Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Y a la plaza de Danres había cambiado.
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània, un programa que feim en Maria Moreno a la producció i en Tomeu Martí a la conducció, que és qui vos saluda i vos demana que continueu connectats amb aquesta sintonia al Manco Fins les 11, que és quan acabarem aquest programa. Però sempre anem seguits de molt bona programació
Per tant, continueu aquí, a onmediterrània, el 88.8 de la freqüència modulada, a onmediterrània.cat. Escoltam avui la salutació que mos fa, Ana Maria Nadal. Bon dia, bon dimarts a tots els agents d'Una Mediterrània. Som l'Ana Maria Llebrez i la meva recomanació musical per aquesta setmana és una cançó que es diu American Tune, que és d'en Paul Simon.
Yes, and I've often felt forsaken And certainly misused Oh, but I'm all right, I'm all right Just weary to my bones
Still don't expect to be bright and born vivant So far away from home So far away from home I don't know a soul who's not been battered I don't have a friend who feels at ease
I don't know a dream that's not been shattered or driven to its knees. Oh, but it's all right, it's all right, for we lived so well.
Still, when I think of the road we're traveling on I wonder what's gone wrong
Avui és dimecres 29 d'octubre de 2025. Vots saludam des de Canal Cove, Espai de Cultura, situat en Escas Cantit de Palma. Avui tenim tot d'una. Vos repassarem les notícies a continuació. Tendrem una conversa amb en Toni Ben Nassa.
Parlarem en Lucía Muñoz, en nom de Podem. Vos repassarem l'actualitat a les 9 en punt i també mirarem de fer-ho a les 10 en punt. Entrevistarem Albert Cuesta, que mos presentarà una nova iniciativa per tenir tots els dispositius en català.
I a partir de les 10 farem connexió amb la Mariesa Cerdó. Ella ens farà propostes de literatura comparada. I a les 10 i mitja farem el nostre focus internacional amb en Joan Manuel López Nadal.
Amb ell revisarem evidentment tot el que està passant a nivell mundial. Ara sí que escoltam la salutació que mos feia Maria Nadal, perquè abans hem escoltat-se d'anar Maria Llebrés.
Entre els sorolls del món, de vegades cal una veu que ens torni la mirada. La gent corrent de Dala és aquesta veu, clara, valenta i plena de veritat. Una cançó que parla de nosaltres, de la gent que es desperta d'hora, que treballa, que estima i que lluita.
A dalt posa paraules a una força que sovint passa desapercebuda, la del poble, la de la gent corrent, la que sosté tot això mentre d'altres miren cap a un altre costat. Escoltar-la és recordar que la dignitat no es troba al poder, sinó en cada gest quotidià, en cada persona que no es rendeix. És una cançó que encén alguna cosa dins nostre, una espurna de consciència, de comunitat i de revolta.
Poseu-vos-la ben forta, perquè quan canta d'ala, canta tot un poble. I pot ser, si escoltem bé, també hi sentirem la nostra pròpia veu.
Gent que té molts somnis, gent que té malsons, gent que té poques hores, gent que té molts segons, gent que no sap mirar-se, gent que ho fa fins al fons, gent que busca la calma, la fe en els dies bons. Gent que fa créixer en nosaltres cuidant-se mútuament, gent que cultiva la terra, gent que cultiva la gent, gent capaç de sentir en l'altre un mateix patiment, gent dins del subconscient. Quan ens mou la inèrcia, la inèrcia,
Tot allò que fem instintivament, quan ens mou la inèrcia, la inèrcia, són altres vides a dins del subconscient de la gent.
La consciència com plató dins d'una caverna, controlada per la por la classe que governa. Van acabar amb el creador de l'escola moderna, però una passa trepitjada és una passa eterna. Portem dins tots els silencis dels que van callar, tots els pensaments que ahir no es van pronunciar. Portem dins de la memòria el que van enterrar, que van fer créixer les arrels que avui ens fan brotar, com el record d'un
El somni, el despertar, tots els antics anells que vam heretar Portem a dins l'amor dels que van estimar Tot el que se'n remou, quan ens mou la inèrcia, la inèrcia
tot allò que fem instintivament quan ens mou la inèrcia, la inèrcia són altres vides a dins del subconscient, quan ens mou la inèrcia, la inèrcia tot allò que fem instintivament quan ens mou la inèrcia, la inèrcia són altres vides a dins del subconscient de la gent
Bon dia i bona vida. Dóna Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I començar amb el nostre repàs a l'actualitat amb Diari de Balears, de Balears.cat. El president de l'Obre Cultural Balear aprofita la visita de Friedrich Merz a Mallorca per demanar-li suport a l'oficialitat del català a Europa. També diu Diari de Balears que la Conferència Europea 4D reclama la digitalització democràtica i sobirana per garantir els drets fonamentals.
Aquest divendres hi haurà homenatge a Víctor Uris, a la plaça Alexander Fleming de Palma. S'hi instal·larà un banc en forma d'armònica, clar. Nova exposició al Museu de Mallorca, 14 anys de complicitat entre Miró i la Sala Pelaires. També vos reproduïm un vídeo contundent resposta de la pastisseria Campons,
A un hater espanyolista, no volem els teus doblers ni els teus valors. També, viure plenament en català en l'àmbit digital. És la nova campanya impulsada per Accent Obert, Omnium Cultural i Plataforma per la Llengua. Una campanya de la qual vos no parlarem ara amb una entrevista amb Albert Cuesta.
També he destacat que Acció Cultural del País Valencià recull signatures per fer fora el president de la televisió pública valenciana, sobretot a partir que, mentre se feia la manifestació que demanava la dimissió d'en Mazón a punt en comptes d'Informen-ne,
va programar una correguda de toros de fa uns anys, a més a més. Carme Gomila, nova presidenta d'Esquerra Republicana a l'Herbalears, i Miquel Àngel Sureda, president a Mallorca. També destacà amb tres poetes, tres veus, el petit país de Felenits. Serà aquest dijous 30 d'octubre a partir de les 19 hores. I l'Orquestra Sinfònica i Herbalears oferirà un concert apollant-se per commemorar
el 150 aniversari de la publicació del PI de Formentor, mos feint ressò d'un congrés de comunicació social de la ciència que s'ha inaugurat a Palma, amb més de 350 participants, organitzat per la Universitat de les Illes Balears.
I també destacam que Servei Ferroviaris de Mallorca ha incorporat 12 nous empleats fixos a la plantilla. Finalment, ja sabeu que inca ja és en fires i que som a prop del dijous bo. Bertomeu Boussà Rom serà el paragoner del dijous bo 2025. Tots aquests arguments informatius els trobeu a diaridebalears.cat.
M'on anem ara a Vila Web. Allà hi trobam una primera peça feta per l'Esperança Camps, titulada Els escrúpols i la decència a la venda, el manual de supervivència política de Carlos Mazón. També destacam com serà el funeral d'estat per les víctimes de la gota freda,
i l'abans i el després de les imatges de la gota freda. També destacam l'Alcúdia, un any després de la gota freda, amb Dani i Miquel, va ser un desastre gran. I en clausia política comença la consulta de Junts sobre el trencament amb el PSOE. Andorra endureix les penes contra el contraband de tabac i reforça la vigilància al pas de la casa i, com també informa
Diari de Balears, Carme Gómilas, elegida presidenta d'Esquerra Republicana a les Illes. M'honor, tornem ara a la portada de Diari de Balears i anem fins a la secció d'opinió. Allà hi trobam diversos articles, des del Miquel Ripoll,
Perpètuament connectats. El d'en Rafael Borràs, pensionistes pobres. El d'en Joan Lladonet, tenim monarquia per estona. El d'en Alila Tomàs, una tardor amb moltes feines. I el d'en Joan Vicenç Lillo, contra la natura. Aquests són els principals arguments informatius i també d'opinió que tenim ara mateix, que trobem ara mateix,
a la coberta de Diari de Balears. El podeu llegir, el podeu seguir a través de dbalears.cat
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Den Distri, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort anglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. I a Ona Mediterrània, bon dia i bona vida, tot d'una, mos connectarem amb Antoni Benassa per analitzar l'actualitat d'aquest dimecres. Tot d'una mos hi posem.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Bon dia i bona vida, saludem ja en Toni Benassa. Toni, molt bon dia. Hola, què tal? Molt bon dia. Com estàs? Molt bé, i vosaltres, què tal? Molt bé, molt bé. Avui seràs a l'estadi Balea, suposo, vespre. Bueno, ho intentarem, però crec que és demà, dia 30. Ah, perdona, sí, sí, sí. Dijon dia 30. Sí, sí, sí, ara anava que el Costanzi, clar, va jugar ahir. Ahir va jugar el Costanzi, correcte, però no voldria anar errat, però crec que és demà. Demà, demà, demà.
Demà dia 30. I me vendré un pot just perquè tenc un compromís laboral fora de Palma i no sé si arribaré o no, però farem el que podrem. Aquest punt vol entre setmana i amb un horari laboral, perquè les 8 encars de l'hora laboral t'agafa una miqueta esquerra a mà, però ho intentarem. Toni, volem repassar amb tu algunes qüestions de l'actualitat, en aquest cas també que tu has repassat a través de la xarxa
i que d'alguna manera voldríem ampliar aquí. Per exemple, reproduïes una portada
Beneïda Hemeroteca, de La Razón, una titulada en Rato, un rato bastant més jove, i de l'euro no es llevarà al nivell de vida d'Alemanya. I tu comentes, l'euro ens havia d'aportar al nivell de vida d'Alemanya...
20 anys després el ministre que va fer aquestes declaracions va acabar a la presó per corrupció. Les nostres cases estan en mans de suecos alemanys i els nostres fills viuen en habitacions compartides, sobrevivint amb sous milauristes. És a dir, el nivell de preus sí que és alemany,
Els salaris són nord-africians. Sí, sí. És clar, crec que s'ha de fer un replantejament global del que és Unió Europa i del que ha implicat els països pobres, entre ells les Illes Balears, el marge de l'estat en els que hi pertanyin. Vist amb una certa perspectiva, ha estat una gran presa per moltes zones, regions, països i nacions.
Hem de pensar que tot aquest procés d'integració de la Unió Europea, també en la fase econòmica i monetària, va ser un procés que se va dur a terme sense pràcticament debat polític, ja que va ser un gran pacte de les elites allà on se van prendre acords en aquestes famores reunions de cap d'estat i de govern i, en definitiva, els pobles hi van pintar molt poc.
i els grans partits polítics d'aleshores tancaven un determinat acord i, llevat de petites veus que clamaven al desert, en el cas de l'estat espanyol, pràcticament és l'única veu de tot el panorama polític que s'hi va oposar en el procés d'integració de Maastricht i de la Unió Europea, tal com s'està duent a terme,
va ser en Julián Guita, vosaltres no recordareu, però el tractaven com un boig, el tractaven com una persona que havia perdut s'enteniment o que estava en una altra època. Doncs bé, jo me'n record molt d'aquells articles i d'aquest debat de l'època, i en Julián Guita i el seu equip d'ideòlegs ho deia de manera molt clara, que si se produeix una integració monetària
i una certa integració econòmica sense una equiparació social i sobretot també fiscal,
La veritat és que no té cap tipus de sentit i acabaran els països pobres molt malament, i és el que està passant. No pot ser que les característiques són tan diferents, n'ha hagut una equiparació social, els salaris són tan diferents i, sobretot, també els certaments fiscals són tan diferents que tenim no una Europa de dues velocitats, sinó que tenim una Europa d'hamos i una Europa d'esclaus,
i en altres m'ha tocat el paper de la Europa dels esclaus. Afegint a tot això, un altre titular que reprodueixes en el teu perfil de X, que diu que els estrangers ja compren 4 de cada 10 habitatges que saben ser baleades, i tu afegeixes el comentari d'aquests immigrants són els que estan robant
el futur i no els que arriben en pastera, no?, també per contrastar una miqueta els missatges continuats de la dreta i l'extrema dreta contra la immigració que arriba en barques, no? Clar, totalment, és a dir, en quant a la immigració, ja ho hem comentat en altres ocasions en aquest espai, hi ha una demagògia molt pensada i molt estudiada per part de la dreta i per part de l'extrema dreta,
que ataca a un determinat segment de s'immigració que dins del conjunt del total és molt i molt i molt minoritari, aquesta s'immigració africana que pot ser que arribi a en pastera.
I l'ataca per diferents motius. El primer i principal motiu, com és obvi, és la pobresa. Per quin motiu? Perquè són els mateixos que ploudeixen que venguin nord-americans, que venguin suets, que venguin alemanys, perquè diuen, no, aquest tenen dos Bs, aquest tenen dos Bs. I en el mateix temps no volen que venguin els pobres que les han de servir d'esclaus.
Per tant, és un discurs que és el summum de l'hipocresia. Aquest és el primer element que m'agradaria destacar i que m'agradaria parlar damunt la taula. L'immigració pobra ve evidentment per servir d'esclau a la immigració rica que la dreta i l'extrema dreta aplaudeix que com més venguin millor. Fins i tot, que no fa molt i durant anys l'entenguda,
immigració extracomunitària que directa i absolutament ha vinculat en moltíssimes ocasions a pràctiques il·lícites. M'estic referint a la famosa Golden Visa, que molta gent no sabrà què és i que va introduir el president Rajoy, que es tracta que qualsevol persona que venia a l'estat espanyol de qualsevol país del món
amb una inversió que crec que la normativa de que superaves el millor d'euros, és a dir, que se compras una casa de més d'un milió d'euros, li donaven automàticament permís de residència i de treball, que implicava que moltíssima gent de doctors d'origen econòmic de països com Rússia i altres bandes semblants, varen comprar propietats aquí i a canvi de doble van no tenir la residència.
de tota aquesta immigració, se'n discuteix gens en el Parlament, o en el debat públic, o fins i tot en la gran majoria de ràdios. Se'n parla molt poc, se'n parla poquíssim.
Aquesta és l'autèntica immigració perillosa, no l'immigració d'esmenes que de manera total i absolutament racista s'està atacant a diari per part de l'extrema dreta i ara ja també s'ha sumat en el club sa dreta. Per tant, estem en una situació molt trista i molt preocupant pel conjunt del país. Hi ha una despatrimonialització
de la societat mallorquina tradicional, que fa 30 anys que, per exemple, el bon amic a mi, en Vial Majoral, ja l'haver anunciat des de fa més de 30 anys, va ser el primer, que també com una boca clamava del desert, de què passarà quan torni bé i és 4x4, que s'han comprat, s'acordarà que varen vendre'ns alemanys, que era d'espadrí.
Te'n recordaràs d'aquesta frase que repetia molt sovint en Biel. Aquesta situació ja s'està produint a dia d'avui de manera generalitzada. I tenim que la gran majoria de propietats immobiliàries ja estan en mans d'estrangers.
En aquest estudi que ha fet públic el notariat no s'ha entrat a nivell de detall, però en altres estudis previs que sí que havien publicat els col·legis de notaris o la Confederació de Col·legis Notarials de l'Estat ja quedava molt clar que d'aquest quasi 50% de les ventes immobiliars que les fan estrangers
I d'haver, d'aquest 50%, un percentatge altíssim ja no és de Mallorquí estranger, sinó que és directament d'estranger estranger. Per tant, la despectriminalització és total i absoluta. Quin futur que mos queden en Mallorquí? En la veritat és que és molt trist. És el que comentaves, és a dir, és viure en habitacions compartides, fent feina per sou de 1.000 euros, d'esclaus d'estrangers rics que han vengut d'arreu del món. I sembla que no hi ha cap partit polític que denunciï aquesta situació, ni l'hi plàctic ara.
i atenció en el següent titular però ens ha de ser la lluça mediterrània i llevar ses complexos el líder de la patronal i llenques ja demanen que es converteixin en la lluça mediterrània i que tuïs sense complexos
La pregunta seria encara més. Però bé, aquest titular no és que m'hagin de subconscient, és que m'hagin converses privades sense cap gènere de dubte. A què m'estic referint? Que precisament, de cada vegada més, quan tu vols una intervenció parlamentària de la presidenta Provenç, se'n dona compte que té com a referent i que intenta imitar, Déu-n'hi-do, a qui imites.
la presidenta de Madrid en la gesticulació, en la manera de moure-se, en la manera d'actuar i també el que m'està preocupant en la qüestió ideològica de fons
que s'ha convertit en el sant i senya de l'extrema dreta internacional, perquè jo sempre m'agrada recordar una qüestió que Ayuso, la Comunitat de Madrid, ha aconseguit una cosa molt important pel Partit Popular i és que el vot sigui pràcticament inexistent perquè l'extrema dreta vota massa en Ayuso perquè sé que la representa.
Idò bé, dins el Partit Popular hi ha una correnta molt clara de convertir el partit en les vots majoritàries, és a dir, d'escorar ideològicament el Partit Popular de cap a l'extrema dreta, que és on et senten més còmodes aquest sector.
I aquest sector ben catxalat, evidentment, per gran part ideològic de tot aquest moviment i gran part ideològic de Nadia Zayuso, que és un tal José María Anar, que és una qüestió que externament se vol de manera claríssima. I com dic, aquesta deriva, la veritat és que no ja per res, sinó per el conjunt de la democràcia, és...
molt, molt, molt, molt perillosa, perquè el fet que no hi hagi una dreta democràtica no fascista, com per exemple passa a Alemanya, que és un front d'aturada que arribin a espor d'alternativa per a Alemanya,
és molt preocupant, perquè si el Partit Popular ja directament se converteix en una formació filofascista, tal com a dia d'avui ja està actuant en moltes de les seves actuacions diàries a vots, la veritat és que
es panorama és molt, i molt, i molt, i molt preocupant, no ja, no ja, ideològicament, pel sector més desafòric de la societat, sinó pel propi sistema democràtic, perquè tots sabem com ha actuat, allà on ha governat sempre, les opcions fascistes o filofascistes, és a dir, atacant les bases mateixes del sistema democràtic.
Escolta, Toni, connectat amb tot això, i tu també ho connectes en el comentari, hi ha aquesta victòria, diguem, fins i tot fora de pronòstic, de Milell a l'Argentina. Nosaltres, moltes vegades, jo quan t'envim segons quins resultats electorals aquí a Cervalears, no?, hem pensat allò que tenint el que moremereixem, no?,
I Argentina, parell, que ara va per el mateix camí, no? Sí, no, no, totalment. Mira, jo avui al matí mirava una vinyeta que s'ha publicat avui a Argentina, que és un grup de vaques que se'n van entrant voluntàriament i contentes de cap a l'escorcedor.
i l'únic que no vol anar en sogro li diu a d'on van. Curiosament la tens davant. I si es que se'n van contentes de cap a l'escorcedor diuen viva la libertà carajo. Crec que està tot dit. Però bé, en la situació argentina hem d'analitzar amb una miqueta més de profunditat també.
Per quin motiu guanya un boig com en Milé? Un boig dolent, no estem parlant, que no tingui un determinat objectiu final que és destruir l'estat social i democràtic de dreta argentina, que estava molt clar.
i eliminar qualsevol tipus de protecció social o qualsevol tipus d'element fins i tot de democràcia econòmica en tots els seus aspectes. Per quin motiu és capaç de guanyar aquest individu? Bàsicament per una combinació de dos factors. Primera, que té el factor econòmic, com és obvi, de l'economia internacional i de grans plutòcrates
d'Argentina, que són els que li financien tot, és a dir, és el beneït útil com es entràpen als Estats Units, que feien un paper de pallasso que es lumpen el boterà, això per un costat té suport, com dit, de les elites econòmiques, per un costat, i per l'altre, que és el més preocupant, per la desfeta del que tocaria la soporició, és a dir,
Argentina duen 50-60 anys de peronisme, que és un sistema corrupte de dalt a baix. A Argentina no hi ha una alternativa d'esquerres, però des de mai, perquè molts entenguem.
Ahir llegia un article de la premsa internacional i precisament d'això. És molt curiós que en Milei estigui atiant contínuament les campanyes electorals, el discurs, que és exactament el mateix que fan de Diaz Ayuso, de llibertat al comunisme, quan a Argentina des de fa 70 anys no ha comunistes, perquè vos entenguem.
Si s'esquerra és esperonisme a l'Argentina podem arrencar a córrer, que és el que fan els argentins que voten a miler i després arrenquen a córrer i emigren la majoria de cap a la nostra terra. Sí, sí. Perdona, deixa'm el darrer punt. En aquestes darreres eleccions no sé quins han estat els resultats, perquè no s'han publicat o no les havia publicat, de les eleccions argentines...
en aquesta darrera contesa de diumenge. Però les anteriors, les que va sortir elegit en Milei, el vot exterior que s'havia amès a Palma, en el consulat argentí de Palma, era crec que el 72% a favor de Milei. Per tant, hem de ser ben conscients que la gent que ha migrat d'Argentina, que ha venut a viure entre nosaltres,
que la veritat és que el 90% de gent que jo conec ni s'integren a Mallorca ni se volen integrar, és a dir, tenen una mentalitat supremacista i imperialista, i que després, ideològicament, per pura estadística, són d'extrema dreta.
Per tant, és un percentatge de població immigrada, ja que hem començat a parlar d'immigració, de la qual no se'n parla, però que jo la considero molt perillosa, molt més perillosa que aquests pobres infants que arriben amb una pastera, si és que tenen la sort de sobreviure i no moriu fallats a l'estrat. Aquesta sí que és perillosa, perquè venen amb una actitud supremacista en contra nostra. Sí, sí. L'altre dia vaig anar a pagar una queixera, n'hi ha molts que són de...
d'això de restaurant, dels que estan en el món aquest, i li vaig xerrar amb mallorquí i me va dir, i què hi diu, me hables? Dic, el mallorquí és d'aquí i tal, dic, o de d'on eren, me va dir, no sé què, i jo li vaig dir, i tu, bé, veig que deu ser argentina, i va dir, sí, sí, diu, hay muchos aquí, li dic jo, i diu ella, demasiados, no?,
Inclús ella mateixa, no? És una qüestió perquè l'immigració llatinoamericana en general és una immigració que ve amb mentalitat d'imperi, que la llengua que parlen és la llengua de l'imperi i que evidentment aquí nosaltres parlem d'un patois indígena que de la mateixa manera que l'han fet desaparèixer en els seus països d'origen mos han de fer desaparèixer nosaltres.
Aquesta és la qüestió de fons. I quan tu parles amb gent que se dediquen al món de l'ensenyament, sobretot de l'ensenyament dins secundària, t'ho diuen i t'ho compten, que els autèntics problemes lingüístics les tenen majoritàriament a la immigració sud-americana o llatinoamericana, si vol dir...
En general, no les tenen en cap cas en la immigració africana, ja que, per exemple, la gran majoria de magrebins acaben aprenent els catalans en cap tipus de problema i no han tingut mai conflicte lingüístic amb ells. Per tant, crec que aquest és el focus sobre el qual hauríem de parlar.
I tant, i tant. Toni, moltíssimes gràcies. Dimecres que bé mos hi tornarem a posar. I, en fi, tant de bo, demà la tipa li es passi i li toqui un d'aquests grossos, un peix gros de primera.
Esperem, i donar també una hora bona, perquè tot i que va perdre, va fer un grandíssim partit en el Constància d'Inca. I esperem avui, que avui sí que crec que juga dia 29 el Sant Jordi, també contra l'Ossassuna, i també denunciar l'actuació de la Federació Espanyola, que no li ha permès jugar dins Sant Jordi.
eres una festa històrica clar, s'il·lusió de la gent per tant és una copa a l'anglesa però d'aquella manera a l'anglesa però a la roja igual d'embanada exacte, exacte
Toni, moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies. Tomé, una abraçada. Gràcies, bon dia. Gràcies i bon dia, en Toni Benassa. Som a Ona Mediterrània, som el 88.8 de la freqüència modulada, o també a onamediterrània.cat. Tot d'una mos posam en una altra entrevista, en aquest cas...
per conèixer una campanya molt interessant per ajudar a tenir els nostres dispositius en català. Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
És possible viure plenament en català en l'àmbit digital? Ara ho sabrem, o ara coneixerem una eina que segur que mos hi ajudarà, i és que les entitats de promoció de la llengua, Accent Obert, Omnium Cultural, Plataforma per la Llengua i Soft Català, han presentat aquest dilluns en el marc de l'Aliança per la Presència Digital del Català. La campanya Configura els teus dispositius en la nostra llengua. Es tracta d'una iniciativa pionera als països catalans perquè qualsevol persona...
que sigui català nou parlant, d'origen o nou parlant, pugui viure plenament en català, també en l'àmbit digital. Ens connectem ja amb Albert Cuesta, ell és esportaveu d'aquesta campanya. Albert, molt bon dia. Bon dia a tu meu. Primer lloc, explica-nos en què consisteix aquesta campanya com figura els teus dispositius en la nostra llengua.
Mira, la campanya que està organitzada al voltant d'una web que es diu configura.cat, el que ofereix són instruccions pas a pas als usuaris, als catalanoparlants, perquè es configurin els seus ordinadors, els seus smartphones, les seves tauletes...
els seus navegadors i les seves aplicacions mòbils, que ho permetin, amb el català com a idioma com a llengua preferent. I d'aquesta manera afavorir que el contingut que ells veuen, que les pàgines web, els resultats de cerca, els missatges de les aplicacions, els hi sortien amb el nostre idioma. I això surt de la constatació que no tots els catalanoparlants
com nosaltres, que parlem català de manera habitual, ho som també amb l'entorn digital. O sigui, el cens de catalanoparlants digitals és força més baix dels cens de catalanoparlants presencials, diguéssim. I això ho vam comprovar quan a l'Aliança, fa un parell d'anys, ens vam demanar a Google...
que millorés la visibilitat dels resultats de les webs en català amb els resultats de les cerques. Això va passar, Google va fer un canvi involuntari amb el seu algoritme i llavors tu feies una cerca en català i...
Els resultats que sortien no eren necessàriament en català. Els vam demostrar que això passava i immediatament ho van resoldre. Però en aquell episodi vam descobrir que molts catalanoparlants que es reclamaven, es queixaven d'aquest fenomen, que ells no veien prou resultats en català,
en realitat no teníem, diguem-ne, dret a exigir-ho, perquè la configuració del seu dispositiu, del seu aparell, no demanava el català com a llengua preferent. Aleshores, amb aquesta campanya ens hem proposat revertir aquesta situació i que hi hagi molts més aparells que parlin català de manera digital.
perquè, clar, Albert, ser català no parlant també en aquest món digital implica tenir una atenció, estar pendent sempre i moltes vegades no rebre per defecte els serveis en la nostra llengua sinó demanar-los o moure-los per poder-ne gaudir, no?
Efectivament, aquí jo diria que hi ha tres sectors que influeixen amb la visibilitat del català a internet.
Un és que hi hagi contingut en català a internet. I la veritat és que el català té una presència a internet probablement més gran millor de la que li correspondria per nombre de parlants. Vull dir que hi ha molt contingut en català, hi ha webs en català de referència, jo què sé, la Viquipèdia, per exemple. I aquest contingut en català ja ha de ser i és, però moltes vegades no és prou visible
perquè els propis responsables de les webs no les han etiquetat correctament. És a dir, que algunes d'aquestes webs en català no apareixen en català de cara als cercadors. Això és una cosa que, també hi treballem, es pot millorar. L'altra cosa que ens afecta la visibilitat del català són els algoritmes de les empreses, del cercador, per exemple, o les empreses.
els algoritmes de TikTok o d'Instagram que decideixen quin contingut t'ensenyen. Aquí és una altra línia d'actuació que tenim, que és que estem fent diplomàcia digital amb aquestes empreses per fer-los veure que el català mereix més presència de la que a vegades té.
I el tercer factor, i aquí és on entra la campanya Configura.cat, és tenir una massa crítica més gran de catalanoparlants digitals. Perquè, com et deia, hi ha molts catalanoparlants que ho són i ho són militants, però que en realitat, de cara a les empreses digitals, mitjançant els seus dispositius, no figuren com a tals. Perquè es faci una idea...
Nosaltres a l'Aliança hem comptat que a les llars de les illes, més les del París Valencià, més les del Principat, hi deu haver entre 20 i 25 milions de dispositius, comptant ordinadors, tauletes i smartphones, i aquí encara s'hi han d'afegir els entre 6 i 8 milions de dispositius corporatius, dels ordinadors d'empresa. La situació actual és que només un de cada cinc
visitants de les webs de l'àmbit catalanoparlant, de webs molt diverses que hem analitzat, accent obert amb moltes dades, només un de cada cinc navegadors que entren en aquestes webs de l'àmbit catalanoparlant està configurat amb el català com a llengua preferida. Vol dir que hi ha un gran marge de creixement i això és el que intentem fer amb la campanya Configura.cat.
Quin grau de presència dels català tenen les grans tecnològiques com ara Google, Apple, Meta, Microsoft o Amazon?
Mira, jo et diria que el català està força ben representat. Hi ha casos, Google, Apple i Microsoft, per dir-me tres, sempre han tractat bé el català i si no el tractem des del començament després ho han corregit. Sí.
A Meta té una presència variable. Facebook i WhatsApp estan en català, però en canvi Instagram no ho està. Amazon és la que va més enrere de tot això i sabeu que ni la botiga d'Amazon ni el servei de vídeo estan disponibles en català. Amb tots ells estem fent pressió, les diverses entitats de l'aliança estem fent pressió perquè això millori.
Però jo diria que, en general, podem estar bastant satisfets de la presència del català. El que passa és que moltes vegades no la reclamem. Mira, deixa'm que et posi un exemple. Jo fa 12 anys vaig estar molt implicat en la campanya per demanar a Twitter que ens deixessin... Aleshores, a Twitter es diu X, però que ens permetessin traduir el Twitter al català. Sí, sí.
I va ser un exit, va haver-hi 7.000 persones que ens vam posar a traduir el Twitter en català i vam acabar molt més ràpid que els àrabs, que estaven en la mateixa situació. I el Twitter estàvem bastant impressionant. Al cap d'uns mesos, quan ja el Twitter estava disponible en català, vam comprovar que la quantitat d'usuaris de Twitter que havien configurat el seu perfil d'usuari en català
era molt baixa, baixíssima, perquè com que hi havia moltes persones que tenien el telèfon o ordinador en català, ja veien l'aplicació en català, però de cara a Twitter continuaven sent parlants d'un altre idioma. Aquesta acció de
diguéssim explícita de configurar el teu pòstil amb el teu idioma és un pas que a la web de configura.cat també intentem facilitar. A banda, si tenim vídeos pas a pas per com catalanitzar el teu Android, el teu Windows, el teu Mac o el teu iPhone,
i el teu perfil de Google, però també tenim instruccions pas a pas per configurar en català el navegador Firefox, el navegador Safari, el compte de WhatsApp, el compte de Spotify, diverses aplicacions que, si no els hi dius explícitament que tu ets català no parlant, et compten com a parlant d'un altre idioma. Llavors, el que passa és que totes aquestes empreses digitals, que ho compten tot i no es belluguen en absolut...
per les reclamacions a xarxes socials i pels escàndols que els puguis fer, sinó que es belluguen pels números que veuen, els números que veuen són molts més baixos de la realitat catalana parlant que existeix. I el que volem és corregir aquesta discrepància.
Albert, tornant a la campanya, bé, veig que a la web hi ha un comptador, eh?, gairebé dels 25 milions d'aparells que calculeu que hi ha d'haver. Ara mateix en duim 5 milions, que no està malament, però que encara, diguem, queda molt de recorregut, eh?
Queda molt per recórrer. En aquesta web, si t'hi fixes, hi ha més un comptador. També hi ha un comptador de les descàrregues d'una eina molt útil i molt veterana i molt ben feta de soft català que es diu el catalanitzador, que tu te la descarregues al teu ordinador, Windows o Mac, i et fa automàticament les operacions que d'altra manera hauries de fer manualment.
aquest catalanitzador també té un comptador de descàrregues. I també hi ha una altra eina que és que amb cadascuna dels vídeos o cadascuna de les instruccions hi ha la possibilitat que tu, com a usuari, diguis ja he catalanitzat el meu dispositiu i això també ho comptem. De tota manera, també t'he de dir que l'indicador...
més important, o sigui, el principal indicador de l'evolució d'aquesta campanya no és cap d'aquests, sinó el que nosaltres estem fent de manera interna és vigilar quants navegadors en català entren en una selecció de webs de gran trànsit. Nosaltres tenim la col·laboració, que aprofito aquí per agrair molt fermament, d'organismes oficials empreses
privades, universitats i mitjans de comunicació que ens han deixat entrar, que ens permeten observar la seva web d'una manera anònima, ens permeten observar el trànsit de la seva web i nosaltres vigilem quants navegadors en cada là els visiten. I per això sabem que en aquest moment, a grans trets,
Només un de cada cinc navegadors que visiten una d'aquestes webs en català, que són centenars de milions de visites al mes, només un de cada cinc navegadors estan en català. Això ho anem vigilant durant la durada mentre la campanya estigui activa i esperem veure un increment en el termini de poques setmanes. Albert, la gent el que ha de fer és entrar a configura.cat
I bé, és bastant intuïtiva, molt intuïtiva la web, no? I aleshores a partir d'aquí poden catalanitzar, diguem, l'ordinador, el mòbil i després el navegador Google i diverses aplicacions, no? Això és.
Sí, a la web, a dalt hi ha un... Sí, la portada t'explica quina és la situació i per què ens sembla pertinent que tu, si ets catalan o parlant analògic, ho siguis també digital, i aleshores pots triar què és el que vols comprovar si està catalanitzat o no,
I per una banda pots fer-ho amb els ordinadors, per altra pots fer-ho amb els telèfons mòbils i per altra pots fer-ho amb el perfil de Google. I després hi ha una secció d'aplicacions on hi ha diferents aplicacions, aquestes que et deia, els navegadors, Spotify, Facebook, WhatsApp, Pics, tot això, que permeten que tu configuris, que tu indiquis que ets cada no parlant explícitament. I cada clic compta, o sigui que és molt important...
fent-ho de manera completa. Insisteixo molt en això, que nosaltres podem presumir de ser catalanoparlants,
però si no ho expresem d'aquesta manera digital, les empreses no ho veuen. I això, per exemple, també afecta coses com que serveis que no estan en català, ja sé, penso, per exemple, en Instagram, en LinkedIn, o en una que, diguéssim, que deu ser molt popular, que és molt popular a les Illes, que és TripAdvisor, aquests serveis són molt reticents
històricament ha sigut molt reticents a afegir el català als idiomes que ofereixen, però nosaltres els abordem, però és molt diferent abordar-los dient, escolta, afegeix l'idioma de 5 milions de persones que afegeix l'idioma de 10 o 12 o 15 milions de persones.
i per això necessitem per poder fer pressió documentada i raonada davant de les empreses digitals que fins ara no ens fan cas necessitem que hi hagi més catalanoparlants demostrables digitalment sí, sí, sí
Albert Cuesta, moltíssimes gràcies. Jo crec que ha quedat claríssim i en tot cas això, tota la nostra audiència que com a mínim hi entrin i comprovin si realment ho tenen tot en català o hi ha alguna alguna aplicació o alguna cosa que encara no tenen... Sí, i deixa'm dir també, tu meu, per acabar...
Que diguéssim que la campanya l'han impulsat principalment les quatre entitats que tu has dit, Acció Obert, Sof Català, Òmnium Cultural i Plataforma, però que això és amb el marc de l'Aliança, i dins de l'Aliança una de les entitats més estimades és Obra Cultural Balaiar, precisament.
Vull dir que comptem amb el suport de l'obra i que ens consta que l'obra també té intenció de fer difusió d'aquesta campanya a la seva comunitat. Igual que té la mateixa intenció Acció Cultural del País Valencià. Vull dir que nosaltres, per exemple, perquè ho sàpigues, la campanya, si mires els vídeos, veuràs que...
tots ells parteixen de quatre situacions possibles. Vull dir que si tu no tens configurat el mòbil en català o l'ordinador en català, pot ser que el tinguis en espanyol, pot ser que el tinguis en anglès, pot ser que el tinguis en francès, o pot ser que el tinguis en italià, que són els tants amb els quals hi ha català no parlant. Hem contemplat tots aquests punts de partida i fins i tot hi ha vídeos que estan locutats amb diferents variants dialectals del català.
i d'una web molt, molt completa. Moltíssimes gràcies per atendre els micròfons d'Ona Mediterrània. A vosaltres. Albert, moltíssimes gràcies. Bon dia. Bon dia.
Heu ensadonat les quenas, han mesclat l'aigua i l'arena i baixat un monstre fe de fang. Hi ha una taula que dàvi. Avui es compleix un any d'aquest dol etern per les 237 persones mortes al País Valencià. I al País se lo lidera.
de la plana i dels serrans. La desgràcia té burrera i li ha pres la davantera a uns indignes governants. Allà un horto i la ribera on viuen els valencians. S'ha fet carme el mal presagi, la rosa s'ha fet naufragi i engull la vida el seu pagat.
I ara tot zanzen la beu, perki ja no pot alzar la modriu tot el tieto geu. No teniu cor ni paraula, zoi adreze sobre taula.
ofren antincompetència d'una colla de senyors. Que bonica està València quan t'amagues de l'horror, on el silenci és salvatge i on el dolor és paisatge, els llepos li fan massatge a mediocres vividors. Fins que la gent de les cases tornem a creuar el pont,
Tornen a omplir-se les places, va nuet l'emperador. Deixada a nostra victòria, us farem sentir vergonya, sol atacant la memòria d'aquell octubre traïdor. I ara tots alcem la veu, perquè ja no pot alçar-la, podriu tot el que toqueu, no teniu cor ni paraula.
Sou de adreces sobre taula.
I ara tot xalçem l'adeu, per qui ja no pot alçar l'amoriu tot el que toqueu. No teniu cor ni paraula. Sou de adres de sobre taula. Sou de adres de sobre taula. Sou de adres de sobre, sou de adres de sobre, sobre tot de sobre.
No sé què volia ser de gran, però ara vull fer coses petites. Vull ser un trosset de ratx de sol que fa que et floreixin les pigues. La vida està passant volant i anar volant no és mai la vida. Vull ser el perill que té l'amor, ser més cigala que formiga.
Potser el món ens fa mal i l'amor ve i se'n va, papallones amb bales de vidre i si et dic la veritat.
jo també he dit mentides. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. Estava perdut, t'aprenent a viure. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. M'estava perdent les coses senzilles.
Tot allò que ja has viscut és com sorra que no tornarà als teus dits. Les victòries del passat, les vergonyes, sempre les durem a dins. Però avui celebrem que estem bé, celebrem-ho pels dies dolents. Avui celebrem que estem bé, molt bé. Molt bé.
Potser el món ens fa mal i l'amor bé i se'n va, papallones amb bales de vidre. I si et dic la veritat, jo també he dit mentides. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. Estava perdut, em prenen a viure. Que l'amor em rebenti a les mans.
que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. Estava perdut, aprendent a viure. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. Estava perdent les coses senzilles.
Fins demà!
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cat.
Avui és dimecres 29 d'octubre 2025, són les 9 i 5 minuts, el moment que aprofitarem per repassar l'actualitat. Ho farem a través de Diari de Balears, com sempre, començarem amb Diari de Balears, però també ens fixarem en altres diaris com es Majorca Daily Bulletin...
o també ses portades Diari de Mallorca i Última Hora en paper. Començant per Diari de Balears, el president de l'Obre Cultural Balear aprofita la visita de Friedrich Merz a Mallorca per demanar-li suport a l'oficialitat del català a Europa.
La Conferència Europea 4D reclama una digitalització democràtica i sobirana per garantir els drets fonamentals. Homenatge a Víctor Uris aquest divendres a la plaça Alexander Fleming de Palma. I nova exposició al Museu de Mallorca, 14 anys,
De complicitat entre Joan Miró i la sala Pelaires, també diari de Balear, vos ofereix un vídeo, vos reprodueix un vídeo amb la contundent resposta de la pastisseria Campons a un hater espanyolista que deia que els deixaria de seguir per no parlar en la llengua nacional. No volem els teus dobbers ni els teus valors, li contesten.
Viure plenament en català en l'àmbit digital. Hem parlat ara en Albert Cuesta i les quantitats com Accent Obert, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, han posat en marxa una campanya per garantir que tenguem els nostres dispositius en català. Acció Cultural del País Valencià recull signatures per fer fora el president de la Televisió Pública Valenciana.
I també destacarem que la Carme Gomila és la nova presidenta d'Esquerra Republicana a les Balears i en Miquel Àngel Sureda
president a Mallorca Jaume Morillo, Ricard Pinyol i Lluís Cervera seran aquest dijous 30 d'octubre a les 19 hores al Petit País de Felanitz fent un recital de poesia i l'Orquestra Sinfònica dels Irbalears oferirà un concert apollant-se per commemorar el 150 aniversari de la publicació del Pi de Formentor
També destacam que Govern i Editorial Balears participen en la tretzena edició de la plaça del Llibre de València que va començar ahir i a Serveis Ferroviaris de Mallorca incorpora 12 nous empleats fixos
A la plantilla. M'on anem ara sí a Mallorca Daily Bulletin, que diu que els residents que viuen a prop del lloc on es construirà el dipòsit d'armes de l'aeroport de Palma se senten ignorats pels polítics. Els vols britànics...
A Espanya, de nou interromputs per drons, s'han desviat a Palma, a Mallorca. Venda de llits de lloguer vacacional a Mallorca, desvellestats per falta de fiabilitat del sistema. I les associacions de comerços donen suport al mercat nadalenc rival del de Palma.
També destaca el Mallorca Telebulletin, multes a les botigues del Passeig Marítim de Palma per vendre alcohol fora de l'horari permès. Aquests són els principals arguments que ofereix Hores d'Ara.
El Mallorca Daily Bolet i Montanam ara a la portada del diari impresa en paper Última Hora. En el seu titular principal destaca «Proens descarta la via extremenya i congela un avançament electoral».
La fotografia principal és perquè el Constància voratja la gesta. I, a títol l'última hora també, Dol Etern per les 237 víctimes, un any...
de la Dana. Les protestes contra el magatzem d'armes a Palma arriben a cort i també destaca última hora amb una entrevista en Julio Mèdem Premi a la visió de Mèdem. El director de Lucía i el sexo es reconegut
pel Festival Evolution. M'on anem ara a Diario de Mallorca. Allà hi trobam com a titular principal les Balears, rebrant 1,2 milions del govern espanyol per atendre els menors migrants.
El Constància dona la talla. Destaquen el diari de Mallorca, que també li dediquen en aquest partit històric a Inca, la seva fotografia principal. Trump ja va avisar que seria un dictador. La democràcia en els Estats Units està encaiguda lliure, diu en Julio Medem, director de cinema, també...
portada del diari de Mallorca d'aquest Evolution Film Fest Israel, bombardeig a Gaza després d'acusar Hamas d'incompliment i també destaca aquest 29 d'octubre un any dels 229 morts de la Dana les claus de les errades i el setge Amazon
És curiós veure com les xifres varien segons el mitjà de comunicació. M'ho anem ja de nou a Diari de Balears per recordar-vos quins són ara mateix els articles d'opinió
que hi ha a la portada. També recordem que teniu una enquesta en marxa sobre quin horari preferiu, si durant mitjany un i mitjany altres, si tot l'any és horari d'estiu o tot l'any és horari d'hivern.
En Joan Vicenç Lillo titula el seu article Contra la natura. En Lila Tomàs, una tardor amb moltes feines. En Joan Lledonet, tenim monarquia per estona. En Rafael Borràs, pensionistes pobres. I en Miquel Ripoll, perpetuament connectats. Aquests són els arguments i d'or, tant informatius com d'opinió, que vos ofereixen Diari de Balears, el prou trobar
És el moment ja d'abordar la següent entrevista. Tot d'una ens hi posarem. Tot d'una ens connectarem amb Lucià Muñoz de Podem.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Actualitat, anàlisi, reflexió, debat, a bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània.
I avui a una mediterrània ja vos hem oferit diverses entrevistes molt interessants, mos hem connectat amb en Toni Benass, amb ell hem analitzat diverses qüestions de s'actualitat, sobretot en clau econòmica. Hem parlat amb Albert Cuesta d'aquesta campanya que serveix per catalanitzar tots els dispositius, ordinadors, mòbils, etcètera.
També tenim en marxa la propera entrevista amb la Lucía Muñoz, tot d'una mos hi posarem. Vos posarem també una entrevista molt, molt interessant amb l'escriptora Roser Emils, que ja sabeu que és col·laboradora també d'aquesta casa. I a partir de les 10 mos connectarem amb la Marisa Cerdó.
Amb ella ja sabeu que fem literatura comparada i amb ella ens recomanarà un o més llibres i tancarem el programa a partir de les 10 i mitja amb el Focus Internacional amb en Joan Manuel López Nadal. Amb ell conversarem fins a les 11 sobre l'actualitat internacional que torna a venir ben carregada.
Vestida de blanc, talment un torrem de neu, venies per anar-te'n a mi, com una onada d'aigua marina que desapareix suau.
Penjada del sostre a la corda mig desfet. Baixaves del toçal per la politja. Com en un fondal d'immensa magnitud. Esquizofrènica mentida de l'amor. Directament, sense camí de plata al fons.
Te'n vas d'aquí, univers de purpurina, ets estalfogàs, fantàstica. Una llarga cua penjava de l'Ernest, sense encastador ni assegurança. Un canó de llum directe des de dalt,
confoni el blanc en blau. Magnèsia a les mans, el trapez insegur, deixaves entreveure un esmanol.
Si esplèndid i valent, instal·lació inconscient, mentida de la vida directament. De plat en fons, te'n vas d'aquí, univers de purpurina, ets estant fugaç, fantàstica.
sense camí. De pla a telefons, te'n vas d'aquí. Univerç de purpurina ets estalfogàs fantàstic. Univerç de purpurina ets estalfogàs fantàstic.
Bona nit.
Al port de les guilleries sortirà un gran espatec que en farà ressors de guerra a les parets de Tabertet. Des de Sau a la cellera, des del Far al Matagalls, el trebut d'en Serra Ionga tornarà.
que ens arrencarà les pedres, que la terra
A les guilleries sortirà un gran espetec, que en farà rassons de guerra a les parets de Tabertec. Des de Sau a la cellera, des del Par al Marató,
El trebut en Serra Llonga tornarà als amagatalls. Torna, torna Serra Llonga, que l'alcina ens cremarà, que ens arrencarà les pedres, que la terra ens cremarà.
que a l'alcina ens cavaran, que ens arrencarà les pedres que a la teva trobaran. Perot, Roca Guinarda, Josep de Trinxeria, Marc Boca Rasclet, Juan Baptista Basset, Josep Braga, Francesc Lairet, Salvador Seguí, Emili Dardé, més company, Quico Sabater, Marcelí Massana, Ramon Vila, Cara Cremada, Salvador Puig,
Félix Gony, Quim Saig. Torna, torna, serra llonga, que a l'alcina ens cremarà, que ens arrencarà les pedres, que la terra em trobarà. Torna, torna, serra llonga, que a l'alcina ens cremarà, que ens arrencarà les pedres,
I el bon dia i bona vida, com vos anunciàvem, ara toca parlar amb Lucià Muñoz, aquí ja saludam. Quiero la libertad d'expressión. Hola, bon dia. Lucià, en primer lloc, explica'mos com va anar per Manacoc, aquest dissabte hi va a festa i reivindicació. Va anar molt bé, la veritat que va ser un event ple de música i de reivindicació.
i vull agrair la convidada va remanar també l'Alejandra, Anna Reyes i jo i ens van donar un espai per fer un petit discurs i li vam agrair a Manacó que ens acollís perquè som tres palmesanes abandonades pel seu ajuntament i va ser molt emocionant
Lucía, parlant de Palma, una ciutat que, en fi, més o menys que havíem estat bastant tranquils, però que darrerament s'està produint un procés de militarització galopant, diria, perquè tenim que acabem de rebre un...
un portaavions més gros de tot el món i, a més a més, propulsat per reactors nuclears. Tenim el pla del Ministeri de Defensa
d'omplir d'explosius l'aeroport de Palma i, bé, despesa militar cada vegada més desbocada amb l'exigència, a més a més, dels Estats Units i d'altres socis de l'OTAN, que l'Estat espanyol dediqui més del més encara a les armes, vaja, despesa militar.
Des de Podem, com analitzau aquesta situació? Bé, nosaltres tenim una posició ferma en contra d'aquest pla de rearmament del govern d'Espanya. Es van aprovar una modificació d'aquest de 10.000 milions i fa poc el sindicat de tècnics de Vicenda, Gesta, ja ha fet un informe
en què indica que ja ha hagut un moviment de 6.000 milions, estem parlant de moltíssims de tot ves, i això té una conseqüència a Canostra, que són aquests moviments, per una banda, els punts estratègics com el port i l'aeroport,
En el que hem vist com passava un portaavions estadounidense nuclear fa molt poc, el portaavions més gran que hi ha, i per altra banda hem conegut per la premsa que van construir un magatzem per exclusius i
i missils a l'aeroport de Palma, que és un aeroport civil per on passen de 8 milions de passatgers a l'any i això és un projecte que està bastant avançat i que està previst que les obres comencin ja aquest estiu. Llavors, jo crec que
s'ha d'escoltar els veïns de Palma, especialment els que viuen més a prop, que són els del nucli urbàsel de la Casa Blanca. I, de fet, en el pròxim ple de l'agentament de Palma, aquest dilluns, hem presentat, tant unies com Podem com més per Palma, mocions que parlen d'aquest tema i que demanen la paralització d'aquest projecte perquè, bé, és una barbaritat
Justament et volia demanar per aquesta moció què hi diu? Què proposau? Fem aquest anàlisi de procés de rearmament i que a Nostra ha passat un portaavions i aquest projecte d'emmagatzem però també expressam que la màxima expressió d'aquest
augment del discurs belicista i del belicisme al món és Palestina. I llavors insistim una vegada més. Tenim una emoció a part sobre Palestina, però en aquesta també insistim en la necessitat que l'Ajuntament faci el seu treball i revisi els contractes, la contractació pública perquè no vagin d'oppes públics destinats a
alimentar l'engranatge balicista i genocida d'Israel. De fet, hem fet una petita revisió de les compres de material per a la policia local i hem trobat uns contractes
d'unes empreses que en el passat han tingut vinculació directa amb empreses israelis. Llavors estem demanant al Batla que aclareixi que el material de la policia local no és material directament vinculat a Israel. El que sí que està clar és que hi ha uns contractes menors de tres empreses que són les que es presenten a aquestes coses i que tenen vincles familiars.
Vull dir que són els mateixos administradors, les tres empreses, no? I un dels gestors va ser candidat del Partit Popular a un poble de Catalunya. Vull dir, aquí jo no sé quin tipus de gestió hi ha hagut, però és...
crida molt l'atenció, per una banda, a aquests vincles familiars entre les empreses i amb el Partit Popular i, per altra banda, els possibles vincles amb empreses israelianes. Lucía Muñoz, fareu que l'Ajuntament de Palma se pronunciï o, com a mínim, se debati sobre un pronunciament sobre la situació de Palestina?
Sí, sí, sí. Hem presentat una vegada més una altra moció i, bueno, se va debatre també a la comissió la setmana passada i la resposta que vam tenir va ser que no debatrien més aquest tema, que aquest tema no volien parlar més. Llavors veurem que passen en el ple perquè, bueno, és curiós, no?,
que totes les crítiques vagin en contra del meu treball polític i després el seu treball no ho facin, el debatre dels temes que la posició també té dret a posar damunt la taula. Aquestes contradiccions per part del Partit Popular són habituals. Perquè què els hi respons a aquesta gent que te diuen que has estat fora i que tal i que qual i tot això?
que això només m'ho diu el Partit Popular. És que és una manera que tenen d'abordar un tema que és molt incòmode per ells perquè ells s'han posicionat
dels constats dels genocides, llavors només poden anar a l'ofensiva amb un qüestionament d'aquesta missió humanitària enfocat a lo personal, no? I el meu sou, jo també puc opinar que el senyor Barla no fa el seu treball i que no hauria de cobrar el seu sou fins que totes les famílies de Palma tinguin un habitatge digne, per exemple. Seria el mateix argument, però...
però donant-li la volta. Llavors, crec que el Partit Popular està molt incòmode amb aquest tema. Vox també està molt incòmode amb aquest tema, per la senzilla raó que estan posicionats del costat dels genocides i ja hi ha una majoria social que veu què és el que està passant, escandalitzat, perquè els governs no estan fent absolutament res i durant...
70 anys d'ocupació, durant 16 anys de bloquets i durant dos anys de genocidi, aquí tots els comens han estat còmplices amb el seu silenci i amb la seva convivència en la mesura en què no han complit amb els convenis internacionals de genocidis, practicant un embargament d'armes en el moment en què comença el genocidi, que és que
ara se mos ven des del govern d'Espanya que han fet un embargament d'armes que no és així perquè fa una setmana va passar un vaixell ple d'armes llavors que no és que és un embargament fals però el que estem veient és que ningú ha fet res que han mirat cap altre costat i que i això per part del Partit Socialista i per part del Partit Popular però és que el Partit Popular a més a més
no té ni tan sols el discurs de defensa dels drets del poble palestí. Perquè, Lucía, tu sempre insisteixes que no han de deixar de parlar de Palestina i, de fet, els fets no mos deixen anar de parlar perquè...
Israel ara fa una espècie d'alto al foc d'anada i tornada, és a dir, ara mateix estic llegint un titular que diu Israel afirma que repren l'alto al foc després de bombardejar Gaza de forma massiva, no?
Sí, sí, sí. O sigui, ahir va sortir aquesta notícia que Israel tornava a donar la ordre de bombardejar a Gaza.
I aquesta última notícia ni tan sol l'havia vist, que ha dit que ara ja ha alto el coc, després de bombardejar, no? Sí, sí, sí. Bueno, és que clar, Israel té una llarga tradició de saltar-se de manera habitual tots els saltos als focs i tots els processos de pau que ha hagut des dels acords d'Oslo, no? Vull dir que, bueno, i d'abans,
però que no me sorprèn, no? I per això és tan important que siguem molt tendents d'aquest tema perquè tots els visatges que s'estan llançant van encaminats a desincentivar la mobilització. I això és perquè la narrativa, l'opinió pública a nivell mundial qüestiona ja d'una manera clara els atacs d'Israel i
i el genocidi que s'està perpetrant. Llavors, com estaven perdent aquest relat, es van bé obligats a fer un acte al foc, però que és cosmètic. El dia següent també van bombardejar la casa d'una família. La seva estratègia sempre és primer de manera, diguem...
pímida i després ja de manera més descarada seguir amb el seu pla genocida i d'anipelació i d'urbanització de la Franja. Per no parlar del que està passant també a Cisjordània i a la resta de territoris palestins ocupats.
Perquè en certa manera creus que aquest alto foc ha pogut funcionar com una trampa i pot tenir com una de les seves derivades desmobilització per part d'una part de la gent solidària?
Sí, sí, sí. De fet, ho vam veure quan es va convocar la vaga general. Aquesta setmana hi havia molta gent que dubtava si la vaga continuava perquè ja hi havia pau. Aquest era el missatge que a la gent li havia arribat.
i els sindicats i el moviment de solidaritat per Palestina van fer un esforç per explicar que no, que l'ocupació continua, que a més aquests acords de pau no són uns acords de pau, que només és un...
que possiblement es vulnerarà ràpidament i que s'ha de continuar fins que no hi hagi ocupació, fins que hi hagi justícia i fins que els drets reconeguts al dret internacional, com el dret a l'autodeterminació, a la sobirania, al retorn...
del poble palestí s'acomplesquin Idò Lucia dius que tenim a plenari aquest dijous i que presentareu aquestes propostes, per tant si vols la setmana que ve repassàvem una mica com ha anat tot Sí, a veure què passa recordar els col·lectius de Palma que encara estan a temps de
de demanar torn de paraula per parlar demà, si volen parlar d'aquest tema, que és molt important que continuïn mobilitzats i no rebutjar els saltadors que donen també participar en un ple. Idò, sabem que ens escolten representants d'entitats i, per tant, aquest missatge per ells. Moltíssimes gràcies, Lucia. Moltes gràcies també, una abraçada.
Igualment, bon dia. Bon dia, adeu. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Roser Emils, aquí ja saludem. Roser, molt bon dia, molt benvinguda. Molt ben trobada, me fa molta, molta il·lusió visitar-vos. I de nosaltres me fa molta il·lusió que siguis aquí, perquè a part de tot, compartim projectes, no? Acabes de començar... Bé, Nat Roser Emils és escriptora, es poeta, ha fet tanta quantitat de feines que evidentment no les poden dir totes, no?
Però començant pel darrer, que és que has estrenat programa, amb un gran ètzi per cert, a una mediterrània. Començant pel darrer, que és l'important en aquest moment, sí, hem començat un programa que se diu L'illa sense calma.
i que em fa moltíssima, moltíssima il·lusió per començar tan bona mediterrània. És un programa que d'alguna manera vol provocar reaccions en l'àmbit de la cultura a Palma i a Mallorca en general, no?
Sí, és un programa de cultura, però que no se queda simplement d'escriure la cultura, sinó que la pretensió que tenim és que sigui una revolució, que sigui activista i que faci coses. En lloc de ser simplement passiu o contemplatiu,
Això és el projecte, men, encara fa poc que l'hem començat, men que... Déu-n'hi-do, però déu-n'hi-do, tots els inputs que mos arriben són molt positius i ja hi ha un primer sacseig, ja veurem fins on arribem. No sé si arribarem a revolució o no, però ho intentarem, no?
Jo convito tothom a participar-hi en sa part de revolució que és assequible per tothom, que és que hem posat un contestador automàtic, que se diu contestador simptomàtic,
I, clar, la gràcia del programa és que recuïm totes les opinions sobre la cultura balear sense filtres. Això vol dir que ens podrem trobar, ja hem rebut la veritat amb missatges molt interessants, ens podrem trobar que en qualsevol moment ens diguin coses contradictòries o coses polèmiques i les emetrem sense filtres.
Roser, ja sé que per tu el més important és es presenta, però vull pegar un vot en el passat per tornar a arribar aquí. Però tu ets una nina que se'n va a viure a Barcelona. Sí, una nina del gaire.
del Gaida, que arriba a Barcelona i que, no sé com, acaba involucrada en tots els projectes, en tota sa vida literària i cultural de Barcelona, no? Que vas coneguda d'aspectes molt diferents. Jo en aquell moment no n'era molt conscient perquè pràcticament no havia sortit de Mallorca quan l'any 90 d'or me'n vaig anar a estudiar a Barcelona
I sí que és vera que ara quan miro enrere dic quina energia i quantes coincidències. Però després quan faig una lectura més acurada és que... I jo també el que passava és que anava, era molt curiosa, i anava allà on m'interessava. Quan me deien hi ha un recital, aquí hi ha una presentació d'un llibre, allà...
m'interessava tot. I, clar, me'n dono compte que, com els meus repredins cercaven aigua per a les finques, a les veretes, jo cercava el que, al cap dels anys, he vist que m'interessa, que és la cultura, la cultura viva i de bons diverses,
d'aquesta imatge, que vas trobar, però va vibrar molt. Va vibrar molt, vaig tenir una sortada, jo ara quan t'ho pens, evidentment sempre en totes les èpoques i a totes les ciutats del món se pot veure que no és una cosa més de Mallorca o de Barcelona...
El moviment cultural vibra i a vegades hi ha gent que simplement fa renou i gent que aporta coses i diu coses. I que pentura, hi ha coses que se diuen o se pensen o se manifesten que no se poden lligir.
en aquell moment, però quan passen els anys, te'n dones compte. Jo, per exemple, vaig conèixer en Enrique Casases, el gran poeta que tenim en llengua catalana, molt rebel, o en Anna Maria Mos, quan els de vaig conèixer, per jo, no eren aquestes grans figures que som capaç de veure ara, sinó eren persones que feien coses. I...
Quan tu has viscut així, que has vist que qui val acaba donant algun missatge al món, aportant i tenint una transcendència, també t'ajuda a tenir sa consciència que s'han de fer coses amb aquest objectiu d'aportar, no només entretenir o fer-ne-ho.
o figurar fins i tot, perquè justament t'anava a fer el comentari de dir, clar, tu en tots aquests anys has conegut tots els protagonistes, també diré els protagonistes, però els protagonistes sobretot en les seves llums i també ombres i miseris, no?
Sí, i això és la realitat. He tingut ocasió de tenir una proximitat per feina, perquè feia feina en premsa i me tocava anar a moltes rodes de premsa on altres col·legues periodistes me contaven coses que a Pintura no eren les que després havien de publicar o se volia en aquell moment que se publicassin.
També he vist a persones molt importants en els seus moments més quotidians, agafant-te un taxi o discutint amb un camarer Pesbí. I això t'ajuda, clar, som escriptora, també he de dir que la meva necessitat d'observació és tan constant que pentura...
Te fixes en un detall que a una altra persona li parceria totalment desapercebut. I això t'ajuda a llegir les persones, també a tu mateix, i la realitat. Evidentment això no va ser d'un dia per l'altre, quan tenia 17 anys, tenia...
unes capacitats hits i a mesura que van passar els anys me'n dono compte que he anat afinant per aquí. Hi ha una cosa que m'ha cridat molt l'atenció de tu i és que has conegut tots aquests personatges de l'Agoix Divin de Barcelona que van acabar la majoria ladroat
No sé què de dir. Tenc una anèdota encara més divertida. La trajectòria, perquè la gent que ens escolta ho entengui, jo vaig començar, jo estudiava filologia i vaig començar a col·laborar
en l'aula de poesia de Barcelona. A l'aula de poesia de Barcelona venien gent de tot el món, venien un poeta cubà, un escriptor francès, se feien activitats tot l'any, i jo vaig tenir la sort d'estar allà, en aquest perfil de becària, però ni tan sols cobrava, vull dir, era una cosa molt precària, però tenia
Estava allà, els sentia xerrar entre ells. I, clar, em va permetre conèixer moltes d'aquestes persones que, pel que sigui, perquè jo els admirava i ho vaig expressar, i perquè també era curiosa, em deien, ah, vols venir a la presentació, què farem? I hi va haver moments que, per exemple, em van convidar a trobades fins i tot familiars, algun d'aquests escriptors...
Els que érem més grans m'adoptaven com aquesta jove escritora. També vaig guanyar un premi molt jovenet amb 20 anys i els feia gràcia. Tot això és per dir-te que hi havia persones que em consideraven ja com d'un equip. Però era un equip on no hi havia per part meva cap consciència. I un bon dia un grup d'aquesta gent em van convidar a formar part de la construcció d'un nou partit polític.
on hi havia tota una defensa de la cultura, tota una defensa d'uns valors i una sèrie de coses. Sí que jo havia, des de molt joveneta, per dir, republicà, havia tingut molta curiositat de l'activisme polític. Però quan vaig rebre aquell correu electrònic, em vaig quedar com, em conviden a jo a participar, què vol dir això?
I per sort, hi havia, ho vàrem fer com ho fèiem abans, que era un fil, que ho enviaven en cop i tothom, i tots els altres que hi havia, hi havia en Arcadi Espada, hi havia en Félix Yasua, hi havia en Ivan Tubau, i hi havia, per sort meva, nana Maria Moix, que excel·lent poeta i molt bona dona.
que me va dir a John, personalment, ni tu ni jo mos ficam en aquestes històries, no m'agrada com ho plantegen, i jo li vaig fer cas a ella, i que bé que vaig fer. I tant, enhorabona. Perquè això era la creació de Ciudadanos. De Ciudadanos, figure't. Uf, quin desastre. No, és la realitat, és la sort d'haver pogut veure...
Des de dins, des de... Com se va muntar amb un missatge cultural. No s'ha xerrat prou de la apropiació de la cultura, de les dretes i els feixismes, i això ho sabem des de l'època del nazisme. Hauríem de sabre, hauríem de sabre. Sí, hauríem d'estar una miqueta més atents. Sí, i tant.
Eh, mos hem de centrar en Rosé Emils, creadora, no? I comunicadora també, no te n'escaparàs, però bueno, creadora. Primer, començant per la poesia, encara que... D'on sorgeix la teva, diguem, inspiració i què és per tu la poesia? Són dues preguntes juntes, eh?
Sorges, d'ençà que vaig tenir ús de raó, això que te deien quan feies 7 anys, i mentre totes les altres nines de l'escola deien jo vull ser mestre, jo vull ser futbolista, qualsevol cosa, jo deien jo vull ser escritura. I no era una cosa que jo pogués explicar a ningú perquè...
però ja de molt petita escrivia, per exemple, petits poemes, em vaig recitar un. Hi ha ben poques persones que en els 7 anys diguin que volen ser una cosa i després ho acabin sent. És una vocació. Jo crec que volia ser astronauta. Tu volies ser astronauta? Crec, no, m'ho record ja molt bé, però bé. O futbolista també, figuret. Tu vares posar més difícil.
No ho sé, no és gent fàcil, l'escriptora, la nostra cultura tampoc. Bé, volerosa sí, és una cosa vocacional, però jo vaig tenir la sortada i...
i el regal d'aquest meu predí que havia estat corresponsal literari de l'Almodaina, que havia muntat una sala de cine al Gaida, 4.000 habitants... Bé, una persona amb inquietuds culturals. Amb inquietuds, que ja quan jo el vaig conèixer havia hagut de...
totes aquestes inquietuds intel·lectuals perquè havia de mantenir els fills i feia altres coses per gonyar el pa, però de jovenet havia escrit fins i tot guions de cinema, a l'època aquells anys 50. El meu predí me va recolzar sempre, me recomanava lectures i me va regalar una màquina d'escriure. Uf, que important. Jo crec que devia tenir d'haver 10 anys. I bé, amb aquesta...
Amb aquest bagatge... Aquesta convicció de si el meu predí me diu que ho puc fer, jo li faré cas i ho faré. Vint anys ja vaig ser escritora oficialment, vaig publicar el meu primer llibre. I Rosa, i sa poésia, quin paper juga en sa teva vida, en sa teva obra?
Vaig néixer poeta, amb tot això que t'he contat, i editorialment el primer llibre que vaig publicar va ser per un premi de poesia. I la poesia ho és tot, perquè... No només escrit en aquest cas, sinó que no sé per què te veig una pèrfora, una dona que l'interpreta, la poesia, no només l'escriu.
La poesia pintura és la part més pura de la literatura i la part més autèntica. Se pot fer un assaig correcte però que la pintura no emociona i només és la part cerebral. En canvi, la poesia difícilment se pot fer d'una manera tècnica i cerebral i que funcioni. És la part màgica i misteriosa.
I jo vaig començar poeta i ho continuaré assent sempre. Has tingut premis literaris que han significat per tu i com els abous? Perquè després, no sé, segur que has estat també a jurats de premis i has conegut mil històries al voltant dels mites dels premis. Com va això? Jo a nivell pràctic... A tu t'ha de fer servir?
els premis són un petit altavou que un ha de saber per què el vol i per què el vol utilitzar els premis en general no tenen res de dolent és un recolzament que se fa a una persona, a una entitat o a un projecte és això i res més
El tema és que darrere dels premis hi poden haver servituds amagades, o hi poden haver intencions, o fins i tot valors morals que tu no comparteixes. I aquí convé posar els premis en el seu lloc, el que signifiquen i el que volen ser. Jo a nivell pràctic sí que t'he dit que els he considerat sempre...
un altavou, una oportunitat més de venir a fer el que jo he considerat la meva missió en la vida, que és intentar aportar tot el que pugui en l'àmbit de la comunicació, la creació, la cultura, per fer el món una miqueta millor en aquest redol que m'he proposat, que és
no permetre que se silenciïn ses veus de ses persones, de sa societat, que són molt riques i s'han d'escoltar totes, i tots es temes que tenen a veure, com bé saps, amb sa igualtat de ses persones i sa justici, que és molt ampli, també.
i alguna altra qüestió que ara volem abordar. Literatura, diguem, o sigui, literatura de ficció. Què t'aporta i què hi aportes, diguem? És a dir, com hi arribes? O com vehicules que és allò que ha d'anar a la literatura de ficció?
Quan fas activisme d'una manera conscient, tenies compte que hi ha moltes maneres d'arribar a transmetre els missatges. I una que és molt amable i que ben treballada...
funciona molt bé, és apropar les coses, divulgant-les, fent-les arribar, generar això que es deia en retòrica, captar la benevolència de l'audiència.
I sa literatura, sa ficció, en un moment donat, vull dir, sa poesia pentura era més una protesta crua. I en canvi, en sa ficció, sa narrativa, hi vaig trobar, i sa saig, hi vaig trobar una manera pentura més divulgativa d'explicar...
Però, per tant, sempre, sempre, en la ficció també, hi ha un interès de treballar un missatge, una idea, un... Jo faig mítings constantment, el que passa... A vegades no m'ho havia semblat en algun... Però ara... Sí, perquè, mira, fins i tot... Són subtils, no? Per exemple, hi ha... La meva trajectòria literària hi ha, per una banda, donar veu a persones silenciades, que això és una voluntat claríssima d'activisme...
Per altra banda, hi ha temes, per exemple, hi ha una trajectòria que va ser curta però va cridar molt l'atenció, de Narosea Meis xerra d'erotisme... Aquesta era la pregunta que venia ara. Erotisme, sensualitat, sexe. Sexe.
El revolucionari també, perquè la meva trajectòria va ser inicialment un poemari on jo volia explicar l'erotisme en poesia d'una manera que no fos aquesta manera tan antiga i plena de no dir les coses pel seu nom,
I bé, crec que ho vaig aconseguir perquè va ser un llibre que va tenir molt d'èxit, se titulava Morbo, i dir ses coses per ser un nom pareixia revolucionari. Però després vaig fer per una banda una novel·la i per una altra banda un assaig. Sa novel·la sí tenia una càrrega eròtica, era s'apoderament d'una dona,
utilitzant la imatge de ser dones d'aigua mallorquines, per cert, que són unes grans feministes, i per altra banda, l'assaig s'atitula M'agrada el sexe. I era, bàsicament va començar això perquè quan una dona...
diu, m'agrada, etcètera, públicament, com ho dic jo ara. Hi ha gent que té prejudicis a Rufarnàs, pensa, això no és, això és vulgar, això no és elegant, o no és de...
Incomoda, no? Fer bonda. I en aquest assaig recordava que el CETSA és una de les parts tant d'activisme feminista, som propietàries dels nostres cossos, d'in sí i d'in no, quan nosaltres volem. Sí, sí.
I el nostre gaudi, justament, és meravellós i poderosíssim i no m'ho han d'avergonyir. Efectivament. Ni han de fer bonda, no han de ser bones allotes perquè això són prejudicis que molt limiten. L'activisme sí o no?
I tant, i tant. I de fet, quasi, bé, no, abans d'abordar la qüestió de comunicació, una darrera qüestió de literatura, i és que has estat molt traduïda, que també representa un reconeixement. Sí, això és una part meravellosa del món editorial.
Jo per una banda m'he passat, mira ara tinc cinquanta anys, trentacinc anys bons de la meva vida,
fent feina en el món editorial a tots els àmbits, fer un peu de foto, anar a una roda de premsa, fer de redactoreta sense signar, després secar de redacció directora, tele, ràdio, de tot.
I això em va permetre, amb tota la humilitat, que això és la part important. De fet, havia de començar com a correctora ortotipogràfica, que és un punt d'observació preciós, perquè has de revisar els textos que han escrit altres persones i veus els seus egos, les seves febleses i també les seves virtuts. I clar, en tot aquest recorregut vaig tenir una oportunitat...
meravellosa de veure com funciona tot i comprendre que la gent que avui està aquí dalt demano que hi ha moltes raons polítiques i d'amics i de capelletes i de totes aquestes coses que fan que aquesta trajectòria que tu me comentaves
en realitat sigui com un joc de vanitats. Efectivament. On l'important és no creure-te res. Però jo crec que, a diferència fins i tot de les premis o d'alguns, les traducions són bastant objectius perquè ningú tradueix una obra perquè sigui famosa aquí o perquè sigui amiga de... o no sé què, no?
Aquí entren, mira que me n'havia anat, m'havia allargat amb altres coses. No, no, no, però molt interessant. En el món editorial justament vaig conèixer, vaig tenir l'oportunitat de conèixer tota aquesta gent que hi ha darrere d'un llibre. Jo havia conegut en primera persona la correcció ortotipogràfica, però després hi ha tot de formiguetes i hi ha unes formiguetes que són els agents...
literaris, que treballen, comuniquen a les fires internacionals quines obres val la pena traduir i quines no. I aquí va haver una bona feina que jo mateixa vaig sabre
convèncer i transmetre quin era el meu missatge en aquestes persones que feien d'intermediàries i de totes les propostes que vàrem fer va sortir traducció en el rus, en el portuguès, també hi ha hagut
de poesia, traduccions que han interessat purament per comunicar bé què és el que fas. És com que un també ha d'entendre que les coses no passen per elles mateixes, que t'has de moure i has de...
Ser proactiu. Roser, m'han de matar, però com que anem fora de temps, podem resumir el teu compromís en la comunicació amb aquesta idea de sacjatjar consciències, d'enviar un missatge, de ser un activista allà de dins?
Faré tot quan pugui, ara en aquests moments de l'illa sense calma o una mediterrània i on més surti. A menys si fas un programa aquí a vida. Per aportar a sa cultura, però aportar sa cultura de donar veu a tothom i de moure-la, moure-la de bon divers. I com que estarem en contacte hauràs de venir un altre dia perquè no don per acabada l'entrevista. Moltíssimes gràcies, Roser.
Ja veus un autèntic plaer. I ara passam a la segona part, mos posem les camisetes futboleres i dimem que ens sorgeix avui.
Nascut que entre blanes i cada que és molt tocat per la tramuntana. D'una sola cosa pots estar segur, quan més vell més tocat de l'ala.
Somriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt. I anar a l'infern no m'interessa, és molt més bonic l'Empordà.
Dormit la mona a la vora del pet, però ell mai no s'hi tirava. Sempre deia que la matinada es mataria. Però cap al migdia anava ben torrat. Somri diu que no té pressa, ningú m'espera allà.
Som al Bon dia i bona vida. És el moment de parlar de llibres. En Marisa Sardó, que mos ha demanat que poséssim aquesta cançó. Marisa, molt bon dia. Sí, bon dia. No sé, però en paren a nàstirs avui, eh, amb aquesta cançó. I de... Mira, t'ho explicaré. Si has escoltat bé, la cançó diu que cap al migdia anava ben torrat, no? Sí, sí, sí. I d'això va, precisament, la lectura d'avui.
De processos d'addicció, processos d'autodestrucció. Aquest és el tema d'avui. Diria que hi ha alguns escriptors que gairebé n'han fet bandera i tot, no?, d'això.
Sí, sí. Precisament volia recordar una cita d'un autor francès que se diu Céline, que per ell era important que l'escriptor, abans de començar a escriure, havia de passar per l'infern, perquè deia que això te feia més homo. Uh...
Idò, jo vos assegur que llegint aquestes tres obres que avui vos vull proposar serà com si toquéssiu l'infern amb un dit.
no vos resustou, és una manera de xerrar. És a dir, crec que aquestes tres lectures, en a part les realitzades, tornes com a més empàtic amb aquelles persones que passen per un procés d'alcoholisme, de drogodependència en general.
Literatura comprada en Marisa Sardó, avui tres obres. Ja veurem com ens sortim d'aquí. Marisa, per on començam? La realitat ha volgut que quan els he tingut aquí amb les mans i he pensat un poc en elles, i de mira, n'hi ha una que és del País Valencià, que és Noruega, d'en Rafa La Huerta,
Un altre que ve de Mallorca, que és Els dies bons, de Naina Fullana, que segurament no heu sentit a parlar. Sí, sí, sí. Perquè se n'ha fet una versió en teatre, que la varen fer l'any passat, o l'altre, ja no me'n record, en seta principal, com a mínim. I, per últim, hi ha, des de Catalunya, molt bé, l'obra d'en Jordi Amat, que se diu Vènça la por.
que vèncer la por és la biografia d'en Gabriel Ferreter. Per tant, tenim els països catalans aquí representats en aquestes tres obres i en tres obres que són que van sobre el mateix tema però que cadascú ho fa des d'una perspectiva molt original i diferent. Bé, començarem per la Mallorquina, no, Naina? Sí. Aquesta obra...
No sé si vas veure l'obra o saps qualque cosa. Tenc l'obra, no l'he llegida, l'he entrevistat a ella, m'apareix una autora fantàstica, el poc que l'he llegit a ella, però no sé gaire cosa més. Bé, no, quina és la originalitat d'aquesta obra?
Primer, per jo, és el títol, que el títol és una ironia, perquè, clar, ella diu en un moment de sobre que en la vida d'un alcohòlic o d'un raó de pendent, tots els dits són dolents, però d'allò que es tracta és de recordar els dies bons, no?
que ella, de la perspectiva d'una FIA, que entrevista son pare, entrevista sa mare, i després explica el seu punt de vista d'aquest procés de drogadependència, des del punt de vista de sa FIA, diguem, com ha afectat aquesta dependència, aquesta circumstància, a tota sa gent desvoltant.
I això és una de les coses que és original. Després, les narratives estan molt ben aconseguides. Pensa que ella per escriure l'obra va partir d'enregistraments, li van registrar.
les pares, la mare i tal. I, clar, moltes vegades a mi allò que m'agrada és com se nota aquest rastre d'oralitat de les declaracions que fa l'escriptor o, en aquest cas, la persona que parla, la veu narrativa.
Per exemple, deixa frases inacabades perquè reprodueix un poc el llenguatge de soralitat. Moltes expressions populars, moltes flastomies, m'acaba en Déu, puta jonqui, anar a pillar, vaja puta merda. Utilitzar aquest llenguatge que realment forma part d'una manera d'expressió.
pròpia d'aquesta gent que viu lligada en el món del Lumpen, però jo crec que manera, no? I això per jo ha estat una cosa molt ben aconseguida, perquè clar, n'ha hagut de fer un argot que no existia pràcticament, o que la gent normal no coneix, i recrear tot un argot del món del Lumpen sense que un estigui en contacte directe amb ell, això és
realment està molt ben aconseguit, vaja. Perquè diguem-ne que aquí és un dels progenitors que és addicte. Sí, sí, sí. Ella ho diu, vaja. I m'imagino que és molt crua, no?, la narració. Sí. Vols dir...
Ella únicament el que fa és transcriure el que recull en aquests enregistraments. Suposo que hi deu haver afegit alguna cosa, deu haver canviat alguna cosa...
Però allò que t'arriba és que realment és tan creïble allò que compta i tan increïble en el mateix temps, perquè és allò que la realitat supera la ficció, no? Les coses que pot arribar a fer una persona quan està en aquest procés d'autodestrucció, realment, no? Sí, sí.
Coses que tu dius, no és possible que passi, i doncs sí, segurament tot allò que compta devia ser real. Jo, clar, una cosa que m'ha interessat és analitzar les causes de com així una persona entra d'aquesta manera en aquest món, no?,
I en els tres casos, ho he analitzat, és a dir, en aquest cas, senzillament ell entra en contacte amb les porres de molt jove i en unes circumstàncies de poc control dels pares, perquè sa mare se posa malalta i son pares com és que se t'avala i diu, bé, idò te n'aniràs a viure, n'aniràs a fer feina a un hotel i allà te m'entendran. Clar, i això per ell és...
La llibertat et saluta i aquí comença a viure en un món en què una persona molt jove, no sé si tenia 15, 16 anys, i no té disponibilitat per fer qualsevol cosa. Diu, en un moment d'anat, diu, n'hi ha anat serena de l'hotel, li interessava saber a quina hora entrava o sortia jo de la recepció.
fa que la major part dels temps estàs en contacte amb gent que no li convenia diguem i aquí va començar a provar la cocaïna i després s'acaba amb la heroïna i després sentim altra cosa que he de dir els bens fàcils molt d'accés a els bens en un món en què en un moment en què per exemple Maracosa, zona de la costa
començava a obrir un boom turístic d'allò més accentuat per aquest motiu han hagut de menestar immigrants de tot el món per fer feina
I això també té molta a veure. Tenir dos vès és tenir la droga molt fàcil. Molt fàcil i molt a prop. Sí, sí. És un llibre que ha rebut dos premis. És de València, al fons el mannànim de narrativa d'or 2021 i és de la crítica dels escriptors valencians d'or 2022. I és un llibre que molt recomanes, no? Sí, sí, sí. De fet...
La primera que crida l'atenció és com una mallorquina se'n va publicar a València i és per això, perquè va presentar l'obra en un premis en Espai Valencià. Sí, sí.
No és una cosa que no sol ser habitual, vaja. I ara, què feim? Anem a l'Espai Valencià o anem a l'Espai Valencià? Anem a l'Espai Valencià. A Noruega? Sí, sí, Noruega, tu diràs. Marisa m'ha dit València i resulta que s'obre, s'ha dit Noruega. És que no té res a veure en Noruega. Això també és una cosa molt original dels títols. Que jo, és la primera pregunta que t'ha fet, no? Com pot ser que s'ha dit Noruega si s'acció transcorre a València?
I doncs resulta que els pares d'aquest personatge principal tenien un trast en el mercat central de València. I aquest trast hi venien olives, enxoves, coses d'aquestes. Però un moment donat, això que el món canvia i també els gustos, comencen a vendre salmó. I la marca del salmó que ells venien se deia Noruega. I per això ell adopta
aquest títol, que és Noruega. Els coneixien com els de Noruega, d'aquest trast. I d'on ve la dicció? Mira, allò que és original d'aquest llibre és que en realitat parla de dos processos d'autodestrucció. És a dir, el desprotagonista
però també és de la destrucció de València com a ciutat del centre de València saps que hi va haver un moment donat d'obres i de renovació total en el casc antic allà a València i ell parla precisament d'això i de manera paral·lela en el seu procés d'autodestrucció perquè entra també en contacte amb un món marginal que és
es deslumpen que vivia en el centre de València, ell viu per allà, perquè, clar, sa feina dels pares està allà localitzada i fa una pandilla de lots que, diguem, el seu objectiu no és estudiar per res del món, sinó dedicar-se a l'espillatge, per igual que manera. Mm-hm.
I, clar, és així com ell entra en contacte amb aquesta realitat. També hi ha circumstàncies personals que expliquen aquesta autodestupció del personatge, que és la mort d'una germana. Després, hi ha una altra cosa que també afegeix en el banyat, que diuen que el sentiment de culpa...
el seu sentiment de culpa com a persona de no haver pogut continuar amb el negoci de la família. Això són coses que el torturen i que, bàsicament, el que té és el col. El que passa és que no és només el col, sinó, per exemple, la ficció que té per anar a prostíbuls, no?,
És un procés com a moral, també. Un procés d'austrodestupció moral. Sí. Que una cosa va lligada a l'altra. Sí, jo crec que tots coneixem personatges que respondrien en aquest perfil que estàs dient. Sí. I, clar, ell en tot això també una cosa que el tortura és que se sent rebutjat pel seu pare. Hi ha com una espècie d'abandonament d'es pare que se sentia més
m'he identificat amb la seva germana i no amb ell i en un moment donat diu jo desitjava que se morís mon pare per no continuar de saber-lo és a dir aquesta tortura pròpia interior i paral·lelament
la tortura o la destrucció de València de centre de València hi ha un moment donat que fins i tot parla de aquest procés de destrucció de la ciutat però també del seu procés de pèrdua d'identitat i aquí ve el paper crucial que té la llengua diu un moment donat que els seus avis
Perseben que a València cada vegada se parla més castellà, els seus veïnats, els seus amics, i se'n temen que això és un error total. I concretament diuen que parlar valencià és de gent sense cultura, com si ser de poble fos roïna. Però...
No em facis cas, fill meu. Això li diuen els avis a ell. No em facis cas, li diu. És a dir, no sé, troc que aquesta idea de que tomba, que s'estén com una taca, no només a l'ambient, sinó en el propi individu,
és una cosa molt interessant. Sí, jo crec que poc estudiada, la devastació que provoca. Evidentment, segurament ha d'anar combinada amb altres elements, però veure com arrasen el teu paisatge és un xoc important, també. Jo recordo aquí l'època de Mates, que em va catgirar tot el meu paisatge,
I vulguis que no, és això, és un xoc. I a València ha passat un poc el mateix, perquè en el fons Zaplana, Mates, són la mateixa escola, no? Promoure molta obra pública. I després, l'ironia de l'autor, que té una ironia tan fina. I mira, un moment donat, parla de la vellosa...
de València que tothom coneix, tots coneixem que era la Rita Barberà però al lloc de portar-li nom diu l'alcaldessa vestida de roig molt gràcia
perquè sempre estàvem abasats a veure el dom en aquell vestit vermell. Sí, sí. Bé, hi ha altres coses, no? Sí, sí. Bé, i per últim hi ha el llibre d'en Amat, d'en Jordi Amat. Sí, sí, Vèncer la por. Vèncer la por.
i és la biografia d'en Gabriel Ferreter aquesta t'agradarà més perquè aquesta és un assaig a diferència dels altres dos que són novel·les t'he de dir que en Gabriel Ferreter per mi era una assignatura pendent
i Sant Gabriel Ferreter que se va fer no sé si era l'any passat o l'altre a mi com a mínim va servir perquè aquest no l'he llegit tinc certes reticències amb en Jordi Amat però vaig llegir un que se va editar que se diu Donar nous als nens que és com un recull de textos seus i tal fet per Marina Porres i que me va entusiasmar perquè és un autor impressionant en Gabriel Ferreter
és impressionant és a dir s'obre de vèncer la por és bona perquè el que és contingut d'allò que ell ha de contar és molt bo és a dir, la personalitat de Gabriel Ferreter la seva lucidesa la seva lucidesa és impressionant per tant
s'hauria pogut fer una mala obra, però entre que en Jordi Amat se documenta moltíssim, perquè a vegades tens la sensació que en Jordi Amat ha tingut accés en els dietaris personals més íntims d'ell, ha tingut accés a les cartes, que se va dirigir en el seu amor,
incondicional, ha tingut excés, ja què sé, li s'ha documentat moltíssim, quan hi havia els premis, bueno, les jornades de formentor, ell hi va ser, en algunes ocasions, amb en Gabriel Ferreter, no sé si en una o dues altres ocasions, i era un dels que xerrava, perquè...
Bàsicament en allò que se va dedicar tota la seva vida és a la crítica literària. Allò que feia per l'editorial Seix Barral era llegir, llegir compulsivament i fer com a informes d'aquelles lectures que li semblaven que podien tenir interès de cara a les públics, no? I que eren publicables, vaja.
I clar, això li exigia molt de temps, però també tenim molt de criteri i estava molt al dia de tot. A més, no de ser
No de la literatura espanyola, catalana, sinó d'Europa i també d'Amèrica, quan el mercat se va obrir a Amèrica. I la connexió amb les addiccions el va infumant, aquí, pareix, la portada del llibre.
Bueno, tothom sap que en Gabriel Ferreter era dicta el col. La novel·la se saig. En Jordi Amant no se n'amaga gens. De fet, moltes de les llegendes que existeixen sobre ell, perquè va conèixer molta de gent,
i molta gent va tenir contacte amb ell i tenia... eren aquestes persones que o queda molt bé o queda fatal, no? I en Jordi Amat, quan s'ha d'enfrontar a escriure una obra sobre qualcú així...
Diu, la primera que vaig evitar és fer cas a cap de ses dues testimonis orals i senyir-me a ses fonts escrites, perquè era molt fàcil deixar-se dur, deixar-se arrossegar, tant per una banda com per s'altra. Per ses fílies o per ses fòbies. Exacte, exacte. I clar, una altra cosa que he de comentar és...
El títol, vèncer la por, i tu diràs, vèncer la por en què? En què, sí, sí. És que aquí, clar, aquí falten paraules, incapacitat per vèncer la por de viure. És a dir, incapacitat per vèncer la por de fer-se gran, de no sobreviure, de decebre a les dones. I això li causava l'ansiedat i la via.
També hi ha causes biogràfiques que expliquen un poc el que ha caigut en aquest pou. Ja és el suïcidi de son pare, també és una cosa molt coneguda, la ruïna econòmica de sa família, i després que arriba un moment que per ser lúcit necessita veure.
i jo en l'assaig queda molt clar que era un home de bar i sempre anava en el mateix bar quan viu a Barcelona va a un bar i és client d'aquell bar quan se'n va a viure a Sant Cugat és client d'un altre bar i allà fa tertúlies és a dir
La gent que van allà arriben a conèixer-lo i se posa a xerrar. I de què xerra ell? De llibres. És l'únic que sap xerrar. I després...
Clar, també és un peix que se menja sa coa. L'editorial Seix Barral tenia molta prevenció contra ell perquè li comanaven feines i moltes vegades no era capaç d'acabar-les en els seus terminis que allà li deien. Per culpa de sa coa, també. És a dir, tot era un peix que se menja sa coa.
Ja, ja, ja. Un personatge apassionant, eh? I clar, deu ser una biografia superben documentada. Molt documentada. Esquerrufa. Saps pràcticament cada dia allò que fa. Arriva un moment, sobretot en sa relació amb l'Helena, que sap perfectament
aquell vespre on va a dormir si va a dormir amb ell si no hi va a dormir però com pot ser que sàpiguis tot això? que fa por i això que no hi havia intel·ligències artificials ni whatsapp perquè avui en dia podria reconstruir sa vida a qualcú a partir del whatsapp Marisa Sardó mos recomanes i do Noruega d'en Rafa de Huerta
Els dies bons d'en Aina Follana Llull i van ser la por a la vida d'en Gabriel Ferreter a través d'aquesta biografia feta per en Jordi Amat interessantíssim, moltíssimes gràcies a vosaltres, moltes gràcies i bon dia i bon dia i fins dimecres qui ve i fins dimecres, molt bé
i no s'hi tirava. Sempre deien que la matinada es mataria. Però cap al migdia anava ben torrat. Somriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt. I anar a l'infern no m'interessa,
És molt més bonic l'encordat. I quan veig la llum de l'alba se'm treu les ganes de marxar.
I el Bon Dia i Bona Vida arriba a la nostra darrera mitja hora i arriba carregada d'actualitat en l'àmbit internacional. Ens connectem amb en Joan Manuel López Nadal. Joan Manuel, molt bon dia.
Hola, bon dia a tot meu. Per mirar, d'analitzar, d'entendre tot allò que succeeix en el globus de Raqui a tot el món. Sí, però no puc ser de començar recordant que avui fa un any de la dona i recordar totes les víctimes i les seves famílies, sobretot el País Valencià i el fet que el principal responsable
que totes les persones demanen que se'n vagi, continua allà com si no res passés. Espero que se faci justícia i que se faci la reparació que pertoca per tot el que va passar. I que no érem d'anar alerta tots perquè aquestes coses no se repetesquin. Estem també en un moment, com sabeu, de...
dificultat política interna aquí a l'estat d'Espanya. Sí. I, bueno, i dins el món, efectivament, hi ha moltes coses que passen per molts de llocs. Per exemple, per citar només, per exemple, tres coses. En primer lloc tenim, evidentment, la ruptura de l'alto al foc per part d'Israel, ahir bombardejant una altra vegada de manera indiscriminada i brutal la caza,
En següent lloc, tenim una gira interessant per països asiàtics del president americà Donald Trump. I en tercer lloc, tenim també els resultats des del meu punt decebedor i preocupants de les darreres eleccions.
legislatives a Argentina, no? O sigui que si vols, no sé, com ho sabem, i per sort de la manera que tu vulguis... No, jo sí, sí, sí, t'apareix. Poren començar perquè estalto el foc de Lleva i Posa, que en castellà diuen de quita i pont, que és el que hi ha a Gaza ara mateix, no? Perquè és com... és sarcàstic, no?
Això justament és una prova més de sa precarietat i de sa fragilitat de tot aquell rebombori que van fer com si en Trump hagués assolit la pau a l'Orient Mitjà, cosa que malauradament no es vera i que a més està molt lluny de ser una realitat, no?
tal com ho demostres, fet que ahir, d'una manera totalment brutal i quepritzosa, en Netanyahu dones ordre als seus militars de tornar a bombardejar determinades zones a Gaza,
amb resultats que, segons les notícies d'avui dematí, hauria hagut més de 90 persones mortes i, entre ells, 24 nins i nines. Aleshores, això demostra una vegada més la crueltat d'un genocidi, d'una operació totalment planificada d'extermini de la població de Palestina,
que, malgrat les pressions internacionals, el govern d'Israel continua decidit a dur a terme d'una manera o d'una altra. Aleshores, això significa...
que hem de ser molt conscients de quina és la realitat. Dalt el foc, com tu mateix has dit, és molt frègil i és molt lluny que això sigui la solució al problema. Aleshores hem de continuar sent molt conscients d'això
i utilitzar totes les eines que tenim a la nostra abast, a la societat civil, mobilitzacions, protestes, actes del que sigui, per continuar defensant els drets del poble palestí. Aleshores, el procés és llarg, és complicat, és difícil, però és necessari que anem de manera decidida cap a una pau que sigui sobretot justa.
i per ser justa s'ha de fer justícia a tothom, no podem fer caure els peus sobre una banda, quan aquesta banda és la banda agredida i atacada, com és en el cas de Palestina. Sí, sí. Joan Manuel, anem pegant botze. Parlaves d'aquesta gira asiàtica, que a més a més...
M'assens bé? Deia que parlaves de la gira asiàtica dels president dels Estats Units i que coincideix amb el debut de la presidenta del Japó en les primeres mesures.
Efectivament. Hi ha hagut un parell de circumstàncies que coincideixen. Hi ha hagut arribar de la primera dona, que és primera ministra, que és una dona molt conservadora, nacionalista. Sembla que el seu model és Margaret Thatcher. Amb això jo crec que ja és bastant clar un poc cap a on va. I té una majoria canviat de
d'aliat en els parlaments que tenia, que era un partit moderat centrista, com eita, o budista, per un partit més, que diguem, libertari, ultraliberal de dretes,
aleshores hi ha un gir més cap a la dreta conservadora en el Japó. I el Japó és evidentment un país important dins el context asiàtic. També tenim el fet que poc abans s'ha celebrat un plenari del Comitè Central del Partit Comunista de Xina,
que està molt important en el sentit que en Xi Jinping cada on dona prioritat a les reformes econòmiques i, sobretot, que la Xina se converteix a la primera potència des del punt de vista de les noves tecnologies, intel·ligència artificial i altres.
però sobretot al rerefons del malestar intern, perquè ha hagut una purga dels comandaments militars importants de l'exèrcit popular xinès, la qual demostra que amb el clima de darrere del tema tabú que és l'associació d'en Xi Jinping, també a Xina hi ha molt d'interrogants per veure, no?
I dins d'aquest context se celebra la cimera anual de l'ASEAN, que ha estat a Malàcia o a Lumpur, i Trump assisteix per, una vegada més, fer un petit sou de protagonisme, arrogant-se un paper que...
francament, no crec que hagi tingut realment, salta el foc que ha hagut després dels xocs que ve de fronterers entre Tailàndia i Cambòdia. De fet, la mediació ho ha fet més aviat l'ASEAN i el seu president, que és el primer ministre de Malàstia,
però en Trump ha anat allà sobretot a fer-se la foto quan s'ha firmat el protocol d'accessar el foc i de pas de parlar sobretot dels països del sud-est asiàtic que s'han preocupat per la política d'arens ells
la política comercial de Trump que els ha perjudicat. Aleshores, mirar de normalitzar aquesta relació amb els països de l'ASEAN. I ara, avui mateix, t'encantàs, després d'haver passat dos dies al Japó amb la nova primera ministra,
que sembla que s'entenen bastant bé per el que ha aparegut. És a dir, l'aliança entre els Estats Units i els EUA, que és un element important d'estabilitat a l'Indo-Pacífic, sembla que se consolida.
I d'aquí se'n va a Corea del Sud perquè, no sé si és avui mateix o demà, que comença la cimera de l'APEC, que és la cooperació econòmica de l'Asia i el Pacífic. I aleshores, dins d'aquesta cimera que se celebra a Corea del Sud, que està prevista una trobada personal entre en Trump i en Xi Jinping, el líder de Sina.
I aleshores és important perquè, segons sembla, les negociacions prèvies que ha hagut entre funcionaris dels dos estats, sembla que han arribat a un principi d'acord que haurien de confirmar en Xi i en Trump sobre el tema de la guerra comercial i els atencells que tenen China i els Estats Units, el problema de les restriccions de les exportacions de les terres rares xineses...
els aranzells exorbitants que va imposar en Trump, aleshores a veure si uns i altres se fan concessions per normalitzar un poc aquesta relació comercial que s'ha molt tensa, a part també...
d'un examen a la cessió política a l'Indo-Pacífica, on la rivalitat entre la Xina i els Estats Units és un element determinant, també. I també se parla de la possibilitat, això no està confirmat, que en Trump, estant a Corea del Sud, passi a la zona fronterera desmilitaritzada i tingui una trobada amb el líder de Corea del Nord, Kim Jong-un. Però això no està confirmat. En qualsevol cas, el que ha
Gràcies.
Per mi tot això té dos elements importants. El primer element és que els Estats Units, amb aquesta presència de Trump en aquesta gira, reconeixen la importància geopolítica que té l'Àsia i l'Indo-Pacífic dins el context comercial, dins el context militar, estratègic i geopolític mundial. I que els Estats Units, amb aquesta presència,
donen indirectament un missatge, sobretot als seus aliats, japonesos, coreans, australians, la Índia, de qualque manera, que no fan comptes de deixar-lo en mans de la potència rival que seria la Xina, la qual en el seu moment ha reforçat les relacions amb la Rússia de Putin. I d'una altra cosa tenim també el que han vist també a Egipte i el que s'han ben consentiment, que se fan de protagonisme mediàtic
d'en Trump en un moment en el seu país, als Estats Units, la democràcia americana està en perill per totes les mesures restrictives i repressives que una darrera altra han anat prenguent. És a dir, això té una lectura que diguem de tipus global, Asia-Indo-Pacífic, i després té una lectura de política interior americana amb un context també molt delicat, no?,
Però sí, haurem de veure com acaba aquesta trobada amb el Xi Jinping, si hi ha o no trobada també amb el Coreà, amb Kim Jong-un, i com aquestes visites i aquestes reunions modifiquen o no modifiquen l'escenari geopolític asiàtic i de l'Indo-Pacífic. Ho anirem seguint.
Efectivament, i ara sí que pegàvem, giràvem cap a l'extrema dreta, anem a Argentina, però també amb la mirada posada amb els Països Baixos.
Sí, efectivament, però per començar amb el tema de l'Argentina, que també mos donarà lloc a dir una paraula en general sobre l'Amèrica Llatina i les tensions que tenen l'Amèrica Llatina i els Estats Units. Aleshores, en principi, en primer lloc, Trump va prometre una ajuda econòmica i financera molt important, tant en Milley a l'Argentina, dintre que sempre i quan en Milley ha guanyat les relacions.
I tot i que semblava que hi havia molt de descontent social amb l'Argentina amb l'autoritarisme i l'ultraliberalisme d'en Milei, en Milei i el seu partit han guanyat les eleccions legislatives d'Argentina, fins i tot superant...