Si t'equivoques et diuen pobre noi, surts del camí correcte i et diuen paranoi. És absurd, la gent es compara, has retingut cada cara com una pola noi. Ei, saps molt bé que són la plaga, els que baixen del vaixell si n'enfraga. Seguim la saga dels que disparaven els de verd per deixar-los de vermell pel cantó salvatge de la vaga. Del que no cau la moneda, una altra gerra d'aigua freda, blous sobrevallats.
La decisió incorrecta, per defecte, apunta els meus consells i crema la llibreta. Dieu que no podem, doncs fem-ho. Si la vida són dos dies, pregunta-li un bossero. Tallen les ales o et desplomen, el cert és el diploma que es tendria a plurar gomen.
Preguntes, tinc indicis, no sé com els aguantes. El sol està tapat per edificis de milers de plantes. Els terrats planten antenes, pillem càncer de cervell mentre ens expliquem les penes. Aquí als carrers fan trenes, són les venes del consum. El barri és color merda si mires a contrallum. Toquen el claxos, pujen els fons.
Jo poso em els hum als cascos i em pujo el volum. Dius que ens clitxes? Doncs som i no. Tens totes les fitxes perquè et fundim al domino. La racionalitat i el cor estan com gat i gos. Es nifes clenxes d'un color blanc i no. Vaig quedar-me a la sortida. No hi ha cap tensió mal resolta. Resolta que el que et pots oferir-me ja no fa falta. Vaig quedar-me a la sortida.
L'exemple cristalí perquè comprenguis que no saben viure en pau i perquè tinc un dilecal, sents que estàs en un reial amb una barca sense rems, oi? Mira, no vols ser un exemple, sempre n'has pensat, era una pretensió ridícula, per l'inep d'un temple. Hi ha qui somia que ejacula en una prètula, que somia sense pas d'aquí, tu no t'ompla ni la faràndula, ni la pija de l'escola que s'anula i recula a cada paraula i dius, mira, no hi ha cap tensió mal resolt, resolt
Resulta que el que pots oferir-me ja no em fa falta, i clar que sí, garbassa se me'n salva. Reçat per corba, l'habitant, l'habitant, un bit gran reserva. La fine sempre estorba, quan parla el camí escorba, escarba el vapor batia i amb un llibre xau a l'herba. Projectes vistes, el llapis sobre l'orella, literatura, música i política entre cella i cella. Saps que mentre hi hagi un explotar d'aquest món, hauràs de mostrar com tremola.
el gos a cada ovella on entre amics i bona gent algun dirà que guau que sona bé t'abracarà dirà que li havien dit que eres bo però que ni somiar o que et sortissis tant callaràs quan te la foto un flanagant començo a fer la gant, man. Vaig quedar-me a la sortida de la sortida, deia que atenció mal resoltes, resoltes que el que pots oferir-me ja no fa falta i vaig quedar-me a la sortida de la sortida
Fins demà!
rere la taula, regalim amb gotes d'aigua sobre el vidre, cada paraula ambigua flota, entre línies d'un llibre el record explota, fa forats de diferents calibres i per això hem après a escriure. La boira s'apodera, molts ridículs com Milán Condera, mostren l'absurditat que avui impera oxigen.
L'alba salva el dí d'Agmercy Pedrolo per ensenyar-nos l'origen que ens provocaven plorera. No sirves per anar de goiti solo, brindo a la matinada, el sexe, el jazz i un solo de piano amb soda. Monta el band, convida aquesta nit al pianista i baixa de la parra, bohemis i artistes. Cadascú té evitació pròpia aquesta nit, la divisa de Maria Mercè Marçal i Virgínia ens lliuren de la inòpia. De les guerres entre els homes ja porten el punt de vista lúcid que només tenen les dones.
envoltat de discos, llibres i trastos al meu paradís. Sembla fàcil ser fuert.
En voltat de discos, llibres i trastos al meu paradís Vem de fàcil ser feliç Arrere la taula regalim amb gotes d'aigua sobre el vidre I cada nota amb igua flota entre els temes d'un disco El sentiment explota, no ho explica la física I és per això que hem après a fer música El thriller del nau blanc rebentant els ostres Sempre és 26 de Carlos Puebla i per postres Iceberg, coses nostres, tot és màrqueting L'obidi descansa a la corta amb Crimson King
Fa 60 anys del primer disc en vinil i avui fem digging amb l'afany de samplejar aquell estil. Rubem brothers versus chicorea, puja la marea, mulla els peus Michael Field i em son ra la nova era. Nina Simone Montoliu, el sol viu amb Isaac Hayes, actuen millor actrius i escolten Morricone. Del química del so i del ritme que espanta les penes, descobreix la música que fem de Cicerone.
Fem la fàcil ser feliç. Envoltat de discos, llibres i trastos al meu paradís. Fem la fàcil ser feliç.
Avui és dilluns 9 de març de 2026. Som al Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània, el programa matinal que vos acompanyarà fins les 11. Avui, com cada dilluns, contactarem amb en Pep Vergé. Amb ell repassarem l'actualitat futbolística i esportiva en general. També intentarem connectar
amb el Congo. Allà hi ha en Justin Caixara, mirarem de conversar amb ell. També farem, evidentment, diversos repassos a l'actualitat a través dels principals titulars que ens ofereixen els mitjans de comunicació locals, començant sempre per Diari de Balears, evidentment.
Entrevistarem la Maddalena Vives, consellera electa del Consell de Mallorca per al PIB. Tot està connectat, és el que ens diu cada 15 dies demanant a duel. Avui contactarem amb ella i mos proposarà, com sempre, algun repte. A les 10 farem el nostre focus habitual amb en Llorenç Capellà i a les 10 i mitja...
connectarem en Anita Sancho, xocolat, tot això i moltíssima actualitat és el que ens espera d'ara fins les 11. Aquí, el 88.8 de la freqüència modulada o també onamediterrània.cat. Ens posem ja en clau de conèixer l'actualitat. Anem a revisar alguns dels principals titulars d'avui.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
Diari de Balees, trobam en primer lloc milers de veus a palma per un feminisme de classe transinclusiu i anticapitalista. També en una altra ressenya de l'altra manifestació, davant del patriarcat i l'extrema dreta, més feminisme. Dones visibles a totes les edats, més de 4.500 persones han participat.
aquest diumenge, en l'anomenada Cursa de la Dona, en el marc de les celebracions del Dia de la Dona. També una peça informativa de Diari de Balear, molt recorda que es compleixen 90 anys de la primera celebració del 8M a Mallorca, amb protagonisme, amb lideratge d'en Aurora Picorner i algunes companyes seves.
Més qüestions amb altres claus ja. El Correvers 2026, Junta Poesia i Pa, l'Institut d'Antropologia del Giller Balear renova la seva junta per acostar els seus estudis al carrer.
I també onzena edició de Paraules per a la Igualtat a l'obrador de músics de Marratxí. Maria Agnès Santpol és la nova batlessa de Porreres després de 13 anys de lideratge de Nachisca Mora. I metges del món alerta del risc de la bretxa de gènere. Quants estudis mèdics específicament per a dones allà demanen?
També Diari de Balears informa que Sedas presenta el Batac de l'Illa, el seu primer disc dins el cicle A Cel Obert i Palma Salsa per la Pau. Centenars de persones se van concentrar aquest divendres contra la guerra. On anem a Vila Web? Ja hi trobam una primera peça d'anàlisi signada per en Vicent Partal.
I diu, l'Iran tria l'ombra dura del pare per desafiar obertament els Estats Units i Israel. També l'elecció de Mohtava Kamenei no atura els atacs i el petroli es dispara.
Teheran sota el fum negre després dels atacs contra infraestructures petrolieres. El preu del cru es dispara i ja supera els 100 dòlars per barril, informa Vilaweb. L'escàndol de la banca privada d'Andorra i els negocis intercontinentals de Jordi Pujol Ferrosola treuen el cap a l'audiència espanyola
Tres anys sense pressupost nou, el Parlament afronta el rècord de blocatge a Catalunya i floridures, ratolins i aules inundades, la situació límit de l'Institut Escola Mas Rampinyo. Aquests són alguns dels titulars de Vila Web, que també ens informa que els vers guanyen les eleccions regionals de Baden-Württemberg
i s'imposen per poc a la CDU de merts, mentre que la caputxinada, 60 anys de la tancada dels estudiants, compta franco. 60 anys d'aquesta acció de protesta contra el franquisme, que demà analitzarem aquí el Bon Dia i Bona Vida d'On Mediterrània amb algun dels seus protagonistes.
tornem a Diari de Balears perquè allà hi tenim també la secció d'opinió. Vos destacàvem una sèrie d'articles. Per exemple, els d'en Joan Vicenç Lillo, «Això és el terror».
El d'en Joan Lluís Capó. El debat no és la llengua, és quin país volem ser. Miquel Ripoll. La literatura i la fosca. Serra... Joan Lledanet. Serà veritat que entre tots ens ho carregam tot?
I, finalment, és d'en Rafael Borràs, la bretxa de gènere en la pobresa de la gent gran. Recordeu que es dimecres el dediquem també a analitzar els articles que fa en Rafael Borràs a Diari de Balears. M'anam ara a escoltar la predicció del temps que mos ha enviat en Tomeu Mateu Canals.
Bon dia! Iniciant la setmana en un temps llunyament inestable, una mica com ahir. Un temps variable i partiu menjant de metri creixement d'aniguts i sobretot del nord i nord-est de Mallorca. Per en tenir algunes precipitacions amb tempestes i crebruixades, i poca cosa més llesta serà difícil que plogui. Per tant, iniciant avui un temps inestable,
que de cada demà i passat demà, un dia es pareixia que mos agafaríem una perturbació molt activa de ple, però finalment tot fa pensar que s'anirà cap a l'estat de llibraltar i apenas mos farà. Si tenim alguna precipitació, en principi serà dèbil.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. Per això el Consell de Mallorca té en marxa 13 projectes per millorar els accessos a Palma, com els nous carrils entre el polígon de Sonoms i la via Cintura o altres intervencions a les entrades a Can Valero i a l'aeroport.
ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca. Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània Una cançó que és com una relació complicada, però d'aquelles que enganxen. Ja sabeu, una mica caos, una mica màgia, com el dia i la nit, Doques Grasses i Julieta.
Una cançó que parla d'aquelles connexions que no s'expliquen gairebé en paraules, d'aquelles que et fan quedar despert com tantes estrelles per culpa d'algú i que, encara que siguin una mica contradictòries, com el dia i la nit, tenen una cosa molt clara, la il·lusió de viure-ho tot intensament.
M'agrada perquè diu una veritat molt senzilla. Quan tot és massa normal, pot-se s'avorreix una mica la vida. I aquesta cançó és exactament el contrari. És llum, és energia i és aquella sensació de dir, vivim així i ja està. A vegades, les millors històries no sempre són les més ordenades.
Temps, és tot cosa del temps Nosaltres no triem No hi ha paroles pel que ens fem Un vent, una sensació de vent Descalça dins l'hivern Som la calor que eixampla el cel Vivim, vivim o així
Senzill, vivim així, vivim. Senzill, no hi ha motius per perdre'ns en pensar, mirant enrere costa més seguir.
Si no patim, només serem aquí. Senzill. Com el dia i la nit.
Et lloro que si fos per mi serà menys complicat. Marxem demà, per no tornar. Som enrere del cabell i el pis desendreçat. Crec que se'm fa avorrit quan és massa normal. Marxem demà, marxem demà. La zona estava buit, deixem enrere el pes.
Vull ser un cor que floreix com si m'hagués fet fred. Si sé que ha vist per això, ho noto a dins el pit, ho sé segur. Segur que ha vist per això, de la il·lusió vivint. De la il·lusió. De la il·lusió vivint. De la il·lusió.
i uns per perdre'ns han pensat.
la salutació musical que mos envia Maria Nadal cada dia i amb això donant pas ja a la nostra secció dels dilluns de repàs la jornada esportiva i futbolística especialment per això ja mos hem connectat amb en Toni amb en Pep amb en Pep Berger Pep Berger, bon dia molt bon dia d'en Toni Berger fa temps que no sé res
Sí, la veritat és que va ser una etapa guapa, especialment per ell, no? I crec que després s'ha de dir que a la criança dels fills, evidentment, hi ha la feina, no? Clar, clar, clar. Crec que va tenir bessons, que per aventura ja són majors d'edat, no crec que tant, però el temps també ho passa i tornes bé ell. Sí, sí, sí, sí. Torna'm, gràcies a Déu.
Sí, tenim moltes coses per analitzar avui, o sigui que anem per feina, en primer lloc, clar, el primer partit del Mallorca d'en Demi Txelis, vas notar res de diferent? Sí, la veritat és que sí, sí. Mem, vaig notar que el Mallorca volia la pilota, que el Mallorca jugava per tenir la pilota.
això me va agradar especialment la primera part del Mallorca, que va acaparar pràcticament la possessió de la pilota. És vera que la possessió no te garanteix la victòria, però també és vera que si tu la tens, no la tens contrari, per tant no t'ataca. Jo crec que el Mallorca va ser en aquesta primera part especialment molt superior al Sassuna. També és vera, dit això, que
Tots els entrenadors tenen la seva manera de funcionar, no? I fan coses que sovint només entenen ells, no ho entén ningú, vos. I m'estic referint en aquest cas, en en Martín de Michelis, que va deixar la banqueta probablement... En Dardé. No, no m'ho referien a en Dardé precisament, sinó a en Jan Virgili. Ah, sí, sí, sí.
perquè, no sé, jo diria que és un dels dos futbolistes més determinants del Mallorca, no?, van morir aquí, i després el va deixar a la banqueta. I també va deixar a la banqueta en Sergi Dardé, que jo crec que hauria de ser titular sempre.
Però, men, en el final, no sé si és just o injust, però han de mirar el rendiment. Ah, sí, sí, sí. I el rendiment, especialment la primera part, va ser molt bo. Què va passar després? Perquè va passar, men, minut 88, 0-2, minut 88. Sí.
No se pot empatar un partit que tu vas guanyant 0-2 en el minut 88. No sé si ha de sortir la banqueta sencera en el mig dels camps i seure-se en terra i dir no me vull moure i que n'espulsi un 3 o 4 o que ha de passar. No ho sé que ha de passar. Però el que no pot ser és empatar un partit que vas guanyant 0-2 en el minut 88.
algú ha de fer alguna cosa o ha de caure en terra paralitzat o no ho sé però no pot ser no pot ser per molt que t'ataquin i per molt grossa que sigui la pressió has d'aturar això com sigui avui en dia ha de ser esporter que cau com tu ho trobis però això no pot ser no pot ser de cap manera
Sí, sí, coincideix que hi ha moments en què és igual si has de ser conscient del que t'ha estat jugant i de les teves limitacions. Sí, men, aquest Mallorca que vam veure en els darrers minuts i en els temps de prellongació és molt semblant en el Mallorca d'Anarassate.
insegur, imprecís, és a dir, cada jugada d'atac era mig gol, va tenir fins i tot el Mallorca una ocasió per marcar i la va fallar, claríssima, vull dir que van veure el pitjor Mallorca de la temporada, però clar, és que et van fer dos gols d'un 5 minuts. Ara, jo crec que hi ha motius...
per tenir un cert optimisme i aquest optimisme jo fins i tot et diria que ve per dues bandes una perquè el Mallorca es vera que va mostrar una reacció durant el partit que va ser un Mallorca diferent que apunta bones maneres però que això s'ha de confirmar en pròxim partit perquè el debut d'un entrenador no pot marcar no pot dir no, això jugaran sempre així atura, atura, atura perquè això no va així en el món del futbol
I després hi ha una altra cosa que també convida molt a l'optimisme, i és que l'Elxil i l'Aleves van per avall. Van clarament per avall. Així com el Levant va sumant, un puntet, un puntet, però va sumant, ells i l'Aleves van perdre els seus dos partits...
i bueno, per la mínima 3-2 i 2-1 les 2-1 i les 2-3-2 però bueno això també convida un poc a l'optimisme i encara hi ha un fenomen que és Morici
Sí, sí, sí, sí. Sí, la veritat és que... Té vuit gols. Sí, és una passada, és una passada, és una passada. I això també convida l'optimisme, no? I fins i tot hi ha un altre factor encara, que és que el Mallorca juga els dos darrers partits, crec que ja ho hem dit en alguna ocasió, contra el Levant i l'Oviado, que teòricament estaran els dos...
d'ascendits. De qual cosa, bé, és un motiu d'alegria. Dos darrers partits contra dos equips d'ascendits pot anar bé. Sí, sí. S'haurà de posar en marxa l'operació Hotel, no? Sí.
No sé com s'haurà de fer, però alguna cosa s'haurà de fer, està clar. Bé, ara crec que el partit que ve, que és contra l'Espanyol, sí que pot determinar molt ja si realment en De Michelis efectivament comença a marcar una tendència nova o no.
Sí, a més és davant d'un rival que està molt malament, no?, que veurem avui, avui juga, per cert, Espanyol-Oviedo. En teoria l'Espanyol té una oportunitat extraordinària per retrobar-se sense victòria, però... Per guanyar el primer partit d'enguany. Sí, efectivament. El 2025 no guanyar cap partit. És espectacular. Sí, i això, i veurem com... veurem què passa i què fan...
I que malgrat això no estigui en descens, és una cosa... No només no estigui en descens, sinó que encara estigui... Això demostra el bon inici de temporada que vàrem fer, no? I se n'ha anat la primera volta. Sí, sí, sí. O la mala qualitat de la lliga, també.
però no ho sé la poca competitivitat no sé com ho he de dir bé de la part de la resta de partits hem de destacar aquest assaig de la final de la Copa no? sí va ser un partit vibrant és que en el final els 3 punts van ser per l'edit de Madrid
supos que vol tenir la seva importància psicològica però tampoc no crec que això determini el resultat de la final més val guanyar que no perda exacte, exacte i bé, el Real Madrid poca bueno, va guanyant el darrer minut però va, poca cosa sí, amb un gol molt protestat per
per Gallets, de Vigo, no? I, bueno, va sumar i continua 4 punts del Barça. I ara, quan hi ha moltes dificultats és que han de ser l'edat i club.
Sí, sí, sí, un partit horrorós, que també, mem, tot d'or venien, tot dos venien de sobreviure, bueno, no, de no sobreviure a la copa. Ja, sí, jo crec que, mem, aquesta setmana serà...
determinant en molt d'espectres, no? Jo tens la teoria que aquest Barça, per la Lliga Espanyola va bé, però que per Europa és absolutament insuficient. Ja.
que no basta, i jo crec que aquesta setmana començarem a veure si realment es veurà o dóna per més aquest Barça tot i que es rival en principi no ha de, bueno, se començaran a veure coses altres, no? El Madrid ho té molt complicat amb el Sirian de ser realistes però bueno, vore'm sí, vore'm vore... els posaran a la seva justa mesura correcte, correcte, correcte fem-nos un repàs
Sí? Se segona ref, per favor, fem-los un repàs. Perdona, tomeu, és que t'he perdut per un segon. Sí, sí, sí, sí. No, d'això, menys si m'ho esperis fer un repàs a se segona ref, l'Etic Balears... Mem, el repàs se resumeix que el Sant Andreu és més líder i que el Poblense va a segon però ja està a 3 punts, va tornar a guanyar fora i està bé, està molt bé que l'Unió Esportiva pugui haver de baix segon però s'est sent directe, fuig, no? És a dir...
continua a 3 punts i Soledic Balears està un poc més enfora perquè just va poder empatar, que és un bon resultat en el camp del Barça B, però bueno, si vols pujar directe havies de guanyar. Se't sent directe, vam, queden moltíssim de punts i per tant encara... Un penal, no sé si ho vas veure, un penal molt fava, no?, en el darrer moment.
No el vaig veure. Unes mans clares, però totalment... vull dir, no sé, que no feia falta, diguem. Ja. Però sí, sí. No, no, ja t'ho dic, no el vaig veure. El que vaig veure és que l'Andratz i el Porres cada vegada tenen la permanència més complicada. El Porres va perdre en el camp d'Escoe, del Torrent,
I l'Andrat sí, va sumar un punt amb el Castelló bé, però un punt a sa plana amb sa situació actual és pràcticament no res. Han de sumar 3-3 perquè si no... Però bueno, queden punts encara en disputa. Quan tu dus una trajectòria durant 26 partits de Lliga, la pot canviar en sors 12 finals, però lo normal és que més o manco, vagis per allà. Per tant, està molt complicat.
Pep, un petit parèntesi. Els clubs, jo diria que tots els més destacats ara, donen suport en el Correllengo, no? Ja sé que tu no t'abasta només amb això, però bé, és important, no? Sí, sí, clar que és important. Sumar-se...
En aquesta iniciativa, en aquest cas, està molt bé, no? Jo diria que m'assemblen pots en cadascú els que ho fan i no entenc que no n'hi ha moltíssims més que s'hi haguin volgut sumar, no? En tot cas, l'important no és que t'assumis en el correllengo, és després el que fas en el teu dia a dia i els equips que tenen més repercussió mediàtica o que tenen més influència damunt la població que fan en la llengua.
El Mallorca no és un exemple de bon ús de la nostra llengua. Que hem d'estar contents perquè s'ha sumat a la nostra llengua, d'acord, estan molt contents, eh, i ho celebrem. Volem fer una copeta de cava, si vols. Però les coses són com són, i el Mallorca no és precisament un exemple d'ús de la llengua. El comitari no xerra ni en castellà. Sí, sí, sí, sí, sí.
És el CEO de negoci, en el fons el dia, de xerrer castellà. Això inclupa, és això. Saps? És que tenim la desgràcia de que, bueno, i això vam en el Consell d'Administració, no, eh? N'hi ha un mallorquí. No que xerri mallorquí, que sigui d'aquí.
És que, saps? Però això és el futbol modern, això és el futbol que tenim avui en dia. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. Que se l'ha dit Balears si hagi sumat també, doncs és un poc el mateix, no?
Sí, l'Atlètic de Balears per història li pertocaria no sé, tenir més compromís en la llengua i en una sèrie de valors. Per història, per història, tomeu, història, tot el que tu vulguis, però història ni terra ni res. Per història, per història, l'Atlètic Balears seria impossible que tingués un propietari alemany. Per història. I el té. Sí, sí, sí. No, no, no. Sí, sí.
Pep, no sé si hi han de destacar res més de la jornada esportiva del cap de setmana. Mem, jo, la veritat és que el més destacable diria que és la victòria del Palme, no? Sí. Ha sortit des de 300. Palme va guanyant el Burgos 88-72 i ha sortit des de 300 i jo diria que és molt, però que molt important, no? El Friu i Mallorca cada vegada... Cau més a baix? Sí, però en teoria ha de bastar per no baixar.
i seria maco continuant dos equips Mallorca XV a la primera federació veurem si són capaços veurem ara de l'OQB ja han dit, el Partit Mallorca Espanyol haurem d'estar pendents també aquesta jornada europea per veurem on situa els dos galls de la lliga
de la Lliga, eh, diguem, el Barça i el Madrid, en el món els situen, és dos equips de la Lliga anglesa. Estaràs pendent de qualque cosa més? Home, jo estaré pendent de la Lliga de Madrid, que jugui demà amb el Nottingham. Ah, sí, uh, ni pensava. No amb el Tottenham, no amb el Nottingham, amb el Tottenham. Que si passen tot, si passa l'ètic de Madrid i Barça s'enfronten llavors, no?
Sí, sí, sí, és veritat que sí. Per tant, jo desig ràpida i contundenta eliminació del Barça, tot sigui dit. No vull que se l'hagi de Madrid se'nfrontin pel Barça, però per una qüestió òbvia, que crec que serà més fàcil superar l'altre. Evidentment, el Barça, no, no, no, no, ni, vaja, no, no, aquesta vegada no.
una temporada pot sonar la flauta una vegada però de tota manera tu creu que el Barça té equip per guanyar la Champions bé home té el millor jugador del món no t'he demanat això t'he demanat si té equip per guanyar la Champions mira els darrers partits que ha fet em sou el millor jugador del món mira què ha fet
és un desastre bé, bé no ho sé li demanam que estigui a les semifinals això és el que li demanam cada vegada sou més conformistes els barcelonistes no, no, ja està bé vols conformar el cel·legi de Madrid nosaltres nos conformam enguanyant el Madrid tots els partits de Lliga
per cert que dilluns que ve haurem de parlar també de les eleccions del Barça que s'hauran fet dia 15 en el final només han passat dos candidats i hi ha bastanta moguda
Saps que avui surt una entrevista amb en Xavi Hernández a La Vanguardia que acusa en Joan Laporta que tenien en Messi aparaulat i ho va tornar arreu, president de Laporta. Sí, sí. Però no ho sé jo. La veritat és que em pensava que seria un passeig per en Joan Laporta però ja veig que la cosa s'està...
s'està complicant, no? Ara ja no ho vull tan clar. Crec que guanyarà en Joan Laporta, però no sé si ho farà amb tanta diferència com ho pensava. Tu continues en contra de Laporta, no?
Bé, jo... Anava a dir equidistant, però no, tampoc, perquè no ho veiem clar, per tant... No? No, no, no. Crec que faré un vot nul. Què dius? Sí? Demanant la retirada de les competicions espanyoles del Barça. Ah, bueno, ja estava així, no? Ja visaré jo, és que haurà posat això...
bé, ja ho veurem encara queden dies, hi ha dos debats avui n'hi ha un i dijous n'hi ha un altre si mos convencen tu saps tu ets dels pocs que coneix la meva reunió amb el Laporta, soles sí, sí, sí no fa uns anys, no l'he arribat a contar tampoc això per ser memòries sí, també, també, per ser memòries
Vos deu passar a memòries. Sí, sí. Pep Berger, moltíssimes gràcies. Una ferrada ben forta. Escolta-mos, que ara m'anem fins al Congo. Bé, intentarem veure'm si trobàvem un company que està per allà. Ben fet, idò. Gràcies, bon dia. Adéu.
que els catalans canviessin d'objectiu per no trobar-se la propera vegada amb un 2017 més efectiu i que dels mals cerquéssim el motiu no a dins l'acord sinó a la barriada
i aprofitant que el monstre surt del cau, van procurant que aquí s'acomodi una subseu del Front Mundial de l'Odi i convertir la rebel·lió en pau, tancant així aquest darrer episodi i garantint la calma dins palau. Però no podran ni Espanya ni els castigs convence'ns que canviem de nemics
el feble enlloc de l'opressor. Seguim volent ser lliures algun dia, del que el mar embori la frustració.
Desmuntar el nostre vell afany, de ser uns més al pla internacional, no cal un talc on hi ha un capsigrany, dient que n'és del Mansa d'on ve el mal, si no del Marroc, Bolíria i Senegal, el Ministeri salta taps de xampany.
amb un discurs que no té cap trellat que li ha estel·lada i penja l'estanquera i sobretot l'obsessiva falera de fer el mil homes en els tràngols que ha creat que fàcil és combatre una estrangera en lloc de l'IBEX un poderós estat però no podran ni Espanya ni els castigs
Som el Bon Dia i Bona Vida Dona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de freqüència modulada o donamediterrania.cat. Ara volem fer una connexió amb el Congo, ja veurem exactament on...
on s'ubica en Justin Caixera. Li hem anat fent entrevistes, mos ha anat explicant-te una miqueta la situació en cada moment de la guerra que hi ha, una guerra abans més pública i notòria i ara més soterrada, però igualment guerra. Tenim també en els estudis en Frederic d'Esbam. Frederic, bon dia. Bon dia.
Volem fer aquesta conversa amb en Justin, veurem si la connexió m'ho permet. Justin, bon dia. Bon dia, Tomeu, bon dia, Frederick. Justin, on ets ara? Allí vaig traversar, ara sí que a Bujumburam, tenim un seminari...
Idò, en Frederic té preparada una sèrie de preguntes per tu, mirarem a menys si la connexió aguanta. Bon dia, Justin, un plaer poder tornar a xerrar amb tu. Encens, Justin?
Sí, sí, sí, perdona. Bé, primer de tot, presentar que vàrem fer un petit article, recolectar un article teu pel nostre budgetim temporalista de Mallorca, en el qual xerres de la pau fràgil, faminera occidental. Què ens pots contar d'aquest article? Sí, sí, me recorda aquest article.
dinámica de esas guerras, independientemente que estaba más centrada en lo que es la guerra del Congo, pero de manera general se conquista estadounidenses y Israel, donde ya está ligada a unas guerras terrestres, una terra de intentar ser una pau de fachada, pero lo que se vuelve es controlar esas minas, controlar
de petroli, un vist igual que passa per Venezuela, jo crec que aquest mateix article serviria també per...
Sí, jo precisament t'incrido molt l'atenció d'aquest article, la relació que fas amb Emirats Árabes Units i precisament veiem que l'estratègia de l'M23 és molt similar a la de les reals ràpids forces, que són les forces de genocidi a Sudán i com precisament aquestes forces estrangeres treballen de manera brutal per expoliar recursos naturals del Congo, igual que de Sudán o en qualsevol part del món.
Sí, precisament el que seria important en aquest moment, a través d'aquest article, és un poc cridar l'atenció de la ciutadania europea, especialment mallorquina, de comprendre, d'entendre que...
es capitalisme i ens fa també ens implica en aquesta situació i a aquest nivell nosaltres com ciutadans d'apèu podem intentar dir no a aquestes. Hi ha algunes que pensen que el que es va passar al Congo no es afecta els congolesos i no serà el cas i tampoc no estarà afectat igualment a l'Iran perquè ara
de la preocupació del petróleo i també el que està passant a altres països com ha afectat el poble saharaui. Jo crec que tots aquests articles i tota aquesta reflexió ara és objectiu és intentar cridar l'attentació ciutadana
a la resposta ciutadana, especialment mallorquina, perquè sabéssim que no estem isolats en aquestes guerres que ens estan afectant totes i totes. Molt ben dit. I també per qui ens estigui escoltant de primeres, em sap que no haver-te presentat com toca. En Justin és una persona congoleña que ha viscut molts anys a Mallorca, ha residit aquí, forma part de la nostra societat i en aquests moments ha tornat al Congo
seguir treballant per la seva societat, per el seu país, i en una situació molt complicada. Ens contaves que venies d'un encontre internacional de joves per la pau. Quina és la situació actual del Congo? Què està succeint? Perquè, com bé hem dit, el silenci formatiu és total.
Sí, la situació de la mateixa del Congo és una situació volàtil. Alguien estava, entre comillas, contentes d'aquest hum de pau que volia vendre un tram per recuperar i controlar la toxiclina del Congo. Quatre dies després, M23,
que la Rwanda va seguir amb aquesta conquista. Després de l'ONU i d'altres instituts
posar un alt al foc que no s'ha respectat i ara s'ha tornat amb aquesta nova tecnologia de dron i combat i conquista i ara estem en un moment que aquestes coses s'han greujat més i ha perdut tota aquesta esperança de respecte d'alt al foc, aquest acord fachada del senyor Trump de pau contra mineral, tot
ja no se respecta, saturar totes converses o ses negociacions que estan en cursos també en Qatar i la Unió Africana i ara és el mateix com el que està passant en Irán i cada un està mostrant els seus muscles i que temes collons i ja ser víctima sempre és la ciutadania.
Siempre els treballadors pagant els plans trencats. I se torna a augmentar la situació
Sí, sí, sí, Justin. Volia xerrar un poc també de l'USAID i dels Estats Units i l'ONU, en el sentit que també xerres l'article com l'USAID ha retirat l'ajuda humanitària, una lluva que sempre està condicionada als interessos polítics de l'imperialisme estatunidenc, i volia ser un poc, veient la situació, com estàs xerrant i explicant, que crec que hem tingut un petit problema de connexió, intentarem recuperar
Justín, t'han perdut. Sembla que sí que hem perdut. Fredric, tot d'una mos tornem a connectar, tot d'una cercant sa connexió amb en Justín.
Som el Bon Dia i Bona Vida.
Justín, després està posant-se cançó. Sentíem aquesta conversa d'en Frederic, des Bulletin Antimperadista de Mallorca, i en Justín Caixera des del Congo amb una connexió que a més el banco va fent de les seves.
En Justin està fent una entrevista amb un mitjà local des d'un país en una situació brutal i moltes gràcies Justin de nou per la teva tasca.
que xerraven de la USAID dels Estats Units i les Nacions Unides, com el dret internacional és paper banyat, com l'ajuda humanitària està totalment condicionada i amb interessos polítics de l'imperialisme dels Estats Units. I jo el que volia saber un poc és com es respira per part de la societat del Congo i d'Àfrica un poc la situació revolucionària de Sahel, veient que també s'estan tensant les cordes trencant
les relacions amb els Estats Units i si hi ha esperança revolucionària panafricanista en aquests moments en el país.
Sí, començant per el tema de la ONU i d'altres institucions internacionals, crec que tot i tot estem d'acord que la ONU ja és una institució que està fracassada i ara amb aquesta nova situació, veurem i tot aquest que està dient que han de defensar els drets internacionals, bon, sabem si és si, però segons quin pays se diu que defensar els drets internacionals amb els altres
La ONU no está mostrando que está a esa altura, pero bueno, confiamos que esa diplomacia podrá imposar y ser regla, porque no tornamos, pasa loca, pasada en la primera o segunda guerra mundial.
És una desajuda humanitària. Ara tenim 7 milions de persones que necessiten desajuda en situació greu i quan dic greu és, no sé, molt greu i que es necessitaria quasi 1,5 miliard d'euros i només és contribució a nivell de compromís global, només ha alcançat un 30%.
I amb aquesta sortida del senyor Trump, que quasi a nivell d'ajuda humanitària i cooperació, assumia un 70%, imagineu com aquesta situació és molt greu, no només en el Congo, com hem dit a nivell humanitari, també en el Sahel, en el Sud,
i en molts països. Però el que m'ha crid d'atenció és que és justament en aquell moment que Espanya s'ha, o sea, la cooperació espanyola encara s'ha desvinculada, desvinculada un poc
És una exageració, però diguem que Congo i Burkina Faso ara tampoc no són països prioritaris de la nostra cooperació, de la nostra solidaritat balear. I ja està crida l'atenció. I el que voldríem saber és la ciutadania balear o els que...
quins són els seus criteris quan han de triar quins són els seus països prioritats. Si hi ha esperança, sí que hi ha esperança. Tot aquestes coses ens està mostrant una simetria quan és el moment de defensar uns llocs o un altre. Ara Sánchez, que li estic
Estic orgullós per Espanya de no, aquesta vegada decidir no entrar en la guerra, però són aquells mateixos que allà estava defendent via armes.
més armes de l'Ucrania, són els que no es pronuncia per l'estima de Gaza, però després d'una pressió molt fort de les entitats com els altres pobles de Palestina, Mallorca per la Pau i altres entitats socials, són els que...
No es utiliza y no se
apliquen aquestes règles. I sí que aquesta revolució que ja ha començat les autoritats del Sahel amb un model d'Ibrahim Traoré, que no és un model de discurs, però un model d'hecho, un model de transformació de recursos naturals en situ, un model de demostrar que es pot construir caràcter, pot fer coses, un model de demostrar que també hi ha
Aquest jihadisme creat amb alguna potència internacional, com el d'Iran, també es pot desmantelar i això fa que, de manera general, el que està passant en Israel no afecta només els pobles de Israel, però està inspirant moltes joves i ara que estem en aquest jihadisme,
Gràcies.
A una révolution, sobretot aquesta révolution de colonisation économique, també colonisation idéologique, com està passant d'una vision hégémonica i ethnocentrica.
Totalment d'acord amb tot i destacar el tema que has xerrat d'en Pedro Sánchez. Hi ha un dit popular a les xarxes que és jubim PSOE, que vol dir bàsicament quan el PSOE amb Pedro Sánchez al davant diu una cosa i fa absolutament el contrari.
Estem més que acostumats a la traïdoria professional de la seva discursiva amb els seus fets i no ens enganyaran pas ni amb el tema palestí ni amb el tema congolèni ni amb qualsevol assumpte internacional. L'única sortida que tenim és trencar amb la OTAN, trencar amb la Unió Europea i amb totes les estructures imperialistes internacionals i tractar de lluitar per defensar els nostres propis drets i no finançar les guerres a altres bandes del món.
Tornant també al fil d'Àfrica i tot el que està connectat amb el pan-africanisme que és modern sobirà del Sahel, també volia demanar-te quin paper està jugant França en tota aquesta situació i com se viu si se sap alguna cosa més de Benin, perquè França va bombardejar Benin per restaurar l'ordre fa res i amb un silenci total de la Unió Europea i de les forces occidentals.
Si amb els vostres permis, avant de tornar a aquest tema de la França, jo volia recordar que indépendament que estem contentes de la posició d'Espanya no entrar en la guerra, però també és important recordar que el mateix Sánchez sabia que el govern de Biden com el mateix era un govern débil i que s'estava apuntant molt que Trump torneria a
entrar en els poders i ell va acceptar posar en contra de la voluntat de la població espanyola en general i balear va decidir posar ses bases militars en el nostre espai i no sé què pensava que eren bombons que es caramels que donarien els espanyols i no sabia que ses bases militars eren per fer la guerra i quan se
que la population s'opposava a... Però en canvi d'abandonar, que no mos hem d'oblida, que era en canvi d'abandonar els pobles saharauis en violació de la... Car t'es diferent. Està molt content.
de que no entrem a la ceguera, però també no podem acceptar que a Vui se posi como un salvador mentre que va acceptar aquests acords de pau. I estava contenta quan se va fer la reunió de la OTAN a Madrid era com a Espanya tornava
Fins demà!
Ara mateix, passant això, és el papel de la França. La França ja és un país, un estat dirigit per un senyor que té una incapacitat de dirigir un estat tan important com la França. Se serve el papel que ha jugat com un país colonizador, no és que l'estic a Bala, però era un país que era una potència, però que se trova gestionat amb un senyor que, bon, no sé, està
ja per decisió dels seus interessos econòmiques, no per franceses. I si els que s'estan trobant un Etat faillit, són els mateixos franceses, no podem oblidar els gilets, els gilets verds, tema de jubilació.
Hi ha moltes coses de seguretat, moltes coses per a mateixa francesa. No sé, no dona ningú gana de... El meu peranà tirar un poc frances a Paris, un poc de moda, però així com un estat, no.
i el Shah, en relació amb una diplomàia de voler imposar, venia amb aquella actitud imperialista de dominació i oblidar que cada dia l'Àfrica s'està imposant. En relació amb França-Àfrica, era un senyor que tenia tot un terren que decidia qui han de matar, qui entrar en el poder,
En veure aquest escàndal de Sarkozy amb Ouattara, inclús com aquest president que França ponia al govern, tindria que robar els ciutadans per donar i arrequisir inclús els presidentes franceses. I ja ara s'ha trobat més d'Africa Occidental que depenia d'ell.
Sí, te seguim. Hola. Sí, Justín, te seguim, te seguim.
No, idò, segur que s'ha tornat a tallar. Frèdric, interessantíssima conversa, no? Sí, i res més agrair-li tot l'esforç que està fent des d'aquestes condicions per transmetre aquesta entrevista i esperem que algun dia el Congo i tots els països de l'Àfrica tornin a aixecar-se com va fer en Patris Lubumba recuperant la sobirania del seu país. Justin, com estàs de nou?
Sí, sí, sí, bé, bé. Se va penjant, això. Ja per acabar, ja estem, tinguem en compte que tinguem tot això. Sí, crec que els oients de Ona Mediterrània mos perdonaré. Sí, sí, sí, ho entenen perfectament. Només dir-te que una frasada molt forta i esperem que torni a aparèixer un Patriot la Bomba per Congo.
De moment seguirem amb altre legate com Ibrahim Traoré, que està encarnat molt bé, independient que és per Burkina Faso, però és una figura que ha encarnat Patrice Meil Mumba, Kwamen Kuruma i el jovem, com se diu, dels mateixos països de Bustuma Sankara.
i jo estava dient que el chat de França ha perdut amb aquesta attitude tan belligerente
de colonització. Ara està perdent també tota aquesta força a nivell diplomàtic, un país que ningú vol. Tots aquests acords, molts països estan revisant els acords comercials i polítics amb la França, independentment que està intentant tornar a aquesta agenda
a través de la francophonie, ella, per obrir un paréntesis, crec que si es mallorquines, es mallorquines, entendria com si idioma, si lengua, no només és una qüestió de comunicació, com sempre ho dic, sempre no sé, si aquest gent no sé què serà de jo, però també és un instrument d'economia, de geopolítica. A la França, amb les franceses, no és...
Es un país que es el gran país del mundo francófone, pero el fet que el francés, como el catalán, se reconocería por los catalanes, ya está como servir un instrument molt potente per tornar a la cena, a la agenda internacional, a través del idioma, a través de la política, en un moment que...
a nivell diplomàtic, inclús l'Africa, està perdant aquest potencial. I crec que el govern de la faillite de Macron, el que vindrà, tindrà un gran problema. Només per l'Africa per també a nivell d'agenda internacional, França, Ara, a nivell d'economia està ambaixant,
És un país que, de moment, els africans ja no tenen tant pressa ni consideració. Moltes gràcies per tot, Justin. Esperem estar en contacte i veurem-nos aviat.
Moltes gràcies a vosaltres i aprofito també per aquest dia per desigir un mes de la dona, totes les dones que han lluitat, que seguixen inspirant moltes dones i homes i com en la...
A Aurora Picarneu, que els altres que estan en luitant per la igualitat entre homes i dones, aprofitem per deixar moltes forces per tot el que luita per la pau i moltes forces també vosaltres que som solidaris amb situacions com la nostra.
la situació d'Iran que hem deixat més confusió. Ara és la primera guerra que no sabem quina posicions de fer. I per tot el que està passant en el món i també per les eleccions que s'aproximen l'any que veu a Mallorca.
Moltes gràcies, Justin. Jo dos cèntims només dic que podeu trobar aquest article d'en Justin a budgetibam.cat. També al diari Balears s'ha fet ressò dels articles del budgetí imperialista de Mallorca. Tenim una entrevista també amb en Justin a un programa d'un servidor, La vida ignota, per conèixer-lo un poc més. I també un article respecte del Sahel i tot el procés revolucionari, l'esperit digne de l'esperit dels homes dignes d'Àfrica. Moltíssimes gràcies, Justin. Bon dia a tothom.
Gràcies a vosaltres. Bon dia. Gràcies, Justin. Continuarem en contacte i a veure si aviat també molts podem saludar en persona. Gràcies, Justin. Gràcies a vosaltres.
Bona nit!
Escolteu amb atenció aquest crit que ressona entre murs blancs i parets. Escriurem la bona nova, no patir guavies i mares. Cantarem vostra cançó, farem que per tot s'escolti el gran dolor del vostre plor. Trencarem les vaixelles, l'estiparem amb sols. Les criades ara empaiten aquell tal senyor Ramon. No patir guavies i mares, cantarem vostra cançó. I amb la mort com a poblama farem del món on te'n mou. El senyor Ramon ja no empaita.
i més els nostres punts, ni la vora de baix dels pantalons. Però atenció, no us harem mai les agulles, que ens han fet les mans tan dures per ofegar tots els nostres maçons.
dels pantalons. Però atenció! Atenció! No deixarem mai les agulles que ens han fet les mans tan dures per afegar tots els nostres malsons. I bargonxar-los els collons.
Som el Bon Dia i Bona Vida, dona Mediterrània. És el moment d'oferir-vos un repàs a l'actualitat. Repassarem els titulars de diversos mitjans, començant per Diari de Balears.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I diari de Balears que titula en primer lloc Milers de veus a Palma per un feminisme de classe transinclusiu i anticapitalista. També a la manifestació des de matí davant del patriarcat i l'extrema dreta més feminisme. Dones visibles a totes les edats. Més de 4.500 persones han participat aquest diumenge en l'anomenada Cursa de la Dona.
I també Diari de Balears recorda que es compleixen 90 anys de la primera celebració del 8M a Mallorca. Correvers, el Correvers 2026, ajunta poesia i pa a Manacó. Maria Agnès Sant Pol és la nova batlessa de Porreres, després de 13 anys...
de lideratge de Xisca Mora. I també destaca a Diari de Balears que se fa l'onzena edició de Paraules per a la Igualtat a l'obrador de músics de Marratxí. Metges del món alerta del risc de la bretxa de gènere...
quants estudis mèdics específicament per a dones E.A. se demanen, i Marratxí inaugura la 41a edició de la Fira del Fang sota el lema Sembrant Art i Ceràmica.
Aquests són alguns dels títols de Diari de Balears. Monanama, Vila, Güep, allà hi trobam en primer lloc una peça d'anàlisi d'en Vicent Partal, titulada Mohtava Khamenei. L'Iran tria l'ombra dura del pare per desafiar obertament els Estats Units i Israel. L'elecció de Mohtava Khamenei
no atura els atacs i el petroli es dispara. Teheran sota el fum negre després dels atacs contra infraestructures petrolieres. En clau ja nacional, l'escàndol de la banca privada d'Andorra i els negocis intercontinentals de Jordi Pujol Ferrusola treuen el cap a l'Audiència Espanyola. Tres anys sense pressupost nou, el Parlament afronta el rècord
de blocatge de Catalunya i Xavi irromp en la campanya amb una entrevista explosiva contra la porta. També destaca a Vilaueb un incendi al centre de Glasgow, destrueix un edifici i interromp la circulació ferroviària. Aquests són els principals titulars de Vilaueb on anem al Majorca Daily Bulletin.
que en primer lloc diu els preus a Mallorca es dispararan si no es prenen mesures per contenir els costos del transport. També un altre dels titulars importants del Daily Bulletin, el turisme alemany, el pilar estructural de Mallorca, però s'ha debilitat, demanen,
i també informen que troben el cos d'un home en un aparcament de Palma. Finalment també destacam que s'expropien les dependències de la plaça major de Palma a preu de cacahuet, seria megabanco la traducció. I m'on anem ara a traduir-vos també la portada de...
Última hora, última hora corresponent a dilluns 9 de març en la seva edició en paper que dedica el titular principal a informar que Proens activa l'ajuda de 10.000 euros en els joves per habitatge. La fotografia més destacada és per la manifestació feminista. El feminisme diu no a la guerra.
Més de 4.000 persones surten al carrer en dues manifestacions. A Palma destaquen des d'última hora, que també diuen Palmadona inunda de camisetes roses al parc de Sarriera i Sánchez i Feijo reivindiquen els drets de la dona. En àmbit local, Sona Espasa repren les operacions
després del recent col·lapse d'urgències, 25 anys del darrer reemplaçament de l'Emili i demanen 37 anys de presó pel depredador sexual d'Inca per 26 delictes. Amb esports, Moriqui, uns números per la història en el Mallorca, el Poblera torna a guanyar fora de casa...
i l'Atleti Balears no passa de l'empat, el Palmer imposa la seva llei a Som Moix i surt del descens i encultura un mallorquí a la pel·lícula sobre la pitjor tempesta dels Pirineus.
M'ho anem ara a Diario de Mallorca, que en el seu titular principal diu que la indústria perd pas en els polígons i ja només suposa un 5,5% de l'economia balear, que el feminisme es manifesta contra l'ultradreta, que Palma es tanyeix de rosa pel Dia de la Dona, dos germans es queden sense manutenció per la seva passivitat per estudiar o per fer feina,
i una entrevista al viticultor Ramon Alavern. La competència i l'intercanvi de tècniques han millorat els vins de Mallorca. Finalment, en termes turístics, els hotelers segueixen pujant preus per l'eclipsi del sol del 12 d'agost. Aquests són i no, ara mateix, els principals titulars de la premsa
Som el Bon dia i bona vida i és el moment ja de fer una nova entrevista, en aquest cas una entrevista ja en termes de política local.
Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Obrir cada dia, acompanyar, liderar, cuidar, investigar, protegir, compartir, emprendre i aprendre. Les coses ordinàries ens fan ser dones extraordinàries. Transforma el dia a dia amb els nous tallers del Consell de Mallorca. Descobreix totes les activitats disponibles al teu municipi. Un programa obert a tothom.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. Destinam més de 30 milions d'euros a modernitzar les carreteres de la part forana. Cream 13 projectes per millorar els accessos a Palma i 26 vials cívics per unir els pobles de l'illa. Ballam pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. A bon dia i bona vida, començam l'entrevista.
Fins demà!
I el bon dia i bona vida dona mediterrània és el moment de parlar amb la Magdalena Vives ella és consellera electa del Consell de Mallorca Magdalena Vives, molt bon dia Molt bon dia, gràcies per ser convidada
Ella, en Magdalena, és, com diem, consellera electa del Consell de Mallorca per al PI, proposta per les Illes, i volem, justament, demanar-te, Magdalena,
per es col·lapse dels serveis públics comencem per són espases com ho analitzeu des del PI avui mateix a última hora informa que són espases repren les operacions després d'haver-les d'aturar per es col·lapse a urgències
I bé, per la nostra part, el que hem vist aquests dies, les urgències són espades, és molt preocupant. Hem xerrat del dia que va sortir la primera informació de més de 70 persones que esperaven un llit, se'n van suspendre operacions, pacients que han hagut d'esperar dies encercs per poder ingressar...
I des del nostre punt de vista, quan la sanitat pública arriba a aquest punt, ja no xerran només d'un episodi puntual, xerran d'un sistema que està arribant al límit. I crec que és important dir, i que quedi clar, que els professionals sanitaris fan una feina extraordinària. Però el sistema està, som més en una pressió cada vegada, molt més gran. I la gestió que se fa des del govern, del Partit Popular, en aquest cas, no està, creiem, a l'alçada.
Jo crec que així ho han manifestat tants sindicats que han fet referència a la falta de previsió i de planificació i a la gestió insuficient de recursos com a la falta de reforç de personal, però també en el moment que va sortir el govern demanant disculpes per aquest tema, està clar que això demostra que aquesta gestió sanitària que se fa a Mallorca no és que el Mallorquimor mereix. Jo crec que...
O bé, nosaltres, des del PIB, des de la coalició per Mallorca, veiem que Mallorca està vivint un creixement demogràfic molt intens. Cada any s'afalleixen uns 20.000 residents nous només aquí a Mallorca. Si ja ho comparéssim amb el que són les ciutats, vendria a ser que cada 5 anys tenim una ciutat nou a Mallorca, sencera.
i el problema creiem que és molt evident. Si la població creix a aquest ritme, però els hospitals, centres de salut i el nombre de professionals no creixen igual, el sistema sanitari acaba col·lectant, com és el que hem vist ara. I necessitem que hi hagi més detenció sanitari i el seu creixement que hi ha enrere d'any, això vol dir dir que necessitem uns 60 netges més cada any. Mhm, mhm.
Clar, diguem que per un costat hi ha això, la sobrepoblació, i per l'altra la manca de previsió que dèiem abans i la manca de finançament, perquè evidentment no disposem de recursos per a donar sortida a tota aquesta demanda, en aquest cas d'un servei tan bàsic com a la sanitat.
Exacte, la sanitat, i la sanitat només és un exemple, aquesta mateixa pressió també la podem veure i ja patir a carreteres, a escoles, a l'habitatge, que és un tema que fa temps que s'enxerra. A Mallorca, quan dic, està arribant a un nivell de saturació que tenen aquestes conseqüències directes,
que repercuteixen en la qualitat de vida nostra, del mallorquí, del resident de Mallorca. I crec que aquesta pressió demogràfica avui, ignorar això ja és una falta, és una negligència, perquè estem veient com ho estem pagant nosaltres mateixos amb pitjors serveis públics.
I el tema del finançament, s'ha dit sempre, han estat malfinançades, ho han dit i repetit moltes vegades. No podem obviar que des de Balears surten d'aquí milions d'euros en impostos que no tornen amb una forma d'inversions als serveis. Amb aquests recursos, des d'aquí podríem reforçar la sanitat pública, contactar més professionals, millorar les infraestructures sanitaris...
I el que no podem fer és demanar que la nostra sanitat aguanti aquesta pressió mentre una part molt important dels nostres recursos se'n van sense tornar cap aquí. Per això, si m'ho promets, nosaltres des de la nostra formació creiem que és imprescindible actuar, actuar en reforçar la sanitat.
que acaben d'escolar-se de zones pares, s'ha de reforçar la sanitat, començant des d'atenció primària, que t'aporta d'entrada en el sistema i passa la clau per evitar que aquestes urgències acabin saturades. Més recursos hospitalaris, més professionals, i crec que és molt important que se mos ha vengut dient que som fet puntuals, que som pics concrets, però...
si recordam, ja ha passat un període de vegades dins d'un guany, i el que no podem fer els Mallorquins és normalitzar això, aquestes situacions de col·latge a un hospital. No podem estar sempre passant pena de, si tenim un de nou, si estiren dos dies tirats per dins d'urgències, de banda que mos passin a planta i mos donin un llit. O una persona que està ingressada i no se troba bé, pensar que pot ser-li d'anar a salt a banda ara perquè les urgències estan saturades.
això no és així com s'ha de gestionar la sanitat i crec que també hi ha un demanat des del nostre partit i des de la coalició per Mallorca s'està fent feina en què s'hauria d'obrir un debat ja seriós sobre aquell límit de creixement demogràfic a Mallorca perquè el que no pot ser descréixer indefinidament si els serveis públics no poden seguir aquest ritme perquè com he dit ho patim tant en transport públic com en la sanitat, escoles...
Per això hauria d'haver estudiar mecanismes que ens permetin posar ordre en aquest creixement o d'all i fins i tot un sostre poblacional que ens garanteixi la sostenibilitat del servei públic.
Clar, perquè jo ara pensava que l'Hospital de Són Espats del meu banc ho deu tenir ara 20 anys. No té molta lògica que amb 20 anys ja hagi quedat absolutament sobrepassat. És a dir, el ritme és realment brutal, el ritme de creixement de Mallorca.
i en termes com és de la sanitat és on veus que tanmateix, per molt que no ho vulguem, hi ha un límits.
Exacte. Són espades, hem vist un avis molt clar, com tu has dit fa 20 anys, però Mallorca creix molt més ràpid que el servei públic. Són espades, falta personal, segurament falta ampliació, més infraestructura, s'ha de fer una planificació tal com cal. I en Mallorquins, sobretot en Mallorquins, mereixem una ciutat pública que mos atengui en dignitat.
I això és possible si el treball públic i la qualitat de vida se posa en el centre de les decisions polítiques. I com he dit abans, no se pot ignorar el tema d'aquest creixement demogràfic que estem patint ara mateix.
si ara ho comprovava no arriba ni a 20 anys són espaces o sigui que imagina't en qualsevol cas des de la vostra formació des del PIB a quines iniciatives concretes podeu fer o fareu des del Consell o des d'altres institucions?
Bé, nosaltres des d'Esconsell vam demanar que se fes un estudi de capacitat demogràfica de lo que és Mallorca, un estudi seriós en la col·laboració de l'INE, la Universitat de Sevilla i el Balears, amb unes dades reals que ja serveixi no només perquè ho tingui un grup o Esconsell, sinó que ja sigui un estudi per a tots
perquè des d'aquí se pugui començar a fer feina per millorar tot això i sobre, ara que m'ho han d'atendre, estem en una illa, amb uns límits territorials, amb uns límits físics i de servei públic. S'ha de fer feina perquè si ve gent l'han de poder absorber aquesta...
Arribada de gent, però hem de poder seguir tenint el servei públic que molt mereixem a Mallorca. Seguirem defensant que s'ha de fer aquest estudi. Seguim demanant, ho hem fet ja fa anys als parlaments, quan es també era, demanar una gestió sanitària molt més eficient, més planificada i...
i anem demanant i fent tot el que creiem que és el millor per a tots els residents de Mallorca Idò, des del PIB presentareu aquestes iniciatives en el Consell? Sí, ja algunes com el tema de l'estudi demògrafi ja s'ha presentat en altres ocasions
però no ens consideren de presentar-les si fa falta fins que vegin fins que els altres partits que alguns ja comencen a veure que hi ha un problema demogràfic però fins que vegin que s'ha de fer l'estudi seriós per posar fil a la bua perquè si no es fa rotxar dins aigua Idò Madalena Vives del PI consell de Mallorca moltíssimes gràcies per atendre el micròfon d'Ona Mediterrània
Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies, bon dia. Es colapsa de serveis públics i concretament de la sanitat que segurament a hores d'ara és un dels reptes més importants que tenim com a societat a Mallorca i a les Illes Balears. Escoltes Ona Mediterrània des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Obrir cada dia, acompanyar, liderar, cuidar, investigar, protegir, compartir, emprendre i aprendre. Les coses ordinàries ens fan ser dones extraordinàries. Transforma el dia a dia amb els nous tallers del Consell de Mallorca. Descobreix totes les activitats disponibles al teu municipi. Un programa obert a tothom.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. Destinam més de 30 milions d'euros a modernitzar les carreteres de la part forana. Cream 13 projectes per millorar els accessos a Palma i 26 vials cívics per unir els pobles de l'illa. Ballam pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
I el bon dia i bona vida dona Mediterrània és el moment de recordar-vos que ja vos podeu inscriure a la nova activitat de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca i és que l'ASM ha preparat una nova sessió de la seva activitat Converses amb una de les activitats més importants per als seus associats i simpatitzants. En aquesta ocasió s'ha fet un petit canvi de format i s'organitza un dinar
en dissabte per parlar d'una figura importantíssima i molt desconeguda, en Joan Baptista Picornei Gomila, nascut a Palma el 1759 i que va morir a Cuba el 1825, mallorquí impulsor de la independència d'algunes colònies espanyoles d'Amèrica.
També en el marc d'aquest dinar es farà la presentació del llibre El Sediciós, inspirat en la vida de Picornei Gomila. Serà a càrrec d'en Bertomeu Mestre Balutxo, que ha fet el pròleg del llibre i de l'autor d'aquesta novel·la biogràfica
que és en Joan Maiol. L'acte es farà dissabte 28 de març a les 13.30 hores al restaurant Sacreu Petra. I per inscriure-vos podeu anar a la portada del Diari de Balears, cercar la notícia.
o cercar el banner i des d'allà trobareu l'enllaç per apuntar-vos en aquest dinar col·loqui per parlar sobre la figura d'aquest mallorquí important, d'aquest mallorquí universal i poc conegut com és en Joan Picornell.
Gomila. Vos convidam a formar part d'aquesta activitat que donarà a conèixer aquesta figura important per Mallorca i per els mallorquins. Som el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània i som a punt d'entrar en la secció Tot està connectat. Anem a nena a duel.
És la força del treball, de les mutues i les tranches, dels tallers i els portes de pa, dels tallers i els portes de pa. Una economia fora del circuit del capital. Una economia fora del circuit del capital. Del circuit del capital, les zones materialitzar democràcia radical.
Fins demà!
Dignitat, refundem la dignitat, ateneus cooperatives, pobles autogestionats.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Som el Bon Dia i Bona Vida d'Una Mediterrània. Anem a donar la benvinguda. Anem a nena Duel, que mos explicarà que tot està connectat. Canta'm la hit.
Algo tan bonito Como el mar de una cara coral Que se mece en la siguiente ola Cántame más lento
Con el juramento de convertir en música mi llanto y abrazar sin miedo me arrebató. Si dormir es lo opuesto a sufrir
Va nen Aduel, bon dia. Bon dia. Tot està connectat. De moment només tenim una cançó d'ana Sílvia Pérez Cruz, però acompanyada d'ana Clara Pella, o Sant Revés, no ho sé.
Sí, bueno, crec que has d'anar, bueno, potser ser en coautoria. Sí, pot ser. Però, bueno, a mi sempre m'agrada molt la Sílvia perquè m'ajuda a connectar amb la profunditat, sobretot de ser una dona. I com que hi va ser el dia de ser dona, doncs venir a xerrar d'una cosa que és molt... que està en el nostre dia a dia,
i bueno, volia explicar també d'una manera un poc més científica també intentar veure sa connexió tenim Nana Parami de na Clara Pella i na Silvia Pérez Cruz i que hi eres 8 de març què més hem de connectar? doncs es venia a xerrar de cicle menstrual
i de sa creativitat aha o sigui està relacionat diguem si no
no he dit tres paraules aquesta vegada tampoc ja directament mos has destapat el tema però bé, correcte si vols te les dic ara ja ho he contestat jo mateixa però les paraules seria tabú residència artística i cicle menstrual
tabú cada vegada menys jo encara és molt gran bueno jo crec que se va avançant a poc a poc però és una cosa que encara no se li dona suficient espai dins la nostra societat que encara té una visió bastant masculina
i això s'ha de seguir canviant a poc a poc o ràpidament però si encara hi ha moltes nines per exemple que no xerren de cicle quan saps nines de 11 o 12 anys i no saben tampoc gaire bé el que li està passant tots els canvis hormonals ja
i posar consciència en això, perquè al final és un nostre cos, o sigui, se transforma des del dia 1, que té la menstruació, fins al dia 28, s'ofreix molt de canvis a nivell neuronal, a nivell físic, i tot això són coses que jo, per exemple, i això que he estudiat una carrera de ciències,
Fins que no vaig tenir 26 anys o així vaig investigar pel meu compte ningú em va explicar ni sa carrera pràcticament. No hi havia molta consciència d'això, no s'ho considerava important.
Mira, jo ara connectaré coses i no sé si estan tan connectades com el títol de la secció però justament ara que els musulmans celebren el mes del Ramadà
justament a Ramadà s'amarca per les llunes i per tant pel cicle de 28 dies de manera que cada any s'avança una miqueta justament per això
Però el que vull dir és que el cicle de 28 dies és el cicle natural que hauria de marcar el calendari de tots els humans, de totes les cultures, no? Sí, bueno, més o menys, o sigui, és la mitjana que se fa de cicle, però clar, cada costa més diferent, no? Sí, sí. I potser hi ha...
doncs dones que menstruen en 25 dies n'hi ha que en 32 però bueno, sí més o menys són 28 dies i d'altra banda la pregunta és les dones està clar que són cícliques no sé si se pot dir així o no els homos també
No. No? O sigui, clar, al final tots els canvis que se produeixen a nivell d'estrogens i progesterona, que ara en xerraré un poc, som o no té tot aquest canvi, vull dir, no existeix com un cicle com a tal. I que pot tenir davallades i pujades, evidentment, no tot el temps tendràs
la mateixa síntesi de testosterona i aquí sí que se produeixen pics però això ja seria una altra una altra xarla però no, no, no com a cíclic així quan s'entén el cicle menstrual l'homo no ho té i d'analitzar més de la dona
Mira, sobretot la base, clar, perquè la progesterona, hi ha dues hormones que juguen els nivells de tot el cicle, que són els estrogens, que això sí que és bastant més famós, no? Sempre ho hem escoltat. I hi ha la progesterona, que això és el que, per exemple, ara que tu has fet la pregunta dels homes, els homes no tenen aquesta hormona. Per tant...
ja això canvia tot. Si començant per dia 1 en què la dona ja comença a menstruar, que això seria el primer dia, aquí que ja tenim un bajonazo total, o sigui, no tenim cap hormona, ni estrogen ni progesterona.
I, doncs, això, no?, això que provoca, o sigui, entrar en una fase, o sigui, ja ho he relacionat amb sa creativitat. Sí. Per tant, en aquesta fase de cicle que sa primera és com un buit, o sigui, quan tens una creativitat però molt introspectiva, molta reflexió, molta profunditat, doncs, això, vols estar...
tu tota sola, no vols saber res de ningú i això haure estat més profund després quan ja has menstruat que és a partir del dia 6 la primera setmana entra ja a la fase que es diu fol·licular es comencen a crear fol·licles i això que és un augment dels estrogens i aquí començàvem estar un poc més animades i volem provar coses noves
Sí, és una fase com d'hora l'exploradora. Exploració, comences una fase d'aprenentatge, d'investigació i arriba la fase de l'ovulació, que aquesta és bastant més popular, que és a partir dels 14 o 15 dies, on tenim un subidon d'estrògens.
I aquí és com la part molt social, molt expressiva, de confiança, de sociabilització. Estàs molt, molt, molt entusiasmada. I ja la fase lútil, que aquesta dura dues setmanes de desovulació fins que et torna a baixar la regla. Diguéssim que aquí ja els estrogens comencen a baixar.
I comença a augmentar la progesterona. I aquí ja comences la següent, la darrera fase que és tot això que he fet vaig a perfeccionar-ho. I comença una fase crítica de... o sigui, perfeccionista, diguéssim, d'anàlisi de tot el que has fet fins ara. I ja, doncs, acabes que com si no hi ha una fecundació, diguéssim,
te pega tot el bajón de progesterona i comença la fase menstrual una altra vegada. I quin és el moment de màxima creativitat? Com a la fase d'exploració que seria la fase fol·licular i diguéssim que la desovulació
és com més social, no? Més creativitat. Però és que depèn, no? Perquè la creativitat depèn... O sigui, jo, per exemple, que soc cantautora, a mi m'encanta la fase que tothom movia. La fase de bajón. Ja. Perquè la fase com més crítica, més oscura, diguéssim. Que la fase lúptia, no?
premenstrual. És a dir, no seria tant que hi hagi una faci més creativa que una altra, sinó que cada una serviria per enfocar la creativitat cap a una dimensió diferent, per dir-ho d'alguna manera. Sí, jo crec que com a creativitat com a tal de fer coses noves, seria més la fol·licula, que seria...
després d'haver menstruat que aquí que seria la primera setmana, segona aquesta seria la fase on tu comences a crear coses noves i t'afa ganes aprendre, investigar i ja quan estàs ovulant és com que ho mostres t'afa ganes compartir-ho i després d'això la fase és valent de m'analitzar el que hem fet
i anem a millorar-ho. A mi em pareix superinteressant. Sí, sí, i fins a quin punt, diguem-ne, això situa justament les dones no com a imprevisibles, sinó tot el contrari, com a precisament molt previsibles? Clar, clar, totalment. Això també...
És a dir, en això me referia quan hem de ser més conscients del nostre cicle, perquè, clar, això en el final és una veïna superpotent. Sí. I, per exemple, jo pensava l'altre dia, clar, imagina't que el món, bueno, el món, o sigui, la societat d'on ara vivim,
Clar, moltes societats tenen molt en compte el cicle menstrual, però, per exemple, nosaltres no. Clar, si tu, per exemple, dius, mira, hem de fer un, jo què sé, una residència artística per millorar un projecte. Clar, doncs a mi potser m'interessa anar a la fase d'anàlisis. Sí, sí, sí. La fase lúptia, on jo estiré molt més crítica, molt més oberta en això.
es com a més, molt més productiu, també. Però, clar, com que no es, no se pot triar, és una cosa que ve natural, doncs jo crec que a vegades això també, com ara mateix, que necessitem tot ara i ja, no donant tant d'espai a que passin aquestes coses. Però...
Però això en el final sí, també afecta... O sigui, en el final vivim en una societat i la dona té cicle menstrual però se veu reflectit en tota la societat. Vull dir que, per exemple, també un equip que hi hagi homos i dones, si se treballa en coherència amb el cicle menstrual, això afavoreix en els homes també. No només és com que a vegades se xerren aquestes coses
Vull dir, que al final som una societat que tothom està implicat, no és que la dona tingui cicle. Vull dir, al final, els homes no són cíclics, però també són cíclics quan estan amb una dona, saps què te vull dir? Sí, sí. D'alguna manera viuen això també.
Sí, sí. I aquesta idea d'estar més sensible en segons quins moments, tal, això fins a quin punt és talment així o és molt més relatiu? No, no, és cert, sí, sí, sí. O sigui, en el final, clar, se progesteró, no? Per així dir-ho, com no m'ho posarà un exemple...
Com el fàcil. Però... Gesterona. És com que es va a favor de la gestació. El que vol és que un feto pugui sobreviure. Comença a preparar tots els cors perquè es pugui donar la fecundació. I això es traduiria a la ment. Anem a analitzar tots els possibles fallos
quan potser no sé si tens la teva dona que et diu has tornat a deixar el plat aquí damunt i potser un altre dia no t'ho dirà però com està analitzant tots els possibles errors que pugui per millorar jo perquè el bebè pugui sobreviure aquell plat que fa una setmana li era igual avui no s'entén un poc
Jo diria que sí. Ma nena, hem d'acabar. Ens has presentat quina és la cançó que ens has enviat per tancar la secció. Aquesta cançó que he triat és d'una Valeria Castro, que se diu La Raïs.
i és molt de sa fase sa fase menstrual quan hi ha aquest buit diguéssim com a que te quedes pot ser deixar un pot de cuidar sa rel de quan estàs amb tu mateixa i donar-te aquesta tranquil·litat i de Valeria Castro la raït ma nena Duel tot està connectat moltíssimes gràcies adéu bon dia
No florece, pasó lo que tenía que pasar y no pienso hacer nada más, más que quedarme aquí cuidándola.
Y aunque a veces llores tienen las flores que tener agua aunque no sea la justa y es recorrente al lado de tu frente unos ojitos que pidan disculpas y tú que siempre has intentado tener tanto cuidado con lo que estaba cerca pero no en tu mano y tú tendrías
Que solo así se aprende a ver el mar en calma Pasó lo que tenía que pasar Y no pienso hacer nada más Más que quedarme aquí cuidándola Pasó lo que tenía que pasar Y no pienso hacer nada más
Bona nit.
I el bon dia i bona vida d'Una Mediterrània és el moment de saludar en Llorenç Capellà. Llorenç, molt bon dia. Molt bon dia, Carol. Com estem?
Molt bé, encantats de saludar-te un dilluns més, començar bé la setmana, això sempre és important. I com cada setmana, rescatam el teu article des dijous anterior, en aquest cas dijous 5 de març, el va es publicar a l'última hora i s'atitula justament El rescat de Francis. Sí.
De Francis Ramírez, no? Sí, sí. Cantant de Los Trasumantes, que ara m'agradarà que mos expliquis algunes cosetes. Però, primer de tot, crec que val la pena destacar, tu ho fas en el teu article, la tasca d'en Tomé Mestre, d'en Balucho, de rescat, justament, de figures importants de la nostra història que han quedat una mica ocultes, no?
Sí, el culte és de manera incomprensible, però com una de les altres hi són, tenen la seva obra, tenen la seva influència damunt la nostra societat. I Bertolt Lomestres està fent aquesta tasca extraordinària de recuperar o de visualitzar. A més, des d'una òptica...
molt formal, molt formada, és a dir, du a terme una investigació molt profunda i amb una generosidad i amb una intel·ligència, dues coses col·laboren, veritat, extraordinària. És a dir, Bertolt Homestres, amb aquest personatge s'és conscient que no recupera persones, sinó que també recupera idees i idees de societat, de poble, de col·lectivitat, veritat,
I això és molt important. Quan ara en aquest llibre mateix parla de Francesc Ramírez, no ens parla únicament d'aquesta lota que va sortir a la nit i va ser en el seu moment sa vau més important dels escenaris de l'estat espanyol, sinó que ens està parlant de societat, del seu entorn, de sa seva època i del seu temps. Això és una feina...
extraordinari i en Tomeu Mestre si m'agrada reconeixer-lo. I tant que sí. I bé, tu cites a l'article figures rescatades per en Tomeu Mestre.
i a mi també m'ha vengut en el cap la gigantina tasca de recuperar la nostra terra i l'estudi previ que va fer, que és extraordinari també. Exacte, la nostra terra ja, aquesta reedició veritat, o aquesta edició com a llibre, passa a ser...
un llibre de consulta de tot l'altre de nit. Difícilment, jo som el primer que he volgut, que m'he informat i que he canviat molt de criteris que tenia damunt del nostre passat mitjançant-se l'atura de la nostra terra. Evidentment,
Ja no ho he citat, estic content que tu ho hagi citat perquè és una obra que cal. Sí, sense cap dubte. Anem per passes, perquè he de confessar que abans que en tu meu mestre em parlàs no en tenia ni idea no ja d'Anna Francis ni de Dos Trasumantes, sinó que aquest concepte hagués existit tan prest.
no sé si m'estic explicant jo pensava que els grups aquests de música popular amb el sentit d'això o lleugera o no sé com dir-li eren més aviat dels cinquantes dels cinquantes i resulta que aquesta gent són dels anys 30 són dels anys 30 a més amb una qüestió és a dir
N'hi ha una part, d'estres romantes i de tots els conjunts que hi podia haver en aquell moment, n'hi ha una part que és més popular i que la gent de l'edat encara concebeu una idea. Però al marge d'això, la majoria eren músics de gran categoria.
enamorats de jazz, grans coneixedors de jazz, i que d'una manera o s'altra, bé igual que els músics més que de Catalunya i de Barcelona, anaven una passa per endavant del que podien ser els músics de l'estat, de veritat. El mateix Bona de Sant Pere, que el coneixem per una cançó, cançons melòdiques més o manco facidones, de veritat,
Era un gran expert en jazz. I ell, quan li demanaves que era, era un creador de jazz. En Miquel Vicenç, que és el director dels que va idear, és veritat, era un músic extraordinari i, naturalment, un gran expert en jazz, també. A més a més, n'hi havia moltíssim de músics.
És una altra cosa, parlant amb el teu mestre, comentant-me què he fet, com és que als anys 20, ja i 30, i a llocs més significatius, de foscor, de total social que hi havia, Mallorca tenia una gran barbaritat de músics, un gran nombre de músics, i a més a més,
però moltíssimes sales de festa que cada vespre obrien i tenien un públic determinat. És difícil pensar que els anys 40, los pinos, Casablanca, Virginia, Titos, Trocadero, poguessin omplir cada vespre, cada nit d'hivern, per exemple, poguessin omplir...
les seves taules, és veritat, i passava això, i això, ja et dic, amb una vitalitat artística des del punt de vista musical i d'una qualitat molt remuscable. I, per tant, molt previ en el boom turístic, no?,
Sí, sí. Bé, és que tot això del punt turístic s'ha de qüestionar molt. Ja, ja, ja. Aquí s'ha de reescriure aquesta història, eh? S'ha de reescriure totalment. És a dir, en aquest moment terminat partim que el punt turístic són els anys 70, al final dels 60, veritat, i que abans Mallorca era una terra de Fala Vilés, més o menys com agra, veritat, i que el turisme, d'una manera o d'altra,
Molt va poder al món. Bé, pot ser el turisme, pot ser el món, però no va ser aquest punt dels anys tants. Ja venien de molt més en fora i, evidentment, a part del turisme, hi havia una indústria prou sana.
com pensar que la podíem envejar actualment. Ja, ja, ja. Centrem-nos en Los Trasumantes i en Francesc Ramírez. Los Trasumantes, tu cites la nit de cap d'any del 1939, que és un moment fosc, fosc, fosc, com un moment important per...
Sí, és a dir, un moment d'optimisme, és a dir, que un moment quan tu dius tan fosc, tan fosc, tan fosc, pensa tu, és cap d'any del 39, és a dir, que s'escoletes encara podries agafar, feure els assassinats veritats i encara s'estan fent consell de cara contínuament i matant gent, el fet que s'està aglomant i s'inviat el Vicenç,
fessin debutar una llota de vuit anys i que t'acantava amb una hora de viure, per entendre'm molt, i amb un descarament impropi del que podia ser la hora del moment, la sensació femenina, etcètera, etcètera. Mira, dic jo, això no és la part d'optimisme, és la part d'aire fresca, és evident que sí, i tant.
És un cap el que t'acabes de dir, és a dir, tu imagina't, sóc el Mediterrani, la nit d'aquest any del 39, s'havia d'omplir perquè, o cites, perquè els tromantes portaven gent, però clar, aquesta gent és un punt, és un tema que els propis tu veu mestres, jo espero que ho encadíem als
M'ho s'explica, és a dir, perquè el públic d'aquests locals venen de ser falangistes, venen de ser contramendistes, venen de ser militars i venen de ser espies. Això és el que hi podia. Pensem que el 42-43, l'unit turisme que venia aquí, per qüestió de guerra europea, de veritat, eren...
els novices, capats de casar, que venien de Barcelona a la València, a l'Alacant, de veritat, que venien a passar un quart de setmana. Aposta a passar-me a la Mallorca a la Llosa Morada, etcètera, etcètera. Sí, sí, sí, sí. I aquesta gent no anava a les xales de festes. Era gent que venia un divent i se n'anava un menjavespre. Per tant, hi havia una...
una població que manejava diners en aquell temps i que no fa feina a horaris determinats d'haver sortit a segon quina hora per omplir tots aquests escenaris.
Si molt centrant ja en Francis, aquí cites una definició que diu que era una dona valenta, moderna i, segons els seus coetanis, la veu més seductora de la postguerra. Sí, l'estic citant, el certificat,
un tros, una frase de llibre que ha publicat el meu mestres, del qual no han dit el títol i el bou ver i bou a la Francesqueta del Teatre. Va millor perquè és un llibre que val bé la pena. És a dir, sí, la Francesc va ser el gran descobriment d'en Miquel Vicenç. Los tres momentos...
ja existien, crec que se van crear el 34, el 34, però era un conjunt de músics magnífics, però que els faltava aquesta idea d'anar més endavant, de refinament, de cercar nou llenguatges. Aleshores, van fitxar Miquel Vicenç
que Arqueitens era una de la jove que estava actuant per l'estat principal d'un paret qualsevol, de veritat. I Miquel Vicenç sí que venia amb estudis del Conservatori de Madrid i venia amb idea, aquesta claríssima, de fer un conjunt que donés una passa més en van. Jo penso...
en l'orquestra d'en Bernal Gilra, que estava estudiant a Barcelona, pensant si havien jugat, etcètera, etcètera. Ell va adormir a nosaltres que un conjunt, un grup musical, li donava el màgic de cantar i d'interpretar unes peces determinades, li donava espectacle. Les transformantes van començar...
tenint una cançó de presentació, la lletra de la qual va ser escrita per Palau i Can, la veritat, vestien normalment en roba de mecànic, duen un capell de paumes a vegades i interpretaven, se movien damunt l'escenari. Van deixar-se aquell...
aquell músic que estava segut o que estava dret, davant d'un microveritat i estava cantant o tocant la guitarra o el que fos. No, ells se movien per l'escenari. I la Francesca Ramí de Trons López, 7 anys i estic, amb un descarament propi de la seva edat, va ser un avanç extraordinari, va ser un complement extraordinari
a la idea d'espectacle que tenia en Miquel Vicenç. I en Miquel Vicenç la coneixia de voler-la actuar ja de molt infant a obres de teatre o actuacions o festivals que feien a fa la nit. És a dir, s'adona la casualitat que jo, que tal vegada aquella persona que hagués hagut d'anar a cercar, jo que sé, de quina part del món, la va tenir...
De manera que Estalumantes, al marge d'aquests grans músics, en Singla, en Felani, etcètera, va tenir dos noms propis, un amb Miquel Vicenç i l'altre amb Francesc Ramírez.
El títol Bouberibou és perquè Francis interpretava un Bouberibou, no és així? Bé, això m'assembla absolutament delirant. És a dir, com conte Bertolau Mestres, el Bouberibou l'incorporà en el seu repertori i va tenir un èxit extraordinari.
Però estem parlant de l'any 41, 42, 43. A les Passapoga de Madrid cantaven el Bou Ver i Bou. Una emissora, i continuem citant també un mestre de veritat, una emissora de Madrid dedicava cada setmana, totes les setmanes de sa pare musical, a promoure una cançó determinada. Bé, que naturalment estava de moda i era interessant.
Durant una setmana, que va ser el 42, aquesta emisora de ràdio madrilenya va apagar Esbou Veribou, direm català. És una cosa absolutament increïble. Primer, que una cançó d'aquestes, de les estradures d'Esbou Veribou, la cançó de Brasal, veritat, no ni no, pogués interessar el públic d'aquell temps de Madrid.
I vol que l'acceptassen en llengua catalana. De totes maneres, crec que no se n'ha trobat cap gravació. Vull dir que ben igual un determinat a s'hora de fer-ne un disc, veritat, o coses d'això, ben igual trobaran dificultats. No ho sé, això. Però és estrany que tinguem càstic que va tenir, no l'incorporassen a qualsevol dels molts discos que van gravar.
Què destacaries de la evolució d'Anna Francis i de los transhumantes? Bé, l'imàgia d'Anna Francis, clar, ja no en puc destacar massa coses, però el que puc dir és el que puc veure, veritat, el que puc entreveure. L'imàgia d'Anna Francis va ser molt de dignitat. És a dir, allò que portava...
en el conjunt de l'imatge global, a part de la vou, que sembla que era molt bona, en veritat, i la capacitat artística de moure't-se, era la frescura de l'altre jove i la modernitat.
portava calçons una cosa t'ho imagina't no vull pensar el que devia dir no sé què batxiller és veritat estem controlant sa dona des de sa institucion de règim i sessió femenina d'una manera total i d'ona Francis a part que també sembla que això actualment ja faria és però me'n record
que una entrevista que vaig fer ja fa 30 anys, era un dels fundadors d'Estats-Humantes, en Felani, en veritat, em va dir, és que la Francesca ara que hi té també du una vida molt oberta en aspectes sexuals i tot això.
Això fa riure avui dia, però en aquell moment no. Imagina't, als anys 40, clar, el món de la música vivia un poquet separat del que podria ser la gent normal, però visc de tenir molt de valor, molta personalitat per dir, escolta, jo la poso calçó perquè me'n vull posar, perquè encara que pujasses a un escenari no era allò que toca.
No vull, no sé, què devia pensar els censors, en fi, no?, els capellans, tota aquesta gent, no? Ja, ja, te pots imaginar què devia pensar, però tot i més una cosa és allò que pensessin i l'altra és quina era la seva vida particular, perquè tots aquests censors
I capellans, no ho sé, però possiblement tenen part d'aquest públic que complies les sales de defensa, de veritat, o els centres d'esbargió de nit. Però, de totes maneres, sí que m'agrada tant en tant, se n'han obligat, o perquè els governadors civils, els censors, els cridava l'ordre, o perquè ells creuen que venien de demostrar que eren els que comandaven o que eren els
el guardian de la moral, de veritat. Me'n recordo que Los Pinos, Los Pinos estava a 300 metres de la plaça Bonilla, era preciós, jo me'n recordo, encara l'ho he vist, hi havia molt de pinar i tots els pins estaven il·luminats a vespre de barra, era molt atractiu. Bé, i crec que era bonet de Sant Pere, en Nina Sassi, devia ser,
que ella crec que era necessari. Un dia determinat la van envoltar per cantar Bessame Mucho. I ben igual l'havia cantat durant 4 mesos i l'havia cantat cap de 15 dies. Però era allò de dir cop d'autoritat, cop de punt de munt de taula i ja està. I Bessame Mucho va apagar ses cupes.
Hem de pensar que estava un moment quan s'intenta imposar morals oficials com pot passar a qualsevol país del món en aquests moments allò que predomina per damunt tot és l'hipocracia perquè no se pot imposar una moral estricta a tot un poble sinó és
si no vols una reacció hipòcrita davant d'aquelles normes que t'estan imposant. Aleshores, jo crec, o no estic segur, és que el màgia d'altres factors, com pensa, crueldat, benedicteria, cobardia, interessos particulars, el que vulgui ser fagil i tot això, aquell factor predominant és hipocracia.
La llàstima és que no tinguem, crec, cap entrevista seva de ja així de major, perquè tampoc fa tant tant que va morir, no, no, Francis? No, no, no fa tant. És a dir, com el mestres, el llibre, reprodueix trossos d'entrevista que li feien ja el major quan se va retirar...
quan tenia 40 anys, per tant, devia ser al final dels 60, o coses d'això, que crec que li van fer a Baleares, de veritat. Però, evidentment, no en sabem, no en sabem res, i s'havien deixat créixer, a banda llibre d'en Tomeu, s'havien deixat créixer, augmentar moltes ombres entorn de la seva figura. Les tres romantes...
viatjaren amb molt respecte a lo que era viatjar als anys 40 i 50. I un dels centres on més actuaren era a Argèlia, de veritat. Crec que als 62, no sé, quan va ser la revolta d'Argèlia, se va trobar actuant allà i va ser la desfeta definitiva. Jo suposo que la França ja estava cansada
el seu home, que era un component en singla, també havia d'estar cansat d'un... 40 anys actuant, d'anomenar-se, 30 anys actuant en sòstres momentes, i decidien retirar-se. Ell era d'un poble de Tarragona i s'ha retirat de Tarragona, i això sí que suposo que va contribuir a difuminar, a llevar-se figura de la França i dels migs.
Tot i que jo afegiria encara aquell factor, tenint en compte, sap que com es trobaven, una Francis, com ho diríem, era una dona no de moral estricta per allò que s'usava o que s'entenia que havia de tenir una dona, de manera que, clar, era per fer deixar-la de banda i
i dir aquesta va desaparèixer és una autèntica llàstima però queda recuperada ara i ja que parlant gairebé desfinalceu hi ha una fotografia preciosa de llibre que s'esquela i s'atomba on està actualment enterrada Francesca Ramíra de veritat i s'esquela mortuòria
que s'ha volgut a qualsevol diari de Per Tarragona, figura en baix els dos primers versos d'Es vou ver i vou. Aquella cançó que donar a nosaltres, el meu mestre ha sabut incorporar el títol de llibre amb una gran sensibilitat.
ara que et dius d'imatges n'hi ha un altre d'impressionant que és ella a un teatre barrotat de gom a gom i crec que havia sent el meu mestre que m'ho va dir que era o tu, no ho sé que era el teatre Balear allà a la plaça del Rosselló que jo ja no vaig conèixer
és possible que fos estar treballant, actuant en el baler, en el líric, i ja tingui a totes les sales de festes, hi ha moltes, suposo, verbenes que també es produïn a Mallorca en aquells moments. Hi ha un fet curiós, que així, que com observat, hi puc anar equivocat, però crec que no. Així com als anys 40, els homos
els homes cantants poden interpretar i incorporar-se a tot el que podria ser música francesa o música anglesa, en castellà, però a ritmes més o menys normalitzats, les dones per acceptar o per actuar amb aquests ritmes, amb aquestes cançons, normalment
han de partir de grups musicals, és a dir, no tu anelles tot sols amb artistes, sinó que s'incorporen en un grup i a partir d'aquell grup, que naturalment tots són homos, elles poden cantar des de la modernitat, veritat? No trobem un solista que surti, surt a partir d'un conjunt.
i així tot t'anava a dir Déu-n'hi-do armèric que té perquè encara a dia d'avui costa trobar grups liderats on la cantant sigui una dona vull dir que imagina't els anys 40 o sigui brutal, brutal Sí, sí, perquè els anys 40 quan parlem del franquisme la referència que tenim ara com nosaltres
És el final dels 60 o el començament dels 70, és veritat. Però és que tot això no t'hauràs que veure en l'any 40, l'any 50 encara. És cert, una foscor absoluta, una repressió total i naturalment perdona. I se de l'artista en el probleme patiria les conseqüències d'una manera claríssima.
Sí, sí. Darrera qüestió, tu saps si hi ha, diguem, arxiu sonor de los transhumantes. Ja mos has dit que el bau-veribau no, però... El bau-veribau no. He hagut molt de dits
però això millor que ho demanar l'hi demanarem sí, perquè jo no crec que sí que se pot trobar d'altra banda també hi ha un llibre pròximament sortirà un llibre d'amunt Estat Romant així com Tomeu el nou variable per la Francesceta del Teatre s'ha centrat bàsicament
damunt de Francesca Ramírez i de rebot, que ha agafat aquestes guantes, ha de sortir un llibre d'un altre gran músic, en Pep Alba, que ha recuperat l'història d'esconjunt, diria. I crec que ha de sortir...
Idò, estarem també expectants. Sí, perquè val la pena. Tu penses que d'aquestes moments, a més, surten llevar totes les orquestines del moment, l'Orquestra Bolero, Bona de Sant Pere, l'Oxita de Palma, tot això surt a partir d'esconcepte que Miquel Vicenç i Francesc Clàmides van sempre transmetre a tot el món musical d'aquell moment.
Idò moltíssimes gràcies Llorenç Gràcies a tu i a altres Gràcies, bon dia Adéu, adéu Bon dia i bona vida, ara m'on anem cap xocolat El era El era El era
Ell era tan bon homo, en Pere Gallerí, s'endú tota la xeixa, la xeixa del molí. Tiric, tiric, cantant d'en Pere Gallerí, quan vares tu, ru-ru, quan vares tu, mon.
Se'n va tota la xeixa, la xeixa de lluny, tirirí, tirirí, cantant d'en Pere Gallerí, com vares tu, com vares tu morir. S'enfila dalt d'una raó,
per veure un francolí sabrà.
que quan passa nou quebra, no deixa ni regne i cobra, sempre fa arròs d'oi.
Cantant amb Pere Gallerí, com vàres tu, gru, com vàres tu morir. Em vau descàndid. En Pere ho podràs dir. Però si no en tenia de cans.
Ses dones de la vila el van a resseguir, cantant-li un pare nostre que s'acabi de morir. I a ritme de pitjorines arribem a Xocolat, ja hi tenim... Anita Sancho, bon dia, Anita...
Bon dia i bona vida. Com estàs? Molt bé, molt contenta de compartir a la fi aquesta cançó de pitjorines que ens ofereixen junt amb la Judín Nederman, que ja vàrem parlar però no podia contar res. Exacte, exacte. No podies avançar res. No, exacte.
Pere Gallerí, una cançó popular revisitada per les pitjorines i per en Judith Nederman i que vendria la primera entrega d'aquest nou disc o una de les primeres entregues d'aquest nou disc, no?
Efectivament, és la primera entrega, el primer senzill del nou disc que s'adirà a la falda llirada i que sortirà a la banda el dia 24 d'abril, però abans podrem conèixer un altre senzill
De fet, serà, si voleu prendre notes, el 3 d'abril, que coneixerem el segon single i també compta amb una col·laboració molt especial en aquest cas. Només podria dir que és de més a prop. Però, de moment, no podré avançar res més. Sí que serà... Bueno, és una col·laboració molt guapa. I, bueno, que... Junta... Bueno, podré donar alguna petita pista que...
podríem dir que funciona dues generacions de la música popular. Home o dona? Ah, ja no diré res, no? Si no, començam aquí una enquesta. Idò...
Pitjorines, primer Pere Gallerí, i ara, bueno, no, i ara no, i dia 3 d'abril, el segon tast, abans del 24 d'abril, que serà quan sortirà el disc. I el 8 de març,
el presentaran en directe al Teatre Principal de Palma. Així ja teniu totes les hores rellevants d'aquest projecte. 8 de maig, apuntat també a l'agenda. Fantàstiques pitjorines, anirem informant. Més qüestions que mos expliques avui. En Joan Martorell. Sí, anem ara a un registre molt diferent, però...
però bé, que té molt a veure amb les Balears, com és en Joan Martorell, aquest gran compositor amb qui comptem, que ha tret un nou treball discogràfic que es diu L'essència d'un camí, i és un projecte que està integrat per composicions pròpies que va escriure per a banda de música. És un recull de temes que tenia així escrit,
escrit pròpiament per banda de música, com havia dit, i que en aquest cas s'interpreta la banda sinfònica de les Llies Balears, ha estat un crèditor organitzat junt amb la Federació Balear de Bands de Música. Varen gravar l'Auditori de Porreres el lluny amb en Mateu Picornei, per tant, ja tenim aquí una altra llei de qualitat, qui també ha sigut responsable de la mescla de masterització amb l'assistència per estar al RIC,
I el disc compta amb el suport del Consell de Mallorca, per tant, comentar-vos que el tenim en digital, a plataformes totalment disponibles, qui us cerqui, i en físic, com que és un disc que compta amb aquest suport, no es pot comercialitzar, però si qualcú el vol, que a part ha quedat preciós, pot contactar directament per la Federació Baleà de Bandes de Música per mirar de qui té tot en pla.
Molt bé. Podem escoltar un primer tast, no? Sí, sí, sí. Ens podem traslladar a l'univers d'en Joan Martorell amb aquest tema. No sé si hi posaràs EO, per exemple. EO, vinga. Molt bé.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Anita, un som majestuós, d'en Joan Martorell i sa banda sinfònica de les Illars Balears. I totalment cinematogràfica, que sí. També, sí, sí. Molt èpic. Això és per escoltar sense fer res més, diguem. Exacte, per escoltar amb els ulls tancats i deixar-se'n endur i...
per aquestes interpretacions i aquesta obra, no?, que, bueno, que refleteix la sensibilitat artística d'en Joan Martorell, no?, té un domini també per l'escriptura per banda i aquesta expressió musical. Bé, és un repertori clar que, òbviament, que com poden comprovar, en banda, no?, el vesteix està absolutament pensat per ser interpretat així i
i en aquest cas la banda sinfònica fa una feina extraordinària.
no sé si això tindrà perquè clar, això se va gravar el juny passat en el teatre de Borreres no? no sé, tindrà versió directa se farà qualsevol tipus d'esdeveniment o és molt complicat? això estava jo mirant a veure si podia fer alguna data però de moment no disposo d'aquesta informació o el manco no l'han publicat encara
però de seguida que sàpiga el respecte vos informaré perquè, clar, és una fita que s'ha d'aprofitar, no? Sí, sí, sí, sí. I en el mateix temps ha de ser complicat organitzar tot això. Escoltam, un altre tast. Molt bé. Crec que aquest vos havia dit de posar lo millor Ramon Llull. Ramon Llull. Molt bé.
Fins demà!
Fins demà!
una peça d'en Joan Martorell i de la banda sinfònica de les Illers Balears, enregistrada a l'auditori de Porreres, i en aquest cas que, d'alguna manera, intenta reproduir les diverses facetes i la generalitat d'en Ramon Llull. Anita, és una lectura que jo faig, eh?
Sí, no, no, és perfecte. També amb aquest disc en Martorell fa un homenatge als seus orígens també, ja que la seva primera incursió va ser precisament de la banda de música de Ferreres. Exacte, sí, sí.
que va dirigir només en 15 anys. Sí, sí, sí. Un autèntic i extraordinari músic en Bertorell.
Bé, estarem pendents de veure si realment això té qualque expressió en directe. Pegar amb un bot que ara serà com a raro.
Sí, no sabia ben bé com quadrar-ho, però clar, bé, han vengut així una novetat. Sí, sí. I clar, justament coincideix que ja tenim els nous discs de Death Buffalo, diran tot el ment l'estil i l'argument i el missatge d'aquest mutis respecte a en Joan Martorell, però bé, són
Tenim tot tipus de talents aquí a les illes. Efectivament, és una bona mostra que toca amb tots els pals. Així és, i en aquest cas m'ho anem ara a un pal molt diferent, que és aquest country americana, però d'estil bastant cru o bastant acústic, que és de búfalos. Ja hem parlat d'ells, ja hem escoltat algun tema, però clar, com que ara ja sí, tenim en les nostres mans el vinil,
perquè l'han editat en format vinil i el presentarem aquesta setmana en esbitjants de comunicació, amb una roda de premsa, i ells el presentaran en directe aquest dissabte, si no m'equivoca, a l'Església Baia de Calonja, i després, el dia 21 de març, peguen un vot a Barcelona a presentar-lo també a l'Espai Mallorca. O sigui, que clar, no podíem.
O metre aquesta informació i sobretot... Quin dia és Espai Mallor que mos has dit? Quin dia? El 21 de març, que em va a Barcelona. I bé, ja vàrem fer un tast, bé, dos tasts si no m'equivoc, amb exclusiva aquí al programa. Vàrem escoltar Déu beneix i l'Airbnb. Ara l'escoltà amb un trosset si t'apareix. El vàrem estrenar aquí.
escoltar una estona i després mos presentes el tema amb el qual tancarem ja el programa que Déu va anar així que Déu va anar així que Déu va anar així que Déu va anar així l'Airbnb
Vox diu que he d'estar content.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Kade Upana Hashi Kade Upana Hashi Let it be and be
Fins demà!
The Buffaloes que presenten nou disc i aquest serà un dels temes segur que triomfaran i que més sonaran. Concert de presentació dissabte 14 de març a les 9 hores a l'església vella de Calonja i dia 21 de març a Barcelona, a l'espai Mallorca, ens ha informat
Anita, presentem-nos la cançó per tancar i expliquem-nos quin ambient té el xocolat. Abans de presentar aquesta cançó, ja que volia, bé, una petita anècdota, comentar que aquest single que hem escoltat ara deu venir a l'Airbnb, està tenint molt de ressò, clar, d'una banda perquè...
amb aquest to irònic i com a festiu, fa justament una denúncia i una crida en aquest tema tan actual, com és la situació del joguer i del turisme a les Balears. I tant és així que, bé, com a anècdota, ha comentat que ha arribat aquesta cançó a un diari d'Astúries, una comuna d'opinió d'allà, que justament agafen...
aquesta cançó com a exemple també del problema que ells mateixos estan visquent amb l'Airbnb, no? I bé, era un com... Me va sobtar molt trobar justament, no?, que una cançó...
al mallorquí, doncs arribes a una columna d'opinió d'un diari de Gijón, precisament. Sí, sí. I res, una anèdota que volia comentar. A part d'això, bé, doncs com dèiem, segurament sonarà dissabte. Dir-vos que aquest disc ja el podeu escoltar a plataformes, que el teniu també, i val molt la pena, en format vinil, preciós, que han fet una feina molt guapa,
El teniu ja disponible a Xocolat i properament a la resta de botigues. I, bueno, abans de tancar, comentar, bé, hem escollit avui la cançó Feixista, que forma part del repertori d'aquestes 8 cançons que formen el disc. Bueno, doncs també, justament, un tema molt polític, no?, i reivindicatiu. També, doncs, que vivim ara, no?, amb l'auge de...
d'una política molt extrema, no?, i de postures molt extremes, i per tant, no?, ells se marquen aquí, no?, de la seva postura, òbviament, i bé, i comentar-vos que el xocolat, aquí ens teniu...
amb una botiga, com sempre dic, pleníssima de discos amb un tresor fantàstic. Tenim novetats, però també comptem amb aquests vinils de segona mà, tant per col·leccionistes o per recuperar aquell disc que tant t'agradava abans i a la fi el tornes a trobar a les seves mans i ara fins i tot tenim els CDs de segona mà que un reclam, bueno, ho tenim perquè ho demanaven els clients i també està funcionant molt bé, per tant, tenim...
Aquests dos formats que encara funcionen moltíssim. Idò, fantàstic, hi pegarem un vot. Moltíssimes gràcies, Anita. Moltíssimes gràcies i bona setmana. Gràcies. Gràcies a Anita Sancho. Des de Xocolata hi hem de pegar un vot ara per veure les novetats que hi tenen, una de les quals és aquesta de Dave Bufalós, el disc País, i concretament aquest tema titulat Feixista.
Això és el que et diuen, tu saps molt bé. Feixista te'n criden, això és el que ets, perquè això és el que ets.
Dius que Déu és amor i l'amor du al cel. Però greix i lesbianes s'han de cremar l'infern. Però si escoltes a Déu i no xerres per ell,
t'adirà vine amb jo el dia de l'orgull gay. Somrius a parlar, l'òlimpés entre les dents, no tens cap vergonya de dir tot el que sents. Que és el que et diuen, tu saps molt bé,
faixista te criden això és el que ets perquè això és el que ets
Volen aquells cercant ossos per tot, els enterraries ben avall dins un cot i t'omples la boca xerrant de llibertat i quan ningú mira aixeques ben alt el braç.
Feixista, la cançó de Dave Buffalo, en la qual mos hem acomiadat xocolat i pegarem un vot durant aquesta setmana. Nosaltres tancam aquí el Bon Dia i Bona Vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània, un programa produït per Ana Maria Morena, conduït per Antomé Martí, que pot saludar,
des d'aquí, des de Canal Cove, Espai de Cultura, i que vos convida a continuar sintonitzant l'Ona Mediterrània i connectats també a l'actualitat a través de Diari de Balears. Demà, a partir de les 7, redifusió del programa El Trebus con 100 estels. I a partir de les 8, bon dia i bona vida. Gràcies, Déu-n'hi.