venir aquí millor. Bé, madrilenyes, alemanyes i aviat nord-americanes millor perquè se puguin forrar venent pisos amb una plusvàlua desorbitada i nosaltres a viure davà i es pont de la via de cintura. Jo crec que aquest és el seu model de progrés, que és un model...
de progrés, de capitalisme, d'espiedat, que copia el model dels Estats Units i no tancant ni peus. I si vols ara comentar-me un segon aquest model nord-americà, perquè aquesta setmana ha sortit una notícia interessant en relació amb el mercat immobiliari que si vols te comento.
Endavant, endavant, Toni. Idò, mira, Tomeu, té poc temps per fer-ho, però també m'agrada mirar la premsa internacional i aquesta setmana s'ha debatut molt bé el marge d'estancament de l'administració nord-americana i després aquesta buita transfugues, perquè ja són transfugues que han donat suport en Trump, en el Congrés, de romper la disciplina de vot del Partit Demòcrata,
i bé, a marge d'aquesta situació de transfugisme parlamentari, un gran tema de debat que ha impulsat en Trump és el seu model de mercat immobiliari, que diu que ha descobert la fórmula perfecta per donar solució als problemes del mercat immobiliari que també té o tenen els Estats Units de Nord-Amèrica, és a dir, perquè no és un model exclusiu d'aquí, per quin motiu?
Perquè el capitalisme diu que quanta més gent pugui venir millor perquè si de balla es preu de la mala obra. És a dir, tu quant més immigrants tens, més barats pots pagar els salaris. És a dir, darrere de la immigració hi ha el capitalisme. Això és una qüestió que, tot i que l'extrema dret ho negui, perquè després fomenta el racisme entre les classes populars i treballadores, està més que demostrat.
La gran fórmula que aquesta setmana ha donat en Donald Trump és que les hipoteques passin a la mitjana de 30 anys a 50. I així podran obtenir més capital les classes treballadores i podran comprar en aquest preu desorbitats els habitatges que ara no poden comprar per més.
ha dit en diferents mitjans, i fins i tot ha fet un meme d'aquests que li agrada fer amb intel·ligència artificial, que hi ha hagut dos grans presidents en quant al mercat immobiliari als Estats Units. Un va ser en Theodore Roosevelt, i s'està comprant amb en Theodore Roosevelt, i en Theodore Roosevelt va implantar un sistema d'hipoteques per a les classes treballadores,
que la mitjana d'aquestes hipoteques és en els 30 anys i que ell passarà a la història com a president que ha impulsat les hipoteques de 50 anys.
Per tant, què és el que se mos està dient? Que no s'ha de regular el mercat, no s'ha de reduir el benefici, la plusvàlua que estan obtenint les classes capitalistes de manera vergonyosa en l'habitatge, sinó el que s'ha de fer és endeutar més les famílies treballadores i que amb una sola vida no s'ho pugui pagar una casa, sinó que l'hagin d'acabar pagant els araus. Això t'anava a dir? A mi no me surten els comptes.
Correcte, no, és que s'està volent implantar, i avui aquest dies ho ha dit en Donald Trump, com una gran il·luminació seva i com un gran triomf del seu sistema neocapitalista ultraliberal, és a dir, aquest anarcocapitalisme.
que una persona pagui tota sa vida i que deixi s'hipoteca en Berència perquè continuï pagant tots seus fills. Això és el gran descobriment i el gran projecte econòmic d'aquests anarcocapitalistes que tenim als Estats Units i que s'està copiant aquí perquè pensem que és el referent ideològic i econòmic
d'importants partits que, per exemple, aquí serien Balehmos, estan governant, és a dir, és el referent econòmic de vots, i de sectors molt importants del Partit Popular, és a dir, el model Ayuso, perquè molts entenguem i de tots els seus seguidors, és un model que copia, imita,
en tots els aspectes és trampisme. Per tant, aquestes idees és que si qualcú se vol comprar una casa, haurà d'intentar salviar una quantitat estratosfèrica, invertir-la i arruïnar-se de per vida, pallar hipoteca fins que se mori i després deixar-se hipoteca en els seus heró perquè continuïn palliant. Això és el model que ens volen importar i que s'està important.
Déu-n'hi-do. Si tens un minut més a comentar amb una altra piulada teva que a sobre ets albocats produïts a Cervalears, cada dia se'n produeixen més, i que se menja en Alemanya, cosa que no té cap sentit, no?
No, i no només això, que és una fruita tropical que s'havia conrat a Mallorca i que els estudis poden fer de gallina, és a dir, poden produir un sol al bocats que consumeix 70 litres d'aigua.
Una borrada. Clar, és un producte que s'hauria de fer a zones tropicals o a zones que tinguin grans embassaments d'aigua. És a dir, quan s'havia venut produint fins ara, per exemple, sal del nord-africà, hi ha les zones que hi ha aigua, si el clima es propici, sí que se poden produir, o les zones estrictament tropicals i que després s'importin, però el que no té cap sentit ni un, a més a més, és que se produeixin.
a zones on pràcticament no hi ha aigua, com a Mallorca, a zones de sequera continuada, on la població té restriccions d'aigua en molts municipis, per després no consumir-se a Mallorca, carregar-se a un vaixell i dur-se a vendre en el mercat d'Alemanya. És a mi cal que m'ho expliqui, és el capitalisme irracional d'aquesta màxima expressió. Sí, sí, sí.
I jo tinc la impressió, no només amb els advocats, també amb la intel·ligència artificial i amb un munt de coses, que hi ha tota una economia que se basa en què l'aigó no costa res i no és vera i cada vegada serà més poc vera perquè hi haurà un moment que l'aigó s'haurà de pagar el preu que val.
correcte, és que a més en moltes ocasions he mirat els números i el principal problema és que per exemple moltíssim de municipis el municipi està sofregant en fons públics és a dir, en fons d'impostos el consum d'aigua de bona part de la ciutadania és a dir, s'està pagant el consum d'aigua humana molt per davall del cor real de producció. Efectivament
Per no tenir un alçament popular i no perdre-se d'eleccions i, a més, jo crec que aquí hauria d'haver una llei marc que ho regulàs. Amb una agència com a Zabacua, que és una agència pública de segles balears, que hauria de tenir un paper més predominant i més preponderant en tota aquesta gestió del mercat de saigua. I després hi ha SUS.
comercial i s'ús industrial i s'ús agrícola ramader de Saigo, que d'aquí ningú en parla i que s'hauria de fer un plantejament molt i molt i molt profund del que se pot fer i del que no se pot fer. És a dir, el que no se pot consentir és una cosa, és que, per exemple,
tu no puguis posar una vaqueria si no tens el denominat cupo llater i si no l'has de comprar una altra comunitat autònoma. Sí o no? I a més a més van fer gran matances de vaques aquí a Silla de Mallorca precisament dins d'aquestes polítiques de reconversió impulsades per la Unió Europea. Tu no pots sembrar un pan de vinya que pràcticament té un consum nul d'aigua si no tens a quota de...
de sembra de vinya perquè això perjudicaria les vinyes sembrades sobretot a França i a Itàlia. D'acord. I que després puguis sembrar el bocat que tenen un consum total i absolutament desproporcionat d'aigua sense cap tipus de control ni restricció. És que no en sense sentit. Sí, sí. Totalment. Totalment. Per tant. I després hi ha una altra qüestió també de fons. D'on s'obté aquesta aigua?
Perquè quant de sondatges que s'han realitzat per ús agrícola i per ús comercial no són il·legals? Perquè jo no crec que tots els pous que se dediquin a rellar aquestes grans extensions de finques agrícoles estiguin completament legalitzats. Me sap molt de greu, però no m'ho puc creure.
I crec que la prioritat hauria de ser el consum d'aigua humana. I no pot ser que en determinats municipis, estic pensant en Deia, estic pensant en Banyalbufar, estic pensant en Bastellens, etcètera, etcètera, tinguin restriccions d'aigua durant tot l'estiu. Estic pensant en municipis que han tingut l'aigua total i absolutament contaminada
per nitrar o salinitzar, estic pensant en Sa Pobla, estic pensant en Petra, etc., etc., i que després s'està enriancant de gols, s'està fent grans extension d'advocats, i normalment en mans, a més a més, d'estrangerses, que jo veig una autèntica animalada i un sols sentit i ningú ho posa fil a la guia.
és talment així, Toni no tenim més temps moltíssimes gràcies i mos tornem a connectar dimecres que ve moltíssimes gràcies a vosaltres, una forta abraçada igualment, salut Toni Benassam qui hem fet un repàs a diverses qüestions sempre
en l'economia com a eix important. Avui és dimecres bo, i per tant demà és dijou bo, i escoltarem ara una entrevista amb Esbat la Dinca. L'altra per la bona gent, la tercera per la mort, que la tanquearà.
Àngel caigut, principi del foc, malgrat oberta. Àngel caigut, principi del foc, malgrat oberta. Tot això ets tu per mi, jo n'estic certa. Tot això ets tu per mi, jo n'estic certa. Jo he cantat en nom vostro, la vostra veu és la meva.
Adéu lluna de nit, adéu sol de migdia. Deixem la necessitat que tenim a cada un del món per altres tipus de vida ampla. Alguna era l'etiqueta i era per dir,
per altres tipus d'habitatges, inclús molta gent que se'n va anar cap a la costa i fet després amb tot el tema de l'habitatge vacacional, etcètera, han tornat aquí a la nostra ciutat i ara estan veient que aquesta aposta que vam fer, els plats de reformes,
de rehabilitació de façanes i sobretot aprofundint molt i donant més ajudes en el casc antic, que és on tenim més habitatges tradicionals que estan tancats, estan veient que s'estan rehabilitant i són espais en els quals estaven
com he dit abans, en desús i que ara se tornen a evitar molt d'ells per generacions posteriors a les que van deixar aquesta casa aquí tancada i que a través també, com he dit abans, dels plans
d'ajudes que tenim municipals i un pla especial de rehabilitació a través d'un Next Generation, que és un pla de barris, on estan veient que aquesta iniciativa està tenint una gran acollida.
dins del pla de ruta que tenim, bueno, tenim moltíssimes iniciatives des de les fiscals per poder incentivar que se construïa esquí HPO, habitatge protegit, aquí a la nostra ciutat, on hi ha dues vessants, no?, aquells que volen fer aquests habitatges protegits, on els podem bonificar...
S'importa construcció i obres fins a un 95%. És una ajuda que pot fer l'Ajuntament perquè hem de tenir clar que també nosaltres tenim competències, però aquestes competències estan compartides en la comunitat autònoma i en el que hem de ser estat. I els ajuntaments sí que som els primers que coneixem la necessitat que tenim a cada un dels municipis, de quina manera podem ajudar a uns i als altres. Però moltes vegades no tenim maniobres, no tenim maniobra per poder...
per poder dur endavant segon quin tipus d'accions. I més, ajuntaments mitjans com el nostre, ja no dic els petits, però ajuntaments mitjans amb on evidentment les limitacions pressupostes són les que tenim. Però com he dit, ajudes fiscals en què volen fer aquests HPO,
que evidentment estan limitats i estan taxats els seus preus, i després en els que compren un HPO, o jo dono un HPO, en aquest cas és que compren, que durant els tres primers anys tenen el 50% de s'import de béns immobles cívics bonificat, i això també és un reclam, és una ajuda perquè els que puguin adquirir aquest pis, o els que ja tenen un benefici de sort de poder-lo comprar perquè és HPO, perquè és un preu taxat,
i després també tenen aquest descompte a cinc pot de béns immobles. Nosaltres el que feim aquí a Inca també és continuar fent feines i bali, per davant de Gires Balears, perquè pugui haver més construcció d'HPO a la nostra ciutat, sobretot destinada al joguer, que és molt important el tema del joguer, que no tot sigui lenta, i també amb els promotors particulars, perquè
que és una ciutat molt compacta urbanísticament, tots els territoris, tots els sectors urbanístics tenen nom i llinatge i el que anem és intentar que se pugui fer aquest habitatge protegit, assequible per la gent i des de l'Ajuntament intentar
que se creï aquest habitatge però que a la vegada sigui assequible l'habitatge de 400 i 500 mil euros tornem a estar igual per això d'aquí el nostre objectiu d'anar a intentar que aquest preu pugui ser més a la baixa i que la gent pugui tenir accés
en aquests habitatges que es fan a la nostra ciutat. Després també hi ha tot el tema normatiu que ja des de l'any 2008 van iniciar les modificacions dels planejaments urbanístics d'Inca per aquestes noves formes de poder tenir un habitatge col·laboratiu, el cohousing, que es diu en nom tècnic,
Però al final són habitatges col·laboratius on un grup de persones s'ajunten per poder dur endavant un projecte de construcció. I aquí notes també que hi ha tota una sèrie d'ajudes des de s'ajuntament, sobretot fiscals, perquè s'apugui dur endavant aquest projecte.
aquest tipus d'habitatge, que és una eina més que tenim per poder tenir aquest habitatge digne aquí a la nostra ciutat. Una altra qüestió, el tercer polígon, quan comencen les obres?
Just dilluns passat vam aprovar, vam fer ja l'aprovació definitiva de la modificació parcial del sector 1, del tercer polígon industrial. Ara just queda que la Junta de Propietaris ens faci arribar el pla d'urbanització, que ens consta que també el tenen bastant avançat perquè ja puguem aprovar
si es cau el projecte d'urbanització i ja se puguin adjudicar les obres i puguin començar les obres. La previsió és que durant l'any vinent, l'any 2026, ja puguin començar aquestes obres. Un polígon industrial que, de remuntar a la història, l'any 2003 es va iniciar el seu procés d'aprovació, precisament en el Parlament de Sillers-Balears.
amb una llei transaccional del port general de l'any 2023, que havia deixat un polígon del més ràpid d'Espanya, però que pràcticament 23 anys després
donant inici d'aquestes obres. Per nosaltres és molt important que se pugui donar aixús en aquest polígon industrial perquè són 380.000 metres total dels polígons industrials, més de 180.000 metres industrials, després hi ha els zones verdes, zones esportives, etcètera, que comporta tota l'urbanització d'aquest polígon industrial perquè ens consta que hi ha una gran necessitat
de terrenys industrials de Silla de Mallorca. A més, l'ubicació estratègica del tercer polígono industrial d'Inca, que està pràcticament a mitjord dels dos ports comercials, tant del Cudi com de Palma, els hi dona encara més valor i ens consta que hi ha molt d'interès per empreses a poder-se instal·lar i que també ens consta que hi haurà novament fàbriques en aquest polígono industrial
que potser no se dediquen a la tradició de la nostra ciutat, que era el calçat i la pell, però sí que tornarem a tenir fàbrica, que se pugui fer fabricació aquí a Escola Mallorca, i que això donarà, sobretot, més possibilitat de millorar el joc de feina en aquells que ja ho tenen aquí a la nostra ciutat,
i sobretot que hi haurà un dinamisme econòmic important que és ben necessari, ja no només per la nostra ciutat, sinó també per la silla de Mallorca, per la diversificació de la economia, que evidentment tantes vegades xerram, que no només hem de viure del model turístic, sinó que hi ha d'altres possibilitats.
empresarials i econòmiques, doncs aquí a Inca haurà la possibilitat d'instal·lar aquestes empreses que se puguin dedicar a altres sectors importants de la nostra econòmica. Serrón de Nord, tenim notícies noves? Hi ha res de nou?
Res de nou des que vam tenir la darrera reunió amb el Consell de Mallorca, ja fa uns set mesos que aquí mateix on estic ara, que és en el despai de la Lloria, amb una reunió amb el president del Consell i el Consell Rubio, el Consell de Carreteres, on vam expressar la seva voluntat de dur endavant aquesta petició que el dia vam fer d'Ajuntament d'Inca, que ja teníem pactat,
amb els altres executius del Consell de Mallorca, d'altres legislatures, i era que havien de prioritzar aquest accés des de la carretera de Souba cap a la carretera del Cudi, amb un model molt de ronda urbana, molt basat a la proposta que nosaltres tenim en el planyament urbanístic, que el que ens interessa és poder desembossar sempre de la nostra ciutat, que des de fa dècades està patint, no és flux d'entrada i sortida cap a
cap a la serra de Tramuntana, especialment cap a Soubot i Marilluc, i moltíssim que estan amb el tema del projecte, i jo crec que aquesta legislatura, xerrant, sincerament, només podrem tenir el projecte,
per ser propera poder executar aquestes obres, com he dit abans, d'una ronda molt urbana, on el que volem és que hi hagi també un passeig intent perquè puguem anar caminant d'una barriada a l'altra i que sobretot morgevi aquesta densitat de trànsit d'accentes de la ciutat per poder continuar ampliant les zones peatronals de viandans en el centredingat.
amb dues qüestions de cultura. La primera, què ha significat per Inca la reobertura del teatre principal i quina valoració en feix de ja aquest 4 anys de funcionament ja. Sí, sí, 4 anys van inaugurar en novembre o no per aquest teatre. Sí, sí, passa aviat això, sí, sí.
Exacte, ara fa un quadrany, l'any que ve haurem de celebrar 5 anys d'aquesta opertura i com ja m'han dit s'han complert les expectatives però en màxims. Sabíem que l'opertura Estreta Principal d'Inca era una demanda històrica de tota la ciutadania i especialment dels sectors.
culturals d'Incas de feia molts anys, sabíem que seria un revulsiu cultural, econòmic i social també, perquè a la vegada les darreres memoris presentades, la darrera memòria presentada per la gerència del teatre són més de 34.000 persones que van passar aquesta temporada passada i això evidentment són
Són unes dades importantíssimes, sapient primer el que som un teatre no vell, en el qual tenim molt clar que evidentment començava no de zero, sinó de 900, fa 20 anys que no hi havia una instal·lació cultural tan important de la nostra ciutat i tan preparada per posar a sol aquesta diversa programació que té el Teatre Principal d'Inca.
i després també en les qüestions econòmiques. Tenim un pressupost d'allà de 800.000 euros en comparació amb altres teatres. Un altre teatre principal, com és el de Palma, està superant els 100 milions d'euros. Nosaltres aquí tenim una estructura que està aprovada per la Fundació Atat de Principal d'Inca en on participem a Consell, Govern i Ajuntament i a on són molt realistes del que...
del que poden fer, però també amb s'il·lusió, amb les forces, amb les ganes de poder tenir cada vegada més diversitat cultural aquí a la nostra ciutat i, evidentment, al teatre principal.
ha estat fonamental per poder donar encara més opcions culturals als nostres ciutadans i a tota la comarca i d'altres comarques que també venen a veure diferents espectacles que es fan en la xeta principalment. L'altra gran aposta cultural de present i de futur és pas còmic, en aquest sentit teniu la fira còmic nostrum i preparau el Museu del Còmic.
Sí, així és. És un dels reptes. Jo crec que a vegades hem de pensar en gran, en gros, i en aquest cas, en tema de cultura, jo crec que se'ns va plantar ja la possibilitat de poder tenir aquí, a Inca, el primer museu públic d'escòmic, tot el que tenim arreu de l'estat són exposicions privades, col·lections privades,
i aquí seria el primer museu públic de tot el país. Hem estat xerrant, i això sense cap dubte que no ho podríem fer, sense el Cluster, que sense ells no podríem tenir ni si l'il·lusió de poder tenir aquest museu, ni poder tenir-ho com el nostre aquí, el Festival Internacional del Còmic,
que el tindrem aquest mes de novembre aquí a la nostra ciutat. Després, el dia bo, respirarem una setmaneta i després ja tornarem a tenir aquesta fira que també l'assolim amb moltíssima dilusió, amb moltíssimes ganes, perquè com tu has dit, estem fent feina paral·lelament amb aquest museu en el qual estem intentant engrescar bastant bé en el Ministeri de Cultura i les altres administracions per poder, bueno, cada vegada va agafar més cos aquesta fira
aquest museu d'escòmic i ara mateix està en fase de redacció del projecte d'obres per després ja començar amb tot el tema museològic, museogràfic per poder finalment obrir les portes d'aquest museu d'escòmic que crec que també com ja va passar i com està passant amb l'estat principal serà un gran revolució cultural per Inca i per tota Mallorca.
Darrera qüestió val 10 anys a Sabadlia quin balanç evidentment telegràfic feix d'aquests 10 anys? Bé, sobretot és orgull, no? És orgull de poder endavant aquesta taxa de representació institucional de la ciutat d'Inca, de poder liderar un gran equip de govern durant tots aquests anys que han fet possible, perquè sense l'equip
Seria impossible poder dur a terme totes aquestes accions que duim al llarg de l'any i de tota aquesta dècada, i sobretot una il·lusió que tenim intacte, amb moltes ganes de poder continuar, de poder dur endavant aquest projecte de transformació social, econòmica, que estem duent aquí a terme la nostra estimada ciutat d'Inca.
i que han passat moltíssimes coses, no? Però si hagués de resumir en cinc coses, sense cap dubte, ja l'enxapada, no?, que és el teatre principal, després l'ampliació de l'hospital comarcal d'Inca, que és una lluita també importantíssima, no només d'Inca, sinó de tots els municipis de la comarca, després es poden dur
Aquí a Inca, un hospital com és el Sant Joan de Déu, gràcies a la col·laboració del govern de les Serilles Balears, perquè no només dona servei aquí a la nostra llet d'Inca, sinó, evidentment, al comarcal i insular. Després es pot de tenir el quart centre d'educació primària obert, el van obrir el passat mes de setembre,
de l'any 2024 i sense cap dubte la transformació de la societat civil. Nosaltres vam dir que des de la operació ja fa més de deu anys que teníem una societat civil a la Targada, que dormia i que havia de menester un impuls institucional, no un control institucional sinó un acompanyament i un impuls i una ajuda institucional per poder treure el millor de nosaltres mateixos i ho estem aconseguint gràcies a la implicació de tanta gent
que fa possible, precisament, que puguen muntar unes fides com s'han muntat, que puguen muntar un llou bo com els que muntarem i que puguen tenir tantes activitats de tantes diverses índoles a la nostra ciutat i això és gràcies a que la societat civil inquera està més viva que avall.
Val, Virgilio Moreno, moltíssimes gràcies, mos veurem el dijous bo, si mos deixeu entrar, Inca, supos que estem convidats tots. Moltíssimes gràcies i mor veïm el dijous bo. Moltíssimes gràcies i esteu tots ben convidats i convidats d'Inca a gaudir d'aquest dia tan especial de nosaltres. Gràcies, bon dia, gràcies.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Actualitat, anàlisi, reflexió, debat a bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
Dimecres 12 de novembre de 2025. Feim un repàs a l'actualitat a través de diversos titulars de diversos mitjans. Començam, evidentment, per Diari de Balears, que vos recomanem sempre que hi estigueu pendents i que hi guaiteu com a mínim un pic al dia.
Diari de Balears enceta avui la seva portada amb un document en exclusiva. El Consell Social de la Llengua aprova un pla de mesures urgents que inclou la retirada del pla de segregació lingüística. Podeu llegir els documents sense 15 propostes que se fan des del Consell Social de la Llengua Catalana.
La Caterina Carmany, per ser lliure, el que compta és ser honesta amb una mateixa i decidir. És una entrevista d'aquesta Sant Joanera, que ara és corresponsal de TV3 a Mallorca, bé, a Ceciller Balear, millor dit.
i que va ser entrevistada per Marisa Cerdó. També el diari de Balears vos ofereix la transició ecosocial a les Balears. Més feina, millors condicions i més qualitat de vida.
És un informe titulat «Impactes sobre el treball de la transformació ecosocial a les Illes Balears» i recull propostes d'alternatives en el model econòmic actual. També mos feim eco d'unes declaracions d'en Lucià Muñoz de Podem que diu «En lloc de més policies, Palma necessita més educadors socials i més habitatge».
Tot Vall de Mossa es manifesta contra el tancament de l'escoleta del poble i és que aquesta decisió ha despertat la inquietud i la indignació de tota la població de Vall de Mossa que veu com els seus infants se queden sense una escola de referència.
El Parlament demana al govern, amb l'extensió del PP, que situï l'educació pública com a prioritat absoluta. I també destacam que Frederic guanya el debuita premi Miquel Martí i Pol a la millor poesia musicada. També tenim informació sobre el servei especial de tren per al dimecres bo,
i per el dijou, evidentment, trobada a Mallorca organitzada pel Col·lectiu de Dones dels Països Catalans, primera trobada de municipis de Mallorca actius pel català i Manacossa germana amb Girona. També el Mercat Ecològic de Palma celebra 15 anys com a referent de l'agroecologia al Co de Palma,
Fira B 2025 de Música, sol hagi un rècord de participació i més obliga el Parlament a posicionar-se sobre el magatzem de bombes de Son Sant Joan. Totes aquestes qüestions i moltíssimes més les trobeu a diari de Balears, de Balears.cat.
en el Mallorca Daily Bulletin, que en la seva principal informació diu Overbooking de seients per a vols a Palma a una escala sense precedents.
També destaca el Mallorquet Daily Bulletin. Ahir se feia eco d'aquesta pregunta. Mallorca s'enfronta a una caiguda del turisme d'hivern alemany. Les protestes són un factor o es deu els preus i l'economia? I avui fan una peça amb la resposta. El govern no creu que les protestes siguin la causa de la caiguda del turisme alemany
a Mallorca finalment destaquen que el propietari del restaurant de Mallorca on van morir quatre persones diu que no era conscient de les irregularitats aquesta és una notícia que també ja ho veureu té protagonisme en els diaris que s'editen en paper avui començar amb aquest repàs per última hora
que efectivament dedica la seva principal foto a l'amo del Medusa, que diu l'amo del Medusa, se desmarca l'empresari de Clara davant del jutge que desconeixia les deficiències del local.
També destaca a última hora que el Tribunal Superior de Justícia de la Silla de Balears salva el Club Nàutic de Palma en prorrogar la seva concessió i que una hotelera puja la productivitat amb una jornada de 37,5 hores setmanals.
Marcenses ha reduït la jornada a les camareres de pis de més de 58 anys. Un promotor vol construir pisos a l'antic bar Sagrera i també a última hora mos explica
que ahir hi va haver una jornada organitzada pel Club Última Hora sobre la importància de posar el pacient en el focus. Jonathan McFarlane, metge, diu que revaloritzar la humanitat en la medicina. M'anem ara a Diario de Mallorca. Ja hi trobem en portada també
la foto de l'amo del Medusa, que diu l'amo del Medusa culpa els altres, i en aquest cas el titular més gros és per docents de l'Institut Llompart demanen la dimissió del director per ocultar un informe greu, i és que el màxim responsable del centre va guardar durant nou mesos el resultat
d'un estudi que corrobora el clima de por i assetjament denunciat per un grup de professors. També destaca Diària de Mallorca que arrenca la instal·lació del mercadet de la faixina i que el mercat de Sineu i el dijous bo se salven de les restriccions de la grip aviària.
Finalment, també, en el diari de Mallorca, se fa ressò que el Tribunal Superior de Justícia de les Balears reconeix el Club Nàutic de Palma que pot pròrogar la seva concessió. I avui també tenim el diari de Balears en paper, i és que el diari de Balears ha fet una edició especial dijous bo 2025,
que serà repartida gratuïtament a partir d'avui mateix per Inca, també en farem arribar a Manacó avui i a altres bandes de Mallorca. Inca, capital de la constància, és la presentació que ens ofereix aquesta edició, que també ens ofereix Inca emblemàtica, història, patrimoni, viu, comerç i identitat.
Un altre reportatge titulat 150 anys del ferrocarril a Inca. Una via cap al progrés. I més reportatges. Ara un dedicat a les noves veus. Dones joves i en català hi ha un repàs a diverses
creadores de contingut, inqueres com són Naina Segura, Constança Ramis i Maria Baussà. També vos destacam un altre reportatge, en aquest cas una entrevista, l'obra cultural d'Aleà torna jove.
Després de 50 anys de feina, l'obra cultural balear d'Inca es rejoveneix. També una entrevista amb el batle d'Inca, amb en Virgilio Moreno. El dijous bo manté l'essència de fira agrícola amb innovacions sense perdre, que és punt de trobada del sector primari.
Més qüestions incloses en aquesta edició especial de Diari de Balears en Paper, una edició que també podeu recollir, per exemple, aquí a la Centre Cultural Canal Covell i a tots els espais culturals de Palma. Hi haurà munts de diaris gratuïts.
Xisca, home, tots som humans i necessitam la filosofia, l'art i la literatura.
Entrevista la professora de filosofia de l'Institut Brenguer de Noia d'Inca, que acaba de publicar Filosofia en flames, un recull d'assaig que reivindiquen la lectura i el pensament crític. També vos ofereix diari de Balears un altre reportatge. Esment i Màter, dues entitats que transformen vides a través de la formació i la inclusió a Inca.
I encara un altre reportatge en clau de solidaritat, Cosi, la solidaritat amb fils d'esperança. És un article dedicat a l'escola Aitforgassa que ja és una realitat. I també una entrevista a en Tomé Ocoll, que per cert és l'autor del quadre que...
que fa de portada, que fa de coberta d'aquesta edició especial. Molts en parlen en aquesta entrevista, d'aquest quadre, i també de sa feina que està fent actualment. El titular és El somni a nivell plàstic ja està sòlit, poder fer quadres. És el que ens diu Tomeu Coll en aquesta entrevista.
Finalment, un reportatge sobre una exposició que actualment es pot visitar en Esclaustre de Sant Domingo. 50 artistes de Mallorca posen el seu art al servei de la solidaritat per Palestina. Aquests són els principals continguts d'aquesta edició especial, d'aquest número especial,
de Diari de Balears el podeu seguir cada dia a debalears.cat però de tant en tant feim aquestes edicions especials en paper que sabem que vos interessen i que vos agraden perquè normalment s'exhaureixen
som ja en temps d'entrevista política mos hi posem tot d'una
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I avui volem conversar amb Cristina Gómez, ella ha estat fins fa molt poc diputada de Podem, d'Unides Podem, al Parlament de les Illes Balears, i també és advocada, i justament d'una qüestió relacionada amb aquesta tasca, volem parlar amb ella, per tant, ja saludem a Cristina Gómez. Cristina, molt bon dia.
Hola, bon dia des de Menorca. Molt contenta de xerrar amb vosaltres. Heu de muntar una mediterrània a Menorca. Sí, sí, sí. Mos hi posarem, mos hi posarem aviat. Molt bé, molt bé. Cristina, com dus això de ser ex-diputada?
Mira, la veritat és que jo he viscut dos anys nòmada, totalment nòmada, perquè, a més a més, amb la circumstància d'haver quedat tota sola a nivell balear, com a Unida Escudem, me vaig comprometre a molt més del que és habitual per un diputat o diputada que ve de Menorca, d'Eivissa, de Formentera, perquè normalment els portaveus solen ser Mallorquins perquè les rodes de premsa des dilluns
és un afegit, ser Junto de Portaveus des Dimecres és un afegit a la trasca de diputat, no? I la veritat és que, clar, me van demanar que s'hi podia, clar, havia de cobrir l'expedient total, no? I la veritat és que vaig decidir que ho havia de donar tot, crec que ho vaig donar tot i això va significar
Està quasi, quasi, setmanalment quatre dies a Palma. Quedava un dia a dormir, però els altres dies anava i venia, sabíem com si agafés un autobús. Aquests dos anys, per tant, he viscut una vida com a molt dissociada i ara que he recuperat la meva vida menorquina, tinc la sensació que allò quasi, quasi, ho he somiat, eh? És una sensació molt rara. El que passa que, bueno, m'entenc que un contacte, bueno, ara en xerranem tot amb ses companyes d'es partit,
I com que desgraciadament continuen vigents tots els motius del món per no davallar el nivell de lluita, aquí estem.
De fet, jo crec que és el concepte interessant de la política. Bé, de fet, tu abans de la diputada ja fes política i després en continues fent, evidentment. Però, en tot cas, això, assumir un compromís important, donar-ho tot i estar el temps que sigui, que no té per què ser molt.
No, i sobretot, jo també ja sortia un poc dels carrers, sempre he estat molt liada a nivell de base, perquè mos entenguem, no? Jo recordo els motius que me van dur estar en política, i són tres, concret, perquè estava molt enfadada, i clar, va coincidir en aquell moment que va sortir Podemos i tal...
però ja estava enfadadíssima amb estil d'en Bautà, estava enfadadíssima perquè ja estava l'Ibabi en aquella època i van acomiadar i amortitzar les places, les delegacions no mallorquines, que ningú els va enterar, però van arrasar en Menorca i Evissa l'Ibabi, just va quedar una persona, i després també molt enfadada amb en Rajoy per les taxes judicials.
ja com bé sabeu som abogada, i en aquell moment es feia que imposessin taxes judicials per posar demandes. A un moment on s'estaven qüestionant clàusules abusives de préstecs, és a dir, li van donant safata regalats...
la possibilitat que la gent no posés demandes contra bancs i caixes de salvis i estava enfadadíssima i ara continuo molt enfadada encara que no ho sembli i el que no he fet és deixar d'estar amb els moviments d'habitatge de Menorca i ara continuï i s'assemblea per l'habitatge digne de Menorca feim assessories col·lectives jo dono el que puc donar de jo que és un poc jurídic
I clar que sí. Nosaltres sempre anem un peu a la institució i un peu a l'esquerrer. I jo crec que ha de ser un i mig i mig a la institució, és veritat. Perquè si no t'oblides de moments, hi ha bones d'anar a tornar a estar. Exacte, exacte. Escolta, Cristina, hem de parlar d'una qüestió que heu fet a públic, crec que era ahir, que heu presentat una querella contra les tanques racistes de Vox
del mes de setembre aquelles tanques infectes que a Mallorca segur, no sé si a Menorca i a Eivissa. Mira, això va començar a succeir entre dia 10 i dia 12 de setembre, quan cada illa es va assabentar de ser que apareixien a casa seva, per dir-ho d'alguna manera, que ja estava aquí a Menorca i de sobte sabem que ens surt un amor,
que ens surt una esmarca dalt, en el centre de silla, i jo, com que ja estava exercint, tal qual te dic, en la comoditat que me suposa manatjar l'exnet des d'atxofar la cama o des del despatx, i assabentada que estava passant el mateix a les quatre illes,
Bueno, s'ha de Menorca, vaig posar una denúncia, directament des de l'exnet, jo com a Cristina Bómez, amb el tema de Menorca, vaig intentar que fos a Fiscalia per donar coneixement a Fiscalia, no va ser possible perquè l'exnet no el considera un òrgan judicial i per tant, al final va acabar a jutjar d'instrucció, assabentada que estava succeint el mateix a les altres illes,
vaig posar 3 denúncies més, és a dir, una a Inca, perquè Inca té jutjat i també n'hi havia, després a Eivissa, perquè van aparèixer Sant Antoni, total són 4 denúncies,
a quatre jutjats d'instrucció. Jo, òbviament, vaig oferir a Podem, en aquell moment la nostra coordinadora, Ana Lucía, estava a la flotilla, i, bueno, tot i que estava superconnectada, jo ens hi vaig dir, bueno, jo s'ha de Menorca a la post, a nom meu, perquè no és suport viure una societat que comença a permetre que això succeixi, no? I vaig dir, si voleu, jo encantada de fer-ho com a Podem, no i tal, i òbviament me l'hem dit que sí,
I, bueno, com que la Lucía estava a la flotilla, jo ho vaig posar tot en el meu, a Menorca com a portaveu de poder, que ho som, i a les altres illes com a mandatària i tal. Això, bueno, sa justícia és molt divertida quan fas coses d'aquestes, perquè t'adones que et jutges que un poc cadau a sa seva boia, no? I a part que van uns més lentos que altres i tal, però esquí ha anat no només més ràpid, sinó que crec que està...
posant molt bé el focus des del principi ha estat ajutjat a Palma i vull dir des del principi perquè el primer dia ja va demanar ajutjant i vostè en condició de què passa la denúncia jo ja sabia que m'ho acabarien demanant perquè clar, el de Cristina Gómez era un xique que s'estirava fins a un cert punt perquè jo no
no som árabe, no som musulmanes, és a dir, no som una persona ni una dona que se senti interpel·lada o perjudicada en directe, en sa meva car, per aquests cartells. El mateix li passa a Podem com a partit polític, tot i que jo vaig intentar explicar-los que és nostre ideari, que tenim un document antiracista, òbviament anti-islamofòbia, però clar, això no basta, realment s'assigura...
l'acció jurídica prevista a la llei per actuar contra delictes que no et perjudiquen directament a tu, que poden estar perjudicant altres persones, l'acció popular.
I al final s'ha acabat amb una querella exercint secció popular que posa Podemos, ja no és la Cristina, no? La Cristina va fer de ponts. I aquesta querella, curiosament, a totes les illes també ho vull recordar, després que nosaltres diguéssim públicament que ho pensaven denunciar com a partit,
Després també es van afegir entitats i persones particulars a totes les illes. Jo, per exemple, a Menorca et puc dir que hi ha l'Associació de Vesines Desmarcadal, t'he posat una denúncia. Després hi ha una escola d'educació primària,
infantil i primària, que una de les tanques publicitàries la tenia molt a prop i la Junta de Professors o el Consell Escolar també sé que van presentar una queixa, no sé si davant de l'Ajuntament. Els propis Ajuntaments van demanar al Banco a Menorca que les policies locals investiguessin si s'estava cometent un delicte. I també la delegació del govern a nivell autonòmic, fent coneixement que
i he de dir que després que nosaltres ho féssim públic, jo puc dir orgullosa que crec que hem estat a punt de llança, sé que a Eivissa particulars també han posat denúncies, llavors a Palma, i jo ara me centraré en Palma, crec que a més vos interessa per territori, però sobretot perquè està liderant
aquestes quatre accions a nivell autonòmic. El jutjat de Palma una vegada mos diu que s'ha de posar una querella, nosaltres la interposem, mos fan dipositar fiança per si no anés bé que puguis cobrir les costes judicials. En part també dir-vos que la fiança moltes vegades està lligada a que demanis mesures cautelars, i nosaltres hem demanat mesures cautelars.
perquè hem demanat que cautelarment se retirin ses tanques publicitàries. Clar, clar. És a dir, això, si és final resulta que no te donen raó, sa part contrària te pot demanar una condemna en costes i mos han fet punts a una fiança i l'hem dipositada, perquè de data que creiem que no es pot deixar passar tota aquesta història. Ara mateix, per tant, sa nostra quedella, per al que hem estat veient, arrossega totes ses denúncies presentades a Palma, perquè fiscalia...
per les denúncies que ja li havien arribat, per policies locals o per la pròpia delegació des govern, ja estava fent feina. Però, clar, com que hi ha un jutjat d'instrucció que ja està instruint la nostra querella, que devia ser el primer, tot el que està de fiscalia ara s'ajunta amb el nostre procediment. I, bueno, fa un parell de dies ja hem tingut la primera providència
que posa en marxa sa instrucció. Sabeu que sa fase d'instrucció o d'investigació és quan el jutge d'instrucció li pot donar indicacions en els cossos de seguretat a través de fiscalia perquè investigui. I estic molt contenta perquè, d'alguna manera, sa jutgessa de Palma ja intueix que ha de valorar s'impacte global a nivell autonòmic.
no només en relació a la ciutat de Palma. I li ha donat indicacions a la Fiscalia perquè xerri amb els cossos i forces de seguretat de totes les illes
per tenir coneixement de totes les tanques publicitats que han pogut sortir a totes les illes, perquè som una comunitat autònoma uniprovincial. Això està superbé, perquè jo m'obligava a posar quatre denúncies per separat. Tu has de posar una denúncia al partit judicial on s'ha comès un presumpte delicte, però en realitat això aparentment també es pot veure com una única actuació delictiva del que s'anomena de tipus continuat.
i la jutgessa ja està apuntant cap aquí. Tenc aquí la providència i dir-vos que molt bé, perquè està demanant... Ha posat amunt la taula que tota la investigació que facin els diferents cosos policials, després s'haurà de valorar si s'acompleixen els requisits del que s'anomena el test de rabat. El test de rabat és una...
com una eina metodològica per valorar si els discursos d'odi estan ja entrant en el que seria el tipus delictiu, desdelicta d'odi. El discurs d'odi, desgraciadament, en sentim moltes vegades, però moltes vegades no entra dins del que seria el tipus penal.
perquè se demana certa gravetat. Certa gravetat des del punt de vista de provocar hostilitat cap a col·lectius minoritaris. Com bé sabeu, és l'especialitat de Vox, els col·lectius minoritaris, la seva dèria. Ara li toca a la gent que professa la religió islàmica, però ja sabem que el col·lectiu LGTBIQ+, tampoc és ara...
un col·lectiu que ells s'estimin molt. La protecció a les dones des del que seria...
el feminisme, no?, tampoc, és a dir, bueno, ells va sense la seva actuació. Jo m'agrada molt que en Marc Giró, suposo que el seguiu, i l'altre dia vam fer un programa espectacular que es deia Que fàcil et ser fatxa. Sí. En Marc Giró ho va explicar molt bé. Sí, sí, sí. I bueno, i ara, després de rebot, bueno, un poc perquè sapigueu de què va, no?,
el que fa és analitzar el context, qui és l'autor, la responsabilitat pública, la intenció amb el que ho fa, el contingut i la forma de la publicitat o del discurs, l'extensió, aquí la jutgessa ho clava, perquè l'extensió no valorarem només la tanca publicitària de Palma,
En les indicacions que ell ha donat, valorarem Sant Antoni d'Eivissa, valorarem les dues d'Inca, les dues de Palma, les dues de Menorca. I nosaltres, què pensam? Aquí hi ha una responsabilitat claríssima, perquè efectivament és una campanya autonòmica. Tenim la desgràcia de ser els següents a El Ejido d'Almeria, que van ser els primers que van tenir aquestes tanques publicitàries.
Sabeu que l'Egido de Almeria és una... Sí, en el seu moment hi va haver incident greus, sí, sí. I tant, i tant. Clar, ja tenen una població migrant bastant important, però no te lo pierdes perquè se necessita. Perquè és que escurren allà tots els temes que conreen la terra i és que fan recol·lecció. On són els propis migrants. Perquè la gent que està en contra de la migració...
és molt hipòcrita, perquè el que volen és tenir-los i legals, i directament explotar-los, perquè bé sabeu que també estem nosaltres lluitant perquè se faci una regularització extraordinària de tota la gent que està aquí arrelada, molta gent podria tenir feina, té ofertes de feina,
i nosaltres el que volem és regularitzar la immigració perquè qui no vol immigrants però et està utilitzant de sa feina és que està a favor de sa esclavitud i ho hem de dir ben clar, no? Però vaja, tornant al tema de sa querella clar, qui és responsable d'això a Balears? Doncs hi ha un responsable claríssim per activa o per passiva i és el senyor Leixent
Nosaltres hem demanat que s'acridi al senyor Lessen en el jutge d'instrucció que li prenguin declaració. Perquè el senyor Lessen pot ser responsable per Activa perquè ha decidit muntar aquesta campanya a nivell de Balears i per què pensa en ell? Home, és president dels partits, això és una cosa pública i notòria.
Però també pot ser responsable per passiva, no? I que hagi estat en Sàntia Bascal, que li ha dit des de Mambú, no? La seu de Vox, oi, Gabriel, pues esto le toca a Baleares, no? I el senyor le sent, per passiva,
ho hagi permès, no? I jo vull que el senyor Lessen digui que ha permès per activa o per passiva aquesta campanya avaliar-li. La jutgessa també va per aquí, és a dir, ella no xerra encara de ningú, però ella li demana ses forces de seguretat
i a Fiscalia, que investiguin qui va donar indicacions per sa campanya i si és el cas de que s'han retirat algunes tanques publicitàries, també demana que s'identifiqui a qui ets de retirades. És a dir, sa jutgesa s'ha posat a fer feina i jo crec que independentment de sa valoració que finalment s'ha pugui fer, perquè després amb tot aquest material s'haurà de valorar, no? Si hem passat a esllindar del discurs d'odi i estem dins del delicte d'odi,
sigui com sigui, la Justesa de Palma crec que liderarà al final tot aquest tema a nivell de Balears, perquè no pot ser d'altra forma que fer-ho de conjunt per valorar el verdadero impacte d'aquesta campanya. I vull afegir una darrera cosa a l'Oda Inca d'aquesta setmana. L'Oda Inca és una mostra d'aquesta...
Aquesta campanya publicitària de Vox del mes de setembre era el que es diu en castellà, estava abriendo la veda. M'explico? Sí, sí. Han obert la porta. Si no qüestionem el primer intent de publicitat islamòfoba, racista, si no qüestiones el primer intent, així estàs deixant la porta oberta per continuar aquest tipus de campanyes, sobretot racistes, i a més...
També vull esmentar una altra cosa, no? Com utilitzen, jo estic indignada, com utilitzen les dones, no? Perquè d'alguna manera que te diuen que el nostre model, a part que sigui blanc i occidental, no?, que ets la visió d'aquella dona que no l'ha coberta, que t'està dient que la religió islàmica oprimeix a les dones perquè ets avoltapades, etcètera, etcètera, d'acord?
Això és el missatge que t'envia que utilitzen les dones. Si tu realment... Perquè clar, a més a més, és que tenen els dallons d'anar de feministes, no te lo pierdes. Però bueno, la gent s'ha metgut molt curta i m'has de permetre que t'acabi de raonament. Si tu tinguessis la intenció d'alliberar les dones d'una opressió, d'una suposada opressió,
que ve de sa religió islàmica et s'estaries alliberant
El premi d'ells és que acabaran expulsades juntament amb el resto de la seva família. I a d'on te'ns expulsaràs? A països que tenen un nivell de democràcia bastant per davall de la nostra. I un nivell d'opressió cap a la dona, òbviament, molt més elevat. És a dir, no cuela, però com que tenen aquest missatge tan simple, que és visual, veus una foto, una dona que no doni burca, que és un pedaç damunt del seu cos, no té ni rejilla, que això no defenses burca, que quedi molt clar.
Però també defens que si hi ha dones que volen dur tapat el seu cap com el duen les monges de la religió catòlica, perdonau. I què era el rebusillo dels nostres vestits ara de ball folclori? Què és el rebusillo del traje de...
de ballar fandangos. Sí, sí. Bueno, doncs venim d'on venim. I aquestes persones, aquestes dones, si volen dos cap temat, ho haurien de fer respectar. I, bueno, Ina Rosalia, doncs ha obert el seu famós disc
em es cap tapat i és islamofòbia i racisme i aporofòbia i un feminisme que es diu feminacional feminacionalisme perquè agafa el feminisme per el girar en contra de la dona perquè quina és la lliberació que li estan oferint a aquesta dona que va tapada suposadament per la opressió del seu home o de la seva religió
doncs esperem que li donen és que l'espolsaran igual que en el seu home, en el seu home, en la resta de la seva família. És indigna. Cristina, necessito ara una resposta telegràfica per veure quines expectatives tens damunt d'això. És a dir, creus que arribarem al final?
A veure, necessitem poder demostrar perquè el dret penal, especialment el dret penal, perquè com bé sabeu el dret penal es fonamenta en dos principis, la presumpció d'innocència i l'indubio pro reo. El primer, ja se sap el que és el segon, que és l'indubio pro reo, vol dir que si el jutge té calcaducte, haurà d'absordre. I això són dos pilars bàsics
Són principis d'estats democràtics, no? Davant dels dubtes del sol. Però no és el moment ara de raonar-ho així, perquè estem en la fase d'instrucció, la fase d'investigació. Aquí el que hem d'intentar és que la investigació de la jutgessa arribi a tenir un bagatge i un material suficient que permeti obrir judici oral, d'acord?
Perquè si permet obrir judici oral, després ja és quan ens haurem de romangar per provar com aquestes campanyes efectivament estan influint en una hostilitat cap a un col·lectiu. Però jo et diré que, desgraciadament, aquests col·lectius ultra-trans i neofaixistes ens ho passen fàcil. Perquè la campanya d'Inca d'aquesta setmana...
jo diria que fins i tot encara és més dura i colpidora. Ja se demana... No sé si... Bueno, sabeu, no? Hi ha uns folletos que sí que duen el nom de Vox, no? I xerren d'invasió i xerren ja directament de repatriacions massives. Però després hi ha uns cartells que no poses nom de Vox, off the record, que ja m'han dit que hi ha un col·lectiu ultradetà que està darrere...
no el vull dir perquè és off the record i no voldria acusar falsament per dir-ho d'alguna manera però la publicitat aquesta de cada vegada serà més intensa més hostil
i més fàcil que provoqui, per tant, reaccions en contra dels col·lectius. I això és el que provoca la primera campanya de Vox, que s'ha viató a la veda. I la campanya d'Inca d'aquesta setmana, que òbviament la posarem en coneixement
formalment de la jutgessa d'instrucció de Palma perquè una vegada la jutgessa de Palma vol valorar un impacte global Òbviament introduirem el tema d'Inca aquesta mateixa setmana amb un escrit i amb ses fotografies Jo estic molt convençuda que ens hi hem d'aturar els pèls i espera aconseguir-ho, la veritat espera aconseguir-ho Seguirem aquest cas i te demanarem també que tot doni novetats amb els informis
Molt bé, encantada. Moltíssimes gràcies, Cristina Gómez. Moltíssimes gràcies. Molt bé, adeu. Bon dia, adeu. Nosaltres continuem. Ara vos oferim una taula d'anàlisi en la qual analitzam diverses qüestions de s'actualitat i ho feim a partir de les corolles que ens proposen els protagonistes.
Som a l'episodi número 71 d'Això és vida i encetam aquest segon blog dedicat a analitzar l'actualitat. Ho farem amb Cori Ramon. Molt bon dia, Cori. Bon dia. Moltes gràcies per ser aquí, de nou. També en Abde Awadrassi. Bon dia, Abde. Bon dia. Ara feia temps que no mor venies a veure. Ja estic aquí. Però bé, ben trobat de nou. I Maria Antonia Font, també. Moltíssimes gràcies per ser aquí.
Bon dia a tothom. Començant, no sé si hem fet una entrevista un poquet llarga, però si voleu destacar qualque cosa que sigui bastant telegràfic perquè hem d'anar a les qüestions que mos proposeu. No sé si voleu destacar-les o qualque cosa que vos ha criat l'atenció de manera molt especial.
Bé, jo l'he trobada molt bona, aquesta entrevista, perquè sempre pones que el periodista et sou gent molt preparada, actualitzats, molt actualitzat, perquè el tu està pendent també del que està passant, i amb molt de criteri. Per tant, jo crec que una persona com ell, tot i que diu que ell no vol safar, és un referent, també. A veure què opina una persona com ell, és interessant. Molt encertada, aquesta entrevista. Sí, sí, perquè, clar...
ha vist, ha presenciat els fets importants d'aquests darrers 40 anys. No sé Abde o Cori si voleu destacar res més. Sí, a mi m'ha impressionat una mica quan va xerrar que l'espírit de la creació de la comunitat autònoma va ser per
per motius de territori, llengua i també amb el tema econòmic, però 40 anys després tenim els mateixos problemes i que mai ningú parla de...
actualitzar aquest espirit de comitat autònoma. Per no dir que en algun casos s'ha usat l'instrument que s'havia creat per defensar el territori, defensar la gent de la cultura, per anar-hi en contra, no? Entre això i que tampoc han fet suficient, Déu-n'hi-do. Cori? Me'n ha xocat la importància que li ha donat l'increment demogràfic.
el creixement brutal de la quantitat de gent que som i que no se'n parli o que si en el Parlament no...
Sí, tens la sensació, no l'hi he dit, tens la sensació que ara se'm parla malament. Però bé, avui en poden parlar també. Vinga, començam i, Cori, comences tu, quina corolla mordur. Jo et faré una mica una cosa estranya.
Vaig llegir una entrevista d'en Matías Vallès, dia 8 de novembre, a un editor que es deia Enrique Murillo i el titular deia que els llibres, deia exactament, els llibres se regalen però no se leen. Sí, ara no la record ara que ho dius. I això me va xocar i m'ha fet pensar
en què jo tinc un llibre que me'l van regalar el mes de maig, me'l vaig guardar per llegir-lo a l'estiu, me'l van cantar i
el vaig llegir en un lloc col·lectiu, en un apartament, i aquest llibre l'han llegit 20 persones. O sigui, mos el vam anar passant d'un a l'altre, és un llibre regalat que han llegit 20 persones. I voldria presentar aquest senyor. Aquest senyor, l'autor, es diu Benjamin Lavatut,
i el llibre el que em van regalar a mi és la 28 edició. S'ha traduït... S'ha regalat bastant i no. S'ha traduït a 32 idiomes, en Barack Obama diu que és com els llibres de capçalera i... És assaig, és ficció...
És un llibre en base científica, aquest senyor realment és un divulgador científic. Llavors realment el que fa és la teoria quàntica, si hi ha partícules o ones, però amb un llenguatge que permet que sense ser físic ho entenguis
I a més es posa en la vida i humanitza en Einstein i li fa fer discussions amb altres premis nobles, es baralla, no sé què. Per tant, recomano molt que se'l llegiu.
I ara ja tinc l'últim d'ell, perquè m'ha agradat tant que encara, si en cas ja us el duré, perquè és damunt la intel·ligència artificial. També agafa la intel·ligència artificial. El llibre es diu Un verdor terrible. Un verdor terrible. I és d'en Benjamín, va batut. És un noi jove.
Idò extraordinari, ja tenim com a mínim una recomanació, no sé si no podem fer gaire debat sobre això, no sé si no l'heu llegit, jo tampoc. No, no coneixia. No, però jo li he demanat, perquè abans ella me lo comentava, a més si una persona de llotres aquell llibre el podria entendre, física romàntica, intel·ligència artificial.
Jo soc de Ciències i hi ha pàgines que les haig de tornar a rellegir. Perquè quan, per exemple, hi ha una reunió de 23 Premis Nobles de Física. El que es creuen, per senzill que sigui, ell t'ho fa molt planer, però ho has de tornar a rellegir. El que passa que és molt disfrutada. En tot cas és un llibre per llegir d'aquests que has de llegir atentament. Atentament i...
te quedes molt bé després d'haver-lo llegit i a tothom que ve llegit amb aquesta crítica que fas és inevitable Abde, que proposes? Quina corolla mos durs avui? Avui volia parlar de la victòria del Mamadani a l'alcaldia de Nueva York que suposa un punt d'inflicció en la història política de Occident
i crec que no s'ha parlat massa d'aquest tema, prou d'aquest tema, però crec que per primera vegada una ciutat la més icònica del poder global econòmic
Un líder que no prové del canon tradicional de l'establissement americà ha aconseguit arribar a l'1 de gener serà l'alcalde de Nueva York.
Idò, podem abordar aquesta qüestió i després tu mos presentaràs la teva, Maria Antònia. Cori, què en penses? Bé, segur que l'has seguit. Estic encantada que hagi sigut així. I hi ha un precedent al Pal de Londres. Sí. Crec que també... També és aquest perfil. No és tan jove, crec. No és jove, però és un perfil similar i ja fa bastants anys que és alcalde de Londres. Sí.
Sí, té una part molt positiva, que és que ha aconseguit enganxar la gent jove, amb la qual això sempre diuen que els joves passen de la política o que els que ho fan voten a Vox aquí. I en canvi en aquest cas ha aconseguit entusiasmar molta gent jove. És una altra visió
i crec que serà molt positiu per una vegada. Ara veurem, té 34 anys, jo quant els tenia? Supost que no, però ara m'apareix molt xoc. Maria Antònia, què em penses?
Ah, jo, doncs que està molt bona notícia, que era una, era inesperat, una notació inesperada. També se tracta que pugui complir allò que s'ha proposat. Que diu que és difícil, eh?
Sí, farà pagar més impostos als rits, que això és una cosa molt bona. També que és una persona que està més a l'esquerra del seu propi partit. I després que s'ho posa... És que se defineix com a socialista fins i tot. Socialista però més socialdemòcrata.
Sí, però si ja fa polítiques més esquerranes del seu partit ja és una bona notícia i el que és una bona notícia també és aquest gir perquè pareixia que l'únic que acampava allà ben ample era en Donald Trump i ara això és una esperança també per molta gent, per l'Occident és un país que dins el món global és molt important aquesta ciutat
I per tant, jo crec que si als Estats Units s'ha de xondeix, perquè tu dius, com pot ser que aquesta població ha votat aquest líder, aquest president, en Trump? Però, simultàniament, crec que les dones també havien guanyat com a governadores. Sí, Virgínia, sí.
Això és una gran cosa. A banda que en Abde tanqui la qüestió, vos demanaveu treure dues fins a quin punt això és en part per sa llei aquesta pendular i fins a quin punt per tant i provocant-te una miqueta també hi ha una part de mèrit d'en Trump en sa victòria d'en Mandani. Mandani.
El fet d'acció i reacció, jo diria que en Trump mèrit-mèrit no n'hi donarí. Si en cas és la reacció... Però ja ha jugat un paper, creus. Sí. Home, jo crec que la gent, sobretot han trobat una persona que ha pogut aglutinar el descontent en aquest cas.
Jo crec que és una persona que ha connectat amb la gent. Crec que quan hi ha un governador o una persona que governa d'una manera tan exagerada, que pressiona tant, que és que a part d'agafar una població immigrada, homes, pelar-los escàps, vestir-los tot de blanc, agafar-los per escàps, ficar-los dalt, dur-los en una... Això ho trob totalment denigrant. I això sí, ja no el benaita, perquè les coses...
La gent et sensible en el patir dels altres. Llavors jo crec que un líder que fa això provoca, sí, de vegades provoca el contrari. I l'exemple també el tenim aquí amb en Baussà. Quan en Baussà va fer aquella gran acció contra el català, la gent s'arriba, és com si et pegassin una daltada, t'espaviles, i no passa com coure caragols, que els acous a poc a poc i els mates tots.
i per tant jo crec que sí que ha tingut un paper també, però que jo em pensava que el pèndol encara no havia arribat allà, saps? Encara haurien d'aguantar molt més. I ara hem de veure que això, aquest efecte bo d'aquest nou balde de Nova York,
S'escampi i que la gent aprengui a estar a prop de la gent i amb els problemes de la gent. I s'atreveixi a argumentar. Argumentar i a dir les coses clares. I a debatre la política de manera normal. Abde, tanques tu aquesta qüestió?
Sí, al fil del que vam comentar, Nova York com Londres o París també, que són ciutats que representen un poder econòmic per a l'Occident, estan governades ara mateix, seran governades per cas de Nova York per fills d'immigrants.
Sadiq Khan a Londres, Anne Hidalgo a París i Mandany a Nova York. Són tres ciutats que no són només centres econòmics, sinó també laboratoris socials per experimentar el mestitzatge cultural que se transforma en un poder polític.
Per això, per concluir, per tancar, jo crec que aquesta victòria no és un fet local, sinó és un missatge global que representa la madurez de les democràcies occidentals i metropolitanes, sobretot, on hi ha molta diversitat. I és un anunci també de l'aparició d'una nova èlit cosmopolita que redefinit el lideratge del segle XXI.
Crec que ha fet un bon resum de bona anàlisi. Esperançador, a més. Ho veurem, ho veurem. Maria Antònia, quina coralla mos proposes per acabar avui el programa? Ah, mira, jo aquest cap de setmana he tingut la sort de les jornades que ha organitzat l'Obre Cultural i d'Estudis Catalans sobre la commemoració de la Conquesta de Mallorca, que serà d'aquí quatre anys, el 2029,
I bé, ja s'ha parlat de moltes coses, com s'ha fet, com s'havia fet, quins elements eren els que configuraven aquesta celebració, però clar, ha sortit també el tema de celebrar també un moment en què molta gent va perdre la vida, hi va a un extermini de la població anterior a la catalana, i per tant això com ho havien d'organitzar, no?
I jo pens també que això mos ha obert a un debat que és com integram, avui en dia com explicarem aquesta conquesta en els nous residents i en els autòctons. Llavors jo crec que això, ara tenim aquesta oportunitat també d'obrir-nos a entitats i organitzacions
que aglutinen o representen la població emigrada i intentar treballar aquesta població o integrar-los com nous mallorquins, perquè la humanitat ha d'evolucionar. Evidentment. I estem en un punt amb tantes guerres i tanta maldat pel món que sembla que els estats s'estan rearmant.
i llavors es crec militaritzant, i llavors es crec que això no mostra una societat evolucionada, una humanitat que fa passes endavant, sinó que se prepara per meter-se uns als altres, una cosa que no té gaire sentit. I per tant, jo crec que ens hem de plantejar això, com ho organitzem, com feim aquest nou mallorquins, això també ens ha fet veure
quina relació hi ha entre les entitats que treballen per la llengua, la cultura del país i les organitzacions de persones immigrades, quin punt de trobada tenim, quin espai de debat. A les escoles, realment hi ha escoles que hi ha aquesta multiculturalitat, hi ha escoles gueto,
Falta molt de camí a fer, és a dir, des de dalt, la societat, perdona, les institucions, tal vegada això que també deien, de la substitució demogràfica o de l'increment poblacional, no s'ha treballat quan toca i mos trobam o mos trobam. Un punt, és a dir, a vegades deim, la llengua catalana és la cohesió social, molt bé, no és només la llengua catalana que fa cohesió social,
La justícia social també en fa, i la igualtat, i com se treballen els barris, etcètera, etcètera. Aquest dia, esclar, pot ser pensat en aquest tema. Idò molt per tu, molt pertinent, perquè a més, Nabda i jo tenim un llarg debat sobre aquesta qüestió. Que bé.
I em vàrem parlar quan te vaig entrevistar aquí i amb això, no?, és a dir, no ho sé, quines aportacions noves pots fer o vees, però a vegades va bé repetir les coses. Sí, ja.
Parlant de velles i nous, jo crec que el tèrmin de nous mallorquins... Ja l'han de començar per cá. Exacte, perquè crec que... Jo em sento mallorquí, jo em sento un nou mallorquí, un nou mallorquí i punt. Jo crec que aquest tema de...
el tema de la conquista, com ho vam parlar sempre, haurà d'afrontar-lo amb una mirada més de reconciliació, amb respecte a la memòria, contar-se història de dues bandes, i també amb una mirada davant del futur, amb projectes culturals, projectes d'integració, projectes de convivència,
Però després de parlar del que ha passat i de la memòria i de la reconciliació, què fem ara? Què representa Mallorca d'Araq? Els mallorquins d'Araq? Què són els mallorquins d'Araq? D'on venen? La demanda que tenen?
Tens raó, el tema de llengua és important, però no és tot, hi ha altres coses també. Jo crec que és important, tenim aquests quatre anys per preparar coses i crec que seria interessant que participi tot el món, no només l'associació, sinó també l'administració, les entitats i que sigui per un moment d'equip per futur.
Jo fa un any, el 31 de desembre de l'any passat, vaig presentar una proposta de commemoració amb aquesta línia, perquè més en havíem parlat amb tu i tal. De moment vaig optar més per escoltar els historiadors, està bé.
On la tens aquesta proposta? Està publicada, no? Està publicada en paper, sí, sí, ja te la passaré. I sobretot amb això, amb aquesta idea de, molt bé, som el que som, venim d'on venim...
El passat va ser com va ser, que va ser molt cru i molt dur i tu parlaves fins i tot d'una invasió, havia estat una invasió, sí. I en tot cas, a partir d'aquí, plantejar tota aquesta... Però la conquesta va ser relativament curta, del setembre fins al desembre.
No, bé, o sigui, el setembre és quan t'arriben. El desembarc de Santa Pons s'ha de fer el setembre. Almenys se comemora. Després hi ha setge, no?, un setge. Un setge i després se salt. I un extermini bastant... I va haver moltes víctimes. Sí, la sang corria pel carrer.
Sant Miquel, pel Castellbelbel... Jo sempre havia tingut la sensació que no havia sigut una conquesta amb moltes víctimes. Algú segur que sí, però... No, no, no, al contrari.
Havia estat gairebé un genòcidi, podríem dir. Sí, que se va parlar d'estermini, genòcidi, invasió. Maria Antònia, tenim molta feina a fer. Sí, llegisteu.
Llegisteu article a incorporar aquesta visió. No és important. Jo crec que sí que hi ha això. Però sí, persones com NABD també crec que tenen molt que diguin. És igual, mos agradi o no mos agrada dir lo que diguin. Lo de nous mallorquí no ho deia per tu ni per tu. No, no, jo ho sé. Ho deia per nous, per els que han arribat fa poc. Sí, la veritat és que... Ningú els ha dit, mira, passa per aquí, que necessites...
No, perquè a vegades parlàvem amb gent que són d'origen marroquí, que són d'esa pobla i tal, i quan dius no, major, per què em dius no, major, sóc d'aquí? Sí, clar, clar. I se'l fan quan... Sí, sí, sí.
Sí, sí. No, no, és una qüestió que no, que em vàrem parlar també en unes jornades, no està tancada ni molt manco, però bé, hem de fer feina per això, no?, per veure... Perquè clar, a vegades, justament, no?, i m'ha servei molt bé el terme nou mallorquí. Jo crec que ni la Maria Antònia ni jo l'hem usat mai en cap voluntat
d'ofendre de tal, de qual. Però és vera, que hem d'assumir que a Pantora hi ha gent que diu, ara què me compta aquest de nou? O sigui, si són... Sobretot per joves, per mi no tinc cap problema, per joves sí que s'ofenen molt amb el termini de nous. Estan fent prou feina perquè tothom se senti mallorquí. No.
No, jo també crec que no. Crec que no i també la gent que se sent mallorquina, per exemple dels pobles, de Sa Pobla, Felanits, Manacó, quan parlen els joves, se senten mallorquins per naturalesa, perquè no hi ha ningú projecte, ninguna feina feta darrere perquè se sentin així.
també hem de relacionar-ho amb la demografia. Això és un problema complex, perquè si els nous mallorquins fossin poquets seria bo de fer, però ara els números són elevadíssims. Per tant,
Vull dir que hi ha molta, ha crescut moltíssim la població, per tant la tasca és enorme. Sí, com sempre, com sempre que afrontam debats on hi ha la cultura, la llengua i tal, que sempre pareix que sigui com a la germana pobra. És a dir, aquesta gent si venen és perquè generen un moviment econòmic.
Aquest moviment econòmic hauria d'incorporar també la part que val... La part social. Efectivament, la part que val que aquesta gent puguin ser ràpidament... Assimilats a la protecció.
i no sé si els termes has assimilat, però és igual, mos entenem i ho dèiem amb respecte. Sí, és que hi ha com molt d'interès per d'OPs, per la part econòmica i tot l'altre queda endarrerit, i clar, tenim un model econòmic que està tan enfocat
que li falta tant aquesta part que és un poquet irresoluble si no canviar amb el model econòmic i social. A mirar els rellotges ja mos hem passat, eh? Hem de tancar aquí, eh? Venga idó. Adé, moltíssimes gràcies per tancar aquí.
Cori, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Farem cas. Feu-me cas. Ho passareu bé. Ai, que bé. Maria Antònia, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. I a la nostra audiència també, moltíssimes gràcies per ser-hi. I ja ho sabeu, teniu molt continguts a vida.cat.
I el bon dia i bona vida, dona mediterrània. Ha arribat el moment de fer un exercici, normalment és de literatura comprada i en tot cas sempre de literatura bona, que mos acosten a Marisa Sardó, qui ja saludava. Marisa, molt bon dia.
Bon dia a tots. Marisa, primer de tot, abans de començar amb altres coses, hem de recomanar la nostra audiència, que ara mateix en la portada del diari de Balears hi ha...
ara aquí mos hem equivocat mos hem equivocat i ara tornarem a recuperar aquesta connexió que teníem en Marisa Cerdó Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus més opinions, més anàlisi però amb la mateixa claredat i contundència de sempre
hem recuperat la connexió amb Marisa Cerdó o Marisa Marta, perdona, perquè he pitjat el botó que no tocava. Ja hi tornaràs.
Sempre, no ho sé, com que aquí estic fent un pot de tot. Sí, sí, he penjat, vaja. M'he equivocat. Me n'he timut. Maris, això que dèiem, hem de recomanar-se a la nostra audiència aquesta entrevista a la Catarina Carmany per ser lliure, el que compta és ser honesta amb una mateixa
i decidir és una entrevista d'aquestes que tu fas amb profunditat interessantíssima el personatge en si mateix també ja ho és d'interessant i per tant en fi, enhorabona i gràcies per aquesta nova aportació de fet totes les darreres entrevistes també les oferim a través de la plataforma audiovisual vida.cat i també de tant en tant l'anem posant aquí
o una mediterrània, per tant això m'ha parell que se'n diu periodisme 360 graus sí senyor jo vos recomano molt la lectura de l'obra del Tenda de les Magranes i de fet record que va ser el segon programa que vaig fer sobre l'obra d'en Caterina i està ben justificat el programa que vaig fer perquè val molt la pena aquesta lectura
i ara què fem? escoltam la música que mos has indicat o la deixam per un poc més endavant? la deixam per final si vols fantàstic, idò venga no tinc ni idea de què parlarem avui
Bueno, jo, la única que t'he proposat és una cançó de Natessa, que és una cantant que m'agrada moltíssim, una cantant valenciana, que record que la vaig conèixer precisament en un programa de Mallorca Literària, va venir Sant Joan, allà a Consolació, i era una dona amb molt d'esperit i molta d'energia, no?
la cançó que té proposat és què passaria si un dia les dones se'ls hagin bé, ell ho diu amb la seva varietat de valencià però té un poc a veure amb els llibres que jo vull proposar avui que d'una banda Madame Bovary
i de l'altre, Marlott. Madame Bovary és una novel·la d'en Flaubert. Sí, aquesta vella llegida. Un escriptor francès del segle XIX. I Marlott és una obra menys poc coneguda, però que és del nostre àmbit, perquè l'autor és Enguia en Cabré i va ser professor de l'escola de Magisteri. És nascut a Palma, concretament en Esquerra de Montenegro,
Per tant, és un palmesar de primera instància, no? Sí, sí. I l'editorial del llibre, ja per ser un pal més de mallorquinisme, és l'editorial Moll. De la col·lecció Raixa, això ho va publicar Moll, en vida, l'any 1977 és aquesta obra.
que tenen en comú aquestes dues obres i que parlen d'espor de la decisió de la dona en el sentit que les dues són dones que han estat infidels al seu home amb això no vull no vull armar una revolució el meu esperit no és
sublevar totes les dones perquè facin el mateix però allò que jo m'interessa és bàsicament posar èmfasi en la capacitat de la dona en un moment donat per prendre decisions per ella tota sola un cop seria despertar la consciència femenina l'empoderament també, Sandra exacte
Clar, tu m'hi diràs, i per què aquestes dones decideixen deixar els seus homes i iniciar una altra relació? Bàsicament perquè són dones insatisfetes. Tant Nema, que és Madame Bovary, com Nadine Vila, que encara no vol l'he presentada, que és protagonista, diguem, de l'obra d'en Cabré,
Són dues dones que estan casades amb dos homes que, per raons diverses, no els acaben de sentir fe. En Emma està casada amb un metge,
Però un metge que és avorrit, no té conversa, i aquí Claudet fa servir la seva ironia quan diu la conversa del metge es llisa com una vorera de carrer. Això em va fer molta gràcia, perquè...
m'imagino ses vorelles de carrer aquelles tetes de pedra d'un temps perquè ara ses vorelles a lo millor són d'un altre material però de tant de passar-hi per damunt tornes lluites, no? això m'ha fet molta desgràcia Nadine Vila és una dona italiana que per raó en diverses acaba a Mallorca vivint a Mallorca i se casa amb un aristòcrata mallorquí en tot s'esperió tip d'allò que és un aristòcrata mallorquí, no? en tots els prejudicis
etc, etc i la insatisfacció d'anar dint-li la bé perquè aquest home té etats epilèptics i clar, no la pot ser segur que en el moment en què han d'anar estan imbuïts per la passió no la pot ser perquè li peguen etats epilèptics i aleshores ella s'ha de cercar sa vida i
i se cerca una altra relació. Què tenen en comú aquestes dues dones? Què llegeixen, homeu? Estes dues han arribat en aquest despertar de la consciència gràcies a la cultura que han anat adquirint, a les lectures que han anat fent, en què elles han pres consciència que bé, si els homes poden ser feliços prenent decisions, per què elles no?
i els ha obert el món, els ha obert la visió del món i vull dir que la lectura es planteja com una oportunitat per experimentar coses noves i també fer canvis per la qualitat de vida.
Ara, no sé per què, Marisa i Pentura, no, i Terres que veure, m'ha vengut en el cap la senyora d'en Toni Muix. Ja, sí. No el mateix, no? La tinc una mica més lluny a dins meva memòria, és la veritat. Aquesta la tinc més fresca perquè Madame Bovary l'ha hagut de llegir fa poc i...
I Merló va ser un descobriment que vaig fer d'això que estàs mirant llibres dins les prestatgeries i dius aquest. Com ha arribat? I em vaig llegir i va ser com una revelació. La senyora la tinc una mica més oblidada. Sé que sé de què va, però no me t'ho va fer cap comentari ara de comparació. Té un argument relativament semblant, eh? Sí, sí, entenc per què ho dius. Sí, sí, sí, sí.
Bé, una cosa que m'agradaria plantejar-te, to meu. Clar, Madame Bovary és el títol de la novel·la de Flaubert. Madame Bovary és la protagonista. Però en canvi ja t'he dit que el títol de la novel·la d'en Cabré és Merlot. I Merlot és un nom d'homo. Sí.
Això m'haurà de plantejar una pregunta. Perquè jo el febrer, imitant el tema que planteja Flaubert, decideix posar el nom d'un home, de l'home o de l'amant, i no de la dona. Idò, perquè hi ha un gir narratiu interessantíssim en aquesta novel·la del febrer,
que es capellà la meitat de sa novel·la un poc ja acabant i és que la Bimby l'ha comet un petit error triant aquest amant
Bueno, no és un error. És a dir, en qui manté aquestes relacions? Amb un criat. És una persona que amb estatus, diguem, és inferior a la seva senyora. Però això també té un avantatge i és que el té a prop. I el fa fer servir sempre que vulgui, no? És aixecar com anda. És aixecar amb les decisions. Però també té un petit error. I és que li ensenya a llegir.
en en Merlot perquè clar el vol troba que l'ha d'augmentar dins la categoria d'estatus social que ocupa i li vol donar el càrrec de secretari seu i això significa que l'ha de culturalitzar l'ha d'alfabetitzar i apren a llegir però què passa amb la lectura i Merlot que ell pren consciència que està submís en aquesta dona
I clar, el que desperta en aquest moment és ell. És com un efecte dominó, això. Exacte, exacte, exacte. I això fa que se rebel·li contra ella en un moment determinat. I per això Cabré posa el nom, aquí el veritat heròi és en Merlot, que ha despertat,
de la submissió a la qual estàs el mas. Per tant, diguem-ne que aquí se mesclen, per dir-ho de qualque manera, dos temes que són d'actual vigència, que és per un costat la condició de gènere i per l'altra la condició de classe. Evidentment.
Allò que sorpren, també, o allò que jo em vaig plantejar, és que Nadine Vila, clar, té molt clara la consciència aquesta de que ha de reivindicar el seu dret a ser feliç com a dona, però en canvi no entén com Merlot...
tingui la mateixa iniciativa que ella i vulgui també reclamar els seus drets a estimar a la persona que val, no a la persona que està salmesa des d'un punt de vista econòmic i social.
I, doncs, realment interessantíssim, un nou exercici de literatura comparada, que dèiem, i que mos fa pensar bastant. Si hem de... Bé, jo ja he de dir que Madame Boary la vaig llegir fa bastant d'anys. Me l'ha agradat, en el seu moment. Marlott, diria que és la primera notícia, ara no pot ser... És que és molt poc coneguda. Saps què passa? Que...
Jo he xerrat amb l'editor de Moll, perquè la tornin a editar en aquesta novel·la. Amb en Toni Mir. Bé, he xerrat amb en Tomeu Canella. Ah, en Tomeu, sí, sí, sí. I m'ha dit que hi ha problemes de dret d'autor. Ah? Que no se pot editar per això, reeditar per això, però és una llàstima perquè és que és una novel·la de tota l'actualitat en tots els sentits, perquè és una obra feminista per una banda, però també...
Parla de sol·litat de classes, que és un tema també de tota l'actualitat.
Efectivament. Veig que diu que Marlott és una mena d'homenatge tant a Stendhal com a Llorenç Villalonga i sobretot a Luciano Visconti. És a dir, que hi ha aquesta part també com a de successió cinematogràfica, per dir-ho d'alguna manera, no?
Hi ha escenes que són verdaderament modernes i cinematogràfiques, però d'una manera absoluta. Hi ha una escena en què Marlott i Nadín Vila estan dins d'una banyera, t'ho imagina't segle XIX, en una possessió, perquè aquestes relacions extramatrimonials evidentment no les tenen en el Palau de Palma, sinó en una possessió que tenen.
en diverses posicions que tenen, però sobretot en una a Vall de Mossa concretament, perquè en Guillem Cabrera s'estalvia d'utilitzar llocs, d'editopònims, que existeixen a la realitat. A diferència de Flavert, que ell va posar nom ficticis, d'editopònims i ficticis.
i si haguéssim de si ara per exemple qualcú de la nostra audiència de la plantatge lletgies d'on llibres per quin començaries a lo millor bé, jo particularment també m'ha bé combinar lectures segons el moment d'ardir i supos que segons els ànims no ho sé però m'ha bé combinar més de dues i tres lectures tu què recomanaries en aquest cas?
Home, no sé què t'he de dir. A veure, Madame Bovary no ho han dit, però va ser una obra molt polèmica en aquell temps. Sí, sí, sí.
Tant l'editor com l'escriptor com l'impressor els van jutjar, van anar a judici. Perquè se considerava que aquesta novel·la havia estat un atemptat contra la moralitat. Ja, ja, ja. Que suposa que un home pot ser infidel perquè ho sigui una dona, això... És un escàndol, no? És un escàndol, no? Mhm.
I, evidentment, van ser sols, però planteja una pregunta molt important i és si la literatura, que és ficció, ha de tenir límits. Imagina't en aquest moment. I tot això ocorre a França quan se suposa que França és un país capdavanter anider, perquè la revolució francesa
que feia a menys de cent anys que havia tingut lloc i d'això passa a França, un país dels més avançats veient això si arriba a passar a Espanya el contén de la cadena perpètua Madame Bovary, la primera edició de 1857 l'únic que volia dir és que clar
La novel·la de Plobert és una novel·la que ja he dit d'aquesta, una novel·la butaca, és a dir, de quatre potes. És a dir, hi ha molta feina de contextualització, els personatges estan molt ben acabats, per dir-ho d'alguna manera. Sí. És a dir, el tema és aquest, és d'esquidelitat femenina, però darrere hi ha moltes altres coses, no? És una novel·la...
molt acabada i amb una ironia molt fina. En realitat, allò que pretenia Flaubert era criticar el romanticisme i fer veure que aquestes persones, aquelles dones,
que llegien novel·les romàntiques que rebucaven el cap. Aquest era en realitat el motiu. Jo crec que el motiu d'en Cabré era molt diferent, perquè en Cabré escriu aquesta obra durant la transició democràtica, d'espai del tranquilme, a la democràcia. I allò que jo crec que volia plantejar en aquesta novel·la era...
que s'anuncia en un nou temps la possibilitat d'acabar amb una societat plena de privilegis com eren els tranqüistes, no? Sí, sí, sí, sí. I Merlot simbolisa un foc a això, no? També, és a dir, la possibilitat de fugir dels privilegis de la societat feudal, de la societat nobiliària, diguem, que era pocament garantitzada a Mallorca també. Sí, sí.
i doncs realment m'has fet entrar ganes fins i tot de revisar Madame Boari que ja t'ho dic jo deu fer més de 20 anys que deu llegir i aquest Merlot que deu ser mal de trobar
Sí, jo crec que sí. A la biblioteca encara hi deu haver algunes. I tots aquells que tenen aquesta seva col·lecció Raixa, que no crec que hi hagi molta gent. Però vaja, jo la vaig aconseguir, evidentment, de la meva cunyada que té tota la col·lecció Raixa seva, perquè en el mercat no hi és. Ja t'he dit que jo trob que això és una llàstima i que s'hauria de solucionar aquest problema d'altres.
Però, com que no sé exactament en què consisteix... Jo tampoc. Per aventura de tu, que tens més bo. Li demanèrem, li demanèrem en Toni, mira. Marisa, moltíssimes gràcies. Molt bé, i ara ja poden posar-ne Tessa. L'estam posant ja. Molt bé. Dones de Tessa. Gràcies, Marisa Sardó.
Gràcies a tu i tot tot el dia. Bon dia.
Fins demà!
Gràcies.
El tiempo pasa, pero están mintiendo. Entiendeme, necesito espacio. No somos de arriba, pero estás abajo. La tía es más leve, aunque luego duele. Quiere limusina, pero no se puede. Busca trabajo, tendrá dinero, los vicios los paga y sobra pa luego. Busca trabajo, tendrá dinero, los vicios los paga y sobra pa luego. La mujer, la mujer, la mujer, ¿qué pasa?
¿Qué pasaría si tuviera poder? La mujer, la mujer, la mujer ¿Qué pasaría si tuviera poder? Les tenen comprades i molt benvenudes, les de ben menudes, amb tantes històries de modes i fades, són tot mentides, jo ho entorné, de dilluns a dominges de gener a desembre, són les dones, tratades com a bruixes, com poden ser lliures,
que és Judicis polítics sota la democràcia militant espanyola, Anàlisi de la justícia política, quatre causes penals. És realment, m'atreveix que dic, un dels millors llibres d'enguany segut aquest 2025 i un estudi en profunditat de diversos casos d'això que, ara en parlarem, però que...
pot titllar de justícia política. Però bé, anirem parlant de tot això. Comencem pel principi de tot. Daniel, o Dani, te pot dir Dani. Judicis polítics sobre la democràcia militant espanyola. Què vol dir això? Bé... Què vol dir democràcia militant o què vol dir judicis polítics? Amb dues coses.
Bé, un judici polític bàsicament és un judici en el qual l'objecte que ha causat, que ha determinat la causa penal o bé està motivat políticament o bé directament es ve jurídic afectat seria, diguem-ne, un ve de caràcter
per exemple, per posar-ne només un exemple que tothom entendrà, la corona, no? Un judici per, per exemple, injúries d'arictes contra la corona. Això vol dir que el que és jurídic entre comates, perquè els béns jurídics de caràcter polític es caracteritzen perquè són molt abstractes, l'ordre constitucional,
La corona... L'ordre públic pot tenir, o sigui, molt sovint també acostumen a les delictes polítics, tot i que no sempre, però un judici polític bàsicament seria això.
A partir d'aquí, tu, en el llibre, analitzes en detall, diria, quatre casos que, si t'apareix bé, podríem revisar. Evidentment, la gent l'ha de fer el llibre, però segur que podem ajudar, podem orientar una miqueta. Abans, però...
Vull destacar que es pròleg l'ha fet en Benet Salelles i s'epíleg en Josep de Lluís. Sí, sí. Suposo que estàs content i orgullós d'aquestes pròlegs. I molt agraït perquè tots dos el poden redactar en un temps rècord.
Això és important. A mi no, en aquest... Han parlat de delictes, diguem-ne, polítics, han parlat de democràcia militant espanyola. El tercer capítol és el primer dels casos que analitzes, que és el delicte d'opinió la condemna en el parlamentari Miguel Castells. La nostra audiència no se'n recorda de qui és Miguel Castells, segur.
Bé, és un personatge històric en primer lloc perquè va ser, era bastant jove encara, un dels advocats dels procés de Burgos de 1970 i també dels consells de guerra. Va ser advocat d'en Chiqui i va ser també advocat de Vladimir Fernández Tobar, que va ser un dels condemnats a mort en...
dels membres del FRAC dels judicis d'agost dels 35, però en aquestes van ser dels que li varen com mutar la pena. I això, diguem-ne, és la primera. Això, diguem-ne, és la primera de la seva vida més recabant. I ja després, el cas que ens ocupa en el llibre, posteriorment va ser senador per R. Batasma i... i...
simultàniament també fent molts anys va ser un dels advocats de l'esquerra, a veure, i en aquest cas, bàsicament, el seu processament va ser causat per un article d'opinió que va escriure en el qual se dedicava a anomenar un seguit d'accions policials i parapolicials que havien quedat impunes, bàsicament absolutat de mort, i...
A causa d'això, va ser...
La Fiscalia s'hi va carallar i va ser jutjat a trobar el Suprem perquè era en Senado. I bé, va ser condamnat. També per un d'abans no hem senzillat estrictament de la democràcia militar. Bàsicament, el concepte de democràcia militar, que l'associen molt a Alemanya i que els tribunals constitucionals espanyols sempre diuen que Espanya no ho és, però jo justament el que faig en un d'aquests capítols és argumentar perquè sí que ho és. I la democràcia militant
d'una banda, s'acostuma a exigir adhesió a les institucions i als principis fonamentals del règim, com per tenir dret a flexibilitat i legal, i un supòsit molt clar d'espanyols d'això va ser la llei de partits. I després també són el codi penal de la democràcia militant, sobretot la democràcia militant es caracteritza perquè té tot un seguit de receptes penals, tot i que no només en l'àmbit penal, però sí sobretot,
en el qual el que fa és que s'estifiquen com a delicte opinions. Abans hem esmentat assassins i injúries a la corona, però podríem dir que ofenses dels sentiments religiosos, apologia de qualsevol tipus de delictiu, bàsicament qüestions que tenen a veure amb el dret de la llibertat d'expressió i que són restringits
per apel·lar a menys jurídics d'aquests polítics que s'aconsideren prevalents. I bé, i va dir que ja és una anàlisi també del primer, de quin és, quins són els principals delictes propis
d'una democràcia i milita en el codi espanyol espanyol, i n'hi ha un altre que també hi ha problemes mentals, però és que ha determinat una condemna a Espanya al Tribunal Europeu de l'Estat recentment, que és el directe d'ultrages a Espanya. Exacte. I bé...
Aleshores, altres delictes d'aquest tipus són injúries al govern, que va ser el delicte pel qual va ser condemnat en Castells, i bé, escars en Castells és rellevant perquè va ser també que el Tribunal Suprem es va condemnar,
I el Tribunal Constitucional va desestimar els recursos d'empara i l'any 92 va ser una de les primeres condemnes a Espanya del Tribunal Europeu dels Drets Humans, justament per vulneració del dret a la llibertat d'exposició.
Teniu aquí totes detalles en el llibre d'aquest cas, que és interessantíssim. Un altre cas que abordes, també de manera molt detallada i amb un estudi de totes les sentències, el títol és El delicte de creació artística se condemna a anar amb el tònic, no? Sí, sí, sí. Bé...
que gairebé això ja podria ser un llibre en si mateix, però bé, està beníssim que estigui tot aquí. Sí, en aquest cas és un poc més del mateix. És a dir, és un altre... Jo diria que en aquest cas és més greu que el cas d'en Castells, perquè ja no és domés, i per això jo intent distingir. I a igual que la jurisprudència del Tribunal Suprem també ho havia fet,
entre el dret a la llibertat d'expressió i el dret a la creació artística. Per exemple, en el cas de la creació artística, hi juga un paper a la ficció, que en la llibertat d'expressió en principi no. Aleshores, la qüestió és que en les lletres, a més d'un raper, en el qual la provocació i la mutat és un element inherent
a la mateixa pràctica, aleshores això revesteix més gravetat al fet que això sigui un secte de repressió. Més enllà d'això, en el cas del Baltòmic, crec que hi ha dos elements adicionals que són molt interessants. El primer és que això va suposar correctius importants a la justícia espanyola, primer per part dels tribunals de justícia de la Unió Europea,
que l'Audiència Nacional va intentar aplicar el sistema d'euroordres presentant un cas que un dels delits pels quals va ser condenat era l'anatiment del terrorisme i el presentar com a terrorisme
l'enaltiment del terrorisme. Aleshores, resulta que si el delicte està penat a partir de tres anys de presó i si és per terrorisme, aleshores l'entrega ha de ser automàtica. Però resultava que quan en Bartón i Caldoran condemna aquest
la pena per enaltiment del terrorisme màxima era de dos anys, no de tres. Això va ser producte d'una reforma posterior. I això la jove de defensa d'en Peltoni va demanar que quan això va arribar en segona instància als tribunals d'apel·lacions de Gantt,
va demanar que presentés al tribunal una qüestió prejudicial sobre si aquesta pretensió era compatible amb el principi de retroactivitat de les normes penals desfavorables. I el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dir que no. Per tant, això va ser un primer correctiu bastant important que va rebre la justícia espanyola. I després, a banda que en totes les fases, en totes les instàncies en les quals va recórrer la fiscalia verd,
perquè s'accepta, s'entrega, sempre va sortir que no. I una de les més sonades va ser quan
També en fase d'apel·lació, en primera instància, la van reputjar en segona instància. Primer van aprendre aquesta qüestió prejudicial sobre el principi de retroactivitat penal i la segona va ser sobre, com que un dels delictes era justament injúries al rei i a la família reial, era si això, la Fiscalia ho pretenia dir que sí que hi havia doble tipificació, és a dir, perquè un s'aconsegueixi un euroordre
els fets pels quals és reclamada la persona també han d'estar identificats com a delicte a l'estat receptor. I aleshores la fiscalia va dir que ho estaven en una llei, ni més ni màquina, de 1.800
sobre ofensas al rei. Aleshores, la defensa d'en Platonic va demanar al tribunal que plantejasse una qüestió prejudicial al Tribunal Constitucional Belga sobre si allò era compatible, aquest precepte de l'ofensas al rei era compatible amb la Constitució Belga i amb la Convenció Europea de Drets Units.
I el Tribunal Constitucional va acceptar la qüestió i va recordar que va declarar aquesta norma inconstitucional. Per tant, en el cas del Toni, va representar també un canvi legislatiu a Bèlgica. Efectivament, sí, sí. És curiós. Continuava...
El següent cas que estudies és el delicte de manifestació, concretament en la condemna als activistes contra les retallades a Catalunya. Per tant, en aquest cas és mobilització popular, l'entorn...
o fent pressió damunt les institucions legislatives, en aquest cas. Sí, sí, bàsicament en defensa dels drets socials. Aquí, bé, se'n pot parlar també d'això, però jo crec que un dels temes més interessants, i que això també ho hem intentat reflectir en l'estructura, en la taula de lliure, en l'índex, és que, en primera instància,
l'Audiència Nacional va soldre la totalitat d'encausats banc o un, però que li va posar una pena d'un dia o dos dies de presó, que va quedar compensada amb ja un parell de dies d'atenció que havia tancut. Però després, és interessant que en aquest cas les acordacions serien la Fiscalia, el grup d'extrema dreta, manos límpies, i el Parlament i la Generalitat.
Aleshores, cosa que ja és bastant qüestionable, que a més en la fase testifical tots els diputats, alguns van dir que s'hauran sentit com prohibits però tots van dir que no van ser objecte d'agressió. Aleshores ja d'entrada que les institucions de la Generalitat
utilitzin topes públics per reprimir. L'exercici de manifestació és bastant qüestionable, però encara ho és més que a sobre, quan en primera instància hi ha hagut, en causades han estat absols, que encara interposi un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.
En segona instància, també hi va haver un vot particular, però el president del tribunal i redactor de la sentència de cassació, que perventura els hi són ara amb els oients, un tant Manuel Marchena, va revocar la sentència d'instància i va condemnar 8 manifestants.
i va introduir un concepte que era... Sí, violència... Sí, clima coactiu. Ell xerrava de violència ambiental, però en realitat de la sentència xerra de clima coactiu, que això significa que, tot i que els manifestants no hi hagi hagut actes de violència i de coacció,
Es fet mateix que ho facin en un nombre prou gros pot determinar que allò pugui ser identificat com a delicte. En aquest cas, el delicte imputat era delicte contra les institucions de l'Estat. Un altre tema interessant, també sobre això, es va plantejar en el començament del judici
la competència i qui era l'òrgan competent, perquè no hi havia hagut cap causa a partir d'aquest delicte. Aleshores, les defenses van dir que allò havia de recaure en els òrgans judicials dedicats a Catalunya. I en canvi, el Parlament i la securació van defensar la competència de la audiència nacional.
Com que també... Sí, sí. Avançant, Dani, m'ho anem ja en el gran judici contra els líders independentistes del procés del 2017. I aquí el títol és, jo crec que és important,
destacar aquesta frase. Llerra, vostè té l'estratègia defensiva. I llavors parles de la causa general contra l'independentisme català. Aquí hi ha dues qüestions ja només amb el títol. Una, la frase que és de Marchena també.
que és molt simptomàtica i molt descriptiva del que va passar, no? I, per un altre costat, aquest concepte de causa general, no? No em perpasses. Ller, vostè té una estratègia defensiva. Sí, això va ser un estirabot que vaig dir al president del tribunal, en Marchena, a una de les empocades d'en Jordi Cuixart,
perquè ell estava interrogant el secretari de Comissions Obreres a Catalunya i el president del tribunal li declarava constantment impartint totes les preguntes. I ja va haver-hi un moment que ja li va dir això, ja no estic d'una estratègia defensiva.
d'una banda de mostra i després, i a més, i poc, diria que la mateixa sessió, o sigui, acabada sessió, però el mateix dia, Força del Tribunal valen filtrar a la premsa
el malestar que tenia el tribunal amb l'estratègia defensiva de l'equip d'en Jordi Cuixart. I bé, això amb jurisprudència d'Estrena Europea de Drets Humans ha considerat com la vulneració del dret a un judici just, ha fet que els magistrats mostrin la seva...
Incomoditat. O que critiquin l'exercici de la defensa. Això d'una banda. I per aventura, si algú hi vol fer una volta més, per aventura se podria dir que podria tenir un segon significat aquesta votat i seria que al capdavall, en un judici polític, no hi ha l'estratègia defensiva possible. I segurament els hi haurien millor si haguéssim partit d'aquesta...
d'aquesta idea de causa general, el concepte que
Aquest sí que mena l'enco, jo crec que no es pot sonar, i que tu l'apliques en aquest cas. Sí, a mi, bàsicament això vol dir que més que l'objecte de la investigació o de la causa no són tant actes delictius concrets, sinó el moviment en si. I de fet significa... I també en un segon sentit en el qual utilitzar aquesta expressió també és perquè...
Aquesta causa abasta molt. Són moltes causes. Aquí només en Xardes és més les que volen afectar com la cúpula dels moviments, els membres dels governs, els president dels parlaments i els líders de les entitats civils i després
S'ha emmès a l'esparlament que va de ser presidenta que s'havia estat jutjada. En aquest cas s'ha emmès a l'esparlament en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Després, un altre dels membres que va passar posteriorment a ser diputat del Congrés
en Lluís va ser de jugar jugat també en el Suprem, la cúpula dels Mossos d'Esquadra, la s'Audiència Nacional i... En tot cas, la cangira una mica la lògica de la justícia, que en un principi seria...
Hi ha uns fets, anem a veure qui és que hi té relació, com han passat, etc. I en aquest cas el que et gira hi ha unes persones, un col·lectiu, anem a veure tot el que hi ha.
tots els fets que els podem atribuir, per dir-ho. Sí, sí, i t'enteneix això que un dels problemes que planteja Sanaldi d'aquesta causa és que en cap moment acaba d'agradar tot clar quins són els fets que estan investigant el primer d'octubre, la declaració del 27 de
també, fins i tot de setembre, si no record malament, els preparatius... Això sempre m'ha quedat la idea de fer, de sortir al carrer i fer una enquesta a Madrid, a Palma, a Barcelona és igual, de dir exactament quins són els fets que s'ajutgen a... perquè tothom sap que s'ajutgen...
o si et pot entendir-me, no sé què, però quins són els fets, no? I la mateixa Fisca, ja no sé qual era acord sobre això. De vegades deien que no s'ajutjava el referèndum, de vegades deien que eren només s'ajutjaven els famosos plans del 6 i el 8 de setembre, però després s'ha escrit per això que començava l'any 2011,
interessantíssim bé, sobre aquesta qüestió aquí sí que hi dediques també mig llibre no sé si pots fer un flash més i ja passant en el següent no sé si has de destacar qualque cosa més
de tota l'anàlisi que fas d'aquest judici i d'aquesta causa general. Podríem dir, igual com ens ha parlat amb el Toni i els precars de les seves ordres, que aquí ha passat el mateix.
cap, o sigui, bona part d'actats encausats van ser a part d'endefensa des de l'exili sent conscients que no tindrien dret a un judici just en cas de romans de l'estat espanyol i encara van conèixer-se que són els principis de l'estat suprem després i aleshores
Cada pic que se va emmetre a un euroordre va ser revotjada. Podríem xerrar sobre, ara estrictament el sistema d'euroordres no possibilita que l'òrgan receptor digui no. Hi ha un partit internacional que és el de no extradició per delictes polítics. Clar, això, el sistema d'euroordres ha restringit molt la possibilitat de...
d'anegar-les i encara més de dir, no, no, és que això que m'està plantejant Posta és un repte polític. Això només ho va dir Suïssa, que no és part dels sistemes d'euroordres, però sí que és cert que si analitzem, bé, en algun cas, el cas de la justícia belga, primer va al·legar defectes de forma, però que en la segona euroordre,
però darrere dels quals també es podria veure que hi ha greus d'eficiència de coherència amb les curacions. I després, un dels casos més somat va ser l'estima superior de Sleswig-Holstein.
que en un començament va emmetre s'entrega per malversació de cabells públics, però que això s'ha de tenir en compte que ja el 7 del desembre el magistrat instructor del Tribunal Suprem havia retirat, abans que resolguessis, el tribunal de primera instància de Brussel·les,
diguem-ne, l'havia retirada a la banca era possible que no s'aconseguís per tots els delictes i que s'aconseguís només en part. Amb la qual cosa, els treurentes lesbics hòstens ja sabien que si mantenia el mateix criteri seria retirada. És a dir, l'eurore seria retirada. I també és molt... Això se nota molt que en la segona interlocutori està molt ben...
argumentada i molt extensament la denegació per al càrrec de rebel·lió i en canvi el de malversació amb cinc fulls s'enventila i amb uns arguments molt dolents.
Darrer capítol, importantíssim, interessantíssim, que és repressió lingüística, afectacions al dret de defensa per motius de traducció o interpretació en judicis polítics. Clar, això primer m'ha remet per mi incomprensible que els líders independentistes no...
No m'entenguessin la llengua, la llengua catalana, davant del Tribunal Suprem, però a banda d'això, expliquem-nos un preument ja de què parles en aquest capítol. Això, doncs, primer...
Creia que els títols no estan clars. És a dir, com, en principi, sempre que s'apugui, s'ha d'intentar evitar que no hi ha els procediments penals, que són procediments on hi ha una terminologia molt fixada i on els matíos són molt importants, que no hi hagi persones interposades entre es declarant i es jutja. Aleshores, el pitjor de tot també és que, en segon lloc,
quan s'accepten interpretacions o... quan se'n recorre a l'ús d'intèrprets acostuma a ser amb persones estrangeres. Que dius que no tothom... No és possible que els jutges sàpiguen totes les llengües de món. Però la qüestió és que, tot i que tinguem règims de doble oficialitat lingüística,
el mateix disseny de la justícia espanyola. Bé, d'una banda, la justícia espanyola és un poc unitari, és a dir, no hi ha un federalisme social, però és que fins i tot encara que ho fos a Bèlgica abans havia estat un estat unitari, però encara era garantista des del punt de vista d'altres lingüístics ressorticiables. Aleshores, és que això tampoc no s'acompleix.
Aleshores, resulta que la legislació vigent en l'àmbit processal pel que fa a l'exercici dels drets lingüístics a la pràctica continua sent, es va reformar el 2015 però la pràctica continua vigent, els projectes de la llei del judici criminal de 1882 que permeten que
siguin designats com a internet per les persones que no acreditin prou competència en la llengua en qüestió, de manera que, de facto, els ciutadans espanyols, entre cometes, parlants d'altres llengües oficials, de llengües oficials que del castellà, reuen el mateix tractament que els estrangers. I després el que sí que posa és un seguit de casos i d'informes o d'estudis sobre...
la mala qualitat de les traduccions i interpretacions en processos. En alguns casos, poso un exemple d'un grup de recerca de normes d'autònoma, que són judicis sobre tarícters comús, però em poso que es té el mèrit d'aquest estudi que demostra primer, que no se tradueix la qualitat del judici i segon, que la qualitat de les traduccions és molt i afectant a qüestions substancials.
I bé, en qualsevol cas queda clar que el que fas aquí és una anàlisi precisament d'això de l'impacte que pot tenir una mala gestió, diguem-ho així, una mala gestió de la diversitat comunística. I a més, en algun dels casos que aquí ja són judicis polítics per temes de les zones amb terrorisme, etc.
que sí que hi ha, a part d'aquestes traduccions de documents, sobretot les traduccions de documents i en interpretacions, hi ha, a més, no només les traduccions són infidels, sinó que fins i tot tenen una intenció incriminatòria.
Bueno, apassionant tot el que m'has contat. Dani, moltíssimes gràcies. Judicis polítics sota la democràcia militant espanyola. Anàlisi de la justícia política, quatre causes penals, amb pròleg d'en Benet Sabelles, epíleg d'en Josep de Lluís, un llibre d'en Daniel Escribano, editat per Edicions Documenta Balear,
que ho recomanam perquè és un llibre realment exhaustiu, interessantíssim i que per un costat compila totes aquestes coses que més o menys som capaços de recordar d'aquests judicis més mediàtics i tal, i per s'altre m'ordona claus que no tenim temps d'anar a cercar nosaltres i que en Dani ha fet aquesta feina. Dani, moltíssimes gràcies. Gràcies, bon dia.