Tres gots d'aigua de mar, un de rata fria, nits d'aigua plena, cabells despantinats, flors del canigó, ungles neu sol, vent del nord ben fort, i estem tot ben sols. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mira com rebenta l'aurel aplaudir quan veu passar borratxo el seu i desgrinant amb dos guardes civils i un municipal.
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània, un programa produït cada dia per a Maria Moreno, conduït per a en Tomé Unmartí, que vos saluda des dels estudis d'Ona Mediterrània, Can Alcover, Espai de Cultura. Un programa que tot d'una, tot d'una, vos explicarem quins són els principals ingredients que hem preparat per avui, que segur que seran del vostre interès, i vos convidem a estar nosaltres a continuar a deixar-vos acompanyar
fins les 11, i a partir de les 11 encara més bona programació amb el programa transitant. Escoltem ara una cançó.
Amb la mateixa soncònia, tres segles d'anar-nos queixant, però hem acabat resultant ser la darrera colònia de flanders a la Patagònia. Tots han anat esquitllant i amb tota la persimònia aquí nosaltres navegant. I amb tota la persimònia aquí nosaltres navegant.
No resol pas cap misteri, sí que no és cap honor ser la darrera nació que fot el cant de l'imperi. Sembla un rotest que canteri i una mil·lumiliació que el quiment el captiveri sigui l'obra beneitó.
La aventura ha estat un joc d'acrobàcia, però dintre de la desgràcia hem mantingut la cultura, ho hem fet amb la dictadura, i ara en aquesta fal·làcia, amb tota la cara dura anomenen democràcia. Amb tota la cara dura anomenen democràcia. No hi ha tot serem al banc, ara ja fem les maletes, que l'imperi espanyol per qui se'n va a fer punyetes.
Veuen les ombres del foc, sumeses al tripijoc, dels demòcrates de caserna. Ara és qüestió de saber-ne i no fer més el badoc. Vèiem que Espanya era eterna, però ara ja li queda poc. Vèiem que Espanya era eterna, però ara ja li queda poc. Veiem que Espanya era eterna, però ara ja li queda poc. Veiem que Espanya era eterna, però ara ja li queda poc. Veiem que Espanya era eterna, però ara ja li queda poc. Veiem que Espanya era eterna, però ara ja li queda poc. Veiem que Espanya era eterna, però ara ja li queda poc. Veiem que Espanya era eterna, però ara ja li queda poc. Veiem que Espanya era eterna, però ara ja li queda poc. Veiem que Espanya era eterna, però ara ja li queda poc. Veiem que Espanya era eterna,
Dijous 9 d'octubre de 2025, que és el Bon Dia, Bona Vida, el programa matinal d'aquesta casa, Dona Mediterrània, que tot d'una vos revisarà, vos repassarà l'actualitat. Ho farem, en primer lloc, amb De Balears i, a continuació, amb Vila Web i, més tard, també incorporarem els titulars...
d'altres mitjans de comunicació. Avui entrevistarem Maribel Alcázar de la Federació d'Associació de Veïns, però avui parlarem amb ella sobretot d'aquesta ILP que està en marxa i que ja comença a recollir signatures per intentar igualar les pensions al salari mínim interprofessional.
A continuació parlarem amb en Ginés López de Unió 200. Ell mos explicarà per què han demanat la Conselleria d'Educació. Repassarem l'actualitat. Entrevistarem a Blanca Gració Oliver des del País Valencià avui.
és la diada del País Valencià. I tot i que s'han suspès tots els actes per aquesta amenaça de Nova Dana, parlarem amb ella del significat d'aquesta diada. A les 9 i 20, aproximadament, parlarem amb Elena Herrera, secretària d'Igualtat del PSIP.
A les 9.40 serà el moment de parlar amb Miquel Serra de llibres. Avui us convidarem, també ja ho fèiem amb aquesta cançó inicial, a participar en la presentació que se farà a les 19 hores a la llibreria Quart Creixent del llibre Prosa de Combat d'en Manuel de Pedrolo.
I seran a Júlia Ojeda, que és la persona que ha fet la selecció d'articles que inclou aquest llibre. I a partir de les 10 en punt farem curiositats de la història amb en Xisco Roger. A les 10 i mitja mos connectarem amb en Jaume Sastre. Amb ell sempre pegarem aquesta mirada.
damunt s'actualitat, aquesta mirada decolonial, aquesta mirada anticolonialista. Tot això i moltíssimes coses més aquí, aquestes properes tres hores. Començam i ho feim connectant amb el diari de Balears.
Bon dia i bona vida. Tona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cat.
I a Diari de Balears, en primer lloc, un impactant vídeo mostra el viacrucis de Reyes Enrigo a Israel. En tenen amenaçada de mort. Escolta'm aquestes paraules, tot i que se senten molt baixet, però escolta'm el que li deia...
Narrelles Enrigo a la seva traductora. Tot d'una escoltarem les paraules de l'activista mallorquina Narrelles.
que en entrar en el judici li deia, o avisava la traductora, que la tenen amenaçada de mort i que, això, escolta'm, veus. No estarà amenaçant. Sí. Ara, ara, no potser tant. No, no, sí.
Sí, gracias. ¿Cómo estás? Bien. Me están amenazadas. Me han dicho que no puedo hablar a las cámaras ni nada, que si no vuelvo a presión. La jueza dijo que me iba a dos días y que me iba a la presión donde estaba antes con ellas. ¿Dónde? He estado en Oatlin, Quijara.
Gràcies.
que está bien, pero la otra me da un poco de miedo, pero bueno, va a cambiar. Dijimos que a los terroristas les pesa su cronidad. Otra cosa es que me tocó, aquí hubo un señor que me renació de muerte, no dejó a los policías que la traductora me tradujera, y además ese señor que me renació de muerte, no dejó que la abogada hiciera su trabajo.
El abogado de turno, que ya me defensa hace unos días, no puede hacer su trabajo porque había enseñado que yo no se hiciera un político o algo.
Vídeo duríssim que podeu recuperar a través de la portada de diari de Balears, de Balears.cat. Hi podreu escoltar aquesta explicació del que està passant, d'aquest viacrucis que dèiem a diari de Balears d'en Reyes Rigo.
Anem a altres qüestions. També un altre vídeo, en aquest cas, de l'UIP. Interrompen un acte de l'UIP per exigir que talli tota relació amb el sionisme i els seus vincles financers amb un altre ordre de coses des de l'estat espanyol. L'abstenció del PSOE impedeix que prosperi la ILP per derrogar la protecció cultural de les corregudes de toros.
i Ànima Naturalis, una de les organitzacions que impulsaven aquesta ILP, diu Ha guanyat la crueltat. També destacàvem que el grup Blancana presenta fa de nit el programa del 36è seminari.
serà avui vespre. Educació augmenta els centres participants en el programa de dinamitzador lingüístic per reforçar el català. La UOP Ensenyament reclama la suspensió de les classes a Eivissa, Formentera, davant la nova alerta taronja per pluges intenses. El Consell de la Joventut proposa que es facin xerrades d'educació sexoafectiva a partir dels 10 i els 12 anys. I també...
Destacam dues intervencions de Margarida Proens en el debat de política general. Per un costat, Proens defensa la imposició de la vehicularitat del castellà a les aules de les Balears i per s'altra, Proens anuncia l'aplicació...
l'ampliació, perdona-ho, del metro de Palma fins a l'Hospital Universitari de Sones Pases. Més qüestions. La gota freda afectarà les balears durant la resta de la setmana amb pluges de fins a 40 litres per metre quadrat en una hora. Ara tot d'una. Escoltarem també la previsió del temps que mos fa en Tomi o Mateu Canals.
Més qüestions de l'actualitat. L'Ajuntament d'Inca impulsa una nova edició de l'exitós cicle Descobreginca per a donar a conèixer el patrimoni local. Convoquen vaga estudiantil per Palestina el 15 d'octubre arreu dels Països Catalans.
I també des de Diari de Balear mos expliquen la quarta edició del seminari de semicercles abordarà la relació entre la llengua, el progrés personal i la cohesió social.
Més per marratxar i denunciar la paralització de les activitats de foment de la lectura i la manca de gestió a les biblioteques municipals. I més reclama el Consell la gestió pròpia dels aeroports per garantir un model sostenible i adaptat a les illes. Encara destacarem que la plataforma Unió Docent i el sindicat Siau demanden a la Conselleria d'Educació...
és una de les notícies que comentarem en les entrevistes que farem a continuació. Moranam a Vilaweb. Hi ha el titular gros amb majúscules que les solen usar poc a Vilaweb. Al tolfoc a Gaza, diuen. Israel i Hamas es posen d'acord a començar el procés de pau proposat pels Estats Units
Trump anuncia que és real i jamás s'han posat d'acord en la primera fase del procés de pau. També hi ha una peça titulada Què diu el pla de pau de Trump per a casa? I...
Ja en clau nacional, Josep Lluís Albinyana no es pot insultar un poble de la manera tan senyant com ho ha fet. Mazón entrevista el president del primer Consell del País Valencià amb motiu de la celebració de la Diada del País Valencià i la previsió d'un 9 d'octubre passat per aigua evita l'exposició de Mazón.
diu Vilaüeb, que també destaca, la mocadorà de Sant Dionís, el ritual dolç valencià que celebra l'amor. I encara clau de...
Meteorologia, arriba a l'Alis, la gota freda carregada de pluja intensa que afectarà bona part del país, mos informa Vilaüeb. Tornem a Diari de Balears i ja anam directament a la secció.
d'opinió. Ahir trobam l'article d'Anna Maria de Lluc Muñoz. Sumut, resistir, es vence. El d'en Joan Lledonet, improperis del líder del PP contra Pedro Sánchez. El d'en Rafael Borràs, del molt indigne president del govern a impresentable lobista. El d'en Alila Tomàs, on manca la llibertat, no cerquis felicitat. El d'en Joan Vicenç Lillo, gent normal. Tot això ho trobeu a diari de Balears, de Balears.cat.
És el moment d'escoltar, i ho haurem de fer amb atenció avui especialment, el que ens diu en Tomeu Mateu Canals sobre la previsió del temps. Bon dia. Aquest dijous iniciem el canvi, s'allimada d'aire fred, ben de llevant, i nosaltres això de pluja meditània. Les pluja s'apuixen molt intenses i a Eivissa ja formen terapé.
També podríem fregar alguna precipitació molt forta cap al ponent de Mallorca. Per això no et segura la resta. Serà molt difícil avui que ploqui. Se pot descartar totalment. Començant a bufar vent, més ben d'agregar-lo, una mica moderat, una mica desagradable. Demà, pareixer-se que les pluges afectarien sobretot el nord de Mallorca, s'ha de tramuntar la resta poca cosa.
I seria partiditzat quan pareix que les pluges a Mallorca podien ser més generoses. Inestabilitat que possiblement es pugui allargar amb alguna treva pràcticament tota la pròxima setmana.
Perquè vols donar suport a la nostra llengua. Perquè t'agrada la música feta a Canostra. Perquè creus en una ràdio plural, de qualitat i feta en clau mallorquina. Anuncia't a Ona Mediterrània. Donen suport i ajuda a fer créixer la teva empresa. Ens avalen prop de mil socis. Informa't sobre com posar un anunci a Ona a la web onamediterrània.cat. Recorda, onamediterrània.cat. Tu fas Ona.
De Baleas, periodisme mallorquí, periodisme valent.
Tens WhatsApp i d'ara també tens el Consell de Mallorca a la teva butxaca. Rebràs comunicats, avisos, inscripcions, subvencions i l'agenda dels actes més destacats. Tot directe al teu mòbil. Ves a la web del Consell de Mallorca, entra i directament toscaneja el codi QR amb el teu mòbil. El Consell de Mallorca més a prop que mai.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Ona Mediterrània és la realitat més potent de mitjans de comunicació en català. Formen part. Associa't.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
I a una mediterrània del Bon Dia i Bona Vida, feim ja la primera connexió, la farem amb Maribel Alcazarella, la presidenta de la Federació d'Associació de Veïns de Palma, que també és una de les entitats involucrades en aquesta ILP, de la qual ara ens explicarà els detalls. Maribel, molt bon dia.
Bon dia. En primer lloc, abans d'entrar en la matèria, supos que has seguit... Bé, abans de seguir tota l'actualitat de casa i de seguir també aquest principi d'acord que hi ha hagut, que també t'ho vull demanar que t'assembla, també has seguit el Via Crucis de Reyes Rigo, no?
Sí, sí, hem estat al tanto de tots i més encara en un any, que és Premi Rosa Bueno, que se celebrarà el dia de 8 al Teatre Marujalfaro Mariterra, a l'hora de lliurar els Premis i després hi haurà activitats que continuaran, en un any tindran una presència encara millor a nivell de ciutat, un dels reconeixements i que dur una desplaça econòmica significativa ha estat justament per Mallorca, per Palestina i per la Causa Palestina, per part de la Federació, per tant, estem
molt al tanto i molt interessats en tot el que pugui succeir. D'acord? Bé, més enllà de l'expressió mediàtica i de l'alegria que pot suposar l'alliberament d'una sèrie de reents que la entitat accionista ocupant té a les seves presons i que són...
i que realment el nombre és important, a canvi dels altres reents que puguin tenir les forces de resistència, reents per reents, aquí el primer que té reents és la entitat accionista ocupant, que el mateix li té que siguin nens que dones, d'això n'hem de parlar, reents són uns, reents són altres, no ens comptin històries, molts, a més, de manera...
administrativa, que vol dir que ni tan sols tenen causa, perquè entren en una casa i si no troben aquí cerca, ens duen a qualsevol dels que estan allà de dins i a vegades són infants. Bé, està molt bé que se faci aquest intercanvi per a tutelar molt de camí.
perquè on està el reconeixement de l'estat palestí de veres? És que mai hi ha hagut la intencionalitat real de donar-li assistència a un estat palestí? Bé, els dos que varen signar Oslo van ser assassinats. De fet, i s'acravin. Per tant, què vols que te digui? No és massa creïble i el que sí que demostra tota aquesta situació és que la potència sionista ocupant no és ningú.
sense el suport dels Estats Units i la complicitat dels països occidentals.
Efectivament. Bé, ja dèiem, ja explicàvem a la nostra audiència que avui t'hem telefonat, sobretot per parlar d'aquesta iniciativa legislativa popular que pretén o que proposa igualar les pensions en el salari mínim interprofessional. En primer lloc, quina és la implicació de la Federació d'Associació de Veïns en aquesta ILP?
Bé, la implicació és total, en primer lloc, perquè nosaltres formem part de la coordinadora per la defensa de les pressions públiques de les Ielles Balears. A les Ielles Balears, per tant, ja venim d'una trajectòria de donar-li suport i hem participat en molt d'actes, juntament amb la coordinadora, com a membres de tal. Després, perquè a més a més, com que la comissió promotora, quan se constitueix, hi ha tres membres de la federació,
en Rafael de l'Associació de Veïns del Vivero, en Salvador Moimó de l'Associació de Veïns d'Esfortí i jo com a presidenta de la federació. Bé, tots dos que he nomenat també estan a la Junta Directiva de la federació. Per tant, són tres membres que hem aportat i després perquè a mi m'ho van plantejar d'alguna manera ser representant suplent, representant
que ha de defensar fins i tot en el Parlament el tema de Semper Juárez i jo estic com a suplent, per tant la nostra implicació és molt alta i és moviment veïnal, molta gent del moviment veïnal, si no tot en el seu conjunt, participarà en la recollida de signatures que haurem de posar en marxa. Per tant, implicació molt alta.
A partir d'aquí, què implica o que demana o que proposa aquesta iniciativa legislativa popular que recordem que és un sistema per que organitzacions civils, persones, puguin proposar un text que acabi esdevenint llei, tot i que el procés és una mica complicat i llarg, però que significaria
que aquesta ILP s'acabar esconvertint en llei? Bé, significaria que les persones que a les Illes Balears viuen, no només viuen, d'una pensió i que aquesta pensió no arriba al salari mínim interprofessional tinguessin un complement de caire social
a partir dels serveis socials de la comunitat autònoma, en pressupostos autonòmics, per complementar aquesta part de la pensió que no arriba al salari mínim interprofessional d'aquí, mentre el moviment pensionista general de tot l'Estat no aconsegueix que les pensions siguin equiparades al salari mínim interprofessional, que és la gran demanda del moviment pensionista a nivell estatal. Si fos...
en el moment en què les pensions estiguessin ja en aquest nivell com a tal pensions, el que ara demanem ja no tindria sentit. Però mentre això no s'aconsegueix, justament també per conscienciar i demostrar la necessitat per via comunitats autònomes, demanem un complement de caràcter social
de serveis socials, però que sigui per llei, que els pensionistes tampoc l'hagin de demanar, sinó que tot una que una pensió no arriba, i la persona només viu de la pensió, això és molt important, vull dir-te, cinc pisos jugats, doncs no entraria encara que cobri quatre anys de pensió. Només viu d'això, pugui arribar a tenir aquest complement. Entre altres coses, el que ens ha permès
Aquest treball és detectar una bossa de pobresa impressionant perquè el 50% de les pensions de les Illes Balears no arriben a més de 1.000 euros. I gairebé el 70%, més del 60%, són dones.
A partir d'aquí, la valoració que em feis del fet que la mesa hagi acceptat posar en marxa aquest procés d'ILP és positiva, no? A partir d'aquí entrem en campanya. Ara hem de presentar els plecs de signatures perquè les ha de validar
la taula del Parlament, els públics jurídics de la taula del Parlament, hem d'estar totalment en contacte amb ells, hem de presentar ses fulles d'assignatura, hem de presentar el gestat de persones federatàries que van fer que totes les inscripcions que es fan allà són reals i corresponen a gent que està resident a les Illes Balears, hem de pensar que tenim a totes les Illes per banda i que l'estructura organitzativa de la Comissió Promotora a totes les Illes
i ens hem de posar a recollir signatures. Hem de recollir 7.500 com a base, però nosaltres aspirem a recollir moltíssimes més. Hem de dir que els que l'havia, per exemple, han arribat a les 140.000 signatures recollides. No vull dir que arribem a tant, però des de llavors hem de superar molt les 7.500 i per això estem treballant en pobles, per barris...
i muntarem una campanya, que com a mínim dura el debat al Parlament, perquè s'haurà de parlar, els pols polítics s'hauran de retratar, i es posarà a l'abast les xifres i les quantitats del que representa una bossa de pobresa molt significativa a les nostres. Maribel, quan calculau que començarà aquesta fase de recollida d'assignatures?
Bé, doncs quasi que més que d'altres, que tot d'una amb els advocats ja ens hem posat a fer feina per presentar la documentació a la taula del Parlament, és la taula del Parlament la que al final dona els ús, no? Ha de mirar la documentació, l'ha de validar, són fulles que han d'estar assajelades i tal, si ara posem en marxa un procediment segurament ens durarà, no sé, jo no crec que menys de 15 dies,
tinguem les signatures per poder-les traure endavant. Però depèn una mica d'ells. No passi pena a ningú que tot una... Les fulles d'assignatures ja haurà estampada. Ara sí que si qualsevol gent està disposada a ser creditària, que també és un altre procediment que ara a la taula del Parlament ens fa dir, bueno, doncs
han de signar un document, el certificat de penals mos encarrega amb nosaltres... En fi, ara hem de parlar amb ells d'aquesta estructura. Tot d'una que estigui. Vindrà la recollida d'assignatures, per la qual tindrem quatre mesos, prerrogable, i després ara va tot un debat parlamentari que serà significatiu, en el qual nosaltres serem els defensors...
de la normativa en primera instància i veurem què surt d'allà. Surti el que surti, guanyem. Perquè el banco... O sigui, per exemple, no podem perdre res, perquè estem com estem. Exacte. El que podem fer és guanyar alguna cosa. I per això, evidentment, ens l'hem de lluitar.
I clar, ara pensava que precisament també és important aconseguir el màxim número de signatures possibles de cara també en aquest debat, perquè no serà el mateix arribar allà en les mínimes necessàries, 7.000 i escaig o 8.000...
que dir, escolta, no, no, és que això, mira, vull dir, suposo que es grupen levantaris aquí també s'hauran més pressionat si veuen que hi ha darrere moltes més signatures. Això és molt important i a més a més perquè aquesta iniciativa que s'han fet altres és la primera iniciativa que se presenta i que implica una dotació econòmica perquè s'han fet altres iniciatives de normativa que estan molt bé i que s'havien de fer.
però que suposava declaracions d'actuacions i de principi. Però en aquest cas no, en aquest cas va directament a una línia de flotació d'una necessitat i implica una dotació de dubtes que serà la primera cosa que ens posaran com a excusa, no ho dubteu. Però aquí hem de demostrar que hi ha una necessitat real, aquí hem de demostrar que hi ha un suport de la ciutadania, hem de demostrar que és una prioritat a les Illes Balears
treure d'aquesta bossa de pobresa les persones que estan en aquestes circumstàncies. Com he dit abans, la majoria són dones, visues amb unes pensions mínimes que després de tot depenen fins i tot d'ajuda dels fills i per tant tot el suport que se li doni és molt important. I una cosa importantíssima, no és una qüestió de gent gran, és una qüestió de tota la població.
Perquè si nosaltres defensem les pensions com un element vital i fonamental, sobretot per quan la gent se fa gran, i té fins i tot més necessitats econòmiques quan hem més jove, perquè necessita cures, necessita atenció, necessita altres complementarietats, que potser quan hi ha més jove ja tapanes perquè tens forces, estem defensant el present i el futur. Estem defensant el paper
de la pensió i la dignitat de la gent quan se fa gran i a gran arribem tots perquè desgraciat del que no arriba d'alguna manera s'ha quedat tot a gran arribem tots una llaua d'alguna manera i per tant és una defensa col·lectiva d'una manera de viure i de donar dignitat a les persones persones treballadores que han aixecat aquesta ciutat
i les nostres illes. Idò això que dèiem, que estarem pendents de quan t'arrenqui la campanya de recollida signatures per això, per animar tota la nostra audiència a implicar-se i a participar-hi. Maribel, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Continuem en contacte, gràcies. Adéu.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida és el moment de parlar d'una de les notícies que vos hem explicat avui i que és que la plataforma Unió Docent i l'Ajuntament amb el Sindicat Siau han demanat la Conselleria d'Educació. Per això mos posam en contacte amb el portaveu de la plataforma Unió Docent, que és en Ginés López. Aquí ja saludam. Ginés, molt bon dia.
Molt bon dia, sí, molt agraït poder participar en el vostre programa i donar veu a la nostra plataforma Unió Docent. Noltros agraïts també que mos puguis atendre en aquests moments. Escolta, Ginés, primer de tot, què és aquesta plataforma Unió Docent? Bé, Unió Docent va sorgir d'una forma totalment espontània,
a partir d'unes queixes que vam... bé, d'un procés totalment caòtic, no?, d'alludicacions a l'agost i sobretot d'unes injustices que hem patit, no? I som... vam començar com un grupet de professors interins, de docents interins, però també s'ha afegit ara més gent, també gent de carrera i bé, tant mestres, docents com agentadors.
i a partir d'aquí bé, heu anat fent feina, heu anat fent algunes convocatòries de les quals a través del diari de Balears i també una mediterrània heu anat fent ressò i ara heu anunciat que heu decidit diguem-ne molta pesa vostra per dir-ho de qualque manera però que heu decidit posar una demanda a la conselleria perquè en quina base?
Bé, la veritat és que no podem estar contents perquè arribar a aquest punt d'haver de posar una demanda no és una cosa... Realment ha estat un sacrifici, també econòmic, psicològic també, però no ha quedat més remei. Hi ha hagut una sèrie d'injustícies molt greus, jo diria que una greu vulneració dels drets fonamentals,
com és el de la igualtat, dels mèrits... Bé, el que va passar és que, dir d'una forma resumida, interins amb molt poca puntuació ens sobrepassa milers d'interins amb major puntuació. I creiem que...
Abans de posar la demanda hem intentat de tot, no? Hem contactat el cap de personal, el docent, la directora, vam fer una reunió totalment improductiva, no?,
ni tan sols tenien bones intencions d'arreglar el problema i davant d'aquest silenci per part de la conselleria vam també enviar una petició de reunió amb el conseller d'Educació el senyor Antoni Vera que encara no han rebut cap resposta perquè Pentura pensa que no és un problema important o Pentura pensa que els problemes no són prioritaris en la seva agenda
I, Ginés, primer, suposo que els assessors que teniu a nivell jurídic vos han dit quin recorregut pot tenir tot això. Bé, encara ara s'han metratàmit, no sabem encara els temps que durarà, la demanda s'ha presentat davant del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears,
Tenim un abogat en el qual confiem, perquè és una persona ja que té molta experiència, Pablo Alonso de Caso, i també casos molt importants contra el govern.
i a partir d'aquí també no sé si teniu preparades accions per dir-ho de qualque manera complementàries en aquesta demanda és a dir, o bé mobilitzacions o bé algun acte d'explicació en els docents de com evoluciona no sé ens agradaria esperar una mica perquè pensant que volem esperar la reacció del conseller
És a dir, jo crec que ha de dir qualque cosa, no? I crec que el seu seria acceptar la reunió que vam pedir a mitjans de setembre. Sí que és veritat que també, juntament amb Siau, que també per aquí participa a la demanda, hem fet una recollida de firmes, de signatures i...
i crec que, ara no sé per què no ho he consultat, perquè bé, eren més de mil signatures per demanar responsabilitat a la direcció de personal docent per tota aquesta gestió totalment caòtica d'aquesta conselleria, que tot s'ha de dir, aquesta conselleria és
tan dolenta com l'anterior. És una qüestió de que no sé què passa, que l'educació és com una competició de qui ho fa pillant, no importa qui ho tingui la conselleria.
Bé, hem de veure com evoluciona tot això i en qualsevol cas quins són ara o dit d'una altra manera a partir de la presentació d'aquesta demanda a partir de tot això, i ara què? Què més? Ara què més? Bé, potser no és l'única acció legal encara està judicial, encara està judicial
tenim temps de sobre de plantejar altres demandes aquesta sí que era més urgent perquè s'acabava el plaç s'acabava el termini sí que és veritat que n'ha apurat una mica fins al darrer moment perquè bé, gent de la plataforma confiava en que el conseller no ha acceptat una reunió però no ha passat ni el conseller ha notat el tema públicament
i els sindicats, bé, els sindicats de la Mesa sectorial tampoc. En part perquè són una mica còmplices del que ha passat. Per tant, això, és a dir, en el fons aquesta demanda és fruit de la negativa en el diàleg per part de la institució.
evidentment, evidentment, d'una negativa absoluta i d'un silenci absolut. Aquest tema sí que és veritat que al mitjà de publicació s'han tractat molt de temes, per exemple, el conseller va xerrar d'errades informàtiques, a veure, aquesta demanda no té res a veure amb errades informàtiques, sí que vull creir que ni són errades informàtiques
ni en una qüestió de places, de difícil cobertura, ni res. És una qüestió que hi ha hagut interins, a veure, jo no vull dir endollats perquè aquesta paraula és molt forta i ells no tenen la culpa de res. Nosaltres no anem contra aquests interins, però sí que hi ha hagut interins en un parell de mesos, d'experiència només,
i aquests interits han tingut una plaça de 3 anys assegurada i d'altra banda hi ha interits amb anys d'experència que encara estan esperant per poder fer feina Ja, ja, ja Ginés continuarem en contacte i estarem expectants de veure com evoluciona tot plegat Molt bé, ha estat un plaer Igualment, moltíssimes gràcies Bon dia Salut, adéu, bon dia
Avui és 9 d'octubre, diada del País Valencià. Tot d'una en parlarem...
Vall d'Alvall de la costera, la plana de Castelló, la Marina i la Ribera. Al bot d'Ascèdia Sira, al bot d'Ascèdia Sira,
L'arcaixent segon hi ha el noi, on vinyet carrega en dia, amb assorra i minaròs, amb un cas de desgracia.
el Garbi i el Puig Campana, el Mongo i el Mont Cabret, Calderona, Bergencana, Montot i Benicadet, el Garbi i el Puig Campana,
La rei d'un menjero tu.
Arriba i ja marxa, seca la finestra. Les portes es tanquen, són les set al vespre. I cada cop m'apropo més a tu. No em fixo en cap arbre, vull la teva cara. I són els meus cascos, la que a tot t'agrada. I cada cop m'apropo més a tu. Ara estem aquí.
I jo, tu vull tornar a dir que t'estim.
Sempre hi som tu i jo. Sempre hi som tu i jo. Ja no em cal imaginar-te si m'estàs mirant.
Quatre peus jugant Quina sort poder agafar-nos de la mà Quina sort que sempre et puc somiar Ara estem aquí Aquí només tu i jo Tu vull tornar a dir Que t'estimo
Si no hi hagués entrar.
Sempre som tu i jo Sempre som tu i jo Sempre som tu i jo
Porto amb mi les coses que em vas dir. El teu amor, el meu verí, una part de tu em floreix a dins.
El meu destí.
En aquest món I t'estimo molt I t'estimo molt I també tinc por Sempre porto un tros d'ahir I un altre cop m'escapo I un altre cop m'escapo Sempre porto un tros d'ahir
i un altre cop m'escapo. Van plorant els núvols grisos i ens fan enyorar el bon temps, el record del que van ser, que tots em vagi a la merda. Recordo que t'ho vaig dir, que seria millor així. No seràs, però m'ho vull creure.
que al final s'ha decidit. Sembla el fons sobre la veritat de tot el que ens ha passat. Sembla la sort de seguir aquí. Tan estrany i tan bonic, entre el miracle i el desastre és un bé dint. Cel de llums per fer-te feliç.
Brilla la nit i ho fa per tu perquè ets aquí. Tan estrany i tan bonic, entre el miracle i el desastre és on vivim, cel de llums per fer-te feliç. Brilla la nit i ho fa per tu perquè ets aquí, segur que sí.
I un altre com escapo. I un altre com escapo. Sempre a part d'un tros d'ahir. I un altre com escapo.
Fins demà!
Som el Bon Dia i Bona Vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània, tot d'una pegra amb un vot en el País Valencià per parlar de la diada del 9 d'octubre que s'hi celebra ja, tot i que sembla que s'han suspès com a mínim la majoria d'actes. En tot cas, parlarem amb la Blanca García Oliver i ella mos acabarà d'aclarir.
És el moment de fer un repàs a l'actualitat, començant per a Diari de Balears.
Bon dia i bona vida d'una mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears.cat.
I a De Balears, en primer lloc, hi trobàvem un impactant vídeo, mostra el Viacrucis de Reyes. Rigor a Israel en tenen amenaçada de mort, diu. També un altre vídeo, en aquest cas, una acció davant del rector de la UIP. Interrompen un acte de la UIP per exigir...
que talli tota relació amb el sionisme i els seus vincles financers. També destacam que l'abstenció del PSOE impedeix que prosperi la ILP per derogar la protecció cultural de les corregudes de toros. I en aquest sentit, ànima naturalis lamenta que ha guanyat la crueltat. Avui se presenta a Felanit, en el bar Petit País,
Es presenta el programa del Seminari Blancarna 2025, la 36a edició d'aquest seminari.
També destacàvem que educació augmenta els centres participants en el programa de dinamitzadors lingüístics per reforçar el català, que la UOP Ensenyament reclama la suspensió de les classes a Eivissa i Formentera davant la nova alerta taronja per pluges intenses, que el Consell de la Joventut proposa que es facin xerrades d'educació sexoefectiva a partir dels 10 i dels 12 anys
i dues declaracions, o dues, sí, dos anuncis d'Anna Margarida Proens en el debat de política general. Per un costat defensa la imposició de la vehicularitat del castellà a les aules i, de s'altra banda, anuncia l'ampliació del metro de Palma fins a l'Hospital Universitari. Són espases...
també anuncia l'aprovació durant les properes setmanes d'un sostre de despesa de 6.920 milions. I també, evidentment, l'actualitat ve marcada per aquesta gota freda que afectarà els Balears durant la resta de setmana amb pluges de fins a 40 litres per metre quadrat en una hora. Totes aquestes qüestions les podeu ampliar
Bé, és aquesta preocupació que expressen des del diari, però que difícilment se concretarà.
Més qüestions. Mallorca a l'ull de la tempesta Alice. S'emeten alertes meteorològiques a les Balears i els vols s'enfronten a interrupcions. I encara destacam que Mallorca Daily Bulletin mos informa que hi ha hagut comprovacions per assegurar-se que no hi hagi fuites radioactives de l'ús Gerald Ford a Palma. En qualsevol cas, jo...
No m'abanyaria amb aigües de Sabadia de Palma durant anys. Més qüestions de s'actualitat ara en format paper. Monanàmenes, diària de Mallorca, sa portada, que té com a titular més destacat el que diu que PP i PSOE apropen postures per pujar l'ecotatge i crear un tribut per als rentacars.
mentre que la fotografia grossa és espectacular per una fuga que inunda el carrer peatonal dels OMS. També destaca a Diari de Mallorca que s'anulen cirurgies per alliberar llits per el col·lapse d'urgències.
queixes dels usuaris del tren per les llargues coes que hi ha. El Tribunal Superior de Justícia de les Balears reconeix el dret d'un alumne a rebre classes de religió musulmana a Palma i detenen a Serenal una Alemanya per fitxar un sicari per matar el seu genre.
També destaca el diari de Mallorca, que Israel allarga, almenys fins divendres, la detenció de Reyes Rigo. Anem ara a última hora. El diari El Rotatiu del Grut Serra proposa com a titular principal també un que coincideix bastant amb el diari de Mallorca, PP i PSIP,
donen suport a una pujada de l'ecotaxa durant els mesos d'estiu. També la fotografia, en aquest cas, és per al gran dia de la Policia Nacional. Veiem aquí tota una sèrie de policies uniformats, amb una amargada però sempre somrient al capdavant,
presó per al conductor que va causar l'accident mortal a prop de Sombanya, detenen una dona que va contractar un sicari per matar el seu genre, també a última hora se fa ressò d'aquests 15 anys que compleix Sones Pases, Israel extén la detenció de la mallorquina Reyes Rigo fins demà,
i l'executiu obri la porta a soterrar el tren en el seu pas per la pobla. Aquests són els principals arguments d'última hora des de la seva portada en paper.
Som a Una Mediterrània, escoltes, bon dia i bona vida. I avui, 9 d'octubre, diada d'Espais Valencià, tot d'una mos connectarem amb allà per veure, perquè mos expliquin quina és l'actualitat ara mateix d'aquesta diada que sembla...
que s'hauran de suspendre exactes a causa de la meteorologia i també d'aquesta por que hi ha ara mateix, que hi pugui haver danys personals.
Lladres que entreu per al mans no sou lladres de saquets
que ens poseu la cova en casa i des d'ella goberneu, goberneu d'ella grosini. Rapinyeu governant, sou fartons de vida allà.
que mai voleu acabar. El nostre plat cada dia el se'l torneu a llevar. L'aparteu amb elegància com si no tingueren fam i el bravo ser elegància. El se'l força t'oblidarà
I com vos anunciàvem, mon anam fins al País Valencià. Allà mos connectam, en Blanca García Oliver, aquí ja saludam. Blanca, molt bon dia. Bon dia a tomeu, com estàs? Molt bé, encantat de saludar-te. Blanca García Oliver és coordinadora de Joves del País Valencià i per aventura poden començar per aquí. Que és Joves pel Valencià?
Dues pel Valencià és una entitat sense ànim de lucre que naix l'any passat en contra o com a resposta per la política lingüística que ha portat el govern de l'extrema dreta en aquests moments al País Valencià i sobretot som una entitat sense ànim de lucre a favor de la llengua catalana al País Valencià. Quines activitats teniu previstes per moure?
En principi, les primeres activitats van estar molt lligades a la consulta, a la famosa consulta del conseller Rovira, i ens vam dedicar a encartellar, a fer xerrades, a, en general, fer molta propaganda per xarxa social, i ens vam animar, com a gran primera activitat, fer el primer aplec de l'Arts de Fort, perquè som gent de les Comparques Centrals,
I vam fer un gran concert, una viada relacionada amb la cultura popular de la comarca. I bé, ara estem en procés també de repensar què és el que volem per a l'entitat. I clar, hem hagut de suspendre ara per les flutes la manifestació i la convocatòria i dinars i activitats que teníem previstos, però bé, els tornarem a reprogramar en un parell de setmanes.
Justament volíem parlar d'això, és a dir, som a dia 9 d'octubre, és una sediada del País Valencià, o una d'elles, ara també mos aclariràs això, i sembla que la majoria, o la totalitat, no sé, d'activitats s'han hagut de suspendre per aquesta amenaça d'ana que hi tornava, no? Sí, sembla que el País Valencià ha estat castigat des de fa un temps amb les previsions seriològiques
I sí, en un principi el País Valencià encara té molt recent els fets tràgics que van passar ara justament fa un any, el 29 d'octubre farà un any, i per respecte a les víctimes i sobretot també per un poc el sentiment col·lectiu que tenim en general hem hagut d'anul·lar.
tot el que estava previst, fins i tot la Generalitat ha anul·lat tots els actes que tenia previstos amb la baixada de la senyera, la processó cívica, que no és tan cívica, i Acció Cultural, Escola Valenciana i Plataforma per la Llengua, que també són les grans entitats al País Valencià, han decidit anul·lar i cancel·lar
tots els actes i manifestació que ja havia previstos per avui. Recordem que el 9 d'octubre allò que es commemora és l'entrada del rei en Jaume a València i per tant és una diada que la germana és país valencià en la diada de Mallorca que és el 31 desembre, en la diada de Menorca que és per Sant Antoni, en la diada d'Eivissa que és...
8 d'agost, sempre amb aquesta idea de celebrar la catalanitat o la incorporació a la catalanitat de cada un d'aquests territoris. També teniu una altra, o celebrau una altra diada important, que és el 25 d'abril. Quin significat té cadascuna i quines diferències hi ha? Quina és més destacada? Com us ho pots explicar això?
Sí, durant la transició es va postular el 9 d'octubre com a gran diaga del País Valencià, no tant pel significat de la conquesta, perquè realment celebrem que un altre poble va morir aixafat, celebrem més l'arribada de la catalanitat i d'un sistema cultural i un sistema legal que per primera vegada arriba al País Valencià i en aquest moment els territoris de Valencià
i es converteix en un regne amb purs d'institucions pròpies que estava dins de la corona de Tagó. I el Joan Fuster, entre ells, va ser el gran artífec d'aquesta viada, però en el moment en què s'aprova l'Estatut d'Autonomia comença a perdre un poc el caràcter o el tarannà reivindicatiu de més drets i més llibertat per al País Valencià i es converteix en un poc el que s'ha convertit ara, que és
un dia per a celebrar la comunitat valenciana. Aleshores, vist que el 9 d'octubre comença a perdre el seu esperit original, també comença a reivindicar-se el 25 d'abril com a viada d'alliberament nacional, perquè recordem la batalla d'Almança, igual que els catalans,
celebren l'11 de setembre, no? I, en principi, celebren les dues viades per igual. Sí que és veritat que el 25 d'abril tradicionalment ha estat molt més relacionada amb acció cultural perquè és la manifestació de la viada que ells, en principi, porten a terme i organitzen i fan autobusos i és itinerant. Primer és a València, després a Alacant, també a Castelló...
Són dues diades diferents però que ens porten totes a un mateix objectiu que és l'alliberament i la celebració del País Valencià. Abans, quan t'aludies una mica a totes les actes que s'han hagut de suspendre, explicava-te breument, però m'agradaria que ho detallassis una mica més, la manera de celebrar aquest 9 d'octubre.
De fet, crec que el dematí és més institucional, hi ha aquesta processó que has explicat i després sí que ja a la vesprada hi ha algun tipus de manifestació o això.
Sí, és realment paradoxal, no? Perquè els actes institucionals han estat batitzats com a cívics perquè, en contraposició a tot el que passa de l'esprada, que no és tan cívic. Això són, entre cometes, les etiquetes que ens ha posat la institució. De matí...
Hi ha un procés que també està molt lligat a la religió i als fets reivindicant el País Valencià com un lloc de conquesta i molt relacionat també amb Espanya.
És una exaltació del regionalisme, perquè es trauen la bandera blavera, es fa el baixament de la senyera que me deix quatre metres, totes les dones i tots els homes van amb les indumentàries folclòriques. És una exaltació del regionalisme valencià i participen en aquest procés des de compromís,
Fins a l'extrema dreta, el bloc secessionista típic que John Fuster va batitzar com a Búnker Barraqueta. Los Raspenats, la Real Academia de la Comunitat Valenciana, un seguit d'entitats que només es dediquen a fomentar el secessionisme lingüístic. I participen també, Compromís, el SOEM... Allí es troba un poc
la representació institucional dels Corts i la representació institucional de València. I després, en contraposició a la vesprada, allò que ja no és tan cívic,
que moltes vegades ha estat castigat també per l'extrema dreta i amb amenaces d'odi. El 2010 es van viure càrregues policials brutals i gent va necessitar hospital i van ser fets i per això ens diuen que no som tan cívics, que realment és quan l'extrema dreta demostra quin és el poder que té el País Valencià.
I això és el que ens toca dir que tot es fa. Hi haurà algun acte que s'ajorni, és a dir, que se faci en un altre dia o no? No, no. Encara jo crec que Acció Cultural, ni Escola, ni Plataforma, ni en general la comissió del 9 d'octubre estan pronunciats respecte al tema.
Crec que pel mes en què estem, que ara farà un any dels fets de la dana, fins i tot s'ha ajornat la manifestació que es fa tots els mesos, no? Cada dissabte els valencians dixien al carrer per demanar que Massoli limitisca, no? Fins i tot s'ha ajornat el 25 i no el 29. Per tant, jo crec que és un mes sobretot centrat en les víctimes
i sobretot per marcar la negligència tant dels uns com els altres, perquè el PSOE també hauria pogut demanar una moció de censura. Mira, justament en Amazon aquesta vegada li ha anat bé, no?, perquè s'ha evitat l'exposició pública que hauria significat també una bona xiulada com a mínim, no?
Sí, això trobo jo que és el que tots ens queda un poc en l'aire, perquè la setmana passada també hi havia alarta de Dana i justament van enviar l'alarma una hora abans que començara la manifestació. Aleshores tots ens preguntem fins a quin punt...
Doncs això, fins a quin punt arriba tot plegat, no? Blanca, darrera qüestió, també t'encantes que el 9 d'octubre vendria a ser una espècie del dia dels enamorats a València? Sí, és el dia del Sant Nicolau. Sí, sí, es diu la mocadora. També és només a la ciutat de València. Jo, per exemple, que sóc un poc més al sud, no ho he celebrat mai. I es fan com una espècie de mazzapans...
i es regalen cartes dels enamorats, però jo, sincerament, soc més de Sant Jordi. De Sant Jordi, eh? Molt bé. Idò, Blanca, García Libé, moltíssimes gràcies per atendre els micròfons d'Ona Mediterrània. A vosaltres per tenir en compte el País València. Sempre, sempre el tenim en compte. Moltíssimes gràcies, bon dia. Adéu.
Eixeu tots de casa que la festa vull, feu dolços de nata i coques de brull, pel limenteu fustes i amb l'enquineu burts, perquè Carles d'Òpia ha jurat els furs.
En rameu de murta, bases i carrers, a vestiu de piulets, xavals i xiquets, aclariu la ola amb pimos, catells, que no hi ha qui pareix el pas dels Maulets.
Ne Pilareta, aquest peig un saxó, els peixos en l'aigua i els amos al pot. I si no l'empara el nostre senyor, tallarem la cua a Felip de Borbó.
I l'hora s'estirà fent mal dels maulets, vindran altres dies que vulgui moment. Quan més curts ens diguin, més perill tindran. Passeu-me la bota i seguiu tocant.
La història ja està passada, pols i terra la taparen, però el mal que vingue d'ella, mal del mansat,
...rossega encara i alcança tot el poble... ...invocarem alquimistes... ...bruixes, fades i ocultistes... ...que dissipen la foscada... 9 d'octubre, diada del País Valencià. Hem tingut precisament, han començat les entrevistes... ...amb una valenciana, Maribel Alcázar... ...una valenciana mallorquina també...
que presideix la Federació de l'Associació de Veïns i que m'ha explicat com evolucionarà aquesta campanya per aconseguir que aquesta ILP, dedicada amb el subjectiu d'aconseguir que les expansions arribin també en el salari mínim interprofessional, com evolucionarà aquesta campanya. També hem parlat amb en Ginés
López, d'Unió 200, m'ha explicat la demanda que han presentat a la Conselleria d'Educació i acabant de parlar a Blanca García Oliver del que passa avui en el País Valencià i és que s'han suspès tots els actes dedicats al 9 d'octubre, a causa d'aquesta amenaça de temporal
per part d'aquesta nova Dana. Tot d'una. Ens connectem amb Milena Herrera, secretària d'Igualtat del PSI. A continuació parlarem de llibres amb el Miquel Serra. A partir de les 10, en Punct Curiositat de la Història, amb en Xisco Roger. I a les 10 i mitja, en Jaume Sastre. I acudisquen a la festa, en Tercer Cada Port.
Aquells que encara han de nàixer, gent desperta i sobirana, senyors del seu propi viure, ben allò que no voltant. I vosaltres que sentiu les músiques i els romansos, obriu els ulls i voreu des del vostre cada fau, l'ample caminar al que s'obri entre tots els concurs.
Llarga, trista i desolada, va davant el rei Borbó. Felip Quim i el calça llarga, segueix l'any 1707. I el decre de nova planta, l'organista cabanilles, fa sonant una toca.
molts maulets voli que el muscle busquen on els ara en casa portem pau, fes i platí.
I el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània és el moment de connectar mos amb Milena Herrera. Ella és secretària d'Igualtat del PSI-PSOE i amb ella volen parlar de diverses qüestions que estan ara mateix en l'actualitat. La llei balear d'igualtat, l'abolicionisme, la prostitució i el cintent de reforma constitucional per incloure's dret a l'avortament, etc. Mos connectant ja amb Milena. Milena, molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Milena, tu ets secretària d'Igualtat del PSI i en tu volíem parlar en primer lloc de la reforma de la llei balear d'igualtat. Sí, tenim una proposta per part del PSI, que ja tenim registrada en el Parlament de les Illes Balears, perquè considerem que la llei que tenim actualment, tot i que és una bona llei, ha quedat una mica endarrerida i és un bon moment per actualitzar-la i enfrontar els nous reptes que tenim per avançar en la igualtat entre homes i dones.
Quins serien els eixos principals d'aquesta reforma? Bé, té diversos objectius. Entre altres, el principal segurament seria incorporar les noves formes de violència que també han quedat ja recollides al Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere. Està avançant molt la violència vicària, que és aquella violència que receseixen els homes utilitzant els infants però amb l'objectiu de fer mal a les dones.
però també la violència digital, que ens preocupa especialment, perquè és una violència que pateixen molt les joves, que moltes vegades ni tan sols som conscients que estan patint aquesta violència, i també enfrontant reptes com l'accés a la pornografia per part d'infants i joves, la necessitat de reforçar la detecció de la violència contra les dones en el sistema sanitari, de reforçar la formació dels professionals de l'educació...
I una altra qüestió que ens preocupa especialment és igualar els drets de les famílies monoparentals amb les famílies que tenen dos progenitors. Aquests serien alguns dels drets principals, però com dic, l'objectiu és actualitzar aquesta llei i estem oberts a treballar amb tots els llocs parlamentaris per fer-ho de la millor manera possible. I quina possibilitat té de prosperar totes aquestes propostes?
La veritat és que estem preocupats perquè veiem que el Partit Popular, que és un partit amb el que d'alguna manera podríem avançar en alguns dels temes, està absolutament entregat als postulats de Vox i sabem que li incomoda molt parlar d'igualtat entre dones i homes i de garantir els drets de les dones en la nostra comunitat autònoma i en la resta del país. Per tant, nosaltres ho lluitarem, nosaltres estem convençuts que hem de seguir avançant per aquest camí, però estem bastant preocupats de quina serà la postura que mantindrà el principal partit
partit de govern de la nostra comunitat autònoma. Segona qüestió que volíem parlar. Bé, és un debat que ja fa molts anys que dura sobre si s'ha d'abolir la prostitució o s'ha d'intentar, com a mínim, a nivell legal o no. En quin moment està el debat i en quina posició està el PSOE?
El PSOE és l'únic partit que s'ha declarat clarament abolicionista de la prostitució. Des de la nostra perspectiva és absolutament inconcebible que a dia d'avui les dones segueixin sent mercaderia per satisfer drets d'homes i d'altres persones. És impossible que això es mantengui en un estat que vol ser igualitari i que reconeix la igualtat entre dones i homes.
També aquí estem preocupats per la postura del Partit Popular. Fa dos anys que s'hauria d'haver aprovat el segon pla autonòmic per a la lluita contra l'atracte amb finalitats de protecció sexual, amb dotació econòmica, amb itineraris per ajudar les dones que estan en contextos de prostitució i que sabem que normalment a més són dones traficades, és a dir, que han vingut enganyades i que estan en mans de màfies proxenetes. Fa dos anys, com dic, que aquest pla no es renova, que aquestes dones estan abandonades i a més
ens consta que cada vegada les estan deixant més en els marges, sense cap tipus d'ajuda i de col·laboració amb les entitats que treballen amb elles per poder treure-les d'aquest sistema absolutament esclavista. A nivell nacional s'està treballant en la llei orgànica contra la tracta, que ha de ser una primera passa perquè, com dic, la tracta i la prostitució van de la mà, si no hi hagués
Una demanda tan elevada de prostitució no faria falta portar dones d'arreu del món per alimentar aquest sistema. Per tant, aquesta seria la primera passa i la següent passa ha de ser una llei abolicionista de la prostitució on esperam que el Partit Popular, que ho diu molt però després no fa res,
efectivament s'ha pogut afegir en algun moment en aquesta lluita tan important, tan necessària i tan urgent. Una altra de les qüestions importants que tractau a la teva àrea és la possibilitat de fer una reforma constitucional per incloure
o per blindar d'alguna manera el dret a l'avortament, com s'ha fet per exemple a l'estat francès i que d'alguna manera això garantiria evitar possibles retrocessos en aquest àmbit.
Sí, lamentablement estem en aquest debat perquè una vegada més el Partit Popular ha posat en risc o torna a posar en risc aquest dret que hauria d'estar absolutament consolidat, un dret que està reconegut a nivell internacional. Les dones tenen el dret a tenir control i capacitat de decisió lliure, sense pressions, sobre la seva sexualitat i la seva maternitat, però una vegada més, com dic, ens trobam que s'està retrocedint. A Madrid mateix fa...
un parell de setmanes. El Partit Popular, sense cap necessitat, ha donat suport a una proposta de Vox per tal que les dones hagin de ser informades d'un suposat síndrome post-avortament que no té cap evidència científica i és una vegada més la capacitat del PP de posar en qüestió aquest dret. Per tant,
Efectivament, des del Partit Socialista i també d'altres forces d'esquerres, estem disposats a lluitar que se pugui brindar aquest dret a la Constitució i que d'una vegada per totes deixem de tenir aquest debat i deixem de fer patir a les dones sobre quina serà la capacitat que tindran en el futur per prendre una decisió si es troben en la necessitat de prendre-la. Jo vull recordar que cap dona vol avortar de manera voluntària. No és una cosa que una dona desitgi, però pot ser una cosa que una dona necessiti fer en un moment de la seva vida. I és una decisió prou difícil, prou complicada,
com perquè ningú qüestioni les dones ni els raonaments perquè les duen en aquestes decisions. Clar, una reforma constitucional implica un gran acord i sí o sí necessita els vots del Partit Popular, no? Sí, una reforma constitucional és evidentment el sistema més garantista de fer modificacions normatives,
però pensam que en el Partit Popular hi ha segurament dos posicionaments. És hora que el posicionament més obert, més valent, doni un pas endavant i s'assumi en aquesta reivindicació. Jo crec que el Partit Popular no pot deixar les dones de banda i que les ha d'escoltar i ha de prendre una decisió ja definitiva sobre aquesta qüestió. Igualment voldria recordar que estem en un moment en què encara no es compleix tot el que es preveu a la llei de salut sexual i reproductiva,
Balears és una de les comunitats autònomes que encara no ha creat i regulat el registre de persones subjectores a la salut pública per la realització d'interrupcions voluntàries de l'embaràs. Per tant, és hora que el Partit Popular, tant a Balears com a la resta d'Espanya, doni passes i es pronunciï i demostri que no vol deixar de banda les dones.
ho seguirem, veurem cap on va tindrem encara debat i molt de camí al respecte la darrera qüestió que te volíem plantejar sobre el pacte d'estat contra la violència masclista en quin moment està això? bé, això tenim molt bones notícies el passat mes de febrer vam aconseguir aprovar la renovació del pacte d'estat l'únic vot en contra de la formació Vox
Això demostra que quan hi ha voluntat podem arribar a grans acords entre totes les forces polítiques. Jo vull destacar aquest acord perquè vàrem passar de 290 mesures consensuades a 461. En aquest pacte, com deia abans, vàrem incorporar mesures relacionades amb la violència vicària, amb la violència digital, amb la violència econòmica, que és una violència molt silenciada que pateixen moltes vegades les dones, també relacionades amb la influència que té la pornografia en la nova manera
de relacionar-se a les persones joves. I ja tenim feina avançada, no? D'una banda, s'ha fet ja un repartiment de fons basat en aquest nou pacte, que ha incrementat en un 50% el seu pressupost. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha rebut ja en un any més de 7 milions d'euros per implementar les mesures que preveu aquest pacte i també altres programes autonòmics per donar suport a les víctimes de violència de gènere i de violència sexuals.
I tenim en Manco hi ha dues lleis en el Congrés dels Diputats que avancen en aquests objectius que té el Pacte d'Estat. Una és la llei per protegir els menors en els entorns digitals i l'altra és la llei per lluitar contra la violència vicària i convertir aquest tipus de delicte en un delicte nou que s'incorporarà al Codi Penal. Per tant, tenim molta feina feta i tenim molta feina per fer per complir en els propers cinc anys aquestes 461 mesures que són de consens, ho vull recordar. Per tant, animar...
També hi ha l'acomunitat autònoma de les Illes Balears i els Consells Insulars i els Ajuntaments que tenen competències directes sobre el pacte d'Estat a implementar quan abans i amb el major consens possible totes aquestes mesures. O sigui, en terminis, quant estaria en vigor, en marxa aquest nou pacte, diguem? O les mesures diguem quin clau, perdó.
Sí, sí, el pacte es va aprovar, com deia, a final de febrer i té un termini d'execució de cinc anys. És un pacte renovat, o sigui que moltes de les mesures que té, algunes ja estaven incloses al pacte anterior, però s'han reformulat o s'han actualitzat, que és una cosa que és molt necessari fent polítiques d'igualtat. Hem d'anar avaluant constantment en quina situació estem i què hem de millorar i com us hem d'actualitzar per recuir el que està passant realment a la societat.
i per tant aquestes noves mesures tindríem això, un termini de 5 anys per complir-les, amb un 50% d'increment de pressupost respecte del pacte anterior. Per tant, les mesures estan clares, els mitjans estan reforçats, ara el que hem de tenir és voluntat política per dur-lo endavant des de totes les institucions. I ja, darrera qüestió, i justament vinculat a això darrer que des,
Quina voluntat política copses en l'actual govern? Perquè fa una mica la sensació d'aquesta dualitat que mos parlaves abans dins el Partit Popular, no? Efectivament, el Partit Popular Balears, com que va de la mà de Vox, el que està fent és diluir les polítiques d'igualtat. Sabrem que s'ha reduït el seu protagonisme a nivell polític, s'han repartit entre diferents departaments, no hi ha un lideratge clar en aquesta matèria,
i el que s'està fent és deixar de banda molts dels projectes pioners que es van implementar durant la legislatura passada. És una llàstima, nosaltres seguirem impulsant aquestes mesures, seguirem posant tota la pressió que puguem per intentar que no donem passes enrere perquè estem realment preocupats, perquè el govern de la presidenta Provenç està deixant de banda moltes de les polítiques d'igualtat que serien necessàries per avançar i per garantir el dret de les dones de la silla.
Idò Milena Herrera secretària d'Igualtat del PSI-PSOE moltíssimes gràcies per atendre el micròfon Dona Mediterrània Moltes gràcies a vosaltres i que tingueu bon dia Igualment, gràcies, bon dia Nosaltres continuem tot d'una ja parlem de llibres Escoltes, bon dia i bona vida el programa matinal Dona Mediterrània
Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modular. Subscreu-te a la revista L'Estel. Més de 40 anys de periodisme de proximitat. Entra al web revistalestel.cat i fes-te subscriptor i la rebràs cada mes al teu domicili.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del Diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. I el bon dia i bona vida és el moment de parlar de llibres. I per això...
mos connectam ja amb la nostra prescriptora preferida, Miquela Serra. Bon dia, Miquela. Bon dia a tothom. Què tal la setmana? Molt bé. Sí, eh? Molt bé. Setmana de jubilada, fent prescions i llegit. Mos fas enveja, mos fas enveja. Qualsevol dia arribarà. Tot arriba, totes són etapes de sa vida. No ho sé.
Miquel, avui ens veurem a Quart Creixent. Exacte, perquè hem de recordar que avui tenim un acte d'un llibre que ja van enxerrar la setmana passada, que es diu Prosa de Combat, de Manuel de Pedrodo, i que avui a l'exacte llibreria Quart Creixent té aquesta presentació, amb la Júlia Ogeda i el periodista Tomeu Martí.
Em fa ganes d'escoltar a la Júlia, sobretot. A mi ja m'hem molt d'escoltar. Miquela, quines propostes morts d'ús per avui? Bé, comencem amb la poesia, com he fet aquest darrere setmanes. Beníssim, sí, sí. Que hi tres cants per Quart Crescent, que és dimecres el meu dia d'anar a mirar llibres. Vaig veure que han fet una nova edició d'una Maria Antònia Salvà,
del llibre d'Espigues en Fla i el retorn, junta als dos llibres. Ui, això ho tenc oblidadíssim, crec, o sigui...
l'editorial Bartino que fa aquesta col·lecció de poesia, un llibre molt atractiu molt guapos ha fet aquesta nova edició que repleia aquest llibre és una introducció i edició d'Ana Lluís Julià i bé, ja que vaig veure que això és una novetat en poesia, novetat entre cometes de reedició, ja que estigues amb flor
és un llibre de 1926 i bé, crec que la Maria Antònia Salvat l'han de tenir en compte ja que se diu que pot ser la primera dona reconeguda com a poeta en llengua catalana de segle XX i que a partir d'aquí en van sortir moltes altres.
Sí, jo mateix l'hauria de recuperar perquè crec que la vaig llegir així de jovenet, diguem i ja no hi he tornat i per tant, bé, suposo que és un dels objectius d'aquesta edició de Barcino d'aquesta nova edició més atractiva perquè d'en Maria Antònia Salvà hi ha unes edicions editorials molt antilles
que qualcuns d'ell s'ho pot trobar, però bé, ara és un moment de recuperar com tu dius. Exacte. Per tant, ja tenim la primera selecció, que és la de poesia. Què més mos d'ús avui, Miquela? Un llibre d'històric, que es diu Botxins i represors.
que és una edició a cura de, ja ho diré, d'en Maria Eugènia Jaume i en Pau Tomàs, són els coordinadors, però és un llibre en què han participat molts d'escriptors. Exactament són, bé, no sé si n'heu sentit xerrar, d'un grup que l'any 2019 es van formar un grup que s'hi puja cerca,
que és un grup d'investigadors, sobretot de la Segona República, guerra civil, repressió, franquisme a Mallorca. I l'octubre de l'any passat varen fer una primera trobada i arrel d'aquesta trobada va sortir aquest llibre, perquè tenia això com a objectiu, analitzar tots els papers dels botxins i repressors durant el franquisme aquí a Mallorca.
i bé, crec que és un llibre bastant interessant pel que mos compten, perquè a més els autors que són molts, molts, no sé quants, un quant entre ells hi ha Manel Santana, Martí Janer, Naina Drover, vull dir, la Història 2, els autors diuen que aquest llibre no només és un relat d'es passat, sinó que mos compten el que ha passat, sinó que és una denúncia d'es present, en què una part de la societat pretén esborrar tot el de la memòria històrica
Ells ho recalquen amb una eina contra l'oblit i un compromís amb la justícia i la no repetició d'un dels períodes foscos de la nostra història. Això t'anava a dir?
i estic totes botxins i represors. Botxins i represors d'Illa. Fantàstic. I edicions, que aquest llibre és d'històric, n'hi haurien molts d'ells, per recomanar que per llegir. Però bé. El tenc pendent. I de fet, això que tu mos deies, com que en realitat és una pleg de, diguem-ne, no sé si, no vull rebaixar en la categoria, però d'articles o de...
investigació en diferents autors, clar, se pot llegir, diguem-ne, tot seguit, que segurament tot lo seu, però també pots anar, si t'acrides atenció, a qualque tema concret o qualque autor concret, no? Exacte, no tens per què llegir-lo tot seguit, no un llibre d'històrica que has de seguir o una novel·la que no pots anar llegint diferents capítols dels qui més t'acrides atenció. Tercera recomanació d'avui...
Tercera i darrera recomanció d'avui, una novel·la, que es titol No va quedar res. Se presenta aviat, me sona. Ah? Perdona? Crec que se presenta aviat. Exacte. Posta també a profit, perquè se presenta divendres també a Can Alcover. Ahà.
en l'autora, la Maria Escalas, l'autora de Mallorquina. Vol dir demà, això, oi, demà? Exacte, demà. Demà dia 10, a les 7, a Can Alcobé. Hi haurà l'autora, la Maria Escalas, i fa la presentació en Josep Manuel Iguenes, supos que també coneguts per tots. I és un llibre editat per ara Edicions.
no en sé res d'aquest llibre diguem, fer-me una espipallada bé, aquest llibre compta com el 8 de febrer de 1939 sí l'exercir republicà va fer clar, 8 de febrer del 39 com aquell llibre ja estava a punt de i l'exercir republicà va fer esclatar un polvorí que tenien dins l'espoble de Lleps
i encara que havien avisat a tots els veïnats que sortissin del poble pel que pogués passar, va ser una explosió tan grossa que va fer desaparèixer el poble d'Esmapa. I diuen que després de l'explosió els veïnats molts no sabien identificar ni on era cas seva.
I segons ens diu l'autora, a partir d'aquí es reconstrueix la vida i mort d'aquests personatges anònims i ens fa viatjar en els dies d'abans i després de l'explosió. És ficció, de totes maneres, eh? Sí, o sigui, és una novel·la... Sí...
Clar, basada en aquest fet... Escolta, a vegades, jo que som més d'assaig i tal, podes reconèixer moltes vegades a través de sa ficció m'he fet més una idea de com havia anat una qüestió històrica que no en llibres d'història. Mira, te poso dos exemples. Jo, per exemple, no lo sé bien, aquesta història.
Jo tampoc, no la coneixia gent ni mica. No la sabia, i quan vaig veure el llibre vaig dir, mira, arrel d'aquest llibre és una novel·la, però arrel d'aquest llibre coneixem un fet històric.
Efectivament. A mi això m'ho va passar ja fa molts anys, quan vaig llegir Homenatge a Catalunya, que hi havia coses que jo no entenia, no?, de la rereguarda i, diguem-ne, l'enfrontament entre, diguem-ne, els colpistes i la gent que defensava la república, això fins aquí arribava. Però tota la part interna de Baralles, la rereguarda, Catalunya, no...
no l'entenia, simplement no l'entenia i a partir d'Homenatge a Catalunya sí que vaig por a fer-me una idea de com anava allò de com anava un desastre i una altra també m'apareix que s'ha de Victus s'ha d'Atsetja de Barcelona ara no em sussuto, anava a dir-ho
Sí, ara m'ho et sortirà, perquè... Escolta, un moment sortirà. Sí. Idò... No l'he llegit a Victus, però... Ah, no? No, no, no, no l'he llegit. Idò... Te'l recomano.
Mira, però una vegada que te puc recomanar jo a tu, és interessantíssim perquè entra amb un munt de detalls que tu no has pensat mai d'una guerra o d'això. Ara m'ha surt Albert Sánchez Pinyola.
Bé, la qüestió és que Albert Sánchez Pinyol fa una feina de tant de detall de com anava tot que clar, t'arriba a fer ficar-te allà de dins és com si ho vivissis gairebé en qualsevol cas, mira el preu de 3 n'han fet 5 avui ho tindré en compte
com tu bé saps és extens però clar, és extens per això perquè entra en un nivell de detall que te fa entendre moltes coses però en el mateix temps t'ocupa molt de temps
I és una novel·la d'un fet històric. Efectivament. Bé, com sempre, un gran plaer parlar de llibres amb tu i apuntades ses tres recomanacions. I sa poesia, mira, demà mateix crec que m'hi posaré en Maria Antonia Salvà, després de tant d'anys. Molt bé. I això, ens veiem avui a Quart Creixent, Temprosa de combat. Exacte.
i demà a tothom que li faci ganes, a Can Alcover. A les 7, tant avui com demà a les 7. A les 7, sí, tant avui com demà a les 7, avui a quart creixent i demà a Can Alcover. Fantàstic, moltíssimes gràcies. Són dues presentacions organitzades per llibreria Quart Creixent, però a diferents llocs. Exacte. Avui a quart creixent i demà a Can Alcover. Miquel Acerra...
Fin de setmana que ve. Gran plaer, gran plaer. Moltíssimes gràcies. Adéu. Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània. La vella Montserrat Desperta al barri a cops d'esquerres
Avui, efectivament, a partir de les 7 de Sora Baixa, a la llibreria Quart Creixent, just de vora a la plaça Major de Palma, farem aquesta presentació del nou llibre d'en Manuel de Pedrolo, un nou llibre que ha preparat na Júlia Ojeda i que serà ella qui mos explicarà criteris de selecció, en fi, tota una sèrie de qüestions interessantíssimes,
I ja ho sabeu, Manuel de Pedraló és un dels escritors més reconeguts i més populars, perquè, de fet, està el número 1 de vendes encara al llibre. I, d'altra banda, també, la gent que apentura sigueu més per aquella zona, avui, a les 19 hores, en el bar Petit País de Falanitx,
El grup Blanquerna presenta el programa de la 36a edició del seminari Blanquerna que es farà dia 1 i 2 de novembre a Can Picafort. Seran dues jornades en què es debatran sobre alguns reptes claus del país com ara sindicalisme, llengua i nouvinguts, habitatge o sobre el sentiment de valeritat.
podeu anar a la presentació per conèixer amb més detall tot aquestes propostes, tot aquest programa i, de fet, podeu degustar qualque cosa a tallar en el petit país mentre escoltau la presentació. I també recordem que si voleu apuntar-vos al seminari Blancarna
Una bona manera és, si entreu a Diari de Balear, veureu la notícia d'aquesta presentació i a baix de tot hi ha l'enllaç que vos durà directament a la web on vos podeu matricular, on vos podeu apuntar en aquest seminari.
A banda d'aquests dos actes que vos destacam avui, també aprofitam que Miquel ens n'ha parlat. Demà, a les 19 hores, a Canal Cove, carrer de Sant Alonso 24, hi haurà sa presentació del llibre No va quedar res de Maria Scales. És una conversa entre sa autora, Maria Scales,
i l'escriptor Joan Manuel Vidal Illanes. Com m'ho deia Anna Miquela, és un acte organitzat per la llibreria Quart Crescent i l'obra cultural balear i també amb el suport de l'editorial Ara Llibres, que és qui ha editat aquest llibre. No va quedar res de Maria Escales.
és el moment de posar-nos en clau històrica perquè m'on anem a escoltar la secció de curiositats de la història.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del Diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Escolta cada dia, Ona Mediterrània, el 88.8 de la freqüència modulada o a onamediterrania.cat.
L'Estel, una revista exigent i accessible, arrelada i oberta al món.
Pensa globalment. Miravida.cat. Escolta Ona Mediterrània i llegeix De Balears.
Every day, yeah, yeah. Vida.cat, la teva plataforma audiovisual. Vida.cat, programes de debat, entrevistes, humor, amb la mirada centrada en Mallorca. Entrevida.cat i gaudeix de la vida. Across the page, suddenly the day.
Pensa globalment. MiraVida.cat. Escolta Ona Mediterrània i llegeix De Balears. Uuu, me compra una flor. Uuu, d'estar-me a part de Rambles. M'encanta Barcelona, mon amour. Ai, però això no va enlloc.
Abui, abui, abui. Abui, abui. I digam si em vols. Abui, abui, abui. Abui, abui. I digam. Si no mantens en català, m'amcharia.
Som icònic, m'agricudí, per Vall de Mosa t'edic uiui. Una història de ciència-ficció, aquestes barres són revolució.
i digue'm si em vols avui. Avui, avui, avui, avui, avui, i digue'm. Si no m'entens en català, Moncheri, com s'ha? Crec que hauria d'acabar jo d'aquí, tu d'allà. Un turista dins el meu cor, espero que no rompis. Turis, go, go, go, go. Si no m'entens en català, Moncheri,
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Som a Ona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència modulada o també a través d'onamediterrania.cat. És el moment. Avui ja us ho hem anat recordant a la Diada d'Espeix Valencià.
és dijous 9 d'octubre i com cada dijous en aquesta hora, alerteu en punt, és el moment de saludar el nostre company també d'aquesta casa, en Xisco Roger. Xisco, molt bon dia! Bon dia! I escolta, hi ha molts anys per tots els germans d'Espais Valencià. Com tu has dit, jo duc el programa de llibres d'aquesta casa, Escolta Lleonia, i aquest dimarts vaig aprofitar evidentment per rebre un petit homenatge
En els valencians, en una cançó dels valencians, t'ha de dir, a partir d'una poésia d'en Vicenç Andrés Estelles, no hi havia valència abans com nosaltres, interpretada per No vidi molt lloc. Extraordinari, quina meravella.
Xisco, avui, bé, com cada dijous, i basant-nos en el reportatge que has publicat prèviament a l'Ara Balears, avui volem parlar, en aquestes curiositats de la història, d'un segle de lluita pels drets dels treballadors, i és que a octubre del 1925, ara fa 100 anys per tant, a la casa del poble de Palma es va crear la UGT a l'Ara Balears.
Exacte, sí senyor. L'aniversari ha sortit per als mitjans, de fet l'UJT de Balears ha fet qualsevol celebració, i va ser certament, s'ha comprat fa uns dies, això va ser dia 4 d'octubre del 1925, que a la casa del poble de Palma, que ja no existeix, com tu en sap probablement, es va constituir l'UJT de les Illes Balears.
Qui, i ja començam, ja entrem en matèria, qui va crear la Unió General de Treballadors? Va ser Pablo Iglesias. Alerta, Pablo Iglesias pose. O sigui, ha hagut un Pablo Iglesias famós, en el nostre àmbit polític desestat, i bé, s'es diuen igual, però evidentment no tenen res a veure. En Pablo Iglesias era un tipògraf,
I això va ser a Barcelona el 1888 que es va crear la Unió General de Treballadors a escala de l'Estat.
Segurament tothom sap que en Pablo Iglesias també va ser el fundador, això va ser nou anys abans, a Madrid, del Partit Socialista Obrer Espanyol. Has fet que en Pablo Iglesias i el seu entorn fossin una mica... Això també s'ha d'entendre, vull dir, estem pràcticament en el començament del moviment obrer a tot Europa, s'estat, quan es creaixin internacional, etcètera, etcètera.
I clar, eren com dues branques, no? Una, selecció sindical, vull dir, reivindicació dels treballadors, i una altra, el partit, que també...
participar en tantes institucions, en Pablo Iglesias va ser diputat en el Congrés de Madrid, també tractava una mica de millorar les condicions dels treballadors, que aleshores eren absolutament terribles. Has fet que en els mateix temps, pràcticament, pels mateixos dirigents, pels mateixos grups, es creassin Partit Socialista Obrer Espanyol i UGT,
va fer que al llarg de molt de temps estiguessin molt lligades. O sigui, la mateixa gent que duia això era la gent que duia subjeté o semblant. I això va ser com una mena de constant al llarg del temps fins, bé, en el nostre temps és que els àmbits ja estan prou diferenciats. De fet, fins i tot han arribat a enfrontar-se a UGT per la seva acció en el carrer, per decidir-ho, i el Partit Socialista en el moment en què li ha tocat de governar l'estat.
Sí, sí, record la primera vaga general, que va ser com un trauma, no?, contra en Felipe González. Exacte, perquè en Felipe González era president del govern, i en Nicolás Redondo, que llavors era secretari general de su JT, i su JT li va convocar una vaga general en desrecord per algunes iniciatives que havien posat en marxa en matèria de contrapressió, de drets de treballadors...
I clar, això va ser una mica el fins a qui hem arribat, per així dir-ho. Exacte. Quins foren, o quins havien estat els antecedents de l'UGT a Mallorca?
Bé, òbviament el moviment obrer no sorgés a Mallorca amb aquesta fundació. Ara fa un segle de sulleter ja hi havia hagut antecedents al llarg, sobretot, de la segona meitat del segle XIX. Un dels més significatius és el 1881, que se va crear una organització que després va desapareixer, que se deia Unió Obre de Balear,
que va arribar a ser molt important, va tenir presència a Palma, a la part forana, a diferents oficis, va arribar a tenir prop de 10.000 associats, que per la Mallorca del 1881, això era una barbaritat. De fet, hi havia agrupacions de treballadors, agrupacions sectorials, per exemple, el desenvolupament, llavors tot era en castellà, estàvem en un centralisme absolutament terrible.
El Desarrollo de l'Arte, la Igualdad, aquestes associacions de treballadors que existien a Mallorca ja s'havien adherit pel seu compte a l'Ulleter a escala estatal. També va haver una organització que va ser molt potent, que va ser la Federació de Societats Obreres, que fins a un cert punt podríem dir que són una mica els antecedents d'aquest Ulleter de Balears que es va crear en 1925, ara fa un segle.
Quin personatge va ser decisiu per construir o per constituir la UGT Cervalears?
Sí, en Jorenç Bisbal. Jorenç Bisbal, Barcelona, lo del Cudi, era sabaté, però va ser un d'aquests personatges que, home, va ser una mica autodidacte, vull dir, no se va conformar simplement amb el seu ofici, sinó que, per exemple, va jugar un paper molt important a un mitjà de comunicació, que seria l'Obrero Balear, que va ser una mica, va estar molt lligat també en el naixement i en el desenvolupament de sulleter a les Balears.
De fet, en Llorenç Bisbal Barceló escrivia en aquest periòdic, l'Obrero Balear, sovint usava un pseudònim que era el BB, que no és que sigui cap descobriment prodigiós, perquè el BB, evidentment, són les inicials de Llorenç Bisbal Barceló, amb la qual cosa tothom sabia, que era el famós LBB. Fins i tot va publicar qualsevol poema, vull dir que també li tenia una mica una rena poètica.
I en Joanens i Joan, abans de la creació de l'UJT, ja havia estat el principal dirigent d'aquesta Federació de Societats Obreres, a la qual m'he referit fa un momentet, que fins al cert punt podríem dir que era una mica s'entecedent del que va ser després l'UJT. Xisco, i com van ser els inicis de l'UJT?
Sí, això va venir en bona mesura donat per la Casa del Poble. Abans m'he referit perquè va ser a la Casa del Poble, abans es va crear l'Ulleter. La Casa del Poble, que estava al carrer Reina Maria Cristina de Palma, vull dir pràcticament molt a prop de la plaça d'Espanya de Palma,
Això es va inaugurar el 1924, justament l'any abans, perquè va ser una donació d'en Joan Marc, el famós belga, el famós multimilionari majorínic. I una mica per reconciliar-se, o per tenir bones relacions amb els treballadors, els va regalar la Casa del Poble. La Casa del Poble era un edifici molt gros, amb sales de reunions, amb saló d'actes, amb instal·lacions que feien serveis a diferents organitzacions obreres.
I en Jordi Gisbal, aprofitant que hi havia aquest brou de cultiu, vull dir que hi havia aproximadament una dotzena d'associacions obreres diferents, va començar a moure fitxa per convèncer aquestes organitzacions que s'integressin, que tindrien més força...
si s'integraven totes a una organització comuna i, a més a més, que tingués presència a l'Estat. Perquè, clar, ja sabeu que aquí a les filles, en relació amb el que es fa o deixa de fer a Madrid, no tenien gaire pes. Així és com, després d'unes reunions preparatòries, 4 d'octubre de 1925, es va fer el Congrés Constituent de l'Ulleter, que inicialment només era de Mallorca. Després es va estendre les altres filles.
Era bastant potent perquè havia 20 entitats de diferents oficis, 2.137 afiliats i no tan sols tenia presència a Palma, sinó també a l'Aroa, a Vinisaldam, a Calviàs, a Porles i a Lluc Mejor.
Els dos primers responsables de l'UJT van ser el mateix Llorenç Bisbal, que li va anar a elegir secretari general, i un altre sabater, curiosament, Rafael Río, que va ser elegit president. Aquesta Constitució de l'UJT no va contentar tothom. Va tenir certes crítiques. Hem de pensar que en aquell moment el moviment obrer
Bé, l'esquerra sempre té una certa tradició cainita, això se diu sovint, no? Però la qüestió és que hi havia tres blanques del moviment obrer, que eren els socialistes, els comunistes i els anarquistes,
que molt sovint s'anaven barallats entre ells. I, efectivament, aquesta constitució del sindicat de Solletec, que, com m'he dit abans, se veia com el sindicat dels socialistes, va rebre unes crítiques bastant fortes per part dels seus teoris companys, com eren els comunistes i els anarquistes.
Clar, a partir d'aquí jo crec que una de les fites importants en la història de l'UGT d'aquesta època de la república, què va suposar l'arribada de la república per l'UGT?
Bé, el SUJT anava creixent a poc a poc, per així dir-ho, no? Vull dir, anava integrant més afiliats, més entitats que s'anaven apuntant i, bé, hem de pensar que això, 1925, era en l'època de Primo de Ribera.
de la dictadura de Primo de Rivera. Sullete va ser molt criticada, ja hem comentat abans que no se duien massa bé comunistes, socialistes i anarquistes, perquè va prendre la decisió. La dictadura va organitzar un invent que estava inspirat en la dictària de Mussolini, que eren els comitès paritaris d'empresaris i obrers, de manera que intentessin solucionar les possibles diferències de manera dialogada. Sullete va acceptar de participar en això
I això li va, com dic, li va valer unes crítiques bastant importants dels suposats companys de moviment obrer, com eren els socialistes, perdó, els comunistes i els anarquistes. Ara bé, arriba ja, com si diguéssim, el final de la monarquia d'Alfons XIII, es convoquen les famoses eleccions d'abril del 1931, que forences que van fer arribar a la república, i curiosament s'obleteren
Això ara molt sembla estrany que un sindicat participi a unes eleccions generals, però Ullete va formar part d'una coalició que se deia, estan parlant de l'abril del 1931, d'una coalició que se deia Front Únic Antimonàrquic.
Aquestes eleccions municipals varen tenir com a conseqüència que sindicalistes, ulletistes, que al mateix temps tenien una militància política, sortissin i es convertessin en algunes de les principals autoritats de Mallorca. Perquè en Jaume Boussat ja havia deixat la secretaria general, li havia substituït en Jaume Boussat i en Jaume Boussat es va convertir en president de la Diputació Provincial de Balears.
En Llorès Bisbal, que havia sortit regidor per Palma, es va convertir en batle de Palma. Fixau-vos, un sabater poeta que es va convertir en batle de Palma. I altres objectistes, en Rafel Rigo, que havia estat el primer president, Ignasi Ferrat Llanç, Jaume García, van convertir-se en regidors a l'Ajuntament de Palma. En la qual cosa van passar de sindicalistes a...
gent important, president de la Diputació, val de regidors. La República, evidentment, era un entorn propici. La República era d'esquerres, al banc els dos primers anys,
Llavors se suposava que era un entorn molt més propici per l'activitat dels treballadors que no la dictadura de Primer de Rivera. Però van aparèixer algunes dificultats bastant significatives. Una d'elles és que dins la mateixa Ulleter a escala estatal, i això també se va reproduir a Mallorca,
soviatès es va dividir en dues tendències diferents. Una eren els caballeristes, o sigui, de largo caballero, que estava molt proper a la revolució soviètica, que era bastant més radical, i uns altres que eren els prietistes, d'indaleucio prieto, que en canvi estaria més bé
en aquesta corda que era, diríem, socialdemòcrata presidió. Una altra complicació va ser que sulleter, com la resta del moviment obrer, van dir, bueno, fins a on hem d'arribar? Perquè bé, d'acord, ara tenim una república, però no deixa de ser un rellet burguès, com ells ho veien. Ells pensaven en la revolució proletària. Aquesta va ser, justament, un dels mals de la república, que van dir, bueno, sí, sí,
Hem de consolidar la república o mos hem de cargar la república per anar cap a la revolució proletària. I això també va crear una certa dificultat, un certes records. I dins tot aquest context, quin paper varen jugar les dones?
Bueno, la severitat és que en aquella època les dones llogaven un paper secundari en tot i, òbviament, també el van llogar en el tema de sindicalisme. Els principals dirigents de l'OIET eren homos, evidentment. Però, així tot, sí que va haver algunes dones que van tenir un paper bastant significatiu. Una d'elles era la Maria Plaza. Pot ser que hi hagi gent que l'hagi coneguda, perquè va ser molt coneguda, per exemple, en el barri des de Calatrava de Palma. Va morir el 1990.
Però ara m'estan situant encara en l'època de la república, d'acord? Nen Maria Plaza se va afiliar a l'Ulleter amb només 21 anys, ella era mestra, la van destinar a Bulla i allà va propulsar la creació de l'Ulleter a Bulla. Després passa el que sabem que va passar, vull dir, una altra dictadura encara més feroig, la dictadura de Primo de Rivera,
I li va passar com altres docents d'aquella època. La van depurar. Vull dir, ja no te podràs dedicar al semestre. Ara, Anna Maria Plaza amb això no se va donar per vençuda. Va anar a Madrid, va estudiar farmàcia, va obrir una farmàcia a secar la trava i va continuar lluitant primer a l'àmbit de la dictadura, a la lluita clandestina i després ja a restaurar-se la democràcia. Era una dona d'un caire, d'un tarannà molt lluitador.
Un altre exemple el podríem posar a Menorca, Sofia Sintes, una de les fundadores de la UJT a Sant Lluís, a Menorca, que va col·laborar amb aquella famosa expedició de ballo a Mallorca,
I una altra que és particularment significativa a Eivissa, que era la Margalira Roig, de mal nom familiar Llogat. Aquesta era treballadora de Camp Ventosa, el que ara és la biblioteca municipal d'Eivissa, però que llavors era una fàbrica tèxtil. Ella va començar a fer feina en aquesta fàbrica tèxtil amb només 15 anys,
la situació d'aquestes dones que feien feina a les fàbriques era encara millor que la situació dels homos, per la mateixa feina cobraven molt manco, i Margarida Roig tenia una peculiaritat que la diferenciava de les seves companyes de feina, que la seva padrina sabia llegir i escriure, que era una cosa isòlita, i llavors ella ja des de molt petita se va aficionant als llibres i va tenir una certa cultura, total, que va crear
va tenir la presència de sovieter, de sindicat, a Camp Ventosa, i com que les condicions laborals eren bastant penoses, va convocar una vaga de Camp Ventosa, una vaga indefinida d'ella amb les seves companyes. Data en la qual va convocar aquesta vaga? 13 de juliol del 1936. Segurament tothom sap el que va passar cinc dies després, efectivament.
Cin dies després a Eivissa guanya el cop d'estat i ella fixa el bosc per convocar una vaga condenada a cadena perpètua i a una multa de 4.666 pesats. L'any 1936 això era una pasta impressionant. La varen indultar el 1945 i va morir.
Pobreta, el 1986, perdó, 66, la qual cosa ja no va tenir ocasió de veure el retorn de la democràcia. Justament, ara parlaves d'Escot d'Estat del 36. Què va representar per la UGT? Pues, evidentment, lo mateix que per la resta de forces democràtiques va suposar un desastre.
Jo m'ha vessat per fer, com sempre faig, quan faig els reportatges que vaig publicant a la Balears i els continguts dels quals fem servir...
per aquestes curiositats de la història en un munt de textos de gent que ha estudiat això. Hi ha, en particular, un llibre monogràfic, que és la història de l'Ulletea Balears, d'en Albert Comas, Joan Huguet i Manel Santana, però, bueno, ha fet servir llibres i articles d'altres autors, com David Llinart, Antoni Nadal, Antoni Vidal, Pere Gabriel i altres. Bé, aleshores, en aquest text es mencionen, sí, uns efectes brutals dels...
absolutament brutals de la repressió sobre l'UJT, mateix, com deia abans, que altres organitzacions d'esquerres. Concretament, en el llibre aquest que comentava, la història de l'UJT, es mencionen els noms de Josep Bernat, Antonio Ribas, Miquel Porçal, que eren membres de la comissió executiva de l'UJT i que foren executats per escamots feixistes.
Jaume Arrabassa, que havia estat secretari general de l'UJT a Balears, va morir en camp de concentració. I en Rafael Rigo, que ja he comentat abans que era regidor de l'Ajuntament de Palma i que havia estat president de l'UJT a les Balears, varen assaltar la seva casa i, bueno, ell va poder fullir, però al final va ser...
Va ser prisoner, vull dir que realment la repressió va ser absolutament terrible. La casa del poble va ser confiscada, va canviar el seu nom per Casa Primo de Rivera, que en aquest cas era per José Antonio Primo de Rivera, i evidentment pràcticament va quedar dissolt sulleter.
Es va intentar, el matery Rafael Rigo va intentar al llarg d'un cert temps mantenir en sa clandestinitat sa existència de sulleter sota aquell primer franquisme.
Aquesta situació absolutament terrible va fer que tots aquests enfrontaments que abans havia hagut entre les diferents branques del Moviment Obrer es plantejassin col·laborar, perquè teníem un enemic comú i les tricultats i les nances que eren. Fins i tot se va plantejar que les dues principals corrents sindicals, que eren l'UJT i les CNT, anarquistes, es juntassin en una mateixa organització per fer feina plegats.
De fet, va haver-hi una reunió a Santa Catalina, en el barri obrer de Santa Catalina, qui diria ara que Santa Catalina era un barri obrer i era un barri obrer, a l'homicili d'en Gabriel Joan, al carrer Pulsiana, va haver-hi una reunió entre objetistes i senetistes amb la idea de juntar forces.
Ara bé, totes les esperances que amb els aliats, el mateix que va caure a l'Alemanya de Hitler o a l'Itàlia de Mussolini, totes les esperances que caigués també el reing de Franco, van quedar no res. A partir del moment en què va esclatar la Guerra Freda i el franquisme va resultar un aliat útil pels Estats Units.
i, evidentment, ja aproximadament cap als anys 40, l'UGT va deixar d'existir a les Illes Balears. I, aleshores, a partir del 75 supòs, o no sé quant, se reconstitueix l'UGT, no?
Sí, l'has encertada, Tomeu, perquè efectivament, això va ser cap a l'any 1975. Va ser un grup petit de persones, hi havia en Gabriel Sevilla, José Luis Martín Peregrín, Àngel Barrero, que es van imposar a... Bé, ràpidament, Franco estava a les darreres, ja es veia o s'intuïa que hi havia una certa possibilitat de restaurar la democràcia de l'Estat...
I aquest grup petitó, essencialment a Palma, es van posar a reconstruir al mateix temps el Partit Socialista Obrer Espanyol, SOE, i Saullete. Un lloc de reunió i d'activitat essencial va ser el despatx professional d'un misser, en Joan Pinya,
que tenia el seu local en el carrer Sindicat. Curiosament, un sindicat que es va reconstruir en el carrer Sindicat de Palma. I va haver, que d'això vam parlar ja fa un cert temps en aquestes curiositats de la història, va haver un col·lectiu de coordinació de la seva posició que es va dir el Grup de Montana. Exacte, sí, sí, sí. Te'n recordes, no? Sí, me'n record, i tant. I en aquest Grup de Montana resulta que els comunistes tenien dos vots.
Un pel Partit Comunista i un altre per Comissions Obreres, que ara no, però llavors les Comissions Obreres eren el mateix que Ulletè i PSOE. Ulletè i PSOE eren germans i Comissions Obreres i Partit Comunista d'Espanya, a les Balears, també. Aleshores, aquest petit grup de socialistes digués, ué, i aquests tenen dos vots, un pel sindicat i un altre pel partit, i perquè no fèiem el mateix, hem de reconstruir l'Ulletè i, efectivament, així ho vam fer.
Recordeu que abans comentaven que Subjeté va acceptar per pragmatisme, perquè en aquell moment les circumstàncies estaven complicadetes, va acceptar de participar en aquells comitès paritaris que havia encetat la dictadura de Primo de Rivera. Aquesta experiència, ja hem comentat abans, que els va suposar crítiques farotges dels comunistes, dels anarquistes, dels altres sectors del moviment obrer.
Probablement per això allò que seria el sindicat vertical, les estructures sindicals del friquisme, l'objecte va dir no, nosaltres no participarem de cap d'aquestes maneres, ni molts.
En canvi, Comissions Obreres sí que ho va fer. La qual cosa no vol dir ni de bon tros que Comissions Obreres li fes cap gràcia al franquisme, no? Però va dir, escolta, en aquestes circumstàncies hem d'aprofitar la poca cosa que tenim per veure si podem millorar una mica la situació dels treballadors. Amb la qual cosa Comissions Obreres...
Sí, sí. Això va suposar que quan l'UJT es va reconstruir, es va iniciar el processe de reconstrucció, no tenien la presència entre els treballadors, ni la part forana, ni els diferents oficis que FICTE tenien allà comissions obreres, en la qual cosa a l'UJT ja li va costar una mica més. També t'he de dir una cosa, vull dir, des del punt de vista dels treballadors o dels grups de treballadors una mica conscienciats amb això,
Deien, és que ulletè i això és el mateix. Jo, si ulletè m'he pot interessar, però per tu no m'interessa tant. La primera assemblea dels ulletistes i llencs es va fer al gener del 1976. Sabeu, s'acabava de morir Franco. I va ser a una guarderia de Palma.
home, evidentment aquestes coses s'havien de fer, a un espai on no cridassin gaire s'atenció i on tinguessin una certa capacitat per poder reunir un grup una mica nombrós, no gaire, de gent. Va ser elegit secretari general, un miner asturiat, Àngel Barrero, que vivia a Mallorca i que havia estat representat pel franquisme.
També hem de dir el que apuntaven abans. Vull dir, hi havia molt poques dones en els carres de direcció, cosa que llavors era habitual. Els primers diputats de Balears que van sortir a les llits el 1937 eren tots homos. El 1977, és març del 1937, va haver-hi una altra assemblea de Sovieta de Balears i va actuar com a president de taula
un senyor que pentura a tasonerato meu, un tal Ramon Aguiló. I tant, i tant. Sí, que tenia 27 anys. Clar, clar, clar. I després, i ja per acabar, un punt que va ser importantíssim per l'UJT, fos que s'integra a l'UJT, una organització que se deia Alternativa per a un sindicat unitari i democràtic de treballadors d'hoteleria.
perquè aquesta organització tenia molta força en el món del turisme, que no he de dir que ja llavors, anys 77, ja era importantíssim capital i protagonista de la nostra activitat econòmica. Entre els dirigents que se va integrar, que venien d'aquesta alternativa per a un sindicat unitari, hi havia el Francesc Obrador, que segurament te sona tan bé,
i que tot d'una després es va convertir en secretari general de la Ulleta de les Balears. I ja diguéssim que vam entrar a la normalitat. Es van legalitzar els sindicats, el 1978 es va poder celebrar sense repressàlies el primer 1 de maig, una altra vegada en llibertat, i de fet també va haver-hi el procés pel qual per compensar el patrimoni que havien perdut, que els havia estat robat,
pas cop d'estat franquista, es va rencedir al que havia estat el patrimoni del sindicat vertical, del sindicat únic de règim que va deixar d'existir. És per aquesta raó que, si penseu en el carrer francès de Borja Moll i el carrer Fonti Monteros, que són paral·lels,
que donen en el carrer Olmos de Palma sabeu que en el francès de Bollamolls és la seu de comissions obreres i en el carrer Font de Monteros és la seu de Ulleter si passeu per allà veieu la bandera de l'Ulleter i posa casa del poble perquè clar, per tant això tot això era del sindicat vertical i tinc entès que com a mínim la part de les comissions obreres la va ocupar comissions obreres abans que li donessin diguem
Sí, és molt probable, perquè clar, probablement aprofitaren en les circumstàncies entre dues històries, no? Vull dir, per una banda agonitzava el sindicat vertical, per una altra banda, si no legalitzats, si tolerats els sindicats de classe, per així dir-ho, no? Ja en aquest cas he estudiat la història de Sovieta i la de Comissions, sí. Ja molt la mirarem qualque dia. La haurem de posar veia un dia d'aquest, sí.
Beníssim. Escolta, Gisco, per acabar, quina música mos has seleccionat? Home, jo m'he posat a pensar a veure músiques de lluites obreres i m'ha vingut en el cap 900, una pel·lícula d'en Bernardo Bertolucci, que conta moltes històries, perquè a més és molt llarga, té dues parts, però que un dels seus aspectes fonamentals és justament la lluita dels treballadors a la Itàlia de començament del segle XX.
I aquest Novecento té una música d'Ennio Morricone, que és el més gran en tema de bandes sonores, i jo trobo que és bastant coneguda. Jo te diré una cosa, quan l'ha sentida abans, quan l'ha escoltada, però, abans de passar-vos aquesta selecció, jo se m'ha posat sa pell de galina, eh? I pentura, haurà oients que els passarà el mateix.
i també m'ho agrada emocionar. Moltíssimes gràcies, Xisco. No, gràcies a vosaltres. Si només a fer lliure, només recordar que si encara voleu saber més coses d'aquest segle de lluita per als treballadors, que és la història de la seu lletè a les Illes Balears, que ara complès un segle de seu naixement, ho podem trobar a l'Ara Balears, que surt aquesta setmana en paper i ben igual a la seva edició digital.
Exacte. Moltíssimes gràcies, Xisco. Bon dia. Gràcies a vosaltres. Que vagin molt bé. Adeu.
Fins demà!
Fins demà!
Dijous 9 d'octubre de 2025. Diada del País Valencià i com que ha dijous aquesta darrera mitja hora la dedicam a parlar, a conversar amb en Jaume Sastre que sempre té arguments interessants per traslladar la nostra audiència. Jaume Sastre, molt bon dia.
Bon dia, tomeu. L'altre dia vaig seure un moment així, sopar i mirar la tele i vaig pensar en tu. Hi havia un personatge que inevitablement me va pensar en tu.
Ja sé per on vas. I no és que sigui exactament un amic teu. No, no, no. Les persones diuen molt de les persones els amics que tens, però encara més els enemics. Exacte, i aquesta ho és en totes les lletres. Pedro J. Ramírez, crec que no. Pedro J.,
Ramírez Codina. Codina, sí, sí, sí, ho hem de tenir present tot. Ha tret un nou llibre de memòria, jo no sé quan l'ha tret ja. Sí, ha tret un llibre, no el tenc encara, però vaig fugir a Sareo Port i era el llibre que acaba quan el van treure de fora del Mundo.
perquè jo el primer que faig és mirar si surts o no quan que eren Agatha Ruït de la Prada m'apareia que va treure no sé què també el primer et sembla si sortiu tot bé que cada vegada que els treuen un llibre van a Catalunya i els reben l'estora vermella l'estora vermella TV3
El periòdico, tot el grup Prensa Ibèrica, La Vanguardia, RAC, tots. I promocionen el seu llibre i el programa col·lapsa.
Passava, dissabte entrevistarà en Pedro J. Ramírez i explicarà, doncs, això de la part catalana, això del llinatge codina i tal, i bé, i en el final, jo dissabte, jo només vaig a TV3 per la informació dels temps, però dissabte, on va sopar, em vaig sortir davant del televisor, per...
i quan comença l'Ardeu va acabar l'una i de talonero va anar enveïnat de la trinca sí
perquè clar, el pla fort era el senyor de Madrid, saps? Clar, clar, clar. Referent en això que diu, Jaume, vull recordar, vull que quedi, que és el manco de la nostra audiència que ho recordi, quantes personatges aquest infet que va dirigir el Mundo aquí, a mi surt en Pedro Jota. Eduardo Inda. Eduardo Inda. No te l'idees, no te l'idees, no te l'idees, no te l'idees, no te l'idees, no te l'idees.
Idò, sin diot, se'm va anar d'aquí. Una de les primeres coses que va ser va ser tertuliar de Catalunya Ràdio. I predicava, tenia xans d'allons de predicar sobre o parlar contra la corrupció. Clar, llavors primer dia que el vaig sentir vaig encendre, vaig telefonar i a la persona que m'ha d'atendre de Catalunya Ràdio li vaig dir, escolta,
Aquesta persona que ara dona lliçons aquí de corrupció, és un corrupte que nosaltres el coneixem bé a cert balears, i m'ho va dir, sí, sí, sí, gràcies, i m'ho va venjar. Bé, després ja han tastat la medicina també per allà, però ho dic perquè a vegades aquest menys preu del que els feim arribar des d'aquí, que som un laboratori, som el laboratori,
Nosaltres som la frontera i cada vegada que els explicaven el que passava a Mallorca, perquè la Operació Catalunya la podem dir que comença l'any 12, al millor, no l'any 11, quan en Pujol va dir que ja no hi havia motiu per operar-se la independència i aquí va començar a Catalunya tot el tema de la corrupció i quan en Pujol va dir que coño és la UNEF i en Tartalejo li va dir la UNEF és l'estado
que ara le va mirar, le va mirar a passar a l'escàner i tal i qual. Però aquí va la superació a Mallorca,
que va començar el 99, quan Ninda es cridà per Matutes i dos altres més i Vicenys per tomar Nacosta. I ho va aconseguir. A les eleccions, menys d'un any, va fer una campanya bestial i Nacosta del PSOE va deixar de ser presidenta. Aleshores, ve cap a Mallorca
A veure, això no, això va ser el 2001, ve cap a Mallorca el 2002 i va estar fins al 2007. Però és que el 2003 arriba a Mallorca en Esteban Orestieta i va estar fins l'any 2011. I l'hora que va fer va ser escriure el llibre aquell de Mallorca Nostra
la crònica del Saqueo i tal, i després immediatament se'n va anar a Madrid i van coincidir tots dos el Mundo, l'any 12, que és quan comencen la campanya bestial contra entries, contra Mas, contra un Pujol, que van publicar les proves falses creades pel Villarejo i pel CNI,
Però aquí a Mallorca, bueno, aquí a Mallorca va ser molt gros, i penseu que se van encarregar a Unió Mallorquina, i va veure una campanya... Bé, Miquel Àngel Portella va fer el llibre El Mundo contra Mallorca, i en vestien a tot deu, no?, d'antig, fins i tot a les monges de Madre Alberta, les acusaven de catalanistes, van fotre en Ferrut dins la presó...
la família Mascaró, en Antonio Mascaró, en Llibres Feliu, aquí va rebre tot deu, etcètera, els que protegirà el món del que era l'esclat Nigorra,
I, esclar, en Barcelona, en Simón Barceló. Però la resta, des dels monjos de la Real, en Pere Llebrès... Va rebre tothom. Va rebre tothom, d'una manera transversal.
li varen fer aquella campanya abobinable contra la portaveu de Salvembla Real i també va rebre en Grosquet perquè també van rebre els comunistes amb tot allò de Lliné i de l'estudi que tenia per Sencelles va rebre Michelangelo Marc i bueno, i se varen que reunia a Mallorquina i la Maria Antoni Monada va estar 7 anys a la presó eh...
I la gran excusa va ser la corrupció. Jaume, què va dir en Pedro Jota que ens pugui interessar en altres? En Pedro Jota no va aparèixer. En Pedro Jota no va compareixer.
m'ho pareixia perquè jo havia vist l'anunci tal i qual i llavors no el vaig veure. Jo el vaig veure en... no sé què li diuen... 24 hores o no sé què... No, no, de televisió espanyola. Jo el que vaig veure és que passaves temps...
i no sortia, no sortia, es plac gros, i ja a partir dels 12, 12 i quart, vaig veure que van amuntar una espècie de tertúlia amb gent improvisada, m'entend, gent explorava, i vaig dir, hòstia, tu, hòstia, fantàstic, no, no, no. Aquí passa qualque cosa. Aquí passa qualque cosa, vaig deixar passar, diu, menjar a vespre,
Veig arribar a dir, quan ja veig, perquè veig, mama, algú pot, veig penjar a Twitter, algú pot informar sobre perquè en Perejota no ha sortit, s'ha vingut res d'això. I dilluns, a l'Ara, a l'Ara va aparèixer un article de la Mònica Palanes que se titulava...
s'intitulava La misteriosa entrevista de Pedro Jota, una cosa així, no? I el més val de tot és que deia en el final, bueno, que s'havia anunciat però que no va sortir i deia que això era per dels criteris que hi havia dintre V3, que anaven com bufervent i...
i va dir que se li van llevar per les pressiones de les xarxes socials. Resulta que jo divendres, dissabte, hora baixa a les 4, vaig penjar un article a Twitter,
I deia, ja hi tornem a ser, venen aquí, detreven l'estora, donen encens, i quan resulta que aquest tio, bé, vaig dir tot el que li havien dit de la página web. És un psicòpata, un fatxa de la gronya, l'ombra del corpinyo, vaig carregar compte nostre, i ara vull veure en què farà Jordi González, però està clar que li farà una entrevista massatge,
Pornogràfic, serà una pel·lícula brutal, de cinc rombos i per major de cent. I sabeu que hi va haver un Cristo i no sé què dia passava. Ell va decidir no sortir
O l'intervetre arriba i va... Entens? Clar, el que va passar va ser exactament el que havia passat a Mallorca, ja quan va denunciar el lobby perquè des de la pagina web,
li havien dit tot això, l'ombra del Corpinyo, el Fatxa... Ells poden insultar, poden difamar, però llavors no els hi poden dir res a ells, no? Exacte, però és que...
a jutjar Castro vaig estudiar sa causa me van posar una fiança de 50.000 euros me demanaven mils i mil d'euros ell i una setmana avant de judici vaig convocar una roda de premsa d'allà a Alemanya davant de jutjats vaig presentar vestit a l'ample tots els seus llibres i vaig repartir en els periodistes un dossier
de desqualificatius, de florets, d'insults, que havia dit, doncs, a mi Mallorca. Era un dossier que no he fet públic encara, però un dia d'aquest el penjaré, perquè és fial, el que diuen d'anar amb l'Antoni a monar. Monar tendrà que matar una vieja...
Para que actue fiscalia Hasta que Monar no mate una vieja Fiscalia no va actuar en contra de suya Bé Total, que també jo vaig repartir Una fotocopi immensa d'altres D'un article seu que estava il·lustrat Amb una caricatura D'en Felipe González Travestit de puta Amb un corpinyo Unes sabates de tacó Unes mames brutals Una perruca
I vaig dir, si aquest senyor Pere Goda se sent ofès perquè li han dit a l'home del Corpinyo, haurà d'explicar davant del jutge perquè el seu Felipe González en Corpinyo no és un delicte, no és ofensiu. En canvi, se fa ofès quan li diuen que era l'home del Corpinyo. I què va passar? Doncs que faltaven tres dies per judici,
me telefona en Josep de Levís i me diu, Jaume, no te creurà, m'ha telefonat la jutgessa, que això no passa mai, me telefona un advocat de part, i m'ha dit, més content que un pasco, que en Pedro Jotà havia retirat la demanda. És a dir, que quan li van posar davant el mirall,
sap què t'ho vull dir? Perquè jo vaig acabar la roda de premsa i vaig dir, aquest senyor entrarà com a acusador, però allà de dins serà acusat. Seran nosaltres que l'acusarem i que expliqui, perquè si ell ho diu al seu diari, per exemple, això de psicòpata és perquè ell va dir que en Pep Tadó i jo són unos escapados del fenopático. Per això, nosaltres li dèiem psicòpata.
li van dir coses molt fortes que li feien un maler perquè en Pedro J. va ser l'instigador del GAL. Això molta gent no ho sap. En Pedro J. va començar escrivint a Saber Ser i després va escriure a Diàleg XVI. I quan escrivia a Diàleg XVI exigia a en Felipe González que creàs un GAL...
per perseguir en calent de tarras allà en França, perquè això és com els rangers de Texas, que no poden cruzar el rió Pecos, perseguint els forajidos. I deia que si una cosa l'he vingut a retreure en el barri nou, era la manca de contundència i la manca de perseguir i de lluitar contra la llarra bruta. I això...
no entenc com en González mai no li va tirar encara, no ho devia sobre, però estàs al·lucinant. I clar, això li fa un malè, perquè clar, i després se va presentar com el gran demòcrata que lluita contra el terrorisme d'estat desgau. És a dir...
és fonamental estar informats. I clar, ja vaig recordar això, vaig recordar a Twitter això d'Esgal, que ja vaig haver de recordar l'any 21, en Andreu Bernil de Vilauet, perquè també el va entrevistar, però és que en Bernil ni li va treure el tema de la piscina, que era de la mini-publica en Catalunya, perquè en Joan Puig i tot això, però també va ser una entrevista...
Massatge. És al·lucinant. És al·lucinant. Sí, perquè a més és un bon periodista amb Bernils. Clar, clar, en Andreu. Som pare era una altra història. Però ara ha passat el mateix. És a dir, que quan tu plantes cara d'una manera argumental, d'una manera convincent,
Hòstia, se'n caia. Sí, sí. Però aquí hi ha. L'hi va retirar sa demanda. Sí, sí. Si m'haguéssim vist dubtosos, bons minyons, bons lotets allà... No, no, no. Aquesta ja he anat de pegar en sa massa grossa...
i has d'anar directe i has de ser igual o més bèsties que ells. És a dir, ho he dit i sona així com sona. Per plantar cara a un fill de puta com en Pedro J, si no estàs disporat de ser igual de fill de puta o més fill de puta que ell, no t'hi posis perquè ets mort. I això ho demostra i a TV3 s'ha repetit el mateix que va passar en el jutjat de Palma. El que passa és que
Hi ha molta gent que, en fi, que han de seguir la línia de ser bons minyons, en fi, aquesta línia de no, no, atura, atura, perquè... I doncs, jo som de l'opinió que no se pot inspirar mai a ser un amic, perquè és molt perillós, perquè si jo no hi has tingut aquest dibuix d'en Felipe González vestit de corpinyó... Sí...
No tenies carme per destrossar-lo i parlar-lo amb evidència, saps? Sí, sí, sí. Per tant, insisteix, que és molt important tenir informació de s'anemí, llegit seu diaris, que és el que ell fan a nosaltres. Que el tenen pegassos per saber tot quan feim i tot quan pensam, perquè una cosa és el que pensam, després el que direm públicament, i això passa per tot, una cosa és el que pensam fer-li per ser tot,
Una altra cosa és el que diu en públic i l'altra cosa és el que fa després. I això va passar dissabte.
Escolta, tenim pot temps, però tens un... Bé, ara anava com si fos una novetat, però per internet o per Twitter tens això que en diuen opinió impopular sobre la qüestió de Palestina. Sí, mira, jo m'he passat la vida anant contra corrents.
Tu ho saps, tu també. Quan érem independentista a l'estat dels anys 80 anàvem contra corrent. Quan defensàvem el català, la llengua de Mallorca com a català anàvem contra corrent. En fi, ho hem demostrat moltíssimes vegades i quan anàvem contra embolsà anàvem contra corrent. I ara veig unes coses que no m'agraden gens amb tot el que està passant amb Israel i Palestina
i una altra vegada me veig obligat a anar a contracorrent, però és que és al·lucinant que jo, que no som ni cristià, ni crecandeu, ni sa mare,
El moment determinat me veig obligat a defensar els cristians que són cremats i assassinats per Nigèria. Me veig obligat a dir unes coses que gent que conec d'esquerres i feminista i fins i tot independentista i demòcrata i tot això no entenc com poden donar suport a Hamas, per exemple,
i l'hora que he penjat avui és recordar que el que són els nins utilitzats a la guerra, resulta que, bé, jo abans del 23, el 7 de novembre, jo crec encara que era possible un estat palestí, un estat d'Israel, però...
de cada vegada ho veig més, més impossible, no?, perquè les coses estan duient un punt. Però bé, el cas de, clar, ara tothom, venga, que entre 15.000 i 20.000 nins palestins han estat assassinats, els petjueus,
jo m'he vist obligat a recordar des de l'esquerra perquè clar, si dius segons que ja teniu enfatxa i no sé que no, ja m'he obligat a recordar des de l'esquerra que els republicans l'any 36, 38, 39 van treure 34.037 nins
d'Espanya i els van dur l'exili, clar, no més que no tot Rússia, però van dur a Mèxic, van dur a Bèlgica, a França, repartir per Europa tots aquests nins per protegir-los de la monstrualitat de la guerra.
i ho comparen amb el que han fet i fan els talibans de Hamas, que aleshores he tret en Yahia Singwar, que era un dels grans caps de Hamas, i he tret la foto, un nit petit i un fusell davant del seu cap, i dient el que deia, que la Palestina necessitava que hi hagi molta sang
perquè el món pressionarà Israel i que com ets 5, millor. I això està dit, està documentat, i aleshores, esclar, vull dir, aquí hi ha hagut un ús dels nins, tot el contrari del que van fer republicans, la guerra espanyola, d'utilitzar els nins com a nins bomba, com a nins escuprotectors,
I això a mi m'assembla una monstrualitat, que això no ho van fer ni els nazis, ni els comunistes, ni l'imperi romà, però això només ho permet fer la religió en tant quant tots aquests nens,
segons la mentalitat, se'n van al paradís. Perquè no hi ha cap pare que no sigui un fanàtic religiós que voldrà una cosa dolenta pels seus fills. Abans se deixarà matar pels seus fills. Què feien els indies d'Amèrica quan atacava la cavalleria? Posaven a mig despoblat els nens, les dones i els vells i tots els que podrien lluitar defensaven els nens, els vells
les dones fins a la mort. Però utilitzar els infants com a escut protector i posar-los a la vanguarda perquè hagi sang, perquè després això arriba pel món, mirar els putes jueus, mirar el criminal que són. Escolta, tu, si ahir, avui, diuen que hi ha 62.000 morts de la Guerra de Gaza del 23 de novembre, ara fa dos anys,
el fill va fer dos anys, hi ha entre 15 i 20.000 nins morts. Jaume, és una mirada que també està bé. No, ja sé, ara que me diran de tot. Que tingui sa nostra audiència. Tenim de barri discussions amb amics meu de tota sa vida,
Però, escolta, jo... Bé, bé, bé, en tot cas. Vinc aquí a dir no el que se'n vols sentir. Vinc aquí a dir el que pens i per mi el fàcil seria dir eh, la fotilla i anar a Colau i tot això fantàstic, vinga, vinga. Però, perquè clar, esperes que és tot. És a dir, ara l'Estel farà una vaga
dimecres-hi-ver a Palestina, jo me demano les teies dins d'Israel sí que podria viure, perquè dins d'Israel hi ha homosexuals, hi ha dones alliberades, hi ha feministes, hi ha contraris en Netanyahu, molts, fins i tot militars,
però jo no veig, allà hi ha escola laica, escola pública, hi ha autodotsos, hi ha de tot, allà hi ha un milió i mig d'àrabs, però Iran, Irak, tot el gran major del món islàmic, escolta, allò és Europa, es tenen de la guerra de les religions, es tenen de la institució espanyola,
i si no fas el que te diuen els molars, els imants i tota aquesta gent, els talibans, doncs mira, el Ghanistà, dones afectades per el terratrèmol, han mort davant les escombres perquè, segons el pensament dels talibans, si no eres seu home, cap altre home ho podria dir si hi ha aquella dona. I això, com les matances de Nigèria, els nostres progrès,
No diuen res. I jo em considero d'esquerres i vull construir, estic construint un discurs d'esquerres, per això he de recordar que van fer republicans entre el 85 i el 39, perquè pareix que si qüestionen això, doncs que no ho faig, i hem de construir un discurs d'esquerres. És a dir, no pot ser que Europa renunciï a aconseguir separar religió de l'Estat, de l'administració,
i que donen per bo, doncs, els estats no pràtics, on, si no ets de sa secta, perquè, sap què passa? Els cristians i els patòlics, els protestants, si qualque capellà desbarra, hi ha una autoritat, que és el papa de Roma, per exemple, dirà, ei, tu, però què dius? D'això ara, amb les dones, no sé què. Bé, a vegades també desbarren els papes, però bé, ja seria una altra història. Però hi ha una autoritat.
No la mateixa en Boitila, però aquest jesuïta que se va morir. Però això a l'Islam no hi ha aquesta autoritat. Hi ha diferents branques i clar, qui controla el que diuen dins les mesquites de Mallorca? Qui controla el que diu... La Guàrdia Civil els controla.
Els controla? Ah, sí? Què passa? Que tenen... Doncs, vaja, jo quan vaig a dalt el capità de la Guàrdia Civil, que és la piscina... Estava assustat. Emprenyadíssim, perquè li obligaven a dur 12 homes o 12 gent de la Guàrdia Civil 24 hores, dos d'un ser roc i dos en el carrer, perquè després n'ha anat a els enviar a la farmàcia a comprar, o a diari, a l'estiós...
ja home és que a mi no me donen reforços i tu saps el que hi ha entre ja la retjada i ja la màrmol eh no te pot ni imaginar el que hi ha i que no controlam si si
Aquesta quantitat d'repetitació que hi ha a Mallorca. Sí, sí, sí, brutal. Jaume, hem de deixar-ho aquí i te volia treure un altre tema ja el pròxim dia. Gràcies, Jaume. Digue'l, digue'l i ho prepararé. No, home, justament, relativament, però condemna el Tribunal Superior de Justícia i les Balears del Govern per no impartir classes de l'Islam a Palma. Això és el titular de l'última hora. S'ha de matisar després, ja ho veurem.
Avui, avui, encara no he vist. D'avui, d'avui. Mira't-ho i ja en parlem. Va, molt bé. Gràcies. Gràcies, homeu. Adéu. Adéu.
Tancant ja el Bon Dia i Bona Vida, ho feim recomanant-vos que llegiu el diari de Balears. En primer lloc, aquest impactant vídeo que mostra el via crucis de Narrella Rigo a Israel. En tenen amenaçada de mort, diu, podeu veure el vídeo que realment és freïdor. També aquesta interrupció d'un acte a suí per exigir que talli tota la relació amb l'accionínima i amb els seus víncles financers.
i moltíssimes qüestions més. Mort veïm avui a les 19 hores a Quart Crescent, per presentar el llibre de Manuel de Pedro Ló. Gràcies, fins demà. Ara, per cert, ara vénen els de transitant, tot d'una sona aquí. It's the final countdown
Be nice, be nice.