Porque llevamos un mundo nuevo en nuestros corazones. Y este mundo... Está creciendo en este instante.
Solta la nit d'una llarga travessia, hem amagat les històries que hem après. Solta la pell una terra que somia, que aquell mal son s'ha acabat per sempre més.
amb el record de les batalles perdudes. Hem clavats al cor els miratges del camí. S'han acabat els dies de les engrunes, ja ens hem alçat i farem caure el botxí. Avui farem caure el botxí! Sabem l'alegria com un estantat, sabem la guerrilla,
Som la primavera.
Supervivents d'una pàtria clandestina. El monstre viu dins la nostra soledat. Fem que reneixin esperances prohibides. Fem de les places llavors de dignitat. Serem llavors de dignitat. Serem l'alegria com un estandart.
Fins demà!
Ja has sentit l'arribada d'un nou dia i els ocells cantant la dolça melodia. El rei xiscla i sap que el seu tron perilla i entre arbustos i cendres
Guerrilla, guerrilla, guerrilla. Serrem l'alegria com un estandard. Serrem la guerrilla que mai ha marxat. La vera farà el ger que brava i no dol. L'esperança que mai no mor. Serrem l'alegria que trena els carrers. Serrem la guerrilla del bosc més espès. El poble que canta la vella cançó. És llarga per sempre la por. Som la primavera.
Som la primavera
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida. Avui hem començat escoltant Guerrilla d'Every Night i ara és el moment d'explicar-vos que el Bon Dia i Bona Vida vos acompanyarà fins les 11 des de matí a un programa produït per Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí, que vos saluda des dels estudis
Dona Mediterrània, Can Alcobé, un programa d'avui dimarts 25 de novembre, dia de la lluita contra les violències masclistes, un dia per la erradicació de la violència contra les dones,
que vos oferirà els següents continguts, tot d'una. Vos explicarem quins són els principals titulars Hores d'Ara, Diari de Balears i també a Vila Web. A continuació, escoltarem la presentació que es va fer a Can Alcobé fa uns dies del primer volum de les obres completes de Josep Maria Llompart amb intervencions de...
Antoni Llebrez, president de l'Obre Cultural Baleà, d'Antoni Mir, president de la nova editorial Moll, també d'en Alina Moner, historiadora, i d'en Damià Pons, filòleg historiador, que és qui ha fet també la introducció o el pròleg d'aquestes obres.
Vos continuarem pendents de les notícies. També entrevistarem en Vial Palleres, de Més per Mallorca. Entrevistarem en Tomeu Canyelles, justament està a punt.
de presentar un nou llibre interessantíssim, ja ho veureu, i a partir de les 10 rebrem en Joan Mir per analitzar amb ell tot el conjunt de notícies que vos haurem anat explicant aquest dematí. És el moment, idò, de posar-nos el dia, d'escoltar quins són els principals titulars de Diari de Balears i també de Vila Web.
Bon dia i bona vida! Tona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears, veiem com a primera peça, la policia espanyola continua detenint solidaris amb Palestina, però no troba els autors de l'atac al bus d'Aurora Picornell. També més qüestions de la policia espanyola. En aquest cas, la policia espanyola continua sense detenir l'agressor de les activistes de Femen, tot i que ja ha estat identificat per les xarxes. La policia espanyola veta la cançó No hay tregua.
de barricada a l'estadi d'Osasuna. I també destaca a Diari de Balears campanya de suport perquè Pablo Hasél pugui publicar un nou llibre de poesies en català. Teniu tots els detalls en aquesta notícia que és ara mateix a la portada de Diari de Balears.
També informa a Diari de Balears que Telefònica presenta un ERO que afectarà uns 70 treballadors a les Balears i a més de 5.000 a tot l'Estat. L'ESTEI presenta un recurs per reclamar el cobrament íntegre de les pagues extraordinàries dels funcionaris de les Balears i dins els actes ja veureu que avui i demà hi haurà moltes notícies en aquest àmbit. Acta al mercat de Pere Grau
amb motiu del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Més qüestions que informa el diari de Balears denuncien l'aparició de pintades neonazis al monument natural de les fonts ufanes. Lluís apesteguia els governants del PP, manco Espanya i banderetes, i més educació, habitatge i salut.
i en un informe de metges del món, prostitució a les Balears, alta rotació i problemes de salut mental i física. Armengol, reconeguda per Ucraïna amb l'ordre de la princesa Olga. Dijous 27 de novembre es presenta el documental Clonar a un hombre los cuidados a les de 9 hores. Canoleo és un dels actes dins...
la commemoració del 25N, en aquest cas organitzat per homes contra la violència masclista. També actes contra la violència masclista són Sardina i, a moltes altres bandes, que van sortint aquí a Diari de Balears. Distingits 99 centres educatius de Mallorca per la seva participació en el programa Centres Ecoambientals,
concentració palma per l'embarcament d'armes i trencament total de relacions amb Israel, i més, no podem ser els segons a portar i els novens a rebre. Cada ciutadà del Balears rep 1.000 euros al manco que un de Cantàbria. La Fiscalia considera que els fets que es jutgen en el judici a l'ex-Badlesa de Petra no són constitutius de cap delicte i ens sol·licita la lliure absolució.
Monanama Vila Web ja trobam en portada. L'auge fulgurant de l'extrema dreta que en caracteritza els simpatitzants fa referència a que menys de la meitat de simpatitzants d'Aliança Catalana són independentistes. El CEO detecta un vot dual en augment amb Aliança Catalana al Parlament i Vox al Congrés Espanyol. També
Oriol Pla fa història i és d'haver el primer actor català que guanya un Emmy. El govern espanyol proposa Teresa Paramato com a fiscal general de l'Estat i un reportatge com es construeix una relació de violència masclista. És un informe de VilaWeb
25 en a totes les manifestacions contra la violència masclista, els països catalans, si voleu trobar totes aquestes convocatòries, ho podeu fer a través de VilaWeb. I també destacam unes declaracions d'en Jaume Pedrós, que és el metge d'en Jordi Pujol. A Jordi Pujol li pot costar de construir i entendre el propi argument.
I també destacarem en Clau Valenciana. Eixa dia va fallar tot. Vicent Montpó descriu el Secopi com un lloc sense lideratge polític i carrega la responsabilitat sobre els tècnics i el PP se deixa a Vox i elimina les ajudes a les entitats que defensen el català a Mallorca.
Aquests són els principals titulars a hores d'ara a Vila Web. Tornem a la portada de Diari de Balears i allà vos recomanarem una sèrie d'articles d'opinió, per exemple, els d'en Pere Bueno. Poder o no tenir poder. Espanya inundada de polítics corruptes. És l'article d'en Joan Lledonet. El d'en Rafael Borràs.
Una entre tantes fotografies de la resistència palestina. El d'en Alila Tomàs, un cap de setmana antifeixista. El d'en Joan Vicent Lillo, el futur no franquista. Aquests són els principals arguments informatius i també d'opinió que vos ofereix el diari de Balears. El trobeu, vos ho recomanem, debalears.cat.
M'on anem ara a escoltar la previsió del temps, si ho fem com cada dia, amb en Tomeu Mateu Canals. Des d'espas d'esfront aquesta nit, avui, durant els dies, tant de molt poques precipitacions, sí a Menorca, però a Mallorca pot fer alguna brusqueta, però poca cosa, ambient frescot,
Les temperatures mínimes les agafarem a partir de sobrebaixa, posta de sol, vent, vent més de mestral i això, i serà demà quan les temperatures encara baixaran més. Demà sí que podrien tenir alguna més precipitació, però sempre poca cosa. També pot ser de Calabruix, neus de cint de les muntanyes més altes a partir d'un 900 metres,
i les precipitacions ja dit no seran gaire importants. Per tant, no tornem una gran nevada, seran anecdòtica i temperatures fredes d'hivern, però no tan baixes com la passada setmana.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
I a Ona Mediterrània, el Bon Dia i Bona Vida, vos ofrim ara la presentació del primer volum de les obres completes de Josep Maria Llampart, un acte que se va fer a Can Alcover i que marca el final de la celebració de tots aquests actes amb motiu de l'any Josep Maria Llampart. Escoltem ja aquesta presentació. La presentació del primer volum de les obres completes de Josep Maria Llampart
Fa 15 dies vam tenir ocasió de presentar la biografia de Sant Pilar Nau, mentre resti un bri de val, donant-li allà un pare de la panya, un nou polifacètic al servei del país, que ha editat Cuid Pro Cuo. Per cert, avui surt una ressenya de Neus Picó, un espliment vell per al dia de Mallorca, molt recomanable.
i d'aquí a molt poc tindrem també la presentació del treball que ha fet l'Ina Moner sobre els anys del Lleuparc, nou president de l'Obre Cultural, de 1976 fins a l'any 1983, en una edició de l'entitat de l'Obre Cultural. I avui aquí, amb aquest primer volum de les obres completes, aquesta tarda han estat dues obres, o són dues obres sobre el Lleuparc,
Poden dir que en tenim també una tercera obra sobre en Llompart, que és l'atudi introductori d'en Damià Pons, que pot també per la seva extensió i profunditat, som més que hi hagués 70 pàgines, podrien tenir perfectament autonomia pròpia com a llibre diferenciat o com a buscle, amb vestit del Jureu Maria Llompart, una vida al servei del país imaginat.
Però bé, efectivament avui el que ens ha ocupat és la presentació d'aquest primer mòlum de textos del Llamport. Vull aprofitar l'ocasió per comentar que, com sabeu, hivernes passats havia previst una presentació d'aquesta obra a la sala de plans del Consell de Mallorca i es va suspendre perquè el govern de coalició PP Vox del Consell havia de presentar els
amb la notícia que se retiraven els ajuts per a l'obra cultural i per a joves de Mallorca per a la llengua. En el cas de l'obra cultural eren uns ajuts d'una quantitat molt petita destinats a la feina, a la gestió, al manteniment de Can Alcover. La incidència va ser fatídica.
Aquest acte d'avui no és una resposta en aquella cancel·lació. Aquest acte d'avui ja estava previst amb anterioritat i, segons informava fa poc en Toni Mir, s'està cercant una nova data. 9 de desembre. 9 de desembre, ja la sabem, per tant. Bé, avui presentam aquest projecte lliurement. No serà unes completes de llopar.
sobre textos, assajos, discursos en el Parlament de Joan Part, articles sobre la qüestió nacional, sobre llengües, sobre sociolingüística... Textos, en definitiva, que tenen una naturalesa, diríem, d'assaj, cívico-polític,
que justament és la faceta d'aquest John Park polièdric que l'obra cultural ha posat, ha volgut, ha pretès, parla de relleu, en guany en es gruix de les activitats que hem organitzat en es voltant d'aquest John Park. Per això, quan la nova editorial Moll ens va demanar col·laborar en l'edició d'aquest primer volum, no ho van dubtar ni un moment.
És ben oportun recordar i difondre la figura del Lleupard com a intentuar el servei de la llengua i el país. Fixar-vos, per exemple, amb el títol de Pilar Nau, amb el títol de l'estudi introductori d'en Damià Pons, amb aquesta repetició de la paraula de servei, una persona en el servei d'una causa o d'unes causes,
És important ara recordar també la seva generositat, dedicar una part del seu temps justament a posar-se en servei d'aquestes causes, a exercir un paper de literatge cívic com a president de l'obra cultural, en aquells moments aquell mateix va denominada primavera civil,
del nostre poble, de lluita per s'oficialitat del català i per la normalització de la llengua posteriorment. En definitiva, en Lleupar representa una frase que m'ha agradat, que he repetit en diverses ocasions, i que amb el llef d'Analina Monet, en Lleupar va ser una vau clara enmig de la confusió. Va ser un fart de la noia convicció per a tothom que estima aquesta teva,
A continuació, intervendrà en aquesta presentació en Tanimir, editor, Dalina Moner i finalment en Damià Pons com a autor d'aquest estudi introductori.
Hola a tothom, moltes gràcies a l'Obre Cultural d'Odear per dur a terme la primera presentació d'aquest fantàstic volum, únic volum, que conté una informació intralabla a qualsevol altra part i que és una autèntica jove. També, desprestar la meva satisfacció per aquests il·lustres company de taula com el Dinamoner i el Danià Clons.
Fa a desembre, o sigui, fa d'aquí molt mal temps, farà deu anys que 65 persones van empresar després per impedir la desaparició definitiva del segell editorial. Una de les primeres persones que vaig anar a veure va ser en Damià Pons, a la universitat i ens trobàrem a la Divície de Montllull, crec que el manc de tres vegades,
i avui crec que sou per tu una de les coses que em va dir. Va dir, només que després de 13 anys de paràlisi, continueu i completeu les sèries de llarga durada, les obres completes, de Moll, El que ve, L'Homar i la sèrie també de llarga durada, que era la edició comentada de les arrendades meserquines,
que no valia la pena fer-ho. M'ho he posat en els 15 anys i jo vull dir que si les obres complentes de Barge Mall tenien 3 volums, enguany surt el desar. De Nel Coler hi havia 3 volums publicats, publicam ara un rica de 2 volums cada any, enguany sortiran els 14 i els 15. De Nelomacre, que també era més o manco això, surt el volum 11.
i la deixa comentada d'en Grimald i Guiscafra se va completar com desitjàvem amb vida de Josep Grimald i és una obra monumental que també i per sort pot estar a les biblioteques de cadascú i les biblioteques públiques. Quan va entrar allà l'oficina que tenim ara, en Pere Rosselló i en Sèrbia, m'oblaren un reescol de greix.
Una persona com en Joan Parc durant tres dècades va ser assessor literari de l'editorial amb una repercussió extraordinàriament important en llengua i literatura d'aquí a Guanyunt i sobretot va fer pinya amb en Marge Moll i en tres dos, jo crec que parlem de dues columnes extraordinàriament importants d'aquestes tres dècades i particularment de partir de les 60.
Aquest primer volum de les obres completes de John Park consta d'un pla editorial de 7 volums en aquests moments, a raó de dos cada any, d'aquí 15 dies ja hi haurà segon volum, que serà el primer d'equítica literària i els produsos literaris. Sentim un legítim orgull de poder correspondre a la generositat, que és una paraula molt adequada en el Jorema de John Park, que va tenir tan bé
les nostres lectures i els tants damons en aquests anys que han pogut gaudir a partir d'aquesta influència. Aquesta és una primera cosa que volia dir. Les hores completes de Josep Maria Jean Park s'incertinen en un espòs extraordinari
de la Sazella d'Editorial Moll per culminar les obres que vam agradar de l'etapa anterior i per encetar noves obres completes com aquestes necessàries de Joer Maria Juncker. Les obres completes se fan per durant els temps.
que fàcils accés a una obra que val la pena i els volums estan cosits, tenen tapadura, estan fets per també per durar el mal com és d'un segle. Vull dir que darrere d'una obra completa hi ha contingut i també hi ha una aposta a la qualitat dels volums i els maneig.
Quan venia cap aquí aquest alumn s'ha editat a cura de Josep Ramon Santiago de Justícia i Diló i en Damià Pons ha fet una feina només d'un estudi introductori com que ell ha fet tots els adjectius necessaris que no han pogut superar
És un estudi introductori extraordinari i d'una qualitat que, com diu en Toni Llebrés, podria ser un llibre de part. Jo crec que és un estudi molt útil per conèixer fons Josep Maria Llampart. I després, a qui encara no s'hagi costat, com que són articles, conferències, assajos... És un llibre de lectura molt fàcil, de lectura molt agradable i cap als fer per pares.
Aquell llibre no té només el pensament de les reflexions, de qui som, de per què hi som, dels dubtes, de què volen ser, no només les reflexions. Jo, encara he volgut llegir, en Joan Park no aconseguirà ser recordat només o principalment com el
perquè quan ho llegeixes, veus que tenia cura de cada paraula, de cada expressió. Estan avaciats aquests articles. Aquí hi ha un gran escrit, que també és la paraula. I com que en Maria Sant Dins Arans em va escontingut, jo volia dir que aquesta joia, no només escontingut, sigui en tan bé forma,
va néixer el primer homenatge a Josep Maria Temprà. Quan va néixer? Perquè, finalment, darrere de cada cosa sempre hi ha un percà i fins i tot un instant. I bé, l'homenatge als president de l'Obre ens toca a vegades pensar com fer que una idea, una necessitat, una lluita, una iniciativa de país arribi a tothom.
Per tant, la formulació de tots els eslògans, dels plebis, de la concreció d'esparcà d'una vida que finalment demanes a gent que faci una cosa, que deixi d'anar d'excursió, que vagi a obviat, demanes que s'obligui, demanes que ha d'estar justificat. I després ha d'estar ben esclat. A mi m'ha correspondre en aquests moments, des de la residència de Santitat, promoure el primer homenatge a l'any.
i aquesta ve la confidència, va néixer el dia en què se feia el funeral de mon pare. Jo vaig quedar amb el Maria Llampat i li vaig demanar si volia llegir un poema en el funeral. Va triar un dels poemes traduïts de poesia portuguesa, amb tebre de llençal, i el vaig llegir. Quan la parròquia de Sant Alonso va arribar,
En Josep Maria Llampart pujava els tres escalons cap a saltar, li va costar tant pujar aquestes escalons, perquè ja tenia una salut fràgil, que en aquell instant, si voleu, tan intens emocionalment com és lògic, van venir al cap unes paraules de Raimond. Jo en Raimond l'havia cridat per un homenatge que en aquests moments ara no record quin escritor, on en si era, o el palà.
el vaig convidar per parlar d'aquella persona, d'aquell escritor, i em va dir, Toni, no vendré. En s'homenatges s'han de fer en vida. Després fes set i doctorals, estudis, en vida. I em va venir aquella frase i va dir a en Josep Marillompar li hem de fer un homenatge en vida. Qui va néixer a aquella iniciativa? I després va venir sa part de sa eslogan.
Gràcies, Joan Parc. Després hi havíem afegit un home que ha fet país, o un home que ha fet país. Però el que va quedar, el que va guanyar, el que els dies següents ja estava en boca de tothom, era Gràcies, Joan Parc. I que recuïa aquest eslogan, tot el que havia fet. Recuïa esperar que tant d'any després hi ha una explosió de tot tipus d'adhesió en el nou record i homenatge en Josep de Joan Parc.
I per això, de qualque manera, aquest volum torna a ser una manera de tot, de dir-li gràcies i alhora posar-ho a disposició de tot. Jo, encara que no sigui a lo millor políticament correcte, sí que vull esmentar que en aquell homenatge ha passat tan important que també
va néixer la reacció, les iniciatives anti-Jompart, anti-homenatge. Recordo un mitjà en concret que em va fer una campanya molt intensa. I ell va veure qualque, el pitó, se'n veia, que va caure en la trampa. I va un titulant, que me venien a estar aquests dies, que deia «S'homenatge en el Jompart només se fonamenten raons ideològiques».
perquè d'aquí 20 anys la gent no recordarà ni un sol dels seus poemes, ni un sol dels seus versos. Bé, jo crec que aquest any mai la poesia d'en Jean Bart havia arribat tan a fora, amb tant de registres, a tant de coses, i m'enaleg, m'enaleg que la memòria d'en Jean Bart sigui viva i que aquest volum que vos recomanda tot fa, perquè és una joia,
Gràcies. Bon vespre. Jo he preparat un resum, un del que m'ha salvat de tindre. I vos el llegiré perquè he tingut l'oportunitat de tenir dos anys aquesta setmana. Per tant,
Vull dir, ha estat una lectura ràpida, però sí, afortunadament, he trobat recopilat molts articles i de ser recent que havia hagut d'anar cercant al llarg de tot aquest estiu i de tots aquests mesos que havia compromès amb l'obra cultural per fer un petit opuscle en referència a les actuacions de John Park com a president de l'obra cultural. No basta, vull dir, per estudiar en John Park...
Jo primer vaig anar a la seva obra poètica. Clar, després me'n vaig anar a cercar els articles que podia tenir publicats. Vaig acudir molt de la revista Lluch, de la qual em va ser cap de redacció durant els anys, que també era president de l'obra. I això no bastava, i me'n vaig endinsar. I això era com un keramatlo que no s'acaba. Que de cada vegada anaves cercant a veure què deien jo en part, malament t'hi hagués,
molt d'articles que reiteraven aquelles idees. Aposta, vull dir, l'he devorat, aquest llibre l'he devorat perquè tant de volgués pogut tenir fa un any, Toni, en sèrio, però m'han cantat i vos ho vull fer conèixer a vosaltres. Bé, sabeu que durant aquest any han estat moltes les iniciatives que han volgut posar de relleu la figura de Josep Maria Joan Parc, conferències, exposicions, jornades...
Com d'Antoni Llebreix se va presentar la biografia ampliada d'en Julà Arenal, que de manera rigorosa mos ha permès aprofundir en la riquesa de matisos de la seva trajectòria vital. I en Joan Parc també, com d'Antoni Mir, va ser honorat en vida, no sol per la qualitat literària de la seva obra, sinó també per la força del seu compromís cívic constant i persistent.
Des del mitjà dels anys 50 i ja en els 60 participa activament amb iniciatives de resistència cultural i de conreu de la llengua. A les dècades dels 60 i dels 80, en plena maduresa literària i intel·lectual, compaginava la seva obra poètica amb una activitat civil molt intensa. Una part d'aquesta activitat i d'aquest compromís el va desplegar
a la seva etapa com a president de l'Ordre Cultural Balear entre els anys 1986 i 1983. Eren uns anys decisius, la fi de la dictadura, la incipient democràcia, el primer espàs de la preautonomia, la reorganització cultural del país, anys d'esperança, d'incertesa, de primavera i de desencís,
Durant aquest temps, l'obra cultural va enrevenir un espai de trobada, de reflexió i d'acció. Un espai capaç de canalitzar esperances i de defensar drets. John Park va dirigir l'entitat amb responsabilitat i equilibri. No va defogir dels reptes ni recular davant pressions amb una actitud constructiva i profundament democràtica. L'obra cultural va passar a ser un espai de resistència, a ser un instrument
actiu de consciència del país en aquell moment. Per a tant mateix, si volem conèixer i entendre allò en part en la seva total plenitud, hem d'anar a les mans i a la seva obra. Avui, amb aquest primer alumn de les obres completes dedicades per ser una nova editorial moll, feim un pas imprescindible. Ens aporta la totalitat d'un pensament que abans teníem fragmentat.
És un obre que fins ara estava dispersa en revistes, conferències, publicacions diverses. Per exemple, hi trobam algun dels articles que publicà a la secció Columna de Foc, entre el 76 i el 80. O la revista Lluc, de la que enfocada redacció entre el 72 i el 85. Discursos, pregons, conferències, participació, jornades, que ens apropen al seu pensament.
Aquest volum no només és un recull d'escrits d'eusel del seu legat servit, és una invitació i una porta d'entrada a conèixer el pensament d'en Josep Maria Llomar, el crític, l'assagista, el ciutadà i, en definitiva, l'intel·lectual compromès amb el seu temps. L'estudi introductori a càrrec del professor Domià Pons, subtitulat Una vida al cervell del país imaginari,
Sintetitza perfectament, de manera molt acurada i amb profusió de detalls, aquesta trajectòria vital d'en Llompar. El canvi de rumb dels anys d'estudis a Mallorca i a Barcelona, l'activisme cultural dels anys 60, el procés de politització, la construcció d'aquests figments de capital simbòlic i la desesperança dels anys 80. El volum s'ha organitzat entre els plots, els assaig, els parlaments i els articles.
tot un càrbor doctrinal de dècades de reflexió i lluita cívica. Els assatges de 7 enreitera la necessitat d'una autonomia de qualitat, aparteixen clar evidència sobre el perill de la substitució lingüística i reivindica el d'Incles en Catalunya i València. Fa referència constant a figures que considerava pedres embolars del nostre pensament.
Miquel Ferrar, Maria Aguiló, Gabriel Olomar, Alessandra Jaume, Pere Oliverdo Menja. També hi costa el suport explícit que va mantenir el Montuïdè Macià Manera. Sempre amb una profunda reflexió sobre la situació sociolingüística de la llengua catalana. Els 22 parlaments poden llegir els pregons, les respostes als seus reconeixements, el discurs de Constitució de la Federació Llull,
conferències i el 27 articles, on també trobem alguna referència a l'obra cultural baleà, seguim amb un llompat didàctic en quant a l'autonomia, a la identitat lingüística, amb una mirada ostinada a no la família. El volum Ida està amarat de la seva visió sobre nació, llengua i cultura, l'eix que sintetitza el seu pensament círic. La nació com un projecte compartit,
la cultura com a fonament de la llibertat i la llengua com a esvertebrador. També assenyala la línia mestra del pensament del mallorquinisme polític, a una conferència que va fer el febrer del 77 en el dobià i també a algunes ressenyes de la revista. Jo havia assenyalat per llegir el contrament i he triat una carta
que va fer en Maribel Picó, publicat a l'última hora, a la columna de foc, a 1977, on s'explica en referència el tema del català i el mallorquí que va succeir a la manifestació del 29 d'octubre. Entre d'altres coses, ha de llegir, perquè s'ha de llegir tot, però entre d'altres coses, diu, les paraules que jo vaig pronunciar al 29 no eren meves, era un discurs pactat.
Aquell vespre ja només era el jo clar. Només una cosa, reivindic, l'exoluta responsabilitat de la rèplica català en què vaig contestar el crits de mallorquí. Aquesta responsabilitat l'avui per mi sol amb orgull i altivesa. El poble de Mallorca no té cap culpa de les operacions alienadores que ha hagut de patir. Com vols que no s'equivoqui?
El poble de Mallorca li han donat cap per llebre, l'han induït a rebutjar aquest mateix idioma que el personalitza, que el defineix, que és el bessó de l'ànima col·lectiva. Acabaré a dient que la seva reflexió sobre la situació del català a les Ígars Balears continua sent d'una vigència sorprenent. Reivindica la normalització afectiva que més de loial sigui social.
Denuncia els processos que han portat una part del poble a desconeixer la llengua i la propa identitat i alerta del perill de substitució cultural i lingüística i llatinització en la pèrdua progressiva de l'ut social del català. La seva doctrina ha resistit el part del temps i continua oferint instruments per entendre i actuar en el present. El seu pensament sociolingüístic desplegat al volum
continua sent un element imprescindible per analitzar la situació actual. Les societats que avancen són les que saben reconèixer les seves veus de referència i ambaixardament en unes societats més fortes. En Josep Maria Llón Park ha estat una d'aquestes veus de referència valenta en temps difícil. Per tant, amb el veiat d'aquest volum, contribuïm a donar veu en aquesta
persona que tant va fer pel nostre país. Moltes gràcies a la Sàvia Ripa per conservar el diat, a en Damià Pons pel seu extraordinari estudi i a en Antoni Miguel Honol Editorial Moll per la iniciativa d'aquesta recopilació. Moltíssimes gràcies.
Al principi no duc res d'articulat, per tant faré alguns comentaris, no? Al principi no duc res d'articulat. Allò que havia d'articular està escrit i seria absurd. Bé, jo la primera cosa que voldria fer és ressaltar la importància que a Saint John Park s'hagin generat determinats productes que són perdurables.
Està molt bé fer moltes coses durant un any com a memoratiu, no? Està molt bé, i tot és vàlid, tot és útil per donar difusió a un personatge, a una obra. Però és important que se generin coses que d'aquí 5 anys, 10, 15, 20, 25 encara seran útils. I, evidentment, unes obres completes jo crec que és una de les peces majors, com a ver, la biografia de la Pilar Nou, que permet conèixer els personatges
Segona cosa, és evident que en Josep Maria Llompart sobretot és molt important com a poeta. Això no entenc cap d'obtenir-ho. Ara bé, allò que ell deu amb tanta freqüència entrevistes, i fins i tot s'atreveix a escriure-ho, en el pròleg en Canquetzala, els dos volum de l'editorial Moll que s'atitulen retòrica i poètica, que són els dos volums donant millors articles seus d'estudis literaris, probablement,
allà on ha més originalitat de lectura literària, de lectura crítica, també repeteix que ell li hauria agradat ser només poeta. Jo no m'ho crec. En John Park tenia veritable vocació intel·lectual, no només de poeta. Si només volia ser poeta, volia estar com en Lloren Mollà, una magnífica persona i un magnífic escriptor, que feia de funcionaris de matins i feia de poetes capvespres,
de teatre. En Llompar podria haver fet això, acabar ses feines a les tres i s'acabar. En Llompar va tenir vocació de constructor d'un projecte cultural i d'un projecte de país des de joveníssim. Pensem que l'any 1950 ja era el secretari de la comissió promotora de la edició del diccionari català-valencià-paleà.
el 53 s'implica com a cap de redacció a la revista Raixa, a la secció literària Joan Alcobé del segle mallorquí. S'implica i molt, juntament amb Jaume Drobé, que crec que és escamés moltíssim, en la famosa celebració de les aules de poesia, teatre i novel·la, que en el cas de poesia
Bàsicament és una acció literària, però en el cas de teatre i de novel·la hi ha una acció que té un contingut polític o cultural altíssim.
Qui són els conferenciats? Gent de Catalunya i de la cultura castellana, bàsicament tots ells amb marc antifranquista i en el cas que procedeixin de Catalunya o del País Valencià amb una clara connotació nacionalitària, per dir-ho d'alguna manera. I recordeu que aquest cicle serà el que generarà el primer conflicte polític públic
entre el món intel·lectual de Silla i el món franquista, serà quan el Llom Part, juntament amb 5 o 6 persones més, haurà de passar una nit a comissaria, quan hi ha el policia que vigila les conferències i els interroga, quan anulen una sèrie de conferències, suprimeixen la conferència d'en Joan Fuster, d'en López Aranguren, i n'hi ha un altre que no recorda qui és, d'en Toni Serra per mi, etc. Per tant,
En John Park s'implica en Papel de Personas Madans i en Camus José Cela i aprofita la seva relació amb Papel de Personas Madans per intentar fer una projecció de la literatura catalana mitjançant traduccions a través de la revista. En John Park es cal i bull com a projecte. A més a més, una de les coses que faran els seus articles lingüístics, que aquí hi queda molt,
com una situació diglòsica. I la diglòsica vol dir que hi ha una llengua alta i una llengua baixa. La llengua alta, la llengua oficial, la pública, la culta, la que té bona premsa, la important. I després n'hi ha una altra que s'ha d'estar per casa, no?
les meves preguntes, vol dir que si el Llompar va estar tan predisposat a fer qualsevol tipus de parlament que li proposassin durant els anys 60, 70 i següents, no va ser en bona mesura perquè se va proposar personalment que volia que la llengua catalana també tingués una presència pública solemne de categoria oficial, etc. Se va apuntar a qualsevol parlament, eh?
Pregonda Setmana Santa, no sé quants em va fer. Pregonda Barriada, no sé quants em va fer. Jo, com a campanater, i que vaig a ser l'Undaseu amb el meu cosí, que també el coneixia, el convidava a venir a participar en una espècie de jocs florals que havia organitzat un batle més franquista que Franco, enllon part hi és. És a dir, la seva voluntat de fer un discurs de categoria
públicament, donant transcendència en aquella llengua que no tenia dret a ser una llengua de primera, jo crec que això és una estratègia perfectament calculada per John Park. Clar, aquell John Park, i això és un tema que ha sortit molt en una ocasió del seu centenari, aquell John Park estava predestinat per família, per moment polític i per tradició política de silla de Mallorca a ser
un castellà no parlant, un funcionari i un ciutadà absolutament acomodat a la realitat social i política del franquisme. Estava contentat amb això, el pare.
I aquí venen les grans preguntes, no? S'ha esmentat molt, i evidentment ell ho va esmentar en moltes d'ocasió, per tant t'atendrà tota la raó del món, la gran importància que va tenir Miquel Llodrach, que ell a mit seu polla en si, amb el qual va estudiar el batxillerat, que és un personatge molt interessant, jo en el meu prole, que faig una certa recuperació d'ell, fins i tot amb un cert risc temerari. En Llodrach és...
per connexió familiar coneixia molt bé la tradició literària de Silla. Però és que clar, la tradició literària de Silla de Mallorca és una tradició que té molta categoria. És a dir, aquell miracle que se va produir Mallorca culturalment i lingüísticament parlant a principis del segle XX, que van coincidir en els temps en Miquel Costi Llovera, en Joan Alcover, en Toni Maria Alcover,
en Miquel del Sants Oliver i en Gabriel Alomar, 5 individus que coexisteixen en el mateix espai i prenen una gran decisió compartida. En el que ve s'hi apunta de res, però també s'hi apunta, a partir de l'any 1923.
La llengua catalana és la llengua única de l'escriptor artista. El monolingüisme català. La llengua catalana és una llengua suficient per fer cultura literària. No necessitant, com va passar en el segle XIX, que s'immensa majoria de poetes de la reneixença, gairebé no excepcions, com que no acaben de creure que passaran a la posteritat escrit tan sols en català, també fan obra en paral·lel en castellà. Aquí s'ha acabat, això.
I aquesta tradició, que ideològicament és diversa, va tenir una penetració social, no de masses, però sí de prestigi. I això explica que la primera literatura que es produeix a Mallorca després de la Guerra Civil sigui una literatura en català. Hi ha molta més castellanització dels escriptors joves a Barcelona que no a Mallorca.
en castellà de la nació de l'Ullompar n'hi ha un, tot el cerro. Tota la resta se catalanitza. Per tant, aquest part de la tradició és importantíssim. I això fora cap dubte, en Miquel Llogrà va ajudar. Però és evidentment, no és només un tema d'en Miquel Llogrà, és un tema dels entorns dins els quals en Miquel Llogrà el va introduir, que són bàsicament l'acadèmia dels jesuïtes
la congregació mariana amb el pare Miquel Ballori, mig exiliat per Palma, que d'alguna manera és una referència, i després a 1040 Mallorca hi ha un personatge molt important que és el Miquel Ferran.
En Miquel Ferrar tenia les idees molt clares, en Miquel Ferrar era un noucentista que coneixia molt bé la cultura i la realitat política dels països catalans dins de l'any 1906 i que fora cap dubte no hi ha cap dubte ni un mes anglomí que fa una mica de guia als anys 40 dins d'aquest entorn de joves.
encara passen altres factors circumstancials que podien no haver-se produït, podien no estar en el Pare Ballor i Mallorca, podien Miquel Ferrar estar mort, i un altre personatge importantíssim és en Manuel Sánchez Werner Valencià, que arriba desterrat a Mallorca després de bastar 4 anys
a presó perquè s'hagués recibit l'agafa, havent estat oficial de la República, i en Moll el fitxa perquè colgabori amb ell i per fer-li un favor personal, perquè no pot estar a València, l'han desterrat de València, i en Manuel Sánchez Guarné és un
mallorquí en vermont valencià i conèixer el món mallorquí d'aquests joves que són el Llompart i companyia en vermont de la república i a més a més té una ideologia progressista etc etc no és casualitat que quan el Llompart publica països catalans amb un interrogant i altres assajos el dediquen a Miquel Ferrar jo crec que Miquel Ferrar és sotor del mallorquinisme polític que més influeix en el Llompart va ser un poc dispers
ara pel dalt del millor equinisme polític. Allò, en part, ni com a estudiós de la literatura, ni com a estudiós de la llengua, no era un home d'arxiu, ell no va mirar revistes, ni premsa, ell funcionava amb una sèrie de llibres que estava en circulació. Per tant, va ser providencial la publicació del millor equinisme polític d'en Garimé. Jo era sap de presentació d'aquest volum a s'estudiar l'Olià, va fer una intervenció
en realitat descobres el mallorquinisme polític a través del llibre d'en Miquel, d'en Miquel, d'en Gorimit. I en aquest llibre hi trobes, en Miquel Farrat ja l'hi ha trobat personalment, però personalment, la relació amb personal, no hem d'imaginar que en Miquel Farrat li donava elaborat el seu pensament en el Lompar, més aviat. En canvi aquí sí que troba elaborat el pensament d'en Miquel Farrat.
i un altre personatge que és en Guillem Fortes i pel ressorgiment polític de Mallorca. Fins a vos, immediatament després d'estar publicat el mallorquinisme polític, edita el ressorgiment polític de Mallorca a la editorial Moll. En canvi, per exemple, no diu absolutament res gairebé de la qüestió regional d'en Miquel del Sanz Oliver,
no, és un nom que no s'esmenta, la bibliografia de Nyon Park, perquè probablement la qüestió regional, ell mai no va llegir el llibre de la qüestió regional, que era una edició de l'any 99 que no s'havia repetit mai més. Ara bé, a banda del llibre d'en Gorimí hi ha un altre llibre important per Nyon Park, que
Joan Fuster publica Nosaltres el Valenciàres del 62 i publica Qüestió de Nom del 62. En Joan Parc els recomenta d'immediat i li compra tot el plantejament a en Joan Fuster. Fins i tot el plantejament, entre comeres, més dur.
Com allò de dir, amb bona lògica, els països de llengua catalana haurien de tenir per nom Catalunya, i sense res més. Els països de llengua catalana, vull dir, la literatura que s'escriu en català sigui a Mallorca que a València, en literatura catalana, això sí, això ho compram absolutament. Els ciutadans dels països de llengua catalana, amb bona lògica, s'haurien de dir catalans.
Això és el punt de llegament de Joan Fuster, més en qüestió de noms que nosaltres de Valencians.
Evidentment, el de Catalunya ho descarten, en Joan Fuster ja diu que això és absolutament enviable, també no té tradició històrica, etcètera, etcètera. Per tant, opta per països catalans. I en Joan Parc s'hi apunta i diu, a més a més, té la particularitat positiva que marca més la diversitat interna dels països catalans. Per tant, compra. Catalans, bé, no podem plantejar-nos que això de catalans tiri endavant, però el que hem de procurar, diu en Fuster, i en Joan Parc li compra.
és que el concepte català aplicat en el Principat s'apliqui lo manco possible. Com que dir que no el monopolizin, que no el sequerin, com a creant la sensació que no és útil pels altres. Principatí, català del Principat, etc. Tot això és un plantejament que en Llompar d'alguna manera assumeix en aquells anys. Clar, aquí passa una cosa, que en Llompar...
com la societat en general, per molt d'espavilar que fossin, en realitat no saben com és la realitat sobre la qual pretenen incidir. Què en saben dels mallorquins que pensen? Què en sap res de què pensen els mallorquins dels anys 60 i 70? El franquisme, el franquisme va esplafa tot i per tant s'hipòtesi de l'expectativa que una vegada s'apota d'en Franco deixi de pedrar sobre el cervell dels mallorquins, els mallorquins...
assumiran les coses més raonables del món, com ha d'estimar la seva llengua, fer-ne ús, considerar-se profundament arrelats en el país on viuen, en llon part...
tindrà un descobriment de tot. Fan expectatives, fan hipòteres, els països catalans, evidentment, quan a elló em parla i demanen pels països catalans, diu, els països catalans, evidentment, són una evidència, de la mateixa manera que existeix, que hi ha la nit, hi ha les muntanyes, hi ha els països catalans, els països catalans, que evidentment són una evidència, són una comunitat de llengua, d'història, de cultura, sobretot de llengua, i per tant, és inqüestionable que existeixen.
Però clar, què passa? Jo aquí crec que hi ha un moment transcendental que els famós actes de Plaça Major, que a més a més ell mateix, quan ell diu la nostra llengua és la catalana o una cosa així, i espontàniament, i això Antonio ho va explicar en un article, un grup de gent que jo que hi era no sabria quantificar però que no era del tot insignificant com a mínim, espontàniament diu mallorquí, mallorquí, mallorquí.
Aquella gent era gent que volia l'autonomia per a les Iles Balears. Val a dir que la volien, molt més la volien, en un típic acte de comportament mimètic que caracterit de les societats subordinades com a les Iles Balears, que s'apunten a les modes de la temporada. I en aquest moment hi havia una moda forta de reivindicació de l'autonomia que s'aprojectava a les de Catalunya cap aquí. Això és desevident.
Què passa? Que Llompart allà descobreix que la societat real està molt més desinformada, està molt més intoxicada, està molt més feta malbé que ell i tots els seus companys d'idees que havien imaginat mai. Quinze dies després ho explica, crec que és a la carta del Manuel Picó. I aleshores Llompart inicia un període d'intensificació pedagògica que coincideix bàsicament
en els articles que va publicant a la Coluna de Foc, que fan ella i d'Aina Moll, bàsicament. I en John Park, aleshores, quan parla de llengua, valiment parla de sociolingüística, publica una sèrie d'articles orientats a la permissió del patrimoni literari, articles dedicats a diferents escriptors, etc. Aleshores, en John Park encara no hi ha hagut eleccions.
Bé, si ja n'hi ha hagut l'any 77, ja han donat uns resultats determinats. Hegemonia d'Usseret, els erou d'en Franco més reciclats, però erou d'en Franco en definitiva. I un emport, em prego, va quedar 4-2 per mi van quedar les eleccions. Crec que va quedar 4 d'Usseret i 2 del PSOE, no?
i vénen altres eleccions, i vénen altres eleccions, i clar, les eleccions són un retret molt fidel de la realitat mental, del personal, no les menys creen com a la geografia de la realitat, no. I clar, millor en part, d'allò que eren els països catalans que semblaven tan evidents i tan clàssics, que era un projecte polític,
Resulta que allò en passa, alhora de compta, que la Constitució espanyola, com havia fet la República i totes les que hi haurà en el passat i les que hi haurà en el futur, però hi havia la Federació de Comunitats Autònomes i ell és un dels 120 signats d'un manifest que se publica en el moment en què la Constitució ha passat ja pel Congrés,
i està pendent del Senat a 120 intel·lectuals molt potents dels països catalans que demanen, en nom de la democràcia, que no s'aproïbeixi la Federació de Comunitats Autònomes, en nom del principi democràtic. Després ja decidirem el que vulguin. Allò en part és un d'ells, evidentment, la Constitució Espanyola aproïbeixi la Federació de Comunitats Autònomes. I també...
manté en termes absoluts el supremacisme lingüístic castellà que ja hi havia la Constitució de la Segona República i que hi ha totes les constitucions espanyoles d'ençà de la década i de l'any 1812. I després resulta que els Ries Balears van anar per l'article 151 a l'autonomia i resulta que no anem per 151 sinó que anem per 143.
I, a més a més, resulta que el primer govern de les Iles Balears és el govern del senyor Gabriel Canyelles, que precisament era del partit que havia estat en compte de l'article 8 de la Constitució, etc. Enllompart s'ha de començar a situar-hi la nova realitat. I aleshores, enllompart fa una transformació entre comades que és... Ah, i després arriba la llei de normalització lingüística del 86, i enllompart se n'adona que la tenen dins d'escalàix. Aleshores, enllompart fa una doble cosa.
La primera cosa que fa és verga que no deixava agir, però siga'm premàtits! Intentem aprofitar totes aquestes pleixes possibles!
I aposta que quan el president de l'Obre Cultural Balear, que està a punt d'avarir, això devia ser el 78, està a punt d'avarir un decret que autoritza l'ensenyament del català a Catalunya, però no a Balears com havia passat abans la Segura República, que no van tenir ni decret de bilingüisme, no el trobem abans la Segura República, no? Evidentment això fa una operació com a president i president de tal i qual. Després...
Aprofitar totes les escletxes i després fa una altra cosa. És evident que el projecte polític dels països catalans, ara com ara no sembla que la realitat el faci gaire viable, prioritzem, i això sí que ha de ser possible, la nació cultural dels països catalans, que bàsicament vol dir llengua i cultura,
compartir o intercanviar, cohesionar els països de llengua catalana com un espai cultural sobre la barra lingüística. I aquí jo crec que és allà on insisteix bastantes darrers anys. I el seu somni, que va dir tantes vegades, d'aquest seu somni polític era uns països catalans lliures vint l'Europa dels pobles, evidentment, ell se n'adona compte,
la realitat, malauradament té unes petites distàncies quilomètriques i no li queda més remei que ajustar-se a ser real per tal d'aprofitar-los. I ho fa dins de la desesperança i dins de, a la vegada, la voluntat de lluita.
I després, evidentment, en la qüestió sociolingüística, si nosaltres llegim els seus articles sobre la sociolingüística, que són ben interessants, se diu molt en el que era el discurs sociolingüístic de l'època. Per exemple, si ara miràvem els articles de Reina Moll i els seus, no hi hauria grans diferències.
utilitza la terminologia més o menys de l'època, diglòcia, substitució lingüística, el tema de les compensacions sublimadores, allò que la nostra llengua està fotudíssima i està discriminada, però la llengua dels nostres sentiments, i com si fos la nostra llengua dels sentiments, ja justificaràs que prescindissin d'aquesta llengua com a llengua de cultura i com a llengua d'institucional pública. Però en aquests moments ell elabora un concepte
que jo crec que és la gran aportació d'en Llopar de la sociolingüística catalana que és el concepte de la lletignització. Que això és la postia que és d'aquí, no ho sé. Tu quan vas organitzar la primera setmana de cine històric a Chaplin, a quin any era?
Ah, no, era així. És que jo tinc la sensació, és dir, la primera vegada que John Park, que jo he documentat, utilitza el concepte de llatinització, és una entrevista que li fan l'any 83. I jo tens idea, no l'he documentada, però tens idea, que la primera vegada que John Park va utilitzar el concepte de llatinització, el va utilitzar en relació a una sessió de cinema històric. Què vol dir llatinització?
Lletarització val dir, ella l'explica molt bé amb una imatge, abans, damunt de l'escenari, parlaven en castellà i a la platea parlaven en català.
La llatinització que vol dir que ara damunt l'escenari parlen en català però la platea parlen en castellà. El cinema històric, etc. La llengua baixa ha passat a ocupar situacions de llengua alta però a la vegada ha perdut moltes posicions que ocupava quan era una llengua baixa.
Evidentment, el Llombard fa 33 anys que va morir. La població de les Balears havia de ser 400.000 persones manca o cara, no ho sé. Va ser 100.000 persones. Evidentment, tot això, tot el que diu el Llombard continua sent vàlid
Tots els elements de gravetat que diuen, no estic enllompar, continuen a ser vàlids, però amb un afegit molt considerable de gravetat en tots els casos. Qualsevol cas, és evident que ja cap, que en Josep Maria Lompar va ser un personatge absolutament imprescindible aquells anys i a més a més van dur molta sort amb ell.
quan hi van dur molta sort ja m'ho entenou, no? Naltros van dur sort, els que hi són com naltros. Perquè en aquell moment d'història tots els països
diríem, antifranquistes i partidaris de dur a terme un procés de recobrament nacional, que emporguin els païs valencià, Catalunya, també per els païs bascs i Galícia, o fins i tot el pensament antifranquista dins l'Espanya castellana, necessitàvem símbols potents, necessitàvem individus que d'alguna manera sintetitzessin les aspiracions col·lectives.
A Mallorca van treure la gran sort de traguir-li un parc a reunir els elements o objectius necessaris per poder-lo convertir en un capital simbòlic monumental. Perfòria no ho ha tingut. En Blayvonat era un gran poeta, però no l'imagint fent d'aquest paper.
Allò haurem mullat exactament igual. En Francesc de Borja Moll, que era un sant, i va ser un sant tota la vida, en aquest paper l'hauria de fugir. En el John Parton es folga i va acabar quedant aquest paper. I va estar molt disposat a posar-hi la cara.
Però podria no haver passat així, per tant va ser una gran sort per a disposar d'un Josep Maria Llopat, objectivament qualificat com una persona idònia per a la seva encarnació d'un símbol col·lectiu en un moment històric determinat i d'haver estat predisposat a fer aquest paper. Va ser una gran sort.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
Som al Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània, que vam d'escoltar l'acte de presentació de les obres completes d'en Josep Maria Llompart, el seu primer volum. Ara és el moment de repassar-vos. L'actualitat ho feim a través dels titulars de Diari de Balears i també d'altres mitjans.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cart.
Diari de Balears titula en primer lloc la policia espanyola continua detenint solidaris amb Palestina però no troba els autors de l'atac al bust d'Aurora Picorne i més qüestions sobre la policia espanyola continua sense detenir l'agressor de les activistes de Femen i això malgrat que està plenament identificat amb fotografies i amb esnom i llenatges
a través de les xarxes. La policia espanyola veta la cançó No hay tregua de barricada a l'estadi de l'Osasuna. És un tema que sonava cada mitja part, cada represa, i de fet l'exentrenador d'Osasuna i actual entrenador del Mallorca en va fer un berzo,
una glosa, en Beusquera, que més o menys ve a dir, «Oh, Sadar, quina passada quan posen els barricada en joc de tornada del descans. Els rivals estan pitjor quan senten, no hi tregua». Aquesta és la glosa que va fer en Diagova Arrasaté, dedicada a aquest moment important que ara ha sospès la policia espanyola.
Més qüestions, campanya de suport perquè Pablo Hasél pugui publicar un nou llibre de poesies en català. Trobeu tots els detalls a Diari de Balears. Telefònica presenta un hero que afectarà uns 70 treballadors a les Balears i a més de 5.000 a tot l'estat. L'Estell presenta un recurs per reclamar el cobrament íntegre de les pagues extraordinàries dels funcionaris de les Balears.
Lluís Apesteguia, els governants del PP, Manco, Espanya i Banderetes, i més educació, habitatge i salut, denuncien la pressió de pintades neonazis al monument natural de les fonts ufanes. Prostitució a les Balears, alta rotació i problemes de salut mental i física, és un informe de metges del món que ates un total de 1.215 dones en situació de prostitució.
Francina Armengol, reconeguda per Ucraïna amb l'orda de la princesa Olga. Li van enlliurar ahir. I també destaca diari de Balears que es posa en marxa el programa d'excel·lència en el batxillerat a les Illars Balears, que s'han distingit 99 centres educatius de Mallorca per la seva participació en el programa de centres ecoambientals,
I el govern reconeix la feina dels serveis que lluiten contra les violències masclistes amb motiu del 25N. També destaca a Diari de Balears que es farà una concentració a Palma per l'embarcament d'armes i trencament total de relacions amb Israel.
serà el 29 de novembre a les 18.30 h a la plaça d'Espanya. Destaca el diari de Balears que l'obra cultural Balear de Manacó organitza la conferència Català i Escola, una batalla que no hauríem de perdre a càrrec de Miquel Àngel Grimald Ibert. I, finalment, també destaca que Més per Palma proposa impulsar una xarxa de corredors verds
per transformar la mobilitat que el PP manté estancada. Aquests són els principals titulars que mos ofereix Diari de Balears, els ho trobava de Balears.cat, monenam en el Mallorca Daily Bulletin. Milions de fons europeus ja assignats al turisme, les Balears en volen més. També destaca que les noves normes de tràmits per a estrangers a Espanya
perfeccionaran el sistema i el faran més eficaç. Això, entre cometes. El temps de dimarts, un dia per quedar-se al llit, diuen des del Mallorca Daily Bulletin. Massa tard l'he llegit. Si no vos quedau més temps del permís establert a Espanya, vos poden... Sí, vos quedau...
més temps del permís establert d'Espanya, vos poden multar en 10.000 euros. Avisen també des del Mallorcat Daily Bulletin, que també informa que el popular tren de solla de Mallorca s'atura per importants reformes. Aquests són els principals arguments informatius
que mos ofereix hores d'ara el Majorcat Daily Bulletin, el diari en llengua anglesa que edita el grup Serra. Amb on anem ara als diaris en paper, també des del grup Serra a l'última hora. Vos traslladam els principals continguts de la seva portada en aquesta edició en paper d'avui dimarts.
La pujada salarial per 100.000 funcionaris de les Balears a l'aire és el titular principal, mentre que la fotografia grossa és per alçar la veu contra el masclisme. El govern reconeix entitats que lluiten contra la violència de gènere, diuen.
des de l'última hora, que també informen que el govern compra pisos i sol per 8,5 milions per el parc de l'IBAVI, que dos detinguts a Mèxic per el crim del cantant Fede Dorcaz i l'Audiència Nacional, jutge Jordi Pujol,
per videoconferència. Aquests són els principals arguments. També vos destacarem que el Consell elimina dels seus comptes les al·lusions a la violència de gènere i el Palma Futsal retorna a la Champions.
I ara moranant també a l'edició en paper de Diario de Mallorca, un diari de Mallorca que titula com a peça més destacada primera passa del Consell per eliminar els ajuts directes a l'arbre cultural balear i joves per la llengua.
També la fotografia principal és per dues jutgesses. Les jutgesses demanen més educació. Són la Judit Casas Sanpera i la Clara Rodríguez. També hi ha una fotografia on se vau la presidenta del Parlament,
d'Ucraïna atorgant aquesta medalla a Francine Armengol. Selenski premia Armengol per la seva tasca de defensa de la dignitat humana. Més qüestions que titula Diario de Mallorca. Cort revisarà tots els vells a sombra per raons de seguretat.
i el tribunal no exonera Jordi Pujol del judici, que podrà seguir des de caseva pel seu estat de salut. Aquests són els principals titulars que vos ofereix Hores d'Àram, el Diario de Mallorca, en aquesta edició en paper corresponent avui dimarts. Una mica de música ara.
El fuego del gato y el ratón. Tus mejores años, clandestinidad. No es muy difícil claudicar. Esto empieza a ser un laberinto donde está
Un infantil sueño de loco no es respuesta demencial.
Nunca tendrán las armas la razón Pero cuando se aprende a llorar por algo También se aprende
pero alguien debe girar del glanquillo. Estás asustado, tu miraba en ello.
Pero alguien debe tirar del gatillo Pero alguien debe tirar del gatillo
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Den Distri, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
I bona mediterrània, el bon dia i bona vida. Tot d'una, vos oferirem l'entrevista en en Biel Palleres, de Més per Mallorca. Parlarem amb ell de tot allò relacionat amb els pressuposts que s'han aprovat en el Consell de Mallorca. També parlarem amb ell, ja que és regidor,
de més per Mallorca a Sa Poble, del que ha passat aquest cap de setmana, un homenatge magnífic a en Toni Torrens. D'altra banda, d'aquí una estoneta també podrem parlar amb en Toméu Canyelles.
acaba de publicar el llibre Cavalcar l'abisme, la cultura de la droga a les Illes Balears. Tomeu Canyelles el presentarà divendres, dia 5 de desembre, i abans mos parlarà d'aquest volum. I tancarem el programa d'avui amb en Joan Mir, que vendrà a Quines Estudis, i amb ell farem
Una mica de repàs de diverses qüestions de sexualitat. En farem un pot de debat amb ell.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del Diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Bona nit.
I el Bon Dia i Bona Vida, Dona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència modulada o donamediterrània.cat. És el moment de connectar mos amb en Vial Palleres. Ell és regidor de Més per Mallorca, l'Ajuntament de la Pobla, i conseller en el Consell de Mallorca, Vial Palleres. Molt bon dia.
Molt bon dia, com anem? Bé, encantats de tenir-te en aquestes hores. Biel, explica-mos breument com va anar l'homenatge a n'Antoni Torrens, que li heu fet aquest cap de setmana en el marc de la trobada de Xeramiers i la fira de Lutiers. Bé, com tots sabem, ja fa un any el País li va brindar un homenatge tant a n'Antoni com a na Francina, a na Francista, perdó,
a la real, però teníem un altre deute pendent, concretament de la poldora i el marc de la cultura xeramiera, que va arribar a ensaldar i s'apte passat. En Toni ha estat un impulsor genètic de moltes iniciatives culturals i una espantura menys coneguda, és aquesta trobada de xeramiès i l'Utiest, que va ser important ja fa 30 anys per mantenir llegat...
que és molt cultural. I la veritat és que va ser molt emotiu i van quedar tots moltes diferents. I ara vam salvar aquest deute pendent que tenia el poble de la poble amb la figura d'en Toni Torrent. És evident que li va fer molta il·lusió, vam veure imatges, estava molt emocionat en Toni. I, clar, en Toni és un d'aquests ciutadans distingits i il·lustres de la poble, no?
Totalment, totalment, totalment, que traspassa les nostres fronteres i que té una filera de reconeixements arreu de tot el territori de Parla Catalana que no podien quedar, que els polders no podien quedar enrere. I vam estar molt satisfets d'aquest dissabte.
Biel, també volíem comentar amb tu alguna qüestió relacionada amb l'aprovació dels pressuposts del Consell de Mallorca. Concretament, des de més, per Mallorca heu lamentat que el PP hagi rebutjat totes les propostes d'habitatge i consolidi uns pressuposts buits i subordinats a Vox, heu dit. És així, és així. Hi ha una total subordinació...
a l'extrema dreta, i una total subordinació en les principals reptes que té aquest país. Allà, si féssim una enquesta a tota Mallorca, independentment de la seva ideologia, tindria dificultat per accedir a un habitatge, hi ha consens lingüístic, hi ha consens que la violència té gènere,
Hi ha consens en que existeix canvi climàtic, però hem de saber tots els oients d'una mediterrània que tots aquests consensos, tots, estan més parlats que els pressupostos que hi va aprovar PP i Vox. Per tant, a més, ho denunciam, vam presentar-me per fer els seus pressupostos, però evidentment l'estat polític
de la dreta i l'extrema dreta és enfrenquejable. Bé, has fet referència en aquests consensos. Clar, avui és 25 de novembre, el dia de la lluita per la erradicació de la violència masclista, de la violència contra les dones, i ens trobem uns pressupostes consells en què no hi ha cap referència en aquesta violència. És així, és un insult, és un menyspreu,
Però és la realitat que tenim avui, que els dirigents del Consell de Mallorca han acatat els postulats de l'extrema dreta que neguen allò més evident i més cruel que és que la violència té una explicació per un sistema de dominació patriarcal. I això se pot dir en paraules grandiloquents o ho pot entendre tothom. I l'extrema dreta ha posat com a condició
per comprimir tota aquella referència que fa aquesta violència masculista o violència de gènere en aquest pressupost. Això ens dona una mirada cap a on van aquest pressupost.
D'altra banda, també, un altre d'aquests consensos en els quals te referies, en fi, avui en dia ja indagable, no ser que siguis el conseller de Medi Ambient, justament, el conseller de Mallorca, que és el canvi climàtic. Resulta que, d'un milió de ciutadans que som a Mallorca gairebé,
hem anat a posar de conseller de Medi Ambient una persona que nega que existeixi el canvi climàtic. Sí, és així. Han disminuït significativament les mesures, les partides, sobretot d'ajut municipalista, que fan referència a revertir cinc parts del canvi climàtic, amb partides amples, tipus infraestructures, aigua, corredors verds, etc.,
Bé, aquesta partida objectivament està reduït, per tant, el consell de Mallorca no fa cas d'un dels principals paris que té aquesta terra, que és augment global de la temperatura i tots els efectes que en deriven. És així, tenim un consell de medi ambient que nega ideològicament el canvi climàtic, l'any 2030, etc. Sí, sí.
també ens hem de referir en aquest tema que segurament ha estat més comentat i que és igual apuntura fins i tot diria no tan greu com altres però que és la retirada dels ajuts als joves de Mallorca per la seva activitat principal i a l'home
Justament el 2026, any proclamat per govern de la Segeira Balears com any el que ve. Idò, des del Consell, per ell que el vulguin sabotejar, no? Ho vivim com una provocació, tot plegat. Ho vivim com una provocació biològica, evidentment, i política. Però, en generalitat, les principals institucions que fan aquesta llengua una eina viva tan petit, aquesta provocació que és la retirada...
nominatives en el Consell. Quan sabem que el Consell, sense cap greuja, també necessitem a tantes altres entitats que serveixen al país. Tercercerats, col·lectius juvenils, etc. El president Galmès ha accedit a les dèries ideològiques d'una minoria reaccionària i ho han de poder dir així. La manifestació s'ha pres avui, televisió, ràdio,
i ho hem de fer arribar tots els racons, perquè és així. Per acabar enviar el Paeres des de Més per Mallorca, com encaràreu aquest proper any amb aquests pressuposts tan retrógrats? Quina serà l'estratègia de Més per Mallorca? Quines seran les propostes que fareu pel 2026?
Les propostes que fem, en definitiva, és reconstruir el país. Hem de fer-se amb la gent, amb les persones, amb aquesta actitud organitzada que, per sort, reserven aquest consensos que, malauradament, una minoria ha aconseguit imposar en el Partit Popular. Per tant, el que hem de fer entre tots, amb el Mestre Mallorca, humilment, acompanyar els mallorquins i mallorquiners, és restituir les institucions, és restituir aquesta dignitat manllevada
i no fer cap pas enrere perquè podran treure i fer nominatives però no podran treure la lluita per la llengua, la lluita per el feminisme i la lluita per el territori. Això va de segles, no va d'una nominativa. I tant. Vial, Pere, moltíssimes gràcies per atendre el microfon d'una mediterrània. Moltes gràcies a vosaltres. Una abraçada. Bon dia.
En Vial Payeras, que és, com vos deia, regidor de Més per Mallorca, l'Ajuntament de la Poble, l'Ajuntament que va retrat homenatge a en Toni Torrents en el marc de la fira de l'UTIES i de la trobada de Xeremies que s'ha celebrat aquest cap de setmana en el municipi. I també en Vial Payeras és regidor, conseller des de fa poc,
del Consell de Mallorca. Bon anem a una altra entrevista i en aquest cas mos parlarà d'una altra qüestió també que ha tingut molt d'impacte a la nostra terra.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I avui el protagonista de la nostra entrevista és l'autor del llibre Cavalcar l'abisme, la cultura de la droga a les Illes Balears. Elles, en Tomeu Canyelles, aquí ja saludàvem. Tomeu, molt bon dia.
Hola, molt bon dia a tu meu, què tal? Molt bé, encantat de saludar-te a hores d'ara i de veure-me si podem... mos pots fer algunes pinzellades d'aquest llibre. Un llibre que presentau divendres 5 de desembre, a les de 9 hores, a Portal, no? Sí. En l'espai Passatemps. Sí, correcte. Amb en Toni Rotjet, estimat d'aquesta casa.
Sí, evidentment. També el presentarem a la pobla, aquest divendres, de fet, dia 28, a l'espai Sarra Manley. Molt bé. I si han de fer-hi un parell de pinzellades, diran que és bàsicament una síntesi històrica, vull dir, un petit recorregut perquè les històries s'artan substàncies al nostre arxipèleg, no? I al final d'estem partint...
d'una temàtica que des de la perspectiva de les ciències socials no ha estat tampoc gaire tractada. I pensaven que era interessant poder fer-hi una primera lectura, una primera eina per poder comprendre millor les dimensions d'aquest fenomen i poder-ho connectar no només amb els impactes culturals sinó també des d'altres perspectives, com podria ser la geogràfica, la política...
o fins i tot actualment que tenen dins la cultura de soci. Efectivament. Quines èpoques històriques has estudiat?
Realment, com que se tracta d'una, puguin dir, d'una panoràmica, realment no mos hem pogut centrar en totes les que m'hagués mogut a mi com a autor. Però sí que pot dir que arrenca precisament en el barranc del Gendar a Menorca, concretament a les coves d'escarriig, allà s'hi fa una descoberta importantíssima que al final evidencia el primer consum de drogues per part dels humans, vull dir, a nivell europeu.
i que tot això en matèria continental comenci a Menorca jo crec que és prou interessant per poder fer una reflexió entorn a la prehistòria de les nostres illes però llavors també és vera que faig un recorregut en relació precisament a la diversitat natural que hi ha en els nostres boscos en relació a certes plantes que no només tenien una funció de lleugerís dolor sinó també alterar sa ment
i tot això d'alguna forma marca un precedent que ens condueix a l'era contemporània que jo en el final com a història d'estic especialitzat que ens permet entrar a totes les implicacions culturals i socials de la droga de finals del segle IX i sobretot segle XX crec que en el final això ens aporta una mirada important per entendre el passat i a partir d'ell interpretar el nostre present
Per tant, una mica la tesi és que drogues, d'una manera o d'una altra, n'hi ha hagut sempre, o gairebé sempre. Sí, sí, és que realment si miram un poc la nostra tradició, vull dir, totes les nostres predines han utilitzat cascai, per exemple, que avui en dia és una planta opiàcia completament fiscalitzada i que si un guàrdia civil en veu un corralet s'hi aturarà a dir que la llevin, vull dir...
També demostra les nostres contradiccions, perquè no és el mateix sus que podia fer una senyora major, una de les nostres cadines d'Es Cascai, que no si aquesta mateixa planta està a mans d'un jove de 7 o de 8 anys, o com en altres plantes, com podria ser ser ruda o ser estremoni. Vull dir que a vegades hi ha aquesta ambivalència i que demostra també
insiste, ses contradiccions respecte d'usos que hi pot haver i també sa fina línia que pot separar a vegades un medicament o una herba natural d'una droga
i la part, per dir-ho de qualque manera, de tràfic d'aquestes substàncies, hi dediques un espai, també m'imagino, des dels contrabandes anys 60, et supost, fins a l'actualitat, no?
Sí, hi ha una lectura que en el final jo que era important fer, i és que el narcotràfic no sorgeix de no res. Vull dir, aquí estem parlant que hi ha una primera xarxa de contrabant, pràcticament ja pren forma a finals del segle XIX, amb el contrabant que se fa del tabac de pota, que l'empleuen moltes pagesos,
Però llavors també fem aquesta analogia a partir de la postguerra, no? És que per una banda no només hi havia aquell contraband de que viures importants per la subsistència de la població, sinó també d'altres com el tabac negre, no? I com una part molt concreta d'aquests contrabandistes cap als anys 50 i sobretot 60 donaran el vot a la introducció de matèria canlàvica i llavors altres tipus de substàncies estupafants
que el que fan és demostrar com passa a altres llocs, com Galícia, que és narcotràfic, o la primera generació de narcotràfic, el que fa és aprofitar els canals preexistents i les rutes que havia creat el contrabande. Fins a quin punt, no sé si ara ja hem xerrat massa, si fem ja qualque espoylera, però fins a quin punt la insularitat es juga un paper important en tot això del tràfic?
Bé, per una banda, jo crec que la història del tràfic de drogues o la cultura de drogues, les balears, sempre ha estat ignorada pel que respecta a les grans metròpolis peninsulars. Vull dir que apareix que a vegades la història de drogues l'han de capitalitzar les grans ciutats i els seus grans esterradis. A nosaltres ens passa una cosa, i és que som un arxipèleg, hi ha aquesta fragmentació del territori, és vera,
Però també ens succeeix una cosa, i és que ocupàvem un lloc privilegiat dins la Mediterrània occidental. Vull dir que tenim relativament a prop el nord d'Àfrica, que com tothom sap, no només era un important producte de tabac negre, sinó també de material cannàbic. En el nord, si ara que fàssim un vaixell i tirassin cap al nord, trobaríem el port de Marsella. Allà, evidentment, és prou conegut
que és un dels grans enclaus de narcotràfic a nivell europeu, també tenim grans impostos, com polícies de Barcelona, els de València, relativament de prop. La que vull dir és que en el final estem allà en mig, i que les Balears, a veure, no han estat, podríem dir, una destinació final per aquesta droga, sinó una baula més dins del seu mercadet, dins del seu recorregut principalment marítim i, posteriorment, aeroportuari, no?,
Vull dir que hi ha tota una sèrie de particularitats que fan que el cas de les baleades sigui digne de s'estudiar i jo esper que amb mes temps i mes pas dels anys altres investigacions i amb altres mirades, pintura, s'pugui ampliar per poder comprendre millor tota aquesta història que, insistes, ara mateix estem començant a entendre.
Una història interessantíssima i, Tomeu, no sé fins a quin punt també se pot relacionar els contramans, sobretot, i el tràfic d'ara amb s'enriquiment, per dir-ho de qualque manera, de gent que el que havia de fer era controlar-lo, no?
Sí, anem. Ha hagut sempre, jo crec que també forma part de la nostra, podríem dir, la nostra herència mediterrània, sempre ha hagut aquesta connivència i aquesta vinculació de certes persones que realment haurien de protegir molts en relació a aquest moviment, no?
No se pot generalitzar, però sí que és vera. Basta anar a les hemeroteques per veure, insiste, no només durant els anys 60 i 70, sinó relativament més a prop al nostre temps, com hi ha hagut, evidentment, corrupteles, no?
Però també és vera que això molt dur a reflexionar sobre l'origen d'importants fortunes econòmiques. En el llibre abordant, per exemple, un cas concret en el Millinatges com és en Joan Marc en Berga. I per què? Perquè ja evidentment hi ha hagut una sèrie d'especialistes en sa seva vida que assenyalen que una part d'aquest vessant de contrabandista anava cap a matèries...
estupafaents, no? De fet, jo crec que és important anar a una de les grans novel·les del segle XX, com l'Illa del segon rostre, que no és una novel·la de ficció, sinó realment és biogràfica, en Albert Bivoleis Tellen, aquest ciutadà alemany que va residir a Mallorca abans de l'esclat de la Guerra Civil, on ell parla obertament nons i llinatges i llots concrets en relació amb el Joan Marc,
del que se feia i del que se movia. Per tant, jo crec que en aquest sentit no hagués estat lògic fer un exercici d'autocensura, sinó que era important reflectir aquestes citacions, aquestes fonts, on se'n parla obertament que més enllà d'estabac negra també hi havia altres substàncies.
un parell de qüestions més per un costat bé no sé si has arribat a la paca per dir-ho de qualque manera amb aquesta línia que ara parlàvem
Bé, la PACA és un perfil que jo tracte a una recerca, que ara mateix és inèdita, i jo espero que tinguem un petit cop de sort per l'any que ve i pugui vol ser materialitzat en un llibre. No atures, eh? No, fa 3 anys o 4 vaig ser becat per assistir als estudis balearis per fer una recerca específica en si històric
de ser heroïna a Mallorca i allà sí que en parla evidentment de la PACA i les seves implicacions econòmiques però també familiars i sí que és veure que ells en el final van ser ells, estic referint-te a la PACA i al Pablo, com penture els noms més mediàtics, però ells formaven part d'una constel·lació realment àmplia de persones que en el final van fer la seva fortuna personal en base en això parlem també de persones d'ètnia gitana, que en aquest cas
se'ls ha de valorar no només com botxins, en part, perquè els van facilitar 700 en aquestes substàncies, però també víctimes, perquè hi ha una gran tragèdia dins el poble gitano i mai hauríem de perdre de perspectiva precisament d'això, que molta gent
s'hi va veure atrapada per una necessitat econòmica i també és una part oculta de la nostra història i justament ara em faria referència clar, jo n'he sentit apadlar jo crec que tu en algun moment t'ho havies
no ho sé, me sona que havies fet alguna cosa també, de si impacta de ser heroïna dels anys 70, no? A Mallorca. Té un impacte molt gros, no? Bé, jo pens que s'impacta fort de ser heroïna quan realment se pot experimentar la segona meitat dels 80. Perquè ja sigui per la adulteració o per la purosa, per el grau de purosa que hi havia a les partides que arribaven aquí,
sí que hi ha una quantitat important de morts, que al final són els morts anònims de la democràcia.
Però, agretant un poc més enllà, sí que ja mos trobam, per exemple, una figura que jo vaig investigar i vaig fer una publicació a memòria seva, que és en Xocolat, que era un lot gitano mort l'any 78, amb 13 anys d'edat, i al final no podem afirmar en rotundidat que sigui la primera víctima de l'heroïna a les balears o les drogues dures,
però sí que és el primer que li posa en nom, llinatge, cara i entorn familiar, gràcies també a l'espectacolorització mediàtica que van provocar els mitjans de comunicació d'aquesta illa.
però sí que pens que era important remarcar que clar, no se pot entendre els finals de la crisi de la segona meitat dels vuitantes sense anar un poc, gretar un poc més enrere i anar cap a la transició perquè és un moment en què la romantització respecte a certes substàncies i l'eròtica creada pel món d'eslumpent, fora de sa llei, etc. fan que moltes persones per desinformació, per hedonisme o per desig de llibertat
i caiguin de pla dins això hi havia aquestes pel·lícules d'esquinquis i tot això que van fer que en el final lots que es tiraven bosses a senyores majors en cotxe o en moto
de cop i volta se convertissin en una espècie d'antisherois gràcies precisament al cinema d'acció, que és el que va fer, que de cop i volta el Vaquilla o el Torete fossin com una espècie d'ídols, d'adolescents, perquè al final representaven una masculinitat salvatge, era una forma de vida com a audaç, desarralada, que va connectar molt bé precisament amb
en joves que en aquest moment sentim que potser no hi havia un futur per ells Tomeu, ja darrere qüestió l'actualitat ve marcada sobretot per sa cocaïna bé, te faig una pregunta doble l'actualitat si ve marcada per sa cocaïna i el paper d'Eivissa m'han dit que s'hi consumeixen 8 tones de cocaïna cada any a Eivissa
És que hauríem de fer una reflexió, també. Tot aquest turisme que provoca sospitius, però singularment, Eivissa. Si d'aquesta cohesió restàssim certes experiències fora de sa llei, tindria aquesta eròtica i sa illa d'Eivissa a nivell de tot el que respecte a Oci Nocturn. És una reflexió que ens hauríem de fer perquè ja en els 80 es preocupava bastant i una mostra d'això no...
la poden trobar a la meroteca, no? Ja en aquests moments hi ha una auge no només de cocaïna, sinó també d'altres substàncies com podien ser les dragues de disseny d'aquella primera generació, d'ecstasi, i clar, evidentment és una cosa que ha persistit al llarg dels temps, per redades, per incultacions, per escàndols, per víctimes mortals, evidentment,
també hi ha una frase dins del llibre que penso que és ressenyable i la va proporcionar el periodista català Pepe Rivas d'Ajo Blanco on ell reflexionava que en el final totes les drogues compleixen o tenen una relació en cicles econòmics i clar, la cocaïna és un joc que queda molt ben connectada a l'auge
econòmic, a l'expansió urbanística, a l'accés del capitalisme, l'osneu, el liberalisme, no? Vull dir, són dragues que realment tenen aquest punt de compulsió, frenètiques, no?
i penso que és interessant poder fer una lectura perquè precisament és una droga que avui és perfectament accessible a qualsevol punt de Mallorca i demostra en el final que encara que hi hagi estudis recents que diuen que el jove espantura ha descendit el nivell de consum respecte a les drogues que en el final hi ha una accessibilitat cultural respecte a elles en el cas dels Balears
que fan que una forma pot ser vegi com una part natural, pot consumir. I això és un exercici d'anàlisi que hauríem de poder tenir, de poder fer com a societat.
Tomeu, t'havia dit que eres a darrere però ara m'has sugerit... No, vaja, me venien a escapar... No hi ha problema. Me venien a escapar... Aquestes investigacions que va fer en Peper Rey, el periodista Peper Rey, sobre l'utilització també de la droga, de la heroïna, sobretot per...
Com en el Gessi, per dir-ho d'alguna manera, davant d'una joventut revolucionària, com és el cas bàsicament del País Basc. No sé si això ho has tocat gens, o ja has arribat d'alguna manera. El estudi que tinc preparat de la heroïna sí que reflexiona sobre aquest fenomen, perquè es veu que s'ha descrit moltíssim,
ha provocat importants disputes entre investigadors i periodistes. Clar, és veure que el País Basc presenta una sèrie de particularitats i és veure que se presenta una relació de proves, que molts duen, jo que sé, el cortè d'Inxarrondo, per exemple, que són prou cridaneres i sospitoses, no?
llavors tampoc perdent de perspectiva que sempre ha hagut les hòspites que els ateneus i els grupus clasàcrates de Barcelona, com podria ser de Montjuïc, van ser desmobilitzats per qualsevol que introduïa l'heroïna allà. Pot ser. Les cases que les Balears no teníem tampoc aquest substrat de conflictivitat social i política que hi podria haver d'altres indrets. És més, diré que també aquí quan entra l'heroïna no ho fa per les classes de baix,
o fa per les classes altes, o fa per la gent que podia costatjar-se una... podríem dir una moda perquè llavors es converteixi en validació que realment era cara, no? I aquí veiem que el problema no tenia aquesta naturalesa. Jo també he pogut accedir a fons policials, a parlar amb guàrdies civils, a vincular unitats de narcòtics i veus clarament que ells tenen un altre tipus de relat, no? Que podria haver altres...
a altres comunitats, no? Aquí el que veiem és gent sobrepassada perquè no hi havia mitjans, no hi havia coneixement, no hi havia apuntura, pressupost suficients per poder atendre una emergència social que en aquests moments hi havia a peu de carrer, no? I que en el final, podríem dir per aquesta manca d'operativitat, fa que molta gent mori o desaparegui durant els anys 80s i 90s, no?
Clar, no estem parlant d'aquí un substrat de joves amb ideologia, sinó estem parlant de gent de classe treballadora, principalment. I per què? Gent de jove i de classe treballadora. Perquè al final ells no tenien els mecanismes econòmics per poder accedir a tractaments, a ajudes, anar a la península i desintoxicar-se, no? I les gent que d'alguna forma va quedar abandonada a la seva sort, és veritat que van tenir la sort de poder implantar
A partir de l'any 85, els plans nacionals de droga, que el que fan és coordinar i optimitzar la seva lluita, especialment des de l'àrea institucional, el que ens trobem és que una cosa és frena i saltes quan s'atura el cotxe. I en aquests metres d'inèrcies, quan té un important mort en dat, que jo crec que val la pena poder reflexionar. Perquè qui més qui manca ha nascut en els anys 60,
haurà conegut persones que hi quedaran. I tant. Tomeu Canyelles, presentació de Cavalcà, l'abisme, la cultura de la droga a les Illes Balears, mos has dit que aquest divendres o dissabte? Aquest divendres, a les set, a Sa Pobla, a l'Espai Sarra Manley, que està a veure l'església, amb el periodista Miquel Junc,
i el poeta Toni Gost alias Curro serà una bona xerrada, la veritat, que podrem...
plantejar aquests temes diferents perspectives i de les 4 de desembre a l'espai Passatens. 5 de desembre. Ah, dia 5, perdona, dia 5. Les 19 hores amb Antoni Roiget a l'espai Passatens. És així. No ho havíem dit, llibre editat per Llanar Montaner. És així. Llibre de la col·lecció panorama a les Illes Balears.
molt menetjadis, i la veritat és que han fet una grandíssima feina a l'editora de Maria Montaner per tenir un llibre, insistes, ben fet, ben imprès i molt cuidat. I molt bé de preu, també, la veritat. Sí, preu popular. Tomeu Kenyer, moltíssimes gràcies per atendre els micròfons d'Una Mediterrània. A tu, Tomeu, moltíssimes gràcies. Gràcies, bon dia. Adéu, bon dia.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cat.
I quan són les 10 i 7 minuts d'aquest dimarts 25 de novembre de 2025, vos oferim un repàs a l'actualitat. Ho feim, evidentment, començant per Diari de Balears i a continuació també revisarem els titulars que ens ofereixen hores d'ara a altres mitjans. Diari de Balears diu que la policia espanyola continua detenint solidaris amb Palestina
però no troba els autors de l'atac al bust d'Auròria Picornell. Dues peces més també de les actuacions o de les no actuacions de la policia espanyola. La policia espanyola continua sense detenir l'agressor de les activistes de Femen i la policia espanyola veta la cançó No hay tregua de Barricada a l'estadi d'Ossasuna.
També destaca Diari de Balears que s'ha posat en marxa una campanya de suport perquè Pablo Hasél pugui publicar un nou llibre de poesies en català escrit des de la presó i que podrà fer possible a través d'una campanya de micromecenatge. En clau econòmica telefònica presenta un ERO que afectarà uns 70 treballadors de les Balears i més de 5.000 a tot l'estat.
Encara en qüestions d'economia, l'Estell presenta un recurs per reclamar el cobrament íntegre de les pagues extraordinàries dels funcionaris de les Illes Balears. I també destacam unes declaracions de Luisa Pesteguià dirigides als governants del PP. Manco Espanya i banderetes i més educació, habitatge i salut.
També destacam des del diari de Balears que s'ha denunciat l'aparició de pintades neonazis al monument natural de les fonts ufanes, un informe de metges del món que indica que la prostitució a les Balears té una alta rotació i provoca problemes de salut mental i física.
També destacam que na Francina Armengol està reconeguda per Ucraïna amb l'ordre de la princesa Olga, que es posa en marxa el programa d'excel·lència en el batxillerat a les Illes Balears, que s'han distingit 99 centres educatius de Mallorca per a les...
seva participació en el programa de centres ecoambientals i que el govern reconeix la feina dels serveis que lluiten contra les violències masclistes amb motiu del 25N.
M'on anem ara a Vila Web. Allà hi trobam una primera peça titulada L'auge fulgurant de l'extrema dreta que caracteritza els simpatitzants. Diu que menys de la meitat dels simpatitzants d'Aliança Catalana són independentistes. El CEO detecta un vot dual en augment amb Aliança Catalana al Parlament català
i Vox al Congrés Espanyol. També destaca que una gestora presidida per Creu Camacho dirigirà Esquerra Republicana a Barcelona abans del Congrés Extraordinari, que Noriol Pla fa història i esdevé el primer actor català que guanya un Emmy Internacional i que el govern espanyol proposa Teresa Paramato com a fiscal general de l'Estat.
M'ho anem ara a les portades dels diaris que s'editen en paper. Per exemple, S'última hora, que titula La pujada salarial per a 100.000 funcionaris de Balears a l'aire. També la seva fotografia principal és per alçar la veu contra el masclisme. El govern reconeix entitats que lluiten contra la violència de gènere.
El Consell elimina dels seus comptes al·lusions a la violència de gènere. L'Audiència Nacional jutja Jordi Pujol per videoconferència i el govern compra pisos i sol per 8,5 milions de gènere.
per al Parc de Libavi. I també dedica una segona fotografia emportada al Palma Futsal, que retorna a la Champions, diu Última Hora. Bonama Diària de Mallorca, primera passa del Consell per eliminar els ajuts directes a l'obra cultural balear i a joves per la llengua.
Cort revisarà tots els vells ombres per raons de seguretat. Les jutgesses demanen més educació, concretament Judit Casa Sant Pere i Clara Rodríguez, que estan al front de jutgats de violència de gènere de Palma,
que posen el focus en les aules i en la crisi habitacional. Selenski premia Armengol per la seva tasca en defensa de la dignitat humana i Som Ferrer de Calvià, l'institut més lila marcat per la mort de Txari.
Aquests són els principals titulars que ens ofereixen a Hores d'Ara. Diari de Balears, Vila Web, Última Hora, i Diario de Mallorca. És el moment d'entrar en zona d'anàlisi i ho farem avui. Tenim una bona estona amb en Joan Mir, mos hi posam ja.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del Diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
I, evidentment, si vols telefonar a 1-9-7-1-100-222, també vos apuntarem i ja sereu socis d'aquesta casa, propietaris d'aquesta casa, i gran ajuda perquè continuem en marxa els nostres mitjans. Tenim, ja vos ho anunciàvem, en Joan Mir en els estudis. Joan Mir, molt bon dia. Bon dia a tothom.
Joan, de tots els titulars que hi ha avui, que són molts i que vam de repassar, per quin vols començar? Home, és que mos toca...
Més a prop, i sentimentalment, és el tema del judici d'en Pujol, que també Vila Boi va considerar el tema estrella perquè li ha dedicat l'editorial en Vicent Partal, i jo repetiria el seu argumentari, el problema no és...
que jutgin en Pujol la justícia espanyola, sinó que jutgin en Pujol, no més en Pujol, i en casos molt similars o malalts, no, no, no, un home de 96 anys que no té plenes facultats, per tant, que no el paren...
Tanquer-se a presó perquè a partir d'una certa edat no se pot condemnar a presó ningú. Bé, són guianes.
de, damunt s'esquena d'en Pujol, criminalitzar tot el que no sigui espanyol de matriu castellana. I aquesta és la vergonya que ja tenim. Ja paren fer canvis en el poder judicial i en totes aquestes històries mentre s'hagués queixa sensibilitat de jutges de creure que
S'ha de jutjar en els que no són ben bé espanyols amb més severitat que en els propis espanyols, llavors no anem.
Vinga, em suggereix aquesta qüestió unes quantes preguntes per fer-te si t'apareix bé. Dispara. Quasi interrogatori. Primer de tot, tu has conegut personalment en Pujol? L'has tractat personalment? Molt, molt poc. Quan jo era Esquerra Republicana, en...
El secretari general, en Hortelà, me va presentar un dia que solpava, me va parlar dues paraules i tot això. La relació que jo vaig tenir amb la Generalitat no era... Va ser més amb la Conselleria de...
d'economia, en van maciar la vedra primer i després en Artur Mas després que jo vaig diguéssim, vaig formar part dels càrrecs que es diu encara que el més fort vaument, és a dir, d'aquells que per Nadal molts convidaven a la recepció i sí, però bé d'en Pujol tots en saben molt tenen amics que eren amics i tenen
conec, crec, bastant bé la seva manera de ser i la seva manera de fer. Fins i tot tenim amics que ens garanteixen que se'ls va avisar de la cràpula que era el seu fill, també. Sí, sí, sí, exactament. Un que és íntim amic de...
dels seus fills, i un altre que va ser cap dels Mossos d'Esquadra, el fundador dels Mossos d'Esquadra, el primer cap dels Mossos d'Esquadra que era dir, home, home, veient el parc automobilístic, alguna cosa t'ha d'ensumar, Jordi. Sí, sí.
Una qüestió entre parèntesi. Coincideixes en... O sigui, no, de tota manera i d'una altra manera. Perquè els analistes que sempre s'equivoquen continuen sent analistes, en els mitjans de comunicació, sobretot públics, te deman, i en canvi és que sempre l'encertam no m'ho deixen participar-hi mai, en els mitjans públics? Perquè...
No s'ha tractat d'encertar-la, no? No, sortir en els mitjans i tenir nom i ser molt d'això. No té res a veure amb la qualitat de l'analista, té a veure amb la capacitat, una mica com els pintors, que de vegades no té res a veure amb la qualitat dels seus anys, mentre tinguin un mínim, és dependre del seu marxant.
els opinadors també tenen els seus marxants que són els partits polítics que comanden i evidentment però aquest és un dèficit que se produeix molt a Catalunya i a l'estat espanyol quan vas a Nord-Amèrica o a Anglaterra o
o França, allà les coses són més serioses. Els analistes bons són bons i els dolents no surten. I els dolents acaben desapareguent, diguem-ne. Pareix més lògic aquest sistema. Però bé, en sots jutges me pareix que passa igual, de totes maneres.
Bueno, són jutges d'alta categoria, perquè ningú diu que la justícia espanyola estigui malament a nivell de jutges de ciutat o de barri o d'aquests instàncis inferiors, jutges que han de jutjar...
separacions matrimonials, furs, coses d'aquestes, aquests ho solen fer tan bé com poden i sol ser bastant bé. El problema és quan estan en el poder judicial, o bé en la cúpula del poder, o bé en el Tribunal Suprem, o bé en el...
Tribunal Constitucional, aquests aquí sí que tenen un viatge ideològic molt fort que els fa fer barbaritats tranquil·lament sabent que les fan, perquè tots tenen competència, tots són bons, tots han estudiat, per dir-ho de qualsevol manera, tots saben lletra, el que passa és que se'n foten. Per tant, no s'equivoquen, no?
No, apunta't malament, que no és la mateixa. Joan Mir, continuant amb... Bé, tancant aquests parèntesis i anant-te al tema d'en Jordi Pujol. Més o manco podríem dir que en Jordi Pujol era la pota del règim del 78 a Catalunya, de la mateixa manera que el PNB ho era en el País Basc, és a dir, les províncies més rebels,
que no convenia que fossin governades per PSOE i PP, eren governades per nacionalistes, entre cometes, que entre setmana participaven del joc de règim del 78 i es cap de setmanes feien independentir-me. T'apareix bé aquesta provocació que faig? Sí.
Sí, jo estendria una mica, no personalitzaria només amb en Jordi Pujol, que evidentment va ser el personatge més important, també en Tarradelles, per exemple, però també els altres personatges del PSC, per exemple, d'en...
i d'altres partits com en aquell que va Esquerra Democràtica catalana en aquell que era metge que se va morir ara no recordo com es deien però que va
que va sent aliat d'en Pujol en Convergència i era tota una generació que trobam a faltar perquè en aquella generació no hi havia amateurisme no hi havia enxufats que han pujat tots eren generalment eren molt competents en el seu ofici, metge, abogat financer el món de negocis, el que sigui i a més a més eren polítics que
amb experiència i que no fèiem massa desbarats. Quan els fèiem, els fèiem grossos, perquè clar, que en sabíem molt, per exemple, en Pujol, no sé si aquí ha de ser cosa personal o individual seva del seu partit,
o se pot estendre a més partits. Per exemple, Pujol amb una decisió va ser culpable que de tot el problema que té Catalunya en s'estat espanyol. Si en el seu moment haguéssim acceptat
que se'ls va oferir el concert econòmic basc, tindríem el mateix nivell de conflictivitat que ha tingut el País Basc amb Espanya, que és zero, quan ha desaparegut ETA. ETA era l'únic problema que tenien, quan ha desaparegut... Bueno, en Gareco ja me va dir una vegada que, si no fos per ETA ja seríem independents, això m'ho diria de 85 o 90. Sí, sí.
Joan, més qüestions a dins d'aquesta línia que vaig marcant arriba el procés sobiranista que de fet comença quan s'acaba a espujolir-me i aleshores l'estat espanyol
per primera vegada i per única vegada en aquests anys vull dir, des de la transició sent que sí que sí que això els qüestiona ben que dir que ni el 15M ni cap altra cosa, ni cap atemptat ni res
fa tremolar mínimament els ciments del règim del 78, en canvi el procés independentista català sí que els apaga contra les cordes, sí que els obliga a fer allò que tu cites d'enrobar el cava, etc. A muntar una policia patriòtica. El que faci falta.
I aleshores, entre moltes altres coses, mou en fitxa una partida d'escacs que consisteix en que sacrifiquen el seu rei, que és en Juan Carlos, a canvi de carregar-se el rei dels catalans que és en Pujol, no?
No sé si l'intercanvi va ser tan directe... Va coincidir molt. El manco va coincidir en seu temps, diguéssim. El moviment, la pujada, l'independentisme i l'enveïment del règim d'en Pujol i del propi Pujol...
És a dir, vull recordar que en Pujol, una compareixença, no record, crec que era en el Parlament, diu si m'ho vam sabre, que hauran totes les... no record com ho va dir. Era evident que el que estava dient és si m'atreguis coses meves, jo trauré coses del Borbó. I es quanta, jo crec, pens que decideixen sacrificar el Borbó.
I amb Pujol. Evidentment, clar, clar. Perquè regressant a Pujol, l'única manera que hi havia era cremar a poc a poc. És a dir, com és això? Cremar-li les esquerpates. Explosió controlada del Borbó, no? Sí, cremar-li les esquerpates que Pujol podria haver tret de...
per allà, però vaja, bé, aquesta forma part d'allò que va dir en Rualcà, que a Catalunya costaria molt que a Espanya, perquè era un preu que estaven decidits a pagar, i el preu que estaven disposats a pagar era deixar de ser un estat democràtic. Com era això? Ara estem cercant...
Si se t'ha una branca de s'arbre, cauen les de més. Bé, no sé si va dir això exactament. Ho he trobat ara així amb una recerca ràpida. Molt bé, i a partir d'aquí, bé, ja coneixem. Hi ha aquella... que va deixar tota la societat catalana...
En xoc, que va ser aquella carta d'autoinculpació, diguem, de reconeixement d'en Jordi Pujol. L'avi Florenci. La deixa. La deixa i tot això. Això deixa... Ho vaig experimentar en primera persona, record perfectament aquell dia totes les passes que vaig fer i tothom estava en xoc, fins i tot aquells que em pensava que no eren pujolistes.
Sí. Perquè va resultar que totalment era pujolista a Catalunya. Sí, el Manco ha fet aquesta declaració. Un posonista em va dir... Ja, però és que era el nostre de gol. Sí, en certa manera tenia raó. No, no. Amb molt de paral·lisme. Més que en situació, que no va coincidir amb les circumstàncies...
en si, en la manera de fer i d'estimar el país des d'un conservadurisme patriòtic. Per exemple, un paral·lelisme que te posaré, en De Gaulle no va voler entrar a dins la O tan plenament,
sempre va voler mantenir una independència d'això, i en Pujol no va voler entrar mai en el govern d'Espanya. Que li van dir, li van demanar i el van pressionar. I era en sa mateixa idea, per mantenir-se independència...
d'actuació. En Pujol volia ser lliure i no volia ser la persona que ha jurat no explicar secrets del Consell de Ministres, que les coses s'aproven per anonimitat i tu no has de mostrar cap discrepància. Tot això li venia molt malament en Pujol per català i catalanista.
Bé, una vegada hi ha aquesta declaració que, insisteix, deixa en xoc tota la societat catalana. Bé, passa tot el que passa i aleshores aquí hi ha, diguem, l'Espanya més extrema que...
que ja ha agafat embranzida i que ja va contra tot i que... La por ellos, vaja. Sí, la por ellos, que també va en contra en Pujol, no? Ha de sortir amb Felipe González a dir que... que què? Que aquest és dels nostros, va dir. I... a partir d'aquí...
sembla, i ara me perdonareu perquè les paraules són molt cíniques, però pareix que la idea era veure si en Jordi Pujol se moria, no? Sí. Ah...
Bé... Perquè hem allargat tot el que hem pogut, o no? És una nosa, és una nosa, i per a baix hi ha moltes maneres de morir, i en Pujol fa esta dona que està... No li hem posat la llosa damunt, però... Ja no, és esquera, evidentment. Al contrari, jo només serveix com a...
un muñeco de fira al qual la Judicatura Espanyola li tira pilotades.
i arribam a 95 anys crec que té, 95 6 clar aquí també hi ha una altra cosa que jo jo m'ha crida poderosament l'atenció i francament tampoc no és que m'ha fet especialment però resulta que en el final els jutges en saben de tot
i decideixen sobretot. Vull dir que jo fins i tot m'apareix bé que de moment continuï... És a dir, m'apareix bé la decisió que ha pres l'Audiència Nacional que de moment en Jordi Pujol continuï en el judici. Però clar, si tres metges diuen...
certifiquen que no pot que no està en condicions el jutge en sap més que tres metges no, el jutge diu me'n fot del que diguin els metges estigui en condicions ja el jutjaré perquè el de menys és el Pujol el que pugui defensar la seva habilitat o no que és aquesta la qüestió una persona com Pujol no té habilitat per defensar-se
No pot mantenir un argument coherent per això davant dels jutges. Per això els és igual. El que diguin Pujol és indiferent. El que interessa és el que diran els jutges d'en Pujol. I això no se volen privar del gust de Zibiró. Això és el tema. Ja, però això em passa moltes coses. Per exemple...
en tot el tema, me'n vaig d'una altra banda, però en tot el tema del català a l'escola. És a dir, si els pedagogs diuen que el bo és que hi hagi un sistema tal i no sé què i tal, què ha d'anar a dir un jutge de si s'ha de fer el 25% d'ensenyament en castellà o tal o qual? Què punyeta et sap un jutge?
Aquí hi ha el més flagrant, perquè el Pujol... Bé, però és medicina. A Pacència és el mateix. Els jutges s'estralimiten en les seves decisions com si fossin experts en totes les matèries. I així molt va. Així molt va.
Bé, què et diu la intuïció per tancar aquest tema? Què pot passar?
Home, pot passar de tot. Jo crec que la família Pujol rebrà. Dic que hi haurà sentències més o menys dures, però que hi haurà sentències condemnatòries, perquè, a més a més, pareix que les proves són bastant sòlides. I en són joves no hi ha cap atenuant possible. Ara, en Pujol és possible que s'acaba.
qualsevol condenta serà simbòlica perquè en Puyol no posaràs peure a la presó i per tant potser tenen això com aquells que els cremaven amb afigi quan no els podien agafar en Puyol cremaran amb afigi o no, ni això o Pantura no, Pantura voldran mostrar la seva unanimitat però després de fer-lo passar per estubó exacte, jo crec que és més anirà per aquí
I ja ho veurem, perquè no sé com dir-ho, però la justícia no condemna els culpables, condemna els que no tenen capacitat de... De posar-se en arguments fàl·lids. Sí.
sempre record el cas d'en Trapero sí Trapero anava amb aquella carpeta i va dir alerta si l'op i ja estava així Joan Mir, què més volies comentar?
Bé, hi ha tota una cosa de coses que has parlat tu, per exemple, sense sortir de Catalunya, tenim això que ha sortit en els Balears i altres diaris, de l'enquesta aquesta del CEO, i sobretot els comentaris, l'anàlisi, el que en treu, per exemple, en fa...
d'Alessandra Soriano, que explica un article que té a Vilave per ser mal posat, perquè quan vas i pitges damunt l'article, te surt un altre. És la primera vegada que he vist que fallen. Ja l'he hagut de cercar per internet anant directament en el títol de l'article. Però bé, l'article aquest, el comentari aquest dona les notícies que dona l'enquesta del CEO que...
és la més espectacular, és que Acció Catalana de Norriols empata amb Junts, i per empatar amb Junts ha de pujar fins a prop de 20 escons, i Junts ha de ballar des de dos fins de 9 a 20, i altres han de baixar des 35 que tenen fins de 9 a 20.
la baixada d'espectacular, la qual no vol dir que sigui un trasvesament de vots. La cosa crec que és bastant més complexa. El vot que va directament de... Jo crec que el que hi ha és una baixada
de l'independentisme actiu és a dir continua havent-hi pentures mateixos independentistes que abans, que quan hi havia dos milions que sortien al carrer o que anaven a votar però ara no surten ni voten
no vol dir que les seves conviccions no són les mateixes però per tant han arribat a la conca que no se'ls veig per res manifestar-se, significar-se que ja vaig posar un article no se'ls veig per res significar-se a favor de l'independentisme i per tant se signifiquen a favor de gasa se signifiquen en compte d'en Collboni o història de queixes llavors hi ha
dins d'aquesta baixada general de l'independentisme, que això sí que ja és una anàlisi meva, que afegeix el que diu en Soriano, llavors tot és coherent. Esquerra puja un poc, per què? Perquè Esquerra ha dedicat de l'independentisme. Per tant, Esquerra, la seva bandera, no és un producte que va a la baixa, que l'independentisme manifest,
i la seva bandera és la fidelitat al PSC i a un govern progressista Deixa'm fer un parèntesi cap en aquestes diguem-ne
absolutament lliure de cuina política i en aquest moment el CEO el dirigeix el PSC. Sí, però no... Tanques parèntesi. Però no poden atribuir les grans tendències només cuina. Vull dir...
Sí, d'acord, d'acord. No, no, no. Efectivament. Fa 10 anys. Les enquestes serveixen per entendre les grans tendències, però no el petit detall. No, ho he dit, però si abans, l'11 de setembre, se'n manifestaven un milió i mig de persones i ara se'n manifesten 40.000...
moltament aquestes dades estiguin un poc falsificades, això, qualque cosa passa. Sí, sí. I bé, i l'enquesta queixa va en aquesta direcció que per a tu està manipulada i per a tu està exagerada o atenuada o el que siguin, però que en s'independentisme passa qualque cosa. I la meva interpretació és que...
Se mantén, és a dir, si hi hagués possibilitat d'un referèndum d'independència, se tornarien a moure tots i tornarien a sortir tots els independentistes que no van deixar de ser, però que ara potser voten PSC o comuns o coses així. Per què? Perquè els preocupa més la vivenda que és l'independència.
Per què? Perquè la vivenda és un tema que se pot resoldre amb vida seva, ho veurant, i en canvi les independències pensen que això ja va massa llarg i que no hi porta dedicar-hi la vida en això. I jo crec que és això, com te deia, tot és coherent amb aquella base.
Junts, que diguéssim és el partit que més mantens independentisme o menys de paraula, baixa. Núria Als, que puja molt, resulta que no és gaire independentista. Resulta que els seus votants, el 50%, no votarien sí a la independència de Catalunya.
Cosa estranyíssima, perquè sempre m'ho havien dit que el real és independentisme, més risos de forma homofòbia o coses d'aquestes, sinó purament extrema dreta en el que nosaltres ho entenem. I el PSC més o menys aguanta perquè no és independentista i se centra en sa gestió...
I el que més ja està. També és curiós el vot dual, és a dir que s'extrema dreta, quan ha de votar Espanya està disparada de votar vots i quan ha de votar el Parlament de Catalunya està disparada de votar en Oriol. És de qui li ve tant de vots, també li venen dels Vox espanyols que aprofita...
a les eleccions catalanes per manifestar-se si és que això arriba a passar, que això són pronòstics només. I bé, això més o menys és la meva visió de com està aquesta qüestió.
jo me sent pròxim a Junts no per la seva ideologia estrictament, que tampoc no me fa fàstics, sinó per la estratègia i la manera de fer que els atrop d'un amateurisme d'aficionats baratos. Puigdemont és un polític molt xerec, molt xerec,
que tenia la virtut o tenia l'atractiu que era una víctima i tots m'ho havien de posar al seu costat perquè contra Espanya no hi ha dubtes de què m'ho han de posar. Continua sent una víctima. Continua sent una víctima per això no lleve que sigui molt torpe en les seves maniobres polítiques.
Basta voler una cosa, homeu, basta voler una cosa. Com li anava millor? Com tenia més influència? De diputat europeu o de no diputat europeu? Però no s'ho va ni presentar. Evidentment de diputat europeu. Va ser una bajanada que hagués sortit ell diputat, ja veurem si haguessin maltractat com han maltractat en Comini, això que no ho han deixat entrar al Parlament. Totes aquestes coses...
No ha fet cap maniobra encertada de fa molt de temps. Sí, d'acord. Mira, profit per fer-te una pregunta, una altra pregunta provocadora. Dispara. Imaginem que ara, pel que sigui, tornen a... No han romput del tot Junts i PSOE mai. Encara que formalment... Els noies sotterranis continuen actius. Sí, sí.
que per cert m'encantaria, ho vaig intentar, ho he intentat, però de moment no ho tenim, que el mediador faci públic aquests actes. He mogut fils, però de moment m'han dit que de cap manera. I des de Junts m'han dit...
i mira que m'ho aniria bé perquè quedaria clar és que els interessa més venga pregunta dins aquesta política ficció que faig si ara posen per cas se tornassin a entendre en Puigdemont i en el PSOE venga, pactar amb això i això i qualcos de Junts digués i en el próximo CEO
Que no et surti millor a nosaltres. Què t'apareix que passaria? Home, que sortiria millor. Pentore no doble. Perquè és evident que li han fet un CEO en contra de Junts. Sí. Puig Esquerra Republicana. Aliança Catalana els empata.
Ni de conya. Passen a tercera... Home, no només els empates, sinó que guanya a Lleida i Girona. Ni de conya. Ni en bronca. Ja veurem emparar si això de la tendència...
No, no, que és fet que això passi i que nosaltres n'estiguem parlant i que tothom parli, evidentment farà que pugin. Però ni de conya arribaran a 20 diputats. Ni en broma. És molt probable.
És molt probable. I en aquest sentit tenen rebó de convergència que se queixen, que sempre les enquestes els donen un resultat per davall, que després treuen les renes. També se negocien les enquestes, vull dir que quan vulguin que els sorti bé, que ho posin dins espat.
A l'altra banda de la balança només és que s'ajuguin el prestigi cagant-la, encertant-la. I dins d'aquest equilibri fa que se moderin les dues tendències. Sí. No paren dir molt grossa, molt grossa, però llavors es queden desacreditats per sempre. Excepte que siguis el del CIS espanyol, que ja no me'n recordo que no, aquest sí que ja no li preocupa aquest tema.
Escolta, me demanen per WhatsApp, pots aprofundir què ho puguem entendre sobre la carpeta d'en Trapero? Bé, la meva tesi, que és una tesi que no tenc... Com diu aquell, no tenc proves ni tenc dubtes. La carpeta d'en Trapero, hi ha tota la informació sobre els atemptats del 17 d'agost i...
en contra de fer-la pública o d'explicar-ho, ha decidit usar aquesta informació en benefici seu. I ja està. No només això. És un tema general.
tots els cap de policia, els cap de la CIA, els cap de la policia francesa. El primer que van arribar a la revolució francesa, aquell que va sobreviure sempre, no me'n recorda que només era un personatge important, que sempre sobreviuen perquè tenen una carpeta, ho saben tot de tothom, i
i, per tant, són intocables. És això, però no és exactament en Trapero, això passa a totes les policies que mitjanament tenen un sistema d'informació més amb enrolaborat. Pensa que la policia catalana
No és dolenta, tot i que tenir pocs recursos, jo vaig conèixer un dels caps de la informació, que no es dediquen a encalçar lladres, sinó que escolten i reben informació, que estava especialitzat en els processos de radicalització dels musulmans,
I eren un individu que en sabia molt i que estava informadíssim. Per exemple, devia estar informadíssim de l'atemptat aquell de Ripoll i de la Rambla, per exemple. I que hi dediquen recursos i hi dediquen molta energia, molta matèria grisa a la informació, que naturalment és la base de...
I llavors, en un moment determinat, pot servir per traper-ho. Anar amb la cartera. No sé si has pogut felicitar ja a Francina Armengol per aquesta medalla que havia agradat d'Ucraïna. Ja l'has felicitat en Zelensky i ha d'anar fent res d'això. No. Sabem que t'escolta. Bé, no...
se'm vols conèixer, a mi ja era mig de son pare, però tampoc no és... Sí, tenc fil directe si vull, que és poques vegades. I t'he de dir que coincidim bastant, és a dir, a part de la seva actuació pública, que naturalment és impactada i...
amb promes, no? Llavors, ella és una nacionalista en càmic que
xerri pestes del nacionalisme. Com a bona nacionalista, per tant. Sí, no és el car més extrem de dissociació que conec, però sí que... Sí que en té bastanta. Sí, és el car més extrem que he conegut jo, i segur que n'hi ha de pitjors, és... sa... sa eurodiputada Vall de Mossina. Ah, sí, sí.
de Rosa Estaràs que també en fi, és una dona diguem, que ara així entre nosaltres, entre tu i jo i això no li hauríem de no li explicaríem res que no sàpiga diguem, el món del nacionalisme i tot això, i en canvi s'haurà de fer polítiques, un monstre que no coneix ningú, no té cap amic, no sé la veritat de Mallarca
tenen dues escoles. S'ha despertit, que això és uniforme per tots, i llavors hi ha l'especificitat dels que són de poble. Els que són de poble han xerrat amb la gent, venen el casino i perceben la realitat sociològica d'una altra manera. Per exemple, perceben que Mallorca és una nació.
i en canvi escriviven a Palma i no s'entenen de res això pot ser segòvia per ells el Vall de Mossa no és segòvia
No, la broma d'anar a Francine Armengol, o la mig broma només, era només per introduir... Ens queden 5 minuts. Bé, no sé, el pla de... el pla de Rússia... Perdó, sí, no? El pla de Rússia...
que els Estats Units ha assumit gairebé en el 100% i que després quan s'ha filtrat han dit que no, que només era un pla i tal bé, com no fa molt bona pinta això és a dir, alerta fa pinta que pareix que potser sí que s'aturarà la guerra i la borrada
amb una claudicació d'Ucraïna, però, a més a més, feta molt greu, perquè aquí no s'ha parlat gaire, però les emissories franceses que jo escolt han analitzat que allà hi ha gent que parla inglès i parla rus perfectament. Per exemple, hi ha una que és fill de mare russa i pare britànic. Per tant,
absolutament bilingüe, coneix perfectament les dues llengües i que això ha garantit absolutament que el document original de cingles és una mala còpia d'un document rus és a dir, hi ha girs gramaticals russos
que han passat a l'anglès forçadament un mal traductor, així tal com bé, o han pitjat el Google, el traductor de Google automàtic, o cosa d'aquí, perquè tant els en fot ells, que té més, si se vau o no se vau a tot això. I bé, a veure amb quina capacitat tindran els europeus de...
modificar aquest pla o tot això sabent que si hi ha cap modificació substanciosa a favor d'acraïna Putin no l'acceptarà fins i tot pot ser que no l'accepti així com està que és absolutament favorable i l'han redactat els seus vull dir però aquest és el tema i bé
A mi m'assembla que algunes de les condicions que es posen podrien ser pitjors. Per exemple, limitar l'exèrcit ucraïna a 600.000 homes. 600.000 homes, ara m'apareix que són 800.000 i si se tecnifica i se'n posen molt d'aparatos i tot això que substitueixin els homes, 600.000 homes poden fer molta feina ben equipats. Però
sobretot si tenen les forces que no valen de l'OTAN d'aquesta manera, de la Unió Europea, i si no estan a dins del país que estiguin a la frontera a punt d'arrencar els avions si l'on era la zona. Però ja et dic, som escèptic en què aquest pla tiri endavant. El manco per ara. Jo crec que...
No sé, no sé que estiguem equivocats i la posició d'en Putin interior dintre Rússia sigui més feble de la que apareix. Perquè la posició econòmica i inclús militar de Rússia no és molt bona, et segur. Ara, que això li llevi i se sonen a en Putin, també crec que és vera. No, no, no, no.
En potser hem de dir que és el 40% de l'esforç de la guerra i un dels problemes que hi ha és que això té una inèrcia, no se pot aturar, molts són delinqüents i voluntaris raros o gent que ha vengut de les...
de zones extremes i tot això que pot passar com quan van caure la república soviètica és que tota la policia eren gent que sabia ampliar una arma que la tenien a casa seva i que llavors se van quedar sense feina i se van dedicar a traficar drogues o coses d'aquesta aquest exèrcit que tenen els russots si se declara la pau se pot convertir en un exèrcit de delinqüents i un problema greu per en Putin
Idò Joan Mir, moltes gràcies, ho hem de deixar aquí gràcies per aquesta anàlisi, nosaltres tancarem el programa ja, simplement pegarem una meia de gràcies Joan
pegarem una nada molt ràpida a les actualitzacions que ha fet el diari de Balears Hores d'Ara. Per exemple, el Parlament recorda les víctimes de violència masclista amb un encès de despelmes. També Guillem Ferrando i Mariona Mas guanyen el Premi als Millors TFG, treball de final de grau, en legislació i drets lingüístics. El turisme...
Com a font de minorització del català i la necessitat de reforçar l'autoestima lingüística, conclusions del mes Semicercles a Palma i localitzades les primeres restes humanes a les excavacions del cinquè Pla de Fosses al cementeri de les Figueretes d'Eivissa.
Finalment, Mahó acull al seminari La subordinació del català a l'imperi de la llengua comuna. Aquests són, a hores d'ara, els titulars que ha actualitzat ja Diari de Balears. Cinc actualitzacions noves vos ofereix Diari de Balears. Nosaltres ja vos dèiem adeu, simplement...
convida-vos a continuar connectats en l'actualitat a través de Diari de Balears i també a continuar aquí, a Ona Mediterrània, el 88.8 del Freqüència Imolada, onamediterrània.cat. Demà, a partir de les 7 des de matí, veurà la redifusió del Crepus Consenestals i a partir de les 8 vos direm bon dia i bona vida.
El ganador, con este olor a alcohol y la sonrisa intacta Y defendamos la alegría y la imperfección La rebeldía y la belleza que tiene el error El amor por una causa, con la cabeza siempre alta Entregando el alma en cada canción Que yo no escribo pa' sonar en Radio 3, que va Escribo por necesidad pa' calmar el estrés Lejos del interés, sin pensar en qué dirán Con toda serenidad y un punto de timidez
Y esas críticas feroces yo no sé qué quieren Buscan a callar nuestras voces y ven que no pueden Están buscando que me enfade y pierda los papeles Pero no saben que yo me crezco cuando me quieren Entonces saco el compromiso y saco la rabia Cansado de tanto sumiso, tanta arrogancia Cansados de ser esclavos, ser olvidados Y enamorados de rapear hasta perder el habla Y desde Sams fins a València se escolten
La resistència que obria el pas i les portes. Som per a bé o per a mal. Imperfeccions són reals i són nostres. I des de Sants fins a València s'escolten. La resistència que obria el pas i les portes. Som per a bé o per a mal. I més humans jo, i més real.
I a més t'has tornat a dançar amb d'ànima cremada per haver despertat. No entes per què la vida t'ha tracat.