Jo tenia una caseta, Hansel i Gretel. Ses parets de tots els colors eren grogues i liles i de xocolates marrons. Jo tenia unes cortines, Hansel i Gretel.
Tot això amb un esforç inhumà. Per mirar tenia uns ulls i mirava passats ovnis. 2000 era 2001 i m'acariciava els coccis. Per dormir tenia un cos
Com un somni somiava sempre en jo i me deia, no te dormis.
Pirulins i piruletes, Hansen i Gretel. I la nit ocultava els avions, i la lluna en paraigus, el cel despenjava neons.
I mirava passar els ovnis, dos mil zero, dos mil un. I m'acariciava els coccis, per dormir tenia un cos. I dormia com un somni, somiava sempre en jo. I me dèiem, no te dormis.
i mirava passats ovnis, dos mil, zero, dos mil, un, i m'acariciava els coccis, per dormir tenia un cos, i dormia com un somni, somiava sempre en jo, i m'adaptava,
Fins demà!
Fins demà!
Veig la mà brillant i el cel refletçat, un cel rosat com les teves mans.
Sous-titrage Société Radio-Canada
llum del carrer s'encén i no veig res més i un ocell passat vol dir que tu ja has arribat portals separen cases i cases
Fins demà!
I avui, a ritme de Maria Gein, han començat aquest Bon dia i Bona Vida, corresponent en els divendres 9 de gener de 2026. Un Bon dia i Bona Vida que tot d'una vos repassarà les notícies. Ho farem a partir dels titulars de Diari de Balears i també de Vilaweb.
A continuació, escoltarem la secció que ens fa cada divendres a Francisca Grimald. Avui tindrem una conversa molt interessant per presentar-vos un programa que s'està desenvolupant a Barcelona, liderat per una mallorquina, Naura Roig,
i que se diu Metzineres. Coneixerem tots els detalls a partir d'una conversa amb ella i amb altra gent. Ja ho veureu tot d'una cosa, ho presentarem. També tindrem Noves i Parès, amb en Joan Lillo, Música amb Amor, en Aina Amor, i Bon dia, Poesia, amb en Pere Prelló, i Nom de Déu...
Som a Ona Mediterrània, escoltes el bon dia i bona vida. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida, dona mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears llegim com a primera notícia ara mateix, Hablament Castellana o Metge de Sencelles obliga una jove pacient a baratar de llengua. També des de Diari de Balears, tres peces informatives al voltant de la reunió allà a Madrid,
entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras. La primera diu, Pedro Sánchez es reuneix amb Oriol Junqueras i no li demana perdó per l'empresonament injust. Un altre dels titulars, Junqueras anuncia un nou finançament que representarà 4.700 milions més per Catalunya i el respecte al principi d'ordinalitat.
I també des de Diari de Balears mos ofereixen una projecció de com afectaria les Illars Balears si realment no fos un engany més com tots els sistemes de finançament que s'han fet fins ara. Què és el principi d'ordinalitat? Com afectarà?
les Illes Balears. Més qüestions. L'Església Catòlica indemnitzarà víctimes d'abusos sexuals per casos que ja hagin prescrit. Quatre nous becaris s'incorporen a l'oficina de les Illes Balears a Brussel·les i una notícia ben important de l'àmbit dels escacs. Pau Marín, nou mestre internacional d'escacs, aquest joveníssim artenenc de 14 anys,
ja aviat obtindrà el títol de gran mestre. Realment haurem de seguir la trajectòria d'en Pau Marín. Més qüestions, des de la portada de Diari de Balears podreu consultar
tot el programa de Sant Sebastià 2026, no només tots els concerts a totes les places durant la rebel·la, sinó la resta d'activitats. I dins d'aquestes activitats hi ha una que crida l'atenció, que se va...
començar l'any passat i que se celebrarà aquest dissabte el dia de la pesta. Tots els detalls, diari de Balears. El govern espanyol presenta avui, divendres, el nou model de finançament autonòmic i promet més recursos per a les comunitats autònomes. El govern reconeix que 10.000 noves llicències de BTC són una barbaritat. La UOP Ensenyament diu que el govern balear
s'entesta extingir el català i una resolució del Tribunal Ambiental de Costa Rica obliga Riu a enderrocar part del seu hotel i restaurar el Manglà. També destaca a Diari de Balears que Endesa i Consubal habiliten un canal per a mediar en la reclamació de clients
de les Balears. Aquests són els principals arguments informatius que ofereix hores d'ara Diari de Balears. Allà trobam com a fotografia més destacada ara mateix una fotografia del dia de la Dana en el País Valencià.
amb en Carlos Mazón i en Alberto Núñez Feijó. Diu, expectació per la declaració de Feijó en la causa de la gota freda. El jovent d'Eivissa s'organitza per assegurar-se un futur a l'illa. Hem de renunciar a viure on hem nascut, denuncien.
Victòria Pasqual, ens omplim la boca de canvi climàtic i portaran productes que contaminen molt el membre del gremi de la pagesia de Catalunya i explica els motius d'aquestes mobilitzacions que encara a dia d'avui estan en marxa les principals carreteres que travessen el Principat de Catalunya en àmbit internacional.
Vilaueb, mos presenta una sèrie de peces. Una titulada, més enllà de Corina Machado, quins són els rostres de l'oposició venezolana. Un altre, Trump, diu que aviat atacarà per terra els càrtels de la droga de Mèxic. Trump diu que només la seva moral li posa límits com a president dels Estats Units i menys té el dret internacional i les institucions venezolanes anuncien l'alliberament d'un nombre important de presos
Aquests són els principals titulars de la portada ara mateix de Vila Web. M'anem ara a tornar a la portada de Diari de Balears perquè allà, a la secció d'opinió, hi ha una sèrie d'articles que vos volen recomanar. El d'en Josep Meliacés, titulat Descontents. El d'en Joan Vicenç Lilló. Cabres esperant la resposta del GOP.
Avui podrem escoltar, a partir del 9 i mitja, en Joan Vicenç Lillo, en la seva secció Noves i Parès. Lila Tomàs, Trump ataca a Venezuela. Rafael Borràs, 2026, no t'oblidis de casa. Joan Lledonet, el català es troba en un greu estat d'indefensió.
I 31D, Mallorca no es compra amb una ensaïmada. És l'article d'en Borja Crusselaegui. Som a Ona Mediterrània, som al 88.8 de la freqüència modulada. També m'ho podeu escoltar i sabem que cada dia hi ha més gent que ho fa així a través de la web d'Ona Mediterrània
una web molt reformada i que vos permet ara seleccionar gairebé minut a minut per recuperar els continguts. D'altra banda, també tenim consells importants per traslladar-vos i ho feim ara mateix, el primer dels quals és el recordatori,
d'aquest acte que prepara l'Assemblea Sobiranista. Escolta'm, idò, tota aquesta sèrie de consells. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
Sonen el vent cançons de llibertat
Començam el 2026 amb un nou sopar-colòqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca al restaurant Sacreu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista, i en Vial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional.
Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre, vos hi esperam!
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre. Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori.
Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornemire, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. I a Ona Mediterrània és el moment d'escoltar la secció de cada divendres nena Francisca Grimalt.
Bon dia i bon any, amics. Aquí estem un any més. Hem sobreviscut millor a les festes, al Torron i als debats de sobretaules sobre si el tortell de Reis era millor el del fons del barri o el del soper.
Però a Mallorca, a aquesta inici de 2026, no ha vengut només amb carbó a regals, ha vengut amb una sequenciada de consciència. I és que, per si algú pensava que estàvem adormits sota les flaçades, terra ferida ha romput el seu tèntol.
Quin regal de reis més bo. No ho trobeu. Després d'aquests anys de silenci, tornen a la càrrega. I tornen, perquè lamentablement la nostra terra no ha deixat de ser maltractada. Sembla que alguns encara pensen que Mallorca és una pepa inflable, que pot créixer fins a l'infinit sense rebentar.
Benvinguts de nou, companys. La vostra veu és més necessària que mai per aturar aquestes ganes d'encimentar fins i tot el darrer racó de guerrilla que ens quedi. Si els ho comportam, apajolaran els morros en pelutes.
I parlant de veus necessàries, que m'ha deix de la manifestació de la diara el passat 30 de desembre, mentre algun feia en compra de darrera hora i decidia en el darrer detall del menú del vespre de cap d'any, més de 5.000 persones, i atenció, la majoria joves, omplien el carrer de Palma.
Aquí he de fer una menció especial al manifest escrit per tu, Tomeu. Gràcies per la força i els arguments que vas anar desglossant un a un. Gràcies per deixar-ho tot molt clar. La solució és l'independència.
En febrà, sí, quan sent a certs tatulians dir que la joventut només està pendent de les pantalles. Idò, mira, les pantalles degueren-se per convocar-se.
perquè el blat jove de la manifestació va ser un crit d'esperança. Veure les noves generacions agafar el relleu de la lluita per la sobirania, pels drets nacionals dels països catalans i defensar que la nostra diada és, i serà el 31 de desembre, és la millor garantia que tenim de futur.
No és només una qüestió d'història, que també, perquè recordar l'entrada de Jaume I et sabe qui som. És una qüestió de dignitat.
Va ser un goig veure a tots i cada un d'aquests joves, uns que portaren la pancarta, altres que agafaren una estelada. I sense complexos es van ajuntar a tots els veterans que duen 40 anys sortint en aquesta data a dir al ticlar que no som Espanya, que volen ser qui som i reclamar el nostre dret a l'autodeterminació.
I si parlant de dignitat, hem de parlar de la llengua. El 2026 ha començat en la llengua catalana en el punt de mira, com de costum. Però l'obra cultural...
de Mallorca per la llengua no els ha tremolat el pols. El manifest d'enguany ha estat clar. Volem el dret a viure plenament en català, a la sanitat, al comerç, a l'oci, per tot.
I va ser també un suspens absolut al darrer acord del Consell de Mallorca entre un presidentet galmès que ha de vendre la dignitat de la nostra llengua a un quesador qualsevol per mantenir una quedida que en aquest moment fa molta pudor.
Sabeu el que és curiós? Que ens vulguin vendre el català és un obstacle quan és el nostre tresor més gran. És la clau que obre la nostra manera de veure el món. Defensar la llengua és un acte d'humanitat i de respecte a l'altre. Perquè qui respecta la seva pròpia cultura és qui millor sap respectar-la dels altres. Fora complexos i fora por.
El català no està en venda ni en liquidació per molt de pactes de despatx que es vulguin fer. Per anar acabant, deixeu-me fer una reflexió sobre el model que ens volen imposar. Ara que s'apropa la Fira del Turisme a la capital del Reino, ens tornaran a parlar de rècords de visitants. Però a quin preu?
Volem un turisme de qualitat, sí, però que respecti qui treballa. Que les cambreres de pisos no haguin de deixar-se la salut per 4 euros. Que les plantilles estiguin correctament dimensionades en números d'habitacions i de places que cada hotel té a la banda. Fora doblar rangos, fora doblar turnos.
I a la vegada que les dones tinguin el lloc que es mereixen en les direccions de les empreses, que el racisme i la misogínia s'estirpin de qualsevol centre de treball. Els recursos humans no són recursos, són persones.
I les persones necessiten un entorn integrador i empàtic per poder desenvolupar-se completament. Sentir-se valorades en la seva feina fa que la seva producció augmenti i, per tant, siguin més rendibles a l'empresa. Invertir en personal content i satisfet repercuteix en positiu el compte de resultats.
Tal vegada penseu que hauria de parlar de Venezuela. Pot ser.
Des del dia 3, tot veiem titulars de si torna el colonialisme, de si és indecent atacar militarment el veí per espoliar-li els seus recursos, de la vulneració dels drets humans quan s'impedeix en violència que el veïnat sigui qui vulgui ser, o tot el contrari. Però tothom té qualque cosa a dir. Curiós.
Ho diuen estats que exerceixen els drets de colònia damunt dels països catalans, que ens espolien, que ens esgoten els nostres recursos amb benefici propi i que quan volem llevar-nos el jou ens ataquen amb policia, guàrdia civil, pegassos, infiltrats i amb el Tribunal Suprem i el Constitucional.
Quina diferència entre mirar què fan els altres o veure què fan ells mateixos. Hipocracia espanyola. Respectar les cartes de la ONU a qualsevol país llunyà, però no en parlen mai de respectar-les aquí, a les seves colònies.
Estimants oients, qui perd els orígens perd l'identitat. I aquesta Mallorca, que uns volen prostituir, l'han de defensar fins al darrere, perquè el dia que ens voltin cama serà el dia que estarem ben perduts. Bon dia a tots, salut i llibertat.
Sonen el vent cançons de llibertat,
Començam el 2026 amb un nou sopar-colòquia de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, el restaurant Se Creu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista, i en Vial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional.
Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre. Vos hi esperam.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
i a Ona Mediterrània, avui, en els estudis, hi tenim molta gent. Mirarem d'anar-la presentant... Bé, progressivament. De moment, saludem Naura Roig, riallera. Hola. Hola.
Laura, com estàs? Molt bé. Molt benvinguda a aquesta casa. Naura Roig és la directora i fundadora d'un projecte interessantíssim que es diu Metzineres i a partir d'aquí saludam en Fede. Fede, com estàs? Hola, Tomeu. Explica'm qui és Naura Roig, Fede.
Doncs Neura Roig és una amiga tan antiga com pot ser qualsevol altra, amb aquestes canes, i que s'ha desenvolupat una trajectòria... Amb aquestes canes teves. Eh? Amb aquestes canes teves. Però és la màgia de la ràdio, tomeu. Això no ho ningú.
És una antiga amiga que, com algunes altres que s'han anat de Mallorca a desenvolupar la seva carrera professional, els seus estudis i que només tornen per Nadal.
I quan tornen, mos posen al dia, quines són les corolles amb les que fan feina, i és sorprenent per jo donar-te en compte dels objectius que pot assolir, un ésser humà amb molta il·lusió, idees loques i atrevides i valentes, i cada vegada que mos trobem a anar a veure-nos a veure...
És com un xute d'il·lusió, optimisme i d'eixamplar els horitzons per allò. Moltes gràcies, per mi sempre és un plaer, a més. A més, també avui tenim en Atré Borràs. Hola, Atré. Hola. M'ho he conegut avui, però tinc entès que ets una eminència. Una eminència...
Si no ho vols dir tu, per no ruboritzar-te, que te presenti Naura. Sí, sí, m'estic posant vermella. Naura, tu sabries presentar-la millor que nosaltres. Jo he pogut presentar-la entre vosaltres, entre vosaltres ha estat una pionera, sempre amb el tema de política pública, des de la reducció de danys, ja va formar part del grup IGLIA, que va ser...
un dels primers grups que quan aquí no se sabia què fer amb totes les morts per sobredosi, aquí no, a Barcelona en aquest cas, o a Catalunya en aquest cas, Barcelona era la segona ciutat de tot Europa amb el major índex de morts per sobredosi entre la població jove, dels 15 als 30 llargs, i de morts directament derivades de la sida.
I en aquell moment se va enjuntar en atre, psiquiatra, amb antropòlegs, amb altres metges... Juristes, metges, farmacèutics... Clar, era inclús previ a l'onada de...
La sobredosis. Perquè vam començar assessorant els municipis que volien fer alguna cosa, no?, perquè en aquell moment era aquella bogeria, no?, de la droga mata i era com una alarma general, no?, que ara això...
Bé, ara estem tornant a posar bastantes elements en joc, perquè torni a passar, no? Vull dir que si es converteixi en una amenaça tremenda per a tothom, la substància és un... Sí, la substància és final, no? És com les polítiques de drogues. La droga és allò que se pot culpar de tot i que no se qüestiona, no? Quan en realitat el que ens hauríem de qüestionar és qui defineix que és una droga i que no ho és,
quines són acceptades i tu pots comprar en el teu bar o pots comprar la teva farmàcia o te n'has d'anar en el mercat il·legal i qui defineix tot això i això sabem que no és aleatori que en realitat les drogues han servit pel control de fronteres de mercaderies i de persones
que això té un fonament colonialista molt important. Sabem que les guerres de Sopi i l'ús que va fer el Regne Unit de com controlar Sopi era també per tenir control sobre una població xinesa. Sabem que als anys 50 hi tornava un dels Estats Units una apel·lació, una guerra contra les drogues, que justament
va contra la població mexicana, que és la que està creuant cannabis. En els anys 60, tenim l'SD i els psicodèlics, que justament són aquesta població que en aquell moment està abogant per la contracultura, per el pacifisme i la cultura indígena. En els anys 80, les madres consumidores de crack, que són les negres que estan en els suburbis dels Estats Units. Aleshores, en el final,
quines drogues tu criminalitzes i com tu les utilitzes,
és molt important i s'ha utilitzat aquí com un mecanisme de control per legitimar moltíssim, no? Legitima presons, legitima fronteres, legitima policies i ningú que es qüestiona ni tan sols els propis moviments socials crítics tenen una perspectiva crítica contra el prohibicionisme i queim també, no? O sigui, el discurs aquest que mos han venut és que les drogas salen d'eixar el rondo i salen per desmovilitzar la gent joven i dir, bueno...
potser ens hauríem de plantejar si la gent jove utilitza les drogues perquè els moviments socials no li estan donant una resposta adequada al que volen. O sigui, com que d'alguna manera les drogues han servit com aquella excusa de responsabilitzar
a les persones, a les col·lectives... Sobretot que s'han amagat totalment els efectes beneficiosos de moltes experiències, per exemple, amb substàncies psicodèlmiques, que el que fan és eixamplar la consciència i la...
veus altres maneres de percebre... Els límits de la percepció que deia Aldous Huxley als anys 30 o 40... A vegades estem recuperant determinats discursos que durant molt de temps han estat absolutament ocults i no... s'han negat i predominant només l'ús negatiu i ara precisament el renaixement psicodèlic que sentiu, no? Que...
Hi ha una medicina psicodèlica que s'ha de rentar la cara cada dia mil vegades, perquè és una cosa que encara estem amb el marc aquest d'atribuir tot el negatiu a la substància, que en definitiva la substància és una cosa material. Un instrument, no? L'important és la relació que tu estableixes amb allò.
Ara te demanaria, Tre, com definiries el projecte de Metzineres? Perquè ja sé que per naure serà molt més fàcil fer-ho, però crec que seria una cosa... M'agradaria ja veure el teu punt de vista. Com coneixes el projecte? Com l'explicaries a qualcú com s'escolta, que no sap res del que estem xerrant, què és el projecte de Metzineres i el que significa?
Jo puc explicar una part, que després espero que Laura millorarà, una part a partir de la meva relació-observació participant, perquè tampoc és un mirar des de molt lluny, però recordo que va arribar un moment en què...
Les situacions, per exemple, al carrer, per les dones eren francament complicades. I jo que hi era des dels vuitantes amb el tema, o sigui, vam trobar una manera de poder reconèixer ja coses que intuïtivament estàvem...
veient i treballant, i sobretot poder fer suport, no?, entre grups de... tant de dones com de professionals, que veiem que la situació havia de ser diferent, no?, perquè quan parlem del prohibicionisme i de les polítiques de drogues, també van ajudar a donar un tipus de respostes, no?,
per un costat, a lo millor, molt medicalitzades o no tan medicalitzades, però com una mica de beneficència, no? De no posar la persona a un lloc actiu. Hi ha un procés en ser reducció. Quan xerran d'aquestes polítiques de drogues, que potser no queda gaire evident, però clar...
Aquí se xerrava molt de prevenció, se xerrava de tractament, i què passa amb les persones que no deixen de consumir? Doncs han de fer alguna cosa, perquè si no consumeixes, o deixes de consumir, o en medi no hi ha nada. El que veiem és que molta gent, i això no ho deiem nosaltres, ho deiem l'Organització Mundial de la Salut, el 87% de les persones usen drogues sense tenir problemes relacionats.
hi ha un 30% que sí que té problemes relacionats. I d'alguna manera, quan nosaltres miram el problema de les drogues, només miram el problema. I les preguntes que se fan, perquè és prohibicionisme que fa. Que tu, quan vas a fer una investigació, l'únic que demanis és quins són els problemes que te donen les drogues. No te demanes què fan les drogues, per a bé o per a mal. No, no, quins són els problemes. I aleshores tot s'enfoca cap allà.
Agafant aquesta perspectiva i tenint en compte que evidentment les substàncies tenen uns riscos, van dir que hi ha molta gent que no deixarà de consumir, que d'alguna manera ho pugui fer de la millor manera possible. I això és la reducció de danys. Però és una visió molt pragmàtica que salva moltes vides i que Catalunya s'ha va poder implementar però que la resta de l'estat espanyol no s'ha pogut implementar. Degut a què?
degut a una mirada més moralista, a una visió menys pragmàtica, a coses polítiques que en aquell moment se varen donar, perquè hi va una qüestió molt personal. El germà del Maragall s'amor derivat del seu consum d'heroïs, de problemes derivats del seu consum d'injectables i de seu... Aleshores, hi ha un punt que allò està impactant a la burguesia catalana, també, en els fills dels polítics catalans que estaven allà prenguent decisions...
Sí. No li és a Lleé, tampoc, no? S'ajunten molt de...
I que hi ha una visió molt més pragmàtica. I també hi ha en aquell moment... Una societat civil. I una generalitat molt jove, amb ganes de fer coses... Amb uns consellers de salut molt... Bé, algú diu que aquesta gent... Això s'institucionalitza. No, no, hi ha un moviment social. En aquell moment és quan neixen metgineres. No, això és als anys... Al final dels 80, principis dels 90. Que passa que durant 15 anys...
La reducció de dents s'institucionalitza, surten sales de consum supervisat, hi ha xeringues per totes bandes, la metadona és accessible, però les dones continuen sense arribar als serveis. Les dones acaben arribant fins i tot en els serveis que estan més pensats per persones que usen drogues,
Les dones no hi arriben, perquè elles representen un 15% del total de la població que va a aquests serveis. Per tant, no són espais que siguin segurs per elles. Però clar, quin és el problema? Que nosaltres miràvem la reducció d'anys en tema de drogues.
Però si ara pensam una mica, és que la gent que va a aquests serveis no té problemes amb drogues. El que nosaltres veiem en aquests serveis és que són persones que viuen en el carrer, que tenen temes de salut mental, que estan lidiant, en el cas de les dones, amb violències masclistes.
la població trans no arriba en aquests serveis perquè són serveis que no estan pensats per elles. Per tant, havíem enfocat en les drogues perquè a final dels 80 tenim un problema que és que la gent s'està morint i necessitarà aturar les morts per sobre dosis i VIH i això aquí se fa d'una manera que se va medicalitzant molt i se va institucionalitzant. Algo que havia començat molt activista i molt des de sa comunitat
La institucionalització que fa que acabi sent bastant hospitalari a vegades, bastant assistencialista, però a més un assistencialista molt pensat en el tema de drogues. Què passa? Que en aquesta xarxa el que li està passant és...
Quan tu uses drogues, estàs rebutjat de cada una de les xarxes d'atenció. Si tu vas a Salut Mental i uses drogues, allà no te volen. Si tu te'n vas a l'ensellerisme i uses drogues, allà no te volen. Si tu vas a violència masclista i uses drogues, no te volen. Perquè se posen les drogues com a primer problema.
I metges i negres van voler desplegar una resposta diferent, que va ser com a, és que nosaltres no volem posar les drogues en el centre. Nosaltres volem posar les persones en el centre. I veure que les drogues és un mecanisme més que tenen per navegar totes aquestes situacions de vulnerabilitat. Però van voler anar més enllà. Això ho hem anat aprenguent amb els temps. No només obrim això, sinó que d'alguna manera ens reivindicaven com a veïnes del barri.
I començàvem a reivindicar-nos com que el que ens fa diferenciar ens és fer d'usar drogues. I a més, no només, a més poden ser altres coses, podem contribuir al barri, podem formar part, podem muntar les festes de Raval, podem anar a defensar els nostres drets.
I pensar que tota aquesta mirada que tenim de que les drogues m'he de sortir jo perquè és el meu problema i jo m'he enganxat aquest discurs, això no va d'això. El que nosaltres veiem és que les dones que arriben a metgineres no salen elles soles perquè jo m'he enganxat. Surten amb amor i en comunitat perquè són ties que han estat vulnerabilitzades tota la seva vida, que mai han tingut amor. Des d'acabaren néixer,
Han estat vivint violències, exclusió social, exclusió econòmica, etcètera, etcètera. I d'alguna manera, evidentment, les substàncies són una cosa que els acompanya a dur tot això el millor possible. Sí. El millor possible. El que no podem començar és dir-los que deixen les drogues quan és l'únic que té un poc de calor, perquè si tu has d'estar dormint en el carrer, què és més perigós? Usar metamfetamina per estar despierta?
o quedar-me dormida de l'agotamiento i el que em passarà a mi sent una tia tota sola en el carrer. Clar, quan nosaltres anem amb la solució simplista de les substàncies on són els problema, el que estan fent és crear una cortina de fum per no mirar desigualtat, injustícia social, transfòbia, aporofòbia i tot el que s'assuma.
Però per punt positiu també va ser com a... I això ho hem anat transformant, no? Perquè tot això ho hem anat aprenguent. Donar-me'n a compte que en les marges també tot és possible. I que en el principi era la reinserció, la reincorporació, vamos a ver cómo puede mejorar. Fins que un dia te'n dones compte i dius, hòstia, mira en aquesta taula. En aquesta taula hi ha una persona que està xerrant en quatre...
veus que tu no veus aquí, que no estan presentes, que estan sols en su cabeza. Un altre que s'ha passat amb la seva dosi d'opiàsis avui i se l'està cayendo la cabeza. I una l'està cuidant a l'altra. I l'altra està mirant que le llegui agüita a l'altra. I l'altra li està cuidant que se renti i se roba no sé qui. I dic, això és integració. O sigui, aquestes persones que han estat excloses...
de totes les altres comunitats, aquí han arribat i han trobat la seva comunitat. O sigui, aquí sí que han d'aprendre d'integració, perquè elles han estat capaces d'integrar totes aquelles persones que nosaltres hem estat expulsant d'allà mateix. I jo crec que això és el que ha volgut fer més diners. Ser un espai on elles podien arribar
sense cap tipus de condició, on ningú els ajutjava, sinó que el primer que se'ls oferia no era dir-me tu nombre, dame un número, què has hecho, què necessites, que no sé què, sinó era, hola, què tal, mira, jo no sé com tu te noms i quan m'ho vulguis contar m'ho contaràs, però ja me n'encaure. I aquí darrere te puc oferir un cafè, te puc oferir un llit, però podem oferir això i quan t'estiguis més tranquil i m'ho vulguis contar, pues ja mos ho contaràs.
I si no fas una bugada? I si no fas una bugada? Clar. Que de vegades una dutxa, una bugada, jo, t'arregla el dia, no? O inclús la setmana. O això, rintes el cabell i després te'l talles i surts ja més arregladeta, no?
Fins a quin punt se tenien presència les cures als anys 80 o final dels anys 70? Jo veig que escolt que el Naura ens conta que les cures estan en primera línia al projecte de Metzinegas, no? Sí, a veure, realment, inclús el projecte més assistencialista el que vol és curar, el que passa és que...
La cura té moltes facetes i versions i aquí el que s'està acollint, incorporant i creant una xarxa entre persones que a la mitjà tampoc es poden plantejar el primer dia allà tu què vols fer, cap on vols anar.
Crear un espai que pugui acabar sent un espai de pertinença, on tu puguis anar trobant una certa tranquil·litat i comencis a tenir algunes visions que puguin ser inicis d'alternatives, perquè és veritat que hi ha gent que arriba en unes situacions molt límits i, a veure...
La llista de coses seria tan llarga que... Bàsics, no?, per poder començar a treballar. Ostres, és important una dutxa, una bogada, fer-te un te tranquil·la, sense que t'afeines contes, xerrant qualsevol que està en un ambient...
amb unes circumstàncies properes. O poder explicar coses que t'han passat durant el dia sense... I que no te'n mirin com un bitxo raro. Aquesta ha estat la diferència. Nosaltres mai vam sortir com un servei. Perquè hi ha espais que surten per oferir menjar, per oferir una dutxa, per oferir tal. Per nosaltres no. Per nosaltres era un espai de trobada i activisme i comunitat.
El que passa és que si tu tens en compte qui arriba amb més diners, que són persones que el 67% viuen al carrer. Nosaltres només venen dones i persones de llengua expansiu.
i tenim a 700 persones que han arribat des que van començar, tenim 65 persones diferents en el dia, 65% i nosaltres estem en un garatge doble, no vos penseu que això són 100 metres de garatge doble, i allà tenim lliteres, tenim taquilles perquè puguin deixar les coses, tenim una taula per menjar... Però jo pel que he vist és molt confortable, no és una cotxera que sembla que... No, no, ho hem fet molt tard.
Ho han fet molt cada. Ho han fet amb molt de carinyo. Amb molt d'acollidor. Però són 65, que ja no hi trobem, no?, que és de rellodarme un edificio, por favor, porque no cabemos. Però lo que vull dir és, nosotros sabíem que quan tu tens un 67% de persones que viuen en el carrer, un 85% que no tenen una llar segura on està.
crec que un 70% li dient en temes de salut mental. Ho estic dient una mica de memòria, però no m'equivoc massa. Tenim al voltant més d'un 40% que ha estat empresonada, però moltes d'elles, moltes més que estan criminalitzades. Temes de violència masclista, al 100%. Quan tu tens tot això, evidentment, si tu vols que aquesta població lluiti pels seus drets, necessites cobrir ses necessitats, digues. Sí.
Però a l'objectiu no es cobrir les necessitats bàsiques. Nosaltres som molt clars que no feim assistencialisme, feim activisme. Però també des dels moviments socials, o quan han fet activisme, no som conscients d'esclasisme que implica. De dir, jo no vull salir a luchar per mis derechos si no me puc dutxar, si no puc anar decent, si no me puc mirar, si no he pogut descansar, si no he pogut menjar... Si no me sent en comunitat, perquè jo me'n recordo, les primeres manis que anava amb més dineres...
fins i tot dins els moviments feministes o dins d'altres moviments, ens miraven com el bitxo raro. Per què? Perquè són dones molt diverses. I era com fer-nos fortes i això va ser molt bonic perquè ho fèiem en comunitat. I lo fort i lo bonic de Mets Diners ha escatat que mos han reivindicat des del sentiment de pertinencia i de comunitat.
I clar, eren ties que tot això ho vivien soles en el seu dia a dia, instint de supervivència, aïllades amb por i amb vergonya. I de sota ara s'asseuen a una taula i diuen, nosaltres són ses metgineres. I no tenim vergonya perquè nosaltres venim aquí a lluitar per els nostres drets i no som víctimes sinó que són supervivents. I aquest canvi de discurs i aquest canvi i aquest sentiment de pertinença de relacionar-nos com a veïnes del barri és el que fa la diferència i fa que no siguem un servei, sinó que siguem
Una altra cosa, una cooperativa sense ànim de lucre, però a part...
Ara m'has fet pensar en la vaga general feminista del 2020, però no te volia demanar sobre això. Escolta, així, ja que estem a principis d'any i hi ha tantes novetats rampantes, to meu, m'ha fet pensar en Aura, tot el que diu, amb Nicolás Maduro, tio. És un narcotràficant...
Bé, mira, deixa'm-ho lligar, i així ja també que mos contesti l'altre, en que realment això, Metzineres, és una iniciativa pionera a nivell mundial, que en certa manera s'ha tacut, perquè ets tu qui la permous aura, a Sud-amèrica...
i així ja ho relacionam un fort i a part de tot té el reconeixement de l'ONU, de Nacions Unides i ara no sé quantes preguntes entre en Fede i jo t'han fet tu contesta el que trobis bueno, a veure, més diners no res jo havia estat fent feina a una sala de consum acompanyat a Barcelona la meva tesi ja la vaig fer de dones que consumien heroïna de manera no problematitzada
que era un tabú, perquè ningú xerrava desconsum d'heroïna no problematitzat i molt menys desconsum d'heroïna entre les zones no problematitzat, i d'aquí vaig tenir la sort d'anar-me'n a Canadà. A Canadà vaig arribar a Vancouver, Vancouver ha estat pionera amb el tema de reducció de danys, i allà, clar, jo anava molt amb aquesta idea, jo venc a fer feina a la sala de consum, i quan vaig arribar a la sala de consum van dir, no, no, aquí per fer feina a la sala de consum primer has d'entendre
que això no va de consum. I van començar a enviar molt de projectes diferents que tenien a veure amb l'habitatge, que tenien a veure amb la comunitat, que tenien a veure amb una perspectiva que se diu d'espectre complet de reducció de dents, que era això, veure que no anava d'habitatge, que no anava de drogues, sinó que anava de benestar molt més ampli.
I en tot això, em conviden a anar a Colòmbia a muntar els primers programes per a persones que s'injecten drogues allà. I allà no hi havia res. Aleshores, allà ho han de fer des dels no res i amb molt pocs recursos. I d'allà...
mos conviden a escriure la política pública, el model nacional de reducció de drenys de Costa Rica. El que va fer que nascim a cercar les millors experiències a nivell internacional de què se podia fer des d'aquesta mirada d'espectre complet de la reducció de drenys. Quan jo torno a Barcelona, jo venc amb totes aquestes idees,
i en un moment donat amb això, que la reducció de danys s'ha institucionalitzat però i ha salvat moltes vides i molt de recursos i tant de bo estàs igual d'expandit que Catalunya arreu de l'estat i molt més enllà i arreu del món però clar, que una vegada estàs allà també li veus els seus límits i aquí és com d'alguna manera més diner et s'alimenta de tota aquesta experiència internacional
no esperàvem que un projecte tal local tinguem tant de ressò. Però clar, en el final té sentit, perquè ja veníem una mica sabent que teníem unes institucions que eren aliades, que Catalunya d'alguna manera ja té una acceptació de reducció de danys, que en el plan de drogues ja xerraven de la necessitat de fer-ho...
sortim en mig d'una alarma social que són els narcopisos, mal anomenen narcopisos, que aquestes notícies eren cada dia el que les passa a les mujeres en els narcopisos, etcètera, etcètera. I aleshores aquí hi ha un punt d'oportunitat important que va ser, bueno, doncs anem a començar allà menys que passa.
Clar, el fet que ja venguessin de tota aquesta experiència de Llatinoamèrica molt comunitària i Arrelana Raval, que és un barri molt desobedient i amb molta xarxa comunitària i amb molta consciència en aquest sentit, pot supost que va facilitar molt que poguéssim instaurar el projecte i el que sí que van ser molt seriosos va ser recollir dades, generar evidència. Des del principi vam estar agafant indicadors
per donar visibilitat en aquesta realitat i, a més, agafar noves mètriques, perquè, en realitat, estem acostumades a que aquests serveis s'avaluïn segons quanta xeringa es das i quanta xeringa es recoges. I jo deia, és que el número de xeringues que donem i recollim no ens serveixen. Bueno, ho té importància en un altre nivell.
A un altre nivell, però el que volíem eren unes mètriques que donessin compte del que nosaltres estàvem fent, de les necessitats de les dones i de la seva complexitat. I tenir aquests números va ser molt potent, perquè clar, de ser un projecte molt petit, molt desobedient, quan van sortir el cap d'un any teníem unes mètriques i uns indicadors que les propies institucions no tenen.
I, clar, sortir tenint una avaluació o un monitoratge d'aquestes característiques ens va facilitar molt acabar sent un referent a nivell internacional. I sí, Nacions Unides ens va reconèixer com Nacions Unides contra les drogues i el delit ens va reconeixer com bona pràctica. I el barri?
Amb un reconeixement d'aquest estatus, com ho sentiu al barri el reconeixement de les distàncies curtes?
Mira, la veritat és que som un projecte que té el suport de la xarxa de petits comerciants, dels bars d'enfront, tenim el seu suport. Estàvem a Raval, de Barcelona, i la veritat és que són uns serveis que normalment tenen molt de rebuig per part de la comunitat,
I en el nostre cas tot el contrari, tenim bastant de superveïnal i a més per contar-vos una història, una de ses veïnes, a vegades que ara venim amb aquestes tendències de s'ultradreta,
una veïna que és molt d'ultradreta, que tenia una bandera de box apenyada en el seu balcó, i és una veïna que sempre està de fora i se va relacionant amb ses dones, i a poc a poc, hola, què tal, som del barri del Raval.
i fa uns mesos anava caminant per Dabaica Seva i Matura i me diu, ara estaràs orgullosa? I dic, per què? I me diu, perquè he quitat la bandera de Vox. I dic, ah, i què has posat? I me diu, la del Vaticà, no? I jo, ah, molt bé, i si te traig una de meccinerar, me la vas a colgar? I diu, sí. I ara dic, no sé si vull que la veïna facha del barri me tenga la bandera de meccinerar. Uy, jo crec que és un éxit, eh?
Però és un èxit perquè el que té més èxit és que aquesta dona, que té uns arguments molt racistes i que realment ella s'identifica en tot això, dos mesos més tard estava ballant reggaeton amb la dona trans negra a les festes de barri que estàvem organitzant juntes. I dius...
Bueno, pues, això és el Raval, no? És un barri que en els marges tot és possible i que en el final també a vegades mos enxerxam molt en com canviar els discursos, quan mos oblidam que els discursos se canvien molt en el dia a dia i en el cafè, no? I que la vecina faixa nostra és el putxero.
Jopea Metzineres, què trobes, Tre? Bé, ja dèiem que era un... Jo penseu que Metzineres va portar un discurs molt diferent del que hi havia, no? Perquè, per exemple, això que deia Laura, que és veritat que s'havia institucionalitzat el discurs de disminució de danys i riscos,
Cosa que jo penso que no es va acabar de considerar un canvi de paradigma. Veníem del prohibicionisme més terrible, que de sobte això el que fa d'alguna manera és reconèixer, per exemple, que les persones...
prenem substàncies i que, per tant, això s'ha de pensar, també. I és clar, això és un canvi tremendo, perquè els serveis d'atenció, fins en aquell moment, el que anaven era redimir les persones que estaven fent alguna cosa que no s'havia de fer.
En definitiva, aquesta és la síntesi, no? I, per exemple, abans parlàveu d'Isia, clar, Isia el que també es va començar a plantejar als anys 80, al mig d'una situació, era això, que no... que la prohibició no portava enlloc, que això... Moltes de les coses que passaven, o sigui, totes aquestes qüestions tan negatives relacionades...
amb el consum de substàncies, eren... O sigui, en realitat, eren conseqüència d'aquesta situació tan obscura que hi havia al voltant d'aquest discurs. I penso que, total, tampoc ha canviat res a nivell legal. Però, com a mínim, cada vegada ens permetem més poder tenir altres perspectives, altres mirades, i no sentir-nos malament pel fet de...
de reconèixer i, a més a més, donar a conèixer altres maneres de relacionar-se amb les substàncies que poden ser molt interessants per a les persones. Jo crec que aquesta va ser... I això em sembla que, clar, això implica reconèixer l'altre, dignificar-lo...
Una diferència va ser aquesta, no? Jo crec que la reducció de danys s'havia plantejat com el mal menor, no? Farem reducció de danys hasta que te cures. Jo crec que vàrem arribar una gent que vàrem dir no, no, és que la reducció de danys és una manera que tenim de relacionar-nos amb les substàncies precisament per no tenir mal rotllos i per tenir una molt bona relació amb les substàncies, no? I començar a trencar aquesta idea que les drogues són per a salir de fiesta, ponerme hasta el jopo i hacer no sé què, i començar a plantejar de...
No, no, les substàncies són una cosa que formen part de totes les societats. I que totes les societats les utilitzen unes de les altres, en deixen passar unes, en deixen passar unes altres, però una cosa molt profund que no ens plantejam a vegades és que les substàncies són un poder en coses tan rellevants com el dolor,
com el plaer, com la salut mental, emocional, física, i això, de sobte, li donem aquest monopoli a una indústria farmacèutica, que podem posar en dubte, en dudar, a un estament mèdic,
que ha evolucionat molt i ha duit moltes coses, però que també té una visió molt patriarcal i molt colonial del que ha de ser benestar, o del que ha de ser la salut, i poden ser-les una mirada feminista d'això també, i donar aquest monopoli a l'Estat. L'Estat que té el monopoli de la legislació de les lleis.
i dius alguna cosa com el por de controlar el dolor, el plaer, coses tan rellevants, els donem el monopoli i a més cada vegada ens fan més difícil d'accedir a un coneixement, perquè ja el que xerraven, les pròpies preguntes d'investigació no són què fan les drogues, és què malo fan les drogues.
jo el altre dia m'ha escandalitzat perquè m'han convidat una xerrada amb un metge experto en cannabis i deia. Llevamos 30 anys investigant això, no hem conseguido identificar que té efectes adversos, però com ha dit la frase aquesta de...
Però l'ausència d'evidència... Sí. Però l'ausència d'evidència no quiere ser... Bé, que volia dir que el fet que duguessin 30 anys cercant els efectes negatius i no els haguessin trobat, no volia dir que no tingués efectes negatius. I jo deia, i nosaltres que duim no sé quant d'anys provant altres tipus d'efectes que no només són negatius, resulta que no noteix por bueno.
No. Però en canvi, la teva falta d'evidència, sí. Així funciona la ciència a vegades, aquesta ciència positivista de buscar un resultat concret i amb les drogues és molt clar. Et s'excusa perfecta. Sí, amb el cannabis és claríssim, perquè quan tu prens un derivat de la planta, que el prens de manera natural, estàs prenent tota una sèrie de components...
que tenen uns efectes determinats, beneficiosos i tal. I llavors el que fan en determinats estudis és aïllar un principi actiu, llavors ja es perd tot l'efecte sèquid, que se'n diu, i tot això, clar, arriba en l'absurd, no? És que clar, no m'ha aconseguit demostrar que va bé, però...
No sabem si a lo millor el fet que vagi bé pot ser que vagi malament. I dius, però, a veure, és com quan volen fer un estudi amb l'eroïna, per saber si és més analgèsic que un altre, dius, però si això n'ha pres mitja humanitat. Jo tinc una pregunta superingenua, que és, si l'estat del monopoli de la legislació de les drogues... La regulació, sí.
quin és el vostre pare aquesta por? A què li tenen por a obrir finestres al vostre pare? Jo no crec que li tinguin por a obrir finestres. Jo crec que han trobat un mecanisme molt nat per justificar
molt de controls. Que per justificar el control de la frontera, això, per justificar... Si... si me permeteu... Has dit un moment que agafa el teléfono. Si... Si me permeteu...
Això ja s'està matent, ara. No, jo només volia comentar una coseta, que era... No sé si és possible, si és necessari, però un projecte com Mets Diners podria arrelar a Mallorca? Seria necessari? Seria interessant? No ho sé. Seria possible...
Bé, jo crec que sí que és possible perquè en el final metgineres és una mirada, és crear espai per persones que eviten els marges sense allotjar-les, no? I això, aquesta mirada és possible i pot agafar moltes formes, no? No té per què agafar les mateixes formes que ha agafat a Barcelona, que ha estat un local i que un servei de drets, etcètera. Vull dir, jo crec que aquesta mirada o aquest model d'abordatge sí que se pot fer a qualsevol banda.
Crec que aquí tenim una limitació important, que és que quan tu comences a donar un espai cada dia necessito uns recursos i un compromís, i això és finançament, i això és una implicació de les institucions locals, que jo no sé fins en quin punt,
A mi a Mallorca el que m'ha preocupat molt és que aquí sempre hi ha hagut molt de consum, especialment consum de drogues injectables, i els serveis que s'han donat són molt limitats, molt, molt limitats.
de reducció de l'any, si no vaig a Rada, gent que ho estava fent sobretot era metges del món i anava un parell de dies a Sant Banya, quan és un lloc on hauria d'haver un espai permanent, continu, perquè és un espai on hi ha persones consumidors contínuament
i seria molt fàcil donar un mínim de servei continu allà, doncs això, d'alimentació, perquè a més sabem, els benestar de les persones, només que puguin menjar, que puguin descansar i que puguin, per molt que consumes, això ja te millora molt la qualitat de vida. Totes aquestes coses s'haurien pogut fer de moltes maneres i aquí no s'ha fet.
continua havent un buit molt important. Sí que cada vegada hi ha més entitats que sé que estan fent molt d'esforços a nivell d'habitatge, s'estan fent moltes coses, però crec que amb el tema de drogues i amb el tema de reducció de danys, a Mallorca està molt enfora, quan és una cosa que hauria de ser supernecessària i que a més seria molt fàcil intervenir-ho i molt costo efectiu, perquè a més vull recordar una cosa,
Un servei d'aquest costa molt poc diners si ho compares amb la quantitat de pasta que estalvies a nivell d'ingressos hospitalaris, de detencions, per posar-vos un exemple.
Les dones que venen a metgineres eren dones que ni tan sols eren detingudes perquè no podien rebre les notificacions, perquè clar, no tenen casa, d'on es reciben les notificacions? Com que no se n'entraven que tenien judici, ja es detenien per donar-los informació, etcètera.
Clar, aquestes dones arribaven moltes vegades al judici que no havien ni xerrat amb la seva abogada d'ofici, que no havien tingut cap tipus de dret a la defensa, que con todo hecho. Ara tenen una abogada. Nosaltres rebran les notificacions, tenen abogada. Per tant, nosaltres ja podem anar posant-nos en contacte abans amb la abogada d'ofici, per tant, elles ja tenen dret a una defensa. Com que tenen dret a una defensa, elles ja poden apel·lar vulnerabilitat i, per tant, ja tenen una reducció de condemnes.
El que hem aconseguit és que, a més, si arriben i són condemnades, com a mínim se'ls puguin posar penes alternatives a la presó i a la multa, perquè la majoria d'elles entren per no pagar multes, no per presó. Aleshores, hem aconseguit que puguin fer les mesures alternatives a nosaltres, dins més diners, perquè què passava? Que els posaven les mesures alternatives de levantar-te a les 8 de la manana i vete a no sé on a buscar-te'l. I jo com me levanto a les 8 si duermo en la calle? I com llego no sé on si no me puedo pagar el metro?
Teníem mesures alternatives però no els podíem complir. Ara nosaltres el que resulta és que quasi totes estan acabant les mesures alternatives. O sigui, tenim que només pel fet que puguin rebre les notificacions i tenir accés a una abogada, tenim moltes d'elles ja no entren a presó, moltes d'elles se'ls han reudit les sentències i moltes d'elles poden fer mesures alternatives a presó. I les que entren, com a mínim,
Podem mantenir el contacte quan estan a presó i podem intentar que s'articulin els màxims de serveis perquè quan tornin a sortir no se trobin amb una mà davant i una mà darrere que es contornen a sortir. Aleshores, amb un petit gest així, imagineu-se de pasta que estàvem estalviant. Perquè es tenia una abogada, quan l'altre seria, jo no sé, m'harem posar números, però jo no sé què te costa un dia una presó.
Però a l'internet te costa molta pasta, saps? O sigui, només això, sense xerrar de tractament, sense xerrar de tant. Vull dir que costo-efectivitat ho som, que som molt més efectius, a més, a nivell humà, perquè al final el que intentem posar és en els centres de drets humans, saps? No estàs demanant res més. Fede, no sé si vols dir qualque cosa més.
Crec que ha quedat claríssim, no et trobes? Sí, sí. I és un tema que Donateu ha de seguir desenvolupant i obrint finestres com si fos un ordinador de Windows 95. Però suposo que la ràdio té aquestes coses que ens fa fer el temps limitat. Esperem que les vostres vides i el projecte sigui molt més llarg que el nostre temps a la ràdio.
Bueno, d'aquí poc obrirem una campanya perquè la veritat és que enguany ens ha costat molt. La veritat és que enguany ha estat un any on ens han vingut les subvencions, cada vegada hi ha més ONGs demanant diners i menys diners per donar, i nosaltres també teníem alguna cosa de suport a nivell internacional.
I la veritat és que tota la política d'en Trump contra... Bé, clar, nosaltres representant tot el que estan prohibint, no? Aleshores, també ens ha afectat molt en la petita part que tenien de finançament internacional. Eh...
o sigui que enguany estirem obrint campanya presentarem un documental que està fent en Cristó que el tenim per aquí també acompanyant que ens ha fet un documental o sigui que estirem molt contentes de si ens ajudeu a presentar-lo per Mallorca estirem molt contentes i
I si qualcú que ens escolta i vol tenir un pot més d'informació segur que teniu una web o una xarxa social. Tenim web, tenim xarxes socials, però jo el que vos recomandaria més seria el YouTube, perquè tenim un parell de vídeos molt interessants que expliquen molt el projecte i ells et surten molt, i també Instagram.
i hi ha algun vídeo. A mi n'hi ha un que m'agrada especialment, que se n'hi diu Mets diners reporteres, que són elles entrevistant-te ses veïnes, no?, i xerrant de l'impacte que va tenir, que té, i és divertit i diu molt del que intentant fer, no?
Idò Aura Roig, moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies. Trè Borràs, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Cristof, també gràcies per ser-hi. Fede, gràcies. Gràcies al meu. Si ara ja a poc a poc vas venir més per la ràdio. Hola. Moltes gràcies. Gràcies també. Gràcies.
Sonen el vent cançons de llibertat.
Començam el 2026 amb un nou sopar-colòquia de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca al restaurant Sacreu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista, i en Vial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional.
Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre, vos hi esperam.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I ara mateix, quan són ja les 9 i de 9 minuts d'aquest divernres 9 de gener del 2026, vos feim un repàs ràpid a l'actualitat i ja moraran directament a la secció d'en Joan Lillo. Diari de Balears mos informa en primer lloc d'un nou cas d'agressió lingüística, en aquest cas d'un metge o una pacient...
Hablament castellano, un metge de senzelles obliga a una jove pacienta per atar de llengua. Pedro Sánchez es reuneix amb Oriol Junqueras i no li demana perdó per l'empresonament injust. També Junqueras anuncia un nou finançament que representarà 4.700 milions més per Catalunya.
i respecte al principi d'ordinalitat. Què és el principi d'ordinalitat? Com afectarà les Illars Balears? Això és el que vos explica també Diari de Balears, on una peça adjunta en aquestes dues notícies anteriors.
També informa a Diari de Balears que l'Església Catòlica indemnitzarà víctimes d'abusos sexuals de casos que ja hagin prescrit. Quatre nous becaris s'incorporen a l'oficina de les Illars Balears a Brussel·les i, atenció amb aquest nom, Pau Marín, és nou mestre internacional d'escacs i parlem d'un jove artenenc de 14 anys, per tant,
en tota una trajectòria, en tot un futur per davant.
Aquest dissabte se celebrarà per segon any el Dia de la Pesta en el marc de les festes de Sant Sebastià. Poureu consultar el programa de les festes diaris de Balears a través de la portada mateix i accediu i a més està molt ben distribuït de manera que tot d'una voreu qui actua, quant i on o quins esdeveniments estan preparats.
El govern espanyol presenta avui el nou model de finançament autonòmic i promet més recursos per a les comunitats autònomes. El govern reconeix que 10.000 noves llicències de BTC són una barbaritat i l'UopEnsenyament diu que el govern baleà s'entesta a extingir el català.
M'anem a Vilagüeb, ja la principal peça informativa a hores d'ara, és en clau internacional. Rússia ataca Ucraïna amb un missil hipersònic de capacitat nuclear.
Una escalada important. Idò. També vos ofereix Viloweb una entrevista amb la Victòria Pasqual. Ens omplim la boca de canvi climàtic i portaran productes que contaminen molt. Se refereix en aquest...
acord anomenat de Mercosud i que fa aquesta entrevista, aquestes declaracions en nom d'esgremi de la pagesia de Catalunya. També diu Vilagüec que hi ha expectació per la declaració de Feijó en la causa de la gota freda i en l'àmbit internacional diu que Trump diu que aviat atacarà per terra els càrtels de la droga a Mèxic.
Mallorca Daily Bulletin diu com a notícia més destacada un alemany detingut a Mallorca per estafa a una pàgina web pornogràfica. També el govern diu que 10.000 noves llicències a l'estil Uber serien ridícules.
El jutjat deixa en llibertat la dona acusada de causar un accident mortal a Alcúdia i la policia met un avís després d'una onada de robatoris a vehicles a l'aeroport de Palma. Ens fixem ara en les portades dels diaris impressors en paper.
Última hora, titula com a notícia més destacada, el govern cerca vies per eliminar l'oferta dels VTC a Balears, vehicles de transport amb conductor de lloguer.
Sant Sebastià, ja és aquí. És el titular d'una fotografia on se veu la presentació que se va fer ahir d'aquesta nova festa que se va inaugurar l'any passat que li diuen el dia de la pesta.
L'Església pagarà reparacions pels casos de pederàstria sota la supervisió de l'Estat. El conflicte de Venezuela no afecta el preu de la benzina. El col·letxe d'urgències obliga a activar més llits en els hospitals i Madrid reivindica autoritzar l'Air BNB Nàutic
però amb límits a les Illars Balears. Aquests són els principals titulars de Sultimor, que, com cada divendres, incorpora el seu suplement El Económico, que titula Els principals reptes del turisme en el 2026. I bona mare a Diario de Mallorca.
Ja podem veure com a titular principal de la portada, el dama confessa que va repartir comissions per les màscares de Balears. També Cabrera perd biodiversitat.
Iyanes signa, juntament amb altres juristes, un manifest contra l'atac a Venezuela. Carmen Moreno, no envellim de manera lineal, hi ha tres escalons importants, els 44, els 60 i els 78.
I també ens fixem en un titular de l'àmbit de la sanitat. Salut habilita 70 llits extres i anuncia cirurgies davant el col·lapse per la grip. El santuari de Santa Llucia...
De Mancó, de la vall, se queda sense monges. El Col·legi Ainamoy urgeix actuar davant el fred a les aules que estan per davall dels 10 graus.
I també ens informa el diari de Mallorca d'unes declaracions de l'ex-propietari del Real Mallorca, Urts Cleassen, que diu que no vam aconseguir grans èxits esportius però vam mantenir viu el club.
Aquí no sé com formes perquè no vol, com diuen. I quan són les 9 i 26 minuts, abordarem ja, anarem directament ja a la secció d'en Joan Lillo, Noves i Peres. Abans recordam però aquesta fita important, organitzada...
per l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. Recordeu, sopar col·loqui dia 23 amb en Vial Majoral i amb en Pere Antoni Pons. Sonen el vent cançons de llibertat
Començam el 2026 amb un nou sopar-colòquia de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca al restaurant Sacreu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista, i en Vial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional.
Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre. Vos hi esperam.
Fins demà!
Fins demà!
Poden seter os ollos esgotados despois de ver tantas cosas. Falábamos por educación en castellano e cantábamos en inglés por mestizaje. Aquí saltamos de beira a beira usando nosas línguas minoritarias. E o diccionario do portugueso, do galego, brasileiro e usquera. No que se traduce a palabra saudade, saudade no capó.
Somos com una cançó perdida. Encontremonos en nació un reixat. Poden dar xaxe de que no som el genera fares. Pasant dos trens o a les noites.
Fins demà!
Sonen el vent cançons de llibertat,
Començant el 2026 amb un nou sopar col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, el restaurant Se Creu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista, i en Vial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional.
Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre. Vos hi esperam.
Gràcies.
Bon dia, bon dia vida. Benvinguts a la secció de Noves i Parès del programa matinal de Bon dia, Bona vida d'Ona Mediterrània. Si m'ho permeteu, vull començar aquest primer programa de l'any com el vàrem acabar. És a dir, sense sortir del mes de desembre,
anunciaré titulars abstractes de noves i parets que s'han esdevingut, tant a nivell local com global, com sol ser habitual en aquest programa estendre des d'aquesta perspectiva. En tot, no puc deixar tampoc de començar precisament amb unes malifetes.
amb una mala feina i una mala feta, a la qual vaig dedicar un article del De Balears que només en una part avui vos llegiré. Som-hi!
Certament que tot plegat és de mala pel·lícula americana, en tot el sentit de la paraula mala. Horrible, en l'expressió de qui en seria el seu director, Donald Trump. Enguany, és a dir, l'any passat, 2025, el seu aliat en la victòria, Elon Musk, va dir allò que...
La debilitat fonamental de la civilització occidental és l'empatia. Però bé, visitem el diccionari de l'IESC, de l'Institut d'Estudis Catalans, a veure què ens diu sobre l'empatia. I ens diu...
facultat de comprendre les emocions i els sentiments extents per un procés d'identificació en l'objecte, grup o individu amb què home es relaciona. Aquest d'Orbergans, multimilionaris per altra banda, al que m'he referit abans,
Tenen alumnes avantatjats per les nostres contrades. En plenes dades nadalenques, de bones voluntats i encara més bons propòsits, l'Ajuntament de Palma, presidit pel seu balde Jaime Martínez, del PP, gràcies a vots,
envoltat de llums de Nadal, va talar una dotzena, o eren de set, no estic molt segur, de monumentals arbres vells, els velles ombres de la morada de Saquelatrava, vells, vells i sants, que ni tots ni de lluny estaven tan malament com per considerar-se una emergència tombant-los.
Certament han ferit la sensibilitat de molta gent amb aquesta mala feina i malifeta, però jo tenc el dubte de si encara no són més el que la celebren, vist el resultat dels diferents processos electorals que gent com jo observa estorada. És ben sabut que el batlem està presidit per una humil cabana.
un estable, que és on neix el bon Jesús, en pla Ocupa. El bat de Badalona, Xavier García Albiol, del PP també,
ha triat aquests dies, aquests dies de Nadal també, per engegar al carrer, literalment, a la intempèria i al fred intens de les dades nadalenques, a més d'un centenar de persones. En realitat, unes 400 persones. És a dir, va fer tancar un antic institut on es refugiaven. Un antic institut que estava tancat, on es refugiaven de fred, evidentment.
Aquesta actuació també ha ferit la sensibilitat de molta gent. Si bé, també és molta altra qui ha begut de les ensenyances per lluitar contra la idea de l'empatia, contra la idea de ser o de voler ser bona gent. Perquè en el moment en què escrivia aquestes línies d'aquest article, pot dir és avant de Nadal,
Un grup de mig centenar de veïns bloquegen l'entrada de la parròquia Mare de Déu de Montserrat de Badalona per impedir l'acolliment de 15 dels desallotjats que aquests darrers dies han remasos al carrer.
Bé, així com ja bordé, faig un aplec de noves i pares del mes de desembre de 2025. És a dir, que hi ha replegades per aquí i per allà, no d'antits programes. Per exemple, 9 de desembre de 2025, un tema que sempre me preocupa i que ja he duit altres vegades aquí. Diu, retiren un estudi sobre glifosat...
Rondup, la marca comercial, després d'anys d'advertències sobre la implicació de Monsanto. Un influent estudi que afirmava que el glifosat no presenta risc greus per a la salut fou retractat recentment degut a presumptes conflictes d'interessos.
25 anys després de la seva publicació. Aquest estudi, entre tant, durant aquests 25 anys, havia guiat nombroses decisions polítiques a pesar de les advertències sobre la integritat dels seus autors.
Publicat l'any 2000 a la revista Regulatory Toxicology and Pharmacology, l'article, ara retractat, és un del més citat sobre el glifosat, especialment per a moltes autoritats governamentals que regulen el seu ús.
En el seu avís de retractació publicat la setmana passada, és a dir, la primera setmana de desembre, la revista cita una sèrie de deficiències crítiques. Dos punts. L'omissió de certs estudis sobre els riscos relacionats amb el càncer.
la manca de divulgació de la participació d'empleats de Monsanto en la seva redacció i la manca de divulgació dels beneficis econòmics que els autors van rebre de Monsanto.
Vos recomano recerqueu aquesta informació que, com és habitual, en aquest cas us va ser donada a conèixer per molt poc mitjans. Per altra banda, puc informar que el Consell de Mallorca, en la seva nova versió ultradratana, PP Boig, almenys ha fumigat amb aquest herbici de l'arboreses d'alguns trams llargs de la carretera de l'Aroa a Consell. Recordeu, per altra banda,
que les abelles silvestres ja són considerades en perill d'extinció a Europa i aquestes actuacions, sense cap dubte, també hi contribueixen.
L'extrema dreta és a l'avantguarda de l'ús de la tecnologia d'intel·ligència artificial generativa.
com a arma. Segons l'organització AI Forensics, centenars de comptes a TikTok acumulen milers de milions d'interaccions publicant contingut contra immigrant que s'expandeix sense control. Atacs potenciats per IA, intel·ligència artificial, milers de vídeos i imatges falses al dia, deepfakes, campanyes d'intimidació...
Es propaguen errors, s'imposa viatge, es recicla fems que fa desaparèixer l'ètica i el criteri humà. Es tracta de repetir i amplificar allò que diu una màquina sense contrastar ni connectar punts, sense tenir ni exercici ni exercir criteri propi. No importa si el contingut és absurd, grotesc o incoherent, no passa res.
Si capta atenció, si enganxa l'algoritme, funciona. L'objectiu no és informar o emocionar, sinó ser classificat com a rellevant i viralitzat-lo a través d'una màquina. I els resultats són molt inquietants, especialment per a la política.
Fa por, sí. Gabriel García Márquez, sempre considerar l'ètica com una dimensió fonamental de l'ofici periodístic, deia que l'ètica i la tècnica havien d'anar de la mà. Seva és la frase ja convertida en lema. En periodisme, l'ètica és a la tècnica com el brugit al moscart.
La idea és perfectament vàlida i totalment indefusible per la política.
Nos diario, 7 de desembre de 2025, es tracta d'un pare, d'una opinió de Manuel Mera, que hem traduït d'Arguellec en el català. A proposta de Rufián, un error con antecedentes. La proposta de Rufián, un error amb antecedents. Manuel Mera.
Alguna cosa s'està movent en el sobiranisme d'Esquerra Catalana, concretament a ERC, Esquerra Republicana de Catalunya, ja que resulta difícil de creure que Gabriel Rufián repeteixi una i altra vegada una proposta que arriba a un objectiu bàsic de les nacions dependents, com és el de l'autoorganització a nivell nacional i, per tant, un pas necessari per a l'autogovern.
sense comptar amb suports decisius en el seu propi partit. L'argument és que cal frenar des de la unitat en l'oferta electoral l'abans del PP i vots, que aprofita la crisi de model i fragmentació de l'esquerra d'àmbit estatal, Sumar, Podem i altres alternatives com Adelante Andalucià,
En juliol, nos diario destacava que, des del BNH, van confirmar que no aposten per aquesta estratègia. Destacant, apostem per l'autoorganització, com hem fet sempre. Estem centrats en una estratègia amb el focus a Galícia.
La resposta del BNH a aquesta proposta no podia ser una altra, ja que l'autoorganització és un aspecte central tant a nivell polític com en l'àmbit social, o sigui, en el laboral, joventut, ecològic, cultural, feminisme, etc. Es tracta d'un principi essencial, bàsic, perquè es reconegui el caràcter plurinacional i avançar cap a un estat confederal i per obrir la porta fins i tot a la independència.
tampoc es pot obviar l'agreujant que seria que les pròpies nacions dependents siguin les que optin en les eleccions generals, pel marc imperialista, l'estat espanyol, com el més apropiat en la conjuntura actual per confrontar la situació política.
Amb el que això evidencia en la pràctica i en un procés tan important com les eleccions generals, tant d'incapacitat com de derrota en la lluita per l'objectiu estratègic de Galícia de ser un país sobirà.
Malgrat les declaracions formals a favor de l'autoorganització de defensant el discurs a Galícia com a nació, en els fets el nacionalisme gallec s'assumiria enfortir en el subconscient col·lantiu la dependència de l'àmbit estatal espanyol com a normal, en l'excusa de la necessitat política institucional enfront de la dreta.
Un gol en pròpia porta. L'autoorganització a nivell nacional gallec és bàsica, fonamental. Per tant, és així en tots els àmbits i conjuntures, fins i tot alertament negatives, per mantenir i avançar cap a plena sobirania i construir el poder nacional democràtic i popular.
Una altra notícia que difícilment trobarem en els grans mitjans de comunicació, que cada vegada són més monopolistes. Mira, gara 9 de desembre de 2025. Es tracta separats d'un article d'Inyaki Irigoyen, que es titula Unionistes per a una Irlanda unida.
El Brexit ha generat paradoxalment una situació políticament esperançadora en el nord d'Irlanda. Cada vegada som més els protestants i unionistes que, ni que fos per pragmatisme i per el benestar dels seus descendants, accepten la unitat d'Irlanda per a seguir ancorats a Europa.
A ningú que segueixi mínimament la política de l'illa d'Irlanda, et sorprendrà que Sinn Féin impulsi una campanya per a la celebració d'un referèndum per a consultar a la ciutadania sobre la reunificació d'Irlanda en una sola entitat política. Des dels seus inicis, fa més de 100 anys, el Partit Republicà ha lluitat per una república de 32 comptats,
el que veu com l'evolució lògica a l'actual situació on 26 comptats foren part de la República d'Irlanda, mentre que els seus restants són part del denominat oficialment com Regne Unit d'Irlanda del Nord.
donat que una de les principals premisses pel que es crea l'entitat, coneguda per als unionistes com Irlanda del Nord i per als republicans com el Nord d'Irlanda, fó la que en els contats separats existia una majoria pro-britànica, una cosa que ja no es compleix.
Per allò, realment sorprenent per aquells que segueixin mínimament la política irlandesa, és trobar antits membres de partits unionistes i fins i tot lleialistes parlant obertament de les avantatges d'una Irlanda unida integrada a la Unió Europea. Si ens guiéssim per l'ingent nombre de ciutadans del nord-irlanda que han sol·licitat el passaport irlandès després del Brexit,
i ho atribuïssim al fet que no tenen cap problema en declarar-se irlandeses i jurar i respectar la Constitució irlandesa, podríem pensar que una immensa majoria dels ciutadans dels sis comptats baix juridició britànica pertanyen a aquest grup.
Ara bé, això seria pecar d'ingenus, ja que és ben sabut que són milers els que es declaren orgullosos britànics, unionistes i antiirlandesos, a pesar de ser els mateixos irlandesos. I han optat per la solució pragmàtica de sol·licitar el passaport irlandès perquè les seves gestions administratives en viatjar o comprar propietats als països europeus que envolten el Mediterrani siguin més fàcils.
Al cap i a la fi, es declaren ciutadans de paràntesis de conveniència d'un país membre de la Unió Europea, però sense renunciar al seu passaport britànic.
Són ciutadans, en aquest cas, que posen en risc la seva feina, les seves relacions socials i familiars i fins i tot la seva integritat física en declarar obertament el seu suport no només a un referèndum per la unificació, sinó declarant-se partidaris a una república d'Irlanda de 32 comptats.
En una conferència organitzada a Belfast, en el marc d'una llarga sèrie d'aixerades organitzades a tota l'illa en la participació d'un ampli espectre polític i social, descrivien una nova realitat, on la divisió entre les comunitats a l'Anhold i l'Hirlanda és cada vegada més difusa, el que va dur als organitzadors a demanar-se.
Com descriure a un ets soldat britànic membre de l'Ordre d'Orange, criat al barri unionista de Shankill Road, que ara està obert a discutir la possibilitat d'un Irlanda unida perquè creu que seria el millor per als seus nets?
O un sacerdot baptista que creu que és necessari una assemblea ciutadana per a tota l'illa per a preparar i planejar el futur de l'illa. O l'antic líder de l'Alliance Party que prové d'una família orangista però que pensa que el govern de la República d'Irlanda necessita establir un pla com a pas previ a la celebració d'un referèndum sobre una nova Irlanda.
Aquest article és més llarg i crec que val la pena llegir-lo. Parla també d'un de Ben Collins, un advocat i ets membre del partit prou britànic UOP, partit unionista de l'Uster, que es descriu a si mateix com procedent d'una comunitat fortament unionista i prou britànica que ha evolucionat fins a donar suport a la reunificació d'Irlanda després d'estudiar les possibles opcions
per Irlanda del Nord després del Brexit.
I ara ja correm com sempre per acabar. Aquí, en aquesta secció de noves hi pareix, però, no podem oblidar Palestina. Les notícies que ens ha deixat el mes de desembre són... Bé, amb quines paraules es poden descriure?
Els darrers dies del darrer mes de l'any passat es reunien una altra vegada i van d'haver set, dos criminals de guerra. Encara que ara per ara només un sigui perseguit per una justícia, una justícia molt pressionada per fer que no avanci la seva feina. En tot, hi ha una notícia.
La darrera de l'espai d'avui, que potser també ha quedat prou inadvertida per a la majoria del mitjà de comunicació. I hem de tornar al diari Gara, a Deus Calerrià, per trobar-la, concretament dia 16 de desembre. El TPI, Tribunal Penal Internacional, rebutja l'intent d'Israel de frenar la investigació per Palestina.
El TPI tancar-hi una de les principals vies legals obertes per Israel per a frenar o retardar l'abans de la investigació sobre els crims comesos a Palestina després del 7-O, en rebutjar el seu darrer recurs i confirmar que manté la seva competència.
El TPI confirma així la decisió de la Càmera d'Instrucció i negar que hi hagi una nova situació que requereixi de l'anul·lació i reinici de tot el procés d'investigació de la Fiscalia. La investigació ateny el mateix conflicte armat en el mateix territori i les mateixes parts en conflicte del cas de l'Estat de Palestina. Destacar.
Israel havia alegat que l'escalada del conflicte del 7 d'octubre de 2023 suposava un canvi fonamental que afecta el cas conforme a l'article 18 de l'Estatut de Roma i els criteris d'admissibilitat dels casos. Tant mateix els jutges consideraren que
No hi ha un canvi substancial en els paràmetres de la investigació que obliguin a una nova notificació. A més, la investigació oberta el 2021 ja cobreix crim de guerra comès des del 13 de juny de 2014 i sense data de fi.
La decisió reforça, a més, els fonaments legals de les ordres d'arrest emeses el novembre del 2024 contra el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu i l'exministre de defensa Joab Gallant, acusats de crims de guerra i contra la humanitat.
El TPI també demanar la detenció de tres líders de Hamas per a l'exèrcit irrealiar els matar, en el marc de l'ofensiva en què el règim sionista ha acabat amb la vida de, almenys, 71.000 persones.
Fins aquí avui de Noves i Parès, dins el matinal de Bon dia, Bona vida, dona Mediterrània, que podeu escoltar gràcies a la participació dels seus socis, participació i aportació econòmica dels seus socis. Vos animam a formar una part. Salut!
Començant el 2026 amb un nou sopar col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, el restaurant Se Creu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca.
Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista, i en Vial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional. Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre. Vos hi esperam.
Queda dijous de 6 a 7 de cap vespre a Jaida i la Barraqueta, un programa de jubilats per Mallorca a Ona Mediterrània.
Amb la teva ajuda seguirem fent ràdio en la nostra llengua. Fes-te soci d'Ona Mediterrània per 4 euros al mes telefonant al 971 100 222 o a través de la pàgina web www.onamediterrània.cat
Si algú vol participar el 9-7-1-1-1-2-1-2. En el gol d'en Sallidarder, mentre el celebraven tots junts, ja directament el vaig comprar. Per jugar aquesta final anirà administrant els jugadors, o no? A mesura que ens atrequem, alerta. Bayern PSG, qui seria favorit? Per guanyar la Champions d'eliminar el Madrid. Jo ara te deman qui seràs campió de Lliga i encertaràs. Però qui seràs campió de la Premier League? Està igualadíssim. Futbol xat m'estira. Els dimecres a les 7, amb Joan Fortesa i Tolo Ramon, a una mediterrània.
Som a Ona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de freqüència molt dada o a través d'onamediterrania.cat. És divendres 9 de gener de 2026. Són les 10 en punt hora en què vos oferim cada divendres música amb amor.
Avui vos oferim una música amb amor que ja vàrem emetre el 5 de desembre passat. Per tant, és una redifusió. Escoltau-la, però que segur que com a mínim vos aportarà bon humor.
I walk this empty street on the boulevard of broken dreams where the city sleeps and I'm the only one and I walk
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Jo quan t'ho una cançó d'un parental at dissonri d'aquests, ja me desperta s'interès. De moment dic, ah, mira, interessant. Crec que totes les cançons de Green Day... Ai, ja he dit que foim, però més igual. No, t'ho anava a demanar perquè me sonava, però no... Totes les cançons anaves a portar, els àlbums posen aquest parental advisory content. Jo en el meu poemari que he publicat, però que ningú ho sap,
Ahir surt. És... quin polemari, també? És un nou. És un nou? No és el recull, aquest de... 49 dies en música. I jo els avui llegi, que és polemari. Ja, però potser no sortirà mai.
L'has publicat o no? És una primícia, sí, està publicat, però no el té ningú, només el tinc jo. I se pot comprar? Té, i la persona que el va editar, clar. A més, jo crec que la gràcia que estigui publicat és que se pugui accedir. Ja, però té parental advisory, diguéss. Advaisory d'aquest. Perdó, perdó. Crec que és parental advisory content. Sí, sí, advice, ho dic.
Bé, això també està bé. Això a vegades es tira més. Som música amb amor, no?
Sí, i bé, som Nainamo. I res, vull dedicar el programa a una de les bandes de rock i punk rock bastant influents dels darrers anys. Bé, darrers anys, no tant darrers anys, darrers 30 anys. És a dir, encara que segueixen actius i fa... Sí, sí, sí. De fet, tenen gira i concerts. És a dir, l'any que ve encara pots comprar concerts per anar l'any que ve i tal. I...
Ja l'estava pendessant. I següent allà. Mmm...
És un grup que me sona molt, però que no hi he entrat mai. I no sé, perquè a vegades no depèn tant de si m'agrada o no, com que a lo millor, no sé, quan van aparèixer... Jo tenia una època d'un altre estil, jo què sé. Sí, jo estaves amb una altra cosa i mai t'hi has deixat jo. Vava a una època... Bé, la segona batxilla que els vaig escoltar bastant. I...
I de fet he agafat aquesta selecció de cançons d'una playlist que tenia meva jo de Green Day, de quan els escoltava. I m'han agradat molt, però m'han agradat a nivell musical, però no vaig aprofundir gaire més. Per exemple, hi ha hagut altres cantants o artistes que m'han agradat tant que després m'acaben agradant molt també els artistes i com que ja no només la música sinó qui la fa.
amb Green Day mai he traspassat aquesta barrera. Sempre està com a la música i ja està. No sé si m'explic. Sí, i com que a mi em passa... És a dir, no he tingut el fenomen o fan, que diguem, saps? Ja, ja, ja. Però és que jo em passa una cosa, és a dir, no ho sé. És a dir, és un grup que el té bastant present dins l'imaginari i tal, i en canvi no l'he seguit mai. Ja, jo... Ja te dic, no ho sé. Pentura pot ser que estàs sota sombra, perquè això què són, grungis? Grungis, què vol dir grungis?
No, no, no, no ho va fer això. No, no, no, està passant. Un moment, DJ i... Clar, estem en directe, no ho podem fer. Que sóc que eren xiscs. Jo que està parat l'embaixera, però no l'havia sentit mai. Estàvem en un moment de col·latge, DJ i dimissió.
A més si es que ho he pronunciat malament. Grunge, grunge, escriu grunge. Grunge, ho vaig escriure perquè no sé què és. Com que no m'ho expliques, grunge, és un gènere musical.
Vale, punk, heavy metal i rock alternatiu. Podria ser, podria ser. Em sap molt greu, no havia sentit mai aquesta paraula. Però Nirvana te sonen, no? Sí, Nirvana m'agrada. Doncs eren els grans. I m'agraden. Eren el gran representant del grungi. Ostres. Grungi, lo millor no està ben dit. No, no, no, però no és com ho pronunciïs, és que no me sona la paraula. Clar, perquè jo els he escoltat ja...
diguem pel meu compte, i quan jo a certa cançó no me surt d'aquesta cançó el grungi. O sigui, el grungi ja és antic. El grungi és antic. Vigure, i per jo era com a... Bé, el banco, una paraula... Però vull dir que ja érem més joves que jo. Bé, és una paraula que en el meu dia a dia no he mirat mai. N'hi he sentit, per això m'ha estranyat quan ho has dit. La gent així... no sé, hi viu una estètica, també, eh?
A mi, Green Day anàvem bastant... És que la gent diria punkis, però és que tampoc sé... No sé moltes matisos. Sí. Però no és una estètica que se tingui ara, que diguem. Eh, que igual Green Day no són grungis, eh? No ho sé. Bueno, a mi, per lo que acabo de llegir... Demanar-li ser la teva intel·ligència artificial. La intel·ligència artificial? No n'estic empleant. Era el Viquipèdia que he cercat ara. Però vale, anem a demanar la intel·ligència artificial que si Green Day és grungi.
Ja m'ensenyaràs com se fa, no en tens ni idea. DJ Dimissió, per favor, salva això, perquè no anem bé. Encara hem parlat dels patrocinadors. Ara que anirem amb això i... Aquesta m'ha sòlida. Aquesta és boníssima, aquesta és Basket Case. Té una bateria increïble. Melodramatic fools. Neuronic to the bone, no doubt about it.
No, Green Day no was grungi.
Lilian Censi Vicent diu que no, que és una banda de punk rock pop punk, sorgida a l'exena punk californiana, i que es grunxi en canvi és un moviment musical diferent, original i de Seattle, amb bandes com Nirvana, Pearl Jam, Soundgarden o Alice in Chains, però que d'ell no està en aquest moviment. No tens el micro, no? No tens el micro? No te sentiem.
Ara sí que sí. Tomeu Martí dimissió. Ja està. Adéu, me'n vaig. Aquí és el DJ. El DJ també és dimissió. No, no, no, no, no, no, no em ve. Ara sincera, bé, hi ha qualsevol programa que no em ve.
Han dit el nom de la secció? Crec que sí, bé, si no... Som a Música en Amor. Nain Amor és aquí, a l'estudi número 9 d'Ona Mediterrània. Exacte. Mornamoguem d'estudis, perquè en tenim tants que s'han d'ocupar tots. Sí, estan tots ocupats. Per això, tipus...
Anar a Moguemos. I mos patrocinen, crec, encara. Sí, estan mos patrocinats pel petit país, que és un bar que fa la nit, que de fet no va més a un bar, res més a un bar. I bé, és un lloc on podeu trobar tot de producte local i podeu...
Ara m'ha pujat el micro? Val, ara tornem. I podem anar a sopar els divendres i els dissabtes. I també molt de dijous hi ha actes culturals. Com per exemple la setmana... Bueno, aquesta setmana s'ha fet la sallada.
I res, vos convida que aneu, seguíeu a Instagram, al Petit País, per anar-vos enterant de quins actes hi ha. Igualment, si no, jo els ho vaig avisant per aquí. Ara, aquests dies que vénen de festa i tal, serà gran, no? I tant, i tant, i tant. I també hi ha actes. Ja saps coses? Bé, la setmana que ve ja mos avançaràs. Hi ha coses, però els avançarem més en banda.
Green Day deu tenir un disc que se diu American Idiot o una cosa així. Sí. M'agrada el design que s'ha portat. Som bastant així com a rebels, no sé com dir-ho. I critiquen un poc Amèrica en general. De fet, American Idiot com a concepte ja... De fet, és un àlbum però tenen una cançó que se diu American Idiot. Jo no l'he...
No l'he posat, però de fet ho diu, don't wanna be an American idiotic, comença a criticar. I ara, escolta? Ara estem escoltant Wake me up when septemarens. És una balada de Green Day, perquè és això, quan els grups de rock o de punk, que tenen cases superanimades, super així, com el heavy, i després te'n treuen aquestes balades i diuen, uau. És molt guapa. És molt guapa. Anem a dedicar-li al...
Aquí la dedicam, no ho sé, perquè... Ella ho sap, ella ho sap. És que jo ara anava a explicar que anava a la pintura de saber-te que va, no importa. Igual no, igual no convenga. És a dir, en Billy Joe Armstrong, que és el guitarrista, va explicar que aquesta cançó va sobre la pèrdua de son pare quan era petit. I té un significat bastant personal, per tant...
Clar, però se'n poden dedicar d'altres. N'hi ha una, que escoltarem d'aquí un parell de cançons, que se diu When It's Time, que aquesta sí que és totalment romàntica. De fet, diu, tell me when it's time, to say I love you. Aquesta sí que és romàntica. Aquesta la poden dedicar. Però t'adresseré a tu que la dediques. Ui... Som a punt de venir a fer la nit.
Una cosa de guapa d'es passat, millor, que no toquen-la, no? Encara l'espanyaríem, no? Bueno, depèn, no? Depèn de... de lo que vulguin situar persones. No? Jo me deixaria anar. Es passat no deixarà de ser guapo. No, bueno, em pot ser de canviar la manera de moure-ho, però es passat està passat.
Sí, no sé. Vas te mostraré una foto. No tinc molta curiositat.
En el petit país hi poden sopar cada dia, excepte dilluns i dimarts. Bé, no, cada dia, excepte dilluns i dimarts, hi poden aprendre qualque cosa, però sopars, domènia, divendres i sabres, i s'agraeix molt que se reservi amb ventilació, així pots dir-ho molt a la taula i també la cuina està preparada. I sap més o menys quanta gent vendrà.
i... per cert, ara faré contrapropaganda no des Petit País o sigui abans des Petit País no? hi havia un bar molt guai ja no és hi vaig anar l'altre dia i sí que hi és però ja no és lo que era quin? el Dalí? bé, ja comentarem del Fred me puc imaginar me puc imaginar
T'aprop de la penya. Ja, davant, no? No ho puc imaginar. Què ha passat? No ho sé. Puntura també de pont d'estil. Ple de guiris. Oh, no ho veu. Oh. Clar, no en no queden res. Bé, és petit país que t'ha separat d'això. Per sort, eh? Perquè si no, ple de guiris s'enfonsa, no? Ara espero que t'hagués aconseguiràs quan canvia de ritme. A veure's.
Anem, m'he de dir una cosa, o un parell. Primera, m'ho faria gana d'anar a un concert d'aquesta gent. Encara fa, no? Jo també tinc ganes. No és el grup que m'ho posaré més, diguem, així... Però t'ho passaràs bé. Però un concert fa molt a mi. Jo també els ho tinc content, jo, em donen al·lucs, també hi està, i entraran gràtis perquè els hi deim, tenim un programa xerrat de voltros. Un dels famosíssims programes Música amb Amor. Clar, clar.
El que passa és que, clar, en aquest cas tu estaràs a primera fila i jo estaré a darrera fila. No, que tu pot venir a primera fila jo. No, no, no.
I l'altra cosa que he de dir és que el YouTube... Sí. ...me posa aquí el algoritme... Oasis.
Idò, és que... A veure, no són el mateix estil, però jo crec que... No, per res, però jo crec que és lo típic que molta gent que Aventura Escolta Bassis també es vol dir... Ah, això, no? Que és lo que fa a YouTube. Sí, t'atreu, t'assegueres coses que... Si t'agrada aquest... Sí. Te pot agradar aquesta... Sí, sí, és el ritme, és... Interpretable, això.
Ja ho diràs, Last of the American Days. Jo, el que de Green Day ja ho he dit abans, però una de les coses que més m'agraden és la bateria. És a dir, jo la bateria m'agrada molt, quan una bateria acompanya una cançó i li fa bé, fa molt, la cançó. I moltes cançons tenen moltes redobles aquí, tipo com, no sé, m'agrada molt, està molt bé.
Jo que no entenc ni idea de música. No, jo tampoc. La bateria és més complicada de tocar. No entenc ni idea. Perquè és com ha de fer... No en sé. Però sé que no és fàcil. Jo crec que és la típica. Pot parèixer que és fàcil. Es pega amb una baqueta de quatre tambors, però té la seva complexitat. A més, que has de sabredo bé el ritme per saber amb quin ritme fas tu que acompanyi i que tal. Però ja t'he dit, no l'he tocat mai, ni en sé. Tinc una amiga que ens ha de tocar. Ja l'hi demanaré.
Segons el llibre Hay vida inteligente en el rock and roll, la gent fa grups de rock per lligar.
No m'estranya. La primera, diguem... En els fons, jo crec que et sapàs, eh? I una de les... no sé, les tesis, és que les bateries és el que més no lliga, és el que, diguem, és darrer, diguem. A veure, em pensava que està més desapercebut, perquè està allà i...
Com pot ser? Podria ser. És de dir, hi ha un rànquid que lliga més, diferent de l'instrument que toques, i no creus que és baixista també, lliga poc. No ho sé, ja és com baixista...
Clar, en aquests concerts hi has d'anar a votar, però. Sí, has d'anar amb energia. Perquè si no, jo crec que la segona he mort. Sí, sí. I sobretot si vas davant, si no te votes, jo crec que t'esclaven. Te voten. Te voten. Sí.
Feel for you, no sé de què va això. Feel for you, és a dir, es tracta en potser per enamorar-se perquè diu, ai, feel for you, jo vaig caure per tu, en el sentit que m'haig enamorat de tu. I estan en el disc que es diu uno, tenen un disc que es diu uno, un disc que es diu dos i un disc que es diu tre. Però... Sí, són molt originals. Suposo que en aquell moment devia ser com més guai posar una paraula en castellà, un número en castellà.
I res, és un poc rock romàntic. Aquesta és un poc més comercial. Estirant el típic, està bé, però és comercial.
I m'arronsa això. Jo també estava presentant els meus aparells. Sí, és que com pots no caure si te diuen això? Vull dir jo, és que... Ah, vinga, fora, cancel·lada, següent.
Ara, l'hivern és un poc més... Bueno, ja s'han dit dels pianos, ja la veiem un poc més balada. I la següent també ho és. Sí, la darrera nit a la terra. I parla d'això, de viure el moment, de la darrera nit. I és un poc metàfora, però no deixant de banda el missatge de viure frenèticament, d'aprofitar fins i tot com a tots els segons.
i és una que té molt d'aixit en directe per la que he vist. Ja ho comprobaré qualque dia hi vagi.
Gràcies.
És que DJ Divisió te volia dedicar una cançó. DJ Divisió ha estat obligat per aquesta cançó. Però vols apotejar. No, no, no. DJ Divisió diu que te vol dedicar una cançó. Ah, no, no? Quina cançó la vol dedicar? Una és molt trista. Val més que no te la dediqui. No? Però si la vol dedicar. Jo ara tinc curiositat. The Green Day. Ah? The Green Day, o què? No. No.
Com que tenim temps, podem acabar d'escoltar-se de Green Day i després d'escoltar-se que m'ho van dedicar, perquè jo ara no podré dormir més, sinó l'escolt. És una història trista, però... Feina, amor, bona mediterrània. Podràs anar-se pel petit país? Som a ser d'arriba nit de Montsaterra. Sí.
I ara on anirem a veure quan és el moment de dir que t'estim. Això és el que diu la cançó. És un tema menys comercial, però és molt especial per els fans i jo. M'incloc, és una cançó que m'agrada molt. I està en el disc 21st Century Breakdown i parla de preparar-se d'estar a punt, del moment en què ha arribat l'hora de dir que t'estim.
i té una força emocional molt forta, i jo crec que aquesta cançó en directe deu ser, uau, això és atípico, que ha tothom cantat, i el millor batllumets i tot. I és aquesta que té dedicatòria? Bueno, pot tenir dedicatòria. Pot tenir dedicatòria. I no, perquè tu ja saps o no? Bé, bé, jo no tant dedicatòria, jo crec que jo ja no necessito donar aquestes indirectes. Eh, eh, eh, eh, eh.
S'ha de cuidar sempre. No, no, no. Però potser més directe. Potser més directe. Ah, va, va, això sí. No necessit, sin directe, que me diguin quan matem. Ah, no ho deixin. Ah, no ho deixin. No, això no funciona. No, no, i a part, no li han de llevar remotíssimes escoles.
Això, és a dir, aquesta cançó jo l'obitaria més en les contestes que una persona, per exemple, ara m'ho podré jo, m'imagina't si jo estàs molt enamorada i encara no m'atrevís a dir-li a aquesta persona que l'estim, saps? De dir, vull saber ben quant és el moment de dir-t'ho perquè no puc més. Saps? És més, que encara no has fet se't passa i no tal. Sí, sí, sí.
I, buf, jo, clar, és que cada època, saps, han canviat tant les coses, no? Vull dir, de la meva època, després d'una altra, i ara aquesta d'ara, aquesta vostra, diguem? Bueno, aquesta vostra a mi tampoc m'agrada gens, no? No. És rara. És rara, és estrany, és com a tot super efímer, és a dir, no has començat una cosa i ja se va per una altra, i ja...
No la defens gaire, perquè s'han perdut moltes coses. I en qualsevol sentit. Sí, sí. És a dir, aplicable en qualsevol aspecte. La música, també. En tot. Sara, quan pitja amb foto ja tens una cançó, segur que si jo no li diguis intel·ligència artificial fes-me una cançó, me l'ha fet-ho. I ja està, hi ha una cançó més. Hi ha polèmica amb això. Ja, ja.
When it's time, se demanen... It's Green Day. Se demanen It's Green Day. I jo ara me deman quina cançó me volien dedicar. En Tomeu m'està passant allò. No, en Tomeu no m'està passant allò. Hauré de xerrar personalment amb el DJ, en Tomeu no vol fer... No, no, ara líric que et poso.
Skyscrapers, stargazers in my head. Recorden, però, que mos veurem en el petit país, eh? Exacte. Mos veurem, bé, qualsevol dia, entre dimecres i diumenges, tant per fer-me bobre com per anar a sopar. És un lloc que m'agrada moltíssim anar i crec que sempre m'agradarà, la veritat. I tant que sí. Sí.
Aina Amor. Quina sort que mos pugui patrocinar? Aina Amor. Sí, també em va dir. Ona Mediterrània. Sí. Uip. Uip. Uip. Uip. Uip. Si te'n vas...
Fes-ho perquè ja ho tens clar. No ho faci d'això. Sense dubtes ni dolor. Sense trampa ni traïció. Fes-ho perquè tens algun millor.
No sé com explicar-te per què, no sé què va durar-me, però sé que et pot passar a tu allò que creies perdut. Ho tenies dins i surt, ningú no s'ho havia.
I amb aquesta indicatòria a Inamor, esperem que torni aviat, entrem ja en zona de poesia i, per tant, d'Aim. Bon dia, poesia! Bon dia, Tomeu! Bon dia, poesia! Bon dia! Com anem? Bé, passam de l'amor a la guerra, perquè comença el 2026 i, com deia el rei Solomó, allò de «Rer de nau, de baix del sol».
Fins demà!
Bolívia, Gana, Gràcia, Canboia, Xile, Argentina, Angola, Afganistan, Turquia, Polònia, El Salvador, Nicaragua, Líbano, Granada, Líbia, Iran, Irak, Filipina, Panamá, Kuwait, Irak, Somàlia, Haití, Bòsnia, Taiwan, Irak, Afganistan, Sudán, Yugoslàvia, Afganistan, Irak, Pakistan, Haití, Somàlia, Líbia, Sicilia,
Síria, Ucraïna, Yemen, Irak, Venezuela, Palestina, Yemen, Síria, Irak, Somàlia, Iran, Venezuela.
El mon, he un altre nom. Per a eix, existe eixen, boxmots.
Dolor i flor són tots els noms, són tot el món, són tots els mots. Napalm i vint anys, Napalm i cinc anys, Napalm i casa, ja mor i fill, i dona i rencor. Napalm i vint anys, Napalm i cinc anys, Napalm i vint anys, Napalm i vint anys, Napalm i vint anys. Napalm i napalm.
El món té un altre nom. I d'aquesta mítica cançó de Mariano Álvaro passam a aquest poema d'Estefano Carcone Vásquez, poeta venezolà nascut el 1989, sobre salvajes. A vostè, maestro, a su maestro i a los traductores del Departamento d'Estat.
Los marines en los buques que se tragan el Gran Caribe llaman al petróleo, hello, how are you today, que significa tú eres mía, mía, mía, plan bachata más violación, asfixiándote del pescuezo. Al petróleo también le dicen welcome and goodbye y también dicen fine and you, que significa petróleo de nuevo.
Y good morning, petróleo por la mañana. Y la verdad, que de lo demás que dicen, todo termina sonando como a petróleo igual, aunque con más sílabas extrañas. Y sin embargo, hay matices. Dicen buy como queriendo decir, lástima, no alcanzamos a robar. Lo que significa, estuvimos tan pero tan cerquita que colacharan, luego se ríen. ¿Y cómo no van a reírse si de todas formas se lo están igual llevando? Como que nosotros, indígenas, y el dólar, espejitos.
Luego recojan los vidrios. Los gringos de los pasillos y despachos del Congreso de los Estados Unidos dicen collateral damage que quiere decir sin querer queriendo y significa masacre generalizada, niños muertos, la vecindad en ruinas, cordero o libertad. Les dicen a las conspiraciones democracias, a preguntar después disparar primero, a lo de actuar como brutos inteligencia y a lo de amenazar a muerte diplomacia.
En una película escuché a un soldado grindo moribundo balbucearle a la radio de utillería «mejor copy» y yo que «¿qué?». No puede ser que al borde de la muerte también digan «mejor cogí». Los muy demócratas saben muy bien hablar, metiéndose por los caminos verdes, mientras que los republicanos son de los que cogen por la autopista. E igual los dos llegan siempre al mismo lugar, es decir, de ternura, Hiroshima o Nagasaki».
Ellos, que para decir salvamos vidas, dicen lo que maté no era gente. Un poema de Pablo Neruda, la United Fruit Company. Cuando sonó la trompeta estuvo todo preparado en la tierra y Jehová repartió al mundo a Coca-Cola, INC, Anaconda, Ford Motors y otras entidades.
La compañía frutera INC se reservó lo más jugoso, la dulce cintura de América. Bautizó de nuevo sus tierras como repúblicas bananas. Y sobre los muertos dormidos, sobre los héroes inquietos que conquistaron la grandeza, la libertad y las banderas, estableció la ópera bufa. Enajenó los albedríos, regaló coronas de César,
Desembainó la envidia, atrajo la dictadura de las moscas, moscas Trujillo, moscas Tacho, moscas Carias, moscas Martínez, moscas Ubico, moscas húmedas de sangre humilde y mermelada, moscas borrachas que zumban sobre las tumbas populares, moscas de circo, sabias moscas entendidas en tiranía.
Entre las moscas sanguinarias la frutera desembarca, arrasando el café y las frutas, en sus barcos que deslizaron como bandejas el tesoro de nuestras tierras sumergidas. Mientras tanto, por los sagrados puertos, mientras tanto, por los abismos azucarados de los puertos, caían indios sepultados en el vapor de la mañana.
Un cuerpo rueda, una cosa sin nombre, un número caído, un racimo de fruta muerta derramada en el pudridero.
I estic buscant tantes respostes que obliden les preguntes que m'he fet, guanyant tenint potència al ritme que perd drets, pensant més en desitjos que hem fet, plorant de ràbia, volem fer paredons de les parets, tombant el mur, obrir la gàbia, eixir del pou, regar la vida amb nova sàvia, l'home nou, Hugo viu, el rostre del seu poble que diu, que si no passen, defenen el seu pa i les seues cases.
I monta un numeret, l'amo de la empresa, que plora si despropien la riquesa. Això ja no és com era, han trobat la manera, han aurorat la sang i ara te fan la fera. Les lleis ja no són lleis i sempre fallen, el rei ja no és el rei si el cap li tallen. Vinguen les armes, els meus plouen les pedres, el poble salva el poble d'aquests putos merdes i saludant al nou segle.
Trenquen el guió i les regles I una cosa si veniu amb cols d'estat Com a Cuba, com a Vietnam Cabreu sense pietat Tempestes venen del sud Sonen cordelles que tallen la boira I creix una flor al mur
Sents com s'esmolen les metàfores, i el so de la guillotina talla l'aire. Destinats a no tindre dreta guanyar mai, ni així rebota ets i el nord comença a tremolar. Guevara viu com Durruti en les paraules d'Emma Goldman, el sud sombriu conscient de la seva força. L'escola de Chicago no guia els nostres passos, portem idees i energia a cabassos. Expropia-se, col·lectivice-se, que el poble emane més enllà de ministres i presidents apuren-se, que senten la por a la pell i recordem els nostres morts mentre afilem el ganivet.
Cotxaban, baxiapas, high market, venes obertes, corbelles esmolaes. Tenim els referents, els exemples, la selva la defenem a machetaes. Nuestra casa no és el patio de los gringos, passo a passo expulsamos al imperio. I una idea que deuríem no olvidar, contra tota autoritat, barra de ferro al cap. Tempestes venen del sol.
I creix una flor al mur, vol ser futurs, presentes, memòria. Tempestes venen del sud, sonen cordelles que tallen la boira. I creix una flor al mur, vol ser futurs, presentes, memòria.
I no seran mai més el nostre magatzem. La dignitat nos compra, el sol nos ven. Que no van a permetre que els exploten. Ni soportar el pes de noves botes. Capitalisme és barbari, han après que la història s'escriu amb la sang de qui perdi. Ara són seus el cafè, el blat i el sucre. Que en esta Europa muerta huele a sufre. Tempestes venen del sud. Són encorbelles que tallen la boira.
De la pàgina Círculo de Poesia,
La poeta René Nicole McLean Goode fos assassinada la tarda del 7 de gener a Minneapolis per un agent del Servei d'Immigració i Control de Duanes dels Estats Units. Va estudiar escritura creativa l'any 2020. Va guanyar el Premi Universitari de l'Acadèmia de Poetes Americans. Va publicar revistes com Baltimore Review o poets.org. La funcionària criminal de l'administració Trump
se referir a ella com a domèstic terrorist. En gran indignació i ràbia llegim, com a homenatge mínim, un dels seus poemes. Sobreaprendre a diseccionar fetus de porc. Vull que en tornin els valencins, cap als tars solipsistes i sons de jungles costaneres que són tercets de xigarres i pentàmetres des de les cames piloses de les cuques.
He portat bíblies a botigues de segona mà, les fiquen bosses de fens amb un fanalet de sal àcida de l'Himalaya, les bíblies post-batiament, les que a les contornades dels carrers són arrabassades de les mans dels fanàtits simplificades, bones de llegir, parasitàries.
Me'n record millor de la precisa olor a plàstic brillant de les fotografies de llibre de tets de biologia, com cremaven els pels de les meves fosses nasals i la sal i la tinta que m'empastifava els pels meis de les mans, sota en cuins de la lluna a tres quarts de tres de la matinada,
Estudio i repetesc ribosoma, endoplasma, àcid làctic, stam, a l'Eihop de la cantonada de Powers i Estates on Hills. Els vaig repetir i els vaig escriure fins que feren camí i s'estancaren en algun indret que ja no puc assenyalar.
Pot ser les meves entranyes. Pot ser sullar entre el pàncreas i el budell gros, ahir tinc el vessal insignificant de l'ànima. Es el regla en què prenc les mesures de tot ara, dur i fet estelles pel coneixement que solia seure-se amb un pedaç sobre el front febril. Puc deixar-la ser? Aquesta fe voluble i aquesta ciència universitària escridassada des del fons del saló, que ara no puc creure...
que la Bíblia i l'Alcorà i el Bhagavad Gita m'estan acomodant la llarga cavallera rere l'orella com mon mare ho solia fer i els alandres de llursboques fes-li un joc a l'estorament. Tot l'enteniment se m'estimba per la barbeta cap al pit i resumeix així. La vida és, no més, un òvul i un espermatozou i l'indret on entren en contacte i en quina freqüència i com de bé i el que ja s'hi mò.
L'ermità qui capta, de Joan Alcover. Oste so d'altura. És mon ofici de casa en casa demanar el moina per tota l'encontrada on els ecos de l'ermitatge tremolant arriben. Mapeja, seny, pels viaranys del terme. Conec les heretats i les cabanes i els pobles i els veïns i els deman noves de llurs tribulacions i llursventures.
Per això, del mirador de l'alt termita, jo veig quelcom que els viatgers no veuen, els viatgers que indiferents trescaren la terra del voltant.
Si vols estendre pels amples horitzons de la muntanya l'esguard contemplatiu, has de pujar-hi. Recórre pam a pam tota la terra que des del cim dominaràs. Atura't el comallà, el bosc. Guaita la mina, saluda els nius humans. Vulles conèixer la clapa de verdor si és blat o sordi. I així, escorcollant cosa per cosa, a la contemplació tonull prepara.
No per això servirà el misteri, del fons de tot de cosa inseparable. Si avança la claror, l'ombra recula, com més va reculant, més imponenta. La nit plena d'estels, per l'home savi que els coneix d'un en un, és menys divina que pel qui el veu només en l'estelada una munió de signes incompresos?
Un temps, per la nocturna escampadissa de llumets casolans que el puig revolten, com un cel ajegut sobre la terra, l'esguard lliscava indiferent. Més ara, cada llum és un nom, una vivenda on he segut a d'atzuar, a l'ombra o he escalfat una estona les mans balbes en la fumosa cuina, on he rebudes, mercès de pietat,
o la dolcesa de ser humil davant la porta closa. Sota aquells horitzons, altres més íntims atreuen l'esperit i així, fruïnt la plenitud de la visió, penetra la mirada com aigua dins l'esponja en la font d'expressió de la natura.
davant la barbària i la crueltat, oposant l'humanisme d'un poeta com Joan Alcobé, que enguany, aquest any que comença, el 2026, ens sentirem parlar molt d'ell perquè es complessen cent anys de la seva mort. Un home que, sens dubte, veient aquests desastres dels que acaben de parlar, s'estremiria.
I bé, també en guany del 2026, també celebram el centenari d'un altre gran poeta mallorquí, Blai Bonat. Deies aquest poema, Inventari del món.
Mon amour, Charles Aznavour, general de gol, gai de general, neteges de servei amb apologia de l'ataïsme o de la religió, tant se val. Perquè sempre es tracta de convertir una idea en un apolo, congressos per oblidar la congregació, homes de dry martini, dry martini d'homes, persones convertides en individus enclavats a la clau d'un planning, enterraments de primera, enterraments de segona...
Enterraments de tercera, enterraments en no res més que terra i cuts de classe única, la rendibilitat per sobre la humanitat, per sobre la qualitat i la cara dura de dir-ho poligràficament a l'home que identifica la santedat en la categoria.
La democràcia, però només en tipus de lletra boldoni. L'aristocràcia, només però en la insolència de la veu. En la marca de cotxe de la veu. En el compte corrent de la veu. En la por literal però escènica de la veu. Explotar els rits. Explotar els pobres.
Deixar un estat sol en mans dels problemes individuals, abandonar la vida pròpia en mans d'un estat, abandonar la responsabilitat personal, substituir la pau per la tranquil·litat, no voler ser res més que lliures, no voler ser lliures, comprar, vendre, traspassar homes com a coses i deixar-se tractar com a coses, perquè el mal, el mal, el dimani, la carn de la carn, consisteix a tractar les persones com a coses.
El dogma i la manca de fer en els dogmes que fan el que van a favor de la persona, el cot sol, l'esperit tot sol, el materialisme i res més, el misticisme i res més, els oradors que parlen sols i baixen del seu sinaï portàtil amb el desvergonyment en la cara de Portland, de no esperar resposta d'algú que fins i tot l'escoltava.
Els moralistes professionals i sempre masculins, tan masculins que només cuinen moral per a mascles, que assenyaren amb el dip i a la punta del 4R la pantalla de les cames immorals, les de noia només, però. Els torats immorals, els de noia només, però.
el melic immoral, el de noia només, però moralista, moralista, ai, moralista, perquè al cine només hi van xicots i homes, i les cames d'home són morals, i el torats d'un noi és moral, i el melic del mascle és moral, i les dones, no cal dir-ho, en més de ni existir, mai no han tingut l'acudit d'anar al cine.
Això no és un poema. Però és un esquema contra la cultura masculinista de les pistoles, de les de gànsters, de les de muerta i violència, de les de por, i amb tanta de sort que els xicots d'ara neixen molt vius i els de vampirs ahir riuen com una ocelleria asseguda al general d'un arbre.
de les de guerra, que, en més de morals, són ascètiques, místiques, heroiques i sovint en contingut de patriòtiques, perquè, una mica abans d'encendre els llums, de vegades surt una bandera i un monument i parlen molt bé dels morts i dels ferits de la banda que ha apagat la pel·lícula. I els de la banda que ha apagat la pel·lícula reben els papers de mutilats de guerra i els de l'altra banda queden, com si diguéssim, a l'esquerra i són coixos de la punyeta, dient.
I, a la sortida de la sala fosca, algú que ha estat a l'infern aixeca el cap i descobreix la netedat de les estrelles. Només la vou, enmudint el vent, inventem el silenci, l'equilibri. Només la vou, el poema, a tants espais oberts,
acull el temps, arena que sense piedat llisca i no es d'atura. Arrela l'instant tan fràgil
Només la vau, el poema, de xifra la clau, el sommi, el so profund dels morts, els signes ara obscurs de la mirada, la ferida encesa dels amants, la vermelló dels núvols a trenc d'alba, els contralluns opats dels paisatges i les llunes surant sobre les aigües.
Només la vou. El poema dissol el temps dels vers, somat l'omblit. El vers reté als dits el gest, el calfret intacte de la pell.
El que acaba de llegir en Pep és un poema de Zoraida Burgos, poeta, tortosina, que ens va deixar el passat 4 de gener. Zoraida Burgos és una de les poetes importants en llengua catalana, va ser bibliotecària, grafòloga, pintora i restauradora d'objectes d'art. Ella ja no hi va ser nosaltres, però queda la seva poesia, llegir-la.
El derecho de vivir, poeta o chimí que golpea de Vietnam a toda la humanidad. Ningún cañón borrará el surco de tu arrozal, el derecho
Indochina es el lugar más allá del ancho mar donde revientan la flor con genocidio y napal. La luna es una explosión que funde todo el clamor
Gràcies.
La luna es una explosión que funde todo el clamor, el derecho.
El olivo del olivar es el canto universal.
En Pec que l'hem de recitar molt bé, no ho sabeu, però canta molt bé, i ara se li anava, sabeu, mentre escoltàvem aquesta preciosa cançó d'en Víctor Hara. Havíem començat amb la cançó d'en Mariano Alvaró sobre Napalm, sobre Vietnam, i acabàvem amb aquesta cançó d'en Víctor Hara, Som de sobre Vietnam, amb Víctor Hara,
que dos o tres dies després d'aquell 11 setembre tràgic, no sé què tindrà l'11 setembre, aquell 11 setembre tràgic a Xile va ser detingut, torturat i assassinat pel cot d'estat patrocinat i instigat precisament a l'operació Condor.
Ja tenc tota la discografia d'en Víctor Jara. Me la vaig comprar tot això, sí, fa molt d'aig, jo n'havia de tenir de nou a vint anys, me la vaig comprar i me la vaig escoltar mil i un pic, les cançons de totes les cançons d'en Víctor Jara, i aquesta era una de les...
que més me la vaig posar. Me la vaig aprendre i encara me'n record. I veiem com passen els anys, no? Vull dir, en Víctor Jara, poeta, cantautor, assassinat, veiem aquesta notícia que han llegit, aquest poema, no? D'aquesta poeta americana, també brutalment assassinada, no sé si heu vist les imatges per la televisió, brutalment assassinada pels agents de migració. Tinc també aquesta follia...
Hombre, els han donat carta blanca, fan la que volen, i si sempre la policia dels Estats Units és així, ara en Trump encara ho deu fer més. Ah, sí, però bé, tu tant i tant m'ho recordaves, aquell poema d'en Celaya, crec que era, no? Sí, ara no m'ho surt.
La poesia és un arma cargada de futuro. És un arma cargada de futuro. Doncs bé, des d'aquí del Bon Dia Poesia no deixarem de repetir, carreguem bé aquesta arma, carreguem-la i l'hem de convertir en una metralleta, en metralletra de repetició perquè fa falta molta, molta poesia carregada, que carregui aquest futur, que recarregui aquest futur davant d'aquest present que de cada vegada se'ns presenta més fosc.
i no creguem en les pistoles però a vegades a vegades n'hi ha que els empleen i les lletres no basten. Mira, haguéssim pogut acabar amb aquesta cançó d'en Raimon. Ah, no, jo no puc cantar. Uf, no, jo fa molt de temps. No creguem en les pistoles.
Però no, no me'n record, no me'n record ja de sa lletra completa. Però sí, estaria bé que calcuns, és que ses imatges me varen impactar molt perquè veu sa gent que, envers de disparar en el cotxe o al baix o a la punta, en el cap.
Sí, bé, nosaltres teníem previst començar aquest any, començant precisament fent incís en aquests dos centenaris, no?, de Blai Bonet i Joan Covell, però a l'actualitat ens va dir no. És a dir, tenim tot l'any per celebrar en Joan Covell i en Blai Bonet, però la poesia també. Tenim molt de mesos per endavant. No creguem en les pistoles.