Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Comença Bon dia i bona vida, el matinal d'Ona Mediterrània. Conduït per Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.
Fins demà!
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència molt odada també a onamediterrania.cat. Una salutació a tota la gent que mos escolta des de Mallorca o des de qualsevol punt del món. El Bon Dia i Bona Vida és un programa que fan possibles socis de l'associació
Ona Mediterrània, una associació, l'associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins, que dona cobertura i edita cinc mitjans. El diari de Balears, l'estel, la publicació en paper, l'estel, també...
a la publicació cultural ploma.cat, també vida.cat, la plataforma audiovisual, i evidentment aquesta casa, Ona Mediterrània. Començam, bon dia i bona vida, avui un programa ple d'actualitat i ple d'anàlisi. Som-hi!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
A mi no m'enganyis jo, va, encara queda nit per sortir. I et dóna'm foc, vine aquí, vine amb mi, que et paré a gaudir. I gira, gira els ulls a l'aire, que me'n vagis encara que vulguis repetir. Vull sentir el teu delit dins el llit, que no em deixo ara dormir. Sempre amb la teva.
Bon dia i bona vida. Hem començat avui amb Vesbellana Vigila. Avui, dijous de 9 de febrer de 2025-26, vos oferirem els següents continguts. Tot d'una vossa repassant l'actualitat. Ho farem a través de Diari de Balears i també dels titulars de Vila Web. A continuació, escoltarem la nostra secció, que mos envien a Joana Tur,
des de Suïssa, el soroll del món i el silenci de casa. A continuació entrevistarem en Pep Juárez. Avui presenten novetats en respecte a la iniciativa legislativa popular que pretén igualar les pensions al salari mínim.
També tindrem entrevista política, curiositats de la història amb Xisco Roger i acabarem el programa amb els focus...
d'en Jaume Sastre. Tot això i moltíssimes coses més, sobretot pendents de l'actualitat, és el que vos proposam per acompanyar-vos fins les 11 des de matí.
Això és el Bon Dia i Bona Vida aquí a Ona Mediterrània, el 88.8 de la freqüència modulada o també onamediterrania.cat. Ens posem ja en moda actualitat. Anem a revisar les titulars del diari de Balears i també de Vila Web.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears trobam com a peça més destacada avui reclamen urgentment una llei que protegeixi els consumidors de les discriminacions lingüístiques. Aquest és el principal titular que mos ofereix hores d'ara.
un diari de Balears que també reprodueix un vídeo on s'hi veu la caiguda de la bandera espanyola de la plaça Colón. Un símbol que s'enfonsa. La bandera espanyola de la plaça Colón de Madrid s'esqueixa
I cau. Aquest és el titular que ofereix el diari de Balears. Ja vos dic, reprodueix també el vídeo on s'avou la imatge. El bisbe de Mallorca crida a desarmar el llenguatge i a conrear l'amabilitat en xarxes socials i debats públics.
Més per Mallorca proposa limitar la compra d'habitatges a no residents per frenar l'especulació. Més de 400 alumnes de centres educatius de Mallorca assisteixen a l'espectacle Tirant lo Blanc. L'Institut d'Estudis Baleàrics presenta les convocatòries de subvencions per aquest 2026.
i Jasmine Beirac defensa a Palma una cultura democratitzadora en un acte organitzat més per Palma. En clau educativa, l'Estell diu que el conseller Vera menteix sobre la negociació de les oposicions de docents
i la UOP crida a la insubmissió dels tribunals dels processos selectius i insta els docents a defensar els seus drets. També ens informa a Diari de Balears que comencen la Quaresma i el Ramadà i que s'ha constituït la ponència de la derogació de la Llei de Memòria Democràtica.
També que la targeta sanitària de l'Air Balear no es podrà usar aquest cap de setmana i que més exigeix el govern que atui davant la mallorquinofòbia. Aquests són els principals titulars que ens ofereix Hores d'ara, Diari de Balears en clau informativa.
Vilaüeb, un cap de la policia violador, els detalls més sinistres del darrer escàndol de Grande Marlaska. Rufián enverina el vesper de 14 esquerres que farien un PSOE millor, és la crònica d'en Ot Bou. També destaca Vilaüeb que Catalunya guanya diners i s'empobreix.
És l'anàlisi que fa en Jordi Goula. Cas Epstein. Què revelen els arxius d'Epstein sobre les seves connexions amb Barcelona a Eivissa i Andorra?
Això ho explica Vilaweb. El govern i els comuns acorden impulsar el traspàs de cinc línies de rodalies. Les víctimes de la gota freda reaccionen a l'ajut de 80.000 euros de Pérez Llorca, reclamant veritat i reconeixement.
I, finalment, entrevista en en Màrius Serra, feta per Nema Greyer, s'escriptor, periodista, traductor i enigministre català. Màrius Serra, que diu, com més gran, més animal soc. Això és el que declara Màrius Serra.
Anem ara a la secció d'opinió de Diari de Balears, allà hi trobam un article d'en Mariu Verdú, titulat «És el moment d'associar-se i teixir xarxes a les Balears».
El d'en Joan Vicenç Lillo, titulat Casa, Hàbitats i Democràcia. El d'en Alila Tomàs, 90 anys del Front Popular. El d'en Rafael Borràs, en el 50 aniversari de la proclamació de la República Árabe Saharau i Democràtica. I el d'en Joan Lledonet, titulat La solució en mans del poder judicial. Finalment, el d'en Pere Bueno, article d'en Pere Bueno, titulat
Cucorba vol dir refugi. Aquests són els principals arguments que tenim a hores d'ara en portada a Diari de Balears. Escolta'm ara la predicció del temps que mos fa en Tomé o Mateu Canals, marcada avui, suposant, pas vent.
Bon dia! Avui els protagonistes iran una vegada més per això, sí, s'acaba una temporada el vent, de nou vent fort, de ponent, girant a mestral, i sobretot la zona de la raïquia de Mallorca, el vent mestral s'accelera una vegada que ha travessat la segona transmuntanya. Per tant, avui dia ventort, de nou temporal marítim, en les zones esporades del vent mestral,
Bon dia. Tempestral i temperatures baixes, amb més sensació de fred per vent, que en siguin de temperatures molt baixes. Perquè si dalt no hi hagi de cada dibanço de matí encara a primeres hores vent, però després en trilluns podent entrar ciclò i que el manco gran parla la propera setmana, inclús el cap de setmana,
on tindríem temps estable. Per tant, a partir de divendres, temps estable, sobretot dissabte i un veig, podem tenir bastants boilies, jo sí, en aquestes situacions d'aire càlid a la superfície, i a més, amb un bon temps, i segurament a l'altura final de la següent setmana podria començar a canviar una altra vegada.
estens en noves perturbacions. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. El Consell de Mallorca inverteix més de 30 milions d'euros per arribar a totes les comarques i millorar i fer més segures les vies de la part forana perquè cada trajecte sigui més segur. Vallam pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Què passa amb els llocs que no recordam? Amb un lloc que no recordi, Mishima ens porta per aquells espais invisibles de la memòria, on els records es barregen amb la imaginació i tot sembla tan real com impossible de tocar. La música és delicada, elegant, amb aquella senzillesa que sembla fàcil però que et remou per dins.
La veu de Mishima t'acompanya com un record que surt del no res i que de sobte té tot el sentit. És una cançó que parla de la nostàlgia i de la bellosa d'allò inavastable, d'allò que vols recordar però que s'escapa entre els dits. I en aquell lloc potser no hi hem estat mai, o potser només hi hem passat sense adonar-nos. Però amb Mishima aquell lloc se sent proper, com si el poguéssim reconeixer només tancant els ulls.
Arribats aquí Sabent que hem de marxar Si pogués fugir
Un lloc que no recordi, tan nou jo per ell, com ell nou per mi, un lloc que no recordi.
Hauria de ser tan lluny
Fins demà!
en un lloc que no recordi de mi Xima, és la salutació que m'ha fet avui Maria Nadal.
És el moment ara d'abordar la següent secció, una secció que mos ve des d'una eivisanca que és pel món. El soroll del món i el silenci de casa és el títol d'aquesta secció de na Joana Tur i ara mateix l'escoltam. Bon dia.
Avui m'he despert feixuga i llaçat amb el pas de la realitat que vivim lluny dels espatxos on es comen les promeses buides. Parlar de Mallorca o de qualsevol illa de les nostres avui no és parlar de la convivència fàcil, és parlar d'una convivència que a voltes fa mal, d'una fricció constant que ens desgasta.
Ens trobem envoltats de cultures i llengües que, per volum i per desinterès, ens estan arraconant. Com podem demanar a la nostra gent que sumi i integri quan som naltros els qui ens sentim foresters?
La complexitat ja no és un repte de gestió, és un mur que ens cau al damunt. Veient com els polítics malveraten la pau social i la nostra llengua en debats estèrils, mentre el carrer bull de sentiments que ningú s'atreveix a anomenar. La tristesa de veure com el nostre món s'esvaeix davant de milers de persones que no coneixen ni semblen voler conèixer l'ànima d'aquesta terra.
ja no bastem a crear cap sentiment de pertinença perquè el pas de l'allau és superior a la nostra capacitat de brigall. Hem d'enraonar clar, quan els nostres polítics parlen de xifres i de creixement des de les seves tribunes, semblen ignorar que cada habitant de més que no s'integra és una esquerda nova a la nostra cohesió social.
Els nostres serveis públics i el dret a un habitatge digne ja no pateixen una simple pressió. Estan en un estat d'esgotament que frega a col·lapse. I, mentrestant, veiem en tristesa com es malbarata la pau social amb estratègies que només cercen el rèdit immediat, ignorant que el que realment ens cal és un abrigall que es protegeixi qui som.
Ja no bastem a crear sentiment de pertinença de que tant ens agrada parlar. Com podem encomanar l'amor per aquesta terra a milers de persones que només hi veuen un lloc de pas o un mercat de serveis? Tenim un volum tan ingent de nouvinguts que sovint no trobem o no cercem el camí cap a la nostra cultura.
Això no és por al canvi, és l'anàlisi lúcida d'un poble que veu com la seva identitat es dilueix perquè ja no té capacitat real d'excepció. El nostre deure ja no és només gestionar, és tenir l'honestetat de dir que no podem seguir així si volem conservar el nostre parlar i la nostra manera de veure el món.
Però malgrat aquest panorama que ens culpetge, hi ha una veritat que cap allà no pot esborrar. La mort per la nostra terra. No tenim cap dubte de qui som, ni de la nissaga d'on venim. Aquesta estima no és una peça de nostàlgia, és una força viva que es manifesta cada matí quan triem el nostre mot genuí per damunt de la imposició forastera.
La nostra noblesa d'esperit resideix en aquesta pertinença i aquesta persistència silenciosa però irreductible. Som també el poble de Francesc de Borges-Moll, aquell gegant que va entendre que la nostra llengua era, en realitat, l'inventari de l'esperit d'un poble.
Va recórrer cada llogaret, cada possessió i cada cala per recollir el tresor de la paraula abans que el silenci o l'ignorància se l'emportessin. Aquell home gran de paraula clara que ens recorda que la nostra paraula no és només, o no és només, com diuen, un obstacle, sinó l'única eina que ens permet evitar el món amb sentit.
Quan parlem, no només ematem sons, bateguem en altres les milers de fitxes d'aquell diccionari infinit, els sols de la terra i una filaritat que de l'acte de sobirania més pur. Personatges així són els que ens recorden que som de pedra picada. La nostra força no vindrà de les lleis dictades per mans alienes, sinó de la nostra pròpia determinació a no ser desdibuixats.
Cada mallorquí que, conscient del seu llegat, manté viva la paraula, està custodiant l'ànima d'aquesta terra contra qualsevol intent d'asfixia globalitzadora.
És cert que el pes de la llau és feixuc i que el silenci de les nostres institucions sovint es desconcerta. Però la nostra existència no és una concessió que ens hagi de venir de fora. Som els fills d'una terra que ha sabut resistir temporals de tota manera i aquesta experiència ens dona una honestetat radical.
que ningú ens podrà menllevar. Si som pocs, siguem de pedra picada i excel·lents a la nostra fidelitat.
La mirada de futur que avui reivindico no neix de la ingenuïtat, sinó del coratge de qui no ens té i qui no té dubtes, de qui és, ni d'on ve, ni cap on anem. El nostre projecte com a poble no depèn de les estadístiques que ens volen desdibuixar, sinó de la força en què siguem capaços de mantenir el nostre brigall cultural en cada acte quotidià.
que cada paraula pronunciada sigui un acte de sobirania, un recordatori que la nostra cosmovisió és única i té ja més de mil anys. Som la veu que habita aquestes illes des de fa segles i que té tot el dret i el deure de decidir com vol que sigui el seu demà. Marxem avui amb la pau interior de qui sap que la veritat és el millor recurs de resistència.
Recordeu que la nostra veu és l'eina més esmolada que tenim per obrir-nos camí enmig d'aquest enrenou, amb atents i amb el pas decidit cap a un horitzó que és nostre per dret de vida.
Gràcies per la vostra lleritat a la Terra. Ha estat un honor compartir aquestes paraules amb altres. Fins la propera, i per damunt de tot, cada matí no oblideu dir en cura i respecte els nostres vells mots. Sempre en veu d'inferme.
Com voleu, germans, que cantis si el cor meu va tribulat? Si no som els que solia, t'entenc fonament sobrat. Era un diumenge a la tarda, sempre diumenge.
Vam venir a veure l'amor meu a la que tant he conversat. I la vaig trobar
de les cases van de fora el seu tancat. Com voleu, germans, que canti si el cor meu va tribulat, si no som els que solia en temps fonament sobrat.
Encabat que la vaig veure i conegui novedat, home és amor meu amada, que de cul vostre has mudat.
I em va dir, en public jove, no n'has d'estar interessat, que et fa saber que mon pare d'ara en van vostè privat.
No pots venir per casa, ningú em vespre assenyalat, ni qualsevol banda siga, no pots venir, és meu costat. Com voleu, germans, que canti, si el cor meu va tribulat, si no som els que solia en temps full,
Com voleu, germans, que canti, si el cor meu ha tribulat, si no som els que solia, entenc fort.
C'est bon, l'on que dit, l'on que fait, roche, sincera.
Bastes, no podrías més. Si tu, tu, tu, lo que dius, y lo que
Però a mi, si tot no com més, no com més, fos aquí.
Gràcies.
Cap-ho! Ara tots junts, molts a colts, ha fet els punts. Cap-ho! Mira'm els ulls, he putat el cor, un altre jut. No fear! No fear! Cap-ho! Amb una placa, claca, no sap la que ataca, no té cap-ho!
Chapó, l'actitud de la por. No fear. Ain't nothing stopping this, love is the opposite. We got no fear. No desire, building power, say it louder. Calla, domina la por, rotina, morfina les mans sobre el capó. Una fina cortina de fum, estimo, resposta, rutina, consum. Goberna la fòbia, l'escoria, la pastida l'àvia, obre la gàbia.
Religió, cridar cap o t'organitza la ràbia. Controlo el tempo més viu que mai, un estic atent, un ciberespai, jo. I ara ve tot ho caçant el hype, ens arremem els mans com el bonic d'ai de la mà. Però tenim un pla, volem un trat de taula i un tros de pa, prou. No demanem si us traus o no el vostre si la nit cau cap, o saps no? Hem assumit el risc, no guardem el clic a la boca, hem creuat el límit idiota.
Sóc a prop del precipici, intentant no perdre el cap. Com tant d'aster flash i for in spite com al principi. Malson, van en flames, columnes de fum. Ningú no torn quan cau la nit diagonal amunt. Estu passent contra el sentiment de tot el conjunt. Una altra esquela i l'avantguàrdia plora els seus divots. Llegarà tots junts, colts a colts, apret els punts. Mirem els uns, apuntar el cor i et rejunt. No fear. No fear. No fear.
L'unico rapist, el felon és contagios, l'amor de noig. Capó! Ula claca, claca, no se placa, taca, no te ca.
La poca s'acabi l'idili amb el foli i el poli que neix a la infància. El pànic de la repressió que cada cada militant et va mirant perquè és quinta essència de l'estratègia. Capitalista per excel·lència, la poc. A la mala imatge t'esquitja el rumor. Mostra el pit del cor i fer el cor fort. Riure't al mor i el que es vella. Fiu amb vidres d'estarquem i tu al podi. I ell s'emborralla i no falla. Quan calla, el pobre el ritme trontolla.
A la trena, però tenim 5.000 homes de palla, que aquest poc humà no és tenir por si no m'hostar cap poli. Jo me la guardo per mi, que la cel és petita però el somni és immens, com el capital per fi. Tenim fotos d'estatus, empremtes i el meu ADN. Tenim el TN, però jo una germana, fa mil cares que no em supe a terra, que em guarda l'esquera.
La poc o la xarota, la solidaritat, és cert de tot i viure amb poc. Ric sense el tic tac, la troba de xusme que et posen escac, ni caritàtic, 0,7, ni veritats. La massa el que vol és pitet, va baixant, de veure un banc entre el poble i la paret, home, recolant. Cap-ho! Ara tots junts, molts acolts, el fet els puc. Cap-ho! Miquem els ulls, en punta el cor, l'altre junts. No fear! No fear! No fear! No fear! No fear! No fear! No fear! No fear!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I el protagonista de l'entrevista d'avui és en Pep Juárez. Ell és el portaveu de la Coordinadora Balear per la Defensa de les Pensions Públiques, que avui, juntament amb la Plataforma de Afectats de la Hipoteca de Mallorca i el Sindicat d'Habitatge, fan una compareixença de premsa, una roda de premsa, d'aquí una estona, a la plaça de l'Olivar de Palma,
per defensar les pensions, però també els drets socials dels col·lectius vulnerables. Pec Juárez, bon dia. Hola, bon dia. Bé, heu mostrat el vostre rebuig que les formacions PP, Vox i Junts tomassin el decret anomenat d'escut social, no?
Sí, nosaltres hem vist que passava una cosa semblant però una miqueta pitjor que l'any passat. L'any passat també amb un decret el govern va voler ajuntar diverses mesures de caràcter social entre les quals estava la revaloració de les pensions i també diverses mesures que abunden i són necessàries per als col·lectius més vulnerables.
Enguany ha tornat a pesar que els partits de la dreta i de l'ultradreta han tomat el decret, és a dir, han rebutjat en la Congrés dels Diputats el que el decret es podés convalidar, i el govern, a diferència de l'any passat, ha aixapat el decret, però a un costat ha duït el tema de les tensions, però la resta de l'anomenat escut social...
s'ha quedat al marge i una miqueta en el limbo. I nosaltres no estem d'acord perquè no s'han de separar unes qüestions i unes altres, no s'han de fer parts i quarts d'allò que és necessari i suficient a tot el llum, perquè no es tracta de res de l'altre món,
però sí que n'hi ha milers de famílies afectades, milers de persones que l'han de menester i que en un exercici de classisme i aporafòbia aquesta gent de la dreta i l'oldre dreta ha deixat abandonats en el camí a mil de persones que han de menester de manera urgent
Mesures com la prohibició de desnonaments, com impedir el no permetre el tall de subministrament bàsic d'aigua, llum, gas, la pròrroga del que s'anomena el descompte del bono social elèctric,
la revalorització de l'ingrés mínim vital i també incentius i ajudes fiscals per persones afectades per catàstrofes. Anem a dir naturals, com el de la Dana, els incendis i tot això. Tot eren mesures que anaven a protegir uns col·lectius que de manera urgent també n'estaven ajuda. I aquests partits han...
Han tallat el procés, a més en mentides i d'una manera bastant barroera, confonem, diguéssim, per exemple, el de l'habitatge amb els ocupers. Una cosa bastant... Nosaltres, com a pensionistes, som gent solidària perquè fa el nostre ADN, perquè formen part de la classe treballadora i perquè no podem deixar, diguéssim, que s'arregli el nostre, anem a dir, entre cometes, i el altre se quedi sense arreglar.
Has citat tota una sèrie de mesures que, a més a més, que contenia aquest decret de s'escut social i que, a més a més, a vosaltres consideràvem que eren injustetes o, més aviat, que eren insuficients, no?
Efectivament, nosaltres no és que donem un aval que aquestes mesures de l'excusa social siguin ja la solució de molts problemes. No, no, la solució dels problemes, com per exemple de l'habitatge, sabem tots que hi ha causes que tenen els arrels molt profuns. No està clar, però malament no ho valorem com una qüestió absolutament positiva.
tot el contingut del descut social, el que sí que tenim clar és que llevant aquestes mesures, malgrat siguin tímides, se'ls produeix un dany enorme a moltes persones que l'endemà estar. I per tant, nosaltres no consentirem
que aquesta gent se n'oblidi i que ens hem posat en contacte amb les organitzacions que fan feina en els col·lectius d'aquests d'habitatge, etcètera, perquè plantem cara de manera conjunta i que els pensionistes sempre estarem al costat de la gent més desfavorida. De fet, moltes de les persones afectades per l'absència d'aquest escut social també són pensionistes, són milers de persones.
Per tant, se miri com se miri, nosaltres no ens conformem en que només les pensions s'actualissin, i a més en uns terminis que haurien de ser qüestionats, però això se'ns donarà per una altra xerrada, una altra reflexió, però centrem-nos un poc en el que és l'escut social. Resulta que el govern no només ha xapat aquest tema, sinó que tampoc el tema de les pensions l'ha duit,
en els pròxims plans del Congrés de Diputats dels dies 7 i 8 de febrer. Per tant, ens plantarem que per segona vegada, sigui el segon mes de l'any, se mos pujaran les pensions via decret, però aquestes pensions no estan consolidades, aquestes pujades, i que ens trobarem que encara estan sense encomvalidar.
La reflexió va per un altre camí. Si l'any passat es va solucionar d'una manera la pifiada d'aquests partits bastant raonables, és a dir, es van rectificar tot d'una, enguany va ser un esglaó en el sentit que el govern ha accedit a aixapar el decret i la pregunta és què ens trobarem l'any que ve. Per tant, si no planta encara i no li barram el pas
Aquesta gent, ja t'he dit, amb un classisme i amb una porofòbia, diguéssim, evidents, han mostrat la seva cara i sobretot les seues intencions, si alguna vegada arriben a governar, perquè aquesta és una altra. En definitiva, que nosaltres mirarem de plantejar una oposició,
S'ha de dir que anunciem les concentracions per als dies 21, 22 i 23. Això és a nivell estatal, estem en coordinació amb tots els moviments pensionistes i tots els moviments de defensa de la veritat i a nivell del territori de l'Estat.
i per tant, d'una manera conjunta i unitària, plantejarem que per aquest camí no anem bé. Això t'anava demanant, anunciareu ses accions de mobilització convocades a nivell estatal i que a Balears se concretaran en dues concentracions, no?
Sí, dues concentracions. A Mallorca, a la plaça de l'Olivar de dissabte, dia a les 12, i a Ciutadella de Menorca, dilluns dia 23, també a les 12, a la plaça de la Catedral. La idea d'això, no només defensar les pensions, sinó els salaris, els habitatges dignes i els drets socials.
Efectivament, nosaltres sempre estarem al costat de la gent més desfavorida. De fet, aquest és el fons i la raó per la qual, com sabeu, estem plantejant i tramitant i continua el seu curs la iniciativa legislativa popular perquè els pensionistes pobres surtin de la pobresa. I sobretot les dones, que en aquest cas té un component de gènere bastant evident.
Però bé, més enllà de tot això, crec que en aquest moment cal plantar cara i que l'any que ve no ens tornem a trobar, diguéssim, en el mateix panorama i que no poden decidir les necessitats, les persones no poden fer joc partidista segon qui. I per tant, no consentirem que això es envaiï, en fi, cada vegada més deteriorant.
Peix Juárez, ara tu hi has fet referència i jo no volia acabar les converses sense demanar-te que m'ho actualitzis una mica en quin moment està el procés de la iniciativa legislativa popular.
Sí, el procés es troba ara, que divendres passat van signar l'acte davant notari, de nomenament de les persones sedatàries. Aquestes són les persones que, com el seu nom indica, donen fe que les firmes que es recuiran seran autèntiques, no hi haurà cap tipus de problema, ni trampa ni res, i que tot això anirà bé.
L'acta notarial, que la tindrem la setmana que ve, s'adurà en el Parlament i el Parlament convocarà una sessió presencial de totes aquestes persones perquè facin jurament o promesa del seu càrrec, en aquest sentit. I també lliurem... Perdoneu. També.
també lliurem al Parlament les plegues de signatures perquè el Parlament les posi a la llei i les numeri. Una vegada fet tot això, se mos tornarà i aquí començarà la recullida de firmes, els quatre mesos de recullida de firmes.
Tenim 79 fedetaris i fedetàries, la qual és una quantitat que nosaltres estem molt contents perquè ha hagut una resposta per part de la gent bastant bona. Nosaltres aspiràvem a tenir més avanc la meitat i hem tingut pràcticament 80 persones. S'ha de dir que de Palma i de tots els pobles, de Mallorca i de les Illes, hem fet una campanya...
de reunions molt descentralitzada. Hem fet fins a 25 assemblees a Mallorca per tal d'explicar que és la ILP i animar la gent a que recolzés aquesta iniciativa.
Pensem que és una iniciativa que val la pena tenir-la perquè és un debat que s'ha de tenir. És un debat sobre, en definitiva, en el fons sobre prioritats de la despensa pública. I en aquest sentit nosaltres pensem que el primer que s'ha de resoldre és la vida de la gent que ho està passant malament, que no pot complir la gelera i que no arriba a la fin de mes.
Per tant, més enllà que s'atudin tot bé en no sé quines històries, cal que primer quedi encobertes les necessitats de la gent, que és un poc l'obligació o la principal obligació de qualsevol representant polític institucional.
I tant que sí. Pep, només per acabar, recordem a la nostra audiència les convocatòries. Dia 21 de febrer a les 12 a Palma, a la plaça de l'Olivar, i dia 23 de febrer, a les 12 hores també, a Ciutadella, a la plaça de la catedral. És així, eh? Efectivament, és així. I que, bé, esperem que s'arregli tot això.
Bé, com a mínim que no quedi perquè no mos hem mobilitzat. Efectivament. Pec Juárez, moltíssimes gràcies per atendre el micròfon d'una mediterrània. Moltes gràcies a vosaltres i bon dia a tots i a nostres veïns també. Gràcies, bon dia. Gràcies, bon dia. Adéu.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Som el bon dia i bona vida d'una mediterrània. Avui és dijous de 9 de febrer de 2026. Són les 8 i 52 minuts. Vos oferim ara la roda de premsa
que es feia aquest passat divendres a l'estudi d'On Edicions i on el grup Cucorba anunciava que aquest 2026...
serà el darrer any en què faran actuacions i que a principis, els primers dies del 2027 diran adeu per sempre, quan compleixin exactament 50 anys d'actuacions, d'edicions de discos, etc. Escoltem, idò, aquest anunci que feien els components actuals de Cucarba.
Bé, molt bon dia a tothom. Només agafaré el micro per saludar i donar-se benvingut. Després ja els hi deixaré a ells.
Moltes gràcies per venir. Cocorba va trobar que era adient que potser aquest anunci de comiat s'ha fet justament a dins d'un espai on hi han passat moltes hores, perquè no tots, però gran part d'artits que han gravat els han patit aquí de dins. M'han d'adaventar això, sobretot. Jo, per la meva banda, vol dir que tinc tristor,
De fet, a moltes periodistes, com vosaltres, quan varen rebre la convocatòria de roda de premsa, em contestaven amb un o quant els deia que Cucorba s'acomiadava. I l'única, per part meva, m'agradaria reforçar,
i recordar d'alguna manera que Cucorba és molt més que un grup de fer música a la plaça lúdicament. Sempre en tres que Cucorba és una extensió de l'escola que ha permès que al llarg de 50 anys l'escola i la transmissió de la nostra llengua surtis de l'escola i anis a les places i en els patis, d'alguna manera. Una de les coses que els mestres ens queixen avui en dia és que a vegades a dins la classe
se parla català, però després en el pati o en els carrers no se'n parla. I Cucorba jo crec que ho ha estat fonamentals perquè això fos diferent durant tots aquests anys. I crec que ja està. Disculp per a vos, disculpàu-vos, perquè estava predic que venguessin 32 nens avui de matí, però per molt de l'alerta que hi ha, la directora ha trobat que era millor que no sortissin de l'escola per poc que després no hi hagués un de nou. Això l'únic que vos ha fet és que potser vos fan cantar a vosaltres.
Bé, primer cantarem una cançó, i així ja tindreu imatges, si voleu. Després xerrem un poquet i per acabar cantarem una segona cançó. Les dues una mica representatives de la que han fet cucar-ho. La primera que cantarem, la mestra em fa quedar... Que és el que ha passat avui. Que ens ha fet quedar. El que ha passat avui. Ha passat avui, sí.
I cantant la mestra em fa quedar perquè és un exemple d'una cançó pròpia, la lletra és popular, però la música era meva, i és un exemple de la que és una cançó popularitzada, que en un moment determinat ha passat a la de la gent, la coneixen i la canten a tota Mallorca,
I és una cançó d'aquestes que deixa de tenir to i passa-se de sa gent. Per això l'han triat aquesta cançó. M'hi ha quan volgués.
La mestra em fa quedar, ja m'hi fugiré. I per un foradí, per un finestró, pel forat del llamp comú.
La mestra em fa quedar, eh, jo li fugiré. I per un foraní, oh, per un finestró. Uh, uh, uh, uh, pel fort d'allà en comú. Uh, uh, uh, uh, pel fort d'allà en comú. No vols sentir, eh?
Bé, tots ja teniu el dossier que hem preparat per aquesta ocasió i ja sabeu que el motiu de vos congregat aquí és per comunicar vos que ho acorda
La trajectòria de Gucòroba s'acaba. I s'acaba no en guany, sinó dia 4 de gener de l'any que ve, el 2027, que és el dia que complim exactament els 50 anys i que coincidirà amb una actuació que farà més teatre...
Xaportesa de Palma, farem més, però aquesta serà la darrera actuació que farem. La gent, quan aquest jovenet està molt trista. Nosaltres ja som migrenats i mira...
És una cosa absolutament natural. Només dic-vos que nosaltres també tenim la nostra penata, evidentment, però que estem profundament agraïts a tota la generació de nens i nines que han passat...
o que em formen part com a protagonista principal dels nostres espectacles durant tots aquests anys. Els estem molt agraïts per totes que ens han seguit en èpoques diferents, en tendències musicals diferents, en costums i maneres de jugar també molt diferents de quan van començar ara mateix, però que han estat sempre fidels de guarda i...
han guudit d'un privilegi extraordinari i és que no només els han agradat les nostres cançons i han ballat amb elles, evidentment, sinó que molts han estimat.
Ens han estimat i ens ho han demostrat d'infinites maneres i això és una cosa que no té preu i que nosaltres agraïm de tot com. I res més, si voleu fer preguntes, està a la vostra disposició i contestarem. Recordeu quan vareu començar...
Des deia que vau dir, han de fer un grup, han de ser qualque cosa. Sí, jo me'n record perfectament. Nosaltres érem Ben Piel i jo ja em formava part, en Geroni, que fa deu anys més o menys que se va retirar també, van decidir, van xerrar i van decidir fer una obra de teatre pels Reis a Muro.
I jo vaig agafar testos de Mossel Alcobet, d'estim fragment de les rondades mallorquines, i vaig construir una petita obreta que s'ha d'enjunar desfobial.
que la vàrem fer amb universitaris que passaven les vacances de Nadal a Muro en aquell moment, eren molts, els de Muro vàrem arreplegar tots i vàrem decidir muntar aquest espectacle i el vàrem fer dues vegades al Teatre de Muro, vàrem fer dues representacions d'aquest espectacle i teòricament això havia d'acabar aquí.
Però és a saber per què, per aquestes coses màgiques que de vegades passen sense fer publicitat ni res, va arribar a certs ambients
que un grup havia muntat una obra de teatre per infants. Ens vam cridar de Sarracó i llavors ens vam començar a cridar de distintes barriades de Palma, el barri de Sant Pere i Sant Clarera, etc. I d'aquí, sense saber ni com, ens vam trobar immersos dins una dinàmica de fer actuacions. Vam fer de set actuacions aquell primer any
Però la cosa m'ho va agradar, m'ho van trobar molt bé i van decidir fer el segon espectacle. El segon any de les sete actuacions van passar 70 o 80 actuacions ja el segon any i el metge ja estava encer, ja no se va aturar. I fins ara, 50 anys. Quantes actuacions heu fet?
Està en el dossier però són 3.650 no sé quantes. Està en el dossier. Nosaltres vam tenir una època de molta afervescència. Bé, bastantes èpocas perquè quan vam començar a Mallorca era...
un desert. No s'ha fet absolutament res. Teatre molt poc, hi havia algunes cosotres, hi havia Sestonell, hi havia Pere Padilla, hi havia Dramans, un gru de tres altres, però pràcticament res. I quan nosaltres vam començar, l'immensa majoria de nens veien teatre per pensar-hi i dirigir-te'ls per primera vegada en la seva vida. I això va ser per ells un descobriment. Era una cosa absolutament fascinant, que els va enganxar
moltíssim, i també vam fer per primera vegada animació infantil, cançons, al principi tots els populars, que vam anar recuperant, escoltant aquí, escoltant allà, tot el que mos arribava, vinga, vinga, vinga, vine aquí, vine aquí, vam començar a difondre...
cançons poblars que en aquell temps no eren conegudes, en Joan Patí no era conegut, no el coneixia ningú, Joan Patí ni el pugui-pugui, ni bones tardes tinguin, ni cap de les cançons que cantaven, en Nic no les sabien a l'escola, no les ensenyaven. I llavors també vam obrir un camí i una possibilitat lúdica als infants que també els va fascinar.
I això es va traduir cada vegada més actuacions, van arribar a fer 180 actuacions en un any, que era una cosa demencial, però eren joves, tenien força, i això després d'arribar dalt de tots, la cosa ha anat vinvant lentament, vinvant lentament,
en part per les nostres necessitats físiques i en part perquè canvien els costums, canvia... Ara hi ha un accés, mai hi ha accés, però amb moltíssima oferta, hi ha moltes alternatives als infants que no són estrictament s'animació i estat infantil, coses que no tenen evidentment el contingut pedagògic que pot...
Tenia el que nosaltres fem, però que molts ajuntaments s'ho estimen més, com d'un castells infables, o fer joc d'aigua, coses d'aquestes, que estan molt bé, però que jo entenc que en cap manera poden suplir la feina de divulgació i d'ajudar a la normalització lingüística que nosaltres hem fet. Però bé, són altestets. Ha sigut una... Este adiós ha sigut una... Muy meditado, a dir, veig mucho tiempo dando vueltas.
i s'ha de ser lluita.
Bé, tampoc no ho vàrem meditar molt, hi va haver un moment que trobaven que... Primer anàvem vint més les actuacions, com ha dit, el cap a lo darrer, tampoc no fàvem aquell excés que l'agraïen, perquè tampoc no podíem dur aquells ritmes que hem comentat abans, però també era atractiu aquest número d'haver arribat els 50 anys del grup i vàrem trobar que era un bon moment, potser es decidir aquesta data
Hi ha hagut altres coses que han influït, per exemple, la desaparició pràcticament de CD en format físic i la desaparició de les xarxes digitals. Nosaltres hem fet 14 edits, amb editat.
I aquests 14 dits teníem una dinàmica, que era el registrament del disc, després venda d'aquest disc, que bàsicament eren les actuacions en directe, perquè la música de Cucarba estava fora dels circuits comercials, no te posen a la ràdio, sinó que eren les actuacions en directe, bàsicament. Veníem el disc i quan l'havíem amortitzat,
Arrencàvem el següent i així un darrere l'altre, darrere l'altre, darrere l'altre, fins que hi va haver situació soltada de les xerxes i això se va acabar. Van deixar de vendredits i el dors de redit que van fer ja van tenir pèrdues. Ja hi sortien perdent.
i va ser el moment que van dir no poden seguir perquè ja no és rendible, ja només te paguen les difusions a través de les xarxes. Així i tot en aquest acabament que tenim sí que volen fer aquest any amb en Miquel.
supos que ja deu fer feina, preparar unes gravacions per penjar les xarxes. Creverem un darrer disc com a comiat i com un regal que farem als infants perquè no el vendrem, senzillament el penjarem a les xarxes perquè tothom pugui obrir les cançons. Altres coses també a influir, per exemple jo tenc nòduls a les cordes vocals,
cosa que em dificulta arribar ja segons quines notes agudes, ja no hi puc arribar, se me trenca sabó, no és operable, m'han dit...
Això fa que algunes cançons els hagin d'eliminar de repertori. Bé, és un cúmul de petites cosetes que... I que tot té un final, també, vull dir. I és que les coses són com són. Sí, evidentment, nosaltres trobam que la nostra feina bàsica ja la van fer, era el seu moment, van recuperar una...
perquè han arribat a cantar més de 200 cançons, de cançons populars que els hem popularitzat, van complir la funció sortint de la dictadura, perquè nosaltres vam...
Néixer el 1977, per tant, la sortia de la dictadura, l'aparició dels partits polítics, associacions culturals, associacions de veïnats, grups ecologistes, tot això estava bollint. I nosaltres hi vàrem a ser en aquell moment. Hi vàrem...
contribuï moltíssim a la normalització de la lingüística de la llengua, posant a l'abat dels infants i dels educadors una quantitat de material extraordinària que després s'han recollit en llibres de test i en moltíssimes bandes.
Nosaltres vàrem fer això, vàrem fer teatre escolar i teníem cada any mils d'espectadors d'una edat molt més adulta que l'actual, perquè ara els espectadors són molt petitons, 6, 7 anys, ja s'acaben. Els espectadors de teatre i de animació infantil
Quan nosaltres vam començar, els espectadors eren de 14 o 15 anys, eren molt més grans. Fosem posat dues fotos d'una de les primeres actuacions d'anemògica infantil, que estava Manxesco Boix, precisament.
actuant a la plaça de Muro i una altra molt més recent. Si vos hi fixeu en aquest detall, voreu l'edat que tenien els nens d'aquelles primeres institucions i l'edat que tenen els nens de les darreres. Ha estat una cosa progressiva, un canvi de mentalitat de cel d'or, de cada vegada tenen més pressa per l'adolescència i abandonar la infància, les xarxes socials, evidentment, ajuden moltíssim,
I jo penso que és una pena perquè el creixement s'atropella una mica massa, allò de seguir l'evolució natural del creixement dels infants, però...
Hi ha una cosa que volia afegir, que en el final, diguem, que nosaltres sempre comentàvem, el dia que no passa gust ho deixarem, ho deixarem, no seguirem perquè per actuar i no passar gust, però és que no ha passat això, nosaltres seguim, les actuacions haguéssim funcionant, funcionen beníssim i veureu passant molt bé a cada actuació. Vull dir que volia fer aquesta puntualització. Exacte.
Perquè si haguéssim d'esperar això, a lo millor. No mos han retirat. Exacte, no mos han retirat.
Dicen tópico que el público infantil sempre es el más agradecido y el más complejo. ¿Eso es verdad o es un tópico? Es verdad. Per una part, és molt, molt agraït per lo que he comentat abans, perquè venen, te donen un beso, te demostren una fusió, que a més és absolutament sincera i se nota,
que els espectadors adults, evidentment, no tenen. Però, per altra part, perdona,
I també és fàcilment manipulat el públic infantil, perquè té molt manco de defensa. Llavors, si és colgur sense escrúpols o que no té un mínim d'exigència no només artística, sinó també pedagògica, és molt fàcil manipular els infants. Però, d'altra banda, són terriblement exigents, perquè
Tampoc no tenen cap mania en si una cosa no els agrada, fugi directament o pot ser a fer renau, a cridar, a jugar i anar-se'n amb altres històries. No dissimulen gens. Si els agrada el que fas, estan absolutament enganxats. Però si els aborreix el que fas,
És un caos, un caos absolut. I amb aquest aspecte no... Són així de sincers. Tenen tota aquesta dualitat. Fàcilment manipulables, però molt sincers a l'hora de reaccionar.
A part de la edat del públic també heu notat un canvi de tendència. Suposo que més de quan va començar no escoltàvem reggaeton i tot el que ara és de molt petit ja coneixem i balla. O sigui, costa poder tant ser públic d'ara.
Bé, nosaltres hem hagut de, ja per mi ho ha comentat en certa manera, algunes danses que quantes nits eren més grans, evidentment han anat baixant, han anat reduint la edat, són més petitons, clar, no les hem pogut seguir fent perquè la mecànica de la mateixa dansa era complicada, això sí que ho hem notat i hem hagut de fer programes, però clar, també tenim una...
una quantitat de danses i cançons molt àmplia per fer els espectacles més adaptats a aquestes edats. O sigui, els nens han canviat, sobretot s'ha notat molt, a nosaltres ho hem notat molt per a l'edat. Hi ha repertori que no feim precisament per això, perquè quan hem anat a Esquintos... Va, sí, sí, he fet altres funcions especials, calcuna que m'ho han enganxat, aprofitant.
Sí, però bé, han canviat moltament, jo no m'he de comptar res, ho segur de les obres. La solució de les tablets i els mògils ha suposat i suposa perquè estem en ple procés un canvi brutal
que tindrà una incidència, no sé exactament quina, però tindrà molta incidència sobre la personalitat, la manera de tenir el futur, afecta l'educació, afecta la relació amb els pares, la relació amb els companys. Allò que hi havia quan nosaltres començàrem
que era que els nens jugaven al carrer. Tots els jocs eren al carrer, les festes eren al carrer. Ara ha canviat radicalment. I ara el teatre infantil, nosaltres,
Sobretot actuàvem a l'aire lliure, anàvem poble per poble, escola per escola, barri per barri, ara no, ara nens van a veure Tets Infantil al teatre. També són molt més petits, encara que l'obra posi a la recomanada. És igual, si posen de 8 a 14, 6 o 7 anys, nens que hi van, 8 o 14 no van al teatre.
I bé, ja ha canviat això. Ara els nens no juguen al carrer. Els nens juguen molt més a vinca seva, no s'interrelacionen tant, estan molt més penjats en el mòbil i tots estan una mica desorientats
Perquè no sabem exactament com han de relacionar davant d'això i com han de tractar. Ara, quan vam parlar de prohibir 16 anys, el menor de 16 anys, jo ho vaig dir al meu nen que en té 12.
I el primer que m'ha dit, igual si ho prohibeixen. Diu, perquè jo accediré a través d'una VPN que és estranyera i jo vaig quedar. En 12 anys ja te diuen això, igual que ho prohibeixen perquè tant mateix accedirem per un altre camí. Això és el que ve. Imaginem que tu és un orgull.
en els vostres espectacles, que volguem mantenir tot aquest recorregut i que hagi passat la vostra música de pares i mares a infants, saps? Alguns són nets, eh? No fills, ja m'ho duuen nets, també. Ah, jo vaig venir i tal, i ara duuen els meus nets i jo vaig ballar amb altres quan era un nen, clar, si era un que tenia 12 anys ara té 62, però...
I se pot donar aquesta circumstància, no? A molts ho diuen moltíssim això i abagraïm, abagraïm gent que m'ho diu continuament. Vareu venir, comunions. Sí, gent que fem comunions, això. Sí, també m'ho diu, vareu venir. I...
i nosaltres l'agraïm perquè que els pares s'ho passessin bé quan eren nens i que ara m'ortuguin els nens, els seus fills, diguem-nos, jo m'ho vaig passar beníssim amb vosaltres i ara els meus fills s'ho passen igual de bé. Diu moltes coses a favor nostre perquè supos que ens sabut crear un llenguatge
i tant musical com de lletres, que ha connectat amb els seus infants. I en Miquel, com a compositor de moltes de les nostres cançons, també té una bona part de culpa, però aquesta capacitat de comunicació que han tingut tota la vida és una cosa que no s'aprèn.
S'aperfecciona, però això ho tens o no ho tens. I nosaltres, per sort, ho teníem des del primer dia que vam pujar damunt l'escenari. Sabíem en el moment de saber quin llenguatge a utilitzar, com comuniquem-nos amb els infants, com fer que els infants s'enganxessin a tots els espectacles. I mira, he tingut aquest.
Tots. Sí, sí, sí. El darrer que va caure va ser Mancón, pot ser? No ho sé, no ho sé. Fa molt d'anys. Hem estat tot moltes vegades, excepte un, que només hem estat una vegada, i ara xerrem amb ells, perquè vaig voler anar a Carbany al Bufà, només hem anat a un fi. Però tots els pobles de Mallorca, pobles, barriades, llogueres, per tot, segurament per tot. I Edvisa, i Menorca, i Catalunya van fer una gira bastant...
grossa, per la part de Girona, i anàvem a Marexcavallfort una sèrie d'anys seguits, continuant, que anàvem cada any, i sí, hem tingut una bona trajectòria a Teatral.
que havíem xerrat ara dels infants, s'havien oblidat. Si vols dir, els de veus de cercar fa 50 anys... Sí, bé, nosaltres, hi ha una cosa que no ha dit, els espectacles de teatre sempre ja hi posàvem cançons, sempre hi havia músiques de creació, o inclús agafaves, a vegades, coses que t'on ha oblidat,
per exemple d'UG, del grup UG, d'Advisa, posaven les lletres, quan es que adaptava normalment aquesta feina, totes les obres començàvem així. I l'espectacle d'animació primer que va venir va sorgir un poc de tenir ja un bon... un bon... Sí, fan teatre i quan... si molt llogaven a una... per fer aire lliure unes festes de poble al vespre, que s'obtenia molt,
quedava una mica curt perquè eren obres d'honor i un quart com a molt i vam decidir perquè la gent no se n'anava així un pot de vull cantar després de les actuacions de teatre acabava, llavors anàvem a sortir amb la guitarra amb els programes de cantar cançons populars fins que 5 anys després d'haver fet teatre, no més teatre vam decidir ja crear espectacles d'animació infantil separats del teatre
Tot va venir rodat, sense forçar-ho. Com passa això?
I bé, va ser bàsicament perquè me'n van comentar que hi havia, bé, que cercaven qualcú. Fue'm un càsting. Un càsting, cercaven qualcú i vaig dir, bé, anem a provar. I la veritat que quan mos van conèixer, van dir, anem a provar-nos uns a nosaltres, veiem com ho sentim. I jo, la veritat que des del primer dia em vaig sentir tan ben acollida, tan...
part que vaig dir, uau. La primera xerrada, la Gemma ja va mostrar que tenia un esperit i una força extraordinària i ja car i car no ho van enxerrar, ho van decidir ja i ja va entrar directe, va entrar directe. Sí, sí, però bé. Ja va entrar en un entorn de, jo vull estar aquí, jo vull estar aquí, ja m'agradaria passar, no, tu tranquil·la, allà on vulguis.
M'han queixat fantàstic. Bé, sí, és la veritat que tot d'una va anar amb el. 16 anys, ja crec.
No gaire, la veritat que no, perquè no, era molt esportista i me dedicava molt a l'esport i no me duien. Els havia vist però no era del públic com ara que tenim públic que mos segueix per tots els pobles i això no. Jo, amb la meva família teníem activitats més esportives i no, no.
Però vaja, tenc aquesta d'horació igualment, encara que no m'ho hagués viscut, de nina. Què hem de fer? Fai-me una altra persona. Sí, digues. Ara que els pobles començaran a saber com hi ha,
A cada poble... Però sí, hem avançat, o sigui, hem fet aquesta roda de premsa ara precisament per donar la possibilitat als pobles, sobretot a aquells que ens han estat una mica més fidel durant tots aquests anys, que sàpiguen que la darrera oportunitat que tenen per veure
una actuació de Cocorba i l'hem fet amb aquesta intenció, no tant perquè necessitem aquestes representacions, sinó, com tu has dit, perquè serveixi una mica per acomiadar-nos en viu de tots els nens i nines de Mallorca.
Bé, ara farem, aquest any ja tenim clar que farem un nou disc amb en Miquel, aquí mateix, a Góvena.
ja tenim triades les cançons i aviam els posarem a fer feina. Després tenim previst també, supos que anirà bé i anirà endavant, farem un parell de concerts sinfònics en la banda de música, en la Filharmonica de Porreres. També serà una cosa novatosa i una experiència diferent.
I segurament acabarem fent una sèrie de representacions per Nadal. Ja serà dins del 2027, els primers dies del 2027 farem una guarda de dies al Teatre Xafortesa, que com he dit acabarà aquest dia 4 de gener, que farà exactament els 50 anys i evidentment que haurem de pensar qualque cosa molt especial per aquest dia. Després ja farem altres coses més a nivell de...
a l'àmbit de la gent que ha participat en Cucorba, farem una gran festa, a la que convidarem a tota la infinitat de ators, trios, músics, creadors plàstics, tota la gent que ha col·laborat o que ha actuat en Cucorba, que és moltíssima durant tots aquests anys, això també farem una festa sonada a qualsevol moment.
Us acomiarem amb altres amb una cançoneta, per exemple. Sí, vols pagar? Si voleu cantar amb una cançoneta, ja que estem aquí. Perquè, clar, esperàvem en nins i jo. I tot. I ara cantarem l'altra vessant de... Aquesta recuperació de cançons pel palastro. Cantarem la lluna a l'opera.
Son pare la crida i sa mare no ho vol. Un pam, dos pams, tres pams, quatre pams, cinc pams. Un pam, dos pams, tres pams, quatre pams, cinc pams.
El petxo va dient en pitxo, puja, puja. I el petxo va dient en pitxo, puja, però la petxa no. La lluna, la pruna, vestida de dol, son pare la crida i sa mare no vol.
Fins demà!
La lluna, la pruna, pastida de dalt, son pare la crida i sa mare no val. Un pare amb dos pals, que es panxa d'avans sent mal, i un pare a la crida i es panxa d'avans sent mal. En Pinxo Medina, en Pinxo, que es punxin d'un ponxo, i en Pinxo Medina i Pinxo punxin per la patxa no.
Líder, líder.
En Joan Petit quan balla, balla, balla, balla En Joan Petit quan balla, balla En seu rit, en seu rit, dit, dit Així balla en Joan Petit En Joan Petit quan balla, balla, balla, balla En Joan Petit quan balla, balla En sa ma, en sa ma, ma, ma I en seu rit, dit, dit Així balla en Joan Petit En Joan Petit quan balla, balla, balla
Balla en su coso, en su coso, coso, coso, i en sa mama, en su dititit, baix i baix en jo en patit. En jo en patit quan balla, balla, balla, balla, en jo en patit quan balla, balla en su orella, en su orella, orella, orella, en su coso, coso, coso, en sa mama.
Cançó lit, lit, lit, baix i baixa en Joan petit. En Joan petit quan balla, balla, balla, balla. En Joan petit quan balla, balla en sonar, en sonar, nas, nas. I en sona, orella, orella, orella. En sona, cosa, cosa, cosa, en sa ma, ma, ma. Cançó lit, lit, lit, baix i baixa en Joan petit. En Joan petit quan balla, balla.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Dançó rei, orei, oreia, dançó conga, conga, conga, dança ma, ma, ma. Dançó dit, dit, dit, banca i banca, dançó en patit. Dançó en patit quan banya, banya, banya, banya. Dançó en patit quan banya, banya, banca, banca, banca, banca, banca, dançó en patit.
Així balla en Joan.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I quan són les 9 i 32 minuts d'aquest dijous de 9 de febrer de 2026, vos feim un repàs a l'actualitat a través dels titulars de diversos mitjans de comunicació, començant, com sempre, per Diari de Balears. A continuació, tindrem també una entrevista amb Adelana
i a continuació ja ens connectarem amb en Xisco Roger per fer curiositats de la història i a les deu i mitja connectarem amb en Jaume Sastre. Ara, però, és el moment de repassar-vos el que diuen les portades dels diaris. Diari de Balears.
reclamen urgentment una llei que protegeix qui els consumidors de les discriminacions lingüístiques a les Balears. També un símbol que s'enfonsa a la bandera espanyola de la plaça Colón de Madrid s'esqueixa i cau. El bisbe de Mallorca crida a desarmar el llenguatge i con real amabilitat en xarxes socials i debats polítics. Més per Mallorca proposa limitar
la compra d'habitatges a no residents per frenar l'especulació. Jasmine Beirac defensa a Palma una cultura democratitzadora. Ho fa en un acte organitzat només per Palma. L'Institut d'Estudis Baleàrics presenta les convocatòries de subvencions per aquest 2026,
Més de 400 alumnes de centres educatius de Mallorca assisteixen a l'espectacle tirant-lo blanc i la UOP crida la insubmissió dels tribunals dels processos selectius i insta als docents
a defensar els seus drets, mentre que l'STI diu que el conseller Vera menteix sobre la negociació de les oposicions de docents. També destaca el diari de Balears que s'ha constituït la ponència de la derogació de la llei de memòria democràtica i que han començat l'economia i el ramadà.
Monama Vilagüepa ja anuncia en Cadif tallarà 5 hores la circulació ferroviària entre el País Valencià i Catalunya per les ventades, que Rufián enverina el vesper de 14 esquerres que farien un PSOE millor, diu en una anàlisi d'Hot Bou, també...
Una altra anàlisi, en aquest cas d'en Josep Nualart, que s'atitula Un cap de la policia violador. Els detalls més sinistres del darrer escàndol de Grande Marlaska. També informa...
que ha estat condemnat a cadena perpètua l'expresident sudcoreà Jong Suk Yeol pel llei marcial del 2024. Recordem aquell intent de cop d'estat que hi va a Corea del Sud.
en el Mallorca Daily Bulletin, allà trobam com a peça més destacada, comença la transformació de l'edifici Gesa de Palma, els britànics de Mallorca podrien rebre una salvació per viatjar amb l'entrada en vigor de les noves normes del passaport, salvació, un salvoconduit, per exemple,
La prohibició de la compra d'habitatges per part de no residents de les Balears arriba al Parlament. Podria ser la primera llei a l'Estat espanyol. Destaquen des de Major Catelli Bulletin, que també diuen que els britanis s'enfronten a una prohibició de 3 anys d'entrada a Espanya
si cauen en el parany dels 90 dies". És el que adverteix Mallorca Daily Bulletin. M'ho anem a la portada en paper d'última hora, una portada corresponent en aquest dijous de 9 de febrer del 2026,
que té com a titular principal La natalitat s'enfonsa a les Balears més d'un 40% de l'any 2008. I la fotografia és per una imatge feta des de dins de l'edifici de Gessa i diu Visita de concurs a Gessa.
També la futura llei de la serra prohibeix els quats i podria limitar les pobres esportives. Finalitza la primera fase de reforestació del Parc Natural de Llevant. La patronal demana excloure el petit comerç de la gran...
Pujada salarial. Cort iniciarà les obres de regeneració d'escarnatge a l'estiu i un gens amb història dirà Iach acuirà
el mural de Zapata. Ahir a última hora ja n'informava d'aquesta qüestió. També una fotografia d'en Joan Martorell. Diu, retorn als orígens. El compositor Joan Martorell publica un disc que evoca els seus inicis musicals.
Tot això ho trobeu a última hora. I ara mos fixarem en la portada de Diario de Mallorca, la portada també de la seva edició en paper, que diu El bisbà demana el desnonament d'una família ocupada amb menors a Navurguesa.
i la fotografia és per la nova llei per a la serra. S'hi veuen els batles dels municipis de la serra amb el president del Consell. Diu, el text surt a exposició pública, contempla fixar límits a proves esportives i a celebrar esdeveniments en possessions.
També diu que Vox va especular en la possibilitat d'avançar les eleccions a les Balears amb l'escent de candidat, que AN preveu per Son Sant Joan dos milions més de passatgers en sis anys, que Marí Bosó,
li va dir al ministre Puente que és un perill que vostè segueixi en el comandament i la UIP elimina una enquesta de preferències polítiques feta sense permís. Tot això al diari de Mallorca i el repàs que vos feim a totes les portades dels mitjans de comunicació
que tenim aquí en el Bon Dia i Bona Vida com a referència. Escolta'm ara una intervenció d'en Lluís Apesteguia en el Parlament en el debat que ja vos oferíem ahir entre la presidenta Provenç i
el cap del grup sobiranista, a compte de les discriminacions lingüístiques. No són casos aïllats, li recorda en Lluís Apesteguia. Escolta'm-lo.
Denúncies quan vostres han desvetllastat a l'oficina de drelingüistes, que és una qüestió de lògica pura. Mira, dia 27, un conegut acadèmic i actiu, Tuitaire, denuncia que a una gran superfície francesa una caixera s'havia negat a Tendraló si no canviaven el castellà.
La Direcció General de Consum li va contestar que no hi podia fer res. Dia 6 de febrer, un metge d'herbant de sang se torna a negar a fer s'entrevista a un donant, talment com es metge més de maig passat, perquè aquest s'expressava en català, impedint sa donació. Dia 9 de febrer, a una gran superfície d'electrònica, a un client li tiren els objectes comprats,
i li diuen que si xerren en català, no la vamos a atender, estamos en España, habla en español. Dia 11 de febrer, una clienta acudeix a un establiment d'entrepans. La dependente li respon, si no me hablas en español, no te entiendo. La clienta li repeteix, mig de pollastre, que diria que és una expressió que si xerres en castellà s'entén millor que en su ajili, però a més li assenyala el producte a la carta.
Li contesten que aquell no és un negoci mallorquí, sabeu que la vileta ara és en el Canadà, i que no tenen per què atendre en català. Després arriben els insults directes. Soc conscient que en aquest país la majoria de la gent és educada i estima Mallorca i estima el català. En som perfectament conscients. Però això no són quatre a replegar mal educats. Això és una mallorquinofàbia estructural que alimenten els seus companys d'investidura. I és...
S'apunta de si s'abert, senyora presidenta. Quanta de gent no em presa llengua pròpia per por a una incomoditat o una agressió? Quanta de gent em pateix i no denuncia? Li posaré un altre exemple. És vostè una maleducada. Hable vostè espanyol, que sabe perfectamente. Son antiespanyoles y superprovincianos. I encima habla catalán que no balear. Sabe a qui li van dir això?
a una ciutadana anomenada Marga Prens. Ella també va callar, ella no va contestar, ella tampoc no va denunciar l'agressió. I per això li deman, senyora presidenta, actuïn ja perquè l'única resposta del seu govern ha estat eliminar l'oficina dels drets lingüístics. La següent tal vegada sigui eliminar directament els drets lingüístics. Moltes gràcies.
Lluís Apesteguià, que fa referència a tots aquests casos de discriminació lingüística que des d'aquí, des de l'ONU Mediterrània, també des del diari de Balears hem denunciat. És el moment d'escoltar l'entrevista que li feia la plataforma audiovisual Vida a Madalena Alomar del Casal Petit.
Escolta'm com explica l'experiència reixida d'aquest projecte.
en la primera part del programa parlarem amb Maddalena Lomà, que és la coordinadora d'Es Casal Petit. Maddalena, moltes gràcies per ser aquí i molt benvinguda. Moltes gràcies a vosaltres. Maddalena, en primer lloc expliquem-nos per a la gent que estigui un poc ara mateix desorientada, què és i què fa Es Casal Petit.
El casal petit és una entitat que pertany a una congregació religiosa, que són ses germanes eulates, i el subjectiu que té el casal petit és atendre dones que estan en situació de prostitució i víctimes de tràfic en fin d'explotació sexual.
Parlem un moment de les monges, de les germanes oblates, perquè s'acaben de complir, o s'estan complint ara, 100 anys de la seva presència a Mallorca. No tot de manera amb una història molt llarga, però què ha significat per Mallorca aquests 100 anys de monges oblates?
Sí, justament ara hem fet la celebració dels cent anys de la seva arribada. Varen arribar el 1924,
I bé, el seu objectiu des que van arribar va ser el mateix, la atenció de dones en situació de prostitució. Fa cent anys la congregació s'estava estenguent per tot Espanya i van arribar aquí a Palma, se van instal·lar primer a La Piedat, allà van tenir algunes dificultats per la realitat d'aquell moment política i social...
I després es van passar a la vileta, a un edifici, a una antiga possessió. Allà van obrir aquest centre de coïda, van estar tenint nines que eren filles de dones de prostitució del barri xino d'aquí de Palma.
i se va convertir també després en una escola, bé, va passar per vàries etapes fins que després, als anys 80, se varen traslladar aquí, al centre antic, al barri Xina, com se li deia, per estar més a prop de les dones i per tornar als seus orígens, de la seva missió, que és l'atenció a acompanyar les dones en situació de prostitució.
I aquí vam començar a fer tota una feina de prospecció, de carrer, de conèixer la realitat de les dones, fins que en el 2001 se va obrir el Casal Petit. I és el que tenim avui a dir. Nos hem anat adaptant també a cada realitat, a cada perfil de dones, un poc a això. Ara empolgarem una mica també de tot això. El Casal Petit està situat en una travessia dels carrers del sindicat.
Quanta gent hi pot encabir? Bé, nosaltres durant l'any tenim unes 480 dones. Poden passar durant l'any per les diferents àrees que nosaltres oferim. Quina atenció oferiu? Oferim des d'atenció social...
atenció psicològica, després formació, des de la més bàsica d'alfabetització, aprendre espanyol, informàtica, català, anglès fins a tallers més especialitzats de cara a la seva integració social, després per conèixer els diferents recursos i per la integració laboral. O sigui, hi ha tallers molt més específics per
conèixer totes les eines per la integració laboral. Després tenim una orientadora laboral i tenim pisos d'acoïda. Pisos d'acoïda també per dones que vulguin allunyar-se de aquest context, de la prostitució. També per dones que són víctimes de tracte en fin d'explotació sexual. Ets l'únic recurs residencial a Balears per dones amb aquesta problemàtica, amb aquesta realitat. I...
I bé, un poc això. Després també tenim tota la part de sensibilització, comunicació, que també crec que és una part molt important per donar a conèixer aquesta realitat a la població i sensibilitzar també als joves. Com vos arriben les persones que arriben al vostre casal? És a dir, sempre ha de ser iniciativa seva o no?
Bé, tenim diverses maneres d'accedir a ells. Per una part, nosaltres anem en els contextos de prostitució, tant en els pisos, clubs i carrers, ens acostem a ells i els expliquem els nostres recursos.
Això ho fem juntament amb Metges del Món i Creu-Rotge. Les tres entitats ens coordinàvem per poder fer aquestes sortides a tots aquests entorns. Això és un contacte directe, no? L'hi expliquem i després quan elles necessiten
Quant és el seu moment perquè necessiten aquesta atenció, contacten amb altres. I després també, com que treballem xerxes amb altres entitats, si qualsevol entitat té una dona en aquesta situació, mos la deriva a altres. Actuau a tot Mallorca o bàsicament a Palma?
Bàsicament a Palma, el que passa és que ara ens estem obrint cap a part forana també. Quin són aquest context de prostitució a dia d'avui, a l'any 2025, que tinc entès que sobretot després de la pandèmia ha canviat bastant? Sí.
Avui en dia, on més trobem dones en situació de prostitució és en els pisos, pisos particulars. I després, ara està començant, bé, ja està bastant establert, la prostitució deslocalitzada.
li anomenam així perquè no està localitzada a un lloc en concret, sinó que les dones es publiciten a través de les xarxes socials o diferents plataformes i després ells es desplaçen o els clients es mouen. Per tant, és una prostitució deslocalitzada, molt més difícil d'accedir a elles i de saber on estan.
Tenim aquests dos perfils, gent que fa feina per ella mateixa i també gent que fa feina per màfies a la pràctica. Sí, aquesta és una realitat, el tràfic d'explotació sexual, que per a Llunyana, però en realitat no, moltes dones estan en aquesta situació. El tràfic
en fi, d'explotació sexual a aquest viet, ara arriben d'una altra manera, el control és d'una altra manera, potser no els atenen tancades a un club, però sí que tenen unes...
equacions, controls d'unes altres maneres. Han de pagar deutes, amenacen les seves famílies, en el seu país d'origen. Per tant, hi ha canvis en el tràfic, però segueix sent
i moltes de les dones que nosaltres tenim estan en aquesta situació. Quin perfil té les persones, diguem, en context de prostitució a dia d'avui? Bàsicament dones? Sí, sí, dones en la seva gran majoria, les que mos arriben a nosaltres, i després dir la nacionalitat també és destacable perquè des de l'any 2019 aproximadament
ha hagut un augment molt considerable de dones colombianes. Així com abans teníem dones nigerianes, que venien d'una manera diferent que aquestes de colombianes, a partir del 2009 va començar a augmentar les colombianes i avui en dia són la gran majoria, per no dir quasi el 90% de dones que tenim són colombianes.
Aleshores, una persona que per el que sigui, per una reflexió, per un impuls, per un contacte amb vosaltres decideix que vol canviar de vida o que vol intentar canviar això, s'acosta a vosaltres i quin procediment comença? Deu ser bastant diferent si està sota el control d'una màfia o si no, no?
Sí, quan venen a nosaltres és perquè necessiten una ajuda. Moltes vegades no estan perquè enviar la vida, diríem, no podran deixar la prostitució, perquè moltes vegades ets la seva única font d'ingressos o no tenen altres opcions, o perquè estan en aquesta situació de tracte.
però sí que nosaltres comencen un procés i tot el que nosaltres els oferim, aquest acompanyament, va molt encaminat que elles puguin tenir eines i tenir informació perquè elles puguin tenir altres perspectives, altres alternatives i quanta més informació tinguin, quanta més formació tinguin, més facilitats podran donar passes
per poder anar cap a altres camins, que en realitat quan elles vénen la majoria de vegades el que ens demanen és una feina normalitzada. Per això nosaltres també tota aquesta àrea laboral, amb tallers i una orientadora laboral, l'hem potenciada per aquesta seva gran demanda.
Ara m'haverien al cap, quina relació hi ha amb la religió? És a dir, es presenta en algun moment aquesta acollida la religió? Perquè pertanyem a la congregació de germanos o blates no...
No mesclam, o sigui, els valors d'oblates són valors universals, s'acollida, s'escolta, tenir la persona com a centre, això són els valors d'oblates. Noto respectant molt
la religió de cada dona, o sigui, per les dones també el tema religiós per elles també és important, però nosaltres no entrem en aquest tema, o sigui, nosaltres et anem de manera social amb aquests valors. Perquè el casal petit està format bàsicament per, no sé si hi ha professionals, però per voluntaris sobretot. Sí, sí.
Som un equip de personal contractat, som 11 persones contractades, estem treballadores socials, eduquedors, tant de ser part formativa com de ser part dels pisos d'acoïda, una integradora social, una psicòloga, una orientadora laboral,
i una persona responsable de la comunicació i sensibilització. Per tant, és un equip interdisciplinar, i després hi ha les germanes oblates, n'hi ha dues que estan en batiu, que també estan de dins l'equip, i després sí que tenim un equip de voluntariat, que són uns de nou voluntaris,
que també participen en totes aquestes activitats, sobretot en el tema de les classes, donen classes d'espanyol, d'alfabetització, ingles, català, informàtica... Tot això ho donen els voluntaris en grups petits, gestionats i coordinats per educadors.
Necessiteu voluntaris? Sí, sempre va haver voluntariats. Com ho han de fer? Intentant, després, contactant nosaltres amb Es casat Patí. Nosaltres tenim una pàgina web on tenim el nostre contacte i també estem a xarxes socials, a Facebook, Instagram i primer amb els voluntariats els fem una entrevista, han de fer una petita formació prèvia
i després intentant veure de quina manera podem quadrar el que nosaltres necessitem i el que el voluntari pot oferir. Quina relació teniu amb les institucions públiques? Bé, és una relació de, com dic, com he explicat abans, el tema de les sortides en els pisos, clubs o feien juntament metges de Mònica o Roger perquè pertanyem a una xerxa
que se diu la XAPPEP, que està promoguda des de l'Ajuntament de Palma. O sigui, des de l'Ajuntament de Palma sí que s'ha apostat per aquest treball en xerxa de les entitats per la intervenció en prostitució.
I després en l'Institut Balea de Sedona els pisos que tenim d'acoïda són de l'Institut Balea de Sedona i nosaltres els gestionem. Per tant, i després per exemple el que també he dit que ens volem expandir o estendre cap a part forana,
a través del Consell de Mallorca també. I després també des del Govern Balear rebem diverses subvencions. Per tant, en les institucions públiques és una ajuda per a les subvencions que rebem, però és una relació bastant directa.
ens parlaves d'una línia de conscienciació ciutadana i no sé si entres també com a educació per més joves, no? Quines són les línies?
Bé, tenim, com he dit, tota aquesta àrea de sensibilització que li donem força també perquè veiem que el nostre objectiu és l'atenció i l'acompanyament de les dones, però per altra banda és aquesta, no?, de fer arribar aquesta realitat a la població.
I els joves són una part molt important de treballar aquest tema tant per la prevenció com per la sensibilització. I el que fem és, si rebem sol·licitud de diferents instituts, centres educatius, nosaltres anem a fer xerrades sobre aquest tema.
I la conscienciació de la gent jove davant de la realitat de la prostitució, quina diries que fa uns anys s'apal·lava que com aquests joves tornaven els usuaris, no sé si això ara s'ha frenat, en quin moment estem?
sí que continua, o sigui, i a més veiem discursos que ensos joves que tornen enrere i que molt masclistes i per tant, hi ha molta feina que fer i seguir sensibilitzant perquè és l'única manera de s'educació seguir fent feina perquè si no és clar, són el futur i
i és, com he dit abans, és una feina de prevenció també, perquè les al·lotes també reben uns discursos que
que és fàcil, aconseguir dos bens, no? I també tot el tema de les xarxes socials, no? És com molt fàcil, el tema de la pornografia també, tot està molt mesclat i és molt fàcil excedir-hi. Per tant, si no es fa prevenció, estem amb aquest problema, no?
I a Matalena Lomar, coordinadora del casal petit, moltíssimes gràcies per ser aquí a Vida. Moltes gràcies a vosaltres. I nosaltres continuem, ara hem de segon bloc dedicat a la taula d'anàlisi.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
i el bon dia i bona vida quan som les 10 i un minut començant un nou episodi de curiositats de la història. Xisco Roger, molt bon dia. Bon dia, com anem? Molt bé, encantats de tenir-te un dijous més aquí, puntuals, per avui comentar una fita que ahir ja en vàrem parlar,
i és Promocions Socials i Llanques. Així va començar el PSM fa 50 anys. Es va presentar públicament el llavors Partit Socialista de les Illes, PSI, que l'any següent va passar a ser només Partit Socialista de Mallorca. Aquest reportatge que has publicat aquesta setmana a Lara Balears i que ara molt disposa amb...
analitzar i entendre una miqueta millor bé 50 anys és una fita important per un partit que vulguis que no ha marcat una època no?
No, no, i tant, i tant. O sigui, a veure, del que són aquests 50 anys, evidentment, el Partit Socialista de Mallorca, pel que fa, que descomençament, ara en parlarem, era Partit Socialista de les Illes, pel que fa com a referent de l'àmbit nacionalista i de l'àmbit d'esquerra, no dirà el més important, però molt significatiu, i va estar pensant en el que ha estat sa seva trajectòria des descomençament, des dels temps de sa transició.
que era una de les forces de referència d'aquest àmbit, fins bé tot el que ha estat la seva actuació dins l'àmbit parlamentari, quan s'han fet els pactes de progrés, podríem citar cinc o sis noms, per desgràcia, algun d'ells ja no hi és.
que han jugat un paper essencial a l'àmbit de la política de les Illes Balears i més concretament de Mallorca. Efectivament. Si t'aparà bé, anirem passa per passa per entendre una miqueta millor aquests 50 anys d'allò que va començar sent promocions socials i llenques, que ara ens hauràs d'explicar què eren les promocions socials i llenques.
Sí, sona imponent, no? A veure, fa 50 anys, el cartell que hi havia a un local del carrer Canverí de Palma, això és la centre de Palma, com s'ha de vol molt a prop des d'Església de Sant Nicolau, era i d'Esborn, hi havia un cartell que posava promocions socials i llenques. Què és això, de promocions socials i llenques? Això, a veure, com si diguéssim, es camuflatge del partit socialista de les Illes. És evident que les sigles concedessen
Això, segons em va contar una entrevista que li vaig fer fa milers d'anys a en Sebastià Serra, això va ser una idea d'Antoni Taravini, tots dos van ser entre els fundadors dels partits socials de les Isles, en Sebastià Serra i en Toni Taravini, i va tenir aquesta idea de posar aquest capdell, i hem de pensar que estem parlant de l'any 1976, o sigui que l'any Covid,
la qual cosa, tot i que ara s'ha dit que complim 50 anys de llibertat i tot allò, no, no és exactament així, com se'n recordarà sa gent que llavors ja tenia una... bueno, que ara ja té una edat, per així dir-ho, les estructures del franquisme encara estaven vigents. És vera que, ho vam parlar fa unes setmanes, havia un nou governador civil, afortunadament una mica més, una persona...
més reformista, però aquest partit seran il·legals. Les memòries de Miquel Rosselló, jo, com sempre, per aquestes curiositats de la història i per reportatges que publica l'Arabalears, faig servir informació, memòries, llibres... Les memòries de Miquel Rosselló...
indica que el Partit Comunista havia fet el mateix. El Partit Comunista, que encara era molt més demoniac, molt més perseguit per la dictadura, ja havia fet, o amb aquestes mateixes dates, havia fet o feia una cosa semblant. El Partit Comunista tenia el seu local en el carrer de Can Sabellà, a Palma, i hi havia ja un ratol que posava centre d'estudis socials. Que ja me diràs, això de centre d'estudis socials podia ser qualsevol cosa.
Però això de promocions socials i llenques, exactament, era com si s'etapava d'hora. I una manera d'aquest partit ja se va posar en marxa i fins i tot es va presentar públicament, també va servir com a marc, com a entorn d'algunes activitats xerrades i trobades que se van fer també en aquell local.
Has fet referència a noms, quines persones van crear el Partit Socialista de les Illes i també te deman d'on venien. Sí, bé, jo, com t'he comentat abans, he fet servir una sèrie d'informacions, fins i tot una sèrie de llibres.
Un llibre específicament dedicat als partits socialistes de Mallorca, la seva història, que és d'en Antoni Marimon, però altres llibres que reflecteixen aquella època de sa transició, com ara de Miquel Palleres, de Marco Mauquanyelles i Francisco Vidal, bé, i d'altres persones que han estudiat aquell període.
Aleshores, també d'una altra entrevista que vaig fent amb Toni Tarabini, insisteix fa un d'anys, fa més de vint d'anys, ell me comentava la història aquella, no? I deia que en aquell moment de la transició, perquè això, la presentació es va fer, tu ho comentaves, aquesta setmana s'han copert 50 anys.
Però clar, abans de fer la presentació, va haver entre finals del 75 i comencem amb el 76, aquestes trobades de la gent que estava preparant-se per crear el partit. Antoni Taravini em comentava en aquella entrevista, i crec que és una definició molt encertada, que era gent que procedia del món de l'esquerra i que creia que era important donar a l'esquerra un contingut nacionalista, i gent nacionalista que pensava que s'havia de donar en el nacionalisme un contingut progressista.
Essencialment aquesta gent venia de tres formacions de les quals procedien. Una era el Partit Comunista,
un altre era el Partit Socialista Popular, tal vegada la gent se'n recorda, que era l'altre Partit Socialista, i també alguns venien d'una formació que s'havia creada feia poc, que deia Aliança Nacional Mallorquina. Això entre els creadors havien estat dos noms que jo crec que tothom coneix, com era en Climent Garau i en Josep Maria Llompart.
És molt curiós perquè un grup de gent dels creadors dels partits socialistes de Mallorca i molts rellevants, entre ells estaven en Celestial Omar,
en Francesc Celestial Amar també publica a profit per fer-li una mica de propaganda, perquè aquesta setmana també ell publica un article a l'Ara Balears, que podeu trobar tant en paper, perquè és l'Ara Balears d'aquesta setmana com a sedició digital, i ell, que va ser un dels fundadors del Partit Socialista de les Illes,
fa com una mena, perdó, de recorregut, de reflexió, de què va ser jo, i és molt interessant, perquè, clar, això és en primera persona, i era, i coneix perfectament la història, molt millor que jo. Aleshores, hi havia un grup entre els quals estaven en Celestia Loma, en Francesc Obrador, que possiblement el recordareu, va ser després secretari general d'UJT, va ser líder del Partit Socialista PSOE a les Illes, i en Toni Taravini, i aquesta gent
aproximadament un any abans, fins començament del 75, havien format part d'una organització que es deia Bandera Roia, o Bandera Vermella, com vulgueu, Organització Comunista d'Espanya. Aquesta gent va acceptar d'integrar-se en el Partit Comunista, ja dic, era gent molt significada, molt destacada, però, apenes duien uns mesos, ja va haver dues coses del Partit Comunista que no els va acabar d'agradar.
Una era com el Partit Comunista abordava la qüestió nacional. El Partit Comunista en aquella època tenia molt clar el que era Catalunya, País Basc i Galici. Però a les illes sembla que no acabava de tenir molt clar.
I després una mica l'enfocament que feia en el Partit Comunista cap al que havia de passar, allò que se deia estrencament democràtic. Per aquestes raons, essencialment, aquest grup de gent que havia estat abans a Bandera-Rolla, després en el Partit Comunista, va tornar a sortir-se'n del Partit Comunista. O sigui, va ser un viatge d'anar i tornada. I va ser entre els creadors...
també de... Home, pel que fa a noms, bé, ja hem citat alguns dels més coneguts, en Sebastià Sarra, en Toni Taravini, en Sebastià Lomà, en Francesc... A l'abans, en Francesc Obrador, disculpa, en Sebastià Sarra...
Hi havia N'Àngel Muerta, que era un artista, Maria Dolors Ketgras, coneguda com a Nini Ketgras, galerista, i, per posar també algun dels noms d'aquells fundadors, Antoni Campins, Josep Doloyo, Aina Sitges, Jesús Pérez i Gabriel Feliu.
Aquest és el grup que jo, en els diferents estudis que he mirat, em surt com el primer grup creador del Partit Socialista de les Illes. I quant a el lideratge, qui era el líder d'aquella nova formació?
Mira, això és curiós perquè en aquell temps, i en el nostre, en aquell temps de començament de la transició, evidentment cada partit tenia una mica de la seva cara visible, no molt visible, no molt visible perquè t'aveguessin, ja he comentat abans, les circumstàncies, i que fossis molt visible tampoc no. Però, escolta, el Partit Socialista Popular, tothom sabia que la seva cara visible era en Enrique Quirino Balban,
de PSOE, era un jove líder, molt carismàtic, es deia en Felipe González. Francament, entre nosaltres, quan el veig ara, dic, però és la mateixa persona del site. Bé, és igual. Aleshores, però el PSC no tenia líder. No, perquè no existia escàrrec de president, ni existia escàrrec de secretari general.
El Màxim Orgue tenia, per tant, un funcionament superdemocràtic. El Màxim Orgue era la Sassambolea, que eren tots els afiliats en aquella època, en aquell començament, el Partit Socialista de les Illes tenia uns 150 afiliats,
la majoria a Palma, i després, evidentment, per les qüestions de gestió, hi havia una executiva, això sí. La primera assemblea seria uns mesos més tard, un parell de mesos més tard, només, l'abril, i ja hi eren, entre altres, alguns del que ha estat abans. Per exemple, hi havia en Mario Dolors Ketgras, hi havia en Sebastià Santori Interabini i en Celestia Loma. Xisco...
Digues. No sabia si t'havien perdut. No, no. Quant se va presentar públicament al PSI?
Bé, aquesta és la data de referència, no? I tu m'ho comentaves abans que aquesta setmana, com a lògic, és una referència. Això va ser concretament, i el dia següent va sortir en els diaris. Jo he mirat els diaris d'aquella època, en el diari de Mallorca, va sortir una informació a la darrera pàgina. A última hora també va sortir una informació, fins i tot amb una foto d'en Celestial Humà, que va ser el portaveu. I això era de 8 de febrer del 1976.
De fet, en Sebastià Lomà va fer de portaveu,
Però va deixar molt clar, per això que comentaven abans, que no tenien líder, que ell només era en Portaveu, i s'ha acabat. Això va ser una presentació que, després de tot, era un partit il·legal. Però havia aquesta mena de buit que era possible que un partit il·legal es presentés en els mitjans de comunicació i que els dies següents sortís a la premsa.
I bé, es va fer aquesta presentació i es van explicar una mica algunes d'eses línies, dels objectius, evidentment des del punt de vista d'esquerra nacionalista i amb una força que evidentment s'apuntava com tota suposició ilegal d'aquell moment en allò que seria el trencament democràtic. O sigui, fer punt i apart amb la dictadura, les estructures de la qual encara eren vigents i anar cap a un sistema democràtic
i que no tens sols democràtics, sinó que, además, contemplas alguna cosa que era, clar, bàsica per una formació nacionalista d'esquerres, com ara és la qüestió nacional.
En quines altres forces varen col·laborar el PSI? El Partit Socialista de Cecilles, evidentment, era una formació petita, tant pel seu àmbit d'actuació, Cecilles, com el seu número de... I, evidentment, sempre era interessant d'arribar a qualsevol tipus de cooperació, de col·laboració, amb altres forces, amb una línia semblant. Concretament, es va crear, molt poc després, una coordinadora socialista dels Països Catalans,
en el qual estaven Partit Socialista de les Illes, Convergència Socialista de Catalunya i Partit Socialista del País València. Aquests dos després, essencialment, passaria a formar part de quan se va reorganitzar tot aquest panorama del Partit Socialista de PSOE. Després es va crear allò que se deia Federació de Partits Socialistes i aquesta Federació de Partits Socialistes estaven representants
Partits socialistes que cadascun d'ells tenia l'àmbit d'actuació a allò que ara són les autonomies. Per exemple, estava a banda d'aquest tres, que ja ha citat, Partit Socialista de les Illes, Convergència Socialista de Catalunya i Partit Socialista del País Valencià, havia Eusko Socialistec, és a dir, els socialistes bascos, o el Partit Socialista d'Andalusia, que després seria el Partit Andalusista. Se llevaria això de Partit Socialista, bueno, ha tingut una...
trajectòria política bastant significativa. Podem dir que a escala de l'estat hi havia essencialment tres forces socialistes. Una era això, l'en Felipe González,
Un era el Partit Socialista Popular, Dentier-Novalbant, i la tercera era aquesta federació que agrupava els diferents partits socialistes que tenien un àmbit d'actuació corresponent, ja et dic, el que ara seria una de les autonomies de l'Estat. Quines eren les propostes que es feien des del PSI?
Bé, jo, en aquest reportatge de l'Àra de Balears, del qual faig servir la informació per a aquesta xerrada a les universitats de Deòria, que hi ha una mediterrània, home, jo he fet una. Jo tinc aquestes propostes en el moment en què el Partit Socialista de les Illes presentava a ser un programa. I, francament, algunes d'aquestes propostes, si la Samoyas i Sara te dirien bolivarià com a mínim.
Una de les propostes serà la col·lectivització del sol edificable. I llavors no pens que en el 76 hagués els problemes puntors d'habitatge que sí que tenim ara. Però la proposta... Hi ha una cosa curiosa, que en aquella època, probablement la gent ja no se'n recorda, però l'Esquerra en general, l'Esquerra Europea,
que tenia com una mena d'admiració cap a les revolucions, moltes d'elles, per desgràcia, que acabaren en dictadures, que s'estaven fent en els països d'allò que se deia el Tercer Món, els països subdesenvolupats, molt evolents. De fet, van tenir contactes amb el Front Nacional d'Algèria, amb moviments d'alliberament de països africans,
amb s'oposició xilena a l'exili, perquè, per desgraci, poc abans del 73 havia hagut el cop d'estat de Pinochet,
I un altre model que els va interessar molt va ser, no sé si se'n recordarà, d'Esmariscal Tito a Jugoslàvia. Però Esmariscal Tito dirigia, que era una dictadura, però curiosament des de l'esquerra europea, i concretament des de l'esquerra no tan sols de Mallorca, sinó des de l'estat, era un model que se deia socialisme autogestionari. A diferència de la resta de països, de jo que se deia els països de l'est europeu,
que era el govern central el que controlava els mitjans de producció, es model llugoslau, perquè llavors es existia a Jugoslàvia com un país, com un estat federal, això va ser abans que desaparegués llugoslau,
hi havia un model que seria el socialisme autogestionari. Això consistia que el model no era tant que estigués controlat per l'estat, sinó que era una mena d'estructures cooperatives. Aquest model, el Partit Socialista de les Illes va apostar per aquest model. Socialisme autogestionari. De fet,
un dels llibres que he consultat que és el Miquel Palleres que fa una crònica d'esta transició diu que n'Antoni Tarabini va dir que aquest model yugoslau era perfectament aplicable a les Illes vull dir que eren unes propostes que s'han de situar en aquella època perquè algunes resulten una mica curioses en els nostres temps han passat 50 anys sí, sí en quins àmbits tenia més presència el PSI?
Home, un d'aquests àmbits era el de la cultura. I no és sorprenent, perquè n'hem comentat abans que hi havia gent com el Sebastià Serra, com el Toni Tarabini, vull dir, gent que tenia una presència cultural important. Però, per exemple, quan es van fer, ara en parlarem, quan es van fer després les primeres eleccions, perquè clar, el PSI es va pres partit socialista de les Illes, es va presentar al gener del 76 i l'any següent va haver les primeres eleccions
des de Segona República, aquelles famoses eleccions del 77.
Quan un poc més tard es van presentar les eleccions, la veritat, el llistat de gent del món de la cultura que els va donar suport, és espectacular. I només per citar alguns noms, eh? Josep Maria Llompart, en Jaume Vidal Recovent, en Dami Oguet, en Jorenç Capellà, en Maria Antoni Olivet, en Antoni Vicenç, en Encarnació Viñes... Un altre àmbit en el qual tenien una important presència, i això tenia un pes, és que s'àmbit sindical.
En aquella època existia un sindicat a l'àmbit de s'hostaleria i això no és poca cosa, perquè llavors el turisme ja llavors era el gran sector econòmic de Mallorca, igual que ho és ara. I en aquell moment existia una organització
per suposat, il·legal, sindicat unitari i democràtic de treballadors, perdó, alternativa per un sindicat unitari i democràtic de treballadors de s'hostaleria. En Francesc Obrador, fundador dels partits socialistes de les Illes, era un dels dirigents, i això es permetia tenir una presència molt important dins àmbits sindicats. I un altre va ser el món dels mitjans de comunicació.
I fa uns quants mesos parlàvem de la revista Cort, que en aquell moment va tenir un pes important. I va haver un moment, justament va ser als mateixos anys, als 76, que la revista Cort la va comprar un grup d'accionistes. Entre aquest grup d'accionistes havia en Francesc Obró,
en Celestial Romà, en Toni Taravini, en Maria Dolors Kegles, o sigui, tots fundadors del Partit Socialista de les Illes, i en Josep Mollat.
Josep Malià, curiosament, era procurador d'escorts, o sigui que, en teoria, formava part del règim franquista, però tothom sabia que en Josep Malià era un personatge demòcrata, un personatge polític, reformista, nacionalista, i fins i tot va haver una idea que no va arribar a bon port, que es va intentar que en Josep Malià també s'apuntés en els partits socialistes, però això no va arribar a passar. O molt s'ha revist acord, era...
era tenir un àmbit de comunicació molt significatiu el que passa és que va haver problemes perquè una part dels redactors va haver problemes interns una part dels redactors de la revista Cort foren acomiadats
I resulta que ells se queixaren, i ho contaren, que, escolta, la gent dels partits socialistes de les Illes, que està aquí, i que són alguns dels accionistes, vol de parlar de socialisme autogestionari, però quan hem proposat que hi hagi una organització autogestionària a la revista, ells no han volgut. Això es va donar uns certs problemes, el tema de tota aquesta història de la revista Cort.
Ja. Què va passar mitjà any després que s'ha creat el partit? Va passar que va haver-hi una decisió important. En aquesta mateixa entrevista que jo he comentat abans amb Antoni Taravini, recordeu el que comentàvem en el començament. Qui se va lluntar en el Partit Socialista de les Illes?
Al Partit Socialista de Sencillas se va a un tallent socialista, però que li agradava aquesta etiqueta de nacionalista, que pensava que s'havia de tenir en comptes fet nacional, i nacionalistes que no es volien identificar amb un nacionalisme conservador, sinó amb un nacionalisme progresista. Això vol dir que el Partit Socialista de Sencillas tenia dues ànimes.
I en Tarabini en aquella entrevista també m'ho comentava. Hi havia gent per la qual el substantiu era nacionalista i l'adjectiu socialista, i gent per la qual el substantiu era socialista i l'adjectiu nacionalista.
L'adjectiu pot ser molt important, però, evidentment, el substantiu, aquí, perdoneu-me, perquè jo no soc filòleg ni lingüista, però m'imagino que tothom ho entén. O sigui, el substantiu és allò més important i l'adjectiu és un... Llavors, clar, aquest era el problema. Hi havia una gent per la qual el que havia de fer el Partit Socialista de Salles, sobretot,
ja s'estava veient, sobretot a partir que en Suárez va començar a fer la seva política, ja se començava a veure que hi havia eleccions, molts havien de presentar les eleccions, com ho fem, hi havia un sector que deia, escolta, molts hem d'integrar amb la resta de formacions progressistes, amb la resta de formacions progressistes. De fet, en el programa del Partit Socialista, de les Xilles, un dels punts era arribar a un acord amb totes les forces socialistes.
Uns pensaven que s'havia de fer així i uns altres pensaven que no, que el Partit Socialista de les Illes havia de fer el seu propi camí. Això va generar una decisió. De fet, part de l'executiva va presentar la dimissió i se'n van anar, concretament, dos desfundadors. Dos desfundadors, un era en Celestial Lomà, que havia estat el portaveu d'aquella presentació pública, bueno, presentació de los millans que s'havia fet uns mesos abans, un altre va ser Josep de Lollo,
I aquesta gent va deixar el Partit Socialista de les Illes. La qual cosa, evidentment, un partit acabat de crear feia 6 mesos, va ser un bon ensurt, per així dir-ho. Sí, sí, i ha estat una marca del partit d'esquerres en general, no?
Sí, sí, mira, mira el que, bueno, no és per pegar la xapa ara, però mira el que està passant ara que comenten de si s'esforços de l'esquerra pensen ja les eleccions de l'any que ve, si s'esforços de l'esquerra podran arribar a un acord, a presentar-se juntes, i això va ja, això sembla la processó de la moxeta, perdona. Sí, sí, sí. Jo he sentit aquest dia, hi ha moltes més coses que ens uneixen que no que ens separen, i sembla...
De vegades se diu que l'esquerra té aquesta pega, aquesta vocació caimita, per dir-ho així, que són incapaços de posar-se d'acord. Bueno, ho hem vist moltes vegades i ho estan veient ara. Xisco...
que va fer el PSI quan es van acostar les eleccions i ja que hi som. Justament, que parlem d'eleccions. És una mica el que comentava abans, no? Ens situem ja cap a la segona meitat de l'any 76. El que comentava abans, Nàries Navarro, que cap a on anava, el va substituir Julián Adolfo Suárez,
Nadolfo Suárez, ja des del seu primer discurs, quan va dir allò d'elevar, una cosa així com elevar el normal en política, el que en la calle és normal, això que va dir, ja tot d'una, bueno, se van començar a fer algunes iniciatives que ja deien, home, això ara va de debò i realment aquí canviaran les coses.
Eleccions. Segona meitat de l'any 76, començament del 77, la gent se va començar a moure. I les alternatives eren una mica els mateixos conceptes que havien generat aquella decisió. Anant plegats amb altres forces o anant pel nostre compte.
Què passava? Partit Socialista obre espanyol, liderat per Felipe González. Aquesta gent tenia la ventalla que tenien el suport de ser internacional socialista i dels partits socialistes europeus, molts dels quals estaven en el poder en els seus respectius països. Vull dir, tenien la benedicció presidiró del món socialista en general.
Després teníem el Partit Socialista Popular. I després teníem aquesta federació de partits socialistes, que hi havia Partit Socialista de Salles, Partit Socialista del País Valencià, Partit Socialista d'Andalusia, etc. Varen començar a moure, varen tenir converses. Antoni Tarabini, en aquella mateixa entrevista que comentava abans, m'acontava que ahir va anar a Madrid,
a tenir una reunió amb el PSOE, a veure si era possible que la Federació de Partits Socialistes, amb partits que tenien presència territorial a diversos espais de l'estat, i el PSOE poguessin anar plegats a les eleccions.
No va arribar a un acord. Hi havia el Solso Guerra, que segurament se'ls recordarà d'en Alfonso Guerra, llavors era el vicesecretari general del PSOE, i Antoni Tarabini, que no se tallava amb pell, li va dir en Alfonso Guerra, al fons, això és un error històric de no anar plegats. No se va arribar a un acord. Amb que sí, se va arribar a un acord. El Partit Socialista de les Illes va ser amb el Partit Socialista Popular.
I de fet, varen presentar una candidatura conjunta en aquelles eleccions, que van arribar pocs mesos després, 15 de juny del 77, varen presentar una llista conjunta que es deia Unitat Socialista. I en aquesta llista, que es va presentar aquells comissis, hi havia juntament Partit Socialista Popular,
Partit d'Enterno del Man i Partit Socialista de les Illes. Hi havia també qualsevol cooperació d'alguna força menorquina. Aquella llista la va encastellar en Francesc Obrador i un candidat a Senovó per Unitat Socialista, ara Antoni Taravini. Antoni Taravini em deia que això va ser una equivocació.
La imatge que tenien en Francesc Obradlou i en Taravini era molt reivindicativa i, com diríem ara, molt poc políticament correcta. I aquesta candidatura creu que no va ser gens favorable per ells.
Escolta, Xisco, si mos acabes temps, què en van ser resultats? Bé, parlem molt ràpid, van quedar quarts, però no van treure ni diputats ni senyoror, a partir de llavors es va començar com un període una mica de crisi, va veient que se'n va anar a l'ESOE, com en Francesc Cobraló, i després ja el partit socialista de les Illes ja s'acabaria convertint en partit socialista de Mallorca.
Per què només Mallorca? Perquè, justament, hi havia una altra força a Menorca, que se deia el Moviment Socialista de les Balears, que tenia amb aquest nom, amb ambició d'arribar a tots...
Llavors van arribar a un acord. Tu es quedes només a Mallorca i jo em quedo només a Mallorca. I, efectivament, vas a ser Partit Socialista de Mallorca i Partit Socialista de Menorca. Així és com van néixer aquestes dues formacions. Fantàstic. Una història realment interessantíssima. Xisco, moltíssimes gràcies. No, gràcies a vosaltres. Una ferrada fins i tot el que ve. Si no, res de nou. Has triat la Belenguera per acabar.
S'ha celebrat l'aniversari de la balanguera en Guaynes l'any d'en Joan Alcobé, però en relació amb el PSM. Què va ser el PSM? Fa ja un munt d'anys qui va proposar que la balanguera fos himne de Mallorca. Per exemple. Moltíssimes gràcies, Xisco. Gràcies a vosaltres, que vagi molt bé. Adéu. La balanguera misteriosa com una aranya d'ara subtil
la filosa de nostra vida treu el fil com una part que ve que vila teixint la tela per demà la balanguera fila fila la balanguera filarà
Com una para que ve, que vila, que xingla de la para de mar.
Girant l'ullada cap enrere, guaita les sombres de l'avió. I de la nova primavera sap on s'amaga l'avió.
Sap que la soca més enfila com més endins pot arrelar.
Sap que la soca més en fila com més endins pot arrelar.
De tradicions i d'esperances, deix la senyera pel jovent. Com qui fa un poc de mediances en cabaeres,
de la viure aquí se'n va
Sí, sí, sí. Escolta, les agressions lingüístiques han arribat al Parlament i hi ha hagut un interessant intercanvi de declaracions entre la Pesteguia i la Proens, no?
Sí, sí, sí. Molt interessant i que val la pena comentar perquè se li pot preure molt de suc. A veure, la setmana passada no me'l van posar a connectar, però les altres van parlar que hi ha aquestes denúncies en els mitjans era un bon símptoma de recuperació de l'autoestima i de l'autoconfiança dels catalans parlants.
Això ha acabat arribant al Parlament. He dit que, a més, a través del seu coordinador general, ens ha dit aquesta guia, ha tret el tema i en la Proenza ha quedat ben retratada. Per què? Doncs perquè ella vol vendre la història que aquí hi ha pau lingüística i que és bilingüisme,
i tot això és una mentida perquè els bilingües som els colonitzats, els indignes de les colònies que modulen el bilingüisme com una cosa positiva, quan és tot el contrari, el bilingüisme
és una passa, és un escaló dins l'escala que du a l'extermini lingüístic. Perquè els escalomitzadors no són bilingües, la gran majoria. I diu, bé, no, bilingües, sí, val tot bilingües, però la realitat és que ells són monolingües
que odien els supremacistes i que odien el català. I clar, ara diu que això és per perseguir les persones, és a dir, converteix els agressors en ser víctimes i ser víctimes en agressors. Perquè a qualsevol lloc del món, que no és una colònia, el que ve de fora és el que s'ha d'adaptar.
aquesta dita si va de Roma a fer del que fan els romans allà on aniràs farà del que voràs existeix en la gran majoria de llengua del món perquè et se va bé de s'hospitalitat i de ses relacions és a dir, si tu vens a Can Eva et tu que t'has d'adaptar a Can Eva, no som jo que m'he d'adaptar a tu no? i clar, el seu discurs fals de que
Mallorca, és una vaja, hi ha pau lingüística, se desmunta, no? I per tant... I fins i tot... No n'han de perdonar ni una. Sí, sí, sí.
No, no, és a dir, de la mateixa manera que les dones van passar de consentir i de reginar-se el maltrat per part de les masclistes, per part de les seves parelles masclistes,
se va anar perdent la por, se va anar a fer pública més denúncies, se va haver de canviar la llei, això és importantíssim, per això jo no comparteix el discurs aquest de dependre de tu en termes lingüístics, se va canviar la llei, se van introduir penalitzacions i càstigs per maltractadors,
I no va ser prou això, sinó que recorda que fa anys el Cudi, una dona, van anunciar maltractes
i va topar que en Escorté hi havia dos gorenots guàrdies civils que no li van fer ni cas masclistes de merda que no li van fer cas i a les empreses aquella dona era morta a Canibetades això va provocar un gran merder perquè també ja ha passat altres llots de l'estat i ara la policia i la guàrdia civil
té unitats especialitzades en tassa violència de gènere i que quan una dona va denunciar la primera persona que l'acull era una altra dona, Guàrdia Civil, però dona.
a fi d'evitar els gorenots civils que tenen mentalitat masquista, que evidentment de masquista n'hi ha per tot, vull dir, n'hi ha, a dins d'ensenyament, a dins de jutges, per tant, quan s'haurien de resoldre això, dona una llei que penalitza la discriminació lingüística,
I, a més a més, que anar a posar una denúncia en el jutjat o la Guàrdia Civil o la policia, mos rebessin gent sensibilitzada en aquest tema, i no es pot respondre a la llibertat de la llibertat de la llibertat de la llibertat.
i ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja està, ja
públic de el català, el basc, el grec i que a més a més la policia i la guàrdia civil tinguessin unitats amb guàrdia civil catalanoparlants
per poder recull les nostres denúncies. Això sí que et somia truites, no? Que es colonitza de dos, m'entens? De moment tenim el cap de la policia que ha acusat de violació i el cap de la policia contra el narcotràfic que forrava casa seva de tot ves.
I aquest era el cap de l'Aldef, l'unitat que després perseguien Pujol i brevetjaven de independència, que cadascú guardi en la seu. Nosaltres tenim esclistes entre nosaltres i tant, sí,
necessitant la independència per muntar el nostre propi sistema judicial, les nostres propies lleis i ocupar-nos de masclistes que alimenten nosaltres, que no respecten els drets de les dones, com també combatre els invadors, els colonitzadors que no respecten la nostra llengua.
Així que ho veig jo, és a dir, el discurs aquest polític de Lleu de la Vena es polític diré, això és cosa teva. Imagina't que en el tema de la violència contra les dones, els polítics encara estiguessin dient, no, això és cosa teva, dona, dona, això és una cosa teva, i tu que t'has de moure i t'has d'espavilar.
No, no, no, no, no. Els polítics han de resoldre solucions, han de donar solucions polítiques. I l'atac i la discriminació per part dels foresters contra els catalans parlants, això s'ha de traduir en lleis que despenalitzin surts del català i a la vegada posar denúncies i que hi hagi càstigs contra els...
els que no respecten la llengua, la cultura, el costum de Mallorca. Sí, sí. Allò ho vaig llegir. Sí, sí. Jaume, votam de qüestió, plantej dues de juntes de moviments preelectorals, per dir-ho de qualsevol manera, per un costat, l'operació Rufián, i per s'altre, això que diu el diari de Mallorca, que Vox preveia un avançament electoral a ser balears amb en les 100 com a candidat. No ho sé...
Bé, una cosa que m'he oblidat de dir, però que és que la Froent, la Margarita, és la criadeta, té la mentalitat de criadeta de fa 150 anys que servia que el botifarra, perquè es que marca la política aquí són el botifarra, el Gabriel Decent,
i l'altre, Fulgen Tocoll-Buscher, descendent del Conde de Sant Simón. M'entens? Aleshores, esclar, tu creu que la criadeta de Somosona de Naproens posarà ferms el general Botifarra o posarà en el seu lloc en l'Escend?
Si és una provinciana aquest seu model en Ayuso, on se demostra la valentia dels polítics del Parlament Balear? Doncs la valentia d'en Aproens se demostra a s'hora de defensar els interessos de Balears davant en Feijó o davant en Arnard o davant en Ayuso. És aquí on se vol la valentia?
Perquè defensar d'interessos de Mallorca davant en Sánchez del PSOE, escolta, això, fantàstic, no li creia cap compromís, m'entens? Sí, sí, sí. Però no, no, no, allà on se veu, en aquest punt, no?, on se veu la valentia dels diputats de PP-PSOE que van a Madrid, és quan defensen allà d'interessos nostres.
Aquí xerren molt i que faran i que faran, però allà són un xotet de cordeta. Entens? Són uns acomplexats i que van allà a llepar el color d'homo i t'escollar la gana perquè quan vols ja ho vols. Això és, no preuen, respecten el Feijó i no preuen respecten el Sánchez. I amb fungenció que ja filtra que serà el batle.
Clar, clar, clar, la Fulgencio és un cobard, perquè quan era general tenia com a ministre en el Chacón, i el president era el Saltero, i tu li mare m'ho vol fer cap a part de la gent, tia. No.
Però si a més a més està dins un partit que, mira, Nabascol acaba d'expulsar en Ortega Smith, vull dir, m'entens? Tu creu que el botifarra que farà cap acte de valentia davant d'anabascar els defensors d'aquí? No. Però si el vot té una estructura militar, la voten els guàrdies civils foresters, la guàrdia és militar foresters, i voten vots, el botifarra és.
que és un partit de botifarres i que més tens vots de tots els narcotraficants fosestels de Mallorca, de Sant Banya, de Maleu de Lluc, de Corea, de la Soledat. M'entens? Ara que hi ha gent encara que creu que se soluciona els vots, doncs escolta que entri vots a Espanya i governi, m'entens? I tot en vista el merder que ha creat vots i PP a València en La Habana.
i tots han vist el merder que té vots, problemes d'intens aquí, que sense tocar pel, sense tocar poltrona. El merder és entenar canyades i n'hi doia i n'hi doia arribar, i entenen les dimissions i bregues que hi ha hagut. Escolta, tots aquests mallorquins que creuen que la solució és votar foraster, votar vots, votar botifarra, doncs escolta, només hi ha una solució, que governin...
que governin i ho toquin a les mans. Han de perdre la por en això de que, ah, no, com que ve vots, votarem espolibor. Escolta, mira el que ha passat a València, a Labana, les manifestacions que hi ha hagut. Això és paper vots, eh? Sí, sí. Els morts que han provocat aquesta gent. Sí, sí, sí. Home, si foten un torero a fer de conseller...
No, perquè és així. És que hem de perdre la por perquè se'l pot ser la nostra derrota. Vinga a l'escal, presenta l'Espanya. Ara veurem què faràs. És l'única manera que la gent que voti vot, que vota vot, se'm doni compte i ho enviem a mà. Perquè quan nosaltres ho dèiem,
no mos faran cas, no, aquests són els contràries i per tant més vots, d'acord, però això funciona així, mirada com en Trump ja està a sa mínima popularitat que ha tingut mai,
Si hi ha obert ni el front a la vegada, al nord, al Canadà, al sud, a dintre l'OTAN, a Amèrica Central, a Sud-Amèrica, contra els latinos que l'havien votat. Contra els payosos, perquè clar, tot això dels anzels, qui paga les conseqüències? La classe mitjana americana.
Que s'estan pobrint, sí, sí. Que s'estan pobrint perquè els arancels els perjudiquen, perquè tot el que han d'importar els ha de més car. Clar, sí, sí. Per tant, no voleu Trump, idò menjau Trump per baranar, per sopar i per dinar. I per tant, no voleu vots, no voleu vot, no voleu botifarres en el govern de Balears i de Palma, idò venga.
Aplicable també als argentins, eh?
que han votat aquell sonat i ara la jornada laboral de 12 hores se pot pagar se pot pagar amb els pisos i a més a més l'amo pot trobar que no fa bé la feina i pot no pagar-te si, si, si en fi jo no ho va tocar en ser mans jo no ho va tocar en ser mans jo, jo
És així, és així. És trist, però sí. Entenc que això també va per en Rufiana, l'operació Rufiana. Home, jo, l'operació Rufiana, el que m'importa més és que farà més. Ja, ja. Perquè, a més, està dins Sumar. I Sumar està...
Rufián vol aplegar tot això, no? Sí, sí, sí. Per tant, voren que faran els de més, vull dir, se'n van anar amb Podemos, els fes ensumar. Està clar que en Rufián s'ha llevat la careta, ell no ha estat mai independentista, el deia que ho era, però és un espanyol.
és espanyol i vol crear una dreta perdó, una esquerra espanyola però fixa que jo ara basco li han dit que no i a dins d'esquerra
hi ha gent que no va d'això, i fins i tot gent d'apropa de les Junqueras, vull dir que ell mateix ja diu que se vol mir fora del partit, no? Sí, sí, sí. Doncs perquè, escolta, les coses, el conflicte colonial, nostre i et seure d'aquí i d'allà, de cada vegada és més evident,
durant la segona república, va durar 6 anys la segona república, a Catalunya nou, que va durar fins al 39, però no hi va haver prou temps perquè totes aquestes contradiccions entre la colònia i la metròpoli quedassin a la vista de tothom. I ja sabrà que hi ha un merder entre dreta i esquerra i entre colonitzadors i colonitzats. Però de cada vegada que passa, passa més temps,
l'estrebre del que està passant a Catalunya en Rodalies, en sol colatxe de sanitat, en sol colatxe d'ensenyament, i ara avui la notícia és que ahir en Lucena, el cap de... Això te volia comentar també. ...de un carrer de cogestió de l'aeroport.
Allò és un feu dels colonitzadors, és un merder, l'aeroport, un merder, estan ampliant, estan fent reformes i totes per crear-hi, fotrien més negocis.
tota botiga que va a l'aeroport aquest producte no se compren a botigues d'aquí a botigues mallorquins tot això se'n va directament cap a Madrid i són nostres tot bé com el foten mantenen aeroports com el de Ciutat Real quan ja tenen Sabe i això acabarà explotant perquè els usuaris, els taxistes
els transportistes des d'autocar ja n'estan fins a les collons. Això és un cremellet de l'aeroport per tirar tot Mallorca, Menorca i Formentera en contra d'Espanya. Escolta, ja és una qüestió de... no és una qüestió lingüística, saps? Un dia vaig agafar un taxista
i no sé si és que me va conèixer, però el tren que mor va a duca nostra, serà un mallorquí molt espanyolitzat, però la paraula foraster ho va dir mil vegades, putos forasters, que aquí hi va massa gent, aquí hi ha massa gent, és un merder perquè els accessos a s'aeroport estan col·lçats,
M'entens? En temporada alta, s'havia de cintura cap a l'autopista cap a Andraig, les entrades de Palma, i això és una qüestió colonial, màxim benefici, mínima despesa, mínim cost. I contra AENA, és que ja ha d'estar tot deba en contra, sigui de dreta o d'esquerra, sigui Mallorquia o Forastert.
Sí, sí, no, amb els efectes tots igual. És com la sanitat. Quan anàvem a l'hospital no hi ha una entrada per mallorquins i una per foresters, saps què t'ho vull dir? Allà tots anàvem a la mateixa coa. Per tant, per això que en el final els criollos descendents dels colonitzadors s'acaben sumant a la independència. Per què? Doncs perquè és una qüestió de pura subsistència.
La solució no és rellona l'IRMA, la solució és independència. Perquè a dins del rellona l'IRMA no tenim res a fer, és que han de canviar la llei a Espanya perquè podrien posar multes a la gent que no respecta el català. Això és de bollos, això sí que és...
somiar truites Jaume per acabar una imatge poètica no sé si l'has vista ahir mirava un grup de militar mirava d'enfilar la bandera aquesta tan mastodòntica que tenen a la plaça Colón de Madrid i se va esqueixar tota i va caure no sé si és una imatge d'Espanya bona bona
Aquella glosa que m'agraden tan repetir, no? Sant Pere era espanyol, espanyol era Sant Pere, de tant espanyol que era, se va espanyar tot sol. Idò ho podem deixar aquí. D'acord. Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres. Salut, bon dia. Bon dia. Jaume Sastre, sempre amb aquesta energia. Som el Bon Dia i Bona Vida, però estem a punt d'acabar. Vos volem fer un repàs perquè Diari de Balears ja ha actualitzat la seva...
coberta i ha afegit algunes notícies que vor destacar a banda de la portada que diu que reclamen urgentment una llei que protegi els consumidors
de les discriminacions lingüístiques a les Balears i també aquest vídeo en clau per aventura una mica més simbòlica o humorística que ara comentàvem amb en Jaume Sastre de l'esqueixada de la bandera grandiosa aquesta que hi ha a la plaça Colón de Madrid. El blog de Noven Noticis diu que s'acompleix el 5è aniversari del supermercat cooperatiu Terra Nostra
D'altra banda, el director artístic del Teatre Principal d'Inca, Miquel Àngel Rayó, candidat als Premios Max 2026. Eclipsi 2026, Manual de Supervivència, és una conferència d'en Pep Marcús Colom a la cabaneta.
i d'altra banda també el Teatre Parroquial de Buja acull la presentació de Mentre em resti un bri de la i totes aquestes noticis venen complementades també en que l'Institut d'Estudis Baleàrics presenta les convocatòries de noves subvencions i també aquesta altra notici que enguany
coincideixen el començament de la Ramadà i de la Corema, que no deixen de ser dues celebracions religioses com a mínim similars.
I sense temps per més, mos acomiadam tots aquí que han fet possible aquest bon dia i bona vida d'aquest dijous de 9 de febrer, tornant demà, divendres, 20 de febrer, i tornarem a les 8 en punt, mos hi posarem, i abans, de 7 a 8, haureu pogut escoltar Serra Difusió,
del Crepúsquen 100 estels, el programa que estrenam avui a les 9 de vespre. I d'ara fins a les 9 de vespre i fins més tard, programació interessantíssima aquí a Ona Mediterrània, el 88.8, de la prevenció molt dada a onamediterrania.cat. I també, com sempre, feim, vos convidam a continuar connectats al sector de l'Itat a través de Diari de l'Estat. Deu a veure el programa.
It's the final countdown
Gràcies.