Estiro els entsols per fer-te el llit. Tot preparat per anar a fer-te el nit. Tot ho faig per tu. Vaig a comprar molícolars.
Cinquanta a cinquanta, entre el caos i les caixes pel dansa. Els meus discos, els teus bàrcols, els teus llibres, fot els diacos. Ho fem enrere, late back, estem en aquesta escola, hit the road jack.
Darrere meu, quan caic, sempre el límit de la zona d'Strike. Bad boys, d'estar per casa, amb pantufles esperant la jefa, sóc un anti-arogi fent el lavabo, baixo el super sense un pavo. Trialògics vinguts a menús, vermuts, bernús i sense fremos, clàssics.
Bambes de percro, faros, la llodriga i el pulcro. Em llevo massa d'hora, enxerco la cafetera, endollo la rentadora. Preparo dos tasses de cafè amb llet i una estorrada de gent. Mentre espero sentar escoltant els temes que vaig separar.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Petites coses de la vida, esmorzar el llit, baixar el gos, llagir alguna cosa sense preocupació. No importa el jove, per la comunió. En pares largos, els petines, estructurar el beat, 50-50, entre mi rap-life i cuidar de ti. Pon' esta mierda, preparale algo, calienta el fuego, toma un pèrperejil y eneldo, que cueza el caldo.
Podria vivir con ello, mi hambre no prende tu nilo, mi estilo pone a prender tu cuello. Estoy esperando que llegue cielo, tú traes los chavos, pero yo barro y luego friego el suelo. Estilo els llans sols per fer-te el llet, tot preparat per no anar a vivir a la nit. Tot ho faig per tu. Vaig a comprar molícolars.
Tretos, plats, són raijals. Em fem la roba a la terrassa de dalt. M'he dit l'algo que penso. Aparellar mitjons, plegar calcetes. Faig l'abocada si no saps.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Un programa produït per en Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí, que vos saluda des dels Estudis d'Ona Mediterrània, que en el que ve espai de cultura, un programa, el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània al matinal, que tot d'una vos desvaldarà quins són els principals continguts que hem preparat per avui i també tot una repassarem l'actualitat. Començam amb bon ritme, però.
No tenia mala lletra, sa rotació gairebé no sa nota. Ningú n'ha vist sa translació, per tant sa playa em va a dinar quan feim moreta.
Cada nit feim una festa a una platja d'amfitat a cada destra. Amb un folleró tenim amics d'altres planetes. Som turistes, trompetistes, saben totes ses nostres tensons i ballam fins des de dia.
Anderir, atraïm-se a Bartemus, n'anam a fer un viatge misteriós d'una cala transparenta. Ens allarà'm a viure perquè tothom sap que som gent valenta.
El temps s'inventa, com fer colorins, l'univers és una festa que ens omple de joc. Cada finestra obre un nou matí, la de llum s'ocla d'orquestres per tenim els submarins. El temps s'inventa, com fer colorins, l'univers és una festa que ens omple de joc. Cada finestra obre un nou matí, la de llum s'ocla d'orquestres per tenim els serveis.
i així és el nostre planeta. Tan bòlit si viu a lloure i tan fràgil com una faldera si viu mal arrosserat.
Tata un corciol de plàstic negre en sa gent externa i cada dia és diferent. Com un animal que trasta som feliços de conèixer gent per aixot sa nostra terra. Tots es pobles amb millots i cadascú per escoltes a casa seva.
El temps s'inventa, atoms de colorins, solidars és una festa que ens omple la joia. Cada finestra hauré un nou matí, la llum s'hi pla d'orquestres per d'animats submarins. El temps s'hi pla d'orquestres per d'animats submarins.
El temps inventa, dons de colorings, l'univers és una festa que ens omple de joies. Cada finestra obri un nou matí, la de llums i la d'orquestres, la de llumes magravins. El temps inventa. El temps inventa.
L'univers és una festa d'Antònia Font. Per recordar-m'ho, ara sí que ja s'han acabat les festes. Avui és dimecres 21 de gener de 2026. Tot d'una vora repassant l'actualitat a través dels titulars de Diari de Balears i també de Vila Web. A continuació...
connectarem amb Antoni Ben-Nasa i revisarem una sèrie d'actualitats, de qüestions d'actualitat de l'àmbit internacional i també alguna cosa més propera. Entrevistarem en Maribel Alcazar a partir de les 8.40 i també avui passaran per aquí pel Bon dia i Bona vida dona mediterrània en Domingo Bonnin, president de la Federació Balear
de la Cofredia de Pescadors, en Amarisa Cerdón, aquí farem, com cada dimecres, un exercici de literatura comparada, i cercarem en Joan Manuel López Nadal, a veure'm per a quin punt del món para, i a veure'm si...
coincidim amb hores, etcètera, i podem revisar amb ell també l'actualitat internacional. On anem ja a conèixer quins són els principals titulars Hores d'Ara, tant Vila Web com Diari de Balears. Començam, evidentment, per Diari de Balears.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I al diari de Balears, de Balears.cat, trobem com a primera notícia, com a notícia més destacada, un vídeo i unes imatges impactants. El sostre d'algunes aules d'educació infantil del CEIP Samarina de Llum Major cau a trossos. També vos destacam un altre vídeo, justament, i és que 20 músics dels països catalans s'han unit per fer la cançó del Correllengua. A Germanat...
Manuel Queirolo i Juan Ramon Galiana són els campions escacs a la categoria de veterans de Mallorca. Ja sabeu que en Enric Pozo cada setmana tenim les notícies d'actualitat de l'àmbit dels escacs. Més qüestions d'escarrila un tren a Gelida i mor el maquinista.
Filmin pateix una allau de baixes per haver donat suport a un documental de propaganda de la repressió policial contra independentistes catalans. El camí de l'heró a Bunyola ja té sentència judicial. És públic.
Menorca incomunicada, la borrasca provoca ones de fins a 10 metres. La plataforma en defensa dels vellombres denuncia les manipulacions de l'Ajuntament de Palma. El 2 de febrer entra en funcionament la finestra electrònica Llull, el canal de comunicació entre els centres, els docents i la conselleria. I també a Diari de Balears vos oferim una entrevista amb en Josep Amangual,
El rei en Jaume va incorporar jueus a la seva administració, especialment a les finances, que ha de publicar...
Ingeto Contardo, la disputa amb els jueus de Mallorca, 1.286. I la presentació d'aquest volum serà aquest proper dijous a les 19 hores, llibres Ramon Llull en el centre als Geranis. Més informació, la Fiscalia demana 3 anys de presó per a una regidora de Vox a València per delictes d'odi.
I Jaume Oliver guanya el Ciutat de Palma de novel·la i la modalitat en castellà queda deserta. Trump tensiona l'ordre mundial amb berencels i intervencions militars en un any des de la tornada a la Casa Blanca. I també destacam que Carme Gomila anuncia la seva renúncia com a regidora de l'Ajuntament de Manacó.
Moltíssima més informació la teniu aquí a Diari de Balears. Només heu de clicar a debalears.cat. Això sí, feint referència també a una notícia que se va produir el cap de setmana...
Va morir en Pere Palau i Mas, físic, matemàtic, escritor, docent, lluitador per la llibertat i expresident de l'Obre Cultural Balear d'Esportles. Ahir se va fer esvalatori i ben aviat segur que se farà algun tipus d'homenatge cívic que ja vos convidarem a ser-hi i a participar-hi.
Bon anem ara a Vila Web. Allà trobam titular, majúscules, suspès al servei de Rodalia a Catalunya. Un mort i 37 ferits per la col·lisió d'un tren de la R4 contra un mur de contenció a Gelida. També caos en algunes estacions de Rodalia per la manca d'un servei alternatiu.
Adif suspèn la circulació ferroviària a Rodalia per els efectes del temporal i també les xarxes socials contribueixen a la minorització del català a la franja. Veiem un desplaçament bestial de la llengua segons un estudi de la Universitat de Lleida. Més qüestions, una peça d'anàlisi en Esperança Camps titulada Carlos Mazón atrapat entre el buit i l'aforament.
i troben mort l'home desaparegut a Palau-Sató. També destaquen des de Vilaüeb que onades de 10 metres, ports incomunicats i platges engolides, els efectes marítims del temporal.
Finalment, en clau internacional, una traducció d'un article del The Washington Post. La deriva del govern Trump fa saltar les alarmes entre el moviment afroaméricà pels drets civils. Aquests són, a hores d'ara, els principals titulars que ens ofereix Vila Web, Montanamara,
a en Dé Balears i allà hi trobam la secció d'opinió, sis articles destacats, començant pel d'en Joan Mas Collet, davant l'imperialisme, organització i sobirania, el d'en Borja, el d'en Borja, crossa i ligui, ni molles ni pedaços, prou d'espoli fiscal, es d'en Joan Jadona titulat Principat de Catalunya i Govern Central entre els problemes de Marga Proens,
Rafel Borràs, tornar a l'illa de Goré, insistir sobre l'esclavatge modern. El de Nalila Tomàs, la indignitat d'un personatge. El d'en Joan Vicenç Lillo, la puta Emili. Aquests són els principals arguments d'opinió i també els informatius que vos hem repassat abans.
a diari de Balears, de Balears.cat. Anem ara a escoltar quina és la predicció del temps a través de la veu i de la tasca que fa en Tomeu Mateu Canals. Bon dia. Després d'estampar aquests dos dies, avui possiblement tindrem el dia més tranquil de totes les setmanes.
oi, oi, l'acidat ja complicat. Podria ser que a primera vegada, dos de matí, fes alguna gota per a l'acidat. Molt difícil, i un dia més ben afegat, et veig lliure davant del regal cap allà baix, lluny, a partir de la sora baixa, i ara des de l'espai augmentant ningú, ningú els alts i prins.
I ja per tutta molt d'entrada i al vespre i a la nit, allà hi varia un primer front, que seria l'esploriment de demà un dia, sobretot el 3 de matí, més inestable i amb algunes precipitacions, temperatures que començarien a baixar.
Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània. La vella Montserrat Desperta el barri a cops d'escombra Tot cantant Les primeres persianes Sobre el feixugues Padellant Rere el vidre entelat El que em patés segur
i es desfà la conversa i falta el sucre d'otellà.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Sonen el vent, cançons de llibertat,
Comencem el 2026 amb un nou sopar col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, el restaurant Sacreu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista, i en Vial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional.
Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre, vos hi esperam.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones socials. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània. I Ona Mediterrània és el moment d'encetar l'espai dedicat a l'anàlisi. Ens hem connectat ja amb en Toni Bagnassa. Toni Bagnassa, molt bon dia. Hola, què tal? Com ha anat? Bon dia.
Bé, hem de començar amb una mala notícia que és que a la fi s'han acabat les festes, eh? Bueno, però sóc on qui, perquè els autònoms a festes en tenim poques, cada dia és un dia de feina com un altre. Ja, ja, ja. Però podem dir que s'han acabat oficialment el Nadal, com a mínim, eh? Aquest feina no deiem feina. Sí, sí. Has passat bé les festes i el Sant Antoni?
Mero Manco sí, he passat per Aigo, com tothom. Sant Antoni i Sant Sebastià, perquè degut a tot el que han revoltat aquest Sant Sebastià tan atípic en quant a Aigo i sobretot a la situació de dol per l'excident de Sabe de...
que de Còrdoba han estat unes festes molt atípiques però que d'igual forma pagarem a Ciutadans pel que som i per les notícies publicades. Quasi 300.000 euros a Palma per unes festes que no s'han celebrades.
Toni, si vols començar per una de la qüestió que marca... Bé, hi ha diverses qüestions que marquen ara la agenda internacional, una de les quals és examinar-se sobre Granlàndia per part d'en Trump, que no fluixa, no? Bé, darrerament des que hem començat s'any és que pràcticament no hem pogut parlar...
de res de Mallorca ni de les Illes Balears, no han pogut parlar de res del nostre país i només estem parlant de la situació internacional, però és que és una situació internacional tan maguda i que condiciona tant el nostre dia a dia que evidentment li han donat protagonisme que se'n mereix. I sí, bé, en Donald Trump és un autèntic psicòpata, això ja n'hem parlat en
en diferents ocasions, no té cap tipus de mirament i també dins d'aquesta psicopatia té una cosa des del meu punt de vista positiva i és que allò que han fet històricament els Estats Units des de la seva fundació, que és un estat colonial,
al més que colonial, colonitzador i imperialista, però més precisos tècnicament, ara ho executen Donald Trump sense amallar-se'n. La seva prepotència, la seva superbia, fa que executi aquestes polítiques que van dins l'ADN dels Estats Units a Nova Amèrica sense cap tipus d'amallar-se'n.
i amb una diferència molt substancial amb el que havia passat en èpoques anteriors en quatre anys d'Estats Units a Nord-Amèrica. I aquesta diferència substancial és que ara ja, sense cap tipus de complex, amenaça i diu que atacarà estats que històricament...
havien estat sempre aliats els seus, com per exemple Dinamarca, com per exemple són els estats europeus. Per tant, crec que hem entrat en una segona fase de l'imperialisme nord-americà, de la mateixa manera que hem entrat en una segona fase de l'extrema dreta catalana i espanyola, que és l'imperialisme sense complexes, o sin complejos que diuen per davés les seus de vots. Per tant, és un
que si vols ho analitzar en el cas de l'amenaça d'invasió de Groenlàndia, és un tal tabaix total en el model de relacions internacionals que s'ha dut a terme des de la finalització de la Segona Guerra Mundial. Efectivament, perquè ho posa en qüestió tot i fins i tot, evidentment, posa en qüestió la continuïtat de l'OTAN.
Correcte, és que si pertem dels inicis de l'origen de l'OTAN, i sempre m'agrada recordar-ho perquè som antiatlantistes, jo sempre m'he manifestat, és un declarat antiatlantista, l'OTAN neix amb una finalitat específica i única.
i és protegir, i dic protegir amb molt de sarcasme i amb revoltat de cometes, en els països, sobretot europeus, en els estats europeus, de l'amenaça que suposava, i dic l'amenaça també, entre cometes, la Unió Soviètica per aquests estats europeus,
a l'època de la Guerra Freda i a l'època del denominat Taló de C. Els Estats Units ofereixen una protecció davant d'una eventual invasió, ho dic també en cercar-m'hi cometes soviètiques de l'Europa Occidental, i amb aquest sistema d'ajut mutu el que se garanteix als Estats Units, sobretot, són dues coses. En primer extrem,
emplenar Europa Occidental de bases militars seves que permeten executar el seu expansionisme
imperialista, dels quals n'hem fet referència abans. Pensem a Rot, a Morón, etcètera, etcètera, que es queda espanyol, que evidentment de defensiu en tenen molt poc, perquè han estat bases militars que s'han fet servir per dur a terme estats imperialistes, per exemple, les diferents guerres d'Iraq per apropiar-se dels petroli i d'Akià.
o, per exemple, s'han executat també aquestes bases per dur a terme vols en els quals s'han violat els drets humans bàsics i fonamentals. O, per exemple, també per la guerra de Yugolàbia, etcètera. És a dir, l'ocupació de les bases militars en territori europeu i, en el cas d'aquí, en territori espanyol,
no tenia res de defensiu i ha tingut molt d'imperialista i d'ofensiu. Això és la primera dada i la primera finalitat que fa servir als Estats Units de Nord-Amèrica en quant a l'OTAN.
La segona finalitat, i que també ho aconsegueix en Vescrés i que ara Donald Trump ja no se n'emagui, sinó que tot imposa que s'hi siguin les seves amenaces continuades, és que l'OTAN és una gran font de negoci per les empreses capitalistes nord-americanes. Per quin motiu? Perquè imposa compra de material de defensa
en el conjunt d'estat membres i això és una màquina continuada de facturació pel sistema capitalista nord-americà. Si ho pensam i ho miram de manera molt detallada, ja me direu quina facturació de defensa pot tenir un estat europeu en relació amb els Estats Units de Nord-Amèrica i ja me direu quina relació de facturació té els Estats Units de Nord-Amèrica en qualsevol estat europeu.
Això és la primera fase de la contestació de Massagreb. Aquest origen de Sotan i quina finalitat té Sotan. És a dir, que els Estats Units facturin i que sigui un instrument imperialista tot amegat amb una suposada amenaça soviètica. Bé i d'or, des de fa més de 40 anys,
entre l'any 1989 i l'any 1991, la Unió Soviètica ja no existeix. És a dir,
Si una organització militar se crea per protegir-se d'un estat, una estructura de poder, com li volguem dir, tal com era l'URSS i des de l'any 1991, aquesta estructura militar, aquesta estructura política, aquesta estructura ideològica, aquest macrostat que era l'URSS no existeix, quin sentit té que continuï actuant i funcionant l'OTAN a dia d'avui?
a aquesta segona part de la contestació, però entrem en una tercera.
des que s'afunda l'OTAN a dia d'avui, ha hagut un canvi radical i absolut que s'ha accentuat amb en Donald Trump. És que, si l'OTAN s'acrea per protegir Europa de la Unió Soviètica, a dia d'avui, el principal enemic d'Europa, evidentment, no la Unió Soviètica, que no existeix, no Rússia, que evidentment, des del meu punt de vista, no té una estructura militar per implicar la invasió d'aquest territori europeu, i s'està veient a Ucraïna...
que mirava el que duen i no són capaços de derrotar l'exèrcit ucraïnès, que és el que està dirigit per qui està dirigit, des del meu punt de vista, Rússia no implica una amenaça per sobre el occidental, i el principal enemic
a dia d'avui militar d'Europa, de l'Europa Occidental, són els propis Estats Units de Nord-Amèrica, que són qui controlen la estructura atlantista. Perquè aquí l'únic estat que diu obertament que amenaça en envair militarment ocupant i apropiar-se colonialment d'un territori europeu són els Estats Units de Nord-Amèrica. Punt.
Per tant, està ben clar que l'única solució, i hi ha molt poques forces polítiques que es treballen a dir-ho, és sortir de la estructura atlàntica i crear una estructura europea de protecció, una estructura europea de protecció que ens protegeixi en els europeus dels principals enemics que tenim. I els principals enemics que tenim a dia d'avui són, per pura amenaça feta davant tots els mitjans de comunicació a diari, als Estats Units i a Nord-Amèrica.
és molt preocupat i greu i això té com un revers de la moneda com l'altra cara de la moneda que és la tensió brutal que se viu ara mateix dins els propis Estats Units amb un clima de pre-guerra civil
És el que vol el psicòpata de Donald Trump. En els Estats Units, Donald Trump vol provocar una doble guerra.
una guerra exterior, que és una guerra colonial, és a dir, el vol passar a s'història com a un gran imperator, perdona, o s'espresident del llatí, que de la mateixa manera que ell té la visió psicopàtica dels emperadors romans, que després de conquerir un determinat
territoris, ja fossin els tràcits, ja fossin els guials, entrava i se li feia un art del triomf, passaria àpia en homenatge de multituds. Això és el que ell vol. El que volen ocupar colonialment Venezuela, ocupar colonialment Groenlàndia i passar a la història com a un gran imperator que ha colonitzat nou territoris
les ha desposseït de les seves matèries primeres i ha creat una gran nord-amèrica, una America Jane, de nou cuny, que vendria marcada per aquest trumpisme imperialista. Això és el gran somni
de Donald Trump i de ser un moviment denominat vaga. Això és a nivell extern.
Si això ha de provocar una guerra mundial, no li importa, perquè ell suposa que té la visió que una gran guerra també li provocaria passar a la història, com va passar a la història en Roosevelt, o a Europa va passar a Churchill, o en De Gaulle. Per tant, aquesta és la seva visió psicopàtica, i a més era una persona que la vida o la mort no li importa absolutament gens, és a dir, matar gent,
evidentment, jo crec que fins i tot en qualsevol sàdic que ho deixi d'això. I a nivell intern ho està dient i ho està repetint, és a dir, que el seu gran somni també és una guerra civil per exterminar en aquel que considera un obstacle pels seus fins o pels seus finalitats de tipus imperialista i feixista.
pensant que la darrera setmana ja ha fet declaracions que la gent anés a votar a les properes eleccions, a celebrar per la selecció de representants electes a les cambres, perquè per aventura series de rèpid que votassin.
Ho ha dit de manera clara i directa. Ha dit que no respectarà la limitació constitucional de dos mandats i que el governatge tornarà a presentar tot i que sigui inconstitucional. Per tant, és un dictador. I la repressió interna és un descaractes essencial de qualsevol moviment feixista. Per tant, l'estatges de deputat de manual, i això també és una cosa que a mi m'agrada molt,
M'agrada recordar, perquè se parla molt de l'extermini massiu de més de 5 milions de jueus durant la Segona Guerra Mundial, però oblidam que el moviment nazi, el moviment liderat per anar al Hitler Alemanya, va establir un model d'extermini no només racial, sinó també ideològic.
i això ho està intentant copiar, i és de manual, en Donald Trump. Per què? Perquè Auschwitz, Matautsen, la gran majoria de camp de concentració, no només se van executar centenars de milers de jueus, sinó que se van executar centenars de milers de socialistes, centenars de milers de comunistes i de gent d'ideologia democràtica, ja no diria d'esquerres, i se va produir un extermini
no només racial, sinó també ideològic per part del nazisme, cosa que s'entendeix a oblidar amb molta facilitat. I ell el que cerca és això, és a dir, crear cossos armats en el seu servei, en el seu EFI, aquesta autopolicia patriòtica racista que ha creada per provocar una confrontació armada i una guerra civil per intentar exterminar
en aquell nord-american que se'l posin en el racisme i que se'l posin en el imperialisme.
Toni, se moscaves temps però volíem comentar també amb tu bé, no només unes declaracions sinó jo crec que una actitud i una trajectòria se desbisbe de Mallorca que així com estan ses coses en el món i així com estan ses coses en s'església catòlica, etc Déu n'hi do lo compromès i lo contundent que és el bisbe de Mallorca actual
Sí, la veritat és que és un petit oasis i més si ho comparar amb la seva actitud amb l'actitud i el discurs que fa la visigòtica i fa ser contenta conferència episcopal espanyola que és profundament reaccionària ultranacionalista espanyola
dretana, etcètera, etcètera. Per tant, el virus de Mallorca, simplement el que fa és es posar i repetir allò que hauria de fer, no qualsevol virus, sinó qualsevol clèrgia, cristià, fos de la branca del cristianisme que fos, i es repetia allò que diuen els evangelis.
i que el cristianisme és una religió que s'ha d'estar sempre escoltant del més dèbit i s'ha d'estar sempre escoltant del més pobre, cosa que la dreta i l'extrema dreta fa just el contrari. I quan arribem a aquest punt sempre m'agrada recordar les reflexions d'un dels grans hispanistes del segle XX,
que era en Gerald Brennan, que va viure de primera mà i va cronificar molt bé tot el que va ser la guerra civil espanyola de 1936 i la preguerra. I ell, en els seus escrits, que he llegit i he estudiat en el seu moment, sempre es demanava el mateix. I es demanava de forma retòrica una pregunta. I aquesta pregunta era...
que no entenia com Espanya, l'estat espanyol, el reino d'Espanya que li diuen ara, s'havia estat capaç de construir una església catòlica tan reaccionària sobre uns evangelis de contingut tan revolucionari. Doncs bé, aquí sembla que tenim...
a un bisbe que permet la broma, s'ha llegit els evangelis, coses que altres bisbes sembla que no ho han fet. I simplement se tracta d'això,
recordar el que diuen els evangelis i que es total i absolutament hipòcrita i anticristià digui que braços oberts en els d'estrangers que compren propietats a Mallorca, braços oberts en els turistes que venen a Mallorca i aquella gent que s'ofegui a la mà que s'ofegui a la mà o que se faci el que vulguin bé ella. Per tant, no hi ha major exercici de sinínim i hipocresia sobretot per gent que després ara mandava la Setmana Santa
i no tornaran de publicar fotos oficials i xarxes socials amb un siri a sa mà. Per tant, que si directament gent que fa ostentació pública del seu nazisme, com puguin ser Donald Trump,
i de la seva nula religiositat em sembla molt bé, però que després gent que s'autoproclama catòlica i sigui racista és un exercici d'hipocracia total i absolut que el Vir va denunciar i que, com hem vist els darrers dies, ha rebut atats constants, sobretot per part de l'extrema dreta, acusant-lo de tot, és a dir,
dient que es d'arribar-se del diputat Jorge Campos, diputado nacional, quan se'n denomina Jorge Campos, bé conegut de tots, que va dir a veure si això de defensar immigrants no era fruit d'un pacte ocult amb en Pedro Sánchez per tapar la pederàstia a les esglésies catòliques. Figuret.
has arribat a un nivell que ets surrealista sí, sí, sí Déu-n'hi-do, sí, sí, això ja són això ja són figures d'un altre panell, realment Toni, com sempre, un plaer d'escoltar les teves anàlisis i tornarem dimecres que ve moltíssimes gràcies a vosaltres i una forta abraçada gràcies, bon dia una bona setmana que serà curta sí, sí, sí gràcies, adeu-meu
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Començam el 2026 amb un nou sopar-colòqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, el restaurant Se Creu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca. Ells són, di més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista,
i en Bial Majoral, filòleg, músic, professor de la UIB de Cultura Catalana i Activista Nacional. Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre. Vos hi esperam.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre. I el bon dia i bona vida és el moment de contactar en Maribel Alcazar. Maribel, molt bon dia.
Bon dia. Anna Maribel, ja ho sabeu, és la presidenta de la Federació d'Associació de Veïns de Palma, una persona ben activa, també en moltes altres plataformes, i avui m'han contactat amb ella, li han demanat per poder parlar amb ella, perquè d'aquí una estona, aquí, a Canal Cove, on som nosaltres, hi haurà una roda de premsa de la plataforma en defensa dels vellombres...
en què hi ha diverses associacions de veïns i altres entitats per denunciar les manipulacions que ha fet l'Ajuntament de Palma respecte d'aquesta qüestió. Maribel, te volem demanar una sèrie de qüestions relacionades amb això. Per començar, aquestes manipulacions que denuncieu, quines són? Bàsicament, jo us centraria en una manca de participació total
perquè fins i tot com a federació que estem a la taula de l'Ambra i altres entitats que estan ja varen avisar que si gent d'alguna manera demanaria explicacions i que havien de fer més pedagogia i que s'havia de fer un procés més participatiu d'aquesta matèria, la resposta va ser això s'atalerà sí o sí, o sigui que això per començar, després se'n parla ja uns informes suposadament
molt bons i fantàstics i tècnics interns de l'Ajuntament, que diu que tots els arbres estaven malalts, per lo vist, han demanat aquests informes per diferents dies, per la via de la taula de l'arbre, de la taula verda, perdona, hem canviat el nom, de, formalment, a través de sol·licitud, també com a part afectada, ho ha demanat a l'associació de veïns de la Calatrava i tots els veïns d'allà, que a fin de compte són els protagonistes de veres
d'aquesta història, i és que s'han mobilitzat davant d'elles. Ha estat una reacció realment ciutadana, molt bàsica, molt de base, a la qual després les organitzacions socials els hem donat camí, però que també, des d'aquesta perspectiva, s'han demanat aquests informes per activ i per passiva. No hi ha hagut manera de tenir-los, vull dir, a hores d'ara no els coneixem,
Se'n parla que va sortir dient que d'alguna forma ell havia de complir el tema del jutjat. El jutjat no manava.
que s'havien de tallar els arbres. El jutjat el que llevava era les cautelaríssimes dient, bueno, si vostès ho consideren, ho poden fer. Però ho poden fer o no ho poden fer. I tampoc ho demanava que es fes el dia següent. No té res a veure, no era un manament de ha de llevar els arbres. Aquest no era el manament.
No accepto les cautelaríssimes i queda a la vostra disposició fer-ho o no fer-ho. Això és el que diu realment la sentència. I no res s'impedia que s'hagués fet aquesta reunió, que s'haurien posat els informes, s'haurien contrastat.
en formes d'uns altres, perquè hi ha tècnics que opinen una cosa i tècnics que opinen una altra. En aquest nivell no hi ha unanimitat, evidentment, però per nosaltres en general i per la plataforma i per les entitats que estem allà, com a Bob, com a Terraferida, com a...
com a associacions de veïns de tota la zona, em deixaré qualcuna, segur, George Born, el Bandesol, Art de la Mercè, Can Amunt, que estan molt, molt, molt actius, a Calatava, evidentment, que és la zona directament afectada. Bé, el que reclamam i el que s'ha reclamat des del minuto cero ha estat
participació. Nos hem de seure, hem de parlar, hem de posar informes, hem de contrastar informes, hem de veure si hi ha altres solucions. Tot això s'ha de parlar.
no ho faig i ja està en funció d'una seguretat més que dubtosa perquè per exemple el dia de la Mare Déu de la Salut aquella plaça estava rebossa de gent, ningú va dir que allà no se podia estar perquè hi havia perill per exemple i en altres moments per tant anem a posar les coses en context però és que a més a més en aquest moment la inquietud perquè el mal ja està fet però la inquietud
dels mateixos veïns, continuen la mateixa línia d'obrir un procés participatiu. I ara què? I ara a la plaça què farem? Què se farà? Quina plaça volem? Què volen els veïns i la ciutadania que se sent part d'aquesta plaça per remediar aquest assunto? No, s'han posat com a sembrada nou, sense dir res a ningú, estem demanant reunions, jo crec que va ser molt clar el missatge dels veïns l'altre dia que vam penjar
pancartes fetes per ell mateix o sa mà i tal, i en un d'això era balda, n'hem de parlar. És que el missatge és molt clar per part dels veïns. I ara aquest diàleg no s'ha donat, no s'ha parlat i clar, el que la gent se demana en definitiva és què som, infants que ens tutelen
O sigui, la democràcia només és posar una papereta dins unes urnes perquè després passi qualsevol cosa i no tinguis dret a res? Perquè participar no és només una protesta, participar no és només escoltar. Participar és prendre part en la presa d'Eglésia.
I tant, i tant. Clar, Maribel, si un més o manco fa una recopilació, manca de participació veïnal, falta de transparencia, celeritat injustificada...
Tot plegat ens obliga o ens situa en un espai de sospita, de sospita que hi ha qualque cosa que no ens expliquen.
Evidentment, tot això genera el que la gent se'n demani i tot això perca. I a més a més, en quin marc estem? Perquè es va dir, no, jo he de fer cas amb els tècnics. Idò, els tècnics deien que el perill era imminent i el dia següent s'havien de talar, així, a la correguda, això, deien els tècnics? En base a què? Perquè on queda la funció política?
perquè votem fins i tot perquè votem ja no és el que passa entre votació i votació sinó fins i tot perquè se vota si resulta que al final hi ha una tecnocràcia que és qui governa perquè el que diuen és sagrat i després se veu que no és veritat perquè uns diuen una cosa i uns altres diuen una altra perquè res és tan lineal ni tan taxatiu i és més
potser teníem raó, anem a suposar que sí, perquè no han posat les coses damunt de la taula, perquè no han donat opció a parlar amb claretat, s'haurien estalviat tot aquest desgavell i s'haurien estalviat molta despeïna a tots els altres. Perquè si realment hi havia una situació, la gent no és tan inconscient com per dir no, no, els arboles primer, la seguretat de les persones primer, estàs evident, però a partir de quin procés i de quina manera?
I són transparència i claretat. Què demanem ara, veïnats? És a dir, una vegada executada la sentència de manera massa ràpida, massa accelerada, ara a què podem aspirar?
Bé, els veïns tenen clar una proposta, una altra cosa és de quina manera, perquè hi ha distintes maneres de fer-ho, de fer-se coses, i en quin procés. Però és el que demanen els que no volen una zona llardinada, perquè això dona peu a terrasses, i allà no ens fem d'oblidar el tema hotels. I tal com està el panorama, com a mínim és per sospitar, com a mínim genera inquietud, com a mínim,
el que valen és un bosc urbà, és a dir, una zona amb molt arbres que realment torni a donar aquella ombra i aquell benestar que ajudava a fer que els veïns tinguessin aquesta plaça com una cosa molt valuosa, perquè de vegades és difícil trobar, sobretot als estius i tal, trobar espais on puguis sortir i puguis tenir realment un ambient...
i més fredes que amb ombra i tot això. I això és el que demanen els veïns. Per tant, quines espècies s'han de plantar, de quina manera, perquè quan se'n van entre els anteriors, que ja se'n van llevar uns quants davant de l'hotel, perquè deien que també seria problemàtic, i no dic que algun no ho pogués ser, però no ho poden dir tampoc tots, però bé, se'n van llevar aquells, el que s'ha reposat
ha deixat espai davant de l'hotel que qualsevol dia compareixerà una terrassa per molt que ara diguin que no. Ara diuen que no, però si l'espai està generat i les condicions estan creades, per què no demà, o passat demà, o a l'altre? I més en una situació com la que tenim, on aquí només es veu la turistificació de pertot i més pel centre de ciutat. Per tant, l'inquietud és lògica i si l'Ajuntament vol realment sortir
el pas i tot això, molt fàcil. Reunió, aclariment de tot, informes davant, discussió tècnica, no som nim petits. Sí, sí. Sobretot això, fer publicitze d'informes, clar. Fer publicitze els informes, que els puguem llegir i que puguem cercar contrastació d'aquests informes, també, perquè t'inici molts i de vegades...
No tot. Les feines de l'Ajuntament d'Infalibles tenen poc. Ja, ja, ja. No, i sobretot també això, sabré qui són els responsables d'aquesta execució, no? Per bé i per mal, vull dir, si era perquè estaven tan malament els arbres, idò, i els hi donaren l'enhorabona, però sabrero, sabrero, no?
Sí, també vol dir que hi hauria hagut un dèficit de cura, no? També. I bueno, ja hi saps el plantejament, en essència el plantejament que tenim per davant i que parteix d'una... perquè estem ses entitats, però hi ha una... quan se parla de la plataforma, la plataforma a la qual...
ens integrem i donem suport a les entitats, està generada des de veïns i veïnes. Alguns formen part de l'associació de veïns o d'altres associacions de veïns, però alguns ni tan sols. Ha estat una reacció realment de la gent propera i de la gent que utilitza aquesta plaça. Ha estat una reacció veïnal absoluta. I davant d'això, el que hem fet a les entitats és canalitzar.
en tot cas, però la gent està ben rebotada en aquest nivell. I tant, i tant. I per això plantejam, a més, han de ser molt escrupulosos, complint, no? Fins i tot mos passant de rosca a l'hora d'interpretar la sentència. I volen dir que poc menys mos han dit que ho havien de talar allà mateix. Però és que resulta que hi ha un article d'1-1-1 del Reglament de Participació Ciutadana
que declara als veïns de la zona i a les entitats de la zona com a dret a ser part afectada i tenir accés a tota la informació referent a aquest tema. Aquests articles no se compleixen mai. Estan oblidats. I dic jo, un reglament orgànic de participació ciutadana de l'Ajuntament de Palma, l'Ajuntament no té l'obligació de complir-lo? Sí, sí.
Perquè això és una altra pregunta que ens hem de fer. Complim les normes quan ens donen la gana i quan no ens va bé, doncs no les complim. I tant. Estalment així.
Maribel, moltíssimes gràcies per atendre el microfone del Mediterrani una vegada més, sempre disponible, moltíssimes gràcies. Estarem pendents igualment d'allò que digueu ara a la roda de premsa. La roda de premsa, sí, serà més acurat perquè la durà més gent més directament implicada i a més hi ha un comunicat que farem arribar, etcètera, etcètera.
Bé, a través de Diari de Balears ho seguirem. Moltíssimes gràcies, Maribel. Gràcies a vosaltres. Bon dia. Bon dia.
Una economia fora del circuit del capital. Una economia fora del circuit del capital. Del circuit del capital. Eso no es materializa democracia radical.
Refundem la dignitat, reviscola l'esperança. Refundem la dignitat, refundem la dignitat. Ateneus cooperatives, pobles autogestionats.
Fins demà!
Reapropiem-nos de la vida al treball cooperatiu. Reapropiem-nos de la vida al treball cooperatiu. Al treball cooperatiu. En salut i en energia hi ha un ensenyament d'actiu. Hi ha un ensenyament d'actiu. Tenint el suport mutu, un ariet col·lectiu. Tenint
Uneriet col·lectiu, premi del poble.
Cocopera! Cocopera! Cocopera!
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I quan són ja les 9 i 2 minuts d'aquest 21 de gener de 2026, vos repassar amb l'actualitat. Diari de Balears comença la seva portada amb un vídeo. El sostre d'algunes aules d'educació infantil del CEIP Samarina de Lluc Major cau a trossos. També veureu altres fotografies ben significatives.
Un altre vídeo. 20 músics dels Països Catalans s'han unit per fer la cançó del Corre Llengua a Germanat. I també destaca un diari de Balears. Descarrila un tren a Gelida i mor el maquinista. Filmin pateix una allau de baixes per haver donat suport a un documental de propaganda de la repressió policial contra independentistes catalans. El Camí de l'Aro a Bunyola ja té sentència judicial. És públic.
Menorca incomunicada. La borrasca provoca ones de fins a 10 metres i també informa a Diari de Balears que la plataforma en defensa dels vella ombres denuncia les manipulacions de l'Ajuntament de Palma que vam de conèixer els seus arguments a través de la veu d'en Maribel Alcázar, presidenta
de la Federació d'Associació de Veïns de Palma, que mos ates amablement aquí a Ona Mediterrània. Més qüestions de diari de Balears. El 2 de febrer entra en funcionament la finestra electrònica Llull. Això és un canal de comunicació entre els centres, els docents i la conselleria. També ho recomanem l'entrevista en Josep Amangual.
El titular és el rei en Jaume va incorporar jueus a la seva administració, especialment a les finances. I és que en Josep Amangual i Batla acaba de publicar un nou llibre titulat Ingetto Contardo, la disputa amb els jueus de Mallorca, 1286.
És un llibre editat per Llibres Ramon Llull que se presenta aquest dijous a les 19 hores en els llibres Ramon Llull, allà en Agenanis. També destaca Diari de Balears que Jaume Oliver ha guanyat el Ciutat de Palma de novel·la
i la modalitat en castellà ha quedat deserta. La fiscalia demana tres anys de presó per a una regidora de Vox a València per a delictes d'odi i també hi ha un repàs en aquest primer any que s'acaba de complir de presidència de Donald Trump. Diu, tensiona l'ordre mundial amb barancels i intervencions militars en un any
des de la seva tornada a la Casa Blanca. I des de Manacó mos arriba la informació que Carme Gomila anuncia la seva renúncia com a regidora de l'Ajuntament de Manacó. Se dedicarà plenament a la presidència Esquerra Republicana
A més qüestions, Alternativa 200 rebutja frontalment la zona única escolar i exigeix polítiques actives contra la segregació escolar. Tots aquests arguments els trobeu a Diari de Balears, de Balears.cat. A Vila Web, moltíssimes notícies centrades en una informació. Suspès el servei de Rodalia a Catalunya.
Arran de l'accident d'ahir, s'han suspès tots els serveis de tren de rodalies a Catalunya i és que una vegada més, i ja van moltes, ha fet fallida tota la xarxa a causa de la poquíssima, per no dir gairebé, nulla inversió en el seu manteniment per part de l'estat espanyol.
M'ho anem ara en el Mallorca Daily Bulletin, que de fet comencen també amb aquesta notícia. Un maquinista de Barcelona mor en el segon descarrilament d'un tren a Espanya en les 48 hores. També des del Mallorca Daily Bulletin cercen la platja desapareguda al port de Pollens. I tempestes severes inunden carreteres i fan caure arbres. Les Illes Balears és una altra...
de les notícies que destaquen en el diari del Grut Serra en anglès i monenàmenes, diari del Grut Serra en castellà, que és última hora i que vos revisam la portada en paper corresponent avui.
Dimecres 21 de gener, el seu titular principal és El ciutat de Palma de novel·la en castellà. Amb 733 obres queda desert. També destaquen la fotografia principal, diu Els reis visiten la zona zero. Se refereixen a Felip de Borbó i Letícia.
Més qüestions. Pugen a 42 els morts després de localitzar-se un nou cadàver en un dels vagons del tren Àlvia. També el ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlasca, assegura que totes les hipòtesis estan obertes.
i dues grues de gran tonada s'incorporen per a les tasques d'aixecament dels trens implicats en el sinistre. Més qüestions d'aquesta portada ben carregada amb una fotografia, Rafael Obrador, del Benfica de Mourinho a la sèrie A. Lateral de Campos, de 21 anys,
jugarà cedit en el Torino fins a final de curs. També una altra fotografia, en aquest cas, d'obituari. Mort Lucien Muller, història del Mallorca. El tècnic francès va aconseguir
l'ascens a la primera temporada 82-83. Els menors de 30 anys firmen o signen menys del 10% de les compres d'habitatge, una promoció de 26 pisos i pàrquings ocuparà un solar de Pere Grau, Cuba reivindica la resistència davant els Estats Units dels hotelers, entre els quals molt de Mallorquin ja ho sabeu,
i demanen ajuda per a la família afectada per l'enfonsament perquè trobi casa. Això, en aquest succès que se va esdevenir a...
Trump utilitza la IA per augmentar la seva pressió sobre Grenlàndia. Aquesta és una altra dels titulars que vos destacàvem de la portada en paper de l'última hora. Monorama, Diario de Mallorca. El titular principal, els descomptes fiscals a joves per la compra de pisos, s'amplia a març.
Fotografia grossa. Ses fonts ofanes tornen a brollar deu mesos després. Declar en desert el guardó la millor novel·la en castellà al qual hi optaven 733 obres. Jaume Olimé, guanyador de la novel·la en català. Sempre m'he sentit exclòs dels cercles intel·lectuals i m'he trobat bé així.
Jorge González, a més d'un suport econòmic, aquest premi és una injecció d'energia, és el guanyador del premi de poesia en castellà.
Un mort i 37 ferits, com a mínim, en un altre tende escarrilat a Catalunya. Els ginecòlegs exigeixen que les derivacions de parts a Manacó siguin temporals i atenció en aquesta notícia curiosa. L'armada inverteix un milió en un valer de regates...
que pugui usar el rei a Mallorca. Aquests són les títoles que ofereix Hores d'Ara, Diario de Mallorca. És el moment d'escoltar un nou capítol de Mallorca, un futur amb mirada jove.
La protagonista és la Laura Ribas i és l'episodi número 11, el que escoltarem ara mateix a continuació.
Mallorca, es mar i muntanya. Passat i present. Un lloc marcat per les tradicions, però també per la modernitat. Una illa que ha sabut reinventar-se i que encara ho haurà de fer. Què ens espera més endavant? El podcast Mallorca, un futur amb mirada jove, vol donar espai a les reflexions dels joves.
Què pensen sobre la seva illa? Quins problemes hi veuen? Quines són les seves pors i preocupacions? I sobretot, quines fortaleses i oportunitats poden obrir camí cap a una Mallorca millor?
Conversam avui amb la Laura. Laura, com estàs? Molt bé. Ella és responsable de comunicació d'una associació. És així? Ho he dit bé? Sí, sí, súper. T'ha plantejat una primera pregunta per rompre el gel. A veure, en una paraula, com descriuries silla avui? Jo diria que causes estiu i tranquil·litat a l'hivern. I ara ja comença a entrar a l'hivern, no? Espero que sí.
Comencem aquesta entrevista de pros i contres. Com veiem Mallorca d'aquí 20 anys, 15, pot ser no tants? Quins són els principals problemes que té Mallorca a dia d'avui?
Doncs jo diria que són tres. El primer que crec que és com a més evident és l'habitatge, que ara mateix estem patint una pressió... Una crisi total. Sí, amb molt difícil solució. La segona és la desindustrialització, que en certa mesura pens que ve derivada de la turistificació. I diria que aquestes tres són...
Vaja, ja són realment contundents. I de tot això, què és el que te preocupa a tu com a resident aquí a Mallorca?
Tot. O sigui, crec que són tres coses que van molt lligades. Evidentment, crec que a títol personal i en general en els meus voltants li preocupa més l'habitatge perquè potser és com a la que patim més perquè al final el turisme massiu mos afecta però per dents col·laterals, no de manera directa. L'habitatge sí mos afecta de manera directa i la desindustrialització per jo és una altra conseqüència d'aquestes dues.
I què te fa por quan penses en la Mallorca de cara en el futur juntament amb tot això que has deixat damunt la taula? Doncs no sé, em fa por moltes coses. Perdre el que nosaltres hem rebut, per així dir-ho, que se facin mal bé o se continuï fent mal bé la natura, que al final crec que és una de les grans riqueses que tenim i que estem deixant perdre.
i que al final es converteixi en una illa de gent molt privilegiada i que la gent de classe treballadora, com poden ser nosaltres, no tingui on caure morta. Que no arribin a tenir que buda. Exacte, sí, que ens facin fora de canostra. O sentir-nos estrany de canostra. Exacte.
Vaja, bé, deixant aquest pessimisme que ja és com una reiteració constant de cada vegada el mateix, no? I podem fer alguna cosa per reinvertir la situació? Perquè què és el millor que té Mallorca?
perquè té coses bones també, no? Sí, sí, sí, té moltes. Què diries? Que és això millor que té Mallorca o que és el que més t'agrada de Mallorca? Doncs jo diria que el millor que tenim és precisament la natura i tot allò que ens envolta, la nostra tradició en tant que història, és que sabem d'on venim, crec que per això és molt important.
I nosaltres mateixos crec que som la representació que la cultura es pot mantenir viva sempre i quan es faci. La cultura es pot mantenir viva sempre i quan es faci. Com s'ha de fer? Quines són les possibilitats per mantenir aquestes arrels que ens han acompanyat des de sempre?
Jo crec que, a part de tota la tradició que rebem, acceptar-la i reconduir-la, si volem, crec que també donar-li eines a sa gent nouvinguda perquè pugui formar part d'aquesta cultura i, no sé,
moure-nos per moviments un poc més contraculturals que potser són els que ara mateix estan defensant més tota aquesta part que en general s'està perdent, crec que no passa només aquí. I la cultura té possibilitats de caure en el futur, no? I seguirà amb cultura, seguirà amb tradicions, no? I llengua també, llavors és important potenciar-la des de ja, no? Totalment. A títol personal, què faries?
ara mateix, des d'avui, per fer de Mallorca un lloc millor? Doncs jo crec que el que ja faig, és a dir, consumir local, saber d'on ve el que consums, apoyar les petites empreses que al final són les que menys guanyen amb tot això...
fomentar evidentment s'ús de la llengua, qui no la xerri, doncs donar-li facilitats per xerrar-la. Convidar-lo fins i tot, no? Exacte, totalment, totalment. I pot més, o sigui, pot més, no? Hi ha moltíssimes coses a fer, això, participar, doncs jo que sé, jo no sé ballar ball de bot, doncs tenc que en la meva ment anar a classes, no? Començar, i tant! Clar, coses aquestes, que són com a petites coses del dia a dia, crec que són les que fan, que...
Que la vida s'obri. I que fins i tot nosaltres ens engrandim com a mallorquins també. Molt bé. Llavors amb aquest missatge esperançador de seguir potenciant i promocionant la cultura i que la cultura mallorquina creu i fronteres.
Fins aquí, no? Vols afegir res més? Res, que mantinguem la natura. Per això és molt important, perquè també crec que gran part de la nostra cultura ve d'allà i no la podem perdre. Va lligada. És així. Una illa és mar i és terra. Totalment, totalment. S'ha de cuidar. Moltes gràcies, Laura. A tu. A reveure. Vinga, vinga.
Bon dia i bona vida, dona mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
I a una mediterranial, bon dia i bona vida. Després d'escoltar el capítol número 11 de Mallorca, un futur amb mirada jove, n'escoltem el capítol número 12, un capítol protagonitzat per en Maria Morós, que conversa en Maria Nadal.
Mallorca és un territori de contrastos on la mà i la muntanya conviuen amb les tradicions i la modernitat. Una illa que ha experimentat molts canvis i que encara en té molts per endavant. Però quin futur li espera? La sèrie de podcasts Mallorca, un futur amb mirada jove, vol donar veu a les generacions més joves.
Què opinen de l'illa on viuen? Quines dificultats hi detecten? Quines inquietuds tenen? I sobretot, quines oportunitats i punts forts imaginen per construir una Mallorca millor?
Conversàvem amb na Maria. Maria, com estàs? Molt bé. A tu? Molt bé, gràcies. Certes que has acabat filosofia, o és així? Així és. I ara, què? De moment, ara començaré el màster i després ja ho veurem. Suposo que sempre hi ha camí cap a un doctorat, cap a la professora, cap a... bé, té moltes diverses... més de les que apareix.
I això vol dir que ara tornes a viure a Mallorca després d'uns anys de Barcelona? Després de 4 anys de Barcelona he tornat aquí. I què tal? Com ha estat aquesta tornada? Estic molt contenta, la veritat, perquè m'agradaria en part desmentir aquest mite de no hi ha oportunitats a Mallorca per segons quines carreres, sobretot per les humanitats. Per tant, fer-hi feina és també un poc reivindicació d'això, no?
Molt bé, un missatge molt clar i molt interessant, molta sort, sort i encert. Però clar, no tot en aquesta vida és fàcil, tot costa, el seu esforç, el seu temps, la seva dedicació, i Mallorca, com a tal, també té les seves cosetes, no? Sempre. Quins creus que són els principals problemes que té Mallorca avui? Problemes? No diria que...
No diria que tenim problemes que no té la resta de la humanitat, diguéssim. És cert que potser per simple fet de ser una illa tot se multiplica per 10, se multiplica exponencialment els problemes que tenim. És igual com l'habitatge, la regulació de...
Estrangers aquí de dins, tant de rics com de pobres, com la forma en la que enfocem l'educació, la forma en la que enfocem una política general de país. Sent una illa, havent tan poc espai potser sempre és un poc més difícil i a lo millor això és la nostra major feblesa. Que tot queda molt gros, de fet, no? Després, quan parlem a lo millor de xifres. Sí.
Ja, però si haguessis de dir a tu com a Maria, què és la que te preocupa del present de Mallorca ara? Me preocupa
no sentir-me sentint identificada amb les coses que veig en el dia a dia quan surt de cap meva. No poder xerrar amb la llengonça que m'han criat, que per jo coses que fins en el moment han estat normals o que per la meva mare eren normals ara ho deixen de ser de cop i volta i se... Sí, és com un xoc que es folcloritza, m'entens? Que de cop i volta la meva vida és una pel·lícula d'es passat, més que un...
Una realitat que estic viscant que és... Un vídeo directe. Has parlat que ja fins i tot no és normal xerrar en català quan surts de casa, quan fins ara ho havies fet. Com veus el futur del català?
Bé, jo sempre dic que hi ha un abans i un després de la meva vida, que és quan vaig començar l'institut i vaig començar a sortir de la pobla perquè som pobleres i, clar, l'identitat forta, etc. Surt de Cameda i de cop i volta, uep, no tothom xerra millor aquí.
I a partir d'aquest moment sempre he estat molt pessimista en relació amb el futur de la llengua però sempre aquest mateix pessimisme és el que m'ha donat coratge per organitzar-me. Clar que sí, per aportir a seguir-la xerrant i organitzar-te.
Sí? Sí, tothom diu un pòl del mateix de gran organització amb vens. Sí, no? Teixit associatiu. Sí, exacte. Però vaja, jo crec que és la que a la llarga té resultat, no? Bé, ehm...
Si hem d'entrar en aquest punt de tothom, xarra de teixit associatiu, que és evidentment el més important, també pot ser remarcaria l'esperança. Perquè hi ha molta gent que segueix dins d'aquests teixits associatius perdent l'esperança i per això el millor que poden fer és no perdre'l de precisament.
De seguir allà. De l'esperança d'un futur millor. Crec que és el que més costa avui en dia. Pot ser pel sistema, pot ser perquè realment el que t'interessa. Perquè també és una cosa que com a tal no és fàcil i costa, no? I haver-hi d'invertir temps. És el més difícil.
I esforç, i ganes, i voluntat, perquè ja és qüestió de voluntat. És una cosa que no tothom està predisposada a fer. I que no tothom pot fer. I que no tothom pot, certes. Vaja, pessimisme total. Això, situació crítica. No tant. Se pot reinvertir, no? Se pot i s'ha de fer. I s'ha de. Molt bé. Què és allò que fa que Mallorca per tu, Maria, sigui especial?
El que fa que siguem especials és que no som diferents de ningú. A un lloc tan petit hi ha tantes diferències interpersonals, intermunicipis, hi ha moltíssima diversitat.
a dins un lloc molt concret. Molt petit, també, no? És vera, aquesta riquesa que té Mallorca. I precisament... Bé, i... Perdó. No, digues, digues. Però ara m'ha vengut a l'escap que... És increïble com... Així com, si haguéssim de definir mallorquins, diríem, són extremadament exèptics envers la resta del món. Van pres contra el món constantment. Però quan te fiques en un, te fiques en tots.
és com que només jo puc criticar la meva i és aquesta, és a dir, hi ha una, pareix una coesió invisible que ens sap que ningú xerra però no me pareix una gran fortalesa, diguéssim. I això existeix, eh? Vull dir, aquest sentiment pot ser, és on tant es tracta perquè no es pot definir com a tal en paraules ni com te puc dir, mira, jo estic lligada a tu però existeix, sí. M'agrada. Quines coses bones poden passar a Mallorca de que ara en el futur?
Quines coses bones poden passar? Gran pregunta. Clar, el futur sempre és impredictible, no? Però el que podria passar és que l'organització que fa molt d'anys en la qual la gent s'hi està esforçant, que donés fruit. Això és el que m'agradaria més de tot. Realment veure com...
La societat mallorquina és representada realment políticament, per exemple. Però no només políticament, sinó reconeixement internacional,
Per exemple, aquest lloc d'aquí, mitjant de comunicació allà on a nosaltres hi versin, és el que realment la gent pensa, el que els joves pensam, els problemes dels joves. Poder exterioritzar tot això i poder-ho expressar, és a dir, no estan tots sols però també són qualque cosa. Exacte. Molt bé, com t'imagines Mallorca d'aquí uns anys? Com tant que haguem pogut gestionar tot això que hem estat xerrant fins ara? És a dir, de forma positiva. Sí, de forma positiva, clar. De forma positiva.
És diferent. O sigui, no saps dues. Va, començant per la forma negativa. Negativa? Sí. La pitjor que ens pot passar és com ara, supost. Crec que només podem aspirar a qualque cosa millor. Això pot ser la positiu. Certament, a nivell d'habitatge, estem fotuts. A nivell de llengua, també. A nivell de...
Jo diria que té moltes esperances precisament en la Universitat de Siller Balears. D'allà hi surten projectes musicals, intel·lectuals de tot tipus, que a vegades no t'esperes, com per exemple fades que diuen «Noltra vora néixer su IP!». Realment tots centres els joves. Però no només això, certament crec que ja hi ha tal nivell d'emergència en tots els sentits que tots els joves s'estan començant a mobilitzar per una banda per altra.
Llavors això, per bo, no hi ha res que sigui tan, tan, tan dolent. Dins l'ònegre també hi ha allò de colorins, no?
Molt bé. Llavors, molta sort i encert amb això que comença. Segur que triomfaràs i segur que moure's fronteres. Vull dir, un jove amb un esperit emprenedor i amb ganes de fer girar el món... No hi ha res més fort. És així, eh?
I jo t'ho dic a tu també. Molt bé, vols afegir res més, Maria? No, moltes gràcies per convidar-te. Gràcies a tu per haver vengut. Gràcies, adeu!
I el Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània, el programa matinal d'aquesta casa. Avui, dimecres, vos volem convocar un acte que se farà demà, un acte importantíssim.
que se farà demà a Palma i és que demà dijous a les 18.30 hores al Teatre del Mar de Palma es farà la presentació del Correllengua Germanat. Els organitzadors desvetlaran molts dels detalls d'aquesta gran fita, com per exemple el recorregut que faran per Mallorca i moltíssimes altres qüestions
Nos han connectat ja amb en Josep Boades, portaveu de Jouart de Mallorca pel de Llengua, que és una de les entitats que organitzen aquest Correllengua Germanat. Josep, molt bon dia. Bon dia, Tomeu, com estàs? Molt bé, encantat de tenir-te a hores d'ara aquí a una Mediterrània. Explica'm ràpidament què és això del Correllengua Germanat, que ja mos ha explicat altres vegades, però per situar-se gent.
Molt bé, i doncs joves l'any 2024 va fer el primer correllengo que va passar per totes les illes balears. I bé, va ser una edició històrica i varen quedar pensant en quin era el següent pas.
i vam parlar amb moltíssima gent, amb moltíssimes entitats, de fet, ben que més de mil entitats perquè hi participa moltíssima gent d'arreu dels països catalans i aquesta serà la primera edició que això que passarà per tots els països catalans i que a Mallorca arribarà a la flama dia 2 de maig. Demà dijous, és a l'RT830, ho han dit bé.
Perfecte, ho he dit. En el Teatre del Mag, que qualcú me va fer s'observació, que dic sempre que és de Palma, però que convé recordar també que és un ermolinar. Un ermolinar, eh? Escolta, Josep, demà per què és important ser en aquest acte? Bé, en aquest acte tenim preparades un parell de sorpreses i un parell d'anuncis,
que seran molt importants i té la seva gràcia si vols sobre aquestes coses perquè seran un parell d'anuncis que jo crec que poden canviar una mica el futur de Mallorca dit una mica ràpid i llavors també crec que és important perquè aquest acte farà caliu i donarà força en això que ve que és aquest correllengua tan especial que és la primera vegada que té aquest format
i que serà un dels projectes més ambiciosos que s'han fet mai en defensa de la llengua catalana arreu dels països catalans.
Escortellengües Germanat és un muntatge enorme, bestial, recorrerà tots els països catalans, de nord a sud i d'oest a est, i que té una importància en si mateix molt gran. Però, a més a més, té tota una sèrie d'activitats, de...
no sé, de feines, per dir-ho de qualque manera, que el complementen. Una de les quals, per exemple, que per el que heu anunciat per xarxes, s'ha fet una cançó per acompanyar Escorrellengua, no? Exacte, exacte. Això justament ho vam anunciar ahir. Amb més de 20 artistes, els millors...
musits dels països catalans que més avant que ja se poden dir perquè qualcun se deixa intuir en el vídeo per exemple en aquell vídeo se poden veure ses cares des cantant d'Ocili des cantant de La bossa sorda des cantant de La pegatina de Fades, de na Júlia Colom i moltíssim més fins d'arribar dint participen en aquesta cançó
i si veniu al Teatre del Mar parlaran els productors de la cançó, bé, els productors tant en Jaume Jolabert com en Juanjo Montserrat, que té dos Latin Grammys, a més, i ha produït Tacones Rojos, que és aquella cançó tan famosa d'en Sebastián Llatra i que produeix la cançó del Correllengo.
si veniu el de sentir-ho xerrar i es m'ho explicaran i a més també projectarem amb exclusives teasers de sa cançó també és un acte per donar coratge per sumar forces i perquè per sortir d'allà animats per el que ve ara animats i organitzats
Exactament, exactament. És el que has dit, un acte per agafar forces i un acte que mos ha d'animar molt de cara a més futur. Jo crec que és un acte que, com passa poca vegada, està ple de bones notícies, ple de coses que molt sorprendran i ple d'idees i il·lusió de cara a un 2026, ple de reivindicació.
En aquest acte hi haurà representants de l'entitat juvenil, representants de la xarxa territorial, però també qualsevol persona que estimi sa llengua, que vulgui fer feina per sa seva plena recuperació, està convidada, no? Exacte, tothom, tots els mallors quins estan convidats en aquest acte, que explicarà això a una de ses activitats,
més ambicioses i que se preparen amb més il·lusió per aquest 2026 que és Correllengo Germanat Idò Josep, simplement mos queda que mos convidis a participar en aquest acte Beníssim Idò, això esteu tot més que convidats a venir aquest dijous a les 6 i mitja al Teatre del Mar si entreu a les nostres xarxes d'Escorrellengo a les joves
trobareu aquest enllaç per poder-vos-hi apuntar, és gratuït i vos esperàvem a tots amb molta il·lusió i això en ple de sorpreses i de coses per anunciar que m'ho fan molta il·lusió i que...
i que em plantegen un 2026 menys especial, seran el Teatre del Mar en el Molinà. I això és important, que la gent s'hi escrigui, ho pot fer, trobaràs formulari, per exemple, si entra a Diari de Balears, qualsevol des de noticis que parlen d'escorrellengua germanat, a baix, allà, s'enllaç cap a aquest... cap a aquest...
formulari, i també Josep, suposo que deu ser molt bo de trobar si poses a internet formulari correllengua o acte de teatre del mar, una cosa així, no? Sí, sí, sí. I a fer xarxes també, sí, sí. Evidentment, a les xarxes de correllengua germanat i de joves per la llengua. Josep Boades, moltíssimes gràcies per atendre el microfon d'una mediterrània. Moltes gràcies també, ho perdona, sabeu que estic un poc afànic.
Bé, això són aquests dies de festes, o de ressaca de festes, ja toca. Moltíssimes gràcies, Josep. Benitim, meraveim. Adéu, bon dia. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
I a Bona Mediterrània, bon dia i bona vida. És el moment de parlar del sector pesquer que està ben remogut. Ens hem connectat ja amb en Domingo Bonnit, que és el president de la Federació de Cofreries de Pescadors de la Silla de Balears. Domingo, molt bon dia.
Bon dia i gràcies per donar-vos un acceptor. No, gràcies a vosaltres per sempre que vos ho demanem per respondre ràpidament. Escolta, miram amb molta preocupació el que està passant perquè clar, l'aplicació de les noves obligacions del control derivades del reglament de la Unió Europea
No ho sé, quan tu les mira a pensar, no ja que vos ho posen molt difícil, sinó que vos ho posen gairebé impossible, no?
Sí, sí. Aquí hi ha dues coses. La filosòfica, que un té la sensació que amb tota aquesta norma que ve directament de Brussel·les, perquè el problema real és que un dels únics o dels pocs sectors que Brussel·les, la comissió, té plenes competències, és a pescar. Per tant, qualsevol normativa, surtiga d'aquí on surtiga,
Bé, surt d'un reglament o d'una directiva que se negocia a Brussel·les i des que se posa el primer borrador damunt sa taula fins que surt sa normativa, reglament, directiva, el que sigui, passen quatre anys. Quatre anys de despatx a despatx. Que si sa comissió, que si sa unió, que si es parlament... Bé, és un desastre. I a més a més, surt o sol surt-hi
amb una filosofia molt nòrdica, adaptada a la flota del nord, que jo no dic que sigui bona o dolenta, però està adaptada a la seva realitat. Clar.
Clar, nosaltres som europeus, però som mediterranis, i a més a més som insulars, i la nostra flota no té res a veure. Clar, aquesta filosofia de tota aquesta manera de veure el sector en general, tota aquesta normativa que te volen controlar mil·limètricament, com si fossin delinqüents, això és el que cala.
Són delinqüents? No, perquè només ens falta que ens posin una polsera a l'esteló. Llavors, hi ha l'altra part, que són les normes, que com a derivada d'aquestes normes de caràcter europeu o de caràcter més atlàntic, quan t'apliques aquí, és que és impossible. Posaré un exemple.
els barcos de l'Atlàntic, normalment són grossos, fan feina de manera diferent, neveden 3 o 4 dies, viuen a gran sol, a qualsevol de les pesqueres, fan feina dues o tres setmanes, o un mes, nit i dia, i llavors es tornen. Clar, fer un previs d'entrada a port de 4 hores no li crea cap problema, perquè tota la feina pesquera ja la tenen acabada. Clar.
I a més a més, és necessari els previs perquè els inspectors han de saber en quin moment entren els barcos. Aquí no. Aquí entres i surts cada dia. Surs a les tindes de matí, entres a les tindes sobre o baixa. Per tant, ja tenim un cert control. Ja. El desprevis és que és complicat perquè fer un previs de 4 hores aplicat a les barques que és previs
pa lligat, que també han de comunicar de manera estimativa, o sigui, a ojo, tots els quilos que has agafat i les espècies. Clar, les pesqueres nostres estan, segons l'estip de barca, entre 30 minuts de port i dues hores i mitja de port. Com puc fer jo un previs d'entrada 4 hores abans
i amb una estimació de les captures que jo desembarcaré quan tens les xarxes quedades. És que no té sentit. Amb un problema, i és que tot el que sigui de menys... O sigui, fins ara el DEA t'obligava a comunicar
les captures de més de 50 quilos. Clar, d'una barca potser de 40 espècies, hi havia 3 o 4 espècies de més de 50 quilos i això el patró ho tenia calculat. Ho tenia per mà. Ara, te fan fer una estimació de totes les espècies i tots els quilos. O sigui, agafes 2 quilos de lluç, has de fer una estimació. I no pots tenir una roda més d'un 20%.
El que és sancionable. Qualsevol fallo en qualsevol tipus de comunicació són 3.000 euros.
de multa, o sigui que és complicat, molt complicat Votre us deia que defensa una pesca controlada però, i segura però clar, també que sigui viable, no? Exacte, que les normes aquí han de partir d'una base nosaltres sempre hem defensat que nosaltres som diferents com a pescadors insulars de les silles balears
Però no perquè diguen que som indiferents. Es fet insular demarca la manera de qualsevol persona que visqui a unes illes. Intenta sortir de pressa i corrents de les balears en segons quines èpoques, potser sortirà si pagues més car que altres, però en segons quin moment és complicat. A la península agafes un cotxe, un es depòsit i tira milles.
Per tant, aquesta mentalitat del pescador és totalment diferent a la península. A més, les nostres flotes són 266 barques a tot Balears, 440 pescadors professionals a tot Balears. No tenim cap punt calent. Els científics ja ens diuen
que el recurs nostre està en molt bones condicions. No tenim capacitat per fer tant de pecats amb les barques que tenim. És lògic, és normal. Domingo, heu fet ja una aturada. Quin tipus de protestes esteu preparant? No sé si s'ha parlat fins i tot d'una vaga indefinida, no?
Bé, això dilluns és cert que van enturar. També dilluns a Orobaixa va haver una reunió a Madrid, totes coses se varen suavitzar, o sigui, varen fer una interpretació del reglament que és més adaptada a la realitat nostra dels pescadors del Mediterrani i especialment en els Balears. Però la pregunta és si això se podia fer i el reglament
aquest de control o sa modificació va entrar en vigor el dia 10, per què el dia 10 no van empolar i damunt sa taula aquestes possibilitats i mos han estat fer en sa ànima, en es coi, en nidis, perquè el dia 10 estava en vigor. Et cert que Madrid mos va dir que tindríem un període d'adaptació.
Però clar, un període d'adaptació, què significa? I que no, dins aquest període, aprofitaríem per veure o analitzar si se pot o no se pot, perquè ha servit per confirmar que la flota nostra és impossible de complir.
Això te volia demanar, és a dir, el Ministeri diu que serà flexible, tal, no ho sé, no sé si ets la millor solució, vull dir, ho veig com una solució ara per sortir d'espas i sobretot perquè el merbosa una mica,
Però, clar, una solució basada en una interpretació laxa de la normativa, no sé si és una gran solució, és la veritat. El reglament comunitari xerra que pot haver excepcions per segon quin tipus de flotes. Per la nostra, o sigui, nosaltres ens encaixem perfectament.
Ara segurament divent ressortirà una resolució de secretaria general emparant aquest acord, però a part de l'acord que ja no has de comunicar en quatre hores, sinó quan tu fas abans que has acabat la feina.
comuniques o fas un llançament d'un avís que ara naveg, no tens tope, o sigui, si tu estàs a dues hores has de comunicar a través del diari electrònic, ara ha començat a tornar a port i si estàs a 30.000, tot el qual això ja ha desaparegut. I el que han fet és, de qualque manera, sí, és veritat que has de comunicar
l'estimació de totes les captures, però que només l'important seran les de més de 50 quilos, que ja ho fèiem. Els temes que s'ha de modificar el reglament, però el reglament són dos anys per modificar-lo.
Ja molt va bé. Estem contents, doncs mira, ser menos malos de los acuerdos és el que se podia aconseguir en la literalitat de com està redactat el reglament. Brussel·les, no li dono importància,
però té més importància del que mos pensam gràficament està molt on fora i venen les eleccions i llavors no li donàvem importància però quan tu puyes a una barca una barca de pesca totes bruscel·les talles mínimes, horaris, mares normativa de seguretat totes bruscel·les
i tu vols ser barca aquí i dius, bueno, se no ser barques, vale, però és que en el final és com si fos una apéndice de Brussel·les, si te les cuides. Sí, sí, sí, talment, talment. Domingo Bonnin, moltíssimes gràcies per atendre el micròfon d'Ona Mediterrània, és un tema que mos preocupa i que mirarem d'anar seguint, per tant, això significa que te tornarem a molestar qualsevol dia d'aquests.
Cap problema. I la gent, la ciutadania, ha de saber que no només suministrem producte fresc, producte local, sinó que la pesca és cultura, és tradició, és història de la nostra societat. Ara, el primer que me'n escap és que Sant Pere i la Verde del Carme són les festes patronals d'estiu de la majoria dels municipis. Sí, sí, sí, sí.
i això va lligat en el sector pesquer si volen menjar gambes de soia que són boníssimes han de tenir el sector pesquer si volen menjar caldereta de llagosta de fornels han de tenir el sector pesquer o si volen menjar un collit de pell d'Eivissa o formentera han de tenir el sector pesquer està claríssim està claríssim Domingo com sempre un plaer xerrant-ho gràcies
Vale, a vosaltres, gràcies. Bon dia. Bon dia.
Fins demà!
Capitalistes, feixistes, castellanes Festa de toro i orquestra Festa que no'n representa I a la plaza de Dal Rezabia a canviar Veneta la historieta podrida d'un temps passar
I a la plaza d'edat, res havia canviat. Primera, la historieta podrida d'un temps passat. We la liguem, nosaltres desfilem, la barca recuperem, i tornem a celebrar en contra corrent. We la liguem, nosaltres desfilem, la barca recuperem.
Som el Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània. Avui és dimecres, 21 de gener de 2026. Són les 9.55, falten 5 per les 10, amb on anirem tot d'una a connectar en Amarisa Cerdó, que mos espera, suposant, una sèrie de llibres per comparar. I també, a partir de les 10 i mitja,
cercarem en Joan Manuel López Nadal, no sabem a quin punt del món és, i veure si el podem contactar i conversar amb ell de l'actualitat internacional, que lluny de minorar la seva presència a l'agenda, al contrari, cada dia mos ofereix nous arguments i nous elements dins la geostratègia mundial per avaluar.
Som a Ona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència modulada o també a través d'Ona Mediterrània.Cat Celebram, que cada dia som meses que mos connectem a Ona Mediterrània. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Sonen el vent cançons de llibertat,
Començam el 2026 amb un nou sopar col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, el restaurant Se Creu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista, i en Vial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional.
Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre, vos hi esperam.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Den Distri, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Tot és llest perquè hi hagi sort, avui toca l'estrena d'un nou tenor. Dones amb abrincs de pell fan gua per a l'actuació i els urbanos ho vigilan tot.
Símbol d'elegància i educació, el Liceu no s'altera per cap qüestió. Han passat ja molts anys i molts més que passaran i les bombes no el van canviar. I és que veuràs el cel amb els teus ulls tancats quan Wagner comenci a sonar.
Pots sacsejar les joies o pots aplaudir. Tot depèn de la pasta que tu pots tenir. Aquí trobaràs duqueses, reis i reines i els seus fills i la claque al galliver.
Però és que un altre món arriba quan acaba la punció. El món d'aquí no té tanta sort. Perquè hi ha un camell amb un ioc i al costat. Digue'm què és el que jo tec i treu-me el mal de cap. Que t'ho pagaré, de segur demà passat.
Ximós, el verd i la Butterfly són veïns de travestis xulos i marrons. Potser és cert que el vell cant es germana tothom, però no ho crec pas en aquest món. I una puta al·larcada tira els tejos amb un noi per un bon polvo 3.000.
No podria violar-te i les peles han volat, fes-ho amb mi pel morro i ja veuràs. Perquè sóc capaç de fer-te volar, vine amb mi t'adonaràs, que jo et faré oblidar, somnis de fa uns anys que ja no es compleix.
I a ritme de les nits del Liceu, de l'Axambusto, saludem en Marisa Cerdó. Marisa Cerdó, molt bon dia. Bon dia, to meu. Us has dit que per començar la secció havíem de posar aquesta cançó, les nits del Liceu, per tant, ara volem veure com connectes això en la secció d'avui.
Sí senyor, ja ho faré. I mira, les nits del Liceu, quan ja sabeu el Liceu, estiguem al lloc on acudeixen les classes, diguem, les classes altes, no? Sí, sí, sí. Les elits, era d'això que volia parlar, de les elits.
I ja sabeu que la cançó en algun moment també fa referència a un fet històric, i és la bomba del Liceu, l'any 1893. I doncs, pensant en tot això, és per això que he portat aquesta cançó, és a dir, un poc, parlant de com eren les elites al principi del segle XX.
Molt interessant, és una època que m'interessa molt. Va un poc més enllà, perquè parla de les desigualtats socials. És a dir, les primeres estrofes parlen d'això, de liceu, de símbol d'elegància, de l'educació, de l'ambient festiu i de l'utxa. De fet, hi apareix, per exemple, abrit de pell, joies, són les paraules clau, no? I després parla d'allò que trobes quan surts de liceu. És a dir, els jonquis, les...
les prostitutes, el món de les classes, diguem, més populars. Sí, sí, sí.
En aquestes dues obres que jo xerraré avui, no parla de les classes populars, parla exclusivament de les elites. I tu pensaràs que jo he perdut el senderi perquè... No, hem de saber de tot. Vull comparar una obra de Virginia Woolf de l'any 1925, que és Michelle Dalloway,
amb una altra, que coneixereu tots, de Lloren Villalonga, de l'any 1931, que se diu Mort de dama. Clar, Mort de dama, mentre anaves parlant, me venia en el cap. Ah, sí? Sí, sí, sí. I de la mirada, mirada, mirada, mirada, mirada, mirada, mirada, mirada, mirada, mirada, mirada, mirada, mirada, mirada, mirada.
Un segon, Marisa, que te sentim com a doble. Què dius? Ara, ara, ara. No, no, hi havia un moment que te sentíem així com a doble. No, no, no, idò som una única vau. No som aquesta facultat encara.
Bé, Mort de Dama és del 1931 i Miss Dalloway del 1925, és a dir, 6 anys. Evidentment, entre Palma, perquè Mort de Dama se centra, se centra secció en la ciutat de Palma, de 90.000 habitants en aquell moment, no té res a veure en una ciutat que al Londres...
que és el centre polític i financer de tot l'imperi britànic de 7 milions de persones 7 milions en aquell temps però sí que hi ha coses en comú encara que sembli mentida no?
De fet, els contextos històrics que envienten les dues novel·les són també diferents, perquè penseu que la primera guerra mundial just acaba d'acabar, el D8, no? Sí. I, per tant...
hi ha coses com per exemple una sensació de desencant hi ha un personatge que és un soldat traumatitzat per la guerra sí
I mort de dama, clar, estem en plena república, és a dir, s'acaba de proclamar la república. Hi ha una forta molta entancada de l'església, de l'influència i de l'església durant la societat. I en els dos casos, hi ha una cosa de context que és comú, que és el sufragi femení. És a dir, en 1928,
les dones aconsegueixen poder votar. I, en el nostre cas, la llei de sufragi feminista aprova el 31, el mateix any que es publica mort de dama.
Per tant, són diferents, però hi ha coses que estan molt relacionades. A banda de continuar he de dir que, clar, hi ha una cosa que converteix també Londres en una ciutat cosmopolita i es vincle amb les colònies que tenia.
Pensar que l'Índia va ser depenent de l'imperi britànic fins a 1947. Exacte. Per tant, en aquesta novel·la apareixeran gent que va o ve de l'Índia, o manté relacions, o va i ve del Canadà, perquè el Canadà també és una antiga colònia britànica.
I això, clar, mort de dama, els personatges que apareixen no venen ni de l'Índia ni del Canadà, però sí que tenien l'Arxiduc. Te'n recordes que hi ha un episodi amb l'Arxiduc i Donald Dullia, molt famós? Sí, sí, sí. Aquell que conta que...
En una de les festes que organitza Dona Dúlia, l'arxiduc li diu, vostre put, perquè clar, estava aprenent a parlar en mallorquí i havia confut la paraula putor en fer olor, en fer bona olor. I Dona Dúlia diu, qui put és vostre mercat?
Sí que ve l'Arxidul i també turistes. Algunes primeres turistes que estan relacionades amb el món del teatre o de sa música, no? I d'això. Aquestes dues protagonistes tenim Mrs. Dalloway, era la Clarissa Dalloway, i a mort de dama, Donald Dullia. No sé si recordes res més de Donald Dullia...
Que l'han representat un parell de vegades en el teatre principal. Sí, sí, sí. Bé, o sigui, Donald Dúlia per mi és com una paròdia, no?
aristòcrata diguem venguda menys per dir-ho de qualque manera però això si amb aires com de de grandesa amb víncules sí sí sí sí sí sí sí que tenen coses en comú una Clarissa Dalloway i Dona Dúlia però les deixaré per el final
La més important són els mòbils de les dues novel·les. És a dir, el mòbil de Mrs. Halloween és que na Clarissa vol celebrar una festa. Ha de preparar, ha de fer preparatius per una festa. No? És la festa que...
És a dir, la bella dura un dia. És a dir, com ella prepara, com ella pensa tot, un poc, els convidats que et tendrà cadascú com és, quines són les seves inquietudes, etc, etc. I en esquerda la Natúlia, suposo que te'n recordes, et segoni la Natúlia. Ell està dins del llit, no? Sí. I...
Rep visites de gent. I clar, et joques un poc... S'obre en qui ella deixarà com herous quan se mori. Perquè no té fills, no et dubbia.
I realment el que tu has dit, és a dir, Villalonga, allò que volia amb aquesta novel·la era ridiculitzar la distocràcia, la societat que coneixia, de fet. Diuen que estava basada el personatge de Dona Dúlia en una tia d'en Villalonga, per això. Sí, en la Rosa Rivera. Diuen que la Rosa Rivera és una tia de...
i de sa mare de Villalonga i com que en el final no els va fer erous i d'un poc de venjança de Villalonga i d'escriure una obra amb personatges d'aquell moment que tothom coneixia i que tothom quan llegís l'obra se va sentir reconegut amb s'intenció de per una banda ridiculitzar-les però també
ser veure que hi ha un món que està desapareixent, que és el món de la distrocràcia. Així entès com se'n tenia fins en aquell moment. Sí, sí. L'objectiu de Mrs. Dalloway és una mica diferent. És a dir, la Virginia, jo crec que allò que pretén, senzillament, retratar un poc aquestes inquietuds i els afalls d'aquesta classe social, de les elits,
I la crítica és molt més subtil, més refinada. Jo crec que ella pretén fer un contrast entre aquelles coses que té la societat elitista, si vols, una mica superficial, el fet de preparar una festa, una cosa superficial, i la gent, per exemple...
que s'obliden de les malalties, per exemple, que poden arrossegar aquelles persones que han participat a la guerra i no se'ls deten en compte. És a dir, un poc, criticar la societat en aquest caire, diguem-ne, més humà, no? Sí, sí. Aquest contrast.
Clar, jo no l'he llegit, però per el que dius, sobretot m'agrada l'atenció a això de que estàs entrat en un dia i en la preparació d'una festa, que m'apareix un bon recurs. Ara, no sé per què, pintura no té res a veure, però com que som bastant admirador d'en Oscar Wilde, en realitat m'ha recordat un personatge d'en Oscar Wilde que en aquest cas són homos, no?,
que s'aixequen tard o de matí i tenen gairebé com a única tasca revisar una miqueta les rendes de les quals viuen i la festa o el compromís social que tenen a l'hora baixa vespre. Això és el que fan els personatges de Noscowell, realment.
Idò, la vida de Mr. Dalloway és la mateixa, no? Sí, sí. El home és un polític, és a dir, forma part del Parlament Britànic, no?
és una persona interessada bé públic, som-ho, però ella diu, confessa al llarg d'aquesta novel·la, que ella no sap res, no sap història, no sap literatura. Això sí, li ha de llegir memòries, diu, a la nit. Evidentment, Bulla Longa, en aquest aspecte, de dona Abdulia, diu que era una perfecta analfabeta. Diu...
Però clar, ja sabem que el seu objectiu era ridiculitzar-la fins a un extrem. Sí, sí. També en aquest exercici de literatura comprada que feim, Marisa, clar, és evident que el fet que s'autoria de mort de dama sigui un homo i de Miss Tintalguei una dona, per força tenen una mirada molt diferent.
A veure, ara me'l fas pensar perquè en aquest aspecte no hi havia pensat. No.
Saps què passa? Que és tan gran s'interès de ridiculitzar tots els personatges de Villelonga, que no sé si ho fa des d'una perspectiva masculina o bé. O si simplement és... Ja pot ser, ja pot ser. No salva ningú, eh? Exacte.
Ni homos, ni dones, ni res, no? No, no. Bueno, tu havia la critica, però també critica, ara no me recordo exactament, no, però és un aristòcrata militar amb una moral molt admirable que mor dins un prostíbul. És a dir, que això segurament ho conta la novel·la perquè devia haver passat. Sí, sí. El marquer de Cuellera, ara me n'he recordat. Exacte, sí, sí, sí, sí.
És a dir, que és que no... no salva ningú. Evidentment, no sé si recordeu que també a ell li interessa molt, fins i tot, criticar els intel·lectuals d'aquell moment, que eren els de l'escola mallorquina. Sí, sí, sí. Evidentment no utilitza aquest nom, se n'inventa un altre, que és Benamint, no, com s'hi diu? Benamint, no...
Bé, és igual. I amb la intenció, per exemple, de criticar a Maria Antonia Salvà. Però bé, ja te'n dic, és molt cruel. Una cosa que volia explicar també és que em va cridar l'atenció que quan Vialonga comença a escriure les primeres pàgines de la novel·la fan la descripció del barri.
que també des barri antic de Palma, no? Sí. I recorda una frase rossinyol que diu els veritables habitants d'aquest carrer són esgats.
i parla un poc de s'ambient que se viu. Diu, el barri és venerable, noble i silenciós, en carrers estrets i cases amples, que semblen deshabitades. Clar, i això contrasta molt en aquesta descripció que fa, precisament, també les primeres pàgines en la Vigina World,
de la ciutat de Londres, que és una descripció que és diametralment diferent, perquè, clar, és que comparar una ciutat amb una altra ja té les seves conseqüències, no? És a dir, diu que la ciutat és plena d'activitat, de metges senten autòmnibus, aeroplans, és a dir, una ciutat molt mecanitzada, amb una via de tren...
que protagonisen els carrers de Londres, etcètera, és a dir que és molt diferent. I tots dos, però en canvi, xerren de les campanes que se senten. En el cas de Londres, de la Torre de Londres, i en el cas de...
del barri Antit de Palma no sé si devien-se les campanes de la seu bé, n'hi ha moltes en el que ve mateix té un poemari titulat Les Campanes i és perquè clar, tens Montesión, tens Santa Eudàlia tens la seu per descomptat Sant Geroni, no sé, tens moltíssimes esglésies amb molt poc espai sí, sí
Bé, i jo t'hi ha dit que a la darrer parlaria de coses que tenen en comú, dues anfitriones, que són dues grans anfitriones, organitzen festes i les saben organitzar, i ho fan per això, per portar la gent en comú, per donar-se a conèixer l'altra societat, etc.
Jo t'ho pots imaginar, no és una cosa que jo digui que sigui molt original. Una de les coses que tenen en comú Donald Julia i Missy Talloway és preocupació per l'estatut social. És a dir, són molt classistes. És a dir, tenen prejudicis de classe. Per exemple, sabem en el final de la novel·la de la senyora Talloway que no ha convidat la seva millor amiga d'infantesa
perquè s'ha casat amb el fill d'un miner. I dona Dúlia, per exemple, diu en un moment d'anar de la novel·la, avui tot està mesclat. En el círculo no hi ha més que gentussa, han perdut la idea de les classes. Bé,
són així, no? Jo crec que això és una cosa que no ha canviat, que continua ben igual, no? Han passat els anys, però l'escolescisme és un fet, evident. I per aquí volia anar, jo. Vaig escoltant la música de l'Ak Sam Busto, la lletra,
precisament el cantant el lletrista diu pot ser cert que el vell cant se refereix a sa música a germana tothom però no en aquest món o una cosa així però no ho crec pas
No, en aquest món. I això era un passo a conclusió del programa d'avui. Jo crec que em queda claríssim, a més a més, que no és així. Sí, sí, sí. I això, bé, clar, evidentment amb altres expressions, però se manté avui en dia, eh?
Sí, sí, continuem igual amb aquest aspecte. I jo, Marisa, en fi, aquí sí que ja no sé si és un poc forçant la màquina, però clar, som al 2026, any Joan Alcover. En Joan Alcover, per el que sabem,
pertanyia justament en aquesta classe alta, no aristocràtica, segurament, però sí la classe alta que tenia, que vivia en el casc antit de Palma, que tenia un càrrec important, que precisament anava en el círculo mallorquí, en fi, no? Tot això, no?
Era una persona d'ordre. Sí, sí. Però en el mateix temps, en aquest cas, molt culta, molt cultivada, catalanista, en fi, segurament això el feia una mica diferent.
Sí, jo diria que en el fons tenia més de Missy Dalloway que no de Marta d'Ama. Sí, això per descomptat, seguríssim. En aquest sentit, sí.
M'he deixat una cosa, Tomeu, que es fa referència a la tècnica narrativa. És a dir, si vos animau a llegir Virginia Woolf, va ser una persona que va innovar en el món de l'escriptura. En el sentit que ella el que fa quan retrata els personatges és entrar dins el fruit de la seva consciència. És a dir, fa com...
com si fos un dron que va sobrevolant i se fica dins l'interior de cada un dels personatges. I de manera que tu tens la visió d'un personatge des de diversos punts de vista. Suposo que a tots ens ha passat això que estem en un lloc públic i així com anem mirant-se gent, m'anem a ficar dins...
la vida d'aquell personatge la m'ho imaginam i a ella fa el mateix fa el mateix se posa en el cap d'aquelles persones que està mirant i això així te parla un personatge, això així un altre i així vas tenint com una visió dels personatges però calidoscòpica és a dir, no univoca en canvi la tècnica narrativa de mort de dama és una mica diferent és a dir
el narrador ni et sient que és en tercera persona que ho sap tot, dels personatges però clar, tu com a lector només tens la visió que et sé que t'ho dona el narrador que te vull dir, és un hívoque no tens aquella visió calidoscòpica que fa que puguis veure la gent amb tots els seus defectes, les seves virtuts i bé això era el que volia dir que era una novel·la molt novadosa la senyora Dalloway
i d'un un plaer per sentits tota aquesta secció sempre mos fas entrar ganes de en aquest cas rellegir en Villalonga i llegir perquè aquesta no la coneixíem en Mr. Dalloway Missis, era una dona perdó, Missis se pronuncia Dalloway una cosa així
Som un ignorant total. De fet, Virginia, el Wolf. Sí, sí, sí. Ho he pronunciat de Mallorca i no. Que m'entenguis. Vols entenar a mi? La coneixem. Maritja Cerdó, moltíssimes gràcies, un plaer. I això que, no, se m'ha acumulat la lectura. No, no, no, no tan intens de llegir-ho tant. No tindreu vida per llegir-ho tot. No, no, no.
i en guany una de les propostes és relletgir molt en el cover, o sigui que ja me diràs. Però bé, està una miqueta connectat. Ho hem de dedicar a algun programa. Sí, sí, sí, sí. Ho havia pensat, ja ho tenia pensat. No sé quan, perquè clar, és poesia, i clar, de moment necessitas fixar, però vas dir que ben comentant novel·les. Novel·les, esclar. Segurament dona més de sí en quant a comparació.
Sí. Però bé, ja hi serem atents, hi serem atents a tot. Moltíssimes gràcies, Marisa. Fins dimecres que ve. Fins dimecres que ve. Adéu.
Tot és llest perquè hi hagi sort, avui toca l'estrena d'un nou tenor. Dones amb abrincs de pell fan cua per a l'actuació i els urbanos ho vigilan tot.
Símbol d'elegància i educació, el Liceu no s'altera per cap qüestió. Han passat ja molts anys i molts més que passaran i les bombes no el van canviar. I és que veuràs el cel amb els teus ulls tancats quan Wagner comenci a sonar.
Pots sacsejar les joies o pots aplaudir. Tot depèn de la pasta que tu pots tenir. Aquí trobaràs duqueses, reis i reines i els seus fills i la claque al gallivé.
Però és que un altre món arriba quan acaba la punció, el món d'aquí no té tanta sort. Perquè hi ha un camell amb un ioc al costat, digue'm què és el que jo dec i treu-me el mal de cap, que t'ho pagaré, de segur demà passat.
I així Mozart, Verdi, la Butterfly, són veïns de travestis xulos i marrons. Potser és cert que el vell cant es germana tothom, però no ho crec pas en aquest món. I una puta alarcada tira els tejos amb un noi per un bon polvo 3.000.
No podria violar-te i les peles han volat, fes-ho amb mi pel morro i ja veuràs. Perquè sóc capaç de fer-te volar, vine amb mi t'adonaràs que jo et faré oblidar, somnis de fa uns anys que ja no es compliran.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Bona nit.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Som a Ona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència maludada, també a onamediterrania.cat. Ja vos odeiem que a les 10 i mitja mos posaríem a cercar en Joan Manuel López Nadal per al món, a veure si el trobàvem o no, i l'hem trobat Joan Manuel López Nadal. Molt bon dia!
Bon dia per a vosaltres i aquí, i podríem dir bones tardes, o bon de Cap Vespre, perquè aquí en aquest moment, les quatre i mitja vostres ja són les quatre i mitja de Cap Vespre. Estic a un lloc absolutament preciós i ideal que es diu el banc per abans, una ciutat a Laos, on ja hi havia vengut moltes vegades i on faig comptes de quedar-me encara una setmaneta més.
Laos, que te suposam que estàs tranquil·lament i còmodament i no sé fins a quin punt una mica desconnectat de l'actualitat immediata.
Sí, això és on pot ser circumstàncies d'aquesta fugida, d'aquesta tornada per aquesta part del món, que per mi és molt estimada, perquè vaig passar molts anys fent feina i recorreglar. He estat un parell de setmanes a Tailàndia, ara a Laos, després farà també un voltet al Vietnam.
Però, bé, vull dir, més o menys, les notícies d'avui en dia ens entren per la globalització, per tot, i he pogut tenir notícies, sobretot, de la tragèdia de la ferroviària que ha hagut a Andalucía fa un parell de dies, i sembla que hi ha una altra, afortunadament, no de la mateixa dimensió, també és un...
Aleshores, naturalment, el pensament per totes aquestes persones que han patit les conseqüències d'aquests accidents. Malauradament, i justament ara fa un parell de setmanes, va una molt perescura també al nord-est de Tailàndia, Corat, també un accident ferroviari. Aquestes coses, vull dir...
són tristes, però malauradament succedeixen per aquí i per allà, un poc pel món. Jo, Manuel, et proposàvem demanar-te algunes qüestions de l'actualitat perquè tu sempre mos pots oferir criteri i dades per analitzar. La primera de totes és que lluny d'afluixar
Donald Trump acaba de complir un any de mandat, per cert, que també ho podem analitzar, el que deia, lluny de fluixar, augmenta la pressió de Montgretlàndia, posa en un compromís tots els seus aliats europeus fins a punts
difícilment imaginables i com a mínim ja tenim segura una guerra comercial i esperem que no siguis preludi d'un altre tipus de guerra
Com a mínim, com tu mateix dius, ja n'hem parlat d'altres problemes, d'altres situacions, darrere també van parlar d'invasió totalment il·legal, aquesta operació especial que van fer a Venezuela, on van segrestar...
president Maduro, i en aquest moment semblen tenir un mando a distància, però un control pràcticament d'aquell país, és a dir, aplicant de novament la malaurada doctrina Monroe, ara li diuen Monroe pel personatge protagonista,
Però vull dir, una visió en general, i aquesta és un poc una síntesi d'aquest primer any de trompisme, de segon trompisme, recordem que és el segon mandat, però aquest primer mandat ha superat, en un any ha superat totes les desgavells que ja havia fet en el primer. I aquest senyal d'un home que la seva intenció és...
passar per damunt de tota consideració legal i moral internacional i aplicar l'únic que sembla que li agrada i que entenc que és la llei de la força. I això que ha estat fent per aquí i per allà, la seva versió també de dos conflictes insalvables, també la Palestina d'un costat, l'Ucraïna d'un altre, no posen això.
d'una manera clara a favor de les víctimes d'aquestes guerres, ni dels palestins ni dels ucraïnesos, sinó mantenint una relació preferent amb els agressors, el Netanyahu d'un costat i el Vladimir Putin de l'altre, això ja ens demostra un poc quina l'acetadura d'aquest personatge. Després ha vengut la de Venezuela, i ara tenint davant nostre el que tu vas dir a Granlàndia, a Bonn,
que és un territori autònom, sobte sobirania danesa, i que, per tant, està integrat d'un costat a la Unió Europea, com Dinamarca ho és membre de plegat de la Unió Europea, i també, com la majoria d'estats europeus, també a l'OTA.
Aleshores, aquesta voluntat que encara no s'ha posat en marxa però que està anunciada d'agressió, d'ocupació, d'anecció d'un territori que no li pertany, això naturalment també ha fet
posar un replantament generalitzat en els països europeus i fins i tot en els dirigents europeus que han estat menys reticents a posar en qüestió un ordre com el de la OTAN. Quan tu trobes que esteu suposadament principal en Aliat,
del cas de la OTA en els Estats Units. No recordem que el tractat de Washington en 1949, els Estats Units és un grup de països europeus, a més del Canadà, i que aquest país, que se suposa que és el líder d'aquesta aliança, com tu ja hi ets, com nou, però els europeus hi som, resulta que se converteix en un adversari, en una amenaça directa.
Aleshores, jo no sé, crec que tots estem un poc pendents, perquè no sé si tu tens més notícies darreres, però...
El famós fòrum de Davos, a Suïssa, que normalment se sol dedicar a temes econòmics i financiers de tipus global, en aquest temps sembla que la qüestió de la geopolítica i de la geostratègia, i concretament el tema de Granlàndia, estarà a primera plana, perquè sembla que en Trump hi vol anar, i també hi haurà altres dirigents europeus, amb els quals, si no estic errat, també el president
del govern espanyol Pedro Sánchez, aleshores haurem de veure molt bé què és el que passa a Davos, quines conversacions hi ha, si n'hi ha, i com surten uns i altres d'aquestes conversacions.
Jo crec, i fins i tot aquí, d'aquesta distància, des del sud-est asiàtic, a on jo hi som, però tothom, des del punt de vista de seguiment de l'actualitat mundial, tothom mirar cap a aquelles muntanyes suïsses a Davos a veure què és el que sortirà d'allà. I tant de bo, sembla que els pronostics no són gent favorable, però tant de bo que vull dir que finalment
s'hi trobi una sortida que sigui conforme, naturalment, a un ordre internacional basat en drets, en lleis, en normes, i no amb un plantejament simplement de... A mi m'agrada això, jo crec perquè això em fóssim, i vosaltres aquella llei, el veí, no? Però bé, no sé si allà, a Mallorca, que està on pot ser,
Teniu més sentiments de com està, que diguem, preàmbus d'aquesta reunió, però des del meu punt de vista es plantejament que està més aviat alarmant i preocupant que altra cosa.
No, no, a més o menys coincidim l'únic que me pareix que era ahir el propi Donald Trump feia públics uns missatges que li havia enviat a Macron diguent-li que tot d'una després de Davos s'havien de seure i havien d'arreglar el tema de Grenlàndia però vaja...
en que feia públics els missatges privats per altra banda no feien preveure un plantejament gaire positiu per part de
Donald Trump. D'altra banda, no sé si vols afegir res més d'això, però t'avui vull plantejar una altra qüestió que han tractat avui de matí a primera hora i que és l'altra cara de la moneda, diguem. Si per un costat tenim en Donald Trump obrint fronts cada dia a un lloc diferent del món, per fer la caricatura, per l'altra cara de la moneda tenim
uns Estats Units on cada dia avancen una passa més cap a una confrontació civil amb la darrera... El tema de Minnesota, no? Sí, i Minnesota evident, i sobretot l'anunci de la reaparició de les Panteres Negres.
I fa poc dies han anunciat que retornen?
La meva reacció en aquest moment, quan m'està donant una notícia que per mi és nova, perquè segurament que m'arribaran ara cròniques, evolucions, anàlisi i articles que aniré mirant, però per mi aquí això és una cosa nova, però és el que tu dius, es polaritza.
L'enfrontament s'està polaritzant i s'està radicalitzant. I això...
Estats Units, que la primera motèrgia mundial és evident, perquè en Trump, des que ha entrat per segona vegada, ha deixat ben clar que no només no li importa el dret internacional per respectar les relacions amb altres països del món, sinó que tampoc no li importa la mateixa Constitució americana ni la legislació dels Estats Units.
Perquè el que van fer, la seva política especial, política-política, que li diuen FIE o qualque cosa són, és una mena de Gestapo.
anti-immigrants que ha creat en Trump amb el seu amic, que encara continua sent Elon Musk, per anar contra els immigrants, el que va passar amb un d'aquests agents criminals que va matar una dona a Minnesota, i les conseqüències que això va tenir, la qual demostra naturalment que no només està fora de la llei internacional,
sinó que també està fora de la mateixa llei americana, això que tu me dius, i que va donar lloc a la selecció d'un candidat.
més aviat progressista i en un sentit totalment anti-Trump, com en Zoran Mandani, com a bala de Nova York. Ara, el que tu me dius que se reorganitzen les panteres negres, això vol dir que dins el moviment d'oposició en Trump, i particularment de les minoritges ètniques, que estan naturalment...
perseguides per aquest supremacisme etnicista, també, d'en Trump i dels seus partidaris, ara, en aquest moment, és l'altre bloc, que diguem el bloc antitrumpista, també surten i sorgeixen, i és, de qualsevol manera lògica, no deixa de ser l'armant, però lògic, que també surti grups, probablement de tipus radicals, com poden ser les panteres negres, que ja van anar a dir.
en altres temps, a l'època de la Guerra del Vietnam, per exemple, però que ara en aquest moment, el qual demostra que tu mateix ho has dit i jo estic totalment d'acord amb la teva visió, significa que la radicalització pot...
a un escenari previsible de preguerra civil dins la societat nord-americana. Recordem que els Estats Units van tenir en 1860, en aquella època, una guerra civil, no? Entre el nord i el sud, entre els liberals i els esclavistes, els conservadors esclavistes, que volien mantenir l'esclavatge. Aleshores, en Trump...
Representa aquesta tornada amb força als Estats Units i malaurada també a Europa i als nostres països de moviments d'extrema dreta, reaccionaris que volen fer una passa enrere, arriben de tots els...
beneficis socials que s'han adquirit durant aquest temps i que radicalitzen les nostres societats. Perquè pensant que també aquesta radicalització, que a nostre també recordem el que va construir, van tenir aviat fa 90 anys, van tenir una guerra civil, no?
Aleshores, totes aquestes extremismes que normalment surten i són provocades per l'extrema dreta, història si ho demostra i és fet sexual també,
que s'oposició a l'extrema data, en aquest cas el moviment antifascista, amb el qual jo personalment m'identific, també s'radicalitza en un sentit contrari, és a dir, mos preparant perquè aquesta agressió que el fascisme ja no mos anuncia, als Estats Units i a la resta del món està preparat de la millor manera possible per fer-n'hi fronts.
Joan Manuel, mos queda molt poc temps, t'avui comentar, vull demanar-te pinzellades sobre dues qüestions diferents. Per un costat, Israel comença a demolir la seu de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins a Jerusalem, la UNRWA. Bé, una notícia que confirma que poca cosa ha canviat allà.
que vaig apuntar i això li mostra que Israel té el que se diu patent d'acords o que té bula per fer el que li surti en gana perquè el seu gran protector justament no és ni més ni manco que Donald Trump i també perquè tot s'ha de dir que la Unió Europea manté una actitud poruga
equistant i vergonyosa, covarda, pel tema d'Israel i de Palestina, no ha fet absolutament res per posar una mica d'ordre i de justícia d'aquest tema i el símbol que Israel estigui destruint millorament ni més ni manco les oficines de les Nacions Unides que per donar suport humanitari
que no ha suport humanitari en els palestins que pateixen la seva política de neteja ètnica, de discriminació, de repressió i de genocidi, tot s'ha de dir el següent. L'estat d'Israel, per mi, sé que el que diré això no ha anat molt fort, segons les oneres, no és ni manco que la versió actual de l'estat nazi del Hitler al segle XXIII.
El que estan fent els israelis amb els palestins és molt semblable, sinistrament, a lo que van fer justament, irònicament, amb una part del poble israel, quan dic que el poble israel no hi ha cap... Faig una separació molt radical, el que vol dir el poble israel, el que vol dir l'estat israel. L'estat sionista s'ha convertit en un estat nazi.
I el que està fent Israel amb les oficines de les Nacions Unides a Jerusalem demostra que aquesta han perdut qualsevol sentiment de proporció i que tenen una idea molt clara que és exterminar en el poble palestí.
recorda el que va passar amb l'Holocaust. I que això ho faci un estat que va ser creat justament per donar un marge de sobrevivència en el pol·lisuel no deixa de ser una ironia històrica i un fet terrible. Crec que la comunitat internacional no pot tolerar ni permetre que aquestes coses
i darrera qüestió que te volen plantejar i també succintament perquè mos queden 5 minuts és Joan Manuel des de Laos no sé quina informació t'arriba sobre Iran però sembla que el règim després d'haver massacrat la gent que protestava no acaba de caure no acaba de caure no
no acaba de caure, tot i que seria molt desitjable que caigués, perquè no oblidem, aquí, i aquí, a més, vull fer, com amb el tema de vena, vull fer també una crida a determinats sectors que són del meu entorn, i segurament dels teus, és a dir, gent progressista i d'esquerra,
després resulta que donen suport a dictadures com el que era el Nicolás Maduro a Venezuela que no era cap democràcia tot i que no sigui bé la manera de fer-lo fora que els han fet o fins i tot que justifiquen un règim
que fa ni més ni manco que aparteix de gènere. És a dir, no respecta els drets de les dones ni de les llines i tampoc els dels obres, perquè vull dir qualsevol tipus d'oposició en aquest dret de fanatisme religiós.
Imagina'm que a Europa hi hagués un país catòlic que fes el que fa a Iran. Què dirien la gent de les esquerres si, per exemple, a Itàlia, a Itàlia sortís un moviment ultra-catòlic i que els que comentessin fons guisbes i cardenals. Això és el que passa a Iran?
Això és el que passa a Iran. I la gent no se'n dona compte que és règim. Primer que ha desplatat i ha s'enfundat les minories ètniques, com els curts també a l'Iran, i que ha practicat des de la seva arribada una política reaccionària i repressiva.
Aquest alçament han de donar tot el suport a les persones, sobretot a les dones, però també als homes, que valentment s'han aixecat per sublevar-se contra aquest règim. I tant de bo, tant de bo que aquest règim caigui. Ara, que caigui perquè el seu poble el faci fora. No potències estrangeres com els Estats Units o Israel o el que sigui. Són els iranians...
Els perses, descendants d'una civilització històrica molt important, els que han de transformar el seu país i han de tornar que aquest país sigui un element estable, un element democràtic i un element pròsper.
Aleshores, no és cap bona notícia que el règim iranià se mantengui i que continua la seva repressió entre la gent tant de valor i protesta, i en el qual naturalment seria necessari, particularment Europa, i és que encara creiem en els valors que proclamam, que donéssim suport a aquest poble que tant ha patit i que tant pateix ara mateix.
I amb aquest desig en el qual mos hi sumam, evidentment, hem d'acabar. Joan Manuel, quan tornes a Mallorca? Bueno, me queda gairebé un mes. Sí, perquè ara vos contaré un poc del meu periple. La setmana que ve, justament, hauríeu de mirar de trobar una data...
Perquè els dimecres de la setmana que veig també tenc un viatge. Dins l'au, perquè vaig a la prebanga a Pac-Seques, al sud del país. Idò mirarem de contactar-te un altre dia. Aquell dit mirarem de cercar un altre dia. I l'altra setmana següent estaré al Vietnam. Ahà.
I després, la tercera setmana, segurament ja són els darrers dies, que estaré a Bangkok antes de tornar. Però, vamos, per ser molt concret, tornaré a Mallorca dia 15 de febrer.
Idò, fins aleshores mirarem d'anar recomposant i reorganitzant per poder... Si s'internet, les comunicacions continuen, s'ha de dir que resulta meravellós que jo te pugui escoltar i que vosaltres m'escoltareu a la distància amb les quals mos està, no? Sí, sí.
i que, bueno, després de tantes tragèdies que seguim, hem de pensar que dins d'aquest món també hi ha moltes coses guapes, i una de les coses guapes que hi ha al món, i jo això ho vull dir que en els mallorquins que encara no ho coneixen, que deuen ser majorit, la majoria, és un lloc que li diuen l'Undra Bank, que està a l'Aus. I que, tot i que en aquest moment comencen un toc a imitar mos amb el tema de la...
I del que vagin alerta. N'hi ha molts, encara, encara, encara, encara, encara val la pena de venir aquí. Avisa-los que vagin alerta. Molt bé. Moltíssimes gràcies, Joan Manuel.
Salut, moltíssimes gràcies a en Joan Manuel que avui mos ates des de Laos i que ja veurem la setmana que ve com ho farem per connectar-nos amb ell. Nosaltres ja anem replegant perquè simplement pegarem una allada ràpida en el diari de Balears i mos acomiadem.
I nosaltres vos deim adeu i ho feim. Evidentment, recomanam-vos que continueu a Ona Mediterrània, una programació de 24 hores interessantíssima de tota ella, una programació que també connecta amb Diari de Balears.
que en aquest moment vos ofereix com a notícia més destacada un vídeo. El sostre d'algunes aules d'educació infantil del CEIP de Samarina de Llum Major cau a trossos. I també amb una invitació aquest proper dijous, és a dir, demà a les 10.30 hores al Teatre del Mar de Palmes farà la presentació del Correllengua Germanat
Els organitzadors desvetlaran molts dels detalls d'aquesta gran fita, com per exemple el recorregut que farà per Mallorca. També es presentarà la cançó del Correllengües Germanat, en la qual hi han participat músics de tots els països catalans.
Entre els músics que es poden veure al vídeo, que ja s'ha fet públic, hi ha na Júlia Colom, Fades, Fèlix Cortés cantant d'auxili i Juanjo Montserrat. També hi ha participant músic del Principat de Catalunya Nord i de l'Alguer. Tot això demà a partir de les 6.30 en el Teatre del Mar.
Nosaltres tornarem demà a les 8. Abans a les 7 podreu escoltar la redifusió del programa Crepuscle en 100 estels i a partir de les 8 en punt el Bon Dia i Bona Vida que vos saludarà i vos actualitzarà les notícies. Fins a les hores que teniu un bon dia i una bona vida.
I més en milla.
Bona nit.