Dones que no teniu pa, i en els fills deu figues saques. Això, això són ses paperetes, que vos donaren ses dretes.
Per què nació a votar? Per què nació a votar? D'on es que no
Fins demà!
M'enyoris d'aquesta manera tan rara que t'ho fas. Pensa en ses tornades que me dimiten i que me fan dubtar. Si estava cansada era per no sabre fer.
Fins demà! Fins demà!
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània, un programa produït per Ana Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí, que vos saluda des dels estudis d'Ona Mediterrània, situats a Canal Cove, espai de cultura, aquí al Castantic de Palma. Tot d'una, vos oferim quins són els principals arguments perquè mos acompanyeu fins les 11 des de matí.
del que va i de les mutues i les granges, d'esta gent i el port de pa, d'esta gent i el port de pa. Una economia fora del circuit del capital, una economia fora del circuit del capital, del circuit del capital, les zones materialitzar democràcia radical.
Competir és un luxe que no me'n pot permetre sufer-se, cop, cop, cop, fera. I gaudint del nostre temps, compartint tots un espai. I gaudint del nostre temps, compartint tots un espai, convertint tots un espai. No inventem-nos el consum, serà millor i més gran.
Dignitat, refundem la dignitat, ateneus cooperatives, pobles, autogestió.
Reaproviemos de la vida al Treball Cooperative.
El treball cooperatiu, el treball cooperatiu. En salut i en energia hi ha un ensenyament d'actiu. Hi ha un ensenyament d'actiu. Estanint el suport mutu, un ariet col·lectiu. Estanint el suport mutu, un ariet col·lectiu. Un ariet col·lectiu, premi del poc.
Fins demà!
Cogobera, hey!
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Som al Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència modulada o també a través d'onamediterrània.cat. Avui tenim tot d'una mos connectarem amb en Pep Vergé per repassar l'actualitat esportiva i també econòmica. Entrevistarem Pere García.
autor del llibre Obrers i Sindicats i també tindrem la nostra connexió de cada dilluns amb en Llorenç Capellà. També vos oferirem algunes entrevistes de la plataforma audiovisual Vida i un repàs a l'actualitat. De fet, ara mateix vos oferim un primer repàs a l'actualitat a través dels titulars de Diari de Balears i també de VilaWeb.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears trobam en primer lloc la notícia que diu Confiure.cat, una iniciativa per a catalanitzar els dispositius electrònics. També hi trobam. Les Balears registren 25 denúncies per violència masclista.
El dia el Consell comemora el centenari de la Constitució com a municipis independents de Consell, Lloret de Vistalegre, Mancó de la Vall i Ses Salines. També destacam que Lluís Apesteguià dona explicacions a la militància de més per les presumptes irregularitats a l'Ajuntament de Deià i Llull, el Diccionari Català Valencià Balear i els Glossadors en una reivindicativa i multitudinària nit de l'edició
i de la lectura. Fer molt en català exigeix al Consorci Militar de Menorca que respecti la llengua catalana i la toponímia. Maria Victoria Sacall. Alguns autors escriuen per saber coses que no sabien, diu en una conversa amb en Josep Antoni Calvo. També...
Des de Diari de Balears vos oferim la notícia que la UIP aprova un pressupost de 203 milions d'euros per el 2026, que Gabriel Esquerrer ara situa la transformació de Magaluf com a referent d'èxit en la col·laboració público-privada, i que Canoleo torna a obrir el seu pati a la creació contemporània amb el projecte Art al Pati.
També destacam que el Collegium Musicum celebra l'hivern amb un extraordinari concert de Nadal i que Armengol, en el sopar de Nadal del PSI-PSOE, diu que ara més que mai val la pena lluitar. També destacam que la plataforma 31 de desembre convoca a manifestar-se dia 30 a les 18 hores a Palma perquè autodeterminació és democràcia.
Vos ofereix, Diari de Balears, les 12 raons que fan que el 31 de desembre sigui la Diada de Mallorca, raons per ser dia 30 a la manifestació perquè mobilitzar-se serveix i perquè Vox hi està en contra. Tots aquests arguments i moltíssims més els trobeu a Diari de Balears, on trobareu també una selecció dels millors plats alternatius per a celebrar.
Aquest Nadal, els millors plats tradicionals i vegans, el menú de Nadal més mallorquí i els millors dolços quesolans per aquest Nadal. Tot això, diari de Balears, on anem ara a Vila Web. Ja hi trobam com a principal notícia destacada ara mateix. Tensió a Badalona, un grup de veïns bloque l'accés a la parròquia que ha d'acollir immigrants desallotjats.
També destacant que el PSOE s'enfonsa Extremadura, però el PP necessitarà Vox, que no vol la candidata del PP a presidenta. Més qüestions. S'ha mort la periodista Patricia López, que va investigar les clavegueres de l'estat espanyol. I també destacant la Guàrdia Civil critica durament l'ús exclusiu de la belisa B-16 i alerta dels riscos d'accident greus.
De València, Equif, Alcuts o Constantinople, quan el topònim mostra el conflicte. És un altre dels reportatges que ens ofereix Vila Web, que també ens ofereix una traducció de The Washington Post. «Orban maniobra per romandre el poder d'Hongria encara que perdi les urnes».
Aquests són, idò, els principals titulars Hores d'Ara del Diari de Balears i també de Vila Web, on anem ara a la secció d'opinió del Diari de Balears. Allà hi trobarem diversos articles destacats. En primer lloc, el d'en Jaume Bordils, tot acordant...
Tot recordant Melià Pericàs. El d'en Rafael Borràs. Tornarem a encendre espelmes pel Sàhara Occidental. El d'en Joan Lledonet. Parlem de rics i d'immigrants. El d'en Borja Cruzalegui.
O The Mert, la fregància del model de residus del PP. En Joan Vicenç Lillo, que titula Un home bo. I Lila Tomàs, el Nadal d'en Guany requereix més optimisme. Tots aquests arguments se trobau a diari de Balears, de Balears.cat. Començam ara ja la nostra zona d'anàlisi.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre. Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornemire, número 9, primer, primera. De voler el cort anglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Actualitat, anàlisi, reflexió, debat, a bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Avui és dilluns 22 de desembre de 2025 que per cert la gent que estigui pendent de la loteria pot resseguir els resultats a través de diari de Balears de Balears.cat a Dalt de Tot trobareu la portada a Dalt de Tot i trobareu l'actualització del sorteig a mesura que se va produint Pep Berger, molt bon dia
Molt bon dia. Tens confiança dipositada en la loteria? Sí, la veritat és que sí, com cada any. En guanyen per aventura una mica més que mai, no? Estic absolutament convençut que en guany serà el nostre any i que qualque cosa trobarem. Sí, sí, trobarem. Així m'agrada aquesta actitud que s'ha de tenir davant la vida. Sí.
No, no, ho veig clar, a més, eh? Ho veig claríssim. Ara mateix no firmaria treure el que deien antigament un duro per passada o un cinquè premi, no? No, no, no. Basta per ser grossa, grossa, no?
Sí, ara mateix sí. A mesura que vagin passant les hores, per ventura... Anirem abaixant t'expectatives. Sí, però de moment ho tenc clar. Bé, ventura... La temporada de Mallorca se pot resumir així, també. Anar abaixant t'expectatives. Anar abaixant t'expectatives, sí. Sí, bueno, la veritat és que...
Ara és l'única expectativa que té el Mallorca, dir jo, és... Salvar la categoria. Aconseguir la permanència, sí, per aventura, si tant vols, intentar jugar una mica millor, no? Entretenir una mica més. Jo amb això cada vegada estic més convençut que és necessari, que el futbol és un espectacle, és una forma d'oci, no?
I crec que l'estan matant tant a tots d'avorriment. I crec que si tu tens... És evident que hi ha passió, que hi ha molts factors que hi influeixen i que t'és igual si te diverteixen o t'avorroixes, no? Hi ha aquest grup de gent que existeix. Però també és vera que n'hi ha molts que estimen el Mallorca, que valen el Mallorca i que acudeixen normalment en el Mallorca que està fins al nas per d'avorrir-se.
Sí, sí, no ets el primer que m'ho diu, diguem. És un comentari bastant generalitzat aquest darrers temps. És que veure com t'avorroixes un diumenge sí, s'altre tan bé...
N'arriba un moment en què te fa recapacitar i dius, escolta, men, si això realment me val la pena. Sí. Això és un patiment. Sí, sí, sí, sí. Perquè a partir d'una hora d'anar també, men, som moix no és un cúmul de comoditats. No, no, no.
has de parcar en fora, després per sortir, si surts quantes partits ha acabat i no 10 minuts abans, hi ha unes coses quilomètriques de cotxes, vull dir, no tot són facilitats i, per tant, el manco que hi vas, crec que aquest espectacle sigui bo, el manco qualque dia, però és allò que diuen, no?, que per veure un partit bo n'has de veure molt de xerets, molts, però... Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Però bueno, aquí estem. De totes les formes, les festes de Nadal no hi ha bé, perquè el Mallorca està en 13a posició a 3 punts dels decens. Jo crec que feia moltes jornades per no dir si a cap vegada va estar millor. Crec que és una de les explicacions millors des que va començar a seguir.
L'objectiu del darrer partit era aquest, era passar unes bones festes, no? Sí, home, això l'objectiu realment era gonyar. No, no. I el Mallorca que se va col·locar ser a un, el que passa és que si després fas balandes partit et ser qui hagués pogut gonyar. Sí, i si hagués perdut, hagués estat injust. No.
Sí, sí, sí. Per tant, bueno, un empat ja va anar bé. Però, clar, ja estàs a tres punts, eh? I ets molt a prop de... de la coa. Sí, sí, una mala ratxa de dos o tres partits seguits t'enfonsa, no? Efectivament, efectivament. I després, que sempre se produeix qualque miracle de qualque kit d'aquests que encerten el mercat hivernal i amb molts fitxats, eh? Uep!
També és vera que poden pensar que pot ser el Mallorca, aquest. Però no ho pensàvem. Pensàvem que el Mallorca no encertaran-se els pitxatges o que serà un desastre. En canvi, de la resta no ho sabem. Podria ser que el Mallorca encertar-se'ns les contractacions d'aquesta ivència que en fa.
perquè això d'en Dani que ha estat, és a dir bé, després del mal rotllo i tot això parteix i això jo crec que pot t'aparès que tancarà la ferida o continuarà per allà el mal ambient? Mem, aquesta ferida està tancada tant en tant que en Dani se n'ha anat el que passa és que jo crec que
No és una plantilla que diguis, eh, és reina el companyerisme i el bon ambient. Crec que no és escàs. Crec que no és escàs. I ara ja no hi ha en Dani, però crec que no és que tots siguin flors i violes, saps? No, no, no, no va tot com hauria d'anar. Ni molt manco. De fet hi ha...
futbolistes que el seu rendiment està molt per davall del que s'esperava, no? I estic pensant, evidentment, en en Pablo Torre, que va fitxar el Mallorca per ser el cervell de l'equip, perquè conduís el Mallorca en el seu joc, no? Fos el fil conductor del Mallorca.
i no és ni titular, Pablo Torre, que és un futbolista que el va fitxar al Barça i que era una promesa del futbol espanyol. En Sergi Dardé tampoc està molt lluny del seu millor rendiment. Molt, però. En Jean Virgili ha demostrat del que és capaç, però que ja saben que és bo, que pot, bueno, li fa falta un poc de regularitat, que demostre la seva qualitat,
algun partit més del que ho ha fet fins ara no basta en sobre que és bo ara ho hauria de demostrar qualque vegada i jo crec que un poc és la tònica d'aquell Mallorca que no acaba de els futbolistes no acaben d'oferir el seu millor rendiment de fet diria que estan molt en fora del seu millor rendiment
El Mallorca anirà en el mercat d'Ivern. Vull pensar que sí. Vull pensar que sí. I què li fa falta?
Això és la pregunta, sí. Sí, que li fa falta i que hi hagi de dir que 11 futbolistes. Bé, ja sabem que 11 futbolistes no pot ser... No, no, no. No, i per fer un lateral dret i un lateral d'esquerra sí que és urgent. Ja. Perquè per banda no s'entren en una facilitat a vegades...
Una mica excessiva, no? O el Mojicà, per exemple, divendres passat a València va ser un festival. Aquest home, jo no ho sé, però ara mateix no està en condició per jugar a primera divisió. Partits com els que va fer divendres el desagraditen per complet.
Per tant, fa un lateral dret per substituir Mafeo, jo, quasi-quasi, te diria que és obligat, també. Per tant, un lateral dret o un lateral d'esquerra. Tot això perquè no és fiant d'en Mateu Morel, perquè si aniràs bé, també podria ser una alternativa, però bona. I un central també sembla evident que fa falta, perquè l'enconvola, de moment, no acaba d'entre ser lesions, i que quan juga tampoc està gaire encertat,
saps, vull dir que en el final fan falta un grapat de futbolistes quasi, quasi te diria que per totes les posicions no tant però sí, fan falta bastant de reforços ara pensava que en general en el futbol mundial els laterals cada vegada són més escassos diguem és
és bons bons bons perquè clar se'ls demana una tasca defensiva impecable i si pot ser ajudes o pujades fent de carrilers fins a dalt de tot jo diria que això és una de les novetats que antigament un molt lateral la seva principal feina era que no passaves avui en dia no
Avui en dia, això va bé que ho faci, però també és tan prioritària o més que s'havia d'atacar, perquè s'ha de convertir en un atacant més. Moltes vegades el lateral ha d'arribar fins a línia de fons, perquè el teòric extrem... Se'n va cap a dins.
ha canviat un poc la funció habitual del lateral. Sí, sí, i n'hi ha pocs, avui en dia. Sí, sí, però l'important és el final del defensament. També és vera, pel Mallorca, per exemple, ara ho pensava, pel Mallorca tampoc han de demanar, no sé... No fa falta en cap 1, ja no se van de com un no, és igual, si defensa Mero Mancomé ja no es conformarem. I tant, i tant, i tant.
I d'això mateix. Vinga, anem a sa primera divisió, a banda del Mallorca, tenint, bé, un Madrid que anirà, ja mos coneixen sa història, Beno Blanco, no? Anirà millorant. I el Barça que ja és com el Madrid, que diguéssim.
Per un penal que li piten o no. I que no em vas expulsar un del Vida Real, també? També, també. Ah. No, no sabia si ara te l'olvidaves a posta o... Què va ser? El minut 80, l'expulsió? No, 39. 39.
Sí, rà, justa però, justa, però era decriminada la minyamal. La minyamal se va de cuidar, se va de cuidar. És que, és vera però, que el Barça cada vegada és més com el Madrid. T'apareix. Sí, sí, això ho vull clar, eh? Bé, com la de la loteria. Sí. Ara mateix ho vull clar. I és vera, de més, que cada vegada s'assemblen més.
és evident, home, és evident que lo dels àrbits jo quan el Madrid acusa el Barça d'en Enrique Negreira i totes aquestes coses, me fa ganes de riure perquè diu, tu basta que vegis un poc de futbol dels darrers 10 anys per donar-te'n compte que és impossible que el Barça hagi comprat els àrbits o hagi pagat els àrbits perquè li fessin bons arbitragis si no, que tinguin els dos besos
Sí, efectivament. De totes formes, també he de dir que no sé si ara paguen d'una manera més eficient o el que està passant, però per avui el Barça ja no és un equip desafavorit per els àmbits.
Avui per avui el Barça és un dels equips, com el Madrid, que més favors arbitrals reuneixen. I això s'ha de voler reconèixer i dir en vou alta. No ho sé, no ho sé. El gran perjudicat avui dia del món de l'arbitratge... És l'Atlàtic de Madrid, diguem-ho. Sense cap dubte, correcte. És així, és així. Cadascú mira en ses oberes... No, no, però sense forofisme ni nirvis, vull dir...
Madrid i Barça jo crec que és evident que reben... Basta mirar aquesta darrera jornada. Mira que avui en dia... Impulsió i penal. Mira que avui en dia hi ha estudis de qualsevol cosa i no hi ha estudis sobre això i no n'hi podria haver, no? Més intel·ligència artificial i tot això avui en dia anar processant dades i veure, no? Objectivament...
El número de... Me refereixo a la història del futbol, eh? Quan de penals... Clar, que sigui tot, mai serà perfecte s'estudi. Perquè realment, suposo que coincidiràs amb jo, que un àrbit pot...
canviar el signe del partit de manera molt més sutil que evitant penals i expulsions i coses d'aquestes. Sí, és cert. I també és vera que no és el mateix un penal en el minut 12 que serveix per obrir el marcador, un penal en el minut 80 quan ja va guanyant. Efectivament. I no és el mateix una expulsió en el minut 90 que en el minut 39. Exacte. Són coses diferents.
Sí, sí, sí. Per tant... És difícil, és difícil de fer. Ja està. Jo és que m'ho sap greu. Crec que això del Barça i els àrbits és com un ataque sistori, no? Això no mai havia estat així. Ja. Però ara crec que...
Tu ho vols també, no? No, no, no, no. No ho veig, no ho veig. Al contrari, veig que li perjudiquen. Però he de reconèixer que supos que... És a dir, hi ha dues teories madridistes, diguem. Hi ha la teoria d'en Florentino Pérez,
que és gonyar sempre i que t'afavoresquin sempre i que t'apitin penals a favor i que expulsin els rivals i que pitin en contra del Barça i tal, no? Aquesta és una... I després hi ha la teoria d'en Tebas, que també és madridista, ho has reconegut ell mateix, que és... Bé...
no ho han de fer tan descarat com bé que el Barça estigui fort també perquè així té més mèrit el triomf del Madrid a part que té més negoci sa lliga perquè sigui una lliga on sempre guanyàs el Madrid tampoc tindria cap valor, no?
i a més a més si en això hi afegim que la supercopa aquesta no sé què passarà el dia que no hi va el Madrid i el Barça no sé si el tema sobreviurà en aquest fet si és que passa mai per altra banda m'expliqui
Sí, sí, perfectament, perfectament. Mem, jo no he compartit la teva teoria, no? Jo crec que realment el Barça ara s'ha tornat amb un gran imitador del Madrid. Sí. De fet, homeu. A canvi de no ficar-se en política, a canvi de que en la porta no se fiqui en política. Escolta, no he escoltat.
raonable ah, això estic d'acord amb el que diràs ara de per què s'ha pagat tant d'anys i tant de dobbers en Enriques Negreira jo tampoc i ja no confiaven que tu me donessis llum no, no, no, al contrari és a dir, no, no, amb aquest aspecte
La qüestió és que, clar, de fet, tota aquesta porqueria que llança el Real Madrid fa que qui realment volem una explicació, que som els socis, o sigui, els socis del Barça, volem saber per què se li van donar endobles en aquest personatge.
Jo a vegades dic, mem, escolta, si aquest home el que feia, eres vicepresident dels àrbits, i per què creu que li poguessin donar dos bes? No, no, mem, molt seriosament, vull dir, mem, si era vicepresident dels àrbits, i...
Per aventura li compraven randaflors. Per què? Per anar d'excursió. Feia de guia turístic. Per què? Jo trobo que el soci del Barça mereix una explicació més enllà de tot el renou que faci el Madrid. I, evidentment, si li pagàvem perquè mos arbitressin a favor, aleshores l'havien de fer reclamar que mos tornin els dobbers, perquè no...
És obvi que no va anar bé, això. Bé, no ho sé, però qualque cosa s'hauria de fer, està clar. Sí, sí, sí, sí. Bé, la qüestió, que el Barça-Vegonyà 0-2 dint Vilareal, amb un penal que va servir per obrir el marcador, no? I un expulsat del Vilareal. No fos cosa que reaccionassin el minut 39.
No, però va ser un just guanyador al Barça. Va ser molt millor. T'apareix? Sí, sí, segur.
ho dic sense ironia el Letic de Madrid 0-3 el Letic de Madrid està allà 0-3 va enfonsar el Girona no sé si definitivament sí, sí ah, no, ja ha passat a tercer o encara és quart el Letic de Madrid no, és tercer ja ja està allà on o sigui, si ara que va baixar tu donaries per bona la temporada
Sí, però això és com quan el Madrid l'ajudaven tan desquiladament els àrbits que els barcelonistes deien, no, no, no, tots engonyats, la Lliga. Però ho he fet segons. Bé, però el Madrid es juga fora categoria. Si li han regalat, clar. Sí, exacte, exacte, exacte. Per tant, la dàtica és això, també anant primers a la nostra Lliga. Enhorabona, idò. Gràcies. No n'hi hagués a fondre a la tortuga de celebrar-ho, però ja ho dic.
anem primers beníssim de primera no sé si han de destacar res més per sa banda de baix veus qualcos d'aquests que diguis nous sorarans ja el llevant i l'alviador ho tenen molt complicat molt complicat ara també és vera que sa propiedad per exemple de l'alviador està fent esforços i sa xerra molt de que faran fitxatges importants el grup o aquest Pachuca de Mèxic
Sembla que volen dur futbolistes d'un cert renom i més o manco contrastats. A veure si fan reaccionar l'equip. De moment ha fitxat l'entrenador del Vallaudit, que està a la segona mitja de segona divisió. I que era un entrenador qüestionat. Però bé, veurem què passa.
Bé, que pegàvem una oiada a la segona ref, aquesta.
Sí, la veritat és que la jornada ha estat apassionant, no? Uh, m'hauria agradat veure aquest... el partit del Balears-Barça m'hauria agradat. Vore'l no. Sí, sí. Si no veia malament, anava en 3-0. Sí. I l'edit Balears no va saber comptar el resultat i va que va empatant a 4, no? 4-4. Perquè era un... que ho tenien guanyat i no ho van saber mantenir i va empatant. Va segon, l'edit Balears, per darrere...
la Unió Esportiva Poblera, no?, que té un partit manco i que va s'empatar amb el Terrassa, que havia estat el darrer botxí de Saltat i Balears. La Unió Esportiva Poblera sembla que a poc a poc se va desinflant una mica. La classificació se va estranyent. La Unió Esportiva Poblera no vagonya, Saltat i Balears no vagonya, el Barça bé, que ara xinquià tampoc vagonya,
A poc a poc, les distàncies se van fent curtes. Però bé, un empat a fora del Porreres, que va empatar dins el camp de l'Espanyol. Sí, 0-0. I l'Andrat va empatar a la plana davant del Bar Bastro. Com anirà això? És a dir, el Porreres està a la part baixa...
El Porrera ho té complicat, va canviar d'entrenador, es ve que perd poc ara, però si no suma de 3 entrats serà molt difícil que surti d'aquí. Per tant, hauria de sumar de 3 entrats qual partit per anar per amunt. I l'endratge... I l'endratge, bueno, en principi està fora des de 100, però està a un punt des de 100. Sí, sí, sí. Ha de continuar com fins ara, però no se pot...
A dormir ni un minut perquè no se'n donarà compte ja i serà a baix. Sí, sí. Ha d'anar viu amb això. Pep, hem de tancar però no sé si m'haurà deixant qualque cosa important.
Bueno, això del bàsquet, no?, de primera federació. Varen perdre 12 equips mallorquins, però en aquest cas s'ha de significar la derrota del palmer, que va perdre 45 a 115 amb l'obrador i, si no vaig malament, la derrota més avoltada que s'ha produït mai en aquesta categoria. Jo...
una autèntica païssa 45-115 s'han de fer les coses molt malament la veritat és que l'equip o la junta directiva està fent, intentant reaccionar
ha canviat d'entrenador, ha canviat jugadors, però de moment la cosa no va, no va. Idò, res, Pep, desitjam bé, en fi, un any que dins del que cap esportivament, per mira, ha anat bé, el banco que l'any que ve vagi...
semblant, no? una mica millor sí, sí i per l'altra més també que va molt bé tot Pep que tenguem molta salut això és la principal avui és el dia de la salut diuen, no? ja que hi som però si no es toca qualque cosa tampoc passa res jo ho tinc difícil en guany què dius ara? sí, sí no jugues? crec que no
Anima. No, no, Ida, molt malament per part teva. Així és impossible que te toqui. M'he apostat més per per la grossa de Catalunya. Aquesta vegada. Ja està bé, ja està bé, Ida. Bé, menys ja sort, Ida. Sí, igualment, igualment. Pep, moltíssimes gràcies, bon dia. Vinga, una ferrada forta. Salut. Salut.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
I a Onamediterrania, el 88.8, a la freqüència molt dada, onamediterrania.cat, és el moment de parlar-vos d'una realitat, d'una agència de viatges, Ventura Tours, Dones Viatgeres, una agència de viatges nascuda a les Terres de l'Ebre, que organitza viatges per a dones que volen viatjar soles, però acompanyades d'altres dones com elles.
Per això ens hem connectat ja a en Laura Ventura. Laura, molt bon dia. Hola, molt bon dia. En primer lloc, teniu un any de vida, no?, aquesta Laura Ventura Tours.
L'agència? Una mica més d'una agència. Som a començar després de la pandèmia, però es podia fer el que es podia fer. Està bastant limitats i més que els dos últims anys hem anat
i hem anat creixent i hem anat fent cada vegada més viatges. Feix aquest programa de viatges, dones i viatgeres. La idea és que dones que volen viatjar
diguem soles però que en el mateix temps volen compartir viatge amb altra gent amb aquesta mateixa situació altres dones també que viatgen soles i aleshores ja heu fet diversos viatges d'aquest estil
Sí, sí, sí. Bé, la idea era aquesta, vull dir, hi ha moltes dones que volen viatjar i pel motiu que sigui, o trien fer-ho soles amb tot organitzat, o simplement és que potser la parella no els acompanya en el de viatjar, o que no tenen parella i les amistats tampoc. Llavors, el que volíem era crear aquest espai còmode al final, són grupets molt petits, de màxim 12 dones,
per a que puguen viatjar, que no tinguin que estar ni pendents de ningú, o fer-ho absolutament a soles, o anar en un altre tipus de grups més grans, mixtes, que de vegades no els agrada. I llavors per això vam començar a fer aquest projecte.
i hem anat fent poc a poc, bueno, vam començar amb destins més per Europa i després hem anat ampliant destins ja també pel sud-est asiàtic, per Àfrica, ara començarem també en Latinoamèrica, anem ampliant destins poc a poc. I Laura, per què cada vegada hi ha més dones que viatgen soles?
Bueno, precisament per això que ja potser no hi ha... Les nostres clientes en general solen ser ja a partir d'uns 50 anys, no és que nosaltres posem límits, però vull dir, és el tipus de clientà que tenim, i és una clienta ja, això, que si té fills ja els té grans, i tal, ja tenen una certa llibertat, i llavors el que volen és això, és tenir-ho tot, viatges còmodes tots fets,
I viatgen soles per el que deia abans, perquè de vegades no volen esperar que els amistats o la parella es decideixin, o no els agrada, o no els vagi bé, o no puguen. I llavors no volen quedar-se a casa precisament per no tindre la companyia adequada per viatjar. I són persones viatgers, inquietes, que diuen...
Si no puc viatjar amb la família o no puc viatjar amb les amigues o amb la parella, vull anar a altres dones. A més també té aquest punt de dir, ostres, també coneixeré altres dones com jo. També surts una mica de la teua zona de confort, que això també està xulo com a experiència. I la veritat és que n'hi ha moltes dones en aquesta franja d'edat que volen viatjar molt.
I, bueno, entenc que se creen vincles i amistats, no?, entre aquestes persones que comparteixen viatge i experiències. Sí, la veritat és que sí, perquè clar, van ben sols, no? Arribes sols, no van mai sols, perquè nosaltres també, a part dels guies en destí, nosaltres sempre les acompanyem des de...
des d'aquí, des d'allà de l'aeroport de Barcelona. Però, clar, ara, perdona, que mai m'he perdut la pregunta. Els vincles, sí, perdona. Els vincles. Llavors, clar, es venen soles, fan relació de seguida en la resta de companyes,
i la veritat és que surten moltes vegades vinques després del viatge segueixen quedant o inclús queden tot el grup per fer un dinar o algunes d'elles que són més a prop fan amistat d'aquí per exemple de les Illes Balears tenim bastantes clientes de Palma i moltes vegades venen soles sense saber que el mateix grup potser van dues o tres persones més de Mallorca i diuen
Jo vinc de tal, agafem el mateix vol. Ja aquí, en el cas vostre, com que ja hem d'agafar un vol per arribar a Barcelona, ja comencen moltes vegades el vincle abans de començar el viatge. Perquè parlem pel grup, que fem un grupet de WhatsApp i ja diuen, ostres, que jo agafo un vol des de Palmas, però jo també. Ja creen aquí el primer vincle en aquest cas. Quins són els viatges que heu fet fins ara?
Bé, doncs ja tenim molts destins per Europa. Per Europa, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser.
fem ja bastants i després ja en l'any, el 2026 ja estrenarem també un parell de destins a Sud-amèrica i també fem Nova Orleans, Nova York, bueno, tenim un amplimentat i anem ampliant. Si ara, diguem-ne, hi ha gent que mos escolta que pugui estar interessada, d'on pot treure més informació?
Doncs mira, tenim les xarxes, però on tenim més informació és a la nostra pàgina web, que és donesiviatgeres.com. Està l'apartat de viatges programats, tenen tots els viatges que hi ha ja programats pel 2026 i n'anem traient continuament i dintre de cada viatge trobant tota la informació des de programa, hotels, quin cou, el preu, tota la informació de cada viatge.
A part també tenim un grup informatiu, un canal informatiu de WhatsApp, on anem amb els que volen estar al grup per estar informades. Cada viatge que anem publicant nou l'anem passant per aquest canal informatiu perquè estiguin assabentades sempre del que traiem nou.
Ara per el 2026 quins són els viatges que teniu? O ja els teniu tots tancats? Estan tots tancats o com funciona? No, tots tancats no estan, ja els tenim publicats, en tenim bastant de publicats ja, però després anem traient. Tenim alguns a la web que encara estan com a pendents de posar la programació.
però ja en tenim bastant bé publicats, ara els genets tenim, bé, fem Lanzarote, el febrer fem New Orleans i Lapònia, ja en tenim bastants, al març també ja els tenim publicats, Setmana Santa també tenim uns quantes escapades pels dies aquests del pont, com pot ser Praga, Holanda, Estambul, bé, sí, tenim uns quants, de cara a l'estiu també els països més del nord d'Europa.
també en tenim ja de publicats com Escòcia, i estem pendents encara d'altres, i estem treballant i els anem traient poc a poc. Idò, Laura, rematem a la nostra audiència, si volen més informació, en aquesta web, donesiviatgeres.com, i en tot cas, ja ho sabeu, si teniu més informacions, mos ho podeu fer arribar aquí a una mediterrània.
Molt bé, moltes gràcies. Moltes gràcies, Laura. Adéu, bon dia. Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Dia 30 de desembre, a l'hora baixa, a partir de les 18 hores, farem la manifestació que sortirà del passeig del Born a favor de l'autodeterminació. La manifestació de la diada del 31 de desembre, que és la diada que per història i per tradició s'ha guanyat aquest lloc a Mallorca. Això és vida, començam.
Començar amb aquest episodi ja número 92 d'Això és vida i avui tenim el plaer de tenir com a convidada de la nostra entrevista en Agnès Llobet. Amb ella parlarem evidentment de cinema i també de tot allò que ho hem de volta i de poesia per descomptat. A la segona part farem una taula d'anàlisi on hi participarà en Pep Verger, en Josep Verger i
també amb Miquel Carbonell, amb ells parlarem de les seves corolles, de l'actualitat que mos marquen les seves corolles. Però donant-se benvinguda ja a Agnès, moltíssimes gràcies per ser aquí.
En fi, me'ls feia molt per ganes que hi fossis. Gràcies per ser convidada, la mínima que ho quadram, aquí som. Exacte. Agnès Llobet i Deia, important. Sí, sí, és matern que no s'oblidi. Exacte. Tu, bé, clar, te coneixem sobretot com a triu, podríem dir-ho així, i de fet vas començar en els 8 anys.
Sí, sí. A veure, Xenta Dramàtic Dimarco, que era l'Aleona Dimarco, que és aquesta gran directora que venia italo-americana, que venia un poc de realisme americà d'aquelles dècades anteriors, se venia a jubilar a Mallorca. Va venir a jubilar-se a Banyal Bufà, però com que un artista...
completa com era, no se jubila mai, va decidir obrir una escola de teatre i va coincidir que la varen posar a Espon d'Inca, a dos carrers de Canostra. I jo feia com un anyet que demanava, no sé per què, a mon pare i a ma mare que volia fer teatre, que volia fer teatre. Ah, sí?
I ells cercaven, cercaven, van aconseguir com els xesfortes, que en aquell moment estaven a les escoles xesfortes, estaven al poble espanyol, justament van trobar-la, van apuntar-la dos mesos abans que acabés el curs, però després d'aquell estiu va ser quan obrien el centre dramàtic dimarco davall de Canostra, no es poden dir que... I llavors van començar allà i aquí va començar amb els vuit anys. I és una vocació, diguem?
Sí, sobreviure en aquesta professió ha de ser vocacional, igual que moltes altres o algunes més altres, però sí, sí, és molt vocacional. Bé, estudies a Barcelona, si no vaig equivocat, però jo és que te'n record ja de molt jove fent teatre, en aquest cas, és el que jo record primer teu.
Sí, a veure, també és d'aquestes coses que la professió artística o d'actriu sempre diuen també sa sort i juga un paper fonamental. Jo crec que sí, que sa sort també ses coincidències, ses causalitats i en aquest cas va ser que a uns estudis que jo havia fet a Barcelona un actor o director va fer com una substitució en el mestre que jo tenia
I aquest director, que em va conèixer un pocs més a feina, jo encara era estudiant. I just l'any que jo feia, havia acabat tercer, aquell estiu el varen cridar de Barcelona per dirigir a Mallorca. I havia de fer un càsting així amb un parell de candidates, i ell m'ha proposat a mi que també m'havessin. I jo estava encara, o sigui, jo vaig fer tota la gira d'un dia d'estiu, quan jo després cursava quart a l'Institut del Teatre. Vull dir que jo amb 22 anys, com que ja vaig arrencar aquí a la...
a ser professionals. Llavors, és a dir, has fet tele bastanta, bé, sèries aquí a Balears i també, sobretot, crec que a Madrid has fet molta feina de tele i de cinema, no?
Sí, l'audiovisual sempre. La meva escola va ser aquí, Véteres, amb aquell moment de llàgrima de sang, que a més va ser una escola de... vaig estar gairebé 4 anys, més de 300 capítols, que això era com un privilegi. Era ser llicenciada i entrar a fer això, però jo va ser... s'agrada. Jo va a Mordegans, Hotel Bellavista...
Sí, amb Udecans va ser ja a la darrera, tot el Vella Vista va estar per enmig, el mitjón per enmig, i sí que entre aquelles tres primeres i amb Udecans, que sí que va ser a la darrera Mallorca, va començar també tot el perible madrileny, que també va ser d'aquestes caramboles que visen al final...
un dels caps de producció d'aquí de Mallorca va canviar de bàndol i lloc de producció se'n va anar a fer de representant i mos va demanar un parell de Mallorca si volíem ser la seva primera cartera d'actors i actrius i d'ençà llavors estic amb ell
i estant allà també, un altre director que era amic seu em va preparar una prova, aquella prova no va sortir, és cap de dos mesos aquest director va tenir un projecte propi que va ser la Sonata del Silencio i va dir aquesta nina l'heu de veure i va ser el primer paper a Madrid i d'això ja fa uns anys d'ho heu fet jo. Llavors pot ser que hi hagués una època que com a Tabàra m'encaçallà molt amb una dona d'època que m'apresca una cosa així.
A l'audiovisual sí, de fet, un dels grans canvis de... Va haver un moment que vaig dir, no puc més, vull fer en texans, vull fer en americana, en moderna un poc, i fora Rissos, fora Corset, fora... I em vaig tirar els cabells, els cabells molt llargs, vaig dir, hem de fer un canvi, un canvi de proposta, i me'n vaig tallar però curs, curs a l'o garçom directament.
I es vora que a la televisió hi ha hagut grans moments, que també aquell va ser un dels grans moments en la època, que era el 80 o el 90% de les propostes de ficció. I has fet, clar, també grans produccions, com La Casa de Papel mateix, Las Chicas del Cable, no sé, ja top, no? Això ja seria top o no?
No, jo crec que no, perquè depèn d'en quin terme xerrem. És a dir, és vera que en el cas de La Casa de Papel, el paper era gairebé una petita col·laboració, a La Xicaa del Cable sí que ja hi havia un repartiment amb una trama, de trama en relació amb algun dels personatges principals.
però jo, en realitat, depèn d'on posis el focus per dir una gran producció. És vera que són produccions amb molt més Ws que segons quines, però és vera que sempre defens que en el final
Si hi ha més d'obes, només se redueix que la tècnica és un poc més, hi ha material més modern, i sobretot que a vegades hi ha un poc més de temps. Perquè la ficció en el final, el gran resum és un minut de ficció costa x euros. Exacte.
Que entre altres coses és un dels grans parlaments de per què aquí i vèteres no tenim ficció. Ui, de tot això en vull parlar, també en vull parlar. Que si se redueix en el foco econòmic, evidentment una ficció ben feta té un cost, com el té una fàbrica que ha d'estar en rendiment.
Vull parlar un poc de s'industrial, però abans venia el tòpic aquest, que no sé com t'he de fer, com t'he de dir, si teatre, si tele, si cinema, no sé, si pa pa... Mira, jo sempre dic, i ho segueixo mantenint, sense tele puc viure a nivell animic i personal. Evidentment, econòmicament no té res a veure les possibilitats que et dona.
No tant com fa 10, 15, 20, 30 anys ni en xerrem, ara tot està també molt rebaixat tot. Però sense teatre, jo artísticament i anímicament no podria viure. És tant així que, després de... ara fa 3 anys, gairebé, deu fer 2 anys i 9 mesos, que no em pujo en el escenari, en tant de fer una producció de teatre com toca,
I una de les coses que... I per tant, el dormir el 26 hauràs de pujar. Ja et sembrat perquè el 26 no sigui... Germí ni qualque cosa. Sí, sí. Ho deixarem aquí, no? Sí, sí, totalment. Agnès, com així heu de fer carrera a Barcelona abans, sobretot, i ara més a Madrid, inclús, no? Ara, sobretot...
l'audiovisual s'està concentrant més a Madrid, no? Sí, sí, sí, a Madrid és on hi ha la gran potencialitat, se fan coses un poc per tot. També és veracó, he de dir, que moltes coses se fan a Madrid, els productors parteixen d'allà les produccions, però hi ha molt de rodatge que se duen als País Basc,
i molt de rodatge que se compagina, com que la productora se lia amb coproduccions o amb productores o en moments de fragment de rodatge per fer-ho cap al País Basc o cap a Canaris. Evidentment, per aquests incentius... Deu tenir a veure que els governs allà aposten molt per això. Jo sempre fa temps que hi pens, i mira, com que tu has fet qualque cosa, diguem-ne,
crítica o sarcàstica sobre el turisme, jo penso que la indústria audiovisual podria ser una bona aposta per la Geller Balears per anar substituint l'aposta única per la indústria turística.
perquè és el que repetim moltes vegades, tenim els millors platons naturals, els millors platons urbans, moltes hores de llum... Per tant, podríem apostar col·lectivament per la indústria audiovisual.
Sí, jo crec que hi ha moltes línies encetades en aquest sentit. Crec que aquí s'han duit projectes de primera categoria, amb tant espai natural de rodatge, en aprofitant aquestes tendències, i que a nivell de... el que se diu un poc et servis, a nivell de... et servis és com qui dóna et serveis, no?, de lloguer d'altres coses, o més a nivell logístic, a nivell material, a nivell... és vera que crec que és una cosa que s'ha...
que s'han col·locat línies i accions per absorbir i durar-ho cap a l'indústria audiovisual, però sí que jo, des de la meva part, sí que sempre intento fer la reclamació, que crec que sempre s'obliden, que està clar que si un projecte ve de fora, l'equip artístic i l'equip tècnic, d'alguna manera, els grans, el director de fotografia véns el projecte.
Però crec que hi ha una exigència que sí que poden fer les nostres autoritats, que és que quan negocin aquests descomptes fiscals, aquestes línies d'atreure aquest capital des del turisme cap a l'audiovisual, no s'oblidin de crear clàusules que el que faci també és abraçar el col·lectiu tècnic i artístic per...
a nivells mitjans i superiors. És a dir, els actors que ens formem aquí, que per això tenim una escola d'art dramàtic que se diu Esadip, els actors que quan aquí encara no existia l'Esadip era un format a fora, però intentem sempre compaginar sa vida professional aquí i allà, estem a nivells, perquè a més és una cosa que has reconegut, Xerris Descolòquipolítica, Xerris, se reconeix sempre com a grans titulars, el talent que hi ha a nivell artístic, ningú ho qüestiona. Sobretot, darrere dels darrers
la darrera dècada, diguem, no? Sí, és ver, hi ha molt de... Llavors, que això no s'oblidi a s'hora que el rendiment no només arribi amb tanta service i logística, que qui som al nivell artístic que s'alluiti perquè evidentment no t'oferiran una claus, no posaran una claus, el que és dir, tota la fotografia ha de ser resident a Mallorca o natiu d'aquí, però sí se pot dir que no ha de ser un actor, no només ha de ser un figurant en frase. Clar.
I crec que aquí hi ha la valentia a l'hora d'apostar per la diversificació cap a la indústria audiovisual en col·laboració, potenciar i donar el suport que se mereix, la qualitat artística i tècnica de la gent d'aquí. Perquè això us cal que us potenciar, i també mos has parlat de Canàries, o ho fan això?
En aquests nivells que tu dius. No sé en quins termes, no sé a nivell d'en quin tant percents... Ho mirarem, ho estudiem. Ho mirarem, se pot estudiar. Però és igual, pot ser valès, pot ser ser pionera, no? Poden ser referents en coses que trenquin fronteres de gel. Clar que sí. Agnès, la poesia que representa per tu.
Has publicat cinc o cinc i els poes còmics, sí. Sí, la poesia a nivell així més...
Més abstractes... Bé, no t'has fet rica, en se posi, això. No, no, no estàs rica. Però això... Ni el més gran. En el teatre tampoc, i en el audiovisual tampoc. Ah, pensava que eris rica, però no, no. M'he equivocat en moltes de les meves tríes, en realitat.
No, però vull dir que no ho fas per això. No, no. En poesia és vera que a mi sempre dic que m'ha ajudat molt a ordenar el cap, a ordenar el cap allà on al final hi ha des de pensament filosòfic, pensament emocional, trauma poètic, el que tu vulguis llavors de què és, gran...
Rebull i magma, la podesia m'ajuda a ordenar-me, perquè crec que no te crees tant de... És a dir, l'abstracció del llenguatge també t'ajuda a distanciar-te, però aprofundir. És com una cosa rara, és com si la direcció és... M'ho puc distanciar molt de mi mateixa, però puc aprofundir molt en mi mateixa, a la vegada, llavors puc servir molt.
És guapo això que dius, eh? I molt interessant. Continues fent-te, diguem, independentment de si publiques o no. Sí, que l'aig de Sastre jo quedem, jo quadents i quadents sempre vaig omplint, a veure que ara necessit, vaig escriure una novel·la amb unes ajudes de l'IEB de fa dos anys, l'any passat ja se va entregar, estic en xerrades editorials. No s'ha publicat encara, eh?
No, tenc un parell d'interlocutors i jo també el 26, a part de l'escena, a part d'entrar en escena el 26. D'apuntar moltes coses pel 26. Entrevista el 26. Ja quedant per una entrevista el 26 quan hagis tret la novel·la, hagis tornat al teatre i què més mos pots confessar que faràs?
Ja sé que hi ha moltes coses que no se poden dir per pura lògica, que si no estan concretades. Sí, totalment. Hi ha moltes coses molt a l'aire. També a vegades les coses, com sempre ho dic, el nostre gran desgast com a artistes al final és que has de contestar o provocar set coses a la vegada, perquè d'aquestes set durant un any en tindràs una i tres quarts. Llavors és com...
és difícil moltes vegades concretar però també ara faré l'ajudantia de direcció d'en José Martret d'una direcció que farà per la gran producció del teatre principal ara a principi d'any i també és com és una cosa que a part de molta gent que tenc a l'entorn i molts amics m'han sempre animat posa't a dirigir, posa't a dirigir
I era com la gran oportunitat d'en José Mà a dir, vine a veure jo, vine a veure jo. Bé, i doncs serà la primera per veure si després ja te tira directament de la piscina tota sola, no? Sí, sí, sí. En tot cas, de moment seràs per Mallorca, diguem. Sí. Perquè clar, una de les qüestions és que has
diguem-ne, ha estat bastant de temps fora, no? Anant i tornant. Sí, sí. O sigui, realment és un poc com un canvi de logística en el final. En realitat, mira, els meus representants sempre diuen, no diguis on ets. I si t'ho demanen, no contestis. Ah, vale, molt bé.
No, però en el sentit que en el final la gent també, en aquest món tan ràpid, necessita m'ubicar. Llavors t'ubican a Barcelona perquè has desaparegut. Però sí que vaig i venc molt. Allà on hi ha el projecte i el que requereix cada projecte és veure que el rodatge sempre és a Madrid i per aquesta necessitat de tornar a fer teatre també s'amplir per ara poder tornar a compaginar de cara a Mallorca.
Molt bé. I doncs, mira, amb un sentiment per un costat que m'han quedat coses per demanar-te, però per s'altre, en s'ompromís que el 26 mos tornem a veure. Moltíssimes gràcies. Gràcies per convidar. Gràcies, Enes. A la nostra audiència, ara tots mos hi posem a la taula d'anàlisi.
Som a l'episodi número 92 d'Això és vida i hem parlat en Agnès Llobet i ara farem una taula d'anàlisi a la qual li han convidat en Pep Vergé. Pep, molt bon dia, moltes gràcies per ser aquí.
Bon dia, gràcies a vosaltres. I en Miquel Carbonell també, moltíssimes gràcies. Bon dia, gràcies a vosaltres també. Hem parlat amb el Joget, no sé si hi ha cap qüestió així molt ràpidament que vulgueu destacar de la conversa. El 2026 serà excel·lent. Serà extraordinari. Serà meravellós el 26. Jo si em fa la meitat de bé que ell, ja estaré a dir. Vinga, jo també fint.
La veritat és que ha esmentat com molt de projectes i tal. Una mica de recansa pel tema que sigui impossible viure de les audiovisuals d'aquí a Mallorca. Sempre han d'estar a cavall de Península a Madrid, sempre a Madrid, a Madrid, a Madrid. I si no a Madrid és Barcelona.
Tot i que tenim un dels millors platòs naturals del món, venen moltes productores estrangeres però les productores de l'estat espanyol o les que pugueu aquí
M'ha agradat el punt que ha fet, que jo no ho feia, i ara també el tindré en compte, de posar clàusules en el sentit que sigui necessari que gent d'aquí, no només tècnics, sinó també a tot això, participin. Perquè quan es negocien aquestes grans produccions, bé, poden ser grans produccions o poden ser produccions més petites, i sobretot el que m'apareix que ja funciona bastant són espots. A Mallorca i a Cervalià s'agraven bastant d'espots. Sí, sí.
És un negoci com qualsevol altre que està a l'alça. Està a l'alça. I a més, clar, vull dir, permet viure damunt el sector servei que ja tenim molt robust, no? Sí, sí, sí. És una rama més de tot allò que em diu Antonirma, no?
Bueno, voldria que no fos així, jo. I va, de tot allò que em diuen cultura. Bé, aquesta part sí. I va, millor així. Vinga, anem a les corolles. Miquel Carbonell, quina mordus? Bé, jo, la meva corolla avui és sobre els actes del 30 de desembre, posar els dos avançats una mica. I en particular una cosa que me fa nosa és...
L'Ajuntament de Palma, un any més, aquest any sense donar explicacions, l'any passat va parlar que era per qüestió d'obres, ha traït de dins els actes de la festa de l'estandard, s'homenatge al rei en Jaume, l'ha traït de l'estàtua del rei en Jaume i el torna d'un acord. S'ho frena floral. S'ho frena floral.
Per tant, ja fa 20 anys ens van treure el final de la manifestació de la plaça Espanya perquè dèiem que entràvem en conflicte amb la frena floral, ara ja no hi ha el frena floral, sense gaires explicacions, i tampoc hi ha final de manifestació de la plaça Espanya. Jo t'encomptaré una que hauria de donar explicacions. La compta ara ja, Pep. Vengui, a mi.
Fa uns anys vaig parlar amb el regidor, en aquell cas de l'Ajuntament progressista, per demanar si se podia canviar l'hora de sofrena floral, o avançar una mica o retardar una mica, de manera que no passàs allò que passa, que si estàs en manifestació ha d'anar ràpid a fer sofrena floral, tot això. I em va dir que era intocable
Intocable perquè estava dins el bit, dins el... bé d'interès... Vic, perdó, he dit bit i és Vic. Vic. Bé d'interès cultural. I mira si era tocable. Ja ho veus, perquè l'any passat tenia una excusa i era, hi havia obres. Obres, ben fet. En Guany Supres, Espanya està absolutament buida. Sí. I en teoria no se podria tocar. Ni d'horari. I mira si l'han tocada. Ja ho veus.
s'enduen a cort, jo m'imagine com una manera més de granar cap a prop de casa, tot petitó, tot que passi sense gaire rellevància. Mem, sense ànim de menys plearres, no?
Cada vegada té menys importància, tot això. A què? La florada, la manifestació... Són actes que, em sap com a greu dir-ho, cada vegada tenen menys gent, menys participació... Són com el país.
Està en retrocés. Tu ets optimista. Si tu ets pessimista... No, no! Jo me considero realista i crec que
Hi ha coses que en aquesta vida avui estan en retrocés. Una d'elles és la llengua, per exemple. Una altra podria ser la manifestació dels 31 de desembre, que ja no se feia ni dia 31 tan sols. Se fa dia 30. I des que se fa dia 30 hi ha més gent. Un èxit espectacular. Ara celebrem el dia de Nadal, el dia 26, perquè...
Escolta, les coses són... Després abans no passa res. Tomeu, és igual. En general, jo trob que tot això, i em sap greu dir-ho, està com en decadència. Va cada vegada pitjor. Però no només això, tot. Tot en general. Pep Vergé té una època pessimista, ja la recuperarem. Pessimista, però jo...
És que no veig res que em faci pensar que avançem en positiu, que avançem. No, només veig retrocés. Vinga, igual en Miguel te pot donar algun argument, no ho sé. Sí, en molts àmbits estic totalment d'acord. I aquest no és que en particular vagi més bé que els altres, però sí que és cert que jo, al contrari, som optimista.
Perquè precisament allà, tant dins del tema de llengua, com dins del tema d'identitat nacional, com dins del tema cultura pròpia, hi ha una entrada importantíssima de gent jove. Cosa que per exemple la meva generació no existia. Jo era una rara avis que me dedicava a la cultura popular, que anava a la manifestació del 31 de desembre. Encara era el 31. Però això era estrany. I avui en dia, allà,
no vull dir milers, però centenars de joves que estan participant en aquests actes. I jo penso que si no tenim un present, el que sí que tenim és un futur. Jo no vull ser... Si acceptem que tot va malament, han guanyat els altres. Tu, per exemple, s'ha anat a la cultura... No, no, no, perdona. És exactament això. Han guanyat els altres. Ho has dit beníssim.
Jo no estic en aquesta posició. Crec que ens hem de resignar i dir, escolta, potser s'ha perdut. I que hem de fer, i no?
No ho sé, tu. Supost que continuar lluitant. Continuar lluitant, evidentment. Per aventura podríem començar a anar lluny, no sé si de joneons o a peu o a com, però... Feint de pelegrins, però... Però, per exemple, la nit a la cultura no va sortir engrescat, animat, veure tota aquella gent jove, no només xerrant-te en català, sinó cridant-te, xerrant-te en català i animant-te. El teu fes premiat de substitut. Sí, sí, sí.
Sí, me va agradar molt. Vaig pensar, mira, això és l'excepció que confirma la regla. N'hi ha d'altres. Sí, pot ser. N'hi ha d'altres. Tu et vas fixar de l'edat mitjana des que érem en els principals. Sí, però això... És Benjamín. No, no, no, no. Per això correspon en el tipus d'acte. Fora lliure. L'edat era... Eh?
Erem veterans. Però ara mateix ja, les iniciatives que es van presentar ja, com aquesta, com la Campa Llengua, com el Corre Llengó que estan organitzant gent jove, jo crec que no només... La xarxa de Casal de Taneus, que és una cosa que està super vital. Has de pegar un bo a la fonera, qual que digui. Un moment vital. Fer uns beures allà...
Bé, bé. Bé, bé. Bé, bé. Bé, bé. Bé, bé. Bé, bé. Bé, bé. Bé, bé. Bé, bé. Bé, bé. Bé, bé. Bé, bé. Bé, bé. Bé, bé. Miguel, tanca el tema del 31 de desembre. No, no, que seria interessant que hi vés una...
una explicació institucional en això que dius tu, que si jo desconeixia que formes part d'Arbic, perquè ho fan, no sé si s'ha debatut a qualca pla, perquè encara també els plans són una mica estranys. Avui llegia aquesta història que volien donar a la miralla de dones Palma 47, això sí que m'aprenem a marciar total i a salut.
Donar un regiment, una medalla de la ciutat. Vull dir, hi ha coses que són tan absurdes que... Bé, jo crec que ara no em recordo qui era, que li va donar a una Mare de Déu. Sí, però això era per Andalusia. Estàvem una mica més abesats en aquest tarannàs, però aquí a mi m'ha sobtat molt de ser. Pep Vergé, quina corolla mos d'ús.
No, men, jo estic impactat per els canvis de parer de diferents formacions polítiques dins l'àmbit turístic. Jo sé per on vas. Sí, ho dic perquè aquest cap de setmana ha tingut l'assemblea de més per Mallorca i la seva aposta per el lloguer vacacional és la volició.
I la veritat és que m'ha deixat sorprès i crec que se n'ha de fer una reflexió, no? Jo, en aquest sentit, per exemple, vaig quedar també molt sorprès i molt gratament sorprès quan el Partit Popular també va canviar d'opinió, per exemple, respecte a Secotassa, no?, el Simport de Turisme Sostenible, que se'n diu ara. Sí, sí. Perquè sempre em havien tingut una oposició aferrissada
Estaven absolutament en contra de l'import turístic. Sí, sí, sabien que vas turint a Mallorca. Efectivament. Perdien competitivitat, vendrien manco gent. Ara, el Partit Popular és partidari fins i tot de pujar la secotassa. No només de mantenir-la, sinó de pujar al manco les mesos d'estiu el seu import. La qual és un canvi substancial. Durant anys, part de l'esquerra
també de l'esquerra nacionalista, ha dit que el lloguer vacacional contribuïa al millor repartiment de la riquesa que genera el turisme. Que això...
beneficiava un poc més en el poble i no sols en els hotelers. Qualsevol poble, els colmadors, el supermercat, els bars, se'n beneficien, a més, dels propietaris del lloguer vacacional que moltes vegades són veïnats del mateix poble. No sempre són grans fons d'inversió ni grans terratinents.
Clar, ara que estiguem a favor, o que l'esquerra nacional estigui a favor de l'evolició de l'evolució, com a mínim, com a mínim, em sorprèn i em fa pensar, i per ventura...
És això el que toca? No vull dir que no. Perquè la veritat és que encara ho he de pensar un poc més. Però sí que me sorprèn. Me sorprèn. Bé, perquè el gira és important, com a mínim, no? Molt important, crec jo, no? I jo crec que...
en bona part o molts desbotants o alguns desbotants d'aquestes formacions a més per Mallorca segur que tenen també fan llocs vocacionals i el discurs aquest que
serveix per redistribuir la riquesa d'estorir-me. Jo m'ho havia aclargut bastant en això. Pensava que era vera. De fet, hi ha casos concret de pobles petits que veus que realment en l'estiu a les cases hi ha gent, els bars a les vespres tenen més gent... També podria ser que això hagi canviat i que
en el final s'ha concentrat tot el lloguer vacacional en grans empreses i fins i tot en fons d'inversió. Tot pot ser en aquestes... No ho crec. No ho creus. El que crec és que el que entès era bo, ara ja considerant que nou és perquè atribuïm en el lloguer vacacional
la falta d'habitatge que pateixen els nostres joves. Si la disjuntiva és llocer vacacional o habitatge pels joves, jo estic molt bé que nosaltres hem d'apostar per llocer vacacional, per l'habitatge pels joves. Però jo no ho tinc tan clar que la disjuntiva sigui aquesta. No sé si és una cosa o altra. Perdona. Miquel Carbonell, ja has pensat sobre aquesta qüestió i tens una opinió
Tinc una opinió bastant formada. Començarem a ser al revés de com ho has plantejat. El tema que hi ha hagut aquest canvi, penso que obedeix a permetir-me polític perquè hi ha una demanda social important que reclama solucions
en el tema de l'habitatge pels joves i no és una sola causa el que ho produeix, però sí que de qualque manera pens que té el mateix fons. Tu apuntaves quan el lloguer vacacional va començar Airbnb, que sempre anàvem 30 anys endarrere, Europa fa
50 anys que està funcionant, però funciona no d'una manera depredadora com està funcionant o com ha funcionat a Mallorca. Quan va començar aquí hi havia quatre agroturismes, quatre cases que de qualque manera per acabar de rendibilitzar.
l'activitat, se dedicaven al turisme, de manera no regulada. I això evidentment no trastocava, ni molestaven els hotelers, ni treure el parc de vivendes per llogar o per vendre. Què passa? Que tu has apuntat, sí que hi ha grans fons voltors i sí que hi ha fins i tot cadenes hoteleres que han comprat blocs sencers i els dediquen a la lloguer vacacional de manera paral·lela en el seu...
un negoci habitual, precisament perquè sabíem venir que seria una competència important. I això és el que sí que ha tret moltíssim d'habitatges. Nosaltres hem denunciat que aquests eren irregulars a edificis complets, que eren de font moltes, i se dedicaven al lloc de vacacional de manera irregular, ni tan sol de manera regulada. Per tant, quan s'ha intentat regular que no puguin ser
habitatges plerifamiliars, a Palma, que hagin de tenir una alta determinada i tal, no penso que sigui la solució. Si no s'evolució, s'evolució, perdó, jo penso que s'hauria de fer que no hi pogués haver cap gran tenidor que dedicar els habitatges a llogues vocacionales.
que tu com a particular, perquè el que se defensava era això, que ajudava l'economia a circular, tu com a particular tens una casa, per exemple,
estiuat i decideixer renunciar a anar-hi o durant s'hivern la vol llogar, lloga-la, perfecte. Però que no pugui ser que darrere hi hagi una cadena, que no pugui ser que darrere hi hagi una persona que gestiona 10, 20, 30 habitatges. Com hi són? Però amb això, Miquel, a banda és cadenes o taleres que tenen edificis sencers. Però això ja és, eh?
No t'ho discutiré. Jo si tu m'ho dius, jo vos crec que són tontos perquè ho heu dit i jo vos crec. Jo cal que l'hoteler m'ha dit. Potser, no t'ho dic que no. Jo el que sé és que sí que hi ha cadenes hoteleres que tenen edificis sencers per donar habitatge als seus treballadors. Això sí. Ara, edificis sencers dedicats per una cadena hotelera en el lloguer vacacional? Jo no en conec cap.
si vosaltres deies que existeix, jo no... Déu m'he de trobar i posar en dubte el que deies, perquè m'afi, però... No, no, no, vull dir, no ho conec, no ho conec. Podria ser. Jo el que... Men, què veig jo, que quan jo xerro de lloc educacional, m'ho vull referir en el legal. Ja. Evidentment, si legal, ha de desaparèixer del tot, no n'ha de quedar res. Clar, és legal.
Ho sé. Te genera dubtes. Moltes. Moltes perquè jo he escoltat tant d'anys que això serveix per redistribuir la riquesa, destorir-me, que jo m'he arribat a creure. I ara me diuen que no i me costa un poc encara arrencar. Saps? No, vull dir, no és tan fàcil. No és tan senzilla després. Si tu tens una casa de lloc de vacacional, dic tu a en Joan,
Tot un bel món ja ho donaré a aquell que se'n cuidi i que no m'emprenyi. No, no, no, però vull dir, aquell que se'n cuida, una immobiliària, un no sé què, clar, a lo millor gestiona 70 per als que siguin seves.
No és que siguin seves. És que se gestiona, se desveginat d'esquins, esveginat d'aquell carrer més enllà, i de qual... Clar, d'altres coses... Hi ha gent que gestiona molt, però no és que la gestioni amb propiedat. En Joan Mirsalt ha dit que realment, entre iogar...
així diguem-ne de normal o lloguer de lloguer vacacional, la diferència econòmica és un poc, hi ha un poc de diferència a favor del lloguer vacacional però que en canvi l'estrès que acumules per gestionar el lloguer vacacional no compensa diguem el que guanyes de mes amb un lloguer que cada mes te paguen tant i ja està.
Això ho ve en Joan Mir. Clar, però això és qui ho explota individualment, perquè hi ha casos de gent que ha venut, al final han venut, tenien potser una casa fora de vila, d'Aranc i tal, van acabar venguent-la, l'explicació era estic cansat de rentar llençols. Sí, sí. Això ho puc entendre, però clar que passa quan, d'alguna manera, se fa aquest altre tipus que és que hi ha un immobiliari
que gestiona propietats individuals o bé empreses que gestionen, que els detenen en propietat, clar, això ja és un hotel encobert, perquè aquesta gent ja tenen un servei de manteniment, tenen tot el que tindria un hotel, simplement que en vez de ser un sol edifici ho tenen dispers.
Per tant, pens que no compleix aquesta idea de l'economia circular. I anant a l'altra part d'aquest canvi d'això de ser cotatsa, jo per jo el canvi va venir quan a cotatsa es va canviar la mecànica de recaptació. És a dir, la captació, perquè ara a veure que...
fins i tot beven com una font d'ingressos extres perquè realment generen molt de dobles i que arreu del món se fa i per tant la competitivitat ja no és una excusa que es pugui mantenir però el que està claríssim és que en el nou impost
és molt còmode pels hotelers, és a dir, tu pots a principi d'any pot triar si vol pagar un tant fitzor i tot el que t'han trida més d'aquest tant fitzor benefici, per tant això és fantàstic, és un caleixet més, perquè normalment no tires amunt, tires a la conservador. Això per una banda, i que llavors les recaptacions són trimestrals, quan el primer model les recaptacions eren quinzenals,
Una recatació quinzenal és perillósíssima, perquè te poden trobar turistes que estan allà dins que no estan ni declarats. I això, evidentment, va fer treure totes les ungles i tots els claus. Per tant, no ho sé, tancar-me els dubtes. No, senzillament que per jo, tot i això, és molt sorprenent el canvi de parer, en aquest cas del Partit Popular. I crec que s'ha...
O jo, vull lluar la seva valentia. Ah, sí, sí, sí. Perquè rectificar... És de savi. Clar, han estat valents. I jo, a vegades, el que atribuïs que l'esquerra és precisament el contrari, la covardia. Que quan governen... Estan totalment d'acord. No fan el que ara diuen que farien. Ja.
Clar, jo, quan ara escolto els discurs de l'esquerra que faria segons què, digui, escolta, fa dos anys governàveu i no ho vau fer. I fa sis també, han governat vuit anys seguits. Arreu.
Arreu, vull dir arreu, Consell, Govern i Ajuntament de Paz, i no van fer res. De bo que ara diuen que farien... Amb això estic d'acord. Ara, amb el canvi d'atel·lant, dels obres i imposts, pens que no és valentia, que és pragmatisme. Bé, sí. També és... Pot ser. I poden dir valentia, més igual. Pragmatisme va bé. Miquel Carbonell, moltíssimes gràcies per ser aquí. Gràcies a vosaltres. Ara no sé per què t'he de dir, Josep.
El meu nom també, però bueno. Pep Berger, moltíssimes gràcies per ser aquí. A la nostra audiència, moltíssimes gràcies. Dia 30, manifestació de les 18 hores en el Passeig d'Albon. A Bon dia i Bona Vida, començam l'entrevista.
Fins demà!
I el Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, és el moment de parlar-vos d'una novetat editorial, d'un llibre, Obrers i Sindicats, de la dictadura a la democràcia a Mallorca, 1968-1981. El seu autor és Pere Josep García Monà i l'editorial és Edicions Documenta Baleà. Saludam ja l'autor del llibre, Pere Josep García. Pere, molt bon dia.
Hola, bon dia. En primer lloc, per què aquestes dates? És a dir, per què aquesta franja concreta del 1968 al 1981? Jo vaig posar aquestes dates perquè...
El 1968 és una data clau, que és la fundació de les Comissions Obreres, que ja és un pas a un nou moviment obrer a lo que hi havia hagut prèviament a la Guerra Civil i a l'extermini que va fer al franquisme. I 1981, perquè crec que després del cop d'estat de 23F s'aprou una sèrie de lleis que fan que el moviment obrer i el sindicalisme
ja quedin com a assentats i en la mateixa forma que tenim avui en dia. I així ja veiem que de 1968 a 1981 hi ha una transició sindical, alhora que la transició política...
i m'interessava molt veure aquest canvi d'un sindicalisme clandestí antifranquista a un sindicalisme democràtic que bàsicament dura fins avui en dia. Quina especularitat té el sindicalisme, i m'ho ha dit d'una altra manera, primer, si un cas, la classe obrera i el sindicalisme a Mallorca respecte de la resta de l'estat espanyol?
Bé, jo crec, després de fer aquesta investigació, que hi ha molt de sucursalisme, perquè el que s'estava donant, el que s'estava fent en llocs més industrialitzats i més polititzats de l'estat espanyol, és el que després té un reflex aquí. Però sempre anem com una passa endarrere. El que passa a Catalunya, el que passa a Madrid, el que passa...
Escalerria o el que passa a Astúries, després un reflex a Mallorca, però sempre un poc posterior i un poc més limitat. Tot i amb això, Déu-n'hi-do, se lluita, sobretot, evidentment, en el sector de l'hoteleria, no? Sí, en això sí que van ser pioners, perquè aquí, des dels plans d'Economist en Franco de l'any 59,
Tota l'economia se dirigeix bàsicament a l'hoteleria i a la construcció, però vinculada a l'hoteleria, a fer infraestructures per turistes, a fer hotels. I aquí la classe treballadora és el que tenia, feia feina a l'hoteleria i a la construcció. I va ser on hi va més moviment, més reivindicació, més sindicalisme i més lluita.
en David Ginar va publicar no fa gaire un llibre sobre la resistència antifranquista que l'acaba el 54 en la gran caiguda llavors es poden dir que més o manco del 54 al 68 és la gran travessa del desert de l'antifranquisme de la lluita obrera del sindicalisme
Sí, jo m'he basat en moltes investigacions en David, perquè en David és el màxim investigador de l'antifranquisme.
I la veritat és que sí, quan cauen els darrers nuclis organitzats de l'antifranquisme obrer l'any 54, aquí a Mallorca s'intenten crear alguns sindicats vinculats a un partit comunista, però són cèl·lules de molt poca gent que l'únic que fan és repartir fulles volants...
el que se diu tabetes de propaganda i poqueta cosa més. Fins que no s'allàixen les comissions obreres, sí, se podria dir que és una travessia del desert perquè...
Són quatre obrers molt voluntaristes que no aconsegueixen generar conflicte, bàsicament. I quines diferències i també quines similituds hi ha entre el sindicalisme aquest que reneix a partir del 68...
i el que va troncar la guerra del 36 al 39. Em refereix, per exemple, a la importància dels sectors anarquistes, en fi, tot això, no? Quines similituds i quines diferències hi veus?
Jo veig que el sindicalisme de les comissions obreres, a diferència del que hi havia abans de la guerra, era un sindicalisme molt més desestructurat, molt més de fàbrica, d'hotel, on se creava una comissió obrera per un conflicte determinat i quan aquest conflicte s'extingia o s'aconseguia guanyar,
doncs, després se dissolia aquesta comissió obrera i fins que no hi havia un altre conflicte no se tornava a crear una comissió obrera. Estava molt menys, o sigui, estructurat i consolidat. Fins que no avancen, final dels anys 60, principis dels anys 70, que es comencen a crear comissions obreres estables, ja amb una estructura una mica seriosa. Però, de tota manera,
a cada regió, a cada zona, o a cada hotel, se creava una comissió assembleària, se triaven un delegat, se anava a discutir amb l'empresari i després això es podia dissoldre, se podia mantenir o quedàvem en stand-by. Era molt diferent del que hi havia abans de la guerra, que eren sindicats que tenien una estructura estatal, amb branques i amb molta gent amb diferents tasques.
i Pere, clar aquesta etapa que tu mos presentes ara del 68 al 81 inclou clar el 75, 76, 77 que és el moment de la mort d'en Franco i se suposa de la legalització
de les organitzacions sindicals. Hi ha un boom d'afiliacions i de sindicalisme a partir de les legalitzacions o no? Sí, aquí a Mallorca i a la resta de l'Estat hi ha un boom d'afiliació i un boom de sindicats. Se'n creen de tot tipus i sindicats molt petits
qualsevol persona amb un grapat d'amics se podria dir que creaven un sindicat però sí i fins a principis de l'any 78 hi ha un creixement exponencial d'afiliació sobretot des de la primavera del 77 que s'alegalitzen els sindicats i aquí a Mallorca hi va haver podríem dir no sé, és que és molt mal de dir perquè no hi ha números oficials però 100.000 obres afiliats
doncs un pic d'afiliació més al Banco i això passa en qüestió de menys d'un any.
que la gent veu necessari i veu útil el sindicalisme i també perquè s'estan aconseguint conquestes, s'estan fent moltes vagues, moltes reivindicacions i s'està millorant la vida dels treballadors d'una forma considerable. Quines són les figures més importants d'aquest període que has estudiat del sindicalisme? Quines són les figures més rellevants?
de la clandestinitat és que jo no m'agrada molt xerrar de persones perquè pens que és un tema col·lectiu però si haguessin de destacar algú, potser en Paco Obrador que ell se va jugar al tipus des de l'any 68 organitzant comissions obreres fent centres d'assistència també amb el suport de l'església
i va ser líder de Comissions Obreres, després va ser líder de la UGT, va estar al PSOE, va ser un home molt significat, però també, no sé, per dir algú, en Manolo Câmara, que va ser un líder de Comissions Obreres, però és que n'hi ha tants que se van enjuviar la cara, la clandestinitat i els primers temps de la democràcia, que dint-ne alguns és difícil.
el 1981 que tu assenyales com a la data final d'aquest estudi hi ha escot d'estat d'en Tejero què significa això per sobretot per les forces obreres i sindicals i en certa manera també m'imagino que per el partit polític d'esquerres
Bé, el cop d'estat suposa, en aquell moment no se podia sobre, però el cop d'estat suposa la consolidació de la democràcia, perquè és el que deien en castellà, el ruïdo de sables, que fins en aquell moment era renou, i en aquell moment van enfracassar, i ja se va veure que la democràcia ja era una cosa consolidada, que era difícil de tornar enrere. Per les...
per les forces d'esquerres i per els sindicats, va ser un cop important també perquè s'abandona ja definitivament la confrontació amb l'Estat i el govern per una col·laboració estreta, fins i tot Comissions Obreres, que era quasi l'últim sindicat gran que encara s'oposava en algunes polítiques econòmiques,
ja firma l'acord nacional d'empleo, que li deien, i ja accepta les rebaixes de por d'adquisitiu dels treballadors a favor de la bona marxa econòmica del país per intentar frenar aquesta regressió franquista que suposava les militars i les forces reaccionàries que hi havia l'Estat.
I els sindicats d'orientació anarquista, que durant els anys 30 havien tingut molta força, són els grans sacrificats d'aquest procés de transició i d'estabilització de la democràcia?
És que jo crec que tot el que era revolucionari o molt reivindicatiu, perquè no només la CNT, per posar un exemple, sinó tots els sindicats que eren revolucionaris, que tenien com a partit mare partits comunistes diferents, per posar algun exemple, la CSUD, l'SU, l'AOA, n'hi havia molts de sindicats revolucionaris,
com que no se van adaptar a aquesta democràcia liberal que s'estava implantant, són grans sacrificats. Des de l'Estat i des de mitjans i des de tots els poders, se va fer el possible, i des de la legislació també, perquè hi hagués dos grans sindicats, Comissions Obreres i UGT, que tinguessin molt de poder i relegar a la resta de sindicats a l'inexistència. A no ser que fossin sindicats sectorials
com podria ser l'Estel o els sindicats d'aviació o de la banca, que sí que tenien un cert poder en els seus sectors. Però la resta sí que van quedar marginats per la legislació, per les subvencions i per el poder que se'ls donava a les grans centrals sindicats.
Avui parlàvem amb Pere Josep Gracia Monà d'Obrers i sindicats de la dictadura a la democràcia Mallorca, 1978-1981 És un llibre editat per Edicions Documenta Baleà Pere, quin recorregut tindrà aquest llibre a nivell de presentacions? Ja heu començat presentacions? En faran moltes? Com està previst?
Per ara, hem de paraular, que encara no hi ha dates, perquè he tingut exàmens i historis, i ara m'ho posem, però hem de paraular a Pollença, a Sons Cerveira, a Palma, a Lloseta, i alguna més que encara està per tancar, però que aquest mes de gener i febrer mourem i durem debat.
A moltes bandes. I d'una aportació importantíssima, no, Pere? Perquè és un espai, uns moviments poc estudiats a Mallorca, no? La veritat és que, a part d'en David Ginart i alguna cosa que t'he demanat Sant Anna,
s'havia investigat poc i sobretot s'havia investigat poc a fons. Aquest pas d'un sindicalisme antifranquista, assembleari, participatiu, a un sindicalisme que jo li dic de despatx, de cadira, de participació de les estructures de l'Estat. I jo trob que és molt interessant i també és molt interessant perquè aquest canvi de sindicalisme també és un
també és un canvi polític de les que van ser partits polítics, moviments socials i com va canviar l'Estat en la transició. Idò, Pere. Continuarem parlant i en qualsevol cas tot d'una que hi hagi presentacions hi ha molts informes i n'informarem a la nostra audiència. Moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Una abraçada.
Igualment. Gràcies, n'en Pere, per aquests comentaris sobre obres i sindicats de la dictadura a la democràcia. Mallorca 1968-1981.
un llibre que estudia justament això, l'evolució del sindicalisme, de la clandestinitat fins a la consolidació d'aquest sistema de democràcia borbònica que significa l'any 1981 amb el cop d'estat d'en Tejero Molina i tota la prefernàlia.
Som a Ona Mediterrània, som a Bon Dia i Bona Vida i som a punt ja de connectar amb en Llorenç Capellà. Avui comentarem amb ell el seu darrer article a l'última hora i tot d'una vos oferim aquesta connexió.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Ai, mareta, quina nit, quina lluna, quin delit. He deixat el cor obert fins que s'apropi el matí. El pecat queda prescrit, potser no ho voldré.
Baixant a P7, direcció diània, casa llei xaranga diària, 3 dies de glòria,
Busca la llum als teus ulls. Busca el teu cos fer de fons. Sempre venies darrere, que t'ensenyarà cançons. I ara que em feu de boniques, ara vull gaudir-les jo.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida és el moment de connectar-nos amb en Llorens Capallà. Llorens, molt bon dia. Molt bon dia. No sé si és bon dia, bé, i per mi, que veritat, com s'ha d'encarreir, com s'ha d'encarreir per mi. Sí. I el bon dia.
ahi, ahi crec en tot cas ha caigut molta d'aigua si, si s'ha aprofitat ja va bé exacte, exacte supos que és el que toca aquestes dates sí, en farem i també toca estar un poc constipats no m'ho dic i espero no estarí perquè m'ho veig que vols estar constipat però bé, però va bé
anem fent dijous passat publicaves el teu article habitual de l'última hora llibres i fogateres i això sempre mostra es porta a una època terrorífica
Sí, però pot ser, pot ser, a èpoques més terrorífiques que les altres, que eren com a simbòliques, però realment llibres i fogateres em fa l'efecte que si en diguéssim un poc seria una constant històrica veritat.
Com era allò de muera la intel·ligència? Muera la intel·ligència, exactament. També anava per aquí això, no? Sí, és la manera més clara de dir que tot allò que sigui intel·ligent, tot allò que sigui raonament i espirit crític, va contra allò que entenen com el sistema, en veritat, les formes inalterables de poder.
Qui llença els llibres a la foguera perquè considera que atenta en contra de la salut moral és un ximple o un fanàtic que s'ha begut l'enteniment desconfieu d'ell i procureu que mai per mai tingui una caça de mistos a l'abast on es cremen llibres acaben cremant-se persones Sí, ho va dir Enric Fein, veritat i ho va dir no és una cosa que permet
permet-se la broma veritat, a una obra que es diu Teatral, un drama que es diu El Mansor. No El Mansor, El Mansor. I el diu amb motiu que els cristians a Granada aprofiten per cremar es corall.
és a dir que el que he dit abans que llibres i fogateres és una cosa que ve d'antic i que també suposo que per tot el món però aquí l'esterra de l'estat espanyol ha tingut una gran tradició que no s'ha perdut mai pensant que el 39 el març del 39 el 28 de març quan s'entren a Madrid
El dia següent, el dia després, això ja nota importància, la Universitat de Madrid, cosa que se'n parla poc, la Universitat de Madrid t'hi va la gran cremada de llibres. És a dir, se tenen llibres els mateixos professors universitàries, alguns, de veritat, col·laboraven a dur llibres, fer un gran munt de llibres, una gran pila de llibres i cremels públicament. Mhm, mhm.
Això, tot és un seguit i una mateixa cosa. Important recuperar-ho, perquè, clar, nosaltres quan parlem o quan molt bé n'escap la crema de llibres, molt bé n'escap bàsicament els membres del partit nazi cremant llibres al mig del carrer.
Sí, sí, és una cosa, ja et dic, de tots. Pensem que era el mateix Fabra, quan entraven també les forces feixistes a Barcelona, una de les coses que van fer va ser anar a Cacelva, tirar, però afortunadament ell ja no era,
tirar pels balcons, pels finestres, tots els seus llibres a les carrers i fent-ne també una gran foguetera. És una cosa tan terrible. Ara bé, tens la botó. L'associà amb els seus nazis. Ell va ser la gran camada de llibres des maig de 1933. Crec que un altre article vaig proposar, naturalment,
És una idea, però crec que el dia aquest va ser dia 2 o dia 3 de maig.
del 33, no sé què és exacte, pens que la llibradies l'haurien de proclamar, declarar, dia de llibre aclamat, per cuidar la atenció i la consciència damunt tot nosaltres, de la importància de llibre i de l'enemic que se llibre contra totes les postures dictatorials. Perquè
han parlat dels nazis, han parlat dels feixistes, dels fal·lingistes, però també han de ser clars per han parlat de Stalin i totes les seves coses.
m'apareia bona idea i a Mallorca qui és i quantes que s'han cremat llibres així públicament s'han cremat llibres i s'han cremat persones tristament, tristament bé, es tenen de fer guerra civil i ja no en parlarem no sols s'han cremat llibres, recordo del meu poble mateix Montuíri que el local d'Esquerra Republicana
se tiraren llibres i mobles al carrer i també se cremaran. Això està clar. I després se feren, a cada poble de l'estat espanyol i a Mallorca, a veritat, se feren comissions de gent moralment sencera, que normalment decidien el cap de la Guàrdia Civil, el batll, el cap de Falange i el rector, a veritat, feren una comissió de 7-8 persones
segons el nombre d'epitants de cada població, i aquesta gent moralment sencera és encarregada de revisar de les biblioteques municipals tots aquells llibres que s'havien de cremar, o s'havien de destruir o s'havien de retirar.
Aquí a Mallorca molts s'entremaren i altres que aquestes comissions de ciutadans, molts dels quals no havien llegit un llibre mai, això quedi clar, no estic exagerant a punt i nons. No ho s'ho diré, però els atento presents. Molts d'aquests llibres s'adugueran a la biblioteca provincial que aleshores...
que aleshores la dirigia donava un escàrrec a Miquel Ferrar. Què se'n va fer d'aquests llibres? Ja no ho sé. No sé si anaven a s'acremar definitivament, si se repartiren antecedent que li poguessin interessar naturalment de la setreta golpista o si simplement se podrien en un racó. Però hi va haver una gran recuïdia de llibres, ja et dic,
i que ara és la biblioteca provincial que hi tens. A Sant Francesc, per tant, és costat de Sant Francesc. Sí, sí, sí. Llorenç, mos parles de Sòria. Ah, sí, què m'ho dius? Era tan francesa com mallorquina, perquè clar...
fins als anys 50, gairebé era més ràpid i fàcil moure-se per la mà que no per la setèria. Sí, fins al segle IX i fins als anys 50, com has dit molt bé, tota la revolució va ser directament a França,
Vas-te veure en algun diàleg frances de l'època, o el mateix, Semana i Soia, veritat, l'enorme publicitat que portaven de tendes tant d'allà com d'aquí, és a dir, de Bèlgica o de França, com de dins Soia mateix, que parlaven a francesada, diríem, i que parlaven de productes d'importació...
o d'exportació. És a dir, la relació de Soi en França, i quan dic França he dit Bèlgica, i fins i tot podrien rebar a Inglaterra i Alemanya. Perfectament. Va ser extraordinari. Bé, i tenim una mostra en tota la arquitectura que encara se manté viva. I naturalment, poqués que no...
Aquesta relació constant i s'arribada dels nostres emigrants soyerits que tornaven i s'instal·laven a Soia, que havien estat no justes que s'havien fet milionaris o havien fet dobbers, sinó aquells que havien anat com a jornalers, de veritat, havien estat 5 o 6 anys d'aigua,
i tornada no sóc jo, o perquè l'està, o perquè ja no volien anar a ser més. Però tot això va suposar, també, entre moltes altres coses, un intercanvi d'idees, unes influències europees que, evidentment, influïn moltíssim dins la pròpia gent sollerica, de veritat. D'altra banda, és que amb això de llibres és...
és una constante dels extremismes, és a dir, gent que s'ha dedicat a la literatura, que han pogut saber mal, la barbaritat que ha dit de llibres i que són la corrupció de l'ànima, per exemple, això és una frase seva, aborronen perquè diu bé, doncs són la corrupció de l'ànima i tu ets tan creent que punyetes fas, és a dir, quina és la teva contradicció?
Tau Simaroto participava perfectament d'aquestes coses, en fi. I naturalment, bé, sí, parlant, aprofito l'article per recordar que l'any 25, m'agrada establir sempre que puc paral·lismes en el temps actual i el passat. És a dir, en desembre del 25, fa un segle, exactament ara, aquest dia s'ha estat, i va de soja
la santa missió, veritat, que l'epidicava entre jesuïtes. Això va fer que hi hagués una gran exaltació religiosa, perquè aquestes santes missions eren un antecedent claríssim d'espeixisme. Hi hagués una gran exaltació religiosa i naturalment va acabar
amb una cremada de llibres. Era una manera d'espiar culpes, de dir no les repetirem. I com que en aquells moments no cremaven persones, cremaven llibres, que és una manera de cremar una projecció a les persones. És a dir, el llibre tovant el bo i el doent del pensament humà, veritat, i naturalment cremant llibres...
que a vegades són anecdòtics, com com revistes d'Hogar i Moda van encremar-se allà l'any 25, com una història d'Espanya, imagina't, una història d'Espanya, bé, hi ha altres tipus de llibres que dius, bé, i per què cremen aquests llibres? Perquè, mira, un moment determinat quan l'exaltació dels folk, de les cançons, mira, desconfia sempre,
desconfia sempre del meu, dels grups que canten massa per els carrers. Vol dir que han renunciat un poc al pensament i a exaltar-se, anima-se a fer coses estranyes. Amb aquesta exaltació de l'ànim, tot llibre val ja. Qualsevol cosa que sigui paper, tot serveix per tirar el foc.
Ja. Parles que en Llorenç Bisbal va viure justament a Solla d'Esterrat. Sí, el d'Esterrat en De Palma, mira que s'escolguin malament per d'Esterrat en Llorenç Bisbal, perquè Llorenç Bisbal era un polític
absolutament pactista, és a dir, intentava sempre trobar solucions quins que fossin per arribar a acords. Un acord que ho tenim en la casa del poble. Encara mai mos hem plantejat seriosament fer un anàlisi, un estudi del que suposa
cap un dels polítics i empresaris més contravertit de l'estat espanyol pagasse una casa del poble. Això és una cosa que hi passà per damunt. Se va inaugurar la casa del poble. En Mar va regalar la casa del poble. Però escolta tu, els que no trobaran el millor del món i manco els anys 30 del segle passat...
Com un empresari amb aquestes característiques, la casa del poble, tu pensa una cosa, que ja talvolta anant per les perdisses, però pensa que la casa del poble no se va inaugurar quan tocava
perquè havia arribat Primo de Rivera, i el primer que va fer Primo de Rivera, imaginar Primo de Rivera, va ser que va ser signar una ordre de captura de Joan Marc, i Joan Marc el mateix dia que Primo de Rivera agafava el poder, ell se n'anava a sortir per la frontera. Vull dir que en Raúl o s'enxerra, ara ja no ho tinc,
mitjans per saber-ho, ni coneixements de veritat, però era una persona controvertida i era una persona que intentava controlar espola polític i espola econòmic. Aleshores, aquesta casa d'espoble que Bisbal va negociar i altres socialistes i sindicalistes
ha de tenir molta lletra menuda i moltes pàgines negres que desconeixen bé. Això ha de contestar la teva pregunta de que Bisbal, també amb tota la seva grandesa, va ser un gran pactista. L'enviaren, crec que era mitjà any de desterrament de Palma i se'n va anar a Soja.
era un homo de partit i un homo dedicat al sindicalisme 100%. I en aquest poc mesos, perquè li xicaren escàstic que us li bastava dos mesos de soja, però va tenir temps per fundar el PSOE de soja i una oficina d'UGT. És a dir...
Vol dir que va trobar el camp abonat per tirar endavant aquestes possibilitats, també. Qui era el Pare Bolós? El Pare Bolós, jo suposo, era un dels tres jesuïtes que anaven a predicar la santa missió, la veritat, això ja...
era català, no n'he subit gaire cosa més d'ell, però després que vengueren, els altres dos tenen més llenatge mallorquí, més que... de català de Mallorca, més que català per insular, com son Domènech, que bé, n'hi ha molt per allà també, i Salom, en veritat. Però Volós, el pare Volós, era el més exaltat dels tres predicadors
que vérem molt. Normalment, quan hi havia aquestes santes missions, han vingut un gran predicador. I quan eres un gran predicador vol dir que avançaven foc i fum, que amplaven les paraules més incendiaris per...
per tocar la moral o l'esperit dels fideus, dels catòlics, la veritat. I el telèvolós van a soja amb s'idees ben clares que s'ha trobada a camp enemic i que, per tant, vida semblava veïnou.
I ho va aconseguir perquè després de moment va ser que va programar processons diaris al vespre, va reclamar a la gent que serà bona patriota penjar les banderes espanyoles dels balcons. També quan tenen la Santa Emissió és molt fàcil confondre, i se fa sovint,
s'idea de pàtria i s'idea de Déu, és a dir, de tot en fan un amb aquestes coses. I clar, i tot una gent de soia va anar darrere i va escoltar les frances del pare Bolós. Tot aquest...
vestiment que s'aposa d'aquests actes religiosos tenen un gran atractiu per a aquells que dormen al salt que formen part de la mateixa comunitat religiosa, de veritat. Processons, ciris encesos, cançons, tot fa festa, fa festa de s'ànima, de veritat, espiritual, i naturalment van encendre
els ànims que és tensió que, per exemple, els adults nascen amb un ciri, veritat, les producions, i els ninets nascen amb una bandereta espanyola i les ninetes amb una bandereta blau i blanca, que significa que les peces s'apurades, la veritat, els vestiments de la dàlgia. Aleshores,
La explicació de recuperar-se del pecat també va lligada a la reafirmació d'un fet patriòtic, la veritat, i això és el que va fer el pare Volós. I, naturalment, que era que parlaves català, és una cosa molt clara que tenim, que pel darrer dia els va ensenyar el nostre volendeu, que era...
una cançó francesa, però que havia traduït mossèn Cinto, veritat, bé, i sa gent la va prendre de cop, i l'allí de sa llarença, que era una banda de música que ha durat moltíssim de temps, històrica, veritat, també va prendre sa partitura, veritat, i bé, ja, t'ho he imaginat...
De vespre, tots els carrers pensidis, s'avan de l'onges que toquen, i tota la gent del carrer crea un estat d'ànim ben determinat, de veritat.
Efectivament, efectivament. Llorenç, i per aquí avall, en fi, una anècdota, amb un somriure, no? Aquesta beata que va llençar sa foguera a un llibre, eh? Sense reparar... Això és terrible. Dins d'aquesta exaltació, que no estic acusant de sa gent, que és molt mal que...
que et deixis dur, en certa manera, per escrit d'ànim i de perdó i de constricció, etc. Una senyora se va trobar que estaven cremant llibres allà i va córrer cap a casa seva a cercar un llibre, perquè a Fosca, ja que érem tots participant, la veritat, va a casa seva, agafa el llibre que troba i el tira al foc. Curiosament,
El seu home no havia trobat altre refugi més apropiat que el llibre per amagar entre les tres pàgines tot una pila d'accions i de material bancari que eren els seus estalvis, veritat. És tristíssim.
Sí, sí, però passats els anys, els cent anys ja de diferència, tot i fem molt càrrec de la tragèdia, que això ja t'hauria de posar per aquest matrimoni que he fet, aquesta mateixa tragèdia mos pot fer dibuixar un somriure. I tant.
Llorenç, tancam aquí l'any, per dormir el 25. Pel dormir el 26, a part de salut, que mos convé més demanar? Que mos convé més demanar? Que no hagi il·lucions. I molt de llibres. Allò que vosaltres, que vol que et digui. Anem...
arreglant pot ser taulada i no veure com pot passar això i que no hi hagi moltes goteres i això sí, que hi hagi molt de llibres que hi hagi molt de llibres i sobretot que siguin bons sí, sí, sí, posats a demanar Llorenç, moltíssimes gràcies moltes gràcies, adeu adeu, bon dia molt d'anys
Gràcies i molt bon final d'any i molt bon començament d'any a tota la nostra audiència. També recordem que dimarts, qui ve dia 30 de desembre a les 18 hores hi haurà la manifestació per s'adiada de Mallorca amb el lema La solució és l'autodeterminació.
Una manifestació convocada per Plataforma 31 de desembre, que també connectarà amb les manifestacions convocades per Bloc de l'Esquerra Independentista i per Bloc Jove.
La plataforma 31 de desembre ha fet una crida a tota la ciutadania a participar de la manifestació del dia 30 de desembre. Ha apel·lat a totes aquelles persones que durant l'any 2015 s'han mobilitzat a Mallorca.
perquè la lluita per l'autodeterminació engloba totes les lluites contra el colonialisme. També han recordat que mobilitzar-se serveix, i a Mallorca i a les Balears ho sabem millor que cap altra banda. Que la manifestació del dia 30 sigui important és també el millor impacte i la millor...
Interpel·lació que poden rebre els nostres conciutadans més despolititzats i nouvinguts. També cal tenir en compte que d'aquí 15 anys, el 2029, es compliran 800 anys de la incorporació de Mallorca a la catalanitat i convé potenciar la diada del 31 de desembre. Finalment, participar a la manifestació del dia 30 és la millor manera de respondre de manera específica
el cop del PP i Vox contra la Diada. I la conclusió és que el millor argument a favor del 31 de desembre és que Vox hi està en contra. Morba i Midó dimarts 30 de desembre a les 18 hores a la manifestació per la Diada de Mallorca.
de Margalida Cervera. I en Sebastià, company, i en Sebastià, company de Margalida Cervera.
Amfora aquesta pau, Déu. Però... Me corro amb el teu gos. El teu canto de veritat i de rellots està volant.
Fins demà!
S'altura amb fauna, no es clafa res, Josep.
Fins demà!
Gràcies.
Un pot de tomàquet et van demanar, i la caixera no te'l volia donar. Nen, vine, apropa't, et va dir, i mentre ho deia, li van caure als dits. La caixera, la caixera... La caixera, la caixera...
Sous-titrage Société Radio-Canada
que el teu cor s'havia aturat. Fes la mentida, que la te n'hagi tornat, que el teu cor...
Pinto les notes d'una vanera. Flava com l'aigua d'un mar antí. Blanca d'escuma i dolça com l'all.
gris de gavina daurada d'imatges vestida de nit. Miro el paisatge i cerco paraules, complint els versos sense neguir.
I els pins m'embreixen. Sento com callen. I el vent s'emporta.
Tot l'horitzó, si pogués fer-me escota i amagar-me la plàgia per sentir sols i dolors.
Aquell món d'enyorants sols amb maur i calma, perfumant de lluna, foc i ron. Si pogués enfilar-me i a l'una de més alt,
I és el record i és campana amb canyella i totes les cales. I a un patxina és feliç un braçó.
I els vells en parlen plens de tendresa d'hores viscudes amb emoció jove
encara forts i valents valents prínceps de xarxa herois de tempesta amics del bon temps els ulls inventen noves paraules vaixells que tornen d'un lloc de sol
Porta entornades i enamorades, dones i patria, veles i flors. Si pogués fer-me escata i abadar-me a la praja per sentir sons i taïda,
i escampant amb canyela totes les cales, perfumat de lluna, foc i blanc.
Fins demà!
Si puguis enfilar-me i a l'onada més alta, i guarnir de palmeres el record, escampant amb canyels...
totes les cales i amb petxines
Fins demà!
No saps el món que hi ha darrere aquestes cortines, veuries el teu nom si m'allir ses ferides, si no drops sortides, sempre li don sa volta, tirant sa porta, entrant per sa força govila, en cinc galàxies a cada pupila, tinc cara de bon nen per si arriben policies de males, un cocodril a cada mama, no ets tu guimana, si vius en ta mare millor galla i des.
Estic tan fora, tant de dimonis que s'alloguen apartaments allà on hi havia pos i odi. Tu calla porc, que xerren pel tònic. Els nens petits callen quan es gran fan negocis. Voleu ser famosos que vos tirin fotos, que vos apuntin focos i que vos xupin s'escrota? Però la teva mediocrità no la compra ningú i la construcció d'un llany porta feina i no vendrà full. Es lamentitzen la locura però no palen el loco. Els rappers surten de debaix les pedres low cost.
Els amats i els de col·leccion com promo, no se m'ha fora allà d'escubata i t'he venut sa moto. Si me la torres, jo me pago fàcil, darrere gay, alià, feminista, lliby i un nazi, darrere artengo, vises de gràcia i papis, amb espuma d'escappuccino en es bigot.
Estan trist veure còpies de còpies, un premi amb els mèrits del productor que no surten els crèdits. Patentiu ràpers, estau fets amb flows sintètics, follar-vos és un tràmix ràpid que lleu histèrics. Te'n falla el teu món si vulgui, t'encanta Juis, aquí no ets ningú, només soroll i cruïs. Un vaixell de paper que s'enfonsa llui, amb els temps un més en els fons d'un clot oscul.
Fins demà!
Bébé. Bébé.
Jo només volia veure amb tu un partit de plats bruts. Jo només volia veure amb tu un capítol de plats bruts. Però és que nascú fiestero i no hi puc fer res. La vida que jo porto a tu no et fa el pes. Però és que nascú fiestero i no hi puc fer res. La vida que jo porto a tu no et fa el pes. Baby, t'hi pots quan em mires i em treus un somriure quan estic amb tu. Saps què?
No et trobo avorrida si vaig per la vida ben ple de carícies. Si vols anem junts a la ruïna i ens aixequem per una altra partida. Perquè et miro i em mires, et miro i em mires i tots somrisses, baby. T'hi pots quan em mires i em treus un somriure quan estic amb tu. Saps què?
Et trobo avorrida si vaig per la vida ben ple de carícies. Si vols anem junts a la ruïna i ens aixequem per una altra partida. Perquè et miro i em mires i tots són risques. Et miro i em mires. Només volia veure amb tu un capítol de Plats Bruts.
Jo només volia veure amb tu el capítol de Tinc Ritme. Per tu em poso pel a Istanbul, per tu deixo whisky del carrer. Ja que sóc un borratxo i un gandul, casar-nos va ser un tramí però va ser pur. Per tu canto el boig, per tu entorn, per tu em poso tanga i mouca el cul.
Anem a la platja, anar a Supermira Fiori, beure tant banyador em posa tot i el sé que havíem quedat després en el gòtic, però m'he liat a un xino fent a l'alcohòlic. No m'ho dis, I'm sorry, passo d'aquella xoni i tu la meva jori. Begut pel rassa, m'apareix el dimoni, es diu Rubello i en cúmbi de Gintoni. Fent freestiles a la terrassa, a DJ crec que punxava l'adequà. Fet un nyapa, arribo a la casa, tu vas a Correjo, quasi traient la papa.
Jo prometo que demà estarem madur, que demà trobaré un curro, jo només volia veure amb tu una ampolla de cardú. I tu saps que jo volia prendre el sol a la terrassa i brindar-te amb ratafia, però no sé ben bé el que passa, tu em vols a la ruïna, i jo volia, i jo volia, i jo volia tenir-te a prop quan fes fred, posar-te la manta al plat a la taula, ja us et són galets, veure la PM, anar a les tres bandes o posar-te un altre cop, friend, jo volia
Jo volia. Jo només volia veure amb tu un capítol de Plats Bruts. Només volia veure amb tu un capítol de Plats Bruts. Però és que n'has confiestero i no hi puc fer res. La vida que jo porto a tu no et fa el pes. Però és que n'has confiestero i no hi puc fer res. La vida que jo porto a tu no et fa el pes. Come on!
Tu ja saps, no és un conte ni un somni tampoc. La veritat és una història i un trirretorn. Miles de joves vinguts per a un motiu ben clar.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Voluntat contra bales i fotos que no. Aturar tropes d'infàmia i humilació. Homes i dones de més de 50 orígens diferents.
I una espurna de llum per vèncer la foscor. I una espurna de llum per vèncer la foscor. El 36, el novembre de l'any 38, de Tarol, amb el xic de cara amb el tron d'Aragón.
Fins demà!
Fins demà!
Per vèncer la foscor i una espurna de llum. Per vèncer la foscor i una espurna de llum. Per vèncer la foscor.
És tu i diu que s'ha format per aquí i ballar. I que això ho succee millor. Que no vés de film i el seu prefer sant donar.
Fem una actura moderna del rabat.
Fins demà!
Un, dos. Extranya Waze. Dia a dia. El tatami de la vida. El primer cata. Mira.
Entra sigilos com un ninja, el gercer i dos xuríquens que ara et menges, amb gust dolç de quan et venges, és contemplar el poblat amb flames, quan el setge és dur i llarg, afina bé el teu arc, més rossegat pels camps a la nit amb la lluna, i és sabotejat una a una la ciutat, aviat serà runa, i digues ara tot falla,
La teva tropa fuig de la batalla, et vaig comprar amb un xino i una ratlla. A l'escola dels cops d'ús valen tots els trucs, em frego el nau als teus pelucs. I ara, amb un vers, us envio a dormir, feliços somnis amb xeringues i zombis. Atac dels ninjas yonquis, millor que tapis el teu pontis. Escupa mar d'arts amb la servetana, i et cangrena.