avui ha tornat a passar
Sembla que ja és habitual. Una mort més allistat. Això ja ho hem d'aturar. No, això no és amor. No s'apega qui s'estima. No, això no és amor.
No defallim el camí d'aquesta lluita comuna, postriam fortes i lliures, serà la nostra conquesta. No es jones amor, no s'apega qui s'estima,
Prou de setges i coaccions, persistirem en la lluita. Valentes i sobiranes, trieu el vostre destí.
No, això no és amor No s'apega a qui s'estima No, això no és amor Vos volem a totes vives No, això no és amor No s'apega a qui s'estima No, això no és amor
que s'estima.
Sempre se cremaven amb les marques de llançols, les blanques flors que estaven a l'adre, el meu condom. Me vestes de vall, les mantes, perquè me fa mal, no mou la teva pena, me revés. Ai, veig per les dues, dins la pols, de nit han de fer molt.
I menjant els animals comts No anger that's caused Insurples and the floor
s'intensifiquen els estímuls com a so d'antídot buscant aire que respiri entre la multitud la virtut de l'actitud que afona el núvol i aglutina cada pòssima de solitud cançons tristes amb pistes de plenitud pàgines plenes de vòmit buscant l'actitud
alquimistes del ritme mostrant aptitud deleitar-se amb feina feta inspirar calma d'aquesta calma em fa reial, m'hi acomodo perquè he fet les paus que s'enairi l'ànima que pari màquines que em torni la clau les engegaré quan retorne les ganes
Ara és temps per celebrar proesses, d'oblidar penes, de birres a desenes, de relaxar les venes a l'espera d'una nova primavera, que ja són 33 els que aguanta aquesta esquena, alliberar-me del pes amb una estrena, seguir buscant el camí de vida plena, 7 bits, 7 brindis amb copes de vi, jo per tu, tu per mi, i afullar amb la llum encesa.
Vivint els dies amb somnis a prop, sentint les vides com m'alliberen el vol, desfent rutines gravades amb foc, conscient del ritme que m'alimenta de nou.
La posta és amb els ulls tancats i fa brotar costera, intuïtiu amb el que se m'ha del darrere, deixar anar el curro, baixar del carro, jornada completa la vida, apurant el paro, escriure com a bici, poder resistir, expectatives que m'ofeguen provant d'existir, permís per perdre'm, per assumir el potencial inevitable de cada crisi, de cada pal surt l'oportunitat per tornar a creure,
Tornarem a caure, tornarem a vèncer. Set anys peint l'absència, però ningú desapareix mentre se'l pensa. Ens vam trobar la mort de cara i va explotar l'amor. Me mare manté viu el foc que ens allibera de la càrrega. Com l'essència del fàrmac, deliris que m'ajuden a aprendre a viure amb calma. Fem viatges a l'extramont, parant el temps descobrint racons, resseguint línies burlant el son, deixar créixer el desig quan el sol es pon.
Puja't l'escala i et llences al buit. I treu les ales com si fos un descuit. Però no voles, no voles perquè saia ja full. I penses que ets tu, però no penses en tu.
Sents la profunditat de l'altura en el Sant Padre. Sents la profunditat de l'altura en el Sant Padre. Sents la profunditat de l'altura en el Sant Padre. Sents la profunditat de l'altura en el Sant Padre. Sents la profunditat de l'altura en el Sant Padre. Sents la profunditat de l'altura en el Sant Padre.
Fins demà! Fins demà!
I és que l'absència de resistència també es vol vol.
S'ha tornat la realitat de l'estari. I de fons s'ha sentit l'un d'un any. Que l'esplada s'enterà de l'ombre.
It sends us to you.
Tu t'en if I like.
Un pilota antiestrès amb sa forma del món. Una illa de plàstic no sé bon. Un cotxe híbrid ecològic. Fabricació recent passa de 0 a 100 en 13 segons. I segons on no se nota. I segons on se nota molt. Com sa neu s'afon i s'afon i s'afon i s'afon i s'afon i s'afon.
Tenint la il·lusió d'avançar. Un calaix de sastre, un cul de sac.
Desastre, un cul de sac, un calaix, desastre, un cul de sac, castells d'arena enmig del desert. Ses coses que abans me llevaven, se son, ses coses que ara me mantenen despert. Ses coses que abans me llevaven, se son, ses coses que ara me mantenen despert.
Fins demà!
Quan t'he dit sol de bla, diràs que marca un nombre i s'enfonsarà pensant que quan despertis
ja haurà tornat a sortir. Com cada dia és la rutina,
Un sentit amb vora inexacta, robant d'estel exacte. Dius que te digui de quin color
No ets la teva ombra i no t'importa com si res faràs passar l'estona i seràs allà pensant que quan despertis ja hauràs tornat a dormir.
No vull temps, no vull temps per pensar. Vull jugar amb els ocells, el meu cervell, tant pell a pell. Tot allò que me fa por és que no tens fot, jo m'hi fumo un poc. No ens queda ni a dormir, demà com cada dia sortir.
Bona nit.
Fins demà!
M'agradar els altres, caminar dins d'un forat? O podem dir la veritat que això no t'ha agradat? Tal vegada jo xerr massa, per què no tens res clar? Tal vegada estic esperant que m'ho diguis d'un qui sap?
Si no fos setembre, jo sabessis que t'enyoro quan em despertes i m'abraces. Si no fos tan fràgil, jo sabia que ho seria, sí.
Quan m'hi acosto, quan m'hi atances. Si no fos dissabte,
Ja ho sabia que ho seria si se m'escapen les paraules. Si no fos tan fàcil estimar-te, ja ho sabia si que s'acaben.
Si venim, venim a fer-la bona. Ens vestirem de gala i acabarem sense roba. Fem com que no sabem, però bé sona. Clouem pommes i fora mos diuen que trena. Sempre apunin en la tele. Anem sense presses, però no t'esperem. Som el que fem en l'absurd. Posant-ho ben amunt des de minuts de repull.
I en les aigües més fredes recull el teu fred. Vull tu com davant d'un riu expert. Jo vull el coneix i m'hem perdut a cada incert. Escull més del que no conegues és cert. La raó em dóna malsons quan estic despert. Qui no coneix el verd al jardí no un acerre. A si dins n'hi ha guerra, ens fa que sempre el cel. El soroll de la ciutat sols deixa a vore caure estels. Trenquen el camí les nostres naves arrels.
trenquen el camí les nostres noves arrels. D.I.P. World Boy, trenquen el camí les nostres noves arrels. Mujant-li el valor al que no es compra en pel·les, o fons el germ o el pèl·les de fred. Són tuits d'empels, despullats a la sort del clima d'este camp d'obert. Deixant on sempre mai no es perd, el consell de la mama sovint de cent. Aclariix el mirall sense tòpic psicològic viral. La histèria digital és programada al detall.
em batega el cor a la mà guarda històries que no puc contar com aixecolo de segona mà pregona i personal des del fons d'un barranc com el potro camina pel carrer entre reverbs i leds i arribe prompte com la nit a l'hivern o com la filma afgrim costa el que costa entre tu i el nostre identitats més enllà del rostre
Costa el que costa, entre tu i els nostres. Estem fent-ho tan nostre que no cap. Estem fent-ho tan gran, tan enorme que no cap. Estem fent-ho tan nostre que no cap.
Comissaries entrecades, clavegueres del poder, lluites per la corrupció. Farsocràcia del govern, i els polítics del moment diuen que tot està bé. Silencien la dissidència, fint a fer molt bé.
Entre els imperialistes, els impulsant la veritat, presons són els arguments dels funcionaris de l'estat, ETTs es pot amores, patronal de un liberal, síndicats que estan pactant.
Una vez más, una vez más, una vez más. Solo el pueblo salva el pueblo.
Sólo el pueblo, salva al pueblo. Herriac Bacaric, salvar esta guerrilla, salvar esta guerrilla. Herriac Bacaric, salvar esta guerrilla.
L'heria pacaré, salva de esa carrilla. Baby, voy a tu enamorada.
Jo només volia veure amb tu un capítol de plats brus. Jo només volia veure amb tu un capítol de plats brus. Però és que n'has confiat, t'heròi no hi puc fer res. La vida que jo porto a tu no et fa el pes. Però és que n'has confiat, t'heròi no hi puc fer res. La vida que jo porto a tu no et fa el pes. Baby, t'hi pots quan em mires i em treus un somriure quan estic amb tu.
T'ho trobo avorida si vaig per la vida ben ple de carícies. Si vols anem junts a la ruïna i ens aixequem per una altra partida. Perquè et miro i em mires, et miro i em mires i tots somrisses. I pots quan em mires i em treus un somriure quan estic amb tu.
No et trobo avorrida si vaig per la vida ben ple de carícies. Si vols anem junts a la ruïna i ens aixequem per una altra partida. Perquè et miro i em mires i tot són risques. Et miro i em mires. Només volia veure amb tu un capítol de plats grups. Només volia veure amb tu un capítol de plats grups. Però és que n'esconfies tero i no hi puc fer res. La vida que jo porto a tu no em falta res. Però és que n'esconfies tero i no hi puc fer res. La vida que jo porto a tu no et fa res.
Només volia veure amb tu el capítol de Tinc Ritme, per tu em poso pel a Istanbul, per tu deixo whisky del carrer. Ja que sóc un borratxo i un gandul, casar-nos va ser un tram i però va ser punt, per tu gandul boig, per tu entorn, per tu em poso tanga i mong el cul.
Anem a la platja, anar a Supermira Fiori, veure't amb banyador em posa tot i el sé què dia em quedat després d'anar al gòtic, però m'he liat a un xino fent l'alcohòlic. No m'ho dis, I'm sorry, passo d'aquella joni i tu la meva jori. Begut bonrassa, m'apareix el dimoni, es diu roballo i em compli de gintònic. Fem freestyls a la terrassa, a dir-je crec que em punxava l'adequa. Fet un nyapa, arribo a la casa, tu vas a Correjo que s'entraia la papa.
Pormeto que damasaré madur, que damasaré un currú.
I tu saps que jo volia Prendre el sol a la terrasser Brindant tu amb ratafia Però no sé ben bé el que et passa Tu em vols a la ruïna I jo volia, i jo volia, i jo volia Tenir-te a prop quan fes fred Dosar-te la manta plat a la taula Llavors et són galets Beure la PM a Nadal a tres bandes O posar-te un altre cop fred Jo volia, jo volia Jo només volia veure amb tu Un capítol de plats bruts Només volia veure amb tu
Un capítol de plat, però és que n'has confiat t'heroi i no et puc fer res. La vida que jo porto a tu no et falpes. Però és que n'has confiat t'heroi i no et puc fer res. La vida que jo porto a tu no et falpes. Come on!
Es pon la crida, equivocar-te i sortir-ne amb el ferit. Ficar la porta, cridant victòria, amacinar-te per dins.
S'acumula en el teu clater el gran pes que només creix. Però la pol ja no torna més, ja no torna més.
a la mercè del teu destí. Acomú
El gran temps que només crec. Però la por ja no torna més. Ja no torna més.
Multitud de bous fa anys que clamen per una solució davant la crisi climàtica. Els efectes de la quarta són ja irreversibles. Els planetes s'han mort i han d'aturar immediatament la locomotora del creixement. Les corporacions energètiques son fòriques pels beneficis originats pels conflictes bèlils. Milions de vides humanes i animals sacrificades a saltar desmarcats pels s'amoranyen el globalitzador.
L'objectiu es creix, i si no es creix prou, el capitalisme està disposat a estingir tota forma de vida a sa terra. Inculcant idees com sa competitivitat, sa productivitat, es consum i es creixement de fenòmens. Si els recursos són limitats, quin sentit té créixer llimitatdament? Hem de master canvi de paradigma, hem de la créixer. Encara som a temps de frenar sa destrucció de fer i ambient i dels recursos naturals.
Sentir-nos en la desorganització, la despatriarcalització, l'autogestió, la democràcia directa i el suport mundial. Fem feina per sostenir la vida a la terra i avançar cap a una societat més justa. Es col·lapse pareix inevitable i encara queda molta feina per fer.
Multitud de bous fa anys que clamen per una solució davant la crisi climàtica. Els efectes de la quarta són ja irreversibles. Els planetes s'han mort i hem d'aturar immediatament la locomotora del creixement. Les corporacions energètiques son fòriques pels beneficis originats pels conflictes bèlils. Milions de vides humanes i animals sacrificades a saltar, desmarcats pels savonariens globalitzadors.
L'objectiu es creix. I si no es creix prou, el capitalisme està disposat a extingir tota forma de vida a sa terra. Inculcant idees com sa competitivitat, sa productivitat, es consum i es creixement de fenòmens. Si els recursos són limitats, quin sentit té créixer limitadament?
Hem de ser canvi de paradigma, hem de la créixer. Encara som a temps de frenar sa destrucció del medi ambient i dels recursos naturals. Sentir-ho en sa desurbanització, sa despatriacalització, sa autogestió, sa democràcia directa i el suport munt. Fem feina per sostenir sa vida a sa terra i avançar cap a una societat més justa. El col·lapse pareix inevitable i encara queda molta feina per fer.
Jo tenia una caseta Hansel i Gretel Ses perets de tots els colors Eren grogues i liles i de xocolates marrons Jo tenia unes cortines Hansel i Gretel
jo i tot això amb un esforç inhumà. Per mirar tenia uns ulls i mirava passats ovnis, dos mil zero, dos mil un i m'acariciava els coccis. Per dormir tenia
Somiava sempre en jo i me' deia, no te dormis.
Pirulins i piruletes Hansen i Gretel I la nit ocultava els avions I la lluna amb paraigus al cel despenjava neons
I mirava passants ovnis, 2000-2001, i m'acariciava els coccis. Per dormir tenia un cos, i dormia com un somni, somiava sempre en juny.
M'acariciava passats ovnis, dos mil zero, dos mil un. I m'acariciava els coccis, per dormir tenia un cos. I dormia com un somni, somiava sempre en joc. I m'acariciava...
Fins demà!
Fins demà!
S'escolta en el vent, les cançons lliures que s'estan escrivint.
Fins demà!
Estorba la plena.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Dius, ja està fins aquí, tornem a casa, però no ens movem. I passen hores, passen anys, dius, me'n vaig, però no te'n vas.
I jo tampoc. Fingim que no sentim que el terra s'ha munt. Fingim que no veiem les flames arreu. Fingim que no morim amb cada cançó trista. Fingim que ja hem tornat cadascú al seu món.
No hi ha casa llibre neta on em pugui refugiar, perquè tu ets aquí dins i sé que no te'n vols anar.
Fingim que no sentim que el terra s'ha volgut. Fingim que no veiem les baves arreu. Fingim que no volim en cada cançó trista. Fingim que ja hem tornat a cada escó al seu món.
Dius, me'n vaig, però no te'n vas i jo tampoc.
Em va dir la dona del de la tafona que per Barcelona vas fer. Escolto rialles, digue'm què celebra.
Aviso que arribo vestit de negre. Assumesso que tinc tots els números de que em toqui el rebre. Quedo parat com un innot del pessebre. Llums al carrer, segona meitat de desembre. Repetir plat un dimecres de cendra. Evitar encendre'm de sempre. La caiguda fa prendre. Li parles a Messi de com s'ha de perdre.
No crec que l'emili però et falta pelar patates. Els versos més llars van vestits amb roba barata. Per molt que en tanqueu l'aixeta, si hi ha pressió l'aigua s'escapa. Com li diuen ara, crema tapes. Ho veus negre, oi? Doncs encara li falta una capa. S'enganxa la mala vibra com una napa. La mirada delata. Tens amics argentina, no visites, delata'm. Una sobrada de més, anima'm o mata'm. Des de llavors mai més no hem sabut res de tu.
Deixar petjades en un camp de mines, la mateixa mar per taurots i sarmines. Transparència amb la pell molt fina, no la deus passar però collons com camina. Deixar petjades en un camp de mines, la mateixa mar per taurots i sarmines. Transparència amb la pell molt fina.
Des de llavors mai més no hem sabut res de tu.
Ja diria cine, si tingués abril, ja diria amor, si tingués ets ossos, ja diria cassos, ja diria moixos, ja diria Klimt, ja diria Pollock. Només una cosa important, t'estim com un loco i m'aguant.
Ja diria no, perquè tenc un dubte. Ja diria fàcil, perquè és molt difícil. Ja diria míssil, ja diria London, ja diria Helsinki, ja diria Boston. Només una cosa important
T'estim com un loco i m'aguant. Només una cosa important. T'estim com un loco i m'aguant.
La, la, la, la...
Fa tant de temps que no escric, que ja no sé ni com agafar el boli. Foment sombret, surto de coma i l'honi, torna de sobte amb el dubte. Sentiment de culpa, recel·la una conducta que voli un sordoni. Sóc incapaç de fer-te un boli, l'avui deixo que voli les idees i les venen a mi. Discretes, no sóc poeta, no sé si l'explico. Jo sóc posada com l'Alessandro Manico. I tu m'estàs venent fum i per això està l'estanc, ja. Les tres i pico i tinc un ús a la tràquia, però...
Cada truc hi ha una miqueta de més, que arrisco, amb un de tu, tot el teu disc, un risult a ràdio. T'exploro dins de la còrnia, de l'escàrnia, l'hórnia, les cròniques de l'Àrnia, l'expert a l'Utfórnia, l'offo, tots són còpies, jo no estic per hòsties, trec el dragonòf, el Micronopsies, ningú t'ha fet de l'estrella, sento nàusies, no puc-te'n canes per penyes, no t'ho creies, però vinc d'orquitza tot el bon romà, tu, però sóc en dubte com l'autòpsia del Tupac Free.
És Pachi Basile, Víctor Pizza. Sigui com sigui, immortalitza paraules així. Jo les atravo en les idees sota el coixí, què portes? És Jota Calzone, Víctor Pizza, els camions de la Barone. Només fem clàssic xip, és funky. No t'ho prenguis a pit, primo.
En tu prengues a frets, en tornad familiar.
Com un legionari torna a Roma, verbut fent el còmput de paixes del tirón amb una sola toma. Rebaixes i tranqui macins, ves en punta, la penya està desquiciant i a mi em salten espadachins, de poca munta a cada cantonada.
Sona però el pàrquer, el búnker, prospecto la zona com un és d'alquer, si falten 5 minuts d'incubadora, you run your mouth and I run my business brother. I així anem pel món, vestits de bikini com amunt d'or, l'instint mira fixament al foc, l'enginy esquiva el control.
Perros, aquest és el credo, extrany eways, nosaltres el nostre pedo. Samples, LPs, movies, i tu, tu fes-ho com puguis. Fes jota calzone, Víctor Pizza, els canons de Navarone, Spaghetti Wester, Morricone, Itali en clars com Don Corleone. Test, Pats i Vasili, Víctor Pizza, sigui com sigui, em surna perquè ella somrigui.
i mala folla perquè ella em judi. Només faig vestir, siguin on sigui, imortalitzó, paraules de qui, totes atrapoletes, nivell, si te'n creixi, tu vols, ei, si, jo, te'n creixi, avui tu, fins la cançó, que ara ve. Només fem clàssic xiu, trobar-te'n tu, jo, mi, tu, marzo.
A això són demas nous, família de els braços. A això és pro fanà de els famílios.
Ei, Damià, que re, que sóc el Guillem. Escolta que... Perdona que no t'he dit re, que se m'havia passat. Ho he parlat amb els altres i... Mira, tio, em sap greu, eh? Però no ho acabem de veure, el tema del sample aquest del mar. Així que millor que passis, vale? Merci, que vagi bé, eh?
Sé que estem vius, noto la força, poso atenció, tu no et posis nerviosa, pot ser petit, pot ser molt grossa, en cada racó, en cada cosa, t'hi trobo a tu. Avui he pres una decisió, m'he llevat amb la visió, el que més m'agrada de la vida no es compra ni tant estoc, per això baixarem les finestres, una carretera llarga.
Per sentir el vent a la cara, el sol taronja il·luminant, és l'última hora de la tarda i jo només tinc ganes d'arribar a casa. És com el primer glob de birra fresca una nit d'estiu, jugant al matxero és el que em fa sentir viu. Poso el modo aleatori que per casualitat surti la cançó en què rumiava a mi, no la volem passar a plorar de riure. Cantar la dutxa, ballaçó a la casa, l'olor dels carrers quan plou i de la gespa just allà d'ahir que em rasquin l'esquena.
quedar-me adormit, encendre just la tele i posin el meu xou preferit, mirar plats bruts a l'estiu, que haurà sigut el David, declarar-te el meu amor i que més diguis que sí, que sí. Noto la força, poso atenció, tu no et posis nerviosa, pot ser petit, pot ser molt grossa en cada racó,
I en aquesta segona part tinc algú per comptar. Recordo quan tenia 14 i vaig començar a cantar. Recordo, no sonava bé però allò em feia volar. No et diguin el que pots fer perquè ets imparable. Dormir amb la gent que vols però despertar-te amb la que estimes. Unat mai llat havent sopat diguem què més necessites. Descobrir noves amistats tornant a casa de festa. Que una gran suma de diners a vegades també resta. Sé un antitaurí però canta el soy torero de Txallana.
Escolta la tempesta ben tapat dins el llit El meu cor seguint els batecs d'aquest beat Saber preciar el tractar del ballut Trobar-te quan em sento perdut Escolta un disc de Manel bevent una ampolla de vi Declarar-te el meu amor i que més diguis que sí, que sí Noto la força, poso atenció Tu no et posis nerviosa, pot ser petit Pot ser molt gros en cada racó
¿Y cuándo usted toca esta cosa? ¿Cuándo? Cuando me sale, a cualquier momento. ¿Los ovejas quieren esta música? Sí, sí. Esto es la música típica de los pastores para las ovejas, pero este es de noche, de día no se toca, es por la noche, cuando el ganado aparenta. ¿A qué hora?
Después de haber almorzado. Digo, ¿sí? Cenado. Porque antes de cenar no hay apetito de tocar. Y después de haber cenado. ¿Y las ovejas van a dormir cuando usted...? A las una o dos de la madrugada. Luego se van a dormir. Y el pastor también. Pero después en el concerto de la música. Sí.
Y cuando hemos tocado la última, que estamos cansados de tocar, vamos a dormir una hora, ahora. ¿Usted cree que las alegrías se conocen? Se pone el asesor.
Ja l'havien reconat i la llum major l'han trobat.
Dormiu, mira, i veu dormiu. Dormiu, si teniu sonata. Dormiu, pren de guerridata.
Dormiu prenda i arribata. Dormiu que teniu motiu. Dormiu que teniu motiu.
Vius en dubtes. Penses i repenses que no ho pots fer. Mira la flor de la melet. Floreix una vegada cada hivern. Mira la taulada de la casa.
Passi el que passi, ell aguanta, i tu també. Clar, tu et pots fer, pas a pas, i jo què sé? La que ho saps, i si ho saps, tu podràs, almenys ho podràs intentar.
Mira el que diu a tots els llibres. Estira'm, estira'm, perquè a vegades femeix. I si t'eneix, i si t'eneix, pots assemblar el samalé. Aquest divan, aquest divan. Pots assemblar el samalé. Pots assemblar el samalé. Pots assemblar el samalé, ye, ye. Ye, ye, ye, ye, ye.
Encara record que dèiem no tenir sort. Vam decidir lluitar, vam decidir canviar el mort. Partir sense motxilla ni tampoc passar port. I no aturar mai fins a lliures o morts. D'un aire i d'una lluita tu me vas contagiar. Si me sentia avui trobava d'on respirar. Deies que cerqués autogestió en tot enllà. Que el poble està bé o si està organitzat cada vegada.
Cada que caies t'aixicaves més fort, cada vegada més força i menys temor. Cada vegada més lliure i menys esclau, perquè saps que no apren aquell qui no cau. Un món lliure no és lliure si no pots experimentar. Un món lliure no és lliure si no pots organitzar i crear poder popular.
No és el millor que m'ha passat, vull viure sempre al teu costat. Per tu seguiré fins que no t'hagi trobat. Llibertat, no t'he conegut, però sí que t'he tastat. No és el millor que m'ha passat, vull viure sempre al teu costat. Per tu seguiré fins que no t'hagi trobat. Llibertat, no t'he conegut, però sí que t'he tastat.
Mostra que sempre es pot caminar, i que si mai camines no sabràs on anar. Vas dibuixar camins damunt d'un mapa l'atzar, i vas dir que si un vol sempre pot arribar. Miraves cap amunt, sempre apuntaves al cel, cercaves una llum per apagar aquest anel. Voleies que tots junts fóssim un poble rebel, volies ser pur i tornar ser real.
Cada vegada senties una força major, cada vegada tornava més a prop s'horitzó. Cada vegada més lliure i menys esclau, perquè saps que no aprèn aquell qui no cau. Un món lliure no és lliure si no pots experimentar. Un món lliure no és lliure si no pots organitzar i crear poder popular.
No és lo millor que m'ha passat, vull viure sempre al teu costat. Per tu seguiré fins que no t'hagi trobat. Llibertat, no t'he conegut, però sí que t'he tastat. No és lo millor que m'ha passat, vull viure sempre al teu costat. Per tu seguiré fins que no t'hagi trobat. Llibertat, no t'he conegut, però sí que t'he tastat.
No, jo encara deus tampoc, però és que... Sí, encara deus tampoc, perquè és que sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Gràcies.
Em pensàvem per aigua amb un paner i no em passava cap gota. Les monges dins una bota que apareixien ballanes, ballanes de castanyes de la Roca del Cocó. Vaig sentir-ho en Ariçó que cantaves amb els gelis. Vaig veure un plat de confets i vaig posar dos cinguts i la senyora molt fallona se'n va anar a Barcelona.
Va guanyar un bon salari, salari vol dir maris, maris vol dir torrent, que no es va deixar el divent, només un salariçó. Ariçó deixem passar que jo venc de patinatge, som parem d'escormatge, copim d'escormatge. Un dàtils, piscines, tenc pastes fines. No em passava xacota, les monses dins d'una pota, que parecien ballanes, ballanes vol dir castanyes de la roca del Cocón.
Sangria, maria, roc, caca-cola i limó. Ingrid es minimalista, té un discó.
futurista té un futur. Jo, de marines, jo l'hi vaig. Jo vull sedar-da. Ah, ah, ah, ah.
Ding-dee. Ding-dee. Ding-dee. Ding-dee. Ding-dee. Ding-dee. Ding-dee. Ding-dee. Ding-dee.
Gràcies! Gràcies!
Un bon salari, salari vol dir el mari, el mari vol dir torrent, però tot és el nivell, només un sal d'Ariçó. Ariçó de 100 passats ja ven de bollinatge, són parentes formatge, corrida i botifarró.
Acabes de passar el camp de dins la boira i no sé que és real, m'arré amb la cara em sap.
Me tornes a mirar a l'ombra dels fons del jardí Esperant que jo me'n vagi ja tan lluny Avui dormim Mai no deixes d'estar quan acabes de passar Si és meu cas, si és meu cas
Tocant el llor del sol del llor.
Un cap i cap vespre d'haver esmarcat, vaig trobar una bolota que en té cap girat. Li vaig dir, estic tan enamorat, que per tu faria suiast resbrancat. Fent mitja rialla se girar i digué, no m'aplau fer quadres al mig del carrer. Llavors tira, tira, seguir caminant.
Jo que em sopellava, ella ni girava. En que me diguis que m'estimes, no t'ho creuré. En que me diguis que m'estimes, no ho creuré. Ja me diràs a mon freu cap tant d'estimar-me. El que tu vols, ara jo entres ben bé. El que tu vols, ara jo entres ben bé. D'una correguda la vaig encalçar. D'una rigolada la vaig agafar.
Mira que estàs maco, li vaig veredir. Mentre m'esforçava, quedava ben fi. Ella me mirava a mig de cova d'ull. Va fer dos baralls i em va dir, te vull. I sabeu què era, que més li agradava?
Un cotxe d'Amèrica que li vaig mostrar. En què me diguis que m'estimes, no el puc creure. En què me diguis que m'estimes, no el creuré. Ja me diràs on treu cap tant d'estimar-me. El que tu vols, ara ja ho entres ben bé. El que tu vols, ara ja ho entres ben bé.
En què me diguis que m'estimes no el puc creure. En què me diguis que m'estimes no el creuré. Ja me diràs a on treu cap tant d'estimar-me. El que tu vols, ara jo entres ben bé. El que tu vols, ara jo entres ben bé.
I fora. Sola. I fora. Deu d'anar, i a tot esponar, tot reu per viatges a l'altra història, un fet tan gran que l'indulgent d'aquesta no passarà.
Gràcies.
que totes les finestres s'obrin i se't tanquen totes a les nous. Ja he arribat al món.
Som vídeo.
S'atmosfera psicotràfica desvallada no mereixer.
Gràcies.
Fins demà!
Des del teu sofà veus la vida com se te'n va. No em preguntes què tal t'ha anat quan et gires i em veus arribar.
memòria, històries diferents. Un nou dia ja ha començat, no t'importa ni quin temps fa. A la ràdio
El món està girat i la loto tampoc ha tocat. Llutaràs contra tu.
Béus la vida.
i criden, oh no! Tinc el swing, call me, actor, la bo! Tots amb skins, punks, salseros i mot, vuitenteros, show-lob, get-lob! Per la vida, sense cap, amb l'escampida, a fer-lo el teu planeta, take me, tu i el lira! Ho fan pochíssim, cap de la sida, metall pesat esplota l'uïda! Donant l'esquena al públic dirigint l'orquesta, m'he agafat el màstil durant la tempesta!
el rotllo a pesca, xandals de tràctel, pijos amb cresta, amb els tascos des de l'institut, i més tard vaig pillar l'enfurt, si no saps res, nen estàs perdut, jo xuc els teus ous del niu com un cucut, sona brut, estrany o ueis.
It's gonna be a great day today, nori gloria, metal face, no chain. Que follin a l'imperi de la llei, que follin a l'imperi de la llei. Només reconeixem un rei, que follin a l'imperi de la llei. Som a la cova esperant el doomsday, que follin a l'imperi de la llei. It's gonna be a great day today, que follin a l'imperi de la llei. Som a la cova esperant el doomsday.
Bona nit.
Ne de sa nuvia, dins et sa fareig, plora molt i pensa, que no s'ho mereix. I sa lluna plana, ve les tarongers, de color taranja, estan bé aquest peix. Ne de sa nuvia, no se vol casar,
S'aigua verdes plana del seu vestit blanc. Dins la casa toquen algú d'en Chopin, ara que s'hi es cau tan exactament.
N'he de sa novia i en tres convidats hi ha una teoria, xerran d'un amant.
Fuma i diu que passa, un pallasso vell, i sa mare d'ella, i sa mare d'ell, ploren amagades, ja no poden més, molt engadenades, veuen hotaves, i els infants se queixen superavorrits, i ningú sospita on és es movint.
que entra dins sa casa, molt desorbitat, cerca sa escopeta i sa lleves frac. Dirà sa corbata i jo la mataré. Si no vol sa meva, no és de ningú més. Volta una verdissa i ha anat sa fareig. Ho entén sa novia i li diu mata'm.
i una escopetada seca i zenitat, crema dinsa fosca com el sal d'un llam.
Morta la nuvia, dins del safareig, l'hora molt hi pensa, que no s'ho mereix. I la lluna plana, ve les tarongers, de color taranja, estan bé aquest peix. Morta la nuvia, no se casarà.
I per mai s'enfonsa el seu vestit blanc. Dins la casa toquen algú d'en Chopin. Ara que s'hi escau tan exactament.
Fins demà!
Bona nit.
Potser treballar, vostè, dissaument, tots els teus amics porten moviment. Potser treballar, vostè, dissaument, tots els teus amics porten moviment.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un dia vaig topar amb tu, ens aturàrem a parlar. Records de s'infantesa, però que ells us diuen que tenies de petit.
parlaves content, però insegur de tu mateix. Els braços te tremolava, mira'm bé, que no estàs bé. Tenies pressa, te nenares, amb un adeu fals i vibrat. Perdona si no et vaig dir res,
I aquella pols que respires, aquella merda que t'injectes, com ho has pogut fer? Com ho has pogut fer?
Formosa, aneu planta, més formosa.
I aquella pols que respires, aquella merda que t'injectes, com ho has pogut fer?
Passejant per la Rambla, un dia vaig topar amb tu. Com dir adeu sense massa mà.
I el temps ho vol. Com dir adéu sense girar-se. I saber quan deixa anar, deixa anar.
Saber.
I ara no entenc que no ho entens si jo t'entenc. Si ara vull el que tu vols, que cap ho vols. I el que fos i trenes vols, ja saps.
Fins demà!
que estar a ti serà. Adeu.
Adeu, adeu, adeu.
Passa factura, les misèries no són noves, les sirenes capten sota les llums drogues, els cops aguanten, les portes ja no s'obren, la vida és una manta que arriba quan encara fa calor a fora. Demanes l'hora, responen amb desconfiança, la merda es pot sota l'estora, la vida al final cança, res canvia el barri, perquè ens agradi o no ens agradi, aquesta és la vida que tindrem fins que tot s'acabi.
A la plaça em vam començar a rapejar, quedàvem amb l'Inyac i amb els filòsofs del parc. El carrer era un nucli per reunir-nos, fins que va venir l'alcalde a destruir-ho tot.
Al carrer rebuscant-me l'ombra, podrà quan el zero a la cartera torna. Si ens va tancar la porta, ens queda el timbre. Les mans no poden tocar-te per dintre. Hauries de seure hores si el pretens conèixer i jo morri esperant l'endemà per créixer. Tornar amb pressa, calor al centre, olor a cendre, la que em va encendre allà on sempre. Aquesta és la vida que tindrem fins que tot s'acabi.
Obro les parpelles i no són pas elles que canvien l'entorn. Els nostres pares pujaran del sud com el mig jorn. I jo pujaré al sud d'Europa per buscar el nord. Una bossa plena de roba i un cap ple de records. Creixer, enterrar algun amic, els avis, malalties s'estan enduent molts pares. Tot passa molt ràpid. Espero explicar als meus nets històries que m'acomiadi i que em quedi prou força per tornar i morir al barri.
i és que el rellotge no s'atura, el barri es decora si arriben festes, acaben i moren, són pura mescla, de nit hi ha gresca, apura el riure, torna begut a lliton d'or, els nens recorda viure, dissabte a nit el combinat escals a la terrassa, cremant hachis records de tardes reunits a la plaça,
Alguns no hi són, pena, seguim flotant en fum. Olien un llum, nen, llum il·luminant algú. Jo sóc de Vallcarc, amic meu, de la Farigola, del Parc i de l'Ateneu. Hi havia un mercat, he vist el pont nevat, he vist com creixien construccions aquells solars.
Un aire de nostàlgia, perquè recordem com hem crescut i és pura màgia. És valorar-ho per donar-li importància. Fer-ho immortal és fer-ho etern, fer-ho imborrable. Aquesta és la vida que tindrem fins que tot s'acabi. Als carrers del bar. Rutina i horari. Aquesta és la vida que tindrem fins que tot s'acabi. Als carrers del bar.
Ja saps, no puc estar sempre tan fina, la vida preta, jo em va de com un meló.
Fins demà!
He fet tot el que m'han manat, almenys de ser humà, morir tranquil·la. Pujar els teus en cavall blanc, on la tristesa és un perfil. Qui ens ha portat l'esperança? Sembla l'amor més fàcil que a mi. Hi haurà diamants i es posen els punts.
Tot l'amor, tot l'amor
Tu has mort tothom, cada dia. No hi ha cap problema per això. Vull dir, la gent ho tenen assumit. És que sí, mor. Doncs, tio, el que sí que trobo que és extremista total és saber això, com és que la gent no aprofita la vida? Com és que si t'agrada fer alguna cosa, no ho fas al màxim, no l'extrem? Com és que ets tan gandú i t'estimes tan poc a tu mateix que no lluites? No em puc permetre, tio, m'estimo tant a mi mateix a la vida que no em puc permetre això, tio.
No em puc assegurar i mirar com passa. És tant valor cada segon, cada minut, cada cap de setmana que hi hagi, té tant valor. Jo he vist molt de feliç, estic supercontent en això. És el màxim, tant i car de si em mato. M'importa a mi només si em mato, és la meva vida, no és la de ningú més. Vull dir, la gent que es preocupi per saber si els importa la seva vida, i si quan arribin a ells, si volen arribar-hi i si hi arriben, pensin-hi i miren enrere i estiguin contents. Pensin-hi i miren enrere i estiguin contents. Pensin-hi i miren enrere i estiguin contents. Pensin-hi i miren enrere i estiguin contents. Pensin-hi i miren enrere i estiguin contents.
Em quedaria l'estat
Sempre costa i vèncer morts. Des d'ençut de ses petites morts.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
És un moment de lliure.
Sab on pot aquest martiri que te'n dius què estàs passant? No m'importa que no tinguis ja la vida de fa uns anys. Si cançots el teu discurs de merda toqués la realitat, hauries que hi ha vida.
Si la sòria torna l'esquena és perquè nosaltres no hem lluitat. Benvingut a l'amic, benvingut al fracàs, un gust per mi, patir el teu buscat. Benvingut a l'amic, a la realitat.
Se sent quan les factures s'acumulen al calaix, i guarden les aparències de gomina i cotxes cars. El petret mola benismes per sortir d'aquest forat, el que acaba la benícia, el que acaba són normals, no pot mirar.
Ves en les mutxaques, potser és tu aquell immigrant.
Sons aquells cops a l'esquena, ta comia andal.
Fins demà!
Darrera la taula regalim gotes d'aigua sobre el vidre, cada paraula ambigua flota. Entre línies d'un llibre el record explota, fa forats de diferents calibres i per això hem après a escriure. La boira s'apodera, molts ridículs com Milán Condera, mostren l'absurditat que avui impera oxigen. L'alba salva el di d'Akmerc i Pedrolo per ensenyar-nos l'origen que ens provocaven l'orera.
No sirves per anar de goiti solo, brindo a la matinada, el sexe, el jazz i un solo de piano amb soda. Monta el banc, convida aquesta nit al pianista i baixa de la parra, boemis i artistes. Cadascú té habitació pròpia aquesta nit, la divisa de Maria Mercè Marçal i Virginia ens lliuren de la Inòpia. De les guerres entre els homes ja porten el punt de vista lúcid que només tenen les dones.
En voltat de discos, llibres i trastos al meu paradís, sembla fàcil ser feliç. En voltat de discos, llibres i trastos al meu paradís, sembla fàcil ser feliç.
Regalim gotes d'aigua sobre el vidre i cada nota amb igua flota entre els temes d'un disco. El sentiment explota, no ho explica la física i és per això que hem après a fer música. El thriller del nau blanc rebentant els ostres, sempre és 26 de Carlos Puebla i per postres. Iceberg, coses nostres, tot és màrqueting. L'obrida i descansa a la corta, el Crimson King.
Fa 60 anys el primer disc en vinil, i avui fem digging amb l'afany de samplejar aquell estil. Rubem tatters versus tricorea, puja la marea, mulla els peus Michael Field, i amb son rara nova era. Nina Simone Montoliu, el sol viu amb Isaac Hayes, actuen millor actrius i escolten Morricone. La química del so i del ritme que espanta les penes, descobreix la música que fem de Cicerone.
I avancem el salt.
Em sembla fàcil ser feliç. En guaitat de discos, llibres i trastos al meu paradís. En guaitat de discos, llibres i trastos al meu paradís.
Quan sa vida no te dóna direcció i quedes vagant en un rumb estrany i te trobes ben enmig d'aquest camí, no pots recordar cap on vols anar.
I una mà de boira deixa lloc en aquest immens desert de colors. I tu i jo des deslloc més alt del món per un instant units en un sol cor. En un sol cor.
Tinc de certes revelacions, has retornat en el teu valor. Ara vas camp a través de l'horitzó, fora de pensar que has fet ara tu. I la lluita que abans duies a sa pell, l'alimentava els somnis d'un cel. Ara guia altra vegada el teu camí, t'encosta molt el teu destí.
en un sol cor.
Boire deixa'n lloc. En aquest dimens.
Fins demà!
I guardes en silenci penitència envernissada en ciment Cançons i endevinars, tu que rius i balles en se corrent Cançons i endevinars, tu que rius i balles d'indecisió
Te'n faig una ponència que m'arriba amb latència, un feix d'argumentacions. Vas fer volar mil costums a un mirall i hem fet una festa que dura molt d'anys, de sol i de llunes, d'excuses i enganys. Has rebentat el context i s'ha atenuat el renou.
I en els teus ulls que han vençut els meus, he acabat ensumant el que cous. Mai me despertis d'aquí, deixa que hi guardis meu cor. Des d'aquest vespre és meu infinit, torna a casa i diguem que tens por.
cercant pacient. Escols la teva imatge, boirosa, relada, n'esvent. Que me gela i me desplaça, si me'n penjas i m'abraces, sempre ets tu que m'encens. Vas fer volar mil còstums a un mirall, i em fet pareça que fins a fer-me os calles, de sol i de llunes, de
Fins demà!
Has rebentat els context. S'ha atenuat els renaut. I en els teus ulls que han vençut els meus, s'ha acabat ensumant lo que cols. Mai me despertis d'aquí. Deixa que hi guardis el meu cor. Fes aquest vespre és meu infinit.
Després, meu infinit, torna a casa i digue'm que tens por.
Mira com la nit avui s'encén i el crit de la nostra gent, una sola veu que esclata. Mira com fas veure que no em sents i com si no hi hagués després, balles perdent la mirada.
No et rendeixis quan no puguis més. Digue'm que no hem canviat, que seguim endavant, que aquesta lluita tindrà un gran final. Hem vingut a tombar les fronteres per anar més enllà.
I junts anem més forts, avui lluny és més avall.
El millor de cada casa. Digue'm si vas trobar la teva sort. Digue'm que et vas guardar tots els records. No t'aturis quan no puguis més. No et rendeixis quan no puguis més. Digue'm que no hem canviat, que seguim endavant.
Hem vingut a tombar les fronteres per anar més enllà. Caminem lluny i lluny canviem un món que junts ens queda prou. Caminem junts i junts serem més forts, avui lluny és més a prop.
Són els que van passant al teu costat Disco tants moments que ens hem oblidat que els importants Són els que van passant Disco tants moments que ens hem oblidat que els importants Són els que van passant al teu costat Disco tants moments que ens hem oblidat que els importants
Un cotxe travessant-se baire cap alloc i un groc són sospitosos si venen de lluny
restaurant d'escort que mira un bot sagrat. La carretera és feta dels americans. He perdut el rellotge a la font d'esnolet. Hem cercat camamila i hem perdut el temps.
Tenim instruccions, ningú m'ho ha ensenyat. Duim una ràdio a fer nits que ara no va més.
Puja tota castanya, ha arribat el moment. Ja feia massa dies que ho tenia en ment. He duit 5.000 persones, tot ho tenc pensat. M'enduc una maleta feta per si ho entes.
de botelles des Memphis amb fetes vermuts, de vall s'havia l'àctil amb escap paramunt, si en allò en bars se pillen ràdios de Marroc, damunt es pui major, l'espai és més a prop.
No m'ho voldria perdre, que vaig empiternat. Serena de novembre, el mig despla de cuba, amb mort, humilitat. Fet per tot de sa curva, encara queden restes d'un mal accident.
M'n'n'hibe, m'n'hibe.
Un cotxo que ha sortit és Memphis, cap a llum.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Capallans, predicar l'humidat més atent a tot l'hora amagat. A primit, amb l'humor a la sang, i a la boca el genult parlant, i a la creu desentrat, veig un mar que s'han matat.
Gràcies.
Tenim estima cap a les morts, la vida es tira i el sol sap on tenim un pont i va baixant, de vall es pont, t'estic cridant. Tenim un hort i no el regam,
I guanta fort i creix igual. Tenim un somni camuflat de macarrons i llibertat. Tenim això i això no és res, però ho tenim. Tenim això i això és un món.
Tenim un sou que hi va innovant, passà més més justificant. Tenim un pou que hi va vessant, i dins és un pou melons sorant, tenim visió.
Tenim això i això és un món.
i molt a furt. Tenim això i això no és res. I així ho tenim. Detenc que tu me tens a jo.
Bona nit.
Fins demà!
Eh, eh, eh. What up, what up, what up, eh. Pur tràmit. Saps com sona? Eh, jo. En què saps encara estàs? Pur, pur. Podríem dir, what up, what up, eh. Ja ho saps, eh. Perquè al final...
Ho volen pujar ràpid però jo vull ara Plàstic i bisturí, doctor Magna Mare Sóc massa pur per purgar encara Tu l'altre gat, jo tota la cara 30 per gastar i tot són porqueries Fumant a la porta del bar no tenies Saps com em poso, cony, perquè em lies T'espero a casa, està petat, vaig fent via
Si en casa torno la trucada, amb la boca dormida, amb la gola inflamada. Amb la il·lusió del 2007 el temps em senyala. Penso penjar-la la cadena per lluir la bala. Em diu que va descobrir-me de sobte, que també fuma. Que a vegades m'escolta, que sona pur, però encara no entén per què em dic pobre. Ni jo mateix li sé respondre. Ho està sentint? Això és pur, cràmic.
Això ja és nostre, abans de tenir-ho, abans de sentir-ho. Allò, ho estàs escoltant? Escolta!
Goida pel codi que ens hem fet nostre. Pots matar la por però quedarà l'olor del monstre. No he tocat sostre, no he trobat sostre. Brutant la sang sota la costra. La llum a la nit fosca, a part l'Hort, per l'Òscar. Actor, revelació, les apostes. Si sona't a costa, es portrà. Demostra-ho ara, que senti orgullosa la mare.
Res, no, el dia d'avui rutinaris. Posa'm un límit o no hi ha que em pari. Llensa el diari, llegeix-me els llavis. No vull que em manis, vull que em demanis. Aflò de pell, estil yanqui o mediterrani. L'acost i fila, però són ganis. Ara són airmax i batbani. Momentani, jo tiro rap cutani. Wake up, son. Ey, yo, pur tràmit. És que jo aquí, el tema d'avui.
Ja saps on pot trobar-me. Ja saps on jo m'ho amic. Ja saps què vols resoldre si és que m'he equivocat. Ja tens ses coordenades
I es veu ja sense ganes, ja sé que no vendràs. I arriba molt sentada, pensant on està, bastant-ho d'escriure. Ja està.
Just not alone.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Mai deixar de buscar-te, ja no fa del meu somni, cansant de viure aquella por, on no et sap si tens dolor. No em deixes, no em deixes veure'ns oi.