Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Comença Bon Dia i Bona Vida, el matinal d'Ona Mediterrània, conduït per Tomeu Martí i produït per Maria Moreno. I curtiu-te-n'ho canç, a mollot d'abarroa, a s'escoi-t'n, tatuatori, banyau-cabicà, i miri-te-có, a txacant-xepé.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència molt odada també. Onamediterrània.cat. Una salutació a tota la gent que mos escolta des de Mallorca o des de qualsevol punt del món. El Bon Dia i Bona Vida és un programa que fan possibles socis de l'associació
Ona Mediterrània, una associació, l'associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins, que dona cobertura i edita cinc mitjans. El diari de Balears, l'estel, la publicació en paper, l'estel, també...
a la publicació cultural ploma.cat, també vida.cat, la plataforma audiovisual, i evidentment aquesta casa, Ona Mediterrània. Començam, bon dia i bona vida, avui un programa ple d'actualitat i ple d'anàlisi. Som-hi!
La Maria té una nòvia que és ben guapa i ben sala i a mi m'agraden els homes però no els puc tragar. Sóc la més xula de l'horta, la més trendy del bancal. Sóc la més trista del barri quan arriba a la ciutat.
Ha fet tard per escriure, t'estime. Se li ha mort una part del jardí. Fàcilment el dinar se li creme. Tot per a ir reballat, és així. Té la casa que sembla una quadra, pots de cervesa, caixes de pizza. Vols moure o eres tonto en conserva? No estàs antiquat, estàs pa què el diixen. I aixa crisi està masculina, dale amoníaco, dame morfina. Pa que no me canse la rutina, buc a mi un barco, una piscina. I col·lega, per mi no patisques, sobrenomes si n'hi ha crucifixes. I una cosa venia pensant, tu no estàs antiquat, tu estàs que te n'hiixes. Ai,
Mareta, tinc un novio. Ai, que no me deixa estar. I és que em té tan prendereta. Ai, que no me'l puc deixar. A l'estiu no vull la platja, que està plena de merdans. Vull un bar, una piscina, ser la reina i no sopar. Estic anticuerda.
Si veus sabates penjades d'un fil d'electricitat, vol dir que allà van entrar els tols d'aquells que tu vols comprar.
Si vols tastaràs, si vols estip, o una bolseta de cristal, segur que compres, compres, compres i així poc.
compres, compres, compres i així podràs convidar.
Som el Bon Dia i Bona Vida, dona Mediterrània. Avui és 27 de febrer de 2026. Avui tenim, com cada dia, un repàs a l'actualitat que vos oferirem tot d'una hora mateix. A continuació, escoltarem la columna que mos envien a Francisca Grimald i també escoltarem un àudio que teníem pendent
d'oferir-vos avui parlar amb en Jaume Sastre i són aquestes declaracions de Nagata Roizen de la Prada les quals reconeix que en Joan Mesquida era amic íntim seu i això té rellevància perquè va ser ell qui va fer desaparèixer aquesta multa que en el final no va haver de pagar
Una multa posada pel govern. Més qüestions. Avui també ens connectarem amb els Premis Goya, que s'han de celebrar a Barcelona. Ahir tenim un enviat especial del grup
Ona Mediterrània, que també farà cròniques per diari de Balears, en Jorge Guirada, amb ell ens connectarem. Avui recuperam la nostra rebel·li consentida, Ana Laura Ribes, ens explicarà qüestions relacionades amb la notícia d'aquesta setmana.
que és el desallotjament de més de 200 persones de l'antiga presó de Palma. Noves hiperes amb en Joan Lillo arribarà a les 9 i mitja, a les 10, Música amb Amor, Nain Amor, i a les 10 i mitja, com sempre, com cada setmana,
Tancarem el programa amb alegria i poesia. Direm bon dia poesia amb en Pere Perelló i nom de Déu i amb en Petllador. Començam a repassar l'actualitat i com sempre ho feim en diari de Balears, trobau de Balears.cat.
Bon dia i bona vida, dona mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears podem llegir com a primera notícia, com a notícia més destacada, el 8M, ho tornarem a fer, més feministes que mai. Aquest és el lema de la convocatòria de la coordinadora transfeminista que se manifestarà es 8 de març pels carrers de Palma. També des de Diari de Balears mos ofereixen dues peces relacionades, ni que sigui tangencialment,
Bé, una d'elles directament salta més tangencialment amb el futbol. Per un costat, Martín de Michelis és el nou entrenador del Mallorca. En Martín de Michelis, nascut a Córdoba, Argentina, el 20 de desembre del 80, és el nou tècnic del Mallorca que intentarà el repte d'evitar el descens del club mallorquí de la primera divisió.
D'altra banda, vos oferim un vídeo i diverses imatges. El Real Madrid intenta tapar amb una pancarta la seva història racista, però al mateix dia centenars d'aficionats es posen a cantar cara al sol.
Més qüestions, un altre vídeo del xoc al Congrés de Diputats entre la neofeixista Demer i el sobiranista Vidal. Els Demer sou violents, li diu en aquest vídeo la representant sobiranista. També vos oferim dues entregues de la sèrie dedicada als 40 anys del PSI-PSM.
Entrevista en Antoni Marimón, Mallorca sense el PCM seria més província, més florida i més desigual del que ho és ara. I de l'altre, Sebastià Serra, Mateo Morro i Antoni Marimón repassen la història del PCM i els 50 anys de Mallorquinisme.
polític. Més qüestions. Un altre vídeo més. L'actriu Estel Soler denuncia haver patit una discriminació catalanòfoba. Vos ho compta, o bé, ho comptava ahir a TV3 i a Diari de Balear recull el vídeo.
Més qüestions al rugby de Perpinyà. També s'adreix el correllengua germanat i rebrà la flama a l'estadi de l'USAP. Taller de planter de varietat locals i ecològiques de temporada d'estiu a la fonera. Teniu tots els detalls també a Diari de Balears.
que també ens informa que la previsió dels hotelers és que hi haurà una important pujada de reserves per aquest estiu.
També destacàvem dues peces, una agressió d'un alumne a un docent. L'Estey rebutja l'agressió a un professor Lies del Cúdia i UOP Ensenyament és inacceptable que els docents hagin de desenvolupar la seva tasca en un ambient d'inseguretat.
I la part positiva, els 200 de les Balears reben el darrer pagament del retorn del 2,9%. Diari de Balears vos ofereix una entrevista que li va fer en Jordi Vidal Reinès en en Jordi Sierra i Fabra.
El titular Llegir em va salvar la vida. Aquest és un dels titulars d'aquesta entrevista interessantíssima. Crònica d'escacs. Igualtat als diferents campionats per equips escacs de les Balears. Ens l'envia, com cada setmana, en Enric Pozo. I, d'altra banda...
Destacant que l'obra cultural balear renova completament l'exposició de la Casa Museu de Joan Alcover. La podeu visitar aquí, on som nosaltres, i des d'on vos parlem, Can Alcover Espai de Cultura.
M'ho anem ara a la portada de Vila Web. Allà hi trobam com a notícia més destacada, com a notícia, com a fotografia més destacada, el Paquistan bombarda Kabul i declara la guerra oberta a l'Afganistan.
Aquesta és la notícia internacional del dia i és que sembla que ha començat guerra entre Pakistan i Afganistan. D'altra banda, una entrevista amb Mohamed Salem. La guerra no s'acabarà fins que no se'n vagi l'últim soldat marroquí. És el delegat del Front Polisario a Catalunya.
i aquest dia se celebra el 50 aniversari de la República Àrabe Sahrawi Democràtica. Ja varen parlar en el seu moment amb en Rafel Borràs, i demà dissabte hi ha un acte a les 11.00,
a l'edifici de la Riera de Palma. Per tant, hi esteu convidats. Els polítics no han de dir quins són els clàssics de la literatura. La comunitat educativa i acadèmica contra el currículum de la conselleria, parlem del País Valencià, i també...
Des de Vila Web mos informen que la Fiscalia demana més de 30 anys de presó per a cadascun dels acusats en la protesta per Hassel a Vic. Finalment, dues qüestions interessants. Per un costat, joves dirigents debaten a Vila Real sobre la construcció dels països catalans.
i, per una altra, la desclassificació dels documents del 23F engega una operació per la tornada de Juan Carlos I. Tots aquests són els arguments informatius. Ara és el moment de tornar a la pàgina
la portada de Diari de Balears i oferir-vos els articles d'opinió que són ara mateix en portada. Per exemple, els d'en Mariu Verdú, que s'intitula És el moment d'associar-se i teixir xarxes a les Balears. És d'en Joan Lledonet.
El Principat de Catalunya, un país on es fomenta la corrupció. És d'en Rafael Borràs, salari mínim propi de les Illes Balears, condició necessària per frenar l'empobriment. Lila Tomàs, cinquantanaris importants.
Joan Vicenç Lilló, Planters Salvatges. Recordem que a partir de les 9 i mitja podreu escoltar el nou capítol de Noves i Parès d'en Joan Vicenç Lilló. I en Miquel Àngel Vidal ens parla d'un altre centenari de Joan Alcover.
Tots aquests articles d'opinió els trobeu a diari de Balears, de Balears.cat. Nosaltres mos posam ja en moda anàlisi i tenim moltes qüestions avui i mos preparam per oferir-les totes.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
I al Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània, vos oferim ara la conversa sobre aquests 50 anys que s'han complit de mallorquinisme polític, de PSI i de PSM. La conversa es va fer a la plataforma audiovisual
vida i compta protagonistes importants d'aquesta etapa, com són en Sebastià Serra, que va ser un dels fundadors del PSI, en Mateu Morro, la persona que més anys ha dirigit el PSM, i en Toni Marimón, que a banda de ser una persona compromesa també amb aquest espai polític, és historiador que hi ha fet feina i ha estudiat aquest...
aquest espai polític i aquesta època. Escoltam-hi-do aquest especial aniversari de PSI i PSM.
Som a la plataforma audiovisual Vida dedicant aquest programa especial a parlar, a analitzar aquests 50 anys de PSI que posteriorment ha evolucionat a PSM i a més per Mallorca.
Hem fet una primera part més històrica i ara voldríem fer una segona part, en què, evidentment, anirem repassant fragments de la història, però que voldríem que també fos bàsicament analítica i valorativa. Per això hem convidat dos despesos pesants d'aquesta història, que són en Sebastià Serra. Sebastià, moltes gràcies per ser aquí.
Gràcies per ser convidat. En Sebastià és del grup de persones fundadores del PSI. I en Mateu Morro, també moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. En Mateu ha estat secretari general del PSM en èpoques diferents.
També va reservar la Santa Maria en nom del PSM i moltes altres coses que anirem de batllant. I han convençut en Toni Marimon perquè quedi una estona. Tu Toni has estat un militant molt actiu del PSM.
i presideixes la Fundació, diguem-ne, o has presidit la Fundació Emili Desdé, que és, diguem-ne, el que s'ha deia al laboratori d'idees, de pensament, no?, d'espartit. Anem per passes. Sebastià Serra, d'on venies?
i com acabes dins el grup de fundadors del PSI? Bueno, jo quan vaig acabar els estudis i vaig demanar feina a l'ensenyament públic, en aquest cas, que vaig aconseguir entrar a l'Institut Joan Alcobé, ja en aquells moments m'hi vaig apuntar a l'Obre Cultural Balea,
Vaig treballar en el secretariat de pobles i també en el secretariat de cultura. Vaig col·laborar amb les primeres delegacions que se varen crear i vaig anar participant de lluites democràtiques, tant en el terreny del professorat, que en aquell moment era molt dinàmic,
a tots els nivells de l'educació, escoles d'estiu, vagues, plantejaments reivindicatius diversos. Insistiria, des de l'educació bàsica fins a l'universitària, i ajudant a democratitzar el col·legi de llicenciats, que era un organisme amb molt, molt d'esfranquisme encara, i van aconseguir, entre molts, fer una junta directiva democràtica, per seguir de penjar-ho amb Albert Ipicornell,
i professor d'història i que, bueno, el va presidir bastant anys i entre altres coses vam aconseguir, vam pagar nosaltres a poder tenir un pis a Palma, un local del col·legi de doctors i llicenciats perquè abans la reunia a l'Estudio General de Lluia però els que dirigien l'Estudio General
no el mor deixaven gaire, em posaven moltes dificultats i optàvem perquè estavia bé. Jo me movia en aquest terreny, en el terreny del sobrecultural i en el terreny del professorat. I lluites democràtiques i evidentment hi havia un partit polític que en aquell moment, estem parlant del 73-74,
en aquell moment, un partit polític dins d'esquerra que més o manco dinamitzava bastant, que era el partit comunista. Jo hi vaig col·laborar. No vaig tenir mai carnet, és a dir, per tant, però una col·laboració en lluites i una col·laboració en moltes coses, i també en gent que procedia d'altres grups polítics, perquè hi havia grups que també eren d'esquerra i que anaven col·laborant i anaven organitzant coses.
També, i m'estic allargant molt, la Junta Democràtica en aquell moment, la lluita, la Junta Democràtica va ser un element prou important. Vol dir que allà a poc a poc aneu fent connexions, la gent que té aquesta idea més de país, i a partir d'aquí...
Ara ve un moment que jo diria que és cap dalt, que és el moment en què acura a la reunió de forces polítiques de països catalans, de plataformes i partits democràtics de països catalans. Allà veiem la realitat de l'Assemblea de Catalunya, veiem la realitat del País Valencià, d'una coordinadora que existia, i els mallorquins presents,
no teníem organismes potents que lligassin democràcia, amnistia, estatut d'autonomia, lluita social, i en aquell moment aflueix aquesta coordinadora, que a vegades se n'ha parlat, una coordinació entre persones que procedien de diferents sectors
I alguns de partits diferents, l'Aliança Nacional Mallorquina, per exemple, alguns del PSP, algun dels partits comunistes, gent que havia estat a bandera Roig, se conflueix amb la necessitat de crear una organització política nacionalista
d'esquerres, amb unes idees bastant precises, i que fos, jo crec que és molt important, popular. Que hi hagués gent treballadora, gent intel·lectual, professionals, que hi hagués de tot, i joves, joves, sin sapient moviment juvenil, d'estudiants universitaris i de batxillerat, que també era potent, que això confluís.
I bueno, això va ser el bessó. Això és el bessó. Mateu Morró, tu ja t'incorporas el que és el PSM, venies també de la militància social i política, no? Bé, jo havia començat, se pot dir, a nivell local de Santa Maria, molt vinculat al moviment juvenil, hi havia un club que se deia Club Endavant,
Després la delegació de l'Obre Cultural, quan en Sebastià durant una època va ser responsable de la delegació de Parfarana, de l'Obre Cultural. Després pas a la universitat, ja m'avíncul a les plataformes anticapitalistes, sobre la divisió d'Esquerra Comunista.
i veig aparèixer el PSI, però jo de fora del PSI. Jo en aquest moment estic fent un procés personal. Sí que m'ha crida molt l'atenció la forma en què les promocions socials tenen, que és aquella forma peculiar que se fa públic, que se fa present,
utilitzant aquest eufemisme o no sé com ho hem de dir, aquestes sigles, me va quedar la sensació. I de fet, per jo va ser la irrupció a Mallorca d'una esquerra arrelada en el país i amb una perspectiva nacionalista. Això no me va passar gens desapercebut.
Per això després, que va coincidir amb la meva època de servei militar, l'any final del 77, després de les eleccions del 77, me vaig incorporar, si bé no vaig firmar escala, perquè estava fent de servei militar, però ja vaig anar al carrer Conquistador, que hi havia el local,
i vaig trobar en Sebastià Sarra, en Rafael Oliver i altres companys que ara no recordo el nom, i me'n vaig incorporar després, més tard, quan vaig ser veïmilitar més, en el PSI i PSM, perquè realment PSI i PSM no hi va haver en absolut mai un trencament, sinó que va ser la continuïtat
canviant els sigles i evidentment tots els canvis que els temps van anar provocant Toni, Maribón, tu ets un poc més jove, com arribes a connectar amb el PSIM? Bé, jo voldria afegir abans una cosa, si m'ho permeteu i és que voldria dir que ja dins el grup promotor del PSI trobàvem una presència femenina que és una cosa que m'he augmentat poc. Neina Sitges o Ana Maria de Bosch Egles
i després això serà un constant durant tota la història del PSM i després encara més en esquerda més per Mallorca aquesta atenció per la qüestió feminista
Un altre element que no hem comentat és que hi va haver uns òrgans de premsa molt bons. Primer una revista que se va dir branca i després Mallorca Socialista. Que Mallorca Socialista s'ha de valorar com la millor revista de la política de la transició a les Illes Baleares. I en aquesta revista hi trobam algunes col·laboracions femenines.
Jo una cosa que ja que Mateu n'ha parlat de Promocions Socials i Llanques, aquest nom se posa però no només com un eufemisme, és ver que se fa coincidir, Promocions Socials i Llanques amb PSI, això és cert. I és cert que ja molt reuníem i de seu a seu, en clandestinitat, però...
Tenien portal obert. Avui en dia aixecaria per aires. Tenien portal obert en el carrer. I era el local de partit. Però també se feien activitat de debat.
social, econòmic i parlant de feminisme. Allà hi se feren una sèrie de trobades, bàsicament de dones, algunes vegades els homes hi entràvem i algunes vegades no ens deixaven entrar, això també és vera, i hi havia, ja dic, corrent de pensament, plataforma.
Premacions Socials i Llanques també era un poc així. El local era un poc de la parella d'una de ses militants, de Niquetles, i en un moment determinat nosaltres arreglàrem el local i fèrem obra, hi posàrem recursos, l'arreglàrem, i vostè, i ara m'ho va dir, bé, jo hi vull fer una galeria d'art i vol anar a comprar això. I van passar a Esquerra del Temple, ja.
No, no, no. Varen passar per Conquistador, que n'ha parlat en Mateu. Posteriorment, Carrer Navarra, davant del Teatre Principal, i després del temple. Efectivament, el temple. El temple jo crec que és abans de Navarra. Perdona, el temple és abans de Navarra. En el temple hi van tenir una ràdio lliure que deixàvem al local per una emisora de ràdio, com diu de gent.
Bé, això és un tema que a mi també m'ha criat l'atenció, que és el local del PSM com a un punt de trobada, com un espai per anar-hi. Jo no era militant i aïnava i sempre trobava gent i pintura que vava sense sobrant.
o Ferran t'etiqueta de no sé què tal i anem a dir temps de batida de política, no? Això s'ha acabat, això ja no existeix. Clar, que també, clar, eren aquells politxons que passaven a les eleccions per exemple, un politxons amb pintures, dibuixos, i qui feia? Gent que anava pel local, i un era pintor, l'altre feia dues a fusta, i l'altre ferrava un...
Un paper o un cartell. Era una espècie de moviment social, no? Aquestes producció són anteriors a les alfabagueres. Aquí supos que hem de fer un apunt per Moncada, no? Per en Jaume Moncada. L'exemple de militant absolut, no? Sí, és a dir, la història d'una formació política
no són els seus congresos, les seves ponències, les seves rodes de premsa, sinó que també són les persones concretes, la gent. I el PCM, com altres, no és una cosa exclusiva, i el PCI i el PCM, ha disposat d'una sèrie de persones
que s'han de valorar, ser persones fent una feina altruista, una feina desinteressada, una feina alegre, el que tu has dit de deslocar com a àmbit de trobada, una feina oberta, no amagar-se dins la closca, sinó d'escragol, sinó una vocació de xerrant-se gent, d'obertura, que jo crec que això ha estat un poc una característica del PSI i del PSM.
El paper que juga, anirem ràpid, el paper que juga el PSM en el que és la transició a nivell de Mallorca i d'Illars Balears, Sebastià, ràpidament. Bueno, és a dir, el primer de tot és moviments unitaris. Nosaltres, a l'Assemblea Democràtica de Mallorca, des del 76, som en gran part promotors. Llavors, formem l'Assemblea... Perdó, l'Estatut és...
El primer és el pacte autonòmic, no? Bueno, el pacte autonòmic que se fa, que encara el paper està penjat en el Parlament, no l'ha complit ningú mai, però si no l'ha llevat el president d'ara, si sap que és per altra banda, però bé...
la promoció, aquest pacte que va ser controvertit aquest pacte autonòmic perquè hi havia gent del nacionalisme de lo que seria Unió Autonomista que va pensant que els nacionalistes no havien d'ofertar
pactes en els partits estatals, que això era una qüestió controvertida ja en aquell moment, pot ser també controvertida, la relació amb forces estatals i forces nacionalistes. En aquell moment el debat hi va ser, però el que nosaltres dèiem en aquell moment era que hi hauria un debat constitucional, que hi hauria una Constitució,
i que havíem d'intentar que les illes valers i vitioses tinguessin un estatus, tinguessin una personalitat i fossin nacionalitat d'una manera clara, reconeguda jurídicament.
Llavors, en aquest sentit, s'hi va llançar i s'hi va llançar el 77, a partir del Congrés de Cultura Catalana, que al Miró, que això, el Congrés hi té molt a veure, s'hi va llançar la diada autonòmica de l'octubre.
unitària, però... La manifestació... Per exemple, molts del PSEM en aquest moment feien de guardes de seguretat, feien feines de... Sí, sí, estàveu, el que és, de base. De base, eh? I se va amb projecte d'Estatut d'Autonomia de Cura, també hi ha per allà mitja.
Allò ho fa l'Assemblea Popular. Un conjunt de persones que ha autonomenat l'Assemblea Popular, però, verdaderament, era assemblea, perquè era gent de distintes procedències del nacionalisme. Ara és vera que des de la nostra organització el mos afegim, el participem i a la presentació hi som presents a Cura, hi som presents entre el públic i damunt l'escenari. Vull dir que
Assumim el moviment de l'Estatut de Cuny. Però també és vera que posteriorment el PSM fa dos avantprojectes d'Estatut. Dos. Per tal d'activar tot el debat autonòmic o previ en el debat autonòmic. Mateu, el paper del PSM i del Nacional Irma en la transició?
Bé, jo crec que el PSI, el PSM, bàsicament aporta el color de lo propi, de lo nostre, de lo d'aquí. És a dir, Antoni s'hi ha referit abans, si no era la província pur i dura. És a dir, això sorprèn, perquè els partits OCDE, PSOE, se moven a Balears...
Com a puros sucursals. Com a puros sucursals. Llavors, la irruxió després seguir...
en aquest primer moment i després del PCM, trenca aquest escenari. I efectivament, i fa que tots els altres, vulguis o no, hagin de tractar un tema, si hagin de tractar unes sensibilitats, i per aventura que m'incorporin qualsevol d'aquestes sensibilitats que no haguéssim fet. Per tant, el PCM, el PCI o el PCM, fa una aportació jo crec que molt significativa.
evidentment que mos hagués agravat més força, més vots, més presència, però partíem d'allà on érem, el bany de realitat. El bany de realitat era aquest, per tant se va fer una feina significativa. Ara vos demanaré per la construcció autonòmica de tots tres, però abans, el 23F del 81 famós, he sentit que en Sebastià se'n va anar amb un cotxe perquè... El meu cotxe.
amb el teu cotxó i carregat amb les fitxes de les amicades. No, no, no. Eh, ermita! Desclassifica, desclassifica. M'agradaria que desclassifiquessin el de la trama civil d'Escot d'Estar. La trama civil vaig dir... Si a tu t'agradaria segurament no ho faran.
M'agradaria que aquests ets atreguessin, que aquests són els papers precisament dels informes de policies, de militars, que han de ser aquests informes, no? Que veníem qui eren els que estaven armats o on eren trama civil, no? Aquell dia, bueno, jo era a caigar amb un pare i ma mare, que jo encara vivia amb ells en aquell moment, i ordenava els papers de la meva tasa doctoral, dels enatses documentals, de la taula del menjador. I ma mare, que planxava, me diu
la ràdio diu que hi ha trànsic. Va intuir aquella allò. I bé, vaig anar cap al temple, tot d'una, i en el temple hi havia Rafael Uribe, que era el que duia sòfis en aquell temps, i un dels primers militants, un treballador d'hoteleria inicialment,
I en Rafael ja havia pres la determinació molt encertada de posar els papers a dins d'un cotxe i d'ús cotxe amaguer. Amaguer, un lloc que... Sí, sí, igual. Amaguer. A Palma, a Palma. I llavors ell i jo me n'anàvem davant el corter, efectivament, de la carretera de Vall de Lúcia, el meu cotxe.
I aparcaram el cotxe davant, en la xerrada davant, per veure el moviment en el corte. I efectivament, quan vérem els oficials entrant i solvats entrant, vàrem tornar tot d'una cap a el partit i començàrem a telefonar i començàrem a donar la vol d'alerta seriosa perquè veure moviment de tropa i veure malament fos entrar en el corte. I anàvem davant un corte.
No pensàrem en anar a capitania, sinó que pensàrem en un corte, un corte important de Palma. I ara han de començar els pisos, no? Si l'altre dia... Això estava aprovat fa més de 20 anys, però bé. I això, i llavors el que fèrem era això, avisar la gent, i per altra banda convocar una executiva fora de Palma, en Escontrou, una executiva, al vespre, i allà...
Varen telefonant el Governador Civil. Jo vaig parlar amb el Governador Civil. Qui era? En Ballester. En Ballester era. I en Ballester jo no el coneixia de res, però em van telefonant el Governador Civil i mos va dir...
que tranquils, que això no anirà endavant, però tothom que seva, ningú no és carrer, res de vist que és la república, vull dir que de qualque manera, i en aquesta reunió hi havia gent que ja ho havia preparat dins del cotxe per anar-se a m'acabar de ratxar i agafar una barca. Hi havia por, autèntica por, i això...
I llavors, clar, sin tranquil·litat d'aquell rei no sortia, és a dir, va sortir molt tard. Molt tard, sí. Avui treu-nos-te pres per justificar-ho. Mateu, no sé si has d'apuntar res a tot això. Poc puc apuntar perquè jo a l'hora no estava dins la direcció del PSM i jo m'ho vaig agafar amb molta tranquil·litat. És a dir, no me va alterar massa la meva vida quotidiana.
Vinga, paper d'aquest món, del PSM, però... La construcció autonòmica, el consell interinsular, bandera, llengua... Bona llet, però hi ha una cosa que s'ha de... que també és vera, que és vera, que hi pensem i reaccionem.
Quan s'havia constituït el Consell de Mallorca, al 79, després de les eleccions del 79, que valgui a dir que en aquelles eleccions una trampa era el sistema electoral. Se votava per districtes judicials. 4, 4, 4, íncomen a Copalma i després una llista de tota la illa. Això fa que el grup com nosaltres haguéssim tingut 4 o 5 i en tinguérem 2.
un per districte de Manacó. Això era en aquest quasi 12% de vots que jo he comentat de les pre-autonòmiques. D'acord. Són dos, de més en surten dos. Era llinàs per districte de Manacó, per districte judicial, i enviar el majorel, enviar el primer per la llista, que era el cap de llista. Bé, llavors, nosaltres allà se va anar a fer feina, evidentment constructiva, se va treballar, vull dir, i se va fer l'aportació per passar de la pre-autonomia a la autonomia, per la llengua.
Nosaltres negociàrem efectivament amb el govern del Consell un document que fes oficial la llengua, la llengua catalana, tot i preservant la modalitat. Això era un paper que ens va donar el president del Partit a una reunió amb el majoral i jo. Aquest 3 érem en el despatx. Qui havia redactat allò no ho sé, però jo sempre he pensat que a Pantura amb el IH a Madrid estava en el departament. Ja pot ser.
Probablement, no ho sé, hipòtesi pura. Però hi havia un paper que més o menys duia aquesta fórmula. I no te la doguérem en el partit, l'analitzàrem, verem alguna dificultat en la coma aquella, si anava aquí o anava allà. Però, bueno, definia la llengua com a catalana i a la vegada hi havia aquesta qüestió de les modalitats. Aquesta fórmula et sé que fins avui. Sí, sí, sí.
Fins avui. El debat no va ser el 83 que ha d'aquest Estatut. Això era el 79.
El que passa és que era el reconeixement de la llengua i, per altra banda, permetent que a les escoles se començés a fer qualque assignatura en llengua catalana. I obria la porta. I per això, quan jo vaig anar a l'Institut Ramon Llull, el 79-80, vaig poder aprendre català en l'assignatura de català, que era la primera vegada que s'impartia en el Ramon Llull.
No ho sé, avi Riera devia estar per allà. Sí, però jo no el vaig tenir... Jo en el seu tema estatutari em portaria dos temes. Un era la relació entre les illes, que va ser un tema que al PSM li va preocupar molt. És a dir, el fet que les illes, que Menorca, Mallorca, Eivissa, Formentera, tinguessin una situació
que evitàs greuges, que evitàs problemes històrics que hi ha hagut en les relacions entre les illes, i després sobretot record la lluita per tenir un estatut d'autonomia i un excés a l'autonomia
equiparable a les altres comunitats sultànomes més avançades, que aquí me'l van pegar amb una paret d'incomprensió que des de Madrid se va dictar que nosaltres érem via lenta i via menor,
i em van trobar que els partits d'àmbit estatal, els partits centralistes, per dir-ho de qualque manera, de cap manera se van oposar enredó que nosaltres tinguéssim un procés autonòmic. En aquests moments ja hi havia...
a punts de retrocés autonòmic i se van oposar, tot i que el PSM ho va defensar fins al darrer moment i totes les seves forces, però no vàrem aconseguir trencar aquesta murada. L'article 151, de fet, fins i tot de tot d'una, les altres organitzacions polítiques mos escoltaven. Ja.
Però, efectivament, m'ho van abandonar absolutament. Totes, totes. Totes, absolutament totes. Fins i tot el Partit Comunista. Efectivament, totes. Clar, que l'excusa que van tenir al final, sobretot ho ha dit algú de SOSEDE i algú de PSOE, va ser el cop d'estat, el cop d'estat del 81. Però bé, jo penso que no, que això no és exactament així. El Rodríguez Miranda, que va ser ministre,
a unes declaracions d'aquell suplement que va fer l'última hora que el va dirigint per Aérez a una entrevista. Memòria viva. Memòria viva. Diu que mai havien pensat a Madrid que Balees pogués tenir una autonomia per l'article 151. Cosa que en Jerónimo Albert havia dit que sí. Vull dir que hi ha dues entrevistes contradictòries de dirigents d'UCD. El PSOE diu això, que en s'acorda estat d'en Tejero
i bé, i nosaltres quedàrem allà. De tota manera hem de convenir que aquest plantejament quan se fa l'Estatut Actual del 2007 torna a sortir i és quan se posa sobretot en el preàmbul allò de nacionalitat. Vull dir, a la fi se recull la paraula. Nosaltres això sempre ho havíem definit i ho havíem no ben mentengut sinó practicat.
I, en definitiva, hem de convenir que les denúncies no es fan el PSM. El PSI i el PSM no en fan. I orgànicament nosaltres, quan hi ha hagut gent que ha passat al PSOE, nosaltres entrem en una dinàmica de federació d'esquerra nacionalista de països catalans. Això és una fórmula novedosa que va existir un temps, però llavors socialistes valencians i és de Catalunya estic...
Però feia la federació de partits socialistes? No, no, no. La federació era estatal. Bé, estatal, però bàsicament hi havia els gallegos, els vascos, els canaris, els andalusos. La federació, però, era estatal. Federació, però, la federació real, no només de nom. Però bé, hi havia una coordinadora socialista de països catalans.
Avançant, me té molt raó. PSM anys 80 i 90, per tant, molt gros, ara ja. És un partit d'aquelles tres potes que hem dit, a les quals hi afegim després el feminisme, però bé, lluita social, ecologisme, sobiranisme, llengua, tal...
és un partit que a nivell de Mallorca té incidència, té molta capacitat, té una xarxa territorial, fins i tot que va més enllà del partit, per això de les candidatures independents, etc. i que en el mateix temps té dificultats per tenir una veu a Madrid. Mateu, digues tu ara el canoràmic. Tot el que tu has dit ho subscriuria.
El PCM als anys 80 ho passa molt malament. És a dir, recordem que hi ha una llarga etapa de majoria absoluta del PSOE, la qual l'opció és eliminar el PCM.
I això tindrà conseqüències, fins i tot dins el grup parlamentari dels PSM, tindrà conseqüències, en Sòpas, en el Sòe, d'endemiar Ferrar Pons. I són uns anys que molt salda, això que tu has dit, aquesta incidència, aquesta gent,
les persones que se mantingueren fent feina i duent endavant iniciatives, Carles de Sebastià, a nivell parlamentari, a nivell polític i d'altres, i mos permeten encarar els anys 90
amb una perspectiva de creixement, que també tenen els seus problemes i les seves conseqüències. Però és vera que els generals, clar, el nostre vot i la nostra incidència estan molt especialitzades en les autonòmiques i municipals. Per què?
perquè s'elegeixen sis diputats, que recordar, i clar, has de tenir un percentatge de do molt elevat per treure un dels sis. Llavors, bàsicament, en aquesta època, se'ls reparteixen primer, crec que PSOE i PP, bàsicament. No ho recordo en aquests moments. I costa molt, costa molt,
Però també és vera, i això també ho... i ja cap, que el PCM decideix jugar fort a les generals. I comença, no recordava l'any, però ja anem a l'any 90, comença a enfocar les generals per jugar a treure el diputat. Sabestigava ser candidat, si el volia ser candidat...
Ara recordaré, però les primeres espaces són candidats i el partit fa un gran esforç, econòmic no perquè no tenien dos més, però feim un gran esforç per anar a les generals. S'han de 8.000 a 20.000 vots.
importantíssim que això ja en el nou segle tindrà una traducció evidentment ja dins els processos de més etc en sa consecució d'una representació per primera vegada finalment ara que esteu aquí tots dos hi ha un xoc històric no del PSM sinó del nacionalisme dels països catalans crec entre sa capital
i la resta. Segurament perquè l'estratègia que s'ha de fer a Palma és diferent de la que s'ha de fer a la resta de Mallorca. No ho sé, però sempre hi ha aquest xoc o no?
Home, jo a l'exemple municipal del 91, jo vaig anar a candidat i recordo campanya i 95, no hi havia tant de joc. No? No. És a dir, el que sí hi havia és un activisme de xerreres i barriades diferenciat evidentment.
d'un poble que té 5.000 o 10.000 habitants, això és diferent. Però no hi havia tanta... Llavors, es vera que pentura qualsevol campanya posterior, sí, però fins i tot, clar, singularitats. Nosaltres, el 91, un descartell que penjaven de Mallorquin i Isapalma.
Clar. Un dels cartells. Això era una visió unitària despertet, perquè això no se deia a Santa Maria, però no. Però Santa Maria tampoc feia tanta falta. En tot cas, també, això me suggereix, aquests llistes que feu,
com també de passar el partit, és a dir, una autèntica unitat popular, no? Intentant incorporar gent que venia de la lluita dels drets humans, de la lluita per la llengua, de la lluita per el territori, de la lluita per el medi ambient, no? Bueno, el 79 escat de llista de Sant Jaume Obrador.
Era un home que prevenia del moviment d'associació en la vida. Després, amb Joan Ballal, amb en Silvo Adé, que també, a qui més? En Jesús Jurado. En Jesús Jurado. Pare. Pare, sí, sí. Etcetera, etcètera. Per tant, hi ha aquesta...
És la vocació de dur el polític o lligar el polític als moviments reals que hi ha dins la societat. Mateu, una altra cosa que en Toni se referia al cas de la incineradora, a governar.
Home, no, és diferent això. Jo matisaria, jo crec que el PSM quan ha governat, primer, pots governar i anar bé i governar i anar malament. Amb això no hi ha una generalització absoluta, hi ha de tot. Hi pots estar a la oposició i anar bé, hi pots estar a la oposició...
I anar pitjor. Això aquí influeix molt de factors i a tots molts agradaria ser per les fórmules màgiques, però no estan en un llibre. Això cada partit, cada moviment, cada persona les va creant. Jo crec que el PSC no havia fet mai pau a governar.
Jo crec que el PSM és el típic partit de govern. En contra de ser allò de dir, no, no es vol governar, això no m'he cregut mai. Tant és així que el PSM, sempre que s'ha pogut fer una cosa de govern, sempre l'ha fet. El PSM, no ha dit si està ben fet o ben fet, però el PSM ha estat un partit que sempre ha valorat molt
els acords amb altres forces per aconseguir majories i aconseguir balans. I crec que si repassar la història veurem que és impecable en aquest sentit. Aquesta vocació d'ajuntar, de sumar i unitària per governar ha estat. Ara, després, unes vegades se fa bé, altres vegades no se fa tan bé, això.
Però una cosa que sempre ha despertat molta controvèrsia han estat les aliances, sobretot si parlem de cap a fora, més enllà de Mallorca, diguem. Les aliances sempre són un tema objecte de debats i a vegades vicerals. De valor d'Eustà i de l'Esterra en el seu món. Efectivament.
hem anat amb Convergència i Unió, hem anat amb Esquerra Republicana, hem anat amb Esquerra i l'Esquerra... És a dir, ara bé, l'element central, jo crec que l'element central és la voluntat de tenir un partit
que decideix ell mateix les seves decisions. No t'ho decideixen ni a Madrid, ni a una altra banda, ni un po dels fàctits. No hi ha uns senyors que per damunt decideix quin, sinó que ho decideix la gent que forma el partit. Aquest és el element bàsic. A partir d'aquí, aquest partit adopta els d'acord que vulgui i se col·liga amb qui vulgui. Evidentment, en la seva estratègia, en el programa polític.
Sí, sí. Controvertit la d'Esquerra. Sí. Bé, a veure, hi va la gent que va opinar, però jo m'agradaria saber si en Vendrés, que va ser la persona que va representar les institucions europees i que havia estat diputat a Madrid, en el Congrés,
Amb quin tema amb Andrés va contradir el nostre... Ah, uff, això ja... Jo no m'ho record cap. Jo crec que ell va presentar, quan se li demanava que presentàs unes iniciatives, ets presentava, ben que dir, que és del que se tractava quan presentes a qualcun en el Parlament Europeu, en aquest cas. I també tenen persones amb distintes legislatures que podran anar a Brussel·les, a Fort Mercè i a participar de les institucions europees.
ho aprofitàrem més o menys, de tot, però no el va desbrinar. Però, en definitiva, també nosaltres quan preníem una decisió, com en Mateu expliqueva, sobirana i tal, en tots els pros, contres i maneres de beuroró, però llavors se tractava de que s'ideari.
i la presència nostra, no només de Mallorca, sinó de Menorca, Hervissa i Formentera, perquè clar, nosaltres de la PCM perquè a Menorca hi havia el PCM també, vull dir, miràvem de crear unitat a partir de la diversitat, que és del que es tractava. Però bé, jo crec que el balanç de les coses a l'exterior han estat fins ara positives quan han aconseguit, sigui les europees o quan en Pere Sant Pol va ser senador.
La presència en el senat dels nostres temes hi va ser. O ara temes que en Vicent Vidal ha plantejat. Ara, a vegades també a les institucions espanyoles, sobretot, hi ha molts d'emperons per grups nacionalistes, però molts d'emperons.
Jo crec que vista en perspectiva, i per a molt que el PSM fes uns esforços ingents per aconseguir un diputat a Madrid, ha estat important aquesta aliança amb un partit estatal, que podem no compartir o haver-hi coses que grinyolen un poc, però el fet de tenir un diputat jo crec que ha estat una fita important. I no sé com més per allà, perquè ens agradi o no ens agradi, molta gent vota en el vot útil.
A vida.cat teniu, de moment, aquestes dues entregues sobre la història del PSI i PSM, aquests 50 anys de mallorquinisme polític d'esquerres. El trobeu a vida.cat, hi ha un primer capítol,
que és una entrevista amb en Toni Marimon, en tant que historiador, i un segon capítol de moment on podeu escoltar en Sebastià Serra, en Mateu Morro i també en Toni Marimon. Ara, però, escoltam en Francisca Grimald. En Toni, ja n'ha parlat. Bon dia, oients d'Ona Mediterrània.
Avui parlarem de geografia imaginària i de filologia de barra de bar, perquè resulta que el País Valencià han decidit que la literatura no es mesura per la qualitat de les paraules, sinó pel segell del passaport de qui les escriu.
Han tret a Ramon Llull i a Mercè Rodoreda dels currículums perquè, segons la brillant ment de certs polítics valencians, Llull era massa mallorquí i Rodoreda massa catalana. I esclar, com que no feien certir l'article L o la B exactament igual com es fa a l'Horta de València, doncs fora.
Això no és només incultura. És un secessionisme lingüístic de Pan Fontata. Estem davant d'uns polítics tan profundament tan alfabets que es pensen que per tenir accents diferents parlant llengües diferents.
A ningú se li passa pel cap llevar a Gabriel García Márquez de la llengua castellana perquè era colombià i deia computador en lloc de dir ordenador. Però aquí, en aquesta cantonada del Mediterrani que compartim, la ignorància ha decidit posar-se corbata i dictar càtedra.
Volen fer creure als al·lots valencians que la seva llengua va néixer per generació espontània dins les morades de València i que no té res a veure en la resta de nosaltres. Volen tallar el cordó umbilical que ens uneix a través de la mà.
Fixeu-vos en la paradoxa, en Ramon Llull, el mallorquí més universal, l'home que va posar els fonaments de la llengua que serran tots. Ara resulta que no és apta per als estudiants valencians, perquè no va néixer de vora l'albufera.
És un insult a la història dels països catalans i a la intel·ligència humana. Llull va escriure per a tot el món conegut. Va dialogar amb reis i papes i s'estudia a les millors universitats europees. Però ara uns personatges que no han llegit ni el manual de la televisió decideixen que el seu accent no és el correcte.
és la misogínia intel·lectual i el racisme cultural portat a l'extrem de la gramàtica. Perquè el que hi ha al fons és un odi visceral a tot el que faci a l'or a unitat, a força col·lectiva i a cultura compartida.
No oblidem Anna Mercè Rodoreda. Després de haver de fugir de les tropes franquistes, ara ha de fugir de les llistes de lectura de la Generalitat Valenciana. És que és catalana i aquí hablamos valenciano. No vos ho perdeu. Sempre ho diuen en castellà.
Senyors polítics, la literatura no és un control de duanes. Rodoreda és patrimoni de qualsevol que tingui la sort de llegir-la en la nostra llengua comuna.
Privar una il·luna de castelló o d'alacant de llegir a la plaça del diamant, perquè l'autora no feia servir les formes verbals d'allà, és un crim contra la seva educació. Es vola que els nostres joves siguin més ruts, més tancats i més fàcils de manipular. La cultura és un flux, és una xarxa, és col·laborativa per naturalesa,
La nostra llengua és un ecosistema que necessita de totes les seves variants per ser fort. Si tallen la connexió en les illes i en Catalunya, el valencià es queda tot sol, desprotegit, convertit en un dialecte tan poc i literatura d'èl·lic als ulls del món. I amb això és exactament el que volen, fer-lo petit per poder-lo liquidar.
volen que el valencià sigui una cosa de casa, per parlar de festes i de flors, mentre que el castellà sigui la llengua de veritat, la de la ciència i la del currículum internacional. L'analfabetisme d'aquesta gent és tal que confonen l'unitat amb l'uniformitat.
Els fa por que si un enlot de València llegeix un llibre d'un mallorquí, de cop i volta li surten ganes de demanar l'independència dels països catalans, o, pitjor encara, de pensar per ell mateix. Ens parlen de respecte a les modalitats.
però el que estan fent és un exercici de racisme cultural intralingüístic. És una falta de respecte absoluta a la història compartida. Gimnesis, Pitiuses, València i el Principat són branques del mateix arbre. Si talles les branques perquè no t'agrada com creixen, acabes matant l'arbre.
I ells, en la serra mecànica de la seva ignorància, estan fent una carnisseria. Com a dona, com a mallorquina i com a defensora dels drets humans, no puc més que denunciar aquest intent d'empobrir la ment de les noves generacions. Tenim el deure de rebel·lar-nos contra la seva estupidesa.
No podem permetre que la gestió de la nostra cultura estigui en mans de gent que utilitza la llengua com una porra per separar-nos. Hem de reivindicar una cultura sense fronteres internes. Una cultura que reconegui que el català de Mallorca està en valencià, com el de València és mallorquí, quan parlant de la mare de tots, parlant de la nostra llengua.
Així que quan sentiu parlar d'aquests canvis al currículum, no penseu que és una simple gestió administrativa. És un atac directe a la nostra columna vertebral.
Penseu que el governetxo Balear és hostatge dels mateixos vàndals que el del País Valencià, que l'odi que els dirigeix i els sotmet és el mateix. Jo els recomanaria una lectura curada del llibre de les bèsties, però amb la seva comprensió lectora no sé fins on serien capaços d'identificar-se dins la novel·la.
Llegir Rodoreda ens recorda que la bellesa no necessita demanar permís a cap polític analfabet per existir. Sobretot, seguíem connectats, compartint, no deixant que la barbària d'uns analfabets rompi els lligants de 800 anys que fan que siguem qui som.
perquè al cap i a la fi ells passaran i seran oblidats, perquè l'histori no recorda el mediocres. En canvi, la Colòmeta seguirà ballant a la plaça del Diamant i en Ramon Llull seguirà il·luminant el món en la seva arts magna. Molt bon dia a tots i molt bona lectura, amics.
Moltes gràcies, Anna Francisca Grimald. Nos hem connectat ja amb en Jorge Guirado. Jorge, molt bon dia. Bon dia, Tomeu.
Te comentava ara que guany, no sé per què, però no estic gens connectat en Argolla. Tu hi seràs. Feim una passa més a Diari de Balears i Ona Mediterrània i enviem en Jorge que sigui present a la Gala d'Argolla i que per tant ens pugui traslladar de primera mà
com funciona tot això. Jorge, explica'm-nos en primer lloc què tenim en guany d'aquest tren pendents. Sí, bé, avui, aquest any és un any bastant interessant, que s'ha xerrat molt per pel·lícules considerades, és una pel·lícula que no ha deixat indiferent a quasi ningú, ha sonat molt, ha sortit molt per les mitjans,
És una pel·lícula que el mes que ve estarà en el Sòscar i és una de les grans nominades. Li acompanya, just de vora, Los Domingos. Los Domingos té 13 nominacions i Sirac té 11. Los Domingos va ser la guanyadora del Festival de Sant Sebastià. Per tant, veient com que hi ha pel·lícules que han tingut un recorregut ja en mitjans importants, és una pel·lícula que, per si algú no sap del que va,
Bàsicament té un enlot de 7 anys que decideix ser monja de clausura i a partir d'aquí és com afecta aquesta decisió, la família. I si no, ja ens veiem amb altres grans pel·lícules d'aquest any com podria ser Mas Paloma, Mas Sorda, que són pel·lícules molt recomanables i aquestes pel·lícules potser no tan bones o que han tingut tant de recorregut però que també
Han estat molt vistes en els cinemes com La Cena, que és una comèdia que no és la millor comèdia del món, però és una pel·lícula agradable de veure i són com les cinc pel·lícules nominades a millor pel·lícula d'aquest any.
aleshores estarem pendents sobretot a nivell de conjunt, a nivell de pel·lícules de totes aquestes que mos has dit a nivell de tots directors etc de què mos podem esperar on és qui pot haver s'interès i s'anotici
Bé, primer un petit detall, per això una gran pel·lícula que crec que havia de ser entre les nominades, la meva pel·lícula que no hi ha és Roma i Dian, encara passi molt, és una de les sorpreses, tot i que està nominada en altres categories, no ha aconseguit aquesta nominació. En quant a direcció, molt probablement aquest any no pareix que...
trobem moltes sorpreses, té tota la pinta de que a lauda Ruiz del Fua, la directora de Domingos, guanyarà millor director amb la pel·lícula de los Domingos, tot i que si no guanya ella, segurament serà l'Iberlac de Ciret, no hi ha moltes més opcions. Tot i que m'agradaria dir que una de les coses interessants que ha fet, sí que han nominat a Carla Simon en aquesta categoria,
I en Albert Serra, pel seu documental de Tardes de Soledad, que segurament és el documental que hauria de guanyar millor documental, tot i que és probable que no guanyi i guanya la pel·lícula documental d'Alba Flores, que li va fer al seu pare, que sigui Flores, per a Antonio. Ja. Com a...
Coses curioses. Després, les categories d'actor i actriu, diríem que l'actiu principal té tota la pinta que Patricia López d'Arnaiz de Los Domingos guanyarà. Jo igualment recomano molt veure mi amiga Eva amb la comèdia d'en Cesc Gai.
que per és Nanora Navas i que crec que té un personatge molt interessant i que també és una possible guanyadora, tot i que ja t'he dit que és molt probable que sigui la Patricia Lópezana i que guanyi. I en quant a actor principal tampoc hi ha molt de dubtes. Segurament guanyaran José Ramón Sorolli, que és un actor basc, possiblement no molt conegut, però molt d'augents, però és un actor ja recorregut a la televisió i al cinema basc de la pel·lícula Mas Palomas, que és una pel·lícula també molt recomanable,
i que té tota la pinta que serà també el gran guanyador d'aquesta categoria. Ja si mos anem a categories ja més de tècniques, ja sí que pot haver-hi algunes sorpreses o coses que no sabem, tot i que és molt probable que la majoria de tècniques se les dugui Sirat. Per tant, jo el que jo crec que passarà és que Sirat se durà molt de premis, probablement molt de tècnics, crec que se repartiran pel·lícula i direcció, per tant és probable que
Crec que els domingos guanyarà pel·lícula i si possiblement pugui guanyar Oliver Lacs guanyi a director, tot i que ja dic que podria haver-hi alguna sorpresa en categoria de direcció. I els tres trios principals també s'estan clars. Per tant, segurament l'única cosa que ens queda és saber qui guanyarà el GIO, que és on hi ha un poc més de dubtes, tot i que és molt probable que també siguin els domingos. Pot haver-hi alguna...
cosa, i diria que la categoria més oberta, on hi ha més dubtes, en lloc del guió original, que hi ha molta vegada aquesta cosa que pensen que serà los domingos, però hi ha més opcions, com si hi ha Tomàs Palomat, seria guió adaptat. Aquí sí que pot haver-hi un poc de lluita entre les pel·lícules, entre elles és la romeria, per allò hauria de ser la guanyadora, però és veritat que
és probable que l'idonia que es premia l'escena, la comèdia que hem comentat, perquè està amaminada a moltes categories i perquè és una de les pel·lícules que més ha funcionat en cinemes i moltes vegades esgolla. Així que tenc en compte pel·lícules que hagin funcionat i que hagin estat molt vistes. Però ja ho veurem, tot això ja serà una sorpresa. Diria que molt probablement fotografia, so, banda sonora...
això guanyarà molt probablement Sirat perquè tot el que sigui més tècnic és molt probable que sigui Sirat qui sigui la gran guanyadora per tant crec que mos trobarem en una gala on probablement Sirat començarà guanyant molt de premis i després el domingos anirà apropant-se en premis pot ser un poc més importants però veurem
Fantàstic, ho veurem. En tot cas, ho veurem i tu ens ho contaràs. Jorge, dues coses per acabar. Una primera, quines informacions ens faràs arribar? És a dir, estarem pendent de tu perquè ens passaràs coses al diari de Balears? Sí. I dilluns te telefonarem? Sí.
Exacte. Bé, primer he de dir que moltes de les pel·lícules de les que he comentat, o algunes d'elles, ja han passat per entrevistes del de Balears. Sí, sí, sí. Per exemple, tots dos dos Palomas han estat entrevistats, el Cesc Gai, el director de la meva amiga Eva, també. L'actriu que està nominada de l'escena també ha estat entrevistada. Perquè algunes de les coses que estan sortint, o que sortiran, ja han fet entrevistes amb ells.
després sí que escriurem alguna cosa per l'Elde Balears i dilluns ens tornarem a veure per comentar com ha anat la gala i quina ha estat al final els premis finals i no el que crec que passarà només que és el que hem encerrat avui Fantàstic, ens interessa que ens expliquis tot el que passi i també les sensacions que experimentis estan allà perquè vulguis que no també és una experiència ben interessant
Sí, ja us contaré, però si a més coincideix una curiositat d'aquest any, que són el 40 aniversari i se fa a Barcelona, i una cosa curiosa com a detall, un dels actors, el Miguel Reyán, que està nominat a la categoria millor actor de repartiment...
Està nominat aquest any, com he dit, 40 edicions d'Esgolla i també va estar nominat a la mateixa categoria a la primera edició d'Esgolla i el va guanyar. Per tant, és curiós que només ha tingut dues nominacions en la primera edició i en la darrera. Idò, també n'estarem pendents. Jorge, moltíssimes gràcies. Dilluns, més temps, mos expliques com ha anat tot. Perfecte. Gràcies.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I avui n'hi ha temps per posar-se a sintonia. Bon dia, Rebel i Consentida. Bon dia, Tomeu, com estàs? Laura Ribes, que mos fa aquesta secció. És divendres, ara havíem estat un parell de divendres sense, però la recuperam i la recuperam plena d'energia, no? Sí, sí. Avui farem una secció un poc diferent perquè normalment recomano
coses culturals i xerrant de temes tabú i bueno avui xerrarem d'un tema que no és tan tabú com a urgent ja, ja, ja ahir vaig estar cercant a Google antiga presó Palma aquestes tres paraules i qui més qui manca entenc que estarà assabentat de la situació actual de l'edifici vull compartir aquí alguns dels titulars que m'han sortit uns dels primers
quan vaig filtrar com a notícies. Desalojades 200 persones que vivien en l'antigua càrcel de Palma, entre basura, sin agua ni luz. No tenemos a dónde ir. Això ho va publicar al diario Punto Es el 14 de març de fa un any. Convoquen una manifestació en Palma contra la inseguritat de l'antigua prisión. Última hora fa un mes. Aurora i 400 cintets han convertit l'antigua càrcel de Palma en una ciutat ocupada.
Si nos echan, entraremos en pisos. El Español, 28 de juny de 2025. M'agradaria saber d'on surt. Un refugio en ruïnes. La vida en la antigua cárcel de Palma. Mallorca diario, deuda más de 2025. Nuevo registro policial en la antigua prisión de Palma por controlar a sus residentes. Ara balears fa un mes.
Vist això, jo me deman. Quan va començar la presó antiga no només un tema de conversa entre els ciutadans, sinó només un focus d'atenció per l'Ajuntament? Un Ajuntament que el 30 de maig va obrir la seva oficina antiocupació a Palma, un servei públic que ara comparteix el pressupost de 350.000 euros en l'oficina anti-desnonament de Palma. És un cop curiós, no?,
que dues oficines que se dediquen a lo contrari, comparteixin pressupost. Però són aquestes coses que ara darrerament passen amb els pressupostos. Les darreres dues setmanes, i amb l'excusa dels diversos incendis que ha hagut dins l'espai, incendis que ha quedat demostrat i que segons els informes de l'Ajuntament s'han provocat des de fora, no sé si s'està investigant
qui els està provocant, però bueno, s'ha accelerat un procés que l'Ajuntament, feia estona, venia obrint, desnonar totes les persones que hi viuen de dins. Ha arribat als mitjans nacionals i encara així seguint sense tenir resposta a la pregunta de què se farà amb tota aquesta gent. Crec que de vegades ens oblida que estem xerrant de persones, persones que tenen unes vides, unes feines...
unes situacions concretes, o en qualque cas persones en el seu càrrec, i que no estan allà per gust o per estalviar-ho bé, sinó perquè no se poden permetre una alternativa. Perquè de cada vegada aquesta illa és més invivible per a tothom que no sigui ric i ros. De cada vegada la problemàtica del habitatge afecta més part de la població i encara estem esperant alguna resposta a la política institucional.
Boneta afirma que estan buscant totes les opcions i que el viernes podran dir quantes alternatives podem poner sobre la mesa. Me deman si aquestes solucions arribaran, si és normal que se li demani ajuda a esbisbat o inclús en esgovença d'intral per resoldre una problemàtica, entrecomillada, que ara és urgent. No és urgent que hi ha 200 persones vivint en un infrahabitatge que ja era perillós abans dels incendis.
en condicions moltes vegades insalubres o d'inseguretat. M'agamant també quan s'hi farà el trobar una solució quan l'Ajuntament no està farint alternatives de serveis socials quan se desnona a una família perquè no tenen els mitjans o perquè no s'inverteixen els dobbers suficients. Però tenim bones notícies. Enguany es troba un supòs més alt de serveis socials suposadament històricament per l'Ajuntament de Palma.
626 milions d'euros, que suposa realment un augment de 5 milions d'euros. On s'anirà en aquest doble? Personalment, espero que deixi de privatitzar el sector dels serveis socials, per exemple. Vull recordar que part d'aquest pressupost anirà a una oficina antiocupació. Una altra gran part s'hi ve a invertir en habitatge públic.
La meva qüestió aquí és quin tipus d'habitatge públic serà. Podrà accedir aquesta gent, moltes sense papers, a aquest habitatge públic? Quanta gent hi ha a la llista de Sibavi d'Espera? Qui acaba accedint a aquestes habitatges? Té moltes preguntes, de les quals he estat segura que cerques propostes, contractes menors,
és l'etre de l'Ajuntament, perquè vull recordar aquí que hi ha una llei de transparència que obliga totes les entitats públiques a fer públic, de fet, on dediquen els seus pressupostos i els seus del Vest, trobaria la resposta. Però realment no sé si vull. No sé si vull perquè me preocupa que el discurs aparefòbic que estem veient tant a mitjans com al carrer darrerament
Me preocupa que hi ha 600 persones que no saben si d'aquí quatre dies dormiran literalment baix un poc, però considero que ningú, és igual les seves condicions econòmiques o socials, hauria de contemplar això com una possibilitat. M'agradaria estar tranquil·la sabent que aquesta gent hauria de sortir de la situació. Ja de per si precari i traumàtiques que han viscut tot aquest temps ho faran amb unes condicions de mitjana i no de pitjorament.
No tinc la solució, però crec que qui està executant ses directrius l'hauria de tenir. De moment, ara hi ha un poc dades del que està passant talment. Sí. Tenen nou dies de pla per elegar i anar-se'n sense alternativa. Dimecres i dijous d'aquesta setmana, policia local i serveis socials van realitzar controls d'accés per identificar els ocupants i actualitzar els temps.
Avui hi ha a Junta del Govern extraordinària per posar en marxa l'expedient de recuperació possessòria. Però, clar, recordem que aquest espai el va recomprar l'Ajuntament de Palma 2013. Cada una d'aquestes persones rebrà una notificació per abandonar el recinte. Aquí vull fer un recordatori de que a mi tants de 2025, molts d'ells ja van rebre una notificació, i algunes d'aquestes persones van partir...
Això significa que duen més de mig any, gairebé un, de fet, sabent que els volen fer fora i que segueixen sense alternatives. Després d'aquesta notificació, cada cop tendrà cinc dies per al·legar i quatre més per anar-se'n. O sigui, quatre dies de tot el que han fet la seva alternativa i la seva vida, abandonar-ho. La CPC, col·lectiu Antifronteres de la seva illa, explicava ahir en el seu Instagram
estableix que els desallotjaments forçosos constitueixen una greu violació que han de ser sempre a la darrera mesura i no poden deixar les persones sense ja. És a dir, si els atreuen haurien de tenir una alternativa si no estan faltant en el dret internacional. I, claro, si no se'n van se presidirà en el desallotjament judicial. Aquest mateix cos
algunes d'aquestes persones no tenen papers, d'aquest tipus pot generar antecedents que els impadasquin accedir al seu dret de regularització i, per tant, es condemna de seguir sense dret per sempre. És el que tenia preparat per avui. Va estar...
Ui, Laura, me parece que no me sentiu. Dic que aquesta setmana hem anat parlant molt d'aquesta qüestió. Molt interessant tot això que mos has dit, Laura, i sobretot aquí hi ha els dos elements, els dos eixos. Per un costat, no oblidar...
que aquesta gent són persones i que, per tant, en tant que això tenen tots els drets, i el dret, evidentment, de tenir un sostre. I, per s'alta costat, que l'important no és només fer-los fora d'aquest infrahabitatge, sinó quina solució se'ls dona
que jo crec que segurament no quedaria més remei que hi hagués una solució a curt termini, a termini immediat, i després una a mitjà termini. Però bé, com a societat, si no tenim capacitat per respondre a això, per ventura mos hem de plantejar què estan fent, no? Exacte, exacte.
Sí, no sé, jo proposto molt com a tenir esperança que hi hagi una possibilitat de solució, encara que sigui a curt termini, d'alternativa per aquesta gent, perquè realment el que s'estava veient darrerament és que enfronten els desnonaments, no hi ha alternativa. O sigui, jo m'amanci per cinc persones d'una família, per exemple, no hi ha alternativa...
com n'ha de fer per 200 persones. O si, per exemple, les llistes de l'Estibavi fa mil anys que són eternes, perquè fa més de 20 anys que no es fa habitatge públic a l'Illa. Com? O sigui, com abarcaràs aquests 20 anys de no fer-ho? No sé. Li veig difícil solució, la veritat. Mm-hm.
Però en tot cas, clar, bé, vull dir, justament la política consisteix, o hauria de consistir, en trobar solucions en aquests problemes, no? Bé, no sé si des dels moviments socials s'està pensant en alguna cosa, s'està preparant algun tipus de mobilització, tu que estàs més connectat a Laura...
Jo crec que sí, però crec que realment la força que poden tenir els moviments socials no representa una alternativa per a aquesta gent. Evidentment, sí que representa un disgust poblacional respecte a les decisions que està prenent l'Ajuntament i com ho està fent, perquè crec que pràcticament ningú pot estar d'acord. Encara 200 persones acabin...
en els carrer, o sigui, és que no sé, m'apareix un poc impossible que col culi per esquiver, però bueno. I més enllà d'això, evidentment, mostrar aquest rebutjament cap a aquestes decisions crec que se farà, crec que s'està mirant de convocar una roda de premsa en qualque moment, però igualment aquest disgust que va mostrar és
els col·lectius, els moviments socials o les organitzacions polítiques independents, no representa que hi ha com una possible materialització per part seva d'una alternativa. És a dir, és que no n'hi ha. O sigui, qui té més poder en aquest moment realment són les institucions, són la gent del BES i no crec que
que aquesta gent ara mateix s'estigui movent massa. Evidentment, si menys fer-me n'és i de ximicat d'habitatge, totes aquestes organitzacions que amb negabanco tenen a veure separ amb els temes habitatge, que tinguessin espais per donar alternatives, estic segura que ho faria, que estic segura que ho organitzarien i, de fet,
Gratis, o sigui... Sí, sí. Tota aquesta operada que s'agasta l'Ajuntament moltes vegades en serveis socials, crec que amb una comunitat forta i amb uns recursos, se podria sostenir d'una altra manera. Però això, crec que ja ha arribat un punt en què per molt de rebutjament que se li es mostri l'Ajuntament i per molt de disgust que se demostri que té la població...
les decisions se mantenen, decisions que són absolutament... No ho sé, hi ha moltes decisions que estan prenent la política institucional darrerament que m'estan costant molt d'entendre. És a dir, es limita la venda d'habitatge a gent que no ha viscut o cotitzat cinc anys a Espanya...
És una limitació que en molt d'altres ciutats, inclús París, Dinamarca, per exemple, és com a exemple que sempre posa, perquè crec que és un dels que fa més anys que tenen aquesta llei. No és una llei antidemocràtica, no és que quan s'espai ha reduït, perquè vivim a illes, s'ha de controlar de qualque manera que la gent que fa feina aquí pugui accedir a...
d'alguna manera un habitatge i és que això no s'està complint i no entenc que se tombin propostes de llei d'aquesta mena, saps? Que no és que diguis, uau, són propostes super d'esquerres que només no hi ha gent d'esquerres, que crec que ja la problemàtica de l'habitatge ja sobrepassa aquestes ideologies i que molta gent d'ideologies molt diverses necessita que s'atrevi una solució perquè
va dir una notícia que no sé quina barbaritat de percentatge era que havien pujat les donacions de pares a CIS perquè si no, no se podia accedir a un habitatge. És que no podem estar així. O sigui, jo, quan qualcú d'un discurs com un poc més neoliberal va dir que si no se poden pagar un habitatge que se'n vagin. Molt bé, que se'n vagi tota la classe treballadora.
Qui obrirà els bars des de matins? Qui farà spa? Qui vendrà coses en el supermercat? Sí, perquè encara els bars... M'encanten els bars, sempre a favor dels bars. Però no és un servei mínim, però qui farà nets? Els hospitals. Si la classe treballadora no existeix, la societat no se sosté. I això crec que és una cosa que cada vegada hauríem de tenir esclar.
Nosaltres necessitem aquesta classe treballadora, aquesta classe que tenim més precaritzada i més molt tractada, és la que s'esté, la societat. Se neteja durant la Covid, era un servei mínim. És més important que un hospital estigui net, que no sé qui estigui fent coses d'on ve en criptomonedes, no sé si m'explica. Mhm, mhm.
No sé, crec que ja estem a un nivell de volum de preocupació social i de malestar amb aquest tema que crec que s'ha de fer alguna cosa. I, evidentment, no només estic en desacord amb la política institucional local, tant l'Ajuntament com el Govern, sinó que crec que el Govern estatal també té una responsabilitat i una capacitat de...
de fer que, no sé, que millorin mínimament les condicions que no estan fent. És a dir, just ahir vestre se va tombar la proposta de llei de l'escut social. És a dir, és que jo, de veure, tinc molt de dubtes d'aquesta gent que, evidentment, si dur molts anys de política institucional i té un al càrrec, tindrà molt de pes, però...
No sé com explicar-me, no sé què pensen, què passarà si la gent continua precaritzada i amb malestar i de cada vegada en pitjors condicions. No crec que sigui alguna cosa que es pugui extendre més en els temps. Segurament no.
Estupendo. Moltíssimes gràcies, Laura Ribas. Gràcies. Adéu.
Bon dia, bon dia vida. Benvinguts a la secció de noves i parets del matinal Bon dia, bona vida d'Una Mediterrània. Aquest programa que ha dit a qui vos parla, Joan Vicenç Lillo Colomar. Avui parlarem de cultura, d'activitat cultural...
però també de la repressió que l'Estat exerceix sobre la llibertat d'expressió, que és l'aire que necessita la cultura per respirar. En aquest cas, repressió durament exercida sobre la persona de Pablo Hasel, que ja dur cinc anys a la presó. Som-hi.
Docents catedràtics i professors universitaris de tot el món demanen la llibertat de Pablo Hasel. S'ha activat una campanya de suport a través de l'ANC, l'Assemblea Nacional de Catalunya, en ocasió dels cinc anys d'empresonament del raper.
Docents catedràtics i professors universitaris de 95 universitats i 25 països de tot el món han signat una carta oberta per demanar la llibertat de Pablo Hasél. El reper català ja fa 5 anys que és a la presó, com han dit.
El text denuncia que Harsel és empresonat injustament arran d'una polèmica condemna per suposades calúmnies contra la corona i per una suposada apologia del terrorisme. També destaca les reaccions que va comportar la condemna, criticada per juristes, experts i organitzacions de drets humans d'arreu del món, inclosa Amnistia Internacional.
I es fa ressò del fet que la prestigiosa revista internacional de música Rolling Stones va dedicar la portada al cas Pablo Hassel la primavera del 2025.
També aprofiten la vinentesa per apostolar-lo com el candidat idoni a rebre el Premi Sakharov, que concedeix al Parlament Europeu en reconeixement de persones o organitzacions dedicades a la defensa dels drets humans i de la llibertat,
En destaquen el coratge i la resiliència durant els cinc anys que ha estat a la presó i la defensa que fa de la llibertat d'expressió i els drets humans. Finalment, la carta acaba amb una cri d'elecció als governs espanyol i català.
Emplaçar amb el president del govern espanyol i el president de la Generalitat de Catalunya a adoptar mesures per posar fi immediatament a l'empresonament de Pablo Hassel. La campanya de suport ha estat encapçalada per l'Assemblea Nacional Catalana i Hassel Campany Professors. Avui han presentat el contingut de la carta. Harry Ettinghausen, en nom de Hassel Campany,
professors, ha recordat que l'ONU havia declarat que el suposat delicte comès per Hassel no era recollit al Codi Penal de cap societat democràtica. El president de l'Assemblea, Lluís Llach, va clausurar l'acte amb una demanda contundent.
Exigim l'alliberament de Pablo Hasel, no com a penediment, sinó com a demostració que som una societat que intenta ser civilitzada. La societat de Pablo Hasel
Bona nit.
Passant a un altre tema relacionat amb la cultura, Pollensa esposa l'ànima fotogràfica de Javier Inés, fotògraf de la Barcelona preolímpica. El Museu de Pollensa inaugura una exposició que reivindica el talent del fotògraf que ha retratat la Barcelona preolímpica amb obra inèdita, objectes personals i una ambientació fidel al seu univers creatiu.
El claustre del convent de Sant Domingo de Pollença s'ha convertit, des del passat 8 de febrer, en un espai carregat de memòria, imatges i música, en la inauguració de l'exposició Javier Inés, el jove fotògraf, 1956-1991.
una mostra que reivindica la figura d'un creador avançat al seu temps i redescobert dècades després de la seva mort. L'exposició que es podrà visitar fins la segona setmana del mes de març
De dilluns a diumenge de 10.30 a 13.30 i de 17.20 h, reuneix una selecció representativa de l'obra fotogràfica de Javier Inés. A més d'objectes personals com la seva primera càmera i una ambientació musical formada per cançons que el mateix fotògraf escoltava mentre treballava.
La mostra és fruit d'un llarg procés de preservació i recuperació. Durant més de 20 anys, la parella de l'artista Juanjo Roger va custodiar l'arxiu fotogràfic de Javier Inés a Pollensa, fins que la galerista Rocío Santa Cruz va redescobrir la seva obra i la va projectar internacionalment en la presentació a París Foto i Arco Madrid.
Ara aquest llegat torna a l'illa en forma d'una exposició que ha estat organitzada conjuntament pel Museu de Pollença i el mateix Roger. L'acte inaugural celebrat el passat 8 de febrer ha inclòs les intervencions del director del Museu de Pollença, el regidor de Cultura, el Batla i Juanjo Roger, encarregat de donar vida a l'obra del fotògraf. Aguiló, Aguiló,
director del Museu de Pollensa, ha destacat que una de les principals funcions dels museus és donar visibilitat a les obres de la millor manera possible.
un objectiu que, segons ha remarcat, s'ha assolit amb una exposició excel·lenta en una ubicació millorable. El director del museu ha afegit que durant els pròxims dos mesos el claustre de Sant Domingo estarà ple d'ànimes i ha assegurat que, si Javier Inés fos viu ara, seria un dels grans referents de la fotografia en l'àmbit nacional.
Quart Creixent agafa oficialment el relleu d'Abacus, la llibreria de Palma. Celebra el 44 aniversari amb un acte cultural que combina memòria i projecció de futur. Quart Creixent va fer dijous, dia 12 de febrer, la presentació pública de la seva incorporació al projecte de suport a les llibreries independents, impulsat per Abacus, en la 22 de Girona.
L'acte, celebrat a la seu de l'establiment, va plegar un centenar de persones i va fer valdre el paper central de les llibreries independents en la vida cultural de l'illa i del país. La iniciativa ja havia estat anunciada prèviament i dijous 12 de febrer es va mostrar de manera oficial a la comunitat. Anna Nigolau, directora del projecte de la 22, ha destacat que
Aquesta aliança no és només una suma empresarial sinó una aposta cultural i de país. Les llibreries independents són espais de pensament crític, de cohesió i de comunitat i cal enfortir-les davant els reptes globals del sector.
Amadeu Corbera, en nom de Quart Creixent, va afegir que aquest pas ens permet continuar sent fidels a l'esperit fundacional de la llibreria, defensar el llibre i la llengua catalana com a instruments de transformació. Cooperar per seguir a sent independents és avui més necessari que mai.
La nova etapa coincideix amb el tancament de la botiga de Bacos a Palma, amb la voluntat de concentrar l'activitat a l'illa a través de quart creixent i tot reforçant un projecte cultural amb arrelament i trajectòria consolidada.
La celebració va concloure amb un homenatge al poeta Blai Bonet amb la participació de Pau Vadell i Mercè Sancho i l'acompanyament musical de Txema González en un acte que ha combinat memòria, cultura i projecció de futur.
Gràcies.
Júlia Colom presenta nou disc a Manacó el 7 de març. L'artista presentarà Paradís el proper 7 de març a l'Auditori de Manacó.
Establerta ja com una de les veus més singulars del moment, no només a les Balears, la proposta de Júlia Colom, Vall de Mossa 1997, és tan personal com complexa. Combinant l'arrel, l'experiència i l'honestedat amb una curiositat artística que la fa anar més enllà de tota tendència,
Colom ens presenta una popfusió que no només s'ha llegir al moment musical, sinó que el supera. La identitat de l'artista parteix d'una vida sempre impregnada de música. El cant de la civil va ser la primera cançó que va aprendre quan tenia sis anys de la mà del seu predí.
Als de vuit anys es treballa a Barcelona per estudiar la carrera de cantant i és aleshores quan comença a treballar coneixements jesístics de composició i de producció que avui sentim a les seves propostes.
En paral·lel a la seva formació, Colom du a terme una investigació sobre la música de tradició oral mallorquina, feina que retrata Joan Porcel en el documental Sempre dijous, que mostra com la cantant recull el folclore musical del paisatge on ha crescut.
Colom transformaria tot aquest coneixement des del seu prisma artístic, donant com a resultat el seu àlbum de debut, Miramara, aclamat tant pel públic com per la crítica especialitzada. Si ja el 2023 ens va sorprendre, i de quina manera, el seu segon àlbum confirma envescréix les expectatives generades aleshores.
Paradís. Aquest 2025, l'artista retorna el panorama en Paradís, on Colón no només fa gala del seu llenguatge compositiu, desdibuixant els límits de gèneres com l'electrònica, el pop o el folclore, sinó que també seu a la cadira de productora, juntament amb Martín Leiton i Òscar Garrové.
Predís ja està guardonada per Anderroc com el millor disc de cançó pop de 2025 per la crítica i tercer millor disc de 2025 i ha estat destacat per als principals mitjans musicals com a un dels dits de l'any, des de La Vanguardia fins a Roc de Luts, passant pel diari Ara, Revista Nuevo, O i Cat.
Colom es torna a fer escoltar a través d'uns versos tan crus com potents, plens d'imatges, paisatge i evocacions oníriques, tractant temes com la soledat, la creació o l'amor.
manté la identitat de la cantant i l'herència musical de la tonada mallorquina però s'expandeix per un pop complex i juganer preciosista i emocional el segon disc de Júlia Colom proposa un viatge introspectiu al voltant de la identitat al futur i al dubte també com a força creativa la idea del paradís aquí pren un doble significat
el paradís com allò que perseguim i qui volen ser, però també com a jardí, el paisatge que sentim casa nostra. Un paisatge que Colom ens mostra a través d'una sonoritat més complexa, que desdibuixa les fronteres del poble, la trònica i el folc, unes lletres tan honestes com crues, plenes d'imatges de la natura i símbols onirits que ens trilladen al món de la cantautora.
Tot i que la cerca és un motiu constant en l'àlbum, en la música de paradís no hi ha dubte. L'herència de Colom serveix de base per l'experimentació i el creixement, i la identitat de la cantant s'obre camí a través d'una producció atrevida i detallista. Un so que no se diu a les tendències, sinó que les supera.
Per tant, aquest proper dissabte 7 de març a l'Auditori de Manacó es podrà veure aquest viatge introspectiu en escena i que tant meravella els seus oients. Les entrades ja estan a la venda a la web del Teatre de Manacó.
Les Illes Balears seran de nou protagonistes en una de les cites per excel·lència del panorama cinematogràfic de l'estat espanyol. I és que, de la mà de fins a sis pel·lícules diferents, l'audiovisual de les Illes tindrà una més que notable presència en la 29a edició del reconegut Festival de Màlaga.
Una cita de primer i vell que, programada entre els propers dies 6 i 15 de març, comptarà igualment amb una àmplia participació dels professionals de les Balears del sector.
Entre les obres seleccionades hi destaca l'estrena del film La carn, un llargmetratge amb finançament de l'Institut d'Indústries Culturals de les Illes Balears, que, dirigit pel mallorquí Joan Porcel, es farà present en la secció oficial Zona Cine.
dedicada al cinema de naturalesa experimental. A més, i ja per una altra banda, seran dues les obres que formaran part de la secció oficial de curtmetratges documentals. En primer lloc, la proposta de Javier Lerín, Los días azules, produïda per El obredor de lo real, i de la mà del cineasta Carles Boé. També competirà en aquesta categoria el ressò de la mirada.
En clau de curtmetratges de ficció, la secció oficial comptarà igualment en dues pel·lícules balears. Instrucciones para cocinar un pollo bajo tierra, dirigit per la menorquina Olivia de Clán, i una altra de les obres finançades per l'ICIP, l'Institut d'Indústries Culturals de les Illes Balears.
en aquesta ocasió sota la doble firma creativa de Daniel Ináñez i Andreu Fullana. Pel que fa a les sessions no competitives, així mateix també s'integrarà a la graella del Festival de Màlaga el llarg metratge Mallorca Confidencial, dirigit per David Ilundain i coproduït per la també autonòmica Cinètica Produccions.
Val a dir, de la mateixa manera, l'audiovisual de les Balears prendrà part enguany en una nova edició de MAFIF, el vessant industrial d'aquest mateix esdeveniment. Així, i gràcies a l'acompanyament de l'IFIP, els cineastes de la Xipelat disposaran d'un suport institucional per a impulsar tant els seus projectes audiovisuals
amb les seves connexions industrials. Un fet al qual s'assuma a més la selecció del llargmetratge Safia Bastarda, també d'Olivia de Clann, menorquina, i de nou en participació de l'ICIP, en el marc del Màlaga Festival Fund & Co-Production Event.
I ja finalment, per acabar aquesta sessió de noves i parelles que vull dedicar-me a cultura, informant que l'Ajuntament dels Pobles ha presentat la segona edició del Premi Literari Eloi Sanf Fresno en la modalitat de novel·la breu, un certamen que es va iniciar l'any passat amb l'objectiu de fomentar la creació literària i donar suport als autors en llengua catalana.
Després de la bona cuida de la primera convocatòria es referma el compromís en la cultura i la promoció de la literatura consolidant aquest premi com una cita destacada dins el calendari cultural del municipi. A l'edició passada el premi va recaure en l'escriptor Jesús Ballesteros Mir per la novel·la Testament en do menor Opus 111.
una obra que narra la història íntima d'un compositor que, ingressat en un hospital per un problema de salut mental, intenta reconstruir-se després de la mort de la seva dona, superant la depressió i el dol a través de l'escriptura d'un diari íntim. El premi manté la dotació econòmica de 1.000 euros i la publicació de 200 exemplars de l'obra guanyadora a cara de l'editorial Valeria.
Ahir poden participar els editors majors de 18 anys o a partir de 16 anys amb autorització dels tutors legals. El termini de presentació de les obres ja es troba obert i finalitzarà l'1 de maig d'enguany.
L'obra guanyadora es donarà a conèixer en un acte públic que se celebrarà el mes de juny, englobat dins les festes de Sant Pere, patró del municipi d'Espoles. Els manuscrits han de ser originals, inèdits i escrits en català, amb una extensió mínima de 70 pàgines. Igualment, es prohibeix la presentació d'obres generades totalment o parcialment per intel·ligència artificial.
El jurat està format per escriptors de reconegut prestigi que valoraran especialment la qualitat literària de les obres, la solidesa en la construcció narrativa i el caràcter innovador del text.
I fins aquí avui, noves i parells, dins el matinal, bon dia, bona vida, gràcies per escoltar-nos i gràcies a les sòcies i socis d'Ona Mediterrània per fer el possible una abraçada. Salut.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia, això és el bon dia i bona vida, DJ. No, no, no... Aina Amor no ha vengut encara, no ha arribat. Ah, sí, sí, sí que... Aina. Bon dia. Bon dia. Tomeu, ja vaig sempre tard, com per un dia que m'ha imprès. Avui fa itar jo, fa itar jo. Ripa aquí, me troba per DJ Dimensió, polant.
una música per a mi completament estranya i no he sabut si ja havia començat a esperar-me. Ha començat a començar, no te preocupis, ser música estranya, jo te la faré coneguda. Ah, l'has triat de tu i do? L'he triat de jo. Ah, va, no sabia si era cosa... No, no, no. Bé, estàvem en la Música amb Amor, en el Bon Dia i Bona Vida, un programa patrocinat pel Petit País, que no, has vist? Està millorant moltíssim, també. És que, uau.
Estic orgullosa. Bé d'això, per traslladar pels petits païs que és més que un bar, està fa la nit, en els carrers que l'any número 27, per anar a sopar tant divendres com dissabtes, hi ha servei de bar. Supercollo, he de dir, supercollo, és una passada. Tot producte local, la filosofia que hi ha, té molt de llibres així molt interessants per qui tingui interès per la lectura.
S'hi fan moltes grindades, culturals, presentacions de llibres, teatres, concerts, així. Sempre li dic a en Joan Mir que vengui i, bueno, de fet ha vengut, però, clar, ell és de migdies, eh? I el que li agradaria seria fora dinar allà, però, clar, això. No, és que, no, també és vera que... I el menjar que se van a es patir país, comida més a sopar, perquè són pa amb bolis i ensalades. Vull dir, per dinar, el manco jo no ho veig tant.
Menci aquesta setmana i pega un vot. I doi. Sí, sí, sí. Ah, bé, no tinc ni idea d'aquest programa. Clar, però hem de presentar-se l'artista. No sé qui és això que sona. Val, i també dedicar-me el programa perquè estigueu un poc perduts com en Tomeu. Mhm.
En Ed Sheeran, que és un cantautor i també música anglès, va néixer a Framlingham, en el Regne Unit, i és molt conegut mundialment. Fa música generalment de pop, també fa un poc de folk i té cançons un poc més acústiques. Hi ha una varietat d'estils, però sobretot jo ho classificaria com a pop.
i va debutar internacionalment el 2011 i desdançar triomfa per tot, numerosos èxits globals, té cançons que ara a mesura que anirem escoltant pot sonarant segur i això m'agrada molt com canta, de fet és un dels artistes que m'agradaria anar a veure qualque pic
i que encara no he tingut l'oportunitat d'anar-hi, per qualsevol raó. I així també a veure que m'agrada més la música que feia més abans, com per exemple aquesta cançó que m'encanta, és que clar, jo son molt de balades, que no tants més actuals, que són un poc més...
no sé com dir-ho, més de discoteca, que no és que sigui de discoteca, però és que no m'ho sé explicar gaire, però que abans eren com a més personals, més romàntiques, més romàntiques, i ara són un poc més com a de ballar, així... Aquesta és super romàntica. Ed Sheeran. Ed Sheeran. Si vols el descric, pot sonar segur, us donava pel roig, que tu guaires, té un braç tot tocat. Uau.
Com un futbolista i d'altres. Bé, tu et vols moure en el videoclip. En aquest? No. Ah, no surt el videoclip. Ai, bé, te sortirà de tot. Això d'Ed, què deu ser? Eduard. Eduard, m'imagino. I una cosa... Bé, te deixi escoltar aquesta que m'ha dit. Thinking out loud Maybe we found love Right where
When my hair's all but gone and the memory fades And the crowds don't remember my name When my hands don't play the strings the same way I know you will still love me the same Cause honey your soul could never grow Oh, it's evergreen
Fins demà!
Bona nit.
Maybe we found love right well.
Te veig, te veig... No sé, no sé. Hi ha qualque cosa, eh? És molt guapa. Hi ha qualque cosa més. Clar, és que no ho sapvem bé. Sempre, sempre, sempre. Clar, és que la confidencialitat és clau. Bé... Te volia demanar... Bueno, digues, digues. Anava a dir que estàvem escoltant Thinking Out Loud, que és les primeres cançons que va fer, o el manco de record que jo tinc de les primeres cançons que conec d'ell,
de pintura ja estava primària, ja l'escoltàvem i era com este mazo.
Bé, ara s'aquí vés un po' més animada, s'adavent era més balada, més nostàlgica. Que a més, és que xerra que per molt que passis tens com que l'amor continua, saps? Com que això diu, puntures en mi m'escaven no funcionen igual, o puntures en mi has dit ja no toca més la guitarra, però sé que m'estimaràs igual. És molt romàntic, si t'atura d'escoltar la lletra dius, uau, ojalà, qual com a cantar això?
Ja sabia jo que hi havia alguna cosa. En general, les lletres són guapes. Són molt guapes. Són molt guapes. Són... bé, els escriu ell, el Xipi, i són com a bastant personals i com a profundes, saps? No és la típica cançó que et fa en quatre paraules una cançó, que sí que té com un significat, si tu tens de pensar...
i m'agraden generalment, musicalment més, els dos primers àlbums que nosaltres darrere. Singing to tiny dancer in a mystery You make me feel It's real when we watch the sunset All over the cars I'm on the hill
Un poc de com a missa seva adolescència i més jove com a records, però no sé si fuma, no ho sé. Si vol dir si és fumador habitual. No en tinc ni idea.
I ara estan a una discoteca, així ballant, eh? Sí, sí. Recordo allò. Ja, ja.
Sí, té un punt que me recorda també, sí. Jo aquella adolescència, en el meu cas, curiosament, no sé per què, tenia bastant d'amigues i amics alemanys. Aquí a Mallorca? Sí, sí, sí.
però és a dir, vivien aquí o venien d'erarmos i coses? no, erarmos no no ho sé, com de vacances o residents, no ho sé i ara no me'n recorden molt tens molt de mitjans internacionals, també ara tenc molt d'expats jo mateix us heu de ser amb un expat aquí tornava a ser com són raons és més trist, no? és molt trist, duríssim
I found a girl Beautiful and sweet But I never knew you were There's someone waiting for me Cause we were just kids when we fell in... Ja vaig acabar el rollo, el rollo va de que jo no som el més guapo, eh? Mira aquesta lota que està guapa que se fixa primer en sols guapos, però ja sé com acaba, ja sé com acaba.
Aquesta cançó la vas escriure per ser dona. I és com una declaració que mou molt. És molt guapa, és perfecte. Què dic amb qualsevol cançó se diu? Baby, I'm dancing in the dark with you between my arms.
Gràcies.
No sabía, no sabía que quedaría en Johnny.
Bé, des del principi, és com que ja estan, o sigui, l'hi canta, ja estan junts, com a recordant, tipo, he trobat una dona que, bueno, que no pensava mai que s'ha fixat en jo i coses d'aquestes i que és perfecte i tal, igual. Quan ja ho té, ja ho ha aconseguit aquí. Allò ja...
Bad Habits. Bad Habits, sí. Aquesta és més de les recents, entre còmates, que ja no m'agrada tant. Però és per tema d'instruments, i la lletra no està malament. Però, no ho sé, és... segur que m'agraden mitjans coses no tan actuals.
Jo penso que trobaria d'escoltar-te quan entres a una tienda de roba. Jo al mancote, quan entres a una tienda de roba. Jo sé quin tipus de tienda de roba.
Bé, i de roba esportiva també, no? També, sí. Jo diria que la veig com a... Diria que la noto un po' més com a comercial, ja més com a vale, això és el que agrada ara.
Sí, sí. I penso que vam treure els de ser més guapes que tinc i ja tornem a les parts més romàntiques o més balades. El meu estil. Vale.
Tu no vas a tendes de roba esportiva? No, no, sí que hi vaig. No, d'esportiva no, pensava que hi ha tendes de roba esportiva no gaire. Tu des aquestes tipus això. Sí. No diran marques. No, no, jo no vull dir marques. Però més com a de roba, més fast fashion que diguem. Quan d'altres m'atén d'aquestes. Fast fashion. Fast fashion. El concepte aquest que la roba no dura ni un any allà. Pin-pap. Sí, la treuen, fan roba nova tot el temps, super dolen per...
Això a qualque moment canviarà. Ja, espera, roba barata comparat amb el que hauria de costar i per tant comença a pensar que deu cobrar la gent que la fa. Eticament no... Si comences per aquí... No, si eticament, si te podes pensar això, és que te sents fatal si cal que deia. Vull dir... Hem de ser responsables també del que feim. Jo vull...
La camiseta de la selecció... de la selecció de Jamaica. És xula, no l'havia vist. Però... crec que no mos han clasificat pel mundial, no?
Massa bad habits Bad habits Tenen uns hàbits que no són els millors per classificar-te per un mundial Sa vida, que hem de fer Però anàvem? Anàvem per Galway Go No, no t'ho gotitza millor, Tomé No t'ho gotitza de fotògraf, per favor No, no, si jo vaig a això, el que diuen No l'hi preparava No l'hi preparava
No me l'he preparat, l'he posat d'honor, però, DJ Dimissió, per confirmar. Sí. Uuh, la cara de Nadal. És molt guapa que està. Loving can hurt. Loving can hurt sometimes.
But it's the only thing that I know. ¿Mos has de dir res amb aquest vídeo, Aina? No. No, no, no. De fet, és que allò que havia... A veure, Javier, fa molt de temps que no ho veig, però bueno, ja sé, ja sé el que surto. Estava entrant la subòfeda ara mateix. No, no, jo entretia la subòfeda. No, però això és...
El ser, com que et demostra, des d'aquell bé era petit com us dic fotografies, per això si un fotogràfic, que sabons s'aguarda, diguem, s'amoc i té records, que té que va néixer fins ara. I és ell mateix. Sí, són vídeos seu i fotos seves, records. Clar, res que decidies, clar, ja s'apoteja.
Clar, però no qui em va haver, crec que no. Deixeu d'aigua aquesta cançó. Sí, però bé. Quina d'aigua que està?
34. No, xova, xova, xova. Ja hi havia mòbils. No, sí, això sí, però m'ho refereix que quan se va fer aquest videocrip no crec que hi hagués ni coses d'aquestes. Ah, no, això no. Per això no crec que pogués... Bé, a Pendura sí, a Pendura jo no m'entén, però no crec que pogués falsificar tan fàcilment com ara. I no crec que pogués falsificar tan fàcilment com ara. I no crec que pogués falsificar tan fàcilment com ara.
Fins demà!
Que diu se lletra? Se lletra diu, bé ara diu, we keep this love in a photograph, guardant aquesta amb una foto, we keep these memories for ourselves, mantenim aquestes memòries per a nosaltres, i també diu, en els principis de quan tu comença a dir, love in can hurt, ah, però no, espera't, no, no, no, vaig a traduir això, so you can keep me inside the pocket of your ripped jeans, tipo com que...
que em pots guardar dins d'una butxaca amb una foto, imagina, i així mai estaràs tot sol, mai te sentiràs tot sol. I, bueno, crec que no som la millor traductora. Excel·lent. T'has pintat davant de la tradució. Però, bueno, sí, no la tens davant, però... Bàsicament, com a resum,
i tot el que es pot guardar i transmetre i recordar a través de fotografies i que gràcies a això mos recordem a nosaltres també. I que moltes vegades es pot fer mal, suposo que també quan qualcú és la noia o tal, però bé, mantenim els records i les seves fotos.
Clar, físicament és tan peculiar que efectivament el reconeixes. És molt fàcil de ser aquí, eh? Sí, sí, sí. A més, pel roig ja és un col·lo de capaïs que no molta gent té, eh? El que habitual. I ja, pinta de guiries, net xiran.
Galway. Galway. Galway. Galway és una ciutat. Ara que anava demanant. Està parlant de la ciutat irlandesa. Irlandesa, exacte. De fet, en el principi diu... No, no sé què. She fell in love with an irish man. Però ell, ell és irlandès? No. No, ell és irlandès.
I has estat a algo ahir? No he estat a algo, a Irlanda també he estat a cor. A cor?
perquè ahir va anar amb l'estiu de fet amb la meva germana, va a fer 18 anys i el meu regal va anar a viatge. I em mirava on volia anar, em feia ganes d'anar fora, però tampoc molt, o sigui a Europa i tal, i va anar a Irlanda. I a més, vam anar d'intercanvi,
i no trobava, tenia més vols com frats i jo no trobava una casa disponible per fer-se intercanvi perquè molt de pis viatjant d'aquesta manera és bastant més sostenible tant econòmicament com tot i aprofites la casa de qualcu que no hi ha de ser, saps?
i no el trobàvem, no trobàvem, tothom mos deia que no, i jo vaig superdesperada a escriure a tothom que m'olvia dir que no. Una cosa és que la meva germana i jo venim a la sopar aquí bé, no trobàvem, mos podríeu deixar de dir que fos una habitació, no molestarem, no tal, no sé com, molta gent mos va dir que no, i una dona molt simpàtica, mos va dir, vinga, val, podo destacar-vos, primero en mal, va ser una família encantadora, i de fet mos va dir que se va fer venir molt a cercar a l'aeroport, aquí has de confiar també molt en la bondat de su gent, vull dir, t'has de fi ara.
i me'l va venir a cercar a l'aeroport, me'l va acompanyar a fer la compra, s'ha quedat perfecte i me'l va dir, jo volgués dir que no, però al meu amo li van fer feina, i que són els nostres fills fa anys que viuen a fora, perquè m'entén el poble torno a ser callat les acollirà. I va estar a la corc, però ja vos dic, si grau, està bé dos o tres dies, però després, o tens cotxe i surts un po més o no hi ha massa res a veure.
Van disfrutar dels pubs. Estàs a costa i és com així molt guapo. Sí, sí, és guapo. Bé, clar, però el tipus penya-segats i tal, vull dir, no platges, eh? Digue'm. No, no, platges no marmo cap, però sí que a gust la mà ben a prop. I sí, perquè crec que...
Sí, és com una, és com una ciutat que està just com a Petsud, i... és a dir, no, estan molt fora de les ciutats més conegudes de Lleida, més de nord, però sabeu que Petsud és com el punt més poblat, d'això. Sí, sí, sí. Veig que tampoc l'Irlanda, no sé, en Dublín...
I tant a Goldway com sobretot a Dublín, tu anaves a una taverna, no diguem? Sí.
I, de sobte, hi havia una gent, una taula, que començaven a cantar i a tocar el violí. Això és superxulo. I tal. Això, cor, no passava. No, joli, ni ho cercàvem. A veure, és que deia, guau, ojalà troba a qualsevol banda que facin música tradicional, però així més autèntic. No, no, això estàs. No rotllo per turistes, jo no vull dos per turistes. Jo vull...
I de sobte se posa un a tocar violí, comencen a cantar, a pegar coses així. I van encercar per internet, van demanant als nostres hosts, a menys i abons, i em van dir, això és cercar per internet, a menys i abons. Poca marxa a cor. No, ahiria marxa, el que passa és que la música més tradicional això s'havia perdut bastant.
I van trobar un bar a les afores que per internet varen veure i érem noltros i per entorn quatre persones més grans mirant. M'ha fet molta llàstima, hi havia ja els músics que tocaven superbé, música així més irlandesa, no tan comercial. I l'únic que va ser que un dels homers va agafar dues cueres i duia ritme també. Però no van veure ni ball ni res i ho van encercar però no em van trobar.
Això sí, qualsevol restaurant o qualsevol bar així més de vespre, sí que hi havia qualsevol música que tocava i ho feia molt bé. Però nosaltres volíem veure un poc més lo tradicional. I molt va agostar. Molt va agostar. Escoltam-ne... Ho he dit? No, és Xiran. Xiran.
Amb en Justin Bieber, que... Va enterar-nos que en sols. Me sona igual. Tots aquests me sonen. En Justin Bieber va més de guaperillo.
Però sempre ha estat com... Jo me'n va interessar gaire, però sempre era com... Entre els altres, oh, ja estem vivent, no sé què, no sé què, no sé què tal. Però és que no és el meu estil, no sé com dir-ho. Jo seria molt més de net xiran. Sí? Sí. Més... Sontre el món que m'ho pareixi simpàtic. Mira que no el conec gens, però... Però com el puetre és un altre que no tan ser guapo, no? Ja.
I don't care I don't care, m'és igual o no m'importa n'hi ha unes quantes amb aparells de cançons titulades així és un aparell bastant recurrent i acabam amb Supermarket Flowers amb aquest títol també és romàntic moltes gràcies moltes gràcies moltes gràcies moltes gràcies moltes gràcies bon cap de setmana i rafi la setmana que hi ve
No, no, no, no, no. Falta qualca cosa. Bé, sí, bé, bé. Fins que volguem en aquest país, que és el nostre patrocinador oficial de aquesta secció. Ben duït, ben duït.
Això és com es començant d'escorre i engol, hi falta un poquet d'energia. De fet se va, de refugiar. Flors de supermercat, però això de flors de supermercat a semblar... No? Les flors... No han de ser de supermercat. No.
Sí, no, vull dir, no deixen de ser flors. Jo crec que la guapa també és els detalls sin tensió, no? Com si capes un flor d'una pastera d'aquí de fora, saps? Jo crec que més que damunt siguin les flors i el que costin, sin tensió, és regalar flors. I troc també, a veure, no sé per què me'n vaig cap en aquest tema, però que...
Estar com socialment o acceptat o més vist que és com que les flors els homes les compren les dones. Però també troc que les dones haurien de comprar flors als homes. A tu no t'agradaria rebre les flors? Sí, sí, sí. Ai que sí? Sí. Bé, n'he rebugut, eh, la veritat. No, tampoc.
Però sí, sí, sí. Jo m'agradaria Roel de Flors. O sigui, m'agrada Roel no, però... Crec que un Sant Jordi... Vaig escriure un article que s'ha de així, no? Ah, jo. Els nens tenen llibres i s'han dins flors.
era un moment llarg i no te n'intens perquè m'ho han d'anar en el petit país fins més tard i avui et donaré una sorpresa he convençut en el DJ d'emissió que vengui el següent pas serà convencer-lo que ha de fer una sessió allà
Idò, sí, i convèncer-lo que ja superi un poc, que pobres no fa pena. Estan fora de temps, deu. Adéu. Sí, avui hem fet una miqueta llarg, però així tot som a punt de dir bon dia Poesia. Bon dia Tomeu, bon dia Poesia, bon dia Pep. Bon dia, bon dia a tots els oients.
Bé, avui... Venim cap aquí, m'he trobat que hi ha molt de preparatius, ara sabeu que les institucions també s'han apuntat a les neofestes, no? I les nostres, ara s'estan inventant festes els darrers anys, això del 12 de setembre, no? I ara és un de març, que no sé ben bé què celebrem. Jo tampoc. Tu t'has fixat en una cosa?
Els pobles que tenen qualsevol tipus de substància com a poble solen tenir himnes, però no sé si t'has fixat que, per exemple, l'estat espanyol, per exemple, no té un himne, té una marxa que ni té lletra. I això, si els Balears, tampoc ja sàpiga no té himne.
Una marxa que crec que ve d'una peça francesa, si no vaig mal aquí. Imagina't tu, imagina't tu, cores de borbons, suposo, no? I les Illars Balears, això que ara tothom celebra i que han de ser tots molt balears i surts a la presidenta i tot això, però jo no sé ben bé això que és. I himne tampoc no n'hi ha cap, perquè Mallorca té un himne, això ho sabem. Nosaltres en tenim un home encara.
T'apareix que l'escolten? Amb unes millors versions que s'han fet mai? Endavant, endavant.
La balanguera misteriosa, com una aranya de sordel, buidat que buida la filosa, la nostra vida treu estil. Com una barca beca vila, que així se telepa demà, la balanguera fila, fila, la balanguera filarà. Com una barca beca vila, que així se telepa demà,
Fins demà!
Saps que se toquen més en fila, com més en dins pot arrelar,
Bona nit! Bona nit!
Un trí d'esperances i s'ensenyera pel jovent, però qui fa un bal de novianxes a creva eres d'allà gent. Ja s'ha inventat els d'aquí s'enfila, ja s'ha veurà qui se'n va, sa balenguera fila, fila, sa balenguera filarà. Ja s'ha inventat els d'aquí s'enfila, ja s'ha veurà qui se'n va,
Sobolongera, fila, fila. Sobolongera, fila, fila. Sobolongera, fila.
La balenguera que fila present, passat i futur, aquesta versió dels oculs, d'aquest himne, no?, musicat per a Meneu Vives, i la lletra del qual, òbviament, és del senyor que ens guia a casa seva, el poeta Joan Elcové. I parlant de dates importants, sí, aquesta setmana ha hagut una data important, i és que aquesta setmana, precisament dimecres passat, dia 25 de febrer,
era l'edat en què es complia el centenari, els 100 anys de la defunció d'en Joan Elcové. I bé, i per parlar-ne de Joan Elcové, per parlar també d'aquest centenari, tenim avui amb nosaltres...
a una de les persones, si no la persona que més coneix l'obra de Joan Alcobé i que, a més, és la responsable, la coordinadora, des d'aquí, des de l'Obre Cultural Balear, de coordinar els actes del centenari d'Analcobé. Maria Antònia Perelló, benvinguda al Bon Dia Poesia. Moltes gràcies per atendre'ns. Bon dia a vosaltres, sí. Aquí estem amb en Pat Jodó, també. Bon dia, Maria Antònia. Bon dia, Pep, sí.
Bé, per començar, supos que ja estàs aquests darrers dies un poc agotada d'entrevistes. Doncs sí, doncs sí. Intentarem molestar-te l'home impossible. Bé, jo volia saber com i quan va començar el teu interès per l'obra d'en Joan Alcobé.
Hi ha molta gent que em fa aquesta pregunta. Va ser un moment en què jo vaig acabar filologia catalana, la llicenciatura, i després volia fer una tesi doctoral i, mira, vaig descobrir la poesia d'en Joan Alcabé. En aquell moment només hi havia una tesi feta, que era del doctor Antoni Comas, que era una tesi d'un professor de Barcelona. Hi havia posat les bases de...
les bases del que era la poesia d'en Joan Alcabé i vaig partir d'aquella tesi inicial i la vaig endinsar-me dins la poesia d'en Joan Alcabé i la meva tesi té 1.100 pàgines, vaja, fins aquí. I a part que és una tesi, com ho diríem en això, que té 1.100 pàgines i que gairebé, dic gairebé, és inèdita, ha estat durant un temps penjada...
allò que se'n diu el repositori de la Universitat de les Illes Balears, ha estat consultada per altres aquesta tesi, m'ho han dit, i jo, perquè era una tesi molt estança, de moment la vaig tenir penjada allà, però tenia la intenció, i tens la intenció, de publicar-la, el que passa, com me'n van dir,
els membres del tribunal, la vida publicà, fem menys la vida fragmentar, perquè tan grossa. I ara vaig treure el 2011, vaig treure una part d'aquella tesi que parla de la poesia, dels poemes bíblics i els proverbis, un llibre que es diu El Batacomà, en la poesia, en els proverbis, perdó, i en els poemes bíblics de Joan Alcover. I allà...
és una part de la meva tesi. Després també ara la poesia, la prosa completa, que va sortir dilluns, la vàrem presentar a la Sala de Plum del Consell de Mallorca, a la nova editorial Moll. Vaig presentar aquesta prosa completa que...
és de mal excés perquè no era pública des de 1951 per editorial selecta i he atrat tota la prosa d'en Joan Alcobé i dur davant tot un estudi introductori de són unes 300 pàgines o un poc més
i que és una part, també, com que la meva tesi també estudiava la prosa d'en Joan Alcabé, doncs bona part d'aquest estudi també l'he tret, parcial part d'aquella tesi que jo vaig fer. Evidentment, tot això ho he hagut de revisar, refer com ha de ser, i com bé ha de ser. I ara tornarà a sortir d'aquí un mes, encara estic corregint les proves,
se posi a comple d'en Joan Alcabé, és a dir, se posi a escrita en llengua catalana i en llengua castellana. Bé, vull dir que també m'he oblidat de dir que se prosa comple d'en Joan Alcabé també agafa tota se prosa que va escriure ell en llengua catalana i en llengua castellana, que va escriure en ses dues llengües. I crec que aquesta prosa, ara tornant, ara tornaré a se posi, que ja sé que me'n vaig passar branques, però ja que hi som, vol dir que aquesta prosa completa considera
Sincerament, considero que és un tresor literari, que és un document històric, un document històric i cultural d'aquella Mallorca de final del segle IX i principis del XX, perquè són uns espats que contenen, diríem...
unes qualitats molt semblants, les qualitats essencials que conté el seu vers. Per què? Doncs perquè estan escrites en un llenguatge poètic i diu, a la vegada, que en aquest llenguatge que parlava la gent de Mallorca de sèp o que d'en Joan Alcoré, al final del XIX i principis del XX, és una paraula molt fàcil, que està molt ben vertebrada, en què l'autor fusiona les seves idees amb una elegant precisió expressiva
I això, aquesta elegància d'expressió, va fer dir en Miquel Ferrar, que va ser qui el va seguir i és qui va recollir la seva flama poètica i cultural.
Va dir d'en Joan Alcabé, que és el crític més complet i amb més alt sentit que han tingut les nostres lletres. També vull dir una altra cosa i és que en aquesta prosa completa, en Joan Alcabé, si ho he viscut, estaria contentíssim. Estic molt contenta jo d'haver pogut fer, ara l'estic emocionant. Perdoneu. Estaria molt content perquè era una de les aspiracions que ell tenia, que abrigava i que no havia pogut
que només havia pogut veure-la parcialment completa en 1904, quan va aparèixer un llibre petit que es diu Art i Literatura, en què només abrigava quatre de les seves conferències, que en aquell moment, en 1904, només tenia escrit Humanització de l'Art, Jeroni Rosselló, La llengua materna, que és de 1903, i un altre que ara no recordo.
No recordo quin, només n'hi havia quatre, la capella de Manacó també. Ho dic perquè només n'hi havia aquestes quatre, i ell va manifestar en els seus companys i en els seus amics intel·lectuals, com per exemple en Miquel Ferrar i en Pons i Marcàs, que a ell li agradaria molt, és una de les coses que li agradaria molt poder reunir,
tota aquesta prosa, perquè la considerava important, la considerava tan important com et seu best, i crec que ho és, ara jo puc dir que crec que ho és, per això que vos he dit, perquè és un document històric i cultural que mos remet en aquella Mallorca, en què Mallorca en aquell moment era un desert cultural, i ell, amb totes aquestes...
en totes aquestes conferències, praules, articles que va plegar en aquestes proses, i em va intentar suplir, també ho va intentar suplir en les tertúlies literàries que ell feia a casa seva, que en el Cové, que en Esquerra de Sant Alonso, per intentar, diríem, suplir aquesta manca d'activitat cultural, i crec que ho va aconseguir. Per tant, estic molt contenta perquè ell hi estaria,
de veure reunides aquestes proses. Bé, i d'aquí un mes, com ho deia ara enllaç en sa poesia, sortirà sa poesia completa d'en Joan Alcabé, també escrita en llengua castellana i en llengua catalana, perquè ell, durant els primers anys de sa seva vida, va escriure, escrivien ses dues llengües, però sobretot escrivia en llengua castellana. De fet, la llengua castellana té quatre llibres, perdó,
És una poesia, hem de dir, que és una poesia més aviat narrativa, és una poesia, diríem, romàntica, que intenta imitar en Campo Amor i en Béquer i totes aquestes coses, però que són ses quatre tothom molt de conèixer, són poesies de cas de 1887 i 1892, noves poesies de 1892,
Poemes i harmonieses, de 1894, i Meteores és el darrer llibre, que és de 1901. Bé, com vols dir que és una poesia de caire narratiu, prosaica, i que imita, que estava de moda, i tot això. Aquesta poesia, que s'ha dit que és una poesia buida, en Llompar també n'ha fet una mica d'ironia, d'aquesta poesia que és veritat, que no té la qualitat literària, també ho hem de dir, no té la qualitat literària, que té la poesia...
escrit en llengua catalana, que només se resumeix en dos grans llibres, que són Cap al Tart, 1909, i Poemes bíblicos i proverbis de 1918, després ja fa encara algun poema txol, haicais, espurnes, etcètera.
però també diríem que aquesta poesia podrien trobar dins d'aquesta poesia castellana alguna poesia que, diríem, conteja aquesta llavor aquesta llavor que després desenvoluparà a cap altar. Per exemple, el Cipres de mi Huerto és un poema escrit en castellà que molt recorda que té alguna cosa de la relíquia. En contemplació també l'antecedent de l'Hermitat Quicat i de la serra.
I després, perquè veieu fins on arriba aquesta cosa, ell el 1909 guanya la flor natural, en allò floral de Barcelona, a la vora del Tamesi, que és la versió catalana de Melòdia Etiòpica, que està dit Meteoros, perquè veieu una mica que a vegades té poemes escrits en castellà i en català a la vegada, perquè veieu una mica aquesta idea.
que algun poema també té alguna cosa. Per exemple, Jo no sé de reis, crec que també és un poema que fa plorar realment, perquè parla de la seva tragèdia personal. Bé, diríem, ell de totes maneres, quan destaca i quan ell sentem, diríem que pateix, escriu en català quan ell, després d'un procés de sinceritat,
després de la crisi de l'home, que coincideix amb la crisi de l'artista, i després ell compra, que coincideix aquesta crisi de l'home, la crisi de l'artista, coincideix amb el 1901, que ell acaba de publicar Meteoros 1901, i mort la seva filla Teresa. Aquestes dues coses dirien que fan que...
que se produeix aquí aquesta crisi importantíssima i ell compren que no pot escriure més que en català, més que la llengua que ell ha parlat amb les persones que ell estimava. I és curiós perquè diu que ell era com un infant donat a vida i que s'havia distret temporalment en la falda de la segona mare.
I ell ho compren i ho expliquen això en el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Jo era com un infant donat a vida. I llavors prevé un temps en què es produïa la crisi de l'home, la crisi de l'artista, i llavors tota part la que no fos la materna va reforçar-la al llavi febrosa com el contacte d'aquel com inexpressiu, fred i metàl·lic. És a dir, a partir de llavors va comprendre un procés de
de sinceritat, un procés de canvi interior, també afavorit pel modernisme, que el modernisme ens du precisament en aquesta observació impressionista de la natura, a la imitació de les formes populars i a fer un art basat en la sinceritat. I clar, ell s'ofre aquesta sinceritat,
i el du cap a només per parlar en llengua catalana, on prenc aquesta sinceritat autèntica. I de fet, Maria Antònia, hi ha aquest viratge personal, però hi ha un punt també en què em fa professió política, que la llengua catalana és la llengua de l'art als països catalans, que això ho diu un Joas Florals, em sembla, també em fa... Sí. Bé, ell, per exemple, en el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana,
per exemple, diu unes coses molt interessants que jo sempre els he recollit, de part que diu en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana, ell diu el català és entre nosaltres l'única expressió possible de l'escriptor o artista. I jo l'altre dia també, quan vaig presentar sa prosa completa, perquè és una prosa completa,
d'en Joel Cove, també davant aquest auditori de filòlegs eminents que hi havia en aquell moment a Barcelona, ell diu, demana sabent valença. És curiós perquè ell demana sabent valença que ell no es...
Com el que diu, ell no és un filòleg, per tant no és un científic de la llengua, i per tant se recomanen a la seva benvolença, que simplement és un llec, és a dir, és un profà, un contemplador, un somiador, i que vol expressar la primera declaració d'amor que fa en públic i diu, jo l'estimi la benereixa llengua, pels títols que l'il·lustren, pels records que la nobleixen, per l'ànima que hi vibra, però sobretot,
la vull i la prefereix per ser la nostra. Aquest és el títol suprem que la fa, no la millor, sinó l'única per nosaltres, el català és entre nosaltres, l'única expressió possible, l'escriptor, l'artista.
Jo crec que això ho diu el total, no? Que vigent, eh? I que vigent. És vigent, és ben actual. I necessària. I necessària, no? Per tant, molts podem agafar en aquest discurs que ell va fer el 1906, davant els filòlegs més eminents que hi va haver, en el primer congrés internacional de la llengua catalana, i...
la podem reivindicar, perquè llavors també n'hi ha una altra de prosa, que està recollida dins d'aquesta prosa completa, que s'altre dia també en vaig parlar, i és encara uns anys abans, el 1901, a la capella de Manacó, perquè a la capella de Manacó era a casa seva i en el Saló Beethoven, que feien aquelles tertúlies literàries...
i en el Fraló Beethoven, que va d'alguna manera impulsar per en Toni Noguera, que era un compositor català, era molt amic d'en Toni Noguera, i en Toni Noguera reivindicava, diríem, la música popular, que en Joan Alcabé també reivindicarà molt la música popular, la poesia popular, perquè és allà on hi ha, diríem, l'essència, l'ànima dels pobles, per dir-ho així, no?
I, en repassació, de fet, i aprofit per dir-vos que en Toni Noguera, en aquestes tertúlies que feien al Saló Beethoven, música que la malanguera parteix d'una cançó popular de Mallorca, la malanguera fila, la malanguera filarà, fila, fila, la malanguera filarà,
És una cançó popular que en Joan el Cabell coneixia d'infant. És en Toni Noguera, justament que en aquesta època, ja en 1901, música aquesta cançó popular, la cançó popular, atenció, perquè la lletra de la balançada
d'en Joan Alcover no la fa fins al 1903 i que serà musicada per en Amadeu Vives. Però la cançó popular, popular, és musicada per en Toni Noguera. I és de partir d'aquí que això d'en Joan Alcover penjó, si això també l'ajuda a descobrir, diríem, una mica aquesta essència.
de sa música popular, de sa llengua popular, també. També l'ajuda una mica aquesta idea. De fet, l'incorpora en aquesta cançó popular dins...
la balenguera que ell escriu, no? Bé, ara abordeixo això perquè deia que el 1901, a la capella de Manacó, en presentar el músic Felip Padrell i el pintor i escriptor Santiago Rossinyol, l'orció català venia molt a Mallorca i eren molt amics i anaven a la capella de Manacó a musicar cançons... Bé, en Joan el que ve aquí, quan els presenta a ells, diu a Mallorca, mirau quina cosa ja tan moderna que diu...
a Mallorca. Diu, si és tu mateix, per expressar la importància de mantenir la sinceritat i l'autenticitat a l'hora de la creació artística. És a dir, si és tu mateix, a la pròpia substància, a la pròpia fesomia dels teus sentiments, al teu caràcter, no deixis adormir la teva voluntat, ni perdis el motllo propi per acomodar-te peridosament el motllo a la voluntat estranya.
perquè la sinceritat és el principi fonamental de la regla de conducta si és tu mateix i exhortava el poble de Mallorca perquè conserva justament la seva personalitat i li deia Mallorca com més mallorquina ets millor per ella si és tu mateixa conserva i treu arratllos d'elements més purs que donen fe de la distància teva positiva com a tal poble perquè és cosa demostrada
que sols els pobles que tenen viva i desperta la consciència i senten vibrar l'ànima pròpia i estan gelosos de tot allò que els defineix i afirma la seva personalitat, sols aquests pobles van endavant i creixen. I això és la belenguera, realment. Això és el sentiment.
i en s'essència que trobaran després a la balonguera. Que necessari tornar a escoltar una i altra vegada aquestes paraules d'en Joan el Covent en els temps que corren. I bé, parlant d'això, clar, en guany tenim aquesta ocasió també del centenari de reivindicar i tornar a escoltar-lo. I la seva prosa.
I parlant d'això, bé, l'Obre Cultural Balears és un equip tan carregat, un poc, no?, coordinar les activitats d'aquest any. Sí.
Sí, què podem esperar, Maria Antònia, d'aquest any el que ve? Descobrirem qualque cosa nova i quins actes, si ja els tenim preparats? Bé, jo no els afai tot això, els afai juntament l'Obre Cultural. Bé, dir-vos, per exemple, que aquesta setmana, bé, d'ençà que començàrem en el Gran Hotel, que varen recordar,
Aquesta primera vegada, diríem que de manera oficial, en Joan Alcover va llegir la Belanguera que se va fer en el Gran Hotel perquè es feia d'intel·lectuals de Mallorca que varen oferir un dinar a homenatge amb Miquel Costi Llobera que havia estat proclamant mestre en Gaisabé en el Jol Floral de Barcelona del 1902.
i cadascun dels intel·lectuals a mig d'en Miquel Costa llegia un poema o alguna cosa, i en Joan Elcové va llegir La Belanguera per primera vegada, que ja l'havia llegida d'un any anterior, que era el 8 de febrer, aquí a les tertúlies de Can Elcové l'havia llegida, i també vull dir que aquest dinar que se va fent en Miquel Costa i Llobera se va gestar també a les tertúlies de Can Joan.
Bé, allà vull dir que, per exemple, la Belanguera, quan la va llegir, va tenir un gran èxit, i en Miquel de Fons Oliver i en Gabriel de Lomar, que la van escoltar, li van dir a en Joan Alcabec que era el millor que havia escrit fins llavors. Ell, vos he de dir que ell us xou compta una carta amb el seu amic en Joan Lluís,