Maritza com on està el vespre, en som eres una llum i vaig creure'n tu.
Mirar-te era un sí perfecte. I si té jo la primera pedra, i si això que sé només me passa jo, perquè hauria de venir-te a veure quin sentit tendria a escriure.
perquè sóc com sóc. Vull que vinguis a la meva idea. Vull que entenguis perquè sóc com sóc.
perquè sóc com sóc. Vull que vinguis a ser mi reina. Vull que em vinguis perquè sóc com sóc.
Fins demà!
Se'n va la boira que et vestia amb aquell lleix que encís els ulls. I ara tan nua com la vida, la covardia ens queda lluny. I vine i deixa't caure vora el blat, despedit si has estimat, sense aturar-te les carícies.
com us ho diria, sense sucre i sense sang. Ah, lluna de mel, lluna de pau, lluna de bé. Ah, lluna que neix, lluna mirant cap al sol. Cruixen lloris fets de fosca i s'escarracen dins de nit.
S'escampen plens d'agost, de por i d'oblit. Ploren i s'esclaten de riure fins cigales i nins. I cau del sol, redona com un crit. Lluna de mel, lluna de pau, lluna de vent.
Gràcies.
I avui han començat a ritme de Clara Fiol.
Som el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània, el programa produït per en Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí, que vos acompanyarà fins les 11 des de matí. Escoltes Bon Dia i Bona Vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Veu passar borratxo el seu fill desfilant amb dos guàrdies civils i un municipal.
Festa de toro i orquestra. Festa que no'n representa. I a la plaza de Dan res havia canviat. Per et a la historieta podrida d'un temps passat.
I a la plaza d'edat, res havia canviat. Primera, la historieta, podrida d'un temps passat. We la liguem! Nosaltres desfilem! La barca recuperem! We tornem a celebrar en contra corrent! We la liguem! Nosaltres desfilem! La barca recuperem!
Som a divendres 16 de gener, per tant, ben a punt ja per la rebalda de Sant Antoni. Avui, divendres 16 de gener, tendrem a Francisca Grimalt amb la seva col·laboració habitual des divendres i també a Maria de Lluc Muñoz.
Tendrem rebel i consentida en Laura Ribas, Noves i Veres amb en Joan Lillo. Avui no tendrem música amb amor perquè farem una apoteosi final d'una hora...
dedicada a la poesia. No tindrem Pere Perelló avui, però sí que tindrem la gent de Poesia Taranyina i també, segurament, Mosi acompanyarà en Petllador. Parlarem de tot això d'aquí una estoneta.
Però ara el que toca és repassar l'actualitat i ho farem, evidentment, a través dels titulars de Diari de Balears i també de Vila Web.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
Diari de Balears encatsada a la seva portada amb un titular contundent. El bar del peix de Palma no volen mallorquins. Si m'hi hableis català no hago el pedido limpio la mesa i os podeixir. Li va dir un camarer a un grupet de lotes que pretenien simplement fer un tast allà.
Més qüestions. La flama de la llengua torna a Mallorca de la mà del correllengua a Germanet. Plataforma per la llengua celebrarà la Dia del Poble de Menorca amb un glosat a Ciutadella. Vidal exigeix a Sánchez ampliar a les Balears la reclamació de la Unió Europea perquè les Canàries puguin limitar la compra a no-residents.
una eina d'intel·ligència artificial per detectar abocaments il·legals de residus a les Illes Balears, és el que s'està preparant, una de cada cinc persones d'Eivis està afectada per la situació d'exclusió social,
i en la qüestió que ara marca l'agenda política. Costa explica a entitats econòmiques i socials que, de moment, les reivindicacions de les Balears no s'inclouen en la proposta de finançament. També destaca dues qüestions de l'àmbit de la cultura. Diari de Balears és la seva portada. Gira de l'obra La Corona d'Espines per teatres
de Catalunya i de les Balears. És una gira impulsada pel Teatre Nacional de Catalunya i que promourà aquesta obra, la Corona d'Espines, escrita per en Josep Maria de Sagarra.
D'altra banda, Art Cologne Palma comptarà el 2026 amb la participació de 88 galeries de 20 països diferents. Una notícia trista que marca també ses portades, ja ho veureu després, de molts de mitjans de comunicació.
I és que ahir de matí se produïa aquest accident. Mor un jove de 18 anys després d'enfrontar-se la teulada de caseva a Maracó. I també destaca a Diari de Balears que les Illes Balears elaboraran un pla...
per minimitzar els riscos de l'eclipsi solar total i estudien aplicar limitacions. Més qüestions de Diari de Balears. Siau alerta d'un augment alarmant d'agressions al personal docent de les Illars Balears. El GOP diu que la demolició a Caloli ha de ser l'inici de la recuperació del litoral. I...
També destacam que hi ha moltíssimes activitats ara ja per Sant Antoni, però heu trobat-les també a través de la portada de Diari de Balears.
Finalment, recuperant el fil del debat sobre finançament, dos posicionaments. Més per Mallorca assenyala que la proposta de finançament agreuja la situació de discriminació dels iers balears,
i, més per Menorca, considera que la reforma del finançament autonòmic no resol l'espoli fiscal que pateixen les Illars Balears. Aquests són els principals arguments informatius, hores d'ara, a la portada, a la coberta de diari de Balears, de Balears.cat, pegam un vot a Vila Web, ara.
Allà hi trobam una primera peça que informa que Trump atia les flames de la polarització amb les enquestes clau en contra. També Maria Corina Machado es reuneix amb Trump i li ofereix la medalla del Premi Nobel de la Pau. No sé on arribarem, eh?
La Casa Blanca, Lloa Delcy Rodríguez, i diu que ha complert les demandes dels Estats Units, i von der Leyen es mostra disposada a parlar de la seguretat de l'Àrtic amb Trump, malgrat les amenaces sobre Grenlàndia.
I finalment destacarem que el Centre d'Estudis d'Opinió perd transparència, així ho considera i ho analitza VilaWeb, i és que ha canviat el mètode d'anàlisi de dades i, a més a més, ja no es publica un codi obert d'accés públic.
Finalment, destacarem que el Govern d'Andorra delimita la reforma penal sobre l'avortament a la despenalització de la dona. Aquests són els titulars principals.
de Vilaweb, i ara sí, tornem a Diari de Balears per oferir-vos els articles d'opinió que ara mateix en portada tenim en Rafael Borràs, que diu Exclusió de la participació política. Lila Tomàs, necessitan treballar per un món diferent.
Josep Meliacés, 20 anys d'Estatut Català, Joan Mas Collet, davant l'imperialisme, organització i sobirania, Borja Klusalegui, ni molles ni pedaços, prou d'espali fiscal,
I l'article d'en Joan Vicenç Lillo, ball sobre una terra devastada. Recordem que en Joan Vicenç Lillo podrem escoltar-lo d'aquí una estona en la seva secció Noves i Parès. Aquests són, idò, ara mateix els principals arguments informatius i també d'opinió
que vos ofereixen Diari de Balears i també Pila Web. És el moment d'escoltar la predicció del temps importantíssima per aquests dies de rebel·les, com sempre, a través de sa veu i de sa feina que fa en Tomeu Mateu Canals. Bona nit. Hi ha avui una sèrie de dies festius que acabaran per Sant Sebastià.
I la tònica, parec que si des de temps, m'ho han mogut, un bo rascós inestable. Comencem per demà, la balda sense vestir, parec que se podria salvar. Hi ha risc d'alguna precipitació, algun oixet, però, molt mal tens, parec que no ho farà. Per tant, demà ningú els anirà 90.
Hi ha possibilitat d'alguna precipitació. En principi sempre hem de dir que serà poca cosa, una brusqueta i de poca duració. I ja serà segurament tardí, Sant Antoni, quan es tens l'endemà més inestable, més plujós, inclús, és a dir, pot estar tapat tot el madí, ploure durant moltes hores, especialment a partir de mitjans de matí o a les mentides. De cara d'un menjar,
de precipitació, però que hagin augmentat de cara a dilluns, que s'ha valer de Sant Sebastià, i inclús més de cara a dia a Sant Sebastià, que inclús el temps podria ser més instal·lat. Però això encara hem de veure exactament on es situarà la basca. Però el dia d'avui, per a dir que aquestes dues festes que venen, de Sant Antoni i Sant Sebastià,
seran bastant mogulats i amb un ambient diferent, sense fer un fred, diguéssim, com a Siberia, per ambient, ambient fred. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Sonen el vent cançons de llibertat,
Començam el 2026 amb un nou sopar col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, el restaurant Sacreu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista, i en Vial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional.
Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre, vos hi esperam.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre. Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
I ara sé que et sents d'Antoni a dins el Sebastià. Ara sé que et sents d'Antoni a dins el Sebastià. Qui bones obres farà no tendrà por.
del timoni, no t'endrà pa del timoni, ai el timoni. Assistiu a l'avali, tu saps que no venerà.
que va i que el visca Sant Antoni i que el visca Sant Antoni i que el visca Sant Antoni i que el visca Sant Antoni és el moment d'escoltar en Francisca Grimald cada setmana mos envia una columna d'opinió i nosaltres d'anàlisi i d'opinió i nosaltres li agraïm moltíssim
A totem, qui ens escolta. Som els geners.
Al més, en Mallorca, per obrir gràcia d'un sant que va néixer a Egipte, però que aquí han fet nostre i de la terra, decides que és hora de cremar-ho tot per poder tornar a néixer. Fa lo de fum. D'un fum que ens pica els ulls, però que ens reconforta, perquè és el fum de la nostra identitat.
Però enguany el fum no només surt dels foguerons. Enguany hi ha un fum espès que surt del despatx del Consell de Mallorca i del Parlament.
un fum que no fa olor de llenya d'ullastre, sinó soc el rim de drets i de nestalina de despatx estatal. Aquests dies, a sa poble, a Artà, a Omanacó, veurem la victòria de la llum sobre les tenebres. El dimoni ballarà, farà el seu paper i, finalment, el poble cantarà.
I en quina llengua cantarà el poble? En la que ens han volgut estirpar des de 1715 i que encara avui alguns personatges que cobren dels nostres impots miren de regull com si fos un virus informàtic.
És curiós, tenim una colla de polítics, per anomenar-los d'alguna manera, que han decidit que la millor manera de servir Mallorca és menys tenint la seva llengua. Veiem acords al consell que semblen redactats a Madrid per algú que pensa que Mallorca és només un camp de golf en la seu just enmig.
gent que ens parla de llibertat mentre ens volen tancats dint la gavi de la uniformitat castellana. I parlant de dimonis.
Que me'n deis de la intervenció del regidor de Manacó. Que fascinant és veure com algú que pot néixer i viure a la ciutat que va ser la cuna de mossèn Toni Maria Alcobé, una ciutat tan arrelada a la paraula com és la capital de Llevant, i al mateix temps exercir de sicari de la ignorància.
Sembla acorir i parlar amb aquesta història de l'escola de Mallorquí equival a Pellà Tomara. Una institució amb més de 50 anys d'història i un personatge que no sap ni què significa història. Aquest personatge diu de Tancar-la i ni tan sols en Pellers de Saquies. Aquests movidors de la política
I ho he dit amb tota l'estimació que es mereix qui es ven la dignitat per un sou públic o per una cadira.
s'han convertit en els colonitzadors de les nostres pròpies institucions. Han entrat gràcies a un box, sí, però un cop a dins s'han dedicat a desmuntar la paradota, a fer feina pel gran estat colonial, esperant que un dia els premiaran amb un cop a l'esquena, com que anys venen sinistrats.
La setmana passada veiem moviments, el Consell, que fan fredat, acords que parlen de bilingüisme però que només cercen el canal català a la cuina, el folclore de l'apostal. Volen que siguem una reserva espiritual per a turistes, on la llengua només sigui un ornament.
Ens valen muts, ens valen susmisos i, sobretot, ens valen dividits. Ens valen fer creure que defensar la llengua és anar contra la llibertat. Quina ironia. Com si la llibertat fos possible sense la pròpia veu.
El que passa és que no han entès res. No han entès que Sant Antoni no és el sant de la Iglesi, és el sant de la revolta. El foc dels fogarons no és només per torrar un bocí de gangonissa, és per recordar-nos que som comunitat viva, que ballem amb el dimoni.
I davant d'aquests siquiaris d'un estat colonitzador que han vingut a fer la feina bruta de Madrid amb un somriu de cínic i amb un mocador al cap, només queda una sortida de la unitat del poble.
M'agrada pensar que la gent de Mallorca, quan s'ajunta al voltant del foc, és imparable, perquè allà no hi ha distincions de classe quan es tracta de defensar la terra. Som un poble que saps acollidor, perquè el respecte a l'altre el portem a l'ADN, però que no és benoït. Saben distingir qui ve a sumar d'aquell que ve a desmuntar la casa per vendre'l a trossos.
Així que aquests dies, quan vegeu un polític d'aquests que voldrien que parlàssim en perfecto castellano, però abans de fer-se una foto amb el dimoni, aprofitau per fer-li cançons. Tenim permís per fer servir l'ironia, que és la nostra millor arma contra la seva mediocritat.
Mentre ells signen papers per destruir el territori, per massificar el nostre litoral i per esficiar la nostra llengua, nosaltres hem de fer tot el contrari, consumir local, parlar clar i recordar-los que les institucions no són seves, són de qui les estima.
que el func de Sant Antoni es netetzi la vista per veure-hi clar i que el foc ens encengui l'ànima per no callar mai davant els que ens volen súbdits en lloc de ciutadans lliures del Països Catalans. Visca Sant Antoni mig, visca la terra i, sobretot, visca la gent que no es deixa trepitjar.
Gràcies.
I el de set de txocs d'Antoni ha dit sense bèstia. El de set de txocs d'Antoni ha dit sense bèstia.
Qui vas a sobre esperar, no t'endrà poc del timoni, no t'endrà poc del timoni, ai el timoni. Assistiu a l'avali, tu saps que endavant.
Bona nit!
Has vistiu el moment, tot s'entendemirà i ara per acabar, per acabar. Digueu vist que s'entendoni, digueu vist que s'entendoni, ai s'entendoni.
I ara és el moment d'escoltar una altra columna d'anàlisi i d'opinió. En aquest cas, sé que ens envia també cada divendres la Maria de Lluc Muñoz.
és comparable a la que ens separa del Principat. Tanmateix, mentre estan molt més informats de la realitat europea, al nord, sabem ben poc del que passa al sud. El Mediterrani, que ha estat històricament un espai de contacte, sovint esdevé també una frontera mental que ens fa ignorar realitats molt més properes del que pensam.
Tot i així, per la sensibilitat política dels oients d'aquesta ràdio, és possible que hagueu sentit que, el mes passat, una regió del territori d'Argèlia, anomenada Cavília, va proclamar unilateralment la seva independència. Avui m'agradaria aturar-m'hi, perquè darrere aquest titular hi ha una història d'un poble que des de fa dècades lluita pel reconeixement de la seva llengua, la seva identitat i el seu dret a decidir, en un context marcat per la repressió interna i per una geopolítica regional especialment tensa.
Així doncs, el 14 de desembre, a París, el moviment per l'autodeterminació de la Cavília, conegut com a Marc, proclamava unilateralment la independència de la seva nació. La Cavília és una regió del Magrib formada per dues àrees principals situades al nord de l'estat d'Algèria. És una zona molt muntanyosa que limita el nord amb la mà mediterrània.
Els kavilancs són d'origen amasic, parlen llengua amasiga i constitueixen la segona concentració amasiga més important del nord d'Àfrica, només pel darrere dels grups que habiten el sud del Marroc. Al mitjà del segle XX, una part important de la població va emigrar, sobretot cap a França, però també cap al Gé, la capital de l'estat. Des del punt de vista polític, la Kavili ha estat històricament una regió conflictiva i sobretot ha estat l'origen de moviments d'oposició a l'estat algerià.
Als anys 80 s'hi produïren importants mobilitzacions que reclamaven l'oficialitat de la llengua masiga, fins aleshores ignorada i fins i tot prohibida. Aquelles protestes acabaren amb centenars de detencions i una forta repressió que va desactivar el moviment, però que va deixar una empremta profunda en la consciència col·lectiva del territori.
Les polítiques d'herabització i la repressió contra el poble masic no van aturar. L'assassinat del cantant i activista Leonès Matup, una de les figures més emblemàtiques de la consciència masiga, juntament amb l'aprovació d'una llei que imposava l'ús obligatori de l'àrab en tots els àmbits, va provocar una nova onada de mobilització que culminà l'abril del 2001 en la nomenada Primavera Negra. En aquell context, marcat també pels darrers anys de la Guerra Civil Algeriana,
que durant del 1991 al 2002 el moviment autonomista gavilanc va emergir amb força, alimentat per la crisi econòmica i per una reivindicació històrica de respecte per la llengua i la cultura. L'assassinat de l'estudiant Massinza Geram a mans de la gent mandaria va ser el detonant que va fer créixer massivament les protestes.
A partir d'aquell moment, el moviment va evolucionar políticament i les mobilitzacions es van mantenint molt temps. Fou també les hores quan es va organitzar el MAC, que inicialment es definia com un moviment cultural i polític que reclamava reconeixement lingüístic, cultural i institucional sempre dins l'estat delgerià, però amb els anys les seves posicions s'han anat decantant cap a l'independentisme.
El moviment també va tenir un paper destacat en les protestes de l'Iraq, que van acabar forçant la dimissió del president Bouteflika. Aquest protagonisme polític, sumat a l'adopció de posicions cada vegada més radicals en relació a la independència, va emportar el govern del president Tabun a declarar el MAC Organització Terrorista el maig del 2021, acusant-la de dur a terme actes hostils i subversius.
Aquesta decisió va obligar el moviment a operar principalment des de l'exterior. Actualment, la seva seu central es troba a París, fet que ha afegit tensió a les complicades relacions entre Algèria i la seva antiga metròpoli. Segons fonts cabilenques, els dies previs a la proclamació d'independència és reforçar el control policíac i militar a la regió amb detencions selectives, restriccions de les comunicacions i una vigilància estrata de l'activisme polític.
El govern algerià, per la seva banda, sosté que l'independentisme cabilanc és una construcció artificial impulsada des de l'exterior i assenyala el Marroc com a principal promotor del moviment, en un context de relacions molt deteriorades entre els dos estats. Aquesta darrera acusació, però, té certs fonaments, ja que el Marroc fa anys que dóna suport, almenys en l'àmbit diplomàtic, al moviment independentista cabilanc.
L'any 2015, en el marc dels actes del 70è aniversari de les Nacions Unides, la monarquia lauita va afirmar que un dels pobles més antics de l'Àfrica continua privat del seu dret d'autodeterminació, en una referència explícita a la Kabilia. Posteriorment, el 2021, el Marroc va enviar una carta a les Nacions Unides donant suport al dret d'autodeterminació del poble kabilanc.
Aquesta qüestió repareix de manera recurrent a l'escenari internacional com una eina per desgastar el seu principal competidor, el Magrib, Algèria. Es tracta, però, d'una maniobra essencialment tàctica que no respon a un suport real del Pablo Masic, que el mateix estat marroquí continua discriminant dins les seves fronteres.
De fet, una hipotètica independència de la cavília difícilment interessaria el règim a la Vuita si això obria la porta a altres moviments hemàsics de determinació a la regió, especialment al Rif, que s'ha convertit en un dels principals focus d'atenció interna del Marroc.
Aquest moviment geopolític, però, no queda sense resposta, Algèria és el principal suport del front polisario, el moviment que reclama la independència del Sàhara Occidental, respecte del control del règim a la oïta. Així, el conflicte que bilanc s'inscriu dins una dinàmica més àmplia de rivalitat regional, on cada estat utilitza el processat de denominació com a peces d'un mateix tauler estratègic.
De moment, però, la proclamació de la República Federal de la Cavília no tindrà, almenys a curt termini, conseqüències immediates sobre el terreny. Sense control efectiu del territori i amb la seva direcció política a l'exili, aquest nou estat només existeix de moment en el pla simbòlic i diplomàtic.
Tanmateix, seria una raó menys tenir-ne la importància. La declaració posa de nou sobre la taula un conflicte històric que l'estat algerià ha intentat silenciar durant dècades i evidencia fins a quin punt les reivindicacions culturals, lingüístiques i polítiques del poble masic continuen sense una resposta real.
El cas de la Cavília ens recorda que el dret a la terminació no es juga només dins les fronteres d'un estat, sinó que també en un tauler internacional on els interessos geopolítics sovint pesen més que els drets dels pobles i que massa sovint les nacions sense estat només existeixen quan algú decideix utilitzar-les com a eina de pressió. Pot ser la Cavília no serà independent demà, però mentre hi hagi un poble que es nega a desaparèixer, la pregunta continuarà oberta.
Més i més que entou va altres. Més i més que entou va altre.
A te sustimamos, llentes et fentes, y na lacrimar un balde. Ella hervor, advocata nostra, y los tuos, tu ser importados,
a nos convertir en Jesús, benedictum fructum ten Cris tui. Vos toc exilius,
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Hem escoltat diversos fragments de les completes de l'any passat a Manacó. Enguany hem de suposar que han estat per l'estil. Som el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània, el programa matinal d'aquest cas que vos acompanyarà fins les 11.00.
Avui tenim una apoteosi final poètica. Abans, però, tendrem dues de les nostres seccions habituals es divendres, com són Rebel i Consentida, en Laura Ribes, i Noves i Peres, amb en Joan Vicenç Lillo. I ara vos farem un repàs a l'actualitat a través dels titulars de diversos mitjans, començant, com sempre, per Diari de Balagans.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cat.
I a Diari de Balears començant, obrim la portada amb aquesta notícia que ja s'ha fet viral. El bar del Peix de Palma no volen mallorquins. Si m'hableix català, no hago el pedido limpio la mesa y os podéis ir. És el que li va dir un cambrer a un grup del Lotes, que simplement pretenien fer un vermut allà.
La flama de la llengua torna a Mallorca de la mà del Correllengua ha germanat i és que, atenció, perquè se presenta tot el projecte en tots els detalls en el Teatre del Mà, en un acte ple d'actuacions i intervencions especials
i anuncis de novetats i sorpreses. És un acte que es farà dia 22 de gener a les 7 de 8 a 30 hores, però que és obert a tothom, però per participar-hi cal apuntar-sí.
ho podeu fer a través del formulari que inclou la mateixa notícia del diari de Balears. També el diari de Balears ens informa que Vicenç Vilal exigeix a Pedro Sánchez ampliar a les Balears la reclamació a la Unió Europea perquè les Canàries puguin limitar la compra de no residents.
També destacam que s'està preparant i se posarà en marxa aviat una eina d'intel·ligència artificial per detectar abocaments il·legals de residus a les Illars Balears i també informa a Diari de Balears que una de cada cinc persones d'Eivissa
està afectada per la situació d'exclusió social. També destacam que Costa explica a entitats econòmiques i socials que de moment les reivindicacions de les Balears no s'inclouen en la proposta de finançament i també parlant de finançament tenim que més per menor que considera que la reforma del finançament autonòmic
No resol l'espoli fiscal que pateixen les Illars Balears i, d'altra banda, més per Mallorca assenyala que la proposta de finançament agreuja la situació de discriminació de les Illars Balears. En clau de medi ambient, el GOP considera que la demolició a Calaoli ha de ser l'inici de la recuperació del litoral i, d'altra banda, en educació, si hau alerta
d'un augment alarmant d'agressions al personal docent de les Illars Balears. També des de Diari de Balears podeu seguir els actes que se preparen amb motiu de la diada de Menorca que s'escau demà.
Plataforma per la Llengua celebrarà la Diada del Poble de Menorca amb un glosat a Ciutadella i amb on anàm ara a Vilaüeb, que la seva coberta avui és sobretot en clau internacional. Trump patia les flames de la polarització amb les enquestes clau en contra...
Maria Corina Machado es reuneix amb Trump i li ofereix la medalla del Premi Nobel de la Pau. Trump assegura que ja s'ha creat la Junta per la Pau per gestionar casa. La Casa Blanca joa Delcy Rodríguez i diu que ha complert les demandes dels Estats Units. Von der Leyen es mostra disposada a parlar de la seguretat de l'Àrtic en Trump, malgrat les amenaces sobre Granlàndia. I...
Vella Terra, la Granlàndia del Vallès, una peça que publica també a Vila Web. A Vila Web també diu que l'expresident sud-coreà Yeon Suk-yeol, condemnat a presó en una de les causes per l'intent d'acord d'estat,
I, en clau nacional d'una altra vegada, el Centre d'Estudis d'Opinió perd transparència amb un nou mètode que ja no es publica un codi obert d'accés públic i també el govern d'Andorra delimita la reforma penal sobre l'avortament a la despenalització de la dona.
Vola amunt, Miguel Ángel. Minut de silenci colpidó pel jove mort a l'esfondrament de Manacó. Aquests són els titulars de Vila Web Monanam en el Mallorca Daily Bulletin.
Per destacar-vos també dos titulars. Un, només els pensionistes més rics d'Europa trien ara a Mallorca per viure ahir. I un estudi apunta a una construcció a gran escala a la zona rural
de Mallorca hauran d'estar pendents d'aquesta nova amenaça en el territori on anem ara els mitjans de comunicació que s'imprimeixen en paper a última hora avui amb una d'aquestes portades especials amb una fotografia molt grossa no ocupa tota
la portada però ben bé tres quarts de la tragèdia de Manacó. Diu Esfondrament Mortal i ho acompanya de tres crides. Una que diu Miguel Ángel Florez,
de 18 anys, mort després d'enferendre-se la teulada de Caseba. Els bombers rescaten en vida el seu germà petit d'entre les runes i l'habitatge construït el 1900,
mai havia passat una inspecció. També hi ha dues fotografies més, evidentment més petites, a la coberta d'última hora. Una per informar que ha mort Irene de Grècia, que sabeu que era la germana de la reina espanyola Sofia. I d'altra banda, presó.
per l'home que va matar la seva lota fa 11 mesos a Palma. En clau de política diu que el govern assumeix que hi haurà carreteres tallades per l'eclipsi solar...
i Besports, el Mallorca tanca el fitxatge de l'extrem francès Justin Calumba i, en cultura, el govern ratifica la candidatura de Palma a Capital Europea 2031. Aquests són els principals arguments informatius d'última hora que vos ofereixen d'ots suplements. Per un costat,
El de El Económico, el titular principal del qual és Tímids avanços contra la il·legalitat i Un extra Mallorca s'encén en Sant Antoni, titular en català. I és que ofereixen tota una guia de les principals celebracions de Sant Antoni. Bona la mare, el diario de Mallorca.
També fotografia bastant grossa. Un jove mor a Maragò en esfondrar-se la teulada. També destaca...
diària de Mallorca, presó per al detingut per matar la seva parella ara fa un any i Margalide Proens dona suport a Jurado després d'imputació pel cas del xòfer.
També un informe dels experts afirma que la tala dels vellombres va ser il·legal. Un grup de 70 psicòlegs clínics exigeixen a l'Ipsalut que fitxi especialistes i, en territori, xalets amb camp de golf, nou estatus de luxe
Mallorca. I en esports, arriba a Palma el francès Calumba, primer reforç del mercat d'hivern. Aquests són, a hores d'ara i d'or, els principals titulars que mos trobam en els mitjans de comunicació que vos solem comentar aquí. Eh...
Vinga, ho recordam, sopar de... Avui falta una setmana, divanres de la setmana que ve. Sonen el vent, cançons de llibertat.
Començam el 2026 amb un nou sopar col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, el restaurant Sacreu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista, i en Vial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional.
Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre. Vos hi esperam.
Començam el 2026 amb un nou sopar-colòqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca al restaurant Sacreu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca.
Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista, i en Vial Majoral, filòleg, músic, professor de la UIB de Cultura Catalana i Activista Nacional. Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre, vos hi esperam.
i el dimoni jugava a 31, a 31. El dimoni va fer 30, 30, 30.
S'ententen i n'has vengut, n'has vengut, amb una aguda d'onesta, amb una aguda d'onesta, que molts anys fa.
Avui tenim música de Sant Antoni però ara és el moment d'anar a cercar la nostra rebel i consentida i per invocar-la necessitem un altre tipus de música.
No estem fent merda, faci l'ona, si fem himnes. Se'n va el dolor amb l'olor a mar. Les primaveres demanen vida, l'estiu arriba. El sol ha eixit, la ràdio sona, estem vius. Estic fent temes i esperant per si somrius. Erem feliços amb mentides de mil colors. Tinc els conflictes d'un suïcida, tinc por. I vull tornar els meus impulsos, ser pràctic.
A veure, Ribes, bon dia.
Bon dia, Tomeu, com estàs? Com ha anat el Nadal? Bé, bé, bé, la veritat, totes les festes, Nadal, cap d'any, tot això molt bé. Però, des de fa uns anys, sempre aquest dia em pega un constipat d'aquests grossos, saps? Un refredadat d'aquests... On és dramàtic. Sí, sí. Bueno...
Espero que als nostres agents els fosin bé els consells d'abans de nadar. Però mira, jo em vaig usar un, eh, dels teus. Sí? Sí, sí. Que bé, que bé. Aquell de... bé, en fi, està mal dir-ho, eh, però aquell de... si no te fa ganes anar a una banda, no hi vais. Bueno, no hauria de ser mal dir-ho.
jo crec que és el metge que se pot fer ho vaig posar en pràctica així m'agrada avui ven que xerra també del que pot tenir a veure un poc amb els Nadal i les xarxes socials ven que xerra de Sant Boja potser no és un tema tabú com a tal però crec que és un tema que no es xerra massa encara que no sigui tabú
i que crec que ens costa, queda molt malament dir que tens o has tingut enveja de qualcú o d'alguna cosa en qualque moment però crec que està guai veure un poc de bon bé aquesta enveja perquè se pot donar
bueno, un poc tot això que t'apareix interessantíssim i tot d'una mà ha vengut en el cap però que a vegades ho endolcim amb aquella expressió d'enveja sana que no sé si existeix o no totalment com sempre vull relacionar amb una sèrie que se pot trobar una plataforma que comença per N
Així que no li vull fer publicitat. I se diu Envidiosa, és una sèrie argentina que jo m'està agradant bastant. És com que s'ha fet amb un to molt d'humor, com de sàtira, però que realment va tocant com a temes bastant heavies, com Som Boja.
La història comença amb la protagonista que és Naviki, la Victòria, que dur 10 anys amb el seu lot i quan ho deixen, que crec que no record malament ho deixe ella, ell de repente ja cercat amb una altra persona més jove que ella, comença a dur com aquesta vida que havien promes que durien ells dos, i bueno Naviki torna absurdament loca,
perquè a més el seu grup d'amigues com que totes estan evolucionant molt en aquest aspecte de com de vida privada de casar-se bueno llavors és com que ella se n'adona que no està contenta per ser seves amigues a mig d'aquest procés ella intenta com a
torna a començar a ser-ho, la seva vida amorosa. I, bueno, una sèrie d'entremats que potser ara tampoc ens importa gaire, però sí que és veritat que a mesura que la seva vida va estabilitzant i va aconseguint petits èxits, com que aquestes coses que ella aconsegueix no l'omplin, no li fan sentir-se que
que està com en el mateix nivell que se resta. Llavors, crec que és bastant interessant veure-la, veure com amb aquest tema de l'humor se va tractar amb tot aquest tema. Ella també, com que va a teràpia, i aquesta terapeuta no li diu... O sigui, com que el fig vaca li dona, no és que ella espera, però, bé, com sempre és que necessita,
I com que aquest procés terapèutic, que passi a ella, fa que l'espectador també pugui fer un poc una anàlisi de què està passant, de com està avançant o no a ella. Bé, al llarg d'aquesta sèrie, en Vicky se'n va adonant que en gran mesura moltes de les coses que li passen, tenir envejades les seves amigues, competir constantment amb altres dones,
Li ve de quan era petita. Ella va créixer en una situació molt vulnerable. Pare ausent des de superpetita, mare pràcticament ausent també. Si no, i malament, crec que hi havia un tema d'alcohol en sa mare. S'havia de ser càrrec des de molt petita de seva germana petita. I aquí jo vull plantejar una qüestió i que cadascú se la respongui. Però m'ha fet pensar...
si s'enveja també és una qüestió de classe, perquè normalment envejam a qui té més i no a qui té menys. I d'altra banda, és la competició en una qüestió de gènere, és a dir, quan nosaltres sentim aquest tipus de competitivitat totalment insana, com tenen a Vicky cap altres dones de la sèrie,
crec que normalment no la sentim cap a... O sigui, et donen cap a on som, o així. O sigui, som que generalment aquesta competitivitat lligada en els desits van gent que consideram... Igual no consideram com a iguals, consideram un poc per damunt nosaltres, però que som del nostre... o gènere o rotllo, diria, inclús. Jo...
Bé, aquí vull tornar a que mai em vegem aquell que té menys, sinó... o qualcú que tingui el mateix que nosaltres. Sí, sí, sí. Sinó que més bé pot ser aquesta persona que té les mateixes condicions materials que nosaltres, però segur que en valgo li va millor, no? O li va millor en s'amor, o té una feina que li agrada més... Tot allò que em vegem, jo crec que en certa mesura té a veure en el que consideràvem èxit,
I, per tant, tot el que desitgem. Com sempre, plantejo aquí que és èxit, realment. Perquè crec que se'm s'ha plantejat, històricament i socialment, un model d'èxit, amb el que jo, per exemple, no m'ha sent còmode i m'ha costat molts anys donar-me'n d'això. És èxit guanyar molt de bes per una feina que te té esclau i dels que no pots pràcticament disfrutar.
has comprat de moltes coses, viatjar molt, crec que en general se relaciona s'èxit amb coses materials, tangibles, i que, com ja he comentat altres vegades, per jo, s'èxit és un poc guanyar els dobbers per tenir la vida que vull, per allò que jo considero una bona vida, arribar tranquil·lament a final de mes, tenir un sostre assegurat i tenir, sobretot, temps.
Temps per fer el que vulgui, desenvolupar-me com a persona, passar temps amb els meus, fer esport... No sé, tu, Tomeu, què consideres que és èxit? És que sap què passa, que estàs dient tantes coses que m'hi qüestionen tant que hauria d'anar molt enrere, però èxit per jo... Evidentment, és a dir...
a nivell personal meu ser feliç el que passa és que a vegades també em tracta en una espiral en que d'una certa auto-exigència a nivell no material però sí de volar sol i fites i tal que no sé
és com que quan les aconsegueix sent o tenc un sentiment similar a la felicitat diguem o segurament felicitat però per mi sí, l'èxit seria particularment jo crec aconseguir les fites que m'ha propost
I entre les quals, evidentment, hi ha la de ser feliç i tenir una certa confortabilitat. Encara que no en termes tan... És a dir, el que tu deies, hi ha mínims materials, això està clar, però a partir d'aquí...
això, aconseguir les fites que me vaig proposant, crec que seria això, l'èxit. Ara, si... És a dir, entre èxit i felicitat, diguem, estic més de felicitat. Sí, jo també. I te diré més, entre l'èxit... Un poc de felicitat, no? En plan...
Arribar al que nosaltres considerar que ens fa feliços o poder-li dedicar-te a allò que ens fa bé. Sí, és a dir, per dir-ho de qualque manera, amb la consciència més aviat ambiciós, però ara mateix tens entre s'èxit, diguem, s'èxit ara en termes més genèrics. I la tranquil·litat de consciència, t'assegur que sempre he triat la tranquil·litat de consciència.
Sí, jo crec que de moment em feia bé també. M'ho pareix molt curiós perquè ha relacionat de manera directa i jo crec que un poc inconscientment la felicitat amb la confortabilitat, és a dir, estar cómode. I jo crec que aquí, per el que has dit, que en el final perquè se pugui donar aquesta felicitat crec que sí que s'han de donar com unes condicions
materials bàsiques que molta gent no se li donen i crec que la societat hauria d'avançar cap a que tothom tingui uns minins coberts ja només per existir, per viure i crec que no se fa crec que al final també moltes vegades l'èxit o la felicitat amb els privilegi perquè hem normalitzat com a
uns nivells de misèria que no s'hauria d'haver normalitzat. Totalment d'acord i a vegades també quan sent parlar de privilegi i simplement, en fi, ara perdona perquè és un poc caricaturesca, però si privilegi vol dir que pots anar pel carrer sense que t'agradesquin
sense que te discriminin per raó de raça o el que sigui, etc. A mi no m'ha parell que sigui un privilegi, m'ha parell que és la normal, diguem, no? I ho conec un poc amb això que tu dius d'aquests mínims, és a dir, tothom, qualsevol persona, per ser el fet de la persona, hauria de tenir garantits uns mínims. A partir d'aquí, després que cadascú dirigeixi les seves energies cap a on...
millor consideri, no? Però que aquests mínims no se puguin discutir, no se puguin posar en qüestió, no se puguin relativitzar, no? Totalment, o sigui, jo dic molt això en el tema, per exemple, de l'habitatge que ara s'ha sent molt, la frase, no? Quin privilegi que t'ha arribat alguna cosa de la teva família o que te puguis permetre viure tot sol i és com...
Ja, però és que no hauria de ser un privilegi normalitzat que un dret bàsic sigui un privilegi. Exacte. I han normalitzat que se desnonin a família i vore-ho i que no mos remogui res de dins, no? O sigui, hem arribat a uns punts que crec que són perillosos. Mhm.
Especialment xerrant. Sí, sí. I això crec que hi ha una frase d'en Malcom X, que deia anar alert amb el mitjà de comunicació perquè vos faran estimar a so presó i odiar a so primit, o una cosa així. I a vegades, per exemple, en termes de desallotjaments, això, jo veig gent que...
que em petitza més, diguem, en la caixa, diguem, o en qui siguis propietari d'això, que les persones desnonades han perdut un poquet el criteri, han perdut un poquet el nort. A part de la gent, per molt bones condicions que tinguis, és a dir, a menys que tinguis una casa totalment pagada, que sigui teva, que tal que qual, que siguin perfectes condicions, que no li haig de posar ni mil euros d'arregla,
generalment la gent està més a prop de que mos desnonin que de tenir una casa amb propietat i encara tenint-la amb propietat de vegades aquesta propietat pot acabar sent desbanc i acabar desnonats i això ja crec que és una cosa que hem de començar també a posar un pot de seny i d'entendre de on venim i quina és la nostra situació actual és a dir
no per tenir un salari digne vol dir que no t'han de desnonar mai també aquí podria posar en qüestió que és un salari digne però bueno i perquè tu ara mateix tinguis una situació més o menys còmode no vol dir que el dia de demà te pugui passar amb això no vull ficar por a ningú però crec que s'ha de ser conscients com que sempre miram a qui té més o a qui li va millor que a nosaltres com aspiracionalment
Però potser la nostra realitat socioeconòmica és una altra. I jo això, quan ho he xerrat amb gent i tal, crec que la frase d'estàs més proper al que te desnonin, que teniu un xalet... No acaba de... La gent no ho acaba de visualitzar, no? No, però crec que quan ho dius, la gent és com... Hòstia, doncs sí, no? De repente, com que se'n sent una bombilla...
I diuen, uau, és vora. Bé, ara tornaré un poc en el punt inicial de tot això. Vull introduir dos elements en algun moment.
Ara, idò, venga. Un, has dit que normalment s'enveja, diguem, es capa dalt, diguem, es capes que tenen més. El que passa és que, o sigui, he vist colgapic, gent que té molt a nivell material, no?,
però que sento una certa enveja per gent que potser transmet una tranquil·litat d'esperit o un benestar molt gran posant per casa amb la seva parella o coses d'aquestes, sap què vull dir? I, per tant, això és un element que introdues. I un altre, les xarxes, Instagram, no? Perquè jo conec molta gent que...
Quan veu la felicitat que exposen, que ativeixen molta gent a través d'aquestes xarxes, sent enveja per aquella gent. I n'he parlat qualque pica, de dir, escolta, ets conscient que...
Primera, això és un poc de posturatge. I segona, no deixa de ser un moment concret el que t'estan mostrant. És a dir, el dia té 24 hores i te mostren la fotografia d'uns segons i, per tant, no vol dir això que estic tal i que... I, per altra banda, tant de bo tothom fos tan feliç com mostra a Instagram. Tal qual. Vale, jo crec que aquí hi ha com a...
dues coses, la primera és que jo crec que quan tu ja tens com a tot el material tot el que serien com a problemàtiques econòmiques o preocupacions de no arribar a final de mes o tal te pots començar a plantejar com a altres tipus d'enveja, no? És a dir, tu ho tens tot a nivell econòmic però potser no t'aguanta ningú perquè ets insuportable, doncs envejaràs una persona que té molt de col·legues
o el que tu deies, que potser enveja gent que tenen una vida més senzilla però viuen més tranquils, més feliços i com amb més calma esperit. Jo crec que això parteix un pat de la mateixa. És a dir, igual que vés a saber que has hagut de fer i que no i que has acceptat i que no per arribar en els punts en els costats a nivell socioeconòmic. Però més enllà d'això, jo crec que
És com, vale, jo... O sigui, crec que també hi ha un tema de maritoglasi lligat a l'enveja que si jo he fet tot el que s'ha de fer per tenir la vida ideal, potser jo no l'estic tenent i una persona que no ha fet tant o no ha aconseguit tant com jo, viu més tranquil·la i més fòlid. M'explic? Perfectament, i conec casos. No sempre hem estat tan lligat com a
amb el tema material econòmic, sinó amb els desitges. Quan tu no tens desitges, o sigui, quan no tens el material, potser desitges materialment, perquè és com més necessari, però quan no tens en altres aspectes, desitges en aquests aspectes, entenc jo. I després, respecte a les xarxes socials, bueno, és que...
totalment d'acord en que moltes vegades seien mostra unes vides que no són tal menys el que està visquent. Crec que és molt perillós com aquesta imatge de felicitat exuberant que tenim o que tot mos va bé o que tal. A xarxes ja és una cosa amb la que intento lluitar almenys amb la xarxes de dir hòstia, la meva vida has de quedar i ja està. Saps? Si això m'agrada
i uns dies són més bons i uns altres més dolents, i ja està. Però és vera que és fàcil entrar com amb el bucle de Sant Boja, perquè veient el que mostra és que tot és superguai, tot va genial, i hala, mira quina casa més xula que tinc, i mira ara com estic passant amb els meus amics, no sé on, però no mostren... Avui vaig sortir i avui tenen ressaca. O...
m'educ superbé amb els meus col·legues però tenc una crisi familiar o estic superbé amb la meva família però fa mig any que no aguanto la meva parella i no sé com deixar-la tot això no se mostrarà a xarxes que tant de bo s'ha fet però no se fa llavors es vera que jo crec que s'ha d'anar molta alerta amb els tipus de comptes que consumim
i s'ha d'estar com a racionalitzant constantment en plan el que estem veient i des de quin punt ho veiem i des de quin punt s'ha comportat. Interessant. No tenc clar si això que dius, si m'agradaria o no, veure per les xarxes problemats. Ja. Ja. No ho sé. Cada vegada...
O sigui, no és la mateixa, però ara que Twitter, o sentit Twitter, s'ha convertit en una espècie de famer repugnant de violència i d'altres barbaritats i tal, no sé, no sé quin sentit té en general les xarxes. Ja, jo t'anava a dir que és que...
ja no és tant una crisi amb quin missatge rebem de les xarxes, sinó una crisi generalitzada en les xarxes, en plan com es aporten, quina informació rebem, és realment necessari estar mostrant constantment la nostra vida privada, no sé, jo crec que estan començant
entrar un punt un poc de crisi i que igual de cada vegada més i te diré més estic fent això i m'ho estic passant bé o estic fent això i aparentant que m'ho estic passant bé per acabar posant-te a les xarxes ja arriba un moment que ja no saps que és el primer no?
Totalment. Totalment. Bé, ara tornaré un poc a l'enveja. Sí, mira, justament te volia fer una pregunta, el que he comentat en el principi. Rebel i consentida, consideres que enveja sana, enveja bona, enveja positiva? Sí. Ah, sí? Jo crec que sí. És a dir, he fet, com sempre, un poc de recerca que ara ho contaré tot.
però sí que és perquè en termes psicològics sí que se't serra de la vella sana fent referència a quan tu desitges alguna cosa però no desitges cap mal a la persona que ho té és a dir, igual la teva millor amiga ara de repente té una relació superxula
amb la seva parella i estan super mega feliços i tu dius jo, m'agradaria tenir el mateix però no ho fas des d'un punt de quina rabi que ho tingui ella i jo no m'explic, sinó que ho fas des d'un punt de dir jo, estic molt contenta per ella m'agradaria arribar a aquest punt jo també i que guai, o sigui, això que no es fonda tan alegres que aquella persona estigui tenint tot això
encara que tu no puguis. O, per exemple, quan qualcú aconsegueix, és que jo crec que ara estem a les cases com molt transversal a tot, però igual qualcú dels nostres voltants li han dit a dir, mira, malauradament se va morir la meva predina fa mig any, ara pot tenir un pis que si no no hagués tingut.
I tu dius, jo, quina sort que tingui un pis, però òbviament ni tan alegres que s'hagi mort la seva predina. No, clar, clar. Ni dius, ah, jo també vull que se mori la meva per tenir-ne un pis. Ni dius, quina ràbia, perquè a aquesta persona no ha hagut de fer res, li ha caigut de cel, per així dir-ho. Sí, sí. I jo caduc anys fent feina i estalviat, no ho tinc. Sino que dius, jo, que bé...
que el manco tinguis aquesta part coberta ara, no sé. Bé, jo és que m'he demanat què era, s'enveja. Vinga, i què és? S'enveja. Jo crec que tothom, en qualsevol moment de la seva vida, perquè crec que també s'enveja és una cosa que se dona molt entre nens petits, no? Hi ha aquest punt d'un cafard i de l'altre que pensa...
Jo també vull, no? Sempre, en valgo. No vull dir que siguin coses materials, però en valgo. Llavors, crec que tothom l'ha sentida en qualsevol moment de la seva vida. Qui ha tingut o han tingut molta sort, fa molts anys que no la sentim. Però qui no, la senteixen al teu dia a dia i això és una tortura. Estava tot el dia ja mig rabiant per allò que tenen els altres.
Bé, filosòficament, s'enveja es vista com un mal que tu tens de dins per es ve a l'ies. Això és un Aristòteles. O en el seu defecte, una comparació que revela certes carències que tu tens a la teva vida en dues vertents. La destructiva, que és com vol que a l'altre li vagi malament, i la emulativa constructiva, que és
inspirar-se en l'altre per millorar. S'envolla del llatí Invidia és una moció desagradable que experimenta una persona que desitja que el com, sigui material o no, que posa d'això una altra. Ha estat catalogat com a pecat per moltes religions ja que parteix de la no acceptació del mateix estat del món i de l'ància de tenir. També aquí, amb bastemades de religions,
és un poc a la qüestió de classe, és a dir, com controlar tota aquesta gent que pertany o que té situacions vulnerables o pertany a classes més maltractades socialment i que veuen possibilitat cap a aconseguir uns mínims que tenen els altres? El pecat. El pecat, això no se pot sentir,
està donant més importància a lo material que a lo espiritual i això està fatal al final crec que també és que estigui catalogat com a pecat és una manera on pot controlar que aquesta gent que igual s'enveja casent no és cap a alguna cosa millor sinó cap a alguna cosa bàsica potser no s'organitzi o no s'ha plantegit de bo l'idea que s'enveja
i se generi un malestar social, no ho sé, és un poc l'anàlisi que jo faig d'això. Realment avui hem aprofundit molt. És un sentiment, es enveja? És un sentiment, això sí? Ara, en termes més psicològics, se considera que es enveja quan es crònica o està mal gestionada, se pot associar...
a problemes positius seria docents psicològiques com poden substituir autoestimes, ansietats de pressió, ressentiment i pot derivar en un aïllament social com a fomentant una mentalitat de mancància i d'autocrítica aquí jo vull fer un pot d'èmfasi en un aïllament social perquè crec que moltes vegades no és només que pugui derivar en un aïllament social de
doncs ja no li caus bé en els teus col·legues perquè tot el dia estàs rajant, sinó que moltes vegades pot partir d'una base d'aïllament social. Perquè crec que moltes vegades quan xerran de gent en situacions molt precaris no tenim en compte que són gent que socialment tendeix a estar marginada. I des que són petits,
fins a quan són grans, gent que viu marginant tant que en els marges. Sí, sí, sí. I que això dur, lligat, doncs, situacions tipus, l'ansietat, la pressió, etcètera, la seva autoestima, però, o sigui, crec que és un poc, o sigui, el cercle viciós, no? O sigui, crec que hi ha un cercle virtuós i un cercle viciós i crec que això se podria considerar com un cercle viciós.
Es verà que també s'alliga, s'enveja a dos trastorns, o sigui, hi ha com a trastorns marcats que s'enveja un factor de diagnòstic d'aquests dos trastorns. Un és el narcisisme, i per l'aví s'enveja un factor freqüent en el narcisisme,
especialment la dificultat per tolerar la superioritat aliena i, d'altra banda, en s'encietat social. És a dir, la preocupació constant per com un se compara amb la resta pot intensificar la s'encietat en situacions socials. I aquí, bueno, tornem un poc a la de l'enveja sana, que el que he comentat abans fa referència a l'enveja
que està més centrada en l'envejat i no en la persona que ho té. I l'enveja sana, l'enveja sana, està lligada de manera contrària a l'enveja pura. Que l'enveja pura et s'acredenci que nosaltres ens mereixem més l'objecte de cits que aquella persona que ja el té. Estàs aquí a envejar. Llavors, quan hi ha un fracàs
d'aquesta persona que té el que nosaltres volem, molt s'alegra. Molt s'alegra. Molt s'alegra. Que bé, li han anat mal. Ja, ja, ja. Hi ha un pot d'això. Ja. Bé, ara ja per acabar. Sí. Sí que vull fer un petit apunt, que és que moltes vegades se confonen, se'n veiem amb la gelosia,
i que encara que siguin confosos amb freqüència crec que no és la mateixa, sinó que moltes vegades se donen de manera conjunta és a dir, quan tu estàs gelós cap a persones que se consideren com més atractiu o qualitats que tu mateix o sigui, com que se confon això, que seria aquesta gelosia de dir
amb aquesta persona més atractiva o qualitats que jo, amb enveja que es convertia en aquesta persona en un rival. Són dos conceptes que encara que siguin relacionats no fan realment referència a la mateixa. La diferenciació principal és que mentre s'enveja la dona respecte a un atribut o element que no se té, la gelosia
bé quan el que tens és por de perdre allò que ja tens o que pensaves tenir. Generalment, les relacions són a més en relacions personals i s'enveja també se pot donar però són a més igual en el material. Igualment hi ha altres diferències com per exemple el fet que s'enveja que són entre dues persones envejat i el subjecte que
que té enboja respecte a un element, en el cas de la gelosia, s'estableix una relació triàdica. És a dir, persona que està patint gelosia o persona gelosa, persona respecte a la qual se dona aquesta gelosia i tercera persona que podria arribar a arrebatar la segona. La tercera diferència se troba
en el fet que se gelosia ve conjuntament amb una sensació de traïció mentre que en el cas de Sant Boix això no sol passar. Jo personalment crec que en dues estan bastant lligades amb el tema d'inseguretats pròpies de cadascú i és el mencan que podem tenir en aquell moment o que anticipem que podem arribar a tenir o inclús que hem tingut amb un passat
i com us hagi deixat com una petita ferida respecte a temes concrets Déu-n'hi-do a la profunditat de totes les dades i de totes les compressions que mos has fet Laura, un autèntic plaer, escolta-te Igualment, home Fins divendres que bé Efectivament, fins divendres que bé Idò, moltíssimes gràcies Laura Riba és la nostra rebel i consentida Gràcies, bon dia Gràcies
I mon anam ràpidament cap a la següent secció, noves i peres, d'en Joan Vicenç Lillo.
Bon dia, bon dia vida. Benvinguts a la secció de noves i parets del matinal d'Ona Mediterrània. Bon dia, bona vida. En aquelles discussions filosòfiques existencialistes que quan érem molt joves manteníem durant llargues hores, per exemple, sobre l'existència d'un univers com el nostre en la simple punta de la fluia d'un pi,
o si la intel·ligència com a qualitat humana diferenciadora de la resta d'éssers vius va compareixer en els primers brins de vida a la Terra, o, al contrari, molt posteriorment, quan el primat va alçar-se per caminar sobre dos peus i va comprovar i aprendre que llançant un mag a un adversari el podia oxir. En aquelles discussions dic, el que crec, però,
que predominava en el sentit i intenció de qui les compartíem, dels amics que les compartíem, era que servien per progressar, per fer més rica la nostra intel·ligència, per estar més preparats en definitiva en un món que sens dubte seria més culte, més avançat, més bo. Record que ja llavors algun professor ens demanava...
que mirassin de fer-ho la nostra generació millor que no la d'ells i qui els precediren. Ells havien sabut més de prop, més d'enfora, el que era una guerra o més d'una guerra. Quan avui comprovar que l'eufòria intervencionista, colonialista, militarista, pren força, pren força contra la certesa
que l'ocupació colonial era i és de les accions humanes més generadores d'injustícies i violències. Vol dir que en aquest i altres aspectes anant malament. I tanmateix és l'objectiu primordial de l'espoliació allò que mou. Ara mateix el moviment neofeixista nord-americà a intervenir a Venezuela i a altres terres del món.
que el millor lloc, l'únic on convé mantenir el petroli és baix terra, és no només una ja llarga súplica científica i ecologista, també hauria de ser per a qualsevol persona mínimament intel·ligent d'una gran obvietat.
Si la nostra època, la que vivim ara mateix, ha de ser representada algun dia amb una performance, serà la d'un senyor de raça blanca, ros, en sobrepès, provant, amb un somriure batzol a la cara, uns ridículs i grotescos moviments de ball sobre una terra devastada, malferida, plena de dolor, provocat per aquest mateix estúpid.
Com que de manera irresponsable i premeditada Donald Trump, el president d'Amèrica, elegit democràticament per dues vegades, per dues vegades, Donald Trump posa una bomba cada dia contra la pau i el benestar del món. Ni que sigui per fer renou, provocar por, crear estupefacció, una paràlisi que impedeixi pensar, reflexionar, decidir bé,
La notícia encara que ja coneguda, cal repetir-la per la importància que representa. Trump retira els Estats Units de 66 organitzacions internacionals, 31 de les quals de l'ONU, argumentant interès nacional. Treu el país de tots els fòrums mediambientals, energètics, comercials i de pau.
En la llista d'entitats en les quals Washington deixa de participar i de contribuir econòmicament hi ha la Convenció de l'ONU contra el canvi climàtic, UNFCCC, del grup de científics climàtics IPCC, el Consell Econòmic i Social de l'ONU, ECOSOC, o ONU Energia. També retira el país de la Plataforma Científica sobre Biodiversitat, IPBESC,
de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i UCN i d'organismes, com el Fòrum Global de Contraterrorisme, el Fòrum d'Energia Internacional, l'Associació per a la Cooperació de l'Atlàntic, el Centre de Ciència i Tecnologia d'Ucraïna, a grups sobre minerals i sobre renovables, entre d'altres.
Després d'haver sortit ja de l'UNESCO, de l'OMS, de la Organització Mundial de la Salut, del Consell de Drets Human de l'ONU o de l'Acord de País, aquest nou pas culmina el procés de replegament i enderrocament del multilateralisme que pregona des del seu primer mandat.
trenca els ponts de diàleg amb la comunitat internacional just en un moment de màxima confrontació, després d'haver llançat una operació militar contra Venezuela per apoderar-se del seu petroli i quan amenaça de fer el mateix per anaccionar-se Groenlàndia i els seus minerals.
En el seu discurs davant de l'Assemblea de l'ONU al setembre, Trump ja va menysprear l'organització i va aprofitar per negar el canvi climàtic. El president nord-americà acusa els organismes climàtics de l'ONU de promoure polítiques radicals i una governança global que ja no serveix als interessos nord-americans.
Actes de les organitzacions climàtiques, com 350.org, advertien a Trump que els Estats Units d'Amèrica s'estan disparant el peu en convertir-se en l'únic país del món que no està disposat a participar en la gran cursa de la humanitat per salvar el planeta. Allunyant-se de la UNFFCCC, Convenció de l'ONU contra el canvi climàtic,
En un intent desesperat d'aferrar-se a una era moribunda dels combustibles fòssils, no portarà força econòmica, sinó debilitat i aïllament als Estats Units, ha afegit Savio Carvalho, director de campanyes de l'ONG350.org.
Fins demà!
Ara, un petit extracte d'un parer, d'una opinió, de Jordi Palau Loverdos, advocat acreditat al Tribunal Penal Internacional, adjunt general de la Síndica de Greuges de Catalunya, el diari Ara Balears de dia 10 de gener. Diu aquest parer.
L'any 1945, representants dels Estats es conjuren perquè no torni a succeir i es comprometen a complir la Carta de les Nacions Unides que el seu capítol 6 regula, l'arranjament pacífic de controvèrsies.
per prevenir conflictes bèlits i sotmetre's a la mediació de l'ONU. I el seu capítol 7 és d'emprendre accions en cas d'amenaces a la pau, trencaments de la pau o actes d'agressió. Autoritza l'ús de la força autoritzat per l'ONU, a més de sotmetre els estats al tribunal de l'ONU a l'AIA.
L'any 1948 s'aproven les noves convencions de Ginebra que prohibeixen bombardejar població civil i ciutats, envair territoris de tercers o atacar camps de refugiats, etc. Després s'aprova la Convenció contra el Genocidi i molts altres tractats internacionals que prohibeixen la tortura i les execucions extrajudicials, entre moltes altres.
I l'any 2002 s'aprova el Tractat Internacional del Tribunal Penal Internacional per jutjar presidents, ministres i generals per crims de guerra, crims contra la humanitat i crims de genocidi, complementari a la jurisdicció universal dels Estats, que compromet a investigar i jutjar crims internacionals comesos en altres països.
molts estats han violat aquest ordre. El que els Estats Units d'Amèrica fan a Venezuela
Ho han fet des del segle XX, amb espionatge, exèrcit i l'Escola de les Amèriques. Van derrocar governs i sostenir dictadures a Xile, Argentina, l'Uruguai, el Paraguai, Bolívia i el Brasil. Fa exactament 36 anys va envair Panamà amb 26.000 soldats i va derrocar Noriega, un agent de la seva CIA. Acusat de narcotràfic, com ara en Maduro, prolificat de narcoterrorista,
Durant més d'una dècada, després dels etats de Nova York i Washington del Dormilú, va subvertir l'ordre internacional aplicant la dottrina de l'extraordinària rendició, actuant militarment a l'Afganistan en defensa propietat, en segrestos i tortura, violant de forma flagrant les convencions de Ginebra.
Simultàniament, va intervenir l'Iraq en tot el muntatge sobre les inexistents armes de destrucció massiva que van motivar l'agressió militar.
I, que sapiguem, Trump, la CIA, el Pentàgon i el complex militar privat han realitzat en el darrer any més de 600 bombardejos prohibits per la normativa internacional a l'Iran, l'Iraq, a Yemen, Síria, Somàlia i Nigèria, a més de Venezuela i d'innombrables operacions militars encobertes a l'Àfrica, Amèrica i Europa.
i en les últimes hores ha revelat el clau abandonant 31 agències de l'ONU i altres organismes per anar, obrint cometes, en contra dels nostres interessos.
Aquest any es compleixen 15 anys. L'esquereta va abandonar definitivament les seves activitats armades. Però el present i el futur de 105 presos encara està condicionat per una llei que ja es va idear fa 22 anys, la llei 7-2003.
Aquests presos bascos encara tenen grans dificultats per obtenir la llibertat condicional, principalment a causa de la llei 7 de 2003 de l'era de José María Hernández, que encara està vigent. Actualment, només 29 l'han obtingut i els altres 105 són a la presó d'una manera o altra.
D'aquestes, 35 persones han rebut el tercer grau d'acord amb l'article 86.4 i, com a resultat, poden complir la pena de presó a casa seva en determinades condicions. 8 persones o més estan en tercer grau però no són a casa seva. Cal recordar aquí que l'Audiència Nacional ha sospès en diverses ocasions els tercers graus concedits per la qual ja ha ordenat el retorn del pres a la presó.
En els darrers anys s'ha eliminat el primer grau, que durant dècades es va generalitzar fins al final de la pena. Però hi ha massa gent que està tancada en segon grau, al contrari del que diu la llei. 60, de fets. A 16 d'ells se'ls ha concedit l'article 100.2, que significa poder sortir a treballar 6 dies de la setmana i tornar a la presó a dormir a la nit.
Els 44 restants no tenen cap possibilitat de ser alliberats. Tal com va esmentar Garajo, José va escarregar portaveu de la xarxa Sare. 22 d'ells ja han complert 25 anys de presó. I tot i així no els donen aquesta oportunitat les organitzacions que suposadament donen suport a la seva reinserció.
És molt inusual que algú de l'estat espanyol estigui empresonat durant més de 20 anys, però encara és molt comú entre aquest grup de persones condemnades per l'Audiència Nacional.
En Bonà i Parote han superat totes les barreres, havent passat ja més de 35 anys a la presó. 21 persones més han estat a la presó de 25 a 29 anys, 44 més entre 20 i 24 i 27 entre 15 i 19 anys. En altres paraules, els que han passat menys de 15 anys a la presó són molt pocs, només 12, l'11% d'aquest grup.
La variable anterior té un impacte significatiu en l'edat, esclar. Com a resultat, avui hi ha un pres de més de 75 anys, dos nens tenen més de 70, 12 tenen entre 65 i 69 anys i 13 tenen entre 60 i 64 anys. L'eliminació del denominat doble recompte havia de millorar la situació de 52 presos que havien complert condemna l'estat francès, segons ha informat Sare.
Els tribunals espanyols van endarrere l'inici de l'aplicació del canvi legal sol·licitant documentació a les autoritats franceses, però des de llavors l'han anat complint gradualment.
Actualment, al voltant de 35 d'aquests 52 presos han obtingut un nou càlcul respecte a la seva pena de presó, restant el temps complet a les presons franceses. I com a resultat, alguns han estat alliberats i per altres s'han reduït les condemnes, facilitant la progressió de grau.
Hi havia 755 presos el 2008, abans que començés el canvi de cicle. Si les presons s'han anat buidant des de llavors, ha estat principalment perquè les condenes han arribat al final. Aquesta situació és particularment evident a l'estat francès, on actualment només hi ha dos presos, Miquel Carrera i Saoia Sánchez, que no són membres de l'EPPK.
Dissabte passat, seguint amb aquest tema, dia 10 de gener, com sol ser habitual aquest primer dissabte de l'any, una multitud es va banyar literalment a Bilbao per la fi de les legislacions i pràctiques d'excepció carcerària que va unir a dotzenes de milers de persones a convocatòria de Sare. Unes 65.000, segons recompte de nais. En un context d'avanços, però també de riscos,
No es pot allargar més, proclamen. El denominador comú de la protesta és combatre unes lleis i pràctiques ad hoc contra aquests presos i preses que fan que avui n'hi hagi encara 67 entre reixes des de fa més de 20 anys, 44 qui es nega l'opció de qualsevol tipus de sortida i 15 majors de 65 anys.
Tot en una setmana on s'ha confirmat a més la condena de presó a advocats que els assisteixen. I sense perdre la vista la possibilitat que es produeixi un canvi polític a l'estat espanyol que compliqui encara més la que hauria de ser recte final d'aquest conflicte.
Bego, Atxa i José Bascarrega, portaveu de Sare, han insistit que l'excepcionalitat penitenciària no es pot prolongar més i se li ha de donar sortida ja. Perquè parlem de la vulneració de drets humans, d'aturar les injustícies i les legislacions d'excepció. I perquè parlem de teixir la convivència reconeixent la nostra pluralitat. Han advertit
que aquest és un procés inacabat, pel que només, si reivindicant junts els drets humans, posarem punt final a dècades de confrontació i patiment. En aquest sentit, s'han mostrat convençuts que el compromís de la societat basca farà possible la resolució, la pau i la convivència. No es poden allargar més situacions injustes. Són massa anys de confrontació i patiment que han abocat al nostre poble una convivència trencada, ensorratllat.
han insistit en la necessitat de construir una convivència democràtica i normalitzada, basada en el reconeixement i respecte de l'altre i en els drets de les persones. Un objectiu on només s'obren que s'empenyen en utilitzar el dolor i sofriment de les víctimes per interessos partidistes, o s'empenyen en defensar diferents categories de víctimes, que s'empenyen en mantenir la vulneració dels drets penitenciaris,
Qui demanen autocrítica a altres però neguen a realitzar la seva pròpia autocrítica, sigui per tortures sistemàtiques practicades, sigui per terrorisme d'estat, sigui per lleis especials i qui basa la seva estratègia en la venjança i l'odi.
Atxe i Escarrega han destacat que una societat que aspira a ser verdaderament democràtica no pot negar el dret dels presos a normalitzar les seves vides, a abandonar les cèl·lules, a complir penes en règim obert o, simplement, a tornar a les seves cases. No es pot exigir-li res que vagi més enllà del que la legislació ordinària requereix de tota persona privada de llibertat.
han insistit per reivindicar a continuació l'aplicació d'una política penitenciària ordinària que permeti obrir les portes de les cel·les. En la seva intervenció han apel·lat també a fer una reflexió col·lectiva per a poder construir una memòria col·lectiva del conjunt de vulneracions de drets al nostre país. Perquè...
Una pau sense violència, però amb injustícies i desmemòria, no serveix. Així han citat les 16 persones mortes a les carreteres que van acudir a visitar els seus éssers estimats, els 35 presos morts a presó. I han exigit respecte al dolor de les víctimes, no més valorar ni instrumentalitzar el seu patiment per interessos partidistes.
Així com el mateix reconeixement per a les milers de persones torturades, a les assassinades per les forces de seguretat, per a les víctimes de totes les violències incloses, les víctimes d'una política penitenciària dissenyada per a trencar l'ànima i els cossos dels presors bascos i de les seves famílies.
Per acabar, han estat a segellar i posar fi a totes les conseqüències del conflicte. Enfilant la recta final d'un procés molt llarg i dificultós, encara ens queda un camí per recórrer i si en qualsevol moment sentim que ens cansam, aprenguem a descansar.
Però mai a renunciar. Els ho devem a les generacions passades, però sobretot hem de deixar les generacions futures una societat millor que la que nosaltres vàrem rebre dels nostres majors.
No es pot allargar més. Presos, fugitius i deportats a casa.
Gràcies.
Mon cor estima un arbre més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més bar que el taronger. Conserva de ses foies l'eterna primavera i lluita amb les ventades que tupen la ribera com un gegant.
Guita per ses buies, la flor enamorada nova, la fontanella, ses ombres a besar, més déu un gi d'aroma, sa testa consagrada i li dona per terra les querbes serrelades per fort la immensa mà.
Les zones reneix la llum divina, no canta per ses branques, l'ocell que encaptiva, el crit sublim escolta de l'àguila marina, o del voltor qui puxa, ser l'ala gegantina, remoure's on farà.
I el bon dia i bona vida d'aquest divendres 16 de gener, vispre de Sant Antoni, vos hem anunciat que vos proposaríem una apoteosi poètica final avui.
Un apoteosi que malauradament no podrà comptar amb en Pere Perelló i nom de Déu. Aquí li enviam des d'aquí una forta abraçada i tota la nostra estima i suport.
Però una apoteosi que avui ens servirà per conèixer la poesia taranyina. Taranyina, xarxa, convocatòria amb vocació de crear i reformar vincles humans dins l'ecosistema lingüístic català.
territorial i històric de Mallorca, tot mitjançant totes les formes d'expressió i percepció humanes. Una poesia terenyina que mos han vengut a presentar i a celebrar tres dels seus membres, que són en Toni Joan Fuster, en Tomeu Begú i en Maria Estelric, en per passes,
Toni Joan Fuster, molt benvingut en aquesta casa, molt bon dia. Hola, bon dia, i també altrament dit Argo Disseu. Argo Disseu, que ja mos explicaràs... Sí, senyor, quan vulguis. Bé, ho podem començar a sospitar, però ara mos ho expliques. Maria Estarric, també, molt bon dia, molt benvinguda. Bon dia també, bon dia.
Un plaer tenir-vos aquí, eh? Tomeu begut també, molt benvingut a aquesta casa. Un plaer de ser aquí amb vosaltres. Argo Odisseu, explica-mos d'on ve això d'Argo i Odisseu. Són dos viatges imitids, els de Sassó i els Argonautes, la recerca de la Vallada,
i és de Naldisseu, a la recerca de la seva Itaca. Per tant, sobretot són viatges d'aprenentatge. Sens dubte. Supost que, en certa manera, la poesia teranyina també ens proposa un viatge, no?
El viatge compartit, des que som mariners, mariners dins una cingladura que no tindrà acabament, com a societat estic parlant, com a comunitat, i integrat dins aquest petit vaixell que és la poesia taranyina, un vaixell que ha iniciat just la seva cingladura.
Deix que aquesta tranyina, aquesta xarxa, és oberta a totes les generacions del passat, del present i del futur, a tota la ciutadania, vengui d'on vengui.
Aquest és el projecte i, de fet, la propera tertúlia que es farà el 13 de febrer, divendres, per exemple, anirà com a lema de convocatòria sobre generacions d'avui i generacions d'ahir. Aquesta és una de les properes propostes que té la poesia de Taranyina.
I, en certa manera, i avui ho podem aprofitar en micròfons d'Ona Mediterrània, també és una crida afegir-se, no?, a formar part d'aquesta xarxa, no?, d'aquesta taranyina. Talment. Afegir que la poesia taranyina ara és acollida per la Biblioteca de Sineu, amb dos entusiastes i enormes bibliotecàries, com som Antonio Real i en Joan Josep. Aquí vull agrair la seva acollida.
Gràcies.
bé, abans de fer-te la següent pregunta vos vull advertir a tot tres que som col·leccionista de definicions de poesia per tant després vos demanaré que digueu que és per a vosaltres la poesia, cadascú de vosaltres però te volia demanar justament per això entenc que poesia teranyina funciona a base de trobades
Correcte. Primer de tot recolliré una part de la pregunta que es poden afegir a través d'un grup de WhatsApp que tenim, però també estem a Facebook com a Poesia Taranyina i també a Instagram com a Poesia Taranyina o Argo Disseu. També tenim una llista de correus que feien ses convocatòries. Fais passar un examen previ.
en absolut, que siguin sers humans en tot cas, però també igual podem ser no especistes i si cal que Moix o que se vol afegir també som benvinguts em faltava més, em mancava més d'aquesta
M'havies, a més, dit que són convocatòries fetes a partir d'un focus. És a dir, és un tema ample, com el que té esmentat. No és tant un autor o un llibre, sinó a partir d'un focus d'interès en què es convida una persona a presentar
aquesta convocatòria sobre entre 10 i 15 minuts per exemple, la Maria Estarrín va ser la capdavantera de l'anterior de l'anterior trobada ella si vol pot expressar la seva experiència i aquest és el model de treball és a dir, 10 minuts, 15 minuts i després oberta la paraula per a tothom en el que tothom parla en tothom
jo demanco un cert rotre que no em parlin d'altres en un mateix cop però a partir d'aquí diàleg diàleg, tertúlia i entenc que també recitació de poesia si volen
però poden parlar de vivències poden parlar d'experiències vitals d'altres elements artístics i en tot cas m'adavantaré en funció d'això la poesia seria qualsevol forma humana d'expressió i percepció mem, repeteix
qualsevol forma humana d'expressió i percepció, en tant que qui viu ja ho fa de sa seva pròpia ànima, de sa seva pròpia espai i converteix allò que mira, que escolta, que sent, ho fa una sa seva versió i això ja és una expressió poètica.
Escoltau, hi ha hagut una primera trobada a Montuíri, no és així? Va haver una primera trobada el 8 d'agost i val a dir que després va ser molt amablement acollida pel regidor de Cultura, Miquel Maiol, a qui la poesia teranyina deu molt perquè va acollir, diguem-ne, la tapa de braçal de la poesia teranyina i, per tant, tot el meu reconeixement cap a aquesta persona...
i cap a la sala de Montuïri que va poder acollir aquesta iniciativa. I hi haurà una propera trobada a la Biblioteca de Cineu. La Biblioteca de Cineu m'ho ha acollit ara. Començarà el segon divendres de febrer amb els focus
generacions d'avui i generacions d'ahir estan fent gestions perquè precisament dos joves puguin gergolar aquesta convocatòria i serà com dic en el local de la biblioteca de Sineu.
La nostra audiència, jo crec que en part, com a mínim, coneixen prou bé les iniciatives en el bar Agua, impulsades per en Àngel Terron, també per en Pere Perelló i Nom de Déu, Fil de Pua, etcètera. A quina relació hi teniu amb aquesta trobada?
Una relació de germanor. En Àngel Terron, en tota aquesta gent que hi participa, d'una manera o d'altra, on ens intercanviem notícies, dades, contactes, on es va acollir molta germanorament.
o germanosament dit, és poesia taranyina i a partir d'aquí jo, quan hi vaig, m'hi sent com a cameva, entre un ambient acollidor i escalfador i de naturalitat i de franquesa. Una mare, en la Maria Estolric,
Maria, explica-nos en primer lloc com t'acostes o com caus dins la poesia de Taranyina.
Mira't el meu. La proximitat amb en Toni va ser per un fet de l'any passat, que vos comptaré després, després ho desenvoluparé. Va ser a la primera marató de Posi de Vilafranca, que en l'Ajuntament de Vilafranca jo vaig... i altra gent que em va ajudant, a Maria Barceló...
En Jordi Rosselló vàrem ser els tres factors, les tres persones que ho manantàrem i amb el recolzament absolut de l'Ajuntament. Aquí vaig conèixer en Toni. En Toni va venir com a oient perquè hi havia molt d'espectadors
Ja vosaltres en voler operarí després. I aquí va començar... Mos conegèrem. I després, quan el va posar a marxa la poesia Iteranyina, me va convidar a participar-hi i vaig dir que sí, perquè la poesia... Bé, com tota la literatura, com... Es feia país. Efectivament. Els emergents i els coneguts i els interessats i els entusiastes mos han d'ajudar, perquè si no...
La mort desapareix i en aquell món actual més que mai. Bona prova d'això que dius és el lloc on som, eh? Som a Can Alcover, que va ser la casa del poeta Joan Alcover, una persona de millors poetes segurament en llengua catalana en tota la història, però a banda d'això també una persona ben compromesa en tot això que ara tu deies, eh?
Maria, i quines iniciatives creus que s'aporen encaixar dins la poésia terenyina? Algunes de les quals tu has impulsat, per exemple, a Vilafranca, no? Mira, dins la poésia terenyina, jo crec que s'ha...
S'intensió, la forma d'entendre la poesia d'Antoni Fustés, aglutinadora, que hi hagi veu, que hi hagi paraula, que hi hagi sentiment, que hi hagi participació, com més millor. Jo crec que és així. És així, Toni?
Realment és, i en aquesta obertura t'ha de que tu força coses en les teves propostes que se van païnt però que després se van integrant dins els cos de la poesia teranyina.
fa un mes o dos mesos, fa temps ja, que Antoni un dia em va dir, voldràs proposar el tema? I li vaig dir, sí, si em deixin proposar el tema, sí. I era, jo vaig pensar...
Vida, vivències o fets transcendents o fets efímers. Però amb un interrogant. Toni, hi ha d'haver un interrogant perquè jo començaré la tortugla, l'encetaré i després tots els companys són els que tenen que dir. I això va a la temàtica.
I a partir d'aquí se va desenvolupar un debat, un debat en positiu, integrador, interessant, de diferent punt de vista, perquè van parlar de rondellística, van parlar de poesia, van parlar de còmics, van parlar... saps? Allà va haver una participació que cada un deia el seu punt de vista.
Per tant, són trobades especialment enriquidores, podem dir-ho així. Sí, sí, sí. Tomeu, com vas caure dins la xarxa? Bé, la meva relació personal amb en Tauni és deguda a que participam en una tertúlia que celebra la llibreria Lluna, aquí a Palma,
I d'aquí ell ja em va parlar fa uns mesos que tenia un projecte i que comptava amb mi. El projecte ha estat aquest que ara estan parlant de la poesia taranyina,
I també em va fer la proposició de participar, no només acudir com a contretulià, sinó també d'encarregar-me d'un dels temes que va proposar.
Clar, Tomeu, ara has citat les tertúlies de la llibreria Lluna i, clar, me les havia deixat, però són importantíssimes, no? Tenen molt de calat, molta potència i una gran... i han estat també un gran punt de trobada de gent diversa i pentura fins i tot de generacions diferents, no?
Sí, sí, la veritat és que... Digues, digues. Allà, en aquest cas, es tracta de la proposta de la lectura d'un llibre...
en la qual normalment hi participa l'autor sempre que és possible, i tots els assistents a la tertúlia, aleshores, parlen sobre com han vist aquest llibre, poemes i comentaris
sobre els temes i les formes, i l'autor també ens dona i ens completa en la seva visió quin ha estat el procés d'elaboració del llibre. Penso que sí, que és una tertulia que realment és profunda i bastant especialitzada en persones que estimen i coneixen la poesia.
Vos vull demanar ara per la relació de cadascú de vosaltres amb la... com ho de... amb tot el meu fiol de la parenta pobra, la poesia. Però també vos advertesc, jo vos vaig fent spoilers perquè vos prepareu que no vos anireu d'aquí sense recitar poesia, eh?
Aquesta porta no s'obri, sinó... Fet. Vinga, anem per passes, però... Començant per en Toni i Joan. Quina relació tens amb la poesia? Com fa, sembla? En principi, la relació en tant que ser viu i ser humà. Això per començar. Després, per començar de qualsevol manera...
Jo en som d'autor de la amistat amb Maria Vittòria Secall i N'Àngels Cardona, a qui tantíssim jo he après. Per exemple, començava a parlar de certes arrels del grup de Far d'Art que ajuntament amb altres que aquí van fer una intervenció a Mallorca Exploriturs.
que vam ocupar els tres pisos d'una banda a l'altra, juntament amb altres persones estimades, Soler Trapero, N'Àngel Lluís i Dana Elena Girauta.
I des d'aquí ve una de les branques de lo que és una altra branca que és la poesia teranyina. Després, la lectura de poetes. Des de com a rel iris que tenc d'en Maria Villan Gómez, per exemple. I tota la resta de poesia tan present com passada. Però...
Aquí només esmentaré un perquè són les dues cames que tinc i que jo ho he esmentat en nom, per exemple, de Maria Villan Gómez i de molts altres, evidentment. Maria? Digue'm. Quina relació tens confessable amb la poesia? T'ho dic primer de tot que pens jo de la poesia. Sí, sí.
Jo, és que ara ho he escrit perquè... Ho has formulat. Sí, ho he narrat. Per això és encaixar, enganxar, més que encaixar. És enganxar paraules, pensaments, sentiments, com si fos un collà de perles, però perles naturals i perles cultivades, mai artificials. La poesia per jo és això.
molt guapo no sé si mira ja vos he dit que col·leccion definicions n'hi ha una d'en Blai Bonet que que l'explica Antoni Vidal Ferrando que diu que Blai Bonet li va dir saps aquelles dones que poleixen el lleutor
i que quan ja no pot lluir més continua amb polenta lleutor i encara continua amb polenta lleutor i diu, idò això és la més alta expressió de poesia, no? M'encanta, m'encanta. Em plaig sempre tan propers.
A banda d'això, Maria, te demanava la teva relació amb el sentit de, per exemple, publicar, participar en recitals, tota aquesta part. Quin espai t'ocupa la poesia? Mira, Toni, ara...
em recordes també una xerrada amb en Ferrando, amb en Toni Ferrando, que deia quan vaig començar, jo interessant-me per la poesia, i contava, va ser en aquella època que era estudiant i potser en Béquer, potser en aquella època de bici, aquella època de jovençà que descobreixes que hi ha qualque cosa transcendent, qualque cosa més que no els exàmens que havien de superar.
Jo m'he dedicat tota la vida a la docència i sempre m'he interessat a la literatura, a la poesia, amb els meus alumnes i amb la meva vida. Però va ser més envant, fa uns anys, he tingut sempre molta relació amb en Bernat Nadal, d'amistat, de molta proximitat.
I em deia, en l'estiu has de fer el curdepòs i en va en Joan Manuel Almà, en Joan Antònia Zerrata, en Matamaldes, ell, en Bernat Nadal, i venga, i tal. Aquesta va ser una... Una porta d'entrada, una gran porta d'entrada. Que de fet se m'entén, tenim aquell grup encara viu i sempre hi ha portacions.
I després també són poesia, que hi ha a la llibreria Lluna, jo també he anat a Tortugues, i en Maria Victoria Sacà i en Àngel Cardona, quines dues, hi ha hagut també sempre molta proximitat d'això que són dones, que jo també em fa sentir molt de prop d'elles,
sensibles, properes, valoren moltíssims sentiments, les paraules, l'expressivitat, la proximitat, i bé, i a través de la seva poesia han fet presentacions, jo a vegades he estat amb elles també presentacions, bé, és això, és això, la poesia és que està present, la poesia i la glosa, no només la poesia en majúscula, no només l'art major,
La poesia popular. Sí, sí, també, també. Vilafranca la tenim molt viva. Sont Antoni... Bé, ja està en marxa a tope amb els glosadors que les tenim sempre a prop. En Pau Descals, en Maria...
Sassò Llerica, en Càtia Bacanyelles, que també molt, en Alicia Libares... Bé, per jo és paraula, sentiment, expressivitat, proximitat, estima. Estima per la llengua. És això, Toni? No sé si m'he fet un pas llarg. No, al contrari, molt interessant. Tomeu...
és el teu torn, te demanam dues coses ara, que són, per un costat, la definició aquella de poesia que te demanàvem, i per l'altra, la teva relació amb la poesia, en tant que autor, en tant que recitador...
Bé, el meu cas és una mica paral·lel amb els d'Anna Maria Stalric, en el sentit que vaig estudiar Filologia Catalana i durant 40 anys em vaig dedicar a la docència explicant als meus alumnes classes de Llengua i de Literatura. Bé,
Dins la literatura enganxava molt bé els nens quan tocava fer un poeta. Els agradava molt que jo els recitàs poesies i després els feia participar molt dins classe.
Però quan vaig estar a tocar dels 60 anys em va venir la necessitat d'expressar-me poèticament i per escrit. I aleshores va ser quan vaig passar a dedicar-me a escriure poesia. Vaig anar componguent un llibre
Un únic i primer llibre que el vaig presentar en el Premi Vila de Benissa amb tota la sort que va ser premiat. Pensa que el vaig presentar en els 71 anys
Vaig obtenir aquest premi i en els 72 anys he pogut veure el llibre publicat. Per tant, som un poeta que m'ha posat a la tasca d'escriure poesia
ja a les darreries, en els darrers anys, la qual cosa, però, em permet tenir una visió i una experiència del món i de les lletres que m'ha ajudat molt. També les tertúlies que hem parlat abans m'han servit per perfeccionar una mica tant la lectura com la escriptura de poesia.
interessantíssim tot això que mos expliques t'atreveixes a formular una definició de poesia? Jo...
Penso que no és feina dels poetes precisament definir una cosa en la qual estem treballant diàriament, hores i hores. Anna Maria Estelric ja ha donat algunes ressenyes del que entén de poesia i poca cosa més se pot afegir. Poesia és estimació a la paraula
És una manera de conèixer-se a un mateix, indubtablement. També és una manera de reflexionar sobre el món que ens envolta i és emoció, és sentiment, és reflexió i també ha de ser un plaer estètic.
per és que la llegeix Déu-n'hi-do fantàstic tot el que has complementat escoltem també una altra manera d'entendre la poesia
Cuando ya nada se espera personalmente exaltante Más se palpita y se sigue más acá de la conciencia Fieramente existiendo, ciegamente afirmando
como un pulso que golpea las tinieblas, que golpea las tinieblas. Cuando se miran de frente los vertiginosos ojos claros de la muerte, se dicen las verdades, las bárbaras terribles, amorosas crueldades, amorosas crueldades.
Poesia para el pobre, poesia necesaria, como el pan de cada día, como el aire que exigimos trece veces por minuto, para ser y en tantos somos, dar un sí que glorifica. ¿Por qué vivimos a golpes? ¿Por qué apenas si nos deja decir que somos quien somos?
Nuestros cantares no pueden ser sin pecado un adorno, estamos tocando el fondo, estamos tocando el fondo. Maldigo la poesía concebida como un lujo cultural por los neutrales, que lavándose las manos se desentiende y evade.
Maldigo la poesía de quien no toma partido, partido hasta mancharse.
Agonías, las faltas, siento en mía cuando sufren y canto respirando Canto y canto y cantando más allá de mis penas De mis penas personales Me ensancho, me ensancho No es una poesía gota a gota pensada
No es un bello producto, no es un fruto perfecto. Es lo más necesario lo que no tiene nombre. Son gritos en el cielo y en la tierra son actos. Vé, preciós. Tome un bril, gracias, gracias, gracias.
Escoltau, bé, ja n'heu parlat, i per tant podeu fer la resposta breu, diguem-ne, però poesia i compromís, no? És que la poesia ha de ser un compromís amb la llengua, amb l'entorn, amb la història, amb el passat. Ha de ser un compromís de recollir, però a l'hora també de trencar, de trencar amb un llenguatge quotidià alienant
i trobar noves formes de llenguatge com una forma d'obertura cap a noves realitats.
Per tant, no concebiu la poesia com un luxe per els neutrals, que diuen. Per els neutrals no, però jo aquest... Bé, és que... Ara, mentre escoltava, goita sola, pensava profunda, reivindicativa, propera, fàcil d'entendre, fàcil de ribertar. Sí, eh? Tothom, tothom, tothom arriben a aquesta poesia. Jo pensava... I la poesia intimista, la poesia...
Descos, la poesia de l'ànima... Bé, és que tot, tot. Jo manco la folclòrica, la nomenada o més coses...
pot transcendental, que no tenen... I així i tot, i així i tot, m'atreveix que dic que també, també, perquè a vegades el joc de paraules transcendeix. Sí, i poden ser un bon... una bona porta d'entrada per gent que a pintura se'n sent més allunyada, no? A vegades trobes un infant i dius, home, hi faig, vaig pel camí de fora i vila, hi faig un vers...
I aquell infant, ara el continuaré, ara el seguiré. És evident que no serà una poesia ni profunda, ni reivindicativa, ni una poesia social, però és un joc de paraules i potser més endavant hi haurà qualsevol cosa més. Efectivament, efectivament. Tu, meu, ja n'has parlat també, però la poesia és compromís també, no?
És compromís, a més de tot allò que qualsevol poeta, com a persona lliure, vulgui expressar i vulgui donar a entendre. Jo penso que cada persona i cada poeta ha de fer la poesia que ell troba que li surt sobretot de dins.
Però jo sempre he estat molt partidari de llegir poetes que, a través de la paraula i de la poesia, han lluitat per uns valors i per unes causes.
M'han interessat sempre aquests poetes que per uns motius o per unes circumstàncies han acabat a la presó, a vegades han acabat en la seva vida i que han estat un model de viure i de lluita. Per tant, crec moltíssim en la poesia de compromís.
Si me permeteu, en aquestes hores, normalment, tot d'un bon dia poesia, Pere Prelló i Nom de Déu, avui, per circumstàncies greus, no ha pogut ser aquí. I que sigui un tast, permeteu-me, que li dediquem aquesta cançó, bueno, aquest poema cantat, millor dit. De Norihuela
Su pueblo y el mío se me ha muerto como del rayo Ramón Siquei, a quien tanto quería. Yo quiero ser llorando el hortelano de la tierra que ocupas y estercolas.
Compañero del alma tan temprano Alimentando lluvias caracolas Mi órganos, mi dolor sin instrumento A las desalentadas amapolas Daré tu corazón por alimento
Tanto dolor se agrupa en mi costado que por doler me duele hasta el aliento. Un manotazo duro, un gol pelado, un hachazo invisible y homicida, un empujón brutal
no hay extensión más grande que mi herida lloro mi desventura en sus conjuntos y siento más tu muerte que mi vida ando sobre rastrojos de difunto y sin calor de nadie y sin consuelo voy
de mi corazón a mis asuntos Temprano levantó la muerte el vuelo Temprano madrugó la madrugada Temprano está rodando por el suelo No perdono a la muerte enamorada
No perdono a la vida desatenta, no perdono a la tierra ni a la nada. En mis manos levanto la tormenta,
de piedras, rayos y hachas estridentes sedienta de catástrofes y hambrienta. Quiero escarbar a la tierra con los dientes quiero apartar la tierra parte a parte
a dentelladas secas y calientes y quiero minar la tierra hasta encontrarte y besarte la noble cadavera y desamordazarte y regresarte y volverás a mi huerto y a mi guerra
por los altos andamios de las flores pajareará tu alma colmenera de angelicales ceras y ladores volverás al arrullo de las rejas
de los enamorados enamoraré.
Elegia Miguel Hernández, en aquest cas interpretat per Joan Manuel Serrat. Hi ha una altra de les definicions de poesia que diu, aquesta l'hi vaig llegir a un filòsof, Slavo Sisek, que diu que la poesia és el llenguatge que tenim els humans per al·ludir en allò que no podem al·ludir d'una manera...
ordenada i organitzada com a sa prosa, no?, i que, per tant, perquè mos supera, perquè mos trasbalsa, i aleshores tenim aquesta altra manera de parlar-ne, aquesta poesia. Aquest seria el cas i, evidentment, també insuperable, Miguel Hernández parlant de sa mort, en aquest cas.
hem de recitar poesia sobretot i abans vull demanar-vos per un projecte com a poesia trenyina que és Pere Capellà, Gabriel Florit dos homenots del Pla que s'està preparant o està ordint a Cineu si no vaig equivocat sí senyor, és dia 21 de març dia mundial de la poesia dia de portes de sa primavera sí
El projecte, el suport de la Biblioteca de Sineu, té pensat a convocar el dissabte de matí, que serà aquest dia, dues tertúlies. Una, diguem, de la gent més gran, com nous,
que aniria a adreçar com a punt de partida cap a la petjada de Pere Capellà i d'en Gabriel Florit dins l'entorn d'Esplau de Mallorca i dins l'entorn del que és Mallorca que seria en principi una primera tertúlia la segona
està adreçada a obrir portes cap a la gent jove i cap a noves formes d'expressió, tant poètica com en tots els àmbits de la vida i artística, i de tal manera que
Jo tinc ganes de donar un espai a la gent jove que tan poc espai tenen per expressar les seves dèries, les seves il·lusions i els seus somnis. Aquest seria, bàsicament, el projecte dels que jo espero donar-vos més endavant, més noves,
i quedem a disposició d'on a ràdio per quan vosaltres em vulgueu saber de noves. Per cert, allò m'ha permetut una llibertat, que visquis qualsevol dia la tertúlia, perquè així em podràs donar... No, no, sí, sí, sí, sí.
I a més, a part de tot aquest atat, a part de les tertúlies que miraré de venir-hi, evidentment aquest atat Pere Capellà, Gabriel Florit, hi seré, perquè per mi Pere Capellà és un referent, com suposo que per tots nosaltres, no? I en Gabriel Florit el vaig tractar molt, li vaig presentar un llibre, li vaig fer l'espròleg d'un altre, vull dir que un personatge fantàstic i que...
I un excel·lent poeta, clar, sobretot. Li vaig fer la broma que no sabia triar molt els presentadors dels seus llibres, perquè justament el llibre anterior li havia presentat a Catalina Siré, que era molta amiga seva, també. O era molta amiga seva, vaja.
Bromes a part, un personatge fantàstic en Biel i gran poeta. Per tant, hi seré, hi seré. M'hi compromet aquí, ja ho veus, públicament. I ho sentis com a portes obertes, no com un empenyar-te a fer res, sinó que tens ses portes obertes. Evidentment, i que encara vos posaré jo amb un compromís a valtros.
Estau perdonats. Vinga, avui que tenim un quart d'hora acabem amb aquesta apoteosi poètica que em promes a la nostra audiència. M'és igual, qui comença... Vos organitzeu voltant els mateixos. Començaré jo, dos petits...
Vull dir que jo no me considero que ni de bon tros un poeta ni de bon tros avançat, sinó... Eh, bé, bé. Poeta en construcció. En construcció eterna. I són dues petites coses que jo els dic aforegmes. Rovell quan respiram.
Viure amarat de corrupte cos, orgànic i social. Tripijots fins i tot en el somnià. La corrupta natura infantà la vida desobeint lleis universals. La vida perpelletja sobre un pou d'etern silenci. El següent.
Massa roent m'esviure en la flama de l'absència. Tant de bo ja fos cendra espargida pel vent dels estels. Tot i que caldrà cremar fins al darrer nòlit del viatge que la parca m'ha filat.
Ara es tornen d'Ana Maria.
has demanat abans per la darrera tertúlia que vàrem fer en Taranyines i jo com que t'he dit que el meu tema proposat era vida, efímera transcendental, fets vivències jo no som poeta he publicat narrativa he publicat contes, he publicat rondalles he publicat narrativa però en poesia no però m'agrada, ho visc
I vaig fer aquesta... Un dia, sorgint aquell tema de transcendència, que és transcendent i que és efímer, vaig fer aquest... És una glosa, no té més importància. Escriu amb els fils d'argent la brodadora en el drap, la cosidora l'embasta amb agulles de cap blanc, el mestre d'obres s'afanya per tenir el jazz a punt, la sanitària transforma la malaltia en salut...
El mestre es desganyita, predicant en el desert. El ferrer pica la forja per fer portell de la se. El fuster, maestria, muda la viga en portam. El poeta esquia en fila, el mosca un a un tria. El pagès es desfraixura, sembrant dintre el solc a l'hort, a veure sempre en mesura, fins veure el fruit de madura que recollirà per aventura si l'acompanya la sort. Qui en diríeu que per viu...
el que amb el cap treballa o qui amb mas i peu s'afanya, si és que algú ens sobreviu. Dins del meu cos sento un clam, paraules d'agraïment, és per tota aquella gent que visc que eren simplement i que jo ens sombrancant, perquè jo som filla de pagesos i sempre reivindic la pagesia.
Una meravella, Maria. Es estonde en Tomeu. Sí. Bé.
Jo, naturalment, us llegiré poemes del meu llibre, que es titula «La braçada hermafrodita dels caragols». Aquest llibre gira en torn dels dos eixos. Per una part hi ha una poesia intimista, personal, de jo, interior...
I, per una altra part, com he confessat anteriorment, hi ha una poesia més social, més reivindicativa i de combat. Primer de tot, vos llegiré un poema de tipus, diguem, personal i intimista. Es titula Rastres i reptes.
Va encatxalada per una cita de Maria Victoria Sacall que diu Pot ser només el vent, ho sap, a la sola gastada de les sandàlies. El poema diu Els ressoviadors, quan s'alimenten, no desparen taula el seu amagat all o l'aire lliure,
Humans, nosaltres, deixant també traces evidents al nostre pas i no són més aviat els rectes de la nostra quotidiana correntia, el deixant que arrera nostra desitjam. Restes llançats per la borda, atenazment arribats al seu objecte, en una éspera percepció de vígore entre línies,
Quatejam com peix, presalam, fora de l'aigua. No hi ha dreceres fàcils, ni dolces verdisses. I ara, tan sols, esrepenjar-se en l'àmbit de la finestra, balançar-se tremolosament sobre la bascara de la vida, com branques esporgades de l'ombra desdibuixada de l'arbre contra la paret.
I, seguidament, uns poemes de secció Sabates Desaparellades. Són poemes breus i continguts com intestànies. Diuen així. No som immunes al metalls impurs d'aquest món. Tampoc àngels de la guarda de ningú.
ni baula de cap cadena redentora, una part de nosaltres sempre s'equivoca. Enmascareta el rostre amb els estralls de l'arbre caigut, dibuixa-hi tot seguit un somris pintat als llavis de l'abisme.
Som tal vegada aquells reflex del mirall on preguntam? A cada nou cop de mall s'escriurà sobre l'encusa del moç el desenllaç fins on som, màscara o persona, cuc de castanya o mandràgora guaridora, si som giny o som nervi.
A vegades ens sentim culpables a la manera de la baranca de l'arbre que sostén injustament i per error el traç suspès d'un cos que l'aire distret brassola. Quan som nosaltres l'allau que burxa i que catgira el món, cel i terra, a totes hores.
I per acabar, darrer d'aquestes sabates desaparellades, que diu... I qui diu que esperança és cruel i perillosa i veritat el fruit d'una calculada i estratègica il·lusió? No tot són semblances. Doncs calen fots per sofocar aquests incendis,
Fots amics que alguns alçaríem com delicades lloses al vent amb el fin més prim i més ardent de les paraules, un full de paper de vidre i un manyoc de llana de ser.
ha estat un autèntic luxe per acontar tres excel·lents poetes i un tast de sa vostra poesia no mos queda temps simplement agrair-vos moltíssim sa presència aquí ja vos ho he dit en privat, vos ho he dit en públic això és ca vostra teniu aquí disposició en micròfons
En Toni Joan Fuster, moltíssimes gràcies. Tu, només una darrera cosa. Jo estava pensant ara en la balenguera. I seguirà enfilant. No quedarà més remei, a més a més. I molt més si som en aquesta casa. Maria, estàs ric també. Moltíssimes gràcies. Gràcies també.
Tomeu Begú. Moltíssimes gràcies per ser aquí. A favor, altres. Idò... En fi, tampoc m'heu deixat... No m'heu deixat més opció, idò. Haurem d'acabar amb la balenguera, no?
Endavant. Som canal que ve. Hem de dir a la nostra audiència, però, que tornem... Feim pont, eh? Feim pont. Ens permetem aquest luxe. Feim pont i no tornarem ja fins dimecres. Per tant, gaudiu de Sant Antoni, avui.
i gaudiu, evidentment, de Sant Sebastià també. I nosaltres dimecres mos hi posarem més poesia, evidentment, amb més continguts aquí, en el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània.
La balanguera misteriosa com una aranya d'ara subtil, buida que buida la filosa de nostra vida.
Com una para que ve, que vila, teixint la tela per demà. La balanguera fila, fila, la balanguea filarà. Com una para que ve, que vila, teixint la tela
Girant l'ullada cap enrere guaita les sombres de l'avió. I de la nova primavera sap on s'amaga.
Sap que la soca més enfila, com més endins pot arrelar.
Saps que la soca més en fila com més endins pot arrelar.