Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Comença Bon dia i bona vida, el matinal d'Ona Mediterrània. Conduït per Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.
Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit!
Fins demà!
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència molt dada també a onamediterrània.cat. Una salutació a tota la gent que mos escolta des de Mallorca o des de qualsevol punt del món. El Bon Dia i Bona Vida és un programa que fan possibles socis de l'associació
Una mediterrània, una associació, l'associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins, que dona cobertura i edita cinc mitjans. El diari de Balears, l'estel, la publicació en paper, l'estel, també...
a la publicació cultural ploma.cat, també vida.cat, la plataforma audiovisual, i evidentment aquesta casa, Ona Mediterrània. Començam, bon dia i bona vida, avui un programa ple d'actualitat i ple d'anàlisi. Som-hi!
Escolta! No sents les males llengües? Diuen que sóc un gastro. No se'n faci, tenen raó o no. Però si el que busquen és sapreig, jo els guardo dues tasses d'ells. Gato Elkimer, K-D-O, representant el que enxaven. Mans en l'aire, mi boi!
Ja sé que aneu dient, parai, que em crec el rei del món, que em passejo per gràcia com si fos un don. Sempre estilos, elegant, repartint sabor al barri, em torna mort per vapor i estribor. Què voleu que us digui, xaval? Teniu raó? M'agrada anar del pal, vacilant per revolució. Són males llengües però sou certs tots els rumors. De borratxos com el gat no em veureu dos.
a la seva reputació. Quan creu la plaça es claven les mirades tots, pregunten amb lo guapa aquesta gràcia, per favor. Com deixen un Waltrava com aquest, sense morrió, mai he quedat bé amb la decoració. Tinc la llengua massa llarga, aixeca, falta correcció. Tinc una història amarga, en tota regla un perdedor, però quan agapo el micro, nen, és el so campió. I la bengràcia porta el so campió. Bats en rai que gent, és el so campió.
i l'obregrà se porta un só campió.
és el so campió. Al meu barri represento a qui representes tu, allà on ets sense casa de perd de cadascú. Exiliat de Sant Cugat per no ser grat aquest ramat, de papàs mamàs passejant amb diu menjats. Algú ha portat a la gespa? He sigut jo, m'he cagat a la piscina i m'he xugat al parasol. I al perull i a l'aigua nen, ets així de gros, el trobareu flotant quan torneu de jugar al golf. Cada hosta al vinil, el gat o el qui manés la veu liant la part del teu terrat amb rapa
posant tothom de peu, ja us podeu queixar, truqueu les polis si voleu, em va volar xandar i ara esteu pagant el preu, rap del gordo, rap gruixut, rap sobrat, no estem per hòstia xec, portem missatge i competició, sóc un perdut i per això em diuen renegat, però quan acabo el micro nen, és el sóc campió. I la de gràcia porta el sóc campió. I la de gràcia porta el sóc campió. I la de gràcia porta el sóc campió. I la de gràcia porta el sóc campió. I la de gràcia porta el sóc
Ixeta, tu saps que em moro pel teu foc, ahir vaig passar pel rebo i no se't veia bon enlloc. Volia un brí del teu varilla, parlo a poc a poc, que cada nit et busco i mai no em canso del teu joc. Em dius que sóc indòmit per obstinació, que no tinc rumbre i direcció, que tot és pura factació i no vols que els teus amics t'hi vaig coneguin la passió, que amagues quan els dius que el gat només sap fer el cabró i és veritat.
que no sóc res de l'altre món. Mai he guanyat res de pes, mai ningú no m'ha comprès. Arrossego per la nit aquest meu cor malpès, mai m'he penedit de res, les coses són com són. Digue'ls-hi, ja em poden anar mirant per sobre l'espàtia, és un fet del mar i que no sóc un triomfador. Però quan pujo a l'escenari és el torn d'una ratlla, llegat només n'hi ha un i et pongo, sóc campió. Pilar de casa porta sóc campió. Va't ser raig a gent, és el sóc campió.
Fins demà!
Trogo un bon aixoc-cluc. Quan xoc i exploti el troc, m'amago del llamp d'amalgames de llum, esperant el silenci quan pensin el so. Ei, parlo de bones i bons, que t'obren les portes al món, que et fan abraçades, petons i promeses, regalen orelles i guarden tresors. En veritat no és això. Si parles de pau i d'amor, després no t'enganyis, traeixis, menteixis, no penguis el peix al mercat de les flors. Entre les comptes dels dos, entre les contres i pros, la confiança, el respecte, l'efecte, quan la teva meta és el meu plat d'arròs. Però...
Trobo un bon aixoclut, dintre la merda que sou aquí fora. Dia volcànic amb vitro percurs, rius de lava amb ropa porosa. Brunos opacs de sopa i sultut, columnes calentes de restes de sorra. Boscos de cendra de presis i enrur, la pluja ácida cau a la pora. Saps què he de fer? Taps, element, rap, l'element, camps de ciment, pau, l'aliment farinec. Del trau se n'aprèn, guants a l'hivern, sang, el quadern, grans, tantes sedents en aquest fang. En el bec m'han tret, l'amulet, mans alça, fareig, talls amb ganivet. Surt a la capsa de cap, salta cap al cel, no em busquis, a fora estic ben amagadel.
Trobo un bon aixopluc Trobo un bon aixopluc Lluny de la merda que es cou aquí fora Trobo un bon aixopluc Trobo un bon aixopluc Germans i germanes esteu a la vora Trobo un bon aixopluc Trobo un bon aixopluc Trobo un bon aixopluc Lluny de la merda que es cou aquí fora Trobo un bon aixopluc Trobo un bon aixopluc
trobo un bon aixopluc, germans i germanes esteu a la vora. Del cap que et troba distret, del raciste que no et veu net, del que demana perdó prou que volent, del que no es punya perquè tenia de vent. Lluny de l'olla de l'oli calent, de la mentida i l'engany permanent, de la forquilla clavada al cervell, de la bursesa amb l'abric de pell.
De passar dels avis quan perden el seny, de quedar-se a casa quan està tot per fer, d'esperar cinc hores quan era el moment, de que tornis a mirar-me i em donis consells, cuidis la nevera i et quedin vodells, estiguis o no estiguis i defenguis del temps, i que estiguis a la resta quan el dubte ofeni, que s'obrin les ferides de la mort que curem. Trobo un bon eixuclub lluny de la merda que sou aquí fora, illa volcànic amb hidrocarburs, rius de lava amb roca porosa, com uns opacs de sofre i sulfur, columnes calentes de restes de sorra, boscos de cendra de presa i sientur, la pluja àcida cau a la pora,
Trobo un bon aixopluc, trobo un bon aixopluc, trobo un bon aixopluc, lluit de la merda que es cou aquí fora. Trobo un bon aixopluc, trobo un bon aixopluc, trobo un bon aixopluc, germans i germanes esteu a fora. Trobo un bon aixopluc, trobo un bon aixopluc, trobo un bon aixopluc, trobo un bon aixopluc, germans i germanes.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I avui, 10 de març de 2026, començarem repassant l'actualitat. Ho farem a través dels titulars de Diari de Balears i també de VilaWeb. Tendrem moltes entrevistes avui en Carles Cabrera de l'Estell, Miquel Rosselló de Fundacions d'Arder Masqueró, que també és membre de Memòria Democràtica i és que avui, avui dimarts,
Es dien que el Parlament de Ceciller Balears derogarà la llei de memòria democràtica. Ens connectarem més per Mallorca. En Joan Jodrà parlarà sobre la taxa a grans generadors de mobilitat.
També entrevistarem Miquel Àngel Lledó, d'Homes per la Igualtat. I a partir de les 10 parlarem de la caputxinada i també de l'actualitat amb en Joan Mir. En Joan Mir va ser un dels participants d'aquella caputxinada d'ara fa 60 anys. Som al Bon Dia i Bona Vida, anem a repassar l'actualitat a través dels titulars de Diari de Balears...
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I Diari de Balears informa, en primer lloc, que convoquen una concentració a l'antiga presó de Palma contra la criminalització de la pobresa, habitatge per tothom. També que destaca Diari de Balears, recull i fa ressò d'una nova discriminació lingüística, en aquest cas a un restaurant de Barcelona. Un client d'un restaurant de Barcelona et som més assetjament per obligar-lo a parlar en espanyol.
on general madrileny, nou cap de l'exercit espanyol d'ocupació a les Balears i el programa cultural Cap Butaca Buida reforça la seva participació a les Balears en la seva tercera edició. Més qüestions, Antònia Matamales, però ens el carrer de Manacó que encara no existeix.
La UIP reivindica drets, justícia i acció per a les dones en l'acte central del 8M en totes les seves seus. Presenten l'exposició «Mirades de dona».
I també vos ofereix Diari de Balears la possibilitat de recuperar un concert de fa 30 anys gairebé. Aquí podeu recuperar la insubmissió en concert. Acte contra el servei militar obligatori i a favor de la lluita per la pau. També des de Diari de Balears, acte de record dels 60 anys de la caputxinada amb alguns dels mallorquins que hi participaren.
I 9 de març de 1966, la caputxinada Cabassa. També des de Diari de Balears proposen destinar 50 milions de GESA a comprar 360 pisos per la lluita contra l'emergència habitacional a Palma. CISA, centenari de la construcció de la llotja de Palma.
i el GOP qüestiona la necessitat del cable península Balears i exigeix una alternativa veritablement menys impactant. Totes aquestes informacions i moltíssimes més les trobeu a Diari de Balears. Ara m'anem a Vilaweb, ja hi trobam una entrevista a Pablo Hasél.
Prefereix sortir més tard a la presó, però sense haver-los donat allò que volen. Aquesta és l'actitud i aquesta és la titular de Vila Web. Rebel el film sobre el Calvari i la lluita de Marta Torrecillas que s'ha hagut de finançar a Eslovènia.
I també el PP i Vox fulminen avui la llei de memòria democràtica de les illes. Trump diu ara que la guerra contra l'Iran és pràcticament acabada i també l'Iran diu que al final de la guerra no depèn de Trump i amenaça amb els missils més potents.
La Fiscalia no veu prou indicis per investigar Amazon pels 230 morts de la gota freda. Parla en espanyol, denuncien insults per haver parlat en català en un restaurant de Barcelona i les plataformes d'usuaris del tren denuncien que DIF oculta informació clau sobre les limitacions de velocitat.
Som al Bon Dia i Bona Vida, és el moment també de recomanar-vos diversos articles d'opinió que són ara mateix a la portada de Diari de Balears, començant pel de Miquel Ripoll, la literatura i la fosca. Joan Lledonet, serà veritat que entre tots ens ho carregaran tot? També el d'en Rafael Borràs, la bretxa de gènere en la pobresa de la gent gran.
Lila Tomàs, necessitam recuperar la unitat. El d'en Joan Vicenç Lillo, una explosió de la vegetació. I el d'en Joan Mas Collet, 25 anys sense mili, no perdem la memòria. Aquests són els principals arguments d'opinió
que ofereix el diari de Balears. M'ho anem ara a escoltar la predicció del temps que mos ha fet, com cada dia, en Tomeu Mateu Canals. Bon dia. Després de ruixar aquestes tempestes d'ahir, que no van ser generals, podríem dir que aproximadament una línia imaginària de la carretera d'Inca cap al Curi, que fa la seda d'altra muntanya,
va ser per on va plau una partida de Santa Maria aproximadament. També hi van tenir roixats per a la zona de la península d'Artau, per a aquella àrea. Avui tindrem un dia que és un tema d'estensa inestable, però en contra d'ahir, que sí que es dematí van tenir com roixetat, l'estrem ponent de Mallorca, les precipitacions des migdia sí que podien caure cap al ponent de Mallorca interior, ponent de Mallorca seria més probable.
i de cara a nit una perturbació molt activa, que ha entrat a la península d'Amèrica i que donarà bastanta teca, però se'n dirà cap a l'estat de Giboltra i morirà del Marroc, però sí que avui veig per a la nit, mos fregarà i pot deixar alguna precipitació, sempre més provable a les Illes Pitiuses i després venint de Mallorca.
De cara a demà quedaria vista d'inestabilitat alguna guixada, però poca cosa. De cara a dijous, els temps s'estabilitzaria bastant. I segueixen els mapes mostrant
un ambient d'hivern durant el cap de setmana. El que no està molt clar és la precipitació. Fa un perí de dies pareixia que la perturbació no s'ha plegaria més de plor. Ara s'aniria una mica de capa cosa de la sordenia. Per tant, és ben pol·lensament de mestral. Per tant, només plegaria el moment després de la franca. En fi, ja on diran ventes pels cinc dies.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular. Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Mallorca és una illa viva. I les carreteres la xarxa que ens uneix. Per això el Consell de Mallorca té en marxa 13 projectes per millorar els accessos a Palma, com els nous carrils entre el polígon de Sonoms i la via Cintura, o altres intervencions a les entrades a Can Valero i a l'aeroport.
ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca. Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Den Distri. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània. Ona Mediterrània
No deixarem de caminar per la memòria dels que van lluitar.
Encetam aquesta primavera fent un canvi en l'organització dels col·loquis. Farem un dinar on retrem homenatge a un mallorquí revolucionari i compromès en la independència de les colònies espanyoles a Amèrica. Joan Batista Picornell Gomila. Presentarem el llibre de Joan Mallol, prologat per Bartomeu Mestre Balucho.
Convidam els nostres socis i simpatitzants i amants de la història a assistir al dinar i participar en el posterior col·loqui. Serà dissabte, dia 28 de març, a la una i mitja, al restaurant Sacreu de Petra. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat o a través del bàner del Diari de Balears. Vos hi esperam!
Mentre hi hagi un gest i una esperança, mentre hi hagi algú que obri la casa, un poble rebel més pel combat. Un poble rebel més pel combat.
Una cançó que és com si una plaça de poble es trobés amb una pista de balla electrònica. Tradició i festa, però amb els peus al segle XXI. Bullenguera enamorada, denestellat. Aquesta cançó agafa l'esperit del ball de bot mallorquí i el vesteix amb bits electrònics. És com imaginar-te la plaça plena, la gent arribant tota engalanada, algú amb la falda brodada, i de cop la música et diu, venga, balla.
La lletra ens porta directament a aquesta escena, quan algú arriba a plaça i tot es transforma en festa, perquè al final hi ha coses que no canvien mai, la música, la plaça i les ganes de ballar plegats. Així que si voleu una mica de bulla enamorada, pugeu el volum i deixeu que la tradició també s'enamori de l'electrònica.
Fins demà!
i el láser que patxocams, i el láser que patxocams, quan s'encarcen d'amagades. Volau ocell que podeu, es cap damunt dels pollams, trobau la que li vull dir, trobau la que li vull dir, que per Sant Jordi mos casarà.
Gràcies.
Som el Bon Dia i Bona Vida. Avui vos ha saludat Maria Nadal amb aquesta bulla enamorada i és el moment ara de parlar de la supervivència del català i és que l'Estell ha organitzat una jornada presencial per parlar justament d'aquesta qüestió. Carles Cabrera, molt bon dia. Hola, molt bon dia.
jornada presencial per la supervivència del català implica a ti és la crida que feís des de l'Estell per què aquest acte ara?
Bé, perquè nosaltres ja vàrem dir, i crec que ja vaig parlar en aquesta ràdio, sobre el tema del pla de xoc que havíem elaborat des de l'STEI, però havíem dit que el pla de xoc era una autèntica obra de govern i que, per tant, un sindicat no tenia capacitat per posar tot allò en marxa, que, òbviament, havia estat el govern que ho fes...
I nosaltres, evidentment, en vista que el conseller Vera frissa molt per unes coses, però té un acord de millora aprovat quan hi havia el conseller Martí Marc, i no sembla que decideixi accelerar res en relació amb això, més enllà de dinamitzadors lingüístics i d'Espel·lic,
que si vols en poden parlar, nosaltres hem aportat el nostre granat d'arena i dissabte feim aquesta jornada intensiva de tot el dia, pensada per 200, però evidentment oberta a la societat en general, perquè és una jornada gratuïta. Dissabte 14 de març, de les 10 a les 14 hores, i de les 16 a les 20 hores, a Marià Canals, número 13, això és una seu de l'Estei també, eh?
Sí, a la seu de l'escola de formació de l'Estell, allà on se fan els cursos. Hi participaran en Damià Parelló, en Maria del Mar Benrell i la Gemma Saginès. Quins objectius vos proposàveu per aquesta jornada?
Bé, en Damià Perello és historiador i és la persona que obrirà i explicarà com s'ha conduït la situació de minorització del català històricament a partir dels decrets de nova planta, sobretot, i com s'imposen les llengües, és a dir, a força de canonades. Després, en Maria Almà Benrell és professora de la universitat, del Departament de Filologia Catalana,
És una persona que ha participat en el tema d'aquesta enquesta d'usos lingüístics bastant recent i jo crec que és una de les persones que coneix a hores d'ara millor la situació sociolingüística d'aquesta terra. Després descansam, es descans de dues a quatre.
i, a continuació, en Egema Sant Ginés, amb en Ferran Suà, i va publicar a Angla Editorial Sortir de l'Armari Lingüístic, i, per tant, s'esquata darreres obres... Hores, perdó, és un taller d'assertivitat lingüística, que ella és una especialista, perquè nosaltres som conscients que, amb el nombre de catalanoparlants que hi ha,
just que aconseguíssim augmentar la nostra assertivitat com a català no parlants, segur que podríem fer valer els nostres drets a les Illes Balears. Per participar-hi, ja mos has dit que no només està dirigit a docents, com s'ha de fer per participar-hi?
Bé, és molt fàcil trobar-ho des d'internet amb aquest títol que t'ho has dit per la supervivència del català implicatí. Evidentment tots els nostres telèfons de l'STEI estan oberts i si se posen en contacte nosaltres o per correu electrònic
També tenim Via Connecta, que és un servei de WhatsApp que oferim en el professorat, en el nostre cas. Després, evidentment, també hi ha factors de sanitat o d'administració local o de funció pública, en els quals també s'hi podrien emetre, perquè ja han dit, nosaltres som un sindicat sociopolític i, per tant, de vegades feim aquestes coses, com aparèixer a manifestacions, convocar-les...
o fer aquests cursos per conscienciar la gent. Per tant, és molt senzill i, a més a més, sobretot és pasteller de l'activitat lingüística que tenim les places limitades. En qualsevol cas, les hores de dissabte de matí estaran més obertes i, evidentment, hi haurà lloc per seure fins que puguen treure cadires. Per tant, la participació és gratuïta?
I això sí, convé inscriure-se, convé telefonar a l'Estell o contactar l'Estell per avisar que hi sereu, sobretot per aquesta part de Sora Baixa, que és un taller que evidentment no ha de tenir places limitades.
Per la supervivència del català, implica-t'hi la participació d'en Damià Parelló, Maria Dalmà Benrell i Gemma Sant Ginés. Carles, mos parlaves de les retallades de serveis de suport a la integració lingüística amb TENC, amb Espel·lic i altres.
Sí, que de fet això és l'única cosa que ens diu, però voldria dir una dada important. Hi havia un servei d'ensenyament del català. Això se'l va carregar el senyor Boussa, molt bé, però no varen bastar vuit anys de govern d'esquerres per poder-lo restaurar. És a dir, el servei d'ensenyament del català se va suprimir l'any 2012 i som a l'any 2026. I hi ha hagut
d'uns i d'altres color polític en els governs, i no han estat capaços de recuperar aquest servei d'ensenyament quan tots els estudis sociolingüístics ens diuen que anem enca d'enrere. Quan li deim a l'esconseller que ara en Toni Vera han amargat problemes, perquè evidentment han d'anar a la realitat actual i oblidar-nos del que ha passat entre el 2012...
i el 2025, ella ens diu que fa dues coses. Una són els dinamitzadors lingüístics, el que passa és que la realitat que molts comenten als centres és que aquesta gent està molt mal pagada, tot d'una que troben una altra feina deixen aquest lloc de dinamitzador lingüístic, de vegades tenen molt de problemes també, i als centres que tenen voluntat s'han d'adaptar una mica en aquesta persona, sobretot quan veuen que els funcionen bé, perquè evidentment n'hi ha molts,
que fan molt bé la seva feina. I l'altra cosa que ens diuen és el pel·lic, que això afectaria les aules de secundària, del pla d'acollida lingüística i cultural, i són una sèrie d'hores que treuen en els alumnes de classe per fer un seguit de matèries i adaptar-los dins les aules, i que han millorat la dotació de pel·lic, però que igualment és insuficient, i després, a part d'aquestes dues mesures que es veu
que són els pla de xoc i aquesta recuperació del servei de sancionament en català, doncs nosaltres n'hem elaborat 50 més que...
que els la poden veure en Esplà i que també dissabte serà accessible a totes les persones que venguin en aquesta jornada i que el tenim penjat a internet a la pàgina web de l'State. Idò, Carles, si t'apareix, recopilam o recuperam totes informacions sobre aquesta jornada de dissabte. El títol és per la supervivència del català implicatí.
i serà aquest dissabte 14 de març, de les deudes de matí a les dues, i després de 4 de sora baixa a 8 de vespre, a Maria Canals número 13, i hi participaran en Damià Parelló, en Marielma Van Rey i en Gemma Sant Ginés, ben entès que, tot i que era gratuït, etc., convé reservar plaça per si de cas. És així?
Sí, la darrera cosa que pot ser m'he oblidat és que és una jornada homologada per la conselleria en la qual coses 200 que hi participin. És interessant que s'hi apuntin, sobretot si volen que aquestes 8 hores els hi compti el seu portal del personal. Extraordinari. Idò, moltíssimes gràcies, Carles, per la supervivència del català. Ja mos explicaràs com ha anat?
Beníssim, en bola, gràcies a vosaltres. Gràcies, Carles. Bon dia. Som el Bon dia i bona vida dona Mediterrània. Vos hem parlat d'aquesta jornada que organitza l'Estell i que serà aquest dissabte aquí ve i que és interessant per moltes raons, també per aquesta darrera que mos explicava ara en Carles i és que està homologada per la Conselleria Social
d'educació i, per tant, porta crèdits a les persones, als docents, en aquest cas, que hi participin. Som el bon dia i bona vida d'una mediterrània. Us recordam que darrer dissabte d'aquest mes hi haurà un acte important organitzat per l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. Per cert, avui us hem d'informar que el programa Sobiranistes...
canviar de dia i avui a partir de les 11 el podreu escoltar en directe sempre el podeu recuperar a través de la web donamediterrània.cat però en tot cas que sapigueu que Sobiranistes no se fa es dilluns a les 11 sinó es dimarts a les 11, de 11 a 12 per tant en que va el bon dia i bona vida d'avui teniu Sobiranistes
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Ensetam aquesta primavera fent un canvi en l'organització dels col·loquis. Farem un dinar on retarem homenatge a un mallorquí revolucionari i compromès en la independència de les colònies espanyoles a Amèrica. Joan Batista Picornell Gomila. Presentarem el llibre de Joan Mallol, prologat per Bartomeu Mestre Balucho.
Convidam els nostres socis i simpatitzants i amants de la història a assistir al dinar i participar en el posterior col·loqui. Serà dissabte, dia 28 de març, a la una i mitja, al restaurant Sacreu de Petra. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat o a través del bàner del Diari de Balears. Vos hi esperam!
Mentre hi hagi un gest i una esperança, mentre hi hagi algú que obri la casa,
Avui és dimarts 10 de març de 2026, un dia que passarà a la història i no en positiu. Avui és el dia que PP i Vox deroguen la llei de memòria democràtica de les Illes Balears al Parlament.
Tot d'una. Ens connectarem amb representants de Memòria Democràtica perquè ens expliquin quin impacte pot tenir això.
Partiré un dia i no tornaré mai més. Partiré un dia i no tornaré mai més. I com més me'n llori, més en fora me'n faré. I com més...
Sous-titrage ST' 501
Mai t'he dit sa cara i no sé ni quin nom tens. Mai t'he dit sa cara i no sé ni quin nom tens. Da mateix quan te vegi tot d'una sabré qui ets. Da mateix quan te vegi
Sé que tot un no sabré qui ets.
Fins demà!
La gent t'amira, esperes una senyal. No us hem estimat tant com animals. Molt sexual, això és de menys.
Especial's been an hour
Ser ben cert que tot s'arreglarà. No us hem despedit tant i hem fet plans. No vull canviar, callar.
Gràcies.
Fins demà!
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I el bon dia i bona vida és el moment de parlar-vos d'aquesta notícia, d'aquesta informació, d'aquest fet que s'ha de succeir avui en el Parlament de les Illes Balears i per això ja ens hem connectat amb en Miquel Rosselló, de les Fundacions d'Ardei Masqueró i membre de Memòria Democràtica. Miquel Rosselló, molt bon dia. Bon dia, bon dia.
poden dir, bé, evidentment la salutació la salutació genèrica és bon dia però avui és un mal dia, o no? sense cap dubte, un dels dolents de vores, sí avui el binomi PP-Vox derogarà la llei de memòria democràtica de Ceciller Balears quin impacte té això?
Jo crec que és un fet amb un impacte terrible, perquè si tenim en compte que durant els 40 anys que va donar la dictadura franquista
no hi va haver absolutament cap referència al món de la república, a la gent que va lluitar per les llibertats, que va defensar o que lluitava contra la dictadura i que era empresonada o sancionada o despedida de la seva feina.
i no va tenir mai visibilitat oficial, era un silenci total i després la democràcia va costar molt de temps començar a fer actes commemoratius, començar a aconseguir que la gent
sabies quines eren les persones significatives que havien jugat un paper actiu en aquesta lluita, i no m'estic referint a la població en general, o sigui, a nivell de desconeixement i de silenci que s'havia provocat en aquells anys era tan gros,
que gent com jo, que ja militava el santifranquisme, no coneixia la meitat de ser gent que he conegut després, que van ser regidors de Palma, que van ser diputats, o que van ser, per mi havia sentit parlar d'Aurora i Picornel molt de tant en tant, i algunes coses així, però no, perquè s'havia produït un silenci brutal, inclús entre generacions.
i una espècie de muralla entre generacions. Això ha costat una feinada des del punt de vista de la lluita memorialista i de la lluita per recuperar els drets, perquè d'això se tracta de recuperar drets humans,
i que quan d'aquí s'ha fet una feina precisament a les Isles molt potent els darrers anys en aquest terreny tant des de recuperació de fosses com de recuperació de dones de carrers com d'actes públics comemoratius d'articles de la premsa o dels mitjans parlant de figures històriques en aquest moment a nivell de coneixement
de, jo que sé, de gent com de Aurora McCordello, com de Sant de Jaume, com d'Emili Jarder, com determinada gent, és molt gros. En el moment que fan això, torna darrere, torna a tancar, diguéssim, la finestra perquè no entri aire i perquè no entri... I això és molt dolorós, sí.
Miguel, a què atribueixes aquesta necessitat del PP i de Vox de retirar la llei? És a dir, se consideren herous d'esfranquir-me...
Per què? Sobretot tenint en compte que el PP va estar dins el consens i se va adaptar, es projecta també un poc a les seves demandes i en certa manera per tant és una traïció en el pacte.
Sí, bueno, el PP és complicat, perquè ja va traicionar a desfraigir-me el projecte, perquè clar, el PP va... El primer partit popular era dels ministres de Franco, aquells 7 o 8 ministres...
i en fi havia estat perfectament integrant en el sistema franquista i llavors sempre va jugar un paper dins tot aquest procés de consens, aquest procés que es va crear després de la caiguda de la dictadura
amb un fra, de vegades tenint la sensació de dir, ahir va caure la dictadura, o ara en tot va la dictadura, perquè la dictadura no la va caure per ella totes soles, ni la va fer caure el rei, dient americans, la va fer caure els treballadors i la gent que lluitava en el carrer des de fa molts anys,
però hi s'obria un espai que ja tot estava clar, tothom pensava el mateix, no? Hi havia gent que es tirava per en bany, que es tirava per enrere, gent que es tirava per un costat, hi havia una situació, com que era estat lògic en una democràcia, el que passa és que se va reutilitzar durant aquest temps instruments
que no tenen res democràtic, per exemple, el Contestat, d'en Tejero o de qui sigui. Però, evidentment, el Contestat tenia com a objectiu fonamental frenar l'ampliació de les llibertats democràtiques i, sobretot, l'ampliació del concepte d'autogovern als restauratoris.
Per tant, i a més ho ha aconseguit. És un compte d'estat que va triomfar, no? Perquè ho ha aconseguit els seus objectius. Per tant, no... N'hi havia que estaven amb aquests i n'hi havia que estaven contra aquests. I tenien la força que tenien i tenien la correlació de forces que tenien. Però de totes formes és evident que és molt... A mi sobretot me preocupa molt
amb esteve de la llei, és curiós, perquè la llei, quasi d'aquests moments, molt dels punts que té, de carrer, de tota una sèrie de coses, potser està molt adelantada, està pràcticament...
s'ha dut a la pràctica, no? Però el que té un valor enorme és els preàmbuls, precisament. Que quan s'hi diu que hi haurà llei que els preàmbuls no s'han parlat més que per mirar aquesta, perquè et dona la filosofia del que va ser, o sigui, no és el mateix dir
que el 36 va haver un enfrontament entre espanyols, el 36 va ser un contestat d'un grup de feixistes que contentaven amb Hitler i Mussolini contra la democràcia espanyola.
O sigui, són dues concepcions molt, molt diferents. I el que sorprèn ara és tornar aquesta concepció. Uns varen fer coses bones, dolentes, ara celebrarem que varen bombardejar un parell de bombes la República a Palma o no sé on, i ja està, perquè tots són iguals. I perquè no celebrem
i perquè no, com parlant de la Segona Guerra Mundial, parlant de les bombes que caien a Londres, sinó parlant de les que caien a Berlín.
Ixa gent d'aquí que era republicana i democràtica i que escoltava el ràdio perquè no podia fer res més, quan queigues tal ingrado era una festa. Una guerra, una guerra, una altra cosa. Perquè hi ha bandos. I se sap per què són aquelles bandos, no? Sí, sí. És un poc.
Miquel, avui PP i Vox aconseguiran el seu objectiu de derogar la llei i te deman, i ara què? I nosaltres què?
Sí. Bé, jo crec que la primera cosa fonamental és que des de les societats civils i des de les organitzacions que tenen més
capacitat per aquest tipus de coses, però s'han de mantenir el seu calendari de lluita i han de tornar a recuperar els actes que s'han fet sempre, ara vendrà el 14 d'abril, ara vendrà no sé què...
que és precisament el que ha possibilitat que arribessin molt molts temps. Perquè una vegada se diu que no s'ha fet res durant els primers anys de les institucions.
Després, cadascú que pensi aquí hi havia aquestes institucions. Per exemple, el primer homenatge que se fa en Emili Darder, en Toni Mateu i en Alexandra Jaume al cementeri a Mallorca, se fa l'any 76, recient mort en Franco. En Franco havia mort en novembre del 75 i era un actor, en aquest cas, per socialista, per Andreu Caspí.
que és primera. I el primer acte que se fa d'homenatge a Aurora Picornell és el gener del 78, que les eleccions havien estat el 77, feia un parell de mesos, que se va celebrar a Porreres, perquè pensàvem en aquell moment que estava a Porreres, i el gos
del 76 se va fer una assemblea, un gran acte a la plaça de Tòros del Cudi per celebrar la figura d'en Bisbal. O sigui, estem parlant d'aquestes fetges i durant tot aquest temps, aquí s'han creat comissions per reivindicar la figura, per exemple, d'Aurora i el Ligi.
que és un carrer, i el bal de Ramon d'Aquilo va posar un carrer d'Aurora ja, quan era bal, fins a tot s'ha de fer, i després se va posar un col·legi, després totes aquestes coses no s'haguessin fet, no s'hagués fet ni una, sinó que és l'estapa d'iniciativa social. Per tant, això és el que hem de continuar, això és fonamental. I, home, l'altre ja ve, cadascú que faci el que trobi, però jo continuaré lluitant perquè hem de separar l'equip d'elmonar per quant antes.
M'estim referent en el paper i vols. Idò, de moment ara mos queda queixer mos, protestar, però, tot d'una que sigui possible, reconstruir, no? Exacte, aquest és el camí, aquest és el camí, sí. Idò... Hi ha alguns que ja estem acostumats.
A pujar de muntanya i tot a pujar, i tot a baixar, i tot a pujar. Sí, sí, sí. No queda més remei a vegades, Miquel. Molt bé. Moltíssimes gràcies per atendre el micròfon d'Ona Mediterrània, Miquel Rosselló. A voltes, a voltes. Gràcies, bon dia.
Miguel Rosselló, en nom de les Fundacions d'Arder Masqueró i també tant que membre de Memòria de Mallorca, ens ha fet una reflexió sobre aquesta notícia que és a punt de produir-se.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el Bon Dia i Bona Vida de l'Ona Mediterrània vos feim ara un repàs a l'actualitat. Ens repassarem titulars de cinc mitjans de comunicació d'aquí, locals, i tot d'una ja mos connectarem amb en Joan Jodrà, de Més per Mallorca, conseller electe del Consell de Mallorca per Més per Mallorca.
Bon dia i bona vida, dona mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I començar amb el repàs amb diari de Balears que mos anuncia concentració per aquest divendres 13 de març. Convoquen una concentració a l'antiga presó de Palma contra la criminalització de la pobresa. Habitatge per a tothom. També destaca diari de Balears que un client d'un restaurant de Barcelona et som més a assetjament per obligar-lo a parlar en espanyol.
i també ens informa a Diari de Balears que un general madrileny serà el nou cap de l'exèrcit espanyol d'ocupació a les Balears. També el programa cultural Cap Butaca Buida reforça la seva participació a les Balears en la seva tercera edició.
Des de Managó, Antonia Matamales, però ens al carrer de Managó que encara no existeix. La UIP reivindica drets, justícia i acció per a les dones en l'acte central del 8M en totes les seves seus. També destaca el diari de Balears que ahir es va presentar a l'exposició Mirades de Dona.
Igualment, Diari de Balear vos convida a recuperar la insumissió en concert, acte contra el servei militar obligatori a favor de la lluita per la pau, un acte que se va fer fa gairebé 30 anys. Acte de record dels 60 anys de la caputxinada amb alguns dels mallorquins que hi participaren. Ara en parlarem d'aquí una estona, a les 10.00.
I 9 de març de 1966, la caputxinada que va ser, també proposen destinar 50 milions que haurien d'anar a Xesa, a l'edifici de Xesa, a comprar 360 pisos per a lluitar contra l'emergència habitacional a Palma, sis centenari de la construcció de la llarga.
del cable Península-Balears i exigeix una alternativa veritablement menys impactant. També destaca el diari de Balears que l'Associació de Víctimes de la Dana demana al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià que no apliqui l'aforament a Mazón i 72 anys de presó per als vuit violadors grupals confessos
de Magaluf. M'on anem ara a Vila Web. Allà hi trobam com a notícia més destacada una entrevista a Pablo Hassel. Prefereix sortir més tard de la presó, però sense haver-los donat allò que volen. És el que diu Pablo Hassel, que també des de Vila Web mos ofereixen
una informació sobre Rebel, el film sobre el Calvari i la lluita de Marta Torrecillas que s'ha hagut de finançar a Eslovènia. El documentari de la directora Anna Maria Boferull s'ha estrenat al Festival Internacional de Tessalònica i encara no s'ha pogut projectar a Catalunya. Més qüestions, una que acabam de comentar aquí al Bon Dia i Bona Vida,
El PP i Vox fulminen avui la llei de memòria democràtica a les Illes. I Trump diu ara que la guerra contra l'Iran és pràcticament acabada. També destacàvem que l'exconsellera Salomé Prada es demana al Tribunal Superior de Justícia Valencià que s'ho masqui la causa de la gota freda i que l'arxivi. M'ho anem ara a les Majorcat Daily Bulletin.
En primer lloc, ens informen que totes les famílies amb fills a Espanya rebran 200 euros mensuals per fill del govern. També la policia a Mallorca escorcolla immobles propietats d'un oligarca rus amb vincles amb Putin.
i 8 turistes acusats de violació en grup a Magaluf accepten 72 anys de presó. El president de la comunitat de propietaris de Mallorca acusa de malversació, titulen també una altra de les notícies, acusat de malversació, seria...
I, finalment, augmenten les reserves a les Illes de Balears. L'aeroport de Palma es prepara per al boom de vols britànics a Mallorca. Això és el que molts anuncien des d'Itali Bulletin. M'ho anem ara.
a última hora la seva edició en paper corresponent en aquest dimarts 10 de març del 2026 el titular principal els avantatges fiscals generen un boom de donacions a les Balears també una fotografia
amb el títol de Setge, el contratista de Putin. És el titular destacat. També en clau local diuen la formació professional redueix l'abandonament escolar a les xifres més baixes en 10 anys. Armengol declararà el 22 d'abril en el Suprem Tribunal
pel cas Màscares i ofensiva del Consell per reclamar un nou conveni de carreteres en successos. Condemnada la manada francesa per violar una turista a Magaluf, investiguen el positiu en droga d'un professor d'autoscola de Palma i Sallonga compleix 600 anys i ho celebra en la música de l'OCM.
També hi ha una crida a la part baixa de la portada dedicada a la guerra a l'Orient Mitjà. Les defenses de l'OTAN intercepten un nou missil iranià sobre cel turc.
el nou líder suprem d'Iran vinculat a un resort a Mallorca i una entrevista a Rafael Descayar, diplomàtic, amb Trump anant cap a un món en què la llei de la selva és la referència, diuen. I mon anem ara a la portada de Diario de Mallorca.
el seu titular principal, Hamenei, nou líder suprem iranià vinculat a un resort a Mallorca
Presó per a la manada francesa és el titular de la fotografia més destacada de Diario de Mallorca. El Mallorca entre els cinc equips que lluiten per evitar el descens i és que la zona baixa de la classificació hi ha en setzè lloc l'Alavés en 27 punts, desatè lloc per l'Elx en 26, el Mallorca està en posició número D8 en 25 punts,
i el llevant amb 22 punts de 9e i 20 amb 18 punts l'Oviedo. Aquesta serà la lliga que haurà de disputar fins a final de temporada el Mallorca en la seva verdadera lliga.
Més qüestions. Els socialistes denuncien la caòtica situació que travessa la sanitat balear. El general Ricardo Esteban, nou cap de la comandància de les Balears. L'abandonament escolar registra una taxa més baixa de la dècada per la pujada de l'AFP.
L'antiga rectoria de Fornaluig es convertirà en dos habitatges socials i la rebaixa fiscal de Provenç i la carestia dels pisos dispara les donacions. Tots aquests titulars són els que conformen la portada diària de Mallorca. Som el Bon dia i bona vida dona mediterrània, tram ja de nou en espai dedicat a entrevistes,
i anàlisi. Som al 88.8 de la freqüència modulada. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. Per això el Consell de Mallorca té en marxa 13 projectes per millorar els accessos a Palma, com els nous carrils entre el polígon de Sonoms i la Via Cintura o altres intervencions a les entrades a Can Valero i a l'aeroport.
ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca. Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Que és una illa viva, i les carreteres la xarxa que ens uneix. Per això el Consell de Mallorca té en marxa 13 projectes per millorar els accessos a Palma, com els nous carrils entre el polígon de Sonoms i la via Cintura, o altres intervencions a les entrades a Can Valero i a l'aeroport. Ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Sonen el vent, són els de llibertat, són la resposta de tot un poble despert, seguint tots sudament alçats. Venim a capturar la història, no deixarem de caminar, per la memòria dels que van lluitar primer, per les que arribarem.
Ensetam aquesta primavera fent un canvi en l'organització dels col·loquis. Farem un dinar on retrem homenatge a un mallorquí revolucionari i compromès en la independència de les colònies espanyoles a Amèrica. Joan Batista Picornell Gomila. Presentarem el llibre de Joan Mallol, prologat per Bartomeu Mestre Balucho.
Convidam els nostres socis i simpatitzants i amants de la història a assistir al dinar i participar en el posterior col·loqui. Serà dissabte, dia 28 de març, a la una i mitja, al restaurant Sacreu de Petra. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat o a través del bàner del Diari de Balears. Vos hi esperam!
Mentre hi hagi un gest i una esperança, mentre hi hagi algú que obri la casa, un poble rebel·les pel combat. Un poble rebel·les pel combat.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I a la Banda i Bona Vida ara parlarem d'una proposta que ha fet més per Mallorca, el Consell de Mallorca, i que segur que generarà debat. Joan Lledrà, molt bon dia.
Bon dia a tu meu, com estem? Molt bé, encantats de saludar-te. En Joan Lledrà és conseller a Letra del Consell de Mallorca, per Més per Mallorca, i volen parlar amb ell d'aquesta proposta de Més per Mallorca, que els grans equipaments assumeixin el sobrecost que generen a la xarxa de carreteres. És a dir, que tota aquesta gent que genera
sobrecarregues a les carreteres les pagui, no? És així? Sí, hi ha grans centres comercials a la perifèria sobretot de Palma i també a la port de Palma que generen unes puntes de mobilitat elevadíssimes i no vols inventar res
Se fa altres llocs que estaria bé que ja aquests centres són responsables de degradació de les vies i de saturació també de les vies,
que passin per caixa i ajudin amb el best, segons els llenguats que s'entenen, a pa i ballar la cosa, no? Noltros duim en el pla de dijous la proposta, no directament de crear la taxa, perquè també ens poden dir que sou uns agosarats d'anar directament a crear la taxa, sinó d'iniciar el procés per fer aquells estudis tècnics i legals necessaris
per, en aquells casos on el volum sigui considerable, se pugui aplicar la taxa. Seria proposar-ho una taxa finalista, per tant, vendria-se una miqueta com la primera ecotaxa, no?
Totalment podríem parlar d'això, sí. Seria similar, en aquest cas, no la pallarien els usuaris, diguem. Exacte, no la pallarien els usuaris, sinó que seria responsabilitat de pallar-la de grans generadors. Recordem que AN, que jo definiria com un gran enemic de Mallorca, té prop d'un milió d'euros diaris, no de caixa, sinó de benefici.
I amb aquest benefici, de qualque manera, una part ha de, jo dic que tota, però una part ha de acabar a Mallorca. Per anar concretament això seria pecat a minuts, ni ho notaria gairebé en els comptes, no?
Són molt ploradors, com més tenen, més volen, en aquest cas. I farien es tentat que tot va bé, que han de prender l'aeroport de Toledo, de Ciutat Real, i tots aquests aeroports que sostenim en la saturació de l'aeroport de Palma. Plorarien, com ploraren els seus moments hotelers i tota la petuleia nostra de fa 30 anys, 20 i escaig d'anys,
però al final, si sigui acotat, si sigui impost turístic, això ja ha vengut per quedar. Per tant, és una proposta que l'ençà pot dir l'aire, no és un globut sonda perquè se fa a altres llocs del món. Per exemple, aeroports, Londres, Hydro, no sé si jo, ara m'havent escapat,
Bon mirat, eh? No és que improviseu. Sí, sí, sí. A Cidney, a Frankfurt, a Cidreu mateix, són aeroports que no són tan, tan més grans socios de Palma, eh? No generen, no generen ja més moviments, sinó una mica més, només. I això s'aplica, eh? Això s'aplica. I allò, els paral·licos capitalistes, com Corea del Sud o els Estats Units,
passen per jaixa, no només els aeroports sinó que els centres comercials que estan avançats a veure les pel·lícules i que han importat també passen per jaixa Penseu que això per un costat generaria recursos per combatre justament les molèsties que provoca aquest excés de mobilitat
i per s'altre podria ajudar a regular-la una mica, limitar-la una mica? Hauria d'ajudar a limitar-la una mica, però l'objectiu primer d'això és alliberar dels pressupostos, dels Consells, tot allò que s'ha de dir arreglar precisament aquestes carreteres, perquè a dia d'avui ho paga tothom, tot allò que generen aquests grans centres. Per posar un exemple, ara s'ha fet un carril...
molt únic, per altra banda, que vols que et digui, per anar de Sónoms fins a Saraport. Sí. Molta gent que va a Saraport, de Saraport que va a Saraport, no té congestió quan han d'anar allà per això, ho ha pagat el Consell. Ja. Això ho hauria d'haver pagat a N. Per tant, tots els dobbers que amb això se receptessin anirien a ajudar en aquestes infraestructures i això li venaria una xifra considerable de dobbers perquè el Consell els podria dedicar a augmentar la mobilitat sostenible.
ara m'haver nascat també tota aquesta retolació extra que tot i que no diuen el nom diuen allò de centre comercial clar, però allà no n'hi ha l'altre no n'hi ha l'altre perquè no n'hi ha de petit i jo entenc que retegui no ho posi perquè sap que n'hi va la gent allà sí, sí, sí
El mal no és que hi hagi un rètol, diria jo. El mal és que allò ja s'ha creat tan gros que no li he fixat tant la manera que teníem de fer i de...
de la nostra vida i tot, a canviar molts hàbits de consum que com a mínim paguin. Entenc que això és una solució que de fet podria implementar-se, no diré de manera immediata, però gairebé, però que evidentment el problema de la mobilitat
en el futur ha d'anar acompanyada, vull dir, aquesta podria ser una mesura, però evidentment n'hi hauria d'haver moltes altres, no? N'hi ha moltes més. Per començar, el decreixement turístic. El decreixement turístic és imprescindible, tothom ho veu. Sense decreixement turístic implica altres tipus de decreixements.
En decreixement turístic tot baixaria i tot se situaria. Aleshores també la falta de poder polític, per tant, de poder econòmic del nostre país fa que no s'hi hagi grans recursos per implementar les polítiques de mobilitat que farien falta. Tampoc moltes vegades, massa vegades, no és la voluntat política, tampoc les Illes Balears, de...
d'esperonar aquesta modalitat sostenible, no el suficient que sí, que s'ha fet molta en qüestions d'autobus i de tren, però encara falta molt. I com més feina se fa amb aquest aspecte, més demanda se crea. Un cercle virtuós i no hem de morir d'èxit.
Quin recorregut té ara aquesta proposta? És a dir, mos dius que dijous ho dureu en es plenari, la proposta que s'estudiï, per dir-ho d'alguna manera, no?
La majoria de propostes de Calat, de més per Mallorca, la majoria, en els començaments s'eneguen, són rebutjades, i el temps posa tothom en el seu lloc i s'acaben acceptant. Podria dir centenades, però podria dir algunes demolsonades. Jo no crec, jo som una persona optimista, però no que aquest dijous se mos aprovi.
Si se mos aprova, perquè ho hem dit com a estudi, això no crec que arribi aviat, perquè ara mos comencen a escoltar en la llei de limitació d'entrada de vehicles, abans mos començaran a escoltar en la cotazza, la societat comença a veure, això ja ho ha vist fa estona, que el model turístic ara ha de créixer,
Les receptes que més per Mallorca planteja de fa anys són acceptades al cap de molt de temps. Poses el nostre paper i l'assumim. Per tant, ara llançam aquesta i a veure quantes que tinguem d'abans.
De fet, m'has contestat la següent pregunta que era, justament t'anava a dir si fes comptes que això seguís el mateix camí que s'ha cotat-se, és a dir, que primer hi hagi grans esquincades de vestidures i que al final s'acabi assumint i s'acabi incorporant a sa normalitat, no?
Jo crec que sí. Del moment que Seul, Londres i altres paral·lios capitalistes ho tenen, això haurà d'arribar i que haurà fet el seu propi pas. A dia d'avui ja només se posen a la llei d'entrada de vehicles pràcticament les empreses de llogers de cotxos i les nebilieres.
fa 10 anys s'hi hauria posat molta més gent són aquells i tal ballar de Vox perquè diu que els cotxes d'espanyols han de poder venir i no hi ha res més i això és tota la suposició a dia d'avui que no és petita però està fent i pitjant
Joan Lledrà idó bé seguirem amb interès cap on va això és a dir si dijous ja passa el primer examen o no no sé si ja heu fet cap sondatge cap formació política si ja teniu cap input no hem posat en bones
han fet una proposta molt, com ho diria, molt moderada no deim implementar setatxa, deim iniciar els estudis per si convé s'implementi no pot tenir un es no haurà de ser molt matisat sí, sí, sí un no reniquiat a tot això idò Joan Lledrà això que ho seguirem amb interès i a veure fins on arriba de moment aquesta proposta moltíssimes gràcies
Gràcies a tothom i a vosaltres. Gràcies, bon dia. Joan Lledrà, conseller de Mallorca, per més per Mallorca, que han fet aquesta proposta que els grans equipaments s'ho masquin al sobrecost que generen la xarxa de carreteres.
Dijous ho presentaran en el plenari d'esconsell i a partir d'aquí veurem quina evolució té tota aquesta proposta. Som al Bon dia i bona vida, dona mediterrània, on anem ja a la següent entrevista. Aquí al Bon dia i bona vida.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Som el Bon Dia i Bona Vida Dona Mediterrània. Avui és dimarts, 10 de març de 2026. Avui encara hem de parlar amb en Miquel Àngel Lledó, noms per la igualtat. Amb ell repassarem alguna activitat al voltant del 8 de març.
i Paraules per la Igualtat, que és aquesta iniciativa que ja fa anys que promouen a partir de les 10 en punt tindrem en Joan Mir aquí en els estudis d'una mediterrània que mos farà una crònica de com va anar aquest acte de celebració dels 60 anys de la caputxinada i també mirarem d'analitzar algunes altres qüestions de l'actualitat
També vos informam que la plataforma audiovisual Vida, la trobeu a vida.cat, ofereix una sèrie de programes dedicats justament en el 50 aniversari de la creació, desnaixement del Partit Socialista de les Illes, que després va evolucionar cap a PSM.
Tenim un primer episodi, que és una entrevista amb en Toni Marimón. Un segon episodi, que és una conversa amb en Mateu Morro, amb en Sebastià Serra i amb en Toni Marimón.
I ara vos oferim un tercer episodi, molt breu, que és l'anàlisi que em fa Antoni Tarabini, que també va ser un dels impulsors d'aquella formació. Escoltam i jo, en sis minuts, meno manco, el que ens explica Antoni Tarabini sobre el naixement del PSI-PSM.
Era un moment determinat que el franquisme existia, però estava començant a favorir i lògicament hi havia gent de pensament progressista que tenia ganes de juntar-se. I per tant estaven parlant del PSOE, del Partit Comunista... Però hi havia un grup, que era el Pi,
Jo, d'un altre modus, no anava contra això, però la seva política puntual era un pot distinta. És dir, com va ser això? Va ser per rebrejada per dos tipus de persones.
un penjuruita, que de qualte modo estava dins aquesta història, estava a Barcelona, i militars catalans, que podien ser militar i tal, que les enviaven per aquestes pràctiques d'aquí.
I les van juntar. I tots aquests eren... Aquests, quina filosofia duguem? No era que estiguessin amb tot pesuc ni coses d'aquest tipus. Si no pateien que venien d'estar a prop de si gent. Per tant, el que vam estar muntant, sense negar cap porça a ningú, era anar, per exemple, a Sant Galleu.
Què passava a Sant Galdéu? Què fèiem a Sant Galdéu? Per tant, barrigades, degradades, a serà on nosaltres, de qualsevol modo, vam fer més feina per intentar, inclús, organitzar-los, qualsevol associació de veïns va néixer així. I després no t'oblideu d'una altra cosa,
Valdemén va ser posterior. Aquella campanya que va a Ciutadana, que era Pàrquing no estipulant de les Rau. Pàrquing sí, pàrquing no. Si vos recordau, allà volien fer un gran pàrquing i se gent se va morrer, se va aconseguir. Per tant, el pie anava un poc amb aquesta dínia.
Posteriorment, lògicament, se va anar, diguem-ne, ajuntant. És dir, aquí va néixer el PSM, que és el Partit Socialista Mallorquí, que tenia qualque cosa perescut en els PSI, bastant perescuts,
i després ja van estar allà sobretot el Partit Comunista i el PSOE també que ja estava en una manera ja més organizada. I això és el PI. El PI és una història senzilla, el PSI, perdona, és una història senzilla,
de gent que sense negar cap vigència, ni dels partits comunistes, ni socialistes, es van muntar una manera de fer les coses, que era acostar-se a la gent, però no a la gent individual, sinó a la gent col·lectiva,
per veure que poguessin fer, si poguessin estar. Això va ser un poc el PSI, que després, evidentment, se va anar distribuint, molts d'aquests se'n van anar al SOA, altres se'n van anar al PSM, altres van anar al Partit Comunista, i va començar a inserir el que són les forces polítiques consolidades.
és una... molt senzillera.
El jesuita nomia García Nieto. García Nieto era el propi homeu de batxiller, i després em van estudiar filosofia a Barcelona. Ell ja va representar gent del PSU, gent de moviments, vivia per cornera, i això de qualque modo a mi se me va contagiar.
Més encara quan tenia aquests soldats o oficials catalans que venien a fer les pràctiques aquí. El PSI i el PSM, jo no crec que hi hagués cap lluita. El PSM tenia un contingut molt més nacionalista que el PSI, la qual no vol dir que el PSI no el tingués, però el tenia més a prop decisit que no ser ideologia. I això és el PSI.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. Per això el Consell de Mallorca té en marxa 13 projectes per millorar els accessos a Palma, com els nous carrils entre el polígon de Sonoms i la via Cintura o altres intervencions a les entrades a Can Valero i a l'aeroport.
ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
I el bon dia i bona vida d'una mediterrània mos hem connectat ja amb el Miquel Àngel Lledó d'Homes per la Igualtat. Miquel Àngel, molt bon dia. Bon dia, com estàs? Molt bé, encantats de saludar-te. Miquel Àngel, en primer lloc, Valora Mos és 8 de març de 2026. Com ha anat?
Jo crec que s'ha posat en evidència que el feminisme és un moviment que, tot i les seves discrepàncies en quant a els plantejaments, és un moviment viu, necessari, del tot necessari, perquè si ens atenem a les xifres veiem que molts problemes derivats del masculisme i d'una manera d'entendre-se
Les relacions entre homes i dones comporten, entre moltes d'altres coses, violència, una violència estructural cada vegada més intensa. No recordem que en el que duim d'any 2026 són ja deu ses dones assassinades i més dos infants en sa denominada violència vicària,
i que no són ni prou feries ni problemes. Hi ha cada vegada més desigualtats. Des del nostre punt de vista és una llàstima que en el cas de Palma i altres ciutats espanyols hi hagi dues convocatòries per una mateixa causa. Crec que això divideix i dividir no és...
és complicat arribar a un mínim d'entesa. Però bé, nosaltres sempre hem dit que com a homes per la igualtat, allò que pretenem és sumar. Mai hem exigit en aquest salar cap pencarta i simplement sumar en aquesta lluita que pensant que avui, dissortablement i malgrat alguns avanços que se n'han produït, és del tot necessari.
T'hem connectat perquè avui, dimarts, a partir de les 19.30 hores, l'obrador de músics de Marratxí, situat en el camí de la cabana número 1 d'Espondinca, se farà l'onzena edició de Paraules per la Igualtat. Onzena edició vol dir ja...
molta trajectòria darrere, per tant, enhorabona, i explica-mos què és Paraules per la Igualtat i en què consistirà aquesta 11a edició. Sí, Paraules per la Igualtat és un acte que es celebrarem, òbviament, al voltant, dins òrbita dels actes al voltant dels 8 de març, i té un format molt enzill, però al mateix temps molt també, en el qual una sèrie de persones escollides prèviament, que persones...
pertanyent a diferents sectors de la societat, la cultura, l'educació, l'art, l'activisme social, posen en valor allò que representa el 8 de març. I com ho posen en valor? Ho posen en valor mitjançant la lectura d'un test, que és un test d'elecció
Completament lliure, pot ser des de... N'hi ha que llegeixen, doncs, des d'un poema, un text de la breuja pròpia basat en una experiència que han tingut al món de les dones, no? Les teves mares, padrines, sense teves parelles, pot ser un fragment d'una novel·la. L'única condició és que sigui un text relativament breu i enguany entre altres persones, altres persones que hi participaran,
Són, per exemple, tenim Rosa Maria Alberdi, que és una infermera jubilada i professora de la Universitat de Sevilla-Bedràs, que va ser diputada de desperdolament pel PSOE, que va ser una gran doble legislatures, la Gerònia Ollet, que és una professora de CIES-DINCA,
Maria Antònia Izen, que és una educadora i assessora en lactància materna i infantil. Teníem confirmades la presència d'en Gabriel i en Emanilda, que crec que no cal presentar, però que darrere d'hora ens ha dit que moltes gràcies ho devien sorgir, té problemes d'indole personal i que no podia assistir. Després també tenim en Antoni Genet Torrens, que és un professor d'investigació en temes de...
de feminisme, però, des d'una perspectiva del que és la més euginiència al llarg de la història. Adrià Navroff, que és un artista plàstic, Anguillem Esquerra-Parré, que és s'estat de la Policia Local de Palma, Ana Marga Amélià, una cineasta i documentalista autora d'aquell documental que va tenir un èxit notable de 100 llibres juntes, la periodista veterana i lectriu María Sol Ramírez, Catalina Sureda, que és una escultora i pintora,
I, finalment, Maria Lida Tomàs, presidenta d'una entitat solidària, diguéssim, que es diu el Gai Solidari. I tot això, acompanyat de les gloses, finalment, de Nacàtia i de Quinyelles, que és una glosa d'hores excel·lent, que quan acaba la lectura fa un resum, un glosat de totes les intervencions. I, bàsicament, en això consiste exacte, en una lectura de textos que posin en valor...
cap a majors cotes d'igualtat de drets entre homes i dones En tots aquests anys d'homes per la igualtat quina diries que ha estat l'evolució? Perquè per un costat és innegable que augmenta la conscienciació però per l'altre després també hi ha enquestes que donen dades preocupants sobre les inclinacions de la gent més jove, no?
Sí, efectivament. Aquest és un tema que ens preocupa, no hi ha dubte. Com molt bé assenyades, segons el darrer baròmetre de fat, joventut, el percentatge de joves que se'l declaren feministes, perquè d'alguna manera ha treballat pràcticament 10 punts, estava al voltant d'un 50%, ara ja es troba amb un 38,4, si se'n memòria no me falla.
Clar, això són de les preocupants i, evidentment, tenen unes causes. Aquí hi ha, no podem obviar, discursos de sectors o de xarxes socials lligades, bé, a l'extrema dreta, perquè s'ha de dir així, no? És a dir, són aquests discursos misògins, que neguen ser violència de gènere, que diuen que tot això són, entre comates, xeringuitos de...
o de determinats interessos quan ser realitat, per desgràcia, és objectiu. No estem parlant aquí ni d'ideologies, sinó de números.
de xifres, no? Estàvem parlant de mans d'aquesta quantitat ingent de víctimes que cada vegada caixen més. No només això, és a dir, els joves accedeixen a la quanta informació en qüestions d'educació sexual. La base número 1 i més preocupant de la pornografia
cada vegada més violenta, allà on està també, com he demostrat, que allò que més se vol són violacions enmanades, per exemple. Clar, són tota una sàdria de problemes que cada vegada allò que fan és concebre o falsificar els cors de la dona i reduir-los d'un mer objecte de poder.
Clar, davant de tot això, jo pensant que com a homes per la igualtat, el que hem de fer és continuar estant en aquesta línia de lluita i sobretot de fer consciència als homes que aquesta lluita també van nosaltres.
perquè al llarg d'aquests, no són 11 anys de paraula per l'igualtat, nosaltres vam començar a fer feina en qüestions de masculinitat i aquesta visió un poc des de masculinitat a partir de l'any 2008, crec que era, i ens adonem que realment molts homes encara continuen mirant cap a una altra banda,
I ja en pot ser la nostra feina. I sí, són dades preocupants perquè pensam que aquest retrocés és un retrocés que s'ha de combatre, sobretot amb educació, amb l'eina número 1 a les escoles, i després amb conscienciació. I aquest feminisme, i treurem la idea bàsica i fonamental que el feminisme no va en contra de ningú. El feminisme...
Allò que pretén és establir un equilibri, un equilibri que encara a hores d'ara és favorable, amb un tant per ser molt considerable, en els drets dels homes. Llavors és pensar que simplement es tracta de solir aquest equilibri i avançar junts cap a una societat més lliure i més igualitària que el cap de vall són els fonaments de la democràcia.
Ni que sigui per la llei d'Espèndol, creus que ets optimista en quant a que en un futur no gaire llunyà se catgirarà aquesta tendència que ara mos explicaves o que mos has donat dades de les enquestes de gent jove, etcètera?
Jo crec que les persones que treballem en aquest àmbit han de ser optimistes, perquè en qualsevol entitat, en qualsevol organisme,
que treballa a favor d'activisme social, si no fa creus o no treballes amb passió, amb un minim de passió, millor a plegar. És que aquí a plegar suposa donar canxa en aquests discursos negacionistes i missògins i, per tant, crec que la nostra... ja no és només quasi d'obra, sinó una obligació...
a tratar de contrarrestar aquests discursos. No és fàcil, és a dir, jo personalment penso que el tema de les xarxes socials, que indultablement tenen aspectes positius, però per altra banda estan servint d'altavous cap a discursos
molt senzills, és a dir, molt primaris, que fan malbé anys de feina, de vegades. I això només es pot combatre a través d'informació i d'educació, insisteixo, a través...
a les escoles, a les famílies, a l'estiu redol més immediat, tractada per no riure o no aplaudir determinades actituds misògines o masclistes que a vegades no ho fem per vergonya o perquè no m'ho assenyalin. Jo crec que tot això és important. I aquí, amb aquest petit detall, amb això que ara se'n diu els micromasclismes, també és important actuar. Però, vaja, tasca per endavant en tenim...
I crec que hem de ser optimistes, esclar, perquè la societat m'ho demana.
Quines iniciatives més preparau? Bé, recordem a la nostra audiència que avui hi ha aquesta 11a edició de Paraules per la Igualtat que se farà l'obrador de músics de Marratxí que és en Espandinka. Què més preparau?
Sí, bé, si m'ho permets, tomeu, també volia aprofitar la vinentesa per agrair, primerament, tenir responsables d'aquesta escola de sopredor de música, que fa uns anys no s'ha deixat anar al seu local, perquè també, només he parlat de les persones que intervendran,
i que es tracta bàsicament de llegir textos a favor de la igualtat, però ells també hi posen a la part d'un petit apartat musical, perquè a l'escalde si la fies una escola de música i agrair aquesta fidelitat exacta. Nosaltres tenim com a dues accions d'autodactes emblemàtics, com els per a l'igualtat, que són aquests, i després un que feim al voltant del 25 de novembre, una mica abans, crec que és el 21 d'octubre,
que és una roda d'homes contra la violència masclista que, darrerament, des de fa uns anys, la feien sempre a ciutat i des de fa uns anys la traslladada a pobles. Una roda d'homes contra la violència masclista no és altra cosa que una concentració on poden existir, evidentment, dones i homes, mai amb les nostres activitats, les dones diferents, però que m'agradaria aclarir perquè aquesta denominació d'homes per l'igualtat
Té aquest punt, aquesta, se pot entendre, o hi ha persones que ho entenen, com dir, ah, a la fi, un grup que defensa els homes, no és exactament d'això, o no és això, de cap de setmaneres, és a dir, defensant l'igualtat, no prioritzant ni deien que un ja és que sigui superior als altres, sinó que simplement treballant a favor de l'igualtat. I d'aquesta rola contra la violència masclista, que s'adrea de la barra de fer a Lloret, a Lloret, es pot ser acte, segon acte, més enllà,
que el nostre missatge arribi a la societat, especialment en el col·lectiu Tots Homes, a través de xarrales, de conferències que feim al llarg de Sanya, tant a ciutat com a pobles, com a llarga.
allà on es criden. Algunes vegades també m'assistim a instituts, a fer xerrades, perquè també, clar, tot el tema del feminisme sembla ser com si únicament fos patrimoni de les dones, que evidentment jo no neg que sempre han estat fescat davantera,
o històricament han estat escrantes banderes però pensant que els homes des del moment en què som un 50% de la població allò que hem de fer és perquè és un deure moral i ètic sumar-nos en aquestes reivindicacions i també aportar la nostra visió d'aquesta necessitat d'avançar cap al feminisme que a més a més comporta beneficis perquè aquí hi ha qui interpreta la igualtat com una pèrdua de privilegis però que si l'analitzem des del fons una relació més
més igualitàries comporten necessàriament o a la major part de les seves vegades una relació més sana, més obertes i per tant tot això va en benefici de la idea de desigualtat Idò Miquel Àngel, podem acabar recordant aquesta convocatòria per avui, a partir de les 9-30 hores l'obrador de músics de Marratxí situat a Escabí de la cabana número 1 d'Espondinca
Aquesta onzena edició de Paraules per la Igualtat, organitzada per l'Associació Homes per la Igualtat Mallorca. Miquel Àngel, moltíssimes gràcies per atendre el microfons d'Ona Mediterrània.
Moltes gràcies a vosaltres, per descomptat estau convidats i esperem, encara que sembla una contradicció, que no sigui necessari realitzar moltes més paraules per a l'igualtat i moltes més rales contra la violència masclista perquè serà un senyal que hem assolit aquest objectiu que tots escapi a la fi, tots tot pretenem. Exacte, mos afegim en aquesta petició. Miguel Àngel, gràcies.
Gràcies a vosaltres, bon dia. Bon dia. Som el Bon dia i bona vida dona mediterrània. Tot d'una, vos parlem de la caputxinada que acaba de complir 60 anys.
perquè no ens elevasteixin la nostra cultura i la nostra llengua. Visca el cor de llengua i visca la Terra!
Ho van imaginar els meus davantpassats. Poder parlar al carrer i no fer-ho d'amagat. I ara jo tinc sa veu per cridar-ho ben fort. Que jo parli en català i que ho sàpia tothom. De fraga l'alguer, de salsa s'ha guat de mar. Ens hem enamorat del que no podem tocar. I em portar.
Té mala saña, això no es pot canviar. I si en vols formar part, canteu fort i ben alt. I ara aquesta veu, no temo. No hi ha impossible si estem junts tu i jo. I ara que ja ens veu, tota la veu.
Per la llengua correm fins al vol. Guanyar o perdre no és qüestió de sol. I gritarem fins que els braços ja no donin més. Fins que al davant hi ha molts que hi hauràs. Fins que la germana ho sigui tot.
No és allò impossible si estem junts tu i jo Cridarem fort amb el cor Que cada gota de suor que em regali mà per la pell És la mostra de la lluita que no es deixa indiferents
Un poble en moviment, obrint pas a aquells que venen i els que estem aquí presents. Hem encès un sentiment amb el caliu d'aquesta gent, orgullosos d'una llengua que no morirà amb el temps. I si mirant tu des de fora, sens que em pots donar una mà, aquest moviment ens tracta com germanes i germans. I no tornarem l'esquena a aquells que volen ajudar, una festa sempre a banda als països catalans.
Amb el cor, la cançó, l'himne d'aquest Correllengua Germanat. Ben aviat vos farem un programa especial dedicat a la Correllengua, a la plataforma audiovisual VIDE, i aquí també a Ona Mediterrània 88.8 a l'FM o a onamediterrania.cat.
Ara, però, ja ho hem anunciat durant el matí, volen parlar de la caputxinada. I és que s'han complit 60 anys de la caputxinada i el Convent de Serrià, en el qual va tenir lloc, ha acollit aquest dilluns un homenatge a aquella assemblea fundacional del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona.
que va acabar en un tancament i va fer història. I varen assistint a aquest acte ahir 200 persones, entre les quals el president José Montilla, l'ex-bal de Barcelona Xavier Trias i la tinenta de bal de Barcelona Laia Bonet. També alguns mallorquins que hi varen participar.
Avui en tenim una aquí, en els estudis, que és en Joan Mir. La caputxinada, recordem, és el nom en què és coneguda l'Assemblea Constituent del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, que se va fer al Convent dels Caputxins de Sarrià entre els dies 9 i 11 de març de 1966.
En el context d'un moviment antifranquista creixent, aquest sindicat pretenia ser l'alternativa al sindicat espanyol universitari, l'únic oficialment reconegut pel govern franquista. En aquella trobada hi assistirem 450 persones, entre les quals hi havia estudiants, professors i intel·lectuals. El setge i, posterior, assalt policial, suscitar un moviment unitari de solidaritat que incorporarà nous grups a l'activitat antifranquista, així com la creació de la taula rodona d'intel·lectuals
i polítics per a fer front a les necessitats dels detinguts. Joan Mir, bon dia. Bon dia a tothom. Jesús Déu. Bon dia. Joan Mir, vares a assistir a sartre? Sí, vaig anar a Posta de Barcelona per aquesta commemoració. Ja havia assistit a un anterior...
L'òbit se n'han fet alguns altres. Estan desvalidant... Ai, és aquell que va ser ministre de Defensa. Narcid Serra. Narcid Serra la va organitzar.
I estava més ben organitzada que s'ha d'ahir, entre altres coses perquè el xampany era millor. Detall important. Supost que sortien dels fondos discrets de la batllia de l'Ajuntament.
Dic que estàvem més ben orgisades, no per xampany, sinó perquè a mi m'han telefonat perquè hi ha nas. Hi ha un llibre, com a mínim, un llibre que els estudiants de Barcelona sota el franquisme, que té una pila i que en el qual hi ha 500 estudiants que vàrem assistir allà i amb aquests noms
Amb aquesta llista avui en dia es volen fer trobar o bé un correu electrònic o bé per internet o bé un telèfon per avisar la gent i no ho van fer. Aquesta va ser una reunió de quatre amics que van convocar els amics i els amics dels amics i va ser una festa així, diguéssim, molt...
de passa tu en s'ho sentit aquest organitzatiu jo hi vaig anar perquè en Monconell que hi havia estat era un d'aquests que sí varen a ser convidats per tenir alguna relació però jo no vaig tenir cap contacte amb s'organització aquesta vegada mentre que s'altra m'ho varen cercar a tots un a un per convidar-nos i això que ara devien ser més pots per llei de vida
hi va haver un parell d'intervencions interessants per part sobretot dels caputxins
L'aventura va ser la més important, objectivament, perquè va ser una descripció dels passes que havien fet ells davant el bisbe, davant Roma, davant...
Bala de Barcelona, per exemple, prohibint tessativament l'entrada de la policia. És a dir, si van tenir una actuació important va ser els caputxins, que es van portar molt bé...
i fins i tot vam compartir amb nosaltres 3 o 4 àpats, perquè el sopar de dia 9, el berenar de dia 10, el dinar de dia 11, el sopar de dia 10 i el berenar de dia 11,
Varen-se, pensa tu, la gentada que hi havia i remort dels pobres quiputxins que eren menjats. Vareu menjar genties. Eren 7 o 8. No me'n recordo. El que sí sé és que el pa que vaig menjar amb una sardina de llauna no havia menjat res tan bo mai com aquell pa. Vull dir,
Però no era mèrit d'espai. No era mèrit de fam que hi havia en aquells moments. Ha sigut interessant el de la intendència, no te pensi. Per exemple, les al·lotes de l'institut francès mos tiraven el seu baranàs, de terrat a terrat. Hi havia un que me pareix que era...
En Miquel Porté, que... No, no ho recordo, no era en Miquel Porté. Un que havien delegat per recollir els bocadillos de les nines. I és que potser ens li van donar un covo d'estendre sa roba perquè els n'has posant allà.
però el pobre devia ser molt patriota i molt sanguini i molt nerviós i va veure per davall passar per davall ell una parella de grisos a cavall i no va poder estar i els va començar perquè era un bocadillo equivocació greu dos anys després varen tenir més al manco el mateix problema a Montjuïc dic a Montjuïc
A Montserrat hi va haver una tancada d'intel·lectuals catalans per protestar del judici de Burgos i també van tenir problemes d'intendència. I sabeu que algú va recordar que aquí no havien de posar de responsable.
i ho passa en Miquel Portemoix aquí se va ocupar allà a Montserrat d'aquest tèmol. Això no em mira, anècdotes d'intranscendents. L'experiència ha de servir per qualque cosa. Bé, no, no, recapitulem una miqueta. Mos trobam encara amb...
La franquisme, podem dir, la segona fase d'esfranquisme, però no era allò de les darreries, i diguem que hi ha una convocatòria secreta, per dir-ho d'aquesta manera,
d'estudiar, de representant d'estudiants. Exacte, això no ha quedat clar, ningú ho ha explicat, perquè parlen d'estudiants. I no, allà no érem estudiants, érem estrictament el delegat i el subdelegat de cada curs de la Universitat de Barcelona, més el delegat i el subdelegat de facultat, que ja eren elegits a dins el conjunt de la facultat. I si no eres...
delegat o subdelegat no eres membre d'aquella assemblea i no tenies dret a vot ni aquestes qüestions que es van enjuntar per aprovar els estatuts del sindicat, els nous estatuts crec que hi va anar més gent que entre altres coses hi va anar entre altres convidats oficialment
una vintena d'intel·lectuals, en Tàpies, en Rubió, en... En Pere IV. En Pere IV, en... En...
en Foix, crec, no me'n recorda cert si en Foix era, però hi havia en... de si n'era, en... en Espriu. En Espriu també era, en Tàpies, que no sé si l'he dit, i aquests eren convidats, i llavors hi havia, supos...
convidats particulars, diguéssim, dirigents, dels que tenien, dels organitzadors que eren, en teoria havien de ser estudiants, però hi havia el PSUC darrere que realment organitzava. Això hauria sabut, hauria sabut ara. Perdona, però el PSUC no havia prohibit en el seu generí, no?
o al contrari, van cessar, vam sagristar, que era un altíssim dirigent del PSUC, és qui va redactar els estatuts, imagina't tu. Això passa...
el que passa és que llavors no cridava gaire l'atenció a això però des del primer moment el sindicat democràtic va tenir pot de democràtic va tenir de democràtic que era elegit democràticament entre tots els estudiants de cada curs i sorties qui sortia però des del primer moment varen començar a venir els dematins que sabeu que s'havia portat
cuinat tota la nit, directives, no? I ja no t'ha de posar a votació això, sinó hem de mirar que surti això. Entens? I jo sempre protestava, ho tenia bé per protestar, perquè jo havia fet primer la selectivitat, que encara no havia dit sindicat democràtic ni res...
Això va ser a tercer. Que ja, llavors, quan vaig ser delegat, o soc delegat, el delegat de facultat, que era qui comandava i dirigia tot, era Maimó, que havia estat company meu a primer, quan anaven junts els matemàtics, físics, químics...
Ell era, em pareix que físic, o una cosa així. I clar, mos coneixíem, érem amics, a més, per hores de llistes s'hem aveïnat, i sempre ja me tenia com a crucificat. Vinga, Joan, mi, què tens que dir en això? Has de protestar aquesta vegada també, no?
Era una rutina i en el final, quan se varen aprovats els estatuts i tot això, hòstia, no se va permetre la conya. Està tothom d'acord? En Joan, a mi també! És que sempre protesta. Però érem amics. I això em va endurmiscar una mica d'aquests aspectes pot democràtics que tenia el comportament del sindicat, que era...
Això que sabeu molt clarament que els vespres eren clàssiques les reunions clandestines dels partits polítics que se reunien a la una d'en sa nit i que vaven a les quatre de sa matinada coses d'aquestes així que passaven i a les quatre de matinada venien
les instruccions per l'endemà, la facultat, que el sindicat havia d'aprovar. I ja treballem d'aquesta manera. I ahir vaig veure que era una festassa del PSUC. Tots els que hi havia allà eren PSUC... Eren com gent que havia assistit amb prou pes i coses de queixes, com en Mas Collell, en Geviatries...
i en aquesta que no hagués quedat molt malament no convidar-los, però a tot el que més eren els organitzadors del PSU que s'havien de dedicar... Ningú va parlar, perquè és que realment no hi ha res, no hi ha gaire res a explicar, ningú va parlar dels fets, de les actuacions del sindicat, perquè la gran actuació del sindicat va ser la caputxinada, i això va sortir per la BBC, va sortir per la Ràdio Vaticana...
ha imaginat 500 estudiants tancats dos dies i mig a dins d'un convent. Sí, sí, sí. Això era un escàndol. De fet, ahir van explicar com havia acabat, que jo no ho sabia. Bé, jo no sabia com havia acabat perquè ho vaig veure perquè em va entrar en Creix, que era aquell animal que dirigia la Polícia de Barcelona, i mos va dir que...
que sortíssim amb ordre i ens el carnet en la mà...
per donar-lo a qui el recullien, i a més a més va advertir que anigui a fer beneditures perquè la policia és tan nerviosa. Va dir que vius, que potser s'escapa un tret. I bé, hi ha d'haver les 11, 11 i mig, a les 12 a Ventura, vàrem anar sortint dels...
d'allà on érem, que era Saló d'Actes. Qualcú se'm va escapar perquè no era allà dins i se va amagar, dins d'un remost, també de la pelot. I llavors més tard... I va sortir quan ja es podia ser enviat. I els altres que feien, vos detenien? No, no, no. Els trens de fora se quedaven a escarnet. Vos identificaven? No, no, se quedaven a escarnet. No, no, ni el...
ni molestaven en copiar-lo, ni quedaven el carnet i deien d'aquí una setmana, d'aquí 15 dies, pot venir a viar la lletana a acercar-lo, i efectivament ho van fer així. Ahir vaig saber com havia anat això, perquè jo també sabia el que havia vist, però ahir van explicar que, no sé, van anomenar la peça un alt dirigent del franquisme,
Franco, antes d'entrar al Consell de Ministres, dia 11, va... Va demanar com estava el tema. I aquests d'això que... Com està això? Diu, encara estan tancats. Diu, i deia, quan t'acabi el Consell de Ministres, no em vull cap allà de dins. I, és qui m'ho va comptar, diu, i en Franco els Consells de Ministres eren molt curts.
has dit que a mitja hora volviem de treure de fora ordres directes d'en Franco no volia soportar que cada dia la notícia de tota Europa fos encara dura la tancada dels estudiants
En Mas Collell va anomenar cinc motius per als quals havia estat un èxit a l'equip de Puigdemont, i jo només en recordo un, perquè m'ha fet molta gràcia, i em va dir, diu, un d'ells va ser la inaptitud de la policia. Diu, sí, haguessin entrat, molt haguessin tret de fora coses en el primer moment...
que ha estat una reunió clandestina més que la policia ha desmuntat, i punt, i no s'hagués parlat. Per això de tenir molts dos dies tancats amb els vaticais, saber bé fer, i totes aquestes deixones, va contribuir enormement a l'èxit de l'acte que hagués passat desapercebut si no hagués estat passant actitud de la policia.
No ho sé, és un dels primers actes de resistència en es franquir-me de l'època, diguem, de la darrera dècada, diguem, d'es franquir-me. Abans, als anys 56, 57, hi havia hagut un...
una manifestació important, antifranquista, dels estudiants. M'apareix que havien tirat per a la finestra de la Universitat de Barcelona un busto d'en Franco a la plaça de la Universitat. I, bueno, aquell va tenir relleu, però, diguéssim, va s'organitzar per molt poca gent...
perquè no eren necessaris més que dues o dotzenes per armar un petit merder. En canvi, aquest altre va tenir el ressò que va tenir perquè eren, ja te dic, més de 500 estudiants i una vintena d'intel·lectuals, cosa que feia, més de 500 persones allà dins. Que...
Ahir ho vam posar en dubte, tot i que no s'havíem molestat en mirar una llista de queixes en què tots els representants que havíem assistit estan a la llista del llibre aquest d'en Colomé, que es diu Estudiant de Barcelona sota el franquisme, o de la Universitat de Barcelona, i no s'havíem molestat perquè allà els pot comptar, i ho sabem exactament quants érem, i...
I jo vaig mirar les cadires i no n'hi havia gaire més de 400. Ara és possible, també hi havia gent per damunt les finestres, hi havia gent per terra, és possible que sí que arribessin als 500.
Ara ja per aquest morbo de traient, de pintura, te puc explicar com tot això de ser clandestinat com va anar. Ja tenia, m'havien avisat, dia nou, ara de ser a tal estació dels trens de Sarrià,
la més a prop d'Esquiputxin, no recorde quina era, has de ser les tres allà en sotren. No has de dir ningú i tot això. Jo em vaig posar en vines d'estren i davant les tres vaig arribar allà. Hi havia una fila que esperàvem, vigilant la sortida, una fila de vuit o deu
estudiants. Tots ells de facultat distintes perquè no s'acolàs ningú que no fos conegut d'un d'ells. Químiques, coneixines de químiques. Però n'hi havia un de cada facultat per... que no s'acolàs ningú. I quan tu una xicaves el braç i de...
feia gesto de passar, però llavors ja sabíem que aquell havia estat reconegut per un d'ells. I allà me'n van dir, surts per aquest carrer, ves recte fins a Esconvendes i Putxins i allà entres i allà t'esperen. I així va anar la reunió clandestina.
la policia no se va enterar fins a escat de no sé, d'una hora o una hora i mitja no van ben bé dues hores per aparèixer, se n'han d'entrar a escat d'una hora però i ja t'he dit, una concentració de més de 500 persones fa que... sí sí
M'he llegit, com a anècdota també, que la policia va sospitar que era allà, la trobada, perquè hi havia el cotxe d'en... d'en Tàpies. No sé fins a quin punt. No ho sé. Que segur que era un cotxe de luxe. El Mercedes. No n'hi devia haver molts. En Tàpies amb un altre, crec que en Espriu.
va venir allà amb tot escotxarro molt democràtic i molt estudiantil però va anar molt bé cantar pies i fos perquè eres personatge internacionalment més conegut i
i tot això. No ho sé, he llegit que sí que va venir en So Mercedes, però és possible que sí que el seguissin si sabien que ell era un dels conspiradors en casa d'aquestes, però vaja en casa d'aquestes així, no...
i s'havia d'allà de dins, doncs, era conferències, perquè, clar, no teníem programat estar dos dies allà, i llavors sortien, hi havia intel·lectuals, hi havia professors, i això, potser feia una conferència, llavors va sortir en...
Aquest que se va matar en Toni Ramis va sortir a comptar xistes. Per exemple, un xiste va quedar parat a la meitat i diu, no me'n record com continua. Si hagués comptat el xiste complet no me'n recordaríem, però d'això naturalment me'n record.
darrere qüestió sobre aquest tema i ja entram en actualitat justament en Mallorquins quins hi havia? hi havia en Toni Ramis hi havia en Toni Ramis hi havia jo i hi havia en Pere Tomàs un germà d'en Alila Tomàs un fill de jutge un dels 13 o 12 aquí
de jutge Tomàs, que era una KTF, ja he hagut de demanar quin era, perquè jo no ho sabia, ho vaig saber després que hi havia un fill de jutge, però he hagut de demanar encara en Alila quin dels germans seus era, i m'ho va explicar que era en Pere, de més passadat que correspon, diguéssim, i és arquitecte, ell devia ser delegat o subdelegat d'un curs d'arquitectura.
Joan Mir bé molt d'anys 60 són molts si t'apareix bé són les 10 i mitja ara mateix i podem dedicar aquesta darrera mitja hora a analitzar l'actualitat darrerament el que feim és començar per lluny i anar-nos apropant ho podem fer així
Bé, mira, ara com he vist per WhatsApp i això, i ahir ho comentàvem també amb un company que sol estar molt pendent de l'actualitat i molt al dia de tot el que passa a nivell mundial,
Comentàvem l'extrema dificultat que tenim per trobar llocs on expliquin un mínim de veritat sobre el que està succeint a la guerra a l'Orient Mitjà. Ja puc dir-te i comentar en els nostres agents que és 90% o més del que surt per xarxes en mentida.
Com està? Tot surt de les dues grans agències americanes que estan controlades pel trampisme, per exemple. Per salt de costat també, per salt de costat també, constantment hi ha vídeos que Tel Aviv ha estat destruït, que es porta avions, no sé què, ha estat enfonsat, amb imatges, eh? Amb imatges. Però no són veres. Avui en dia és fàcil. Sí, sí, sí.
o són imatges d'altres bandes o tal però en qualsevol cas per tant primer advertiment per això com que estem acostumats també treure de lo que llegim llegir entre línies treure lo que pot ser veritat i lo que segur que és mentida en la cara d'això
Llavors és important segurament anar a fonts que com a mínim contrasten, no? Sí. I en aquest sentit, per exemple, la web pot ser una bona font, però clar, és una font també molt allunyada. I amb esquesa, presència, com te dius. Sí, sí, sí. Hem de cercar altres espais. Tenen bon criteri a l'hora de...
passar Gerbell, passar notícies que els arriben. Una publicació ha sigut Corriere Internacional, que és en francès, i que també tot el que publiquen és contrastat, per tant...
En fi, això, el primer de tot, constatar això, que gairebé tot el que se diu, no tot, però una part molt important, és mentida. A partir d'aquí, Joan, mira, fa 10 dies de guerra, com analitzes com han anat aquests 10 dies?
Mira, ha estat un atac i gol, que diuen els americans, disparant per allà de dalt, els jueus també disparen i maten gent.
i sobretot disparen molt contra jo crec que disparen més per defensar-se que per atacar és a dir, encara no surt un missil de Teheran o de Pèrsia que el detecten d'on surt i el bombardeig d'allà on ha sortit per espanyar per destrossar l'atac i si queden més missils espanyar-los jo crec que això és vera
per altra part pareix que l'únic efecte que ha tingut això no ha estat d'habilitar la voluntat de resistència del govern i dels ayatolars sinó que l'únic efecte diguéssim notable i que en certa manera anima la població és que la por que ha enviat de banda està ple de policies d'aquests compromesos de
de guardians de la revolució i tot això, que dormen dins del seu cotxe, no gosen a dormir que seva i a la cara se'ls veu que passen molta por. Això és un des dèxits, diguéssim, ara, que això impliqui un abans en seu derrocament del règim,
no ho pareix. Pareix que la tàctica de Zayatolàs és tu ves disparant, nosaltres mos amagarem tant com podrem i si poses els peus aquí sabràs el que és bo.
I jo crec que la guerra acabarà sense cap canvi important a dins l'esquema de poder de l'Iran, encara que sí, probablement amb molta debilitat de la capacitat ofensiva. Bé, si diguem-ne que les informacions són poc fiables...
el que diu en Trump també però és que el que diu en Trump la meitat del que diu segur que és mentida perquè cada dia diu el contrari del que ha dit el dia abans és dir que un dels dos diu mentides ara diu que està a punt de acabar ja me diràs tu d'on treu això aquest tipus
i d'altra banda han llegit que justament el règim iranià fa anys que se preparava i que més o manco tot i que jo diria la meva mirada damunt d'això que ja dic molt poc molt pocs arguments de veracitat diguem però
La meva mirada és que si ve el primer, segon, tercer dia, sembla que és això, que és un... Estats Units i Israel arrasen, no? Després, a poc a poc, veus que... Tot dos tenen un arsenal més buits.
Sí, i els iranians ja havien previst això, és a dir, ja havien previst que hi hauria una una una descàrrega brutal fins i tot he llegit he sentit comentaristes, diguem-ne no qualsevol més o menys documentats que bé, contemplen la possibilitat que Sayatola Kamenei
sacrificar de manera, diguem-ne, bastant... Voluntària. Voluntària, primera, perquè tampoc m'apareix que estava gaire fi. No li venia d'aquí. No li venia d'aquí, i a més un martiri en temps de ramadà, etcètera, però és que dona més punts.
no sé per tant diguem que per un costat que els primers dies semblava que era que ressaven i després veus que diuen això ja n'hi ha per més temps també jo me deman com és possible que en tot el que ha tirat Estats Units i Israel encara li quedi
arsenal a Iran, no? Bueno, a Iran és molt gran, no? Tenen molt de llocs on muller-se i on muller les armes. Moltes bases, sí. És molt gran a Iran i probablement tant com podien tenien esbargides els cortets generals, diguéssim, per atacar. Jo crec que els en doen que d'uns quants intactes
un parell de qüestions concretes primera selecció d'en Mohatma Kamenei és fill més de lo mateix no pareix que hagi significat gran cosa més jove, més enèrgic més dur, més cruel
sense tant d'escrúpols, si és que tenia cap a son pare. Punts de la guerra. De moment... Però, clar, també ho entenc perfectament. De moment, la suposada revolta de la ciutadania no existeix. És que són merda...
se considera que són 3 o 4 milions d'adeptes forts que té el règim, dels quals 500.000 són militants, són policies, el guardian de la revolució o gent que cobra per reprimir. Clar, 500.000 són molts perquè la gent pugui sortir a les carreres sense por. Sobretot quan van sortir i l'únic que van treure van ser 30.000 morts i...
i pac ajuda de l'exterior. Ara, l'únic que se parla de l'ajuda en els curts, que per una part he llegit que no són independentistes, és a dir que no...
No seria una solviò soviètica, diguéssim, en què les repúbliques se van anar independitzant quan va caure el règim. Aquí, per aquí, els curts no tenen cap intenció de proclamar una república curda a dins de Pèrsia. I, per altra part, són molt pocs. És a dir, se parla de 5, de 9.000, que, bé, comparat amb l'exèrcit irakià, fa com arriés...
Si els canvis han de venir, hauran de venir dels agents de la CIA i del Mossad infiltrats, que jo crec que són més escurs que hi ha per allà. Una altra qüestió. Un missil que anava per aquí, oi?
el van neutralitzar però aquesta és la situació delicadíssima que hi ha que Turquia és membre de la OTAN si Turquia és atacada pot demanar ajuda a tots els membres de la OTAN perquè els estatuts de la OTAN diuen que tots han d'ajudar tant com puguin
defensar un membre que sigui atacat això tot el que està passant durarà unes conseqüències que ningú pot preveure en aquests moments jo crec que tampoc una notícia curiosa, curiosíssima 11 països demanen ajuda a Ucraïna
Per drons. Són els mestres. 11 països inclosos als Estats Units i diversos estats europeus han sol·licitat ajuda a Ucraïna per comprar els drons iranians que ataquen països de l'Arient Mitjà.
segons ha anunciat Vladimir Selensky a la seva pàgina de Facebook. És que tots... Israel té un sistema de defensa que es diu sa cúpula dorada, com en Trump...
que és boníssim, però cada míssil antidron que tiren val centenars de milers de dòlars, mentre que els ucranians els fan igual d'eficaços per 1.500, 2.000, 3.000 dòlars que fan un dron antidron. I clar, quan se parla de defenses que n'han de tirar 12 hores i 12 hores cada dia,
arriba que a la butxaca ho pateix i no és raro que als Estats Units demanin mem com se fa això i dues qüestions ja més de la vessant econòmica Emmanuel Macron vol assegurar l'estret d'Hormuz i d'altra banda el barril de petroli ha
Bé, ha vist com se dispara el seu preu. Sí, això és previsible, però que en Trump diu que no, que ho arreglarà i que és complicat que els barcos puguin circular per allà tranquil·lament. I lo de Macron és una altra història. Lo de Macron és...
que dins d'aquest moviment que hi ha a Europa de recreació d'una força armada europea, que està liderada en Alemanya, en Van Mers, en Macron i en Starmer a Inglaterra, encara que no sigui membre de la Unió Europea,
En Macron aspira a ser líder d'aquest aixó perquè té la bomba atòmica i els alemants li han demanat que els protegeixi i estan estudiant la manera de com França pot garantir la defensa nuclear europea.
I en vista d'això, en Macron intenta fer un assaig general de liderar totes aquelles barquetes que a Espanya ha enviat una fregata o no sé què, i tothom envia cosetes, i en Macron ha enviat Estres Atlàntics, porta avions...
l'únic que té general de gol i que clar vull dir té més pes, té més importància té avions Rafal que els altres no tenen i el lideratge d'aquesta flotilla que diguéssim sigui un assaig general d'un lideratge més profund de l'exèrcit de les forces armades europees
no sé si has d'afegir res més d'aquesta qüestió perquè si no te'n plantejaré de més properes bé si anem ja cap si mos acostem cap aquí i arribem a Vilaweb podem veure un parell de noticis
i també mos ha de donar temps de tocar-ne dues de Mallorca per tant t'avui demanar molt breument si tens cap opinió o si has seguit gens a judici contra la família Pujol molt damunt damunt però bé no hi ha massa misteris tampoc són d'obbes que no són de l'avi
del deix de l'avi Florenzi són del més cada vegada surten coses més rares per exemple va sortir ahir un crec que va declarar que el feix d'en Pujol influïa no només en les organitzacions properes a Junts sinó també
a altres organitzacions controlades per altres partits o per l'oposició, com era, per exemple, el tema de l'Ebre, de la conca hidrogràfica, que hi ha una direcció allà i tot això, i ell se vol que hi punyia molt per allà de dins, tot i que havia estat en màndats socialistes o coses d'aquestes així. És a dir que, bueno, era cada vegada més de la mateixa, és a dir...
Un imperi familiar, sa dona i els fills com andaven molt, tothom ha idea la seva, i en Pujol era un personatge únic, vull dir, no se'n donarà altre en sa història, perquè a més a més, perquè ell personalment se'n desentenia de ses negocis bruts aquests, però els deixava fer.
perquè diguem-ne políticament el judici polític paral·lel que és important per altra banda sobre si en Pujol és del sistema o va trair el sistema diguem-ne
Això va d'això, no? Sí, però en Puigal sempre tenia l'habilitat de dir-me que a cadascú li apareixia... No m'aclarirem mai en això. Sí, sí, sí. Se va avançar l'algoritme. A cadascú li deia el que...
el que li agradava cadascú li oferia l'imatge que volia d'ell vinga, idò molt ràpidament aquí Balears primera qüestió la desaparició de gama fins a quin punt diguem és important
Bé, home, sí que és important, però amb tot això de l'agricultura mos hem d'arribar a fer la idea que hi haurà sectors, jo què sé, de les herbes dolces o alguna cosa d'aquelles, que subsistiran per raons ètniques, perquè són d'aquí, i aquí sempre tendran un públic, ets estrangers, potser per allà que són exòtics...
en compraran, Mallorca, per exemple, es porta bastant de vi, Alemanya, d'aquestes així. Però, diguéssim, tret de casos molt puntuals d'aquests, seguirem el procés que ha seguit l'Unió Europea i continua seguint l'aprimament de l'agricultura.
recorda tant les tendes de la queputxinada era famós era famós la doble vegada que estava a Europa amb congelar la mantequilla fer unes naus brutals perquè no hi havia manera de vendre-la i produïen més de lo necessari fins que supos que van arribar la solució d'arreglar-la o de cremar-la o de subvencionar que matassin les vaques o qualsevol cosa d'aquestes
i ara no te dic el que passarà en el Mercosur que és una potència agrícola jo me'n recordo que vaig fer fa 10 anys una volta per la Rioja i a una benzinera mira els pàrets de la Rioja guapo una llauna d'això i
vaig veure que eren de Perú. Això és llei de vida. Nosaltres es portarem més cotxes i es portarem més, ja què sé, habilidats que tinguem, emparant l'agricultura estret de molt càssers molt particulars ho passarem malament. Ara, bé, la gama pentura té una capacitat
És eficient, és competitiva, i parlen d'exportar sa llet a Espanya o fora. Bé, si se'n surten, fantàstic. Seria un problema menys per Mallorca. Tenia una sortida sa llet.
i darrera qüestió ara a les 11 hi ha concentració davant del Parlament per protestar per retreure PP i Vox que avui derogaran la llei de memòria democràtica ja n'hem parlat altres vegades però avui se farà factiu té un valor sobretot i per damunt de tot simbòlic que encara encara
és pròxima la guerra del 36, fa 90 anys, i tot això encara és això, encara són famílies que o tenen morts o famílies que tenen membres que eren assassins, torturadors,
i del bando franquista, i això no desapareix com així, perquè s'han d'oposar la memòria històrica, més que per mala consciència i per tapar com els nazis volen tapar els crims que han de concentració.
i que no hauran de passar 50 anys més sí, sí, en principi sí, és com és com una autoinculpació no? sí, però és que fa d'Espanya un un estat molt peculiar
això és el mateix la manifestació queixa és sinònim de l'impossibilitat que a Espanya ha de fer la grossa coalició ara seria d'allò més lògic que el PSOE digués deixa't estar de Vox i tu i jo ens entenem i no que som gent del govern però no ho podem fer perquè hi ha el 36 per mig
sí, és possible que sigui per això sí, sí mira, com que encara tenim tres minuts i ara el vot serà important perquè ara sí que ja anem a qüestions segurament no tan transcendentals
Però, com vius el procés electoral del Futbol Club Barcelona? Diu que ja hi ha eleccions i ara hi ha una campanya en què estan sortint coses.
Jo no hi volia anar perquè considerava inútil i innecessari, però aquella bomba d'en Xavi i Messi i tot això és molt gros i en principi és creïble, com a mínim
part del que s'explica sigui cert i clar, això és molt empipador, nosaltres molt preteníem tenir un club sense taca te refereixes a aquest franquista que moues fils bé, no ho sé no, me refereixo a quan en Xavi diu
Diu, primer, que el Barcelona és boníssim, que és a mit d'en Hans i Crick, que tots aquests joves està orgullosíssim. Però el mateix temps que diu que el Barça és boníssim, diu, el Barça és un desastre, que amb vida d'alta a baix no ho arreglarem. Per tant, se refereix a qualca altra cosa, no? Sí.
en els jugadors. També diu que qui comanda més és en Echevarrià, que en Echevarrià volia que quedés en Messi i que en la porta va decidir que no, per tant. És un poc contradictòric. Sí, sí.
Bé, en el Barça, de totes maneres, com a tot lloc on s'amaneixen molts dobbers, mai sabrem el que passa. La veritat. La veritat realment. Hi ha molta part que els francesos diuen «cerqueu la dona, xerxe la fama». Hi ha molt de motius que no són els que se diuen en moltes actuacions que hi ha.
tres passos i coses d'aquesta allà sense dubte que aquestes comissions tenen un pas enorme sí, sí en el passat, en el present i en el futur molt desgraciadament tomeu, a nit a nit davant del televisor a nit sí que serà més en fi, parlarem de futbol gràcies Joan Mir gràcies, bon dia
I som a la recta final del Bon Dia i Bona Vida. Tot d'una ja estan arribant els sobiranistes i per tant tot d'una vos oferirem el programa Sobiranistes.
Bona nit.
It's the final countdown
I el bon dia i bona vida d'avui dimarts, 10 de març, ja només mos queda acomiadar-vos i dir-vos que continueu aquí, a Ona Mediterrània, tot d'una riba sobiranista, és el programa de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. I a continuació teniu tota la programació habitual...
d'Ona Mediterrània. Per cert, ja sabeu que a partir d'ara els sovitanistes els podem escoltar en directe es dimarts a les 11 i no dilluns com fins ara. I sempre ho podeu recuperar a través de la carta d'onamediterrània.cat. També vos recomanem demà a les 7 des de matí la redifusió del Crepuscle i a partir de les 8 el Bon Dia i Bona Vida. Gràcies per ser-hi.
Fins demà!
It's the final countdown It's the final countdown It's the final countdown It's the final countdown