No sé quant de temps fa que estic tancat, se porta ja aquí buc, i no pas pas faran. No sé quant de temps fa que estic amb tu, se porta
I jo, a ja ho, a ja ho, a ja ho.
A meva primera vista vaig quedar ben embambat Estasiat quan me vaig trobar amb tu cara a cara En aquella verbena mentre un rock'n'roll ballava No recordava el color de la teva mirada Escomenava a mi però cada vegada més m'acostava Vaig cobrar coratge, sa cosa va sortir bé I diré que llavors ballàvem
el primer fins al darrer és un plaer estar avui al teu costat ara m'he recordat de la primera basada de la primera vegada tombat plegat de pat de balla escobertor allò era amor jo sentia escalfor els altres només tenien enveja quan veien la teva dolcesa, la teva pureza una dona amb bon empenta amb bon auguri de futur un cop que no cap dins espunylla llenós d'escaramull ni de lluny la lluna li passa ombra el seu perfum enjot
em fugen ses ganes de fer bonde, ja formes part dels meus sentiments, de sa seva part més fonda, visc una realitat que més aviat per es fantasia d'un conte, per això ella me té encisat, ja fa molt d'any d'ençai he perdut escompte, i a dia d'avui encara me té enamorat. Encara no m'ho puc creure, sa sort que vaig tenir, em soni fer realitat, mira que em fa d'anys però com si fos ahir,
Encara no m'ho puc creure, la sort que vaig tenir. No som ni fer realitat, mireu que em fa d'anys però com si fos ahir. Anem pel trens, feia falta carabina, anava bé si era germana o cosina. Era seguir la disciplina, abans era pecat.
Quina és la piscina? I què em diria? Una vegada que és altres T'ho canviaria Que tendria aquesta tranquil·litat Que sempre havia desitjat Disfrutar, passejar, pur per l'aspirar
Amig de la mà que més podria ja demanar. Si tu eres l'única que me feia falta. M'era guapa que una cara em vaig goblava. Era blanca, una dona eleganta, amb bona planta.
Que m'omple d'escaut, que veu que aga, que m'a de se calta. M'estona bas, se s'eveu dons, el pal que plà rola. Se s'eveu tany que se creta, des plats, que ha de m'ocitada. De mil maneres, ma ne moràl, qui se pra demostrar, que m'estime i m'estima.
Encara no m'ho puc creure, sa sort que vas tenir. Em somni fer realitat, mira que em fa d'anys però com si fos ahir. Encara no m'ho puc creure, sa sort que vas tenir. Em somni fer realitat, mira que em fa d'anys però com si fos ahir.
Encara no m'ho puc creure, la sort que vaig tenir. Em somni fer realitat, mira que em fa d'anys però com si fos ahir. Encara no m'ho puc creure, la sort que vaig tenir. Em somni fer realitat, mira que em fa d'anys però com si fos ahir.
Botejant d'uns ulls malalts, que es bonitzen quan el sòdio es reveure. Esquivant la mirada i el que faig, que conflant-me en la patida d'aquest segle. Va com va, el jocat t'ha pres la clau, que a la nit al fred li portes una merda i ho vivies ja.
Capien portes i vacons, on diu la Constitució. Dic la 47, tens llet, tens llet. A morir sol al carrer, vivent la temps. La vida és pànic i somriu. Anem a fixar-me, a dormir fora el carrer.
Esquivar i anar fent malabars, que procuren no sortir de la vorera. Va com va, deixen drets hipotecats.
del món entre cartons, com que una constitució d'intre 47.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el Bon Dia i Bona Vida d'aquest dilluns 26 de gener del 2026. Tot d'una vós actualitzarem la informació a través dels titulars de Diari de Balears i també de Vila Web. A continuació connectarem amb en Pepperger i analitzarem...
La jornada futbolística i tot el que sorgeixi a la conversa. També a les 8.40 vos oferirem una entrevista amb en Miquel Àngel Riera, president d'Amics del Ferrocalil de les Illes Balears.
diverses qüestions relacionades amb l'actualitat i amb la fallida d'alguns serveis. També a la 9 i 20, entrevista política, en aquest cas amb en Joan Serra, ens parlarà de la nova coalició per Mallorca i d'exposicionament sobre algunes de les qüestions de l'actualitat. Tendrem
Tot està connectat en una manena duel a les 9.40 i a les 10 entrevistarem en Llorenç Valverde. A les 10 i mitja connectarem en Anita Sancho per conèixer tota l'actualitat de l'àmbit musical. Tot això i moltíssimes coses més aquí, el Bon Dia i Bona Vida dona Mediterrània, conduït per en Tomeu Martí, produït per en Maria Moreno
i que ara mateix ja ens disposem a explicar-vos l'actualitat en format de títols.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears, ara mateix com a notícia més destacada, clam per afrontar el repte demogràfic i fer nous mallorquins, el sopar de l'ESM. Una crònica del sopar que es va fer el passat divendres vespre a Petra i on hi van participar
L'actual president de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, en Jaume Sastre, l'antic president, en Joan Planes, i els dos convidats conferenciants, que eren en Vial Majoral i en Pere Antoni Pons, a un debat ben interessant que es va anar produint.
Més qüestions que informa Diari de Balears. Una botiga de Port Topí comercialitza camisetes amb l'escut franquista. Militants ultradreta es concentren a cort per insultar Pedro Sánchez. OCB, Gop i Editorial Moll faran un acte d'homenatge a Francesc Moll i Marquès a la trapa.
Manacó proposen que l'actual plaça de Joan Marc adotti el nom de plaça d'Antònia Matabal. Més per Marratxí exigeix responsabilitats del govern del PP. Vox davant la contractació ha dit Marratxí 21.
L'Ajuntament d'Esportles evacua la zona residencial d'Esverger pel risc de nous despreniments. Les platges de Calvià nominades en els premis de la revista Viatges Nacional Geogràfic i el Port d'Andraig celebra les seves tradicionals beneïdes en honor de Sant Antoni. En l'àmbit internacional, milers de persones en manifesten a Minneapolis en una altra jornada de protesta contra les actuacions de l'IC.
i, tornant a Mallorca, més de 20 propostes es presenten al concurs d'idees per al nou teatre recreatiu Cascoix de Llum Major, denuncien que el govern manté tancada les sales de parts de l'Hospital de Manacó per la mala gestió del personal, Víctor Villatoro relegit president del sindicat Ampe, i el govern reconeix la tasca de voluntaris de protecció civil amb la celebració...
de la seva diada. Totes aquestes informacions i moltíssimes més, diari de Balears, de Balears.cat, on anem ara a Vila Web. Allà hi trobam de nou una fotografia, en aquest cas, d'una estació de tren buida,
i ara mateix el titular principal diu Caos i confusió a Rodelia Adif torna a dir que ha solucionat la incidència però al moment recomana el teletreball fan una espècie de seguiment minut a minut d'aquesta nova crisi, enèsima crisi
del servei de rodalies de trens. Per altre costat, des de Vila Web mos ofereixen una anàlisi titulada el TC, el Tribunal Constitucional mantendrà l'ordre d'atenció de Puigdemont, s'acaba el joc i s'enallunya el retorn. Informació del Kurdistan, en Kobane s'apaga sobte la neu i el setja, una ciutat que el món va decidir abandonar.
És una crònica d'en Amina Hussein i era un home bo. Minyanèpolis recorda Àlex Preti, l'infermer assassinat per agents de l'IC. Finalment, una anàlisi d'en Xavier Montañà. L'imperi de la intel·ligència artificial i el domini del món. Aquesta és la crònica d'en Xavier Montañà.
que ofereix enviar la web on anem ara a Diari de Balears per trobar la secció d'opinió, una secció d'opinió que ve també amb novetats en els articles d'opinió. Per exemple,
Trobam ara mateix destacats el d'en Rafael Borràs, Fitur 2026, nou impuls a la turistificació. Joan Lledonet, de Capellans, àrabs i catalans. Miguel Ripoll, cap on anem. En Joan Vicenç Lillo, la puta Emili. I Nelila Tomàs, la indignitat.
d'un personatge. Aquests són, a hores d'ara, els articles d'opinió que ofereix Diari de Balears. M'anarà a escoltar quina és la predicció del temps que mos fa en Tomeu Mateu Canals. Bon dia. Després d'un cap de setmana molt molt meteorològicament, amb un poc de tot, que de bruix, neu, aigua, veiem també estones de sol,
Iniciant una setmana que també seguirà més al manco igual que la passada, molt variable. Totes maneres, avui esperem un dia més tranquil. El vent d'aquesta passada nit ha girat el manco una mica, seguirà fent vent, però almenys moderat, i tindrem estones de sol, sempre en diu un preïns, alt, algun de baix, i segurament de cada vespre podríem tenir alguna petita per si hagués de ser poca cosa.
Ja serà demà i sobretot entre diverses dimecres quan una altra perturbació molt similar a la que va passar entre dissabte i diumenge mos afectarà.
Sempre és joc, és joc, d'eses coses que passen a prop. La sa vici d'escorral, sa vida és una destral, una fruita de temporada. Pega't sol en es clotell, es predir ja s'ha fet vell i li canvia sa cara.
I ella sempre està lluny del joc. Sempre és lloc, és lloc de les coses que passen a prop. Mai damunt la bicicleta, la vida és una xapeta, de marcar por de les rails.
I ella sempre està, està jugant de joc. Sempre és joc, és joc, d'aquestes coses que passen a prop. A prop, com una tintorera, a prop de la costera, a prop, on tot ets les dents.
A prop! A prop! A prop! A prop!
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Som el Bon Dia i Bona Vida, dona Mediterrània. D'aquest dilluns 26 de gener del 2026 és el moment de conversar amb en Pep Vergé. Amb ell, sobretot, volem analitzar la jornada futbolística. Pep Vergé, molt bon dia. Molt bon dia. Abans, però, d'entrar en matèria esportiva, com va anar a futur? Bé, la veritat és que un any més, no? Et se fira...
més important que se fa a Espanya, és un punt de trobada de tot el sector turístic i bé, les perspectives per la temporada d'aquí ve són bones i hi ha algun petit sotrac en el camí que és el mercat alemany que encara no se sap exactament
com reaccionarà de moment està més o menys com l'any passat tot i que va començar molt fort i ha anat baixant i ja s'incertes un poc de saber com acabarà el mercat el mercat alemany quant se tindran més dades sobre això?
Bé, ha d'anar passat des temps i s'ha de veure si finalment les reserves de darrera hora tenen importància i no en tenen moltes, si van a més o si van a manco. En tot cas, Tomeu, sembla que la temporada que ve serà bona i que la Baleat se comercialitzarà a bon preu, a més. La qual cosa...
ja és dubte quasi etern de saber si és una bona o una mala notícia. Sí, sí, sí. I duim tota la vida apostant per la desestacionalització i ara que no ens diuen que la temporada comença al març i que és bo, això.
Bé, clar, si s'hi va, si s'hi rebaixa una mica o bastant, s'hi càrrega, s'hi got sobretot, i també de juliol, bé, en principi pareix que millor, no?, que s'hi compensi. Però si l'idea del sector turístic és tenir pla juliol i agosta, evidentment, si pot ser de juny a setembre tenir pla,
I després començar a fer feina als mars. Sí, sí. No és que els gols també venguin molts bancos. No. És això, el que ells volen. Ja, ja, ja. Sí, sí. Sí que és vera que té una certa lògica a pensar que qualsevol tipus d'economia, sigui d'allà on sigui, també la mallorquina i també la de Balears, evidentment, el millor és que funcioni tots els mesos l'any. Clar.
Això és lo lògic. Clar, que pogués estar més repartit i tal. I perquè aquesta cosa, aquesta teoria que pintura s'agost serà tan insofrible que davallarà molt, s'anarà parlant d'això o no? Sí, això és una qüestió que està damunt la taula.
És una qüestió de què està damunt sa taula, com està damunt sa taula el fet que les platges, o algunes platges, puguin anar perdent a nena i per tant desaparèixer. La qual cosa, si tu no tens plaia, tindràs un problema, segons quines zones. Però, men, és una qüestió que sí, que preocupa, que està damunt sa taula, però que no ho veuen com un problema d'avui per demà. Ja, ja.
És a dir, ningú se pot imaginar que aquest mes d'agost fai tanta calor que vengui mena el gent per ser que veurà de cafar. Clar, clar, clar. Que per aventura arribarà a passar. I sí, hi pot ser. Ara, no se gent no ho veu com un problema imminent en això, no? Passàvem al futbol. No sé si és millor o pitjor que...
S'última hora, el títol de la crònica de Miquel Samora, això és una tortura, o sigui, que he imaginat. Però, mira, parlant de títols, parlarem d'esteu, perquè abans d'obrir el diari, jo pensava, el titular que li posaria serà Passaran pena, en guanya dir Passaran pena. I veig que tu l'has titulat Passar pena.
Sí, no tant en seu sentit de passar pena per baixar o no, sinó en el sentit que ja estic passant pena, no? Aquesta setmana m'ha passat una cosa molt curiosa i és que vaig començar divendres a passar pena i vaig acabar, diu, monja vespre també passant pena. Per què? Perquè hi ha altres partits, perquè el Mallorca juga a molts camps i perquè...
Tinc tan poca confiança en el Mallorca que m'he de fixar en el que passa a altres indrets. Si no recordo malament, divendres vaig començar a passar amb pena pel Llevant-Elx, que l'Elx va avançar en el marcador 0-1 i que el Llevant va acabar de donar la volta al marcador passat el minut 95. Al final va guanyar el Llevant 3-2. No podia anar pitjor. L'Ossassuna dissabte també va guanyar 1-3 en el darrer minut d'Invallecas.
I el Valenci espanyol, mira, costa dir-ho, però em semblava que... Bueno, jo m'anava bé que l'Espanyol guiés el Valenci, mentre si el Valenci quedava per allà endarrere. Jo també el Valenci, amb un penal més que rigorós, va que et girar en Mercadona els darrers minuts. I ahir vespre, era les 11 del vespre, o les 11 del quart, i estava pendent del mòbil a veure-me la Besbetis com acabava. Sempre és un mal senyal, eh? Quan t'estàs pendent dels altres...
Efectivament, i això anava a dir, no? I avui, per favor, hem de passar una mica més de pena amb el Girona Getafe al nou desvespre. Tots del Girona. Tots del Girona. I, no, clar, tot això en els finals tu passes pena perquè no confies en les possibilitats del teu equip. Sí, sí, sí. I jo passo pena perquè vull que el rival del Mallorca perdin a veure si d'aquesta manera poden salvar alguna cosa, però clar...
és que la situació és molt delicada pensar que avui el Mallorca pot quedar en una situació molt compromesa de fet, si no vaig malament por i quedava fins i tot en descens ara mateix està el quart per sa cola i efectivament si el Getafe empatàs a la Girona bastaria un empat i se posaria en 22 punts un més que el Mallorca terrorífic, terrorífic
Clar, i la setmana que ve el Mallorca juga dilluns rep el Sevilla. Sí, sí, exacte. Però un Sevilla que tampoc li sobra res. Sí, sí. Per tant, la situació és molt, molt complicada. Molt complicada. Molt complicada. I no sabeu la sortida. Té de dir que Mallorca, l'edit de Bilbao, que no ho vam comentar,
Sí. Vaig a s'estàdio, després de... Ah. Diria que després d'Ains, eh? Sí. I... M'agrada com a magra, s'ambient, etc. Recorque ell, de Fatges. Sí. Hi ha un ambient que està bé, eh? Sí. Bé, amb l'ambient. A més on ja fa riure, també, eh? Sí, sí, sí. Ara, si tu recordes aquell partit i dius... Tampoc has adduit la sensació...
d'alegria de dir, ha guanyat a l'Atlètic Club. Sí, sí. Mallorca ha guanyat a l'Atlètic Club. Va ser el balanç seriós de lo que vas espartit. Sí. Va ser millor a l'Atlètic Club. És el penal aquell segon, diguem. Sí. Clar, jo pensava que estaven revisant qualque cosa a l'àrea del Mallorca, perquè feia cinc minuts que...
Per això t'he dit que en el final la sensació que en Mallorca no són bones ni tan sols quan guanya. Ja, ja, ja. No són bones ni tan sols quan guanya. Ara, què passarà? Jo què sé, i l'entrenador ja també comença a fer coses...
Sí, sí. No hi ha cap entrenador que va hi en contra seva, però a vegades, quan no troben solucions, van provant cosetes, no? I ara, per exemple, en Jan Virgili, ahir va ser... Reserva, sí, sí. Sí, suplent. Ah, ho ha sigut a la banqueta. No entenc per què... Però amb molta diferència, a més a més. Bé, idò suplent. Sí, sí. No ho vaig entendre, no ho vaig entendre, la veritat. En Pablo Torre, ja... També.
Però sempre ara ja. Sempre. Sempre et suplentes un suplent més. I quan teòricament era un home cridat a menjar un poc el joc del Mallorca i a distribuir el joc junt amb en Sergi Darder. Vull dir que en el final la situació és molt complicada. I a més...
Cada setmana el millor futbolista de Mallorca és esporter. Ah, mira, just ara... Just ara anava a destacar que va a l'Etic de Madrid 3, Mallorca 0, i el millor jugador és en Leo Román. Sí, hi ha molta diferència, a més. Sí. Tanta sort, perquè si no...
Molt dolents, molt dolents. En Moriqui en Guany fa gols bastant dur, bastant, no? Està inspirat. Sí, però, per exemple, ahir, no ho sé, va, una rematada, molt poca cosa. Molt poca cosa.
Molt poques coses, jo... Totes maneres, perd dins el camp de l'ètic de Madrid, pot estar dins... És a dir, ara que m'hi fas pensar, quasi, quasi...
veig pitjor símptoma es partir contra el Bilbao a casa que mira que el guany és com el que es pot perdre i que sobretot demostres una fragilitat defensiva que no sé, és que no té lògica no? a mi me va fer la sensació que cada vegada que el Bilbao encara s'aportaria la bancarà i després mira
dues varen entrar i una o dues no varen entrar perquè no sé, no sé, porter o pel que sigui. En fi, i dos penes, clar. Bé, ja ho veurem, passar pena, com dius, eh? Bé, la resta de jornada de primera divisió no hi ha res a destacar, no? Bars i Madrid juguen la seva lliga...
Sí, Barça s'ha resultat més lògics per tot, no? De totes formes, si s'hauria de destacar qualque cosa és que van guanyar bona part dels equips que estan en sa lluita per no baixar, no? L'Oriano, evidentment, va perdre amb el Barça, però el Levant va guanyar 3-2 a l'Elx. Sí, sí. El Rayo Vallecano també va perdre, però clar, el Rayo Vallecano va perdre amb Bossa Suna. Mhm, mhm.
Vull dir, el València, que era allà baix, a baix, a baix, a baix, i va guanyar l'Espanyol. Vull dir que, en el final, els resultats són un poc la Real Sociedat, que fa no res estava per baixar, crec que han cadenat 3 victòries consecutives. Vull dir que, bé, que no són... Els equip de baix s'estan espavilant, tothom vol sumar, i tothom, de fet, va sumar en punts.
Ah, per cert, te volia demanar per Mercat d'hivern del Mallorca, se m'ha oblidat. Com anirà això? Bé, ja hi ha un fitxatge. Saps rar més? Saps si se fitxarà qualsevol més? No, la veritat és que no hi té moltes esperances per aquest Mercat d'hivern. No. No, crec que no hi ha ni moltes ganes de...
de fitxar, no? Ni molt on triar, tampoc, segurament. Que no saben molt què és el que fa falta. Clar, clar. Perquè fan falta tantes coses, no? Que qualsevol cosa serà benvinguda, però clar, ha de millorar el que ha. El Mallorca, si me dius que necessita central, sí. Un central contundent. Sí, però a més de central, és a dir, un extrem, doncs també aniria bé tenir un altre extrem a una banda, en Jan Virgi, i a l'altre un...
Clar, després de Mallorca, com ahir, juga sense extrems. Tenir un company a l'atac per morir aquí també estaria bé, perquè en Mateo Josep aporta el que aporta, que és poquet. Per tant, vull dir que en el final, si el Mallorca seguís de reforçar totes les posicions que realment un necessita, n'hauria de fixar 7 o 8, quasi quasi. Sí, sí. És difícil, és difícil.
Feim una vegada també la segona ref. Bé, el poble era impressionant, no? Sí, a més va guanyar dissabte en el Barça B, i per tant va reformar el seu lideratge, no? I res, hi ha tres punts, hi ha l'Àtip Balears que va guanyar sense problemes en el torrent, que és l'escola de la categoria.
Però, bueno, el Saltat i Balears va guanyar amb facilitat en el Torrent, és lo normal, però fa no res hi va anar precisament a l'Unió Esportiva Poblera a Torrent i no va ser cap a part de Gonya. Va empatar, oi? Sí, sí, sí. Per tant, no hem de llevar mèrit a sa trajectòria de Saltat i Balears i, evidentment, de l'Unió Esportiva Poblera, que està líder i amb tres punts d'avantatge amb el Saltat i Balears. És
La veritat és que la campanya és històrica. Sí. Històrica, però. Sí, sí. Ara veurem si no fa... si no fa figa. Sí, sí. Aleshores, la veritat. Sí, però fa molt... hi ha moltes setmanes que se'm parla que farà figa, farà figa, farà figa, però no ho fa. Bé, bé, bé, no, no. I està bé, no? Tampoc és que ho desitja, però... però si història m'ho diu, que farà figa.
Bé, veurem, eh? Sí, sí, pot ser, pot ser. De totes formes, és que si fan filles són l'endrat i el porreres que estan en zona de descens, no? I que... Suposo que fan el que paren, però bé. Sí, però no basta. No basta. No basta, no basta.
Però bé, i la veritat és que si en pujàs un directe a Primera Federació i un altre jugàs el playoff i tingués un pot de sort, estaria bé també. Estaria bastant bé, seria un bon. Sí, sí, sí. I que a la Unió Esportiva Poblenen es final és un equip de Mallorquins. Sí, sí, sí. La qual demostra posen valor els futbolistes d'aquí també. I tant, i tant. I un entrenador d'aquí que sap com va ser cosa.
Sí, sí, té molt de mèrit, té molt de mèrit. La veritat és que sí. Bé, ja som fora de temps, però te volia demanar si havies conegut en Treble, el cavall aquest que ha mort.
Sí, no he tingut, no vaig tenir... No. ...es ple, no, no. Però, bueno... A uns anys havies seguint moltes... Sí, sí, sí, a l'època del diari de Balears en paper, fèiem un suplement de trot cada divendres que s'ha de trop balear. Sí, sí. I en aquella època sí que seguia, parlant de l'actualitat del món dels trots. I les coses com són, i m'agradava ben molt, i anava, era assídua, si
hipòdrom, són pardo no sé si és que és un nom molt típic però em sonava a mi el nom de treble però vaja que potser no per aquesta perquè no en tinc ni idea això de treble és un poc com a Bobby exacte, ja m'ho apareixia n'hi devia fer uns quants Pep Verger, moltíssimes gràcies continuarem en contacte i a veure si no passant tanta pena
Bé, Silbera. Una ferrada forta. Gràcies. Bon dia. Bon dia. Gràcies. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. I al Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània, hem de parlar de ferrocarrils, per això, de trens. Per això, ens hem connectat ja amb en Miquel Àngel Riera, que és el president dels amics del ferrocarril de la Zillera i Bavallàs. Miquel Àngel, molt bon dia.
Bé, justament, tot i que el ferrocarril, el tren sol ser un mitjà de transport segur, vivim moments tràgics, no?
Sí, sense cap dubte. El Ferro Carril està de totalitat en aquests moments, com fa 10 anys també va estar per un desgraciat accident a Galícia, per unes situacions que s'estan investigant i que segurament donaran una resposta clarament de tipus tècnic, però per damunt de tot no hem d'oblidar
que segueix sent estadísticament el bitjà més segur, més tranquil, més sostenible de transport de persones. Ara bé, de tant en tant, Satsà no els dona aquesta estadística i fa que aquestes situacions s'adonin i, per tant, seguim expressant el nostre condol a les familiars que han patit aquesta pèrdua tan irreparable.
També te volíem demanar quina opinió te mereix totes caos que sabiu ara mateix a Catalunya amb això, suspensions contínues de serveis, en fi, totes caos que sabiu ara mateix. Sí, per si l'informació que tenim és dir que les caos no venen mai tot a sobre.
diuen que en un moment terminat l'aigua surt d'això. Per tant, la realitat és que el tema de rodalies a Catalunya hauria de ser una transferència realitzada des de fa molts d'anys
I per la informació que tenim, que també és el cas, sí que és una realitat que el tren, per ser el cas, el ferrocarril, necessita darrere una infraestructura molt important de manteniment, de control, de revisions, i això es fa en dobbers. I per és que, com ja van dir nosaltres com a associació fa molts anys, per és que l'AVE és el fill del món i s'han anat molts, molts, molts dobbers
cap a una nave i el detriment no només de les rodalies de Catalunya sinó també de moltes línies de tipus secundari que van ser tancades i estan tancades o s'estan donant sota uns llivells de qualitat que no és que toque, no és que toque. El tren, el ferrocarril ha de ser per tots, no només per les quatre línies que en el mirall d'alta velocitat tenim.
Espanya, seguit dels dos altres primers països del món amb AVE, no té una excessió sentida. Mira, Europa, que és un exemple per nosaltres de mobilitat ferroviària, i sabe, té unes restriccions bastant importants, bastant importants.
També t'hem contactat, Miguel Àngel, sobretot perquè aquest dimecres, dia 28, a les 10.30 h, a Can Olé, en el carrer del Modena número 4, pronunciaràs una conferència titulada «L'estat actual del patrimoni ferroviari a les antigues línies del ferrocarril de Mallorca».
Miquel Àngel, sense tampoc fer gaires avanços d'allò que ens comptaràs a la conferència, perquè ho hem de fer venir-hi, explica-nos per què se fa aquesta conferència ara i quines són les línies generals, les línies mestres d'aquesta conferència.
Sí, és conegut que estem a punt d'acabar l'aniversari dels 150 anys de s'ha posat en marxa del Roc Carrer de Palmaín, que va ser el 1875 i, per tant, el 2025 ha començat un sèrie d'utilitats
Arca, com a entitat capdavantera en la lluita per el patrimoni, per defensar, mantenir i conservar aquesta casa a Mallorca, va proposar dins el marc d'aquests 150 anys fer una conferència i em va demanar si jo la podia fer. Jo, òbviament, també som membre d'Arca, des de fa molts anys, s'ha encantat. De què xerrarem? De què explicarem? En principi serà una conferència molt visual, jo.
Les paraules entren però les imatges queden. Per tant, hi haurà bastantes imatges d'aquestes línies que avui ja no les tenim. Quines són i, per tant, quines són les que explicarem amb bastant detall.
Primer, per l'ordre d'antiguedat, la línia de Leró, la línia de Consell i Leró. Després farem un ramal que sortia de Santa Maria i l'Ibava Fodenich, passant per Sant Eugent i Pots Reres, etc. I finalment farem la gran línia de Sant Añí, de Palma, Arenal, Llum Major, Campos, la línia de Sant Añí.
Ara bé, tampoc oblidarem la línia d'esport de Palma, és una línia que és molt coneguda o molt interessant pel tema més famós del túnel, que és on està d'actualitat, però nosaltres explicarem en detall aquesta línia perquè es va fer, diguem, per...
per damunt, per els carrers de Palma, i l'any 31 se va decidir fer el túnel i soterrar un túnel, dient que als anys 60 ja va quedar obsolet les necessitats que tenien d'aquí a un moment el transport de mercaderies i, per tant, alguns se li han donat uns altres recursos. Hi haurà molta fotografia, hi haurà molta imatge, en principi estem sempre cercant imatges, el més inètil que sigui, i sense cap dubte serà una conferència interessant.
I de fet, ens dona a pensar que fa dècades hi havia un servei ferroviari com a mínim més extens que es crea ara, no?
Sí, és a dir, el ferrocarril, com ha dit molt bé el seu llibre Nicolau Canelles, va ser la via de progrés a la nostra terra. És a dir, és veritat que van arribar a tenir al seu moment, als anys 30, una xarxa ferroviària puntera i, a més, pràcticament, per estadística, una de les més importants captamenteres de tota Europa.
Per què? Perquè en aquell moment Mallorca, des de la creació del ferrocarril, és una indústria agrícola, és una indústria alimentària, però que a poc a poc se va tornant una indústria de manufactura, una autèntica indústria. I les mercaderies, tant les que arribaven en base de matèries primeres com les que sortien elaborades, necessitàvem un transport. No només els pobles, però després l'objectiu sempre va ser l'export de Palma, per això se va muntar el tren, però després dur
i d'ençà de baixar i escapa de fora tota la riquesa industrial que vàrem tenir i que a finals dels 50 es va començar a desfer, a malfer perquè va començar el turisme. Es va començar per la història del turisme que a poc a poc ha anat trencant i acabant amb tot tipus d'indústria que teníem a la nostra terra. Per tant, la xarxa ferroviària no va arribar encara en draig però pràcticament havíem cobrat d'una manera...
de forma terrenyina bastant important tot el nostre territori i sobretot un gran intercanvi de mercaderies. Falunic no s'entén el transport vinícola, el poble no s'entén el seu transport de cacauets i de patates sense aquest ferrocarril que va donar molta potència i molta riquesa. No oblidem que en aquell moment, els anys 70, la primera empresa en quant a nombre de treballadors i potència industrial era el ferrocarril de Mallorca.
Déu-n'hi-do. Conferència a l'estat actual del patrimoni ferroviari a les antigues línies del Ferrocarril de Mallorca. M'ho dius que serà una conferència a banda de, evidentment, parlada, sobretot també molt gràfica, amb molta imatge, no?
Sí, jo ho tinc. Nosaltres vam tenir l'experiència el 2017 de fer el centenari de salida a Santanyí per anar a poble a poble i fem una presentació amb bastant imatge. I crec que això és el que actualment la gent necessita. No només per...
per l'interès que pugui tenir, sinó perquè pràcticament estan sortits, surten imatges antigues de fons i nosaltres els recoïm i els demostrem perquè aquesta Mallorca, òbviament no sé què tenim ara, però era un exemple de fortalesa
en quant a la indústria, les penobres, la qualitat, l'inventiva dels enginyers, dels tècnics, dels constructors per fer unes obres en sentit de...
per durabilitat en el temps. És a dir, la gran pena que sempre teníem amb molt de temes és el que s'ha perdut i sobretot el que era la gran estació de Palma que anava, òbviament, després d'Espanya fins a la cadena del pont d'estreny no s'hagués molt entengut
amb els seus usos ferroviaris i, en tot cas, amb els seus usos museïstis. El gran museu de transport, no només d'estreny, s'hagués pogut fer amb dins els edificis que s'han de blocar per fer un parc, que, òbviament, és necessari, però hauria pogut cohabitar perfectament aquest museu industrial, aquest museu del transport a les antigues estacions de Sena Palma, amb un parc i un espai d'això, un espai d'això,
Miguel Ángel ara mateix des de l'associació de mitjans Ferrocarril quina seria l'aposta més urgent que hauria de fer Mallorca per anar per recuperar aquesta comunicació via Ferrocarril?
Nosaltres fa molts anys, i em va fer uns estudis temps que va fer la pròpia Servei Ferroviari de Mallorca, de pensar amb l'idea del redol o del cercle. Nosaltres voldríem que aquest projecte que està en marxa i que pensàvem que se farà sempre que tinguem...
de l'Estat, perquè no hem d'oblidar que els trens d'ha de pagar a l'Estat, l'han de pagar a tots els nostres impostos, no només com estem pagant els impostos, els impostos perquè es faci sàpiga, però nosaltres pensàvem que l'edit major ha de continuar per a Campos, ha de baixar fins a on anava sempre, que era Sant Añí, però d'allà, a sa valentia, és des de Sant Añí recuperar fol·lics i arribar a Manacó. Tancar d'aquesta manera un circuit
on podrien tenir permanentment trens, Línia, Palma, Inca, Manacor, Tladení, Setzalin, Escampo i un major, etcètera, que anirien, entre comotes dirien, durant pautes,
i on les persones que visquessin a pobles que no tinguessin estren, tenien sistemes de... Hi ha un poble de pobles de buses llençadores, buses que només van a l'estació d'estren, no van a Palma. Un poble res va a l'estació que li toca, no se'n va a Palma. I a partir d'aquí podríem aconseguir...
uns horaris de trens molt interessants, molt freqüents, que farien que la gent no tingués excessius problemes en anar amb la favora. Sot la solució estratègica, diríem, que ja està apuntada fa molts anys, i que, obviamente, t'arribem a arribar per l'artoc. A partir d'aquí, dins d'aquest cèdic, s'obrin dues puntes, que és la punta de cada ratjada, per al Manacó, a cada ratjada, i la continuïtat de la poble fins al Culi.
Sense descartar, diríem un palme Calvià-Andrach o palme zona turística de Calvià-Andrach, que seria la darrera. És a dir, aquest espècie de rodó que faria voltes als trens connectats amb aquestes puntes, seria una solució que ja hauríem d'estar més en marxa de lo que estem.
Miquel Àngel perquè va pràcticament però veiem ara un titular a l'última hora que diu els maquinistes del servei ferroviari de Mallorca denuncien problemes de visibilitat en els trens vos consta que hi ha problemes en el servei de trens del servei ferroviari de Mallorca?
Jo no diria tant problemes sinó situacions que s'han d'anar treballant. La realitat és la següent.
és a dir, Salve Ferroveres de Mallorca és una empresa pública, és una empresa dedicada amb l'exclusió per el transport de passatgers a Palma i està durant molts anys dimensionada per una quantitat de passatgers determinades 3-4 milions 3-4 milions de viatgers estem superant 11-12 milions anuals és a dir, això ha fet que hem engreixat d'una manera extraordinària
I les administracions no són àgils, no són ràpides en la seva contratació, en els seus procediments d'anar ampliant més vagons, més cotxos, més automotors, més unitats de transport. I això és el que ens hem trobat. No només això, sinó la realitat que tal vegada els espais on es fan manteniment estan quedant petits i hauríem de fer un manteniment més de 10 anys de veure on donen realment els grans
diríem cotxeres dels perrocarrils, fan que tinguem deficències que, en principi, no han d'afectar la seguretat de les persones, però que sí que arriben a impedir aquest òptim, que estem segurs que els millors perrocarrils, els serveis ferrodiaris i els mateixos usuaris volen per als nostres serveis.
Són situacions que provoquen un creixement tan important com és d'ara i, sobretot, el coneixement que per part de les persones és interessant, el tren sí que funciona, el tren sí que va, però, obviamente, el tren que tenim no és el que volem, el tren que tenim arribarà és el que vulguem
Encara li queden un o dos anys, sobretot, perquè procediments, diríem, administratius d'ampliació, no només de personal, sinó també d'equips tècnics, d'instal·lacions, de millora en el manteniment. Sempre, a nivell de seguretat, pensant que a nivell d'eficiència encara no hi arribàvem.
Miquel Àngel, m'apareix que podem acabar convidant a la nostra audiència que venguin a aquesta conferència que s'attitula L'estat actual del patrimoni ferroviari a les antigues línies del ferrocarril de Mallorca.
que se farà dimecres, aquest dimecres que hi ve, dia 28, a partir de les 18.30 hores a Can Oldeó, en el carrer de la Modell número 4, aquí de vora Can Olcové també. Miquel Àngel, que vagi molt bé.
Molt bé, i moltes gràcies per trucar i la vostra disposició per sempre, sempre xerrar de trens. I tant que sí. Moltíssimes gràcies, Miquel Àngel. Molt bé, moltes gràcies. Adéu. Adéu. Moltíssimes gràcies a en Miquel Àngel d'aquesta conferència dimecres que ve a les 10 i 30 hores a Can Òlio sobre el patrimoni de Ferroviari de Mallorca amb aquesta...
idea que aquesta conferència anar acompanyada de moltíssimes imatges que suposam que seran ben, ben, ben interessants. Anem a fer un repàs a l'actualitat a través dels titulars de diversos mitjans.
A bon dia i bona vida, dona mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I el diari de Balears enceta la seva portada amb clam per afrontar el repte demogràfic i fer nous mallorquins al sopar de l'ASM, una crònica d'aquest sopar multitudinari que hi va a Petra i que varen protagonitzar en Pere Antoni Pons i en Vial Oliver Majoral,
conjuntament també amb el president actual de l'Assemblea, en Jaume Sastre, i el president Sortint, en Joan Planes. També informa a Diari de Balears que militants ultradretes concentren acord per insultar Pedro Sánchez, una vintena de militants...
entre els quals hi havia alguna gent d'aquest grup violent que se diuen Núcleo Nacional. També destacam que una botiga de Port Topi comercialitza camisetes en l'escut franquista.
que a Manacó proposen que l'actual plaça de Joan Marc adopti el nom de plaça d'Antònia Matabales Proens, que a Marratxí, més per Marratxí, exigeix responsabilitats del govern de PPVox davant la contractació a l'empresa Marratxí 21,
L'Ajuntament d'Esportles evacua la zona residencial d'Arbergé per risc de nous despreniments. Les platges de Calvià nominades en els premis de la revista Viatge Nacional Geogràfic. El Port d'Andraig celebra les seves tradicionals beneïdes en honor de Sant Antoni i més de 20 propostes
Es presenta en el concurs d'idees per al nou teatre recreatiu Cascoix de Lluc Major. També destacam un comunicat del Partit Poble Lliure que diu Rodalies és l'exemple de la política de menys teniment i tracte colonial.
de l'Estat vers el nostre país i el Consell de Mallorca obre el termini d'ajuts per a projectes de participació ciutadana. També vull destacar que l'Obre Cultural Balear, el GOP i l'editorial Moll faran un acte d'homenatge a Francesc Moll Marquès. Se farà a la trapa dia 1 de febrer a les 12 hores.
M'han anat ara a Vila Web, que continua informant el minut sobre el caos i confusió al servei de Rodalia. Renfe diu que no pot garantir que la incidència no es repeteixi una tercera vegada. I és que hi ha hagut dues incidències seguides que han fet que no se pogués complir la paraula que havia donat el govern de la Generalitat
del PSC, que avui sí que hi hauria servei de trens. Ha estat un autèntic dergavell, un autèntic desastre. El Tribunal Constitucional mantindrà l'ordre de detenció de Puigdemont. S'acaba el joc i se n'allunya el retorn.
i també una crònica d'en Amina Hossein que diu Kobane s'apaga sota la neu i el setge, una ciutat que el món va decidir abandonar. Vos anunciant que demà parlarem de la realitat del Kurdistan amb una persona...
que la coneix de molt a prop. Finalment, vor destacar una anàlisi d'en Xavier Montaña titulat L'imperi de la intel·ligència artificial i el domini del món.
Això a Vila Web. Bonanà Maranes, Mallorca Daily Bulletin, titular principal. Els advocats espanyols han de tenir molta feina per fer, diu un jutge alemany que dictamina sobre una disputa immobiliària a Mallorca. És xoc entre la mentalitat alemanya i el funcionament de la burocràcia espanyola colonial a Mallorca.
La policia de Palma se sent profundament enganyada per l'Ajuntament. Destaca també Mallorca Daily Bulletin, que també informa que Five Guys obrirà els seus dos primers restaurants a Mallorca aquesta primavera.
Aquests són els principals titulars de Majorca Daily Bulletin. Ara vos oferim els titulars de l'edició en paper d'última hora, que destaca com a primer titular, ja vos el comentàvem ara quan fèiem l'entrevista amb Miquel Àngel Riera,
Els maquinistes de SFM, és a dir, de Servei Ferroviari de Mallorca, denuncien problemes de visibilitat en els trens. La fotografia principal és per un Mallorca sense ànima, on sabou jugadors del Mallorca desesperats després d'encaixar un gol. 3-0 varen perda contra l'Atlètic de Madrid. La segona fotografia és per el correfoc,
que escalfa palma, diu el titular, dimonis i bèsties de foc omplen el centre de ciutat. Més qüestions, l'Estat inverteix 287 milions en 69 projectes turístics a les illes.
Una eina d'intel·ligència artificial detectarà abocadors il·legals a les Balears i una entrevista d'en Rodrigo Taramona, expert en tecnologia, que diu «Internet de les pantalles està mort».
anirem a un fusionat amb la realitat aquesta és la predicció que fa aquesta especialista en tecnologia per tancar un titular que diu els pagesos inicien avui protestes per un acord de la Unió Europea amb Mercosur m'anem ara a veure els titulars del diari de Mallorca
també, com sempre, consulta amb la seva portada en paper, i el titular principal diu «El govern intenta augmentar fins a un 40% l'impost de plusvàlua de l'habitatge. La fotografia principal, la més grossa, correfoc infernal, i una segona fotografia, el Mallorca en caiguda lliure».
Un altre titular diu que Calvià tanca la conversió de l'edifici de l'antic casino en un hotel de luxe. SWAT, el satèl·lit que descobreix el paper de la mà i els seus moviments en el clima global,
i l'Ina Santpol i Sílvia Arbona, valentes dones de solla, amb vot telemàtic. Aquests són, idò, les títoles que ara mateix marquen l'actualitat a nivell, sobretot a nivell local.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
I és un bon moment ara per recordar-vos que Ona Mediterrània forma part d'un projecte més global Mitjans Mallorquins, un projecte que inclou també Diari de Balears, inclou la revista cultural Ploma, també la plataforma audiovisual Vida.
i també la revista en paper, l'Estel. Tots aquests mitjans, mitjans mallorquins, són mitjans al servei de la societat civil mallorquina, no són corretges de transmissió de cap partit polític, ni de cap institució, ni de cap màfia, evidentment,
i, per tant, necessiten el suport i el compromís de la ciutadania. Igual com els altres mitjans se mantenen a través de qui serveixen, nosaltres necessitem també mantenir-nos a través de la gent a la qual servim, que no són altres que els nostres
oyents, els nostres lectors, les nostres associacions. Per tant, vos demanem que participeu d'aquest projecte Mitjans Mallorquins. La millor manera és fer-se soci de Mitjans Mallorquins Associació
Ona Mediterrània, si entreu a la web nostra de onamediterrania.cat allà trobareu un espai dedicat a acollir els nous socis. Era molt senzill, era només omplir un qüestionari i ja passava a formar part
d'aquesta associació que va creixent i que, per tant, en certa manera va garantint la continuïtat i la renovació també a nivell personal d'aquests mitjans de comunicació, que són dues qüestions fonamentals per continuar aquesta lluita. Ja sabeu, se n'ha parlat entre vegades i dissabte mateix en el sopar de l'Aixem se'n parlava
un dels grans instruments que tenim com a col·lectiu són els mitjans de comunicació i per tant els hi hem de donar suport també si voleu peru telefonen al 971 100 222 971 100 222 i molts d'ells que voleu formar part de l'associació i ja està i vos apuntam i cap problema
Moltíssimes gràcies a tota la gent que heu fet aquesta passa durant el 2026, que ja sou uns quants, i que ja sabeu que és una passa molt important per mantenir, per ajudar, per fer possible, per fer viable la tasca que feim aquí diàriament. Moltíssimes gràcies a tots.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornemire, número 9, primer, primera. De voler el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Gràcies.
Més antiga que aquest món. És a raó.
o d'etxar-me i vas cansoant, o l'hivern, el ver de gritar, més antiga que...
I ara ja queden ses cançons.
Apareixer entre tots aquests records. Serà sempre Oliver.
Miu tu, Olivera, Olivera.
A bon dia i bona vida, començam l'entrevista.
Fins demà!
Som el... Bon dia i bona vida, dona mediterrània. És el moment de parlar de la coalició per Mallorca. Per això, ens hem connectat ja amb en Joan Serra, que és el seu coordinador general. Joan, molt bon dia. Molt bon dia, també.
Joan, en primer lloc, abans d'entrar amb altres matèries, explica-nos en quin moment està ara mateix la construcció, perquè entenc que està la construcció d'aquesta coalició que junta el PI, Som Mallorca i persones, diguem-ne, independents a títol individual.
Sí, també ho t'explico un poquet. La coalició per Mallorca es va presentar oficialment en sots seus dos partits o fundacionals, que van ser el Pi i Som Mallorca, i ha iniciat un procés també de converses amb multitud de partits independents i ara està, en breu sortirà una campanya de voluntariat, que s'adirà Voluntaris per Mallorca,
que serà un poc el que més s'ho pugui semblar a una militància per un moviment polític com serà aquest de per Mallorca. Està en Constitució i està acabant de definir un poquet totes les seves bases. El primer Consell Polític Oficial es farà dins la propera setmana i bé, és un moviment que està en marxa i la veritat molt content perquè se mos està acostant molta gent que té ganes que hi hagi un partit
transversal i mallorquinista que defensi els interessos d'aquí, creiem que és necessari, per això també nosaltres ens hem posat al davant i veiem que la resposta és bona. I s'afegirà qualque col·lectiu més, qualque formació política més a la coalició o ja ho doneu per tancat en aquest àmbit de les organitzacions?
Hi ha molta gent que pertany a diferents organitzacions que ja està participant a títol individual, no a través de cap dels partits, sinó directament com a membre de coalició per Mallorca. I també hi ha converses en diferents moviments, sobretot moviments que estan centrats en la defensa dels residents, i veurem com ho vehiculem, veurem com ho acabem de vehicular. Però l'important és sumar persones, ja sigui que s'assumïn a títol individual, com a col·lectius...
Però estem en converses, sí. Pareix que sí i fa bona pinta. Joan, volíem comentar amb tu també una notícia d'Ariany, per al que entenc que la idea és, en certa manera, usat-la com a model. Ariany suspensa llicències dos anys a l'espera d'aprovar es pla urbanístic i l'Ajuntament fa feina amb es pla d'ordenació de tallada de fa de vuit anys i que pertén
impedir les construccions massives? Exacte. És un exemple clar de les decisions que considerem que s'han de prendre a nivell de Mallorca. El planejament urbanístic de molts municipis permeten creixements molt elevats de població. Fa falta de decisions valentes perquè
A Mallorca consideram des de la coalició per Mallorca que en aquest moment ja sofrem una sobrepoblació, que estressa tots els nostres serveis educatius, sanitaris,
I això és degut a un model econòmic centrat en una mà d'obra molt intensiva, que model·liten créixer els darrers 15 anys amb 250.000 treballadors, però també, com surt moltes vegades de titular en els diaris perquè és anual i més impactant, amb 20.000 nous residents cada any.
Això vol dir que tenim un model econòmic que és una màquina de generar feina i una màquina de generar població. No podem resoldre els problemes que tenim avui en dia creant la Mallorca dels millors i mig d'habitants. És a dir, ara estem en unes illes balears que estan tocant un milió 300.000 habitants i si seguim així d'aquí pot ser un milió i mig d'habitants a balears.
hem de reflexionar tots plegats i hi ha d'haver unes mesures de modificació del model econòmic acompanyades d'unes mesures d'impedir el creixement d'habitatges massius. En el final, la solució, des de Mallorca, consideram que no es construiria habitatges per a tothom que vulgui venir a viure a Mallorca, perquè si no, això explotarà un lloc. Necessitam un model econòmic que ralent sigui el creixement poblacional
que faci feina perquè aquesta ralentització del creixement poblacional no impliqui una crisi econòmica i no impliqui un ralentitzament de l'economia, sinó tot el contrari, ja que crec que és possible perquè tenim un motor econòmic molt potent, que és el turisme, que ben enfocat el podem educar per aquí,
I això anirà acompanyat d'altres mesures com reducció de places turístiques que anirà proposant la coalició, però amb mesures concretes de com fer-ho i què valdrà fer-ho i quin sistema considerant més adequat per poder-ho fer.
Clar, justament ara volia comentar-te això, és a dir, és possible aquest model implementar-lo a nivell de Mallorca? Clar, això suposa que s'ha de fer, això que comentaves, un estudi econòmic, etcètera, però en tot cas, pareix que molta gent coincideix en què seria necessari fer això. Seria possible implementar-ho o ho veus possible per Mallorca?
Ho vam possible i hi ha hagut moltes reconversions econòmiques històricament. Una de les les més famoses és la reconversió industrial d'Esperit Basc. Nosaltres considerem que Mallorca necessita una reconversió del model turístic.
i aquesta reconversió requerirà inversió. Per tant, aviat proposarem una mesura molt concreta per fer feina amb això. Permeteu-me que encara no entri molt a fons en aquest tema, perquè l'estem acabant d'elaborar, però veu la presentarem i que consistirà en una amortització de places, però clar, això necessita, per supost, necessita d'on més, perquè per fer qualsevol reconversió cal inversió.
i necessitem que se mos ajudi des del govern de l'Estat i des d'Europa per poder fer aquesta reconversió. Mallorca i Balears han estat donants de recursos a l'Estat durant molts anys, mils de milions cada any, i considerant que en aquests moments en què Mallorca té un problema greu de sobrepoblació, necessitem que part d'aquests recursos mos tornin per poder fer una reconversió del model.
I a partir d'aquí, aquesta serà un dels eixos per Mallorca? Exactament, aquest serà un dels eixos per Mallorca, perquè per Mallorca ha nascut per defensar els residents d'aquí a Mallorca, i per defensar els residents que ja hi són, perquè considerem que, independentment del seu origen, del seu lloc de naixement, necessitem...
que hi hagi una opció que defensi clarament la gent que ja vivim a Mallorca, i jo crec que tots els que ja vivim a Mallorca, venguem d'on venguem i tinguem l'origen que tinguem, tenim clar que Mallorca té un terreny limitat, que Mallorca és un espai limitat i s'han de prendre mesures. Això no és la península, això no és la comunitat valenciana, no és Castell i allò, no és...
Una altra comunitat que tenen extensions de terres immenses i per tant tenen problemes de despoblació. En el País Valencià poden créixer per endins. En Castell i jo tenen quilòmetres i quilòmetres. Nosaltres aquí tenim un terreny limitat. I el terreny que mosqueda considerant que tampoc no l'hem d'utilitzar per construir, perquè vengui més gent,
a sobrepoblar Mallorca, considerant que no és sostenible aquest creixement poblacional de 20.000 habitants anuals i a part que no és sostenible tampoc mos agrada, considerant que no mos aporta qualitat de vida a la gent d'aquí. Quines són les passes, quines es fui de ruta per Mallorca despropen més os?
Mallorca presentarà propostes concretes durant els pròxims mesos. Aquestes propostes concretes aniran totes enfocades a temes de model que volem per la nostra societat, a nivell d'habitatge, a nivell econòmic, a nivell social, a nivell de...
de producció agrícola pròpia, de producció industrial, aniran molt enfocades en tota aquesta línia. Volem posar de Montsetaldo un model que durà debat i durà controvèrsia, perquè totes les mesures que considerem que necessitem no són fàcils, no són senzilles, però són possibles, crec. I també, per amunt full de ruta, a nivell europeu, juntament amb la seva eurodiputada...
no hi ha més eurodiputades partit nacionalista basc, que gràcies a que un dels partits que formen coalició per Mallorca, que es va presentar amb ells a nivell... les darreres eleccions europees, mos obri la porta del Parlament per dur mesures concretes a nivell europeu que siguin factibles i que se puguin executar, i a partir d'aquí després tots ja dependrà dels suports que puguem obtenir i la capacitat nostra de...
de dur a terme, per a posar-me un puí de ruta clar i concret del que creiem que s'ha de fer. Idò des d'aquí, des d'Ona Mediterrània, ho seguirem. Joan, moltíssimes gràcies per atendre els micròfons d'Ona Mediterrània. És un plaer, el meu, sempre a la vostra disposició. Igualment, salut, Joan Serra, coordinador general de la coalició per Mallorca. Moltíssimes gràcies.
Bon dia. Adéu. En Joan Serra, que mos ha explicat una de les propostes que comencen a promoure des d'aquesta coalició per Mallorca. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modular.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre. Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Den District, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornemire, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània. La vella Montserrat desperta el barri a cops d'escombra, tot cantant les primeres persianes sobre el feixugues.
Està la conversa i quant el sucre d'otellà.
al vell mig de la plaça. La peixatera pren paciència amb la consol que removem regales, transmafarades del que vol. I el padrí reposant, l'avi Josep no es deixa perdre cap detall. I amb les guardes pregunta quants dies més té
Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Llega un momento en que te haces viejo de repente Sin arrugas en la frente pero con ganas de morir Paseando por las calles todo tiene igual color Siento que algo hecho en falta no sé si será el amor
Me despierto por las noches entre una gran confusión. Esta gran melancolía está acabando conmigo. Siento que me vuelvo loco y me sumerzo en el alcohol. Las estrellas por la noche han perdido su esplendor.
I avui a ritme de celtes cortos mos connectam, saludam, anam a nena Duel. Manena, molt bon dia. Hola, bon dia, com anam? Va bé, tot està connectat i ara veurem com mos connectes coses abans de tot, però deixa'm connectar amb el programa de fa 15 dies que mos parlaves d'una actuació aquí en el teatre Xesfortesa, com va anar?
Va anar molt bé, el concert de presentació. I el concert de presentació del nou disc, com està el disc? Molt bé, ja està les plataformes digitals, però encara seguim amb Esver Cami, que és una campanya de finançació i qui vulgui participar, encantades de... Ara sí que ja deuen ser els darrers dies, no?
No, perquè hem pogut ampliar un poc més. Ah, sí, sí, sí. Si aconseguiu la primera fita, diguem, podeu ampliar una segona, no? Exacte, però, bueno, fins dia 6 de febrer tenim. 6 de febrer, eh? Idò, vinga, menys i van de dia 6 de febrer, podem fer llarg. Ma nena, què mos connectes avui? O què mos proposes? Bueno, avui venc un poc nostàlgica. Ah.
Mira. Perquè ahir va ser l'aniversari de sa mea germana, fa 13 anys. Molt d'anys, germana d'anamena. Anaina. Aina, molt d'anys Aina. I res, bueno, hi vaig pensar com això, que fa que mos tornen grans, científicament xerrant, no? Sí. Sí.
I bé, he relacionat 3 paraules, aquesta vegada no he estat tan creativa Però bé, ara te les dic i anem a desenvolupar els conceptes Vinga La primera és l'aniversari La següent és un predí Perdó Un predí o una predina Sí, sí I la tercera, que aquesta és interessant
és telomerasa. Ahà, telomerasa. Exacte. Que no sé què és, per tant ja començant bé.
Bé, ja mos has avançat que anàvem de nostàlgia, l'aniversari, padrí, no ho sé, en fi, diguem-ne que supos que va per això d'enveir, diguem, eh?
de fer-se vei, de fet no fa gaire ha sortit com una teoria nova que no mos feim veis linealment sinó que hi ha algunes fites en què veiem més ràpidament.
no sé si ho estic explicant bé però tot això ho dic perquè no sé com connectar sobretot en Telo Merasa perquè no sé què explica-nos-ho bueno, no vas tan desencaminada bueno jo ben que dir perquè clar sempre intento anar un poc de ciència i un poc de música però bueno, a vegades no
o sigui, en tots els meus respectes, avui xerraré de genètica. Correcte. Jo no he estudiat genètica, tenc alguns coneixements, però anirem a fer-ho d'una manera superficial, perquè al final tota la ciència no és absolutista, sinó que quan xerres d'una cosa estàs òbvia amb d'una altra, però és que si no, no acabes mai, no? Sí, sí. I, bueno...
Realment, el que fa que... No en pas principi. Una cèl·lula sempre està constantment en divisió. O sigui, divisió celular, o sigui, les cèl·lules, totes les cèl·lules del nostre cos, constantment s'estan tornant a dividir i tornant a crear. I això és la manera que té el cos de reparar. O sigui, de...
anem a tornar a fabricar cèl·lules noves que puguin tenir la funció perfectament perfecta per això com si poguéssim ser un bebè constantment i això passa a nivell de cada cèl·lula però què passa? que clar si no seríem immortals i tenim un moment en què les cèl·lules comencen a no poder
tornar a dividir-se, no? i aquí és quan entra el que és la nascència celular, no sé si això te sona se perdona? la nascència o sigui sospit que deu ser com no, anava a dir no sé, té a veure amb la data de caducitat, diguem
Sí, sí. Sí, és com que diguéssim que el cos diu, bueno, la cel·la diu, mira, jo ja me caduc, me planta aquí perquè no puc fer... Fins aquí hem arribat, no? Exacte. I abans de liar-la i fer mal, doncs m'atur. Seria com un jubilat, amb tots els meus respectes. Perquè són el motor de la societat, però seria com...
Mira, jo ja amb aquest aquí me'n vaig a fer la compra i ja no vendré la feina perquè potser la liaré un poc. Sí, sí, sí. Doncs això seria la senescència. Val, val, val. I això, o sigui, realment a nivell, o sigui, la teleomeraça, que és perquè l'he mencionat i clar, però jo és una cosa com molt important, que és
realment el que fa que no em tornis bé. Ja et dic que això és com molt concret i són moltes més coses, però bueno, la telomeraça, o sigui, el que és un cromosoma, els cromosomes tenen, a mesura que se va dividint la cèl·lula, tenen una longitud que se va acursant cada vegada, cada vegada, cada vegada, fins que després ja no se poden reproduir més.
La telomerasa el que fa és que aquesta part del cromosoma que està més llarga, diguéssim que és com si ets jove, doncs com més jove ets, més llargs són els teus telòmers. La telomerasa el que fa és protegir això perquè no s'acurci.
O sigui, és com una persona que se va fent un predinet, doncs quan ets un predi que et fas, te vas en coïn, no? Ja, sí, sí, sí, sí, sí. Doncs això és el que fan les cèrules. En aquest nivell. Ja t'he dit que era un poc complex, però no sé si s'antes, si me vols demanar-ho. No, no, de moment he aconseguit seguir-te.
I bueno, i això, no? I s'ha vist com també que, per exemple, també un excés de telomerasa no és bo tampoc. Ja. Perquè això mononam a el que seria un càncer, per exemple. Va, va. Quan hi ha un càncer, les cèl·lules no tenen, o sigui, són com a, diguéssim, immortals.
perquè tenen aquesta taromarassa superactiva i no són capaces d'aturar, de morir. D'acord. Per tant, també és com aquest excés pot arribar a ser dolent, sempre cercar amb un equilibri. Perquè això que se diu que el càncer és el preu que han de pagar per viure més anys, diguem, per allargar-se en nostres vides, això seria així o ho matisaries?
Hombre, en certa manera sí, perquè... O sigui, no vol dir que... O sigui, sí, no. Crec que això és un poc depriment, no? Escolta aquesta frase. Ja, bé. Significa que... O sigui, no tothom que enveix té càncer. O sigui, això és així. Ja. El que passa que en el món on vivim, clar, com més tòxics tenim o... Sí. Com més exposició tenim en els tòxics, més podem...
mutar aquestes cèl·lules que ens protegeixen i anar amb el càncer, això sí que és vera. I quan deim tòxics, pot ser tabac o pot ser excés de sucres, per exemple? Sí, o sigui, tot el que sigui, tot el que provoqui un estrès en el cos, saps? Oxidatiu, que al final les cèl·lules, si tu li dones tòxics,
han de començar, o sigui, han de eliminar-ho, no? I això produeix un estrès que fa que se'n veixqui més ràpidament, també. Però bé, pot ser tabac, pot ser sucre, pot ser, o sigui, estar, per exemple, a viure a la ciutat. Sí, sí. Això també no està tant a la natura, que no te dona tota aquesta toxina que s'acumula...
no fer esport... De fet, això també afecta, o sigui, ser gent que no... Segur una relació entre ser gent que no fa... O sigui, esport i tot el que acaben de dir, també té una... La sensació de la cèl·lula, el que hem dit de que la cèl·lula atura. O sigui, com més esport i més vida sana tens, més...
a favorit tens aquest sistema de protecció. Interessant. Aleshores, diguem, ara, que et girem-ho, diguem, eh? És a dir, positivem-ho. Què caldria fer? Ja entenc que, per exemple, fer esport i respirar aire net, no? Això serien dues coses que ens ajudarien molt, entenc, no?
Sí, sí, sí. La vida sana per excel·lència. Sí, eh? Sí. Això, no? Menjar... Intentar no menjar tant de sucres, tenir una dieta més antiinflamatori, l'alcohol, també. Per això, no? Intentar no donar-li les toxines que després el cos...
a part de tot el que fa, ha d'eliminar tot això que li estem donant. Sí, sí, sí. Ma nena, com sempre, mos fas aprendre coses, mos fas reflexionar sobre coses. Com tancar amb la secció? Doncs mira, ja per acabar, he llegit un tema que se diu Corre pels camps, Doques Grasses,
Que bueno, és un poc aquesta nostàlgia d'espas dels temps, no? Sí, sí, sí. Quan te vas fent gran i recordes quan eres petit, i se la vull dedicar a totes les telomerases del nostre organisme.
Fantàstic. Té l'amenaça, va per voltros. Mananen, de totes maneres, te recomano que continuïs escoltant Ona Mediterrània. Ara entrevistarem en Llorenç Valverde, que acaba de publicar un llibre titulat De Pèricles a la Lluna.
i diguem el mateix esperit que la teva secció per tant molt interessant sí, sí de totes maneres escoltam, Òcar, gràcies Gràcies, bon dia Adéu
Sé que no ho he fet bé 30.000 cops, jo també he estimat malament. Se'm fa difícil reconèixer els meus errors. Jo vull córrer pels camps, yeah, yeah, yeah, com quan tenia 10 anys, yeah, yeah, yeah, yeah. Ei, sé que no entenc una merda corrent, tinc clar que he d'anar a poc a poc. Que trist va ser veure't plorant l'últim moment. Jo vull córrer pels camps, yeah, yeah, yeah, com quan tenia 10 anys, yeah, yeah.
El camí ple de por va corrent, anem de dins. Tant petit, tanta por. Ja no hi ets, però estic amb mi. Ja no hi ets, però vens amb mi.
Ja em diràs si es fa de dia i no veig que torna la calor quan hem passat el fred. Ja em diràs si es fa de dia i no veig que torna la calor
L'olor del primer amor canvia l'aire per sempre i només pot ser així. Passant anys i jo encara segueixo somiant sense haver de dormir. Vull cantar-te com ho fan els grills i que no et passi mai res dolent. El riu que m'ha vist créixer el tinc dins al costat de la meva gent.
Tota una vida queda enrere per seguir. Jo vull córrer pels camps. Com quan tenia deu anys. Jo vull córrer pels camps. Com quan tenia deu anys.
Passa el temps i tot serveix, passa el temps i tot serveix.
Home, a l'incambra petita prepara una balla i tub, se fa i té més no se jub, se fa i té més no se jub. Home, a l'incambra petita prepara una balla i tub, se fa i té més no se jub, se fa i té més no se jub.
I en aquell festival que tant ens agrada, dels que tenen futracs amb llumetes penjades, que organitza el cunyat i ens regala entrades, que hi toca pau allbé i propostes rares. Va i més germana d'imprevista, treu un sobret amb una pista, un dibuixet que ens fa ser a visitar.
I ens van passar el concert plorant. Olivia, quin moment tan bonic i estrany. Olivia, pensava que es casaven. Veia, ens diuen que serem una més de la família.
Va marxar la vi, surt una panxeta i els papers són avis. D'això va la vida, tot és momentani, gaudeix de cada dia que va massa ràpid. I no sé com ets, Olivia, però ja t'estimem una mica. Jo que he vist la Clara de petita i apareixes tu.
I ens vam passar el concert plorant. Olivia, quin moment tan bonic i estrany, Olivia. Pensava que es casaven, però ja ens diuen que serem una més a la família. I a sobre va tocar tu gambilles i jo em sentia el protagonista. Avui l'únic que vull és veure't, Olivia. Sempre seràs la gran de la nova família. Vaig més germana, tinc prevista.
Treu un sobret amb una pista, un dibuixet que ens fa ser a visitiet. I ens vam passar el concert plorant. Olivia, quin moment tan bonic i estrany. Olivia pensava que es casaven i ens diuen que serem una més a la família.
Som al Bon Dia i Bona Vida, Dona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de La Freqüència Modulada, o també a través de Donamediterrània.cat. És el moment de parlar-vos d'un llibre de Pèricles a la Lluna, un llibre d'en Llorenç Valverde.
que se presenta dissabte, 31 de gener, a les 12 hores a Mont de Llibres. Mont de Llibres estàs en el carrer Major número 7 de Managó i a la presentació hi haurà, a banda d'en Llorenç Valverde, aquest s'autor de Pericles a la Lluna, en Jaume Claret. Saludant per hores d'ara, en Llorenç Valverde. Llorenç, molt bon dia.
Bon dia, homeu, com anem? Molt bé, molt content de sentir la teva veu fet, que no parlàvem. O m'estava escrivint un llibre. Quin privilegi. De Pericles a la Lluna. Bé, no sé si pentura començar pel tòpic de demanar-te pel títol del llibre. A veure, el que és significatiu...
o explica més els continguts del llibre, és el subtítol, que és com la geometria va obrir les portes de l'univers. Exacte, sí. Això és... L'idea que hi ha darrere d'aquests llibres és una reivindicació de, entre moltes altres coses, d'aquesta... contra aquesta mania de sutilitarisme que molts inveja avui en dia. És a dir...
Tot el que se fa, sigui ciència o sigui el que sigui, s'ha de fer amb un adjectiu concret, amb una utilitat immediata, concreta. I aquí el que intento fer és descriure com un problema sense solució, plantejat cinc segles abans de la nostra era, i que va demostrar en el segle de nou que no tenia solucions o requeriments inicials,
resulta que això va ser definitiu per resoldre d'altres problemes com era, per exemple, l'estructura de l'univers o, si ho vols més fàcil, el calendari. És a dir, intentant resoldre un problema que no tenia solució i que, per conseqüent, era, si ho vas mirar amb una actitud, una activitat inútil, se va obrir el camí per resoldre d'altres problemes més importants que, en el final, són les que, per això d'aquí estic tot, mos ha duit a la lluna.
i reivindiques precisament dins aquesta línia la caça de Quim Eres exacte és a dir mira, la idea és que el problema aquest se planteja en termes d'un problema de la matemàtica greca que era duplicar un cub, fer un cub que fos exactament el doble d'un donat, això la llegenda és
sembla que és una imposició o una petició que va fer un oracle davant d'una pandèmia que se va declarar a Atenes justament en aquell moment, en temps en Pericles i d'aquí en Pericles. Llavors,
l'oracle diu tu vols que jo t'ajudi a sortir d'aquest llumenjat que tens en la pandèmia i tu m'atens d'aquest altat petitat aquí que fas riares. El primer que has de fer és fer-me un altat que sigui just al dubte. Això segurament és una llegenda, però el que ets segur és que formava part dels contextos i dels coneixements geomètrics que tenien els grecs que se'ls havia plantejat aquest problema. Duplicar un quadrat és molt fàcil
Semblava ser que duplicar un cub també havia de ser. I va resultar que no. I aquesta quimera, que va obrir per una banda, va dur a estudiar...
el que valen és que passen les òrbitres dels planetes. Imagina't, comences amb una cosa tan poca cosa com es duplicar un cub, ja miràs tu quina feina, no? Però resulta que intentant resoldre això, que no té solució, acabes descrivint les trajectòries dels planetes. Vull dir poca broma. Ja.
Llorenç, entenc que en el fons respons en aquesta postura tan utilitarista i en certa manera tan ridícula de qüestionar els ensenyaments, per exemple, no sé, se qüestiona des de l'ensenyament de la filosofia fins a l'ensenyament d'algunes ciències fins a l'ensenyament d'algunes llengües, no? I entenc que tu en certa manera hi respons a tot això, no?
A veure, respostes directes no són aquelles que m'agraden mai fer, però sí incitar amb exemples i amb històries veure que, efectivament, això és molt prejudicial per tots, no només per dissens, sinó també per tothom. És a dir, fugir d'aquella pregunta, aquella malaurada pregunta que hem hagut d'enfrontar
Alguna vegada, i això per què serveix, no? Aleshores, i això per què serveix és el que realment, en el final, acaba perjudiquant morts. I, a més, és una pregunta, curiosament, que se fan ja els grets. Vull dir, ja hi ha històries dels temps dels grets, de nou filides, tres i quatre segles, a banda de la nostra era, de deixebles que demanen
I això perquè m'ha servir d'aprendre aquesta geometria. I aleshores, en el cas de no ho crides, el que li diu a un criat, dona-li dues monedes a aquest home i així s'hi quedarà satisfet, no? Sí, sí. Vull dir que... Perdó. Hi ha moltes coses que...
s'han fet feina per el coneixement en si, sense més objectius, i que al final moran salvat els mobles. I això, sense anar més enfora, i també dins d'àmbit matemàtic, els nombres primers, els nombres primers ja me diràs tu quin objectiu pot tenir estudiar aquells nombres que només se poden dividir per un o per ell mateixos, cap ni un. Però ha resultat que ara en temps d'internet i...
i de la criptografia, resulta que justament els nombres primers són els que han salvat el mobile de s'encriptació i de poder comunicar-te més o menys segur amb el teu banc o el que sigui a través d'internet. Per consegüent, és una cosa que era absolutament inútil d'entrada, que va ser molt útil i molt necessària
ara estem molents. Però, meu, vull dir una cosa que em vegi fa poc. No és un llibre de matemàtiques. Ah, mira, és que justament ara t'anava a dir, perquè te conec, sé que el llibre deu ser a l'abast de qualsevol que el vulgui llegir, no? L'he intentat, ara veure si me'n surt o no, però no és un llibre de matemàtiques, el dic a la introducció, vull dir, no és un llibre de matemàtiques perquè no té...
ni teoremes ni demostracions i, sobretot, tampoc no té exercicis pel lector. I això, tots els llibres de matemàtiques te salen per exercicis. És un llibre sobre matemàtiques, sobre idees. I, bàsicament, és un relat, tampoc no és un llibre d'història, és un relat que va des d'una pandèmia, en el segle V, de la banda de la nostra d'ella, fins...
la invenció del càlcul infinitesimal i com això ens ajuda a resoldre els problemes de les estructures de l'univers i permet que anar a la Lluna. Perdó, que anar a la Lluna és incidental, vull dir, no és incidental, no és tampoc un objectiu per ell mateix. Simplement és el més vistós que tenim, no? I el més inútil, ho sigui dit de passada, de molt bé. Ja, ja.
Però justament... Per exemple, la més inútil, gràcies a l'anar a la lluna, s'inventen el que és d'alta extorsió, el paper de plata... Hi ha tota una sèrie de coses que us veuen doi això d'anar a la lluna, però va a la que m'ho ha baixat si tens d'anar a la lluna.
i justament totes aquestes quimeres per dir-ho d'alguna manera en el pitjor dels casos mos serveixen com a gimnàstica pel cervell o no? sobretot és a dir, mos serveixen és a dir, pensaven en plató sobretot que tenia parat en el
en esprantis de la seva acadèmia, que no entra aquí ningú que no sàpiga geometria, pensava que era la base de qualsevol tipus d'aprenentatge. I, per conseqüent, pensa que, per exemple, fins ben entrat al segle XVII, aproximadament, les matemàtiques eren un requeriment per gent que feia dret i teologia. És a dir, que no era...
fins i tot, fins a aquell moment segons quins dret, per exemple en el Reino Unit no s'estudiaven matemàtiques per matemàtiques sinó com un recurs per el que havien d'aprendre el dret i el que havien de filosofar era un entrenament per servei com tu dius i altres vegades he sentit relacionar molt ser matemàtiques amb sa música no sé si en el llibre hi ha gent de música
No, jo aquesta part no és una part que jo tenia molt per mà, però d'altra banda no entrava en el relat que he volgut intentar que sigui la més lineal possible, no hi entrava. El que va descobrir això i el que va començar amb aquesta...
amb això de la relació entre matemàtica i música va ser Pitàgores. Per cert, no era seu. Ja coneixia molt tantes que ell. I això també, he parlat a vegades amb músics i diuen si sí que és vera que a la llarga hem vist que
Moltes coses de les que feim els músics tenen un caràcter completament matemàtic. Per qui és aquest llibre, de Pericles a la Lluna? Quin públic va dirigit? Des del meu punt de vista, tothom. És cultura, bàsicament. És aquelles coses que ja, per exemple, fan...
qualsevol professor de secundària que expliqui matemàtiques li pot ser una ajuda perquè és també contextualitzar allò que estàs explicant però sobretot és un llibre de divulgació és un llibre per a tothom que estigui mínimament interessat en el coneixement en sempre coses li pot interessar i és petitat, només té 150 pàgines tampoc no
No arriba 150. Per bo de llegida, no? Jo ho he intentat. Però ara, altra cosa és que ho hagi aconseguit, no? Però ja penso que sí, que és que el llegit... Bé, té noms, hi ha molt de noms, perquè ja vaig reivindicant tots aquells noms que has oblidat o que no se'n menten abastament de gent que va fer contribucions significatives...
a les matemàtiques i a l'astronomia, sobretot a l'astronomia. Un altre aspecte que també vull reivindicar el llibre, almenys així de forma encoberta, però clar, és que el coneixement no és feina d'una persona tota sola.
El coneixement sempre ha estat col·laboratiu i acumulatiu. És a dir, uns han fet unes coses, han fet uns altres que l'han ampliat i així successivament des de nit des de temps. És a dir, aquella imatge de Xavi, loco, tancat en el seu laboratori, inventant tot el que sigui, és una imatge que haurien de començar a llevar dels mitges. És a dir, sempre...
el coneixement munta damunt el coneixement de les generacions anteriors. I això també en el llibre crec que queda palès també això, que ho faig explícit, que no hem d'oblidar de les grans figures i hem de pensar que és una aventura col·lectiva el coneixement científic en general.
Per tant, aquesta reivindicació també un poc de la intel·ligència col·lectiva, de la intel·ligència col·laborativa, d'aquest sistema Viki, no? Exacte. El que passa és que aquest client ha col·laborat, vull dir, han tingut les eines per col·laborar que li han tocat de cada temps. Vull dir, ara tenim totes aquestes mentes. Però, fins i tot abans que hi hagués aquestes eines, aquesta idea de col·laborar... Mira, hi ha un exemple...
que a mi m'agrada molt veure, i que està explicat en el llibre. Aristar, això d'uns de 300 anys abans de la nostra era, no sé exacte, que ens dona idea, un mètode per mesurar la distància entre la Terra i la Lluna que ho fa en funció de ràdi de la Terra que no coneix. Cent anys després, Eratòstenes,
Medeix, d'una manera molt ingeniosa, que està en el llibre explicada, Medeix, la circunferència de la Terra, amb una aproximació molt bona. I cent anys després... Ai, ara no ho diré, no, però és igual. Cent anys després ve Niparc, ara hi t'ha anat Niparc, i Niparc el que fa és millorar la mesura que havia fet fa 200 anys
Naristar, empleant les dades d'anar a tots tres de cent anys enrere. I ara aquest és un exemple, diríem, molt bo de com el coneixement ha anat evolucionant. Una idea, una manera, no té eines, l'altra fa una altra cosa així com pot i el darrer aprofita les coses dels anteriors per donar resposta a les problemes. Aquestes, diríem, això és una altra...
de les coses que vull destacar aquesta idea de coneixement col·laboratiu de com no no és aquella imatge de geni que ho fa tot i n'hi ha hagut d'aquests però també aquests i això ho he intentat resoltar sempre també aquests han begut sinó que ja hi ha un cor de coneixement que ells milloren i rematen
li posen, diríem, la cirereta confitada a tota la història. Ja ens sortim ara de la qüestió, però com que sempre té relacionat amb internet, què hi té, o sigui...
quin impacte té internet en aquesta evolució d'esconeixement i dins d'aquesta evolució d'empericles fins a la lluna quin impacte té el moment en què internet se generalitza? Una bona pregunta, Tomé, però per una banda, democràtic, desconeixement, perquè jo poso a la banda molt més...
És a dir, això és un efecte immediat. De l'altre, crea problemes perquè sempre hi ha els fantasmes que entran allà on no tolla. I que es diu dos que altra gent se menja, no? Però el fet que jo diria més important, per exemple, matemàtiques, que és el que tenim més a prop, alguna de les coses que tenim més a prop, el fet és que no hi ha
pràcticament res de matemàtiques per sofisticat que te pugui semblar, que no el puguis trobar ben explicat a internet. I això diria que jo recorde quan vaig començar
per fer-se test i vam començar com a investigador, per aconseguir segons quin tipus de referències era un autèntic albumari. Recordo que teníem un cupon de Sabrina Library, que, vull dir, quan vés l'article, vés quantes referències de l'article, quantes pàgines era...
Era un cupó per cada 10 pàgines, m'apens, emplenaves un bitlletet, els seus cupons l'enviaves per correu ordinari i després de dos mesos, si de la sort, rebies una fotocòpia de l'article. Tu compara això a la immediatat actual, que significa no només internet, a més, no oblidis que ara també teníem això de les generatives, i que no només tens articles fes, sinó que fins i tot de les generatives...
li pots demanar que te faci un resum llarg i així, si t'interessa o no t'interessa, o si paga la pena que llegeixis tot l'article o no, però llavors havies d'esperar aquests mesos fins que t'arribava l'article i llavors si és el que tu volies era una altra cosa. Jo crec que aquest és un exemple que explica molt bé això que tu me demanes, quin et impacta, si impacta és aquest.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. D'avantatge, hi ha inconvenients, hi ha molt d'incomenients, però de moment d'avui siguem positius i xerrem de la positiva, no? Per exemple, per escriure el llibre, no m'ha de dir que he empleat el xar-GPT. Per què l'he empleat? Per confirmar coses que jo ja sabia. Perquè potser em faltaven les referències adequades per poder-ho assegurar.
Ara per ara s'havien de donar, no?, aquest. I sense viertat. Exacte. Coses que ja sabia, perquè el que no sabia és el que t'havia al·lucinat de forma molt divertida. I no m'han escrit i dirò que el llibre hauria estat, segurament hauria tingut el mateix contingut, sense xarxa per temps.
però m'hauria costat molt més temps escriure'l, perquè hauria hagut de fer tota aquesta feina de confirmar fets i fonts antes de posar-les negres sobre blancs. Per conseqüent, clar, són eines que canvien molt la manera de fer, però que hem d'anar molt en vermell perquè aquests canvis poden ser dolents, poden ser traduir falsedats. Un anèndote que explica en el llibre,
Un teorema, el teorema de Tales. Sí. Jo sabia que hi havia dues versions del teorema de Tales. Una, la que deien nosaltres aquí, que té a veure amb vertes paral·leles i teatres i no sé què. I la versió que hi ha en plena entre els anglosatsons, que és sobre una circunferència i un triàngul escrit una circunferència, no? I aleshores, em va a córrer i em va demanant a Xaja Peté quin era el teorema de Tales.
I no va tenir cap problema, no n'hem de la versió que nosaltres empleam en aquesta part del món. I llavors, per jugar, vaig fer la prova de demanar-li a Gemini, que és una altra intel·ligència d'aquestes, no? I em va donar l'altra versió. I clar, la pregunta és que ara tu trobes un professor que ha posat un treball sobre això i una d'una et contesta segons el xasca PT i una altra et contesta segons Gemini, quan t'ho menges, no? I és per això...
i és per això que n'has de febre per fer feina amb aquestes eines perquè si no pots pots picar la pota d'una manera molt espectacular ja ara per aventura també em tornen a anar per ser branques però parles de la llei d'on? o d'alguns elements que d'alguna manera hagin ajudat la democràcia per dir-ho així
No, però sí que hi ha una correlació directa entre geometria i democràcia, i això sí que l'explico. Per evitar el que pugui semblar, això sí que les envelopes, que resulta que mirant les històries matemàtiques, les societats autolitàries, com podien ser Mesopotàmia, Egipte o la mateixa Xina, la manera de fer matemàtiques era els tests que ens han arribat
això se fa així perquè el mestre diu que se fa així. En tant que a Grècia, que hem entengut com un exemple, és a dir, l'autoritat està en el mestre. El que el mestre diu va a missa. En tant que a Grècia, que tenim com a secuna de la democràcia, sigui el que sigui això, passa una cosa curiosa, que és que
tot se discuteix, els ciutadans lliures s'entén, no? I llavors això produeix un efecte que és que l'autoritat passa de l'autoritat del mestre a l'autoritat de l'argument. És a dir, ja no comanda el mestre perquè és el mestre, sinó el que comanda, el que realment guanya és
el que s'argument sigui el que toca i no un altre. I això és el que du en aquesta manera de fer matemàtiques en demostracions. És a dir, no basta que el digui qui sigui, sinó que a més has de demostrar que aquella afirmació és certa seguint unes determinades regles. Això jo penso que és molt significatiu perquè fixa't que estem parlant de dos o tres mil anys,
societats autoritàries, autoritat del mestre, societats lliures o democràtiques, autoritat de fer argument, i ara estem en un procés, sobretot en l'ensenyament secundari, que és on hauríem de començar aquestes coses, haurem tornat a ser recepta, a ser autoritat del mestre, sense demostració. I això a mi me preocupa.
Has demanat democràcia, no? A veure, aquesta democràcia comença amb això tan simple com això que t'estic dient. Sí, sí, sí. És a dir, que al final, si tu t'acostumes a fer aquestes coses raonant i argumentant, és molt difícil que puguis passar per tu de totalitatisme...
dictatorial de que ordeno i mando. I això s'escola i té un paper i a mi em sembla que l'està negligint. Tornem a anar allà mateix o anem al principi. Estem a les urgències utilitaristes, han de saber no sé què, han de saber no sé quantos i en particular han perdut aquesta part que és fonamental, que és la part d'argumentació
i raonament això hi he de pensar més m'ho tornaré a posar tot això que expliques i hi pensaré perquè m'aixoca ara mateix m'aixoca
Mira, no... T'has portat fets, eh? Sí, sí. No t'estic dient res que no siguin fets concrets, no són opinions, són fets. Sí, sí, sí. Des d'Alpotà mi ha llegit aquestes civilitzacions que eren molt avançades, i de pas, i s'han demanat que són l'inici de tot el que fan després els grecs, autoritat del mestre. No? Sí, sí. Grècia, autoritat de fer govern. Mhm.
A on som ara? A on som ara? Allà on el que els altres diuen de prendre que és la totalitat dels arguments i dels raonaments, què fan? Receptes. Sí, sí. Però tu no tenc una visió deformada, però... No, no, no, no. Però veig els resultats electorals i coses d'aquestes. Deixar d'argumentar i raonar no acaba de ser una pràctica massa, si no habitual, encertada. Així com estan les coses.
Que està relacionat amb això que deien de s'autoritat i s'autòrites, no? Exacte, exacte. Clar, vull dir, aleshores, bueno, vull dir, és una altra tensió. Quan estic parlant de quimeres, també estic parlant d'això. Aquesta quimera, intentar que aquesta gent, vull dir, que aprenguem a raonar i que ens relacionem a base d'argumentació i raonament.
Sí, sí. A base de les crocines hi ha que se suposa que som animals racionals. Això sí, aquesta reflexió em ve a partir de... He estat durant 12 anys fent una classe, una assignatura d'histàries de matemàtiques, el quart de matemàtiques s'ho hi ve. Sí. I a partir de veure aquests fets vaig arribar a aquesta conclusió. Vull dir, hi ha una correlació directa entre un tipus de societat i el tipus de matemàtiques que se'n fan.
Molt interessant, molt interessant. Aquí queda. Aquí queda perquè hi reflexionem. De pericles a la lluna. Hem conversat amb en Llorenç Valverde, que presenta aquest llibre, juntament amb en Jaume Claret, també presentador de luxe, no, Llorenç? Jaume Claret té un paper molt important en el desenvolupament d'aquell llibre.
És a dir, ja m'ha aconseguit, ens coneixem quan anàvem a la UOC, dins avions, no? Sí. Ell encara hi estava, jo ja no. I vam començar a xerrar i quan li vaig explicar aquestes idees, em va dir que les havia d'escriure en un llibre. I em va insistir i ell també ha fet un poc el paper d'editor, en el sentit que li he anat en trillant les coses que anaven sortint i ell ha fet les observacions que havia de fer i per conseqüent
no només un presentador de luts, sinó realment un personatge importantíssim en aquesta tasca. Presentàveu el llibre aquest dissabte, proper dissabte, 31 de gener, a les 12 a Món de Llibres, a Manacó, i supost que anireu fent... Perdona. Farem una partit, no fos clar que ara me diguin que me'n vaig a Manacó i no la vaig a fer la nit. Al principi dia d'anar a febre la faríem a fer la nit.
Ja tens lloc o ets centre cultural o pentures Petit País? Sí, ja és centre cultural. Aquí presentadores, aquí venen dues presentadores. Molt bé. Natina Codina i Navarro Obrador. Molt bé, molt bé.
Bé, anirem informant de la nostra audiència de les presentacions que faràs i de l'evolució del llibre. Segur que és un llibre que anirà creixent i anirà interessant a més gent. Ojalà, ojalà. Jo tinc fà de que això de matemàtica i geometria espanti molt, perquè és un altre dels problemes que tenim, és que ho hem fet tan malament que hem aconseguit espantar tothom. I deixeu-ho per un giro.
Lloren Valverde, moltíssimes gràcies, un plaer sempre conversar amb tu. Gràcies a vosaltres, fins ara. Bon dia, adeu. Lloren Valverde presenta aquest llibre de Pèricles a la Lluna. Serà aquest dissabte, dia 31 de gener, a les 12, amb un de llibres, però ja mos ha pensat que també hi haurà presentació fa la nit i segurament a altres bandes.
Fins demà!
Tens les entranyes farcides d'arreus, amb els boscos i prats fregant el cel. Els ceis, muntanyes i carts, i el cant del rossinyol, caverneres al vol, tots al compàs, tots al compàs.
Allò de bones, allò de cans, allò de flaws, allò de...
S'entranyes farcides d'arels, amb els boscos i prats fregant el cel. A ocells, muntanyes i carn i el candel.
I a ritme de Boiselo, amb aquest tema a terra, arribam fins a Xocolat. Allà mos hi trobam, Nanita Sancho, qui ja saludam. Nanita, molt bon dia. Molt bon dia, Tomeu. Què tal? Com han començat l'any?
Bé, l'hem començat molt bé, de veritat. Bé, clar, de fet, entre festes i tot això, hem pogut... Bé, és la primera conecció que feim a l'any, el 2026.
Així és, entre les festes i que també, doncs mira, com quasi tothom ha estat un poc ostipada. Ah, això, sí, sí. No vam poder connectar, doncs no hem tingut ocasió. Mira, està entre Sant Sebastià, les festes del rei, però mira, ahir te puc dir, doncs mira, ahir vam estar al Correfoc disfrutant el marco de...
del final de les festes de Sant Sebastià que es van celebrar d'aquesta manera. Beníssim, bona manera d'entrar s'any. Anita, què tenim així de novetats? Escoltàvem aquest Boixelo. Sí, tenim unes quantes. Ara escoltàvem Terra, que és una de les cançons que formen part del nou disc de Boixelo,
ja vam avançar algun tema a programes passats i vam conèixer un poquet aquesta evolució de Boitzelo, que eren la Carme Garí i en Gabriel Fiol, que ara han incorporat, bueno, han evolucionat un universo més modern, més atrevit, també, més electrònica, han incorporat una mica el marqués de la bateria, que ell ja formava part dels concerts, però ara ja com a...
com a quartet, i en Amalena Moncades, que a part de posar veus també, posa piano i sintetitzadors. I bé, han creat aquest àlbum de vuit cançons que sortirà a la llum en digital aquest divendres. Ahà.
i que a part presentaran en directe el divendres, ja és divendres, no? Aquest dia 30, no? És que ha passat aquest mes de gener. Sí, ha fet molta via això. 29, sí, sí, sí, 30, sí, sí. I el dissabte, dia 31, el presenten en directe al Teatre Mar i Terra Manu Jalfaro, a les 8. Per tant, fan també una aposta més moderna en directe, a nivell escènic,
i bé, és un bé, com una aposta que fusiona aquest lirisme de l'òpera amb electrònica, letropop
bastant atrevit, no?, diguéssim. Li han posat de tema de Tito, vull dir, Resonare, no?, a tots el disc. Sí, finalment li han posat Resonare, la veritat és que van estar dubtant un poc, però li han posat Resonare, que va ser un dels temes que ja vàrem avançar en el programa, de fet. És una de les cançons que formen part del disc, d'aquestes vuit cançons, del qual hem escoltat Terra,
N'hi ha un altre que es diu la ciutat de Palma. Però m'escoltar-la ara, si te pareix bé, Anita. Fantàstic.
Junts anem tu i jo, agafats de la mà.
Baix la lluna plana dins. La clara nit farà la psiquiatut a la ciutat de Palma.
Records de la primer vest amb aquella il·lusió de joves que s'estimen aquí. I som tu i jo
Bona nit, baix la lluna plana. Qui ens ho havia de dir? Baix la llum ens mirant. A reflexos els teus ulls,
Quina potència de la Carme Garí, no, Anita? Sí, la veritat és que sí. Aquesta cançó precisament l'ha escrita ella i com podem sentir és ella amb la seva veu de soprano, acompanyada de Valena Moncades, que ha fet els arrenjaments a piano. Mm-hm, mm-hm.
Doncs aquesta és la proposta que... dissabte envio en directe a les 8 del Teatre del Mar i Terra. A partir de les 20 hores se suposa que caldrà treure entrades, eh? Sí, les teniu disponibles a la web del teatre mateix. Fantàstic. Més novetats, més projectes musicals que mos presentes, per on continuem?
Poden continuar amb en Germán Stanner, que presenta el seu disc ja número 7 de la seva... Bueno, de la seva trajectòria no, sinó de la seva trajectòria en la seva formació com a Germán Stanner, que lidera en Joan Carles Palou, que el coneixíem per el primer tercio, o sigui, ja té un currículum ben estens. Sí, sí. Aquest setè disc ja està disponible tant a les plataformes digitals, però també en físic,
amb un disseny molt xulo, també d'un artista... Bé, després tot irbé, perquè això no m'ho havia apuntat ara per destacar, però és que és molt guapa, molt guapa aquesta obra. En Joan Carles Palau, en aquest cas, en aquest nou treball, fa com una mirada íntima i crítica arrelada a la realitat mallorquina, mitjançant deu cançons que veuen un poquet de la música d'autor, però també de la poesia.
De fet, s'ha inspirat en, ha llegit molta poesia, s'ha inspirat en poetes de les Balears i inclou una adaptació del poema Vint bolles de sabó d'en Josep Maria Llompart, que el tenim per escoltar, si voleu. Vinga, posam Vint bolles de sabó basat en un poema d'en Josep Maria Llompart, que de fet celebrava amb Sant Llompart l'any passat.
Exacte, arrel d'això va dir, doncs, anem a fer, precisament, aquesta cançó. Bimboies de sabó fingien cor i perla, solcaven papallons, latxul, papers de seda.
Tot el cel era ple de dents veat somriures. Esbrassaven les illes en ocens intactes, intactes. Té Déu, em serpentejaven per places i oficines.
els raïns a les parres, els besos en els llavis. Cada nom, cada cosa, cada ànima precisa, sense doble X inerme, dins la pura noesa.
i tot de cop voltós m'acodi pel capvespre. Pedra-te la sabata, ganivetat a penes, les roses de pedaç omplien l'escenari. Mentre caia el taló,
Ja tot era mentida, mentida. Vimbolles de sabó fingien cor i perla. Solcaven papallons, l'atzur, papers de seda.
inconfusibles poesia d'en John Part i molt ben trobades música per els germans Tanner Anita, un projecte preciós també pel que ens estàs mostrant Sí, sí, i molt cuidat perquè clar, comptat com fa habitualment amb en Mateu Picornell la producció artística per tant això ja és una garantia, sí, sí
en l'assistència d'en Pere Estelric, com també ja és habitual, i bé, el talent d'en Joan Carles Palou, acompanyat de l'Esther Mas a la percussió, en Pepo Granero al baix i van Tobias a la guitarra. I, com sembla, també tenim cura en el disseny del disc, en el físic, que en aquest cas és un CD de tres pales, que, com comentàvem abans,
inclou dibuixos, bé, el disseny s'ha fet i inclou dibuixos d'en Lluís Juncosa. Ah, això. Us el recomano perquè la veritat que ha fet unes il·lustracions molt, molt xules, o sigui, de fet el pòster que ha fet també per a Germà Està era quedar molt guapo en la portada i la veritat és que és com per emmarcar aquestes il·lustracions i tenir-les a casa.
Que guapo. Anem amb un altre tema titulat Anant cap als estels de Germán Stanner. Molt bé.
Mentre caminàvem sols entre alguns vents de foc ensumàvem tots els olors i sentíem uns vells sons. Hi havia temps per fugir
Hi havia temps per la nit, extensians per un encis. Hi havia camins oberts anant cap als estals.
Són somnis que neguen els sons. Arbens, oscures, flors. I versos amb el teu món. Hi havia temps per fugir.
Hi havia camins oberts anant cap als estats. Tots els destins i els arts.
Anita, se nota tot això que mos explicaves, aquesta edició, aquesta manera de treballar tan acurada i que aconsegueixen aquest so tan magnífic, no? Efectivament, i a part amb unes lletres inspirades en la poesia de les Balears, no? I un poquet de... No sé, que mos poden trobar el millor reflectits perquè són el dia a dia també en els carrers de...
tant de Palma com paisatges nostres, no? Molt delicat. Sí, sí. Mordus, un nou single d'en Bruno Sotos, també, eh? Efectivament, un nou single que es diu Fràgil, que vàrem llançar al Nadal, per tant, de dins del Ribbon Bori de Mordus Nadal,
van tenir el plaer de publicar aquesta cançó que és molt profund, d'un caràcter molt íntim i despullat, com és habitual amb en Bruno Sotos, que té una sensibilitat a l'hora tant d'escriure cançons com de...
de cantar-les. Bé, jo si vols la podem escoltar i després la comentem. Vinga, perquè clar, Bruno Sotos vol dir Toni Cuenca també i Juan Medina, per tant...
En aquest cas va comptar amb la guitarra en Juan Medina, de fet va ser gravat en el seu estudi, aquí coneixem popularment com a Juanito Macandé, en la veu la guitarra d'en Bruno i un contrabaix amb Antoni Cuenca. I després també m'ho explicaràs això del vídeo. I després també m'ho explicaràs això del vídeo.
No me valoren por lo conseguido Que hace rato que me estoy perdiendo Sin encontrar la guía en el camino Con la necesidad de hacerme algo más fuerte Necesidad de silenciar el ruido Necesidad de quedarme conmigo Necesidad de escuchar mis latidos Por mi sensibilidad
Sigo estando vivo, sigo estando vivo Ando por la cuerda floja en un frágil momento Cuántas sensaciones raras hay dentro de mí Busco la manera suave de no hacerme daño
Cuando me encierro adentro sin saber salir, sin saber ver
Llegan nubes negras con la primavera, arrastran agua dulce por su tormenta, se vacían sobre mí. El universo me empuja hacia otra esfera, donde clara luz de luna nueva me espera.
Ando por la cuerda floja en un frágil momento Cuántas sensaciones raras hay dentro de mí Busco la manera suave de no hacerme daño Cuando me encierro adentro sin saber
Bruno, Sotos, Anita, amb aquest gust per ser interpretació, no?, també.
Sí, veus, és una cançó que ha quedat molt elegant, només amb la percussió. Perquè a vegades pots tenir millor veu o no, però també aquesta interpretació sempre són uns quants punts més. Exacte.
Sí, té una manera de cantar molt maca, i molt seva, és a dir, tu el sents i ja saps què és ell. No sé, però pera en el mateix temps, però sí, té una interpretació molt maca, i és guai perquè és una cançó així que...
té aquest ritmet, així fàcil d'escoltar però en el mateix temps no sé, et reflexiona sobre l'equilibri interior el renou emocional la necessitat de reconnectar amb un mateix i és com una manera en lloc de fer una reflexió angoixant com que te deixes endur per aquests pensaments d'una manera en el mateix temps més alegre diguéssim o bueno
I el tema té un videoclip rodat a Andrats que tu has dirigit i coordinat, no? Sí, sí, sí. Vàrem anar per Andrats, que és a seu poble, i vàrem estar per allà passejant. Cercàvem un videoclip proper, o un vídeo proper, que fora de pretensions...
I la veritat és que va quedar una coseta molt senzilleta, molt maca, que vols convidar a veure està disponible a YouTube. També, no?, que sense rimanboris que no t'allunyin en el final, la finalitat de sa cançó, no?, que també has fet...
reflexionar un poquet, aturar en aquest món tan ràpid de nou, que és, clar, és una reflexió realment molt personal d'en Bruno, però com sempre que ens podem sentir reflectits i interpretar a la nostra manera, no? Sí, sí, sí. Anita... Tomeu per comentar que, mira, ara el 4 de febrer publicarà el Silvano, que és un cantautor mexicà,
publicarà una cançó que es diu La ofrenda en la que participa Bruno Sotos que van a participar la darrera gira a Mèxic i van gravar plegats aquesta cançó que mira, després de tant de temps ja la té preparada i ja la llança i acompanyarà també amb un vídeo gravat amb ells dos allà a Mèxic fantàstic i per acabar telegràficament t'explica molts que és això de psiconautes
Doncs sí, con Autas ens trobem amb una novetat que presenta un disc el dia 9 de febrer, que es diu Fungla, i del qual ja vàrem avançar, bé, i que he dit Esporar Rècords, i del qual ja vàrem avançar el single Las Mujeres de la Llúvia en aquesta ocasió. Bé, compten amb unes quantes col·laboracions i aquesta primera cançó amb la Galen Ayers, que és la...
la filla del mític Kevin Hayes. Sí, sí, o sigui que també, bueno, després l'he sentit, només, ja crec que m'acomiadant aquí no res, aprofit per comentar també que aquest divendres surt un segon single, en aquest participa en Lorenzo Santa Maria,
per donar-li un toc aquí de les Balears també i després encara tindrem un tercer single que compta amb els germans Santiago Auxeron Santiago i el seu germà i també en Nani Bitsuit els coros, el tercer single o sigui que mira, compta amb una... Déu-n'hi-do, molt de pes aquí sí, sí, sí
Idò, escoltant aquesta Mujeres de Lluvia, mos acomiadam. Anita, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies, ens veiem, ens escoltam i ens xerram. Sí, dilluns que ve. I entremig han de pegar un vot a xocolat, qualque dia d'aquests. Ah que sí, el xocolat segueix plena de novetats i, bueno, com sempre, omplim els calaços de vinils i...
Tant per col·leccionistes, com de segona mà, per més melòmens i de fedes. Això, per vol que mos ho comptis, hem de venir a veure-ho. Exacte. Un sortirà d'aquí, no podreu. Anita, moltes gràcies. Gràcies a tu.
Las mujeres de la lluvia huelen a romero.
I el Bon Dia i Bona Vida ja només mos queda acomiadar-vos fins demà, a les 8 des de matí que mos hi tornem a posar, a les 7 en redifusió del programa El Crepús Clençent Estels, que s'haurà més avui a les 9 del vespre. I tot seguit, ara mateix queda un minut, comença el programa Sobiranistes, ja són aquí en els estudis, preparats per oferir-vos un programa més.
Fins demà!