Que t'on ratlles, que t'on ratlles, molt suaument...
Dones que no teniu pa, i en els fills deu figuets saques. Això, això són ses paperates, que vos donaren ses dretes.
Per què nasiu a votar? Per què, per què nasiu a votar? Dones que no teniu pa?
I todar-se, todar-se també. I todar-se, todar-se també.
Tu d'arça, tu d'arça també.
S'ha pres o posar-me sense mirament, que amb el màsset gest la conversa entre tantes.
I desconfies, desconfies un poc més. I te satures per ventura un moment. I te satures per ventura un moment. I te satures per ventura.
Bon vacs si no som a cà meva i a cap teva no hi ha ningú. Bon vacs si no som a cà meva i a cap teva no hi ha ningú. I vaig en voltes però sempre torna a mi mateix. I vaig en voltes per veure't amb traïdor de cor d'acord i avorrida, com sempre. Coralt a l'estat avui. Coralt a l'estat avui. Coralt a l'estat avui. Coralt a l'estat avui.
Tot així tu només riuries contra tot el mapa, que la resta t'és igual. I juraries que quan me'l mires...
Fins demà!
I avui el Bon Dia i Bona Vida, aquest dilluns 2 de març de 2026, vos oferirem tot d'una un repàs a l'actualitat a través dels títulars de Diari de Balears i també de Vila Web. A continuació podrem escoltar el debat sobre el sentiment de balearitat que se va fer en el marc del seminari Blanquerna i que hem trobat oportú avui
que venim de celebrar el dia de les Illars Balears. També tindrem entrevista política amb Antoni Sales, portaveu del PI, el Consell de Mallorca. Connectarem amb en Pep Vergés, repassarem amb ell la jornada futbolística.
Parlarem amb en Llorenç Capellà i connectarem també amb en Jorge Guirado. Ell mos farà una crònica de com va anar la gala de lliurement dels premis Goya que se va fer a Barcelona. Tot això i moltíssimes coses més. Aquí el Bon Dia i Bona Vida.
a onmediterrania del 88.8 de la freqüència modulada o onmediterrania.cat, començant ja amb el repàs a l'actualitat.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears hi podem llegir com a primera notícia l'antidemòcrata Lessen perpetra un discurs pel Dia de les Balears que fa empagair aquestes la titular principal ara mateix a Diari de Balears. També des de Diari de Balears recullem un vídeo amb l'actuació de Rigoberta Bandini justament en aquesta gala
dels Premis Goya. Rigoberta Bandini sorprèn i emociona interpretant de toc de Tomeu Pena durant la Gala dels Premis Goya. També destaca una crònica dels 40 Premis Goya, una cerimònia plena d'adhesius de suport a Palestina,
i que canonitza Los Domingos. És una crònica d'en Jorge Guirado, també per a llegir tota la llista, tot el palmarès dels guanyadors, dels guardonats d'aquesta edició. En clau internacional, la notícia que ha marcat el cap de setmana, els Estats Units i Israel llancen un atac massiu contra el cor del poder a l'Iran. Iran confirma la mort del líder suprem Ali Khamenei.
denuncia almenys 57 nines mortes en un bombardeig israelià contra una escola del sud del país i diverses peces més que podeu llegir a diari de Balea sobre aquesta qüestió.
També destacam des de Diari de Balears el vídeo que ha fet més per Mallorca, denunciar que les famílies de les Balears paguen 12.000 euros més que una família d'Espanya. També l'enhorabona per en Bartoló Mestre Belluccio, guardonat amb l'estrella mostratjada.
I és que aquest diumenge, la seva tasca ha estat reconeguda pel grup Esmajoral i la revista Dies i Coses de Calonja i de Santanyí. Però ens situa reptes en el dia de les Illes Balears, creixement poblacional, habitatge, sostenibilitat i finançament, lliurement de la Medalla d'O i els Premis Ramon Llull 2026.
També una qüestió important. L'assemblea de docents de l'Institut del Cúdia diu que cal reforçar els recursos i les estratègies destinades a prevenir i gestionar els conflictes. I des del diari de Balears també
ressò de dues qüestions relacionades amb l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, d'una banda que defensa la presumpció d'innocència de la directiva del Barça i d'en Joan Laporta, i de l'altra que organitza un acte d'homenatge als sediciós Joan Batista i Picot Ney. Tendran temps de parlar amb dues qüestions durant aquesta setmana.
Destacam també que denuncien que l'acord d'arribada creués ignora Eivissa i és una oportunitat perduda i que l'Esté Intersindical organitza la jornada per la supervivència del català Implica-t'hi, a Palma. Aquests són els principals titulars en l'àmbit de la informació.
que mos ofereix a hores d'ara, Diari de Balears, mos anem a Vilaweb. Allà hi trobàvem una entrevista amb el Batle de Girona, en Lluc Salelles. El municipalisme d'aquest país practica massa el silenci, diu, i un recull de fotografies i vídeos de València torna així al carrer per demanar a crits la presó per Carlos Mazón.
també Vilaweb diu que és volar, entra en la guerra amb llançaments de coets i Israel mata una trentena de persones amb bombardaments a l'Iban Mobile World Congress 2026 torna al gran esdeveniment internacional de Barcelona que celebra 20 anys a la ciutat
Els dirigents polítics francesos assalten Pepinyà el cap de setmana. A Eivissa alerta d'una fractura social si no s'hi garanteix l'accés a l'habitatge. I el mateix dia proven d'escalar les xamanelles del Besòs i un hotel de Barcelona.
Tot això són noticis de Vila Web. I ara tornem a la portada de Diari de Balears. Allà hi trobam diversos articles d'opinió. Per exemple, el de Nalila Tomàs, cinquantenaris importants. El d'en Joan Vicenç Lillo, planters salvatges. Miquel Àngel Vidal, un altre centenari de Joan Alcover.
Joan Lledonet, a Espanya i a Catalunya falla l'ús de la raó. I Rafael Borràs, quan convé, seguim cadenes. Tots aquests són arguments que vos conviden a llegir un diari de Balears, de Balears.cat. També feim un repàs a Vila Web cada dia.
Som el Bon dia i bona vida, tot d'una, vos posam aquest debat a sobre identitat a les Illes Balears. Escoltarem, però abans, també unes salutacions.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre. Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
I de tant en tant, apareix una cançó que et recorda que pot ser el món dels somnis existeix i hi podem arribar. Els teus somnis, de sopa de cabra, és un himne a la il·lusió, a la primera màgia, aquella que sentíem quan tot semblava possible. Els somnis no són una fantasia llunyana, només cal anar cap a ells i abraçar-los.
En un món que sovint ens fa tocar de peus a terra, aquesta cançó ens recorda que també està bé mirar al món, que la màgia, a vegades, pot ser la primera i que els somnis ens poden fer créixer. Volem seguir somiant com qui intenta cariciar les estrelles, com qui intenta fer baixar la lluna i com qui és capaç d'obrir i abraçar el món dels impossibles.
Margarita Solivelles, que és periodista i, com tot se vol, excorresponsal de TV3 a les Illes Balears. Moltíssimes gràcies per ser aquí amb nosaltres. Gràcies. Bon dia. Gràcies al grup Blanquerna per convidar-me aquí a moderar aquesta taula redona.
Espero que sigui tan divertit com el bingo que vareu fer i vespre que hi havia música. M'hagués agradat a lo millor ser més i vespre aquí, perquè m'han dit que som passant molt bé. Jo només vos explicaré una mica com està totalment organitzada aquesta taula redona perquè sigui més àgil i perquè els qui estan convidats responguin a aquestes preguntes que s'ha plantejat el grup Blanquerna actualment.
Miquel, Àngel, Maria i Alessandra ja havien començat un debat que era bastant interessant, estem en què estàvem esperant. És una taula redona, vull dir que està feta en tres o quatre preguntes. Començarà sempre una persona diferent i els altres, per no repetir els seus arguments, simplement diran el que estan d'acord i en contra, una mica de discrepància, mos ho han preparat una mica així.
té una durada també prevista màxima i també té un espai de 60 minuts, crec, i també veureu un espai perquè pugueu fer preguntes vostres. Vull dir, són unes preguntes que jo simplement aquí faig de moderadores, estic d'acord amb elles. Hi ha coses que, encara que la primera pregunta apareix que no parlen d'una cosa, no penseu que no en parlaran perquè està prevista com a més endarrere, però...
Suposo que anirà sortint una mica de tot. Cada pregunta s'ha de respondre, ha de tenir 10 minuts, no? Una mica de total. I aquesta primera part, abans que vols us intervenir, té un total de 45.
A 60 minuts. Vos hem presentat exponents. Comença aquesta tertúlia en Alejandra Ferrer. I és. Existeix la identitat balear. És això que s'ha hagut de preparar. Som el mateix país o cada illa és un país? Considereu que des de Palma i concretament des del govern de les Illes Balears se tenen adequadament les necessitats de la vostra illa? Quina és qüestió? Trobeu que no s'entenen des de Palma? Alejandra, quan vulguis.
Bé, gràcies i bon dia a tothom. Gràcies sobretot també al grup Blanquerna per convidar-me i aquesta oportunitat per debatre.
aquest tema que debatim sempre, sobretot quan ens trobem les illes més petites, entre cometes, perquè el de germanes petites també es pot discrepar molt. Jo he pres unes notes perquè crec que d'aquest tema en podríem parlar hores i hores i perquè tothom pugui parlar amb cada pregunta he pres unes notes que no es faci massa llarg. Jo crec sincerament que parlar d'identitat balear
molt, molt complex perquè cada illa té la seva pròpia identitat, la seva pròpia manera de viure i sobretot unes necessitats particulars molt, molt concretes que solen ser la major diferència entre illes. El que està claríssim és que ningú quan li demanen diu jo som de les illes balears o jo soc balear, tothom deim de la illa de la que som, inclús a vegades del municipi.
Aquí a Mallorca es fa molt de dir del municipi que sou. En el cas de Formentera, municipi únic, evidentment, tots som només de Formentera. Aquesta diferència o les necessitats particulars es noten molt, sobretot en el cas de Formentera, una illa petita amb un territori molt reduït, pels que no hi hagueu estat,
Aquella illa que li diu, ai, que polida, que polida. Aquella té només 20 quilòmetres de punta a punta, el que crea unes dificultats concretes. Tenim clar que des de Palma no s'entenen les nostres necessitats.
No s'entenen, però això és un fet que al més el podem veure cada dia i és una lluita contínua des del nostre Consell i com a ciutadania el que això s'entengui.
Podríem dir que Mallorca té insularitat, que Eivissa i Menorca tenen doble insularitat i Formentera té triple insularitat, perquè depenem d'Eivissa, que depèn de Mallorca, que depèn de la península. I aquesta triple insularitat crea uns temes
molt, molt concrets. Crec que així per resumir, les qüestions que no s'entenen des de Palma són, en primer lloc, la importància de la sostenibilitat i la limitació del creixement en una illa tan petita com és el cas de Formentera.
Les dificultats per accedir a serveis bàsics sanitaris i educatius, pel que no ho sabeu, nosaltres tenim hospital des de l'any 2007, abans només teníem el centre de salut. Ara tenim hospital, però tampoc té tots els serveis i molts dels tractaments els hem de fer a Eivissa. No tenim jutjat, no tenim aeroport, FPs en tenim dos o tres diferents, però hi ha molts alumnes que quan compleixen
16 anys s'han de desplaçar o a Eivissa o a Mallorca. Jo mateixa, de fet, ja en edat universitària és absolutament indispensable que la resta d'illes es desplacin i evidentment això no es té en compte. Es donen beques que són molt bàsiques però quan
Els meus dos fills estan estudiant aquí i una habitació a Mallorca per un estudiant són uns 600 euros al mes per tenir els fills estudiant aquí. Encara no han menjat, ni han pagat la llum, ni han fet res.
D'altra banda, fer-se el DNI a Formentera. No, te l'has de fer a Eivissa. De fet, fins fa poc, el nostre DNI tots érem nascuts a Eivissa, perquè no es podia néixer a Formentera. Ni néixer ni morir, perquè tampoc teníem tan atori fins fa poc. El cost afegit del transport en general, ja sigui marítim aèrica,
que ens afecta a tots. També crec que hi ha un clar problema de representació política. Clarament, moltes lleis de les que s'estan aprovant no tenen cap tipus d'incidència en Formentera. No parlaré per la resta d'illes, perquè ja ho farà cadascuna, però podríem parlar de la llei agrícola, que demana una sèrie d'hectàrees que no existeixen ni en tota Formentera junta,
per dir-ho d'alguna manera, per tenir una sèrie de drets, subvencions, etcètera. Podríem parlar de la llei d'habitatge, que no sé la incidència que ha tingut a Mallorca, però en el cas de Formentera, cap, zero. No ha sortit cap habitatge per les noves lleis d'habitatge que s'han fet des del govern balear. Normes urbanístiques que s'aproven i desvirtuen
totes les nostres normes urbanístiques que intenten ser molt més restrictives. Jo crec que un exemple bàsic de la poca importància que se li dona a Formentera és que mai s'ha considerat tenir cap conseller dins del govern que sigui Formentera, mai.
com es volen prendre decisions per cadascuna de les illes si ni tan sols tenim un representant dins de l'eix dur del govern que pugui donar la seva opinió o explicar quina és la situació de forma entera. Per això, clarament, penso que necessitem més autonomia i capacitat de decisió. Moltes gràcies. Aquí comença els altres dos. Bernat.
Bé, bon dia a tothom. L'Alejandra és molt jove i això és una cosa que quadra més amb tots vosaltres que no jo, que ja som un iai. Perquè sí que hi ha hagut consells fomentars en el govern, en Pío Turmayans, per exemple, que va ser amb en Canyelles vicepresident del govern l'any de la Catacum, cant dinosaure.
Ah, no, no va fer res. Jo aquí sí que no va fer res. Jo parlo des que tenim Consell i realment podem afegir alguna cosa. Evidentment, el Consell era una mica com ara són les Illes Balears, era un ONNI, és a dir, un objecte nacional no identificat. Per què? Perquè, clar, és molt difícil, el que dèiem abans,
situar les Illes Balears en algun tipus de context polític que sigui una mica determinat i una mica clar. I això és molt complicat. I és una mica complicat per moltes raons. Evidentment, la primera és la dependència de l'estat espanyol. Aquesta és la bàsica. Però llavors n'hi ha d'altres, com per exemple el fet que Mallorca... Mallorca és un petit continent. Valtros, que a la majoria sou mallorquins, no sou conscients,
de la meravella, que és això. És a dir, teniu de tot, teniu muntanya, teniu plat, teniu el tros més plogador de tota Europa i el tros més sec. En fi, entre escorca i arraiguer hi ha una diferència de plodiometria de no sé quants, 800 o 900 litres cada any, una cosa que és una barbaritat. I això què fa? Això fa necessàriament, jo crec, que no pot ser d'alt.
De manera que des de Mallorca hi hagi més autocentrament que no consciència de la resta de les illes. Per això passa el que deia Alejandra en relació a la perifèria geogràfica de les illes palers.
Abans discutíem també si deu ser més perifèric a Formentera o a Eivissa, és a dir, físicament està clar que ho és més Formentera, i en quant a infraestructura i serveis també està clar que ho és Formentera, però en quant a mentalitat potser ho podríem discutir, perquè Eivissa és una altra espècie de cosa.
que no és molt fàcilment identificable amb una cosa que tingui a veure amb la balearitat, d'alguna manera. Per tant, és complicat dir si cada illa és un país, o si ho són totes les illes, en termes, diríem, catalans generals, tant una cosa com l'altra.
jo m'agaf a les frases dels pagesos de Pesprincipat que quan et diuen aquí a la Massana el país és eixut es refereixen al poble de la mateixa manera que et poden dir la Segarra és un país agrícola i es refereixen a la comarca és a dir, el terme país ho aguanta pràcticament tot en català general
L'altre és, existeix una comunitat, és a dir, per què no dèiem Som Balear? Segurament perquè ni respon a un gentilici històric ni es va consolidar el gentilici històric que teníem a l'edat mitjana, que era...
Mallorca, és a dir, tu vas a Eivissa i dius som mallorquí i te pedraguen, per tant, no pots fer servir, és que teòricament hauria pogut collar més històricament, no?, que és com se deia regna.
regna de Mallorca, però clar, també, si expliques Sant Joan de la Britja, que la capital era Perpinyà, també se queda en una mica cao. Per tant, som una cosa en construcció, diguem-li país, que és una cosa que en català quadra molt bé, jo penso que necessàriament, i ni que sigui per situació administrativa, han de ser les Illes Balears,
i s'ha de buscar la manera que tot sigui el més equilibrat, ben distribuït i funcional possible. Dins les condicions actuals és molt difícil per la manca de poder propi. Sí, molt breument, dues coses que ha dit en Alejandra és que fer referència a les lleis, que moltes lleis no tenen incidència a Formenter i posaves el cas concret de la llei agrària,
I aquí apunto una cosa que potser després hi podem aprofundir, i és que l'estructura legal, l'estructura política, l'aparell, l'arquitectura institucional de les illes, és com a tot arreu en què allò que es prioritza és el que diguin les lleis.
i no hem estat capaços d'articular unes illes en què les lleis fossin simplement unes, com són les lleis, teòricament, en podríem parlar, les lleis de bases de règim estatal es diuen lleis de bases perquè després cada comunitat autònoma pot legislar. A les illes no reproduïm aquest model, o no el reproduïm prou. Haurien de ser unes lleis de mínims que marquessin un territori comú.
i prou, i que llavors consells tinguessin capacitat per fer la política que necessita, la normativa que necessita cada illa. Això s'ha aconseguit un poc o bastant, és igual, s'ha aconseguit un poc amb urbanisme, però no amb moltíssimes altres coses, que els PTIs tenen un pes important. I després el que des dels consellers de Formentera, que no n'hi ha, tot i que històricament n'hi ha pogut haver, no n'hi ha,
Per això realment és poc important això, perquè el que sol passar amb els consellers de les altres illes és que l'estructura administrativa piramidal del govern respecte del conjunt de les illes és com una espècie d'eixuclador. Quan entra un conseller o una consellera en el govern balear, deixa de ser de l'illa que era, quan tens de les illes menors. Tots es converteixen en un poc mallorquins. És a dir...
i no ho dic sociològicament, sinó que ho dic en aquest sentit que, com que l'estructura és vertical, piramidal, el poder del cim és tan bèstia que xucla la capacitat d'exercir una política insularista des de dins del govern. Entrem a la segona qüestió que tu has d'arrencar.
I que ja has avançat una mica en aquesta resposta perquè voldríem entrar a la qüestió de l'arquitectura institucional de les Illes Balears, justament. Com s'ha d'articular les relacions amb les diferents Illes de l'Arxipèl·leg? Necessitan més unitat o, contràriament, cada Illa necessita més autonomia? Això era la pregunta, però ja havies començat.
Jo també ho duc escrit perquè si no m'allargaria mitja hora i no convé. No, no, perquè ja mos hem allargat una mica més d'escompte. Ara duc, tenc el rellotgi aquí posat, però tu crides l'atenció quan toquis i queda cosa per dir ja l'encarna de l'any que ve. Jo començaria amb una referència, amb una cita de Josep Pla. Els qui me coneixen un poc saben que som un plenià irredent i començaré amb una cita seva. Què diu així?
és en el volum 15 que es diu Les Illes, el volum 15 de sobre completa diu Les Illes, parla de moltes illes, i de les Illes Balears en parla per separat. Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. No hi ha un capítol que es digui Les Illes Balears. Quan parla de Menorca diu que Menorca pot ser molt més lligada amb Barcelona que amb Mallorca i l'arxipèl·leg perquè l'Estat ja s'ha preocupat de desmembrar-lo fins on ha estat possible. I diu que l'Estat ha desmembrat
les Illes Balears. Et sorprenent, això, perquè la percepció que tenim habitualment de les Illes, anomenades menors,
les illes perifèriques, és que ens han obligat a estar junts en aquesta província anomenada Illes Balears. Per tant, que s'estat ens ha obligat a articular, no sé si seria la paraula, més bé coplar, perquè articular és un verb que convoca moviment. Articular, una pròtesi...
una articulació, els ossos estan articulats per poder-se moure, l'acoplement és una cosa que enrigideix, i per aventura s'estat el que ha fet és això, forçar a una unitat. Però en realitat sembla que Pla s'equivoqui, però no és així, perquè si llegim llavors molts altres textos de Pla, hi ha una ironia, a vegades més explícita, a vegades més subtil, en què ell el que diu és que
una província centralitzada en Palma, una estructura com hi havia amb el franquisme, que és quan ella escriu d'una diputació provincial que al final agarnava cap a Palma en perjudici no només de les altres illes, sinó de la part forana de Mallorca també, que això el que va fer al final és generar una sensació, una percepció de greuge, de discriminació, d'emarginació que fomenta la voluntat de disgregació de la perifèria respecte del centre.
Per tant, aquesta referència de pla me serveix per respondre a la primera pregunta, en un conjunt de preguntes, a la primera que si necessita més unitat o contràriament cada illa necessita més autonomia. Jo crec, estic convençut, que necessitant més unitat, ho dic claríssim, necessitant més unitat, però també estic igualment convençut que el camí més ràpid per no aconseguir aquesta unitat és imposar-la des d'un esquema centralista i piramidal.
I, per tant, quan no hi ha una organització de voluntats des de baix cap a dalt, se genera l'efecte contrari. Només de baix cap a dalt se podria generar una articulació, que sí que té sentit la paraula, que fos una suma de voluntats entre iguals. Però això és evident que ni ho va aconseguir l'estructura provincial del segle XIX i tampoc ho ha aconseguit el procés autonòmic. Jo ho neg que ho hagi aconseguit.
Miraré, intentaré ser molt ràpid, aquest procés des de Menorca. 1977, Pacte del Toro. Quan se comença a parlar de la possibilitat d'una autonomia, d'una comunitat autònoma, a Menorca ja hi ha recel d'entrada. I el 77, tots els partits polítics de Menorca, que en aquell moment, mira, és igual, tots els partits polítics de Menorca, es posen d'acord en que...
el que acabi passant, l'autonomia que hi pugui haver, reconegui la personalitat política administrativa de cada illa com a base fonamental. I que, per tant, la base de l'autogovern ha de ser el govern de cada illa, un consell general a cada illa. Segona,
s'accepta que hi hagi un gran i general Consell de les Illes Balears, però que tingui bàsicament una funció coordinadora i representativa, però que els governs forts que exerceixin el poder polític siguin els de cada illa. I tercer, la paritat entre illes.
que això era un somni, i era que, igual que passa en el País Basc, on cada territori elegeix el mateix nombre de diputats, 25 diputats per Araba, Guipúscoa i Viscaia, i són 75 diputats que conformen el Parlament Basc, que cada illa, independentment de la seva demografia, elegeix el mateix nombre de diputats en el Parlament Comú, o la institució...
en el Gran General Consell Comú. Això al final no es va aconseguir, se li diu paritat corregida el que tenim, no? I és que, evidentment, és més que un diputat a Mallorca que a les altres illes. Però és una paritat corregida malament, perquè ni tan sols la suma dels diputats de Formentera, un diputat, 12 d'Eivissa i 13 de Menorca, arriben als 33 de Mallorca. Per tant, Mallorca sempre guanya, no?
Érem a 1977. Llavors, el 78, la Constitució, una cosa fonamental, prohibeix la federació entre comunitats autònomes. Per tant, prohibeix la articulació, no ja interior de les Illes Balears, sinó de les Illes en el País Valencià i en Catalunya. Queda prohibit constitucionalment. Tercera, llei general, llei electoral del 79. El 79 crea, la llei electoral estatal crea els Consells Insulars.
que són anteriors a la comunitat autònoma. Però com ets acrea? Ets acrea com a entitats de règim local, és a dir, com a petites diputacions a cada illa. Per tant, no ens dona la categoria d'ents autonòmics. 1983, l'Estatut d'Autonomia, d'una manera una mica difusa en aquell moment, sí que ens dona en el Consell Insular una doble naturalesa d'administració local i de part de la comunitat autònoma.
però amb una funció clarament subordinada en el govern balear, que és el mateix esquema sempre de descentralització. Madrid descentralitza cap a Palma, Palma descentralitza cap a les Illes, però amb una funció sempre subordinada. La reforma de l'Estatut del 2007 va aconseguir algunes millores respecte de l'Estatut del 83, però sense tocar el paradigma. I és el que xerrem abans d'entrar amb en Bernat.
El paradigma és que el demos, el subjecte polític, és les Illes Balears, amb totes les limitacions que representen una autonomia. No estem parlant de sobirania aquí, però el demos és les Illes Balears, no és la ciutadania de cada illa. La llei de Consells Insulars del 2022 ha corregit, ha millorat algunes coses, però el paradigma, el model, segueix sent sempre el mateix, i per tant, la cosa dins d'aquest model no té remei. Com en podem... Bé, llavors hi ha coses bastant...
Un minut, dues pedrades per acabar. La Comissió General de Consells Insulars, que és una cosa que s'ha posat a l'Estatut de 2007 per intentar resoldre aquestes qüestions, és la cosa més absurda i més ridícula que s'ha inventat en la història recent autonòmica de les Illes Balears. Com en podem sortir de tot això?
Dues idees, autogovern al revés, fins ara el que hem pensat, sempre tots hem interioritzat una mica aquest model de descentralització. Per tant, mos encanta ratllar de transferència de competències de la comunitat autònoma cap als Consells Insulars, que topen amb un problema, i és que et traspassen els funcionaris, encara, d'aquella manera, et traspassen la gestió que moltes vegades no tens prou força després per poder executar, i el poder polític continua a palma. I això desvertebra més que vertebrar.
Com que tot això no ha funcionat, l'autogovern podria ser al revés, mantenir el poder polític i que el govern tingués una estructura funcionarial i tècnica que fes de gestoria per als Consells Insulars. Que el poder polític estigués en els Consells Insulars, que fossin els qui decidissin per cada illa i que li encarregassin feina en el govern. Això seria una petita revolució interessant. I una altra cosa, que la deixo ara només apuntada, perquè després en podem ratllar, que una idea també seria explorar la via maltesa.
I és que, com que Mallorca és un petit continent, Mallorca hauria de no tenir consell insular, que tingués el govern, i les illes tenen el consell insular. Són el model maltès. A Malta, l'illa principal, té el govern de l'estat, és un país independent, té el govern de l'estat, i hi ha un consell insular a l'illa d'Agoso. En aquest cas, Formentera, Menorca i Evissa, podríem tenir consells insulars que fossin el govern, i un ens coordinador que exerciria també de govern a Mallorca, que seria el govern Baleà.
Bé, hi ha coses amb les que estic d'acord i altres que no. Jo crec que Formentera és un bon exemple del que suposa tenir veu pròpia, perquè veiem des de fa poc el que ha significat poder disposar d'un Consell. Nosaltres, abans de tenir Consell, que només érem Ajuntament i érem Consell d'Eivissa i Formentera, estem parlant només del 2007.
Vull dir, no fa tant de temps i es pot veure molt bé el que ha passat des d'aquell moment. Com he explicat abans i no ho tornaré a dir, amb aquestes competències que jo sí que crec que han d'estar a casa, però han de tenir finançament suficient, que això és el que no passa. Et donen la competència però el del finançament i el personal que necessites per exercir-la,
es decideix a Mallorca i això ja és una part del problema. Però nosaltres hem aconseguit tenir un hospital, un tanatori, una residència de dia, poliesportiu, un munt de coses que eren inimaginables tenir-les a Formentera. Jo moltes vegades quan s'ha demanat, perquè sobretot a Eivissa no ho entenia,
Per què? Per què Formentera ha de tenir un consell? Formentera és part d'Eivissa, no? Nosaltres allà deixàvem les cabres abans que menjassin i això és nostre, que ha de fer Formentera amb un consell propi. I jo, aquí, això ho contestava sempre amb una altra pregunta, no? Que és, acceptaria a Eivissa que el seu consell fos a Mallorca? Amb consellers mallorquins? Vull dir...
Evidentment no, perquè evidentment no es governa o no es governaria de cara a Eivissa. Crec que la discontinuïtat territorial que tenim és molt complicada, però que les competències estiguin a casa és sempre molt important.
Crec que hi ha d'haver igualtat real entre elles per tenir aquesta igualtat també de drets i oportunitats i que això passa per unes mesures de discriminació positiva reals també. Mesures que poden ser des dels règims fiscals, ajudes específiques, finançaments justs, etcètera.
per totes les Balears i després de manera exclusiva, depenent de les necessitats de cadascuna de les illes. Vull dir, tenim un exemple d'ultraperifèric Canàries que tenen un règim fiscal molt diferent al nostre i que no entenem tampoc perquè en el cas de Balears no es pot tenir el mateix. En aquest sentit està claríssim que
Per garantir la igualtat entre illes, jo, per exemple, considero que Mallorca ha de continuar tenint govern i consell, que el consell ha de ser tractat com els consells de la resta d'illes i no ha de tenir el govern fent-li la feina, sinó que el consell ha de tenir totes les competències que li toca i el govern s'ha d'ocupar de garantir l'equilibri entre illes i d'aportar tot el que sigui necessari perquè totes les illes puguin disposar de les mateixes oportunitats i drets.
Sí, com que estic d'acord amb moltes de les coses que s'han dit, evidentment no hi abundaré. La pregunta si es necessita més unitat de les illes o es necessita més autonomia per cada illa, la meva resposta hauria estat que es necessiten les dues coses. És a dir, que es necessita més unitat perquè hi ha d'evacuació i hi ha d'haver força per mostrar-se davant l'exterior i per gestionar les pròpies coses.
i en el mateix temps que es necessita també més autonomia de cada illa perquè cadascú ha de gestionar al màxim i al màxim de prop que es pugui les coses i seguint un principi de subsidiarietat que jo crec que és avui dia del sentit comú dels millors governs arreu del món. Els que funcionen millor funcionen així. La segona cosa és que si no vaig equivocat la província es continua dient província de Palma de Mallorca oficialment. Això algú hauria d'investigar.
però em penses que és així, si vas en el registre de províncies. Per tant, això indica també una mica la idea provincial del 1834, per on tira. I amb les possibilitats que donava sense mullar-se massa perquè és menorquí, en Miquel Àngel, que els menorquins són més llestos perquè tenen aquesta cosa britànica, diríem, de posar-se sempre en el lloc que no es rep la garrotada,
i per tant, de dir-ho com ho ha dit en Miquel genialment, jo, discrepant d'en Alejandra, optaria per ser via maltesa amb el govern a Palma sense Consell Insular a Mallorca i Consells Insulars a la resta, però sobretot optaria per ser via maltesa perquè tinguéssim un estat.
Com sabeu, el grup Blanquerna és una entitat que reivindica els països catalans com l'horitzó del futur. En una república independent dels països catalans, com s'haurien d'articular les diferents illes? Qui ha de tenir la interlocució directa amb les institucions federals, l'Arxepèlac o l'illa? Benat, Joana.
M'encanta que em faci aquesta pregunta. És a dir, el gran tema de l'autodeterminació sempre és quin és el subjecte. Qui és el subjecte de l'autodeterminació? Qui s'ha d'autodeterminar?
Jo he de dir que al llarg de la meva vida hem modificat la idea que tenia sobre això. És a dir, jo hi havia una època que pensava que el subjecte d'autodeterminació havia de ser cadilla i ho defensava i no sé què.
Fins que un dia em vaig caure d'escavall com Sant Pau, em vaig pegar una castanyassa en el cap i vaig dir no, és evident que no. I les raons són bastant senzilles. Agafem-nos casos en marxa d'autodeterminació ara mateix pel món.
o que siguin recents i dels quals sapiguem alguna cosa, perquè si parles del que no saps sí que estàs fotut. Per exemple, jo vaig seguir de bastant prop el procés de les Illes Comores per amistat amb una de les persones que els va fer assessor per la seva Constitució. Les Illes Comores s'independixen al principi d'aquest segle i fan la seva Constitució entre l'any 7 i l'any 8, si no m'equivoc.
I què va passar a les illes cúmores? Va passar que cada illa es va considerar subjecte de l'autodeterminació. De manera que es van independitzar totes les cúmores petites, que són quatre,
i no es va independitzar Mayot, que és la comora més gran de totes i on hi ha la majoria de la població. I actualment què passa? Actualment passa que hi ha un estat independent de les illes comores, que està format per les illes petites, i que Mayot continua sent un territori francès.
I això té moltes pegues. Per exemple, l'únic aeroport de les Illes Comores era a Mayot. L'hospital general de les Illes Comores és a Mayot. I quan va passar tot això, vaig pensar... Això va ser la meva estocada pel cap, no? Vaig pensar, ostres, imagina't que ens hem d'apenditzar amb Eivissa, Formentera i Menorca, i Mallorca queda dins Espanya.
Llavors, el que faim, no? És a dir, seria aquesta situació. Per tant, jo crec que l'objecte d'autodeterminació han de ser les Illes Balears amb el seu conjunt, que aquí sí que n'hi ha a volta de full, i que després ja decidirem com mosfadarem, amb qui mosfadarem, que segurament no serà Castell a la Manxa, i, en fi, com articularem la nostra independència.
Un altre cas que planteja tota una sèrie de problemes en relació a l'autodeterminació. Nova Caledònia, que també és un arxipèleg. Nova Caledònia està molt en les notícies últimament. Hi ha el moviment Canac que no accepta el procés d'autodeterminació tal com el planteja França. I aquí es planteja un altre problema, que és qui té dret a vot
en un referèndum d'autodeterminació. El que diuen els canacs a Nova Caledònia, que és la població originària d'allà, és que com que allò és més barat que la metròpoli i hi fa soledat tot l'any i hi ha molt bon clima, els francesos es jubilen allà.
de francesos jubilats que viuen allà i que generalment són molt jacobins. Per tant, tot això ja és vot en contra directament de l'autodeterminació. Hauríem d'aclarir qui és el subjecte de l'autodeterminació, també qui té dret a vot en el moment que es voti. I això ens duria a un debat interessantíssim a les Illes Balears, que és un debat que no ens hem plantejat per cap cantó.
I llavors, ens hem de treure alguns prejudicis d'escap, perquè un altre procés d'autodeterminació és el de Granlàndia. Jo vaig tenir la sort fa dos anys de conèixer el ministre d'Afers Exteriors de Granlàndia, que és un pilot d'escandinà Viener, que d'alguna manera li ha tocat, perquè esglondesos no són molts i tenen un govern,
diríem, amb els quatre notables d'allà. I clar, quan en Trump va dir que es volia quedar a Granlàndia, tot Déu es va escandalitzar. Vinga, escàndol, ostres, en Trump també va a Granlàndia i no sé què. Però en canvi no hi ha cap escàndol de que Dinamarca
continuï ocupant Granlàndia. Per tant, jo crec que el joc internacional ha de donar molt més amb els presos i contrapesos i amb les discussions a l'hora de decidir com s'articula d'una manera democràtica allò. A mi el ministre exteriors de Granlàndia em va explicar directament
que un estat tan civilitzat com Dinamarca es havia dedicat a fer que les dones inuit de Granlàndia no poguessin tenir criatures esterilitzant-les durant els anys 50 i 60, és a dir, ja era viu, des del segle passat. Per tant, alerta, els prejudicis a l'hora de tractar aquestes qüestions els hem de ponderar, els hem de ponderar perquè
qui és el subjecte d'autodeterminació, si és Granlàndia, és Granlàndia, i ells diran si volen ser independents, si volen ser danesos o si volen ser americans. Per tant, hem d'aclarir totes aquestes coses, diríem, per avançar, com a mínim per tenir la idea de com volem fer el procés d'autodeterminació a les Illes Balears, que penso que el volem fer, no? Gràcies, Miguel Àngel.
Bueno, estic molt d'acord. A més, en Bernat és tan savi que us he fet un viatge pel món i us he il·lustrat unes quantes coses reals molt interessants. Agafant el cas de Sescomores, jo no he fet cap procés, no he caigut d'escavall. Bé, no tinc cavall, però no he caigut encara, d'allà on sigui. Per tant, continuo pensant que el manco de moment, mentre no tinguem possibilitats mínimament reals de reaixir en un procés d'autodeterminació,
que ens hauria de dur s'independència. Mentrestant, ens convé potenciar l'autonomia i, per tant, la sobirania, en la mesura que sigui possible, de cada illa, tant respecte de les altres illes com respecte d'altres vertebracions, altres vinculacions. Per tant, per exemple, els menorquins, quan se'n van estudiar, els estudiants, n'hi ha un quants aquí, no?, a on heu preferit anar? A Barcelona. És el que deia Josep Pla, l'any 68.
La relació comercial, històrica i tal, és més en Barcelona que en Palma. El problema que tenen és que la metròpoli la té a milers de quilòmetres de distància, però nosaltres que hem d'agafar un avió o un vaixell, tant mos és anar a Mallorca com a Barcelona, mos és ben igual. I per tant, poder tenir la metròpoli de la futura capital de la república com a lloc de referència, com a metròpoli de referència, ja mos va bé. Per tant, jo de moment no caic i no me moc d'aquí a Barcelona.
Bé, no hi ha molt que afegir. Estic d'acord amb els dos. De fet, el mentrestant és molt important i poder continuar treballant amb aquesta independència i gestió de competències pròpies de cada illa, sobretot per aquesta necessitat de continuar amb el respecte cap a la diversitat dels territoris.
Com a base, jo crec que el que hauríem de dir dins d'aquesta hipotètica república dels països catalans, el que no pot ser és que l'única diferència per les illes sigui
que ens governi Madrid o que ens governi Barcelona. Vull dir que ha d'haver-hi un canvi en l'estructura que de veritat creï aquesta paritat i subsidiarietat absolutament real i necessària. Molt curteta.
Jo amb això només discreparia en una cosa, i és que per malament que s'orquestràs una futura república catalana, per jacobina que fos, per mal lletada que fos, per cabronarros que comandassin allà dalt, etcètera, estaria millor que no ser comandassin des de Madrid. Ni que sigui perquè la llengua, la cultura i tot plegat estarien salvaguardats.
Aquí hauré de contestar. Més que res perquè no m'agradaria que s'hagués entès que estic d'acord amb què ens comandi Madrid. Més que res, simplement dir que tenint l'oportunitat de fer un canvi, evidentment aquest canvi d'estructura seria també. I crec que seria més permès i treballat per part d'aquests països catalans. Ara anem a ser darrere.
Anem a la darrere pregunta, que la farem més ràpida. L'ho fem molt bé, perquè jo crec que el rime està molt bo i us ho heu pogut explicar, però ja han passat una mica de temps i aquesta és més fàcil, crec jo. No existeix un himne comú, la diada de l'Udemà representa poca gent i la bandera de les Illes Baleares.
la quatxiberrada amb el castell a l'estil americà, és un invent de fa 40 anys. Els illancs, compartint qualsevol símbol, haurien de compartir-ne algun. Aquí no teníem qui començava. Qui va començar? Qui sigui? Jo crec que sí, que hauríem de tenir un símbol comú, però que ens hauria de representar a tots.
i hauria de ser un símbol molt més consensuat entre elles i que potser parlés més del que tenim en comú que el símbol que tenim ara. Podrien ser coses en comú des de la cultura, la llengua catalana, la mar Mediterrània o per què no, alguns símbols naturals que ens uneixen a totes les illes.
A jo m'agradaria molt que la balenguera fos simne dels menorquins. Com que jo també som un poc iaio, com en Bernat, a les festes veu la Diada Nacional de Menorques el 7 de gener.
17 de gener, fa molts anys, el PSM organitzava un sopar, una trobada, des que es va néixer el 77-78, una trobada anual de celebració de la Diada de Menorca. I allà, quan acabàvem, cantàvem la Internacional i la Belenguera. Cada any. Punyalçat i tiramilles.
I això es va perdre pel camí. Per què? Perquè així com ha anat tot, la sensació persistent és que tot el muntatge autonòmic ha servit per augmentar la burocràcia, s'ha convertit en la nostra manera de ser espanyols i de fer d'espanyols, i quan hem exercit l'autogovern, el que fem és ajudar Espanya, en definitiva,
I això és molt fatut perquè es marca dents i te toca fer d'espanyol i no en pots sortir. I això ha generat, ha incrementat aquest sentiment de greuge
respecte del centre que es palma, que reprodueix l'estructura centralista piramidal des de Madrid. I això ha fet que la balenguera no sigui absolutament sentida gens a Menorca. Com m'agradaria que aquesta situació pogués revertir i que poguéssim tornar a celebrar i a cantar la balenguera com un cant propi d'identificació i d'autodeterminació. M'encantaria.
Està clar que no tenim un himne. És a dir, que Roqueta sa meua roca no serà simne de ses Illes Balears. Això està més que sumit. Per tant, que no hi ha un himne compartit. Jo també m'agradaria
En algun moment ha estat la balenguera. Jo recordo la meva abuela, la primera vegada que allà al 78-79 escoltàvem, passant a la televisió, la balenguera, caure-li uns llagrimots i dir que feia 40 anys que no havia sentit allò.
i allò era alguna cosa que recuïa del seu passat, però era la balenguera. Per tant, d'alguna manera sí que en cinconscient col·lectiu o en algun lloc hi és, algú et dirà, Eivissa ningú mai ha cantat la balenguera. Jo us puc assegurar que sí, i us puc assegurar que sí per aquest fet d'impacte que record també. El més pregut que tenim en els països catalans a un himne és la Moixeranga.
algú li hauria de posar lletra, i que fos una lletra, diríem, una lletra potent, una lletra que fos com a mínim tan potent com és la Moixeranga. I quant a símbols, és clar que tenim un símbol comú de totes les illes, i que tenim un símbol comú de tota la nació, i que tenim un símbol comú que el tenc aquí a un metro. Clar que sí, símbol comú sí, el que passa és que no és oficial.
És a dir, quan es va fer la divisió en comunitats autònoms de l'estat espanyol, van dir que a València li havien de posar una retxa, que a les illes li havien de posar un flaix americà d'aquestes, en fi, que a Formentera se li havia de posar una espècie de rom damunt, que a Eivissa i tal, no sé què. No, home no, un símbol comú el tenim, el tenim a Eivissa des de l'any 1235, a Mallorca des de l'any 1228, clar que el tenim.
Ah, mireu. Han passat quasi tres quarts d'hora. No els han consumit perfectes. Es torna de preguntes del públic. Això és de res que no m'ho esperava, defensant la palanguera des de Menorca i Eivissa, però...
Cada dia s'aprèn. Preguntes? Qui vol demanar res? Qui en sap? Sí. Un govern balear, sinó que veig un govern de cada illa. Però el govern de Mallorca podria exercir, ho he dit amb aquestes paraules, de gestoria dels altres. L'Alejandra no hi ha estat massa d'acord amb això, però ho voldria explicar molt ràpidament. Quan mos traspassen carreteres en el Consell de Menorca,
o quan ens traspassen una altra cosa de mobilitat, transport, és transport públic.
Clar, tu deies, tenim i no teníem un hospital, etc. Això són serveis als ciutadans que, evidentment, han d'estar damunt del territori, han de prestar servei allà on la gent és i, per tant, a cada illa. Però allò que, i a més a més, en la evolució tecnològica, telemàtica, cada vegada hi ha més part de l'administració que és igual on estigui, no té cap importància, el govern podria tenir una maquinària administrativa potent que no vol dir que hagués d'estar a Mallorca, també podria estar a Formentera,
tota la resolució de subvencions de plaques solars de les Illes Balears, de fons europeus, que hi havia el fiol per aquí, no el veig, que ahir vespre sopant en parlàvem, no sé, ara ets aquí davant, tu la feina la podries fer des de Formentera perfectament, t'encantaria més anar a fer una temporada a Formentera, tu segur.
i no tindríem per què haver de passar totes les illes per una oficina que no fa atenció en el públic que està aquí per decidir el que en pot fer però no és el més important l'atenció en el públic a cada illa no sé si m'explica per tant
Això faria necessari un govern que fos d'haver el govern de cada illa i que el govern de Mallorca fes d'administració de serveis per a les altres illes. Això va començar una primera vegada a cap quan un ajuntament, el de Palma, va decidir que l'estructura de cobrament de rebuts de CIVI
tal com estava en aquell moment informàtic, que estic xerrant, de finals dels 80, principis dels 90, era més bona tècnicament la desgovern que la de l'Ajuntament, i l'Ajuntament va decidir que la recaptació d'atributs d'IBI no la faria l'Ajuntament, sinó la que faria el Govern.
I vam firmar un conveni, però qui decideix? Es ple de l'Ajuntament de Palma. Qui executa i fa la feina i posa els funcionaris? El govern. Firmen un conveni a l'Ajuntament de Palma. Encara ara. Crec, no estic segur. No estic segur, ho hauria d'encalçar. Encara és així, però l'Ajuntament de Palma decideix, l'Ajuntament de Palma li paguen al govern com si fos una empresa el que val prestar-li aquell servei i el govern és una entitat prestador de serveis per l'Ajuntament de Palma.
El que jo dic és, això és una mica, estic una mica sonat quan dic això, però assetgem aquesta hipòtesi i donem-li voltes. El millor arribem a la conclusió de dir no, no, no, això és pitjor encara que el que teníem, anem a una altra cosa, però no ho sé, no ho hem provat mai. Jo de fet no hi havia pensat molt i m'he afegit a l'1 de Miquel Àngel perquè he pensat que hi havia pensat més que jo i que segurament tenia més coherència.
Però jo el que he intentat és provocar una mica per pensar no en termes de comunitat autònoma de l'estat espanyol, sinó en termes d'allò que volem que siguem en el futur.
És a dir, és possible que els que tenim ja una edat més avançada i anem cap a la senectut, tinguem més dificultats per veure un futur esplendorós que haureu de construir altres. I, per tant, no podeu pensar en termes de comunitat autònoma de l'estat espanyol perquè si el futur és aquest,
acabarem sent província de Palma de Mallorca. Si voleu pensar en termes d'estat, segurament haureu de pensar en estructures que en algun lloc ja estan creades i que més o menys funcionen i que seran desapropiades per a nosaltres.
Sí, jo entenc perfectament el que diuen en Miquel i el que diuen en Bernat i estic d'acord que de fet el govern balear com a tal el que ha de fer és treballar per la resta d'illes i també per la illa de Mallorca, evidentment, que és el que no està fent ara mateix. Ara mateix és com que el govern i el Consell són una mica el mateix, de fet el Consell de Mallorca ha estat l'últim en agafar les competències d'ordenació turística perquè ja li feia la feina al govern.
És a dir, que tota l'enfeinada que hem fet la resta de Consells d'agafar aquestes competències per poder decidir damunt del nostre territori no l'havia fet el Consell perquè ja té el govern. Com el té a prop, li feia la feina com ells volien. De fet, a vegades són els mateixos polítics i si no es troben al Parlament i es veuen dia a dia.
no és el cas amb la resta d'illes és per això que jo crec que el Consell de Mallorca ha de quedar-hi però realment el govern de les Illes Balears s'ha d'ocupar de cadascuna de les Illes i ha de contribuir en aquesta igualtat posant a disposició evidentment tot el que comentaves de fet a Formentera tots els rebuts de l'Ajuntament els cobra la TIP i després nosaltres li pagam a la TIP
per fer aquesta feina. Però això es podria fer amb un munt de coses, però per fer això sempre hi ha traves. De fet, a vegades demanar un informe legal perquè supera un poc el sistema jurídic que tenim al Consell ja és una enfeinada.
Hola, bon dia. En primer terme també agraïc les aportacions que m'hauran fet els transponents des d'aquestes perspectives diferents de les altres illes a l'illa de Mallorca. Per aventura de la composició d'aquesta taula empíricament ja és una constatació que pot sobrar a Mallorca en aquesta arquitectura de consells que en Miquel Àngel proposava. Però jo volia fer un apunt justament a partir d'una reflexió que faies tu, Miquel Àngel,
sobre la representativitat en el Parlament de les Illes Balears, que ara se discute si s'hauria de corregir els creixements demogràfics diferents que hi ha hagut entre illes, sobretot entre Menarca i Ibiza, etc. Però que, efectivament, intentava reflectir una paritat corregida amb aquest 13, 12, 1, contra els 33 de Mallorca,
Però si ens hi fixem, com a mínim això és el que jo m'assembla, no hi ha hagut en aquests 42 anys, no hi ha hagut en aquests 42 anys, votacions en el Parlament de la Illa Balears que s'hagin dirimit d'illes contra illes. No n'hi ha hagut. Un dels temors que hi havia era aquest, és que els representants d'una illa votessin tots en bloc a favor dels interessos de la seva illa en contra d'una altra.
I això no ha estat així perquè les votacions sempre han estat per posicionaments político-ideològics, és a dir, per partits. I, paradoxalment, jo crec que això ha estat per mort dels partits espanyols. Els partits espanyols són els únics que tenen implantació interinsular, que es distegen a totes les illes balears. I són els que, en disciplina de partit, provoquen que no hi hagi una votació per illes, diríem.
En aquest sentit, si és subjecte de la autodeterminació, com deia en Bernat, jo estic d'acord amb ell i amb això, haurien de ser les Illes Balears, per què no tenim partits sobiranistes que coincideixin amb l'abast territorial d'aquest Demos? Seria positiu que hi hagués partits sobiranistes d'àmbit balear? Quina dificultat ho has trobat al llarg d'aquestes quatre dècades perquè això no hagi estat possible?
Fos una pregunta de nota, aquesta, per dir-ho d'alguna manera. És una pregunta de nota. Jo ara, mentre des d'això, Toni, me venia en el cap que sí que hi va haver una vegada que es va revelar una part d'un partit polític espanyol contra la resta que va ser quan en Marí Calvet era president del Consell d'Eivissa
i després d'un dinar molt feliç va votar en contra del PP de Mallorca i això va ser celebrat com una espècie de gran cosa que s'havia produït, etc.
certament jo penso que hauríem d'anar cap a aconseguir forces polítiques, i que no n'hi hagués només una, forces polítiques sobiranistes a les Illes Balears. I si n'hi havia només una, que fos com Saliudis. És a dir, a Lituània, quan comença el procés cap a l'autodeterminació, des dels democràstics fins als socialistes utòpics,
amb tot el que hi havia per enmig, s'ajunten amb una formació que es diu Salviudis i arriben a l'acord que en el moment que a Lituània es constitueixi amb estat, cada un d'ells anirà pel seu compte i acabaran, en fi, ara hi haurà un sistema de partits com hi ha a Lituània, que és com que hi ha qualsevol altre estat d'Europa.
Jo crec que això hauríem de tenir aquí també. Hauríem de mirar de fer el màxim de sinergies perquè el sobiranisme, les Illes Balears, n'has unit i fos tan potent com fos possible,
i el dia que aconseguíssim l'objectiu pel qual som sobiranistes, després ja ens departiríem per les nostres diferències ideològiques. Si posem primer les diferències ideològiques, es posarà de davant els bous.
Va una mica per aquí, però ho plantejaria d'una altra manera. Jo crec que en aquest mentrestant que hem comentat és fins i tot necessari que hi hagi partits insulars. I no només insulars, sinó insularistes. I que justament aquests són els sobiranistes. Però, a la vegada, de cara a l'exterior vaig amb la línia d'en Bernat. És a dir, la representació exterior de les Illes Balears necessita una plataforma
No sé si ha de ser un partit. Per mi basta una plataforma electoral i una unitat d'acció del sobiranisme de les Illes Balears respecte de Madrid, que és allà on tenim l'autèntic problema. Però no crec que faci falta que això s'articuli en forma d'un partit que de tots els efectes i, per tant, també en la representació interior, en els propis consells o en el Parlament de les Illes Balears, sigui un partit d'àmbit balear. Crec que això, en la situació que tenim de dispersió, de greuja, de piràmide, etcètera, com ja hem parlat, crec que
No només no ho necessitem, sinó que seria contraproduent. Ara, de cara a l'exterior, no en tinc cap dubte. La feina sobiranista que hem de fer, que sempre és de cara a l'exterior, no en tinc cap dubte que fa falta. Sí, la veritat, una pregunta superinteressant i també coincideixo en aquest mentrestant i a llarg plaç, i sobretot en aquesta necessitat d'unir-nos per parlar amb la península
i la necessitat de continuar tenint partits insularistes. Com bé ha dit, el Partit Popular i el PSOE sempre voten en bloc, però si ens fixem en els partits insularistes sí que és cert que, per exemple, sempre Formentera i més sempre han arribat a acords i ens cridem entre uns i altres quan van coses sobretot de temes de sostenibilitat, de territori,
al Parlament i moltes vegades, o la majoria de les vegades, recolzen, tant més per Mallorca com per Menorca, recolzen les necessitats de forma entera i el nostre únic diputat, que a vegades és més important i a vegades menys, també ho hem intentat quan era dels nostres, hem intentat que recolzi el que és important, però sí que és cert que
Justament això és el que fa la diferència, els partits insulars que defensen les necessitats de cada illa i no les necessitats dels partits polítics.
Bé, bon dia a tots. Som en Joan Planes i en Toni quasi m'ha trepitjat la pregunta per la qual havia aixecat la mà i va en el mateix sentit. Però jo crec que és molt important que preguem consciència d'una cosa durant aquest mentrestant que jo passaria en segon lloc, que és que som una colònia política espanyola
Som una colònia social espanyola, som una colònia demogràfica espanyola i que, mentre no prenguem consciència d'això, que tenim un enemic comú totes les illes, com a prioritat de missatge i d'acció, anant malament.
seguirem perdent el temps discutint entre més trentat entre nosaltres i entre elles deixant el substancial, el estructural i hegemònic com a secundari. Per tant, la pregunta seria amb aquest terme, pensant en aquestes diferents escoles que sabem que en el govern autonòmic de la Rilla de Balears tenim un comandès
colonials, que els deixen a ser una comanda i que ens administren com a colons d'aquí. Què s'ha de passar perquè les quatre illes, prenguem consciència com a prioritat que això tenim un enemic comú i que mentre no facem coses ment estranys, com per exemple,
decidir el dret internacional com i de quina manera, però amb exercici d'autodeterminació i establir les lleis de cens de població amb dret a vot, que està establert també en els decrets internacionals,
que hem de fer perquè a cada illa existeixi aquest soberanisme com a prioritat i que tinguem i explicitin clarament que l'enemic comú a totes les necessitats que ho he explicitat aquí tenen com a única solució agafar un enemic comú que és l'estat espanyol. Que feim contesta o fem una altra pregunta i juntant dues.
Jo seria molt breu. O volia preguntar una cosa-te. A dia de demà, si ara s'arriba a proposar la independència dels països catalans, com absorvim cada illa hauria de tenir el seu parlament o tot, diguem, centralitzat? Gràcies. Ja no hi ha més preguntes. De publicar una altra pregunta.
Ja veus repartiu, potser ses tres, una paraula, una paraula. Se m'ha de... és molt breu. Ho dic que els estudiants menorquins tenen més relació amb Barcelona perquè hi van estudiar, molt de menorquins també. És normal que tingui més relació amb Barcelona que amb les altres illes perquè vas a estudiar allà, milites allà,
i fas vida social allà durant la universitat. La meva pregunta, s'ha parlat molt de la relació política que haurien de tenir les Illes, però crec que costa molt tenir un sentiment d'unitat quan no hi ha cap tipus de relació a nivell social. Crec que l'any passat Escorre Llingua Interilles va ser la primera activitat que el Joan Manco record,
que s'hagi fet conjuntament amb les quatre illes i va funcionar bé, llavors se m'ha preguntat quines altres coses se poden fer a nivell social per tenir una societat diguem que més cohesionada. Va, ja n'haurà més preguntes, repartim. Qui vol contestar, per exemple, la primera d'en Joan Plana? No toca.
Jo crec que no ho podem plantejar com un out-out, o una cosa o l'altra. Crec que no podem més prear, parlant d'aquest mentrestant que dèiem abans, no podem més prear que hi ha una societat, tenim una societat en general molt despolititzada, o molt poc conscienciada políticament, diguem-ho així, i que per tant, al sobiranisme tenim un repte, que és intentar demostrar en el dia a dia que som millors gestors que la dreta o que l'esquerra espanyola.
Ja sé que dius que no, perquè això és molt perillós, perquè te pots quedar atrapat aquí i no moure't-te. Estic d'acord. Però tampoc no ho podem inspirar, no ho podem renunciar a això, perquè si no desapareixerem. Si no, si una eina sobiranista per la gestió de l'autonomia, tot i que fa oi, però per la gestió de l'autonomia no ens serveix de res, perquè descuidant l'altre, si ens creiem a això i ho abandonem, desapareixerem com a opció i com a referent ideològic, també.
El problema és que, en general, el que ha passat és que no és que haguem prioritzat la gestió, etcètera, sinó que Somos ha atrapat, hem caigut en aquesta trampa. Jo ho he dit abans, no? Hem caigut en aquesta trampa i Somos ha fet dejectar o més prear el relat ideològic que necessitam respecte del sobiranisme. I, per tant, crec que aquí tenim un repte important, que és afirmar les dues coses, afirmar la necessitat i la complementarietat de les dues coses.
Però que encara pesant molt més, estic d'acord amb tu, pesant molt més per la banda de ser eines, els partits, els càrrecs públics, ser eines de gestió de les institucions espanyoles, en definitiva, és el que són, necessitant caminar molt cap a l'altra banda.
Jo crec que un Parlament a cada illa seria supercomplicat d'organitzar. El que sí que hauríem de garantir és que aquest Parlament tingués una representació de totes les illes que permetés prendre les decisions com toca. Un Parlament a cada illa crec que no seria efectiu.
Tenim els consells. Crec que ho hem contestat aquí abans, que és un mix. Hem de tenir cadascú un òrgan propi, però a la vegada un òrgan comú dins del que seria aquest nou país.
Manca moltes coses. Per exemple, manca un vol directe entre Eivissa i Sant Lluís. I això és una cosa que s'hauria de fer ja. És a dir, no pot ser que sigui més fàcil des d'Eivissa anar a Frankfurt que anar a Menorca.
necessitam que tot allò que ajuda a cohesionar entre les illes funcioni. I poso un exemple, com si tinguéssim ara tres hores, podríem estar tres hores posant-ne. Només voldria afegir una coseta a les altres dues qüestions, que és que espero, sobretot, que es mentrestant duri molt poc,
el mínim possible, i sobre quina estructura ha de tenir, ja ho decidirem. Jo no en tinc ni idea, no tinc saviesa per això, no ho sé, però necessitem ser capaços de poder-ho decidir per decidir-ho, i ara no podem. Bé, jo crec que ara ja hem acabat, qualsevol o millor se pot demanar, perquè no hi ha ningú de Mallorca que ha sigut aquí, jo li vaig dir a Andreu, i no hi ha ningú de Mallorca, i em diu, ets tu,
Vull dir, val, jo m'ha encantat fer escoltar tot el que han dit l'Alejandra, Miquel Àngel Maria i en Bernat. Vull dir, i m'ha parit molt que la majoria de públic de l'Oce Mallorqui també hagi escoltat el que diu aquesta gent. Moltes gràcies i bon dia.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort anglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. L'artesania sempre ha estat aquí.
Ara es reconeix. Vine a conèixer els artesans i artesanes que formen part de la nova marca de garantia Moda Artesana de Mallorca. Divendres 27 de febrer al Teatre Principal de Palma. Reserva la teva entrada a teatreprincipal.com. Consell de Mallorca.
Som al Bon Dia i Bona Vida Dona Mediterrània. És el moment de connectar amb en Toni Sales, portaveu del PI al Consell de Mallorca. Amb ell volen parlar d'una proposta que s'ha fet des de la seva formació política. Toni Sales, molt bon dia.
Hola, bon dia. Heu proposat, bé, heu fet diverses propostes al voltant de la limitació de cotxos, de l'entrada de cotxos a Mallorca. En què consisteixen aquestes propostes? Bàsicament pensant que hi ha d'haver unes dades fiables i que tot això no ha de ser un fruit casual, és a dir, no ha d'haver només una limitació de cotxos. Tenim un problema de
S'obre la població en aquell moment des de Balears, tots junts s'ho veu. Tenim també un problema en saturació de serveis, tant amb infraestructures com també serveis de salut, d'educació i tal. I nosaltres trobem que s'ha de fer un estudi de capacitat humana per donar un segon.
Sí, Toni, sí, sí, sí, endavant, endavant. Va, perdona, ho he tingut un problema de respiració en aquell moment. I no, el que vols dir, que tenim un problema de sobrepoblació i un problema de saturació, i que no se pot fer una cosa puntual, sinó el que s'ha acercat és tota una estratègia conjunt. Nosaltres, ja fa mesos, vam proposar que se faci un estudi de capacitat humana aquí a les Illes Balears, per saber exactament quan podem ser. No que es caprici d'un partit o d'un altre...
no manatjant cadascú les seves dades, sinó fer un estudi de capacitat humana on col·labori tant de l'INEC, Institut Nacional d'Estadística, com, òbviament, la Universitat de Sagia i Balears. I una vegada tenint aquestes dades, tenim clar quants podem ser per mantenir aquella qualitat de vida que sempre hem volgut. I a partir d'aquí, òbviament, també, si sabem les persones que volem ser, i que podem ser, sobretot que podem ser,
per tenir una qualitat de vida, està clar que haurà de haver també aquesta mobilitat per a aquestes persones. I aquí sí que entra en lloc aquestes propostes que hem anat fent. Per exemple, dimensionar el transport públic en la quantitat humana que podem arribar a ser, com veiem abans. És a dir, fins ara hem dit que hi ha hagut gratuïtat en el transport públic, molt bé, però no s'ha dimensionat
no s'hagi mencionat, el transport públic, la demanda que hi hauria. És a dir, aquí d'un dia per l'altre se va donar una gratuïtat a la gent, que també m'ho sembla bé, però se'ns va augmentar significativament ni en nombre de balons, ni en nombre d'autobusos, ni en nombre de freqüències. Què ha passat? Com se veu, moltes línies han estat saturades. Altres coses que hem proposat, òbviament que...
també tota aquesta xarxa de carreteres, totes aquestes entrades a Palma, tant servir cintura cap a Ponent, en tots dos sentits, és a dir, de servir cintura cap a Andraig,
tens un coll de botella en el que és el túnel de Gènova. Nosaltres també des del PIN proposat en el Consell de Mallorca que s'apuga anar obrint, és a dir, perdoneu, que s'apuga millorar la connectivitat cap allà, o també les entrades a Palmes i la autopista d'Inca, o acabar d'una vegada, que sí que
que se va fent el projecte, però haurà passat una legislatura i no estarà fet, ni estarà fent, ni estarà... Llavors, si s'obri tot, arribarà a estar començada. És a dir, que ha de haver una estratègia, que ha de haver una estratègia, no només anar fent coses puntuals, si no ha de haver una estratègia. Un...
de població, una estratègia demogràfica, cosa que no hi ha hagut fins ara, i en aquest cas dues de mobilitat. I dins d'aquesta mobilitat hi ha hagut el tema de l'estudi de la càrrega de vehicles i que ens han trobat.
Nos han trobat aquest sector de lloguer de cotxes, diuen que les dades són improvisades, que no acaben de ser bones, i ara, sorprassivament, veig que el Consell Rubio accepta que aquestes dades no han estat correctes i que s'ha de polir, s'ha de finir aquestes dades que amaneja l'estudi de càrrega. Escolta, experiments que tenen un temps, experiments graciosos, perquè estan xerrant de limitar l'entrada de vehicles...
per part de gent estrangera que ens visita, per part de no residents que ens visiten, i també totes les flotes de cotxes de lloguer. Per tant, no pots estar improvisant amb un tema com aquest, o no pots simplement dir, després d'haver parlat de xifres i d'haver parlat amb els sectors i tal, no pot dir, a veure, les dades no acabaven de ser prou consistents i les afinarem. No, escolta, això és molt seriós,
Per això, nosaltres pensàvem que hauria hagut una estratègia global des d'un principi i començant també, com hem dit abans, pel tema de la sobrepoblació. Valtres sabeu que els darrers 15 o 20 anys hi ha hagut un augment d'entre 20 i 30 mil nous habitants anualment. Aquests 20 o 30 mil nous habitants, òbviament, amb la seva mobilitat i calcuns amb mobilitat particular i els seus vehicles. Per tant,
Nosaltres, de cara a aquest estudi en particular, el primer que tenim a escoltar-ho, posem les coses clares, un estudi de capacitat humana, saber fins a on podem arribar, dimensionar el transport públic, les persones que volem ser i els us que seria desitjables, això és el primer de tot el transport públic, després també adequar les infraestructures,
en aquest límit de persones que hauria d'haver. I després, que ara en el sector, que ara em feia referència, que és de vehicles o de cotxes de lloguer, especialment per temporades altes, aquí hi ha de bon dia a la Franc, i així com ells han demanat que s'aturin les dades, però a la vegada no han pogut, no han estat capaços o...
O per ventú no han volgut, això també haurien de ser honestos tots i el que el PIB reclama, i també la coalició per Mallorca reclama, que és un diàleg franc i honest en tot el sector afectat. És a dir, aquest sector ens ha demanat que se revisi, ens ha demanat en el Consell de Mallorca que se revisi...
les dades, les xifres que s'amaneixen per poder regular o per poder limitar l'entrada de vehicles, però ells no han estat capaços de dir-nos quants vehicles de lloguer tenim a Mallorca en temporada alta turística. Per què? Perquè moltes d'aquestes grans empreses, no les empreses locals de lloguer de vehicles, sinó les grans empreses de lloguer,
Moltes d'elles fan venir milers de cotxos, des de la península, milers de cotxos que no tributen a la silla de Balears i milers de cotxos que no sabem quants són. Ni ells mateixos han dit que no tenen capacitat de dir quants vehicles tenim de lloguer en temporada alta a Mallorca. I nosaltres el que demanem és on està per part de tots. És a dir, naturalment que el Consell de Mallorca ha de manatjar unes dades fiables perquè no estan fent experiments
de peguen experiments infantils, òbviament que això és un tema molt seriós i s'ha de fer bé, i ha de veure les dades tan acurades com siguin possibles, per una banda, però per l'altra banda hi ha un diàleg franc i tots els implicats aquí han de donar també les xifres i les dades que hem de donar sempre quant de cotxes de lloguer hi ha. I això en quant a la part de vehicles de lloguer. Altres coses que també reclamam, que cregui també un consens
amb els grans generadors de mobilitat. Aquests són empreses, centres comercials o polígons.
I precisament se'ls ha de demanar, se'ls ha d'ajudar que puguin complir aquestes pautes de mobilitat, ja siguin transport urbà, o ja sigui, perdona, transport urbà, transport públic, o ja sigui facilitar transport privat. Però el que no es pot dir és carregar l'esforç d'una mobilitat fluïda a tots aquests grans generadors de mobilitat,
aquests centres generadors de mobilitat, crec que són empreses privades. Podem prendre un poc el punt que volem en el principi. Si hi ha polígons industrials, o fins i tot segons quins centres hi pugui haver comercials, o empreses així un poc grans, se suposa que les autoritats públiques, que són...
que a les institucions públiques els haurien d'haver oferit per tenir mobilitat en transport públic, per facilitar segons quines entrades o sortides de vehicles particulars, tots aquells que no puguin emplear el transport públic, etc. És a dir, facilitar fins i tot que els vici o maneres de poder connectar el transport públic malament fos a peu fins al transport públic, etc. És a dir, que el que no pot fer és treure una llei
Primer, és a dir, eh, lots, vosaltres heu d'adaptar aquí i això, seguir-ho. Nosaltres creiem que primer hem de tenir clar de quina quantitat parlarem, de quins objectius volem arribar, i després està clar de quina manera podem col·laborar. En aquest cas, i xerràvem de centres generadors de mobilitat, de quina manera hi pot haver una col·laboració pública o privada en aquestes empreses, centres comercials o polígons, que puguen...
fomentar, com vosaltres, el transport públic o qualsevol manera de transport que pugui ajudar. Per tant, ha estat com una mica un gerro d'aigua freda, perquè quan nosaltres no ho vam dir per col·laborar i també per donar suport a una limitació d'entrada de vehicles, especialment en temporades altes, etcètera, nosaltres tots n'hi vam estar d'acord, perquè veiem que tenim un problema i que majoritins en aquest cas, així com ja l'han fet, exibir-nos i fomentarers,
demanen una solució en aquests problemes de mobilitat que hi ha, especialment a temporada alta. Ara bé, això és una cosa molt seriosa i que s'ha de fer pensar en una estratègia poblacional, en una estratègia de col·laborar amb transport públic, etcètera, de sobre totes les fitxes que tens, i també per facilitar les estructures. I després, com us deia,
ja en el darrer nivell de concreció, la col·laboració pública o privada. El problema que mos hem trobat és que n'hi ha un estudi
ni sabem que volem ser de majors en aquestes illes, sembla-se que ni el Partit Popular ni el Partit Socialista mai han tingut aquest pla per les Illes de Balears, no han sabut mai fins a quin punt volem arribar, a quants podem ser, com hi podem arribar, com podem mantenir possibilitat de vida. Això sembla-se, i em sap greu de dir així de cru, però que no els ha interessat. Els ha interessat que les Illes de Balears generi molt de dolbers i que aquesta balança...
econòmica que tenim, cada any, òbviament, va cap a l'Estat i nosaltres aportem moltíssim i rebem poc. I no hi ha hagut, com ho deia, ni un pla de sabre que volem ser, no hi ha hagut tampoc un dimensionament dels transports públics i de les infraestructures públiques per facilitar la mobilitat, ja sigui, com hem dit abans, transport públic, carril d'ici...
El que sigui, no hi ha hagut unes grans obres per això. I ara, per acabar, com vol dir, la poblada d'aigua freda, perquè això altres ja ho sabíem, per desgràcia, per la poblada d'aigua freda, és veure que, sí, t'admeten que les dades que tenien, i això ho anem més davant la patronal dels cotxes de lloguer, que les dades que tenien no eren prou fiables. Això no el pot ser. És a dir, una llei s'ha de fer del desconeixement, dels desconsens...
les lleis han de facilitar la vida i de la vegada les lleis han de poder ser seguides per tothom amb facilitat. I com us deia, no pot ser que en aquests centres generadors de mobilitat, o fins i tot tenen mateixos treballadors que es veuen abocats a fer feina a un determinat polígon industrial o a determinada empresa,
hagin de trobar ells uns embossos, unes saturacions, uns problemes de mobilitat que, òbviament, ells no han generat i que ni les administracions públiques i, en aquest cas, aquests centres generadors de mobilitat els donen. Per tant, nosaltres què demanem? Que se faci el desconeixement i el desconsens. Primer, necessitem dades triables, una estratègia sobre on vol demanar i, com vol dir, després, emplear totes les cartes que tenim
des de la administració pública, ja sigui de millorar el transport públic, generar infraestructures de mobilitat i vius, no només dic carreteres, també pot haver entrades, sortides, connexions rodones, carrils bicis, connexions dia per dia anant, pot haver moltes coses aquí, i finalment la col·laboració pública o privada, tant per intercanviar dades amb aquestes empreses
que hi haurà que hi haurà que hi haurà que hi haurà que hi haurà que hi haurà que hi haurà que hi haurà que hi haurà
Sé que he voltat un poc, però és la manera que ho entengui un poc sa gent, perquè això és un pes que s'emossa que s'acola, i amb aquesta llei d'entrada de vehicles és molt maco dir-ho, va molt bé, dir no, no, no, limitaran l'entrada de vehicles, molt bé, però hem de saber com ho faràs, i hem de saber on vols anar, i de quin punt de partida, d'on partim, i quan te diuen que les dades de fer no són tan fiables, i dels punts de partida, per aventura...
ja anirem de gran virot perquè aquestes dades resulten que no han estat tan acurades com haurien de ser per tot un govern de Mallorca. Començant per això, com vols dir, fent tota la volta i pensant que les coses clares, l'experiment és graciosa i que en aquest cas nosaltres hi som per col·laborar, nosaltres hem anat a totes les reunions, sempre hem fet aportacions,
i com ara hem fet aquestes propostes de col·laboració público-privada, etcètera, però el que està clar és que les coses tampoc no se poden improvisar i que és un tema prou important i prou rellevant per anar a la badalana, per anar d'aquella manera i no tenir tots els drets i els ulls ben fermats. I no, Toni Sales, s'ha quedat claríssim. Moltíssimes gràcies, continuarem en contacte.
Moltes gràcies a vosaltres salutacions. Gràcies, bon dia. Moltíssimes gràcies a en Toni Sales, ell és el portaveu del PI. El Consell de Mallorca ens ha explicat el posicionament del partit a l'entorn d'aquest tema tan important com és la possible limitació d'entrada de vehicles a Mallorca.
Bon dia i bona vida a ONA Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Hi havia després de la mort. Hi havia després de la mort. Hi havia després de la mort.
Celtes, íbers, grecs i perses, visigots i bizantins, els mongols, els assiris, els apatges i els piquings, maies i cartaginesos, babilonis i otomans, els egipcis, els esteques, els fenicis i els romans. I per tot arreu sempre la més gran de les qüestions que ha llevat el son a totes les civilitzacions és saber que ens depara el futur.
a partir del punt exacte en què ens foten el forat. Hi havia moltes teories que ara no discutirem, però cap és contradictòria amb el que ara plantegem. Sense entrar en detalls concrets que potser ara no cal, us podem donar resposta a aquest dubte universal.
Sí, hi ha vi, hi ha vi després de la mort. Ens fem greus de tenir tanta sort.
hi ha vida després de la mort. Si cap ni un dels teus projectes ha arribat mai a bon port, si per un motiu incognit tot allò que fa surt tort, si la vida és una merda, si no t'estima ningú, duem la gran profecia especialment per tu. Si hi ha vida després de la mort,
Ens fem greus de tenir tanta sort. Hi ha vi després de la mort.
ve el cap d'un dubte d'una eternitat, no s'acaba però el vi no n'estic segur. Merda a veure si els fenicis i els morts de tots els temps se l'hauran anat fodent i ja no ens en quedarà gens.
Si hi ha vi, hi ha vi després de la mort, ens fem greus de tenir tanta sort. Hi ha vi després de la mort. Si hi ha vi, hi ha vi després de la mort, ens fem greus de tenir tanta sort. Hi ha vi després de la mort.
Mallorca és una illa vida i les carreteres la xarxa que ens uneix. Per això el Consell de Mallorca té en marxa 13 projectes per millorar els accessos a Palma, com els nous carrils entre el polígon de Sonoms i la via Cintura o altres intervencions a les entrades a Can Valero i a l'aeroport. Ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. Destinam més de 30 milions d'euros a modernitzar les carreteres de la part forana. Cream 13 projectes per millorar els accessos a Palma i 26 vials cívics per unir els pobles de l'illa. Ballam pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Perquè no ens rebateixin la nostra cultura i la nostra llengua. Visca el cor de llengua i visca la Terra!
Ho van imaginar els meus davantpassats. Poder parlar al carrer i no fer-ho d'amagat. I ara jo tinc sa veu per cridar-ho ben fort. Que jo parli en català i que ho sàpia tothom. De fraga l'alguer, de salsa s'ha guardat de mar. Ens hem enamorat del que no podem tocar. I en pols.
Té mala sang i això no es pot canviar. I si en vols formar part, canteu fort i ben alt. I ara aquesta veu, no temo. No hi ha impossible si estem junts tu i jo. I ara que ja ens veu tot.
Parla llengua con el pisador.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. Destinam més de 30 milions d'euros a modernitzar les carreteres de la part forana. Cream 13 projectes per millorar els accessos a Palma i 26 vials cívics per unir els pobles de l'illa. Ballam pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània. La vella Montserrat desperta el barri a cops d'escombre, tot cantant les primeres persianes sobre el feixugat.
que es fa la conversa i falta el sucre d'altellà.
al vell mig de la plaça. La peixatera pren paciència amb la consol que remue ens regala grans gafarades del tuor. I el padrí reposant, l'avi Josep no es deixa perdre cap detall. I amb les quares pregunta quants dies més té de
Tot l'espectacle de la gent. Nens disclan, un cop i xundegar, veïnes que un cop has passat em critiquen. Gent ensant la brossa d'amagat i un grat tardat que amb uns burletes et miren.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Som el Bon Dia i Bona Vida Dona Mediterrània. Avui és dia 2 ja, dia 2 de març de 2026. Són les 10 a punt. Saludam en Llorenç Capellà. Llorenç, molt bon dia. Molt bon dia i ben al dia de la primavera.
Sí, sí, sí. I avui, quan venia cap aquí, cap a la ràdio, m'ha criat l'atenció o m'ha xocat la diferència que hi ha entre un dia laborable i un dia festiu. És realment abismal. Els carrers estan deserts. Jo fins i tot me queixo als dies laborals
que trobo que hi ha poca gent a les 8 de matí o les tardes de matí que ja feia voltes i encara trobo que hi ha poca gent imagina't avui la sortida de casa de les 3 i mitja i realment era un desert però bé, suposo que el que passa és que la gent descansa i això té totes grans del món
I tant que sí. I nosaltres procuram avui acompanyar aquest descans. Què t'apareix aquesta festa de les Balears, el dia de les Balears, tot això? Com ho vius? Ho vius amb intensitat? No, francament. És a dir, una autonomia que va venir marcada, si te'n recordes, el marquès de Carandolet, de veritat, amb una preautonomia...
bé, sempre hem anat un poquet a remolc de tot allò que ens vol donar Madrid o com vol donar els governs de l'estat espanyol i sempre han estat un mica tapats de totes maneres clar, dins allò que ha de ser un estat descentralitzat estic d'acord amb l'autonomia evidentment, això està clar ara, allò que no estic d'acord i suposo que molt poca gent
hi pot estar, és que en aquesta autonomia se l'embruti en paraules tan fora de to com el president del Parlament les sent. Aquest senyor, per dignitat, el Partit Popular l'hauria de fer dimitir, cosa que no passarà, evidentment, perquè som part d'un mateix equip, veritat,
però és totalment invisible i he d'agrair que Lluís Apesteguia i no sé si altra gent de més de Mallorca van abandonar Barcelona era el mínim que se podia fer era el mínim que se podia fer davant d'aquest home bé una ofensa no sé com ja qualificar la seva intervenció si de banal que és
absolutament provocativa no ho sé perquè Llorenç és un dels grans debats de la nostra època i supos que de fa 100 anys també que és què fer amb els antidemòcrates que a través que diguem que usen el sistema democràtic per entrar-hi minar-lo des de dins és a dir, com s'ha combat això?
Sí, és mal que tenim molt poques seguretats encara democràtiques. Quan parlem de sistema democràtic, el manco ja hi pensava fa una estona, aquest senyor ens ha ofès, evidentment, el senyor decent ha ofès tot allò que pot ser una idea de país, de llengua, de cultura, d'immigració, viu, de democràcia en general. Però llavors dius...
Què hem de fer davant d'aquesta democràcia? Però és que aquesta democràcia, de nostre punt de vista, té moltes ofenses, té moltes coses que demanar. Perquè, per exemple, si el que està passant en aquest moment en el seu llibre de test en quant a l'aspecte de...
històric de ser literatura catalana en el País Valencià, és una ofensa molt superior a l'anecdòtica que pugui fer amb l'accent. El fet que no podem veure totes les televisions, les cadenes de televisió en català de la nostra terra, és una ofensa molt més greu.
En fi, el fet que no ens puguem unir l'autonomia de la mateixa cultura i de la mateixa història i que som part d'un mateix país és una faença molt més greu. Totes aquestes coses deixen l'escent com a, mira, allò que és una guspida encesa d'esfoca del 36 que pot cremar, pot fer mal, però que és anecdòtic.
Entrem en matèria perquè t'han telefonat com sempre, com cada dilluns, per comentar el teu article del dijous passat, en aquest cas el dijous 26 de febrer, l'última hora, titulat Les baules de la memòria i que quan comences diguent quan mor una persona vea una biblioteca crema
curiosament aquesta idea connecta amb una idea que he comentat amb amics més grans que jo però jo també hi penso un poc
i és que què passaran a les nostres biblioteques que amb tant d'estima i de despesa econòmica hem dedicat, no? Aquestes biblioteques grans i petites d'una manera o altra bé, si no se poden assumir a nivell familiar s'haurien d'assumir a nivell municipal o
no sé, el còmic, això és evident. Ara, clar, aquesta cosa que em dius, també s'ha de tocar en una altra situació, és a dir, quin pis, és a dir, quin fill, quina persona de 30 anys, se pot comprometre amb el seu pare a guardar-se la ciutat que tenen, fins com a màxim poden aspirar a un pis en dues habitacions. Sí, sí, sí. És a dir, ara,
ara els anuncis tant de venda com de lloguer, dels habitatges, bé, t'hi diuen un menjador, una cuna, un balcó, etcètera, etcètera, i te mostren fotografies, però cap te diu aquest record se conserva
per tenir 25 llibres, ja no parlava de tenir una col·lecció gran. No, no, no existeix. Ara s'ha pregut com el rebost de les cases. La rebosta és una cosa gairebé sagrada que els padrins tenien la clau de rebosta. Bé, i doncs les cases ja no tenen rebostes, viven el dia amb el que poden tenir dins la gelera, veritat. Bé, i doncs llibres han estat absolutament expulsats de l'habitat, de...
de l'entorn de les persones. Jo considero que és molt dramàtic, això, perquè no és el mateix llegir un llibre en paper,
que i xil·lo en sordiledó o en sordiledó, mi prafet sí. Brutal, una qüestió que a mi personalment m'atxoca molt i des d'aquest punt de vista que tu aportaves també, és a dir, de molt punt de vistes, per tant. Escolta, fas passar pel teu article en Josep Maria Tous i Maroto, que és un personatge...
influent i molt influent de Mallorca diria i per exemple per jo mateix molt poc conegut, desconegut pràcticament és que bé és una història que que va fent curba d'una manera o d'altra perquè pensa que Towsomaroto és més que en gaire saber de Catalunya i d'altra banda és un dels fundadors de Falange
Tocio Maroto és el gran amic de Mallorca de Pemán. És a dir, la història és molt embogada. Curiosament, ja que han citat que més tingués saber, li donant el títol, de veritat, crec que va ser, o sigui, l'any 20 o l'any 21, amb motiu de la seva visita a Barcelona dels meniscals Jofre.
com tots sabem, va ser un dels grans herois francesos de la primera guerra, de la primera guerra mundial. Però, de fet, era català, de Catalunya Nord, i parlaves català perfectament. Aleshores, des de Barcelona, les entitats culturals el convidaren a presidir
Joff Forals, crec que era del 20 o del 21, crec que era del 20, més aviat. I li feren una rebuda patriòtica excepcional. En senyeres l'esperaren a l'estació de França i naturalment hi va haver una repressió policial terrible en contra de la gent que defensava el país català.
Naturalment sempre tenim una mica d'innocència, és a dir, els catalans, i via l'alumant va ser un dels grans precursors en aquests sentits, provocistes, estimants del seu país, van apostar a la gran guerra per França, veritat, perquè França era la llibertat, la legalitat, etcètera, ja ho som en tot el ritme aquest. I...
i enviaren molt de voluntaris, molt de soldats a lluitar contra Alemanya. Naturalment, França, quan va acabar la guerra, no en va voler saber absolutament res de Catalunya, de ser llibertat de Catalunya, i, mira, molt va fer una cosa que és molt terrible. És a dir, quan Jofre va venir convidat per la entitat cultural catalanes, va ser portador
d'una grapada de riotges que va lliurar tots aquells voluntaris catalans que l'un i l'altre havien patit qualsevol ferida de guerra o havien perdut un braç, etc. I ells hi va lliurar un riotge. Això va ser la gran manera de compensar que va tenir l'estat francès
ara els catalans que havien lluitat per la seva llibertat, en veritat, era radícola. Però, en quant a Joffre Forals, que va presidir Joffre i la seva esposa, en veritat, se va premiar Tou Someroto, i Tou Someroto se va sentir obligat
a dir unes paraules en general, i aquestes paraules que van ser van ser típicament espanyoles, és a dir que Espanya i França eren dos grans països i que etcètera, estem molt contents de tenir-los ja. Mentre ell fa aquesta lògica de l'Espanya
Borbònica encara era, en aquest borbònica, a l'esquerrer se pousia a l'exèrcit, estàvem perseguint la gent que donava vida a aquella llengua i a aquells jocs d'arals.
No, no, no, no. Sempre mos interessa moltíssim totes aquestes connexions que mos fas i que mos situen. Perquè, clar, són personatges, diguem-ne, que pràcticament han caigut en s'oblit i que, en canvi, mos marquen no ja es passen més immediat, sinó es present i tot. Han estat importants. Naturalment que marquen es present. Naturalment que marquen...
una certa enviudat que té moltes vegades que veig en la defensa dels nostres drets, com va passar ahir mateix al Parlament, que just l'Ui Sapestegui ja va sortir, veritat, aquesta certa enviudat no ve d'un plantejament clar, equivocat o no, però clar d'allò que som i allò que volem, sinó que ve d'una visió...
confusa des d'un regionalisme que té una tendència clara d'anar sent cap a l'espanyolisme. Això és més que evident. Això ja ens va.
Des teu article parles d'un personatge que m'agradaria també conèixer una mica, que és Ana Maria de les Neus Bàrbara de Verí, perquè clar, l'únic que jo conec de tot això és Esquerra d'en Verí, que supos que deu ser en homenatge algun dels seus... Supos que tenen que veure. Clar, és que des de quin punt, si just contem la història des d'un punt de vista que és...
que vulguis que no ets oficial o oficialista, aquesta història ens queda coixa. És a dir, tu si m'anota, se'n van bé, i que dir clar que a mi m'agrada veure llegir un llibre d'aquests, de veritat, però se'n van bé amb les noces de l'any del Fil i Via Longa amb en José de Vallejo.
Bé, José de Vallejo ja era un home gran. Ell ja no ho sé, però suposo que no, per així com anava vestit i enjoar i tot això. El que passa és que José de Vallejo era el capital general que ha vist que en Sos Brabons va desaparèixer la paraula virrey, però que tenia les mateixes potestats o més de les que havien tingut els anteriors virrey, possiblement més. I José de Vallejo
Així com Tos i Maroto ens compta aquestes noces des de s'opul·lència, des de sa joia, des ciutadans de veure casada d'una senyora en sa més alt càrrec borbònic, per exemple, et vull dir que sa senyora Aina de Puigdorfila va desfilar
a una carrossa que anava seguida per 12 carrosses per els carrers de Palma i que la gent estava embadalida mirant de les borbies. És possible que sigui així, ho diu un tous, però és possible que fos així. Ara bé, quina és l'altra part de la història? Quina és l'altra biblioteca que se crema i que aquesta no ho poden tenir mai?
aquella de la gent que tenia una mica d'esperit o que s'havia d'on anaven les coses. José de Vallejo era un servent dels Borbons i bé va venir i aposta era premiat de represaliar tota una sèrie de pobles de Catalunya per la revolta de les quinzenades.
El disservat les quinzenades va ser perquè els borbons en ple de guerra posaren un impost de guerra encara més a les ciutats i a les zones forals que ja tenien el seu poder de Catalunya.
i va haver una revolta perquè sa fam el se podia, de veritat, i aleshores sa resposta va ser que José de Vallejo se va dedicar a cremar pobles i assassinar gent, ni en Saragona, o el que fos, de sestares conquerides ja de Catalunya. Clar, quan llegeixes una part de sa història, sa història de bellesa, diríem,
que té compte Tous i Maroto, aquesta història que enllaça, si ho vas mirar bé, amb en Jaume primer, possiblement, és a dir, que entre rei, guapo, ros, etcètera, etcètera, però no mires a les peules que baix, el que hi ha. Bé, que és una visió absolutament retalna de la història, de veritat. Bé, i de Tous i Maroto, al costat de Tous i Maroto, hi ha tot aquest passat, tota aquesta història de repressió
de pèrdua d'identitat que si les oblidem que si les oblidem no sols perdem una biblioteca perdent la història de Mallorca i perdent la història dels països catalans
Sembla que hem perdut la connexió amb en Llorenç Capellà, però la recobrem tot d'una. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
I hem recuperat la connexió amb en Llorenç, capellà Llorenç, com estàs? Mira, jo acabava dient que no recuperem Mallorca ni seré de pisos catalans i mira, i allò que no recuperàvem és connexió. Exacte.
el problema ha estat que el que jo anava a dir no entrava però el que volia dir és que en Josep Maria Tousimaroto que tu li dius que era conegut com a Don Pep
Hi ha una frase que m'agrada molt i m'interessa molt i és una idea recurrent entre els mallorquins i és que tales figures són els últims jalones que assenyalen la trajectòria de Mallorca quan tenia personalitat pròpia i inconfundible
Aquesta idea que tenim de que perdem la personalitat, eh? Tot és el que molt bé d'espoder i que els de la nobles i els seu canvis. I ja te dic, és a dir, també del rei Jaume, de veritat,
tot i que nosaltres també tenim ja una altra idea del rei en Jaume i que naturalment va ser que la seva arribada a Mallorca o la seva entrada a Mallorca encara que fóren les armes va configurar el que som nosaltres actualment i això ja és indiscutible però ells el que em fan és la visió diríem de la colcada per entre els temors
i la visió que aquesta noblesa era la que tenia la gran idea de Mallorca. Aquí l'hem d'afegir i anem a modernitzar en segons els temps totes aquelles coses que formen l'imatge. És a dir, noblesa o poder, eglésia, grans propietaris, etc. Anem afegint i modificant segons el temps que vagin. Pensa que una cosa que, per exemple,
la economia, perdó, és que jo a vegades també se memori com a molta gent, suposo, Pons i Marques, veritat, un home amb una cultura extraordinària, coneixedor perfectament dels problemes lingüístics i històrics que teníem i amb una idea política molt clara, que d'aquell temps estava...
a favor de la dreta catalana, de veritat, quan Esquerra Republicana, l'Esquerra Republicana d'Embasià, guanya les eleccions el 31, se posa a menjar el cap i renuncia a aquesta Catalunya. Diu, just i pot haver-nos estan rouant de l'Esquerra l'idea del catalanisme. Diu, i per tant jo no hi vull participar amb això.
Compre'ns. Sí, sí. Clar, però és que tota aquesta idea se va, com tu has dit, se va allargant i arriba fins a les nostres dies. Sí. Amb això? Més en fora, amb aquesta capacitat de decidir. Per exemple, quan hi ha la setmana tràgica, costi jo veure renunciar també al catalanisme. És a dir, si no és aquella part que tu tens mitificada...
l'altre no serveix. Això vol dir que hi ha una part de la població que no entra a formar part d'aquest joc. Dins tot això que estem comentant ara, i ara a Ventura me'n anireu un poc en fora, però hi ha una frase que dius en aquest article que diu tanta ostentació, te refereixes a les noces que narren...
Sí, sí. Tanta ostentació de riquesa fa que Don Pep recordi admirativament que Mallorca havia estat un regne. I això, mira, ara m'ha avocat o m'ha avocat quan vaig llegir aquesta frase una anètode que m'ha contat un conegut o un amic teu i meu que el dia que el rei Juan Carlos va fer
ducs de Palma de Mallorca, en un nargarín i tal, els que se varen escandalitzar més de tot, no varen ser nosaltres republicans, que també, sinó els monàrquics que recordaven, i varen telefonar, i varen corregudes, i varen un pot de tot, que li deien al rei, com pot fer això, si Mallorca...
ha estat un regne com pot fer ara el Ducat de Palma de Mallorca és a dir, ahir va haver una ofensa gravíssima i fins al punt que va haver de rectificar i llavors va fer ducs no, perdó, els havia fet ho he dit malament els havia fet ducs de Mallorca
Clar, que hi va haver un escàndol brutal per part de monàrquics, dient, escolta, Mallorca no és un ducat, és un regnat, és un regne, no? I en el final ho va canviar per duquer de Palma de Mallorca, no sé si te'n recordes. No, si me'n recordo, si me'n recordo. Sí, sí, i aquest orgull encara, el vós no fa poc, aquella mena d'espectacle còmic que protagonitzaren tota una sèrie...
dels senyors, bàsicament de la noblesa, que anàvem, crec que era Perpinyà. Ah, sí, sí, sí. A vegades amb el bal de Perpinyà, que per cert, així que valem davots, veritat, per a unir les dues terres.
Clar, tot això conflueix perfectament cap a una visió espanyolista. És a dir, són un règne històric, però es presenta allò que mos convé, o que queima, que no crea problema de veritat, és anar a confluir cap a capacitat eborbònica de s'estat. Sí, sí, sí.
Però ben curiosa. És que aquesta gent, possiblement, si hagués continuat la república del 31, veritat, hagués mantingut una posició molt més crítica de cara a Espanya. És a dir, l'espanyolisme de la dreta mallorquina, que ha estat...
absolutament centralista, de veritat, hagués estat molt crític en Cièdea, perquè incorporava d'una manera o d'altra una altra part dels pobles i jo, i que no entrava dins del seu esquema.
amb dues idees per acabar. La aristocràcia mallorquina que sempre intenta mostrar el seu poder, encara que a vegades sigui...
a través d'una imatge una mica patètica i tot, no? Això per un costat. I per l'altre, l'evidència que la memòria és ideologia. I aquí, clar, aquí sí que ja entra un debat molt gran. És claríssimament ideologia. Això te contesta la segona part. És evident que la visió que tu tens despassat
I allò que li demanes, perquè el passat no és contemplatiu, sinó que és dialogant. Dialogant contínuament amb el passat, la veritat. I, per tant, és ideologia pura i clarament no hi ha cap diferència. En quant a la primera part de la pregunta que fas, o dels comentaris que fas, dels poders en el Blosa, és curiós, però,
que arrogància, no et creus que entengui gaire, el que té és capacitat de maniobre i capacitat de poder. Per exemple, una cosa que a mi em va quedar molta atenció és que quan se va inaugurar el Miami, el bar Miami, no sé si s'ha de sentir fenomenar, estava a l'esborna.
i va ser el primer gran bar-espectacle que se va inaugurar a la Port Guerra del 36, de la Guerra Espanyola, de veritat, contra Catalunya també, i la República. Bé, el Miami era un cafè enorme, molt il·luminat, amb gusts extraordinaris, i amb música en directe, etcètera, etcètera. I la inauguració va suposar el primer gran
Acte de les classes de poder a Mallorca. És curiósíssim que entre tots els convidats, si val la pena veure siguis-te, tots són militares, frangistes d'alta graduació i clerques. És a dir, de ser noblesa, no convidaren pràcticament ningú quan ser noblesi hagués anat de quatre, és veritat, perquè ser noblesa ja sabem on va estar el 36, és veritat,
Bé, però com a casta social no va ser convidada a la inauguració del Miami, que va ser, insisteixo, un acte social de primeríssima ordre. Després, sí, evidentment, després d'aquesta lliçó d'humildat de fer el ricebre, que no eren ells que comandaven, sinó que es poden estar a altres bandes, poc a poc s'ho anaven incorporant.
és el mateix que va passar als anys 20 quan hi rompen la política amb el partit liberal Joan Marc és a dir, també els s'adacanta els s'humilia, etcètera, etcètera però després en condicions no els ha incorporat a la regla de poder interessantíssim ho hem de deixar aquí Llorens, moltíssimes gràcies Mosco tant dilluns que ve
Dilluns que vem en el programa. Adéu, estimat. Adéu, bon dia. Bon dia.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrània.cat o telefonant al 971 100 222.
Si fa mal temps, jo t'empararé si en cas tens por. Jo te cuidaré si estàs malalta de tot cor, de tot cor, de tot cor.
Jo et duré a casa si fa mal temps. Jo t'empararé si en cas tens por. Jo te cuidaré si estàs malalta de tot cor, de tot cor, de tot cor.
I amb aquesta versió de Tocco d'en Tomeu Panya, interpretada per en Rigoberta Bandini durant la Gala des Lliurement dels Premis Goya, ens connectem amb el nostre enviat especial allà, en Jorge Guirado. Jorge, bon dia. Bon dia. Estàs recuperat ja de la ressaca? Sí, ja he recuperat, ja he tornat, però sí, va ser un dia amb molta cosa.
Intens, eh? Sí, sí. Vares trepitjar l'estora vermella? Bueno, la vaig trepitjar però abans, perquè durant el moment que venen els convidats només poden estar els periodistes acreditats que també tenen càmera per fer declaracions i...
i res, nosaltres vàrem estar als redactors més a dalt a una sala, però sí que veiem amb unes pantalles tot el que passa més del que sou a la televisió, amb un canal intern, amb diferents càmeres, i vàrem estar mirant tot el que passava a l'estora vermella. Un apunt ràpid del conjunt de la Gala, que te va aparèixer?
La Gala, en general, em va aparèixer que va tenir més ritme que altres anys, però que hi va ser molt política, hi va haver molt de comentaris polítics davant de situacions globals, sobretot, tot i que hi va haver algunes declaracions, algunes crítiques a coses que passen també per aquí, però en general va ser bastant política i, en quant a cinema, bastant previsible.
i amb Aïdò ja en això precisament tu mos havies fet un poc un abans del que passaria i hem de dir que més o menys ho vares encertar, no? Sí, crec que no vaig tenir molt de mèrit perquè crec que en general tothom que sabia o havia seguit un poc els premis d'abans i havia seguit les pel·lícules més o menys estava clar i va succeir pràcticament
tot el que tothom esperava. En de dir que publiques una crònica en el diari de Balegàs sobre Segal en si mateixa i un altre apunt amb tots esguardonats. Per tant, interessant des d'aquest punt de vista. Anem per passes, que...
Bé, clar, el primer de tot destacar que Los Domingos en surt coronada, com a pel·lícula de l'any, no? Sí, bueno, quasi totes periodistes hem usat algun símil de l'església, perquè crec que tothom sap, Los Domingos és una pel·lícula que tracta d'una lota que vol ficar-se monja, de clausura, i a partir d'aquí és com se trenca sa família.
per tant, sí, se podria dir que no va ser la pel·lícula més premiada, va ser Cirat però va ser la pel·lícula amb els premis més importants per tant, sí, va ser ja va ser i a més, sempre com que els premis importants són al final de la cerimònia al final també t'ha quedat amb aquest gust darrer de tots els premis importants i els darrers noms són per la pel·lícula de los domingos
que és molt bona pel·lícula, que la recomanem molt. Clar, realment, Los Domingos, a cap ara, premi sa millor pel·lícula, sa millor direcció, millor triu protagonista, també, no?
Sí, i també actriu de repartiment i guió original. I les més importants es tenen tots, menys la part d'interpretació masculina. Clar, clar, clar, realment es cop, és molt forta. A partir d'aquí, lo següent que ve seria Sirat.
Sirazzi va ser l'altra gran guanyadora, en aquest cas va ser la pel·lícula guanyadora de tots els premis tècnics, o quasi tots, amb sis golles, xerrant de millor muntatge, bueno, hi havia dos que eren claríssims, que era millor so, que també volia dir que és un guardó que, a part de guanyar-lo, aquí en els golles estan nominats en els Òscars, i a més en un equip totalment femení, que és la primera vegada que a la història dels golles es guanya un equip de so
total femení, i si es guanya en els Òscars també serà la primera vegada en la història. Per tant, és un guardó que crec que serà o pot ser molt rellevant. I a més, és clarament la millor part de la pel·lícula de Sirat, on més opcions tenen, crec, en els Òscars de guanyar alguna cosa. A part d'això, música original, també muntatge, fotografia...
disseny de producció i fotografia en total polèmica millor pel·lícula documental tardes de soledat d'en Albert Serra hi va haver una acció de protesta durant l'estora vermella
Sí, no se va veure molt en directe, però sí que és veritat que tots els mitjans que hi érem allà, en els canals intents, com te comentaves, sí que ho van poder veure clarament, i si cercau per internet trobareu imatges, on en el vercerra quan entra l'estora dues persones surten amb pancartes amb eslògan animalistes, que bueno, que se van votar les barreres de seguretat i van sortir en aquell moment.
No, Albert Serra... Perdona? Que ell no se va sorprendre molt. Ah, val, val. Estava tranquil per així. És un personatge estrany i, no sé, pedant, en fi, no sé. No sé com, què podem dir. Darrerement se diu molt que hi ha...
dintre del cinema, sobretot autors, que són autors personatges. També ha passat un poc amb Oliver Lacks, el director de Sirat, que també ha estat molt. Va xupar molta càmera, aquest home. Sí, li agrada molt, li encanta molt, també és quan xerra, se posa molt emocional en general, i jo què sé, a vegades surt amb declaracions que si es treu de context poden ser un poc estranyes.
com, jo que sé, el guapo mori o alguna cosa s'hi va dir en un moment determinat de s'esgollar. Però sí, en el cas d'Anaver Serres el cas més estil·lerat primer perquè fa molt de temps ja que hi és amb aquest personatge no té cap tipus de problema davant de les càmeres dir soc la persona que més acte o més creatiu som o que, per exemple, la següent pel·lícula que està allà
a punt de començar a fer el redatge, va sobre crisis polítiques i geopolítiques, i ara estem en un moment ja amb la gala, ja hi va començar tot el tema de la guerra d'Iran, que estem mirant i coneixent aquests dies, i ja va començar a dir que ell ja feia un temps que ho tenia escrit ja, que totes aquestes coses que estaven passant ja les tenia redactades, escrites en el seu guió. El seu port sona un poc curiós, en la veritat.
més... Què més destacam? Bé, jo crec que una altra cosa important va ser, o per jo la crònica ho dic, és el tema de com se va denunciar el genocidi de Gaza. Això sí que va... O sigui, a mi no m'agrada la manera en què els presentadors de la gala ho van treure, va ser l'inici de la gala, però he de recordar, si la gent no ho sap,
que prèviament l'ultradreta ja havia agafat un marc com dient que aquesta seria una gala protesta, només se xerrarien problemes com el genocidi de Gaza o el tema dels Estats Units amb el CICE, i què va passar? I el que deien és, però segur que no xerraran d'ETA, de les víctimes d'ETA, ja sabem que sempre treuen ETA per tot. I per començar, només per començar la gala, van sortir un seguit d'imatges
de diferents gales anteriors, dels 40 aniversaris de Desgolla, i va acabar amb la gala del 98 on el president de l'acadèmia, en aquell moment, no sé si us recordeu, va sortir amb les mans blanques condemnat el crim de Miguel Ángel Blanco. I just després apareixen els presentadors de la gala i diuen que...
que va ser un moment històric, que els va trencar el cot, no sé què, i varen condemnar ETA i després varen començar a xerrar allò no s'hi ha dit. Per això és una fórmula bastant errònia, perquè al final estàs agafant el marc de l'ultradreta, dient si, no us toco bo, també diré d'ETA. I després això ja començàvem a xerrar, quan realment el que està passant en el món ara mateix, crec que no és necessari anar a xerrar res d'ETA. Però en tot cas sí que va ser una cerimònia molt política, moltes...
Moltes persones, personalitats, van sortir amb les ferretines que passaven si palestines, no s'hi volem assindre-hi, però sí que és cert que altres actors, convidats, també van encerrar com a posicions en contra de palèixer amb aquestes ferretines, però diria que probablement tot del 50 o 60% de les personalitats que hi havia duien aquesta ferretina, per tant va ser una...
un símbol bastant visible durant tota la gala, inclús en la Susana Sarano, la triu que va guanyar l'Òscar El Goya Internacional d'aquest any. Mira, just te volia demanar per ella, per si va res por a veure-la de prop, i com va anar lliurement del seu Goya. No la vas veure de prop, però sí que crec que
Just ella va sortir després que el president de l'acadèmia fes el seu discurs institucional, on va xerrar de la situació de migrants als Estats Units i després de xerrar d'això i de fer un cant on deia que el cinema i l'art no s'han de posar de costat davant de situacions polítiques o vulneracions de drets universals, després van concedir-li i donar-li i autorgar-li el guardó
la Susanne Sarandon, i ella també va comentar i va xerrar aquest tema, va ser un discurs relativament polític, també el seu, i jo crec que va ser un dels moments més interessants de la gala. Va ser un moment que me va aparèixer un bon discurs del president i també el de la Susanne Sarandon, crec que és una actriu que ja el dia abans de la gala va tenir una roda de premsa
i ja va sortir amb moltes declaracions, però sobretot a mi el que més m'ha sorprès és que una persona com Susan Sarandon pugui dir que després de significar-se políticament fa uns anys ja no pot fer feina als Estats Units. Una persona com la Susan Sarandon, que és una imatge global i mundial de Hollywood, doncs ens trobem en una situació com aquesta.
Déu-n'hi-do, molt significatiu de com està el món. Jorge, ara una mirada global te demano, una mirada global sobre enguany.
Déu-n'hi-do, no?, sa qualitat, o potser ha estat massa magre en el sentit que hi ha hagut, que era massa evident que los Domingos i Sirat ho arrasaven tot i que quedava poca cosa per a lo demés. Bueno, crec que a nivell general aquest any hi ha algunes coses que són importants comentar, com per exemple que moltes vegades se xerra que no es veu ja, i no saps com me passa,
se fa com una cosa de nominar a totes les pel·lícules broses a tots els apartats. I, per tant, és com que una pel·lícula és bona, totes les coses de la pel·lícula és bona en general. En aquest cas no ens trobàvem amb això. Ens trobàvem, per exemple, que tant les domingos sí que sabíem que podien dur-se'n moltes estatuetes, però que serien moltes relacionades amb l'artístic. I que sabíem que Ciret
seria sobretot en lo tècnic, perquè per exemple si ara no tenia cap nominació, res interpretatiu. Però això és una cosa que per nosaltres, si seguim el cinema, ens pareix una forma de diversificar les nominacions, que són coses que també ajuden a la indústria,
que les pel·lícules se vagin més. I ens trobem en pel·lícules com Mas Palomas, que és una pel·lícula un poc més petita, que en el cinema més o menys ha anat bé, però no ha estat una pel·lícula molt vista, i és una pel·lícula que sí que recomanaria borrar-la. Igual que La Quinta Portuguesa, una altra pel·lícula petita, que també està nominada i que també li ha anat bé. Igual que hi ha bastantes pel·lícules aquest any que han pogut tenir aquest vot i que crec que és bastant recomanable. I sí que crec que...
Aquests anys no només s'ha demostrat que ha estat un any amb moltes pel·lícules interessants, sinó que també venien d'un recorregut internacional bastant important. Pensant que tant Romeria com Sirat van estar al Festival de Cants, a la secció oficial, és el lloc on qualsevol pel·lícula del món vol estrenar. I van estar allà, Sirat se mandó el tercer premi del festival. Després de Domingos va ser una pel·lícula que va guanyar
la Concha de Oro en el Festival de Sant Sebastià d'Extany, Tardes de Soledad, que també xerrat Donalbert Serra, va guanyar la Concha de Oro l'any passat. Estim xerrant que no només hi ha un post important a la indústria espanyola, sinó que també pareix que aquestes obres estan anant almenys per al lloc més important del cinema abans d'arribar als premis.
Per tant, sí. Jo crec que sobretot, a més, han de ser conscients que són noves mirades. Sí. A l'Aula Suá de... Ruiz de Suá és la directora de Cinco Lobitos, de Queret i de Los Domingos, però és una directora que possiblement feia cinc anys ningú sabia res d'ella. Ja. I és una nova mirada, molt interessant. I igual que Sirat, sí que és veritat que Oliver Lacks és un director que fa...
més temps que ha fet algunes pel·lícules, però ningú coneixia tan poc tant amb una figura com Oliver Lackser fins que ha arribat Sirat. Vull dir que estan omplint els cinemes noves mirades i en pel·lícules que a més s'han vist molt. Sirat i Los Domingos han estat pel·lícules molt vistes al cinema. Per tant, crec que ha estat interessant i crec que està sent un canvi bastant global.
I per acabar tot aquest repàs en Esgoia, dues qüestions musicals totes dues. D'una banda, estava cantada, perdó per la broma, Esgoia, la millor cançó, no? Sí, sí, sí. Bueno, sempre trobo alguna sorpresa. Jo pensava, per exemple, que en el documental també s'ho duria Flores per a Antonio, però al final se la van duent al Bercerra.
cosa que va molt ressortir perquè en Albert Serra, fins a aquesta pel·lícula, mai havia estat ni nominat en el Goya. I té pel·lícules, l'anterior va ser una pel·lícula amb molt de reconeixement fora de l'estat espanyol. Però bé, en tot cas, sí que era una de les cançons que molta gent pensava que podia guanyar, primer perquè era una cançó que feia cap a... va ser la cançó de Flores per Antonio,
i va ser una cançó que Narva Flores va cantar i va composar en la Silvia Pérez Cruz i li va dedicar al seu pare quan també tenim una cançó que el seu pare li va dedicar a ella. Per tant, va ser com un cercle i sí que era una de les coses que tothom tenia bastant clares i sempre amb un...
amb un discurs polític d'en Alba Flores, per tant, sempre és una persona que és molt reivindicativa. I ella va cridar en l'escenari Palestina lliure, per tant, res. Un moment molt interessant i molt guapo de la cerimònia.
I l'altra, aquesta interpretació que va fer en Rigoberta Bandini, sorprenent, no?, la tria. La interpretació és bona, però la tria me va sorprendre, que tria un tema com és d'en Tomeu Ponya, no? Sí, totalment. Va cantar de tot cor, d'en Tomeu Ponya. A mi també me va sorprendre.
en Tomeu Ponya li ha agraït a Xarro, a Rigoberta, i bueno, sí, va ser sorprenent i crec que en general, com a petit detall musical, justament van coincidir les gales de Goya amb els premis britànics musicals i crec que a nivell d'actuacions hauríem de mirar un poc què va passar allà per intentar...
copiar un poc les coses que es fan allà, perquè a nivell de sonografia i de cobertura, com fan... Bé, molta gent ho haurà vist, que va actuar en Rosalia allà, va guanyar un premi també allà, i l'actuació de Rosalia va ser molt comentada aquí, però també la de Harry Styles, per exemple, mostrava que en Esgoia, musicalment, jo sí que trobo que podria haver-se fet un poc
més interessant, almenys, la tria, els estils i la diversitat musical que hi ha, també, per mostrar. Però, sí, en tot cas, aquesta part mallorquina sí que la va donar a Rigoberta, amb la tria de la cançó d'en Tomo Pony, i crec que va ser una cançó, dintre del que va ser l'espectacle musical, les cançons més interessants.
L'altre que puntura podríem destacar va ser de Nevat Gael cantant rumba, no? Sí, Nevat Gael és una cantant que tothom la coneix normalment ella canta en castellà sempre la seva germana en català per tant jo sí que em va sorprendre perquè va cantar una rumba que ella normalment tampoc canta aquest estil ho va cantar
amb un grup de rumba que se diu Arres de Gràcia i va ser una cançó que se diu Rumba de Barcelona. Sí, crec que molta gent me'l va sorprendre perquè pensàvem que veuríem una cançó més pop, que és el que normalment fem, les cançons mítiques, i vam decidir fer música catalana i en català. Per tant, ja està bé.
Idò, Jorge, una experiència interessant, moltíssimes gràcies. La nostra audiència pot llegir les teves cròniques a Diari de Balears i, en tot cas, no sé si tens una conclusió final de la teva presència en Ergoia. Sí, en general, sí, jo crec que la meva...
i si jo se pot veure la crònica, que crec que també un poc d'opinió. En tot cas, crec que el que mos falta és veure si aquest canvi generacional i de vous també més diverses, perquè no xeran molt de sorda. També una pel·lícula molt interessant i que té relació amb com viuen les persones sordes. I també va guanyar l'atriba, l'atriba revelació, en Miriam Garleau, que és una atriba sorda.
Per tant, interessant. Crec que podem veure amb aquesta edició pel·lícules més feminitzades, més diverses, i amb punt de vistes actuals i nous, i el que ens queda és veure si aquesta tendència seguirà amb el temps o si tornarem enrere i tendrem pel·lícules més conservadores o efectives més conservadores de les que tenim actualment, que estan sent bastant admirades
arreu del planeta ara mateix i crec que això és important però no sabem encara quin alcance tindrà Jorge, moltíssimes gràcies bon dia jo et duré a casa si fa mal temps jo t'empararé si en cas tens por
Jo te cuidaré si estàs malalta de tot cor, de tot cor, de tot cor.
que et duc dins els pensaments. Perquè m'ets necessari, com s'aire que respiro. Necessit estar amb tu en tot moment.
Jo duré cases si fa mal temps. Jo t'enferaré si en cas tens por. Jo te'n cuidaré si estàs malalta de tot cor, de tot cor. De tot cor, de tot cor, de tot cor, de tot cor.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira número 9, primer-primera. De vola el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
i que demà a partir de les 7 teniu la redifusió del programa que haurem
estrenat avui del Crepus Clans en Estels i que a partir de l'art 8 tindreu el Bon Dia i Bona Vida amb actualitat i anàlisis de tot allò que està passant aquests dies. Per això continueu aquí a Ona Mediterrània 88.8 de la freqüència a Ona Mediterrània.