Un anell de pizarra i un collar d'estal, el que vull que veia... Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mira com rebenta l'abuela aplaudir quan veu passar borratxo el seu fill desfilant amb dues guàrdies civils i un municipal d'alcalde.
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània, un programa produït per en Maria Morena, conduït per en Tomeu Martí, que pot saludar des dels estudis d'Ona Mediterrània, que en el que ve espai de cultura avui començarem amb un tema que se presentava ahir, i és que Bruce Springsteen ha fet una cançó titulada Estrets of Minneapolis. Escolta'm la...
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
And two dead left to die on snow-filled streets, Alex Pretty and Renee Good. For Minneapolis, I hear your voice sailing through the bloody mist. We'll take our stand for this land and the strangers.
Fins demà!
Trump's federal thugs beat up on his face and his chest. Then we heard the gunshots and Alex Pretty lay in the snow dead.
Bona nit.
Remember the names of those who died on the streets of Minneapolis.
Now they say they're here to uphold the law, but they trample on our rights. If your skin is black or brown, my friend, you can be questioned or deported on sight.
In our chants of ice out now Our city's heart and soul persist Through broken glass and bloodied tears On the streets of Minneapolis Oh, I'm Minneapolis, I hear your voice Singing through the bloody mist
Fins demà!
Bona nit!
per recordar els noms de les víctimes dels caiguts als carrers de Minneapolis. És la cançó que estrenava ahir Bruce Springsteen que avui és dijous 29 de gener de 2026. Són les 8 i 6 minuts. Començam aquí a repassar-vos l'actualitat.
Tot d'una. Abans recordar-vos que avui tenim, a partir de les 8 i 20, entrevista en Pilar Costa, diputada del grup elementari socialista. A les 8.40 aproximadament recuperarem una entrevista a un jove arquitecte, en Miquel Fiol.
Repassarem l'actualitat, entrevistarem en Manel Gomaris, connectarem en Miquel Serra, que mos recomanarà novetats literàries, novetat de llibres, repassarem les curiositats de la història amb en Gisco Roger a partir de l'Ardeu i a l'Ardeu i mitja tindrem...
Focus en menjar-me sastre a les 11. Acabarà aquest Bon Dia i Bona Vida d'avui dijous, però com que és dijous, just després, venen l'equip de Transitant. De 11 a 12 podreu escoltar el programa Transitant. Ara és el moment d'escoltar l'actualitat a través dels titulars de Vila Web i de Diari de Balears.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears trobam en primer lloc una nova discriminació per raó de llengua. Una caixera de l'heroi Merlin de Marratxí nega l'atenció a un client per parlar en català i li diu que ha de parlar en espanyol. Ahir també una notícia importantíssima inaugurada, l'estàtua de Josep Maria Llompart a Palma va fer de la militància activa de la llengua i de la cultura catalana el centre de la seva vida.
La xarxa per la inclusió social diu que la regularització és un pas imprescindible per prevenir situacions de pobresa cronificada. També, des de més per Mallorca, Vicenç Vidal diu que votant a favor de Mercosur, el PP i el PSOE traeixen la pagesia de les Illes Balears.
La borrasca Cristin deixa 49 incidents a Eivissa, 17 a Mallorca i 12 a Formentera. Emergències 1-2 va suspendre ahir totes les competicions i entrenaments esportius a l'exterior per l'alerta taronja que havia decretat.
Cinc peces sobre ensenyament. D'un costat, els docents de l'IES Politécnic esclaten, però ENS és una cínica i la gestió de VERA és positiva.
impresentable, erràtica i amb manca de visió pedagògica. D'altra banda, l'abandonament escolar prematur a les Balears supera el 15% dels alumnes, clausura en una escala en parir d'esbocar-se a l'IES Joan Alcover de Palma, la UOP reclama al govern que impedeixi que els esdeveniments esportius afectin el desenvolupament de les jornades escoles,
I Siau denuncia que els docents continuen perdent por d'adquisitiu. Més qüestions, una més encara d'educació. Volen ampliar el nombre d'alumnes beneficiaris del programa Erasmus. I, d'altra banda, Carlos Gómez tendrà un segon mandat com a president del Tribunal Superior de Justícia de les Balears.
Un 70% dels encastats per l'Estell en contra de l'avançament de les oposicions demanen mesures estructurals de seguretat per donar solució a les múltiples deficiències del servei ferroviari de Mallorca.
comencen les obres de sa fàbrica nova de Solla, futur museu del tèxtil de Mallorca, i des de la portada de Diari de Balears podeu accedir al nou vídeo i nou tema de Rudimentari, aquest raper menorquí. Rudimentari estrena Que volen? Un crit contra l'especulació immobiliària.
Montanam a la portada de Vilaweb. Hi ha diverses fotografies, per sort Paneke. Les deu figures clau per entendre la crisi de la Rodalia. Paneke no vol dimitir per la crisi de la Rodalia i diu que assumir responsabilitats és quedar-se... Ai...
el govern convida l'oposició indignada a arreglarar-se amb un acord de Rodalia, tornen a tallar l'AP7 en sentit sud a Martorell per obres de repressió arran de l'accident ferroviari de Gèlida, alhora impulsa ForaRenfe.cat una campanya digital contra l'empresa mixta de Rodalia,
i no estic bé o no puc girar full les situacions més freqüents que es troben els equips de salut mental que tracten els afectats de la gota freda.
Tornem a la portada del diari de Balears. Ja ho sabeu, la trobeu a debalears.cat i a la part inferior hi trobam la secció dedicada als articles d'opinió. Avui vos n'hi destacarem sis.
Rafael Borràs, tirania als Estats Units. Joan Vicenç Lillo, els més rics del planeta. Lila Tomàs, resposta de Minneapolis. Eyes out for God.
Fitur 2026, és el títol d'en Rafael Borràs, eh? Fitur 2026, nou impuls a la turistificació. En Joan Lledonet, títol del seu article, de capellans àrabs i catalans. I Miquel Ripoll, el títol de Cap on anem...
Tots aquests articles d'opinió i també d'informació són ara mateix la portada. Els trobeu a la portada de Diari de Balears de Balears.cat. Ara és el moment d'escoltar la predicció del temps. Ens l'ha enviada, com cada dia, en Tomeu Mateu Canals...
Bon dia, després d'aigua de la perturbació que els tinc, que va passar molt ràpid, però com ja s'esperava, molt activa, i va deixar pluges especialment bones, zones on el passat any van ser una mica curtes de pluges, zones de llum major, olgaire, montruiri, pina, les zones on més es va ploure.
El que sí, ho van entendre per totes les ventades que estaven previstes. Sí, del sud de Mallorca, però aquesta no va acabar d'entrar la ventada, per sort. Bé, avui seguirem amb aquests canvis. No tindrem que borràs que diguéssim amb nosaltres, però sí que tindrem una convergència de béns
sobretot en el sud de les Illes. És a Eivissa-Fortmontera, on les plujes poden ser una mica més generoses. I aquestes també, de cada migdia o sola baixa, afectarien Mallorca, sobretot el ponent i el sud de Mallorca. Serà més difícil que plogui a Menorca, però tampoc ho descartem. Per tant, un dia en conjunt, una altra vegada sense sol,
i amb algunes precipitacions. I serà demà divendres, un dia que parell que podria ser en conjunt més estable. Podríem tenir una situació, inclús podríem veure a la fi un poc de sol. Tot el manés ha d'haver dos dies enigularà
i la nit d'hivers a dissabte i primeres hores de dissabte o fins a un dia com a molt, podríem tornar a tenir una situació de pluges relativament abundants, de cada hores baixes cada setmana de dissabte aniria millorant, però fent vent i diumenge pare que podríem tenir un temps bastant estable i amb una miqueta de sol.
de cada dilluns, o més bé dimarts, del dia 9, les pluges. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. A bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Fins demà!
Som el Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània, el programa matinal que vos acompanyarà fins les 11 des de matí. La primera entrevista d'avui té com a protagonista Pilar Costa, diputada del grup parlamentari socialista, aquí ja saludant. Pilar Costa, molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Pilar, hem demanat parlar amb tu per una sèrie de qüestions, la primera de les quals és analitzar, avaluar aquesta regulació de persones migrants anunciada pel govern espanyol, una regulació que en el cas de Balears afectaria 10.800 persones i en el cas dels Conjunt de l'Estat al voltant de mig milió
de persones. Quina és la valoració que em feix des del PSOE? Bé, de sobte, sí, la valoració és molt positiva en el sentit que, per diverses raons, en primer lloc per una qüestió de justícia social, donar que se tracta de persones que ja estan aquí, la majoria o molts d'ells treballant en condicions evidentment indignes,
d'economia submergida i, per tant, creiem que és una manera de regularitzar aquelles persones, diguem, que ja estan aquí, perquè una de les condicions és que portin cinc mesos residint en el nostre país fins al 31 de desembre del 2025. Per tant, els que arriben ara, per entenir-nos, en principi no entren en aquesta regularització. Però després, perquè no creuen o
els importa menys aquesta situació de justícia social, també és per un tema absolutament econòmic i de dignitat laboral, perquè estan ben com avui mateix surten públicament empresaris, les lèsges des del principi, donant suport a sa mesura.
perquè aquest país necessita, a més, totes aquestes persones treballadores i les necessitem en una situació regular perquè, a més, dona seguretat jurídica. Pilar, i com valoreu la reacció del Partit Popular i, sobretot, del govern de la Sillers Balears i de la presidenta Marga Provenç?
Bé, pens que no només és una errada, sinó és una clara mostra de la escurada cap a la dreta del Partit Popular i de la senyora Proens, que són presoners de Vox. Vull recordar que fa 18 mesos, en el Congrés dels Diputats, es va votar una iniciativa similar a través d'una ILP, una iniciativa legislativa popular,
firmada per més de 700.000 persones que se demanava aquesta regularització de migrants, que la van votar tots els partits polítics, inclòs el Partit Popular, excepte Vox. Què ha passat ara, un any i mig després, perquè el Partit Popular canviï de posició?
per a nosaltres està clar el que ha canviat, que és aquesta estratègia incomprensible del Partit Popular de tirar-se en braços de Vox perquè pensen que tot el tema de la migració i fer un discurs en contra, inclús amb odi i xenofòbia,
els hi pot donar vots. A nosaltres em sembla lamentable. A més, una irresponsabilitat perquè no ajuda la convivència plural, en aquest cas, de les nostres villes. I des del Partit Socialista tenim clar, com deia al principi, que aquesta és una mesura de justícia social d'una realitat que ja és aquí i que...
ja estan aquí i per tant són molt més vulnerables aquestes persones quan no tenen una situació regularitzada han de treballar els que treballen de forma absolutament irregular amb una economia submergida i per tant molt més vulnerables Dins d'això fareu, diguem, dureu el debat en el Parlament de les Illars Balears sobre aquesta qüestió?
Sí, sí, per suposat. Ara justament el dimarts que començàvem el debat parlamentari, justament una de les preguntes va adreçada al govern en aquest sentit. Què és el que li molesta al govern de les Illes Balears per donar drets als nostres ciutadans?
Vull recordar que el Partit Popular ha quedat absolutament aïllat i tot sol amb aquest discurs d'odi, tot sol, juntament amb Vox, perquè la resta de la societat, en general, des del punt de vista polític, social, econòmic, han sortit a donar suport.
Pilar ara vull obrir el focus a nivell mundial mostrant per un costat aquesta línia de...
de reconeixer això, gent que ja és un territori i està de manera il·legal posats que ja hi són i que ja usen els serveis, etc. regularitzar la situació i després hi ha com una onada contrària a nivell mundial que podríem dir que lidera Donald Trump als Estats Units però que també té el seu reflex segons quins estat d'Europa on la idea és expulsar
les persones que viuen de manera irregular a un estat? Sí, efectivament jo crec que la senyora Proens i el Partit Popular a Balears han agafat aquesta línia més trampista
que a mi m'assembla horrorós perquè, a més, estan bé aquestes darreres setmanes com fins i tot s'assassinen a persones innocents enmig del carrer per part d'una policia especial en contra de la immigració o inclús utilitzar infants de 5 anys per anar a detenir els seus pares.
A mi això m'assembla bé que només pot passar en dictadures i aquell país que et deia el més lliure del món, el més democràtic com els Estats Units, resulta que en aquests moments estan al capdavant d'un estat, jo diria, del terror.
Darrera qüestió, Pilar Costa, sobre aquest tema que tractem avui. Si l'impacte d'aquesta regulació a nivell de balears significa bàsicament més ingressos via impostos o té altres impactes que jo ara mateix som incapaç de...
de recordar o de tenir en compte. Bé, els impàtecs són total, no només des del punt de vista econòmic, com tu molt bé deies, perquè evidentment si estàs en una situació regular, pagant uns impostos,
La seguretat social, des del punt de vista laboral, també té un impacte social positiu molt gran. Des del punt de vista, per exemple, sanitari. Allí, on les persones puguin tenir la seva targeta sanitària, perquè ara, només en cas que hi vagis per unes urgències, t'atenen. Però la gent ja està vivint aquí, per tant, el més normal és que puguin tenir aquesta targeta
sanitària, bé, des de tots els punts de vista econòmic, social, com dic, que la gent, els infants vagin a les escoles, que això ara ja s'escolaritza, no?, independentment de la situació regular o irregular, però des d'un punt de vista emocional, pels infants, per la gent jove, saber que la teva família està en aquesta
situació de regularitat i que a més pots tenir un treball a un lloc on necessitem mà d'obra i que pots tenir un lloc de feina d'una manera digna.
Aquest efecte crida del qual parla Naproens i parla el govern des del PSOE el veus o trobeu que no existeix? No, és que això és una mentida flagrant quin efecte crida existeix de gent que ja està vivint aquí que fa 20 anys que no hi havia una regularització
a l'estat espanyol i, sobretot, que els efectes o les persones que es podran acollir en aquesta regularització han d'estar o havien d'estar a Espanya fins el 31 de desembre de l'any 2025. Per tant, la gent que ara ha escoltat aquesta notícia, per molt que vengués ara,
en gener o en febrer del 2026 no es poden acollir en aquesta regularització. Per tant, això és un volor d'aquestos que fa córrer el Partit Popular per intentar justificar el que nosaltres vam injustificar. I per cert, també vull recordar que en tots els governs d'Espanya, en tots els presidents espanyols, sempre han existit regularitzacions com aquesta, idèntiques,
excepte amb en Mariano Rajoy, però amb el senyor Aznar, que va ser també president d'Espanya, del Partit Popular, va haver dues regularitzacions entre l'any 2000 i 2001 de més de 500.000 persones. Per tant, aquest... Bé, el senyor Aznar tampoc és molt sospitós de ser molt progressista. Per tant, aquest Partit Popular que tenim en aquests moments, inclús a les Illes Balears, amb la senyora Proens,
A pesar de les formes que poden semblar més moderades, de fons, per mi, és més escurat a la dreta i més ultra que hem viscut mai. I jo tinc la sensació que és per aquesta competició amb Vox de veure qui està més a la dreta. És lamentable.
Pilar Costa, diputada del grup parlamentari socialista en el Parlament de Cesillers Balears. Moltíssimes gràcies per atendre el micròfon, Dona Mediterrània. Gràcies a vostès, moltes gràcies. Gràcies, bon dia. Escoltes, bon dia i bona vida. El programa matinal, Dona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida, dona mediterrània, és el moment d'escoltar una entrevista que li fèiem a la plataforma audiovisual, Això és Vida, podeu trobar tots aquests continguts audiovisuals a vida.cat. Entrant a vida.cat trobeu més de 200 continguts audiovisuals.
això que abordem recuperam l'entrevista que li fèiem a un jove urbanista un jove arquitecte en Miquel Fiol escoltau les reflexions que ens fa que són interessantíssimes
El nostre protagonista, el nostre convidat a l'entrevista d'avui és en Miquel Fiol. Miquel, molt bon dia, moltes gràcies per ser aquí. Gràcies per convidar-me. Miquel és arquitecte i el de jove, diguem, salta de vista, jove arquitecte. Miquel, començant per aquí, com tries l'opció d'estudiar arquitectura, diguem?
Jo començant per aquí no era res res específic que tenia des de petit, sincerament. No és una vocació. No és una vocació. Va ser una cosa que durant els meus anys d'estudi, així com ser ESO i el batxiller, així com vaig fer assignatures tècniques, assignatures artístiques, vaig anar de cantant fins que vaig arribar a seleccionar la carrera d'Arquitectura.
I a partir d'aquí has treballat molt l'estudi de l'espai públic i diria que sobretot en relació amb el canvi climàtic, no? Sí, sí. Dins d'això tenim aquí avui aquest llibre titulat Buits urbans en temps d'emergència climàtica. Què hi trobam aquí? Que...
Què és això? Moltes pàgines hi trobem. I molta fotografia i molt de text i molt de gràfics. Bé, partint de si d'ara de com va néixer aquest llibre, al final podem contextualitzar que és un treball de final de grau. I el particular d'aquest llibre és que al final fent una carrera d'arquitectura tothom s'espera que sigui un treball sobre una casa, sobre un hospital, un projecte. Una reforma. Una reforma. Ah, i tal, sí.
I al final vaig decidir fer alguna cosa diferent. Jo durant la carrera els darrers anys vaig anar focalitzant més en el tema de paisatgisme, més sobre l'espai públic, i tenia aquesta idea constant, tots els temps, de posar-vos exemples de França, de Barcelona, d'altres països de primeres capitals d'Europa, i no deixava de pensar com això se podia arribar a aplicar a Mallorca.
Tenim a lo millor una idea perduda del que és l'espai públic aquí a Mallorca, sempre pensam molt en reformar cases, cases de fora de vila, i l'espai públic queda a lo millor un poc en segon pla. Per tant, jo a partir d'aquí, a través dels estudis i aquesta idea que tenia i aquesta curiositat, neix l'idea d'aplicar l'espai públic sobretot a lo que són els pobles petits.
perquè si t'hi fixes durant el llibre, el primer que he dit de tot és limitar el treball a un cert municipi, no ho aplica a tots els municipis de Mallorca. Després hi anirem, en aquesta part més específica, però te vull comentar que jo tampoc fa tant d'anys que som conscient de lo important que és el disseny urbanístic. Si aquí hi va una carretera o hi va...
un eix cívic, per dir-te coses des de bat d'ara, de fa uns anys, etc. No n'era conscient de fins a quin punt mos impacta. I ara que en som conscients mifits i realment té un pas grandiós tot el que és el disseny, l'urbanisme, el paisagisme...
Sí, sí, totalment. Ara inclús hi ha càmeres tèrmiques, s'utilitzen molt en els despatxos, perquè fan una fotografia de com, per exemple, paviments com material com l'asfalt, paviments com el cauchó, que és allà on juguen els al·lot petits. En ple estiu, en ple agost, estan a temperatures superaltes, que poden arribar a temperatures de 60 graus, una barbaritat. Què passa? Que si tenim una bona...
un bon disseny, un pre-test bo sobre com funciona el tema dels materials, el tema de dissenyar, poden fer que totes aquestes coses canviïn. Per exemple, moltes vegades, ja ho he dit abans, a Barcelona s'aplica molt aquest canvi de substitució de paviment de cautxul per la olor, que no deixa de ser arena, i agafa una temperatura molt més baixa, per exemple, com plantar més arbres per generar més espai d'ombra, etc.
Idò, venguem aquí perquè tot just aquest debat a Mallorca comença ara, els darrers dos anys, no fa molt que se'm parla de refugis climàtics, de patis d'escola que per exemple no tenen res a l'ombra, etc. Com definiries el moment en què estem a Mallorca en relació a la consciència?
Jo estic totalment d'acord amb tu, que és ara mateix que neix. Jo ara farà un any que faig feina a un despatx que se diu Marers, i té aquesta vessant de, no tant només d'arquitectura, sinó és que tocava moltes altres escales, des de la més urbanística, escala territorial, a el que pot ser una plaça o un espai públic, i ara des de fa dos anys enrere van començar a sortir subvencions sobre el que estaves comentant, de refugis climàtics dins els municipis, i sobretot se toca el tema de les escoles.
Perquè molts trobam que, sobretot en aquest municipi més petit, els patis d'escola són esplanades de ciments senceres. Els aldots potser tenen un trosset de porxa o una pèrgola petita com a molt, però no tenen aquest refugi com a tal. Refugi i també una relació amb la natura, segurament, que també és bàsic, és fonamental i estava completament oblidat, no? Sí, sí.
sobretot amb el que estaves dient tu, a part de ser un refugi com a tal, a nivell d'ombra, perquè també se xerren de tres temes, per fer-ho com a més ameno amb tothom, xerren de blau, verd i gris. Gris fa referència al tema de sombra, tema de com captar energia, o sigui, més d'elements constructius, com els poden fer amb ombra i com poden captar energia. Després ja és el del tema del blau, que seria el del tema de recollida d'aigües, tema d'hidratar, perquè
A vegades m'ho deixem en això. Per exemple, hi ha pobles a Mallorca que encara no tenim ni aigua potable, anant pel carrer. Què passa? Que la millor altres vegades m'ho deixem en aquesta peça que és bastant clau, el blau. I després sobretot és verd. Com el tema de la vegetació, més enllà de fer més ombra, queda biodiversitat i espais per la natura.
Tu has estudiat els pobles petits de Mallorca. Fem-nos cinc cèntims? No, ja ja giren cinc forma, però explica-nos els principals inputs. En el final, per fer aquesta classificació dels pobles, jo m'allunyava molt de pobles que estaven molt influenciats a nivell turístic, sobretot el que són els pobles de la costa.
m'anava més cap al Raiguer, als plats, als pobles de dins i que no fossin exhaustivament en població molt alta, que mantinguessin el millor aquest nucli medieval, que és més rígid, aquest de poble, el poble de Mallorca, i que tinguessin aquest ambient de poble, de vila. I a partir d'aquí començava l'anàlisi del treball.
I quins són els principals fils conductors d'aquest treball, quines són les principals conclusions, si és que m'ho pots explicar alguna.
En el final existeix que jo posa en el llibre, per exemple, el meu poble que és Costig, i hi ha un moment que explica que si nosaltres m'esperàvem una hortofoto, és a dir, una foto aèria, com si neguessin amb un dron, veiem que hi ha alguna cosa de vegetació dins els pobles, però què passa? Que aquesta vegetació no és que surti de l'espai públic, moltes vegades, o de l'espai privat, la gent que té jardins o corrals, que també enxerga el corral, en el llibre, o d'aquests buits urbans que jo explica, que són aquests solars buits,
que no són de qualsevol propietari o no estan utilitzats, però que estan tancats a la població. Per tant, el que ens queda és com una espècie de desert. És a dir, són zones asfaltades, zones pavimentades, a les quals no existeix el verd en molt poc. I són zones molt poc permeables, és a dir, que l'aigua no s'infiltra cap als aquífers.
Què passa? A partir d'aquí jo genero l'hipòtesi que aquests solars buis entressin dins el dia a dia de les persones. Que aquests solars fossin com els nous parts, els nous espais verds que els fan falta en aquests municipis. I perquè això passàs què s'ha de fer?
No és que doni realment una resposta, sinó que en el final el títol diu de llibre. És una eina projectual, però també és una eina de reivindicació. Els ajuntaments, sobretot de la hora de quan fan els plans generals, moltes vegades s'obliden d'aquesta part verda. Jo ho he de dir, municipis...
no diré un nom exacte, però hi ha municipis, que el verd és poquíssim. Realment jo faig una anàlisi i surt que els pobles de menys de 3.000 habitants només necessiten dos metres quadrats per persona, segons la normativa. I els pobles de més de 3.000 habitants, cinc metres quadrats. Però és que m'ho anem a la ONU i el mínim de la ONU són deu o quinze, i són poquíssims. I si m'ho anem, i si m'ho regim?
anem a metre'ls cuidats d'aquest mínim, que m'ho exigeix el WIP, que et sellei d'urbanisme de sellei Balears, pobles l'acompleixen. Per tant, està molt fora d'aquesta imatge idíl·lica d'aquesta Mallorca verda, d'aquesta Mallorca que quan vas amb avió pareix que encara resistes aquí, però clar, tenim aquests deserts que són els pobles
Clar, diguem-ne que el problema és que durant molts anys aquest poble s'ha anat creixent i ho han fet amb uns criteris que pareixia que asfaltar era millor que no estàs asfaltat, etc.
Sí, ara passa molt, és una tendència que és com a desasfaltar, o com a asfaltar durant tots aquests anys. És una tendència que ara s'aduga, és a dir, sempre dic Barcelona perquè és l'exemple que he tingut més clar perquè és allà on he estudiat. Però és a dir, és una cosa que ara jo crec que comença a donar vols i s'està començant a aplicar aquí, sobretot amb aquestes subvencions que estan arribant i aquesta ideologia.
I ara no sé què anava a fer-li. Jo ara estava pensant, ara no sé si he estat gens al corrent o no, a Palma ara mateix hi ha el debat sobre si hi ha de tallar uns velles ombres o no.
L'Ajuntament diu que hi ha perill real que caiguin i puguin fer mal, etc. Quin seria el criteri òptim? Fins i tot davant s'ha necessitat de talar un arbre, no? El criteri seria aquí on em talles un arbre per altres? Quin seria?
Jo com a arquitecte al final potser som més partidari de no fer una taula raça que quedi tot net, perquè en el final el que xerraven fins ara, en el final el sabre aquest ha crescut, han passat molts anys, han agafat un cos el qual fa ombra, per deixar-te la perspectiva d'arquitecte.
I clar, nosaltres, sobretot ara en el despatx on estic fent feina, miràvem el millor quan fem projectes a nivell de fases. El millor no és una taula rasa, sinó que aquest arbre és que estan en més perill, que estan a punt de caure, però potser s'aplica una substitució, com dius tu. D'una altra, és a dir, se pot fer de diferents maneres, o s'aplica la mateixa espècie,
pot ser una espècie que potser moltes vegades aquests arbres que estan a punt de caure és perquè tenen una malaltia. Per tant, hi ha potser una altra espècie i no és la mateixa. I tornant a la planificació, creus que a partir d'ara ha de ser impossible un creixement desigual d'una ciutat o d'un poble sense tenir en compte
el canvi climàtic i sense tenir en compte tot això que m'ho has contat ara, del gris, blau i verd. Sobretot jo, ara diria, el que arribaves a la conclusió dels llibres és que els ajuntaments a l'hora de fer els planejaments tinguin en compte l'espai lliure públic i que després no el venguin perquè moltes vegades si tu analitzes els plans, aquestes estaces verdes que té a l'espai lliure estan ocupats per cotxes.
Per tant, dels pocs espais lliures que queden estan ocupats pel cotxe, per tant en tenim poquíssims. Per tant, el que reivindica el llibre és que de cara al futur, amb aquestes ampliacions d'aquests municipis o d'aquests nuclis, tinguin en compte fer un espai lliure de qualitat i adaptades a la necessitat que són avui en dia, que és com tot aquest efecte de silla de calor i l'augment de temperatura.
Clar, això ho vull acabar aquí, però ara he pensat en els pobles que ja han arribat al seu límit i a la pràctica ho han urbanitzat tot.
Quina és la proposta de creixement? No, el que estàvem parlant... Retirar asfalt? El que estàvem parlant fins ara, el que estaves dient, potser les places principals o secundaris o aquest petit racó que queda en mos, que no deixen de ser espais residuals,
típiques cul-de-sac, cantones, tots aquests petits punts poden intentar, potser, fer el mini-ingest per poder aplicar vegetació, infiltració d'aigua i que siguin, poden ser més permeables. Idò, Miquel Fiol, joveníssim arquitecte, però espero que amb molta projecció i molt de futur. Moltíssimes gràcies. El llibre s'ha pot trobar així facilment? Sí, sí. Pot sacar la web de su PC. Sí.
allà on hi ha tot el treball de final de grau i si se cau per aquest nom sortirà.
8 urbans en temps d'emergència climàtica. Miquel Fiol, un plaer. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Som el Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània, que vam escoltar l'entrevista que li fàvem a en Miquel Fiol. Ell és un jove arquitecte i urbanista. I ara escoltarem l'entrevista a en Josep Nadal, escantant de la gossa sorda
mos desvetlla ja bastant de detalls del que ha de ser aquest retorn de la gossa sorda en els escenaris, una nova cançó, una gira que ha anat creixent i la coincidència del concert que faran a fa la nit amb l'arribada d'escorrellengua germanat i diverses convocatòries de joves per la llengua i l'obra cultural baleà
Escoltam aquesta entrevista a en Josep Nadal, líder cantant de La Gossa Sorda. El 9 d'octubre es produïa una notícia d'impacte en el panorama cultural i musical i és que La Gossa Sorda anunciava que tornen en els escenaris i tornen després de nou anys de no ser-hi. Avui entrevistam en el seu cantant, en el seu frontman
que és en Josep Nadal. Josep, moltes gràcies per l'entrevista. Encantat d'estar a l'illa, una altra volta. Ets conscient que heu despertat molta expectativa amb aquest retorn, eh? És una responsabilitat. Hi ha tota una generació que esperen candeletes aquest concert, eh? Ets conscient. A banda de gent nova que segur que s'incorporarà, eh?
Sí, la veritat és que ens ha sorprès bastant. Nosaltres esperàvem que la resposta del públic seria positiva, però no sé exactament com s'ha pogut multiplicar bastant per les nostres expectatives en tot el que està passant ara, la venda d'entrades i el que ha passat a xarxes i tot això.
Bé, sí. Veig que també una cosa que veig interessant és que veig que va estar intergeneracional. Bé, nosaltres també ja quan érem jovenes i fem música veiem que venia gent gran als nostres concerts i ara estem veient gent que no ens ha vist a la gusa perquè érem molt petits, xiquets.
i que ara estan a tope, però ens fan feliços per tota aquesta reacció. Josep, uns quants per què és ara? Primer de tot, perquè ara...
Bé, perquè ara, bàsicament, perquè és una d'aquelles coses que nosaltres sempre, bé, diem mitja broma a la gent del grup, quan ens vèiem algun dia per fer la birra o per anar de paella o això, diuen que algun dia hem de tornar. No heu perdut el contacte, diguem. No, no, nosaltres érem un grup d'amics que van començar, ara sense tindre ni puta idea com és tot això de la música, com anava.
I quan es va acabar el grup, continuaran ser aquest grup del mix i aquests deu anys hem continuat tinguent el contacte. I quan hem pogut, hem pogut fer una reunió anual, com a mínim hem fet. I sempre sortia la idea de haurem de tornar, perquè la gent no para de pegar-me la palisa, que torno a negoci i tant. Però sempre era com mitja broma, fins que ja vèiem, al Viràvem, que ja el 2026 faria deu anys,
I és cert que com mitja broma sempre diuen, no, l'any que vam plegar el 2016, que la gent diuen, però és cert que marxeu per sempre, sí, però igual d'ací 10 anys, com un futur molt llunyà, però clar, a te es passa molt de pressa, n'hem fet molts vells. N'han passat gairebé, deu. Sí, deu, clar, 2026 farà deu. Sí, sí, sí.
I dius, bueno, encara estem tots bé de salut i tal, abans de que passi el tema del violatge que solucionem de manera fatal, anem a tornar. Ho has de fer alguna volta i ara que feia deu anys és una bona excusa. I després, ja que hem quedat, nosaltres cada volta que parlàvem també veiem un poc la situació del país, la situació de com està el panorama internacional, i dient, bueno, mos aveia tornar i donar canya. Exacte. Ben necessari. Un altre, per què? Per què piquesent Palma i Conit?
Bé, en principi volíem agafar llocs. Primer que res... Els tres territoris històrics. Sí, els tres territoris històrics dels països catalans.
que alguna m'han fet alguna volta la pregunta és que voleu reivindicar els països catalans en este cas no es tracta de reivindicar no és que estem a favor de reivindicar els països catalans però no es tracta d'això simplement és que és com una realitat però a nosaltres això ha sigut una realitat lògica és una realitat lògica on està el 90% de la gent que ens segueix o el 90% dels concerts que hem fet quan toquem per ahir
I per a nosaltres el més lògic era fer tres concerts perquè volíem fer una minigira i cadascun dels països catalans. I després ja hem buscat llocs que fossin interessants per a nosaltres, que anarem també en el discurs que ha tingut el grup sempre. I al final el que hem trobat ha sigut això. Per exemple, a la ciutat de València cada volta és més complicat tocar i buscavem un lloc pròxim a la ciutat de València, un pic a cent,
que capien 15.000 persones, que hi hagi un espai, i un ajuntament que col·labore amb la idea. I Cunit sí que crida una mica més l'atenció, potser. Sí, Cunit també, però és cert que en les zones que podíem fer en Barcelona, si era més comercials que coneixen tot el món, o no mos venia bé les dates, o n'hi havia altres problemes, i buscavem un lloc per a... Bueno, anem a buscar un lloc on capien 5.000 persones.
Al final, el cap en 10.000 i sembla que l'omplirem. Ara mateix ens estan bé en les entrades. I també és cert que Cunit tenia... Molta gent es sorprèn perquè és un poble així i tal, però és cert que està com a mitad camí entre Barcelona i Tarragona Reus, que és també la zona on estan el 80-90% dels pobles que hem tocat en el principal. I també era una manera, doncs, el que mos diuen la gent de Cunit.
I a una hora d'aquí viuen 5 milions de persones. Bueno, és una qüestió d'infraestructura que ho han fet i després, bueno, el de Palma era perquè
Era important per a nosaltres tindre la continuïtat que hem tingut tots aquests anys de col·laborar amb la gent de Joves, que és la gent, o sigui, no la gent de l'organització amb la qual veníem amb la gosa sorda, la gent no són els mateixos. No són els mateixos, efectivament. Per sort anar canviant, ha hagut una renovació. Això t'anava a dir, o sigui, a Mallorca és palma i amb escorrellengua, o sigui, sí que no podia ser... Clar.
Era molt important en aquest sentit. Bé, serà un dels punts forts, el concert allà en Escolisseu.
i bé, hi ha alguna gent que s'ha sorprès de per què hem triat estos llocs però nosaltres ja et dic, també primament el que per a nosaltres era l'autogestió o sigui, no ha de passar ni per les empreses que compten els grans espais ni per els grans festivals sinó muntant a nosaltres
que és la idea també de, quan portes molts anys en ofici, dius, ja tinc les taules per a intentar muntar això i fer-ho a la meua manera. I suposo que no descarteu que aquesta gira creixi una miqueta. Anem a veure. El que passa és que nosaltres, muntar-nos a costa moltíssim. I som molts de persones al grup i tot s'ha decidit d'una manera més o menys assembleària
I llavors les decisions les haurem de prendre a partir de la setmana que ve. Ja, i també és evident que amb gent que té altres feines a part de la gossa, no? Clar, clar. Sí, tots tenim altres feines, però ara som a banda de la feina que té cadascú, ens està ocupant com si tingués una altra feina. Sí, sí. Perquè la veritat és que ja portem uns mesos dedicant-li ja...
Encara que la gent no ho sabia, però portàvem ja pràcticament més de mig any i dedicar-li moltes hores a planificar tot això. Li heu posat la minigira a Tornallom, que també serà el títol d'un tema que traureu. D'on ve això? Bé, a Tornallom és una paraula antiga de l'Horta de València, sobretot.
que vol dir a tornar al jornal, o sigui, el intercanvi de feines, que hi havia entre els llauregors de l'Horta, nosaltres li donem una dimensió una mica més comunitària i col·lectiva,
Seria un poc una metàfora del que volem fer cançons en primera persona del plural. Entenem que és important tornar a lo col·lectiu i més enllà de l'individualisme, que és cert que el que es prima en els temps d'avui en dia, en les xarxes socials i en molt de manera d'entendre també la cultura,
entendre les cançons i la cultura i la reivindicació des d'un punt de vista col·lectiu. Era un poc, és la metàfora que m'he intentat explicar en això de Tornalló. I els concerts, què seran? Antològics, bàsicament? Antologia de les cançons o què? Anem a veure, evidentment el repertori serà el de sempre de la bossa. Anem a treure una cançó nova que serà Tornalló.
I ara estem ja preparant els concerts.
on els grans himnes hi seran. Sí, clar, jo comptava que n'hi ha com 14 o 15 cançons que han d'estar. Sí, sí. Perquè si no... Jo dic n'hi ha 15 segures que han d'estar, 5 o 6 que poden estar o no, que seria estrany que no estiquen, i 5 o 6 que són les que...
Poden jugar un por, no? Però sí que volem que, a banda del que són els himnes i tal, portar-los cap al present. I que la gent ho veja, que les cançons sonaran les de sempre, que sonaran més o més com sempre, però que no sonaran exactament el mateix.
Crec que és la feina que tenim per davant aquests mesos. Escolta, entenc per tot el que m'has anat explicant que és un retorn autogestionat, autocontrolat i on voleu mantenir el control de tot allò que envolta
un concert o una gira. Sí, Palestine Drinks és una empresa que està en Suïssa d'un empresari palestí que dedica el 100% dels beneficis que els envia a Palestina per a educació, sanitat i desenvolupament econòmic. En una situació en què estem, una situació totalment crítica que està en territoris palestins, pensant-me interessant
col·laborar en aquesta marca, encara que per a nosaltres ens mal de cap, evidentment. Però, evidentment, tenim un compromís històric amb la causa palestina i al mateix temps estem donant la imatge que han anat a consumir també uns altres refrescos que no només no col·laboren, sinó que a més estan col·laborant en la causa sionista. Això és un poc la imatge que volem donar en tot això de...
de Palestine Drinks, i ja donarem més informació i tal, i explicarem un poc les campanyes que volem fer, però sí que és una mostra una mica del que t'explicava abans del tema de l'autogestió. Evidentment, anant d'algun dels recentes que va a tot el món, on ells controlen la barra, això ja no pots fer. Exacte. Escolta, no puc...
De fet, era una cosa aquella que sempre havien pensat que si algun dia es feia, que això la dreta amenaçava, farem un referèndum sobre la voluntat de la llengua, un referèndum sobre l'ús de la llengua. Ells sempre pensaven que si es feia un referèndum sobre la llengua, ells arrasarien. I clar, hòstia, l'han fet ells, amb les seues normes, amb els seus tempos, i han perdut. Han perdut per poc, però han perdut. I tinguent en compte que estan les zones que estiguen a parlants que ahir...
I l'escola privada, on en teoria els arrasen. Però, si no i tot, han perdut. Amb la qual cosa, el país encara està viu. Jo penso que el missatge és interessant, que a pesar de les hòsties que mos arrien, el país encara està viu,
I sí que veig que amb tot això la nostra gent està com bastant alerta en aquest sentit. Estan bastant escaldats de tot el que està passant i la gent sí que està alerta. Jo crec que n'hi ha d'aprofitar tot això per...
organitzar-se mínimament com a moviment, com a poble, per a donar-li la volta a tot, no? Perquè jo ara te faig com una narrativa des de fora i tu correges-me jo que m'equivoqui, me lo menja, però
Podríem dir que, diguem, fa unes dècades hi havia una majoria social més antivalenciana, per dir-ho de qualque manera, més anti... que això va anar canviant, no? Fins a... sobretot amb tota aquella moguda juvenil de la qual, en certa manera, la gossa em va ser una expressió més, no?
llavors s'aconsegueix el canvi polític a partir del canvi de la majoria social aquest canvi polític no funciona gaire i desmobilitza part de l'esquerra i part del valencianisme i ara han guanyat la majoria política sense tenir la majoria social
Jo crec que l'anàlisi que has fet està bé, la part final és on està el dubte. Jo crec que en aquest moment el País Valencià és una societat moderna dividida al 50%. Com moltes societats occidentals.
Sí que veig que en les últimes eleccions sí que va passar un poc que ni els partits, ni la gent, ni la societat civil progressista va saber mobilitzar-se per a fer que la gent anava a votar. I això és una cosa que es feia. O sigui, la manifestació el 10 d'Abril, unes setmanes abans, no n'hi havia quasi ningú. Va ser una mica... I veig que això, ara a poc a poc, la gent està indignada. O sigui, n'hi ha molta gent que no... Però...
Sí que és cert, per exemple, el que tu has dit, que és possible que abans hi havia una majoria social en contrari a la llengua, que va anar canviant als anys 10 i tal, no? Però més que el canvi jo crec que és que n'hi ha un sector de la societat que abans era molt contrari a la llengua, molt contrari, i que a poc a poc
No és que potser s'hagin passat al nostre sector, però sí que ja no són tan contraris. És com que s'han civilitzat un poc i ja no n'hi ha tanta gent que el mira mal si parles en valencià, en les ciutats. Sí que existeix el sector fatge, evidentment, estan mobilitzats i han tornat a mobilitzar els seus i estan molt agressius.
Però és veritat que abans era com més aplastant aquesta sensació. Ara la sensació és d'alguns sectors que estan molt radicalitzades. I el retorn de la gossa sorda no és només un retorn, que sobretot m'imagina, en termes de panorama musical, en termes de culturals, sinó també plantar cara en el feixisme.
Sí, evidentment. Nosaltres si tornem també és per això. Si no, no haurem tornat. Només de la nostàlgia, està bé la nostàlgia, però ja que ho fem, nosaltres ens plantegem entrar de ple en la batalla cultural, més que la batalla en la guerra cultural, que ara és una cosa que està molt ahir i que cadascú ha de fer des del dia com puga. Nosaltres ho fem des dels escenaris perquè és el que hem fet tota la vida i tampoc ho sabem fer d'una altra manera.
Però, evidentment, si tornàvem, nosaltres ho parlàvem, si tornem hem de posar algunes coses damunt de la taula i sobretot, també per deixar un poc d'exemple a la gent més jove, que també es pot passar-te molt bé en el tema de...
fent cultura, fent música, però al mateix temps pots prendre partit i posicions que estiguin clares. El que sí que s'ha donat en el panorama musical i amb això que vam és aquest relleu constant, aquesta capacitat de generar nous projectes musicals.
Sí, això ha continuat, la música ha canviat en els últims anys, ha canviat moltes coses, ha canviat la forma de consum, ha canviat...
els estils han canviat moltíssimes coses. Però, per sort, al País Valencià, jo sí que veig que la gent, fins i tot, que utilitza uns estils musicals que no tenen res sabore amb el que feia La Gossa o el que feia és de la nostra generació, i fins i tot amb cançons que no tenen res sabore amb la implicació social,
És com que la situació del país és la que és i la gent sí que el sol tindre una implicació, un compromís en les coses que passen, com el tema de la dana, el tema de la llengua, el tema d'apunt. Això és una cosa bastant generalitzada entre tota la gent que fa coses al País Valencià. Sí que ho veig, que la gent ha pillat que...
que clar, al final, tota aquesta gent de Vox i tal que van exterminar la llengua, ells no fan diferències entre, no sé, entre la cosa sorda o un grup de pop o de reggaetó, o sigui, ells que canten valencià, o sigui, ells van a per tots, ho tenen clar, no? No van a fer diferències, no? I jo crec que això la gent ho hem pillat tots un poc, no? Ja, ja, ja.
Josep Nadal, un autèntic plaer. Aquesta conversa l'allargaríem més, però jo crec que... I en tot cas, això, la nostra audiència, celebrar que la gossa sorda ja torna a ser a punt per anar cap als escenaris i fer-nos gaudir una vegada més. Un plaer tornar a l'Illa, com sempre. Gràcies.
Gràcies!
sense tots aquests hotels. Si l'amor seria grossa i no sabrien què fer, gràcies a qui teniu.
el turisme mos va salvar és el que mos deien els ànimos parrec i ara amb ritme de garrafa nadal arribam a la nova entrevista mos connectam amb en Manel Gomàriz
per parlar amb ell de la situació que viu, la posició ruandesa de la qual Manuel Gomàriz i altres mallorquins sempre n'han estat molt pendents i sempre han tingut una gran complicitat.
Mira, mama, ja no sé què he de fer. Els teus fos com els pas, et sembla claven a des temps. Mira, mama, ja no sé què fer. Mira, mama, després tothom sap greu. Mira, mama, després tothom sap greu.
Bona nit! Bona nit!
Vaig misèria, vaig fam, poc peix i molt tant, ma família es plorant. Primer et salva un banc, veus oli i ell sang, menjant plata i tu fang, promeses faran d'era i mai quan. Persones empobrides, pèrides que no curen, corones rovellades i feixistes que perduren, vides que supliquen, portes d'altres vives, miren a un exili que no arriba. Vaig una vida de misèria i no ho entenc,
O ara tenc ràbia és el que sent Mil paraules plenes de sofriment D'un crit es vent, de tanta gent Vaig d'una vida de misèria i no ho entenc O ara tenc ràbia és el que sent Mil paraules plenes de sofriment D'un crit es vent Ai, ai, mora, no ho entenc Qui mata per doblers, qui mata per semers, ai
No ho entenc, i mata per doblers, i mata per semés. Ai, ai, moara. No ho entenc, que aquí tot ha sentat.
Veig abús i estat, policia i autoritat. Blau sempre està grés en presó en llibertat. Ja no gira el món, aquí tot està aturat. I si gires del revés torna a viure en un passat. D'ells que contaminen, corbates dictaminen. Persones d'agomina, disfressades en mentides. Sistema d'opressió només toleren un color.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Ai, ai, moira, no ho entenc, qui mata per doblers, qui mata per ser més. Ai, ai, moira, no ho entenc, que aquí tot és interès, copa de revés. Ai, ai, moira, no ho entenc, qui mata per doblers, qui mata per ser més. Ai, ai, moira.
Hem escoltat en rudimentari, però, de fet, en rudimentari aquest reper menorquí es notici perquè acaba de publicar un nou tema titulat Que volen, un tema que d'aquí una estona escoltarem aquí, on a Mediterrània. Aquest dia estem d'estrenes, avui tenim rudimentari, demà, atenció, perquè demà tendrem...
l'estrena del nou tema d'en Pere Gené i demà també treu un nou disc en Pep Suasi i miraré de contactar amb ell i veurem si la setmana que ve podem fer una entrevista llarga amb en Pep Suasi que a part de ser un extraordinari músic i cantant és també un bon amic d'aquesta casa
És el moment, però, de parlar-vos d'una qüestió d'àmbit internacional, però que sempre té una gran connexió amb Mallorca, i és la situació que se viu a Ruanda i la situació que viuen els opositors, els defensors de la democràcia a Ruanda, que estan perseguits per poder. Manel Gomaris, molt bon dia.
Bon dia, bon dia. Des de sempre, la Fundació Olivar i també altra gent, tu mateix, han tingut una estreta relació amb la gent que ha intentat i que defensa la democràcia a Ruanda. Així és, sí, ja fa...
Ja anàvem quasi per 40 anys amb aquesta qüestió. De fet, d'aquí va néixer el diàleg interruendès, perquè els hutus i tutsis democràtics en aquells moments eren com a pastats que es tenien fuit per Europa, acusats dels dolents de la pel·lícula i eren les víctimes. Des que van fomentar el diàleg interruendès,
va sorgir aquí, de Mallorca, i després d'ajuntar-les en moltes reunions cada any, van elegir un líder, en Victòria Gavires, per la supositora que representa totes les forces democràtiques, inclús monàrquics de Ruanda, com a la líder que representa tota la democràcia...
que estàs a diàspora. I justament Victoria Ingavire ara mateix és empresonada i ahir, no sé si era ahir o després ahir, en el Parlament Europeu hi va haver una iniciativa per part de la eurodiputada del Partit Popular Europeu, una Rosa Estaràs,
la Mallorquina Rosa estaràs en aquest cas, per mirar de fer tot el possible per alliberar Navitoare Ingavire. Sí, Navitoare, arrel que un dia li vam mostrar el llibre que havia escrit Navitoare,
unes memoris que anava escrivint a la presó, diríem, sobornant, vigilants, perquè ja tot funciona així. Passava papers i va aconseguir escriure aquest llibre de tot el que passava allà de dins. I un dia una Rosa el va por a litig i va quedar com moguda i arrel d'això va decidir, ella ja estava al Parlament Europeu, de donar una mà.
amb aquesta qüestió. I, de fet, juntament amb altres persones que durant tot aquest procés hi ha hagut una peça molt important en la denúncia de la situació a Ruanda i fins i tot Naina Calvo, també en moltes ocasions, doncs,
la va ajudar molt fort en aquest sentit i ha seguit ajudant des del Parlament Europeu. Mira, fa dos dies, no m'ho pareix, o tres, contactàvem amb el nostre amic Justin Caixara, un amic i col·laborador d'aquesta casa,
que se troba a la frontera entre el Congo i Burundi, mos feia una crònica una mica de la situació, tu quina informació tens de la situació que hi ha ara mateix a Ruanda? Nosaltres tenim una querella, el nostre abogueta Jordi Palau,
La Verdò, que és el que representa la carrera, que tenim busca i captura des de l'Audiència Nacional, en Junts de Fernanda Andreu,
busca i captura, i el que passa és que per pressions, tant el PP com el PSOE, tenen plaquetjades aquestes querelles, però la situació és de sempre. Ara ja no maten els 10 milions que han mort durant aquests anys, més que en fielders, no és que en determinis, però segueixen també matant depositors, vull dir, no? En habitual estar en perill,
Jo sempre he pensat que no la maten perquè si l'haguessin mort hi hauria una guerra civil. Però la tenen allà enganxada, no? Però què està passant ara? Que des d'aquell, Trump, el primer va sortir per les televisions. Ara ja no surt. Doncs en Kagame ja va a llaur un altre pic i tornen a invadir dins el Congo, tornen...
tornen a matar, diuen grups rebel·les, però tot això són ells, és en Kagame, és CFPR, és front terroristes i armats que munten Kagame per seguir invadint el Congo i estreure-se en matèries primes, sobretot escoltant
avui en digues a part de tant de terres rares, aquestes fa estona que la peça és el motiu per què va ser posat pels americans, pels clintons, va ser el motiu de ficar aquest grup de tutsis d'Holanda, que són molt conspiradors, per fer-se'ns el poder i per estreure les matèries primes cap a Occident i a canvi de deixar-los...
fer-se territori del Com, de l'Est, d'Esquivo, que diuen.
Ja n'has fet referència, però teniu un contacte, informació directa de l'estat en què es troba en Victoria Ingavire? És a dir, de salut, si té algunes hores de poder passejar pespat i no sé, si teniu un mínim d'informació de com és tractada. Sí, bueno, ha estat...
És a dir, ara, potser aquest mes, no sé exactament en quin punt està, però Naví Clars va estar empresonada durant anys, llavors, quan que van veure la presió era tan forta i que hagués estat legalment alliberada, abans, què van fer? La van indultar, però per seguir tenint les protestes de tenir-la amb arrest domiciliari, és a dir, està sequestrada.
Estàs a l'estrada, sí, de vegades és el passeig, per un jardí que hi ha per allà, jo tinc fotos d'això, però allà està. Clar, David, clar, és una persona molt sencera, que és admirable, perquè és increïble el que pot aguantar. Però, clar, està distanciada amb la família, el seu home, des que se'n va anar de Mallorca,
Perquè ella va prendre la decisió aquí a Mallorca d'anar-se a ficar allà de dins. I el seu home, just ella partís, aquest de poc, va coint un Guillem Barré i el seu home està paralític. Està amb l'Anlin, que amb ell tenc jo bastant contacte. I, bueno, imagina't aquesta dona allà, el seu home, amb mal estat de salut, doncs és molt dolorós. Però és una gent que quan manté ella
se'n va anar, va guanyar l'opció d'anar cap allà, que ho havia consultat amb la família, perquè veieu, és l'emparament d'aquesta persona, no? Li van dir, no, és que allà, és que te mataran. I ella, la seva paraula és, a mi pueblo la matan cada dia. I ella sabia que anava...
Això, quan se va anar enfrontant balacions a l'encargament, va ser ja secuestrada i condenada de col·laboracionista i de negociacionista i de terrorista, i li imputen totes aquestes sèries de barbaritat que són mentides. I ella, però, aguanta allà i ella només demana que els seus que segueixin... Ell és el referent perquè els que estan de fora segueixin lluitant. Ja, ja, ja. I companys seus de dins...
que dos per tres, o se ha suïcidado, o l'han trobat mort, saps què t'ho vull dir? Sí, sí, sí, sí. Les van casant d'un darrere als altres, vull dir, és a dir, s'han mort per accident, saps? Ho saben fer molt bé, encara més. Sí, sí.
perquè jo ara pensava aquesta iniciativa en el Parlament Europeu te demana quin pes creus que té, quin recorregut
pot tenir i fins a quin punt va més enllà és a dir, pot tenir capacitat d'influir damunt damunt el govern ruandès i damunt es poda ruandès no? és molt
És molt difícil, però clar, és que les persones que lluiten o lluiten, ja ho saps, també vull dir, sempre ho fem amb l'esperança de què funcionarà, o se fa al banc o se fa per dignitat, però crec que això, és a dir, la gent sap que en Cagame és un assassí, que ha exterminat, però ha exterminat un milió de persones, això no passa per alt, el que passa és que està recolzat
és un dels principals recolzats per als americans. Això està allà de dins. Els americans en aquell temps volien impedir que Ruanda, la mateixa cara de Venezuela, que impedís que negociés d'una manera comercialment amb la Xina, que funcionen d'una altra manera en aquest nivell.
Però per impedir això se van fent sopor allà de dins. I són un mimats dels americans, els ruandesos. I han elaborat una gran mentida que els mitjans de comunicació venuts continuen comptant. Vull dir, nosaltres hem denunciat el genocidi i el jutge per tant no entreu que hem buscat i captura però amb proves brutals de
de crímenes de guerra, de sa humanitat, es poli, pillaje de materia prima, tal, però així està la cosa. Però què passa amb això? Que n'habitua ets l'esperança d'estar democràtic en aquest país. I n'habitua no representa només ajutus, representen estudis democràtics, també, saps què t'ho vull dir? Sí, sí. I això fa... Almenys la pressió que fa això...
que és que en Kagame que ho fa, de fet, ho ha intentat. És a dir, dona una imatge de país modern i democràtic i molt respetuós en sort de sa dona, tot això són pel·lícules, que ell ha d'alimentar i ha de procurar no matar tant com matava abans. Perquè abans feien unes matassons diaris brutals, brutals. I, bueno...
això se sostendrà fins que se sostendrà. Però és complicadíssim. Però gràcies a gent així, les coses canvien. I tant, i tant, i tant. Des del Parlament Europeu s'ha de dir, vull dir, Narros estaràs amb altres, perquè Narros estaràs
record amb gent d'aquest del partit de València i de... Compromís. Compromís. S'han ajudat molt. Allà s'han estat ajudant molt. Allà hem estat i ho hem vist. Què vol dir? N'hi ha que fan tot el que poden i fa forat. Fa tant de forat que en Arrosa, quan havia anat
aquest intent de visitar una victòria. Quan va tornar allà, els passillos la van amenaçar de representar un ruandesos. Ja saps que no pot tornar per allà. Saps què t'ho he dit? I va estar ben assustada, perquè quan li van prendre el llibre aquell, que ell el va tirar dins d'una papelera, m'he assustat perquè han mort una lota que tenia aquest llibre de Ruanda, els llibres de memòries i tal...
Hi havien pres els mòbils allà, els van enseguir. Quan ella va intentar visitar l'Evictuar, les van enseguir per impedir que visités l'Evictuar. Li van prendre els mòbils, els van amenaçar. Va ser una cosa, la veritat, com es va enlluviar.
i bueno Manel, i què més podem fer a part de la tasca que feis vosaltres de contínuament estar damunt d'aquesta qüestió de contínuament incidint en mitjans de comunicació perquè en parlem què més se pot fer? és això, parlant-ne perquè això perquè els mitjans han
s'han valgut el que s'avui ha estat més de mala que mai. La mentida de molts mitjans que col·laboren, de periodistes, de vegades suposadament progressistes, que estan venuts. Perquè aquest no te colen la mentida per interès per a mi. Te la colen a través de gent que se ven. I te conten la mentida i ho amaguen. És seguir napaldant perquè...
De fet, se va veure quan l'ONU va venir aquí atacant la fundació de Saldibar i altres companyes dels principals finançadors de la guerra del Congo. Tot això era un muntatge perquè allà la querella, la querella aquesta, com bé que se sàpiga que busca i captura tota la cúpula, 40 militars de la cúpula de Ruanda, per crims de guerra a la humanitat, a l'ocidi...
i això s'ha de saber perquè això és el que ells volen tapar de fet aquests que estan en Código Rojo de res no poden sortir lliurement dels països això inclou aquesta recerca i captura inclou en Paul Kagame és president de Rwanda ell està diríem
és a dir, ell, hi ha ordre d'arrestar cap a ell, perquè ell té immunitat, tot el que passa amb aquestes mogudes. Però els seus capitostes, en que hi ha un van i en Guassa, en Cabarere, tota aquesta gent estan a buscar i capturar. N'hi va veure un, que quasi el vàrem agafar, que va arribar fins a Londres, però clar, d'allò, en Toni Blair i la seva dona, que era abogada,
En Toni Bler és un assessor d'en Kagame. Ah, sí? En Toni Bler, totes les empreses de seguretat de Ruanda són propietats d'en Toni Bler i és un assessor i amic d'en Kagame, sí senyor.
i per això ajuden aquest assassí aquest és un home ben perillós ben turbio que clar, ara lliga també en que en Trump el volia fer es director diguem de sa reconstrucció de casa i tot això, no? efectivament, jo quan va veure allò dic
Al·lucinant. Ell va impedir que un que teníem en busca i capturar, que se va atrevir a Inglaterra, el varen enganxar, però ell va aconseguir que en sessió d'anar aquesta vegada, ha emmollat-la i no el varen per enganxar. I això hauria estat una manera de començar a bloquear el govern d'aquesta.
va amb un altre també va fugir a Sud-àfrica en caï un van i un guàs aquest i també entre ells aquests se maten entre ells, són com a llops el van intentar assassinar a Sud-àfrica és seu mateix, és el govern de Ruanda però el van intentar assassinar un parell aviat però està amagat per Sud-àfrica, per allà però és important mantenir viu això perquè si se van enganxant
Aquests personatges que són 40, 40 de sa cúpula, doncs això pot ser una manera de fer-li esforats. I seguia volant anar a victuar, anar a victuar que et s'ànima de...
desesperança dins d'aquest país Manuel Gomeris moltíssimes gràcies per informar-nos de totes aquestes qüestions ja que te tenim connectat mos podries fer mos podries actualitzar com està la lluita de Sant Bonet Pulmobert home, sí mira, van tenir una trocada l'altre dia
la Francina Armengol va parlar amb nosaltres del tema, ara és que s'han parlat les piles, i li van dir, Francina, a més allà d'informes favorables o desfavorables, de qüestions jurídiques pendents en tot aquest tema, és el segon o tercer poder de l'Estat.
i aquesta cosa està prou madura per ja deixar-nos de donar-li tantes voltes i fer tot el que ens fa Macanterra, ANA, que això ho deuen al poble de Marratxí. Si ANA és 51% públic, no vols posar de perfil. De fet, han quedat que presentaran una moció ara a Palma. L'altre dia van contactar, segur que ella va contactar amb una tal Helena
que ja coneixíem d'Aena a Madrid, que s'ha posat en contacte amb el que va ser a baula d'aquí i ara està a l'oposició. I llavors tenim el tema que en el mateix moment nosaltres tenim demanat fa tres o quatre mesos. I ara ve que m'ho demanis perquè ja ho volen treure a premsa. Tenim hora demanada audiència en prems perquè també ella, tothom, estava...
recordant aquesta causa de Sant Bonet. Com és que no mos cridem, és que necessitem ja posar les coses clares i entre uns i els altres, entre el PP d'aquí i el PSOE de Madrid, a més si ja tanquem aquesta qüestió que ja comença...
a saber-ho, del que ja li heu 5 anys bons. I ara ho tenim en aquest punt. I ara, avui, estaven recollint unes firmes, que tenim quasi 2.000 firmes, per encetar aquesta trobada a l'altra, esperant que un poc dels bones es n'aprens, i dir, eh, senyora n'aprens, llavors va venir aquí al mig i se va posicionar, eh, i, bueno,
I com que des batlla no en feim molt de cas ja, perquè s'ha posat... és molt complicat aquest home per tractar aquest tema, perquè diu que fa però no fa, doncs a través de l'Aprens i la Francina, a Messi ja aconseguim tancar aquesta cosa.
i d'un bon repàs han fet una feinada també una molta gent jubilar també
Està treballant de molt bona gent, la veritat. Sí, sí, sí. Bona feina, tant a nivell local com a nivell internacional. Moltíssimes gràcies, Manel Gomàriz, per informar-nos d'aquestes dues qüestions tan diferents i en el mateix temps és allò de... Des de comú del món. Sí, sí. Des de comú.
Per tant, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Bon dia. Adéu. Això que portem tenim estrena avui. Estrenam que volen d'enrodimentari ara mateix i tot d'una ja mentre l'escoltam anant de camí a veure Miquel Serra que ha estat per quart creixent i mos ha triat algunes novetats literàries.
He vist llum a barracons esperant-se a carrerons I he vist qui ho aixafava Àvies, mares i naldons lluitant d'especulacions Aferrades a sa balconada He vist una família estandent tallant sols Pintats amb coratge esperant veure't sol Abraçant en silenci somiant a velots Tament que el tren d'alba despertin-se al lot Que volen
Que volen aquesta gent que truquem de matinada per seguir en casa a casa. Ai, ai, que volen, que volen aquesta gent que truquem de matinada.
Hi havia un ranxo de matons duen males intencions duen sa placa tapada sense donar explicacions començaren agressions volien entrar sa escala sa mare vestida amb sa pata posada coita sa finestra mentre cridava quantes gènes que hi ha sense casa casa sense gent i allà ells es quedaven que volen
que volen a casa de gent que truquem de matinada per seguir en casa a casa. Ai, ai, que volen, que volen a casa de gent que truquem de matinada despertant cada casa. Ai, ai, ai.
des de Menorca en rudimentari que volen l'estrenada avui mateix és aquest tema demà ja ho sabeu estrenam tema estrenam cançó aquí a una mediterrània amb en Pere Janer
i ben aviat també podrem parlar amb en Pep Suasi que demà mateix també publica nou disc però ara no parlarem de discos o si, no ho sé, però vaja parlarem sobretot de llibres Miquel Acerra, molt bon dia Bon dia Quart Creixent també hi havia discos, on tens? Bé, clar, ara ja això dels discos no se sap molt bé què és
Sí, exacte, fa un temps sí que hi havia Lepes, hi havia Ceres, però no, ara ja no n'hi ha de fet ahir. Nans que ha passat d'en John Park, una dona me va aturar pel carrer i me va demanar, a Quart Creixent encara teniu discos? I li dic, no. Ni a Quart Creixent ni a Enllot ja, quasi, quasi. Ja, i l'Iba i li dic, i m'hi diu, i on he d'anar?
jo crec que xocolat xocolat, sí, sí jo li vaig enviar xocolat sí, sí, sí, xocolat perquè crec que és un... a Palma crec que és sí, no, tots els dilluns contactaven en Anita Sancho xocolat i molts contes amb novetats moltes d'elles ja no surten en físic i d'altres sí i en canvi, mira, curiosament els llibres no acaben, o sigui
Malgrat tot, el llibre en paper encara, diguem, té... Pesa més que el llibre digital, no? Sí, sí. De fet, quan va sortir el llibre digital, fa no sé quant anys, molts, bastants... N'hi havia que enterraven... A tots els llibreters. Sí, sí. Me'l va preocupar, però realment no. Després vàrem anar... No ha quallat, eh?
que no és tant com els esperàvem és a dir hi ha molta gent que el que jo sé hi ha molta gent que comparteix dues coses sí, sí, sí
Jo en general són de paper. Ara, qualque cosa així, diguem-ne, no sé, qualque cosa de fora, que no està en català, que no sé què, potser m'ho comp per això, per kinder aquest, o no sé què se dius, kinder aquest...
Sí, per lo que sé, hi ha gent que fa això. On se va anotar, va ser els estudiants de la universitat. Ah, sí? Sí. A qui va de ballar, diguem? Els estudiants, sobretot de Filologia Catalana, que era el tema que jo més coneixia, més tractava i això, a mi em va moltíssim. Ah. Sí.
Curiós, curiós. Però després, en el dia a dia, de les novel·les, el saig, tot això, no se va notar tant. No va ser el que... la por que li teníem en el llibre electrònic. Ahir, d'oia, te va ser banyar allà de vora en Joan Part. Sí, te vaig veure. Sí, i ara per allà també. Bé, la veritat, s'ha estat normal, però s'escultura preciosa, o no?
és preciosa, de fet la vull anar a veure tranquil·lament quan no hi ha tota aquesta gent tan revoltada allà si va ser un atè que va, de més jo vaig passar per allà 10 minuts abans i no plovia vaig anar a fer una cosa, vaig dir ara torn i va ser començar a ploure érem tots allà banyats amb superaigua i això però bé jo hi vull anar a fer-me una foto de segut de vora enllampar segut de vora, sí, jo també
De totes maneres, ahir me varen dir que encara t'acaba un poc, vull dir que no era bona idea. I a més, quan es plovia, feia mal seure't en aquell banc, però la cultura me va agradar moltíssim. I aquí a un parc, és un home que s'ho mereix. Sí, sí, sí.
que mos has seleccionat ahir vas passar per Quart Creixent, no? abans d'anar a en John Park vaig passar per Quart Creixent i el dimecres és el meu dia i el meu dia me va posar bé, el de Sabte d'en John Park i va haver un llibre que tot d'una me va cridar l'atenció una novel·la gràfica últimament, cosa que jo fa uns anys sí, veig que ara tira molt cap aquí està bé, està bé
I fa uns anys jo no em cridava més l'atenció, les col·locava, les tiporaves preu i tal, però res més, però ara sí. Perquè se diu I un dia, Formentera 1940. I clar, és un tema, quan la vaig tenir en ses mans, que m'ha cridat molt l'atenció, és com he dit una novel·la gràfica, són quatre autors,
amb Víctor Escandell i en Vicent Ferrer, que conec personalment, en Carles Torres i en Toni Ferrer. I bé, haig històric de Formentera l'any 1940, quan va començar a rebre els republicans de les Illes Balears i també de...
de la península, perquè no tots eren d'aquí. I bé, i que com sabem... Va ser com una espècie de camp de concentració, allò, no? Exacte, perquè vàrem viure en unes condicions molt dolentes, no? I em vàrem morir 58. Uf! De fam i malalties. Uf!
El regós. Sí, sí. No sé, me'n recorda com un poble de Cabrera. Sí, sí, sí, sí, talment, sí, sí. Això que s'enduen, la gent allà a una illa i bé, i les deixen a veure-me. Com aquell que diu a veure-me què passa en aquest cas, no tant exigirà com el de Cabrera, però bé, va ser... Formentera va ser una...
un camp de concentració corrupta i cruel. I l'objectiu d'aquesta novel·la és això, recuperar la tragèdia aquesta que crec que està molt oblidada. Sí. M'imagino que els dibuixos són, malgrat tot, durs. Molt durs. Sí, eh? Sí, són unes imatges molt dures. D'allò en blanc i negre que... Exacte. Sí, sí, sí, sí.
Me l'imagina així, no l'he vist el llibre, però sí, sí, me l'imagina així. Jo sabia que havia de sortir això perquè ho havia dit per xerxes i vas entrar a Quart Crescent i et va. Llavors la novel·la gràfica el vaig veure i ja tot d'una el vaig llafar i pujar una mica. No l'he llegit, però bé, el llegiré. Idò, de totes maneres així a primera vista el poden recomanar, eh?
Sí. Clar, ni que sigui perquè, en fi, per conèixer aquesta història... Aquesta història que crec que molta gent no la coneix. Exacte, exacte. I que, a més a més, clar, bé, el manco per jo. Formentera és lo més semblant en el paradís que he pogut...
que he pogut veure'ns els meus ulls i trepitjar'ns els meus peus, per tant, no ho sé, també té aquesta altra cara que convé conèixer. Que convé conèixer jo a Formentera, sí, és un paradís, no?, que en l'estiu no hi podem anar, o jo no hi vull anar en pl'estiu. En sol i te odià amb per amunt i per avall, amb ser motos i tal.
Sí, és un lloc que els darrers anys he trepitjat bastant, perquè el meu fill feia feina allà, però no en s'estiu, he anat a primavera i tardor i aquestes coses, i és un lloc que feia com més de 40 anys o 50 per mi que no hi havia anat, i vaig tornar després per aquestes circumstàncies, perquè el meu fill ja hi feia feina allà,
i és un paradís i vaig recórrer un poc clar, com que ells estaven allà i tal, van connectar un poc amb la gent de per allà i això i sabia un poc l'història aquesta però no sabia ben bé el que havia passat i ara ho descobrirem a través d'aquest I un dia I un dia, Formentera 1940 Víctor Escandell Toni Ferrer i Carles Torres
i Caldes Torres són quatre és una novel·la gràfica grossa vull dir, no sé quantes pàgines té però el contingut crec que és ample ja tenim una primera recomanació des de Quart Creixent des de Miquel de Serra què més tenim?
I vaig veure una altra novetat que també acabava de sortir, la altra setmana no era, o sigui que havia de fer molt poc, que ho havíem posat allà en les novetats, que es diu Relíquia, d'en Pol Guanyi. Ah, bu, aquest dia n'he sentit a parlar molt. Sí, editat per Anagrama, en Pol Guanyi, que està considerat com un dels millors...
joves escriptors natiu el vaig entrevistar l'any passat un personatge ben interessant molt culte, molt llegit i que ara ens descobreix una altra cara diguem no? sí
una novel·la també trista perquè és la crònica familiar i ens conta després de 10 anys xerra del suïcidi de son pare és un llibre que està dedicat a això, al suïcidi del seu pare és una crònica familiar que xerra d'amor amistat
Mort i suïcidi. Sí. No sé si el vull llegir. Jo, el que em fa guai m'agrada molt. Sí, sí, sí. Però, clar, cada persona ha de saber si en aquest moment pot llegir això o no.
el Pol Guas va llegir un llibre no me'n recordo el títol m'ha agradat moltíssim Napalma el cor ah clar, sí, Napalma el cor sí, sí, sí perdó, ara va ser el Premi Inagrama sí, sí, sí, boníssim, boníssim sí, també va guanyar un Premi de Poesia
de crami de poesia Frentes Piberria sí, sí crec que també el vaig llegir de fet l'entrevista crec que li vaig fer a sobre quan l'havia vetrat aquest i ara clar no ho sé diu que en parla parla de suïcides son pare a partir d'escrits d'altres autors
o s'han suïcidat o han passat per tràngols així. Per tant, en fi, no ho sé, ja t'ho dic. Mort i suïcidi és un tema un poc fort, per dir-ho de certa manera, no? I cada persona sap. De vegades, molts per trobar un moment que el home passa un moment que diu no, aquest tema jo ara no el puc tocar i no el puc llegir perquè m'ha fet això i després...
en un moment a l'altre sí que va haver llegit un llibre. Tan bèrbara, que no sé, perquè això cadascú té les seves maneres, jo fa molts anys em feia gana de llegir un llibre o comprar-me'l, diguem, i pensava, no, fins que no acabis aquest, no te compres aquest altre, no?,
I llavors, hi va haver un moment per mi que va ser bastant alliberador i que me va ajudar bastant, que va ser el dia que vaig descobrir que puc tenir en marxa perfectament 5-6 lectures. Saps? Jo això no em passa. No, eh? Clar, és que això va ser, doncs, tu deus ser una persona més ordenada, més disciplinada. Jo vull començar una mica pel nom.
jo no, jo puc tenir en marxa 6 llibres i segons el moment ara agafa aquest i potser jo estic llevo un parell de dies que llegeixo aquest però llavors deix i agafa un altre i puc tenir en marxa bastant de llibres i això a mi m'ha servit perquè l'altre me creava una certa angoixa no ho sé, una certa, saps?
Sí, sí. Però sé que hi ha gent que és a Sant Revés, eh? Jo he de començar un llibre i l'he d'acabar. I em vaig un altre i dic, ai, ara m'agradaria llegir això, però no, no, espera, ara tens començat aquest. Continua amb aquest i l'acabar ja faràs aquest altre.
bé, ser gent que m'ho escolta que tingui en comptes d'or models que tot són perfectament tot que faci el que millor li convengui efectivament, tant de tot llegir sí, sí, sí i això sí, ja t'ho dic amb paper normal, vull dir poc a vegades lleigues coses amb els jo no he llegit res mai en si buc aquest jo no he llegit mai sí
jo ara és el darrer que record que vaig llegir i és perquè no el vaig trobar en paper i si el trobo en paper tot i que l'he llegit el compraré és una novel·la aberrant que se diu Nova planta no sé què és una cosa molt bèstia no sé si te sona gens
no, ara mateix així no no bé, sí, no amb les pistes que te don no i a part l'autor diguem que és un és un d'això és un és un pseudònim bé, ja te donaré més pistes mira, nova planta 2034 ni treva ni pau
Ja te dic, no sé si existeix en paper, aquest sí que el vaig llegir, i és una novel·la situada en el 2034, i en fi, de tant bèstia que és, me va agradar.
Bé, per tant, tenim... Avui mos fas dues recomanacions. Sí, vos faig aquestes dues recomanacions. Idò. I vos vull convidar demà a un acte que hi ha a Quart Creixent. Demà és divendres. Divendres a les sis i mitja hi ha un homenatge a en Josep Maria Llampart.
i tertúlia a partir del llibre d'en Pilar Nau mentre em resta ombrida la biografia d'en John Park i es demà a les sis i mitja queda més
també llegirà en poesia, en Petllador, en Pere Perelló, nom de Déu, i en Marielida Pons. I també ahir, en Pilar Nau, que la vaig trobar pel carrer, quan anava cap allà, em va dir que hi haurà xeramies i hi haurà un pot de beure i picar. Bueno, bueno.
o sigui serà un pot de festa d'homenatge a en Josep Maria Llampart fantàstic jo no hi seré perquè seré per Barcelona però de fet demà de 10 i mitjans venen en Petllador i en Pere Perelló i nom de Déu supos que en parlaran i de fet ja m'havien dit això ja m'havien passat la convocatòria sí, sí, sí
però bé, nosaltres et serem a fer fogarons sí, interessantíssim un acte i si m'ho diu que damunt hi haurà festa i jeremiès i d'això encara encara més motiu Miquela moltíssimes gràcies com sempre Relíquia d'en Pol Guasch un llibre que jo crec que se'n parlarà bastant Miquela
Sí, crec que sí, acaba de sortir i sí. Sí, sí. I el llibre I un dia, Formentera 1940, amb en Toni Ferrer, en Caldes Torres, en Víctor Escandell i en Miquel Ferrer. Moltíssimes gràcies. A vosaltres, adeu, bon dia. Bon dia, Miquel, gràcies.
Pegarem un vot de quart creixent, demà no perquè bé, en voltes he pogut pegar el vot i a més a més amb aquest acte a les sis i mitja com ens anunciava la Miquel Serra i sobretot també per això, per comprar aquests llibres que ens han recomanat i que són ben interessants. Nosaltres hem d'anar però ràpidament
cap a les nostres curiositats de la història. Anem a contactar ja amb en Xisco Roger. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Nou episodi. Avui és dijous 29 de gener de 2026, són les 10 i 13 minuts. Nou episodi de curiositats de la història. Països Catalans, capital, cura. El gener de 1976, ara fa 50 anys, organismes unitaris de Catalunya, el País Valencià i les Balears reclamaren al Santuari Mallorquí el trencament democràtic, l'amnistia i l'autodeterminació.
és el nou episodi que ens ofereixen Xisco Roger, basat evidentment en el seu reportatge de Lara Balears. Xisco, molt bon dia. Bon dia, com anem? Molt bé, encantats de tenir-te per aquí. I un tema que ens interessa moltíssim. El títol és Països Catalans, capital cura.
I aquest subtítol del gener de 1976, ara fa 50 anys, Organismes Unitaris de Catalunya, Perivalencià i Ier Balears reclamaran en el Santuari Mallorquí el trencament d'embarcat i l'amnistia i l'autodeterminació. Interessantíssim, Xisco.
Sí senyor, escolta, aquí se compleixen 50 anys, sembla que va ser ahir. Això també era... Va ser dia 31 de gener, d'acord? Amb la qual cosa aquest dissabte exactament farà 50 anys. Sí. I van ser un centenar de persones, com tu has dit ara mateix, el contingut, el reportatge que surt aquesta setmana a la Gavalears, tant en paper com a digital...
i hi havia valencians, gent del País Valencià, catalans i llencs, concretament mallorquins i menorquins. Perquè clar, jo quan faig aquest reportatge, aquestes curiositats de la història que t'entès, sempre faig servir un munt d'informació, evidentment, de llibres i articles i tot allò. No me surt cap ibisenc, però com a mínim sí que va haver representació menorquina. I sí, sí, sí, això era, estem des de la transició, vull dir que el general del 76,
i va haver aquesta reunió clandestina perquè, clar, totes aquestes organitzacions eren il·legals. I tot això, sí, van aconseguir dur a terme aquesta trobada de la qual va sortir un document que, efectivament, com tu has dit ara mateix, home, reclamava estrencament democràtic. Pentura, la gent no se'n recorda de què era això d'estrencament democràtic, però bé,
Cap en aquell moment, vull dir, amb el franquisme, en què Franco havia mort fa dos mesos, però el franquisme encara continuava amb totes les seves institucions intactes. I què es plantejava? Una cosa que abans ningú no tenia clara, no ni ells mateixos, vull dir, una reforma.
I tota la posició en bloc, vull dir, des de la dreta moderada fins a la superesquerrana, deien, no, no, res de treta formes, aquí hi ha d'haver un trencament, vull dir, fins aquí és sense dictadura i a partir de la democràcia. I això anava.
unit a una sèrie de reclamacions, entre les quals s'amnistia pels presos polítics, perquè hi havia un munt de gent que estava a presó només per les seves idees, i s'autodeterminació. Perquè, clar, la reclamació democràtica en els àmbits, concretament en els àmbits de llengua catalana,
Catalunya, País Valencià i els Balears, per part d'una bona part d'aquestes forces polítiques, anava lligat a una reclamació que en aquell moment estava acceptada per la immensa majoria de les forces de l'oposició, que era que els pobles de l'estat espanyol tenien dret a autodeterminar-se. I, efectivament, aquell document de cura plantejava aquestes reclamacions.
Idò, anem per feina, quin va ser el precedent d'aquesta reunió de cura? Hi ha un precedent claríssim, en el sentit que també va ser una reunió clandestina, també va ser una reunió de catalans, valencians i llencs, i això va ser un poc temps abans, això va ser el 1968,
En aquest cas va ser a Sarracó, al que havia estat un convent de monges, de fet el vicari o el rector de Sarracó va ser la persona que va aportar el lloc on podien reunir-se. I en aquest cas no va ser tanta gent, va ser aproximadament una vintena de persones, intel·lectuals sobretot, gent relacionada amb la literatura, amb l'ensenyament...
després molt coneguda, i que es plantejaren també, en aquells moments era quan pràcticament se començava a fer servir el terme de països catalans. El terme de països catalans se li atrevoia a Sant Joan Fuster, en el sentit de com s'ha de dir a tot aquest conjunt de territoris de parlar catalana, i era aquest.
i es plantejaran bé de quina manera, en aquell temps, encara Franco ja viu i el franquisme, ara que ja començava a una certa decadència, però estava completament efectiu i sobretot amb la seva capacitat de repressió completament intacta.
I es plantejaren una sèrie de qüestions, col·laboració en temes educatius, en temes socials, i ho volem fer, això era cap a agost de 1968, ho volem fer a Sarracó.
Era això d'Escontuverni, o no? Sí, sí, això se va dir Escontuverni de Sarracó, d'acord? I bé, el mateix Joan Fuster va ser una de les persones que hi va participar. Jo he fet servir, tant per aquestes curiositats com pel reportatge de la Balears, una sèrie de llibres, d'articles...
I també, en particular, les memòries d'Antoni Serra, aquell llibre que ja va sortir fa molts anys, que era Gràcies no volen flors, que és una crònica de totes les períodes, del frinquisme i de la transició, que és sucósíssim.
I ell comenta com en Joan Fuster li va contar després com havia anat això de Sarracó, no? I li va dir, home, la veritat és que això va ser molt de xerrar, xerrar, xerrar i xerrar. I fins i tot en Joan Fuster se'n va anar fora una estoneta a fer un glopet de whisky. Un parell, un parell. Segons en Climent Grau em va fer més d'un de glop.
Sí, bé, no tens la llista exacta. Però, si vols, podem parlar d'esses persones que existiren, perquè la veritat és que la nòmina és espectacular. Evidentment, Climent Garau, ho has dit, que molt poc després va passar a ser president de l'Obre Cultural Balear.
N'Antonina Canyelles, en Josep Maria Llompart, en Josep Maria Llompart sempre se ficava, que per cert ahir van inaugurar la seva estàtua. Sí, una meravella, una meravella. Sí, sí, està superbé, de la Georgina Gamundí, que està a la cantonada d'Omsi d'Esquerra Missió. Tothom recorda que aquest any passat hem celebrat el centenari d'en Josep Maria Llompart i en Josep Maria Llompart sempre se apuntava a totes.
En Gori Mir, que té un estudi sobre el mallorquinisme, va ser senador també, Antoni Lluc Ferrer. En Francesc Moll, marquès, que va morir l'any passat i que justament aquest diumenge se li fa un homenatge a la trapa. A la trapa, sí. Sí. En Andreu Murillo, de Menorca, historiador i activista molt contrari en el franquisme,
i de Catalunya va haver en Josep Maria Benet i Lornet, autor teatral, i en Miquel Coll i l'entorn, que era un dirigent històric d'això que es va dir la Unió Democràtica de Catalunya, que després va ficar-se a la coalició amb Convergència, això que va ser Convergència i Unió. Per què es va triar Cura per la nova reunió aquesta del 76?
Bé, hi ha una cosa curiosa, que és que, a veure, la policia, quan se va fer el contuberni de Sarracó del 1958, la policia els anava cercant. Això se va fer de manera molt discreta. De fet, la policia sembla que estava bastant despistada, perquè, segons compte també, m'assembla que també en Toni Sarracó, els estaven... No, perdona, això és d'un estudi que se va fer sobre la relació d'en Joan Fuster amb Mallorca,
que és d'en Gabriel l'ensenyat. I comenta que els anaven cercant per sa banda de randa. O sigui que sembla que estaven una mica despistats. No els varen trobar a Sarraco.
Allà a la reunió de Saracó havia quedat pendent, una de les conclusions era que se tornarien a trobar. Ara, com que nosaltres no frissàvem, ja sap que els mallorquins moscares de Lissam per això de no frisser gaire, la veritat és que això va tardar 8 anys o 7 o 8 anys en tornar-se a fer. I efectivament, va ser el 1976, com comentàvem en el començament, va ser en el santuari de cura i no sé, sembla com...
com curiós, no?, que justament decidiren de trobar-se a on la reunió de Sarracó els havia cercat la policia. Devien pensar, home, ja que mos van cercar a cura, aquesta vegada no mos cercaran a cura. No, suposo, eh?, i van decidir de fer-ho a cura. Fixa't una cosa...
Tota la reunió de Saracó, que va ser a un antic comend de monges, com la reunió de cura del 1976, que va ser al Santuari de Cura, que tots els mallorquins coneixen, que està a la muntanya de Ronda, van ser espais de l'església, espais eclesiàstics. Això no és cap casualitat.
Sí, a partir del Concilio Vaticà II dels anys 60, la postura de l'Església Catòlica va variar, com has sabut, a 365 graus. L'Església Catòlica havia estat el gran adiat de Franco i va passar a una posició molt crítica i, de fet, les reunions clandestines de l'oposició es van poder fer gràcies a l'Església Catòlica.
També pensem una cosa, si estàs una tradició de segles, que era això d'acollir-se segret. Fins i tot, en el passat, quan qualsevol suposat criminal l'estaven perseguint, si entrava dins una església ja no se'l podia tocar.
La qual cosa vol dir que, vulguis o no vulguis, el règim encara tenia un cert respecte cap als espais sagrats. I això vol dir que un espai a Grècia suposava, entre cometes i vols, una certa protecció en cas que la policia volgués ficar els nassos. Donem-nos un poc de context. Quines eren les circumstàncies aleshores?
Home, ho hem apuntat una mica abans, 68, encara franquisme dur, 76 va Franco mort. Crisi econòmica de nassos, la qual cosa era, això facilitava o propiciava fins a un cert punt la protesta.
llavors els partits polítics il·legals però començaven a sortir començaven a parlar es començava a parlar d'ells per així dir-ho
I, evidentment, el Congrés de Cultura Catalana, que s'estava fent en aquests mesos. Vull dir, home, havien variat les circumstàncies d'una certa manera. I he apuntat abans que hi havia aquesta porteta que començava a obrir el règim, aquesta reforma que ningú no sabia per on anava. I, de fet, ja hem de pensar també una cosa...
Justament aquell mes, aquell mes de gener de 1975, havia caigut el famós governador de Mer. De Mer era un ultradretà que ho perseguia tot. Va prohibir, per estar de governador un bon temps de les Illes Balears,
governador civil, que deia llavors, i va prohibir fins i tot un concert de música clàssica. Vull dir, tenia aquesta dèria de prohibir-ho tot. Sí, sí. Havia un nou governador, que era en Ramiro Pérez Maula, desnet de Maula i que després va ser un dels fundadors del Partit Liberal i de la Unió de Centres Democràtiques a les Illes Balears. Era ja un altre tarannà, era una altra història. De fet, en Antoni Serra conta que quan Ramiro Pérez Maula, aquesta vegada sí se van enterar, sí se van assabentar.
I quan el Ramiro Pérez Maura va dir, va veure que hi havia aquesta trobada de cura, va dir, i què faig? I va consultar amb l'Antonio Alemany, el Celcia, que llavors era director de Diario de Mallorca. L'Antonio Alemany era una persona molt conservadora, però en aquella etapa era superprogress per comparació amb els frics.
era un dels impulsors del col·lectiu Tramuntana, que era un col·lectiu de col·laboració de l'oposició clandestina. Sí, exacte, exacte. I llavors en Ramiro Pere Màmora parla amb Antonio Alemany i diu, Antonio, què faig, que tinc aquesta reunió, què faig? I li diu, mira, deixa-ho anar, que no són perillosos. I ell ho devia saber, perquè es trobava amb ells totes les setmanes, evidentment de manera molt discreta, amb el col·lectiu Tramuntana.
Quines entitats i persones varen participar, se varen reunir a cura? Bé, sabem el llistat de les organitzacions perquè en el comunicat que va sortir com a conclusió de la reunió de cura estan totes aquestes organitzacions, d'acord? Llavors hi havia, per començar, una sèrie de col·lectius que eren
Això que se deia llavors, iniciatives de cooperació d'aquestes diferents forces polítiques. Llavors, Assemblea de Catalunya, Consell de Forces Polítiques de Catalunya, Consell Democràtic del País Valencià, Junta Democràtica del País Valencià, Junta Democràtica de les Illes i la Comissió Organitzadora de l'Assemblea Democràtica de Menorca, que es va formar uns pocs dies després.
Pel que fa a forces polítiques de Mallorca, hi havia el PSOE, el Partit Socialista Obrer Espanyol, el Partit Socialdemòcrata, que després es va integrar a Unió del Centre Democràtic, una organització que se deia Convergència Socialista, que hi havia en aquell moment, el grup de formació marxista-leninista i el col·lectiu que estava a punt de crear el Partit Socialista de les Illes, que després seria el Partit Socialista de Mallorca.
Home, i pel que fa a personalitats és que és impressionat. O sigui, ja dic, se van enjuntar un centenar, gairebé un centenar de persones,
Però entre ells hi havia el Josep Benet, que el 77, l'any següent, seria senador més votat de tot l'estat, Jordi Cabonell, comunistes històrics, Rafael Ribó, que després seria síndic de Greuges de Catalunya, Antoni Gutiérrez, el Guti, Miquel Cellarés, que va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya, després va ser en Vicent Andrés Estellers, en Josep Guia, i en Manuel Brosseta, que després seria senador...
Per les gràcies seria assassinat, pareta. I de Mallorca, esquí, esquí de la seva oposició. Feliç Pons, Francesca Bosch, Josep Maria Llompat, Manuel Mora, Antoni Taravini, Antoni Serra, Francesc Obrador, Climent Grau, Celestial Omar, Sebastià Serra, Ignaci Ribas.
I hi havia també representació menorquina, vull dir que hi havia concretament, això ho ha trobat articles de menorquins sobre Josep Pol Fraga i Joan López Casas Noves, els del CIA, sobre la participació menorquina en aquella història, i de Menorca, hi havia en Miquel Van Rey, en Juli Mascaró i en Adrià Carreras. Idò, Déu-n'hi-dò per ser menorquins, que sempre tenen aquesta desconfiança de venir a Mallorca.
Sí, sí, però en aquest cas supòs que hi havia... Home, hem de pensar... Jo, clar, a fi meu, jo quan sa transició tenia 15 anys i tu encara eres millor amb la qual cosa...
Però, clar, hi havia aquesta il·lusió. Vull dir, aquesta transició, després de estar molt criticada, amb totes les raons, li pots posar totes les pegues que vulguis, però el que es verà és que tota aquesta gent que se llogava a escoll, perquè aquesta gent podien haver estat detinguts i tot torturats,
tenien aquesta il·lusió de recuperar la democràcia, de recuperar l'autogovern, i tot això, home, tenim les nostres coses tots. Però tenien una mena d'il·lusió comú. Sí, podria dir això, la transició amb totes les seves pegues va ser una època d'il·lusió. Que després hi ha gent que se senti decebuda i que digui, home, podria haver estat d'una altra manera, sí, femeu.
Clar, en aquesta reunió hi va haver acords i hi va haver desacords. Començant per els desacords, quins varen ser? Sí, mira, aquest terme, Països Catalans, i aquesta reunió de Sarracó del 68, havia unanimitat. Vull dir, tothom estava d'acord. Ara aquí ja varen començar a posar pegues. Sí, perquè recorda que hi havia mallorquins i valencians.
Des del punt de vista català, bueno, això de països catalans... Ara, els valencians, això un conte Antoni Serra també, no sé si les memòries, ja haurem començat a posar pega. Això de català...
Hem de pensar una cosa també, vull dir, la realitat social era la que era. Quan varen parlar de la manifestació del 77, varen parlar d'aquella famosa interrupció que li varen fent en el parc, que va dir català, i la gent va dir Mallorquí, Mallorquí, i va dir català, català. No, però a veure, gent que era d'esquerra, gent que era demòcrata, això de català, fins i tot en els nostres dies, per desgràcia, però sempre hi havia ells, però vull dir,
és que la gent no entendrà això de català, perquè la gent diu mallorquí, i a València encara pitjor. De fet, hi havia una proposta de crear, perquè hem comentat, hi havia els organismes unitaris de Catalunya, els organismes unitaris de les Balears i els organismes unitaris dels Païs València. I es va plantejar de crear un per tots, un de comú. I no, no, això no va sortir endavant.
Un altre punt de confrontació, un altre punt en el qual era difícil posar-s'hi d'acord, que hi havia una part d'estes forces, per exemple el PSOE, que deia allò prioritari has aconseguit la democràcia. I hi havia unes altres, sobretot nacionalismes i sobretot nacionalismes d'esquerres, que deien no, no, no, és tan important, o fins i tot abans d'aconseguir-se la democràcia s'ha d'aconseguir l'autodeterminació.
o, com a mínim, les dues coses en el mateix temps. Jo m'he recordat, i això ho posa en el reportatge de la Vallès, m'he recordat la polèmica que va haver en aquell temps tan terrible que va ser la Guerra Civil. Que hi havia una part de l'esquerra que deia, no, primer guanyarem la guerra i després ja veurem què fem. I una altra part que deia, no, no, no, farem les dues coses en el mateix temps. Farem la guerra i farem la revolució.
I, evidentment, no eren unes condicions ni de bon tros tan tràgiques com les que van ser a la Guerra Civil. Però hi havia aquest desacord, no? I amb aquest desacord, fi meu, no hi havia manera d'arribar a un consens. Ja. Bé, explica'm els punts d'acord, de totes maneres.
Sí, sí, com ja he comentat abans, sí que se va arribar a fer un comunicat, un comunicat sí, el podeu trobar fins i tot a aquestes xarxes, i en aquest comunicat sí, és breu, té un parell de paràgrafs, i diuen, el primer de tot diuen, expressen la seva satisfacció per haver-se pogut reunir.
només es van encafellir sense ser detinguts per la policia. Perquè ja he dit abans que el governador ho sabia, va fer els ulls grossos i va haver una discreta presència policial, que no se va quedar tranquil, a l'exterior del monestir. Llavors es deien, bé, les coses en què sí som d'acord, que estan fixades en aquest document,
Estrencament democràtic, que ja he comentat abans, que havia de passar per l'amnistia general, les llibertats polítiques i sindicals i, si textualment, el dret a l'autodeterminació de tots els pobles de l'estat espanyol. Vull recordar que aquest consens, aquesta signatura del dret a l'autodeterminació de tots els pobles de l'estat espanyol el signava a SOE i el signava un grup del que després s'integraria a la Unió de Centres Democràtics.
Això, firmeu, eren les circumstàncies que eren, eren els 76, pràcticament de començament de la transició, i en aquell moment era perfectament coherent que el PSOE donés suport a l'autodeterminació. Altres punts que integraven suport al Congrés de Cultura Catalana i també a l'oficialitat de la llengua pròpia. En el document no posa català,
Posa la llengua pròpia. I això, per jo, ja és un símptoma que catalans, mallorquins, això de català no ho acabaven de veure clar, fa 50 anys. Ara, jo crec que sí que tothom, acceptant els habituals, això ho tindria clar.
I també es comprometien a tornar, a continuar amb aquestes trobades. Però ja no se'n varen fer més. Va ser ser darrere, després les circumstàncies varen canviar molt ràpidament, i bé, cadascú va anar una mica a la seva. I sobretot aquestes diferències irreconciliables de les quals hem parlat abans, uns que volien s'autodeterminació com a prioritat, uns altres que volien ser llibertats com a prioritat,
uns que països catalans sí uns altres que països catalans no això es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es va es
Dos episodis destacats des de la transició, un és aquest, la reunió de cura del gener de 1976, i un altre és això que se va dir l'Estatut de Cura. Exacte. A la Ventura Sellent li sonarà. Fins i tot abans de les primeres eleccions des de la Segona República, que van ser junts del 1977, va haver una sèrie de propostes, una del que després seria UCD, una altra del Partit Comunista...
com si diguéssim esborrains o abans projectes d'estatut, protestes d'estatut, bé, propostes d'estatut. En aquell moment ja pràcticament totes les forces polítiques, els mateixos nens que apostaven per la democràcia, també apostaven per la autonomia. En aquest cas, l'entitat que va propiciar, que va redactar i que va aprovar aquest estatut de cura, com se li va conèixer, era l'Assemblea Popular de Mallorca.
que estava integrada per l'esquerra nacionalista i per l'esquerra estatal, però també l'esquerra, la que estava situada fins i tot a l'esquerra del Partit Comunista. Varen tenir suport, d'això se va presentar març del 77 a l'esplanada de Cura. Segons ella, la revista Lluc, en una informació, van assistir, va haver-hi una llantada, prop de mil persones,
Varen tenir suport d'en Francesc de Bollamoy, d'en Josep Maria Llampart, d'en Llorenç Capellà, d'en Lluís Irinax, i és molt curiós, és molt curiós pegar-li ara una mullada en aquell document. Aquell document, aquesta proposta d'Estatut de Cura,
començava fent al·lusió al dret d'autodeterminació dels pobles. I contemplava dues possibles circumstàncies. Una, que se fes una federació amb Catalunya i el País Valencià en el futur, que s'havia d'aprovar mitjançant un referèndum. I dos, que qualsevol de les illes, si se'n volien anar, si se'n volien separar de la comunitat autònoma, que també ho podrien fer amb un referèndum.
Home, això de la federació amb Catalunya i Espai Valencià, això no és possible perquè després va venir la Constitució del 78 i hi ha un article en el qual no és cap invent. En la Constitució Republicana hi havia efectivament pràcticament el mateix article que prohibeix la federació entre diferents comunitats autònomes. És curiós perquè tenia previst aquest estatut que el futur govern de Sicilia Balears es digués Generalitat
Igual que a València o a Catalunya, tot i que no va haver, si va haver una Generalitat va ser d'una manera molt efímera. I bé, una altra curiositat és que el president de la comunitat autònoma es triaria per sofrall universal. O sigui, com se lia és el president de la República Francesa o el president dels Estats Units.
L'he tingut en ser mans un exemplar d'aquest estatut de què m'apareix que li deien avantprojecte d'estatut d'autonòmia Sí, com te comentava per aquella època diferents forces van implantant ja documents que havien de servir com a partida perquè després seria l'estatut
De fet, quan es va redactar l'estatut, quan el va fer la comissió dels 11, va tenir en compte aquests documents. Però va, l'estatut d'autonomia, en el que més s'assembla és la proposta que havia presentat el SOE en aquell moment. Ja, clar. Xisco, hem de acabar i has triat un tema que no sé per on va avui.
Bé, sí, no, clar, nosaltres sempre tancem aquestes cositats de la història en música. Llavors he pensat, i què sentia? Quina música escoltava sa gent aquell any 1976? I he fet una cerca per...
he fet una cerca en sa xarxa, i he trobat una cançó del 1976, que en el seu moment va ser molt famosa, jo crec que aquesta gent encara se'n recorda, que és l'any del Moix, de Yellow, de Cat, d'Ale Stewart, que és una cançó d'aquest any, del 1976. Així que podem pensar que aquesta gent que va participar a Cura, damunt d'aquesta època més manco, possiblement molt bé l'hi sentia a la ràdio, que és la mateixa cançó.
Idò, escolta'm l'Steward, Year of the Cat. Moltíssimes gràcies, Xisco. Gràcies a vosaltres. I només recordar, com sempre, que si voleu saber encara més coses d'aquella reunió de cura de fa 50 anys, el trobeu a l'Arabalears d'aquesta setmana, tant en paper com a digital. Exacte. Moltíssimes gràcies, Xisco, i fins dijous que ve, eh?
Fins dijous que ve, si no hi ha res de nou, i bé, ja seguim en contacte. Gràcies. Adéu.
Bona nit.
Bona nit.
I el bon dia i bona vida dona mediterrània, després de repassar les curiositats de la història amb el Gisgo Roger, obrim el focus anticolonial, mos connectant amb en Jaume Sastre i a veure si m'adonatent a abordar tots els temes que volen parlar amb ell. Jaume Sastre, molt bon dia. Bon dia, com va? Bé, te veig ple d'energia, eh?
Sí, sí, és que molts donen energia gràtica.
Bueno, hi ha enrabiada perquè perquè les agressions lingüístiques bé, alerta és com amb altres coses, eh? Pentura és un bon símptom fet que surtin, eh? Sí, no, no, totalment Ens hem de felicitar perquè de cada vegada més agressions lingüístiques se fan públiques
i això és extraordinari tenim els darrers setmanes l'espai de soncelles el metge va maltractar un foraster va maltractar lingüísticament gent de soncelles tenim el bar del peix i tenim Ikea de mor i tenim la melinda de mor així aleshores
que cada vegada els mallorquins molt lluny de l'estat per bo i deixen d'anar com seranies per racons i que ens fa sentir a dintre nostre, això és extraordinari perquè té l'efecte contagi. Com més gent en nom de llenatges surti i denunciï,
Empreses que practiquen s'aparar hate, que no volen sentir que els mallorquins hi anem, i que això no sé dient, doncs els hem de posar exposició pública. Aleshores, avui que ho estem preparat. Doncs ho estem preparat.
La primera és d'on ve això que xerrar mallorquí a un forester, a un desconegut, és un acte de mala educació. Doncs això ve de l'escola...
de l'escola colonialista. Sí, sí. Ja ve de la dictadura de Xela de Nou, de Xela de Vuit, el càstig de Sant Allet, que molta gent ja coneix, però ara me centraré en la gent d'ara. D'on surten les idees d'en Fulgencio Coll i d'en Lessen, d'en Botifarres? D'on surten les idees d'en aquesta, d'en la portaveu de...
de Canyades, això surt de l'escola franquista. I durant un temps em vaig dedicar a anar per llibres de vell a comprar manuals de l'escola franquista. I aleshores vaig trobar un parell de coses molt interessants. Un llibre d'en Ernesto Jiménez Caballero, Espanya Nuestra, el llibre de les joventudes espanyoles de l'any 40, i que s'ensenyava a les escoles. I aleshores, en aquest llibre
D'acord? En un moment determinat, doncs, se pot llegir així, no? Està escrit en llenguatge infantil, no? I diu... He escuchat bien esto y para siempre, niños españoles. El que de vosotros olvide su lengua española o la canvie por otra, dejará de ser español y cristiano.
Por traición contra España y pecado contra Dios. Y tendrá que escapar de España y cuando muera su alma traidora irá al infierno. Vaya inascendese. Brillantísimo. No, no, inmillorable. No se pot millorar.
Ir a l'infierno! Això amenaçava en els foresters, les fatxes i els botifarres o en els nens que parlassin qualsevol llengua que no era l'espanyol. Te diré una cosa, ara això em fa riure, però en aquells moments... Ara fa riure, però avui, quin seria l'equivalent d'amenaçar un nen a anar a l'infern dels anys 40? Sí, sí.
Gint. Gint. Seria l'amenaça equivalent a amenaçar l'infet.
al hacerse la unidad en 1492 el lenguaje catalán enamorado de la lengua española como el rey Fernando de la reina Isabel unió a ella su destino con el gran Juan Boscan y no se le ocurrió pensar en disputas ni divorcios quedando reducido como una especie de habla entre oscuros paieses analfabetos
Y lo mismo sucedió al lenguaje vizcaíno y al gallego y al valenciano. Pronto comprendieron que no había más que una lengua posible para España y el mundo, la española.
Sólo la lengua española valía para entenderse con papas, con emperadores, con santos, con príncipes, con damas, con sabios, con poetas, con artistas, con indios de América y berberías de África. Sólo hablar en español era hablar en cristiano. Y durante tres siglos esos hermanos se avergonzaron de hablar sus propias y casi olvidadas variantes dialectales.
d'aparès. Se'n avergonzaron, però van voler fer avergonir de xerrar català de Mallorca, mallorquí, digueu-li el que vulgueu. D'acord? I hi posen el viscaïno, el gallego i atenció, ens posen el mateix nivell de verberies d'Àfrica i Índios d'Amèrica. Això és colonialisme dur i pur.
Això era el que ensenyaven a les escoles, i aquí ve que encara molts mallorquins estiguin avergonyets de xerrar mallorquí davant d'un desconegut o davant d'un esteranger o davant d'un foraster. I després molt acuden a naltros d'adoptrinar, no? És que els mestres de català adoptrinen les escoles, hòstia, tu...
i ara ve el que va llegir divendres a Petra brutal també, brutal ja que dia 26 l'exercit espanyol d'ocupació va ocupar Barcelona l'any 39 i Jiménez Caballero va fer una arenga una arenga per la ràdio de Barcelona i diu així
perquè veieu com la guerra, la nomenada civil, va ser una guerra colonial, de conquesta i d'invasió. Catalunya, te habla un español como te quiere, y te quiere como los españoles de la meseta castellana, desde siglos te aman, con pasión, con la misma pasión que se quiere una mujer, y la pasión, ya lo sabes, va desde el deslojamiento manegado de la propia dignidad,
Hasta la ira terrible de esa dignidad exacerbada. ¡Hasta el crimen! Por eso se ha llamado pasional. Quien bien te quiere, te hará llorar, dice un profundo adagio nuestro. ¡La maté porque era mía! Dice también otro hondo y apasionado decir de nuestro pueblo. En pequeño, en mi particular caso de español que te quiere con pasión...
Ese mismo ha sido el caso de todo nuestro pueblo.
de España contigo. ¡Cataluña! Tú eres, has sido y serás siempre el rostro perfil más helénico y clásico de España, la boca que ha vertido en su lírica limusina las más dulces palabras del mundo, en la más opulenta y nutricia matrona mediterránea de carnes de oro, playas azules y vergeles de pinos, mar, frutas y alcantilados.
Por eso nosotros, nosotros, los castellanos, los españoles de tierra adentro, adustos, secos, ardientes, celosos, vehementes, don Juanescos, siempre te hemos deseado con fiebre en los labios y delirio en las entrañas. Nosotros, los españoles de tierra adentro, los españoles de verdad, no podíamos jamás venderte ni perderte.
Podíamos por el momento resignarnos, consumidos de pena y pasión. Podíamos por el instante morder de rabia nuestros puños, que las generaciones anteriores, abúlicas y suicidas, nos dejaron débiles e incapaces de golpear y de matar. Podíamos resignarnos hasta que nuestros brazos volvieran a tornarse enmembrudos.
Y capaces de empuñar el arma que habría de limpiar nuestro honor. Porque tú, Cataluña, nos pertenecías. Y a nadie más. Y sentíamos el derecho de hacerte llorar. Porque te queríamos.
Por eso, las palabras de miel de mis poemas de papel y mi pluma de trovador, al verse pisoteadas por tu desdén y abandono, se hicieron de hiel, de hierro y de sangre. Y supe encender mis arengas con alarmas de guerra y crisparse mis manos en un arma de fuego.
Y entrar un día de enero, 26, en Barcelona con botas de montar, vestido de soldado y una ansia incontenible de gritarte, ¡Mía! ¡Sí, mía! ¡Nuestra! ¡De España otra vez! Vestido de soldado, con botas de montar te hablo hoy, enero de 1969, recién liberada. Te hablo desde este micrófono de radio, como desde una reja, como se habla otra vez a una novia.
Detrás de la reja estás, amada Cataluña, contemplando el yugo de mis flechas de amor, con que de nuevo hemos de uncirnos en sacro y eterno matrimonio. Mis rivales, los rivales de España, ahí los tienes, apuñalados en el suelo, como peleles.
Todas las riquezas que te ofrecieron, allà se las llevaron aquellas, aquellos celestinas, traidores y cobardes, que consintieron tu vida del hogar hispánico.
Puf! Difícil. O sigui, si ara tancàssim aquí, ja està, ja està dit tot. És brutal, és bestial, és terrorífic. He dit per ells, i ells el que els hem de fer és aplicar-los al mirall. Portar-los al mirall davant. Que vengui en fulgència o coll i li llegim això, en fulgència o coll de Sant Simón. Mira això, això són els teus. Exacte. Això són els teus, ets tu.
Empunyar l'arma per matar. Per què? Perquè som una colònia. Ens consideren que som propietat seva. Sí, sí. L'ha maté perquè Nemia el diu ell mateix. O sigui, és que no podem afegir res. No, no, no. I a més, la opulenta in notícia matrona mediterrània de Carles d'Oro.
Per això mos roben, mos espolien. Ens sonin pots des de fa segles. I s'ho en duen tot cap a Madrid. I fixa't, no? Jo què sé, per exemple...
que quan parlen de llengua diuen la llengua espanyola, però que quan han parlat de català diuen el llenguatge català, saps? Sí, sí, sí. Sí, no, no, és que hi ha molt per treure, no? I com presenten la conquesta per ser dèstit, la conquesta punta de pistola i matant gent, la presenten com un matrimoni, saps? Entens? I que si te vols separar,
d'aquesta gentussa, aleshores atentes contra Déu i contra Serieta Déu. Clar, és clar, és clar, és clar. Clar, és que vinculen tot. I el que ha dit abans, allò de que ara sí, em diu, d'on ve això de que xerrar castellà mordent hable en cristiano? Idòlic. Perquè mos consideraven com a moros, mos consideraven com a perevirs d'Àfrica, com a índis d'Amèrica. Sí, sí, sí, sí.
És que és brutal, és brutal. I doncs mira, això el vaig trobar anant per la llibreria de vell perquè el present no s'explica sense el passat. Per tant, ja està bé d'inculpar els mallorquins perquè amagant la llengua davant d'un desconegut on fan forester. Perquè la culpa ve d'aquí. Sí, sí.
No és una cosa espontània, no és una cosa que deudem dinsa genètica, no és una cosa que mos provengi de que té aquesta Mallorca que congria traïdors. Qui congria traïdors i qui fa traïdors i en fabrica en pla industrial és el colonialisme. I amb aquest textos queda claríssim, quedando reducido como una especie de habla entre oscuros palaces de alfabetos.
D'on ve els etats contra el català, presentant-nos com... Això és de poble, això és de gent ve a pobles oscuros, palleses, alfabetos. M'entens? Això és la mentalitat que du a un metge destinat a les colònies d'ultramà, a les encelles, de jetar els indígenes que van al metge. Colonialisme dur i pur.
Sí, sí, sí Sí, tanta sort que hi ha gent que fem un esforç perquè tots han de fer un esforç si no molt de sortim Per això guanyarem, perquè els cobren per fer el que fan, saps què t'ho vull dir? Sí, sí, sí Per què el Vietnam va derrotar el gran imperi als Estats Units? Perquè els vietnamites lluitaven per casa seva Nosaltres és millor que lluitar per casa nostra Els aquí són foresters
i molt de guàrdids civils i militars i policies, el primer que fan a arribar aquí sabeu que és de menastre al lado. De menastre al lado i jutges. Per què? Perquè saben que això no és ca seva.
M'entens? Per ells això és venir a Àfrica, anar a Àfrica, anar a les colònies. Per això. I a mi m'aparà molt bé que demanin allà, perquè tothom vol estar en casa seva, en els seus amics. M'entens? I per nosaltres, per ells, som terra de salvatge. Som a Àfrica. Sí, sí, sí. No comprenen els nostres codis. No, no, no. Ni els volen comprendre. I no els volen ni comprendre. I no és una qüestió que siguin uns ignorants. Ja, ja, ja. Els que són dolents.
Molt dolents, perquè en Jiménez Caballero, en Jiménez Caballero, els anys 20, va crear la Gaceta Literària, que era la revista oficial, entre cometes, de la generació del 27, i allà va publicar articles en gallec i en català. Figuret, figuret. Per exemple, clar, a Madrid hi va haver Buñuel, García Lorca,
Dalí, m'entens? I va publicar algunes coses d'en Dalí, en català. Vull dir que ell sabia perfectament que el català no era un lenguaje, és una lengua, és una llengua. Saps? Vull dir que ells no són ignorants.
Una cosa és ignorància i l'altra se m'ha de llet i n'ha de fer mal. I això no ho hem de perdre mai de vista. No són ignorants. El Fulgencio Coll no és ignorant. Saps perfectament que el mallorquí és català. I tant, i tant. I tant. És un general i botifarra. I els botifarra són els que tenen sabres genealògics sempre davant. I saben d'on venen.
en Coll de Sant Simón són nobles franceses que fugint de la revolució francesa van a venir a Mallorca i se van instal·lar aquí, en Coll de Sant Simón. Però els altres, les forteses, i marqués de Bibot, i marqués de Berger, i marqués de...
els d'Ariany, els quaponès, aquests saben perfectíssimament del seu origen i d'on venen i saben, generació per generació, tot s'abra. La plebs, el populatxo, no ho sabem. Exacte.
Però ells ho saben, perquè tenen arxius. Per tant, en Toni Lamaig no era cap ignorant. Per tant, ella no era cap ignorant. Però bé, el que hem d'evitar és l'autoinculpació, no? Si no sabrà que el que mos passa
es caduen damunt segles de colonialisme i moran matat l'orgull, moran matat la memòria, moran matat l'autoestima. Exactament com a altres pobles, per tant, a damunt tenim també... Altres pobles com els indis d'Amèrica, del nord del centre i del sud, encara mos envien aquí com a nous conquistadors, com a nous invasors, quan els hem d'explicar com a ells
Ells, els càstig de senallet també l'aplicaven a Amèrica, contra els azteques, contra els quichuas, contra els incas, els incas també els aplicaven els càstig que nosaltres ens aplicaven perquè arribéssim a avorrir i odiar la nostra pròpia llengua.
D'acord. Bueno, el que queda clar, o sigui, són uns documents interessantíssims que s'han de conèixer més, que està molt bé que les haguem registrat aquí. Mirarem des que en parlarem més. A més, em espunta a favor de la interpretació que has posat.
Home, he posat passió. Passió. Nosaltres també som passionals, saps què t'ho vull dir? De passar en Mallorca amb passió, perquè és canostra, jo tinc canostra, no m'ho han de venir a fer els contes als foresters. Sí, sí, sí, sí, sí.
i serà portes d'entrada i sortida. I així els ho han de dir, en el capità general, en el coronel de la Guàrdia Civil, en el metge de Sant Celles, que està en espat de Sant Celles, o a la queixera de l'heroi Merlin, o en el cambrer del bar del peix. Però tots, eh?,
en el jutge principal de l'audiència, en Gomes Reino, en el capità general, però també a tota l'escala jeràrica dels colonitzadors. Que moltes vegades se diu, no, és que els mallorquins són racistes perquè se fiquen els seus pobres jornalers que venen d'Andalusia. Perdona, no, no, no, no, no. El primer de tot haien de poder al capità general i al cap de l'audiència.
que són els altfuncionaris colonials que dirigeixen el poli i el sequeig de la colònia, l'inspector d'Hivenda, el delegat del Bany d'Espanya, tots aquests.
que són l'element oficial, entens? Ja. El que passa que abans varien aquests, estaven dos anys, i tot d'un an arribar demanaven estrellat, demanaven estrellat. Sí, sí, sí, sí. Però ara ja queden, entens? Ja, ja, ja. No se'n van, ara ja queden, i ho volen tot, ho han de fotre tot.
Jaume Tenim 4 minuts t'inform que ja fa un quart d'hora que estan en marxa les tractorades n'hi ha dues una Ariany que és per no molestar gaire i després la Unió de Pagesos que surt de Sant Fustaret per les imatges que comença a veure Déu-n'hi-do Déu-n'hi-do
El dò mateix, el dò mateix, el volen fotre tot, la pagesia, dispalladors, mira, una sort de Sant Fusterets anirà, s'aturarà a Gama, el sistema de Sallet i acabarà Merca Palma. Els altres s'han concentrat per a les torres i faran un recorregut per a l'interior de Mallorca, autopistes i tot això.
totes dues comparteixen els mateixos objectius d'acord i aquí hem de recordar que es detonant el tema de ja ho diré l'acord entre Mercosur i l'Europa i que la gran reivindicació és que no poden competir no poden competir sinó a les mateixes condicions du productes de fora
que no passen el mateix control fitosanitàries, que els preus poden produir amb uns preus que aquí no hi poden competir. Doncs, escolta, tenim un problema a part d'Espanya i amb Espanya, perquè qui ha liderat aquest acord que mata la pagesia europea, doncs l'han liderat Espanya, Alemanya, Itàlia...
França, en canvi, com que França en pelor del vi i tot això, ses vinyes i tot, està en contra. Aquí a Espanya, doncs,
ja entrant a la Unió Europea en les condicions en què hi va entrar, en què ens va condemnar les Illes Balears, no les Canàries, eh? Les Canàries van entrar com a territori extra fora d'Europa i van entrar en les mateixes condicions que Guinea, que Guinea, Savoyana, perdó, Savoyana Francesa o les Illes Rolandeses d'Amèrica, no? Sí.
Per tant, la seva situació és totalment diferent. Nosaltres hi vam entrar en una colònia espanyola i no vam morir ni un dit per defensar els nostres interessos. I això ho ha dut allà on som, on ja ens hem de plantejar sortir de la Unió Europea. Perquè no poden controlar la població, no poden controlar l'habitatge, en una autonomia espanyola a dins de la Unió Europea.
Com es queda més remei que sortir i una cop fora negociar però en les nostres condicions com va fer Malta o com va fer Grècia. Grècia sí que va defensar les seves illes, sí que les va defensar.
Doncs què reivindiquen els nostres països? Doncs tot el tema de la discriminació, de la insularitat, que nosaltres per ells, per Espanya, som un mercat finalista, és a dir, tot el que està a punt de caducar el duen cap aquí, un preu barat, i els nostres productors i llencs no poden competir amb això. Saps? És...
etcètera, etcètera. A més, recorden que en tot el canvi climàtic i tota la contaminació i això, volen deduir si eres de Sud-amèrica, no vol fixar-se a fora de transport, no? No té cap sentit, no té cap sentit.
En fi, és que la globalització està cometent uns excessos molt grossos perquè suposa la aparició de llengües, cultures i pobles i economies i empreses i allò de feina. Si el pell gros s'ha de menjar es petit i no hi ha un equilibri, una compensació, aleshores això petarà.
Això petarà, aquesta tarta, això petarà. I tant, i tant. Jaume, ho hem de deixar aquí. Molt bé, molt bé. Mirarem de difondre l'àudio d'avui també pel diari de Balears, demà el passat, demà. Sí, en Jiménez va fer una erenga radiofònica, no? Exacte. Dóna licor, no? Exacte. Moltíssimes gràcies. Vinga, salut. Salut, adéu. Adéu, adéu.
Bon dia i bona vida, vos diu adeu i fins demà a les 8 en punt, que hi tornarem. Demà tenim moltíssim de contingut preparats, entre els quals s'estrena el nou disc d'en Pere Gener. A les 7 des de matí...
tindreu la redifusió del programa El Crepus Cancent Estels i a partir de les 8 el Bon Dia i Bona Vida. I ara, tot d'una, a les 11 en punt, comença transitant, que ja són aquí en els estudis preparats per arrencar. Gràcies, bon dia i bona vida.