Plou, plou, plou i cada volta és el teu nom. Plou, plou, plou i cada volta és el teu nom.
que s'empanyi aquesta cançó.
que te ballaràs. I així com tu balles, balles, balles, m'has enamorat. La ui cada got és el teu nom. La ui cada got és el teu nom. La ui cada got és el teu nom. La ui
Potser per tu, per tu, balcons de roba estesa i el meu viure té parets de pedra seca. Potser per tu, de barraques i conreus plens d'oliveres. Potser per tu.
Potser per tu venen els mesos sense R. Neixen torrents amb l'esperança per bandera. Potser per tu l'estiu és un pont de la primavera.
Potser per tu tinc aquest pla de posseguera, una llarga pena que pesa com una pedra. Potser per tu hem après que la vida no s'espera. Potser per tu. Potser és per tu que tenim veudes i albuferes, i temps a les mans per cuidar la nostra terra.
treballant la fruita dolça i la barema. Un anel de llibertat, ets la trinxera. Un anel de llibertat, ets la trinxera.
Potser per tu la gent té ganes de riure per sempre.
Potser per tu de bat a bat obrint finestres i gaudim secretament de tota la brisa que entra. Potser per tu de la mar mediterrània ets sabanera. Potser per tu... Potser és per tu que tenim deltes i aldoferes i temps a les mans per cuidar la nostra terra.
rebedant la fruita dolça i la varem.
Potser és per tu que tenim deltes i albuferes i temps a les mans per cuidar la nostra terra. Treballant la fuita dolça i la barema d'un anel de llibertat, ets la pinxera. Potser és per tu que tenim deltes i albuferes i temps a les mans per cuidar la nostra terra.
treballant la fruita dolça i la barema d'un anel de llibertat. Pots ser per tu, de Cesc Freixas. Així hem començat avui. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Avui és dimarts 18 de novembre de 2025, que vos saludam des dels estudis d'Ona Mediterrània, situats a Canal Cove. Avui vos oferim en aquest programa Bon dia i Bona Vida, produït per en Maria Moreno i conduït per en Tomeu Martí.
Un repàs a l'actualitat que el farem tot seguit. A continuació, tindrem entrevista en Àngels Fermosell d'Arca. A partir de les 8.40 aproximadament, en Joan Mir seran els estudis d'Ona Mediterrània per fer una selecció de temes de sexualitat i repassar-los amb ell. També tindrem repàs de notícies
Entrevista en Neus Trullol, regidora de MES per Palma. Tendrem cafè amb filosofia amb en Miquel Ripoll, avui un autor, ja ho veureu, molt interessant. I tancarem el programa amb es focus amb en Joan Planes, que és també a part d'analista.
d'aquesta casa, president de l'Assemblea Sobiranista, que ja sabeu que preparen un interessantíssim sopar col·loqui per aquest proper divendres i que tot d'una també vos ho explicarem. Però anem ja a revisar, a repassar quins són els principals titulars de l'actualitat i ho feim, com cada dia, començant per Diari de Balears.
Bon dia i bona vida, dona mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
Diari de Balears, en primer lloc, titula Denuncien que el PP i Vox volen convertir Sontous en un gueto indigne per a menors. També destaca Diari de Balears, que ha hagut polèmica per la suspensió de l'acte de presentació del primer volum de les obres completes de Josep Maria Llompart.
Unes obres completes que acaba d'editar la nova editorial Moll i que són absolutament tan recomanables. Vídeo. Diversos creadors de contingut conviden a parlar sempre en català. El pitjor català és el que no es parla.
El Consell de la Juventut de les Illars Balears celebra amb èxit la Fira d'Entitats en el seu 40è aniversari i Estrellas, la ministra, s'ha acomiadat donant una puntada cap endavant i deixant per a 2026 l'esborrany de la reforma. La consellera d'Economia del Govern ha valorat així la reunió que hi va haver ahir de consellers d'Economia de l'Estat.
30 anys de nou romancer i cap pela, un concert històric, un concert únic, un concert que diríem que encara queda alguna entrada i la podeu trobar a través de la portada de Diari de Balears. Si entreu de notícia veureu l'enllaç que vos hi durà.
Més denuncia la institucionalització dels retards dels trens. La Biblioteca Pública de Palma Can Sales mostra els primers impressos lulians de la seva col·lecció. Reoberta el trànsit a la carretera del Cúdia després de tres hores d'estar tallada per un greu accident. Ahir va un greu accident arribant al Cúdia.
Reviure el sindicat de cinc joves arquitectes de Mallorca, projecte guanyador del concurs Europan per a la rehabilitació de l'històric edifici de Felenitz.
Ja sabeu que ahir van atacar el bust d'Aurora Picornell per segon pic en un mes i totes les pistes apunten al grup extremista nucleonacional com autors de l'atemptat contra el bust d'Aurora Picornell.
També destacant que el Pi denuncia la incapacitat del govern per executar els projectes finançats en l'ecotaxa i que torna el cap de setmana antifeixista a Palma. Si tenim una estona, el podrem repassar quan parlem en Neus Trujol.
Tot això i moltíssimes notícies més, evidentment, a la portada de Diari de Balears. Ara m'anaran, però, a la del Vila Web. Allà el principal titular diu l'ensenyament del franquisme arriba tard. Tenim un problema amb els tamaris, diuen diversos professors de secundària entrevistats per Vila Web.
Vilaüeb també destaca que el Consell de Seguretat de l'ONU aprova el pla de pau de Trump per a Gaza, que els forenses conclouen que Jordi Pujol té un deteriorament cognitiu moderat i no pot ser jutjat presencialment,
que el govern espanyol presentarà un nou model de finançament a començament del 2026 i les 10 mentides flagrants d'Amazon a la comissió de la gota freda. És una altra de les anàlisis que ofereix
Vila Web. Vila Web també mos ofereix un article del Washington Post, una traducció titulada Mentre Trump acapara el focus, la Xina treballa entre vestidors per no perdre terreny en la cursa nuclear. Aquesta és l'anàlisi que fan des del Washington Post i que mos arriba a traduir del català
per enviar la web. Retornem a la portada del diari de Balears, ara per explicar-vos els principals articles d'opinió. És d'en Joan Vicenç Lillo, titulat «Uns curts». És d'en Alila Tomàs. «Més esperances, molta feina a fer».
És d'en Jaume Bordils, existeix el centre. És d'en Rafael Borràs, esquerdes a les presons del possible. I Joan Lledonet, el bilingüisme a l'escola condueix el monolingüisme castellà.
Tots aquests arguments, tant d'informació com d'opinió, els podeu trobar a diari de balears.cat. És el moment d'escoltar la predicció del temps. Aquest dia ja sabeu que venen...
baixades de temperatura importants i, per tant, convé estar atents a allò que mos explica en Tomeu Mateu Canals. Després de les pluys d'ahir, que localment van ser molt intensos, avui tindrem un dia semblant. Tindrem molt variables, estones clars, estones niduls, algun ruixatge aquí, allà, temperatures ja, ahir se van per allà, hivernals,
i poca cosa més. De cara a dimícres, la situació s'hi ha prescuda amb pintura no tan inestable. Ja de cara a dijous i divendres, com ja he estat dient aquests darrers dies,
Arriba una nova perturbació, aquesta vegada des de l'espol i les temperatures baixaran molt, farà fred, nevarà a partir de 600-700 metres, vent, temporal marítim i bastantes ploies, però això ja farem una previsió una mica més exacta demà.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. Es dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort anglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Tornen els sopars col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca al restaurant Sacreu a Petra, divendres 21 de novembre a les 20 hores. Conversarem amb dos ponents molt importants per parlar sobre el reconeixement internacional de la nació catalana en l'actual paradigma global.
Ells són ni més ni menys que l'actual president del Consell de la República Catalana, senyor Jordi Domingo, i el comissionat pel reconeixement internacional de la nació catalana davant Nacions Unides a través del Pacte Nacional, senyor Jordi Castellà. Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM a assistir a aquest sopar i a participar del col·loqui.
Podeu fer la reserva a la web assembleamallorca.cat i a través del bàner de devalears.cat. És una oportunitat única. Vos hi esperam. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Som al Bon Dia i Bona Vida, és el moment de parlar d'Arca i amb Arca, i per això ens hem connectat ja amb el seu president, en Pere Ollés. Pere, molt bon dia. Bon dia i bon dia a la ràdio. Enhorabona per la feina que faig.
Gràcies, i gràcies també per ser-hi sempre que vos ho proposam. Pere, en primer lloc, volíem parlar que heu demanat, Arca demana investigació sobre l'agreciosa oferta per l'escultura d'Aurora Picornell i també se demana, evidentment, la restauració urgent del monument. Bé, són dos atacs en pot temps, eh?
Sí, bueno, realment és que tenim, vosaltres ho sabeu, una batalla, una creuada amb aquest tema de les espintades i de les agressions en el patrimoni públic. I lo d'ahir ha de despodrir del bus d'Aurora, encara la agressió és més grossa i més terrible. I, per tant, estem valorant fins i tot si nosaltres hem de fer la denúncia
a Fiscalia o a l'enjutjat perquè realment la policia ha de prendre cartes de l'assumpte a part de la restauració immediata a la possible de la peça. Penseu que el monument hauria de requerir qualsevol tipus de protecció més i tampoc ara mateix se m'acut quina hauria de ser...
No, bueno, ja porrats, diríem, com que està en una zona de passeig i pública, podria haver-hi una càmera, però ja m'apareix, m'apareix molt fort, va de demanar una càmera per protegir un monument, però també és una possibilitat. Jo comprenc que no se pot posar un policia de veure cada...
però sí que és vera que entre tots, amb la col·laboració ciutadana i amb la conscienciació, s'ha d'aconseguir que això no passi mesures. No ho sé, jo no som un expert en aquesta qüestió, però vaja, se m'acord que la més fàcil seria posar-ho a una càmera.
També n'hi ha que diuen, bueno, el monument està molt a baix, molt a la vista, però és que és un bust per conèixer n'Aurora, per respectar-la, per conèixer aquesta part de la història, que és fonamental. Per tant, no és el bust, no és el monument que ha de canviar la gent, que és una barbara que es ponia el monument.
Pere, ja que t'enim conegut, et volíem demanar dues qüestions més. Una, en quin moment està la protecció o el procés de protecció de l'edifici d'Esquerra i 31 de desembre, crec que el número 27, que en tonada en Julià Álvarez, per dir-ho. Bé, la veritat és que també nosaltres hem insistit a les administracions, en teoria...
El que sabem és que l'Ajuntament havia de fer el canvi de fitxa i havia d'introduir aquesta protecció a la normativa urbanística. Això el que li ordena en matèria de patrimoni és consell. Mostrem-ho, ja aquí m'ho demanes, avui a Pintura tindré més notícies perquè hem demanat entrevista.
amb el Consell, però mostrem que s'ordre del Consell, l'Ajuntament, la té dins d'escalar. No sabem fins que no veurem per on pren. Hem vist que s'obre, efectivament, està paralitzada i entenem que això causa un trastorn a la promotora que, per tant, té d'haver molt i menys
en breu, però no té més notícies. I també, Pere Ollès, te volia demanar, perquè com a ARC heu fet un seguiment de tota la qüestió dels kioscos de premsa de Palma,
la darrera opció que era la pràctica convertir-la en una espècie de xiringuita o de bar ja la vareu criticar i a més a més sembla que no ha funcionat perquè ara mateix esquioscos estan tancats quina solució creus que hauríem d'aplicar? curt o mitjà termini?
Jo, nosaltres, comarques, sempre hem dit i ja l'hi hem dit a la consejala, a la regidora, a l'esbala i a tothom que m'ho ha volgut escoltar. Que se necessiten un quiosc de premsa en una ciutat com Palma està clar. Que els quioscos no és com un temps per viure-se en la premsa també està clar. Per tant, jo crec que la reflexió que ha de fer l'Ajuntament és dir...
faig un plex, faig un contracte, una espècie de concurs o de contracte que sigui assequible per persones individuals, una família,
i no anar a un món de gran empresa, d'empresa que m'alleua les puxes de damunt i m'agafa sis quiostres de cop. Si anem a una empresa, l'empresa fa números i si no donen, doncs abandona. Ara tenim la contrata o la concessionària abandonant la concessió i la ciutadania sense servici. Això és el que es podria esperar.
Qualsevol que tingués una idea sobre aquest tema te deia aquests números no pot sortir. Clar, si tenim necessitat d'ocupar les places per un bar, per un bar més, per una gelateria, jo crec que no. N'hi ha prou. La ciutadania no necessita un bar més. Per tant, el que necessitem és un quiostre. Pot ser un quiostre vengui...
petites coses, que vengui coses per del lot, o coses molt apropiades per un quiosc de premsa. I l'Ajuntament no pot pretendre fer un negoci damunt d'aquests quioscos, que és un negoci fictic, que no existeix. Si no, mos quedarem sense quioscos, i mos quedarem en això toalte, per dir-ho així, en això que de fa al llarg mig,
No tenim ni una cosa ni l'altra. Jo crec que la reflexió és l'espai públic per què el fem servir. I dius, bueno, val la pena fer servir 4, 8 metres quadrats, 10 metres quadrats o 12 per un quiost de premsa. Jo crec que sí, és un punt de...
de necessari per la ciutadania. I és quasi un punt de trobada. Però han de tenir... Han de ser quioscos de premsa, no han de ser gelateries.
Bé, simplement encara abusant-te una miqueta més, com que el darrer pic que acabarem parlant en Àngels Fermo-Seymol va parlar de la reforma de Sostal Tèrminus i que pintava molt bé, no sé si hi ha cap novetat sobre això o encara hem d'esperar un poc més.
Bueno, la novedat és que les obres van a bon ritme, no els informen i se fa compte d'acabar i inaugurar aviat. Jo crec que els tèrminos, tot i que sempre hi ha detalls que se podrien polir o millorar, perquè nosaltres som molt perfeccionistes en matèria de patrimoni,
però jo crec que ha estat una bona adquisició, una bona conquesta per la ciutat. Teníem aquest edifici enmig de la ciutat amb mal estat i que era un punt de brutó i ara tindrem un edifici restaurat amb un valor patrimonial reconegut, ja estan a la pitja de catàleg, ja estan a la declaració d'haver catalogat. És una declaració que ja va fer en Damià Pons fa...
i ara veiem culminada la conservació d'aquest edifici. En el final, jo crec que és una petita victòria de tota la ciutadania.
Però ja és president d'Arca, moltíssimes gràcies. S'han fet un repàs important i sobretot aquesta reivindicació que davant la barbària actuar ràpidament i que se cansin primer ells de fer l'animal que nosaltres de recuperar. No, i nosaltres immediatament, a part de la nota de premsa,
Hi ha unes mitjans municipals i d'aquestes pils. Me consta que ahir mateix que ja un tècnic estava fent feina, perquè s'ha de veure, desgraciadament, si l'agressió és important com per haver de fer una restauració especial o si basta feinat. Desgraciadament, si això va més, haurem de fer
l'Ajuntament haurà de fer una reflexió, però la reflexió pública que vull fer és que la ciutadania, tots, han d'estar conscienciats i també, si s'opaga, col·laborar amb que si un veu una malifeta l'ha de denunciar, hi ha uns telèfons de policia, hi ha un 010, hi ha un...
han de fer una ciutadania activa a favor de la conservació de la nostra. Amb això que dius, hi ha hagut dos veïnats de Parellà que ens han passat fotos en el diari de Balears de Melo Manco avui publicant que són aquesta agenda nucleològica.
nacional o una cosa així i... en fi, eh? És clar, és clar, Igo. Sí, sí, sí. Molt bé. Res, Pere, moltíssimes gràcies per atendre el microfon d'una mediterrània, continuem en contacte i a veure si aviat podem visitar els términos. Segur que sí, vinga, moltes gràcies i endavant d'una mediterrània. Gràcies, bon dia. Bon dia.
ni ganes de fer-ne. Hi ha una terra on podeu anar. D'aquestes portes obertes veniu a esplar. Pousar una caravana a mig d'un cortó. Ampliar una caseta sense permís per fer-ho. I no passeu penes
Aquí són els veïnats, només són gent de tan veniu en es pla. No haureu de pagar impostos, ni aigo ni corrent. Vos enxufau a la xarxa i a viure contents. Podreu tirar fent dins qualsevol pinat. No pot ser més pàcil.
i a ritme d'ànimos barrec, veniu a Esplà, ens adreurem ja l'anàlisi de l'actualitat amb en Gran Mira. Voldreu polsar i alines, voldreu sembrar un or, gaudir de sa natura,
Tant una cançó que cada dia més encanta, perquè és molt bona de cantar. Si voleu saber com sona, veniu a Esplà.
Va espellant botats, gires es volant en el ritme de sa musita, i sa llum mos invadeix. Vaig un sostre verd, sa cleroa del sol un minut es trobo escòpita, tant que ets ulls pleixos vermells,
com un llençol d'aranes, lantes i sians, i rapses forces on volants de tots els oceans.
Fas ballant glòpats, fas ballar esta so en el ritme de sa música i sa platja resplandeix. Aixec la mà com un llençol d'arenes, plantes ocians i rep ses forces ondolans de tots els oceans.
Amb les plantes suplejats i veig un cosmos arreglat de plantes i animals.
Espellant botes, gires es volant en el ritme de la música i la llum mos impedeix. Aixec la mà com un llençol d'aranes blanques i cians i rep les forces on volants de tots els oceans.
Aixec la mà com un llençol de peles plantes nuclears i veig un cosmos arreglat de plantes i animals.
Som al bon dia i bona vida, dona mediterrània. És el moment d'anunciar vos que l'Assemblea Sovianista de Mallorca organitza per aquest proper divendres, 21 de novembre, a les 20 hores, en el restaurant de Sacreu de Petra.
Un sopar col·loqui una sessió on es parlarà de com arribar al reconeixement internacional de la Nació Catalana per organismes d'abast internacional, com són les Nacions Unides i d'Estats, en l'actual paradigma global. L'acte comptarà amb dos convidats de luxe, en Jordi Domingo, president del Consell de la República Catalana, advocat i ex-consol major del Consolat de Mà de Barcelona.
i en Jordi Castellà, comissionat del Pacte Nacional pel Reconeixement Internacional de la Nació Catalana, advocat i autor del llibre via Nacions Unides. Els convidats faran una exposició sobre el reconeixement internacional de la Nació Catalana en l'actual paradigma global
i després del sopar s'obrirà un col·loqui amb els assistents. Si encara no vos hi heu apuntat, vos hi podeu apuntar a través de l'enllaç que ofereix el diari de Balears, o bé, en els banners d'aquest...
d'aquesta sopa, o bé, directament, la notícia titulada l'ASM du a Mallorca el president del Consell de la República Catalana i el comissionat del Pacte pel Reconeixement Internacional de la Nació Catalana.
Aquesta és una de les activitats importants d'aquest cap de setmana, d'aquest divendres. Nosaltres vos n'informarem a través de Diari de Balears, un diari de Balears que ve avui farcit de notícies, notícies que tot d'una comentarem, repassarem amb en Joan Mir,
aquí, en els estudis d'ona mediterrània.
Porto amb mi les coses que em vas dir. El teu amor, el meu verí, una part de tu em floreix a dins. El meu amor, el meu destí, sóc feliç.
Només sóc un desig, un desig. Queda'm mort en aquest món. I t'estimo molt, i t'estimo molt, i també tinc por.
Sempre porto un tros d'ahir I un altre cop m'escapo I un altre cop m'escapo Sempre porto un tros d'ahir I un altre cop m'escapo Van plorant els núvols grisos
i ens fan enyorar el bon temps, el record del que vam ser, que tots em vagi a la merda. Recordo que t'ho vaig dir, que seria millor així. No seràs, però m'ho vull creure, que al final s'ha decidit. Si en el fons sembla veritat, de tot el que ens ha passat, som la sort de seguir aquí.
Entre el miracle i el desastre és on vivim. Cel de llums per fer-te feliç. Brilla la nit i fa fartú perquè ets aquí. Tan estrany i tan bonic. Entre el miracle i el desastre és on vivim. Cel de llums per fer-te feliç.
Brilla la nit i ho fa per tu perquè ets aquí, segur que sí.
Som el Bon Dia i Bona Vida d'Una Mediterrània. Joan Mir, bon dia. Bon dia a tothom. Escoltam un grup que es diu Oques Graces, no sé si te sonen. És un grup que ha venut...
quatre dies seguits a l'estadi olímpic de Barcelona. Per tant, no sé de quanta gent parlàvem, però de 90.000 persones bones. Seguent sóc catalana, crec que de lo nostre és lo que va millor.
millor que la política millor que l'economia i bé, cal que cosa tenim per felicitar-nos sí, som una potència cultural sí, creativa sí, sí dedicant la nostra creativitat a la cultura i no a fer dolenties amb els altres la qual cosa diguem en principi és millor però llavors mos va pitjor
Les dolenties són bones o dolentes segons com tranquil les facis. Sí, també, clar. Tenim moltes qüestions per analitzar avui. D'aquí 10 minuts farem un repàs a tota l'actualitat.
Però, mira, poden començar per Fadenit avui. Cinc joves arquitectes de Mallorca han guanyat un concurs per fer reviure el sindicat. Ho veuran en nostres ulls, això, perquè és un projecte molt gros. És massa, el problema és això, que és massa gros.
Allò, l'Ajuntament de Falanitx, el regidor que s'ocupava, va dir que havien anat a moltes reunions en el govern, el govern autonòmic, el Consell Insular i l'Ajuntament. I nosaltres, davant d'aquesta història, nosaltres podem poguer què fer.
és una empresa que supera de molt les possibilitats del municipi l'economia municipal i per altra part és molt difícil que els trobi un encaix
Jo em vaig parlar amb en Jaume Pinimelis, que va ser el darrer gestor o gerent o coses així del que era el sindicat, és a dir, el sindicat que feien vi, i em va dir, diu allò serveix per fer vi.
i qualsevol altra història serà empelt. A més a més, tampoc no està dins el poble, és d'aquí minar des del centre pentura un quilòmetre i no vindrà mai, no hi pots fer un hotel, no hi pots fer una sala d'exposicions perquè no ve de passada.
I, clar, és un... I, per altra part, és un edifici arquitectònicament important. És una de les queixes catedrals d'Esbí que diuen Catalunya. Ja, ja, ja. I aleshores, a tu què s'ha tecut que s'hi podria fer? Allò...
Se necessita molta iniciativa. Jo ho vaig mirar perquè m'havien parlat en Francina i la seva gent quan va ser presidenta del Consell Insular. Van interessar probablement què podien fer i tot això.
I el que poden fer és mirar què han fet altres en aquelles circumstàncies. I concretament, de vora Bordeus, hi ha una espècie de cos així, de 10 o 12 quilòmetres de la ciutat, a mig de fora Vila, i té vida. Té vida i...
I no costa res, és a dir, dona dividends, en base de fer-hi congressos, és a dir, sessions de pel·lícules i coses de què, és a dir, has de fer suficientment atractiu com perquè la gent ja fes que això hi vagi. I bé, ells han aconseguit fer-ho en això, però no crec que ningú de Mallorca sàpiga que existeix això més que jo, perquè ho vaig demanar i tenia maneres d'aclarir-ho,
I part de tot això no crec que aquest sigui el model, és a dir, la gent diu la primera ocorrència que li ve per el cap, per exemple, fer-hi una facultat de belles arts, cosa que és absolutament impossible perquè no trobaràs professors que vulguin
anar allà per una hora de classe, la universitat no acceptaria mai, perquè seria una despesa enorme, injustificada, i això, dir que s'ha de trobar qualsevol solució molt inventiva, que jo no veig capaç els polítics de Felanitz ni els governs d'aquí de fer-ho. Ara veurem
aquests, potser el que no vegin altres ho veuen aquests cinc arquitectes i han fet una planificació intel·ligent i factible Estarà bé com a mínim analitzar aquest projecte veurem quines idees hi ha
Bé, és una qüestió que, malauradament, en el millor dels casos, anirà molt lenta. Té molt d'enemits, això, moltes dificultats. Una possibilitat, per exemple, seria allà fer-ho al centre de vi de Mallorca, que és...
llavors les associacions col·lectius de viticultors i això, en fessin la seva base, el seu centre de referència, amb la qual cosa voldria dir que podries dur conferències, congressos, coses d'aquestes així,
publicacions, fins i tot contínuament inauguracions de vins, tastades de vins i coses de queixes, però té un enemic molt gros que a Viní Salem ho vol per ells. A la zona de Viní Salem volen que tenir la seu dels vins de Mallorca allà i en certa manera està justificada. I té la catedral, però ell tenen el vi de missa.
i ara que veig un anunci de l'última hora que anuncien un pòster sobre els olivars feries la catedral de Sali
No, no, pal, per interès, per interès propi. Bé, a tu t'ho diria molt bé, perquè mira, 10 litres d'oli sempre van bé. No, Falanich no té tradició de s'oli. Això, hi ha quatre camps d'oliveres, però molt poques, i basta dir-te que
La tradició de Soli és antiga i antiga de, no ho sé, d'aventura de cent anys o un poc més, però es tens de ser després de la postguerra i es tens de ser guerra, suposo, una cosa així que estava molt controlat tot allò de les cartilles de racionament i...
hi havia contrabant d'oli a Mallorca. És a dir, hi havia gent que els vespres amb una motxilla amb un depòsit davallaven de la serra en el pla per vendre l'oli de contrabant. És a dir, això t'indica que
allà on es produeix olis a la serra i llavors es consumeix en el pla llevant bé, el tema que obri vull la portada a l'última hora després ho comentarem però llavors o abans diu Balears aportarà més de 400 milions a altres comunitats el 2026
Amb això, Joan, és que apostam perquè no anirà bé mai sempre guanyant. L'actual ministre, Barruda, després de maratjar tal i qual, fa la darrera reunió, parteix i diu, sí, no, ara l'any que ve aprovarem d'això. Són d'una cara dura que...
Que francament, no sé ni per què els hi dediquem un minut més, en aquesta gentussa. Perquè ells també el mort dediquen a nosaltres... Sí, a robar. ...en ses mentides que diuen i tot això. Bé, només qui mentir ets impostura. És a dir, a mi m'indigna perquè abusen de sa ignorància i de sa gent, perquè és un tema...
relativament complicat perquè no s'estudia batxiller no s'estudia això si s'estudia com una lliçó d'economia el finançament espanyol tampoc no és tan difícil d'entendre però el problema és que
te parlen estúpidament de finançament singular i de privilegis per Catalunya per comprar vots d'Esquerra i de Junts i això, quan en realitat bastaria aplicar el model actual sense fer embustes. Aplicant el model actual sense fer embustes, això que diuen dels...
s'ordinació s'ordinaritat s'ordinaritat això hauria de sortir de si mateix si un sistema just és qui paga més s'endur més si es paga és un dels factors de finançament ara si dius no és que la regió que tingui més gent rosa s'endurà més del més així pot sortir qualsevol barbaritat
que és el que està sortint ara. Però si tu dius, bé, se fa la recaptació i en aquest se li torna el que ha recaptat, menys una part per solidaritat pels pobres que no tenen, no arriben a això. Amb aquest sistema que tothom hauria d'acceptar per just, ja estaria, però no, volen que...
Catalunya i Balears passin per darrere d'allò que contribueixen, i els que eren més pobres que ells passin a ser més rics. I això llavors es vol justificar perquè el govern mateix per fer vots, per exemple, a Andalusia, de Montero se presenta pel PSOE, vol fer vots, i si no diu tocs els catalans, no farà vots. I bueno, i deia...
I deia tirar pilotes a mona, ja. I, clar, aquí el govern actual de la Sillera Balears està atrapat entre...
entre, diguem-ne... S'ha d'enfrontar Catalunya per qüestions de política i ideològica i té els mateixos problemes que Catalunya, per tant, les solucions que hi ha per Catalunya són bones per aquí, però no el pots reconèixer i estem amb aquestes.
ara estan en s'ordinalitat que també ja li va haver s'ordinalitat. Qualsevol mesura de queixes que s'aprenien per equilibrar una mica el desastre d'aquest finançament català, naltros m'ho anava bé perquè el nostre desastre era més gros que el català, no és que haguem d'imitar, naltros han tingut dèficits fiscals dels 14 i 15%
Cosa que és insoportable. A més, en les necessitats que té Mallorca, d'una reconversió del model econòmic, de diversificar, que parlen molt de diversificar el turisme i això, però no diuen d'on han de treure els dobbers. És a dir, tots els economistes són políticament correctes, com si aquí els dobbers ploguessin de l'aire del cel i ploguessin fer el que ells diuen.
Aquest és el problema. Aleshores, partint de sa base... Bé, és igual, sense partir de sa base que el sistema autonòmic sempre mos anirà a la contra...
Quina proposta tu que, diguem, coneixes el panorama bé perquè l'has negociat allà, amb el Ministeri de Madrid, no? Què se pot fer? Deixar de mentir.
I posar ses coses clares. Deixar de mentir per sa nostra part o per sa seva. No, per part de Madrid. Deixar de mentir i també deixar de nosaltres de mentir per conveniència dir que és bona una proposta de Madrid quan no ves i coses d'aquestes així. Però...
Madrid és un cúmul d'incompliments, un cúmul d'impostures. Per exemple, una cosa molt senzilla que podria fer és les inversions que estan pressupostades i que siguin més en manca o equilibrades. Ei, les inversions està justificat que no siguin iguals per a tothom, perquè a València, per exemple...
ara està justificat que se'ls doni més d'obbes. És a dir, les inversions han de corregir catàstrofes naturals o han d'impulsar desenvolupaments allà on se cregui oportú i estratègic d'impulsar-ho. Per tant, ara, una vegada feta aquesta distribució més o menys intel·ligent, no necessàriament equilibrada,
que llavors es complirà. Aquí, per vergonya torera, molts aproven unes inversions que després no se'n realitzen. A Madrid s'aproven les inversions i se doble el compliment d'això. Això ja seria una borrada de milions. Que no ho compleixen? No passaria res. Que te donin en dobles la part dels pressuposts que no s'ha realitzat i hi ha el que es tenen nosaltres. Això sí.
no, no, no, no hi val entrar en això perquè això seria perdre poder i tot el que sigui perdre poder els fa més greu que perdre tot més revisar un moment l'actualitat a través dels titulars de diversos mitjans i després te deixarem triar entre tots els temes que hi ha alguns dels temes te deixarem triar
Bon dia i bona vida d'Una Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cat.
I a Diari de Balears enceten a la portada d'avui amb un titular que diu que denuncien que el PP i Vox volen convertir Sontous en un gueto indigne per a menors. També que hi ha hagut polèmica per la supressió de l'acte de presentació del primer volum de les obres completes de sugerent Maria Llompart.
S'havia de celebrar una sala d'esconseguir de Mallorca i esconseguir de Mallorca unilateralment va suspendre aquesta presentació. És el primer volum de les obres completes d'en Josep Maria Llampart titulat «Nació, llengua i cultura».
També destaca el diari de Balears que diversos creadors de contingut conviden a parlar sempre en català. El pitjor català és el que no es parla. I també que el Consell de la Juventut de les Illars Balears celebra amb èxit la Fira d'Entitats en el seu 40 aniversari. Declaracions justament d'això que ara comentàvem amb en Joan Mir de la consellera
de disseny d'economia, diu que la ministra s'ha acomiadat donant una puntada de peu cap endavant i deixant per el 2026 l'esborrany de la reforma del finançament. També destaca un diari de Balears que reviure el sindicat de cinc joves arquitectes de Mallorca és el projecte guanyador del concurs Europan per a la rehabilitació de l'històric edifici de Felanitx.
També se fa eco diari de Balears que ataquen el bus d'Aurora Picornell per segon piquen un mes i totes les pistes apunten a Nucleo Nacional com el tos de l'atemptat contra el bus d'Aurora Picornell. Finalment, destacarem per diari de Balears que el PI denuncia la incapacitat del govern per executar els projectes finançats amb l'ecotexa.
M'anam ara en el Mallorca Daily Bulletin. El seu primer titular diu Canadà i l'Orient Mitjà, objectius turístics per a Palma. El seu segon titular diu la llista d'espera per a habitatge social a Mallorca és més llarga que mai. I també informa el Mallorca Daily Bulletin que els tribunals espanyols amplien l'escut fiscal als no-residents i obren la porta a devolucions massives de l'impost sobre el patrimoni.
també en un titular amb aquesta ironia britànica. Diuen, és un ocell? És un avió? No, són els nous trens espanyols de 350 km hora. Aquests són els titulars del Majorca Daily Bulletin. Pegam una meada a la portada d'última hora en paper.
El seu titular principal, ja us l'hem comentat, Balears aportarà més de 400 milions a altres comunitats el 2026. Lliçó magistral de Ferran Adrià, aquesta és la foto principal. El xef català imparteix un programa de formació a Calvià.
També destacam que l'IMAS obrirà 16 places per menors migrants a Sontous, que Vox replica a les Balears la seva llei per prohibir l'ús del burca, que a prop de 2.000 joves estalviaran l'impost a la compra d'habitatge i també que arrenquen les obres del nou col·legi de Sa Poble després de 8 anys.
I, finalment, revisant també la portada de Diario de Mallorca, en paper, en el seu titular principal diu Salut rectifica i s'assuma la prohibició de fumar a les terrasses de les Balears. Se refereix a la Conselleria de Salut del Govern.
També la fotografia principal, Agressió Ultra, Aurora Picornell. També cinc joves arquitectes de Mallorca guanyen el concurs per reviure el sindicat. I l'encesa de llums de Nadal, l'estrellada de plaça...
d'Espanya per seguretat en això, la secció de Palma. També amb finançament. Isén denuncia un lliurement de compte rècord per a les illes.
4.206 milions. Déu-n'hi-do, les xifres impactants que són també un reflex de com funciona ara mateix l'economia a ser balears. Joan Mir, fet aquest repàs, no sé per on vols començar.
reenganxarem amb una anèdota del sindicat de felanits, d'aquests 5 arquitectes que hem regut. Això no, el felaní no tindrà, és molt difícil que tingui solució, també per mala sort. També per mala sort.
I això, clar, senyor Falanetxet ho has d'aprofitar d'aquelles xafarderies que poren compte. El sindicat va estar a punt de ser adquirit per un alemany que volia fer vi i que de fet en fa de vi a Falanetx han fet un edifici allà en el polígon i tota una instal·lació per fer vi i va estar a punt de comprar-lo
per fer vi perquè era estava molt bé per ell per presumir la mània que tenia una catedral i no se va fer perquè l'edifici més pròxim que hi ha de Falanitz que això està un poquet a fora
és la fàbrica d'embotits El Fagal que coneixes El Fagal està just davant del sindicat enfront del sindicat de manera que els porquets
quan els aduen allà, o això, gemell, i fan crida, i fan renou, i tot això, i la dona d'aquest inversor amant va demanar, i això, què és això? Diu, no, és que això és una fàbrica d'embotits en què converteixen els porcs en sobrassades,
De cap manera vull jo estar a prop d'un joc de martiri d'animals i coses d'aquesta. I així se va espanyar la gran oportunitat que va tenir Fala Nits de fer vi al sindicat, que era el que s'havia fet sempre i el que podia continuar a ser fent. Bé, deixem aquest tema, que és un...
una anèdota falonitxera aquestes anèdotes s'expliquen moltes vegades la realitat i anem bé, a l'altra que crec que per sensibilitat nostra mos toca de molta propa és que el que hem parlat alguna vegada amb tu de la pervivència del franquisme això que encara en aquells moments hi ha gent que gosi
a favor d'en Franco, d'una manera tan bèstia com has d'atacar a una llota de vintipots anys que va ser violada, assassinada, arrossegada, vilipendiada de totes les maneres possibles.
Ni que fos del sector més criticable no està justificat aquesta deshumanització que s'ha produït amb aquest fet. I això és perquè no s'ha criminalitzat el franquisme,
encara hi ha gent que pensa que els dolents eren Aurora Picornell que no havia fet mal a ningú que havia de dedicar la seva vida a fer bé a promocionar la classe obrera a promocionar les dones tot això és el que mos ha de sublevar i mos ha de dir que encara no han fet els deures completament i els han d'acabar de fer han d'acabar amb aquesta gentussa
se pot dir un poc més alta encara però no ho més clar ja Joan justament d'aquí dos dies s'acompleixen 50 anys de sa mort des dictador i bé ja ho has dit a diversos debats i tampoc no ens hem d'allargar més però queda molt per fer eh?
Sí, sí, sí. Queda molt per fer políticament, queda per fer...
Un dels dos grans motius que va tenir en Franco per fer la guerra, que va ser acabar amb el marxisme, la classe obrera, el poder del socialisme, dels sindicats, el poder obrer i progressista, i acabar amb el separatisme basc i català.
en sa transició se va legalitzar el Partit Comunista gran cosa un des grans motius i amb gran por d'aquests exèrcits seixicars és a dir, estaven tocant el vore viu del franquisme en sa legalització d'escola però no varen gosar fer-ho
en les autonomies en donant a Catalunya la mateixa llibertat que se va donar en el País Basc no em portava donar-li la independència bastava tractar-la amb equanimitat i justícia i que se pogués dir que Espanya era un país democràtic perquè se respectava la voluntat dels seus individus de les seves persones i de les seves col·lectivitats
En el respecte de la llibertat dels individus se va fer molt de camí donant el vot i poguem votar i elegint els òrgans democràtics, però en les comunitats van deixar Catalunya sense poder dir això és el que volem. I encara ara formalment tenen una Constitució que no ha aprovat el poble de Catalunya.
En aquells moments tenen la Constitució que els ha dictat el Tribunal Suprem i Madrid. I això, Espanya, com va dir en Rubalcaba, tindrem que pagar un precio alto y lo pagaremos. Pues el precio alto que se refería era no ser plenament un país democràtic. Exactament. Joan, mira...
Els dels Mallorca Daily Bulletin titulen aquesta nova notícia que l'estat espanyol disseny radial, per cert, en l'àmbit de les comunicacions...
titulen diguent és un ocell, és un avió no, són els nous trens espanyols de 350 km hora i tots els dirigents, el ministre Puente i tot això treuen pit que els trens espanyols són els segons més ràpid del món després de la Xina, etc. etc.
I en canvi tenim tot el llevant que fa...
dècades que esperen l'arribada dels trens no fa falta que sigui 350 per hora no l'arribada dels trens de Madrid arriben els trens de Barcelona, València i Can aquestes que s'esperen i que no arriben els trens de la perifèria els trens dels països catalans i els trens del corredor d'Europa
que va de Gibraltar fins a les zones industrials i riques d'Europa. Aquest és molt important, inclús per ser mercaderies mallorquines, però també és important Palma... No sé si hauria d'arribar a Sant Llorenç o a Cap de Pera, però tot és el tren de llevant, no? Han fet un museu d'estren per començar...
d'aquí 50 anys pectoral a més a més del museu és una primera passa sí, sí, no, no val més val més prender-se no no sé si de tot el que hem dit hi ha qualque cosa més que que vulguis destacar mos queden 4 minuts
No, això dels finançaments, de veure si... Solucions no n'hi donaran, en definitiva. En pas, si el manco... El motge era una mica el desastre. Si el manco mos deixen anar tirant, no va de ser una economia...
de tercera, deixen qualque cosa per anar reformant el model econòmic i transformar-lo en un model basat en activitats més competitives i més modernes que el turisme. Perquè es titulada és diari de Mallorca, diu...
Hisenda, clar, aquí no aclareixen, titulars breus i tal, Hisenda, m'imagino que se refereix a Hisenda, espanyola, anuncia un, lliurement a compte, rècord per a les illes, que és aquesta trampa que... És a dir, això el que vol dir és que ells calculen que enguany hem recatat merda on ves. Sí.
només faltaria si venen més turistes hi ha inflació perquè si hi ha inflació també comptes ara de recaptar més tot més si recaptes el mateix però tots els sous, les tomàtiques i tot val un 3% més hi haurà un 3% més de recaptació com a mínim perquè llavors aquells que per una mica passen d'esglò i passen a anar a replar superior i en lloc de pagar el 20% paguen el 25% del que ingressen
Llavors el sistema pervers espanyol és que el govern espanyol calcula el que haurem ingressat o envia a Cervalears una aproximació en règim de préstec
i es cap d'uns anys... Un avançament. Un avançament, però pagant interessos, o no? No, no, l'avançament aquest, a títol d'això, que no hem fet bé el curs encara, quan te'l tinguem exactament, passarem els dos besos que te toquen, segons el model de finançament, que ja mos perjudica...
és un model dolent, és un model oscur, és un model que està fet per fer embustes, perquè no hi ha qui s'aclareix qui hi ha, més que els experts, i els experts no sé per què tots són espanyolistes. No, perquè els nostres també s'equivoquen, també tenen actituds estranyes. Ja li vaig fer el contra en...
López-Carras-Noves. Sí, López-Carras-Noves. López-Carras-Noves. No, han de pagar tots, han de pagar els impots i no esquetimars en allò de si no el me posis o cosa d'aquest. No, senyor, mentre Espanya mos robin, altres mos han de defensar, que així com poguem, això ho han vist fins i tot gent del PP, jo me'n recordo, es tenden...
d'aquell Consell d'Economia que hi havia, que era enforcades, tenia un director general, que no vull dir qui era perquè no el vull perjudicar, i que jo li vaig dir per això la transparència hauria de... perquè el govern ingressaria més d'obbes. Diu, alerta'm el que diguis, ingressaria més d'obbes, però perquè si ingressi més d'obbes el govern, també se n'han d'anar més a Madrid.
és que molts roben de manera que alerta a posar ordre a la hisenda mallorquina perquè s'aprofita més a Madrid que en el govern d'aquí és a dir que n'hi ha que tenen i en canvi aquí molts consideren que som un país normal que han de fer els deures i han de pagar com si estiguéssim en un país amb un sistema de finançament decent i
I aquí te teo.
Idò, Joan, mira, hem arribat a les 9 i 20. Aventurem, mirarem, ja ho veurem, mirarem si mantenim els dimarts a aquesta hora, ja ho veurem, canviarem un poc. En tot cas, t'agraïm moltíssim la teva presència, la teva... Gràcies a vosaltres i bon dia a tothom. ...anàlisi, i moranam ja a l'entrevista política, cada dia mirant de fer, a part de moltes altres coses, com a mínim, una entrevista política.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I el bon dia i bona vida dona mediterrània. Ara parlarem de pressuposts, però també d'una activitat important per aquest cap de setmana. Anem per passes i primer de tot saludem-nos a protagonistes d'entrevista d'avui, que és de Neus Trulló, regidora a l'Ajuntament de Palma per Més per Palma. Neus, molt bon dia. Molt bon dia a tothom, com va?
Molt bé. Neus, Més per Palma ha presentat una esmena a la totalitat dels pressuposts del PP i Vox i 70 de parcials. Això per un costat. I per l'altre, destacau que Habitatge Digne, Mobilitat Verda i Escoles Segures
són les tres prioritats per aquest pressupost de 2026. Explica-nos això de les setmanes i també aquests tres eixos com a prioritaris d'aquest pressupost de l'any que ve. Sí, nosaltres evidentment hem analitzat la proposta que té el Partit Popular i Vox dels pressupostos de l'Ajuntament de Palma
perquè com molta gent no se li escapa, ja PP i Vox són una mateixa unitat a l'Ajuntament, encara que Vox formalment no estigui dins el govern, hi forma part, i un exemple molt clar que mos ho fa veure, més enllà de temes ideològics de proximitat, és que Vox no ha presentat cap esmena en el pressupost del govern municipal. Per tant, això reafirma que tenen un acord molt estable i molt consolidat en aquest Ajuntament.
I nosaltres, a l'hora d'analitzar els pressupostos per l'any que ve, hem detectat una vegada més, perquè, evidentment, quan governen les dretes, les reteades de drets i de serveis públics són una evidència, però, a més a més, com comentaves tu, no afronten els principals problemes i preocupacions que tenen el veïnat de Palma.
que són l'habitatge, es col·lapsa amb la mobilitat, per tant, de cotxes que tenim a la ciutat i a tota s'illa, o les conseqüències de la massificació turística, en tots els sentits. I, a més a més, també ignora completament la crisi climàtica, que també és una evidència que fa molts anys que molts sectors reivindicant, però que cada dia ens demostra que està present en el dia a dia de la ciutat i de la vida de Mallorca.
I per això ens enviï forçats a presentar tota aquesta sèrie d'esmenes, que una és la totalitat per demanar que se te retiri aquest pressupost i que se'n faci un amb una visió molt més social i molt més ambientalista, amb aquests dos criteris de defensar el dret a s'habitatge, el canvi de model econòmic i reduir la massificació turística i fer front al canvi climàtic.
amb mesures de mobilitat sostenible i, per un altre costat, 70 propostes concretes d'allà on destinaríem nosaltres recursos. Una part important per nosaltres del pressupost municipal, evidentment, són els ingressos, com un ajuntament aconsegueix ingressos i presentar amb una sèrie de mesures de nous impostos municipals que es podrien crear que suposarien 75 milions d'euros més d'ingressos. Aquests impostos són, per un costat,
posar un impost en els habitats desbuits. Sabem que un dels problemes que genera aquests preus tan desorbitats dels habitats és que hi ha molts habitats de la ciutat que estan buits, que no estan amb oferta ni en lloguer ni en venda, i per tant una manera de mobilitzar aquests habitats desbuits seria posar-te un impost en aquests habitats desbuits.
fomentaríem que els propietaris, que molt d'ells són grans tenidors, de bancs i de grans empreses, els posassin en el mercat, i si no els posen en el mercat, el manco, l'Ajuntament, podria tenir 45 milions d'euros només amb aquest concepte encalculat
que se podrien aconseguir, que podrien ser 45 milions d'euros per invertir en comprar habitatges, en construir habitatges, o amb ajudes a la rehabilitació d'habitatges, etcètera. Però després també proposam dos impostos més, que un seria un impost municipal complementari a l'impost de turisme sostenible, que seria cobrar en els turistes que pernocten que dormen establiments turístics de Palma,
un plus, diguéssim, que seria de recaptació directa municipal, perquè evidentment també això suposa més serveis de netatge, de policia, tota una sèrie de manteniment de la ciutat, que té després l'Ajuntament, que no són compensades amb l'import de turisme sostenible, que és autonòmic, i per un altre costat també un impost, una taxa, en els creueristes, en els turistes que venen en creuer i visiten la ciutat,
que també, sobretot en el centre de Palma, generen un impacte important. Per tant, amb aquests nous impostos, que són impostos que van dirigits a qui està d'alguna manera perjudicant-te a la ciutat, amb la massificació turística, o retenint habitatges buits i que no els posen a disposició de residents,
també suposaria un increment molt important d'impostes. Però en lloc d'això, com sabem, Partit Popular i Vox, el que han fet és una vegada més mantenir una reteada d'impostes a qui més tenen. Han baixat CIVI, la plusvàlua, tots aquests impostos que van associats a quant de patrimoni tens, a quant de dobbes o quant d'habitats tens en propietat,
han rebaixat aquests impostos per aquestes capes més riques de la societat. I mantenen els impostos tal qual per la resta de la població. Per tant, l'immensa majoria no tenen cap rebaixa fiscal, però sí que tenen una rebaixa de serveis. I per tant, nosaltres, davant d'aquests impostos que són totalment antisocials i que a més fomenten unes capes socials molt adinerades i molt
amb un por d'adquisitiu molt alt, mos hi posem de manera frontal. Neus, hem destacat aquests tres eixos, aquestes tres prioritats, habitatge digne, mobilitat verda i escoles segures. Ja mos has comentat bastantes coses d'habitatge. Explica mos aquesta idea de corredors verds per ser mobilitat amable i sostenible...
i també, evidentment, la millora de les aules de les escoles públiques. Sí, això són dos factors molt importants que generarien benestar de manera directa en els veïnats de Palma. Per un costat, com comentaves, els corredors vers, és una experiència que a la majoria de les ciutats europees aquests darrers anys i cada vegada més forces s'estan implantant que els
tenir diferents carrers de la ciutat, que ara tenen una densitat important de vehicles, de cotxes, de trànsit, de contaminació, de fum, etc., transformar-los en veixos més verds. Això significa posar més arbres, que puguin saber donar-los uns carrers, altres que tinguin les receres més amples, que tinguin més transport públic amb autobús, que tinguin carrils bici...
tota aquesta sèrie d'aspectes milloren la qualitat de vida dels veïnats. Això hi ha estudis científics de salut pública que ho demostren. Quan tenim carrers especificats i amb zones verdes o més vegetació, com són arbres o petites places i altres elements, millora de manera substancial la salut de les persones.
Per un costat, perquè estan en un entorn més saludable, menys contaminat, pel trànsit, que sabem que un dels elements més importants de la contaminació a una ciutat és el trànsit i, per tant, eliminar trànsit millora la qualitat de l'aire que respiram. Però, per un altre costat, també fem una activitat quotidiana més saludable. Anem a caminar, estem a la fresca amb els veïnats, estem més en contacte amb altres veïnats i això fa que la nostra qualitat de vida i la nostra salut
també millori de manera molt considerable. I per això proposam una esmena per fer una inversió important amb un pla pilot de corredors vers i detectar una sèrie de carrers per transformar-los en aquests espais d'aixos cívics. I a més a més, això també s'ha demostrat que quan pacifiques el trànsit, el comerç d'aquests carrers també incrementa la seva productivitat i els seus ingressos.
perquè tots sabem que quan passejam per la ciutat és quan miram les tendes i mos interessam per la oferta que hi pugui a el nostre barri i compram. Per tant, té un doble efecte per la salut i per el medi ambient, però a més a més també per l'economia dels comerços de les barriades. I després, una altra esmena que duim és perquè hem visitat diverses escoles i diversos instituts
i tots ells, bueno, fa molt d'anys que reclamen que sa millori sa climatització de ses aules, no? S'hivern passa en fred i en s'estiu passen calor i quan deim s'estiu, desgraciadament, cada vegada s'estiu és més llarg, no? Ses primaveres són molt caloroses, fins i tot ses tardors, com estem veient ara, també tenen temperatures molt altes. I ja se va començar ses anteriors legislatures amb els governs d'esquerres amb aquesta línia, però el Partit Popular
ho ha aturat de manera dràstica, ni des de l'Ajuntament ni des del Govern. Balears estan fent inversions en aquest sentit. Per això nosaltres considerem prioritari també protegir la salut dels infants, dels infants i dels joves de la ciutat que passen tantes hores a l'escola.
Neus, bé, el tema dels pressuposts encara dona permesa, però crec que en podrem parlar en una altra ocasió i ara m'agradaria que mos explicassis aquestes jornades.
que és cap de setmana antifeixista, que és la tercera edició ja. Tercer cap de setmana antifeixista, divendres 21 de novembre i dissabte 22 de novembre. Sí, així és ja la tercera sessió que fem, ho hem fet amb anys consecutius perquè consideràvem un prioritari davant tots aquests moviments reaccionaris i antidemocràtics que s'estan donant
tant a nivell local, aquí a Palma o a Mallorca, però també a nivell global, és molt important que coneguem experiències de diferents persones i de diferents col·lectius d'aquí, però també d'altres llocs del món, de com plantar cara en aquests moviments reaccionaris i feixistes i d'extremes dretes i en els mateix temps construir alternatives, perquè també sabem que les extremes dretes s'alimenten de...
d'aquesta precarietat i d'aquesta incertesa de les classes populars davant sous precaris, un canvi climàtic que genera moltes incerteses i inseguretats a molta gent, les extremes d'altres aprofiten aquesta inseguretat per generar por i distanciar les classes populars de la seva realitat, creant un miratge, com una imatge que és totalment irreal
que confronta persones de la classe treballadora, amb aquests discursos xenòfobes, racistes, d'antimigració, etcètera. I per això consideràvem important tornar a reeditar aquestes jornades per convidar gent molt interessant. Tenim un programa de luxe per aquest divendres i aquest dissabte
a Cineciutat i a S'Escorxador, com es podran explicar la seva experiència de com fer front a aquestes onades d'extrema dreta i construir solidaritat i propostes alternatives, que convidem a tothom, evidentment, a participar-hi.
els divendres en la Cineciutat, de 17 a 18 a 30, la lluita per la democràcia i contra el feixisme, un combat europeu, mediterrani i internacional, i després, de 18 a 20 hores, la xarxa ultra com l'extrema dreta s'instal·la als mòbils dels nostres joves, que s'avisionarà, és documental i se farà un debat.
I llavors, el dissabte, a l'escorxador, a partir de les 10, hi haurà 3 sessions, bé, o sigui, de 10 a 12, un taller per a 200, feixistes a les xarxes dels joves europeus, incels, gimbros, criptobros i tratwaifers,
després de 12 a 13 resistències antifeixistes a Mallorca i Portugal, un diàleg europeu, i després un vermut antifeixista, això sempre també s'agraeix, i de 17 a 19 hores les dretes radicals d'avui, un fenomen global, europeu, estatal i nacional. Bé, a Diari de Balears han publicat el programa, on més el poden trobar la gent que...
Sí, les xarxes socials de Més per Palma i de les fundacions d'Ardem Ascaró i de la fundació Copites que és una fundació europea de
del grup Ale, que financia també aquestes jornades, perquè com tu comentaves, venen persones de Palestina, de Portugal, del Kurdistan, de Catalunya, que venen aquí a intercanviar la seva experiència. Jo crec que són un programa que serà molt constructiu
i a més a més molt útil, no? Com tu has assenyalat amb el programa, hi ha dues sessions, cones aquest documental de la xarxa ultra com l'extrema dreta s'insala en els mòbils dels nostres joves, que és un documental molt interessant, que ens dona algunes pistes de com poder revertir aquesta situació, i després tenim un taller que és especialment atreçat a docents, però està obert a qualsevol persona, no importa ser docent per participar-hi,
que també va amb aquest sentit, no?, de com el feixisme s'instal·la en aquestes xarxes de joves europeus, que, a més, el fa aquest taller, projecte 1, que és un projecte que fa formació en els docents i a diferents col·lectius. Els docents i els mestres i els educadors en vaig sentir més àmpli, tant dins les aules com fora de les aules, no? I crec que són una molt bona oportunitat per donar llum
en aquesta preocupació que s'està estenent de com precisament això, les classes populars i els joves, especialment els al·lots joves, estan acollint aquests discursos reaccionaris que són tan negatius també per als seus drets i per al seu futur. I per tant hem de treballar-ho de manera conjunta, perquè l'educació formal i informal és un repte i és una responsabilitat de tots i totes.
Idò, Neus Torriol, moltíssimes gràcies per informar-vos tant de tot allò relacionat amb els pressuposts de l'Ajuntament de Palma per el 2026, com per aquest cap de setmana antifascista, encara tindran temps de tornar a recordar demà i passat demà, que se fa aquest divendres i aquest dissabte. Moltíssimes gràcies, Neus.
Moltes gràcies a voltes i molt bon dia. I vos espero a tots en el cap de setmana antifeixit. I serem. Gràcies, Déu. De periodisme, d'investigació, ja ho veurem, de moltes coses. I ho farem en la nostra convidada d'avui, que és Nampard Bosch. Nampard, molt bon dia i molt benvinguda en aquesta casa. Tinc molt d'interès de parlar amb tu, sobretot, de periodisme i dona, però bé, també de tot el que vagi sortint.
Del que tu trobes que hem de xerrar, ja no hi ha problema. En part és periodista, és investigadora, també deputat és escriptora, per dir que has publicat coses, perdó. En primer lloc...
Bé, justament, ara comentaven que te dediques a la investigació, la qual cosa és, en principi, anava a dir que és un privagi, entén-me, però bé, vull dir que és una cosa molt guapa, no? Al mínim, no sé si ho hem de dir.
És molt interessant, és una aventura que vaig emprendre fa un grapat d'anys d'una forma vocacional. I després m'ho vaig prendre en sèrio, vaig fer la tesi doctoral i em considero una privilegiada per haver trobat aquesta corolla ja a una edat madura. I que em dóna moltes satisfaccions. A part que s'assembla moltíssim en el periodisme. Perfecte.
Fes recerca històrica contemporània, que se n'és el cas que faig jo, se sembla moltíssim a fer periodisme, amb la qual cosa només és una deriva del que ha estat la meva gran vocació tota la vida, que és el periodisme. Però tristament te tractes una realitat en què les llars Balears ja han apostat poc històricament, no? La investigació en qualsevol camp, però crec que més aviat mormovem, i espero dir-me també, en l'àmbit de la precarietat, no? No.
Jo no ho diria així. Jo estic molt satisfet en la part que conec. Jo no conec totes les parts, però sé que la universitat està a bon nivell a diferents rànquings mundials en quant a investigació de ciència. En el meu cas, com que són ciències històriques i teoria de les arts, des que estic integrada en aquest departament...
No em puc queixar perquè trob que tenim bastant de moviment i a més projecció nacional i internacional en les investigacions que fem. És veure que no té tanta visibilitat la investigació històrica com té la investigació científica o intel·ligència artificial i computació. És clar que no té la mateixa, però jo trob que estem fent...
tan petit grup que som, però que estan fent bona feina. De fet, jo ja he participat a dos congressos internacionals amb els quals pertany i que dirigeix el catedràtic d'Història Contemporània el doctor Antoni Marimon. Tu també, i després hi tornarem a la investigació, però has exercit esperiodisme. Sí. Explica'm un balanç de molts anys dedicats a esperiodisme.
És una professió totalment fascinant, totalment fascinant, t'ha d'agradar. Té els seus entrebancs, per descomptat, és molt diferent fer feina a premsa o ràdio que a televisió, que a televisió jo n'he fet molt poc, les coses com són.
És molt diferent, i és molt diferent ser cap de premsa, que és per aventura el que més he estat en els darrers anys, diferents administracions, ser autonòmica, ser local, ser nacional, però trob que de qualsevol de les maneres és un exercici fantàstic, molt enriquidor, perquè no saps molt de tot, però saps molt de moltes coses. I arribes a aprendre-ne molt. Aprend moltíssim. A mi em passa, sí.
Ho prens moltíssim. A tu t'ho deu passar quan fas entrevistes. Només de conèixer gent i xerrar amb aquestes persones ja tens un munt de coses. És una inversió, sí, sí. Te donen punts de vistes diferents, t'expliquen trajectòries que tu no coneixes.
Tenc curiositat per saber els teus inicis en el món d'esperiodir-me, en què una redacció era bàsicament un lloc on hi havia molt d'homes, que fumaven, bevien, en fi, tot... Sí, sí.
Jo vaig començar, jo vaig estudiar a Magisteri, el que passa que després, posteriorment, he tingut la sort de poder fer un màster en Comunicació, un altre en Llengües i Literatures Modernes, després el doctorat i m'he anat formant, però jo inicialment vaig estudiar per ser Mestre d'Escola. Però jo volia ser periodista, el que passa que no podíem estudiar aquí a les Illes Balears, a la Universitat, no tenia aquests estudis. Però vaig tenir la fortuna, jo crec que quan un sap el que vol,
No és difícil arribar perquè saps agafar les oportunitats que et va donant la vida. Si el que no saps és on vols arribar, és més difícil. Clar, vaig tenir la sort que el diari Última Hora, que era molt, molt enriquidor, i el que era en Pere Serra, que tenia fe en la gent jove, estava disposat a contractar com a col·laboradors, que eren col·laboradors, no els que estàsim en plantilla, gent jove que començava, perquè duíem temes nous, temes frescs.
que ell deia. I amb 18 anys, mentre estudiava primer de magisteri, vaig començar a fer foina a l'última hora, els estius, les vacances de Nadal, qualque cap de setmana si hi havia qualque trull que em cridaven. Per exemple, jo me'n record que em donaven una alegriada si m'enviaven a qualque concert, que en aquell temps era d'en Miguel Bosé o de...
o d'altres grups musicals que eren la moda. I jo me'n record que llavors no era com ara. Per exemple, jo tenia un casset que ja era una virgueria, que me'l va regalar mon pare que estava supercontent que era d'aquell primers, que eren d'aquest tamany.
Una gravadora. Sí, sí. I me'n record he anat a qualque concert i demanar per entrevistar, clar, fora de rodes de premsa, perquè és que jo no tenia ni idea i no t'enviaven o enviaven un altre i a tu t'enviaven al concert i ja t'arreglaràs.
i me'n record més d'una vegada que estava tan emocionada d'entrevistar aquella estrella que la gravadora me tremolava en se va. Bé, sí. Ah bé, això encara. A mi m'ha passat que no gravas llavors o coses d'aquestes. Ah bé, això també, però que te tremola en se m'ha de ser nerviada. Clar, jo tenia de 8, de 9, 20 anys i veure-me allà davant d'aquelles estrelles m'impressionava molt, la veritat.
Tu no ets de les pioneres, diguem, eh? No. Les has coneguda, les has traçades, evidentment. Sí, sí, sortadament, perquè han estat una total inspiració per jo haver conegut aquelles primeres dones periodistes de Mallorca. Jo crec que són de la segona, o jo diria més bé, tercera generació. Tercera generació.
Les primeres van ser, i nosaltres vam trobar entre abans, la meva generació, però ja no te dic aquelles primeres, van ser a Diari de Mallorca, a Maria Victoria de Allà, i a l'última hora, a Gina García, unes extraordinàries periodistes, unes dones extraordinàries que van obrir camí a totes les que vam arribar després, perquè les redaccions eren unes redaccions totalment masculinitzades,
on els temes que se donaven a les dones per cobrir eren temes diguem menors, quan se se n'anava de la compra o anar a una desfilada de moda si n'hi havia en aquell temps, però els temes que se consideraven de contingut prioritari, això sempre se li donaven als homes, no donaven a les dones.
I a més, els diaris en aquell temps i també la ràdio i la tele quan va començar tenien un viatge molt sexista, totalment sexista. Perquè els temes més importants eren en aquell moment la política i els esports. Per què? Perquè eren homes que escrivien per homes lectors, no escrivien per dones. I aquestes dones van ser les primeres que van introduir en el mitjà de comunicació
Preocupacions quotidianes de la ciutadania, qüestions socials com el fet que les dones s'estaven incorporant després del franquisme al mercat de treball i no hi havia escoletes perquè elles poguessin dur amb els infants. Els horaris eren totalment incompatibles i a més estava mal vist que les dones deixessin els seus fills a l'escola per anar a fer feina.
Per tant, hi ha una mirada femenina periodística damunt l'actualitat, damunt la realitat social. Sí, de fet, les dones van ser, i no només he estudiat els mitjans de comunicació de Mallorca, perquè també vaig tenir l'oportunitat de fer una comparativa amb Bill Messaggero de Roma,
I pràcticament discurrien paral·lelos. Els temes socials en els mitjans de comunicació els van introduir les dones, les dones periodistes que van entrar a les redaccions.
I no diguem ja quan aquestes dones arriben a la direcció dels mitjans, que fa poc. Fa molt poc. Encara televisió, que és un mitjà més feminitzat, però també té un veix. Igual que la ràdio, l'atractiu de la dona era la seva vou, la televisió, l'atractiu de la dona és el seu físic.
Ho veiem tots. I clar, és molt diferent i difícil de comparar. I és cert que les primeres dones en càrrec o les plantilles dels mitjans de comunicació han estat televisió, però
és un vieix que s'ha d'estudiar un poc més. S'ha d'estudiar més. On som ara mateix? No som encara allà on hauríem de ser, diguem-ne? No, no, no que va. Tu fixa't ara, sortadament, hi ha una directora de Diària, Diària de Mallorca, que és la Maria Salgonyi, però tu has de pensar que la primera dona directora d'un mitjà de comunicació va ser dels Balears, de Sentit Balears, era Marisa Gallardo, però l'any 93.
Vull dir, ja havien passat molts anys, ja hi havia moltes generacions de dones periodistes que van poder estudiar a la Facultat de Ciències de la Informació, o de Pomplona, o de Barcelona, o de Madrid, ja hi havia moltes dones periodistes. I de fet, en els anys 90, ja més del 50% de les pantilles, dels mitjans de comunicació, tots, els xerrant de Mallorca, que és el que més conec,
Eren dones, però d'aquí que van assolir càrrecs de responsabilitat, de presa de decisions, de selecció dels temes que volien treure en portada, s'ha tardat moltíssim. I si tu t'afixes ara mateix a la ràdio televisió pública, a IB3, tots els càrrecs són homes.
Són homos, sí, sí. Càrrecs intermitjants, mitjans, n'hi ha de dones, però directors, director de la tele és homo, director de la ràdio és homo, director dels mitjans digitals és homo i el director general és homo. I jo no m'ho fareu creure per arreu del món que no hi ha cap dona, el manca amb les mateixes competències que qualsevol d'aquests homos. És impossible. El manca amb les mateixes, i segurament hi ha, que fins i tot,
En tenen més. Estan més preparades. També ja fa uns anys se va fer un estudi barra campanya que s'ha de dir on són les dones, molt centrada en mitjans de comunicació. Els números que van sortir eren lamentables, digueu, no? Sí.
Però també la nostra experiència a Ona Mediterrània, a Diari de Balears, a Vida, és que en general costa més fer venir dones que homes i no diguem ja quan se tracta d'opinar, és a dir, de fer articles d'opinió o tertúlies, diguem, que llavors em siga aquí.
És cert, ho comentava amb algun dels teus companys de la tertúlia just abans de començar. Aquí hi ha dos eixos principals o dos factors principals. Un d'ells és que les dones generalment de la meva generació, o més grans o un cop més joves,
Tenim aquesta educació que ens rebuda i aquesta influència social que ens ocupen més dels temes familiars domèstics i de cura dels altres que els homes. Els homes generalment, però és una qüestió cultural, no dic que estigui d'una forma o d'una altra, ja ni s'ho pensen.
si els conviden a un programa de ràdio, de tele, una tertulla, només li diuen a la seva parella. Escolta, que avui vendré més tard o demà tenc, però les dones han de fer planificació de qui recull els nins, de qui recull els nets, de qui curaràs per dir...
Això és un dels factors. I això és d'un percentatge elevadíssim. I després hi ha una altra qüestió. Que les dones també culturalment estan més avasades a callar i a xerrar a dins de casa. No fora de casa. Amb la qual cosa no es volen exposar. I no volen exposar la seva opinió perquè també són més criticades. Des de la roba que duen, com van pentinades, com xerren aquests homes. En els homes això...
Va, jo no crec que ningú se'n recordi de més si tu avui duies una americana, d'un color o de l'altre. Espero que no, perquè... I a mi segur que me miraran amb quin vestit he duit.
Probablement encara sigui així. Deixar-me es periodisme, amb la sensació que m'haurdeixat en qualque cosa, però bé, deixar-me es periodisme. Has investigat també la presència de la dona, la política institucional, diguem, i en aquest cas concret me parlaves de les primeres dones... Diputades.
i diputades, ara m'han vengut en el cap les imatges de la creació de l'autonomia on tots són homes i no diguem ja la transició, ara que fa 50 anys de la mort d'en Franco i tal, que també quan mires, tots són homes, els pares de la Constitució, en fi...
Déu-n'hi-do, eh? Sí, mira, ja form part, i estic molt agraïda perquè és un equip molt interessant, molt maco, d'un equip dins el mateix Departament de Ciències Històricas i Teoria de les Arts, tenim un grup, diguem, de dones investigadores de dones.
I aquest grup el formem amb la doctora Elisabeth Ripollí, després una altra joveneta que està a punt de d'autorar-se i va ser beneficiària de la interessantíssima beca Clara Hammer, que és la Marina Castillo Fuentesal, i després jo som la tercera d'aquestes investigadores i efectivament duim un any i mig
Proventura 2, un any i mig, dos, que estem investigant les primeres dones diputades del Parlament de les Illes Balears fent una comparativa amb dones diputades d'altres comunitats autònomes. I és interessantíssim. Les primeres dones diputades del Parlament de les Illes Balears de la primera legislatura només van ser tres. I eren, que ha t'ha ensenyat? Mhm.
en Maria Antonia Monà, i després la tercera, que creuràs que ara no me surt, era una diputada del PSOE, ja que va morir. De Mallorca. Sí, de Mallorca, m'acabarà sortint. En acabar el programa me sortirà. I aquestes dones, dissortadament, no he pogut entrevistar, no han pogut entrevistar cap d'elles per demanar-li el seu pare.
Però bé, em fes recerca, diaris, i hi ha una curiositat també sobre això, que quasi no surten a cap llibre.
és molt difícil trobar la biografia o el testimoni d'aquestes dones. Has de cercar Samaroteca, que sortadament t'existeixen els diaris, existeixi Samaroteca i ja tornem al periodisme. Samaroteca és una enorme font d'informació per estudi d'història contemporània, sobretot, però també d'història passada. Clar...
de Maria Antonia Monà sí que ha jugat un paper molt important a Mallorca sobretot, però bé, a les Illars Balears. Quina aportació fan les dones quan entren al Parlament, a la política, al debat polític, a les formes? I de...
Llevat d'en Maria Antònia Monà, que com tu mateixa has dit, ha tingut un paper preponderant la política de les Illes Balears, sobretot en concret la de Mallorca, realment la contribució de les dones polítiques, diputades, ha estat petita perquè no les deixaven tenir un paper important. Participaven de comissions petites i sempre relacionades amb qüestions socials.
I aquesta idea que hi va haver d'imposar per normativa, per llei, separitat, llistes cremalleres, totes aquestes mesures, creus que ja amb una certa perspectiva han estat positives?
Jo sí, sé que hi ha controvèrsia amb aquest tema, que hi ha dones que consideren que no té per què haver llistes cremalleres o no té per què haver un percentatge concret de dones dins, per exemple, les empreses, els consens d'administració, o com jo mateixa ara reclamava en els mitjans de comunicació, sobretot si són nens públics, però jo sí que crec que ha estat un impuls, perquè les dones són...
manco vistes, manco visibles i a més els que no les miren per triar-les. Aquest és el problema. Els que ja no les miren, miren els perfils dels homes.
I dins d'això, jo ara pensava que bé, hem passat d'allò, d'aquella fotografia que dèiem... Sí, és de tres dones. És una foto molt antiga que el diari de Mallorca va fer una reproducció molt grossa, molt guapa, que era una foto d'en Torralló, que el primer...
El primer plenari no se'l va fer perquè encara no teníem el que era el cercle mallorquí com el Parlament de les Illes Balears. I el primer plenari se'l va fer a Sallonge. És una foto guapíssima d'en Torrelló. I veus allà, i clar, el molt mal de treballs, que com cercant-te guany... Si eren 59... Les has de cercar. És que les has de cercar. Però bé, empeçant d'aquesta foto... Sí.
Penúltima presidenta Francina Armengol, actual presidenta Margarida Proens. També hi ha moltes dones balloses. Exacte. Per tant, amb això sí que s'han fet passes importants. Sí, sí. No dic que no faltin moltes més passes, però s'han fet passes. Segurament.
Aquest costre de vidre del qual se parla. I escolta una cosa, perquè vull que m'interessa molt que em diguis la teva opinió. És a dir, jo moltes vegades havia sentit aquesta idea que les dones
fent una política d'una manera diferent. Però després te trobes exemples que no... Jo això sí que me pens que és més individual.
Me penso que hi ha dones més esforçades, homes més esforçats, homes i dones que se dediquen a la política realment vocacionalment, a la que tenen ganes de protagonisme, de poder, de rellevància pública. Jo crec que amb això...
Es pot dir una opinió per damunt perquè no ho he investigat i si no ho he investigat he de xerrar per damunt d'una opinió. De fet, d'abans d'opinió, potser sí que hi ha més poca violència en la dona en general.
En general, sí, llevat de qualque cosa, però clar, els casos més violents, diguem-ho, són més puntuals. Fins i tot en el tracte, quan veiem els plenaris o bossins de plenaris o de comissions, generalment les dones són manco combatives, generalment més dialogants i es preocupen més per els temes de caire social.
Darrera qüestió, perquè hem d'acabar. I volia... He passat un vostè, eh? Ho torna quan vulguis. Idò, eh? Ho torna quan vulguis. Nosaltres encantats, eh? Bé, un apunt de literatura i dona, també. Què mos recomanaries a dia d'avui?
Bé, si vos he de recomanar autores mallorquines, vos recomano Actuals, Anna Maria Escales i Anna Dora Muñoz, per descomptat, que tenen una forma d'escriure molt diferent i tracten temàtiques molt diferents, però amb dues escriuen molt bé, molt clarament, tenen un molt bon català i compten històries divertides.
Ara, si vos he de recomanar les lectures que tinc jo ara, jo ara és que no me puc perdre una novel·la o un relat o d'en Rachel Kask, que és una dona canadenca, o una d'Evora Levy, que és sudafiricana. Són unes dones més o mancos de la meva edat i m'encanta com...
com escriben i com tracten temes que són globals d'una generació de dones com la meva. I una curiositat, periodisme i literatura, és a dir, llegeixes... Ara m'ha fet una pregunta que no t'espera la resposta. He encetat una nova tesi doctoral, aquesta en Filologia, i vaig estudiar les dones periodistes escriptores i com la realitat
que ell es tracta cada dia exercint el periodisme, se trasllada a la seva ficció. Ah, no t'esperaves aquesta resposta? No, i això obriria una altra entrevista que farem un altre dia. Tornar-hi fa amb vulguis. En part vos, moltíssimes gràcies, un plaer. A tu. A nosaltres ara els passarem.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
i el bon dia i bona vida dona mediterrània ja tenim el cafè preparat i és el moment de fer cafè en filosofia o filosofia en cafè Miquel Ripoll, molt bon dia Hola, molt bon dia Com ho deiem això? Cafè en filosofia o filosofia en cafè? Bé, millor un cafè en filosofia un bon cafetat de bon dematí i una mica de filosofia per activar ses neurones
Fantàstic, estem a punt. Mordú és un autor que conec poc, però... És a dir, el conec moltíssim de referències, el conec poc en profunditat, per dir-ho de qualque manera, i m'interessa moltíssim. Per tant, de qui mos parles avui...
Avui vos parles d'en Teodor Adorno i un poquet sa secció l'entitulada El pensaves de la vida ferida i ara en desentrenyarem un poc un poc suspecte. Bé, de fet vos vull parlar avui d'un llibre que tenim en català que té un anyet que se va publicar a final del 2024 que està molt bé perquè es diria en sa porta d'entrada en Adorno perquè és un poc
el llibre diria més accessible, s'ha de dir que la seva filosofia no és tan accessible com la seu amic Walter Benjamin, i el llibre que jo el vull parlar se diu Mínima Moralia, i bé, l'han titulat el subtítol Reflexions des de la vida deteriorada, però seria més correcte traduir més que deteriorada la vida danyada o ferida, no? I ara desentrenyarem un poc aquest sentit de la vida ferida, no?
i l'ha publicat Arcàdia en traducció d'en Joan Ferrarons.
Clar, jo te deia que tinc moltíssimes referències de Nadorno, sobretot per aquella famosíssima frase, famosíssima idea, que escriure poesia després d'Auschwitz és bàrbara. Crec que era... És una escena barbària. Sí, sí. I això va provocar molta polsellera, no? Mhm.
S'ha de dir que ell la va matisar, la va matisar molt al llarg de la seva obra, després. Però bé, ell venia a dir... Una cosa que cal tenir clar d'ador, no? És que ell parteix d'una premissa, diríem, no? Perquè ell, clar, va néixer en 1903 a Alemanya i se vava d'exiliar, se vava d'exiliar als Estats Units, i per la persecució dels...
de jueus, i clar, ell tenia la idea, la màxima que verteix és que Auschwitz no es torni a repetir. I quan aquesta idea d'Auschwitz no es torna a repetir no vol dir que sigui exclusivament, diríem, del poble jueu, sinó que cap extermini se torni a repetir. És a dir, que cap crea una cultura que no permeti
diríem els progressos de la raó i els progressos de la humanitat s'agirin en contra de les finalitats que pot tenir la humanitat és a dir que tot el desplegament tècnic no va a la destrucció dels éssers humans bé, tenim una idea molt molt lògica per altra banda exacte i clar aquesta idea de la poesia de
Després l'has dit, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va
el trauma històric sí, sí un filòsof que m'agrada molt actual que és en Sisek es diu Slavok Sisek
li donava la volta a la frase i deia en realitat el que no és possible després d'Auschwitz és escriure en prosa perquè la poesia l'usam per explicar allò que mos supera, allò que mos de passa, allò que no es pot explicar de manera lògica i la veritat d'Auschwitz és això, no?
però bé, ens interessa aprofundir amb en Teodor Ludwig Adorno o Teodor Vincent Grundt Adorno és curiós perquè si dius Vincent Grundt és el cognom patern el cognom patern era el cognom jueu i era adoptar el cognom de sa mare que era cristiana
Uh-huh, uh-huh.
i apareix que de naixement era Theodor Ludwig Vincent Brunt ah, val, val, per tant Vincent Brunt és el llenatge aquesta doble B que apareix sempre, no? Theodor, doble B, Adorno és el llenatge, no el segon nom d'acord, d'acord explicamos un poquet bé una pinzellada de la biografia d'en Theodor Adorno
La biografia, bé, ell va estudiar filosofia, no? Se va relacionar molt amb ambients de l'Alemanya literària i intel·lectual d'aquella època. Sí. També una cosa que no se sol destacar i és molt important és que ell no és exclusivament filòsof, sinó que és musicòleg. De fet, bona part de la seva producció, diríem, teòrica,
tenen a veure escrit teòric sobre música. I clar, dins la musicologia, se va situar un poquet en el territori que exploraven Alhamburg i en Schoenberg. Això diríem els pares de la música dodecafònica, aquesta nova corrent tan avantguardista en aquella època. I ell queda un poc amarat de tota aquella musicologia.
Com a element també molt destacat de la seva vida és que ell va estar, diríem, la seva feina, no?, el seu sostent anava molt lligat al que s'ha anomenat l'escola de Frankfurt. Sí. Que és un poc l'Institut d'Estudis Social de Frankfurt que funda en Horkheimer i ell va ser un estret col·laborador i un destacat membre d'aquesta escola, no? Va ser un estret col·laborador d'en Horkheimer que van arribar
a publicar obres junts, com la Dialèctica de la Il·lustració, que també és un llibre molt important d'aquella època. I allà, a l'Escola de Frankfurt, i sobretot en els seus anys de Gili, és curiós perquè en Adorno, els seus escrits teòrics tenen una base empírica, diríem. Ell feia enquestes, feia estudis,
però estudis empírics de sociologia, diríem, no? Sí, sí, sí. I a partir d'aquí es treia les conclusions. Per exemple, quan era l'any 50, que també en podem parlar d'això, que és molt interessant, va fer un estudi empíric sobre la personalitat autoritària als Estats Units. I va concloure que hi havia un gran sector de la població dels Estats Units que mentalment
abraçava o estava preparada per una dictadura. És a dir, que la personalitat que mostraven era la mateixa personalitat, diríem, autoritària que se pot donar al règim que hi venia, que era el Tercer Raig. Sí, sí. Bé. Com ara, podríem dir, no? Exacte, exacte, exacte.
Sí, sí. Interessant. Val, explica'm-nos un poquet bé la seva obra, però sobretot molt centrant en la que mos recomanes, no? Exacte. Aquesta obra són uns 150 aforismes amb una gran diversitat de temes. Els aforismes s'han d'agafar entre cometes perquè no són aforismes curts, dirien. Són a lo millor mitja pàgina més cursa i llavors 3-4 paginetes més llargs, no? És a dir,
I estan escrits entre el 44 i el 48. I allà hi ha una gran diversitat de temes. Hi plana també el Tercer Reich, hi plana la crisi de Serraó, hi plana també el paper de les dones i la crisi de les masclisme, coses curioses també que ell destacava com a símptomes
símptomes de mons pretèrits, que era, per exemple, l'astrologia, la presència de l'astrologia en el món contemporani, per exemple, analitzant les columnes de l'horòscop en els diaris, que encara s'usa, i un dels temes que també és interessant seranat,
a la indústria cultural. Però també, el que hi destaca molt en aquest llibre és, clar, això de la vida danyada o la vida ferida és un... en el fons també com quan te'l digui això és un llibre de caràcter melancòlic, perquè és un llibre que parla molt de l'exili. Sí. És a dir, un llibre d'un exiliat, que fa un exiliat que s'ha de recompondre la ferida, de deixar...
de la seva terra, els seus éssers estimats, etc. Escolta, en Adorno era marxista? Sí, tenien, clar, tenien un fort component marxista, l'escola de Frankfurt, però, clar, se desvinculaven, dirien, del marxisme o del marxisme a l'animisme ortodox de l'Unió Soviètica. I tenien, deixaven el marxisme no com una doctrina,
sinó més aviar com un mètode. És a dir, materialisme dialèctic com un mètode que els servia per analitzar determinats espais i determinades zones, però també, com tot mètode, eren conscients de les seves limitacions, no? Sí, sí, sí. Però potser recorrien a altres eines per poder analitzar altres aspectes socials. Uh-huh, uh-huh.
Vinga, molt centrar-me en la mínima, com era? Mínima moràlia. Mínima moràlia, sí. Jo m'agradaria parlar, i si pot ser, o m'agradaria destacar, un dels temes que també és molt interessant, jo crec que tu i et veiem que els pot interessar, que és també un dels temes que a metge destaca d'Adorno, però que també a vegades més malament se sol divulgar d'ell, que és l'indústria cultural.
és a dir, ara nosaltres hem assumit molt clarament això d'indústria cultural i una gent que ens pugui escoltar no li pot sonar estrany però clar, el que diu Adorno és que la indústria i la cultura és com un oxímor no poden anar junts sí, sí també puc entendre raonament sí, sí, clar ell el que va veure és a dir
Ell a vegades se l'acusa d'elitisme cultural, quan no té res a veure amb això, perquè ell pensava que la cultura és democràtica, no? El que sí que va veure, n'adorno, és que... les grans potencialitats que tenien, per exemple, el cinema, no? Sobretot el cinema i també la ràdio, però els grans mitjans de masses, el que havia passat és que sabien com... o se...
La lògica mateixa els havia convertit en elements no d'un art popular, sinó d'un art per dominar el poble. Un art per dominar les masses. I destaca, per exemple, el cinema de Hollywood. La gran indústria de Hollywood el que crea són, diríem, miratges. Miratges de la vida, miratges de compt
han de prefigurar les persones, el seu comportament, etcètera, etcètera. És a dir, jo, per exemple, si ho penses bé, el manco jo, la meva generació, com aprens, per exemple, d'estimar les coses de l'amor, com els demàrem aprendre? Mirant les pel·lícules. Entens, no? Sí, sí, sí. És a dir, que aquests mitjans són molt potents perquè el que fan és instruir, donar unes pautes.
Jo no els alumnes sempre els dic, heu estat mai als Estats Units? I la majoria m'hi diuen, evidentment que no. I jo els dic, però me podeu explicar què és el son americà? I tots m'hi diuen que sí. No? Mhm.
Enteneu, no? Sí, sí. És això que crea. Sí, sí. I encara ara, a dia d'avui, jo a vegades he fet aquesta reflexió de dir jo crec que crea més opinió i més pensament i més marc ideològic la ficció que la no ficció, no? Exacte.
és a dir, moltes vegades encara tot allò que puguem combatre que puguem raonar des de s'assaig després arriba una sèrie, una pel·lícula
i ho pot desmuntar tot i pot generar unes actituds i uns comportaments absolutament absolutament contraris en allò que defensàvem amb un article o amb un assaig
Exactament. Això era el problema que veia d'on, no? És a dir, a vegades se l'ha criticat perquè hi ha aquest art, diríem, l'art de la indústria cultural de masses i llavors hi ha un reductor, hi ha un art més emancipat que era un art, evidentment, que requeria ja d'una cultura, requeria ja de...
de temps per gaudir de s'art, etcètera. Però ell tampoc no està en contra del cinema. El que està en contra és de qui no se'n fa del cinema a la societat contemporània. Sí, sí, sí. I és molt interessant aquesta línia perquè avui dia ha obert molt d'aspectes, no? És a dir, Adorno se'l destaca molt per això, per aquesta visió de mirar...
Aquest producte és amb uns olí crítics. No és només un producte d'entreteniment, sinó que darrere de l'entreteniment també hi ha tot un modal de vida que se molts van atrevint, això. Diries que Nadorno és un pensador, diguem-ne, present en l'actualitat, actual? Sí, jo crec que sí. I a més...
Sobretot aquesta obra, jo crec que si algú li... Sobretot ara que la tenim en català, no? Si algú te demana quines obres importants del segle XX destacaries de sa filosofia. Jo posaria aquest llibre de Nadornó entre els cinc primers. Ja, ja, ja. Déu-n'hi-do, idò. Molt important, idò. Sí, sí, sí, és molt important. I sobretot sa manera...
la manera que és d'explicar-ho, que vulguis o no és una manera més accessible amb aquest paràgraf curt que sempre te deixa una idea que te copsa i que te fa pensar i pot llegir, rellegir, és molt interessant. Estableix un joc molt interessant amb aquest llibre.
i bé, evidentment don per fet que s'estudia a la carrera i és present d'alguna manera en autors actuals ha creat una escola forma part d'una escola més enllà de la que ja mos has comentat de Frankfurt clar, jo crec que és més diria...
la seva influència avui dia és més, diríem, dispersa, no? Sí. I s'ha reconegut en determinats problemes que hi ha plantejat, com per exemple aquest de la indústria cultural. És a dir, els debats actuals d'estètica, per així dir, l'estètica de les noves tecnologies, l'estètica de les intel·ligències artificials, tot això...
Clar, moltes vegades se llitgeix amb unes ulleres que són molt adornianes, des d'ador.
i després aquest mètode que mos explicaves sociològic per dir-ho de qualque manera exactament o empíric o això bé i vinga recorda-mos per on hem de començar per conèixer més Nadorno i acabam molt bé els llibres d'en Theodor Wiesengro Nadorno
Es mínima moralia, subtítol Reflexions des de la vida deteriorada, en traducció d'en Joan Ferrarons i publicat a Arcàbia. Un molt bon llibre per llegir filosofia.
És un dels llibres que ara aniré a cercar. Per cert, Miquel, hem de parlar de llibres. He vist que participes en una presentació, no? Exactament. Participant en una presentació d'un llibre sobre el professor Pau Frau, que és professor també de...
d'estètica a la Universitat d'aquí, de la Deia de Leal, i hem de parlar, hem de fer una conversa entre ell, el pintor Rafael Baixart i jo, sobre el seu nou llibre que tracta sobre un poc tot això, és a dir, l'estètica de les noves tecnologies, la transformació tecnològica de sarts, etcètera.
que celebrarà Ínsula Literària dia 28 a les 6. Ínsula Literària dia 28 de novembre a les 18 hores. On és Ínsula Literària? Sí, Ínsula Literària està situada en Gerani. Ah, sí, sí, sí, sí.
Per tant, divendres 28 de novembre, a les 18 hores, a la planta baixa de la llibreria Ínsula Literària Natgeranis, una conversa, Pau Frau Boron, en conversa amb Rafael Bastard i Miquel Ripoll, el nostre company i col·laborador,
i després hi haurà actuació i conversa amb Pedro Trots. Estudios sobre lazo de realimentación no lineal. No he entès res. No sé molt bé que... No he entès res. Sé que deu ser una obra, una obra també contemporània, una obra de música contemporània. S'ha dedicat en Pau Frau, també musicòleg i també...
Dirigeix música i també fa una molt bona feina amb el Col·legi Músicum a la Ulla. Idò, hem acabat aquest cafè, boníssim. Moltíssimes gràcies, Miquel Ripoll. A vosaltres, concentra. I normalment te saludam amb els temps durs, però avui t'hi acomiadem. Beníssim. Salut. Salut.
Bona nit! Bona nit! Bona nit!
Som Ona Mediterrània, som el 88.8 de la freqüència modulada. També mos escoltes a través d'onamediterrania.cat. Acabam d'obrir o de tancar aquest espai que fem filosofia i ara n'obrirem un altre nostre focus sobiranista amb en Joan Planes.
Déu ensadona l'esquena, s'han mesclat l'aigua i l'arena i baixar un monstre fet de fang. Hi ha una taula que d'avi, diuen que és la sang de Déu. Han begut fins quedar farts, el rellotge marca tard i allà ningú diu adéu. Hi ha el país de l'Olivera,
de la plana i dels serrans. La desgràcia té burrera i li ha pres la davantera a uns indignes governants. Allà un horto i la ribera on viuen els valencians. S'ha fet carme el mal presagi, la rosa s'ha fet naufragi i engull la vida al seu pagament.
I ara tot xalzen la beu, perki ja no pot alzar la modriu tot el que toqueu. No teniu cor ni paraula, sou i adreze sobre taula.
ofren anti-incompetència d'una colla de senyors. Que bonica està València quan t'amagues de l'horror. I on el silenci és salvatge, i on el dolor és paisatge, els llepors li fan massatge a mediocres vividors. Fis que la gent de les cases tornem a creuar el pont, tornen a omplir-se les places, va nuet l'emperador.
I ara tots alcem la veu perquè ja no pot alçar-la, podriu tot el que toqueu. No teniu cor ni paraula, sou d'adreces sobre taula.
I ara tot s'alçem l'adeu, per que ja no pot alçar l'amoriu tot el que toqueu. No teniu cor ni paraula. Sou de adres de sobre taula. Sou de adres de sobre taula. Sou de adres de sobre. Sou de adres de sobre. Sobre tot de sobre.
Se'ns va fer de nit els ulls quan el cel es torna negre. Aquell 29 d'octubre que mai més no sabrem oblidar. Una història escrita en fang que amb la pluja no es borrarà. Vencen la plana d'Utiel, l'or de Sud i la Ribera i la folla de Bunyol on sona un home que és ara ja un malson. Quan el cel es torna negre.
Serà el president del fang, ni honorable ni excel·lència, que amb vores d'indiferència va deixar tirat el seu país. Una història escrita en fang que amb la pluja no esmorrarà. Quan anunciaven els samies veus, i ells van fer com qui se'n plauré, i sense saber se'n maure van deixar morir la nostra gent. Quan el cel es torna negre,
Vindrà l'aclaror que sacsetge l'aire, l'antiga d'alçà que remou les traces. Hi ha una història alfant que sembla dormida, però és un amor per a fer-la viva. Vindrà l'aclaror que sacsetge l'aire, l'antiga d'alçà que remou les traces. Hi ha una història alfant que sembla dormida,
però és la llavor per a fer la vida. S'apagaren tantes veus que es buidaren les paraules i a poc a poc les ompliren de motius per a seguir avant. Cual el se destorna negre.
Els veïns desemparats, braç a braç i poble a poble, van haver de fer la crida demanant tot el suport comú. Una història escrita en fan que amb la pluja no es borrarà. Van vindre de tot arreu, governaven les graneres, perquè foren les primeres d'arribar, desobeint-ho tot. Una història escrita en fan que amb la pluja no es borrarà.
Fins demà!
Som a una mediterrània, hem escoltat quan el cel es torna negre, en Feliu Ventura, i just abans, lladres de sobre taula, dos temes dedicats a la tragèdia del 29 d'octubre de l'any passat en el País Valencià. És el moment de posar el nostre focus en marxa, el nostre focus sobiranista, i saludar en Joan Plana. Joan Plana, molt bon dia.
Un bon dia també, un bon dia, bona vida. Joan, hem d'analitzar temes importants i no hem de tancar sense poder convidar tota la nostra audiència a participar en aquest interessantíssim sopar col·logui que prepara l'assemblea sobiranista.
Però no em perpasses. Vares a ser set jornades organitzades per l'Obre Cultural Balear i l'Institut d'Estudis Catalans d'Estudis i Reflexió per la Conmemoració de la Conquesta de Mallorca. Com va anar això? Bueno, dimarts passant no parlem per estar en ventana i vi pensat fer una miqueta de resum d'aquestes jornades de reflexió i estudi que s'havien organitzat
I primer poden començar, d'alguna manera, donar-se enhorabona a l'obra cultural baleà, amb torna llibrers com a president i a l'Institut d'Estudis Catalans a Palma, amb el Sebastià al Samora, i amb el comissari que ha anomenat l'obra cultural baleà per la commemoració del vuit centenari de la conquesta de Mallorca, doctor amb històric de dret i de filologia catalana Gabriel Ensenyat. I el grup d'assessors han cancel·lat pandèmia a Pons per organitzar aquestes dues jornades, que van dir, com dit, dia 7 i dia 8,
de novembre, amb un col·lectiu de ponents, majoritàriament professors d'història, especialistes en temes d'aquests, tots ells, molts despets i coneixedors de la història de Mallorca i d'espoidors catalans. Jo què sé, en Toni Quintana, en Toni Ignaci Lomà, Josep Palomà, en Mengual, capellà que ens va parlar, com diré un poc dels sermons, en la Catalina Val Riu, en la Margulia Tomàs...
en Joan Colom, en Pere Sales, en Toni Marimor, en Miquel Àngel Casanovas, després representant, que va estar molt bé, de la part de les altres illes, que hi va haver Miquel Àngel Casanovas i una coccionera de Salor, de Fanitur, d'Evissa, i també hi va haver un senyor que a mi em va agradar moltíssim, que és un tal, en Toni Fugiró, del Pueix Valencià, i en Enric Pujol, del Principat,
a més d'Antoni Mas, i que van donar una visió bastant àmplia del que sempre tenia en aquestes jornades d'estudi i reflexió. Abans d'entrar, però, amb el que va donar, sí, aquestes dues jornades d'estudi i reflexió, a la sessió de Mallorca, sobre la commemoració d'aquests vuit centenaris de conquesta de Mallorca per les tropes catalanes de rei Jaume I,
Vull manifestar la satisfacció pel canvi de l'obra cultural baleà en relació a iniciar ja des d'ara, quatre anys abans, la seva implicació en la preparació d'aquestes efèmeres de la societat civil tan importants
per la nostra història, cultura i identitat nacional. Ja que la primera reunió que va convocar el dia 30 d'abril a la Gana Alcobé no hi va ser present a la GAC que pensaven que era molt presa. Encara faltava molt de temps. I que faltava molt de temps i que esperàvem esperar el resultat d'una propera compta electoral.
La participació de l'obra cultural i ara amb el seu comissionat, des dels inicis de la preparació i programació dels anys prèvi d'aquesta comemoració, pot ser molt important per arribar transversalment a la majoria nacional de la nostra societat civil i a tots els pobles de Mallorca. Saben quina és la seva implementació i per tant és important el seu nombre d'associats i totes aquestes coses.
i sense oblidar en cap moment, i que se va fer, per exemple, com he dit abans, Menorca i Suspitiuses, i de la resta dels territoris després dels catalans. Per tant, feta aquesta connotació, que és un aspecte que pot ser positiu, veurem com tira més endavant. L'objectiu d'aquestes jornades era, amb ajuda d'aquests grans historiadors, com hem dit, conèixer els estudis realitzats sobre aquest enveniment històric.
i reflexionar sobre el mateix. A més, també anar pensant i aportant opinions de com construir un bon relat i un bon argumentari per a la comemoració d'aquest Vuita Centenari. Dos aspectes importants que sabem que al llarg de la història, com en tenim una miqueta, ha tingut alts i baixos i transversacions i que, per tant,
establir durant aquests quatre anys previs un bon relat i un bon argumentari ha de ser prou important. Amb ell hem d'aconseguir explicar el nostre sentiment de poble i empoderar-nos a lluitar contra els que tenen com a objectiu la minorització de la nostra llengua, que ja veiem com està com...
com mai amenaçada, i els intents històrics d'assimilació i desaparició del nostre poble per al que és reina de Castella i l'estat espanyol. Jo crec que amb aquest objectiu el primer que es va intentar va ser posar una miqueta de llum en els fets històris i quan va intervenir Toni Quintana, que va obrir les intervencions, va exposar com s'ha anat celebrant el dia de la conquesta al llarg dels segles.
dins de l'etapa medieval, dins de l'estem contemporani. Com ha anat evolucionant aquesta celebració, que els inicis començava generalment amb una professió d'un llarg itinerari, que partia de la Seu o passant per Sant Olori, per l'interior de la societat i que sortia per ser monades de la porta de Sant Antoni, fins a ser una esplanada que hi havia de fora, que és l'esplanada del Palló,
on es feia el sermó de la Conquesta, que era un moment bastant, diríem, ceremoniós i important en la celebració. I que després han agafat amb molta força aquest tipus de sermons.
i que, posteriorment, tornava a entrar a la ciutat per la porta pintada. Un moment més algi de la festa, ja que se reproduïa l'entrada de Jaume I a Madrid a Mallorca, i després se'n caminava cap a la seu. Ell ens va contar que érem presents
tots els oficis, sobretot sastres, ferrers i agenters, que tenien a veure amb molts aspectes d'aquest processó i de l'activitat econòmica de la ciutat de Palma, i tots els tallers estaven obligats a tancar per poder assistir tota la gent de la professora.
La festa se celebrava a la ciutat i eren, segons ens va explicar, convocats i convidats juglats que eren els que feien arribar a la resta de les universitats de Mallorca tot el que hi havia dins d'aquella celebració.
Ell ens va dir que a mitjans del segle XV es va deixar de portar l'estandard perquè era una feina no gent fàcil, havien de ser portadors d'especialitats, a més per sortir a la porta de Sant Antoni ens va explicar que es feia un procés bastant complex i amb el temps que s'havia fixat a cor.
la part forana començava a participar en una colcada que es feia a l'interior de la ciutat després de la revolta forana i de les germanies, i el sermó va passar per-se a la seu. Al segle XVII, després d'aquesta nova planta, del segle XVIII, la colcada va passar a ser una exhibició equestre, primer a Port i després a Salmudaina. I al segle XIX desapareixia la colcada
I ell va ser vist en el segle XX, l'any 1965, quan se va reposar la festa de l'estandar. Ell, per tant, amb això va voler, i està bé que ho recordem perquè sigui part dels oients que mos...
Escolten, no tenia prou clar una miqueta aquest relat també representant-lo i parlant-ne. Igual que en Toni Ignasi, l'home, va fer una miqueta de referència a tot el que eren els simples mallorquins i l'expolviació dels mateixos. Sabem que tant la figura de Jaume I, com en pintures i escultures, la seva cimera, l'estandard, la porta-pintada...
Són elements, simbologies molt importants d'aquesta celebració i sabem que part d'ells estan espal·liats i que romanen en el Palau Nacional i que per moltes vegades que s'ha demanat se neguen a retornar-nos l'os, i altres petits estan espal·lats en el Museu d'en Bellverg.
Una cosa que a mi em va sorprendre, que desconeixia, la mort va dir el capellà Josep Amengual, que va fer una mica una exposició de la importància i del sermó de la commemoració i com se n'han anat guardant
N'hi ha un 22 que conegitats, el primer de l'any 1863 fins als darrers que s'han fet, i que generalment eren sermons que s'inspiraven en les cròniques i no en escritures de caràcter religiós, malgrat que la festa tenia un sentit religiós bastant també marcat i profund. I que l'any 1901 pronuncia aquest sermó amb el Sant Antoni Maria Alcover,
que era, en aquells moments, Canonges de la Seu. I un altre aspecte, i no els ho diré tot perquè, si no, no acabaria mai, però que sí, va ser també molt interessant, va ser l'exposició dels temes legendaris i tradició cultural que va fer la Catalina Val Riu, que va parlar de la literatura que tenia les seves regles, la literatura de caràcter oral, i com, abans, els joclars, durant l'època medieval, etcètera, van tenir el paper...
de divulgació de feix de la celebració. I ens va parlar de 16 publicacions sobre en Jaume I de Mossó en el Coler, en revistes i semanaris, que són prou importants i recercades, i que en el tom 5 i 14, perdó, i 24 de les seves rondalles, també fa referència a en Jaume I i a les seves assanyes.
i ens va parlar també d'altres autors, com Andreu Ferrer, amb un llibre que es diu Llegendes de les Balears, que el va editar el pare Massot, i que té molta informació, i d'un que va editar ella, va escriure ella amb en Tomar Bibot, que es diu el rei Jaume I, un heroi històric i un heroi de llegenda,
I per darrer em va parlar, i fins i tot el va dur a l'exposició, d'un llibre d'en Gabriel Genemanila, que ha de creure pensar i pensar que el rei Jaume I, que hi acaba en punts suspensius. Tots aquests són narracions de caràcter èpic, que apareix en monarca, en totes les seves qualitats que solen aparèixer remarcades a damunt d'això.
Per anar acabant, farem una mica de resum de les coses més destacades que es van dir a la taula redonda del dissabte i que ja estan enfocades una mica de com i de quina manera s'havia de celebrar aquesta commemoració. Com hem dit, la primera de tot, remarcar que havia de ser a rememorar el naixement d'un cicle històric nou, Norbera,
que vulguin construir aquest relat i argumentari a lo llarg dels temps i que vulguin estar fins i tot preparats per resoldre problemes que puguin aparèixer en aquesta preparació i com fer pronta a altres relats fins i tot de caràcter negocionista.
que vinc de fer una celebració distinta que es va fer l'any 29, que va ser més de caràcter institucional, militar, espanyolista, amb poca participació cívica. Per tant, vinc de fer una celebració que fes una aproximació crítica i reivindicativa
el que nosaltres pensam que volem que sigui la Mallorca de l'any 1229. I que, per tant, s'havia d'implicar en molt d'àmbits i entorns, fent un especialment la importància de, durant aquests quatre anys, tenir relats per presentar i divulgar a dins les escoles, les instituts i les universitats, perquè és una qüestió
de vital importància per aquesta implementació d'un relat i uns arguments clars i definits per prendre consciència d'aquesta comemoració d'aquests 800 anys i la celebració que la nostra identitat com a poble ha perdurat durant tot aquest temps.
una participació important en aquesta taula per mi va ser la d'Antoni Mas a la qual va dir que hem de ser molt conscients que estem davant d'una festa cívica més antiga de tota Europa i que per tant hem d'estar orgullosos amb aquest fet però que també en el mateix temps hem de fer recordança que varen néixer en aquells moments com a poble i arreu d'una guerra que se va produir o conquesta com diu ben nom
i que, per tant, ell era partidari que s'havia de fer una resignificació d'aquests fets. És a dir, donar un nou concepte que impliqui un acte d'otorgament d'un nou significat, d'un canvi de sentit interpretiu,
d'acció en contextos i experiències que se van produir. Perquè ell va dir que cap poble més hauria de tornar a desapareixer, i el nostre tampoc, i molt manco, se poguessin produir situacions d'extermini com nosaltres veiem que se produeixen actualment. Aleshores, nosaltres, el que no volem fer mai més,
és parlar de genocidies, que bé de veure que, com van dir altres historiadors, sempre a dins d'edat medieval se produïn aquest fet i a vegades es puguin refreure això, basta que se mirin els exterminis de la conquesta de Sud-amèrica, no de veure...
per l'estat espanyol mateix. I per tant, que nosaltres no volem celebrar cap tipus de genocidi sinó el naixement d'un nou poble, d'una nova societat que ha perdurat davant d'aquests 800 anys. Aleshores, jo acabaria dient que és molt important el fet que
Nosaltres ens anem preparant en molts àmbits i que jo no voldria deixar de demandar el fet en què també deixar relleu que tu personalment vas editar una agenda de Mallorca l'any 2029, amb la qual una de les propostes importants, que hem de parlar de distins objectius, d'una Mallorca feliç, econòmicament pròspera, frenament democràtic, socialment justa,
sostenible, cohesionada, rica culturalment, etcètera, etcètera, ja parlaves de crear una comissió cívica que prepari, d'artejar, no a veure, actes, accions, iniciatives de la conmemoració, no a veure, que sigui...
una comissió àmplia a l'estil que s'acaba a fer per celebració del centenari i de la Germania. I llavors aquí s'està a veure si com a conclusió de tots aquests fets que s'han parlat durant aquests dies són capaços de commemorar aquesta conquesta i celebrar la persistència de la nostra cultura, de la nostra llengua, de la nostra utilitat com a poble i demostrar la voluntat
de continuïtat i de millora d'una manera cohesionada entre la Mallorca de l'any 2029. Sí, i també aquesta idea, que espero que compartis aquí la gent, de fer una celebració també en projecció de futur, no només...
amb projecció de passat, diguem. Joan, pegàvem un vot a un altre dels temes que te volíem demanar, perquè hi ha hagut la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans per un costat i el dictamen de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per l'altre relacionat amb els presos i exiliats independentistes.
Sí, poden dir que hi ha una sentència en negatiu i una sentència una mica en positiu. Sí, sí. La negativa seria aquesta del Tribunal Europeu de Trenats que ha dictat una sentència que costa fer-hi, perquè aquests set jutges de la sensació cinquena del Tribunal han tret a valorar el que va ser el 2007 i la repressió posterior.
I fan seu arrelat dels tribunals espanyols fins a l'extrem de situar la protecció dels drets constitucionals i de solidaritat d'Espanya per damunt de la protecció del seu sentit i del seu nom, dels drets fonamentals i individuals representats políticament i dins d'activistes socials.
El tribunal diu que Espanya no va vulnerar els drets polítics d'en Sánchez, d'en Torollas i Junqueras, per haver-los mantingut tancats a la presó de manera preventiva.
no es pronuncia de bell veure encara sobre la validesa del judici que els va sometre el Suprem ni sobre si una cosa molt important ni sobre el jutge predeterminat per llei, ni sobre la manca d'impercialitat del tribunal, ni sobre la vulneració dels drets com el de la llibertat d'expressió i la reunió.
Però el que és més fort en aquesta sentència, ja veiem que el Tribunal Europeu de Drets Humans considera d'entrada que el fet de l'octubre del 2017, i ho diu així, tant la mobilització del punt de setembre com de referent d'un discriminador d'octubre són d'una gravetat important i que van implicar unes acusacions per uns delictes
jo diria, un poc inventat de rebel·lió, de sedició i de malversació que justificaven tant restrictives com la presó preventiva. I recorda que, segons la jurisprudència del tribunal, un estat ha de poder impedir
raonablement la realització d'un projecte polític incompatible amb les normes del Conveni Europeu de Drets Humans, abans que no es posi en pràctica mitjançant dates concrets que puguin comprometre la pau civil i el gerre règim democràtic en el país.
Per tant, molts d'arguments del Tribunal Europeu topen en distàncies jurídiques, però internacional, que s'havien pronunciat sobre aquestes violacions de drets dels presos polítics per part d'Espanya, com era el Comitè de Drets Humans de l'ONU, que recordà molt clarament aquell grup de treball sobre detencions arbitràries,
de l'ONU, el Tribunal Europeu, resumant, diu que va fer de manera ajustada en el dret espanyol i afegeix una cosa molt greu. Diu que el Tribunal no pot passar per alt el tracte seccional del delit per als quals es prebou aquesta mesura.
i que no hi ha cap problema. Observa que els delictes
El Tribunal d'Esterbú pot ser una nova era, pot obrir una nova era en què aquest Tribunal Europeu de Tres Humans ha anat entrant progressivament els darrers anys en què els estats, els estats del Consell d'Europa, del qual depèn el Tribunal, han anat controlant més i l'han lligat cada vegada més curt. I pot ser que ja hi hagi prou condemnis i de d'alguna manera podem entendre que...
prima els drets d'aquests estats per damunt dels drets individuals i de les persones, i que això és una qüestió molt greu i molt preocupant.
En principi, l'informe de l'advocat fa preveure una sentència positiva a favor de Puigdemont. Puigdemont està dient, està animant aquesta idea d'un retorn aviat, tot i que sempre jo crec que tractant-se de l'estat espanyol sempre s'ha d'anar alerta.
però en tot cas ho veurem i jo crec que també hi ha un tema molt important que serà el que tractarem de dir ben res en el sopar col·loqui que prepara l'assemblea sobiranista que és la projecció exterior de la lluita per el reconeixement internacional de la nació catalana
Mor venen dos ponents de primer nivell i que ho enfocaran de dues maneres complementàries, no? Com està preparat aquest sopar col·loqui de divendres? Divendres, divendres, divendres i 21 a les 8 del vespre, al restaurant de la Crou, farem un altre d'aquests sopar col·loquis, que és una trobada molt important
per, diríem, assemblants, els seus socis i simpatitzants, i que, de qualque manera,
un fil conductor de ses darreres xerrades que varen fer en Vendez Ayas i en Jordi Campos, etcètera, i després tot el tema del descens català, que tant un com l'altre posaven molt d'èmfasis en aquest reconeixement internacional i de sa propi nació catalana. I nosaltres el que havíem pensat és com donat de què
el nou president del Consell de la República Catalana,
va agafar dins del seu programa electoral aquesta idea de la necessitat de treballar per reconeixement internacional de situació catalana dins les institucions i en relació a altres estats, vàrem pensar que ell, en Jordi Domingo, i en Jordi Castellà, que va ajuntar a la seva candidatura i que és un expert en la via guineana i que és escomissionat
per reconeixement internacional de la Nació Catalana a través d'aquest pacte nacional que se vol impulsar conjuntament, i que jo crec que l'Assemblea Soberanista de Mallorca ens hi va aderir, igual que decidim, i l'Assemblea Nacional Catalana,
però que s'hi ha de fer moltíssimes feines. I vàrem pensar de dos tots dos aquí perquè ens expliquin dins d'aquest actual paradigma global de retrocés cap a estats més...
de dretes i de dreta extrema, podríem dir clarament, que tenen com a dictamen aquest autoritarisme, estar contrari d'aquests estats, aquestes nacions sense estat, en caràcter restrictiu, que hi beven ells, quines pensen que són les passes que s'han de seguir per aconseguir aquest reconeixement internacional
L'Associació Catalana ha dit institucions, com per exemple Nacions Unides, i també per altres estats. Ja sabem que fins i tot després d'una possible declaració unilateral d'independència, si no és a partir d'un referèndum,
negociat i acordat, que això sembla quasi una utopia, sempre ja se passa de reconeixement internacional d'una nació que vol esdevenir estat. Veiem ara recentment, disortadament, en la casuística de Palestina, en el qual es posicionament
de determinats estats en reconeixement de Palestina com un estat propi dins Nacions Unides i en la diplomàcia internacional, fa possible que puguin aspirar a tenir aquest reconeixement d'estat propi. Aquest és el que nosaltres esperem, que en Jordi Domingos i en Jordi Castellà es posin el seu punt de vista, les seves estratègies,
I jo no sé si els haurem de demanar també quina possibilitat hi ha que totes les entitats de la societat civil i organismes que estan fent feina
puguin aconseguir una unitat d'acció. A veure si també som capaços de mostrar molts com els egos institucionals d'entitats o personals de lideratges no perjudiquen aquesta passa tan decidida i tan important que pot ser anar treballant aquest reconeixement internacional de la Nació Catalana.
Joan, per assistir divendres en el sopar com ho han de fer si encara no estem apuntats? Mots queden 3 dies per apuntar-se tenim avui dimarts, dimecres i dijous i després ja divendres el sopar i tal ho poden fer de dues maneres molt fàcils una, accedir
A les pàgines que publicam a un test de Balears, que és un enllaç directament a la pàgina web i on es poden rellenar el formulari que pateix per poder seguir apuntat, o directament anant a la pàgina web de Balears.
Així i tot, a dins les xerxes socials, que sigui en els Facebooks, de l'assemblea, de membres del secretariat i fins i tot Twitter i demés, trobaran aquest... I a la notícia del diari de Balears també hi ha s'enllaç.
per apuntar-se. Efectivament, van fer una publicació amb les quals ho expliqueu, amb les quals estem sempre agraïts, i que això dona moltes facilitats per fer-ho. I fins i tot amb les cartelles per ajuntar-hi un telèfon d'informació, per si cal que ho té dificultats, perquè puguem prendre nota cada 123, 313, 228, etc. Per tant,
esperant que la gent respongui en aquesta possibilitat única i pràcticament inapatible de tenir dues persones, dels presidents del Consell de la República que va agafar aquesta institució a l'exterior, que és en Jordi Domingos, com en Jordi Castellà, que és una persona molt documentada, en Sabí Guinea, que ha escrit llibres com va aconseguir el reconeixement internacional.
Joan Blanen, moltíssimes gràcies. Bona parlada, bon dia per a