Formacions de posidònia en escaragol. Nouvellositat dispersa, encara et tapa el sol. Música de dins la panxa, avui som amb tu. Treballant damunt ses algues, poden veure espor. M'ho fas bé en te buc.
I la mà fins a Cabrera és com el monfaret que vull, d'aigua blava i sabonera i pega en porta al cel s'esones per damunt de gina brons, ses partícules se l'obres que castiguen d'erosions que ho fas vent avui.
Miris a on miris una plaga d'estrangers. Fan cara mullets de pedra i et se lleven s'estrès. Han pegat s'entrada, som animàlegs d'un zoo. Si t'hagués una metralladora per dir-ho, m'ho fas ben d'avui. La mala fins a Cabrera és com el món que vol.
per damunt de ginebrons. Ses partícules a l'obra és que el castiguen d'erosions, bufes vent avui. I la mà fins a caureres com el bon fresc avui. Caiguen l'avi sa monera i peguen fort pel cel. Ses ones per damunt de ginebrons. Ses partícules a l'obra és que el castiguen d'erosions, bufes vent avui.
Formacions de posidònia en escaragol. Nouvellositat dispersa que ara tapa't sol. Música de dins la panxa, avui som amb tu. Treballant damunt les algues poden veure's punt.
Que ja no te'n recordaves? Va, no em vinguis ensorrades. No m'expliquis cuentos, xilos, que fa temps que ens esperaves. Som uns perros, ja t'ho dic, no hi ha perros, mea culpa. Espero que t'agradi aquesta merda com disculpa. I si no, que et follin, escriu unes memòries. Tu amb el teu balanç i jo amb les meves històries, amics de les arts. Que què tenim? Un panorama musical que fa pena, no és cap sorpresa. I a sobre ens pregunten que d'on venim? Venim del rock and roll, lo de la geni de Castefa. Qui serà el fill de puta? E, E, L.
Fins demà! Fins demà!
Hem tornat de l'Odissea, de ballar sempre amb la fea, i no teniu ni puta idea, de les neus arpreplatea. Piro a la teràpia, pròvia d'un pic a la nàpia, espia el crític i pilla, però sort que estic, sort com una tàpia. No et cosiria, t'arrencaria tots els botons de la camisa, de puntetes amb habilitat precisa, sense avisa, la premissa de qui avisa, no has traïdova missa, casa meva, és casa teva, com la del Cisa. Un cigarro per un porro, sóc un burro fet de ferro, que tira del cabro amb aquest morro, el campeón. Un gamberro que posa en fila paraules, i la goza es te lo flipes, i al final de la frase dius que cabrón.
Has perdut la sabata, un tir per la culata, t'aprita la corbata, se'n va la candidata, sega la butaca. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Borracho, el seu fill desfilant amb dos guardias civils i un municipal.
Festa de toro i orquestra Festa que no'n representa
Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània.
Desperta el barri a cops d'escombra tot cantant, les primeres persianes sobre el feixugues pedallant. Rere el vidre entelat, el que patés segura que no era penat, i es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.
El vell mig de la plaça, la peixatera. Pren paciència amb la consol que Renovem regala. Transgafarà el que vol. I el padrí reposant, l'avi Josep no es deixa perdre cap detall. I amb les clares preguntes quants dies més té demà.
Bon dia i bona vida. Aquest és el programa matinal d'Ona Mediterrània que avui vos farà una edició especial de vaga. Només vos farem un repàs informatiu ara i un a les 9 i de 10 a 11 sí que tindrem els nostres col·laboradors habituals
parlarem amb en Marisa Cerdó I, de llibres, i en segon lloc, a partir de les deu i mitja, parlarem amb en Joan Manuel López Nadal, i a partir d'aquí, música en aquesta edició especial de Vaga en solidaritat amb el poble palestí i en rebuig a la violència.
A bon dia i bona vida, dona mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I de Balears comença avui la seva portada amb el titular Els alumnes de les Balears saben més castellà que català. I això és una conclusió de les proves que ha fet públiques, proves de diagnòstic que ha fet públiques el govern Balear. A continuació, també, el diari de Balears ens ofereix una entrevista en manera duel, que podeu veure la seva versió també
audiovisual, la plataforma audiovisual Vida. El titular és quan hi ha qualque cosa que a mi incomoda o converteix en cançó. També informa Diari de Balears que ahir es va presentar el llibre El mallorquinisme polític 1936-2024. Se va fer en el nou local La Col·lectiva de Palma. Se faran més presentacions, ara se n'està preparant una portal.
També destaca a Diari de Balears que el còmcul literari Amic Ficcions arrenca la seva 18a edició amb més de 400 inscrits. Que Som Mallorca acusa PSOE i SUMA d'actuar contra els interessos del ciutadà de les Balears amb la construcció d'un magatzem de míssils a Sant Joan. I també que el govern encara no ha pagat l'increment salarial del 2,9% congelat durant la pandèmia als 200 de la concertada.
També destaca Diari de Balears que denuncien pressions de professors de la UIP a alumnes perquè avui no facin vaga. A més qüestions, la setzena edició de la Colònia Palma Muntanya Film Fest acollirà la projecció de vuit documentals i una dotzena de curtmetratges i el teatre principal inaugura la quarantena temporada d'òpera amb l'estrena de Tosca de Puccini.
Més qüestions encara de diari de Balears. Palma estendrà la prohibició de lloguer turístic a totes les modalitats. La llengua catalana i els drets lingüístics a l'administració de justícia de Giller Balears a debat.
serà aquest divendres a Canal Cové, un debat interessantíssim, demà bona pel veurem en més detall, i en Manacor crea un espai de dol perinatal gestacional i neonatal al cementeri de Son Coletes. També destacam que la Gossa Sorda anuncia les dates i llocs de retorn als escenaris.
Ara vos deim les tres dates, perquè el primer serà dia 25 d'abril, dia dels Païs Valencià, a Picassent, el segon serà a Palma, el 2 de maig, i el tercer serà a Cunit, al Baix Penedès. Són tres concerts...
Un en cadascun dels països catalans, la zona on hem fet la major part dels concerts i on està la major part de la gent que ens segueix. Han dit des del conjunt que ha despertat un interès molt gran i ja veurem si no seran obligats a ampliar aquests tres primers concerts. On anem ara a Vilagüeb? Allà trobam...
Primer titular que diu Esquerra Republicana Comuns i la CUP exploren aliances estables a Lleida. Feijó predica duresa contra la immigració amb Vox desbocant-se.
Vaga general pel Palestina. Motius, mobilitzacions i afectacions. I no sou benvinguts. La presència d'aquests israelians encén les protestes a Batresa i a València. Egipte anuncia que totes les parts avalen els 15 tecnòcrates que han d'administrar Gaza. Ferran Torrent retorna el Premi de les Lletres Valencianes per la deriva del govern masson.
I també des de Vilaweb, un titular, amb interrogant fins quan durarà l'episodi de pluja. La resposta la trobau a Vilaweb. M'ho tornem a Diari de Balears perquè ara és el moment de recomanar-vos a les...
Articles d'opinió que en aquests moments apareixen a portada. En primer lloc, vol destacar amb el de Miquel Ripoll, titulat El temps perdut. En segon lloc, és d'en Josep Meliacés, el segon cable. El tercer, Joan Vicenç Lillo, Alemanya i Israel, les germanades en el genocidi. Lila Tomàs, l'imprescindible canvi de model, senyora Proens. I és d'en Rafael Borràs, va...
Com va? Aquests són els principals arguments informatius i també d'opinió que a hores d'ara vos ofereixen Diari de Balears i també Vila Web. És el moment d'afegir-se en aquesta vaga. Tornem a les 9 en punt.
Un de tans que z'guïa i d'orme sede. Un de tans que z'guïa i d'orme sede. Un de tans que z'guïa.
Noves, transformes, per dir-te adeu. Idees, trampes, per fer-me teu.
Només venia de passada, no pretenia instal·lar-me al cel.
Tant sols volia matinades per si les dones militancia i mel. Militancia i mel. Militancia i mel. Militancia i mel.
Avui hem registrat el nostre primer record del món. Avui no ens irem, repassarem a temps, cada moment.
Tant molt fort l'estem d'anar-nos a trobar. Ara no em queden més a partir de la mà. Mira al teu costat. És impossible que oblidem.
Gràcies.
Bona nit.
Llàgrimes de marbre que amaga sota la pell, paraules mudes que ningú no sent. Llàgrimes de marbre contemplant el pas del temps, quan tanta glòria l'ha fet Déu. Ah, la pedra vol ser sorra avui.
La pedra vol ser sorra avui.
La pedra vol ser l'ocell. Ah, la pedra vol ser l'ocell.
S'ho rebol, se ho sé.
Númeres bo.
Bona nit.
Més amores.
Ja tornam a tenir cova, a sa vorera d'esport, en es moll sa barca nova, que mos durà cap a fora, fa tot vent es trenc de sort. Esperam cada dissata, per baixar a berenar, i després cap a sa barca, escafresca, poal i canyes. Partim!
Tot dret a pescar. Quan passeu davant la cova, ben rebuts sereu companys. Entreu mai no fareu nosa, que com ets o metxalà. Que farem que mos agrada, mirant-se en camp de la mà. La nostra cova és ca vostra, i així sigui per molt.
Arribam a la pesquera, sembla que van en revolt, de tres en tres en filera, i puam calades plenes, hi ha ben prou en miix ferò. Satisfets de la pescada, enxel·lar tots un excels, en esport de la tornada, en tres.
us hem menjat totes peix. Quan passeu davant la cova, ben rebuts sereu companys, entrau mai no fareu nosa, que com més som, més xalat. Farem que m'us agrada mirant-se en cant de la mà, la nostra cova és ca vostra, que així sigui per molt.
Passeu davant la cova, que en rebuts sereu companys. Entreu mai no fareu nosa, que com més sol, més xalà. Cantarem que mos agrada, mirant-se en cant de la mà. La nostra cova és cap vostra, i així sigui per nosaltres.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Callant el vent, pressió, respiro, comença a lluitar. Abans tu, enmig del temor. Porta abans que el tresor. Batella o rebota, cerca les mans.
Solt el sol, llaró del patí. Mor i fa gent, disfrutat d'estí. El sol es vol, es fa part de sang. De darrere, la negrina per la nit. Els dos s'encompen, ja ho he sobrat prats. Mentre les manes no deixen de durar.
I en el vent, pressió, respiro, comença a llenar. I tu, perdut, enmig de tremor, molt d'abans, cantes d'honor. A ser, tu, estic, tallant el vent, pressió, respiro,
Fins demà!
Som gent de carrer i ens penem la vida tal com ve.
Som gent de carrer i ens prenem la vida tal com ve. L'espelma encesa és el que sempre ha guiat.
Fimnes pendents de valorar promeses que s'emporten.
Rodes i drogues, rodes vicioses, coves i fosses, autodestrucció entre parelles amoroses. Problemes de família pels diners i els béns immobles. El luz no tindrà desenllaç quan s'ha ativat massa la corda. Es guanya més per callar, que no pas quan s'obre molt la boca. Es guanya més per humil, quan no es farra del que es cobra. Roba l'obra d'art, tu pots gastar en tudes i coca o en una caseta amb tomàquera.
perquè som, som gent de carrer.
Per tu jo voldria heregar tots els dòfins de la mà, per tu. Per tu, bales blanques faig, ensamades meu cantar, per tu. Per tu s'aixeca, se'n bat, que impulses meu baler a escolar,
i per tu arribant ses ones acal·legat per contemplar-te. Per tu ser un poc millor qui som i puc ser un poc millor. Reina incansable de sa metodologia de prova i error.
La teva aposta segura, res no m'atura ja. Sé que seguiré per tu, sé que seguiré per tu.
Per tu cada dia que em prenc puc caure de dins d'una banc, però amb tu cerco una manera de dir que s'acorda per sortir, ets tu. Per tu ser un poc millor qui som i puc ser un poc millor
Eina incansable de sa metodologia de prova i error. Que sa teva posta segura res no m'atura ja. Sé que seguiré per tu, sé que seguiré per tu.
Amb tu sa guerra s'ha acabat, no té por aquest soldat. Sa flor que creix en terres ermes mereix més que tot un cant de blat. Una flor de sa lluna, vull de ballar, en el món no n'hi ha ni una, de s'estimar de tu.
O només cantar.
Vull cantar una cançó, una cançó que ens porta bons records gravats al cor. Records d'amics i lluites, records que comencen de nit i acaben amb sol. Record de l'estiu, amb les nits més curtes no tenen frut.
de cançons viscudes amb els amics. Vull cantar una cançó, una cançó que ens porta bons records gravats al cor. Records d'una família, records que comencen a taula i acaben en jocs.
amb les nits més curtes no tenen fi. Sondries de records, de cançons viscudes amb els amics.
Una cançó, una cançó que parla d'allò que sóc de tot un poc. Sóc qui canta allò que no diu, sóc aquell que riu quan balles, sóc el terra quan balles amb mi. Record de l'estiu, record de tot allò que sóc i m'ha portat fins ací.
i molt més. Sóc tu que m'escoltes. Sóc cançó i sentiment. Sóc tot això i molt més. Sóc tu que m'escoltes.
Soc cançó i sentiment. Soc tot això i vol més. Soc tu que m'escoltes. Soc cançó i sentiment. Record de l'estí.
El museu d'història, amb la graujant que t'estàs fent la víctima innocent, però amb tu dos la tenebra del Mansa i de l'Ebre.
El saqueig inacabable, amb tot de negocis preudolents, robant l'arari. Trampes ben justificades, amb projectes d'ova inexistents, oi necessaris.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
per pretendre que la raça condicioni legalment els drets de les persones. Per promoure malfiança i dels perjudicis, volem fer-ne normes.
de ser un pobre ignorant, de ràbia i de follia i de psicopatia. Aixecint que sense cap demora donis ara compliment a l'ordre d'allunyament. No fem un risc i som per fer-te fora si no et quets pensar.
Quan et lleves un estrany matí i veus que tot ha canviat, no hi ha cap cosa en el seu lloc, no saps ben bé què ha passat. Només recordes la mitjanit, quan vam entrar en aquell bar. La boca seca, la nit serena, la lluna plana,
Magic whiskey que ens has destil·lat, parlant distrets en les barres de bar. Magic whiskey que ens has destil·lat, got a gota, licor amb buixac. Caient a terra molt lentament,
I et vas veure tota la nit en aquell bar de Cartró, amb fantasies plenes de whisky, penjant i màgic.
Magic Whisky que ens has destil·lat. L'hem distret a les barres de bar. Magic Whisky que ens has destil·lat.
La boca seca, la nit serena.
Màgic whisky que ens has destil·lat.
Surt de casa, el sol rugent t'acompanyen el viatge, però una estranya fumarada distorsiona tot el paisatge. Partícules contaminant s'escapen en l'aire, dissimulades en dies grisos i es nota per la seva flaire. Tarragona, vols de xamanelles, medi ambient, això què és? La carpeta del despatx que ningú vol saber què és. I ens volen fer creure que res va malament.
Creieu que els importa fer mal a la gent? I els arbres mueren, la pasta creix, la vida, la terra està decreixent. I posa't, posa't la màscara. I posa't, posa't la màscara. I posa't, posa't la màscara. I posa't la màscara de gas. Hey, tiau!
Fins demà!
Fum, fum, fum, fum, fum.
Rius de pols s'estenen com les llers edificis que exploten al planeta. Sent la bolsa la que creix com la pol·lució que ens contamina, ens mata. Vivint vacius davant d'un planeta que crida, al final s'acosten. Quan no hi hagi opció a fer marxa enrere, oblidats dels urns.
Posa't, posa't la mascara i posa't.
I posa't la màscara. I posa't la màscara. I posa't la màscara. I posa't la màscara. I posa't la màscara. I posa't la màscara.
Una festa més amb tu, amb tu, amb tu. Una festa més amb tu, amb tu, amb tu. Els colors desperten, rialles, gegants i nanys estan preparats. Arriba el seguíssim, el foc dels diables, la festa ja ha començat. Viu, viu, viu, viu, que la vida et somriu. Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. Viu, viu, viu, viu, que la vida et somriu.
Jo et cantaria si tu t'haguessis estar amb mi.
Vaig anar a ballar com tu, com tu, com tu. Vaig anar a ballar com tu, com tu, com tu. Com tota la gent del poble, vaig anar a ballar a la festa major. I entre vides i retrobades va sonar la nostra cançó.
que la vida et somriu, jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. Viu, viu, viu, viu, que la vida et somriu, jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.
Després d'una nit amb tu, amb tu, amb tu. Després d'una nit amb tu, amb tu, amb tu. A ritme de gralles comença un dia que és l'hora d'anar a fer el vermut. Castell ja passa la feixó lligada, anem a fer pilla.
que la vida et somriu, jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. Viu, viu, viu, viu, que la vida et somriu, jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. Jo et cantaria tota la nit si tu volguessis estar amb mi. Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. Jo et cantaria tota la nit si tu volguessis estar amb mi. Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. I el bon dia i bona vida és el moment de repassar-vos l'actualitat.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I el Bon Dia i Bona Vida, avui edició especial de Vaga. Repassant la totalitat, ho feim començant de nou pel Diari de Balears. Els alumnes de les Balears saben més castellà que català. És una de les conclusions de l'estudi realitzat
d'un estudi de diagnòstic realitzades per l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu durant el curs 2024-2025. Aquestes proves s'han aplicat a l'alumnat de quart d'educació primària, segon d'ESO, i per primera vegada a quart d'ESO,
En les matèries de català i castellà, el resultat és que els resultats indiquen que més del 52% dels alumnes han consolidat les competències en castellà i anglès, mentre que en català el percentatge se situa en el 46%. Per tant, queda molta tasca, molta feina a fer desprofessorat.
Gràcies.
També destaca a Diari de Balears una entrevista amb Nenaduel. Quan hi ha qualque cosa que m'incomoda, ho converteix en cançó. Podeu accedir a tota l'entrevista amb audiovisual a través de la portada de Diari de Balears. També ens informa a Diari de Balears que se va presentar el llibre El mallorquinisme polític 1936-2024. Recordem que em van fer una entrevista aquí i que és un llibre interessantíssim.
Som Mallorca acusa PSOE i sumar d'actuar contra els interessos del ciutadà de les Balears amb la construcció d'un magatzem de míssils a Sant Joan. El govern encara no ha pagat l'increment salarial del 2,9% congelat durant la pandèmia als docents de la concertada.
I també destacam que des de la campanya Carot Prou Complicitat han denunciat pressions de professors de la UIP a alumnes perquè no facin vaga avui.
També vos informam que està en marxa la setzena edició del Colònia Palma Muntanya Film Fest que acollirà la projecció de vuit documentals i una dotzena de curtmetratges i que el teatre principal inaugura la 40a temporada d'òpera amb l'estrena de Tosca de Puccini.
On anem a Vila Web ja veiem un minut a minut sobre la vaga per Palestina. El titular ara mateix és La vaga per Palestina causa incidències a la zona franca, la UAP Rodalia, la AP7 i la Ronda del Litoral.
i també destaca Vila Web en un altre ordre de coses que l'ONU calcula que caldran 70.000 milions de dòlars per reconstruir gas destruïda
Amb armament que pagam tots i reconstruïda amb empreses privades. Un clàssic. Amb on anam ara a Mallorca Daily Bulletin.
No vull bombes a prop de Can Eva. Preocupacions dels residents pels plans per un dipòsit de míssils a l'aeroport de Palma. Aquest és el principal titular del Mallorca Daily Bulletin. Més qüestions d'aquest informatiu. El Balde de Palma anuncia la prohibició total de lloguers vacacionals i vaixells per a festes en una campanya d'ampliació de mesures a la capital de Mallorca.
També es Daily Bulletin, molt aficionat a resseguir els famosos que són per Mallorca. Els creuers en vaixell més gran de Spielberg per aigües mallorquines, ens informa Daily Bulletin. La mansió mallorquina del compositor de Bond catalogada com a casa particular...
i Sir Malcolm Campbell a Dunkerque i ara a Port Adriano. També indiquen des del Mallorca Daily Bulletin que hi ha hagut 12 detinguts i 30.000 productes confiscats en una operació contra la venda de productes falsificats a Mallorca.
Totes aquestes informacions les trobeu en el majorcatdailybulletin.com en aquest cas. M'anem ara a les portades dels diaris que s'imprimeixen en paper. Començam, que també estan acusant ara, a part de totes les crisis, ara acusen la crisi d'estancament dels quioscos de Palma. És complicat ja comprar un diari en paper a dia d'avui.
Diària de Mallorca, el titular principal diu Madrid prepara un primer enviament de quatre menors migrants de Canàries i la fotografia titulada De l'Olivar a la Tafona
i indica en un text més detallat que Pep Moranta comparteix els secrets del procés de recollida, transport i elaboració per obtenir un oli d'oliva de qualitat.
També destacam en clau política que Jaime Martínez li diu a Lucía Muñoz «Retorni el dobbers que ha robat en Espalmesans».
mentre que en Lucía Muñoz li contesta deixi de dir cuñadeces, només calenta la cadira i es posi a fer feina, li diu en Lucía Muñoz en el ball. Palma impedirà comercialitzar les places de cases vacacionals
que s'adonin de baixa. Juli Fuster diu que l'oferta de la trama Coldo va arribar al govern des del Ministeri d'Avalós i que dos anys de condemna per usar la seva filla per espiar l'exmarit a Tinder. I ara m'anam a l'última hora. Allà hi trobam
La fotografia principal és per a l'equip de futbol de la Federació Espanyola, que diu Espanya guanya i ja mira a Mallorca, i és que veu que aquest equip de la Federació Espanyola de Futbol sabeu que jugarà un partit aquí a Mallorca l'any que ve.
D'altra banda, el titular principal, Guerra contra el lloguer turístic, els party boats i els albergs de Palma.
I una altra fotografia més petita, la part de dalt del diari, diu 40 anys d'òpera a ciutat. Més qüestions d'última hora. PP i PSIP pacten una data límit per impulsar la pujada de l'ecotatza. El govern deixa Francesc Antic sense la gran creu de Carlos III.
i els veïns del futur magatzem d'explosius rebutgen el projecte. Tots aquests arguments, tant informatius com també en clau esportiva, els trobeu a les portades ara mateix d'aquests dos rotatius que, com vos dèiem, es poden trobar encara en algun quiosc
Bé, en alguna papereria, però vaja, els quioscos ja han tancat també. A més, qüestions de l'actualitat. En aquest cas ja en format opinió que vos recomanarem des del diari de Balegàs una altra vegada.
Per començar, la crònica que fa en Àngel Tarrón en la seva secció Palma Suïts, en aquesta ocasió titulada Inundacions. Vos el recomanam, en Àngel Tarrón, sempre brillant. I també vos recomanam els articles d'opinió que ara mateix són a Diari de Balears, per exemple, es d'en Rafael Borràs, va com va, el d'en Alila Tomàs, l'imprescindible canvi de model, senyora Proens,
El d'en Joan Vicenç Lillo, Alemanya i Israel, es germanades en el genocidi. El d'en Josep Meliaqués, el segon cable. I el d'en Miquel Ripoll, titulat El temps perdut. Tots aquests arguments i moltíssims més els trobeu a diari de Balears, de Balears.cat. És el moment de continuar amb...
la música, ja que avui com sabeu feim un programa especial de solidaritat amb la vaga que s'està fent i a partir de les 10 això sí, tindrem ja les seccions habituals
Primer arribaran a Marisa Sardó amb una recomanació d'un llibre i a continuació tindrem el focus internacional. Parlarem amb en Joan Manuel López de López Nadal de tota... Bé, estarà molt marcada per aquest pla de pau de Trump.
Mira com el temps ens ha fet grans, a poc a poc hi ha anat tirant, res ha estat com esperàvem. Mira, tot ens ha volgut canviar, però entre somnis hem trobat el millor de cada casa.
Hem vingut a tombar les fronteres per anar més enllà Caminem!
Són els que van passant al teu costat. Disco tants moments que ens hem oblidat, que els importants són els que van passant.
Fins demà!
Tu no ho saps, però ja fa temps que ens coneixem. Ja portem més de mil vides junts, però amb diferents papers. Ara ets la cambrera del cafè.
I no saps que ja fa un temps vam escapar amagats al partenor. Tu portaves trenes, jo un vestit d'emperador. Escapant a Roma, refugiats al pantaló. I en el roman
Però no em recordes, no em recordes. Tu no ho saps, però fa molts anys que ens coneixem. Hem viscut moltes històries junts, però amb diferents papers.
La cambrera del cafè. I no recordes aquell temps quan vam jurar. Lleialtat, el faraó. Tu venies sexe i jo et comprava per mi sol.
Vam ser amics a Escòcia. Jo vaig caure a la legió. I el món soviètic vam fer caure un dictador. Però no em recordes. No em recordes. Tu no em recordes.
i quan pensava en marxar per no tornar. Em preguntes si és casualitat però potser ens hem vist abans i al meu cap com al cinema veig tot el que hem passat però no em recordes, tu no em recordes. I et dic
que per fi ens hem trobat.
Com cada dia no oblida el mitjó, el vestir podria servir. No ha pogut dormir de pensar de l'excitació. Hi ha dos rodes sempre per apereixir. Ja fa molt de temps que no ho sent, fa per ignorar els que intenten premiar o aplaudir per el seu esforç. Per no mencionar els que diuen que ja no pot, ells que saben, són tan
Fins demà!
El que deu de fer no s'ha plantejat ni tan sols la possibilitat de no ser la dona que t'he visualitzat. Comença a entrenar, a trepar per el balançí, li xant en les mans al raté del dia anterior. La resta del gimnàs es pregunta què fa allí, dona llestitat.
Quin plor més gran que duc a dins del meu poc cos. Quin raig de foc que sento a dintre meu. Que fort que bufa el vent aquesta nit suau. Quines coses més estranyes que passen a prop de mi. Què passa aquí on sóc? Que tinc regust de res.
Vaig i anem passant, anem i vaig passant, vaig i anem compartint sense cap novetat. A poc a poc els minuts, a poc a poquet l'hivern, tots passant un camí, havent-ne tants i tants i tantes coses més que neixen cada instant. Espero tant i tant de tu,
que esperant moro amb tu. Mil trencaments de viure, mils i mils d'enemics, tot contra tota vida, cops amagats, muntanyes de parants, enganys i més enganys, paraules sense lletra, imatges sense vida i un arma a prop la mà pel que pugui passar.
Espero tant i tant de tu, que no m'ato el meu cos, segueixo amb tots.
I un pensament, però, per aquells que estaran junts a tots i tots junts, per aquells que ara estan tan lluny, però tan a prop, tan a dins de nosaltres, per aquells que fan possible l'esperança de viure morint a cada instant, un dia qualsevol, serà la vida i tots, serà la vida i tots.
Canto a la vida plena, des de la vida buida. Tanco els ulls, baixo el cap, la sang em puja al cap. I el cor em diu que sí, i el cervell em diu que sí. I tot amb mi és un sí que mai no acabarà. Canto a la vida, sí. Canto a la vida, sí. Canto a la vida, sí.
canto a la vida plena, des de la vida buida, tanco els ulls, baixo el cap, la sang em puja al cap, i el cor em diu que sí, i el cervell em diu que sí, i tot amb mi és un sí que mai no acabarà. Canto a la vida, sí, canto a la vida, sí, canto a la vida, sí.
Gràcies.
Sóc del sud, d'allà on la terra mor, d'allà on la calor no em deixa veure el sol. Sóc del sud i el meu caminar s'ha fet tan complicat que ja no veig el nord.
Del sud, la terra dels enganys, la terra d'amargors, que sempre assequen flors. Soc del sud, país que ja no hi és, que s'amaga del temps dins el cor de la gent. Soc del sud, del meu cor, soc del sud, del meu humor,
Sóc del sud del record d'uns països sense nom. Sóc del sud dels sentiments, sóc del sud de les arrels. Sóc del sud i porta els seus llagrimes de lluita i futur.
Sóc del sud, d'allà on la terra mor, d'allà on la calor no em deixa veure el sol. Sóc del sud i el meu caminar s'ha fet tan contentat que ja no veig el nord.
Sóc del sud, la terra dels enganys, la terra d'amargors, que sempre assequen flors. Sóc del sud, del front meridional, del bar, la refugia, del somni i el sirià. Sóc del sud, del meu cor, sóc del sud,
Som del sud del record d'uns països sense nom. Som del sud dels sentits, som del sud de les arrels. Som del sud i porta els uns jardins de lluita.
Som del sud del mejor, som del sud del mejor. Som del sud del mejor, dos països en senor. Som del sud del sentiméis, som del sud del desarrer.
El meu saber estar diumenge a la nit
de vorera bruta, de serveis socials, d'enormes televisors, de camins troncats i pisos mal fets i de baixos per llogar. El meu saber-estar diumenge a la nit va conèixer la part més lletja de la ciutat on jo visc. Vall d'Hebron amunt, em vaixampar el carmel, pujo fins arriba el coll, racons oblidats, números pintats, cada casa d'un color.
i el meu saber estar diumenge a la nit va conèixer en la part més lletja de la ciutat on jo visc. Vine, que feina, no et faltarà, o de fàstica moriràs. Aquí no hi ha res pel que lluitar, és tan poc fer-te la terra dels camps. Vine, que feina, no et faltarà,
Por de fàstica moriràs. Aquí no hi ha res pel que limitar. És tan urgent marxar a la ciutat on jo visc. El meu saber-estar diumenge a la nit
de condons tirats pel bosc, de colònies fortes i desodorants per tapar-nos la pudor. I el meu saber estar diumenge a la nit va fugir per la part més lletja de la ciutat on jo visc.
És tan urgent, marxa a la ciutat.
Deixa't anar, oblida les coses que t'han fet plorar, no pensis més en què vindrà demà. Fes un pas més, segueix les penjades que un dia vas fer, que et portaran on vas estar. Fa temps, ningú t'acompanyarà, però així
Sents les coses clares, tu ja saps que és el que vols. Trobaràs al teu lloc, ningú més podrà aturar-te. Lluitaràs pel que vols, fins que ja no et quedin forces. Tu és surrealitat.
Què has esperat? Durant aquest temps amb els braços creuats, veient com tot el que tu vols se'n va. Pensa un moment, recorda el que sempre havia somiat, ja ho has trobat o ho has deixat marxar.
Tens les coses clares, tu ja saps què és el que vols. Trobaràs el teu lloc, ningú més podrà aturar-te. Lluitaràs pel que vols, fins que al llarg no quedin forces. Vés-ho real.
Al teu lloc ningú més podrà durar-te. Lluitaràs pel que vols fins que ja no et quedin forces, fes-ho realitat.
Ves-ho real i tant.
Senyores i senyors, posin-se còmodes i disfrutin de l'espectacle. Podran gaudir de les feres més salvatges i dels millors pallassos del món. Comptem també amb uns malabaristes extraordinaris i els millors carteristes vinguts d'arreu del país. Benvinguts al circ de la política!
Fins demà!
És el circ, el circ de la política, l'espectacle més tantesc. És el circ, el circ de la política, on tu no hi pinta res. És el circ, el circ de la política, l'espectacle més tantesc. És el circ, el circ de la política, on tu no hi pinta res.
Sous-titrage Société Radio-Canada
És el circ, el circ de la política, l'espectacle més d'entès. És el circ, el circ de la política, on tu no hi pinta res. És el circ, el circ de la política, l'espectacle més d'entès. És el circ, el circ de la política, on tu no hi pinta res.
Fins demà!
Fins demà!
Camins que ara s'esvaeixen. Camins que hem de fer sols. Camins vora les estrelles.
El cor ens eix pel món, per les parets de l'amor sobre la pell. Eren dos ocells de foc sembrant tempestes. Ara som dos fills del sol en aquest estil.
per sortir a buscar el teu tesor. Camins, somnis i promeses. Camins que ja són nous.
Per juntar a buscar el teu tresor. Camins que ara s'esveixen. Camins que has de fer sol.
Fins demà! Fins demà!
I a la nit van arrossegar-me un nou lloc de pizzas artesanes. Els ha quedat bonic, sona música italiana, hi ha cadires de colors. Al voltant de cada taula algú demana el millor avi de la carta. I al veure el primer glob s'enclava
com la punta d'una espasa, una veu que no esperava. Diria que eres tu, unes taules més enrere, sopant amb algú que no conec. Juraria que eres tu, parlàveu de la feina, i reieu amb aquest algú que no conec. I és tan estrany, i és tan absurd,
No vols agirar el cap, no vull que siguis tu.
i noto que els amics allarguen la conversa i parlen de l'estiu i no sé què de formentera, jo només sento una veu que em desespera. Recordo que eres tu, una foto en blanc i negre ballant amb bombetes al carrer. Recordo que eres tu, saltava amb la foguera
i el món era petit i aquell amor immens. I és tan estrany, i és tan absurd, no goso girar el cap, no vull que siguis tu. No saps quantes vegades he tornat a aquella taula i et sento i em giro i vinc a saludar-te i em presento
El noi que t'acompanya i et dic que et veig molt bé i et dic que estàs molt guapa i el món desapareix. Amb aquella mirada quedem la meva por tu i jo. I veig creuar la vida i et dic en veu trencada. Seria tan feliç si tornem junts a casa.
Fins demà!
No hi haurà cap clau, podeu anar a comprar tranquils. Tot està molt bé de preu, tant amb teles com amb fils. Portarem al diccionari per saber el que compram, que en comptes d'una barrina mos donin un surumbam. Surum què? Un surumbam!
Molt bon dia, jove. Molt bon dia, tingueu gos. Escoltau, que tindríeu sedalinos. Fotre! I quants en voldríeu? No ho sé. Ja ho heu pensat. Un, dos, tres, quatre! N'hi ha maldraques i maldufes, tot tipus de calatrics, carrilets i sedalins.
Hi ha cadufos i estripancos, baristols i xeruells. Tenen cangles, pàrfums, caronets i micarols. Hi ha baules i poteres, cacadores i minyols. Hi ha urbuites, punyadors, pedalats i xavalins. Cala trúmols i jolers, rebemisses i lliures.
Bueno, idò, jove, ara que han fet tractors, me'n podríeu dir que us dec. Bueno, quatre canets. Quatre canets, idò. Un, dos, tres i quatre.
Una botiga, un carreró de Dalvila, amb moltes coses curioses que la gent m'hi ha oblidat. Tot material fet a Eivissa i res d'importació. Coses amb les d'un pagès de mala traducció.
Més que la meva sang, més que tot l'or d'un banc, més que poder cridar, més que poder plorar, tu ets molt més important. Més que poder somiar, més que saber oblidar, no canviaria res per poder despertar i que me siguis mirant. No, no, no, no!
No cal que diguis res. Tot el que vulgui ja ho faré. Ja ho sé. Més que la meva sang, més que poder saber el que hi ha més enllà, doncs no m'importa gens. El que passi demà, si estic al meu debat, res no m'importarà. I és que la veritat que mai no existirà
No m'importa ja tant com tenir-te al costat. Mai vaig saber esperar, i és que no em sé aguantar. Si tu vols i jo vull, no has de fer-me patir, no ho deixem resgadar. No, no, no, no, no, no tinguis por, desitjar-me no és dolent, no cal que diguis res.
que el que vulgui ja ho faré, jo ho sé. Més que tot l'or d'un banc, més que mai fer-me gran, més que un punt de saber qui seré d'aquí uns anys, els que no sabeu guiar per què, com estimat-ho, ja m'ho has assenyat.
Més que la meva sang, més que puguem saber el que hi ha més enllà, doncs no m'importa gens. El que passi demà, si et tinc al meu davant, res no m'importarà. Ei! Aquí!
Desitjar-me no és dolent, no cal que diguis res, que el que vulgui ja ho faré, ja ho sé. Més que la meva, sap més que poder saber el que hi ha més enllà, doncs no m'importa gens que passi demà, si et tinc al meu davant, res no m'importarà.
Més que tot l'or d'un band, més que mai ser-me gran, més que poder saber qui seré de quins anys. És que no s'ha de odiar perquè com estimar tu ja mos ha senyat. Oixa! Gràcies!
Si haguessis nascut en una altra terra, podries ser blanc, podries ser negre, un altre país fora de que teva. I diries si en una altra llengua t'hauries criat d'una altra manera, més bona o potser més dolenta.
Tindries més sort o potser més pega, tindries amics i jocs d'una altra mena. Dimecres 15 d'octubre de 2025, són les 10 i 2 minuts, i això és Bon dia i bona vida, edició especial de vaga, amb més tranquil·litat, menys actualitat tota dedicada a aquesta vaga en solidaritat amb el poble de Palestina.
Obrim la darrera hora d'aquest programa que mos durà a parlar de llibres ara mateix, o d'un llibre concret, amb Marisa Cerdó. I a continuació, a les 10 i mitja, mos connectarem amb en Joan Manuel López Nadal, amb ell obrirem el nostre focus internacional. Saludem-ho, en Marisa Cerdó. A veure si la trobem ben...
em pareix que hi ha qualque petit problema mirarem de reconectar en Marisa Cerdó en una altra llengua t'hauries criat d'una altra manera més bona potser més dolenta tindries més sort potser més pega tindries amics i jocs d'una altra mena
Marisa Cerdó, bon dia.
Bon dia, Tameu. Avui mos dús, la veritat, o sigui, escolta aquesta cançó, sé més o manco de que vas tema, però no sé quin és el llibre que mordus.
Idò, molt fàcil. Com que l'altre dia m'ha agradat molt això de fer literatura comparada, avui se m'ha plantejat la idea de fer el mateix. I és que m'agradaria parlar-vos de dues novel·les que són experiències d'exili. Són dues novel·les que se poden considerar de viatge, d'una banda, perquè implica un viatge, el fet d'exiliar-se,
però també estan tanyides, diguem, de molta emoció i no és precisament emocions d'alegria sinó més aviat de patiment perquè quan un s'agilia o s'ha vol obligat a canviar de lloc de residència moltes vegades no és per plaer sinó per circumstàncies econòmiques o de guerra com el cas que ens ocupa ara, per exemple, en Palestina Sí, sí
I aquestes dues novel·les són, una, d'una banda, Germanet, i l'altra, una novel·la que te sorprendrà perquè te diré el títol en castellà, tot i que la novel·la s'ha trobida en el català, i s'hi diu Solito. Solito, sí, ja sé de què va, sí, sí.
sap de què va, no? Sí, sí. M'apareix, si no ho vaig equivocat, és d'un escritor que ara no record, crec que nacionalitzat nord-americà i, de fet, crec que és la seva història de travessar la frontera i d'anar a viure als Estats Units. I bé, més al Banco, no? L'autor és en Javier Zamora. Vaig que estàs el dió, també. Sí, sí, sí.
Iva, em vaig llegir aquestes dues novel·les amb molt tard temps i, clar, és inevitable fer una comparació perquè tenen moltes coses en comú. La primera, que has dit, és que són relats verídits, és a dir, això no són novel·les en realitat, són llibres de memòries, per dir-ho d'alguna manera. Ja, ja. I els protagonistes, en tots dos casos, són dos nims. Javier Zamora, quan va fer aquesta ruta, tenia nou anys, no?
I anava tot sol, és a dir, tot sol vol dir que no tenia ningú de família a dins d'aquella expedició. Eren gent que ell no coneixia, però son pa i sa mare sabreu que varen sofregar econòmicament aquest viatge.
perquè se pogués reunir amb ells allà a Califòrnia, als Estats Units. En Javier Zamora és d'El Salvador, és originari d'El Salvador. Sí, concretament d'un poble que se diu La Radura,
I, clar, d'una banda tenim aquesta experiència d'exili, que per aquest ni em va ser traumàtica, jo... A més començar el llibre ja t'escarrufes, perquè diu en un moment donat, bueno, fa uns agraïments... Diu que escriu el llibre perquè la terapeuta li va recomanar. És a dir, aquesta experiència d'exili que va durar, m'ha pareç que són 50 dies...
perquè no va anar bé de tot d'una, va haver de repetir, diguem, els darrers quilòmetres els va haver de repetir un parell de vegades perquè els va enxampar a la policia. És una recomanació d'esterapeuta perquè, clar, li va causar una experiència traumàtica. Mhm, mhm.
Clar, això hi ha gent que no ho té en compte, que un no viatja amb aquestes circumstàncies per plaer, sinó perquè no li queda més remei. Per tant, són novel·les de memòries o són llibres de memòries i ell en el principi fa un agraïment als pares i mira què diu.
concretament, estic llegint, diu, espero que no vos sentiu culpables, a son pare i sa mare els diu, perquè jo ja fa temps que vos vaig perdonar. Molt fort, perquè clar...
ell no se'n podia venir que els seus pares l'enviessin en aquesta experiència que per ell va ser terrible. Tot i que segurament si van prendre aquesta decisió és perquè l'alternativa era pitjor, no? Home, viure separats. Sí, sí. Viure separats tota sa vida. Perquè el que es veu, son pare tenia alguna...
És a dir, era un exiliat polític, saps? Havia hagut de partir de Salvador per motiu polític. Ja, ja, ja. Bé, aquí tenim l'experiència d'aquest nin de nou anys que fa aquest trajecte de la redura als Estats Units. I en el cas de Germanet,
És una experiència d'exílic que ens cau més a prop perquè aquest nin parteix de Guinea, Guinea-Conakry, fins a Irún. Ell arriba a Irún.
I l'honorado comença quan ell té d'aquest 10 anys i se suposa que arriba a Espanya més enllà dels de 8 anys. Més enllà dels de 8 anys. És a dir, que abraça més anys. Així com l'experiència d'en Javier és de 5 mesos, he dit. De 50 dies. L'experiència d'aquest trajecte que descriu...
l'autor del llibre, que no vols dir quin és, l'autor del llibre, el periodista basc. El conec, el conec. Ah, el coneixes? Sí. Bé, el conec, pensa ser bebesant de verd solari. Clar. El periodista, ell, nom Amats Arzallus Antia, i va conèixer en aquest lot, que nom Ibrahima, aquest nin de...
bé, veu, 20 anys que comptes a Irún, precisament, quan ell estava disposat a agafar un tren per anar-se'n a qualque banda. Clar, Irún... Ah, i està escrit en basc, no ho he dit, això. Originalment està escrit en basc i són els enregistraments de vau que va fer aquest periodista en Ibrahima, quan és a Irún. I li relata...
el seu passat, aquest projecte. Jo crec que és molt necessari la lectura d'aquests llibres perquè l'objectiu és entendre les causes per les quals aquests al·lots decideixen partir. I, de fet, és curiós perquè l'Ibrahima no tenia cap intenció de partir de casa seva.
El que passa és que les circumstàncies li duen. No vos vull contar tota aquesta història perquè vull que la llegiu.
jo ara diria que va venir a Mallorca a presentar el llibre en Amets Arzaius no ho sé, no tens no me sona però ara ja no me'n record exactament ell ja ha estat per Mallorca, això sí que ho sé però no record si va venir a presentar aquest llibre
Ell ha nascut a sa banda, bé, a Euskadi, al Basc, però a sa banda de l'estat francès. I és un dels verds solaris coneguts i importants. Bé, n'hi ha molts de verds solaris coneguts i professionals, ell és un dels quals. Molt bé.
I doncs, com vos deia, són llibres de memòries i combina el que és el viatge amb les emocions. I he fet, com sol fer sempre, una comparació de les emocions que predominen en el relat de Germanat i les emocions que predominen en el relat de Salito. En Esquerra Germanat...
Hi ha molt de neguit per part d'aquest lot, no? Perquè, clar, son pare s'ha mort quan ell té 10 anys, penseu que s'ha de mortalitat a Àfrica molt més alt que aquí, no? I la gent s'ha mort abans. Per tant, aquest nin queda orfe de pare quan té 10 anys, jo crec que això deu ser una situació que se'l dona sovint, no? I ell passa a ser el cap de família. I això l'invoeix de molta responsabilitat.
sabeu que és un nin molt responsable que sabeu de cop i resposta amb aquesta situació i l'ha d'afrontar amb les poques eines que té perquè és que només té 10 anys i la primera responsabilitat que agafa és que ha de cuidar germans petits perquè té 3 germans petits i la novel·la parla del seu viatge fins a Líbia
perquè sap que el seu germà se n'ha anat allà. I ell el va cercar perquè...
per estar amb ell, per cuidar-lo, per allò que sigui. Però, clar, el que no sabia el pobre Ibrahima és que Lídia és un dels països que té una situació més de caos de tota Àfrica, em sembla a mi. Jo no és que en sàpiga molt, però el que vaig veure o vaig poder llegir la novel·la t'explica realment una situació de caos,
Allò que han sentit a parlar de segrestos, no? Sí, sí, sí. Si te veuen pel carrer, quant te veuen una persona vulnerable, que sigui per aquest petit, i demanen d'obresa de família perquè...
i pugui ser lliure. Això és una de les coses que se compta. Clar, Líbia és un estat fins ara, com a mínim, durant molts anys de la caiguda d'en Gaddafi, un estat fallit, o sigui, no hi ha estat. No hi ha estat. Això és la llei de la selva. Sí, sí, talment, sí, sí.
Bé, totes tenies el sentiment aquest de neguit i de culpabilitat també per haver deixat el seu germà. Bé, això ja ho abans no el troba, però això és una cosa que per ell és un mal de cap, totes tenies. En canvi, en el cas de Solito, en allò que se fa a incidència, sobretot, és en el sentiment de solitud i de por. És a dir, es min totes tenies por.
i se sent tot sol, se sent abandonat pels pares i aquests dos sentiments i després que s'enyora molt i tot el temps que tu llegeixes veus que realment ha estat com un sentiment d'abandonament víctima d'això i diu per exemple en un moment d'anar diu trop a faltar l'escola trop a faltar els meus amics
Es deuen imaginar que me tornaré? Enyor les meves joguines, la meva roba, tenir més de dues mudes de roba interior. Enyor la Mali, la Lupe, que són la seva família. La pluja, les granotes al cap d'espre, els rapenats que se mengen les mosques, els gris a la nit, els gossos bordant a l'alba. He de dir...
L'hauré de dir que l'estil és una mica diferent, no?, de les dues novel·les. Com ho heu vist aquí, ara que vos acabo de llegir això, Solito té... Clar, aquest relat l'ha fet, com tu dius, quan té 20 i escaig d'anys i la terapeuta li diu, mira, recorda el que vas fer perquè això t'ajudarà a superar-ho, encara tens aquest trauma. I ell adopta un estil...
semiliterari, en el sentit que com que ja és major, ja és capaç de fer figures retòriques, d'expressar-se en un llenguatge més depurat, més... I en canvi, Germanet és un llenguatge molt oral, és a dir, se nota molt per als registraments, ell intenta ser, el periodista intenta ser fidel a sa manera de parlar d'aquest nin, d'en Ibrahima, que...
que clar, li està dictant ses seves memòries en sa riquesa i sa vivesa de lo que és el llenguatge oral d'aquen min que parla no sé quantes llengües un munt de llengües i que el castellà és una llengua jo crec que se devien expressar en castellà una llengua que per ell no et sap predominant la llengua de la mare i tot això
Bé, superinteressant aquest paral·lelir-me a aquesta literatura comprada que mos fas entre dues obres que tracten des de dos punts de vista diferents un tema molt actual, un tema del qual se'm fa molta...
molta demagògia, no? Ara mateix veiem com, per exemple, a Ceciller Balears hi ha una gran polèmica per si podem acollir quatre joves que venen de les Canàries o no, etc. I segurament llibres com aquest dos que mos recomanes
ens ajudarien també a entendre una miqueta millor la qüestió que hi ha darrere tots aquests que després... perquè clar, realment estàs parlant d'això que en diuen menes, no? Clar, eren nins...
Eren nins, tant un com l'altre. Bueno, l'altre, ja t'he dit, quan arriba a Espanya ja ha passat un recorregut de deu anys enrere i, bueno, com passa amb molt de menes, no s'ha pensat de quina edat tenen. Clar, clar. Perquè fins i tot ells no saben molt bé quin dia van néixer, no ho sé. Clar, clar, clar. Són situacions... És a dir, jo crec que aquí la literatura té un paper important perquè...
t'ajuda a entendre les situacions de les quals parteixen aquesta gent, que no tenen res a veure en les circumstàncies que fan referència a una persona nascuda en un país suporadament desenvolupat, dit suporadament per això que tu dius, que a vegades hi ha reticències perquè hi ha la idea que els immigrants venen per viure millor.
en el sentit d'aprofitar-se de ses ajudes socials, és un discurs que va quallant molt entre sa gent, bueno, entre algun tipus de gent, i crec que sa literatura pot aportar aquesta visió més ampla, no?, de sets, i que moltes vegades parlem sense sobre de què parlem, no?,
Alguns estaria millor si que llacin. Segur. Escolta't, amb dos llibres no estan escrits originalment en català, tu us ha d'avalletjar tot dos en català o no?
Sí, jo els he llegit en català tots dos. I, clar, això relativitza molt la pregunta que te faré ara, però per tu tots dos són bons, literàriament, més enllà de tots els interessos que puguin tenir. Sí, ja t'he dit que solito...
té més interliterari en el sentit que ja sabreu que en Javier Zamora és escriptor, i s'ha fet escriptor aquest lot. Per tant, té... Sí, ja havia publicat llibres de poemes i tal. Sí, sí, sí. De fet, crec que primer va escriure un llibre de poesia i després se va decidir escriure aquesta experiència, no? Ja t'ho dic, per recomanació del terapeuta. I l'altre, Germanat, és més un relat
molt bo de llegir això ho he de dir unes frases diguem més curtes més periodístic diguem sí sí però molt profunda en el mateix temps és que no sé com ho he d'explicar perquè que sigui escrit amb una sintàxi molt planera no vol dir que no sigui unes frases planes que te fan pensar molt transcendents en el mateix temps
hi ha una frase per exemple quan parla de Líbia la vaig sorretllar perquè Líbia és com un enorme magatzem ple de camps i de presones per això que t'ho deies abans i per exemple quan ell se decideix a fer la travessia la famosa travessia en patera diu el mar és una tòmbola
Tu saps que molta gent no arriba a l'altra banda. Però el Lidi, i aquí se refereix a la persona que mima pujar a l'embarcació, a canvi de tot ves, evidentment, només et dirà, ja la, ja la, que vol dir... Endavant, endavant. Encara que faci mala mà, no hi fa res. Continuarà empenyent l'esodiac sense preocupar-se pel temps. L'únic que vol és omplir l'esodiac de gent fins a dalt.
Alguns espantats diran que no, que no volen a l'últim moment, es quedaran sense pujar a la barca, aquell serà el primer a caure. Paf! N'hi haurà prou amb un tren. El mataran a la platja perquè no reclami els seus diners o perquè no torni al camp i comenci a explicar als altres el que ha vist a la platja. Ja.
Això escamparà la por i Baba Hassan, que és el cap, diguem, de l'expedició, que està ficat en aquest negoci, perdria clients. D'acord? És a dir, ell quan acaba tot això diu, a vegades pens, seré capaç d'arribar a oblidar tot això? Clar, és el trauma, és el trauma que t'origina aquest tipus d'experiències tan traumàtiques. Mhm.
Sí, tampoc sé si l'objectiu hauria de ser oblidar, però sí, evidentment, entenc que... És oblidar per sobreviure, el meu. Ja, ja, ja. Dins altres no ho haurien d'oblidar, però ells estaria bé que ho oblidassin, perquè poder continuar duent una vida allà més normal possible. Mhm, mhm.
Sí, sí, realment impactant. Una pregunta més elemental, més bàsica. Si ara me'ls he de llegir tots dos, per quin començaries? No sé què t'he de dir. Germanet és més ràpid de llegir, perquè...
Apenes deu tenir 200 pàgines. No crec que les tingui. Ara justament no el tinc allà davant. I en canvi, solito, d'aquestes obres que tarda llegint l'estiu, perquè en té 500... 520. Ara...
vaig fer una via terrible llegint això, perquè, clar, l'avantatge del lector és que saps que aquestes històries caben bé, en el sentit d'aquests protagonistes... D'aquests són vius, com a mínim. Exacte, arriben en el final, no? Però, clar, estrepidant la narració en el mateix temps, eh? Ja, ja, ja. Estrepidant, perquè no són...
No són novel·les de reflexió, són novel·les d'acció al cap i a la fi, perquè ells t'aconten fil per randa allò que van viure i no són viatges de descansar, sinó al contrari, de moure-se per amunt i per avall. He de dir que hi ha una altra diferència entre les dues i és que a Solito, l'experiència, el viatge està organitzat.
molt organitzat per les màfies d'aquí allà tant de quilòmetres en bus d'allà aquí de ser un trajecte en llanxa fan i ell únicament en allò que s'ilimita d'anar darrere darrere els grans en canvi en el relat de Germanet clar, aquest nin fa el viatge tot sol caminant pel desert es...
Em fa gràcia perquè és una novel·la de viatge també, en el sentit que quan comença el viatge ja no són els mateixos que quan arriba. Aquests dos nims, tu veus que han anat evolucionant, han anat aprenent, han deixat de ser ingenuïtat,
per haver après alguna cosa que els ha fet espavilar a sa vida, no? Déu-n'hi-do, sí. Espavilar molt més aviat que tota la resta de nins de sa seva edat, perquè han après a sobreviure i això també és una cosa que t'acolpes, no? Veure que tan joves han hagut de viure tantes coses i jo moltes vegades penso
quan jo era professora, que hi havia nims que arribaven en aquestes circumstàncies. Clar, no podem pretendre que prenguin en el mateix ritme que els altres, perquè és impossible. Hi ha tantes coses que canvien i unes realitats que han hagut de viure tan traumàtiques. Jo no dic que els immigrants que arribessin al meu centre...
haguéssim passat per aquestes circumstàncies tot, ni molt manco, però... Per ventura que algun sí, però... Sí, algun sí. Però, vaja, el centre aquí on jo estava no era especialment un centre de recepció d'immigrants, no? Hi havia centres que, com que tenen matrícula més baixa, hi arribava més gent de fora, no?
Marisa, una curiositat, diguem, per un costat, Nibreima, el protagonista germanet, mos has dit que fas camí, que el deu fer a peu fins a Líbia? Ara el travessa a peu, sí.
des de Guinea a Líbia llavors lanxa o pastera o el que sigui fins a on? això és una part que no explica gaire el llibre se centra més aviat en la talleta que fa per Àfrica després se sap que si puja a una zodiac a una llanxa
no sé si al Marroc d'Argel, des d'Argel o des del Marroc, i que li costa concretament 3.000 euros. Això fa, mira quant d'anys, no sé si ho he dit, però és una novel·la de l'any, espera que ho tenim per aquí, de l'any 21. Sí, sí, 2021. I ell ja ho contava després d'haver fet aquesta travessia. 3.000 euros fa...
no sé, més de 10 anys i en el cas de Solito entenc que participa ell tot sol dins una d'aquestes marxes de migrants en aquest càrder del Salvador supos que a peu per tant travessant tot Mèxic fins als Estats Units sí, és així
I això és ofregat pels seus pares, no? Que es contracta, és el següent, pagues la meitat del trajecte en el principi i quan arribes pagues la resta. És a dir, l'altra meitat. Que aquí no diu en cap moment què és allò que vàrem pagar. La quantitat no l'especificen.
i d'una autèntica meravella aquestes recomanacions Solito editat per Periscopi en sa versió en català vull dir i germanet per Blackie Books en català també
Sí, sí. Beníssim. Marisa, moltíssimes gràcies. Nos has triat aquesta cançó de roba estesa una miqueta, diguem, en sa línia de connectar aquestes històries, no? No ho vam comentar, però és un poema de no Joana Raspai. Tens de treure d'aquesta cançó.
Idò amb el poema cantat per Roba Estesa o interpretat per Roba Estesa. Te deim fins dimecres que ve. Molt bé, moltes gràcies també. Gràcies a tu, un gran plaer. Si es nata la seva terra, la tristesa d'ell podria ser la teva. Tu i els vestits em sap conèixer
Fins demà!
Som el Bon Dia i Bona Vida, on a Mediterrània mos escoltes a través del 88.8 del Freqüència Moldada o també onamediterrania.cat. Avui feim una edició una miqueta més reduïda per aquesta participació a la vaga en solidaritat amb el poble palestí.
en Joan Manuel López Nadal, ara m'està dubtant si havíem de fer la secció o com hem fet-la avui o no, i hem decidit que sí, perquè en realitat tot el temps parlarem d'aquesta qüestió. Joan Manuel, molt bon dia. Bon dia a tot meu. Efectivament, vull des del primer moment donar el meu suport personal a la vegada que s'ha convocat per donar suport a la
els drets del poble de Palestina. I justament per això, com tu mateix has dit, aquest programa serà monogràfic i parlarem només de...
de la situació del poble de Palestina després dels darrers esdeveniments. I per començar, per qualque banda, justament, com analitzes aquestes, no sé si són ja 48 hores o no sé què, d'implementació de, diguem, anomenem-lo Pla Trump? Sí, anomenem-lo Pla Trump per anomenar-lo de qualsevol cosa
tot i que em quedaria amb un article magistral, com gairebé són tots els seus, d'en Josep Ramonada ahir al diari Ara, que deia que la Pau no és un sou, referint-se clarament al sou que va protagonitzar en Trump, amb la complicitat de tots els que li van acompanyar a la ciutat egípcia de Sharm el-Sheikh,
amb aquesta, més que cerimònia, presentació, on curiosament no hi havia ni representants de l'Estat terrorista i genòcida d'Israel d'un costat, ni tampoc representacions de Hamas per la part palestina. Hi havia, sí, l'autoritat nacional,
Palestina però en un lloc molt secundari i pràcticament irrelevant. Aleshores, s'ha de dir que tot i que és bo, i ho hem de saludar i ho hem de celebrar, que hi hagi un alto al foc, tot i que aquest alto al foc no està d'altor respectat, perquè ell mateix l'exèrcit d'Israel va matar set palestins.
el qual significa que del tot no se respecta aquest autor al foc, sí que se van tornar als estats israelians, se van posar en llibertat un número de presos palestins i, de qualsevol manera, han de pensar que les coses estan una mica més bé que fa un parell de dies. El fet que hagin cessat els atacs
i l'agressió indiscriminada de l'exèrcit israelià contra la població de Gaza, i que la gent pugui començar a tornar, ja no diguem a Casseva, sinó a les restes, a les ruïnes del que va ser un dia Casseva, no? Fa grima veure un poc les imatges de la gent tornant i trobant el que troba, no?
aleshores no podem dir ni de lluny que la pau ja la tenim assolida queda molta feina per fer i no serà gens fàcil Mira, ara llegia un titular d'Escorriera Internacional que diu Pla de Trump, fins i tot els mals acords de pau aturen les guerres Bé, és una lectura positiva, no?
Sí, sí, i per això jo he insistit que no poden deixar de tenir una certa satisfacció pel fet que els bombardejos indiscriminats hagin acabat i que hagi hagut un primer moment en què s'han posat en marxa determinades mesures
que ajuden en aquest camí, com ha estat l'alliberament dels ostres que quedaven de la part d'Israel i l'alliberament d'un cert nombre de presoners palestins, s'ha de dir en aquest respecte, que continuen molt més presos palestins polítics, sobretot al territori de Cisjordània, no?,
entre quant un dels principals vigents de la resistència palestina, Marwan Barghouti, que no ha estat encara alliberat i que hauria de ser un element important de cara a la normalització de la situació política en els territoris encara ocupats de Palestina. I també dir que la tragèdia
absolutament horrorosa i genocida de Gaza, no mos ha de deixar oblidar que les barbaritats de l'ocupació israeliana continuen també a Sitjordània, on el procés de colonialisme il·legal, expulsió de les seves cases i de les seves terres dels palestins del seu territori, continua d'una manera totalment indiscriminada i impune, no?,
aleshores no podem estar satisfets amb aquesta situació, no? I si és vera que l'alt del foc és un bon començament, encara estem molt lluny de poder dir que tenim la pau al nostre abast. Joan Manuel...
Ara apel·laré a la teva feina i a la teva formació com a diplomàtic. Aquest tracte d'emperador mundial que li dispensa tothom, i quan dic tothom jo diré gairebé tothom, en en Trump,
com l'interpretes és a dir és servitud, servilisme o també hi ha una miqueta d'allò de donar sa raó que s'ha deia abans pentura amb una manca de respecte això que a Nervojos se'ls ha de donar sa raó Jo crec que hi ha una mica de tot hi ha una mica de tot hi ha un servilisme evident
hi ha una humiliació particularment notable per part d'Europa, però no només, també dels països àrabs, com Egipte, Qatar, Jordània... Curiosament, curiosament, curiosament, s'ha de dir, i he sabut per una notícia, que el que li ha plantat cara una mica en entrant va ser el president de Turquia, Erdogan,
que quan en Trump va dir que durien en Netanyahu a Sharm el Seic Erdogan va dir que de cap manera que en Netanyahu té una demanda de petició d'atenció per genocidi del Tribunal Penal Internacional i que no seria admissible i que evidentment això no tindria lloc.
Aleshores, se li ha de dir aquí que li va plantar cara en Trump, en Erdogan, tot se digui. Europa no diu res i el cas d'Espanya, a més, és curiós perquè l'encaixada de mans entre Trump i Pedro Sánchez va ser instantània perquè l'endemà només tornat a Washington, en Trump va tornar a atacar Espanya per el que ell considera que és que no obeix les seves ordres
pel que pertoca la despesa militar a l'OTAN. Cosa que naturalment diu en favor de Pedro Sánchez. Sí, aquesta postura de fermesa se mantén, que jo espero que així sigui. Sí, efectivament hi ha tota aquesta escenografia d'adoració, de veneració...
en aquest personatge estrambòtic que és en Donald Trump, d'un costat, la qual francament no fa, justament recomano una altra vegada,
l'article d'en Ramoneda de La Pau no és un sou, ho explica molt bé. Tot i així, clar, hi ha també dins això el que tu mateix apuntaves, que és l'esperança que això pugui, de qualque manera, obrir pas a un procés de pau més seriós. No podem pensar que el pla Trump en si mateix dugui la pau. Això és impensable, perquè els punts d'aquest pla no contemplen ni de lluny.
tota la problemàtica, però l'evolució de la situació pot forçar que això sigui, sobretot si Europa i els països àrams se posen les piles i per això és molt important el que feim avui amb aquesta vaga i amb aquestes manifestacions de continuar la presa de les societats civils per tot allà on sigui, de cara que no oblidem
que aquesta pau no serà pau si no és justa. I per ser justa ha de ser equitativa i ha de respectar, igual que s'han de respectar els drets dels ciutadans d'Israel, s'han de respectar exactament igual els dels ciutadans de Palestina. I, per tant, s'ha d'anar cap a una solució eficaç
la més desitjable seria evidentment la dels dos estats, tot i que Israel ha fet tot el possible per fer-lo inviable. Però tot i així, han de continuar d'una manera o d'una altra, els drets del poble palestí siguin reconeguts d'una manera clara i eficient.
i justament estirant-te una miqueta d'aquest fil com podem contribuir a solidificar aquesta pau des de la resta del món des de les societats civils evidentment pressionant els nostres governs etcètera
Efectivament, i una de les maneres que tenim és justament la jornada d'avui, la jornada d'avui d'una vaga general que crec que se fa pràcticament en moltes ciutats i territoris dins d'Espanya, concretament aquí a les Illes Balears, per concentracions, manifestacions, no que ens sermós de reivindicar
la justícia, la pau, el final del genocidi i el reconeixement dels drets del poble de Palestina, tot i així he de dir una cosa que me sap molt de greu i que jo crec que no ajuda, que és la divisió. Haurem vist que avui, i me sap greu dir-ho, i voldria fer una crida, no sé si encara hi haurà temps d'aquí fins a les 6 o les 6 i mig perquè se posin d'acord
Hi ha dues concentracions aquí a Palma, a Mallorca. Hi ha una concentració dels sindicats majoritaris, de comissions obreres i UGT, a la plaça de l'Olivar a les 7, a la qual jo faig comptes d'assistir, però hi ha una altra concentració de sindicats minoritaris i d'altres grups a la plaça d'Espanya a les 6 i mitja.
Jo no dic que una sigui la bona i que l'altra sigui o no sigui bona. El que no és bo és que no hi hagi una. Hauria de ser una. Aleshores, jo convit els organitzadors i els convocants de les dues concentracions que se posin d'acord perquè tots i totes hi anem junts avui ara baixa. Sigui a les sis i mitja, sigui a les set, sigui des de la plaça