Conversa amb Javier Gutiérrez. Ell és un home expert en el que diríem propietat intel·lectual. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Comença Bon Dia i Bona Vida, el matinal d'Ona Mediterrània, conduït per Tomeu Martí i produït per Maria Moreno. I cursi tanulcant, a mollot d'agorrotua, els dos coetants, tatuatori, banyo cabintat, i vinc seco, a sacant xeve arditoso.
Fins demà!
Bona nit!
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència molt odada també a onamediterrania.cat. Una salutació a tota la gent que mos escolta des de Mallorca o des de qualsevol punt del món. El Bon Dia i Bona Vida és un programa que fan possibles socis de l'associació
Ona Mediterrània, una associació, l'associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins, que dona cobertura i edita cinc mitjans. El diari de Balears, l'estel, la publicació en paper, l'estel, també...
a la publicació cultural ploma.cat, també vida.cat, la plataforma audiovisual, i evidentment aquesta casa, Ona Mediterrània. Començant el Bon Dia i Bona Vida, avui un programa ple d'actualitat i ple d'anàlisi. Som-hi!
Si no fos setembre, jo sabessis que t'enyoro quan em despertes i m'abraces. Si no fos tan fràgil, jo sabia que ho seria, sí. Quan m'hi acosto, quan m'hi atances,
Si no fos dissabte, ja ho sabia que ho seria si se m'escapen les paraules. Si no fos tan fàcil d'estimar-te, ja ho sabia si que s'acaba.
Bon dia i bona vida. Avui és dimecres 25 de febrer de 2026. Avui és el dia que s'acompleixen 100 anys de la mort de l'excel·lent del gran poeta
Joan Alcover, molta part del programa d'ahir li vàrem dedicar i bona part de les informacions d'avui també estaran dedicades en aquest centenari. Avui, però, com cada dia, a partir de tot d'una ja, vos repassarem l'actualitat a través dels títols de Diari de Balears i també
de Vila Web. A continuació, connectarem amb en Toni Van Nassam, bé, i repassarem diverses qüestions de l'actualitat. A les 8.40 entrevistarem en Jean-François Cornet, portaveu de Terra Nostra. Revisarem l'actualitat, entrevistarem Lucía Muñoz per parlar del desnonament de l'antiga presó.
Parlem una connexió esportiva avui, parlarem amb en Pep Vergé i també amb en Joan Fortes sobre la situació del Mallorca a partir de la destitució d'en Josep Barra Sate i mirarem si ja tenen informació contrastada de qui el pot substituir. A partir de les 10 tindrem connexió en literatura...
Farem literatura comparada en Marisa Cerdói a partir del 10 i mitja, el Focus Internacional amb en Joan Manuel López Nadal. Som el Bon Dia i Bona Vida. Escoltem ja els titulars de l'actualitat.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I el diari de Balears, la primera notícia i un bloc sencer de notícies estan dedicades a aquest centenari que abordem. Es compleixen 100 anys de la mort de Joan Alcobé Maspons, el més gran poeta en llengua catalana. També diu, diari de Balears, Joan Alcobé, poeta, pensador, segista i intel·lectual.
Us ofereix també un recorregut per la vida de Joan Alcover en 12 flaixos i mos informa també de la inauguració de Joan Alcover, el poeta cavaller, la nova exposició de la Casa Museu de Can Alcover.
També destaca que es presenta el primer volum de les obres completes de Joan Alcobé, que nova editorial Moll ha publicat aquestes obres, que avui hi haurà un recital de poesia i música de Can Oleo en el marc de l'any Alcobé, que també la Institució de les Lletres Catalanes i l'Ateneu Barcelona es faran un homenatge a Joan Alcobé
a Barcelona i assaborint a l'hora tranquil·la un itinerari pels llocs emblemàtics de Joan Alcover que se farà demà en aquest cas. Més qüestions ara ja fora d'aquest any Alcover. L'Ajuntament de Palma prepara un pla per desallotjar els actuals habitants de l'antiga presó. Més per Palma acusa l'Ajuntament de mirar cap a un altre costat amb el desallotjament de 200 persones de l'antiga presó.
Podem exigeix aturar el desallotjament de l'antiga presó de Palma. També destaca Diari de Balears que Manacó acollirà a la Campa Llengua del 1026 el pròxim 11 i 12 d'abril i explica diverses activitats, entre les quals el concert des Vespre, en què hi haurà Auxili, Maria Jaume, la Ludwig Band, Planete i Nastellat.
També destaca a Diari de Balears que Pilar Costa acusa el PP de no complir la majoria dels compromisos en forma entera, que el Consell de Mallorca anima la ciutadania a acollir nins saharauis, que l'Ajuntament de Palma suspèn temporalment
les subvencions a entitats esportives, veïnals i educatives i que Proens defensa la contenció del turisme i culpa l'esquerra de la saturació de les Balears. També teniu, podrem escoltar l'àudio en algun moment, teniu el millor resum de la celebració de l'any nou xinès a la barriada de Pere Grau de Palma
Un reportatge de la plataforma audiovisual Vida, la trobau a vida.cat. Més qüestions als psicòlegs educatius de les Balears han atès 5.851 alumnes durant el curs 2024-2025.
i Memòria de Mallorca commemora 20 anys amb premis i una campanya per afrontar el procés de la faixina. Aquests són, a hores d'ara i d'or, els principals titulars que podem llegir a Diari de Balears, al trobau adbalears.cat.
M'anem ara a la portada de Vila web. Allà trobam una foto d'Amazon, una greollera negligència mortal. Així assenyala la jutgessa Amazon el camí de la presó.
També diu a Vilaueb que crònica parlamentària del dia que la jutgessa de Catarroja ha decidit de demanar al Tribunal Superior de Justícia que Carlos Mazón sigui investigat. Més qüestions. El torcebràs d'Illa i Junqueras fa tremolar la legislatura. Les traves de la Conselleria per garantir l'ensenyament en català són escastellanoparlants un any després de la consulta.
I també destacarem dues qüestions més. Una, Junts diu que Esati no va ser expulsat de l'estat espanyol a causa que tenia un contracte fals en una hípica de Camprodon. I, d'altra banda, i en clau internacional, Trump s'atrinxera en el discurs de l'estat de la Unió amb insults, acusacions...
i protestes. Aquests són els principals titulars que mos ofereixen Vila Web. Ara, vos recomanam cinc articles d'opinió que són a la portada del diari, del diari de Balears, Planters Salvatges. És el títol de l'article d'en Joan Vicenç Lillo.
Cinquantenaris importants. L'Ila Tomàs Joan Lledonet ens diu que el Principat de Catalunya, un país on es fomenta la corrupció, i Mariu Verdú ens diu que és el moment d'associar-se i teixir xarxes a les Balears.
Finalment també vol destacar l'article d'en Rafael Borràs, que ahir comentàvem amb ell, salari mínim propi de les Illes Balears, condició necessària per a frenar l'empobriment. Aquests són, a hores d'ara, els titulars, tant en l'àmbit de la informació com de l'opinió.
que us hem destacat aquí, de Diari de Balears i també de Vilaweb. Ara és el moment d'escoltar quina és la predicció del temps que mos ha enviat en Tomeu Mateu Canals. Bon dia. La situació avui seguirà, com s'ha de dir, tens una llet, però moltes poides, sobretot poides marítimes.
que a vegades són molt persistents i hi ha un efecte, sempre tot el voler de la raó. Provoca un ambient humit i fresquet. A la resta,
Quan hi ha una boire, la temperatura, sobretot de dia, pujarà molt. El vespre seguirà fent fred. Però de dia, estem molt estables. I pràcticament, igual de ser boires, pràcticament cap, ningú pot, cal que pinze ja de nivell prins i alts, i així seguirà la resta de la setmana. En tendències, temperatura, la segona part de setmana baixarà un parell de grau. Però seguiria aquest ambient, completament estable,
Jo sí, a partir de dijous, més bé que el cap de setmana se pot morir un mica de vent, molt poc, però molt fluix, però el suficient perquè les baixes ja no se puguin formar de molt la mà. Aquesta és la previsió del temps que mos ha enviat en Tomeu Mateu Canals, mos anem ja a escoltar les reflexions que mos fa en Toni Van Nassa.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Den Distri, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
He vist llum a barracons, esperant-se a carrerons, i he vist qui ho aixafava. Àvies, mares i nadons lluitant d'especulacions, aferrades a saber el control.
He vist una família estenent de llençols Pintats amb coratge esperant veure't sol Abraçant en silenci somiant a velots Tament que el tren d'alba despertin-se al lot Que volen, que volen aquesta gent Que truquen de matinada
que volen de festa gent.
Hi havia un ranxo de matons duen males intencions duen sa placa tapada sense donar explicacions començaren agressions volien entrar sa escala sa mare vestida amb sa pata posada coitar sa finestra mentre cridava quanta gent les que hi ha sense casa casa sense gent i allà ells es quedaven que volen
Que volen de cas de gent Que truquen de matinada Per seguir en casa a casa Ai, ai, que volen Que volen de cas de gent Que truquen de matinada Despertant cada casa
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida ja som en zona d'anàlisi, mos hem connectat amb en Toni i Ben Nassa, aquí ja saludant. Bon dia, Toni. Hola, què tal? Molt bon dia. Com està? Com va, la setmana? Anam agontant, t'estimo que ja és molt.
i tant, enhorabona en aquest temps de tempesta sí, sí tenim moltes qüestions que volem comentar amb tu sobre posicionaments que anar fent durant aquesta setmana i evidentment començant per ahir, que s'acomplien 89 anys de l'assassinat d'en Emili Darder a mans dels feixistes amb
Bé, puntura, el més destacable és que un acte que va començar amb poquíssimes persones fa una vintena o una mica més d'anys, ara ja és un acte consolidadíssim d'homenatge a Emili Dardé i per extensió a totes ser víctimes d'esfranquir-me, però per saltar
s'ha lamentat la situació en què l'Ajuntament de Palma, que va presidir Nami Viverder, no era present exacte, no? Sí, primer jo recordar que el 24 de febrer de 1937, després de tota una sèrie
de Consell de Guerra, que van ser una autèntica pantònima, que seria l'expressió que se podria fer servir derivada en el castellà. Se van produir els afusellaments més significatius per la importància política
que s'han d'endur a terme durant la repressió franquista a Silla de Mallorca. I crec que hem de fer esment la denominació, perquè és molt important, repressió franquista, que no guerra civil. Per quin motiu? Perquè allà va desfront de Manacor, a Mallorca no hi va la guerra civil, només hi va un banc del sublevat i no hi va cap tipus de resistència armada i l'únic que a front...
de conflicte va ser el de Manacó. Per tant, va ser repressió a s'entrada pur i dur. No va ser un acte de guerra com ara dins aquest revisionisme històric que se'ns intenta fer veure. Per tant, el 24 de febrer de l'any 1937 se va dur a terme
el que va ser l'aposillament polític amb més significació simbòlica perquè s'assassinava en el batle de Palma, de la capital del país, s'assassinava en el batle de la segona ciutat del país, que era Inca, en aquells moments, que era el batle d'Inca del senyor Antoni Mateu,
i també s'assassinava de manera simbòlica un important empresari i que havia estat també un important dirigent d'Esquerra Republicana, tal com era en Toni Maria Queix, i s'assassinava a tal volta en el màxim líder simbòlic i representant que van poder plegar dels partits socialistes obres espanyols es deia que es queden a l'Alessandra Jaume.
sí que tenia un simbolisme, una guerra simbòlica que se fes tot el mateix dia en el mateix moment, molt important. Com dic, un militant del PSOE, que era l'Alessandra Jaume, i un militant d'Esquerra Republicana, que era tal volta el partit més identificatiu del que podia ser la classe mitjana baixa de la Mallorca de l'època, que era un partit integrat...
fonamentalment per pagesos, integrat per menestrals, integrat per la intel·lectualitat no-dretana, és a dir, allà on hi havia farmaceutics, hi havia metges, hi havia advocats,
i, per tant, aquesta duríssima repressió en contra de tres dels seus màxims dirigents, Emili Derret, Toni Mateu i Toni Maria Qués, també era una advertència de classe en contra de tots aquells que, considerant que podien ser afins a les dretes, van donar suport
en el progrés i van donar suport a la República i van donar suport a una idea de justícia social i de recobrament nacional. Per tant, el simbolisme era importantíssim. I aprofit aquesta vinentesa per...
tot i que no l'he llegit dira perquè encara no està publicada, fer un reconeixement públic i donar-se gràcies a l'investigador i al doctor i al polític històric del PSM, a Mateu Morro, per la seva taula doctoral sobre Esquerra Republicana Balear, que la veritat és que era un gran buit historiogràfic. És cert que hi ha hagut molts d'historiadors que han fet feina amb aspectes sectorials. El primer d'ells també
A mi i meva s'ha de reconèixer l'Ina Moner en la seva tesi doctoral sobre l'Emili Darder, però la veritat és que la feina d'en Mateu Morro, que la va començar l'any 80 i la que va d'ara després de la jubilació, és de reconeixement públic i se li ha de dur a terme.
Amb aquesta entrada històrica tan llarga i tan profusa, la no assistència de l'equip de govern d'acord a un acte d'homenatge al Val de la República que va s'assassinar pels feixistes, crec que ho diu tot i que demostra i retrata aquesta situació. Per tant, ens trobem amb un reflex del que és l'ideologia i la gent que comanda a cort.
I jo només faria un paral·lelisme. Què passaria si un determinat ajuntament democràtic, el terrorisme basc o el terrorisme d'ETA, perquè no era basc, sinó que era una organització terrorista tal com era l'ETA,
o el terrorisme islàmic, aquest assassinat, el seu balde, i el balde present no hauria volgut assistir a un acte d'homenatge d'aquesta víctima, crec que, com a mínim, com a mínim, Fiscalia se posaria en marxa. Però bé, deixant de blanquejar el franquisme, deixant de blanquejar el fascisme, deixant de blanquejar aquests intents revisionistes dels assassinats,
que van encòmetre aquesta banda de gent sense ànima i sobretot condemnem aquells que s'hagin de condemnar aquests assassinats. La següent qüestió que planteges, pegà'm un vot, és que bé, s'ha tornat a fer viral el vídeo on el cònsul d'Equador
diu que el català puntui fa perdre talent de mous ecuatorians, com si els ecuatorians no poguessin aprendre català.
No, bé, és una actitud total i absolutament supremacista que s'assuma en el club. És a dir, quin és el principal problema que tenim amb la immigració llitinoamericana? Que és la immigració més nombrosa que tenim? És a dir, això és una cosa que en aquesta zona s'ho he recordat un i mil vegades,
i que m'agrada recordar-ho sempre. Tot i que de manera subliminalment racista mos diguin a totes hores i mos identifiquin que la immigració és d'origen majoritàriament africà, això és fals. En el nostre país és fals. La principal font d'immigració és hipnomèrica.
La principal font d'entrada d'immigrants a les lligres balears no són les festeres, sinó que l'aeroport de Sant Joan d'immigrants sud-americans que arriben amb un passe turista de tres mers i no se'n tornen. Això és el primer punt. I, d'altra, tenint aquesta principal font o focus d'immigració, aquesta immigració llatinoamericana,
ens trobem que aquesta immigració latinoamericana, de manera majoritària, és una immigració que no s'integra a la llengua, a la cultura i a la identitat de les Illes Balears. I per quin motiu no s'integra? Perquè precisament...
Venen majoritàriament, com a tots els col·lectius, hi ha excepcions que són honroses i s'han de destacar, però com dic majoritàriament, venen en la mateixa mentalitat supremacista que venen els immigrants espanyols, que venen els immigrants castellans quan venen a viure aquí.
És a dir, que el pertany en una cultura imperial, que és la cultura castellana-espanyola, que són un territori d'aquest imperi i que no tenen per què aprendre un patuar domèstic propi dels quatre indígenes que queden aquí. I aquesta actitud, aquesta que...
reflecteix en les seves declaracions, el cònsul d'Equador quan més prea, la llengua i la cultura d'aquest país que l'ha acollit, és l'actitud que crec que entre tots hem de combatre. L'immigració, mos agradi o no, és necessària i imprescindible. Però, enfront de l'immigració, crec que el que s'ha de no demanar, sinó exigir, és integració.
I aquí ve el següent debat que normalment s'oblida. Integració a on? Integració a quina cultura? I aquí és on surt la situació d'autèntic conflicte nacional que s'intenta amallar i que crec que nosaltres hem de denunciar. Quina és aquesta situació de conflicte nacional? Que els immigrants ens arriben aquí i els primers que t'arriben a on m'he d'integrar si vosaltres no sou ningú.
Vosaltres no sou un estat, vosaltres no sou un país, vosaltres sou una simple província espanyola. Vos hem d'integrar en aquest patuai, en aquesta identitat indígena que no heu estat capaços de conservar ni davant els immigrants espanyols. Mhm, mhm.
Aquesta és l'autèntica qüestió allà on queda reflectit la situació de minorització nacional i d'ocupació colonial que pateixen les Illes Balears. I crec que això s'ha de denunciar de totes i a totes hores. Mentre no tinguem...
un reconeixement sobirà de les Illes Balears com a poble, no podem aspirar absolutament a res en quant a la integració de la immigració. I he fet centrada, he vist que el poc moltes vegades en la llarga i faig parrafades molt llarga, però és que si no, no me'ls situam i estem de ràdio, és que és molt curt, però s'ha de fer mínimament. He fet centrada en la immigració, ja tinc nom a dir que ara, perquè us puc comptar
la meva experiència personal com a professor universitària de l'any 2003. Vos puc dir que s'immigració que ja he tingut als alumnes immigrants o d'origen immigrant que li volgueu dir que ja he tingut a la Universitat de Seguir-Balears
que he trobat sempre més integrats, sempre més integrats, la llengua, la cultura pròpia de Mallorca, és a dir, gent catalana parlant, fins i tot amb expressió pròpia de la pagesia, etcètera, etcètera. I l'origen immigrant ha estat la immigració d'origen nord-africà.
L'immigració dels territoris que actualment estan sota domini molt del també colonial marroquí. Són, des de la meva pròpia petita perspectiva personal, els qui més estan integrats. Vos ho dic per una simple experiència empírica meva personal que no fes que és extrapolable o no. I, a més,
en moltes ocasions són els que m'han tret major rendiment acadèmic molt per davant del suposant nacional d'aquí. També és una altra experiència perquè moltes matrícules donors, les he donades perquè s'ho mereixien, a immigrants, com dic, nord-africans, perquè li dediquen...
una feinada, l'assignatura, i treuen un rendiment acadèmic de poc, mentre que és d'aquí, la mentalitat és de festa, i leading the life,
en moltes ocasions, que ja també està bé, perquè són joves i ho van de gaudir, però ho vull posar a damunt la taula. En canvi, com dic, aquesta immigració marroquina de poble, per la meva experiència, la immigració que, com a alumnat, m'he trobat més integrada a la llengua i la cultura del país. En canvi, al contrari, la immigració jitinoamericana costa molt
provar-se amb immigrants latinoamericans integrats a la llengua i la cultura i català no parlants i que considerin com a propis mallorquí, etcètera, etcètera. Per tant, és una reflexió molt profunda que crec que hem de fer entre tots.
I tant, i ben interessant aquesta experiència que mos comptes. Passant a la següent qüestió que te volen plantejar, són dos titulars. Per un costat, PP i Vox rebutgen la llei per restringir la compra d'habitatges a no-residents. No som qui per dir en Mallorquins qui han de vendre la seva casa i a quin preu. I, d'altra banda...
Un altre titular que diu, mos demanaven 1.200 euros per una habitació. Tenir feina ja no te garantitza tenir un sostre. Déu-n'hi-do. Sí, crec que amb aquesta iniciativa que hem presentat més per Mallorca, tothom ha quedat retratat.
i quan dic que tothom ha quedat retratat ho dic amb un tempest també igualment empíric i és que tenim una situació d'emergència habitacional
Tenim una situació d'emergència en el món del mercat de l'habitatge. Tenim una manca brutal d'habitatge. Tenim una barbaritat de gent i de cada fic creixent visquent en infrahabitatges. Basta anar a passadir a Cintura de Palma i veure com...
de cada pit proliferen més civils allà on viuen de valles ponts gent. És a dir, això de viure davant de valles un poc fa deu anys era una metàfora, ara és una realitat. Per tant, amb aquesta situació d'emergència internacional on un percentatge altíssim de la població no es pot permetre per simple preu
que tenir un habitatge digne on desenvolupar la seva vida, no se pot permetre tenir una casa pròpia, no se pot permetre tenir aigua corrent, no se pot permetre un mínim vital on sobreviure. Amb aquesta situació s'han de prendre o no s'han de prendre mesures per intentar corregir-ho?
evidentment l'actual equip de govern de PP i Vos considera que no, que visca el lliure mercat, el trampisme econòmic, que visca el lliure mercat, que tothom ha d'intentar fer el màxim del més possible, que no hi ha cap tipus de límit en el que és la regulació del mercat del preu immobiliari i que canvi qui pugui, que qui tingui propietats que faci el més ric
que pugui i qui no entengui que se mori de fam i vici de baix a un pont. Aquesta és la seva mentalitat i aquesta és el resultat d'aquesta mentalitat transcrit en una votació parlamentària. La qüestió de manar-se com a reflexió retòrica amb l'altra és si això és així, que és així i se demostra dia a dia...
per quin motiu hi ha un percentatge tan alt de població que està en aquesta situació d'emergència habitacional, que és classe pura i dura treballadora, que gent que sobreviu amb 1.000 i pot d'euros cada mes i un joien i demana 1.000 o 1.500, com és que aquest percentatge de la població de classe treballadora després arriben a les eleccions i vota amb massa dreta i extrema dreta.
quan estan duent polítiques en contra dels seus interessos de classe i com és que també aquesta classe treballadora renuncia a considerar-se classe treballadora i reneia dels seus orígens i reneia de la seva identitat de classe i se converteix en allò que en castellà ja s'està coneixent amb la denominació de faixa pobres
Quin nivell d'alienació, en terminologia marxista, que jo sempre som marxista i m'arribi a dir com a tal, quin nivell d'alienació s'ha arribat en quant al conjunt de la població i que l'ha provocada? Perquè gent que no té on caure mort, perdó per l'expressió popular, però crec que és així, després vota opcions de dreta i extrema dreta que estan votant a diari en contra dels seus interessos.
Gent que vota en contra de pujar les pensions. Gent que vota a favor de retallar les prestacions sanitàries. Gent que vota a favor de retallar les prestacions socials.
gent que vota a favor que no hi ha cap tipus de regulació del mercat de l'habitatge, que el preu de que el llet sigui lliure, que tots els estrangers d'Europa puguin venir, i del món, no només d'Europa, també ara estan creant les línies immobiliàries en Nord-Amèrica, que puguin venir aquí, comprar els nostres habitatges i que la nostra gent hagi d'emigrar.
evidentment evidentment la situació és surrealista perquè es nodreixen de vots de gent que és damnificada per les seves polítiques que no metgen el nom a alienació
Efectivament, efectivament. Toni, per acabar, una notícia que la veritat m'ha sorprès, no coneixia, i tu reprodueixes en les teves xarxes,
i és que el papa, en la seva trobada amb herbisbes espanyols, va alertar que la seva màxima preocupació a l'estat espanyol és l'ultradreta que intenta instrumentalitzar l'Església. Bé, molt interessant, no?, aquesta visió del papa.
Sí, bé, el sistema dret internacional du dos periodes papals que s'estan pujant per sis parets. Ja va començar amb el papa Bergoglio, amb el papa francès, i ara conjuntament amb el prevost i el 14 s'estan filant per sis parets. Per què? Perquè no s'esperava que...
governar l'Església Catòlica i que fos el vicari de la Terra i que fos el bisbe de Roma, una persona que hagués llegit i aplicat els evangelis. I un repàs a les hemeroteques dels atacs que ha rebut per part de tot l'extrema dret internacional
des de difunt Donald Trump fins a en Milé i fins a Nabascal, el poble francès, que són per emmarcar-los. És a dir, el més lleuger que li han duït al poble francès tota aquesta tropa de timonis ultradretants ha estat des de comunista per amunt. Simplement per recordar els fèstols dels evangelis. És a dir,
que el cristianisme, amb la seva derivació catòlica igualment, és una religió feta i pensada pels pobres. I que no té cap tipus de sentit que aquel que parteix de l'egoisme personal i de l'explotació de l'homo per part del propi homo, com a ideologia, que és en definitiva tota la derivada capitalista,
puguin fer servir o es puguin declarar catòlics, perquè és una incoherència total i absoluta ideològica i és una incoherència també teològica.
I el simple fet que hagi bisbes, com per exemple els de Mallorca, que també s'han llegit i difonen els evangelis, i papes que simplement han llegit i difonen els evangelis sense cap tipus de manipulació, evidentment és una ganivetada a tota l'extrema dreta internacional.
Clar, això fa mal. Jo m'agrada molt recordar sempre una frase que me va impactar d'un llibre que se distribuïa a la clandestinitat durant el franquisme, publicat per Radio Ibérico, que era El laberinto espanyol de l'insigne hispanista britànic, el Gerald Brennan. En Gerald Brennan, en aquest llibre,
diu una frase que es lapidària i diu jo una de les coses que m'han mirat més sempre d'Espanya és com sobre la base d'uns evangelis tan revolucionaris ha estat capaç de construir una església catòlica tan reaccionari crec que és una frase total i absolutament lapidària i tant
I que quan t'ha d'anar el propi papa, que en Tarlots és 40, un estol, no sé si molt nombrós o no, de bisbes de la conferència episcopal,
profundament reaccionària espanyola està tot dit, està tot dit. Recorden que el president de la conferència episcopal fa menys d'un mes clamaven al costat d'en Feijó i de Navascal perquè el president Pedro Sánchez d'avançatge d'eleccions. Sí, sí, sí, sí. Ho pot que això també no ho ha llegit en el nou testament, que Pedro Sánchez d'avançatge d'eleccions.
Que m'ho digui, Mències, Mateu, Marc, Lluc o Juana, o no ho hagi dit. La manipulació que s'ha fet per part de determinades èlits, per part de determinades èlits,
de la glòria catòlica espanyola, de la religió com a instrument d'alienació tornant al mateix concepte del poble i com a intent de legitimació dels crits, dels franquisme i de totes les seves derivades, és que no té vergonya. Mira, acabaré amb una anèdota d'una...
d'una persona que jo apreciava molt, que ara fa un any que vàrem perdre i que vaig tenir l'immensa oportunitat de poder estar amb ell molt poc abans que morís, que era en Jaume Sant Andreu. Sí, sí. Capellà és revolucionari, les dues coses alhora com toca ser. I bé, ell sempre deia que per part de molts dels seus companys
de professió teològica que havien comes amb molt de crins i en parlava i fins i tot a la darrera conversa em va donar molt de llinatges d'aquest tipus de personatges que havien comes, homes i dones, capellans i monges, que havien comes amb aquest crins. En Jaume sempre, senzament les dic una cosa i me queda en pla. Si veritablement no creus, no sé què fes aquí.
I si creus, vols dir que per allò que heu fet cremareu tota l'eternitat a l'inferm. I crec que no fa falta dir resposta. Efectivament. Perquè, entre altres coses, manipular els textos considerats sagrats per intentar dir o justificar just el contrari del que diuen, com a mínim, com a mínim, és un sacrilègic. Com a mínim. I si a més a més, tal com s'ha fet l'estat espanyol durant dècades,
fa servir aquest textos per legitimar la comissió de crims, evidentment això està, no és que sigui pecat mortal, és que és pecat etern. Recorda'm, recorda'm, que se van arribar a fer aquest assisme durant la guerra civil canviant el manament que diu no mataràs per no mataràs sense justa causa.
Les abarracions que s'ha arribat a fer a l'Estat espanyol ja han patit les conseqüències. Han patit durant 40 anys de dictadura i després durant 40 anys de pseudo-democràcia. Duint més de 80 anys patint les conseqüències a nivell religiós, a nivell polític, a nivell social i a nivell econòmic.
de tots aquests crims cómodos i que continuen ben vius Toni, mos hem passat un poc dels temps però així tot sempre és interessant totes les anàlisis que mos fas t'ho agraïm moltíssim mos tornem a connectar amb una setmana d'aquí 7 dies perfecte, una abraçada forta, Toni, per tu i per tot l'equip gràcies, bon dia adeu
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Fins demà!
I avui a l'entrevista del dia vos volem proposar una conversa per conèixer més Terra Nostra, un supermercat cooperatiu que acaba de complir 5 anys, situat a Palma, i que en Jean-François Cuenet, que és un d'Esport de Veus, mos en parlarà una mica. Jean-François, molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Què és Terra Nostra? Terra Nostra a nivell estructural és un supermercat cooperatiu i la seva missió és incidir en la nostra soberania alimentària aquí a Mallorca bàsicament. És una iniciativa per promoure aquesta soberania
Això vol dir que nosaltres, com a persones associes d'aquesta cooperativa, volem decidir quin model d'alimentació tenim i darrer un model d'alimentació sempre hi ha un model de producció. O sigui, hi ha pagesos i pageses que ens progreixen de productes i volem també incidir en que el seu model de producció sigui...
més sostenible, més just i més arredat aquí a Mallorca. Ara mateix teniu un establiment a Palma
Sí, tenim ara aquesta iniciativa de soberania alimentarà ser concreta en un supermercat que parla a prop de Creu Roja. Carrer Alfons el Manmanim. Exacte. I això és un supermercat que la seva ambició és de manera de ser un supermercat com qualsevol altre, en el sentit que hi podem trobar de tot, tot el que faci falta d'ús quotidià, clar, no és especialitzat, però sí que
A nivell de portadors d'alimentació, de neteja, d'higiene, hi ha una cada vegada més àmplia de productes que ens permeten satisfer una bona part de les necessitats d'una família o d'una persona. I amb això sí que som un supermercat com qualsevol altre. Ara sí que tenim una visió que ens diferència d'altres supermercats en el sentit que
que és una cooperativa, per tant, nosaltres mateixos decidim com ens organitzem, quins productors entren, quins no, amb quins proveïdors volem treballar i amb quins no volem treballar, i després decidim també el model de governança interna, com pren les decisions, com pren les decisions i com s'apliquen. Jean-François, quanta gent està implicada ara mateix en Terra Nostra?
Com a persones sòcies, com a cooperativistes, el voltant és 550.
I després el grau d'implicació a nivell de compres depèn molt d'una persona a l'altra. Hi ha gent que fa quasi tota la compra allà, per tant són persones sòcies que ven amb regularitat al supermercat i compren molt.
Per altres persones, per diverses raons, és més aviat encara un establiment on compren de manera puntual una vegada al mes o un període de vegades en cent, no? Gent que no viu a Palma o que té un hort i que per tant ja no té tanta necessitat o per altres raons també.
Acabeu de celebrar el 5 aniversari, després m'ho comptes una miqueta com ha anat la festa, però abans, aquest balanç, un balanç d'aquests 5 anys? Bé, jo crec que hi ha un balanç, però en general és molt positiu. En el centre que hem arribat a 5 anys, que no sempre aquest tipus d'iniciatives hi arriben,
I arribem amb un dinamisme que és bastant encorregador. Aquests darrers dos anys han anat augmentant les vendes, l'implicació dels cooperativistes i la gamma de productes, que són tres elements que fan falta perquè aquest projecte pugui tirar endavant i se consolidi a llarg termini.
Ara podem dir que hem entrat en una fase de consolidació que potser fa dos anys no haguéssim pogut dir això i hi havia com més incertesa. Ara sembla que sí, no és que puguem tampoc tirar acords, però hi ha com una sensació de consolidació dels projectes tant a nivell econòmic com a nivell humà.
I ara sí, expliquem-nos una miqueta com heu celebrat aquest 5 aniversari, sobretot en festa, no? Sí, i bàsicament en festa, també amb el contingut polític o social, però vam començar per això, no?
una entrevista amb Neiaio Herrero, que ens va explicar en quin punt estem a nivell de transició ecosocial aquí a Espanya i com encaixa aquest tipus d'iniciatives com la nostra dins d'aquest moviment, no? Per exemple, és una aportació teòrica o un marc conceptual benvingut perquè ens permet una mica encaixar el nostre sort d'iniciatives dins dels models que volen contribuir a crear, no?
Després van fer una jornada interna reservat a les seves persones sòcies per conèixer-nos millor, sobretot les seves persones que tenen més implicació com a caixeres o que fan feina en diferents comissions que tenim organitzades davant de l'ia a dia, i amb un sopar al bar Xion que està al costat de Ternostra i amb el qual col·laborem.
i després hi va haver una jornada de creació musical adreçada al públic en general, sobretot per a famílies i això que es va fer dins del supermercat. I dissabte passat vam fer un poquet moment clau d'aquest aniversari dels nostres cinc anys
que és una festa dins el supermercat, on vam convidar, bé, per descomptat totes les persones sòcies, però també molt de proveïdors i de productors que, bé, persones que ens fan que el supermercat estigui ben provist i atractiu per les clienteles, no?, per la nostra clientela. Per tant, vam venir aquests productors amb els seus productes, hi va haver també una animació musical,
i era una mica també un moment per gent nova o que no coneixia o que coneixia poca supermercat de trencar-se i veure com funcionàvem i poder fer preguntes sobre què implica ser soci i com s'hi poden fer, no?
i Jean-François cinc anys també conviden per un costat a l'anàlisi i en el balanç que ja l'han fet però també m'imagino
a proposar-se, a fixar-se noves fites, nous fulls de ruta, per dir-ho de qualque manera, cap on voleu anar ara?
Sí, això encara dins aquest mes de febrer volíem organitzar com una taula redona amb persones de supermercats i amb tota una implicació en què ens han revolta, siguin proveïdors, siguin gent amb qui diferenciar-se per difondre aquesta idea,
i també l'idea d'aquest dos anava era de ser d'això, un balanç, però també cap on tiram i amb qui. No s'ha pogut fer perquè al final no hem trobat estem en aquest mes de fer-ho i la nostra idea és fer-ho ara, en aquesta primavera, a banda de la nostra propera assemblea general, que serà en principi de mes de juny, i de debatre això amb un públic una mica més...
El que està clar és que hem de defiançar el que hem fet fins ara, consolidar,
i amb això el que hem de tenir clar és una mica a nivell ideològic o polític els projectes que tenim com el podem concretar amb altres actors que fan feina amb la mateixa direcció i amb els mateixos valors i jo crec que una part clau des del meu punt de vista és ampliar aquesta xarxa que hem anat així amb iniciatives que ja existeixen o altres que estan començant
i, per altra banda, millorarà el funcionament intern que tenim perquè sigui cada vegada més atractiu per nosaltres, com a consumidors, com a cooperativistes, que cada vegada el supermercat ens pugui proveir de més productors i cobrir més les nostres necessitats.
i d'aquesta manera també se farà més tractiu a noves persones que vendran a veure com funcionem i de quina manera aquest supermercat pot ser útil. Això és una mica així, diguem, fent només 5 cèntims de cap on volen tirar. Però, repeteixo que aquesta primavera hi haurà en principi un moment dedicat a una reflexió més
més àmplia, amb la gent, per enmarcar una mica els nostres pròxims esforços.
i ja darrera qüestió a terra nostra hi pot venir qualsevol persona qualsevol dia pot anar i comprar això és obert a tothom i d'altra banda la gent que vulgui implicar-se més vulgui ajudar, vulgui col·laborar o vulgui fer-se membre de la cooperativa que ha de fer?
Sí, són exències bastant... no són molt elevades. S'ha de pagar una aportació al capital social de 100 euros, que és una aportació única, que només es fa una vegada, no hi ha quotes anuals. I, per altra banda, comprometre-se a dedicar dues hores i mitja al mes al funcionament del súper, tant...
per reposar, per fer net, per fer caixa o per fer feina en una de les seves condicions que diuen un poc més del dia a dia del súper. I això són les dues condicions que s'han de complir per poder ser soci cooperativista.
I amb això tenim la gran avantatge de les sòcies que hi ha un descompte molt important sobre el preu de referència que fa molt més atractiva la compra.
i doncs naltros continuarem pendents de tot allò que de totes les iniciatives que aneu fent convidant-te a la gent com a mínim a conèixer el projecte passarí a conèixer el projecte i si els convens que s'hi apuntin que s'hi afegeixin perquè és molt important que això vagi creixent sí, sí, sí ho tenim clar naltros que va creixent
Joan Francesc Cuanet, portaveu de terra nostra al supermercat cooperatiu situat al carrer Alfons del Bandànim de Palma. Moltíssimes gràcies per atendre el microfón d'Ona Mediterrània. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Gràcies, bon dia. Bon dia.
Ja ho sabeu, teniu a la vostra disposició aquest supermercat Terra Nostra, que està situat a la carrer Alfons el Manànim de Palma, molt de prop del cantó de la Creu Rotja, just allà de vora.
I això que abordem, com a mínim, anau-hi i coneixeu Esparlleta a partir d'aquí. Si a damunt vos agrada i vos interessa, aleshores ja hi podeu participar més directament.
Vos hem dit que avui vos reproduirem l'audio d'aquest especial número 24 que acaba de publicar a la plataforma audiovisual Vida dedicada a la celebració de l'any nou xines Pere Grau aquest passat cap de setmana. Escolta'm, idò, aquest breu reportatge que vàrem fer
des de la celebració mateixa d'aquesta festa. Avui a la plataforma audiovisual Vida, juntament amb el Diari de Balears i Ona Mediterrània, hem sortit aquí, a la plaça de Pere Grau, a la barriada de Pere Grau, per cotzar la celebració, l'ambient de la celebració de l'any nou xinès.
en guany els xinesos enceten el seu any del cavall de foc, i nosaltres des d'aquí, des de Pere Grau, miram com ho celebra la comunitat xinesa, però també, ja ho veureu, moltíssima gent d'altres bandes que ha vengut a participar d'aquesta festa. Hem fet un reportatge a mitges,
entre en Xisco Maturana i jo, en Tomeu Martí. I a les càmeres hi ha en Toni Madicó, que va. ¡Sin年快乐!
Que te pareix l'any nou xines? Molt interessant, és molt interessant perquè és una mescla de cultura, no estem acostumats, m'ha pare molt molt molt interessant.
Tu estàs ficat en el centre educatiu, què hi fas allà? Doncs, bueno, col·laboro en el que jo puc col·laborar de forma voluntària i també estudio un poc de xina. Ell les acaba de dir, deseo a tots vosaltres un Feliz Año Nuevo en xina. Fantàstic, gràcies. Gràcies a vosaltres. Xeixei. Xeixei. Xeixei. Xeixei. Xeixei. Xeixei. Xeixei. Xeixei. Xeixei.
Som en la Chialin, ella és la directora del Centre Huayue Educatiu. Quines activitats hi ha avui?
Gràcies.
Som a Pere Garau celebrant l'any nou xines i així que... Xines baila! Bon dia! Som a Pere Garau en aquesta festa meravellosa i el que té més de bo, tot i que sigui l'any nou xines, és la multiculturalitat aquí i entre tothom. En català... En anglès... En lituà! Aquesta no l'esperàveu, eh?
Feliz no yu yu anyu. I en xines, en comptes de desitjar-nos així, només en paraules, serà amb un poc de música, amb una cançó tradicional preciosa, que és del jesemí. Feliz no yu anyu. Feliz no yu anyu. Feliz no yu anyu.
Sorpresa! Què és aquesta màscara que duia? Aquesta màscara és bàsicament una màscara de Beijing, del teatre de Beijing, i a més vull estar aquí a lliures de tot el món. I a més estic aquí...
Vendent coses de la nostra cultura, per exemple, el jazz de xinès, els palillos, la bossa vermella que te donen els teus pares l'any nou xinès, que sempre tenen noves.
Una pegatina, per tant se porta i el finestre. Després aquí tenim imants de cavall també i també dos barallos xinosos.
I després tenim també altres polseres del teu símbol zodiac de Xina, aquests anys els del cavall de foc, després moneders de dragó, del drac, i després comedidantes, pelillos i rosaris, rosaris i res més. Moltes gràcies.
Què significa per tu aquesta festa? Aquesta festa significa molt per mi perquè jo puc compartir amb els meus amics d'aquí i amb tothom que vulgui. Fantàstic. I naturalment ets xinès, però de quina part de la Xina, perquè ho sapiguem? Jo soc de Tzuetia, una província costera a prop de Taiwan, i que tots els xinès som d'allà. Bé, moltíssimes gràcies. I tu d'on ets? Jo soc... Jo he nascut aquí.
Has nascut aquí. I els teus pares de quina província són? Ells són de Qingtian, que està també cerca. Moltes gràcies, molts anys a tots dos.
Pel que han demanat fins ara, la majoria de xinesos veiem que són de dues províncies costaneres prop de Xanghai, Zhejiang i Fujian. Per aquí tenim dues excepcions. De quina província ets tu? De Canton. De Canton. I concretament de quina ciutat?
La ciutat se llama Mao Ming. I això és a prop de... de Vietnam, veritat? Molt cerca, molt cerca. Molt a prop. I tu d'on ets? De Hubei.
I què ha famós de Hubei? Fideus. Fideus també. I dos gràcies, que ho ha disfrutat. Hola, som Alicia. I quan eres petit vas viure a China. I aquestes són les altres fan un vídeo. I per què?
Hola! I de nosaltres estem fent un blog perquè ens agraden molt aquestes celebracions i hem vingut a veure un poc a menys la gent com ho viu. I aquí hi ha molt de dru i és un dia que la gent se reune i hi ha un pont de festa i a nosaltres sempre ens agraden aquestes coses. Moltes gràcies. Ei, bon dia! Tenim aquí una senyora amb la que volem xerrar però sembla que no xerra castellà ni català. Ni ja o se me minza. Què nom vostè?
No, no, no.
Perquè té una filla que viu aquí i ha vengut a apostar per la celebració de l'any nou xines a Palma amb la seva filla. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Alicia, bon dia! Tu saps què se menja tradicionalment a totes les celebracions xineses? Bueno, sí, empanadetes o el que diuen empanadellas o giosas. Sí, giosas, que ve del xines, jaotxe, però el que segurament no saps és per què. Txan!
se mengen perquè tenen la mateixa forma que els antics lingots d'or. Així que tot està relacionat amb els dobberets. Gràcies, Alicia.
Compte, doncs, qui ets? Magali, jo visc a Apigui al barri de Peregarau i estic molt contenta de viure per aquesta barriada. Què t'apareix a celebració de l'any nou xines?
Doncs me pareix un esdeveniment que molta gent l'espera, la veritat. També és per a un públic infantil, la qual també és que fa que les famílies del barri que no ens coneixem, que facin un poquet més de barri. I no ho sé, m'agrada perquè cada any és diferent, no? Els primers anys...
hi havia un escenari, després ha anat creixent, havia començat a fer-se una cosa més popular i m'agrada molt, perquè el barri és això, el barri és mescla de gent del món.
Justament te volia demanar per aquesta interculturalitat, perquè moltes vegades se parla de multiculturalitat i jo crec que la idea seria que hi hagués aquesta interacció, per tant, que coneguem totes les cultures, que les aprenguem a estimar i que facem aquesta interculturalitat de veres.
Sí, sí que és vera que, per exemple, l'any passat sí que va haver gegants, va haver caperrots, ball de bot, i sí que seria interessant que de qualque manera, els catalans, els gent d'aquí que se pronunciï una mica més seria bastant interessant, perquè és vera que al final arriba un punt en què no saps d'on és, com que aquesta cosa cultural íntima d'estimar,
Falta una mica, això sí que és un aspecte que en general es pot traslladar no només aquí a Peregarau, sinó que a tota Mallorca i a totes les illes, però és una cosa que a poc a poc suposo que estan treballant, hi ha el Cirque Bové que fa una cosa d'aquí també, vull dir que culturalment també és una cosa popular que els petits comencen a estimar i a conèixer.
No sé si se fa o no, però ara en guany començà amb l'any d'escavall de foc. Vinga, demana un desig per l'any d'escavall. No sé si se fa o no.
És que la pau en aquests moments està complicada, però jo crec que un desig és que ens passem un poc més humans tots, des del punt de vista en què cadascun pot aportar i que les persones siguin més solidàries les unes amb les altres. No podem demanar més, crec. No podem afegir res més. Vida, vida.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània. L'artesania sempre ha estat aquí.
Ara, a Serraconeix. Vine a conèixer els artesans i artesanes que formen part de la nova marca de garantia Moda Artesana de Mallorca. Divendres 27 de febrer al Teatre Principal de Palma. Reserva la teva entrada a teatreprincipal.com. Consell de Mallorca. Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix.
Per això el Consell de Mallorca té en marxa 13 projectes per millorar els accessos a Palma, com els nous carrils entre el polígon de Sonoms i la via Cintura, o altres intervencions a les entrades a Can Valero i a l'aeroport. Ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
Un diari de Balears que avui dedica fins 9 peces al centenari de la mort de Joan Alcobé Maspons. Es compleixen 100 anys de la mort de Joan Alcobé Maspons, el més gran poeta en llengua catalana. Joan Alcobé, poeta, pensador, segista i intel·lectual, recorregut per la vida de Joan Alcobé en 12 flaixos.
També notícies relacionades amb l'any Alcobé, inauguració de Joan Alcobé, el poeta cavaller, la nova exposició de la Casa Museu de Can Alcobé. Els presenta el primer volum de les obres completes de Joan Alcobé. Nova editorial Moll ens descobreix el compromís amb el poble mallarquí i la llengua catalana de Joan Alcobé a prosa completa. També avui recital de poesia i música Cano León, el marc de l'any Alcobé.
i avui també a Barcelona la Institució de Lletres Catalanes i l'Ateneu Barcelona es faran un homenatge a Joan Alcover, assaborint l'hora tranquil·la un itinerari pels llocs emblemàtics de Joan Alcover. També destacam que l'Ajuntament de Palma prepara un pla per desallotjar
els actuals habitants de l'antiga presó i, més per palma, acusa l'Ajuntament de mirar cap a un altre costat amb el desallotjament de 200 persones de l'antiga presó. Podem exigeix aturar el desallotjament de l'antiga presó.
Aquests són alguns dels temes que tracta ara mateix el diari de Balears en la seva portada a Vilaweb. Ens informen que el BOE publica l'ordre de desclassificació dels documents de la 23F.
i que Trump s'atrinxera en el discurs de l'Estat de la Unió amb insults, acusacions i protestes. També que una greollera negligència mortal, així assenyala la jutgessa Amazon, el camí de la presó i el torcebràs d'Illa i Junqueras fa tremolar la legislatura en el cas del Principat.
on anem ara a Mallorca Daily Bulletin, allà hi trobam una fotografia de l'antiga presó de Palma, diu, ha començat el procés per desallotjar unes 200 persones sense allà de l'antiga presó de Palma,
i Magaluf, Santa Ponsa i Peguera es preparen per la temporada turística. Finalment també destacam que el Parlament Balear rebutja rotundament la petició de prohibir la compra d'immobles per part de no residents.
Aquests són alguns dels arguments del Majorcat Daily Bulletin. Finalment, repassarem la portada d'última hora en paper corresponent en aquest dimecres 25 de febrer de 2026. El titular principal és per cort reestructura les seves àrees per desactivar el conflicte amb la policia.
I la fotografia és per Arrasate, se'n va entre llàgrimes i abraçades. Se veu una fotografia amb en Jagobar Arrasate que s'acomiada d'en Vedat Moriqui. Més qüestions. Manacó retira més de 200 gallines que acampaven en l'avinguda Majòrica.
Pedro J. atribueix al govern el retras en la demolició de la piscina. El poder de l'algoritme, les dades i el càlcul és una conferència de Mateo Valero sobre intel·ligència artificial, supercomputació, xips i sobirania que es va fer en el gran hotel.
Compte enrere per al desallotjament de l'antiga presó de Palma i memòria de Mallorca, 20 anys de lluita, l'entitat demana ajuda per pagar 3.223 euros per intentar tombar sa faixina i OK Mobility activa un ERO que afectarà uns 60 treballadors
Ara parlarem justament d'aquesta notícia que llegíem, Compte enrere per al desallotjament de l'antiga presó de Palma, on anem a fer una altra de les entrevistes d'avui. Tot d'una, vos l'oferirem.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Fins demà!
I al Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània, mos hem connectat ja en Lucia Muñoz, aquí ja saludem. Lucia, molt bon dia. Hola, bon dia, què tal? Molt bé, feia temps que no parlàvem ara. Molt contents d'escoltar la teva veu, com estàs? Doncs mira, ara mateix estic davant l'antiga presó de Palma, que ha començat ja aquest dispositiu policial per fer fora tota aquesta gent. I bueno...
Justament te volem demanar, què t'apareix aquesta decisió de l'Ajuntament de Palma de desallotjar aquestes 200 persones, sobretot sense donar-los una alternativa, diguem? Bueno, pues el que estem veient és el Barle de Palma copiant el método de albiol, no? Estem en una situació...
en què la crisi d'habitatge s'està fent que moltíssima gent no tingui cap alternativa més que un edifici públic abandonat per viure. Tota la gent que està sortint avui
d'aquest edifici a aquestes hores és gent que està anant al seu treball a fer feina i el que ens trobem és que, clar, passen per aquí, li demanen les seves dades i hi està la cartera de serveis socials intentant oferir uns serveis que aquesta gent no li fa cap tipus de solució pel seu problema, que és que no tenen
un habitatge digne pels preus de...
del lloguer i per les condicions d'inaccessibilitat al mercat de l'habitatge per una gran majoria de treballadors i treballadores. A més, és que hi ha molta gent aquí que està en una situació administrativa irregular i que, clar, ni tan sols pot accedir a aquesta cartera de serveis socials. I, a més, l'Ajuntament no està oferint tampoc cap tipus d'informació
del procés de regularització extraordinària que començarà els pròxims mesos. Llavors estem en una situació en la que...
tota aquesta gent acabarà al carrer i sense cap tipus d'alternativa. Jo crec que Calmanco, aquesta ciutat, hauria de respondre de manera contundent com va passar a Badalona on tots els veïns i les veïnes es van organitzar per reclamar un habitatge digne i per denunciar aquesta criminalització de la pobresa.
Jo no entenc com podem tenir tota aquesta policia, tot aquest desplegament de policia local aquí i que no estiguin perseguint els llogues turístics i legals per canviar ja l'ús turístic i legal dels habitatges a un ús residencial que hauria de ser la prioritat política de l'Ajuntament en aquesta situació d'emergència habitacional en què
Lucía, ara mateix quina hauria de ser l'alternativa, la resposta en aquest desallotjament? Vull dir, intentar trobar per aquestes 200 persones una situació més digna que ara mateix ha de recórrer en aquest edifici que no deu estar en gaire bones condicions.
No, no, no està en bones condicions, com no està en bones condicions dormir a l'intempèrie. Per mi el que s'ha de fer és una política d'habitatge que prioritza les persones i el que estem veient és una política d'habitatge que prioritza
que uns pocs facin negoci. Seria una solució ben ràpida fer una construcció d'habitatges prefabricats per les persones sense llar
en un temps relativament ràpid. També es podria intervenir el mercat de l'habitatge perquè tots els habitatges buits en mans de fons voltor surtin al mercat. També es podria fer una persecució del lloguer turístic il·legal per fer aquestes sancions
i perquè aquest ús turístic passés a ser un ús residencial. Vull dir, hi ha diferents maneres d'abordar el problema de l'habitatge perquè l'habitatge
sigui per viure i no per fer negoci. Això no seria una prioritat, desallotjar a 200 persones amb l'excusa que és un joc insegur perquè ha hagut incendis a la darrera setmana. A més, dient que han sigut provocats, que són una guerra entre clans, que això és una criminalització de la pobresa,
brutal, perquè aquí ningú sap què ha passat. Si hi ha incendis és perquè la gent s'ha de calentar també. Vull dir que foc també se fa per no passar fred. Llavors, aquest tipus de narratives que estem veient per part de l'Ajuntament per tal de justificar una política criminal que està deixant la gent al carrer, jo crec que hauria de ser, diguem, hauríem de fer una resposta molt contundent
de posar peu en paret i no deixar aquest tipus de narratives, de pensar que és la inseguritat, que no, pobrets, és que aquí... Clar que és una situació insegura, però més insegura és estar al carrer.
Sí, sí. Per què ara aquest desallotjament, quan ja fa temps, no serà que ara just davant hi ha una construcció d'habitatges i aquesta gent ara ja no volen aquesta nosa davant?
Doncs pot ser una de les raons. Jo crec que evidentment hi ha alguna cosa que no ens estan contant i que hi ha un interès especulatiu darrere de tot això i que el que ens estan contant és només una excusa.
per justificar aquesta intervenció policial. Ara hem d'investigar i hem de veure que hi ha darrere de tot això que probablement seran uns interessos econòmics de part d'un...
dels sectors pel qual el Partit Popular està al servei, com ja tots sabem, que és la promoció immobiliària. Lucía, per acabar des de Podem, què proposau, què cridau en aquests moments?
A mi m'agradaria fer una crida a la ciutadania de Palma per la defensa del dret a l'habitatge. Crec que pel problema que tenim no hi ha una mobilització que sigui proporcional a la crisi d'habitatge que tenim.
i que comença amb aquesta gent de l'antiga presó però continuaran amb la gent de Som Bordoi i no podem deixar de costat els nostres veïns i veïnes que ho estan passant pitjor perquè a més qualsevol persona ara mateix amb aquest mercat de lloguer que estigui fent feina pot acabar en una situació com aquesta.
i tant que sí, mira per acabar l'altre dia anava amb un taxi passaven per davant a la presó i el taxista me va dir, qui mos havia de dir que un dia la gent aniria voluntàriament a viure a la presó i molt més en les condicions d'en què està ara crec que resumeix bastant bé la situació no? sí, sí
Lucia, moltíssimes gràcies. Això ho paràvem col·lectivament, homeu. Idò, mos hi hem de posar, mos hi hem de posar. La crida per part de la Lucia i de Podem està feta i esperem que la ciutadania respongui. Moltíssimes gràcies, Lucia.
Gràcies també, una abraçada. Igualment, salut, bon dia. Adéu. Ana Lucía Muñoz, que es peu de lluita una vegada més, en aquest cas, de vores a la presó de Palma, per mirar, veure com es pot oferir una alternativa a aquestes 200 persones que viuen de manera...
ultra precària el que va ser un dia la presó de Palma i que actualment és un edifici gairebé, por en dir gairebé, por en dir, en ruïnes. Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. Es dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Un minut estroboscòpica, d'Antònia Font. Paisatges que neixen de la música, la claror del sol que reflecteix com un llençol d'arenes blanques i cians, i la mà que s'aixeca davant teu com si fos part del quadre. És un minut que et desconnecta de tot i alhora et connecta amb l'essència del que veus i sents. Cada paratge abocat és un raig de llum que t'acompanya, com si la cançó fos una finestra a un indret imutable, fora del temps present.
La melodia et convida a deixar que la mirada s'expandeixi, a gaudir a imaginar tots aquells detalls que sovint passen desapercebuts en el nostre dia a dia. Deixeu que aquesta música us captivi i us endinsi amb paisatges sonors que només Antonio Font sap crear. Un minut estroboscòpica és més que música. És un instant que es queda amb tu. Música
Va espellant botats, gires el volant en el ritme de la musica i la llum mos invadeix. Vaig un sostre verd, la claror del sol un minut es trobo escòpita, tancats ulls, fleixos vermells.
La mà com un llençol d'aranes lantes i cians i rapses forces ondolants de tots els oceans.
Fas ballant glopets, fas ballar esta so en el ritme de sa música i sa platja resplandeix. Aixec la mà com un llençol.
d'arenes, plantes, oceans i raps les forces ondolants de tots els oceans. Aixec la mà com un llençol de peles plantes oplears i veig un cosmos arreglat de plantes i animals.
Espellant botes, gires es volant en el ritme de la música i la llum mos impedeix. Aixec la mà com un llençol d'aranes blanques i cians i rep les forces on volants de tots els oceans.
Aixec la mà com un llençol de peles plantes nuclears i veig un cosmos arreglat de plantes i animals.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
I el bon dia i bona vida avui és dimecres 25 de febrer del 2026. No solen parlar d'esports ni de futbol entre setmana, però sí que mos hem connectat amb en Pep Vergé perquè hi ha hagut novetat grossa i la volíem analitzar amb ell. Pep Vergé, molt bon dia.
Molt bon dia. Bé, en primer lloc començant per s'acord bones i positives. Enhorabona a tots els atlèticos, a tots els metalesers, perquè continuen vius a la Champions i això és molt bo pels interessos dels atlèticos. Sí, la veritat és que no va ser un partit fàcil, especialment de la primera meitat, però la segona sí que és atlètic va ser clarament superior...
i va aconseguir un triomf molt important i la classificació. La Bruxes és un d'aquests equips que no especulen, és a dir, que sempre juguen a lo mateix, que és tirar cap endavant i mirar de fer gols, i clar, i ho va pagar una miqueta amb preix, no? Sí, així va ser. És un equip que juga bé a futbol, que té un bon sentit futbolístic,
Però no sempre basta, això, no? I davant del Leti, doncs, el Leti que ahir, especialment tan sol, va estar especialment brillant, oportú, i va materialitzar les oportunitats de gol que en altres oportunitats ha fallat. I així va despartit, i 4-1, classificats, i esperen rival, no? Al Liverpool o Tottenham, diuen. Buf, això ja són paraules majors, eh?
va ser bones dolors assequibles per aquest atlètic tant per l'un que l'altre ara estem en el moment en què tothom per ell possible bé, la veritat és que sí bé, deia que era un molt bon resultat pels interessos atlètics i també evidentment pels barcelonistes però això ja en parlarem
Pep t'han connectat sobretot perquè mira dilluns estàvem a punt de dir mira ja la solució que queda bé tu ho vares comentar que quedava encara aquest recurs i el club l'ha fet servir ha fet fora, n'ha arrasat què t'apareix?
la veritat és que ahir a Rassate es va acomiadar de tothom, del club, de la missió fa com a pena, no? amb una emotiva roda de premsa que hi acudiren la pràctica totalitat de la plantilla i queda clar que és un entrenador que ha deixat empremta tothom en tot cas esportivament
la situació era complicada i un canvi d'entrenador, la veritat és que està més que justificant, no? Sembla que el Mallorca estava en una dinàmica molt negativa i que tendrà difícil sortis, no? Ja sabem que aquest recurs habitualment no funciona, però jo crec que com a mínim s'ha d'aprovar, no? És vera que es plantilla et saqués, els recursos del Mallorca humans, futbolístics són els que són,
que no se poden canviar en aquestes alçades, s'ha acabat la finestra d'Ivan, també, i s'haurà d'arribar al final amb aquesta plantilla, amb aquests futbolistes. Ara s'ha d'intentar alguna cosa, no? Està clar que jo també hi posaria molta voluntat, em considero molt bona persona, i ho donaria tot, però el meu nivell futbolístic no dona.
Exacte. I jo crec que... Ella mateixa ho ha d'entendre i crec, de fet, que ho entén, no? I, bueno, sí, és una molt bona persona, l'estimem molt, els dels nostres, defensa valors que tots poden compartir, no? A promoure la campallengua, s'ha adherit també a les correllengues, bé, perfecte, però...
futbolísticament, el Mallorca necessita un revulsiu. I per tant, la veritat, jo entenc que hagin cercat la seva destitució. I ara falta sobrevolament qui duen, que això també és important. Aquesta, tot anava a demanar, però abans, per ubicar Moss també, i per comprendre pentura una miqueta més...
aquesta decisió dràstica. Partim de sa base que es planté sa plantilla del Mallorca d'aquesta temporada no està entre ses tres pitjors de sa primera divisió, no? Jo entenc que no. Jo entenc que el Mallorca té una plantilla...
més que suficient per aconseguir la permanència sense passar pena. De totes formes, no ets la primera vegada en què dius mem,
Per Ventura, tu et penses una cosa i no és així. Sí, sí, clar. Mallorca, si no record malament, té 11 límits salarial més alt. Per tant, té un bon... Això és un indicatiu, també? Sí, sí, però a vegades no és suficient. A vegades faig un futbolista que t'ofereix un rendiment dolent o xerec, que té un mal any o senzillament que obre per damunt les teves possibilitats i
En tot cas, és evident que el Mallorca necessita alguna cosa, perquè si no, no anant directe a la segona. I tant, i tant. Alguna cosa s'ha de fer. Sí, sí, sí. I partint d'aquesta anàlisi, d'aquesta idea i això, és que clar, era recurs, havia de passar aquesta setmana i si no, la setmana següent. És a dir...
Sí, jo em pensava això, que deixaríem... Encara una setmana més, eh? Sí, perquè ve la Real Sociedat, perquè la Real Sociedat estarà més pensant en la Copa del Rei, que té la possibilitat d'arribar a la final, que no en la lliga, i que el Mallorca podria sumar tres punts més, no? En tot cas, també es verà que per aventura això seria per allò en la agonia. També.
aquesta decisió també és vera quant abans millor i et jesca a l'última hora els noms que sonen em sembla que l'aposta principal seria en Quique Sánchez Flores però també estan allà en Javi Gracia i en García Pimienta què te dius el facte?
Oh, les informacions que tens, eh? No, no, no, mira, la veritat és que ara per ara jo crec que ni en el propi Mallorca ho tenen clar. Ja, però, perdona, perdona, és a dir, treuen un entrenador i no tenen un relleu ja firmat, per dir-ho d'alguna manera.
M'ho sembla que ha estat així. De fet, algun dia, per ventura, sabrem com van ser aquestes hores prèvies a la comunicació oficial de la destitució. Però jo diria que el Mallorca, fins i tot, tenia decidit continuar amb en Jago Barrassate. I que alguna cosa va canviar en poc temps, en poques hores...
perquè s'anunciaràs la seva destitució. Per tant, entenc que no hi ha relleu firmat i vull pensar, però bueno, qualsevol equipa ho sap, els entrenadors més o manco que en els darrers anys han entrenat la primera i que no tenen equip i si ho mires, en el Mallorca ni pots afegir Antoni Amor, el segon
d'en Javier Aguirre, que ara està a la salutació de Mèxic, que és mallorquí, i també hi podis afegir, si te'n vols, en Pell Lluís Martí, que també té alguna experiència. Amor aquest, qui és, aquest? Bueno, Antonio Amor és un mallorquí. Té a veure amb Amor del Barça.
No. Que va estar per aquí, per Mallorca, també. Ni en Bartolomé de l'Amor, que és un guardi civil, no? Crec que tampoc. Rosa Boure. Un mallorquí que va entrenar a Sant Lètic Balears amb Betsy i després va ser el segon entrenador amb el Javier Aguirre. Tu i tu, per qui apostaries? És a dir, què faries ara?
Mal de fe, eh? Jo crec que m'intrigiria per en Javi Gracia. En Quique Sánchez Torres mai m'ha inspirat confiança. Sí, no, a mi tampoc, no sé per què. Sí, sí. Sí, en García Pimienta és un troc de l'escola Barça, és que m'agrada molt jugar a futbol, i que jo crec que per ventura, per començar una temporada, està bé.
Està bé per començar una temporada, per ventura el fitxaria ell, no? Però per arribar a un club en zona de descens, no sé si jo el que necessita és jugar, fer un bon futbol o fer allò que deia en futbol piedra.
i amarrar punts cinque darrere i si no te fan gol ja has sumat un punt. Mem, això no és idea de futbol que ha de tenir el Mallorca en un futur, però ara no xerrem de futur, més enllà de la permanència. Ara parlem de salvar mobles i si pot ser no patir gaire.
Per això mateix, jo crec que l'important és d'un entrenador en caràcter, que sàpiga imposar als futbolistes, que sàpiga imposar una disciplina i que no sigui tan important el tàctic, sinó la lluita s'entrega fins al darrer minut i lluita molt en intensitat, se contundenta a les àrees, tant en defensa com en atac,
coses com molt bàsiques que per aventura són avui el que més falta fa Javi Gràcia podria ser una opció i tu apostes per en Javi Gràcia si no hi ha grans novetats parlarem dilluns que ve vengui-do, perfecte moltíssimes gràcies Pep una ferrada molt forta també gràcies Pep Berger que sempre mos ajuda a entendre sa realitat futbolística
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mira com rebenta l'abuela aplaudir quan veu passar borratxo el seu fill desfilant amb dos guàrdies civils i un municipal d'alcalde.
Capitalistes, feixistes, castellanes Festa de toro i orquestra Festa que no'n representa
I a la plaza d'edat, res havia canviat. I mereta la historieta podrida d'un temps passat. Ui la liguem, nosaltres desfilem, la barca recuperem, i tornem a celebrar al contracorre.
I el bon dia i bona vida continuant parlant d'aquesta notícia que va ser la destitució d'en Jago Barrasate com a màxim responsable tècnic de la Mallorca. Avui podem veure diverses imatges que es van produir ahir vespre del seu comiat. Per parlar-ne ara ens hem connectat amb en Joan Fortesa. Joan, molt bon dia!
Molt bé. En primer lloc el que hem de fer és recomanar a la nostra audiència que escolti avui Futbol Xat perquè deu venir ben calent, no?
Joan, com valores destitució d'en Iago Barra Saté?
Com una cosa que nosaltres veníem dient precisament de futbol, que estava cantada, no? A la setmana que estava sentenciat, simplement va guanyar una miqueta, que va guanyar, que va guanyar un altre 4-1, però després d'altres consecutius, com que, per exemple, el Barça va cantar, però el que va fer a casa, i l'altre dia, sense fer cap porteria, va ser definitiva trotica,
La cosa que ha...
La direcció esportiva no donava necessària a la lluita d'esquerra, perquè s'ha del càrrec d'issabte contra la relació d'edat. Però les ordres de dalt, de Colbert, que és el president i propietari del club, poden fer que passa a ell, se fa a la qual cosa. Vull ser un mallor d'una institució molt compromesa, 13 partits per jugar sense entrenar-ho. Evidentment, l'entrenor té una responsabilitat en la mala temporada que està fent l'equip,
però ja aniria molt més damunt. S'ha d'apuntar claríssimament a la direcció esportiva, una planificació nefasta des del dia primer de la pretemponada i després un rendiment molt, molt pobre dels jugadors fins a aquesta jornada 25. Això passa que no es senten al futbol, no? S'encarreguen un, però no que es renguessin 22. Exacte. Però la mala planificació durant l'empegada, també ho han quedat un plan segre, i s'ha de fer partit, estan primeres i no m'hi ha cap.
perquè clar, ara ho comentàvem amb en Pep Barger, la plantilla que té el Mallorca no està entre les estrenes més dolentes de la primera divisió, o sigui?
Bé, jo crec que en un tercer paper poc que no hi està, però en un resultat i en un que ve cada setmana és que en el futbol o en la televisió a Mallorca, jo crec que...
Ara mateix el Mallorca és el pitjor dit de la lliure. Jo estic convençut, no per resultats, no per punts, però jo crec que ara mateix el que proposa el Mallorca és el pitjor que es pot moure a la primera divisió.
anem ja no sé clar jo dins la meva diguem-ne no sé si dir ingenuïtat pensava que avui vespre a futbol xat ja podríeu parlar d'aquí des nou entrenador però veig que no està tan preparat com jo me pensava ehm
Se parla d'en Javi Gracia, d'en García Pimienta o d'en Quique Sánchez Flores. Per on iran estirs?
Jo crec que... A mi el que a mi m'agrada és el que a mi m'agrada, el que a mi m'agrada, el que a Sanchez Flores, però jo crec que en el final, que això a mi molt seria gràcia, és que tindria més opcions. Per què? Perquè la situació... Perquè demà és el major que no és un bomber, que pagui en foc a... ...aquí que a Sanchez Flores, i en aquest sentit, van fer tot el que fan. I per tant, seria una opció que jo crec que...
No m'agrada el que plantege, no m'agrada la forma en què juga, però bé, en situació en si tampoc m'agrada l'Aguirre i va salvar l'equip. Ara, Javi Ignacia és un que surt de...
que té un passat a Espanya que és bo, quan entré en el Màlegre, un parell de temporades, després quan entré en el València és horrible, i després en va a Anglaterra, on fa venir molt pàc fort. Però no sé si el protegement, tant d'Axali Gracia, però especialment de Fàbils de la Pimienta, aquí ja m'he trobat, sinó perquè ell és un poble de poble massa. És un poble que...
diguem-ne la marxa, entre com altres no, no ho farà sinó un plantejament de 13 partits. Sí que el podria valorar, un plantejament d'inici de parada i amb una plantilla molt canviada, perquè si tu li demanes a la Mallorca que surti el tirot a jugar des de darrere amb els jugadors actuals, això serà una cosa important.
per tant, si aquest qui ho dirà que no menes, la part és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és.
tinguem la novetat si puguem treballar del Nontro Mallorca i el que fota és el Nontro Mallorca Això esperam Joan i avui més pendents que mai de futbol xat moltíssimes gràcies Joan
Gràcies, bon dia.
que amenatja sempre de les més destacades, de les més importants, de les més informades que tenim al voltant de la realitat de la Mallorca. Som ja en temps de literatura comparada amb els connectam ara mateix a Marisa Cerdó.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Marisa Sardó, molt bon dia. Bon dia, Tomeu, com va això? Molt bé, encantats de saludar-te. I expectants, percebrem, que mos plantejaràs avui, 25 de febrer de 2026, 100 anys exactes de la mort d'en Joan Alcover.
Sí, senyor. Varen dedicar un dia a parlar d'un poema seu, aquell de Volta de Miramar, però avui no xerraré de poesia. Avui tornem a la prosa i concretament un text, una obra, aquesta primera obra de Miquel Àngel Riera, Fuita i Martiri, d'en Déu Milà,
de l'editorial Moll, és una novel·la de l'any 1973, se va publicar per primera vegada el 73. Després ell en va fer revisions, posteriorment, i m'ha pres que hi va fer fins i tot un capítol en aquesta revisió. I després, per una altra banda, una narració curta que se diu Garriguer d'Infern, de Salvador Galmés.
és una narració que s'inclou dins la vida hi ha altres narracions i és de la biblioteca bàsica de Mallorca l'edició que jo tinc aquesta que va fer el Consell de Mallorca
Sí, sí, sí. És del 76. És a dir, que les dues obres són dels anys 70, més o menys. Jo crec que en Salvador Galmés la devia pensar un parell d'anys abans, però vaja. Així, investigant un poc sobre la vida dels autors, he dit que tot d'orban estudia dret. És a dir, que van fer dret i en Salvador Galmés
Se va dedicar més a la investigació, va ser un recopilador de les obres d'en Llull i també va ser cap allà, va estudiar en el seminari. Un és de Sant Llorenç, és a dir, en Salvador Galmés és de Sant Llorenç i en Miquel Àngel Riera és de Manacó, és a dir, tot de sa part del Llevant de Mallorca.
Bé, tu diràs, per què has tret aquest tema? I va per una raó molt senzilla, i és que ara mateix, aquests dies, s'ha estat representant una adaptació teatral, precisament, d'aquesta obra de Miquel Àngel Riera, Fuita i martiri, de Sant Andreu Milà. L'has anat a veure. I la vaig anar a veure, i vaig recordar quan l'havia llegida, i això va ser el que va motivar que...
que en parlàs avui T'ha agradat la versió teatral? Mira, té molt de mèrit tot aquest projecte de Mallorca Literària jo crec que té molt de mèrit perquè pretén una cosa que és com en aquesta petita feina i humil feina que jo faig amb tu cada dimecres
i es contribuir a la difusió d'autors i obres d'escriptors mallorquins o balears o qui ho vulguis dir, en català. I jo crec que això és una feina molt interessant perquè pens que és una injustícia que hi hagi tanta gent vàlida a Mallorca que crea i que fa coses...
i que hi hagi tan poca gent que la conegui. No sé si per el prejudici de pensar que en llengües majoritàries les coses són millors que en llengües minoritàries, no entén molt bé el motiu. També un poc perquè falla la difusió d'aquests projectes. I Mallorca Literària, conscient d'això, jo crec que fa una bona tasca.
què destacaries de l'obra de Fuita i Martiri de Sant Andreu Milà d'en Miguel Àngel Riera? És a dir, allò que destacaria bé, és a la conclusió de la que vull dir per tant, sí
Si mereixes anar a passes curtes, per exemple, començarem comparant els protagonistes d'un i l'altre. Jo intent sempre no fer espòilers, això ja ho saps, no comptes a final. Però allò que m'interessa és fer-vos ganes de llegir llibres. Evidentment, evidentment. Per tant,
un poc tot va destinar cap aquí. És a dir, en un cas, per exemple, el guerriller d'Infern, el protagonista, com vols però imaginar, és un guerriller, no sé si és... Bé, és una física que deu estar desaparegut ara mateix, m'assembla a mi, o com a mínim substituït per aquest guardes forestals, no?, que...
venen a fer un poc el mateix en deu quedar qualcun de fet jo som garriguer que consti però no d'ofici d'origen d'origen som de ser garriga no sabia per què ho deies bé, no sé si la teva tasca és vigilar caçadors i llenyataires furtius no exactament no exactament
Però l'ofici del guerriguer d'infern era aquest. En aquell moment, les exposacions, sobretot si tenien zones boscoses o guerrigues, clar, hi havia gent que entrava dins d'aquestes exposacions i caçava conís o robava llenya. Sí, sí, sí. I el seu ofici, l'ofici d'aquest guerriguer, era precisament això.
La novel·la és molt curiós perquè li diuen el mal home, és conegut aquest home per ser un mal home, i el descriu en Sabadó que el més dient que és alt, sa i fort, com un ullastre, que tenia els ulls de ser, sa cara grisa i gratallosa, com una roca de carana, diu. És a dir, són com uns retrats de...
com si fos, diguem, una mala persona, no?, perquè estar, diguem, reprimint o castigant en aquells que allò que únic que volen és viure, sobreviure, a sa gana, no?, és que ens descriu un paratge com a molt advers, no?, un ambient, tot sent que està llegint la narració, t'estàs africant, t'estàs retrocedint en els temps,
en èpoques més fosques, com una època fosca. Ara estic pensant que per allà per el Fabi sí que n'hi ha un de Garriguer, com a mínim. Ara hi he pensat, però bé, perdona. Jo crec que ara més que res doen vigilar els focs, els incendis...
no sé, m'imagino que ara les tasques són unes altres i el manteniment del camí molt precari i coses d'aquestes però sí, sí i en canvi a la vida perdona, a la novel·la de Fuita i Martiri el protagonista és un atlet jove de 8 anys, de 7 anys, l'Andreu
que això s'hi viu en unes cases en el camp, és a dir, que en guany... i aquesta vegada es situaran a l'entorn rural. Sí. Viu en unes cases molt pobres, s'explica la seva infantesa, la seva vida d'essència, i descriu també l'entorn físic, és a dir, on viu aquest Andreu. En un lloc que s'hi diu Espedregar,
que és un lloc, és una casa com incrustada dins d'una roca, dins d'un roquissà. Ah, sí, sí, sí. Que diu que, per exemple, en terra no està enratxolat, sinó que només està encimentat. És una casa pobra, pràcticament sense mobles, i que fins i tot està apartada del poble. No hi ha camí per arribar-hi tan sols. Ja. En el cas d'infern, que és una possessió que existeix a ser realitat, està posat llorenç, o dins d'una banc, no?,
Hi ha una masia primitiva i ruïnosa, diu en Salvador Gualmes, i és precisament aquesta possessió, infern. La situa en un entorn que se van situar en altres ara, que és en el massís de Calicant. Ahà.
Per tant, ja tenim aquests dos personatges que neixen com en un entorn físic una mica advers, més aviat hostil, però també el seu entorn psicològic també és advers. En el cas d'en Andreu Milà,
és orfe de mare i son pare no li dóna gent defecte. Se sent molt tot sol i la més de gana és de partir d'aquell lloc. I en el cas del guerriguer, el pobre també diu que ha intentat quedar-se quatre vegades, les quatre vegades ha quedat viuda, tampoc no ha tingut infants, li han mort...
I com a conseqüència de tot això, aquell home, diu ell, en Salvador Galmez, aquell home experimenta una reabsorció de tots els efectes, un opilament de cor que li embossava les déus de l'amor. És un home que se sent tot sol, etcètera, etcètera. És a dir, no té...
relacions socials uns els altres. Bé, i ja tenim dos personatges que s'assemblen per el seu entorn físic però també psicològic. Exacte. I en aquestes, que bé, el conflicte, el conflicte de les dues narracions. En un cas, en Andreu té un accident de cotxe, no diré per què, ni...
ni moltes coses més, perquè no vull fer cap avançament de res. Sí. I en el cas del Garriguer, ja vos ho podré imaginar, perquè arriba a tenir un conflicte amb qui ens és que véns a robar. Evidentment. Perquè ell s'ha de defensar. I allò, ara contesta la pregunta que m'ho fas, què és allò que te va cridar l'atenció? Idò, això ve ara, no? Que tots dos, mira tu quina que has auditat,
acaben a dins d'un barranc. A dins d'un barranc. Un barranc no és, diguem, un ideal de paisatge, diguem. Si tu te fiques dins d'un barranc n'has de poder sortir, no? Sí, sí. I el problema d'ells dos és que els de tira no cauen dins d'un barranc i no en poden sortir. I aquí ve, diguem...
de la novel·la o de la narració que passen una sèrie de nits a la intempèrie i de qualque manera en un i altre cas hi ha un procés de putrefacció d'un cadàver i això és allò que em va dir que sorprèn en el doctor quan està llegint perquè tu
És a dir, els escriptors, un i l'altre, intenten explicar la tragèdia d'això, de veure-te com un cadàver, que és estar, que estàs perdent, diguem, tota la teva vitalitat, no? Perquè hi ha qualcú que està acabant en el teu cos. Ja te'n pots imaginar quin animal és que acaba...
Tu quin animal te penses que podria acabar en el teu cos quan estàs... Dins un barranc. Dins un barranc. Quins animals, per això? O una espècie, diguem-ne, de llop o un voltor. M'ho trobam a Mallorca.
En totes les cases. És a dir, llops no. Llops no n'hi ha. Un voltó. Vaja tema. Vaja tema que has posat avui. Sí, sí, sí. Interessant per un guerriller. Sí.
tant en esquerre de l'Andreu Milà com el que no coincideixen amb els animals que et sorveixen els cos mira, l'Andreu parla del procés de putrefació dels seus amics que acaben dins el barranc amb ell ell no el cau tot sol sinó que hi ha altres persones el cadàver acaba engolit per corps
Sí, per un corp. I ell es diu i veu com els seus companys s'estan desintegrant i ha d'espantar els corps perquè no acabin amb ells. Però vaja, això a mi me va fer bastanta d'impacte. És una de les escenes que en el teatre s'intenten reproduir. Perquè en aquestes adaptacions que fa Mallorca Literària
que el que fa Mallorca Literària és encarregar aquesta adaptació a un guionista, a un escriptor viu, en aquest cas és la Marta Barceló que ha fet la adaptació, i ells el que fan és, m'imagino que és de tota s'obra i d'extreure allò que més li ha impactat perquè se pugui després
dur en un escenari i aquesta és una de les escenes a mi va ser que a mi em va impactar com selecciona aquest fragment i intenta dur-lo en escena i el guerriguer i el guerriguer no acaba ni per corp ni per voltors
sinó per una cosa que no sé si és pitjor o millor i és per formigues mira, jo anava a dir per cucs però clar, formigues no ho sé ara mateix tot és poc suggeridor per dir-ho d'alguna manera sí, però és espectacular no he transcrit no he tingut temps de que faci les paraules com ho fa és espectacular
Com fa la descripció, l'autor, de les sensacions que causa les mossegades, per dir-ho, de les formigues, en el cos del guerrier? Ell se posa...
l'escriptor, com si fos el guerriguer, que les formigues el van atacant, o mossegant, perquè m'entenguis, i ell intenta descriure la sensació d'esmal que això li ocasiona dins el cos. I les paraules que fa servir l'escriptor realment són un prodigi, perquè...
sents, que diguéssim, com te passilla a tu, la formilla, no?, quan és el doctor. He de reconèixer que com a exercici literari és magnífic. Home, clar, perquè has de tenir molta imaginació i molt de llenguatge, és a dir, has de saber triar bé les paraules, no? Sí, sí, i tant, sí, sí.
Bé, aquestes és conflicte i aquestes, diguem, allò que més me va impactar, és a dir, com els escriptors són capaços d'explicar escenes com aquestes, no? El procés de putrefació d'un cadàver, no? Deu ser, sí, dels exercicis literaris més curiosos i intensos, segurament. Sí, després jo pensant...
Clar, jo me'n record que aquest text del guerriguer d'Infern, el passaven els alumnes i el llegíem, el projectava per un fragment, això ho explica en quins línies màxim, i l'explicava com una mostra de fragment
influïda per naturalisme. Aquest naturalisme, en poques paraules, és un moviment literari que se deté en la descripció detallada d'aspectes més desagradables d'una realitat. En aquest cas, es pot ser de putrefacció, perquè és que en Salvador Gamés hi dedica 15 línies a explicar això, o més, o més.
I, en segon lloc, una altra cosa que també jo veig que podria estar enllaçada amb el naturalisme, aquesta narració, és que el narrador, en aquest cas en Salvador Galmés, allò que fa és formular una hipòtesi. És a dir, ell diu...
tota aquella persona que neix en un entorn físic desagradable i en un entorn psicològic també advers, està condemnat en el fracàs, no? Vés això, és la hipòtesi que posa damunt la taula l'escriptor, perquè de fet el guerriller mort, no?,
Molt bé Interessant No sé
Bé, estic contenta que t'hagi agradat tot aquest tema tampoc no... És dur, diguem que és dur. Comparat en Salvador Galmés no me faig una idea de com devia ser aquest personatge i en canvi sí que vaig tenir el plaer i sonor de conèixer...
bastant bé, a més a més, Miguel Ángel Riera. Ah, mira. Sí, sí. Un gentleman. Voleu conèixer? Voleu conèixer.
Amb motiu de què vos vareu conèixer? Bé, sobretot que érem grans admiradors de la seva obra, eh? En la Llucia Ramis i en Calderrabassa. I totes junts, bé, vàrem quedar amb ell per fer-li una entrevista i a partir d'aquí vàrem anar a casa seva un parell de vegades a fer tertúlies...
I, de fet, el dia que va morir havíem quedat amb ell, en el pis de l'abadia. Vaja. Sí, sí, sí. I en no presentar-se, Mort va estranyar moltíssim, perquè era una persona no només que se presentava, sinó que era puntualíssim, etcètera. Era molt formal. Sí, sí, molt formal. Una persona extraordinària, amb una cultura immensa...
una sensibilitat extraordinària simpàtic un dia que se varen fer de bé les 12 xerrant a casa seva allà a Manacó, vull dir mort va dir on teniu aparcat el cotxe i no tot li varen dir cotxe, vengut amb bus
I va agafar el seu cotxe i m'ho va acompanyar fins a Palma. Vaja. O sigui que, sí, sí, realment un personatge extraordinari. I que, no sé, crec que... no sé molt bé per què...
crec que a Manacó hi ha coses de poble que jo ara mateix se m'escapen o no sé, algunes sí, alguns pronunciaments, no sé, no sé però fan que no tingui reconeixement que jo penso que hauria de tenir com a escriptor, no?
Bé, en això està d'acord molta de gent, sense que he parlat. Tot i que he de dir, perdona, que som un autèntic fan de sa poesia i un desconeixedor de sa seva prosa. L'he llegida, he llegit cosa, m'ha costat, m'ha costat perquè...
no és una prosa diguem-ne fàcil com tota aquesta escola manacorina que són mal de llegir des del meu punt de vista com a mínim i no m'atrevesc a ubicar-lo com a prosista ara com a poeta sí ja
És a dir, jo crec que una, no ho sé, supos que si li demanàssim a l'Antoni Riera, m'ho sabria explicar millor, segur, perquè ell es demana coi i sap molt bé com van les coses per allà. Jo crec que el fet que ell no es trobés dins d'un entorn intel·lectual, que fos conegut dins el món de les llotes per Ventura li va...
el va perjudicar en el sentit que la seva obra no sigui més coneguda. Jo crec que sí. És a dir, ha passat amb altres escriptors que si no estan dins la roda de... de intel·lectuals, però jo de que manera o que no té... Si li falten els contactes, quan te fallen els contactes amb gent de la teva professió, diguem, és més difícil accedir al gran públic. Sí.
Per exemple, jo, ara m'avent el cap, que és un cas radicalment també... En esquerda, en Gabriel Tomàs, que és un escriptor que va guanyar un Premi Ciutat de Palma en s'obrecoc de Femagats, en aquell temps va ser una gran obra. Bé, jo l'he llegida ara fa poc, perquè gràcies a un article de Nicolau Dols
que va publicar a la revista El Mirall que jo recordo i realment aquest home li van deixar de fer cas i anava escrivint però sense tenir contactes més intel·lectuals i va acabar dins la cuina d'un hotel fent de cuiner
i ara s'ha mort fa 15 dies i tanta sort que tu el vares entrevistar bé és important perquè si no després única i exclusivament gràcies a l'article de Nicolau Dols perquè jo tampoc no sabia que existís aquest senyor
ara estic intentant recordar i no me'n record un altre Galmés escritor més recent que va morir jove Gabriel era sí, Gabriel Galmés, crec que sí sí, sí Gabriel Galmés Trujols que havia fet un parell de novel·les molt interessants, eh?
Sí, i crec que ara Mallorca Literària també té previst ser una versió de sa seva obra.
No sé si del rei de la selva... Ah, sí, sí, sí. Aquesta era la que... Hi havia com una crítica bastant de personatges públics, bé, era com una sàtira, no?, sobre què hi té. Un personatge també a recuperar, segurament, o com a mínim a ubicar una miqueta millor. Bé...
Avui, però, han parlat d'un altre Galmés, d'en Salvador Galmés i Sancho, Sant Llorenç d'Escardassà, a 1876 va néixer i va morir el 1951, i també d'en Miquel Àngel Riera, en aquest cas han parlat de fuita i martiri de Sant Andreu Milà,
i en Miguel Ángel Riera, que havia nascut el 1930 i va morir el 1996. Marisa, un plaer, com sempre, disfrutar moltíssim de parlar de literatura i, sobretot, que molt fàcil veure coses que a simple vista no se veuen i que jo crec que és el més interessant d'això, de poder parlar de literatura amb tu.
Una cosa, Tomeu, que no hem parlat de la cançó, perquè he estat com a dues setmanes fent voltes a veure si podia trobar una cançó que lligàs amb la putrefació de cadàver i clar, m'ha fet molt complicat.
Has trobat cosa? Bueno, al final he rebaixat les meves expectatives i he pensat que cercaria una cançó que parles senzillament del medi rural. Però clar, com a tema, evidentment no he trobat res de cadàver ni...
ni de putrefacció, ni res d'això. És una cançó de Dani Mosparrec que parla de ses fites netes, que també és un títol d'una obra, en aquest cas és de Miaugat.
i és un element per aquest fet que s'està produint, encara, que és l'abandonament del camp. Exacte. Boníssims, Animos Parrec. Els que hem comentat ara parlen d'una època de plena vigència, encara, del medi rural, però en aquest cas és aquest element que fan aquests lots, d'Animos Parrec, de l'abandonament del camp.
Ànimos Parrec, uns autèntics genis d'esplà. Els escoltam ara. Moltíssimes gràcies a aquestes... Molt bé. Ses fites netes d'Ànimos Parrec. Marisa Cerdó, gràcies. Moltes gràcies, to meu. Bon dia. Dimecres. Dimecres.
que els abadi i veurà bé el que hi ha. Qui vulgui les fites netes, basta m'escolt i cantar. Qui sentirà la tonada? Qui farà cas en els vells?
Qui guardarà la contrada? Ningú no ho farà mai més.
i veurà bé el que hi ha. Qui vulgui les fites netes, basta'm, escolti i cantar. Qui passarà per les xinyes? Qui llaurarà en cementers?
Qui sembrarà tot esgra, gra, gra, ningú no ho farà mai més.
Animos Parrec, ses fitanetes, sa cançó que mos ha suggerit na Marisa Sardó per tancar sa seva secció i hem aprofitat també per obrir sa desfocus internacional amb en Joan Manuel López Nadal a qui ja hem recuperat aquí a Mallorca. En Joan Manuel, molt bon dia. Hola, Tomeu, com estem? Molt bé. Com va sa teva readaptació a Mallorca? Bueno, poc a poc.
Ja vaig... Sí, perquè ha estat un viatge llarg i complex i bueno... I molt intens. Almenys torna'm a la normalitat, que diguem per aquí. Sí, sí. Bé, a poc a poc. Joan Manuel, tenim temes de sobres, vull dir que no els acabarem, però bé, que a mínim voldríem fer amb tu... Tenim tots bastant revoltats.
efectivament i volíem fer amb tu això una repassadeta a una sèrie de qüestions que marquen la agenda internacional la primera de les quals és evidentment que s'han acabat de complir 4 anys de la invasió d'Ucraïna per part de l'exèrcit
rus amb un balanç terrorífic de joves morts, de soldats amb dos bàndols morts i ferits i també sembla que se parla de més de 15.000 víctimes civils. Per tant, realment un drama en escòl d'Europa.
Una tragèdia humana, sí. I no hem d'oblidar que Ucraïna resisteix i que Ucraïna està resistint una invasió que no té cap mena de justificació ni d'excusa, no?
i que tot i que tothom, cadascú, per se'n conta i parla, que si hi ha negociacions, que si hi ha conversacions, que si hi ha en Trump, que si hi ha en Putin, que si hi ha en Zelensky, que si hi ha Europa, que si tot això, el pitjor és el drama, home, de la gent que cada dia ho pateix. I no té, malauradament,
pinta que això pugui acabar aviat. Evidentment, Ucraïna no vol una capitulació, és a dir, donar tot el que vol en Putin, que no oblidem el segressor i que no se conforma per el que diu amb els territoris que ja té ocupats
sinó que encara en vol més. Aleshores, evidentment, això.
fora de ser una agressió injustificable, brutal i totalment contrària a qualsevol dret internacional o qualsevol moralitat que mos vulguem plantejar, és a més a més una amenaça directa a Europa. Perquè si en Putin se surt en sa seva,
Bueno, aleshores no és només Ucraïna que haurà estat sacrificada, sinó que serà immediatament un perill per a la resta d'Europa i particularment pels països que estan més a prop. Això ho hem de tenir molt en compte i es pot ser per això que la Unió Europea, i ahir ho va demostrar simbòlicament en la presència d'actes
que van tenir lloc aquí, a Ucraïna, l'Unió Europea continua ferma i decidida, amb l'excepció lamentable de Norban, de la qual també hi podríem parlar, a continuar donant suport a Ucraïna mentre que Ucraïna vulgui mantenir
la seva resistència. Aleshores, malauradament, no puc ser gens optimista
per una guerra que ja durà 4 anys i que no sabem encara quant més pot continuar. Joan Manuel, per recapitular perquè la nostra audiència se situï, sembla que hi ha hagut 1,8 milions, o sigui, 1.800.000 soldats russos i ucraïnesos que han mort. En aquest sentit serien...
gairebé 325.000 soldats morts per banda russa i entre 100.000 i 140.000 des costat Ucraïnes més la gran quantitat de... i la població civils
De ferits, població civil i en esplà material, per exemple, 1.700 escoles han estat destruïdes a Ucraïna i un terç de nins ucraïnesos continuen desplaçats. Per tant, un impacte bestial enmig d'Europa. A més que no tenen llum, ni corrent, ni apagades aigües.
és a dir, els mitjans més essencials per a la vida quotidiana, aquesta gent, bombardejos indiscriminats, hi ha un drama humanitari, en primer lloc, i també un drama geopolític en el sentit del que suposa
has fet que aquesta agressió continuï i que no sembli que gens ni res ni ningú la vagi a aturar de moment.
Bé, malauradament en continuarem parlant perquè no confies gaire de moment en ses converses i en que això arribi a un final No, sobretot tenint en compte ses casa fiabilitat
d'en Donald Trump vol ell i més i manco pretenia el Premi Nobel de la Pau i bueno a Ucraïna no només sinó que ha estat un pas enrere respecte a el que havia fet amb el seu predecessor amb Biden que hi havia donat suport complet i a més
total i sense cap mena de limitació a Ucraïna, a la seva defensa. Això, en Trump ho ha abandonat. En Trump ara té un diàleg preferent amb en Putin, però en Putin naturalment se n'aprofita d'això per prorrogar la seva guerra, perquè també han de pensar que probablement això, que l'opacitat que hi ha a Rússia no mos permet massa
veure com estan les coses realment, però que molt segurament a Rússia també, a Putin, té problemes interns. I aquests problemes interns, de qualsevol manera, mirem demanar-los a continuar la guerra.
Jo, Manuel, votam de qüestió i m'anam a una altra d'aquestes enquistades i terrorífiques i amb xifres encara més esfereïdores que és Palestina i ara mateix s'en acció de fet de Cisjordània, no? És a dir, Israel va no s'atura No, no s'atura
No només aquesta suposada pau salta al foc de Gaza no es compleix perquè Israel continua esporàdicament matant gent.
A Gaza també, perquè aquesta comèdia que ha fet en Trump, Washington, del que li diuen la Junta o el Board per la Pau, vull dir, no té ni cap projecte amb una paraula, sobretot.
no compta amb els palestins, no dona cap lloc de conversació als palestins, que són els protagonistes i les víctimes principals d'aquest drama, i per això justament ha hagut països com Espanya i altres que s'han queixat que hi hagués una representació de la Comissió Europea
que ha anat un poc per seu compte a una reunió que no té la més mínima credibilitat respecte a la pau palestina. I, com tu mateix davantaves, paral·lelament Israel continua la seva política d'ocupació i d'enacció de facto, a poc a poc de tota la Cisjordània-Palestina, no?,
utilitzant els colons amb el suport de l'exèrcit, a poc a poc va nacionalitzant entre cometes territoris palestins, el qual vol dir una forma indirecta d'anecció palestina
en la política dels fets consumats, no? És a dir, sense tenir cap suport legal ni jurídic internacional vol imposar passavia dels fets que en el final, igual que ha fet amb Gaza, a Cisjordània pràcticament
perdi tota la seva escasa, d'altra banda, autonomia pels palestins que allà hi viuen. Aleshores, la colonització de Gaza i de Cisjordania i la incapacitat de la, si no complicitat,
En el cas dels Units, evidentment. En el cas de la Unió Europea també ens haurien de demanar fins a aquest punt si no som capaces d'imposar tensions a Israel, mantenir l'acord comercial com es manté. Quan passen com aquestes coses és que també la Unió Europea no està ni de molt a l'altura de les circumstàncies pel que pertoca el conflicte de Palestina.
I ho estem veient com en Netanyahu, que està perseguit per l'Acord Internacional per Crims de Guerra, no ho oblidem, en Netanyahu se n'aprofita de tot això per continuar la seva política d'aplicació de fets consumats
imposar el fet de l'ocupació de Cisjordània perquè amb l'objectiu final que tant Gaza com Cisjordània siguin part de l'estat d'Israel, el qual és absolut i totalment intolerable. Aleshores, és bastant així, com dèiem, pel que pertoca també a Ucraïna, a Palestina també
l'actitud de la comunitat internacional no està i ets a l'altura i tot això sobretot amb l'efecte d'un tram que
posant gent com Netanyahu, com en Putin, o com altres dictadors del món, han parlat d'en Orban, o d'en Vilei, o companyia, vol substituir la força de la llei per la llei de la força. I, és a dir, tot el que ha estat fins ara l'ordre internacional, l'ordre legal internacional, està en aquest moment en perill, molt seriós,
degut a tots aquests esdeveniments que han comentat, tant a China com a Palestina.
Sí, sí, sí. I en tot això ve ja, en fi, n'han parlat molta, però no deixa de criar la tensió aquest desgavell total, que jo crec que en el final acabarà girant-se-li en contra, que està provocant en Trump, ara posa un 10% d'arancels, ara un 15%,
En fi, jo no sé com se'n sortiran d'això. Sí, efectivament, i tot s'ha de dir. Hi ha qualsevol element que ens dona una mica d'esperança, en el sentit que no tot està perdut a la democràcia dels Estats Units, com ha estat la sentència del Tribunal Suprem.
Un Tribunal Suprem, per cert, amb majoria conservadora i fins i tot amb un bon parell de jutges que han estat anomenats per Trump mateix. Aleshores, el Tribunal Suprem dels Estats Units ha declarat il·legals
a tots aquests arancells. Aleshores, tot això posa també el sistema del comerç mundial en una situació d'incertesa absoluta, perquè després en Trump diu que imposarà uns arancells generals, primer del 10%, després del 15%, un dia diu una cosa, un altre diu una altra, és a dir, això és demencial, no hi ha
Una manera d'explicar-lo, això naturalment afectarà molt. Aquesta inestabilitat i aquesta inseguretat afectarà molt en el futur de l'economia mundial, no? I particularment també a l'economia nord-americana mateixa.
Aleshores, l'esperança és que, així com ho hem vist amb el Tribunal Suprem, aquesta sentència, que això doni lloc a reaccions polítiques, jurídiques i socials de la societat americana per acabar amb aquest desgavell de tota mana que es representa el trompisme, no?
dins d'això m'imagini no pretén encara fer-ne l'anàlisi que encara no has pogut escoltar el discurs de l'estat de la Unió que ha fet en Trump aquesta matinada en tot cas les primeres cròniques evidentment ens expliquen que ha fet un balanç eufòric de la seva gestió però bé, això...
Bueno, bueno, clar. Amb el que és el seu estil, triomfalisme, som el millor del món, m'han de donar el Premi Nobel de la Pau, fins i tot als centres culturals dels Estats Units els a canviar el nom i els a posar Donald Trump. El seu nom, sí, sí. Ell mateix, és a dir, la paranoia recorda un poc, de qualque manera,
la pel·lícula no sé, recordeu-vos la pel·lícula famosa del gran dictador d'en Chaplin que mimetitzava en Hitler en aquell moment però que en aquell moment se podria aplicar perfectament en Trump efectivament és un entremig entre el gran dictador i Calígola perquè també té algun punt de Calígola sí, sí, sí o de Nerón o de...
Exacte, exacte. Qualsevol loco d'aquests... És a dir, i hem de pensar que encara en tots els seus declivis els Estats Units continuen sent la primera potència mundial i aleshores que els Estats Units estiguin en la situació que estan, ha de ser unes eleccions
legislatives que els diuen de mig termini, que haurien de ser el mes de novembre d'aquest any,
i veurem perquè fins i tot hi ha rumors de que Trump vol fins i tot anul·lar aquestes eleccions la qual, evidentment, seria totalment il·legal però coneguem aquest personatge seria capaç d'això i encara de més coses totalment escolta, per acabar perquè mos queden 5 minuts però curiositat on eres dia 23 de febrer del 1981?
a Pekín i quan va entrar un senyor disfressat de torero com diuen i a més a més vos ho diré allà era jo tenia
escoltava la ràdio. Sí. Estava en el meu apartament, feia mig any que hi era, perquè vaig començar el meu primer puest el juny d'Oriol del 80, i el 81 jo em tenia acostumat d'exercar-me, de posar la ràdio i donar les notícies i diuen això, que ha entrat al Congrés un
de la Guàrdia Civil, que el Congrés és i jo, i jo vaig ser jo mateix que vaig telefonar tot d'una a l'ambaixador, el meu jefe, l'ambaixador de la Morena, aleshores, a Pequín, i que li vaig donar la notícia i naturalment l'ambaixador ens va convocar tots a anar a l'ambaixada i jo vaig estar per uns moments pensant que fins i tot, imaginau la idea que si aquesta gent hi hagués gonyat
potser que m'hagués quedat segurament segurament sí, sí, para bromes amb tot el que representa perquè la Sina tampoc no és cap model de democràcia però era on jo era en aquell moment i des de l'aula darrer que pensava era de tornar si aquesta gent s'hagués sortit en sa seva tant de bo i bona notícia que hagin desclificat els documents
Esperem que ara, quan es comencin a publicar, sabrem moltes coses que ens han estat amagant durant tot aquest temps. I, per cert, aprofitar també... Jo no he sentit els discurs d'en Trump, però sí he sentit una part de la cessació de control al govern i estic molt d'acord.
amb la diputada de Bildu, en aquest cas, que ha demanat que no només sigui el 23 de febrer, sinó que moltes d'altres coses que van passar durant la transició, el tema dels GAL, totes aquestes jugades brutes de la policia, dels serveis secrets de l'Estat, que tots aquests papers que se descalifiquin perquè tothom, perquè els ciutadans tenen dret a conèixer tot el que va passar, no?
aleshores ben fet el 23 de febrer serà molt interessant que anem veient el que vagi sortint però és bo però no és suficient encara s'ha de fer més més transparència i menys secretisme i que tots poden saber què és el que ha estat i què ha estat darrere d'aconteixements que han passat
fins i tot no fa tant de temps però bueno ja anirem veient un poc com va això un element més
dins aquesta situació mundial una mica tan incerta exacte, Joan Manuel justament i com que mos queden dos minuts vull aprofitar per dir dimecres que bé mos connectaran si no hi ha res de nou d'ara a dimecres t'atreveixes a dir si Estats Units hauran intervengut a Iran o no?
és fer pronòstics. Sempre té la zona d'equivocar-se, però jo francament no crec que hi hagi una intervenció americana a Iran perquè les conseqüències
podríem perdre totalment el control de la situació. Que hi haurà més pressions a aquestes negociacions, que s'admirarà sobretot el tema del programa nuclear iranià, però una intervenció militar americana...
Vull dir, potser que faré el ridícul i dimecres que ve vos enriureu. Però si vos he de dir el que jo crec, és que crec que d'aquí dimecres no... No hauran intervengut. Idò... Ho veurem, és com fer una travessa, és com fer la quiniela. Com tampoc no, com tampoc no crec...
que Xina invadesqui Taiwan de moment. Tot i que també és una amenaça permanent i que seria molt desestabilitzadora, però no veig que de moment això sigui una cosa que vagi a passar...
d'un moment a l'altre. Ara, que hi ha riscos d'agraujament de la situació internacional a un costat i a un altre, n'hi ha i n'hi ha molts, no? I hem d'anar molt alerta. I tant que sí. Joan Manuel...
que vull dir que no acabem de perdre ja per arribar a coses que seria millor ni pensar-les res, cap amb una recomanació per tu i per tota la nostra audiència que és que si no l'heu vist mireu el vídeo durant uns 11 minuts de reportatge que ha fet Vida sobre Vida.cat, Vida Televisió
sobre la celebració de l'any nou xines a la plaça Pere Grau. Joan Manuel, te n'he enviat a l'enllaç perquè hi veuràs amics.
M'agradarà, m'agradarà molt veureu. Sí, sí, sí. Moltes gràcies. I voran molt d'amics. Moltes gràcies. Segurament que sí. Gent coneguda. Sí, sí. Molt bé. Gràcies, bon dia. Una abraçada. Igualment, salut. Nosaltres també, això, ho recomanem que entreu a vida.cat o en el diari de Balears que també reprodueix aquest vídeo. Som a la repta final en els darrers minuts d'aquest bon dia i bona vida.
Gràcies.
Fins aquí el bon dia i bona vida d'aquest 25 de febrer de 2026. És el dia que commemoram els 100 anys de la mort d'en Joan Alcover. La millor informació, sense cap dubte, la teniu a diari de Balears, de Balears.cat. I avui vespre, avui a la baixa vespre, teniu aquí a Can Alcover la presentació, la inauguració de la nova exposició
que hi haurà a partir d'ara sa casa museu. S'antiga s'ha llevat i se n'ha posat una de nova. Joan Alcover, el poeta que veller és el títol que havien posat. Us convidam a ser-hi ben presents.
Moltíssimes gràcies. Continueu aquí, a Ona Mediterrània. Ara ve un programa interessantíssim de l'Escola Apren la Paraula. També més programes interessantíssims. Diari de Balears vos ofereix contínuament l'actualitat. I nosaltres tornem demà a l'art 8, just abans, a les 7, de 7 a 8, haureu pogut escoltar...
la redifusió del programa Crepus Consen Estels i a partir de l'art 8 en punt, molts i bones nostres, els bon dia i bona vida. Gràcies.