Música Música
que no estava previst. Broullen les llàgrimes luis cap endins.
No te remugen els dits, se't font la vida i tot són regalits.
Sobre el preludi d'un llarg cadeu. Sents la tristesa que balla a prop teu. T'aixeques i poses la teva cançó.
que no toca mare, que no toca, que no toca mare
que aquestes campanes no s'han de donar. Només t'anuncien que el temps prena el vol. Recorda bé amb el sol. Lioli, que tens la penura.
per si he de partir. Que deixe de penar a per si he de partir.
Som el Bon Dia i Bona Vida, Dona Mediterrània, mos escoltes a través del 88x8 de la Ferrancia Maldada, també a través DonaMediterrània.cat. Avui és dimecres 14 de gener, tot d'una connectarem amb en Toni Bernassa, un dels nostres analistes per parlar amb ell, sobretot de Trump i d'imperialisme, etcètera.
Entrevistarem en Alina Mone, que ha publicat un llibre sobre en Josep Maria Llampart. Tendrem en Víctor Conejo, representant de Podem. Tendrem també nous episodis de Mallorca, un futur mirada jove. Connectarem en Marisa Cerdó per fer amb ella aquest exercici que feim els dimecres de literatura comparada i...
Tenim el nostre diplomàtic voltant pel món, en Joan Manuel López Nadal. Mirarem de localitzar-lo i, si no és una hora intempestiva per ell, analitzar l'actualitat. Mos ha garantit que sí, que ho farem. Dimecres 14 de gener de 2026. Començam, però, evidentment, com cada dia...
repassant, revisant quins són els principals titulars que marquen l'actualitat a hores d'ara. Comencem.
Bon dia i bona vida, dona mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I començar amb el repàs de l'actualitat amb els titulars de Diari de Balears. Avui, el més destacat, diu que Jaume Sastre ha elegit nou president de l'ASM. Amb ell connectarem demà i en parlarem.
Activistes es mobilitzen davant del consulat britànic per la situació crítica d'activistes palestins presos al Regne Unit. També ens informa en el diari de Balears que el Canal 33 reviurà la nit de l'obra cultural balear. Aquest dijous serà a partir de les 23.45. Canal 33.
Els partits esquerres demanen al president del Consell i al Batla que restaurin i protegeixin el bust d'Aurora Picornei.
Jesús era palestí, la verge d'Uval i Sant Sebastià és una icona cuir. Aquest és el plantejament de la festa de Sant Sebastià que organitza Podem. Parlarem precisament d'aquesta festa amb en Víctor Conejo. Més qüestions. Francina Armengol mira de convèncer els cercles d'economia de Mallorca i Menorca de les bondats de la proposta de finançament.
I una interessant informació sobre escacs i català, quan el joc esdevé eina de llengua i convivència. És una proposta d'un col·lectiu que sigui El Tauler. Teniu tota aquesta informació a la portada de Diari de Balears.
que també mos explica que per Mallorca exigeix que se levi a 15 anys el requisit de residència per accedir a l'habitatge públic. A la Zillers Balears mon anam a Vila Web, ja hi trobam.
Com a peça més destacada, una entrevista amb en Xavier Lleonard, secretari general del Sindicat de Metges de Catalunya. Tenim la sensació que no ens deixen fer bé la nostra feina, diu en nom del col·lectiu de metges. També mos informa Vileuay que els metges reprenen la vaga a les mobilitzacions per exigir un estatut propi i millores laborals.
Els Mossos acusats d'haver ajudat Puigdemont demanen a la jutgessa l'arxivament de la causa. L'elit dels ciberespies es reuneix a Barcelona. Sol, marisc i programari espia. Aquesta és una de les peces informatives... Aquesta és el títol d'una de les peces informatives de Vila Web, que també mos explica...
que Junqueras i Sánchez ja s'havien reunit dues voltes abans de l'acord de finançament, i també en clau internacional, el primer ministre granlandès contundent en Trump, no volen formar part dels Estats Units. També ho recomanem una entrevista a Anna Blanca García Oliver,
que publica VilaWeb, el titular que li han posat és «és impossible de centrar-se només en la llengua quan l'atac és sistemàtic contra la nostra identitat». Entrevista la coordinadora de Joves pel Valencià, que ara celebren un any d'existència. Mirarem de parlar amb ella algun dia d'aquesta setmana, també.
Tornem a Diari de Balears perquè volem fer-vos evident, vos volem destacar quins són els principals articles d'opinió que tenim a hores d'ara en portada.
Començam per es d'en Borja Cruce Laegui, que diu ni molles ni pedaços, prou d'espoli fiscal. Es d'en Joan Mas Collet davant l'imperialisme, organització i sobirania. Es d'en Josep Meliacés, 20 anys d'Estatut Català.
En Joan Vicenç Lilló, ball sobre una terra devastada. Es de Navila Tomàs, necessitant treballar per un món diferent. I es d'en Rafael Borràs, exclusió de la participació política. A tots vos recomanam, evidentment, que llegiu tots els articles perquè tots són interessantíssims.
on anem ja a obrir la secció d'entrevistes. Començarem... Bé, millor dit, la secció de connexions d'anàlisi i d'entrevistes començarem amb en Toni Benassa.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Començam el 2026 amb un nou sopar col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, el restaurant Sacreu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista, i en Vial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional.
Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre, vos hi esperam.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre. Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània.
Començam el 2026 amb un nou sopar-colòqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, el restaurant Sacreu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista,
i en Bial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional. Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre. Vos hi esperam.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. I Ona Mediterrània, bon dia i bona vida. És el moment de saludar en Toni Benassa. Toni Benassa, molt bon dia.
Què tal? Molt bon dia. Va bé. Toni, inevitablement, tant de vegades, protagonista de...
De nostres malsons, gairebé. Quan dic nostres, dic col·lectivament de molta gent, de milions de persones segurament. Crec que és conjunt de la humanitat, no? És com un d'aquests supervillars dels gòmits. Sí, sí, sí. És caricaturesca realment, eh?
Sí, sí. Quan apareixen personatges d'aquest tipus sempre amb aquella famosa frase dels començaments d'avui promuori de Mars que diu que aquesta història et cíclica, que un pic es manifesta en forma de drama i et segona forma de parça. Sí, sí. En Donald Trump... Estamos ja en aquesta segona fase, no?
aquesta segona fase de farça, però de farça d'abnàtica, perquè, clar, mentre ell va fent el seu paper histriònic, va deixar molt de morts per camí, i això és realment preocupant. Efectivament. Parlam de... evidentment mai s'ha enviat, però d'imperialisme i de colonialisme, no?
correcte, és a dir, és una actuació global i sense cap tipus d'amagatà, i això ha portat una gran diferència amb altres predecessors, d'una persona que actua més a més de forma, com dius, històrica i totalment...
irracional i també totalment sense cap tipus de vergonya que pugui limitar el seu comportament. És a dir, la màxima expressió criticaturesca de son classant
que venia dibuixat com aquest gran tutor del món, començant per Sud-amèrica i Latinoamèrica, i que ara ja va completament desfer en els efectes de controlar el conjunt del món. I la veritat és que és molt preocupant, perquè no el tot són simplement peces en el seu taulell d'escaig d'una persona que està totalment boja.
No sé si has pogut reflexionar, però aquest imperialisme, aquest neocolonialisme d'en Sosager i Trump, és des de sempre, diguem? O té algunes propietats diferenciades i més seves, per dir-ho de qualque manera?
Home, jo crec que la principal gran diferència és que ha perdut completament la vergonya, com ha dit en els homes. És a dir, quan en Bush, Blair i Aznar van dur a terme la guerra d'Iran, com si mentien. És a dir, deien que ho fèiem per...
intentar robar armes de destrucció massiva que sabien des d'escomençament que no n'hi havia cap ni una i que tot era una excusa per apropiar-se del petroli irakià. Però és que ara ja amb aquest personatge ni això, és a dir, no considera apropiar ni mentir perquè diu que soc tan poderós, ho diu obertament, que puc destruir el món si vull i no necessiten mentir. Com Ryan Hitler, que la seva raça àrea necessitava d'espai vital i a pas de tenir dret
envair Àustria, Polònia, després envair tot el món. Ell diu que necessita el seu espai vital, que és el petroli, el seu material de primer ús o matèria primera per poder dur a terme la colonització del món, que és el petroli, que és un...
ve de primera necessitat conjuntament amb les denominades terres estranyes o aquest tipus de matèries primeres que se necessiten per això de trònigues, són dos elements que el considera geoestratègics pels Estats Units i que, com que té un exèrcit poderós, té el dret d'atacar a qui les tingui, robar-los. El mateix comportament que ja els diferents psiquiatres
l'han definit molt bé en estudis compartimentals de comportament, perdó, de Donald Trump, que té un abusador de pati d'escola. És a dir, un infant que és molt més dèbil...
li agrada el seu berenar o li agrada una jaqueta que té i simplement el que fa és agafar i pega-li dos cots i li pren i d'oia tu exactament igual de manera psicopàtica i
amb aquest tipus de comportament que són molt perillosa d'una persona que té en el seu abat i en el seu poder, certament, que té la veritat. Clar, parlant d'en Trump, del seu histrionisme i tot això que ara comentàvem, però és vera que...
tota la geostratègia mundial tot el món diguem s'ha descol·locat o s'ha mogut si mires si repasses la línia de líder mundial escarrufa com a mínim la majoria d'ells són psicòpates gent sense cap tipus d'empatia
i cap on te demana, cap on veus que va el món en tot això, i sobretot el paper d'Europa, que en certa manera, vulguem o no, mos agradi més o no, fins ara com a mínim havia estat un potser reserva d'una sèrie d'avanços de s'humanitat, d'una sèrie de valors,
que també se qüestionen evidentment darrere de fora i també darrere de dins correcte, clar començant pel darrer cas tenim un problema molt important que és de quinta columna és a dir, tenim un problema extremadament greu i és que hi ha una quinta columna fascista entre nosaltres que dona suport a aquest tipus de polítiques imperialistes externes potser que vagin en contra
dels interessos propis i locals. És a dir, tenim formacions polítiques que es neguen a condemnar, que fins i tot aplaudeixen
el comportament que du a terme de forma imperialista dels Estats Units, tal com pugui ser el Partit Popular, i després tenim altres formacions d'extrema dreta que directament diuen que implantarien aquestes mateixes polítiques si hi poguessin i que s'hi posen de jo-neons i que hi hapen les botes als Estats Units,
dient que s'haurà referent i aplaudeixen de manera sèrbica de totes hores, estem parlant de Gots o d'Aliança Catalana. Per tant, hi ha una quinta columna entre nosaltres, que a més a més electoralment va creixent, que és partidària d'aquest feixisme del segle XXI, aquest neofeixisme. És a dir,
que en ocasions, aclarit dels termes, i perquè passi a intervenció, quan se parla de neofeixisme, no és que se fai servir el terme neo per diminuir-se l'importància o la gravetat ideològica d'aquest moviment polític, sinó que dins d'història política i dins ciència política se considera neofeixisme, tots els moviments fascistes són dits a partir de la Segona Guerra Mundial,
és una datació simplement temporal, però que tenen tota una sèrie de bases comunes amb especisme dels anys 30. Algunes comunes i d'altres no, si vol després ho podem anar analitzant, però que tenen molts elements ideològics comuns i per tant formen part...
d'aquest mateix orígen. Per tant, tenim aquest problema adicional que és que hi ha una quinta columna entre nosaltres que és partidari d'aquestes polítiques imperialistes i fascistes. I també amb un element que no se mos pot oblidar en cap moment i que per això també és igualment greu. I és que tots aquests dictadors no han arribat a n'espodar per un cop d'estat, sinó com era...
habitual en el segle XX sinó que han arribat a més poder en votacions populars que tenim entre nosaltres un percentatge important de la població que està emmirellada com està en els anys 30
per el racisme, per la xenofòbia, per l'odi, per la violència, i ho vota perquè ho vol per la societat. És a dir, que tinguem una societat psicòpata i violenta que evita entre nosaltres és molt preocupant, des del meu punt de vista.
una molt interessant reflexió perquè a més a més clar jo m'he trobat, o mos hem trobat en el diari i aquí a la ràdio que després hi ha gent que qüestiona, diu bé, no són exactament feixistes
són populistes de dretes, no sé què, tal. Tampoc sé si té molt d'interès, diguem, entrar en un debat terminològic i tal, però a mi m'apareix que la denominació correcta, evidentment per cada cas d'això, però en general, tot aquest moviment dels quals feim referència, m'apareix que la denominació tècnicament més adequada és neofeixistes, no?
Correcte, és a dir, tècnicament, d'un punt de vista acadèmic, cal dir que els moviments d'ideologia pseudo-totalitària d'extrema dreta sorgits,
a partir de la finalització de la Segona Guerra Mundial, es roben normalment la denominació de neofascisme. I crec que és l'etiqueta que s'ha de fer servir. Però, com dic, és a dir, no estem parlant d'un moviment populista de dretes o d'esquerra. Un moviment populista podria ser, per exemple, un moviment cinc estrelles d'aquí va a Itàlia, que encara està perdent més força. És un moviment populista.
un moviment populista, si m'atreveixes a dir-ho, tot i que té molt d'elements de neofascisme, podria ser que s'acaba la fiesta, tot i que té molt d'elements ideològics d'extrema dreta també, però que és un moviment que no té pràcticament ideologia i s'abasa en una manipulació de la gent sense ideari, és a dir, el propi nom dels partits ja ho diu tot.
però no estem parlant d'això estem parlant d'ideologies totalitàries estem parlant d'ideologies com pot ser Donald Trump que crea un cos policial paral·lel per perseguir persones i les doni immunitat perquè ara s'assassinat qui va d'aquella dona a Minneapolis està total i absolutament protegit i ho ha dit per part del govern s'assassi i l'han dit que ni se'ls jutjarà
ni se'l detendrà per l'assassinat a l'infra d'una persona al carrer. Per tant, estem parlant de les mateixes pràctiques, de les camíes pardes i de les SS després de la Alemanya dels Hitleres, que no...
Això no és populisme, això és fascisme, nazisme i és assassinat a sa entrada. Toni, hi ha un oyent que ens envia un missatge que diu, no podem oblidar que el 80% dels primers ministres de la Unió Europea són de dretes o extrema dreta.
bé, no tenia present que fos tan gran però també era vera que clar, això vist des de l'estat espanyol o itàlia o tal grinyola més però era vera que segon quin país o el centre i nord d'Europa sobretot hi ha molta diferència entre la dreta i la d'extrema dreta no?
i a més a més la dreta democràtica d'estats que tenen una trajectòria mínimament democràtica com per exemple s'acedeu a Alemanya ha servit sempre d'acord del sanitari de l'extrema dreta cosa que aquí no existeix és a dir, al més vista en perspectiva
hem de tenir en compte que aquí hi va haver un líder polític que ens agradaria més al màncores, que se n'entra molt poca memòria, si l'oblida aviat. Però hi va haver un líder polític de la dret espanyola, tal com va ser en Pablo Casado, que el varen fotre de fora per dos motius. Primer, perquè es van donar suport a vots en aquella farsa que va ser la moció de censura i va dir que la dret del Partit Popular havia de ser una dret...
moderada, hi havia de ser una dreta democràtica, en definitiva, i en segon extrem perquè se va tredir a denunciar casos de presumpta corrupció d'en Diafayuso i dir que s'havien d'investigar, per això el van fotre de fora, del partit. Per tant, en Alberto Feijó està en escàrrec
Degut, precisament, aquest seu predecessor va ser expulsat de la direcció del partit per fer d'anegar-se a pactar amb l'extrema dreta. I ell bé que ho va corregir, perquè les polítiques d'en Feijó són de pacte total i absolut allà on pot i més, aplaudint a totes hores a vots. Ara, el darrer exemple que tenim és a Extremadura.
Per tant, crec que no ens som conscients d'esperir que és introduir ideologies totalitàries a organitzacions estatals, com pugui l'estat espanyol, que evidentment...
actuen, a més a més, de cavall de rògia i pedeixen en moltes ocasions després el normal desenvolupament democràtic i l'alternança democràtica, que això és una altra. Bé, ja, Toni, hem d'acabar, però...
Vull penturar, insistir un poc, en aquesta idea, és a dir, sa solució o sa resposta a tot aquest moviment cap-cap...
cap a la dretanització mundial i cap a neofagir-me, etc. D'on pot venir? D'on pot venir la resposta? El primer de tot, jo entenc que és una cosa que se'm parla molt poc de l'autocrítica que ha de fer l'esquerra. És a dir, l'autocrítica que fins ara no ha existit.
Per quin motiu creix de manera desmesurada l'extrema dreta? Entre altres coses, perquè hi ha una situació de desencant política de seu d'esquerra. Això és el primer punt.
Ara, per exemple, a Xile tenim un president fill d'un exiliant nazi que defensa la dictadura de Pinochet, etcètera, etcètera, etcètera. Però aquest senyor ha arribat a les por després del desencant profund de la societat xilena en relació a les polítiques que havia dut a terme en Bòric, perquè ens passa amb una idea.
S'arriba en el cas de cedir balears per part de PP i Vots, després d'un desencamp profund, sobretot per les quatre darreres eleccions que s'havien dut a terme,
eleccions, no, perdó, els quatre darrers anys, els quatre darrers períodes electorals, de la qualitat territorial electoral, de la darrera legislatura a les diferents institucions.
I, a més, amb una qüestió molt significativa, que ja aquest cap passat cap de setmana està repassant les xifres electorals i crida molt l'atenció, i és que el resultat electoral que s'adona a les Illes Balears quan hi ha el canvi de cicle, la finalització de la passada de legislatura i el començament d'aquesta,
Tu mires els resultats electorals, ara no les té endavant, i és que rufen, perquè resulta que el PSOE no arriba a perdre un poc més de mil vots. És a dir,
Com arriba PP i com arriba Vots en Escoda? I arriba amb un esfondrament total i absolut de l'esquerra del PSOE i, en especial, de l'esquerra alternativa, és a dir, del que seria el sector Podemos, Esquerra Unida, etc. Que s'enfonça literalment i desapareix.
Per més, que quan tu mires resultats electorals, se'n dona compte, i podíem enllaçar amb el començament de la intervenció, quan tu mencionaves aquesta ideologia populista, que, forçosament, ja, evidentment, no soc sociòleg ni politòleg en el nivell d'anàlisi d'estadística electoral, però és que els números són els que són.
i basta fer una suma de veure que els vots que perd Podem, els que el duen a desaparèixer parlamentàriament, i també li queda un diputat per Menorca a la coalició d'Esquerra Unida, que se l'han hagut de repartir,
la amiga i la companya Cristina Gómez. Com dic, els vots que forçosament ha perdut Podemos són pràcticament els vots que sumen part del Partit Popular i sobretot vots. Per tant, sense ser politòleg, sembla que hi ha hagut un traspàs de vot que era vot populista, no era vot ideològic, de Podemos a vots.
i això és una qüestió que no se'n parla és a dir, de vot anti tot perquè mos entenguem que serà un vot que també després probablement hi ha analistes que ho diuen implicarà en una segona fase que ja s'està produint que quan estigui decepcionat en vot pegarà el vot cap a altres opcions més radicals i més populistes com puguin ser s'acaba la fiesta sí, sí
Per tant, això també és un anàlisi que s'ha de fer en detall, és a dir, com pot ser que un percentatge molt rellevant de la població pegui un vot, que és un vot ideològic d'antípodes, perquè mos entenguem, de votar vots o votar Podemos. És un anàlisi que s'ha de fer de manera molt detallada. Efectivament.
resultat de l'anàlisi, que era un votant populista, que no era un votant ideològic, que tant li era 8 com 80. I clar, és molt perillós d'una perspectiva democràtica, perquè si li has igual qualsevol cosa i li dones opció de fer un camp de concentració i cremar i migrar després d'executar-lo, també ho votarà. T'han dit que és un panorama que, a sa veritat,
dona per reflexionar i si vols aprenar acabant jo sempre me'n recordo una frase de Winston Churchill que deia
Basta fer un té una hora baixa en un votant mitjà per deixar de creure en el sistema democràtic. S'ha de fer aquesta ironia tan fina que tenia britànica en Winston Churchill, però com a mínim per reflexionar. Com a mínim per reflexionar, efectivament, perquè sí, sí, sí. I en Churchill sempre tenia sortides brillants, no? Brillants, formalment. I encertades, del meu punt de vista. Sí, sí.
Toni, moltíssimes gràcies, com sempre. Moltíssimes gràcies a vosaltres i fins a la propera setmana. Ens ha ajudat moltíssim la teva anàlisi i continuar amb el bon dia i bona vida. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Adéu. Adéu.
Avui no tenim res a perdre. Pergegutes i tempèria, sense sostre ni recert, els esplàstics de sa deriva. Aquest trenús de carreteres, per ciutats perdudes, amb mapes no poblegats.
Des llençols, escrogeïts, la venjança dels patins, quan anem cap a mi de les mostres, les primeres mostres crues. Te diré que tot m'ha anat bé, si mos trobem a sa gran final.
sense saber si vaig seguir o si vaig quedar allà. Estius de sal i bicicleta, preses com imaginàvem, avapores a cemetèria, passeig a la Tregona,
Mai trobaré jo un moment. Un gir de guió en l'obert. Reses permanents.
Sença seré, si vaig ser
Sempre se cremaven amb les marques dels llonçols, les blanques flors que estaven a l'adre, el meu condom. M'abasteix davall les mantes perquè me fa mal, no mou la teva pena me rebeix. Ai, veig les dues, dins la pols, de nit tant de famós,
M'ha nascut fa tant de sis anys. Encara no tindríem el troc a la teixa dalt. I viure dintre tema, allà amb els millors germans. I mengem els animals que dur.
No ho ha endur d'escos, dins la pols tan de flors.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I al Bon Dia i Bona Vida d'una Mediterrània volem parlar ara d'una figura de la qual se n'ha parlat moltíssim durant el 2025 i una de les iniciatives de l'Obre Cultural Balear ha estat publicar el llibre Josep Maria Llom Part i l'Obre Cultural Balear 1976-1983
escrit, fet, treballat, estudiat per l'Ina Moner. Aquí ja saludem. L'Ina, molt bon dia. Bon dia. Què tal? Molt bé, encantats de tenir-te, Lina. M'agradaria poder-te tenir més vegades.
Quan vulgueu, quan vulgueu. Gràcies. Per cert, hem de dir a la nostra audiència que el llibre se presenta demà dijous 15 de gener a l'herde 9 hores a Can Gelabert a Viniselem. I suposo que farem qualsevol altra presentació, no?
Jo aniré aquí on me demani. L'important és la difusió, no? Sí, sí, sí. Efectivament, sí, sí. Lina, podríem començar, abans d'entrar més en matèria, què t'ha prescut la celebració de l'any Josep Maria Llompart?
que de fet encara crec que ben aviat s'inaugurarà l'estàtua que està prevista, esteu llibre mateix, és a dir, encara no ha acabat del tot, però què t'ha prescut? Bé, jo crec que tot el que sigui, posar en primera persona figures de la nostra passat recente, perquè hi ha com és en Josep Maria Llom Parc,
a l'abast de tota la població celebrant un any específic i de més, m'ha parell fantàstic. Què passa? Que jo entenc que a lo millor hi ha hagut... Crec que ha mancat una mica de coordinació, perquè s'han fet moltíssims dates molt interessants que de vegades se solopaven, no?
i penso que ha estat interessant perquè ha arribat a molta gent però amb una bona coordinació hagués pogut arribar més i també me n'he adonat d'una cosa que tot i que en jo en part ja li he estat honorat moltíssimes vegades en vida fins i tot per part de l'obra cultural i també com a fi il·lustre pel Consell de Mallorca i per l'Ajuntament de Palma jo crec que
les institucions s'haguéssim pogut implicar molt més. Això no vull llevar mèrit a l'Institut d'Estudis Baleàrids, però crec que ha faltat una miqueta més d'implicació. Difusió a nivell de mitjans de comunicació...
Vull dir, ja estàs sent la meva opinió. Sí, sí, sí. La compartesca, realment. Entrant ja en matèria, tu has fet un llibre estudiant l'etapa d'en Josep Maria Llompart com a president de l'Obre Cultural Balear, per tant, de 1976 a 1983. Només dient aquestes dues dates, ja tenim molt de context.
Efectivament. Bé, en primer lloc jo també vull fer un aclariment. Aquell llibret que ha sortit, no és ben bé un llibret. Havia de ser un opuscle que complementar s'exposició que varen fer a l'Arbre Cultural de l'Arc. O sigui, si l'idea era que s'exposició pogués arribar
a tothom perquè eren cartells i sempre que feim una exposició hi ha un problema d'espai allà no se pot dir tot i llavors això s'havia de complementar amb un opuscle que completàs un poc figura d'enllompar sobretot no per aquells erudits que ja el coneixia com a poeta sinó
per la població en general, de dir, qui era en Josep Maria Llompar, què va fer i per què va viure aquesta època tan interessant que s'ha de conèixer que la transició política. És un part, si deia que aquesta part del llibre no té bibliografia,
no té un índex perquè si d'aere que fos un opuscle amb fotografies i qüestions concretes. En qualsevol cas, si me deixes opinar, m'apareix que compleix perfectament la funció de divulgació de la figura d'en John Park de lo que se tractava.
Aquest és l'objectiu. Sí, sí. I, Lina, te comentava el context, no? És a dir, el 76 s'acaba de morir en Franco, el 83 s'aprova l'Estatut d'Autonomia, no? Bé, bé. Quan parlem d'en Josep Maria Llompart, jo crec que la gent el coneixia sobretot com a poeta i com a president de l'obra, però no sabíem exactament
en l'obra cultural, que és el que va passar en aquesta període intern. Sí, sí, sí. L'hem de situar molt, quan parlem d'en Joan Parc com a president de l'obra cultural, a dins del context del naixement de l'obra cultural, que neix a final del 62, i en ple franquisme,
Per tant, era un espai de resistència cultural. Sí, sí. El primer president de l'Obre Cultural va ser en Miquel Fortesa, que va morir a ser president fins a l'any 69. Llavors, és el procés un jove Climent Guirau que va ser president fins a l'any 76, dos mandats. Exacte. I quines coses feien en aquest moment l'Obre Cultural? En el temps d'en Miquel Fortesa, bàsicament,
era un grup petit de persones que el que volien era redreçar la cultura i la llengua. Per tant, aquí el més important eren els cursos de català de l'Olià, la formació de les professorses perquè de cara a un futur poguessin ensenyar el català,
I el català és la litúrgia, perquè en aquell moment, amb la franquisme, l'iglesi era un puntal de reunió amb la gent i els càntits en català i la niz en català va ser una reina d'indicació en què l'arbre cultural s'hi va abocar. Tenim els cursos de la portcíncula i tenim sigles. Amb en Climent Gerau també se fa una obertura
a crear nous socis i crear seccions de treball. Crear moltes seccions de treball on s'incorpora moltíssima gent dintre l'Obre Cultural Valer. Tenint aquests precedents, enllon part el president de l'Obre i té dues coses importants a la de fer molt complicades. Unes eren tota la tasca de manteniment i ampliació
de tot el que havien fet els dos anteriors presidents, que ja no era poc perquè l'obra cultural anava cresquent i això suposava una feina, amb una paraula, un equip de feina que molts no se van poder mantenir perquè en aquest moment hi va haver la legalització dels partits polítics i llavors aquesta legalització va fer que molta gent s'ha decantat en aquest cas les seves energies cap a la construcció
d'un cos ideològic a nivell de partit polític. Bueno, en Joan Part ha de mantenir això i, a més a més, ha de construir el país. I quan dic construir el país vull referir-me a totes les relacions amb les institucions i estar molt atent
com s'han desenvolupat tots els esdeveniments polítics institucionals del moment, que era la preautonomia, la constitució del Consell de Mallorca, les primeres eleccions després amb en Ramon Aguiló, la participació en les propostes a nivell d'Estatut d'Autonomia, vull dir, totes aquestes coses, també l'obra cultural hi va ser present. En Joan Part va tenir aquesta tasca tan difícil de liderar l'obra cultural d'Aleà en un moment...
Complicadíssims. Complicadíssims perquè tots saben que l'arbre cultural no s'havia de definir amb una determinada qüestió ideològica de partit, però que sí que la defensa de la llengua i del país era present en totes les seves actuacions.
a partir d'aquí, varen anar fent. Una curiositat, perquè evidentment s'accedeix a la presidència de l'Obre Cultural a través d'una votació, però igual com en Climent Grau, diguem, que arribes a la presidència per una sempenta, diguem, no? Perquè cal que l'hi diu, ho pones i tu, no? Enllompar, m'imagino que també heu de fer rossegant els peus, per dir-ho d'alguna manera, o no?
Exacte. Enllompart era membre de la Junta Directiva, van entrar a les darreries com a membre de la Junta Directiva de l'època d'Inclina i Guirau. I a l'hora de les eleccions, les assemblees,
tal com estava marcat en els estatuts en aquell moment, se demanava qui vol... Bueno, un president s'havia de presentar i no se presenta mai aquest president. I com quan va morir Miquel Fortes, la Junta va proposar
a l'assemblea que fos en Climent, perquè era un element jove i dinàmic per tal de redreçar l'obra, en el moment en què en Climent de Garau deixa la presidència de l'obra cultural,
se produeix, vull dir, un impàs en el sentit que ningú s'ha presentat a l'obra cultural i llavors se discuteix molt com s'ha de triar un nou president i se proposa que se junta faci una votació d'aquesta votació, després se plantegi a l'assemblea per ratificar l'assemblea i així se va fer. Per tant, en lloc en part va ser durant un mes o diguéssim president en funcions
i que després el 77, l'assemblea del 77, es ratifica per part de l'assemblea. D'acord. Lina, i quins són els principals eixos que marquen la presidència d'en Joan Part de l'Obre Cultural Balear entre el 76 i el 83? Sí, jo crec que n'hi havia molts, però hi ha una sèrie de qüestions importantíssimes. Una d'elles...
és tota la part de la lluita per la normalització de la llengua catalana. Aquesta és determinant. Què compren això? Compren sobretot el manteniment dels cursos de llengua catalana a tots els nivells i la formació del professorat per impartir els cursos que de cada vegada s'hi anava apuntant menys gent. Aquí, durant molta d'estona, una de les persones que va coordinar els cursos
a la figura de Nisidor Marí, que era membre de la Junta Directiva en aquell moment. Bé, a part dels cursos, llavors hi ha tot un boom de docents que se fan socis de l'arbre i aquests sí que demanen ajuda a l'arbre i l'arbre banquetsala a la formació del moviment de renovació pedagògica per introduir el medi cultural i social de les nostres illes a l'inssenyament.
escales d'estiu, moviment de renovació pedagògica i l'organització d'una biblioteca que després li posarà en biblioteca Joan Miró,
de material en llengua catalana per facilitar als professorats que pogués començar a fer classes en català en els centres educatius. Llavors és l'obra que s'encarrega de comprar materials en llengua catalana per posar-los a l'abast del professorat. Aquest és un és importantíssim. Tota la part de la...
La lluita per la normalització, l'ensenyament i la formació dels professors. Un altre és el català en el mitjà de comunicació. Se va intentar forçar i reforçar molt la presència de la llengua catalana a la premsa, en els programes de ràdio. Volteu arribar més tard amb el president que és Ignasi Ribles, però...
sí que ja hi comença va un moviment importantíssim de demanar un mitjà de comunicació en llengua catalana i sobretot català.
això, important per tant, estem parlant de la columna de foc no, això era previ però també i apuntura de ràdio mediterrània i tot, no? de l'intent de fer una ràdio de muntar una mirada de ràdio que fos tot en català que no va arribar a bon port però que sí que hi va haver
un llastó d'energies importants referides en aquest aspecte d'intentar tenir la comunicació propi en llengua catalana una altra de les qüestions que no se va deixar de banda és tota la part de protecció del territori en aquest moment començà amb la valerització ja hi havia molta preocupació pel nombre de turistes que arribaven en aquell moment per la migració que arribava
i tota aquesta part de conservar el patrimoni relacionat amb la nostra identitat i cultura va ser també un eix importantíssim. Tenim en aquests moments la Dragonera, la Trapa, tots els moviments, o sigui, quan hi havia un determinat poble, algun atemptat urbanístic, algun lloc, l'obra cultural hi era present, i era present, la gent hi anava. I pensant que també el Gop
va tenir com a seu, se reunien en el local de l'Obre Cultural Balear. Per tant, això va ser un puntal important, tota sa part de patrimoni i d'ecologia relacionat amb sa nostra identitat i sa nostra cultura. I llavors, no hem d'olvidar tota sa part, que ell en part tenia molt d'interès en sa projecció exterior, que estiré de prisors catalans.
la Federació Llull, que se va formar molt més tard, però de fet... La va presidir ell. La va presidir ell, i enlloc en part ja en aquell moment sol·licitava alguna entitat, vull dir, a l'Òmnium i a la Acció Cultural, un reforçar aquests vincles, aquells lligants, per tal de poder ser més forts. Aquí també hi vull anomenar en Jaume Cordera, que era el secretariat de Relacions Exteriors,
i ahir feia moltíssima feina. D'acord, d'acord. A Prada, vull dir, en Llompar procurava sempre tenir aquests vincles
en tota la resta de països catalans. Sí, va ser molt present en discursos al Pí de les Tres Branques, a Prada, s'ha trobat aquesta del Puig, del País Valencià, és a dir, per totes aquestes trobades, sempre com a mínim trobàvem un discurs d'en Llompart. D'en Josep Maria Llompart.
Sí, sí. Ah, bé, a tot això, Lina, hem de dir que diguem-ne que no era la seva professió ser president de l'Obre Cultural ni fer feina per l'Obre Cultural, de manera que tot això que mos has dit, totes aquestes gestions, viatges, etcètera, se combinen amb les seves feines. Efectivament, efectivament. Bueno, jo en part...
havia estudiat drets, era de família militar i d'una tendència castellana parlant, i llavors tot aquest fet encara té un doble mèrit, en el sentit que a partir de les influències d'en Miquel Llobrà, un company seu a l'institut,
De les lectures que fa, i de més, se decanta claríssimament cap a la llengua catalana i és un poeta. Jo, en el llom part, el qualifici no tant és el de poeta, sinó d'un intel·lectual, un intel·lectual que li agrada la poesia, que escriu poesia, però que se preocupa pel seu entorn i està en el món.
Allò en part és de matí fa feina a obres públiques, per tant és un funcionari de 8 a 3, i els hores baixes se dediquen a allò que li agrada, que és les lletres amb una paraula. Tant a Papeles de Són Armadans en Bancela, com a l'editorial Moll a partir de l'any 61,
I en el 50 ja el trobam compromès amb aquest compromís cívic que té en referència a totes aquelles reunions clandestines que se dediquin a parlar de llengua, de poesia, de literatura i mai ho separa de la construcció del país.
el trobam a les tertúlies de Mondragó, d'en Tomàs Cano, el trobam a qualsevol moviment en què pogués haver debat. Era una persona sèria, però a la vegada també era molt bon conversador per aquestes coses. Clar, a part de tot el va res conèixer i el va res tractar, eh?
Sí, sí, sí. El que passa és que el tracte que teníem en aquell moment era més que res a nivell informal, saludos, parlar una mica de circumstàncies del moment, poca cosa. Si la gent compta que varen treballant més frec a frec amb ells, com per exemple en la seva etapa de professor a la universitat, la gent guarda els seus apunts.
Era una persona que tenia dades a paraula. Si hi ha altres paraules que trobem a definir en Josep Maria Llón Part, és paraula, pensament i acció. Perquè aquestes tres coses van ben lligades amb ell. Ell era, vull dir, quan recitava a la gent, se li posava espel de punta. Quan parlava, se feia escoltar. Aposta era una persona de tant de prestigi, fins i tot per les institucions que començaven...
I quasi-quasi vull dir per la dreta política del moment. Un dels exemples és que va ser a Esparta del discur de la manifestació per l'autonomia d'aquest final d'octubre del 77.
que ha passat sobretot la història per català, català, català però que en si mateixa ja té molta importància li hem d'anar acabant però m'ha pareç que t'ho he sentit explicar a tu que justament aquesta etapa 76-83 és un moment en què molta gent que feia que feia resistència cultural m'ha pareç que ho has dit així sí
peguen el vot a la política de partit i no només a Palma sinó també a molts de municipis de Mallorca on a lo millor l'equip de gent que estava generant cultura en aquell municipi de sobte peguen el vot tenien feina de muntar un cos ideològic i un determinat partit
Sí, sí, sí, sí. Clar, per tant, ell ha de gestionar aquesta etapa de relleu, com a mínim de relleu, en el millor dels casos, de relleu. Exacte. Jo penso que aquestes tres presidències que t'he dit, com pesa Climent, Gerau i Llompar, tanquen una primera època del govern de l'EH.
Precisament per això, perquè després ja arriba la democràcia. Pensau que aquesta època d'en Llom Part se diu, diguéssim, en duer vessants. La primera, que l'han anomenada la primavera civil, de dir...
Tot està per construir, tot està per fer. I mos pensam que potser en 20 anys la cosa estarà llesta. I després quan començam a veure la realitat dels partits polítics i de la transició, un se n'adona que les coses van més lentes i que no estan fàcils. I hi ha un desencís.
Aquest desencís és mortal en el sentit de dir, nen, quin és el paper que ha de tenir l'obra cultural balear una vegada que hi ha institucions democràtiques i partits polítics legalitzats? Alguns, fins i tot, podien pensar que l'obra cultural ja no tenia sentit.
que aquesta taxa l'havien de fer els partits polítics i precisament jo crec que aquesta figura d'en Llompar va ser crucial de dir no, l'obra cultural és una entitat que s'ha de fer escoltar per part de les institucions que no mos hem de definir tot i que mos hem de definir claríssimament per tal de defensar la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre patrimoni i és més necessària que mai
I jo crec que aquí hi va haver aquesta dicotomia, no? Sí, sí, sí. Qui pensa que ha de partir, que això va de resoldre un partit polític, o un altre que pensava que ara més que mai necessitàvem una institució, una entitat, una associació,
independent dels partits polítics que naixien en el moment, per tal de ser portaveu i una veu d'una ciutadania que volia defensar aquests elements. Sí, sí. Mira, Òmnium Cultural, Catalunya...
li passa això també, eh? És a dir, hi ha un moment, clar, és una entitat mantinguda per empresaris patriotes que posen un dineral perquè se puguin fer cursos, etcètera, etcètera, i hi ha un moment que diuen, no, no, ara això ja ho farà la Generalitat, no fa falta que posen merda al ben nostres ja, no? Clar, clar, clar. Pensau, això és molt curiós també, eh?
que l'obra cultural quan va néixer, a desembre del 62, la quantitat mínima que portaven els socis fundadors era de mil passats de l'any 62. I evidentment, la pregunta de vegades és per què hi havia tant pocs socis, home. Primer, perquè se miraven en gupa qui entrava l'obra cultural. I segona,
Perquè aquesta quantitat no estava sentit de tothom. Efectivament, sí, sí. Però què feia l'obra cultural? Pallava els cursors de català, donava premis a les millors alumnes, premiant-los amb un diatge de quatre dies a Barcelona perquè coneguessin els principats. Efectivament.
O sigui, l'obra subvencionava, i en estenden allò en part encara, la compra de llibres i material didàctic en català, l'obra cultural. Aquest doble és per mantenir sa llengua i sa cultura catalana. Sortien de l'obra cultural. Ses edicions de ses monografies, en fi, sí, sí, sí. El calendari...
El calendari, que encara ara dura. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. I que, per cert, en Llompart va ser que va elaborar els textos del primer calendari, que va sortir l'any 65. En Llompart, el 64, col·laborava amb l'obra cultural i els primers textos del calendari que se refereixen a cultura de Mallorca es va elaborar en Llompart.
I, curiosament, va demanar, això ja se va fer durant el 64, s'havia de demanar permís per publicar el calendari en el Ministeri d'Informació i Turismo. I això se va allargar tant que el calendari va sortir el 65.
És curiós. També és l'autor del lema Cada poble allà veurà el seu futur, no? Que després s'empanyarà... Bueno, amb això, hi ha una cosa que no vos he contat. Tota la part de la litografia d'en Joan Miró. Sí, sí, sí. La vinculació amb en Joan Miró. En aquest moment, en Miró fa la donació de les 50 litografies a l'obra cultural per ajudar precisament en totes aquestes despeses que ja eren inassumibles en l'èfici que tenia l'obra cultural.
i es fiquen jo en part el eslogó, diguéssim, que em posa Esquerra Pobla i hauret seu futur. Però, de fet, aquest escrit,
el tenim ja, o sigui, el logo de l'obra el va crear en Miquel Follana el primer secretari de l'obra el vaig parlar amb ell i me va contar coses sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí
o Barcelona i s'organitzava amb una paraula, però aquest cada poble lleure el seu futur ja el trobam escrit a una memòria de secretaria, que ell era el secretari, crec que l'any 64 quan fa el logo i diu, i ja treu aquesta frase, el que passa que no se mantenia, no...
No l'havien popularitzat i va ser Joan Partes que la va popularitzar. Per tant... En Follana, eh? Miguel Follana. Bé, té lògica perquè de fet el logotip de l'obra cultural és efectivament una persona que llaure, no? I nosaltres som el poble que llaure és futur. Efectivament, efectivament.
Lina, un autèntic plaer. Bé, en primer lloc, moltíssimes gràcies per la feinada que fas, no només en aquest cas de la recuperació, com has dit tu, de figures com ara en Jean Park, també en el seu moment, Emili Verder i tanta altra gent, i tots els socis fundadors de l'obra, que també és això, aquí hi ha una feina interessantíssima. Moltíssimes gràcies per tot això, per aquesta conversa tan agradable, ja aquí s'ha notat una miqueta que compartim sa passió, perquè... Però bé...
Esperen que la nostra audiència també li hagi resultat interessant. Exacte, exacte. Moltíssimes gràcies, Lina. Gràcies a vosaltres per ser convidada. Gràcies, bon dia. Vinga, bon dia. Adéu. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
i el bon dia i bona vida dona mediterrània ara parlàvem tot aquest dia on anirem fent-te de Sant Sebastià i evidentment també parlarem de Sant Antònia però ara volem parlar de Sant Sebastià segurament més alternatiu i a més contingut polític per això mos hem connectat ja amb Víctor Conejo de Podem Víctor, molt bon dia
Hola, bon dia. Explica'm-os què preparau per enguany. Doncs mira, enguany, aquesta segona edició de Sant Sebastià Q+, la tanta punxada, i bàsicament és una proposta lúdica i beligerant, antitudinal, com bé ha assenyalat, amb unes directrius i una marge d'acció molt concret, que és donar a canxa a la comunitat LGTBIQ+,
que no se té molt present per no dir res a la programació oficial i tenir una majoria d'artistes que canten a la nostra llengua que tampoc se té molt en compte no gaire, la veritat Víctor recordem això ho organitza Podem de Palma la segona vegada l'any passat vareu aconseguir un gran èxit a partir d'un cartell també
molt interessant d'en Lluís a Febrer a on et se cita quins són els protagonistes i els protagonistes principals és a la plaça Santolari just al mig del mogollón és a dir, te l'has de trobar, sí o sí i és a partir de les 6 de la baixa a partir de les 6, no? sí, efectivament i l'hora oficial és fins a les 9 i mitja
I, bueno, tenim un grup punter de primeríssima línia del pop, no només català, sinó nacional o internacional, com Papa Topo, comentats per l'Adrià Arbona. Tenim de convidar d'especial a un col·lectiu que es diu Watcher, que fan neoterreo, neolatineo, neocumbia...
I a part de fer aquests ritmes ultra-urbans i ultra, diguem-ne, lescius, ho fan amb una personalitat molt seva i és que sempre, sempre aconsegueixen que es pugui ser compartit així com una comunitat hiperrespetuosa. Tenim ferodrama, el grunt... Intensito, hem de posar uns intensitos.
Picar un power trio Teodrama, un excel·lent power trio local Són Estiércol Són Estiércol és Licenciado cum laude cinturó negra Tres vegades en petardeo I a més a més Fa una performance M'ho recomand que no vols oparar Fa una performance Molt poderosa Sempre que actua Fa que sigui molt coneguda Per tota la seva illa Tenim dues cantants També locals En Abrauni i en Dani
I després hi ha un perobri tal Conejo Manso. Op, com diu sempre, op perquè no s'altanca res. Pot ser que hagués sentit parlar de Conejo Manso abans?
Efectivament, Conojo Manso, que som jo. Jo som el director artístic i es programador. No, però vull dir que has fet un trànsit de... Sí, sí, ja que és una festa de... És una festasa de... És a dir, el subjectiu primordial, és donar l'alicància a la comunitat LGTBI, doncs jo he fet aquesta adaptació. A mi m'agrada molt fer adaptacions. De fet, jo faig molt, per exemple, faig sessions amb Només Punxo, música local, d'artistes locals, i me faig dir coni simple.
Perquè segons els meus amics filòlegs, Manso no és tranquil, és simple. Per això també molt... Jo, el que diguin és els col·legs filòlegs. I també, també, molt sovint, a mi m'agrada molt el meu nom, el de Digi, i per això, també, qualque vegada me traureu com a col·li simple i en aquesta vegada com a coneja Manso. Extraordinari. Escolta...
o sigui, realment teniu això, artistassos de primer nivell per ser, diguem, una festa de partit i això i tenim Baldo com a responsable com a pregoner o pregonera eh?
Sí, efectivament. Saps què passa? És que si tu te fixes en el cartell, la frase d'organitzar Podempalma fa molt, molt, molt, molt petita. Perquè és que realment no és una festa de partit. Realment és una festa per la comunitat LGTQ+. Això a mi m'agrada molt les coses reals de com funciona la vida real. La vida real és que Podempalma, l'equip diré d'escarro, són dues ties encantadores, a part d'amigues meves, són dues ties encantadores i s'hi preocupa realment
el tema de la presència i el respecte cap a la comunitat LGTBIQ+. I això és l'objectiu de la festa. No és una festa de... Si te fixes en el cartell, no hi ha un gran Podemos presentar. No, no, no. Va, minúscul, abans, ni s'entera de com un tapó d'enpalma, però sí, ho hem de dir, com un tapó d'enpalma. I ja t'hi dic, i efectivament, a la nostra darrera incorporació, el meravellós Baldo, que vindrà, ha tingut els de pallasso, d'apuntar-se a fer el pregó.
Estaves parlant de Lucía Muñoz, no? Sí, efectivament, de Lucía Muñoz, de Marcel Martavill, que traduïs la comunicació, d'Anna Velasco, que traduï abans la comunicació, també.
I sí, sí, un equipassó. I bé, i més gent, evidentment, saps? Sí, sí. Lucía aquí també l'estimen molt, eh? Va, ara, darrerament, mos envia un conejo i altres, eh? Però bueno, d'igual, està bé, està bé, eh? Sí, vostè és el secretari. Exacte.
exacte venga, recapitulam totes això de la Santa Punxada d'on ve? doncs això ve que Sant Sebastià que és una cosa que és molt curiós inclús la comunitat LGTBIQ+, Sant Maria de Senyor no ho sap és el patró i patrona és el patró de la comunitat LGTBIQ+, i per això li hem posat Sant Sebastià Q+,
I com en la primera edició tot eren DJs, no hi havia grups, per això li vam posar la santa punxada. I com ens agrada el leitmotiv, doncs ho hem mantingut, la santa punxada. Tot i que en l'edició d'enguany hi ha dos grups, doncs, ai sa grau, amb aquest nou cartell superxulo que ens ha fet
en Blu, la primera edició, com bé dius, ho va fent la Lluïsa Fabré, va fent un pot de Ramon Boy, no sé per què, la Lluïsa Fabré, que és una tia supertalentosa, té el seu vocabulari iconogràfic de fa anys, pel qual és molt valorat el seu llenguatge, i se s'ha de figura com a il·lustradora i artista, i va fer un cartellano, i bueno, va fer un pot de renou, viva, ja fa el que diu la Madonna, la millor publicitat és la polèmica.
i el guai li he encarregat en Blu que també ens ha fet donar voltes en el tema de les estimoniones i el foc i tal, tal, tal aquest cap de la raó Idòs, ara sí, Víctor recapitulant un poc tot perquè la nostra audiència se senti convidada a fer la passadeta o a quedar una bona estona el que vulguin Efectivament, Plaça Santolari aquest dilluns
a partir de les 6 de l'hora baixa, les dues i mitja, que tancarà Lle, per cert, m'he votat en Lle, perdó, en Lle tancarà, que en Lle és una de les cabines,
És una artista que fa un crossover entre Hausten i Electro i el que vulgui, i a més a més canta, i no sap com canta, és espectacular. No la conec. Plaça Santolari, de 6 a 2 i mitja, ja vos esperam a totes, a tots, i convidadíssims.
per cert sí que ja has fet referència però evidentment també tenir record com a mínim per Palestina sí, efectivament en el blog se li ha donat
llibertat total i absoluta. L'únic directriu que tenia l'artista eren els noms que havien d'anar. Els noms, els llocs, els dies i l'horari. L'únic directriu que sí o sí havien d'anar. La resta és totalment aposta, proposta, decisió i enfocament de l'artista. Evidentment, evidentment, nosaltres mos alluniem totalment amb aquesta divendicació en compte d'aquest
d'aquesta tristíssima actualitat que tenim en Palestina que es diu Genocidi. I fins i tot en moments de més festa s'ha de tenir present. Víctor Correjo, gràcies. En fi, la veritat és que és una nit que hi ha moltíssimes coses, però bé, mirarem de fer la passadeta també.
Vinga, ja vos espero. Moltíssimes gràcies. A vosaltres. Bon dia. Salut.
Mirarem d'anar repassant aquests dies que queden també altres ofertes, totes hi ha molt interessants, que hi ha per passar la revela de Sant Sebastià, diguem-ne, a banda de la programació oficial. Una programació oficial que, per cert, però troba la portada de Diari de Balears. Hi ha una peça titulada, consulteu aquí el programa,
de Sant Sebastià del 1026 i allà hi trobareu totes les actuacions previstes plaça per plaça i a banda d'això evidentment tant a Ona Mediterrània com a Diari de Balears
mirarem de fer-nos ressò de totes aquelles activitats alternatives que estan programades per aquest dia i que ajuden a fer més festa. De fet, també ara mateix podeu trobar a Diari de Balears ja tota la programació preparada per la col·lectiu
orgullongat i anirem fent una revisió d'altres possibilitats que teniu durant la rebel·la de Sant Sebastià. Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània.
Desperta el barri a cops d'escombra tot cantant. Les primeres persianes sobre el feixugues padallant. Rere el vidre entelat, el capa té segura que no era penal. I es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.
i n'ha descarat tot l'espectacle de la gent. Al bell mig de la plaça,
La pleixatera pren paciència amb la consol, que remueix regala grans mafarades del que vol. I el padrí reposant, l'avi Josep no es deixa perdre cap detall. I amb les guardes pregunta quants dies més té detall.
de l'espectacle de la gent. Nens disclan, olor i xundegar, veïnes que un cop has passat em critiquen. Gent ensant la brossa d'amagat i un retardat que amb un esborreta se't mira i diu...
Som el Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània. Feim un repàs a l'actualitat a través de les titulars i vos oferim dos capitals més de Mallorca, un futur amb mirada jove. També vos recordam que encara tenim moltíssims de contingut més, en Marisa Cerdó, que ja mos espera, i en Joan Manuel López Nadal, que l'hem anat a cercar a l'altre cap de món.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears.cat.
I Diari de Balears, títula com a noticiara més destacada Jaume Sastre, elegint nou president de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. També destaquen una mobilització davant del consolat britànic per la situació crítica d'activistes palestins presos al Regne Unit. El Canal 33...
reviurà la nit de la cultura de l'obra cultural balear. Serà dijous 15 de gener, és a dir, demà, a partir de les 23.45, si voleu recuperar sensacions i moments importants. Els partits d'esquerres, concretament en aquest cas parlàvem del PSI-PSOE, MES i Unides Podem,
demanen al president del Consell i al balde que restaurin i protegeixin el bust d'Aurora Picornell. No hauria de fer falta que ho demanassin.
Armengol mira de convèncer els cercles d'economia de Mallorca i Menorca de les bondats de la proposta de finançament. Ahir se va reunir en representants d'aquests organismes econòmics. També destacam que per Mallorca, ja sabeu la coalició per Mallorca,
exigeix que s'elevi a 15 anys el requisit de residència per accedir a un habitatge públic. I també teniu tots els detalls a la notícia. Serveis Ferroviaris de Mallorca habilitarà serveis especials amb motiu de les festes de Sant Antoni i Sant Sebastià. I això que abordem, que anem informant de...
altres convocatòries alternatives en el programa de festes de Sant Sebastià. Aquí en teniu un altre. Sant Canuteres. 2026. 31 anys celebrant festes alternatives. És aquesta festa que diria que va començar a ser voltes, després se va traslladar a la faixina i que...
Ara té un programa realment molt ambiciós per trobar a la portada del Diari de Balears, en convocatòries a Plaça Quadrado, Plaça Nova de la Ferreria, Plaça de Llorent Bisbal, Plaça de Sant Geroni, Baluardes Príncep, Plaça d'Espes de Sapaia, Plaça de Rei Mundoclar...
Tot una sèrie de convocatòries de festa. Això és el que ens ofereix Hores d'Ara Diari de Balears. Vila web ja ho hem repassat fa una estona, entrevisten en Xavier i Leonard, tenint la sensació que no ens deixen fer.
Bé, la nostra feina és el secretari general del Sindicat de Metges de Catalunya i també hem destacat que els Mossos Acusats de l'Ajudat Puigdemont demanen a les jutges l'arxivament de la causa i també aquesta entrevista a Ana Blanca García Oliver. És impossible de centrar-se només en la llengua quan l'atac és sistemàtic contra la nostra identitat. Entrevista la coordinadora de Joves pel Valencià,
ara que celebren un any d'existència. M'on anem ara en el Mallorca Daily Bulletin. La notícia més destacada diu Autoritat Portuària de Palma. Mai vàrem dir que construiríem un aparcament subterrani.
També destaquen des del Mallorca Telebulletin que en Pierce Brosman i en Tom Hardy arriben apoyant-se en una producció de Guy Ritchie. I també ens destaquen des del Mallorca Telebulletin
que més de 2.000 botelles d'aigua de Mallorca confiscades a l'aeroport de Palma. Aquests són els... Entenem que són gent que se'n valdu a aigua de les platges de Mallorca.
Més qüestions m'anam ara a veure la portada de l'última hora, en edició en paper, el seu titular principal, de tenen un home acusat d'homicidi de la seva lota fa un any. També els dimonis ja ballen i en aquest cas la fotografia és dels dimonis de la pobla.
Manacó viu amb emoció les celebracions de Sant Antoni també. Els docents demanen ajuda psicològica davant l'augment de les agressions. Els taxistes denuncien la venda de carnets falsos per 3.000 euros. Comprar un habitatge ja voretja els 8.500 euros al metre quadrat.
Unió Mallorquina recupera 100.000 euros d'una compta bloquejada des de 2011 i un fons d'inversió asiàtic interessat en adquirir el Mallorca.
i Diario de Mallorca que el seu titular més destacat és que diu que la justícia avala al govern en denegar l'ajut en els lloguers d'habitacions
La fotografia també és per els Dimonis i el Sant Antoni de Manacó. Sant Antoni s'encomana als seus fidels davant les danses dels Dimonis, una tradició que va omplir la plaça Ramon Llull. També Proens fixa l'autonomia fiscal com a línia vermella en el finançament autonòmic.
I Pierce Brosman i Helen Mirren filmen a la fortaleza la sèrie Mobland.
També destacam unes declaracions del Salvador, li diuen aquí, el Salvador de Gregorio. Vaig rescatar els nens com si fossin fills meus. Aquests són els principals titulars que mos ofereixen Última Hora Primer i Diària de Mallorca.
Ara m'on anem, avui toca escoltar el capítol número 7 de Mallorca, un futur amb mirada jove, protagonitzat en aquest cas per Naina Vidal.
Mallorca és una illa de mar i de muntanya, plena de costums, però també oberta a la innovació i al canvi. Ha viscut moltes transformacions i encara en vendran més. Com serà la Mallorca del futur? El podcast Mallorca, un futur amb mirada jove, vol recollir la veu dels joves. Què en pensen de l'entorn on viuen?
Quins reptes identifiquen? Quines són les seves preocupacions? I també, quines esperances i potencials veuen per fer créixer una illa millor? Tenim n'Aina Vidal, una atlota de Manacor i que actualment està estudiant a Barcelona, és així? Exacte, exacte. Mira, t'ha plantej una primera pregunta per rompre el gel. Si t'haguessis de definir amb una cançó, en quina te definiries?
Jo he escoltat molta música, però aquest estiu ho tendria clar. Diria Montseguí Go Home de Fades i Maria Jaume. O sigui, la cançó de l'estiu i ara mateix de la situació de Mallorca. Això t'anava a demanar per algun motiu en concret, aquesta cançó? Per la massificació turística que estem patint des de fa molts anys i cada estiu va pitjor.
Llavors, si haguessis de descriure amb una paraula la situació actual de l'illa de Mallorca, què diries? Per desgràcia diria massificada o massa urbanitzada... És que podrien seguir així sempre. Llavors, considerant que això ja deriva d'un problema que hi ha actualment, no? És així? Sí, sí, totalment.
És el problema de la massificació, de la turistificació, d'aquest turisme de masses. La gentrificació. Què creus que és allò que més preocupa en els joves a dia d'avui?
O tu? Personalment. Espeu de l'habitatge, per exemple. Personalment, supos que si no heredes una casa, passaran molts anys que la puguis pagar i això, evidentment, és una por que tots els joves pateixen. Parles de por. Quina por tens tu, Aina, quan penses en la Mallorca del futur?
La por seria que continuï anant a més tot aquest procés que fa anys que s'està desenvolupant.
Sí, això és la meva principal por, que tot aquest, a més, no s'aturés a l'hora. I a més creus que també vivim dins d'aquesta incertesa, no?, de saber com serà d'aquí uns anys, però ho podem esperar, no? Sí, ho podem pensar, sí. Ja, és així. Llavors, què creus que pot fer que si ella acabi perdent part de sa seva sensi, si com de manera poblatina va perdent...
aquesta manera d'integrar els residents o de fer partícies de joves de Mallorca com a tal? Sí. En el final, si no seguim utilitzant la nostra llengua, per exemple,
perdrem cultura, les patrimoni que ja perdem en la turistificació i en la massificació i en la urbanització i la llengua com a principal eina per construir aquesta Mallorca. Llavors fins ara, de tot el que hem parlat, crític, no? Sí, crítica extrema total. Pot millorar, però no tot és negre, no? No, no. Què creus que és allò millor que té Mallorca?
La cultura, el patrimoni, troc que el que fa que sí que sigui tan especial. Ja no els paisatges i, òbviament, aquest paraïs on vivim, però ja la cultura, la gent, les tradicions, troc que és el que fa diferent Mallorca. I què diries que és allò que més t'agrada de viure o d'estar per Mallorca?
Ho tornaria a dir, ser gent, ser gent, xerrar, veure que tots els pobles són diferents iguals alhora i que en el final tots som un. Llavors no és més aviat allò exterior sinó allò interior que necessites arribar i tocar l'essència, no? Tots a Mallorquins de Barcelona en el final. Quines coses bones creus que poden passar a Mallorca de cara en el futur?
És una molt bona pregunta, bastant difícil. Espero que pot arribar a que la societat se senti Mallorca seva, aprengui que la cultura és el més important que tenim i la llengua i que se doni compte del valor que tenim, que és molt. Creus que tornaràs de Barcelona a viure aquí a Mallorca? Òbviament! I tant! No ho dubto, no ho dubto. Molt bé, llavors, quan t'imagines aquesta Mallorca quan tornis de Barcelona per viure-hi? O quan te l'esperes? Espera...
Nos hem de parlar positius o negatius? Jo crec que positius fa més la pena, no? Espero que sí, que tot vagi millor, que s'apliquin mesures i límits per aturar tota aquesta massificació i com que facem passes enrere perquè els residents puguem viure en una Mallorca amb més tranquil·litat, puguem aprendre més sobre la cultura, que saben moltes coses però queden molt més i puguem gaudir tant de sitlla com coses així...
l'aire volàtil i també com a tros de terra, la serra i això. I què faràs tu durant el teu dia a dia? Al llarg del teu dia a dia o durant aquest temps per fer de Mallorca un lloc millor o més just? Jo sempre m'he organitzat i llavors organitzen moltes solucions.
Així a nivell col·lectiu, però a nivell individual? A nivell personal. Doncs fer petites passes. Has parlat abans de sa llengua, no? De sa llengua d'aquí un parell d'anys que ve per illa, per exemple. No canviar sa idioma, ensenyar a nouvinguts, obrir ses portes en el final que nostre. Que sa llengua també creua fronteres, no? Vols afegir alguna cosa més? No, així està bé. Sí? Així està bé? Molt bé. Moltes gràcies, Aina. Molt bé.
Vinga, vinga. Hem escoltat el capítol número 7 de Mallorca, un futur amb mirada jove protagonitzat per la conversa entre Maria Nadal i Naina Vidal. I ara escoltarem Maria Nadal entrevistant en Antonia Sales, el capítol número 8 de Mallorca, un futur amb mirada jove.
Mallorca és mar i muntanya, passat i present. Un lloc marcat per les tradicions, però també per la modernitat. Una illa que ha sabut reinventar-se i que encara ho haurà de fer. Què ens espera més endavant? El podcast Mallorca, un futur amb mirada jove, vol donar espai a les reflexions dels joves. Què en pensen sobre la seva illa? Quins problemes hi veuen? Quines són les seves pors i preocupacions?
I sobretot, quines fortaleses i oportunitats poden obrir camí cap a una Mallorca millor? Entrevistam avui en Antonia Sales. Antonia, com estàs? Molt bé. Contenta de ser aquí? Sí, molt contenta. Nosaltres encara més. Escolta, si haguessis de definir-te d'alguna manera o si haguessis de dir algun tret característic teu, què diries?
Jo soc molt moguda. Estic tot el dia per amunt i per avall, fa moltes coses. No m'abastem les hores del dia, però si tingués més hores, tampoc m'abastaria per fer tot el que faig. I un dels temes que més m'interessa i pels quals més me'n moc és el tema joventut.
Aquí a les Gilles Balears. Esperit jove total, no? Esperit jove total, sí. Molt bé. Escolta, i què has estudiat tu? Jo vaig fer el grau en estudis anglesos, el que s'ha de dir tota la vida, filologia anglesa, i després el màster de professorat. I ara estic esperant també si me donen plaça per aquest curs. Si arriba l'oportunitat de fer-ho. Molt bé, escolta, mira, t'ha plantejat una primera pregunta per començar a entrar en matèria, com li diuen. Què és per tu, créixer o viure a Mallorca?
Per jo...
haver nascut i crescut a Mallorca i concretament a un poble petit, ja som de Custitx. Per jo, sempre ha anat molt lligat amb el concepte de comunitat. Amb això que diuen que en el poble tothom és família i som una família grossa. I és una cosa que m'agrada molt, sobretot en què encara tothom té aquesta tendència cap a l'individualisme.
A mi m'agrada molt el fet de ser d'un poble i a més un poble que se mou molt, que la gent fa molta pinya, molt de poble. Que fa poble. Exacte. I sabré que en qualsevol moment surts i sempre trobes una persona o s'altra o que si mai necessites res sempre pot comptar amb qualcú. Per tant, per jo això també representa...
el que és Mallorca, per jo, l'idea que tenc és aquesta solidaritat, aquestes ganes de fer pinya i aquest sentiment d'estima cap a tot el que és nostre, que nosaltres considerem nostrat.
Que bé, molt bé. M'ha agradat molt això que l'has dit. Escolta, i ara parlant de Mallorca, perquè a Mallorca, és veritat que els joves tenim moltes ganes de reinventar-la, de fer-la millor, però anem a plantejar una mica les situacions que es troba a dia d'avui, no? Quins diries que són els principals problemes que té Mallorca?
Jo diria que ara els principals problemes és que hi ha un monocultiu turístic, per tant, no hi ha cap tipus de diversificació econòmica, tenint tots els ous dins del mateix paner. I clar, això que ha fet que, entre altres motius, però un dels motius principals de PES és aquest, que l'habitatge s'ha encarit tant i és inaccessible pels joves.
Ara mateix un jove ha de dedicar un 136% del seu sou a llogar un habitatge en solitari i només tenim un 15,3% del jovent emancipat. Després també arrel d'aquesta poca diversificació econòmica trob que estem invertint
I s'ha de fer, i s'ha d'invertir encara més en formar joves en educació, però estem formant joves que se n'hauran d'anar fora perquè aquí no hi ha cabuda per aquest ventall de diversitat acadèmica.
no s'inverteix en indústria, no s'inverteix en acadèmi, o molt, molt, molt poc, i per tant, la gent més formada, amb una alta formació acadèmica, se n'ha d'anar fora. I jo diria que aquests són més amants. També hi ha el problema que no han sabut integrar tota la gent que ha vengut de fora, i per tant, des del punt de vista...
autòcton, autòcton o de qualsevol persona que sí que s'hagi adaptat, sí que de cara a un futur ben caparilla la nostra identitat, la nostra cultura, la nostra llengua, els nostres valors, els nostres costums. Has parlat d'això, d'integració, d'identitat, creus que això a la llarga pot acabar sent un problema? Jo crec...
Podria ser un problema, però també ho hem de veure en positiu i ho hem de veure com una oportunitat. Exacte. És a dir, el fet de ser una terra d'acollida té part bona, que també és si passant pena que diguin que la nostra llengua no val la pena invertir-hi o que molta gent la veu com si fos inútil, quasi-quasi. I si tu tens gent de fora que ve i la pren,
augmenta la quantitat de parlants. Per tant, si la quantitat de gent que arriba és una quantitat de gent que podem assimilar, troc que sí que és una bona oportunitat. Ara que de qualsevol manera i sense nosaltres podem oferir els recursos als mitjans
que serien idònies per facilitar aquesta integració, això ja és un desgavell. Per tant, té els seus pros i els seus contres. Exacte, i parlant de pros, m'ha agradat molt perquè de moment de tot el que m'ha anat parlant ja et saput veure aquesta visió més aviat positiva, no? Perquè tot està per fer i tot és possible, no? Què creus que podem fer per fer una Mallorca millor?
Jo començaria primer de tot per diversificar l'economia i per apostar pels joves, perquè és vera que sempre som els presenta com els futurs, els joves som els futurs, però els joves som aquí ara, tenim problemes ara i també volen mesures per ara. Per tant,
s'ha d'invertir en polítiques que facilitin que els joves quedin aquí i puguin construir un projecte aquí i puguin viure i no sobreviure a Mallorca. I com a oportunitats de futur, perquè en el present ens hi adherim i farem el que podrem, perquè és el que tenim ara, però ara en el futur, creus que tot això tindrà la seva recompensa si ja hi comencem a fer feina ara?
Home, si mos hi ha ferram molt fort i se fa molta feina i s'inverteix molt i aconsellint que hi hagi un consens polític i social sobre quins són els problemes i quina és la manera d'encarar-los millor, pot ser així sí que...
aconseguiríem canvis reals i donaríem fruits. Però bé, primer hauríem d'aconseguir aquest consens polític i social i de moment l'única percepció que tinc jo és que el que predomina és la crispació i la polarització.
Per tant, això sí que és massa greu, perquè crec que cercaves un missatge més optimista. També m'ha agradat, vull dir, fa falta ser realista. És de... hi ha un problema, s'ha d'enfrontar, hi ha la seva voluntat de voler ho fer, també. Exacte. I ha d'existir l'oportunitat, no? Exacte.
Hi ha de haver valentia i determinació per part de les institucions i els governants, perquè, com hem dit moltes vegades, ara potser moltes mesures que proposen... Qualcú queda espantat, diu, són mesures molt dràstiques.
Sí, perquè ara tenim una situació crítica, però és que si esperàvem 15 o 20 anys, la situació serà encara més crítica i les mesures hauran de ser encara més dràstiques. Per tant, tot i que pugui fer una mica de por, ens hem de posar les piles ja i s'ha de pegar un cot damunt la taula ja, perquè és que si no, més endavant, la situació només anirà al pitjor. Com t'imagines Mallorca d'aquí uns anys si no se fa un abans en tot això?
Com un resort de vacances. Com un parc temàtic sense una població que estimi de veritzaterra, sinó gent que viurà aquí perquè podrà treure un profit econòmic en un territori totalment degradat. Una llengua i una cultura que pot ser ja s'hauran extingit. Totalment.
i un lloc on la gent no hi voldrà fer un projecte de vida a nivell de vull tenir una família i que la meva família creixi aquí sinó que, com t'he dit, la gent que viurà aquí serà per venir a fer temporades o perquè té una feina i sí que pot treure un profit econòmic però que el dia que no se pugui se n'anirà perquè no hi haurà un estima i un arrelament per aquesta terra bàsicament perquè tots els trets identitaris
que poden fer que una persona senti estima per una terra, no hi seran. És així, eh? T'ha plantejat una darrera pregunta. Què faries tu, a títol personal, des de ja, per fer Mallorca un lloc millor?
i afrontar una mica tot això que hem estat parlant. A títol individual, eh? A títol individual. Jo crec que una de les coses que podrien començar seria que cadascú pensi...
que a part jo, jo som part de la solució o jo som part del problema. Per exemple, quan arriba qualcú, no ha vingut, li canvies la llengua o no? Perquè hi ha gent que diu, ai, és que si li xerres en català i no m'entén, és que som un mal educat. Però quan li xerres en català, l'estàs acollint, li obris les portes.
Per tant, ja és tema lingüístic, tema cultural, també a nivell de què faig. Jo participo a diferents moviments o actes culturals que hi pugui haver, de quina manera estic contribuint o l'estic respectant.
Sí, jo crec que amb aquestes coses és més fàcil. Després, a nivell econòmic, te podria dir, ah, si tens una finca, no la venguis. O si la vens, vens d'un mallorquí. I potser qualcú et dirà, sí, però és que si és mallorquí me'n dóna 6, se la mai me'n dóna 10. I crec que amb aquests temes és una mica més difícil, toca més, ja... Si la gent se mou per... Tothom vol tenir que putxar cap l'ona. Per interessant, si és així, sí, és així. Clar, jo també diria, no especuleu.
Això estaria molt bé, que la gent no especuli. Exacte. Però bé, al marge de tot això, que és que se poden fer aquestes petites accions en el nostre dia a dia i fins i tot, jo crec que la llarga, adaptar-nos a fer-les de manera que no ens siguem conscients que les fem, de normalitzar-ho per complet, no? Exacte. Que bé, molt bé. Vols afegir res més?
No, simplement que dir que, tot i que és vera que el missatge en general ha pogut sonar una mica pessimista, que això no freni ningú a començar a fer aquestes petites accions individuals, perquè...
Perquè l'estònia me la basta. Exacte, exacte. I molts de pots fan un munt. Per tant, a qual que van de començar... Exacte. I... I endavant. Exacte. Molt bé. Moltes gràcies, Antonia. A voltros. Adeu.
Començam el 2026 amb un nou sopar col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, el restaurant Sacreu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista, i en Vial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional.
Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre, vos hi esperam!
N'hi ha que han nascut per l'utopia, ansiosos per fugir de l'engany. Però les passions que mouen els homes faran que ens embrutem tots les mans. D'hora al tard, tothom educa contradiccions.
I al final paguen justos per pecadors. Que no ho veus, se'ns enfonsa el terra sota dels peus. Quan criem, el vent s'emporta les nostres veus.
N'hi ha que nascut per la llegenda, amb pesos cap a un destí sublim. Així encantarem les proeses, per poder alçar els ulls cap al cim. D'hora al tard, tothom educa contradicció.
paguen justos per pecadors. Que no ho veu, se'ns enfonsa el terra sota dels peus. Quan cridem, el vent s'emporta les nostres veus. Que no ho veu, se'ns enfonsa el terra sota dels peus.
El vent s'emguarda a les nostres veus. Dimecres 14 de gener.
Són les 10 i 7 minuts i ritme dels catarres, concretament de la cançó Utopia, o dels discs Postals, rebem, saludem a Marisa Cerdó. Marisa Cerdó, molt bon dia.
Bon dia a to meu, bon dia a tots. Si ja són els catarres és perquè mos has indicat que per començar la secció havien de sonar.
Sí senyor, resulta que no has pogut ser la cançó sencera, però les dues darreres frases... Bé, ho corregirem això, ho arreglarem, ho arreglarem. Bé, és igual, com que les tenc escrites, les diré jo. Les dues darreres frases de la cançó diuen, pels valents que no s'han deixat torça, cantem...
pel seu gest, per tot el que els ha fet diferents. I d'això volia parlar, dels que són diferents, és a dir, dels dissidents. No s'han deixat torça cantant pel seu gest, per tot el que els ha fet diferents.
Molt bé. Els ha recuperat. Ho han recuperat. O sigui que parlem de dissidents. Sí, senyor. Si ho cercam al diccionari, diu aquell que viu separat doctrinalment d'una comunitat o d'una seta o d'un partit. És a dir, aquell que té energia i s'enfronta en el seu entorn, per la causa que sigui, no? Sí, sí.
I jo sempre he estat una figura a la literatura que m'ha seduït molt. Els meus alumnes ho saben. Sempre parlava de dissident, jo. Era un poc pesada. Sí, sí. I en aquest cas, allò que m'agradaria comparar és una obra de teatre que se diu Aigües Encantades, que és de l'any 1908, és a dir, que si mateix m'ho remuntam un poc enrere, és una obra d'en Joan Puig i Ferreter,
que era un escriptor modernista. Ell parla un poc de les seves obres, de ser oi modernista, que és aquell que s'enfronta a la comunitat gràcies a una força impulsora que l'ineix de dins i que fa ser diferent dels altres. I l'altra obra de la qual volia parlar és una novel·la
que va ser Premi Ciutat de Palma l'any 1979 i també fa un grapat d'anys és que a mi de coix s'autor o s'agou, és en Jaume Sant Andreu va ser la seva primera obra aquesta i també el fotografista en aquest cas és un home que no en Joan i també s'enfronta a la seva comunitat
aquests són els dos herois en el cas d'Aigües Encantades és una lota que s'enfronta i en el cas de camí de coix és un jove que vol ser capellà que és en Joan un poquet alter ego d'en Jaume
És així, és un poc, no diré si és la biografia exacta, però record que per vida, pel programa Vida, el vaig entrevistar, i em van parlar un poc d'això. Ho recordo, ho recordo. En Jaume, clar, és la personificació de la dissidència, no?
Sí senyor, és així. Sempre passa el seu motor, no? Aquesta idea de... És a dir, un dissident ha de tenir una energia interior molt forta i una convicció d'allò que fa molt forta, perquè contínuament viu en conflicte amb el seu entorn. Fins i tot... Bé, moltes dissidències, no? Sumava en Jaume Sant Andreu.
Sí, si vols ara vaig analitzar un poc el motiu de dissidència dels dos herois aquests que acaben de dir i veuràs com de dissidències n'hi ha de molt de tipus. En Esquerra d'Aigües Encantades, sé que és el Lota, la Cecília.
té un entorn que li és hostil per les seves conviccions. Ella és una atleta que viu a un poble a prop de Tarragona, però s'han anat a la ciutat a estudiar. Clar, sempre els llibres i l'entorn estudiantil te donen unes influències
que això fa que l'apartin de la seva comunitat. És a dir, fer d'estudiar, de conèixer, de sobre, de llegir...
I el seu poble, aquest entorn que ella viu de petita, diguem, és un poble amb moltes conviccions religioses, un poble controlat i manipulat per la Iglesi, per els cacics, que són pares del poble, i per Badla, per el poble polític, és un poble submís. El seu pare, en canvi, és un cacic de fortes conviccions també religioses,
I una mare, quan te pots imaginar, té una Cecília, assessor d'aquest pare també autoritari, que és una juliana, és una dona submissa i tot això. Quines del conflicte? Quantes clates conflits en aquest cas? I quan el poble té un problema de sequera molt gran. I aleshores la Cecília, conscient d'aquesta problemàtica del poble, se posa en contacte amb un enginyer
i s'enginya li diu que és possible que va aquest problema de sequera si construeix en un embassament però què passa? que aquest embassament s'hauria de construir a les gorges d'Espaule però en aquestes gorges s'hi va a aparèixer la verge i aquí hi ha el conflicte el conflicte fa raó que és un tema clàssic però en aquest cas és aquest
En el cas de camí de cos el conflicte és molt diferent. Aquest Joan té també una mare molt autoritària, això és una cosa que se repeteix, sempre hi ha algun personatge que repressor, diguem.
que actua damunt d'aquest dissident, és una manera autoritària, molt garrepa digressiva, molt estadiadora, molt creuosa, a Mallorquixa d'anar creu, molt creuosa, que el renya contínuament perquè vol que se convertisqui en un home fort.
amb molt de prejudicis, aquesta dona, prejudicis contra xulatons, contra els homosexuals, ell diu en algun moment, diu, els homosexuals són repugnants, si jo governàs els faria desaparèixer, imagina. Com un Putin. I clar, ell no sap que el seu fill, precisament, n'és un d'ells. I això, clar, fa estar en aquest nin en un desassosseg constant.
i fins que no s'ha mort sa mare ell no surt de ser mari no és cap part de fer una passa endavant i veig aquesta segona part del llibre que és molt interessant que és quan ell surt de ser mari com ho fa? penseu que era l'any 70 o la dècada dels anys 70 en Franco encara era viu se moriria el 75, s'obre del 79 però clar, la va escriure abans clar
I quina iniciativa pren ell per sortir de sa mare? Idò s'embar a Eivissa i allà s'entreia total de sa vida, un poc alliberadora que hi havia en aquell temps a Eivissa, de hippies i tot això, aprofitant aquesta evidentesa.
hi ha una frase molt irònica, perquè en Jaume Sant Andreu, si l'heu conegut, era molt irònic, i diu, el meu apartament d'Eivissa, se refereix, se convertí en una universitat d'estiu, perquè hi va anar en s'estiu, on jo vaig aconseguir el diploma de doctor. Ja te pots imaginar de què estudiava, no? Sí, sí.
De geografia, no? Geografia humana.
espectacular, espectacular en Jaume, sempre trop trop que ses dues obres tenen en comú no en pentura m'equivoca, però tenen en comú lo atrevides que són pel seu context històric, estem parlant en el cas d'Aigües Encantades de 1900 1908 figura't
No? No ho sé, eh? Sí, sí. És que jo el que volia dir que era la conclusió, però vaja, si vols m'anticipa la conclusió, és que tant... És a dir, d'escriptors, des del meu punt de vista, alguns o molts, tenen aquest poder d'avançar-se a lo que vendrà.
És a dir, de qualque manera, en Joan Puig i Ferreter, el motor impulsor, diguem, d'aquesta heroïna modernista, que és Necessília, ha de ser menysma. És a dir, ella, en realitat, el que està fent és...
és a dir, pren una decisió i la du fins a les darreres conseqüències jo ara no vull explicar l'argument de la teatre perquè m'agradaria que la llegissi però en el fons el motor és el feminisme ell pren consciència dels papers submis de la dona perquè veu sa mare hi ha un diàleg boníssim entre sa mare i ella
que ell li recrimina a sa mare que ses dones. Sembla que hem perdut sa connexió. Marisa? Recobrem sa connexió tot d'una... Anxiosos per fugir de l'engany
però les passions que mouen els homes faran que ens embrutem tots les mans. D'hora al tard tothom educa contradiccions i al final paguen justos per pecador. Marisa, t'havien perdut.
t'havíem perdut mentre fes la reflexió sobre el xoc de la filla i la mare. Hi ha qualsevol problema amb la connexió telefònica?
Mirarem de recuperar-la. Per poder alçar els ulls cap al cim. D'on el tard tothom educa contradiccions i al final paguen justos per pecadors.
No ho veu, se'ns enfonsa el terra sota dels peus, quan cridem. Bé, si ara tenim una miqueta més de sort, Marisa. Sí, som aquí, som aquí. Endavant, endavant.
no es fan la punyeta avui miram de tornar a la connexió d'una altra manera idò que no s'han deixat torcer cantant pel seu gest per tot el que els ha fet diferents
per pecadors. Que no ho veus, se'ns enfonsa en terra sota dels peus. Quan criem, el vent s'emporta les nostres veus.
N'hi ha que nascut per la llei... Som-hi, bon dia i bona vida, intentant fer la secció dedicada a literatura comparada, Ana Marisa Sardó. Marisa, hola. Bon dia, som aquí. Crec que qualsevol part de la connexió tècnica no li ha agradat el tema d'avui, no li agrada això de ser dissidències. S'ha portat dissidents. Sí, sí, sí.
o el que està inspirat en el tema. Pot ser, pot ser, sí, sí. Sigui com sigui, intentarem concloure sa secció avui comprant dos llibres d'èpoques bastant diferents,
de temes i de contextos diferents, però que comparteixen efectivament aquesta idea de la dissidència i molts deies d'aquests escritors, moltes vegades, en moltes ocasions, com s'avancen en el futur, no?, o el dibuixen un poc, no?,
Sí, ho dic perquè en Esquerra de la Cecília, d'Aigües Encantades, el principi motor de la seva dissidència en els fronts és el feminisme. És a dir, la causa impulsora que la du a oposar-se a la comunitat és...
la voluntat de dona d'exercir els seus drets. Aleshores, ella denuncia en un diàleg que s'estén sa mare que ses dones fins en aquell moment l'únic que han fet ha estat tenir por de decisió però a més en ses tasques domèstiques de casa cap a fora qui pren ses decisions sempre són els homos.
Per tant, les dones tenen cura dels fills, però no tenen aquesta capacitat d'opinar. I ella, en canvi, el que fa és intentar convèncer el poble perquè construeixin l'embassament.
el feminisme en aquest cas el altre llibre era Camí de coix i en els fons evidentment el principi impulsor no era el feminisme en aquest cas sinó que és l'anticapitalisme és a dir, no ho he dit però quan en Joan surt de ser mari
Ell, per convicció, s'oporta no només a l'església, sinó també a la societat, a les conviccions socials, perquè allò que fa quan mor sa mare és desprender-se de totes les seves propietats.
Perquè ell, tu ho sap, en Jaume Sant Andreu, m'agradaria de fa 20, que allò que l'ha impulsat a actuar és l'exemple de Sant Francesc, de l'Evangeli. Sempre parlava de l'Evangeli. I allò primer que fa és desprendre-se del cotxe que havia heredat, de sort que havia heredat, de sa casa...
i de qualque manera allò que fa és desfer-se de la càrrega burgesa familiar que havia heredat de la seva condició és a dir, mira tu de quina manera no s'avancen aquests escriptors a una cosa que ara ens sembla molt moderna que és això de feminisme i s'antiquipitalisme i d'aquest era una cosa que ells van avançar molt abans
Sí, sí, sí, sí. Evidentment en Jaume el coneixem com a escriptor i el vam poder tractar, vam tenir la sort de tractar-lo personalment. En canvi he de reconèixer que en Joan Puig i Ferreter pràcticament l'única que me sonava era el nom, és a dir, no l'ubicava gens.
Ell també va tenir una vida plena de conflictes, que ara no explicaré, però clar, volia dir també que quan un personatge té sa valentia i sa energia per agafar impuls i oporar-se a tota societat,
sempre és també perquè hi ha hagut un personatge secundari a darrere que els ha servit d'inspiració. En el cas d'Aigües Encantades, aquest personatge que impulsa, que dona impuls a la Cecília, és l'enginyer, que ha conegut la ciutat i que li ha dit «Mira, la manera que va amb aquest problema de sequeres és construint aquest embassament, per una banda».
I en el cas d'en Joan de Camí de Coix, el personatge secundari que l'il·lumina de qualque manera és sa tia Carme, és a dir, una germana de sa mare, que ella, en una conversa que tenen, abans que sa mare s'amori, li aconsella que ha d'afruir de sa vida fins al màxim.
Clar, això sa mare no l'hi havia dit mai. I en algun moment també li diu que li confessa que de serència ella el que faria seria donar a tots els pobres. Són aquests dos personatges de darrere a darrere que de qualque manera il·luminen la idea que tenen ells de posar-se en el seu entorn. Sí, sí, sí, sí.
Dues obres que, a partir de la teva explicació, m'han pareç extraordinàries, realment. D'alguns males de trobar, amb dues.
Mira, Camí de Coix és de l'editorial Moll. Bé, seria una bona idea, una redició. Una redició, eh? Segur que la nova editorial Moll ja hi deuen pensar. I en el cas d'Aigües Encantades... Aigües Encantades és molt bona de trobar perquè és una obra que està editada per 62...
i l'utilitzen als instituts, diguem, com una obra de referència. M'agradava molt posar-la perquè, clar, parla d'un tema molt actual, que és el feminisme. Sí, sí, sí. Veig que fins i tot hi ha edicions d'aquestes de butxaca més barates i tal. Sí, sí. Fantàstic, Marisa. El que passa és que no l'he vist mai representada.
no l'ha vista mai representada no ha de ser interessant també tens idea de si s'ha representat diguem si en sa contemporaneïtat
no, la veritat és que no no tinc ni idea no, no, no, tampoc no sona però vaja el que solen representar és un enemic del poble com a obra modernista i això sí que l'he vist representada algunes vegades a Palma fins i tot i un poc és el mateix tema de ser oi modernista enfrontat en el seu entorn fantàstic Marisa, moltíssimes gràcies
Molt bé, gràcies a vosaltres i fins dimecres que ve. Ens connectem dimecres que ve. Amb nova literatura comprada i segur que ja tens pensada fins i tot la cançó. És difícil. És difícil aquesta pròxima. Millor, m'agrada més. M'agraden els reptes. Gràcies, Marisa. Adéu, bon dia. Se'ns enfonsa el terra sota dels pells
el vent s'emporta a les nostres veus. Que no ho veu, se'ns enfonsa el terra sota els peus. Quan cridem, el vent s'emporta a les nostres veus. Pels valents, que no s'han deixat torça cantant,
pel seu gest, per tot el que els ha fet diferents. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Som a Ona Mediterrània, mos escoltau a través del 88.8 de la freqüència amaldada i també a través d'internet, a través de onamediterrània.cat. I avui ara pegàvem un bot a Saltacat de Mont, on anem fins a Tailàndia. No sé ni si l'hem despertat o si ja és hora d'anar a geure, no ho sé. Saludàvem en Joan Manuel López Nadal. Joan Manuel, molt bon dia.
Aquí seria més bé el món de capvespre, perquè anem 6 hores davant de vosaltres. 6 hores davant, eh? No només m'he despertat, sinó que també he deïnat. O sigui que quan vosaltres dinareu, jo soparé. Vius en el futur. Amb això ja vos podeu fer una idea de la diferència horària.
Però va molt bé, va molt bé, estic molt content, m'agrada molt aquesta part del món i francament fa gust. Estic molt content de ser amb altres, sí, sí. Vaig estar a Tailàndia dues vegades, la primera de segon i la darrera com a ambaixador.
O sigui, en total vaig passar de la meva feina com a la meva feina més de set anys, set anys i mig. Però després d'acabar la feina sempre he tornat a ser perquè he pogut. I ara justament som aquí. I a més de Tailàndia aniré també a Laos i a Vietnam. Déu-n'hi-do com està el panorama també per allà, eh?
Bueno, sí, el panorama per Àsia, vull dir, en aquest moment està també interessant, però clar, també estan pendents del que passa a la resta del món, perquè el que està passant a la resta del món jo crec que ens afecta a tots. Ara tenim, per exemple, en aquest moment en tenim dos punts calents, que no estan tant a on jo hi som, però que aquí també la gent ja està pendent, a Venezuela d'un costat i a Iran de l'altre, no?
Aquí també hi ha conflictes, hi ha problemes, hi ha unes tensions molt grosses entre el Japó i la Xina, hi ha preocupacions pel tema de Taiwan, i aquí justament a Tailània van tenir un petit enfrontament fronterer amb Cambòdia, que ara sembla que s'ha tranquil·litzat. És a dir, també hi ha problemes en aquesta part del món,
Però en aquest moment tots que diguem, i fins i tot també aquí en les noticiàries i els comentaris, miren un poc el que està passant també per allà. I vull dir, l'efecte del que ha fet i del que està fent Trump, afecta pràcticament a tot el món. I també aquí naturalment tot on...
mira molt com són moltes les coses, no? O sigui que, si voleu, avui farem una conversació que diguem més generalitzada, però anant tirant amb els temes que vulgueu plantejar.
Sí, evidentment l'any va començar a l'engròs en l'operació aquesta de segrest des president de Venezuela, etcètera. Com ho valores tu? Una operació totalment contrària al drat internacional, una acció de pirateria internacional soltant-se tots els normes. Jo he de dir davant que no ho entenguin, que jo no he estat mai cap fan del senyor Maduro ni del senyor
del seu règim, crec que van enrobar-se les darreres eleccions. Però estem a la solució del problema de Venezuela, com després podran dir el mateix quan parlarem de l'Iran, no ho han de resoldre els americans, ni els europeus, ni els xinesos, ni els russos, ni ningú. Ho han de resoldre el mateix poble de Venezuela. És a dir, el que no s'hi ponen és imposar solucions
o falta de solucions, perquè el que ha duit en trampa venezolana no només ha arreglat ses coses, sinó que encara ho ha empitjorat. Aleshores, vull dir, és totalment condemnable i rebutjable, de la mateixa manera que hem parlat en molts programes del que ha fet en Putin a Ucraïna,
de lo que ha fet en Netanyahu a Palestina, lo que ha fet en Trump a Venezuela i lo que vol mirar a fer altres països, a Groenlàndia, a Cuba, no sé, fins i tot parla d'entrar a l'Iran ja, ja seria lo darrer, no? És a dir, això...
absolutament inacceptable. I si hi ha una cosa que me preocupa amb això, tot i que quan ha sortit el tema de Groenland i sembla que ens han posat una mica més fermats, ha estat la foblesa patent d'Europa davant dels Estats Units. Jo crec que Europa s'ha de donar compte d'una vegada per totes que els Estats Units ja no són els nostres aliats.
i poden arribar-se fins i tot el nostre més perillós enemic i adversari. Aleshores, en aquest moment, una organització com l'OTAN no té sentit. Imagina't que els Estats Units ataca Groenlàndia. Groenlàndia és Dinamarca i Dinamarca és un estat membre de l'OTAN i de la Unió Europea. Què feim amb això?
Aleshores hi ha coses que no tenen sentit. I la política europea davant dels Estats Units, i la pel·lícula de l'espanyol, és un poc de les menys febles, però tot i així, encara crec que haurien de tenir molta més fermesa davant del comportament totalment il·legal, criminal fins i tot, de l'administració Trump,
No només al seu país, mira el que va passar a Minnesota, que s'ha comptat molt quan van assassinar aquella dona, un dels parapolicies d'en Trump. Aleshores, als Estats Units s'estan destrossant la democràcia i s'estan destrossant també el dret internacional per tot en el món. O sigui, amb això cap equívoc.
no poden justificar ni minimitzar el que és una agressió i el que és una violació del dret internacional. Per dir-ho d'una manera molt més simple, i que crec que tots els oients ho entendran,
està substituint la força de la llei per la llei de la força. I això no ho podem consentir. Perquè si ho consentim, aquest món tornarà a ser un món absolutament barbàric, ingovernable, inregible. Si no respectant les normes internacionals i uns estats grans o petits respecten els altres, així no hi anem enlloc.
Jo em pareix molt raonable tot això que dius, però el que m'ha alarmat més és aquesta idea, que és un canvi d'aprenisme total, que Europa ha d'entendre que els Estats Units ja no són els seus aliats, sinó que més aviat tendeixen a l'enemic.
poden arribar a ser un adversari. Imaginem, per exemple, la hipòtesi que els Estats Units facin una operació a Groenlàndia, aleshores això seria un acte d'agressió contra un estat europeu, per tant, contra la Unió Europea, i fins i tot els Estats Units estarien cometent un acte contra el Tractat de Washington, que va fundar l'OTAN l'any 1949, la qual ja seria, com diria el nostre estimat
i ha enyorat Pere Sampol, això és l'escolmo, no? No sé si vos en recordeu. Sí, sí, i tant, i tant. Això és l'escolmo, no? Un petit homenatge amb Pere Sampol, recordeu que el que està fent Trump en el món, ja si arriben a una cosa d'aquesta, això sí que seria l'escolmo de l'escolmo. Aleshores, Europa ha de fer un pensament, mos hem de...
independitzar, mos hem d'unir més i hem de fer una cosa que potser en els nostres regents més progressistes potser no els agradarà massa. Hem de cercar mitjans de defensa pròpia, un exèrcit europeu, i això significa també una despesa pressupostària. Però és que en aquest món, si tu te desarmes, a més no ho faran.
ni Rússia, ni Xina, ni els Estats Units, ni ningú, aleshores Europa, també s'haurà de poder defensar, es dir, Déu vulgui que no arribi mai, però amb aquestes condicions no ho podem escoure, que qualsevol cas, russos, americans, l'Oxid, els països del sud, del nord, allà on sigui, que hi hagi un acte d'agressió contra qualsevol país europeu, i això no ho podem consentir ni tolerar mai.
Joan Manuel, citaves abans de passada l'Iran, que és una altra de les qüestions que s'han d'analitzar. Fins a quin punt... Clar, ja fa anys realment que hi ha malestar, que hi ha protestes, no? Aleshores, per començar, segur que una part d'aquestes protestes són naturals i ciutadanes. Totes.
Totalment, totalment. Hem de pensar aquí, el primer de tot, i el que he dit per Venezuela, encara més en el cas de l'Iran. El règim d'Iran és un règim absolutament abominable. És un règim basat en el fanatisme religiós i el fanatisme de qualsevol religió o de qualsevol ideologia sempre és reputjable. És un règim que no desrespecta els drets humans, sobretot els drets
com han tractat dones perquè simplement han protestat. Ara sembla que la gent, i sobretot la gent jove, ha dit prou. No volen viure en un règim de l'edat mitjana. És com si aquí, a Espanya o a Europa, tinguéssim un règim dominat per la Inquisició. Vull imagineu? Això és el que tenen a Iran. Una Inquisició...
absolutament intolerable. Per tant, tota la meva simpatia, tota la meva solidaritat i tot el meu suport per la gent que protesta a Iran, en els carrers. Hem de pensar que, segons les notícies que jo rep, no sé si vosaltres en teniu més, hi hauria ja més de 2.000 persones assassinades pel règim. Hi ha xifres que ho multipliquen per molt. Ara bé, i aquí també hem d'anar molt alerta.
Igual que he dit pel que pertoca a Venezuela. El problema d'Iran ho han de resoldre únicament els iranians. Sense cap mena d'intervenció estrangera, de cap costat ni de cap manera. Ha de ser el poble d'Iran el que enderroqui, i tant de bo que sigui, el més aviat possible i el més violent, un règim abominable com el que té.
Tant de bo, jo ho desig. Ara, el que seria rebutjable és que d'aquesta situació hi hagués altres que volguessin aprofitar-se. I quan dic altres, naturalment, en primer lloc, als Estats Units d'entrar. I una altra, no menys criminal i abominable...
l'israel del senyor Netanyahu, que no només està continuant un genocidi a Gaza i a Cisjordània, sinó que també voldria aprofitar la caiguda del règim iranià per somnetre a tot el seu control tota la regió de l'Orient Mitjà, la qual cosa seria una absoluta calamitat.
És a dir, aquí Europa també té una responsabilitat. Ha de donar suport al poble iranià a la seva revolució contra el règim. Ha de donar tota l'ajuda econòmica i humanitària possible a aquesta pobra gent. Però ha de ser molt ferma contra qualsevol intervenció, sobretot de tipus militar,
de qualsevol potència estrangera. Sigui Estats Units, sigui Rússia, sigui Xina, sigui Israel, sigui Turquia, que també està a prop i també ho mira amb preocupació, no una intervenció estrangera a Iran seria absolutament inacceptable. El poble d'Iran, això sí, s'ha de donar suport al poble perquè pugui resoldre aquesta crisi d'una manera el més pacífica possible i d'una manera totalment democràtica. I clar,
No podem tampoc, de cap manera, donar cap mena de suport, de cap mena, però de cap mena en absolut, en el règim dels ayatolòs. Un règim absolutament criminal i condemnable. Escolta...
i aquesta idea no sé si prefabricada a l'exterior de recuperar en aquest cas el fill del xar què t'assembla?
Bé, m'assembla que això s'hauria de fer un referèndum a Iran, però al final això no pot arribar al país imposat per una tercera potència. És a dir, no pot arribar a bord d'un avió militar americà. Això...
no seria acceptable. És a dir, és el poble de l'Iran el que ha de dir si vol tornar al règim del xar, que tampoc no era un règim cap modèlic, o si vol que diguem una democràcia republicana, democràtica, islàmica, en el sentit de la seva cultura, de la seva religió. Hem de pensar que l'Iran és l'antiga Pèrsia.
I Pèrsia és una de les grans civilitzacions asiàtiques i universals. Aleshores, és un poble que té una tradició històrica molt gran i molt profunda i que aquesta identitat cultural s'ha de respectar. Aleshores, jo crec que la solució ideal seria que les Nacions Unides
no diuen els Estats Units, ni Rússia ni Xina, les Nacions Unides adoptassin qualsevol forma de resolució per enviar, potser, una força d'interposició internacional que posar un pot d'ordre i que donar als pobles d'Iran l'oportunitat de decidir quin tipus de règim volen de manera lliure, pacífica i democràtica.
Com t'apareix que evolucionarà el cas d'Iran? Perquè clar, si efectivament hi ha tant de morts, etcètera, això ara ja... Jo crec que aquest règim
I tant de bo que sigui el més aviat possible i amb la mínima violència possible. Però jo crec que aquest règim no té cap possibilitat de recuperar la confiança del seu poble si és que qualsevol dia l'ha tinguda.
perquè aquest règim sempre no ha tingut cap manera de utilitzar la força i la violència per reprimir qualsevol forma d'oposició o de contestació. I ja no dic dels drets de les dones. Ara, també és interessant veure si la caiguda del règim d'Iran, que jo crec que més prest o més tard d'una forma o d'una altra se produirà, això també podria tenir un efecte, i tant de bo que ho tingui, a l'Afganistan.
I vaig treballar on també hi ha un règim absolutament abominable dels talibans, on es practica la doctrina internacional, es parla d'un apartat de gènere. És a dir, no és un apartat de raça, sinó un apartat de gènere. Les dones no tenen cap dret, ni les dones ni les nines.
I això és totalment inacceptable. Ara, el que també demostra l'experiència d'Afganistan, que jo també hi vaig de qualsevol manera participar, és que una intervenció internacional imposada des de fora no regla el problema.
Mira, l'Afganistà ha tornat enrere. Aleshores, l'Iran podria passar el mateix, que sembla que s'ho arreglàs i que després tornàs enrere. És a dir, ha de ser el poble mateix que decideix quin futur vull tenir. I aquí poden ajudar les Nacions Unides, que haurien de tenir un paper més important que tenen.
El que passa és que naturalment a les Nacions Unides hi ha potències com a Estats Units, com a Rússia, com a Xina, que miren sobretot pels seus interessos egoistes més que pels interessos internacionals i humans. Però, tant de bo, ara tenim un bon secretari general, jo tinc molt de respecte per Antonio Guterres, i jo crec que les Nacions Unides haurien de tenir un paper important...
la sortida d'aquest problema tan serió que té l'Iran i que, a més, pot tenir conseqüències geopolítiques a tot el seu entorn. Segur. Exacte. Joan Manuel, ja per tancar. Quin paper hi juga... Bé...
No, t'he de demanar una altra cosa abans, que no l'hem d'oblidar, que és la situació a Ucraïna i, diguem, la agressió russa. És a dir, sembla que en Putin... Ja coneixeu la meva opinió, l'he donat moltes vegades en aquest programa. Europa ha de donar suport a Ucraïna tot el temps que Ucraïna vulgui.
No podem abandonar Ucraïna en mans d'en Putin. No ho podem fer. Ni moralment, però tampoc per purs interessos d'Europa. Perquè entregar Ucraïna a en Putin seria una amenaça directa per a Europa. Imagineu que tenguem l'amenaça d'en Putin d'un costat i l'amenaça de Trump de l'altre. Això seria un panorama apocalíptic per a Europa.
I dels xinesos no vull dir res, però els xinesos els que els atemen són la gent a Bonzo i Somara. És a dir, la gent d'Àsia té por que la Xina s'aprofiti de tot aquest merder que hi ha a Amèrica i a Ucraïna per també avançar les seves forces d'Àsia. En primer lloc seria Taiwan.
impedir Taiwan, atacar el mar del sud meridional, on té conflictes amb Filipines o Vietnam. També té problemes molt greus i en aquest moment molt seriosos amb el Japó. Aleshores, aquí hi ha una preocupació, la gent no enxerra, perquè tot s'ha de dir. Són molt més prudents i molt més... Vull dir, fan ses passes amb molta més prudència de ser confones
que les seves intencions siguin pures i netes. Aquí a Àsia, vull dir, el pensament que la Xina pugui pegar una agrapada per aquí o per allà és constant. És a dir, el problema seria tornar a un món on els grans imperis
Estats Units, Sina, Rússia o qualsevol altre, dictassin la llei a tots els altres països del món. Això és un poc com seria tornar al segle XIX, no? Ja no al segle XX, sinó al segle XIX. Aleshores, quin progrés històric tindria la humanitat quan els poderosos imposen la llei mitjançant la força i no respecten la força de la llei. Aleshores...
estan ben arreglats. Haurem de fer un pensament. I per això, i amb això voldria tornar a insistir, unir Europa...
dins els valors de la democràcia, dels drets humans i de la pau, ha de ser en aquest moment una prioritat. Jo de cada vegada som més pro-europeu. És a dir, hauríem d'arribar a un moment en què Europa tingués una política exterior, econòmica i de defensa pròpia i única. No d'Espanya, ni de França, ni d'Itàlia, ni de Dinamarca, sinó d'Europa.
Si no feim això, seran un grapat de petitats i els altres faran el que voldran amb nosaltres. És així, és així. Joan Manuel, quan tornes?
15 de febrer, i com vos he dit, tenc escales a l'AOS o a Vietnam, però això no vol dir que afortunadament les comunicacions funcionen molt bé. Si tu i jo ho combinem prèviament, qualsevol vegada, qualsevol
Espera'm que sí, espera'm que sí. Jo t'aniré... T'aniré connectant i a veure si s'adonen les circumstàncies perquè puguis entrar. A més, en un moment en què... La setmana que ve, tal dia com avui,
a Laos. I allà, si les coses van bé, jo he anat ja un parell de vegades, potser és la ciutat on més m'agrada, vull dir, ho recomanaria a tothom, és una delícia de lloc. I crec que sí, que potser si ens combinem bé el dia i l'hora, crec que ho podrem arreglar. Idò gaudeix de tot aquest viatge i nosaltres procurarem anar connectant amb tu.
Sí, sí, jo seguiré les vostres notícies per estar al tanto del que passa també a Canostra, a Mallorca. Exacte. Moltíssimes gràcies, Joan Manuel.
Igualment, salut, bon dia. Joan Manuel López Nadal, que avui el teníem a Tailàndia, han pogut fer aquesta conversa a través de l'aparell mòbil, una qualitat relativa, però en tot cas suficient per treure d'arbos, treure de la nostra audiència tota la informació i tota l'anàlisi
que ha pogut anar fent en Joan Manuel. Som a Ona Mediterrània, som al Bon Dia i Bona Vida, som a la recta final del programa. Simplement recordar-vos...
que aquest divendres hi ha el sopar organitzat per l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, un sopar on els protagonistes de la conversa
seran, per un costat, en Vial Oliver, en Vial Majoral, i, per l'altre, en Pere Antoni Pons. Per tant, dues generacions diferents, però de compromís petri, de compromís de ferro, en la defensa de Mallorca i dels països catalans,
recordeu que si encara no vos hi heu apuntat, vos hi heu d'apuntar ja, i a nosaltres simplement ja només mos queda. Per un costat, dir-vos que continueu aquí, a Ona Mediterrània, que continueu també pendents sempre que pogueu a Diari de Balears, de Balears.cat, allà
anem abocant tota l'actualitat a mesura que se va produint. També que tenim una programació interessantíssima durant tot el dia d'avui i que a partir de demà farem i que a partir de demà a les 7 de matí redifonem el programa
El crepus que encén estels i a partir de les 8 mos hi posem nosaltres. Bon dia i bona vida. Tancam aquí aquest bon dia i bona vida d'avui. Moltíssimes gràcies a la nostra audiència. Han tingut continguts que crec que han estat de qualitat i interessants per a tots vosaltres.
Tenim una audiència que està molt pendent de tot allò que deim, fins i tot quan mos equivocam, divendres 23. És el sopar de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. Ahir serem, també que algú m'ho recorda que encara no l'estam apuntant. Moltes gràcies per ser-hi, bon dia i bona vida.
Fins demà!
It's the final countdown
Fins demà!
Fins demà!
Molt de gust, te foten una empanta. L'espectacle és a punt de començar. Ja per agost, petissons i molt de xalalalà. Que ses vinjolites estan amagades pel cel.