Per el Dami, això va per Terrassa. Això és pel senyor Oca i també per les grasses. Això va per els Ludris, la cross i la raixa. Això va per Draplut i senyora Tomassa. Pugeu aquí el Dami i ja veurem què passa. Us vull a tots a dalt amb les mans a la massa. Us vull a tots a dalt però sóc la puta NASA.
Fins demà!
Benvingut, si et fa ràbia que canti, això és per tu. Si et creus millor que els altres pel que tens, això és per tu. Si que arribi l'estiu és el teu únic objectiu i no t'hi cap res més al cap puja el volum, que això és per tu. Gia, saps que a mi també m'agradaria no haver de preocupar-me per allò que em passaria. Si allarma la garrotxa
sense haver de mirar el rellotge i fotre merda per la toja, és el que més desitjaria, sí, però no vinc de matar de pera, què esperaves? On l'únic que t'espera és allò que més odiaves. Acaba una carrera, els papis t'omplen la cartera i acabam tots els de sempre parlant de l'escola que anaves. Pintacus, el millor moment de la meva vida, sí, si no tinc temps,
ni de trobar una viva que m'entengui. Preocupat per una xarxa plena de mentides i quatre putos nodes que em donen lliçons de vida. Espepila, collons, que aquesta merda són dos dies per molt que pensis que no només tu ets el que ho tries. Viure com un esclau controlat pels que t'envolta, no viure la teva vida, el que sempre has dit que faries. No et sentis insegur pel que poden dir de tu, fes que es sentin insegurs
pel que pots sortir de tu, perquè el que importa no és el que han fet per tu, sinó el que fas amb tot allò que els altres han fet de tu. Jo faig hip hop és el que m'acaba d'omplir, tu fes la teva merda sobre del que t'hagin de dir, sigues fotògraf, guitarrista, poeta, ballarí, men pelucos, talla pelucas o canta amb mi, però no deixis que el que pensin canviï el teu destí, que no canviï el teu destí, perquè això ja em passava amb mi abans d'estar aquí.
Benvingut, vaig créixer avui de sort des del fast food Escric el que he viscut perquè el rap va ser la llum Que em va mostrar el camí quan em rodejava d'odi i fum Ara sóc adult, puja el volum perquè això és per tu Impertinents, nosaltres nens primers i atents Sabem el que busquem i no és el fet que ens va fer conseqüents Sinó guanyar-nos el respecte d'aquells que admirem Rodejats d'incoherents, desaprofitant el present
Saps que també m'agradaria col·locar-me tot el dia, però tinc objectius clars en aquesta puta vida. Com xapar boques podrides, sabien que no cesarien, les ganes d'escopir la seva cara fan ferroneria. Avui dia poso per debat les 7 M.C. Enfro la porqueria que la gelosia va dir de mi. Defineixo el meu camí, però al final tot desemboca el mateix destí, així que confia i menja-te el pastís. Si estem aquí és perquè li ensenyem el dit del mig.
A tots els que ens van dir que no ho podíem aconseguir. Volem estar al cim tot i que sabem que dalt està podrit. Cava el golbit fred, like a dope i ens tiri. Pensa que el que diguin és el reflex de les carencies. Així que deixa'ls que ho din igual i fuma't un fili. Compagma, attitude i xiri. Trapitjo l'espalt segur a cada siri. Universal com l'art del grafiri.
Quan era petit ja em coneixia. Quan em complia 15 crec que ja em desconeixia. Vaig anar creant un personatge, una careta que després voldria desfer.
Des meu algo es podria i la dolor es nodria. Aquell d'entendre es feia gran i ara es moria i volia luxes i vicis, tenia edificis, fer sacrificis que el beneficiarien. Després de créixer vaig trobar-me amb els problemes, la mentalitat que se'm creava plantejaven. Havia estat forjant, consolidant unes cadenes, idealitzant, cristalitzant mentre somiàvem.
Ens vam anar dalt d'una roca a meditar, volíem netejar amb el fuga dins la nostra ànima, lluny de la porqueria del somni americà, passant els anys i passant pàgina amb la rima. El meu germà no va poder fer la matrícula a la uni, no per la nota sinó per la punta.
Fins demà!
Després de reconèixer-me el mirall que envia la movie, comença a preocupar-me, a ocupar-me de lo propi, lo probi, els enemis en els seus iris, em va realitzar i va fer feliç el meu paradís. One, for the trouble, two, for them six, passo del que diguis, no demano permís.
Fins demà!
El tiempo escapa mientras ahorro pa' comprar la moto Sabiendo que algo me puede matar de un momento a otro Mi Cleopatra solo piensa en hacerse fotos Y me trata como si el problema fuéramos nosotros No soy Sinatra, mi amor No canto baladas a masas drogadas que van buscando calor El viento sopla a favor, pero tengo las horas contadas Voy a vivir la vida como yo me la esperaba, qué mejor
Estar tirado en el salón, mirar la televisión hasta entrar en una depresión Solo les veo gritar para llevar la razón y para eso ya oigo mis vecinos Han tenido cada discusión, loco broncas de las fuertes De esas que ya no sabes ni qué decirle al verles La mierda es la de siempre, nada cambia, llega el viernes Y el domingo el riñón ya se está quejando del fin de siguiente
Siempre las mismas haciendo de las nuestras Cambiando paradigmas con canciones de protesta Si te despistas harán que vivas de las muestras De sixpacks, de hextacks, tú dices si sumas o restas La clave está en exigir más que el resto En cuidar bien tu puesto y no dar nada por supuesto Aquí muchos se creen los reyes cuando vienen puestos Pero se quedan sin folles y se topan con los nuestros Tú cuida a tus amigos, mantén cerca a tus enemigos Pero hacen paz tu recorrido Y si oyes a alguien decir que el hip hop está jodido
es porque no nos ha conocido ser good.
No s'ha afaitat mai, un bon ornitòleg.
Passa pel teu camí, i a part sempre fins a la fin. N'hi ha que no seguiran, tots que t'abandonaran. De tot això intent treure's bé. Cada persona és diferent, cada persona una realitat. S'ha qüestionat de tant.
Pots patir o poden lluitar, pots ser puta i conformista, remugant-te'n al sofà. Sempre junts, anirem bé, tu i jo.
Avui m'he fet massa enfora. M'he perdut a la mà gran.
Per molt que cridi el gemegui, jo sé que no em sentiran. Vaig vendre tots els ormatjors per comprar suc i tabac.
Fins que s'all m'envarà,
S'aiga avui pareix un vidre, i el vent no vol bufar. Tamateja sa tempesta, jo la duc a dins es cap.
Me queda un pot de l'enginyó. I no sé cap on anar. Pegaré foc a la barca.
Gràcies.
mai després feix memòria, que només quedi alegria, si pertesc amigues meves. No me deu cap sepultura, si sa mort me plega jove. No me deu cap sepultura, enterreu-me dins ses oves.
No me plorarà ningú, si mai m'amor tota sola. No me plorarà ningú, guardaré tres llagrimetes per poder plorar-te tu. Si mai m'amor tota sola, no me plorarà ningú.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Oh, pobilla, pobilla de cuixa forta, cuixa forta i pots fer!
Fins demà!
Fumillada, cuixa forta. Cuixa forta i bons pelucs. És endorrana, de l'Isa Gaufana i cos turmós. I cuixa forta. Em vas anar pel mal camí. No vull pujar tant a Caldea.
Fins demà!
I puja forta.
Quan la tramuntana brama i el foc ens crema ben fort, quan plou i ens ofega l'aigua, la terra és cabalgada per la mort. A tots els companys que lluitareu, deixareu la vida per un món.
el marginats per la història, sempre mal comptada per al guanyador. Crid perquè el cel sigui més just, vull cridar més memòria històrica,
L'aigó s'endú l'esperança i el foc fa cendres l'amor. L'aire fa volar la història, la terra maridatge en la mort. A tots els companys que lluitareu, deixareu la vida per una il·lusió.
El marginats per la història, sempre mal comptada per els opressors. Crid perquè el cel sigui més just, vull cridar més memòria històrica per tots.
Dins un avió de paper que ve, mar del Nord-Amèrica, més enllà el Marroc, Corib Garrabat. Dins un vaixell de paper
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Un avió de paper que ve mar del Nord-Amèrica. Més enllà Sud-Àfrica també té ciutats de paper.
Fins d'un vaixell de paper que ve el Congo no volen dir. Més enllà l'emont i s'equivalant pilotes de rugby. Adeu, adeu lluna plena. I sempre seràs o no seràs la meva estrella. I adeu.
Adeu-li una plena, sempre giràs o no giràs la meva estrella.
Aquella que en surt que tant t'agrada, però que no saps per què.
Surt et sol i jo me'n vaig cap al camp meva. Ha valgut la pena estar amb tu fins aquest instant. Tant de bo dormir a veure sa teva mirada. Apagada en el meu coixió, en el meu braç. És
Fins demà! Fins demà!
No se puede explicar algo especial. Desde fuera parecías normal. Algo especial que no podía imaginar.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
I ningú té a te la vida.
Ningú té acte de vida. Acte de vida ni sap quan s'amor.
s'ha criat. Sa ratxa mos va assenyar per on es tot ja sa vida.
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Te mir parano, te veig bé Te sent parano, te'n tinc
Te conec, però crec que és una il·lusió perquè no ho has deixat anar.
Gràcies.
La vida és simple, nosaltres sense compliquem d'anir d'insomni. De dia sempre em fas res, m'he vist passar que tot intenta tantes vegades i sempre s'escapa. I va contra la multitud. La vida és simple, nosaltres sense compliquem d'anir d'insomni. De dia sempre em fas res, m'he vist passar que tot intenta.
Vull que m'expliquis com es pot viure al present sent tan fugaz, eh? Captar el seu traç amb un nas amagat al braç, tu no has aconseguit que m'espavili ni a base de xapes, ni va contra la multitud, estic perdut i no hi ha mapes que m'indiquin quines són les coordenades, no hi ha cites, altres escrites, rutes marcades, hi ha només un buit per explorar, per rebuscar dins l'infinit que el meu entendre es redueix en un sol pic i puc plorar, tinc...
la guanyar i molt poca pedra. Puc penjar-me amb una simple neura o viure una vida, deixar que sangri la ferida o curar-la amb alcohol, trobar el meu rol i fer crol fins a la sortida. Però sempre he sentit que no hi ha res fet a la meva mida, motivacions que s'evaporen de seguida. I si un estrany em fos en crida i em ressegueixo els passos, és la demora. Qui implora esquiva més fracassos, traços que esdevenen pals de sec, però caso les paraules igual que un orador grec. Quan apreto el rep desapareixen els problemes, em distrec amb el batec dels bombos marcant fonemes.
Som el producte d'una educació podrida. Quan va començar la cursa vaig quedar-me a la sortida. Tots corrien i jo pensava a putes cabres i em creia trencar els esquemas reposant a sota els arbres. Però m'equivocava i ara estic tan desorientat com sempre. Si perdo el ritme, segueixo a capela fins que entra. Centra, és el que em diuen els col·legues. Sempre reacciono tard, fart del quan jo vinc doblegues.
Ara descansa com tothom i si t'oblides d'allò que somies i et preguntes com avança, el teu entorn assolit metes clares, entendràs que el primer roi està en veure com et compares, tens camises d'onze bares a l'armari n'ets al sastre, tu un matallit no veuràs més enllà del sostre, si el temps escapa sense deixar rastres, tradueix en consigne, pavo, canvia de registre, avui la lògica sinistre del mercat és el gran monstre i de postres volen fer veure que tu tries, si tant canvies espavila nen, demostra que pots viure sense creure que estàs malgastant els dies,
La vida és simple, nosaltres ens la compliquem, de nit d'insomni, de dia sempre em faig res, m'he vist passar aquest últim tret tantes vegades i sempre s'escapa, divà contra la multitud.
Insomni, de dia sempre em fa ser re. M'he vist passar que tu el tim 3 tantes vegades i sempre s'escapa. I va contra la multitud.
Estic un pare bé i content, tot en revoltat de gent, que canta i balla, deixa-ho fer. Espartia jove i valent i pareix, que té fotins sots sabates.
Sempre et sedo ben fermades per por a votar millor i anar amb el juger. El pare va a un ballador i no li passes temps.
Tanta voluntat de gent que canta i baixa.
Fins demà!
Balla aquí, balla. I en sentir una guitarra, tot una canta. I en sentir una guitarra, tot una canta. I en sentir una guitarra, tot una canta. I en sentir una guitarra, tot una canta. I en sentir una guitarra, tot una canta. I en sentir una guitarra, tot una canta. I en sentir una guitarra, tot una canta.
Per què li agrada?
Bum, bum, rock'n'roll!
Fins demà!
Fins ara!
i demostri que és veritat, que hi ha Déu allà de l'escrivint i s'està convidats. El diludi universal hidratant aquest món malalt, i els fidels de pecat, entre fets araú els elefants. Vols dir que ara te'n manté, que traiem uns indecorats. De costelles són la dona i el pecat, per cremar peus els interrodats.
Fins demà! Fins demà!
S'han desafinat. On collons ets? Pare nostra que esteu a l'infern. No ens visites pel món que atrasem.
Gràcies.
Pràcticat que el rivalisme no és pecat, jo et quedo aquí, tu no em controlar. Desitjar que se'n plegarà mentin el vagi,
Quan sa vida no te dóna direcció i quedes vagant en un rumb estrany i te trobes ben enmig d'aquest camí, no pots recordar cap on vols anar.
I una mà de boira deixa lloc en aquest immens desert de colors. I tu i jo des del lloc més alt del món per un instant units en un sol cop. En un sol cop.
La revelació s'ha retornat en el teu valor. Ara vas camp a través de l'horitzó fora de pensar que esperava tu. I la lluita que abans duies a la pell i l'alimentava els soms d'un cel. Ara i altra vegada es teu camí te'n costa molt el teu destí.
A un sol cor.
Fins demà!
Gràcies.
Matiscafo és un drogata. Però tampoc no és cap addicte. Colque pifa, colque trampa. Però és una persona digna. Matiscafo, anarquista.
És el més funcí del barri, el diumenge és quan arriba sempre sol venir de Palme. Em va discar, foté tossina i a l'Illà li encén un camel.
i els avances s'il·luminen i senten les sirenes d'armes que s'han tornat just a suquir.
Ratgeu d'Espita travessen els seus tabits. Davall sa lluna plena se banya en sa serena i se torna muàrdit. I es cavall ja no hi estira i se fot una claveta, menys hi podrà allargar un poc més a nit.
Patiscafo, equilibrista. Pareix mentida que s'aguanti. Seguantera del seu cotxe. Està alment d'una farmàcia. Patiscafo, tot psicòmet. Fes alerta, no t'agafi.
Ratja d'espits que travessen els seus davits. Li dilaten ses ninetes, que li passen ses estrelles que se veu dins es París. I els avancets s'il·luminen i senten ses sirenes, per més que s'han torat just a suquí.
Ratxa d'espits atrevesen els seus davits. Davall sa lluna plena, sa banya en sa serena i sa torna moàrdit. I es cavall ja no li estira i sa fot una claveta. Saps cert que avui no sa podrà dormir?
Gràcies.
Una mica d'ovellà està ple d'engany notuns. Tots els fibres entelats fan tornar petits els ulls.
Diuen que és mes d'abril, no és un reptil, que sa flor se despenja i no venga mai d'un fil. I diuen que s'apresa, pensant a la naturalesa,
Migracions de salmons i tu t'enrius. Estacions temporals i dies.
Fins demà!
Des que no hi ets, vaig en reserva. En tu mort, molt mala herba, bona sort i adéu. Des que no hi ets, passos de zebra, peus de plom, no som qui era.
Fins demà!
La meva nòvia m'ha deixat per tornar amb el seu ex, el qual va deixar per mi, i això no té cap sentit. Ja porto 6 o 7 fracassos i venen seguits, em masturbo dos cops al dia i ploro per les nits. La meva mama em deia que era molt guapo de petit, i no sé si he tingut mala sort o m'ha mentit. No entendre les coses és un estrès al pit, si un dia un ratx et caigués res més tindria sentit. Angústia còsmica.
Naus i hospitals, nendes racionals, però som animals. Jo tindré molts mals, però no soc un fals. Aquesta merda s'ha passat millor amb els meus germans. I em vaig perdre en els plecs d'una túnica. Era bonica, però no com per veure la única. No ets músic només per parlar de música. Em diuen que estic boig, però puta tossicat. Sento que em moro, però ho faig en el beat. Si no hi ets, em faltes i em sobra un tros de llit. Has bullat les caltes i m'has ocupat.
Sento que et moro, però ho faig anar al beat Si no hi ets, em faltes i em sobra un tros de llit
Per poder passar la pàgina raó per la que escric Em miro al mirall i penso en què m'he convertit En dies que no tinc el mood Quatre dutxes i em segueixo sentint brut Defensant-me com un pop, escupint la tinta Tinc el món als peus, girant, girant com una cinta Un esgarrifant-se vaig sentir per dintre
Tot il·lusionat que estava ja em va fer la finta, jo t'estava obrint el cor i tu estaves adormint. Sento les veus d'aquells poetes que m'entenen, sóc un jove vell que dintre hi conserva un nen. Em va deixar per tornar amb el seu ex, ara estic Rudi Pastós, ara estic frit i convex.
Busquen una màxima que us englobi a tots. No us doneu per al·ludits i a la temple a mi vull fer clots. Muses són pornstars. Divendres a casa tancat, no deixo que em vegin així. Avui em quedo a casa afilant l'espasa. De cagar-la en tinc traça, de problemes en tinc molts. Tinc al·lèrgia a la polsa, el verí més amarg, el remei més dolç. Blusa a la posta de sol, llàgrimes a la guitarra. Jo vull la pau però em preparo per la guerra.
Fins demà!
Campaneta deurada del meu carret de fira, cavaller de cartró de mig m'han dotpintat. Havem caminat en pols camins sense ira, que ara ens deu reposar i agrair nostre fat.
Fins demà!
Ja no tornaré més fent els cos que purem. Acarregant palets al teu quadrat de fusta, campaneta d'aura d'on tu em sabies puntent, agrandant de la gent i tot a l'hora és injusta. I sóc qui fan encari i no puc fer-ne's ment, que veia't que al trot quan sabies la joia. Si ara jugués el cor a què diria la gent?
Trobaran un miu que es tenia alguna noia. Tan si es vella com no acaba i hem de pintar. Campaneta d'auradius de xaltarà. Tan si es vella com no acaba i hem de pintar. Campaneta d'auradius de xaltarà.
S'escollir verd uventura. S'escarades s'afanterra. Si bé les enyorarà. Si bé les enyorarà.
els nostres pagesos s'empegueixen de cantar davant gent desconeguda, se senten desplaçats. Clar, a fora vila, amb perfecta tranquil·litat desperit, brollen ses melodies i ses cançons, però que ara que ara amb un senyor foraster diuen que no tenen bo, o proven de cantar i sa melodia els surt tan esguerrada que no hi ha manera de treure'n sa aigoneta.
El folclore no és per veure'l l'or o per sentir'l'or. El folclore és per viure'l l'or. Perquè és esquiu igual que els ocells. Els ocells que entraran damunt d'un arbre. Perquè sí, perquè és la sang que els ho demana. Ni pensen que ningú els ho pugui escoltar. Si vos acostàveu i se'n temen, tot d'una callen,
Fins demà!
si bé les enyorarà. I a l'Ota escolliu arreu, que escolliu vos duent tu.
Sols que ara deixau pont terra, si ben-les enyorarà. Si ben-les enyorarà.
Fins demà!
Jo em vull allunyar de tu, si tu no són més res per mi. Tu ets el que tapa el meu sol, tu ets la moral d'ol, jo ja no sóc així.
Jo em vull allunyar de tu, si tu no saps mai res per mi. Només em dones un camí, però no el vull seguir, jo ja no sóc així. Vols comprar el meu temps, les meves il·lusions, però jo ja no vull el teu hort. Vols comprar l'amor i les meves passions, però jo ja no vull el teu hort. Vols comprar el meu temps, les meves il·lusions, però jo ja no vull el teu hort. Vols comprar l'amor i les meves passions, però
Jo ja no vull el teu or. Com em vas ensenyar a estimar, jo no puc ser qui ha estimat. Jo busco la nostra cura i el teu món a mi em fa mal.
Encegat en l'avarícia, no has pogut amar el meu cor. Jo em vull allunyar de tu, si tu no són més res per mi. Tu ets el que tapa el meu sol, tu ets la moral d'ol, jo ja no sóc així. Jo em vull allunyar de tu, si tu no són més res per mi. Només em dones un camí, però no el vull seguir, jo ja no sóc així.
Joia no s'okasi Joia no s'okasi
i ja no sóc així. Vaig creure en tu i en les teves falses promeses m'has fet esclau de l'enveja. Jo la reixa i tu la clau. Vull créixer, però tu sempre sembla que tu em vols en deute. Però el meu cant no s'enventa. Servir-te a tu ja no em renta. I és que tu sempre sembla que tu em vols en deute.
Però el meu can no s'enventa, servir-te a tu ja no em renta. Vols comprar el meu temps, les meves il·lusions, però jo ja no vull el teu hort. Vols comprar l'amor i les meves passions, però jo ja no vull el teu hort. Vols comprar el meu temps, les meves il·lusions,
i les meves passions, però jo ja no vull el teu mort. Jo em vull allunyar de tu, si tu no són més res per mi. Tu ets el que tapa el meu sol, tu ets la moral d'ol, jo ja no sóc així.
Jo em vull allunyar de tu, si tu no saps mai res per mi. Només em dones un camí, però no el vull seguir, jo ja no sóc així. Jo ja no sóc així. Jo ja no sóc així. Jo ja no sóc així.
Eh, oh, veig pujant-me allà, sou, m'embuscant rascar la fama i jo em rasco nou. Sé que això no ho patirà com de Bad Bunny, un tema nou, però mou coses com culs d'un xou de tempo. Entro a la col·labo, en català més falta del momento, jo l'hereus del beat sobre un tracte calgo lento. Sento, sé qui t'ho digui, però el teu artista preferirà.
Fins demà!
Dígale a DJ. Donale al replay. Dígale a DJ. Sonia, en bucle, bro. Dígale a DJ.
Bona nit.
No va ser un futur sincers, un estil bombàstic, m'acaxi. Soc d'ella bar matant al dematí. Focata de chorizo i copeta de nicis. Salceta catalana, doncs, FIFA Street. Cervaseta o freda amb la Premier League. Estem una altra lligapipa, això és com l'aspirativa. Llums i adrenalina, la meva clica fina.
Fins demà!
Que soni amb bucle, bro, bouquet. El rap penjat a la barra és el que em representa, però quan sona un drac sento un foc com el placenta, visc amb el rap des de sempre el venda, amb flip pastella on el bombo rebenta. Un dels teus OG's amb els seus OG's us van de vestits, colla de raquetek. Elles no som G's i n'aixot no Lluís, em quedo al pastís, colla de raquetek. Flow clàssic mesclat amb àcid, saps que quan pillo el beat no m'atrapo?
Totes les mans amunt s'hi pujo a sobre del detall. Meia fàcil, se'n fa molt fàcil. Saps que quan rapejo sóc com el puto d'Alci. Anastasiant com una païssa a l'arbi. Et xutec et va faltar per animar-te'n rap. Passos dimonuts.
No comencis a rabiar, feu mandretta. M'he deixat la por a casa, agua i peta llet. Diga-li a l'embala sort que ja no ens veurem mai més. Vaig a cent, sempre en tenc ser pacient. Cap a cel i a l'inferd, tot és meu, dear friend. Diga-li a Dizem. Dora-li al Ripley. Diga-li a Dizem. Dora-li a Dizem. Dora-li a Dizem. Diga-li a Dizem. Dora-li a Dizem. Dora-li a Dizem. Dora-li a Dizem. Dora-li a Dizem. Dora-li a Dizem. Dora-li a Dizem. Dora-li a Dizem. Dora-li a Dizem. Dora-li a Dizem. Dora-li a Dizem
Que sonia en buque, bro, bouquet.
Ferides a les mans, artesan queixen les peces. De la nostra sang, brollaran noves promeses. Sé que ho tinc endavant, però depèn de com ho veig. De casa et trauran quan d'altre poble frenen. Ferides a les mans, artesan queixen les peces. De la nostra sang, brollaran noves promeses. Sé que ho tinc endavant, però depèn de com ho veig. De casa et trauran quan d'altre poble frenen.
Estic fet de trossos, sempre incomplet. Passar la pàgina quan deixa de ser full, de juny a juny. Ossos de carrer fan molencs, no t'hi haguen l'ull de damunt. Se'ls acumulen moments, pleguem pels pèls de punta. Ens quedem perquè la causa és justa, perquè dos fan una. Perquè l'essència ens junta.
Si no rep i un ningú mira la llum Imaginació pura fent tesorar o dubtar Si eres capaç i res canvia Si no pegues el pas Ordena el trencadís al cap Que encara falten peces però Les velles les podem tornar a voltar Anem anant com riu entre vessants No estira el fil si jo ho veig enrevesat El destí a mi no m'espera La pressa no fa camí La subjectivitat completa l'obra ambigua Per amor mitja vida no sóc
Fet de plàstic, tèxtil, paper i cartró La unitat mirada de prop és fracció Busca un lloc a cada tros tot ha d'anar a doc Trencadís, si la ves a repartir No és per fer-te patir, però s'esgarra el món En l'espí des de Benjamí, que no em veig amb mi Desconec el meu rol En l'espí des de Benjamí, que no em veig amb mi Desconec el meu rol En l'espí des de Benjamí, que no em veig amb mi
Ferides a les mans, artes encaixant les peces, de la nostra sang brolleran noves promeses. Sé que ho tinc davant, però depèn de com ho veig, és de casa trauran quan d'altre poble venen. Ferides a les mans, artes encaixant les peces, de la nostra sang brolleran noves promeses. Sé que ho tinc davant, però depèn de com ho veig, és de casa trauran quan d'altre poble venen.
Les tempestes estireix braços i et conquereix a dins el teu terrat. Seus i et quedes captiu dins el teu niu.
Fins demà!
Creus que per fermar uns fils, damunt d'uns rails, ella sabrà per on és.
I veia ser, t'enfilaràs, esdevindràs.
Fins demà!
Fins demà!
Detencions i visites a l'hospital, una vida estrangulada. Polítics corruptes a carrer i trobes un billet d'anedat. Canvia la mateixa sensació, una punyalada per l'Espanya. Només han quedat a seguir una opció, munir per la brigada.
Fins demà!
Fins demà!
Quan les omneses tornin mansons, quan ploris d'impotència, quan ja no quedin més cançons disparant el sistema. Quan el control sigui passiu, quan la llei sigui invades, és igual com surti parat. La qüestió és fer-ho ara. La qüestió és fer-ho ara.
Es toquen a la base d'espailla unitat. Es perdo tota esperança. El poble mana és la valgència. Marquem sentència per la vostra indiferència. Ticlobè, ticlobè, ticlobè o bé. 155 morts al PP. Passiu bé, passiu bé, ja està bé. Per feixista i corrupta. Ticlobè, ticlobè, ticlobè o bé. Per ciutadans a presó. Passiu bé, passiu bé, ja us està bé. Amb Vox a la cuneta.
Fins demà!
Jo tenia una caseta, Hansel i Gretel. Ses parets de tots els colors eren grogues i liles i de xocolates marrons. Jo tenia unes cortines, Hansel i Gretel.
i tot això amb un esforç inhumà. Per mirar tenia uns ulls i mirava passar els ovnis. 2000 era l'2001 i m'acariciava els coccis. Per dormir tenia un cos
Com un somni somiava sempre en jo i me deia, no te dormis.
Pirulins i piruletes, Hansen i Gretel. I la nit ocultava els avions, i la lluna en paraigus, el cel despenjava neons.
M'acariciava els coccis, per dormir tenia un cos.
Somiava sempre en jo i me dèiem no t'adormis. Per mirar tenia uns ulls i mirava passats ovnis.
i m'acariciava els coccis per dormir tenia un cos i dormia com un somni somiava sempre en joc
Pensem com, en com mos estimen, lo molt que ens estimen.
i la por que s'ha arribat es presenta i ens desfà.
Són ens i moors i mons. Són estrés i espais el món.
Pensem com, com mos estimem, com molt que ens estimem. El dia adorable, la nit més fascinant.
I ara és dia sense ritme i la por que s'ha arribat es presenta i ens desfà.
Zonens i moors i mons. Zonens, treins i spijs el mons.
Si tu me véns darrere, jo t'aniré davant, i me faré la lluna, lluna del cel més gran. Si tu te fas la lluna, lluna del cel més gran, jo me faré nivol, i t'aniré tapant. Si tu te fas nivol, i a mi me véns tapant,
Si tu te fas la balla i amb mi me la vens xopant, jo me faré balana, balana de la mà. Si tu te fas balana, balana de la mà, jo em faré pescador i te vendré pescar. Si tu et fas pescador i amb mi em veig a pescar,
Gràcies.
Yes, the dark.
si està tan bé aquí dalt, si està tan bé, si està tan bé i ja ho saps. És més res, però hi ha de tot. Vaig dormint i mai no tinc. Són moltes tempestes, quan s'hora sóc. Si està tan bé, si està tan bé aquí dalt,
Mala dona, sí, mala dona, sóc jo, ja, sense gel a les ungles. Mala dona, sóc jo i sense gel a les ungles, mala fe la meva, no em doni la turra. Ho faig a consciència, mira que sóc burra, deixa ja d'història, fot-li canya i curra. Pilla això que faig i gaudim tot d'una, no pateixis com a mínim, farem una espurna. La tensió pujant aquí a la penumbra, que estem molt viva i això les assusta.
Bona nit.
Bum, bim, bum, bim, nen, netejant cada racó. No volem la teva merda de la penya en la presó. Condenades per cançons, mil·lènia, l'opressor. De debò, aquest lloc cremarà com puto foc. A l'exili, a l'ombra, com la Inessa Hartmann.
Vull que aquesta lletra sí, ja, esdevingui un arma. Sí que hi ha camí, sí que hi ha destí. No pateixis consumint el seu varí. Mola més si compartim un got de vi. Vull el meu destí del geni de l'adí. Que flipi, que flipi, que estimis, que estimis, que deixa de tripis, que busca equilibri. Es pita les masses perquè elles se'n pipin, van oblidar els prínceps, això era malvici.
Búri, búri, son, yo te lo muevo mejor.
Sentiment impossible, no es para realitat.
Gracos que venen, campesan, va. Santimer, inclusi, clar. Nunca és que l'oblida. Gracos que venen, campesan, va. No ho sé. I com ho he de fer. Vaya se ha de buscar-te.
Ja no em perd el meu somni, cansant de viure aquella por. O no et sap si tens dolor. No em deixa, no em deixa veure el cor. No ho sé, ni com ho he de fer. No ho sé, ni com ho he de fer.
Ja no és paz, dels meus somnis. Ja no és paz, dels meus somnis.
No estic tan enamorada i que no em puga divertir, que no em puga divertir.
Per què hi sé d'una passada? Per què hi sé d'una passada? Tira-li cosetes, anàs davantal. Tira-li cosetes, no els hi tiris fortes, que li faràs mal. Tira-li cosetes, anàs davantal. Tira-li cosetes, no els hi tiris fortes, que li faràs mal. Per ballar escopeu, jo ningú tenc por i et sona pastel.
és millor el so. Per ballar escopeu, jo ningú té por, i et so de pasteres, és millor el so.
endins la mà creix, endins, endins la mà creix d'aquesta casta de peix, d'aquesta casta de peix, do més en tasta una dama, do més
Tira-li cosetes en els davantals. Tira-li cosetes, no els hi tiris fortes, que li faràs mal. Tira-li cosetes en els davantals. Tira-li cosetes, no els hi tiris fortes, que li faràs mal. Per ballar es copeu, jo ningú tenc por, i et so de pesteres és millor so. Per ballar es copeu, jo ningú tenc por,
Bona nit.
Ja sé l'amor, ja sé com el voldria, i exactament me l'has donat, me'l dones i és exactament.
I el que fa més és que m'aconeixia. Ah, però tu sempre te'n vas. Quan em veus venir, t'has destit de tot.
Surto al carrer, vinc cap a tu. Ja tinc el vi, sóc poderós. Tens la casa al mig del pas i un passat de plats trencats.
I love my love.
És el primer crit. De la taula hi ha llet. És el primer crit. Col·linà ja ve per partit. Germano, a la taula gran. Serem un mens, home i tant. D'on mengen tres, em mengen sis. Aquí repartim el pastís. Nuggets i frankfurs oliosos. Em salto la dieta, és que són molt viciosos. Me'ls menjo agrapats com els sons, us els porten.
Eh! Eh!
per partit. Si et va cagena i m'han fula confit. Pel i fort, rut, guai no treu tant pit. La paella palma en aquitx i ploc crema un xic. Mou el malic i remena el supracit. L'oia està als fogons, jo em dic que l'oia està als fogons. El ganivet del costo també hi són els furbons. Hexa muntagons, jo em dic que hexa muntagons. Ara para la taula i no em toquis els collons. La cassola sobre els fogons. El ganivet del costo també hi són els furbons. Ei, la cassola sobre els fogons. El ganivet del costo
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una pilota antiestrès en sa forma del món. Una illa de plàstic no sé bon. Un cotxe híbrid ecològic. Fabricació recent passa de 0 a 100 en 13 segons. I segons on no se nota.
amb la il·lusió d'avançar. Un calaix de sastre, un cul de sac. Un calaix de sastre, un cul de sac. Un calaix de sastre, un cul de sac. Castells d'arena enmig del desert. Ses coses que abans m'llevaven se son. Ses coses que ara m'entenen despert.
Les coses que abans me llevaven se son, ses coses que ara me mantenen.
Quina il·lusió d'avançar. Hi ha morts que han d'arribar d'altres que no han de tornar però dins d'aquesta complicada equació
Puc justificar esperar-te fins demà. Som per tu totes les meves lluites i tenc clars tots els nostres finals. Et s'apor que frena i banalitza
que ara ets arreu d'una espontània honesta. Amb els naufragis d'escol surten les contradiccions i de la certesa d'entendre el meu món.
M'arrebessa poder esplanyar-ho tot. Són per tu totes les meves lluites. I tencles tots els nostres finals.
Oh, que frena i paventat aquest instant. I m'he trobat, que et serà espantant l'estat. Som per tu totes les meves llocs.
que ara no me deixa dir-te que t'estim.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Quan no te tinc present, i el temps passa tan lent. Quan no te tinc present, el temps passa tan lent.
I en els barris d'allà dalt, i en els barris d'allà dalt, han agafat la guia dels valers. Han agafat la guia dels valers. Tenien amagada una neguida, embleava un perfumar vist així.
Fins demà!
Vol t'ample de pàglamàs Vol t'ample de pàglamàs I ermida rolla els gallets esperant I ermida rolla els gallets esperant Mentre d'anàvem fumar caixets L'energia de l'ànsia matant
M'han deixat dir-ho que em malparís. M'han deixat dir-ho que em malparís.
i els haixit
Jo t'obriré a casa si fa mal temps. Jo t'empararé si en cas tens por. Jo te cuidaré si estàs malalta de tot cor. De tot cor.
Jo et duré a casa si fa mal temps, jo t'empararé si en cas tens por, jo te cuidaré si estàs malalta de tot cor, de tot cor.
Estic a punt d'anar-me, però abans de partir et diré que tu tens el pensament. No deix de recordar-te, hi ha les teus alens tan jalents, de lluny i de prop de cel.
Jo t'empararé si en cas tens por. Jo te cuidaré si estàs malalta de tot cor.
I a dalt de l'escenari, quan t'estic concentrat cantant, jo sempre et tinc present. Perquè és tan necessari, com s'aire que respiro necessit. Estar amb tu en tot moment,
Jo t'obreré casa si fa mal temps. Jo t'obreré casa si fa mal temps. Jo t'obreré casa si fa mal temps. Jo t'obreré casa si fa mal temps.
M'en espere, j'avis de passar.
Jo tenia una caseta Hansel i Gretel Ses parets de tots els colors Eren grogues i liles i de xocolates marrons Jo tenia unes cortines Hansel i Gretel
i tot això amb un esforç inhumà. Per mirar tenia uns ulls i mirava passar els ovnis. 2000 era l'2001 i m'acariciava els coccis. Per dormir tenia un cos
Com un somni somiava sempre en jo i me deia, no te dormis.
Pirulins i piruletes, Hansen i Gretel. I la nit ocultava els avions i la lluna en paraigus, el cel despenjava neons.
i mirava passar els ovnis. 2000-2001, i m'acariciava els coccis. Per dormir tenia un cos, i dormia com un somni, somiava sempre en jo.
i mirava passats ovnis, 2000-2001, i m'acariciava els coccis, per dormir tenia un cos, i dormia com un somni, somiava sempre en joc.
Fins demà!
La mare que ja és morta, ara ja no hi val pora. Pare, fos la mare a condemnar. Som pare. Ella l'estimava i li va anar a fer plegar. S'allà vol de despertar.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
però bé que ho sabia. Jo la veia un cor a parar, però bé que ho sentia.
Bona nit.
Avui dematiu a una platja que feren parella ses oves. Han vist a dormir quan no hi arriben els mavis d'enveja d'uns amors. Una maria riu pesant-se a creu que el protegi.
Ja m'adones, això és d'on parar. Pareixes la soca, para. Mira quan de tenir-ho. No te trobaran, sap que els millors noves per trobaran. Com en dinòmets, ells te'n diran. Com ells rompen les bones.
Fins demà!
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
Fins demà!
a la platja entre les bones zones on es recolzen la no sé ningú l'escolta on estiueja però prepara el prec de la revolta resta i suma per saber qui sóc amoc perquè és un joc però jo com a casa una altra cosa és que la vida passa no espera massa em desplaça el passat que m'ha caçat a cada passa jo porto nova cosa no es valora nota la música ja es descontrola i les caies queda sola un dia més sota la pluja bugeries no són bajanades puja jo et guiu jo et cuido et poso la caputxa
per tant dir, aixecat el llit. Penseu en el teu que puguis dir. Mala i de sol, no hi ets en mi.
És diferent veure les coses com tu les veus, de peus lligat a un mar que ha estat pintat amb el color dels teus. Dius que no creus i creus en tants déus, que deus haver baixat la guàrdia i construït amb unes creus la teva gàbia. No hi ha cap àvia que pugui baixar aquests funcs, creiem que som uns màquines i no plantem llegums. Volem ser com les àguiles, mirar-ho des de lluny, revisem les nostres ànimes quan aixequem el puny.
Deixa que balli que ens sobegui, ensenyi que ell ensenya dels senys. Seu si vols escoltar més d'aquest parell, un rei per caure quan el poble s'hi aguanta. Si t'espanta lluita per resar el pa de demà i m'encanta cantar aquest tema amb ells, perquè el nano ha tornat i us estireu els cabells. Estic còmode en el temps, ho sents a la cançó, l'esperit flotant per l'aire divina. Mira el passat.
Per oblidar de l'endemà res que pugui interessar. I així em dic desperta't avui, viu el present.
Faig el que vull, no el que volen de mi Volen vides, buides, vides, han escrit el destí Estirant paraules que són capaces de fer canvis En vist i avisen fer en tots els àmbits Avís que no perdis el nom, no perdis el nom En tanta distracció ja no sabem ni qui som Dispensi, feu silenci Nens hi vol destacar entre sorolls Descobrim tot el que som quan arrenquem els endolls
Aixecar-te el llit. Pensa-ho abans, fer-ho que vulguis dir. Mala i de sol, que no hi ets amb mi. I des de sempre afili-te per insistir. Desperta, em dic, aixecar-te el llit.
S'altre dia no sé vol
i jo no sé qui. I em va dir no sé què i jo no sé què li vaig dir. S'així en bomba ja no sóc
perquè té la pèl de ca i la canya quina és bona.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
No recordem ni vivim antes de que entramos. Puede que no hagas la maestra.
Sous-titrage ST' 501
Fins demà!
Bona nit.
I ningú te atrà via. I ningú te atrà via.
acte de vida ni sap quan se morirà. Perquè el qui mos va criar, la ratxa mos va assenyar,
Fins demà!
Mà...
Més ja vei, mon més ja vei,
Fins ara!
Fins demà!
Gràcies.
Iluminar-nos tenis sentit.
I un temps quan era una dona, mateixa que enamorat tot, i amb el Miquel, Miqueló, no em devia fer de bona. Vintiquatre cants de bo,
M'anava l'amo només entre Evisents i L'Abrès, n'hi ha 199. 1.150 corteres de blat molt llavec ull, pintat i coll de rocer.
Qui bastant per mantenir? Si Déu, costitx i lluvi, morosa, pobles i s'encelles, manac o petra i porreres, campos, palma i s'entanyi.
Ses ovelles no ho vols dir, perquè un trop dificultor. Hi ha 400 pastors que guarden ses demollí. Serà de sis corterades, les cases més de millors.
Fins demà!
Si vos tenim en el cor, aquest és el gran tresor. Cuari la memòria bona. Oh, oh, oh, oh. Oh, oh, oh, oh.
Gràcies.