Torneria a parlar tendentment d'aquesta terra.
Parlaria a tothom del seu alè constant. Tornaria a parlar amargament de tanta guerra. Parlaria a tothom dels jamecs del mar. Cap on sigui que giro l'ull i per tot on miro. Veig la mateixa colla de porcs cotiurejant el món i fent destrossa. Sí, la gent vol viure en pau i a quatre desgraciats no els dóna la gana.
Senyors, que meneu tant! Si escopiu el cel, us caurà la cara. Si pixeu contra el vent, us mullareu les cames. Tornaria a parlar entendrament d'aquesta terra. Parlaria tothom del seu alè constant.
Tornaria a parlar amargament de tanta guerra. Parlaria a tothom dels jamells del mar. Ai, la gent vol viure en pau i a quatre desgraciats no els dona la gana. Són...
Sempre foten la punyeta Estats que ronya, bèsties de guerra Les seves festes són criminals El seu als cossos l'hora ha sonat És la rauxa dels condemnats Ballarem amb energia damunt tota la porqueria Perquè aquesta és una música tossuda i obstinada Música per aferir-se als peus ballant al seu voltant Sí, han de caure a les muralles Totes, totes, totes Els pitus estan preparats
Fins demà!
Ser! Ser!
I avui hem començat a ritme d'elèctrica d'arma. Som el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània, un programa produït per en Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí, que vos saluda des dels estudis d'Ona Mediterrània a Can Alcover i que tot d'una vos explica quins són els continguts que hem preparat per avui aquí el Bon Dia i Bona Vida.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el Bon Dia i Bona Vida d'aquest dimarts 13 de gener de 2026, vos proposam un programa ben atapeït, amb molt de contingut, tot d'una repassant l'actualitat a través dels titulars del Diari de Balears i també de Vila Web. A continuació, mos connectarem amb en Sebastià Ordines, d'Unió de Pagesos.
per conèixer aquesta nova lluita contra el programa Mercosur i contra l'acord Mercosur entre la Unió Europea i diversos països o estats de Sud-amèrica. També entrevistarem en Gabriel Ensenyat, que publica llibre sobre...
Sentiment de valeritat. Podrem debatre amb ell. A partir de les 9 i 20 aproximadament, mos connectarem amb en Joan Llodrà, que és conseller electe del Consell de Mallorca.
i per més per Mallorca i a partir de les 9.55 aproximadament mos connectarem en Antonia Font ella presenta avui i demà tota una sèrie de producció cultural amb una exposició en esvaluart però una exposició que ja veureu que té
amb moltes branques. I tancarem el programa a partir de les deu i mitja amb en Joan mirant els estudis, analitzant a l'actualitat tot això i tot el que vagi sorgint durant aquestes tres hores, d'ara fins a les onze.
Aquí, el Bon Dia i Bona Vida d'Una Mediterrània. Començam repassant l'actualitat. Començam revisant quins són els titulars de l'actualitat a hores d'ara.
Bon dia i bona vida, dona mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears.cat.
I començant, com sempre, per Diari de Balears, un diari de Balears que obri amb una fotografia del grup Buos i el titular que diu Vox intenta censurar l'actuació de Buos a la rebel·la de Sant Sebastià perquè diu que són...
Separatistes. També destaca diari de Balears que Decathlon obri una botiga al centre de Palma que ignora completament la llengua de Mallorca. Destaca diari de Balears que hi ha hagut un ciberatac massiu a Endesa, robatori massiu de dades crítiques de més de 20 milions de clients.
una notícia que ens pot afectar a tots o a tots els que sou encara clients d'Indesa.
L'Ajuntament d'Esportles ha iniciat la segona fase d'obres per solucionar els problemes de pressió d'aigua a les rotgetes. Més qüestions. El pregó de Clara Ingold donarà el sus als tres dies de festa d'orgull ongat.
Es presenta a Viní Salem Josep Maria Llompart i l'Obre Cultural Balear, 1976-1983, un llibre d'en Alina Mone, que també des de Diari de Balears vos ofereixen la possibilitat de descarregar-vos la versió...
digital d'aquest llibre. És tan senzill com entrar a Diari de Balears i clicar en el enllaç que vols donar directament la descàrrega d'aquest llibre. Més d'un 75% de professors diu que en els centres educatius de les Balears hi ha un clima conflictiu i complicat.
i 30.000 persones pateixen de pressió a les Illars Balears. També destaca a Diari de Balears que el conseller del Principat de Presidència diu que el nou finançament és positiu per a les comunitats autònomes infrafinançades com les Illars Balears.
I també destaca a Diari de Balears que el Gaida nominarà Francesc Antic, fill i l'ostre del municipi. També podeu conèixer quins són els tres finalistes de la tretzena edició dels Premis Martí, Gasull i Roig, que convoca a Plataforma per la Llengua.
i podeu veure un vídeo on Arran toma per tercera vegada el Toro d'Osborne de Tavernes de la Vall Digna. També informa a Diari de Balears que s'instal·laran 100 estacions meteorològiques als centres educatius de les Illes Balears i que Amics de la Terra posa en marxa un nou any de custòdia del territori a Son Torrella.
Totes aquestes informacions i moltíssimes més les trobeu a diaridebalears.cat. M'anam ara a vi la web que avui obri la seva portada amb un vídeo explicatiu anomenat La pisserrata que fa en Vicent Partal i que es titula Que cal saber de l'Iran?
També en una altra peça diu que els pagesos aixequen els talls de les carreteres després de la reunió amb Villa. Que els toms de Jordi Sevilla dins el PSOE de voler ensenyar Economia Zapatero a instigar un cop contra Sánchez.
I també a Sánchez no li quadren els comptes en la nova proposta de finançament. També destaca Vilaüeb que el dirigent històric del sobiranisme Cors, Alain Orsoni, ha assassinat trets...
a l'enterrament de la seva mare i el Real Madrid fa plegar Xavi Alonso després de la derrota contra el Barça. Aquests són els principals titulars que ofereix Hores d'Ara.
A Vilaweb podeu trobar-los a recuperar a vilagweb.cat. Bona mare, a la secció d'opinió de Diari de Balears, allà hi trobem diversos articles destacats, per exemple, els d'en Joan Mas Collet, titulat «Davant l'imperialisme, organització i sobirania».
El d'en Josep Malià, que és 20 anys de l'Estatut Català. El d'en Joan Vicenç Lilló, ball sobre una terra devastada. El d'en Alila Tomàs, necessitam treballar per un món diferent.
El d'en Rafael Borràs, exclusió de la participació política. I el d'en Joan Lledonet, té solució la qüestió catalana, es demana en Joan Lledonet. Tots aquests arguments informatius i també d'opinió els teniu a Diari de Balears. Vos convidam a llegir i a participar.
a través dels seus canals de participació a Diari de Balears. M'ho anem ara a escoltar quina és la predicció del temps que mos fa en Tomeu Mateu Canals. Escolta'm-la. Bon dia. Avui encara tendrem un dia tranquil. Ventura més, menys ningú que ahir. Temperatures una mica més altes. Poren fregat 20 graus.
en el nord de Mallorca perquè es venen d'aigua i es venen una mica escalfats amb atreversa tota silla, algunes pincellades de nigul salts i poca cosa més. I així seguirem un parell de dies més, un temps més a manco, tranquil, sempre amb el conigulat, temperatures agradables per ser poc de s'any. Tampoc no esperà amb gelades perquè farà una mica de vent, es pot ser en dies fluix,
o moderarà com a molt de cap ventada, però impedirà que les temperatures baixin molt al vespre i que geli. I tot esperen canvis cap a dijous, divendres. El dijous és un dia assenyalat el calendari de les Illes, la vella de Sant Antoni, i és tirant molt justa tant que plogui o no plogui. Dijous s'iniciaran uns canvis,
Però podria ser que la vella encara se pugui salvar. El dia de Sant Antoni va dir que ja no, que ja tendrà precipitació. Per tant, veurem els pròxim dies aquesta vella de Sant Antoni si serà banyada o no serà banyada.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
Començam el 2026 amb un nou sopar col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, el restaurant Sacreu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista, i en Vial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional.
Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre, vos hi esperam!
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre. Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Som el bon dia i bona vida dona mediterrània. Tot d'una ja entram en zona d'entrevistes i avui el primer entrevistat serà en Sebastià Ordines. Parlarem amb ell de com pot afectar aquests acords de Sant Mergo Sud a Serbalears i a Mallorca. Tot d'una en parlarem amb ells.
Començam el 2026 amb un nou sopar col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca al restaurant Sacreu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent a Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista,
i en Vial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional. Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre. Vos hi esperam.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Som al Bon Dia i Bona Vida Dona Mediterrània. És el moment de parlar de totes aquestes protestes pageses a l'entorn o contra uns acords que ha pres la Unió Europea en Mercosur. Anem a conèixer amb més detall tant què és i què significa aquest acord com, sobretot, com pot afectar Mallorca i Cervalears
Per això, mos hem connectat ja amb en Sebastià Ordines de Unió de Pagesos. Sebastià, molt bon dia. Bon dia, com anem? Va bé, encantats de tenir-te. T'agraïm moltíssim que puguis participar del nostre programa. I, en primer lloc, te volem demanar, per la gent que pendura, evidentment, qualque cosa li ha de sonar, però ben bé, què són aquests acords entre la Unió Europea i Mercosur?
Bueno, l'acord de Mercosur és tota una sèrie d'acords que faciliten l'introducció de productes agroalimentaris a dins l'Unió Europea i, per tant, també a dins les Illes Balears. Unes facilitats que fins ara no eren i que ara hi seran. Això, clar, a nivell de Illes Balears hem de pensar que
Mallorca, sobretot, ja és un mercat finalista a nivell de l'estat espanyol, és a dir, xerrant clar, tot allà que s'obre a la península pot arribar a Mallorca, arriba a Mallorca i consenten, com tal de no veureu de tornat sent, vendrà a qualsevol preu. Si pensem en l'introducció
de productes agroalimentaris de salt trecat damunt a molt més baix preu, perquè les condicions productives així ho permeten, encara aquests preus seran menors i, per tant, la viabilitat dels cultius aquí és molt minsa, perquè un dels factors importants per la venda de producte és el preu. Hem de pensar...
que si, posarem un exemple, si arriben domàtiques de Brasil a 20 centins del quilo, si aquí el cost de producció fa que s'hagin de vendre a un euro, no se vendran. És vera que per la butxaca dels consumidors serà més favorable, però no per la salut. Hem de pensar que el 80% dels productes fitosanitaris que s'empleen a Brasil, per exemple,
La Unió Europea està prohibit. Per tant, jo crec que ja no només per un tema de salut alimentari, sinó per un tema de salut pública, no hem de permetre la introducció de productes
de tercers països, acción europea, i pensant en vidriolocals, a Mallorca. Si sempre ja m'havia aparegut aberrant que m'haguessin productes de segon quin cap de món aquí a Europa, ja me diràs ara,
que mor vengui producció de Sud-amèrica. A mi me resulta bastant incomprensible, molt més si tenim en compte que, a més de la Unió Europea se'n parla constantment dels efectes que pot tenir el canvi climàtic, etcètera.
És a dir, el cost de producció, jo no entenc com pot ser de 20 cèntims, ara mos posàvem l'exemple aquest, però el cost amb emissió de CO2, etcètera, serà brutal, o no? Exacte, és a dir, allò que nosaltres ahir vam fer una publicació de xarxes,
no entenem com se pot ser tan incongruent, és a dir, no se poden fer polítiques favorables en el producte local, en el canvi climàtic i aquestes emissions de CO2, i en canvi voler dur productes de l'altre cap de món amb les conseqüents emissions que això comportarà. Per tant, aquí veiem que hi ha interessos
amagats, que no sabem i per tant que pesen més que tot això que estem parlant i per tant això no mos va bé nosaltres allò que pensam és que que el govern d'aquí hauria de fer una passa endavant una passa més a favor del producte local és vera que dins la llei dins la llei no, dins
Dins el lliure mercat, m'espereixeria acceptable que arribessin productes de l'altre cap de món. Allò que hem de demanar és que si arriben productes de l'altre cap de món, han d'estar fets amb la normativa que mos marca, si european, els projectors de Mallorca.
que nosaltres no dèiem que la normativa sigui massa estrista. Tot el contrari, ja ens va bé que sigui estrista per un tema de salut pública. Allò que volem és que tot allò que entri fet de fora del territori de la Unió Europea estigui fet en les condicions que ens demanen aquí. És a dir, ja no només per un tema de fitosanitari, sinó per un tema també, per exemple, de seguretat laboral.
És a dir, les condicions laborals que mos marquen la normativa a Europa no tenen res a veure que les de Sud-amèrica. Per tant, aquí hi ha una part important del sobrecost de produir aquí i no produir a Brasil, per exemple. Per tant, és tota una sèrie de condicions. Sense més, en fora l'altre dia xerràvem amb un producte d'oli. Quan aquest producte d'oli ha d'exportar
a queixali, per exemple, als Estats Units, l'etiquetatge ha d'estar en les condicions que els Estats Units demana. Clar, clar, clar. Per tant, si no reuneix aquelles condicions, no pot entrar. Bé, idò. Com així no ho fem a l'enrevés, en això? Si deixem entrar productes aquí que estiguin fets i elaborats en les condicions que ens marca aquí i poden jugar tots en les mateixes condicions. Mhm, mhm.
Sebastià...
T'ho vull fer referència. És inevitable pensar amb interessos polítics, geostratègics, econòmics, no sé, però amb interessos fora dels interessos que haurien de marcar aquestes decisions que són els desconsumidors. I en tot cas els desproductors d'aquí. Quins interessos hi ha amb això?
Bueno, això el desconeixem, no sabem qui guanyarà tot bé en el final, darrere de tot això. Desconeixem aquesta part, però sí que és un tema que crec que n'hem de xerrar molt, malgrat que puguem ser poca cosa. És a dir...
Això és un tema que pareix que mos pega de molt en fora, però segur que una vegada s'hi ha anat això, en poc temps, començarem a veure fruit i verdura pels lineals de Mallorca. Això segur que anirà en detriment, més o manco anirà en detriment de la producció local. Per tant, jo crec que és hora de, sobretot,
que el Consell de Mallorca es apodi les piles amb les dispersions del percentatge de producte local en el sector turístic, cosa que no s'està fent de la millor manera, pensant nosaltres. Per això dirà que tenim la primera reunió amb el nou Consell de Turisme del Consell. És a dir,
Hem de pensar que si volem seguir explotant aquest territori turísticament, si no mantenim viu el paisatge que ens defineix, serà difícil que segués qui sent un reclam turístic. Per tant, sense que hi hagi consum, no podrem seguir mantenint el paisatge i, per tant, aquesta feina de mantenir-lo va lligada sí o sí
a la vanta i en el consum d'aquest producte. Darrera qüestió, Sebastià, quines mesures estau plantejant des d'Unió de Pagesos, en connexió, evidentment, amb les altres Unions de Pagesos, etcètera, per mirar de frenar aquesta bogeria? Perquè
D'altra banda, pensava que així com està el món, i justament des de Mallorca i des de les Illes Balears, jo diria que més perill que altres bandes, mos jugam a carregar-nos ara la producció local i que d'aquí dos dies, i fent pentura ara un poc de caricatura, però que d'aquí dos dies Mercos Urso queda i tot en Trump, no?
Bueno, això és una possibilitat. Nosaltres allò que pensam és que no vull dir la paraula impossible, però pràcticament impossible aturar això de Mercosur. Per tant, nosaltres allò que fem és demanar a l'administració que augmenti el consum de producte local. És a dir, nosaltres en lloc de prohibir
o demanar que s'aproïbisqui, que a més no se pot centrar de tots aquests productes, nosaltres el que demanem és el augment de consum de producte local, que això farà compensar les pèrdues a través de l'acord de Mercosur. Nosaltres no entenem com, per exemple, l'administració pugui fer compra pública i no sigui local. Això, si no nassim a país o estats com França, seria impensable. No entenem com...
d'alimentació d'un hospital no sigui local, etcètera, etcètera. Per tant, jo crec que la feina de formigueta que hem de fer ara és seguir picant pedra i aconseguir que la compra pública sigui el més local possible.
Idò, queda claríssim, Sebastià. Seguirem les reivindicacions, seguirem les mobilitzacions, veurem fins on som capaços d'arribar tot plegats i en qualsevol cas t'agraïm moltíssim la presència aquí. Bon dia i bona vida. Molt bé, moltes gràcies i bon dia. Gràcies, bon dia.
en Sebastià Ordines que és el president de la Unió de Pagesos. Nosaltres continuem perquè som en temps d'entrevista i tot d'una vos oferim una altra conversa aquí en el Bon Dia i Bona Vida. Bon dia i bona vida.
Bon dia i bona vida, començam l'entrevista.
Fins demà!
i el Bon Dia i Bona Vida, dona Mediterrània. Parlarem ara d'un tema que desperta passions i que sempre té un punt de debat i de polèmica. Aquesta idea de valeritat, aquest sentiment, aquesta cosa que ara analitzarem amb en Gabriel d'ensenyar, Doctor Amb Histori. Gabriel d'ensenyar, molt bon dia.
Van dir ja, van dir ja. En primer lloc, enhorabona per la publicació d'aquest llibre, Arrels Balears, amb interrogant, el subterfugi balearista. Anem per passes, és un llibre que se presenta demà dimecres a les de nou hores en aquest espai que se diu La Col·lectiva, a Palma, de veure ses avingudes, aquí a prop de Can Alcover, realment.
amb una presentació que t'hi acompanyarà en Sebastià Serra. Biel, no te sentim.
Miram de recuperar sa connexió. Sí. Ah, sí, ara, ara, ara. No t'han sentit, eh? No sé si... No, no, és que sa com a perduda, sa perduda momentàniament. I jo te demanava això, que demà hi ha sa presentació i t'hi acompanya en Sebastià Serra. Exacte. Aleshores...
per què has fet aquest llibre, diguem, o quin és impuls que fa que te posis a escriure aquest llibre sobre un tema que és polèmic, eh? Sí, sí, el motiu, sí, el tema efectivament és polèmic,
Però jo diria que més en clau actual, que és precisament allò que el llibre no tracta, de si es convenien que hi hagi un sentiment de valeritat. D'acord, d'acord. Si políticament hi hauria d'haver opcions, diria, de caràcter valerista i no insuverista, com és el cas. Sí, sí. Però clar, jo per tot d'una altra... Bé, d'una altra circumstància...
I és que jo crec que un sentiment de valeritat, tothom està d'acord que no existeix, per bé o per mal. És a dir, cada illa, d'alguna manera, els habitants de cada illa tenen el seu propi sentiment. I aleshores allò que en aquest llibre intent fer és explicar com és que això ha passat.
per ser remota prehistòria, per dir-ho així, perquè ja ho m'encollar detect elements, diríem, de diferenciació entre les illes. I això, et motiu, era que s'explicar que ha fet i llavors això sí...
I secundàriament, les interferències ideològiques, ja en aquest cas en qual de present, que hi ha quan algunes persones i grups parten d'una valeritat,
enfrontada allò que seria, diríem, la petjada, la influència catalana derivada de la conquesta. És a dir, en definitiva, diluir al màxim o eliminar aquesta influència, parlant d'una balearitat ancestral que ha perdurat al llarg de segles i de mil·lenis, que ningú sap exactament en què consisteix, per a la clichés i això...
I clar, que això ja té una motivació política, en fi, ben òbvia, no? Sí, sí, sí. I aquest és un amic, els motius que me van impulsar a fer aquest llibre. Idò, anem ara a sa part històrica, que entenc que sa que pesa més en el llibre. Al llarg de sa història, des Conjuntes i els Balears,
podríem dir que cada illa ha anat un poc pel seu vent. Sí, sí, exacte, aquesta és una qüestió. Jo, com ara comentava, per tasc ja de la prehistòria, a la prehistòria tenim, diríem, com emblema de la nostra prehistòria, aquella cultura baleàtica, aquella cultura teleàtica, i se sol presentar com un primer element de balearitat, de vegades, eh?
I resulta que aquí ens fa endavant una contradicció màxima, perquè, clar, la cultura teleàtica és una cultura pròpia, diferenciada de la resta de cultures que hi ha, etcètera, i per això se li dona aquest caràcter, una cosa pròpia, però és que resulta que aquesta cultura, només ja se presenta a Mallorca i a Menorca, això no és piós.
I coletàniament els autors romans, que són els primers que parlen sobre la prehistària llenca, la prehistària, perquè els Taliatis no escrivien, distingeixen perfectament
entre els balears, que som només Mallorca i Menorca, i les pitiuses, que són a Ibiza i Formentera, i fan aquesta distinció com a tots superxipeuts diferenciats,
perquè en aquell moment eren molt diferents els dos superxipeuts, perquè aquí tenim, efectivament, la cultura teleàtica, i a Menarca, i a Eivissa i Formentera, tota l'època de la influència público-fenícia, cartegines, etcètera, que van a ser molt ben diferents.
i per tant d'aquí i llavors vaig en fi comentar la qüestió al llarg del segle totes les èpoques època romana també se manté aquesta divisió
Bé, l'època romana la va temperar, perquè a mesura que el procés de romanització va avançar a totes les illes, fins i tot ja deixaren de distingir entre Balears i Pitiuses. I per tant, sí, la divisió no va ser tan marcada.
però sí que la seqüència evolutiva posterior va presentar notòries diferències i jo el cas més evident per resumir-ho una mica si no i a part que el que hem de fer és llegir llibre evidentment sí exacte algun fragment algun sketch per allà de
El tenim a l'edat mitjana, que després de la conquesta catalana, resulta bé, per començar, el mateix topònim, nom de Balears, no s'usava. Bé, no usaven els musulmans, que parlaven de les illes orientals de l'Andalus, i el gentilíssim Balear no se fa servir, i només el trobam.
arreu, esporàdicament, en textos de caràcter molt culte, eclesiàstics, etcètera, que mantenen el nom, però de vegades encara en plena edat mitjana distingint balears i pitiuses com una rèmora del passat, és a dir, et basaven en textos antics i això. Però a veure, el que volia comentar és que després de la conquesta... Sí...
també a un on sega i sense denominació, sense parèixer i es parla del regne de Mallorca queda més ample que el que avui són Balears i Pitiuses
Bueno, això també és una qüestió que val la pena clarir, ara ja que m'ho ha apuntatjat. Perquè el regne de Mallorca en realitat són les illes, que va néixer quan Jaume I va conquerir Mallorca.
I després, a mesura que s'hi van conquerir les altres illes, però, posteriorment, s'hi van incorporar d'una manera totalment difusa. Crec que sí que allà ho comentaré, perquè sí que té relació directa amb el tema del llibre. Però, clar, després va passar...
que quan Jaume primer va morir va fer aquella divisió de la corona i va crear aquella corona amb el rei de Mallorca però si ho anomenen reina de Mallorca
resulta que és una denominació impròpia, encara que se repeteix sumàriament. Per això que deia, perquè el regne de Mallorca només són les illes, que havia estat creat l'any 1230, quan va promulgar les francases, i va sobreviure...
fins al decret de Nova Puenta. En canvi, l'entitat que va crear Jaume, que se va crear quan va morir Jaume I, amb el Rosselló i Montpaller, si l'anomenen també regne de Mallorca, resulta que hi hauria dos regnes de Mallorca en aquell moment. Un de petit, que seria el noveu les illes, i un altre més gran, amb el Rosselló i Montpaller, però sense que cap dos territoris tinguessin
cap dependència de les illes al revés, de resistents. I per tant, és millor denominar-ho en aquesta entitat Corona de Mallorca, que a més, o si no ens agrada el nom, ens inventem un altre, però no regne de Mallorca, perquè resulta que el regne de Mallorca era inferior
i ho va sobreviure durant segles després aquesta Corona de Mallorca per tant diferenciar Reine de Mallorca de Corona de Mallorca que aleshores sí que inclouria o sí que podria incloure el Rosselló sí exacte perquè a més si no dóna la impressió
d'una vinculació del Rosselló i Montpaller, i no era així. És a dir, l'únic vincle que tenien en comú aquests tres territoris era que la figura del governant, el rei aquí, era Comte, el Rosselló i el senyor Montpaller, era el mateix. Però a partir d'aquí eren realitats independents, és a dir, no hi havia vincles polítics entre...
els territoris. I tornant, per acabar amb la qüestió interna, que el regne de Mallorca es dona el cas, com fa un moment tot he insinuat, que una vegada que se va conquerir Mallorca i se va crear el regne que en principi només era Mallorca,
quan les altres illes van ser conquerides s'hi van com afegir però per inèrcia sense crear institucions comunes i clar i el problema és que aquí hi havia una espècie de regne que els documents sempre anomenen regne de Mallorca i les illes adjacents com si no han format-se en part han format-se en part d'una manera molt, no ho sé, com a superficial i clar i això jo ho interpret
El llibre em parlo bastant com una mostra de no valerisme precisament perquè ni tan sols està clar que el regne siguin totes les illes i a la pràctica tampoc estava clar perquè
Es vera que en general funcionaven així, però sense cap institució política comuna, cosa que ja desvistua molt. És a dir, un regne sense institució en comunes, no sé fins a quin punt és un regne. Però el que passava allà al llarg dels segles era, i això se va repetir, fins al Decret de Nova Puerta, fins que va existir el regne, que...
Una illa, per exemple a Eivissa, invocava el suport de les altres illes perquè o bé tenien paletats piràtics i corsaris o perquè era un any de fam perquè no havia volat i demanaven que ens indiassen.
I si a les altres illes invocava sempre que som un rei català i això, si les altres illes no volien contribuir, veien precisament que no eren cap regne i que no estaven obligades. Però és que la circumstància es repeteix al revés. Un any és Mallorca, per exemple, que invoca el mateix i les altres illes dient que som un regne i tal, i les altres illes i Vissa, per exemple, diuen no, no, no som cap regne, per tant no tenim cap obligació.
La idea que tenc és que ni els mateixos mediabals ho tenien molt clar. I que en tot cas era un regne molt bifós, encara que bé que tingués aquest nom però que era aquest, regne de Mallorca i les Illes Adjacents.
Som a Bon Dia i Bona Vida, conversant amb en Gabriel Ensenyat, historiador, sobre aquesta novetat, sobre aquest nou llibre que se presenta demà i que se titula Arrels Balears, el subterfugi balearista. Gabriel Ensenyat...
I què passa? Bé, insistim a la nostra audiència que el que hem de fer és comprar llibre i llegir-lo. Però fem-nos una pinzellada per anar completant un poc el repàs que feim. Què passa a partir del 1715? S'ha caigut a Mallorca davant les trobes borbòniques.
Sí, bé, el regne desapareix, simplement, desapareix per sempre més, com a tal. I llavors, bé, el segle XVIII és un segle en què se va castellanitzant progressivament
diríem, tot el ventall polític o ideològic de Villa, en tot el sentit, l'administració, etcètera. Sí que volia aprofitar també comentar una cosa que s'ha repetit i no fa res, no?
I és a vincular la imposició del castellà al decret de Nova Planta. Directament, directament. És a dir, amb els decrets es va prohibir. No, el decret no ho van prohibir perquè no parlen gent d'aquest tema. De fet, el decret és un temps molt breu. A mi m'agrada la impressió que molta gent no ho ha llegit. I això que és breu, en un minut està llegit.
I allò que dius que s'acanceva, per dir-ho així, el regne i ja està. Ara, el que passa és que aquesta circumstància de no tenir ja institucions pròpies va permetre que a partir d'aquí es començessin a promulgar a Madrid.
per part de tots els governs que hi va al segle XVIII, XIX i XX, decrets contra la llengua, imposicions i tal. Però avui diuen de dir com una conseqüència directíssima del decret, però no que el decret en si ho tractés el tema. D'acord, d'acord, d'acord. Bé, sí, això ho he aprofitat. I el segle XIX, que hi ha una altra circumstància especial, que aquesta...
Sí que aparentment pot estar en un sentit de balaiarització, però no és aparentment, perquè en 1839, 30 i poca cosa, és quan es crea la divisió administrativa en províncies de l'Estat. I aquí es crea una província que s'ha de balaiar. Per tant, això dona idea a l'unitat. D'acord, d'acord.
Exacte, però per exemple, al revés, cautellots, a Catalunya la fragmenta, la fragmenta en quatre, les quatre polícies actuals. Aquí això sí que pot donar una idea, però només és de caràcter estrictament administratiu. I a més, llavors trobem una sèrie de, ja a partir d'aquest moment, fins i tot de paradoxes,
I és que a Eivissa, a la dècada de 1820, quan es parlava de la divisió administrativa, es va parlar de vincular administrativament a Eivissa, que fa més part de la província de Lacan,
Ho crec, ho crec. O sigui, ja tornem-se a la nova veritat, per tant. Sí, sí, sí. I Menorca sí que sempre... Quan s'ha parlat, per prendre un exemple, de la Segona República, de tenir un estatut d'autonomia, a Menorca hi havia un fort corrent intern. Sí.
que volia vincular Menorca a Catalunya, una qüestió autonòmica. És a dir, que formes part de Catalunya. Tot això en el llibre em dona herdades, eh? Sí, exacte. Perquè això és un tema que n'hem sentit a parlar molt i mos interessa especialment, segurament. Sí, el tema d'Eivissa que ha comentat, a més a més, l'ha començat a estudiar
Molt recentment, ja ho vaig poder incorporar quan tenia el llibre pràcticament en gestic, un senyor, més a mi, meu, que és el secretari general del Consell de Formentera, que...
que bé, que va trobar aquests documents i va publicar una setmana d'articles de diari, el diari d'Hivissa, un àngel, un àngel Custodio Navarro. I tot això és molt interessant perquè demostra aquesta feblesa continuada d'aquests sentiments.
No tenia tan sols, a l'hora de crear la província, tothom tenia clar, a totes les illes, que la província havia de ser les illes, per dir-ho així. A l'autonomia, tampoc haguessin d'anar plegades a nivell autonòmic.
I el que també queda clar, i això sí que m'ha pareix que ho hem viscut fins i tot, és que aquest sentiment que podríem ubicar a finals del segle XIX vinculat a la renaixença catalana, diguem, de represa,
de represa nacional, se fa en base a cada illa, per descomptat. I és quan neix l'escola mallorquina, és quan neix el mallorquinisme pròpiament, no? Sí, exacte. La qüestió és que sempre que hi ha una reivindicació, diríem, de caràcter autoctonista, identitari,
Però quan es tracta, és a dir, més enllà d'un marc ampli general català, quan es tracta de la identitat més peculiar, sempre a cada illa invoca la pròpia, la seva. I llavors podrien posar exemples de caràcter quotidià, com el fet de no manar...
covoquialment la llengua familiarment sentimentalment amb el nom de cada illa llengua baleà n'hi ha un parell que en parlen dient coses totalment improcedents fins a quin punt aquesta nova liaritat mos ha agrandit que ara avui en dia s'estatut
digui llengua catalana? Davant la impossibilitat de dir llengua maleà? Sí, molt bona pregunta perquè això ho va contestar el senyor Gabriel Canyelles en el seu moment que bé, a part que no qüestionaven en absolut la unitat de la llengua el senyor Canyelles ja ho record d'això de fa sí, literalment va dir és que si no li posàvem el nom de llengua catalana
va venir ja, no? Perquè la frase exacta, però ha sentit. Això hauria estat un dargavell, perquè llengua baleà no se viu. No podien posar un nom que no se viu, una denominació inventada. I s'havien de posar mallorquí, menorquí... Quatre noms... No, quatre noms, això era un dargavell, que no, no, i per tant la llengua catalana fins i tot era molt més fàcil, a part de ser correcte i científic. Evidentment. Bé, ja veus que és un tema apassionant, eh?
Què em penses ara aquí? Ara te posaré en un compromís. En un compromís. Bé, un compromís s'ha d'haver demanatí. Què em penses d'aquesta idea que han promogut intel·lectuals estimadíssims nostres, d'aquesta cosa de...
nació cultural, nació política, nació sentimental, no? Amb la idea que potser mos interessava que la nació política fossin cervellars. Sí, exacte. Aquesta idea, ja són les coses que no he tractat en el llibre, perquè tampoc... Bé, ara ho contestaré, la pregunta, no és com em vagi? Sí.
perquè una que tampoc no volia implicar-me en aquest debat però sobretot perquè si hagués introduït el tema polític en què l'actual això s'hagués menjat a llim, sí, sí tota sa feina sí, sí, tota sa raó sí, sí doncs jo crec que hi ha un element a favor diríem de defensar aquesta bona valeritat és que en definitiva un hi pot estar més o menys a favor o no? sí
Però, clar, llavors hi ha aquesta altra balea que he comentat que el caure de l'entra. Som balears i no tenim-la de veure en Catalunya ni la llengua ni tot això. Clar, aquest, per exemple, començar per la nació cultural, perdó, per la nació sentimental. Sí, exacte. A favor que, diríem,
que és una manera de començar des de la base. Perquè, clar, molts sí que tenim un concepte de nació molt, molt més ampli, per dir-ho així, i que hauria de ser el resultat final del procés. Però, clar, si observeu la realitat actual, la que vam cada dia quan sortim pel carrer, un diu, bueno, és que si comenceu la casa per la taulada, en fi, és que...
La qüestió no dona per això. Aquesta és la veritat. Ens agradi o no? Sí, sí. I per tant, ja penso això, que fins i tot a nivell polític, és a dir, la conveniència d'aquelles opcions que partim d'aquesta base ampliassin. Perquè si el procés ho fem al revés, si així tot ja és quasi una quimera, perquè no ens hem d'enganar,
si ho fa molt revés el procés de dalt a baix llavors sí que crec que està garantit aquest el subterfugi baliarista te refereixes sobretot en això en aquesta manipulació política que hi ha hagut del baliarisme per enfrontar-lo en el catalanisme sí, exacte i
A mesura que explic totes les altres coses, quan hi ha exemples relacionats amb això, els vaig intercalant. Sí, aquest subterfugi consisteix a parlar
D'una valeritat ancestral, però que ningú sap... Bueno, hi ha quatre clichés i això. Per exemple, jo de dir que aquest caràcter mallorqui tan tranquil i tal, jo tampoc no crec molt en aquestes coses tan generals, però ja prové de l'època teleòtica i tal, i Déu-n'hi-do. Amb els canvis... Sí, un altre aspecte del llibre que no he vist és...
que hi ha hagut ruptures dràstiques de 1929, tenint clar que va ser un canvi. La conquesta romana també el canvi va ser molt important, fins i tot demogràfic.
Per tant, la qüestió és aquesta, que aquestes ruptures també impedeixen parlar d'una valeritat ancestral que ha perdurat fins avui. Ja, ja, ja. Sí, sí. I bé, allò que faig és això, d'anar comentant, despinzellant tots aquests aspectes per arribar a aquesta conclusió. I efectivament...
els que invoquen aquesta balearitat teleàtica, ho diré així, seudo-teleàtica, perquè ja hem dit que tampoc l'època teleàtica no serveix com a element de balearitat, són aquelles persones que neguen qualsevol realitat, vincle, connexió històrica, lingüística, etc. en Catalunya. A la vau en diu-hi al màxim.
Ja fins i tot aquí, si te n'intens, comentaré una anèdota. Sí, fantàstic. Que ja ho he comentat en altres llibres també, d'un professor de la Universitat d'Aquí, que ja ho vaig tenir, el professor Guarò Santa Maria.
que al final se va apuntar a la idea de balearitat i això, i començava invocant nous teleòtics, sinó que se n'anava molt més enrere, el miotràgur baleàricus. I torna-se un altre mòdul mental, perquè també de miotràgur també n'hi ha a Mallorca i a Menorca, però se vol que això que l'enomenem avui en dia baleàricus ho van espistar,
I deia que la prioritat augmenta, que la prioritat començava
en l'existència d'un mamífer que era un miotràguer baleàricos, que ja, clar, incorrectament veia que era present a totes les illes. A més a més, o sigui, se n'han dit algunes de gràcies. I tant, sí. I quan els llibres no tenen mai de vegades, em sap greu i tot. Si fa un estudi sobre aquest tema, no pots deixar de comentar coses perquè te sàpiga greu, no?
Per cert, tens un prologista de Lutza, en Ferran García Oliver. Sí. Historiador destacadíssim, valencià. I un presentador també de Lutza, que és en Sebastia Serra. Sí, sí.
i recordar-me a la nostra audiència que això serà demà a l'espai La Col·lectiva, a partir de les 19 hores, presentació d'aquest llibre editat per Illa Edicions, titulat Arrels Balears, el subterfugi balearista, amb el seu autor, amb qui hem tingut esple de conversar ara, en Gabriel ha ensenyat,
i en aquest cas en van Sebastià Serra. Mirarem de ser-hi, veieu, evidentment llegirem el llibre, tot d'una, tot d'una, i si t'apareï bé, més endavant, podem fer una conversa aquí més llarga, ja amb el llibre llegit, i per tant...
una entrevista més critèrica que hem fet avui que era sobretot per anunciar la presentació. Sí, molt bé. Sí, sí, sí, perfecte. Idò beníssim, molt agraïts que mos hagis detès i enhorabona perquè era una feina jo crec que necessària com totes les que has anat fent. Moltíssimes gràcies.
A vosaltres, encantadíssim. I fins més endavant. Exacte, exacte. Ho hem de concretar, això. Moltíssimes gràcies. Adéu. Adéu, adéu, adéu. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Sonen el vent cançons de llibertat,
Començam el 2026 amb un nou sopar col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, el restaurant Sacreu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista, i en Vial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional.
Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre, vos hi esperam.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre. Revista L'Estel, pensament, cultura i territori.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Den District, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida, dona mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
9 i 14 minuts d'aquest dimarts 13 de gener de 2026, un dimarts que mos proposam ara resumir-vos quanta actualitat a través dels titulars de diversos mitjans començant per Diari de Balears. Vox intenta censurar l'actuació de Buos a la rebel·la de Sant Sebastià perquè diu que són separatistes.
De Caldón, obri una botiga al centre de Palma que ignora la llengua de Mallorca. Ciberatac massiu a Endesa, robatori de dades crítiques de més de 20 milions de clients. El pregó de Clara Ingolt donarà el sus als 3 dies de festa d'orgull llongat. Tots els detalls de tota la festa aquí a Diari de Balears. Es presenta a Viní Salem Josep Maria Llampart.
i l'obra cultural Balear, 1976-1983. És un llibre d'en Alina Moner, que per cert podeu descarregar aquí a la portada de Diari de Balears, vos ho posa molt senzill, i a banda d'això també explicar-vos que en algun moment, esperem que ben aviat,
podrem entrevistar en Alina Moner sobre aquesta bona aportació que ha fet la recuperació històrica de la feina d'en Josep Maria Llampart i de l'obra cultural. Evidentment,
Més qüestions, 30.000 persones pateixen depressió a les Illes Balears. Avui es commemora el dia de lluita contra aquesta afectació, contra aquest trastorn emocional.
més d'un 75% dels professors diu que en els centres educatius de les Balears hi ha un clima conflictiu i o complicat és una de les diverses dades que dona una enquesta molt ben feta amb una bona mostra a nivell de tot l'estat espanyol però també a nivell
de Mallorca i d'Iller Balears. Per tant, una enquesta ben fiable i que dona una sèrie de dades preocupants.
Més qüestions, el Gai denomenarà Francesc Antic, fill il·lustre del municipi, i també des de Diari de Balears podeu veure quins són els tres finalistes d'aquesta edició, de la tretzena edició dels Premis Martí, Gasull i Roig, que promou la Plataforma per la Llengua.
Vos destacarem ara mateix que la P7 i la C16 continuen tallades, són dues vies més importants que travessen el Principat, continuen tallades per...
les protestes pageses també aquesta anàlisi que mos fan de Vila Web d'aquest personatge Jordi Sevilla que en aquest moment sembla que maniobra dins el PSOE de vol ensenyar Economia Zapatero a instigar un cop contra Sánchez titulen Vila Web que també diuen a Sánchez no li quadren els comptes amb la nova proposta de finançament
També destaca Vila Web duen notícies més. Una, el dirigent històric del sobiranisme Cors, Alain Orsoni, assassinat a trets a l'enterrament de la seva mare. I el Real Madrid fa plegar Xavi Alonso després de la derrota contra el Barça.
mos fixam ara amb el Mallorca Daily Bulletin que diu promesa incomplerta un aparcament subterrani al passeig marítim de Palma també destaca que els avions militar britànics han de fer la ruta llarga al voltant de Mallorca i Espanya diuen
També destaquen que el primer ministre espanyol presenta una nova llei per limitar els lloguers, reprimir els lloguers a curt termini i combatre l'abús de lloguer d'habitacions.
I, finalment, diu també que la Unió Europea exigeix la clàusula Farage en les negociacions en Londres per rellençar la relació post-Brexit.
totes aquestes informacions les podeu trobar en el Daily Bulletin. I ara m'anem a les portades dels diaris impresos en paper, Última Hora, que en el seu titular principal destaca Sánchez s'inspiren proents per combatre l'emergència habitacional.
La fotografia principal és per el miracle del petit Mohamed, la família del nin que va caure d'un setapís a Palma. Seguim impactats, diuen. També informa Última Hora que Alba torrens una llegenda per la Solmarino i és que en Alba torna a Mallorca per jugar amb aquesta aquí que té aquest no.
tampoc mallorquí de submarino. El Mallorca segueix confiant en Jagova, diu també Última Hora. 30.000 persones són ateses cada any per depressió a les illes i les VTC de l'Arbalea se desmarquen de la patronal estatal. Aquests són els principals...
titulars que ens ofereix l'edició impresa, l'edició en paper d'última hora i mos fixam ara en Diario de Mallorca que el seu titular principal diu la renovació de joguers dispara preus de 700 a 1.700 euros
La fotografia principal és Pernalba Torrents, torna a casa, diu. Els grups turístics amb guia no podran sobrepassar les 35 persones. Les beneïdes de Muro ve d'interès cultural immaterial. Ha mort el segon fill de la família mallorquina accidentada a Barcelona. I en clau esportiva...
Colberg arriba demà per gestionar la crisi aguditzada del Mallorca. Aquests són els principals titulars que ens ofereix hores d'ara al diari de Mallorca.
És el moment ja d'abordar la següent entrevista, ara en clau de política institucional, de política de partits. Ens connectarem amb en Joan Lledrà, que és conseller electe en el Consell de Mallorca de Més per Mallorca.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida dona Mediterrània és el moment de conversar amb el conseller de Mallorca, el conseller electe, en Joan Lledrà. Joan, molt bon dia. Bon dia. En Joan és manacorida, però a més a més, ja tens escamp més a Sant Antoni que altres coses, o no?
Però hem de ser de tenir xar prot, perquè la cosa ja ha començat. Perquè si Sant Antoni és, ara no me'n recordo com era la polèmica que es van muntar ahir, Sant Antoni és el pròleg de Sant Sebastià, o no sé què, no sé què deu ser Sant Sebastià, que et serrassaca Sant Antoni, no?
tothom ha de poder fer festa i la ciutat per Sant Antoni i la ciutat per Sant Sebastià i tothom hauria d'estar content de fer festa i tant que sí i de tenir una festa tan viva com la que tenim ara mateix a Sant Antoni i a tots els pobles però diria que de manera molt especial a Manacoc que a més a més ha aconseguit conquerir joves i conquerir fins i tot no nascuts a Mallorca no?
Aquesta és molt important, no només passa a Manacor, però a Manacor coneix un poquet més i certament la feina d'espatronat i de ses escoles els darrers 30 anys ha estat molt potent, com per fer sentir Sant Antoni no només en el Manacorisme d'Arreu, sinó en el Manacorisme d'Adolació, i és molt important. T'havíem contactat, no per parlar d'això, sinó per parlar... Ja m'agrada parlar d'això, homeu.
Des de mes per Mallorca heu denunciat que el PP utilitza el Consell de Mallorca per tapar la seva mala gestió a Menorca i a Eivissa. Ens referim sobretot ara a la gestió de residus, no? Bé, quant a Eivissa, evidentment, és la gestió de residus.
que he vist que no s'ha fet la planificació que s'havia d'haver fet i ara tot són urgències i sembla que finalment arribaran residus a Mallorca. Això dins un context de solidaritat potser no seria tan greu.
o d'un imprevist, no? Però no exactament això és el que ha succeït. Quant a Menorca, hi ha dues situacions, i jo crec que una és més perversa, perquè la residu és una... jo crec que és una... una buxonda, no? Ja. Que a segon com acabarà així. S'altra, però, s'altra qüestió que hem denunciat a l'aspecte de Menorca,
és la cessió d'un arquitecte d'esconsell. Ah, sí, sí. Aquí també, vist des d'una urgència o vist des d'una necessitat, només faltaria, si ho permet, i entre illes germanes hi hauria la col·laboració necessària per deixar-se tècnics i recursos.
Però aquí estem en molt pervers. Com sabeu, a Menorca s'intenta, el govern vigent, actual, intenta modificar el plat territorial per tendir cap a una situació molt més desenvolupista. Què passa amb això?
la realitat ha sigut un treballat tècnic dins el Consell de Menorca que ho avali que ho avali amb una modificació puntual els diuen que si voleu fer aquesta barbaritat o de canviar de vell nou a l'espat territorial això vol durar anys i anys de feina i segurament no passaria la qual cosa com ho solucionem? demanem a qualcú de Mallorca que mos firmi tres informes donant nou mesos, tenen nou mesos per firmar tres informes
i així és més fàcil trobar qualcú que se vengui a afirmar aquestes qüestions que la gent que en sap i que tota la vida ha duit des d'un punt de vista tècnic s'urbanisme a Menorca no ho acaben de veure, vaja, no ho veuen.
Clar, aquí sí que l'adjectiu ajustat és el que has usat, de pervers, això és molt pervers. Sí, jo no vull dir leial, perquè no me n'entenc tant de leialitat, però el punt de perversió és considerable. Sí, sí.
Escolta, i respecten els residus, clar, una vegada més, solidaritat tota la del món. Però, clar, primera, a Mallorca la gestió de residus ja, més o menys, ja és un repte molt gran.
però si afegim el transport de residus per carretera, aleshores, en fi, jo que hi pas cada dia per la carretera de Solla, és terrorífic, terrorífic. Hi ha moments en què simplement no se pot circular. Aleshores, si hi hem d'afegir més camions, en aquest cas provenients d'Eivissa, etc., jo crec que és insostenible, crec jo.
has d'afegir al banyat a Eivissa no s'ha fet la feina d'avançar cap a la reducció i cap a la reciclatge i ara amb urgència s'ha d'educar per aquí tu vius allà a prop i saps perfectament quantes camions passen i has d'afegir al banyat a veure que la primera fase són pocs camions però si la primera fase va bé, veiem la segona, veiem la tercera i
i més camions ja passant reus,
perquè no oblidem com més crem i sonreus més se guanya, més guanya l'empresa i més altres idats se fa i s'ha de fer el negoci aquí també hi cabria l'adjectiu de pervers crec que també aquest model va començar ja d'una manera perversa és vera que s'ha millorat moltes coses i la Mallorca
que ho cremava tot fa 30 anys, avui en dia recicla una gran part i avança per reciclar més. Però sí, sí, la perversió també, la perversió és una nota dominant a molts aspectes de la nostra Mallorja d'avui.
Joan Lledrà, aquests són temes importantíssims que afecten la vida diària, la mobilitat i la salut fins i tot dels ciutadans de Mallorca. Quina alternativa tenim? En tenim dues, una a curt termini i una a més llarg termini, no ho sé. L'alternativa a Eivissa.
Claríssima és optar per un model de reducció i de reciclatge. Però això a curt termini no ho veurem. A més, la voràgina en què vivíem a la llei de Balears i també, sobretot, segurament també a Eivissa, no mos aboca un canvi de model. És el contrari. Nosaltres, òbviament, hem de continuar punyint i fent feina per Barcelona, per canviar aquest model.
però el dia a dia sembla que no m'ho sigui dur i molt manco la voluntat d'estir a comandar. Per a què va, Joan Llodra, quins temes creus que marcaran la agenda política del Consell de Mallorca els propers mesos? Ara que som a començament d'any, ara que som a començament d'any.
Sí, sí, això és que han anat marxant la gent d'ara, a por de la qüestió del model turístic, de creixement turístic, que fins ara només ho s'havia portatjat des de l'esquerra sobiranista, i ara és un discurs que va ser entresumit per tots els sectors, per la majoria de sectors de Mallorca.
Això és un. Continuarem estant perquè és el sector prioritari i perquè continua en boca de tothom. És normal que la gestió de creixement turístic sigui un tema. Salta la mobilitat perquè no s'atura d'augmentar el nombre de cotxes i el nombre de cotxes que circulen. I és veritat que s'ha parlat molt d'una llei de restricció d'untada de vehicles
però encara no l'hem vista. Segurament se'n perdrà bastant un any. Avui he pensat que se'n perdrà un any. Idò temes també que això, que tenen un impacte en sa nostra vida diària. Joan Lledrà, que passis un bon Sant Antoni. Nosaltres ara mos connectarem amb una Antonia. Antonia Font.
té molt d'anys exacte, moltíssimes gràcies gràcies tomeu salut, adeu, bon dia
Moltíssimes gràcies a en Joan Lledrà que ens ha pogut informar de les qüestions relacionades, no només amb aquests posicionaments recents de més per Mallorca, sinó també sobre les qüestions que marcaran l'agenda els propers mesos.
Nosaltres avui insistim especialment en aquesta convocatòria que tot d'una vós reproduïm. Sonen el vent cançons de Gimbert.
Comencem el 2026 amb un nou sopar col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, el restaurant Sacreu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent a Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista, i en Vial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional.
Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre, vos hi esperam!
una cita important a la qual mos convoca l'Assemblea Sovianista de Mallorca, una cita a la qual, evidentment, no hi faltarem. Són ara mateix ja les 9 i 34 minuts d'aquest dimarts 13 de gener de 2026. D'aquí una estona mos connectarem amb Antonio Font,
que prepara o que ja té preparada una exposició en esvaluart i tota una sèrie d'iniciatives culturals interessantíssimes, ja ho escoltareu. Abans, però, ja sabeu que tenim els compromis d'anar-vos oferint...
capítols d'aquest podcast titulat Mallorca, un futur amb mirada jove, un podcast presentat per Ana Maria Nadal, conduït per Ana Maria Nadal i que consisteix en una sèrie d'entrevistes a gent jove perquè expliquin quines són les mancances, quines són les debilitats, quines són les potencialitats i quines són
les coses bones que hi vouen la Mallorca des present i també, evidentment, com imaginen la Mallorca des futur immediat a la qual estan creats els protagonistes. Anem pel capítol número 5, per tant, avui em toca escoltar aquest, el capítol número 5 amb en Jaume Pujol.
Mallorca és terra de mar i muntanya, de tradicions i de modernitat. Una illa que ha viscut molts canvis i que encara en viurà molts més. Però com serà el futur d'aquesta? Mallorca, un futur amb mirada jove, vol escoltar les veus de les generacions joves. Què en pensen sobre l'illa on viuen? Quins problemes hi veuen? Quines coses els preocupen? Però també? Quines fortaleses i oportunitats imaginen per construir una Mallorca millor?
Tenim aquí en Jaume Pujol, sí? Part de la campanya Menys Turisme, Més Vides, així? Sí, de la plataforma, sí. Afegiries alguna cosa més? No. Comencem? Comencem. No me rompre un poc aquest gel, primer de tot. A veure, Jaume, què és per tu créixer o viure a Mallorca?
Bé, jo crec que viure a Mallorca o créixer a Mallorques, créixer amb una llengua, amb una cultura, amb unes tradicions que des de petit, si tens la sort, la teva família te transmet i si no, la mateixa illa. I que quan tu ets gran, les vas repetint i les vas fent teves i fent vives. I fins i tot les comparteixes, no? Clar, clar. Molt bé. Formes part d'algun col·lectiu? També estudiar-me més vida. Això, cert, ja ho entro. A veure, anem amb la primera pregunta. Què creus que és el que més preocupa de l'illa a dia d'avui?
Jo crec que ara mateix tenim molt de problemes, podríem afrontar molt de fronts, però jo crec que a la societat mallorquina, en els joves en general, hi ha com a dos fronts que són els que més més preocupen i seria una de la turistificació de la nostra illa perquè aquest mateix problema duen altres, duen els preu de l'habitatge, la precarització de les feines, etcètera, que podien continuar.
i després, per l'altre costat, el tema llengua és costant l'atac a la llengua catalana, i amb atacs s'ha de perdre aquesta mateixa per diferents factors. En la campanya Menys Turisme, Més Vida, precisament, heu fet molta feina.
Sí, hem fet molta feina, sobretot en quant a turisme, perquè és el tema central, però també hem volgut afrontar els diferents fronts d'atac que té com a turistificació. Sí, perquè tot a d'hora va... Per tant, també llengua, cultura, com un territori turistificat, folcloritza la cultura i deixa de costat la llengua pròpia, per tant també hem fet feina amb això. Sí, això que dius de deixar de costat la llengua pròpia, creus que això és un perill, d'aquí ara en el futur?
Jo diria que sí, òbviament, perquè si no entrem la llengua que tenim aquí, dia a dia, o en els comerços, o diàriament, no se pot mantenir viva, no se pot transmetre les noves generacions. I creus que fins i tot és un retrocés a la nostra identitat d'una llengua fa poble, fa cultura, fa país, però també fa persones, no?
Sí, sí, fa identitat personal que també se fa ensenyar el que tu has crescut i que tu vius. Per tant, sí, òbviament sí que fa de créixer en la identitat mallorquina. És una part essencial, no? Sí. Deixant de banda una mica aquest pessimisme i aquesta negativitat, que no sempre tot s'ha de veure de color negre, què creus que és allò millor que té Mallorca?
Bé, crec que a Mallorca tenim, com a societat de Mallorca, una capacitat de resistència forta, vull dir, davant d'aquest pessimisme, davant d'aquests atacs, o el que li vulguis dir, històricament sempre s'ha resistit, jo sé que podríem anar a la dragonera, clar, està molt romantitzat i tal, però al final hi ha un parell de hippies que van ocupar i van aconseguir-ho. I també podem anar a les protestes que s'han fet pel tema de turistificació, que ara estan molt grans, sobretot les accions directes que estem vist aquest estiu,
I en tema llengua també hi ha una gran resistència dels jovens, ja diria sobretot ara i darrerament, que ens fa a nosaltres també, no? Sí, aquest de fallir i a més, en conseqüència també, la creació d'aquest teixit associatiu d'aquestes entitats i associacions que fan activisme social, eh?
Clar, sí, això mateix també fa com en relacions socials, vull dir al final, no sé, un exemple, és de broncit, fent uns sopars a la fresca, han posat en hack aquest sistema perquè han deixat-se llonges sense terrasses, però a la vegada també han creat aquest teixit social de sopar, jugar truc i tampoc està en una reivindicació sempre de megafon i bandera, saps? Bé, i si no també jo, és de manera indirecta, no? Sí, però també t'ho passes un poc millor, no estàs tot el dia amb això.
I parlant d'oportunitats de futur, ara que ja ho veig tot de colorins, no? Sí. Quines possibilitats té Mallorca de que ara no és futur? Bé, jo crec que ser una illa ens dona moltes possibilitats o moltes oportunitats per ser referents i per construir un model socioeconòmic
diferents dels que hi tenim, o diferents que hi ha globalment, i podrien ser un exemple, s'hauria de construir des de moltes persones, des de nosaltres, i sobretot també des dels polítics, que ens hauríem de fer cas, però ser un referent d'una economia sostenible socialment, sostenible ecològicament, sostenible laboralment, en molts aspectes, i crec que ser una illa ens permetria poder fer això. Convertir-nos en referents, eh?
Una feta històrica, serà. Com t'imagines Mallorca d'aquí uns anys? Uf, no ho sé, jo no m'agrada pensar. No, no t'agrada pensar en futur? Idò anem a reinvertir la pregunta. Què faries tu en el teu dia a dia, a partir de ja, per fer de Mallorca un lloc millor?
Jo crec que continua el que estic fent. Tot això que ha passat per aquí és seguir organitzats i lluitats per com volem que sigui Mallorca. Si fos com volem que sigui nosaltres, sí que me la puc imaginar, però també me la puc imaginar com una Mallorca més distòpica, per tant, no ho sé. Però sí que, mentre nosaltres ho intentem, ja... Seguir lluitant. Sí, seguir lluitant. Molt bé. Afegiries qualque cosa més? No, que ha estat tot dit. Ha estat un plaer. Moltes gràcies, Jaume.
hem escoltat el capítol número 5 de Mallorca, un futur amb mirada jove amb el protagonista en Jaume Pujol i ara el protagonista del capítol número 6 és en Sebastià Caldantell escoltant-lo
Mallorca combina natura i cultura, tradició i modernitat. Una terra en constant evolució i que ja ha canviat molt i que continuarà canviant. Però quin camí seguirà? Amb la sèrie de podcast Mallorca, un futur amb mirada jove, escoltam les opinions del jovent.
Com veuen l'illa? Quins obstacles hi troben? Què els inquieta? I alhora, quines qualitats i possibilitats destaquen per imaginar una Mallorca més justa i sostenible? Tenim aquí en Sebastià Caldantoi. Sebastià, com estàs? Molt bé. Molt bé, super. A veure, si haguessis de definir-te amb una paraula, amb un adjectiu o amb una frase, com te definiries?
Jo diria que som una persona constant. Som molt pesat, bàsicament. Pesat per què? Bé, m'agrada que quan em poso un objectiu som insistent per aconseguir-lo. Perseverant. Sí, perseverant, exacte. Que bé. Escolta, i què has estudiat?
Jo vaig estudiar Sociologia a Barcelona i ara ja fa un anyet que vaig tornar i ara estic fent feina per aquí i encantat de tornar-se per Mallorca. Estàs content, llavors? Molt content. Que bé, molt bé. Idò i mira, te plantejo una primera pregunta per rompre el gel, sí? Què és per tu créixer o ara viure a Mallorca?
Viure a Mallorca ara mateix és difícil perquè les condicions cada vegada són pitjors pels residents. Els joves tenim un futur que no pinta molt bé i han de lluitar i batallar cada petit espai i és com una lluita constant i una resistència i se fa un poc feixuc però si l'enfoques amb entusiasme pot ser una tasca engrescadora.
Mira, m'adones peu a plantejar-te aquesta segona pregunta. Quins creus que són actualment els principals problemes que té Mallorca?
Jo diria que les principals amenaces de Mallorca des de fa molts anys ja són estructurals i provenen de l'estat espanyol, ja des dels anys 60 amb l'inici del turisme de massa es promogu per en Fraga, després en la transició els governs van promoure la urbanització i després que es pogués vendre fàcilment tot el sort rústic.
i celebrització del sort rústic i fins als governs d'avui que també han seguit amb tota aquesta tendència que ha fet que realment siguem un territori en perill d'extinció. I en relació amb això que dius, d'aquí uns anys quins problemes podem enfrontar si tot això continua així?
Jo penso que la Mallorca que coneixíem està desapareixent, la dels nostres pares o els nostres pedins ja no existeix, la nostra també, i això és dramàtic perquè cada vegada és un efecte en cadena. És com un peix que se munti a la coa, no? Llavors posaríem en perill el benestar de silla, per exemple.
Sí, pot ser així, però deixant de banda una mica aquesta mirada tant pessimista, què hi poden fer? Com poden fer-hi front a aquestes amenaces, a aquests problemes?
Això és curiós perquè, o sigui, Mallorca pot mirar hasta el mig plò, mig buit, a veure que és un territori que està destrossat i saquetjat a nivell de territori, a nivell d'institucions, a nivell de mentalitat, la gent no se sent mallorquina, la veritat és poble això de Mallorca no se sent mallorquina, com entenem la mallorquinitat, però això a la vegada et dona molt de camp per recórrer i tot està per fer i tot és possible.
qualsevol iniciativa pot acabar funcionant de palanca per un canvi social molt important i s'impacta, és un territori tan delimitat, fa que s'impacte pugui ser realment espectacular amb un pot de lluita i un pot d'organització. Organització, parles d'organització, a què et refereixes quan parles d'això, de col·lectius, organitzats, de teixit associatiu, per exemple...
Sí, jo crec que una de les solucions passa per organitzar-nos a nivell col·lectiu, a tots el nivell, ja sigui de poble, de barri, de comarca, de la feina, de l'institut, de la universitat, i a partir d'aquí intentar fer coses i intentar remor consciències i convèncer cada vegada més gent
i intentar que el nostre discurs vagi guanyant pes perquè les resistències externes són molt més grosses i més fortes que nosaltres, però ja tenim història en tema de resistències i seguirem. M'ha agradat això que has dit de remoure consciències. Actualment formes part d'alguna associació, d'entitat o col·lectiu?
Sí, sempre intento estar per allà on penso que pot ser més útil i ara els darrers anys m'he implicat bastant en l'orientació d'una trobada juvenil que se diu Aplet Jove, que se fa cada final d'estiu, i intentem reunir joves d'esquerres, autocentrats, que entenen Mallorca com a sanació, i és un dia de jornades, de debat, de reflexió, però sobretot de teixir vincles entre gent de diferents tradicions, perquè sempre passa
o jo d'ençà que emilito que veig que cadascú està a la seva capelleta i no se mou de la seva i van els seus actes i aquest dia s'idea que sigui un dia ampli de trobar-me'ls tots i coneixer-m'ls i teixi complicitats per nous reptes de futur. I després també pots veure que no estan tots sols, no? De dir, no és un jove militant intentant moure el món sinó que entre tots i l'organització de tots se pot aconseguir, no?
Llavors, parlant d'aquest associacionisme, d'organitzar-nos col·lectivament, quines coses bones poden arribar a passar a Mallorca si funcionem així? Quines coses bones... Podem afrontar de tot allò que hem parlat com amenaces, debilitats...
La principal és coacció política. Si aconseguim estar forts en els carrers, s'ha demostrat sempre, els polítics siguin de dretes o d'esquerres, sempre entenen que el carrer és un element important i si aconsegueixes treure 50.000, 80.000 persones en el carrer, no hi ha política que segueixi endavant.
Per tant, tenir mobilitzats unes capes àmples de la societat és importantíssim per poder frenar polítiques nocives cap a nosaltres.
I això és com s'acapa més elemental i després, a partir d'aquí, des de por de... Si estàs organitzat en el teu poble o en la teva micro-realitat del dia a dia, realment te sents més realitzat, perquè tens com un element comú amb la gent amb el teu igual. I això et fa sentir realitzat i et fa sentir...
que formes part d'alguna cosa que és una societat i això a vegades en el segle XXI costa perquè estem tots com atomitzats.
individualitzats i militar t'ajuda en això, a sentir-te part de qualque cosa més grossa. Consideres també que això aniria lligat a l'autorealització de tu com a títol individual, què pots fer per fer una Mallorca millor, no? Prenent part a lo millor ja d'aquest grup o d'aquest col·lectiu, ja no estàs tot sols i no estàs acompanyat, però tu també estàs fent la teva feina, no? És així? Sí, sí. I això creus que també ajudaria a fer una Mallorca millor? I tant.
Molt bé. I afegiries alguna cosa més? Perquè hem parlat a títol individual, a títol col·lectiu, i com a tal només mos queda seguir lluitant, no? Sí, jo aniria a tothom a apropar-se'n els col·lectius que tinguin els seus voltants, fora por de dir, ai, és que mai he estat un col·lectiu així, hi ha una organizació més política, fora prejudicis, intentar-s'hi acostar, i que els canvis, per petits que siguin, són possibles, i que també s'ha de...
No ser tan autoflagel·lants en nosaltres mateixos i celebrar cada petita victòria i no només lamentar-nos per cada derrota. I ara que ell ha dit això, i ara que ell ho ha dit allò altre. Celebrar ses petites victòries i donar-nos ditades de mel i anar tirant per avant perquè si no... I que tot està per fer i tot és possible, com has dit tu abans, no? Que bé, moltes gràcies. A reveure. Adéu.
me sobren paraules. Agulla, fil de cosi, tisores, estufa, me sobren paraules. Permut, patates, olives, paraules molt curtes, pi, paraules molt llarges, esternocles, mastoideu, paraules molt fòcils, mama, paraules difícils.
Obliquitat i jo què sé, me falten paraules. Per explicar què significa per jo, me falten paraules. Uau, uau, uau, uau, uau. Els diccionaris són plans de paraules gratis i certes. Paraules d'amor senzilles i tendres. Ella tenia dues llunes en tota sa cara.
i les tentava i tenia les dues cares de la lluna.
Me sobren paraules, però no tenc res a dir, cadaver pitufo. Me sobren paraules, d'aquí dos anys me retir. Paraules molt lletges, nyú, paraules molt guapes, lapis, lazuli. Paraules provisionals amb els set girats. Ella tenia dues llunes en totes seteres.
I tenia les dues cares de la lluna. Una blanca i l'altra obscura. Ella tenia dues llunes en tota la cara. Les obria i les
Dolça besada de gust que s'acaba. Punt i principi de viure sense tu.
Jo no sabia que també m'adonaries, manuals de geografia, cent dilluns, sos un dibuix. Jo ja sabia de l'ans que se trobaven, de que país que s'envoiaven, de mans i de perfums. Dolça, besada, de busta que s'acaba. Punt i principi de viure sense tu.
Jo no sabia que en sa nit me tastaries, eren gustos que nedaven entre botlles i racons. Jo no sabia que després me mataria, sa teva mirada et plora i diu que no. I arriba un dia que sa vida és un teatre, que sa diu felicitat, primavera i trinarancos amb qui més has estimat. Arrellar sa meva vida i sense tu ja no m'avalt.
I s'hora baixa la deixant passar i me'n mires tan a prop que me fa mal, que surt tot sol i encara plou, que t'estim massa i massa pot, que no sé com ho hem d'arreglar, que som amics, que som amants. Dolça besada de gust que s'acaba, punt i principi de viure sense tu,
Jo no sabia que també m'adonaries manuals de geografia, cent dilluns, sols, un dibuix. Jo ja sabia que l'ans que se trobaven, de que país que se'n boiaven de mans i de perfums. Jo no sabia que en la nit me tastaries, eren gustos que nedaven entre botes i racons. Jo no sabia que després me mataria la teva mirada que plora i diu que no.
I arriba un dia que sa vida és un teatre de sa diu felicitat, primavera i trinaran per sentir més desestimat, que reyalza la meva vida i sense tu ja no me val. I s'hora baixa la deixam passar i me mires tan a prop que em fa mal, que surt tot sol i encara plou, que t'estim massa i massa poc, que no sé com ho hem d'arreglar, que som amics, que som amants.
I arriba un dia de sa vida, és un teatre, de sa diu Felicitat. Primavera i trinaran, posant quin més has estimat. Per rellar sa meva vida i sense tu ja no m'avals. I s'hora baixa la deixant passar i me'l mires tan a prop, te me'n fa mal. Que surtes sol i encara fa... Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Fins demà!
El voltant d'Antònia Font és el títol d'un projecte interdisciplinari que se podrà veure, gaudir en el baluart. Volem saber més detalls de tot això i per això mos hem connectat en Antònia Font. Antònia, molt bon dia.
Bon dia. Antonia, coneixíem de tu, evidentment la teva faceta de professora i de persona compromesa en les lluites socials, però, i també evidentment tota la part vinculada a la poesia, rapsoda, etcètera, però ara em diria, a mi com a mínim, mos sorprens amb aquesta part més plàstica, no? Ho podem dir així?
És que... sí... Tot està molt vinculat, però no, supos...
Sí, art com un concepte global, i sí, la creació artística és una inquietud que m'ha acompanyat sempre, però tota la vida, però que per qüestions diverses o ocupacions o moments o etapes, com el que li vulguem dir, a vegades ha estat més productiva,
i a vegades no tant. I ara ja fa uns anyets que tocava tornar, a mi me tocava, no? Tornar a viure aquesta part meva i...
i així va ser que ho vaig reprendre perquè clar, això evidentment allò que inaugurarem demà és el resultat d'ara mateix evident, és evident hi ha d'haver molta feina darrere tot el que ara explicarem
Sí, de molta gent. Escolta, Antonia, com defineixes aquest desplegament, la paraula que me surt ara, titulat El voltant d'Antònia Font?
Per jo és una ocasió especial perquè m'ho es permet participar d'un acte, demà en concret, en què s'ajunta poesia, escrita, manuscrita i dita també,
música i art plàstica. Per tant, és un acte molt redor quant a subdisciplines de l'art, no? Però al mateix temps, com que hi ha molta gent implicada, perquè en total seríem una vintena de gent que d'una manera o d'una altra ha creat, per tant...
és col·lectiu en tots els sentits, també. Sí, sí. I, a més, aquesta col·lectivitat representa també un mirall, una espècie d'antologia de la poesia de tot el territori de part de Catalunya, Comunitat Valenciana i les tres illes,
i amb un ventall d'edats dels poetes també molt representatiu. Per tant, per la part de poesia ja estava a punt de passada. Per la part de plàstica és veure que hi ha poques oportunitats per veure mostres de collage.
i per la part musical que corresponen a en Jaume Manrosa en Jaume no necessita presentacions i se vol que sempre fa coses molt especials mira, demà
a les de 9 hores, demà que és el 14 de gener, a les de 9 hores hi ha s'inauguració en què està previst un breu concert amb música inèdita que heu composat en Jaume i tu
però que toquen Jaume, que és el compositor i llavors tu què faràs? damunt la música i giraràs la poesia? Sí, música i vau formen tot
un sol cos, en Jaume, que és el músic, és el responsable de la part musical, i la meva part ha estat crear, o sigui, muntar el text poètic que se recita, i el text poètic surt d'unes frases curtes, breus, de dues línies, que vaig descriure jo, explicant una mica el concepte de cada collage que se'ls posa,
i després una selecció de versos, dels poemes que cada poeta va escriure acompanyant el seu perspectiu collage. No és una lectura dels poemes complets, és una selecció de versos feta meva i amb en Jaume també. I bé, és un muntatge poètic i en Jaume se n'ha cuidat de la música i Jaume n'ha cuidat dels textos
i després, entre tots,
ho hem acabat de comentar tot estan molt contents i crec que serà que és guapo també hem de dir que l'exposició que se podrà veure són això, col·laix fets teus que se mostren al costat d'una selecció de poemes manuscrits de 16 escriptors i escriptores que com que tenc aquí sa llista la puc llegir i tothom els reconeixerà gairebé tots
que són n'Àngel Terron, n'Àngels Moreno, n'Anna Gual, en Blanca Llum Vidal, en Neva Tur, en Jaume C. Pons a l'Horda, en Joan Pons Pons, en Lluís Caldo, en Elysia Pietrelli, en Marçal Font, Marçal Font i Espí, en Miquel Àngel Adrové, en Miquel Cardell, en Raquel Santanera, en Ricard Martínez Pinyol, en Susana Rafart i en Vicenç Altaió. És a dir, això és una... Un altre gol de nos espectacular. Sí.
Sí, sí, sí. Efectivament, efectivament. I a més a més de tot això, és a dir, que se podrà veure aquesta exposició fins dia 25 de gener, eh?
A més a més d'aquest acte que dèiem ara de música i la teva lectura, l'endemà, és a dir, en aquest cas dia 15, també a les 9 hores, hi haurà un simposi titulat Sinergies entre art, música i poesia a la cultura contemporània en llengua catalana, en el qual hi participaran...
en Pere Perelló, en Blanca Llum Vidal en Jaume Manresa tu mateixa i en Joan Punyet Miró en aquest card moderats per en Vicenç Altaió una pregunta en Joan Punyet Miró quin paper hi juguen tot això?
en Joan Ponyamira juga un paper indispensable perquè ell o sigui quin nom li posa amb la feina que ha fet en Joan és un dubte que jo encara no he aclarit però sense en Joan hauria estat possible aquest projecte ell el va pensar ha estat una espècie de coordinador general que se n'ha acudiat de posar en contacte tots els participants ehm
o sigui, vendria a ser tífets, no? Resumint una mica. Però sí, és la persona que ha fet possible que tot això s'adugués a terme. I a part, presentau també un llibre. Sí, vendria a ser com es catàleg, per dir-ho d'alguna manera. Exacte, vendria a ser una espècie de catàleg que tindrà un pròleg,
d'en Joan i en el Talló. Després hi ha un escrit d'en Pere Perelló, nom de Déu, que repassa una mica... Bé, fa una mirada retrospectiva sobre el voltant, també, seguint una mica el títol de l'exposició. I després hi haurà el set de col·lèixos que s'exposen, els poemes...
Bé, o sigui una espècie de catàleg, no? I evidentment tot això està en primer lloc en català, però després també s'acompanya de la traducció en el castellà i en l'anglès, que aquestes traduccions estan fetes per dos dels poetes que també participen de l'exposició, amb poemes acompanyant dos col·legis diferents. O sigui que...
hi ha poetes que a més hauran participat en la part de traducció de tot una pregunta que no sé els col·legios que presentes estan basats en els poemes o diguem els poemes els afegeixes després també una mica quan hi veus una relació o això com ha funcionat el procés?
El procés és que... final de primavera de 23. Sí...
jo tenia clar que aquell estiu que venia i que tindríem vacances escolars el volia aprofitar per centrar-me en l'objectiu principal de reprendre aquesta creació plàstica i el meu projecte personal i individual sense cap idea inicial ni que sortir de casa era un col·legio cada dia
I d'aquest projecte, començant de juliol del 2023, que va continuar tot agost i part de setembre, fins que l'escola ho va permetre, van sortir 80 collage. Dos àlbums de collage. I després...
quan jo ja havia donat per tancat aquests dos àlbums de col·legi, aquest projecte concret, després va ser quan va sortir la idea de si això s'exposava i a més se'n fa multidisciplinar i aquí va començar una llista de poetes que ens interessaven en general com a poetes
i finalment se va enviar una proposta a diversos poetes. Després, a cada poeta que va acceptar se li va signar un col·laix, el poeta va tenir s'opció de veure el col·laix,
i de fer-lo ser seu, en certa manera, i d'allà treure una idea, una inspiració, a partir de la qual crear el seu poema, que és inèdit, perquè és aposta, no?, per s'ocasió.
I igualment també en Jaume l'ha creat seu poema musical, podríem dir. I clar, tot en el final, el punt de partida és el collage, cada collage en si, perquè totes les restes s'ha creat a partir de la idea dels collage, però...
però clar, també és una creació independent, no? Perquè ja sabem que quan tu observes, escoltes o deixes d'una creació artística d'una altra persona, tu te la fas teva i després, si d'aquí n'has de treure una següent producció artística, clar, és com un cercle, no? El poeta treu...
per escolaix, se fa escolaix seu, treu el seu poema i després jo rop el poema i també me l'he de fer meu. D'acord, d'acord. I després tornem enllaçant que ho tenim tots junts. Un procés realment superenriquidor, supost. Sí, sí. Ara més o menys que podem dir que això comença al final del 23 i que queda...
com et definís, no?, al final del 25, són dos anys de gestió. Ja n'hi ha, ja n'hi ha. Antònia, entenc que a la nostra audiència li feien quatre invitacions, que són demà, 14, a les 19 hores, anar a escoltar la teva veu acompanyada de la música d'en Jaume Manresa,
Evidentment, segona invitació, visitar l'exposició, allò tranquil·lament, tot en el mateix espai. Tercer, aquest dia 15, aquest simposi titulat Sinergies entre Art, Música i Poesia, i...
finalment al quart aquest catàleg que dèiem, aquest recull d'imatges i antologia poètica amb el text Pere Perelló i Nom de Déu. Bé, idò, una meravella, no ho sé. Ara mateix... Sí, la veritat és que molta, Antònia.
segur que hi pegarem un vot segur que hi pegarem un vot Antònia un autèntic plaer i ja te dic visitarem tot això i veurem quin impacte mos fa esperant que vos agradi gràcies Antònia a vosaltres bon dia bon dia fins aviat
Antonia Font, que presenta aquest conjunt d'actuacions culturals, El voltant d'Antònia Font, s'titula i és una exposició de col·laixos acompanyats de poemes manuscrits de 16 escriptors i escriptores que vos hem dit abans,
També es muntatja en sa veu de n'Antònia acompanyada de sa música d'en Jaume Manresa. També aquest simposi titulat Sinergies entre Art, Música i Poesia a la Cultura Contemporània en Llengua Catalana.
en el qual hi participaran en Pere Perelló i Nom de Déu, en Blanca Llum Vidal, en Jaume Manresa, en Antonia Font i en Joan Punyet Miró, moderats en aquest cas per en Vicent Altalló, i aquest catàleg, aquest llibre, recull d'imatges i de santologia poètica presents a sa mostra, amb un text d'en Pere Perelló i Nom de Déu, que ja sabeu que també...
és company d'aquesta casa, col·laborador i protagonista d'Esbondia Poesia que feim cada divendres aquí, en Esbondia i Bona Vida, una mediterrània. Una miqueta d'Antònia Font, dels altres.
No fa falta que tantis amb clau de la porta Som un àgil i experimentat acròbata No fa falta que tant ara me vulguis fer caure Vaig en rodes, som el rei de s'estafa ballades
Escolta que t'aguis amb tantes respostes. Tenc preguntes per copar quatre segles d'escorça. I és inútil que paguis les teves paroles. Sé trobar-te davall dins els sostres de roba.
De ballades me passa de tamir i platges amb cocors que suren i fons de corall i jardins. De ballades me passa de t'estim i veig un dia que comença dins un camp de maguixes. No fa falta que tanquis en clau cada porta
Som un àgil i experimentat acròbata. No fa falta que encara me vulguis fer caure. Vaig en rodes, som arreides, s'està pavellades. I és inútil que vagi't les teves faroles.
se'n trobar-te de vall dins els sostres de roba. De ballades me passa de nedam, dins una piscina de fessa de clam i iogurt natural. De ballades me passa de vellam,
damunt d'una estora de dàtils i climes de feïsos portàtils. De ballades me passa de tamir i platges amb cocos que suren i fonts de corany i jardins. De ballades me passa de destins
Ets un dia que comença dins un camp de merduixes.
Ses muntanyes, ets hotels, una campana, ja sé s'olò que fa sa malè. Ses ratxes d'un avió en el cel enigolades, no vull seure res dels hiverns. I sa fam me va fer desenvolupar, s'estimar-te, ja de cas, des teu vici més animal, més sauvatge.
Les muntanyes, els hotels, una campana, ja sé el color que fa, se me lé. Les ratxes d'un avió en el cel, anirolades, no vull seure res d'aigüents. I la mà, te controla el meu treballar, m'acompanya. I se sal, te me cura i te me fa mal. És de nacre,
M'he confitat ses mans per si he esperat et he d'esperar. He cremat ets el cols i m'he lletat de lletolles i litens i glòs. He superat se son i he pogut rebossar-me d'arròs. T'he fet esperenar amb campanes i malsa i pots artificials.
Ses muntanyes, els hotels, una campana, ja sé sóc el que fa sa malè. Els arretges d'un avió en el cel enigulades, no vull saber res dels giverns. I sa fam, me va fer desenvolupar. S'estimar-te, cada cas, del teu fill si més animal, més sauvatge,
M'he confitat ses mans, per si ha esperat et he d'esperar. I he cremat tots els gols, i m'he lletat de lletolles i litens i plos. I he superat sa sort, i he pogut rebotar.
He compitat ses mans per si esperat que t'he d'esperar. He cremat els alcohols i m'he lletat de lletolles i litels i glòs i he superat sa son i he pogut rebossar-me d'arròs. T'he fet esperenar amb campanes i mals i pots artificials
Dos temes segurament més arrelats a una època de l'època primera mallorquina d'Antònia Font, abans d'aquella eclosió global impactant d'aquest conjunt.
Hem parlat amb Antonia Font, pròpiament, la professora, Antonia Font, que va donar en el seu moment nom en el conjunt musical...
Som a OnMediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència modulada o també OnMediterrània.cat. Hem fet diverses entrevistes amb continguts realment importants i els volem comentar amb el nostre comentarista des dimarts, en Joan Mir.
Tot d'una serà aquí en els estudis i conversarem amb ell d'alguns titulars de l'actualitat i també, sobretot, d'algun dels titulars que ens han donat aquestes entrevistes que hem fet en el programa d'avui. Ja sabeu que aquesta darrera mitja hora la cobria en Joan Planes,
Però en Joan Planes ara té una època de descans. El saludam, li agraïm tota la feinada feta durant aquests anys, no només aquí a Oona Mediterrània, com a tertulià, com a
analista com a observador i com a col·laborador habitual, sinó també tota la seva tasca al capdavant de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, que ha conclòs aquests dies.
i que vendrà continuada d'una breu etapa, esper que breu etapa de descans, d'altra banda ben merescut, i esperem que a continuació...
torni i torni també en aquesta casa a una mediterrània d'ara fins a final de temporada fem comptes que és dimarts de les deu i mitja a les onze tinguem en Joan Mir com a analista
Es meu desert, sempre es meu desert. Ses flots són margalides. Un sol en blanc, llases, oceans. Ses aldes són marines.
Mosta i silenci totals, espai obert dins i tot el cel. Són platges infinites, els aliments més primordials.
Ses coses no són fàcils per ningú, dins de testiglú, tan descongelat, tanta longitud, tan ple de finals, tan privat de tu. Es meu desert,
Sempre és meu desert. Són cactus, són espines. Un sol en blanc, ficus vegetals. Ses plantes signifiten tanta mazolís.
fosta i silenci total. Ses coses no són fàcils per ningú, fins a test i blu. Tant descongelat, tanta longitud, tan ple de finals,
tan privat de tu. Ses coses no són fàcils per ningú. Dins de t'estigut, tan descomunal, ple de telebruix. Tanta llibertat, tanta magnitud. Ses coses no són fàcils per ningú.
Dins et estigut, tan descongelat, tanta longitud, tan ple de finals, tan privat de tu.
És meu desert, sempre és meu desert. Vist un planeta ple d'ecosistemes,
que teníem a la lletra, la rotació jairebé no se nota. Ningú no ha vist la translació, per tant, la plella em va a dinar quan feim moreta. I ja de nit feim una festa.
A una platja que hem fitat a cada destra, amb un folleró tenim amics d'altres planetes.
Som turistes trompetistes, saben totes ses nostres cançons i ballam fins des de dia. En de dia traiem sa bar temós on anam a fer un viatge misteriós a una cala transparenta. Ens hi quedam a viure perquè tothom sap que som gent valenta.
El temps i el venta, com fa colorins, l'univers és una festa que ens omple de joia. Cada finestra obre un nou matí, la de llums i la d'orquestres per tenim els submarins. El temps i el venta, com fa colorins, l'univers és una festa que ens omple de joia. Cada finestra obre un nou matí, la de llums i la d'orquestres per tenim els sarraïns.
I així és el nostre planeta, tan polit si viu a lloure, i tan fràgil com una peldera si viu mal arracerat. Transplantat a un corciol de plàstic negre, en sa gent externa i cada dia es
Un animal de tres que som feliços de conèixer gent per ajot la nostra terra. Tots els pobles són millots i cadascú pot fer els comptes a casa seva. El temps s'inventa, atoms de coloris,
L'entrevista d'Antònia Font ens ha posat una mica nostàlgics i hem recuperat algunes peces mítiques d'aquest conjunt en el qual va donar nom a l'Antònia Font que hem entrevistat avui i que presenta exposició demà vespre a partir de les 19 hores en es Baluart.
col·laixos i poesia i música i de tot, ja ho heu sentit. Avui hem tingut un programa ben tapeït amb una sèrie d'entrevistes importants que ara voldríem comentar i repassar breument amb en Joan Mir, que ja és en els estudis. Joan Mir, molt bon dia. Bon dia.
No és el micro que toca o no sé què passa. Com és això? Sí, no m'ho sents. Ui, molt fluixet que...
Me sents ara? Sí, ara sí. Joan, bon dia. Bon dia. En fi, no ho sé. Vull fer una sèrie de comentaris amb tu, de continguts que hem tingut i després encara comentar una o dues notícies o altres.
Primera qüestió. Hem parlat amb en Sebastià Ordines de la Unió de Pagesos sobre l'acord amb Mercosur i l'impacte que pot tenir la Silla del Balears. Ell diu que clar, que no poden evitar aquest acord però que sí que demanen que les institucions d'aquí augmentin
deien mateix el consum de producte d'aquí i facin augmentar també el consum de producte d'aquí en el sector hoteler que només amb això ja acabaríem la producció
No és nou aquesta actitud ni aquesta dificultat. La pagesia mallorquina té dificultats perquè produeix més car i més poc homogeni, per dir-ho d'alguna manera, més poc massificable, la seva producció. La més bona empresa ja no compra per gust, sinó que compra per les imatges,
l'impressió, el color i totes aquestes coses, i ara estan de moda les fruites verdes però acolorides a banda, com el raïm negre que torna negre a banda de madur, o els mercats que tornen vermells antes de...
Molta banda, ser madurs. Per tant, fa estona que és que en mallorquí no pot viure sense subvencions i, per altra part, podria viure si el sector important, que és molt consumidor, de fruita i verdura i aquest sotaler, fes...
Tingués una títol patriàtica en aquest sentit, simplement, però no la tenen i no la tenen perquè els costaria del ves i no estan dispats a fer sacrifici de perdre uns ingressos. Per tant, el Mercosur és un competidor més...
dels productes que molt venen de la península i que són imbatibles a nivell del supermercat, de les grans superfícies, tot això que poden produir productes homogenes i en grandíssimes quantitats. I, per tant, el que s'ha de plantejar és la supervivència de l'agricultura, del 2% del PIB, no estem parlant de...
de salvar l'indústria d'automòbil i estic a la mana, sinó que estem parlant d'un sector que és molt, molt, molt residual i que s'hauria de conservar, com a mínim, perquè no és com a jardiners, perquè sense ells... Però, Joan, parell mentida que els hospitals d'aquí
i els menjadors escolars d'aquí no ofereixin producte d'aquí. Per a i mentida. Sí, sí, però la gent va a lo senzill, a lo fàcil, a lo còmode. Mira...
Jo tenc 150 tarongers i estic privat de menjar taronges. I ara han privat la meva dona, també. Bé, aquestes taronges, si jo no les cuic i les duc a regalar que era el meu germà o els amics, s'apodreixen, perquè ni regalades vol venir la gent a cuir-les. Imagina't si a sobre les haguessin de peguer. I d'això és el que passa amb la fruita en els hospitals i tot això que...
la fruita homogènia, utilitzada per grans empreses, la transporta i la mecanitza i tota aquesta història, i la qualitat i el patriotisme se'n van a fer. No, no, és la qualitat, que no són bromes. Anem pegant vots, perquè avui també hem entrevistat en Gabriel Ensenyat, que presenta un llibre que t'interessarà. Llegi la crònica.
Arrels, Balears, el subterfugi balearista. Demà a les 7. Demà a les 7. I demà a les 7 tenim dues cites, ja veurem com ho feim.
res, molt per damunt perquè clar, això és un llibre que hem de llegir bé segur que és un llibre rigorosíssim si ve d'enviar l'ensenyat però bé, tu en quin moment estàs ara mateix sobre la qüestió aquesta de
la valeritat... Sempre he estat en el mateix lloc. El Manco, des que ha discutit d'aquest tema amb en Balutxo, fa 30-40 anys. Se proclama el valerisme, des
de la unitat de les illes, política i tot això, sempre és espanyolisme. Aquí no hi ha més que les quatre illes i, si volen, un país o un país que forma part dels països catalans, però no hi ha més història. Ara hi ha hagut... Jo m'he discutit molt fort, per exemple, en el més gran defensor teòric dels...
valerisme que és en Lluís García Sevilla, en Sotsos Balears, i vaig fer una contribució que m'ho va sincera, així com ja la sentia, i llavors va produir una brega momentània, un distanciament, perquè ja ell no hi passa per això. Després he predicat en Pep Melià que no posés el pi en Barbissa i tot això, que fes una aliança d'un partit, per anar a un partit
no s'aguanta un partit un partit pot ser a nivell de tot l'estat o a nivell de Mallorca o a nivell de països catalans però el que no pot ser és un partit a nivell de les quatre illes perquè
se pot produir veridats, com per exemple, que va estar a punt de produir-se Arvisa, que tenia molt poc militants al Pi, però suficients com per trabuquer una majoria a Mallorca, i ja la tenim.
I això ja l'he dit a Pep Melià, a les dirigents del PI, i no m'han fet cas. Suposo que ara estarà beneït per enviar l'ensenyat, que és una autoritat i, a més a més, és irrebatible, perquè les seves argumentacions sempre són contundents i demostradíssimes. Suposo que ara això passarà un poc a aquesta història.
Esperem. Mira, també hem parlat amb en Joan Lledrà, que és conseller electe del Consell de Mallorca,
I ell mos explicava dues situacions ara mateix d'aquestes de la política del dia a dia que són vitricollades i que no tenen només una cara. Clar...
els Consells de Menorca i d'Eivissa han demanat ajuda en el Consell de Mallorca. Primera, pel tema dels... Desfems. Desfems. Que, clar, és a dir, jo crec que més avant que ho podem compartir el sentiment de dir, escoltau, si és una emergència, si és una necessitat, tal, endavant, no? Però, clar, si és...
posar un pedaç a una mala gestió que més a més s'allargarà aleshores, no ho sé hem de cercar una altra solució el problema és que el problema dels FEMS ha derivat de problema a negoci és a dir els FEMS són un combustible relativament bo
per produir calor i electricitat. I per tant, bé, si sabeu com a un combustible, i és de la manera que tenim aquí, de Sant Reus i de tot això, de la incineradora va a mitja marxa,
i ens faríem més negoci. Si anaves en marxa completa, ens ho fem d'Hervissa i de Menorca, funcionaria millor i el negoci seria més rodó. Suposo que aquestes, que no ho diuen, perquè naturalment no poden dir que han d'ho fer aquí per cremar més i millor,
una carreixeta ja ho va intentar la teva batleja ja ho va intentar amb fems italià sí tot hi ha això davall que està infrautilitzada la incineradora naturalment infrautilitzada en el nivell
de produir energia o de cremar, no en sol nivell de tirar residus tòxits a l'aire, que això està molt ben utilitzat, en tirem suficients. I encara més pervers és demanar des del Consell de Menorca, en el Consell de Mallorca, que els hi deixin un tècnic, en aquest cas, un tècnic en territori, no?
perquè signi projectes que els menorquins se neguen a signar. Amb aquest sentit d'edificació i de coses d'aquestes. Bé, clar, els problemes... Això sí que és pervers, o no? No, però el que dius n'ha assenyat. Cada illa té la seva personalitat, els seus goods i les seves opinions polítiques i...
i les seves prioritats i a Menorca prioritzen el medi ambient i el paisatge i a Mallorca prioritzem la rentabilitat i la edificació i tot això és normal que tinguem conflits la manera de no tenir-los és que cadascú que seva ho faci així com vulgui però clar si hem arribat al punt que imposant tècnics a Menorca amb
diguéssim, destructors de territori, no és que a mi m'agradi massa aquesta expressió, perquè crec que se n'abusa, però si, diguéssim, amb una diferent sensibilitat passarà això, que hi haurà conflictes, com era natural, tot per no escoltar, enviar l'ensenyat.
Anem a altres qüestions. Vinga, ara te contaré un acudit que surt aquí a Vilaüeb. Diu que en Alvarés, el ministre d'Esteriós, diu que l'oficialitat del català a la Unió Europea avança i que s'aconseguirà tard o d'hora.
Més tard que d'hora, suposo. D'hora ja t'ho puc dir jo que no. Fa 40 anys. 40 anys que mos envoem. 40 anys. Aquí crec que hi ha de ser dues coses. És a dir, l'estat espanyol no ha considerat una cosa vital, perquè si l'hagués considerat
seria oficial bastaria fer-lo oficial a l'estat espanyol i automàticament ho seria a Europa si volguessin fer això i això no ho faran
I per altra part, Europa té de les reticències, de la demagògia, de països que tenen diversitat de llengües, mai en la intensitat que la tenim nosaltres, no hi ha cap país que tingui 8 milions de parlants d'un idioma que no sigui oficial.
són minories, però tenen poc a aquestes minories, no reclamin també aquestes oficialitats i per tant que siguin un problema polític i un problema financer. Vinga, anem al tema principal d'aquests dies i d'això. No sé si ja has pogut llegir la lletra petita
no la lletra més petita i amagada que aquesta la sabrem d'aquí uns anys sinó la lletra petita de l'acord de finançament Esquerra Republicana PSOE o Pedro Sánchez que ja un no sap
Qui representa exactament? Jo crec que la lletra és petita en què ara no està escrita. Hi ha les grans línies i els grans acords que jo crec que són positius, és a dir que si se produeix això de s'ordenació de...
per ingressos amb s'ordinalitat. Això evitarà que hi hagi injustícies. No evita la insuficiència, però evitarà que un que té menys dret passi davant els que tenen més dret simplement per fer de recautar més, diguéssim.
Això se corregirà i, per altra part, els números que donen són bons. És a dir, Catalunya en aquell moment té un dèficit d'uns 20 o 22.000 milions d'euros.
els lans alemans, equivalent a Catalunya, que tenen un 4-5% de dèficit, tindrien uns 8-10.000 milions d'euros de dèficit, lans alemans ric com és Catalunya. La proposta espanyola ens situa a mitjan camí, a un dèficit d'uns 15.000 milions d'euros, enllot de 20.000 milions,
i en lloc dels 10.000 milions, que encara que sigui un dèficit gros, seria just, si el considerem, la solidaritat que s'ha de tenir en principi, les regions riques en les regions pobres. Per tant, seria un bon acord per mi, per Catalunya, si s'adua a terme, que és el que tu moltes vegades m'ha...
amb objectes, que s'ha de veure, s'ha de comprovar, però com que en Pedro Sánchez aquesta vegada pareix que si jugui el lloc, pareix que complirà, i llavors es quedaran una mica descol·loquats si això funciona. Els partits que s'hi han oposat, com el Junts i això. Que s'hi han oposat o que s'hi oposen i ho per entomar.
però jo crec que seria un gran error des de la perspectiva que han tornat a la època d'Espegi el Cova i de la política autonòmica si estiguem a la època encara de la reivindicació independentista naturalment tot allò que lleugi el problema de Catalunya és dolent en quant a que atura o frena
l'independentisme. Ara, Catalunya no crec que en aquests moments estigui per realitats i crec que haurien d'acceptar aquesta enorme passa que mos posa entre la situació que estàvem abans i la situació en què està als Païs Bàsics.
i dins d'això objectivament serà gairebé impossible però d'un punt de vista més tècnic i menys poc partidista com afectarà Ceciller Balears perquè clar, nosaltres vam veure tot d'una ja va sortir el conseller en Costa que tu el coneixes i
amb una actitud molt crítica aparentment molt crítica però no li acabava de sortir bé no se'l acabava de creure el paper però és que en Costa ha de fer un paper que no li toca en Costa ha estat alumne meu i d'en López Casas Noves per tant sap
de quedar això del finançament autonòmic i del dèficit fiscal. I sap, el mateix que sé jo, que si a Catalunya li toquen 4.000 o 5.000 milions d'euros de més, valés per la mateixa regla, perquè tenim els mateixos condicionants,
li troquen 4 o 500 milions d'euros més. Per tant, és evident que rebaixar el dèficit fiscal amb un...
4 a un 5% anual per a les illes seria fantàstic. No seria la justícia total que seria per Catalunya, que parteix molt més bé, parteix d'un dèficit,
del 8 o 9% del PIB, nosaltres partim d'un dèficit del 14 o 15% del PIB. Per tant, si els mos rebaixen als 5, mos posarem millor en prou, perquè ara amb una càrrega molt feixuga. Ara, això no vol dir que aquest 5% del PIB que...
entraria a les arques de la comoditat, no serviria per fer un canvi total en la sanitat, en l'educació, en les carreteres, milloraria molt les infraestructures i hauria d'obbes per fomentar les sectors que s'han de fomentar.
obrir el BES per fer el que els progrès demanen i que jo comparteix que és la diversificació econòmica no dependre del més del turisme per això requereix una gran injecció del BES que pot venir per la via de la reforma aquesta
Ara me fa arribar un missatge d'en Carlos Sánchez Mato, que és un economista i regidor de l'Ajuntament de Madrid, d'Aura Madrid, d'Esquerres, per tant...
que diu, afortunadamente, porque esto para mí sería una línea roja, la solidaridad entre territorios se mantiene. Diu, de fet, per molt de discurs que t'intentin colar, els mecanismes de redistribució no modifiquen sensiblement la posició,
quant a recursos rebuts després de la reforma i veig que situa ser balears que ara estan en el lloc 10 després de la distribució que passaria a estar en el lloc 13 segons el càlcul d'aquest home
i Catalunya, que està en el lloc 14, i passaria a estar en el lloc 14, després d'això. Clar, ara tindrem càlcul de tot tipus. Això depèn de com ho miris i de quina manera. S'ordinalitat, si se posa en marxa, però hi vegi això.
Perquè a Catalunya estan, apareixen en lloc 3 en recaptació, per tant no pot quedar llavors en el lloc 14. Perquè si passen en el lloc 14 vol dir que hi ha 11 de més pobres que a Catalunya que li han passat davant a l'hora de recaptar. Això és...
és impossible si se respecta la ordinalitat. Ara, com ho faran per respectar la ordinalitat? No ho sé. Maneres de fer embustes? Hi ha moltes i moltes. Entre elles, canviar el significat d'ordinalitat. Sí, sí, que ja n'han sortit diverses coses que són absolutament també rants, perquè estava clar que la ordinalitat això és un invent de Maragall.
i ho va posar de moda i estic tot crec que no sé si estava a l'estatut sí, sí, sí, ara t'anava a dir estava a l'estatut i si incompleix tothom en tenia per fer també estava no, està està a l'estatut però aquest estatut està dins l'escalàix
Però bé, si se respecta el concepte originari d'ordinalitat, vol dir que els que recapten més han de rebre més. O igual el manco que aquells que recapten més poc.
Bàsicament és una manera d'acursar les distàncies entre els rits i els pobres i aquestes distàncies que s'acursin però que els pobres no passin davant en els rits, que quedin més a prop dels rits però no per damunt.
Per tant, queda encara molta lletra per llegir. He vist que Oriol Junqueras ha demanat per veure-se amb en Puigdemont. Encara deuen tenir una petita carta per vendre-li a en Carles Puigdemont, no? Que se pugui apuntar un petit tanto d'aquests que...
l'amnistia pot tornar bàsicament és el que interessa en Puigdemont i Junts perquè equivocadament en el meu sentit en el meu entendre sóc jugant tot en això pensant que això serà la solució de tots els problemes electorals que tenen quan no va així això en Puigdemont evidentment que tindrà més vots si pot fer campanya per Catalunya que si no la pot fer
però no serà la gran solució de la decadència. Ara anava a dir absolut o inevitable de Junts, però vaja, té mala ferida perquè s'ha convertit en un partit que no està en el seu temps.
Però... Aquesta és una anàlisi que ja havia sentit fa anys, eh? De l'espai aquest, eh? De l'espai convergent, eh? Quan jo dic que no estan... I de moment es que van desaparèixer van ser els d'Unió, eh? Bueno, van desaparèixer els d'Unió i sí, però els de Junts en aquest moment tenen unes enquestes
en què no realza el que passa davant. Unes enquestes que, per cert, ahir vaig veure que han canviat els criteris, en fi, un desastre. No donava resultats, no vaig poder veure. Han canviat el sistema. Al PSOE li interessa moltíssim potenciar els feixismes per després poder dir que els ha combatat.
Com ja va fer en Vox a Espanya. Que viene en lo Vox. Sí, sí. Totalment. Però això, com bé recordar-ho, la primera persona que va imposar la participació de Vox a un debat de televisió va a Sant Pedro Sánchez. Això, la gent que ara pensi que m'ho estigui inventant, que ho serà aquí... Ah, no, sí, sí. És totalment vera.
ens queden 5 minuts i hem deixat el tema important pel final que és que han fet fora l'entrenador del Real Madrid que no m'hi ha aquest home Xavi Alonso Xavi Alonso, sí, sí, sí, contundent què t'apareix això? el bo ordolent pels interessos de la nació barcelonista
ets la constatació de moment que el Madrid va malament això sempre està bé i d'hora pot ser que em duguin un de millor com un de pitjor un de la casa l'han posat per sortir del pas però el Barça l'ha fet i no li ha sortit malament i no li ha sortit malament
Ja ho veurem, i en tot cas sí que va quedar clara la superioritat futbolística, quan parlàvem estrictament del terreny de joc. Aquí sí que el Barça és superior, jo crec que...
perquè té millors jugadors i per vendure també perquè té millor entrenador sí, sí, no, no tot ajuda i tot dos equipos tenen dos grans portes això s'ha de dir exacte i això maquilla una mica el desastre del Madrid sí, sí i un cert desastre defensiu del Barça perquè també reconeixer que era millorable sí, sí
Joan Mir, moltíssimes gràcies per ser-hi un dia més. Quedam ara així, que el dimarts seràs aquí a darrera hora. A darrera i mitja? Si t'apareix bé, si t'apareix bé, farem una setmana de 10 a 11 i una altra setmana de 10 i mitja a 11. El que tu diguis i es public soporti. I es public soporti. De moment, pareix que sí. Moltíssimes gràcies, Joan. Bon dia tothom.
Gràcies. Nosaltres ja no mos queda temps, només per dir-vos que continueu aquí a una mediterrània, continueu connectats a l'actualitat a través de Diari de Balears, que vos apunteu si no vos heu apuntat en el sopa de l'Assemblea Sobiranista, jo ara ho faré,
I que demà, a partir de les 7, tenim la redifusió del Crepuscle en 100 estals, i a partir de les 8, el bon dia i bona vida. Moltíssimes gràcies, bon dia.