Vol t'ample de pàglamàs Vol t'ample de pàglamàs I ermida rolla els gallets esperant I ermida rolla els gallets esperant Mentre anàvem fumar caixets L'energia de l'ànsia matant
M'han deixat dir-ho que em malparís. M'han deixat dir-ho que em malparís.
Yes, ha!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Flau i d'hora n'has congelat-ho, i tu prau ara n'has congelat-ho.
No, no, no, no.
Jo et duré a casa si fa mal temps. Jo t'empararé si en cas tens por. Jo te cuidaré si estàs malalta de tot cop, de tot cop.
Jo et duré cas si fa mal temps, jo t'empararé si en cas tens por, jo te cuidaré si estàs malalta de tot cor, de tot cor.
Estic a punt d'anar-me, però abans de partir et diré que tu tens el pensament. No deix de recordar-te, hi ha les teus helens tan jalents, de lluny i de prop de ser.
Duraré cas si fa mal temps. Jo t'empararé si en cas tens por. Jo te cuidaré si estàs malalta de tot cor.
I a dalt de l'escenari, quan t'estic concentrat cantant, jo sempre et tinc present. Perquè és tan necessari, com s'aire que respiro necessit. Estar amb tu en tot moment,
Jo t'obreré casa si fa mal temps. Jo t'obreré casa si fa mal temps. Jo t'obreré casa si fa mal temps. Jo t'obreré casa si fa mal temps. Jo t'obreré casa si fa mal temps. Jo t'obreré casa si fa mal temps.
No, no, no, no.
Fins demà!
La vida és simple, nosaltres ens compliquem d'anir d'insomni. De dia sempre em fas res, m'he vist passar que tu t'intents tantes vegades.
de dia sempre em fa ser re, m'he vist passar aquest últim trent tantes vegades i sempre s'escapa, divà contra la multitud. Vull que m'expliquis com es pot viure al present sent tan fugaz, captar el seu tras amb un nas amagat al braç, tu no has aconseguit que m'espavili ni a base de xapes, divà contra la multitud, estic perdut i no hi ha mapes que m'indiquin quines són les coordenades, no hi ha cites, altres escrites, rutes marcades, hi ha només un buit per explorar, per rebuscar dins l'infinit,
Puc penjar-me amb una simple neura o viure una vida. Deixar que sangri la ferida o curar-la amb alcohol. Trobar el meu rol i fer clor fins a la sortida. Però sempre he sentit que no hi ha res fet a la meva vida. Motivacions que s'evaporen de seguida. És si una estranya fossa em crida i em ressegueixo els passos. És la demora, qui implora esquiva més fracassos. Traços que esdevenen pals de sec, però caso les paraules igual que un orador grec. Quan apreto el repte desapareixen els problemes. Em distrec amb el batec dels bombos marcant fonemes.
el producte d'una educació podrida. Quan va començar la cursa vaig quedar-me a la sortida. Tots corrien i jo pensava putes cabres i em creia trencar els esquemas reposant a sota els arbres, però m'equivocava i ara estic tan desorientat com sempre. Si perdo el ritme, segueixo a capella fins que entre, centre, és el que em diuen els col·legues. Sempre reacciono tard, fart de quan jo vinc doblegues.
Ara descansa com tothom i si t'oblides d'allò que somies i et preguntes com avança, el teu entorn assolit metes clares, entendràs que el primer error està en veure com et compares. Tens camises, dolça bares a l'armari, n'ets al sastre. Tu un batallit no veuràs més enllà del sostre. Si el temps escapa sense deixar rastres, tradueix en consigne, pavo, canvia de registre. Avui la lògica sinistre de mercats és el gran monstre i de postres volen fer veure que tu tries. Si tant canvies, espavila, nen, demostra que pots viure sense creure que estàs malgastant els dies.
La vida és simple, nosaltres ens la compliquem, de nit d'insomni. De dia sempre em fas res, m'he vist passar aquest últim tret tantes vegades i sempre s'escapa. Vivar contra la multitud. La vida és simple, nosaltres ens la compliquem, de nit d'insomni. De dia sempre em fas res, m'he vist passar aquest últim tret tantes vegades i sempre s'escapa. Vivar contra la multitud.
M'estic cansat de veure'ls com de cloroform. Venim d'on es somia, però aquí mai es dorm.
Es pregunten molt aviat el com. Però la glòria és només un pas del pou. Que tot es quedi en slow-mo. Volies tot molt ràpid i ara penses no-mo. Guerra mental, bro, Medal of Honor. Escolta. Treu el que et mou, loco és ara o mai, bro. El teu no fa res quan el silenci parla per mi sol. Ja no demano ni permís ni perdó. No hi ha premisses quan has assolit la redempció.
Un pot de solís i macarrons per tots, pels meus macarres a la barra demanant un got. Ens hem passat el joc de la farra, ara només barres, perquè si no em broto i tornem a engegar el món, fa un dia molt maco per tornar a perdre tot. M'han salvat el cul, són el meu tresor, no venc filosofia barata, les rates amb les rates i els cabrons amb els cabrons.
Ah, ah, llàgrimes de cocodril. No saben de música, però troben la base a 5. Per molt que canviï la visió, el bloc sempre serà gris. Per molt que canviï una persona, un altre mor al pes. Sí, still chill in the kitchen. Avui no vull cuinar, germà, anem a per un kebab. El nen encena el micro i t'ho juro, no és per halà. Xavals estan bufant el plat que els va donar de menjar. Ha arribat als vill i no sap on està. El cap em sorollet com un bit de l'oufa.
Es matxaca, es tripa tot i creu que ha traït a l'art. El 32 pot sortir bé o molt malpallat. Què m'estàs comptant? No estic escoltant. Ja portem un temps, no estem començant. He de decidir si posar el fe o tornar als parcs. I hem optat per la segona perquè estem acostumats. Acostumats a netejar-nos la sang. Acostumats a desacostumar-nos d'allò que ens fa mal. I si per començar de zero ens hem de portar algú per davant. Malesura, ens l'emportem per davant.
El caramel dolent, cuillita bona. No facis foc, hi ha una fruita de gas a la vora. Menja una fruita i he despertat a l'hora. O la droga o la família, pensa què vols fora. Hola, me'ls menjo com Jeffrey Dahmer. Lo nostre no era vida, més bé Kramer contra Kramer. No hi havia anexa ni d'anexos en Paulaner. Ara arribo al bolo com si Ray diuen, you got it. You said I got it, però m'ha costat for real. No torno amb tu ni per 500 cada cop que la ligues. Estaven esperant que tornés a la vida.
Estic tornant a ser el que trencava les brides, passant el líquid del bric de vi pels teus goril·les. Tots són etapes, la vi m'ho va dir per la vila. Arreu és fàcil morir si caus i no espaviles, però no és tan dolent morir si revius i ho expliques.
i un altre dia que es fa fosca la ciutat prohibida, on la droga deixa els nens amb cara inexpressiva, on la nòmina la mama no li arriba, perquè les classes no predominants no predominen, i un altre dia surrà el sol a la ciutat prohibida, on la derrota té bon gust quan els germans es cuiden, on la gent s'estima entre les penes i alegries, entre plors i dolç en pàgines, matrejos i comissaries, i un altre dia que es fa fosca la ciutat prohibida, on la droga deixa els nens amb cara inexpressiva, on la nòmina la mama no li arriba,
perquè les classes no predominants no predominen, i un altre dia surt el sol a la ciutat prohibida, on la derrota té bon gust quan els germans es cuiden, on la gent s'estima entre les penes i alegries, entre flors i dolç amb pàgines, batejos i comissaries.
Jo també faré. Jo també faré. Res, res, res. Res, res, res. Res, res, res.
Fins demà!
Montaña!
Cúrrem pel limon i per la mona i no jogueu. Keep it real fins que s'adjustin el teu breu. Ara puc afluixar tots els calés que vulgueu. Aquest ratllot ja no paga el meu flow. Totes aquestes clous no les paguen els shows. Som a sou per tenir un bon sou. Digue'm què faries tu.
Digam què faria és tu Digam què faria és tu
Ara estic fent cas, crido que fogin el rap, ara estic fent calents, per motius que seran equivocats, no sé què somia badà, joveré, escoltant l'albo de nas, el mirall imaginat, mar de fans, però va passant el temps i tot es va dissipant, però ara puc pagar en un any un master teaser.
9 a 5, pagada juny i desembre. Aquesta nit ha plogut algú mort de fred al meu carrer. Vull crucar els ulls, però no puc, ara veu-li que l'entén. Digue'm tu. Digue'm què faries tu. Digue'm què faries tu.
Vida mi el jari està.
T'espantes, t'acompanyaré així també. Te servava i tu t'acomodaves tan bé.
Sols senyals de fum eren segon, 7 en 3 d'abril d'espera o mort. I a 30 n'anaves pres de ment, sense voler o dins el corrent. Xerrant un silenci, un malentès, que per por de dir no diguis res, que per jo mai te perdís a tu.
Són senyals de fum era un segon. S'ha de fer estabil l'esteu amor. Llega i trenta ara anaves pres de ment. Sense voler odis al corrent. Xerram en silenci humanes. Cap a por de dir no diguis res. Cap a jama i cap.
Sempre te fas volar colons. Sols en grans de fum i d'un segon. Com en baix i sempre estarem. El setembre és t'abrir les teves.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Quan sa vida no te dóna direcció i quedes vagant en un rumb estrany i te trobes ben enmig d'aquest camí, no pots recordar cap on vols anar.
I una mà de boira deixa lloc en aquest immens desert de colors. I tu i jo des del lloc més alt del món per un instant units en un sol cop. En un sol cop.
de certes revelacions, has retornat en el teu valor. Ara vas camp a través de l'horitzó, fora de pensar que has fet ara a tu. I sa lluita que abans duies a sa pell, ja li inventava els sons d'ocell. Ara guia altra vegada el teu camí, te'n costa molt el teu destí.
A un sol go.
Fins demà!
Fins ara!
Tothom hi fa like. I amb orientació de robot de netatge, decidim on anar. Rumba, rumba, rumba, rumba, i com robots de netatge tenim la il·lusió.
Una pilota antiestrès en sa forma del món. Una illa de plàstic no sé bon. Un cotxe híbrid ecològic. Fabricació recent passa de 0 a 100 en 13 segons. I segons on no se nota.
la il·lusió d'avançar.
Un calaix de sastre, un cul de sac. Un calaix de sastre, un cul de sac. Un calaix de sastre, un cul de sac. Castells d'arena enmig del desert. Ses coses que abans me llevaven, se son. Ses coses que ara me mantenen despert. Ses coses que abans me llevaven, se son. Ses coses que ara me mantenen despert. Ses coses que abans me llevaven, se son. Ses coses que ara me mantenen despert.
sense il·lusió d'avançar.
que partit a troc per casualitat, no te puc deixar de mirar. Oh, oh, oh, quan t'escolt aquella cançó de sa llista de Spotify, pens que tu me la vas passar. Oh, oh, oh, oh, quan m'escrius per a realment no dir.
Fins demà!
Fins demà!
No paraba, era negra el sol, si usiste, ni a la viubes supone. Babani, ay, yo no miro y en la oreja me rapea. Do you wanna go with me? Ay, que en el sudo a la noche. Si tú estás conmigo, baby, o de a ti, no importa nada. Aquel morenito es enano para la coña. Cuando dice que me conquista, que me quiere y se enamora.
Tot pareix una locura, tinc poc cent per cent. El rap en tres idiomes i something divertido. You know que tots midis bonits, melito, morenito, però què passa? Això és California, lo latino, me desmadre, què passa? California, si estic sol encara, podré guardar el teu record. California, no t'obriguis, pensa a mi.
Les estrelles només tu i jo. Califòrnia.
Ja no te comprendo, tu ja saps que jo no mai speak to language is together, pero esto lleva ritmo y la meva sang altera. Subimos a su coche, he shows me the big city, el meu coset calienta cuando sonó música funky. A veure tu, chiquito, si por roja que tinc l'ígia, aunque sea un poquito. Oh, my baby, do you wanna make me crazy? Only you, only attraction. Come on, everybody, sota la llum de la llum.
És molt dura, de idon guillom la d'anar. I encara que Califòrnia is not easy. A mi m'agrada aquesta terra i el seu bici. Però què passa? Això és Califòrnia i lo latino me desmadra. Què passa? C-A-L-I-F-O-N-I-A. Califòrnia, si tinc sort encara, poder guardar el teu record.
Califònia.
Bona nit.
Si vols prendre alguna cosa, aquí estoy, vengo, te invito. Tranquil·la, nena, bon botsito. Per això tu no captes, repite-lo, repito. Baby, you want a cigarette? Va ser la teva roba, el perfum o la figura, la teva cara o quizás tu minifalda. Ell em va fer flotar com en un camp de gravat a zero. Només tu i jo, només atracció. Només tu i jo, només atracció. Només tu i jo, només atracció. Només tu i jo, només atracció. Però què passa?
Yeah, això és California, lo latino, me desmadre, què passa? Yeah, sí, ella, la, yeah, o voren el A. California, si tinc sola encara podré guardar el teu record. California, no t'oblidis, pensa a mi. California, qui toqui amb les estrelles només tu i jo. California, moren i tot ja me voy.
el teu record. Califòrnia, no t'oblidis, pensa a mi. Califòrnia, que amb les estrelles només tu i jo. Califòrnia, moren i tot ja em vull. Califòrnia,
Fins demà!
Debes sentir la vostra cosa
Surt et sol a sa ciutat. I tu no pots anar d'amagat. I tu, turururururu, tu, que et poses per una foto. I quan sa foto sa tira ja està. Tu que en problemes.
Descobert una cançó. Que ja he escoltat mil pecs. Que enxerga de gent com tu.
Això no estava escrit en el guió de quan eres patrit. Això no estava escrit en el guió de quan eres patrit.
No fa establir en els llocs de quan te'n es patir. No fa establir en els llocs de quan te'n es patir.
Tant de la costa guanyador, d'un sorteig el millor. Qui sap qui l'ha afortunat? On està i està ocultat? Calella de la costa s'ha llevat un cop de fortuna massa gran. Bona notícia de portada, tota la premsa s'ha accelerat.
No sabem qui és, doncs et toca't el gom.
Busquen, busquen l'home més ric, l'home més ric per treure un profit. Busquen, busquen l'home més ric, l'home més ric per treure un passit.
Ai, el campo és pescador, en la maduixa o al clavé, alt i fort o baix o drit, és casat o més solter. La zona becada es va patir, calma, prudència, val més que sí. Tens tota la vida pel davant, espera, no cantis tan aviat. 2.300 milions en un sol full de paper, vius de tinta, escampats pel carrer. No sabem qui és, tots et toquen el dos,
Bona nit!
Busquen, busquen l'home més ric. L'home més ric per treure un profit. Busquen, busquen l'home més ric. L'home més ric per treure un pessic. Busquen, busquen l'home més ric.
L'home més ric per treure un profit. Busquen, busquen. L'home més ric. L'home més ric per treure un passit. Busquen, busquen.
Sempre se cremaven amb les marques de llençols, les blanques flors que estaven a l'adre, el meu condom. M'abasteix davall les mantes perquè me fa mal, no mou la teva pena me rebeix. Ai, veig les dues dins la pols de nit tant de famós,
Nascut fa 30 o 6 anys. Encara no tindríem el trocs a la teixa dalt. Viure dintre tema, allà amb els millors germans. I mengem el tenim al calor.
No va engordar els gols dins la pols tant de futbols.
Hermoso son este usugues María, reina del meu cor y de la morería. Ah, ah, ah. Si yo fogues pos de erte María, com una lloyama casa guardaría. Ah, ah.
Fins demà!
Clar que sí, chica.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Aquí torna de control de Cosmodron Kingston. La nau RPX4 ja està situada a la llançadora espacial. Obrem comunicació. Terra coet lunar. Terra coet lunar. Enrereu. Aquí coet lunar a la Terra. Afirmatiu. Tot a punt dins la nau RPX4. Informem que en pocs segons iniciarem el compte enrere.
Capitana Antonieta, inicialitzi els estabilitzadors de cabina. Estabilitzadors de cabina activats. Restauri els ordinadors de bord en moda zero. Ordinadors de bord en moda zero activats. La seva senyal ens arriba perfectament. Tot és a punt des de torre de control per l'inici de la missió ballant damunt la Lluna. Antonieta preparada?
Un per ballar! Atenció, comença el compte enrere. 10... 9... 8... 7... 6... 5... 4... 3... 2... 1... Ignició!
I li cal tirar pel dret, tan sols per arribar-hi s'ha de fer un bon coet. Tira, tira, tira pel dret, que el coet se'n va, el coet se'n va. Tira, tira, tira pel dret, el coet se'n va de pet.
que vol la lluna, i amb un cartró i un fil, una mica de paciència, ja ho té llest pel mes d'abril. Tira, tira, tira pel dret, que el coet se'n va, el coet se'n va. Tira, tira, tira pel dret, el coet se'n va de per.
Mieta vol la lluna i es comença a l'aire. Veu núvols i estrelles i ja la té a tocar. Tira, tira, tira pel dret que el coet se'n va, el coet se'n va. Tira, tira, tira pel dret, el coet se'n va de peu.
I amb l'andròmina que ha fet, ja prepara un nou viatge, vol veure tot l'univers. Tira, tira, tira pel dret, el coet se'n va, el coet se'n va. Tira, tira, tira pel dret, el coet se'n va de pet.
Arriba el king i criden, oh no, tinc el swinger, call me actor, la bo, veig amb skins, punks, salseres i mots, buitenteros, show love, get love. Per la vida sense cap, en estampida, aterro el teu planeta, take me, tu i a l'ira. Ho fan pochíssim, cap ter de sida, metall pesat esplota l'oïda. Donant l'esquena, el públic dirigint l'orquestra, agafat el màstil durant la tempesta.
El rotllo a pesca, xandals de tracte, el pijos em presta. Amb els cascos des de l'institut, i més tard vaig pillar l'enfut. Si no saps res, nen, estàs perdut. Jo xuto els teus ous del niu com un cucut. Sona brut i estrany, oi?
It's gonna be a great day today. Honor i gloria, metal phase, no chain. Que follin a l'imperi de la llei. Que follin a l'imperi de la llei. Només reconeixem un rei. Que follin a l'imperi de la llei. Som a la cova esperant el doomsday. Que follin a l'imperi de la llei. It's gonna be a great day today. Que follin a l'imperi de la llei. Som a la cova esperant el doomsday.
Gràcies.
Estic pasando esta hora a disfrutar el Perú.
No comparteixo públic amb els catarres No sóc de foc de camí i guitarras No sóc tampoc el ràper de marres Sóc d'escopir-me barres No em veus de farra Estic a full de feina i poc temps Escric dinant-ho en el tren Prou orgullós de la feina que fem A les cares llargues bon vent
Oi que m'entens? A internet molt valents A la sala no ha vingut gent Veig com decauen sent olor a fem Sento el beat siguin 20 o 30 Un petonet pels que s'ho perden Estic com sempre donant la vara No m'arribava per un disc Escric la mixtape I'm doing mistakes Però qui es defineix com perfecte Fallar no és un problema si es detecta I posem l'extra El rap ara El corro abans Les mans paren
de l'època d'en Núñez i Lara, partits en antena, buscant les portades, autèntic, diguin el prica, ho recordo encara, retorn als orígens, un record dels mitjans, pur tràmit el so de abans, nanos traient fum pels caixals,
corrent després de picar els portals. Hem de fer fort els puntals, ferides amb salt, mai varen fer mal. Estic fent el salt com Manel, a pel·li descalç com cal. Burs, torno, comença el ball, buscar el detall, no les medalles, de la llavor germinant flors que després talles.
No hi haurà premi si no ho treballes. No tens raó, però almenys no calles. Pur tràmit. What up, la mixtape? Estàs aquí o no? Pur tràmit. Barcelona. Premi de Marc. Catalunya. Pur tràmit. What up, uh.
Te diria que només per un moment, només un dia, de tornar en aquell febrer d'abans, que tot fes massa via, donaria més de tot que tenc, donaria més de tot que tenc, per tornar en aquell moment.
Bona nit.
No hi ha ningú més, dins un mitjà quadrat, costat a la gelucitat. M'importa tu.
Em va dir la dona del de la tafona que per Barcelona vas fer.
Escolto rialles, digue'm què celebra. Aviso que arribo vestit de negre. Assumesso que tinc tots els números que em toqui el rebre. Quedo parat com un inot del pessebre. Llums al carrer, segona meitat de desembre. Repetir plat un dimecres de cendra. Evitar encendre'm de sempre. La caiguda fa prendre.
Li parles a Messi de com s'ha de perdre. No crec en la mili però et falta pelar patates. Els versos més cars van vestits amb roba barata. Per molt que tanqueu l'aixeta, si hi ha pressió l'aigua s'escapa. Com li diuen ara, cremar tapes. Ho veus negre, oi? Doncs encara li falta una capa. S'enganxa la mala vibra com una napa. La mirada delata. Tens amics d'Argentina. No visites, delata'm. Una sobrada de més, anima'm o mata'm. Des de llavors mai
No la deus passar, però collons com camina Deixar petjades en un camp de mines La mateixa mar per taurons i sardines Transparència amb la pell molt fina No la deus passar, però collons com camina Deixar petjades en un camp de mines La mateixa mar per taurons i sardines Transparència amb la pell molt fina
Des de llavors mai més no hem sabut res de tu.
Que sí que sí que sí que sí.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins ara!
Gràcies.
Fins demà!
M'he quedat empanat, he tirat la portada del meu disc preferit. Tot pensant i reflexionant, que només el pan rot em fa felir.
Ja ho diu un vell amic, que això t'ajuda a viure. No ens cansarem de anar a patir. El patrón ens farà lliure.
Sous-titrage Société Radio-Canada
No sé què parlen, si van no sé quantes passes darrere jo, m'he passat a tots els jocs sense sabó, amagat en els fons amb el meu tassó fins als darrer club, si mos trobant de cara, jugar a problem bró, no sé com però controlar la situació, fins i tot
em surt millor, politina, tir de tres i lloc. Sonen alarmes cada vegada que tinc de barres perquè sabors desmuntes històri de que no són bones. Calla, que sou morraia, crancant barres, les teves reproduccions i galardons me les pas per la polla. Tu et vols un premi? Teniu un obsequi, jo vull que matin, ho faig aquí cada vegada que soni, que ningú te freni, no paguin la ràbia, els teus idols de fang se desfant fàcil si et vull que plogui. No és cap misteri, amb informació
per enfonsar s'imperi, jo tu també, però només ets imbècil i no té cap mèrit, sou còpies enganxa un de s'altre, filosofia barata, sense impacte ni crèdit, jo no xerren policies ni per estalviar sa multa, no faig cara de bon nit ni quan mires jutja, no hi ha suficient vales per tant de fill de puta, per això demà només lluita quan es ve amb bufes, que rufa, tu molt de barri però a poca mani, perquè t'arrufes quan ves sa poli, treus pit amb es dèbil des pati, vols conec a tots sense
Pa de benzinera, llenya de cartró, amb un cartell de saban en el front, i encara així ningú te compra, borra sa compta, pega't un tró. Baby, but you wanna me now?
Jo només volia veure amb tu un pel·lítol de plats bruts. Jo només volia veure amb tu un capítol de plats bruts. Però és que nascú fiestero i no hi puc fer res. La vida que jo porto a tu no et fa el pes. Però és que nascú fiestero i no hi puc fer res. La vida que jo porto a tu no et fa el pes. Baby, estic boig quan em mires i em treus un somriure quan estic amb tu.
No et trobo avorrida si vaig per la vida ben ple de carícies. Si vols anem junts a la ruïna i ens aixequem per una altra partida. Perquè et miro i em mires, et miro i em mires i tots somrisses, baby. T'hi pots quan em mires i em treus un somriure quan estic amb tu. Saps què?
Me'n trobo avorrida si vaig per la vida ben ple de carícies. Si vols anem junts a la ruïna i ens aixequem per una altra partida. Perquè et miro i em mires i tots són risques. Et miro i em mires. Només volia veure amb tu un capítol de Plats Bruts.
Només volia veure amb tu. Un capítol de plats gru, però és que n'has confiastero i no hi puc fer res. La vida que jo porto a tu no fa el pes. Però és que n'has confiastero i no hi puc fer res. La vida que jo porto a tu no fa el pes.
Només volia veure amb tu el capítol de Tinc Ritme. Per tu em poso pel a Istanbul, per tu deixo whisky del carrer full. Ja que sóc un borratxo i un gandul, casar-nos va ser un trami però va ser punt. Per tu canto el boig, per tu entorn, per tu em poso tanga i mong el cul.
Anem a la platja, anar a Supermira Fiori, veure't en banyador em posa tot i el sé que havíem quedat després d'anar al gòtic, però m'he liat a un xino fent l'alcohòlic. No m'ho dis, I'm sorry, passo d'aquella John i tu la meva jori. Begut pel rass, em apareix el dimoni, es diu Rubello i en cúmbi de Gintoni. Fent freestyles a la terrassa, a DJ crec que punxava l'adequa. Fet un nyapa, arribo a la casa, tu vas a Correjo, casic traient la papa.
Jo prometo que demà seré madur, que demà trobaré un corru. Jo només volia veure amb tu una ampolla de cardú. I tu saps que jo volia prendre el sol a la terrasser, brindant-ho amb ratafilla, però no sé ben bé el que passa, tu em vols a la ruïna. I jo volia, i jo volia, i jo volia tenir-te a prop quan fes fred, posar-te la manta plat a la taula, ja ho saps són galets, veure la PM, anar dalt a tres bandes o posar-te un altre cop, fred, jo volia.
Jo volia, jo només volia veure amb tu, un capítol de plats bruts. Només volia veure amb tu, un capítol de plats bruts. Però és que n'has confiat, t'heròi, no hi puc fer res. La vida que jo porto a tu no et fa el pes. Però és que n'has confiat, t'heròi, no hi puc fer res. La vida que jo porto a tu no et fa el pes. Come on!
Pensa pel teu camí, ja fa sempre fins a la fi. N'hi ha que no seguiran, tots els que t'abandonaran. De tot això intent treure's bé, cada persona és diferent. Cada persona una realitat, ser qüestionar-te de tant.
Pots patir o poden lluitar, pots ser puta i conformista, remugant-te'n el sofà. Sempre junts, anirem bé, tu i jo.
Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit!
Manus amb la punta del cigarro fent fum Rappers a la festa són llum Amb les Nike brutes camino ben lluny Que s'acostin no vol dir que arribin hasta el meu punt No tinc un grup, no sé treballar amb dates Escric estones mortes i el temps em mata
T'identifiques, per això t'atrava. No és una moda com el teu nou chant del capa. Escapo de la feina quan el pit em tira. I em sento amb el món a la mà, com tot fet a mida. Tornem enrere sonant J.D.L.A. Al meu concert no hi ha nens fent fila. Aquí el que s'estila és real, se sentint amb el cap. Si ho fas, por greu-me que sap. La tele s'interessa pel rap. Però no saben com s'hi viu al cap.
Fins demà! Fins demà!
M'agraden dir-se, pensen qui, però no s'aclaren. No tenen nom, no diuen qui són, sempre canviant de joc, però no s'amaguen. Passeig per matrim, entes mil cartells en sa meva cara. Sa justícia com a qui li maten sa mare, sa pipa carregada, si me les trop la caguen, ho paguen.
Jo vaig venir aquí per endur-me sa diana. Estic tranquil, molt en fil, dispara-me-ta, ratatata. Els de verbant, fotent crits. A mi ningú me toca el sol, sóc un piggy-flindering. De fora guerra, però tens la pau dins el meu llit. A tu qui t'ha dit que he pagat lo que et duc damunt? Vas per caixa sense pagar i és que això no et diu ningú. Vostè en traguem fum, m'enduc es punt. Esquerra diu moltes coses, però mai no m'ha xerrat de tu.
Fins demà!
Tenc un estal fet amb vieris. Quines columnes, quin titulars. Avui no plou, que no se m'abanyi. És un desert tan ple de cases i un cel obert que no vol entrar. Només travessa ses persianes, s'informatiu balear.
Es gremi d'electricistes, sortia dels sindicats. Tots amb sa cara cansada, cap a casa seva dinar. Tenc un estal fet amb dièris, quines columnes, quins titulars. Avui no plou, que no se m'abagui, naranà.
M'escrem i d'electricistes sortia del sindicat. Tots amb sa cara cansada cap a casa seva dinar. Sa distància viu amb jo. Som un estil de pilot indecis.
i sempre estic de viatge. Surt el sol molt més enllà de lo que pot controlar des del seu pis, un enginyer aeronàutic. Tenc un estal fet amb diaris, quines columnes, quin tipus,
Avui no plou, que no s'amavari.
És un desert tan ple de cases i un cel obert que no vol entrar. No l'estra més a les parciades. S'informa, et diu Baleal. I es cregui que l'actricistes sortia del sindicat. Tots amb sa cara cansada cap al cas seva dinar.
De distància viu amb jo, som un estil de pilot indecis. I sempre estic de viatge, em surt tot sol molt més enllà.
de lo que puc controlar des dels meus pis. Es gremi d'electricistes. Sortia del sindicat. Tots amb sa cara cansada cap a casa seva dinar. Es gremi d'electricistes. Sortia del sindicat. Tots amb sa cara cansada
Fins demà!
de portada a Sibèria, de portada a Sibèria. Encara no imagino quin és el final, arrossegada per la llum lluny de lluny, expressar idees sense por, això ja no es fa, obro mil i una capes cada cop que vull parlar, som esclaus de que tot quedi enregistrat gran pressó mundial dels obrers idiotitzats, no hi una puta mas, matament por esto va, no trobarem la
Múdios, tu, triadito, ya está otra man. Ya no vinguis a parlar, no me coma mal la oreja. ¿Y qué pasa? Cuántas asferas que se acaba la pasada.
amb pastifada d'alastrata, jo sói xaoni acabada, parlocata en la foto empatada, si què passa? Què passa, joder, i què passa? Quien va ser el dia que el poble va perdre l'orgull de classe? De què parles tu li rush i de què hables tu flipada? Ja no venda'm a tu alma, ja no he nom.
Vaig fer-li petons al capital Enganyada durant anys fatal On jo mai era l'important Que no volíem fer-nos mal Però ens estàvem fent molt mal Vaig fer-li petons al patriarcat Enganyada durant anys fatal On jo mai era l'important Que no volia fer-me mal Però m'estava fent molt mal Ellou no et descuidis que la dreta mai se'n va Mentrestant mitja humanitat Que no tenim bon sostre Avies obreres
tornant el seu menjat i la rica dic ho tinc quins gots escolliran i a l'amèrica cop financiat pel tram el més gran estat d'un estat totalment criminal i solia la càmera amb total impunitat a si per i aquest devan ha de portar-li el ruixa i és la merda com olora el seu corral no és mi crisi de la dà i és tu crisi del sistema i basta ja com la vamos a liar, com la vamos a liar vaig fer-li pa tots
No volia fer-me mal, però m'estava fent mal.
Dia 16 de gener, dintre que en tropel m'encontrava.
En Jú, en Blai Madugué, en Jú, en Blai Madugué, no ves que jo no esperàvem? Em va dir si el tarat estava, jo li vaig dir, no ret sé.
De sa lota madruguer, de sa lota madruguer, aquella morta s'encontrava. Jo corria i no vaia, i a casa seva vaig anar.
com mentre la porta obria, com mentre la porta obria. La mare ja em va abraçar i ella em va dir, Sebastià, la Margalida ja és morta.
La punyalada més forta, oh punyalada més forta, no l'arracar cristià. I a vore la bujonada, i a vore la bujonada, que es mira l'ama com horta.
Quan dinsolla vaig entrar, me digueran de seguida per veure'n el Margalida, per veure'n el Margalida, hauràs d'anar en esforçant.
Mentre obrir la porta t'hi vaig veure Margalia. Freda, morta i sense vida, Freda.
Morta i sense vida, jo no sé el que em passa. I la meva vista tornar, la meva vista tornar tot a la igual que em som.
Germanet teu, va dir, Margalida amada, va dir, Margalida amada, jo per tu pregaré d'ell.
i dins el pensament meu, i dins el pensament meu, jo t'atendré a retratar. Adiós, Margalidata.
Margalida, adiós. Déu del cel qui espia dos, Déu del cel qui espia dos, allà tindrà Margalida i jo.
i jo en acaba sa vida que mors i vegem tots dos. Per lo prompte i lluny que ets
I és que molta gent los plan. En Sebastià company, en Sebastià company, en Margalida Cervera. I en Sebastià company, en Sebastià company, en Margalida.
Bona nit.
Qui platet, qui platet, qui platet de pa.
C'est un peu.
Oh, quines mans, quines mans, quines mans, quines mans més roses. Oh, vaig al port, vaig al port, vaig al port, vaig al...
Seràs meu, seràs meu, seràs meu final
Fins demà!
Som a dins, som a dins, som a dins, som a dins, som a dins, ets a dins meu. Sento amor.
Porto amb mi les coses que em vas dir,
El meu verí, una part de tu em floreix a dins. El meu amor, el meu destí. Sóc feliç, prou del perill. Només sóc un desí.
Queda mort en aquest món, i t'estimo molt, i t'estimo molt, i també tinc por. Sempre porto un tros d'ahir,
I un altre cop m'escapo. I un altre cop m'escapo. Sempre porto un tros d'ahir. I un altre cop m'escapo. Van plorant els núvols grisos. I ens fan enyorar el bon temps. El record del que vam ser. Que tots en vagi a la merda.
Eh, recordo que t'ho vaig dir, que seria millor així. No seràs, però m'ho vull creure, que al final s'ha decidit. Si en el fons sembla veritat, de tot el que ens ha passat, som la sort de seguir aquí. Tan estrany i tan bonic,
Entre el miracle i el desastre jo n'orrim. Sol de llums per fer-te feliç.
Brilla la nit i ho fa per tu perquè ets aquí. Segur que sí.
I un altre com m'escapo. I un altre com m'escapo. Sempre porto un tros d'ahir. I un altre com m'escapo. I un altre com m'escapo.
Això és pur. Ei, el beat és de Jasmine i estàs escoltant l'íl roxa i pur dràmic.
La raixa amb el pur, sense l'agrada plena. I amb el jazz mengers, vull play. Sonant les sirenes, del dajo a l'estómac serena. Al límit fent mil tombarelles. No vull les teves monedes. No, no vull històries de cadenes. La raixa amb el pur, sense l'agrada plena. Valenta amb el que vingui si s'esgota aquesta empenda. Intentant fent la imprenta, jo els rimo.
Subestimista la nena dels ulls verds, altre tipus d'averí. Cometes volant pel cel, estem aquí per oferir-te bona mel. Seguirem sumenant les parelles, sempre guanyant en mil experiències. Positivisme és puta merda que fa malament.
La toxina m'alimenta Tot és drama, tot m'inquieta Aquesta nena no vol mirar enrere Lil Roja Jasmen al beat Pur tràmit What up, what up, what up, què et passa, eh? Venim del carrer, venim de la plaça No ho saps? What up, what up, escolta
Ei, si mous els fills serem cometes, buscant el punt més alt amb les vergonyes tretes. Si seus a taula, vine amb les mans netes, no juga amb el pa, estàs parlant amb l'amo de la fleca. Barres em pesen massa per deixar-les estar.
Era agafar-les o posar-me a pensar. El pati està sec i l'he vingut a regar. La flor mor i ni un plor, però fa olor a la ciutat. M'enrotllo com una parciana, em trobo 15 noves canes. Mato l'ansietat amb gana, no sé el que el cos em demana. Dóna'm respecte, no fama, no vols competició sana. Amb aquests versos ja he fet la setmana. Humil fora, orgull dintre, el deal s'obre. Estil simple, escric pobre, però en pit s'infla.
Clàssics al barri com cadires de mimbre Estiu a la fresca, Nadal a tres bandes Parella estable, inspirant corrandes Amb els collons de bufanda Però el peu del canó, perdent la por i sent nosaltres
Si no fos per tu, el llum del matí. Si no fos per tu, rums sense camí.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
El món em fa venir ganes de vomitar, plorar, vull riure demà, sé que puc gravitar. Si vols venir amb mi, agafa'm fort la mà, que ens veurem el vi i repartirem les anclones de pat. Sense ser cristià i amb por que fem l'humà, fora el feixista, benvingut al refugiar sirià. Qui paga per les morts, el puto estret de giure el tall, agrimes agres deixen mal sabor al paladar. Quan sigui lluny d'aquí, no em trobis a faltar, que tornaré viat, quan ens veurem tard o d'hora al més enllà.
Tanco els ulls, apreto els punys, passen els anys, cada cop som menys, perquè no tots són els guany. No sé si m'entens, company, la vida m'empeny, cada dia intenta trencar el pany sense perdre el seny. Em fonca amb el fang, suoi sang, foc i fam, cendra i fum, que s'emporta el vent. El món em fa venir ganes de vomitar, plorar avui, riure demà, sé que puc gravitar. Si vols venir a mi, agafa'm fort la mà, que ens veurem el vi, repartirem les enrunes de pa.
Melancòlics i nostàlgics, amb el cap ven el pas i el que passi. M'ensenint-se fort, sé que no és fàcil. Polvos màgics, llençols que fan fàstic. Sentiments sintètics, temps de canvis. Que em vinguin a buscar a Mèxic, si et volen fer pagar el seu càstig. Diferents conceptes d'èxit em diu el lloc al sarcàstic.
Conflictes dèl·lics, no consentirem que ens manin, lluitarem perquè no ens venguin i ens esforçarem al màxim. Mort del règim, curaça pel port fràgil, seguiré al costat del dèbil perquè anar amb el fort és fàcil. Amor pel barri, odia la poli, sanc el foli, via el codi, deixa d'inventar-te pel·lis i respecta més.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Si vols venir amb mi, agafa'm fort la mà, que ens veurem al vidre, partirem les anclones de pa. El món em fa venir ganes de vomitar, plorar avui, riure demà, sé que puc l'evitar. Si vols venir amb mi, agafa'm fort la mà, que ens veurem al vidre, partirem les anclones de pa. Foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc,
Fora el feixista, benvingut al refugiat. Avui ha tornat a passar
Sembla que ja és habitual, una mort més allistat, això ja ho hem d'aturar. No, això no és amor, no s'apega qui s'estima,
No defallim el camí d'aquesta lluita comuna. Postriam fortes i lliures serà la nostra conquesta. No, això no és amor, no s'apega qui s'estima.
Prou de setges i coaccions, persistirem en la lluita. Valentes i sobiranes, trieu el vostre destí.
Fins demà!
Això no és amor, no se pega qui s'estima.
Si no, lo que he dit, lo que he fet, vos sincera,
Lo que tinc m'ha bastes.
fos per mi si tot lo que vols i lo que tens fos aquí no em vol dir
Fins demà!
¿Quién voldría més si el fui? No serrés, no dirés, res, me ir.
Si mon pare ve i content, tot enrevoltat de gent que canta i balla, deixa'u-lo fer. Escort que ets jove i valent i pareix, que té fot incep sabata.
Sempre et sedo ben fermades per poder votar millor i anar amb el juger. El pare va a un ballador i no li passes temps.
Tant revoltat de gent que canta i balla.
Fins demà!
Balla qui balla, i en sentir una guitarra, tot una canta. I s'esviu tot sa ferra, perquè li agrada. I en sentir una guitarra, tot una canta. Va tan sols veus en terra, balla qui balla. I en sentir una guitarra, tot una canta. I s'esviu tot sa ferra, perquè li agrada. I s'esviu tot sa ferra, perquè li agrada.
Per què li agrada?
Conchipes més sols dies ni les hores. Conchipes més sols anys tan estranys. Nec quan ve l'alba
L'anima blabe, m'agaf a un bé, a un bé. Com t'hi pas més solsties, ni la sol.
quan t'hi pas més solts anys d'à l'estràn sense tu. M'è quan de l'alba de temps en temps l'anima blaba maga far ben
Ante, un vent. Sensei tu.
Sense of doom Sense of doom Sense of doom
Fins demà!
m'a sentit bon ben, bon ben, bon ben.
Estem collint el blat.
Estic menjant fastucs i va bé m'ha un amòrit. Tinc el celular cremat, calma la teva xori. Noia, ara tallo el torró, mesclo rancol al porró. Estic al top amunt, us veig des de dalt del meu turó. Porto pan al pantaló. Andro a aquella noia per buscar-me el canaló. El meu cuiner particular és un dels germans. Tu sóc molt català, sóc més de calçots que de coca.
que sempre arribo tard. Mira, com faig queixa els diners, després tallo i collo el blat. Com diu, era calçó boina i posa l'instrumental. No tens sou pel més del moina.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Cordant-me el cinturó, em tiren per el wax. Nena, ja arriba la tarda, cuidant la doble mata. Podria estar amb la Marta, però solo estic millor. Baixant de la font del trap, comprem birres a l'espat. Baixant de la font del trap, comien de la... Estou a tancat a la gàbia i ara em sento viu. Estem cuinant la pasta i patates al carriu. Si estic amb la meva colla via, em sento viu. Em sento viu.
Porto Jordans com esclops, canvio rallies per tractors, cuina en caldo ben gustós, si disparo vaig a l'os, planto a terra la llapó, per poder fer-me d'or, nostre estil sona millor. Estic mirant l'estrella d'enviar al meu costat la clai, dintre cau d'orella que em vol d'una caixalada, la porto a prop del mar amb vistes a Costa Brava.
Ella vol Menorca i provar-me l'ensaïmada La meva colla amunt com els putos castellers Estem guardant dins de la caixa vivim molts calés Canto com en Merica, però amb estil de pagès Estem viking amb pastís, fes-hi som els dos horners Estava tancat a la gàbia i ara em sento viu Estem cuinant la pasta i patates al caliu Si estic amb la meva colla avui em sento viu
Fins demà!
Música Música Música
Fins demà!
Fina!
Fins demà!
Una nit de lluna plena tremuntàrem la carena lentament, sense dir re. Si la lluna feia el ple, també el feu la nostra crema. Avui en terres de pransa i demà més lluny, potser,
No moriré d'alliurança, anys d'alliurança viure. Sentiu que crida el teu silenci, quan a les muntanyes em recollo els seus camins.
M'acostes quan m'acosto a mi i estic ferit. Trapeixo les ombres i em sento viu.
Tant fort com que m'ha perdit, quan xoca la meva terra, se t'ho créixer, l'ha fer ell.
No mullé de llorança, anç de llorança violenta.
Sé que no són coses per fer. Sé que vull ser lliure com es veu. Però jo tinc massa coses en el cap. Deixa'm desestar, és això el que no és.
La, la, la, la, la, la...
Montanya més alta de xerrar. I allà respirar. Sé que no són coses per fer. Sé que vull ser viure com es veu.
Deixa'm-les estar, és això el que no et deixa volar. La-la... La-la... La-la... La-la... La-la...
La, la, la, la...
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Et fot el cert de ballar.
Denen els peixos horribles crits i arribarà l'anticrist. Lo sol perdrà sa claredat, postrant sa fosc i llentat.
Fins demà!
No hi ha sol colors ni res, pensatius, xocles, fonors.
Veus un bosc tot d'aire encès i encamines a poc a poc. I ara què és el camp?
És un roig de mar dins una tempesta, una pluja fina, ara et veig brillar. És un sol de mar que no pots mirar.
Tempesta. Però no pots mullar. Què demanis creus que pot passar? Que et fa tanta por del que vindrà? Ja no sé impedir-te de la mà. Però la vida és curta per mullar. Ja no res serveix ningú.
M'agradaria veure-s ni pensar. Jo no crec que sí.
Que no tinc cap pressa Si no vols parlar És més fàcil seure
Que no fa que et falta Ja no et canti res Si no fos la cara Que et deixes plorar Que dilluns creus que pot passar Que et fa tanta por del temps
Fins demà!
Bona nit.
És la vila del pingüí, volumen 6.
Hi ha només que campactes i no paraules, perquè de boca qualsevol passa un plat damunt sa taula. Novel·les d'enviant quan tot me'n falla, quan el món me'n folla, quan amics no basta. De cert de tot i de res a la mateixa vegada, i així set vostres pautes me les pas per sa polla.
No hi ha qui rigui quan trenquen ses portes, quan ses barreres tanquen, quan els tits sonen, quan sa llei s'obre, quan les càmeres no enfoquen, quan el món s'embruta i les pors tornen. No hi ha qui rigui quan trenquen ses portes, quan ses barreres tanquen, quan els tits sonen, quan sa llei s'obre, quan les càmeres no enfoquen, quan el món s'embruta i els dèbils ho paguen. He visto pies de bales.
Venir de baix per conquistar-ho tot He obert veig ulls ella i poden tirar pols I són molts, cal de pic més, quantitat i valors Coratge, encara que no sigui un camí de flors
Una vida de món fals, tot per ser fals, perquè no tot és fals en aquest món fosc. En aquest lloc freu, dins d'aquestes oi, tothom vol un poc com aquell que critiquen jo's. Eh, és una altra història quan xerres job, i així en tot no tenen-se raó per ser molts. No però que ningú sigui pobre per decisió, prenscut obrés i és tot un honor.
No hi ha qui rigui quan trenquen ses portes, quan ses barreres tanquen, quan els tits sonen, quan sa llei s'obre, quan les càmeres no enfoquen, quan el món s'embruta i les pors tornen. No hi ha qui rigui quan trenquen ses portes, quan ses barreres tanquen, quan els tits sonen, quan sa llei s'obre, quan les càmeres no enfoquen, quan el món s'embruta i els dèvils ho paguen.
Caixa, trencadíos, en tales peces, entre pobles.
Ferides a les mans, artesan queixen les peces. De la nostra sang, brollaran noves promeses. Sé que ho tinc endavant, però depèn de com oveges. De casa et trauran quan d'altre poble frenen. Ferides a les mans, artesan queixen les peces. De la nostra sang, brollaran noves promeses. Sé que ho tinc endavant, però depèn de com oveges. De casa et trauran quan d'altre poble frenen.
Estic fet de trossos, sempre incomplet. Passar la pàgina quan deixa de ser full, de juny a juny. Ossos de carrer fan molencs, no lleven l'ull de damunt. Se'ls acumulen moments, pleguem pels pèls de punta i preguem. Perquè la causa és justa, perquè dos fan una. Perquè l'essència ens junta.
si no rep i un ningú mira la llum. Imaginació pura fent tesorar o dubtar si eres capaç i res canvia si no pegues el pas. Ordena el trencadís al cap que encara falten peces, però les velles les podem tornar a voltar. Yeah, anem anant com riu entre vessants, no estira el fil si jo ho veig enrevesat. El destí a mi no m'espera, la pressa no fa camí. La subjectivitat completa l'obra ambigua. Per amor, mitja vida no sóc.
Fet de plàstic, tèxtil, paper i cartró. La unitat mira de prop és fracció. Busca un lloc a cada tros, tot ha d'anar a doc. Trencadís, si la ves a repartir, no és per fer-te patir, però s'esgarra el món. En l'espí des de Benjamí, que no em veig amb mi, desconec el meu rol. En l'espí des de Benjamí, que no em veig amb mi, desconec el meu rol. En l'espí des de Benjamí, que no em veig amb mi.
Ferides a les mans, artes encaixant les peces, de la nostra sang brollaran noves promeses. Sé que ho tinc davant però depèn de com ho veig, és de casa trauran quan d'altre poble venen. Ferides a les mans, artes encaixant les peces, de la nostra sang brollaran noves promeses. Sé que ho tinc davant però depèn de com ho veig, és de casa trauran quan d'altre poble venen.
Marcalida, jo t'estim dins els meus dies per sempre. Marcalida, jo t'estim dins els meus dies per sempre.