Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Comença Bon dia i bona vida. El matinal d'Ona Mediterrània. Conduït per Tomeu Martí i produït per Maria Moreno. I curtint anuncats, amollot d'agarrotua. Aixos coetans, tatuatori. Banyau cabicats, i ben seco. Aixecant-se.
Fins demà!
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència molt odada també. Onamediterrània.cat. Una salutació a tota la gent que mos escolta des de Mallorca o des de qualsevol punt del món. El Bon dia i bona vida és un programa que fan possibles socis de l'associació
Ona Mediterrània, una associació, l'associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins, que dona cobertura i edita cinc mitjans. El diari de Balears, l'estel de publicació en paper, l'estel també.
a la publicació cultural ploma.cat, també vida.cat, la plataforma audiovisual, i evidentment aquesta casa, Ona Mediterrània. Començam, bon dia i bona vida, avui un programa ple d'actualitat i ple d'anàlisi. Som-hi!
Ves-te'n'acadepa, no tornis baixant, no saps què de s'espera, si tornes a gointar, de textos plenes, d'aglantar la teva cara, de molt com brevetges, amb el durós de ton pare. I és que ets un bar de cama negra, i ets un engendre malcriant,
La vaig emprega molt misteria, però més que un poble desgràcia.
Passa això amb la bava, per allà d'on vas. No hem menys que un calapè, ets com un lliman. T'ho penses que fent ratxes vols trobar sempre darrere. I si no vols alertar, t'enclauràs la teva ioba. I és que ets un porc de capa negra. I ets un enge entre malcria.
Te vaig a envega, vomit, terra, com més que un poble d'esgraciats.
Nena que teva, no tornis baixar, no sé què t'espera si tornes goita. Els esmols s'est resta, què vols demostrar? Tu no te n'adones, i tot t'ha bé gros, però no ho has pena. Perquè saps qui tens darrere, les cons de banyassa s'han segut a saborell.
És que ets un poble caballagre, i ets una gent amb altria, de fàcil en megafop intera, més que un poble desgraciat, desgraciat.
Bon dia i bona vida. Som al programa matinal Dona Mediterrània. Avui és dilluns 23 de febrer de 2026. Tot d'una... Vos repassarem l'actualitat a través dels titulars de Diari de Balears i també...
dona de la Vilaueb. A continuació, mos connectarem amb en Pep Vergé, amb ell repassarem la jornada futbolística, entrevistarem en Guiem Llorenç, cantant conegut,
Menorquí conegut com a rudimentari. També tindrem entrevista a la, fins ara, Batlesa del Pi Porreres, Francesca Mora. Tot està connectat amb en Anna Duel, focus amb en Llorenç Capellà. I acabarem la setmana amb una entrevista amb en Pere Pastor,
Tot això i moltíssimes coses més, aquí el Bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània, un bon dia i bona vida que vos acompanyarà fins les 11 del matí i a partir d'aquella hora tendrem transitant.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Bon dia i bona vida d'Una Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I començam el repàs a l'actualitat i ho feim amb el diari de Balears. Ja hi trobam a la portada de balears.cat hi trobam una notícia en exclusiva d'aquest diari. I imputen els dos provocadors que varen agredir Valtònic en una discoteca. Trobareu tots els detalls d'aquesta informació que, insistim,
és una exclusiva de diari de Balears, a debalears.cat. També informa que desenes de persones protesten a Palma per la caiguda de l'escut social. Els importen molt poc les persones pobres, diuen. Denuncien curses de motocross als camins públics de muntanya. Hi ha un vídeo que va fer viral ahir
L'escriptor Miquel Àngel Llauger i que on es veu gent fent motocross per esparatges naturals i protegits fins i tot. Terra Nostra celebra els seus cinc anys de vida amb una festa que reivindica el comerç local.
I també informa a Diari de Balears que el menjador infantil del Costa i Llobera de Pòrtol, una reivindicació de més de 15 anys, ara feta realitat. Més denuncia el retroced generalitzat del català a les institucions governades pel PP. És una ofensiva contra la llengua, diuen.
I també destaca a Diari de Balears una crònica, el govern l'auí pel president del Tribunal Superior de Justícia dels Illers Balears i l'obra cultural Balears es comprometen en la defensa dels drets lingüístics.
Més per Palma, Donald Suss, el seu congrés amb la vista posada, recuperar una ciutat segrestada pel PP. Homenatge a les víctimes del franquisme sense l'Ajuntament de Palma, però ple de dignitat, explica el diari de Balears,
que també se fa ressò d'una convocatòria. Quart creixent acull la presentació de La llengua de la nostàlgia als imaginaris sociolingüístics de l'Alguer, de Nivan Solivelles.
Julieta publica 100%, un suggerent vídeo rodat al balneari de Caldea. I El joc del silenci, el fenomen literari en català es traduirà al francès i té productores interessades en dur-la al cinema.
I, finalment, també destacam que l'Assemblea Nacional Catalana adverteix als partits independentistes que, en la pràctica autonomista, no tornaran a governar les institucions. Aquests són ara mateix els titulars més destacats de Diari de Balears. Montanam a Vila web, allà hi trobam una fotografia.
de la policia espanyol i l'excomissari Villarejo i el títol és Una setmana decisiva. L'operació Catalunya s'infiltra finalment en el judici del cas Pujol.
També destaca a Vilaueb que la mort del Mencho desencadena violència i aldarulls a Mèxic. Rubén Nemesio Oseguera Cervantes era el narcotraficant més perseguit del món i la seva mort ha significat
Una autèntica revolta i aldarulls per gairebé tot l'estat de Mèxic. Més qüestions en clau d'eleccions al Futbol Club Barcelona. La batalla de la signatura en marca el primer veredicte de les eleccions al Barça i la crida soblida del fantasma d'Amazon en la inauguració de les falles.
També el servei secret dels Estats Units mata un home que provava d'entrar a la menció de Trump a Florida i el govern de Nes s'indigna amb el vaixell hospital de Trump a Grenlàndia. No hi ha cap necessitat sanitària, aclareixen des del govern de Nes.
Tornem a la portada de Diari de Balears. Ja hi trobam diversos articles d'opinió destacats, com per exemple el d'en Alila Tomàs, 90 anys del Front Popular, també el d'en Joan Vicenç Lillo-Cassa,
Hàbitats i democràcia. Mariu Verdú és el moment d'associar-se i teixir xarxes a les Balears. El d'en Joan Lledonet, el Principat de Catalunya, un país on es fomenta la corrupció.
I, finalment, el d'en Rafael Borràs, que analitzarem demà. Salari mínim propi de les Illes Balears, condició necessària per frenar l'empobriment. Aquests són ara mateix els principals arguments informatius i també d'opinió aquí a Diari de Balears, de Balears.cat. Escoltam ara la predicció del temps que mos fa en Tomeu Mateu Canals.
Bon dia, inicià amb una setmana que meteorològicament tindrà molt poques novedades. Estan dins d'una zona anticiclònica i així pràcticament tota la setmana. Per tant, tindrem nits fredes, podem tenir alguna gelada de tessitot, cosa que no havíem tingut pràcticament en tot el gener, però mentrestant els 20 dies seran càlids en temperatures que poden arribar a 22-23 graus.
També, si quan vagin passant els dies no augmenten l'humidat, per tant, les boires nocturnes, les primeres hores de matí, diuen i sentit hora de les illes, però a vorell de la mà poden tenir boires d'erfacció que poden durar, poden arribar a qualsevol hores del dia. I així seguia pràcticament tota la setmana. Pentura, cap a dir, un mallor, però si un dilluns podien tenir alguns canvis.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Escriixa Ona Mediterrània. Vos hem informat que Julieta acaba de publicar 100% un suggerent vídeo rodat al balneari de Caldea. Escolta'm la cançó.
Perquè ja sempre ho sent, al cent per cent. Ja sempre ho sents, al cent per cent. Ja sempre ho sento, al cent per cent, al cent per cent. I tu em deies...
No me suis sentado.
Fins demà!
I mira que jo que tinc cara de bona Però si em falla em fallaré molt millor Una fera, una bandolera Perquè jo sempre ho sento al 100% Si quiero, quiero al 100% Si jo brillo, brillo al 100% Perquè jo...
No m'es veis sentir-o, tu, me sigues si rico, lloro d'amor, o vibre tan fort com si fos no el tim que va una estrella.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Fins demà!
Pep Berger, bon dia. Molt bon dia. No sé si estàs resignat o indignat. Una mica de tot, no? Una mica resignat i també la veritat és que no sé si tant com indignat, però sí enfadat, disgustat, decebut, un pot de tot, eh?
Ho pot de tot. Supost que te refereixes al Mallorca. Clar, clar, clar. Ah, vale. Sí, idòs, sí. 12-0 contra el Celta. El millor esporter, Leo Román. I un Mallorca que no juga res, se pot dir així. Sí, la veritat és que és un equip simple, vulgar. Mm-hm.
defensa malament i ataca pitjor. Un equip infame, dius tu, oi? Sí, sí. No té ànima. Realment és que si no xutes a porta no pot marcar. Fiar-ho tot. El que no te faran cap gol és com molt arriscat. Més un equip que la veritat és que no defensa bé el Mallorca, tampoc. I per tant, men...
Trobaran tres de pitjor. Es perd, però cada vegada me costa més detectar quins seran aquests equips pitjors. Cada vegada el més complicat. L'Elx, en principi, en té moltes paperetes. Sí, sí, sí. L'Oviedo, no? L'Oviedo el donen per... Bueno, jo el Llevant i l'Oviedo els donen per tot sentit. Per tant, només queda una plaça.
I en aquesta plaça hi ha el Mallorca, hi ha l'Elx, hi ha el València, que no ho crec, hi ha el Rayo, hi ha l'Alabers. Però jo diria que és el que pitjor està de tots aquests. Evidentment perquè és el que menys punt té, és el Mallorca, però a més per la trajectòria. L'Elx és un equip que va para baix clarament, el que passa és que juga.
I el partit, sí, va perdre, crec que era divendres contra l'Atletic Club, 2-1, però va plantar cada fins a la tercera minuta. Sí, sí, sí. I va, vull dir que, no ho sé, no trob que sigui un equip en descomposició, tot i que dur una trajectòria molt xereca, no? Té Neder Saravia d'entrenador.
Sí, sí, sí. Bé, alerta. Sí, és un entrenador valent, diferent, que intenta fer jugar a futbol als seus equips i, bueno, bé, està a quart dels darrers, tampoc no és per tirar coets, té 25 punts. Però... Mem, el Mallorca està en una situació molt, molt, molt perillosa. Sí, sí. A més...
Més que res, és l'equip, que no juga res, no te transmet res. Per tant, difícil, difícil, molt difícil.
Ahir vaig veure per les xarxes que diversos periodistes d'aquests que acompanyen el Mallorca, que acompanyen, vull dir, que els segueixen i això, no que siguin d'esclub, feien bastanta referència a la imatge de l'autocar, abans de partir, on es veia en Iago Barra Sate totalment
diguem, aïllat i tot sol i no sé si menjava una pizza o què, però vaja, que... Quan els resultats no són bons, quan l'equip es troba en soledats 100... Sí, no fas festes tampoc. Clar, escolta, és que és normal, acabes surts de perdre, has de pensar també que faltant 5, no crec que eren, anaves a empat a 0,
I fins i tot te diria que si no estàs així, perventura no s'haurien de preocupar un pot, no? També era bé. Vull dir que és normal que estigui destrossat i que no estigui bé. Sí, sí. És normal. Un altre que després diu, no, és que això vol dir que està... Bé, no ho sé. Això són altres coses que perventura es verà. Però, bueno...
Són deduccions que no... Sí, sí, que no... Avui per avui, el Manco fins ahir, en Arrasate tenia la confiança de l'estaf que dirigeix el Mallorca, d'en Alfonso Díaz... Sí, tenien la confiança. En Pablo Ortells, director esportiu... Ara, pot haver canviat d'ahir a avui?
que és de mal. Per on... És a dir, a partir de les claus desperdits d'ahir, etcètera, per on passaria una possible... una possible sortida, però ja ara com a d'emergència, per dir-ho de qualque manera? És a dir, de què se tracta? De que... Som moix...
amarrar els punts i ja està evidentment si aconsegueixes sumar tots els punts de Sant Moix serà molt difícil que el Mallorca baixi això és evident el Mallorca no hagués estat encara se bala del canvi d'entrenador és una possibilitat que a un moment determinat hi ha ocasions en què funciona i que serveix de revulsiu
Sí, sí, sí, sí. Independentment de si segur per desentrar o no. A vegades... Per tant, això és el moment. Ara podem continuar confiant una mica més en Barra Sate. Jo, la veritat és que avui per avui crec que encara confiaria en Barra Sate i guardaria aquesta bala per si les coses empitjoren. Ja, ja, ja. Evidentment, si el Mallorca, crec que els pròxim partits contra la Real Sociedat, si el Mallorca perden la Real Sociedat, no, ja està. Ja, ja.
serà el moment clar, els dubtes faran tard jo què sé, que és de mal és molt més complicat, què farà l'Elx el pròxim cap de setmana o el València fins i tot, què faran? Guanyaran? Perdran? Jo què sé per tant, el Mallorca guanyant, fins si se fa fort som moix, tindrà moltes opcions d'anar per amunt
ara mirava clar, números són 24 punts de 25 partits jugats sí, sí, sí això són números de descens bé, per això està en sort de descens té 25 punts
El Rayo Vallecano en té 26 i el València també en tenen 26. Aleshores, en té 26 però té un partit menys, no?, que juga avui contra el Girona. En aquesta lliga d'ara calcules que en 40 punts ha estat salvat? Sí, però si em fas dir si m'allor que aconseguirà 40 punts, ja t'he dit jo que no. No? No, avui per avui me sembla impossible. Avui per avui me sembla impossible.
Bueno, bueno. Tampoc no hem de... És molt difícil avui per avui. Ja. Si no s'han de salvar en 40 punts serà complicat, crec jo. Però, men, no poden descartar res. Vull dir... Se pot descartar res, però avui és difícil salvar 40 punts. Bé... Men, si tu dus 25 jornades...
i jugues d'una determinada manera, i després de 25 jornades estàs en zona de 100 i has sumat 24 punts, no esperis que després a les 10 darreres jornades... No, faran 30 punts a les 10 darreres jornades. Escolta, escolta, si tu en 25 jornades has fet 24 punts i el més o manco, sí, pot haver un poc per amunt, un poc per avall, però no tenies molt més enllà. Hi ha equips que reaccionen, sí...
Clar, sempre n'hi ha que fan, però és difícil, no? I això te marca una tendència molt clara, i la tendència de Mallorca és evident que no és bona. És evident que no és bona. No, el que passa és que jo crec que el Mallorca no és tan dolent. Juga molt malament, sí, juga molt malament. Se mereix estar allà on està, sí. Ara, no crec que aquests futbolistes siguin tan dolents. Jo tampoc, eh? Ja, igual, però...
Els fets no els desmonteixen el meu. Els fets demostren que no els diuen que sí, que el Mallorca és així de xerec. Sí, sí. No, jo ara mirant... Sí, sí, ara, clar, ja sabem com va la cosa, però...
jo hauria dit que el Mallorca tenia equip per estar a mig a table tranquil·lament, no passar pena, tampoc no era ni per Europa ni res, però per això, per estar per allà al mig i no passar pena. Sí, exacte, correcte. Jo també m'ho pensava, eh? Jo també m'ho pensava, però els fets han vengut com han vengut i som allà baix, ben a baix, a més...
Sí, sí. De la resta de jo anar a la primera divisió que destaquem. Bé, canvi de líder, però, baixa, ara... Sí, canvi de líder, efectivament. Ara, fins que no se facin les eleccions del Barça, convé que el Laporta va i... Vull dir, perdó, que el Barça va i primer a la Lliga. Sí, no? I tu supos que ets el deportista i que el Laporta seràs el futur guanyador, no? Ah, no, no. Dic que com que és el candidat del sistema, convé que...
Això és una cosa estudiar, que un home com tu estigui amb el sistema, no? Jo sempre t'havia fet... No, no, jo he dit això, no he dit això. Jo he dit que en la porta està amb el sistema. Jo havia entès que tu estaves amb el sistema, també. No, no, no. Bé, bé, ja està. Està bé així. Saps que ara... Mira, justament, avui que tenia resposta, avui no me demanes per anar greirà.
He fet un estudi, he fet un estudi, ja sé per què s'apagaven en aquella era.
perquè ajudassin a anar a Madrid perquè el Barça en aquells moments era tan superior que necessitava en fi, una mica de competitivitat per després de cara a les competicions europees ara ho veig clar jo crec que aquest argument sense cap dubte no hi haurà
Ni un sol jutge que pugui rebutjar ni posar en qüestió. Exacte. Ho tinc clar. Quedarà claríssim. Tot clarificat. M'ofereix que fer un informe. Un informe d'aquesta qüestió, no? Sí. Bé, el Madrid va perdre de l'única manera que pot perdre aquesta temporada, que és així com a... En fi, no? En el darrer moment i...
I agafant per sorpresa s'àrbit, no? I sense cap penalti a favor, no? Sí, clar, clar, clar. Has d'anar a Berta a no fer cap penal. I llavors, bueno, si era molt descarat, el Berta corregell. Perquè si hagués estat per s'àrbit, hauria quedat 1-0 o no al partit. Sí, no ho sé, però... Al Madrid. Vull dir, que va intentar anul·lar...
O sigui, va... La jugada que acaba sent penal de l'Osasuna, segons s'àrbit, és targeta groga en el de l'Osasuna perquè s'havia tirat. I embolimida, a més. Ah, sí, exacte. Sí, sí. I el segon gol l'anula per fora de joc, que després s'ha obligat a corregir. Sí.
Sí, són aquestes coses que passen. El VAR ahir va... Bueno, diguem-ne que va estar bé, no? Que va fer complir sa legalitat. Sí, sí, sí. Bé, el Vila Real tercer, l'ètic de Madrid quart. Sí. Què ha passat? L'ètic de Madrid s'ha centrat ara en altres competicions o què? Bueno, la veritat és que la quarta posició dona serà Champions i per tant...
És una bona posició per l'Atlètic de Madrid. L'Atlètic té clares opcions a la colpa del rei d'arribar a la final. Basta que perdi menys de 4 gols en el Camp Nou. Jo entenc que serà complicat perquè en Simeone posarà 10 defenses i esporter. Serà molt difícil perquè no defegin 4 gols, però bé.
No ho sé, no som gaire optimistes, de veritat, i demà ja has partit de Champions per passar ronda i continuar endavant. Ah, sí, sí, sí, sí. No? De totes formes, i respecte al Mallorca tomeu, ja que m'ho he escrit en el diari, sí que m'agradaria destacar això que se badaria en el... Ah, sí, sí, sí, importantíssim. En el correllengo germanat, no? Sí, sí, sí.
crec que està bé, està bé que ho faci, però també crec que no basta això.
no te pots adherir i no fer res el Mallorca no és precisament un exemple d'equip que compleixi amb la normalització lingüística i que promocioni la cultura i la llengua d'aquesta terra perquè mostrar quatre dimonis en els prolegòmens dels partits a banda que comencin el partit això no és suficient per promocionar la cultura sí, sí, no, això està clar
Jo avui ho record, no?, o sigui, en Toni Prat també va ser protagonista de la primera Correllengo, i ara estic director insular a una àrea que manetja vots. Sí, sí, això sí que... Vull dir que, saps, coses a vegades, vull dir que no... Sí, que ho ha fet bé, sí, enhorabona, sí, però hem de fer alguna cosa més, això no basta.
No basta. Totalment d'acord. És una bona passa. I, a veure, si en coherència, diguem... Correcte. ...se mallorquinitza encara una miqueta més...
Una mica més, correcte. Paraules que també valen per l'Atlètic Balears, malgrat la seva història i tot això tal, Carvera, però l'actualitat, escolta, exactament igual. Sí, sí, està claríssim. I no venguem-ne si serveix aquest correllangó per fer un parell de passos més. Per fer reviscolar un poc.
els equips en aquest sentit sí, sí, sí ahir de matí vas anar a la pobla o no?
No, no, no, no. No vaig anar a la pobla. A mi m'hauria agradat, Maria. Vaig anar a l'any nou xinant, però m'està per tot. Ah, bueno. No sabia... L'any nou xinant? Sí, sí, sí. I què? No sabia jo ara aquesta... Què ha estat, això? Se celebra... Va ser dimarts passat, però ahir se celebrava a la plaça Pere Grau. I tu què, amb molt de la festa? Oh...
Bé, som... No sabia aquestes relacions amb la Xina Popular, no? Sí, sí, la República Popular de la Xina. Som amic dels seus representants de Mallorca. Sí, sí, i hem de...
Bé, està bé, està bé tot, relacions cordials. Sí, sí, sí. També com a Mallorca, és a dir, encara és millorable la presència. Sí, no? Això no passa més encara. Però sí, sí, sí. Però bé, ahir vava... Anem fent. Sí, sí, sí.
avui traurem un petit reportatge fet per vida.cat per la plataforma Vida amb un resum de la celebració de l'any nou xines
No, molt bé. Però, futbolísticament, l'important era que és pobler atlètic balegàs, que pareix que hi va haver com a... Bé, última hora el títol, el derbi de la por, i vol dir que això, no? Que...
que cap dels dos volia perdre correcte cap dels dos volia perdre i cap dels dos va agonar va acabar com varen començar empat a 0 i els grans beneficiats sense cap dubte d'aquest empat és el Sant Andreu que ja té els mateixos punts que l'Unió Esportiva Poblera i 4 més que és el de Tibalears per tant seria una pena que en el final
Cap dels dos aquí, Sant Mallorquins, ha aconseguit 700 directe. Però bueno, de moment els lideratges per de Sa Poble esperem que continuï així. Sí, sí, sí. Que més, bé, de segona ref? Sí, hi havia derbi a Andraig Porreres. Sí.
i jo diria que el Porreres va certificar els 200 de l'Andratx, no? Sí. El Porreres va guanyar 1 a 2 dins l'Andratx, i ara estan els dos quasi-quasi tan malament. L'Andratx, si guanyava, tenia alguna petita opció encara de permanència, però amb la derrota d'ahir és molt complicat, molt difícil. Ja. Molt difícil. Per tant, bé, l'Andratx i Porreres, jo diria que pràcticament segur que seran...
la temporada pròxima d'equip de tercera divisió. Que per set, a tercera, el Mallorca ve, Tomés va ser capaç d'empatar dins Inca, i com el Manacó va guanyar a Portmany, en el Portmany, millor dit, no a Portmany, en la capellera, el Manacó s'ha col·locat el líder en dos punts d'avantatge damunt, es filial del Mallorca. Que també es notici, no?
col que som fora de temps com se diu això? temps afegit sí, temps afegit i doncs res, que el Bosconi va guanyar la final de la Copa de Reia del Madrid de bàsquet ah sí? compte que això que estava cercant una emisor tenc una ràdio d'aquestes de rodeta ah sí? no em queda cap altre Mallorca
i estava cercant-te a mi d'hora i em vaig sentir una... no sé quina era, una espanyola, que es logotó deia...
no, no, diu, buf, això te diré que hi ha un 95% de possibilitat que guanyi el Madrid, tal, això està fet, no sé què, però així, eh? Jo ho he pensat bé, no sé, tampoc estic tant al dia del bàsquet, però no sé, no? Si arriba la final, la pentura, no? Sí, sí, està clar, i la veritat és que
Jo no la vaig poder veure, però diuen que va ser una justa victòria del Basconi, que va saber jugar els darrers quarts, que sempre és el definitiu. Clar, clar. Idò... Pep Vergé, no sé si... un rar més d'esports? No, el Palme va guanyar a la fi, i el fi de bàsquet va perdre. El Palme continua en sora de descens...
I el que fa avui, cada vegada està una mica més a baix, però en principi no ha de tenir gaire problemes per obtenir la permanència. Ja, ja, ja. Pem Verger, moltíssimes gràcies. Una ferrada forta. Igualment, salut. Salut.
Arriba el moment d'esperar bon temps, de viure en pret i pols i un pla calent, de sortir i llaurar mentre carícies vent, una terra que brama de resignament. Arriba un temps de preparar llavors, per de desempenar en anys anteriors, fruit de sembrar misèria amb sol i suor, i esperar que ara acabi i no hi hagi temor.
Que la terra s'aixequi contra tota que ell tira. La terra serà pagesa o no serà. Que la terra s'aixequi contra tota que ell tira. La terra serà pagesa o no serà.
Terra és suor, terra és fan, terra és de qui l'estima i de qui parella batalla. Terra és sang, terra és dolor, la terra és de qui la treballa. Terra és suor, terra és fan, terra és de qui l'estima i de qui parella batalla. Terra és sang, terra és dolor, la terra és de qui la treballa.
Ballaré un fandango perquè n'eixis drà, es cantarà la terra que plogui sigui sa, llàgrimes que siguin ruixades per dama i ferides de sa pell molt serveix indaguar. Si arriba es temps de sortir cegar, de desplouar la terra i que torni a bategar, d'arma de coratge, deixar de plorar, toca estranyar ses dents i sa falsa esmolar.
Que la terra s'aixequi contra tota que ell tira. La terra serà pagesa o no serà. Que la terra s'aixequi contra tota que ell tira. La terra serà pagesa o no serà.
Terres suor Terres fan Terres d'aquí l'estima i d'aquí parella batalla Terres sant Terres dolor Sentim rudimentari l'artista menorquí que és a punt de treure un nou disc Escoltem ara un tast d'aquest nou disc
Oblícina d'ampting.
No vaig esperança i me cansa massa Torn d'estar sa balança i mira En sa balança i tothom es tira Fluixes a riem des, no respires Si de moment, tot malament Qui va sa barca, enfonsa sa barca Ja veurem que és es qui salta Quan vagin com un camp i sa feu a foc lent
Tothom remuga, ningú porta, només bla, bla, bla. I l'ho sembra i tothom vol pasturar. Dispensi, sopa o no rancer, jo no me vengui una cura de vell. Les pomes agres fan la crisi cell, el món es podreix i tu també amb ell. Visca en un drama constant, amb contes de fades i prínceps elegants. Ells pot s'ho esperen, però ja ho trobaran.
Quima s'abarca, enfonsa s'abarca, però qui s'arrumanga i la treu desenfanga, quanta misèria fa falta per veure que el món s'atreganta. Si de moment tot malament, tothom és patró i no hi ha cap mariner, però vols que el teu barc ho està fet de paper? Hòstia, no l'he vista, però la vorré.
Tothom remuga, ningú porta, només bla, bla, bla. Ningú sembra i tothom vol pasturar. Tens anys, eh, no hi ha qui aguant, eh, que arribis que amb mi l'estic esperant. Quants ara és dia que s'està parant? Si es veu de fa dies que no fregaran. Viscant un drama constant. Un conte de fades i prínceps elegants. Ells no ho esperen, però ja t'ho trobaran.
a viure rudimentària meva.
Rodimentàriament és un dels temes de Malherba sempre creix, el retorn combatiu de Rodimentari. Aquí ja podem saludar. Guillem, molt bon dia. Bon dia. Retorn combatiu de Rodimentari. Explica-nos en què consisteix aquest retorn. Bueno...
El nom del disc jo crec que ja ho deixa entreveure, que aquesta mala herba, que sempre està allà a la sombra o enterrada i que resisteix, que és un poc aquest símbol d'esperança que volem donar i també de resistència.
Estilísticament vos manteniu, diguem-ne, amb aquesta música de tradició jamaicana, Ropendup, Seska, Sound System, Roots Rigi, tot aquesta... Musicalment està allà mateix, no? El rudimentari? Sí, jo crec que el que dius, no? Que a vegades... Bueno, t'ha...
t'apropes més a un dels subgèneres o no, i a vegades, com cuides més la sonoritat, acabes més cap a una banda, cap a l'altra. Jo crec que aquest disc sí que teníem clar que volíem tornar més cap a Ruts i un poc en els inicis de tot el que ens va...
i el que ens va fer decidir apostar per fer un projecte de sonoritat jamaicana. I sí que hi ha referències de referents més potents que hem tingut nosaltres
i no tan actuals que puguin sonar a Jamaica si no rudimentari a nivell de lletres jo el que conec dels discos anteriors clar són lletres compromeses lletres combatives en aquest Mala Herba sempre creix m'imagino que mantens una mica aquest compromís
Sí, a veure, sempre hem de dèiem la música o entenem la música com una eina de transformació social i crec que la força i el sentit que té la música per nosaltres és aquest, de poder donar missatges de reflexió, que cada cançó pugui ser una...
Una petita reflexió que pugui despertar un petit canvi. I sabem que no només és la música i que ha de venir acompanyada de moltes altres coses de la nostra vida. Però, bueno, sí que t'has de tractar diferents temes i sempre hi haurà lletres més explícites o alguna més desenfadada i diferents.
Però igualment poder deixar pinzellades de reflexions o coses que puguin remoure.
i per què no despertar un canvi tu a Menorca sou molt coneguts el vostre projecte jo diria que a Catalunya també a Mallorca encara és un poc tot i que ja has actuat encara és una de les terres per conquerir d'assignatura pendent
No ho sé, és de veritat que... Clar, aquestes coses fan mal respondre. Però... No, molt contents de quan hem vingut a Mallorca. El que és cert que, bueno, que a vegades, dins de tot el territori mallorquí, aquesta vegada tenim coses afincades, però podríem tenir... Podríem ser...
que aquest any ja no puc dir però que aquest any podem conquerir bastant sí aquí està de ser el disc de ser de ser eclosió de rudimentari no? no ho sé però bueno és el que hauria de
Però bé, és veritat que nosaltres sempre deim això, que som un grup que té aquestes coses molt clares i nosaltres feim el que feim perquè mos agrada i no perquè no mos hi va sa vida, no mos hi va xou, no mos hi va res. Per això també vam decidir aturar per amor al que feim, no mos volíem contaminar ni de...
de ritmes o pressions i coses que havíem de complir sopegadament. Així que aquest disc torna per sobreviure per la nostra salut i la salut del projecte. Crec que s'ha notat el resultat que ho hem fet amb amor d'una manera calmada i pausada. Jo crec que
es notarà i que bueno, s'esforç no sé si serà s'aclusió que em diu però jo crec que sí que bueno, que serà un disc que mos ajudarà i arribar a bandes que no havíem arribat i no sé si conquerir Mallorca però bueno això ajudarà a coses perquè ja no ho podem dir però me l'hem anat passant i la gent
de l'escoltat i certes propostes que ens han arribat jo crec que es veurà l'efecte durat aquest disc titulat Mala Herba sempre creix té 10 temes algun d'ells que el títol mateix ja és suggeridor com ho tornarem a fer és el primer trac com t'ho he de dir que a la rata que volen
Cabrit, Nostra Manera, Dues Cares, Crema i Ensaimada, Mr. Money i Rodimentàriament, que era el tema amb el qual t'hem saludat. Això és un disc que també tendrà... Quins formats tendrà aquest disc? Sortirà digitalment a totes les plataformes i la intenció és acabar fent vinils però bueno
no el tindrem els dies de ser sortida, però sí que és intenciós, això, no poder planxar el vinil, ja per amor, bé, en el format, i fer intenciós aquesta, sí. Anirà acompanyat de, no sé si dir gira, però sí, de moltes actuacions, no?
Sí, a poc a poc m'ho surten propostes que no em sap greus perquè tinc ganes de dir. Però bueno, de moment, aquest 4 dates que sí que hem preparat nosaltres juntament amb altres projectes, que el 28 de març a Mallorca, pensàvem a conquerir per allà, el 2 d'abril anem a Girona,
a la Mirona. Dia 10 sí que arribam a casa, a Menorca, a les teatres Casino. Sí. I després ja espaiam, però el 22 de maig anirem a Barcelona. Ahà, ahà.
i jo crec que pot ser aquesta gira d'eclosió, d'anar a conèixer i de fer créixer una mica tot el vostre entorn. En aquest sentit, també, jo ja record fa anys
a uns premis en derroc, te varen veure. Quin paper juguen els premis en la teva carrera? A veure, ja. Sincerament no ho sé, perquè no pot saber directament tant que es veu repercutit, no? Si té realment...
una transcendència o gent que es fixa en dos projectes perquè t'han visibilitzat o t'han donat com més alta veu sincerament jo vull pensar que és un simple reconeixement i un poc en aquest esforç i vull pensar que també és per reivindicar
la música que feien, la música en català i que va més encaminat aquí i no que t'ajuda a tirar endavant perquè jo crec que no és el cas.
i l'altra pregunta si m'ha permès també un poc tòpica igual com lo dels premis seria clar tu ara mos has parlat d'una sèrie d'actuacions que són més aviat espais diguem-ne no diré petits però sí mitjans no?
és el teu hàbitat natural, també t'agraden els festivals grossos, a on vos sentiu més còmode? Vos sentiu còmodes per tot? Com ho teniu això? Exacte. No, doncs, ja que dic que m'agrada tot i com a dimensió del escenari diré, perquè macrofestivals...
Alerta, no? Alerta amb la paraula que ja tira per enrere. Sí, sí. Al final, segons qui hi ha darrere aquest macrofestival... Això t'anava a dir? Sí, sí, ja s'han donat moltes notícies de fons d'inversions vinculats a Israel o...
És igual, però simplement que també ja saben que són els formats que maten la música avui en dia. La música local o els promotors locals o aquestes coses. Però si no entrem en aquesta part de la pregunta, si és per pura dimensió d'escenari, a veure si que quan vam tocar la Rototom va ser molt especial...
de viure això, no? Toques davant una massa de gent que ni nosaltres no la imaginàvem. I sí que jo crec que això, però que som un projecte que mos adaptam, mos creixem perquè tapot l'emoció i mos agrada tant en tant tocar escenaris més grossos, però jo crec que també a tots mos estira...
A més, al carrer hi ha una sala petita on tota la gent està abarrotada i hi ha un caliu especial. Jo crec que també són...
més reals i més purs rudimentari per acabar quina mirada la teva mirada sobre l'escena actual musical menorquina i dels països catalans en general sobre jo crec que almenys a Menorca
no ho sé, jo crec que està en un moment de dolçor espectacular perquè jo record quan bueno, no ho sé ja no ni quan vaig començar a fer música però a l'adolescència primera no ho sé no tenia allà pràcticament referents i sí que òbviament sempre com bueno, un crit joanico i
i tota la seva música de jato i derivats però jo crec que ara són tantes les propostes que hi ha a Menorca o que volen néixer que no sé, m'al·lucina per la població i al final la quantitat de projectes que hi ha i jo crec que s'ha de celebrar que la gent vulgui fer música
i que es cregui que pots fer música a Menorca per cantar jo crec que hi havia també aquest discurs que fer música a Menorca no era res que era una il·lusió i que no arribaries a cap banda i també a nivell llengua jo crec que les propostes que hi ha a nivell de Balears són increïbles que està en un moment en què realment s'escolta des de Catalunya o
Ja no diré s'estat espanyol perquè al final si cantes en català poc els hi sol interessar. Però jo crec que ja tenim una mirada que mos mira des de fora. I fa un temps jo crec que era molt difícil. Es veia un poc sense massa atenció. I a Catalunya també, molt potenta...
la diversificació que hi ha d'estils. De vegades sí que jo m'acansa un poc certa tendència que sembla que al final tot es pas de la música cau sobre uns mateixos i que sempre es repeteixen a festivals els mateixos noms i les mateixes sinergies. Però...
aquí ja ja no hi podem fer res nosaltres Idò Guillem, rudimentari moltíssimes gràcies per atendre el micròfon d'Ona Mediterrània estarem pendents de la sortida del disc ara avançarem a la nostra audiència una altra dels temes i quan venguis per Mallorca mor veurem I tant, convidades a venir Fantàstic Gràcies, bon dia A tu, bon dia
Ho hem fet i ho tornarem a fer Ho hem fet i ho tornarem a fer
Som aquella herba que tothom detesta, ja fa masses anys tenim fam de protesta. Amb una màn i un barri comitè sa plaça, naixem a cada poble, planter de cada casa. Aquella herba que sempre molesta, que rebrota cada estiu i primavera, posa l'iberi que saps que així no hi ha manera.
que sempre fa maler, que a poc a poc s'aclava, copua de batxer, trepitja por i aixafa, que encara es clava més. Encara es clava més. Mira, ho hem fet i tornarem a fer una malherba.
M'alherba sempre creix. Ho hem fet i ho tornarem a fer.
Ma l'herba no està morta a donar-li temps. Ma l'herba no està morta a donar-li temps. Ma l'herba no està morta a donar-li temps. Ma l'herba no està morta a donar-li temps.
Saps d'on te ve? Deixa'm llavor posada i tranquil no moriré. Si la història no s'acaba, ja me'n ressorgiré. Som a que llerba t'arriba i t'ho altera. Mutam i rebrutam i sempre trobem sa manera. T'estrupiarem sa terra si aquí no hi ha ningú que rega. L'esteu jardí florets ja no serà loquera. Pedra dins de sabata que sempre fa maler. Que a poc a poc s'aclava, cop cua de batxer. Trepitja fort i aixafa que encara es clava més.
Fins demà!
He vist llum a barracons, esperant-se a carrerons, i he vist qui ho aixafava. Àvies, mares i nadons, lluitant d'especulacions, aferrades a s'abalconar.
Una família estenent a llençols, pintats amb coratge esperant veure't sol, abraçant el silenci, somiant a velots, tement que el tren d'alba despertin-se al lot. Que volen, que volen aquesta gent, que truquen de matinada.
Ai, ai, que volen, que volen aquesta gent, que truquem de matí.
Hi havia un ranxo de matons duen males intencions duen sa placa tapada sense donar explicacions començaren agressions volien entrar sa escala sa mare vestida amb sa pata posada coitar sa finestra mentre cridava quantes genes que hi ha sense casa casa sense gent i allà ells es quedaven que volen
que volen a casa de gent que truquen de matinada per seguir en casa a casa. Ai, ai, que volen, que volen a casa de gent que truquen de matinada despertant cada casa. Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai,
A més, han pastat la massa, han baixat el plat a la plaça i ja saps què passa. La cosa es taca. Crema, quito crema, de dins la crema catalana i senci amada més suprema tica. Crema, quito crema, posam la jaula i tothom us demana poera. La cosa es taca. Crema, quito crema,
és per qui estima aquesta escena, et dic que crema, pito crema, ben poca pols fent gran el foc cremant la crema. Si ho vols lliure d'aranzels, cuinades de serrel, fa-te amb les teues mans, agafa i du i diur a cel. I és que si vols tocar el cel, tasta aquesta mel, és el salar de Ciutadella i la dolçó del carnet. Producte casular, casanal i fet a mà, preparat de foc lent amb amor i sentit,
popular, cuinat a Menorque i remenat en català. Producte ben local, tradicional i fet a casa, seguint la vella escola, començant des de la massa. Generació en generació la veu ha anat passant, tu tanca l'Instagram i escolta més a la gent gran. La cosa està
De dins la crema catalana i sensi amada més suprema et dic que Crema, quito crema Posam sa taula i tothom us demana poera Sa cosa estaca Crema, quito crema Per les nostres dones per tothom és per qui estima aquesta escena et dic que Crema, quito crema
perquè soni tot bonic, però si tu també te'n bafa. Escolta això que et dic, portem receptes de l'àvia, parla per-te els dits, se't fa la boca aigua amb aquest so que és ben polit. Tenim a receptar-hi, tenim els ingredients, a dalt l'air rudimentari fet a casa 100%, a so no hi ha qui ho pari, seu a taula està calent, és de poble i de barri, sos per la nostra gent.
Yeah, yeah, per la gent de poble, per la gent de barri, a dalt és rudimentari. Un cop més, fem tribut a les nostres arres i a la nostra família, sempre. La cosa estaca. Crema, quito crema, de dins la crema catalana i s'hanciamada amb ret suprema. Et dic que crema, quito crema, posam sa taula i tothom us demana cuera.
per tothom és per qui estima aquesta escena tica crema, quito crema anem a poc a poc fent gran el foc cremant la crema un rudimentari han tingut entrevista i han tingut també un tast del que serà el seu nou disc un disc que apareixerà a final d'aquesta setmana dijous
Sí, dijous. Per tant, aquests tres temes que hem escoltat, tothom anem a fer, que volen, i crema i ensaïmada. M'anem ara a repassar quins són els principals títols de 5 mitjans de comunicació i ja entrarem en més entrevistes...
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears encapçala la portada. La notícia en exclusiva imputen els dos provocadors que van agredir Baltònic en una discoteca. Investigats també els dos vigilants de l'establiment Pure Night Club, situat a l'avinguda Joan Miró de Palma.
Aquesta és la principal titular a Hores d'Ara de Diari de Balears. Altres titulars són desenes de persones que protesten a Palma per la caiguda de l'escut social. Els importen molt poc les persones pobres, declaren.
També una videodenúncia, denunciant curses de motocross als camins públics de muntanya. També Terra Nostra celebra els seus 5 anys de vida amb una festa que reivindica el comerç local i el menjador d'infantil del Costa i Llobeira de Pòrtol, una reivindicació de més de 15 anys feta realitat.
Més denuncia el retrocés generalitzat del català a les institucions governades pel PP. És una ofensiva contra la llengua, diuen, i també ofereix diari de Balears
Una notícia titulada Més per Palma dona el sus al seu congrés en la vista posada a recuperar una ciutat segrestada pel PP. Més qüestions o homenatge a les víctimes del franquisme sense l'Ajuntament de Palma, però ple de dignitat i el joc del silenci. El fenomen literari en català es traduirà al francès i té productores interessades a dur l'or al cinema.
Vilaweb mostra com a imatge principal ara mateix Sánchez anuncia que demà desclassificarà els documents del 23F. Una setmana decisiva, l'operació Catalunya s'infiltra finalment en el judici del cas Pujol. La batalla de les signatures marca el primer veredicte de les eleccions al Barça.
i caos, violència i desenes de detinguts en els aldarulls per la mort del Mencho, el principal o el narcotraficant més perseguit que va morir ahir, i els incidents que aquesta notícia
ha provocat finalment una traducció d'un article del Washington Post. Ho sabreu d'aquí a pot dies. Trump es mola la destral de guerra i apunta a l'Iran.
Aquests són els principals titulars de Vila Web Bosna. Traslladam alguns de Mallorca Daily Bulletin, el primer dels quals és la crisi d'accentisme a Mallorca s'estén a la policia. El turisme americà és un dels mercats de més ràpid creixement per a les Illars Balears.
Detinguda una dona gata després del Darulls en una església de Palma i també una altra derrota del trencat real Mallorca. Així és com ho veuen des del Mallorca Daily Bulletin. Bona la mare a la portada d'última hora.
corresponent a la seva edició en paper d'aquest dilluns 23 de febrer del 2026. El titular principal és Les Balears són el territori amb més impots a la compra de mencions. La fotografia principal és per aquest Mallorca s'enfonsa.
i una fotografia una mica més petita per feliç any nou xinès. El jove que va apunyalar el seu padrí estava en tractament psiquiàtric,
informen des d'última hora, dos menors peguen una pallissa a un indigent a Palma i li roben, i sindicats policials responen a cord, les baixes són el símptoma, diuen. I en clau esportiva, el Palma encarrila el pas a la Final Four, 7 a 4,
Poblera i l'Edic Balears anulen 0-0 i el Porreres pren aire davant l'Andrat, judós, i el Bascònia dona la sorpresa i conquereix la Copa del Rei a Madrid. Aquests són els principals titulars d'última hora. Mona Mare a Diario de Mallorca hi ha el titular principal és
per als robatoris amb violència a Mallorca se disparen un de 9% en un any i el govern no està obligat a sufregar operacions a la privada si no són vitals, diu. També l'any nou xinès il·lumina Peregrau i el Palma Futsal té un peu la Final Four de la Champions Express
de guanyar el Riga. I finalment, un pèssim Mallorca perd en la seva visita al Celta i segueix en zona de descens. Aquests són els principals titulars que mos ofereixen hores d'ara les diverses quetzaleres que vos consultam i vos traslladam
aquí, a Ona Mediterrània, el programa matinal Bon Dia i Bona Vida, un programa que arribarà fins les 11, i vos recordam que avui teniu, a partir de les 11, de 11 a 12, teniu el programa Sobiranistes. Ara tot d'una, vos oferirem una entrevista...
en en Joan Serra, del PI, bé, del PI, per Mallorca, de la coalició per Mallorca, en la qual hi ha el PI, però també hi ha Som Mallorca i altres militants independents. Per tant, aquesta serà l'entrevista política que finalment vos podrem oferir avui, però abans, escoltam el bon dia que mos envia, la salutació de bon dia,
que mos envia cada dia a Maria Nadal una salutació sempre acompanyada de música.
Això és la jungla, de Manel. Una jungla plena de vida, de misteri, de sorolls invisibles i de coses que pot ser fan por, però també fascinen. La cançó no ens la mostra directament, ens la suggereix, ens la deixa entreveure, com si la construíssim amb la nostra pròpia imaginació. I mentrestant, hi ha algú que decideix no entrar-hi, que es queda fora, que prefereix imaginar-la abans que viure-la.
Pot ser perquè la jungla, al cap i a la fi, no és només un lloc llunyà. Pot ser qualsevol situació desconeguda, qualsevol emoció intensa, qualsevol pas que ens podria canviar. Amb la seva delicadesa i aquesta manera tan subtil d'explicar històries, Manel ens regala una cançó que és més sensació que relat. Així que avui us convido a escoltar-la com qui entra a la jungla, amb curiositat, respecte i una mica de vertigen.
de fer una ruta de sortida al matí. Proc d'un riu acamparíem just abans que es fes de nit. Tinc amagues armes blanques, tinc colònia pels mosquits, per sopar, piranya, la brasa i tota la jungla per tu i per mi.
Què me'n dius si faig trucades i reclato alguns amics? Si sortim aquesta tarda i a l'estany fem un partit. Hi ha molt gruix, el gel aguanta, no hi ha risc, no hi ha perill. Que l'esport és saludable, tu prometo serà divertit. Però què va, però què va, va dir que potser més endavant. Li vaig dir, vaig insistir, però ella mai va voler.
Fins que un dia dins el cotxe, excitat vaig proposar de trencar per la drecera de les corbes del barranc. Apreciar unes bones vistes, evitar les retencions, inventar el nostre propi trajecte que per l'autopista ja hi va a tothom. Però què va?
I es va perdre entre un esbat de remogant.
Aquesta era la salutació musical que mos envia Maria Nadal ara però és el moment de connectar mos, ja mos anunciàvem amb en Joan Serra coordinador de la coalició per Mallorca Joan Serra, molt bon dia Molt bon dia, to meu
En primer lloc, com va la construcció per Mallorca? Seguim avançant, hem anat presentant comitès i ara locals, consells locals de la coalició i en aquest procés estem. Els pròxims dos mesos presentarem una gran quantitat de consells locals i ara és una de les principals corolles que tenim en marxa.
Joan, avui volíem parlar amb altres de quines és posicionament de la coalició per Mallorca sobre el debat que hi va en el Parlament i les denúncies reiterades de ciutadans de Mallorca i de les Illes Balears que denuncien que s'han sentit discriminats o que han patit una discriminació
per el sol fet d'intentar voler conversar o voler parlar en català. Hem de matisar aquí que no és com va dir Mercadí de Praguen, la presidenta, en el sentit que deia que s'assenyalava a la gent que no volia xerrar mallorquí, no és aquesta la qüestió, sinó la qüestió és aquells que no el volen entendre, que és diferent i sobretot
Fins i tot en el cas que no l'entenguis, pots ser una persona educada i cercar una altra manera d'atendre bé el client. Més enllà d'aquest apunt, Joan Serra, com valoreu aquestes denúncies que s'han anat produint i l'exposicionament polític que s'ha anat fent? Sí, no pot ser d'altra manera, és un fet tremendament lamentable.
La teva terra no te puguis expressar en la teva llengua és molt trist. I crec que també és conseqüència d'una deixadesa per part de les institucions en tema de política lingüística històrica. No crec que sigui el govern d'anar prou anys només, sinó crec que tots els governs que hi ha hagut, també de pacte socialista, d'esquerres, més i...
I altres partits no han desenvolupat una política lingüística valenta ni s'ha destinat un pressupost raonable a política lingüística. Tot el que s'ha fet ha estat molt tímid i amb molt bones intencions, però les intencions sense pressupost, equips i valentia no donen el seu fruit, no basten per res.
El que deia la senyora Proent és intentar desviar el tema. La senyora Proent intenta sortir d'aquest tema sense afrontar la realitat. Parlar en català, en mallorquí, a Mallorca, en normalitat, és impossible. I constantment, tots sabem, que generant situacions d'estrès i de conflicte,
en situacions quotidianes, ja siguin negocis o en diferents aspectes de la vida quotidiana. I això, com a societat, no ho podem acceptar. I aquí hi ha molta feina per fer. Hi ha molta feina per conscienciar socialment a la gent que la llengua d'aquí és el català i que se l'ha de respectar. I conscienciar també molt de la gent i generar la necessitat de la gent d'entendre-lo i d'aprendre-lo, no?
No m'ho vull enrotllar gaire més, també ho prevé. Un poquet, quatre...
la solució passa supos que per donar clar, també hem de dir que havien baixat les denúncies cosa que no pareix que diguin el seu favor en primer lloc crec que no és real i en segon lloc crec que si no hi ha més denúncies és perquè la gent
li fa ja molta peresa de lluitar cada dia de forma reiterada s'ús de sa llengua i en el final molta gent opta per canviar i no generar conflicte i aquesta és escull de sa qüestió no és que hi hagi menys no és que sa gent entengui més el català no és que sa gent respecti més el català això crec que tots ho tenim clar que no hi hagi més denuncis hauria d'estudiar per què però en cap cas
serà perquè surt de la llengua catalana està més estès i està millor que abans.
i perquè l'oficina de dret lingüístic tot i que no l'han eliminada però sí que l'han desmontada i per tant tampoc hi ha ningú per rebre les denúncies per tant fins i tot un pot cínic escolta Joan quines propostes que fa o que farà la coalició per Mallorca respecta els dret lingüístics en concret i la llengua en general
Estic treballant en un pla integral de normalització lingüística, de política lingüística. Tenim aquí els fem feina i el presentarem al llarg d'aquests propers mesos, igual que moltes altres propostes. Però aquí jo crec que ha arribat un moment en què el pressupost que se destini a política lingüística necessita que sigui molt fort i molt potent. Hi ha hagut pressupostos els darrers anys abans
que simplement se dediquen a cobrir ses pedients en sa política realment que vulguin fer un canvi. Aquí necessitam, doncs estem plantejant mesures com, per exemple, assistents lingüístics en espatis de ses escoles perquè se faci joc guiat en català. En el final són pressupostos que parlen de molts debats, però crec que han perdut espatis de ses escoles i els han de recuperar, per exemple. Després, necessitant que el mitjà de comunicació en català tinguin un suport
molt, molt, molt important de l'administració perquè estiguin a totes les cases i estiguin a totes les emissores i a tots els mòbils també els continguts en català. Et suporten els creadors de continguts en català? Ha de ser massiu. És a dir, no pot ser que un creador de continguts en castellà pugui viure de la generació de continguts degut a la gran quantitat que hi ha de persones que consumeixen els continguts en castellà i, en canvi, un creador de continguts en català
no pugui viure de crear contingut en català degut al volum. En el final, avui en dia vivim un món de les xarxes, hi ha molta gent que viu de generar contingut a les xarxes, però necessiten uns volums enormes de persones que consumeixen el seu contingut. Aquí l'administració ha de posar suport. Han de tenir creadors de contingut que, si no és per volum,
puguin viure de la creació de continguts en l'ajuda de les institucions, perquè necessiten continguts en català, les xarxes, i en els mòbils de tots els joves, i en els mòbils de totes les persones d'aquí. I són moltes mesures que requereixen sobretot una visió clara, de dir, no ens conformem amb complir l'expedient i volem...
generar un canvi de rumb en el tema lingüístic perquè si no estem condemnats amb una o dues generacions serà una llengua testimonial sí, sí, sí idò bé, ens seguirem parlant i quan tingueu aquest pla i el presenteu en parlarem detingudament Joan Serra, moltíssimes gràcies per atendre'n mos avui un dia que t'he agafat una miqueta per sorpresa
Sí, la companya han tingut a por rere aquest problema que ha de ser pres un senyor i clar, la Xisca com a Betlesa és la primera de totes que estan ajudant a veure si poden trobar aquest bon home. Amem si ho podem trobar entre tots. Moltíssimes gràcies Joan. Gràcies to meu, bon dia. Gràcies, bon dia.
Això és Beethoven, anant a saludar, anant a duel amb aquesta música.
Manena, bon dia. Hola, bon dia. És que ja estàs preparada. Beethoven. Són paraules majors, no? Sí. Bueno, jo venia avui a xerrar d'un tema bastant, o sigui, directament. Aquesta vegada, sempre començant diguem tres paraules,
I s'han de connectar entre elles, no? Sí, sí. Un joc que mai encert. Avui te donaré descans. Sí, perquè un poc l'altre dia reflexionava jo, que em pega per reflexionar, i pensava en el concepte d'artista, no? Sí. Sí, que és una persona...
Que s'hi diferenci una persona creativa d'un artista. Quina s'hi diferenci. Jo crec que la creativitat està com a sers humans. Tothom és creatiu. És una habilitat que s'hi pot desenvolupar. Qui va a córrer o...
O que se pot estar un minut i mig sense respirar davall de saigó, doncs. Vols dir que se pot exercitar aquesta creativitat. Que se pot exercitar, se pot entrenar també? Sí, sí, sí, totalment. I quan més exercites la creativitat, més creatiu retornes. Ja, ja, ja.
I clar, i realment pensar que se diferenci en un artista, no? Tu ho sabries. La pregunta és quina diferència hi ha entre una persona creativa i un artista, no? Exacte.
com no sé com no sigui que no anava a dir que que l'artista sigui diguem-ne és que n'ha fet professió d'aquella creativitat però no perquè hi ha artistes que no són professionals d'aquella art que practiquen o per exemple?
pintors que som per exemple un pintor que entenc que és un pintor que fa exposicions etc però que no viu d'allò sinó que viu de ser professor per dir un cas que conec
però no ho sé un poc era no digues no, t'anava a demanar si l'idea teva era que l'artista és aquell que viu de la part creativa clar vull dir, això no és a dir, és una pregunta que no té una resposta correcta com a aquesta reflexió perquè també crec que la societat
va canviant també el concepte d'artista perquè avui en dia és bastant difícil viure de cert vull dir que avui en dia hi ha molta més gent d'artista però potser fa un segle segurament sí però clar també és molt més difícil mantenir-se únicament d'aquesta professió perquè quan més demanda també més competència
Però bueno, jo el que vaig super, o sigui, com a la part més diferenciada entre algú creatiu i un artista és que la persona que és artista ho comparteix, o sigui, acaba el procés de mostrar-ho. Ah, clar, clar, clar, aquí m'agrada més, sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí. Sí, i que potser, clar, si tu, per exemple, escrius poesia, però realment ningú ho sap, se queda dedincar teva, ets poeta, però acaba, o sigui, ets artista. Se podria dir que ets un artista? Clar, no ho sé, no, segurament no, eh?
Però també hi ha una part que és, clar, és contingut, o sigui, perquè tu què opines si una persona, o sigui un artista, fa un... O sigui, bueno, hi ha una part que és bastant important que es també compta, veus sa gent, no?
ah, això també m'ho has suggerit quan és això, jo pensava i quan tu has dit i ho mostra jo he pensat i ho mostra i rep una certa aprovació me deman no ho sé, no ho tens clar o no, o no millor odia és odiat també no ho tens clar no ho tens clar sí
perquè hi ha hagut casos d'excel·lents artistes que la seva obra està reconeguda molt després de la seva mort i per tant durant la seva vida no van tenir aquell mínim reconeixement tot i que van mostrar la seva obra correcte
Sí, realment també per això te dic que el concepte té molt a veure amb la societat i en compte veu ser gent, és por que et dona el reconeixement. Realment, sí. Perquè realment quan una persona crea alguna cosa, sempre té un missatge.
sigui bo, dolent, profund o més superfol sempre haurà un missatge però que això també és molt relatiu vull dir la típica cançó que potser algú la pot escoltar i és indiferent i potser hi ha una altra persona que plora i l'artista no ha pensat
en què havia de fer plorar sa gent, no? Simplement va canalitzar aquell missatge i sa gent és el valor que li dóna sa gent en aquella obra, no? S'art ha d'emocionar? Sí, emocionar o no deixar-te indiferent, no? Perquè com tu has dit, que potser
És a dir, les persones que no eren reconegudes en un moment, però després sí, si realment, encara que no se reconegués, han quedat allà les seves obres i no han passat indiferents. Per exemple, un segle després.
Sí, sí. Aleshores, recapitulem. Diguem-ne que... Podríem dir... Mem, te faig ara un test, diguem. Podríem dir que la majoria de persones o totes tenen una part creativa? Sí, això és sense dubte. Sí, eh? O sigui, totes.
la cosa és que no ho vulguis treure però sí, sí a partir d'aquí és que d'això en fan una exhibició pública els poden considerar artistes? sí encara que no tinguin encara que no tinguin encara que no tinguin encara que tinguin zero reconeixement públic
O des públic? Sí, sí, jo diria que sí. Actualment, sí. I després, clar... Digues, digues, digues tu. No, bueno, o sigui, he parlat amb Beethoven, que és del final del segle XVIII, principis del segle XIX, clar, i se pot considerar un dels primers artistes que va bé,
Perquè abans això, no?, la música clàssica eren encàrrecs, era una feina més. Ja. Te contrataven i te deien, bueno, necessit aquestes peces per aquest moment. I anava en Bach mateix, per exemple, quan posava les peces, per encàrrec. Ja. I no se li considerava un artista i avui en dia sí. Mhm, mhm.
un dels millors diuen i després hi ha la part de professionalització no sé si és un altre meló però en tot cas un artista ha de poder viure de la seva obra jo crec que això ara està com
canviant avui en dia com això que estem tots a una classe mitja poden viure amb una feina decent esperem que això no canviï a una casa i poden dedicar-nos un poc a les nostres passions però això ha fet clar que hi hagi molta més demanda per tant
molt poca gent avui en dia sí que pot viure de sort. Clar, i a tot això, mira, justament l'altre dia parlava amb un cantant, mig mallorqui, mig...
Belga. Com se nom? Se nom... Josep. I... No, la qüestió és que a Bèlgica...
tots els cantants i altres i artistes d'altres expressions tenen un salari mínim salari mínim vital aquest no sé com se diu exactament allà i per tant diguem que tenen com a mínim això uns ingressos per diguem-li sobreviure o viure
i a partir d'aquí tot allò que soleixen fruit del seu art es coma de més a més, no? En principi és un model que per exemple l'Estat espanyol se podria fer, sense cap dubte, vull dir, no he fet cap estudi econòmic però a simple vista se vau
que se podria fer això, clar, aquí després haurien de veure quines són les condicions que has de demostrar per ser reconegut com a tal, etc. Però t'apareix això un bon model? Home, això seria fantàstic. Supost que has de complir uns requisits, no? Clar, segur.
perquè si no tothom podria apuntar-te... Podria al·legar que és artista. Clar, això realment, per exemple, jo com tu saps que també soc cantautora, això és un debat que a mi sempre constantment m'estic plantejant, perquè jo tenc una altra feina, bé, també no és cap misteri, soc farmacèutica, i clar...
és com, bueno, m'agradaria cobrar més i tenir un sou més alt, però, clar, això me lleva temps per poder crear. Evidentment. Però, clar, quan estic creant no estic generant ingressos. Evidentment. Si vols aquesta ajuda...
bé, pensa que a Mallorca a Mallorca per descomptat però en general fins i tot a tot l'estat espanyol hi ha gent que considera que seria possible establir un sou mínim o una aportació mínima vital per subsistir que ha garantit la subsistència
per tothom, ja no només pels artistes sinó per tothom jo crec que seria una bona manera de començar fer-ho amb els artistes amb la gent del món de la cultura perquè també així serviria per veure fins a quin punt és possible quins són els problemes que sorgeixen a partir d'allà en general
te deman o te deman si comparteixes idea que això no mataria la creativitat no? no, per res al contrari això ajudaria clar, ajudaria perquè quan necessites crear produir cançons has d'estar en moment de pau i de tranquil·litat i
I molts d'artistes tenen aquesta angoixa de, oi, no arribaré a final de mes, no pagaré les factures, i clar, tot això t'ha dificultat molt el procés d'estar tranquil i de poder crear, perquè tens una tensió allà de dins, de no estar sent productiu, no? Sí, sí, sí, totalment. Eh...
sí, sí jo crec que seria un bon model demà tenim en Rafael Borràs com a col·laborador ell ens parlarà d'una altra qüestió però mirarem a menys si li poden demanar perquè ell és un d'armats indefensors d'aquesta aportació d'aquest subsidi mínim vital
i per tant li demanarem que li pareixi idea de fer l'experiment, de començar amb artistes i una mica li demanarem que mos dibuixi com hauria de ser això, és a dir, com s'hauria de justificar o demostrar
que ets artista, no? Opentura va una miqueta relacionat amb la producció que acabes fent, és a dir, molt bé, tu tens aquests mínims però a final d'any mos has de mostrar que has creat, que has publicat, que has posat en marxa, no?
Possiblement. Li demanarem i veurem com s'ho podria fer. És un debat que pot començar a sacsetjar i a moure, no?
sí, sí, és molt interessant estudiarem models jo diria que s'està francès també hi ha cosa d'això no, no, no ho estudiarem ho estudiarem sí, si no, lo millor un requisit és bueno, venim a Cat Evo i segons el desordenat que estigui sabem si ets artista o no ets artista
jo en aquest cas seria un extraordinari artista i tal un apunt final i m'anem amb un tema amb un tema sí, tot això que he xerrat avui està per promocionar-me allà mateix correcte persimoniosa
Sí, això, bueno, res, he triat un tema d'aquest disc que va sortir ja fa un mes i, bueno, donar-li un poc de bon mot també perquè em pareix que després una vegada treus el disc no has fet res i no, no, hem fet molta fesina i, bueno, doncs això que arribi en el màxim número de persones i ho puguin disfrutar, no? I aquest tema en concret se diu LUF
que comença amb unes flautes travesseres per allà i bueno això, no sé el tema més com a progressiu se podria dir mira, un oient mos diu per xarxes que diu, que important l'aliment de l'ànima tant com alimentar el cos
però després s'afegeix un altre missatge que diu paga universal els pagesos segurament també estarien allà els primers o els segons, els pagesos clar, és que se pot fer un conveni un conveni, pagesos artistes aliment de s'ànima i aliment d'escola
I ho estudiarem, estudiarem totes aquestes possibilitats. Manana, moltíssimes gràcies. Tornem a connectar Moss i a veure i a comprovar que tot estigui connectat d'aquí 15 dies. Perfecte, moltes gràcies. Escoltam aquesta luz.
No es que crean el destino, es que lo nuestro ya estaba escrito. En otra vida fuimos luz, una explosión sideral entre el mundo y el mar. Gemelos antagónicos,
No es que crean el destino, es que lo nuestro ya estaba escrito. En otra vida fuimos luz, una explosión sideral entre bien y demás, que me lo son tan bonitos disfrutando. Me dicen que espera un poco más,
Me dicen que me quiera un poco más. Me dicen que espera un poco más, que ya se ha llegado.
Fins demà! Fins demà!
Sí, estan preparats. En Llorenç Capellà, qui està preparat ara. Llorenç, molt bon dia. Molt bon dia, com estem? Molt bé, encantats de saludar-te un dilluns més per comentar el teu article de dijous passat a l'última hora, que hi ven de 1937. Però hem de dir que avui és dilluns 23 de febrer.
Tots sabem el que va passar al 23 de febrer. Allò que som un poquet d'aquest 23 de febrer és que encara hi hagi documents per desclassificar, a veritat. Això és una pàctica sovint compartida també per a la Iglesia i els Estaments Oficials.
i és una manera de menysprear la seva opinió de la gent. Què vol dir això de no es classificar? És a dir, que els ciutadans, tu i jo, tota la gent que ens escolta de veritat, no estan capacitats per saber què és el que realment va passar. Això surt, això surt, i ja et dic, és més tenir la seva opinió i la maduresa
de la societat i la llibertat, el dret a la llibertat. Però bé, recordem tots els 20 d'EFE i a partir dels 20 d'EFE tots els petits avisos o copots d'estats, etcètera, etcètera, que s'han anat produint, perquè no oblidem. L'història d'aquests 40 anys, o no sé exactament, sí, 40 i 50 anys, és l'història
de la negació de tots els drets ciutadans que el manco a nosaltres, els catalans, ens pertoca, en veritat. Una curiositat, Llorenç, tu com ho vaig viure el 23F? Com ho vaig viure? Sí, tu, tu, clar, en fi, no? En tranquil·litat. Sí. Sí, la...
potser sempre he tingut un poc de sentiment fatalista, aquestes coses, i bé, no, no vaig prendre cap mesura especial, veritat, no, no, vaig fer vida normal. Després vaig saber, que no m'afectava a mi, veritat, però vaig saber que sabien fer llistes, no sé si és cert o no és cert, de possibles persones a detenir, etcètera, etcètera.
No sé si et serve, però evidentment si Vincesefa arriba a triomfar, tot i que en aquell moment no tenia suport del seu grup democràtic, ara no sé què pensaria de veritat.
En aquell moment tenia el suport, però que has tingut conseqüències possiblement tràgiques per molta gent. Sí, sí, sí. I ara ja no me'n recordàvem, però ja mos se mos fa difícil...
ubicar mos en el context, però era un context on eren militars... Encara... Sí, sí, els militars eren franquisme. Sí, sí, sí. I, evidentment, ben parlant del Bosch, tota aquesta gent ja sabem com pensava, com històricament aquells guinatges havien actuat i possiblement també ells han continuat a actuar. És a dir,
quan uns senyors o militars que siguin desitzen sortir al carrer amb els tanys, amb les escopetes, amb les pistoles, escolta, no esperem res de bo.
Entrem en aquell hivern de 1937 que aboques en el teu article. Possiblement s'hivern més terrorífic de la nostra història més recent, per dir-ho d'alguna manera. I més hipòcrita i més dolorós, naturalment, perquè patien la pressió. Però és un moment que fins i tot des de...
l'òptica del feixisme, en veritat, havia passat aquella febre naltidora del cot de trompeta i la bandera bolletjant, etcètera, etcètera, que havia suposat el desembar de Manacó i les quatre desfilades de continuació i tota aquesta història.
a gener que trobes que l'estat espanyol i Catalunya estan en plena guerra i aquí se comença a construir la nova Espanya, la pau d'en Franco, veritat, i aleshores se rebaix un poquet aquella exaltació patriotera i queda simplement sa mort com a gran testimoni.
amb una condició, és a dir, a partir del 17 de Reis, de veritat, del 37, que s'ha produït la gran tretes que s'ha fet de vell vell de Cap Mir i de les persones dones, de veritat, que mouen, que ho posem a l'article, Germán Parets, Andreu París, que mouen el Picornet i tota aquesta gent, a partir d'aquí, s'hi continua...
assassinant tres de veritat d'aquestes presons, però ja va a la baixa aquesta història. D'una manera o d'altra, l'exèrcit agafa l'oficialitat de la pena de mort del Consell de Guerra. Aleshores,
i fins i tot el factor sorpresa. És a dir, saps que hi ha unes detencions i saps que en nom d'una justícia, que bé, que no ha existit mai, és simplement una manera de recobrir els assassinats, l'exèrcit va fent-se servir i va continuant la repressió.
És un moment molt trist que el concepte pàtria també perd el seu sentit, ja dic, per el fascisme. Pels republicans la història és sempre la mateixa.
ara que dius el concepte aquest de pàtria ara estic intentant localitzar-ho a l'article parlaves d'una representació teatral sí, d'en Sostia que era morir per la pàtria exacte, morir per la pàtria sí, sí bé, clar aquestes coses sí que se feien era part de la normalització social hi havia molt d'actes
entre comates diguem-ne i culturals, el teatre principal, a tots els teatres de poble, en veritat, els teatres de poesia feien obretes,
Aquest morir per la pàtria, bé, ja te'n pots imaginar, era un intent que ser normal, el que fa és estimar la seva pàtria, aixecar la bandera, etcètera, i mor per la pàtria. És a dir, una manera de mantenir l'esperit viu del que havien estat els primers mitjans de la guerra aquí a Mallorca, de veritat.
I, naturalment, molta part de l'interruptuïtat hi participava en aquestes coses. I de cert, jo què t'he de dir, amb esports de fer a concerts,
en Miquel Dols participava crec que en la Màrgara a fer-li obres de teatre per tot això en Miquel Guéa se va veure implicada molta gent una amb voluntat de participar-hi i altres possiblement perquè tenien necessitat de passar-se per el seu vot o fer-se estimar un poc per aquella gent que va robar
és por de la veritat i ja dic aquesta vida cultural forma part perfectament d'aquesta normalització social.
M'ha agafat també per sorpresa això que comptes d'en Juli Ramis, és a dir, justament aprofitant que s'han trobat aquests murals o aquests mosaics en el mercat de solla, que en un principi s'han atribuït a en Juli Ramis i que després s'ha vist que eren d'en Pere Pavia o...
No sé si fins a quin punt s'havien... Sí, en tot cas, ara han quedat clar que són d'en Pere Pavia, però comptes una cosa curiosa d'en Juli Ramis. Sí, és un sarcasme, això. És oblidat que ha coincidit amb aquest temps. Juli Ramis va oferir, va fer un retrat de Franco i ho va oferir a l'Ajuntament...
de sol i de veritat que el va rebre amb molt de goig. Insisteix que formava part d'aquest muntatge de normalitzar sa vida. Per què va fer això Juli Ramis? Aquella primera cosa que se m'acut és pensar en sa edat de sa persona. És a dir, si haguéssim trobat un Juli Ramis que tenia de 8 anys jo què sé i
puc més comprendre aquesta situació. Ara, en Juli Rami ha estat 30 anys en aquell moment, és a dir, sabia perfectament el que feia. No ho estic acusant a ell en absolut, però simplement vull insistir en el rafinament de la crueldat o en la brutalitat també de la crueldat que va suposar aquest trimestre. És a dir,
En Joel Ramis, per exemple, en té lliure aquest retrat de Franco, crec que va ser dos dies després de l'assassinat de Darder, Jaume, que és i Mateu, veritat. Aquest contrast entre enaltir els butxins i oblidar donar l'esquena
el dolor d'aquella gent demòcrata que havia mort per demòcrata crec que m'os donen molt de guiçons de un descomportament humà.
Has citat ja varis dels nostres, diguem-ne, intel·lectuals i artistes nostrats que en un moment donat, per lo que sigui, acaben mirant de fer la bona en el règim, en en Franco, a l'església, qui fos, no? En certa manera... Amb això, una cosa, és a dir...
un judici mereix aquella gent, sigui del món intelectual o de qualsevol món, que per qüestió de sobreviure, de supervivència, etcètera, a un moment determinat o jura fidelitat a la feina com fer-los funcionar aquests mestres d'escola.
que feren molt bé, hem de salvar-se, i potser els pares, els seus fills, hem de diferenciar amb aquests i aquells altres que, també pel motiu que sigui, però aprofitar en aquella situació per fer allò que se diu carrera, veritat? Ja, ja. I també n'hi va a denunciar d'altres. Per exemple, en un clip nom que t'he anomenat Miquel Gaia és poeta, té tota una sèrie de
de poemes absolutament bestials, per dir-ho clarament, d'una exaltació religiosa més que feixista molt forta. Ara bé, Miquel Guerra era una persona en aquell moment molt jove, tenia aquest de 8 o de 9 anys, havia crescut sota ses...
les sotanes, és veritat, i jo crec que va creure de bona fe que havia de fer allò que havia de dir o havia d'escriure allò que havia d'escriure. Ara ve, Miquel Gares, una persona que després...
No sé si el conegué, jo sé que el vaig conèixer perfectament. Sí, sí, el vaig conèixer. Quan tenia 50 o 60 anys, tenia ben clarament que el franquisme era els enemics del nostre poble. Són casos diferents, de veritat. Jo, en Miquel Gaià, el vaig conèixer perquè venia a comprar spa.
a la pastisseria de mon pare, la pastisseria Esteve. Sí, sí, molt trucat. Sí, sí, aleshores m'explicaven, és un poeta i tal i qual, i bé, això no vaig aprofundir gaire més, fins molt més tard. Clar.
Mira, dues qüestions que han passat aquest cap de setmana. Per un costat, hi va haver la projecció de la pel·lícula La invasió dels bàrbers, una pel·lícula, una producció valenciana extraordinària que te recomano. Perfecte.
a Inca, que bé, a partir de la recerca d'Esquadra la invasió dels bàrbers, diguem que recupera la història de...
una responsable del Museu de València represaliada i de tota sa repressió i de tota sa persecució, tortura, violacions, etc. que varen provocar. També hi surten unes imatges d'un homenatge a en Hitler que se fa a València i que si vau, o com a mínim ja se reflecteix el menys preu que tenen els nazis alemanys pels feixistes espanyols
Franco concretament. Sí, sí, com també el tenien els feixistes italians. És a dir, el nazisme estava dos palets de voltes, perdó, dels cossos de feixistes espanyols i feixistes italians. Aquest domini que tenien de València també el tenien de Barcelona. Tu pensa que aquests anys
els aniversaris d'en Hitler se celebraven l'esplau de sa música. I se celebraven en sa joventut, en sus cors de sa joventut. Anaven a Barcelona i ja hi participava tot el gran feixisme. Precisament, en aquesta època, aquests anys 42, 43 o això, va ser quan en Sebastià Clàudia Roger va tenir els seus grans èxits. I...
Fins i totes les creu, va ser amb la comedia i Cristóbal Colón, que és passadera. I bé, això ja són altres coses. Hi ha els espats per tot la mitjà que hi ha. Sóc gent que, a un graç altre, creu en el seu nazisme, en el seu oficisme i s'aprofita de la situació. Perquè, bé, un mallorquí, un català, el any 42-43...
A Barcelona, ara sap que aquella ciutat fosca, derrotada i que li fosiaven al seu president, és a tocar, a veritat, i no és per fer testo al color.
La pel·lícula aquesta que te coment se vau efectivament una celebració on actua un cor de joves nazis i posteriorment hi ha un discurs d'un generalot franquista que diu que la victòria els hi ha vengut del cel, gràcies a Déu
i no sé què i la resposta que li fa l'oficial nazi que diu efectivament la victòria vos ha vengut del cel però no per Déu sinó per la viació que vos hem enviat i després encara diu i tanta comèdia amb això i arduit moros musulmans a matar el teu poble i no sé què
i acaba un poc aquest xoc una gran realitat l'altra notícia que es va produir és que de la manera també un any més s'homenatge en el mur de la memòria Palmes que en guany a part dels discursos hi van actuar
en Vial Majoral, acompanyat d'en Miquel Brunet i d'en Eduard Riera i... Mai Fallen i a més a més en Majoral va començar a dir, va fer tres peces i una de les quals va ser un poema d'en Pere Capellà o sigui que...
S'han avengut molt per acompanyar a l'home general. De segure cosa no estic molt satisfet. L'home general ha estat una projecció de tota aquella obra de guerra i de país que va fer mon pare i tant. També, ja que s'ha nomenat l'homenatge de la memòria, crec que també hem tingut
un record pels actes de memòria que estan fent a Inca. Sí. I a vegades ja n'han parlat, tant aquesta regidora de cultura com a s'abat l'actual, d'una política de recuperació de memòria, d'aproximació a la cultura, nostre, de siengo, molt important, que tendrà efectes positius per la comarca. Mhm.
Ara mateix, Xinca i Manacó són el refugi espiritual de la cultura catalana i de la memòria històrica. Evidentment, hem de començar a eixamplar però els límits perquè tenim un pis que ho necessitem.
En tot cas, ahir també importantíssim homenatge, efectivament, a Inca, en els represaliats del Constància, no?, tres jugadors i el propi president. Sí, és que possiblement, amb tota seguretat, al Constància hi havia quatre futbolistes assassinats. No crec que en tot l'estat trobem...
Segurament és el club més represaliat, sí, sí. Seguríssim, possiblement és més. Tenguem-te en compte que també el seu entrenador, que era el mal ferregut de l'opinari, en veritat, era militant d'Esquerra Republicana i va estar tancat a la presó.
És a dir, que el Constància crec que ell li hauria tingut, no sé si ho va tenir, però crec que hauria de tenir un protagonisme prou important amb aquestes històries i tenir en compte que no estaria de més.
una placa recordatori d'homenatge al camp de Fumbal Seria molt bo ara mirarem si hi ha cap tipus de recordatori a l'estadi i si no...
No ho crec. Idò ho han de demanar, han de demanar que n'hi hagi un, perquè estan parlant d'això, d'un club que li assassinen el seu president, l'entrenador, i no sé si tenen 3 o 4 jugadors. 4 jugadors, 4 futbolistes. I una altra cosa...
És que si està a la Constància possiblement encara està per fer. Si està a la Constància política o social, penso que la Constància surt d'una cooperativa obrera. I que precisament després de la guerra, que és quan la Constància futbolísticament
està a punt d'ascendir a primera, que part amb la Corunya, la veritat, tot això. En aquests moments, hi ha una pressió, una voluntat de llevaldir-se les arrels d'aquell costat. Basta que vegis que agafes la presidència d'aquell moment.
que no té res a veure en tota la història social que havia tingut abans. Aleshores, el Constància, fins i tot crec que va passar-se Club Deportivo Constància i vam haver estat
constància, ara no me'n recordo quin fisició tenia, però el van intentar despersonalitzar totalment de lo que era, i jo crec que venia igual que va aconseguir, resultats esportius importants, però va ser costa de perdre tot i jo que era, en certa manera, o d'amagar la seva identitat inicial.
ara Pere Follana està fent la història ara concretament de la Federació Balear de Futbol però la recuperació en general de la història del futbol
a Mallorca i a ser Balears ha trobat coses interessantíssimes Llorenç mirarem de fer-lo venir un dia aquí perquè ens expliqui per exemple per exemple la relació d'un altre represaliat el president del Barça en Sunyol amb Mallorca i en Balears n'hi han de demanar perquè vaig quedar de pedra
No en conecat però seria molt interessant. Sí, sí. I també ja que parles de futbol i polític o futbol i poble, també seria interessant que el mallor que serà plantejat recuperar s'escut inicial, aquell al qual hi havia... Ses quatre barres... Exactament. I serrat a Pinyà. I que van desprezint tots aquests clubs que una manera o una altra...
tenien una incidència social perquè la tenien històricament o perquè la començaven els anys 40 i 50, tot això, van procumular, rentar-los de la cara, en veritat, llevar-los totes aquelles coses que, d'una manera o d'altra,
poguessin incidir en qüestió de memòria o en qüestió de solidaritat. El fons no s'alvia amb el salut. El fons sap que no s'alvia el moviment social. Sí, sí. Ho connectam en com han començat avui el programa, que han començat amb en Pep Vergé repassant l'actualitat esportiva i ell ha estat ell que...
que ha recordat i valorat positivament, és fer que el Mallorca i el Balears, de moment, més endavant sortiran més clubs, s'han adherit en escorrellengua. Ell ho fa amb un punt de crítica, perquè deia que no només se tracta d'afegir-se en escorrellengua, sinó de, per exemple, fer més coses en català de les que fan, etcètera. Però bé, és una passa, és una passa.
El magnífic que s'hi haguin afegit. Sí, sí, sí. Però també han d'insistir en aquestes altres coses. Ah, exacte. Aquestes contradiccions que tenim i que s'hi poden aclarir, m'ho afecta tot. Per exemple, aquesta setmana mateix...
Hem vist que el Partit Popular, el govern, s'ha adherit a una campanya a favor de la llengua, etcètera, etcètera. Bé, però després va ser despoblament i parten en vots la destrucció de la llengua, veritat. És a dir, ens ho dic d'una vegada i passa a passa cadascú ens amagui les seves possibilitats.
ajudant a tirar endavant una normalització lingüística que és alhora una normalització de la nostra lingua col·lectiva.
Llorenç, ara un oient mos diu que recorda vagament a través d'un pin de son pare que s'ha escut de l'Atlètic Balears en qualque moment hi havia d'ull ses quatre barres jo també m'assona però no sé si era de l'Atlètic Balears o des club diguem, que no me'n recordo ara no recorda el nom premi... S'Atlètico hi havia hagut i un altre...
Això m'ho s'oblidi en Pere Fuliana, no? Idò, pregunta p'en Pere que mos apuntam. Sí, sí, però el cas que sigui així, que sigui ben provable, són coses que s'ha d'insistir perquè se normalitzin. Com és el mateix nom de Selected Balears? Selected Balears és un grup, suposo que no molt majoritari, però molt ferm, de gent de país.
de gent d'esquerres i de gent que defensa la normalització, i lingüística i cultural, del nostre poble, la veritat. Bé, aleshores, si un equip com l'espanol, els petiquitos, ha estat un estat de nom, per donar a reclamar a aquesta gent que té consciència de policia del Baleares, que el Baleares ha de ser el Baleares, no ha de ser el Baleares.
Clar que sí. Ara, mira, tenc conescut davant que té la mateixa forma que s'ha escut del Barça per entendre Hermós, talment. Llavors, a un dels quadrats de dalt, allà on el Barça hi té la creu, hi ha les quatre barres. Ah.
l'altre quadrant hi ha una espècie de castell però amb un arbre molt gros darrere per tant Pentura fa referències en el castell de Beiva, no ho sé sí, els arbres que ha tomat que ha tomat el Barre de Palma
També podria ser. Diu Baleares FC i llavors a baix, aquí on el Barça hi té la blau grana, ell hi tenen el blau i blanc. Sí, sí. Per tant, sí, sí. Ha existit aquest escut. Ha existit aquest escut i l'hem provat. És un altre detall d'aquest doble...
Aquesta magaça mà que m'ho som acostumat a fer i que realment són detalls petits però molt significatius. Llorens, no sé com hem acabat parlant d'aquestes coses però bé, sempre està bé. Moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres, adeu. Gràcies, bon dia. I ja que hem parlat del correllengua, amb el cor. Visca el correllengua i visca la terra!
M'han imaginat els meus davantpassats. Poder parlar al carrer i no fer-ho d'amagat. I ara jo tinc sa veu per cridar-ho ben fort. Que jo parli en català i que ho sàpia tothom. De fraga en l'alguer, de salsa s'ha guat de mar. Ens hem enamorat del que no podem tocar.
Té mala sang i això no es pot canviar. I si en vols formar part, canteu fort i ben alt. I ara aquesta veu, totem-ho. No hi ha impossible si estem junts tu i jo. I ara que ja ens veu, totem-ho.
Per la llengua correm fins al vol. Guanyar o perdre no és qüestió de sol. I gritaré fins que els braços ja no donin més. Fins que al davant hi ha molts que dius. Fins que la germa no ho sigui tot.
I cada gota de suor que em regali-me per la pell és la mostra de la lluita que no es deixa indiferent. I cada passa que farem és una passa menys que aquella.
Fem moviment, obrim pas a aquells que venen i els que estem aquí presents. Hem encès un sentiment amb el caliu d'aquesta gent. Orgullosos d'una llengua que no morirà amb el temps. I si mirant tu des de fora, sens que em pots donar una mà, aquest moviment ens tracta com germanes i germans. I no tornarem l'esquena, que és que volen ajudar-nos. Una festa sempre ho ganem.
Fins demà!
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I el protagonista de l'entrevista d'avui és en Pere Pastor, la saludant. Pere Pastor, molt bon dia. Bon dia, què tal? Molt bé. Tens en marxa un projecte ben, ben, ben interessant, titulat Petita, no sé si s'adiu Walden o Walden. Petita Walden, sí. Petita Walden. Idò, què és Petita Walden?
Petita Walden és un llibre, per dir-ho d'alguna manera, format per diferents textos fragmentaris que transiten una...
Una relació d'amor, una relació, i Walden fa referència a un edifici que hi ha aquí a Barcelona, Sant Just d'Esvern, edifici Walden, de ser arquitecte bo fill, que és un edifici, quan el veus, que t'impacta una mica, és laberíntic, estrany, curiós, t'hi pots perdre amb facilitat si no el coneixes, és curiós, si més no, és complexa.
I d'aquí ve fer una mica la metàfora entre l'edifici i la relació, de la manera com les persones habitant, vivim, transitant per dins d'una relació com si fos una casa, per dir-ho així.
De fet, el llibre està estructurat en 10 capítols que són com a espais d'aquesta casa, no? De la porta, els passadissos, els patis interiors, les escales, etcètera, no?
Sí, exacte, sí. La porta seria, diguéssim, l'entrada, el començament, quan tot és meravellós, que vols ser difícil, t'agrada, la relació és meravellosa en aquell moment, no te fas preguntes, i a mesura que te vas endinsant una mica dins l'edifici, fins que en tornes a sortir una altra vegada per la porta, es vestir, vol dir ser llum...
que després ha vist que ha estat maco el que ha durat, apitar aquesta relació, però que ja has de sortir d'ella per no caure malalta, o per no caure més malalta a vegades. No.
també dius que juga en el llenguatge jugues amb sús de tzom que tant pot ser en mallorquí tant pot ser singular com plural no?
Sí, exacte. Són textos que són molt semblants els uns amb els altres. Tots comencen, o gairebé tots, el 80% comencen de la mateixa manera. Petita Walden, som tal cosa, som aquí, som això, som l'altre i tal. I en unes determinades vegades s'interpreta, s'ho pot interpretar com som plural, però hi ha altres...
acotacions tal vegada més petites que aquest som en juga un paper purament individual purament singular és una reflexió personal meva sobre el que he dit anteriorment com a parella aleshores també cada capítol va acompanyat d'una il·lustració original l'has fet a tu?
No, no, aquí no arriba tant. No, no. Això de dibuixar a mi... Tenc un conco que dibuixa molt bé, però no ho he agafat. No, això ho ha fet un molt bon amic, en Jorenç Serraíma, un amic d'aquí de Catalunya, que quan... De fet, quan va veure el test, va ser qui me va animar per...
per presentar-lo a concursos, per presentar-lo a l'editorial, li va agradar moltíssim, tal com està concebut, perquè no és una novel·la en si, però tal vegada com està estructurat, com està plantejat, i és original, si més no, podríem dir com està difícil, una mica. Té aquesta part d'originalitat, a part que, bé, segons també l'editorial que s'ha interessat en publicar-lo, també m'ha dit que té un alt grau de...
que és publicable, que és editable i per això el volen publicar, vaja, et seu segell. Perquè parlem amb Pere Pastor d'aquesta petita Walden, Textos que mai no vaig enviar-te, és el subtítol, i això és un projecte editorial
que tot just posa en marxa i que fas comptes finançar a través de micromecenatge.
Bé, és la pròpia editorial que fa el finançament. Jo simplement t'ajudaré a fer tota la promoció possible perquè se pugui dur a terme. En principi, a partir d'aquest divendres o molt tard la setmana que ve, en principi se posa en marxa ja aquesta promoció i, efectivament, és a través d'un micromecenatge, a través de la pàgina web de l'editorial, que és edita.cat,
i una vegada s'acobreixi el pressupost, que són aconseguir pre-vendre 300 llibres, una vegada s'aconsegueix això, s'ha podrà...
fer tot el procés que implica després imprimir-lo i enviar-lo a les persones que l'han comprat. Evidentment no és a fondo perdut, si no s'arriba en aquest pressupost i no se fa aquest projecte, els dubbes se tornen, evidentment, no pot ser d'altra manera. Però vull que quedi clar que això és a dir que el finançament i tot el moviment de tot això se fa a través de la web de la pròpia editorial, vull dir que no és una cosa que jo demani, eh, deixa'm dubbes per això, no? Una cosa que la gent que cregui
amb aquesta criatura que he parit, si se pot dir de qualque manera, que faci aquest esforç de precomprar llibre i si hi ha sort que el pugui rebre en uns mesos perquè podrà dir que s'ha imprès i s'ha fet realitzat.
perquè que ha de fer la gent que ara li despertem interès per aquest llibre que ha de fer on ha d'anar per tenir la sinopsi no sé si un petit tast i ja poden fer l'aportació bé, mos dius que serà a partir d'hivernres o a partir de la setmana que ve sí, això serà a partir d'aquest divendres me'n van dir perquè si no jo crec que serà la setmana que ve segur
la plataforma edita.cat, allà se posarà... surt el cost del projecte, t'ho puc dir, són 4.500 euros el cost de tot el projecte, que equival a 300 llibres, a 15 euros cada un. Llavors, l'objectiu és intentar prevenre aquests 300 llibres i se podrà fer a través d'aquesta plataforma, supos que pagaments de tipus targeta, Paypal, supos que se podrà fer tot tipus de... I en aquesta mateixa pàgina, evidentment, hi haurà un...
un videotrailer explicant-te una mica d'acabar el llibre, hi haurà la sinopsi, també, i, bueno, si vols, te puc llegir el primer tros, també. Vinga, oh, això serà... Sí, clar que sí. Clar que sí. El test en què s'obre el llibre és el test que, de fet, me va inspirar a fer aquest llibre. Jo també vull dir que aquest llibre surt de... d'un procés de sanació mental, no sé com dir-ho. Embrà sa paraula...
Depressió em fa una miqueta de por, perquè conec gent i he estat amb gent que realment també ha tingut depressions i sé que has fotut i és molt dur. Però ja et puc dir que també he passat tres mesos bastant complicats en aquest sentit. He necessitat ajuda a un professional i si d'alguna manera fer-ho públic o dir-ho aprofitant, per sort o per desgràcia, a les xarxes socials tinc bastant de seguidors.
si això ajuda, que la gent en algun moment demani ajuda, perquè a vegades no ho feien per por, no ho feien perquè dir, no, no, jo puc, jo puc, jo puc, si això ajuda, doncs benvingut sigui. Vull dir, el llibre neix, diguéssim, d'haver patit un sotrac emocional i no ha de tenir un...
un tema de salut mental que he hagut de posar ordre i ara començ a sortir-me i, diguéssim, tot va començar amb aquest test que vaig fer quan vaig veure l'edifici. El test diu... Petita Walden, som ara i aquí. No som pols del futur, sinó del present. Som passió, som tendresa. Som totes les besades que mos queden per fer. Som calidesa, som paraules de confort quan les necessitem.
Petita Walden, som tu i jo un laberint que no sabem on ens durà, però gaudim del trajecte mentre durim. Sense etiquetes, sense pressions, amb bogeria. Som un testim dins la mirada posada dels llavis.
Aquest, diguéssim, que va ser el test que me va inspirar una mica a fer tota la resta, no?, i a cercar aquesta metàfora amb l'edifici Walden. Podríem dir que és com, diguem, té un estil epistolar i en el mateix temps una espècie de prosa poètica, no?,
Sí, sí, sí. De fet, seria... Jo crec que el que més el defineix és prosa poètica, no? També ho van dir, no, això ho podries presentar com a poemes i tal, però, bueno, jo crec que a més se li diu més el de prosa poètica, però tot l'estil, diguéssim, de tots els capítols, tret d'alguna excepció, que hi ha alguna carta, hi ha alguna cosa diferent, algun test que s'ha de llegir al revés, coses...
una mica diferents, diguéssim, però tots els llibres van caminant amb aquest tipus de test, dirigint-me a una petita Walden i parlant en plural i després parlant també amb un som mallorquí que cadascú interpreti si és un plural o un singular.
Interessant joc. Pere, podem fer una cosa com que nosaltres ara hem fet aquest avanç editorial i aquest avanç també informatiu sobre un projecte que...
en fi, no tenc cap dubte que sobretot per això que des, per els seguidors que tens a xarxes, etc. i que te coneixen, segur que sortirà, segur que se convertirà en realitat, però en tot cas, per acabar d'ajudar, si vols tot d'una que se posi en marxa la campanya de mecenatge mos fas un recordatori
i a través sobretot de diari de Balears on anirem informant a la nostra audiència i serà per tant la manera de participar en aquest projecte cultural tan guapo.
T'ho agraes moltíssim perquè per mi té un valor molt important, que això se pugui dur a terme. Ja t'ho he dit abans, durant tres mesos ho he passat molt malament, he plorat molt, he estat sol durant molts mesos i ara comença a veure una mica la llum i per mi això és una cosa important i repetit sobretot. No és per un tema de dubbé, si jo aquí no hi guany ni ho enduro, simplement...
Evidentment, poder tenir un llibre en el mercat és tota una provesa per mi, però és més perquè si d'alguna manera pot ajudar tot el que explic també a la gent que ho necessiti, és fantàstic. Evidentment, agraït-vos l'oportunitat que m'heu donat per xerrar d'això i si a través del Diari de Balears em feis un seguiment, evidentment, us enviaré un llibre, només faltaria.
No t'ho preocupis, hi col·laborarem ben de gust. Petita Walden, textos que mai no vaig enviar-te, d'en Pere Pastó, i estarem ben pendents. Moltíssimes gràcies, Pere.
Moltes gràcies a vosaltres i a tu particularment, tu meu, gràcies. Gràcies, bon dia. Moltíssimes gràcies a en Pere que mos ha fet aquest abans editorial. Nosaltres som el Bon dia i Bona vida d'una Mediterrània però d'aquí 5 minuts comença Sobiranistes, ja són aquí en els estudis preparant un programa ben carregat també
d'anàlisi, d'informació, d'entrevistes, etc. Nosaltres, simplement, ara ja mos queda pegar una ullada per recordar o per actualitzar quines són les principals informacions de la nostra que et salera de referències diàries de Balears. Recordem que ara mateix en portada, com a notícia més destacada, hi teniu aquesta exclusiva
de Diari de Balears, imputen els dos provocadors que varen agredir Baltonic en una discoteca, investigats també els dos vigilants de l'establiment, que és la Pure Night Club de l'avinguda Joan Miró de Palma. Aquesta és la informació en la qual ara mateix obri la portada Diari de Balears, però en té d'altres com
la protesta a Palma per la caiguda de l'escut social, els importen molt poc les persones pobres, diuen. També aquesta denúncia de curses de motocross en els camins públics de muntanya, una denúncia que va fer ahir pública l'escriptor Miquel Àngel Lleuger i que Diari de Balears replica. I també encara més denúncies, en aquest cas
A més, per Mallorca, que denuncia retroced generalitzat del català a les institucions governades pel PP. És una ofensiva contra la llengua, diuen. I, en contraposició, el govern, l'UIP, el president del Tribunal Superior de Justícia de l'Igiria Balears i l'Obre Cultural Balear,
es comprometen en la defensa dels drets lingüístics, és la notícia que publicava Divenres, la crònica d'aquest acte que hi va en el Col·legi d'Abogats de Palma i que en el diari de Balears recull la crònica. I, finalment, també destacarem que hi va s'homenatge a les víctimes d'esfranquisme
sense l'Ajuntament de Palma, però ple de dignitat, com diu Diari de Balears. I encara vos afegirem un titular nou a Vilaweb. Quins són els documents del 23F que encara són secrets? Se fa aquesta pregunta, aquesta informació...
a partir de l'anunci que ha fet el president espanyol Pedro Sánchez, que demà, diu, desclassificarà els documents del 23F. Veurem quin abast té aquesta desclassificació i fins on arriben les novetats, si és que la desclassificació d'aquests documents n'aporta qualcuna.
Tot això ho trobeu a Diari de Balears i ho trobeu també a Vila Web. Nosaltres ja som la recta finalíssima d'un dia.
Fins demà!
I aquí acaba el programa Bon Dia i Bona Vida, un programa que vos convida a continuar connectats. Ara mateix continua, agafa relleu, sobiranistes, el programa de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca i, com sempre, tota la programació al vostre bast. També vos recomanam que continuïn connectats a diari de Balears, de Balears.at. Nosaltres tornem demà a partir de les 7, redifusió del programa El Crepúsquen Cent Estels i a partir de l'hora 8, el Bon Dia i Bona Vida.