Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Estacions temporals i dies definitius. I diuen que són l'estrassa d'aquesta malmasa. És producte de certa vol.
Fins demà!
Des que no hi ets, vaig en reserva. Em puc mort, molt mala herba, bona sort i adeu. Des que no hi ets, passos de zebra. Peus de blanc, no som qui eres.
Escoltes, Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
T'ho guardat i pels un municipal.
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània, un programa que vos heu preparat moltíssims i molt interessants arguments perquè mos acompanyeu fins a les 11 de matí. Un programa produït per Maria Morena, conduït per en Tomeu Martí, tot d'una, vos explicam tot el que tenim preparat per avui. Bon dia. Bon dia.
M'ha pujar, m'ha pujar, m'ha pujar, m'ha pujar, m'ha pujar, m'ha pujar, m'ha pujar, m'ha pujar, m'ha pujar, m'ha pujar, m'ha pujar, m'ha pujar, m'ha pujar, m'ha pujar.
M'apucerà el que l'han, que l'hançut.
M'n'n'n'n'en! M'n'n'n'n'n!
I avui hem començat amb l'energia que transmet Fermín Mogruza. Ho fa en un nou disc que acaba de publicar, Aquell Arre Antifascista, que recull el concert fet el dia 15 de febrer de 2025,
Madrid és el moment d'explicar-vos que avui, dilluns 15 de desembre, vos repassarem l'actualitat a través dels titulars de Diari de Balears i també de Vilagüer. A continuació, connectarem amb en Pep Vergé per parlar-vos, sobretot, dels repàs d'escat de setmana esportiu.
Farem una entrevista o mos connectarem amb en Toni Sales, portaveu del PI en el Consell de Mallorca. Amb ell parlarem de diverses iniciatives que han promogut darrerament des del PI. També tindrem el focus amb en Llorenç Capellà.
i connexió en Anita Sancho. I també, entremig, vos oferirem dues interessants entrevistes de fetes des de la plataforma audiovisual Vida. És el moment, però, de començar a repassar ja quins són els principals arguments de l'actualitat informativa.
Bon dia i bona vida d'una mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears trobam com a peça més destacada en aquests moments, l'obra cultural Balear celebra una emotiva nit de la cultura i lliure els Premis 31 de desembre recordant la lluita de Josep Maria Llompart. Dins aquesta qüestió, tres peces més, una amb tots els coordenats dels Premis 31 de desembre d'enguany,
Una altra, amb el discurs del president de l'Obre Cultural Baleà, Antoni Llebrez, la cultura i una societat civil forta són pilars essencials de qualsevol democràcia. I també encara, Diari de Balears, vos ofereix 20 imatges en una galeria d'imatges, resum del que va ser la nit de la cultura en la seva part social, que també...
és molt important i pesa molt. Més qüestions en l'àmbit de la cultura. Álvaro Martínez, director del Mallorca Live. Podria haver-hi, sens dubte, artistes de Palestina i altres artistes que venguin amb un component reivindicatiu? Explica...
en una entrevista feta per Jorge Guirado. També Poble Lliure fa una crida. Sense l'alliberament dels països catalans mai no podrem aprovar lleis revolucionàries.
i vos ofereix Diari de Balears un vídeo. Torna la Campallengua l'11 i 12 d'abril, es tornarà a celebrar la Campallengua i tendreu totes les informacions, totes les novetats en aquesta peça informativa que vos ofereix Diari de Balears. També l'Assemblea Sobiranista de Mallorca crida manifestar-se el 30 de desembre contra el colonialisme espanyol.
Més qüestions. Lluís Apestegui ha relegit coordinador general de Més per Mallorca. El periodista i investigador Ignacio Galán dona una conferència sobre la llengua asturiana a Mallorca. La poesia teranyina de Montuíri enfocada als místics, als excèptics i a la literatura religiosa. I també notícia important que cap de setmana absolta l'exbatlessa.
de Petra, Caterina Mas, del suposat tracta de favor al seu marit 4 dies de vagues de metges, 225 operacions cancel·lades i 10.244 consultes anul·lades a Mallorca. Més qüestions, la ITV de Son Castelló tanca els serveis d'inspecció de vehicles per obres d'urgència.
I finalment destacarem que Inca ja gaudeix de la plaça Antoni Bons, un espai dedicat a l'exballa i referent cultural de la ciutat. Monanam Vilagüeb.
Ja hi trobam en primer lloc el jutjat, la televisió i ara el Congrés Espanyol, el tercer altaveu de Prades per abastir la seva defensa. I és que Salomé Prades i l'exsecretari de Presidència compareixen avui davant la Comissió d'Investigació de la Gota Freda del Congrés Espanyol.
rebaixen les alertes per pluja al País Valencià, només el nord es manté en crebassa. En color crebassa, eh? Se refereixen. Cast, el candidat d'extrema dreta, guanya les presidencials de Xile i troba morts el director Rob Reiner i la seva parella a Los Angeles. Aquests són els principals...
en arguments de Vila Web. Vos n'afegim un a l'àmbit internacional que també és important i és que proclamen a París la independència unilateral de la Cavília. El moviment per l'autodeterminació de la Cavília ha proclamat el nou estat en un acte de la capital francesa enmig d'una forta tensió diplomàtica en Belgèria.
M'anem ara coberta la portada de Diari de Balears per recuperar allà la secció d'opinió. Allà hi trobam diversos articles. El d'en Alila Tomàs, Gaza ben present. El d'en Joan Vicenç Lillo, Ayuso e Seta.
És d'en Miquel Ripoll, aquest Nadal regalaré llibres. El d'en Joan Lledonet, aquesta democràcia que no ho és. I és d'en Rafael Borràs, cançons per Palestina i per el Sàhara Occidental. Aquests són les principals informacions que ens ofereixen a hores d'ara tant el diari de Balears com Vila Web.
tot d'una ja mos preparam per parlar d'esports, per fer-vos un repàs a com ha anat aquesta jornada esportivament parlant.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre. Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània.
Desperta el barri a cops d'escombra, tot cantant. Les primeres persianes sobre el feixugues padellant. Rere el vidre entel·lat, el cop patés segura que no era penat. I és que es fa la conversa igual que el sucre del tallat.
L'avi Josep no es deixa perdre cap detall i amb les pares preguntar quants dies més té de regar. Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia. Vendrem els cap d'un sol ben insolent i il·lumina d'esquerar tot l'espectacle de la nit.
Nens disclan, olor i xundegar, veïnes que un cop has passat em critiquen. Gent ensant la brossa d'amagat i un grat tardat que avui esborreta se't vi.
Bon dia, bona vida, saludem en Pep Vergé. Pep Vergé, molt bon dia. Molt bon dia. Què tal, el cap de setmana? Bé, la veritat és que tranquil, però bé, no? Bàsicament pendent del futbol, també hi ha hagut un pot de cultura, o com ha anat això? Hi ha hagut uns punts, però el cap de setmana és llarg, i dóna per molta cosa. Dóna per cultura, dóna per...
un pot de tot gastronomia un pot de tot massa bé massa bé i abans de tancar la conocció hem de parlar també d'economia però anem per passes primer de tot el Mallorca ha encadenat la millor ratxa de la temporada amb aquesta victòria de Montbelch
Sí, men, la veritat és que el resultat és extraordinari, en tant en quant que permet a Mallorca l'anar una mica tranquil, no? Estar ara molt millor, evidentment, del que estava. En tot cas, va ser un partit que se va decidir en el darrer tram i que no se va caracteritzar precisament pel bon joc del Mallorca, no? A cert, ti poden dir, que no va ser injusta ser victòria,
Però també és veritat que el Mallorca em va fer un rendiment, diguem-ne, un tant, pobre, els darrers 10 minuts, bé, però poca cosa més, eh? Poca cosa més. Avorrit! Sí, sí, sí. Avorrit! Jo, és que, pensava que quan Aguirre va partir, vaig dir, mira, el Manco, amb en Jago va arrasat i intentarem veure un poquet de futbol, i jo crec que l'equip per ventura ho intenta, però...
no en saben posar, és molt avorri veure el Mallarca. De moment, sí, sí, molt allunyats de l'objectiu de veure van futbol. Sí, la veritat és que sí. De fet, te diria que ja s'ha ressentat fins i tot a les...
a l'assistència a l'estadi, no? Jo crec que cada setmana hi falten milers de socis, milers de bonats que han pagat el seu carnet i que no hi van. I això, un partit determinat i concret, que fa vent, ha plogut...
coincideix amb no sé què ho pots entendre però que sigui el costum que milers d'abonats no vagin a escamp de futbol o no s'enganen amb el número d'abonats o alguna cosa molt seriosa està passant sí, sí, sí sí bé, Mallorca està en aquests moments els 14 però no pot vedar el més mínim
No, ara divendres viatja fins a València per jugar precisament contra el València i, bueno, si no guanya, en funció de la resta de resultat, torna a estar en una situació complicada. Està només dos punts per damunt de sa...
Sí, és que són molt d'aquits, hi ha molts d'aquits implicats i sembla evident que tots no guanyaran, però és igual. Si ara en quedaran és una altra victòria, això ja seria una altra cosa, no? Si hi ha el Mallorca aconseguís divendres guanyar d'invalència. Divendres juguen, eh? Crec que és divendres, sí. De Barça i Madrid què poden dir?
Segueixen la tònica d'aquestes darreres setmanes. Sí, sí. Jo, el Barça no el vaig veure, però, bueno, va guanyar. Que val, dos punts, tres punts més, perfecte. Bé, crec que no va tenir gaire de dificultats en un partit en què tampoc va exhibir el seu millor joc, no? I el Madrid que sí que el vaig veure, bueno, jo quasi quasi el donava per empatatge en aquest partit i al final, doncs,
Vam ficar el segon, el Madrid, i no diria que va ser injust, però si haguessin empatat també m'hagués anat bé. No sé si per aventures és desig...
per la bona. Va a guanyar-ho a dos i ja està. I què hem de dir? I continua igual. Sí, sí, sí. Se mantenen les diferències. Dins d'això, bé, sembla que hi ha aquesta aquesta cosa, no sé com dir-ho, a Madrid, de que hi ha una gent que volen treure l'entrenador, no? I no només això, sinó que
Ahir se parlava de que la plantilla està aixapada i que en Xavi Alonso té el suport d'en Mbappé i d'alguns altres però que n'hi ha d'altres com en Vinícius i això que el volen fer fora.
Sí, això s'ha de... i ahir se va visualitzar el contrari, no? Segurament, perquè com se xerra d'això, ahir se van donar una abraçada de germanor en Xavi Alonso i en Vinícius. Sí, sí. I jo, ahir, sap que és de mal, men.
a una plantilla sempre hi ha futbolistes que estan enfadats sempre hi ha futbolistes que estan trits i sempre hi ha futbolistes que voldrien que aquest entrenador seranàs perquè si en ve un de nou per ventures anirà millor i això ho podem aplicar en el 99% dels equips i evidentment en el Madrid també i en el Mallorca també en el Mallorca encara més tant tant que tenim un futbolista que s'ha
ha estat titular en els darrers anys pràcticament sempre, i que ara no juga, no?, ni un minut, que està passant la plantilla. Per tant, sí, segurament això no ajuda ni contribueix en es bon.
que hi hagi bon rotllit o que diuen, no? Que hi hagi bon ambient en el vestidor és fonamental perquè els resultats esportius siguin bons. Això no en té cap dubte. Això t'anava a dir. I segurament en aquests nivells d'elit i això, l'entrenador ha de ser bàsicament
això, un gestor d'egos, de tonterietes i tal. És a dir, també segurament és important així com col·loca els jugadors, així com fa diguem, millorar les parts que puguin tenir més dèbils,
Però vull dir que, no? Que lo principal ja no és fer bons entrenaments i no sé què, no? M'apareix? Sí, això és el debat que hi ha ara mateix en el Madrid, no? Que quin és el model a seguir? Jo diria que l'Angelo no va renovar precisament per això, no? Perquè se'l considerava...
un gestor de bastull, un gestor d'egos, i que això era la seva principal virtut. La mateixa virtut que tenia en Zidane, que no és un entrenador extraordinari, però sí que sap gestionar els egos dels futbolistes. I gestionant egos de futbolistes, veuen altres Champions consecutives. Sí, sí, sí. Si dius, no és un bon entrenador, no ho sé, jo...
alguna cosa devia tenir per donar 3 Champions consecutives, d'aquella manera sí, d'aquella manera però ja voldríem altres tenir 3 Champions consecutives sí, sí, sí
Vull fer també, posar es focus en l'Atlètic de Madrid, perquè bé, estàs quart, va fent, va picant pedra, tu m'entens que està entre els equips que lluiten per quedar tercer, no?
Si hi ha com a dues lligues, no? Sí, passa Madrid i la resta. I dins aquesta la resta, nosaltres, el soldat de Madrid en teoria hauria d'estar davant, no hi està. Bé...
De tant en quant no es fa somiar, surt un partit bo, però ben aviat tornes a ser misèries. Però això és històric. Sí, exacte, és històric de Madrid. Sí, ni més ni manco. Tota sa vida. Però... I va passar un patiment de partit. Un patiment. Sí, eh?
la veritat és que sí l'Atlètic no juga res borrit també, molt borrit és que te diré que la majoria partit de la lliga espanyola són molt borrits sí, també és vera per trobar-ne un debat n'has de veure molt de xeret hauran de fer qualque cosa si volen mantenir el negoci bé, per l'Atlètic de Madrid l'important és que visita l'estadi Baleà
Partit de Copa. Partit de Copa. Top Anu m'han dit ja. Ah, sí. Ah, idò no hi podré anar. Tu has com... No, no, no. No hi vols anar? T'estimament no aniré. Sí, per m'estimament no, no. S'està d'hi balear, no, no. No, de tota forma també... Però t'acollem bé ja, no? No, no, no. No tinc cap queixa, perquè no hi vaig, per tant no m'ho puc queixar.
només si a Inés i me maltractéssim me queixaria però quan no hi vaig no me puc queixar les coses com són? d'altres formes ho has fet molt bé i has deixat el mirant cap a la primera federació o cap a la segona federació va ser un desastre l'equip Balears una altra vegada la oportunitat de situar-se líder perquè l'Unió Espartitua Poblena no havia jugat se va ajornar el seu partit i va i perd 3-1 amb el Terrassa és que no sé
és un equip que m'ha despista molt molt irregular sí, però de tot és història no? sí, de sempre però especialment és com que quan tens poques expectatives te les millora
Sí, correcte. I quan tens les expectatives de dir, bueno, idò, escolta, si són capaços de fer això, ara, conyaran, idò, aquell dia perden, no? No sé, sí, sí, és un equip que sí, regular, que sorprèn. De la segona ref que més destacam,
Bueno, que hi va haver derbi, no?, que el Porres es va guanyar l'endratge 2 a 0 i que d'aquesta manera, pues, encara es viu, el Porres encara no ha baixat. Que ja és molt, no?, i que l'endratge està allà, allà, de moment està en zona de permanència, però està molt a prop dels descens i s'hauran d'espavilar, no?, s'hauran d'espavilar. Has defugit, sa pregunta que te volia fer, vull dir, m'has fuit, m'has canviat de tema. Sí.
pronòstic del Balears Atlètic de Madrid, clar, són dos equips absolutament imprevisibles, no?
Sí, però un és de primera divisió i l'altre és de segon ref. Si, però no estic a una contundent victòria a l'Atlètic de Madrid, seria... Ara, pot passar a tot, però a l'Atlètic de Madrid, qualsevol cosa és possible. Però bueno, lo normal seria que ha guanyat l'Atlètic, no hi ha cap dubte d'això, tothom ho sap. Sí, sí, sí. No hi ha cap problema. Sí, sí. Del món del futbol, destegant res més.
No, men, jo enguai m'ha cridat l'atenció al monacó, no?, que s'ha col·locat líder de tercera i que està, i que va líder, no?, i que per darrere té el mallor que ve i la penya esportiva, que són dos classes aspirants de 700. Ja. A segona ref. Però, bueno, el monacó va líder i aguanta, aguanta com a líder, no? Monacó, 39 punts.
el Mallorca ve 37 i la penya deportiva 34 però bé encara queda molt encara queda molt però que està emocionant la tercera divisió i no també li pegarem sí, sí, me la pegarem una vegada i el que ja me vaig desconnectar fa anys i saber bon futbol era les divisions de juvenils la divisió d'onor juvenil tot això
hi havia anat jo a vegades i això és, bueno, se veia bon futbol, no? Sí, la veritat és que sí. Men, sí, el que passa és que jo també estic bastant desconectat. Sé que Mallorca és...
va quart a la Lliga i a l'equip de les Illes, que està millor situat, i que l'Espanyol és líder per davant el Barça, no? Si no vaig malament, el Barça ha de deixar de memòria, però crec que el Barça va empatar i l'Espanyol va guanyar i per això s'ha col·locat líder l'Espanyol.
I res, l'Espanyol-Barça, l'Adam i el Mallorca, si no recorda malament. Sí, el Barça efectivament va empatar amb el Cornellà 0-0. Exacte, exacte, exacte. I l'Espanyol va guanyar 0-2 dins la vedella, ara ho veig. Exacte. De manera que, efectivament, Espanyol primer, futbol col Barcelona segon, Adam tercera i el Mallorca quart. Déu-n'hi-do ja. Ja sé que ara passar d'una banda a l'altra això no és un periodístic, però
És a dir, l'Espanyol de primera divisió sí que és sorprenent. Sí, eh? Jo no estic estorat. Troc que no té res. L'Espanyol no té res. Res, però... Bueno, un entrenador que més o menys sap motivar, eh? No? Res, res. No, ni això. No se'l dirien ni això. No ho sé. No, no, no. Déu-me anar a llibre i també ens preia la feina de Manolo González, però és que...
ets entrenador, no fem... se poden donar un punt, dos punts, tres punts, el que vulguis tu, però una temporada com per estar el cinquè de primera divisió, va faltar alguna cosa més que tenir un bon entrenador. Sí, sí, sí. I...
No fluixa. I hem de dir que encara no s'hauria de notar la nova propietat, que crec que sí que vol apostar per fer un gran club i abocar dos bens i tal i qual, eh?
Sí, però el que dius tu, en teoria, encara no s'ha de notar. No, no, això hauria de començar a partir de la temporada que ve. Sí, és vera, l'haurem de seguir. Ara bé, després, mira, van a l'estadi Baleà i... I perden. I perden. Sí, però ara m'ha vengut un escapa això perquè xerraven de divisió dels no juvenils i el líder...
l'Espanyol també per tant vol dir que té un bon planter cosa que no és fàcil a Catalunya perquè hi ha un equip molt hegemònic i després l'Adam que sempre hi és i sempre té sempre ha tingut bons jugadors que després el Barça li ha llevat exacte però sí, és un equip tradicional de
del futbol va ser català i té nom, és un equip amb nom i que té bons futbolistes, no? Mhm, mhm.
Bé, ho seguirem, ho seguirem. Escolta, tenim molt poc temps, però te volia demanar per a la notícia una mica de la setmana, diguem, que seria aquesta aposta, pareix que bastant clara i rotunda, més per Mallorca, no de regular, sinó de suprimir el lloguer turístic.
Com ho analitzes això i com serà rebut pels sectors econòmics? Bé, depèn de quins, clar. Efectivament. Mem, la veritat és que és una notícia un tant sorprenent, no? Un tant en quant que és una passa decidida i valenta
que marca un camí, no? Diu, bueno, no se trata de volir d'avui per demà, sinó que a mesura que se'ls llicenci se vagin acabant, no se vagin renovant, no n'hi hagi més, i per en un futur anar cap a la volició del joguei vacacional. Mhm.
És una aposta en el final per l'habitatge, per intentar donar habitatge als nostres joves i no tan joves que avui per avui tenen molt difícil accedir a un habitatge. Però xoca bastant l'atenció perquè en el final t'estàs posicionant de vora el sector taler.
i t'estàs posicionant en contra de tots aquells mallorquins que tenen un habitatge, un segon habitatge, que lloguen vacacionalment en els mesos d'estiu i d'hivern. I que tradicionalment sempre s'havia dit que era una...
el lloguer vacacional dinamitzava molt la vida econòmica dels pobles, perquè la gent que va a un lloguer vacacional, després surt a comprar, va a restaurants, va a anar a bars del poble, al lloguer un cotxe, és a dir, que contribueix moltíssim a dinamitzar la vida econòmica, no? I per tant, potser és una aposta valenta i sorprenent, encertada o no.
cadascú ho dirà, tindrà el seu parell però el que sí que és cert és que és molt sorprenent fins i tot perquè mai han governat més per Mallorca que s'havia pronunciat en aquest sentit ara pareix que volen donar en el lloc educacional és culpable que no tinguem habitatge i segurament part de culpa en té però jo crec que
Seria molt simplista, solvantar el problema de l'habitatge. Crec que no va per aquí, això. I a banda d'això, creus que en un futur govern progressista aquesta seria una mesura que s'acabaria implementant, per dir-ho de qualque manera? Tomeu, Mem...
jo m'ho veigut sobre el que faré demà, d'aquí 30 anys vol que jo te pugui aventurar. Que clar, jo no... 30 anys, no? Ho he dit a posta, jo no el veig avui per avui, un govern progressista, per quant? Vull dir, jo crec que les pròximes dues altres legislatures estan perdudes, no hi haurà... Clar, què dius? Impossible. Clar. No. No.
Bé, te veig molt optimista. No, no, no, ja no és que confiïm. Tens dades empíriques tu, que com ho notes en el carrer, no ho perceps? No. Una onada, sí, sí. Se nota en el carrer. Però pensa que les eleccions no se guanyen, eh? Se perden.
Sí, sí. Què ho dius? Perquè governen a Madrid o per qui ho dius? Per tots. És a dir... No, jo en part... Tu ja sé que ho dius un poc irònicament i tal, però poden compartir bastantes anàlisis. Però també és vera que és que governen. Tampoc fan cap audadors vermells i que més tard o més prest... També, també...
també cansaran, ho diré així bé, no, no te veig optimista, estava així jo ara per ara la veritat és que no veig la possibilitat d'un govern progressista a Balears i evidentment tampoc a Madrid en un futur immediat jo crec que mínim, mínim una legislatura més de govern progressista
de dretes en suport de solta dreta aquí a Baleasa està assegurat 4 anys més com a mínim dic 4 jo entenc que seran 8 o 12 l'esquerra està molt malament el meu som molt pessimista molt pessimista bé qui seràs candidat del PSOE a les autonòmiques jo no ho sé una francina
i serà. Faig un esforç per no xerrar ara mateix. Ja, és que no ho sé, i qui és el que convé que sigui? Sí, sí. I també és per Mallorca? A veure, qui anava, qui anava, que faig un esforç per no xerrar. Ja, però, però, és que...
no ho sé, te veig il·lusionat no, il·lusionat gens zero, zero il·lusió però vaja diguem sabent que que aquestes coses que en els pitjors casos són cícliques i que cada tant canviem hi ha cicles que van donar 40 anys però bueno això era una altra cosa també és vera
Bé, ho podem. Ara m'has donat un... m'has omplit de... Jo no, jo ho he perdut d'onze, set, vint anys. És que ho vull molt malament. Mira, en castellà diuen no hay mal que cien arroyos dure o que dure cien arroyos. Exacte, exacte.
Sí, això és com aquell que li diu a sa mare a mamà, vol que t'ajudi? Si sa mare diu, sí, seu aquí no te moguis. És un poc això, no? Sí, sí, sí. La posició actual, seu aquí no se mou, s'equivoquaran, exacte. Pentura li tocarà. Sí, però... En fi, tot plegat, trist. Ara tot això ve per allò que he vacacionat. Sí, sí, sí. Això és una mesura que s'esbassa més per Mallorca...
avalen en fervor, no? Ah, anava a dir que practiquen en fervor, però vol dir... No, perquè, clar, és que no sé això, realment si això és... no ho sé, és això el que volem. El que volem ser basses de més per Mallorca, no? Bé, suposo. Això és el discurs de l'esquerra nacionalista. Suposo que és això. Allò que vocacional ha volit. És aquest el discurs. Suposo que sí.
Ja, no ho sé. Ja t'ho dic, fins no fa gaire n'hi havia molts que deien que això contribuïa a repartir millor la riquesa d'estolisme. Això jo ho he sentit a l'esquerra nacionalista durant molts anys. Sí, sí, sí. Però bueno, la vida canvia. No? I tot està en moviment. Sí, sí, sí. I tant, i tant, i tant que sí. No ho sé. Jo abans m'agradaven molt les...
de d'encimades i ara ja no m'agraden tant, vaig tenir una empatxa d'encimades, em vaig menjar massa un dia, de tot anava a provar mai més. Ah, jo ahir em vaig menjar una de nata, boníssima, excel·lent. Ah, bueno, d'on?
La veritat, mira, vaig estar a punt de demanar de quan eren i no ho vaig demanar, però... Saps que no ho pagades tu, ja ho veig. Vas anar convidat, ara ja ho veig. Saps el bar Rodlet aquest? Sí, clar. Aquest tan típic de menors i això. Sí, sí. I de port... Perdona això, és un temple d'estrot, ho saps? Ah, no, no, no, no, no.
El bar estava decorat, jo ara fa estona que no hi vaig, però estava decorat amb imatges, amb fotografies de trotons guanyadors. No m'ho vaig fixar en la decoració. És que...
No, i sé que el camerè era molt bo, un tipus molt bo, plurilingüe, en fi, xerrava amb alemany i tal, i també la veritat he de dir que me va sorprendre que el menu era un poc car.
i les postres ja t'he dit molt bones una enzima de nata molt bona si va a disfrutar no va ser que després van anar a veure el bus de n'Aurora i li van posar flors a n'Aurora a picornell molt ben fet
Pep Berger, moltíssimes gràcies. Vinga. Salut, cuida't. Ara comença la setmana molt millor. Exacte. Adéu. Adéu. Miquel, començant per aquí, com tries l'opció d'estudiar arquitectura?
Jo començant per aquí no era res una cosa específica que tenia des de petit, sincerament. No és una vocació. No és una vocació. Va ser una cosa que durant els meus anys d'estudi, així com la ESO i el batxiller, així com vaig fer assignatures tècniques, assignatures artístiques vaig anar de cantant fins que vaig arribar a seleccionar la carrera d'Arquitectura.
i a partir d'aquí has treballat molt l'estudi de l'espai públic i diria que sobretot en relació amb el canvi climàtic dins d'això tenim aquí avui aquest llibre titulat Buits urbans en temps d'emergència climàtica que hi trobam aquí
Què és això? Moltes pàgines hi trobem. I molta fotografia, i molt de text, i molt de gràfics. Bé, partint de si ja de com va néixer aquest llibre, en el final podem contextualitzar que és un treball de final de grau. Sí. I el particular d'aquest llibre és que al final fent una carrera d'Arquitectura tothom s'espera que sigui un treball sobre una casa, sobre un hospital, un projecte. Una reforma. Una reforma i tal, sí.
I al final vaig decidir de qualque manera fer algo diferent. Durant la carrera els darrers anys me vaig anar focalitzant més en el tema de la millor met de paisatgisme, met sobre l'espai públic, i tenia aquesta idea constant, tots els temps, de posar un exemple de França, de Barcelona, d'altres països de primeres capitals d'Europa, i no deixava de pensar com això se podia arribar a aplicar a Mallorca.
Tenim, a lo millor, una idea perduda del que és l'espai públic aquí a Mallorca, sempre pensam molt en reformar cases, cases de fora viures, i l'espai públic queda, a lo millor, un poc en segon pla. Per tant, jo a partir d'aquí, a través dels estudis i aquesta idea que tenia i aquesta curiositat, neix l'idea aquesta d'aplicar l'espai públic sobretot a lo que són els pobles petits.
perquè si t'hi fixes durant el llibre el primer que ha dit de tot és limitar el treball a un cert municipi, no ho aplicar a tots els municipis de Mallorca. Després hi anirem, en aquesta part més específica, però te vull comentar que jo tampoc fa tant d'anys que som conscient de lo important que és el disseny urbanístic,
si aquí hi va una carretera o hi va un eix cívic, per dir-te coses de debat d'ara, de fa uns anys, etc. etc. No era conscient de fins a quin punt mos impacta. I ara que en som conscients mifits, i realment, clar, té un pas grandiós, no? Tot el que és el disseny, l'urbanisme, el paisagisme...
Sí, sí, totalment. Ara inclús hi ha càmeres tèrmiques, s'utilitzen molt en els despatxos, perquè fan una fotografia de com, per exemple, paviments com material com l'asfalt, paviments com el cauchó, que és allà on juguen els al·lot petits. En ple estiu, en ple agost, estan a temperatures superaltes, o que poden arribar a temperatures de 60 graus, una barbaritat. Què passa? Que si tenim una bona...
un bon disseny, un pre-test bo sobre com funciona el tema de material, el tema de dissenyar, poden fer que totes aquestes coses canviïn. Per exemple, moltes vegades, ja ho he dit abans, a Barcelona s'aplica molt aquest canvi de substitució de paviment de cautxul per ser bo, que no deixa de ser arena, i agafa una temperatura molt més baixa, per exemple, com plantar més arbres per generar més espai d'ombra, etc.
I jo venguem aquí perquè tot just aquest debat a Mallorca, tot just comença ara. Ara, vull dir, els darrers dos anys, Pantura, això, o tres, no sé, vull dir que no fa molt que se'm parla de refugis climàtics, de patis d'escola que, per exemple, no tenen res a l'ombra, etc. Com definiries el moment en què estem a Mallorca en relació a la consciència?
Jo ara estic totalment d'acord amb tu, que és ara mateix que neix. Jo ara farà un any que faig feina a un despatx que se diu Marex, i té aquesta vessant de, no tant només d'arquitectura, sinó que trobem moltes altres escales, des de la més urbanística a l'escala territorial, a el que pot ser una plaça o un espai públic, i ara des de fa dos anys enrere van començar a sortir subvencions sobre el que estaves comentant, de refugis climàtics dins del municipi, i sobretot se toca el tema de les escoles.
El que mostra a banda que, sobretot en aquest municipi més petit, els pàtits d'escola són esplanades de ciments senceres. A l'altre no tenen un tossat de potxa o una pàrgola petita com a molt, però no tenen aquest refugi com a tal. Refugi i també una relació amb la natura, segurament, no? Que també és bàsic, és fonamental i estava completament oblidat, no? Sí, sí.
sobretot amb el que estaves dient tu, a part de ser un refugi com a tal, a nivell d'ombra, perquè també se xerren d'altres temes, un de fer-ho com a més ameno amb tothom, xerren de blau, verd i gris. Gris fa referència a les temes de sombra, tema de com captar energia, o sigui, més d'elements constructius, com els poden fer amb ombra i com poden captar energia. Després és el del tema del blau, que seria el tema de recollida d'aigües, tema d'hidratar, perquè
A vegades m'ho deixam en això. Per exemple, hi ha pobles a Mallorca que encara no tenim ni aigua potable, anem pel carrer. Què passa? Que la millor de vegades m'ho deixam en aquesta peça que és bastant clau, el blau. I després sobretot el verd. Com el tema de la vegetació, més enllà de fer molts ombres que biodiversitat i espais per la natura.
Tu has estudiat els pobles petits de Mallorca, fem-nos cinc cèntims? No, ja ja giren cinc forma, però explica-nos els principals inputs. En el final per fer aquesta classificació dels pobles, jo m'anyanyava molt de pobles que estaven molt influenciats a nivell turístic, sobretot el que són els pobles de la costa.
m'anava més cap en el raiguer, els plats, els pobles de dins, i que no fossin exhaustivament en població molt alta, que mantinguessin a lo millor aquest nucli medieval, que és més rígid, aquest de poble, el poble de Mallorca, i que tinguessin aquest ambient de poble, de vila. I a partir d'aquí començava l'anàlisi del treball.
I quins són els principals fils conductors d'aquest treball? Quines són les principals conclusions? Si és que me'n pots explicar alguna? En el final existeix que jo posa en el llibre, per exemple, el meu poble, que és Custits, i hi ha un moment que explica que si no demanem una hortofoto, és a dir, una foto aèria, com si anéssim amb un dron,
Veiem que hi ha alguna vegetació dins els pobles, però aquesta vegetació no és que surti de l'espai públic, o de l'espai privat, gent que té jardins o corrals, que també en xarves corrals, en el llibre, o d'aquests buis urbans que ja ho explico, que són aquests solars buis,
que no estan utilitzats, però que estan tancats a la població. Per tant, el que ens queda és com una espècie de desert. És a dir, són zones asfaltades, zones pavimentades, a les quals no existeix el verd en molt poc. I són zones molt poc permeables, és a dir, que l'aigua no s'infiltra cap en els aquífers.
Què passa? A partir d'aquí jo genero l'hipòtesi que aquests solars buis entressin dins el dia a dia de les persones. Que aquests solars fossin com els nous parts, els nous espais verds que els fan falta en aquests municipis. I perquè això passàs què s'ha de fer?
No és que doni realment una resposta, sinó que pot realment, al final, el títol diu el llibre. És una eina projectual però també és una eina de reivindicació. Els ajuntaments, sobretot a la hora de quan fan els plans generals, moltes vegades s'obliden d'aquesta part verda. Què passa? Jo ho he de dir, municipis...
No diré un nom exacte, però hi ha municipis que el verd és poquíssim. Realment jo faig una anàlisi i surt que els pobles de menys de 3.000 habitants només necessiten dos metres quadrats per persona, segons la normativa. I els pobles de més de 3.000 habitants, cinc metres quadrats. Però és que m'ho anem a la ONU i el mínim de la ONU són deu o quinze. I són poquíssims. I si m'ho anem? I si m'ho regim?
En el metres cuidat d'aquest mínim que m'ho exigeix ser l'UIP, que et seria i tu hi veníem a seria vegades, però el poble t'acompleixen. Per tant, està molt en fora d'aquesta imatge idílica d'aquesta Mallorca verda, d'aquesta Mallorca que quan vas amb avió
pareix que encara resistes aquí, però clar, tenim aquests, el que tu dius, deserts, que són els pobles que... clar, diguem-ne que el problema és que durant molts anys aquests pobles han anat creixent i ho han fet amb uns criteris que pareixia que asfaltar era millor que no estàs asfaltat, etc.
Ara passa molt, és una tendència que és com a desasfaltar, o com a asfaltar durant tots aquests anys. És una tendència que ara s'ha de... Jo sempre he dit Barcelona perquè et sap sempre que ha tingut més clar perquè és allà on he estudiat. Però és a dir, és una cosa que ara jo crec que comença a donar moda i s'està començant a aplicar aquí, sobretot amb aquestes subvencions que estan arribant i aquesta ideologia. I ara no sé què anava a fer-hi.
Jo ara estava pensant, ara no sé si he estat gens al corrent o no, palma ara mateix el debat sobre si han de tenir uns velles ombres o no. L'Ajuntament diu que hi ha perill real que caiguin i puguin fer mal. Quin seria el criteri?
òptim, fins i tot davant la necessitat de telar un arbre, no? És a dir, l'escriteri seria aquí on t'has un art de posar 3, com... quin series? Jo com a arquitecte al final, potser és el més partidari de no fer una taula de taula raça que quedi tot net, perquè en el final, el que xerraven fins ara, en el final l'arbre aquest ha crescut, han passat molts anys, han agafat un cos, es qual fa ombra, per protegir-ho de la perspectiva d'arquitecte.
Sí, sí. I clar, nosaltres sobretot ara en el despatx quan estic fent feina, miràvem el millor quan fem projectes a nivell de fases. El millor no és una taula rasa, sinó que el millor aquest arbre és que estan en més perill, que estan a punt de caure, però el millor s'aplica una substitució, com dius tu. D'una altra, és a dir, se pot fer de diferents maneres, o s'aplica la mateixa espècie o...
o pot ser una espècie que potser moltes vegades aquests arbres que estan a punt de caure és perquè tenen una malaltia. Per tant, hi ha potser una altra espècie i no és la mateixa. I tornant a la planificació. Creus que a partir d'ara ha de ser impossible un creixement desigual d'una ciutat o d'un poble sense tenir en compte
el canvi climàtic i sense tenir en compte tot això que m'ho has contat ara dels gris, blau i verd, no? Sobretot jo, ara diria, el que arribaves a concluir el llibre és que els ajuntaments a l'hora de fer els planejaments tinguin en compte l'espai lliure públic i que després no el venguin perquè moltes vegades si tu analitzes els plans, aquestes estaques verdes que t'ha de dir són espais lliures estan ocupats per cotxes.
Per tant, dels pocs espais lliures que queden estan ocupats pel cotxe, per tant en tenim poquíssims. Per tant, el que reivindica el llibre és que de cara en el futur, quan fem aquesta ampliació en aquest municipi o d'aquests nuclis, tinguin en compte fer un espai lliure de qualitat i adaptar-se a la necessitat que són avui en dia, que és com tot aquest efecte de silla de calor i l'augment de temperatura.
Clar, això ho vull acabar aquí, però ara he pensat en els pobles que ja han arribat al seu límit i ho han urbanitzat, a la pràctica ho han urbanitzat tot.
Quina és la proposta de creixement? És a dir, retirar asfalt? No, el que estàvem parlant fins ara. El que estaves dient, potser les places principals o secundaris o aquest petit racó que queden mos, que no deixen de ser espais residuals,
típiques de cul-de-sac, cantones, tots aquests petits punts poden intentar al millor fer el mini-ingest per poder aplicar vegetació, infiltració d'aigua i que siguin llocs més permeables. Idò Miquel Fiel, joveníssim arquitecte però espero que amb molta previació i molt de futur. Moltíssimes gràcies. El llibre s'ha pot trobar així fàcilment? Sí, pot sacar la web de SuperC.
allò hem anat al treball de final de grau i si cercau per aquest nom sortirà 8 urbans en temps d'emergència climàtica Miquel Fiol, un plaer, moltíssimes gràcies Gràcies a vosaltres I nosaltres ara passàvem al segon bloc de taula d'anàlisi
Som a l'episodi 87 d'Això és vida, un episodi que hem encetat amb aquesta conversa amb aquest jove arquitecte, Miquel Fiol, i ara és el moment de conversar d'actualitat i ho farem a partir de les col·legues que ens presentaran les tres persones que hem convidat avui a seguire la nostra taula d'anàlisi. En Joan Vicenç Lillo. Joan Vicenç, molt bon dia, molt benvingut. Bon dia, també. És el teu debut, és el teu debut avui.
Si ho fas bé, te convidaré a tornar, ja ho veurem, a tornar-te a guanyar el lloc. Joan Mir, bon dia, Teresa Caimari també, molt benvinguda, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Vos demanem, com sempre, brevíssimament, si vols fer un apunt de qualque cosa que ja he cridat molta atenció de la entrevista i després ja passarem a parlar de les corolles. No sé qui vol...
Joan Lillo segur que t'ha despertat. Esclar. T'ha provocat coses. Sí, jo pensava quan ell xerrava de crear aquests refugis climàtics, cap i a la fi és posar arbres que facin ombra, pensava després el sotractament que se fa en aquests arbres amb aquestes podres indiscriminades, etc.
que, efectivament, després no fan ombres, em malalteixen i hi ha el que provoca. Per tant, no només has sembrat l'os, sinó cuides l'or. Exactament. I fer una bona tria d'arbres i totes aquestes coses. Sí, sí.
Jo m'ha cridat atenció a lo que ha dit, no quan estava aquí sinó mentre esperàvem que diu que sa seva vocació, diguem-ne, sa seva inclinació, per això va so, d'una frase d'una professora seva i deia
a Palma, a Mallorca, no viures de s'urbanisme". I ell va dir, ai, ara ho voles, et provaré. I realment és dels llocs en què més falta una intervenció, i sobretot en el canvi climàtic. Jo si hi ha una sensació
que record gravada i sorprenent de quan t'era Nin és... Mon pare vivia... Estàvem els estius a Estiullars, a Porto Colom, a Montsebarc, a Quilamà i tot això, i mon pare venia cada setmana un pic per setmana a arreglar negocis o a fer feina.
I una vegada me l'adon vell i veiem dormir a Palma i la sensació horrorosa de que quan surts d'aqueta eva te pegui quan entrassis un forn. Una cosa horrorosa.
que ens va quedar amb el climàtic, evidentment això s'ha accentuat en què era, perquè a més pobles no passa tant, perquè no hi ha tant d'asfalt acumulat, encara que ixe sempre palma és horrorós en l'estiu. Jo vaig conèixer molt la diferència entre Barcelona i Palma, també a veure que quan dic Palma dic que a meua que tampoc no és ben bé una ciutat.
amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona, amb Barcelona.
tens de més dedicació no a mi, a qualsevol persona o a qualsevol administració, que després no siguis capaç de mantenir-la simplement, que és quan te domines feina, perquè ja ha crescut, ha relat, és cert que pot tenir una malaltia i bueno, ja hi ha professionals que se dediquen a curar la natura, que nosaltres mateixos hem provocat que se posi malalta per a
és que és absurdo, és absurdo, totalment absurdo. És de fer-nos del que realment ens dona vida. Joan Lillo, comences tu? Quina corolla proposes? Bueno, la meva corolla és la primer de tot gairebé l'obsessió meva. I que més, de fet, no entén gairebé ningú.
I és un tema molt concret, que és la desforestació de les muntanyes, que no només és per molt descanvi climàtic, que també hi ajuda, sinó per un problema molt concret.
que és el de les cabres. I per això fa com riure xerrar de cabres, no? Però jo, que he fet quasi 40 anys de feina per les muntanyes i he hagut d'anar molt sovint, he vist el procés de degradació tan greu, tan greu.
De fet, no fa molt, en el fòrum del GOP, que pràcticament el fòrum del GOP està inactiu, en el sentit que pràcticament només s'hi pengen troballes un poc especials a nivell oligològic, però no hi ha gent de debat, l'any 2010 ja vaig demanant al GOP que per a qual una campanya en el tema de les caures. Jo no fa molt perquè vaig molt a la muntanya vaig anar amb els tors al verds, fa poc.
Mai, mai havia vist Estos Albert tan malament a nivell de desforestació. Però no només és desforestació, és que usines de 25 anys, fa 25 anys que no neix una usina de llavor ni de tanyada. Per tant, el que tenim és una usina molt vella, molt enmalaltit,
i on la temperatura del bosc ha pujat molt, l'humitat ha pujat molt. No, no neixen perquè s'escavres se mengen... Sí, absolutament tot, pràcticament tot. I també espècies protegides. És a dir que en aquest sentit hi ha una responsabilitat molt més política. Hi ha una responsabilitat administrativa i una responsabilitat
Penal, fins i tot, perquè va en contra de certs articles d'escodi penal i tot. Jo he demanat amb el GOP intervenció en aquest tema i jo soc del GOP fa 30 o 40 anys. Si ho haig de ser per aquest tema m'hi donaria de baixa, talment, i mira que estic... Bé, perquè també choca en s'ànima animalista, no?
No, en aquest cas no hi pot entrar, ni se n'ha de parlar d'aquest tema. És a dir, parlant cop pel que fa el GOP, si hi fas entrar altres tipus de gent, animalistes o això... Perquè la solució quina seria?
La solució és una solució de gestió forestal. Ara mateix la gestió forestal la fan les cabres. Se trata efectivament de llevar. La cabra d'aquí és una cabra domèstica. El que passa és que aquí hi va haver un invent de la cabra
És una cabra autòctona, però domèstica. Va venir fa 2.000 o 3.000 anys en la presència humana. Abans no n'hi havia. Per tant, és una espècie invasora. Vigilaven molt les cabres.
A les escritures de la finca de Sonamé, podem per cas, un cas de ruptura, de contracte amb els que vivien en la finca era si les caves anaven al bosc. Vull dir, havien d'estar molt controlades. De fet, havien d'estar tan controlades perquè el que sembraven era la subsistència de tot l'any. No se podria permetre que les caves.
A nivell del Mediterrani és un problema molt greu. De fet, la UNESCO fa 40 anys va fer un llibre molt bo sobre aquest tema, però abans nosaltres encara no teníem tan greu aquest problema. De la manera que em va fugir la pagesia de muntanya, els temes que s'han amollat, després hi va haver sonats que em van amollar per fer net, entre cometes.
Bé, en qualsevol cas és una corònia diria molt específica que no sé si en Joan Teresa o jo mateix hi podem portar gran cosa, jo he tingut cabres de cap meva i sé que deixen un desert. Un desert? Però s'ho menjen?
tot. Figuer de moro, cactus, tot, tot, tot, tot, tot, tot, no queda res. I els arbres arrenats a l'alçada que arriben a dues potes, o sigui que... I l'apall dels arbres. És espectacular. Joan, no sé si pots aportar... Clar, la meva vessant de crítica...
de crítica hostil a certes mesures diguéssim ben pensants i tot això. És que jo no som ultra animalista, perquè jo estic molt content que algun animal desaparegui, el virus de sa varala per exemple,
que parell que està a punt de desapareixer. I jo em fa feliç que la gent deixi de morir perquè un animalet ha desaparegut de la nostra terra. I se quebre per la vista és allà una altra dimensió, però també tenen aquest problema. I això passa
amb les espècies invasores, tant vegetals com animals, perquè normalment són animals, i que m'agradaria dir tots aquests que però hi feren per la costa de Mallorca que n'hi ha per tot i tot això s'ha... Jo record qualque article que en aquell moment me va desorientar un poc en la línia aquesta de defensar la vegetació i en canvi no era gaire gent... En Nadal era una persona racional.
Jo no puc portar res, però pens... Calcú...
ha de prendre qualque decisió, perquè no podem continuar així. Jo me'n record fa quan érem conscients que començava a haver-hi cabres per la muntanya. Deies, oh, que bones! Però clar, hi tornoves i deies, i l'altre dia n'hi havia 15 i avui n'hem vist els 34. Però clar, el que tu deies també, totes les altres jo deies un article
que a Grècia estan exactament igual, estan desperats, o sigui que clar, hi deu ser tot. Jo, de petit, m'he sorat de llet de cabra. De fet, jo només bevim llet de cabra i m'agraden molt les cabres, però jo bevim llet de cabra que l'esduï un pastor,
i en duia de més trenta o quaranta. Clar, però el pastor se va morir i el dia que se va morir ses capes es quedaven a lloure. I això és el que li ha passat a Mallorca. Però això és un problema que s'ha de solventar amb mitjans tècnics. Jo sé que ara no anirem a xerrar aquí. Si vols que un dia en xerrem més llargament, el xerrem en aquest tema. Però la veritat és que la conselleria d'ambient no fa res, el got tampoc,
I el Consell de Mallorca, amb en Pedro Bestart, encara ho empitjora. Perquè, per exemple, una finca pública com Estos Alberts era refugi de fauna, una figura importantíssima de protecció, i ara és vedat de caça. Ah, sí? Sí, i ara ve de caça. I, de fet, Estos Alberts s'ha convertit amb una granja de cabres. I no només Estos Alberts, totes les finques públiques d'Esconsell.
i les altres partides per qui puguin anar a casa. Això va així. I aquest Pedro Bastard s'agasta també moltíssim de tot veig a Madrid fent promoció d'estrofeu de sa cabra baleàric. I tota aquesta història. Autèntic, ignorant. Va així. Canviant de qüestió, Neu Teresó.
La meva cuarolla d'avui crec que la canviaré, com a cuarolla. Volia fer una referència, com a cuarolla volia xerrar-me un poquet més de Dia Internacional dels Drets Humans, que és avui. Si nosaltres ens comprometem a respetar-los, com que
Un altre vull dir la humanitat, les coses podran anar canviant, per les cabres i tot. Però després, un poc comentant també el que deia en Joan,
He dit no, no, no, vull canviar i vull parlar de la jubilació. Perquè estàvem parlant... En el programa següent en parlarem ampliament perquè aquesta hi ha en marxa. Ah, estupendo, que bé. I de... parlàvem... de fora... no, aquí...
que les persones saps i les persones que realment saben de la seva professió o del seu ofici són les persones que l'han anat fent durant molts anys i per això tenen aquest aprenentatge i aquesta manera d'entendre un ofici o una professió des de la base i
amb ganes de seguir-lo executant. Però clar, la societat et diu, no, a tal edat t'has de jubilar. I si no et vols jubilar, vés de fer feina però m'ho cobraràs. És un exemple benedic, però són coses així. I pensaven que aquestes persones, realment, ho haurien de fer, haurien de aprofitar
tot el seu bagatge perquè ensenyassin a la gent jove, que una part l'assumís la jubilació fos una part del seu sou, però la altra part, per exemple, fos la UIP, per exemple, o la conselleria de Medi Ambient, per exemple, i que ensenyassin als joves que comencen i tal vegada així, qualque professió d'aquestes, diguéssim,
de tota la vida no se perdrien, perquè s'estan perdent moltes feines. Els ceramistes s'estan perdent, gent que controli les muntanyes, el camp, no n'hi ha. El que són les feines de... S'apajosia mateix, vull dir, és cert que ara, per és que veus reviscolar un poc, en són joves pagesos i tal, però si això sa gent que en sabés
li donessin l'oportunitat de dir, no, mira, si no te vol jubilar, no te jubilis, però comprometa ensenyant els que comencen, ajuda a la societat a que funcioni millor, troc que seria fantàstic. És que antigament crec que s'escoltava molt més a Nerveis i de manera molt més respectuosa també, però se'ls tenia molt en compte.
Les pel·lícules de gindies que nosaltres veiem es vegen... Els savis. Els que anaven a demanar consells i escoltar. I en això ja hem d'afegir que l'esperança de vida augmenta i que avui en dia persones en edat de jubilació
tenen una pressió tècnica i una capacitat física que potser fa uns anys no tenien. No ho sé. Com ho veus tu, Joan Mir? Bé, i amb això ja podem empalmar-me la meva, que jo parlaria un poc dels aspectes
econòmics i humans dels pressuports públics amb els quals hi ha la jubilació. De les pensions. De les pensions de jubilació. I abans d'entrar jo comentava aquell Mari Moseritka per dir aquest tema, jo ja he recordat que en Luc Ferry, que és un intel·lectual francès molt important, filòsof,
i que va ser Ministre de Cultura, que va atribuir, el vaig trobar molt original, saps?, a França hi ha molta oposició per llonguer l'edat de llonguer, i això que estan a 63 anys i 9 mesos.
I ara sa proposta és? No, no, 65 o això, i posen exemples alemanys que fan fins a 67 o 70 i no hi ha ningú que vulgui perquè tot dona a treure manifestacions en els carrers o això. I dèiem que això està molt justificat i que això actitud dels vells que no volen fer, se volen jubilar i volen disfrutar de servir d'aigua els anys i que els queden,
preocupa el catolicisme i el comunisme. Diu perquè prometien una altra vida feliç i ara i no ho tenim i la gent diu no, no, jo m'aferro en aquesta, els 10-15 anys que m'he quedat de jubilat els ho vull viure bé perquè després n'és a sobre. I vaig trobar una reflexió interessantíssima i amb molta gràcia. I bé, passa
No record si el comunisme oferia una vida eterna. El parell és comunista, doncs la vida eterna no, però socialment la humanitat vivia de viure veritat. Ah, però en aquest món, eh? Ah, d'acord, d'acord.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
farta de fer feina i tal i el que vol és descansar i troba que se mereix que s'estat o qui sigui li pagui tot allò que ha anat guardant durant anys per això i hi ha esquí
Creu que en general segurament estan parlant més de feina més de tipus intel·lectual, que encara poden aportar més, que encara poden ser referents, etc. Per tant, no sé fins a quin punt hauríem d'estar, ja hi som un poc, però amb un model de jubilació variable, per dir-ho d'altra cosa, no sé si és la paraula.
A la universitat hi ha professors que, tot i que siguin capaços, tenen ganes de descansar i de... Però n'hi ha com, jo, que s'han trobat perquè som els més venenells, els menys preparats, que han hagut de menester tota una vida de professor per arribar a fer les classes bé, i quan ho aconsegueixes t'atreven de fora.
Tu t'hagués allargat un parell d'aigua. Sí, jo sí. Clar, és que ja aquests dos tipus, no? És que voldrien seguir fent feina i és que... I és que compten els dies que li valten... Jo estic com un terme, jo estic jubilat i teníem una feina que m'agradava molt, la disfrutava molt, però, bueno, sa vida té diferents etapes i era hora de començar a anar una altra.
Sí, endavant. Però, per exemple, jo ara en el món aquest de sàudiovisual, veig com grans empreses han prejubilat, però no en 60 anys, en 50 i escaig, la gent que més en sabia.
És a dir, ells, s'empresa, no sé quins càlculs fa, evidentment econòmics, però hi perd. És a dir, clar, han jubilat sa gent que més controlava de ràdio, de televisió, de tal. I mira que és un món que avança molt aviat, però...
No sé si hi perden, no? Perquè compten moltes variants. Ja l'he explicat i tu també l'has explicat ara d'una manera un poc idíl·lica, però els vells estan més baixes, estan més malalts, les dones estan embarassades... A partir de les dones. Sí, però hi ha llots que no volen dones, no volen d'ells. Ja ho sé, ja ho sé.
Perquè fan números i una visió extremista del rendiment econòmic de la feina que el volia de tenir al menos. És un aspecte humà de drets humans en aquest lloc. I de col·lectivitat, de pensar més en la societat i no només en el seu guany estricte. Sí, és així.
Després hi entra ara el tema de la intel·ligència artificial, que el que diuen significarà llevar llocs de feina. I el que se diu és que la gent amb el que cobra ara no li bastava amb el que li bastava a una persona fa 20 anys per tenir un habitatge, per moltes coses.
A veure, per lo que jo en sé, des que en saben, i en Luis Ferriu és un especialista en intel·ligència artificial, té altres llibres sobre això, que diu que com tota revolució, com tota revolució industrial i això, se creeran nous oficis i en desapareixeren detits, però el resultat serà que hi haurà més ocupació.
desapareixeren. Per tant, haurem de tornar a plantejar molt allò que s'ha plantejat a les utopies dels anys 60 i 70, que podem arribar a, és a dir, quan se pugui viure sense fer feina, però ha de menjar. És a dir, el producte interior brut, el que es produeix un país, s'ha de repartir entre aquells que fan feina i els que no en fan.
perquè no hi haurà feina per tots, però hi ha de la menjar per tots i hi ha de la pisos per tots. Diguéssim, va dir que haurem d'entrar dins una altra telòbia i això que has dit tu, que acumulam els estaldis de tota la vida, això va
no va així, és a dir, ara els franceses parlen de fer això, que tu te paguis la teva jubilació, perquè fins ara és el sistema de repartiment, és a dir, els actius paguen els passius, és a dir, no vius del que has cotitzat tota la vida, sinó que vius del que paguen ara la columna B aquella
de salaris. És un tema que està dins un canvi brutal que allà on se notarà més és en sobre drets humans, però ja has sentit en Trump que diu que d'aquí 20-30 anys Europa no serà reconeixable i és perquè hi haurem
estaran afectats els drets humans, no només el color de la pell que aquí enviarà dels europeus, sinó que entrarem a dins d'una fase en què allò que compta és sa força, no els arguments i sa rebusca francesa i els il·lustrats i tot això seran un parèntesi petit a dins l'Humanitat
Esperem que no. Esperem que no, esperem que no. Però ja veus que estan tornant a instal·lar cans de concentració perquè es capi a la fi concentra gent allà dins. I aquesta gent, què? Gent de meloni. Drets tenen, vull dir, perquè... Són persones. Són persones, estaran tancats com que serà una presó.
Estam obrint molt de temes, eh?, hem d'acabar. Som una tertulia de la millor televisió de Mallorca. Ara referent a això que veieu vosaltres ara, vull afegir una cosa des d'aquí, des de les illes.
Tenim un govern que no vol rebre immigració, perquè mos toquen, per dir-ho de qualque manera, estarem d'acord o no, perquè diu que no pot assumir les despeses ni tretar-los com realment se mereixen. Jo sempre m'he demanat per què quan t'escudi a uns ninyatos i ninyetes que varen venir a una festa de final de curs, a un concert, varen tenir tot un hotel per ells mateixos,
per ell tot sols, servits les 24 hores i tractant Mallorca com si fos pesta, i en canvi la gent que necessita sortir d'un lloc per seguir visquent, som incapaços de llogar a un hotel per tenir-los i hem de muntar
aquests de prefernali, bueno, a part de les discussions típiques dels polítics, després les prefernalies de que, bueno, això en esport de... han de muntar cabanyetes en esport de Palma, perquè mal visquin allà. És un absurd, és un absurd. O sigui, perquè a la gent que pot n'hi donar més i a la que no té res,
Me sap greu perquè hem de acabar i vull deixar clar que queda pendent tot el tema de la feina, és a dir, d'una societat que va cada vegada a que la feina haurà d'estar més repartida i que en realitat és dret a viure bé, no ha de fer feina, diguem, no?
el debat sobre la desaparició d'Europa amb el sentit dels valors que ha representat Europa la història i la colla d'immigrants, el manco dels immigrants més pobres que arriben a embargui, que no són tants tampoc amb pressió, diguem-ne, amb el que pugui ser un avió de turistes o un vaixell o un... això.
Joan Mir, moltíssimes gràcies. Has dit que mos preparàvem per la pròxima, molts convidis. Ho sentem molt bé, i ara no mos queda més remei que tornar-vos a convidar. Teresa Colmari, moltíssimes gràcies. Gràcies també. Jo també, moltíssimes gràcies.
Gràcies, i penseu que no hem de xerrar de molt de temes antròpics, referides a l'espai humana. El parc forestal també és important. També. I tu i ets aquí per recordar-m'ho, perquè si no... Sí. Si no, se mos oblida. La nostra audiència ja ho sabeu, però continua atrascant per Vida.cat. Gràcies, Déu. Vida, vida...
A bon dia i bona vida, dona mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I avui és dilluns 15 de desembre de 2025. Són les 9 i 29 minuts. Moment que aprofitarem per repassar l'actualitat. Ho farem, com sempre, començant per Diari de Balears. Allà, Diari de Balears, trobam en primer lloc. L'obra cultural Balears celebra una emotiva nit de la cultura i lliure els premis. 31 de desembre, recordant la lluita de Josep Maria Llom per...
També Diari de Balears vos ofereix una vintena d'imatges en una galeria d'imatges sobre la nit de la cultura d'or 2025. El discurs íntegre del president de l'Obre Cultural Balear, Antoni Llebrés, que diu que la cultura i una societat civil forta són pilars essencials en qualsevol democràcia. I també, evidentment, vos oferim el llistat dels guardonats en guany amb els Premis 31 de desembre.
Poble Lliure diu que sense l'alliberament dels països catalans mai no podrem aprovar lleis revolucionàries. Álvaro Martínez, director del Mallorca Live, diu que podria haver-hi, sens dubte, artistes de Palestina i altres artistes que venguin amb un component reivindicatiu en una entrevista que li fa en Jorge Guirado.
i que publica avui, en diari de Balears, un vídeo. Torna la campallengua. I és que l'11 i 12 d'abril es tornarà a celebrar la campallengua aquest cap de setmana, ple d'activitats, música, acampada i reivindicació.
viurà aquest 2026 la seva quinzena edició. A través d'un vídeo ben amatiu, els joves de Mallorca per la Llengua ho han anunciat el dissabte, aquest dissabte, a través de la nit de la cultura, de l'obra cultural balear. De fet, les entrades per participar a la Campa Llengua ja són a la banda a la plataforma Ticket.com.
I bé, més qüestions. L'Assemblea Sobiranista de Mallorca crida a manifestar-se el 30 de desembre contra el colonialisme espanyol. Lluís Apesteguia ha estat relegit coordinador general de MES per Mallorca. El periodista investigador Inacio Galán ha fet una conferència sobre la llengua historiana.
i la va fer a Bunyola concretament. La poesia dranyina de Montuiri enfocada als místics, als escèptics i a la literatura religiosa. I també destaca diari de Balears que ha estat atsolta l'exvalesa de Petra Catrina Mas del suposat tracta de favor al seu marit. També destacam que Inca ja gaudeix de la plaça Antoni Pons, un espai dedicat
Alex Valla, referent cultural de la ciutat, segons ens indiquen. Bon, anem a les Majorcat Daily Bulletin. Atenció perquè, a banda de la notícia de successos que encapçala el diari, hi ha tres o quatre dades interessants. Diu Majorcat Daily Bulletin una lota mort després de ser atropellada a Mallorca.
Va ser en escoida en rebàs quan un cotxe va pujar a la vorera i va atropellar Salota i els membres de la seva família.
Més qüestions que ens informa el Mallorca Daily Bulletin. Cada cop més joves de les Balears continuen vivint a casa. L'estratègia europea podria augmentar la massificació turística de les Balears.
i la taxa d'abandonament d'escola a les Balears és més alta que qualsevol altre país de la Unió Europea. També hi ha un reportatge on, entre d'altres, se recullen unes declaracions que diuen cal ser increïblement rencorós, decidit i obstinat per destruir una illa com Mallorca.
Aquests són els titulars que ens ofereix avui el Mallorca Daily Bulletin. Montanam a l'última hora en la seva edició en paper i la portada, evidentment, de la notícia principal i fotografia és per aquest succès. Mor una nina a Palma.
atropellada per un cotxe que va envair la vorera. També indica última hora que les peticions per a construir en sort rústic cauen un 48% en dos anys, que Juan José Hidalgo diu Aire Europa no ha agafat un euro del ciutadà, que un total de 95 punts
de monitoreig contra les inundacions, massacre durant una celebració jueva a una platja d'Austràlia i una segona fotografia a la part alta, amb tons molt vermells, que diu «El born balla a ritme del Pare Noel».
En termes esportius, última hora diu que Xavi Alonso salva un matchball a Mendizzo Rosa i que jornada redona pels equips mallorquins de primera FEPP.
I m'on anem ara a la portada, en la seva edició en paper, de Diario de Mallorca, que en el seu titular principal ens diu «El Tribunal Constitucional refreda les promocions de pisos en residencials estratègics».
Atropellament mortal d'una nina al coll, és el que ens indica com a segona notícia i en sa fotografia principal. Pare Noel es multiplica en el born, també en fotografia.
i Cort denunciarà davant la Fiscalia la desaparició de les tanques que va posar en les velles ombres. També destaca que una jutgessa de Navarra anul·la la contractació de psicòlegs sense el PIR, com a les Balears,
I també hi ha una entrevista a Juan José Hidalgo que diu que Aero Europa no ha agafat ni un euro del contribuent. Tot això són els titulars que ens ofereixen hores d'ara.
com Diari de Balears, el Mallorca Tele Bulletin, la Última Hora i el Diari de Mallorca. Totes aquestes informacions les podeu ampliar a cada un dels mitjans corresponents. Nosaltres, no sé si ho havíem anunciat, però avui tenim secció Tot està connectat en Manena Duel,
Aquí ja connectarem ben aviat. Manana Duel, tot està connectat.
Tu ja saps, no és un conte ni un somni tampoc. La veritat és justòria i últim record. Milers de joves vinguts van a un motiu ben clar. Tant de vèncer.
Una escorra de llum per vèncer la foscor. Una escorra de llum per vèncer la foscor. Voluntat contra bales i fotos que no. Aturar tropes d'infàmia i humà.
Fins demà!
I una espurna de llum per vèncer la foscor. I una espurna de llum per vèncer la foscor. El 36, el novembre de l'any 38, de Tarol, amb el xic de cara amb el tron d'Aragón. I a vora de l'ebre que ahir van deixar la pell.
Gràcies.
Fins demà!
Escoltes, zona mediterrània, escoltes el 88.8 a la freqüència modulada, escoltes el Bon Dia i Bona Vida, un programa matinal que vos acompanya avui fins les 11 i que a partir de les 11 donarà el relleu al programa Sob Iranistes. Tot d'una... Anem, anem, anem, anem a duel.
Fins demà!
Bona nit.
Apúrate mi burrito que ya vamos a llegar Apúrate mi burrito vamos a ver a Jesús Con mi cuatrico voy cantando
Si me ven, si me ven, voy camino de Belén, con mi burrito sabanero, voy camino de Belén. Si me ven, si me ven, voy camino de Belén, si me ven, voy camino de Belén.
La direcció d'aquest programa declina totes responsabilitats sobre el que acabau d'escoltar. Manenaduel, bon dia. Bon dia, que tal? Vull fer saber sa nostra audiència que sa culpa esteu, no? Intenta justificar això. Visca Nadal!
Bueno, és una bona... Aquesta vegada t'ho he posat molt fàcil, perquè en aquest programa, com sempre començam amb tres paraules que estan relacionades, i ja t'he donat una pista amb aquest temazo que acaba de sonar, i és que tenen en comú amb Bisbal, Unalmax i Sassibila.
Per primera vegada ho encertaré. No, no, no, no val, no val, no compta. No compta perquè ja ho has dit tu a Nadal. Sí, exacte, m'he fet un spoiler. Sí, sí, sí.
Ament com ho han dit això, en verbal, amb aquesta borrada que canta. El Max, clar, sí, després de totes les coses que ingerim. Tu pots testimoniar que la banda d'Almax puja durant aquesta temporada?
Sí, sí, sí. Per qui no ho sap, faig feina a una farmàcia i puc dir que sí que se confirma. Tots els antiàcids augmenten les vendes considerablement. I el tercer element era...
La civila. Ah, que bona, sí, sí, sí. La civila, que també forma part dels rituals. He de dir que, perquè l'altre dia no sé qui era que li recomanàvem, perquè deu ser qualque persona que no...
que ha vingut a viure aquí, no ho coneixia molt, i pràcticament n'hi ha a totes hores, vull dir dia 24, però ben que dir que ja no totes són a les 11 de sa nit, sinó que n'hi ha quan tot són a la baixa, no? De sa civila? Sí.
Ah, mira, això no ho sabia. Sí, jo diria que ja hi ha esglésies que la programen, jo què sé, a les 5 o a les 6 de l'hora baixa, no ho sé. Mira, també està bé perquè molta gent fa feina als 24 de matí, però sí, normalment és un camp que se sol fer, bueno, se matina, de fet. Sí, sí. Escolta, l'has interpretada mai, tu? No. No.
Perquè, a part de farmacèutica, ets cantant, també. De fet, nosaltres te coneixíem com a cantant, sobretot. Exacte. Però a ma mare sí que la va interpretar de petita, de jove. Sí. En el final, a totes les famílies, ja... quasi, quasi, m'atreves que dir, que hi ha qualque connexió directa amb qualcú que cantava o ha cantat la Sibila o la canta, no?
Sí, sí, sí, és molt, al final és una herència, no?, que a mi m'apareix preciós, perquè avui en dia, o sigui, hi ha poques tradicions que siguin tan, no sé com dir-ho, tan llibles, o sigui, una cosa que ve des de l'època medieval, això. Sí, sí, sí, sí.
I en el 2010, no sé si tu sabies, que s'ha fet Patrimoni de l'UNESCO. Patrimoni de l'UNESCO, efectivament, sí, sí. I s'ha anat recuperant, o sigui, pràcticament ja només se cantava, diria, que a Mallorca i a Belguer...
i ara també s'està recuperant a diverses esglésies, primer de Barcelona i després de la resta de Catalunya, que també per Lleida, etc. tornen a recuperar, perquè això era una tradició.
que s'havia pràcticament perdut. A Mallorca no, a Mallorca era ben viva. De fet, la tradició seria anar a escoltar la civila i comprar ensimades i xocolata, no? Això seria...
I a Salmax. Salmax, que no falti. Farem, si t'aparà bé, un repàs en els tres elements que mos has donat. Sí. I començant pel primer. Podríem dir Nadal a les Horteres. Sí.
Quines... Quins seria... O sigui, m'ha pareç que... Que se denamaria a cara i... Això seria la número 1 Aquesta no te l'he passat perquè era massa evident Era massa evident, no? Però aquesta seria la número 1, no? Sí Sí, sí, però bueno, el nostre... Perquè sigui un poc més a casa he pensat en un bisbal De bones aquesta, home, que és valencià o que...
Crec que és Andalús. Crec que és d'Almeria. Idò, vinga, anem a fer el rànquing. No, tot 10, no sé si ho farem, però top 5 sí, no? Que s'ho t'hem preparat.
Però segur que el traïm entre tots dos. La primera en a Maria Carell, això. Sí, no? Després n'hi havia un, que ara no me'n record, d'un grup... Hi pensarem, hi pensarem. Bé, d'Acceptam en Bisbal, com a animal de companyia nadalenca.
Jo no sé per què, però amb els amics per sempre. Ah, també seria... Me recordo Nadal. També estaria allà. A més té una frase en anglès, podria també posar... Després hi havia aquella que diu Feliz Navidad... Però això seria un villancí, ja seria una Nadal, no? Sí, sí, sí.
però... Clar, sí, però més tradicional. Ah, val, val. No les situaries entre les horteres, diguem. Però bueno, realment sí, totes estan allà dins. Bé, també me surt aquí, en l'algoritme, m'atria en Rafael cantant El tamborilero.
No sé si hem de fer un reset. Votam, votam a Salmax, m'ho estic més. M'estim més per parlar d'Almax que encara m'entrarà mal de panxa en tanta tonteria. Tenc l'explicació, com sempre científica, que això ja ve, ja crec que ens començem a familiaritzar. I és
Nadal, la música a mi el que m'agrada més de Nadal és que la música està superpresent a xarvera i en el final ha de fer diferents gustos però el que fa el servei com ja sabem té una memòria emocional però el que fa recordar com que sempre escoltant les mateixes cançons any rere any
Nos fa donar un lloc de seguretat familiar. I encara que tu diguis el burrito sabanero, si t'atures a escoltar-ho, en el fons li tens una gràcia i tot. Sí. Per fer l'experiment. A mi me passa. Bueno. I...
No, no, no, ho faré, evidentment. Si té una base científica, per mi és interessant. I, bueno, també, evidentment, dependrà un poc de la tradició on t'hagis creat. A lo millor, sí que si te'n vas a França, pues, el burrito sabanero no li recordarà gaire a Nadal. Mhm, mhm.
Bé, després, Nadal, el costum que tenim és menjar fins a que no podem més. I bé, això, simplement, com a consell, ara aquí ja em poso la bata de farmacèutica, és intentar un poc, sé que és molt difícil, però no caure en les excessos.
intentar si per exemple tens el sucre alt intentar no privar-te de tot perquè és impossible i això genera també ansiedat però sí que en lloc de menjar-me mig torró me'n menjo un trosset o aquest fermero roxa que sempre està per allà me'n menjo però intentar evitar
això menjar-te deu o sa casa sencera i ja que serveix la tradició perdona jo que tenc no sé quin tipus de cosa tenc però ara m'hi has fet pensar no? no sé quina malaltia he de tenir però m'era més fàcil no menjar-ne cap
que no menjarem-los tots no sé si m'explic és a dir, una vegada començ puc no començar però si començ em costa molt d'aturar supos que això deu ser part de la gràcia que tenen aquests productes és el sistema de recompensa és com una addicció realment
Avons el cor, vull dir, a mi també em va més fàcil beure aigua o aigua amb gas que beurem una cervesa Ja, i després no volen anar una altra, diguem, no? Exacte Això és el que té les substàncies addictives Ja, ja, ja Que activen la dopamina i activen el sistema de recompensa I el sucre ho deu ser molt, no? Sí
perquè allibera això, aquesta dopamina, fàcilment, molt ràpid i volen més. Ja, ja, ja. I bueno, i ja se civila, doncs ja han xerrat d'elles realment.
La civila, des de fa uns anys, s'ha recuperat tant per la part més oficial com per la part més popular, perquè cada vegada torna a haver-hi més gent
que fa la tradició. Dins això, i tu destacaves el paper importantíssim que té la música en totes aquestes festes de Nadal, quan deien Nadal volen dir Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any, inclús Reis, no? És a dir, tot aquest...
conjunt de festes, que clar, tenen una part de banda sonora, diguem-ne, de quan vas a comprar, etc., que normalment no sona música, ser botigues o això, o per els carrers, fins i tot.
i per aquesta època sí, no? Això per un costat. I després, per l'altre, hi ha famílies que se canten Nadales, no? Nins petits canten Nadales, etc. No sé si tu això ho coneixes gaire, aquesta tradició. Sí, nosaltres cantam també a casa, sempre feim, com que hi ha un parell de músics per agafar una gitarra,
i començàvem a cantar, però nosaltres a veure que m'anàvem a temes més d'en Lluís Llach no m'anàvem tant a les Nadales però també en la ximbomba és molt típic aquí a Mallorca
Idò, si t'apareix bé, tancar amb la secció amb una civil especial que has triat, també. Sí. I que compensa l'altra tria, fins i tot, diríem, atreviria a dir. Exacte, aquesta civila l'interpreten a Marc Grimal i té uns arranjaments que ara...
He perdut la referència d'en Xavi, si tu tens per allà a la mà.
o sigui el que sí sé és que va ser se va fer com a especial per els Premis al Temps de les Arts i els intèrpretes de Marc Grimald la percussió Núria Andorrà la orquestració és quartet Brossa el piano és d'en Xavi Lloses direcció i realització en Lluís Danàs clar, ho crec
Direcció musical i arranjaments en Xavi Lloses, que és el que tu deies, no? I direcció de fotografia en Anna Molins, clar, se refereix en aquest cas en el vídeo i el muntatge en Marc Mitjà. Escoltant, bé, tancant la secció, escoltant aquest cant de la civil interpretat per a Marc Grimald.
Moltes gràcies. Gràcies, bon dia. I molt d'anys. Gràcies, bon dia i molt d'anys, com tu dius. Efectivament. Molt d'anys, adeu. I... I... Sí...
Fets d'arbi.
El fonc del cel no allarà. Marfons i rius, tot cremarà. D'hora, los pechos horribles criat.
perdent tots seus naturals deliris.
busqueu perir i i i i i i i i i i i i i i i i
El short del juici. El short del juici.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Som al Bon Dia i Bona Vida, els dilluns 15 de desembre de 2025, que és el moment de connectar mos amb en Llorenç Capellà. Llorenç Capellà, molt bon dia. Molt bon dia, tinguem tots. Ara m'escoltàvem, que és una versió que mos fan a Marc Grimald, de la Civil, i...
Bé, analitzàvem que és una tradició que s'ha anat recuperant, diguem que Mallorca déu-n'hi-do, s'havia conservat. Sí, ja comença a anar per Catalunya, de més, s'està recuperant també. Jo sé, mira, si em permets la broma, veritat, pot ser...
potser no, amb tota seguretat, és d'aquelles tradicions que creixes. Perquè ara està en un moment que baixem els braços en moltes qüestions serioses, de veritat, i en canvi posant-se sent en recuperar totes aquelles tradicions que puguin ser, si no anecdòtiques, gairebé desconegir-la com sigui,
menjar carregau però se'n marca, diria, en veritat. Per tant, quan trobes que aquesta extradició que té realment un pas cultural enorme, com et s'assabir-la, s'ha recuperat i s'estan recuperant d'aquesta manera, doncs, què vol que et digui, el cos s'eixample.
Ho celebram, eh? I tant. Sí, sí. I com la qüestió és anar a escoltar la civila i després menjar xocolata i ensaïmades o això és...
Se'n poden menjar i està molt bé que la gent menja xocolata i enzimades com menjar per Sant Mar Caragol. És a dir, no m'hi oposa amb el salut o no ho critic. El que passa és això, que de vegades m'ho serveix perfectament d'excusa a cercar coses...
d'importància relativa per afirmar d'una mena o altra la recuperació de les expedicions que allarga és la afirmació de la personalitat com a poble, de veritat. I jo crec que la personalitat com a poble també hi ha totes aquestes altres coses que la fan, que la complementen, etcètera, però...
Un capdalt, per exemple, en aquest cas, pot ser recuperació necessària, evident. Publicaves dijous passat, a l'última hora, la teva columna de l'última hora, un article titulat Per un camí empedrat, que bé, com sempre, et dona per molt, i per començar fas el paral·lelisme...
Entre Pablo Iglesias i Antoni Maura, quan diem Pablo Iglesias, mos referim a Pablo Iglesias, fundador de l'UGT i del PSOE. Sí, clar, és que les casuïdades tenen un punt de saviesa, és a dir, moriren la mateixa setmana i el mateix any, evidentment.
Pegar una mirada a allò que va significar els decers d'un i l'altre, que demostra una vegada més aquests dos punts de vista ideològics, amb bo i dolent a una banda i a l'altra, però que estan separats per una banca terrible. Estaven fa...
Dret i Esquerra, per entrar en mots, no? Estaven fa cent anys, basta veure Sant Terro de Pablo Iglesias, Sant Terro, l'acompanyament de Maura, el tipus de gent que anava a un costat i l'altre, i el que deien els articulistes d'un costat i l'altre per veure que hi ha aquesta banca i mig. Però aquesta banca, ja et dic, ella fa cent anys...
Jo trobem ara ell mateix. Ell mateix el president de la Conferència Episcopal, el Sarguello, demana eleccions. És a dir, aquí tens aquesta expressió terrible que en aquest cas la representa la Iglesia, que és política, oficialment, no s'hi fiquen res, però curiosament sempre que ha de prendre davant els moments transcendents ha de prendre
una postura oficial sempre el pren pel de la dreta, veritat. El 25, el Virgo Home de Mallorca, veritat, les que van cancel·lar, ja en parlant la mà passada, crec, van cancel·lar la subscripció pel monument Trenmaura, no?
En guany tens això, amb orgullo, que te diu que convoquis eleccions i que dimités quines socialistes, en el sentit que guanyis la dreta. Sabem que entre les dues maneres, en tots els matíos que vulguis, de concebre l'Estat, no els països, l'Estat, d'ahir i d'avui,
continua sent la mateixa amb aquesta banca enmig que és molt mal de superar i que impedeix el diàleg. Aquesta setmana mateixa també hem vist aquí com un regidor de vots de Palma demana gairebé menysprea el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de veritat, amb paraules
que desqualifiquen totalment el que ha de ser es parlar polític. El fet de voler declarar persona non grata, ho és a poc a poc. Palma no és un poble de grata segona mort, ni una caverna on se puguin, després dels calissaris, de segons quines coses. No m'he d'explicar que sap perfectament quin és el meu pati, no s'Espanya en absolut.
Per tant, vull parlar amb la necessitat de respectar les institucions seves, fins i tot, les dies espanyoles, que insulten al ministre d'aquesta manera un president de govern contra el qual no hi ha cap causa oberta directament contra ell, està directament insultant-me, espereant-me,
el manco del 50% de la ciutadania espanyola. I aquestes coses no s'aparen plantejant. Se plantejant ja t'hi fa 100 anys.
Sí, sí. Parles de Pablo Iglesias, jo és un personatge que, en fi, més enllà dels elements principals, no en sé gran cosa. Tu dius que era una persona de costums a vostès entregat en cos i ànima a la defensa de l'obresisme. Bé, idò, ja ha hagut un canvi important en el PSOE, no?
és molt important i molt diferenciador de la veritat del que significa Pablo Iglesias en el PSOE que veiem actualment, que crec que hi ha molt poc Pablos Iglesias. Hi ha persones a les quals les condicions de vida els se formen. El Pablo Iglesias és el Parlament Espanyol, ja no sé quin diputat, amb aquestes breves que hi ha, disputa, és veritat,
li va retreure cap a l'ara i no tenia estudis universitaris. I li varia cert que no tenia estudis universitaris, però tenen l'aprenentança, l'ensenyança va dir ell, descarre de la calla. El poble Iglesias era d'una família pobríssima, de ferrol, mira quins casualitats, de ferrols.
de 40 anys, i nèixeria Franca o Brillo Roig, i era una família pobríssima, son pare va morir, sa mare, entre els infants, va partir a Madrid per veure si podien treure cap, dos germans seus moririen pràcticament de fam, ell va estar a un hospici on va prendre...
a quatre feines, de veritat, i va sortir al carrer i va comprendre quina necessitat de soberisme en aquell moment i se va convertir en un líder sant, diríem. Aquest tipus de líders que eren d'un idealisme extraordinari i que el donaven tot per aquella causa que en seu sentit era una causa
Molt directe. Sanitat, feina, habitatge... Bé, totes aquestes coses que encara reclamam, però que en aquell moment encara...
eren molt mentures i molt més necessitades, de veritat. Llavors, el que m'acrida poderosíssimament s'atenció és aquesta cita que fas d'unes paraules que, diguem, podrien estar pronunciades ahir, que diu «Los enemigos del pueblo español no son los marroquíes, sino el gobierno».
I llavors diu, en llavors de tirar a baix, els soldats devien tirar a baix. En fi... Ja et dic, era un apòstol guai. Quan parla amb aquestes paraules és que el nivell de corrupció i d'abús era intolerable. I, evidentment, era intolerable pensant que aquestes paraules concedien totes les tendres de manera tràgica, de les quals s'enviava
també l'han parlat mil i una vegades, les històries més tristes i més dramàtiques, s'enviava els pares de família, se'ls monitoritzava, se'ls enviava a Àfrica i deixaven, sa gent que ja guanyava molt poc d'opers, la deixaven en sa misèria més absoluta. Per tant, clar, fins i tot aquesta radicalització verbal d'hauríem d'esperar cap amunt, l'han d'entendre amb allò que vol dir, és a dir que
que els grans responsables de sa misèria i de sa opressió, bé, com gairebé sempre, a veritat, llevat els temps d'una escala en què això és una altra cosa, són els poderosos que han fet fort.
Jo aquesta idea de sempre disparar cap amunt, mai cap avall, li vaig sentir fa anys a un periodista i he intentat complir-la sempre. O sigui, aplicaven el periodisme, eh? No, no, t'entenc perfectament. És a dir, davant d'un dubte...
Primer anem a veure com respirar dalt, pel que ha fet dalt i quina responsabilitat té. Després trobarem la responsabilitat des de baix. Però els de baix sempre li trobarem aquells atenuants que la seva necessitat, les condicions de vida seves, l'han obligat a tenir. I que el fàcil és disparar cap a baix, no?
Clar, res de disparar per baix, perquè allò disparen ells cap a baix. Si agafem segle IX i segle XX cap a la mort a Espanya, volem que el 99% de persones executades, assassinades, són gent que procedeix de baix. Pels que de baix
té més més alcohol, té més més ànima, són més dolents. No, el que tenen són les condicions de vida que a vegades els ha fet cometre la barbaritat d'això, de cometre un assassinat, de fer bols de alcohol d'aquestes. Però el moment que ha represaliat aquests assassinats per justícia són de les classes populars, de les classes baixes, ja diu clarament que aquí hi ha un problema
que no surt, que no se salva, que no se supera. I Llorenç, tu que ets molt, que coneixes molt d'aquella època, com era en Maura així a grans trets? Ara tampoc no te deman un retrat, però políticament, diguem. Com Pere Fuliana, que sí que val la pena parlar, Pere Fuliana, veritat, damunt en Maura, perquè...
podria donar explicacions, són tan imàniament, en veritat, molt més... desapassionades o més justes, o sigui, en Maura, que jo, evident. Però, en David Ginarat, en veritat, en Sebastià Serra, en Maura jo crec que era una persona urgentíssima i que tenia una idea d'estat, no una idea de govern. Els intents que va fer ell de...
de mirar a donar una autonomia cuba a un moment determinat, són clarament demostratives que hauria de ser necessitat que aquesta dreta no evolucionés fins als seus conceptes ideològics. Per tant, en aquest sentit, crec que va ser...
un polític conservador, però amb prou intel·ligència per veure aquestes coses que no es poden mantenir, ara es poden simplement defensar-se, prohibint, de veritat. Ara, clar, va ser sobrepassat en molts moments per la pròpia història, per la pròpia gent seva, de veritat, entre altres coses, la setmana tràgica.
És cert que, per favor, no sé res, però possiblement Maura sí que havia intuït. Mira, l'any 5, quan arribava l'assalt dels militars, dels oficials, no els soldats, dels oficials a la revista de Barcelona, etcètera, era perquè s'havia destapat, s'havia destapat
un embull econòmic terrible en el qual s'exèrcit hi participava. És a dir, crec que hi havia una necessitat, estic citant a la memòria i veritat, una necessitat de tropa de 40.000 persones de cada lleve, veritat, i en demanaren 80.000. Aquests 80.000 vol dir
que com que hi havia moltes possibilitats de pagar per no fer servei militar, la gent pagava i n'hi havia 20 o 25.000 que pagaven i aquest doble no se'n va considerar. Maurea, aquestes coses se sabia i se n'anava a compte d'aquesta corrupció del sistema, veritat, d'una manera o d'altra.
Ara, clar, no va sabre, no va tenir poder o no va volar en un moment determinat crear definitivament i donar un canvi a l'estat cap a una dreta que fos evolutiva. No ho va sabre fer i ell va ser víctima d'aquest no sabre fer o d'aquest covardir per no fer-ho.
Per tant, pensant que després de la mà tràgica, el mateix Alfonso XIII el va arribar de massa dimissió i el va llevar a l'espona. Ja. Ara pensant que no té res a veure amb l'article i tot això. Bueno, sí, no sé, però pensava que, clar, en Toni Maura va morir a Madrid. Sí.
i ja la seva família va passar a formar part d'aquesta elite madrilenya, o la seva família més directa, diguem, de la seva descendència, i ja han perdut, ara han perdut tota la connexió amb Mallorca, no? Sí, sí. De fet, per molt que se digui, ja la va perdre ell, no la va perdre en solidaris empresaris.
Ah, interessant. Però amb allò que significava Mallorca i allò que significava la cultura i allò que significava la connexió, això ja no en parlem, en Catalunya ell era un enemic absolut i total. Això no en matira d'aquesta manera. I allò que dius tu molt bé...
És a dir, no és que fos una tercera generació, per exemple, que se madruguinissàs o se castellanissàs. No, no, ell directament ja... I ell mateix, que...
que se va considerar merreny, això és evident. I per tant, clar, és a dir, jo ara pens, perquè som a casa seva, amb en Joan Alcover, amic d'en Maura, amic com a mínim d'infantesa, no?
quins camins més diferents vàrem fer, no? Tot dos des de l'àmbit de la dreta. Sí, clar, és que que hi hagi la dreta amb una democràcia o sigui de les pays que sigui, això ja ho sabem i està bé. El problema és que aquesta dreta no evolucioni dins dels seus conceptes. I el que està passant és l'estat espanyol.
que no evolucionava, ni evoluciona ara, bé, basta veure com estan parlant tota aquesta gent, Fijó, Xaltament, Gamarra, etcètera, etcètera, Margarita València, no? Però, a no sé què t'acaba de dir, de què no hi has parlat, perdona, m'havies dit? Sí, no, és a dir, Joan Alcobé... Ah, sí, Joan Alcobé, és un dels grans temes que crec...
que està, o jo no conec que hi hagi aquests estudis llars i profuns, no conec que hi hagi uns estudis de la relació de Maurits de la seva generació a Mallorquia, i no se'l sembla un cop bé.
sinó en tot el que va significar el mateix cost, etcètera, etcètera. Sí, el mateix Mossen Alcobé, que tenia s'impremta també, aveïnat... Realment hauria pogut tirar d'influències intel·lectuals immillorables catalanistes, no?
Sí, sí, sí, perquè penso que Monsenor Cove mateix, anys més endavant, va ser una eina anticatalana de la monarquia del Fons 13. És a dir, que respectem la feina de Monsenor Cove, això no és que ho diuen absolutament, però he dit que era una dreta en la qual podria contactar i en la qual podria fer coses
interessants, unes cap del catalanisme i altres per reforçar les seves teories. Però va, la seva visió de Mallorca va ser simplement de protegir unes classes socials ben determinades altes i d'enfortir el que era el caciquisme davant d'una Mallorca que evolucionava. Venen parlant moltes vegades
si pegarem una moda a Sant Viol que de l'any 20, de l'any 10, ja no diguem de l'any 30, trobarem una indústria molt vital i unes classes mitges que se van enfortint universitàries. De tot això s'hi va renunciar d'una manera claríssima. La meva crítica que vull fer, a part de la setmana tràgica, que això no ho perdon, personalment no ho perdon, volem moure.
I per acabar, perquè recorda, m'ho anomenat, bé, sempre ho feim, però el teu article titulat Per un camí empedrat, publicat a l'última hora en paper dijous passat, però que és a la web també recuperable.
Bàsicament és un paral·lelisme entre Pablo Iglesias i Antoni Maura i el títol, per un camí empadrat, és ni més ni manco que perquè dius que si tot d'or vàrem pujar el cel per un camí empadrat, de querem agafar qualsevol d'aquestes pedres i tirar-se-la. I és possible. Això ho dic...
No per falta de respecte cap a l'altre, sinó per forçar aquesta idea de separació absoluta entre uns i els altres, és a dir, entre dret i esquerre, que encara, insisteixo, continua entenguent en aquest moment. És a dir, estic segur que si haguéssim pujat per aquest camí empedrat l'any 25,
no teníem autopistes, és a dir, jo crec que eren camí de càrrec per pujar al salt, és veritat. S'haguessin trobat perquè van morir els mateixos dies i possiblement que s'han...
que s'han arribat a dalt senyats un i l'altre. Sí, seguríssim. Com ara, com ara. Com ara. Idò, Llorenca, ja com sempre és un plaer conversar amb tu i per a fer memòria de tantes i tantes històries. Moltíssimes gràcies, encara dilluns que ve tindrem oportunitat de...
de parlar i de desitjar mos unes bones festes per tant, fins lluny que ve beníssim moltíssimes gràcies Llorenç bon dia gràcies a en Llorenç que sempre mos ajuda a recuperar part de sa memòria històrica part d'aquests personatges que han marcat sa nostra història per bé i per mal
Gràcies.
Hace seis días que no has telefonado y ahora encuentras que está bien. Es porque sabes que estoy tan enamorado que si me preño volveré. Hoy es mi santo y no te hacen recordado.
Tengo una gran definición. Y ahora te canto por decirte que he tirado tus dos retratos al falcón. Telefóname, telefóname, telefona si no me peñaré. Telefóname.
Por ir al cine cada lunes me llamabas y ayer me tuve que quedar a ver la tele con mi madre da vandalas y no me pasaste a buscar.
¿Qué me distes? Por señal de tu amor, solo me queda uno, el otro ha perdido. Quizás se me ha caído, dins el poal del segon.
He matado Més de 4 bollastres Y no puedo El que me lo encontrará Por eso he decidido La manga romangarme Fin que pueda comprar
Otro que melo igual. Igual. ¿Quién recuerdas que me los ponía por los domingos para ir a misa? Eres un poco grosos, pero muy presentes.
Estoy un poco fallón Porque lo he perdido Para otro bret Otro bret Por si un caso Fuera sido en los cerdos
He mirat-ho, els veges dins el sol. I mi padre me disse que no molesties berro, que per un tros de ferro no li he de perdre escoltes.
Los gemelos.
Hem introduït aquesta secció, la darrere d'avui, en dues peces de les més mítiques d'Ocifar. I és perquè ja estan connectats en Xocolat, en la botiga de discos, en botiga de referència de música Palma, i en Anita Sancho, que és allà. M'imagino que avui ja s'atenda en la botiga plena, no? Anita, bon dia. Molt bon dia, Tomeu.
Que tal? Ara aquests dies no donau debat suposa, estau plens, plens, no? Sí, sí, estem ben contents, va molt bé, llavors, bueno, com vos dic, cada dilluns la botiga està plena d'ofertes de vinils, de segona mà, de novetats, de CD's, i està tan, tan maca que, bueno, tothom que entra...
La veritat és que quasi, quasi passen el dematí aquí. Escolta, hem començat amb Telefoname, que a mi m'agrada especialment, després d'aquest blog Camelos, de Ossifar, i és que hi ha notici. Una gran notici, sí, sí.
Així com acabava la cançó de Los Camelos, no? Por ser un caso. Pues por ser un caso te vas perdre el concert d'Ocifat de juliol en el Quartel General 1 que d'Inca. Sí, que va ser el meu cas, efectivament. Sí, el de molta gent perquè no hi cabia ningú més. Doncs Ocifat, en Lluís i en Yatzer.
La veritat és que ho van passar malament, no?, perquè els hi sabia molt, molt, molt de greu per tota aquesta llentada que va quedar fora. Cada dia rebien missatges i per xarxes socials i per tot i cridades de per favor vull una entrada o per favor feies un altre dia, repetiu, repetiu, repetiu, tantes així...
que bé, han dit tenim un deute, tenim un deute amb aquesta gent, amb aquesta gent que va venir i amb aquesta gent que no va venir però no perquè no volien sinó perquè no hi va haver possibilitat. Per tant, pot ser un cas o t'ho vas perdre o pot ser un cas o t'ho vols repetir o si farà un únic concert del 2026 a Mallorca el 3 de juliol i en aquest cas jo crec, pens, que hi cabrem perquè serà un fusteret.
allà hi cab moltíssim i han pensat en tot per ells és superimportant que el client estigui còmode i ample i és un fusteret és un dels puestos que donen aquesta garantia que hi ha espais per seure, per descansar com a part això ha estat una demanda d'ells s'ha fet també hi haurà grades hi haurà també
altres dos espais, hi ha quatre tipus d'entrada, diguéssim, l'entrada general, l'entrada general però agrada per a la gent que vulgui seure, i després la VIP i la Premium, que tenen també un espai limitat, amb més visibilitat i més comoditat per a aquella...
gent que ho necessiti. Per tant, era una demanda que ha costat molt trobar com fer-ho, on fer-ho i tal, perquè ells estiguessin també contents i perquè te dic, el més important per ells era el seu públic. Volien tenir un compromís amb tota aquesta gent que tant l'estima i per això se fa un guany a Som Fusteret. Ja estan les entrades. Ah, just ara t'anava a demanar això? Sí, sí, sí, sí. Des de...
que van fer serrada de premsa dijous, i ja van a tope, o sigui, amb molt bon ritme. Els que ho vulguin demanar pels Reis, ho han de demanar ja, no? Exacte, ho han de demanar ja, per ser un casso, aquest Nadal regalos i far, no?
I sí, estan disponibles el code tíquets, però bé, si posen en el cercador o si fas un fusteret, trobaran tot d'una. O xarxes a seu Instagram, Facebook, fàcil de trobar-se enllà. Idò, Anita, sap què els hi deim en el públic? Els hi deim Dal i Sobes.
Femelles d'aquesta plaça, no doneu cap carabassa, que els al·lots ja van lançats, volen ballar. Parcs no els sigueu perus, que ja els teniu pel·lots, que els al·lots estan parcs d'esperar. No volen cap cap per dalt, ni cap que sigui un poble dalt,
Parate, boludo! Cagaño lo mismo!
D'Elisabes, que si no, no trobaràs entrades. Per tant, Anita, únic concert d'Ossifar.
Únic concert a Mallorca el 2026. Bon regal per a Reis, idò. Si no, en un cas, perquè és Nadal, regalos a casa. Exacte. Fantàstic. Escolta, Anita, més qüestions estan d'enhorabona, no?
per ses pitjorines, vull dir. Exacte. Estem molt, molt, molt contents per pitjorines, que es van anunciar la setmana passada que rebran el premi per demoració a Porcel, dels premis 31 de desembre, i un reconeixement a la seva aportació que fan en recuperant el repertori musical tradicional...
apropant aquesta cançona antiga a les noves generacions, al públic en general. Bé, estem contentíssims. I la seva aportació en aquesta nova entrega de la Ronda Air Mallorquines, eh?
Exacte, sí, sí. I a part, aquest 2026 també tindrem nou disc de Pitjorines, que també ja fa ganes, no? Sí, sí, sí. Comença online gravant els nous temes, per tant, d'aquí uns mesos ja podem gaudir d'un nou repertori. I parlant de repertori...
Aprofitar amb aquesta notícia i les dates nadalenques d'ara, recordar que varen treure dues cançons, dues Nadales, just fa un any, amb un EP que està disponible només en digital, que es diu Floquets i Neules, i que consisteix en dues Nadales, jo l'hi do Compeneret i Toca Timbal,
I d'escoltar, per exemple, la de Jo li duc un peneret. Fantàstic. Jo li duc un peneret que de dins hi ha bobons i maletes d'estorregates i grapades de confins.
i dos col·lomens fàcils i neuletes en sucres. Jo li do.
jo li du jo li du jo li du
Jo li doco un paneret, és una d'aquestes dues Nadales que mos parlaves Anita. S'altra és... Toca timbal. Toca timbal. I si t'ha perdut també és escoltar-me un tast i celebrar-me també l'èxit de Pitjorines i aquest nou reconeixement.
Pitjorina és un dels grups emergents, un dels grups més futurs, i que n'Anita mos ha anunciat que tindran disc, suposa, Anita, que serà, diguem, abans de la temporada de rebel·les i de concerts i tal, vull dir, no sé, no?, març, abril, per ahir, no? Sí, exacte, cap a març, abril.
Mosdús, un altre projecte que jo ara no tenia molt present tot i que el nom m'encanta Mallorquings Sí, Mallorquings són un grup, mira que curiós van començar o els devoren conèixer Espais Soclar quan fèiem aquest concert cada setmana i van venir com a un trio format format
dels tres poientsits, bé, un de Pagli i dos de Poyensa, dos germans, que van venir a fer una proposta de... Mostra-se la proposta de Duwop, no? Majoritàriament vocal, de vegades que ho acompanyen amb una guitarra, i bé, d'aquesta música així dels anys 50. I...
Va ser molt, molt, molt divertit quan varen venir, varen repetir unes quantes vegades i després ja quan ja... Perquè clar, ells ho feien com una afició, no? Vull dir, dediquen a altres coses. Però, de mica en mica, s'ho van prendre cada vegada més en sèrio, de tal manera que han participat a diferents festivals de duop, com un que se fa molt mític, que és La Roda, d'Albacete. Sí.
vam fer High School Days, vam fer també un altre que se deia Music for Young Lovers, i ara en guany, ja l'abril, vam també fer un altre disc que se diu Original, bé, tot en la mateixa línia, no?, amb vocal, acompanyada per, com a molta, amb un poquet de corda, i poc més...
I ara, bé, s'han llançat en dues Nadales, que és una que ja la tenim disponible a plataformes digitals i una altra que pensarem aquí, ja aquí som, que estarà disponible aquest divendres. La que ja tenim disponible és? Ja tenim Nothing is the same at Christmas time. I no, escolta'm, són Nadales amb un punt crític o no?
Sí. Venga. No me, no me.
Some pictures of you and my favorite melodies. Nothing is the same. Mine was all the blame.
Troc que sona beníssim, això, Anita.
I no, mira, ja t'he dit, com van començar, bé, el primer disc va ser el 2009 i van començar uns senyats d'abans, això, venir d'aquí, seran tots per ell mateixos i, de mica en mica, han anat fins i tot a això, participant a la roda, els conviden, si no m'equivoc, cada any ja. Mallorquings, estrenam una ara. Molt bé.
Santa Forgot Me. Crec que tome serà nostalic, no m'ha volgut.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Mallorquings, un grup que si no me dius el nom i me dius que són originaris de Nova York i que se varen presentar l'any 50, també m'ho hauria cregut. Això els faria moltíssima il·lusió. Aquest tema realment m'ho es transportava ja, que sí. Claríssimament. Es parla un poc de desil·lusió i soledat de la nit de Nadal, però almenys nostàldica que l'altre, d'aquest espirit igualment més nadalenc.
Sí, sí. Tenim un altre projecte en el qual aquest sí que ja n'hem parlat diverses vegades, però com que molt van fent entregues així de tant en tant, bé, nosaltres ens vam anar fent ressò, que és un verd, no?,
Exacte, amb l'Hombert hem parlat darrerament perquè, clar, hem parlat dels nous temes que ja va avançar com a single. D'una part van encerrar d'atles del teu cos humà
i també que la vàrem escoltar aquí i una altra era Clara que també la vàrem escoltar i vos vaig convidar també no sé si ho hauran fet o no d'entrar a Youtube i mirar el videoclip que és brutal fet per en Rubén Capilla ambientat amb un xocolat dels 80 i rodat aquí el xocolat intentant que no veure cap ceder i veure que eren els 80 molt molt xulo van rodar tot un diumenge
i la veritat és que pareixia que estava en Esquerra Estanc. I ara ja aquest divendres ja estrena en un verd tot l'EP, que se diu Preludi, i que inclou altres dos temes, a part d'aquests que ja coneixem. Comentar que ja el va presentar aquest divendres passat a l'Espai 36 i va ser tot un èxit, va ser molt emocionant.
i bé, tenim moltes ganes de veure més directes amb ells, i bé que l'any que ve, això està com un preludi, com ell diu, perquè l'any que ve també hi haurà nou material, que esperem que arribi també en físic. El nou tema és huracà.
Sí, és un d'ells. Hi ha un altre, però aprofitem per estrenar un d'ells aquí en el programa, ja que tenim aquest espai. Personalment és un tema que em trob molt maco. Feim un tas d'horeca. Sense velocitat Una onada a sa cara i no saps D'on t'arriba d'un vescol de puny
No fa falta que ho miris de lluny. Ho tens davant el nas. A mi tu sabràs el que fas. Veig un baler que s'ha esforat. D'on surt el vent que s'aixeca?
Jo som natura, som un arbre, som terra. Jo som ses fulles i ses branques que cauran al pas de l'huracà. Jo som bravura, som sa ràbia, som escrit de guerra.
Jo som la calm i l'esperança que vendran després de l'ús.
Ja pots demanar pietat, posar-te cobert i esperar. Tema preciós, Huracà, bona lletra, bona interpretació, bona música. També interessantíssim aquest projecte d'Humbert, amb el nou EP que mos presentes Anita, titulat Preludi, m'has dit.
Sí, ja estarà disponible el divendres a totes les plataformes digitals aquest tema que heu escoltat ara i els dos que ja coneixíem i un altre més, però aquest ja serà sorpresa.
Idò Anita, ho hem de deixar aquí Mira, mos acomiadarem amb un tema d'Ocifar per celebrar que hi ha aquest concert i que les entrades ja són a la banda Avui, no ho sé, me vendrà un poc jug però qualque dia aquesta setmana faré la passadeta per xocolat Tenc pendent una sèrie de compres
Supost que, en fi, que tot bé, no?, s'atenda. Sí, sí, i a part ara tenim, bé, divendres i dissabte vam fer un showroom, que s'hi diu, joies i artesania, amb nenè, que s'ha donat en Toni, també, bueno, tot queda en família, no?, és que m'ha patit, s'ha posat.
i que també va anar molt bé mira, això és un argument més per anar a xocolat i no anar segons on que és una empresa familiar que és una empresa d'aquí que és una empresa que en el final tot el que pugui generar queda a Mallorca exacte, per tant si voleu encantadíssims que vengueu a comprar discos però a part també tenim
Alguna cosa també és alguna alternativa, no?, com aquesta ceràmica artesanal i joies fetes a mà, també. El Manco d'Avant uns dies encara ho tindrem, per tant... També llibres, no?, a vegades llibres, evidentment, sobre música. També equips de música per escoltar els dinils. Clar, clar, clar, clar. L'altre de fidelitat, però els equiples, bé, els equiples en el plan que hi ha equips i equips, i aquests sonen molt bé i estan molt bé de preu, també. Clar.
relació qualitat-preu, que més tenim les tasses d'Ocifar, que encara mos queden, voleu també, per acompanyar l'entrada, i bé, moltes, moltes novetats.
Beníssim, Anita. Moltíssimes gràcies i continuarem en contacte, ni que sigui perquè passarem per allà. Molt bé, molt bones festes. Bones festes, moltíssimes gràcies.
Ja estem enxupats. Vamos, he empezat la verbena. Som mocifat i mos hem dutxat, mos hem canviat. Les que són blanys, mos suposat, el present és nou.
Posa'm a arreglar per fer-ne nou. O si fas, vos desembossarà. O si fas, vos desinventarà. O si fas, si vols dormiu, vos desjumpirà. Fes això! Fes això!
I mos en banyar els teus enits. Som mos i pa. I mos en xugar. I mos en posar. Desgolorar.
I nosaltres no, no comencem. Acabam, acabam aquest programa Bon dia i bona vida d'una mediterrània. Un bon dia i bona vida que vos ha acompanyat des de les 8 des de matí i fins ara mateix. I un programa que ara donaràs testimoni a sobiranistes que ja són aquí en els estudis preparats.
Per començar, nosaltres simplement mos queda recordar-vos que heu de continuar connectats aquí a Ona Mediterrània, el 88.8 de la freqüència moderada a onamediterrania.cat i també que continueu connectats a Diari de Balears de Balears.cat per seguir l'evolució de l'actualitat.
Demà, a partir de les 7, redifusió del Crepúscul en 100 estels, i a partir de les 8, un nou episodi del Bon Dia i Bona Vida. Moltes gràcies, adeu.