Trobo un bon aixoc-pluc, quan xoqui exploti el troc, m'amago del llamp d'amalgames de llum, esperant el silenci quan pensin al so. Ei, parlo de bones i bons, que t'obren les portes al món, que et fan abraçades, petons i promeses, regalen orelles i guarden tresors. En veritat no és això, si parles de pau i d'amor, després no t'enganyis, traeixis, menteixis, no penguis el peix, el mercat de les flors, entre les comptes dels dos, entre les contres i pros, la confiança, el respecte, l'efecte, quan la teva meta és el meu plat d'arròs. Però...
Trobo que coneix un club dintre la merda que sou aquí fora. Vídeo volcànic amb vitro percurs, rius de lava amb calda porosa. Bruns opacs de sopa i sulfur, columnes calentes de restes de sorra, boscos de cendra de presa i si en mur, la pluja ácida cau a la pora. Saps que he de fer taps, element, rap, element, camps, de ciment, pau, l'aliment, farinec del trau se n'emprèn. Guants a l'hivern, sang, el quadern, grans, antecedents en aquest fang. El veig, pantret, remolet, mans, els safarets, talls amb ganivets. Surt de la capsa de cap, salta cap al cel, no em busquis, com fora estic ben amagadel.
Trobo un bon aixopluc. Trobo un bon aixopluc. Llull de la merda que es cou aquí fora. Trobo un bon aixopluc. Trobo un bon aixopluc. Germans i germanes, esteu a la vora. Trobo un bon aixopluc. Trobo un bon aixopluc. Trobo un bon aixopluc. Llull de la merda que es cou aquí fora. Trobo un bon aixopluc. Trobo un bon aixopluc.
Trobo un bon aixopluc, germans i germanes esteu a la vora. Furt del cap que et troba distret, del racista que no et veu net, del que demana perdó prou que volen, del que no es punya perquè tenyo de vent. Lluny de l'olla de l'oli calent, de la mentida i l'engany permanent, de la forquilla clavada al cervell, de la bursa amb l'abric de pell.
de passar dels avis quan perden el seny, de quedar-se a casa quan està tot per fer, d'esperar cinc hores quan era el moment, de que tornis a mirar-me i em donis consells, cuides la nevera i et quedi embudeix, estiguis o no estiguis i defenguis del temps, i que estiguis a la resta quan el dubte ofeni, i que somin les ferides de la mort que curem. Trobo un bon eixoclub lluny de la merda que sou aquí fora, i hi ha volcànica amb hidrocarburs, rius de lava amb roca porosa, molts opacs de sopa i sulfur, columnes calentes de restes de sorra, boscos de cendra de presa i si atur, la pluja àcida cauen,
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Som el Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània. Avui és dimarts, 10 de febrer de 2026. Avui, tot d'una, mos posarem a repassar l'actualitat. Ho farem a través dels titulars de Diari de Balears i també de Vila Web. A continuació, contactarem amb en Pet Lluís Pol. Mos parlarà de poesia i de matemàtiques.
ens explicarà un projecte que hi ha a Peregrau. També, posteriorment, a partir dels 8.40, aproximadament, entrevistarà en Jaume Drauber, de Terra Ferida.
Repassarem l'actualitat a través dels titulars d'altres mitjans de comunicació. Entrevistarem Catalina Inés Perelló, que denuncien des de Més per Mallorca la traïció del PP i el PSOE a la pagesia.
parlarem amb aquesta Catalina Inés, que és consellera electa del Consell de Mallorca. M'os comentaren també amb en Rafael Borràs, amb ell comentarem el seu article d'opinió.
Farem un cafè en filosofia amb en Miquel Enri Poll i tendrem anàlisi econòmica i política amb en Joan Mir. Tot això a partir d'ara mateix començant repassant l'actualitat i monenant, per tant, a Diari de Balears.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I Diari de Balears continua destapant casos de discriminació lingüística neguen l'atenció a un client català parlant a un Mediamarc de Palma i llencen els objectes que havia comprat. Estamos en España y se habla español y barandí.
També destaca a Diari de Balears el cinquè aniversari de Terra Nostra. O l'èxit que reporta l'esforç col·lectiu. És una crònica que fa en Enric Pozo Mas. També la Fundació de Challes reutilitza 150 tones d'objectes immobiliari d'hotels de Mallorca i d'Eivissa.
llista de tots els guardonats dels Premis Gaudí, la teniu aquí a Diari de Balears. Educació, proposa als sindicats celebrar les oposicions docents el maig o octubre, que es decidirà el proper dijous. El Pla de Mallorca, ben representat a la cinquena edició del Satellit Fest, hi haurà Ana Maria Jaume i també Ànimos Parrec.
Queden poques hores perquè s'acabi la campanya per fer possible el disc El batec de l'illa de Sedas. De fet, avui s'acaba. Si voleu participar podeu entrar directament a la portada diària de Balears i allà vos redirigirem a la pàgina de la campanya.
presenten a Manacó 8 propostes per abordar els problemes d'accés a l'habitatge i la lluita contra l'especulació.
debat històric al Congrés per reformar la Constitució Espanyola i dotar formentera d'un senador propi. Els joves de les Balears tenen pitjor salut mental per l'encariment de l'habitatge, la precaritat i la pressió turística. Un passatger agradeix un treballador de Ryanair a l'aeroport de Palma.
44 aniversari de quart creixent i aprofiten aquest aniversari per presentar la nova aliança amb Abacus i la 22, dues cooperatives, i les jornades de cooperatives de consum i serveis es faran apollant-se tots aquests arguments
Els teniu a diari de Balears, de Balears.cat. Guaitam ara a Vilaweb. Allà hi trobam la primera peça destacada, Operació Rufián. L'ambigüitat calculada d'un moviment personal. També...
trobam una altra peça titulada CEMAF, el gran sindicat capaç de blocar el país. Unes declaracions de Jordi Domingo, president del Consell de la República. Patim un tracte colonial i ens hem de desfer de la metròpoli. El discurs de Jordi Domingo pel desgavell de Rodalia, explica Vilaueb.
També Vilagüeb diu que l'Audiència Espanyola arxiva la querella d'Artur Mas per l'espionatge amb Pegasus elegant manca de competència. El PP guanya amb vots a la franja de Ponent i el PSOE s'imposa a la majoria de localitats. I eleccions al Barça. La porta gran favorit contra una oposició sense unitat.
Aquests són els principals arguments informatius que mos ofereix VilaWeb. Anem ara de nou a la portada de Diari de Balears i allà vos repassam quins són ara mateix els articles d'opinió que hi ha destacats en portada.
Per exemple, es d'anar a Francisca Grimal, titulat Carta, el director del Banc de Sang, el d'en Joan Vicenç Lilló, del Naixement de la Consciència, el d'en Alila Tomàs, Manca, un mes pel 8 de març, el d'en Rafael Borràs, Contenció Turística, Relat Trencat i es d'en Joan Lledonet, ni més competències ni un pessic.
de Sobirania. Aquests són els articles que ara mateix podeu llegir en portada en diari de Balears. Bon, anem ara a escoltar quina és la predicció del temps per a les properes hores. Escoltam en Tomeu Mateu Canals que ens ha enviat aquesta predicció.
Bon dia, la notícia natural·lògica d'avui seran les altes temperatures que tindrem. El vent de Ponent arribarà bastant escalfat, però no ha quedat temperatures, inclús per damunt de 20 graus. Ara bé, també la notícia, després cinc dies, tindrem tant que ambient i variable que tindrem. Dijors entraré a una gran ventana més bé de Ponent,
per tant, tindrem molt de vent dijous, i diverses tindrem un canvi també important, arribarà una perturbració aquesta més activa, se formaran arboles que pràcticament tant de natos i Catalunya, per tant, diverses podrien tenir pluges que poden ser, no vull dir importants, poden ser destacables,
i de cada dissabte, de matí a matí, diria ràpidament per a Entreria, una ventada molt forta, perquè aquesta perturbació s'esforçaria molt cap a Itàlia, i per altra percentícola de les Azores entraria per a Portugal, i entre els dos d'interdició provocaria un gradient bàric molt important. Per tant, dissabte molt de vent de mestral,
També a part de diumenge i s'altra notícia és que a partir de dilluns, i segurament pràcticament tota la pròxima setmana, es tindria estable, en tenia un potent anticiclor, es centraria damunt la península d'Amèrica i tindria molt bon temps. Això sí, boires. I sobretot després de tanta pluja, de tanta humitat, ens volen encalmar boires i podria també haver-hi calca gelada.
resumint, tens molt variable i perspectives d'aclarir aquesta situació de tantes vegades, que si ve a nosaltres tampoc no ens han afectat, amb la violència de la península, té dies escomptats. A partir de dilluns s'ha acabat això. Segurament hi venen altres vegades, crec que d'aquí a final de mes, però ja sigui una cosa normal.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Through the winter's ice and cold Down Nicolet Avenue
A city of flame fought fire and ice Neat an occupier's boots King Trump's private army from the DHS Guns belted to their coats Came to Minneapolis to enforce the law Or so their story goes
And two dead left to die on snow-filled streets Alex Pretty and Renee Good
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Trump's federal thugs beat upon his face and his chest. Then we heard the gunshots and Alex Pretty lay in the snow dead.
Just don't believe your eyes It's our blood and bones And these whistles and phones Against Miller and Norm's dirty lies Oh, Minneapolis, I hear your voice Crimes in the bloody mist Remember the names of those who died On the streets of Minneapolis
Fins demà!
In our chants of ice out now Our city's heart and soul persists Through broken glass and bloody tears On the streets of Minneapolis Oh, I'm Minneapolis, I hear your voice Singing through the bloody mist
Bona nit.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Fins demà!
I tal com vos explicàvem en el sumari, avui ara parlarem de poesia i de matemàtiques que passejaran de la mà per Pere Grau. Ens hem connectat ja amb en Josep Lluís, Pol i Joan Part. Josep Lluís, molt bon dia. Molt bon dia. Què és això que la poesia i ser matemàtiques passeixen de la mà per Pere Grau?
Bé, això és una xida que farem aquest cap de setmana. Sí. Per veure, per deixar una mica aquest ditxós nus de lletres de ciències.
i per veure que qualsevol àmbit d'esconeixement humà té uns ponts fortíssims que fan que en realitat la via d'esconeixement siguin un. I a partir d'exemples anirem veient aquesta trunyella entre les poesies i les matemàtiques.
hem de dir que és una activitat organitzada per Pere Grau Saludable i flipau amb Pere Grau té numerosos clausos és a dir bé després direm on s'han d'apuntar però no sé si té un límit de gent l'activitat sempre que fem coses a l'exterior és només un límit perquè l'exterior és un espai
Val de fer arribar a tothom si són grups grossos, però són iniciatives que sempre s'arrepleguen una trentena de persones fàcilment i després depèn també en funció de Renault cercar llocs que molts puguem sentir millor, que hi ha voreres que no són tan amples, però bé, jo crec que en general sí que és important apuntar-se perquè la cosa no se demanarà, però bé, tothom és benvingut.
Josep Lluís, en què consistirà l'activitat? És a dir, serà una passatjada? Quanta estona durarà? I què hi haurà durant la passatjada? Sí, correcte. Serà una passatjada, mostrem abans la biblioteca de la plaça, i a partir d'allà recorrerem alguns punts emblemàtics, sí, per haver-hi grau realment i també
amb aquesta magnífica associació que tenen d'endur una marxa impressionant. El que farem serà posar en valor alguns punts i a partir d'algunes referències concretes, veure com són matemàtiques i ens poden ajudar a entendre una mica més sentons i més no donar-me'ls unes perspectives una mica diferents de si estem habituats.
i sobretot incidirem evidentment en els temes matemàtics. Per exemple, per posar un exemple tampoc, no ho desvetlaré tot, però hi ha una successió molt famosa dins el món de les matemàtiques, que és la successió de Fibonacci, que va partir fa 800 anys a partir d'un problema de cunís, però que la trobem present a la natura, a les flors, a les plantes, a les pinyes...
I curiosament aquesta successió, bueno, se li va posar aquest nom perquè a la història de les matemàtiques els apareixia l'any 1202 amb Fibonacci, que era un matemàtic italià de Pisa.
Va ser el primer que la va descriure, però després s'han trobat, s'ha trobat una cosa fantàstica i és que en Virà, encara que és un poeta indi, a partir de l'estudi dels versos sànscrits descobria, abans que en Fibonacci, la mateixa successió.
De manera que és un cas paradigmàtic, preciós, de com poden arribar al mateix coneixement a partir de les matemàtiques o a partir de la poesia. Exacte, i en aquest cas, a més, la poesia arriba abans, 50-60 anys abans.
Diria que les matemàtiques se perceben com a importants però difícils i la poesia se percep com a no tan important i més minoritària. Supost que l'activitat també ajudarà a rompre aquests prejudicis. És una de les idees, efectivament, ho has dit molt bé.
De vegades és difícil entendre com la poesia pot ser minoritària, no? Pot ser germana pobra dintre les lletres, quant és una cosa que pot arribar tant i que és tan antiga, perquè sembla que, igual que la música, podria haver nascut per la necessitat de pregar com unidant, no? A la hora de repetir segons quina és pregària, segons quin apareixerien, podrien aparèixer els versos i la música. Per tant, és un art profundament humà.
I les matemàtiques, com diu bé, són molta gent, això també és perquè els professors de matemàtiques en fem malament moltes coses, supos que com tothom tampoc, però actualment hi ha una gran preocupació, un gran interès per part de totes les docents i això s'ha vol...
dins cursos, dins grups de feina, àmbits, per trasmetre bé aquestes matemàtiques. Perquè hi ha un altre tema també que és important i és que les matemàtiques no són només allò que veiem a la pissarra de classe, sinó que tothom, i això estaria bé que tothom fos conscient, tothom fa moltes matemàtiques cada dia. De manera més o menys inconscient, però tenim un capet molt ben estructurat en aquest sentit.
És com si diguéssim, si a algú no li agrada la música clàssica vol dir que no li agrada la música i dius, uep, no, hi ha molta més música, no? Però seria una mica igual amb les matemàtiques. Posem-nos, o sigui, anireu fent aturades i també no sé si mos has dit que durarà, Meno Manco.
No, no ho he dit, és vera. Durarà una hora i mitja, sempre acabes fent-se dues horetes i acabarem a la casa de José María Llompart, que també era un habitant del barri, i llavors també farem algunes cites de poemes seus que tenen algun vincle, per petit que sigui, en les matemàtiques. I farem això, anirem fent algun carrer, parlarem de música i matemàtica, de poesia i matemàtica, lògicament...
veurem algun punt matemàtic que no tindrà relació directa amb la poesia però sí que farem aquesta que batalli a la casa de Josep Maria Llampas ara pensava que també pot ser una activitat perquè gent que més o menys està aprenent català el pugui en pugui aprendre una miqueta més no?
Sempre, sempre aquestes coses. La multiculturalitat és un dels trets identificatius actualment de Pere Grau i la veritat és que hi ha un bull de cultures i d'aprenentatges que és molt interessant i per tant una ocasió més, efectivament.
per aprendre aquesta llengua nostra. Idò, atenció, dissabte 14 de febrer, que és dissabte qui ve, a les 10 des de matí, sortida des de sa biblioteca, me'ls has dit,
aquesta activitat, Poesia i Matemàtiques Passatjant de la Mà per Pere Grau, a càrrec d'en Josep, Lluís, Pol i Jon Part. Per inscriure-se se pot fer a través de WhatsApp, en el telèfon que ara direm, si qualcú vol anotar, és 629633,
De fet, també podeu anar a la portada de Diari de Balears, allà hi ha la notícia i a la notícia surt també el telèfon a través del qual vos podeu apuntar.
i és un acte organitzat per Pere Grau Saludable, i flipau amb Pere Grau, perquè de fet, clar, Josep, serà una caminada, i per tant també, a part de tot, a part d'exercitar la ment, que també és molt saludable, també exercitarem les cames i el cos.
Josep Lluís, enhorabona per aquesta iniciativa i moltes gràcies per informar la nostra audiència Moltes gràcies a vosaltres per el vostre programa Gràcies, bon dia Salut, bon dia Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània
amb totes les parts. Tot és part de ser un pirata. No es pot ser un pirata amb totes les parts. Sí, ser un pirata és molt divertit fins que algú li buida en un ull. No podràs d'ho amb un oca, però si un ull de vidre i posar-lo les nits en remull. Però si a baralla hauràs de vigilar que no caigui enmig a l'elderull.
Ser un pirata és molt divertit fins que algú li buida en un ull verd. Tot és part de ser un pirata, no es pot ser un pirata en totes les parts. Tot és part de ser un pirata, no es pot ser un pirata en totes les parts.
Ser un pirata és molt divertit fins que algú li trenquen el nas. No podràs portar ulleres i en un abordatge d'atzar-te seràs incapaç. Però podràs no dutxar-te durant uns quants mesos que l'apodo no notaràs. Ser un pirata és molt divertit fins que algú li trenquen el nas. Tot és part de ser un pirata. No es pot ser un pirata en totes les parts.
tot és part de ser un pirata no es pot ser un pirata amb totes les parts ser un pirata és molt divertit fins que algú li trenquen les dents on has de menjar farinetes i sopa si vols algun àpat calent no podràs mastegar però si d'una dent d'or que tampoc està gens malament ser un pirata és molt divertit fins que algú li trenquen les dents tot és part de ser un pirata no es pot ser un pirata
amb totes les parts. Oh, tot és part de ser un piada. No és per ser un piada amb totes les parts.
Ser un pirata és molt divertit fins que algú li talla en un ou. No podràs tenir fills, però si compro un lloro que causi un bon enrenou, podràs ser un castrat i cantar molt agut i guanyar-te un petit sobresou. Ser un pirata és molt divertit fins que algú li talla en un ou. Tot és part de ser un pirata, no es pot ser un pirata en totes les parts.
Tot és part de ser un pirata. No es pot ser un pirata amb totes les parts. I ser un pirata és molt divertit fins que algú li talla en el peu. Ja no tindràs peu. Tampoc tindràs peu. I a més et faltarà un peu. No tindràs dins del peu. Per què no tindràs peu? I no podràs guanyar el campionat de tenir peu. Ser un pirata és molt divertit fins que algú li talla en el peu. Tot és part de ser un pirata. No es pot ser un pirata amb totes les parts.
Tot és part de ser un pirata, no es pot ser un pirata, amb totes les parts. Tot és part de ser un pirata, no es pot ser un pirata, amb totes les parts. Tot és part de ser un pirata, menys no ser un pirata, que no és part de ser un pirata.
El sol que no surti avui i que tornin els estols. Que jo t'he de màstia a prop per jugar amb els teus cavalls. Que jo t'he de màstia a prop per jugar amb els teus cavalls.
Si t'ho toques i jocant, de l'íquem us entenen. I tot el camí que feim serà per anar endavant.
Si voleu saber quina és el carrer de cavallers Tres portes, tec a cameles
obertes a tots els temps, la que està oberta per tu, l'altra per la bona gent, la tercera per la mort, que la de...
Àngel caigut, principi del foc, malgrant oberta. Àngel caigut, principi del foc, malgrant oberta. Tot això ets tu per mi, jo n'estic certa. Tot això ets tu per mi, jo n'estic certa. Jo he cantat en nom vostre.
La vostra veu és la mia. Adeu, lluna de nit. Adeu, sol de migdia.
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
I ara el bon dia i bona vida d'una mediterrània. És el moment de parlar de pressió social i de moltíssimes... de defensa del territori, de moltíssimes qüestions a les quals se dedica a terra ferida. Per això mos hem connectat ja amb en Jaume Dravé. Jaume, molt bon dia.
Jaume, en primer lloc, com va aquest retorn després d'uns anys, d'un parèntesi, que d'alguna manera també era una manera de cridar l'atenció i de posar les alarmes, has fet aquest parèntesi que heu fet?
Sí, bé, tot ha començat molt de bòlid, perquè la veritat és que ha estat tornar, no sé, pensàvem que aquest i aquest i no se'n recorden ni de nosaltres, i la veritat és que no hem pogut aturar. Moltes fidades, molta activitat, teníem informació molt bona que volíem compartir també, sobre aquests estudis d'urbanització que hi ha en marxa,
En fi, la veritat és que ha estat tornar i no ho sé, com si no haguéssim deixat. I sí, també va ser un poc, entre una mica d'esgotament i una mica de tirar un cop a l'aire, a veure si veient qualsevol tipus de reacció, perquè veient que anaven passats anys, hi havia s'esperança posada en el pacte de progrés 2015-2023,
i que la cosa no anava en vant, i que veiem que hi havia com un canvi, no?, un poc en les idees, que sí que m'havien duit a tenir èxit, jo crec que les illes a frenar aquest model d'harmonitzador, però veiem que no, que hi havia una penetració d'ideals, no sé com dir-ho, més capitalistes, podríem dir, no?, i que la cosa no, totes aquelles...
mesures que la societat venia impulsant, de cop i volta ja no eren ben rebudes per els partits i per tot el sistema institucional. I bueno, han tornat i anirem fent tot el que puguem i bueno, un poc en sa lliçó o presa, jo crec que ja intentarem dedicar-se'ns en allò que sigui més útil per la societat.
Des de la vostra tornada heu llançat una sèrie d'inputs, una sèrie de dades que són més que alarmants. Volíem comentar una que és Carrufa i que diu que Terra Ferida adverteix que la pressió humana a l'hivern és més elevada
que la dels dies d'estiu de fa 25 anys. És a dir, ara mateix, aquests darrers anys, hi ha més gent a Palma i a Mallorca en general durant l'hivern que la que hi havia fa 25 anys durant el dia més àlgid de l'estiu.
Sí, sí. És que anàvem fent un pari d'anys, puntures més de 200 no se'n poden recordar d'això, però és que anàvem fent un pari d'anys i feim un pot de memòria tirant per enrere i pensàvem com estàvem a l'estiu de l'any 2000, on anàvem a prendre el banyo, qui eren els nostres amics... Si feim un pot de memòria per enrere...
Ja trobàvem que a nivell d'estius hi havia molta gent, fiurot tu. El que passa és que ara mateix a Mallorca, en la merda de febrer que som, tenim més gent, més població entre residents i turistes, que el que mira la suma, la CPH, aquesta dada. Tenim molta més gent ara. És curiós que...
pensàvem que ja no hi havia més gent fa 25 anys, i ara veig que sí, que n'hi havia moltíssima més. I a partir d'aquí el que hem de pensar és com serà el futur. Ja has passat, tenim la fotografia ben feta, tenim les dades, tenim la informació, tenim una perspectiva...
el que ha anat bé i el que no ha anat bé, i ara hem de mirar el que molt bé per davant, que és una ona poblacional que era molt més gran. Clar, nosaltres que som en el casc antic de Palma, hem pogut experimentar com, sobretot diria que a partir de la crisi del 2009,
s'ha transformat moltíssim és a dir, aquí on hi havia comerços més o menys com diguem-ne tradicionals i corrents ara tot ja són o souvenirs o altres tipus de comerços dedicats a les
en els turistes i aquest impacte és sobretot a causa de d'escreuers perquè clar jo record també clar fer feina quasi sempre per aquí els dies que se col·lectava
El casc antic de Palma era allò que deien s'operació en Igul, els dies de l'estiu que fàvem al temps, que eren els dies que aprofitaven els turistes per venir a Palma. Però ara això és s'operació en Igul, diguem-ne, és cada dia.
però també ho he notat en el sentit d'anar a Palma, i uf, anar a Palma. Hi ha molts a pensar, vull dir, si ets de fora a poble, com hi arribaré, com aniré a fer les feines, per on passaré...
i es converteix en un suplici Has de calcular tant de temps d'arribar a Palma com una vegada a Palma per aparcar o per fer el que sigui si vens en tren o això i també caminar
Sí, vull dir que la gent que no és de Palma també... Palma mos fa com a por. Sí, sí, sí. Perquè ha arribat al punt de dir... Uf, anar a Palma, amigo. És molt fotut anar a Palma. S'ha convertit en un suplici. Llavors, tu sabies que en tres hores...
L'havies arribat, l'havies fet ses feines, havies tornat a la teva. Ara això t'ha de demanar de paciència. Jo crec que aquest canvi de comerç simbolita molt bé el que passa, perquè ha passat a Palma i ha passat a tots els pobles. Estem veient com les rondes dels pobles s'han convertit en una espècie de...
de cadenes de supermercats, de multinacionals, de tota aquesta, d'aquestes que estan a qualsevol lloc del món, i clar, hem vist tancar tota la botiga dels nostres carrers. De fet, ara jo crec que estem en un punt també molt delicat, perquè hi ha com una...
de la generació dels nostres pares o que quan es retirin aquesta gent darrere no hi venen joves. Això també és una cosa que m'hauria de preocupar. I no hi venen joves perquè les condicions segurament són pitjors que no eren. Finalment s'han de prendre mesures de contenció perquè veig que la massificació...
no només ha anat en contra del territori i dels recursos naturals, sinó que també ha transformat la societat i s'han perdut o s'estan perdent moltes coses que jo crec que valien la pena i que teníem que veure en sa vida de dia a dia, d'anar a comprar, de conèixer els teus veïnats, de granar sa carrera, si vols. No ho sé, aquestes coses tan bàsiques que...
que han desaparegut. Ara per aquests carrers no són de ningú, vas per el teu carrer tota la vida i no reconeixes qui hi viu. Tot això són símptomes d'una societat que ha tingut transformació, jo crec, brutal, molt potent.
Jaume, posa-mos xifres en aquestes alarmes que mos heu dit. És a dir, vosaltres heu calculat el número de gent que...
que tenim ara els hiverns, que teníem l'agost del 2020, per exemple, i també són molt preocupants les xifres sobre futurs habitatges i, per tant, futurs residents també.
Sí, perquè si la gent se faci una idea, fins i tot que no és una dada nostra, però l'altre dia en Miquel Paeres, un revista ja veterà, comentava, i no és la primera llada que ho fa, que el creixement de les llars balears, si fos en un país, si encara no ho som, el podríem comparar només amb el creixement poblacional que ha tingut la Índia. No hi ha lloc del món, llevat de la Índia, on s'hagi produït un creixement
demogràfic, tan espectacular, no? I això també ens dona un poc pistes de... amb un bon encreixement, nosaltres encara som, és que... és que hem crescut en molt pot temps, a més, és un període històric brevíssim, si ens toca viure. I nosaltres, o sigui, serà bé la feia, a partir de fins avui, ja està feta, jo crec que...
La percepció de la gent no és equivocada, la gent té percepció que es produeixen molt de canvis molt pot temps. Veu gent jove que et comenten quan jo era petit i dius, ostres, tu només tens 20 anys i ja em parles com que han viscut un canvi d'estardinaris, figura't tu, no estàs padrin, no? I jo crec que la geografia està feta, tots sabem el que hem fet malament, com a societat, tots sabem de bo molt bé en les...
les castanyes, crec que el que hem de mirar és un poc per avant. I nosaltres el que hem calculat és, bueno, i fins a bo un poc creix en Mallorca, fins a bo el té sol urbanitzable, perquè sabem que cada casa que és construïble se construeix i cada plaça que és ocupable, sigui residencial o turística, s'ocupa. Això és l'experiència que tenim de més de 70 anys, podríem dir.
Per tant, quin creixement mos queda per completar què ha programat de sol? I nosaltres el que hem fet ha estat com a disseccionar una miqueta diferents tipus de sols, si és fora de vila, que ja quasi no li podem dir fora de vila perquè és un sol urbà més, si són els solars que queden edificables dins els pobles,
I si ho sumes tot, el càlcul més conservador ens diu que pràcticament poden créixer 600.000 places, 600.000 habitants, podríem dir, també, en els propers anys. Bé, nosaltres trobem que és una mala idea perquè una illa tan saturada, amb tanta població turística, que ha tingut aquest creixement tan elevat, que comentàvem ara,
ha de retallar aquesta expectativa de creixement que hi ha molt bé damunt, perquè si no, és a dir, qui viurà millor si que vam executar tot aquest nombre de places. Jo crec que hem de sobre dir tèntol i hem de sobre aturar i pensar un poc en el futur.
Jaume, ara pensava, clar, en tot això, justament amb aquesta reflexió que feies, de pensar pel futur i tal, però connectat un poc com ha començat l'entrevista,
des de terra ferida, des dels moviments socials, en què podem confiar? On ens podem aferrar? Perquè, clar, per un costat, decepció d'alguns representants institucionals. Per l'altre, veiem que l'alternativa encara és pitjor. Cap on hem d'anar? O quin és el plantejament que fa terra ferida respecte a això?
Ara mateix és molt mal de respondre aquesta pregunta, perquè jo crec que ja tenim un període d'anys, estàvem com abasats, d'aquí érem a 200 i ja ens preocupaven, tot això, ja ens sentien concernit de qualsevol manera, sempre pensava bé,
quan el PP no hi sigui, que molt l'any d'estat l'hem viscut com un PP molt hegemònic, i defensor del creixement, i s'urbanisme, aquest salvatge que tenim, sempre pensàvem en l'alternativa del pacte, no? I l'any 99 se va produir aquesta alternativa, i certament, quan vins per enrere, se varen produir molt d'avanços en protecció. Varen ser 4 anys que se varen fer molt curts, però varen veure avanços i varen veure...
que no era suficient, evidentment, perquè venien de molt amunt, però vàrem veure avanços, vàrem veure retorn d'estren, anaves veient que hi havia una direcció
molt diferent a la que havia tingut fins aleshores. Això, jo crec que quan hi va haver el segon pacte, ja vàrem veure que la cosa ja havia canviat. Ens trobàvem en plena crisi d'immobiliària i la recepta, a partir de llavors, va ser...
més neoliberal en el sentit de... A partir del 2008 el que hem vist és que si el primer pacte vàrem veure que s'avançava en protecció, s'avançava en transport públic, a partir d'allà vàrem veure que les idees més urbanitzadores ja s'havien fet lloc. Qualquer cosa va passar dins d'aquest periodat de temps perquè...
i vava a canvis. I jo crec que és això, que aquest pensament més d'escreixement va anar com a penetrant, segur, dins els partits. I jo crec que com a societat puntura no m'està conscient dins d'aquest període 2015-2023 del pacte, que ja hi havia com una... hi havia una renúncia a protegir territori i estar-ne orgullosos...
a plantar cara, a dir que no són autopistes, en aquest model demencial, que no, que anàvem acumulant rècords de places turístiques, rècords d'asfaltar, rècords de rotondes, i des... I me'l varen cansar realment d'anar a parlar amb ells, d'intentar convèncer-los que havien d'aprendre un rumb diferent perquè si no no tenim futur...
I veus que no, que era com per allà que passava de la paret. Per tant, jo crec que hem de deixar de pensar a puntura a la temporada en OPP o Pacta. Aquesta dicotomia que hem tingut continuament, ja tenim una certa edat, perquè això ara mateix no mos funciona i només mos frustra, jo crec. I aquest moviment haurem de sobretrobar el seu propi camí.
tornar a armar-se, diguem, ideològicament, de qualsevol manera, per defensar allò que creiem i que sempre hem cregut, sense complexos. No hem de tenir manies en dir el que trobem i en dir el que pensam. I si hi ha una societat forta, els partits no els hi quedarà més remei que...
que va adoptant certes idees que ja són en Esquerra. Però no esperar que siguin els partits els que hi ha fins a bandera d'això, perquè per si mateixos no ho faran. Això ja han tingut l'experiència i ja han vist com funcionava i, per tant, no hi poden tornar a confiar ara mateix. Jo crec que han d'anar fent camí, els han de sobreorganitzar, han de fer autocrítica, perquè moviments socials també com a tamarrades, això...
és evident, vull dir, no som persones immaculades que tenen uns dies brillants i que ho fan tot bé, nosaltres també hem de fer autocrítica, i crec que hem de mirar per envat amb uns mínims, que acorda amb uns mínims entre nosaltres, i que sabíem, que teníem claríssim que si no s'acompanyen aquests mínims, els partits de pont no m'ho haurien de fer en cas. Per tant, hem de reconstruir aquesta esperança,
I jo crec que, no ho sé, que Mallorca, per sort, primer, el futur no està escrit, i segona, que tenim una tradició i una societat que quan vegi un cop damunt la taula el vegi fort. Jo, la meva confiança, la meva esperança és aquesta. I descartar tot això d'Esmalmenó i tal, no? Sí, sí, completament. Completament, perquè...
és que si no hi tornarem a ser i molts tornarem a decepcionar i llavors entrarem en sa frustració i jo crec que això ara mateix ja ho hem viscut, ja ho hem patit, ja...
Sí, men, cadascú que faci el que vulgui sort d'anar a votar, evidentment. Evidentment, sí, sí. I ara hi ha coses que fan, hi ha ideologies que fan fredat ara mateix. Sí, sí. I que vols que venen amb molta força. Però jo crec que nosaltres hem de construir el nostre projecte de futur, també. Vull dir, no podem estar tot el dia a la contra del que diguin i facin els partits, ni...
ni l'extrema dreta, ni tots aquests haters que se mos tiren damunt a les xerxes. Aquesta gent s'ha de bloquear i s'ha acabat. I crec que hem de construir un projecte seriós i fer entendre a la gent que no hi ha altre que a mi. Fem un aterratge controlat d'aquest creixement que...
que ho domina tot, o el creixement per si mateix s'estavellarà. Per tant, només hi ha dues opcions. O fem una baixada controlada de l'avió, o l'avió s'estavella. Jo crec que...
triar per triar ho tenim tot clar crec i darrere qüestió Jaume terra ferida dins tot això quin paper hi jugues per un costat és evident que és d'anar oferint dades d'anar tapant boques amb això amb dades com era allò dada mata opinió no sé què i
i també supost que juntament amb la resta del moviment ecologista i defensa de la terra anar bastint alternatives, no? Com a mínim anar-les dibuixant, anar-les explicant, no? Sí, sí, sí. Mira, nosaltres ara, dins els propers mesos, el que hem fet ara és organitzar com una minigira per als pobles,
Volem explicar sobretot aquest darrer treball que hem fet sobre la urbanització de fora Vila, que és espectacular i tenim milers d'imatges d'aquesta fotografia que hem fet. Jo crec que serà útil en el seu sentit que qui vengui obrirà els ulls, és a dir, veurà que aquelles sospites que tenia...
aquella percepció que tenia és real i és segurament molt més bèstia del que pensava. Per tant, farem aquesta gira per fer una espècie de presa de consciència, ja sabem que la societat està prou sensibilitzada, qui hi ha d'estar ja està, però volem fer aquesta gira per mostrar una miqueta aquesta realitat, que és un pacte tabú encara, i que llavors s'abri un debat i la podem afrontar de qualque manera,
i volem escoltar un poc què hi té a dir la gent que venguin aquestes presentacions que farem. I a partir d'aquí fer això, sumar a la gent que ja està activa, que és molta, que de vegades no...
no tenim aquesta percepció i veient que mai és suficient, però hi ha molta gent que està activa, hi ha plataformes que a punt d'hora mateix no estan en el seu moment, però que hi són, que hi ha entitats socials prou fortes a Mallorca i jo crec que si entre tots saben trobar una miqueta el punt de païllar tots alhora, jo crec que aconseguirem qualsevol cosa, estic segur.
Idò, si t'apareix bé amb aquest desig, amb aquesta esperança, tancant la conversa, evidentment anirem resseguint totes les feines i tots els informes i tot el que aneu plantejant a partir d'ara, per tant, mantendrem el contacte. Moltíssimes gràcies, Jaume.
Molt bé, Tomé, gràcies. Gràcies, bon dia. Gràcies a en Jaume Trové, en aquest cas exercint de portaveu de Terra Ferida, un moviment de defensa de la Terra que ha tornat després d'uns anys...
de, podríem dir, metafòricament, clamorós silenci. Són les 9 i 3 minuts d'aquest dimarts 10 de febrer. Anem a escoltar la salutació que ja volvarem dir que ens farà cada dia Maria Nadal i a continuació repassarem l'actualitat en format de títols de diversos
mitjans de comunicació. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Hi ha cançons que no demanen s'escoltades, demanen s'aviscudes. Això ja està, de Pau Ballver és una d'aquestes. No és un adeu dramàtic ni un punt final sec. És més aviat aquell moment en què ho mires tot en perspectiva, respires fons i acceptes que el capítol s'ha tancat.
Valver fa el que millor sap fer, convertir pensaments incòmodes i finals inevitables en una cançó que t'acompanya, que no jutja i que no dona lliçons. Musicalment avança sense pressa, deixant-te espai perquè el missatge s'hi col·loqui amb naturalitat.
És un tema per escoltar quan alguna cosa ja no pesa tant, quan el soroll s'ha apagat i només queda, la certesa que continuar també és una forma de valentia. Així que si teniu alguna història que ja està, aquesta cançó pot ser la banda sonora perfecta.
Que això ja està, quina il·lusió, quina alegria, sóc que l'admirar.
i encara d'arribar que estem ben junts
Ballem com mai, tornem a viure, s'ha acabat mirar, enrere, ara només mirar.
Som el bon dia i bona vida, dona mediterrània. Anem ara, com us dèiem, a repassar l'actualitat amb títoles.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears.cat
I de Balears diu, en primer lloc, neguen l'atenció a un client catalano parlant a un Mediamarc de Palma i llancen els objectes que havia comprat. Estamos en España y se habla en español, liberándi. Cinque aniversari de Terra Nostra, o l'èxit que reporta l'Esforç Col·lectiu, una crònica d'en Enric Pozo. La Fundació de Challes reutilitza 150 tones d'objectes immobiliari d'hotels de Mallorca.
Queden poques hores perquè s'acabi la campanya per fer possible el disc al batec de l'illa de Sedas, germans Martorell, a la Pla de Mallorca, ben representat a la cinquena edició del satèl·lit Fest. De fet, hi haurà les actuacions d'Anna Maria Jaume i Dani Mosparrec.
Educació proposa als sindicats celebrar les oposicions docents el maig o octubre, que es decidirà el proper dijous. Presenten a Manacó 8 propostes per abordar els problemes d'accés a habitatge i la lluita contra l'especulació.
Debat històric al Congrés per a reformar la Constitució espanyola i tota forma entera d'un senador propi. Els joves de Balears tenen pitjor salut mental per a l'encariment de l'habitatge, la precarietat i la pressió turística.
Un passatger agradeix un treballador de Ryanair a l'aeroport de Palma i les jornades de cooperatives de consum i serveis es faran a Pollens. Goitama Vila Web, ja la peça més destacada ara mateix, Operació Rufián, l'ambigüitat calculada d'un moviment personal.
Una altra qüestió, SEMAF, el gran sindicat capaç de blocar el país, se refereixen al sindicat de ferroviaris.
totes les línies de rodalia tenen alteracions malgrat la desconvocatòria de la vaga és una altra desinformacions de Vilaweb desallotge en part d'un assentament a la zona franca de Barcelona per la presència de rates el tall de la RN20 que hi ha
L'airatge d'Andorra i Catalunya Nord durarà tres mesos pel cap baix. Comuns, sumar Esquerra Unida i més Madrid presentaran a final de mes una nova aliança d'esquerres. El PP guanya amb vots a la franja de Ponent i el PSOE s'imposa a la majoria de localitats. Eleccions al Barça.
la porta gran favorit contra una oposició sense unitat. I, finalment, destacam una entrevista a la directora del Servei d'Osterestícia i Ginecologia de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, Elisa Llurbà, que diu que el mite que el tractament hormonal en la menopausa és dolent no ens va a favor.
diu la doctora Mona Namara a Mallorca Daily Bulletin primera notícia, notícia més destacada hotels a Cuba gestionats per empreses mallorquines han hagut de tancar a causa del bloqueig petrolier dels Estats Units una altra de les informacions del Mallorca Daily Bulletin diu la pluja a Espanya cau per tot arreu
s'estimen 4.000 milions d'euros de danys i el primer ministre demana un pla unit contra el canvi climàtic. També fa referència en aquesta notícia de Diari de Balears, un passatger agredeix a un empleat de Reiner després d'una discussió
per l'equipatge a l'aeroport de Palma i destaca en Mallorca Daily Bulletin multes de 200 euros per oblidar-se d'activar els llums d'emergència en cas d'avaries a Espanya, diuen. També destaquen que la intel·ligència artificial prediu que Palma, la capital de Mallorca, serà la ciutat amb els augments de lloguer més alts de l'estat el 2026.
Morena en Mare, la portada d'última hora, última hora, la seva versió en paper, portada d'aquest dimarts 10 de febrer, que destaca com a titular principal, les companyies Balears reajusten la seva activitat
a Cuba i tanquen hotels la fira en millor gust se refereix a la fotografia principal i se refereix a la fira Oreca també destaca a última hora una formigonera provoca el caos i se veu la imatge d'aquest
Camío Formigón era tirat damunt l'asfalt a l'autopista de Lluc Major. Vinculen les maniobres de Penalba i Sobiran amb Vila i Pastor, diu també l'última hora.
Els policies tutors alerten del consum de vape en els col·legis, les balears creixen per davall de la mitjana i deixen de ser la locomotora de l'Estat, el 28% de la població de les illes que viu a l'estranger és jove i judici per un frau en la venda de material sanitari durant la pandèmia.
I ara ens fixarem en la portada també de l'edició en paper de Diario de Mallorca. Una portada que en el seu titular principal diu Vox preveu més de 10 diputats a Balears després de les eleccions d'Aragó.
La fotografia principal és, per aquest accident a l'autopista de Llum Major, una cuba de formigó contra la via. També destaquen que se dispara l'ús i tràfic de vàpers entre menors, inclús de 10 anys, a les Balears, que Melià tanca tres hotels i reubica turistes a Cuba per l'assetjament patroler de Trump,
Cort encarrega un estudi per saber si la plaça major resisteix la càrrega de la reforma i Marinkovic del restaurant Marès guanya
el Bocata Gourmet de la Fira Oreca. Totes aquestes informacions són les que ara mateix marquen l'actualitat a nivell de Mallorca i a nivell d'Iller Balears. Nosaltres continuem analitzant i repassant l'actualitat i ara ho farem a través...
d'una entrevista amb la consellera electa i portaveu de més, el Consell de Mallorca, Catalina Inés Perelló. Vé, ja pretenem fer la propera conversa.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Fins demà!
I al bon dia i bona vida d'Una Mediterrània vos volen parlar ara d'una moció que ha presentat el grup de Més per Mallorca, el Consell de Mallorca i que és en suport al sector primari i en defensa de la pagesia mallorquina
amb l'objectiu de fer front a la crisi estructural que pateix el camp i denunciar la competència deslleal derivada dels acords comercials entre la Unió Europea i Mercosur. Per això, mos hem connectat ja en Catalina Inés Prelló, ella és consellera electa i porta veu de més per Mallorca en el Consell de Mallorca. Catalina Inés, molt bon dia.
Hola molt, bon dia a totes i a tots. Bé, dèiem que heu presentat aquesta moció i a més a més denuncieu que PP i PSOE han traït la pagesia mallorquina, no?
I sí, com molt bé hem deia fins al començament, des de més per Mallorca en el Consell hem presentat aquesta moció per debatre en el proper ple, que serà aquest dijous, en suport, és una moció de suport, sector primari i en defensa de la pejeria de Mallorca. Aquesta moció presentada, que ens ha fet arribar també des de la Unió de Pajosos totes les institucions, quan nosaltres recordem
totes les seves demandes a qui defensarem dijous en es plenari. Per defensar la pagesia mallorquina davant d'aquesta crisi estructural del sector primari, el deu ja per la pèrdua d'ajudes també de la PAC, de la política agrària comuna i per la competència desleial derivada d'aquest acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur.
I, si m'ha permès, també ja introduiria que han denunciat aquesta llei d'edat del Partit Popular i Partit Socialista, que aquí tenen un argumentari, surten en defensa de, i és de vora especial de la foto, però, mentrestant, el seu partit, la Unió Europea, han votat a favor d'aquest acord amb Mercosur.
Un acord que perjudicarà clarament no només la pagesia, sinó també el consumidor en el sentit que sembla que se rebaixa molt els controls de qualitat. A partir d'aquí, aquesta moció, què pretén i què significaria si sortís aprovada?
Sí, com he dit, el principal problema d'aquest acord amb Mercosur és que permet l'entrada d'aquests productes agraris de països tercers que no compleixen aquests mateixos estàndards ambientals, sanitaris i laborals. I que sí, ho fan la producció local. I això genera competència, com deia abans, també de via i alt, i posa en risc la viabilitat de les explotacions a Mallorca.
El que se demana en aquesta moció és, primer de tot, i clarament, donar aquest suport a tot el sector primari i dels municipis de Mallorca, perquè la presentam en aquest cas en el Consell. I està amb la Conselleria d'Agricultura, del Govern de les Illes Balears, que és qui té aquestes competències en agricultura, pesca i alimentació, a defensar aquests interessos de la peixeria mallorquina davant la Unió Europea, per altres mecanismes.
per defensar, per rebutjar qualsevol acord comercial en Mercosul. També estem en el govern de les Illes a cercar i habilitar recursos econòmics necessaris per compensar aquestes avallades de les ajudes de la política d'àrea comuna a Mallorca i garantir que cap pages professional quedi exclòs d'aquest sistema d'ajuts. I també estem en el govern de les Illes Balears a simplificar els tràmits per garantir que el 100% de pagesos i pageses
professionals de si i de Mallorca tinguin accés efectiu a les subvencions i ajudes directes per garantir aquesta continuïtat de les seves explotacions. Aquestes són les demandes que fem des del Consell confiant que aquesta moció surti aprovada en suport de tots els partits
polític representat en el Consell i d'on ha trahiat a qui té en aquest moment les competències en l'agricultura, que és el govern de Seriet Balears. Perquè clar, ara mos trobàvem en la situació en què tots els partits polítics del Banco, retòricament, donen suport a la pagesia, però resulta...
que després els seus vots no van en la mateixa direcció que els seus posicionaments públics. Sí, sí, és així. Això també...
ho denunciam i seguirem denunciant, tot i que aquí, possiblement, tinguem el suport perquè tenim precedents. Aquesta moció està presentada ja a diferents municipis de Silla de Mallorca. I ha sortit, en sort recordament, del Partit Popular i del Partit Socialista. Però que després, quan s'agradem, que no és una novetat, amb altres temes sempre ens ha passat aquí, que no...
que no li donen el suport. Aquí, quan diríem en Bon Mallorquí, fan un cantet i a fora un altre. I nosaltres tornem a reclamar i les demanem. És molt important defensar la pagesia perquè aquest sector primari és clau per la sobirania alimentària, per la protecció del territori, del paisatge, la biodiversitat i l'economia local.
i entenem que s'ha de donar suport aquí i allà. Catalina Inés, per acabar, fins a quin punt posa en risc la continuïtat del sector aquests acords entre la Unió Europea i Mercosur?
Mira, el que explicaven al començament, el fet que permeti l'entrada d'aquest producte agrari de països per certs que no compleixin els mateixos estàndards ambientals, com de peters sanitaris, laborals, que la producció local, aquesta competència que genera i que passi en risc la viabilitat de les explotacions a Mallorca. Per tant...
Entenem que la situació comença a ser greu i es pot anar agreujant fins a la desaparició d'explotacions.
D'aquí de Mallorca, aposta't tot repetit i ja per acabar, jo vull dir clar i fort que el sector primari és clau i repetit per una sobirania alimentària, per una protecció del nostre territori i del nostre paisatge, per la nostra biodiversitat i per l'economia local i que s'encepejaria Mallorca per d'autonomia i equilibri territorial.
i estarem pendents de veure com va la votació i si realment surt endavant aquesta moció i si a part de sortir endavant després evidentment és útil i serveix pel sector de la pagesia moltíssimes gràcies
Vostres, molt bon dia a totes i a tots. Moltes gràcies. Gràcies, bon dia. Catalina Inés Perelló, consellera Letta i portaveu de Més per Mallorca, que ens ha explicat en què consisteix aquesta moció que ens havia criat l'atenció que han presentat al Consell de Mallorca.
Som al Bon Dia i Benavida, mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència modulada, també a través d'onamediterrània.cat. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Perquè no ens elevatessin la nostra cultura i la nostra llengua. Visca el cor de llengua i visca la terra!
Ho van imaginar els meus davantpassecs Ho de parlar al carrer i no fer-ho d'amagat I ara jo tinc la veu per cridar-ho ben fort Que jo parli en català i que ho sàpia tothom
de fraga a l'onguí, de salses a Guadamac. Ens hem enamorat del que no podem tocar. I em portem a lasanyes, això no es pot canviar. I si en vols formar part, canteu fort i ben alt. I ara que està bé, no té molt. No hi ha impossible si estem junts tu i jo. I ara que ja ens veu, tot
Per la llengua correm fins al vol. Guanyar o perdre no és qüestió de sol. I gritaré fins que els braços ja no donin més. Fins que al davant hi ha molts que hi hauràs. Fins que la serba no ho sigui tot.
i impossible si estem junts tu i jo. Cridarem fort amb el cor. Que cada gota de suor que em regali mà per la pell és la mostra de la lluita que no es deixa indiferent. I cada passa que farem és una passa menys que
Passa que és que venen i els que estem aquí presents. Hem encès un sentiment amb el caliu d'aquesta gent. Orgullosos d'una llengua que no morirà amb el temps. I si mirant tu des d'enfora sents que em pots donar una mà. Aquest moviment ens tracta com germanes i germans. No tornarem l'esquena, que és que vol i ha ajudat. Una festa sempre ho ganta als països canvis.
Estas brazos ya no domines.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
I a una mediterrània, es dimarts, en aquesta hora aproximadament, avui es dimarts 10 de febrer de 2026, mos connectam amb en Rafael Borràs i amb ell volem analitzar l'actualitat.
i ho volem fer a través dels seus articles en el diari de Balears. Ja sabeu que cada dia vos recomanàvem la lectura dels articles que estan destacats en portades del diari de Balears. Avui ens trobem un article titulat Contenció turística, entre cometes, relat trencat. Rafael Borràs, molt bon dia. Bon dia a tu meu i audiència d'una mediterrània.
Mira, justament avui hem parlat amb en Jaume Drové de Terra Freïda Escoltat, escoltat, molt interessant com sempre Sí, sí, sí I dèiem allò, no m'ha sortit bé la frase però de dades maten relat, no? Volia dir, no sé què he dit
i justament el teu article parla i m'agradaria anar pas per pas perquè tan important és la conclusió final com tota la reflexió prèvia
i la reflexió prèvia va a l'entorn justament d'aquesta idea de relat, un relat que tu a més a més has cercat en el diccionari d'en Pompeu Fabra i també destaques l'evolució del terme. Avui en dia, sobretot en política, el relat és importantíssim, és com a essència mateixa de la política, no?
Sí, efectivament. Jo començo l'article d'aquestes setmanes i tantes, diccionari general de la llengua catalana d'en Popel Fabra, una edició del 78, que és de la vintena de llibres que...
que han sobreviscut a una etapa de la meva vida de molt de trasllats, de domicili, no? Aquestes dies han sobreviscut. No, efectivament, quan tu bé dius el relat, el que diuen, el mensatge, com ho diuen, política actualment és terriblement important, no? Per això tal vegada s'explica en bona part...
que l'extrema dreta té un relat ben trebat des del seu punt de vista i que és costat, no? Però en aquest relat, és dir, tant se val, no? Si té correspondència en la veritat, no? Aquí se menteix d'una forma molt grollera la política institucional actual, no?
I bé, sí, s'ha de contrastar de vegades amb dades, amb la realitat, no?, de la...
de la realitat de les societats, no? Crec que era interessant un poc a fixar la meva idea de les pernicions que pot arribar a ser determinats relats que no tenen cap compassió en la veritat, no? I cita un llibre que a mi me l'ha afectat molt, me l'ha impactat molt i això que fa més de 20 anys que la vaig llitjar, no?
que parla de la importància de la veritat en una cultura pública decent. Això crec que no és lectura preferent de l'actual classe política. I justament dins aquest relat són molt importants
marques o etiquetes, o no sé ben bé com dir-li, tu parles aquí de contenció turística i també de la archifamosa sostenibilitat, que sonen beníssim, clar. Clar, a veure, efectivament, aquí hi ha hagut aquest darrers...
tot aquest darrers 14-15 mesos, per part del govern de la senyora Provenç, un determinat relat, un determinat relat, és a dir, que gira en torn, no volen decreixement turístic, la nostra aposta és per la contenció, fins i tot fa algunes setmanes em van embravejar quan van anar a Fitur,
en aquesta despesa impressionant i indecent que fan les administracions públiques a les esferies turístiques internacionals, que aquí van a malgastar d'on ves,
Bé, allà vàrem fer... vàrem brevetjar molt que havien aconseguit el seu gran objectiu, que era la contenció turística. En contra del creixement, en contra de les grans manifestacions, és a dir, que hi va haver...
per menys turisme, menys vida, i altres plataformes que van convocar, i que van convocar diferents mobilitzacions, l'any 25 i l'any 24 particularment, en contra de tot això se van inventar aquest concepte, aquest relat de contenció, i s'aferraven que el mes d'agost hi havia hagut una certa d'algues redundants i contenció d'arribades de turística, no?,
Però això s'ha trencat amb les dades al final de l'any 25, que l'Institut Nacional d'Estadística i l'Institut Baleà d'Estadística aquests dies han publicat que a les Illes Balears han vingut un total de 9 milions i escats de turistes, un 1,7% més que l'any anterior,
parlant de 310.000 turistes més, això en el conjunt de les Illes Balears, i en concret a Balears s'ha retut un rècord històric d'arribada de turistes de 13.557 i escaig turistes, un út
com a 35% més d'arribades que del 24, no? I, per tant, de contenció, res. Aquí el que tenim és un creixement d'arribades de turistes que no tenen aturador, per l'avís, no? I, bueno, d'això parlava en Jaume Drovec en les dades aquestes,
impressionants, és a dir, que han presentat també aquest dies, no?, de com la pressió humana, la cintes de pressió humana, dels mesos d'hivern ja és superior al que fa 25 anys teníem endistiu. Aleshores, el relat està...
En fi, no? Relat que no té res que voren la bona retòrica. Sí, sí, sí. Perquè no confondre els termes. Ja m'agradaria que les institucions de les Illes Balears i més concretament de Mallorca hagués bona retòrica. Jo crec que és una...
és una cosa molt... dins del món parlamentari, dins del món institucional, està molt bé que hi hagi bons, bons, bons oradors, no? És a dir, que és una facultat, és a dir, que es casseja, no? Sí, sí, sí. Però bé, se les fa perquè, no, miri, l'any 25 hi ha hagut... han tingut rècords d'arribada de turistes, no? Mhm, mhm.
per tant, bé, ses dades són claríssimes el que passa és que ara pensava que hi ha un perfil de gent en què tot i tenir ses dades o tot i més o manco intuir aquestes dades s'estimen més s'estimen més deixar-se dur per relat diguem, no?
no sé si m'expliques hi ha un perfil evidentment en aquest cas d'empresari hotelet però també de votant que escolta, ja li va bé
que li comptin relats. Això ja ho va dir el primer president de l'autonomia que tenim, el senyor Canyelles. És que no són dels nostres. Per molt que diguin, això també forma part d'un relat. Però el problema és que a Eivissa, segons quines parts d'Eivissa, hi ha hagut de...
treure es fubasta menys gandules a les plages perquè les plages van disminuint perquè el canvi climàtic no és un problema de relat és un problema científic o un problema científic i aleshores alerta i efectivament amb aquestes
aquests relats no recordes que si t'aferres a un sol relat en el final surts escaldats per sectària és dir que la població hauria de contrastar les dades hauria de contrastar la veracitat de les coses i no s'hauria de fiar tant però estem en aquesta fase de
de xarxes socials i de mentides molt barroeres i que això s'avanteix des dels grans centres de poder estiguin als Estats Units o estiguin a...
a la Casa Blanca a Washington o estiguin desconsolats de la mà. És terrible aquesta situació. I clar, llegint el teu article he estat més conscient, perquè ja ho era i de fet ja havíem parlat, que ara mateix, clar,
És a dir, com que venim d'on venim i com que vam viure l'etapa bauçà, ara mos pareix que tenim una presidenta que més o manco sigui simpàtica i xerri més o manco bé i tal i igual.
Sí, efectivament. En Bausà no tenia somriure sa boca la senyora Proés la té sempre. Hi ha altres qüestions, eh, diguem. Sí, fes de prou. No, no, no, però clar. I en el final és allò de ses... com és de ses granotes, no? Que les...
que les van bullint a poc a poc i no se n'adonen i les estan matant i doncs m'he tingut un poc m'he tingut ben present aquesta idea potser hauríem de reaccionar també davant d'aquest sonriure que m'ho mata
Sí, mira, jo crec que és dir que hi ha una dada important, estic totalment d'acord amb el que tu dius, però hi ha una dada que de vegades se segueix presentant en aquestes alçades com una dada positiva, no?,
una dada positiva, que és el tema de la famosa desestacionalització. Aquí el que s'està desestacionalitzant és una temporada alta ja prolongada. Sí, sí. Escolta, i això no és el que en un temps es va predicar, per dir-ho d'alguna manera, no? Fa pocs anys, és a dir, quan...
el dirigent de Més per Mallorca va ser vicepresident i conseller de Turisme d'una forma molt especial, s'apal·lava molt de desestacionalitzar, que desestacionalitzar significava aplanar la corba de l'estacionalitat, és a dir, que es pica altes si estiu els d'inbaixats i que creixen un poquet
els mesos baix, no?, per dir-ho d'alguna manera, els mesos més baixos. Avui en dia, bueno, això era impracticable quan se va demostrar, però bueno, en qualsevol cas hi havia un relat darrere aquesta construcció, no?,
Una concepció, bueno, si tenint temps ja en parlaré, d'aquesta concepció des d'un punt de vista, per dir-ho d'alguna manera, històric i personal. Però ara mateix és del que se'm està dient i ses dades, no?, de ses que parlava en Jaume Drover de terra ferida, de pressió humana, de cintes de pressió humana, té molt a veure amb això. Ara s'està parlant de desestacionalització, té...
que segueixqui creixent els pits alts o que se contenguin i pujant els pits baixos. Això és un catastre des del punt de vista de model de creixement de les Illes Balears i des d'un punt de vista medioambiental
en un context de crisi climàtica, no? Si en això, si en aquesta desestacionalització brutal, això, si m'ha permès de fer un paràntesis, no? Això, jo record perfectament, fa bastant d'anys, perquè crec que en algun dels articles...
del diari de Balears en paper, que jo això ja mos ho advertia el gran i el enyorat i en frontera. En frontera va ser la primera persona, el primer intel·lectual de les Illes Balears, que jo record va llitgit, va que ja mos alertava, alerta amb el tema aquest de desestacionalitzar, perquè la illa necessita
a períodes de descans, fins i tot la societat, necessitem aquests events que siguin events, perquè ho necessiten els ecosistemes, però també ho necessiten la societat, de desestressar-nos. Jo crec que ell va obrir llum amb això i fins i tot alguns sindicalistes ho van incorporar en el nostre, hi ha un guatge sobre la desestacionalització.
Desestacionalitzem, desestacionalitzem, però fins que amb els límits ecològics adients, perquè si no això al final serà un desastre. Amb aquesta desestacionalització, que el que vol dir és que tinguem que cada vegada existiu, s'apareixi.
des dels hiberts, per dir-ho perquè el viatge ho entengui, han d'afegir en el banyat que és una altra dada que ha aparegut la setmana passada i que comenta aquest article, és que s'estanci, s'estada mitjana dels turistes a les Illes Balears i a Mallorca,
va en descens, no? I això, lògicament, és un altre desastre, perquè per tenir aquest número de turistes, de gent que entra per l'aeroport...
minoritàriament pels ports, però sobretot pels aeroports, necessitar més nades i més vengudes, més gent que se'n va i men que no, men que va i men que ve. I això és una emissió de CO2 brutal que, lògicament, és dir, això no és possible. I va molt temps que en parlàvem des del món sindical més problemàtica de la estància...
de l'estada mitjana, que això era socialment i ecològicament més sostenible. I per tant, són dues coses, aquesta desestacionalització que més, més, més, més, més, més, més, més, més sempre, més en l'hivern, que els hiverns s'apresquin cada vegada més en els estius, no? I aquesta constant reducció de nits que passen els turistes a les Illes Balears i a Mallorca en concret, és dir, això...
també trenca totalment el discurs de la sostenibilitat, que sona molt bé, però que va articular la presidència en aquell pacte per la sostenibilitat i no sé què, que ha acabat com ha quedat.
I a tot això encara hi afegeixes una connexió amb l'enquesta de condicions de vida 2025, que entre altres coses mos informa que una de cada quatre llars no poden permetre-se anar-se'n de vacances ni una setmana a l'any,
La qual cosa vol dir que tot aquest creixement, tota aquesta cosa, com ja sospitàvem o ja sabíem, no redunda en el benestar de tothom.
No, evidentment, jo crec que la casualitat ha estat una casualitat que tot hi hagués poc dies de diferència de la publicació de les dades turístiques en l'enquest de condicions de vida. Això jo crec que el marge de relats mentirés, per una altra banda, és molt gràfic, les dues cares de la turistificació...
Una justificació, tot el contrari, no tenia la dada perquè no s'havia publicat, però havia aparegut molt important la dada de l'anuari de joventut que se va presentar ahir, que parla de l'expulsió dels talents. Hi ha joves talentosos, joves que...
La societat ha fet una inversió, no?, és a dir, amb els seus estudis universitaris, amb la seva formació de talent, és a dir, que el sistema de turistificació les expulsa, no?, és a dir, perquè aquí, la veritat, hi ha excel·lents enginyers i enginyeres mallorquins, val?,
que la societat mallorquina ha fet un esforç, tot i que no tenen facultat d'enginyeria a l'UIM, però ha fet un esforç, famílies que ha fet un esforç, la societat en el seu conjunt ha fet un esforç i realment s'han d'anar a fer feina fora, perquè aquí si no és turisme, i això vol dir la turistificació, més enllà de la massificació, la massificació és un altre concepte que té menys que veure estructuralment, perquè és
les diversificacions, és a dir, poden ser gestionables des de les administracions públiques i des de la societat, però la turistificació necessita un canvi, un canvi de model que passa per la diversificació, en fi, per tot el que ja coneixem.
Sí, sí, sí. Ja has fet referència, però bé, deixa'm que hi tornem, no?, en aquesta nostàlgia d'aquella reivindicació sindicalista d'una desestacionalització respectuosa amb els límits de la sostenibilitat ecològica.
Sí, jo he detectat una certa nostàlgia en l'entrevista que ha fet en el Jaume Drobés. Sí, sí, estau era, no? Estau era, sí, sí. A veure, jo vaig tenir la sort de viure una determinada època del món turístic des del punt de vista sindical, des del punt de vista del moviment obrer,
que passa els inicis de l'Estatut d'Autonomia i de la Constitució, de la creació de les institucions autonòmiques i també de convenis col·lectius molt importants i també de la feina que van ser capaços de fer o que va ser especialment en Pere Sant Pol en el Senat espanyol
el tema de fixos discontinuos i altres qüestions relacionades amb el món laboral turístic. Aleshores, jo recordes dir que en aquella època recordes dir perfectament la batalla, no? No, sense comètes, la batalla per ser ecotassa primera, ser autèntica ecotassa, no? Sí, sí, sí. El primer pacte de progrés que ets únic que ecotassa hi ha hagut, perquè a l'altre ha estat una altra cosa, no? Una altra concepció.
en aquell impost hi havia participació ciutadana, participació, estaven molt limitats els objectius i els destí dels recursos recaptats. En fi, en aquella època, i en aquella època, efectivament,
Personalment ho he de dir perquè si no diria mentida, m'hauria inventat un relat mentider, que a mi m'ha influenciat molt, molt, molt, ja ho he comentat abans, les reflexions amb alguns articles que feia sobre el tema de la desestacionalització,
l'enyorant i en frontera, ho hem de dir amb tota claredat, perquè va ser la primera lectura que jo vaig tenir a diaris periodístics, no a grans assaigues, sinó que ja advertia, és a dir, alerta, alerta,
Estem parlant d'aquella època que parlàvem d'esmorterats, etcètera, etcètera, etcètera, no? Alerta, que és una benedicció, venia a dir ell, no? És a dir, que tinguem mesos que aquest mostre s'apagui, no? M'ho deixi descansat, deixi... Aleshores, sí, va haver una època en què se va... que van dir, alguns, amb bastanta incomprensió,
que s'havia de desestacionalitzar, això estava bé, però que no passava res si gestionàvem l'estacionalitat des d'un punt de vista just, el que recaptava ja aleshores, en 5, 6, 7, 8 mesos d'activitat turística s'estat, és a dir, podia reinvertir en proteccions socials, això en Pere, perdona que el torni a citar,
però Sant Pol ho va entendre molt bé i per això va fer feina per millorar la condició de fitxos discontinuos, però que tenia límits, que com tot en aquest món, un món finit, té límits i desestacionalitzar.
En aquests volums que teníem ja, no?, en els anys 80-90, era ecològicament, és dir, insostenible, és dir, això ja ho van dir, i sí, avui en dia se'n parla molt poc. Igual que se parlava en aquella època, o parlàvem en aquella època o molt, és dir, escolta, el problema de l'estància mitjana en els hotels, perquè aleshores no hi havia tant lloguer turístic o era molt anecdòtic i tradicional,
el lloguer turístic no era d'arbi amb vi, no era de l'economia digital, sinó que era un altre món, no? El lloguer turístic existia, existia pobles, no? Com Polletsa, com Alcudi, com tal. Però que l'estància mitjana era un problema econòmic, era un problema ecològic, era un problema social. Perquè avui en dia, amb aquestes estades mitjanes,
En els hotels i en els apartaments, en el lloguer turístic, això socialment és brutal perquè no sap ningú que no hagi fet feina a un hotel o a una empresa de detetge d'apartaments turístic, el que són fer sortides cada dos per tres. Ho explico? Sí, sí, sí. En el mateix preu, en el mateix salari.
L'aquell i l'acabarea de pisos que ha de fer fa X anys, no? Cada mes, és un dia. Fa 20 sortides, ara n'ha de fer quasi 30 al mes, m'explico, no? I cobra el mateix.
No sé si m'explico, no? Sí, sí, sí. Són coses que suposo que per la modernitat, és a dir, mal entès, ha nascut des debat públic, no? O el relats del capitalisme actual, és a dir, són els altres. Exacte.
Rafael Borràs, m'ha acabat el temps. Un minut per un apunt final. A part, evidentment, recomanar a la nostra audiència que entrin a Diari de Balears i llegeixin l'article de contenció turística en redat trencat. A banda d'això, però... Bueno, també llegeixin aquest article i els altres, no?
I tots, evidentment, sí, sí. Que s'hi passin una bona estona. Que s'hi passin una bona estona per diari. Exacte. A punt final, Rafael, i m'anem a parlar de filosofia, ara. No està malament. Tens algun punt final?
Ah, no, jo crec que està tot dit, és a dir, jo tenc un poc de terça línia també d'en Jaume Drodé, mira, és que em coincideix amb un altre programa, no? En qualsevol cas que, en fi, no?, crec que és a dir que capes d'article amb una frase similar a la següent, no?,
que és qüestió imprescindible que el relat del poda, perquè estem parlant de relats del poda, no es devingui amb un analgèsi dels malestars, no? Exacte, exacte. Els malestars socials, els malestars culturals, els malestars identitaris i tal,
que no sigui un analgès, perquè per molt que diguin les coses no van, però és bon camí. Jo, modestament, aquí ja he tratat a dir tres temes, tres dades recents, però el més estructural són els informes que fa Terra Ferida, que tan de bo, tan... Que bé que has internat!
Efectivament, i que bé que mos facis aquesta reflexió final, que el relat d'espoder no esdevengi un analgèsic dels malestars. Rafael Borrar, moltíssimes gràcies. A vosaltres, salut, bon dia i bona setmana. Preparau les tasses de cafè perquè ve cafè amb filosofia amb el Miquel Ripoll.
Bona nit.
Bona nit.
How Times dona pas en el cafè amb filosofia. Miquel Ripoll, bon dia. Molt bon dia, molt bon dia. Són temps durs, sempre. Són temps durs, molt durs. I la filosofia i el cafè molts ajuden a passar-los. Ja tens el cafè a punt.
Es que fa punt i avui duim una bona dosi de filosofia i esperarem incentivar un poquet el pensament crític. Això, això. Davant d'aquest temps fosc que tenim. Sí. Miquel, davant de començar la secció, deixa'm que faci referència...
a la conversa anterior amb en Rafael Borràs, ens ha arribat ara un missatge d'un oient que diu mai mai de la vida els que comanden han comprat el concepte de desestacionalitzar com a baixada de la corba en temporada alta. Bé, crec que coincideixen amb això que ens deia.
en Rafael. En tot cas, evidentment, sempre agraïm a tots els nostres oients totes les aportacions que mos fan i, sobretot, que siguin oients fidels. Moltíssimes gràcies. Miquel Ripoll, Cafè en Filosòfia, quin autor o autora mos dus avui?
Avui, clar, com que hem vist molt d'autors contemporanis, avui fèiem un bo cap enrere. Avui ens remetrem a l'inici de la filosofia moderna. I veurem en Descartes i la modernitat radicals.
i un poquet les bases del pensament modern i com d'alguna manera també, tot i que se va criticant molt en Descartes i algunes coses ja estan un poc superades, encara continua il·luminant un poc, és un far per la filosofia i un far per el pensament.
René Descartes nascut a França al març del 1596. Exacte. I va morir Suècia el 1650. Exacte. I va dur una vida molt lligada també al servei militar, però va estudiar Medicina i va estudiar Dret...
i va estar per Holanda, per Suècia, i se va moure, clar, se va moure un poc pels ambients de ses noves idees de sa ciència, no? No digueu, etcètera, etcètera. Se diu d'en Descartes que vendria ser com es pare de sa filosofia moderna.
Exacte, perquè és un poc el que avui 3 m'atrevui, és a dir, un poc el seu gest radical, no? És a dir, ell va trobar, o trobava, va ser un poc la consciència d'un canvi d'època molt radical, que era el final de l'escolàstica medieval,
El David encara era l'estudi aficiós i l'inici de la nova reflexió filosòfica lligada a la nova ciència, a la nova cosmovisió del món. És un poc la ruptura del segle XVII.
és com a, diguem-ne, s'inici de sa filosofia connectada amb sa ciència, o vaig molt... Sí, i amb sa ciència moderna, sobretot, és a dir, clar, com podem, no?, és a dir, una nova ciència que parlava sobre mètodes racionals per entendre el món, no?, sobre...
com l'univers se constituïa d'una manera mentre teníem, clar, un pensament, una filosofia, uns estudis, diríem, reglats que parlaven d'àngels, de déus voluntaristes, etcètera, etcètera, no?
és un poc és aquesta cruïlla i clar, ell se va treballar ell mateix ho diu que el coneixement de la seva època estava a fer runes i que no valia la pena tornar-lo a restaurar sinó que el que havia de fer era que havia de construir sobre fonaments nous i se recerca d'aquest fonament nou és el que ell intentarà fer d'acord
I parlem-nos una mica de les seves obres, per quina obra hauríem de començar per conèixer més les idees de l'autor? Clar, jo, de les obres que tenim, que són molt conegudes també, i també s'han tractat, diríem, o se solen tractar batxillerat, que són el discurs del mètode, les meditacions metafísiques, o el tractat de les passions,
jo me quedaria, per aquest gest radical, en ses meditacions metafísiques, no? Meditaciones de prima filosofía, perquè aquest se va escriure en lletí, i en català tenim una molt bona traducció, a la Butxaca, de l'edició editorial 1984,
i una traducció d'en Robert Baciana, que és molt bona, amb una introducció molt bona, i te mostra molt bé quin és l'objectiu d'en Descartes. Podria ser un llibre a l'abast de gent que no en saben gaire?
Jo crec que sí, perquè sobretot aquesta edició, aquesta introducció, ho deixa tot molt claret i amb un poc d'esforç se pot assolir perfectament. I sobretot, clar, aquí el que hi ha a les meditacions...
s'intenta dir, no? És a dir, això que vos he dit, d'intentar reformular el sabè, perquè ell pensava, clar, el sabè o el coneixement és com un arbre, no? I s'arrerell són la metafísica, el tronc de l'arbre és la física, i llavors les branques, les ciències particulars, com la mecànica, la medicina, la moral, no? La tenia, diríem, com una espècie d'idea de tot harmònic de despensament...
del pensament humà, no? I, clar, el que intenta en aquesta obra és fer les bases, les bases metafísiques, des d'on han de partir per conèixer, no? I és aquí que sorgeix un poc el que sempre se sol destacar de Descartes, que és aquest dubte metòdic o un dubte ja hiperbòlic, no? És a dir, posar-ho tot en qüestió.
És a dir, per començar a conèixer, el que hem de fer és posar-ho tot entre parèntesi. Tot el que tenim, tots els nostres coneixements, tots els nostres continguts mentals, els hem de posar entre parèntesi per tal de veure si hi ha alguna cosa que no sigui objecte de dubte, que no puguen dubtar de forma radical.
per tant diguem que una bona part de l'aportació que fan Descartes és justament en la metodologia exacte, hi ha molt de metodologia una metodologia que clar, això serà també fonamental per tenir bons coneixements necessitem mètodes que siguin fiables
i mètodes racionals. Normalment en Descartes el diu que és un racionalista, però clar, el seu racionalisme ve d'aquí, és a dir, d'intentar-ho reconstruir tot a través de saber de la consciència, no? Que vols dir, clar, que és això, dirà en Descartes, que és això que en el dubte, o que en aquest dubte hiperbòlic, aquest dubte metòdic,
no és objecte de dubte precisament que nosaltres som un ens pensant, una cosa que pensa el famós Kogit Ergosum sí, exacte el Kogit Ergosum vol dir això, és a dir, que som una consciència o una entitat que té continguts mentals que pensa
Aleshores té a veure això que ens estàs explicant amb una mirada crítica de la realitat, del debat social, del debat polític? Jo crec que sí, té molt a veure amb una crítica de tot plegat, perquè ara que se posa en dubte...
se posa en dubte fins i tot la veritat, perquè clar, en Descartes, ell no posava en dubte la veritat. És a dir, ell el que posava en dubte eren un coneixement que no estava fonamentat. Intentava posar-ho en dubte per aconseguir la veritat, no? Però aquest temps nostres de postveritat, aquest temps nostres on hi ha tant de negacionisme de totes bandes, on hi ha terraplanistes de per tot...
és a dir, aquest brollo clar, això no és és un gest molt anticartesià perquè no és negar per negar el que fa en Descartes el que vol en Descartes és quina és la manera de fomentar els nostres coneixements i Miquel dins a sobre d'en Descartes quin paper hi juga Déu
Sí, i juga un paper central, però clar, serà també l'obertura d'una cosa bastant interessant i que a vegades no se resalta, que és la idea d'un Déu racional o d'una mena de religió més racionalitzada. És a dir, la idea de Déu no serà un Déu com...
com es déu d'una religió, un déu castigador, etcètera, etcètera, sinó serà un déu que és fruit de la idea, no?, i és fruit d'intentar donar un fonament de re en aquest covito. I perquè, per fer-ho resumit i perquè molts entenguem, és a dir, déu el que és, et se garantia que les lleis mecàniques que regeixen el món són les que són
i se mantenen. És a dir, que 2 més 2 és igual a 4, això és possible perquè...
Déu ha estipulat que dos més dos són igual a quatre i sempre seran dos més dos igual a quatre. S'entén, no? Sí, però el que no cal d'entendre és... Bé, també me faig càrrec que estem parlant de segle...
16 i de 7 exacte però no posa en dubte l'existència de Déu clar és que no el principi serà és un poc així perquè ell s'atreveu un poquet de la màniga en la seva argumentació perquè s'hi posa en dubte determinades idees que s'hi tenen de Déu preconcebudes
però la idea de Déu com a idea d'una entitat perfecta que regula el món, això ho troba com una evidència dins del pensament, dins la consciència. I després com que estableix unes regles d'esmètode, no?
Exacte, això ja forma part de l'altra obra, el discurs del mètode, i són unes regles molt bàsiques, és a dir, tenir, només acceptar les coses que són idees clares i distintes, llavors les idees que són confuses, analitzar-les fins que quedin idees clares i distintes,
tornar a ajuntar aquestes idees i veure si són vàlides i finalment trobaríem un repat general del procés deductiu que ens ha dut
acceptar aquestes determinades idees és un procés molt matemàtic és un procés d'una analítica molt matemàtica i diguem-ne quina aplicació té això? és a dir aquestes regles del mètode són pel pensament filosòfic
Sí, són per pensament filosòfic i per pensament també, que pugui ser positiu, per pensament científic. I el pensament filosòfic està molt bé, perquè...
És a dir, el punt central que ell canvia, és a dir, hem de pensar que veníem de l'època de l'escolàstica, que la veritat, per exemple, era la veritat per a autoritats. És a dir, ser Aristòtil de tal cosa, això era veritat. O si Sant Tomàs en la seva suma teològica de tal cosa, això era la veritat.
I el que fa és dir, no, no, això no ho hem d'acceptar de veritat d'entrada, el que hem de veure és analitzar-ho racionalment. I per fer-ho necessitem, clar, les mètodes, necessitem un punt de suport, que serà aquest COVID-19 i desenvolupar el sistema.
i dins de tot això quin paper te deman dues preguntes una, quin paper juga la subjectivitat humana per dir-ho de qualque manera i l'altra, la relació en ser matemàtiques són dues preguntes molt diferents
Clar, començarem a passar de res. Les matemàtiques és molt determinant perquè, clar, i el seu sistema el que volia era fer una... com una mena de reconstrucció matemàtica del món. És a dir, ell veia que el model de les matemàtiques era un model vàlid per entendre com s'estructurava el món, no? Mhm, mhm.
I la primera, que és de la subjectivitat, aquí és fonamental, perquè és precisament et sorgir de la subjectivitat moderna, no? Perquè, clar, és a dir, aquest cos d'ergo sum es reconeix que el món, així com l'entenem nosaltres, se construeix des del subjecte del coneixement, no? Se construeix des de nosaltres, no?
i entenem el que és veritat en funció del que és clar i evident per nosaltres. I dins d'això, te deman ja per acabar, quina és la moral que proposa en Descartes,
I també si, d'alguna manera, això crec que és un debat històric dins la filosofia, no? Si defensa o no es lliura el vir, per dir-ho d'alguna manera. Sí, sí, sí. Sí, d'alguna manera en Descartes defensa, no?, o la seva part moral està continguda...
a les tractats sobre les passions, no? I allà defensa, per fer-ho així aviat, defensa una idea molt forta de llibertat, que està molt lligada amb el lliure al vir, no? És a dir,
L'ésser humà té una capacitat de llibertat. Clar, de fet, arran perquè són lliures, segons en Descartes. És a dir, podem arran perquè són lliures. I poden trobar el camí cert o el camí recte també perquè són lliures. I hi ha una frase que també hi ha per...
així anar sintetitzant sobre la moral que m'agradaria molt destacar que diu així, de Carmos diu la generositat és la clau de volta de la resta de virtuts i el remei general contra tots els desordres de les passions és a dir, la llibertat i la generositat són una font fonamental per poder viure o per poder construir
una moral realment lliure de prejudicis. Avui ha estat bastant dens això, eh? Espero que la vostra audiència a Medellanco ens hagi pogut seguir, eh? No, un poc el s'interès era per fer un vot també i no quedaran molts també només de les coses contemporànies, de veure un poquet de bon neix tot plegat, no? D'endecar.
Recorda mosquen que per on hem de començar? Quina és la relació per conèixer Descartes? Jo ho recomanaria molt ses meditacions metafísiques d'en René Descartes que trobareu en edició de la Butxaca de 1984 en traducció i edició d'en Robert Bessiana que té una molt bona introducció t'explica molt d'aquestes coses
i és una obra que és una obra fonamental d'espensament, d'espensament modern. Idò, Miquel Ripoll, com sempre, un plaer per fer aquest cafè en filosofia, per conversar de filosofia, per aprendre una miqueta cada 15 dies d'aquest tast de filosofia que mos fas. Moltíssimes gràcies, Miquel. Moltes gràcies a vosaltres.
d'aquí 15 dies una altra que fa tot exacte Gràcies, bon dia Gràcies, adéu-deu
Alliberar-me del pes amb una estrena, seguir buscant el camí de vida plena, 7 bits, 7 brindis amb copes de bé, jo per tu, tu per mi, i afullar amb la llum encesa.
Som el Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència modulada, també dona mediterrània.cat, tot d'una, vos oferirem un repàs, el darrer repàs d'avui, a l'actualitat i a continuació farem anàlisi dels principals punts de l'actualitat econòmica i també
política i social amb en Joan Mir. El tindrem aquí en els estudis i tot d'una vos oferirem aquesta anàlisi i primer vos oferim aquest resum, aquest repàs i ho feim a través, al començant com sempre, per Diari de Balears.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cat.
I el de Balears ara mateix, com a primer argument informatiu, neguen l'atenció a un client català no parlant a un Mediamarc de Palma i llancen els objectes que havia comprat. Estamos en España y se habla en español, li van dir. També crònica d'en Enric Pozo, cinquè aniversari de Terra Nostra, o l'èxit que reporta l'esforç col·lectiu.
També destaca a Diari de Balears, la Fundació de Xalles reutilitza 150 tones d'objectes immobiliari d'hotels de Mallorca i a Eivissa. Educació proposa als sindicats celebrar les oposicions docents el maig o octubre, que es decidirà el proper dijous. També destaca a Diari de Balears, debat històric al Congrés per a reformar la Constitució Espanyola i dotar forma entera
d'un senador propi. I també se fa ressò, diari de Balears, de l'anuari de la joventut dels llars Balears d'hora 2025. Els joves de les Balears tenen pitjor salut mental per l'encariment de l'habitatge, la precarietat i la pressió turística. Destacam, finalment, que les jornades de cooperatives de consum...
i serveis es faran a Pollensa. Vilaweb destaca Operació Rufián, l'ambigüitat calculada d'un moviment personal. També CEMAF, el gran sindicat capaç de blocar el país. Es tracta del sindicat de ferroviaris. Desallotgen part d'un assentament de la zona franca de Barcelona per la presència de rates.
Totes les línies de Rodalia tenen alteracions malgrat la desconvocatòria de la vaga i en el marc de les eleccions aragoneses el PP guanya amb vots a la franja de Ponent i el PSOE s'imposa a la majoria de localitats. També destaca a Vila Web eleccions al Barça, la porta gran favorit contra un
Una oposició sense unitat. En Mallorca Daily Bulletin, hotels a Cuba gestionats per empreses mallorquines que han tancat a causa del bloqueig petrolier dels Estats Units.
També destaca en Mallorca Daily Bulletin la recuperació dels envasaments de Mallorca que s'alenteix però els nivells són superiors als de fa un any i també des del Mallorca Daily Bulletin avisa multes de 200 euros per oblidar-se d'activar els llums d'emergència en cas d'averies a Espanya.
Última hora en la seva edició en paper d'aquest dimarts 10 de febrer. Les companyies Balears reajusten la seva activitat a Cuba i tanquen hotels. Aquesta és el titular més destacat. I la fira en millor gust...
se refereixen a la fira Oreca. També destaquen en part forana clausurat el Teatre Municipal de Minisalem per perill d'esfondrament. Manacor haurà de canviar de solar per al nou PAC per ser una zona inundable.
i vinculen les maniobres de Penalba i Subiran amb Vila i Pastor. També fa referència a un accident d'un camió formigonera, d'un camió que elabora Formigó a l'autopista de Lluc Major. I Diario de Mallorca, també en la seva portada en paper, destaca com...
titular principal Vox preveu més de 10 diputats a Balears després de les eleccions d'Aragó una cuba de formigó talla la via fotografia d'aquest camió travocat carretera de Llum Major se dispara l'ús i tràfic de vàpers entre menors inclús de 10 anys
Melià tanca tres hotels i reubica turistes a Cuba per l'assetjament petrolier de Trump i Cort encarrega un estudi per saber si la plaça major resisteix la càrrega de la reforma prevista.
Joan Mir, molt bon dia. Bon dia. M'han fet aquest repàs. No sé per on vols començar l'anàlisi. Home, les eleccions aquestes d'Aragona, que és curiós que...
el PSOE hagi guanyat a les ciutats i en canvi en conjunt ha guanyat el PP de molt. Això vol dir que és el mateix que va passar en l'entrada de la república, que la monarquia va guanyar a les ciutats i a les... en el conjunt de la població va ser a les ciutats que van declarar les republicanes.
Com és natural perquè les ciutats sempre són més avançades, sempre són més modernes, sempre són més il·lustrades. I tot això, bé, a l'Aragó ha passat el mateix. Les ciutats més il·lustrades han votat el PSOE i les zones on el casiquisme i això predomina han votat el PP o Vox. I la reacció que hi ha que haver...
no ve immediatament d'això, però de l'ambient, d'en Rufián, de voler fer una agrupació. Tots són intents de veure que ens enfrenten a la pujada de Vox i PP.
Generalment aquests intents volen aturar la pujada de la dreta. Però no aturar la pujada de l'autoritarisme, que és el que haurien de fer. És a dir, si volen aturar la pujada de l'autoritarisme, s'han d'unir tots els demòcrates, siguin de dretes, siguin de cendres, siguin d'esquerres. Però això no preocupa. Això no preocupa. Ningú ha proposat una unió de demòcrates com...
Passa a França, per exemple, que han fet la línia vermella en l'EPEN. Però bé, també a Portugal, però posteriorment a la primera volta. És a dir, a Portugal, la primera volta cadascú ha fet el que ha pagut i a la segona volta sí que és vera que fins i tot els referents de la dreta han demanat el vot per l'esquerra davant...
És normal, això. Si tens una segona oportunitat, dona-li en els teus votants l'oportunitat de votar-te a tu. Després, quan veuen que ja no hi ha res a fer, llavors s'agrupen per... Això és en tots els països. Una segona volta també va passar a França. Nalepen va treure... va guanyar de molt la primera volta, però llavors la segona se va anar a liar
tots contra ella i va fer una devallada tremenda, va treure 150 diputats de 400 i... I a França ja hem tingut les dues versions, és a dir, la versió de la dreta demanant el vot per la esquerra i també la esquerra demanant el vot per la dreta.
O pitjor, l'esquerra votant, l'extrema esquerra votant en l'extrema dreta per tomar el centre, que també ha passat això. Sí, sí. Que són curiositats de França, això. Però això és en el Parlament, diguem-ne. En el Parlament, sí. Sí, sí. Però això a vegades... En el Parlament, en el Parlament, és en el Parlament, però...
votant en el govern, votant la continuïtat o no del president del govern. Ja, ja. No, vull dir, hi ha un trasbalsament tremendo i surten aquestes coses, per exemple, que és hora de trobar dolent de la pel·lícula, hi ha llocs on troben que el dolent de la pel·lícula
Són els autoritaris, dictadors, els feixistes i altres llocs que els dolents, les pel·lícules, etc. I sigui moderada o sigui autoritària i extrema, diguéssim. És a dir...
Per exemple, en Sánchez Cuenca, un article que jo vaig comentar fa dos mesos, demanava que la gent fos comprensiva en què el PSOE facilités la presidència, els càrrecs en el PP perquè no hagués de dependre de Vox. És més del mateix.
defensar... Aquí defensava, diguéssim, el sistema, defensava aturar l'extrema dreta, de qualque manera. Ja era més partidari, seria més partidari d'un front demòcrata en totes les lleis, perquè això, una aliança sempre és un...
sempre és precària i temporal. En canvi, un canvi de Constitució on l'extrema dreta no tingués possibilitats de fer res i els partits autoritaris, feixistes, que quedin fora de les urnes, vaja.
ara vull fer diguem-ne una breu anàlisi sobretot però per incitar que tu la facis partint de sa base o suposant, millor dit suposant que el PSOE fos d'esquerres
partim d'aquesta suposició aleshores el PSOE clar, l'estat espanyol ja hi ha pocs que queden que governen les esquerres per dir-ho d'alguna manera a partir d'aquí el PSOE que ha estat el màxim potenciador de Vox
per una qüestió purament tàctica que és llevar vots en el PP i posar-lo en un compromís a l'hora d'arribar a aliances, etcètera.
Ha fet tot el possible perquè Vox cresqués. Vox ha anat creixent fins al punt que ara ja fa impossible pràcticament majories absolutes del PP, etc. Pentura Galícia. No crec que ja hi pugui anar cap altra banda on puguin prescindir de Vox.
I a partir d'aquí comença la crida que ve el Llop, que és Vox, per part del PSOE, que jo crec que encara hi ha gent que fins i tot se'l creu, i després hi ha com un moviment, moviments tectònics a l'esquerra del PSOE que no sabem cap on aniran, és a dir, per un costat hi ha
en Rufià ni en Tardà, que duen aquesta teoria de fer una espècie de front d'esquerres. Per s'altre, de moment, ja hi ha E.H. Bildu que li ha dit que no, Esquerra Republicana que li ha dit que no, etcètera. En el mateix moment, dia 21... Que és curiós que Esquerra Republicana desautoritzin en Tardàia. En ser representant de Madrid.
i dia 21 de febrer s'anuncia que moviments humà els comuns, Esquerra Unida i Més Madrid presentaran una nova coalició ja de cara a pensar en les eleccions espanyoles. Per tant, diguem que aquí hi ha moviments. Sí, tots coincideixen amb llamentar que el PP tengui
una crossa grossa unida, que és Vox, i l'esquerra tingui 20 crosses distintes desunides i que hi poses pegues i dificultats en el PSOE, com Junts sobretot, com els mateixos de Podem...
aquesta gent que sempre li van ser per aquí no hi passarà i aquests moviments són intents d'unificar aquestes crosses perquè el PSOE s'atropi ja perquè l'única manera de guanyar és que tots els aliat del PSOE facin pinya i li facin costar com l'aliat del PP que és...
Això en Abascal i en Vox no tenen problemes i et sumen ràpidament. El que passa és que aquest càlcul genèric després s'ha de fer la tasca científica d'aplicar-los en el mapa electoral, no?,
Ho dic perquè, per exemple, per molts junts que van sumar com uns escarons i tal qual, a Àvila no trauran res. A tota aquesta castella... I en Carey Cotxa mos va explicar, perquè tu ho saps tant com jo, que...
començava a separar PNB i E.A. Escol Cartasuna em va dir que tu quedes enlloc de sumar restes quan vas aliat a un bon poble perquè aquell aquell aquell que és un desastre no el votaré mai
perquè van aliat amb aquest. És a dir, que les aliances sempre creen sumes i restes. I per això és que també el PP té se't problemes...
En Vox no se vol sommetre a donar-li poder d'una manera clara perquè sap que això li restarà credibilitat i vots i li impedirà fer la política que vol. Per exemple, a Mallorca...
els problemes de llengua és una discussió que li videix i el Pepe no voldria tenir merders que ja va trobar que m'estaven en sols camies verdes que van sortir en el carrer en la manifestació aquella i no la van repetir i el Vox cercen posar merder
amb aquest tema fent una política lingüística però quilòmetres i quilòmetres més enllà de què faria el PP
vull remarcar aquella idea que deia que una cosa és la unificació i tal i després l'altra és el mapa electoral perquè el mapa electoral només permet alegries vull dir, a partir de la tercera força és a dir, el mapa electoral de l'Espanya estricta del que són les Castelles, Extremadura, tot això sempre és dos a un
dos la formació més votada, un la segona i el tercer, quart, això ja no surten llavors aquí hi ha Bilbao Barcelona, Sevilla, València
Madrid, evidentment i no sé, Saragossa, Ventura hi ha com a molt 10 circunscripcions que mai permet un cert joc en els petits. Efectivament això també va per Vox és a dir, Vox pot tenir un percentatge molt més alt des que en el final s'hagi reflectit en els seus diputats però a mesura que augmenta aquest efecte sí
Podria arribar... Jo vaig mirar a l'Aragó i no te pensis, és quasi proporcional, la cosa. El número d'impactats és quasi proporcional en el número de vots. Sí, sí. Els petits en perden de vots. I a l'Aragó s'ha de destacar que hi havia una altra formació d'extrema dreta que és...
s'ha acabat la Fidesa o una cosa així que va tenir però va estar a 300 vots d'entrar i per tant vol dir que han todat de 7.000 o de 8.000 vots és a dir que són de 7 o de 8.000 vots que si els assumes a l'extrema que si els assumes a Vox eren un al d'or diputat més és a dir
És curiós, eh? És curiós la dada perquè per molt poc no han entrat i la qual cosa ha redondat encara en un perjudici. Si en unes altres eleccions entren passarà com a Catalunya, que Naurials va treure dos diputats per molt poc, perquè no va entrar a Barcelona, per molt poc, però ara en treurà 15 o 20. Quan passes aquest Rubicó... Xxxt!
avances i la següent fase és perer-se i aquí on hi ha un partit que n'hi ha 4 o 5 també és una tradició sobretot de l'esquerra també els personalismes extremadretes són molt forts i dins tot aquest moment que parlem crec que sí que és curiós, interessant veure com sí que hi ha dues formacions
és el banc de dretes, que sí que actuen com la dreta europea i no com la dreta cavernícola espanyola, que és el PNB i Junts. És a dir, aquí sí que hi ha el PNB
que no és modèlic amb altres qüestions en modèlic amb aquest aspecte és a dir, tenen claríssim que amb esfejir-me no hi volen tenir res que veure sí, sí, bueno, van dir claríssim que ell és igual pactar
amb el PP que amb el PSOE. Però que mentre el PP tingués la mascal d'hora, dir per la no. Això és el resum. Va ser més contundent que Junts amb això. Sí, sí, sí.
Aquestes coses. Bé, això també passa perquè són partits de centre, no són partits com centena de dreta dura, diguéssim, tenen comportaments de socialdemòcrates, moltes vegades, i això els fa que se situïn a l'antípode de l'extrema dreta.
Escolta, ara que ha dit això de partit de centre, tornant-se a mirar de cap a Mallorca, ja saps que hi ha aquest procés constituent de...
de la coalició per Mallorca, aquesta suma del PI més Som Mallorca, més, diguem-ne... Independents, etcètera. Però, però, pareix que ha fallat una de les espotes, que eren els partits
locals que ara pareix que s'estan ajuntant i que no jo ahir li vaig demanar a en Joan Serra en entrevistes si hi havia cap possibilitat i ho descartava possibilitat d'entendre's amb el pi
No, no en Valpi. O sigui, d'aquestes deu formacions liderades per esbatle de Viní Salem i ves a sobrefinançades per aquí, perquè això sempre hem de mirar... Sempre mos hem de demanar qui ho paga, això. Xerxer la fam. Sí, sí, sí. En aquest cas, a l'hora d'emplar, això qui ho paga...
I jo, això aquí ho paga. Aquí és que t'ho havien dit que no se volien entendre. No, no, hi ha hagut, s'ha presentat, me pareix que era ahir, una unió de deu, me pareix que són deu partits locals, entre els que hi ha de Solla, de Minisalem... Unió mallorquina...
Sí, vendria-se això. No, és unió mallorquina que no ha desaparegut. Ah, dius, a part. No, és un d'aquests que formen part d'aquesta coalició. I d'aquesta gent, pareix que no tenen cap interès en ajuntar-se per Mallorca i, per tant, xapen
Aquest espai, que ja de per si no dona per molt, és un espai que històricament, com a mínim, no ha donat per molt, és de centre centrat en Mallorca. I què, de vegades, o si comptes els anàlisis de Miquel País, és desbot autòctonista, d'autòcton, que hi ha de ser la primanta i a menys on repartir. Però això és un moviment...
que té un origen, almenys per mi, si la gent trobarà una explicació estrambòtica, pentura, estrbegant, per mi passen dues coses aquí, amb aquests partits, aquests partits i el pi.
El que passa és que han ensumat sang. Han vist que hi havia 20 o 25.000 vots que molt fàcilment els poden posar la mà damunt i van per ells.
i se volen repartir les restes del naufragi i n'hi ha uns altres que és el Pi i aquests altres que el que volen és salvar-se del naufragi a base d'incorporar
partidats d'aquests, de locals i més petits. I aquí està, és curiosa perquè és una batalla que se produeix a dins per mateixos uns volen enfortir-se per evitar desaparèixer i els altres diuen no, no, és que desapareixereu i jo el que vull és apoderar-me dels vostres vots. Per tant, no m'ajuntaré amb altres.
Aquesta informació que abans he donat de manera tan poc precisa, ara la puc precisar. La Federació d'Entitats Independents Municipals, les sigles de les quals surt FEIM,
s'han presentat aquest diumenge 9 de febrer i et dic o dic a la nostra audiència la llista de partits que la formen Seny i Sentit que són de Solla Llibertat Llum Major Assemblea Vecinal Independiente Partido Vecinal de Calviar Unió per Minisalem Futur Lluví Unió Independents de Muro Serenal Urbanizaciones Llum Major
Partido Regional Balear, Independents per Fornaluig, Grup Independents de Vall de Mossa, Tots per Inca i Llosa Taunida. Van deixar anar una paraula així, com allò, diu, independents que no independentistes.
per si un cas però sí, és curiós perquè a l'altre grup aquest que se volen qualitzar amb el Pi la meitat el Mainz s'havien significat a favor de la llista europea d'en Puigdemont qual cosa se'ls ha de suposar un cert independentisme en canvi aquests altres diuen no, no, això d'això no en volen saber res
És a dir, que en el final acabem el mateix, els que van a ser arrel del problema, que són els independentistes, i els que van a cercar quatre vots, que són els altres independentistes.
i de totes maneres però imagina't homeu que a sobre de tot això se presenti acció catalana de Nureals llavors serà un cacau o similar o similar que no és descartable ara mateix
de totes maneres llegint la llista aquesta dins aquesta mateixa llista ja hi veig un viatge terrorífic entre serenar l'urbanització i un major que si no vaig equivocat és enrabasco enrabasco
amb, no sé, amb gent que en principi no sonen rebasco, com el bal de Viní Salem, o el grup d'independents de Vall de Mossa, no? No s'espanten per unes diferències ideològiques, mentre a l'hora de repartir-se es poden, tot puguin fer ja grapada, llavors sigui...
Tots aquests tenen una cosa en comú, i és que estan tranquils, que són partits locals, i per tant els altres no els hi posaran els dits d'insull a que seva. Encara que siguin molt diferents, el Cudi, Horta de Llum Major, els de Solla no els hi fan por, i tot això, perquè cadascú que seva. I llavors l'única bona és sumar poder amb un diputat o dos o tres en el Parlament.
Això representant de la formació aquesta de Solle, seny i sentit, ho explicava. Clar, en altres eleccions diuen que sí, votarem a vosaltres, però les autonòmiques aquí han de votar. I ara podrem repartir també, venia a dir, podrem repartir també la papereta d'aquesta altra formació.
El que volen és afegir el por del parlamentari en el por del municipal i tenir-ho millor. I bé, ja hem vist, però per què ha passat això? Això ha passat, no és que s'hagin despertat d'això, això ve de la derrota del Pi en el Parlament,
que han deixat el Parlament buit, és un partit extraparlamentari, per tant, envies d'extinció, per tant, són 20.000 vots molt desitjables. Vaig llegir que aquesta gent, si sumes els vots que tenen a cada municipi, surten d'haver els 13.000.
afegeix afegeixes 20.000 méses que hi poden fer de gent que no els votava i ara els pot votar ja són els 30.000 m'has contestat la pregunta que t'anava a fer que era si t'apareixia la coalició per Mallorca PIM i tot això
agafaria el gruix d'aquests 30.000 o si quedarien xapats per la meitat. El que t'he dit abans serà una... Aquí han alhorat sang i veurem qui s'endú la casa. Joan Mir, gràcies, no tenim més temps. Gràcies. Bon dia a tothom. Bon dia.