Maladona, sí, maladona, sóc jo ja, sense gel a les ungles. Maladona, sóc jo i sense gel a les ungles me la fer la meva, no em doni la torra. Ho faig a consciència, mira que sóc burra, deixa't ja d'història, fot-li canya i curra. Pilla això que faig i gaudim tot d'una, no pateixis com a mínim farem una espurna, l'atenció pujant aquí a la...
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Escoltes Bon Dia i Bona Vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Veu passar borratxo el seu fill desfilant amb dos guardias civils i un municipal.
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània, un programa produït per Ana Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí, que vos saluda des dels estudis d'Ona Mediterrània a Can Alcover, Espai de Cultura. Un programa que, com cada dia, ve ple d'actualitat i ple de continguts, d'anàlisi i de reflexió. Tot això vos ho explicam ara mateix. Abans, però, escoltem...
la salutació que mos fa, la salutació musical que mos fa avui, Maria Nadal.
Què se sent quan un s'enamora? Jo què sé, és com anar caient sense adonar-te'n i de cop tot sembla una mica més clar, més alegre, més, no ho sé, diferent. Doncs això és exactament el que transmet Feels like I'm falling in love de Coldplay. No és dramàtic ni res exagerat, és suau, agradable i et deixa amb aquella sensació de somriure sense motiu.
És d'aquelles cançons que pots posar mentre camines pel carrer, mentre et perds en els teus pensaments o mentre penses en algú que encara no ha arribat i et fa sentir bé igualment. Deixa'm de sonar i a veure què passa. I know that this could hurt me bad I know that this could feel like that But I just can't stop
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Dimecres 28 de gener de 2026, són les 8 i 7 minuts i vos explicam què tenim preparat per avui aquí, el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània. Tot d'una, vos farem un repàs a l'actualitat i ho farem a través dels titulars que mos ofereixen Hores d'Ara, Diari de Balears i també Vila Web.
A continuació tindrem connexió amb en Toni Vannà també i analitzarem unes quantes qüestions de s'actualitat. Aproximadament a les 8.40 escoltarem un nou episodi de Mallorca, un futur amb mirada jove, el capítol corresponent a dia d'avui.
repassarem les notícies, entrevistarem en Lucía Muñoz, que ara fa temps que no parlem amb ella, portaveu de Podem, i parlarem amb ella sobre la regularització d'immigrants que s'estava produint a l'estat espanyol a partir d'ahir. I també parlarem amb ella, evidentment, de...
la situació a l'Ajuntament de Palma. A les 9.40 aproximadament serà el moment de connectar amb en Jordi Mora, president de PIMEM. Amb ell repassarem les dades d'ocupació i altres dades interessants
A les 10 farem aquest exercici que fem cada dimecres de literatura comprada, en Amarisa Cerdó, i a les 10 i mitja cercarem el nostre diplomàtic pel món, veurem on el trobam, si és que el trobam avui en Joan Manuel López Nadal amb ell, evidentment, evidentment,
repassarem tota l'actualitat internacional, que ja sabeu que des de fa uns mesos, com a mínim, o un any, va carregadíssima cada dia. Som a Ona Mediterrània, som al 88.8 de la freqüència modulada, o també a onamediterrania.cat, i és el moment de repassar l'actualitat. Ho feim com cada dia, guaitant en primer lloc,
a Diari de Balears. Bon dia i bona vida! Dóna Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del Diari de Balears. De Balears, un cat.
I a Diari de Balears, de Balears.cat, hi trobam en primer lloc l'Ikea de Mahó discrimina una clienta per mantenir el català. Vaig esperar més d'una hora i ningú no em va atendre. És la denúncia de la qual es fa ressò, Diari de Balears. Volem que els nostres fills i nets puguin néixer a Manacó. És la reivindicació que fan diversos col·lectius de Manacó i de la comarca.
Unió de Pagesos i APAEMA convoquen una tractorada aquest dijous a Palma. Aquesta sí que va de veres. 200-360, una eina per impulsar la millora del benestar emocional dels 200...
També Diari de Balears vos ofereix 5 peces dedicades a aquesta informació d'ahir. El govern espanyol aprova la regularització de més de mig milió d'estrangers. A les Balears la regularització d'immigrants podria afectar unes 11.000 persones aproximadament.
El govern rebutja la regularització massiva impulsada per l'Estat i alerta que agreujarà el col·lapso d'estrangeria i l'efecte crida a les Balears. Més per Mallorca diu que la regularització de migrants és una qüestió de drets humans, justícia social i cohesió i Podem acusa proents de tenir un prejudici racista.
El govern impulsa una jornada amb especialistes en violència sexual contra la infància marcada en la implantació del model Barneus a totes les illes. I també...
Destacàvem que hi va haver un greu accident a Escastell provocat pel despreniment d'una roca de grans dimensions, una persona morta, a causa de la caiguda d'una roca de 20 tones. També de Diari de Balears podreu accedir a un...
Un reportatge titulat Bloqueig polític a l'oficialitat del català a la Unió Europea. Dirigents del PP insten governs amics a frenar-ne el reconeixement. També informa a Diari de Balears que ja es pot demanar el xec cangur per a la conciliació familiar a través de la seu electrònica del govern.
L'encesa de torres, talalles i talajots celebra el desè aniversari amb un mapa interactiu. Educació presenta una eina per impulsar la millora del benestar emocional dels docents i Termes en Antena, un espai de difusió terminològica per a millorar l'ús social social.
del català. I també des de Diari de Balears ens feien ressò que la temperatura de la Mediterrània a les Balears supera els 28 graus, prop de 5 graus per sobre de la mitjana
una dada preocupant. Moràvem ara a Vila Web allà i trobam una fotografia amb la mirada cap a baix de la consellera Sílvia Paneque del govern de la Generalitat de Catalunya.
Una setmana de desgavell ferroviari que despulla la manca d'autoritat del govern. Pèrdua de temps, resignació, molta ràbia, relats d'usuaris després de la setmana caòtica a Rodalia.
perquè hi ha dues manifestacions contra el caos de Rodalia el mateix dia. Se demanen a Vilaweb i també informen que Paneque diu que no dimitirà i justifica l'intervenció anirma de Madrid en la crisi de Rodalia.
llac gener 76 cançons i reivindicacions vigents 50 anys després és una crònica d'en Martí Estruc i un home ataca la congressista demòcrata Ilhan Omar en plena crisi a Minnesota
També, finalment, i connectat amb això, una traducció des de Washington Post a Vila Web. La pressió política i popular fa perdre Trump el torcebràs migratori a Minnesota. Trump que va perdent batalla rere batalla.
Més qüestions de l'actualitat. Vila Web simplement vol destacar amb dues meses en clau internacional. Per un costat, com Pekín ha ajudat la junta militar de Myanmar a falsetjar unes eleccions i Egipte lluita contra vent i marea per rescatar el seu salva-vides econòmic, el canal de Suez.
És el moment d'escoltar la predicció de la temps, com cada dia l'escoltam en la veu d'en Tomé Mateu Canals. Aquí li agraïm que cada dia mos enviï aquesta predicció. Bon dia. Avui tindrem un dia molt complicat. Després de ser vental d'avui vespre, aquest dematí m'ho farà vent, però a puntura no tan fort,
Per tant, fa refugiar una mica, ara bé, a partir del mig dia mos arribarà una profunda, per trobar-se petita, però profunda, que passarà molt, molt, molt ràpid. La pot deixar bastanta pluja, però intensa. I a partir del mig dia, per tant, pluja bastant general, fortes, però que passarà molt aviat, dues o tres hores, ja ho ha passat. I darrere...
i d'un mestre de sora baixa aproximadament s'espera que en té una ventada violenta, molt violenta. Anirà girant tant el mestre, el ponent, llavors ja dic, el sora baixa, si és un sora baixa molt complicat, meteorològicament sobretot pas vent. Demà tindrem una certa trena amb algunes precipitacions, però un tens una mica també més tranquil.
Aquesta és la predició del temps que mos fa en Tomeu Mateu Canals. Aquí li agraïm aquesta tasca. Som a Ona Mediterrània. Escoltau el bon dia i bona vida. Fes créixer Ona Mediterrània.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Bona nit.
Passa un referèndum. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
I el bon dia i bona vida som en temps d'anàlisi ja de l'actualitat ben carregada com darrerament. Són les 8 i 24 minuts d'aquest dimecres 28 de gener de 2026. És el moment de saludar en Toni Benassa. Toni, molt bon dia. Hola, què tal? Molt bon dia.
el que dic, que regadíssimes actualitats no tindran temps d'analitzar-ho tot o tot el que volem analitzar amb tu però sí que te volem demanar en primer lloc perquè tu vas fer una una piulada ben irònica o ben sarcàstica fins i tot sobre les declaracions de la presidenta Marga Proens
respecte als immigrants que no se volen integrar, no? Sí, és molt curiós perquè diu la presidenta, però ens ho va dir ahir, que aquells immigrants que no se vulguin integrar no són benvinguts a les lliures balears, i jo me demano a quins immigrants es refereix?
perquè ella ha estat la primera que una de les primeres mesures que va prendre com a presidenta és eximir
tots aquells immigrants, per exemple, del món sanitari que venguessin a fer feina a les Illes Balears, de haver de conèixer i de haver de tenir un mínim de coneixement per poder interlocutar amb els pacients en la gent com pròpia d'aquestes Illes.
les ha garantit, per començar, el dret a no integrar-se lingüísticament i per extensió també culturalment en aquest país. Què passa? Que els units immigrants que no són benvinguts són aquells immigrants que venim de fora del territori comunitari, perquè aquesta és una altra que després en parlarem, es neyen...
íntegres però són pobres o són d'un determinat perfil socioeconòmic o laboral, en canvi aquells que venen a fer una determinada feina com
la medicina o la infermeria estan els dímits de vers d'integrar i aquests sí que són benvinguts. Per això on estarem. Dirà la presidenta en qualque moment, que els immigrants nòrdics, que els immigrants alemans, que els immigrants nord-americans, si no s'entegren a la cultura i a la llengua de Mallorca,
o de les Illes Balears no són benvinguts i que per favor no compri més cases en aquest territori? Li escoltaran mai dir unes declaracions d'aquest tipus? Perquè jo m'imagino que no. És una reflexió ben pertinent que crec que moltíssima gent s'ha de fer. Perquè clar, en Aproens fa una formulació
i dins d'imaginari col·lectiu segurament tothom dirigeix els seus pensaments cap a un perfil concret i en canvi segurament respon molt més a això que denuncien a Proents aquests altres perfils que tu ara comentaves
Correcte, és igual que en quant a la immigració, no he escoltat mai, absolutament mai, un dirigent de dreta o d'extrema dreta critiquar la principal font d'immigració de cap a les Illes Balears, que és una font d'immigració que prové d'Aquitinoamèrica. És a dir, se centren, i aquí sí que hi ha un component que puc dir obertament racista, en contra de la immigració africana. Sempre i en tot moment.
recordant les paraules de fa poc més d'un mes d'en Feijó, del petit popular, dient que no volien immigració africana i sí que volien immigració sud-americana.
Per tant, quina és la diferència entre Llatinoamèrica i el nord d'Àfrica? Quan tenim Llatinoamèrica a milers i milers de quilòmetres de distància i tenim el nord d'Àfrica a tocar, perquè sempre ha estat una terra de comerç contrabandista perquè està a determinats punts a menys de 500 quilòmetres de la costa mallorquina entre Mallorca i l'Alzea, o Marroc, o tot el nord d'Àfrica.
Quina és la diferència? La raça, perquè si és la raça és una situació total i absolutament de pur racisme. Si és la religió, home, que és que hi ha religions bones i altres dolentes i estem com a l'època de les creuades del segle XII i XIII. És que hem de començar a aclarir conceptes. El principal element, i és que...
un punt en el qual s'estalviant completament perquè quan t'ho has dit en el començament hi ha tantes notícies que no tenim la suficient serenor per fer un anàlisi detallat i casuístic i també hermenèutic fins i tot dels conceptes i és que tenim un problema molt greu de xenofòbia vinculada a un concepte del qual m'agrada molt parlar-ne que és la aporofòbia
La profàbia és un concepte de filosofia jurídica i de filosofia política que es comença a menjar a partir de començaments, mitjans, dels anys 80 i que és una manera de definir totes aquelles persones que de forma classista odien els pobres.
i ho enmascaren amb altres possibles raons per odiar-los. Clar, darrere aquesta xenofòbia de la dreta i de l'extrema dreta, el que hi ha és una profunda aporofòbia. Per quin motiu? Perquè el que vaia completament aquesta actitud és un odi en els immigrants pobres.
Per quin motiu? Perquè són aquells que consideren que embruten, per dir-ho de qualque manera, el seu entorn social. És a dir, si ve un immigrant ric,
Si ve un immigrant que compri a Som Vida o que compri a Sa Ràpita o que compri a Vall de Mossa i se gasti un milió d'euros, en aquest l'han d'abraçar, li han de donar totes ses benvingudes i han de ser nosaltres que prenguem anglès o alemany per poder-lo tindre en sa llengua de s'immigrant colonitzador. En canvi, si ve una persona amb pastera, aquesta l'únic que ens donarà problemes i li hauran de donar menjar. Per tant, aquest no volem.
Per tant, és una qüestió de pur racisme. No conec cap d'aquests xanàfots que, per exemple, s'oposi a que pugui viure en aquesta Espanya que tant estimen, n'en va bé, per dir qualsevol cosa. Va morir. Sí, sí.
En Morici? No, no volem estrangers, en Morici, per dir un nom, que l'embarquin i que ells se'n tornin cap a... de bon prove, si el va no cos el barc i l'envinden cap allà. No, jo no en conec cap.
Crec que és d'un estat que Espanya no reconeix, a més a més. No, a més, aposta, per lo poc que he pogut llegir sobre la seva biografia, se'l va no cossolar, és correcte, que l'estat espanyol no reconeix a Kosovo, quan fins i tot tota la resta de la República Jugolada sí que ja el reconeix, quan se tanquen en qualque cosa se tanquen.
Però és asimptomàtic, és a dir, gent que tot el dia s'omple la boca de fer servir, per exemple, la paraula Moro de manera despectiva, per dir-ho de qualsevol manera, no l'he sentit mai qualificar de Moro en Mbappé, per dir, en Zidane.
quan també són gent que sempre fa proselitisme dels seus orígens i en algun cas fins i tot de la seva religió. Per tant, hi ha un component d'odi cap a la pobresa molt important i de pur classisme. I això, els que estem en postures ideologiques marxistes ho han de denunciar a totes hores.
Toni, ho podem enllaçar, vull llegir totes la piulada que vas fer, que diu no llegireu mai un titular, bé, clar, això ve perquè cites un titular que diu el ministro Canario quiere prohibir la venta de casas...
de sus islas a estranjeros. I tu dius, no llegireu mai un titular que digui el ministro paleà quiere prohibir la venta de casas de sus islas a estranjeros. Les illes són tan poca cosa per la metròpoli que, per no tenir, no han tingut ni un miserable ministro que forma mallorquí des del corrupte Jaume Matas, 2000-2003.
i mates de mallorquí ben poc i exercia. Bé, aquí planteges dues qüestions, una de les quals relacionada amb tot això que dèiem fins ara, no?, que és la gestió de la gent que arriba de fora i bé, en aquest cas, l'impacte que tenen aquests migrants diguem-ne rics, no?, en la pujada de preus, no?,
és que clar, els impactes dels immigrants rics es doblen, els ciutadans serien balears. Per un costat, perquè hiperinflassionen el mercat immobiliari. Això és un determinat punt. Tenint en compte que és una cosa de la qual no se'n parla,
que hi ha un percentatge molt gran de cada vegada més d'immigrants rics o immigrants alemans o immigrants britanis o immigrants també nord-americans que venen aquí no ja per viure i evitar entre nosaltres, tot i que claríssimament aquest sí que de manera oberta i clara s'anellen radicalment a integrar-se, no només hi ha un percentatge que
que ve amb la intenció no de viure, com dic anteriorment, sinó amb una altra intenció que ara es posaré, sinó que aquests immigrants, com dic, van començar en un principi a ser immigrants que arribaven aquí per tenir la seva segona residència.
És el gran somni d'en Gabriel Canyelles, exposat en els anys 80 i 90, en repetit discursos en el Parlament de les Illes Balears, que volia convertir totes les Illes Balears en una segona residència d'Europa. Si les cases van per les segones residències dels ciutadans europeus, evidentment no quedaran primeres residències per els ciutadans mellors quins.
Això és lògic. Però són un perfil d'immigrant ric que ve a Mallorca, en el qual s'oposa la dreta de manera secular i pràcticament també el cònjol de la pseudo-esquerra, que se li pugui prohibir la compra-venta de cases aquí a Mallorca de manera directa o de manera indirecta. Això és un perfil d'immigrant. Però després en tenim un altre de perfil d'immigrant ric, que de cada vegada va més en baument i dels quals se'n parla molt poc.
que és cinc migrants, ric, especulador.
No fa molt m'està comptant un client, precisament, que havia fet una compra-venta d'una casa a Santa Catalina, que l'havia venuda a una ciutadana suïssa i que, quan estaven pendents d'escripturar, el notari li va demanar, per curiositat, a què destinaria la casa, si feia comptes de venir a viure la família, etc. Diu que va, que va, aquestes, no sé si me la va dir la quarta o la cinquena casa que compt,
per dedicar-la, jo crec, vacacional i jo fer negoci. Per mi és una font d'inversió. Clar.
hem d'emmetre a immigrants, a rics, fins i tot aquest cap suïssa, extracomunitaris, que puguin venir aquí especulant-se el patrimoni immobiliari de Mallorca, mentre tenim desenes de milers de persones malvidint, caravanes, arrolots, a davallpots, amb infreditatges, amb cases que s'arbuquen com a manacó, etcètera, etcètera, etcètera. Se pot permetre una societat això?
Evidentment no. El element que m'agradaria enllaçar, si m'ha permès, que va molt vinculat a l'anterior, és que aquesta immigració rica és la que fa la crida conjuntament amb el sector turístic per la immigració pobra. És a dir, per quin motiu arriben aquí tant d'immigrants d'aquesta Amèrica, de Nord-Àfrica, d'aquí i per allà, no?
per fer d'esclaus d'immigrants rics que volen la gent fent els criats a preu de patató.
perquè hi hagi mala obra de reserva pel sector de construcció, que són els que construeixen l'escalde i la reforma pels immigrants. I també perquè s'esvesquin de criar en aquests quasi 20 milions de turistes, rècord mai vist en la història de les Illes Balears, que van venir l'any passat a les Illes Balears. Necessiten cambreres de pis, necessiten cambreres de bar,
necessiten cuiners, necessiten personal de netatge, necessiten jardiners, i necessiten aquesta gent amb massa, perquè de cada vegada hi ha més turistes i més turistes amb massa, i les necessiten a por de ser a preu de patató per explotar-los. Aquest estancament del centre viciós del sistema capitalista que tenim a cedir a Balears és molt trist.
Mira, ho podem enllaçar amb el que està passant a Saltacat de Mont, per dir-ho de qualque manera, en els Estats Units, amb aquestes ràcies promogudes per una policia que se diu ICE i que ja han assassinat dos ciutadans nord-americans i sobretot que terroritzen la població
se migrada i se no migrada, perquè no sé què fan exactament, però realment les imatges que mos arriben són molt significatives i molt dures.
Efectivament. Ahir crec que era Toni Bassas, que és periodista i analista, que ha viscut moltíssim d'anys als Estats Units, com a corresponsal, fa una anàlisi molt, molt acurada, que no ho sé si era a RACU o a Catalunya Ràdio, una de les dues emissores, molt acurat del que està passant i de l'autèntica en raó de fons.
i és que Donald Trump i esmaga, perquè ja no poden parlar dels partits republicans, sinó d'esmaga, com a moviment personalista ultra i totalitari de Donald Trump i els seus seguidors. Com dic, ells dos el que estan cercant es poden provocar una guerra civil per implantar una dictadura dels Estats Units. Aquesta és autèntica raó de fots. I només falta per començar...
un punt d'implosió que és el que estan cercant provocar. I és que un agent federal o estatal comença un tiroteig amb un ICE. A un ICE, igual que en dia, en la pronuncia nord-americana. És dir que hi ha un tiroteig entre forces estatals
i aquesta policia neofascista a imitació de CDSS hitleriana, aquí s'excusa que cerca Donald Trump per començar una guerra interior. Perquè, evidentment, en Trump, seguint el model de Hitler, cerca dues grans...
fites, per un costat, aconseguir qualque gran guerra exterior per tenir unificat el que ell considera la seva gran nació, que són els Estats Units, en compte una mica exterior. Per tant, volen veigró a l'Àndia, ha fet l'atac a Venezuela, etcètera, etcètera, etcètera, com han fet tots els feixistes. Doncs, invasió de Polònia de Hitler a l'Àustria.
està per un costat perquè és un element d'unificació interna, i al segon extrem, acercar un motiu com va intentar Hitler encenir dels cristalls trencats per començar una guerra civil interior i eliminar, però eliminar físicament, executar, com ja ha començat a fer els carrers, a tots aquells que ideològicament
no siguin com ells, és a dir, no siguin neonazis. Per tant, és un escenari molt, molt, molt, molt complex, perquè en el moment en el qual tot i les seves profundes imperfeccions que han anunciat mil vegades que hi hagi com a estat democràtic
els Estats Units a Nord-Amèrica i que s'implanti ja que és el que vol tant en rampa com en maga un estat neonazi fascista, han de pensar que els tres grans estats del món
no n'hi haurà cap que tingui un govern basat en la democràcia representativa, ni Rússia, ni els Estats Units, ni Xina. Per tant, és molt, molt, molt preocupant la situació a nivell internacional.
Perquè, Toni, t'apareix que una de les fites importants són aquestes eleccions de mig mandat, de les quals en Trump ja ha dit que no importaria fer-les i que tal i que qual, no? Penses que aquí pot haver un poc sa fita? És a dir, fins al punt... És a dir, penses que en Trump pot arribar a intentar que no se facin?
Sí, la resposta és sí. I Toni Bassas també ho defensava. L'enquesta li va malament i vol poder decretar un estat d'excepció perquè no se facin. I continuant el seu control de Congrés i Senat. Així de clar. És a dir, hi ha una situació de revolta interna, hi ha una situació d'aixecament de lo que el denomina...
les forces anarquistes que volen destruir Amèrica i, per tant, no és el moment de fer una elecció necessitant un dictator com tenien els romans plenipotenciari per poder acabar amb aquesta insurrecció interna.
Per tant, com dic, la gent que ha estat fent feina als Estats Units durant moltíssims anys i ha estat fent feina a Washington i coneix perfectament sobre el nostre americà, com en Toni Bassas, que no és una persona moderada i exagerada o tendent a fer discursos de tipus conspiranoics, potser no m'enclar que darrere hi ha una intenció de pegar un cop d'estat.
perdó, ja seria reincident recorden que si no hagués tornat la elecció a dia d'avui molt probablement a Donald Trump perquè tenia ja un parell de condenes i li quedava la gran causa per l'assalt de les capitals tenia una presó federal recorden que quan va perdre la elecció va intentar l'assalt de les capitals i a dia d'avui hi ha una dictadura d'aleshores en què se l'ha de pensar perquè el seu vicepresident es van allà a executar les ordres
de començar una autèntica massacre generalitzada per evitar el traspàs polític. I ací i tot, crec que, parlem de memòria, varen matar els trampistes a prop d'una dotzena de persones a dins del Capitoli.
dins els congrès dels Estats Units, és a dir que tot va tan ràpid que la gent se n'oblida molt ràpid, tot que això ens va impulsar un cop d'estats en els Estats Units, els seus seguidors van assaltar els Capitolis durant la sessió d'investidura i van matar quasi 12 persones. És que és un neonazi, un nazi exactament, que li volguem dir, és un digne successor de Nago Hilde.
Per tant, per la democràcia, per la llibertat, per tot, és molt, molt, molt preocupant. I fent reflexions col·lectives, ho hem plantejat en mil ocasions, i la setmana passada que coincidíem en el sopar de seu d'homenatge, que fa falta de l'homenatge complet del Pial Majoral, ho reflexionava en diferents persones. És a dir,
al marge d'estratègies o de tàctiques politico-partidistes, els que han arribat a un moment allà on està en joc
en el conjunt del món, inclòs les lligues balears i l'estat espanyol i el nostre rodol més proper, no hi ha una política que sigui sobiranista o estatalista, o una política autonomista o processista, el que li volguem dir, o una política socialista, capitalista, que està en joc.
una societat democràtica a viure una dictadura és que ja han arribat en aquests entrenis molta gent no n'està conscients no n'està conscients de la deriva totalitària que hem entrat Toni Manassa com sempre interessantíssimes reflexions ho hem de deixar aquí continuarem dimecres que ve però
Perfecte, i si m'ho permets, com a píleg, una reflexió que m'agrada fer i intentaré ser el més ràpid possible. No, no, tranquil. L'extrema dreta sempre, sempre, sempre intenta arribar com a cavall d'atrosi en es poder per mitjans democràtics, però mai se'n va d'es poder mitjançant la democràcia. Sempre acaba en cop d'estat.
El cas de Jair Bolsonaro al Brasil és el cas més simptomàtic. El cas d'en Trump en el seu cop d'estat i se salta en el Capitoli. I tenim milions d'exemples. És a dir, els que són demòcrates, tot i que no pensen com ells, quan guanyen la selecció les respectem. Ells, quan les perden, mai mos respecten a nosaltres ni respecten al sistema democràtic. Per tant, que la gent s'ho apunti, eh? Perquè també hem conec gent...
de carrer, perquè mos entenguem, que diu, no, ja volem, jo votaré agost, jo votaré aliança catalana, i si m'empanet... No, no, si m'empanet, molt probablement, si s'extrema dreta, tant a Catalunya com als cònjons de l'estat arriben al poder, després és molt difícil desallogar-los al poder, que la gent en tingui consciència, i no és difícil per un canvi de voluntat popular.
és difícil perquè implanten dictadures dels primers moments en què arriben a despoderar el món està en els seus antecedents. Idò, un bon epílet també. Toni, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres i una forta abraçada. Igualment, salut, bon dia.
Toni Bernassa. Som... Ja són ara mateix les 8 i 48 minuts. Vos oferim un nou capítol, concretament el número 17 ja, de Mallorca, un futur amb mirada jove. Aquest podcast on Maria Nadal entrevista gent menor de 30 anys
sobre el present i el futur de Mallorca. Mallorca, un futur amb mirada jove, capítol número 7, on Maria Nadal parla, conversa, en Nathalie Pinzon.
El podcast Mallorca, un futur amb mirada jove, vol recollir la veu dels joves. Què en pensen de l'entorn on viuen? Quins reptes hi identifiquen? Quines són les seves preocupacions? I també, quines esperances i potencials veuen per fer créixer una illa millor?
I avui, conversa amb en Nathalie, com estàs? Molt bé. A veure, si ens haguessis de dir alguna cosa sobre tu, què diries? Com te presentaries? Primer que tot, soc Nathalie Pinson Romero. M'agrada dir-lo perquè és una breu descripció de qui soc lloc.
De què fas feina? La meva professió és avocat. Jo soc avocat, conciliadora i mediadora de professió, però diguem que els meus interesses, sobretot dels drets humans, la conservació de la memòria i com un acte de reparació. Que interessant! Uau!
Què penses quan qualcú te diu la paraula Mallorca? Contrast i diversitat. Contrast i diversitat, uau! I això a la llarga genera una gran riquesa, no? Clar que sí.
Jo mateixa he nascut a Colòmbia, però he vist aquí des de fa 4 anys i jo tinc Mallorca en el meu cor. I per això crec que Mallorca és una mica de jo i d'altres històries com jo. Llavors tu dus un troset de Mallorca dins teu i t'hi sents, eh que sí? Sí.
Molt bé, a veure, què creus que és allò que més preocupa de Silla avui? Tant allò que puguis creure tu com fins i tot el que t'hagi fet arribar a la gent en la que fas feina el millor. Però és que dona una contradicció, però crec que és la seva riquesa. Especialment els seus recursos.
Perquè la seva riqueza no només és la platja o els passatges, sinó la seva gent, el poble, el pagès, els costums, la terra, tot això.
I crec que el turisme, la massificació i tot això que ja vam xerrar moltes vegades, han desviat la mirada de lo importante. De lo importante. Clar, això a la llarga es pot convertir en una amenaça de com perdre allò que ha estat nostre, no? De perdre el que és pròpiament dita l'essència de Mallorca.
Jo li dius això, el síndrome de la muralla, perquè tinc molta riquesa, però crec que algunes vegades la muralla és com una barrera per, en el fons, també és per por del poble mallorquí de no saber què hi ha més enllà de la muralla. Tu sempre t'has interessat per saber què hi ha més enllà darrere aquesta muralla? Sí? Sí.
Clar que sí, perquè jo he arribat de fora. O sigui, per el concepte més tradicional, soc una forastera. Però sempre ten la intenció d'habitar la terra i ser parte de la construcció ciutadana.
Què és allò que més t'agrada de viure ara aquí a Mallorca? Què és allò que més admires de la societat mallorquina? Crec que com a filles i filles del mar, tinc aquesta sensació com el mar que és ambiciós però també protector, canta
plora, però sempre retorna el que no és el seu. I jo trobo en la societat mallorquina això mateix. És una societat resistente, oberta, però també celosa. D'aquest seu, no? Sí, amb tot el que li pertence.
Quines noves possibilitats tens tu com a Natali vivint aquí a Mallorca?
Primer que tot, aprendre una nova llengua. Per mi és molt important perquè quan tinc aquesta afició, aquesta passió per la memòria, crec que la llengua no només és una forma de comunicació, sinó és una força o una manera de resistència. I la llengua i les paraules conten històries.
llorren de la conservació, llorren de l'amor, també de les maneres d'amar, de les maneres de comunicar, d'ofrecer, de demanar. I per això la llengua per mi és una gran oportunitat, no només per aprendre una nova cosa, una nova cosa, sinó per
No m'agrada molt la paraula integració, sinó millor per la construcció col·lectiva. Construcció col·lectiva. M'agrada aquest concepte. Fes comptes que he de vivint a Mallorca? Quatre anys.
Fa quatre anys que hi vius i hi seguiràs vivint? Jo crec que sí, però la vida com el mar, ve i va. Si no, t'enduràs una molt bona experiència i d'haver viscut aquí a Mallorca. Sense dubte. Sense cap tipus de dubte. Molt bé. A veure, i ja una darrera pregunta. I fent ja una mica de cloenda.
A títol personal segur que ja deus haver fet moltes coses per superar aquest mur, no? Però què creus que podem seguir fent per fer una Mallorca millor?
Sense dubte que aquests espais són molt interessants i molt importants perquè donen visibilitat i donen vós a persones com jo, que tenen molt interès i tenen també la intenció de construir juntament.
i crec que quan tu tens una mà aliada i entens que no només estem aquí per demanar serveis o ajudes o una cosa així, sinó també per fer feina pel poble, per la construcció i sobretot habitar el territori que per mi és molt important perquè no només és arribar
fer turisme i ja està, i tornar, sinó que també és una qüestió d'habitar el territori. Habitar és respectar la terra, és entendre els temps de la terra, un respect també per l'aigua, per el mar, per els recursos i, obviamente, per la gent, per la població.
Que guai tot això que dius! Vols acabar d'alguna altra manera amb això que has dit, Obtencam? Crec que no, només diré que Mallorca és una casa que dona moltes oportunitats i crec que m'agradaria rescatar el treball que fan les dones
per la conservació de la gengua. En el meu cas, tinc un grup d'aportiment molt important i totes som dones. Sonia, fa la força! Molt bé, moltes gràcies per haver participat i per haver-nos demostrat quina fluïdesa de català que tens. És perfecte, xulíssima! Moltes gràcies i una última cosa.
Gràcies per la participació, per l'espai, però també perquè és una mirada jove i crec que com jo estan ampliant aquesta mirada. Que bé! Moltes gràcies! A veure!
Actualitat, anàlisi, reflexió, debat, a bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània.
Som a Ona Mediterrània amb els escoltes a través del 88.8 de la freqüència molt dada a onmediterrania.cat. És el moment de revisar, de repassar l'actualitat. Ho farem tot d'una. Abans, però, convidaré-vos a formar part de l'Associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins, que és la millor manera de donar suport a la premsa, als mitjans de comunicació,
En català, si vos associeu, ho podeu fer a través de la web d'Onamediterrània, onamediterrània.cat, doneu suport a Diari de Balears, doneu suport a Onamediterrània, doneu suport a l'Estel, doneu suport a ploma.cat i doneu suport a la plataforma audiovisual Vida i, per tant, a tota la bona tasca que estan fent aquests mitjans de comunicació.
Una tasca realment, si ho penseu bé, històrica, perquè hi ha hagut altres intents de fer mitjans de comunicació en català que, per diverses raons,
no varen res així. I, per tant, això vos marca també quin és el mèrit que té que ja duguem gairebé 14 anys de feina aquí a Ona Mediterrània. Això que portem, anem a repassar l'actualitat a través dels titulars de diversos mitjans de comunicació, començant, com sempre, per diàleg.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears.cat
I Diari de Balears títula, en primer lloc, l'Ikea de Mahó discrimina una clienta per mantenir el català. Vaig esperar més d'una hora i ningú em va atendre, explica aquesta dona. Respecte d'extracte rebut a Ikea. Més qüestions. Volem que els nostres fills i nets puguin néixer a Manacó. És la reivindicació que fan diverses entitats de la ciutat i també de la comarca.
Unió de Pagesós i APAEMA convoquen una tractorada aquest dijous a Palma. És una tractorada que sortirà a les 10 de matí del pàrquing de Sant Fusteret i que convida no només els pagesós en tractors, sinó a tothom que s'hi vulgui afegir amb el seu vehicle, sigui cotxe...
furgoneta, etc. Les reivindicacions són no a Mercosur.
més producte local i ecològic, menys burocràcia i suport real al sector, no a la retallada de la PAC i suport a tota la pagesia professional sense exclusions. Aquestes són les reivindicacions d'aquesta tractorada que se farà aquest dissabte a partir de l'Ardeu. Insistim, sortirà del parking de Som Fusteret i està convidat tothom.
260, una eina per impulsar la millora del benestar emocional dels docents. Aquesta és la proposta que se fa des de la Conselleria d'Educació i Universitats.
5 peces a diari de Balears dedicades al projecte de regularització de més de mig milió d'estrangers a l'estat espanyol. A les Balears la regularització d'immigrants podria afectar unes 11.000 persones. El govern rebutja la regularització massiva impulsada per l'estat
i alerta que agreujarà el col·lapse d'estrangeria i l'efecte crida a les Balears, també des de Més per Mallorca se pronuncien. La regularització d'emigrants és una qüestió de drets humans, justícia social i cohesió. Des de Podem diuen que la presidenta Proens té...
Un prejudici racista. També destaca a Diari de Balears aquesta tragèdia ocorreguda a Es Castell. Diu una persona morta a causa de la caiguda d'una roca de 20 tones.
i el govern impulsa una jornada amb especialistes en violència sexual contra la infància, emmarcada en la implantació d'aquest model, anomenat Barnahus, a totes les illes.
bloqueig polític a l'oficialitat del català a la Unió Europea. Dirigents del PP insten governs, amics, a frenar-ne el reconeixement, diu una anàlisi signada per Gisela Badenes al diari de Balears.
També ens informa el diari que ja es pot demanar el xec cangur per la conciliació familiar a través de la seu electrònica del govern i l'encesa de torres, talalles i talallots en favor dels drets humans celebra el desaniversari amb un mapa interactiu.
Aquests són els principals titulars a Hores d'Ara a Diari de Balears. Pega amb una eda molt ràpida a Vilaweb, que continua encapçalant la seva portada amb aquesta peça signada per Narnau Llanar, titulada «Una setmana de desgavell ferroviari que despulla la manca d'autoritat del govern».
i també mos explica o respon a la pregunta per què hi ha dues manifestacions contra el caos de Rodalia el mateix dia a Vilaweb el trobau a Vilaweb.cat Majorca Daily Bulletin la primera
Peça s'intitula Aixecant el naufragi de l'abadia de Palma i ens mostra unes imatges de dos bussetjadors que analitzen les restes del naufragi romà de Camp Pastilla que va ser descobert el 2019. Una dona britànica que treballa en el sector immobiliari Mallorca alega vulnerabilitat
en un presumpte cas d'ocupació il·legal, diuen des del Mallorca Daily Bulletin, tragèdia a l'illa de vacances, un mort i un ferit greu després d'un gran despreniment de roques en una casa de Menorca, important operació de rescat, diuen també, i també se fan ressò que hi haurà normes més estrictes per als bancs d'energia i dispositius amb vols
a Mallorca. Aquests són els principals titulars que mos ofereix hores d'ara el Major Cadeli Bulletin i ara mos fixam en les portades dels diaris que s'imprimeixen en paper com són última hora que diu la gran regalorització beneficiarà a Balears a 10.800 immigrants i
i la fotografia principal és pel propietari del Mallorca Andy Kohlberg que diu m'il·lusiona encara més els deu pròxims anys aquesta és la titular que posa última hora en aquesta festa de deu anys de propietat estadounidense del Mallorca
Les Balears van crear feina en el darrer trimestre de l'any segons l'EPA, segons l'estudi EPA, i l'empresa familiar reivindica el seu paper econòmic i social. La direcció de Servei Ferroviari de Mallorca es reuneix amb els sindicats davant l'anunci de vaga i l'amo de la gelateria de Verge de Lluc
Mai m'havia passat una cosa així, explica. També en clau estatal diu PP, Junts i Vox tomen en el Congrés la pujada de les pensions i...
també unes declaracions de l'exjugador de Mallorca, Dani Rodríguez, que diu, o que explica la seva versió. «Me vaig equivocar, però no vaig matar ningú», diu. «M'ho anem ara a la portada de Diario de Mallorca».
que en el seu titular principal també és bastant similar a la s'última hora, diu la regularització de Sánchez arribarà a un mínim de 10.800 migrants a Balears. També destaca la fotografia principal per aquests 10 anys de Colberg a càrrec o com a propietari del Mallorca.
Diu, Colberg mira cap endavant. Entrevista amb Mayshabel Lassa, vídua d'un assassinat per ETA, diuen aquí en el diari de Mallorca. L'ésser humà és capaç de lo millor i de lo pitjor.
Tot el món mereix una segona oportunitat, reivindica May Shabel Lassa. Cultura. Ken West admet que va tocar fons i va sortir, i en va sortir després d'un procés iniciat a Mallorca, gràcies a la seva dona. En educació, Jaume Salvà precipita la seva sortida i dimiteix com a director de l'IES Jompart.
En política PP, Vox i Junts tomen el decret òmnibus contra la revalorització de les pensions. Malià prepara una reforma per elevar el nivell de l'històric Palau Avingudes i un nou atac de Cans deixa de vuit shots morts fa la nit. Aquests són...
els principals titulars que ofereix Diario de Mallorca. Ara mateix som a Ona Mediterrània amb els escoltes a través de onamediterrania.cat i també, si ets a Mallorca, a través del 88.8 de la freqüència modulada.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Es la forza de les coses, es la forza del treball. Es la forza de les coses, es la forza del treball. Es la forza del treball. De les mutues i les granges,
Una economia fora del circuit del capital. Una economia fora del circuit del capital. Del circuit del capital. Eso no es materializa democracia radical.
Reviscola l'esperança, refundem la dignitat. Reviscola l'esperança, refundem la dignitat. Refundem la dignitat. Ateneus cooperatives, pobles, autogestió.
Tira-li! Reapropiem-nos de la vida al treball cooperatiu. Reapropiem-nos de la vida al treball cooperatiu. Al treball cooperatiu. En salut i en energia hi ha un ensenyament d'actiu. Hi ha un ensenyament d'actiu. Estanint el sol.
Fins demà!
Som a Ona Mediterrània, som al 88.8, freqüència molt dada, onamediterrània.cat. Tot d'una, vos oferim l'entrevista. En el final, no tindrem en nom de Podem, no tindrem en Lucía Muñoz, sinó que tindrem en Jesús Jurado. Tot d'una, ens connectem amb ell, parlem
evidentment d'aquesta qüestió que marca ara mateix la política a nivell local i a nivell estatal, que és aquesta proposta de regularització de mig milió de persones que ara mateix viuen en situació d'il·legalitat a l'Estat, de les quals 10.800 són aproximadament les que ho fan les balears,
d'aquesta qüestió i d'aquestes dades en parlarem ara mateix amb en Jesús Jurado però us volem convidar reflexionant
Entenem que, a vegades, si no donem prou suport a les mitjans de comunicació és perquè hi ha una certa por. Massa temps, les mitjans de comunicació espanyols instal·lats a les Gilles Balears han terroritzat la població i l'han convertida en hostatge de la por. Vols convidar-me a no tenir por?
a donar la cara per Mallorca, a afegir-vos a l'associació Ona Mediterrània i Mitjans Mallorquins. Ja no puc veure més enllà dels teus ulls que estan mirant quants cops de m'ha puc de callar.
I he estat un temps sense pensar, somriure és que no tornarà. I he estat un temps sense parlar. No estàs sol, no tingués fort, ja ningú embrutarà el teu cos. No estàs sol, no tingués fort, ja ningú destruirà el teu cor. Nacis, baile.
Em puc veure més enllà dels teus ulls que m'estan mirant. I he estat un temps sense pensar. I he estat un temps sense parlar. No estàs sol. No tingués fort. Ja ningú embrutarà el teu cos. No estàs sol.
No tingués fort, ja ningú desuïrà el teu cor. Si la quereu visplorar,
Com jo que sempre em duc dins el meu cap, la gent es pregunta com jo que va donar, si la quereu visplorar, mai no l'hauríeu obligat.
No estigues fort, gent ho emplutarà.
Gràcies.
I com vos hem anunciat aquí el Bon Dia i Bona Vida, és el moment de parlar amb en Jesús Corador, en representació de Podem, i parlar d'aquesta qüestió que marca l'actualitat d'ahir i d'avui, i que és aquest procés de regularització d'aproximadament mig milió de persones que viuen a l'estat espanyol en situació
no regular i que en poc temps podrien passar a regularitzar aquesta situació. En el cas de Seller-Balears aquesta mesura afectaria 10.800 persones segons els càlculs que fan des de la delegació del govern espanyol de les Balears
Podem ha estat un dels partits que s'ha pronunciat sobre aquesta qüestió i volem conèixer més detalls d'aquesta posició. Jesús Jurado, molt bon dia.
Què tal? Molt bon dia. Vostre us deies que dir aquí no i cap tothom mentre les Balears reben 20 milions de turistes a l'any és profundament revelador d'estar en anar de les persones que ho diguin i fins i tot parlau de tics racistes de la senyora Proens.
Evidentment, crec que tothom ha pogut donar-se compte, jo crec que és més que un tic si mos referim a ser un director general que directament és racista. Estic enxerrant d'unes persones que estan dirigint el govern d'aquesta comunitat i que estan llançant mentides i bulls que són bàsicament s'ideari de la ultradeta, no?
estan aixecant pors irracionals contra gent que ve de fora aquí a guanyar-se la seva vida. La posició del senyor Naproens i del seu govern és terrible. Nosaltres pensant que el racisme és molt fàcil de veure, basta escoltar-los i que s'hauria de tallar un poquet a l'hora de fer segons quines...
quines asseveracions perquè en principi és la presidenta de totes les persones que viuen en aquestes illes i evidentment aquestes posicions no representen més que una petita part de racistes i xenòfobs que polulen per als nostres carrers.
Jesús, explica'm-nos una miqueta més en detall com analitzau des de Podem aquest procés de regularització promogut en principi des del govern espanyol.
Estan promoguts per moltíssimes entitats, per molt de temps, que han estat lluitant per aquesta mesura des de fa molt de temps. Nosaltres com a partit l'únic que hem fet ha estat recollir la proposta i lluitar per ella. N'hi ha hagut altres partits perquè potser no s'ho han plantejat com una prioritat.
Això és una qüestió que decideix cada formació política. Nosaltres vam pensar que això era una lluita que valia la pena i hem posat tot l'esforç i, bé, és el resultat acompanyat de la qual estem molt contents, perquè això és una mesura que el que fa és otorgar drets a persones. No xerrem de persones il·legals perquè no existeixen les persones il·legals, ja ho sabem de tot.
encara que d'aproents ho vagi repetint als mitjans. Són persones que es troben en una situació irregular. I aquestes persones que no estan regulars aquí a Balears ja hi són aquí. I de fet aquesta regularització és una regularització que li servirà a gent que està aquí com a mínim des de mitjans de l'any passat. O sigui, és gent que ja viu aquí, ja està aquí empadronada
ja té la targeta d'estim, ja van als metges i ja fa feina aquí. El que passa és que fa feina d'una manera irregular molt de casos perquè tenim un sistema econòmic que demana carn de que no i aquesta carn de que no en molt de casos és gent vulnerable com aquestes persones migrades. Jo crec que aquesta mesura el que fa és otorgar-los drets que fins ara no tenien.
I això és una bona notícia per a tothom, realment. Jesús, per les dades que teniu a Podem, la mesura és correcta o se queda curta? Nosaltres pensam que sempre se pot estirar un poc més, però és una base d'acord sòlida, crec, que afecta una reclamació de moltíssimes persones. Penseu que han estat...
moltes desenes de milers de firmes, d'assignatures, les que han demanat aquesta mesura. Jo crec que és una regularització. Com ja se n'han fet les altres en aquest estat, aquí tots els governs, encara que n'hi ha i que ara se posin creus, han fet regularitzacions d'aquest tipus, perquè és el que demana la societat i no pots mantenir sense drets
a moltes persones que en el final són persones que estan fent feina en els llocs de treball més complicats que ofereix la nostra societat.
perquè a vegades se mesclen debats que responen a situacions diferents és a dir, tu has explicat bé que aquesta regularització en realitat afecta a persones que tanmateix ja són aquí i per tant com que ja són aquí
és molt millor per tothom que tinguin tots els papers i tots els drets reconeguts, etc. I després, clar, allà es debat a vegades incòmode entre aquesta voluntat de ser una terra d'acollida
i aquesta realitat de ser una illa amb un territori i uns recursos limitats i llavors des de Podem com s'afronta aquest debat que reconec que es complexa i que té molt de viatges, té el viatge diguem-ne més de mirada, més de sostenibilitat, etc. Com s'afronta des de Podem a les Illars Balears concretament?
l'ha afrontat amb moltíssima naturalitat. Hem de tenir en compte que estem parlant de persones i de drets. Això és del que estem parlant. I no se poden posar partions a les persones i a les drets. I és una cosa que s'està veient i jo crec que és bastant preocupant a tot un seguit de formacions
I no estic xerrant precisament del PP i de Vox, sinó d'altres formacions ja potser un pot més arrelades en el sentiment d'aquí, però que a vegades diuen coses que em semblen bastant preocupants.
es podrien qualificar de xenòfobes. I jo crec que aquí s'ha de ser una cosa molt clara. Aquí no hi ha un problema d'immigració. Aquí hi ha un problema d'habitatge. I no hi ha un problema d'habitatge perquè hi hagi molta immigració. Hi ha un problema d'habitatge perquè hi ha 100.000 cases buides. I després tenim aquestes persones, en molt de casos en situació irregular, que estan compartint habitacions entre 4 persones a preu d'o
d'una manera completament inhumana. I això només afavoreixen els rentistes i a la gent que viu de l'especulació de l'habitatge. Això per una banda. I per l'altra, el problema d'aquestes illes no és que hi hagi molta gent visquent. No me referes a tenir 20 milions de turistes que molts durs, la senyora Proenza, me referes a la gent que viu aquí. El problema no és que la gent...
vengui aquí a viure. El problema és que tenim un model econòmic que demana que aquesta gent vengui aquí a viure. És el punt clau, jo crec, de tota aquesta qüestió. Si nosaltres tenim un sistema econòmic basat en una economia turística, en un sector hoteler sobredimensionat, en un sector de les restauracions sobredimensionats, que demanen carn de que no a preu barat o
per poder sobreviure, això és el que realment fa que aquí vengui molta gent a fer feina, l'oportunitat de fer-ne. Aleshores, jo li faria una pensada en això. Jo crec que no es tracta de prohibir que vinguin persones. Jo crec que si tenim por que el territori no sigui abastament, que no ho és, i que hi hagi una saturació de les infraestructures i de qualsevol altra cosa,
allà on hem d'actuar. És un model econòmic que estem patint en aquesta terra a les persones que hi vivim.
Jo és un jurador. Bé, ahir ens havien dit que ens atendria avui una Lucía Muñoz, finalment hem contactat amb tu, però una Lucía de Magrques afronta un... bé, una...
una moció per part de l'extrema dreta i la dreta de l'Ajuntament de Palma, se pot qualificar com a de moving polític aquesta operació contra Ana Lucía?
Bé, sí, se podria qualificar com un moviment polític. Jo vull recordar que Esbatle de Palma és aquest senyor que se va negar a moure un dit quan tres de les ciutadanes de la seva ciutat estaven detingudes i segrestades il·legalment per sentit accionista. Quan van ser segrestades vull recordar que estaven amb aigües internacionals. Aquest senyor ara està votant a favor d'una moció...
per desacreditar ser la nostra companya. És que m'adonen ganes de riure. I això és una cosa que te pots esperar de Vox i del seu jefe de Palma, que és un sospitós de permetre tortures allà on fa feina abans. I d'això ja m'ha puc esperar qualsevol cosa. Però d'un partit que se diu, entre com a estat, com a SPP, que actuin d'aquesta manera, que ni siquiera embauçà
va actuar d'una persona tan asquerosa quan va viure coses perescudes en el seu mandat. El Bausà va actuar d'una manera més humana. El senyor Martínez crec que amb aquesta posició i aquesta secció en política se retrata com el que són.
En tot cas, si aquesta emoció surt endavant, no deixa de ser també un reconeixement de la feina d'Ana Lucia, no?
Està clar, molestar a qui molesta és un privilegi, en aquest cas, d'analogiar per a totes les persones que creïm en la dignitat humana i que creïm que l'entitat sionista que governa en aquest moment Israel hauria de desaparèixer igual que va desaparèixer Saparteid o altres règims assassins i totalitaris que s'han patit a diferents llocs del planeta.
Jesús Jurado, moltíssimes gràcies per atendre el micròfon d'una mediterrània. Moltes gràcies a vosaltres. Continuarem en contacte. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia. Nosaltres continuem aquí, el bon dia i bona vida. Tot d'una també ja mos posarem en contacte amb en Jordi Mora, que és el president de PIMEM, per parlar amb ell, per analitzar amb més detall...
les xifres publicades per l'enquesta de població activa i que, com tantes vegades passa en les xifres, sembla, el manco pel que han avançat des de PIMEM, que té dues cares. En parlarem amb en Jordi Mora tot d'una.
ni ganes de fer-ne. Ah, hi ha una terra on podeu anar. D'aquestes portes obertes veniu en esplac. Pousar una caravana a mida d'un cortó. Ampliar una caseta sense permís per fer-ho. I no passeu penes
per qui són els veïnats, només són gent de tan veniu en es pla. No haureu de pagar impostos, ni aigo ni corrent, vos enxufau a la xarxa i a viure contents. Podreu tirar fent dins qualsevol pinat, no pot ser més fàcil,
Voldreu polsar i alines, voldreu sembrar un or, gaudir de la natura, cantant una cançó que cada dia més s'encanta, perquè és molt bona de cantar. Si voleu saber com sona, veniu a esplar.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. El futur és ara.
disponible a les botigues habituals.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Calcú vol participar el 9-7-1-1-1-2-2. En els gols d'en Sa Liderder, mentre el celebraven tots junts, ja directament el vaig comprar. Per jugar aquesta final anirà administrant els jugadors, o no? A mesura que ens atrequem, alerta. Bayern PSG, qui seria favorit? Per guanyar la Champions d'eliminar el Madrid. Jo ara te deman qui seràs campió de Lliga i encertaràs. Però qui seràs campió de la Premier League? Està igualadíssim. Futbol xat m'estira. Els dimecres a les 7, amb Joan Forteza i Tolo Ramon a Ouna Mediterrània.
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk... Música experimental, new wave, musiquem... Escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 a 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Qualcú va participar el nou setor 100 o 122. En els gols d'en Sa Liderder, mentre el celebraven tots junts, ja directament el vaig comprar. Per jugar aquesta final anirà administrant tots els jugadors, o no? A mesura que ens atrequem, alerta. Bayern PSG, qui seria favorit? Per guanyar sa Champions d'eliminar al Madrid. Jo ara te deman qui seràs campió de Lliga i encertaràs, però qui seràs campió de sa Premier League. Està igualadíssim. Futbol xat m'estira. Els dimecres a les 7, amb Joan Forteza i Tolo Ramon a una mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
My eyes, the darkness surround us
Som a Ona Mediterrània, el Bon Dia i Bona Vida, el programa matinal d'aquesta casa, un programa, com sabeu, produït, en Maria Moreno, conduït, en Tomeu Martí, i tot d'una mos connectarem amb en Jordi Mora, que és el president.
de PIMEM, que ha qualificat de molt bones les xifres publicades per l'enquesta de població activa, tot i que després matisa una mica aquestes xifres. Per tant, volem repassar amb ell justament totes aquestes dades i sabrem quins són els plantejaments de la petita i mitjana empresa de Mallorca.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Gràcies.
I el bon dia i bona vida és el moment de saludar ja el president de la PIMEM, en Jordi Mora. Jordi, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Des de la PIMEM heu qualificat de molt bones les xifres publicades per la darrera en aquesta població activa. Malgrat això, també hi poseu alguns emprons en el sentit que teniu dades de diferents sectors on la facturació ha estat més baixa que l'any anterior. Expliquem-nos una mica, posem-nos tot aquest context i
i explica'm-nos una mica aquestes xifres. Sí, molt bé. Mira, primer de tot, les xifres d'atur, nosaltres pensem i veiem i ho hem analitzat més a més, portem, jo crec que ja estem ja del voltant de 24 mesos, inclús un poquet més, de records històrics avaliars. O sigui, hauríem de remuntar, perquè us féssim la idea, hauríem de remuntar a dades de l'any 2003 per trobar unes dades tan bones.
Quan dir tan bones, què vol dir? Vol dir que l'estur està molt, molt baix, estem pràcticament amb allò que es diu en plen empleo i la creació de llocs de feina, el que són altres a la societat social, estan molt, molt elevades mirant registres històrics. Per tant, el primer és que
El sector empresarial està criant llocs de feina, està criant llocs de feina qualitat, apostant per contractació indefinida, que al final ens marca la regulació laboral,
I això són, sens dubte, bones notícies, no? Ara bé, coses que ens diu també aquesta EPA i que ens cau ara a finals de gener i que analitza l'últim trimestre de l'any 2025, nosaltres estem veient i estem percebent que també hi ha factors de restauració, d'alligament, inclús potser algun del comerç,
estem veient que les dades de facturació, jo diria sobretot de novembre, desembre i gener estan sent més fluixes que completivament que l'any anterior. Tot i així, una de les coses que hi comentàvem és que aquesta inèrcia de creació i de manteniment de llocs de feina és molt forta, és molt potent
i encara que alguns sectors estan notant una facturació per sota, no s'està notant encara en el mercat laboral. És possible que tinguem una temporada baixa més fluixa, això podria passar,
I si tenim, i esperem, un bon comportament a una temporada mitja i a una temporada alta, segurament això passarà com anecdòtic. Però bé, sí que ja tenim alguns sectors que ens estan traslladant de facturacions més baixes i de certa preocupació.
Per tant, això, una certa preocupació, també segurament, bé, clar, estem parlant de la campanya de Nadal, que deu ser estratègica per la petita empresa, del Black Friday aquest, que no sé si té molt impacte o no la petita i mitjana empresa, i també, ja aprofita, te deman tot això, i encara una cosa més, i les rebaixes, que no sé si ja també existeixen o no, la temporada de rebaixes.
Mira, coneixem pel final. Si és que se rebaixen i és una demanda històrica de PIMECO i també de PIMEM, és que s'han avaluat. Amb el pas dels anys, clar, quan abans tenien uns processos temporals,
Ara les rebaixes com a tal, com a processos de rebaixes, s'han eliminat i pensem que això tampoc no ajuda el consumidor. El que no pot fer un comerç és estar permanentment amb rebaixes. El concepte de rebaixes, que tots recordem que era final de temporada, quan tu tenies els tocs que no havies vingut i que els posaves amb unes rebaixes, amb unes contes, importants.
El que no podem fer és estar permanentment en rebaixes, que és una mica, al final, l'objectiu que tenen les grans superfícies i que ho poden fer i que ho poden, d'alguna manera, mantenir, no? I això també va una mica de relació amb el que comentava que el Black Friday, que nosaltres no tenim com a petit comerç i comerç de proximitat una aposta pel Black Friday, no? Molts dels comerços no ho poden fer, després...
s'han vist també algunes trampes d'alguns comerços d'aquests especialitzats i grossos que dues setmanes abans del Black Friday pugen preus perquè després els escoltes semblin que són més adhesius, totes aquestes coses el petit comerç no està per fer aquests temes.
i en aquest sentit, doncs bé, expectant el que passarà els propers mesos, sembla ser que tindrem un hivern una mica més difícil i complicat a nivell de facturació, i un tema que ahir no vam comentar, però que justament avui tenim i tinc amb un parell de membres del comitè executiu de PIME, és justament una reunió ara amb el degà del col·legi de metges,
perquè hi ha una preocupació ja molt important, jo diria, sobretot al llarg de l'últim any, any i mig, i que està molt relacionat amb el mercat laboral, que és l'absentisme laboral. Tenim un absentisme absolutament disparat, i ahir l'EPA posava èmfasi també que aproximadament, bueno, és quasi bé, un 5% de treballadors del sector privat
havia estat amb el que es diu incapacitat temporal. Per tant, tenim un absentisme des dels més alts d'Europa, altíssim. Les empreses no sabem d'alguna manera com podem equilibrar-ho
i nosaltres ja fa uns mesos vam donar una sèrie de solucions amb un informe que vam presentar on pensàvem que les mútues a l'hora de donar baixes i a l'hora de fer sediments podien ajudar i tenim un escentisme absolutament desbocat i això que genera
increment de costos salarials, genera increment de tensions als treballadors que no estan de baixa, perquè moltes vegades han d'assumir funcions dels seus companys, en plantilles molt reduïes o petites això és molt complicat i molt complex de assumir,
I per tant, quan el mercat de treball està al més alt, hi ha un absentisme disparat. I quan hi ha crisi total i absoluta, hi ha persones que no s'agafen les baixes per por, quan realment se les haurien d'agafar, i per tant es produeixen aquests desequilibris amb les baixes en èpoques de bonança i en èpoques de crisi que no estan ben ajustats.
No sé si m'aspirarà gairebé, però... Sí, sí, i tant, i tant, sí, sí. Escolta, Jordi, te puc demanar un balanç, clar, per força ho agrada la esquemàtica, però un balanç per la petita i mitjana empresa d'aquest 2025, que ja hem tancat i que més o menjo, ja entenc que ja tenim claus per avaluar-lo.
Sí, jo crec que, al final, l'aplicació mitjà d'empresa, entre agradi o no, té una dependència també molt important del sector turístic, o bé sigui de forma directa o bé sigui de forma indirecta, com pot ser el sector industrial o el sector primari i amb tots els problemes que té avui en dia. Jo crec que aquest any 2025 ha sigut similar a l'any 2024, és a dir, veníem de dos o tres anys de creixement
en activitat empresarial i en activitat econòmica, jo crec que hem aturat de créixer, ja no amb les xifres que havíem fet fins ara, que podíem parlar de dues xifres, de xifres del 10 o del 12%, i per tant ha sigut un any 2025, jo diria, positiu,
i diria un any similar al 2024. Quan dic similar sempre estic parlant d'una mitjana, això vol dir que a uns quants li hauran anat millor i a uns quants li hauran anat pitjor. Això ja per cada casa o per cada barri.
Però en general, en termes mitjors, jo diria similar al 2024, inclús potser un poquet millor que el 2024. Però ja veníem, jo crec que en general, i amb això també hem de ser clars, veníem d'un bon any i hem continuat.
el creixement saturat aquest creixement i l'expectativa també de veure com es comportarà aquest 2026 on tenim moltes incerteses mundials ja en parleu però el món cada dia és una mica més complex i complicat
Sí, sí, i tant, i tant que sí, amb barancels que van i venen i que ningú ja entén ni sap en quin moment estan, etc. Però bé, sí, sí, i em s'acorda Mercosur aquest també, és a dir, que Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, l'ho remogut, que estàs panorama a nivell internacional.
Jordi Mora, un altre dia et convidam i en parlam amb més detall de totes aquestes qüestions. Simplement ara t'agraïm moltíssim que mos haig pogut atendre i que mos haig pogut posar una mica de llum en aquestes dades, que a vegades, clar, certes dades sempre tenen interpretacions diverses, no?
Exacte, exacte. Doncs moltes gràcies a vosaltres, un pla, com sempre. Gràcies, Jordi, bon dia. Bon dia. Jordi Mora, president de PIMEM, que mos ha explicat això, justament, les cares diverses que tenen aquestes xifres de l'enquesta de població activa. Som al Bon Dia i Bona Vida i monenam ja correntsos
a contactar en Marisa Sardó de fer literatura, literatura comparada. Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània.
Desperta el barri a cops d'escombra tot cantant. Les primeres persianes sobre el feixugues padellant. Rere el vidre entelat. El capa té segura que no era penal. I és que es fa la conversa igual que el sucre del tallat.
al vell mig de la plaça. La peixatera pren paciència amb la consol que remue ens regala grans gafarades del que vol. I el padrí reposant l'avi Josep no es deixa perdre cap detall i amb les quarts pregunta quants dies més té
Tot l'espectacle de la gent. Nens disclan, un cop i xundegar. Deu haver-hi una varia perquè s'ha aturat el tren.
He sortit a prendre l'aire i estic enmig del no-res, enmig d'aquest camp de vinyes i tan lluny d'allà on vull ser. Tranquil·la, mama, et juro que tot va bé.
Ell mai em va entendre bé, té una idea massa clara de l'home que hauré de ser. Abans volia plantar cara, ara ja no sé per què, tranquil·la mà.
Això va ser ara, no podia pensar en res més. Vaig buscar aquella mirada en els ulls de tanta gent. Em va dir, vine a buscar-me, ets un home.
I el fullet de la desgràcia va baixar pel meu carrer. Tranquil·la, mama, et juro que tot va bé.
Per què s'ha aturat el tren? He sortit a fer un xigarro i sol ha crespit el vent. No dec ser molt lluny de casa, però encara no és el moment.
La Ludwig Bant, tranquil·la, mama. Aquest és el tema que ha triat Marisa Cerdó per introduir la secció d'avui. Marisa Cerdó, molt bon dia. Bon dia. Això té una explicació que ens fas ara o que en algun moment trobarem?
I tant, mira, hi ha una frase que diu, a la cançó que diu, no li diguis res al papa, ell mai em va entendre bé. Té una idea massa clara de l'home que hauria de ser, hauria de ser. M'hi he fixat. Bé, més que res, jo el que volia surratllar és que a vegades,
moltes vegades entre pares i fills hi ha mala relació o conflictes conflictes en les relacions materno o paterno-filials era d'això que volia parlar ahà
He de dir, abans de començar, que tenc dos assessors musicals, perquè jo, com que us podeu imaginar, no me sé totes les set lletres de les cançons d'Espanorama en català que hi ha, i aleshores tenc dues persones joves,
que m'assessoren i volia avui recordar qui són perquè bé, per agrair-los aquesta feina que fan a darrere que no sabeu una nació Gené i nosaltres en Ferran Pí que és un descantant de fades Ferran Pí i Ció Gené
Sí, senyor. Ells dos són els meus assessors musicals. Quan jo no trobo una cançó que concordi amb el tema que vull exposar de literatura, ells me diuen, ah, sí, això, no sé què i tal...
o una consulta a través de WhatsApp i l'altra de cara a cara la tenim més a prop en qualsevol cas enhorabona a tots dos perquè les tries musicals que has fet fins ara sempre han estat molt afinades i molt connectades amb allò que després hem anat comentant
I a vegades posta, perquè en aquest cas de relacions materno-fibiats conflictives no està fàcil, no està gens fàcil. No, no, no. Sentitament aquesta frase que t'he dit, que es pregui una mica el tema, és allò que em va convèncer de parlar-la, però segur que no hi ha hagut molt de conflictes entre pares i mares d'un sàmbit català, no sé si...
Com a mínim no és un tema que s'atrati molt. Marisa Sardó, per tant, es títoles, problemes... De les funcions materno-filials conflictives. Un altre dia dedicaré el tema a parlar d'aquest vincle...
Mal d'entendre, quasi quasi, o irracional que s'estableix entre pares i fills. És a dir, tot el contrari, no? Que també hi ha llibres que en parlen d'aquesta cosa que t'uneix a un fi fins al punt que a vegades t'arribes a perdre el coneixement o el senderi, que diuen. Sí, sí, sí. I en literatura hi ha molt d'exemples d'això?
Bueno, n'hi ha una que en parlaré més endavant, encara no el tinc preparat, que és el darrer llibre d'en Baixauli, Manel Baixauli, aquella de que balla l'atleta, que segurament, si tu mereixes, faré una entrevista, l'entrevistaré al programa Vida. Fantàstic, una meravella. I justament tracta d'aquest tema, d'aquest vincle que s'estableix entre pares i fills, que és d'una mogra...
No sé, com insupornar-lo, no? Difícil d'explicar.
A vegades. Bé, els llibres d'avui que compararé són, per una banda, ens veiem millor a la Foscor, d'una escriptora de Praga, que se diu Mònica Gustova, no sé si ho pronuncio bé, però és una novel·la del 22, de l'any 2022, és a dir, pràcticament una novetat editorial, vull dir, no és un llibre antic. Mhm.
I és una lota que va néixer a Praga, però està afincada a Barcelona. I ell escriu en català. Ell és traductora de set i rus, i diu d'això, no? I també de ses novel·les que escriu. I ja t'ho dic...
tot i ser de Praga ella coneix perfectament la catalana i fins i tot ha utilitzat aquesta llengua per escriure algunes de les seves novel·les i després l'altra novel·la que compararé és una novetat encara editorial més pròxima que és el llibre Llum submergida d'en Marc Cerdó que és una obra de l'any 2025
Marc Cerdó, per a aquells que no ho sabeu, és fill de Natchez que ha ensenyat. És una escriptora que t'ha de sonar de qualsevol cosa. No, no, a ella la vaig conèixer, sí, sí. Va desconeixer. Però vaja, no hauria situat mai Marc Cerdó, vaja, no ho relacionava. Idò sí, és el seu fill.
Metxer que ha ensenyat és una escriptora de l'any 52, que ja va intentar poder viure de s'escriptura en un moment en què encara això era difícil, no?, d'any 60, viure de s'escriptura i en català, i a sa dona, era com altres coses difícils de conjuminar, no? Sí, sí. Ella nascuda en esport de Pollença,
I per exemple va guanyar un Premi Ciutat de Palma en Sonorella Villacòpola.
I la seva més coneguda era aquella de l'Armada, com era? Sí, quan venia l'Esquadra. Aquesta és la més coneguda, efectivament. I, de fet, hi ha una versió teatral que ens van follar, no? Exacte. Segurament la de Guedes anàvem a veure l'esteta principal, va dirigir una versió... L'any 2015 la van representar l'esteta principal. Boníssima.
Bé, tenim aquestes dues obres. Per tant, tenim, no n'he llegit cap de les dues, ni cap obra de cap dels dos autors, tot i que tot dos m'assonen. Per un costat, tenim Mònica Justova, ens veiem millor en la Foscor. Una relació entre una mare i una filla.
Sí senyor, una mare i una filla, en aquest cas. I en el cas de Llum submergida, aquest altre llibre de Marc Cerdó, és entre un fill, que és ell, i sa mare, una xerxa que ha ensenyat. Oh, idò, mira...
És a dir, no és una història de ficció, és una història real, no crec que hi hagi res de ficció. O sigui, no és allò que digui ficció natal, sinó que directament parla d'ell i parla de Nachesca Ensenyat com a protagonista també del llibre. És a dir, l'anècdota que compta Marc, que ha revelat en alguna entrevista,
que crec que hi ha una revista, Sara Balears, recent, quan va sortir el llibre, és que sa mare tenia un cantarà, no?, que seva, tenia un cantarà, no?, i a dins d'un d'escalaxos hi havia papers, molta documentació, però tancats en clau. I els nens sempre li demanàvem, ai, aquí, què tens?, i no sé què. I dic, no, això no ho podeu obrir fins que jo no sigui morta. Uh.
I sabou que Marc, quan sa mare va morir, va obrir el cantarano i un poc aquest llibre és el resultat de recopilar o de classificar per temes i per quan li ha anat bé a ell aquesta documentació. I en aquesta documentació hi ha des d'articles escrits per Natxesca fins a...
coses que ell escrivia sobre autobiogràfics, no? I el que fa Marc és contestar coses que sa mare havia escrit i que feien referència, per exemple, a el seu fill, a la seva relació amb la seva família, etc. És a dir, com un diàleg en realitat, un diàleg per escrit, per escrit, sobre fets verídics, no sobre coses ficcionals.
realment m'està interessant molt aquesta història com sempre, no? sí, no, però clar jo vaig conèixer la Cesc ensenyat era una persona amb un caràcter molt fort, per dir-ho d'alguna manera i per tant en fi, eh?
Puc entreveure algunes de les coses que hi ha dins aquesta llum submergida. En comparació amb ens veiem millor en la foscor. Veig que totes dues juguen un poc amb aquesta idea de llum o de foscor.
Així mateix, has estat molt observador. Els títols ja ens ajuden a endevinar un poc com serà aquesta relació materno-filial. Ses mares són com una llum, però a vegades dinsa fosca. En el cas d'en Marc, és una llum submergida, és a dir, molt tapada, molt...
Saps què passa? Que la mare de Xesca viu atenellada per secrets. És a dir, hi ha gent que té una vida torturada perquè té secrets que no pot revelar per caure que sigui i això es detec contínuament com ho diria jo torturats. Hi ha trauma en aquestes relacions?
Jo diré que sí. Jo, si vols, ara explicaré un poc per què són aquestes relacions difícils, que és allò que, diguem, mos crea curiositat. Sí, sí. Mira, en el cas que ens veiem millor a la Foscor, la protagonista és la Milena Safia, que explica que la família, tots són nascuts a Txèquia,
i a Praga concretament, i han de fer... Bueno, són pares de plantatge que allò que han de fer és fugir del país, perquè està vivint un moment molt dur de dictadura i tal, i ja millor emigrar cap a un país on hi hagi llibertat. Sí. En aquell temps la llibertat era en els Estats Units, no? Ara ja no ho sé. Sí, no. En aquell moment, en els anys 60...
La llibertat era als Estats Units, imagina't. Sí, sí, sí. I aleshores, son pare aconsegueix una feina a una universitat dels Estats Units i sa família decideix partir a sa exili. Clar, això té unes conseqüències per sa família. Per una banda, guanyen amb benestar, però passa que sa mare, que és na Jana, sa mare d'en Emilena,
diguem, clar, son pare té feina però sa mare passa a tenir un paper secundari diguem, dins sa famili allò que ja ja te pots imaginar, sa dona que cuida que té cura dels infants que té cura de sa casa però sacrifica els seus anells professionals ella per exemple sap japonès i sa seva il·lusió era sa traductora
de japonès, etc, etc, escriure, però ha de sacrificar això. Clar, què passa? Que dintre del seu interior això li genera una frustració. I aquesta frustració de no poder haver realitzat els seus anells professionals repercuteix en la seva relació amb els seus fills. Perquè sense valor has de fer sentir culpables d'aquest sacrifici, no? Sí, sí, sí, sí.
I bé, en aquest cas, el conflicte és aquest. Jo crec que això és una cosa que passa amb el seu dit, que pot passar, que per secaure que sigui, la dona ha assumit aquest paper secundari i que després això inevitablement li causa conseqüències en la seva relació amb els que té al seu entorn.
I en el cas d'en Xesca i en Marc, en Marc diu en un parell d'ocasions que sa mare diu ofegada per sa mala consciència i devastat, mala fia i mala mare. Això és la interpretació que fa en Marc. Diu, el ressentiment la va corcar com un cuc en una poma.
És a dir, mal de fia per què? Perquè era una dona, bueno, tu ho has dit un poc, amb ses idees molt clares, molt contestatària. Sí, sí, sí. Ell explica que ses monges ja va tenir algun...
algun fet de rebel·lia, saps? Tenia un comportament un poc molt espontani i se desmarcava contínuament d'aquest comportament que se suposa que ha de tenir una bona lota. Ja, ja, ja. Me la puc imaginar perfectament. Sí, sí. I després, ma la mare...
Perquè, clar, va ser mare fadrina en els 23 anys, en una Mallorca dels anys 70. Ja te'n pots imaginar. Això què significava. Tenir un fill sense estar casada, això és una cosa que marca per la seva vida, sobretot en aquell temps, no? Perquè et fa sentir culpable...
i això s'agreuja amb la idea que el fill en realitat no el va criar ella sinó la mare de la xarxa ensenyat, la padrina fins als 12 anys tot això crea molt de mal d'entès i moltes reticències entre ells
I en Marc, en aquell llibre, quan fes això, diu, has fet d'haver tengut una maternitat massa precoç i també clandestina, és a dir, com ha d'amagat, fa que visqui la relació mare-fill com un fet vergonyós. Això és el que interpreta el nin. I que tingui, a vegades, un comportament esquerp amb ell. Perquè sempre...
l'amenaça, això ho conta a ell, no? El de pega, etcètera, etcètera. Bé, i ja saps quin és el nucli, diguem, d'aquest conflicte mare-fill. I quina relació hi ha amb tot això? I que Marc Cerdó ha acabat sent escriptor? Ja.
Bona reflexió. Jo, de veritat, és l'únic llibre que he llegit d'ell, perquè en té més, eh? En té més, sí, per això, per això. Vull dir, si for només aquest, diríem, bé, és un exercici que fa i tal, però no. De fet, bé, en Marc Cerdó va iniciar el 1974,
diu aquí que va viure a Mallorca fins als de 8 anys i des d'aleshores és a Barcelona professor i autor de dues novel·les en Males companyies i Comantider. Ara que ho veig aquest Comantider me sona, però no ho sé ara. I, clar, aquest és el tercer llibre, per tant. Vull dir que sí, sí, ja...
Ja parlem d'un autor més preix aquí, per lo que diuen, un autor ja consolidat, diguem. No tens una resposta clara sobre... No, no. És escriptor, suposo, perquè... Vull dir, en el llibre no surt de manera especial aquest tema. S'ha de dir que ell...
Un poc va agradar de sa mare aquesta afició per sa lectura, perquè això sí que ho dic. Aquestes voivien contínuament llibres, llegien tots dos junts, diguem, cadascun el seu llibre, però en el mateix espai, saps? Sempre ha estat un nin envoltat de llibres, no? I això sí, quan va poder se'n va anar a Barcelona.
jo t'he de dir que la persona que va presentar na Xesca i que en aquells moments com a mínim eren molt amigues és n'Antònia Vicenç que justament també té té una història una mica semblant i a més a més un fill que també
Com a mínim en aquell temps va sortir escriptor, Hector Hernández, que ara és més tipus guionista, però que en tot cas és això. I, clar, són dos perfils a nivell de caràcter no exactament, però són dos perfils similars, de dues bones escriptores a més a més.
Sí, sí, són... De fet, ara fa poc vaig tenir l'oportunitat de xerrar en Antonia Vicent i ell em va confessar que sabia que Marc havia tret aquell llibre però que no s'atrevia a llegir-lo. Clar, perquè... Jo ho entenc, jo ho entenc. Però jo li vaig dir a Antonia, dic...
Clar, tu tens la versió de sa mare, perquè van arribar a ser moltes amigues i tenien moltes coses en comú, com tu dius, aquest esperit de rebel·lia, de veure sa realitat amb ulls crítics, de cantar-se del que et sa norma...
però també en Nin té el dret a explicar la seva versió dels fets i és el que fan en aquest llibre i jo després d'haver llegit el llibre senzillament m'ha agradat perquè sí, és una persona que té llums i ombres però és una persona humana és a dir que jo crec que això és el més important que n'ha ningú perfecte i
I que, evidentment, tots ens equivoquem i el domani reconeixer que comentem arròs. Sí, sí. Me tranquil·liza sobre que esa gente ha arròs a mi. Perquè totes aquestes persones que se fan tant d'autobomba, a mi me fan sospitar. Evidentment, evidentment, sí, sí.
Per tant, avui en Comparat ens vèiem millor en La Foscor, d'en Mònica Soscoa, i d'en Marc Cerdó, Una llum submergida. Una punt final, Marisa? Sí, vull fer una punt final. I és que en el llibre aquest ens veiem millor en La Foscor,
Hi ha més temes, hi ha més temes al marge d'aquest, i n'hi ha un que jo crec que a tu t'interessarà en específic, que són reflexions que ella fa d'aquesta lota, perquè tot això que compta també és vera, és verídic, li ha passat a ella. Poc que hi inclou element de ficció, però és vera que ella, sa seva família, va emigrar... Sí, sí, sí, sí, sí.
també se'n va anar a l'exili a Nova York i després ella ha tornat a Europa, però fa una reflexió sobre les conseqüències de sa vida a l'exili. És a dir, ella explica un poc això cultural que va viure a Nova York sent una lota de l'Europa de l'Est.
Certes dificultats que va tenir per integrar-se a la societat anglesa, que s'enreien d'ella de la manera en què parlaves anglès, coses d'aquestes que ja mos podem imaginar. Però també parla dels avantatges de ser un emigrant. I això me l'ha agradat veure ella com ha fet una anàlisi de la seva experiència d'exili i ha vist que a ser emigrant
Està bé perquè ets aquella teva a qualsevol lloc del món. Això va ser una frase que em va cridar l'atenció, no? I després planteja una altra cosa que també és molt interessant, que és fins a quin punt aquesta gent que ha viscut a Sardili s'aplantatja
tornar en el lloc d'acoïda, no? Cal tornar en el lloc d'origen o no val la pena fer-ho? I d'ella t'explica un parell de casos, per exemple, clar, a Nova York és un lloc on hi va molta agenda de diversos punts del món, en comptes el cas d'un hindú, d'una persona que migra de l'Índia,
que se'n torna en una ocasió a veure sa família a la Índia i quan veu com viuen a l'Índia, com pens i tal, diu, jo aquí no hi tens res a fer, jo me'n torno a la Mallorca. Clar, clar, jo amb això, sí, sí...
Sí, t'ho has dit bé i he pensat i he parlat amb molta gent diferent. Clar, per un costat era veure que en general els migrants, no sé si concretament els exiliats, jo crec que també,
sempre hi ha la idea de retorn sempre hi és i això a vegades funciona com un impediment per una major integració perquè és com si assumissin un moment un espai d'una certa provisionalitat i estic aquí però tal això per un costat
que en general mai s'acaba complint o poca vegada i després també he llegit bastantes persones que van viure a l'exili del 39 o del 40 que se'n van anar fora de l'estat espanyol o fora de Mallorca i que realment molt d'ells en tornar van tenir aquest sentiment que jo ja no era casa seva
i se'n varen tornar, és a dir Ignasi Ferratjans del meu poble, Sant Sardina va tornar, va mirar el que hi havia i se'n va tornar cap a Mèxic Joan Garciol Ibé, el dirigent anarquista que també va acabar després d'un periple llarguíssim va acabar a Mèxic i quan va tornar i va anar a les primeres assemblees de la nova CNT i tal i va veure que aquells personatges
no tenien res a veure'ns a CNT que hi havia conegut, va fugir també una altra vegada cap a Mèxic i molt d'altres exemples. Per tant, molt interessant, molt interessant aquesta reflexió també. Sí, sí.
Molt bé, com heu? Mira, que veurem com han començat amb aquesta tranquil·la mama de Saludin Band i, evidentment, agraïm-te moltíssim aquest exercici de literatura comparada, com es fas cada... I els teus col·laboradors musicals, també. I els teus col·laboradors musicals que reivindicam des d'aquí. Moltíssimes gràcies a tot tres, per tant. Molt bé, moltes gràcies. Gràcies, bon dia. I bé.
Fins dimecres que bé, exacte. Gràcies. Adéu. Adéu.
He sortit a prendre l'aire i estic enmig del no-res, enmig d'aquest camp de vinyes i tan lluny d'allà on vull ser. Tranquil·la, mama, et juro que tot va bé.
Ell mai em va entendre bé, té una idea massa clara de l'home que hauré de ser. Abans volia plantar cara, ara ja no sé per què.
no podia pensar en res més. Vaig buscar aquella mirada en els ulls de tanta gent. Em va dir, vine a buscar-me, ets un home.
No sé, al sud de França, no us ho sabria dir molt bé. Aquella herba que fumàvem enverina el pensament. I el fullet de la desgràcia va baixar pel meu carrer. Tranquil·la, mama, et juro que tot va bé.
perquè s'ha aturat el tren. He sortit a fer un xigarro i sol ha crespit el vent. No dec ser molt lluny de casa, però encara no és el moment.
Tranquil, mama, aquesta cançó de la Luding Band, que ha servit de banda sonora avui de la nostra secció de literatura comparada que ens fa cada setmana, cada dimecres, Marisa Cerdó.
Nosaltres, cada dimecres en aquesta hora, connectàvem amb el nostre diplomàtic, en Joan Manuel López Nadal. Ja vos hem avisat que avui era pel món. L'hem localitzat de camí en aquests moments de camí cap al Vietnam i no mos pot atendre. Per tant, mirarem de recuperar la secció en qualque altre moment.
però vull vos informar que d'aquí una estona, concretament a les 11.30 d'avui, en el carrer dels OMS, cantonada amb el carrer de la Missió,
s'inaugura l'escultura d'homenatge a Josep Maria Llompart, una escultura creada per en Georgina Gamundí i que...
promouen l'Obre Cultural Balear, la Fundació Mallorca Literària, l'Institut d'Estudis Baleàrics i diverses institucions més. S'hi haurà ara, d'aquí una hora, a les onze i mitja, i, per tant, hem considerat oportú oferir-vos l'entrevista justament amb la marc mesura, amb la persona que més...
ha treballat l'obra i la figura d'en Josep Maria Llompart, que és Nacèlia Riba. Vos oferim l'entrevista que li fèiem no fa gaire a la plataforma audiovisual Vida per emmarcar justament aquesta celebració d'aquesta inauguració de l'escultura, que en certa manera també ja tanca un any Llompart, que va ser el 2025,
d'una manera entenem que brillantíssima. Justament aquest dia s'acompleix aniversari de la seva mort, també.
Escoltam-hi-do l'entrevista a en Cèl·lia Riba a la plataforma audiovisual Vida. Molt benvinguda, moltes gràcies per haver vengut. Jo també. En Cèl·lia és professora jubilada de Llengua i Literatura Catalanes a secundària i ha exercit a la UIP com a professora associada. També ha treballat en el TermCat
i en definitiva també és curadora de l'obra d'en Josep Maria Llompart i moltes altres qüestions que ara revisarem. Per començar, per qualque banda, Cèlia, la teva experiència com a educadora, com a professora, m'interessa aquesta visió que ja tens després d'uns anys?
Sí, és que fa molts anys que ja no ets el Cesc i no sabria dir com està actualment, perquè crec que ha canviat bastant. Jo diria que bastant. Bastant, eh? Bastant, i amb moltes coses, sí. Plans, amb tipus d'alumnat, o sigui que tot el que digui és antiquat, per dir-ho ràpid. Però en tot cas ha fet una tasca de recuperació, de desconeixement de la llengua, com a mínim.
Sí, sí, l'altre dia, que va ser dissabte, dissabte vaig estar molt contenta de veure aquell premi que van donar el Guillem de Sagrera, que era? Sí, per aquesta campanya del vídeo, no m'escloguis. Sí, sí, sí, que vaig pensar que a vegades som un poc derrotistes, ai, les noves generacions no fan res, i no és cert.
crec que hi ha gent que és molt vàlida i que fa moltes coses. També a la meva generació hi havia gent que s'adormia en la professió, tampoc no podem dir que tot fos l'ideal. No sé si tevares emocionant, jo me'l vaig emocionant en aquell moment, i en alguna altra. Passa una nit bastant emotiva.
Cèlia tu has estat envoltada de personatges singulars i importants de la nostra cultura sí t'apareix bé si te deman que me facis una pinza allà de cada un d'ells a la teva mirada que no té per què ser res d'oficial idò vinga començar amb Pas Padrí que encara l'arriba
A veure, en Carlos Riba jo no el vaig arribar a conèixer pròpiament perquè tenia dos anyets quan va morir. Per tant, és un poc difícil que tingui records. En Carlos Riba he conegut la seva figura, la seva persona, a través de la gent que el se va estimar.
Per exemple, la Clementina Nadariu, amb qui sí que vaig tenir una relació bastant intensa. O la meva mare, el meu pare, sobretot. I també els meus oncles, que també la meva tia Eulàlia em parlava bastant del seu pare, que n'estava molt penjada, diguem-ne així. N'estava molt del seu pare, molt, molt.
Un dels grans poetes, en tot cas de la nostra... No només poeta, eh? Traductor i professor, un gran professor. Però tothom se'n recordava, eh? Fins i tot hi ha un de semblança que li fa la Celia Vinyes a Raixa i ens explica com ella veia aquell professor que els feia viure Grècia, la Grècia Antiga, vaja.
no la Gràcia actual sinó la Gràcia Antiga, com es transmetia tots aquests coneixements. També era un gran conferenciant. És una llàstima que en aquella època no... O fins i tot que no el portessin a la ràdio i en fessin alguna cosa, però no. El màxim que tenim són unes...
unes recitacions seves fetes de les Elegies de la Vierville perquè em va fer un disc i ell hi explica coses. I ell intentava explicar perquè li feia molta ràbia, això ho sé perquè ell ho diu, no és perquè jo m'ho inventi, que diguessin que la seva poesia no era assequible.
que no podien entendre. Llavors, ell intentava totes, totes, totes, ser pedagògicament, ser pedagògic, vull dir, i aconseguir amb unes explicacions que la gent hi arribés. I són molt interessants. Una altra figura, que ja l'has citada, Clementina Ardereu.
Era oposada, eh, al seu marit, però no tenia res a veure. No sé, hi ha un moment que una persona, ara no diré quin nom, que posa, la poesia de Clementina el diu influenciada per Carné i pel seu marit. I dic, ostres, pel seu marit, zero, zero, zero. Mare de Déu, senyor, si és una poesia absolutament oposada a la del seu marit, que no vol dir que no s'entengués ni que el seu marit no l'admirés. Ja.
Fins i tot, la Clementina em va explicar una anècdota que és bastant significativa. Que un moment el seu marit, en Carles Riba, li va dir, Clementina, deixa de llegir carnet, que t'està influenciant massa.
Vull dir que, clar, ell com a crític deia que aquella influència no era beneficiosa en aquest moment. Bé, que hi ha un moment que ja has de volar, que ja no has de continuar. No, el que passa que estaven, bé, totes les joves aquelles, bé joves no, aquelles dones del 1910 que dèiem Carné, estaven com enamorades d'aquest personatge, del poeta. Ja, ja, ja. Cèlia Vinyas. Jo ja la vaig conèixer, la Cèlia, però vaja. No, a l'Encarna t'ho vas conèixer. Ai,
Sí, en Encarna. Perdona, crec que anava a dir-te... No, no, no, perdó, perdó. Tant gran que te veia. Vaig conèixer en Encarna que també te'n vull parlar un moment. Sí, però... Nona Cèlia, perdó. Nona Cèlia, sí, nona Cèlia va morir molt abans que jo n'esqués. Sí, sí. De fet, jo em vaig dir Cèlia perquè, bé, per decret d'ella, eh?
Ah, sí? Sí, sí, sí, perquè era tremenda. No, sí, era vista tremenda perquè, bueno, hi ha una carta a la meva mare que li diu, quan està embarassada, de fet, estava embarassada al meu germà gran, no de mi, eh? I li va dir, serà una nina. I com que serà una nina, li has de posar cèl·lia. No hi ha discussió.
Va ser un nen, no va poder-li posar cèl·lia. Jo vaig ser la nina que va néixer després, bastant després. Jo de confessar quan t'ho lleigim més, homenatges a ella que ella mateix. A veure, ella era una persona d'una vivacitat extraordinària, d'una intel·ligència molt considerable i d'un verb molt àgil, tant en català com en castellà. Clar,
Com que se'm va anar a Almeria i va estar-hi 10 anys i vaig decidir, i a més en una època tan grisa, tan terrible, doncs la seva gran producció va ser en castellà. Però no és gens negligible el que va fer en català. Ara mateix estic transcrivint unes conferències que va fer ella, feministes, quan tenia com a 17 o 18 anys per pobles de Mallorca.
Sí, bastant interessant. Sí, sí, sí. N'Encarna, també. És que la vaig conèixer molt extensament i vaig conviure, etcètera, etcètera. N'Encarna era una persona d'una alegria extraordinària, que donava alegria quan ella parlava. Era entusiasta, era un entusiasme absolut. I, bé, ella va intentar seguir les passes de la seva germana,
I va aconseguir-ho molt. La veritat és que aquí va fer una tasca important. I després una altra cosa molt important. Nancarna era una crítica del seu marit. Ah, sí, eh? No li deixava passar ni una, eh? O sigui, no era una dona, com us diria jo, Gerret de Deflos, no, no, no, no, no, no, no, Gerricó, no. Era una dona amb totes les de la llei, i a més a més, l'Isa... I...
Una cosa que és molt important, que estic investigant-ho, perquè he trobat unes cartes que potser m'ajudaran a definir aquest personatge, i és que ella va ser decisiva en el canvi del Josep Maria Llompart.
Decisiva. Molt, molt. Perquè en Josep Maria Llompar, ja saps que venia de la família, diem-ne rància, per dir-ho ràpid. Rància, rància. Padre militar, padrí militar... No només això, perquè podria ser un militar republicà, però no, no, no. Eren de dretes, ben pensants, d'aquell catolicisme ritualista.
més que no pas sentit diguem-ho clar perquè a veure hi ha gent que sí que té una religiositat profunda però jo crec que en aquella família no era de rituals i el que passa que ell entopar-se amb l'encarna que ell tenia 17 anys i ella en tenia 23 o sigui que Déu-n'hi-do doncs entopar-se amb aquest personatge amb aquesta persona que el porta a una família totalment oposada a ell una família que practicava esports
A veure, ara et donaré una notícia. El meu avi, que jo, hi havia una llegenda que deia que havia jugat al Club de Futbol Barcelona. Ah, sí? És certa. Perquè, a més a més, han trobat una carta d'en Joan Gamper
que l'envia aquí i li diu estimadíssim amic i no sé quantes coses, molt curiosa, sobre això. Això ho has de publicar. Bueno, sí. Em sembla que fan un... hi haurà cosa, perquè hi haurà cosa, sí, però vull dir-vos que ja ho mireu, clar, quan ell jugava a futbol, que era absolutament aficionat, perquè no hi ha gens de llocs, el futbol era la cosa més moderna que hi havia, per entendre'ns. Ell practicava la natació,
tot això que era absolutament oposat al que era una família convencional mallorquina. Perquè tu ja ho saps que a Mallorca abans es deia la mar fa forat i tapa i no t'hi acostis. I ella va aconseguir que ell començés a trencar coses en és d'excursió,
O sigui, anés per la muntanya, hi ha unes fotos delicioses amb la família Moll i ells per la muntanya, que anés al mar, que anés, bueno, i fins i tot. Clar, i a partir d'aquí, a l'Iber s'estima per...
Pel país? No, pel país, sí. Suposo que ja la tenia més o manco, però devia tenir-la com a difusa, suposo, eh? Un poc això. Clar que hi havia Miquel Llodrà, que ja li havia fet conèixer els poetes i tot això, però crec que l'encarna en la seva persona va ser decisiva, perquè li va canviar totalment. Nacèlia Vinyes també, eh? Li va ajudar moltíssim, perquè Nacèlia Vinyes...
que era molt viva, ja us ho dic, quan venia aquí als estius s'hi posava, s'hi posava amb els joves. Explica una anècdota que quan va venir, l'últim estiu que va venir, se'n va anar corrents a veure amb l'Ai Bonet perquè diu, és que potser no el veuré mai més perquè amb l'Ai Bonet està molt malalt i potser ja l'estiu que ve ja no el veuré. La que no va venir va ser ella. Sí, no. Aquelles desgràcies, no? Sí, sí. Perquè era molt amiga de amb l'Ai Bonet, eh? Vull dir, és que té... Ara quan surti amb l'Ai Bonet i tot això, traurem...
i treuen poemes dedicats amb l'aiboneta a ella. Vull dir-vos que no els penseu. I, que estava explicant, ah sí, que na Cèlia Vinyes va veure, va intuir, o va deduir més aviat, que en Llompart era un bon poeta. I el va animar moltíssim. I hi ha una dedicatòria que li fa...
En aquell llibret que es diu Els poetes insulats de postguerra, l'exemplar que era d'ella, que actualment està a l'arxiu de Mallorca Literària Sant Tanyí, ella va anar cercant tots els poetes que va poder i els va demanar una dedicatòria. I la del Llompart és molt extensa i li dóna les gràcies perquè, gràcies a ella, ha fet aquells poemes.
I en català, alerta, en català.
Fixa't quantes coses hem connectat. Sí, sí. I més que n'hi ha. No, després, clar, després també va conèixer Carla Riba gràcies a aquesta família. I després va conèixer també Ana Mariola de Campany gràcies a la seva amiga. I Ana Mariola de Campany, amb Jaume Vidal Alcobé i Ana Mariola de Campany, un poc es van conèixer gràcies a ells. O sigui, que tot estava superconnectat. Abans de centrar-me'ls en Benllom Part, un cosí teu, Pau Riba.
Pau és un outsider, per dir-ho així. Ell va voler trencar i potser es va passar una mica, com si diguéssim, creant aquesta imatge del seu avi molt burges i no sé què. Pobre home.
no tenia ni on caure molt, per dir-ho ràpidament, oi, no tenia ni tomba. O sigui, l'única cosa que va tenir en propietat en la vida, o sigui, ja veus quin gran burges, va ser una... la casa que li van regalar cadaqués, però li van regalar. Ell no la va poder comprar mai, o sigui, ell no va tenir mai cap propietat. Penseu una cosa, en Carlos Riva era fill d'un escultor.
O sigui, ell vivia en un món d'artístic, que això a vegades no s'ha dit prou, però ell tenia una sensibilitat plàstica extraordinària. En Pau també.
En Pau, Pau Riba, no se'n recorda molt la gent, però en moltes portàles va fer ell, i va fer altres dibuixos, feien dibuixos perquè tenia aquesta gràcia, i després ell tenia aquesta gràcia. Crec que la gràcia que tenia en Pau més li venia de sa mare que no pas de son pare, que son pare era un...
Era molt estimable, però era molt sec i molt estricta. Era molt estricta, son pare, això sí. I Pantura se reba el dia, li ve per aquí. Home, és claríssim, perquè son pare sí que era d'aquells que era quadrat, eh? Son pare era quadrat.
Vinga, molt centrant ja amb en John Part. Tu ets el que, indubtablement, coneixer més la seva figura i la seva obra. Suposo que estàs molt contenta de com ha anat aquest any John Part, no? Sí, molt, molt. La veritat és que sí. I si més el comparo l'any 18, que vam fer una mica de record, trobo que aquest any ha anat millor. Sobretot perquè el 18 jo crec que se va...
Reivindicar, i molt bé, la figura d'en Joan Part poeta, que pintura... Però jo crec que també és molt important la figura d'en Joan Part assetjista, pensador, crític literari i, sobretot, figura cívica, referencial per a molta gent.
Malgrat ell, perquè ell sempre ho deia, diu, jo abans que la meva vocació hauria estat ser un poeta professor. Sí, poeta professor. Era així, vist enrere, ell deia, home, m'hauria agradat ser poeta professor. És una llàstima que no pogués estudiar una carrera de lletres. Va estudiar Dret per imposició familiar.
Perquè ell jo crec que si que hagués tingut la carrera potser s'hauria pogut implicar més en l'ensenyament. I potser ens hauria pogut deixar no només aquest llegat que és importantíssim de tot el que va fer, sinó que també un llegat pedagògic més important que el que va poder fer. Te demano una anàlisi ràpida de cada una de les seves facetes, començant per ser de poeta.
Home, com a poeta jo crec que és encara bastant desconegut. Sí, eh? I poc estudiat, zero. Zero. És que no ha estat estudiat. És l'únic de la seva generació que no té una monografia, és a dir, ni una tesi ni un llibre que se li dediqui totalment a estudiar a fons la seva poesia.
I des d'aquí un convit. A més a més, no ens ho podem permetre això. No ens podem permetre perdre un poeta perquè no se l'estudiï prou. Però això jo reindico molt, perquè la part podríem dir-ne més...
més cívico-social, per dir-ho d'alguna manera, sí que té més repercussió, crec jo, se'l recorda més, jo crec que més per aquest aspecte que no pas per l'altre, ho dic sincerament.
Ell també és un coneixedor, divulgador, crític de la literatura catalana, sobretot de la seva època, però en fi. Clar, el segon volum de les obres completes, que després en parlarem, el segon volum ja mos ofereix algun d'aquests textos. Què en diries d'aquesta faceta?
Com a crític? Sí. A veure, clar, recordo que en Moles el va criticar perquè no tenia mètode, i poso mètode entre cometes, perquè clar, en Moles el que anava és un mètode acadèmic. Sí. En Llompart, sobretot, el seu mèrit és ser un gran lector,
i a més a més veure les coses, no a partir d'un mètode sinó a partir realment del coneixement de les lectures i del saber, de la saviesa. I per tant crec que a més a més és un gran divulgador i que ens ajuda molt a conèixer els autors.
A part que quan tu llegeixes la crítica de Joan Park ja és un plaer, perquè l'escriu tan bé, que ja és un doble plaer. O sigui, tu tens el plaer de poder conèixer més a fons aquell autor, podríem posar el cas de Joan Alcubé, ara que serà l'any Alcubé,
I a més a més, llegir aquella prosa tan bonica que fa en Llompart. Vinga, i aquest home cívic que fa discurso... Bé, entremig tenim el dels pròlegs, la famosa anècdota de no faré més pròlegs, no m'ho demaneu. Ara explicaré la neta d'en Cela, ho saps, no, d'en Cela?
José Cela un dia li va dir, oye, Pepe, oye, Pepe, tu si fueras mujer serías puta. Que ell va dir, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo,
Una altra època. Sí, però vull dir-te, no, però sí, ja, que vols fer-la. Però la inècdota sí que mostra que en Celia ja havia vist que era una persona que sempre deia que hacía tot, que jugava sempre. Sí, sí, sí.
Bé, jo aquesta part la vaig conèixer, del Joan Part, i a mi sempre em va dir que sí, fins i tot a vegades a banda que li diguessis què. Telefonava, escolta, me'ls podria donar, sí, anava a dir suport. Per això, Encela, a veure, Encela que era molt bèstia, però tenia nou en aquest aspecte.
I dins d'això, i ara hi ha obres completes, primer volum dedicat justament al recull de tots aquests textos que són conferències, discursos, llengua, cultura i país. Sí, llengua, cultura i país, perquè clar que el país és molt important, alerta que tot ell li dedica molt.
i és un defensor dels pesos catalans. Exacte, sense cap... Puc dir un nom, dos noms importants en la seva formació d'aquesta ideologia. Un, Lluís Casasses, amb el qual vaig tenir una relació intensa i vam fer viatges junts. De fet, si agafes la terra d'Argensa i llegeixes memòria d'un viatge, o com a Loforno, per posar un exemple, és els viatges que va fer amb en Lluís Casasses arreu dels pesos catalans perquè van arribar a Morella.
a arribar al País Valencià al nord, almenys. I d'un altre costat també en Benet, com es deia? Josep Maria Bonet, ara no sortia el nom, en Benet, que també va conèixer i després finalment el seu gran amic d'allà més, potser més cap aquí, més cap a nosaltres, que va ser en...
en Jordi Carbonell. En Jordi Carbonell va ser molt, molt amic seu. Molt amic i, a més a més, col·laborador amb aquella... amb aquell partit que es deia Nacionalistes d'Esquerra. Ara t'anava a dir, segurament a partir d'aquesta amistat de que neixis Compromís d'en Joan Part. Sí, sí, sí. Sí, a més a més, en Jordi Carbonell també estava a la secció filològica de l'Institut de Estudis Catalans i, per tant, també s'hi trobaven.
Bé, jo, perquè com que ara estem ja mos apremia, simplement vull dir que aquest primer volum plega textos interessantíssims i allò que tu des, és a dir, no només per veure la defensa clara, rotunda i sense, diguem, emparòs de tot, no?, de la llengua, de la cultura, del compromís amb els països, dels països catalans, tal, sinó que a més a més ho fa amb un...
amb un nivell literari espectacular, és a dir, doble plaer novament. És a dir, conèixer unes idees preclares a través d'una prosa extraordinària. Per tant, això. I simplement ja te deman, per les obres completes, tenim aquest primer volum, el segon volum que serà la primera part de textos sobre literatura, crítics, etc.
quin pla tenim? A veure, la idea és anar traient un volum cada any. Cada any. A no saturar tampoc el mercat, no cal que... I no sé si... Encara ho estem conjuminant tot, però crec que seran com uns set anys, eh? Entre una cosa i una altra. Jo he sentit parlar de set volums. O sis. O sis. Bé.
Ara ho hauran de precisar més perquè dependrà, perquè clar, penseu que també hi ha la idea de posar-hi també les traduccions, que no són broma, que ja és un volum de traduccions, totes les traduccions del gallec, però també n'hi ha del francès, i també n'hi ha de l'italià, no, de l'italià no, perdoneu.
A veure, del castellà també n'hi ha, perquè hi ha un llibre que ningú no en parla, no sé per què. Del francès també n'hi ha, perdona, eh? Del Sant Joan... Ai, no surt aquest nom. El Sant Joan Pers va intentar fer una traducció de la nàvesi, però no va trobar editor. I no la va acabar. Però està feta? Està feta i està editada, aquests fragments, els va editar en una revista, que s'ha de cercar des dels anys 80, etc. Però...
el que és el viatge al Pirineu de Lleida, el va traduir ell. I és tot una novel·la, no, és un llibre de viatges. Sí, sí, sí. S'haurien d'acabar el balanç de Sant Llompart, en tant que, això que dèiem en el principi, a part de tot...
coses que quedaran, com les obres completes per exemple, l'estàtua que esperem que l'hi posin i tota una sèrie de qüestions que són que consoliden la figura d'en John Park per sempre esperem, això espero i a mi també m'agradaria que d'aquí hi hagués com un interès en estudiar el John Park, és a dir
No tant, o sigui, per les dues bandes, per els dos aspectes principals, o tres, perquè són tres, de fet, tres potes, que són el seu compromís político-civic, per un costat, la seva obra crítica, per segon cosa, i després la seva obra de creació poètica. Poètica.
Sí, sí. I per tant queda feta aquesta crida, no? Necessitant qualcú que s'hi posi. Bueno, qualcú no, o qualcuns, perquè és que és una tasca immensa. I a més ara ho tenen com a més fàcil, perquè tot està, tot el material... Ja està recopilat. No, no només recopilat, sinó que si volen anar a les fonts, ho tenen a l'arxiu.
Idò Cèlia, un autèntic plaer poder conversar amb tu de tantes coses que has fet tu i també de totes les que han fet gent que te'n volta moltíssimes gràcies Gràcies a vosaltres