i el que vivia en aquella l'aigua era només i simplement
He volat, no podia sortir del consolat, però m'he colat per una porta i he travessat un camp desolat. Tinc la imatge al cap de les palmeres, miro enlaire i s'han convertit en un bosc de falgueres. No et pera, les penes dels meus ulls. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mira quan rebenta l'aurel aplaudir quan veu passar borratxo el seu fill desfilant amb dos guàrdies civils i un municipal.
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània. Avui és dilluns, 1 de desembre de 2025, que són les 8 i un minuts, i començam amb un homenatge als brigadistes internacionals.
No és un conte ni un somni tampoc. La veritat és història i últim record. Filets de joves vinguts per a un motiu ben clar. Tant de vèncer l'imperi del terror i la por. Una espurra de llum per vèncer la foscor. Una espurra de llum per vèncer la foscor.
Gràcies.
I una espurna de llum per vèncer la foscor. I una espurna de llum per vèncer la foscor. Tot el casís, el novembre de l'any 38, de Caroll, amb el xic de cara amb el tronc d'anys.
i els valents també. I els guiots, els egipcis i els xariams plegaran els yanquis amb alegres cubans, de les fredes escandinàvia, dels magicans, de l'àbriga de Lincoln a la Selman. Tots fem força, que tant no passaran. Tots fem força, que tant no passaran. Una espulna de llum per vèncer la foscor. Una espulna de llum per vèncer la foscor.
Per bençar la funció.
Bon dia i bona vida de dilluns 1 de desembre de 2025. Avui vos hem preparat una sèrie de continguts que segur que seran del vostre interès. Tot d'una vos farem un repàs a l'actualitat. Ho farem a través dels titulars de Diari de Balears i també de Vila Web. A continuació, connectarem amb en Pep Vergé per repassar
la jornada futbolística d'aquest cap de setmana i també per fer algun apunt econòmic. Entrevistarem en Pau de Vilches a les 8.40 i a les 9 aproximadament vos farem un altre repàs de l'actualitat. A continuació entrevistarem en Joan Miralles. S'ha presentat ja la coalició per Mallorca i en parlarem amb ell. A les 9.40 aproximadament
Entrevistarem, tendrem una entrevista d'Antònia Ballester, una emprenedora que acaba de jubilar-se després de gairebé 60 anys d'estar al capdavant de diverses botigues a Serenal. Farem el nostre focus amb en Llorenç Capallà.
Avui comentarem el seu article La memòria oblidada i farem a partir de les deu i mitja la connexió Nanita Sancho des de Xocolat. Ara sí que ja amb un munt de novetats preparades per explicar-nos com enfronten aquesta campanya de Nadal i de Reis, etc. Anem a repassar l'actualitat i ho feim a través de Diari de Balears.
Bon dia i bona vida d'una mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cat.
I a Diari de Balears trobam en primer lloc el titular que diu Atemptat masclista d'una dona ferida greu després d'haver estat apunyalada per la seva exparella a Costitx. Els ajuntaments de Costitx i Alaró convoquen actes de rebuig a l'atemptat masclista. El govern condemna amb absoluta rotunditat l'agressió amb arma blanca contra una dona a Costitx.
També informa a Diari de Balears que Via Menorca assenyala tres exemples d'un maquillatge ambiental que acaba sent una agressió als aquífers de l'illa. I també mos informa a Diari de Balears que frit, antisistema i fotracada formen part de les 117 paraules que s'han incorporat al DIEC.
També Neva, de nòmada Estudios, proclamat com el videojoc en català de l'any als Premis Saga. Informa també Diari de Balears que l'esquerra independentista convoca la manifestació de la Diada amb el lema molt per lluitar, tot per guanyar independència, socialisme i feminisme, i que la solidaritat continua. 200 persones es concentren a Palma contra l'ocupació de Palestina.
Diari de Balears en aquest moment, en portada, vos ofereix també tres vídeos en tres entrevistes de vida.cat. Una en en Damià Pons, una altra en en Tomé Ocoi, pintor, i una altra en la Catalina Rosselló, que és presidenta de l'Associació d'Amics del Poble Saharaui.
També destaca en el diari de Balears que neix la coalició per Mallorca formada pel PI i Som. A Mallorca no hi cap més gent. Més reclama l'ampliació de la xarxa ferroviària en el ponent de Mallorca.
El Col·legi Oficial de Metges de les Balears lliure els seus Premis Beques 2025. La Patrulla Verda de la Policia Local suspèn temporalment de totes les activitats musicals i recreatives del Coliseu Balear. I nova editorial Moll publica L'Esser i el Llamp de Damià Roger i Un abisme d'Impossibles d'Anna Coll. També...
Destaca Diari de Balears, que experts en educació i neurologia comparteixen estratègies per atendre la universitat i personalitzar l'aprenentatge. En quant a món, destaca Diari de Balears, el cap d'estat alemany demana perdó pel bombardeig de Guernica.
i l'espanyol fa de convidat de pedra. Aquests són els principals arguments informatius que vos ofereix Hores d'Ara, Diari de Balears, Montanama, Vila, web, ja hi trobam. En primer lloc, una fotografia de l'exconsellera Prades del govern europeu,
Valencià, i diu Prades acusa Masson de mentir i de deixadesa de funcions la vesprada de la gota freda. També destaca que abandonament de les escoles i missatges esborrats, dia clau a la comissió de la gota freda.
L'exèrcit espanyol es mobilitza a Coixarola per controlar la pesta porcina africana i Aliança Catalana, a part que la independència hi negocia prioritàriament amb Vox el Parlament. Veró assumeix la presidència de demòcrates i Espot critica l'especulació sobre eleccions anticipades, en aquest cas informacions des d'Andorra.
i més CAT i Acció per la República es fusionen i es presenten com a referent de l'esquerra independentista. Igualment també una entrevista en Empar Marcó. Els treballadors d'Apunt viuen atemorits. Empar Marcó és la periodista que va ser la primera directora de la ràdio-televisió pública valenciana a Punt.
Amb on anam, tornem a Diari de Balears, ara m'anam directament a la secció d'opinió i allà vos destacarem diversos articles. Ara mateix, Rafael Borràs, resistint els tambors de guerra. Joan Lledonet, PSOE i PP, dos gais de brega.
Miquel Ripoll, la pressió del consum, Bernat Joan i Marí, Jordi Pujol i Joan Vicenç Lillo, el futur no franquista. Aquests són els arguments que ara mateix...
encatsalen la secció d'opinió de Diari de Balears. També vos en recomanem el Palma Suits, la secció que fa en Àngel Tarrón, que en aquest cas titula Avellons de la creativitat. Aquests són i no els principals arguments, les principals recomanacions que vos feim des de Diari de Balears.
Entrem ja en temps d'anàlisi i ho farem començant per l'anàlisi esportiva. Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Den Distri, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Actualitat, anàlisi, reflexió, debat, a bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del Diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Bona nit.
més immediates i més properes. Avui el nostre convidat és en Pau de Vilches. Pau, encantadíssim que siguis aquí. Encantat. I moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. En Pau de Vilches és professor de Dret Internacional Públic a la Universitat de les Illes Balears, doctor de Dret Internacional i Canvi Climàtic, darrerament s'ha centrat molt justament en aquesta àrea, i a més a més ets vice-rector
d'una àrea que és... Relacions Internacionals, Solidaritat i Justícia Global. També duc Sostenibilitat. Vull començar per una altra banda, però comencem per explicar-mos quines feines fas com a vicerrector.
Bé, bàsicament té a veure amb la perspectiva... M'agrada enfocar-ho sota la perspectiva de responsabilitat de la universitat, com a entitat de recerca, com a entitat educativa, que no pot viure deslligada al que passa al món, sinó que ha d'estar connectada amb totes les problemàtiques que hi ha aquí i a altres bandes, participar en donar-hi resposta, actuar de manera responsable i solidària i sobretot també intentar...
actuar en relació amb la crisi ambiental que tenim, que és profunda en aquests moments. I això passa per, a part de mantenir totes aquestes relacions internacionals, per intentar també de sa pròpia universitat generar conscienciació ciutadana, no?
Sí, nosaltres també som el director de l'INC, que és el laboratori interdisciplinari de canvi climàtic de Cesies Balears, i des d'allà el que intentem fer sobretot és molta transferència del coneixement. És a dir, hi ha gent de física, de química, de geografia, d'economia, de dret, de filosofia, de molts àmbits molt distints, i el que fem és compartir coneixement sobre una qüestió tan complexa com és el canvi climàtic, per entendre-ho millor i també percebre com donar una resposta el més adaptada possible.
I el que intentem molt és treballar amb les administracions públiques, la societat civil, amb la ciutadania, per tal de construir respostes plegades. Perquè els canvis que hem de fer són molt profuns i no se poden decidir des d'un despatx o des de dos despatxos. Necessitem donar respostes adaptades a la nostra realitat i això passa necessàriament perquè tothom hi participi.
Exemples de coses que hem fet recentment. Aquest any mateix, el mes de maig, crec que va ser, obril, vam organitzar unes jornades sobre refugis climàtics, centres escolars. Com transformar les nostres escoles, els instituts, perquè siguin llocs on els nostres infants hi estiguin bé i no pateixin les onades de calor i tots altres problemes.
I com podem fer que els centres escolars en el mateix temps siguin espais de connexió ciutadana, espais on a les hores baixes la gent major pot anar a passejar, pot anar a seure, pot estar a gust, on la ciutadania del barri pot connectar. I una altra cosa que vàrem fer recentment va ser l'Assemblea Ciutadana per el Clima.
que és una experiència bastant més profunda, bastant més esgotadora per a qui l'organitza, però va ser extremadament interessant. Durant cinc mesos van reunir 60 persones molt diverses, representatives de la realitat demogràfica de Sèges Balears, en termes de sexe, en termes d'edat, en termes d'ingressos, en termes de nivell educatiu i en termes de provinença, de municipi, de residència.
i amb un acompanyament justament de científics i científiques de Sling, vàrem anar desgranant tota la complexitat del canvi climàtic, com afecta sobretot a Balears, a Mallorca, i construint respostes des de Mallorca i des de Balears.
I un procés que és complex, que dura molt i que és molt cansat, té i agafa tot el seu sentit quan acaba després d'aquests 5 mesos i te n'adones que ciutadania totalment diversa, fins i tot des del punt de vista polític, en el final se troba.
perquè identifica el problema, perquè coincideix amb la diagnosi i una vegada que ens posem d'acord sobre això és molt més fàcil trobar respostes. I bona part de les propostes que s'han aprovat s'han aprovat més del 90% de consens de tot el que eren els participants. No conec cap govern democràtic del món que guanyi amb el 90% les eleccions. I tu puc assegurar que la gent que hi participava votava partits molt diversos. I jo crec que això posa en evidència
Que si compartim el coneixement, si acompanyem la ciutadania i ens posem a la seva disposició com a científics i científiques, som capaços de construir plegades més enllà de les coses que ens separen. Perquè, i ara me'n vaig molt a baix, diguem, molt a nivell baix, però...
Quan parlem de canvi climàtic, parlem que a causa de la intervenció humana, el planeta s'està escalfant, això genera una mitjana de temperatures més altes, que genera tota una sèrie de desajustaments de tot, del clima. És més o mencó. Anem a posar-ho molt fàcil.
Si no hi hagués atmosfera a la Terra i no hi hagués un cert nivell de CO2, faria tant de fred a la Terra que no hi podria haver vida tal com la coneixem. En la qual cosa fa falta un cert nivell d'escalfor, a part de moltes altres coses. Què passa? Que la concentració de gasos que fan possible aquesta escalfor ha estat més o menys constant
al llarg dels darrers milers d'anys. I això ha permès que sorgís, bueno, fa 250.000 anys, Somos Sapiens, però ser ser humà tal com el coneixem, la civilització humana, en els darrers 10.000 anys. Aquesta temperatura, aquestes estacions, han permès el desenvolupament de l'agricultura, per exemple, i això ha donat porta a moltíssimes altres coses. Què passa?
que a través de la crema de combustibles fòssils, de petroli, de carbó, de gas, el que hem fet és lliberar molt més d'aquests gasos dels que hi havia dintre del cicle natural de l'atmòsfera. I això està escalfant moltíssim. Les conseqüències d'aquest escalfament, una cosa que ens afecta a nosaltres aquí a Illes Balears, s'augmenta el nivell de la mà.
I això està mesurat. Durant el segle XX va augmentar a un ritme de més o menys un mil·límetre per any, però els darrers deu anys ja està augmentant a 4,6 mil·límetres per any. És a dir, està augmentant des de vell de la mà, però a més cada vegada està augmentant més aviat.
Què més passa? Per exemple, la mà cada cop està més calenta i això afavoreix que hi hagi temporals, tempestes, com la dana de València que hi va haver, cap de fiblor, etc. Fa que faci molt més calor, fa que plogui menys, que l'aigua s'avapori més aviat, crea tota una sèrie de conseqüències negatives que en última instància afecten la nostra capacitat a tenir una vida digna aquí a la Terra.
I a les Illes Balears, a part de tot això, quins efectes més directs... Les Illes Balears tenim com a tres impactes que són els més greus. Per una banda, augment del nivell de la mà. Aquí, a través de la universitat, tenim mapes de previsió de l'augment de la pèrdua de costa segons les emissions. Desaparició d'algunes platges, etc. Exacte. Com més emetim,
més terreny desapareixerà. I això, evidentment, també té un problema perquè vol dir que tots els acuífers se salinitzen. Infiltració d'aigua de la mà, menor disponibilitat d'aigua potable. Això és un dels primers problemes. Segon problema, disponibilitat d'aigua. Per el que dàia, per esterilització d'aigua, perquè plourà més malament. Això del meu país no sap ploure.
Idò, així... Anirà més. Anirà molt més, plourà de manera molt menys regular, amb menor capacitat d'aquífers d'emmagatzemar aquesta aigua, molta d'elles s'apardrà a torrentades i demés, i a més, com que farà molta més calor, s'evaporarà molt més.
Tercer impacte més fort, les onades de calor. Onades de calor vol dir que durant entre 3 i 5 dies la temperatura està molt per damunt del que era normal. Hem parlat de nits tropicals, de nits tòrrides, això que hi ha gent que li fa riure, hi ha gent que diu no, però vendran més turistes perquè farà més calor, el problema és que això té uns impactes directes sobre la salut.
a Europa l'any passat van morir entre 30.000 i 40.000 persones per les onades de calor, que se diu aviat. Ja me diràs tu quin grup terrorista ara mateix està matant 30.000 o 40.000 persones a Europa. És un poc menys del que ha matat Israel a Gaza. Estan parlant de conseqüències reals sobre la nostra salut. I qui més en pateix són els més febles, són els infants i les persones majors.
Això són les conseqüències més greus, però n'hi ha d'altres. Per exemple, s'impacta de malalties en els cultius. Has fet que hi ha paràsits que abans no podien viure aquí, que ara sí, perquè les condicions climàtiques han canviat i això impacta, per exemple, sobre la nostra agricultura, és a dir, sobre la capacitat que tenim de generar menjar. Té moltes conseqüències negatives
que ens obliguen a canviar la manera de fer les coses. A mi m'agrada molt deixar clar una cosa, que és que la tesitura en el que ens trobem avui en dia no és entre seguir fent les coses igual o canviar-les. Tanmateix canviaran les coses. La qüestió és si canvien d'una manera que és desordenada, greu, profundament desigual i que genera dolor, o si canvien d'una manera ordenada, consensuada entre nosaltres i que permet donar resposta a tot això i a més viure millor.
Que quedi clar que fins i tot per aquella gent que tal i qual, això té un impacte evident a la indústria turística, clar. Per suposat, això té un impacte evident sobre la indústria turística. Hi ha un determinat nivell de calor a partir del qual els turistes deixen no venir perquè no és agradable. Vull dir, venir aquí per estar tancat a la habitació de l'hotel en s'ara condicionat en marxa tota l'estona...
No té cap sentit, però és que a més s'està escalfant gairebé tota la terra. Això vol dir que en els mercats emisors, Gran Bretanya, Alemanya, Holanda, etcètera, també s'està escalfant la temperatura i els estius també són més calorosos. I això fa que la gent pentura se plantegi, per què me n'he d'anar fins allà on passaré una calorada, on penturia hi haurà més incendis i hi haurà menys aigua, quan aquí la veritat és que s'està bastant bé.
Ja s'està millor, ara sí. Què hi fan les institucions d'aquí i què hi haurien d'estar fent? Estar amb més o menys que bé o no? Bé, m'imagino que no pot dir tot el que penses pel teu càrrec, però bé, digue'm el que vulguis. No, no, no, ja em coneix tothom, vull dir, jo dic les coses tal com les pens, perquè malauradament no estem davant d'una qüestió d'opinió. Ja.
Aquí estem davant d'una qüestió científica i el consens científic és clar. El consens científic el que ens diu és que pertin a una oportunitat real de frenar el canvi climàtic, no revertir-lo perquè és impossible, però sí que podem impedir que vagi a més. Per frenar el canvi climàtic d'aquí al 2030 hauríem de reduir a la meitat les nostres emissions.
La pregunta que tu em fas de què fan les administracions i si fan lo suficient, jo te puc dir que amb dades de 2023, que són les més recentes que disposam, no només no emetíem la meitat del que havíem d'emetre l'any 1990, sinó que estem emitint el doble del que emetíem en 1990.
estan molt malament. És a dir, que la feina de reducció d'emissions que hem de fer és molt més gran del que hauríem d'haver fet si ens haguessin posat les piles en el seu moment, fer una trajectòria de davallada d'emissions suau, prenent totes les mesures perquè ningú pateixi, perquè les coses es facin bé, doncs no, no s'han fet les coses bé i ara implica una necessària davallada
molt ràpida. Perquè si no fem aquesta davallada molt ràpida, les conseqüències per la nostra salut, per la nostra economia, per el nostre medi ambient, per tot, seran extremadament greus. Què pot fer cadascú de nosaltres? I no només individualment, sinó les famílies, les empreses, els col·lectius de gent que estan d'alguna manera en contacte, no?
Tothom té un rol que jugar. Però, evidentment, la responsabilitat principal recau en les administracions públiques i en les empreses, perquè són les que tenen més poder. Les institucions públiques, perquè són les que fixen les regles de joc a través de la normativa i haurien de controlar que les regles de joc se respecten, que és la segona part i que és molt important, a part que haurien de ser exemplars, i, per altra banda, les empreses, perquè són les que tenen el poder econòmic.
Europa, que és el continent més equitatiu del món, el 10% de la població més rica acumula el 60% de la riquesa. Evidentment, qui més té és qui més pot participar
Per exemple, contribuint amb els seus impostos a fer tots els canvis que hem de fer, per exemple, canvis de mobilitat. En lloc d'apostar per tot cotxe i per carreteres i segons i tercers cinturons, fer un transport públic gratuït, freqüent, de qualitat. Això, evidentment, s'ha de pagar, però és que tot bé si són.
els dobbes hi són. El que passa és que s'han d'anar a cercar. Per exemple, el que seria la transició energètica en sentit de generar la nostra energia a través d'energies renovables, que són imprescindibles. Si no fos per les energies renovables que s'han instal·lat al món, ja no aniríem a un grau més dels que ens estem anant. I cada dècima de grau, més que res perquè si en tinc una idea, són 100 milions de persones més afectades. És a dir, que un grau més són mil milions de persones més afectades.
Poca broma. I de bé, tot aquest canvi que s'hauria de fer, sobretot, facilitant que tothom a casa seva, ja sigui de propietat o llogada, pugui generar la seva pròpia energia, això hi ha molta gent que no s'ho pot permetre perquè no té recursos, de nou, hauria d'haver ajudes públiques directes que cobrissin aquesta inversió. I això, de nou, amb impostos, perquè la gent que més té pugui contribuir a això. Perquè si el món se'n va a la merda xerrant clar...
les persones que més tenen també ho passaran fatal. És a dir, com més pacífica és una societat i com millor està una societat, més beneficiosa és per a tothom. Si una societat és més desigual, més violenta, hi ha més malalties, hi ha més fenòmens atmosferits estrents, hi ha més incendis, això la gent que més té també ho pagarà. O sigui que és en s'interès de tothom. Ara bé,
Mentre se fan totes aquestes coses que podem fer, bueno, algo tan senzill, jo venc a la universitat cada dia i intent cada dia venir amb bicicleta. Jo visc a Palma, podria venir amb cotxe, bueno, doncs venc amb bicicleta, en lloc de gastar benzina, posar-me de mal humor, cercar lloc per aparcar i quedar-me embossat a la via de cintura, doncs venc amb la bici, faig esport, em surt gratis i ric de bon humor la feina i a més no compta a mi.
la qual és bo per als meus fills, perquè tenen fills i vull deixar-los un lloc on viure. Coses tan senzilles com què comprem?
És de temporada, vull dir, avui xerrar amb algú i em deia, no, és que m'encanta menjar mangos, i mira els mangos que venen amb avió, que són els millors mangos. Bueno, doncs, pintura enlloc de menjar mangos, que venguin de 3.000, 4.000 quilòmetres de distància, pintura val més menjar, doncs ara, taronges, clementines i coses d'aquí que són bones, que són de producte local, que a més beneficien a l'agricultura i a l'economia local i que tenen un impacte molt, molt, molt inferior. Hi ha moltíssimes coses que poden fer.
els nostres estalvis poden estar un banc que estigui invertint en combustibles fòssils. La majoria de bancs comercials típics ho fan, a part d'invertir en barmes i en altres coses. Però avui en dia existeixen alternatives de banca ètica, existeix Caixa Colònia, existeix Fiare, existeix Triodos, on tu pots tenir els teus estalvis i en lloc de contribuir i destruir el planeta que en última instància t'estàs perjudicant-te tu mateix, contribueixes a una economia local, activa, etcètera.
Hi ha moltes coses. Jo el que aconsell a tothom és començar per una cosa. No voler fer-ho tot, perquè si intentem fer-ho tot, és com la resolució d'any nou, si intentem fer-ho tot no hi arribarem i mos desanimarem. Però intentar fer un petit canvi, i després d'aquest un altre, i després d'aquest un altre.
Mira, canviem de qüestió, perquè tu ets una persona que també has fet formació sobre aquesta qüestió i militància sobre aquesta qüestió, que és els drets humans, i com que no tenim molt de temps, la pregunta serà molt a l'engròs, que és...
Molt malament ara mateix, no? Hi ha un retrocés a nivell mundial. Mira, a les meves classes el que els dic als meus alumnes sempre és que si els drets humans existeixen és perquè hi ha hagut generacions de persones que s'han jugat sa cara i sa vida perquè aquests drets humans existeixin.
I en el seu moment, quan aquesta gent se jugava la cara i la vida, aquells drets eren pura utopia. Quan al final del segle XIX la gent se manifestava perquè els nens no tinguessin que baixar la mina i poguessin tenir una educació pública per a tots, allò semblava, vamos, algo completamente impossible d'assolir.
Quan les dones que se manifestaven els anys 20 i 30 per tenir dret a vot els ficaven dins la presó perquè se manifestaven i estaven fent coses il·legals, allò era una cosa que semblava impossible d'assolir.
I de bé. Són coses que avui en dia existeixen. Un sistema de salut universal. Tantíssimes coses que donem per fetes i el problema és que les donem per fetes. El problema és que hem perdut la noció que això són drets. I els drets, si no se defensen, se perden. Perquè hi ha gent a qui no interessa que tinguem aquest dret perquè en pot treure un benefici econòmic o polític o el que sigui. Llavors,
Els drets humans en el món avui en dia estan fotuts, és cert, però és motiu de més de lluitar precisament per aquests drets humans, perquè sense aquests drets humans segur que no aconseguirem res. I hi ha coses importants. Fa dos dies, per exemple, ahir donàvem el premi a la facultat de dret en els millors TFGs sobre dret lingüístic. Ah, sí, sí, sí.
Mira, gent jove que acaba la carrera de dret i fa el seu treball de final de grau sobre l'utilització dels catalans en l'administració pública, en el sistema de justícia, fent propostes. Jo crec que li hem de donar la volta. No és només queixar-se de la pèrdua de drets o fins aquí a Montseviolen, sinó assumir que aquests drets defineixen el nostre benestar i han de definir la nostra acció precisament per defensar-los.
I jo crec que amb aquesta crida i la que feia just abans de mirar, de tira-tira, anar fent canvis i anar posant molts reptes per millorar, que al cap i a la fi també és una manera de sentir molt millor, també, no? Sí, sí, i tant. Ho deixem aquí. Molt bé, Ida, moltíssimes gràcies. Pau David Chess, gràcies, un plaer. Ha estat un plaer. I nosaltres ara morarem al segon bloc, que és el debat.
Som a l'episodi 82 d'Això és vida i després de l'entrevista amb en Pau de Vilches és el moment de la taula d'anàlisi a la qual li hem convidat avui en Josep Palau. Josep, molt bon dia, molt benvingut. Bon dia, gràcies. I enri Pozo també, moltíssimes gràcies per ser aquí, molt benvingut. Bon dia, benvingut, gràcies.
Ràpidament si ha hagut de comentar qualque cosa de lo que mos ha dit en Pau de Vilches i despet ja entram en ses coralles. Josep. Sí, bé, de totes ses coses interessants que ha dit el vice redactor, jo m'aquet amb una i és que quan ha anat a ser real del problema dic que això és bàsicament el problema del canvi climàtic és responsabilitat bàsicament de l'administració i de ses empreses.
Creixar que sobretot de l'administració que sé que el manatge més del bé i ha de ballar pel bé comú. I què mos passa aquí? Perquè això és un problema global, com ho he explicat, mundial. Però què podem fer que nostre? Doncs el que puguem. I aquí en què mos trobam? Doncs que l'administració mos falla, l'administració espanyola. Per exemple, el Consell Insular diu que aquí s'obren 100.000 cotxes, mos falta transport públic, aleshores un poque cosa hi podem fer.
No poden controlar els meia creguers que arriben, que està comprovat que contaminen mentre estan atraciats. No poden controlar els avions que arriben, ni tampoc els jets privats que són els que contaminen més de tots, etcètera, etcètera, etcètera. Per tant, el problema d'aquí cas també és un problema colonial a Mallorca.
Enric? Jo estic d'acord amb el que ha dit en Josep, però jo vull matisar per una altra banda, per la banda pedagògica educativa que ha parlat, que és important que la gent sàpi la situació i és molt important que els científics s'acostin a la ciutadania.
i ho expliquin com ho ha explicat ell. Per jo això és fonamental, perquè hi ha tot aquest negoci de dir-me que s'està avançant dia a dia i potser és perquè em manca de cultura, em manca de... Segur, segur. I això és fonamental. Fins i tot jo entenc que si un científic diu que de mitjana pujarà un grau,
La tendència és a pensar, bé, per un grau. Però clar, és el que ha dit ell, és a dir, si aquest grau és perquè durant 4 o 5 dies la temperatura puja 10 o 15 graus, hi ha gent que s'ha mort, etc. Aleshores és tot una altra cosa. Per tant, efectivament coincides que en aquesta altura no s'ha fet prou bé, però bé.
Jo entenc que se necessita molta didàctica i se necessita molta pedagogia i els antífics crec que estan donant un pas important i s'acosta a la ciutadania. Aquelles persones que no tenen el nivell cultural suficient per entendre aquests canvis que estan passant i que creuen els volors que surten normalment, que això no passa res, que per un mil·límetre, quan parla d'un mil·límetre, perquè estem parlant de 4 mil·límetres, que ja puja a nivell de la mà.
Josep, quina Corolla mos proposes avui? Bé, la meva Corolla se refereix a un dels temes que se va debatre ahir al Parlament, que és la creació d'una nova universitat privada. Aquí patim un desembarcament d'universitats, sobretot madrilenyes, i bé, llavors ho desenvoluparé un poquet més, però jo em basaré el meu argument en la qüestió del finançament.
D'acord, però efectivament, jo ho pensava, s'ha anat obrint, s'ha anat fent estragé a mida a universitats privades que funcionen claríssimament com a agents colonitzadors claríssims.
a part de la desigualtat que generen, etc. Perquè en el final si un se pot pagar una carrera tindrà una carrera i a l'altra banda el criteri no serà aquest. El criteri continuarà sent si has aprovat o no.
Bàsicament el que s'està promocionant és que una classe dominant sigui la que tingui més possibilitats. Per tant, cada vegada més la classe dominant, més dominarà l'economia del país. I això implicarà que la gent pels recursos no pugui arribar a treballar d'una forma justa, equilibrada, una manera en la qual no puguem anar cap a una societat més justa, sinó cada vegada anirem cap a una societat més injusta.
i on fins i tot ens trobem, Josep, en espais universitaris on ja no és que donin llibertat de càtedra i puguis fer les classes en el idioma que tu trobes, sinó que se genera un discurs més explícit o manco explícit en què no ho has de fer en català.
Si m'ho permeten a veure quines són aquestes universitats que han aparcat. Ahir se va aprovar, bé, s'inici d'estami per crear una universitat que se dirà Universitat de Mallorca. I l'únic que té de Mallorca és el nom, perquè això és una universitat vinculada a ADEMA, que si tu vas a la seva web és tan bilingüe, espanyol-anglès,
I els elements que importeix també són bilingües, espanyol, anglès. Aquesta universitat, bueno, seu doctor, president o el que sigui, el senyor Diego González del PSOE,
I bé, ahir més va votant contra perquè diu que això prioritza, que el PP està prioritzant les universitats privades. Però què passa aquí? Per què s'aprioritzin entre comates les universitats privades? Doncs perquè l'UIP no, dona abastament no,
És a dir, no hi ha places de bastament per tothom i per això aquí surten com a poders aquestes universitats. I jo vull recordar que el mes de març el rector de la universitat, el senyor Querot i en Vera, el conseller de Cultura, van anar a Madrid a reclamar, com sempre, perquè si s'ha de sempre, tot ves. Però el que s'adona és que a l'Ulipa hi ha un dèficit de 210 professors
que si som fent feina és perquè els ha pagat nosaltres, quan els hauria de pagar el Ministeri d'Educació. I després, segons la llei universitària, segons el cas també, que faran falta 238 professors junts més, que de moment Madrid tampoc els ha garanteix. Per tant, que el PP aquí fa tot el que pot o no fa tot el que pot, em podem parlar. Ara, que el PP demani i que Madrid no dona, que el govern ja ha dit, d'aquí demani i que Madrid no dona, això està claríssim. I ara per què va?
Les altres dues universitats, aquestes sí que són, mai jo venia 100%, una és el Centro Universitari de Sant Pablo, que impartirà, o imparteix, en fi, carreres clau com Medicina, Infermeria, Fisioteràpica, que són súper necessàries, totes aquestes especialitats. I, resulta que bé, té un centre universitari aquí que s'hi diu Beato Luis Velda.
Qui punyotes és el senyor Luis Belda? Ni idea! Però en fi, això és el que ens ha tingut aquí del cel. És una universitat escrita directament a Madrid. Aquí a l'Ulip no hi té res a pel·lar ni pot dir ni asa ni bèstia. Evidentment serà 100% en espanyol, lògicament.
I la tercera universitat és el Centro Universitari Antonio de Nebrija, el nom il·lustre conegut per tothom perquè els que van conyar la frase és la llengua companya de l'imperi, que també està escrita a Madrid, és Antonio de Nebrija de Madrid, i també importaix infermeria.
Per tant, els infermers i infermeres que sortiran d'aquestes universitats, la més probable és que el català se'l passin per l'entrecurs i això agreujarà el problema de la llengua i la sanitat. Com ja està passant en periodisme, per exemple, que estan sortint periodistes que són incapaços de fer feina en català a Mallorca o a la Silla de Balears, no?
Efectivament, per això la universitat és fonamental, SWIP en qüestions lingüístiques té aspectes per criticar-li, per fer més, però aquestes universitats que arriben, que desembarquen aquí, ja és que molts ignoren i molts menys prenen al 100%.
Enric, no sé si... No, no, el que també no entenc, crec que en Josep ha fet una curada al resum dels temes de la incorporació de noves a la universitat, és que no entenc que tant d'infermeria quant a la universitat pública n'hi ha, o sigui, també... Bé, aquestes altres.
Crear competència, entenc que en un moment determinat estem parlant de crear certs estudis que no hi són, evidentment és un plantejament que hauria de recuperar-ho i de posar-ho en marxa, però el que no entenc de cap manera és que mos venguin altres universitats a fer cursos, a fer carreres, a les quals d'aquí a Mallorca les tenim a la Universitat Pública. Pep, Josep.
Bé, vol comentar que aquesta Universitat de Mallorca d'ADM ha dit que prioritzarà la matriculació de gent d'aquí, cosa que en principi pot estar bé a l'hora de matricular la gent. Ara, si han de sortir infermers, infermeres que ignorin la nostra llengua, hauran fet el negoci d'anar peix frit autoritzant aquesta universitat.
Enric, quina corolla proposes? Bé, jo tinc una corolla que crec que és una corolla actual, molt actual, i que desgraciadament cada dia en podem parlar, que és el tema que aquesta setmana s'està fent molt d'actes relacionats amb el dia internacional de la eliminació de la violència de la dona, i l'està fent el 25e, que va ser fa uns dies, no?
concretament, però que, a més, el que s'està veient és que les administracions fan molt de per i per, o sigui, ara fan discursos, qualsevol d'aquells, després, quan s'ha de ser veritat, no és així. Per exemple, ara ja mateix, ja s'està parlant que un fet de violència i un assassinat d'una dona ja no és violència masclista, sinó només un assassinat. O sigui, estem parlant que s'estan oblidant moltes termes i, sobretot, també,
que hi ha una altra cosa també molt important és que cada vegades hi ha menys plataformes d'educació cap a aquest tema i després també hi ha un altre tema que se va veure aquesta manifestació que encara continua molt dividida el que és el moviment feminista. I això també no ajuda gens a que avancem cap a una societat molt més igualitària. Josep, vint-i-cinquena.
Sí, bé, avui a la premsa hi ha una portada que es terrorifica, diu que el nombre d'aquests 10 anys ha augmentat el 40% i que en total s'han registrat 62.000 denúncies per violència de gènere. I sol que se denuncien, perquè n'hi ha moltes que queden sense denunciar. Aleshores, ara seré políticament incorrecte, però faré la següent reflexió.
En aquesta dècada aquí han arribat 180.000 persones de diversos punts del món i de la península. De punts del món on el respecte per la dona no sempre se la té molt en compte sinó que per la seva essència. Per tant, tenim un allau demogràfic aquí
amb gent que ve amb bons costums nefastos i nosaltres no tenim mitjans per educar aquesta gent que només són adults. Què podem fer nosaltres? Doncs mirar com hem de que nostre limitar el que ens arriba i les criatures i les alumnes que venen aquí doncs fer el que puguem i les escoles educar-los de manera que quan passin la seva vida adulta no repeteixin els comportaments dels pares.
Jo ho veig així. Enric, com ho veus? Home, jo el que veig és que també aquest augment tant de violència també va ser relacionada amb la vida actual, sobretot amb el tema de l'habitatge. Això influencia molt perquè hi ha famílies que no es poden separar, han de continuar vivint perquè no tenen altra possibilitat i això fa augmentar també molt els casos de violència masclista.
I després és evident que l'educació és fonamental, però també el que és fonamental és que les administracions tinguin molt clar que hi ha una violència masclista i aquesta violència masclista s'ha de lluitar. I a més, els homes, que també tenim una part important, no hem de començar a mirar a vegades cap a un altre costat, sinó també hem de ser valents i hem de ser capaços de defensar les dones i de denunciar qualsevol cas que estiguem veient.
i en primer lloc denunciar negacionistes d'aquesta violència que estan instal·lats a algunes institucions i que usen els altaveus de les institucions
d'una manera perversa. Ahir en Damià Pons en el programa mos explicava que les institucions d'aquí no estaven pensades ni estaven fetes perquè s'acabassin usant per anar en contra de la llengua d'aquí, de la cultura d'aquí, del territori.
i mira, avui jo crec que hi podem afegir aquesta idea, aquesta sí que cap institució del món hauria d'estar en el servei de negar i de fins i tot en certa manera justificar la violència en general i la violència contra les dones de manera específica. Josep?
Sí, tu parles de negacionisme, jo concretaré i diré que els negacionistes són els ultraespanyolistes fatxers de Vox. De Vox, en aquest cas, en aquest moment.
Nosaltres ja vam parlar del tema de la violència contra les dones, jo tornaré a dir el mateix. Si alguna cosa bona està passant és que, com ho dic ja a voltes també, és que aquests delictes s'estan denunciant, no queden tapats que era el pitjor que podia passar, perquè llavors és quan s'agressó
se sent impunes, se sent, en fi, legitimar per continuar maltratant i moltes vegades que van també a l'ància greu i assassinats. Per tant, la part positiva de tot el que està passant és que s'empaula, se denuncia i és l'única manera de moment d'aconseguir que aquests agressors se sentin una miqueta correlats, que vagin una miqueta més alerta. Clar que hi ha molt de terreny per córrer amb aquest aspecte.
No sé si és prou consol, però en tot cas es veure que aquestes xifres, aquestes dades són brutals, són bestials, però també són fruit d'un despertar de la consciència.
segurament això ja ha estat de manera supost que fins i tot més gran durant molts anys, però ara les xifres surten. Sí, ara surten més xifres, però com estem parlant de que cada vegada hi ha més denúncies, potser hi ha un suport perquè pugui fer les denúncies i sobretot perquè
Un aspecte que jo heu parlat abans és que hi ha gent que a vegades mira cap a un costat. Jo crec que ara comença a conscienciar que no ha de mirar cap a un costat. Perquè el moment que mires cap a un costat tu és còmplice d'aquesta violència. I això crec que és un camí que hem d'aprendre cada vegada més i aquest camí ens ha de dur a intentar a poc a poc minvar. És difícil encara, però... Jo crec que és un pot sa suma de tots aquests factors que hem comentat, de tots els que heu dit.
amb arribar fins aquí avui. Josep Palau, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Enric Pozo, moltíssimes gràcies. A la nostra audiència també, moltíssimes gràcies i continueu a vida.cat.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
Dilluns 1 de desembre de 2025, quan són les 9 en punt, és el moment de fer-vos una nova revisió, un nou repàs a l'actualitat en forma de repàs als títulars de diversos mitjans de comunicació, començant, com sempre, per Diari de Balears, que en el seu primer titular diu Atentat masclista a una dona ferida greu després d'haver estat apunyalada per la seva exparella a Costich.
També indica a Diari de Balears que Via Menorca assenyala tres exemples d'un maquillatge ambiental que acaba sent una agressió als aqüífers de l'illa i frit, antisistema i fotracada formen part de les 117 paraules que s'han incorporat al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Neva denomada estudios...
proclamat com a videojoc en català de l'any als Premis Saga. L'esquerra independentista convoca la manifestació de la Diada amb el lema molt per lluitar, tot per guanyar independència, socialisme...
i feminisme. I també la solidaritat continua. 200 persones es concentren a Palma contra l'ocupació de Palestina. També informa a Diari de Balears que neix la coalició per Mallorca, formada pel Pi i Som. A Mallorca no hi cap ningú més, diuen des d'aquesta nova coalició.
Més reclama l'ampliació de xarxa ferroviària en el Ponent de Mallorca. El Col·legi Oficial de Metges de les Balears lliura els seus premis i beques 2025. La patrulla verdà de la policia local suspèn temporalment
de totes les activitats musicals i recreatives del Coliseu Balear experts en educació i neurologia comparteixen estratègies per atendre la diversitat i personalitzar l'aprenentatge nova editorial Moll publica l'Esser i el Llamp de Damià Roger i un abisme d'impossibles d'Aina Coll el cap d'estat alemany demana perdó pel bombardeig de Guernica el cap d'estat
L'estat espanyol fa de convidat de pedra i també vos oferim els resultats d'un estudi fet pel Centre d'Investigacions Sociològiques que indica que la guerra és el que fa més por als ciutadans de l'estat espanyol. També vos oferim un informe sobre quines són les principals pors que tenen els ciutadans de l'estat espanyol
I finalment vos destacarem que denuncien el cap de Gabinet de Proents per prevaricació i tràfic d'influències. Tot això ho trobeu a diari de Balears, de Balears.cat. M'anem ara en el Mallorca Daily Bulletin. Allà hi trobarem el primer titular que indica que els municipis de Mallorca amb aigua no apta per al consum humà
També diuen des del Daily Bulletin els grafitis neonazis a Mallorca susciten preocupació i detingut un home per apunyalar la seva parella, la seva exparella, en una festa de Mallorca. També des del Daily Bulletin diuen un polèmic operador de lloguers vacacionals a Mallorca posa a la banda les seves dues darreres viles.
Aquests són els principals titulars que ens ofereix hores d'ara el Mallorca Daily Bulletin. Anem ara a l'última hora, a la seva edició en paper d'avui, dilluns, primer de desembre.
que en el seu titular principal informa que un home apunyala en el coll a la seva exnòvia en una finca de costits, mentre que la seva fotografia principal és pels autònoms, prenen al carrer. Uns 650 treballadors en manifesten a Palma en una protesta inèdita. També una fotografia més petita, 12 dolorosos anys sense Malén Ortiz,
i el govern baixarà més impots a la compra de pisos per a joves. El Consell canviarà tres passarel·les que creuen la via de cintura i Maria Oliver fa història per al judo balear. El Madrid empata 1 a 1 a Girona i es deixa el liderat i el Poblera aconsegueix un punt per continuar sent...
Líder, també en clau estatal, Feijó concentra 40.000 persones per exigir eleccions. Mona Mara a Diario de Mallorca. El seu titular principal en la seva edició en paper d'avui diu demanen al govern que deixi de contractar metges de família sense especialitat.
També la rebel·lió dels autònoms és la fotografia més destacada. Apunyala en el coll la seva exdona, Acostich. Malent, 12 anys desapareguda, la família demana que segueix qui la recerca. Major Docs premia dos documentals sobre la pobresa i Ucraïna.
i CORT espera recaptar menys per multes de trànsit i més per urbanisme. Aquests són els titulars que ens ofereix Diària de Mallorca a hores d'ara. Tot d'una gent amb la sèrie d'entrevistes que vos hem explicat que farem avui aquí. Bon dia i bona vida d'una mediterrània.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
De tenir en els nostres estudis, n'Antònia Sant Andreu, una empresària modèlica amb qui tot d'una conversarem. Antònia, molt bon dia, molt benvinguda a aquesta casa. Bon dia, gràcies per convidar-me.
Empresària durant 62 anys. 62 anys, sí. Des quals deu a Calamilló? Deu a Calamilló, després allà a Calamilló la temporada era molt curta i van decidir cercar un local a la plaia de Palma. I van dur sort i van treure aquest local que estava amb obres i el van per allò allà. Els deu anys a Calamilló què teníeu? Una botiga també de roba?
A Carlemillo no, a Carlemillo no, a Carlemillo va començar amb un colmado. I per aquí a poc va començar a posar souvenirs. I després aquí van venir souvenirs, molt d'articles de regalo i roba d'infant. A Serenal. A Serenal, sí. Ja se va començar a dir ja des del principi Isabel. A Carlemillo ja van posar Isabel. I aquí continuà amb Isabel.
De on te ve aquesta bona emprenedora empresarial? Pues mira, jo, de fadrina, mon pare ja deia que volia posar una tenda, jo tenia 18 anys, i volia posar una tenda, ja som de Manacà i després ja venien autocars amb turistes, i allà en els centres de Manacà hi havia ninetes i tenint la tenda, i ja deia mon pare, vull posar una tenda.
I després, i mon pare, Clara, mon pare era un pagès i deia, no, tu has de ser senyorita, va comprar una màquina de brodar. I després vaig casar amb 20 anys i vaig posar un negoci que era millor. Tu ets, clar, testimoni de la història d'allò que ha passat a Mallorca, a través de Serenal, sobretot, no? D'aquests més de 40 anys de Serenal, no? Sí.
d'agueres conèixer un Arenal que jo només he vist a postals i que m'apareix un Arenal guapíssim. Sí, era molt guapo. Davant la tendri teníem un parc i un jardí i estava molt bé. Aquell que diu, només hi havia una direcció. Després van fer reformes i van posar dues direccions. Van fer unes jardineres de mig i a vegades han anat canviant
No sé si per bé o per malament, però ara ha canviat molt. El que està clar és que ha crescut moltíssim. Ha crescut moltíssim. Tu has vist veure, construir la majoria d'hotels, supost. Sí, sí. En un principi fins i tot te devia aparèixer positiu. Positiu, sí, positiu perquè eren hotels bons, venia gent molt bona,
A Civen anava molt bé, a Civen venia molt d'incès estranger i anava molt bé, a Civen també. Després han començat a venir gent joa de cap de setmana i tot s'ha de la veritat.
has vist, has presenciat, has viscut també la degradació de Serenal com a destinació turística en un principi normal i com fins i tot un poquet de lutze i ara com un d'aturisme de gatera que diuen.
Tenim a dir que era, em venen de bons perquè hi ha hotels molt bons, però aquest, bueno, van a l'hotel i lloguen cotxe i se'n van a fer excursions i passejar per sisla, i de compres van a Palma. Tots aquests que són bons se'n van cap a Palma. Voltros heu tingut la botiga a la zona cero, quasi, quasi, eh? És a dir, de vora el Megaparc, de vora tot el trull gros, eh?
La meva part ja l'he dit fer, perquè ja hi havia un hotelet, que és de Los Ángeles, i que això hotelet, aquí en vez de tirar el dòbil ho ha fet un hotel de 5 castelles perquè té una entrada preciosa, i no, ho van envondre i bueno, ja hem fet la meva part que no ho vull ni nomenar.
te va venir a veure en Cursac per dir-te que muntava això o no? No. No l'has conegut? L'has conegut mai? L'he conegut de vista. L'he conegut de vista, però no m'ha interessat mai, ni he anat a veure una aigua mai. Com ets les relacions, els comercials, de per allà, de tota aquella zona?
Bé, bé, bé, sí, sí, sí, és un complejo que està molt bé, sí. Avui en dia de tot, estrangers... Sí, ja són molt estrangers, sí, sí. Mallorquins ja en queden parts, és una pena, perquè en queden parts de Mallorquins, sí.
Explica-nos aquests anys com ha anat evolucionant la teva clientela diguem. Clar, també havies de tenir clients fitxos d'allà, residents d'allà. Sí, tenia clients fitxos i clients estrenjers que venien al maig i tornaran venint al setembre.
que en venien bastants, però de vegada en venen menys d'aquests. O sigui, el matge era un mes molt bo i el setembre també. Era dos mesos fabulosos, perquè ja en venia gent bona. Venien un mes quinze dies, mínim una setmana.
i ara no. Quan dius gent bona vol dir gent que no fan renou i que tenen por adquisitiu i que fan gasto. I feien gasto. I ara continua calcú, que venen de setembre, tornen venint el maig, però vaja, ja menors, ja tornen majors també, el Banclín ja tornen majors.
La meva petita experiència en l'àmbit de l'emprenedoria, per dir-ho així. Allà on he topat sempre, diguem-ne, allò que m'ha estressat més, ho diré així, és la gestió de personal. No sé tu com ho has duït aquest tema.
Bueno, el personal n'he tingut de molt bo, perquè precisament ara, aquest que ara que vam, fa 30 anys que ets atenc, perquè jo vaig arribar a tenir 4 tendes de primera línia i me'n vaig haver de tenir. I jo anava per tot, home és el que diu. I ho tenia bé amb el personal, no he tingut cap problema mai.
Tenia de tenir bé. Vareu fer, hem d'explicar a la nostra audiència, que vareu fer una festa de tancament, de comiat. Com va ser aquesta festa? Com va anar? Va ser molt guapa, va ser com un pat de sorpresa que m'havien d'anar els meus fills i la filla.
Que van voler fer una festa de despedida perquè uns 52 anys i tenien clientes fitxes i van de fer, van de fer, i van de fer un bunyolà de xocolata i van venir moltes demilles i clientes van venir molt bé, van estar, va ser una festa molt guapa, una pena que va fer molt de vent i van de fer bunyols de dins la tenda.
Escolta, i com així has contat tant, per dir-ho així? Bueno, molta paciència. I perquè m'ha agradat. Ja te dic que jo volia negoci i a fer el que m'ha agradat. Tu disfrutaves d'estar... Sí, sí, sí. Jo no me l'arrot, xiquem a la tinder de matí per anar a comprar, a fires, he anat a fires a Alemanya, a Madrid, Barcelona, i...
i no me feia paresa, així que m'haig de passar avion i estar un vespre de Filis i Eternals d'Ondemà no me feia paresa. Que diguem que és allò que troba que enyora més de ser anal d'un temps ser anal d'ara. Ara ja te dic més com a resident que no com a botiguera. Som vient.
s'ambient. Ara s'ambient és un poc delicat. Sí, ara per exemple hi ha molt de locals tancats i els hotels, a les 9 ja fa com a presa sortir a caminar. I primer podries sortir a les 9 i a les 10. I jo sóc molt caminadora i no m'importava anar a les 3 3 de matí a caminar. I ara ja fa com a presa, perquè hi ha menys gent i
pel que pogués passar. I la relació amb
diguem, l'Ajuntament, les institucions, les demandes, vos heu sentit escoltats, no sé si també has participat, durant un temps vas participar, crec, de la PIMEM, no sé, tota aquesta part que va més enllà de la gestió de la botiga pròpiament, com l'has viscuda. Bueno, te prometo molt, però he hagut d'anar a lo meu, he hagut de fer meu camí i m'he de pensar com he pogut.
perquè també tenen mal d'autoristes i gent que venien i robaven i a lo millor havies dit que va a un policí per posar-me denunci i cal que no la s'havia ni a fer-se denunci. He viscut de tot. M'ho imagino. Escolta i que en un moment donat la gent que t'envolta, els fills però no només els fills diguin de tu que ets tot un referent que t'apareix.
Bé, molt bé, vaig ser molt satisfeta i a la festa me vaig sentir molt bé, molt estimada, això sí que és vera. Bé, que la gent, no sé, potser que d'ara ja tingui les meves crítiques potser perquè són molt emprenedora i avui en dia hi ha paques dones ja que siguin tan emprenedores, ja ho he.
T'has trobat en dificultats especials per fer de la dona? M'imagino que sobretot quan començaves era estrany que una dona volgués liderar un projecte o una altra cosa es participaria, però liderar.
No, no, no. Sempre, no ho sé, he estat molt respectada. He estat molt respectada, sí, molt molt, i si calcú no s'ha portat que on t'acaba li tinc que a les partes. M'he fet a respectar sempre. Sí, sí, perquè entre molta gent sempre n'hi ha calcú i, pues, tinc que a les partes per aquest.
Escolta, i a través del teu prisma de veure com ha anat evolucionant Serenal, quina reflexió mos pots aportar des de la teva telaia ara privilegiada, no ja Serenal, sinó sobre Mallorca. Com veu Mallorca?
També tens els fills que et traigaven experiències, etc. Sí. No sé què t'he de dir. Jo veig que tenen per venir un poquet negre, o sigui, jove. Tenen molt d'estudis, molt de carrera, però tenen difícil. Però tenen poques possibilitats. Tenen poques possibilitats, sí. I jo vaig tenir moltes dits i vaig aprofitar.
Antònia, per acabar, que farà en Antònia Sant Andreu ara que està en plena forma pel que veiem i retirada d'allò que més li agradava, no? En plena forma no tant, però vaja. Estic luchant per estar bé, això sí. Estic luchant per estar bé, m'agrada que tinguin bones amistats i vida sana.
Sí, sí. Vida sana. Caminar. Caminar i pilates. Ah, pilates. Llegaran sesamies, o el que sigui. Sí, sí, sempre. Sempre hi haurà un punt de llarança, però, no? Molta, molta. De sa botiga. Molta. Sí, sí, perquè jo tenia molt bé. Ah, va fins a sa tenda. Que no hi feia falta, perquè allà... Ja funcionava, ja rodava tot sol.
que és encantadora, i no feia cap falta. Ella sempre, ara avui falta això, vale. Telefonant, o així com sigui, i ell m'ho duia molt bé. Va un parell d'any que m'ho duia un 10. I, doncs, Tònia, moltíssimes gràcies per ser aquí, per aquest testimoni tan guapo que ens ha estrelladat, i també moltíssimes gràcies per tota la feinada que has fet. El meu fill disfruta de fer això.
Nosaltres morarem a la nostra taula d'anà. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida és el moment d'abordar una entrevista en clau política ara. I és que aquest passat divendres finalment se va crear la nova coalició per Mallorca que aspira a unir el mallorquinisme polític i a governar
Lilla. Saludam un des persones que ha fet més feina per aconseguir aquest objectiu, que és en Joan Miralles. Joan, molt bon dia. Hola, molt bon dia a to meu. Com estàs? Molt bé. Com va anar s'acta de divendres? Bé, molt bé. Jo diria que va ser un èxit. La societat és que no m'esperava tanta gent. Va quedar de gom a gom. L'estudi general d'Olià em va fer sacta.
i sobretot amb el bon ambient. Jo crec que si hem de definir l'acte de divendres seria l'acte amb entusiasme i bon ambient. Explica-mos què és ara mateix a dia d'avui, perquè entenc que anirà evolucionant, però què és a dia d'avui per Mallorca?
Bé, per Mallorca, com bé deies abans, és una coalició de partits polítics que, a més, aspirem a que s'insumin persones independents i partits tant d'àmbit municipal com d'àmbit autonòmic o insular, i també fer totes associacions o moviments cívics que puguin estar interessats,
en l'objectiu de les pròpies eleccions pegar un cop damunt sa taula i tornar a posar dins sa gent de política tot el que han estat ses banderes històriques del millor clima polític. És a dir, bàsicament estan parlant d'autogovern, de finançament just, llengua, cultura, autogovern...
Però un repte que tenim ara de munt i que s'aguem molts de mà i que també volen que estigui dins d'aquestes banderes és mirar de posar frea en aquest creixement desbocat que ara tenim. És a dir, frenar aquest creixement demogràfic, també, evidentment, parlar de model econòmic,
per evitar que les costures de Mallorca rebentin. Joan, ara mateix la coalició per Mallorca està formada per el PI, per Som Mallorca, també entenc que hi han entrat ja persones a títol individual, persones independents, i quines...
quin és l'objectiu a partir d'ara d'anar sumant gent? Per exemple, hi ha altres formacions com el que queda d'Unió Mallorquina, si es pot dir així, no sé si queden alguns altres petits partits i després també partits a nivell municipal, no?
Sí, a veure, de partits petits, a nivell municipal n'hi ha molts, alguns ja han manifestat que sí, que sense cap dubte entraran i formaran part de la coalició, altres també estan convençuts, però al seu tempo són diferents en els partits grans, hem de tenir en compte que
Un partit municipalista, el municipal, tendeix a fer la feina d'organització de la candidatura pel mesos abans de les eleccions. Però nosaltres trobem que era important, ja abans, ja crear la marca, ja donar a conèixer el que s'ha de dir coalició per Mallorca perquè no deixi de ser la suma, sobretot d'un partit molt gran, que en aquest cas és el Pi, que té més de 70 regidors i 7 valdies, si no l'ha xerrat,
i ja té una sòlidesa com a partit produeix una trajectòria de més de deu anys. I després ara s'hi ha sumat SOM i altres persones d'actual individual que, com saps, ha revolucionat un poc el panorama polític i de bon principi ja varen manifestar la intenció de venir nosaltres i formar part d'aquesta coalició.
I a partir d'aquí s'idea és anar sumant totes aquestes voluntats. Però també, sobretot, és important tenir en compte que volen que sigui un projecte nou i transversal. Això què vol dir? Vol dir que hi caben moltes cares noves, persones que no havien estat mai en política o que fèiem molt de temps que no estaven en política.
Per exemple, el coordinador de les coalicions, Joan Serra, fa... no m'has quedat dècades, però fa molt de temps que no meritava cap partit i s'ha engraçat. Mira, l'acte de divendres em va...
M'agrada molt perquè el vaig presentar en Antoni Ensenyat, que és una professora meva de Mata de Jonc, i en Antoni Ensenyat, si no m'equivoca, era del PSOE. És a dir, allà hi havia gent de tots els perfils. Gent com en Sebastià Frau, que va ser partint de l'obra...
i que jo sàpiga crec que no estava cap partit polític tampoc. Bé, en fi, hi havia moltes cares, moltes conegudes, altres no tan conegudes, però que estan ficats en moviments cívics, sabent que són gent activa, i en fi, la idea sobretot és sumar voluntats. A nosaltres no ens interessa tant el tema de quotes, de si un partit ara tenim més quotes o manca quotes, sinó sumar gent amb ganes de fer feina
I, com deia abans, que les banderes del mallorquisme polític tornin a estar...
demús a taula de negociació, governi qui governi, i que mai més torni a passar que visquem anys, per no dir dècades, on no avancem en clau de país. Ara pensava una clau evident dels propers comissis, que tampoc ja queda tant, perquè quan comença a mirar no queda tant,
seria per presentar candidatures municipals en els 53 municipis de Mallorca. Creus que això serà possible? Home, jo espero que no sé si tots, perquè sempre hi ha casos com per exemple el d'Escorca, que és molt complicat, però la majoria sí. De fet, hi ha ja els municipis on el PIC hi té implantació,
municipis o independents que formaran part de la Constitució també tenen implantació i potser no té el PI. Després municipis ni el PI ni el PI tenen implantació, però hi ha gent de Som o independents o també gent del PI que pel que sigui no va muntar candidatura.
i també tota la feina que farem a partir d'ara per donar conèixer el projecte i mirar de sumar adhesions. Això és ciníssim. El que vam fer aquest divendres és presentar el projecte per començar a fer feina en normalitat. Això vol dir que ha passat un any xerrant amb uns, amb els altres, han mirat de reestructurar tota la maquinària interna tant del PIB com de la coalició i ara que han fet la feina més fina de...
de Fontaneria, ara el que toca és presentar el projecte i començar a fer feina. La coalició se defineix com un projecte transversal, modern i obert que aspira a superar l'eix esquerra i dreta i centrar l'acció política en allò que beneficia Mallorca. Això vol dir que sereu una formació en capacitat per negociar i per pactar dreta i esquerra, per dir-ho d'alguna manera?
Sí, és que, de fet, més que dreta i esquerra, jo el que diria és que la nostra formació aspira a pactar i a fer feina per a pensar, com d'abans, en aquestes banderes pròpies del meu primer polític. Que, de fet, n'hi ha moltes que col·locar-les a la dreta o a la esquerra és complicat, no? Quan seran de llengua i autogovern, això és dreta o esquerra? Si seran de finançament, això és dreta o esquerra?
si seran de creixement demogràfic, això que és dret o esquerra. En fi, les principals reivindicacions que fa la coalició pot haver gent tant de dretes com d'esquerres que les comparteixi. I a l'hora de governar, nosaltres el que sí que tenim molt clar és que nosaltres no volem se saprossa de ningú. El nostre objectiu no és que un partit o un altre governi i pugui sobreviure,
ni tampoc és repartir càrrecs per tenir poda per tenir poda. És bàsicament aquestes banderes que estiguin a la taula de negociació i fer avanços, i poder pactar amb uns i altres per fer avanços en el màxim nivell. Això és l'objectiu.
Els partits que formen la coalició tendran agenda pròpia, per dir-ho d'alguna manera? És a dir, per exemple, ara, d'ara fins a final d'aquesta legislatura, se suposa que qui continuarà prenent decisions sobre la tasca institucional serà el Pi, no?, en el cas de...
I en canvi, jo què sé, per dir una cosa, el 31 de desembre cadascú farà el seu acte, no ho sé, com s'organitzarà tot això? Bé, allò per dir-se premissa, que com bé dius, ja hi ha càrrecs institucionals, i per tant aquests càrrecs continuaran fent la seva feina en normalitat. De fet, el PI no desapareix, el PI esteix i continuaran tenint la seva saigua, els seus militants, els seus representants polítics, que s'adeuen en el PIB.
Ara bé, tots ells són conscients que ara formen part d'una coalició i si bé el dia a dia el faran com el PI o com el PI Coalició, després hi haurà tota una sèrie d'actes o manifestacions on s'anirà com a coalició ja. De fet, ja volen començar a fer feina a nivell municipal com a coalició. Com que la gent de les diferents sensibilitats comença a fer feina a nivell municipal per construir les futures llistes
i sobretot el que serà el pui de ruta comú de tots els partits independents que formen part de coalició. Això ja començarà des de ja. Després, dins cada partit pot haver, que t'he de dir jo, a nivell ideològic, que uns aniran més cap aquí i cap allà. Bé, evidentment, en una coalició sempre hi ha corrents i gent que es tiri més cap a un costat i gent que es tiri més cap a l'altre. Però el que importa és que els objectius comuns estan molt clars
estan molt clars, la sintonia és molt bona i encara el que volem és sumar encara més voluntats. Joan, quins inputs heu rebut des que s'ha llançat o des que s'ha sabut que ja presentàveu per Mallorca?
Bé, jo crec que generalment han estat bons. Totes les gent que he contactat per donar-li com a fer el projecte o per passar-li informació, de moment, tot, sa reacció ha estat positiva. Que vull dir amb això, sa gent que jo sé que pot ser susceptible d'aquest missatge, està contenta, escriure d'anar divendres,
van quedar molt satisfets i, en fi, la reacció en aquest nivell és bona. Ara, evidentment, sempre hi haurà gent que veurà això com una amenaça. És a dir, en Joan Serro va dir els divendres, els d'esquerres no els voldran ubicar a la dreta,
i els de la dreta me'l voldran ubicar a l'esquerra i això ja ha passat ja he vist alguns missatges per Twitter de partits més de dretes que diuen que som molt d'esquerres i partits d'esquerres que diuen que nosaltres som molt, molt d'esquerres però bé, ja hi comptàvem abans de començar Val, i ara quina és les full de ruta fins a les eleccions?
Bé, el full de ruta és donar a conèixer, com deia abans, el que desprojecta, presentar-nos a nivell municipal i fer llistes i, sobretot, obrir el debat sobre tot allò que Col·legió per Mallorca vol dur, no a debat, sinó...
En fi, damunt la taula de negociacions, una vegada hi ha hagut ser eleccions. Sobretot tornar a conèixer i obrir debats sobre aquestes necessitats que tenim com a Mallorquins i com a Ciutadans de Cisbalears, perquè una cosa que seria desitjable...
seria que si hi hagués una coalició per Menorca i una per Erbissa, cosa d'una utopia, però a la llarga seria molt bo que existís i començar a fer feina per donar a conèixer, per sensibilitzar, per obrir el debat sobre aquestes banderes que dèiem abans, que per desgràcia n'estan més atents i no calats.
Idò, Joan Miralles en continuarem parlant perquè jo crec que ara ve aquesta tasca d'anar sumant i a mesura que aneu sumant suposo que ho anireu informant per tant, moltíssimes gràcies per atendre el microfon d'una mediterrània moltíssimes gràcies a vosaltres gràcies, bon dia Joan
I tot això ho farem amb la nostra convidada d'avui, que és un gust presentar-vos. Ella és na Marta Barceló. Marta, molt benvinguda. Moltes gràcies. Na Marta Barceló i Femenies és guionista, escriptora, dramaturga...
i jo havia pogut aquí un parell de coses que són ex-trapassista que és una cosa que m'entusiàrem i et treu també et treu ja ho has abandonat definitivament ho he deixat, sí, sí, ho he deixat fa 9-9 anys que no tropitges escenaris ni ho pretens, diguem no, no ho enyor no ho trobo a faltar no, ha estat una decisió que jo crec que era bona
parlem dels teus inicis tant en aquest món de la creativitat com en el món de la interpretació, diguem-ho així.
Bé, jo la meva formació és d'actriu, realment. Jo vaig estudiar a l'Institut del Teatre, em vaig llicenciar en Bar Dramàtic en la especialitat de Teatre de Gest, i després el que vaig fer va ser anar a Londres i vaig fer un parell d'anys de circ, a una escola de circ allà. I després amb aquestes dues coses, que eren les que a mi m'atiraven més,
i em van enviar al Jordà, vàrem crear, diguéssim, un sa companyia, que ha estat com sa gran, no?, allà on he fet més feina, diguéssim, de sa meva carrera, que sa companyia Res de Res. O sigui, nosaltres vàrem fer una productora que era Res de Res i en blanc. Res de Res era sa branca que nosaltres fèiem, espectacles de teatre-circ, que sa que més, diguéssim, èxit o sortida ha tingut, perquè, clar, com que no teníem text, hem pogut viatjar per tot el món, de fet. Per tot el món.
I l'altre era en blanc, que mos dedicava més a la dramaturgia escrita contemporània. I amb aquestes dues branques hem anat trempatjant 20 anys de companyia, que també s'hi diu molt aviat.
I vàrem acabar, vàrem tancar la companyia, ja era, crec que és el 2016 o 2017, vàrem tancar ja la companyia. I vàrem crear també el centre d'investigació escènica, conegut com a Cine. Etcine, Etcine de Cineu. Perquè estava un Etcine de Cineu. Exactament, sí. Nosaltres, clar, amb tot aquest periple que t'ho dic, vàrem estudiar a Barcelona, després vàrem anar a Londres, després vàrem tornar a Barcelona i hi ha un moment que decidim tornar a Mallorca. Mhm.
I en aquest torn a Mallorca van començar a cercar un espai. I era un espai, cercavem un espai per ser companyia. I clar, no podia ser una cotxeria, perquè nosaltres fèiem teatre-circ, necessitàvem un mínim de 6-7 metres d'alçada. I van començar a cercar per tot a Mallorca.
I finalment vàrem acabar trobant a Cineu, que era allà on mos havíem establert, vàrem acabar trobant aquest espai que era, com bé has dit, l'antic cine, que és un espai espectacular, i té una història també espectacular, no mos dóna coma per explicar-la, però així molt breument va a Cineu,
és un edifici de 1929-30 segona república, va assassinar com a 50 anys, després se va tancar, després va ser discoteca un parell d'anys i després va ser l'estudi d'un dels socis que era pintor i després se va incendiar. I estava tancat fins que nosaltres va arribar i veiem que això és el que cercàvem. Exacte.
Bé, la companyia va comprar l'espai i allà vam fer allò que inicialment havia de ser per la nostra companyia, al final vam acabar pensant que el que necessitava Mallorca era un espai de suport a la creació, un centre de creació, i vam començar a fer feina per intentar obrir aquell espai com a centre de creació, cosa que vam aconseguir 10 anys després, 8 anys després, ho vam inaugurar com a centre de creació.
i com de formació també, no? Sí, sí, però sí, perquè fem també un pot de formació, però sobretot, sobretot és creació d'investigació, o sigui, rebem companyies que tenen projectes, que els desenvolupen allà, també tenim intercanvis, sempre hem procurat com a tenir molt de vincles fora, tenim companyies que enviem fora, socis que tenim, jo què sé, a Dinamarca, a Anglaterra, no sé què, ells ens envien companyies d'allà, i amb aquest anar i venir...
se van com aixamplant tots els contactes nostres de la companyia, donar visibilitat, donar sortida, hi ha com una activitat constant que és molt engrescadora, és molt engrescadora com a projecte també. I molt enriquidora també. Molt enriquidora, sí, sí. Coneixes experiències...
Totalment. Nosaltres ara formem part d'una xarxa de centres de creació europeus que estan a illes. I és com a, clar, descobrim també illes que no coneixem. Una illa de Noruega que se diu Lofoten, que mos ha fet molta gràcia aquest nom, per exemple.
He enviat allà una companyia i d'allà també n'ha vengut una. No ho sé, crec que això són coses que... Som una illa, estem aïllats però necessitem tenir sortida i vincles i connectar-nos amb altres projectes i veure-nos més enllà també, nodrir-nos d'allò que estan fent els altres. Una de les teves lluites ha estat per aconseguir una major professionalització del teatre d'autor, diguem.
Bé, clar, jo formo part de la Junta de l'ADIP, de l'Associació de Dramaturs de les Illes Balears, que he estat anys a la Junta, i realment un dels objectius era això, professionalitzar, donar visibilitat, donar oportunitats, fer formació, això, i jo crec que
que s'ha fet una feina aquests darrers, no sé què dir-te, deu anys important, i crec que s'estan recollint fruits respecte a això, en els dramaturgs de les Balears, que ja n'hi ha, dramaturgs i dramaturgues, n'hi ha de molt bons i bones,
que comencen a ser traduïts, a veure-se de fora, com una cosa més habitual, a ser programats aquí i allà, i jo crec que era una cosa molt necessària, perquè és que està lenta i és, però fa falta això, fa falta la formació i fa falta les oportunitats, les oportunitats que...
que les institucions també, per aventura amb més poder, poden otorgar en els dramaturgis i les dramaturgues allà on nosaltres no podem arribar tots sols. És molt difícil que a mi em traduis quin aixequi, però clar, si ja, jo ho sé, Cervantes de Praga, com ha passat, no? Cervantes de Praga, que té un...
un projecte per donar difusió en els dramaturgs i fa una cosa i un torneig... Pum, de cop hi ha una carambola i això fa que se pugui traduir sobre, que se pugui perventura pensar en una producció en xec. Clar, això són coses que fa 15 anys eren molt difícils de pensar.
Sí, sí. Per la mare de sa Marta Barceló, escriptora o creadora, perquè no sé encara, ara ho anirem sabent, tu has escrit narrativa, teatre, guions, com decideixes cada idea on va?
Mira, jo, narrativa, n'he escrit molt poqueta, o sigui, bàsicament he escrit un llibre, que és el primer que vaig escriure, realment, jo tenia 23 anys. I que va tenir premis. Sí, sí, sí, va ser com un impuls molt gran, però jo era molt jove, que tenia 23 anys, m'apareix. I vaig escriure un llibre, una novel·la infantil, que se deia Lúnia, i el vaig presentar en el Premi dient Xifra de Colònia, i el va guanyar, sorpresivament. Sí, sí.
I després d'això no he tornat a escriure narrativa. No vol dir, és a dir, no n'has escrit, no és que no n'havies publicat sinó que no n'has... No, no n'he escrit, no n'he escrit. Que no descart que un dia n'escrigui, però què passa? Que després de ser narrativa van venir els guions.
O sigui, d'alguna manera, clar, és a dir, jo sempre he llegit. A mi s'interès per la lectura i per la escritura m'ha ve de Canostre. A Canostre sempre estava ple de llibres. Jo sempre he llegit, jo llegia sempre per berenar, tenia un llibre i sempre m'agradava molt llegir. Jo escrivia un diari, també tenia l'hàbit d'escriure, és a dir, que sempre he estat molt a prop d'això. I llavors era un moment que a mi m'arriba l'oportunitat quan, el 2005,
de formar part d'un equip de guionistes a IB3. És a dir, quan se va inaugurar IB3, van començar aquestes sèries diàries, que eren col·laborats, i necessitaven... Déu-n'hi-do, eh? Vallterra, l'Abrit de Passions, Llàgrima de Sang, Mitjorn, Hotel Bellavista, Treu Foc i Pep. Sí, sí, sí. I tot el que...
No, tot no, però bastants, bastants, o sigui, dels primers, tots, i també és vera que va ser com una escola, llavors va ser com una escola, perquè allò, les primeres que has anomenat, Baiterra, Laberint de Passions, Llàgrima de Sanc i l'Anell, aquestes eren de Capitó al diari.
Clar, era com acabar un capítol i començar un altre. No hi havia molt de temps de reflexionar en moltes coses perquè era un ritme bastant infernal, la qual cosa t'ensenya molt a ser eficaç, també. Ostres, tens una data, val.
has d'anar a fer-ho el millor possible sempre, però has d'anar a complir. I allò va ser com una escola, de fet va ser una escola per tots, guionistes, actors, aquests anys van ser com un entrenament perquè era en un ritme, jo t'ho dic, era ritme de capítol diari. Després allò se va aturar i ja van passar sèries de res, de deu capítols, un setmana...
o sigui, eren unes altres estructures que ja no era que rima, però en canvi eren altres gèneres, la qual m'ha permès treballar per això a mitjorn era Sitcom, que jo crec que és el més difícil que he escrit, una Sitcom per jo és el més difícil que existeix, és que és com molt difícil, que ha de translinir un gag i ha de ser graciós, però tampoc ha de ser massa estúpid, llavors és com un equilibri que jo el trobo molt complicat,
Això treu foc, que era un thriller, vaig cessar molt de gust també, en treu foc, i després Pep, que era una comèdia dramàtica, familiar, és a dir, que he anat com a treballar en tres gèneres. I sí que és vera que jo, en la televisió, el que he fet més, excepte en Pep, que allà sí que estava en mapa de trames, és de dialoguista. És a dir, jo no inventava les sèries, sinó que jo estava com al final de la cadena,
per fer diàlegs entre els papers. És a dir, a mi m'arribava una escaleta que em va deia escena 1 a qui van aquests personatges i xerren d'això. Llavors jo muntava l'escena. D'acord. I també això t'ensenya molt, m'agrada molt la part de diàleg. I això ha estat tota la part de la televisió. I després hi ha el teatre. El teatre, que aquí ja veig que disfrutar més amb això.
Jo crec que sí. Sí, pot ser sí. Sí, segurament sí. Perquè... Televisió m'agrada molt, eh? I m'ha agradat molt. I a més és una cosa molt col·lectiva i sí que m'ha agradat molt de fer feina amb altres. És l'equip de guionistes, normalment. No és tu tot sol, sinó que hi ha els esqueletistes, és de trama i fas feina com a molt...
però també és vera que el resultat després del que tu escrius, del que després veus pot ser segut de canviar, hi ha molt de condicionats de producció, aquell dia que no pot venir per tant el canvi... O sigui, les coses són un po' més al dia. En canvi, en teatre és com bé, com una cosa que escrius pot ser, en el meu cas, més en solitari, també.
i com a coses que són corolles que jo m'atrec de dins, no? I en aquest sentit, parla molt d'haver d'escriure teatre i és a on he tingut com els majors reconeixements, també, no? Mira, ja te deman, perquè ho tenia prevista, els premis, veig que t'han acompanyat bastant, eh?
Sí, la veritat és que no m'ho puc queixar. I això, més enllà de s'il·lusió i tal, t'ha servit? Jo crec que sí, jo crec que serveixen. És a dir, no te puc dir, mira, aquest premi m'ha servit per això, però sí que és cert que de qualque manera donen una...
una certa visibilitat i un cert prestigi, també. És a dir, ostres, si jo tinc tantes obres, aquestes estan premiades amb aquests prèmits específics i no sé què, d'alguna manera és com un aval, també, si jo vull demanar una residència d'escriptura o no sé què, és a dir, jo vaig amb allò i dic, escolta, que a mi m'han reconegut ja això, no? Que no comença ara, que diuen que ho faig bé...
no sé, de qualque manera crec que i també nivell de cara a públic i això sempre, no sé com dir-ho però vesteix un poc de tota l'obra que has escrit que bé, ja han comentat algunes coses i tal i després si t'entenc vull anar un moment també a la indústria però Aturem no és un moment de zona inundable sí
Clar, és una obra, a part que en el seu moment va tenir un impacte, però clar, és que no sé com dir-ho, no? És d'una vigència que fa fins i tot vertigen, no?
Sí, sí, no te pots imaginar quan la dona de València i la gent que me va telefonar i me va dir, ostres, he pensat molt en la teva obra i això, perquè clar, la dona de València va ser com la d'aquí, però a lo bèstia, allò de 12 morts, a lo tret, a lo bèstia. Sí, sí, sí, també crec que és una funció del teatre, no? De poder tractar temes que estan a l'ordre del dia i crec que aquests temes de les zones inundables i com se gestionen aquestes...
Aquestes desgràcies estan vigents, són importants i està bé que el teatre també pugui ser un altavou d'això, un mostrar això. Jo crec que també vaig intentar que Zona Inundable fos també, és a dir, que passen les persones, també és la cosa que m'interessa.
A mi m'estira més, no?, els drames personals, perquè de vegades penses que són números, però darrere dels números, darrere de les gestions, darrere d'això, hi ha aquella persona que ha perdut sa casa, o hi ha aquella persona que ha perdut sa parella, o que ha perdut... És a dir, i això, em patit molt, diguéssim, amb això, i crec que està bé entrar allà de dins per poder donar-li una dimensió humana en els drames de números o de xifres. Mhm.
encara en la teva vessant més creativa, quines són les fonts d'inspiració, els teus referents? Jo tiro molt de coses que me passen, o sigui, m'interessen molt els temes familiars, per exemple aquesta obra darrere que vaig escriure, crec que et fa més personal, perquè se viu els darrers sis dies i estava inspirada en els darrers sis dies de mo mare.
I l'obra de teatre són tres germans que estan esperant, diguéssim, que sa mare... És com una mort imminent perquè li han fet una decedació pal·liativa. És com una mort imminent que se pensa que han de ser 24-48 hores i allò no arriba. I és com a dia per dia fins que arriba el dia número 6. No hi ha cap espòiler perquè estic allà, tot diu, però clar, què passa quan tu estàs allà esperant... Ostres, no, i un altre dia, i un altre dia, i un altre dia, com vius amb els teus germans...
És a dir, jo vaig viure com aquesta situació i jo pensava en el seu moment d'això un dia, és que he d'escriure una comèdia d'això, perquè passen moltes coses, moltes són divertides, també jo li tinc molt de pressa en el sentit de l'humor, crec que ha d'estar molt present a la nostra vida perquè si no és insoportable, llavors necessites com riure-te'n per veure les coses d'una altra manera i això, no?
I el que vaig fer va ser això, agafar aquesta situació, però ficcionar-la. És a dir, no faig com a... no som jo i els meus germans, sinó que, ostres, jo he viscut això, i doncs jo m'imagino, o sigui, puc agafar d'aquí moltes coses que realment van passar, però jo tinc clar que escric una ficció, i llavors és que puc canviar, posar, llevar, aprofitar allò, però si aquest germà... i llavors és...
M'agrada molt aquesta feina de cosir i de llevar i d'aquí posar una floreta i aquí una altra i d'avançar la llep i posar una ratxa, bé, aquestes coses. De donar forma dramàtica a coses que passen. La teva obra ha estat traduïda en 7 o 8 idiomes bons. Sí, sí, o més crec que ja. Això sempre fa il·lusió. Molta.
Molta. Això va ser una iniciativa, és d'aquestes coses que també, allà on no arribaven els autors tots sols, no? És a dir, això va ser una iniciativa de la Sala Beckett i de l'Institut Ramon Llull, que vàrem fer una trobada amb autors i traductors que traduïen teatre, des català a altres llengües, i jo vaig anar com a...
com a cuot o balear, perquè això era... aleshores estèiem en desllui també, com ara, però com que anem entrant i sortint, en aquell moment ja érem, i van dir des d'acord i em van cridar a mi, jo vaig anant a aquesta trobada i jo em vaig veure amb els traductors, cadascun m'explicava qui eres, tenies 5 o 10 minuts en cadascun, eren 6.
amb tanta sort que la traductora grega li va entrar per suïdret allò que jo li vaig explicar i va dir, ostres, això, aquest text que m'expliques, que ara toca'm ara, que és el que m'han traduït més, aquest text, això m'interessa i crec que pot haver interès a Grècia, no? I ella va fer un sondeig
Va trobar una productora que estaria interessada en produir un espectacle així i va traduir Tocamara. Llavors això se va fer allà i va anar molt bé. De fet ara se n'han fet fins a quatre muntatges diferents ja a Grècia. I clar, com que ell se parla d'entre ells, s'agrega... Que volen venir italià, castellà, anglès, polonès, romanès, alemany...
I és una obra que ja s'ha fet a Romania, que s'ha fet a Finlàndia, que s'ha fet a Alemanya, que s'ha fet... Clar, funciona molt bé. I fa molta il·lusió. A mi em van convidar a anar a... No era a l'estrena allà, però a veure una funció de greca, perquè s'ha de publicar en grec, i per la publicació dels llibres jo hi vaig anar. I clar, jo estava asseguda al teatre, i això surt l'actriu i comença a xerrar en grec...
I és com meravellós, o sigui, va ser molt emocionant. Ho crec, ho crec. Escolta, quan fem la llista de produccions audiovisuals d'IV3 i tal, clar, m'ha vengut en el cap que IV3, una de les funcions que hauria de fer, seria aquesta d'impulsora de la indústria audiovisual a Mallorca i a les Illes Balears, no? I això no s'està fent prou, no? Diguem-ho així, no sé...
Jo crec que no s'està fent prou ara mateix. I tindríem moltes possibilitats, no? És a dir, és una indústria que ens aniria molt bé com a societat, ja, i com a aposta econòmica t'estic parlant. Sí, i jo crec que és necessari, o sigui, però com tots aquests frons que tu dius, és a dir, si la televisió d'aquí no compta les nostres històries, qui ho farà, no? És com, no ho sé, necessitant dramaturs...
d'aquí perquè comptin les històries d'aquí i plataformes que els puguin produir d'aquí perquè se puguin veure a la televisió d'aquí i més enllà d'això també hi ha aquesta aposta econòmica que es dona que això se feia els primers anys els primers anys se va generar tot un moviment perquè és una inversió realment hi havia un caramull d'actors, tècnics tot tipus de...
Eliminadors, sonoritzadors... Se va formar, a més de tot, un agent per atendre'n aquesta demanda i després hi va com a... 3, 2, 6, 6, 7 o 8 anys després hi va com a aquella aturada i ja és com a cada tant surten sèries però cada 4... O sigui, com a parèntesis molt petits de sèries que jo crec que no s'està fent prou per res.
Marta, hem d'acabar. Com ho podem fer com a societat per mimar un poc més els nostres creadors, perquè estiguin un poc millor, perquè puguin fer la seva funció social de manera més digna? Perquè tinc la sensació que cadascú surt com pot però que realment com a societat no tenim un pla com a institucions.
Em fas una pregunta que jo sigui...
Bé, però justament la veu dels creadors és la que hauríem d'escoltar en primer lloc. Sí, a mi em sap molt de greu la precarietat del sector. És una cosa que tinc molt, perquè a més ara ja l'he viscut com a companyia, jo crec que som la persona que està més traduïda i més representada com a de Balears, jo no visc de l'escriptura.
Clar, aleshores no aniran bé. I mira que me va bé, i jo rap drets d'autor de Grècia, però clar, tu penses com està les coses de la vida, i si jo no tingués l'altra feina, és com molt difícil. Llavors veus el sector com s'està especialitzant, com els actors estan en quatre muntatges a la vegada perquè en un no els arriba i tal, i dius, ostres, és que no...
No acabem d'anar, no ho sé. Que sou més dignes, condicions, no? Que són pels actors, moral francès, no? Que si no fas feina, pots ser intermitent, sí, com atendre, atendre, se comença a fer, no? Però atendre la singularitat.
que vareu fer voltes al cine, amb totes les disciplines, que hi pugui haver aquests espais de creació, d'intercanvi. Sí, sí, sí, sí, que jo t'ho dic, nosaltres, si la iniciativa va ser particular nostra, com per això, aquí falten espais d'assaig, perquè nosaltres no l'hem trobat cercant-lo, nosaltres com a companyia, no m'obrir-lo com a centre, i nosaltres mos passejàvem pels despatxos dels polítics i explicar-li, volem obrir un centre de residències i tal, i no sabíem que...
que els estèiem xerrat, no? I clar, és a dir, com que s'ha de lluitar molt per fer entendre, per ajudar, per estar, i sí que és vera que no... Costa molt. Costa molt. Costa molt.
Però ho arribarem a aconseguir. Bé, jo crec que la cultura se sustenta per la vocació de la gent, no per res més. Sí, perquè hi ha iniciatives i perquè s'intenta, però és a dir, si hi ha teatre és per la vocació de la gent que li agrada fer teatre i que s'ha mort per fer teatre o per escriure o per això. O sigui, igual crec que és per les ganes de fer, perquè és una cosa molt, molt vocacional.
Perquè si fos qualsevol altra feina, és que hi ha gent que accepta unes condicions que en qualsevol altra feina no les acceptaria. Bé, no se li donarien, també, no? Llavors, qui treuen davant la cultura són els mateixos involucrats que empenyen perquè és el que volen fer, no? I senten tant de fer. Marta Barceló, moltíssimes gràcies. Un plaer poder conversar amb tu. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Fins demà!
Dilluns primer de desembre de 2025 som a Ona Mediterrània mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència modulada o també a través d'onamediterrània.cat això és el bon dia i bona vida i dilluns en aquesta hora sempre, cada setmana tenim el bon costum de connectar mos amb en Llorenç Capanyà Llorenç, molt bon dia
Molt bon dia. I mira, ja tomba s'any, veritat. Sí, sí, sí. Ha fet via, això, eh? Ha fet molta via. Però ben assegur. Fa dos dies patien calor i ara ja estan... Sí, és cert. Sopteu, però encara és un mes de calor. Sí, sí. Si no, purses novembre també ha estat una mica calorós, però bé. Avui fa dia...
De desembre, una mica tristor i una mica fred, sí. Sí, sí, sí, no fa... no convida gaire a voltar. En aquest temps sentim cantar, ara no, perquè les ciutats creixen i tot se fan fora, però les llues, les llues és un ocell...
que ve amb el fred, de veritat, i canta, té un cant un poc tristòric i canta d'enfora perquè deu cercar parears o coses d'això, però clar, la relació amb el fred, amb el fred, quan sent cantar la jove ve...
I aleshores vol dir que sí, que fa un dia tistoi fred. Avui volen comentar el teu article, Llorenç, Llorenç Capellà, La memòria oblidada, publicat dia 27 de novembre, és a dir dijous passat,
a l'última hora, la gent que vulgui ho pot recuperar a través de sa versió audiovisual, millor dit, de sa versió en xarxa d'última hora punters. T'han fet cas, Jolens, tenim en sermans el llibre Varietats, d'en Toni Nadal. Mira, que t'ha parlat de les jugues que cantava, parlant de cantar, i en Toni Nadal molt...
Ja de veritat ens fa present un món en el qual, entre altres coses, perquè llibre és molt variat, parla d'artistes de començament de segle, que sempre, o de més endavant, de segle passat, veritat, del segle XX, dels primers anys del segle XX, que sempre és interessant recordar perquè, de nosaltres,
formen part dels nostres sentiments, en veritat. Antoni Dal és un gran historiador i una persona que sap veure, com si fos l'altra cara de la lluna, sap veure l'altra cara de la història. No sols la història del document, sinó la història del sentiment. I això és molt important per jo.
Sí, sí. És un llibre editat per Edicions Documenta Balear, la seva col·lecció Menjavents, Varietats d'Antoni Nadal, recull una sèrie d'articles bàsicament de memòria històrica, d'història,
molt diversos i jo no m'he pogut llegir un de moment que és la recepció del teatre d'Oscar Wild a les Balears que és el que diguem quan vaig mirar Síndex me va cridar més l'atenció i és ben curiós perquè clar jo bé, la veritat no me'n feia una idea de com podria arribar
Això, no?, un personatge com Oscar Wilde a Mallorca. Han arribat tota aquesta gent. També parla del teatre de l'Innaci Igués i de la veritat, que era un autor que normalment s'ha feia constantment, s'ha representat constantment a Palma. Tot això coincideix un poc amb aquesta...
nova hòstica que tenim de cara al segle IX i als primers del segle XX, és a dir, aquella Mallorca que ens digueren que pre-turísticament no existia, que era simplement agrícola i poca cosa, molt violonguiana, a veritat, no és cert, és a dir, Mallorca, clar, hi ha moltes Mallorques, però moltes
visions diferents però també entre totes aquestes Mallorques una Mallorca cosmopolita i una Mallorca inquieta no sembla quin tant present no sembla quin grau però evidentment existia des comencem d'aquest article m'agraden l'atenció dues coses una i disculpa la ignorància hi havia coplets en català
Sí, sí. Precisament, la gran figura dels cobles en català va ser Pilar Alonso, la Manuquina. De veritat, sí, passant per la Font del Gat, hi havia un cobles que tingueren un èxit extraordinari i que competiren amb els cobles en castellà, de Raquel Meyer, de veritat, i d'aquesta altra gent. És a dir,
Pilar Alonso és una persona que no sé per què l'hem tingut oblidada, llevat de Menorca, que té una escultura veritat, a Pilar Alonso. Però si tota, té l'escultura... És poc conegut. Sí, se la té una mica reconada, com si el cuplet hagués estat una imposició o cosa d'això. Mira, hi va haver el cuplet castellcat, però també hi va haver el cuplet B és la cançó francesa.
i va veure el complet català molt important de Pilar Serós molt important i que ens ajuda perfectament a conèixer quina era la societat que hi ten de principi del segle XX veritat, de començament del segle XX i com pensaven i com sentien la gent hi havia el complet català Pilar Alonso
el gran veret d'aquest coplet, màxima categoria, veritat, i crec que l'una de les altres són coses, ningú ni el mínim altra també em va recuperar molt d'aquest coplet. Sí, sí. Tu fas referència aquí a Anita Ramis i a Margalida Montaner, Màrgara. Sí, sí.
Són personatges absolutament diferents. És a dir, Anita Ramis, com llavors Campal, Antoni Vidal, Veritat, és una persona que va actuar al paral·lel, va mesclar cançó castellana i cançó catalana, va ser també triu, en tenir en compte que aquestes dones, fixat a una cosa molt curiosa, en tot el que pugui ser,
Aquest coplet que va a principi de segle fins a la Guerra Civil que et substituït pel 31, però la Guerra Civil no, el 31 que et substituït per la Copla, veritat, per la Copla. El coplet vol dir que la cançó popular i la cançó de moda està just en vol de dones. No hi ha homes que puguin cantar, si com en general...
en la copla ja homos, en el seu coplet són bàsicament dones. I la majoria, com en el cas de Nanita Ramis, també eren actrius. Això ja m'ho imagino, no sé si és així, però supos que totes aquestes associacions obreres o catòliques, assistència palma sana, la protectora...
Veritat, a Santa Catalina, que també hi havia un centre cultural d'aquests, clar, va ser un llot de cultiu de totes aquestes persones i també en teatre com cantaven, veritat. Anita Ramis, a més, que cantant el diu, va ser la triu i la cantant
més apropada a la casa dels pobles. És a dir, eres certistes a la casa dels pobles. Després, com també diu Antonio Adal, ve la Guerra Civil i se passa a Educación y Descanso i gairebé se passa a tot el que podia ser el feixisme. Això són ja evolucions de cada persona, la veritat. Però Anita Ramis va tenir, juntament en Catinal de la Balearica,
En fi, moltíssimes més artistes d'aquell moment, va tenir fama i va tenir el seu públic. El teatre líric, etc., etc., s'omplien per veure aquesta gent. Un teatre... Una màrgara, perdona, és un cas diferent. Una màrgara molt surt als anys 20 i se seva, el seu punt més important...
el seu ascent, de veritat, era recitat, era un ratzó d'ella, de veritat. No crec que cantar, el teatre sí que em va fer, em va fer molt, però era una dona bellíssima, la Màrgara, i és un personatge estreníssim perquè el trobam per Sud-amèrica, el trobam a les pàgines d'ABC, el trobam a la generació espanyola del 27...
I de cop, és a dir, el febrer del 36, fan recitar al teatre principal de Palma, poemes d'en Lorca, d'en Felipe, d'en Alberti, etcètera, etcètera. El febrer i el juliol ja el trobem ingressant com a gran...
a triu de falange i de desmoviment. Ja. Va acabar a Itàlia, se va quedar en Bonitolià, bé, això ja el vei, no sé si m'interès, suposo que sí, i, curiosament, aquest Bonitolià va sompartisar i va morir afugiat, torturat i afugiat per la gent de Mussolini, veritat. Ja.
Ella va morir a Milà. És un personatge per escriure una novel·la. Déu-n'hi-do. Sí. No, deia que el teatre líric, clar, sé que estava ubicat per aquí, diguem, per al que és la plaça de la reina, diguem, per allà de vora. Aquí va on hi ha, que s'hi diu la escultura d'en Calder, no n'hem de dir.
Ah, sí, sí, sí. I d'aquí el tercer líric. Jo l'únic, durant anys sí que anàvem bastant pel bar líric, no?, que estava enfront allà. Sí, exacte. Suposo que ara ja no hi deixen entenar a Mallorquins, però... Va ser un autèntic... Va ser un autèntic tragedi, perquè conservant la memòria que varen viure, que varen per a veure aquestes coses,
que justament una meravella com era sota de l'ombra i com era el teatre líric estaven aferrats a la que és la moral a la que és la part que actualment veiem i se conserva de sort del rei i naturalment se l'han de llevar la solidaritat perquè érem prets que a part de la seva vellesa un lleu molt guapo
traspogaven història. A l'Irit ja en parlàvem de les tertúries d'en Vialonga i d'altres, i de molts altres, d'en Busser, de Samil, d'en Vidal, del Cové, i s'hotel de l'Ambra, bé, tenia una història extraordinària. Totes les personalitats que venien de Mallorca, aquella gent,
quan no hagués quedat conèixer la veritat d'escriptors, pintors, artistes, etc. o n'haven a l'hotel, o n'haven a l'alambra.
Curiós, interessantíssim. Llorenç, dius, en el teu article, dius, per cert, l'escassetat d'habitatge ja era un mal de cap i fins i tot mos poses aquí uns fragments d'algunes cançons que em feien referència, no?
Sí, de Pilar Alonso, que ja diu el pis que necessites per viure. Però també en castellà, als anys, a final dels 40, també hi ha una cançó que va ser molt famosa que es diu El pisito. I, de fet, ja suposo que està agafada o inspirada amb aquesta de Pilar Alonso, però que demostra que sí, que s'habitatge,
És un problema real que m'ho sapsa sempre.
ja t'he dit a banda de la popularitat i l'èxit que tenia clar l'onso bé i tot sa gent cantava que li faltava un pis i que volia un pis Bé, ara mateix la situació és bastant dramàtica, no? Gent i parelles amb tots sous importants i que no troben lloc Totalment dramàtica Sí
No sé, ha d'haver experts que puguin analitzar la situació, però ben necessari no sol que l'analitzin, sinó que es donin pressa i que es posin solucions ràpides. Evidentment, la falta de visatge és un problema del sistema econòmic que vivim, però així tot...
Malgrat tot, és un problema que afecta qualsevol tipus de sistema i d'idea política. Quan hi ha més gent de la que cal, i benvinguda si hi ha gent, però quan hi ha més gent que territori, en veritat, solen passar aquestes coses. A més, és una terra que permet l'especulació perquè...
d'una manera de saltar escobatjada per gent que vol perseguir una residència, aleshores el problema es plota, de veritat. De fet, també m'ha criat molta atenció que expliques que hi havia uns magatzems a Palma, al Macenes Matons. Això era al carrer de Jaume II.
i allà bé, devia ser la versió bé, el Matènes Matons és una cosa mira, a mi m'escrofo una miqueta perquè era en la modernitat el Matènes Matons i no hem d'oblidar i ben igual molts estàs escoltant en en en en no hem d'oblidar que son pare que aquí n'hi ha
i era de pell negre, crec, crec, no vol dir equivocar-me, però crec en tot seguretat, que el bar endu de la Guinea, els propietaris de Can Matons, simplement perquè estigués uniformat amb roba de botones, no sé si era verd o vermell o coses d'això, a sa porta. I tothom va ser un reclam comercial,
Perquè el gent anava a comprar Camp Matons per veure el negre de Camp Matons. Aquesta frase, vaig a veure el negre de Camp Matons, se va popularitzar i se venia, ja et dic, aquesta bestiesa, se venia com a un fet de moralitat. No estic culpant tampoc els propietaris de Camp Matons, és a dir, és que tota la societat que participava d'una història d'aquestes i no s'hi creien, evidentment, fer mal. Era terrible.
un reflex de com era la societat, i d'aquesta gent dius que van arribar a fer un sorteig de Nadal, per dir-ho d'alguna manera, on el premi era un xalet, no? Sí, quasi res, de veritat.
I va ser l'any 25, és a dir, fa 100 anys, a desembre, i ara arribava qualcú que ja podia pensar que tenia casa, veritat. Era un xaler que fins i tot...
no era petit, era un xalet gros era el que ara en diríem un xalet de lucha i jo dic que estava molt alegre no, era només abans que estava una zona prop del terreno Santa Catalina del terreno però més apropada al terreno el que vol dir que Solà ja es cotizava, ja tenia un valor elevat bé, i doncs parlava de la modernitat de les ganes d'arribar
ara és gran públic del Macenes Matons aquesta va ser una de les seves altres propostes en moment de crisi no rifar un lloguer no rifar propietat d'una casa estàndard de sobrerisme sinó rifar un xalet un xalet de bogesos és curiós
i de la memòria oblidada, és l'article que mos ofereix en Lloren Capellà aquest dijous passat i que podeu recuperar la versió web de l'última hora i Varietats és el llibre d'Antoni Nadal que mos recomanes Llorenç i que pot ser per aventura un bon regal ara que venen èpoques de fer regals
També en aquest llibre, tu mateix l'has dit, que són articles esparsos, però que en conjunt tenen l'idea d'una època en tots els sentits. Un dels articles que parla de la persecució de l'homosexualitat, dels anys de la postguerra, la veritat. És oscura, és terrible.
I també s'ha dit, i ara en aquest moment que se parla bé de sa joventut, se sent un poc ansiedad, jo no ho crec, però se diu ansiedad per en Franco, etcètera, etcètera. I hi ha un article com aquest, damunt sa persecució, som sa solidaritat, de sa manera com s'humilava a ses persones, és allisonador, i crec que val la pena tenir-lo en compte. D'altra banda, s'article de coses...
molt interessants i molt divertits i quan te dic d'aquestes d'anar a carramis i d'anar a màrgara és veritat que val la meva pena és aquest article ara del Fui et Java un exemple de poesia homòfoba en la Mallorca de la postguerra Déu-n'hi-do Déu-n'hi-do
Llorenç, com sempre, moltíssimes gràcies per atendre'm. Gràcies a l'altre. Gràcies a l'altre. Per ser aquí cada dilluns. Gràcies, bon dia.
Moltíssimes gràcies a en Llorenç que setmana rere setmana mos acompanya el dilluns per comentar el seu article que sol publicar o que publica a l'última hora i que nosaltres recuperem el dilluns.
Gràcies.
Dins aixa illa al final, una urbanització cara, un paradís amagat. Dins el paradís set cases, pen gent d'un peny assegat. Set propietats exclusives, que bo que rafa Nadal. Dins el baló quatre cotxes.
que viu allà netejant, dins el jardí una piscina, una piscina gegant, d'aigua salada i jacuzzi, però ningú ha notat que... Un tobogà, li falta un tobogà, que vagi al guil i al poc, sé que està passant mal. Un tobogà, li falta un tobogà, al pobre home.
Qui no té un capritxet a sa casa? Als pobres tot vos sembla mal. Pot ser, no vas fer mèritx, res passa per azzar. Ell se ho va tindre que currar. Ell és bo, té talent i
Que Déu salve a la reina, siga amb litos lleals. Un tobogán, li falta un tobogán, que vagi algú i li posi que està passant mal. Un tobogán, li falta un tobogán, al pobre home diners no donen.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornemire, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Actualitat, anàlisi, reflexió, debat, a bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida dona mediterrània, tot d'una monenama xocolat per parlar d'algunes novetats musicals que mos hi esperen, en Anita Sancho. Però abans vos feim un repàs ràpid a la portada de Diari de Balears. En aquests moments la notícia més destacada, Frit, Antisistema i Fotregada formen part de les 107 paraules que s'han incorporat
El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans també informa a Diari de Balears. Atemptat masclista a una dona ferida greu després d'haver estat apunyalada per la seva exparella a Costig. Via a Menorca assenyala tres exemples d'un maquillatge ambiental que acaba sent una agressió als aquífers de l'illa.
Com s'ambaixador d'un país sense ambaixades, de Carles Torner, a quart creixent aquest dimecres, dia 3, se presenta a les 19 hores, a quart creixent aquest llibre d'en Carles Torner. I també mos destaca diari de Balearska, Neva, de nom d'estudios, proclamat com a videojoc en català de l'any als Premis Saga.
L'esquerra independentista convoca la manifestació de la Diada amb el lema molt per lluitar, tot per guanyar, independència, socialisme i feminisme. També el diari de Balears mos informa que la solidaritat continua. 200 persones es concentren a Palma contra l'ocupació de Palestina. I des de la portada del diari de Balears prou recuperar altres entrevistes
que vos ofereixen ara mateix a la plataforma audiovisual Vida, la d'en Damià Pons, la del pintor Tomeu Coll i la d'en Catalina Rosselló, presidenta de l'Associació d'Amics del Poble Sahrawi. També des de Diari de Balears destaquen que el cap d'estat alemany demana perdó
pel bombardeig de Guernicà, mentre l'Espanyol fa de convidat de pedra. Esportles inicia el procés per s'ha declarat zona de mercat residencial tensionat per limitar preus i protegir el dret de l'habitatge.
i denuncien el cap de Gabinat de Proents per prevaricació i tràfic d'influències. Totes aquestes notícies i moltíssimes més les trobeu a la portada de Diari de Balears, clicant, entrant, de balears.cat. Bon anem ja cap a xocolat.
Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània.
I fatosucre, no te he.
I el bon dia i bona vida, com vos dèiem, som ja a Xocolat, en Anita Sancho. Anita, molt bon dia. Molt bon dia a tomeu, molt bon dia a tots. Què tal, com estàs ambient per Xocolat? Buh, fa putrum putrum això. Està molt bé, ja t'ho dic. La botiga està, com vos dic, sempre preciosa i plena, plena, plena de vinils, de CDs, de novetats, de discos de col·leccionisme d'aquells
que sempre volem en les nostres prestatgeries allà. O sigui que, bueno, la gent d'aquí, els turistes, tothom al·lucina quan entra. És difícil partir sense una bona bossa. Idò, vinga. Que convidem, idò, tota la nostra audiència a fer-hi la passada ta. Molts durs, tres novetats avui? Sí.
Tenim d'una banda, bueno, unes quantes novetats, la majoria digital, plataformes digitals de moment.
i després a lo millor comentar-me alguna més que m'havia deixat jo, que ve ja amb físic, menys mal. Va bé, va bé, va bé. Tenim d'una banda Boitzello, que ja vàrem avançar els primers singles La dama de Mallorca, que vàrem llançar el passat octubre, com a...
com a carta de presentació de la transformació o evolució de Boitzelo cap a Boitzelo Eclèctic Quartet, feien la seva peculiar versió de la Dama Mallorca fusionant amb electrònica, amb loops, i ara ja mos abans en un altre tema, que s'hi diu Resonare, en la banda liderada per Carme Garí com a soprano, Gabriel Fiol en el violoncel i en els loops,
incorpora també en Miquel Marquès com a bateria i en Melena Moncades que fa sintetitzadors i també posa veus. Ens proposen aquest tema que funciona un poquet de l'irisme de l'òpera amb l'energia de l'electrònica i de l'electropop. Idòl, escoltam.
Sal a l'aire, mel als llavis, terra humida als meus peus, serem llum enmig del temps.
Resonare, batec suau de l'univers. Resonare, sal i mel.
Som tempesta i sol ardent, petac suau de l'univers. Ja me tendré.
Resonare, sal i mel, terra i mà.
ha anat a una proposta de molta qualitat i molt original, no? Sí, mira, han fet aquesta evolució cap a un poquet d'electrònica, mantenen igualment la seva essència, no?, que és la Carme...
com a soprano i en Gamria Fiol amb aquest violoncel, bueno, jo cada vegada que el sent és que m'encanta. I com que ja comptàvem amb en Miquel Marqués també en els concerts, com a bateria, doncs mira, en el final s'han juntat ja com a quartet, no?, afegint-ne amb Helena Moncadas,
i mira, hem fet aquesta proposta que, de fet, aquesta cançó, la música és d'en Miquel, d'en Miquel Marques. Comenten també que la lletra és de Maria Estalric, l'arranjament és de Boixela, de Top 4, i produït amb en Miquel Brunet, d'Ona Edicions. Idò, una recomanació extraordinària. Més novetats, Anita...
Més novetats, doncs ja vàrem parlar de 111, que vàrem avançar dos singles, un era Estiu del 98, que era així, un poquet d'una història del retrobament, bé, un poquet d'una història de nostàlia, no?, d'aquell estiu i un enamorament i tal. Vàrem parlar també de Hipster, també la vàrem... Sí, boníssima, sí, sí, de record.
Sí, una mirada un poc divertida i punyenta. Aquí viu, obsessionat per la imatge perfecta, diuen-se. I ara afegim dues cançons més en aquest EP que se diu Fora Vila. Dues, no, perdó, m'he deixat una altra. En total són cinc cançons que miren de cara cap a la vida adulta, el record del que hem estat i la voluntat de ser millors. Així com diuen ells, és un EP de pop.
vital, emocional i irònic, a parts iguals que combina històries personals amb reflexions socials i generacionals. I escoltàmes que donen omenes a CP, no? Fora Vila. Perfecte. A una platja no molt tan fora d'aquí
La primera vegada era de vespre, vàrem decidint a dormir. La mà estava estrellada, un estiu que n'hauria de acabar mai. Com una bufetada, ferida oberta, tapada, sense cura. Massa intensitat, va ser nostre dam.
No sé si t'he dit que fas els mateixos, ha estat com tornar a casa, com si no haguessis partit mai.
Ara i aquí, vull agradar i saber de tot el que tinc. Ara i aquí, com un regal que tantes vegades he demanat i he confiat. Havia de ser així, però si això ja ho sabíem ja més igual. Ara i aquí, no tinguis por, cuidaré de tu, cuida tu de mi, no tinguis por.
Records que he vist cada cinc minuts. Vull saber què has estat a tu aquests vint anys. T'he enyorat un muntestiu de 98. No sé si t'he dit que fas els mateixos. Ha estat com tornar a casa. Doncs si no haguessis partit mai, jo estaré.
La tristima.
Tu i jo, després de mitja vida, ens han tornat a juntar. 111, una aposta que pot ser un dels grups de l'any que ve, no, Anita? Aquesta és la seva intenció, o sigui, estan... volen fer molt de renou, estan preparats per fer molt de concerts, tenen-se així... A vegades, no, que un artista treu un...
Un disc que està preparat en estudi però potser no té l'acompanyament en directe preparat, no? I en aquest cas ho tenen tot ben fermat. Pere Durant, que lidera la banda i autor de les cançons, junta amb en Joan Planes a la bateria, amb Bernat Nadal a la guitarra,
i els teclats, Narnau Molet al Baix i José Luis Villegas a la guitarra, tots ells fan una proposta també en directe ben contundent. De fet, divendres passat varen presentar l'Àpic Benissalem a l'EP, i bé, estem esperant tenir noves dates, ara ha passat Nadal, ja les anirem comentant, però venen amb moltes, moltes ganes de ser la nova proposta de...
de pop, en català, amb lletres així divertides, però que també te fan reflexionar, no?, com vàrem veure. I d'escoltar-me un tast també de banderetes i després molts comptes una altra novetat. Tens una bandera penjada de sa finestra T'agrada mostrar d'on ets els teus veïns Coneixes tant l'història del teu poble Que et sent capaç de dir que en pots formar part
Podria't ser pastor d'una guarda d'ovelles mostrar tots els beneficis del teu palau. Vols fer de les fronteres un filtre, un filtre de persones de bé. Bandarates, bandarates, bandarates.
Nacionalisme apassionat, capitalisme occidental. Dretes, esquerres, comunistes i republicans, brocances infinites.
BANDARETES
111 banderetes. Anita, més novetats? Més novetats tenim en José Juan Humbert, que el coneixem per ser un dels fundadors, compositors i també guitarrista de la banda Negats. Ja vàrem parlar d'ell i vàrem escoltar. El primer és en si que ha tret en la seva etapa, en el seu projecte
solitari, vam escoltar Atles del teu cos humà, ara fa unes setmanetes, i ara hem estrenat un nou tema que es diu Clara, és una altra cançó del nou EP que coneixerem d'aquí no res, d'aquí dues setmanetes, que de fet també presentarà a l'Espai 36 de Sant Llorenç el dia 12 de desembre,
Aquest tema, bé, és una història d'amor que el seu escenari és una botiga de discos, de vinil de Palma, als anys 86. I de fet, la lletra diu el 6 del carrer Estanc, que va ser l'antiga ubicació de Xocolat.
Per tant, la producció d'aquesta cançó té un punt un poquet dels 80 i és un homenatge, segons em va comentar en José Juan, a les bandes d'aquella època, a l'industria discogràfica d'aquells anys, en aquest temps que conta aquesta història un poquet de mo entre discos.
De fet, vos convid també a cercar el videoclip a Youtube, o a la nostra plana web a Productions Blau, també el teniu disponible, que ha dirigit en Rubén Capilla, i està ambientat també, bé, menys si endevinàvem on és, envoltat també de discos, i ha aconseguit, bé, que per a ti, bé, per a és una botiga, efectivament, dels anys 80. Els 80s. Sí, sí. Nostàlgia. Clara.
Tremor, ve directa cap es mostra do. Perdó, teniu cap vinil d'anat xapó. Faig un esforç per empassar el club. Que som un toc, però has de sentir, s'espant estar aquí. Hi ha de l'opció a la granja, si me dius que sí, junts les poetes.
Clara, quina és la nostra cançó? Clara, si volgués reunir-la.
Ara calculava, sí, ja fa 40 anys, dels anys 80, rient, rient. Sí, sí, per dir mentida. A tu no te sonen de res, Cervantes, que sortien aquí a la cançó, a mi sí.
Home, això me sona perquè, clar, he crescut envoltada de menòmens. Sí, sí, això sí, això sí. Bé, nou tema d'Humbert, Clara, que s'assuma en el que ja havíem tastat aquí, en aquest enracó de música del Bon Dia i Bona Vida. Tenim temps per una cosa més, tria-t'ho.
i si tenim temps per una cosa més per què no recomanar-vos o informar-vos també que aquest divendres a la fi surt un nou disc d'en Lorenzo Santa Maria en format CD és el seu primer àlbum en directe ja teniu una bona discografia però aquest és el primer en directe que va ser enregistrat el dia 21 de febrer a l'Auditorium de Palma
just coincidint amb el seu 80 aniversari. I d'aquí li donem nom a aquest àlbum que se diu 80 años dando la nota. Idò. Amb en Lloren Santabria mos acomiadam. Anita, moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres per aquest espai. Bueno, vos decidim bona setmana i veureu que aquesta cançó que posàvem comença precisament amb la cançó de... Bueno, vos recordarà un aniversari, no? Perquè així va començar el concert a l'Auditorium de Palma. Res, recomanar-vos que passeu per Xocolat, que vengueu també a comprar aquest disc d'en Lorenzo Santamaria, que 8 anys i, bueno, si podeu anar a veure un concert en directe, que per sort entendrem, si no m'equivoca, el febrer, torna a...
el tornem a tenir a l'Auditorium de Palma. Vos ho recomano perquè 80 anys i parell que té una energia d'un adolescent. Vull dir, és increïble. Estan en un moment dels millors a pensar en nosaltres, en Lorenzo Santa Maria.
Té un recórregut molt especial, no? Però de veres, que vos recomano tant d'escoltar el disc o venir els directes seus, perquè té molta, molta energia. Adéu. Idò amb en Llorend de Santa Maria, que vam. Moltíssimes gràcies, Anita. Vendrà en pegarem un bot de xocolat. Vos esperam. Gràcies.
Emotions, ja la tenen jores.
soñando estens en què?
I a nosaltres, des del Bon Dia i Bona Vida, només mos queda comia d'hermos, recomanar-vos que continueu aquí, a Ona Mediterrània, perquè tot d'una, ara, a les 11 en punt, començarà Sobiranistes, i a continuació, com sempre, la millor programació de la radiodifusió de les Iller Balears, també a partir de demà, a les 7 des de matí, tornem amb el Crepúsquen Cent Estels, i a partir del 8, Bon Dia i Bona Vida.
It's the final countdown
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.