Música Música
N'he de sa nuvia, dins et sa fareig, plara molt i pensa que no s'ho mereix, i sa lluna plana ve les tarongers de color taranja, estan bé aquest peix. N'he de sa nuvia, no se vol casar,
S'aigua verdes plena, del seu vestit blanc. Dins la casa toquen, algo d'en Chopin. Ara que s'hi escaltan exactament.
N'he de la novia, i entre els convidats hi ha una teoria, xerrem d'un amant.
Fuma i diu que passa un pallasso vell, i sa mare d'ella, i sa mare d'ell, ploren amagades, ja no poden més, molt engalenades, veuen hotaves, i els infants se queixen superavorrits, i ningú sospita on és es movint.
que entra dins sa casa molt desorbitat cerca sa escopeta i sa lleves frac tira sa corbata i jo la mataré si no vol sa meva no és de ningú més volta una verdissa i ha anat sa fareig ho entén sa novia i li diu mata'm
i una escopetada seca i genital, crema dins la fosca com el sal d'un llamp.
Morta la nuvia, dins del safareig, l'hora molt hi pensa que no s'ho mereix. I la lluna plana ve les tarongers de color taranja, estan bé aquest peix. Morta la nuvia, no se casarà.
i vermell s'enfonsa el seu vestit blanc. Dins la casa toquen el Goden Chopin, ara que s'hi es cau tan exactament.
Fota aquest martiri que te'n dius que estàs passant, que m'importa que no tinguis ja la vida de fa uns anys. Si cançós el teu discurs de merda toqueix la realitat, veuries que hi ha vida. Fa molt que ets aquí avall, no et pots mirar.
Fins demà!
Se sent quan les factures s'acumulen al calaix i quan les aparències agominen cotxes cars. El meu tren mola benismes per sortir d'aquest forat, el que acaba la benícia, el que acaba són normals. No em pots mirar i a la dreta hi tens valors equivocats. Ja te'n pesen les butxaques, potser ets tu aquell immigrant.
Aqueles cops a l'esquena, ta comia,
T'enganxa i una altra molla pot servir perquè l'amor sigui o ser ànim. Les zones blanques canten diferent. S'aigua salada t'asseca la pell i te transformes en un sang.
estirant la mescassoritzó. Estirats seran a blanques un bon llençol per dibuixar les voltes que han perdut i que mosguien cap a una esfera de constatats
Els estels d'Oriol són de núvols de gas i pol. D'un sense destí, contra un destí molt, reflexes s'aclaror. S'aprova bateant, s'esbales estirant, s'emmescla a l'horitzó.
Un sense destí, contra l'estimor, reflet se saclaró. Se prova bateant, ses bales estirant, se mescla solitzó. Corren els dofins, les princes perigits, ni un sol esquís.
Fins demà!
Revolució! La experiència supera la vida!
és un accident és el que jo no esperava doncs és que miren tan cert mai ho sabrem mai ho sabrem com han sigut
La màgia no ens ha volgut fer seu, i ara som, som inseparables. Quan vols aïna i ta valent, com pilota i trinquent. De la teua mà sempre ens assegura, no em cal fer-me la luna, tu quan ara m'el cor no escluses.
M'encanta tindre, t'almeldim. Eres tan pur, que no pots mentir. Per això testim.
Tu partes el cos, la nostra vitamina. Tens una llum que no s'apaga, encalza les mans i mi il·lumina. Eres la cançó més bonica del meu disc. I el cançoner, la xarra flor del taló.
Chup, chup, chup, chup, chup Chup, chup, chup Chup, chup, chup Chup, chup, chup Chup, chup, chup Chup, chup Chup, chup Chup, chup Chup, chup Chup, chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Chup Ch
Vull destruir-me en sintonia, la velocitat que sempre em s'expira.
cançons sense melodies, sa vida ja de vegades i sense morir.
Fins demà!
i capal, i capal. No, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Seré moments, home i tant. D'on menjo en tres, em menjo en sis, aquí repartim el pastís. Nàguets i frankfurs oliosos, em salto la dieta, és que són molt viciosos. Me'ls menjo agrapats com els onços, els porto amb cambrers, amb camises.
de rombos, guardeu els ossos, penseu en l'esglai que els entomen els ossos. La etiqueta d'esplai, som capritxosos, malament rai, volem plats gustosos. Remena l'oia cap enrere, polops selecta, en cuca se sap la recepta, Tomàs i Fitef fan la salsa perfecta. Hola, Paula, hi ha llet, el primer crit.
Fins demà!
El primer crit, culinàriament per partit. Si et paga ben aimant volar confit, peli forrot, guai no treu tant pit. La paella, el palma, naquitx i ploc, crema un xip. Bou el bali, qui remena el sofretit. No llesta els fogons, jo em dic que rolla els tants fogons. El ganivet, el costo, també hi són els furbons. Examunta gons, jo em dic que examunta gons. Ara para de taula i no em toqui dels collons. La cassola sobre els fogons. El ganivet, el costo, també hi són els furbons. Ei, la cassola sobre els fogons.
A la taula hi ha llet, el primer crit, pit de feixer amb sulfit. A la taula hi ha llet, el primer crit, culinàriament per partir. A la taula hi ha llet, el primer crit, pit de feixer amb sulfit. A la taula hi ha llet.
Cubrin quincus, caprichi? I feel richista. Amb borros fent crema, vichis. Boníssimo. Recepta de la iaia. Els ensenyaré a la canalla. No se perdi millor que reservin. Papi les vayan fan twerkin. Cata ui. Plurant com el critic de ratatoui. A la festa tu vas a fluir. La toxina t'a casasui. Xicas crujant.
Un pessic de glutamat Intensibles per la brossa Delícia, s'ous fa sosa Don, mengen sis, mengen més Segueu amb vosaltres, que no quedi res De que hi ha amics, yes we blessed Menjo lent, caramelitzos de la taula hi ha llet
i me crid, culinaria m'empar partit.
Música Música
La llengua del tío canya, també canya. La llengua és una colla que no es conserva a museus. Revesleix del tío canya, no us podreu parar els peus. Heu de caure en breu, no li posen pleu. Un per un vull veure com caigueu des d'on esteu. Laveros mamarratxos, patxes en despatxos. Volem fer carpatxo, el València a fer locatxos. Emitint sonores, bombes roses com els grits. Quan arriben hores, València ensenyarà els quits. Quan estem units, veurem com a su avant.
Fins demà!
Fins demà!
del Tio Canya, de Besnets, de Besnets. El Tio Canya és mort, però així tens els successors. Rebindiquen la sua llengua a les noves generacions. Batem en valencià, tornem en valencià. I els homis són homis, però es poden alcançar. Que ja hem fet prou el gamba, se'ns portarem a la tomba. Ballarem la bamba quan la fi se'ns vinga en tomba. Cantarem un samba, tenim mala ombra. No serà per xamba, si estirem segur que tomba. Parlava Teresín, Teraitame Tereseta. I seguem la sua besneta,
que anava a parlar Teresa. Doncs el valencià, vegis tu quina sorpresa, endevina què parlarà, la que vinga raire d'estar. Som el valencià, com estime la moa terra, com estime jo els meus pares, com estimava ma abuela. Per això és la serra, pa mi és la mateixa guerra. La que ells m'ensenyaren, nosaltres som gent d'esquerra. Som els Rebes Nets, del Tio Canya. Som els Rebes Nets, del Tio Canya. Som els Rebes Nets, del Tio Canya. Rebes Nets, del Tio Canya. Rebes Nets, del Tio Canya. Som els Rebes Nets.
del Tio Caña, som els Reves Nets, del Tio Caña, som els Reves Nets, del Tio Caña, Reves Nets, del Tio Caña. I tots i xos faixistes que deixen ja demanar, no és que no es promogues que la valen machagar. Estos arrebruchos donarem serrucho, oien a estos chuchos com a les normes del Puccio.
No mos fareu catalans. Valla tela, se vos em va de les mans. No són tants com putxais de mortadella. S'ha fet la PL amb la sola de les mans. Jo, ho diré clar pa que s'entenga. El valencià i el català són la mateixa llengua. Si hi ha diferències com del meu poble sueca, però és la mateixa llenguatge. La resta ja és política.
Però balla d'aquesta situació crítica, que a l'acció reprendrem la ciutat cítrica. Mans amunt se va cagar la perra, som... Rebes nets del tio Canya amb peu de guerra. Som els Rebes nets del tio Canya. Som els Rebes nets del tio Canya.
Fins demà!
No! No!
Fins demà!
La lucha supera la escala.
Ai amor meu estimada, canalai, canalai, ai, ai, jo n'he fet una cançó, com l'hi trinquin, com l'hi tro, jo n'hi fet una cançó. I encara no l'hi cantada, canalai, canalai, ai, ai, per no tenir ocasió, com l'hi trinquin, com l'hi tro, per no tenir ocasió.
Hi ha ningú que si no em dones, canalai, canalai, ai, ai, ai, que puc estar a vora tu. Com a l'hi trinquin, com a l'hi tru, que puc estar a vora tu. Creu-te que me n'he folgat, canalai, canalai, ai, ai, ai, ja ho coneixeràs amb jo. Com a l'hi trinquin, com a l'hi tru, ja ho coneixeràs amb jo.
i m'has de dir si o no, com l'hi tinguin, com l'hi troc, i m'has de dir si o no. La carta que m'ha enviat és canalai, canalai, i pas dia d'ascensió, com l'hi tinguin, com l'hi troc,
és dia d'ascensió. M'ha de dir si tu vas estar, és canavai, canavai, ai, ai, se que et vaig enviar jo. Com a l'hi tinc, com a l'hi troc, se que et vaig enviar jo.
Canalai, canalai, ai, ai, posant-se a direcció. Com a l'hi tinguin, com a l'hi troc, posant-se a direcció. És un sabreu, és poc llarg. Canalai, canalai, ai, ai, no ho passeu estrany ningú. Com a l'hi tinguin, com a l'hi troc, no ho passeu estrany ningú.
Posa-se poca dada, canelai, canelai, ai, ai, i es teni poca vida. Coma-li trintin, coma-li trot, i es teni poca vida.
Ja li som a l'espigó. Ja li som a l'espigó.
Foto, tothom hi fa like. I amb orientació de robot de netatge, decidim on anar. Romba, romba, romba, romba, i com robots de netatge, tenim la il·lusió de vencer.
Pilota antiestrès amb sa forma del món. Una illa de plàstic no sé bon. Un cotxe híbrid ecològic. Fabricació recent passa de 0 a 100 en 13 segons. I segons on no sa nota. I segons on sa nota molt. Com sa neu sa font i sa font i sa font i sa font i sa font. I amb orientació.
sense il·lusió d'avançar. Un calaix de sastri, un cul de sac,
Un calaix de sastre, un cul de sac. Un calaix de sastre, un cul de sac. Estells d'arena enmig del desert. Ses coses que abans me llevaven, se son. Ses coses que ara me mantenen despert. Ses coses que abans me llevaven, se son. Ses coses que ara me mantenen despert. Ses coses que abans me llevaven, se son. Ses coses que ara me mantenen despert.
il·lusió d'avançar.
Ja vaig ser sincera, he d'ensenyar-te les meves cartes i no he pogut evitar dels meus llavis ha sortit la paraula.
Estan tristes pa'l que se catar toda hora y habrá más amor. Porque se catar toda hora, el boca era más rapor.
i diràs sort que me'l vaig camalar.
Cotejant d'uns ulls malalts, que bonitzen quan el sol i ho arrebeure. Esquivant la mirada i el cap baix, que confrant-me en la patida d'aquest segle.
T'ha pres la clau, que a la nit el fred li importes una merda. Jo vivia ja vaons, tapiant portes i balcons, on diu la Constitució. Tinc l'aparat de set, tens llet, tens llet. A morir sol al carrer, vivent la temps. En la vida els mànics s'obriuen amb abits amb ells, a dormir boig.
Esquivar i anar fent malabars, que procuren no sortir de la vorera. Va com va, de sangrets i putesats, i la lluna segueix fent cara de pena. I toques bons, el teu món és de catrons.
Fins demà!
Em pensàvem per aigua amb un paner i no em baixava cap gota. Les monges dins una bota que pareixien ballanes, ballanes de castanyes de la roca del cocó. Vaig sentir una riçó que cantaves amb els gelis. Vaig fer un plat de confets i vaig ficar dos cinc dits i la senyora molt fallona se'n va anar a Barcelona.
Va guanyar un bon salari. Salari vol dir Mari, Mari vol dir Torrent. Que no fa de sal de vent, només un sal d'Ariçó. Ariçó de 100 passatges al any de patinatge. Som parentes formatge. Un dàtils pizzines. Tenim pastes fines. I no passava cacota. Les monges dins d'una bota. Que pareixien ballanes. Ballanes vol dir castanyes.
de la roca del cocó. Sangria, maria, rau, coca-cola i limà. Un grites minimalista té un discú.
Si res futurista té un futur. Jo de marines, jo li vaig.
S-a-da-da. Ah-ah-ah-ah-ah-ah.
Bona nit!
Fins demà!
Va guanyar un bon solari. Solari vol dir el mari i el mari vol dir torrent. Si no es fa de sol i vent, només un sol d'arissó. Arissó de 100 passatges al any de ballinatge. Som parentes formatge, cosides botiferrós.
Torno, jo recito, ressuscito amb el rap, fart de desbarats, és escaquimat, mans de fang, contra tancs grans ben armats. El toc és el fi de la fe entre tots els humans, avui dimarts he de fer-li bona cara al meu cap, records de l'oca a marxar, no saps si tornarà.
S'ha fumat un, m'ha fet l'ullet i s'han anat volant, m'ha dit que feia tant, no s'esperava el maquinista, lligat d'amans i peus però alliberat per la tinta i el ritme creu la pròpia autopista i vista, vista d'ocell, som formiguetes en la immensitat de l'univers. Vaig dir que no fumaria, que no em drogaria, que no em tatuaria, però així és la vida, tan que els ulls ja es fa de dia, estic com un bulli, vull escriure.
Tornar a reviure són els deures per poder tornar a ser lliure. Tinc dos personalitats, un egoista, un altruista, es van ajuntar i van crear aquest pianista. Metamorfosi, la vida metabòlic, bullastre amb antibiòtic, colorant perquè no es llopi. No sé si saps que vivim de pressa i fem el préssec, davant de tot pronòstic hem d'aconseguir els propòsits. Pots fer-ho bé o pots fer-ho malament, rap reivindicament.
Rap real, l'amor adolescent, endur miscac i boig per menjar mandràgora, filòsof de carrer i és el carrer la nostra àgora. Pots fer-ho bé o pots fer-ho valament, rap real, l'amor adolescent, endur miscac i boig per menjar mandràgora, filòsof de carrer i és el carrer la nostra àgora. Sóc el mag rar que en aquest gag la caga el català.
Acaba l'atac, l'atabalat que t'afalaga. La ira, paga-la, això és carn viva. Millor treu-te la màscara si vols seguir amb vida. Si vols saber de què va la història, millor tasta-la. Sóc dels que vull saber el teu nom i no les teves migues. Si el rap et cansa, no et confonguis.
Hi ha gent que agrada pisos a Pedralbes i altres al càncer. Vida pogrida, entrevingudes en ruïnes. Pensa, t'acabaràs formant per elles si no et cuides. Mira'm a la cara i digue'm què n'opines. Sempre queixant-nos de tots, però almenys no tenim la panxa buida. Presoners d'un capitalisme hipòcrita. La societat de consum està fora de la horta.
És una incògnita, saber on acabarem, però sabem que si lluitem, canviarem per de la història. Essència, hipnòtica o psicòtica, tot i que si noti cap i captivat, acabaràs de veritat. Comença, pensa, ofensa, estensa, res, compensa, des, compensa, conversa, sense pressa. La premsa tempta mentre intenta vèncer.
fent-te sempre sense ofendre la merda en què adormo temple, entre espelmes, fora problemes i secrets a cau d'orella. Pots fer-ho bé o pots fer-ho malament, rap real, l'amor adolescent, endur-miscac i bots per menjar mandràgora, filòsof de carrer i és el carrer la nostra àgora.
Pots fer-ho bé o pots fer-ho malament. Rap real, amor adolescent. Endormiscat i boig per menjar mandràgora. Filòsof de carrer i és el carrer, la nostra àgora.
Dins la cola del meu mirall, mirant com calça blus en el ciment.
No hi ha res per allò i som, no hi ha res per allò i som, segada.
Las pladas de sumo son gotes de dolor. Son gotes de dolor.
Gràcies.
Érem de fer matemàtiques per estar a l'ordre del dia. Esquiven els cops i no és la policia. El van enganyar dient que es podia i de tant intentar l'impossible va veure que es podien. Amb la màscara a la mà i un somriure a la cara de Lía. Dips, music i pur tràmit es glia. Els llavis tancats i per no fer ni escopia estudia els carrers a les darreres hores del dia. No calia, però ens han acostumat a menjar, a part de rapar, no els amics de les arts.
No hi ha petons a un portal, hi ha jocs de mans, surten més ràpid que el circuit d'elements. M'envies el tot disc, dius per la pinentesa, el guat és un circ i fas el pallasso aprofitant la disfressa. Si et fas mala sang, procura portar compreses, una cosa és el fang, però del barran no se surt amb les presses. Dissimula, idiota, és la teva festa sorpresa.
Tants sabats i el pastís en Grècia encaixen les peces i el toro, què diria aquell? I jo no et cobro el consell amb el to més seriós que la porta d'un territori. Llum artificial i fum, interrogatoris. A vegades la música és tractada com un accessori. Jo que tinc notes d'àudio per omplir un auditori. Tu no sàbreu que millorin, el que veus que m'ignorin.
A les 10, antiinflamatoris. Escric perversos, ells perversos. No m'expliquis els plats, fes-los. No és freestyle, però cauen sols i els pesco. Sents? Estan pur i el resto. De 20 a 8 no contesto. Deixa'm un missatge, llestos. What up? Deixa'm un missatge, llestos.
Deixem un missatge, llestos! El punt i el resto! De fin a punt, no contesto! Deixem un missatge, llestos! Deixem un missatge, llestos! Bip, music, funk, drumming! I després, el resto! One up!
que estoy hecho de rica miel abeja sublevada junto al psicopatal murallas de la ciencia que progresan a destruir no, no habrá perdón sayonara baby no, no habrá traición a la especie humana esto no hay que lo hacer
One time. We're all in mind. One time. Yo soy toxic el vengador, mutante químico. Ataco con mi mocho al creyente especulador. La nef de Apocalipsis.
Gràcies.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
Mi único objetivo, frenar esta maldad, que arrasa todo valle en pos de la modernidad. Vestido incontrolado, de alta mortalidad. Productos de la huerta, que sienta el mundo del ser humil.
World Time!
Apaguen la ràdio, estan fartes, sempre veuen més quins dalt dels escenaris, dia fem partits. Vine així, tens motius de sobra per fer un hit. Si no ho fas tu, per tu no ho farà ningú, sigues protagonista de la teua llista. Veja com l'Atesa, exemple com la Crézi, i les pupilles dilatives, les quatre amigues. Enjonen callades i hem fet un tema, dona empoderat el microcrema. Queda molt per fer, però estem en moviment,
Cara, ulls al vent, portem un missatge contundent claret. Feministes no vivim de cara a la paret. Raucares, humides, per llàgrimes masclistes, senceres, vives i amb vides dignes. Són quatre gates per les teulades, oquer de asses, batalla de ratjades. Camites nostres, rima d'illuminem, dones i flou canten ja panser.
els quatre jinetes de l'apocalipsi, la terça té delicte, la crisi, botgeries, Natàlia i jo dilatem el sentit. Xica, vine amb mi, ballem aquesta nit, que parten dones en la palestra, i quatre són més fortes de la ola, la cresta. Mutes sense excuses, oporem tot, d'amazones en equip, sort el xanclots, entre dones, cap a mi que m'agarre, se fa raro més patar, putin d'allà està blert,
Bé, ho ja es veurem, avui tinc una que larre. Quedat amb les germanes i el micro ja està obert. Perdem un pas i tremola la terra. S'estem intentant-lo i anem a donar guerra. La feminista d'experiències pròpies. El teu bateig a dones eternes, com memòries. Perdem un pas i tremola la terra.
Fem l'escenari xica, l'escenari teu, de dalt del mic, a l'et de la seu, el revindique meu, en el tragones de peu, van cantant plans tramants, obri les papiles postatives, rinquen les pupiles dilatives, no són complement d'un home com ens venien amb ell si ens agrada la gent,
Per això anem amb la crazy. Quatre figues, arriben les pigles. Som quatre, com els Beatles. Manem de killers, tampoc de niggers. Però l'escenari és nostre amigues. Perquè nosaltres som l'escena, duem temes.
Fins demà!
Mantendré esta boca cerrada. Bocanadas de aire para hasta el manllamas. Pidiendo respeto, al cielo se aclama. Tu arderas en llamas como el puto coloso. Te gasa la mierda por cringo y asqueroso. A mí ya esta enmenda no nos representa. Brindaremos por tu muerte con cazalla y absenta. Cuatro guerreras han llegado a tu meta. Notamos el freno, hemos puesto la directa. No estás en la lista si pasamos. Revísale, fucil, este soy crazy. Puto machista.
Peguem un pas i tremola la terra, si estem intentant-lo ja anem a donar guerra. La feminista d'experiències pròpies, el flow bateja dones eternes com memòries. Peguem un pas i tremola la terra, si estem intentant-lo ja anem a donar guerra. La feminista d'experiències pròpies, el flow bateja dones eternes.
El escenario es nuestro El escenario es nuestro El escenario es nuestro Toma el escenario, chica El escenario es nuestro El escenario es nuestro Y donde las hombros Con su manto de olvido
Gràcies.
Fins demà!
Buscant les claus d'aquest món per sentir-me lliure. Només la ultradimensió em motiva a escriure. La meva pròpia condició em manté en una presó com un tocar multicolor, una gàbia de vidre. Estic fotut fins al cul però sempre amb un sublliure. Un acudit de mal gust que el guionista va escriure. Em descriu a la perfecció. Què vols que et digui jo? Sóc un atul fotent viols per la vida. The Realest. No dic pas mentides, volem coses impossibles. Idolatrem a idiotes i tenim necessitats fictives.
BANG!
Gràcies.
enmig del pla del Cerdà amb un plat camino, ja domino aquesta zona al laberint de Barcelona. Escribo persones rares mentre esbrino com passar les hores, l'espai al temps que mai tens quan estàs a soles. Posen el punt sobre les is, jo a les comes, a pausa, zones a la platja entre les bones zones, on es recolzen la no sé ningú l'escolta.
on estiueix a prop, prepara el brec de la revolta. Resta i sumar per saber qui sóc amoc, perquè és un joc, però jo, com a casa, una altra cosa és que la vida passa. No espera massa, em desplaça el passat, que m'ha caçat a cada passa. Jo porto nova cosa, no es verdura, em nota. La música ja es descontrola i les caes queda sola. Un dia més sota la pluja, plugeries, no són bajanades. Puja, jo et guiu, jo et guiu, et poso la caputxa. Desperta'm bé.
Aixecar el teu llit, pensar-ho abans del que vulguis dir. Mala i de sol, no hi et sentit, i des de ser-te, i tu pares l'estim.
És diferent veure les coses com tu les veus, de peu lligat a un mar que ha estat pintat amb el color dels teus. Dius que no creus i creus en tants déus, que deus haver baixat la guàrdia i construït amb unes creus la teva clàvia. No hi ha cap àvia que pugui baixar aquests punts, creiem que som uns màquines i no plantem-li alguns. Volem ser com les àguiles, mirar-ho des de lluny, revisem les nostres ànimes quan aixequem el puny.
Deixa que balli i que ens obvegui, ensenyi que ell ensenya dels senys. Seu si vols escoltar més d'aquest parell, un riu per caure quan el poble s'hi l'aguanta. Si t'has pantallit i t'has resalt per a demà i m'encanta cantar aquest tema amb vells, perquè el nano ha tornat i us estireu els cabells. Estic còmode en el temps, ho sents a la cançó, l'esperit flotant per l'aire divina inspiració. Yeah, yeah, yeah, miro el passat.
per oblidar de l'endemà res que pugui ingressar. I així em dic, desperta't avui i du el present, que l'endemà ja li ho sap.
Faig el que gui, no el que volen de mi. Volen vides, guides, vides, han escrit el destí. Estirant paraules que són capaces de fer canvis. Han vist i avisen fe en tots els àmbits. Avís que no perdis el nom, no perdis el nom. En tant de distracció ja no sabem ni qui som. Dispensi, feu silenci. Anem si vol destacar entre sorolls. Descobrim tot el que som quan arrenquem els endolls.
Desperta'm, dic, aixecar el teu llit. Penseu abans del que vulguis dir. Mala i de sol, no hi ets en mi. I des de sempre finito per insistir. Desperta'm, dic, aixecar el teu llit. Desperta'm.
Fins demà!
És la més antiga que aquest món. És arrel que lliga vides, ets treballs i ets amour.
Totes les meves cançons, on l'hivern va haver d'iritzar més antiga que...
I ara ja queden ses concerts.
Fins demà! Fins demà!
Viu tu? Libera-me.
Gràcies.
que no estava previst. Brullen les llàgrimes d'ulls cap endins, ploren les frutes remuts.
S'ha de fer la vida i tot són regalits.
Sents la tristesa que balla a prop teu. T'aixeques i poses la teva cançó que no...
Que no em toca, mare, que no em toca, no. Que no em toca, mare, que no em toca, no. Que aquestes campanes no són de dos.
Només t'anuncien que el temps pren el bon record d'haver-me el son. Lioli, que tens la penura per si he de partir.
que deixe de penhorar per si ha de partir.
No he desitjat mai cap cos com el teu. Mai no he sentit un desig com aquest. Mai no el podré satisfet, és ben cert. Però no puc desistir a oblidar-te.
És el desig de la teva noesa, és el desig del teu cos per el meu. Un fos desig, pagament de fer mal, o bé el desig simplement impossible. Torno al començ plena de pena i de fúria, no he desitjat mai cap cos com el teu. No he desitjat mai cap cos com el teu. No he desitjat mai cap cos com el teu.
No ho dic tan bé perquè això ho dic tan bé No he desitjat mai cap cos com el teu No he desitjat mai cap cos com el teu No vull seguir, no vull seguir
No vull seguir, no vull seguir, no vull seguir No, no, no
No, no vull seguir, no, no, no, no vull seguir, no vull seguir, no, no vull seguir, no vull seguir, no vull seguir, no vull seguir, no vull seguir, no vull seguir, no vull seguir, no vull seguir, no vull seguir. A mamar tots els versos.
Encara que chucen, fuck, no me pachar cremar, perquè jo soc l'escollida, soc mare de drac. Soc i mi fugà, no buscà una fugà, fac rat de pel·lícula, tu no dones-t'una. Palla un moment i sentes de moviment, és el hip-hop que atrapa.
per tota la gent. No podien fer-ho, però mira de repent. Estan menjant el coll en les rimes que tira el vet. Me per por eso te'n rima en la tarima o en el boco. Si arriba el bolo, vi montada en droga. Quan arriba passa un rato fins que se'n calenta el toto. No s'han adonat que flote i en volem vendre la moto. Mare de dracs, jo soc mare de dracs. I junta a Pérez roben els pinkings en diant dels tracks. Mare de dracs, jo soc mare de dracs. Representa el delit, ve se'n conté en estos cracks.
Mare de raps i totes triuen. Mare de raps i totes xuntes. Mare de raps li deman força. Mare de raps. Mare de raps totes unides. Mare de raps i s'altra volta. Mare de raps i com li diuen.
Ei, mare de dracs. Aconseguis que són en no basta merda, sen de l'erafax. Són afrodisiacs, rimes semiopacs. Es desfanen a falax, solte per aquests demoniacs. Fuck! On estan aquests flacs? La meua merda s'estint i n'esposa per els cardiacs. És el flow attack, les rimes són tax. Corre, xamper, el mirall, escac i mata els escacs. Fes conèixer con la TSA, T-E-S-A-E-K-E-I, la que porta la
I totes diuen. I totes juntes. Gritem amb força. Totes unides. I és altra volta. I com li diuen.
Hei, la bassa es fanghi, mare de drags es el hit, si me posa fanghi se cae el mes fanghi se eslizio fanghi. Hei, la bassa es fanghi, mare de drags es el hit, me pies de tranghi posa me les chanches pa' anar a dormir.
Oh!
Ladies and gentlemen! Fatan birres, el puto concholador!
Collons a portades, Steinberg? L'aniversari s'ha acabat, bitxa paga les estades. No em puc creure que fossis el primer esperma. Estic vist humil, se'm va deixar adormint. Em va dir fotre dur, però hem intentat humil. No és difícil quan Déu em parla a través del bolígraf. Quan parlo rappers apunten com fanguigrafs. Quan parlo sobre rappers sonen com a beat-ups.
Em canto lo melòdic, la teva en mig la vida, aboques la confrontació però em passo una levitas, tinc dret aquest sample, d'ho me'n passa amb una birra, estàs hivernant i torno pel caos com la Quira, arabeixo pips com els impulsos en suquira, em vejo la meva Sighthow amb la seva Sighthow, que és el millor en això, bitch, you and I know, m'estic olors com les piràmides del Cairo, estic de camí cap Amèrica com el Faible, aneu de mítics i no ribeu a Enicurano, no volia que
El meu secret dormo amb una màscara de ferro, no és el mateix un gangster que un camberro. Amor incondicional és tot el que jo anhelo, però no tinc un padrí com l'alba farelo. Ara això tot és inútil com jo, n'anar a la pelu, un poeta perdut. El meu's overrated, overrated, sé que em tenen gelos, perquè et repento, Sixtor Rodríguez és el meu canelo. No em facin un documental que surti la verneta, si no, perquè
Bitch!
He dit que només queda una pirra. No n'obliguis el tu ja la deu patarà tot el vidre. Em sento un puto gegant com festes de sal i sidra. Em sento un puto villà i tu encara no pilles. Faig croquetes de rappers com la Carbonella amb el Sevilla. Un vago era més de fet i amagar que el pilla, pilla. Com parlo tots callen com cunyats amb el repilla. Un puto mita com Ricky Martin i la nou filla. La nalla sempre vol repetir com les batilles. No és massa jove i aquesta referència no la pilla. Però seguiré fent barres fins que mengi papilla.
Ara tinc tots aquests, els noms del rap amb buquilles, els que pensaven que el matar era WhatsApp. WhatsApp és Barney Danquilla, des de 1290, fullets aquelles quilles.
T'enganxa i una altra molla pot servir, perquè l'amor sigui o sigui ànim. Les zones blanques canten diferent, l'aigua salada te saca la pell i te transformes en un cel.
Les estiran, se mescla sols. Estirats, serena blanca, és un bon llençol per dibuixar les voltes que han perdut i que mosguien cap a una esfera de constatats.
Els estels d'Oriol són de núvols de gas i por. Brum sense destí, contra un destí molt, reflexes s'aclaror. S'aprova bateant, s'esbales estirant, s'emmescla a l'horitzó.
Després s'esbarigins.
Un sense destí, contra el destimor, reflet se saclaró. Se prova bateant, ses bales estirant, se mescla solitant.
us costa caminar i no trobes cap puntiu que et facin xacar el cap.
que t'enriguis dels problemes i t'adonis que potser no et mereix. I aquí tens una cançó i una promesa i una mà que t'ajudi a començar. Que els matins siguin vespres, que els dilluns siguin diumenges.
Estirat des del llit, els mantins són llargs, massa temps a la deriva, massa temps d'ançat, gravant rumors i s'embarres de gel. Benedit per tant costa recordar, completar cara a la vida amb un ús dillat, a un món que gira més que el teu cervell.
que potser no et mereix. I aquí tens la cançó i una promessa i una mà que t'ajudi a començar. Que els matins siguin vespres, que els dilluns siguin llumetges forats.
No sóc ningú per donar-se de quan ballem en la misèria, però fem-nos el camí cap a l'infern. I aquí tens una cançó i una promessa, i una mà que t'ajudi a començar. Que els matins siguin vespres, que els dilluns siguin diumenges, forats.
No hi ha ningú que mati porcs com tu, potser el millor, et dones curxa, però estàs sentit de tant de vici i porc que has decidit passar l'acció i fer-te una truja, fer-te una truja aquesta nit. Me col·locum, qui mata el porc,
que mata el porc millor que tu no hi ha ningú és que no hi ha ningú que mati porcs com tu que ets un riu de tot l'escurxa no estàs mentit de tant de vici porc que has decidit passar el seu i per tot l'atruja per tot l'atruja aquesta nit
Fins demà!
Terenoques i tarongers. Pels seus carrers no hi ha persones. Sembla que s'hi hagi aturat el temps.
Fins demà!
Que se n'ha fet de l'amor, tan prest se paga. El marit està gelós, la dama calla, parteixen de cap.
És mitja tarda, ell només cerca venjar-se, no diu paraula, un neu de serpents que fiblen com una daga. Ai, ai, que dins les muntanyes cau l'hora baix.
El camí es tanca les morteres de la nit, un plany exhalant.
Ai, que la nit és nagra, boira endolada. Mireu que es fonda la vall, mai no s'acaba el pañal, tallat de plom, roca cegada, maritonet.
Ai, ai, que dins el barran remuga l'aigua. La llança dins el fondal d'una estirada pel penyesal.
El crim no en queda per recordança. Ai, ai, que això succeïa abans de l'aube. I diuen que un esbar d'àngels, grassons de nacre, es fa despenjar dels nits.
Alcen el vol les campanes, tan planes d'ales, que canten missa primera, àngels i freres. Ai, ai, que sou les campanes que m'omplen d'ales. Vés cert que el marit pugi, almen un lladre,
per la muntanya, quan posar el peu dins l'iglasi. De matinada, a conèixer entre les ombres aquella cara. Ai, ai, que entre les ausines trencava l'aube. Ai, que la vella dona no és morta encara,
Fins demà!
Gràcies.
Fins ara! Fins ara!
Hi ha coses que no sempre tens present. La simmetria dins un flot de neu, un remolí de fulla sense el vent.
amb perfecta sincronia com els estornells. És tot tu, tota sa vida, tots i cadascun dels moments. Hi ha dies que no importa fer res més,
Te posis a escriure o deixes passar els temps. T'almenes cap el que has fet malament. O un atat de riure en qualcos dels teus estontos.
Són per tu, els aprecies, tots i cadascun dels moments.
Persones que no sempre tens en ment. No penses més dentista fins que tens mal de des. Se mira que et fa estar content. Pantor qualque dia te farà un malent.
que signifiquen tots i cadascun dels moments sols ho saps tu però simplifiques tots i cadascun dels intents és tot tu tot de saber
Cadascun dels moments són per tu. Els aprecies, tots i cadascun dels moments.
Matiscafo és un drogata, però tampoc no és cap addicte, cop que pifa, cop que trampa, però és una persona digna, Matiscafo anarquista.
És el més funqui del barri, els diumenges quan arriba sempre sol venir de Palme. Em va discar fotent torcina i a l'Hilàlia encén un camel.
Les xarxes t'entrevessen els seus trevis, li dilaten ses ninetes, com li passen ses estrelles que se veu dins es París. I els avances s'il·luminen i senten ses sirenes, verballs que s'han torat just a suquí.
Ratge el destí que travessen els seus tabells, cavalls la lluna plena, se balla en sa serena i se torna guàrdit. I el cavall ja no hi es tira i se fot una claveta, menys hi podrà allargar un cop més de nit.
Pareix mentida que s'aguanti, s'aguantera del seu cotxe. Està alment d'una farmàcia. Patis que foton psicòmat.
Ratxes d'espits que travessen els seus cabits, li dilaten ses ninetes, que li passen ses estrelles, que se veu dins es París, i els avancets s'il·luminen, i senten ses sirenes, per més que sap.
Ratge despida travessen els seus tabits. Cavalls, la lluna plena, se balla en sa serena i se torna guàrdit. I el cavall ja no hi estira i se fot d'una claveta. S'accent que avui no se podrà donar.
Escolta! No sents les males llengües? Diuen que sóc un gastro. No sé o pas si tenen raó o no. Però si el que busquen és sapretx. Jo els guardo dues tasses d'ells. Gato el Kiman. K-D-O. Representant el Pep en Xava. Manja en l'aire, mi boy!
Ja sé que aneu dient, parai, que em crec el rei del món, que em passejo per gràcia com si fos un don. Sempre estilos, elegant, repartint sabor al barri, em torna mort per vapor i estribor. Què voleu que us digui, xaval? Teniu raó? M'agrada anar del pal, vacilant per revolució. Són males llengües però sou certs tots els rumors. De borratxos com el gat no em veureu dos.
La seva reputació Quan creu la plaça es claven les mirades tots Pregunten amb lo guapa aquesta gràcia per favor Com deixen un Waltrava com aquest sense morrió Mai he quedat bé amb la decoració Tinc la llengua massa llarga, aixeca, em falta correcció Tinc una història amarga, en tota regla un perdedor Però quan agapo el micro, nen, és el so campió I la bengràcia porta el so campió Bats a rai que gent, és el so campió
se porta un só campió. Manzanaira Peña és el só campió. Pilo de braça porta un só campió.
És el so, campió. Al meu barri represento a qui representes tu. Allà on et sents a casa, depèn de cadascú. Exiliat de Sant Cugat per no ser grat aquest ramat. De papàs mamars passejant en diu menjats. Algú ha putat a la gespa? He sigut jo. M'he cagat a la piscina i m'he xugat al parasol. I el perull i l'aigua, nen, és així de gros. El trobareu flotant quan torneu de jugar al golf. Cada hosta al vinil, el gat o el qui manés la veu liant la part del teu terrat.
posant tothom de peu, ja us podeu queixar, truqueu les bolis si voleu, em vau voler xantar i ara esteu pagant el preu, rap del gordo, rap gruixut, rap sobrat, no estem per hòsties xecs, portem missatge i competició, sóc un perdut i per això em diuen renegat, però quan agapo el micro, nen, és el sóc campió. I la gràcia porta el sóc campió. Va ser reina gent, és el sóc campió.
Fins demà!
Bixeta, tu saps que em moro pel teu foc, ahi vaig passar pel re, avui no se't veia per enlloc, volia un brí del teu varilla, parlo a poc a poc, que cada nit et busco i mai no em canso del teu joc, em dius que sóc indòmit per obstinació, que no tinc rum ni direcció, que tot és pura afectació i no vols que els teus amics t'hi vaig coneguin la passió, que vagues quan els dius que el gat només sap fer el cabró i és veritat que no sóc re de l'altre món, mai he guanyat res de pes, mai ningú no m'ha comprés, arrossego per la nit aquest meu cor malpès, mai m'he
benedic de res, les coses són com són, digue'ls-hi, ja em poden anar mirant per sobre l'espàtia, és un fet del mar i que no sóc un triomfador, però quan pujo a l'escenari és el torn d'una ratlla, llegat només n'hi ha un i et dono, sóc campió. Va ser raig gent, és el sóc campió.
Gràcies.
La vida és simple, nosaltres ens acompliquem d'anir d'insomni. De dia sempre em fas res, m'he vist passar que tu t'intre tantes vegades i sempre s'escapa. I va contra la multitud. La vida és simple, nosaltres ens acompliquem d'anir d'insomni. De dia sempre em fas res, m'he vist passar que tu t'intre tantes vegades i sempre s'escapa.
Viva contra la multitud. Vull que m'expliquis com es pot viure al present sent tan fugaz. Captar el seu tras amb un nas amagat al braç. Tu no has aconseguit que m'espavili ni a base de xapes. Viva contra la multitud, estic perdut i no hi ha mapes que m'indiquin quines són les coordenades. No hi ha cites, altres escrites, rutes marcades. Hi ha només un buit per explorar, per rebuscar dins l'infinit que el meu entès.
Es redueix en un sorbret i puc plorar. Tinc molt de guanyar i molt poca pedra. Puc menjar-me amb una simple neura o viure una vida. Deixar que sangri la ferida o curar-la amb el col. Trobar el meu rol i fer crol fins a la sortida. Però sempre he sentit que no hi ha res fet a la meva vida.
que s'evaporen de seguida, és si una estranya fos en crida, i em ressegueixo els passos, és la demora, qui plora esquiva més fracassos, traços que esdevenen pals de sec, però caso les paraules igual com un redor grec, quan apret o res desapareixen els problemes, em distrec amb el batec dels bombos marcant fonemes,
Som el producte d'una educació podrida Quan va començar la cursa vaig quedar-me a la sortida, tots corrient I jo pensava putes cabres I em creia trencar els esquemas reposant a sota els arbres Però me convocava i ara estic tan desorientat com sempre Si perdo el ritme segueixo a capela fins que entra, s'entra És el que em diuen els col·legues Sempre reacciono tard, fart del quan jo vinc doblegues
Ara descansa com tothom i si t'oblides d'allò que somies i et preguntes com avança, el teu entorn es soli metes clares, entendràs que el primer error està en veure com et compares, tens camises, 12 bares a l'armari net del sastre, tu en matallit no veuràs més enllà del sostre, si el temps escapa sense deixar rastre, es tradueix en consigne, pavo, canvia de registre, avui la lògica sinistra del mercat és el gran nostre i la postres volen fer veure que tu dies, si et en canvies espavina nen, demostra que pots viure sense creure que estàs malgastant els dies,
Bona nit.
La vida és simple, nosaltres ens la compliquem d'anir d'insomni. De dia sempre em fas res, m'he vist passar aquest últim tren tantes vegades i sempre s'escapa. Viva contra la multitud. La vida és simple, nosaltres ens la compliquem d'anir d'insomni. De dia sempre em fas res, m'he vist passar aquest últim tren tantes vegades i sempre s'escapa. Viva contra la multitud.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ràgim sang, fins que les estrenes no ens aguantin. La vostra influcència enllotjarà, ja té nassos aquesta.
Fins demà!
i saps a tu estàs vestit d'ahir. Camines fràgil amb presència d'esquivit. Sospires pètals que t'acorin els rius.
Desfases nudes, escorbates, nudes, cirals. A terra et saima dins, es falta sa bondat. Corones, merescudes.
M'he llançat d'esperar i mirar com t'en vas. M'he llançat
Estimar.
No sap què passa, que van boges per tu. És que ells no saben el que vaig descobrir quan eren sang i et feies pipí. La nostra mà et posa sucre al pitó i totes estan boges per tu.
però és per tu. Baixes a la pista i ets un xou de debò. Fora tots els catxes que tu tens un bombó. Joem l'anòl i el sucre volen tindre un fi teu. I és que ser dolç també és una creu. Totes estan, però és per tu. Totes estan, però és per tu.
I amb el cutxi-cutxi que els hi dones petons. Quasi les pantufes foren d'horizon. Totes les alumnes se't foren purer. I és que ells no saben el que jo ara sé. Quan eres greu i et feies pitir, la nostra mà et posar suportiu. I totes estan, ho és per tu. Totes estan, ho és per tu.
No és per tu. Atmosferi t'enganxa i no tremolla pot servir perquè l'amor sigui o seu ànim.
S'aigua salada que saca sa pell i te transformes en un cel.
Les estiran se mescla sols. Estirats seran a blanques d'un bon llençol per dibuixar les voltes que han perdut i que mosguien cap a una esfera de constats.
Els estels d'Oriol són de núvols de gas i pol. Rons en celestiu, contra un estímol, reflexes en claror. Se proa bateant, ses bales estirant, se mescla a l'horitzó.
Fins demà!
Rums sense destí, contra el destí molt.
Fins demà!
per tota la gent. No podien fer-ho, però mira de repent. Estan menjant el coll en les rimes que tira el vet. Me pot porre sort en ritme en la tarima o en el poc. S'arriba el bolo, vi muntat en drogon. Quan arriba passa un rato fins que se'n calenta el toto. No s'han adonat que flota i en volem vendre la moto. Mare de tracs, jo soc mare de tracs. I junta a Pérez roden els pinkins en diant dels tracs. Mare de tracs, jo soc mare de tracs. Representa el delito, ve se'n conté en estos cracks.
Mare de raps i totes triuen. Mare de raps i totes xuntes. Mare de raps i de molt força. Mare de raps. Mare de raps totes unides. Mare de raps i s'altra volta. Mare de raps i com li diuen.
Ei, mare de dracs, aconsegueix que sonen no bastant merdas en l'erafax. Son afrodisiacs, rimes semiopacs. Es desfanen afalacs, solten per aquests demoniacs. Fuck, on estan aquests flacs? La meva merda s'espinint esposa per els cardiacs. És el flow attack, les rimes són tags. Cotre xampera el mirall, escac i mata els escacs. Me coneixen con la de sa, eh, eh, eh.
Fins demà!
Unides, mare de dracs, dis otra volta, mare de dracs, i com li diuen, mare de dracs. Ei, la va s'esfangir, mare de dracs és el hit, si me posa fangir, se caig en espantis, es n'esfantis. Ei, la va s'esfangir, mare de dracs és el hit, me pilles de trangis, posa'm l'esfantis,
Fins demà!
Sonis posposats, sense un remor de fons, no et tens que notar. No val el sol de millor, mas secassos desevicats.
Fins demà!
No canvies mai, m'agrada molt bé. És espai que t'espatiré. Se'm deixa gravant, em necessitem. I si m'acau, us deixa quedant. Jo no inconeixem, vull estimar-te, però tinc por d'equivocar-te.
Fins demà!
i fumos. Jo, quan tinc, ets una flangalló. Sembla que ja claríssim. Conec un lloc on, si més no ve, li agraden els carajillos. I tant, i les campes, i els cigarrots. No triguem-me, ja passa més. Comet-me vols, per cert, i que me'n tinc. I us agloris. Vull estimar-lo fins al fons. I a la millora ni jo creus.
Taksista!
Com? Com? Com?
sense massa mà. Quan d'amor tot raja, quan no hi ha cap nefra i el temps ho vol.
i saber quan deixa anar, deixar de tocar. Saber...
I ara no entenc que no ho entens, si jo t'entenc. Si ara vull el que tu vols, que cap ho vols. I tot el que fos, i trenes fort, ja saps.
vols arribar. Aquests acords fan ressò.
que estar a ti serà. Adeu.
Adéu, adéu, adéu, adéu, adéu.
Una mosca volava per la llum i la llum es va apagar. I la pobra mosca es va quedar a les fosques i la pobra mosca no va poder volar.
Molt bé, molt bé, gràcies als senyors de les companyies elèctricas. Ja tenim la mosca mitja, està bornida, però encara la volem acabar de manejar una mica més. Així que ara és el moment de cantar la cançó amb les lletres vocals. Començarem amb l'A i després passarem a la E. Esteu preparats? Som-hi! A la masca balava per la llam, a la llam es va apagar. A la pobre masca es va quedar les fasques, a la pobre masca anava per la bala.
Bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé
Fantàstic, fantàstic, perquè ja tenim la mosca ben adormida i no ens molesta més. Però, senyores i senyors, no podem deixar la feina a mitges. Encara tenim tres vocals per repassar. La i, la o i la u. Agafeu aire! Som-hi! Ili miski, bile, bipi, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li, li.
Fins demà!
i sembla que ara s'ha posat de moda això, els idiomes i modos no en tenim prou, ni amb l'anglès, ni amb el francès, ni amb l'alemanya. Hem decidit inventar-nos un nou idioma, barrejant totes les vocals, com si fos un emberbussament. No us torneu bojos, eh? Anamaskabelebe perlellem, pili, limpis, bipigui. Olo, pobro, moscos, bukudolos, fuscus i la pobra mosca no.
és perquè m'ha vingut al cap una versió molt divertida. Anem a recuperar els còmics que tant ens agraden. Anem a fer la cançó amb un home etropeges canviant les paraules per expressions que no tenen ni solta ni volta. Preparats? Som-hi! Volava per la clic-clac i la clic-clac es va puf.
I la pobres es va quedar les puf, i la pobres no va poder, uau, uau, uau. Unes volava per la clic-clac i la clic-clac es va puf, i la pobres es va quedar les puf, i la pobres no va poder, uau, uau.
Ets insens de marxa, sense remei, amb les teves mans el que es pinja del cervell. Puges per l'escala, baixes en ascensor, ningú no et demana per què fas color.
No tens cap de peus, no tens perdó de neu. Entrar a casa les velles, pots carregar ovelles. Sursum una mica en festa, homenatge, fulla, volar fer i vena, baixar-ne i s'ha sentat.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
de vida ni sap quan se morirà. Perquè el qui mos va criar, la ratxa mos va senyar,
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà! Fins demà!
No estava gens que un dia arribaria fins a Montigó. El que ningú es pensava és que acabarien a Roma, havia hagut de pes.
Fins demà! Fins demà!
No estava gens clar si un dia arribaria fins a Montigó. No estava gens clar si un dia arribaria fins a Montigó. El que ningú es pensava és que acabaria en el meu rotre.
No estava gens clar si un dia arribaria fins a Montigo, eh? Que ningú pensava és que acabaria la roba via a Budapest. No estava gens clar si un dia arribaria fins a Montigo, eh? Que ningú pensava és que acabaria la roba via a Budapest. No estava gens clar si un dia arribaria fins a Montigo, eh? Que ningú pensava és que acabaria la roba via a Budapest.
Fins demà!
Pugint de l'espiral, canviant el teu record, intentant valorar què va ser tenir-te a prop, que no estic bé, però també estàs pitjor, que t'estimo molt.
Dins meu obrint una esquerda. Fa molt de temps que esperava aquest moment. És la ràbia dins meu, però em reciclo a perdre.
que la llorança a dins.
Quan sa vida no te dóna direcció i quedes vagant en un rumb estrany i te trobes ben enmig d'aquest camí, no pots recordar cap on vols anar.
I una mà de boira deixa lloc en aquest immens desert de colors. I tu i jo des dels lloc més alt del món per un instant units en un sol cop. En un sol cop.
Tinc de certes revelacions, has retornat en el teu valor. Ara vas camp a través de l'horitzó, fora de pensar que esperava tu. I sa lluita que abans duies a sa pell, l'alimentava els sons d'un cel. Ara guia altra vegada el teu camí, tant costa molt el teu destí.
A un sol go.