Fins demà!
Tenim d'aquí, dorm en ecstasy Usaps, no tens, ecstasies Quan em toques, abro la boca I jo, a mi més, ecstasy, ecstasy
Tinc el cor trencat i ja no sento res, tu dóna'm sentiments extrems, freds i calents, bons i dolents. Necessito una de 0-100, no et paris i mira'm. Dóna'm ecstasi, un clímax sense fi, que ja no vull perdir. Porta'm lluny d'aquí, jo ve el camí, un sentit ho poto només a l'enemic. Té massa que cura, necessito sanar, digue'm si em donaràs el remei.
Busquem si em pots trobar, només te'n pots salvar, diguem si em donaràs a la vei. Cossats, potents, necessis quan en poques o drogues.
Gràcies.
Encara record que dèiem no tenir sort. Vam decidir lluitar, vam decidir canviar el mort. Partir sense motxilla ni tampoc passar port. I no aturar mai fins a lliures o morts. D'un aire i d'una lluita tu me vas contagiar. Si em vas sentir avui trobava d'on respirar. Deies que cerqués autogestió en tot allà. Que el poble està bé o si està organitzat.
Un món lliure no és lliure si no pots organitzar i crear poder popular.
No és el millor que m'ha passat, vull viure sempre al teu costat. Per tu seguiré fins que no t'hagi trobat. Llibertat, no t'he conegut, però sí que t'he tastat. No és el millor que m'ha passat, vull viure sempre al teu costat. Per tu seguiré fins que no t'hagi trobat. Llibertat, no t'he conegut, però sí que t'he tastat.
I demostrar que sempre es pot caminar I que si mai camines no sabràs on anar Vas dibuixar camins damunt d'un mapa l'atzar I vas dir que si un vol sempre pot arribar Miraves cap amunt, sempre apuntaves al cel Cercaves una llum per apagar aquest anel Voleies que tots junts fóssim un poble rebel Voleies ser pur i tornar ser real
Cada vegada senties una força major, cada vegada tornava més a prop s'horitzó. Cada vegada més lliure i menys esclau, perquè saps que no apren aquell qui no cau. Un món lliure no és lliure si no pots experimentar. Un món lliure no és lliure si no pots organitzar i crear poder popular.
No és lo millor que m'ha passat, vull viure sempre al teu costat. Per tu seguiré fins que no t'hagi trobat. Llibertat, no t'he conegut, però sí que t'he tastat. No és lo millor que m'ha passat, vull viure sempre al teu costat. Per tu seguiré fins que no t'hagi trobat. Llibertat, no t'he conegut, però...
Que hi estàs content, en aquesta closca? Sí, capità! N'estic confoi de ser un pirata! Així m'agrada! Ha! Tindràs un munt d'aventures a la mar!
Ser un pirata és molt divertit fins que algú li talla en la mà. No podràs blindir un sabre per batre tant duelo si vols fer mutir el capità. Hauràs de dugar fi i no tindràs dits i al banjo no podràs tocar. Ser un pirata és molt divertit fins que algú li talla en la mà. I tot és part de ser un pirata. No es pot ser un pirata amb gotes d'estat.
Els guadotes van a ser un pirata. No es pot ser un pirata amb totes les mals. Sí, ser un pirata és molt divertit fins que algú li buida en un ui. No podràs d'ho amb un oca passi un ull de vidre i posar-lo les nits en remull. Però si a baralla hauràs de vigilar que no caigui enmig a l'elderull.
Ser un pirata és molt divertit fins que algú li buida en un ull. Tot és part de ser un pirata, no es pot ser un pirata amb totes les parts.
Ser un pirata és molt divertit fins que algú li trenquen el nas. No podràs portar ulleres i en un abordatge d'encer-te seràs incapaç. Però podràs no dutxar-te durant uns quants mesos que l'apodo no notaràs. Ser un pirata és molt divertit fins que algú li trenquen el nas. Per tot és part de ser un pirata. No es pot ser un pirata amb totes les parts.
Tot és part de ser un pirata No es pot ser un pirata amb totes les parts Ser un pirata és molt divertit fins que algú li trenquen les dents On has de menjar farinetes i sopa si vols algun àpat calent No podràs mastegar però si d'una dent d'or que tampoc està gens malament Ser un pirata és molt divertit fins que algú li trenquen les dents Tot és part de ser un pirata No es pot ser un pirata amb totes les parts
Tot és part de ser un piada, no és per ser un piada amb totes les parts.
Ser un pirata és molt divertit fins que algú li talla en un ou. No podràs tenir fills, però sí que compro un lloro que causi un bon enrenou. Podràs ser un castrat i cantar molt agut i guanyar-te un petit sobresou. Ser un pirata és molt divertit fins que algú li talla en un ou. Tot és part de ser un pirata. No es pot ser un pirata en totes les parts.
Tot és part de ser un pirata, no es pot ser un pirata amb totes les pas. I ser un pirata és molt divertit fins que algú li talla en el peu. Ja no tindràs peu, tampoc tindràs peu. I a més et faltarà un peu, no tindràs dins del peu. Per què no tindràs peu? I no podràs guanyar el campionat de tenir peu. Ser un pirata és molt divertit fins que algú li talla en el peu. Tot és part de ser un pirata, no es pot ser un pirata amb totes les pas.
Tot és part de ser un pirata, no es pot ser un pirata amb totes les parts. Tot és part de ser un pirata, no es pot ser un pirata amb totes les parts. Tot és part de ser un pirata, menys no ser un pirata, que no és part de ser un pirata.
Sóc un ocell immòbil enmig la catàstrofa. Del meu veig surt un desig i daranga. Ja no hi creix res pendent de retroar-te. Cada hivern te'n vas lluny d'aquest gener i jo t'espero aquí conscient que tornaràs amb el bon temps.
i tot hi ha els claus d'aprendre a deixar anar. Sé que on te'n vagis ja estàs bé, i quan arribis cantaré. Vola, vola, vola contra el vent, que aquest amor desfaci el gel, quan se't acabi el cel.
jo demà estaré millor. La pluja és teva i l'aire és més fred quan sap que marxes. I de cop, quan començava a florir el roser, se va sentir d'alluny tra lara lara. I és meu cor, que sempre ho sap tot primer.
Podrà fer volar per fondre massa les teves ales. Cada hivern te'n vas lluny d'aquest gener i jo t'espero aquí conscient que tornaràs en pas bon temps. I tot i els blaus d'aprendre a deixar anar, sé que on te'n vagis ja estàs bé i quan t'arribis canta.
Aquest amor desfaci el gel, quan se't acabi el cel, sempre en trobaràs un altre. Vola, vola, vola contra el sol, que jo demà estaré millor, la pluja estela i l'aire. És més fred quan sap que marxes.
Dolmés rentou-me sa cara, quan m'amor i no em vestiu. Dolmés rentou-me sa cara, deu a una nina és nom meu. Vull partir amb s'ànima clara, quan m'amor i no em vestiu. Ploreu que ja plor.
Fins demà!
Enterrà-me dins les zones, perquè la mà tot ho cura. Si la mort m'ha plegat jove, no m'ha plorat ningú, si mai m'ha mot tota sola.
Un traigador és una moda, assaig i error, atzar i amor. Com saps qui ets si no et proves? La nova moralitat no accepta vores imperfectes. Moda la dualitat, que notes que no...
Bon dia i bona vida. Dóna Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears.cat
I a Diari de Balears poden llegir en primer lloc la població resident de les Balears d'origen de fora de l'Estat. Representa el 28,68% dins la notícia per trobar les dades més detallades de l'origen de les persones que viuen a les Balears.
També dues qüestions en l'àmbit de la llengua catalana. El govern espanyol rebateix a poblacions dels països catalans, Santo Sadurní, Orilla Roja, etc. reclamen a Hipermueble respecte a la llengua catalana.
També destaca el diari de Balears en una anàlisi que el Principat arriba la setmana de caos absolut al servei de Rodalies i encara no ha dimitit cap responsable polític, mentre que l'Associació Balear de l'Arbre critica la deficient tal de vella ombra i reclama una ordenança que protegeixi
L'arbratge singular també destaca, diari de Balears, rutes guiades solidàries per la palma marinera. El govern obre la convocatòria Fotopart 2026 i l'Institut d'Estudis Baleàrics participa a Arco Madrid.
amb un estant propi. També des de Diari de Balears denuncien la suspensió del padró municipal de Palma a persones sense llar. Caravanistes, immigrants i el PSIP, Més i Unides Podem, denuncien que PP i Vox limiten el dret de control de l'oposició a l'Ajuntament de Palma. Montuíri acull el cicle del Teatre Lícter Actua,
2026 dins del Festival de la Paraula i Bunyola considera que la sentència que confirma el caràcter públic del camí de l'aró com a un fet històric. De quart creixent acull l'homenatge a Josep Maria Llompart i el govern espanyol crearà 13 places de jutges a les Balears. Aquests són els principals titulars, hores d'ara, de Diari de Balears.
Anem ara a Vila Web. Lluís Llach, una entrevista al cantant que fa 50 anys del mític disc, gener de 1976. Lluís Llach, el titular és Amb tot el que passa i no hi ha crema de la bastilla? Se demana...
en Lluís Llach. D'altra banda, una anàlisi de nou d'ell, Eixarte, que diu que l'oposició situa Paneke en el punt de mira i el govern fa pinya. Rodalia desperta amb un servei reduït, retards i cancel·lacions. Destitueixen el director de Rodalia i el director de manteniment d'Adif pel caos ferroviari.
com reclamar el remborsament de bitllets de rodalia o del transport alternatiu durant el caos ferroviari. I, finalment, també vos destacarem de Vilagüe per una entrevista amb en Xavier Albarez, que és...
analista o especialista en xarxa ferroviària. Això que s'ha fet amb la manca de finançament és mesquí, diu Xavier Álvarez. Tornem a Diari de Balears perquè allà monarem la secció d'opinió amb sis articles destacats
que vos volem recomanar amb algunes novetats. Els més rics del planeta, d'en Joan Vicent Lillo. Resposta de Minneapolis. Eyes out for good. Fitur 2026. Nou impuls a la turistificació.
de capellans àrabs i catalans, i això era d'en Joan Lladonet, aquest article, i és d'en Miquel Ripoll, cap on anem, tots aquests articles d'opinió i també totes les peces informatives que us hem llegit els titulars abans, a Diari de Balears, de Balears.cat, és el moment d'escoltar la predicció del temps que mos envia cada dia a tot el meu Mateu Canals,
Bon dia. Després del dia d'ahir, que es va anar tranquil·litzant, el vent, a partir del mitjà endematí i migdia va anar calmant, el bepa va augmentar ningú si va anar a tenir quatre gotes, la cuota d'un front càlid. Avui esperem canvis, canvis ja més importants. El dematí encara no poden tenir algun ruxetet, però ja serà sola baixa. Quan t'augmentarà la sinestabilitat,
i començarà a ploure inclús amb tempestes. I atenció, a partir dels migdia és ben fort, que començarà a bufar, que s'entrarà demà amb un temperat duríssim, si es pot dir, d'allà baix. Totes les zones que miren a Ponent, ací, arribaran una situació molt complicada i fins dijous poden tenir ruixats i tempestes i crebruixades amb un ambient molt inestable.
La resta de setmanes tenen el que s'acaba d'estabilitzar, però amb vent deponent de les pluges intenses queden a la vessant, desponent de la penis labèrica, Galícia, Extremadura, Portugal, Andalusia, o Andalusia Occidental, tota aquesta zona arriba amb molta pluja. Al Mediterrani arriba tot una mica més sec, però així tot arribaran
d'inestabilitat que ens aniran donant algunes precipitacions. Amb un ambient no tan fred com la setmana passada, però el vent provoca una sensació de frescor. Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Sou del Corre de Llengua, aquí a Salles Balears, i avui vos venia a presentar un Corre de Llengua molt especial, un Corre de Llengua agermenat.
El Correllengo, com sabeu, és una activitat que va néixer aquí, a Mallorca, l'any 1995, bé la mà de joves de Mallorca per de llengua, inspirat en la corricada del País Basc i en la flama olímpica, que en aquell temps era molt present, i s'han ajuntat aquests dos conceptes per crear el primer Correllengo, que aquí a Mallorca ja sabem com funciona.
Després, això se va estendre a Catalunya i al País Valencià en un altre tipus de format. En aquests moments, perquè ho sapigueu, està fent la mateixa roda de premsa, la portaveu de Catalunya, la portaveu del País Valencià, perquè ho volíem anunciar a la mateixa hora en els tres territoris per donar aquesta imatge de germanor.
Aquest cor de llengua germanat que vos presentem avui és de les més ambiciós que s'ha fet fins ara. Una proposta que vol anar més enllà, unir més veus i fer bategar encara més fort la nostra llengua. En l'esperit del cor de llengua germanat i del compromís que sempre ens ha mogut, neix una carrera de relleus festiva i no competitiva que recorrerà més de 1.500 quilòmetres, unint pobles i ciutats.
de la Catalunya Nord a l'Alguer, passant per Catalunya, el País Valencià i les quatre Illes Balears. Entre el 9 d'abril i el 5 de maig del 2026, la flama de la llengua farà de set etapes, atrevessarà més de 500 municipis i s'aturarà gairebé a un centenar d'ells a fer actes de rebuda, amb un missatge d'unió, d'esperança i de celebració. El Correngo Germanat, el Cap de Vall, és un moviment col·lectiu,
Una festa que ens convida a tots a córrer, a participar i a fer viva la llengua arreu del nostre territori. La defensa i l'ús del català són valors compartits per una gran part de la nostra societat. Tenim a les mans una llengua viva i depèn de nosaltres mantenir-la en moviment. Per què no hauríem de ser precisament els joves que impulsem el canvi? Un grup de joves que ens hem juntat.
Han posat les mans i la suor per fer això possible, perquè volem situar el català al centre de la vida quotidiana amb una mirada positiva, oberta i participativa. El corrent en què pot participar tothom, siguis nascut aquí, nascut a fora, venguis d'on venguis, tinguis els llinatges que tinguis o el color de pell que tinguis.
A més que reivindicar, volem celebrar. A més de resistir, volem viure plenament en català, a tot arreu i en tothom. Estimar la llengua és estimar la gent que la parla i que la vol fer créixer, és cuidar allò que ens identifica i ens arrela el territori. Per això, perquè està guarda tothom, ja comptam amb el suport de milers d'entitats arreu de tots els territoris,
d'entitats esportives, entitats socials, estudiantils, institucions i empreses. Com funciona aquest correllengo? El correllengo té un funcionament que aquí a Mallorca ja coneixem, però per qui no ho sàpiga, la flama començarà a Prada i els corredors de Prada el duran fins al següent municipi, on a la frontera se trobaran els corredors del següent, que agafaran la flama i la duran fins al seu municipi.
Quan arribi la flama, se llegeix un manifest, se fa una celebració, on hi participen totes les entitats d'aquell municipi. És a dir, si en un municipi hi ha un club de futbol, unes quantes entitats que fan feina per la llengua, per la cultura, un club d'escacs i un club de petanca,
tothom hi participa. Si és el poble hi ha un club d'hípica durant la flama en cavall, si hi ha un club de ciclistes pot ser la d'una amb bicicleta i si no, corrent. Us animem a tots a sumar-vos-hi i a fer córrer la llengua. Entitats, institucions, escoles, clubs esportius o la ciutadania, cadascú pot aportar la seva.
El català és la nostra força col·lectiva, és la força d'un poble que avança. La implicació de cada persona es clau per transmetre un missatge de germanament, de suport i d'estima per la llengua. Participeu al cor de llengua germanat, corrent un tram o assistint en els actes de rebuda de la flama. Cada gest compta, cada pas suma. Posar-vos en contacte amb l'entitat més propera que tingueu en el vostre poble
O amb nosaltres, a través de la nostra pàgina web, posem les nostres xarxes socials. Cada tram en sí, cada tram és un sí a la llengua. Un pas endavant per fer-la viure. Ara, si teniu qualque pregunta. La popularitat que, igual que van fer a Mallorca el 2024,
La flama a Catalunya quan comença se divideix en dos trams de manera simultània. A Prada, un va cap a la Catalunya interior, cap a l'Azeu d'Urgell, Organyà, Liana i acaba a Lleida. I després de Lleida va a Tarragona. I l'altre va cap a Figueres, Girona, Barcelona i se troben les dues a Tarragona. I de Tarragona, que arriben a la mateixa hora, baixen cap a baix fins a Elx. I després d'Elx fa Formentera, Eivissa, Menorca, Mallorca i finalment...
El 5 de maig a l'Alguer. Arriba dia 28 a Formentera, 29 a Eivissa, 30 a Menorca. No, perdó, perdó. 28 a Formentera, 29 a Eivissa. Perdó, m'estic envoltant.
Som el Bon dia i bona vida, dona mediterrània. Avui és dimarts 27 de gener, són les 8 i 35 minuts. Avui tenim diversos continguts per oferir-vos. Ara escoltàvem un fragment de la roda de premsa de presentació
de la Correllengua Germanat. Escoltàvem en Pau Emili Muñoz explicant alguns dels detalls. Avui també tindrem una entrevista en clau política amb en Ferran Rosa.
Parlarem en Eulàlia Raguant sobre quina és la situació en la part del Kurdistan de Síria, però també en general de tota la nació kurda en aquests moments. Farem també la filosofia
que fem filosofia amb en Miquel Ripoll, tindrem en Joan Mir analitzant l'actualitat aquí en els estudis, i avui vos oferirem, normalment vos oferim dilluns, però avui, ara, d'aquí no res, connectarem amb en Llorenç Capellà per comentar
el seu article a l'última hora de dijous passat. Abans vos oferirem el capítol número 16 de Mallorca, un futur admirada jove, protagonitzat en aquest cas per en Julen Collantes. En Julen Collantes conversa en Maria Nadal. Escolta'm aquest capítol número 16.
Mallorca és un territori de contrats on la mà i la muntanya conviuen amb les tradicions i la modernitat. Una illa que ha experimentat molts canvis i que encara en té molts per endavant. Però quin futur li espera? La sèrie de podcasts Mallorca, un futur amb mirada jove, vol donar veu a les generacions més joves. Què opinen de l'illa on viuen? Quines dificultats hi detecten?
Quines inquietuds tenen? I sobretot, quines oportunitats i punts forts imaginen per construir una Mallorca millor? Entrevistam avui en Julen. Julen, com estàs? Molt bé. Un poc nerviós, però bé. Anirà tot superbé. Ja ho veuràs. Segur que sí. A veure, què mos pots dir de tu?
Bé, què puc dir jo? Primer de tot, que m'ha anat lliolent. M'ha anat lliolent, té 25 anys. I bé, la gent m'ha poc conèixer també com a Cocina Conchino, perquè sóc creador de contingut, sobretot receptes i tot aquest rotllo. I també sóc professor de cuina. O sigui que sí, aquesta seria la meva presentació. Molt bé, llavors la cuina t'apassiona, no?
Sí, sí, podríem dir que som que m'apassiona, m'agrada. Molt bé. T'ha plantejat ara una segona pregunta per acabar de rompre el gel. I ara així, ja nerviosos, no hi estarem. Què és per tu, créixer o viure a Mallorca? Créixer o viure a Mallorca? Jo diria que...
és créixer amb una identitat molt forta. Perquè, bé, no millor això són mogudes que jo me'n faig en el cap, però no crec que sigui el mateix néixer a la península que néixer a una illa. Aquest sentiment ianc, aquest orgull de la terra és molt pronunciada i crec que és una cosa que no es podria adonar
Sí, n'esquéssim a la península, per exemple. És a dir, és un tret característic d'una persona que neix i viu a Mallorca, no? Exacte. Molt bé. A veure, Julen, què creus que és allò que més preocupa de s'illa dia d'avui?
Bé, jo crec que un munt de coses, però com almenys el nostre règne de població de joves i tal, jo diria que la gentrificació, la massificació i la saturació que viu aquesta illa ha hagut d'un model turístic totalment arcaic.
Perquè veníem parlant d'això, que ja ha nascut aquí, viure aquí, és un tret característic, si ja de per si l'espai ha reduït, perquè és una illa i tenim mar i terra una mica així...
en silueta petita, pot ser que totes aquestes problemàtiques són ben presents en el nostre dia a dia. De cara al futur, creus que tot això que tu acabes d'anomenar pot acabar sent un problema gros?
Per supost, que serà un problema ben gros. Aquí seré un poquet més pessimista que en Toni i diré que tot és futur i d'aquí 10-15 anys ho veig un poquet magre.
Perquè si no ens posem a fer coses, a fer comunitat, per exemple, a manifestar-nos que ens escoltin i no fer batucades a la plaça Espanya, si no fem això, el futur és ben magre.
És a dir, que hi fa falta una acció. Una acció. Independentment de les conseqüències que venguin. Però has fet d'actuar, d'alçar la veu. Què creus que fa que Mallorca sigui especial? Has parlat ja des d'un primer moment que per tu el mallorquí és un tret
super característic de tu i que a més ja te deu fer especial, no? Però què és allò que creus que fa que si ella sigui especial?
Bé, jo crec que tornant un poquet al que t'he comentat al principi, crec que aquest orgull i llanc, aquesta amor passaterra i tot el que engloba el concepte de Mallorca, de les Illes Balears, és el que podríem estar orgullosos d'allò. Tipo...
el folclore, la cultura, l'astronomia, tot això forma la nostra identitat i ha de ser el primer que, a portes de fora, es vegi. Creus que no se li dona la visibilitat que hauria? De pot ser molta gent coneix Mallorca de primeres per lloc de turisme, no?
Sí, ensaïmades, magaluf, tot aquest rotllo. Però sí, crec que no se li dona tota la visibilitat que es podria donar a coses com el folclore, la cultura de l'astronomia. Has parlat que tu ho veus tot de manera molt més pessimista. Jo crec que sempre hi ha l'esperança que aquestes coses puguin canviar el manco, que puguin anar millorant. No que sigui un canvi immediat, però que de manera pol·latina tot pugui anar cap a...
un benefici comú per a tots els joves que vivim aquí a Mallorca, no? Quines noves possibilitats té Mallorca de cara al futur? Noves possibilitats? Doncs, bueno, apostar per el públic, facilitar als joves l'accés a l'habitatge, evidentment, i jo crec que prendre nota d'altres jocs,
turístics, que hagin mort d'èxit. Per exemple, podríem, jo què sé, agafar conceptes del que fan de més turisme al Japó, a Grècia, però bueno...
Que és una altra manera de viure, no? Exacte. I ara ja una darrera pregunta, perquè aquesta entrevista ja arriba cap al seu final. A títol individual, tu com a persona, què creus que pots fer per fer de Mallorca un lloc millor? Per fer Mallorca millor?
per fer Mallorca millor, títol prop i individual. Bé, jo crec que donar-li veu a la llengua i tots aquests conceptes que hem anomenat en aquesta entrevista per xarxes. Perquè ara és el que s'amou, ara és el que interessa la jove. Hi ha una aguja de xarxes. Exactament, exactament. O sigui, tot...
Que pot ser també la manera d'arribar a més gent, dir, arribar a joves, per exemple. No només a joves, sinó, jo què sé, gent de la península o altres illes, com a Canàries, que arribin a aquest tipus de missatges i que ens ponguem a fer coses, a actuar. Actuar. M'ha agradat molt això que has dit, que ho has anat repetint al llarg de tota l'entrevista. Actuar. Actuar. Actuar. És que és el que s'ha de fer. Exactament. És així. Així.
Te deixes qualquer cosa? Em vols afegir res més? Bé, no... Jo crec que no. Ha estat bé, se't pregunta superguai, o sigui que... Només recordar que... És el mateix que ha dit en Toni, de mantenir l'esperança i...
Hem d'actuar no només per el simple fet d'actuar, no perquè mos escolti, perquè no tractin aquestes illes com si fossin banys públics, com si fossin parc d'atraccions. Uau! Jo crec que ho podem deixar així, eh? Sí. Moltes gràcies. A tu, Maria. Vinga, vinga.
Hem escoltat el capítol número 16 de Mallorca, Un futur amb mirada jove. Aquestes entrevistes que fa Maria Nadal per la plataforma audiovisual Vida i que vos anem reproduint també.
aquí a Oona Mediterrània. Avui no és dilluns, avui és dimarts 27 de gener, però som a punt d'abordar una secció que habitualment feim el dilluns i és que ens hem connectat ja amb l'escriptor Llorenç Capellà. Llorenç, molt bon dia. Molt bon dia, què tal? Com estem?
Molt bé, has sobreviscut a les festes. Tu vas dir que has sobreviscut a les festes, a les foc i a les dimons. Sí, sí, sí. Una mica de tot. Cada vegada està agafant descomptant segons quin poble, el poble, el tal, el cap de pera, està guanyant més per...
sedimoniada que Sant Antoni ho vinc d'equilibrar una miqueta la cosa perquè recordem que Sant Antoni que li volia fer 30 i Sant Antoni 31 per tant no deixem de banda Sant Antoni d'acord però bé la gràcia és que en general tota la festa ha reviscolat d'una manera espectacular
Sí, i que l'ha assumit de sa gent. Això és importantíssim. D'acord de la seva joventut, que naturalment es tende el franquisme, que hi havia el tòpic que els mallorquins no sabien fer festa. I això de rebot volia dir que no eren solidaris. Aleshores tot això queda destruït. És evident que els mallorquins...
saben fer festes, saben ser solidaris i saben compartir el moment de ja.
Exacte, tu abans deies Parlem de Foc i Parlem de Foc és justament el títol del teu article de dijous passat, dia 22 de gener, última hora, que com sempre convidam a la nostra audiència, si no l'han llegit, molts segurament sí, que el recuperin a través de la versió digital d'última hora.
Parlem de foc en aquest article, bé, realment és difícil que te surti una jugada millor.
perquè tu fas com un joc de miralls entre uns fets que van passar 25 anys després de...
d'un llibre de Miguel de Sanz Oliver, que jo vaig llegir i pràcticament ja no recordava. Sí, un llibre excel·lent. A vegades, perdona, que no se li dóna la importància que tal, que heu escrit moltes vegades. És a dir, que aquest llibre
es formen tal per conèixer la Mallorca dels barris populars del principi del segle passat. Perdona que t'interrompo. No, no, simplement anava a dir que, curiosament, el joc de miralls se multiplica i la part final del teu article
torna a ser un joc de miralls en la realitat i com si tu haguessis estat en Miquel del Sants Oliver no 25 anys abans però sí que 25 hores abans com a mínim fas una reflexió que és més pertinent que mai sobre les inversions però no em prepasses
Parles que la vigília de Sant Sebastià, d'ara fa cent anys, va cremar l'antiga casa del poble, que jo he de reconèixer que no sabia que n'hi hagués hagut una abans de la que coneixia allà a l'Eixample. Una casa de dos pisos.
Descarrer des travessa d'en Ballester, a sa part vea. Això va ser, aquesta casa del poble va tancar, havia tancat dos anys abans quan se va inaugurar...
la casa del poble que tot coneixem a Palma donada per Joan Marc, veritat i aquesta antiga casa del poble era de Sujeté també o de PSOE era llogada i curiosament pertanyia a aquesta casa del poble no recordes el nom exacte jo diria que era son pare de sí, pertanyia a Bertomeu Barcelona que era un liberal
que havia estat balda de Palma i que era son pare als padrí de Bartomeu Barceló, geògraf, que vivia a la plaça del Quadrado, veritat, i que encara era aquesta casa modernista tan meravellosa. Era propietari d'aquest senyor i l'havia llogada a...
un tal Joan Vila Oliver, que tenia una fàbrica de calçat. Aleshores, clar, imagina't una casa veïssima, on predomina es fustam, de ses vigues de pusta, etcètera, vistes, etcètera, etcètera, que hi ha piles de pell, molt de líquids inflamables, etcètera, etcètera, clar, i un moment determinat cal a foc,
i no se'l pren en 5 minuts, se diu que s'esflamada, a dalt hi havia un colomer, i veu, un escampadís de colomer al carisme, perquè, clar, va fer, sa finca va fer com una ximenera, i es fot saber tot palma, veritat. Es perillera, que és una zona, una illeta, on totes es creixen de...
d'en Boblós, que eren viles a la plaça del Mercadal, tot eren casetes que s'agontaven una a l'altra i totes eren veïssimes. A darrere d'aquesta antiga casa del poble, corral per corral, confrontant, hi havia una fusteria. Es fot que amenaçaven a cap allà amb una paraula, que...
que tant perill era que a mitja hora cremés tota una lletra de cases, de qual cosa que ha suposat una tragedia molt grossa perquè possiblement a més hi hagués hagut víctimes humanes.
també comptes que una cosa és quan varen arribar bombers i s'altra és quan varen començar a fer feina, no? Clar, és que amb aquesta història jo que me l'ha creat tensió és que 25 anys abans l'havia contada l'hostal de la Boia Miquel del Sant Soliver exactament igual, exactament igual comença el foc
esperit que s'estengui arriben les autoritats això que s'articula per qüestió d'espai però Miquel del Sant Soliver l'hostal de la Boia que està publicada l'any 1903 i el foc que es va acabar a la casa del poble va ser l'any 1926 és a dir que s'imaginació és abans que és la realitat la veritat
Bé, idò, Miquel de Sanso li veia en compte que els primers que arribaren a les foc van ser, a part de la gent que tapava els carrers o no deixava passar, van ser les autoritats. Els governadors, els militars, la Guàrdia Civil, les bales, els regidors, etc. i que naturalment no feien res més que estorbar.
Bé, quan crem a la casa del poble, naturalment, els menys que arriben també és tot aquest xam d'autoritats que se miren la feta. Allò que no se miren i que no se qüestionaran és perquè, per exemple, ja estic parlant de ser realitat, el cotxe o el soltocar o el camió de bombers no pot arribar a prestar les rodades.
És a dir, que ni tan sols en feien ús. Miquel de Sant Soliver diu que quan anaren a encendre les aixetes d'aigua, no hi havia aigua a les aixetes, és veritat. És a dir, hi ha tota una sèrie de coincidències, és a dir, és el mateix decorat, és la mateixa tragèdia, i te demostra que això serveix per al final de l'article,
que passant 25 anys des que Oliver compta la seva història, que devia estar possiblement agafada de fer reals, i el 26, que havien passat...
22, 22 anys, se demostra que les deficiències estructurals de la ciutat eren de les mateixes serveis públics. Per tant, dius, bé, quantes bales havien passat i quantes teories polítiques havien mostrat a l'incessar la gran d'assuntament, etc., etc.,
moltíssimes i diferents en canvi aquella realitat que la gent està absolutament abandonada davant una tragedi
Bé, el tenim ara a Barcelona en sostén de relació, és veritat. Exacte. És constant, és constant. Llorenç, fas una comparativa, per dir-ho d'alguna manera, o un paral·lelisme entre la novel·la L'hostal de la Bolla d'en Miquel de Sanzoliver i les cròniques periodístiques d'aquest incendi. Sí, tant, tant.
en la peculiaritat que dèiem abans, és a dir, que no és que a Miguel de los Santos no li va copiar o s'inspirar en ses cròniques, perquè ho havia escrit molt abans. Clar, això és igual que aquell doema de Behan en Via Longa, no va copiar l'ampedusa perquè l'ha publicat abans, en veritat, aleshores aquest cas és el mateix.
Ha fet curiosos que, per exemple, sa casa, encara dintre tota sa tragèdia, ses coses van ser mínimes, pal ara del 26. És a dir, perquè sa finca està assegurada, està assegurada entre 100.000 pessetes. No, ses perd 200-100.000 pessetes i sa casa està assegurada en 40.000,
i el material de l'interior han d'haver-se tanta mil. Només els altres pogueren rescavelar. Qui no va poder rescavelar tant van ser els pobres veïns, la veritat, perquè davant de l'esperança i retorn a fer les comparances, és a dir, tant a la novel·la de Miquel del Sant Solider com a la realitat del 26, de la casa del poble, és...
els veïns, desesperats, preocupats, llançaren per les finestres tot allò que tenien, lo poc que tenien, és a dir, els matalassos, les paelles, els mobles, és a dir, tiraren cadires, taules cap al carrer, de tal manera que unes arribaven en terra rompudes, veritat, una cadira quan pegava en terra...
i altres no, i la Guàrdia Civil se va dedicar a Montegallà, de veritat, i durant la nit, tant a una banda com a l'altra, durant la nit fer guàrdia perquè l'endemà els vignats poguessin anar i poder dir que aquesta pell era meva, aquest matalàs és teu, etcètera, etcètera. Són tragedies que demostren això, que hi havia unes classes...
i que l'estrangeria els afectava d'una manera total i absoluta, perquè els propietaris d'una manera o d'altra, i l'industrial, i afortunadament, en veritat, pogueren recuperar part de les seves pèrdues. Els veïns no pogueren, evidentment.
Llorenç, no m'agrada normalment llegir el final de l'article, perquè el que pretenc també és convidar la nostra audiència a llegir-lo, però és que avui no me'n puc resistir. Lletgesca el darrer paràgraf, diu, la conclusió, per tant...
Sols pot ser una. En 25 anys l'Ajuntament no havia invertit ni un cèntim en prevenció d'incendis ni en seguretat ciutadana. D'això se'n diu cobrar per no fer-ne pelada. Sí. Entenc que ho diré, però aquesta desconfiança que la gent a vegades feia, o tenim tots, de veritat...
i a vegades injustament, perquè no tenim cap el que són les gestions, les institucions públiques, aquí queda reflectit d'una manera claríssima, és a dir, no havia canviat res. Possiblement Miquel del Sánchez Oliver pensava, havia après la seva història, el final de la seva història,
no de l'hostal de la Bolla, sinó al final de l'història de l'hostal de la Bolla, l'havia pres de quelc incendi que hi havia hagut a lo millor fa 20 anys o 25 anys del segle XIX, veritat? Bé, aleshores és que no, no canvia res, no canvia res.
Bé, és un poquet de sensació que tenim ara perquè exactament si s'havien de cancel·lar les festes oficials de Sant Sebastià o no.
veritat, veiem que no sé, que no ha criteris clars... Mira, el futur no se va suspendre. No se va suspendre, se va suspendre el futbol de cada setmana. Bé, també, per exemple. Tenen un minut de silenci, evidentment, i he d'agrair. Però, clar, això que va passar a Sant Sebastià...
tot i és gran dol que suposa una tragèdia d'aquestes, en veritat sembla més un ordre a nivell estatal que donen els partits que governen que una decisió pròpia de ser autoritat d'aquí. Entre altres coses, demostra que la gent sí que no va voler renunciar al seu dret a celebrar les festes sense per això...
Deixar-se utilitzar-se i els seus familiars.
de les víctimes que hi va haver dues tragedies ferroviàries i d'altra banda no hi ha hagut ningú que em parli i la veritat no sé si tampoc ho val la pena però per gent que hem organitzat activitats sabem que si la suspensió hagués estat per la pluja
Aleshores, la ciutadania mos hagués sortit més barato perquè les assegurances haguessin cobert el pagament de totes les activitats. I en canvi, d'aquesta altra manera, han hagut de pagar el 100% de les activitats que no se van fer però que evidentment, com que està per contracte, van pagar. No sé si és una reflexió gaire pertinent o per recordar o no, no ho sé.
és el comentari de una altra tragèdia que ens afecta directament a la butxaca Llorenç, que em penses quan mires quan veus la incapacitat del govern del PSC, de Nilla i tot això per gestionar tot aquest caos que s'ha produït és a dir, una setmana sencera jo no crec que això hagi passat a cap país d'Europa evidentment que la culpa no ve d'ara
Catalunya ha perdut, o Barcelona ha perdut una mica sa rauxa. Sí, sí. Perquè s'han mirat, d'altra banda, que sigui capaç la gent de tenir la paciència que està tenint, perquè...
Fa un segle, fa 80 anys, fa 70 anys, bé, fins i tot quan hi veus problemes t'envia l'any 51. Hauria cremat tot. Però no té molt fàcil sortir del carrer i reclamar el seu dret. Mira, Llorenç... No em porta tragèdia, però estic content que no l'havien fet. Llorenç...
lletges el titular d'una entrevista a en Lluïllac a Vilaweb. Diu, amb tot el que passa i no hi ha crema de la bastilla? Diu ell. Ha estat molt fin, perquè ho he dit, tot el que passa i no hi ha crema de confets, perquè
que si estigui a Barcelona passa no pel vestit era més pertinent d'aquest altre estem fent broma però és així de tota manera aquest efecte de Barcelona va molt més enllà i tu ho saps perfectament que un problema ferroviari o de intervenció amb estructura ferroviària va amb una referència de país que estan provocant des de
de dins i des de fora. És a dir, a partir del 1 d'octubre sa va anar sa voluntat, sa decisió era rebaixar el suflet catalanista o de país o de pàtria, allò que vulguis. I s'està convertint
Catalunya està sortint ara resultats en un país poble. Estan pobrint culturalment, econòmicament, en quant a serveis, en tots els aspectes. Tot i ser preocupadíssim, allò que ens fa pensar i allò que ens fa lamentar
és la poca reacció que estem tenint i la poca solidaritat del que pugui ser el conjunt dels pobles catalans. En veritat, hi ha una inconsciència, una voluntat de no veure que ens estan destrossant el cap i casal dels païs que és Catalunya, en veritat,
i la part de la lectura més fosca, més ràgica. Sí, el que passa, Llorens, és que això és absolutament deliberat i mira, en l'amic Joan Planes, me va passar l'altre dia unes dades,
En fi, les resumesc. Grau d'execució de la inversió del sector públic estatal per comunitats autònomes. És a dir, no és el que està previst invertir segons els pressupostos, sinó el que s'ha acabat invertint.
Catalunya, com te pots imaginar, és la darrera comunitat de totes, amb un 36%. És a dir, del 18 al 23, aproximadament, Catalunya ha rebut un 36% d'allò
que li havien dit que invertiria, que ja tampoc era cap out de d'or vermell, no? Que ja s'ha derretat. Sí, però la curiositat per mi inexplicable és que la Comunitat Autònoma de Madrid s'hi ha invertit un 184%. Clar.
Així ho teniu tots. Quan se fa això? Sí, ara aquesta barbaritat que m'estàs contant que està afectant les inversions, afegeixes que avui mateix se decidirà si el president de Catalunya, que és el senyor Carles Puigdemont, pot tornar o no pot tornar al seu país i se decidirà que no, que no el deixaran tornar
tenim l'imatge perfecta d'un poble no sol colonitzat, sinó reprimit constantment. I d'això, com un centre de Mallorca, procuram obrir raó, no tenim en compte en aquests moments, i és allò que ha de fer més mal. A vegades deim...
és que Catalunya no mira, o Barcelona, més aviat, que Catalunya no mira cap a les altres terres catalanes. Allò que ens ho hem de demanar és
I nosaltres, des de les altes terres catalanes, mirant cap a Catalunya, donem una mà a Catalunya quan toca, l'han donat en guerres històriques, però actualment tenim en compte que no podem parlar de la repressió a altres països, sinó parlant de la nostra. És a dir, parlar de la repressió que pugui passar a Gaza, que pugui passar a Ucraïna, a on vulguis, sense...
al costat posar la repressió que està patint en el nostre país no és fer solidaritat, és fer folclorisme barat, perquè no es pot entendre que des de la nostra gent que vol ser progressista, que vol ser oberta, que vol ser solidari, no es posi sempre al nostre país que està patint el que està patint al costat d'aquests països que també estan represaliats.
Ja t'ho dic, és frivolitat, oportunisme i folclorisme. Ja. I de sa... Ja estem d'acord en que sa responsabilitat ve d'enrere i no d'això, però és a dir, que dia d'avui, que fa una setmana que sa gent sa la maltracta de manera...
en fi, de manera inhumana ja, de tipus tercer món. Jo dic tercer món, però no crec que cap banda passi el que ha passat a Catalunya aquesta setmana. És a dir, amb més retard, més carregats, el que sigui. Com el món europeu, això és impossible. És impossible. Què en penses? És a dir, trobes que hi hauria de vegut ja dimissions?
Sí, pot haver dimissions, però és que, men, si m'anem a les eleccions, si tenim un president de Catalunya que és l'exili, tot allò que parteix a partir d'aquest exili és fals.
És falsa. Hi pot haver dimissions, sí, però és que hauria de dimitir tot el govern. És a dir, és que no s'ho podrien convocar eleccions tenint en compte que aquella persona que te representava, que era el que havia tingut un màxim de vot, o era el Parlament de Catalunya, està exiliada no ja per... per qüestió de...
que els jutges, que la fiscalia, que la justícia espanyola ha agafat els poders d'estat per decidir. A partir d'això, sí, hi pot haver dimissions, em sembla molt bé, però estem parlant d'una falsedat política total i absoluta.
I tant. Llorenç, bé, avui ja m'ho han amarat molt per ser branques, però bé, jo crec que era pertinent, sobretot a partir del final del teu article, que en certa manera s'avançava en el que llavors va passar. Parlem de foc, és el teu article de dijous passat, l'última hora, dijous 22 de gener, convidem a la nostra audiència a recobrar l'Oia i a Giló i nosaltres connectem
Dilluns que ve, en principi. Dilluns que ve, tornem a parlar. Moltíssimes gràcies. Beníssim, moltes gràcies, Llorenç. Gràcies per tot.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
En uns minuts mos connectarem amb en Ferran Rosa, diputat de Més per Mallorca, però abans pertoc a fer-vos aquest repàs a l'actualitat, un repàs quan passen ja 13 minuts de les 9 d'aquest 27 de gener de 2026.
i començant, com sempre feim, per diari de Balears. La població residenta de Balears d'origen de fora de l'Estat representa el 28,68%. La notícia podeu trobar més dades i més detalls sobre l'origen de tota aquesta població nouvinguda. Més qüestions, dues relacionades en llengua, reclamen a Hipermueble...
respecte a la llengua de Mallorca i d'altra banda, per respecte, és que té el govern espanyol que rebateja poblacions dels països catalans, per exemple, Santo Sadurní o Orilla Roja, que molt va costar...
El Principat arriba a la setmana de caos absolut al servei de Rodalies i encara no ha dimitit cap responsable polític. Així és el PSC. L'Associació Ambalear de l'Arbre critica la deficient tal dels Vella Ombra i reclama una ordenança que protegeixi l'arbratge singular.
Més qüestions, rutes guiades, solidàries per la Palma Marinera. També tota la informació sobre aquesta notícia del govern obri la convocatòria Fotopar 2026 per promoure l'energia solar.
i va dirigida no només a empreses sinó també a particulars. L'Institut d'Estudis Baleàrics participa a Arco Madrid 2026 amb un estant propi. Denuncien la supressió del padró municipal de Palma de persones sense llar, caravanistes...
i migrants. El PSIP, Més i Unides Podem denuncien que PP i Vox limiten el dret de control de l'oposició a l'Ajuntament de Palma. I també vos destacam que Montuíri acull el cicle de teatre Literactua 2026 dins el Festival de la Paraula i que Bunyola
considera la sentència que confirma el caràcter públic del camí a l'eró com un fet històric. També vol destacar que sense ella es posa en marxa un sens genètic que ni obligatori.
a Vila Web, aquesta entrevista que ja hem comentat dos pics d'en Lluís Llach, titular, amb tot el que passa i no hi ha crema de la bastilla, diu, també una peça titulada, l'oposició situa Paneque en el punt de mira i el govern fa pinya.
Rodalies desperta amb un servei reduït. Retards i cancel·lacions. Aquesta és la darrera hora que ofereix VilaWeb sobre el caos que se viu en el Principat de Catalunya. Més qüestions. La gestió de la sala enfronta la companyia de teatre i la societat coral El Miquelet.
Això és a València i ja sabeu que parlem d'una societat històrica de València. En clau internacional, la Unió Europea tanca un acord de lliure comerç amb l'Índia després de 20 anys de negociacions i encara...
La Casa Blanca nega la destitució de Gregory Bovino, el cap de la polèmica patrulla fronterera. Finalment i tornant al país, la jutgessa de la Gota Freda cita tres escortes de l'expresident Masson com a testimonis.
Ens fixem ara amb el Majorca Daily Bulletin. Allà hi trobam una primera peça que diu que una dona britànica que treballa en el sector immobiliari a Mallorca alega vulnerabilitat en un presumpte cas d'ocupació il·legal. També destacam o destaquen des del Majorca Daily Bulletin...
prons meteorològics violents que s'acosten a Mallorca. Ingrid obri pas a la tempesta Josef. També destacam que l'any passat Mallorca va ser la destinació de vacances amb més pernoctacions a l'Estat i que el viat va ocupar el primer lloc. I també destacam que en una secció que la titulen Sabies que...
Diuen, poden els residents amb situació temporal a les Balears reclamar la reducció del 75% dels viatges? Aquesta és una pregunta que se fa des del Daily Bulletin.
M'ho anem ara a les portades en paper d'última hora i diària de Mallorca. Última hora, el titular principal, els treballadors dels trens de Mallorca faran vaga el mes de febrer.
També com a subtitular d'aquesta notícia diu que el trencament d'una soldadura va provocar l'accident d'Adamus. Fotografia per esgorc blau. Els envassaments s'omplen, títol a última hora.
També destaca gust molt nostre, l'illa Triomfa Madrid Fusión, se refereixen a un show cooking que hi va a Fitur. També alta fidelitat, el Mallorca homenatge als abonats amb més de 25 anys de vinculació.
bloquegen una de les dues escales de l'Institut Joan Alcover per risc d'enfonsament. Ayus anuncia mesures d'habitatge que Proens aplica ja a les Balears,
Dispares a Verge de Lluc durant una brega entre familiars i tres cans maten uns 20 xots en una finca a la carretera de Cales. També en clau cultural, fotografia petita,
per en Joan Valent i titular que diu Una òpera sobre Ramon Llull entre els propers projectes de Joan Valent. Monama, Diario de Mallorca, el seu titular principal informa que Educació suspèn el director de Son Canals per possibles relacions impròpies i la fotografia principal diu que
Servei Ferroviari de Mallorca s'assuma a la vaga del tren en clau de tribunals. Els jutges verran si Cort pot cedir sol d'equipaments per a fer pisos. Dos ferits en una brega entre familiars a Verge de Lluc. Un jubilat denuncia
que no pot treure una culpa ni oferint-li 10.000 euros. En meteorologia, la borrasca Joseph releva a Ingrid amb més vent i pluges.
i el Mallorca entra en llocs de descens a segona divisió. Aquests són ara mateix els principals titulars que ens ofereixen les dues catxaleres que encara s'imprimeixen en paper. Som a una mediterrània, ens escoltes a través del 88.8 de la freqüència modelada,
també on a mediterrània.cat. De fet, si mos escoltes, és gràcies que tenim molta gent, cada vegada més...
que s'associa, que mos ajuda, que s'implica en aquest gran projecte de mitjans de comunicació en català. Segurament una de les fites històriques més importants a dia d'avui, aconseguides per la societat civil, és tenir uns mitjans de comunicació com ara Diari de Balears, Ona Mediterrània, l'Estel, Ploma.cat i també la nova plataforma audiovisual
Vida, vos convidam a visitar la vida.cat i, sobretot, vos convidam a telefonar en el 971-100-222, 971-100-222 i afegir-vos en aquesta gran operació, en aquesta gran tasca que s'ha de mantenir als mitjans de comunicació mallorquins. També vos convidam a entrar a la pàgina web o a mediterrània.cat
i sociarabos a partir d'allà és el moment ja d'anar cap a la nostra entrevista política del dia Bon dia i bona vida començant l'entrevista
Bona nit.
I com us hem anat anunciant al llarg des de matí, ara és el moment de connectar-nos amb el diputat de Més per Mallorca, en el Parlament de Segiller Balears, en Ferran Rosa, qui ja saludà. En Ferran, molt bon dia. Molt bon dia, com anem?
Va bé. Ferran, avui volem parlar d'això que marca una miqueta s'actualitat a nivell estatal, que és les comunicacions a través dels trens.
Com a primera pregunta, una pregunta diguem-ne més genèrica, des de més per Mallorca, quin seria l'ideal del sistema ferroviari a nivell de Mallorca, sobretot, i no sé si també de Dillers Balears.
Bé, nosaltres, com sabeu, som un partit estrictament de caire mallorquí, per tant, parlaré exclusivament de Mallorca, vull dir, allò que el model de mobilitat de les altres illes crec que li coppeten els altres partits fer-lo.
Entenem que es trenca un element vertebrador del territori i de la mobilitat de silla de Mallorca, que és particularment rellevant, o ha de ser particularment rellevant en aquelles zones més densament poblades, on hi viu més gent, o hi fa feina més gent. I, per tant, entenem que tant a la sèrie metropolitana de Mallorca, com als principals nuclis de població, hi hauria de...
hi hauria d'haver infraestructura ferroviària, hi hauria d'haver carregadors de trens, hi hauria d'haver, per tant, un bon servei de trens que permetés a la gent no prendre el cotxe, i permetés també desplaçar molts, sense haver de trobar bosses, poden desplaçar molta gent de cop, perquè és una cosa que el bus no pot fer, i per tant, és el model de mobilitat preferent, això com dic, tant a l'àrea metropolitana de Palma, i a la dia de Palma per l'extensió,
com en totes corres del Reiguer, capes llevant i també capes mitjones i exponents. Crec que és un model de transport de futur i no només ha de ser un model de reivindicar el passat gloriós del ferrocarril a Mallorca, al revés. Crec que té futur i té recorregut. Ara, per fer-ho s'han de posar recursos en el sistema, s'han de voler contractar personal, s'han de voler...
fer projectes, etcètera. I per tant, aquí s'ha de fer una feina a totes les institucions. Aquí a nivell de Mallorca i de Balears fer la feina com els correspon, però a nivell de l'Estat reivindicar els fons que arribin de manera així com torna un conveni ferroviari en condicions.
un punt a nivell més estatal creus que perquè ara se'n parla molt que a nivell estatal s'ha apostat massa per sa alta velocitat i en canvi tota aquesta inversió ha anat en detriment de ses rodalies del servei diguem que usa més part de sa ciutadania ehm
Comparteixes aquesta crítica, per dir-ho d'alguna manera? Crec que aquesta crítica, vull dir, el que poses de manifestes novidants, i és cap on han anat les inversions ferroviàries i les grans inversions en matèria d'infraestructures a nivell d'estat.
serveis que empren un percentatge més aviat baix de la població, o que empren els turistes, i aquí parlant d'alta velocitat, però parlant dels 50 aeroports de l'estat. Vull dir, no molts desplaçaments amb avió cada dia, es veure que és un element indispensable per a la nostra mobilitat, esquivir i manilles,
però s'ha invertit molt més en aeroports i molt manco en els desplaçaments del dia a dia, que segurament ens faria la vida molt més còmode. Per tant, crec que aquí hem de fer una reflexió, cap a on van les inversions dels Estats i van en obrir...
Bé, uns elements quasi extractius, perquè al final el que s'està pensant és que les grans ciutats siguin hubs i que traiguin de cada vegada més gent, que creixin de cada vegada més, que a més a més hi vagin més turistes, o si s'està pensant perquè la gent s'ha pogut desplaçar en el dia a dia, que tinguin més temps.
per estar amb els seus, per tenir cura de tant si té infants com persones menjones al seu càrrec, o simplement per poder estar en el sofà en lloc d'estar a un tren aturat a mig de sàrea metropolitana a Barcelona, per posar un exemple molt clar de què estem vivint aquests dies. I això, per desgraci, no és una cosa nova.
Comença a tenir ja una edat, i record quan era jovenet, fa 20 anys, que un diputat d'Iniciativa per Catalunya, que era en Joan Herrera, ja ho deia, que primer s'havia d'invertir, abans de fer l'ABE a Barcelona s'havia d'invertir en rodalies.
I me'n record perfectament perquè en aquell moment pareixia que Sama era la bomba i que dir això era com un anatema. I era dir, bueno, escolta, com si estiguessin contra el tren. No, no, no, al revés. El tren ha de funcionar i ha d'un servei que sigui competitiu i que s'institueixin els avions. Ara.
El dia a dia l'hem de resoldre, hem de ser capaços de posar recursos pel dia a dia. Que llueix manco? Segurament. Però, bueno, crec que és important, perquè en el final a on se van els milions d'hores que perden els usuaris.
justament dins d'això que ara estàs parlant per exemple a Catalunya però també a altres bandes s'ha parlat que segurament en lloc de fer més mervia diguem mervia de tren vull dir el que s'havia d'apostar primer de tot era pel manteniment en el cas de Mallorca ni una cosa ni l'altra ni l'altra
Bueno, home, no vull dir que no se faci manteniment en el cas de Mallorca. Certament no s'ha fet una ampliació a la xarxa, més enllà dels quilòmetres i mig de la huip en el part bit.
però la xarxa de tren de Mallorca està en mal estat i és una cosa, vull dir, nosaltres venim denunciant els principis de legislatura i ara no ens estem entestant perquè el que volem és fer oportunisme polític de les tragèdies però crec que s'ha de posar de manifest, vull dir, si la via no està en bon estat i endamunt i de cada vegada hi ha un estrès tèrmic perquè les temperatures en s'estiu són més altes i això fa que es meta i se dilati més
etcètera, i endamunt hi ha més gent en els trens i hi ha, per tant, més pes, més trens, etcètera, clar, això suposa un estrès en infraestructura. Ja som capaços de posar recursos en aquesta infraestructura o en qualque moment peta.
I això no passa només per s'infraestructura, passa perquè si tu tens un saber externalitzat, que el tenim, tant que José Ramon Balzaba ha de decidir externalitzar el servei i privatitzar una part de SFM, vull dir, a través del mateix gerent que té a dia d'avui, si tu tens un saber externalitzat has de tenir uns...
Tenim un problema en la connexió. Crec que en Ferran ha entrat en alguna zona que està fora de cobertura, recuperant tot d'una segonversa amb en Ferran.
Mirarem de connectar de nou amb en Ferran Rosa. Ell és diputat de MES per Mallorca en el Parlament de Cesillers Balears. Mirarem de connectar amb ell.
Actualitat, anàlisi, reflexió, debat, a bon dia i bona vida, dona Mediterrània.
Ferran Rosa, bon dia de nou. Hola, bon dia, disculpem. No, no, no, no devien anar dins el tren, eh? No, no, no, no. Perquè ha prescut talment que nascis en el tren i vols ficar-sigut dins un d'aquells túnels o això que perds la cobertura. Perdona, hi ha hagut aquesta interrupció, eh?
Bé, mos explicaves això, diguem que malgrat tot sí que hi ha hagut un cert manteniment aquí a Balears, però que també la privatització de bona part dels serveis segurament t'ha afectat negativament. Bueno, s'ajunta una mica tot.
perquè afecta la privatització del servei. Després passa una cosa i és que falta personal, durant molts anys no s'ha contractat personal i aquí és veritat que l'anterior govern no va fer la feina que tocava, no s'ha contractat personal el suficient i això fa que si no hi ha interventors, per qui no siguin usuaris del tren habitualment, són les persones que antigament cobraven el bitllet però el que fan és donar un suport amb el maquinista i controlar que tot estigui bé dins
dins el tren o dins el convoy, això fa que el maquinista haia fet tota la feina. Vols posar un exemple? Ara fa unes setmanes hi va haver un fallo a la subestació de l'Aeró que va fer que el tren queda a mig camí aturat sense corrent entre passar Santa Maria
que queda un convoy allà. Clar, va sortir el maquinista de la cabina a tranquil·litzar la gent. Clar, quan tu tens una incidència d'aquest tipus, a veure, t'has quedat sense lluny, no pots circular, i per tant, no hi ha gaire més a fer. Però si tens un altre tipus d'incidència, el maquinista no pot estar fent-ho tot, i això suposa un problema, sobretot quan tens de cada vegada més usuaris. No només això, sinó, si tu veus una incidència i sabia que ho ha de comunicar mentre està circulant, mentre està conduint,
és el maquinista. Per tant, jo entenc les queixes dels maquinistes, perquè endamunt de tot això veiem que tots ells estan fent hores extres perquè, si no, no se poden prestar serveis, perquè no hi ha suficient treballadors a les serveis ferroviaris de Mallorca, i el que veiem és que el govern, des de les vegades, que s'avanta de voler ampliar el tren i de voler millorar el servei, en dos anys i mig de legislatura ha convocat dues places de maquinistes, vull dir, ha obert.
Si no m'equivoc, 26 places de funcionaris o de personal laboral al Servei Ferroviari de Mallorca i d'aquests 20, només dos són per maquinistes. Home, jo m'apareix completament irrisori
perquè la necessitat, com els diuen els sindicats, és que necessiten com a mínim 25 per cobrir no només les hores extres que s'estan fent avui, així com totes les vacances i permisos que ara mateix no s'estan atorgant. Perquè si un maquinista va fer vacances a determinats dies diran no pot fer vacances perquè si no no poden cobrir el servei perquè no tens personal suficient.
o li has de demanar a qualcú que faci hores extres. Clar, això no té ni cap ni peus, vull dir, clar, si en una situació que hi ha unes treses a dia, hi ha cada vegada més gent, tu has d'anar assenyalant els problemes que hi veus, home, doncs com més cansat estiguis, més riscos hi ha. No vol dir que hi hagi un risc
pels usuaris que agafin l'estona avui. Vull dir, jo no cridaré l'alarmisme. Ara, s'han de posar mesures correctores. I jo entenc completament les reivindicacions dels treballadors perquè són els primers interessats en que la cosa funcioni bé. Després hi ha una altra cosa.
I és que, per molt que, vull dir, no només és una qüestió de personal, és una qüestió de com resoldre les incidències. Vull dir, el que no pot ser, i és el que anunciaven ahir els treballadors, és que la manera de comunicar una incidència, tipus, hi ha elements enmig de la via, tipus, ja ho sé, qualque vegada ha passat que ha creuat ramat i ja ho veus, que mortes enmig de la via.
que sigui enviant un WhatsApp amb un missatge a un company. Dius, home, doncs no, has de tenir un canal d'incidències on tinguis constància de quines incidències s'han detectat a les vies i si se resolen o no. Perquè si no, difícilment pots avaluar si s'està complint per part de l'empresa que està fent aquest servei. Una altra cosa és que diguis, bueno, molt fiam d'aquesta empresa, però no ha de ser així sa cosa. Ja.
Respecte a això que deies, avui pensava en aquella frase de Sabiesa Popular que diu una cosa així com mai passa fins que un dia passa, per la part negativa. Ferran Rosa, ja per tancar la plantilla del Servei Ferroviari de Mallorca ha aprovat iniciar aturades parcials
Quina és l'exposicionament per Mallorca davant aquesta crida a la vaga, per dir-ho així? Bé, nosaltres hi ha donant tot el suport del món, vull dir, no és només un acte de responsabilitat respecte de la seva situació com a treballadors, sinó que endamunt crec que reivindiquen un bon servei públic i una garantia de seguretat
tant per ells com a treballadors, sinó també pels usuaris. I en aquest sentit, bé, els hi ha en suport. Crec que les reivindicacions són encertades, són oportunes i endamunt van a la línia de ser propositius, de plantejar millores de coses que fan falta i no quedar-se exclusivament amb els anuncis, que és el que apareix a la que vol fer el govern. Vull dir, queda molt bé fer una nota de premsa o dir que has augmentat el pressupost
En manteniment, però te posa exemple, amb els comptes auditats de l'any passat, que són els únics que tenim, bé, l'any passat no, de 24, són els darrers que tenim auditats, es veure que se va augmentar els pressuposts en 3 milions d'euros, però el pressupost gastat és el mateix. O fins i tot manco que l'any anterior, que dius, bueno, de res serveix a augmentar els pressuposts i després no és capaç de gastar-lo. Per tant dius, bueno, això és un problema.
I no és que diguis no l'han gastat perquè mos ha sortit més barata la reforma o les millores que han de fer, sinó perquè no s'han fet les feines que s'havien de fer. I aquest és el problema. Per tant, jo en aquest sentit crec que les reivindicacions són encertades, els diuen amb suport i esperem que l'empresa respongui perquè crec que és el desinterès de tota la ciutadania i que si de bon dia els volen créixer, si això s'ha de fer allà de Mallorca s'ha de fer en condicions.
d'acord Ferran moltíssimes gràcies per atendre el micròfon d'una mediterrània continuarem en contacte i segurament si se produeix aquesta vaga n'hauran de parlar i per tant tornarem a connectar beníssim, moltíssimes gràcies gràcies, bon dia adéu
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
I el bon dia i bona vida, dona Mediterrània, ja sabeu que també sempre tenim una antena posada a l'actualitat internacional i intentem sempre donar-vos claus més enllà dels titulars i de les notícies dels mitjans de comunicació de masses. Avui volen parlar-vos de la situació que viu el Kurdistan, la banda de Síria, Rojava, etcètera,
i per això ens hem connectat amb una de les persones d'aquí, dels països catalans, que a més coneix la seva situació, que és Eulàlia Reguant, que aquí coneixem sobretot per a l'estat representant de la CUP en el Parlament de Catalunya i també l'Ajuntament de Barcelona en un cert moment. Eulàlia, molt bon dia.
Hola, bon dia. Suposo que no vas a Rodalies, eh? No, no vaig a Rodalies. És la sort que tenim els barcelonins que vivim i treballem a Barcelona. Què em penses de caos i ridícul a nivell mundial que estem vivint ara mateix? Bé, jo crec que tothom és conscient que és fruit d'anys de desinversions, però també d'un procés de...
liberalització de Renfe a nivell espanyol i sobretot jo crec que l'última setmana el que s'ha viscut a Catalunya té a veure amb una crisi comunicativa i per tant amb la conseqüència pèrdua de confiança social en el transport públic i això és greu i preocupant. Un altre dia ja et connectarem per parlar d'aquesta qüestió. Avui volíem tenir claus
per entendre que està clar en un món en què cada dia ens despertam amb un conflicte encara més gran el que està passant ara mateix al Kurdistan queda una miqueta soterrat i per tant volíem també donar-li el relleu que segurament mereix però si t'assembla bé i a risc que alguna part de la nostra audiència li diguem coses que ja sap
Explica-mos què és el Kurdistan, en primer lloc. Jo crec que el Kurdistan és la nació sense estat més gran del món, correspon a la zona de Mesopotàmia, a més a més, per tant, una regió amb una vinculació profunda en la nostra pròpia història, Mesopotàmia,
Dividida, esquarterada, per quatre estats, quan a principis del segle XX les potències internacionals van repartir-se les colònies i van fer les divisions que coneixem molt bé el que és el continent africà, perquè se'ns ha explicat molt bé, però que en aquella regió hi van dividir. I, per tant, el Kurdistan està dividit entre Turquia i Iran, que també és notícia aquests dies,
Irak i Síria, que és el que aquests dies hauria d'estar a les notícies i potser ho està massa poc. Exacte. Segurament la part més petita del Kurdistan és la que està a Síria. Era una part on...
A partir de les milicianes, sobretot kurdes, s'havia aconseguit un cert domini sobre el territori i una certa estabilitat, no? I de sobte veient com el nou govern sirià promou una invasió, no?
Sí, el Rojava, que és com el coneixem més i com sobretot el vam conèixer el 2014 arran de la lluita contra l'estat islàmic. És el territori més petit del Kurdistan, però, com deia, arran de la lluita contra l'estat islàmic el 2014, en què es van donar a conèixer a nivell internacional una realitat que per molta gent era desconeguda...
es va construir el que és el projecte de la majoria del moviment curt, que és el confederalisme democràtic. Per tant, una proposta política que busca ser inclusiva, on diferents ètnies i religions convisquin democràticament, una cosa que a la regió...
o costa sistemàticament amb un paper predominant per la dona i ells allà van construir una administració el que em diuen l'administració autònoma i democràtica
del nord i est de Síria, on incorporava també alguns territoris no necessàriament dels tradicionals curs de Rojava, perquè agafava Raqqa, que també coneixem Raqqa perquè va ser la capital del califat d'estat islàmic a inicis del 2014-2015. I ells tenien allà aquest projecte democràtic que maldava per...
per sobreviure, perquè cal recordar que fins fa poc temps a Síria hi havia un bloqueig internacional, fruit del bloqueig del règim de Bashar al-Assad, on vivien també diverses ofensives militars del que és el govern turc d'Erdogan, perquè...
que es van connectar amb coses però sabem que a Turquia també hi ha la major comunitat de poble curt on durant anys el PKK ha tingut un paper que hi ha un procés de pau a Turquia però per Erdogan tenia la frontera sud amb Síria un projecte democràtic liderat pels curts era una amenaça en si mateixa per ell per tant també l'ha anat atacant però durant tots aquests anys ha viscut això amb la caiguda del règim de l'Assad
i l'arribada del govern de Holani al beneït per totes les potències internacionals,
hi havia dues opcions. O s'obria un procés democràtic que es tingués en compte totes les minories que conviuen a Síria, perquè no només hi ha els curts, sinó també hi ha els drusos, els araüites, hi ha diverses minories a la Síria, s'obria aquest procés, o s'anava cap al que ha acabat sent una proposta del govern i d'estat de Síria centralista, culpat,
per la majoria sidera sense tenir en compte les minories i, a més a més, diguéssim que on el paper de la dona quedés relegat com històricament ha passat a la regió. I així, cap aquí és cap on s'ha caminat i després d'un any de negociacions entre el que seria...
Més o menys simplificant, l'administració autònoma del nord-est de Síria i el govern transitori aquest de Hollani, tot va saltar pels aires i va començar una ofensiva de l'exèrcit sirià, primer Alep en uns barris de majoria kurda,
perquè a la regió sempre hi ha hagut, arran de tots els conflictes, hi ha hagut molts desplaçats i per tant a Alep hi havia molta població kurda. Va començar aquí una ofensiva i mica en mica l'exèrcit sirià ha anat guanyant territori, relegant l'administració autònoma
que fa un mes i mig controlava un terç del territori de Síria, doncs ara ha haver-se quedat molt malgrada i on encara continuen els atacs amb l'espacial element que Kobane, que també la vam conèixer el 2014, símbol de la resistència contra l'estat islàmic, torna a estar aïllada
torna a estar en una situació pràcticament de setge entre l'exèrcit sirià per un costat i per l'altre costat, amb la frontera amb Turquia, l'exèrcit turc. No sé si tens contacte directe amb gent d'allà i que te traslladen, perquè clar, jo ara ja...
fins i tot vídeos que veig a través de xarxes i tal, ja no sé fins a quin punt són reals, són d'ara, són d'abans, és a dir, no, hem vist per un costat membres de l'exèrcit sirià genou fent autèntiques atrocitats, no, això per un costat, i per l'altre també, no sé fins a quin punt era cert, se veia un trasllat massiu de curts cap a la zona de Rojava, bueno,
diguem una població civil no és que nassin armats ni res però moltíssima gent que anava cap allà a defensar Rojava és a dir, hi ha sí que amb alguna gent, sobretot amb gent de la comuna internacionalista de Rojava, perquè al llarg de tots aquests anys molts internacionalistes s'han desplaçat allà a passar-hi temporades a ajudar a construir el projecte democràtic, però
Hi ha aquí dos elements. Una és que hi ha molts desplaçats interns, molts que es desplaçan internament per por a l'exèrcit sirià i a les milícies que estan operant, però també molts que es desplacen per contribuir a la defensa com a mínim dels territoris que ara mateix continuen sota domini curt. Aquí hi ha un element que hem de tenir en compte que a l'exèrcit sirià hi ha molts combatents que s'han unit a l'exèrcit sirià que són del...
que s'anomena HTS, que és l'organització del president ara mateix de Síria. HTS és una decisió del Qaeda, que suposadament representa que ha renunciat o ha fet un procés de transformació i això ha fet que sigui avalat per la comunitat internacional, però HTS... I finançat, no?, fins i tot, diríem, per ser Unió Europea.
Ara mateix la Unió Europea s'hi ha arribat a un acord d'inversió de milers de milions d'euros. Però és que l'ACTS fins fa no res estava a la llista d'organitzacions terroristes. I fins fa poc els Estats Units pagàvem una recompensa per el Jolani, perquè el Jolani havia estat el combatent d'Al Qaeda i del Nurra, que cal recordar que era una escisió, que era una branca de...
del que era i això és una realitat del que està passant allà on és molt difícil discernir contra qui estan combatent els curs perquè molt probablement estan combatent pràcticament contra els mateixos contra qui van combatre el 2014 la diferència és que ara
Hi ha l'aval internacional perquè interessa a la regió que hi hagi aquest govern des d'una lògica, com sempre, de control de recursos naturals, cal tenir en compte que a la regió hi ha petroli i gas,
Per tant, i alhora també en un moment on hauríem mitjà amb el genocidi d'Israel contra la Palestina però altres elements, doncs interessa també tenir, i el que està passant a Miran interessa tenir potes allà.
Justament et volia demanar, i no sé si ja m'ho anem una miqueta, però si Israel juga algun paper i també, clar, realment d'un dia per l'altre, vous com el mateix que ara explicaves. Israel considera el nou president de Síria un terrorista i de sobte vous que no tan sols el reconeixen sinó que l'ajuden, no? És a dir...
Sí, Israel ha jugat sempre a desestabilitzar la regió i sobretot també en una lògica que crec que ens ha de preocupar i que hem de tenir clara tots els internacionalistes però també tots els que defensem els drets dels pobles, ha intentat jugar sempre a dividir curs i palestins.
Perquè cal tenir... Bé, jo posaria això a la dada que aquí estem... El que estem veient sistemàticament és com les grans potències el que intenten és aniquilar les esperances dels pobles a construir-se un futur i a construir la seva capacitat de decidir i ha jugat a això. Però aquí hi ha un element que jo ressaltaria, que és que en el darrer any havíem vist...
certes tensions entre el govern transitori de Síria i Israel pel que fa als drusos i a la zona dels drusos, que és fort d'arer entre Síria i Israel, però que el 6 de gener hi va haver una reunió a París entre Estats Units, Israel i Síria, on es va arribar una certa entesa de convivència i, curiosament, aquell mateix dia és quan van començar els atacs
de Síria contra aquests barris que jo us deia d'Alep de majoria kurda. Per tant, tot porta a pensar que hi ha l'autorització o l'aval d'àcid d'Israel i Estats Units perquè comencés aquest atac contra els kurds on Estats Units
que ha utilitzat els curs durant tots aquests anys com a aliat a la regió, ha considerat que ja no els interessa i els hi surt. És més propici pels seus propis interessos falcar
algú amb origen jihadista que no algú que defensa la democràcia a la regió. Eulàlia, pel que tu saps, a dia d'avui, l'administració autònoma del nord i est de Síria està desmuntada, primera pregunta, i segona, les milícies, entre elles aquestes formades per dones, estan derrotades?
L'administració autònoma del nord-isnesia no està desmuntada, és cert que està molt afablida perquè, a més a més, ha perdut molt territori de control, però ells segueixen operant com a administració i segueixen treballant per garantir un mínim a la regió que controlen.
I no, jo diria que les milícies no estan derrotades, segueixen combatent, segueixen treballant, i ells, sobretot, i això ho ha tingut sempre el poble curt, jo diria que és una de les coses més precioses que tenen, és ells sempre... L'esperança és l'últim que perden, i ells sempre traslladen un missatge de possibilitat de...
de victòria, d'assolir els seus objectius. I crec que és una de les coses que ha passat aquestes darreres setmanes que és important ressaltar. El poble curt ha estat esquarterat en quatre estats i que en determinats moments al llarg de la seva història també ha tingut conflictes interns entre ells mateixos.
Està més unit que mai. Hem vist aquestes darreres setmanes com joves de les diferents parts del Kurdistan han creuat fronteres, en alguns casos fronteres tancades, com és la de Turquia i Síria, han saltat balles per unir-se als seus companys del Kurdistan de Síria, de Rojava, per defensar el seu projecte polític i el seu poble. I crec que aquest també és un missatge...
com positiu a transmetre, que a vegades sembla que narrem les guerres des de la perspectiva de la derrota i crec que aquí cal també posar-se a la taula que la unió que s'està generant, el front comú que s'està generant entre tots els curts és positiu. Eulàlia, podem abusar una miqueta més del teu temps? Podeu abusar una miqueta més, sí.
perquè mos ha quedat claríssim tota l'explicació que mos fas de la zona, diguem, del Kurdistan dins Síria, d'aquest nord-est de Síria, per dir-ho d'alguna manera, però ja que parlem amb tu i que feia temps que no en parlàvem, i ara sí que ja mos remuntam una miqueta enrere, però en el seu moment, em va sorprendre, vaja...
aquesta crida d'en Abdullah o Chadan a aturar la lluita armada, diguem, perquè no deixa de venir d'una persona que, tot i que és un referent indiscutible, diguem, en el món del Kurdistan, en el mateix temps és una persona que està presa per una presó turca de fa molts anys, no? I quants?
26, figuret i clar i després veure aquestes imatges realment de desarmament del PKK jo puc passar hores parlant d'això, vull dir que m'hauràs de frenar
Jo crec que és normal que a molta gent li sorprengués. Jo crec que forma part d'un procés natural i que està vinculat també al que ha anat passant a Síria al llarg dels anys. Quan Abdolau-Txalan ara fa aproximadament un any fa una crida al procés de pau, va lligat al procés de transició o possible procés de transició a Síria, però també va lligat
que ja feia un cert temps que la proposta curta que el PKK, que havia començat fa 50 anys des d'una lògica d'assolir un estat socialista curt del marxisme-leninisme, havia anat evolucionant i la proposta que fa la regió és el confederalisme democràtic i, per tant, la democratització la democratització entès com una qüestió profunda, no com fer eleccions i ja està.
sinó la democratització de tota la regió, on, per tant, hi poguéssim conviure les diferents realitats nacional-religioses que estan en la regió.
Una proposta on els curts, que han estat sistemàticament narrats a Turquia, com també a Iran, evidentment, i a Síria, tinguessin un paper i tinguessin la llengua, la cultura, els drets garantits. I és aquí on fa aquesta proposta des d'una lògica de cal democratitzar Turquia?
democratitzar-la profundament, un estat que històricament ha estat centralista, on no ha tingut en compte les minories i on els darrers anys hem vist un govern d'Erdogan autoritari. És a dir, l'única manera, després d'anys de persecucions, de repressió del poble curt, l'única manera aquí passa perquè es democratisi Turquia i, per tant, per engegar un procés de pau. D'aquí que fa la crida
el desarmament. Hem de partir que a nivell internacional el que és la militarització ha evolucionat. I la lògica de la guerra de guerrilles o de congerir el poder per la via de les guerrilles cada cop amb la intel·ligència militar dels estats és més complicada. I per tant, que aquí també hem de tenir compte uns certs elements fins on la possibilitat real de sòlid els nostres objectius és per aquesta via.
Però no ens ha de sorprendre que això passés, aquesta crida passés just després de la caiguda del règim de baixada a l'estat. Ja hi va haver un procés de pau a Turquia
Entre l'any 2013 i l'any 2015, també curiosament en ple moment de l'ofensiva de l'estat islàmic a Síria, per això jo dic que sempre això ha anat encabalcat, un princes de pau que va fracassar el 2015 perquè Erdogan el va fer saltar pels aires,
va responsabilitzar el poble curt i va recomençar una ofensiva repressiva molt bèstia, com feia temps que no es veia a Turquia, un altre cop amb milers d'exiliats, amb milers de persones a la presó, amb morts, etc. I ara es tornava a obrir una oportunitat que veurem en què acabar. Ara mateix el que s'ha de dir és que
Qui ha fet més sessions ha estat el poble curt, que Turquia només està abordant aquest procés de pau des de la lògica securitària, no des de la lògica democràtica i de drets, i similarment el que ha fet el Khadani, és a dir, reconeix parcialment els drets lingüístics i culturals del poble curt,
però des d'una lògica de decret i no constitucional. Per tant, el que això porta a pensar és, si és només un decret i no és una qüestió constitucional, per tant, en el moll de l'os de l'Estat, per dir-ho d'alguna manera, és permanentment una amenaça.
Sí, sí, igual com l'ha posat el pot treure Exacte, i aquí és on estan ara mateix en les properes setmanes hi hauria d'haver a nivell turc les conclusions d'una comissió parlamentària
al voltant del procés de pau, que era dels elements més importants pels curts en aquest procés. Es volien que aquest procés de pau no fos una mera qüestió de govern amb el PKK o amb Abdullah Ocalan, sinó que hi hagués la participació d'altres actors de la societat, i en aquesta comissió parlamentària hi han comparegut diferents col·lectius.
vinculats al moviment curt i molt probablement tot porta a pensar que veurem com el DEM, que és el partit associat als curts, porta una proposta de modificació de la Constitució i el partit d'Erdogan i l'extrema dreta turca porten només una qüestió
similar a una amnistia, que no seria ben bé això, perquè només incorporarà els combatents que no han fet res dins l'estat turc i alhora reubicarà tota la gent vinculada al PKK fora de Turquia. Per tant, aquí veurem què acaba passant. Per això...
El que ara està passant a Síria amb una intervenció clara del govern turc, perquè Polanyi és un aliat d'Erdogan, és clau també pel que pugui passar dins de Turquia.
hem d'acabar i no don per acabar la conversa per tant, l'àvia veure si la setmana que ve poden tornar a connectar amb tu perquè clar, mos donen moltes claus que són molt difícils de trobar com a mínim en els grans mitjans sí, malauradament sí
per tant Eulàlia, primer de tot moltíssimes gràcies per atendre els micròfons de zona mediterrània i segon, a veure si això la setmana que ve o en 15 dies poden tornar a connectar amb tu també per veure si per exemple aquestes coses que mos explicaves ara del Kurdistan a Turquia evolucionen així o no, etc. Moltes gràcies a vosaltres i jo a disposar sempre Fantàstic, gràcies Eulàlia Gràcies
Bona nit.
Som el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània. Vos suposà, m'acena de tota la nostra audiència ja ben detxondida. Però si a qualcú encara li quedava una miqueta de cosa, amb aquest Hard Times l'hem acabat de despertar. I si no, ara amb Escafè, amb Filosòfia, que farem segur que ja arrencam. Miquel Ripoll, molt bon dia. Molt bon dia. Com va Escafè? Està ja a punt?
Tot a punt, tot preparat, un bon cafè i un bon tema per parlar avui. Sí, sí, sí. Bé, de fet, cada edició resulta molt interessant i avui vaig sobre segur, eh? Exacte, avui sí, avui anem sobre segur, avui parlarem d'en Albert Camí i l'esperit llibertari, eh?
Dins això, bé, jo tinc aquí en ser meves mans el llibre Escrits Llibertaris, d'en Albert Camí. Exacte. Avui parlarem un poquet d'aquest llibre i bé, el que volia era recomanar-vos perquè és molt, molt interessant aquest llibre i és com una bona porta d'entrada a la lectura d'en Camí, posterior, diríem, d'altres llibres, i això, i sobretot que
que hi ha idees i temes que resulten actuals, però és escrit fa dos dies. Ja, ja, ja. I està molt, molt bé, molt bé. Parlem-nos una miqueta del llibre. Sí, el llibre, mira, el llibre escrit llibertaris és un poc un recopilatori que va ser un tal... va signar amb un pseudònim, l'Humadent, que és un periodista...
d'òrbita llibertària alemany, va fer una recopilació d'articles de tot el material que en Albert Camus havia escrit, sobretot d'any 50, a publicacions, diríem, d'àmbit llibertari, anarquista, etcètera, no? Revistes Conti Moi, Revolució Proletària, algun de Solidaritat Obrera, i el que ens mostra un poquet és
una de les coses o de les vies que hi ha en alguns escrits com L'home revoltat, que és un gran llibre aquest, un dels grans llibres d'en Camí, ja marcava un poquet la idea que s'havia de defensar una espècie de socialisme més llibertari i no tant el socialisme, diríem, de la Unió Soviètica. Això és una peça central perquè va passar que L'home revoltat
Va generar molta polèmica a França, sobretot amb en Jean Paul Sartre i el cercle d'intel·lectual d'esquerres de temps moderns, perquè...
ells eren defensors de l'escalinisme, de la Unió Soviètica, etcètera, no? Hi havia com un establishment i, clar, ell prenia partit un poc per les consignes més llibertàries, no? Ja. Miquel, ara he fet una errada perquè t'he dit que parlasses del llibre donant per fet que tothom coneix n'Albert Camí, jo suposo que el Manco nominalment sí, però...
recopilar-me una mica, no? És a dir, qui era Nalbert Camí? Sí, mira, Nalbert Camí, clar, si l'haguessin de definir en un mot, jo sempre m'agrada dir que és un poc com ell se definiria així, però té tota una càrrega moral molt grossa. Ell deia que era artista, no? I quan deia que ell era artista, vol dir que ell en tenia cert amb una exigència, diríem, ètica i moral molt gran, no? Ell va ser, diríem...
reporter o periodista, va ser novelista, va ser dramaturg i va ser sagista. És a dir, tot això el que engloba dins d'aquest terme d'artista, no?
i el 1957 va rebre el Premi Nobel com poc confirmava el que ja se'm mostrava que a partir dels anys 40 que era un dels grans escriptors de la seva generació. Ell va viure o va néixer a Algeria el 1915 i bé, tenia una cama menorquina perquè per part de la seva mare
eren part d'immigrants que havien anat a Menorca, a Algèria, perdó, de Menorca. Però clar, s'ha de dir que en aquell temps, els menorquins els tractàvem, per el que ell mateix diu, bastant malament. És a dir, els tractàvem com si, com nosaltres diríem a vegades, tractàvem a vegades els immigrants, que no som immigrants, no? Sí, sí. Doncs els tractàvem d'aquesta manera, no?
Però ja va néixer un ambient, diria més, molt pobre, molt humil, faltava sa figura paterna, però amb esforç, etcètera, etcètera, va per acabar els estudis i després ja se'n va anar a París. I a París, bueno, s'ambien quedat a París, se va moure en els ambients literals, d'esquerres, ja va fer feina...
de redactor a diferents mitjans i, finalment, va poder dedicar-se al que ell li agradava, que era l'escriptura. Però sempre va tenir, diríem, és a dir, París era com una mena d'exili interior, sempre tenia present el Mediterrani i Algèria, això. Sí, sí.
Era, si m'ho permets, es parèntesi més banal, era gran aficionat en el futbol, però... Exacte, molt gran aficionat en el futbol. Tanca amb es parèntesi, no... Exacte, i de fet, és a dir, de fet, diu que ell va aprendre molt del futbol, va aprendre l'ordre, la disciplina, etcètera, moltes coses, el companyisme, la solidaritat, moltes d'aquestes coses...
Escolta, clar, el llibre que mos recomanes avui, Escrits Llibertaris, que té versió en català, Ciclògenesi número 31 de Raigbert,
és un llibre que mos pot servir molt per acostar en Albert Camí per això, perquè són articles més aviat breus i que per tant a vegades començar en Albert Camí per segon quin llibre potser és més complicat que fer-ho a través d'aquests escrits més breus
Exacte, perquè, clar, és un gran llibre que ara l'han revitat, també, Raigbert, de l'Home Revoltat, que en el seu dia el va traduir en Joan Fuster. Diríem, és un gran llibre, és un llibre que m'ha marcat molt, també, però, clar, ja Terracura és una altra dinàmica, diríem, no? És un assaig molt més combatiu, també, però...
però que requereix molta més atenció, molta més tal, no? En canvi, escrit llibertaris són petits fragments que t'ha permet ser com una espècie de mosaic del pensament d'en camí, no? I diries que aquest pensament que se reflecteix en aquest llibre...
És actual? Sí, molt actual, molt actual. Perquè hi ha una cosa que és central, diríem, o hi ha unes idees que són centrals en aquesta visió llibertària, que és un poc, o una cosa que més destaca, que és l'alament de la violència, no? Sí. I la crítica de la violència. És a dir, en canvi, diu...
clar, hi ha moments, no?, hi ha moments excepcionals en què hem d'assumir que la violència o la lluita de la violenta, un moment donat és inevitable, no?, però no poden caure mai en justificar-la, no se pot caure en la justificació, no?, perquè si se cau en la justificació, és a dir, l'esperit de revolta d'alguna manera se trenca,
se trenca perquè ja no és una revolta per tothom, sinó que defensarà uns interessos espuris, etcètera, etcètera. I pot derivar en el que va derivar un poc la revolució francesa a l'època d'esta revolu. I allà podríem dir... Això ho podríem marcar en dos elements que s'entendran, crec jo. Una cosa és estar, per exemple...
que són dues proposicions que no són equivalents. Una cosa, per exemple, és estar disposat, diríem, a morir per uns ideals, i l'altra cosa és estar disposat a matar per uns ideals. I això, per exemple, serà el problema d'en Gandhi, no? És a dir, no és equivalent la cosa, i aquí rau, és problema moral, no? Ajuda diu...
Clar, no han de caure tampoc, perquè a ell no li agradava fer-ho, no han de caure en sa idolatria de sa resistència francesa contra el nazisme, perquè en el fons el que eren eren homes, eren persones que se trobaven amb aquest problema i ses files de sa resistència se n'ho dirien d'antimilitaristes, d'antibalixistes, de pacifistes...
que se varen vol obligats a fer ús de la violència. Clar, i mira per on, gairebé cent anys després, tornem a trobar mos en una situació on la violència ho marca tot. Exactament.
Ara un mira el mapa del món, mira el mapa de sa geoestratègia i tot està marcat per sa força sobretot i per sa violència i per tant a partir d'aquí tota aquella gent que apostant per sa resolució dels conflictes
a través del diàleg de la democràcia i de la no violència, mos trobam una mica amb aquest xoc de que ara mateix, no?, com aturar els peus a l'imperialisme, per exemple. A l'imperialisme, exactament, exactament. Això perquè ell, clar, també va ser dit a Ben Simón Bale, no?,
que ja n'hem parlat, també ho va trobar a dir, clar, Simon Bale, que també era una pacifista no recalcitrant, se va trobar ja a la Segona Guerra Mundial amb aquest problema. Com aturar la violència quan la violència s'ha desformat? Això és el problema.
Sí, uf. Miguel, m'ho adona una solució al llibre?
per la violència i defensa en el fons d'això, no? L'ideal pacifista, antivalicista, el que passa és que te fa reflexionar, no? I te mostra. I ell diu que no, és a dir, en principi, s'havia, ha de ser, s'havia de s'organització social, els moviments socials i s'ha lluita compartida en aquell nivell, no? Mhm.
Però clar, això vol dir que no mos han de callar tampoc, saps? Vull dir que la gent, com fa un poc a Minneapolis, ha de sortir a les carrer, ha de lluitar i d'on altres cas ha d'estar disposada a morir per uns ideals.
Sí, sí, en tot cas, el que segur que no és la solució i allò que segur que no és la no violència és la passivitat. Exactament, exactament.
Escolta, Miquel, clar, un llibre de, malgrat tot, de plena actualitat, escrits i llibertaris d'en Albert Camí, traduït per nana Casasses en el cas d'aquesta darrera edició dins la col·lecció Ciclògenesi número 31 de l'editorial Raig Verde.
recordem que Albert Camí va ser Premi Nobel el 57 que si un ja ha començat per aquí o per un altre però no hauria de continuar quines és Albert Camí assequible i en el mateix temps representatiu de tota la seva obra jo crec que recomanaria llavors seguir
per dos llibres que també estan reeditats a Rajbert que serien L'home revoltat i després la novel·la diríem inconclusa que la varen trobar el 1960 perquè va morir en un accident de cotxe i la cartera que dura dins del cotxe varen trobar un manuscrit i aquest manuscrit va romandre 30 anys fins al 95 guardat i el 95 el varen publicar
i van editar el que s'entén que és la novel·la, diríem inconclusa, que és El primer home. Sí, sí. Però El primer home, clar, és que per llitja a canvi és significatiu, perquè, és a dir, les seves obres sembla que són així, narracions, tal, però totes les seves obres ell volia plantejar problemes morals, no? Mhm.
I el primer home plantegia també el problema moral de la guerra, la guerra d'Algèria, la primera guerra mundial, etc. És com l'estrany o l'estranger, que és la seva primera novel·la, que tothom el coneix, no? Aquesta novel·la, en el fons, ho pot llegir com un relat, o ho pot llegir com una de les coses que també li preocupaven més a la seva vida, que era fer un al·legat contra la pena de mort. Sí, sí, sí.
molt ben escrita per cert l'he llegit jo crec que devia ser pot després que es publicés ara això sí record que la presentació s'especulava una mica sobre quin pori és el final d'aquesta narració però clar no ho va per acabar exacte
Albert Camí, un personatge realment, no sé si dir inabastable o com a mínim molt difícil d'abastar, no? D'abastar i molt interessant, de veritat. És a dir, jo és un dels autors que més freqüent i més hi torno. Vull dir, el millor estàs una temporada sense dir alguna cosa però sempre hi retornes amb alguna idea, amb alguna cosa.
i algunes de ses ebres obres els he reilligides, vull dir, val la pena Escolta, Miguel, una curiositat com que m'imagino que en aquests cafès en filosofia que mos fas, qualque dia mos parlaràs d'en Sartre, no? Sí Explica'm una mica aquesta no sé, podem dir rivalitat entre, o com a dues maneres de dos referents
intel·lectuals, per un costat anar al verd camí, per saltar en Sart tot dos amb discursos coherents però en el mateix temps amb certes contradiccions fent-nos una pinzellada Sí, és a dir, clar un poc se'l posa és a dir, un poc jo no m'agrada parlar d'etiquetes però se sol dir a distància l'himne francès se'l posa anar al verd camí i en Sart, no? Sí
quan no tenien gaire cosa a veure en alguns aspectes. Però, clar, el que passa és que Sart, com dir-ho, era... la manera de tractar els problemes de Sart era una manera més filosòfica, fenomenològica, és a dir, més de professor de filosofia, perquè m'ho d'entendre. Ja, un poc més difícil, també, no? Exacte, exacte. En canvi, que era...
un poc més el cantó del periodista, si m'ho permets, o el crític cultural. Per tant, una persona que s'ha de fer entendre. Exactament. Can Vincart estava preocupat per parlar, diríem, de la seva camarilla, amb els filòsofs, l'alta cultura francesa, etcètera. I, en canvi, estava més preocupat
per parlar a quant més persones millor. Clar, a partir d'aquí, ja més o menys ho he comentat, el gran debacle de la relació que varen tenir en Camus i en Cert va ser l'home revoltat. Perquè ells se varen veure tot aquest establishment...
de l'esquerra estalinista de França, se va veure reflectida en aquest llibre, a sa crítica que feia en Camí. I fins i tot va arribar a coses bastant fortes, perquè en desqualificacions personals, bé, una cosa molt gorroera, sa veritat, però bé. Ah, sí? Sí, sí, sí, molt. En Camí ho va viure bastant...
amb bastant d'angoixa tot això i per aposta llibertari sortien en defensa seva Idò bé, Pantura mos han sortit una miqueta d'Arguió però era interessant ara mateix ja en parlarem un altre dia i avui l'important és la figura d'en Albert Camí Albert Camí Cintes de Menorquí
i aquests escrits llibertaris i sobretot aquest fart, no? aquest fart moral, aquest fart ideològic de no sé com dir-ho però que fer sent un pacifista en temps tan tan convulsós sí, tan convulsós
Tant convulsos i tant marcats per el que retorna, el que ells vàrem viure i el que no volien que tornes. Exacte. Per tant, una lectura gairebé, podem dir que imprescindible ara mateix, no? I imprescindible, exacte. I bé, i senyor Permet, jo m'agradaria també acabar amb una cosa, amb una idea que és molt bona, dels primers escrit que hi ha aquí, que Nau Bergami diu, l'escriptor sempre està al costat de la vida contra la mort.
i diu bé diàleg així si no pren partit per la felicitat no val res el que fa preciós una formulació molt vella molt interessant Miquel Ripoll un cafè esplèndid molt bé estic content moltíssimes gràcies moltes gràcies a vosaltres
Una miqueta de hard times, eh? Exacte. S'ha de dir que The Last International, el grup... Sí, sí.
per veure les seves xarxes socials que han participat a totes les manifestacions contra Sais i contra... Són nord-americans? Són nord-americans. Ah, idò, ara ho recuperaré, aquesta informació, m'adones. Moltíssimes gràcies, Miquel Ripoll. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia.
Fins demà!
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
I a Ona Mediterrània, això és el Bon Dia i Bona Vida. Darrere mitja hora del programa tenim en Joan Mir en els estudis bé i comentarem o analitzarem algunes de les qüestions principals de l'actualitat a tots els nivells, a nivell local, a nivell nacional i a nivell internacional. A nivell local tenim també algunes qüestions importants. Joan Mir, molt bon dia. Bon dia a tothom.
Avui hem tingut en Llorenç Capellà, que normalment el tenim els dilluns, però avui ens ha parlat la tarda dimarts. I ha estat ben curiós perquè han comentat el seu article de dijous passat a l'última hora que feia un paral·lelisme entre la...
una notícia que hi va ara fa cent anys que es va cremar la casa del poble de Palma i d'altra banda l'hostal de la Bolla d'en Miquel dels Sants Oliver que com contava la mateixa història
El que passa és que el Miguel de Sanz Oliver la comptava 25 anys abans. I, curiosament, també acabava dient en Llorenç Capellà que la conclusió, per tant, sols pot ser una. En 25 anys l'Ajuntament no havia invertit ni un cèntim en prevenció d'incendis ni en seguretat ciutadana.
Clar, això té molta a veure amb un dels elements que hem vist aquests dies. I és que les infraestructures no només s'han de fer, s'han de cuidar.
i quan passa qualque cosa és un lutze que quasi quasi és està hipertrofiat tenien en Llanes Capellà que sempre ho contextualitza en cent o dos cents anys enrere que si no el tenguéssim l'haurien d'inventar
i fa una feina extraordinària, des del diccionari vermell fins a tots els seus articles són una meravella i són la nostra memòria, memòria oblidada, si no fos per ell ningú parlaria d'aquestes coses. I tant, ben vist.
També has de recuperar, perquè segur que t'ho has perdut, perquè era quan venies de camí cap aquí, l'anàlisi que hem fet en Eulàlia Reguant sobre un dels conflictes que ara mateix queda més soterrat de totes...
la barbaritat que està passant de tot el món, que és sobre la situació del Kurdistan en el nord de Síria, que els estan massacrant. Això sí que és un drama, i nord de Catalunya. Sí, sí. Vist així, sí, clar.
A més a més, escaldicaven totes les plaques bíbliques, perquè eren de totes les faccions que hi havia a l'Iraq, els tros de Kurdistan que està dins l'Iraq, en el nord, que amb petrol i coses així, tenien la protecció dels Estats Units per emprendre-se amb...
estat islàmic i ara pareix que en Trump també els abandona els han deixat abandonats, tirats i no és que els oprimeixin és que van a matar-los tots els volen exterminar
Efectivament, efectivament. Bé, si t'apareix bé, ja hem fet una pinzellada, però començam, si un cas, d'aquí i on anirem cap enfora. Aquí, ràpidament, perquè com que tenim molt de temes haurà de ser ràpid. Aquesta idea de suprimir el lloguer turístic, què t'apareix? No es ben bé suprimit, suprimir-lo a Palma, a les...
cases que no siguin... Les cases plurifamiliars, difícils plurifamiliars. És que hi hagi una casa, un xalet, un adossat, una cosa així, per continuar. Però això ja serà una bona estocada, perquè n'hi havia molt de pisos que s'allogaven a turistes, sobretot a la part antiga, que té molta gràcia per als turistes.
Bé, això naturalment seria bo si fos part d'una política coherent global que no se pot fer per falta de competències. És a dir, aquí s'obre gent.
s'obre gent i per tant aquella mesura no és absurda però s'obre quan dit s'obre gent s'obre de tot s'obren immigrants s'obren els turistes i clar la resposta de vegades és que s'obrem els mallorquins que també ja ho proven n'hi ha de dir-ho
Com aquell que va dir que en Mallorquin no han de circular per carretera en cotxe i així les carreteres estaran més despegades. Més al manco, el número de pernoctacions, és a dir, la presència de personal aquí és per l'estil de turistes i d'immigrants. Els immigrants...
cobren, guanyen dos bens i fan créixer Mallorca atenguent els turistes. Per tant, si diminueix el número de turistes, sobraran encara més immigrants. Haurien de tenir una política coherent de limitació de les dues coses o de...
de poder racionalitzar, que tinguessin més control de la immigració que mos convé i no emmetre-se que no mos convé i coses d'aquesta així, que no xenofòbia ni racisme ni res de tot això, això és simplement...
política econòmica racional, no hi ha ningú que, una fusteria que contratin un mosso que no els va bé, perquè tal o qual, no? Es contrata una persona que sàpiga menetjar ses eines i aquí lo mateix...
els canvis que volen fer en l'economia i tot això necessitem gent d'un perfil que no és els que tenen els que salen venir aquí i que si a sobre disminui el nombre de turistes els hauran d'alimentar i donar-los sostre perquè són persones i tenen dret a emparar de manera com a un acte de
social i caritatiu no perquè s'ho guanyin per dir-ho de qualque manera fent feina perquè no hi haurà feina si començàvem a limitar el nombre de turistes cosa que seria molt bo no és que jo ho critiqui
comença, no és la desesperació que pinten molts, que vagin quan te'n vas a través d'Itàlia, per a través de Nàpols, amb avió per anar a Grècia, o anar a Estambul, o un altre així...
allà sí que veus el que és una sobrepoblació. La costa no és verda ni és blaga, la costa és blanca, de cases, però taques blanques, quilòmetres, quilòmetres i quilòmetres d'ataques blanques. Bé, no és la situació que tenim, aquesta no és la nostra situació, però ara hi som atents a posar, a racionar-hi ser-ho.
és una qüestió que continuarà i que per tant votam ràpidament cap a la següent que en aquest moment no sé com ho defineixes tu però si uno mira fredament Catalunya en general i jo som es
Un dels defensors d'aquesta idea ha estat sempre un mirall per Nautos i ho ha de continuar sent, però quantes coses se fan malament també s'han de dir i no se poden haver fet pitjor en termes de gestió de la mobilitat en general i de la gestió de rodalies en particular...
ridícul internacional, no crec que cap país del món hagi estat una setmana en fallida del seu sistema ferroviari i una inutilitat absoluta de s'actual govern que són una panda d'ignorants, de cretins i de persones que haurien d'estar totes fora ja. Una vegada dit això, que t'apareix...
No ho has exigirat gens. No, la darrera notícia que he sentit, no sé si avui de matí o avui vespre per la televisió o la ràdio, era que qualcú que criticava aquesta situació parlava que quan hi va haver
el llevisament d'aquells fallos continuats la Generalitat va decidir suspendre durant 48 hores els trens a Catalunya tots per tenir temps de revisar i tot això 48 hores
A set, set o vuit hores ja hi havia trens que circulaven perquè la Renfe li va passar per no creure. Exacte. Allà, que en piqui pugui, és una casa de putes, que en bum, com li vulguem dir. Però no hi ha control, de la Renfe estan acostumats a que no els donin ordre de la que els dona la real gana, i maldement la Generalitat prengui una mesura de prudència com aquesta, no li fan cas i ja està, i
i tira milles, i així va tot. Més enllà que han fet votir, han tret dos responsables tècnics, que quan tu mires el temps que duen allà, tampoc poden haver estat molt, molt responsables dels caos. A qualque moment hi haurà d'haver l'assumpció de responsabilitat política, no?
Sí, però la responsabilitat política es tiren 40 o 50 anys enrere i agafen 20 governs i 200 responsables i la responsabilitat última, la abandono de Madrid, la manca de finançament...
i en tot cas Catalunya no va ser plantat davant d'aquesta situació que és alarmant i que tu l'has descrit molt bé al principi amb improperis. Clar, aquí ara hi ha un problema que tu dius de 50 anys o més...
com punyetat se resol ara en 24 hores, diguem-ne. És evident que no se resoldrà, però per on hi ha la sortida? No, la sortida és que primer se posi al davant d'allà qualcú que en sàpiga realment. Crec que hi ha gent preparada...
un de Convergència amb Pere Macíes. Pere Macíes. Pere Macíes, pareix que és una persona preparada i pareix que no li deixen fer res. Que farà el còlcul d'aquests i que comença a hi posar fila la guia, no se resoldrà tot en dos dies, però que la tendència sigui que cada vegada vagi millor i que cada vegada hi hagi més pots d'accidents i més pots d'incidents.
i una... I molta inversió, evidentment. Això anava a dir. No sabia exactament com formularó, però al final... Al final són dobbes. Un abocament de dobbes immediat, però immediat. Sí, els dobbes que no s'han posat els darrers 50 anys s'han de posar ara. No pot ser de cop, perquè tampoc no paren...
absorbir, les coses s'han de fer per fer una reforma s'ha de planificar, s'han de fer plànols, això duu setmanes de temps i tot això, però amb la major rapidesa possible que s'hi posin en sol temps que s'hagi d'emplear per
per planificar i per ordenar aquestes coses que no s'ho veuran tot d'una i que s'hi posin tot d'una i que a poc a poc anem veient les millores. Si hi ha una cosa en el món que està resolta és el tema dels trens.
Europa els trens van bé, no Itàlia, no França, no Suïssa, per tot van bé els trens a Europa. I aquí és un desgavell, el qual vol dir que aquí hi ha responsabilitats, la tècnica permet una mobilitat correcta als ciutadans de països civilitzats.
Sobretot si el top més que havien d'anar a trens, van a trens i no ser butxàquer de qualcú, que això també... No, i les prioritats... Ahir m'apareix que si comptes els passatgers de trens, ja no de Rodolies, sinó els passatgers de trens normals i els passatgers de Sàve...
resulta que Espanya, per cada passatger de l'AVE o de tren, ha invertit 30 vegades més en cada passatger de l'AVE.
No té cap lògica, no té cap lògica. 30 vegades més, no una mica més i tot això, sinó 30 vegades més. Escolta, Joan, pega'm un vot ara, ja ho veus, anem fent vots, però no mos queda més remei. Mirem-nos l'Olimpiada. No ho descartis.
Donald Trump, en aquests moments, de tots els fronts que té obert, que són infinits, és a dir, ara no s'hauria resumit dos, però ara te'n destacaré dos. Un intern, i és que cada vegada el manco, la percepció al que arriba, perquè a vegades això era més subjectiu, però és que hi ha una confrontació civil allà als Estats Units, creixent, no?
I de l'altre, sembla que ara està enfocant, per lo que és ell, molt tard, la seva capacitat militar cap a Iran. Són dues coses...
dues coses que tenen relació perquè tota la política exterior d'en Trump militar i tal està feta posant un ull als Estats Units com reaccionarà la gent si li donarà vot o ni prendrà no té cap racionalitat més que aquesta
Alerta. Les manifestacions que hi ha a Minnesota, que és el nucli principal, no passen de tenir un parell de mils, vol dir dos o tres mil, com a molt, a una ciutat de 400.000 habitants. És a dir, que no és aquella avalanxa que...
de vegades mos han venut. Hi ha gent que protesta i protesta energicament, però no és un moviment encara total. Perquè les enquestes donen que la política migratària d'en Trump abans era aprovada pel 53,
3% de la població americana. I en aquest moment és aprovada per 39. És a dir, ha caigut 14 punts l'aprovació de la política migratoria d'en Trump. Jo, de totes maneres, trob.
molt bèstia que encara hi hagi un 39% d'americans que ja els agrada així com ho fa Trump i així com ho fa la política que mata gent i se creix de nins de 5 anys que és el que va fer i bé hem de veure als Estats Units amb en Trump anirem de cul per fer anàlisi fins a novembre
Sí, s'arriben a les eleccions intermitges i queixes de renovar una tercera part del Senat i del Congrés i no sé què passa, però se renoven part d'això i entrar amb l'expert quedarà bastant fermat de peus i mans.
que les guanyi pareix molt difícil. Però, en el cas que les enquestes li vagin malament, ja hi ha molta gent a dins, als Estats Units i fora, que pronostiquen que en Trump els eliminaran, aquestes eleccions. Abans de perdre-les, els ho suprimirà. Montarà un caos per allà que dirà que és una espècie de guerra civil i que això no se poden fer eleccions. I la darrera esperança d'una política irracional als Estats Units...
amb en Trump s'acabarà per tant en novembre sabem si en Trump és efectivament un feixista de cap a peus com preix que vol arribar en es podes sense eleccions o si es contrapodes americans són suficients per aturar-lo més o manco ho ha dit ell que no sé si en broma o no però ha dit no importa que hi hagi més eleccions molestes
i per tant és millor que no fer-les i també ha dit que dos mandats són pocs i que és inconstitucional però que un tercer mandat també li aniria bé i totes aquestes coses un analista francès que vaig escoltar va dir una cosa que està molt bé per introduir una certa racionalitat en el comportament d'en Trump que diu, en Trump és un tio que va sempre en el límite un poc més diu, sempre fa quatre passes en band
i fins que s'aposa en una situació d'il·legalitat, de provocació màxima i tot això. Diu, llavors, constata la reacció. Si la reacció és molt forta i l'aturen, fa una passa enrere. Per una, n'hi queden tres. De fet, ja per en van, que no perd. I bé, en lo de l'Iran és una mica això. S'incògnita és saber si
Ataquerar l'Iran amb l'ajuda dels infiltrats del Mossad a dins d'Iran i serveis secrets que són molt més pots. Allà els espiets són israelians. I això, entre l'atac i queix i la mobilització que se pugui fer i donar armes als pobles i coses digues, aconsegueixen que canviï el règim, això seria...
un màxim, que pareix que no va per aquí la cosa. Bé, el que t'anava a dir, de moment aquella revolta s'ha sufocat. No vull pensar a quin preu, perquè no sé si el sabrem mai, però deu haver estat... Molt de mils de morts. Exacte. Deu haver estat terrorífic. Parlen d'entre 10.000 i 30.000. Sí, sí. Quantes règim en reconeixia per i de 12 anys. Bé, i
Llavors, hi ha una altra possibilitat, que és un bombardeig, així, o millor intentant matar els líders màxims, en Hamenei, o tipus...
d'intentar pactar en sorts que facin bonde, abandonin bàsicament els projectes nuclears i deixin de molestar Israel.
I llavors és una tercera opció que, quan haguem d'entrar per molt possible, que és que ha duit allà una armada que és l'hòstia, perquè només es porta avions que hi va, du més de 90 avions, entre els quals no tots són cases, ni bombarders, també hi ha d'aquests que duen benzina per...
portar vol, transportar tropes, es completa, en sis fregates que les revolten perquè no fos cosa que els molesti ningú, i probablement un submarí a baix que també protegeix el pobre per davall. És possible que tota aquesta història acabi amb res, quan ja entendrem. Sí.
i en tot cas el que demostra la història és que fins i tot la potència militar més extraordinària de la història de la humanitat que és ara mateix l'americana d'aquí d'altres dies serà la xinesa però ara de moment és la nord-americana ni aquesta
pot aconseguir el control del territori. És a dir, pot aconseguir arressar a qualsevol punt del món, però no pot aconseguir controlar-lo. I molt manco, sense presència de tropes en terra. Per això ho dic. No aconsegueixes més que matar gent. Arressar pots arressar. Ara, controlar és una altra cosa...
que a Irak no va aconseguir... Ni tan sols en les tropes que hi havia a terra, perquè a l'Iraq i a Líbia hi van enviar gent. Sí, sí, i a Afganistan. I a Afganistan. I tant mateix, els d'allà sempre se n'han sortit. Des de Vietnam, diguem, fins a Afganistan seria... Sí, sí, sí. Per tant... Bé, i ara tindrem l'Iran.
I ara veurem què passarà en l'Iran. No sé, Joan, molts queda un minut o dos. No sé si hem d'aprofitar per comentar qualque altra cosa que vulguis dir. No, aquesta... La racionalitat de la política americana, si de cas, el que segur que s'està produint és un debilitament molt, molt, molt fort
de Rússia. Rússia tenia un... era un gran protector de Venezuela, s'ha acabat Sistòria, era un gran suministre de l'Iran de drons i d'armament de Rússia, i això pareix que també s'està acabant Sistòria. Països que eren amics, com la Índia, acaben de firmar un protocol de...
de lliure com és en la Unió Europea i per tant ja no dependran tant de Rússia en tot i per tot i bé Europa s'ha trobat que Europa li fa front a Putin en la qüestió d'Ucraïna però t'anava a dir i pentures preu de tot això serà Ucraïna o una part d'Ucraïna no?
Bé, això és... No ho sé, no ho sé. No, però debilitat hi quedarà. Ara, el que pot ser és que en Trump faci un negoci de dir tu deixa'm tranquil a Amèrica, en Groenland i tot això, i a canvi jo te deixo acabar amb Ucraïna.
No és fàcil, no és fàcil, perquè els ucraïnesos estan cada vegada més dèbils perquè cada vegada tenen més dificultats en l'ajuda europea i l'americana.
Però totes les notícies que m'arriben és que en el Donbass, aquesta famosa zona, hi ha una verdera muralla de fortificacions molt millors que fa dos o tres anys, que els han...
molt millorades i que costarà Déu i sa mare que els russos passin aquesta línia defensiva aquesta que no vols cedir de cap manera en Zelensky perquè els ha costat també Déu i sa mare construir-la i molt de morts Idò Joan Mir, com sempre moltíssimes gràcies per fer aquest repàs avui ha estat un repàs sumari però l'actualitat així ho marcava
Fins demà!
I el bon dia i bona vida d'una mediterrània només mos queda desitjar-vos que el que resta de dia sigui fantàstic per tots vosaltres. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos durant aquestes tres hores de bon dia i bona vida que hem tingut una miqueta de tot i hem guaitat l'exterior. Ara ho fèiem en Viran, abans ho han fet en Kobane i tot es Kurdistan.
Moltíssimes gràcies. Demà goitarem també, tindran moltíssimes coses, però també goitarem a l'exterior amb en Joan Manuel López Nadal. Demà a les 7 el crepus que encén estels i a partir de les 8, bon dia i bona vida.