Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mira com rebenta l'auel aplaudir quan veu passar borratxo el seu fill desfilant amb dos guàrdies civils i un municipal.
Festa de toro i orquestra. Festa que no'n representa. I a la plaza d'edat res havia canviat. I m'ereta la historieta podrida d'un temps passar. I a la plaza d'edat res havia canviat. I m'ereta la historieta.
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal Dona Mediterrània, un programa produït per n'Amaria Moreno. Conduït, per en Tomeu Martí, que vos saluda des dels estudis Dona Mediterrània, que en el que ve fa impossible aquest programa, tota sa gent que fein feina a l'Associació Dona Mediterrània, però sobretot tota la gent que hi doneu suport...
socis i subscriptors, gent que fan possible que cada dia actualitzem Diari de Balears, que facem aquesta ràdio a una mediterrània, que mantenguem la plataforma audiovisual Vida.cat, que traguem cada mes el periòdic mensual L'Estel i que mantenguem també la revista cultural Ploma.cat. Tot això és gràcies a tota la gent que mos dóna suport. Moltíssimes gràcies.
i vos demanem que continueu fent aquesta fita històrica que ens van tenir mitjans de comunicació propis d'aquí, de Mallorca, sense dependències de fora, i amb una mirada lliure i sobirana damunt de l'actualitat i damunt de tot allò que ens toca viure aquí, a Mallorca i a les Balears.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el Bon Dia i Bona Vida el començam avui amb la salutació musical que mos envia Maria Nadal.
Històries que neixen amb distància incorporada, on l'idioma ja és una frontera, on si no m'entens en català ja és el final que s'intueix abans de començar. D'aquí i d'allà, cadascú de llocs diferents, intentant fer encaixar allò que pot ser no vol encaixar. Perquè no tot es pot sostenir a través d'una pantalla. Hi ha morts que no sobreviuen a les videotrucades, que es perden entre connexions inestables i silencis incòmodes.
Amors que de París a Lloret es fan massa llunyans, massa complicats, massa plens de dades gastades i emocions a mitges. I enmig de tot això, una idea clara, gairebé com un crit. No vull un amor així. No vull aquesta distància. No vull aquest desencaix. Això és Montxerrigo Home, de Fades i Maria Jaume. Una cançó que posa límits i que amb una mica d'ironia i molta veritat ens recorda que hi ha distàncies que no es poden estimar.
Ai, Paz, això no va enlloc.
Avui, avui, avui, avui, avui, avui, i di com si em vols. Avui, avui, avui, avui, avui, avui, i di com. Si no m'entens en català, mon xeric.
Som icònic, m'agricudí, per l'Aida Mosa te dic ui-ui. Una història de ciència-ficció, aquestes barres són revolució.
Avui, avui, avui, i digue'm si em vols. Avui, avui, avui, avui, avui, i digue'm. Si no m'entens en català, Montserri, quan sà va? Crec que hauria d'acabar, jo d'aquí, tu d'allà. Un turista dins el meu cor, espero que no rompessin.
Si no mantengo en casa la moncharia.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
I el Bon Dia i Bona Vida d'Una Mediterrània. Avui és dilluns 23 de març de 2026. Són les 8 i 10 minuts i tot d'una vos farem un repàs a l'actualitat. Ho farem a través del diari de Balears i també dels títulars de Vila Web. A continuació...
Ja entraram en temps d'entrevistes. Farem vàries avui. Tendrem en Isidor Marí. Amb ell comentarem aquesta nova publicació que mos presenta. També connectarem, abans haurem connectat amb en Pep Berger. Amb ell repassarem tota l'actualitat.
del món del futbol i dels esports. Entrevistarem en Joan Serra, que en nom de la coalició per Mallorca ens explicarà les relacions que han establert amb la coalició Canària. Tot està connectat, això és el que ens explica cada dilluns, demanant a duel.
i a partir de les 10 connectarem amb en Llorenç Capellà. Amb ell repassarem l'actualitat i la història, sempre solen fer a través dels seus articles a última hora. A partir de les 10 i mitja, connexió amb Anita Sancho, des de Xocolat, m'ho explicarà les principals novetats que hi ha en el món de la música. És el moment de repassar-vos l'actualitat. Ho feim a través de Diari de Balears i també de Vilaweb.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears llegim com a peça més destacada ara mateix els cursos de català inicial per a nou vinguts arriben als 98 inscrits i mig centenar en llista d'espera. També destacam emotiu homenatge a Joan Ramon Bonet, un dels 16 jutges de la música catalana, recordant Pere Capellà i Biel Florit en el Dia Mundial de la Poesia.
crònica d'un acte que es va fer a Sineu gran calçotada popular de la fonera i orgullonguet a Pere Grau
El Consell etsiveix un cabró de Pedro Bastard a Madrid, és el titulat de la crònica sobre una fira de caça. I Maé Cornmengue presenta l'edició en català de l'Occident com a meta de Senegal a Mallorca. Abascal de Vox destaca l'acord amb el PP de les Balears per deixar sense ajudes les persones més necessitades.
a judici per intentar estafar un home de 95 anys comprant-li 3 finques a Mallorca per 62.000 euros. L'Ajuntament de Montuïri decreta dos dies de dol per l'atropellament mortal d'un nin de 6 anys al municipi. Públic nombrós al Correvers 2026 de Manacó i descobriment de la placa dedicada a Maria Victòria Sacall.
Santeny es transforma en l'epicentre del Dia Mundial de la Poesia, militarització del Mediterrani, el submarí Galerna fa escala a Palma aquests propers dies, i també en àmbit internacional, tres setmanes de guerra a Israel, escala el conflicte i els Estats Units reclamen ajuda davant d'una possible nova fase a l'Iran.
Aquests són els principals titulars que destaquen ara mateix a la portada de Diari de Balears. Bon anam a Vila Web. Allà hi trobam un mapa de la Catalunya Nord que mostra que l'extrema dreta fa un salt endavant a Catalunya Nord.
suma 4 batalies al Rosselló i podria governar l'àrea metropolitana. La dreta francesa guanya terreny a les municipals, però l'esquerra aguanta les grans ciutats. És l'anàlisi de les eleccions municipals, la segona volta de les eleccions municipals a l'estat francès. L'enviament tardat de l'ES alert i els fets de la residència de Paiporta
sota l'escrutini de la Comissió d'Investigació al Congrés Espanyol i Estrasburg decideix si revisa la negativa a condemnar Espanya pels empresonaments preventius de l'1 d'octubre. Finalment, també des de Vilahueb destacarem que l'Iran respon a l'ultimàtum de Trump amb l'amenaça de tancar totalment Hormuz.
Aquests són, a hores d'ara, els principals titulars, els titulars més destacats de Vilaweb i també de Diari de Balears. Som el Bon Dia i Bona Vida. Ens posem ja en clau esportiva.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornemire, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània. I a Ona Mediterrània és el moment d'oferir-vos dos consells més i ja mos posam en clau esportiva.
Obrir cada dia, acompanyar, liderar, cuidar, investigar, protegir, compartir, emprendre i aprendre. Les coses ordinàries ens fan ser dones extraordinàries. Transforma el dia a dia amb els nous tallers del Consell de Mallorca. Descobreix totes les activitats disponibles al teu municipi. Un programa obert a tothom. Tras B dobles Consell de Mallorca. Puntes.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. El Consell de Mallorca inverteix més de 30 milions d'euros per arribar a totes les comarques i millorar i fer més segures les vies de la part forana perquè cada trajecte sigui més segur. Ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. El Consell de Mallorca inverteix més de 30 milions d'euros per arribar a totes les comarques i millorar i fer més segures les vies de la part forana perquè cada trajecte sigui més segur. Ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Pep Berger, bon dia. Molt bon dia. De repassar l'actualitat esportiva. En primer lloc, celebrar amb... A tu és qui necessari. Hi ha un títol més, un títol més. Un títol més, aquí. Pep Guardiola. Ah, bé, molt bé. 40 títols, ja.
Està bé, està bé. Segons ell, 41, perquè ell suma el campionat del Barça B, la Lliga. Ah, i els campes no. No, no.
No, no, només era per... Guardiol està a 7 títols només d'en Ferguson, que és el que en té més. Ah. Per tant, segurament en pots anys et vendrà l'entrenador que té més títols. Fas contes que continuen al City o...? Ah, no ho sé això. Bona pregunta. Ah.
Fa pinta que no, eh? Ah, no ho sé, no ho sé. Jo ho dic per això tu vas comptant títols de dir que potser l'Eurocopa o la Copa d'Amèrica són cada 4 anys. Això es verà, eh? Sí, sí. I el Mundial també, cada 4. Ben vist, ben vist, ben vist. Sí, sí, perquè sí, sí, sí. I després els ha de guanyar, clar. Eh, eh, eh.
Bé, mentre no acabi de seleccionar l'Espanyol... De totes maneres, perdona, jo... Ara em sap greu, no et vull ofendre ni molestar, que quedi clar. Però, com a cortina de fum, per no parlar d'espartit d'ahir, ja me va bé, eh? És que si jo heu dit, jo, que el Barça no ha anat a Madrid. Això ho... de manera...
És una cosa, però bé, ja estava així. Podem continuar parlant de... No, no, no, no. La Premier, vull dir, no era la Premier, era el Carapau, Cap. Sí, no sé, és un títol importantíssim. Exacte. No, no, no, vinga, vinga, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
No, no, no, ja està, només xerrada amb Mallarca. Important protagonisme. No, men, diguem dues coses després del partit i una de l'entrenador que no va començar gairebé en peu. No, men, la veritat és que la situació no convida...
a pensar en res de bo, no? Si no tot el contrari. Sí, sí, sí. El Mallorca no va fer un bon partit i va patir una derrota dolorosa que, acompanyada en la victòria de l'Alabès en el camp del Celta a Vigo, deixa l'equip en descens durant aquests 15 dies fins que torna la competició. Sí. I el pròxim rival del Mallorca...
És el Madrid. Però, men... El Mallorca està malament. Sí, sí, sí. El Mallorca està malament. Va tenir l'oportunitat fins i tot d'empatar, ja en temps de descompte, amb Muriqui, amb un penal, i no va anar bé. I va fallar el penal. En totes formes, també, la veritat és que, darrerament, el Bar va...
Està bé, ho fem com toca, no? Però si ho fessin al revés, mare meva. És un poc absurd. Sí, sí, sí. És cert que l'equip ha millorat, que ara vol tenir la pilota, que ara vol ser protagonista, és vera, però també és vera que les declaracions precisament dels tècnics
en sala de premsa, acusant un periodista, deixen clar que hi ha massa nervis. Exacte, totalment. És a dir, jo, més enllà de si té raó o no, que no ho sé, és evident que això és sempre símptoma que hi ha molt de nervis a dins del vestidor. Hi ha molt de nervis, hi ha malambient, també sembla més o manco clar.
i que en el final, escolta, alguna cosa no està anant com toca, no? El que està en 28 punts, que sí, l'Elx, que no es va guanyar dissabte, està només a un punt, en té 29, però és que el Levant en té 26, ja està només a dos punts. Tu pots salvar el Levant, jo el donava per descendit des de fa moltes jornades, però...
d'altres punts de la permanència, ara. Sí, sí, sí. Per tant, i jo crec que a Mallorca no li basta ja millorarà un poquet.
I sobretot equips com l'Elx són els que els has de guanyar. Sí, efectivament, efectivament. I el Mallorca, de vegades, sí, ara vol tenir la pilota, vol ser protagonista, vol dominar, però el futbol sempre se diu, no?, i es vera.
en el final guanya o sobreviu, és que és contundent de les àrees, tant a la pròpia com a la rival. I el Mallorca no és contundent, evidentment, dins la seva àrea, jo no record, però el Mallorca és un equip que encaixa moltíssim de gols, moltíssims, i a quasi cada partit rep gols, no?,
N'hi ha quatre de pitjor, ara veig. Però, bueno, així tot en rem molts del Mallorca de vols. Molts, però. I ha de posar remei en això. I això en Demitxellis ho va dir, no? És a dir, el primer que s'ha de fer és aconseguir consistència defensiva. Des d'aquí se pot anar progressant. Si no ets consistent en defensa, malament. Ara, el Mallorca... Home, hi ha molta feina a fer, eh?
molta feina i diguem tu que has mirat amb més detall diguem se coneix la feina de Michelis o no? sí, se mou que hi ha alguna cosa que ha canviat i és aquesta aposta per la pilota per ser protagonista per voler-la això sí que jo diria que ha canviat i que se mou ara, això és suficient
Jo sempre dic, quan tu la cosa va bé, no la toquis. Ja està, deixa-ho fer així. Si tu en el darrer partit has guanyat, ho pots fer jugar mateixos. No pots perquè tens un sancionat i el que envia d'aquest sancionat per un altre home.
Però no, no, no, perquè has de fer experiments. No facis experiments, no? Efectivament, això ha anat bé, però tu trobes que, però mem, és que, no, mem, deixa-ho així, ja està, deixa-ho així. Saps? I el Mallorca a vegades fa aquestes coses que tots els entrenadors volen i a vegades no va bé. I a vegades no va bé, però bueno, està així.
de sa primera divisió bé, per cert de mitjellism bé, ja ho han comentat però aquesta sortida de to de sa tu no hi vaig ara és l'hora de premsa no, no, no hi vaig però és una manera que demostra
els nervis que hi ha, no? Després podrem discutir si et jut, si no et jut, si el periodista ho va fer bé, ho fa malament. Jo som de la teoria que, escolta, els periodistes no tenen culpa mai d'aquestes coses, no? Si el jugador està deprimit o no està bé o no sé què, serà ell que s'ha deprimit.
No perquè un periodista li digui avui no jugaràs que de més vas a veure, és que al final cadascú que aguanti en la seva deixona i si el jugador està mal sofrit es culpa del jugador, no es culpa de cap periodista per molt que li hagi escrit i que li hagi dit.
I li va dir que havia vist el missatge. Sí. Mostra el personatge del futbolista, com és? Sí, a no ser que... Sí, vaja, sí, sí, sí. A no ser que havia mirat sense el seu permís, però vaja, no ho crec. No, per això, men, jugadors de futbol són cansonis...
Ho fan tot cercant el seu propi profit. Jo som partidari, a més, dels poblistes que no volen ser aquí.
s'ha d'obrir la porta i han de partir. Evidentment, evidentment. Saps? I si en l'estiu n'hi ha dos o tres que fan el roncero i cercen equip i al final no el troben... Escolta, no, molt bé, cercen un equip i ve tant. Ja està, ha d'estar nosaltres qui vulgui estar i convençut i amb alegria, ara sí, no. Per estar mal sofrit i no, no, ve tant. Per cert, ara que has dit aquesta idea que
supos que ja qualcú l'havia dit abans, però que m'ha recordat en en Cruyff. Sí, això, avui està aquesta floreta, m'estàs comparat amb en Cruyff.
No, estic recordant que en Johan Cruyff aquesta setmana fa anys que va morir, no sé si fa 10 ja, i hi ha diverses coses, diverses iniciatives que recordaran, una de les quals és la revista Libero,
No sé si n'ets suscriptor o no, tu. No, jo som de Panenka. M'ho pareixia, m'ho pareixia, que eres més de Panenka. Som de Panenka. Però bé, el número que hi ha ara en els quioscos està dedicat a en Cruyff. Sí. I també des de TV3 faran una sèrie de...
de reportatges i això 24 de març de 2016 va morir per tant demà farà 10 anys i bé se'l recordarà tot això bé una figura importantíssima no Cruyff
Sí, sense cap dubte. Evidentment que va marcar l'històli del Barça, no? Sí, sí. I va començar el forjador, el primer gran forjador del Barça triomfant, que van viure any després.
I després d'algunes coses que han quedat en el futbol, com els entrenaments en pilota, sobretot en pilota, aquella espècie de... Abans d'en Cruyff hi havia una figura, precisament, que era el Libero, que era aquest jugador que quedava per darrere, i que ell el va posar davant, no? El va posar davant de la defensa.
i que ha donat bé el mateix Guardiola en Busquets ara en Rodri no sé en Bernal un bon grapat de futbolistes de molta qualitat sí, sí
I una nova manera de veure i entendre el futbol també, no? Sí, sobretot. Allò de que no és millor tac que tenir la pilota, o millor defensa, perdona, no és millor defensa que tenir la pilota, si tu tens la pilota no està a prop de la teva àrea. Sí, sí. Ahir demanaven a Catalunya Ràdio quina era la frase d'en Cruyff que se quedaven, perquè n'han quedat unes plantes.
per mi la que amb aquest diguem és una que diu que jugar a futbol és fàcil jugar a futbol fàcil és molt difícil sí, sí, sí però està bé no, n'hi ha un grapat de bones, no? Cruyff va donar per molt, la veritat ahir el Barça no va semblar corifista diguem
No, la veritat és que el vaig veure. Sé que van deixar de sancionar un penal en el Vallecano Clamoros. No, no, no, en el Laminya Mal. Sí, sí, sí. I jo tenia entès que era en el ratllo per qualsevol comentari que ell dit. Bé, en tot cas, sí, bé, d'acord. Són jugades exactes. Per tant, sí, sí. No sé, és que avui en dia el Barça i el Madrid, la veritat és que reben...
clarament, a més, ajudes arbitrals, no? No, no... És incomparable. El del Barça, ja t'he dit que no ho vaig veure. És incomparable. Però el Madrid d'ahir vespre va ser un... jo vaig trobar un escàndal. Bé, sí, però... Sí, però quan te toca a tu, ho poteixes més i te sap com més greu, no? I jo vaig trobar...
Hi va haver coses que no són de rebut, no? Sí, sí, sí. Jo seria partidari de no presentar-me en aquest partit. Sí, jo també, jo també. Crec que s'hauria de pactar una sanció al més o manco...
que no se'l posa a les descents de l'equip, però crec que no és d'anar en aquests partits. No pots jugar amb el Madrid sabent que si vas guanyant o te poses per davant, te piden un penal perquè empati. No pots anar a un partit que expulsa un jugador del Madrid i se passa dos minuts donant explicacions al jugador expulsat i dos minuts més donant explicacions a l'entrenador. Això què és?
Però això què és? Quin servilisme és això? Sí, sí. A part de l'afectació... És una cosa, però és que no sé si vas tenir l'oportunitat de veure's partir. No, el vaig escoltar, l'escoltava. Sí, jo vaig trobar una cosa, però un escàndol. Sí, sí, sí. Jo vaig... Bé, no, no, senyor...
Ja t'he dit, jo som partidari de nou presentar-se en aquest partit. En tot cas... En Valverde, l'expulsió d'en Valverde, què diuen? En Valverde i en Baena. Varen tenir un incident fa anys, en Sparking. Escolta, aquest jugador no només és vermell, és que hauria d'estar sense jugar 15 partits, com a mínim. Exacte. O 20.
Escolta, com he tingut un dia? Ara l'hi pegaré. On vas? L'hi pegaràs? 15 partits. 15, no sé si han de ser 30. O retirada de la fitxa federativa per sempre. Però què és això? De tot a més, amb un entrenador que posa com a exemple... Perdona, deixa'm... En Marcos Llorente, en Carvajal, li fa una entrada que...
Jo, si fos en Marco Llorente, ja crec que no se pot, però es pregarà la justícia ordinària. Si això ho fas de fora d'un camp de futbol, jo suposo que te tanquen a la presó. Criminal. Per una entrada. Jo me'l vaig quedar escarrufat i no va pitar res. Els comentaristes, els comentaristes de Polestar, jo, de veres, és una cosa, però és que...
Però, per favor, no, estic encès avui, encès, encès perquè, és a dir, mira, per primera vegada en la meva vida estic pensant en donar-me de baix i no moure més futbol.
Està bé, està bé. No, perquè me lleven a dir, no, ja saps què passarà. Per això què és? Sí, sí, no, no. Ho vaig trobar, un roboton. Però gràs, eh? Però gràs, eh? Sí, sí, sí. Sí, sí. Però bé. Lo dels comentaristes em fa gràcia, perquè, clar, els han... Avui en dia, saps, te deixen un microobert, no? Tot, tot,
va cap allà mateix sempre no és allò que diguis ah, bueno, és que un és d'un i un... no, no, no, sempre tomba cap al mateix costat ahir mateix intentant cercar qualsevol que van d'on veure el partit del City, Arsenal City
vaig trobar una cosa que se diu la media inglesa per YouTube i quan va acabar el partit un dels dos estava tan enfonsat o sigui està fent un programa
que t'avouen i tu te passes tot el temps mirant el mòbil cap a baix sense xerrar totalment destrossat o sigui que el sodi que li tenen en Guardiola és també històric o sigui
Bé, primera divisió, ara sí que ja, després d'aquesta aturada per partits de clubs, vull dir, d'equips de les federacions, ja sí que ja és la recta final i tot ja s'anirà...
Jo tampoc crec, no sé qui era que deia, que se lliga, se guanya, se perd 10 partits i tal. Bé, se lliga precisament en una competició de la regularitat i això. Però es verà que ara aquesta repta final marcarà molt ja... Bé, sí, és a dir, per dir una cosa, si el Mallorca...
No puntúar. Els dos partits següents que queden, molt malament, ja. Si Madrid o Barça punxen, ja està, guanyes altres. Has de pensar que el Mallorca, la setmana que ve, aquest diu Montgeró, el pòxim diu Real Madrid. Exacte. Exacte. Crec que té tres partits seguits a casa. A casa. Després ve el València, no?
No ho sé. Sí, sí, crec que sí, i pentura, hi hauríem d'anar, hi anirem a veure el lloc. Bé, recte final, no? Sí, sí, sí, és el tram definitiu de la Lliga, no?, llavors ha decidit així amb les coses, i on has d'estar, jo faria el teu millor rendiment. Jo diria que el Mallorca no hi arriba, és a dir, arribant és descans en descens,
És una llosa... Sí, sí, sí. Sí, jo crec que sí. És molt gros, eh? Molt gros. I més considerant que es troxin rivales al Madrid i que el més normal és que perdis, no? I més... Encara... Sabent... Anir a viscar... Correcte. No? Correcte. Si diguessis... No, no, però veus que estan fets una pinya i que... i que estan conjurats a Soraró i tal, però...
no transmeten justament aquesta idea. No, però bueno, jo hem de...
El punt d'optimisme és que per aventura n'hi ha tres de pitjors. Ja, ja. Ja l'Elx va guanyant el Mallorca però el vaig veure un equip també amb moltíssimes cadències. I si per guanyant el Mallorca pateix tant no sé en qui més pot guanyar. També ho poden veure al revés. El Mallorca perd en Badelx que no és ningú. De quin partit pot guanyar? Efectivament. Però bueno, jo...
Oviedo, Llevant, Elge, el Sevilla, el Sevilla, escarrufa, i l'Alabast també, l'Alabast anava 3-0 en els descans. Sí, sí, sí. No, el descans no, el descans 3-1, però se va arribar a posar 3-0. Sí, sí. Celta 3, Alabast 0. Sí, sí. I va remuntar 3-4. Sí, sí. O sigui, unes coses que... Pareix que ningú vol la cinquena posició, que podria ser que han guany donat Champions... Ah.
el coeficient d'aquest europeu hi ha una plaça més una plaça més que podria ser per la Lliga Espanyola per la Champions el Petit va perdre, el Celta va perdre la Real Sociedat va perdre l'Espanyol va perdre també no? no va guanyar no, l'Espanyol va perdre va perdre va perdre 1-2 amb el Getafe és brutal, el 2026 no ha guanyat un sol partit efectivament i encara va 11
11 de posició, sí. Estan fora dels descents encara. Sí, sí, sí. Però no pot pagar, eh? Si continua així... No pot pagar. Segona ref. L'Atlètic va perdre contra el Sant Andreu, 12-0. Ja està. No pujarà directe. Ja està.
Ja està. I què esperes? Ja ho tenim. El Poblera... Li falta personalitat, li falta ànima, li falta... Escolta, tu si vols realment bo pujar, ara s'entendreu 0-2. I s'ha acabat el partit. I s'ha acabat la història. I ja veurem què passa. L'ha dit Balears, un equipet, que sí. Clar, tenen dos Bs, tenen un bon equip, però mira-los...
Però a part de tot... Escolta, que l'Unió Esportiva Poblera estigui per davant, l'Atlètic Balears, quan s'han jugat 28 jornades, ja ho diu tot. Sí, però l'Atlètic Balears és la història de cada any de sempre. Vull dir... Sí, sí, sí, correcte. Un equip que quan menys t'esperes guanya i després...
Però cada any jo no em guany serà diferent, t'han fet una... anirà bé... No, no, no, res, res. De fet, te'n podria dir que després jo ja podem intuir que tant mateix no pujaran tampoc. Sí, sí, sí. Déu vulgui que m'equivoqui, però... I el Poblera, així com està ara, podria anar...
Sí, jugarà playoff Playoff també Sí, supos que sí Però no crec que pugi tampoc Bé, bé Saps? No, no Però bueno No ho sé Si ja ha de pujar amb l'any Sí, però massa fet ja No, no Sí, com mori lentament, no?
continuant a dant, cercant el miracle està bé i l'endratx també en zona de descens sí, també està llest en teoria porreres i endratx baixaran en guany no, no hi ha solució jo no n'hi veig ja qualsevol cosa més d'esports Pep? no, la veritat és que no
i doncs estarem pendents ara ve ara ve una jornada de seleccions i tal ja igualment dilluns si te va bé connectarem amb tu i analitzarem 4 cosetes i en fi i esperar veure'm amb aquesta repta final si tot se composa perdó, tot se compon i tot va bé
que se compong que vol dir? que el Mallorca va allà per amunt que el Madrid va allà per avall el Mallorca per amunt, el Barça campió i ja està m'ha quedat clar i alerta que el City no guanyi la Premiera encara te pareix? no, la veritat és que els resultats que han fet no són de guanyar però a menys si l'Arsenal ara se desanima eh?
que també, en fi, va fer un pot de figa, diguem. És com si els hi hagués entrat el vertigen de guanyar, saps? Sí, però l'Arsenal ja saben que està acostumat a...
un mal final de temporada, no? Sí, sí, sí. Tenir aquesta por a guanyar. Però jo en Guanyi m'ho donava per pràcticament fet, eh? Sí, sí, sí. Que guanyàvem sa Lliga, però bueno, que pot ser... Sí, pot ser, eh? Sí, sí. Però bueno...
Diguen que la trajectòria els avala i són els que mereixen guanyar. Però bé, falta aquesta darrera passa. Pep Berger, moltíssimes gràcies per atendre-nos i per il·luminar-nos en el món dels esports. Espero que durant els dies em vagi fugint.
l'emprenyadura que ara mateix du que em queda sí, sí, sí però o sigui, bé, d'acord sorprenent no hi estàs però no, no, sorprenent no però bueno, tinc digne sí, sí, igualment, sí, sí gràcies Pep una ferrada forta bon dia
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el Bon Dia i Bona Vida Dona Mediterrània volen parlar ara de planificació i sostenibilitat lingüística. Per això ens hem connectat ja en Isidor Marí. Isidor, molt bon dia. Bon dia, bon dia a tothom.
Moltes gràcies per atendre-nos, en Isidore Marí, professor i sociolingüista a Ibisanc, i un dels referents, justament, de la planificació lingüística,
teories de sostenibilitat i d'interculturalitat i de cohesió social. Isidore acabes de presentar aquest llibre a Palma, el llibre Es pot planificar la sostenibilitat lingüística?
un llibre dins la col·lecció Terra d'Argències, el número 8, en pròleg d'Antoni Llebrés, i justament el president de l'Obre Cultural d'Aleà i en Damià Pons te varen acompanyar a la presentació. Com va anar aquesta presentació, Isidore?
Molt bé, molt bé. Els presentadors van ser extraordinàriament amables i va haver una assistència de públic. Vaig retrobar amics i coneguts que feia un temps que no veia. Sí, jo crec que va anar bé, francament bé. Quin és l'origen d'aquest llibre? Per què l'escrius o per què decideixes publicat-lo? Bé...
Es tracta d'un llibre que recull tota una sèrie de treballs que jo havia fet en torn de planificació i sostenibilitat i, clar, vaig pensar que en el debat actual que hi ha a les Balears, que es parla molt de sostenibilitat però es practica bastant poc, per dir-ho clarament, que presentar en un mateix volum
diferents treballs que he fet i que toquen tots els nivells de la feina que s'hauria de fer per assegurar la sostenibilitat de la llengua i de la cultura i de la diversitat lingüística i cultural en general,
em va pareixer que era una bona oportunitat per sortir al pas d'aquesta, diguem-ne, confusió que hi ha en torn d'aquesta idea de sostenibilitat. D'entrada, com deveu recordar molts dels que em sentiu,
el debat, el procés participatiu que va obrir el govern sobre sostenibilitat, ignorava els aspectes de sostenibilitat lingüística i cultural, com si no hi hagués cap problema en aquests temes a les Baleares. Va ser l'obra cultural que va haver de sortir el pas i reclamar que aquest tema s'estengués present, es va fer un informe molt exhaustiu amb 50 propostes d'actuació, etcètera, etcètera,
I bé, sí, es va integrar la sostenibilitat lingüística i cultural en el debat, però a l'hora de la veritat, més que normalització i sostenibilitat,
El que s'està fent és desgurar-nos a reconar la nostra llengua amb mesures contínues. Justament ara som a punt de celebrar els 40 anys de la llei de normalització lingüística. Tu en algun moment parles de la normalització a la sostenibilitat.
primer balanç d'aquests 40 anys evidentment telegràfic i segon si hem d'anar abandonant aquesta idea de normalització i parlar més de sostenibilitat no sé si
No, jo crec que normalització i sostenibilitat venen a dir el mateix. La idea de normalització volia dir que hi havia una llengua subordinada que havia d'aconseguir un tracte igualitari, més que més quan és la llengua pròpia d'un territori.
I sostenibilitat tal vegada té una idea més àmplia que té en compte no sols estrictament les llengües, sinó els aspectes culturals, mediambientals i de benestar en general. El balanç, jo crec que la llei mantenia uns principis, es posa uns principis que encara crec que són vàlids, però...
Uns governs n'han fet una aplicació, diguem-ne, tímida, i altres governs n'han fet una aplicació adversa. O sigui que, malgrat el mandat que tenen de promoure un ús i un coneixement normal en tots els nivells a les Balears, s'han dedicat a restringir el seu ús i el seu coneixement, fins i tot en els àmbits de l'administració pública. O sigui, estem en un moment fatal, no?
Quin és l'objectiu, quin és l'horitzó, diguem-ne a curt termini, que hauríem d'aconseguir a la Ziller Balears quant a normalització i sostenibilitat lingüística?
Bé, en aquest llibre precisament intenta explicar que hi ha molts nivells en els quals s'ha d'actuar, des d'un nivell internacional fins a un nivell local i concret de cada una de les organitzacions de la nostra societat. I és aquí on cadascú ha de fer la seva part de feina per assegurar la sostenibilitat.
Un paper molt important que no se sol tenir en compte és que les organitzacions, les empreses, les entitats de tot tipus i més que més quan són entitats de serveis públics han d'assegurar en els clients la possibilitat d'utilitzar amb normalitat la seva llengua. Aquestes organitzacions, si ho pensant bé,
vertebren tota la societat. Qualsevol cosa que vulguem fer la fem en relació amb aquestes organitzacions. I és aquí on hi ha una gran contradicció, que hi ha organitzacions a les Balears que es preocupen d'atendre els clients en llengües estrangeres i, en canvi, no es preocupen d'atendre els clients en sa llengua pròpia d'aquestes illes. Això és un contrasentit que no es pot aguantar, home.
Diguem-ne que segurament, quan te demaneu abans això, no?, és a dir, Soritzó, segurament aquests 40 anys ha canviat el manco des del meu punt de vista, no?, apentura fa 40 anys, podríem imaginar un futur, ara, evidentment, per les interconexions, per tot plegat...
el futur desitjable segurament ha variat una mica però en qualsevol cas
és possible una recuperació de la llengua catalana i una consolidació de la llengua catalana com a la llengua vehicular de la societat de les Illes Balears evidentment en convivència en moltes altres llengües com ja passa, no?
Sí, evidentment, és possible. O sigui, les condicions, com explicaves tu, s'han anat fent més difícils, perquè, per dir-ho en poques paraules, hi ha hagut un canvi de població enorme durant aquests 25 anys darrers, no? I, clar, estem dins un model econòmic
que no és sostenible i, per tant, aquí ja comença a fallar la cosa. Si continua aquesta explotació intensiva del turisme sense cap mesura d'alt nivell, perquè, clar, si tens un canvi demogràfic tan enorme, hi ha d'haver unes mesures enormes d'incorporació d'aquesta nova població a sa vida normal d'aquestes illes.
Però és possible, és possible i precisament en aquest llibre jo intento apuntar moltes de les coses que es podrien fer. I no m'agrada gens que hi hagi gent que digui que el català es troba en una situació crítica que pot desaparèixer en quatre dies. A veure, estem en una situació difícil, però...
En una situació complicada com la nostra no és qüestió de ser derrotista, al contrari, és qüestió d'organitzar-se intensivament i de treballar a nivell de les dificultats que tenim i podem superar-les. Mantenint l'aposta per allò que fa uns anys en dèiem interculturalitat, i que ara no sé si encara li hem de dir igual...
Sí, sí. Jo crec que és important que la gent entengui la diferència que hi ha entre un compromís de convivència intercultural, que és la idea que jo he defensat sempre,
i aquesta idea nebulosa de multiculturalitat en què sembla que qualsevol cosa està bé i tot vinga i vinga i multiculti. No, a veure, jo planteig que en una societat diversa com la que ja tenim, irremissiblement, és imprescindible que hi hagi un acord de convivència i de futur, que la gent d'aquestes illes es llenca sempre, diguem-ne,
hem d'assumir que aquesta gent que arriba ha de viure en unes condicions justes. Hi ha d'haver un compromís de cohesió social, un compromís de superar les dificultats i les desigualtats,
Però, en reciprocitat, la gent que arriba aquí ha d'assumir que ve a una societat que té un marc polític, cultural i lingüístic, i amb la gradualitat necessària, siguin ells a poc a poc, siguin els fills, etcètera, s'han d'incorporar en aquesta cultura i en aquesta llengua que els aculli.
Aquest és, per mi, el projecte que hauríem de construir. Això ja m'he cansat de repetir-ho des de començament d'aquest segle, que ja vaig publicar un informe sobre la necessitat de polítiques interculturals a les Balears. I dins d'això, convé, Pentura, recordar que...
Diguem que no fa falta inventar res, que més o menys sabem el que funciona, serveis lingüístics, esdinamitzadors, en fi, tota una sèrie d'estratègies que tenim comprovat que funcionen, no?
Sí, sí, això és el que intenta explicar resumidament en aquest llibre, que hi ha unes tècniques d'organització i de treball que les empreses, totes les organitzacions, tenen una política de personal i tenen una política de comunicacions i és qüestió simplement que no abandonin la llengua d'aquest país
en el moment d'organitzar les seues activitats. Tot això està ben estructurat i és possible dur-ho a la pràctica. Només fa falta que s'hagi de fer, que es decideixi fer. Isidor, què em penses de... És a dir, supos que no ajuden gaire a l'objectiu final aquests discursos...
excloents, molt identitaris que ara diguem-ne s'han implementat arreu del món a través d'aquesta internacional de la intolerància, no? Sí, sí, sí, estem a nivell mundial i a nivell d'aquí mateix estem en un moment bastant negatiu.
perquè evidentment es tracta, jo crec que precisament aquestes reaccions viscerals de l'extrema dreta contràries a qualsevol persona que arriba, perdona, sobretot a persones pobres. Sí, sí. No he sentit mai que hi hagués cap portaveu de l'extrema dreta que protesti enèrgicament perquè hi ha expats o turistes residents que no s'integren a la nostra societat.
És a dir, que és una cosa molt classista. Però en gran part jo crec que aquests discursos poden circular precisament perquè no hi ha un discurs institucional clar de quin és el projecte adequat de futur per una societat com la nostra. I davant de l'absència d'un projecte de futur raonable i ben construït,
apareixen tota aquesta sèrie de discursos viscerals. Sí, sí, això és un problema greu. I no deixen de ser discursos perdedors en aquest sentit, no? Sí, bé, són discursos primaris, per no dir primitius. És un discurs que es pensa, perquè és contradictori, es pensa que si no venen els immigrants a treballar tot anirà bé. Perdona, si no venen immigrants a treballar
hi haurà moltíssimes feines que no les podrà fer ningú no hi ha prou natalitat per totes les feines que s'han de fer hi ha feines que a la gent d'aquí no li agradaria fer-les i llavors no podem deixar d'acceptar la gent que ve perquè necessita també trobar una manera de viure aquí s'ha de fer un compromís hi ha d'haver un compromís com planteig jo ja et dic fa temps
Isidòl, sempre que parlant de llibres, sobretot quan són una novetat, vaig amb peus de plom, tenc la por de no fer avançaments, spoilers, no? Però així tot m'atreveix a demanar-te, són modificables els comportaments lingüístics?
Bé, sí, aquest és un treball que també recull en aquest llibre i que ja fa anys que el vaig fer. Sí, efectivament, són modificables. Ara, com tots els canvis de costums, com tots els canvis d'hàbit, els comportaments lingüístics s'han de treballar en el moment adequat. Evidentment, hi ha moments en què és especialment
favorable a la situació de les persones perquè adoptin unes maneres de fer noves. I això ja comença amb la vida familiar. Jo sempre he dit que en una societat que hi ha tants matrimonis o famílies mixtes lingüísticament, que seria convenient que totes les famílies tinguessin una informació de com és millor educar els fills en diferents llengües.
perquè això ho van publicar ja a la Universitat Oberta amb un llibre que explica com s'ha de fer perquè en una família hi puguin conviure dos o tres llengües o més fins i tot. I els infants, si es fa bé, són màquines d'aprendre llengües. Aquest és un moment crucial. Però llavors, tots els moments de canvi, hi ha un treball que van fer una sèrie de sociolingüistes de la UOC també,
que parla del que ells diuen els moments de muda lingüística. Quan una persona arriba a un lloc nou, quan s'incorpora a una escola, per exemple, doncs és un moment adequat perquè cada persona adopti uns comportaments lingüístics nous, perquè està fent un canvi, està fent un canvi de costums, d'hàbits,
I aquí és adequat, és un bon moment perquè s'acostumin a fer servir una altra llengua. Quan s'incorporen a sa feina, un altre moment important. Quan es canvia de residència, si s'empadrona en un altre lloc, hi ha tota una sèrie de moments en què és especialment adequat. I és aquí on s'ha de facilitar que sa gent incorpori una llengua com sa nostra.
Idò i sobretot Isidore convidant la nostra audiència a fer-se amb aquest llibre i llegir-lo es pot planificar la sostenibilitat lingüística Isidore Marí Isidore Marí Isidore Marí Ima Llanç Autor i Espròleg Sector president de l'Abrecultura de l'Antoni Llebrez Isidore moltíssimes gràcies per atendre el micròfon d'una mediterrània esperem que siguin de llibres que se venguin per Sant Jordi
Sí, jo també. I que es llegeixin i s'apliquin. Si pot ser. Sí, sí. Tens totes de raó a vegades. Són coses que van en paral·lel. Moltíssimes gràcies Isidora. Que vagi bé. Bon dia meu.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Ah...
And the night falls And the house gone Ladies and gentlemen, faltan birres, el puto concholador!
Collons de portades, Steinburg. L'aniversari s'ha acabat, bitxa, paga les espelmes. No em puc creure que fossis el primer esperma. Res d'un pis d'humil, se'm va baixar dormint. Em va dir fort ridú, però m'entén d'humil. Però és difícil quan Déu em parla a través del bolígraf. Quan parlo, rappers apunten com taquígrafs. Quan parlo sobre rappers sonen com epítaps. I quan canto l'humà, dic la teva, bitxa la vida. Abocas la confrontació, però en persona l'evites.
com els impots, tu saps quina? Engallo la meva Scytho amb la seva Scytho. Qui és el millor en això, bitch? You and I know. Meticulós com les piràmides del Cairo. Estic de camí cap a Amèrica, com el Faibol. Aneu de místics i no ribeu a Eric Urano. No volia que anés vaig decidir quedar-me calvo. Nai, es diuen que estic fent un nano, I know.
El meu secret dormo amb una màscara de ferro, no és el mateix un gangster que un gamperro. Amor incondicional és tot el que jo anhelo, però no tinc un padrí com l'arba farelo. Ara això tot és inútil com jo, n'anar a la pel·lo, un poeta perdut. El més overrated, overrated, sé que em tenen gelos perquè et repento, si és Tor Rodríguez és el meu canelo. No em facin un documental que surti la verneta, si no,
BITCH!
Oh, he dit que només queda una pirra. No l'obliguis, el congelador patarà tot el vidre. Em sento un puto gegant com festes de sal i sidra. Em sento un puto villà i tu encara no pilles. Faig croquetes de rapers com la carnonella amb el Sevilla. Un barro era més de fet i amagar que el pilla, pilla. Quan parlo tots callen com cunyats amb el repilla. Un puto mita com Ricky Martin i la no-filla. La naia sempre vol repetir com les ratilles. No és massa jove i aquesta referència no la pilla. Però seguiré fent barres fins que mengi papilla.
més que la Colau i les seves soparilles, però ara tinc tots aquells escomptes el rap amb buquilles, els que pensaven que el matar era whatsapp, whatsapp, es barren de tranquila, des de 1290, follants aquelles quilles. Tu puto el pijo de Pobla al barri no duraries ni dos dies.
Com se'm va important el teu record al temps, sols queda esperar a que no tornis més. Però no hi és, se n'ha anat, m'ha deixat fet un nyap. Però no hi és, se n'ha anat, m'ha deixat fet un nyap.
Tots els verds i els blaus dels camps del meu desig. No hi canta la vall clara, jo l'estic.
Se n'ha anat M'ha deixat Fet un nyap Però no hi és Se n'ha anat M'ha deixat Fet un nyap Com se'm van portar
Però no hi és, se n'ha anat, m'ha deixat fet un llap.
Tots els verds i els blaus dels camps del meu desig. Ei, noi, canta la ball clara. Jo l'estimo. Però no hi és, se n'ha anat. M'ha deixat fer tunyar, però...
Fins demà!
Rap com a exili fins que mori, un dia de cel i sis de purgatori.
Un rap com exili fins que em mori, un dia a la cèl·licis de purgatori, de perles. Meita escanyava el cos amb el braç i el patxia ha picat la porta del desert. Les clavo, apostava el rabo, l'exart de rimar-ho amb pressa i sense esborrar-ho. Sabadell sants escopint els lladres amb guants blancs. Em van saber-se guanyador des del principi, per principis elegants. Els ideals més vells sempre troben els clàssics entrebancs.
L'amor romàntic, una quimera, una petranya que arrenca la dona, el més autèntic, mata la companya de mons en mons de recerca infinita i quan cau el mite trobes en el rap una marmita i guanya el respecte. És la pòxima i és el Torres qui detecta quan celebrarem la pròxima victòria en aquesta societat infecta. Esperem el seu
pronòstic, classe obrera, intel·lecte, menys sostenible, lleugeresa de saber-te gran, et fan anar amb el guant del clam de Peter Pan, tu ets més respectable per tenir família, no aguantar des d'encurrar-te la por, sé d'interessant cabró, he llançat dels versos sense borrar-ne ni un, és l'herència de Vladimir Quílic mesclada amb ron, ron, ron, pun, els punts apretats sempre, el pim-pam-pum i que no en quedi ni un, aquí tancats, no.
Sentim el plon i la furtó de cada cadàver. Carp de parador, bonic escurs el rap per poder baixar la guàrdia. Aquí no intoxica ni la tele ni la vanguardia. Baixem-la a la guàrdia, les dents per somriure. Entre claps d'imatges revivin grans passatges. És irrellevant i no saps com cansa viure. I com de xum no s'oblida els minuts dels seus missatges.
Fins que mori, un dia de sal i sis de purgatori. Rap com a xerri fins que mori, un dia de sal i sis de purgatori.
Som el Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània. És el moment de fer-vos un repàs a l'actualitat.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I justament a D. Balears llegim en primer lloc els cursos de català inicial per a nou vinguts arriben als 98 inscrits i mig centenar en llista d'espera. Emotiu homenatge a Joan Ramon Bonet, un dels 16 jutges de la música catalana. Va ser el teatre principal d'Inca.
recordant Pere Capellà i Vial Florit en el Dia Mundial de la Poesia. Va ser la Biblioteca de Sineu i Gran Calçotada Popular de la fonera i orgullonguet a Pere Grau.
ballada i tallers per gent jove. El Consell ets i veja un cabró de Pedro Bastard a Madrid. Aquest és el titular que fa referència a una fira en presència d'animals.
Maecor Ambengue presenta l'edició en català de L'Occident com a meta del Senegal a Mallorca i mentre Abascal de Vox posa com a exemple l'acord amb el PP de les Balears per deixar sense ajudes les persones més necessitades. També a judici
clau judicial a judici per intentar estafar un home de 95 anys comprant-li 3 finques a Mallorca per 62.000 euros. L'Ajuntament de Montuïri decreta dos dies de dol per l'atropellament mortal d'un nin de 6 anys al municipi.
públic nombrós al Correvers 2026 de Manacó i descobriment de la placa dedicada a Maria Victòria Secall, Santenyí es transforma en l'epicentre del Dia Mundial de la Poesia, militarització del Mediterrani, el submarí Galerna fa escala a Palma aquests propers dies. I encara destacam que ha nascut la Fundació Casa Francesc Macià,
amb Puigdemont, Tarragonès i Torra en el seu patronat. Aquests són els principals títols de Diari de Balears. Ja hi trobam com a peça més destacada ara mateix, l'extrema dreta fa un salt endavant Catalunya Nord, suma quatre batalies al Rosselló i podria governar l'àrea metropolitana. La dreta francesa guanya terreny a les municipals, però l'esquerra aguanta les grans ciutats,
és l'anàlisi en clau estatal. I dos morts en el xoc d'un avió d'air granada amb un vehicle a l'aeroport de la Guàrdia. També Estrasburg decideix si revisa la negativa a condemnar Espanya pels empresonaments preventius.
de l'1 d'octubre i en el minut a minut sobre la guerra a l'Orient Mitjà la Guàrdia Revolucionària amenaça amb grans represàlies si els Estats Units ataquen infraestructura energètica. També els sindicats de la vaga educativa convoquen Illa i Dalmau a una reunió. No poden limitar-se
El silenci, els diuen, i entrevista l'actriu Mar Ullamolins, que representa aquest dia el Teatre Borràs de Barcelona. La presència a la titulara és La mare sempre em deia que em fes funcionària, però no li va sortir bé.
Aquests són els principals titulars de Villaway Monanama en el Mallorca Daily Bulletin. Aquest estiu el Bassó Digital de Mallorca amb informació sobre platges. El govern vol construir habitatges públics a la zona rural de Mallorca
I un segon motociclista mor a Palma amb menys de 48 hores. Mallorca prepara una Pasqua fantàstica, però hi ha temors per les vagues a l'aeroport de Palma. És un altre dels títols que ens ofereix aquest Daily Bulletin. M'anem ara a les portades dels diaris editats en paper...
concretament Última Hora que en la seva edició d'aquest dilluns 23 de març del 2026 titula com a element més destacat la mare que va tirar el seu nadó al contenidor en recerca i captura i la fotografia principal és per la Marató de Palma Palma es llança al carrer 8.500 participants
a la mitja marató, jornada negra pel Mallorca, el Real Madrid no falla en el derbi i s'aferra a la lluita per la lliga, un nou estudi resol el misteri de la font de ses aiguades, Som Ferriol celebra una concorreguda, fira agrícola plena d'activitats,
Un home que va atropellar Nindamontuini va donar negatiu en alcolèmia. Submarí a Palma i les Balears estrenen el seu vessot digital per anticipar-se a la massificació. I també aquesta idea que el govern vol construir habitatges de protecció oficial en sol rústic lluny dels pobles.
Diario de Mallorca. Culpables els dos acusats de la mort d'un senador tirada a un contenidor.
Clam pels camins públics. Més de 500 persones se concentraran a Raixa per defensar el patrimoni col·lectiu i firmar la futura llei de la serra. Som Ferriol vol que la seva gran fira. Mallorca repem el descompte de benzina.
i l'expansió de cadenes de baix cost a Palma amenaça el comerç local. I en l'àmbit de la salut, el diari de Mallorca destaca que la llista d'espera per operar-se creix un 24% i supera les 17.500 persones.
Aquests són ara mateix els titulars més destacats de la premsa local, tant en l'àmbit digital com en les portades. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I el Bon Dia i Bona Vida, ara l'entrevista la dedicarem a parlar de política i per això ens hem connectat ja amb en Joan Serra, que és el coordinador de la coalició per Mallorca. Joan Serra, molt bon dia. Molt bon dia, to meu. Bon dia.
Bé, hem vist que des de la coalició per Mallorca heu establert o heu reforçat les relacions amb la coalició Canària. Ho vam veure a una reunió allà al Congrés de Diputats. Com va anar la reunió i quines seran les concreccions de tot això?
Té, bon dia, també ho explico un poquet. Històricament, una part de la coalició, que era el Pi, ja havia tingut unes certes relacions amb coalició Canari i des d'ara coalició per Mallorca, han decidit reforçar-les, ja que hi ha molt de temes que molts afecten, s'atracten en el Congrés dels Diputats, des d'aquí els partits de vellatge estrictament mallorquí no tenen ni grup parlamentari ni representació en aquests moments
que pugui condicionar segons quines decisions. I veia que ells han estat molt oberts a col·laborar amb nosaltres, moltes coses ens uneixen, i va ser una reunió bastant productiva, ja que la diputada de coalició Canari també es va comprometre a tractar determinats temes amb una perspectiva també mallorquina o balear.
i això diguem-ne en aquesta legislatura quin pes pot tenir, quines concrecions pot tenir i supos que evidentment la idea és anar aprofundint en aquestes relacions
Clar, si deus, per anar aprofundint, ha d'arribar a tenir un diputat i que pugui col·laborar directament en el Congrés. En aquest moment, com es pot ajudar? Doncs el grup parlamentari, els diputats en el Congrés de Col·lició Canari s'han posat a disposició, poden realitzar preguntes en el govern directament relacionades aquí amb Balears i cada vegada que hi hagi una normativa que afecti a illes, que ells negocien de forma constant...
prendran en compte aquesta perspectiva també mallorquina, perquè molt de pits que passa, que s'estan negociant beneficis per regions ultraperifèriques, que també serien positius per les illes que no són ultraperifèriques, ja que també vivim una situació més complicada que puguin viure a la península, i, clar, ells estan molt en contacte, molt en relació amb tots aquests beneficis per illes, tant a nivell estatal en el Congrés com a nivell europeu,
i intentar traslladar algunes d'aquestes mesures, algunes d'aquestes peticions que hi posen com a condicionants a l'hora de votar en el Congrés dels Diputats a favor de mesures que proposa el govern, que també puguin contemplar que regions, que illes, no ultraperifèriques, se'n puguin beneficiar, crec que pot ser molt important. Hem de recordar que l'gran benefici que tenim a Balears
relacionat amb l'Estat, que es descompte del 75% de val de residents, és una conseqüència d'una petició canari de rebot, que mos va beneficiar, però que hauria pogut perfectament no beneficiar-nos. En aquell moment se van donar circumstàncies quan se va aplicar i mos va anar bé. És un poc a traslladar aquesta dinàmica
que totes aquestes mesures que ells són capaços de dur, ja que ells condicionen el govern de forma constant, en aquesta legislatura realment tampoc tenen un pas tan fort com han tingut altres legislatures, com la majoria absoluta del govern depenia d'ells, però també pensant que és una relació, no només ara un any o dos, és una relació a llarg plaç, i en els seus moments anirà donant els fruits.
Clar, també pens que la escenificació d'aquest acord, en certa manera, projectau que la coalició canària podria ser un model per les Balears, no?
En el final, Col·lició Canària ha demostrat que una regió que té unes característiques determinades i específiques dins l'estat espanyol, ben organitzada i amb una representació parlamentària forta, pot aconseguir moltes coses per aquestes illes. Per tant, creiem que sí, efectivament, és un model que hem de mirar, que hem d'observar, perquè el que està clar és que a nivell estatal, aquí cada territori,
pesa el que és capaç de portar, els vots que és capaç de portar a majories de control del govern.
i l'exemple de coalició canari no és un. I clar, nosaltres volem veure que coalició per Mallorca també han d'arribar en el moment que tinguem aquesta capacitat a nivell estatal de tenir un diputat, dos diputats que puguin condicionar governs i després ja haver-se dinàmiques parlamentaris i circumstàncies del moment després que puguin tenir aquests diputats, no?
en quin moment trobem ara sa coalició per Mallorca perquè sí que ara ja pareix que com que entram en sa etapa diguem final d'aquesta legislatura una etapa que sembla marcada a mi m'ha sorprès per sa
per un PP que en comptes d'atendir a la moderació ara tendeix a l'extremisme, no? A mi em pensava que ho farien a Sant Rever, diguem, que a mesura que s'acosta les eleccions se mostrarien més moderats, però veig que de moment no és així i per tant en certa manera deixen un camp molt obert a la coalició per Mallorca.
Sí, jo crec que el Partit Popular té aquest dilema, no? És a dir, si volen ells, la seva aspiració entenc que és arribar a la majoria absoluta i la poden fer anant atacant un poc més el centre o atacant l'espai de vots. I jo crec que l'entrada de coalició per Mallorca els ha desubicat en quant a atacar un poc el centre i en aquest moment també s'està deixant que el vots està afluixant un poc, no?
Vots no aconsegueix superar aquesta barrera del 20% de les eleccions que hi ha hagut, que pareixia que era inevitable, i realment totes les enquestes i tota la demoscòpia ens està dient que estan en un cert estancament, fins i tot un possible retrocés. Queda un any...
per les eleccions autonòmiques i més d'un any per les generals. I, al final, aquesta distància llarga per vot se pot fer complicada. Jo crec que el Partit Popular també veu que potser aquí té un espai per recórrer. Això ja entra dins les estratègies de cada un, però jo crec que sí. A Coalició per Mallorca crec que tenim espai, tenim espai propi.
Crec que hi ha molta gent que apostarà per Col·lició per Mallorca i nosaltres ara tenim una tasca doble, una que és seguir creant estructura a nivell local, així com han presentat alguns comitès, han de presentar tots cinc mesos tots els comitès que mos falten, tots els consells locals que veiem nosaltres de tots els pobles.
i a partir d'aquí després anar elaborant discurs, que també és el que estem fent, intentar posicionar-nos en un tema d'actualitat i després també tenir un pot de mirada llarga per anar posant un discurs respecte a temes que no siguin tant d'actualitat però que siguin transcendentals també per Mallorca i el que seria ja de cara a les futures eleccions. Sou optimistes?
La veritat és que sí. Nosaltres veiem una resposta molt positiva. Aquest espai tindrà representació parlamentària segur. No sabem en quant de diputats, però crec que realment Col·lició per Mallorca, per les perspectives que nosaltres veiem, condicionarà el proper govern de les Illes Balears i podrà marcar polítiques i podrà marcar una línia
que tindrà realment conseqüències a secció de govern. Per tant, això crec que és important i amb això hem de seguir, no ens podem despistar, queda un any, un any i una marca per conèixer, vull dir que hem de fer molta feina. Idò, evidentment, durant aquest any anirem seguint l'evolució d'aquesta força, en certa manera, nova dosa,
com és la coalició per Mallorca. Moltíssimes gràcies, Joan Serra. Moltes gràcies a vosaltres, que tingueu bon dia i bona setmana. Gràcies, bon dia. Som al Bon Dia i Bona Vida, hem analitzat l'actualitat política, que també, entre d'altres, ve marcada per aquesta qüestió que hem valorat ara amb en Joan Serra, que és les relacions entre la coalició per Mallorca i la coalició canària.
no vos hem oferit després del repàs informatiu sa predicció del temps que mos envien tomeu a Mateu Canals però ho farem ara bon dia avui tindrem un petit canvi
una bossa d'aire molt freda, molt freda, però la part més activa se'n dirà cap a Mediterrània endins. Així i tot,
Les primeres ondes del dia poden tenir algun ruixatge, inclús alguna tempesta. Més probable, al nord de Mallorca i a Menorca. A la resta, durant 3 de matí, hi va caure alguna brusceta, però poca cosa. De cada cap vespre, tot ja es camparà i els pròxims dies, el manco fins dijous, tindran temperatures fredes avui i demà, però de cada dimarts es recuperaran transitoriamente.
De cara a dijous, possiblement, llegiríem d'una baixada important de temperatures. Aquesta és la predicció del temps que mos envia en Tomeu Mateo Canals i nosaltres ara vos volen fer dos convits.
El primer és que ja vos podeu, si encara no ho heu fet, ja vos podeu inscriure al Correllengua, al Correllengua Germanat. Podeu entrar a la notícia que ara mateix, a Diari de Balears,
portada que avisa, que anuncia que s'han posat en marxa aquestes inscripcions i des de l'enllaç que hi ha o cercant Correllengua Germana també ho trobareu fàcilment i vos podeu apuntar, vos podeu inscriure en aquesta gran mobilització que s'està preparant i que ja ho veureu que ben segur serà potentíssima
D'altra banda, vos hem d'informar que Diari de Balears organitza un itinerari literari per a La Palma de Joan Alcover, guiat per en Gaspar Valero. Diari de Balears compleix en guany 30 anys i ho celebra en diversos actes.
per a públics ben diferents. La primera activitat que s'emmarca dins la celebració de les tres dècades de vida de la quetzalera en català de Gana de les Ier Balears també s'emmarca en una altra commemoració, l'any Joan Alcover, que recorda el centenari de la mort del millor poeta en llengua catalana.
Aquest divanres 27 de març es farà un itinerari literari de Joan Alcobé per Palma, guiat per Gaspar Valero. La ruta començarà a les 17 hores a Can Alcobé i recorrerà durant dues hores els llocs més emblemàtics de Palma relacionats amb la figura i amb l'obra d'en Joan Alcobé. Per participar-hi cal enviar un correu a 30ainsdb.com.
seria un 3 i un 0 anys
db, de Diari Balears, arroba gmail.com, trentainsdb, arroba gmail.com, hi posau en noms de les persones que hi participaran i ja estareu inscrits en aquesta activitat que començarà a les 17 hores d'aquest proper divendres, de divendres d'aquesta setmana,
a Canal Cové Espai de Cultura. Aquest és el convit que vos feim des de Ona Mediterrània i des de Diari de Balears. És el moment d'explicar-vos, però, que som a punt ja d'entrar
en la zona en la secció que mos fa cada setmana anem anant a duel una secció titulada tot està connectat i que encetam amb aquesta cançó que mos ha enviat no te pongas triste ni tampoco me resiste te aconsejo yo
Que tire pa'lante, siempre alegre y elegante, escucha esta canción. Y llévate un callarro, corre y no te quedes solo. Llegó la primavera con regalos para todos. Fue un ventilador, fue el primer regalo.
Pa' que se quiten las nubes grises en los días malos y que se lleve la basura de los aires contaminados. Pa' darle fresco a los animales de los documentales y a esos deportistas que van delante de un león. La primavera trompetera ya llegó, ya me despido del abrigo.
Las muchachitas me vacilan con el sol, niña vente conmigo y toma, quema la goma, que suelta el aroma, pintando el aire de negras palomas. Por los callejones están creciendo muchas flores sin ningún control,
Los coches no andan sus ruedas, son calabazas cuando brilla el sol. Los niños me han en la calle, no les hace falta pañales. Todo tan bonito que parece carnavales. Destornillador y algunos pinceles.
Para la gente buena sin estudios ni papeles, que no exista el trabajo para los hombres y las mujeres. Que todo el mundo tenga regalos, los más grandes y los más caros, que la gente de mi tierra siempre sea muy feliz. La primavera trompetera ya llegó, ya me despido del abrigón.
Las muchachitas me vacilan con el sol, niña vente conmigo y toma, quema la goma, que suelta el aroma, pintando el aire de negra paloma. La primavera trompetera ya llegó,
Ya me despido del abrigo, yo me despido ya, las muchachitas me vacilan con eso, adiós, niña vete conmigo y toma, quema la goma, que suelta el aroma, pintemos el aire de negras palomas. La primavera trompetera,
La primavera trompetera Las flores crecen hasta en el cielo La primavera trompetera Pa' los amigos que allí tenemos La primavera trompetera Tira pa'lante y quita las penas La primavera trompetera Casa patra en la carretera La primavera trompetera Menem, Eduel, molt bon dia Molt bon dia Tot està connectat
La primavera trompetera de los delinqüentes. Vaya delinqüents, vull dir musicals, com a mínim. Bé, la primavera està claríssim. Avui és fàcil, no? De moment, crec que vaig ben encaminat, no?
Avui t'has adelantat i tot. O sigui que... Però... Com sempre... La qüestió és amb què ho connectem. Clar, clar. Bueno, mira, venia a xerrar de tres coses científiques. Que unes que ja no saps un poc bastant familiar. Se diu la serotonina. Sí. Te sona molt, no? Sí.
Sola mona de sa felicitat? Hi ha una... Bé, supos que n'hi deu haver més d'una. Bé, no, sí, de fet. Ara anava... Clar, hi ha sa cançó aquesta de Merengue, no? I tal. Però jo ara me venes cap una de Manel. No sé si la coneixes. Quina? Una cançó de Manel titulada La serotonina.
Ah, no. Idò, en algun moment te la posarem avui. Vale, però m'encanta Manel, o sigui que... Va, de moment tenim la serotonina, què més? Després tenim histamina. Repeteix. Repeteix.
histamina, amb H. Això me sona a tema de... què se diu això? D'al·lèrgies, no? De tractament per al·lèrgies. Molt bé, molt bé. Sí, sí, sí. Això, això, tot el tema al·lèrgic que tant mos fascina la primavera. Sí, sí. Que veig de xerrar sobretot d'això. I...
Aquesta ja és més difícil, però ho intentem. O sigui, és immunoglobulina E. O sigui, jo trobo E, d'Espanya. Immunoglobina E. I se diu, s'abriba dures, IGE. IGE. IGE, eh? D'acord.
no sé, me l'has complicat un poquet això, ara sí, ara aquí m'he venido a arribar però bueno, té que veure molta enzitamina també ja, ja m'imagino que sé per on vas primavera serotonina i al·lèrgies sí
Bueno, la IE és el mecanisme per al qual se fan les vacunes, diguéssim. Sí. Que això és el que tenim en el nostre cos i que te dona immunitat. O sigui, te prepara aquestes IE que són en el cos per no tenir l'èrgies, bàsicament. Mhm, mhm.
Perquè clar, d'al·lèrgies evidentment n'hi ha de tot tipus, però et veure que durant la primavera se'n desperten moltes relacionades amb el pol·len, amb el procés de pol·lenització de les plantes i dels arbres, etc. I aleshores, la gent que pateix d'això el que ha de fer és vacunar-se prèviament, és així.
Clar, bé, o sigui, la gent, ets al·lèrgic o a la primavera? No, no, no, no. No, no, no. Pentura en una situació així com a ja, diguem-ne, molt extrema, pentura em pega un poquet de quatre xams i tal, però en general diria que no. Doncs és una sort, perquè ara jo conec molta gent i ho passen molt malament durant dos, tres mesos.
que clar això és el que la primavera que la sangre altera és molt guapa però clar aquesta gent diu un infern i en aquest cas quan ets al·lèrgic en el polen que sobretot augmenta considerablement en aquesta època clar una vacuna personalitzada està molt bé t'ajuda molt a tenir una qualitat de vida
O sigui, te canvia molt la qualitat de vida, sobretot en primavera. I això és bàsicament... Bueno, t'han de fer unes proves d'al·lèrgia a la pell i te surt el tipus de pol·len en què ets al·lèrgic. I el que t'afanes t'injecten aquests... O sigui, aquests al·lèrgens en els quals tu reacciones...
I allà és on entren les immunoglobulines E, que el que fan és rebre, com que és una quantitat molt petita, molt petita, el teu sistema immune li dona temps a reconèixer-ho i dir que això no és dolent. I se van fent aquestes defenses, que tu quan ja arriba la primavera,
dius, ah, vale, que no passa res, o almenys no se reaccionos tan forta. Però bueno, això és un procés que poden ser un parell d'anys, no xerrant d'una vegada una vacuna i ja està. És interessant.
Si un, diguem, si una persona que tendeix o que té aquestes al·lèrgies se vacuna, diguem ara, quan t'arriba, o quan toqui, que no sé quant és, això li garanteix que no tindrà aquests símptomes de l'al·lèrgia? No, realment no, perquè sol ser...
Això, ja et dic que tot el que és el sistema inmune són processos llergs. Val. Són reaccions llergues d'anys. I per tant, què fa la vacuna? Atenua una mica? Claro, tu te vas posant això, però una quantitat molt, molt, molt petita. Sí. Imagina't que ets alègic en el polen d'olivera. Sí. I te donen, te fiquen a la sang polen d'olivera, però molt, molt poc.
perquè si te'n posessin tot, potser te matarien d'una reacció d'un xoc histaminèrgic, que això d'un metge existeix. I el teu cos diu, ah, vale, anem a atacar en el polen d'olivera, però com és una quantitat tan petita, el teu cos té temps a fer una defensa en allò
i reconeixer-ho amb alguna cosa, entre comillas, normal per al teu cos. A fi que no reaccioni d'aquesta manera desmesurada, que és el que fa una al·lèrgia. O sigui, una al·lèrgia, quan, per exemple, algú que és al·lèrgia també s'entén una millor més amb el níquel, no? Que, per exemple, tens un collà, te poses un collà, i allò no és dolent per a tu, no? Però la persona reacciona a la pell d'una manera...
que diu, això és una cosa dolent, m'està fent mal i la pell reacciona. Però realment és pol·len igual. No és dolent respirar pol·len. Però si el teu cos ho identifica com una cosa dolent, tindrà una reacció exigerada en allò. I les vacunes el que fan és dir que no passa res, no és dolent, anem a preparar els cos en això. Per tant, una vacuna només...
no farà aquesta afecta, però millor possiblement sí que ho notis i tinguis un poquet menys d'al·lèrgia aquest any. Ja. Manena, escoltam la serotonina d'en Manel i no t'expliques la connexió amb la serotonina després. Bé, escoltarem un fragment perquè és llarga, no?
Em va pujar la febre l'altre dia i van trucar uns doctors especialitzats. En extreure la pedra de la bogeria, en fer brullar la font de la felicitat. I va venir molt son mentre m'adormien, va dir soc teu, tu ets meu, no t'escaparàs.
Vaig dir molt bé mal son, però els balsons què somien? No puc dir que es quedés gaire impressionat. Després recordo en despertar-me la llum incant d'accent d'un flash i prenent nota del gran miracle, científics, yanquis i cubans, i em puja la Sarutu.
Se'm va apropar a un amor, un que jo tenia. Va preguntar, xicot, què et va passar? Vaig dir, no t'ho creuràs, una tonteria. Tenia una pedra dins del cap. Se'm va apropar a un futur que construïm. Vaig dir, cabrà el que ve, que ens ho hauríem passat.
Contestar gent millor que tu em volia No puc negar que el futur digués la veritat La bona nova ja s'escampava Més enllà dels regnes cristians Ja s'estriplava en llibres d'història Em puja la serotonina Per primavera mos puja la serotonina o és un mite? Sí
Sí, sí, per això també hi ha un canvi en el ritme circadial, que les hores que dormim, les hores que estem desperts, i també té a veure amb això, que estem directament, com hi ha més quantitat de llum, se vol que puja la serotonina. No és casualitat que la gent que viu a Alemanya, ara que comença
A fer sols venguin i comencin a omplir els carrers de Mallorca. Sí, sí. Perquè, clar, aquí estan millor. És que se viu molt bé, Mallorca. Sí, sí, sí. D'altres coses, perquè fa un sol moltes hores en el dia i això en el final te dona felicitat. Ja. Perquè com us ha fet la pujada de serotonina? Doncs, o sigui...
Realment, com el que és el cicle en si, no és total, però és en relació que la quantitat de llum, d'hores de llum al dia, està relacionat amb més quantitat de fabricació de serotonina. I això, bàsicament, és el que fa generar més benestar en el cos. T'anotes millor, te sents millor,
també tens menys ganes de dormir, estàs com més descansat, i seria poc això. Interessantíssim. I en general, per tant, és vera que la primavera s'encaltera. Correcte.
I seria un poc tot això, no? Sobretot pel canvi de les hores de llum, també augmenta la temperatura, i tot això en el final no oblidem que som animals, no? Som éssers biològics que estan connectats a la natura i tenim un munt de canvis també els nostres mateixos.
Sí, és que ara justament quan m'explicaves tot això pensava en aquestes espècies que hivernen, no? Tipo zonsos i altres, no? Que, clar, per el que dius, en certa manera a nosaltres també ens passa un poc. És a dir, si realment s'hivern, tenim més ganes de dormir que si estiu, hivernem també un poc, no? Totalment, sí, sí, sí.
A si ve, el que te fa ganes és s'estufar-te al sofà, llegir un llibre o estar tranquil a casa i ara que comença el bon temps, te fa ganes sortir a passejar, també augmenta la sociabilitat, te fa més ganes interaccionar amb la gent, que en hivern també és com que vols més estar tot sol. O sigui que sí, realment aquest canvi...
S'anoda molt a la societat Déu-n'hi-do i de la connexió entre primavera, serotonina, histamina i monoglobina E Per acabar mos has triat una cançó, explica mos quina és Bueno, és un poc irònicament, com a mi m'agrada...
Practica-se ironia, he triat una cançó d'en Joan Manuel Serrat, que és el nom Sol i Vera. I bueno, volia dedicar-la a tota esa gent que ara començarà a patir aquests símptomes, perquè sigui un poc més lleuller. I amb ànims per a tothom. Que també la primavera passarà, no? Sí, passa molt ràpid. Com ha passat aquest hivern, no?
Sí, totalment. T'ha passat volant. Sí. Va, nena. Moltes gràcies. També m'ho ha passat volant aquesta connexió. Gràcies i fins aquí 15 dies que tornarem a connectar coses. Tornarem. Exacte. Moltes gràcies. Gràcies i bon dia. Adeu i bon dia. L'orgull d'aquell que ens va fer néixer senyor no en té cap jornalet
S'acosta a esforgar el seu ramatge, sola va fer de vent a vent. Feliç de ser lliure i salvatge, no li fa por si a la tevedor una gelada la despulla. Sempre en té prou amb el que plou.
per netejar les seves fulles. Sempre és allí, a la vora del camí, oferint-vos la seva ombra. Ho dóna tot a tothom que més es pot.
quan és un fruit que és tan petit.
que ni els ocells gosen picar-lo pensant potser que és el terrer, el terrer fruit i cal mimar-lo. Ells cada estiu fan el seu niu al damunt de qualsevol branca i l'arbre ve sent així amb ell.
Néixer la vida d'una branca i així va fent de vent a vent, esperant que qualsevol tarda algú vindrà, la tallarà.
i a Bucins anirà cremant-la per al Pujol on surt el sol cada matí de primavera. Desafiant, cop i llevant es fa morir.
Som el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània. Mos escoltau a través del 88.8 de la freqüència amaldada o també onamediterrània.cat. Hem escoltat l'Olivera d'en Joan Manuel Serrat que ha estat la manera de tancar la nostra connexió amb en Naduel. Amb ella hem repassat els efectes de la primavera d'un dels nostres cossos. Llorenç Capallà, molt bon dia.
Molt bon dia, com estem? Molt bé, ja nota't la primavera, ja l'has notat. Sí, la primavera per mi únicament és una mica més de cansament, però també de jo, m'agraden els diallars i...
I ara venen els dies llars. Sí, sí. Aquest dissabte, 21 de març, era el Dia Mundial de la Poesia, i cada vegada hi ha com més actes i més festes i més trobades, i jo en vaig participar una, no penso...
modesta però molt interessant a Cineu, a l'Ajuntament de Cineu bé, a la biblioteca i la jornada va anar a l'entorn de dues figures evidentment diferents com són han estat en Pere Capellà per un costat i en Bial Florit Pere Capellà no troco un poquet de veritat de cop
Biel Florit també. Vaig tenir amistat molt neta amb Biel Florit perquè hi era una persona molt clara, molt sincera i molt ferma d'idees.
i va fer un tipus de poesia que responia al seu caràcter. Una poesia directa que connectava perfectament el que era esplau, la pagesia nostra, el món rural nostre, que alhora significa la protecció de l'espai i la protecció, sobretot, de les persones. Biel Florit sabia...
que allò que fa un entorn és la persona i per tant sempre va ser un gran defensor abrandat dels drets humans, dels drets de la persona i dels drets naturalment dels miurquins en tots els aspectes.
No és bé per això, però sí que vol dir que aquestes paraules servissin d'homenatge a un magnífic poeta i un gran amic. Idò, mira, has fet aquí una connexió que segurament m'ho hauria anat molt bé a escoltar.
aquest dissabte però així i tot va anar molt bé i sobretot l'important diguem-ne que vàrem aprofitar per llegir rellegir Pere Capellà i enviar el Florid que al cap i a la fi és del que se tracta podem escriure molt sobre ells podem reflexionar molt sobre ells però sobretot el més interessant la manera de mantenir l'or vius és llegir-los i relletgir-los no?
Sí, tenies les seves paraules, això és evident d'ell i de tots. Vaig veure que sí, que Raül de Mallorca s'han de fer actes per recuperar els nostres grans poetes i vol que et digui extraordinari.
Llorenç va publicar un article dijous passat, de 9 de març a l'última hora, titulat El mocador de la discòrdia un article que la nostra audiència pot recobrar a través de la web de
a l'última hora i comença l'article dient dies enrere amb motiu de la derogació de la llei de memòria Martí Gelabert entrevistava a Vila Web Maria Antonia Oliver París
una excel·lenta entrevista, diguem-ho, el periodista va saber posar de relleu la força expressiva de l'activista Maria Antoni Oliver i llavors dius aquest moment, o destaques o recordes aquest moment de força, de dignitat, de...
Aquest moment plàstic que mos trasllada en el moment de la derogació de la llei de memòria democràtica, que és quan Maria Antoni Oliver justament li planta un mocador de l'entitat memorialista damunt l'escó, damunt la taula de la presidenta Margarida de Provenç, no?
Sí, de fet, Maria Antena Lluís és una persona tan vital, també tan ferma en les seves idees, que aquest mocador que va plantar damunt la taula davant els ulls de la presidenta Proens, és un mocador que ens està plantant de fa 30 anys davant la cara de tots nosaltres, de veritat. Maria Antena Lluís
La memòria, la llei de memòria històrica, la memòria històrica, la sensibilitat que tenim actualment amb nosaltres per recuperar els cossos de ser de la preguda i per recuperar la memòria del que va ser la República en un determinat, si no fos per la Maria Antoni Oliver, avui hem de parlar de tot una altra cosa, d'un altre tipus de moviment. Ha estat una...
una persona que ha sabut dinamitzar la sensibilitat col·lectiva, la veritat, i per mi m'agrada tot tipus d'homenatge i de respecte. A més a més, amb aquest fet concret que tu dius, que li va deixar un mocador vermell a Montse Tau, o a Montse Gavira, de ser president de Provença del Parlament, és molt simbòlic.
simbòlic, primer perquè són dues persones amb una actitud d'avant el que pugui ser la memòria històrica, la recuperació de la memòria en general, totalment diferents. I després, perquè s'apresenta prou anys, en comptes d'estar al costat de tots aquests llorquins que han patit l'injustícia més gran de
del món com va ser la que prové de la guerra civil, de la repressió de la guerra civil i de la llarga postguerra, la veritat, allò que fa és emplear memòria, llengua, paisatge, tots aquells valors que fa el poble, o s'emplea com una manera de canvi en vots o en s'estima de la direta, en s'escala de les soles, que els he dit jo.
Una actitud d'aquestes és terrible, perquè els grans valors humans, els grans valors de servir que signifiquen la persona no poden ser mai monedades a canvi. Malauradament, ben que ser així.
Llorenç com moltes vegades fas en els teus articles ho connectes amb elements de la nostra història i aquí mos recordes la proclama de lo primer que va dir en Miquel Ferrar bé
Sí, Maria Antonia Saludà, en una carta de Miquel Ferrar s'exclamava, que ja era el 39, s'exclamava que cultura i llengua, etc., el franquisme no ho respectava en absolut, al revés, la prohibia. I Maria Antonia Saludà aprofita per dir-ho la primera, la primera.
És a dir, allò que és primer per anar-me a salvar és allò que és primer per la senyora Proens, en veritat. Anem a fermar la butxaca, anem a fermar els valors conservadors històrics, religió, tranquil·litat de carrer, obrers...
sense reivindicacions excessives, etc. I això és el primer. Després, i en el cas de Manitanya Salvà, després ja vendran les reivindicacions culturals i lingüístiques. Ho dic per aquesta contribució terrible que es Manitanya Salvà sempre ens diu que la llengua està per damunt de tot, l'adivinisa la llengua. Quan hem de parlar clar.
Una llengua sona bé, una llengua l'estimes, però allò que fa important una llengua és la gent que la parla, la gent que la parla, la gent que la parla, la gent que la parla, la gent que la parla. Aquesta bandera que em fa de la llengua queda en segon terme,
per darrere d'aquells valors que en aquest cas avança, el desfeixisme. La senyora Proens està fent el mateix. M'has parlat de dies de pausia. Quants ajuntaments del Partit Popular trobarem...
que feren actes a favor de la poesia o de la sienga cada dia, o de les escriptors, continuament. Però, en canvi, el Consell de Mallorca, si ara desvincules la feina que fa culturalment el Consell de Mallorca de tot allò que l'envolta, està fent coses molt importants i està protegint poesia, novel·la, música, etcètera, etcètera. Però, si estem...
donant suport als poetes i, per altra banda, al Parlament, a fer avançar llengua, a veritat, perquè el primer és el primer, aleshores no s'aguanta aquest país.
De totes maneres, el primer és el primer, connecta molt amb una vivència meva que vaig tenir. Era l'època d'en José Ramon Bauzà. Sí. Me vaig reunir així, privatament, amb un destacat, diguem, militant del PP, perquè m'explicares una miqueta com estava la situació per allà i, clar, ell m'explicava que hi havia molt...
molt de militant, molt de batle, molt de dirigent, que estava radicalment en contra de... del que estava promoguent en Baussà, no? I sí mateix, jo li vaig dir, bé, però podem esperar... i em va dir, bé, ells pensen que apliquen el de primum vivere.
Clar. Per tant, primum vivere, eh? El primer és el primer. Sí, sí. Es que a més forma part de la cultura conservadora del Manco de Mallorca, que és fosca de per tot el món, però aquí és molt ferm. Tu podria comptar els casos de principi de segle, un cas de contraband, que se produeix un assassinat per qüestió de contraband,
i el mateix ordenat l'assassinat d'aquella persona després protegeix els fills de l'assassinat perquè tinguin carrera universitària. El primer, el primer, desfem molt de ton pare, després te protegiré. Estic, clar, duent les coses ara, un tumor radical, però que per tot trobarem aquest, aquest, el primer, el primer.
En la nostra cultura ho trobem continuament, ara aquest deixat. Anem a l'obra, o sigui, fan quatre pessetes, que el primer i després ja ho veurem. No és que... Participant tots una miqueta d'aquest fet, però el que passa és que a la llarga, si no ho tenim en compte, si no ho veiem des del punt irònic i crític, de veritat, se converteix en un valor...
I a partir d'això, canviant la visió de les coses. Per exemple, allà que han parlat de Manitonio Saldà, dies passats se li va fer un homenatge o s'ho va parlar d'ella i se li va presentar com una gran feminista, una gran avançada del seu temps. No diguem desbarats.
Maria Antoni Salvà va ser una gran potesa, va ser una dona amb una gran cultura, va ser una dona que va tenir molt de mèrit. Ara, era una dona que va donar suport al règim, era una dona que presidia les filles de Maria de Llum Major l'any 40, que era pitjor que la gestió femenina, i era una dona que no se va escandalitzar de bancar dels assassinats que se produïren. Per tant, no podem dir...
que és un exemple de feminisme i de gran avançada, és una dona culta, és una gran poquetesa, i insisteixo que segur que tenia molt més valors, però aquests altres no els tenia.
És així. Jo crec que hem d'aprendre, diguem, a situar justament les coses, no? Moltes vegades hi ha aquest debat amb els grans artistes, no? Separar la persona de l'artista, de la seva obra...
no s'influeixen de manera negativa en la projecció actual, en la manera de pensar actual. I és aquí on hi ha de gran error. Si els situem on toca, sense crítiques excessives, ni sense demanar explicacions, que no s'ha de demanar 80 o 90 anys després d'aquells fets que en aquest moment estem comentant, de veritat,
Però allò que no pot fer és desvirtuar allò que va ser pel que fan d'exemple i de model. Jo, ara parlàvem amb un dels entrevistats, te ho explicaré ara d'una altra manera, si ara fa 3 anys, diguem, m'hagessin dit com anirà la legislatura, hauria dit que...
que PP i Vox haurien apretat el màxim durant els primers dos anys i mig o tres fins i tot i que el darrer any haurien escenificat un cert xoc i el PP hauria apostat per la moderació però veig que justament arran de la derogació de la llei de memòria democràtica
i també arran de tornar una altra vegada a prendre mesures contra el català, etcètera, etcètera, perquè el PP vol afrontar aquesta darrera part de la legislatura des de l'extrem, cosa que tàcticament no m'ha cap d'explicar, tot i que segur que... No m'ho explico de...
Des de l'òptica que entenc que Vox s'ha esbrà ser mat del PP. Puc anar equivocat, perquè la majoria de comentaristes diuen que allò que passa és que Vox està emprenguent cap sa radicalització als Partits Popular. Jo no ho crec.
si agafem, si sortim un poquet, quan nosaltres aquí parlant del Partit Popular, tenim a les caps tota una imatge de Gabriel Canellis. Gabriel Canellis va sabre compensar totes les coses, va sabre conviure en totes les idees, però no és Gabriel Canellis que hem d'agafar com a referent,
Com a referent, tenint en compte que és un partit estatal, han d'agafar el Partit Popular de València de referent, han d'agafar el Partit Popular de Madrid, han d'agafar el Partit Popular Estatal, han d'agafar Aznar, han d'agafar el mateix Feijó que aposta per un bilingüisme agradable o simpàtic, no sé què li diu. És a dir, totes aquelles...
imposições de votos, se tem assumido esses papéis, o que eles vão aplicar de uma maneira muito mais suave e possivelmente mais mesquina. Para todas as reivindicações de votos, insisteixo,
estan dins els pensaments del Partit Popular. Tu també, l'article, que parles d'escaralsoles, m'agrada aquesta definició,
suggereixes que lo primer es lo primer podria substituir aquest lema del Partit Popular que hem de coincidir en que tampoc és cap gran lema que tenen ara aquest orgull com ho diuen? orgull de ser d'aquí orgull de ser d'aquí que és com allò de no definir ni ser aquí tan sols
Clar, no difeneixin de ser aquí, però allò que sí que difeneixin és que no són d'allà. I allà vol dir Catalunya i els collos catalans.
juguen sempre aquesta carta molt sotil, fins que per exemple el president de Provenç va començar la seva legislatura salant els discursos oficials, ara ja no s'ha, però ja ha marcat un punt de partida a la defensa, saps? Això també m'ho està fent
té llogat en certa manera la política cultural del Consell de Mallorca, que crec que en qüestió de patrimoni i fins i tot de llengua està fent coses importants, però sempre aquest aire de protegint la cultura i protegint la llengua, a l'hora que fan aquestes dues coses, protegint la cultura i la llengua, allò que fan també és
crea aquest orgull de valeritat enfront del que pugui ser Catalunya col·lectiva. A vegades és un punt groser, a vegades és una sotiu idea manifesta, però sempre aquest punt d'orgull valerar, que no té altre sentit més que dir orgull valerar enfront...
de la col·lectivitat de païs que som. I per aquí a veure de Rodoni i tu també a la part final de l'article en certa manera hi fas referència d'una altra òptica però ahir a la líder de Vox espanyol
destacava com a exemple s'acord amb el PP de les Balears per deixar sense ajuda bé, el que ells diuen els immigrants il·legals o el que també podrien dir les persones que més ho necessiten
Bé, això, evidentment, allò que em fa, se'n pagaí, senzillament. Però, clar, des de quin punt de vista ho fa anar bascal? Des del punt de vista de defensar els seus, de defensar els espanyols, per entendre'm-ho. No estàs defensant els espanyols.
Estàs odiant les diferències que són les altres. És lamentable de tot i possiblement, possiblement no, ha caigut el Partit Popular i que hi haurà altres coses. Perquè la primera és la primera, però la primera és la primera perquè vol dir capacitat de negociar allò que tant mateix tens assumit, de veritat. És a dir...
És una resposta de vots, però és una cosa perfectament assumible del paper. Allò que t'he dit abans, vots no deixen ser els braços armats, la bandera, que són l'aire, veritat, del Partit Popular. Tristament, no parlem d'un conservadurisme...
A l'europea, aquí a Mallorca, no parlem d'un conservadurisme alemany ni anglès, parlem d'un conservadurisme almejorquina que...
I que segurament, com tu dius, quan te n'abescal te posa d'exemple, és un molt mal senyal. No pot ser més. Per acabar, no hi ha millor resum que el primer és el primer, no?
Exacte, crec que podria ser el gran lema d'aquest govern, que ho podrien posar en les tauletes aquestes quan fan les seves conferències, en les seves intervencions públiques, i definiria perfectament l'ideari d'aquesta legislatura. La primera, la primera, i la primera, és evident per la senyora Provenç,
és donar peu a vots en totes aquelles coses que li interessin encara que vagin en contra dels nostres drets més elementals. Després el Consell de Mallorca m'he d'agradar de contentar d'una manera de les altres intel·lectualitat. Sí, m'he d'agradar de fer com un joc de pèndol i compensar. Sí, un poquet un joc de pèndol i que tots hi participem, d'una manera de les altres. Sí, sí.
i ara ens cap allà com sempre un plaer repassant tu l'actualitat a través d'exprir-me dels teus articles moltíssimes gràcies i dilluns que ve ens tornen a connectar gràcies a l'altre cito adeu i una abraçada adeu, bon dia
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método slow-tend district. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. Destinam més de 30 milions d'euros a modernitzar les carreteres de la part forana. Cream 13 projectes per millorar els accessos a Palma i 26 vials cívics per unir els pobles de l'illa. Ballam pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Otros dicen que soy tentación No valgo dinero Pero pagarías por mi labor Vivo de tu ego Soy reflejo de tu ostentación Cumpla tus deseos
Solo estoy de paso y mis pasos siguen tu dirección.
Fins demà!
No hay excusas, tú has elegido. No hay retorno, no lo pensaste bien. Tu destino se ha dividido en el momento que has elegido. Esta historia nunca acaba bien.
Anita Sancho, bon dia. Hola, molt bon dia a tu meu. Quin ambient hi ha per Chocolat? Doncs un ambient molt musical, com sempre tenim aquí, amb molts discos. Hi ha algú que ha començat la setmana amb un regal a l'home.
o per omplir aquells petits buits que els queden a casa, per omplir-los de més vinils. Hem començat en recreo, encara.
i el tema Tus Pecados a mi això, clar, ara m'ho explicaràs d'on venen no els he conegut de res me sonava aquest heavy rock però melòdic de fa molts anys tu no havies nascut ni tant o Baron Rojo no sé si aquest grups així ara
Ara no m'ha venut cap, però n'hi havia uns quants més, no? No sé si van per aquí estirs o no. Sí, per aquí van, exacte. Jo no havia nascut, però sí que he escoltat molta música d'aquesta i potser és per això que m'ha agradat molt aquesta proposta, no? De Baron Rojo i... Tampoc me surten jo més grups, però... Reincidentes... Sí, sí, sí.
Bé, un poquet de tot així de rock dels finals dels 70, dels 90... Bé, tenen un poquet d'influència tant de rock nacional com de grans bandes internacionals. Recreo és una banda formada per quatre amics, no? Per diversió i per donar curs en les seves inquietuds i gustos musicals, però així mateix ja duen uns quants anys rodant per...
barretos i pubs de silla, toquen i van traient de tant en quant algun senzill, tenen Spotify un quant temes, i ara ja donen una pas endavant amb un primer disc que editen en Noltros, que se dirà Dunning-Kruger, i el seu debut discogràfic que veurà la llum aquest abril.
I bé, hem dit, perquè no començàvem el dilluns amb un pot de canya, no? I de força. Sí, sí, no, no. La veritat és que sonen molt bé. I ara tinc una curiositat. Quina edat tenen aquesta gent? Són gent jove o són veterans, diguem?
Som més grans, més al voltant dels 50. Ja tenen els grans i ja tenen aquest temps que abans no tenien, no? Per anar a l'estudi, per gravar, per assajar i, per tant, ja tenen menys obligacions familiars, diguéssim, no? Quan ja comences a veure un poc la llum i, per tant, sí, clar, tenen tant en la vida com...
com musical també un bagatge d'escoltar música i en tot cas sí que hem viscut un poquet bé, tot això tots aquests referents que jo ara deia no? aquella època en què hi havia aquestes
no sé si dir tribus urbanes, no? però que hi havia els heavies, no? que els veies allà en sots seus pulseres de punxes, sots seus xupes i sots seus melenes i altres altres tribus, els rockers i els mots i tot això molt rockeros, aquest rock ara ara, bueno precisament, no? tant a tu com a mi m'has dut aquest tema en els 90 i fora i precisament perquè ara no tenim aquestes propostes
amb aquest so, diguéssim rock cru, directe i emocional diuen aquí, per tant però també això aquesta melodia, aquest ritme que no sé que t'enganxa i que t'aboca a més molt ben interpretada clar, també supos que avui en dia els sistemes de gravació i tot això són bastant millors que fa 20 o 20 anys
Efectivament, ara ja disposam d'uns estudis que tampoc te fa falta anar-te'n a un superestudi per sonar fantàsticament bé, sinó que ara amb targetes de so bones i amb menys inversió pots tenir un bon estudi. També és per això que ara tenim tanta oferta musical, tantes plataformes com per tot, perquè diguéssim que s'ha apropat la producció un poquet a tothom, no?
la bona producció canviem radicalment d'estil radical sí que sí
Morarà amb una cosa de mel i sucre, ara. Idò, o sigui, això era per adults, no?, que l'hem escoltat, era d'adults per adults, per disfrutar ells, per suposat també poden disfrutar els petits, el manco allò és meu, crec que m'està fent fan d'ici-dici, o sigui que tenim ben clar que li agradarà més, si el que ve ara o el que hem escoltat. Ja, ja, ja.
Però sí, bueno, anem ara a celebrar la primavera amb mel i sucre, no? Mel i sucre. El nostre grup de música infantil i familiar. Sí, sí. La dansa de les flors i la primavera ja ha arribat, clar. I per celebrar-ho, no sé, escoltam la dansa de les flors. L'escoltam i després la comentam, si vols. Ben bé. Sí, sí.
Balla la dansa de les flors, arriba la primavera. Balla la dansa de les flors, benvingut al sol. Papallones del jardí, tan rotant els arbres, creixen claus de mil colors, se'n celebren.
de la dansa de les flors, benvingut al sol. Papallones al jardí, tan brotant als altres, creixen flors de mil colors, se'ns alegra el com.
Balla la dansa de les flors, arriba la primavera. Balla la dansa de les flors, benvingut al sol. Papallones al jardí, t'embrota entre els altres.
La dansa de les flors convida a ballar i a celebrar la primavera. Sí, amb un estil folk, així alegre, ballable...
junta amb música d'en Pere Durant i també d'en Pere Durant aquestes flautes i gaites i les percussions eren d'en Joan Bausà i està gravat amb els germans Damián i Carlos Tejero a Caja del Ruido. Us recomano també mirant els vídeos que hi ha a YouTube perquè hi ha
una animació feta amb jana per la Viviana García. És molt curiosa. I bé, aquest nou tema està acompanyat també per un audiocompte narrat per la Jéssica Martín, que també el teniu disponible a plataformes digitals. També és un... Bueno, ens endinsa la càlida primavera mallorquina amb una història plena de sensibilitat i imaginació. Una meravella, també. Se fan coses precioses avui en dia per nens.
Sí, la veritat és que sí i em donen gràcies també a formacions com aquesta que estan sempre creant i pensant en els infants. De fet, amb Melisucre ja hem escoltat alguns temes que ajuden també a fer rutines i a aprendre amb ells. O sigui, no només a divertir-nos, sinó que a través de la cançó i de la diversió també parlen de temes i coses que poden ajudar també als infants, no?
Una altra de les seleccions que ens has triat per avui és Sonadors Sonats Qui són aquesta gent? Aquests són un grup de jovenets, són 7 joves que així mateix duen ja des del 2021
bé, són amics d'arreu de Mallorca, aficionats a la música i van decidir formar un grup de música popular i des de llavors han anat evolucionant i aprenent i pujant escenaris, han actuat tant per Mallorca com a Barcelona, a altres ciutats com Manresa, Molina Reis,
o també han tingut el privilegi d'actuar a les festes Sant Antoni de Gràcia o a la Rebretia de Sant Sebastià. I ara ja a la fi s'estrenen també, debuten en un disc que s'hi diu I som tots, que resulta que és la frase que diuen just abans de començar a tocar, no?
Bueno, suposo, clar, són set, i se miren i se diuen, i són tots, poden començar? I mira, així donen títol a un disc que han gravat amb Antoni Pastó, a Swing. Seran 15 temes de, bueno, de ball de vot, principalment. Hi ha temes populars, alguns temes propis, o populars amb arrenyaments propis, també. I aquesta setmana, a la fi, podrem ja...
conèixer el primer avançament d'aquest disc, que estrenarem en primícia aquí, però estarà disponible a partir del divendres dia 27, que es diu Jota d'Espou. Després, ja, posteriorment, doncs, tendreu el disc en físic a la banda a partir del 10 d'abril i el 25 d'abril el presentaran al Clastre de Llorat. Aquesta vegada, és curiós perquè aquesta vegada aquest grup ha volgut llençar primer el físic
I després, a posteriori, ja vendrà el disc en digital. És com que li donen una presència més cuidada en el llançament físic, ja que han fet aquest esforç, que de fet hi ha hagut molt de... Com se diuen aquests? Bueno, ha participat a través d'un crowdfunding i la manera d'agrair-ho és primer donar-li prioritat en un disc
en físic, amb un disseny molt cuidat de Guiem Contestí, perdó. I bé, si voleu podem escoltar ja en aquests jovenets que mos duen el ball de bot. Una gravació en la gent i en la garantia d'Antoni Pastor. Clar que sí. I que m'ha permet dir això que sempre he volgut dir, que és Bada Jota.
Ses històries tan petites són difícils d'explicar. Històries d'una infantil.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
A tothom li arriba el test d'espauve de fer-te'n fora. Això ja ho diu sa cançó. Joventut se'n va i se'n mola. En s'escassa.
Sonadors sonats, fa Ballera, en aquest grup que presenten el disc I som tots, un disc en Betseger i d'Antoni Pastó, que sempre és una garantia de nit.
Així és, i de blau, que també és un altre. Sense aquesta no em porta ni començar. Anita, acabem a lo grande, no? Sí, sí, sí, acabem bé amb una gran notícia, que és que la fi s'apropa a la data per conèixer el nou disc d'Anna Maria Almabonet,
Aquest dilluns tindrem el primer tast, que serà amb el senzill blau i sols de roses blanques, que és una peça que anés d'un fragment d'un poema d'en Blai Bonet, a música d'Antoni Pereira Fons i arrenjaments d'Antoni Pastor.
Bé, això serà aquest dijous, després vendrà un altre single, però preneu nota que el dia 30 d'abril, ja tenim data, sortirà L'Aigua no cansa, que és el nou disc de Maria Almà Bonet i Mos Promet, que és un tresor. És un disc profundament mallorquí i mediterrani, ja que ha sigut concebut, creat, produït íntegrament aquí a Mallorca.
amb músics com Toni Pastor, en Marc Grases, en Marco Logicari, en Benjamí Salom, en José Llorac i, per suposat, en Maria Almabonat. A més, gravat a Estudi Swing, també, amb l'enginer de so, en Mateu Picornei, que les mescles i la masterització, amb assistència a Espera Estelric,
I us he de dir que a part sortirà amb dos formats en CD i en vinil, però amb uns formats molt especials, molt cuidats, amb fotografies d'en Pep Bonet. O sigui que, bé, tindreu l'oportunitat de tenir a les vostres mans un discarro, diguéssim, tant per de fora com per de dins. I bé, no hem pogut avançar aquí al nou tema,
sí que després podran tancar amb algun tema d'anar a la Maria de Mà, però dilluns jo crec que podran comentar dilluns que ve i escoltant la nova cançó que tindreu disponible a partir de dijous a plataformes.
Fantàstic. I, de totes maneres, no està gens malament tancar la secció, connectant aquesta remembrança, aquest record de la cançó Aigo en el disc L'Olimpia.
amb aquest nou disc que encara no podem escoltar, però que s'atitularà Saigo no cansa, que en certa manera és una bona manera. Per això he agafat aquest tema de l'Olimpia, ja que també hi vàrem parlar, que tenim reeditat i remasteritzat per en Mateu Picornell i que té relació amb el Manconvestit també.
perquè hi haurà, hi trobarem amb aquest nou disc una Maria Almà, bona, amb la seva essència, no?
d'aquestes arrels i de Mallorquina Idò Anita vendrem no sé quin dia d'aquesta setmana pegarem un bot de xocolat com sempre sempre que sortim de xocolat molt anant contents i en el mateix temps pensant que encara hauríem d'agafar qualque cosa de més
però sempre podeu tornar i... Sí, sí, sí. Anar fent incursions, eh? Exacte. Chocolate, sempre és un plaer passarí. Moltíssimes gràcies, Anita. Moltes gràcies a vosaltres i bona setmana.
tancant aquesta connexió amb Aigo de Maria de Mabonet Aigo us demanam Aigo i vos senyor m'ho esteu fent
i mos gireu ses espales, i feis com qui no mos senta, i vos vos demanem, ai... i vos, senyor, mos deu vent a sort sa terra,
Has mort tot el que em sembra. Estar un gest s'ensecat. Es blat es mort i no es n'ha taigut. Pots demanar.
Senyor, m'ho esteu bé. Abans, senyor, éreu flors. Ara, senyor, sols sou cards.
S'assegat aigú Vos demanam aigú I vos, senyor, mos deu-guén Abans, senyor, era uors Ara, senyor,
I ara on és, on és la gent? Ai, tu, us demanam? Ai!
Fins demà! Fins demà!
interpretació del tema Aigó. En aquest cas, en el Teatre de l'Olimpia de París, Maria del Mar Bonet, nosaltres ja afrontem la recta final, queden tres minuts per tancar el programa i ho aprofitarem per avisar-vos que queden poques places ja per l'itinerari que organitza Diari de Balears,
El diari de Balears organitza un itinerari literari per la palma de Joan Alcover amb Gaspar Valero en el marc de la commemoració de la celebració dels 30 anys del diari de Balears. La primera activitat s'emmarca dins la celebració també de l'any Alcover, un any que recorda el centenari de la mort del millor poeta en llengua catalana
Serà divendres, aquest divendres d'aquesta setmana, 27 de març, a partir de les 17 hores. Sortirem de Can Alcover i més o manco, durant dues hores recorrerem amb en Gaspar Valero a llocs més emblemàtics de Palma relacionats amb sa figura i sa obra i sa vida d'en Joan Alcover.
per participar-hi vos heu d'escriure i ho heu de fer a través del correu electrònic 30ainsdb arroba gmail.com és a dir, un 3 i un 0 després, anys
una D de Diari, una B de Balears i arroba gmail.com Aquesta és la manera de participar en aquesta activitat organitzada per Diari de Balears. Teniu els detalls a la portada de Diari de Balears.
i des del diari mos informen ara mateix que queden molt poques places. Segurament demà ja haurem d'anunciar que s'ha tancat definitivament la inscripció en aquestes activitats. En qualsevol cas, ja ho sabeu, si voleu participar encara avui teniu ocasió de fer-ho.
Som el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània. Vos recordam que continua la programació aquí a Ona Mediterrània i que...
Demà hi tornem, a partir de les vuit. De les vuit en punt hi serem. I a partir de les set teniu ja la redifusió del Crepuscle en 100 estals. I a partir de les vuit el bon dia i bona vida. Moltíssimes gràcies per ser-hi un dia més i fins demà.
Fins demà!